logo

La Rambla

Magazine de matinal amb Núria G. Alibau Magazine de matinal amb Núria G. Alibau

Transcribed podcasts: 403
Time transcribed: 41d 17h 18m 24s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

A l'escoltes Ràdio Desvent, sintonitzes Ràdio Desvent,
la Ràdio de Sant Just, 98.1, Ràdio Desvent, 98.1.
Ràdio Desvent, 98.1.
Bona tarda Sant Just, ara mateix passen 11 minutets de la 5 de la tarda d'avui dilluns 29 de maig.
Benvinguts i benvingudes a la Ràdio Desvent, el magasin de tardes de Ràdio Desvent,
no esteu sintonitzant el 98.1 FM, l'emissora municipal de Sant Just.
Ja em coneixeu, sóc la Núria Garcia i esteu amb mi cada dia de dilluns a divendres de 5.1.
a 7 de la tarda.
Què ens esperen les properes dues hores?
Doncs bé, d'aquí i fins les 6, primer de tot farem l'espai de Medi Ambient
amb el Sant Justenc, Quim Calonja, que cada setmana ens parla d'un tema
de la sostenibilitat i la cura del planeta Terra.
Després, tot seguit, parlarem dels casals d'estiu.
Primer de tot tindrem en Lluís Terrés i el Nicó Bassó,
organitzadors del casal d'estiu de teatre de la Taneu de Sant Just.
Ens explicaran com l'han organitzat, en quin eix principal,
les bases, les edats, les setmanes, l'horari, etc.
Després, a segona hora de la Rambla, ja a partir de les 6 i 10,
després d'escoltar els butlletins informatius a Catalunya Ràdio de Ratllo d'Esverb,
seguirem parlant dels casals d'estiu.
Concretament, passaran el David Buenacassa i la Cristina Sánchez,
que són els fundadors de l'escola Trail Running Barcelona,
i també ens parlaran del casal d'estiu que organitza l'escola de trail aquí a Sant Just.
I acabarem el programa d'avui comentant també un altre casal.
Aquest cop serà amb l'Àlex Fajardo, que és l'encarregat dels casals d'estiu
de l'Associació del Lleure Infantil i Juvenil Patam Patam Patim Patam aquí a Sant Just.
Fan i tenen sempre propostes diverses,
tant casals d'aventura com casals destinats més al Lleure.
Doncs bé, tot això serà de seguida el que tindrem aquesta tarda.
No marxeu, que comencem!
L'essència de Sant Just la tens a la Rambla, a Ràdio d'Espera.
Vinga, comencem el programa amb energia i amb força.
Avui som dilluns 29 de maig.
Hem passat un cap de setmana envoltats i envoltades de temes d'eleccions municipals
i també d'un tema, bé, d'un fet històric,
que és que Coldplay ha estat a Barcelona oferint quatre concerts aquí a la ciutat Comtal.
I com no podia ser d'una altra manera, doncs comencem la tarda.
Per aquells i aquelles que no hagin pogut anar als concerts
escoltant un tema de Coldplay, el famosíssim Viva la Vida.
I used to roll the dice
Feel the fear in my enemy's eyes
Listen as the crowd would sing
Now the old king's dead, longed the king
One minute I held the key
Next the walls were closed on me
And I discovered that my castle stand
Upon pillars of sand, pillars of sand
I hear terrorists and the bells are ringing
Roman cavalry choirs are singing
Be my mirror, my sword and shield
My missionaries in the far of the field
For some reason...
Ara en breus minuts, en un parell de minuts,
entrarà el Quim Calonge aquí a l'estudi de ràdio
i començarem l'espai de Medi Ambient.
Per cert, que sapigueu que avui, 29 de maig,
és el Dia Mundial de la Salut Digestiva
i també al Dia Internacional de l'Everest.
It was a wicked and wild wind
Blew down the doors to let me in
Shattered windows and the sound of drums
People couldn't believe what I've become
Un quart de sis de la tarda
i comencem l'espai de Medi Ambient
i ho fem amb el Quim. Hola, Quim, què tal?
Hola, molt bé. Bona tarda.
Bona tarda. Escolta'm, tu has estat un dels afortunats
que ha pogut anar a veure Coldplay?
No, no. He vist moltes històries,
però jo personalment no.
Sí, eh? Tot el cap de setmana mirant de...
Sembla que si no fessis una història de Coldplay no...
Sí, sí. Escolta'm.
He fet una gran festa, moltes llums...
Sí, home, quatre concerts, imagina't el que dona
per fer de festa.
Ha tingut molt d'èxit, sí.
Sí, sí. Doncs bé, deixem a banda temes culturals i musicals a part
i ens centrem en el Medi Ambient,
que és del que ens vens a parlar avui.
Sí, exacte. Avui porto un tema que és el...
Més aviat centrat en l'arquitectura,
però les materials renovables,
o sigui, materials bons pel Medi Ambient...
Ah, vale.
Sí, és com barrejar aquests dos temes,
el Medi Ambient i l'arquitectura.
Vale, molt bé.
És perquè t'agrada l'arquitectura
o tens alguna mena d'atracció o simplement...
Sí, la veritat, m'agrada bastant l'arquitectura.
Sempre m'ha agradat dibuixar i també m'agrada...
Ah, molt bé, molt bé.
El tema del disseny i això també.
Sí, i m'agrada molt...
Com que m'agraden els dos mons,
doncs, òbviament, la conjunció dels dos també.
Perfecte. Em sembla molt bé.
Doncs a veure què és el que ens expliques.
Bé, sí.
Per començar, m'agradaria fer una mica de context
per posar-ho en situació.
Llavors, és el tema de la conscienciació,
que sempre parlem aquí, no?
De que, bé, jo crec que molta gent ja
cada cop és més conscient
dels problemes que tenim
en quant al Medi Ambient.
Sí.
i llavors això,
cada cop s'està posant més consciència
i la veritat és que...
O sigui, no vull ser com es diu,
catastrofista ni res,
però sí que...
Bueno.
S'ha de dir la realitat, no?
Clar.
I llavors sí que tenim diversos problemes
i bastant greus
i és molt important saber
que tots estan relacionats.
D'acord.
És a dir, que poden tenir trets comuns
o inclús un mateix origen.
Sí, exacte.
Això és molt...
Sí, com que tot és un ecosistema,
al final també passa que un problema...
Sí, o sigui,
un problema és un problema de per si,
però alhora ocasiona un altre problema.
Vale, que és tot com una cadena.
Sí, exacte.
Vale.
I per entendre-ho millor,
he portat, per exemple,
un exemple,
que seria, per exemple,
el tema del declívi
de la població de les abelles.
Sí.
Aquest fet és un problema, no?
Però ve ocasionat per un altre problema
que és l'ús de pesticides, diguéssim.
Bé, una acció, en aquest cas.
Vale.
Que és l'ús de pesticides.
Sí.
Fa que...
Bé, en el cas del de les abelles,
hi ha com...
Tampoc soc...
O sigui, no sé tot el tema
amb detall, però...
Temes d'apicultura i això.
Sí, però vull dir,
al declívi de les abelles
hi ha com tres factors claus
que fan que mimvin les seves poblacions,
que són la destrucció de l'hàbitat,
que això seria un.
Vale.
Llavors, l'ús de pesticides...
Sí.
Llavors, n'hi hauré un altre
que...
Bueno, anava a dir
que no és tan relacionat amb els humans,
però crec que sí,
que és el tema de les malalties.
Ah, de les malalties?
Malalties pròpies de les abelles.
Ah, vale.
Hi ha una malaltia molt forta,
però no em ve el nom,
que les...
les...
Bueno, és molt...
les afecta moltíssim.
Que les acaba matant pràcticament?
Sí, és molt greu.
Ah, jo em vaig pensar que, per exemple,
també hi ha unes abelles...
les abelles invasores, o...?
Sí, ara m'ha vingut al cap, també.
Sí, les...
Són les...
Bueno, les que més...
Les més, com es diu,
nocives serien les abelles asiàtiques.
Sí.
Les...
Bueno, vespes, crec que són.
Vespes asiàtiques.
Sí, crec que sí,
tenen aquest nom.
Que sí que...
Les carreguen a les...
Exacte.
Entre cometes,
anava a dir les bones.
No hi ha bones i dolentes,
però bueno...
Segons la situació, sí, bueno.
Es carreguen a les que són més febles,
a les que fan mel,
per dir-ho així.
Sí, perquè és una espècie nativa d'àcia,
que potser en el seu entorn,
bueno, ja té altres apredadors,
potser, o vés a saber, no?,
que ho regulen,
però aquí,
aquí queda aquest efecte de...
Bueno, que treu el...
Bueno, sí, com has dit,
mata les abelles,
i els hi treu el seu hàbitat,
també perquè consoleixin ius,
es va matant,
bueno, com una espècie invasora.
Vale.
I això de les abelles venia?
Sí.
L'hem posat...
Ho hem posat d'exemple?
És un exemple, sí.
Llavors,
el tema del declive de les abelles
podria també afectar,
bueno, no podria afectar molt,
a la polinizació dels arbres,
per exemple,
els arbres fruiters, sobretot,
que necessiten això de polinizació
per reproduir-se i per fer la fruita.
Vale.
Aleshores, aquest fet,
és que tot és com una callena, no?
Aquest fet produiria
una manca de fruita, no?
Perquè, clar,
no podríem recollir la fruita...
Clar.
No hi hauria tanta productivitat al camp.
Exactament.
Bàsicament.
I això podria provocar,
bueno, segurament,
que haguéssim d'importar fruites
d'un altre país.
De fora, no?
Sí.
I aquest transport
provocaria moltes emissions
de gasos d'efecte hivernacle,
que alhora
afectarien el canvi climàtic, no?
perquè pujaria les temperatures.
És a dir que...
Tot és una cadena
i va sumant, eh?
O sigui, que no hi hagi nevella,
es pot ocasionar el tema de la fruita...
El tema de la fruita que haguem d'importar...
I això, més contaminació, etcètera, etcètera.
Sí.
Molt bé, doncs ens queda una idea,
una mica,
de com es poden acumular els problemes.
Sí, exacte.
I que aquesta frase que es diu tant, no?,
que pensa global, actua local.
Sí.
És a dir, tot el que facis,
per molt que no t'ho sembli,
tindrà un efecte molt més enllà
del que et puguis imaginar, no?
Llavors,
és aquesta idea.
I també una frase que m'ha agradat molt,
que, bueno,
he estat llegint un llibre
que es diu Casa Sostenible.
Sí.
Ara no sé l'auto,
però potser el proper dia el podré,
perquè és digne d'esmentar.
És molt interessant.
I no sé,
hi ha una frase que és
el poder del consumidor i el vot
són dues forces molt valuoses.
Que potser és molt simple,
però és això,
és que realment com a persones,
això el pensa global,
actua local,
una petita acció
pot tenir molta repercussió.
Exacte.
Per exemple,
ara acaben de passar les eleccions,
hem tingut l'oportunitat
de votar aquells partits
que ens han semblat més adients
amb els nostres principis
o el que creiem que pot anar bé,
no?
Clar,
que a vegades es pot pensar,
bueno,
per un vot,
si no vaig a votar no passarà,
però bueno,
un,
més un,
més un,
més un.
És que si tothom pensés
que no val la pena,
o sigui,
que no s'hauria de passar...
Mai arribaríem a res.
Mai arribaríem a res.
Exacte.
Per tant,
en les petites accions
també compten
i acaben tenint
les seves repercussions.
I molts cops
ens costa molt poc,
per exemple,
votar és anar allà
res una estoneta,
votes i ja està,
i té un impacte bastant.
Clar,
Totalment.
Mira,
un bon exemple
que acabem de passar
aquest cap de setmana
amb el tema de les eleccions.
Sí,
totalment.
D'acord,
això més que rera
per això,
per posar en context.
Per contextualitzar.
Llavors,
el tema és això,
les construccions sostenibles
i també,
bueno,
recalcar que va molt
en relació a la salut,
a part del medi ambient,
que tot allò
que ens afecta
com a...
O sigui,
si cuidem del medi ambient
també ens estem cuidant
a nosaltres.
Val,
i clar,
té un efecte.
Sí,
tot té...
També,
en el tema
de les llars
és molt clar,
no?,
perquè si tu tens
una llar sana,
segurament aquella llar
també estarà...
l'hauràs construït,
no?,
de manera sostenible,
va relacionat.
Clar,
sí,
sí,
vull dir...
Perquè al final,
nosaltres també formem part
de la natura
i del planeta,
llavors,
tot el que és bo
pel planeta
també és bo
per nosaltres.
Totalment.
i llavors,
per això,
el tema
de l'arquitectura
sostenible,
doncs tant,
si es fa bé,
tant pot ser bo
per nosaltres
com per el planeta.
No,
i a més que ara també
cada cop
estan sortint
més normatives
a l'hora de construir
o a l'hora
d'utilitzar
certs materials,
no?,
o normatives,
prohibicions,
límits,
que tot això
és per tenir en compte
també el medi ambient,
també la salut,
segons quins productes
o segons quins materials,
ja no són gens
recomanables
perquè puguin ser
contaminants
per la natura
però també
per les pròpies persones.
Sí,
els polítics
s'estan adonant
i les empreses
tant com els consumidors,
no?,
que això
ens afecta a tots
i que si no es fa un canvi
seguirem
amb aquesta roda
de contaminar-nos
tant al planeta
com a nosaltres.
llavors,
bé,
també volia parlar
una mica
de les civilitzacions antigues
que realment
és un molt bon exemple
a tenir com a referent
una mica,
no?,
perquè potser
sempre
tenim informació
de coses
però
ara cada cop més
s'està descobrint
coses que abans
no se sabien.
Per exemple,
fa res vaig veure
la notícia
que
s'han descobert
tot de
noves
com es diu
ciutats
i autopistes
a la selva
per exemple
a la civilització
maia
no sabem bé
quines zones
potser
Mèxic o així
i això
que s'està descobrint
que realment
eren civilitzacions
superavançades
i que
posaven en pràctica
moltes coses
que potser sabem
però
vull dir
perquè tenim
molta coneixement
també
però a l'hora
d'aplicar-ho
tampoc
clar,
que potser
sabien més
del que ens pensem
que sabien
i per exemple
també parlant
d'Amèrica
les tribus
algunes tribus
tribus
o això
societats
del Nord-Amèrica
hi havia
hi ha un cas
que és
ara no sé el nom
però d'una tribu
o una societat
que va fer
tota una ciutat
en forma
de semicercle
i que tenien
superestudiat
tot el que
relacionat
amb el sol
i els solsticis
i tot això
de manera que
cada casa
tingués
la mateixa
quantitat de llum
exacte
quantitat de llum
i de sol
que fort
mare meva
ho tenien calculat
sí, sí, sí
brutal
i a més
tot construeix
interessant
per això
potser nosaltres
ho tenim estudiat
coses així
però no ho posem
en pràctica
per saber quin motiu
en canvi ells
sí que havien fet
aquestes ciutats
i segurament
sabien coses
que nosaltres
no sabem
clar, doncs
per exemple
per aprofitar més
la llum del sol
i no consumir
d'altres formes
en aquella època
potser no tenien
electricitat
però no sé
sí, és veritat
d'altres formes
no?

si més no
sí que estaven
molt connectats
molt més que nosaltres
amb l'entorn
i amb la natura
amb el que els podria oferir
això, la natura
tenien molta més connexió
com a profit dels recursos
sí, sí, sí
totalment
molt bé

i
també
és que ara
m'agrada posar context
sí, sí, sí
i tant
però sí
també es veu
que
ara
hi ha la hipòtesi
que
el tema
de la prehistòria
els caçadurs
recollectors
i com van passar
el sedentarisme
bueno, això
dels nomades
al sedentari
sí, a fer assentaments
i també a cultivar
perquè abans
es recollectava
tot el que
de manera silvestre
i es va passar
això
a cultivar
i a quedar-se
en un mateix lloc
que es veu
que no
no va ser
un canvi d'hàbits
degut a
la simple comoditat
i seguretat
que podia otorgar
el fet
de
assentar-se

sinó que
segurament va ser
bueno, hi ha aquesta hipòtesi
que va ser
per la pressió
de l'augment
de la població
i la disminució
dels recursos silvestres
aquesta raó
home, també ets de la xeològica

clar, si has de moure
una societat
clar, segurament
o també el fet
que la pròpia
els propis recursos
no eren prous
per alimentar
tota la gent
llavors van haver de començar
a cultivar
de buscar altres formes
que no fos només
d'alimentar-se
de coses silvestres
exacte, segurament
al final sí que
clar, el cultiu
intensifica
diguéssim
intensifica les coses
i fa que puguis
potser obtenir
més
més aliment
més concentrat
però clar
això va
en detriment
de la connexió
amb l'entorn
i a poc a poc
ens vam anar
diguéssim allunyant
del que és
l'entorn
de la connexió
amb la natura
totalment


llavors
això és
el context
una mica
i ara havia pensat
doncs
donar com
consells
bueno consells
com idees
amb el tema
de construcció
i també altres coses
d'hàbits
per això
per canviar
això que dic
de pensar
pensar global
actuar local
clar, per fer petites coses
ni que siguin petites accions
o no tan petites
però bueno
al final
que poden tenir
una gran repercussió
sí, exacte
per exemple
el tema de construcció
un consell
molt bo
és l'ús de la fusta
com a material
ja vam fer un capítol
parlant de la fusta
sí, sí, té raó
de les propietats
i tal
i bé
seria més o menys
el mateix que vaig dir
totes les propietats
que té la fusta
el que trobo
molt interessant
és el fet
que l'ús de la fusta
beneficia tant
com a material
com també
el fet
que estàs
afavorint
la gestió forestal
és veritat
perquè això també
ho hem comentat
que a vegades
el tema
de la fusta
dels arbres
es veu com
estar entrant
arbres
però que no
que realment
és necessari
també
que es faci
com aquesta
neteja
o que estalin
els arbres
sí, exacte
la clau
està en que
la gestió forestal
silvicultura
sigui
responsable
sigui feta
amb consciència
i no només
com es fa
per exemple
molt
a zones
de les selves
extractivament
per treure diners
o pel que sigui
sinó
això
fer-ho
de manera
responsable
per tenir cura
dels mateixos boscos
exacte
perquè alhora
fas que
dones continuïtat
al bosc
a tot l'ecosistema
sí, això
la fusta
seria
molt bon material
a més a més
cap
bueno
això

o sigui
quan utilitzes fusta
la fusta
els arbres
capten diòxid de carboni
per fer la fotosíntesi
vale, sí
aleshores
aquest diòxid de carboni
l'amagatzemen
a la fusta
és la seva manera
és com una manera
de recaptar
el diòxid de carboni
que és per judicial
per dir-ho així
i que hi hagi més oxigen
sí, exacte
serien col·lectors
de carboni
vius
a part de tots els beneficis
que tenen
doncs això
es queda l'udulent
per dir-ho així
en paraules
una mica
fora de
tècniques

planer

això
doncs
amagatzem el diòxid de carboni
i llavors
utilitzat com a material
clar
aquell diòxid de carboni
segueix estant allà
aleshores tu estàs
diguéssim
col·laborant
no?

perquè
hi hagi menys diòxid de carboni
a l'ambient
sí, sí
perquè tens com
podríem dir
tens amagatzems
de diòxid de carboni
a la casa teva
perquè si tens
les parets fetes
de fusta
i a més a més
si aquest bosc
ha estat
gestionat correctament
torna a créixer
i torna a haver-hi
aquest d'això
saps?
no sé
és tot un
i a més a més
la fusta
té molts
molts
usos derivats
que per exemple
de les branques
que potser no se'n pot fer res
se'n pot fer biomassa
o sigui
no se'n pot fer res
vull dir
no se'n pot fer
fusta com a material
constructor
però sí
ara
estic pensant
que la gent no es pensi
que estem dient
de construir cases
només de fusta
no, no, clar
ara estem parlant
de la fusta però
estem parlant
som un país mediterrani
on fa molta calor
i la fusta
és un material
allò difícil
no?
no, sí, sí
és un exemple
bé per tenir-ho
clar, no, no
això no vol dir
que es puguin tenir
mobles de fusta
per exemple
o no implica tenir
tota la casa
amb paret
i tot de fusta
sinó
anar introduint
alguns mobles
o taules
o armaris
o contribuir
a utilitzar més la fusta
a tenir-la com
de referència
sí, en comptes d'altres materials
i potser sí
que aquest exemple
seria més adequat
per a altres climes
que això també és un tema
els Pirineus
per exemple
s'utilitza bastant
Catalunya mateix
podria aplicar-se
això dels climes
també és molt
molt
molt interessant
que és
bé molt
va molt amb el tema
el tema de
tenir en compte el clima
a l'hora de construir
que molts cops
sí, total
sí, molts cops
construïm
bueno, hi ha aquestes
promocions urbanístiques
que ja tenen
pensat
com és
l'edifici
amb els seus criteris
i el planten allà
sense potser
pensar en la zona
sense posar-lo una mica
en context
amb l'entorn
o amb l'ambient
per exemple
allà
una cadena
de supermercats
no la construeixen
de la mateixa forma
si està
si la posen
jo què sé
per exemple
aquí a Sant Just
o la posen
en un poble
per exemple
de muntanya
és a dir
sí, a la Cerdanya
per exemple
per exemple
allà
les parets
potser
som
de pissarra
potser
de pissarra
o de pedra
o no sé
és a dir
que s'ha de tenir en compte
a l'hora de
per exemple
de construir
el tema del clima
d'adequar l'edifici
al lloc on està
on es construïs
totalment
és un factor molt important
perquè això repercuteix
també la qualitat de vida
com dèiem
tant de la salut
com la salut del planeta
les hues
clar
si poses una casa
tota de fusta
en un lloc
que fa moltíssima calor
vale
hauràs agafat
utilitzar la fusta
però després
amb l'aire condicionat
exacte
ho estaràs
contrarrestant
llavors
és tot un
és molt holístic
és

s'ha de tenir
diversos factors
en compte
per exemple
això que hem dit
el tema del clima

un punt que pot ser interessant
també
el tema de la fusta
és
sí que potser
no és
el fríneu
sí però
això que has dit
en el context mediterrani
no tant
no és tan
potser
adequat
però
bueno
perquè
perquè veieu que la fusta
sí que com a construcció
és molt útil
no
que les
ja
bueno
que a vegades es diu
que la fusta
no dura molt
es pot podrir
es pot cremar
bueno
però realment
hi ha molts tractaments
o sigui que
depèn de com ho miris
no
que cada cop hi ha més avanços
no
suposo
per tractar la fusta
i adequar-la
si la vols utilitzar
per construir
algun edifici
exacte
sí exacte
però hi ha un exemple
de
bueno
d'edificacions
que han durat
de fusta
que han durat
moltíssims anys
que és per exemple
és a Japó
i hi ha
una de les edificacions
bueno
l'edificació més antiga
de fusta
del món
que és
una pagoda
i un claustre
d'un temble budista
que es diu
Horuji
no sé com es pronuncia
en japonès
però més o menys
i és del segle VII
després de Crist

i encara dura allò
sí sí sí
hòstia
és el més antic de fusta
que em diguin
de quina fusta és
perquè clar
del segle VII
després de Crist
sí sí sí
quants segles han passat
mare meva
exacte
llavors
això què vull dir
a vegades tenim prejudicis
sobre els materials

però
hi ha exemples clars
que són super útils
oh i tant
molt bé

ah
un altre
un altre
com diguéssim
consell
en quant a
l'arquitectura
i construcció
sostenible
seria el tema
de recobriment
amb terra
ah
d'acord
què vol dir
però
recobriment amb terra
seria
l'ús de la terra
com a
aïllant
et pots imaginar
per exemple
no sé si
el Hobbit
per exemple
que tenen les cases
a la
això
els pujols
no
les muntanyes
a dins
doncs seria
com aquesta idea
utilitzar la terra
més
preferiblement
amb plantes
com a
iant tèrmic
i com a això
com a paret
i hi ha un exemple
molt
molt
diguéssim
impactant
no
que a
Austràlia
van
fer un
càlcul
de les temperatures
en una casa
això
recoberta
de terra
i es veu
que
la temperatura
fora
oscil·lava
des dels
menys 2 graus
als 42 graus
centígrads
o sigui
hi havia una diferència
de 40
no no
no he acabat
això seria
l'oscil·lació
natural
del que hi oc
perquè el desert
d'Austràlia
fa com molt fred
o molta calor
però
llavors
això
oscil·lava entre els menys 2
i els 42 graus
aquesta oscil·lació
i amb el recurrent de terra
només oscil·lava
12 graus
només 12

ostres
sí que hi havia diferència
no
sí sí
com 30 graus
de diferència
d'oscil·lació
caram
que fort
home
doncs això pot ser
un sistema
on també
evitar aquests canvis
de temperatures
tan forts
i més ara
de cara
al que veiem
que estan augmentant
les temperatures
és molt bona opció
a més a més
que afavorim
l'envertiment
de les ciutats
no sé
perquè això
potser una ciutat
no seria el més
de les cases
potser de pobles
sí exacte
tinc curiositat
ho miraré
perquè clar
és estrany
imaginar-te
també una casa
recolverta
de terra
suposo que
deuen haver sistemes
no?

ara que he dit
a les ciutats
no
però sí
en veritat

perquè
les taulades
dels edificis
es poden
revardir
llavors
també seria una opció
i de fet
s'està fent
jo crec
que he vist
algun exemple
a Barcelona
inclús
potser és més a nivell
experimental
o a veure com queda

bueno
caldra investigar-ho

exacte
Quim
em sembla si ho deixem
en aquest punt
i seguim
si tancat
més coses pendents
sobre el tema
de la construcció
i la cura
de l'ambient
us diré
el títol
del llibre
i l'autor
que és molt interessant
aquest llibre
així podeu
vosaltres mateixos
esbrinar més
i aprendre més
molt bé Quim
doncs moltes gràcies
per venir avui dilluns
i seguirem a la propera
perfecte
gràcies
adeu
adeu
un segon
ja puc entendre
què et fa falta
conec aquesta miradeta
i com et sents
jo que sempre
vaig corrents
tu que sempre
vas amb temps
crec que mai
està de més
dir-te
que t'espantaré
els monstres
que vull
que em robis
cullerades
del meu postre
que vull
que em diguis
tot i tot
allò
que et costa
no es calen
normes
junts
som
enormes
jo
jo
jo
t'estimo
i tu m'ho tornes
ja saps
que t'ho mereixes
donant voltes
em deixes
i em perdo
per la disco
perquè has decidit
marxar
ja saps
que t'ho mereixes
donant voltes
em deixes
i em perdo
per la disco
i ara ja no sé
on anar
i t'has marcat
la de la bomba
de fum
no li has dit
a ningú
que tant
anaves al llit
i ara em trobo
buscant
tant els records
de la nit
i m'he quedat
esperant
per si tornessis
per aquí
dir-te
que jo
t'estimo
i tu m'ho tornes
ja saps
que t'ho mereixes
donant voltes
em deixes
i em perdo
per la disco
perquè has decidit
marxar
ja saps
que t'ho mereixes
donant voltes
em deixes
i em perdo
per la disco
i ara ja no sé
on anar
sé que tu
m'ho vas dir
m'ho has voler
explicar
a la Rambla
res s'atura
vine
queda't
i escolta'ns
avui a les 9 del vespre
Emma de Música
un programa realitzat
i presentat
per Maria Quintana
que són les 5 i 40
tenim ja el Nico Bassó
i també el Lluís Terres
a dins
de l'estudi de Ràdio d'Esvern
hola
què tal els dos
hola
bona tarda
bona tarda
què tal
bona tarda
bé molt bé
sou els encarregats
organitzadors
coordinadors
no sé exactament
com dir-ho
però bé
els encarregats
del casal de teatre
de l'Ateneu
i ens heu vingut a parlar
fer-nos una mica
5 cèntims
diguem que
jo vinc per part de l'Ateneu
com a organitzador
però el Nico
és qui gestionarà
en aquest cas
els casals
d'enguany
ja porta
uns quants anys
aquí amb nosaltres
i estem molt contents
la veritat
amb la feina que fa
funcionen bé
Nico
perquè si ho diu el Lluís
així tan segur
i amb tanta plomo
funcionen molt bé
però sobretot
és això
de cada any
ens ho passem molt bé
les famílies
les famílies acaben contentes
els alumnes
i els infants
estan encantats
perquè
fem com un procés
de creació
o fem una obra fàcil
perquè clar
l'hem de muntar
en 4 dies
4 dies perquè
va per setmanes
i el divendres
fem una funció
de manda els pares
i el fer-ho ràpid
ens ho passem molt bé
la veritat
el cartell
que promociona
aquests casals
diu
un estiu ple de màgia
cada any
es va canviant la temàtica
aquest any va de màgia
la màgia és per fer referència
a la creativitat
però
cada any
intentem inventar-nos l'obra
i també
intentar treballar poc amb guió
llavors aquest any
han canviat un parell de coses
que és que
agafem només un cicle
de 7 anys
fins a 14 anys
i aleshores
ens ho manegarem
de la millor forma
i com que ja en sabem
de posar-nos d'acord
farem una obra
adaptada
amb les necessitats
de cadascú
i el divendres
li ensenyarem
als pares i mares
això vol dir que no fareu
grups per edat
sinó que estaran
tots els infants
barrejats
i tots
muntareu aquesta obra
o els tindreu
separats?
aquest any
farem un sol grup
fareu un sol grup
que és que
altres anys
hi havia hagut
alguna dificultat

és que fins ara
els casals
crec que és el quart any
que ho fem
nosaltres
des de l'Ateneu
havíem encarregat
la feina
Patim Patam
perquè ens poguessin
gestionar
tota la part administrativa
és un tema
de base
perquè nosaltres
a l'Ateneu
amb l'Anna
que és la persona
que estava
després es va
incorporar
la Mariona
clar
no teníem
ja gestionar
l'escola de música
i totes les altres
activitats
que teníem
al centre
era com
molt complicat
assumir la gestió
i llavors Patim Patam
ja tenia
ja porten tants anys
i tenen tant domini
i aquest any
el que hem volgut fer
és com atrevins
a nosaltres
i sí que és veritat
que el que no volíem
era com
com agafar
un grup
molt molt molt gran
de nens i nenes
i bueno
parlant amb el Nico
vam dir
a veure si ens podríem
centrar
doncs en un grup
determinat
per poder fer un grup
dintre d'un grup
si s'apunta
més de dotze nens
ja tenim més monitors
també
monitores
per tant
diguem
la gestió
en aquest cas
la farà el Nico
de l'obra de teatre
però vull dir
que si en algunes setmanes
se'ns apunten
trenta nens
no sé
una representació
no però
és probable
que jo crec
que anirem fent
la gestió
d'això
per tant
diguem
setmana per setmana
potser mirant
el número
però també
vull dir
que l'any que ve
aquesta és
la nostra prova
de fer-ho sol
t'he d'hi
que també
tenim tot el suport
de Patim Patam
amb tota l'ajuda
que nosaltres necessitem
però que l'any vinent
nosaltres voldríem
fer tot un casal
des dels 3-4 anys
fins als 14-15 anys
però aquest any
diguem
l'hem reduït
anem a fer aquesta prova
a veure com ens funciona
és una prova
molt bé
Nico
a nivell d'obra
tens pensades
perquè clar
si el casal
són diferents setmanes
significa que cada setmana
hauràs de pensar
una obra diferent
tot girarà
entorn
ja sé que has dit
que no volies tenir
molt en ment
el tema del guió
però
jo sempre tinc
unes quantes cartes
amagades
per dir-ho així
però
sempre passa
que el dilluns
em trobo
amb el grup
i també els deixo
triar una mica
i llavors són ells
també els que
són els creadors
i els guionistes
llavors entre tots
anem fent l'obra
llavors no és
jo donant ordres
tota l'estona
no fas el paper
no fas el paper de director
teatral
però també
que s'impliquin
cada alumne
que s'impliqui
i llavors
és una obra conjunta
que la fem tots
jo evidentment
la dirigeixo
perquè si no
seria molt caòtic
i molt difícil
però
els faig participar
d'alguna manera
llavors d'aquesta manera
tots estem contents
i quines coses
es treballen
Nico
a l'hora que
els nens i nenes
venen
i fan teatre
suposo que també
al darrere
hi ha valors
o hi ha objectius
que també es treballen
clar
a les meves classes
sempre els he dit
que hi ha tres normes
la primera és el respecte
la segona és l'escolta
i la tercera és
que no passa res
si t'equivoques
perquè
a través de la repetició
i de l'error
hi ha el teatre
després
assegem la veu
tant l'expressió corporal
com
amb exercicis de mim
i sobretot
també
que fomentar
la creativitat
d'aquests alumnes
perquè
ser creatiu
és una cosa
molt bo
i que trobo
que s'està perdent
a dia d'avui
perquè quins guanys
tenen els nens i nenes
a part de passar-s'ho bé
coses que potser
van integrant
a mesura que van passant els dies
que a l'hora de treball
aquestes tècniques
que tu dius
que van adquirint
no sé si
el tema de la creativitat
és una cosa
molt important
no sé si
a l'hora de perdre
la vergonya
per exemple
superar algunes pors
exacte
aviam
estem parlant també
d'un taller que va per setmanes
en una setmana
no crec que puguem fer
gaires miracles
però
sí que fomenta molt
la presència en públic
l'addicció
quan siguin més grans
aquests alumnes
i hagin de fer
una exposició en públic
ja ho tindran més per la mà
dominar una mica
els nervis
fomentar la memòria
etc.
molt bé
jo que tots els anys he anat
a veure
les funcions
que fan el divendres
dels diferents grups
que hi havia
la veritat és que
et preguntes
com ho poden fer
perquè en quatre dies
puguin fer aquestes
petites obres
d'art
i
totes i totes
estan molt contents
els pares estan
superorgullosos
dels seus nens
i realment surten obres
molt maques
felicitats
Nico
perquè es necessita
algun requisit
algun criteri
a l'hora d'entrar
en aquests grups casals
per exemple
haver fet teatre abans
o haver estat
a tamboret
en algun trimestre
o no
simplement
no
la premissa
és que vinguis
amb moltes ganes
de passar-t'ho bé
pot ser que no hagis fet teatre
i cap problema
si ens entenem
si vens amb ganes de jugar
podràs aprendre teatre
a través del joc
però no
no hi ha cap requisit
a veure
si has fet teatre
millor
però
no és necessari
no és obligatori
i per exemple
no sé si hi ha monitores
també ajuden
a l'hora de desenvolupar
aquests tallers
una mica
el seu paper
quin és
en aquests casals
no sé si això
el Lluís ho sap millor
com a nivell organitzatiu
o
bé la gestió aquí
és en funció dels nens
que s'ambuntin cada setmana
ara tenim
en sembla
aproximadament una seixantena
de nens i nenes apuntats
seixantena ja?
sí sí sí
Déu-n'hi-do
el que passa que no és
que vinguin 60
en una setmana
sinó que s'estructuran
en aquestes cinc setmanes
i potser la primera setmana
tenim 10
i després les del mig
són les que sí que
potser en tens ara
uns 24
una cosa així
més o menys
vull dir que
així estructurats
arribem a la seixantena
clar
jo suposo
que en Nico
també si hi ha més o menys nens
es pot plantejar
més un tipus
de casal
o un altre
esclar
esclar
o un format d'una obra
més petita
o més gran
per més gent
i clar
si jo
aviam
jo
i qui estigui amb mi
m'ajudarà
i ho farem entre els dos
aquesta és la idea
parlaves abans
del tema de la creativitat
jo li volia donar
importància també
que deies
que ara s'està perdent
una mica
tu com ho notes
això
per exemple
no sé si
tractant amb els nens
o en comparació
d'altres anys
que hagués fet
també de director
de casals
de teatre
o casals més creatius
com ho veus
això en els nens?
jo en aquests anys
veig que per exemple
els nens demanen
molt triar
triar o escollir
llavors
en el moment
que tu els hi deixes
a vegades
últimament
m'ha passat
que no saben
què fer
llavors necessiten
com
algú
que tingui
una mica
més d'idea
del que sigui
que els vagi guiant
jo és el que he notat
però bueno
tampoc és una cosa greu
ja
bueno
a destacar
però sí que potser
amb els anys
els nens
de la meva quinta
potser eren més creatius
que els
d'avui dia
que estan enganxats
tot el dia
a la tablet
a la tele
i al teatre
a vegades els ve
com un algo de sobte
com algo nou
perquè Nico
algun cop t'ha passat
que hagis tingut
algun nen
o alguna nena
que bueno
no que vingui forçat
però bueno
que li costi
una mica arrencar
per dir-ho així
això costa també
a vegades
amb els casals
motivar
els nens i nenes
que venen
a vegades sí
a vegades et trobes de tot
sí, sí, clar
i has d'arribar
a un consens
amb molta
ara no em surt
la paraula
com d'acompanyament
de vinga
anem-ho a fer-ho junts
anem-ho a descobrir-ho junts
va i tu què vols fer
va però
pensa tu
i normalment
la idea creativa
la bona
no és la primera
sinó la quarta
o la cinquena
això també
s'ha d'entendre molt bé
perquè genera
bastanta frustració
tenir una idea
i que no sigui
la bona
no?
bueno
és com tot un
un llarg
transcurs
jo vull llançar
una floreta
al Nico
perquè és que
ens passa
que estan allà
a secretaria
ens truquen mares
amb les nenes
o nens
i ens diuen
però escolta
el professor
és el Nico
i que sí
vull dir que
realment
jo crec que has fet
una miqueta d'escola
i que t'aprecien molt
i això vol dir
que la feina que fa
o a través també
de les afes
o el tamboret
que ha fet
realment
la valoren
i ho valoren
molt positivament
està clar que
d'entrada
quan arriben els nens
nens que probablement
no coneixen
és el mateix
per tant
com el professor
o monitor
com pel nen
dius
a veure què ens trobarem
com es gestionarà
i amb això
Nico
l'experiència
ja en tens una mica
perquè hi ha nens i nenes
Nico
Sí, sí, alguns sí
també hi ha molts alumnes
del Montseny
Clar, perquè tu també
a part
això contextualitzem
tu també a part
ets monitor de teatre
d'alguna escola
pot ser?
Sí, sí, sí
del Montseny
ho vaig ser del Montserrat
ara ho és la Daniela Fumador
he estat amb el Tamboret
amb el Roger Cònsol
he estat amb els Pastorets
bla, bla, bla
de tot això també et coneixen
Clar
i també
recordar que
aquest taller
que obrim
és de 8 a 5
no?
els nens
es podran quedar
a dinar
a la Taneu
Sí, correcte
és a dir
els horaris
són de 9
hi ha l'horari
de 9 a 1
aquí diguem
que seria com el central
abans fem acollida
per tant això vol dir
a les 8
de 8 a 9
i després
els nens i nenes
poden escollir
estar fins a les 3
amb dinar
o després fins a les 5
també amb el dinar
incorporat
o sigui que
pleguen diguem
a la 1
a les 3
o a les 5
i això és el que marquem
i una novetat d'aquest any
que això també estem molt contents
la Taneu
és que podrem fer
el dinar al restaurant
que abans altres anys
el que havíem de fer
és agafar els nens i nenes
i baixar-los al Montseny
i després quedar-se allà
a les dues hores
i ostres
ara d'aquesta manera
tot ho tenim centralitzat
i estem
realment
o sigui
crec que pel funcionament
del casal
això és
perquè és dinar
que es porten
de casa
els nens i nenes
no
el mateix restaurant
és a dir
els àpats
els faran
al restaurant
i les activitats
que es fan
de tarda
també seran
a nivell de teatre
seran més jocs
manualitats
coses més lúdiques
seran una mica
més de lliure
però sempre
també ambientades
amb el teatre
no deixen de banda
aquestes dues hores
per exemple
assajar l'obra
com que segurament
hi faltin alumnes
en aquella franja horària
no
però sí que podem seguir
fent jocs teatrals
o dinàmiques
o coses que
els nens
tinguin ganes de fer
sobretot
i una altra cosa
que també suposo
que moltes persones
es pregunten
és el tema
que és l'estiu
fa calor
el fet que sigui
un casal de teatre
i no pot ser tant
a nivell d'esportiu
o de moviment
no hi ha piscina
això és una realitat
però com a gestió
estaran en sales
climatitzades
els nens i nenes
ballant per la seva salut
que no sentessin tècnic
ja us puc dir
que calor no passaran
perquè totes les sales
que tenim
a la Teneu
totes estan climatitzades
i també
tots els anys
a la plaça Malaret
també es busca
un moment d'esbarjo
i
si es permet
amb el tema
de l'aigua
però
agafem una mànega
i també
passem una estona divertida
allà a la plaça Malaret
amb aigua
que aigua no falti
sí, sí
això crec que els casals
no
a veure si plou més
jo crec que ha de ploure
una mica més
sí, sí
a veure com està
tot el tema
de la normativa
de poder utilitzar l'aigua
o no
amb ànegues
o a vegades
amb pistoles d'aigua
inclús amb globus d'aigua
també
a vegades
aquest estiu
serà un tema
complicat
segurament
però
dins el centre
calor no en passaran
parlem
parlem de coses
també més tècniques
aquests últims minuts
quines setmanes
oferiu al casal
doncs
comencem el dia 26
o sigui
fem les 5 setmanes
la primera comença el 26
que és la darrera
del mes de juny
correcte

i aleshores
estem les 4 setmanes
de mes de juliol
per tant són les 5
molt bé
i hi ha algun preu especial
si són socis de l'Ateneu
o si tenen germans
o alguna cosa així
o...

els nens i nenes
que s'apuntin
que tinguin algun soci
tenen uns descomptes
d'un 5%
ens sembla aproximadament
també hi ha descomptes
si s'apunten dos germans
més o menys
anem a aquest
i bueno
apliquem uns descomptes
fins a un 10%
del preu
molt bé
i com es pot apuntar la gent
l'últim que ens queda
per comentar
doncs
a través de la pàgina
de l'Ateneu
per la web
per la web
i aleshores
ella tenen un formulari
omplen aquest formulari
l'envien
i en aquest cas
la ministra diu
que és la Mariona
ella es posa en contacte amb ells
per dir que hem rebut el formulari
els demanem tota la documentació
i així
tot controlat
molt bé
per nens i nenes
de 7 a 14 anys
hem dit
exacte
i és això que hem dit
que tenim 60 nens i nenes
apuntats
però
des d'aquí
com sempre
fer una crida
per animar
aquelles famílies
que encara no sàpiguen
què fer
en alguna setmana
que s'hagin quedat penjats
aquest juliol
o l'última de juny
esteu molt convidats
a que vingueu a provar teatre
encara que mai
ho hagueu provat
mai és massa tard
per tornar a començar
exacte
i és una bona manera
un casal d'estiu
també
de començar a provar coses
perquè després
si t'animes
comences ja el curs
volent apuntar-te
potser un curs
de trimestre
sencer
o de tot l'any
exacte
per tant
l'estiu
és una bona oportunitat
de fer un tastet
així
més curtet
imagina't que funciona
i tens moltes ganes
de continuar amb teatre
doncs també pots continuar
amb Tamboret
i d'aquí
fins la fama
fins la fama
d'aquí a Hollywood
exacte
dels casals d'estiu de teatre
l'Ateneu
a Hollywood
hem de dir que nosaltres
des de l'Ateneu
ja tenim
quatre grups de teatre
que és Just Teatre
és Tamboret
Tamboret fa les seves obres
després hi ha el 20-50
també
i també hi ha Pastorets
i portem
bueno
aquests grups
porten molt temps
treballant
però des de fa uns cinc anys
sí que és veritat
que el Covid
ens ho va parar
tot una miqueta
però vull dir
l'espai escènic
per excel·lència
en aquests moments
a Sant Just
el continuem
tenim nosaltres
a l'Ateneu
i d'aquí un any
o d'aquí un temps
també estarà
al costat de l'Ateneu
o estarà a l'altre centre
al teatre municipal
diguem
nosaltres és com un dels eixos
importants
o objectius

a assolir
tenir tota una base
de la gent
que vulgui fer teatre
que passi
per l'Ateneu
i treballarem
amb aquesta línia
ja amb si ho aconseguim
ostres
això és com
quasi una primícia
que ha llançat aquí
a Lluís
amb ganes de potenciar
el teatre
a l'Ateneu
a la sala del costat
d'aquí res
haurà Aula
haurà Eòlia
i haurà l'Ateneu
a la mateixa alçada
al mateix nivell
que bé
molt bé
doncs moltíssimes gràcies
als dos
Nico i Lluís
per passar aquí a Ràdio
des veure una estoneta
i explicar-nos el casal
de teatre
de l'Ateneu
i ja ho sabeu
si ens volem apuntar
entrem a la pàgina web
de l'Ateneu
i allà
em sembla que
el primer de tot
que surt
és l'anunci
del casal
per tant
és ben fàcil
i si algú té algun dubte
doncs que vagi
a preguntar a la secretaria
de l'Ateneu
que allà els atendran
molt bé
doncs que vagi bé
i bona setmana
moltes gràcies
i apunteu-vos
no ho dubteu
això exacte
moltes gràcies Núria
adeu
adeu
a part
a
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Els alumnes de quarta primària d'aquí del país se situen a la cua en comprensió lectora a l'Estat, només per davant de Ceuta i Melilla.
Ho revelen les dades de l'informe Pils 2021. El departament ja ha fet una valoració sobre aquestes xifres.
Barcelona, Sara Canyete.
Bona tarda, Fons d'Educació.
Diuen que no els sorprenen els resultats perquè abans de la pandèmia els nivells de comprensió lectora ja eren baixos,
però reconeixen que són dolents i que els preocupen.
Més enllà de l'informe expliquen que ja porten temps treballant en accions que permetin millorar aquests resultats
i que passen per dinamitzar i millorar les biblioteques escolars i sensibilitzar a les famílies de la importància de cuidar aquest hàbit lector.
Perquè aquí diuen si que es desprèn una diferència important entre aquelles llars on es fan habitats de lectura i les que no.
També hi ha alguns programes i propostes pilot a punt de tancar-se i sortim al Pla Nacional del Llibre i la Lectura,
impulsat per als Departaments de Cultura i Educació, i que el govern presentarà el juliol.
Sara Canyete, Catalunya Ràdio Barcelona.
Notícies breu, Sergi Molero.
Ha mort el perruquer Lluís Llongueres als 87 anys d'edat.
El llegendari estilista, nascut a Esparreguera l'any 36, va fundar la seva pròpia cadena de perruqueries
i es va convertir en un dels perruquers més influents durant els anys 90.
El perruquer, amb una personalitat carismàtica, va aconseguir tenir un gran prestigi
i va col·laborar amb reconeguts dissenyadors i fotògrafs del seu temps.
En una entrevista al programa La Tarda de Catalunya Ràdio, l'assessor d'imatges, Josep Pons, ha destacat així la seva figura.
Ha sigut el meu referent, la meva inspiració, moltes vegades el meu mestre, el meu conseller,
hi ha estat a tot arreu, Nova York, Londres, Berlín, París, una pila de vegades.
Jo, sincerament, crec que, a partir d'ara, Catalunya tindrà un vuit d'una persona
que va aportar innovació, qualitat, prestigi, al món de l'imatge personal.
Esquerra Republicana aplana el camí perquè Xavier Trias pugui ser alcalde de Barcelona.
Els republicans descarten un pacte d'esquerres amb el PSC i Comuns,
per tant, deixen via lliure el candidat de Junts perquè busqui els suports necessaris per governar.
Oriol Junqueras és el president dels republicans.
No tenim cap interès ni cap voluntat d'oferir l'alcaldia de Barcelona al Partit Socialista.
No el tenim, aquest interès ni aquesta voluntat.
No l'hem tingut mai i ho hem dit sempre.
Per tant, insisteixo, és el senyor Xavier Trias el que ha de fer les seves propostes.
El que no sé és si el senyor Xavier Trias té tan clar que no vulgui arribar a un acord amb el senyor Collboni.
Això no ho sé.
Trias ha descartat entendre's amb els comuns, així que té dues opcions.
O bé fa una entesa amb Esquerra Republicana, que va aconseguir cinc regidors,
sumats als onze que té Junts, podria governar amb minoria buscant suports puntuals,
o bé buscar un acord amb el PSC, que en va tenir deu.
Davant d'això, els socialistes ja han dit que la primera opció per a ells
és intentar fer un govern progressista amb els comuns,
però com que Esquerra ja ha dit que no, que ja ho han descartat,
l'única opció que els queda és pactar amb Trias o anar a l'oposició.
El Tribunal Suprem manté de moment la decisió de la Junta Electoral Central
de retirar l'escó de diputada a Laura Borràs.
La sala tercera del Suprem ha rebutjat suspendre cautelarment la decisió de la GEC
i d'aquí a una setmana es prendrà una decisió definitiva sobre aquesta qüestió.
Grècia celebrarà unes noves eleccions legislatives el 25 de juny.
Tal com estava previst, avui se dissola el Parlament,
que havia sortit dels comissis de fa tot just vuit dies
i que va guanyar àmpliament nova democràcia.
El Partit Conservador, però, no va aconseguir la majoria absoluta
i ha acabat rebutjant formar una coalició de govern.
I ara esport, Sònia Oleart.
El Barça de bàsquet comença la lluita pel títol de la Lliga CB
amb l'eliminatori de quarts que es disputa el millor de tres partits
i juga avui al Palau Blaurana a les 9 contra el València.
L'endemà de la disputa de l'últim partit al Camp Nou abans de la remodelació,
avui han fet l'acte de col·locació de la primera pedra de les obres de l'estadi Blaurana.
El jugador del Barça, Valde, té una ruptura parcial
del lligament lateral extern del turmell dret.
El temps de baixa aproximat serà d'entre 6 i 7 setmanes.
Ahir es va acomiadar del Camp Nou, Sergio Busquets,
a qui entrevistarem a partir de les 7 de la tarda
al programa Tot Costa d'aquesta casa.
El màxim accionista de l'Espanyol, Chen Yanxen,
ha demanat disculpes a l'afició pel descens
i assegura que ja treballen per confeccionar un equip que recuperi la categoria.
El play-off de sense segona, el Barça jugarà a l'anada de les semifinals
contra el Madrid dissabte 3 de juny a les 9 del vespre a l'estadi Johan Cruyff.
En tenis en joc a Roland Garros, el partit que està jugant al Caraz,
el primer set de Balitaliaco Boli.
De moment l'Espanyol està guanyant per 5 a 0 aquest primer set.
La catalana Liona Bolsova ha guanyat per 2-6 a 0 contra l'Eslovaca Kukova,
6-2 i 6-1,
mentre que Albert Ramos ha caigut al 5-7 contra Babrinca.
Djokovic ha guanyat per 3-6 a 0 al nord-americà Kovacivic.
Fins aquí les notícies.
Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bona tarda, comencem amb l'actualitat Sant Justenca.
Us informa Mariona Sales Vilanova.
El resultat de les eleccions municipals del 28 de maig
han generat un escenari polític amb alguns canvis significatius
al Consistori de Sant Just.
Amb un total de 17 regidors en joc,
el PSC s'ha apropat a la majoria absoluta,
obtenint un total de 8 regidors amb 3.336 vots,
que suposen un total de 39,47% del total.
Aquesta victòria suposa un increment d'un regidor
per al Partit dels Socialistes
respecte a les passades eleccions municipals.
D'altra banda, els 4 regidors que tenia junts les eleccions passades
han quedat repartits entre endavant Sant Just i Junts,
amb dos regidors cada formació.
Esquerra Republicana ha disminuït la seva representació a un regidor,
mentre que Sant Just, tan com ho podem,
i la CUP han mantingut el seu únic regidor.
Com a novetat,
entren al Consistori les formacions del Partit Popular i Vox,
que no tenien representació al passat mandat.
Els dos partits entren amb un regidor cada un.
La formació Som i Sant Just Viva
no ha aconseguit els vots suficients per treure un regidor
i s'ha quedat amb el 2,51% dels vots.
Aquest dimecres 31 de maig,
a dos quarts de vuit del vespre,
la Sala Isidorm Cònsul acollirà la primera conferència
d'un cicle de filosofia i literatura actual a Sant Just.
El cicle organitzat per Calaix de Cultura
busca explorar els lligams entre la consciència individual,
el món de la vida i les influències filosòfiques
en la creació literària contemporània.
La primera sessió del cicle portarà per títol
Cap a la postmodernitat
i abordarà la temàtica de la consciència individual
i la seva relació amb el pensament de Nietzsche,
la fenomenologia, el vitalisme i l'existencialisme
en la filosofia i la creació literària.
Totes les conferències del cicle tindran lloc
els dimecres, de dos quarts de vuit del vespre
a nou de la nit,
des del 31 de maig fins al 14 de juny
a la Sala Isidorm Cònsul de Can Ginestar.
L'entrada és gratuïta per a tothom.
La segona sessió, el 7 de juny,
es titularà
De construcció del realisme literari
en Kafka, Virginia Woolf, Joyce i el surrealisme
i el cicle tancarà amb la tercera sessió,
el 14 de juny, amb el títol
Teories de la recepció,
escriptura de, reescriptura de la història
i realisme transgènere.
Avui hem tingut a ràdio d'Esvern
a Marc Oriol, membre de la companyia
d'animació infantil Trencamandres.
Per parlar de l'espectacle,
embolica Cafafort, que va tenir lloc
el divendres 19 de maig, el divendres al parc
que es va celebrar a la plaça de la Pau.
Trencamandres és una companyia
que ofereix diferents tipus d'espectacles,
sobretot infantils i familiars.
El seu plat principal és l'espectacle
embolica Cafafort, destinat a un públic familiar
que és el que van representar Sant Just.
Marc Oriol també ha comentat
que la companyia compta amb un espectacle
per adults anomenat Folcant la Terra,
que ofereix ball i entreteniment
per a rebetlles i altres celebracions.
Referent a això, Oriol ha volgut
ressaltar que creu que aquest tipus de festa
s'estan acabant.
En els últims temps, amb l'auge de les discoteques
i la disponibilitat de música en línia,
la tradició de cantar i ballar al carrer
ha anat perdent terreny.
No obstant això, la companyia continua compromesa
a mantenir viva l'essència de la festa de carrer,
connectant amb el públic de forma directa
i fent ballar tant els grans com els més petits.
Pel que fa a l'espectacle que van realitzar
el divendres al parc, malgrat haver enfrontat
alguns contratemps a causa de la pluja,
l'esdeveniment va plegar una gran quantitat
de famílies infants i l'actuació va ser un èxit.
Podeu escoltar l'entrevista completa
al podcast que trobareu a la pàgina web
de Ràdio d'Esvern.
I això ha estat tot.
Tornem amb tota l'actualitat Sant Justenca
a l'informatiu complet de les 7 de la tarda.
Fins ara.
A la Rambla, res s'atura.
Vine, queda't i escolta'ns.
Són les 6 i 10.
Comencem la segona hora del magazín
de tardes de Ràdio d'Esvern,
el magazín La Rambla,
i seguirem parlant de casals d'estiu.
Hem de dir que avui tenim pràcticament
un monogràfic dels casals.
Hem tingut fa una estoneta els de l'Ateneu.
Ara tenim els que presentem,
en David Buenacassa,
i també tenim aquí la Cristina Sánchez Sierra.
Ui, perdó.
Que ha educat el micro
i ens dona ja la benvinguda directament.
Són els responsables de l'escola
de Trail Running Barcelona.
I com hem dit,
amb aquest monogràfic que estem fent avui
pràcticament dels casals,
doncs ens venen a parlar
de la seva proposta de casals d'estiu.
Què tal? Com esteu?
Bona tarda.
Amb ganes, no?,
d'explicar una mica el que teniu.
Sí, sí, està obert, David.
L'acabo d'obrir el micro.
A veure, acabarem el curs d'aquí unes setmanes,
però l'activitat Trail Running no s'acaba.
Continua.
Continua i amb el casal d'estiu.
Quina és la vostra proposta?
Bé, la nostra proposta seguim amb la línia
que vam fer l'estiu passat,
que va funcionar molt bé,
que és un casal no tant de Trail Running,
sinó de casal de muntanya,
totalment a l'aire lliure
i amb activitats relacionades amb la muntanya,
totes.
Per exemple, activitats que se'ns poden acudir,
no sé, activitats amb tirolines,
què és el que vau fer l'any passat?
Per fer-hi una idea.
Doncs mira, primer,
per qui vulgui de veritat veure-ho,
que vagi a la nostra plana a la web,
on està la informació del casal,
i allà estan els vídeos,
però també hem penjat a l'Instagram
al YouTube un vídeo resum
de tot el que vam fer l'any passat.
Oh, que guai.
Entre coses d'aquestes que deies,
doncs sí, una tirolina, un ràpel,
una passarel·la,
vam muntar també cronescalades,
vam fer unes olimpiades de muntanya,
que va inaugurar el senyor alcalde de Sant Lluís,
en Joan Basaganyes,
en Joan Basaganyes,
vam fer un trialó de muntanya també,
tot molt casolà, molt muntanyeng,
i sempre amb els valors del nostre club,
que són valors de muntanya,
de natura, de respecte,
i tot això.
Molt bé.
Sí, et deia abans
que nosaltres som escola de trail,
però és veritat que a l'estiu
venen molts infants i joves
que volen activitats
a l'aire lliure
o relacionades amb la muntanya,
però potser no s'atreveixen
al tema de córrer
o no ho han fet mai, no?
Clar, això és.
Llavors, l'any passat vam enfocar-ho
a través de la muntanya, no?,
perquè poguéssim venir
tant els nostres alumnes que corren
o que no són alumnes
i que volen córrer,
però també altres perfils,
famílies o infants i joves
que volen fer activitats
relacionades amb la muntanya.
A la natura, no?
Exacte.
Qui tingui por,
si algú ens està veient,
escoltant, perdó,
i diu, ostres,
jo és que no sé si el meu fill
podrà córrer tant
que pensi que no és un casal
on anem a córrer a tope,
sinó el que diu la Cristina,
i que l'any passat
doncs va haver un nen,
per exemple,
que va venir a fer una sortida
que teníem aquell dia
i va venir amb xancles de piscina.
i ho va poder fer tranquil·lament, eh?
Tampoc és el normal, eh?
Home, tampoc es recomana
anar a la muntanya amb xancles, no?
Però bueno...
No és el material
que nosaltres posem a web,
però va venir amb xancles
i va passar el dia.
Això serveix d'exemple
per dir que no és que es posi el crono
a les 8 del matí, no?
No, perquè ens truquen famílies
preguntant-ho
i bueno, volem aclarir
que és molt dinàmic,
és un casal molt dinàmic,
molt actiu
i s'ho passaran superbé
i activitats molt xules.
Com?
I molt diferents,
jo crec que a la resta
d'oferta de casals.
Ni millor ni pitjor, eh?
Diferent?
Diferent, simplement diferent.
Clar, jo suposo que
el fet d'estar en contacte
amb la natura cada dia, no?
D'estar sobretot també a l'aire lliure
és un dels vostres punts a favor
a l'hora que els nens
no estan en un lloc tancat
sinó que estan més en contacte
amb...
amb la muntanya i demés.
Per exemple, també una cosa
que preocupa ara també
és el tema de la calor, no?
Que el fet d'estar a l'aire lliure
també, bueno,
hi ha la natura i demés
però clar, la calor
afecta de forma més directa, no?
Si estàs a l'aire lliure.
Bé, a veure,
això passa cada any
i és veritat que últimament
doncs sembla,
sembla que fa més calor
però ja et dic jo,
ja tothom que ens estigui escoltant
que a la muntanya
als llocs que estem
fa menys calor
que a qualsevol altre lloc
d'aquí del poble.
Ja us ho dic jo, eh?
O sigui que...
Perquè busqueu ombres
o perquè ho intenteu...
Clar, perquè anem a forats,
ja que sabem,
a forats vull dir a...
A boscos.
A boscos, a valls,
a llocs on sabem,
ja que...
Pensa que estem tot el dia
a la muntanya,
aquí a la vall.
Llavors, clar,
ja sabem molts llocs
on a l'estiu
doncs no dona ni el sol,
no?
Bé.
Pensa que l'any passat,
per exemple,
quan estàvem fent
una cronoscadada
amb els nens,
vam veure...
Estava...
Ens vam girar
perquè semblava
que venia un gos
i vam veure un cèrbol.
Ah, sí?
Un bambí.
Ostres!
Sí, sí, sí,
aquí a Sant Jús.
Caram,
home, això és
tota una experiència, no?
Anar a un casal
i trobar-te un cèrbol.
La veritat és que
no conec a ningú
d'aquí a Sant Jús,
potser ara sortirà
molta gent, eh?
Que hagi vist un...
Home, a la vall
de Sant Jús difícil.
Ho vam consultar
fins i tot
amb el parc de Colserola
i estar dintre
dels animals
que poden
aparèixer a Colserola
però no és l'habitual.
Home, que m'haguéssiu dit
un senglar,
dic, home, doncs mira...
No, senglars
en veiem molts.
En veiem molts.
Per això dic,
val, però un cèrbol,
bueno, mira,
queda com a anècdota.
Com està estructurat
el casal?
És a dir,
va per franges horàries,
tot això com...
Doncs mira,
fem l'entrada
des de les 9 del matí,
tot i que es pot...
O sigui,
es poden acollir a Collida,
poden venir una hora abans.
A les 8, no?
I llavors,
la primera...
O sigui,
hi ha una hora i mitja
que és l'activitat...
Bueno, no estrella,
però l'activitat principal
que és quan els nens
estan més frescos encara.
A les 9 del matí.
De 9 a 10 mitja,
més o menys,
i després ens aturem
a esmorzar
o a...
o...
Bueno,
on ens agafi
o moltes vegades
tornem...
Bueno,
el punt de trobada
és al Pony Club,
de Sánchez.
Ara entenc per què
ja estava fent el cavall.
Estava fent el cavall
i dic,
però què li passa?
Que se'm va en d'excursió
amb cavall?
Per parlar, eh?
Perquè el punt de trobada
és el Pony Club.
Perquè ets tan dolenta
i t'has d'achivar.
Home,
és que t'he vist fent el cavall
i dic...
No,
perquè recordava a Cristina,
recordava a Cristina,
no?
A veure,
és important.
Bueno,
quedem al Pony Club.
Vale.
Llavors,
des d'allà,
doncs,
fem una activitat,
si sortim cap al bosc
o cap a algun camí,
a algun cim
i fem una activitat principal
i després aturem a esmorzar
i una mitja horeta o així
i després fem una altra activitat principal.
I a continuació fem piscina
a la Bona Aigua aquest any.
Llavors són dos,
tres dies de piscina,
un dia d'activitat fora,
pot ser a la platja...
Això és una novetat, no?
O jo he fet?
No,
l'any passat també es va fer, eh?
Ah, val.
El que vam fer...
Bé,
és que us volia comentar abans
que nosaltres intentem no repetir activitats.
Ni d'un dia a l'altre...
Molt difícil, eh?
Sí.
Ni d'un dia a l'altre,
ni per setmanes.
Ho dic perquè
hi ha molts nens que repeteixen
perquè cada setmana és totalment diferent.
Llavors és com...
No és...
La majoria de casa els fan
com un horari...
Setmanal, no?
Setmanal, no?
I sempre fan el mateix.
I nosaltres, per això,
si entres al nostre web,
no posa activitat,
anem a fer una tirolina,
perquè potser fem una tirolina avui,
demà fem un ràpel,
demà fem les olimpiades,
però la setmana que ve,
o sigui,
la setmana següent,
no fem el mateix
que la setmana anterior.
Per tant,
si un nen s'apunta a les cinc setmanes,
cada dia...
està garantit que farà
alguna cosa diferent.
Potser alguna activitat es pot...
L'any passat es va a l'Slac,
l'any algun dia es va repetir
de forma diferent,
però és difícil
la mateixa activitat...
Home,
s'han de tenir moltes idees,
per això,
perquè tenim moltes.
I si la repetim,
fem V2,
o sigui,
versió en 2.
Home,
pot ser que repeteixin
perquè si tenen èxit
i agraden.
Sí,
però sempre li donem una volta,
eh?
Sí,
sempre hi ha alguna cosa diferent.
I som sempre activitats relacionades
amb la natura,
amb l'aire lliure,
que els nens puguin també participar
de,
per exemple,
de Tirolina
a l'hora de crear-la.
Ells també de veure com es fa
o com...
Sí,
per exemple,
fem escalada
i potser els ensenyem
a fer-nos d'escalada.
O sigui,
no només a l'escalar,
sinó simplement
la preparació que tu dius.
Mira,
ara que parles d'això,
estem,
tenim...
Bueno,
no diria on,
però si no em mataran.
Estem buscant...
Bueno,
tenim un joc
a la vall d'aquí de Sant Lluís,
d'acord?
On estem mig construint
un rocódrom artificial,
d'acord?
I allà...
I, bueno,
els nens participaran
en la construcció
i allà escalarem.
Que bé.
Sí,
ja.
I després,
el tema del dinar,
on el fareu?
També els nens
han de portar el seu tàper?
Doncs mira,
l'any passat va funcionar molt bé
perquè vam oferir
que els nens
o les famílies
que volguessin
es podien quedar
més estona a dinar
i portant-se
ells al dinar
amb Carmeñola.
Llavors,
tenim un espai
amb taules,
cadires
i amb ombra
allà al Pony Club.
Sí.
Però tot i així
tampoc descartem
que alguna vegada
ho hem fet
que enmig de la muntanya
podem dinar perfectament.
Vale.
Qualsevol de les opcions
depèn
de l'activitat
que tinguem
en aquell dia
i és bastant improvisat
en això.
Molt bé.
Sí,
o sigui,
nosaltres tenim
el punt de trobada
al Pony Club
on tenim un espai
on deixem les bosses,
tenim un espai cobert,
una sala coberta
per si plou.
Bueno,
clar,
també per fer
encara que
podem fer activitats
sota la pluja
també
i tenim
un joc on dinar,
o sigui,
no és que quedem
al Pony Club
i ja està,
sinó que hem arribat
a un acord
amb el Pony Club
que ens ha ajudat
a remarcar-ho també
i, bueno,
i tenim aquest espai
i estem col·laborant
amb ells
per fer el casal
i ells tenen el seu
i nosaltres tenim el nostre
i, bueno...
Compartiu una part
de les instal·lacions.
Exacte,
correcte.
Sí, sí, sí.
Molt bé.
Sí, perquè, bueno,
la nostra filosofia,
ja és que sabeu,
nosaltres és fer l'activitat
a l'aire lliure
sempre que podem.
Sí, o sigui...
El que passa és que, bueno,
sempre hem de tenir
un plan B
per si de cas,
perquè al final
treballes amb nens
i tot i que nosaltres
fem classe
amb adults
i joves
plogui,
nevi
i faci vent,
entenem que són
petits
i moltes vegades
les pròpies famílies
estan neguitoses
si plou,
si fa mal temps,
llavors donem
aquesta alternativa
i també que ells
es quedin tranquils.
De quines edats
van els casals?
Feu un únic grup?
Els dividiu potser
per nivells o per edats?
fem el casal
és de nens
des d'infants
des de 4 anys
fins a 16 anys
i llavors
quan els grups
que...
l'agrupació
doncs
nosaltres
a priori
no fem
no fem grups
no volem
dividir els grups
és a dir
fem una mateixa activitat
tant
pels nens petits
com pels grans
i llavors
l'adaptem
amb diferents monitors
i
i al millor
doncs
l'activitat pot variar
dins la mateixa
per exemple
si fem una tirolina
doncs
la poden fer tots
perquè la pot fer un nen de 4 anys
com un nen
un jove de 16
però
doncs
sempre la de temps
potser la fem més curta
pels petits
més llarga pels grans
llavors
la nostra filosofia
és
no segregar
per edats
ni nivells
perquè
l'any passat
va funcionar molt bé
els grups
heterogenis
d'edat
perquè vam veure
que s'ajudaven uns als altres
col·laboraven
i que fins i tot
podies veure perfectament
a la piscina
o a la muntanya
serrant
jugant
nens
de 5
6 anys
amb nens
de 13
14
i perfectament
empastats
llavors
com que va funcionar molt bé
no volem
segregar-los
per edats
perquè creiem
que
pot funcionar

pot funcionar no
que funciona
ho sabem
però que és molt beneficiós
per tots
llavors al final
cada setmana
el que nosaltres vèiem
és que quan acabava el divendres
i ens acomodàvem
dels que no tornavem
era com
o sigui
s'anava una part
de la família
no
clar
perquè us heu trobat
no
que potser volien repetir
l'acabar la setmana

molt repetien

i aquesta opció
és viable
o sigui
es pot fer
l'any passat
l'any passat
vam poder fer-la
és veritat
que vam tenir
que fer una mica
de malabars
però es va poder fer
aquest any
clar
per nosaltres
el segon any
ja molta gent ens coneix
les inscripcions
van que volen
però
sempre que podem
ja
i fins quan
fins a
exaurir places
nosaltres
fins a
exaurir places
sempre diem
o abans de
Sant Joan
o fins a
exaurir places
cal dir que és un casal
petit
no
diguéssim
de casero
o sigui
familiar
és el que dèiem abans
que com que volem
que sigui així
molt familiar
com l'any passat
doncs
tenim molt controlats
els nens
molts molitots
per poquets nens
volem que continuïn
amb la mateixa línia
no volem un super casal
massificat
de 100 nens
no
no
volem que sigui
doncs això
molt familiar
que és el que
l'any passat
les famílies
van valorar molt
els infants també
i els joves
o sigui
van acabar contents
les famílies
la majoria van repetir
i ens van demanar
molt bé
perquè són
normalment aquests nens
que teniu
són els nens
que durant l'any
també venen a
o sigui
que estan apuntats
durant l'any
com si diguéssim
o teniu noves cares
i que a més a més
després
al començar
al setembre
s'enganxen
i tenen ganes
de provar
això funciona o què?
doncs mira
durant el que salt
hi ha una mica de tot
però també tenim
molta gent nova
molts nous
i d'aquests nous
molts s'han quedat
durant el curs
després
això vol dir
que els agrada
el casal
tant
que després
s'aposten
i diuen
vinga
tot i que
com ha dit la Cristina abans
el casal
no és tant de trail
sinó és més
més lúdic
més muntanya
més
que els nens
ens ho passem bé
sempre intentem
i crec que ho aconseguim
impartir
els valors
que tenim
que els nens
aprenguin
alguna cosa
que no sigui
només jugar
i ja està
que darrere
hi ha una feina
que
que els monitors
s'ho preparen
i vosaltres
també
home
pensat
ja
no hi ha res
improvisat
pel que heu dit
pensar activitats
diferents
durant cinc setmanes
i cada setmana
té cinc dies
i cada dia
feu com dues activitats
així més diferents
però clar
pensa que
durant l'any
doncs estem fent
activitats
ja
clar
l'avantatge
que nosaltres tenim
és que ja treballem
d'això
durant el curs
llavors
el que no heu fet
durant el curs
tenim molts recursos
clar
que ja
s'han provat
durant el curs
s'han fet
s'han vist que funciona
llavors
les coses que funcionen
està clar
sí que repetim
però
mai repetim igual
o sigui
sempre hi ha alguna
aportació
alguna novetat
algú diferent
molt bé
la gent
on es pot apuntar
o com pot agafar informació
el David ens ha dit
que es pot entrar
a la pàgina web
no sé si també
a través de les xarxes socials
aquests vídeos
que heu penjat
no?

a l'Instagram
bueno
hi ha el Facebook també
però sobretot l'Instagram
que és el que consulta
la majoria de la gent

tenim els vídeos
de l'any passat
si tireu enrere
es poden consultar
però
també els hem
hem pujat
fa poc
hem pujat al YouTube
també
hem pujat fa poc
un vídeo resum
perquè l'any passat
fèiem un per setmana
un vídeo per setmana
llavors es poden veure tots
però tot i així
fa poc
hem fet un recull
un resum
de tots els casals
i està pujat a l'Instagram
però si entreu al web
trailbarcelona.com
allà també
es poden fer la inscripció
informació
tota la que vulgueu
i si no
i si no
doncs que ens escriguin
ens truquin
que els explicarem
molt bé
jo crec que la idea del casal
ha quedat clara
que és un casal
vinculat a la muntanya
ni lleure
ni esport
sinó coses
relacionades
amb la muntanya
que poden ser
tant més esportives
com més de lleure
també

és una mica barrejar
esport
natura
valors

també té un punt
pedagògic
sempre
totes les activitats
tenen
el seu valor
i està
molt pensat
perquè sigui
lúdic
pedagògic
esportiu
i lleure
que bé
molt bé
doncs jo crec que no ens queda
repassar res
a no ser que vulgueu destacar
alguna activitat
o novetat
pel que fa
ja no tant al casal
sinó com a
trailbarcelona
encara en la recta final
ja del curs
pràcticament
encara en recta final
vam estar
vam
ah sí mira
aquest
passat cap de setmana
bueno
per tancar el tema casals
cal dir
que els monitors
que van al casal
són els monitors
que tenim
durant l'any

o sigui que no
gent que contractem
no va
sí que
hi ha alguna incorporació
no va
pel casal
però els monitors
que tenim
cares conegudes

i que sabem com treballen
i que bueno
que al final
estem amb els nens
tot el dia
no
vale
dit això
aquest cap de setmana
vam anar
a una cursa
de trail
de nens

al Montseïn
al Montseïn
ah mira
i bueno
la veritat és que
ho vam fer
increïblement bé
ben bé
o sigui
s'ho vam passar superbé
nosaltres també
les famílies

una experiència
molt xulat

ja n'hi hem fet alguna
eh però


i és una cosa
que estem una mica
potenciant ara
des de l'escola
no som una escola
100% competició
però sí que volem
doncs
començar
a
que la gent
doncs
s'oprenya una mica més
pugui competir
no

i de fet
tenim una de les noies
que va guanyar
en una de les curses
o sigui que
molt bé
escolta'm
provant cosetes noves
no
si veieu que pot funcionar
no
i que bueno
que s'ho passen bé
sobretot

nosaltres no obliguem a ningú
ferim a les famílies
i als infants
i s'engresquen
i bueno
va ser
va ser xulo
perquè vam dinar
tots allà abans
i després vam fer la cursa
cadascú a la seva categoria
i tothom súper content
i fa dos caps de setmana
que vam estar els adults
els joves
també
els quatre grups
al trail cap de creus
fent dues distàncies
la de 10 i la de mitja marató
i també va ser una experiència brutal
el cap de setmana rosa
allà junts
després cadascú
per la seva part
fent la cursa
és l'única vegada
que animem a la gent
que vagi sola
normalment en grup
i tal
i va ser molt guai
una experiència brutal
molt bé
gent que mai pensava
que correria
una mitja
i va acabar
ho va acabar
perfecte
és un repte
i així apliquen també
les coses que
aprenem durant el curs
i durant els entrenaments
i bueno
descobreixen
que poden fer-ho
tant petits com grans
molt bé
doncs Cristina David
ho deixem en aquest punt
si us sembla
moltíssimes gràcies
per passar-vos aquí
a l'emissora
a vosaltres
i res
que vagis superbé al casal
moltes gràcies
superbé
adeu
adeu
a la Rambla
res s'atura
vine
queda't
i escolta'ns
1, 2, 3
1, 2, 3
m'agrada
els veiem
M'agrada estar grado i acabem molt lliur.
M'agrada tan quan.
M'agrada quan m'agrada estar.
M'agrada tan quan.
M'agrada quan m'agrada estar.
Yeah.
Yeah.
Yeah.
Yeah.
Yeah.
I like, I like.
M'agrada estar.
I like so much.
Com m'agrades.
I like, I like.
M'agrada estar.
I like so much.
Com m'agrades.
Jugo amb tu al teu costat.
El futur sempre és un passat.
I ploro.
I quan no hi és t'enyoro.
M'agrada parlar-ne quan soto jo i la manta.
Quan em mires i m'abraces el que agrada estar.
M'agrada quan ets més.
M'agrada quan em plantes.
M'agrada com m'agrada i com m'encantes.
M'agrada tant quan.
I like, I like.
M'agrada quan m'agrades tant.
I like so much.
M'agrada tant quan.
I like, I like.
M'agrada quan m'agrades tant.
M'agrada tant quan.
M'agrada quan m'agrades tant.
M'agrada tant quan.
M'agrada tant quan.
M'agrada tant quan.
M'agrada quan m'agrades tant.
M'agraden les teves ombres, les teves llums, la teva veu sense l'autotune.
A sobre teu quan estàs al damunt, quan vas a poc a poc, quan m'acceleres amb tu sempre cap amunt.
M'agrada tant quan, m'agrada quan m'agrada estar a l'excompte.
M'agrada tant quan, m'agrada quan m'agrada estar a l'excompte.
A la Rambla res s'atura. Vine, queda't i escolta'ns.
Treu la llengua. Treu la llengua fora, al carrer.
És clar que s'ha de treure la llengua, però com puc treure la llengua?
Com trec la llengua al carrer quan la persona amb qui parlo no treu la llengua?
O a la feina, a l'escola, a la universitat, quan a les aules i a les sales de reunions ningú treu la llengua?
Com trec la llengua a les xarxes comentant i compartint si la gent m'insulta per treure la llengua?
O a internet, quan els cercadors no m'entenguin, però jo vulgui continuar traient la llengua?
Entra ja a la guia de l'activista pel català i descobreix tot el que pots fer per la llengua.
Quan les ombres van marxar i l'animal de dins surt i a jugar
I cara a cara amb la por vam aprendre...
Passant 6 minuts a 2.47 de la tarda d'avui, dilluns 29 de maig, estem al programa de tardes, la Rambla de Ràdio d'Esverna.
Avui hem dit que fèiem pràcticament un monogràfic de casals d'estiu.
Hem començat a la primera hora parlant amb el Nico i també amb el Lluís Terrer sobre el casal de teatre que fan a l'Ateneu de Sant Just.
Ara acabem de parlar també amb el David Buenacassa i la Cristina Sánchez sobre l'escola de Trail, que també organitza un casal d'estiu de muntanya aquest proper estiu.
I ara tenim a l'estudi l'Àlex Fajardo, que és el responsable dels casals d'estiu de l'Associació de Lleure Infantil i Juvenil Patim Patam, aquí al poble.
Li obrim els micròfons. Hola, Àlex, què tal?
Hola, bon dia.
M'ho he dit bé, no? Ets el responsable, la persona que s'encarrega d'organitzar els casals de Patim Patam.
Correcte. Sí, sí, has dit bé.
Patim Patam és una entitat que al llarg del curs va organitzant diferents activitats, casals per Setmana Santa, també per Nadal, inclús activitats durant, per exemple, fires i demés.
I a l'estiu són conegudíssims també aquests casals d'estiu. Quants anys fa, més o menys, sabries dir-me que Patim Patam organitza casals?
Buf, la tira. Vull dir, afegir el que deies, que crec que és com un component de qualitat que des de l'entitat li donem molt de pes, que és una entitat creada a Sant Just per gent voluntària, que està creada aquí amb gent que participa activament a l'associacionisme de Sant Just i això, vull dir, que creiem que li dona un valor afegit.
Molt bé, oi tant, sí, sí, sens dubte. Quines propostes teniu per aquest estiu des de Patim Patam?
La nostra proposta pedagògica, diguéssim, va girar al voltant del centre d'interès, que diguéssim que és com el fil conductor que baila una miqueta, sobretot en el cas del de Lleure,
el d'aventura està més centrat com l'exercici i poca cosa més, però sí que és veritat que el de Lleure està com més enfocat a això que et dic, doncs sempre buscar un...
a un eix temàtic, no? Exactament. L'eix temàtic d'aquest estiu gira al voltant una miqueta de repensar l'actual dinàmica, no?, que tenim ara mateix de desconexió amb el medi ambient,
d'esconnexió amb qualsevol ofici que no sigui internet o a través d'una pantalla, i busquem una miqueta, doncs, fer un...
a través de l'esperit crític amb els infants i amb tothom que participi del casal, doncs, bueno, i a través d'uns personatges que ens vindran a ajudar, no?,
que no avançarem res, doncs, buscarem una miqueta una reflexió de què està passant i què ens agradaria parlar.
I amb quins tipus d'activitat, normalment, bueno, són les que utilitzeu, no?, per anar seguint aquest fil conductor,
que els nens també puguin conèixer una mica tot el tema d'interès al llarg de les setmanes...
Hi ha diferents tipologies d'activitats, si és el que em preguntes, eh, per com...
Activitats base, no?, diguéssim, doncs, hi ha de tota mena, tant jocs de rol com per posicionar-lo,
buscar una posició més empàtica, com jocs més de pistes o que posin més al centre, doncs, ja sigui una orientació,
ja sigui un sentiment de grup, diferent tipologia.
També hi ha de lúdiques sense buscar cap mena de sentit, depèn del dia.
Per exemple, dilluns, la primera franja de matí està dedicada a jocs de conegència,
cada setmana venen infants nous, doncs, el que busques en aquesta franja d'edat és com que la gent es conegui
i es senti còmode per participar.
D'acord.
Amb quines franges, no les hem dit, a quines edats van adreçades als casals?
Doncs, el casal va adreçat a infants des d'I3 a sisè de primària.
Això, el de lleure o també el d'aventura?
Això, lleure, aventura és des de segon de primària fins a sisè.
Més que res per una qüestió d'exigència i no anirem amb infants d'I3 amb la bicicleta, òbviament.
Perquè quines diferències hi ha entre el casal de lleure i el casal d'aventura?
També en el d'aventura hi ha aquest eix temàtic o no?
Simplement, com has dit, és més tema esport.
Diguéssim que no hi ha fil conductor, però sí que hi ha una passa més en el que vindria a ser, per exemple,
tema d'orientació, de saber llegir un mapa, no?
Això, per exemple, a lleure no està tan enfocat ni és tan específic i a aventura sí que ho trobem.
No hi ha un fil conductor, diguéssim, tan clar com a lleure,
però sí que aprofunditza una miqueta més en altres aspectes.
I quines habilitats, per exemple, aspectes es treballen, per exemple, amb el casal de lleure?
Què es busca amb els infants? Que a part que s'ho passin bé, òbviament,
suposo que darrere de cada activitat ja es busca també que potenciïn alguns valors?
Clar, això és el que dèiem abans.
Depenent del dia i la tipologia, tens uns objectius o uns altres.
De coneixença, com hem dit, és buscar sentiment de grup.
A veure, un altre exemple que sigui clar.
No sé si, per exemple, a l'hora de conèixer entre ells aquesta franja que dius al principi,
per exemple, de perdre la vergonya o aspectes així també.
Sí, sí, no, i també com, per exemple, que deies que què buscàvem, no?
Quan dèiem que busquem la reflexió, per exemple, i jo què sé, posar-nos, eh?
Que pot ser spoiler o no, però si volem parlar de, per exemple,
un ofici que hi havia aquí, que eren les remelleres,
podríem anar a buscar alguna planta,
saber quines plantes hi ha al teu entorn, a Sant Just, per exemple.
Molt bé. Dividiu els nens i nenes en funció de les edats, suposo, no?
També us organitzeu en grups?
Sí, ens dividim per grups.
Normalment amb una lògica escolar, perquè entenguis, no?
Diguéssim, cicle inicial, cicle mitjà, cicle superior,
i infantil, normalment van curs a curs,
i 3 i 4 i 5, normalment separat.
Hi ha una quantitat elevada d'infants
i l'atenció individualitzada és important per poder...
Vale. A quants infants normalment doneu plaça?
És a dir, són casals grans?
Sí, sí, sí, sí.
Normalment, clar, hi ha setmanes que són més fluixes
i d'altres que no.
De la segona a la quarta, perquè m'entenguis,
aquelles 3 setmanes són com les més fortes.
Sí.
Tant a lleure i aventura, eh?
A lleure, les setmanes que més,
doncs podem estar tranquil·lament entre els 130-140 infants
i aventura 40-50, aproximadament.
Déu-n'hi-do.
Sí.
Déu-n'hi-do.
Estic tirant a màxims, eh?
Ja, ja, clar.
Poseu dates de límit per apuntar-se...
Sí, sí, sí.
Ara mateix, suposo que les inscripcions estan obertes.
Sí, ara mateix estan obertes,
però que la gent corri que van que volen.
Vull dir que...
Vale, vale.
Activitats d'aigua en feu, també, en el casal?
És una de les coses que hem pogut recuperar
arran de que ja ha acabat la Covid.
Sí.
Podem tornar a gaudir d'un dia a la setmana a la piscina,
els dos casals.
Van a un lloc diferent, però poden gaudir de la piscina.
I una altra activitat que també crec que és important remarcar
és la nit estrellada, que és la segona i la quarta setmana,
que és de la mà del que et deia, del valor afegit,
de tota la gent que hi participa i que hi treballa, no?
Perquè els monitors que hi treballen,
la gran majoria són d'aquí, de Sant Just,
i que venen de l'associacionisme educatiu,
doncs la nit estrellada és, diguéssim,
com una nit que passen tots els infants al casal
i dormim tothom allà.
Molt bé. Ostres, que bé.
Això, però la segona i la quarta setmana.
La segona i la quarta.
I així activitats puntuals, així especials,
com per exemple aquesta activitat que feu,
també n'hi ha alguna més?
Sí.
Sí, bueno, aventura, per exemple,
marxen a fer un circuit d'aventura,
també van a un salting.
Quines activitats, o, bueno, sí,
podríem dir-ho, franges per activitats
està dividit al casal?
Per exemple, no sé, a la primera,
la franja del matí fan coses més en un lloc,
no sé si teniu local...
El nostre casal està ubicat a la vagoneta,
aquí a la plaça de la Pau.
Vale.
I sí que hi ha, simplement és també
com un ordre lògic, diguéssim, no?,
d'energia, diguéssim, del matí,
i doncs busques també més activitat,
també el que et deixi la calor,
òbviament.
Després de dinar,
bueno, primera franja,
abans d'esmorzar busques activitat,
després, doncs,
més o menys el mateix,
depenent del dia, diguéssim,
i després de dinar, doncs,
busques també una miqueta,
doncs, potser activitats més manipulatives
o que no requereixin de molt de sort,
si sí, perquè, de fet, la setmana
i l'onada de calor,
la veritat és que és força insuportable
fer activitats.
Ja.
I cada setmana té un...
la temàtica és la mateixa
durant tot el casal,
però cada setmana és
un puny a part, per dir-ho així,
o és un...
Sí, diguéssim que cada setmana
és com una part del camí, no?,
diguéssim, per exemple,
com t'he dit,
cada setmana ens visitarà un personatge, no?,
que ens ajudarà a resoldre un tema
o ens ensenyarà alguna cosa,
i quan acaba la setmana
acaba aquesta història en concret.
Aquest personatge acaba...
Exactament,
i comença un altre.
D'acord, molt bé.
És a dir,
que no és que un infant,
quan s'hi ve una setmana suelta,
per dir-ho així,
que es noti perdut,
o no, simplement...
No, són històries que comencen i acaben,
que se'ls explica que tenen més parts,
però que no tothom pot viure a totes les parts,
vull dir, ja està.
Molt bé.
I són casals que normalment,
Àlex,
tenen bastanta demanda entre la gent,
no sé si a part del tema econòmic,
que són bastant assequibles,
això també ho fa com a reclam
entre les famílies d'aquí del poble,
per exemple.
Sí, vull dir,
també és un punt prioritari
de cara a l'hora organitzada a casals,
vull dir,
és una activitat que creiem
que ha d'estar a l'abast de tothom
i que hauria de ser un servei públic,
diguéssim,
vull dir que totes les famílies treballen,
la conciliació no sempre és fàcil
i hi ha realment casals
que són realment inaccessibles,
depèn de la butxaca de la família, clar.
Hi ha algun avantatge si, per exemple,
s'apunten més setmanes
o si van germans o...?
Sí, hi ha descomptes.
Per setmanes,
si ets família monoparental
o família nombrosa.
Molt bé.
I, per exemple,
si algú està dubtant
entre casal de lleure,
casal d'aventura,
tu hi hauria algun consell
o recomanació
que diries,
escolta'm,
doncs mira,
potser per aquest infant
millor aquest o...?
Jo crec que salta a la vista
quan un infant
li crida directament aventura,
vull dir,
quan li expliques
que també és molt
d'agafar la bici,
de fer recorregut
o de llegir mapes,
crec que és un segment
de la personalitat
que està molt definit,
vull dir,
jo, per exemple,
t'escolliria sempre
al lleure,
perquè a mi,
quan era petit,
l'aventura,
pot no.
Vale,
sí,
que ja està bastant clar,
bueno,
les famílies coneixent
també els propis fills
ja sabran,
no?,
si un o l'altre.
Molt bé,
no sé si ens queda
alguna coseta important
a destacar,
les setmanes,
quan comencen?
comença,
la primera setmana
és l'última de juny
i la cinquena
és l'última de juliol.
Vale,
molt bé,
el tema d'horaris
no l'hem repassat,
no sé si el tema
del dinar,
això és opcional,
com funciona?
Hi ha tres formats,
de 9 a 1,
de 9 a 3
i de 9 a 5.
Vale.
9 a 1
és matí només
i els vens a buscar
abans d'anar a dinar,
de 9 a 3
és just quan acabem
de dinar
i fan una hora lliure
d'esbarjo
per poder
aïllar
el cap
i de 3 a 5
és amb activitat
de tarda.
Vale,
l'activitat de tarda
segueix tenint a veure
amb aquest fil conductor
que diemos
més...
Intentem
que totes les activitats
de centre d'interès
la gran majoria
estaran sempre englobades
de 9 a 1,
de 9 a 1,
perdona,
que és quan
n'està tothom.
Vull seria
potser una mica
no discriminatori,
però seria com
una mica lletja
avançar en la història
si no hi és tothom.
Clar,
exactament.
I el dinar on es faria?
La mateixa vagoneta també?
No,
dinem a l'escola Montseny.
Vale,
vale.
I la piscina
hem dit
a la bona aigua
potser el dia
que aneu de la setmana?
Lleure va a la bona aigua
i aventura va a Sant Feliu
a l'escorxador.
Vale.
Molt bé,
doncs jo crec que
ho hem repassat tot.
La gent on es pot apuntar,
què és el que ha de fer
per...
Doncs tenim...
Per agafar més informació.
Tenim diverses opcions,
a veure,
pels que utilitzen més el correu
simplement és enviar un correu
o fer una trucada
al telèfon
que surt a la pàgina web
patimpatam.cat
allà hi trobeu la informació
i pels que vulgueu
veure amb la cara
doncs estic dimarts
de 5 a 7
a la vagoneta
atenent a famílies,
resolem dubtes
o ajudant
el que sigui necessari.
Vale,
molt bé.
Doncs jo crec que
ho hem comentat tot,
no ens queda
res pendent de dir,
a no ser que vulguis afegir
alguna altra coseta.
No, jo crec que no.
Jo crec que tampoc
hem parlat de les dues coses,
a més aquí tinc la pàgina web
oberta
i està tot molt ben explicat,
per tant que si a algú li ha quedat
algun dubte
que ho pot consultar directament.
Molt bé.
Doncs Àlex,
animar les famílies
a que apuntin.
Hi ha molts nens
que repeteixen
any rere any,
cares conegudes.
Sí, sí.
Hi ha molta gent
que és clàssic,
diguéssim,
doncs any rere any
venen
i ja està.
Som una
part de la família,
diguéssim.
Clar.
Molt bé.
Doncs res més, Àlex,
que vagi bé
i que funcioni
superbé també el casal.
Moltes gràcies.
Adeu.
Adeu.
Escoltes la Rambla.
La vida s'enjustenca
a través de les ones.
Mira com la nit
avui s'encén
i el crit
de la nostra gent
una sola veu
que esclata.
Mira com fas veure
que no em sents
i com si no hi hagués
després
balles perdent
la millada.
Amunt!
Digue'm si vas trobar
la teva sort
digue'm que et vas guardar
tots els records
no t'aturis
quan no puguis més
no et rendegis
quan no puguis més
digue'm que no hem canviat
que seguim endavant
que aquesta lluita
tindrà un gran final
hem vingut a tombar
les fronteres
per anar més enllà
Caminem llunc
i llunc
canviem un món
que junts
ens queda a prop
Caminem junts
i junts
serem més forts
avui lluny
és més a prop
mira com el temps
ens ha fet grans
a poc a poc
i anar tirant
res ha estat
com esperàvem
mira tot
ens ha volgut
canviar
però entre somnis
hem trobat
el millor
de cada casa
digue'm si vas trobar
la teva sort
digue'm que et vas guardar
tots els records
no t'aturis
quan no puguis més
no et rendegis
quan no puguis més
digue'm que no hem canviat
que seguim endavant
que aquesta lluita
tindrà un gran final
hem vingut a tombar
les fronteres
per anar més enllà
caminem
lluny
i lluny
canviem un món
que junts
ens queda a prop
caminem
junts
i junts
serem més forts
avui lluny
és més a prop
hem viscut
tants moments
que ens hem oblidat
que els importants
són els que van passant
al teu costat
hem viscut
tants moments
que ens hem oblidat
que els importants
són els que van passant
Hem viscut tants moments que ens hem oblidat, que els importants són els que van passant al teu costat.
Hem viscut tants moments que ens hem oblidat, que els importants són els que van passant.
Caminem lluny i lluny canviem un món que junts ens queda prou.
Caminem junts i junts anem més forts, avui lluny és més a prop.
Hola, sóc la Mireia Belmonte.
En la natació, la velocitat és clau, i també ho és per salvar una vida.
Davant l'ictus, trucar ràpid al 112 és fonamental.
Si no tens un canvi brusque a una persona, com ara pèrdua de força a una banda del cos,
canvis en la parla o en l'angès de la cara, truca ràpid al 112.
No t'ho pensis.
Davant l'ictus, truca ràpid al 112.
Generalitat de Catalunya
I acabarem aquests últims minuts fins que toquin les 7 de la tarda
per acabar el programa i passar a escoltar l'informatiu de notícies d'aquí de Sant Just
a parlar dels dies internacionals que abans a la primera hora els hem només anomenat,
però ens falta donar una mica d'explicació.
Avui hem dit 29 de maig que teníem el Dia Mundial de la Salut Digestiva.
Qui ho organitza és l'Organització Mundial de Gastroenterologia
i és una data que celebra una efemèrida des de l'any 2005
per conscienciar la població sobre la prevenció i el tractament de les malalties digestives.
L'origen d'aquest dia, doncs bé, hem dit de l'any 2005
perquè membres d'aquesta organització que s'ubica a Irlanda
van posar en marxa aquest dia amb un esdeveniment realitzat a finals de maig
anomenat així, viu la bona vida, ets el que menges.
Doncs bé, la data del 29 de maig es va escollir per ser el dia en què es va fundar aquesta organització,
la Organització Mundial de Gastroenterologia.
La salut digestiva sempre es refereix a un bon funcionament del sistema digestiu
amb un adequat trànsit intestinal i també una microbiota equilibrada.
El sistema digestiu té com a funció primordial extraure els nutrients dels aliments ingerits
que serviran per produir l'energia que necessitem en la nostra activitat diària,
així com també generar les enzymes i els microorganismes
que formen els diferents òrgans i sistemes del nostre organisme.
I com a data curiosa, sapigueu que en l'aparell digestiu i específicament a l'intestí
es concentra aproximadament el 70% de les nostres defenses
amb més de 1.000 espècies de bactèries digestives.
I avui també hem dit 29 de maig, que és el Dia Internacional de l'Everest
i que se celebra des de l'any 2008.
És una data que es festeja a les altures, per dir-ho així,
en aquest dia sobretot dedicat als i les amants de l'escalada i al muntanyisme.
Es va originar aquest dia, per dir-ho així,
que òbviament no és un dia oficial, sinó més a vegada curiosa,
es va crear aquesta efemèrida perquè va ser el 2008
com una iniciativa que va prendre el Ministeri de Cultura i Turisme
i l'Associació de Muntanyisme del Nepal.
I, doncs bé, amb això, amb aquesta iniciativa que va tenir aquest ministeri
es va commemorar, doncs bé, la primera vegada que l'home va conquistar,
per dir-ho així, el cim del món, l'Everest.
El món Everest, ho recordem, es troba ubicat a l'Himàlaia,
a la frontera entre el Nepal i la Xina.
Té una alçada concreta de 8.848 metres sobre el nivell del mar
i és la muntanya més alta del món.
Algunes dades curioses de l'Averest, doncs bé, que el primer ascens
el va fer Edmund Hillary i Tenzing Norgay.
Anaven acompanyats per un equip conformat per 12 escaladors,
escaladors, 40 guies xerpes i 700 portajadors.
Altres dades curioses, per exemple, en la denominada Zona de la Mort
hi ha més de 50 cossos alpinistes que han mort en l'intent d'escalar la muntanya.
També que s'estima que hi ha 6.208 persones que han ascendit a la cima de l'Everest,
de les quals 250 han mort en l'intent.
I que, acabarem dient també, el gast, la despesa estimada per persona
per escalar el cim de la muntanya, oscil·la entre els 35.000 i els 90.000 euros.
O sigui que si algun dia us decidiu de pujar a l'Everest,
que sapigueu que haureu de tenir una despesa aproximada entre aquesta quantitat,
que cal anar fent calaix.
Això sense tenir en compte el permís,
que costa, o sigui, el que costa tenir el permís per poder pujar a l'Everest,
que costa 10.000 euros, a part, imagineu-vos.
Bé, doncs ja es va anar acostant les 7 de la tarda.
Ara, si ens hem d'acomiadar del programa,
us deixem amb l'informatiu de la mà de Mariona Sales Vilanova,
periodista d'aquí de la casa.
Podeu recuperar tots els continguts que heu escoltat avui a radiodesvern.com.
També ens podeu anar seguint a les xarxes socials,
a les de la ràdio, tant a Twitter com a Instagram,
que és arroba radiodesvern,
o també a la Rambla, el programa de tardes,
arroba la Rambla 981, tot seguit,
i amb minúscules també a Twitter i Instagram.
Que acabeu de passar, molt bona tarda de dilluns,
i ens tornem a trobar dimarts demà.
Que vagi bé!