Ara escoltes ràdio d'Esbert, sintonitzes ràdio d'Esbert, la ràdio de Sant Just, 98.1, ràdio d'Esbert, 98.1, ràdio d'Esbert, 98.1, ràdio d'Esbert, 98.1.
Tens moltes formes de començar el dia.
A Ràdio d'Esbert volem que ho facis de la millor manera, escoltant el magatzí matinal La Rambla amb la periodista Núria García-Libau i tots els col·laboradors que passen pel programa.
Actualitat Sant Justenca, notícies, el temps, entrevistes, tertúlies i seccions ben variades des de música, vi i llibres, fins a ecologia, esport, sexualitat, política o nutrició, entre moltes altres temàtiques.
La Rambla, de 10 a 1 del migdia, de dilluns a divendres, al 98.1 de la FM i en streaming a la web radiodesbern.com, on podreu escoltar de nou tots els podcasts.
I seguiu-nos també a Instagram i Twitter, arroba la Rambla, 98.1.
Bicicletes 100% elèctriques per connectar amb el transport públic i que el teu viatge sigui millor.
Mou-te de manera sostenible pels 15 municipis de l'àrea metropolitana de Barcelona.
Per moure't bé, millor amb bici.
Dóna't d'alta ara a ambici.cat.
Molt bon dia, Sant Just.
Són les 10 i 10 del matí d'avui, dimarts, 4 de febrer.
Benvinguts i benvingudes a la Rambla, el magazín matinal de Ràdio d'Esvern.
Esteu sintonitzant el 98.1 FM a l'emissora municipal de Sant Just.
Ja m'ho coneixeu, sóc la Núria García Alibau i esteu amb mi cada dia de dilluns a divendres de 10 a 1 del migdia.
Tenim 3 hores per endavant.
Com sempre, fins les 11 parlarem de l'actualitat Sant Justenca.
Amb la Mariona Sales Vilanova llegirem els 3 titulars de les notícies més destacades de Sant Just
i també les portades dels diaris en català.
Llegirem la portada del diari Ara, la Vanguardia, el Periódico i el Punt Avui.
Després, dedicarem uns minuts a parlar del Dia Internacional que tenim avui, 4 de febrer.
I és que és el Dia Mundial contra el Càncer.
Donarem algunes dades de com està la investigació i els casos aquí a Catalunya.
També parlarem d'algunes efemèrides que van passar tal dia com avui.
I acabarem l'hora a les 10 i 50 amb en Carles Rius que ens farà la previsió del temps aquí a Sant Just per les properes hores.
Ahir ens va dir que tot semblava anar en bon temps, més o menys fins dimecres i dijous, en què podríem patir un canvi.
Després ho comentarem amb ell.
A les 11 i 10 farem l'entrevista del dia.
Avui tenim la Núria Rajadell, que és la vicepresidenta del Centre d'Estudis Sant Justencs.
Aquesta entitat Sant Justenca ha fet un relleu en la presidència i en la seva junta.
I avui ens parlarà la seva nova vicepresidenta, la Núria, de quines són les activitats que tenen previstes per aquest 2025.
També després ja començarem a rebre altres col·laboradors i col·laboradores que aniran passant per aquest matí de Ràdio d'Esvern.
Tindrem el Sant Just Padel Club, concretament el gerent del club, l'Enrique Rodríguez de Medina, que ens posarà al dia.
També amb les qüestions del club.
Després també tindrem a l'Arbre Gulló per fer l'espai d'ecologisme.
I acabarem el programa amb la participació de l'Arnau Cònsol de la llibreria Cal Llibreter,
que com cada dimarts ens porta la recomanació literària i el llibre de la setmana.
Tot això serà a continuació.
No marxeu, que comencem!
Escoltes la Rambla? La vida s'enjustenca a través de les ones.
Ara són les 10 i 12 minuts.
Comencem amb un tema d'Imagine Dragons que es diu In Your Corner.
L'Arnau Cònsol de la Llibre.
L'Arnau Cònsol de la Llibre.
L'Arnau Cònsol de la Llibre.
L'Arnau Cònsol de la Llibre.
L'Arnau Cònsol de la Llibre.
L'Arnau Cònsol de la Llibre.
L'Arnau Cònsol de la Llibre.
L'Arnau Cònsol de la Llibre.
L'Arnau Cònsol de la Llibre.
L'Arnau Cònsol de la Llibre.
L'Arnau Cònsol de la Llibre.
L'Arnau Cònsol de la Llibre.
L'Arnau Cònsol de la Llibre.
L'Arnau Cònsol de la Llibre.
L'Arnau Cònsol de la Llibre.
L'Arnau Cònsol de la Llibre.
L'Arnau Cònsol de la Llibre.
L'Arnau Cònsol de la Llibre.
L'Arnau Cònsol de la Llibre.
L'Arnau Cònsol de la Llibre.
L'Arnau Cònsol de la Llibre.
L'Arnau Cònsol de la Llibre.
L'Arnau Cònsol de la Llibre.
L'Arnau Cònsol de la Llibre.
L'Arnau Cònsol de la Llibre.
L'Arnau Cònsol de la Llibre.
L'Arnau Cònsol de la Llibre.
L'Arnau Cònsol de la Llibre.
L'Arnau Cònsol de la Llibre.
Ara mateix passen dos minuts d'un quart d'onze del matí.
Estem amb la Mariona per fer els titulars de Sant Jus.
Mariona, bon dia.
Bon dia, Núria.
Doncs vinga, avisem a l'audiència que a partir d'ara, els divendres, farem una secció especial en aquest punt.
Bé, una mica més endavant.
Després de llegir els titulars Sant Justencs, els divendres, a partir d'aquesta setmana,
és a dir, a partir d'aquest divendres 17 de febrer, farem una mica de tertúlia amb un nou company que estarà aquí de pràctiques
i farem un tema de tertúlia, una mica de debat també sobre alguna qüestió d'actualitat, algun fet.
i ens presentarà ell el tema, ens el portarà ell i estarem comentant una mica això que ens porti.
A més a més, de comentar també amb ell les portades dels diaris i de fer...
Ell es prepararà una secció que serà de semàfor bé, semàfor vermell,
i li donarà com si diguéssim aquest gomet positiu i aquest gomet negatiu
a algun personatge del món de política, cultura, sanitat, el que sigui,
que cregui que es mereix aquest punt veri o aquest punt vermell,
que de fet em sembla, no sé si hi ha algun diari que ja ho fa això de tant en tant.
Sí, sí, sí, jo ho havia vist alguna vegada.
Doncs, efectivament, serà una mica el mateix.
Bé, ens ho passarem bé, no?
Sí, i tant, i tant. A més, serà una secció que es prepararà bé,
portarà també alguns tals, alguns àudios per tenir més context de les coses.
O sigui que...
Perfecte.
Això serà els divendres, per agafar ja el cap de setmana...
Amb ganes.
Amb ganes, sí, sí.
Vinga, de moment som a dimarts i anem a parlar dels temes que ens portes a Sant Just.
Doncs mira, parlem una mica del Carnestoltes,
que arribarà aquí a Sant Just amb activitats festives i familiars
programades pel cap de setmana del 28 de febrer i l'1 de març.
Cau força tard, Carnestoltes aquest any.
I bé, la festa començarà el divendres al Casal de Joves
amb la festa del Carnaval Jova organitzada per l'Agrupament Escolta
i Martin Luther King.
Que oferirà festa fins a la matinada per joves a partir de 16 anys.
Molt bé.
I el dissabte 1 de març, el Parc Maragall serà l'escenari central de la celebració
amb activitats com el concurs de disfresses de comparses escolars
a dos quarts de cinc de la tarda,
una xocolatada popular a les sis
i el lliurament de premis de les comparses a dos quarts de set.
A partir de les set se celebrarà el concurs de disfresses
en les categories comparsa, grup i individual,
seguit del pregó del rei Carnestoltes
i l'inici de la rua a dos quarts de vuit.
Molt bé. Ostres, doncs sí que tant.
Ah, mira, aquest any, acabo de recordar-me,
aquest any no fan el Carnestoltes matí i tarda, Mariona.
Exacte.
Aquest any tornem a, com s'havia fet...
Els orígens, vaja.
Com s'havia fet, com sempre.
Sí.
L'any passat es va aprovar aquesta modalitat de passar a les comparses escolars al matí,
que, si no m'equivoco, es va fer maslluir, no?
Crec que sí.
L'any passat?
No.
O no, o va ser tot a la plaça Maragall.
L'any passat no, no, que jo vaig estar allà gravant Reels per la ràdio
i era a la plaça Maragall.
A la plaça Maragall, però això sí, al matí.
Sí, sí, sí.
Amb les escoles, una mica per conciliació familiar
i també perquè pels infants, doncs, potser a la tarda s'havia comentat
que s'acabava fent massa tard,
però bé, s'ha tornat al model de sempre, tota la tarda.
Jo crec que és millor concentrar-ho tot en...
Perquè la veritat és que quedava molt...
O sigui, tot quedava molt estirat, molt diluït, saps?
Durant tot el dia...
No, i a més la gràcia...
O sigui, sí, que és veritat que potser es pot fer tard,
una mica tard per alguns més petits, però és un dia...
Mariona, que comença a les 4 de la tarda, per favor.
Sí, sí, però tota la rua i tot, clar, és un dia, no passa res, és dissabte
i també la gràcia és trobar-se amb tot el poble.
I que, o sigui, és evident que tothom pot anar al matí
si vol a veure les comparses escolars, però si no et toquen al matí avui aniràs.
Que els nens aguanten més que els adults, Mariona.
Sí, moltes vegades sí, i tant.
A no ser que siguin nens molt petits.
No, i que el xulo és trobar-se tothom junt
i que tothom vegi les comparses escolars a la tarda
i que després et faci la rua a tothom junt.
A més, fent aquesta divisió, doncs, perd sentit.
Està bé també perquè primer, o sigui, dintre del bloc de tarda,
primer, el primer bloc és per les comparses escolars.
O sigui, realment, el de les comparses escolars,
a les 18.30, realment, ja...
Clar, però la gràcia, Núria, també és que es quedi a la rua després.
Clar, sí, sí, sí, però és que si hi ha famílies que pensen
que és que és molt cansat i...
Sí, però bueno...
També et dic que, pel que veig, donen el lliurement de...
O sigui, és això, donen el lliurement de premis
de les comparses escolars ja a la 2.47.
Clar, clar, que vull dir...
Que abans es feia al final de la rua.
Clar, clar, que molt apurar, doncs mira,
es recullen el premi i adéu, no?
Tot i que la gràcia, doncs, és...
La gràcia és esperar-se fins al final i fer tota la rua, però bé.
Clar, clar, bé.
Doncs això, per respectar una mica també els horaris dels infants
i qui vulgui marxar, doncs, abans perquè necessita dormir el nen,
doncs se'n pot anar sabent ja quina escola ho haurà guanyat.
Clar, clar.
Què més?
Per participar al concurs, les inscripcions es poden fer fins al 25 de febrer,
mitjançant un formulari en línia que trobareu a la notícia
a la pàgina web de Ràdio d'Esvern,
i les persones de la categoria individual podran inscriure's
el mateix dia de l'esdeveniment, entre les 4 i les 5,
allà mateix, al Parc Maragall.
El concurs de disfresses inclou 4 categories,
l'individual, que és d'un o dos membres,
el grup, que és entre 3 i 9 membres,
la comparsa, que són 10 o més,
i la comparsa escolar, que han de ser 30 o més membres
que siguin d'una fa local.
Molt bé.
Els participants disposaran d'un temps limitat
per mostrar la seva actuació davant del jurat,
ja que últimament, sobretot entenc que va per les escoles
que feien uns macroespectacles xulíssims, he de dir,
però sí que és veritat que potser algú s'acabava allargant una mica massa.
Sí, realment estan molt currats els espectacles,
però...
No sé quin temps tenen, suposo que els hauran deixat un temps raonable,
perquè puguin també, clar, la gràcia també és que es mostri
la diferència de cada classe i tant,
però això que no siguin llarguíssims perquè llavors la ruda comença a les 11 de la nit.
Ja, ja, clar.
Però realment són molt xulos, així que tenim ganes de veure quins són els temes
que porten les escoles aquest any, a veure si en els propers dies
poden anar passant les AFAS per explicar-nos una mica com s'han preparat i tot,
perquè ja sabem que no ens xivaran res de la temàtica i perquè són sorpresa.
L'any passat van venir per primera vegada, em sembla, els de Madre Sacramento,
que no tenien costum de presentar-se.
Exacte, es van presentar l'any passat pel primer cop.
Sí, sí, sí.
Que em sembla que portaven alguna cosa relacionada,
no sé si amb el tema del pas del temps o dels rellotges o...
No ho sé, crec que...
No me'n recordo, però sí.
No ho sé, no ho sé.
Ara dubto de si era el Montserrat o de si era el Sacramento
qui portava això dels rellotges.
Bé, que, bueno, no sé si havíem participat
algun altre cop, no?, a les Compasses Escolars de Carnes Soltes de Sant Just.
Jo juraria que no, que era el seu primer any.
I bé, jo tinc dubtes de si l'AFA de l'Institut d'Escola es presentarà o no.
És que, clar, són poquets i són nens d'ahir tres.
A veure, sempre fa molta gracieta, eh?, disfressar els nens de tres anys,
perquè, clar, són tan monos.
Ja, ja, però clar.
I que realment resultant pot ser, però sí que és veritat que, clar,
no em compareix una escola de 30 infants amb una escola com el Canigó,
que són, doncs això, infantil, primària,
de dos i fins i tot algunes línies tres.
Clar.
Que, clar, són moltíssims, que, vulguis o no,
és més... l'efecte visual és més potent.
Com que l'AFA també està molt animada,
la de l'Institut d'Escola i això,
que molt disposada, bueno, potser entre pares i...
I els hi preguntarem, a veure si s'animen.
A veure, a veure.
Molt bé, doncs, Mariona, tenim que s'obren les inscripcions
per participar, no només les compasses escolars, eh,
tot Sant Just pot inscriure's a participar en el Carnes Soltes,
en el concurs que es fa,
perquè, a part de les compasses escolars,
també hi ha concurs, com has dit, de disfresses,
individuals, per grups,
o inclús per compasses que no siguin d'escoles, també.
Exacte.
Si sou molts, podeu fer una compassa a vosaltres,
amb el vostre grup.
Molt bé.
Què més tenim, Mariona, va?
Doncs mira, tenim que la pròxima conferència
organitzada per l'Aula d'Extensió Universitària
de la gent gran d'Esplugues i Sant Just
porta per títol
Els maies de Txbatun,
el que és de Llucatán, a Mèxic,
Urbanisme i Entorn Natural.
I serà a càrrec de Joan García Targa,
que és arqueòleg.
L'acte tindrà lloc, com totes les setmanes,
el dijous a les 6 de la tarda,
a l'Auditori de la Residència de la Mallola.
I bé, Joan García Targa,
exposarà els descobriments
fets des del 2018
en el projecte d'excavació
de la ciutat Maia d'Extbàtun,
situat a prop d'Izamal,
a l'estat de Yucatán.
I durant la conferència,
es tractarà com aquesta civilització
va integrar l'entorn natural
al seu disseny urbà,
resultat de diverses investigacions topogràfiques,
vols de dron i treballs de camp
dirigits per un equip d'arqueòlegs espanyols i mexicans.
Com sempre, l'esdeveniment és obert a tothom,
amb entrada gratuïta
pels socis i sòcies de l'aula universitària,
mentre que els no socis
hauran de fer una aportació de 5 euros.
Molt bé.
Doncs, Mariona, com cada dimarts,
donem la notícia del tema
que tractarà la conferència
i la xerrada del dijous
de l'aula d'extensió universitària
d'Esplugues i Sant Just,
que, com has dit,
es fa a la residència de la Mallola.
Per tota la gent interessada,
pot entrar a la web de Ràdio d'Esvern
i consultar la notícia
per acabar de mirar
com es pot inscriure,
com una mica d'aquest tractarà el tema
i de més.
Mariona, aquests són els tres titulars.
En falta un.
En falta un.
Ostres, que només hem parlat de Carnestoltes.
Hem estat estona parlant del Carnestoltes.
Sí, sí, sí, ja se m'anava al cel.
Falta un titular.
El fem ràpid.
Mira, tenim dades facilitades
per l'Ajuntament de Sant Just.
Sí.
dient que durant l'any 2024
s'ha registrat una millora significativa
en la recollida selectiva de residus,
assolint el 65,1% del total.
D'acord.
Aquesta xifra supera el llindar fixat
per la Unió Europea per l'any 2035
i reflecteix, segons el consistori,
el compromís ciutadà amb la sostenibilitat.
L'Ajuntament destaca
que el total de residus generats
per habitant ha disminuït un 1,8%
a l'últim any
i un 18,1% des del 2019.
En relació amb la fracció orgànica,
s'ha assolit el 19,9% del total de residus
amb un increment del 5,3% respecte a l'any anterior,
mentre que la fracció resta
ha experimentat una reducció del 7,8%.
D'acord.
Aquestes dades assenyalades pel consistori
són l'augment del 9,79%
en la recollida de paper i cartró
i el creixement del 16,69%
en la recollida d'envasos.
La fracció de vidre
també ha registrat una pujada del 2,27%,
mentre que els residus voluminosos
s'han mantingut estables.
Molt bé.
Segons l'Ajuntament,
aquests increments en la recollida selectiva
han permès reduir la quantitat de residus
destinats a l'abocador
i a la incineració.
Molt bé.
Doncs, Mariona,
tenim aquestes dades
de recollida selectiva
aquí a Sant Jús.
Unes dades que
interessen molt també,
donat que
hi ha hagut aquest canvi
del sistema de contenidors...
Sí, bé,
que és un dels grans temes
candents de Sant Jús
avui en dia,
pel que dius tu,
per aquest nou sistema que...
Bé, és que a veure,
hi ha gent que el posa en dubte
de si realment funciona,
de si realment no,
si tindrà algú a veure,
la taxa,
si els contenidors intel·ligents
realment afavoreixen o no
aquests percentatges
que hem d'arribar de l'aigua.
És un tema que hi ha
moltes discrepàncies,
també molta gent
que està d'acord.
Sí.
Per això,
pel que dius tu,
vull dir,
hi ha gent que creu
que no és el millor sistema,
que es poden fer trampes,
que de fet
sí que se'n poden fer,
evidentment.
Bé, clar,
tu per anar comptabilitzant
passes la targeta
sense realment obrir
i llançar l'orgànica
i ja et compta, no?
I ja fas aquestes tres...
Exacte.
Aquestes tres tirades
que representa
que has de fer a la setmana
per...
Clar,
hi ha gent que també
que diu que no és el més just
perquè realment
si tu fas
superpocs residus a casa
no baixes l'orgànica
tres cops a la setmana.
Clar,
si ets una família gran,
de sobres.
Si ets una o dues persones
i a sobre
fas un bon ús
dels teus residus
i planifiques
per fer el mínim residu,
no obres
els contenidors pràcticament.
O sigui,
els obres poc.
Clar.
No, sí, sí.
Vull dir, clar,
casuístiques
n'hi ha moltíssimes
i clar...
Com es podria fer millor?
No ho sé.
Jo tampoc, Mariona.
No soc política
ni experta en el tema.
No em toca pensar-ho a mi.
Això els hi deixem
als polítics
i a la gent
que se n'hagi d'encarregar
i als tècnics
de l'Ajuntament, també.
Exacte.
Bé,
ara sí, Mariona,
ja hem parlat
dels tres temes,
carnestoltes,
dades de reciclatge
i residus
aquí a Sant Just
i també a l'Aula
d'Extensió Universitària
el tema de la conferència
d'aquesta setmana.
Naixem una promoció
i passem a llegir
les portades dels diaris.
Perfecte, Núria.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Aquest dimarts,
a les 10 del vespre,
la música coral
més de mil anys d'història.
Un programa realitzat
i presentat
per Pep Quintana.
Passa un minut
de dos quarts d'onze.
Comentem ara
les notícies
que hi ha
a les primeres pàgines
dels diaris.
Mariona,
agafem la portada
del diari Ara.
Què hi diu?
Doncs el diari Ara
obre amb una notícia
sobre economia mundial
i diu que Trump
ajorna un mes
als arancels a Mèxic
i el Canadà
a canvi de reforçar
les fronteres.
Sheinbaum,
la presidenta
de Mèxic,
desplegarà
10.000 soldats
mexicans
per evitar
l'entrada
de fentanil
i immigrants
als Estats Units.
Diu que
l'acord
amb Trudeau
inclou una nova inversió
canadena
en cada 200 milions
de dòlars
en la lluita
contra el narcotràfic.
En fotografia principal
veiem a
Jenny Hermoso
amb una frase seva
que diu
em vaig sentir
violentada,
poc respectada.
En el primer dia
del judici
contra l'expresident
de la Federació Espanyola
de Futbol,
Luis Rubiales,
pel petó
que va fer
a Jenny Hermoso
durant la celebració
del Mundial,
la futbolista
es va reformant
el fet que
no va ser consentit.
I la veiem
o entrant
o sortint
de judici,
amb aquestes declaracions
d'ella
s'ha mantingut
ferma
en què no va ser consentit
i de fet
ha dit també
que va rebre
amenaces
per part
de gent
de la Federació Espanyola
que li digués
que sí que havia
sigut consentit
o que si no
li arruinarien la vida
o alguna cosa així,
ha dit,
alguna barbaritat així.
I ella no,
s'ha mantingut
ferma
en què no va ser consentit,
que ell
és el seu cap
i que això
no hauria de passar.
Sí, sí,
de fet
les paraules
és el mateix
que va dir al principi,
és a dir,
ella s'ha mantingut
amb el que va dir
des d'un inici
i a veure
de moment
ahir va ser
va començar
va ser l'inici
del judici
a veure
com avança
també.
Exacte.
Vinga,
doncs això,
que ella diu
que es va sentir
violentada
i poc respectada.
És el que diu
el titular
aquí de l'Ara.
Exacte.
L'Ara avui
fa una entrevista
a Miquel Samper,
conseller d'Empresa i Treball
i posa una cita seva
que diu
que el Sabadell
hauria de quedar-se
a Catalunya
i com a banc
Sabadell.
També veiem
que la CDU
assegura ara
que no s'aliara
mai amb l'extrema dreta
que els conservadors
alemanys
són els favorits
als comissis
del 23 de febrer.
Surt la notícia
després que hi hagués
concentracions massives
a diferents llocs
d'Alemanya
en contra
de l'auge
de l'extrema dreta
i per reforçar
aquest cordó sanitari
a l'extrema dreta.
Sí,
que clar,
de fet ho havien
insinuat
que el podien trencar
aquest cordó.
Exacte.
Per tant,
bé,
una altra notícia.
Ah, perdó.
Un dels supervivents
d'un camp
de concentració
que el van,
no sé si
li volien
fer algun homenatge
o alguna cosa així
o li volien
donar alguna mena
de reconeixement
allà a Alemanya
es va negar
a anar-lo a buscar
si no,
si aquest partit
no,
bueno,
no,
no,
realment
no tornava a afirmar
que mantenia
el cordó sanitari.
Exacte.
O sigui que...
Bé,
perdona,
Mariona,
seguim,
seguim.
Última notícia
de la portada
del diari Ara,
parlem de música
i és que Beyoncé
aconsegueix el Grammy,
el millor disc
amb Cowboy Carter.
Diu que l'artista
ja era la més guardonada
de la història
però ara suma el premi principal
amb el seu àlbum
de country.
I de fet,
no sé si has vist
algunes imatges
dels Grammy Núria
però aquest premi
en concret
li va donar
Taylor Swift.
Aquí?
El...
El premi
del millor
àlbum country
a Beyoncé
el va entregar
Taylor Swift
i que va...
Taylor Swift,
ostres,
em pensava
que havia estat
Miley Cyrus.
No.
He vist imatges
de Miley Cyrus
fent l'entrega
d'un premi.
Sí,
però en concret
aquest,
el de l'àlbum
de country
a Beyoncé
el va entregar
a Taylor Swift
que a més s'ha fet
molt viral
perquè no sé si...
Això,
cultura pop, eh?
No sé si saps
que uns Grammy
crec que eren
el 2009
si no m'equivoco
que Taylor Swift
va guanyar
el premi
a millor vídeo
d'artista femenina
en aquell moment
Taylor Swift
2009
estem parlant
de fa molt,
no era
el que és ara
a nivell
de fama
i va pujar ella
molt joveneta
a buscar el premi
estava molt emocionada
i Kanye West
l'ubiques?
Sí, sí,
Kanye West.
Kanye West
va saltar
a l'escenari
li va treure
el micròfon
i va
va dir alguna cosa
com
molt bé
felicitats
però la...
Però no et coneix ningú,
no?
No, no,
però la Beyoncé
té un dels millors vídeos
del món
que és,
en aquell moment
era Single Ladies
Sí.
Bueno,
ella es referia a Single Ladies
no sé si era d'aquell mateix any
o no.
Pot ser, eh?
Jo crec Ombrella era...
No, Ombrella és de la Rihanna.
No, no, perdó, perdó,
m'estic confonent.
Res, no he dit res.
Ell va sortir,
o sigui,
li va treure el micro
i això,
li va dir com això,
molt bé,
però la Beyoncé
té un dels millors vídeos
de...
jo què sé,
jo què sé,
de l'any o jo què sé
que va dir
que Single Ladies
i se'n va anar
i clar,
es va quedar en un moment
incomodíssim
d'aquest senyor
traient-li el micròfon
a una noia
que acabava de guanyar.
20 anys tenia ella, eh?
La Taylor Swift
quan va recollir el premi
el 2009.
Tenia 20 anys, ella.
I la Taylor Swift
va quedar allà
tiesa, com volguem dir,
que ha sigut això.
I què ha passat, no?
Vull dir,
m'estan donant un premi
i salta aquest personatge
i...
Sí, sí.
I això,
bé, aquest moment va ser...
En aquell moment
no sé si es podia fer viral
perquè no...
Les xarxes en aquell moment
no gaire,
però sí que ha transcendit
molt aquest moment
a la història
de la música pop
i ara, doncs,
que Taylor Swift
entre aquest premi
a Beyoncé
doncs ha sigut
bastant icònic.
Que entre elles,
vull dir,
de fet,
Beyoncé ja ha posicionat
dient que li havia semblat
molt malament
el que havia fet
Cania West,
vull dir,
que entre elles
no hi havia hagut
cap mal rotllo,
que sàpiguem.
Però això,
vull dir,
ressaltar només
aquesta tonterieta.
Sí,
no, no,
bueno,
ara que estic veient imatges
de, bueno,
en moments
en què el 2009,
per exemple,
s'estaven abraçant...
Sí que era el 2009, no?
Sí, sí,
era el 2009,
era el 2009.
De fet,
si passem ja
a La Vanguardia
també obre
en una de les notícies
principals
amb això de Beyoncé
i la reina dels Grammy
i just la fotografia
que han triat
és en el moment
en què Taylor Swift
lliura el premi
a Beyoncé
pel disc de Country
i apareixen les dues
doncs
somrient-se.
Entenc que és just
en el moment
en què es van a fer
els dos petons
quan s'entrega
el premi.
Bé,
seguim,
més notícies
de La Vanguardia
obre amb titular principal
sobre guerra comercial
i diu que Trump
ajornà un mes
els aranzels
a Mèxic
i al Canadà,
que el president
dels Estats Units
negociant nous acords
amb Sheinbaum
i Trudeau.
Fotografia principal
també,
igual que la portada
de l'ara
és per Geni Hermoso
i diu
m'estava fent un petó
al meu cap
i això no pot passar
en cap àmbit laboral
o professional
va declarar ahir
Hermoso
en el judici
contra Luis Rubiales
expresident de la
Reial Federació Espanyola
de Futbol
acusat d'agressió
i coaccions
pel petó
no consentit.
La Vanguardia
també fa una entrevista
a Àngel Víctor Torres
que és ministre
de Política Territorial
que diu
és difícil col·laborar
amb Mazón
si no s'és
lleial
amb l'executiu.
També
fa una entrevista
a Enric Oleta
que és president
de l'Institut
Jacques Delors
diu
Trump és un desafiament
mortal
per la Unió Europea.
També
la Vanguardia
veiem avui
que el clínic
creu que
d'aquí 10 anys
es podran curar
tumors metàstàsics
i diu
que l'hospital
veu factible
augmentar la supervivència
del càncer
un 80%.
Déu-n'hi-do
una molt bona notícia
de salut.
També veiem
que hi ha una nova llei
que el control
sobre la intel·ligència
artificial
entra en vigor
a Europa.
I tanca portada
a la Vanguardia
avui amb una notícia
sobre Barcelona
que diu
que té un pla
per il·luminar
millor els barris.
Molt bé.
Doncs Mariona,
passem ara
a la portada
de la resta de diaris.
El periòdico
obre
amb també
un titular
a la part superior
dient que el càncer
abans dels 50 anys
ha augmentat
un 79%
des del 1990.
uau,
és a dir,
des de fa 35 anys
que el càncer
abans dels 50 anys
gairebé
no hi havia casos
o almenys
no es diagnosticaven
i que
doncs bé,
cada cop
se'n detecten
més abans.
També,
més notícies
a la portada
del periòdico
diu que
Sheinbaum
i Trudeau
blinden
la frontera
a canvi
d'un mes
de marge
presidents
de Mèxic
i Canadà
que se deixen
per evitar
els aranzels
de Trump.
Diu,
quan siguem
al blanc
la Unió Europea
respondrà
en fermesa.
Ho diu
von der Leyen.
També diu
la Xina
que exigeix
davant
l'Organització
Mundial
de Comerç
que el president
renunciï
a les amenaces.
I parlant
del ministre
d'Agricultura
que convida
al sector alimentari
a mirar
cap al Mercosur
com a l'alternativa.
Altres notícies
de la portada
del periòdico
diu aquí
que 200.000 joves
es formaran
en intel·ligència
artificial.
La Fundació
Princesa de Girona
Microsoft
i Funders
anuncien
la iniciativa
en l'obertura
del tour
del talent
a l'Hospitalet.
També,
més notícies
aquí al periòdico
diu
la nova marihuana
multiplica
l'efecte nociu.
Parlen
que les urgències
ja atenen
gairebé
tants casos
d'intoxicació
per cannavis
com de cocaïna.
Altres notícies
diu
Judici
Arruviales
Jenny Hermoso
declara al jutge
que es va sentir
desprotegida
per la Federació.
Parlen
del Banc d'Espanya
diu
que el tipus
d'interès
de les hipoteques variables
baixarà un punt
aquest semestre.
Fan una entrevista
a Diana Moran
diu
a mi ningú
em va posar
a dit
i no
posaré
a dit
ningú.
Ho diu
Diana Moran
líder del
PSPB
i acaben
amb una notícia
de conflictes
veïnals
al periòdico
diu
el desdonament
de la casa
ursola
s'ajorna
a l'espera
de la mediació.
Bé
Mariona
passem a la portada
que ens falta
que és la del punt
avui
que obre
amb una imatge
que diu
l'Iban
es reconstrueix
diu
que el país
mira de reconèixer
de reneixer
de les cendres
després de la guerra
entre Israel
i Hezbollah
i de dos anys
de buit
de poder.
La imatge
és una paret
que està
com una paret
arrencada
amb un tros
on es veu
aquesta imatge
d'un fons
blanc i vermell
amb aquest símbol
de color verd.
Entenc que és la bandera
del Líban, no?
Sí,
no ho he volgut
mencionar
perquè no estic segura
al 100%
centre de dades
si ens pots buscar
si és la bandera
del Líban.
És la bandera
del Líban, sí,
val.
Doncs, bueno,
no es veu tota la bandera,
es veu el marge blanc
com si diguéssim
i les dues ratlles
vermelles
amb aquest símbol
verd
que, bueno,
seria la identificació
del que és la bandera
i això,
el Líban
es reconstrueix
diu aquí.
Després, altres notícies,
diu que el desnonament
de la casa Ursola
es torna a suspendre
i l'amo
diu que la vendrà.
Després,
parlen de rècord històric
de turistes
amb 20 milions
de visitants
l'any passat
20 milions
de visitants,
eh?
Uau.
Déu-n'hi-do.
Parlen de la reducció
de la jornada
que s'elvira
com el nou
torsebràs
entre el PSOE
i Junts
i l'any 2024
diu aquí
que es van detectar
gairebé 43.000
tumors malignes
a Catalunya.
Mariona,
avui dia 4
és el Dia Mundial
contra el Càncer.
Pel que fa a esports,
Geni Hermoso
ratifica l'acusació
contra Rubiales
en el primer dia
del judici.
Deixem la informació
dels diaris,
Mariona,
en aquest punt
t'escoltem després
11 i 12 en punt
amb els botlletins
i a la una
amb tot l'informatiu complet.
Perfecte, Núria,
ens escoltem ara.
Que vagi bé.
Adeu.
de la
dins
de la
Va, bilioncer de fons.
Això és Texas Hold'em.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
4 de febrer? 4 de febrer, i avui marxarem
lluny? Lluy, en el temps.
Geogràfica, en el temps.
I geogràficament també, Déu-n'hi-do,
perquè ens plantarem el 1789
i és que tal dia com avui, 4 de febrer,
George Washington va ser proclamat
el primer president dels Estats Units
i va ser per unanimitat del col·legi electoral.
Això no ha tornat a passar mai més.
Dic que després de la Guerra de la Independència
el país estava governat
sota uns articles de la Confederació.
Era un sistema bastant feble
perquè estava molt descentralitzat
i la debilitat d'aquest sistema va portar a la creació
d'una nova Constitució, que es va fer el 1787.
Aquesta Constitució
establia un govern federal més fort,
amb tres banques principals, executiva,
legislativa i judicial.
Va haver-hi unes eleccions.
El 7 de gener del 1789 es van celebrar
les eleccions presidencials.
Diguem que es van votar entre el 15 de desembre
del 88 i el 7 de gener del 89.
I George Washington, que era un heroi nacional
i que havia liderat les forces americanes
contra els britànics a la Guerra de la Independència,
va ser triat com a president
amb els 69 vots del Col·legi Electoral.
Un fet històric que, com dèiem,
no s'ha repetit encara a l'història dels Estats Units.
Déu-n'hi-do.
Primer president.
Primer, eh? Primer president.
Sí, sí.
Molt bé.
El 1789.
I el 1794, encara estem per l'època...
Sí, sí, uns anyets només més tard, eh?
Sí, la Convenció Francesa voleix l'esclavitud
a tot el territori francès.
Fins llavors, l'esclavitud era totalment legal.
De fet, havia estat una part fonamental de l'economia colonial,
especialment al Carib, a les illes de Santo Domingue,
actualment a Haití, o la Martínica.
A finals del segle XVIII,
França era una de les principals potències esclavistes del món,
amb una gran dependència del treball forçat,
amb plantacions de sucre, cafè i d'altres productes.
Clar, així sí que fas calés.
No, no, clar.
Tens milers i milers de treballadors i no els hi paga res.
Te'n vas a ocupar altres territoris...
Ja ho.
I, apa, treballadors esclaus...
Doncs es veu que el 1789 es va firmar
la Declaració dels Drets de l'Home i el Ciutadà,
que proclamava la igualtat entre tots els homes i dones,
i va obrir el debat sobre l'esclavitud,
no obstant això, els primers governs revolucionaris
no van actuar immediatament.
Un factor clau va ser una revolució,
com acostuma a passar a la illa de Santo Domingue,
l'actual Haití,
una insurrecció que va posar en perill llorda colonial
i va obligar els revolucionaris francesos
a reconsiderar la seva posició.
I el 4 de febrer del 1794,
sota aquesta pressió,
i a més a més en una situació de França dèbil,
perquè estava en guerra contra Espanya i la Gran Bretanya,
allà tothom es barallava.
Sí, no?
Sí, van decidir a la Convenció Nacional
declarar l'evolució de l'esclavitud
a tots els territoris francesos.
Dir, però,
que el 20 de maig de 1802,
uns 10 anys més tard,
amb l'ascens de Napoleó Bonaparte
i amb el seu desig de restaurar l'imperi colonial francès,
va tornar a decretar la reinstauració
de l'esclavitud a les colònies franceses.
És a dir, que va durar poc temps.
Doncs sí.
Va durar poc temps.
i el 2004 neix Facebook.
El 2004, ostres, buah.
Fa 21 anys, tu això.
I fa 21 anys, eh?
Bé, i jo a Facebook t'haig de dir que fa no sé quant que no l'utilitzo.
Jo l'utilitzo molt poc.
L'utilitzo a nivell professional,
però a nivell personal no penjo res des de fa més de 10 anys.
Tot i així, al final, en parlaré,
és la xarxa social encara més utilitzada al món.
És que hi ha moltes generacions que encara l'utilitzen al Facebook, eh?
Bé, com neix Facebook?
De fet, hi ha una pel·lícula que es diu La Red Social.
Sí, la vaig veure. Aquesta fa també molts anys.
Està molt bé.
Però explica com va néixer Facebook.
Facebook va ser creada per Mark Zuckerberg
amb dos estudiants més a la Universitat de Harvard.
De fet, la idea era una plataforma
per juntar estudiants de la universitat.
La van llançar el 4 de febrer, sota el nom de Facebook.
Inicialment només estava disponible per Harvard.
L'èxit va ser immediat.
En poques setmanes, més de la meitat d'estudiants ja hi havien ingressat.
Després de l'èxit de Harvard,
la xarxa es va expandir ràpidament a universitats d'elit
com Yale, Stanford o Columbia.
Al final del 2004 ja estava disponible
per estudiants de diverses universitats d'Estats Units i de Canadà.
El 2005, per cert, la plataforma va obviar el D,
el T-H-E,
i va passar a dir-se simplement Facebook.com
després de comprar el domini per 200.000 dòlars.
No sé com més els va gustar als col·les.
Bé, potser ja veien, no?,
que podria ser una cosa que podria fer un boom.
El 2006 Facebook es va obrir el públic en general
permetent que qualsevol persona menor de 13 anys
pogués registrar-s'hi,
fet que va marcar el punt d'inflexió en la seva expansió global.
Facebook es va convertir en un esdeveniment.
dir que Facebook com a empresa el 2012 va comprar Instagram
per la quantitat de 1.000 milions d'euros.
En aquell moment a tothom li va semblar una bogeria.
Però clar, és que Instagram...
Però va ser realment un èxit.
Sí, sí.
Fixa't que el 2014 van comprar WhatsApp
per 19.000 milions de dòlars.
Havien comprat Instagram per 1.000.
Sí.
I dos anys més tard compren WhatsApp per 19.000.
Una barbaritat.
Bé, dic que l'any 2024
Facebook comptava amb més de 3.000 milions d'usuaris actius mensuals,
sent la xarxa social encara més gran del món.
Home, és que Facebook és una mica la pionera de totes les xarxes.
Després van venir Instagram, no?, TikTok i altres,
però Facebook és una mica com...
com que l'acabarà a fer el boom.
Sí, sí, és el que va fer el naixement de tot plegat.
Bé, en tot cas, Facebook ara és Meta,
Meta va fent projectes,
Meta és Instagram,
Meta és WhatsApp,
Meta és Metaverse,
que això no ha acabat de funcionar perquè ningú ho entenia.
No, ni jo.
A dia de avui tampoc.
Jo a l'estiu vaig a un programa
del Metaverse amb la gran Eva Perales,
m'ho va explicar i encara no ho he entès.
No ho he entès, no?
Com la gent que no entén què és pujar coses al núvol,
que no ho visualitzen.
Sí, però el Metaverse era una cosa encara més etèria,
era com una segona vida,
però al núvol hi tenies un avatar que eres tu,
però en sincera...
I podies conèixer gent des d'aquesta segona vida,
però en realitat no coneixies gent,
coneixies altres avatars.
I penso jo,
què hi ha millor que quedar amb algú
i prendre una cervesa,
mirar-se la cara i que et toqui el sol?
Sí, no?
És que ens estem tornant imbècils en general.
Bé, no tant, perquè no va funcionar.
Bé, ho veus, això ja...
A nivell professional ho puc entendre,
és a dir, que tu puguis fer una reunió
amb algú de forma virtual,
quasi com si el tinguessis davant,
però és que tampoc penso que calgui,
perquè amb un mit o amb un tims ho soluciones.
Sí, sí.
Bé, si jo ets de reunir-me amb tu,
no cal que et vegis asseguda en una taula.
Que ens veiem les cares i parlem?
Clar, sí, sí.
N'hi ha més que suficient.
Bé, canviem de tema.
I és que el 4 de febrer de 1991
es publica Innuendo.
Innuendo va ser l'últim àlbum d'estudi de Queen
abans de la mort de Freddie Mercury.
Es va llançar, com dèiem, el 4 de febrer del 91
i va ser gravat en el moment en què Mercury
ja lluitava contra la sida.
De fet, ja sabia que es moriria.
I en aquest àlbum hi havia cançons impressionants,
però en destaca una, que era The Show Must Go On,
un himne de resistència i de superació
amb la veu poderosa de Mercury com a protagonista.
Va ser un dels seus llegats i l'escoltarem.
Enric, ens quedem escoltant The Show Must Go On.
Gràcies i fins la propera.
Bé, ben, ben, ben, ben, ben.
The Show Must Go On, yeah.
Inside my heart is breaking, my make-up may be flaking,
but my smile still stays on.
Whatever happens, I leave it all to chance.
Another heartache, another failed romance.
Oh, no, no, no, no.
Does anybody know what we are living for?
I guess I'm learning, I must be warmer now.
I'll soon be turning, round the corner now.
Outside the dark is breaking, but inside in the dark I'll make it super free.
I ens sap greu tallar aquest magnífic The Show Must Go On,
però és que hem de conèixer el temps que tindrem.
Vinga, va, fem el temps amb en Carles.
Ràdio 2B, FM 98.1
Carles, molt bon dia.
A mi també ens sap greu, eh?
Bon dia.
Sí, oi?
Però bé, és que el temps és el temps.
Show Must Go On el podem escoltar quan vulguem.
El temps d'avui per demà no.
Vinga.
Vinga, va, parlem ràpid, que queda pocs minuts per les 11.
Seguim amb aquesta situació de tranquil·litat anticiclònica,
amb un anticicló de rècord als països escandinaus.
Aquí estem a 1.025 hectopascals
i penseu que el seu centre està al nord d'Europa,
molt al nord,
o sigui que tenim una pressió molt alta a casa nostra.
Això dona molta estabilitat
i ens porta, doncs, un temps que pràcticament no passa res.
Si viatgessim cap a l'interior, a les planes,
doncs sí, ja tenen una miqueta més de boira.
Aquestes boires, de moment, no són molt intenses.
Durant el matí són presents, però s'aixequen al migdia.
I aquesta situació, que ja dèiem ahir,
que durarà tres dies, continuarà amb nosaltres.
No només avui dimarts,
seguirem amb una situació molt semblant,
valors màxims que són agradables al migdia,
15, és un valor que és molt agradable,
però, en canvi, les mínimes baixen i de valent.
I avui hem baixat fins als 6 graus un altre cop a Sant Jús.
Una de les estacions del municipi ha baixat fins als 5,9,
però, bueno, d'arrudonim-ho amb 6.
O sigui que hi ha molt de contrast tèrmic
entre el primer o del matí i després al migdia.
Però, bueno, tampoc al migdia,
si vas amb un anorac amb 15 graus,
tampoc no és que et s'obri tota la roba.
O sigui que vas bé per anar a brigar.
Estàs bé.
Sí, està prou bé.
Bé, així que aquesta situació continuarà avui.
Demà, més o menys, la mateixa.
Seguirem amb sol com a protagonista,
amb aquest quart creixent de la Lluna,
amb unes temperatures que no varien gens.
I a partir del dijous,
gran part del dia seguirà igual.
O sigui, gran part del dia tindrem el sol com a protagonista.
O sigui, ens aixecarem bé, eh?
Ens aixecarem bé dijous.
Molt bé.
Llavors, a mesura que vagi avançant el dia,
tindrem alguns núvols alts,
que això és l'inici d'algun canvi,
i a partir de la tarda i sobretot a la nit,
els núvols aniran guanyant terreny.
Cada cop seran més destacats i seran més importants.
Dijous encara sense precipitació.
Què està passant a dalt del cel?
Doncs, com que hi ha aquest anticicló
a les capes altes d'Escandinàvia,
bé, les capes altes a les zones altes d'Europa,
Escandinàvia, cap al Pol Nord,
és un anticicló molt potent que fa de barrera,
i ara tenim una bosseta d'aire fred
que ens arriba des de l'Atlàntic,
topa amb aquest anticicló a la costa escandinava de Noruega,
i aquesta bossa d'aire fred,
com que no pot passar recta de west cap a est,
el que fa és baixar de nord a sud.
O sigui, baixar cap a nosaltres.
Baixar cap a nosaltres, és el que comentàvem ahir,
que passaria a gran part d'Europa,
França, Bèlgica, Holanda, Alemanya, Polònia,
tota aquesta zona propera a l'Atlàntic
baixarà aquesta bossa d'aire fred,
les temperatures seran rigorosament fredes
a gran part d'Europa,
i a la península ibèrica, la meitat nord,
també veurem una mica afectats per aquesta situació.
Això ens pot portar nevades a la cara nord del Pirineu,
nevades a partir de dijous, la nit, divendres,
també, que podrien afectar el Pirineu Oriental i l'Occidental,
cota de neu baixa, molt baixa,
perquè baixarà molt la temperatura,
o sigui, fins i tot 600 metres.
Hi ha algun mapa que hem vist que baixava
fins a la plana del Bages, la neu,
o sigui, que baixarà molt i ocuparà
els dos espais,
o sigui, tot el que és Pirineu i el que no és Pirineu,
i també dir que aquesta baixada de temperatures
a Sant Jús es traduirà
en un ambient força més fred.
Dijous, com dèiem, encara
tenim el sol com a protagonista al matí,
creixement de núvols a la tarda
i a última hora ja es taparà força el cel.
Divendres ja seria un dia gris,
aquest dia, doncs, de moment,
sembla que els mapes ens indiquen
que no hi hauria precipitació,
doncs, durant bona part del dia.
A partir del migdia,
alguns mapes ja apunten la possibilitat
de precipitacions,
a totes tirarà entre 2 i 5 litres per metre quadrat,
però podria començar a ploure.
La màxima intensitat d'aquesta pluja
arribaria a la vespera nit de divendres
i també matinada i matí de dissabte.
El dissabte encara ens quedaria un dia així
una mica variable,
amb els núvols com a protagonistes
i amb alguna aullada de sol a última hora,
quan ja marxa, cap a les 6 de la tarda,
però es podria reactivar algun pluji
amb algun ruixat,
hi ha molt l'aire fred en alçada
i podríem tenir alguna tronada fins i tot,
o sigui, algun ruixat podria arribar
de nit de dissabte.
Diumenge encara es quedaria un dia força gris
i amb unes temperatures que, ja ho dèiem,
tenim un temps molt agradable,
tant avui dimarts com demà dimecres
i també dijous fins al migdia,
les temperatures recularan una miqueta dijous,
però sí que hi ha un canvi radical divendres.
Creiem que divendres, dissabte, diumenge,
les temperatures estan al voltant dels 10 graus,
10 graus seran dies molt grisos,
molt tapats,
o sigui que les mínimes no seran tan baixes
com les d'ara perquè tenim el cel serè,
però també l'ambient serà fred
durant tot el divendres, dissabte, diumenge
i també dilluns,
o sigui que ens arriba aquest canvi de temps
que podria portar precipitacions.
Les més importants, més destacades,
quedarien la nit de divendres a dissabte,
això ho aniran confirmant
a mi d'acabar en els dies
perquè per precisar l'hora exacta de la pluja,
però de moment pinta bastant bé
perquè hauria de ploure quan dormim.
O sigui que això no...
Ah, bueno, està bé, està bé.
Sí, estaria bé.
Tens malament.
Escolta'm, Carles, gràcies per la previsió del temps.
Demà seguirem confirmant aquest canvi
que hi haurà cap a finals de setmana.
Perfecte.
Que vagi bé.
Bon dia.
Adéu.
Marxem a Catalunya Ràdio.
El director general dels Mossos d'Esquadra,
Josep Lluís Trapero,
considera que els 5 homicidis a Catalunya
a l'última setmana
no són un fet excepcional
i no tindrien a veure amb el crim organitzat.
En declaracions al matí de Catalunya Ràdio,
Trapero també ha explicat
que els 8 homicidis d'aquest any
al país tindrien l'origen
amb discussions i baralles malresoltes.
L'any 25, diguem-ne,
el mes de gener
i els 4 dies de febrer,
nosaltres hem tingut un total de 8 homicidis.
No coincidem d'aquests
que hem vist fins ara
no entenc cap que estigui vinculat
al crim organitzat.
Parlem normalment
de temes de baralles,
de discussions malresoltes...
Trapero destaca que l'índex
d'aquest tipus de delictes
és menor que el dels països
del nostre entorn.
L'última víctima mortal
s'ha localitzat a Badalona
on hi ha hagut dos crims
en 24 hores.
Els Mossos investiguen
l'homicidi d'un home
de 49 anys
en un local
al barri de Bufalà.
El cadàver presentava
múltiples ferides
i estava lligat
de mans i peus.
En declaracions
al matí de Catalunya Ràdio,
l'alcalde de la ciutat,
Xavier García Albiol,
s'ha mostrat molt preocupat
per aquests dos crims.
Almenys al vespre
van assassinar
una persona
en el seu habitatge.
No hi havia la porca forçada
ni absolutament res.
I avui hem conegut
que una altra persona
dins d'un local
en aquest cas
ha estat,
per el que sembla,
torturada
i assassinada.
Per tant,
molt preocupat
per el que s'està produint
i sobretot,
també insisteixo,
com s'està produint.
La mesa del Congrés
compleix l'acord
entre Junts i el PSOE
i avala
que es debati
la qüestió de confiança
a Pedro Sánchez
que demanava
a Carles Puigdemont.
La proposta de Junts
s'ha tramitat
per unanimitat
amb els vots
a favor del PSOE,
sumar i el Partit Popular.
Congrés dels Diputats,
Paula Bruxets,
bon dia.
Bon dia.
Dos mesos després
i amb la proposta
de Junts reformulada,
la mesa ha acceptat
tramitar-la
a la qüestió de confiança
que tan atencional
a les relacions
entre Sánchez i Junts
es debatrà a finals de febrer
o a principis de març
i es tramita a canvi
que Junts voti a favor
del decret
que puja a les pensions.
El PP,
tot i que ha votat
a favor de tramitar-la,
ho critica
Alberto Núñez Feijó
en declaracions Antena 3.
A usted le parece
poca humillación
que el presidente
del gobierno
tenga que someterse
en la Cámara
porque lo señala
un responsable
que tiene siete diputados
en la Cámara
y que además
está fuera de nuestro país
porque no quiere
someterse
al Tribunal Supremo.
Sánchez ja ha deixat clar
que no es pensa
sometre a la qüestió
de confiança
Junts puntualitza
que la proposta
no és vinculant
però adverteixen
al president espanyol
que ha de complir
els acords pendents
si vol recuperar
la seva confiança.
Paula Brujats,
Catalunya Ràdio Madrid.
El govern
ha multiplicat
els cursos
de nivell C2
de català
d'acord amb sindicats
i entitats
i amb el Consorci
per la Normalització
Lingüística
en concret
amplia l'oferta
en mil noves places.
Els nous cursos
començaran a l'abril
i s'aniran ampliant
gradualment.
La decisió arriba
després que al setembre
les places
s'esgotessin
molt ràpidament
i els sindicats
denunciessin
que milers de professors
havien quedat fora
dels cursos.
La fi de la campanya
de Nadal
fa pujar l'atur
lleugerament a Catalunya
aquest mes de gener
i a prop de 1.500
aturats més
que al desembre
segons dades
del Ministeri de Treball.
Ara hi ha
336.000 persones
que busquen feina
a les oficines
de treball
de la Generalitat
és la xifra
més baixa
en un mes
de gener
des del 2008.
Per sectors
l'atur ha pujat
els serveis
i l'agricultura
i s'ha reduït
en la indústria
i la construcció.
Aquest matí
ha començat l'ICE
el saló audiovisual
més important del món.
Fins divendres
hi podran veure
novetats tecnològiques
per facilitar la feina
en molts àmbits
sobretot en l'educació.
Un dels reclams
serà veure
competicions de videojocs.
Anem a la fira
de Gran Via
de l'Hospitalet
Joan Garcia.
Bon dia.
Primer dia
d'un dels grans salons
de la temporada.
més de 80.000 visitants
previstos
500 milions
d'impacte econòmic
unes xifres
fins a poc
reservades
només al Mobile
i és que l'ICE
ha crescut
els últims anys
a Barcelona
de manera espectacular.
A dins
pantalles
modes pantalles
però també
canons de projecció
columnes d'àudio
o espais
per veure
entorns
d'immersió.
Les empreses
hi presenten
solucions intel·ligents
que fan avançar
el món audiovisual
un sector
en ple dinamisme
per la transició digital
els smartphones
i ara la intel·ligència
artificial
o 3CAT
i participa
amb una experiència
immersiva.
Joan Garcia
Catalunya Ràdio
Fira Gran Via.
Esports Marta Garcia
En marxa
la segona jornada
del judici
l'expresident
de la Federació Espanyola
de Futbol
Luis Rubiales
pel petó
no consentit
a Jennifer Hermoso
avui està previst
que declari
l'actual seleccionador
espanyol masculí
Luis de la Fuente
entre altres testimonis.
La victòria
del Girona
ahir
per 2 a 1
en Montilivi
davant de les Palmes
situa els gironins
a només un punt
de les posicions
que donen accés
a l'Europa League.
Els quarts de final
de la Copa Masculina
de Futbol
arrenquen guí
amb l'Atlètic de Madrid
Getafe
a partir de les 9.
És eliminatòria
partit únic.
En Hockey Patins
el Vilassana
fa oficial
el fitxatge
d'Aina Florença
per a la pròxima temporada
després de defensar
la Samarreta del Palau
les últimes 7 temporades.
La selecció espanyola
masculina de futbol
se les enfronta a Anglaterra
en partit de classificació
de l'Europeu del 2026.
Serà a dos quarts de nou.
Les seleccions espanyoles
d'Hockey Herba
han començat
la seva participació
en la Pro League
en la competició masculina
ja definitiu
Espanya 2
Països Baixos 4
i en la femenina
se juga l'Espanya Xina.
I a Zalba
que Àustria
comença avui
el Mundial d'Esquí Alpí
amb 4 catalans
Quim Salaric
Albert Ortega
Aleix Albert
i Tomàs Barata.
Fins aquí
les notícies.
Tot seguit
les notícies de Sant Just.
Bon dia
passant 6 minuts
a les 11
us informa
Mariona Salles Vilanova.
El Carnestoltos 2025
arribarà a Sant Just
d'Esberna
amb activitats festives
i familiars
programades
pel cap de setmana
del 28 de febrer
i l'1 de març.
La festa començarà
el divendres
al Casal de Joves
amb la festa
de Carnaval Jove
organitzada
per l'Agrupament
Escolta i Guia
Martín Luther King
que oferirà
festa fins a la matinada
per joves
a partir de 16 anys.
El dissabte
1 de març
el Parc Maragall
serà l'escenari central
de la celebració
amb activitats
com el concurs
de disferses de comparses escolars
a dos quarts de 5 de la tarda
una xocolatada popular
a les 6
i el lliurament
de premis
de les comparses escolars
a dos quarts de 7.
A partir de les 7
se celebrarà
el concurs
de disferses
en les categories
comparsa
grup
i individual
seguit del pregó
del rei Carnestoltes
i l'inici
de la rua
a dos quarts
de 8 del vespre.
Per participar
en el concurs
les inscripcions
es poden fer
fins al 25 de febrer
mitjançant
un formulari en línia.
Les persones
de la categoria individual
podran inscriure's
d'esdeveniment
entre les 4 i les 5
al Parc Maragall.
El concurs
de disferses
inclou 4 categories
individual
grup
comparsa
i comparsa escolar.
Els participants
disposaran
d'un temps limitat
per mostrar
la seva actuació
davant el jurat.
La pròxima conferència
organitzada
per l'Aula
d'Extensió Universitària
de la gent gran
d'Esplugues i Sant Just
porta per títol
Els maies
d'Exbatum
Urbanisme
i Entorn Natural
i serà
a càrrec
de Joan García
Targa
Arqueòleg.
L'acte
tindrà lloc
el dijous 6 de febrer
a les 6 de la tarda
a l'Auditori
de la Residència
de la Mallola.
L'esdeveniment
és obert
a tots els públics
i l'entrada
és gratuïta
pels socis
de l'aula universitària
mentre que els no socis
hauran de fer
una aportació
de 5 euros.
Segons les dades
facilitades
per l'Ajuntament
de Sant Just
durant l'any 2024
s'ha registrat
una millora significativa
en la recollida
selectiva
de residus
assolint
el 65,1%
del total.
Aquesta xifra
supera el llindar
fixat per la Unió Europea
per l'any 2035
i reflecteix
segons el consistori
el compromís
ciutadà
amb la sostenibilitat.
L'Ajuntament
destaca
que el total
de residus
generats
per habitant
ha disminuït
un 1,8%
en l'últim any
i un 18,1%
des del 2019.
En relació
amb la fracció orgànica
s'ha assolit
el 19,9%
del total
de residus
amb un increment
del 5,3%
respecte a l'any anterior
mentre que la fracció
resta
ha experimentat
una reducció
del 7,8%.
Aquestes dades
assenyalades
pel consistori
són l'augment
del 9,79%
en la recollida
de paper
i cartró
i el creixement
del 16,69%
en la recollida
d'envasos.
La fracció de vidre
també ha registrat
una pujada
del 2,27%
mentre que els residus
voluminosos
s'han mantingut estables.
I això ha estat tot.
Tornem a més informació
al butllet i horari
de les 12.
Fins ara.
Radio 2B
El poema
98.u
Aquellos barros
de estos logos
¿Por qué no sienten?
¿Por qué no cambian
la historia del todo?
y se da por supuesto
que la vida no es diferente
para el resto.
y aunque me quedo en el borde del mundo
y aunque no entiendan
qué por qué pregunto
y aunque me traten siempre de extraño
y aunque pasen y pasen los años
no se olviden.
No se olvida el recuerdo
ni el daño
del pobre
y del que se estima
de la mirada
de la mirada
es al teu costat
del dolor
que el amor no explican
y del camí que cada día es complica
pero todas las cosas aguanta
y del amor aquí va a suele cantar
del que lucha con miedo
ahí en su pecho
por si eso nunca nadie
lo convierte en hecho
Tantos ojos que solo miran a un punto
solo se busca
solo se quiere
en lo necesario y justo
y no se pide más
que lo que está en sus manos
que se luche
por la dignidad
de cualquier ser humano
y aunque me quede
en el borde del mundo
y aunque no entiendan
que por qué pregonto
y aunque me traten
siempre de extraño
y aunque pasen y pasen los años
no se olvida el recuerdo
ni el daño
del poder
y del que se ha estimado
de la meva
enyoranza
al teu costat
del dolor
que el amor no explican
y del camí que cada día es complica
pero todas las cosas aguanta
y para el amor
aquí vas por le cantar
del que lucha con miedo
ahí en su pecho
por si eso nunca nadie
lo convierte en hecho
por si eso nunca se olvida
y por si eso nunca se olvida
y por si eso nunca se olvida
engan其實
oh
oh
oh
oh
oh
oh
oh
oh
oh
oh
oh
oh
oh
oh
oh
oh
oh
oh
oh
oh
oh
oh
Són les 11 i 14 minuts.
Escoltem a Miley Cyrus i parlem després amb la Núria Ragedell,
la nova vicepresidenta del Centre d'Estudis Sant Justencs.
Escoltem a Miley Cyrus.
Escoltem a Miley Cyrus.
Escoltem a Miley Cyrus.
Fins demà!
Fins demà!
Ara passa un minut d'un quart de dotze del matí, esteu escoltant Ràdio d'Esvern, això és el magazín de Matins La Rambla.
Passem a fer l'entrevista del dia.
La convidada d'avui està via telefònica i és la Núria Rajadell, la nova vicepresidenta del Centre d'Estudis Sant Justencs.
Parlem amb ella perquè la setmana passada va haver l'assemblea ordinària, però va ser una assemblea una mica diferent en la qual es va renovar la Junta i la presidenta Maria Quintana.
Fins al moment va deixar el seu càrrec.
Núria, què tal? Molt bon dia.
Molt bon dia a tothom.
Doncs bé, volíem parlar amb algú, de fet, del Centre d'Estudis Sant Justencs perquè la setmana passada vau canviar barra...
va haver aquest canvi de Junta, no?
Sí, sí.
Perquè ens expliquéssiu una mica com va anar aquesta assemblea, no? Com va ser?
Doncs va ser una assemblea àgil en la qual la presidenta Maria Quintana i la tresorera Berta Quintana deixaven el càrrec,
com sempre, que hi ha d'haver un relleu de càrrecs, i vam passar el Roger Quintias, que era vicepresident, va passar a ser president,
i jo mateixa vaig passar a vicepresidenta. Però són càrrecs que, en el fons, és un treball assembleari que estem tots,
i vull dir, sí que un té el nom de president o de tresorer, però vull dir que tothom ho fa tot una mica.
Com sabeu, és tot voluntariat i, bé, fet i fumot, treballem plegat.
Clar, més que res. És a dir, la feina la seguireu fent, entenc, de la mateixa manera,
el que canvien, no? Són una mica els noms del càrrec, no?
Sí, sí, sí. Com diuen els mateixos estatuts, s'ha d'anar canviant de càrrec.
Llavors, a vegades, doncs, costa més o costa menys, però, però, és, era, doncs, ja tocava, no?,
també una miqueta tenir, sempre hi ha algun toc diferent. I ara, en aquests moments, ahir mateix,
vam tenir una reunió, l'assemblea va ser el divendres, i ahir vam tenir ja la primera reunió de la nova junta,
en la qual, doncs, pràcticament tothom coneix el funcionament del centre,
perquè hi hem estat en alguns moments, perquè, saps, però vull dir, en el fons,
i sempre obert, doncs, a més persones que vulguin venir, però sempre hi ha algú que ha de tirar una mica del carn, no?
Clar, clar. Hi ha algun membre nou en aquesta nova junta que s'ha constituït?
A veure, nou, nou, no, perquè al setembre vam entrar tres persones noves, no?,
però que ja teníem una relació, llavors ja està la primera...
Bé, ja soc de les sòcies fundadores del centre, i vull dir que ha canviat, no?,
perquè ja fa uns quants anys, però vull dir, tothom hi tenia una certa relació.
Llavors, al setembre vam entrar tres, i ara ha entrat una altra persona nova,
que és la tresorera, l'Anna Maria Company, però que ella també havia format part de la junta
en un període anterior.
Vale, vale. Molt bé.
Quina és la manera, quina és la forma que teniu de treballar al centre d'estudis?
És a dir, quedeu setmanalment, o pacteu els treballs o les coses que voleu fer d'alguna forma en concret?
Com funciona el centre d'estudis?
A veure, ara és una mica agosarat perquè vam quedar, ahir vam fer la reunió,
mensualment es fa una reunió a Can Ginestar cada primer dilluns de mes,
però ja hem quedat de fer-me un extraordinari el dia 17, d'aquí dos dilluns,
amb la que tornarem a repassar ben bé les comissions,
qui una mica coordina més cada comissió, si se n'ha d'afegir algunes,
si se n'ha de modificar algunes, si s'han de fusionar algunes.
Llavors, el dia 17 tindrem, per dir d'alguna manera, una sessió llarga per treballar,
tot i que tampoc, m'imagino que no hi haurà canvis dràstics, no?
Però dintre, de moment, doncs hi ha una comissió molt potent,
a la Junta ens trobem cada primer dilluns de mes,
però després, contínuament, el centre d'estudis intenta estar a totes les activitats,
de manera presencial, totes les activitats que es relacionen amb la cultura,
amb el patrimoni, lògicament, de Sant Just i després de l'entorn,
del centre d'estudis del Beslobregat, de diferents entitats.
Llavors, amb aquestes juntes que es fan el dilluns, una mica es repassa què s'ha fet,
s'explica una mica les activitats que s'han viscut
i després es planifica, d'alguna manera, activitats que es faran al llarg d'aquest mes.
Es faria una miqueta el terenar de la Junta.
I després hi ha comissions que treballen més a fons en algun tema,
com, per exemple, la Comissió de Patrimoni, que precisament avui n'hi ha una,
i llavors que aquesta una mica, a part de fer el seguiment,
la valoració, la difusió del patrimoni,
també es prepararà, sobretot en aquest moment,
el curs de coneixement Sant Justencs, que es farà el proper mes de març.
És a dir, ja acabar de concretar dates, ponents, etcètera, etcètera.
També hi ha altres comissions,
com la de sortides que es fan al voltant de Sant Just,
sobretot pel voltant de Sant Just i per l'entorn propi,
però també pel proper, no?
I en aquest, per exemple, aquest any està previst fer una sortida
al Monestir de Pedraldes.
Són matinals que es treballen una mica més a fons
i també es fa pinya amb els socis
i altres persones que també vulguin col·laborar o assistir.
I llavors, una miqueta, ja et dic,
el dia 17 farem aquesta reunió per acabar de concretar,
però tampoc ha sigut, és un canvi de dir,
a partir d'ara tot serà diferent,
sinó que continuem tenint bon contacte
amb les persones que ho han deixat.
En el cas, per exemple, de Tresoreria,
la Berta està en contacte amb l'Anna Maria,
vull dir que no és un trespass.
Ara el que hem de fer, doncs,
tot el tema legal, podríem dir,
té la notificació a l'Ajuntament,
després la notificació als bancs,
l'aprovació a la Generalitat, etcètera, etcètera.
Però vull dir, no és un trencament ni que hi hagi un canvi,
sinó que serà un seguiment amb aportacions noves
i amb obertura a tots els socis del centre,
que vulguin col·laborar amb qualsevol...
Per exemple, hi ha comissions que no hi ha persones
que estiguin a la Junta.
Hi ha algú de Junta, lògicament,
però hi ha persones que només pertanyen a una comissió
i no estan en cap càrrec a la Junta.
Perquè, per exemple, Núria,
ens has parlat d'aquesta comissió de patrimoni
que organitza el curs de Coneixements Sant Justencs.
Quines altres comissions n'hi hauria?
Home, per exemple, la de comunicació i discussió.
Hi ha, per exemple,
ara una miqueta és el que volem fer, no?
Comunicació, per exemple,
amb el que seria el seguiment de famílies, d'història,
comissió de recerca.
També estem, per exemple,
amb el tema de l'atracció
i el contacte amb el que seria la gent jove.
Vull dir, un dels problemes que té el centre d'estudis
és la necessitat de canvi generacional.
Llavors, clar,
el fet de com atreure, per exemple,
els nois i noies de l'institut
perquè actuin a nivell de treballs de recerca
o a nivell d'una experiència que hi ha ara a diversos municipis
que és l'aprenentatge a servei,
com col·laborar amb activitats relacionades amb Sant Just, no?
Ens aderim, per exemple, a activitats que promociona la biblioteca,
tenim bon contacte amb l'Ateneu, amb la CEAS,
i vull dir que també fem activitats compartides amb el Correllengua, amb Òmnium.
Vull dir que és una mica, doncs, un grup transversal
que el que vol és donar a conèixer al poble,
gaudir del poble de Sant Just
i després estar obert a tots els vessants de manera transversal.
O sigui, si arriba Sant Jordi,
doncs per Sant Jordi si hi ha alguna activitat
que, a part d'anar a Can Ginestat, etcètera...
A part de la paradeta, no?
Exacte.
A part, doncs, que hi hagi alguna activitat a la biblioteca,
doncs, sempre hi ha algú del centre d'estudis que hi participa
i quan nosaltres fem activitats,
doncs també les oferim amb altres persones,
i amb altres activitats a la societat.
Núria, a part d'a més a més d'aquesta propera activitat
que ens has dit del curs de coneixements.
Després, què hi vindria?
És a dir, normalment, de les activitats que feu cada any,
aquelles que són com més fixes que teniu, per exemple,
la passejada literària de la Festa Major és un clàssic, també,
però entremig, per exemple...
Digues, digues.
No, no, digues això mateix,
que si entremig, per exemple, n'hi ha alguna més d'activitat?
Sí, a veure, cada any hi ha alguna efemèride
que té a veure més de prop amb Sant Jus, no?
Llavors, la primavera literària que compartim amb la biblioteca,
després també l'homenatge que es fa a vegades als deportats,
a la memòria històrica...
Clar.
Doncs, també col·laborem amb el...
Per exemple, fa molt poc, vam, el dia 25 de gener,
va haver-hi el tema de les torres, talaies i talajots,
que es va fer a la plaça de l'Església, amb l'encesa del Campanar,
i allà, doncs, col·laboràvem a tot acte.
L'any que ve, teòricament, era la primera setmana,
però no depèn de nosaltres sols,
sinó que és de l'Institut de Recerca, el Ramon Montaner,
doncs, proposen una data i llavors nosaltres ens hi adherim
conjuntament amb altres entitats de Sant Jus.
Després, per exemple, a l'octubre, quan hi ha les jornades de patrimoni,
nosaltres també fem sempre una activitat dedicada al patrimoni.
Després hi ha per Nadal la ballada poètica,
que, doncs, la treballem més,
o aquest any vam portar-la a terme al mil·lenari.
I així, vull dir, anem agafant diferents franges d'edat, també,
i de persones de Sant Just.
Però són activitats aquestes una miqueta estables, per dir d'alguna manera,
però després hi ha totes aquelles activitats relacionades.
Ara, al mes de febrer, bueno, al final d'aquest mes,
es fa una conferència conjuntament amb l'Ateneu i la CEAS,
de les carreteres de la Memòria,
en què hi ha un personatge,
va estar-hi relacionat un personatge important,
com va ser el Pugent Sivan, no?
Sí.
I llavors, doncs, nosaltres també hi participem.
Aquest any també hi haurà el centenari del Sagrat Corp
i les torretes modulell,
que es van, doncs, una primera urbanització que es va fer a Sant Just.
i al mes de juny, doncs, fan l'activitat per l'Efecte del Sagrat Corp
i, lògicament, també el centre d'estudis hi participarà,
elaborant, potser, alguna separata o algun article o algun escrit,
també hi participarem.
Però, clar, qui porta el pes cantant en aquest moment,
doncs, serà l'Església
i nosaltres, doncs, hi participarem
de la manera que puguem.
D'acord.
Perquè quan...
S'ha d'obrir a la miscel·lània,
que també està oberta a tothom.
Ah, val, val.
Aquest any hi haurà miscel·lània?
Es presentarà a miscel·lània?
Sí, sí, sí, sí.
És que costa, no?
Costa perquè, a veure,
tothom està molt enfeinat,
tothom està...
I els que són actius estan en moltes entitats,
però aquest any,
arreu del centenari del Samsung,
doncs, es fa allà mil·lenari.
La miscel·lània monogràfica
dedicada al...
Llavors, probablement,
doncs, també l'itinerari de patrimoni
pugui estar-hi relacionat.
Sí.
I es faci, doncs,
alguna ruta per allà.
Ho estem trapellant,
però aprofitant aquesta efemèride,
doncs...
Perdona, eh?
Núria, has dit l'efemèride
i crec que no t'he entès o no...
De què és la...
Del centenari?
Sí.
De què és la miscel·lània?
La miscel·lània, clar.
La miscel·lània,
com que aquest any
és el centenari del Samsung,
probablement sigui un monogràfic
dedicat al Samsung,
al Walden,
no?
Aquest entorn.
Sí.
i la passejada que es fa
normalment per Sant Just,
no tinc el 100%, no?
Perquè ho hem d'acabar de polir,
però segur que serà
al voltant del Samsung
i del Walden.
Va.
Que potser, doncs,
es convidarà
alguna persona
que hi va treballar
o hi haurà alguna part
d'algun documental
que hi hagi, eh?
Vull dir,
relacionat amb aquest entorn.
Clar,
ells en vam entrar,
per exemple,
del tema del Sagrat Corp,
doncs clar,
hi ha de participar
al centre d'estudis
perquè no deixa de ser
una part de la història
de Sant Just
molt important.
Aquest va ser
la primera urbanització
que va haver-hi Sant Just
en plan senyorial, no?
Vull dir,
i és important
que també
doncs la gent ho conegui.
Sí.
Molt bé.
Quants socis i sòcies
té ara
el centre d'estudis?
En aquests moments,
196.
196.
194, perdó.
194.
El que passa que, clar,
necessitem això que deia,
el fet de
que la gent jove
es vagi implicant.
La gent de
40,
30, 40 anys
està en aquests moments
doncs
amb canalla
o a l'estranger
o es va movent
i costa
la incorporació.
Per això,
una de les fites
d'aquest any
també és
entrar,
d'alguna manera,
implicar-nos en tasques
amb l'institut,
amb les escoles,
per poder
doncs
donar,
conèixer el patrimoni
i animar-los
també,
que són el futur
dels centres d'estudis.
Clar, clar,
el patrimoni
i l'entitat en si
també,
perquè si no...
Per això,
per això,
eh?
Perquè, clar,
cada any,
doncs,
anem veient
l'any passat va haver-hi
tres baixes,
tres persones
que s'han just.
Sí.
Si ens ho tanques
i retenyes
fins a la mèdula
que ens van deixar
perquè ens van morir
i clar,
no és això,
ens van morir.
Sí.
que també és una de les fites
importants.
Jo diria que és potser
l'aspecte més post
que tenim del centre d'estudis
perquè tothom que allà
està molt entregat.
Sí,
és una realitat
que també
és una mica
el pa de cada dia
també de moltes
altres entitats
que els hi falta,
doncs,
bé,
aquest relleu,
no?,
que la gent que en forma part
ja és gran,
es va fent gran
i,
bé,
per sota
no hi ha gent més jove,
no?,
que vagi agafant el relleu
o que es pugui veure
que en un futur
pugui tenir continuïtat
la cosa.
Sí,
sí,
sí.
en general.
Sí,
en general.
Núria,
hem de deixar l'entrevista
en aquest punt.
Moltíssimes gràcies
per haver-nos agafat el telèfon.
Si volíeu,
passat el dia 17,
a la propera,
ens convideu
i us explicarem les comissions
i hi ha un calendari
més concret,
no?
Molt bé,
doncs sí,
sí,
sí,
perfecte.
D'acord,
que acabis de passar un bon dia.
Gràcies,
Núria.
Doncs moltes gràcies
de part del centre d'estudis.
Una abraçada.
Adeu.
D'acord.
Adeu.
Adeu.
Adeu.
Adeu.
Adeu.
Adeu.
Adeu.
Adeu.
Adeu.
Adeu.
Adeu.
Adeu.
Adeu.
Adeu.
Adeu.
Adeu.
Adeu.
Adeu.
Adeu.
Adeu.
Adeu.
Adeu.
Adeu.
Adeu.
Adeu.
Adeu.
Adeu.
Fins demà!
A la Rambla res s'atura. Vine, queda't i escolta'ns.
Les 11 i 35 i ara aquí en directe tenim l'Enrique Rodríguez de Medina, el gerent del Sant Jus Padel Club.
Enrique, bon dia.
Bon dia, un dia molt maco avui.
Sí, un dia molt maco fins divendres en principi a la tarda.
Això diuen.
El Carles ens ha dit que segurament plouria per la nit, de divendres a dissabte, o sigui que toquem fusta, no?
Perquè potser no ens agafa allò mullats jugant a les pistes de pàdel el dissabte al matí o el divendres a la...
Jo sempre dic que hauria de plorar tots els dies de 3 a 5 del matí, que sempre fastidaria algú, segur, però...
A menys gent.
Jo crec que menys gent. I a més tindríem pluja, perquè clar, nosaltres com a instal·lació de pàdel outdoor, quan plou no ens fa gràcia.
Teniu el marron aquest, no, no.
Però per altra part, doncs pensem, és que ha de ploure, perquè si no tenim un problemon, no?
I és aquella situació estranya.
Home, hem vingut d'uns mesos, d'una tardor, potser ara ja fa...
Bueno, aquest hivern, desembre, gener, tampoc ha estat gaire plujós.
No.
Però, bueno, sí que vam tenir un setembre, octubre, potser novembre.
Sí, el novembre també, sí, sí, sí.
Amb bastantes pluges.
Bé, qüestions del pàdel.
Com us va pel club?
Com us va per Mas Lluí?
I com tenim la gent, bueno, de la comunitat del pàdel per allà dalt?
Bé, doncs molt bé.
Molt animada.
Molt animadeta.
Bé, a l'hivern sempre és la nostra època més fluixeta.
Clar.
Però cada any és menys fluixeta, vull dir, perquè cada vegada hi ha més aficionats,
més gent que porta el pàdel a la vena i, bueno, hi ha més gent que, encara que faci fred i tot això,
vol continuar jugant, no?
L'altre dia vaig llegir un article, no sé si era La Vanguardia o no, que deien que l'esport de raqueta era el que allargava més la vida.
En sèrio?
Sí, sí, mira, no he pensat, però si no l'hagués portat aquí per documentar-ho bé.
però sí, sí, deien que a part de fer esport, el fet de tenir que sincronitzar un objecte en moviment, no?
Amb el teu moviment, no?
No de la pilota que s'apropa, no?
A una velocitat, tal, tot això a nivell cognitiu feia que, bueno, era un exercici mental molt important.
Clar, home...
Llavors, es sumava al tema de fer esport, no?
Sí.
O sigui, si tu fas...
Si et mous, no?
Si fas fitness, doncs està superbé, no?
Però potser la ment no treballa molt en aquest sentit, no?
I amb el pàdel, o amb el tenis, o amb l'esquash, o amb aquests esports, o amb el ping-pong.
Sí, sí, també.
Deia que, com que havies de sincronitzar el tema de moure's, no?
Amb el tema mental, no?
Clar, sí, sí.
Calcular trajectòries, no?
I tot, doncs que era un molt bon exercici.
Clar, no, no, sí, això és veritat.
Vull dir, realment hi ha esports que, no sé, dic, atletisme o nedar,
o que simplement és posar-te allò pam, pam, pam, pam, pam, pam, pam,
que sí que fas potser molta feina del cor, no?
A nivell muscular i...
Cardiovascular.
Però sí, és veritat que els esports de raqueta tenen aquesta banda,
bueno, aquesta part més...
Clar, segurament el futbol també ho té, però clar,
amb certa edat jugar a futbol es complica, no?
Sí.
Perquè només que et donin un petit empujón i et caiguis al terra, doncs...
Malament.
Sí, sí, o sigui, jo, mira, jo jugant a pádel l'altre dia vaig caure,
una tonteria, i no té res a veure caure amb 56 anys,
que caure amb 36.
No, no, no, clar.
Doncs amb 76...
Imagina't.
Deu ser pitjor.
Nosaltres tenim gent, eh?, de 80 anys que està jugant a pádel.
Aguanten fins als 80 anys?
Sí, sí, sí, sí, sí.
Déu-n'hi-do.
80 i 80 hi ha alguna cosa, eh?
Nosaltres ja saps que fem això de les maticanes,
i són partits que fem dilluns, dimecres i divendres,
que t'apuntes tu sol i tot això,
i hi ha una diversitat de nivells, no?
I, clar, qui s'apunta?
Doncs gent que pugui apuntar-se un dimecres al dematí.
Clar, quan un puig gent jubilada, no?
Doncs clar, no hi ha tanta, no?
Vull dir, doncs sí, hi ha gent, per exemple,
de personal de policia, bombers, hospitals i tal,
que fan torns, però segur que algú s'apunta d'aquests.
gent que treballa per les tardes, les nits, tal,
però també hi ha molt jubilat, lògicament.
I jubilats, tenim jubilats de la banca amb 52 anys,
per dir alguna cosa.
Jubilats primerencs, no?
Exacte, que estan perfectes i que tenen una forma física...
Increïble.
Increïble, invidiable.
i gent, doncs, que porta molts anys jubilada.
I jubilats de 80, no?
I jubilats de 80, de 80, de 82 i 83.
I, escolta'm, són gent que déu-n'hi-do com juguen.
Vull dir, evidentment la mobilitat no és lo seu,
però molts venen d'haver jugat a tenis abans, saps?
I llavors tenen molta mà, el que es diu tenir molta mà, no?
Sí, sí.
Mai millor dit.
Exacte.
Estan allà paradets, però com la bola li caigui més o menys a prop,
te hacen un traje, eh?
Clar, clar.
Perquè tenen molta habilitat a...
Bueno, és de desenvolupar una activitat.
Clar, jo...
Una habilitat millor.
Entenc que amb els esports de raqueta, en aquest cas amb el pàdel,
normalment, si poden haver lesions durant els partits,
són sobretot lesions als braços, no?
A l'hora potser d'agafar la raqueta i de donar-li un cop d'alguna forma,
o sigui, o als genolls, potser, però...
Mira, el tema, jo, hi ha molta gent que està dient,
no, és que el pàdel provoca moltes lesions, no?
Per exemple, parles amb un físio,
parles amb físios que diuen, hosti, jo vivo gràcies al pàdel, no?
I parlant seriosament amb ells, no?
Moltes vegades el que passa és que és un esport que practica molta gent
que no fa esport.
Ja.
O sigui, atletisme, si tu no fas esport, no et poses a fer atletisme, no?
Vull dir, llavors, en canvi, escolta'm, amb els amics de la Uni,
que fa... que tenim tots nens, no sé què, no ens veiem,
escolta'm, què et sembla si fem els dijous un partit?
Així ens veiem i fem un bocata després.
Ah, doncs perfecte, no?
Llavors, arriba tothom amb el coet al cul,
no es fa calentament, no sé què, resulta que ja tenim 40 i pico,
50 i pico, i no calentem, no tant, ens fiquem a la pista,
i després hi ha una altra cosa, i és que hi ha moltíssima gent jugant a pàdel.
Llavors, és relativament senzill sentir que un s'ha lesionat jugant a pàdel,
perquè perquè hi ha tanta gent, o sigui, sentir que hi ha un que s'ha lesionat
fent patinatge artístic, ens costa més.
Clar.
Perquè en proporció, no?
Vull dir, és...
Les lesions, hi ha de tot, vull dir, per exemple,
una lesió molt típica és el que es diu la pedrada,
La pedrada.
Que és la rotura fibrilar dels bessons.
Tenir una rotura fibrilar dels bessons, amb una arrencada...
Sí, la notes, eh?
Sí, i el que notes és com si t'haguessin donat una pedrada...
Una pedrada.
Una pedrada del jones.
Hi ha gent que inclús es gira, com dient...
Què m'ha passat, no?
Qui m'ha tirat alguna cosa, no?
I, bueno, això és una rotura fibrilar,
que depèn dels centímetres que tingui,
més temps o menys,
però, bueno, que és dolorós i tal,
però, bueno, no és res de l'altre món.
Què pateix?
Pateixen els genolls.
Bé, clar.
Perquè és un esport que hi ha canvis de ritme i canvis de direcció,
llavors, com qualsevol...
Com el bàsquet,
el bàsquet més perquè hi ha molt més salt, però...
I pesen, normalment són jugadors que també...
Molt alts, molt...
Sí.
Però, bueno, els pateix...
Hi ha una lesió típica, que és l'epicondylitis,
que és el que deia el codo de tenista.
Codo de tenista, val.
Doncs els dels pa d'ell també ens passen,
que és l'estat lògic, no?
Clar, sí, sí.
Però que és la inflamació d'un tendor que hi ha aquí,
que t'estic assenyant aquí a la ràdio,
no ho podem ensenyar.
Bueno, està aquí per a banda del colze.
Sí, a l'entebraç, a prop del colze, no?
I això s'inflama i llavors arriba a un punt
que inclús no pots arribar a subjectar la tassa del cafè,
si no pares.
No, no, clar.
Perquè, clar, com que hi ha tan malalt del pàdel,
la gent li fa mal, però no para.
I, bueno, doncs, no sé què,
ja m'he pongo aquí una tira...
No sé què, i aguanto.
Fins que arriba un dia que diu...
És que no puc.
El que hauries de fer és parar abans,
anar al físio, tractar-te,
i llavors seria una lesió de parar un parell de setmanes.
Però com que...
ja tan malalt del pàdel...
Hi ha molt cabezota, no?
Exacte, doncs tirem la fastitis plantar,
o sigui, els ombros també pateixen...
Jo crec que realment cada esport ja,
per exemple, els fisioterapeutes o traumatòlegs,
també ja tenen localitzats
una mica les lesions típiques
de segons si agafes una raqueta
o segons si agafes una bici
o segons si...
Coses que ja són més propenses, no?
Sí. Mira, jo, Núria, vaig conèixer una noia
que era físio especialitzada en músics.
En músics.
Sí. Per què?
Suposo que els pianistes
deven tenir un tipus de sobrecàrregues
o els violinistes o...
O els del trombó o els de...
Exacte.
Però fixa't fins a quin punt
arriba l'especialització, no?
I sí, sí, els físios, evidentment...
Jo anava a un físio a Barcelona
que més de Girona,
i baixava cada dia a Barcelona
i ara ja s'ha quedat a Girona
i ara tinc...
Soy huérfano de físio.
De físio.
Que aquest era especialitzat...
Feia de tot,
però estava especialitzat
en el tema del pàdel,
perquè havia portat
jugadors professionals de pàdel
i era meravellós
perquè normalment
quan vas al traumatòleg
dius, me'n fa mal
quan aixeco el braç?
I et dius, bueno,
però no aixequis el braç, no?
Ja, clar.
Però clar, si tu ets
un jugador professional
no pots no aixecar el braç, no?
Llavors ell el tractava, no?
I jo moltes vegades
arribava allà
amb un problema
i deia...
Quan podré jugar?
No, no, ja pots jugar demà.
Uau.
I jugava el dia següent i...
Clar, és que a vegades...
O sigui, amb els físios
tu vas sense haver-li dit res, no?
I els dius,
mira, és que em fa mal aquí
quan faig això
i ells ja a vegades
o elles ja et saben dir
això és...
Que fas molt tal?
Que fas molt...
Que agafes...
Que jugues a...
Llavors ja ho identifiquen, eh?
Ja...
I després ell em deia
sempre una cosa
és que veniu
quan ja esteu...
Fatal.
Fatal.
Diu, hauríeu de venir
una vegada al mes,
per exemple,
encara que no us fes mal res.
Així m'omplu jo la butxaca, no?
Així m'omplu jo la butxaca
però bueno, no et pensis
perquè si tu vas una vegada al mes
doncs ell et cobra una vegada al mes.
Quan tens una lesió
potser tens que anar
dues vegades a la setmana
durant un mes i mig.
Ja, clar.
Saps?
Sí, sí.
Sí.
Ell diu, igual que portes el cotxe
a fer revisió,
diu, hauries de...
Si tu estàs fent esport
d'una manera regular
i tal,
hauries de venir,
doncs no sé,
una vegada al mes
i jo et repasso,
tal i neu,
no sé què,
et miro,
escolta'm,
aquí tens una mica
de sobrecàrrega,
et faig una descarregada
a cames,
no sé què,
i probablement
us lesionaríeu menys.
No només és que...
Seria un tema preventiu,
no?
I bueno,
la veritat és que
jo li vaig fer cas un temps
i després no,
perquè va arribar a l'estiu,
vaig perdre el tema,
però jo anava cada mes
i la veritat és que
anava molt bé,
va ser una època
a l'època
que vaig estar
millor de nivell
de lesions
i tot això.
En el club
teniu algun servei
de fisioteràpia
o teniu...
Hi ha clubs
que a vegades ho tenen?
L'havíem tingut
i la nostra idea
és tenir-ho,
de nou,
però l'havíem tingut
una sala...
Teníem dues sales petites,
una de...
Sí.
Teníem dues sales petites.
D'estètica o de...
No,
una de spinning
i una altra
per fer activitats dirigides,
se'ns va quedar petita,
les vam tirar a la paret
que hi havia pel mig
i les vam juntar
i dos despatxos
que hi havia
els vam tenir
que també juntar
per fer la sala
d'espíning allà.
Llavors,
jo em vaig quedar
sense despatx,
va coincidir
que en aquell moment
el fissio,
que una noia que teníem
marxava
perquè era de fora
de Barcelona
i muntava
la seva consulta
al seu poble
que crec que era
Olesa
o no sé què,
crec recordar,
i llavors
jo vaig muntar
el meu despatx
on està el fissio.
I ara mateix
no tenim un espai físic
on ubicar el fissio.
Et vaig comentar
que estàvem
amb un tema
d'ampliació de...
Que volíeu treure
la terrassa,
no?
Com si diguéssim.
I, bueno,
no sé si es va presentar
ahir
o es presentarà avui
o es presentarà demà
el projecte
a l'Ajuntament,
però, bueno,
en el moment
en què podem fer
aquesta ampliació,
la nostra idea
seria poder ubicar
un de nou
un servei
d'afició
al club
perquè és important.
És molt important.
Això que teníeu pendent
de presentar
a l'Ajuntament
exactament què era?
Era fer més gran
una sala o...?
És ampliar
és ampliar
tenim dues terrasses
descobertes
és cobrir
aquestes dues terrasses
i amb això
fem una ampliació
del que és el gym
bàsicament.
Val.
Estem molt, molt, molt,
molt a prop
d'inaugurar
molt a prop
vol dir que
jo espero
que en 15 dies
ho puguem tenir
si no
ho seran 3 setmanes
la zona exterior
la zona funcional
que ja teníem
per fer
una cosa similar
a CrossFit
no li podem dir
CrossFit
perquè CrossFit
és una marca
diuen CrossFit
o alguna cosa així
però bueno
una cosa
és entrenament
com un entrenament
funcional
funcional
funcional training
sí, funcional training
tipus militar
tipus
això que arrosseguen rodes
exacte
que aixecen coses
que aixecen coses
que hi ha una
que hi ha peces per allà
que hi ha una
una jaula
per la que et pots penjar
i no sé què
i no sé quantos
rotllo calistènia
d'allò que fan
exacte
d'això de
sí
doncs l'hem
l'estem renovant
amb Gespa Nova
amb una
això ho teniu
al costat de les pistes
al final
al final de totes les pistes
doncs l'estem donant
hem renovat
l'aixement artificial
la gàbia aquesta
d'entrenament
que ja hi era
doncs l'estem actualitzant
la caseta
de les
on es guarda
tot el material
doncs
l'hem posat nova
i la ballarem
de tal manera
que quedi
més concentrat
més concentrat
perquè
hi ha molts nens
que van allà
el cap de setmana
és molt llaminer
aquell material
i se dediquen
a patear
la caseta
i coses d'aquestes
els pares estan tranquil·lament
prenen una cervesa
o alguna cosa així
i els nens
van a la seva
i tal
llavors ho tancarem
i jo crec que això
ho tindrem acabat
entre dues
i tres setmanes
que jo crec que pot ser
un tema molt atractiu
de cara a això
com a aperitiu
del que serà
l'ampliació del gym
clar
entenc que
l'ampliació del gym
llavors és que
les màquines
pujaran totes amunt
o
les màquines
pujaran totes amunt
l'espai
que nosaltres tenim
un gym molt petitet
un fitness
molt petitet
i ara
doncs pràcticament
no arriba
però quasi quasi
multiplicarem per quatre
l'espai
per les màquines
amb la qual
tindrem ja un gimnàs
on la gent
que vol entrenar
una mica més fort
doncs quan entri
dirà
aquí puc
perquè realment
el gimnàs
que tenim ara
el fitness que tenim ara
pot sortir destrossat
si entrenes
però és veritat
que la gent
que això
està acostumada
a una sèrie de màquines
i això
què tenim nosaltres
ara mateix
tenim dos cintes
per córrer
dues elíptiques
doncs podrem tenir
quatre cintes
per córrer
quatre elíptiques
podrem tenir
potser més número
de
exacte
més número
d'això
tindrem una sala
d'activitats dirigides
més
amb la qual
ens permetrà
per exemple
estar fent
una sala
una activitat
més relaxada
tipus pilates
o
una cosa així
i a l'altre
doncs una cosa
més canyera
un body pump
o
amb una
estar fent
una de dansa
tipus
fumba
o una cosa d'aquesta
i a l'altre
fer una cosa
més de força
això ens donarà
una
possibilitat
de donar
un servei
ja d'un gimnàs
nosaltres
quan vam
conceptuar
el club
era un club
de pàdel
i tenia un petit
complement de gim
per si
hi havia algú
per
algun veí
que deia
bueno
en comptes d'agafar
i anar-me'n a no sé on
doncs aquí
encara que sigui
més petitet
però ja m'apanyo
però estem veient
que la veritat
és que
que podem
créixer
per aquesta banda
i podem donar un servei
a la gent
del barri
de Maslluí
que a dia d'avui
no té
i que jo crec
que pot anar-li
molt bé
us ve més gent
de Maslluí
i Sant Feliu
o de Maslluí
i Sant Just
perquè clar
quedeu allà
una mica
sí
no et podria dir
jo diria
que està
50
50
nosaltres
bàsicament
ens ve gent
de Maslluí
ens ve gent
de Sant Just
ens ve gent
de Sant Feliu
però ja
Segundo Grado
diguéssim
i després
ens ve gent
de Sant Joan d'Espí
de Molins
d'Esplugas
i de Barcelona
i de Barcelona
també
perquè Barcelona
no hi ha molts llocs
que si tu no ets soci
puguis jugar a pàdel
per exemple
hi ha clubs
hi ha un club
que és
fantàstic
que es diu
Artós
però
que està a la plaça Artós
a prop del Tomàs
del famós
o Art Tomàs
de les Braves
relativament a prop
però
però
que són
Sants Justens
ah sí
ah no ho sabia
sí
sí
sí
ah sí
ah bueno
després m'ho explica
una abraçada
des d'aquí
si no l'estan
escoltant
doncs jo soc un fan
de les patates
braves del Tomàs
de les dobles mixtes
de les dobles mixtes
des de fa
des de la meva joventut
que de tant en tant
no vaig a Espanya
bueno la qüestió
que
que doncs allà
però està a tope
o sigui
a tope és
que com que és
dels únics clubs més o menys
en el centre de Barcelona
no és el centre de Barcelona
però
però que pots arribar amb una moto
no
amb un escupi
o una cosa d'aquestes
doncs no hi ha manera de trobar pista
perquè després hi ha molts clubs
ja
el Tenis la Salut
el Barcino
el David Lloyd
l'Aieta
el Polo
però clar
són clubs que ha de ser soci
llavors
doncs que hi ha molta gent
de la zona alta de Barcelona
que en un moment
que ens han conegut
per algun turnets
perquè la seva empresa
ha fet algun event
allà
per el que sigui
que en un moment donat
doncs agafa la seva moto
o el seu cotxe
per la ronda de dalt
i la veritat és que
si tu vius
jo què sé
per dir alguna cosa
a la plaça Molina
sí
puges al carrer Valmes
agafes la ronda
i no trigues més
que en arribar
a l'Aieta
saps?
i llavors
doncs
no tenim moltíssima gent
que vingui de Barcelona
però sí que tenim gent de Barcelona
però hi ha gent
i ja t'ho vaig dir
potser que també treballa
per Sant Jus
potser que hi ha gent
també
i després
jo
ja t'ho vaig dir una vegada
que
que hi ha hagut algun cas
de gent
que de venir al club
després
s'ha comprat
alguna cosa
a Sant Jus
clar
bueno
deu haver conegut la zona
no?
i deu haver
sí
sí
gent de Barcelona
i tal
que a lo millor
que s'estava de lloguer a Barcelona
o tenia un pis a Barcelona
que ostres
no sé què
que vien s'està aquí
no sé què
tal
et donen una volta
ho coneixes
veuen que està al costat
realment
perquè la gent de Barcelona
jo soc de Barcelona
i la gent de Barcelona
sortir de Barcelona
és com si te fueras
a vivir a
Honolulu
abans
clar
hi ha gent que tenia
potser
fa molts anys
com
quasi la segona residència
no?
Sant Just
és així
vull dir
Sant Feliu
Sant Joan d'Espí
hi havia molta gent
que es pluga
hi havia molta gent
que estiuejava
no fa 30 anys
però fa 70 anys
sí
i
i bueno
la gent que ho ha conegut
i al final
mira els pisos nous
aquests de Majuí
que han fet
saps
la zona del Padre
i tal
doncs
jo conec
com a mínim
jo diria
3
però crec que 4 casos
de gent
que s'ha vingut aquí
que ja s'ha quedat allà
a Sant Just
s'ha quedat allà
a Sant Just
sí
pot ser
i clar
també tenia en compte
que ara mateix
el Club Camp Meli
que està allò
amb un futur
una mica incert
no?
sí
bueno
no sé
jo
diuen
ah però és que tancaran
i bueno
no tenen per què tancar
jo penso que
el que jo sé
jo també tinc una informació
de Radio Macuto
una mica com tothom
una notícia
apareguda en premsa
i Radio Macuto
o sigui
que sisplau
que se m'agafi
amb pinces
amb pinces
bueno sí sí
la informació que hi ha
però jo la informació que tinc
és que estan en un concurs
de credors
hi ha moltes empreses
que estan en concurs
de credors
que no tanquen
que no tanquen
que el superen
o que
o que mentre estan en el procés
i al final
ho compra algú altre
o el que sigui
doncs aquelles empreses
van treballant
això sí
tenen un administrador
concursal
que aquest senyor
és el que diu
doncs mira
això se li paga
a aquest senyor tant
i aquest senyor tal
i amb aquest
intentem que li devem
100.000
aviam si
si ens accepta
50.000
i ho matem
i això
però jo crec que la gent
que està a Can Mèl·lic
jo encantat
per suposat
d'acollir-los
al nostre club
però que no
crec que en principi
tinguin que estar preocupats
que no puguin
jugar
jugar a tenis
jugar a pàdel
o anar al gimnàs
a Can Mèl·lic
o almenys
a curt
mig termini
jo no crec que això
sigui un problema
de veritat
però bueno
nosaltres encantats
de rebre'ls
ja ja
bueno
està allà
la cosa que
és la informació
que hi ha
com tu dius
molta gent
jo crec que Can Mèl·lic
és un club
molt maco
és un gran club
i jo crec
que algú
tindrà interès
en quedar-se'l
i explotar-ho
o sigui jo no
que en aquest interin
la gent que el compri
vulgui fer unes obres
i el tingui
tancat uns mesos
doncs podria ser
podria ser
perquè
si algú el compra
pot fer dues coses
ja em sembla bé com està
perquè està molt bé
vull dir
o si va anar lo grande
no?
ja ja
que diguin
no no
jo és que aquí
això està molt bé
però jo vull
que això sigui
un dels millors clubs
de Barcelona
i jo crec que el club
el Can Mèl·lic
ho permet
fer aquest plantejament
llavors
si van així
a lo grande
els que ho comprin
podria ser
que tanquessis
uns mesos
mentre es fan
les obres
no ho sé
no puc dir-te
més
Enrique
res
ens queden un parell
de minuts
fins les
12 en punt
jo només
comentar-te
dos coses
que el cap de setmana
del 14
i el següent
que és el del 21
crec que és
hi ha un supergran
slam de menors
al club
de pàdel
és una
és un
torneig
organitzat
per la federació
per nosaltres
juntament amb la federació
catalana de pàdel
és una oportunitat
de veure
les futures generacions
del pàdel professional
molts d'ells
no arribaran
però
alguns d'ells
arribaran
i els acabarem
veient per la tele
i
bueno
veure
xavals
que juguen
no t'ho pots imaginar
vull dir
el bé que juguen
gratis
vull dir
passar-se per ja
prendre's una cervesa
una coca cola
i veure
un parell de partidets
pot ser un espectacle
molt xul
a més de menors
de menors
estem parlant de nens
els més petits
deuen tenir
6-7 anys
i els més grans
estan al voltant
dels de 18
els de 18
són uns màquines
els i les
perquè les noies
jo que sóc un jugador
bastant mediocre
m'agafen dos noies
d'aquestes
amb un company meu
dels que juguen
i em fan un 6-0-6-0
bueno
en 0,9
en 0,9
vull dir
són noies
que juguen
espectacularment bé
i a més
molt macos
el pàdel femení
el pàdel masculí
és molt espectacular
perquè és
és estratosfèric
però el pàdel femení
és molt més maco
perquè és molt més elegant
i és una cosa
que els jugadors amateurs
equivocadament
pensem que podríem
arribar a fer
algun dia
pensem que podríem
estar a la pista
i jugar amb velles
quan un dia
et fiques a la pista
amb velles
i et dones compte
de que no
doncs volia comentar
d'això
i que posem en marxa
una nova lliga
que és un tema
que és molt xulo
que és una lliga
conjuntament amb amb vipàdel
l'hem acabat ara
la d'hivern
que s'han fet els play-offs
aquest cap de setmana
amb problemes de pluja
perquè s'havien de fer el dissabte
es van passar el diumenge
però bueno
que us animem a participar
i conèixer jugant gent
de diferents
que és del club
gent de fora del club
i ja està
molt bé
doncs Enrique
moltes gràcies
gràcies per haver-te passat avui
aquí a l'emissora
que vagi bé
i fins la propera
molt bé
adeu
Adéu
Trapero considera
que els vuit homicidis
a Catalunya
d'aquest any
cinc dels quals
l'última setmana
no tindrien a veure
amb el crim organitzat
en declaracions
al matí de Catalunya Ràdio
Trapero també ha explicat
que aquests crims
tindrien l'origen
en discussions
i baralles
malresoltes
a l'any 25
diguem-ne
el mes de gener
i els quatre dies
de febrer
nosaltres hem tingut
un total de vuit homicidis
no considerem
d'aquests
que hem vist
fins ara
no entenc cap castell
vinculat
al crim organitzat
parlem normalment
de temes de baralles
de discussions
malresoltes
L'últim cadàver
ha aparegut en un local
a Badalona
l'alcalde de la ciutat
Xavier García
Albiol s'ha mostrat
molt preocupat
L'any de l'espre
va morir
van assassinar
a una persona
en el seu habitatge
no havia la porta forçada
ni absolutament res
i avui doncs
hem conegut
que una altra persona
dins d'un local
en aquest cas
doncs ha estat
per el que sembla
torturada
i assassinada
per tant
molt preocupat
pel que s'està produint
i sobretot
també insisteixo
com s'està produint
Més notícies
Sara Riera
L'epidèmia de la grip
ha deixat enrere el pic
i ha començat un descens
tot i que encara
es manté en un nivell
de transmissió molt alt
ara l'índex
és de 442 casos
detectats
cada 100.000 habitants
la setmana passada
es van detectar
20.000 casos de grip
són 3.000 menys
que la setmana passada
les hospitalitzacions
per grip
també han recolat
i el 70%
dels ingressats
per aquesta infecció
respiratòria
tenen més de 60 anys
per contra
on més infeccions
s'estan detectant
és en nens
i adolescents
sobretot de grip B
que és la que predomina
en l'àmbit pediàtric
el grup rebel
l'M23
ha declarat
un alto el foc
unilateral
a la República Democràtica
del Congo
pendents de la cimera regional
que es farà dissabte
i que reunirà
els principals actors
del conflicte
el govern congolès
ha denunciat
la troballa
de més de 2.000 calàvers
enterrats
a la ciutat de Goma
una xifra
que supera
els 900 morts
i prop de 3.000 ferits
que havia comptabilitzat
Nacions Unides
l'acumulació
de microplàstics
al cos humà
està augmentant
de manera alarmant
a diferents òrgans vitals
però sobretot
al cervell
investigadors
a la Universitat
de Nou Mèxic
han analitzat
els teixits
dels ronyons
el fetge
i el cervell
de 52 persones
a qui es van practicar
autòpsies
el 2016
i el 2024
han constatat
on hi ha més concentració
de microplàstics
des del cervell
amb un augment
d'un 47%
en només 8 anys
moltes vegades
segons aquest estudi
l'alta presència
d'aquestes micropartícules
coincideix
amb casos
de demència diagnosticada
han presentat
una demanda
als jutjats
de Llagostera
per
8 veïns
de Llagostera
al Gironès
per aconseguir
l'exhumació
d'aquests cossos
que hi ha
enterrats
que es van enterrar
després de ser
executats
per judicis
sumaríssims
al final
de la Guerra Civil
i que encara són
a la fossa
comuna
del cementiri
de Girona
anem cap allà
Núria Pereira
bon dia
fa 86 anys
que els familiars
esperen
per recuperar
els cossos
dels seus desapareguts
reclamen
celeritat
perquè hi ha risc
que no quedi viu
cap familiar directe
i els executats
s'oblidin
ara en base
a un procediment
judicial recuperat
l'any 2022
l'associació
per la recuperació
de la memòria
històrica
de Llagostera
ha presentat
una demanda
als jutjats
de Girona
en què reclama
l'exhumació
i el trasllat
dels cossos
al seu municipi
ho explica
la presidenta
de l'associació
Teresa Murr
però és que els meus fills
no tenen cap interès
no és perquè no ho vulguin
perquè és que no en tenen
d'interès
perquè ja ha passat molts anys
i perquè el que tenia interès
en aquest cas
era la meva sogra
i tots els veïns de Llagostera
que tenien familiars directes
aquesta gent ja no hi són
o ho fem ara
al final
Franco
ho ha guanyat
Núria Pereira
Catalunya Ràdio
Girona
Esports Marta García
El Barça rep demà
en l'Eurolliga de bàsquet
el Macab i Tel Aviv
en un partit
que arriba en rarit
respecte al futur del tècnic
Marcos García
bon dia
Bon dia
el Barça de bàsquet
busca la reacció demà
al Palau
contra el Macabí
partit de l'Eurolliga
després de la desfeta
del cap de setmana
contra el Manresa
també aquí al Palau
roda de premsa
avui de Joan Penyarro
i el tècnic
que diu que no vol entrar
en si el seu càrrec
està en joc o no
és que no estic pensant
de si
m'anirà bé
m'anirà malament
si estaré d'aquí un mes
si estaré d'aquí 3 anys
jo faig la meva feina
jo no em tiro
de cap barco
jo fins a l'últim dia
que estic aquí
que amb Barça
sigui demà
o sigui d'aquí 10 anys
seré jo
de cara a aquest partit
de demà
Joan Penyarroia
recuperarà
amb tota probabilitat
Justin Anderson
i en canvi
continuarà de baixa
Jan Besseli
i el seleccionador
de futbol espanyol masculí
Luis de la Fuente
i l'exseleccionador femení
Jorge Vilda
són alguns dels testimonis
que declaren avui
en la segona jornada
del judici
a l'expresident
de la Federació Espanyola
Luis Rubiales
pel petó no consentit
a Jennifer Hermoso
Fins aquí
les notícies
Tot seguit
les notícies
de Sant Just
Bon dia
passant 5 minuts
a les 12
us informa Mariona
Sales Vilanova
El Carnessoltes 2025
arribarà a Sant Just
amb activitats festives
i familiars
programades pel cap de setmana
del 28 de febrer
i l'1 de març
La festa començarà
el divendres
al Casal de Joves
amb la festa de Carnaval Jove
organitzada
per l'agrupament
Escolta i Guia
Martin Luther King
que oferirà festa
fins a la matinada
per joves
a partir de 16 anys
El dissabte 1 de març
el Parc Maragall
serà l'escenari central
de la celebració
amb activitats
com el concurs
de disfresses
de comparses escolars
a dos quarts de 5 de la tarda
una xocolatada popular
a les 6 de la tarda
i el lliurament de premis
de les comparses escolars
a dos quarts de 7
A partir de les 7
se celebrarà
el concurs de disfresses
en les categories
comparsa, grup i individual
seguit del pregó
del rei Carnest Holtes
i l'inici de la rua
a dos quarts de 8 del vespre
Per participar al concurs
les inscripcions
es poden fer
fins al 25 de febrer
mitjançant un formulari en línia
que trobareu a la notícia
a la pàgina web
de Ràdio d'Esvern
Les persones
de la categoria individual
podran inscriure's
el mateix dia de l'esaveniment
entre les 4 i les 5 de la tarda
al Parc Maragall
La pròxima conferència
organitzada per l'Aula
d'Extensió Universitària
de la Gent Grandes
Pluers i Sant Just
porta per títol
Els maies d'Eixbàtum
Urbanisme i entorn natural
i serà a càrrec
de Joan García Targa
arqueòleg
L'acte tindrà lloc
el pròxim dijous 6 de febrer
a les 6 de la tarda
a l'Auditori
de la Residència de la Mallola
Joan García Targa
exposarà els descobriments
fets des del 2018
en el projecte d'excavació
de la ciutat maia d'Eixbàtum
situat a prop d'Isamal
a l'estat de Yucatan
Durant la conferència
es tractarà
com aquesta civilització
va integrar l'entorn natural
al seu disseny urbà
resultat de diverses
investigacions topogràfiques
vols de dron
i treballs de camp
dirigits per un equip
d'arqueòlegs espanyols
i mexicans
L'esdeveniment és obert
a tots els públics
i l'entrada és gratuïta
pels socis de l'aula universitària
mentre que els nostres
hi hauran de fer
una aportació de 5 euros
El Centre d'Estudis Sant Justens
ha celebrat recentment
la seva assemblea ordinària
marcada pel relleu
en diversos càrrecs
de la Junta Directiva
Segons ha informat
Núria Rajadell
la nova vicepresidenta
Maria Quintana
i Berta Quintana
han deixat els càrrecs
de presidenta
i tresorera respectivament
Roger Conties
ha assumit
la presidència
i Anna Maria Companys
s'ha incorporat
com a nova tresorera
en un procés de transició
marcat per la continuïtat
i el consens
Les reunions de la Junta
es mantenen
el primer dilluns
de cada mes
a Can Ginestar
amb trobades extraordinàries
com la prevista
pel 17 de febrer
en què es revisaran
les comissions existents
i es valorarà
si cal afegir-ne
o modificar-ne alguna
Entre les comissions actives
destaquen la de Patrimoni
que actualment prepara
el curs de coneixements
enjustencs
previst pel mes de març
i la de Sortides Culturals
amb una visita programada
al Monestir de Pedralbes
Podeu escoltar
l'entrevista completa
al podcast
que trobareu
a la pàgina web
de Ràdio d'Esvern
I això ha estat tot
Tornem amb tota l'actualitat
s'enjustenca
a l'informatiu complet
de la UNA
Fins ara
Hace tiempo que olvidé
el sabor aguasalada
el sabor aguasalada
He vendido a mi alma
al diablo por la plata
Y ahora me muero de sed
Y ahora me muero de sed
pedacitos de la UNA
pedacitos de la Habana
he bailado mil guajiras
a la luz de la mañana
un disparo al corazón
un disparo al corazón
guantanamera
underpare elлюч
La sangre se me altera y no quiero resucitar.
Va a sobrevivir y me adentro en el humo
de tus cigarrillos, acabamos hasta el culo.
Píntame la piel, angelito oscuro.
Y has quemado la ciudad, mamasita dame alas, que me quiero ir a volar.
En las cuevas de Cañar, la vida es tan bonita que parece de verdad.
Va a sobrevivir y me adentro en el humo de tus cigarrillos, acabamos hasta el culo.
Píntame la piel, angelito oscuro.
Y has quemado la ciudad, mamasita dame alas, que me quiero ir a volar.
En las cuevas de Cañar, la vida es tan bonita que parece de verdad.
Que parece de verdad.
Que parece de verdad.
Relaxa't amb estils com el chill out, el smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més sual.
100% música relaxant.
Smooth jazz club.
Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda.
Smooth jazz club. T'hi esperem.
Ara mateix són les 12 i 13 minuts, esteu escoltant Ràdio d'Esvern, això és el magazín de matins La Rambla.
Ara mateix reposarem una entrevista que vam fer la setmana passada, concretament el divendres,
al col·lectiu Just Beer, un nou col·lectiu, una nova iniciativa que ha sorgit aquí al poble,
al voltant de la cultura i la difusió de la cervesa artesana, la cervesa de proximitat d'aquí del territori dels països catalans.
Vam tenir a 3 dels representants d'aquest col·lectiu i, bé, tornarem a passar l'entrevista i això és el que ens van dir, va.
I primer, això sí, una cançó relacionada amb la cervesa.
El que vols és diversió, una mica d'imaginació, tu posa'ns unes mirres que el demés ja ho faré jo.
La birra em fa vibrar, em fa riure i cantar, si hi ha suc de cibada no puc parar de ballar.
Birres i més birres, birres i més birres, birres i més birres, el meu poble viu d'això.
Birres i més birres, birres i més birres, birres i més birres, el meu poble vol això.
Birres i més birres, birres i més birres, birres i més birres, el meu poble viu d'això.
Birres i més birres, birres i més birres, birres i més birres, el meu poble vol això.
Birres i més birres, birres i més birres, birres i més birres, el meu poble viu d'això.
Birres i més birres, birres i més birres, birres i més birres, el meu poble vol això.
Birres i més birres, birres i més birres, birres i més birres, el meu poble viu d'això.
Birres i més birres, birres i més birres, birres i més birres, el meu poble vol això.
Bits. Molt més que nits d'electrònica.
Bits. Ara divendres, dissabtes i diumenges a 10 a 11 de la nit.
Són un quart de dotze del matí, esteu escoltant Ràdio d'Esvern, això és la Rambla, el magazín de matins.
Comencem a la segona hora i ho fem, com sempre, amb l'entrevista del dia.
Avui volem parlar, fer difusió i donar a conèixer una nova iniciativa Sant Justenca, Just Beer.
I per fer-ho ens acompanya la Roser Mora, en Javi del Campo i també en Lluís Vilaseca, que són representants d'aquesta iniciativa.
Els obrem els micròfons. Què tal? Molt bon dia.
Hola, bon dia.
Bon dia.
Hola, bon dia.
Vinga, comencem parlant d'aquest col·lectiu.
No sabíem abans com definir-ho, col·lectiu, grup, iniciativa, projecte.
Com us definiu? Perquè és una iniciativa que ha sortit fa relativament poc aquí a Sant Just.
Bueno, sí, de fet, no tenim ni un any. Som un grup de gent que ens vam trobar així una mica de sorpresa
a l'última edició del Barcelona Beer Festival, que va ser el març d'any passat.
i vam anar a sis persones de Sant Just, que ens coneixíem així com molt, no gaire profundament,
sí que hi havia vincles entre uns i altres, però com a grup vam anar allà sense conèixer-nos,
una mica a veure què passava.
I vam descobrir que ens agradava la cervesa, hi havia gent que hi tenia molt de coneixement,
d'altres que no tant, però i tots vam voler, doncs, impulsar una mica, amb l'eufòria del dia,
impulsar aquest compartir entorn de la cervesa i la cultura de la cervesa,
en tant que cultura mediterrània, cultura gastronòmica, doncs amb els veïns i gent de Sant Just,
també una mica perquè hi passin coses al poble i fer poble, vaja.
Clar, actualment està molt difosa la cultura de la cervesa a Catalunya, podríem dir-ho així.
Té un ús social, la cervesa, tot i que comparativament amb el vi,
sempre ha jugat potser una mica de desvantatge en general.
Quin espai li voleu donar a la cervesa aquí a Sant Just, amb Just Beer?
Jo crec que, primer, no cal comparar-se amb el vi, el vi és el vi, la cervesa és la cervesa,
i tu pots fer-ne ús de cadascuna d'aquestes begudes en el moment que et convingui més,
o en funció de com et trobis, o el que et vingui de gust fer.
El que volíem, i també val a dir que la cervesa, i la cultura de la cervesa,
i beure cervesa és una cosa que està molt estesa,
que nosaltres no sabem qui descobrirem a la gent del poble la cervesa,
però el que sí que volem fer és descobrir un altre tipus de cervesa,
anar una mica més enllà.
Cerveses produïdes, es pot dir artesalment, o de manera independent,
no fetes per les grans companyies,
no ha de ser cervesa sinònim d'estrella, o de qualsevol estrella.
I volem donar a conèixer a la gent del poble
totes les cerveses que es fan més de proximitat,
tant a nivell de països catalans, però també, a mesura que anem avançant,
també donar a conèixer les cerveses que es fan al nostre entorn més proper,
al Baix del Regat, etcètera.
És a dir, és cultura de la cervesa, però sobretot cultura de la cervesa propera.
Us vau estrenar, de fet, el 18 de gener amb un tast de cervesa La Pirata,
al cas del Popular La Sala.
Com va anar aquest tast?
Com va ser la participació de la gent?
Perquè mirant per les xarxes socials vau fer,
vau exaurir entrades o places, per dir-ho així, no?
Com va anar aquest primer tast?
Qui vol fer la crònica?
Va anar bé?
No, vam tenir una rauda espectacular.
A veure, nosaltres anàvem, érem...
Bueno, anem una mica d'estar per casa,
som un grup de gent que anem...
De moment, tot just acabem de començar
i vam picar la porta del Casal Popular de la Sala,
doncs perquè, bueno, creiem que és una iniciativa també
molt enriquidora aquí a nivell de poble
i vam pensar que hi havia punts en comú.
i ells des del primer moment ens van acollir aquesta proposta
i les expectatives no estaven massa altes.
No?
Bueno, no, tot just començàvem...
Bueno, clar, era la primera que feia, no?
Era la primera i a veure quina rauda tenia.
I ens va sorprendre que, sí, sí, vam exaurir entrades
i l'ambient que s'hi va crear va ser molt distès, molt proper,
molt agradable.
Sí, va ser molt divertit, no?
Sí, moltes generacions diferents,
un diferent grup de persones.
Sí, això va ser molt maco, que vingués gent de...
De diferents edats.
Sí, i que no tenien relació...
No és que fossin tots els nostres col·legues, per exemple,
per dir-ho així, que llavors diries, bueno, ha funcionat bé
perquè ens ho hem passat molt bé, però era gent diferent...
Aclarim a l'audiència de diferents edats majors d'edat.
Sí, majors d'edat.
Ja s'entén, ja s'entén.
Bueno, s'hauria d'entendre, però sí, sí.
I tant, però estem parlant de...
Clar, entre 20, no?, i poder 50 anys, i aquí hi ha un...
I més.
Com més.
Això és el que és maco.
I, clar, nosaltres inicialment vam planificar
per un aforament determinat,
per no atrapar-nos, perquè el primer cop que ho feien,
però va anar tan bé que vam haver de doblar.
O sigui, vau fer el test dos cops.
No, no, vam doblar el nombre de persones que havien d'acord el test.
Ampliar l'aforament.
Sí.
I va anar molt bé.
I la gent, jo crec que s'ho van passar bé,
i a més van ser molt respectuosos,
molt interessats pel test mateix,
i per conèixer més de les cerveses que es presentaven,
i de la cerveceria que presentàvem.
Clar, he llegit que vau fer el test de la pirata Brewing,
que és una marca de cervesa artesana fincada a Súria, per exemple,
en relació amb això que deia el Javi,
de tot el tema de donar-li espai en aquestes cerveses més artesanes,
entenc, del territori català.
Com vau preparar el test, no?
És a dir, la gent provava la cervesa, lògicament,
però vosaltres en què feieu èmfasi en el test?
Què explicàveu?
Vinga, Lluís, que t'ha tocat.
Vam fer una presentació inicial explicant els quatre tipus de cervesa
i l'ordre amb el que proposàvem que cadascú es prengués la cervesa.
i això eren quatre tipus de cervesa bastant diferents,
la majoria de la gent no les havia provat i ja està.
Molt bé.
De fet, ens van comentar que alguns dels assistents van comentar
que coneixien la pirata, però no coneixien aquests tipus de cerveses
i també és el que vam voler nosaltres enfatitzar o posar l'accent
en provar cerveses que normalment no són les més habituals.
I va haver-hi sorpreses.
Va haver cerveses que van agradar molt,
d'altres que van crear una mica de dispersió d'opinions,
però això és bonic.
I a més, eren quatre tipus de cervesa molt diferenciades
que vam explicar en aquell moment molt bé
a través de quins cereals s'utilitzaven,
quin era el procés de producció,
perquè unes tenien un gust una mica més amarg,
les altres una mica més dolces,
les altres...
Sí, sí, vam fer una presentació inicial,
més explicant cada estil i...
I vosaltres com apreneu?
És a dir, com us informeu de tot això?
Parleu abans amb aquestes cerveceries?
Us llegeu molt bé l'etiqueta?
Entreu a la web?
Com us informeu?
Bueno, aquí hi ha gent en el grup,
hi ha gent que en sap molt,
que porta una llarga trajectòria,
que s'ha interessat per les cerveses artesanals
des de fa molt de temps.
Sí, sobretot ens els bevem.
Exacte, això és important.
Ens els bevem.
I a l'hora de preparar el tas,
això ens vam estar mirant tot el catàleg que tenen,
i a veure què podíem oferir,
perquè no fos les típiques cerveses,
i podíem oferir una mica d'estils diferents,
molt variats.
Roger, deies,
en el grup hi ha persones,
qui forma aquesta iniciativa?
Quantes persones sou?
El grup som vuit persones,
em diré els noms,
en som nosaltres tres,
després hi ha la Gemma,
la Blanca,
el Jaume i el Pau,
que...
I bueno, i...
I l'Aina.
I l'Aina, perdona, perdona.
I l'Aina.
I jo sóc la que menys idea té de cerveses,
però m'agrada la idea d'aprendre'n tots junts,
i aquest és una mica l'esperit que també volem transmetre,
que jo amb aquesta iniciativa n'estic aprenent,
perquè a mi m'agrada molt beure cervesa,
i sí que puc descobrir quina m'agrada més,
i sí que puc saber quina m'agrada més o quina menys,
però no en tenia ni idea.
I a poc a poc,
a mesura que anem fent tastos,
nosaltres anem fent així de manera...
per passar-nos-ho bé,
per tenir un espai per nosaltres,
i ara ho volem estendre al poble.
Com us voleu relacionar amb la gent de Sant Just?
És a dir, quina mena de proposta d'activitats?
Només tastos?
Voleu promocionar algun tipus de fira
de la Cerveja Artesana aquí a Sant Just?
Això seria...
Clar, paraules majors, no?
A poc a poc.
Portem un tast.
Sí.
Ja, ja, bueno, estirar.
I anar fent, no?
Sí, la idea de fer un...
vermut a l'aire lliure, també,
algunes coses més de cara a l'estiu.
Després del primer tast, que va anar molt bé,
tots ens hem animat molt,
però jo soc el més conservador de tots.
Però jo crec que fem un segon tast,
que vagi bé de nou, etcètera.
En fareu un segon?
Quan?
Sí, sí.
Final de març, principis d'abril.
Més o menys, eh?
Dates per allà.
Dates a concretar.
Però abans de setmana santa.
Però abans de setmana santa.
Aquesta és la intenció.
Farem un segon.
És a dir, la idea inicial,
ja fer-ho cada dos o tres mesos.
Sí.
Continuem amb aquesta idea
i després ja veurem si fem altres coses.
Però la qüestió és això,
que el que fem,
que el poble,
que la gent del poble,
estigui interessada i vingui.
I mentre això funcioni,
doncs,
i no ens cansem.
A Catalunya,
i ara ho poso una mica també en context,
a l'audiència,
hi ha hagut un boom
des de principis del segle XXI
amb tot el tema de les cerveses artesanes
convertint-se en un referent
d'aquest tipus de cervesa,
les artesanes.
De fet,
moltes marques
són de diferents poblacions
d'aquí de Catalunya.
El Baix Llobregat, per exemple,
sabeu si és comarca de tradició
amb cerveses artesanes?
Hi ha la Cornelius.
Cornelia?
Cornelia, perdó.
De Cornellà?
De Cornellà.
De Cornellà.
Hi ha Birboi,
de Sant Boi,
Zulogarden,
de Molins,
Molinenca.
Els Troels.
De Sant Joan.
Sí.
Però, aviam,
no sé si és la comarca
on hi hagi una producció més,
una activitat més intensa,
però sí que n'hi ha.
Fa temps,
a Sant Feliu,
tenen roles de Llobregat,
que crec que no es produeix al Baix,
però que és una marca de cervesa artesana
que fa anys que hi ha a Sant Feliu.
a Sant Feliu i Llobregat fa temps que es feia,
que ja no es fa,
una fira de cervesa artesana allà al Palau Falguera,
una petita fira.
Sí, no, es fan coses.
I nosaltres, de fet,
no hem començat amb cerveseries de Llobregat
perquè volíem ensenyar algunes
de les més conegudes a nivell de peus catalans,
com per exemple la Pirata,
que és independent i fa cervesa artesana,
però és una de les cerveseres més conegudes d'Europa
perquè es fan cerveses de molta qualitat,
però arribarà un moment
que també introduirem algunes cerveses
més del nostre entorn.
Clar, el consum de cervesa artesana
ha fet que també vagin sorgint
fires d'aquest àmbit.
No sé si algun de vosaltres del grup
acostuma a anar-hi
o hi ha anat algun cop.
No sé si, per exemple,
l'Octoberfest que va haver-hi aquí a Sant Jús,
no sé si ho vau...
Estàveu ja...
Era un mal dia.
Era aquell cap de setmana
coincidien amb el Jazz Beer.
Jazz and Beer de Cornellà,
que és fantàstic,
que fan actuacions de jazz
i una petita fria de cervesa
que en part organitza Cornelia
i a Molins de Rei
feien la trobada
de cervecets artesans de Catalunya
i feien també l'Octoberfest de Sant Jús.
Clar, és una contraprogramació flagrant,
però a nivell d'explorar cervesa artesana
els altres dos esdeveniments
eren una mica més interessants.
Que no pas l'Octoberfest,
que era més cervesa de consum.
Parlem ara de la cervesa.
L'ingredient principal és el gra.
Sol ser d'ordi, no?
Llegim aquí la descripció de la cervesa,
tot i que també es pot elaborar
amb altres cereals.
Després, també tenim que el maltatge
fa germinar aquest gra
i després s'atura el procés
assecant-lo i tornant-lo
i finalment fent-lo fermentar.
En aquest procés,
què és el que fa que hi hagi cerveses
amb diferents aromes i sabors?
Això, clar, és el que dona...
De fet, és a dir,
el procés és el mateix
amb totes les cerveses
fins que fermenta, no?
Però després, suposo
que el que fa que n'hi hagi
una o l'altra
és això, les varietats d'aromes,
de sabors, no?
El tipus de cereal utilitzat,
si està més torrat,
menys torrat,
dona sabors més dolços,
més a cafè,
més...
Vull dir, i després el llúpol.
El llúpol.
El llúpol és el que li dona
els tocs més afruitats,
més cítrics a la cervesa.
Què és el llúpol?
Molta gent potser ha sentit a parlar, no?
El llúpol, això del llúpol,
què és realment el llúpol?
Bueno, ho dic perquè és que és una paraula...
És una planta.
És una planta?
És una planta?
És una planta?
És una planta?
És una què?
Una planta en filadissa.
En filadissa?
Sí.
I es cultiva...
Aquí a Catalunya es cultiva Prades,
es cultiva Lleida,
en escala petitona,
però normalment s'importa.
I hi ha diferents varietats,
i cada varietat té unes subtilitats
a nivell dels aromes i sabors
que dona la cervesa.
Té propietats antimicrobianes
que afavoreixen la conservació de la cervesa,
i també és el que dona l'amargor.
D'acord.
La cervesa.
Si és molt llupolada,
doncs és més amargant,
hi ha gent que l'hi ha de molt
i hi ha gent que l'hi ha de menys.
Però sí que el llúpol és un...
Per mi és el meu producte favorit
de tots els que es fan servir
per elaborar la cervesa.
Però hi ha altres coses,
com fins i tot l'aigua,
que pot donar uns tocs diferents a la cervesa.
Ja ho heu comentat,
els diferents tipus de cereals.
El llevat.
També hi ha el llevat.
És a dir, hi ha llevats comercials,
però després hi ha llevats
que s'aïllen de l'ambient
on es fa la cervesa
i dona uns matisos diferents.
De fet, al Regne Unit
hi ha un centre
on conserven tots els llevats
de totes les cerveceries del Regne Unit
per preservar-los
en cas que les cerveceries tanquin
i afavorir la diversitat de llevats
de la indústria cervecera del Regne Unit
que allà té una tradició centenària.
I també hi ha els cereals,
perquè no sempre és ordi.
L'arròs també es fa servir.
De fet, hi ha que l'estrella
porta arròs, per exemple.
Hi ha d'altres que porten blat de molts.
Fosters porten blat de molts.
També hi ha cerveses
que són per...
Bueno, no sé si hi ha cerveses
per celíacs o cerveses...
Hi ha cerveses sense potens, sí.
Sí, sí, sí.
Molt bé.
Doncs res, encara no tenim cap data
per la propera activitat
que feu com a Just Bier.
Veiem que porteu sudaderes aquí a conjuntades.
Ja heu posat en marxa
tot el tema del marketing
o del merchandising de la iniciativa?
Com us voleu finançar d'alguna manera?
o tot això no...
A veure, el que pretenem és...
Pel gaudi, no?
Sí, pel gaudi i cobrir costos.
No ens volem lucrar,
no hi ha aquest tipus d'ambició.
I les sudaderes,
doncs, en vam fer buit per nosaltres,
doncs, per una mica identificar-nos
el dia del tast,
doncs, a qui acudir
o a qui preguntar
per si hi havia dubtes.
però realment ens agraden molt
els dissenys i...
De qui és el logo?
De qui és el disseny?
Qui l'ha fet?
Bueno, el Pau i el Lluís.
El Pau i el Lluís.
Lluís, però no vas a conjuntar, tu, eh?
No, me l'he deixat.
Ostres, no pot ser
no has d'anar amb l'uniforme.
Però tot i que era per nosaltres,
durant el pas vam sortejar una.
Ah, mira.
I molta gent els hi va agradar
i ens han fet comandes
i la gent que li agradi,
nosaltres els hi fem
i els hi venem.
Gairebé prou de cos.
No crec que em traiem una mica
per cobrir eventualitats del proper tast.
Però és això.
Nosaltres anem a no perdre.
És a dir, perquè precisament anem a pèrdues
i intentem ajustar
el suficient com per no perdre res
perquè, com tu dius,
ho fem pel Gaudi.
I ja per acabar,
heu pensat amb altres...
Us heu posat en contacte en aquest cas
amb el tas que vau fer
amb el Casal Popular de la Sala,
amb altres inèrcies d'altres entitats
o comerços de Sant Just,
per exemple, no sé si heu parlat
amb l'àstrit del celler de Can Mata
o teniu altres...
L'àstrit va venir.
L'àstrit va venir, eh?
Estava superinteressada.
va ser de les primeres
que ens va demanar la cel·ladera.
Molt bé.
Sí, i nosaltres estem oberts
a generar sinèrgies
amb diferents entitats de Sant Just,
però a poc a poc, poc a poc.
Això ho fem pel Gaudi
i ho fem pel poble, també.
Per tant...
Fantàstic.
Doncs res, esperem tenir noves notícies
i alguna coseta ja més concreta
a l'agenda per poder-vos,
ni que sigui, visitar
o compartir aquestes experiències
dels tastos de cervesa.
Quan vulgueu.
Lluís, Xavi, Roser,
moltes gràcies,
que vagi bé
i res,
anirem tenint notícies vostres.
Gràcies a vosaltres.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya
Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya
Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya
Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya
Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya
Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya
Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya
Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya
Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya
Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya
Institut Cartogràfic de Catalunya
Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya
Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya
Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya
Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya
Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya
Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya
Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya
Institut Cartogràfic de Catalunya
Institut Cartogràfic de Catalunya
cavall, hi havia uns bandits, hi havia unes
persecucions. Tenia uns aires de western
però situat en aquesta Catalunya
interior. Jo crec que aquí
Ferran Garcia és la meva aportació,
no sé com ho veuran altres crítics o altres
lectors, intenta fer una novel·la de
fantasmes i una novel·la
d'alguna manera sudista.
En western, jo crec que ara els seus referents
són clarament, en part
Faulkner, jo crec que sí, per a més a més
hi ha dues històries que lliguin, però en part també
autors com, què sé jo, Mariscondé
o Jasmine Ward
autors
afroamericans
que probablement barregen això,
aquesta mena de creences espirituals
que des del cor
de l'Àfrica han emigrat arreu del món,
en part perquè l'home blanc s'ha dedicat
durant fa segles
a exportar la gent
de l'Àfrica per tot arreu, especialment a Europa
i a Amèrica.
Doncs bé, aquesta mena de
mescla de creences, de mescla
racial, d'odis entre
etnies o
detencions amb orzodis
que podem associar perfectament
al conflicte que hi ha hagut
ja als Estats Units,
especialment al sud,
aquesta zona
que durant un temps va provocar la guerra
de confederació, en fi, no m'enrotllo més.
Això,
Ferran Garcia ho intenta situar
a Osona.
I té sentit, perquè és evident que
d'empresaris catalans
o de gent catalana que va fer negocis
a tres bandes, allò que es deia el negoci
de buscar esclaus a l'Àfrica,
tenir plantacions de cacau o de cotó
a Cuba i portar els diners cap a Catalunya,
això, que triangle, va existir.
Per tant, és evident que, tot i que pocs,
gent provinent de l'Àfrica
també en va arribar
al segle XIX o a principis del XX
a Catalunya.
I llavors era una estranyesa.
I aquesta estranyesa,
probablement molt més forta
que no pas la que pogués provocar
a Amèrica,
perquè a Amèrica ja hi havia
una comunitat més gran
des de feia més temps
i, a banda, hi havia un tercer event
que eren els amerindis.
Doncs bé, és un dels eixos
d'aquest sau
que, insisteixo,
comença en algun moment indeterminat
però que hem de situar
a finals del XIX a Guinea
on, efectivament,
hi ha una família catalana
rica que té una plantació
i té uns esclaus
de confiança
i té una filla
i ben aviat
veurem que aquí
es produirà un amor prohibit
entre la filla, preciosa,
Roseta i Blanca
i algun esclau.
I algun esclau.
Que, evidentment,
hauran de fugir cap a la selva
i no explicarem gran cosa més.
Però d'aquest amor prohibit
en sortiran moltes coses.
Entre altres,
és el retorn
d'aquesta família
rica
de la plana de Vic
cap a Catalunya.
Retorn amb una certa
tristor,
amb una certa
de dir
aquí han passat coses
que no havien de passar.
Tornant sense la filla,
entenc.
Això no ho explicarem.
Però, en tot cas,
evidentment,
amb una càrrega
de dir, clar,
tenien fama
de ser uns amos
que no maltractaven
els esclaus
i això,
una de les veus
que és una esclava
no ens ho va explicant,
de dir,
jo he tingut la gran sort
perquè, mira,
si m'hagués tocat
amb aquells altres
m'estan apalissant
tot el dia
i, en canvi,
aquesta gent em tracta bé.
De fet,
em tracta també
que quan se'n tornen a casa
se l'emporten amb ella.
No només amb ella,
sinó que,
i com diu molt bé,
una veu narradora
que no acabes de saber mai
qui és,
una veu incòmode,
diu,
amb ells va viatjar
doncs no només
aquesta esclava negra
i una filla
de l'esclava negra
sinó també un fantasma.
Bé,
aquestes creences animistes
arribaran a Catalunya
en un moment
en què,
bé,
una de les primeres coses
que es diu
és que a la gent
que va al port
els costa arribar
perquè s'han enterrant
a Monsensinto.
Això ens situa
l'acció al 1902.
Però després,
la història
ve una segona part,
fa un salt
i ens situa
en un moment
en què
el poble de Sant Romà
de Salt
està començant
a ser deshabitat
perquè hi hem de construir
el famós pantà.
Per tant,
si sabem
que el pantà
es va construir
l'any 49
doncs estem situant
això,
dècada dels 40.
S'ha decidit
que aquell és un lloc
que ha de morir
o en tot cas
que s'ha d'abandonar
i és per allí
on començaran
a sortir-hi
doncs
alguns d'aquests personatges
que
d'entrada
no trobes ben bé
quina relació
però dius
ja ha d'haver
alguna relació
i puntualment
la vas trobant
amb aquests
africans,
amb aquests
antics
senyors
que tenien
una plantació guinea
i també hi haurà
una sèrie de
misteris
i de personatges
que tornen a sortir
quan dius
jo aquests
els he vist allí
a l'Àfrica
i no tenia clar
que haguessin tornat
perquè jo tenia clar
que en tornaven
doncs
un pare i mare
l'esclava
una filla
i si parlem
d'aquest fantasma
que tota l'estona
va apareixent.
En tot cas
l'argument
potser no és
el més interessant
o no,
interessant ho és molt
però potser no és
el més important
d'aquesta novel·la
Sau
ja veurem
com lliguen
aquestes històries
que sobretot
el que
crec que és fascinant
primer de tot
la prosa
del llibre
de Ferran García
Ferran García
és una metralladora
de fer comparacions
però fa unes comparacions
precioses
realment
unes comparacions
que no són només
per fer bonic
sinó
que t'expliquen
molt bé
l'ànima
d'alguns personatges
d'alguns paisatges
perquè el paisatge
tindrà molta importància
tant a la selva
on es desenvolupa
al principi
com amb aquesta
plana de vic
plena de boscos
i d'unes muntanyes
perquè evidentment
hi tindran també
importància
certs remeis
que es fan en plantes
els animals
hi tenen una presència
preciosa
i Ferran García
obre la novel·la
amb una frase
com aquesta
la tremolor
és la diferència
entre l'ànima
i Déu
ell no tremola
nosaltres sí
aquesta és la primera frase
de la novel·la
i a partir de aquí
el que punyen
comença
sí
allò de dir
què m'està dient
i aleshores jo crec
que és això
és una novel·la
on
s'entrecreuaran
també d'una manera
molt
macondiana
si es vol una mica
García Márquez
vius i morts
no quedarà mai
qui està viu
i qui està mort
de fet
hi ha grans creences
i no cal buscar-les
a l'Àfrica
perquè evidentment
aquí a casa nostra
i més fa més temps
quan probablement
el peix de la religió
era molt més fort
la presència dels morts
era molt més cara
ara per nosaltres
són dos morts separats
els morts estan morts
no hi són
algú pot ni creure
que hi té converses
però
durant molt de temps
s'ha cregut
que tenim presències
que vellen per nosaltres
i que hi ha esperits dolents
quan ara parlem
d'aquest tema
creiem que estem parlant
d'això
d'unes religions
animistes
que venen
però en canvi
el cristianisme
també hi ha jugat això
per tant
la suma
d'aquestes creences
amb uns éssers
que ens han prescindit
i que probablement
ens vetllen
des de
ves a saber on
plana
durant tota la novel·la
però plana
des dels dos costats
des de les creences
d'aquests antics
esclaus africans
i des de les creences
dels grans patricis
beats d'església
i que en fi
tot i que
porten
la llum del món
a tot arreu
porten la industrialització
porten els diners
són rics
i tenen grans
grans plantacions
no deixen de tenir
unes creences
que
doncs
també aboquen
per aquest costat
clar
és que
llegint el nom
del llibre
Sau
poc et pots imaginar
que se'n vagi
la història
fins a Guinea Equatorial
de fet hi comença
tot i que et queda
molt clar
que aquesta gent
que té aquesta plantació
són de Sau
perquè el protagonista
es diu
Bruc de Sau
i parlen del Massala
per tant són uns catalans
que fins i tot
s'han fet portar
per la gran casa
que s'han construït allí
perquè s'estan fent
molt rics
amb les plantacions
que tenen
unes
tanques de ferro
per tancar
la mansió
que s'han construït
i les fan portar
de la seva antiga
masia
de Bora Vic
i després
és això
és un llibre
d'aquest fascinant
amb quin editorial
això és Males Herbes
que s'ha publicat
tot a Ferran Garcia
insisteixo
aquesta és una novel·la
per anar-hi
entrant a poc a poc
per assegurir
frases com aquella primera
o com
quan es descriu
aquesta història
d'amor prohibit
els protagonistes
són conscients
que allò que fan
els altres
no ho entendran
però
d'alguna manera
Ferran Garcia
és capaç
de descriure
de dir
són gent
que se'n van
com que han de fugir
i se'n van a viure
cap al mig del bosc
on ningú no els trobi
al mig del bosc
estem parlant de la selva
viuen d'una manera
pràcticament
en plan
Adam i Eva
allò és un paradís
i aleshores diu
la manera
com viuen
d'alguna manera
allò de dir
bueno
ja que ningú ho entén
anem a viure
la nostra manera
i aleshores
de fet
la novel·la sobra
després d'aquesta frase
de la tremolor de Déu
amb un ritual
que
poca broma
perquè és un ritual
molt de dir
un dels dos es mor
i l'altre
amb les restes del cos
i d'una manera
en què Ferran Garcia
amb el cadàver
d'alguna manera
el tracte
d'una sèrie de maneres
per acabar
fer-ne en un penjoll
un penjoll
que després serà important
i que té
doncs propietats
no direm gran cosa més
però clar
mentrestant
Ferran Garcia
ha sigut capaç
de dir que
ells dos
tot i fugir
d'aquesta civilització
viuen
una història
tan senzilla
com només
ho és
la felicitat
o sigui
és una manera
de dir-te
però ja està
és fantàstic
bé
és un llibre
preciós
és un llibre
en què pot costar-vos
d'entrar
perquè la primera escena
pot semblar
quasi ben macabra
tot i bé
d'un ritual d'amor
i que
et destrempi
no és que et destrempi
perquè jo crec que és
tot el costari
però et des
tota la sort
estàs com desituat
perquè
bé és això
hi ha veus
hi ha morts
que no saps
si són o no
hi ha vius
que veuen els morts
o que en tot cas
hi parlen
jo crec que s'ha de superar això
per anar justament
més enllà
és la trobada
entre dues cultures
al principi
els que estan desubicats
són els blancs
tot i que són els que manen
després dels desubicats
són els esclaus negres
de la plana de Vic
i que
doncs bé
hi ha una escena preciosa
en què
com una mena
d'acte d'agraïment
per moltes de les coses
que aquesta esclava
ha rebut
d'una sèrie de veïns
intenta fer un gran banquet
després que hi ha hagut
un de males collites
que el box s'ha secat
i que hi ha poca aigua
i aleshores
poc a poc
descriu com
malgrat que
convida tot un poble
a fer un gran banquet
en una esplanada
mig del bosc
prop de la barraca
on els deixen viure
perquè alliberen
aquestes esclaves
però d'alguna manera
les obliguen a viure
allí
prop dels cingles
de Tabertet
allí apartats
malgrat tot
hi ha aquesta relació
i és una escena
preciosa
i a la vegada
molt dura
com els hi fa
aquest gran banquet
a tothom
la gent hi va
menja
riu
ballen
o que bé
que contents que estem
i l'endemà
en el poble
es va sentint
com una olor
i l'olor
no és una olor física
sinó que aviat t'adones
que és l'olor
de
aquella mena
d'envegeta
que comença a sortir
tot arreu
aquella mena
i Ferran García
i Ferran García
ho descriu
com una olor
i això és preciós
a la vegada
que fins i tot
duríssim
com
amb aquestes noies
o dos senyores
que han preparat
un gran banquet
pel poble
que tothom
heroïcament
se n'ha anat content
comencen a notar
que dir
potser hem demostrat
massa
que a nosaltres
ens va bé
i som capaces
de fer aquest gran banquet
i comença
el rumrum
de l'enveja
no saps per què
però el noten
i ell ho escriu
com una olor
que va arribant
fins a aquesta cabana
on viuen elles
i comencen a notar
que alguna cosa
ha canviat
i no precisament
cap a haver
quan teòricament
han celebrat
una mena de festa
de la trobada
de l'agraïment
molt bé
doncs
amb aquests petits detalls
amb aquest sentit
una olor
que quan
al principi
és que estaran olorant
que estaran olorant
t'adones que no
aquesta olor
es transforma
en un sentiment
del que elles
comencen a percebre
com
com enveja
no els ha agradat
que ens mostréssim
tan
exuberants
perquè d'alguna manera
ells han entès
que els hem dit
a nosaltres
ens va bé
i en canvi
s'han quedat
sense la segona part
que ens va bé
gràcies a vosaltres
i per tant
ho compartim tot
aquests petits detalls
fan de sau
una novel·la extraordinària
una novel·la
per anar entrant
una novel·la
amb moltes capes
on efectivament
hi ha dues històries
que
com sol passar
amb novel·les
que tenen dues històries
que aparentment
no tenen res a veure
acabaran trobant-se
d'alguna manera
això evidentment
però
no només
ara no n'explicarem
el desenllaç
sinó que sobretot
potser és el menys important
és la gràcia
d'anar entrant
poc a vol
amb una atmosfera
amb un ritme
amb un ritme
amb uns mons
on això
vius i morts
no estan tan separats
com ens han ensenyat sempre
molt bé
de debò
apropeu-vos a sau
perquè Ferran García
ens ha tornat a sorprendre moltíssim
sau
escolta Marnau
i abans d'acabar
ens hem anotat ja
el llibre
sau
aquesta setmana
tenim algun acte
d'aquest llibre té?
aquesta setmana no
la setmana que ve
tornem a l'espai Mercart
amb un triple recital
poètic
jo suposo que ja serà
l'últim acte
d'aquest cicle d'ara
que és l'altre
i bé
doncs vindran tres poetes
publicats pel segell
de Lleonar Montaner
la col·lecció La Fosca
entre ells
Sebastià El Zamora
Aina Torres
Eduard Sanagüja
en fi
tres veus molt diferents
i que a més a més
es complementen molt
fins i tot en el punt de dir
Sebastià El Zamora
no és un poemari nou
sinó que és la reedició
d'un poemari
de fa 20 anys
que es diu Rafel
en la qual explica
doncs bé
l'amistat i la mort
d'un amic
de joventut
i li dedica un poemari
Rafel
que és preciós
i que al cap de 20 anys
o potser més
que està publicat
realment
continua tenint una
ja no vigència
sinó moltíssima força
Aina Torres
és molt més jove
i Eduard Sanagüja
ja és algú que ha vingut
i que bé
aquest sí que són
dos poemaris més nous
però d'una veu
molt més madura
d'una veu
molt més nova
en fi
crec que pot ser
un trio molt interessant
tota manit
per Jaume Pons de l'Horda
que és el director
de la col·lecció
i que en principi
vindrà a fer això
de mestres cerimonis
molt bé
això serà dimecres 13
dimecres 13
per tant
el dimarts vinent
en podem parlar
més a fons
justament
podem llegir alguns versos
i a veure si enganxem
alguns dels oients
molt bé
doncs escolta Marnau
que vagi bé
moltíssimes gràcies
per haver passat aquí
a Ràdio d'Esvern
i haver-nos fet
el llibre de la setmana
haver-nos recomanat
aquesta història
i el proper dimarts
amb més
que vagi bé
Són les 12 i 52
estem escoltant de fons
aquest tema africà
Núm Níaco
Núm Níaco
Núme
Aga de Iragac Yaera
Ayara
Fuku
Waira
Aga de Iragac
Foni
Foni
Kuzu
Waira
Aga de Iragac
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit