Bona tarda, Sant Just. Passen 14 minuts de les 5 de la tarda d'avui divendres, 26 de maig.
Benvinguts i benvingudes a la RAM, del magasin de tardes de Ràdio d'Esverna.
Esteu sintonitzant el 98.1 FM, a l'emisora municipal de Sant Just.
Ja em coneixeu, sóc la Núria Garcia i esteu amb mi cada tarda de dilluns a divendres de 5 a 7 de la tarda.
Què ens esperen les properes dues hores? Doncs bé, d'aquí i fins les 6, primer de tot farem l'entrevista del dia.
Ens acompanya l'esportista Sant Justenca, Helena Moragues, que ens ha de parlar d'un munt de coses,
sobretot d'aquests nous projectes i reptes esportius en els quals està immersa ara mateix.
Tot seguit, després, també farem la secció de cuina i gastronomia amb el restaurant Cuina Miracle d'aquí de Sant Just.
Parlarem amb el seu propietari, en Joan Targarona.
Després, a segona hora de la Rambla, a partir de les 6 i 10, després d'escoltar els 8 llatins informatius de Catalunya Ràdio i de Ràdio d'Esvern,
escoltarem alguns temes musicals i tot seguit passarem a fer l'entrevista al Javi i al Carles,
que són dos membres de la companyia de teatre musical Mare meva, d'aquí de Sant Just.
Resulta que el cap de setmana vinent, el del 3 i 4 de juny, estrenaran una nova obra musical, un nou espectacle al Casal de Joves.
L'obra es diu El despertar de la primavera, el tindrem aquí a la ràdio parlant de què tracta aquesta obra,
per on es poden comprar les entrades, els horaris, els assajos...
En fi, ens posaran al dia també de tota la moguda que tenen al damunt.
Doncs bé, tot això és el que tindrem de seguida.
No marxeu, que comencem!
No marxeu, que comencem!
Comencem el programa de tardes, la Rambla de Ràdio d'Esvern, avui divendres 26 de maig,
i ho fem posant-nos la roba d'esport, perquè la convidada estrella d'avui és la triatleta Sant Justenca,
Helena Moragas, tenim moltes ganes de fer-li l'entrevista per estar al dia dels seus nous projectes.
Bona tarda, Helena, què tal?
Molt bona tarda, molt bé.
Molt contenta de tornar a estar aquí una altra vegada.
De nou, que bé.
Home, puntualment ens hem d'anar posant al dia de tot el que fas.
I tant.
Home, després de tots els títols i de tot el que portes a l'esquena, com no,
i tenint un atleta d'aquest renom aquí al poble, és una oportunitat magnífica de tenir-te els estudis de ràdio.
Així us tinc entretinguts a tots.
Exacte, una miqueta.
A veure, fem un repàs.
L'any passat vas guanyar nombroses competicions.
Et vas proclamar campiona d'Europa de Duetlo Júnior a Bilbao.
A més a més, també campiona de la Copa d'Europa Júnior de Triatlo a Portugal.
Campiona de la Copa d'Europa Júnior de Duetlo a Melilla.
També segona a la Copa d'Europa Júnior de Triatlo a Romania.
Tercera al Campionat d'Espanya de Triatlo a Sprint Júnior,
entre altres, que no els nomenarem tots, si no, no sortim d'aquí ni a les set de la tarda.
En fi, va ser un any de bogeria.
I tant.
Resumint.
Com ho vas viure tot plegat?
L'any passat, és que, només de dir-ho, a mi ja m'agafes tres.
Com va ser l'any explosiu, amb eufòria?
Com ho vas viure?
Bé, l'any passat va ser un any molt complicat.
Com, bé, ja vaig anar venint a la ràdio, més o menys,
i explicant una mica.
Va ser un any molt difícil, sobretot mentalment.
Més que res perquè, tot i haver anat aconseguint aquests reptes
i aquestes posicions en diferents competicions del nivell,
jo vaig estar lesionada.
De fet, m'anava molt bé la temporada fins al maig.
Sí.
Al maig vaig tenir una fractura, bueno, un èdema d'estrès oci a la cadera.
i això, doncs, em va complicar una mica el que seria tot el calendari
i tota la temporada que venia per davant.
De fet, vam decidir no parar,
sobretot perquè al maig tot just comença la temporada de triatlons.
Val.
De manera que, bueno, amb els metges i tot l'equip vam decidir intentar tirar endavant,
cuidar-me tot el que pogués i a veure fins on donava el cos.
Clar.
La veritat és que va ser molt complicat perquè hi havia setmanes
en les quals podia entrenar amb normalitat,
altres en les que semblava que requeia una altra vegada,
de cop i volta tenies dies bons, dies dolents,
i la veritat és que hi havia molta incertesa,
sobretot a l'hora de les competicions.
Mai sabia si al cap d'una setmana podria estar en aquella línia sortida o no.
Clar.
Llavors, realment, va ser un any molt maco
perquè vaig aconseguir moltes fites,
de la que més més orgullosa estic
és de la meva primera posició en l'Europeu de Duatlo,
però també va ser un any molt complicat,
sobretot psicològicament,
i estic molt agraïda de totes les persones que em van fer costat
perquè la veritat és que quan estàs en aquest nivell ho necessites,
necessites gent.
Home, és que és difícil no haver...
Bé, jo suposo haver-te d'enfrontar a totes aquestes competicions
sabent que tens una lesió,
que potser tindràs un dia bo o no,
i clar, tot això a nivell mental
deu tenir les seves repercussions.
Sí.
Parlem de la lesió.
Com estàs ara?
Com et trobes?
Com ha anat evolucionant aquest tema?
Bé, doncs...
Bé, una vegada vaig acabar l'Europeu de Duatlo,
la veritat és que vaig fer el peron de la temporada,
que li diem,
són unes dues setmanes que ens dediquem a descansar.
Ostres, només dues setmanes i ja és un peron.
Mare meva, perquè un peron són dos mesos.
La vida del triatleta d'Eli...
Bé, bé.
Bé, suposo que cadascú porta més o menys a la seva manera,
però en el meu cas funciona així sempre.
Bé, l'Alena es va prendre dues setmanes, total.
Va viure la vida aquestes dues setmanes.
I tant, molt bé.
I, bé, doncs vaig començar a entrenar,
vaig començar a sentir-me bé,
així que vam decidir preparar el que seria la temporada de Duatlons,
on els meus principals objectius,
que vindrien més o menys eren cap allà al...
no, a l'abril i al febrer, més o menys.
D'això et parlo,
que estàvem parlant d'aquests objectius al setembre,
i com a principal idea,
doncs jo tenia en ment tant el campionat d'Espanya
com l'europeu, com el mundial de Duatlons,
en els quals ja pujava categoria sub-23,
ja havia acabat la categoria júnior.
Júnior, o sigui, val,
o sigui, el setembre del 2022 et marques a...
Sí, hi ha un canvi de categoria.
De categoria, ostres, això és també important, eh?
I tant, sí, sí.
Bueno, sub-23 ja són pàlabres mayores, diguem-ne.
Home, què entens, ara 20, 21?
Sí, 20, vaig fer 20 al març.
I aquesta era la idea.
De manera que vam començar a entrenar
i encarar tot el que seria la temporada,
els blocs de treball,
però més o menys cap al novembre
vaig tenir una recaiguda bastant forta,
que, bueno, finalment vam parlar amb els metges
i al final em van fer parar completament,
sense córrer,
perquè és una lesió que...
Realment, si pares, no dona problemes.
El meu problema en concret és que la vaig intentar allargar
per poder fer la temporada de triatlons
i, clar, si no la recuperes,
doncs és una cosa que es pot acabar tornant crònica.
Llavors, considerem que amb 20 anys
i sent esportista d'elit,
doncs encara tinc cert recorregut
i no seria la millor idea que això passés.
Vale, clar.
De manera que, bueno,
vam parlar amb molts especialistes
i ens vam acabar quedant com que no curraria,
així que porto aproximadament des del Joner
sense fer entrenaments de curs a peu.
de manera que el bo que té el triatló
m'he centrat més en les altres dues disciplines,
tant la natació com el ciclisme.
Clar, t'anava a dir.
Vale, i aquesta part que no pots fer, no,
però pots potenciar les altres dues.
Com t'ho has pres, això, ara?
Perquè, clar, suposo que,
encara que puguis potenciar aquestes dues,
no sé si tens també suport, no?,
per a nivell de, no sé si,
un equip de psicòlegs
o gent que també et va ajudant
a acceptar de moment aquesta situació temporal,
sobretot, t'animo clar,
que això, bueno, doncs de moment és temporal.
Com t'estàs fent front a aquesta situació,
aquesta nova...
Sí, he treballat amb psicòlegs,
psicòlegs esportius molt bons,
però realment el que més m'ha ajudat
ha sigut tenir la família al costat.
O sigui, els meus pares i la meva germana
han sigut les primeres persones
que han estat al meu costat
durant aquest temps.
Quan un esportista d'elit es lesiona,
hi ha moltes maneres d'agafar-ho
i d'agafar-s'ho
i suposo que depèn de la persona.
Jo m'ho he intentat agafar
de la manera més positiva possible,
però sí que és veritat
que he tingut moments molt durs
i pels quals no m'agradaria tornar a passar.
I la veritat és que valoro molt
que els meus pares i la meva germana
hagin estat allà,
perquè els professionals són professionals,
però al final els que ho viuen
a casa i els que de veritat
senten el que tu estàs passant
i et veuen al dia a dia
són aquesta gent.
A part també d'amics
i altra gent que també ha col·laborat molt,
però des de casa
el suport familiar
per mi ha estat el que m'ha portat avui
a tornar a estar aquí
i a seguir motivant-me
i a seguir competint.
Clar, perquè encara que no...
És a dir, encara que no facis...
Bé, que no corris,
que no facis aquest esport
més com d'impacte, no?
Més que deu ser el que et deu fer més mal.
Sí.
Tu segueixes competint
per les altres dues disciplines, no?
Tant la natació com el ciclisme.
Com ho portes això ara?
Mira, doncs d'això és un dels canvis.
M'ha portat moltes novetats també.
Bé, al final, bueno...
No hay mal que por bien no venga.
I com jo sempre dic,
poder se't tancar unes portes
i se't obren unes altres.
Totalment, totalment.
El cert és que...
Bé, em va fer molt de mal, sincerament,
el fet de no poder anar al Mundial
ni a l'Europeu.
Tenia moltes ganes d'estrenar-me
i sabia que en Duatlon
sóc molt competitiva.
De manera que sí que és veritat
que em va costar molt,
però per una altra banda,
també et diré,
s'han obert portes molt interessants
i en les quals ara estem intentant anar a veure.
Estic molt agraïda
a la Federació Catalana de Ciclisme
perquè, bueno,
doncs vaig començar a fer moltes hores de bici
ja que no requerit impacte.
I, bueno...
Amb la bici no et fa mal, no?
La lesió, entenc.
No, perquè és un problema d'impacte.
Llavors, tot el que és natació i ciclisme,
en principi no hi ha problema.
Ok.
De manera que, bueno,
em van oferir de competir.
Oh, mira!
I per provar, saps?
Aquelles coses que dius,
bueno, com a mínim així et mantens competitiu
i mantens la xispa que li diem nosaltres.
Clar.
I, bueno,
doncs es veu que la catalana em va veure
i suposo que els va agradar el que veien
i em van oferir de competir
en dues carreres UCI 1.1
que vindria a ser
al màxim nivell que existeix de ciclisme.
Caram!
Oh, l'únic!
Així que...
Ostres!
Sí, sí, no, no.
Sí, et van estrenar una mica por lo alto, no?
Sí, he passat de competir
al màxim nivell del triatló
al màxim nivell de ciclisme.
Que bé!
Molt bé, molt bé.
Enhorabona!
Així que vaig poder participar
en la Volta a Catalunya.
Oh!
Ara fa dues setmanes,
crec que va ser, o tres,
no gaire més.
Em va anar molt bé.
I et va sentir bé i tot?
Molt millor del que esperava.
De fet,
no esperar ni acabar
perquè hi ha una cosa
que és tiempo de corte.
Sí.
Si no passes tant temps
de la primera
per un punt,
et fan fora de la cursa.
Què dius?
Sí.
Hosti, tu mira,
veus, això no ho sabia.
Això del ciclisme...
O sigui,
ho has de fer dintre d'un temps, no?
Sí.
Sí, sí,
més que rep,
el tema de tallar carreteres i tal.
Ja, vale.
És important
com que el grup
vagi el més complex.
I això ho va superar?
Això ho va superar?
Sí, sí,
vaig fer acabar la cursa,
vaig fer la 36.
Ostres!
I molt bé,
la veritat és que molt contenta.
Home, per estrenar-te, no?
Per haver fet la primera.
Per ser la primera.
Però el tipus de prova i això està...
Bueno, no ho sé,
jo no hi entenc ara jo,
però bueno, no ho sé,
en el lloc 36 és com uau.
Sí, sí.
De tota la gent que vas veient
dels pelotons que van passant,
és com uau.
No sé quanta gent
hi deu participar, anar.
Bueno,
el seu una carrera
del màxim nivell
era, diria que una 100,
més o menys,
em sembla que vam sortir.
Bueno,
sí.
Molint.
I pel que fa a la natació,
per exemple,
clar,
potser entrar a bici
és més fàcil, no?
Per el tipus de...
No sé si a la natació
també pots entrenar tant
o t'han ofert
també alguna possibilitat
o espalla.
La natació, sincerament,
no és un problema
de dificultat,
sinó que
jo em sento
molt més còmode
fent ciclisme
i la bici
m'ha ajudat
a esvair-me molt
en aquests moments
tan difícils
que he tingut.
Bueno,
agafar la bici
per mi era com
ostres,
no estic bé,
necessito
esvair-me una mica,
agafar la bici
i marxar.
o sigui,
ha sigut un tema
més,
jo crec,
de preferències.
Al final,
sempre he sigut
triatleta,
però m'he decantat
més pel córrer
i per la bici.
És una cosa
que no em costa
d'entrenar.
Perquè aquí,
quan estàs aquí a Sant Jusk,
entrenes per aquí,
per la zona,
ja tens un entrenador,
un equip que t'ajuda,
com és això?
Bueno,
en quant a l'equip
que m'ajuda
ha canviat bastant
aquest últim mes.
però bueno,
de moment
estic al CAR,
al Centre del Rendiment Esportiu
de Sant Cugat,
i més o menys
vaig fent per allà.
En quant a l'hora
d'entrenar,
utilitzo molt
el complex esportiu
d'aquí de la Bonaigua,
sobretot per fer
el que seria
el tema de musculació
i també a l'hora
de nedar.
És molt important
la natació
també per
el càrdio
i per mantenir-se
actiu
i estirar
també l'esquena
i tal.
i per fer ciclisme
ho tinc una mica
més complicat,
tot i que
utilitzo
per fer sèries
la carretera
del Tibidabo
i en especial
aquesta que tenim
del Padel
que puja cap al Tibidabo
des de Sant Jus,
de l'Institut,
aquí ja va molt bé
per fer sèries
de força empujada.
Mira,
si tenim algun ciclista,
alguna ciclista
que ens estigui escoltant...
Ja sabeu.
Sí, sí,
has de penjar
alguna ruteta
d'aquesta
del Wikiloc,
que la gent
s'animi a fer-la
també per entrenar.
Encara que, bueno,
el resultat
seria diferent,
no, però bueno...
Bueno, però jo...
Que no quedi.
Que guai.
I, vinga,
doncs hem dit
que la bici t'ajuda
a esveïr-te,
no, Helena?
Que t'ajuda
a pensar
que tens
altres possibilitats
també.
Sí.
I tens pensat
en un futur
poder tornar
a córrer,
que se t'obrin
altres portes,
a quedar-te amb la bici
o això encara està
una mica
per veure?
Mira, sincerament
el futur és molt incert
perquè aquests últims
dos mesos
m'ha canviat molt
la vida
en molts aspectes.
Així que
tampoc
res del que digui
no...
És definitiu, no?
Exacte.
D'acord.
Vull dir,
no...
A la gent
tampoc no us agafeu
molt,
agafeu-vos amb pinces,
diguem-ne,
perquè
és tot molt
molt estrany
últimament,
però bueno...
és una època
és una època
de canvis,
pot passar de tot.
Pot passar de tot.
Sobretot per
el tema
de les lesions,
més que res,
depèn tot molt
de com evolucionin,
però a priori
la idea
és que
de moment
em mantindré
fent ciclisme
perquè,
bueno,
és el que puc
entrenar,
bueno,
aquesta setmana no,
perquè com em veus...
A veure,
l'Helena ara mateix
va amb un cabestrillo
aquí al braç,
no és de la lesió
de la que estem parlant.
No,
vaig caure competint,
vaig caure competint
ara fa una setmana,
en una d'aquestes
dues carreres
internacionals.
Però què,
t'has trencat algun os?
Sí,
m'he trencat
el radi,
el cap del radi
i també el canell
i em vaig obrir
la sella,
però bueno,
que en unes setmanes
em torneu a veure,
eh?
Cap problema.
No, no, home,
clar, això queda...
No, no he deixat d'entrenar,
eh?
Entreno cada dia.
Ah, sí?
Hosti, tu,
mare meva.
Vas amb la bici
per Collsaló
de munt braç o què?
No, no,
que em posen...
Bueno,
nosaltres li diem el rodillo,
vindria a ser una bici estàtica
però amb la meva bici
i llavors puc fer hores allà.
Ah, vale.
Així que...
Clar,
amb la bici estàtica
és més fàcil,
no pots caure.
No, no pots caure, exacte.
Molt bé.
I què vas cada dia al carc?
Parlem ara també
de com m'ho compagines
amb els estudis.
Sí,
bueno,
si vols t'acabo
d'explicar una mica
això
i ara passem.
Bueno,
volia dir més que res
això que ara de moment
em centraré en el ciclisme,
tinc moltes fites.
Espero poder arribar
al campionat d'Espanya
que és en,
diria que 5-6 setmanes,
o sigui,
tot just m'hauran tret el guix
però en principi arribaré.
I després també tinc
alguna cursa així
de ciclisme i tal
i ja començarem
encara en principi
la temporada
de duatlons
perquè
m'hauria agradat
fer algun triatló,
no descarto fer-ne cap,
però sí que és veritat
que ja la temporada
està molt iniciada
i ara entra
que em recupero,
torno a nedar,
recupero tot muscular
i tot això,
no tinc del tot clar
que pugui arribar
a aquesta temporada.
Escolta,
em va bé també conèixer
els propis límits
i saber aturar temps.
Bueno,
més que res
és que penso
que s'ha de ser realista
perquè si no després
tot acaba sent més complicat.
Tot és pitjor.
Sí,
penso que s'ha de ser realista
així que em centraré
en el ciclisme,
en la temporada
de Duat Ló
i anirem veient
a veure què surt.
a la part que ets molt jove,
que tens 20 anys,
vull dir que...
Sí, no, no, vull dir,
temps per competir.
No sé,
normalment
les atletes
fins a quina edat
en aquest esport
acostumen a competir,
però bueno,
20 anys,
a mi és que em sembla...
Sí, no, no,
és jove, eh?
És jove,
vull dir,
temporades me'n queden
unes quantes,
si les vull.
Ja vindran,
ja vindran.
I el que dèiem,
com ho compagines tot?
Perquè clar,
si entre que entrenes
el car,
la bona aigua,
la per collcerola,
també estàs a la uni.
Sí, estic a la uni,
estudio biomedicina.
És que clar,
com ho compagines tot?
Et deus tenir allà
un horari milimetrat, eh?
Milimetrat.
Aquí, ara allà,
forat a la ràdio.
I tant.
Com ho fas?
Et va bé?
La veritat és que em va molt bé
i estic molt contenta
de poder-ho compaginar tot
perquè m'agraden
les dues parts,
tant la part de l'esport
com la part dels estudis
i m'encanta
el que estic estudiant,
o sigui que estic molt feliç
de poder-ho compaginar.
Bé,
em desperto molt d'hora
pel matí,
perquè si no...
Ja, home,
és que a veure el dia
té 24 hores.
No em donen les hores del dia.
Sovint la dinàmica
que porto
és despertar-me
d'hora pel matí,
intento enllestir
el màxim d'entrenes
possibles al matí
i a la uni vaig
al migdia a tarda.
D'acord.
Després,
quan surto a la tarda,
doncs,
si em queda algun entreno,
normalment seria gimnàs
o així,
coses que...
Prefereixo fer indoor
per la tarda
perquè a vegades
surto de la uni tard
i d'aquesta manera,
bueno,
doncs no passo fred.
Clar,
no,
home,
no,
és que sortir...
tot i que ara arriba el calor
però...
Ja,
però bueno,
sempre fa més...
Ve més deus entrenar pel matí.
Jo soc una persona de matí.
Clar,
veus?
És que això va a ritmes
de cadascú.
Sí,
a més,
així a la tarda
surto a la uni
i, bueno,
ja que estàs posat
et poses a estudiar,
a passar punts i tal
i ja se't fa de nit.
T'agrada el que estudies,
no?,
per això?
M'encanta.
Que és biomedicina?
Sí,
sí,
sí.
I has pensat en un futur
quan se t'acabi
la carrera esportiva
a dedicar-t'hi
o es falla a la porta?
de fet,
una de les coses
per les que estudia,
a part de què,
perquè realment m'agrada
i tinc vocació
pel que estic estudiant,
és perquè al final
l'esporta et dona
fins on et dona.
Vull dir...
Clar,
vull dir,
no competiràs
fins als 50 anys.
No ho sé,
però bueno...
I encara que seguís competint,
veient com pujan
totes les categories
i la gent jove,
no crec que amb 50 anys
jo vagi a estar
per dedicar-me a això
professionalment.
Llavors,
òbviament,
no crec que vagi a deixar
mai l'esport,
però es necessiten estudis
i jo sempre he defensat
que els esportistes
han d'estudiar
i quan s'acabi les coses
has de tenir la seguretat
que,
si més no,
com a mínim
hagis estudiat el suficient
per tenir una bona feina.
Després la vida et portarà
cap a un pla B.
Exacte.
O el que sigui,
no?
A més que en l'esport,
vull dir,
no és per cridar el mal temps
ni res,
però sempre has de tenir
un pla B
perquè mai saps
si et pots...
pot passar qualsevol cosa
i jo penso que
tenir uns estudis
és molt important.
Òbviament,
sí, sí, sí,
està clar.
A veure,
jo crec que no ens deixem
res, Helena,
hem destacat també
la importància
de mantenir la salut
tant física
com també mental
i que bé,
que ara estàs amb el tema
de la bicicleta
a tope,
a veure si et veiem
algun dia passar
per Collserola,
a veure,
a veure,
a veure.
Home,
si sortiu pels matins
sabeu que m'hi trobeu.
Ara no,
d'aquí unes setmanes.
Depèn de les hores
perquè clar,
a les 10 ja no et trobem,
no?
I tant,
sí, sí.
Bé,
és que normalment
els entrenos
són d'entre
3 i 4 hores,
4 hores d'alguna,
o sigui que
si surt a les 8 del matí
a vegades a la 1
encara estic sobre la bici,
així que...
Entrenes sola
o hi ha algú
que t'acompanya?
Depèn,
sempre intento
entrenar en grup
més que res
perquè el ciclisme
és un esport perillós
i poden passar
moltes coses
a gràdia o no.
Llavors,
bueno,
intento entrenar en grup
també a l'hora
de la motivació
per fer sèries
és important
tenir algú
que et digui
no sé què,
t'ajudo
o per passar
a l'estona
són moltes hores
que estem
sobre la bici
així que...
Però bueno,
no sempre és possible
i a vegades
que em toca anar sola
i llavors, bueno...
Doncs mira,
música i...
No, no,
música no,
que no es pot posar música
quan vas en bici.
No es pot posar música?
No.
Per un tema
de seguretat,
no?
Sí, bueno,
més que res
no pots portar cascos
quan estàs a la carretera
ni en cotxe
ni tampoc en bici.
En bici tampoc.
No.
En cotxe ho sabia però...
És un tema de seguretat
també perquè
has d'estar escoltant
el que hi ha al teu entorn
i coses que puguin passar
i no et pots entretenir.
Així que és més que res
quan surts
a deixar la menta en blanc
a pensar en tu mateix
o si estàs fent sèries
a pensar
a pensar en els batios
que has de moure.
Mora meva.
Doncs, escolta'm, Helena,
moltíssimes gràcies
per passar aquí
a la ràdio
aquesta estoneta.
A vosaltres
per convidar-m'hi.
Ha estat un plaer
i esperem que la propera
vegada
que tornis a venir
no sé
que ens expliquis
com t'han anat
aquests campionats
en bici
el tema de la dual
el tema
de veure com estàs
de la lesió
com et trobes
i tot plegat.
I tant, segur que sí.
Molt bé.
Doncs, Helena,
que acabis de tenir
un bon divendres
no sé si et queden
entrenaments o no.
No, no, ara, bueno,
m'aniré a fer
unes coses
de l'únic que he de fer
i ja fins demà.
Fins demà no entro més.
Fins demà, que bé.
I res, doncs,
fins la propera
i que tinguis
bon cap de setmana.
Igualment.
Vinga, adéu.
Era, era, era
la, la, la noche entera
Era, era
como una noche
ochentera
Era
Radio 2
Durante 8.1
Radio 2
Durante 8.1
Vinga, adéu.
Vinga, adéu.
L'únic que no entro
Vinga, adéu.
Vinga, adéu.
Vinga, adéu.
Vinga, adéu.
Vinga, adéu.
Vinga, adéu.
I pot que ton pare
que arribaràs tard
i pot que ta mare
que vas estudiar
serà una gran festa
En música igual
També en camones
I que vinita
Oh
Estem escoltant una cançó que es diu
Vina a la festa, concretament és una versió
que va fer la companyia de teatre de Goy de Gom
l'any 2011 amb el musical
Cop de Rock
I li acabem de fer l'entrevista
a la triatleta Helena Moragas
d'aquí, de Sant Just
La podreu recuperar més tard
amb el podcast que deixarem a la web
radiodesvern.com, a la pastanyeta de magazins
el que diu la Rambla
Allà la trobareu, entreu al podcast
del dia 26 de maig
i hi haurà un marcador on posi
l'entrevista a Helena Moragas
Una entrevista molt interessant ha estat
I no marxeu perquè de seguida farem
l'espai de cuina amb el restaurant
Cuina Miracle, parlarem amb en Joan Targaron
el propietari del restaurant
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Ni cultura, ni prejudici, ni broma, ni hòsties.
Prou violències masclistes.
Les violències vers les dones s'amaguen
rere actituds quotidianes que semblen inofensives.
No ho són.
No hi contribueixis.
Departament d'Igualtat i Feminismes.
Generalitat de Catalunya.
I ara agafem les coses
i marxem fins davant del restaurant
Cuina Miracle d'aquí de Sant Jus
i parlem amb el seu propietari, en Joan Targarona.
Hola, Joan. Bona tarda.
Hola, bona tarda.
Què tens, Maria? Com estàs?
Bé, molt bé.
Amb ganes de parlar una miqueta de cuina,
de gastronomia...
Què és el que ens portes avui?
Doncs, mira, si et sembla,
parlarem una mica de com preparar-nos
algun plat així ràpid.
Quan no tenim massa temps per cuinar
ni de vegades tampoc massa ganes.
Per tant, sí que és veritat
que això fa sovint que tirem
d'anar a algun lloc
o de demanar menjar a domicili
i de vegades poder-nos fer alguna cosa així ràpida
també ens pot anar bé
i no té per què estar, diguéssim,
en contra de menjar una miqueta saludable
i una miqueta bé.
Clar, les dues coses són compatibles, vaja.
Exacte.
I per tant, sobretot és això,
que de vegades quan anem amb moltes presses
renunciem a cuinar-nos alguna cosa
i al final o mengem malament
o tirem d'un menjar prefabricat
que potser no seria tan saludable
com si ja ens ho fem nosaltres.
Clar, podem tenir poc temps
però cuinar alguna cosa que també estigui bé,
que sigui saludable.
Comencem, diguem-ne, parlant una mica
quins ingredients són els que necessito.
Sobretot hauríem de pensar en uns ingredients
que siguin fàcils de tallar
i que puguem saltejar ràpidament amb una paella
o que inclús els puguem menjar cruços.
Tenint en compte això, per exemple,
fulles d'espinacs o la coliflor,
la pastanaga, el carbassó...
Tot això és fàcil, no?
És ràpid.
La ceba, edamame, col...
Clar, hem de tenir en compte...
Per exemple, si jo la pastanaga...
Empelem una pastanaga, diguem-ne,
i la tallem a rodanxes...
Sí.
Segurament la tallarem més gruixuda
que si la rellem, per exemple.
Clar.
Val?
D'acord?
Això segur.
Si la rellem, la cocció serà molt més ràpida
que si la tallem a rodanxes.
Val?
Val.
I, per tant, doncs, sí que és veritat
que sobretot hem de buscar
aquells ingredients que siguin fàcils de cuinar.
Val?
O pensar també en l'alvocat
o en els espàrrecs,
les mongetes verdes...
Que siguin fàcils de manejar, no?
Sí, exacte.
Val?
Val.
Una altra dada important
que hem de tenir en compte,
per exemple,
doncs,
buscar ingredients que ja estiguin pre-cuinats, no?
Per exemple,
qualsevol tipus de llegum en conserva,
ja siguin cigrons,
ja siguin mongetes,
pebrots, pebrots fets escalibats,
també, que podem trobar en conserva
o carxofes,
blat de moro,
la remolatxa,
que també la podem trobar cuita,
tomàquet trossejat
o tomàquet triturat
o alguna conserva de verdures,
saps?
Com una barreja de verdures,
com un pisto, diguem-ne.
Exactament, sí.
Pensar en tots aquests ingredients
que també existeixen
i que també ens poden solucionar
la papelera, no?
Val.
altres ingredients que ja són
una miqueta més especials
i també força interessants,
com per exemple el tofu
o el seitan,
el tempeh
o carls vegetals,
d'acord?
Doncs tot això també.
D'acord.
Un altre ingredient,
per exemple,
que potser
és una mica més especial,
però és molt fàcil
que puguem tenir a casa,
que són tots aquests ingredients
deshidratats,
val?
Ah, bueno,
o sigui que estan com secs,
no?
Que estan com...
Exacte,
exacte,
o sigui,
tots aquells ingredients secs
com els bolets xitake,
per exemple,
o en el cas nostre
més proper,
els moixernons,
per exemple,
o tomàquet secs
o qualsevol fruita de secada,
no?
Val.
Tot això,
doncs,
ens serveix,
doncs,
per fer de seguida
una sopa
o un brou
i, per tant,
podem fer de seguida
una sopa
amb un...
amb un...
poca estona,
diguem-ne,
saps?
O sigui,
que són fàcils,
és fàcil de preparar
i fàcils de fer.
D'acord.
Per una altra banda,
encara que...
que sembli mentida,
però que també ens pot ajudar molt,
són tots aquells ingredients
que són congelats,
val?
D'acord.
Però per què congelats?
Perquè, primer,
ja estan nets
i normalment estan tallats.
Després,
generalment també
tenen
una mica de cocció
o una semicocció,
vull dir,
els es va coure
poquet
i, per tant,
tirar d'algun ingredient
congelat
com els pèsols,
com els espinacs,
com les cols de Brussel·les,
les bledes,
etcètera,
doncs,
ens pot solucionar la papareta.
Una manida russa congelada.
Per exemple?
Doncs també,
perquè no.
M'entens?
Exacte.
Val?
Tots aquests...
Tots els plats
que puguem cuinar
amb tots aquells ingredients
que hem dit,
doncs, bé...
Serà més fàcil
i més ràpid, no?
Sí,
i els hi falta
alguna cosa,
els hi falta,
per exemple,
alguna salseta,
algun condiment,
per tant,
és fàcil que tinguem
a casa,
doncs,
salsa de soja
o tinguem
espècies de curry
o tinguem
alguna cosa així
que nosaltres
puguem afegir
aquests plats,
de manera que també
és relativament fàcil
tenir un plat
amb una miqueta
de gust,
no?
D'acord.
una altra alternativa,
una altra alternativa
per poder-nos cuinar
un plat
ràpid
i sense esforç,
doncs,
pensem
en el plat
o en aquell menjar
que ens ha quedat
del dia anterior,
o sigui,
les sobres,
reutilització
del plat,
exactament,
la reutilització
del plat
i transformar-lo
en algun altre
plat,
m'ho invento,
doncs,
hem fet
una verdura
bullida
o una verdura
al vapor,
doncs,
el dia següent
podem fer una crema
i simplement
és agafar-ho
i triturar-ho,
d'acord?
O podem agafar
i d'una can rostida
la podem tallar
trossets
i fer-nos
una lasanya,
per exemple,
encara que sigui
amb làmines de carbassó,
etcètera,
o sigui,
podem reutilitzar
els plats
que haguem fet
d'un dia per l'altre,
val?
Clar,
els aliments d'un plat
que un dia
ens poden servir
per un tipus de plat,
el dia següent
els podem reaprofitar
i muntar-nos
un altre plat.
I tant,
i tant,
sí,
cap mena
de problema,
val?
Val.
I així,
com a receptes
així,
ràpides
que ens podem
fer,
per exemple,
com he comentat abans,
un brou
que ens podem
fer
amb un litro
de caldo,
amb un litro
d'aigua,
perdó,
que hi podem posar
una mica
del bolet
xitaque deshidratat
perquè s'hidrati,
podem posar-hi
alga combo,
podem posar-hi
llorer,
i trossets
de pastanaga,
xampinyons,
etcètera.
Amb això,
una mica de tomàquet
ja pelat
i trossejat,
i amb això
ens podem fer,
doncs,
un,
un,
amb quatre fideus
i quatre cigrons
ens podem fer
una sopa
ben bona
amb tot,
no?,
amb les vitamines
de les verdures
que hi hem posat,
si hi posem cigrons
o llantia
o qualsevol tipus
de llagum cuita,
doncs,
ja tenim la proteïna
vegetal,
i si utilitzem,
doncs,
o uns fideus integrals
o un arròs integral,
etcètera,
doncs,
també tenim els hidrats
de carboni,
per tant,
ja seria una recepta,
doncs,
bastant fàcil
de fer
i bastant ràpida.
Us poso com a exemple
a nivell particular
també,
no?,
doncs,
jo a casa,
per exemple,
fa dos dies
em vaig fer
un,
vaig saltejar ràpid
una verdura
que no me la vaig saltejar massa
i li vaig afegir
uns cigrons
en conserva
i un pot de llet de coco
i em vaig fer
uns cigrons
així,
estil,
una mica orientals
amb llet de coco
i amb una mica
d'espècies
de curri,
per tant,
queda bé,
és relativament fàcil
que tu puguis menjar
inclús amb una
torradeta
o inclús
amb
cuscús,
que el cuscús
també
és un acompanyament
que també es fa
superràpid,
d'acord?
És un plat
també,
o sigui,
bullir cuscús
al final és la mateixa
quantitat de cuscús
que d'aigua
i quan poses l'aigua.
Amb això
sempre m'agafa el dubte
de quantitat d'aigua,
no sé si és el doble
o és la quantitat,
és...
Sempre,
jo el que recomano,
sempre,
sempre,
és que llegim
els paquets
d'allò
que anem a cuinar,
d'acord?
O sigui,
tant si és arròs,
com si és el cuscús,
com si és quinoa,
com si és polenta,
d'acord?
Llegim primer,
doncs,
quina...
quina seria
la metodologia
d'ús d'aquest plat
o com el cuinarien?
Perquè,
clar,
sovint et poden dir,
en el cas de la polenta,
per exemple,
com que és concret,
et poden dir,
no,
si tu la vols
molt,
molt,
molt espessa,
doncs,
has d'utilitzar
aquesta manera
de cocció.
Si la vols
més clareta,
doncs,
has d'utilitzar
aquesta altra,
val?
Però et passa mateix
amb l'arròs,
amb la quinoa,
la quinoa,
per exemple,
ens recomanen
que la rentem abans,
val?
D'aquesta manera,
doncs,
és més fàcil
de digerir,
per exemple.
I després,
l'arròs també depèn
de quin tipus,
de com el vulguem,
si volem fer un arròs bullit
o volem un arròs més aixut,
val?
O volem fer una paella,
vull dir,
les proporcions
de l'ingredient essencial,
el principal del plat
i la proporció d'aigua,
doncs,
varien en funció
de quin és el resultat final
que volem tenir,
val?
En el cas del couscous,
ojo,
també depèn
de si és un couscous
de blat tradicional,
diguem-ne,
o és un couscous
amb un altre tipus de blat
o inclús integral,
de vegades necessita
una miqueta més d'aigua.
A mi m'agrada més
posar-li un punt més d'aigua,
és a dir,
generalment,
la proporció seria
una proporció de couscous,
una proporció d'aigua,
però jo sempre li afegeixo
un punt més
perquè molt,
molt aixut
tampoc m'agrada
que quedi,
sempre m'agrada
que quedi
un puntet més,
més,
diguéssim,
més cuit
i més suelto,
va d'acord,
si després
de vegades
queda massa aixut,
queda massa,
massa compacte,
diguem-ne,
que hi ha cuit,
però massa compacte
i no m'acaba
de convèncer,
val?
però és molt fàcil
de preparar
el couscous
i molt fàcil
per acompanyar
qualsevol plat,
però,
per exemple,
un altre plat fàcil
que podríem fer,
doncs,
seria fer un bròcoli
que podem tallar,
doncs,
les fulles de bròcoli
ràpidament,
les posem amb una palla
a saltejar
i posem una miqueta d'aigua
i tapem el bròcoli
per aprofitar al màxim
les seves propietats,
doncs,
necessita coccions
molt curtes,
d'uns 4,
màxim 5 minuts
i inclús,
que quedi un punt al dente,
un punt cruet,
perquè encara aprofitem
més totes les seves propietats.
A partir d'aquí,
doncs,
saltejar una llet,
aprofitar,
doncs,
un pot de conserva
de verduretes
i afegir-li
i donar-li 4 voltes,
doncs,
ja ho tenim,
no?,
tenim un preparat fàcil
amb bròcoli
i amb verduretes
que podem utilitzar...
La mar de saludable,
clar.
Exacte,
i podem utilitzar,
doncs,
per menjar
amb una torrada
o simplement,
doncs,
per acompanyar
algun plat,
també,
no?
Vull dir que...
Tenim moltes opcions
i que,
sobretot,
el que hem de fer
és facilitar-nos,
doncs,
la feina
o,
per exemple,
amb samacut,
per exemple,
com a verdura,
doncs,
el carbassó,
si nosaltres,
si nosaltres,
per exemple,
el podem netejar
molt bé
i el ratllem
en comptes
de tallar-lo
a trossets,
doncs,
inclús,
podríem menjar-lo
cru amb una amanida,
d'acord?
També,
sí,
sí.
Però,
fer una cocció
ràpida
al vapor,
doncs,
també ens pot servir,
doncs,
per ficar-lo,
inclús,
a sobre d'alguna
torrada
amb una miqueta
de sèsam
i ja tenim un platillo,
també,
superràpid
i fàcil
de fer,
d'acord?
I ara amb el carbassó
també està molt de moda
fer-ne
com una mena
d'espaguetis,
no?
I fer com uns espaguetis
així vegetals,
donant-los
aquesta forma
així com,
bé,
més allargada,
no?
I,
bueno.
Sí,
sí,
i,
bueno,
i nosaltres,
per exemple,
aquí a Cuina Mita
que algunes vegades
també hem fet
làmines de carbassó
ben primetes
i inclús
les marinem,
les fem marinades
amb una miqueta
d'oli,
vinagre,
ametlla laminada
i tomàquet sec
i després
ho posem
amb unes copes
amb una miqueta
de parmesó
per sobre
i el deixem,
que es quedi marinat
i es menja cru,
es menja cru
però marinat
amb aquest vinagre
i amb aquest oli
que l'hem cuinat,
diguem-ne,
saps?
Però vull dir que no,
que no li hem donat
cap típus d'escalfor
ni de calor.
Això normalment
ho fem també
més de cara a l'estiu
quan també,
perquè hi ha una mica
de les típiques
amanides
que també
no n'hem parlat
però també és
l'opció
ràpida
i fàcil,
no?
qualsevol i no és
qualsevol aliment cru
que puguem menjar-nos cru
doncs és,
ens facilitarà la feina,
no?
Sí que és veritat
doncs que
hem de buscar
doncs aquell punt
d'afegir-hi
aquella proteïna
que ens falti
ja sigui
amb algunes sardines
en conserva,
tonyina,
algun tofu,
etcètera,
no?
Alguns i tant que podem planxar lleugerament, etcètera.
Molt bé.
Doncs Joan,
ens hem fet una idea d'opcions ràpides, saludables,
sanes per menjar
quan tenim poc temps per cuinar.
No és excusa haver-nos sempre de demanar menjar ràpid, no?
Si tenim una llisteta apuntada de diferents opcions
és consultar-la i posar-s'hi menjar a l'obra
i en un quart d'hora tenim fet un plat,
la mar de bo i la mar de sa.
Molt bé.
Molt bé, doncs.
Doncs vinga, moltes gràcies.
A tu, fins la propera, val?
Que vagi, adéu, una abraçada.
Adéu.
Adéu.
I ara després de la secció de cuina amb en Joan Targarona
ens quedem aquí a Ràdio d'Esvern
escoltant l'últim tema que ha tret la Shakira.
Cròstico es diu aquest tema que canta,
a més a més, amb els seus dos fills.
потребa la
Fins demà!
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit