Ràdio Desvert, sintonitzes Ràdio Desvert, la ràdio de Sant Just, 98.1. Ràdio Desvert, 98.1. Ràdio Desvert.
Bon dia, passant 5 minuts de les 10 del matí, ara a Ràdio d'Esvernfem, la Rambla.
I avui a l'editorial posem el focus en la mobilitat, en el transport públic a Sant Jús. L'arribada del bus nit al barri de Maslluí no és només una millora tècnica del transport públic, és sobretot una qüestió d'equitat territorial. Durant anys, el veïnat ha reclamat una connexió nocturna directa que garantís la mateixa accessibilitat que altres zones del municipi. Ara, amb l'ampliació de la línia N12...
Aquesta reivindicació històrica es converteix en realitat. La decisió de l'Ajuntament de Sant Just d'Esberna, en coordinació amb l'àrea metropolitana de Barcelona, respon a una necessitat clara, facilitar la mobilitat segura i eficient en horari nocturn. Connectar Mas Lluí amb Barcelona i amb el centre del municipi, sense transbordaments, no només millora la comoditat, sinó que reforça la seguretat i la qualitat de vida de les persones que treballen, estudien o gaudeixen d'activitats fora de l'horari diurn.
Cal destacar més que l'ampliació s'ha plantejat sense afectar les freqüències ni la regularitat del servei. Aquest equilibri entre ampliar cobertura i mantenir l'eficiència operativa és clau per consolidar un transport públic fiable i competitiu. El nou recorregut que s'endinsa al cor del barri i situa les parades a una distància assumible pel veïnat demostra una planificació orientada a la proximitat real. La mobilitat és un dret bàsic en qualsevol municipi
que aspiri a ser cohesionat i sostenible. Amb aquesta ampliació, Sant Just fa un pas més endavant en la vertebració del territori i en la reducció de desigualtats internes. Mans Lluï deixa de ser perifèria nocturna per esdevenir part plena del mapa de la mobilitat metropolitana.
Ara el repte serà garantir que el servei respongui a les expectatives generades i continuar apostant per polítiques de transport que posin les persones al centre. Soc Daniel Martínez i ara comença la Rambla.
I ho fem, com sempre, donant un cop d'ull al sumari. Avui, dimecres 4 de març del 2026, arrenquem, com sempre, amb les notícies de Sant Just. Tot seguit també farem un repàs a les portades dels diaris amb Mariona Sales, cap d'informatius. També parlarem de les efemèrides del dia i tancarem aquest primer espai, aquesta primera hora, amb el temps, amb en Carles Rius.
Després dels butlletins de les 11, avui marxem a l'entrevista del dia amb Isabel Darder. Parlarem amb la portaveu del PSC sobre la política actual al nostre municipi i també sobre diversos temes i qüestions que surten, també apareixen.
a les converses, al bollatí, a l'espai de vida quotidiana del municipi. Estem parlant d'accions que s'han dut a terme, que s'han implementat en les darreres setmanes i que també les tractarem en l'espai d'avui de l'entrevista del dia. Marxarem després d'aquest espai a parlar de vins amb el celler de Can Mata, amb l'Estrit Goldstein, i tancarem el programa d'avui
amb recomanacions literàries, amb va de llibres, amb l'Arnau Cònsol de Call Llibreter i també parlant d'emocions amb l'Elisa Linares a l'Espai Emocionat. Sóc Daniel Martínez, això és la Rambla, és un plaer estar amb vosaltres aquí al 98.fm avui dimecres.
Seguim sumant dies, seguim sumant programes amb moltes ganes, amb molta il·lusió. Aquesta setmana venen novetats també al programa, les anirem coneixent al llarg de la setmana i contents de compartir-les aquí amb els nostres oients i també amb el nostre equip. Comencem com sempre amb una mica de música per despertar, per aixecar l'ànim aquest dimecres 4 de març. Bon dia!
I'm American made but like Chevrolet My mama taught me wrong from right I was born in the south Sometimes I have a big mouth When I see something that I don't like I gotta say it
Bona nit. Bona nit.
Bona nit!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Ei, ja t'has llevat? Doncs desperta bé que comença la Rambla. Tres hores de notícies, històries i personatges desenjust. I també alguna sorpresa més. Això és el que t'espera a la Rambla. Aquí hi ha de tot. Riures, música i aquella entrevista que et fa pensar Ostres, jo aquest el conec.
De dilluns a divendres de 10 a 1 al 98.ufm i al www.radiodesbend.com. La Rambla, el matí que no s'adorm mai. De dilluns a divendres de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smood jazz, el funk, el soul o la música electrònica més suau.
100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres, i de 4 a 5 de la tard. Smooth Jazz Club. Hi esperem.
Les teves tardes ja tenen refugi. Soc el Jaume Elias i arribo amb la tercera temporada del Refugi, el programa més fresc, dinàmic i jove de la ràdio, de dilluns a divendres de 5 a 7 de la tarda. T'acompanyarem amb humor, informació i molt bon rotllo.
Vine a riure, a reflexionar i, sobretot, a passar-ho molt bé. Sintonitza el 98.1 FM i segueix-nos a les xarxes socials. El refugi, on les teves tardes se't faran molt curtes.
Amb tots vosaltres, Veus de la Parròquia. Compartim notícies, actualitat, experiències socials i espiritualitat. Ens pots escoltar dimecres a dos quarts de vuit del vespre amb repetició els dissabtes a dos quarts de dotze del matí. Veus de la Parròquia.
Hi ha una cara de la música que sovint no escoltem. A Cara B, girem el disc per descobrir històries amagades entre cançons d'ahir i d'avui. Una hora setmanal de viatge sonor, amb relats i emocions que connecten passat i present. Cara B, l'altra cara de la música moderna. No te la perdis.
Seguim en el nostre magazín. Avancem amb les notícies de Sant Just. Ho fem, com sempre, amb Mariona Sales, cap d'informatius, que ja la tenim aquí als estudis. Mariona, bon dia. Bon dia, Dani. Avui arrenquem amb les tres notícies, amb els tres titulars, com ho fem cada jornada. És un espai on destaquem aquestes notícies de caire a Sant Just. Avui dimícres 4 de març comencem amb l'aprovació de la modificació del plantejament
per generar més habitatge sense alterar el model urbà. També parlarem de la recollida de roba usada a Sant Jusk, que evita més de 700.000 kg d'emissions de CO2. I també parlarem de com es va salvar la central nuclear de Vandellós, la nova conferència de l'AUJA amb Jaume Ruí i amb Alfons Urti. Comencem parlant d'urbanisme i del nostre municipi, Mariona.
Exacte, i és que el ple municipal de Sant Jus ha aprovat el mes de febrer una modificació puntual del Pla General Metropolità amb l'objectiu d'adaptar la nova urbanística als nous reptes d'habitatge i alhora preservar també el teixit comercial del municipi.
La proposta permetrà un increment moderat de la densitat residencial sense alterar la fisionomia urbana ni la tipologia d'edificació existent, majoritàriament formada per habitatges unifamiliars i edificis de baixa alçada. La mesura planteja just el càlcul de la densitat residencial passant de l'actual límit d'un habitatge per cada 100 metres quadrats de sostre edificable a un habitatge per cada 80 metres quadrats i fins a un habitatge per cada 70 metres quadrats en el cas d'habitatges de protecció oficial.
La modificació també permetrà en determinades parcel·les la subdivisió d'habitatges unifamiliars mantenint la mateixa tipologia edificatòria i així en parcel·les de més de 400 metres quadrats es podrà autoritzar habitatge bifamiliar mentre que en parcel·les de més de 600 metres quadrats es podrà permetre habitatge trifamiliar sempre que un dels habitatges sigui de protecció.
L'objectiu és generar més habitatge en sol urbà consolidat i afavorir l'habitatge assequible sense expandir el municipi. La proposta també inclou mesures per protegir el comerç de proximitat i, en determinats casos, es permetrà la implantació d'habitatges protegits en planta baixa per activar locals buits però amb regulació específica per preservar el front comercial. A més, es definiran eixos comercials estructurals com els carrers Bona Vista i Creu, la carretera Reial i els nodes del barri nord i sud,
per garantir que es mantingui l'activitat comercial en aquests àmbits. I el sector de Masllui queda fora d'aquesta modificació, ja que disposa d'una regulació pròpia que garanteix l'ús comercial en els seus eixos principals.
Perfecte, doncs aquest és el primer plantejament informatiu que proposem avui, aquesta primera notícia respecte a urbanisme. Marxem a parlar també de medi ambient. Recordeu que totes aquestes notícies les trobareu en breus al www.radiodesvern.com. Ara parlem d'aquest titular que també esmentaven fa uns minuts. Parlem de Sant Just a nivell medi ambiental i també amb aquesta fita que ha aconseguit el nostre municipi, Mariona.
Exacte, i és que Sant Just continua avançant en la gestió sostenible dels residus tèxils i en la lluita contra l'emergència climàtica. Segons dades fetes públiques aquest 2026, la ciutadania ha dipositat 86.969 kg de roba en desús els nou contenidors taronges de la solidança i roba amiga que estan distribuïts pel municipi. Una acció que ha permès evitar l'emissió de més de 700.000 kg de CO2 a l'atmosfera i fomentar l'economia circular amb valor social.
Aquest sistema de recollida ha assolit 4,13 quilos de roba recollida per habitant i any, una xifra que se situa per sobre de la mitjana catalana que és de 2,35 kg per habitant. El projecte Roba Amiga promou la reutilització i el reciclatge de tèxtils, evitant que la roba es converteixi en residu i contribuint a reduir l'impacte ambiental del sector tèxtil.
El model també incorpora un fort component social, ja que impulsa itineraris d'inserció sociolaboral per a persones en situació de vulnerabilitat. I bé, en col·laboració amb serveis socials, Solidança ha facilitat quatre contractacions laborals vinculades a la gestió de residus i ha ofert formació ocupacional a sis persones del municipi, reforçant així un projecte que combina sostenibilitat ambiental, economia circular i inclusió social. Marxem ara, doncs, a l'última notícia. Marxem a parlar de cultura, Mariona.
Exacte, parlem de la pròxima conferència organitzada per l'Aula d'Extensió Universitària de la gent gran d'Esplugues i Sant Just, que porta per títol Com es va salvar la central nuclear de Bandellós, i anirà a càrrec de Jaume Rui, que és bomber, i Alfons Ortí, que és ex-sotsdirector de la central de Bandellós. L'acte tindrà lloc el dijous 5 de març a les 6 de la tarda a l'Auditori de la Residència de la Mallola.
La sessió abordarà els fets que van permetre evitar un desastre nuclear a la central de Vandellós, que és un dels episodis més rellevants de la història recent del sector energètic a Catalunya. Els ponents explicaran com es va gestionar la situació d'emergència, el paper dels equips d'intervenció i les decisions tècniques i operatives que van permetre controlar la incidència. És un acte obert a tot el públic, amb entrada gratuïta per socis i sòcies de l'aula d'extensió universitària i una aportació de 5 euros per qui no sigui soci.
Jo vull enviar els meus respectes a l'Auge perquè durant cada setmana de cada mes del curs lectiu aconsegueixen trobar un tema per fer conferències. Nosaltres aquí a vegades al programa, que el fem cada dia,
de dilluns a divendres de 10 a 1, ens costa a vegades trobar seccions, ens costa a vegades trobar temes per parlar, i ells sembla que són incombustibles, que tenen temes, que treuen temes de tot arreu, i això és envejable, que no sempre s'aconsegueix. Sí, i a més acompanyats de persones que són expertes de veritat en el tema, per tant això li dona una importància i una qualitat a la conferència assegurada.
Totalment. Nosaltres aquí d'experts no en portem massa, sinó que senzillament és la mateixa persona que va fent veuetes. Exacte, no? Ahir vam parlar amb en David del Mobile. La setmana que ve serà la mateixa persona fent una veueta parlant de l'economia circular.
És una broma, però evidentment que nosaltres veurem els nostres col·laboradors, els seccionistes, i com dèiem, ahir vam tenir també a David Sant Martín, que és expert en transformació digital del Banc Sabadell, que des d'aquí li envia una abraçada, que també podeu escoltar el podcast que ens va deixar ahir en aquest espai parlant del Mobile World Congress. I abans de seguir avançant amb més qüestions i d'evidentment tocar aquest tema, perquè el Mobile segur que també estarà en alguna de les portades...
de les quals destacarem en premsa escrita en breus minuts. Marxem a destacar de forma ampliada aquests titulars. Avui hem parlat de l'aprovació de la modificació del planejament per generar més habitatges i ens saltarà el model urbà. El canvi en el PGM permet augmentar moderadament la densitat residencial i estableix mesures per preservar els eixos comercials de Sant Just.
També hem parlat de la recollida de roba usada a Sant Jusk, que evita més de 700.000 kg d'emissions en CO2. Els contenidors d'assolidants a robamiga impulsen la reutilització tèxtil i promouen la inserció sociolaboral al municipi.
I hem tancat parlant de com es va salvar la central nuclear de Vandallós. La nova conferència de l'Auge amb Jaume Enruí i Alfons Ortí, el bomber i l'exosdirector de la central, explicaran la gestió de l'emergència del 5 de març a l'Auditori de l'Emergència La Maiola. És a dir, demà mateix dijous, aquesta sessió de l'Auge. Fem una petita pausa per publicitat. Tornem de seguida amb les portades dels diaris.
Els dimecres a les deu de la nit, fabricants de cançons. Un programa de converses amb artesans de la paraula cantada. Amb persones que a prop nostre fabriquen aquests artefactes poètic o musicals que ens fan viatjar. O bé amb persones que n'analitzen la seva alquímia.
Fabricants de cançons, una hora conversant sense presses, com si estiguessin prenent una copa sobre cançons. Aquí, a Ràdio Desver, a un 98.1 de la freqüència modulada. Un programa conduït i realitzat per qui us parla. Meneu 10 anys.
Aquest diumenge, 8 de març, arriba el Festivalet Folk a Sant Just d'Esvern, un recorregut musical amb tres miniconserts de música d'arrel, a càrrec de Clàudia Cabero, Silvestres i La Filadora.
Els concerts començaran simultàniament a les 11 del matí a Can Cardona, Mercart i el claustre de les escoles. Organitzat per l'Ajuntament de Sant Just d'Esvern i l'Ateneu en el marc del Dia Internacional de les Dones. Pots comprar les teves entrades a 7 euros a Entràpolis o a Secretaria de l'Ateneu.
I ara, portades de diaris. Marxem directament a les portades dels diaris. Marxem directament al diari Ara, Mariona. Doncs el diari Ara obre amb el xoc diplomàtic, dient que Trump amenaça en bloquejar el comerç amb Espanya. El president dels Estats Units diu que Madrid és un aliat terrible per haver-li negat l'ús de les bases per atacar l'Iran. També que la Unió Europea surt en defensa d'un Sánchez que manté el pols i insta Washington a respectar els acords.
També veiem en fotografia el diari Ara d'Avui els enterraments massius a l'Iran. En el quart dia de guerra continuen els atacs creuats i mentre Israel desplega tropes al Líban, Teheran, xifra en 800 els morts en bombardejos. I veiem una foto que és demoladora. Es veu un descampat i excavadores fent forats a terra per aquests enterraments massius a l'Iran.
que s'han de donar perquè hi ha hagut de moment 800 morts en els bombardejos al Líban.
Terrible, una imatge terrible on veiem aquestes excavadores fent sots, fent forats de poca profunditat per tal de poder posar, doncs, dipositar aquests cadàvers, aquestes persones que han perdut la vida en aquests atacs creuats, que recordem que s'estan duent a terme des de la setmana passada a l'Iran i que realment estan deixant aquests titulars i aquestes imatges esfereïdures. Passem a més qüestions, Mariona.
També veiem a la portada del diari ara tema esportiu. El Barça es queda a un pas de la gesta amb aquest 3 a 0. L'equip de Flick anula l'Atlètic de Madrid, que es buida en un partit majúscul i es planta el minut 72 amb un 3 a 0 esperançador, però acaba sense forces per al quart gol i no serà a la final de la Copa.
També hi veiem altres notícies d'avui de l'ara, que Freixenet passa a pertanyar totalment al grup alemany Henkel. També parlem del Mobile World Congress, diu el pare d'internet, critica l'ús d'algoritmes a les xarxes. I tanca portada avui l'ara amb la cambra, que alerta que falten 30.000 conductors de camions.
Doncs sí, falten 30.000. Aviam, nosaltres només som dos, Mariona, però jo no m'hi veig, eh, conduint camions. Jo tampoc, la veritat. No, no, no, gens ni mica. Jo no m'hi veig, és esport d'alto riesgo, eh? Sí, no, i és una feina demandant, la veritat, perquè, clar, passen moltes hores conduint i al final, doncs, quan condueixes durant moltes hores a carretera acabes una mica esgotat.
Sí, sí, a mi em fascinen, eh, els camions aquests que tenen les lliteres a darrere i que dormen i que tal, és una cosa brutal, és una cosa brutal. Molt bé, passem a La Vanguardia, de fet no, passem al periódico, sí, jo me n'anava a La Vanguardia, és que m'agrada molt, La Vanguardia serà això, serà això.
Parlem al periòdico, marxem a parlar de la portada vermella, en aquest cas entrevista amb Eva Baltasar, l'autora de Permagel, que publica Peixos. També en aquest cas tenim una imatge, la de Trump amb el canceller alemany Frederick Merch ahir a la Casa Blanca. Trump es regirà contra Sánchez, el president amenaça de tallar comerç amb Espanya pel seu rebuig al fet que els Estats Units facin servir les bases de rota
i Morón. Pel que fa al tancament de l'estret d'Hormut, s'acceja als mercats energètics. Ho parlàvem ahir amb el nostre especialista, amb Rafael Redondo, a l'Espai d'Economia. L'efecte de la guerra s'acarnissa amb el gas i la llum. El conflicte bèl·lic amb l'Iran podria augmentar el preu de la benzina fins a un 8% mentre es manté el temor d'un increment general de la inflació.
Més notícies. Inditex es proposa estrenar part del seu nou complex d'oficines a Sant Adrià el 2028. Pel que fa a les novetats del Mobile World Congress, Can Ruti serà el primer hospital a implantar la IA en converses metge-pacient. Pel que fa a la mesura del govern, destacen els agents socials que qüestionen les dades de grans tenidors.
I en educació, un estudi de SADE posa en dubte l'eficàcia de reduir els alumnes per aula. Pel que fa als aigua molls, destacant que la Generalitat urgeix a N a comprar terrenys al Prat per compensar la seva ampliació. I ara sí, moment de la tercera portada, moment de la vanguardia.
Doncs la Vanguardia obre amb el setge el règim dels ayatolars. Diu que Trump talla tot tracte comercial amb Espanya, dient que és un aliat terrible. Veiem que Washington anuncia represàlies per no poder utilitzar les bases de Rota i Morón per atacar l'Iran, que el govern de Sánchez afirma que disposa de recursos per contenir l'impacte de la mesura i que les exportacions als Estats Units són el 4%, en especial vi, i Espanya compra hidrocarburs. Em sembla...
No sé com definir-ho, però em sembla sorprenent la forma que té Donald Trump de ser tan contundent. És a dir, és una persona que a l'hora de triar les paraules les tria amb una contundència i amb una força que és punyent. Jo quan llegia per primer cop ahir en una notificació al mòbil que m'arribava d'un mitjà de comunicació
Trump talla tot tracte comercial amb Espanya, és un aliat terrible. Quan llegia aquesta frase, és un aliat terrible, pensava, és que ha triat les paraules amb tota la força, amb tota la voluntat, i és que, no sé, a mi no se m'acudiria triar aquesta paraula, saps? Vols dir que les tria massa?
No ho sé, no ho sé, però és que em sembla molt dura, em sembla d'una duresa brutal, és a dir, podria haver dit alguna paraula inclús malsonant, que seria el més senzill en aquests moments, és a dir, està accelerat, està emprenyat amb l'acció, està emprenyat amb el que està fent Pedro Sánchez, que aquí pots estar més d'acord o menys, evidentment Donald Trump està en desacord, però...
però podries deixar-te emportar per aquesta voracitat, per tot, i dir qualsevol bajanada, però tria la paraula terrible, i em sembla d'una duresa i d'una força tan bèstia, no sé, a mi em va arribar, saps?
és dur, això. Jo és que crec que aquest home realment no pensa el que diu. A més, s'ha demostrat que la seva manera de governar, la seva manera de parlar i tot és molt com de pataleta, molt de ah, sí, tu em fas això, doncs jo m'enfado i ara faig unes declaracions molt fortes perquè que Estats Units vulgui trencar tots els enllaços comercials en un país de la OTAN, en un país de la Unió Europea, és prou fort com perquè com a mínim s'ho pensi dues vegades. Però bé, ja ha demostrat que aquest home té un impuls
I ho diu. Ja va haver-hi uns dies que recordo que ens llevàvem i començàvem les notícies pensant quina n'haurà fet aquest. I és això, vull dir, no sé quina pataleta li haurà agafat avui, però segur que obrim portades amb alguna frase d'ell. Llavors, no sé, a veure com avança aquest tema, ja ho seguirem veient perquè és la notícia del moment. I bé, en aquest cas, com dèiem, a la portada de La Vanguardia el veiem...
durant la trobada d'ahir amb el canceller alemany, Friedrich Merz, a la Casa Blanca, i han escollit una foto d'ell amb una expressió així com mig enfadada i assenyalant amb el dit. També pel que fa a aquest tema, la Vanguardia diu que la por, el repunt de la inflació, fa caure les borses. També que el retorn, parlant d'una peça que apareix dins de les pàgines d'Internacional avui a la Vanguardia, que és la tribuna, diu el retorn implacable de la història,
I també parlant d'un viatge a un país devastat, amb una cita que diu No vagi a Teheran, que és una crònica del viatge des de la frontera de l'Iran i Turquia fins a Tarbiz, que tornant a posar aquesta faceta No vagi a Teheran. Altres notícies de La Vanguardia. Veiem que ha mort el periodista Fernando Honega, un referent de l'anàlisi política. També a foros La Vanguardia posen una cita de Gonzalo Cortázar, que és conseller i delegat de CaixaBank,
Diu, si la crisi de l'Iran es manté, el PIB podria baixar al 2%. I tanca portada amb tema esportiu del Barça contra l'Atlètic. Un Barça formidable es queda a les portes de la final amb un 3-0. Doncs aprofitem per ampliar una mica aquesta informació. I el Barça va jugar aquest partit de tornada, aquest partit a casa, que semblava que ho tenia tot perdut. I així ho creien molts dels aficionats.
I de cop i volta el Barça va veure la llum durant aquests 95 minuts que va durar el partit. El Barça va fer un partit excels on es va alluir, on va deixar-ho tot al camp. Vèiem també algunes rampes que es van haver de pal·liar amb aquestes begudes, amb aquestes barreges.
dissoltes que fan d'aigua amb vinagre i amb salts per poder pal·liar aquestes rampes d'alguns jugadors que ho havien donat tot, que van estar a sobre del camp aquests més de 90 minuts que va durar el partit. Un partit que va estar molt, molt, molt bé, un dels millors partits del Barça d'aquesta temporada.
però que va afectar molt el partit de l'anada, el partit a casa dels colxoneros, que en aquest cas, evidentment, aquesta derrota de 4-0 era molt difícil de superar. Potser si aquell gol de coberçia hagués sigut acceptat per l'equip arbitral, probablement otro gallo cantería, que se'n diu en castellà.
però en aquest cas el no comptar amb aquest gol a favor del Barça en el primer partit d'aquests dos de la semifinal de la Copa del Rei no va permetre que el Barça ahir es pogués classificar per la final de la Copa del Rei d'aquesta competició, que recordem que potser no és la més rellevant o potser no és la que...
els culers aprecien més, però certament és un títol i també és un títol que Flix sí que va aconseguir la temporada anterior. Sigui com sigui, nosaltres aquí us ho hem explicat com ho vam viure. Passem a l'última portada de la jornada, marxem al punt avui.
I l'entrevista del dies a Narcís Armengol, delgada al Col·legi d'Enginyers de Catalunya. Pocs fan el màster perquè troben feina. A l'enginyeria no tenim atur, diu en una cita seva. Pel que fa a l'Observatori Municipal, marxen a Castelldefels. Potenciar la pràctica esportiva, entrevistes a l'alcalde Manu Reyes i a la cap de l'oposició Eva López.
A la imatge veiem, doncs, diguéssim, un terra, un sol de carrer i a sobre de les llambordes veiem escrit justícia. En aquest cas, posa Vitoria, la massacre impuna. El 3 de març de 1976 es reclamava justícia escrivint aquesta paraula amb sang dels obrers assassinats. 50 anys després, les víctimes continuen exigint la responsabilitat de l'Estat.
Marxem a l'espai al d'ahir que signa avui Irene Casellas, diu els senyors de la guerra, l'atac a l'Iran enriqueix les empreses de la indústria militar i l'augment del preu del cru beneficia les patroleres americanes. Pel que fa a les cròniques podem llegir Esmena a la totalitat d'Esquerra, Som on érem i també Aznar o l'Iran vist des de l'Iraq del 2003.
L'esportiu al Barça fa un partidàs i es queda un pas de la remuntada. L'Atlético accedeix a la final de la Copa, tot i perdre 3-0 al Camp Nou. Doncs Mariona, ja ho tenim per avui.
Doncs perfecte, no, Dani? Ai, que bé. És perfecte, no? Sí, sí, perfecte, perfecte, meravellós. A mi és un espai que m'agrada molt, eh? Ho haig de confessar. Sí, sí, sí. L'hora inicial del programa la gaudeixo molt perquè és molt dinàmica, ens assabentem del que passa a Sant Jús, ens assabentem del que passa arreu del món i també a casa nostra, a Catalunya, i en aquest cas, doncs, és un moment també on comparteixo amb tu d'uns minuts i també és d'agrair perquè després et tanques allà a la teva taula...
I ja no tornem a interactuar. Si no vinc jo allà amb el cafè, hola, Mariona, què fas? Què tal? No parlem en tot el dia, no? De fet, ens portem fatal. Quan s'apaga la llum vermella de l'estudi, la Mariona i jo no ens podem ni veure. Ja no ens dirigim la paraula fins l'endemà a les 10 del matí un altre cop. Absolutament. Doncs aquesta és l'última paraula que et dirigeixo. Adéu, Mariona. Adéu, Dani. Gràcies. T'escoltem els bolletins i també l'informatiu. Petita pausa, tornem de seguida. I used to hear a simple song
Bona nit.
With simple songs I want it more Perfection is so quick to bore You are more beautiful by far Our flaws are who we really are
A Sant Jus, el comerç, la restauració i els serveis de proximitat treballen amb il·lusió per créixer i donar vida al poble.
Sense anar més lluny, sis eixos comercials amb botigues, serveis i restauració que et fan la vida més fàcil. Barri Centre, Barri Nord, Barri Sud, Maslluí, Carretera Reial, Camp Modulell i Gualdem Torreblanca. Descobreix-los i dóna suport al comerç local. Sense anar més lluny, comerç, serveis i restauració de Sant Just d'Esvern.
A Catalunya treballem en diverses mesures perquè tothom pugui disposar d'un habitatge. Oferim ajuts perquè els joves puguin fer el pas. Construïm habitatges amb protecció perquè les famílies tinguin espai per créixer. I limitem els preus del lloguer per facilitar-hi l'accés. Perquè cada cop més persones ens puguem sentir a casa. Informa't d'aquestes mesures i ajuts a habitatge.gencat.cat Generalitat de Catalunya. El govern de tothom.
Des de Càritas Sant Just oferim un espai de trobada per conversar i compartir. Si et ve de gust una estona de companyia, vine al Cafè de les 3. Estarem tots els dimarts fins les 5 de la tarda al carrer Bonavista, número 113. Càritas Sant Just. Us hi esperem. És una garantia escollir una empresa adherida al sistema arbitral de consum.
En cas de robatori o furt del mòbil, informeu l'operador, faciliteu-li el número d'email i feu la denúncia als Mossos d'Esquadra.
Trobareu més informació a consum.cat o bé truqueu al 012, Agència Catalana del Consum, Generalitat de Catalunya. Vols obrir els contenidors d'orgànica i resta amb el mòbil? BitPaid, l'aplicació que et permet obrir els contenidors de Sant Just amb el mòbil. Amb BitPaid també podràs consultar les teves obertures, comunicar incidències a l'Ajuntament i obtenir informació sobre residus.
Descarrega't ja l'app gratuïta BitPaid per a Android i Apple i descobreix tot el que et pot oferir. A Sant Just, canviem així. Ajuntament de Sant Just d'Esvern.
Sabies que al teu municipi tens el servei d'ambici? Bicicletes 100% elèctriques per connectar amb el transport públic i que el teu viatge sigui millor. Mou-te de manera sostenible pels 15 municipis de l'àrea metropolitana de Barcelona. Per moure't bé, millor amb bici. Dona't d'alta ara a ambici.cat. Nicotina, arsènic, cianur, poloni 210, neftalina, botà, quitrà. El fum del tabac perjudica també la salut dels qui no fumen.
Fem un entorn lliure de fum per a tothom. CanalSalut.gencat.cat Generalitat de Catalunya Doncs jo no separo la brossa. Em fa mandra. Tu sí? Esclar. Marcel, cada cosa em toca, eh? Esclar. Reciclar és massa evident per no fer-ho. Envasos de cartró i paper, el contenidor blau o el covell del porta-porta. Generalitat de Catalunya. Sempre endavant.
I ara, les efemèrides. Joaquim Quiles, bon dia. Bon dia, Dani. Com estàs? Molt bé, i tu? Com va tot, bé? Bé, aquí. Aquí programant, no? Et veig amb l'ordinador tota l'estona aquí treballant. Com ho portes?
Bé, buscant problemes i a veure si els podem solucionar. Buscant problemes i a veure si els podem solucionar. Jo a mi com a concepte de vida em sembla fascinant. Jo crec que soc una mica així també, buscant problemes. És a dir, jo m'ho podria posar, per exemple, al meu perfil de LinkedIn, saps? Buscant problemes, intentant-los solucionar.
Molt bé, doncs ja tenim aquí la frase de Mr. Wonderful del dia. Marxem a parlar de les efemèrides. Avui ens en portes unes quantes que són bastant variades i transversals. Arrenquem parlant de que tal dia com avui, de l'any 2002, els astronautes de la NASA inicien una missió de manteniment del telescopi espacial Hubble per actualitzar...
els seus instruments i millorar l'observació del cosmos. També, si ens traslladem a l'any 1861, Abraham Lincoln jura el càrrec com a president dels Estats Units en una etapa clau marcada per la guerra de cessació i l'abolició de l'esclavitud. També en aquesta data, l'any 1789, entra en vigor la Constitució dels Estats Units, una de les cartes magnes més antigues encara vigents. I tanquem amb dues efemèrides musicals.
Doncs també el 1678 neix Antonio Vivaldi, compositor italià del barroc i autor de peces tan reconegudes com Les quatre estacions. I finalment acabem amb el 1993 que mor Miquel de Molina, cantaó i figura destacada de la copla espanyola.
Doncs amb ell marxem, amb Miguel de Molina i la seva Bien Pagar, una de les cançons més reconegudes de l'autor. Fem una petita pausa musical escoltant a Miguel de Molina. Tornem de seguida amb el temps. Joaquim, una versada. Igualment, Dani.
Na te debo, na te pío. Me voy de tu vera, jordíame ya, que he pagado con oro tus carnes morenas. No mardigas vallas que estamos en paz. No te quiero, no me quieras,
Si tú me lo diste, yo no te pedí. No me eches en cara que todo lo perdiste. También a tu vera yo todo lo perdí. Bien pagada. Si tú eres la bien pagada.
Porque tus besos compré. Y a mí te supe y te da. Por un puñado de pané. Bien pagá. Bien pagá. Bien pagá. Fuiste mujer.
No te engaño, quiero a otra. No creas por eso que te traicioné. No cayó en mis brazos, me dio solo un beso, el único beso que yo no pagué. Na te pío, na me llevo,
Entre esas paredes dejo sepultar penas y alegrías que te he dado y me dite y esas joyas que ahora pa' otro lucirán. Bien vaga, si tú eres la bien vaga,
porque tus besos compré y a mí te supe y te dar por un puñado de fane bien pagá bien pagá bien pagá fuité
Treu la llengua. Treu la llengua fora, al carrer.
És clar que s'ha de treure la llengua, però com puc treure la llengua? Com trec la llengua al carrer quan la persona amb qui parlo no treu la llengua? O a la feina, a l'escola, a la universitat, quan a les aules i a les sales de reunions ningú treu la llengua? Com trec la llengua a les xarxes comentant i compartint si la gent m'insulta per treure la llengua? O a internet, quan els cercadors no m'entenguin però jo vulgui continuar treient la llengua? Entra ja a la guia de l'activista pel català i descobreix tot el que pots fer per la llengua.
Provem-ho en català.
Generalitat de Catalunya. Sempre endavant. Hola, soc la Mireia Belmonte. En la natació, la velocitat és clau i també ho és per salvar una vida. Davant l'ictus, trucar ràpid al 112 és fonamental. Si notes un canvi brusca en una persona, com ara pèrdua de força a una banda del cos, canvis en la parla o en l'angès de la cara, truca ràpid al 112. No t'ho pensis. Davant l'ictus, truca ràpid al 112. Generalitat de Catalunya.
Estudio l'EFP d'auxiliar d'infermeria. Puc aportar molt al sector de les cures. Jo faig energies renovables. Curso una FP dual. Estudio i treballo alhora. El teu fill pot ser un d'ells. Descobreix el seu futur a fp.amb.cat. EFAPRO. Amb l'EFP aviat podran volar. Amb el suport de la Fundació Barcelona Formació Professional i l'AMB. Hi ha una màgia que no té truc. És la màgia de compartir una estona amb algú i parlar-hi. Vols practicar català? Vols ajudar algú a parlar-lo?
Apunta't al voluntariat per la llengua. El programa de les parelles lingüístiques ab-xl.cat. Perquè quan parles, fas màgia. Generalitat de Catalunya. 100 milions i mig de futurs.
Doncs seguim avançant al nostre magazín, 6 minuts per arribar a les 11 del matí. Ara és moment de saludar en Carles Rius. Carles, bon dia. Molt bon dia. Comencem aquest espai del temps presentant la nova borrasca, que té nom. Sí, es diu Regina, és una borrasca que es va despenjar de la circulació nord. Aquests últims dies teníem anticicló, es va despenjar, va retirar aquest anticicló cap a les Canàries...
I aquesta regina ha fet un recorregut, el típic recorregut que acaba en situacions de llevant a la costa mediterrània, i bé, a la costa nostra mediterrània, als països catalans. El recorregut típic és baixar fins al sud de Portugal, entrar per l'estret de Gibraltar...
i anar a petar més o menys el seu centre cap a zones entre Múrcia i Algèria. O sigui, en aquesta zona és quan el centre de la depressió pot provocar que els béns allavantats comencin a afectar tot el que és la costa valenciana i també la costa catalana. Ara en aquests moments tenim alguna precipitació puntual cap a la zona del Pirineu Aragonès, també cap a la Vall d'Aran, el Pallars Sobirà, l'Alta Ribagorça. En aquesta zona hi ha alguna precipitació en aquests moments.
Els vents comencen a girar i estan afectant d'una manera força clara Castelló i València, que al llarg de les properes hores també arribaran aquests vents allavantats cap a la zona del delta de l'Ebre. Hem de dir que nosaltres aquest matí ja estem rebent una miqueta de vent, però és un vent més agregalat, encara no és llevant.
Perdó. El vent. Llavors aquest vent a poc a poc deixarà de ser gregal i començarà a ser llevant. I quan comença a ser llevant és quan ens arribaran les precipitacions. Tots els mapes ens marquen la possibilitat de pluja, sobretot demà dijous. Avui un dia gris, encara amb unes temperatures més o menys estables...
Ahir vam arribar a 16,8, que és la màxima en aquest mes de març. Avui més o menys també es quedarem al voltant dels 17 graus. I a les nits, com que està bufant aquest gregal, és un vent que ha arrencat des d'Àfrica i està fent una circulació marítima, no tenim temperatures massa baixes. Més o menys estem enxampant...
La temperatura que tenim al mar ara, com que és un vent una mica humit de mar cap a terra, doncs estem al voltant dels 12 a 13 graus de mínima. Recordeu que diumenge, per exemple, teníem 6 de mínima, o sigui, les temperatures mínimes han pujat molt fruit d'aquests núvols i d'aquests vents més humits. Així que els núvols han d'anar més, cada cop en tindrem més, aquests núvols cada cop seran més destacants, i avui també destacarà el vent, un vent que a partir de... ara ja està bufant, però aquest migdia, aquesta tarda, ja bufarà amb una certa intensitat, és un vent que es reforçarà al llarg de les properes hores...
i demà serà un dia realment fumut, o sigui, la pluja, gairebé tots els mapes coincideixen més o menys cap a les 8, 9 del matí, començarà a arribar, pot ploure més de 20 litres per metre quadrat, podem tenir ruixats en forma de tempesta, o sigui que demà és un dia en què la precipitació pot ser destacada a bona part del país, on plourà més?
Segons els mapes d'ara, teòricament cap al delta de l'Ebre, les comarques de Tarragona, també es veuran afectades les comarques barcelonines i potser menys cap al nord. Però vaja, de moment, les situacions de llevant varien moltíssim, poden canviar molt la situació en funció d'on es col·loqui el seu centre. O sigui, que si aquest centre que dèiem que anava bellugant entre la costa d'Almeria i de Murcia, la costa marroquina i algeriana, doncs amb petits moviments d'aquesta depressió...
capritxosos, pot fer canviar molt el temps i també pot fer canviar la previsió a 24 hores, o sigui que realment el que estem dient avui s'agafen pinces, però més o menys és el que ara estan marcant tots els mapes. Així demà, dia en què bufarà vent, plourà, o sigui que el paraigües no serveix pràcticament per res.
I a més a més, les temperatures cauen en picat. Unes temperatures que, clar, quan ens arriba la precipitació, ens arriba inestabilitat i encara estem al mes de març, doncs, de tenir una temperatura màxima de 17 graus, com passarà avui, demà baixaríem per sota dels 15. Ens quedarem tot el dia pràcticament entre els 13 i els 14 graus en un dia de pluja. La pluja pot continuar a la tarda.
També ho farà de matinada. Pot haver una pausa entre última hora de la matinada de demà i el matí de divendres, però cap al migdia de divendres es podria tornar a activar aquesta precipitació. Ja diem que això ho haurem d'anar seguint cada dia i anar veient com va evolucionant i...
i també recordar que fins i tot divendres, segons els mapes d'avui, podríem tenir tempestes, o sigui, sentirem trons i llamps, perquè realment ja comencem a entrar en aquella època, que quan entra una miqueta d'aire fred en alçada, es troben temperatures més càlides, doncs pot formar tempestes, doncs és bastant probable que puguem tenir precipitacions. Tant dijous com divendres poden ser dos dies en què les precipitacions superin els 20 litres per metre quadrat, o sigui, que és una molt bona precipitació, i sobretot es veurà molt beneficiada la conca del Llobregat i la conca...
del Ter. En aquestes dues conques encara acumularem una miqueta més d'aigua i poden haver precipitacions importants, que tot això va als pantans, tot i que la precipitació, creiem més destacada, estarà més vinculada al punts de la costa. I a partir de divendres... Aquí és on ve la pregunta. Sí, les previsions ballen una miqueta més, és més complicat precisar. Si estem dient ja que en 24 hores et pot enganyar la Regina, et pot canviar completament el temps, imagineu-vos a 72 hores. O sigui, dissabte, en principi, vist des d'avui...
Doncs continuaria plovent, sobretot de matinada, al matí tindríem una pausa, tindríem sol i núvols, i a la tarda es podria escapar algun ruixat. Ja parlem de molt poca cosa, però a la tarda o dissabte podria caure alguna gota. Però tindrem també estones de sol. De nit es podria revifar una mica la precipitació, molt poc. El diumenge no tots els maples diuen el mateix, però és un dia en què podria estar bastant gris, perquè tindrem una altra bafarada.
d'aquesta regina i podria tapar el cel i pràcticament no veuríem el sol i hi ha aquestes possibilitats de pluja que no tots els mapes ho indiquen, o sigui que serà un dia gris, és bastant probable però que hi hagi precipitació encara ho hem de deixar que passin uns quants dies per poder-ho precisar així que continuem amb una situació de llevant, d'inestabilitat que podria acompanyar-nos gairebé 4 o 5 dies però que encara no podem precisar a partir de 48 hores no podem precisar què acabarà passant, sobretot el cap de setmana i el dilluns i el dimarts de la setmana que ve
Perfecte, doncs demà amplim informació, molt pendents de diumenge, que tenim el festivalet de Folk. Això mateix. Gràcies, Carles. Una abraçada amb vosaltres. Petita pausa per butlletins. Tornem de seguida. Fins ara. Bon dia, us informa Joan Bota.
Pedro Sánchez recupera el lema de no a la guerra per respondre a les amenaces de Donald Trump a tallar les relacions comercials amb Espanya. En una declaració institucional ha rebutjat frontalment el conflicte a l'Orient Mitjà i fa una crida a la desesclada perquè aquest conflicte no acabi amb una gran guerra. Madrid, Tenia Tàpia, bon dia. Bon dia, una declaració sense preguntes on Sánchez ha sintetitzat així la seva posició. La posició del govern d'Espanya se resume en quatre palabras, no a la guerra.
El president espanyol demana no repetir errors del passat i assegura que la seva visió no és ingenua, sinó coherent, i ha advertit que no la canviaran encara que Trump, sense esmentar-lo, els amenaci. No vamos a ser cómplices de algo que es malo para el mundo y que también es contrario a nuestros valores e intereses, simplemente por el miedo a las represalias de alguno.
Sánchez ha garantit que hi ha recursos suficients per poder mitigar l'impacte del conflicte si fos necessari i que ja hi treballen i ha insinuat que Trump va a la guerra per tapar debilitats internes i de pas a enriquir-se. Tania Tàpia, Catalunya Ràdio Madrid. Afegim que fa uns minuts el president Saludilla ha enllaçat a X aquesta declaració institucional fent-se seu també ell el lema de no a la guerra.
Més notícies, Natalia Ramon. El líder del Partit Popular, Alberto Núñez Fejo, ha acusat Sánchez d'haver-se en amistat amb els Estats Units per interessos polítics, per esgarrapar vots, diu, a l'esquerra del PSOE. El senyor Sánchez no puede utilizar sus necesidades políticas para ir contra la seguridad de España, contra la estabilidad de España y contra el posicionamiento de España en el mundo, con el objetivo de quitarle unos votos a la izquierda más radical española.
Mentrestant, el govern espanyol ha trasllat la seva sorpresa al canceller alemany per no haver defensat Espanya davant Donald Trump. El president dels Estats Units va amenaçar amb aquest trencament de relacions amb l'estat espanyol mentre estava reunit amb Friedrich Merz ahir a la tarda a la sala oval de la Casa Blanca. El ministre d'Exteriors, José Manuel Álvarez, ho ha revelat a Televisió Espanyola.
Le he trasladado nuestra sorpresa ante esas palabras. Cuando uno comparte con un país una moneda, una política comercial común, espera la misma solidaridad que España ha tenido, por ejemplo, con Dinamarca.
I la Unió Europea està disposada a actuar davant l'amenaça de Donald Trump de trencar relacions comercials amb Espanya. Recorden que la política comercial és competència exclusiva de Brussel·les. Anem fins allà, Bruno Forte Amires. Bon dia.
Hola, bon dia. En un escrit, la Comissió Europea es solidaritza amb Espanya i avui va un pas més enllà en el seu suport a Madrid. L'executiu comunitari diu que, si cal, actuarà per defensar els interessos de la Unió Europea en resposta a l'amenaça de Donald Trump de tallar el comerç amb Espanya.
Brussel·les ho remata dient que les relacions comercials entre la Unió Europea i els Estats Units haurien de ser estables i predictibles. I avisa que en una època de disrupcions globals, a Washington també li interessa preservar els seus lligams comercials amb Europa. Bruno Fortea, Miras, Catalunya Ràdio, Brussel·les.
I a tot això, avui entrem en el cinquè dia de guerra. L'exèrcit d'Israel ha anunciat una onada d'atacs a gran escala contra Teheran. Segons Televip, aquest matí han destruït un centre de mísils balístics i han abatut un avió de combat. Per la seva part, l'exèrcit nord-americà ha explicat que s'han bombardejat uns 2.000 objectius i s'ha eliminat tota la marina iraniana, diuen. En aquest sentit, l'enfonsament d'un vaixell iranià a prop de la costa de Sri Lanka...
podria estar vinculada a aquesta ofensiva. Hi hauria un centenar de desapareguts i s'han rescatat 30 persones, segons les autoritats de Sri Lanka. En paral·lel, cases francesos i grecs han entrat en acció per abatre parells sospitosos a diferents punts de la regió.
L'expresident de la Generalitat, Artur Mas, creu que Esquerra Republicana hauria de clarir si manté la confiança en el president Salvador Illa en cas que no li aprovin els pressupostos, ho ha dit en una entrevista al matí de Catalunya Ràdio. Si el senyor Salvador Illa és president de la Generalitat perquè dos partits, a part del seu, el van votar, vol dir que són aquests partits els que tenen la responsabilitat de donar continuïtat a la legislatura o no? I si és no, ho han d'explicar.
I el per què? Pensen que això és una decisió que és equivocada o que aquest model està esgotat? Ho pensen, això, Esquerra Republicana o no? Torrenien a fer confiança en el president Illa o no? L'expresident ha tornat a defensar que Junts et regrupi i integri totes les sensibilitats i persones que formaven part de l'antiga Convergència. Artur Mas ha assegurat que Carles Puigdemont té totes les eines i la capacitat per decidir el que cregui millor per aquest projecte.
Esports, Marcos García. El Barça queda tocada a la remuntada contra l'Atlètic de Madrid. Ahir a la tornada a les semifinals de la Copa del Rei, Barça 3, Atlètic de Madrid 0. L'equip Matalassé passa pel 4-0 de la nada. Avui sabrem l'abast de les lesions de Cundé i Valde. Ahir no van poder completar el partit. Avui es juga a la segona semifinal de la Copa entre la Real Societat i l'Atlètic Club, amb avantatge d'un gol per la Real del partit de nada. També avui partit pendent de Lliga entre el Rayo i l'Oviedo.
El Madrid perd el davanter Brasile Rodrigo per al que queda la temporada per lesió. Encara en futbol el primer partit de la fase de classificació per al Mundial Femení del 2027. Espanya 3, Islàndia 0. Anem vol al Granoller sense opcions de passar els vuitens de final de la Lliga Europea. Ahir Porto 34, Valomano Granollers 33. I en bàsquet el reier de Venècia serà el rival de l'Uni Girona. El proper 15 d'abril, als quarts de final de la final de CICS a Saragossa de l'Eurolliga Femenina.
Fins aquí les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia. Passant 6 minuts de les 11 us informa Mariona Salas Vilanova. El ple municipal de Sant Jús ha aprovat el mes de febrer una modificació puntual del Pla General Metropolità amb l'objectiu d'adaptar la normativa urbanística als nous reptes d'habitatge i alhora preservar el teixit comercial del municipi. La proposta permetrà un increment moderat de la densitat residencial sense alterar la fisionomia urbana ni la tipologia d'edificació existent, majoritàriament formada per habitatges unifamiliars i edificis de baixa alçada.
La mesura planteja ajustar el càlcul de la densitat residencial passant de l'actual límit d'un habitatge per cada 100 metres quadrats de sostre edificable a un habitatge per cada 80 metres quadrats i fins a un habitatge per cada 70 metres quadrats en el cas d'habitatges de protecció oficial.
La modificació també permetrà en determinades parcel·les la subdivisió d'habitatges unifamiliars mantenint la mateixa tipologia edificatòria. Així, en parcel·les de més de 400 metres quadrats es podrà autoritzar habitatge bifamiliar, mentre que en parcel·les de més de 600 metres quadrats es podrà permetre habitatge trifamiliar sempre que un dels habitatges sigui protecció. L'objectiu és generar més habitatge en sol urbà consolidat i afavorir l'habitatge assequible sense expandir el municipi.
Pel que fa a Medi Ambient, Sant Jus continua avançant en la gestió sostenible dels residus tèxtils i en la lluita contra l'emergència climàtica. Segons dades fetes públiques aquest 2026, la ciutadania ha dipositat quasi 87.000 quilos de roba en desús als nou contenidors taronges de solidança roba amiga distribuïts pel municipi.
una acció que ha permès evitar l'emissió de més de 700.000 kg de CO2 a l'atmosfera i fomentar l'economia circular amb valor social. Aquest sistema de recollida ha assolit 4,13 kg de roba recollida per habitant i any, una xifra que se situa per sobre de la mitjana catalana de 2,35 kg per habitant. El projecte Roba Mega promou la reutilització i el reciclatge de tèxtils, evitant que la roba es converteixi en residu i contribuint a reduir l'impacte ambiental del sector tèxtil.
El model també incorpora un fort component social, ja que impulsa itineraris d'inserció sociolaboral per a persones en situació de vulnerabilitat. En col·laboració amb serveis socials, Solidants ha facilitat quatre contractacions laborals vinculades a la gestió de residus i ha ofert formació ocupacional a sis persones del municipi, reforçant així un projecte que combina sostenibilitat ambiental, economia circular i inclusió social. I en cultura, la pròxima conferència, organitzada per l'Aula d'Extensió Universitària de la Gent Gran d'Esplugues i Sant Just,
Porta per títol Com es va salvar la central nuclear de Bandallós i anirà a càrrec de Jaume Rui, bomber i Alfons Ortí, ex-socs director de la central de Bandallós. L'acta tindrà lloc el 5 de març a les 6 de la tarda a l'Auditori de la Residència de la Mallola.
La sessió abordarà els fets que van permetre evitar un desastre nuclear a la central de Vandellós, un dels episodis més rellevants de la història recent del sector energètic a Catalunya. Els ponents explicaran com es va gestionar la situació d'emergència, el paper dels equips d'intervenció i les decisions tècniques i operatives que van permetre controlar la incidència. L'acte és obert al públic, amb entrada gratuïta pels socis i sòcies de l'Eula d'Extensió Universitària i una aportació de 5 euros per a les persones no associades.
I això ha estat tot. Tornem amb més informació al butlletí horari de les 12. Fins ara.
Bona nit.
Keep the secrets out of your tongue. No se cuentan los secretos del boss. Usando la calle como pasarela. Visto blanco y negro, piquete cruela. La sombra de los ojos parece acuarela. Go back to basis, Cristina Aguilera. Papi, yo sé lo que pasa por tu mente. Queda helado cuando acaba de verme. Pero temprano, rápido, cuatro-vente. Aprovecha lo que estoy y he de un suerte. No hago nada y solo noticia. Los noteros se pelan por la primicia. La vi nuevo.
Fue suficiente para tenerte a mis pies Si lo pido me lo traes
Bona nit.
Fue suficiente para tenerte a mis pies Si lo pido me lo traes
Són les 6 del dematí i els carrers no tenen cara. El món sembla desolat com un nen sense la mare. El sol tardaran a sortir i ens farà acceptar el miracle. D'un dia anau repetint un dia com tots els altres.
Rera queda ja l'ahir però l'avui encara tarda. Pels vols de la línia 5 he apurat una calada. I pujo a un metro de nit que es fa clara cada parada. I el primer matí
assenyalen amb el dit i em renyen amb la mirada. I mai havia estat tan difícil enganyar-te. Tinc algun missatge teu, millor contestar-te'l ara. Dir-te, carinyo, estic bé.
Però com s'escriu lo de més com cabran a dins un WhatsApp. Les carícies, els petons que avui li he donat a un altre. I aquells crits fugint per un pati de lloms de l'eixample. Com t'escriuré tot això si amb prou feina sé paraules.
Ser cigarro, ser cafè, ser croissant de xocolata. M'he creuat sortint del forn, el veí de sota casa. I he mirat de baixar el front, però m'ho ha vist només mirar-me. Que mai havia estat tan difícil.
Hola, sóc en Daniel Martínez i t'acompanyo cada matí a la Rambla, al magazín de matins de Ràdio d'Esvern. De dilluns a divendres de 10 a 1 repassem l'actualitat de Sant Just. Parlem de les iniciatives que neixen al poble i ho fem amb els seus protagonistes. Descobrim propostes culturals, escoltem bona música i fem moltes coses més aquí, a Ràdio d'Esvern.
Tres hores per parlar, per estar informats, participar i sentir-nos més a prop que mai.
Continuem el nostre magazín amb l'entrevista del dia. Avui en aquest espai parlem amb Isabel Darder, portaveu del PSC Sant Just, per valorar els principals acords del ple de febrer, també amb mesures sobre sense llarisme, urbanisme, esport i diverses emocions polítiques. També parlarem de l'actualitat municipal i en aquest cas ho fem tots saludant a Isabel Darder. Isabel, bon dia. Bon dia. Gràcies per acompanyar-nos un mes més. A vosaltres per convidar-me.
I arrenquem amb aquests acords del ple ordinari de març. Arrenquem amb el primer bloc parlant que el ple va aprovar l'adhesió de Sant Just a la taula de sense llarisme del Baix Llobregat. Què suposa aquesta adhesió per al municipi i quins objectius es volen aconseguir?
Bé, la taula sense llarisme jo crec que és una decisió del Consell Comarcal que hi ha un tema que és el sense llarisme, que vol dir persones que no tenen llar, no només persones que viuen al carrer, sinó persones que no tenen llar, que també es contempla les persones que estan en un pis ocupat o persones que viuen... Algú els ha deixat una habitació o persones que estan provisionalment en algun refugi o en algun lloc. Tot això és sense llarisme.
I tant el Consell Comarcal com, jo crec, tots els Consells Comarcals de Catalunya hi ha una sensibilitat molt alta pel que està succeint en aquest moment. Un dels problemes és que l'habitatge s'ha encarit molt, hi ha poc habitatge, han vingut moltes persones noves a Catalunya i, per tant, tot això hi ha una necessitat molt alta.
I llavors s'han fet diverses trobades al Consell Comarcal i s'ha creat aquesta taula amb la intenció de compartir la informació del que passa en les poblacions del Vall d'Obregat i de pensar en mesures mancomunades en tots els municipis des del Consell Comarcal per poder atendre aquesta necessitat de la forma...
peculiar que té cada municipi o que té la comarca. Habitualment, en aquests espais d'entrevista, estem parlant d'un concepte que potser a alguns dels oients els resulta no del tot quotidià, que és el fet de parlar del Pla General Metropolità. L'hem explicat en diverses ocasions aquí en Antena, en Emissió, al 98.ufm,
I, bàsicament, en aquest ple del mes de febrer també es va aprovar inicialment la modificació puntual del PGM, d'aquest Pla General Metropolità, en aquest cas per regular usos i densitat en planta baixa, especialment en el nucli antic. Com pot beneficiar això a la vida urbana i a la convivència veïnal?
A veure, la sensibilitat de l'equip de govern de l'Ajuntament és donar resposta a les necessitats del municipi i, com he dit abans, una de les respostes és que hi hagués més habitatge i més habitatge assequible. En el nostre municipi tenim quasi ja plenes totes les possibilitats de crear nou habitatge, encara en queda alguna, però molt poques,
I pensàvem també en noves maneres d'intentar que els joves de Sant Just es puguin quedar a Sant Just, crear més habitatge assequible, etc. I una de les maneres, que és un gra de sorra segurament, però que jo crec que tot ajuda, és augmentar, com tu molt bé has dit, la densificació de Sant Just.
I es pot fer de dues maneres, en tot cas és la que ha triat l'equip de govern. Una és...
Proposar als propietaris de les cases unifamiliars grans que vulguin convertir-les en vivendes de dos o tres vivendes, per dir-ho, habitatges, però sense augmentar el volum, sense augmentar la capacitat. Per tant, les puguin dividir.
Com és el cas d'algunes torres d'aquí del municipi que ja ens atovem amb això. Hi ha habitatges a Sant Jus molt grans i moltes vegades també pensem que abans les famílies eren nombroses, abans vivíem més d'una generació amb un sol habitatge i ara hi ha molta gent que viu sola, les coses en canvien molt, no se necessita tant habitatge, a més és molt car mantenir un habitatge tan gran.
I donem la possibilitat d'aquests habitatges es puguin dividir en dos i en tres. Depèn del tamany de les parcel·les, etcètera. Llavors, el que sí que fem és dir que la tercera divisió, o sigui, el tercer habitatge que es crida, ha de ser d'HPO, d'habitatge de protecció oficial. Per tant, tindrà que ser de lloguer d'aquest tipus. Ens sembla que és una manera d'anar creant habitatge. I aquesta és una de les modalitats. I l'altra és...
Els locals que hi ha a Sant Lluís, que segurament teniu al cap molts locals que es van crear i mai s'han obert com a botiga o com a despatx o com a el que sigui, no s'han obert mai com a negoci i que estan tancats des de sempre i intentar promocionar que aquests locals puguin convertir-se en vivendes també de protecció oficial.
perquè puguem donar un tomb... Això és augmentar la densitat. No és canviar el municipi ni fer més cases, més pisos a sobre de les cases, no. És donar aquesta possibilitat. Entenc que això són mesures per pal·liar una mica aquesta crisi de l'habitatge, perquè realment viure en un local... Hi ha locals de molts tipus i es poden adaptar. El que sí que...
Té de bo també aquesta adaptació nova, és aquest canvi, és que el que fem és protegir les zones d'eixos comercials que no ho estaven. I llavors diem, definim uns eixos comercials, que tots els coneixeu, no cal que els ho digui, és allà on hi ha més botigues a Sant Lluís, i els protegim, perquè clar, el que podia passar amb aquesta nova normativa és que alguns...
Locals que en aquest moment són botigues, són despatxos, són tallers, es convertissin en vivenda i això no té... i convertiríem Sant Jus en un poble que no té vida, perquè els comerços fan vida al poble.
Llavors el que fem és protegir aquests eixos comercials, que fins ara no ho estaven, i dir aquí només es podrà fer vivenda a darrere botiga, com abans. S'haurà de protegir tota la façana comercial i hauran de fer botigues.
si el local és molt, molt gran, doncs darrere botiga que era abans, on vivien les persones, es podia fer una vivenda. Però en tot cas, protegim els eixos comercials i demanem l'oportunitat a aquells locals que fa molt temps que estan buits, jo recordo, per exemple, els de la carretera allà a les bases de Sant Pere, hi ha uns locals que fa molt temps que estan buits, no hi ha hagut mai ningú, doncs donar l'oportunitat de crear vivendes.
De protecció oficial, sobretot. Aquesta és una de les accions que entren dins d'aquest pla general metropolità. Alguna qüestió més a destacar d'aquest punt? No, ja he dit que hi ha dues opcions, convertir les parcel·les en les vivendes en dividides i els locals en vivendes d'HPO.
Entesos. Molt bé. Doncs passem al següent punt. Passem a parlar del ple que ha aprovat també bases per subvencions esportistes i escoles de dansa. En aquest cas ja és una dinàmica que el govern municipal porta des de fa uns quants anys i entenem que si ho fan és perquè té una importància aquesta decisió pel govern municipal.
Sí, el que succeeix és, per exemple, aquestes bases es van aprovar ja fa un any i les hem estat aprovant un any i el que hem fet és una petita modificació perquè la sol·licitud per demanar aquests ajuts a les bases posava que tenies que accedir a través d'un aplicatiu que fan servir les entitats per demanar subvencions.
I ens hem adonat que amb aquest tipus de peculiaritat, que a més els vam treure precisament de les bases generals, els vam treure i vam fer unes bases específiques, tampoc amb aquest aplicatiu funciona perquè són persones físiques i a més són escoles.
no són empreses, no són associacions, i llavors el que hem fet és dir, bueno, la forma de sol·licitar aquest ajut serà a través de la instància ordinària que hi ha a la pàgina web, que és com es feia abans que hi hagués l'aplicatiu per demanar subvencions a entitats.
Abans de passar a les mocions polítiques i tenint una mica ja sobre de la taula alguns dels temes que es van tractar en aquest ple ordinari de març, ens agradaria saber com ha valorat el Partit Socialista Sant Just d'Esvern i com ha valorat la seva portaveu, Isabel Darder, aquest ple ordinari de març. Bé, jo crec que va anar bé, va ser interessant. El més interessant van ser possiblement les mocions, perquè hi va haver bastant debat. Ara hi entrarem també en això.
I...
I enriquidor. Jo crec que moltes vegades la tasca diària de govern ens porta a ser poc conscients que necessitem explicar molt més la tasca que fem, per què la fem d'aquesta manera, quina és la manera que triem, quin és el dia a dia del govern. Jo crec que els plens serveixen per això, perquè malgrat que no hi ha molta gent que els escolta, però jo crec que és interessant.
segurament el fet que sortir en directe també hi ha més gent que pot escoltar-los i, per tant, veure el debat que es proposa i les solucions que es proposen, fins i tot, no sé, venir a la sessió de 6 a 7 i fer preguntes i fer demandes sobre les necessitats.
Recordem que el ple es pot seguir pel canal de YouTube de santjus.cat, de l'Ajuntament del nostre municipi, i bé, també entenc que anirem veient un increment d'aquestes visualitzacions al llarg dels propers mesos, perquè també el taulell polític es començarà a moure ja de cara a les eleccions municipals del 2027.
Marxem a parlar de les mocions polítiques. Deia la portaveu que va ser un dels aspectes que va tenir una mica més de suc i també de rellevància en aquest ple del mes de març. En aquest cas, el ple va donar suport a la moció en defensa del nou model de finançament autonòmic, també posant una mica en valor aquesta qüestió. Quin posicionament defensa el PSC en aquest cas?
El PSC va ser qui el va presentar perquè ens sembla que és un canvi substancial, és un nou model que no s'havia fet fins ara i que a més dona més recolzament als ajuntaments i els dona més possibilitats i els ajuda molt més...
amb totes les qüestions educatives, de salut, amb tots els serveis a les persones també. Ens semblava important poder-ho explicar i que la Ciutadania el conegués i que a més li donéssim un recolzament des de l'Ajuntament dient que nosaltres estem d'acord. És un nou model de finançament perquè
el que fa és ajustar molt més les necessitats a la diversitat d'autonomies que hi ha a Espanya. I llavors el que fa és que en el moment en què es va crear el primer model de finançament, l'últim, que era el del 2008 i va caducar el 2014,
El moment que es va fer... Després es van anar incorporant autonomies que van anar agafant noves competències i per tant ara es quedava desajustat. Hi ha més autonomies que tenen més competències i per tant quan es va crear el 2009 no n'hi havia tantes.
I una altra cosa que també es va fer és ajustar a la població real que hi ha en cada autonomia. Com deia la població real, vol dir el nombre d'infants, el nombre de gent gran. Les necessitats de les autonomies són diferents en funció del tipus de població que té, de dones, d'homes, etc. Perquè hi ha unes necessitats pel que fa als serveis d'educació, als serveis sanitaris o als serveis de...
de seguretat, etcètera, de sabers socials, molt diferent que el que fan les autonomies. Llavors, seguint aplicant, el model anterior provocava un desequilibri bastant gran, fins i tot un desequilibri que hi havia entre algunes autonomies hi havia un desequilibri del 34%. Aquest nou model acaba provocant algun desequilibri, però no és gens fàcil perquè hi ha moltes diversitats,
i provoca un desequilibri com a molt del 14%. Per exemple, poso un exemple. El desequilibri, a més, no tenia a veure amb el tipus de població ni amb la riquesa d'aquella autonomia. Per exemple, la Cantàbria, que és una comunitat rica, tenia un 34% més de...
de guany estructural, que Múrcia, que és una comunitat pobra, per tant això no tenia cap sentit i això és un exemple. Múrcia sortia perdent.
I amb aquests desequilibris podríem dir que Catalunya, per exemple, estava infrafinançada, com molts partits polítics. El que hem fet és posar-nos al dia, perquè nosaltres tenim moltes més competències, tenim molta més població, i tenim més població jove, molta població de gent gran, que quan es va fer el model anterior no ho teníem. I per tant això el que hem fet és posar al dia el que nosaltres necessitàvem.
Entesos, marxem a la següent moció que es va plantejar per incorporar criteris lingüístics en contractació pública i l'atorgament de subvencions també en aquest cas va ser aprovat. Com valora el seu grup aquesta proposta, el fet que hi hagi aquests criteris lingüístics en la contractació pública?
Sí, nosaltres vam fer un sí crític perquè nosaltres estem d'acord amb defensar el català i per sobre de tot perquè necessita... De fet, el conseller va ser rebut per l'alcalde fa unes setmanes. Sí, i a més és el primer conseller de Pública Lingüística que té un govern de la Generalitat de Catalunya nomenat pel senyor Illa. No hi havia existit cap vegada. I va venir aquí i ens va explicar que el que està fent és...
organitzar una sèrie de programes i propostes pels ajuntaments i per als Consells Comarcals i les Diputacions de com promocionar més el català en diferents àmbits, en la restauració, en l'escola, en diferents àmbits.
Llavors aquesta proposta el que deia és que nosaltres exigíssim en les contractacions que fa l'Ajuntament que es parlés català. I nosaltres ens diuen que ens sembla que sí, però potser només...
quan hi ha les persones que atenen el públic, les persones que fan comunicacions, etc. Les persones que això no necessiten tenir el català, malgrat que ens sembla que tothom hauria d'aprendre'l, però no és tan fàcil perquè no tenim tantes formacions de català per atendre tota la població que necessita. Malgrat que sigui necessari, no hauria de ser obligatori? Bé, sí, obligatori. Tot cas, com que fins ara no ho havíem posat mai,
Exigir-ho d'entrada ens semblava fort per a tothom i jo crec que amb el temps ho podem fer. Per exemple, nosaltres en el plec de licitacions pel parador ja ho hem demanat. Hi ha punts per atendre en català el públic que ens sembla important. És que realment
Si no, lluitem ara per la llengua catalana. En pocs anys és una llengua que és minoritària, que està perdent molts parlants i molts escoltants per internet, perquè no és prioritària internet i, per tant, hem de lluitar per aquesta llengua que és la nostra i és la llengua en què...
dels nostres avis, dels nostres pares i hauria de ser dels nostres fills i a més la llengua en què estimem, en què expressarem emocions, en què escrivim i té una riquesa altíssima, és la nostra. Molt bé, doncs tanquem aquest bloc parlant d'aquella emoció que no va prosperar, estem parlant de la moció d'Esquerra i la CUP per impulsar un model de seguretat democràtic, preventiu i de proximitat. Quins van ser els motius d'aquesta negativa, Isabel?
Sí, nosaltres, no sé, suposo que ho sabeu, però quan es presenten mocions que es presenten habitualment 15 dies abans del ple, a vegades tenim la intenció d'aprovar-les, el que fem és negociar amb el partit que les ha presentades i els presentem les menes i els diem si afegeixes aquest paràgraf en Sant Mirebé, si envies aquesta paraula, si treus aquest punt, no?,
I en aquesta moció que venia molt dirigida al que havia succeït a les festes de tardor, nosaltres vam demanar que es tragués un dels punts que hi havia i Esquerra i la CUP, que eren qui ho presentaven, van dir que no, que no volien treure aquest punt, que els semblava un punt molt important.
Nosaltres els vam dir que el que succeeix amb la seguretat és que no és una qüestió de fer molts plans i molt organitzats i moltes reunions, sinó és que teniu bons protocols. I un dels punts ho deia, i a nosaltres ens sembla bé. I a més, fer prevenció.
Treballar, i a més ens va donar la raó el que ha succeït a les festes de tardor, treballar amb els cossos de seguretat i les persones que organitzen les festes abans, dir què pot passar, què no pot passar. I també hi afegíem una cosa que la va explicar l'alcalde molt bé al ple, i jo trobo que va ser molt encertada, que és dir, per molts plans i per molts protocols que fem, al final qui acaba executant la seguretat són les persones.
I el que ningú garanteix per molts plans que fem és que les persones que acaben executant aquestes seguretats potser aquell dia tenen un mal dia, potser aquell dia no han estat a l'alçada, potser aquell dia no han respost de la forma correcta. I això no ho podrem evitar per molts protocols que hi hagi. I per això nosaltres volíem que traguessin un dels punts, que era fer una mena de pla...
I també a vegades saps què succeeix? Que a vegades es presenten moltes mocions i les aprovem perquè amb el paper, el paper ho aguanta tot, farem un pla, deixarem de fer, i després si no l'acabem fent, que ens hem compromès a fer una cosa seriosa, a nosaltres ens semblava que amb el que teníem en aquest moment i com ho estàvem fent i com ho estàvem portant era suficient i no ens semblava que havíem d'anar més enllà.
Molt bé, tanquem amb altres temes d'actualitat. Marxem ja a l'últim punt, a l'última pregunta, se'ns acaba el temps. Volem parlar del nou butlletí municipal que ha arribat a les llars en torn de les setmanes finals de la setmana passada i que en aquest cas també està disponible a l'enllaç que podeu trobar a la notícia de comunicació al web de santjus.cat i a la mateixa web podreu trobar també el butlletí municipal.
En aquest cas destaca la instal·lació de l'escultura Benvinguda al Poble, One, que ja està instal·lada en aquest lloc que dona la benvinguda al nostre municipi en aquesta rotonda. També les tasques dels serveis socials i les activitats programades pel Dia de la Dona i aquí és on ens aturarem ara a parlar d'aquest vuit tema que es celebra i es commemora al nostre municipi.
Sí, jo crec que un any més arribem al 8M i crec que és molt important que ens hi aturem i que tots reflexionem una mica. Què hem fet durant aquest any? Què ha passat? Quin és el dia a dia? Hem anat canviant, hem millorat, hem ajudat a la igualtat de les dones.
Què passa amb la fractura social? Estem al 24%. És molt fort entre dones i dones els llocs de treball. Jo crec que hem de reflexionar. Jo he fet un article que dic el 8M batega perquè ens ajuda a recordar que és tot l'any que hem d'anar bategant per aquesta igualtat.
Fem tres actes principals, un el divendres dia 6 a la tarda, que és una obra de teatre que la fa la companyia de les frites, que es diu Bonfair Show, i que serà molt divertit, i després hi ha un aperitiu i un sopar al Casal de Joves, i cal reservar tiquets per 15 euros, les dues coses conjuntament.
Després el dissabte al matí hi ha una masterclass de zumba familiar i un vermut feminista que serà a les 11 del matí. I el diumenge primer a les dos quarts de deu farem una repintada del mural feminista que hi ha a la plaça Camuapa.
I després, conjuntament, hem organitzat amb l'Ateneu un festivalet de folk amb veus femenines, que és una proposta musical on s'ofereixen recorreguts en tres concerts simultàniament, en tres espais singulars Sant Just, que és Can Cardona, Les Escoles i Mercart.
Aquí també es demana que la gent s'inscrigui i vagi fent el recorregut d'aquests tres concerts feministes. És un preu de 7 euros, es pot adquirir a Entràpolis i a l'Ateneu. Molt bé, doncs Isabel Darder, amb això tanquem l'entrevista d'avui. Moltíssimes gràcies per visitar.
Ràdio d'Esvern i també per posar-nos una mica al dia de l'opinió del Partit Socialista de les accions que està fent també a Govern. Una abraçada i ens escoltem i també xerrem el mes vinent ja parlant del darrer pleg, en aquest cas serà el ple de març. Moltíssimes gràcies. Bon dia a tothom. Fem una petita pausa. Tornem de seguida.
No, no. We used to be crazy in love. Can we go back to how it was? When did you get too comfortable?
012. La Generalitat al teu costat.
Si com a dona vols saber quins recursos tens al teu abast, a les oficines d'informació de l'Institut Català de les Dones trobaràs l'atenció que necessites. Et podem orientar sobre salut, ajuda afectiva o sexual o assessorar sobre qüestions específiques per a dones i infants. Separacions, règim de visites, pensió i custòdia dels fills, abusos o situacions de violència masclista. Per tots aquests casos trobaràs un servei gratuït d'atenció psicològica i assessorament jurídic. Entra a Gencat.cat barra Atenció a les Dones.
Les àvies i els avis són sàvies i savis. No deixis que ells ni les seves històries caiguin en l'oblit. Festa de Bici Sense Edat. En Bici Sense Edat és una iniciativa solidària que busca combatre la soledat entre els més grans.
La soledat és el major problema amb el que s'han d'enfrontar les persones d'edat avançada. I depèn de tu, que ho facin sols. Sortides amb bicicleta per al municipi amb la gent gran. Acompanya'ls a veure el poble on es van criar. Dóna'ls vida, que et tornin a sentir el vent a la cara. Et necessiten. I tu a ells, també. Des de Bici Sense Edat, et necessitem. Festa voluntari. Més informació al portal justsolidari.cat o en bicisenseedat.cat. Amb la col·laboració de l'Ajuntament de Sant Just d'Esvern.
Hi, it's Rowling. I'm sorry Charlie Murphy, I was having too much fun.
Són tres quarts de dotze del migdia, seguim el magazín de matins de Ràdio d'Esvern, seguim a la Rambla, i crec que per primer cop en la història de Ràdio d'Esvern, en la història en la que porto aquí el programa, saludo el Josep Farigola. Pep, bon dia, com estàs? Hola, bon dia, Dani, què tal? Bé, bé, molt bé. Quina il·lusió, jo crec que és la primera vegada, perquè sempre he fet secció amb l'Astrid, però amb tu crec que no m'havia tocat mai.
Jo he vingut algunes vegades, però hi havia la Núria encara, però amb tu encara no, però estava jo aquí sol, amb l'Albert, i ell estava a la guixeta, on hi ha aquest noi, el tècnic, bon dia. El Sergio, tenim el Sergio aquí al control tècnic, jo puc estar aquí amb vosaltres, que és molt més agradable i també em permet aquesta proximitat que dona calidesa.
Res, avui parlem del celler de Can Mata, parlem amb un dels socis, en aquest cas amb el Pep, perquè l'Astrid ens visita cada setmana, avui no ho ha pogut fer, i li ha dit al Pep, Pep, vés tu? I el Pep ha dit, jo necessito els apunts, ja he vingut aquí amb el seu avió, preparat, ben fet. Com els grans locutors, diuen o no, per la memòria no arriba tant.
Home, tu tens molt bona memòria, perquè a vegades aquelles converses que tenim entre vi i vi, o quan vas a buscar alguna ampolla de vi que necessites alguna cosa, el Pep sempre t'assessora i t'explica anècdotes i t'explica coses, o sigui que memòria a tu no te'n falta. No, no, jo per sort tinc, però clar, quan has explicat moltes coses, a vegades si no ho portes apuntat, no t'arriba tot. Certament, certament. I parlant d'això, el que sí que al Celler Camata fem moltes activitats i una d'elles seria...
un tas de vins al celler Herència Altès de la Terra Alta. Molts diran qui és aquest celler. Doncs un celler que no fa molts anys però sí que les vinyes hi eren i la filla del celler, la Núria Altès, ja fa molts anys amb el seu marit, parella...
company, van decidir revolucionar un altre cop, tornar a posar la Terra Alta dins el món del vi, fent un celler de vinyes pròpies, i últimament, bueno, la Terra Alta, com moltes zones vinícules, Catalunya, Espanya, estan buscant la singularitat de les vinyes. A França ja fa molts anys que hi ha una qualificació, i en aquest cas, el dimarts dia 10, a dos quarts de vuit, tastarem
uns vins que fan ells, no tots són de finca, uns són, segons la veritat de RIM, la garnatxa negra, que és el vi de la borrassona, la pilosa, que és la garnatxa peluda, que és una mutació del garnatxa negra,
És una mutació natural que a la fulla de la planta, a la part de sota, hi ha pèl. Per això li diuen la peluda. I el nom es diu la pilosa. Curiós, però, bueno, reflexa el que és el raïm. I l'altre serà una garnatxa blanca, que aquesta sí que és un vi de finca amb una qualificació de l'Incavi, que és la màxima qualificació dels vins de Catalunya.
Com que totes les denominacions catalanes, menys la D.O. Cava, que depèn del Ministeri d'Agricultura, ells els han donat una qualificació superior perquè és una finca que dona un vi diferent. En aquest cas és una granxa blanca i diu Finca La Serra. Quan li van donar el nom es deia Singular Blanc, ara es diu La Serra. Aquests canvis de nom, que a vegades tenen també els cellers...
se suposa que és això, magnificar el nom de la finca. I l'altre serà un cirà adaptat al Mediterrani, originàriament del Mediterrani, molt adaptat també a la zona de Tarragona, i es diu Lo Grau de lo Inquisidor. I és un vi de finca. Perfecte.
El tas, car, no, perquè són vins que no són... Bueno, hi ha una certa elaboració, vins elaborats amb botes de 5.000 litres de roure austríac i el mòdic preu de 25 euros per persona. Jo diria que tothom es pot apuntar, encara hi ha places...
I què és això? Doncs com diu la Núria el Tess, diu que és l'armonia entre el cultiu i el que la terra ens dona. Diu que quan va aparèixer el Rafa, és un noi holandès, eh? El Rafa? Rafael no sé què, sí.
Diu, quan va aparèixer, a la meva vida vam voler donar-li forma al vi, aquesta terra de pedres de Sacà, de Vinyes Velles, de gent hospitalària i xaladora de Cers i de Garbí. El Cers és el vent del nord-oest, el Cerso, a la zona de León, i el Garbí és la marinada. Mhm.
En fi, i volem que els nostres vins siguin el reflex del seu terrer. Això ha dit la Núria Altes, que és la filla del celler. Com no, a Catalunya, a part d'aquest vi, hi ha 24 vins de finca qualificada.
a l'Empordà, al Montsant, al Penedès, al Pla de Baixes i al Priorat també. Concretament quan parlem de cellers de vinya qualificada, què vol dir?
Bona pregunta, què vol dir vi de finca qualificada? Segons l'Incabi, diu, els vins de finca són el màxim exponent de la vinculació entre el sector vitivinícola i el seu territori. Diu, hem donat un home impuls per tal de millorar el posicionament del vi català en mercats claus de tot el món, amb aquesta insígnia. És com un segell de qualitat, per dir-ho d'alguna manera.
I el concepte videfinca es troba a l'article de la llei del 2020 amb data 5 de març. Què diu tot això? Diu que dins d'una denominació d'origen protegida i produït en un territori determinat,
d'una extensió inferior a la del terme municipal, d'on resulten vins amb característiques qualitatives especials de característiques pròpies i s'obté per un procés d'elaboració on ensaller... Ensaller? És el que... D'acord.
que assegura la qualitat del ritme de la immunificació. En fi, uns paràmetres... Una mica és això, és la seguretat que té aquesta qualitat i que... Sí, i resumint, diu l'Incavi, els requisits, antiguitat mínima de 10 anys al registre de l'ADO, un rendiment de producció a un 15% inferior a l'extravers per l'ADO,
i una nota superior a un comitè de tasques. El propietari de les vinyes ha de coincidir amb el del celler. L'elaboració del vi s'ha de fer en un celler situat a la finca o pròxima a aquesta. El vi s'ha de poder dir a l'entorn específic, en fi.
Sí, una sèrie de requisits. No se li pot dir a qualsevol, a això mateix, el celler de comptar amb la trajectòria, prestigi i qualitat en el mercat, un period de 10 anys. Si no és allò, arribar i ja el donar el sugell. Arribar i motre. No. I això és el que, bueno, donarem a tastar. Doncs avui estem parlant d'herència del test, aquests vins ecològics que neixen de l'amor per la terra i el compromís per cuidar-la. Herència del test és un celler familiar que, com bé ha explicat el Josep, el trobem a terra alta, dedicat al cultiu de la vinya,
i a l'elaboració de vins frescos i elegants. Aposten per l'agricultura ecològica i a partir d'aquí també per formar una forma de treball que sigui sostenible i respectuosa amb el medi ambient. Ho estem extrayent del seu web d'herència del TES, on podeu trobar també més informació d'ells. Ens comentava que la Núria del TES
és de Batea, de Terra Alta, i el seu company, el Rafael de Hang, no sé com es pronuncia, en aquest cas, deies, ell és de pare anglès i de mare espanyola, i va néixer a Kent, a Anglaterra. Interessant, interessant. Abans he dit holandès, però és igual. Per allà, per allà, per allà. Al costat, a l'altra banda del canal.
I escolta, ara que els hem presentat una mica, que hem ubicat una mica els nostres oients sobre aquests termes, sobre aquests conceptes, sobre herència al test, sobretot, has tastat algun dels seus vins o què? Sí, vins molt interessants, ells el que volen és això, és fer un vi amb moltes veritats, és un vi fàcil de fer, però ara potser és més complicat, perquè s'ha d'anar combinant que si la carnatxa, la carniena, el cirà,
Aquí ells el que volen és, ja últimament no aquest celler, molts cellers és només utilitzar un sol tipus de raïm. En aquest cas, o la garnatxa peluda, la garnatxa negra, la garnatxa blanca i el cirà. Pins de finca, per exemple, el benufet que fan ells també és d'una finca concreta, tot això t'ho explica al darrere de l'etiqueta, que si és l'alçada, el nom de benufet,
Vé d'un nom àrab, que és el... si ho busques. Sí. Perquè ho explica molt, de l'etiqueta. Van ofet. És un vi blanc, ganache blanca, i sempre, no tots són joves, sinó que els deixen reposar en botes, com he dit abans, de robre, molt grans, que són els fudres. No li donaran el típic gust clàssic que tothom té de la fusta, sinó que l'equilibrarà. Li donarà...
Un equilibri, fruita, acides, i no es notarà aquesta fusta. Això no té barrica. Sí, sí que en té, però és una bota molt grossa. És un vi molt equilibrat. Per això són vins que no són joves. Les serres de l'any 22, el grau d'inquisidor del 21...
Benofet, que em preguntaves del 2024, m'ha aparegut aquí al web, és barema manual en caixes petites, refredament del raïm durant unes 24 hores seguit d'un premsat directe, fermentació espontània amb llevat autòcton en dipòsits de formigó i a partir d'aquí trobem una criança amb betonaix regulars de les lies fines en els mateixos dipòsits de formigó durant 5 mesos per tal de millorar la sensació amb boca.
ens parla d'això i bé, la presentació és molt elegant amb aquest punt de cera, no?, que ara està tan de moda el tap, banyant el tap i molt maco. El dipòsit de ciment el que dona és més frescor al vi. És el que es feia fa 100 anys, 200 anys, els cubs de ciment famosos, no existia a la bota, això van introduir fa pocs anys els francesos, després de la feluxera,
Però antigament tothom té cops de ciment de ciment. Es van reciclar per guardar les ampolles de vies comors per fer l'envelliment.
Doncs Herència el té, és un plaer poder parlar d'aquest celler, poder tastar-lo la setmana vinent també al celler de Can Mata, i en aquest cas no sé si tindrem la Núria, la tindrem allà o ho fareu vosaltres? La Núria no sé si vindrà, el que sí que vindrà és un noi que treballa al celler, que també, bueno, ja fa molts anys que també hi treballa i que ens explicarà.
Doncs això que he explicat jo ara. Serà una presentació amb bones condicions, amb un bon tastet. També recordem que aquest tipus de propostes gastronòmiques que oferiu sempre van també lligades a un petit maridatge, que les acompanyeu amb embotit o amb producte d'aquí de casa, de Sant Just, i això també li dona més valor al fet de seure'ns.
de gaudir d'aquest moment, d'aquest instant, i de gaudir d'aquesta activitat, en aquest cas, d'aquest tas de vins del celler herència al test. Sí que seria bo, quan es va a la terra alta, anar a menjar la clotxa. Aquí no la sabem fer perquè la clotxa, si ningú sap el que és, és un pa de pagès més petit, el tallen per la meitat, li buiden la molla, però no la llanxen la molla. Com que ja tens la brasa feta, el pa es torra, la molla una mica, però mentre tant tu estàs fent les sardines...
i el tomàquet escalivat. Per què tot això? Perquè tu, com que has tret la molla, treus l'espina de les sardines i les poses dins. Una mica esnicolat i després el tomàquet el pots pelar, el poses dins i amb la forquilla el vas aixafant.
Què fas? Li poses oli i vaig preguntar un dia fins quan? Fins que surt per sota el pa. Sí, sí, riu, riu. Sí, sí. I llavors ho tapem amb la molla que hem torrat i tapem. I allò és un menjar típic d'hivern. Ara potser l'hivern ja s'està acabant, diu encara. Carai. Ha de fer fred, però això és el típic menjar de la zona d'alta-alta.
Que bé, que bé, que bé. Jo la sardina la canviaria per alguna altra cosa, però... Qui diu sardina, diu bucaró, diu... Exacte, exacte. Per qui aniria jo, per qui aniria jo? Una arrengada, però que sigui tot fet a la brasa. Tomàquet d'escalivat, i de veritat és un menjar d'hivern típic de la Terralta. Clar, aquí, aquí, doncs no, doncs no estem a la Terralta. Ho tindrem complicat per fer-ho, però ens ho apuntem. Sí que podem fer un altre tipus de maridatge, això sí, que això és el que farem. El qui vulgui vindre, encara hi ha places.
Perfecte, doncs ja sabeu, podeu contactar amb ells a través del seu Instagram o també acostant-vos-hi, com sabeu, al celler de Can Mat, al carrer de la Creu. Josep, un plaer tenir-te aquí al programa avui. A tu, Dani. Cuida't molt. Moltes gràcies. Ens veiem. Us trobem al carrer de la Creu 65, a Sant Just d'Esvern. Una abraçada, cuideu-vos. Adéu, adéu.
I amb vosaltres, petita pausa per bolletins, tornem de seguida a una tercera i última hora de la Rambla d'avui dimecres 4 de març del 2026. I què farem avui? Parlem de llibres amb l'Arnau Cònsol d'Acall Llibreter i seguirem també amb més qüestions aquí a la Rambla perquè recordeu que el programa avui s'acaba a la una del migdia i ho farem nosaltres concloent amb l'espai d'Emocionat amb Elissa Linarés. Fins ara.
Agarro i es motze. Bon dia, us informa, Joan Bota.
Els socis de Pedro Sánchez tanquen files amb el president del govern espanyol que aquest matí ha recuperat el no a la guerra que va omplir els carrers el 2003 per respondre a Donald Trump. L'endemà de les amenaces del president nord-americà contra Espanya, Sánchez ha fet una crida a la desescalada a l'Orient Mitjà i ha advertit que no canviarà d'opinió malgrat les represàlies que puguin venir dels Estats Units. Madrid tenia tàpia. Bon dia.
Bon dia. En una declaració sense preguntes, Sánchez ha sintetitzat així la seva posició. La posició del govern d'Espanya se resume en quatre palabras. No a la guerra. I assegura que la visió d'Espanya no és ingenua, sinó coherent. I ha demanat no repetir errors del passat. Por tanto, debemos aprender de la historia. Y no podemos jugar a la ruleta rusa con el destino de millones de personas. Des de sumar, el minister Ernest Hurtasun reivindica que el no a la guerra supera els partits i carrega contra Fejó per posar-se, diu, al costat de Trump. Declaracions a la CER.
Es una cuestión ampliamente aceptada en la sociedad española y por lo tanto creo que el señor Feijo lo que hace es completamente desconectarse del sentir mayoritario de su país. El Ministeri de Defensa enviarà a la zona un avió i treballa per evacuar 300 ciutadans espanyols més. Tania Tàpia, Catalunya Ràdio Madrid.
A tot això, el preu de la gasolina i el gasoil ja s'ha encarit 6 cèntims per litre de mitjana a les estacions de servei des de divendres, el dia abans que esclatés el conflicte iranià i que provoqués l'encariment del petroli. Això són uns 3 euros més per omplir un dipòsit de 50 litres. Les gasolineres, segons una de les associacions que
Les agrupes han notat aquests últims dies més afluència del que és habitual ara. La gasolina de 95 tants costa de mitjana un euro amb 53 cèntims i el gasoil a un euro amb 49 segons les dades de les gasolineres que comuniquen diàriament al Ministeri de Transició Ecològica. La previsió és que el preu continuï a l'alça mentre el conflicte continuï afectant el petroli perquè això es trasllada ràpidament i íntegrament al cost dels carburants. Jordi Perdiguero, professor del Departament d'Economia Aplicada, la UAP ho explica.
El que veiem per les experiències anteriors és que el traslladat és relativament ràpid, més ràpid que les baixades posteriors quan el petroli torna a preus més baixos, i que es traslladarà al 100%. Tota la pujada que hi hagi del preu del petroli proporcionalment es traslladarà al preu dels sortidors.
I avui el preu del petroli continua pujant, tot i que ho fa de manera més moderada que els últims dies. Creix un 3%. El gas natural s'encareix per sota del que ho ha fet aquests dies. El de referència a Europa s'ha pujat un 10%. Les borses recuperen els números verds. I ara també ho fa l'Espanyola, que a l'inici ha tingut pèrdues després de l'amenaça comercial de Donald Trump.
Més notícies, Natàlia Ramon. El sistema públic de salut català acaba d'incorporar un exoesquelet d'última generació i de tecnologia catalana per millorar la rehabilitació de malalties minoritàries rares amb afectació muscular, com és l'ELA. El dispositiu s'ha presentat avui al Mobile World Congress i ja és present en set hospitals públics del país. Fi de Gran Via, Purificació, Barcelona.
Bon dia. La parella es va desenvolupar per a lesions medulars, però a Catalunya s'ha incorporat dins d'un projecte per a malalties neurodegeneratives minoritàries. Ana Guillén Solà és cap de rehabilitació neurològica de l'Hospital del Mar, un dels centres que l'ha implementat.
tecnologia que és molt cara i que fins ara, en un hospital públic, això ara, la veritat, és que era impensable. Està pensat per malaltia minoritària. Bàsicament, malalties neurodegeneratives amb prevalences molt baixes a nivell poblacional, com poden ser taxes cervelletoses, heles espinals...
Novetats en el cas de Jovany, l'Audiència de Barcelona resol i desestima el recurs d'Anna Etxaguibel, en què demanava que la desvinculessin del cas. Això manté viva la possibilitat d'investigar-les si apareixen nous elements en el futur. Respecte al principal acusat pel crim, Santi la Iglesia, que va quedar en llibertat amb càrrecs, el jutjat de Sabell ha rebut la pericial caligràfica pels anònims que va rebre l'Anna Jovany abans de morir. Segons aquest informe, no es pot determinar qui el va escriure, però descarta que la Iglesia hi hagués participat.
Avui fa 20 anys que es va fer públic el cas Alba, la nena de Moncada i reixaca el vetllès occidental que va quedar en coma després d'una pallissa del seu patrastre. La criatura que tenia 5 anys va quedar amb un 90% de discapacitat, amb danys cerebrals i una part del cos paralitzat.
La magistrada Montserrat Comas, que en aquell moment era la presidenta de l'Observatori contra la violència domèstica, subratllen declaracions a aquesta emissora que, en el cas, tot i deixant evidència l'administració, va forçar canvis en els protocols d'atenció a la infància. De fet, el mateix 2006, la Generalitat va establir nous protocols d'actuació. Es tractava que tots els centres escolars i sanitaris, juntament amb les administracions i també la policia, es coordinessin per evitar casos com el de l'Alba.
El mateix dia que un jutjat de guàrdia coneix un part de lesions d'un hospital, que tant policia, fiscalia... Puguem coordinadament el mateix dia poder protegir un menor. I ara es pot dir que hi ha mesures molt ben dissenyades a la llei per poder protegir la integritat física i psíquica dels menors.
Catalunya ha activat alertes de diversos nivells per l'arribada de la borrasca Regina, que ja és la dissetena d'alta intensitat des de la tardor. L'episodi que trenca amb la tranquil·litat meteorològica dels últims dies porta baixada de temperatures, vent, precipitacions fortes, i això s'anirà estenent des del sud, al nord de la península, i en alguns casos anirà acompanyat de fang. A Catalunya el Meteocat ha activat avisos per situació meteorològica de perill per pluja a partir de demà al matí,
a 7 comarques del nord i al sud del país on hi poden haver acumulacions de 100 litres en 24 hores. Les precipitacions arriben amb els embassaments de les conques internes pràcticament plens, el 93% de la seva capacitat de mitjana. Per evitar problemes, l'ACA ha activat el desenbassament preventiu de Darnius-Boadella, que està al 91%, el de Foix, que està al 80%, i també els de Sau, Susqueda, la Baells, la Llosa del Cavall i Sant Pons.
Condemnes de més de 10 anys de presó contra la cúpula de l'antic partit neonazi de Grècia Alba Daurada. Un tribunal d'apel·lació d'Atenes els fa responsables de pertinença i lideratge d'organització criminal per, entre altres coses, l'assassinat d'un cantant raper el 2013.
El macrojudici que s'ha allargat diversos anys i en què es processaven més de 40 acusats feia referència a diferents accions violentes protagonitzades per aquest grup, com les pallisses a Pescadors Egipcis el 2012. El fundador i líder del partit feixista se li ha confirmat la pena de 13 anys i mig de presó com en la primera instància, la formació Alba Daurada, que durant la crisi financera va ser la tercera força del país, avui està desapareguda de l'escena política.
Els agents rurals han denunciat dues persones que feien escalada en una zona prohibida de camaràs a la Noguera, en plena època de nidificació de l'àliga coabarrada. Es tracta d'una espècie en parell d'extinció que compta a Catalunya amb una vuitantena de parelles. Lleida, Pere Jonalbret, bon dia. Hola, bon dia. Els dos denunciats practicaven escalada a la zona del Cuscoll, en una paret utilitzada habitualment per l'àliga coabarrada per nidificar.
Aquesta àrea es troba dins d'un espai d'interès natural del terme municipal de Camarasa, on aquesta activitat està expressament senyalitzada com a prohibida entre l'1 de gener i el 30 de juny, amb l'objectiu de garantir la supervivència de l'espècie rapinyaire. La població actual d'àliga coabarrada al país se situa en una vuitantena llarga de parelles, amb especial presència a les serralades litorals i prelitorals del Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre,
També es distribueix en altres zones de la plana de Lleida i del Prepirineu. L'àliga coabarrada és una de les rapinyaires més amenaçades d'Europa i una espècie que indica l'estat de conservació dels ecosistemes mediterranis. Pere Joan Alvarez, Catalunya Ràdio Lleida.
Esports, Marcos García. El Barça gira full després de l'eliminació de la Copa del Rei. Ahir a la tornada de les semifinals, Barça 3, Atlètic de Madrid, 0. Els matalassers van passar pel 4-0 de l'anada. Avui sabrem l'abast de les lesions de Cundé i Valde, que ahir no van poder completar el partit pels de Flick.
Avui es juga també la segona semifinal de la Copa entre la Reial Societat i l'Atletic Club, amb avantatge d'un gol per la Reial del partit de nada. També avui partit pendent de Lliga entre el Rayo i l'Oviedo. El Madrid perd al davanter brasilè Rodrigo per al que queda la temporada de parlació. Encara en futbol el primer partit de la fase de classificació per al Mundial Femení. Espanya 3, Islàndia 0. I amb bàsquet a la Lliga Femenina, el Cadí la Seu ha fet oficial la destitució del seu tècnic Isa Fernández quan falten set jornades perquè acabi el campionat.
Fins aquí les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, passant 9 minuts a les 12, us informa Mariona Salas Vilanova. El ple municipal de Sant Jus ha aprovat el mes de febrer una modificació puntual del Pla General Metropolità amb l'objectiu d'adaptar la normativa urbanística als nous reptes d'habitatge i alhora preservar el teixit comercial del municipi.
La proposta permetrà un increment moderat de la densitat residencial sense alterar la fisonomia urbana ni la tipologia d'edificació existent, majoritàriament formada per habitatges unifamiliars i edificis de baixa alçada. La mesura planteja ajustar el càlcul de la densitat residencial, pesant de l'actual límit d'un habitatge per cada 100 metres quadrats de sostre edificable a un habitatge per cada 80 metres quadrats i fins a un habitatge per cada 70 metres quadrats en el cas d'habitatges de protecció oficial.
La modificació també permetrà en determinades parcel·les la subdivisió d'habitatges unifamiliars mantenint la mateixa tipologia edificatòria. Així, en parcel·les de més de 400 metres quadrats es podrà autoritzar habitatge bifamiliar, mentre que en parcel·les de més de 600 metres quadrats es podrà permetre habitatge trifamiliar, sempre que un dels habitatges sigui de protecció.
L'objectiu és generar més habitatge en sol urbà consolidat i afavorir l'habitatge assequible sense expandir el municipi. Pel que fa a Medi Ambient, Sant Jus continua avançant en la gestió sostenible dels residus tèxtils i en la lluita contra l'emergència climàtica. Segons dades fetes públiques aquest 2026, la ciutadania ha dipositat més de 86.000 quilos de roba en desús als nou contenidors taronges de solidància robamiga distribuïts pel municipi.
Una acció que ha permès evitar l'emissió de més de 718.000 kg de CO2 a l'atmosfera i fomentar l'economia circular amb valor social. Aquest sistema de recollida ha assolit 4,13 kg de roba recollida per habitant i any, una xifra que se situa per sobre de la mitjana catalana de 2,35 kg per habitant.
El model també incorpora un fort component social ja que impulsa itineraris d'inserció sociolaboral per a persones en situació de vulnerabilitat. En col·laboració amb Servei Social, Solidants ha facilitat quatre contractacions laborals vinculades a la gestió de residus i ha ofert formació ocupacional a sis persones del municipi, reforçant així un projecte de combinar sostenibilitat ambiental, economia circular i inclusió social.
I en cultura, la pròxima conferència organitzada per l'Aula d'Extensió Universitària de la gent gran d'Esplugues i Sant Just porta per títol Com es va salvar la central nuclear de Vandellós i anirà a càrrec de Jaume Ruí, bomber, i Alfons Ortí, exosdirector de la central de Vandellós.
L'acte tindrà lloc el 5 de març a les 6 de la tarda a l'Auditori de la Residència de la Mallola. La sessió abordarà els fets que van permetre evitar un desastre nuclear a la central de Vandellós, un dels episodis més rellevants de la història recent del sector energètic a Catalunya. Els ponents explicaran com es va gestionar la situació d'emergència, el paper dels equips d'intervenció i les decisions tècniques i operatives que van permetre controlar la incidència.
I això ha estat tot. Tornem amb tota l'actualitat. S'enjustem que l'informatiu complet de la UNA. Fins ara.
Comença un dia nou a sobre les taulades, veient com balla la foscor amb la matinada. La teva pell brillant com una estrella rana, jo vull quedar-me a viure entre les teves mans. Un crit a l'univers i se trenca la veu, el nostre amor té tan valor que no té preu. Brindem per les persones que han deixat petjada, pel dia que ens va portar molt la nostra mare.
I és igual, que costi tant, no hi ha res gratis, però estem aquí, tot al meu costat, enamorant-me d'aquesta vida que estem vivint. I és igual, estem de guais, que sembla un somni, però està passant, l'angoixa marxa i mira de lluny. Tete, omplem la copa.
Vull dos xoristos que ho moguin fins a sota La tercera que no accepti una derrota Dos a M i ja m'ha pujat la nota La nota
i m'ho ballen totes les gates. El dia que jo mori, bé, bé, moriré pel teu body, serà dalt del podi. Avui pinja el meu soci, t'he redit un bon repartori, el que t'enamori. Enamorada de la xori però més del ron, però més del ron. Gero, gero's a la conta perquè no són hores.
Una mira als ullets ballant retorn. Jo busco el chance d'estar soles. Jo soy lo que le gusta.
¿Aló? Smooth Jazz 1.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, l'smooth jazz, el funk, el soul o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. Hi esperem.
Les teves tardes ja tenen refugi. Soc el Jaume Elias i arribo amb la tercera temporada del Refugi, el programa més fresc, dinàmic i jove de la ràdio, de dilluns a divendres de 5 a 7 de la tarda. T'acompanyarem amb humor, informació i molt bon rotllo. Vine a riure, a reflexionar i, sobretot, a passar-ho molt bé. Sintonitza el 98.1 FM i segueix-nos a les xarxes socials. El Refugi, on les teves tardes
Se't faran molt curtes.
I amb aquesta música sembla que ara les veus que hauríeu de sentir són les de Freddie Mercury i Montserrat Cavaller, però les canviem per la meva mateixa, la de Daniel Martínez i la de l'Arnau Consul, que ja el tenim aquí d'aquell llibreter directe a Ràdio d'Esvern. Arnau, bon dia. Hola, molt bon dia. Però quan surti la ciutat important deixem un blanc, quan surti el substantiu blanc, si us plau, pujava de to...
Per favor, mira, ja comencen a sonar per aquí. A mi és que aquesta cançó m'agrada molt, m'agrada molt. De petit ens la posaven a l'escola per explicar-nos la importància que van tenir als Jocs Olímpics.
Clar, a mi me la posaven a l'escola per dir, l'any 92 va passar una cosa, als Jocs Olímpics, a Barcelona, aquest senyor... Clar, tu penses que aquest senyor va cantar als Jocs Olímpics i per desgracia no hi va arribar, però això ja ho aprens més de gran, t'expliquen que va morir d'una malaltia, etcètera, del SIDA en aquest cas, però a mi és una cançó que em fascina.
I que sobretot era la unió de dos mons pràcticament impossible, no? El rock, ni que fos un rock simfònic com el de Queen, amb la gran soprano, una de les grans sopranos mundials, no? Semblava impossible que pogués... Ara està molt de moda fer això els duets, que cantants molt de moda vagin a buscar col·laboradors als seus discs, la mateixa Rosalia. Correcte. I, bueno, canvia de registre cada dos per tres i ara mateix ha fet un disc quasi operístic quan venia del...
del Motomami. Gràcies, Blau. Gràcies.
Doncs sí, sí, exacte. Enllà d'aquest context, evidentment, el llibre que presentem avui, no només aquí a la ràdio, sinó a la tarda, a l'Ateneu Barcelones, es diu Barcelona. Una immersió ràpida. I escrit per un Sant Justenc il·lustre, com és Ferran Mascarell. I, per tant, crec que, vaja, a banda de sonar només podria ser aquesta, perquè crec que, a banda de la unió que parlàvem ara de tradicions musicals diferents, aquest és un llibre que podríem qualificar de...
un llibre sobre el futur de Barcelona escrit per un historiador. O fins i tot podríem completar-ho, per un historiador i polític, com tots sabem que és Ferran Mascarell. I que si no fos perquè està dintre la col·lecció de l'editorial Tibidabo, una col·lecció que no és pas nova, aquest és el volum número 35, però que ara està prenent, crec, una nova volada, de sobte s'ha composat de moda, o potser n'ha encertat més els títols, o potser ens toca més a prop...
Però insisteixo, si no fos que la col·lecció es diu Una immersió ràpida, per tant tots els títols és un títol i una immersió ràpida, per exemple altres títols que han sortit fa poc ha sigut Catalanofòbia, del Josep Picó. L'aigua, descrita per un altre Sant Justenc, Narcís Prat, Una immersió ràpida, deia que si no fos que la col·lecció marca el títol, aquest és un llibre que s'hagués pogut titular fàcilment Quo va dis Barcelona. O sigui, cap on vas, què vols ser,
I, evidentment, és allò de dir, per saber on anem, hem de saber on venim. Per tant, és un llibre que repassa el passat de Barcelona, una ciutat que té més de 2.000 anys i que va ser íbera, va ser romana, va ser capital dels visigots, va ser capital de Catalunya i centre motor de la...
de la corona d'Aragó. Després, evidentment, va ser una ciutat incòmoda en els temps imperials dels Borbons i dels Àustries, però va fer la revolució industrial. Tot això, que és una història que podem haver sentit repetit mil cops, Ferran Mascarell ho ha explicat d'una manera molt àgil,
Però sobretot amb un propòsit, que és a dir, venim de tot aquí, venim d'una ciutat que arriba al segle XX probablement exhausta, ha de patir dues guerres que es juguen bastant en contra seva, o sobretot dues dictadures, de guerres en pateix algunes més, que ha sigut bombardejada i assetjada mil cops, però arriba al segle XX, es reinventa i convé-se a ser una ciutat com solitària, feta per la gent, que emprèn totes les lluites, que acaba considerada model d'una ciutat diferent i probablement els jocs hi contribueixen molt, no?
Bé, doncs, si sabem tot això, ens podem plantejar cap on anem, ara que anem en un món que tothom està desconcertant a tothom. Les notícies que cada dia ens dona sobre la intel·ligència artificial o sobre l'augment de certes ideologies i de la desaparició de... En fi, és evident que tot el món està en una cruïlla. Quin paper té Barcelona en aquesta cruïlla? Sent que és una ciutat que n'ha viscut des de tants colors diferents, no? Per tant, és un llibre riquíssim en aquest sentit. A banda, Ferran Mascarell té l'avantatge de...
no hauria de ser un requisit, però... O sigui, hauria de ser un requisit, en aquest cas, per ell no ho és, que és d'escriure molt àgil i molt bé, molt entenedor. Per tant, no és només un llibre sobre la història de Barcelona, que també, sinó hem de dir, com que tenim tot això al darrere, ara aixequem la vista, i com a homes de present que som, evidentment, aquí surt el polític, que ha estat Ferran Mascarell durant molt temps, conseller de Cultura, l'Ajuntament de Barcelona, i diu, què en fem?,
I sobretot, i sé que ell ho remarca molt i espero que aquesta tarda pugui sortir al llarg de la xerrada, Barcelona no és només allò que se subscriu de la diagonal cap endins, allò dels límits municipals que pugui tenir. Barcelona és tot el que hi ha al voltant i, per tant, Sant Just en aquest sentit, és allò que a la Llatinoamèrica en diuen el México DF o el Gran Buenos Aires. Barcelona és més enllà de la ciutat pròpiament que es diu Barcelona i que té uns carrers concrets.
Tota la zona metropolitana que probablement ara agafa fins al Vallès forma part d'aquesta Barcelona que és un motor econòmic, cultural, polític, esportiu fins i tot. Per tant, un llibre realment...
sento-s'ho relleu de ser tan tòpic, però un llibre important. No, la veritat és que a mi m'agradaria afegir un parell de coses en relació amb el que deies, però d'una banda, que si deies que Barcelona ha sofert molts canvis, que ha hagut de també ser resilient amb tot el que ha tingut a sobre, ara mateix també està tenint...
algunes crisis que el que fan és que haguem a vegades d'empentar una mica els guiris, deixar una mica de banda els cafès d'especialitat per poder veure una mica la Barcelona real, la Barcelona que tots coneixíem.
Tot això, evidentment, s'acaba plantejant cap al final. Ara estem aquí, hem arribat aquí perquè hi ha tot això, i per què no mirem com ens n'hem sortit? Pot semblar molt estrany, però de crisi d'habitatge ja n'hi va haver una a mitjans del segle XIX, perquè la ciutat estava absolutament apretada per una cosa que es deien muralles. I la decisió de dir, tirem les muralles a terra i construïm carrers que vagin més o menys rectes, eixamplem la ciutat, que d'aquí ve el nom del Gran Barri,
Clar, és molt diferent, sí, d'acord, però llavors era un problema que no tenia resolució, perquè tirar les murales a terra semblava una cosa impossible, inviable, inconmensurable, implantejable fins i tot. Evidentment es va haver de fer i es va construir l'eixample.
Sí, ara em diran que no es pot créixer més perquè a Barcelona ja toca els pobles del costat. Bé, no sé quina és la solució. Jo sóc un pobre llibreter que llegeix amb devoció. No sé si Ferran Mascarell té la solució, però evidentment el que fa és dir que no ens neguem als debats. I crec que justament la xerrada aquesta tarda pot ser un d'aquests debats. Aquest llibre s'hauria de construir o s'hauria de llegir com una...
invitació al debat, de dir, què en fem? No només de Barcelona, insisteixo, sinó de tot el que l'envolta, que al final probablement també vol dir la resta de Catalunya. Si com a capital i motor econòmic no vol dir que ens haguem de convertir en Barcelona-centristes, com els agradaria a la gent de Girona, els camacos i tal, sí, fem-ne la caricatura, però ajudem-nos tots plegats, no? En tot cas, pateixem el debat.
Totalment, totalment, sí, i aquí també entra un debat interessant que també apuntaves, que és el tema d'això, dels pobles del voltant, no? A mi quan em pregunten d'on ets, a vegades, per desgràcia, doncs em surt dir Barcelona, perquè és el que la gent ubica millor, no? Si te'n vas a fora del país, evident, saps que a Barcelona et situen i ja està, i després...
Posar exemple, en realitat no, és un petit poble que hi ha al costat de Barcelona, mira, just l'únic petit que no ha crescut gaire, que s'ha mantingut bastant com a poble-ciutat. Sentir-me no em sento de Barcelona, em sento de Sant Just, però encara i així a vegades, doncs, és el que comentaves, no? Si vas a fora del país, doncs, evidentment, perquè tu, Vicky, n'has de dir Barcelona, si ho dius aquí a casa, doncs, Sant Just sí que és un poble que...
que sí que es reconeix, no? O sigui, ai, mira, sí, el poble de TV3, i has d'explicar que no, que TV3 està a Sant Joan Despí. Que per poc, però no. Exacte, exacte. Doncs Arnau, et deies abans, fa una estona, que aquesta era l'única cançó que podíem escoltar per parlar d'aquest llibre, però realment n'hi ha una altra que també ens has recomanat tu, que li va com anyella el dit i per anar tancant les seccions va de meravella.
Aquesta rumba de Barcelona dels Manolos, que també posem aquí una estoneta a Ràdio d'Esvern. Que d'alguna manera també lliguem aquest gran esdeveniment que va ser als Jocs Olímpics i que ho va transformar tot, no? Correcte. Va ser una d'aquestes coses que s'ha de inventar a Barcelona. Hem de canviar, doncs canviem bé. No sé què és el que hem de trobar en un futur, però a Barcelona se n'ha anat sortint sempre.
doncs pensem-ho. Pensem-ho en la pompositat de Freddie Mercury o en la festa que ens proposen els Manolos. Però sí, és evident que fa dos mil anys que Barcelona té poder, doncs creiem-hi. En tot cas, aquesta tarda, a les set, a la sala del 50 d'anar ja teniu, crec que és un d'aquells actes que més enllà de saber...
de si el llibre el vull, no el vull, si serà interessant o no. Crec que serà interessant tot el debat que pot sortir, com més serà més riurem, com més vingueu, més interessant el podem arribar a fer tots.
Doncs a la Taneu de Sant Just teniu una cita aquesta tarda amb aquesta presentació del llibre i ara sí, permeteu-me, abans de tancar l'espai, felicitar a les Sant Justenques, Inè Pujades i Silvana Boc t'han guanyat el Premi Finestres i part d'aquest premi ha requegut, evidentment, aquell llibre té, perquè la Silvana l'altre dia hi era allà, vaig poder felicitar-la i molt contenta, estava molt contenta i molt feliç.
Totes dues estaven de no creure-s'ho i de dir això ho volem celebrar. Apunteu, òbviament, diumenge 15 de març. Farem una celebració en diumenge davant de la llibreria. Tothom qui vulgui les podrà felicitar personalment. Brindarem i, en fi, encara hem d'acabar de lligar quatre coses. Però la idea és això, que el poble festegi les seves escriptores exitoses. Doncs vinga, fem-ho. Fem-ho perquè s'ho mereixen. Una abraçada, Arnau, cuida't. Fins demà.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Començant?
Amb tots vosaltres, Veus de la Parròquia, compartint notícies, actualitat, experiències socials i espiritualitat. Ens pots escoltar dimecres a dos quarts de vuit del vespre amb repetició els dissabtes a dos quarts de dotze del matí. Veus de la Parròquia
Hi ha una cara de la música que sovint no escoltem. A Cara B girem el disc per descobrir històries amagades entre cançons d'ahir i d'avui. Una hora setmanal de viatge sonor, amb relats i emocions que connecten passat i present. Cara B, l'altra cara de la música moderna. No te la perdis.
Els dimecres a les deu de la nit, fabricants de cançons. Un programa de converses amb artesans de la paraula cantada. Amb persones que a prop nostre fabriquen aquests artefactes poètic o musicals que ens fan viatjar. O bé amb persones que n'analitzen la seva alquímia.
Fabricants de cançons, una hora conversant sense presses, com si estiguessin prenent una copa sobre cançons. Aquí, a Ràdio Desver, a un 98.1 de la freqüència modulada. Un programa conduït i realitzat perquè us parla. Meneu gausats.
Aquest diumenge, 8 de març, arriba el Festivalet Folk a Sant Just d'Esvern, un recorregut musical amb tres miniconserts de música d'arrel, a càrrec de Clàudia Cabero, Silvestres i La Filadora.
Els concerts començaran simultàniament a les 11 del matí a Can Cardona, Mercart i al Claustre de les Escoles. Organitzat per l'Ajuntament de Sant Just d'Esvern i l'Ateneu en el marc del Dia Internacional de les Dones. Pots comprar les teves entrades a 7 euros a Entràpolis o a Secretaria de l'Ateneu.
A Sant Jús, el comerç, la restauració i els serveis de proximitat treballen amb il·lusió per créixer i donar vida al poble. Sense anar més lluny, sis eixos comercials amb botigues, serveis i restauració que et fan la vida més fàcil. Barri Centre, Barri Nord, Barri Sud, Maslluí, Carretera Reial, Camp Modulell i Dualden, Torreblanca. Descobreix-los i et dona suport al comerç local.
A Catalunya treballem en diverses mesures perquè tothom pugui disposar d'un habitatge.
Oferim ajuts perquè els joves puguin fer el pas. Construïm habitatges amb protecció perquè les famílies tinguin espai per créixer. I limitem els preus del lloguer per facilitar-hi l'accés. Perquè cada cop més persones ens puguem sentir a casa. Informa't d'aquestes mesures i ajuts a habitatge.gencat.cat Generalitat de Catalunya. El govern de tothom.
Bona nit.
Va sortir aquest tema, no?, l'altre dia. Totalment, sí, sí. I, bueno, he pensat en plan, ostres, això realment és un tema que toca el 8 de març, perquè en el fons sento que tant homes com dones necessitem permetre'ns plorar més i d'una manera que realment pugui buidar i drenar.
Totalment, i sobretot, en aquest cas, en els homes, ens ha passat sempre que hem tingut aquesta limitació social de boys don't cry, els homes no ploren, i és allò de fer un cop a la taula i dir els homes també plorem. Aquí plora tothom, els éssers humans ploren, i tenen emocions, i es tracta de viure-les, siguem, doncs això, de l'espectre que siguem, no?
Correcte, correcte, sí, sí. Llavors, doncs això, que ens venen aquesta idea que sempre hem d'estar contents i que la tristesa s'ha d'amagar. I des de petits sentim la frase de «haixugat les llàgrimes, no surtis així al carrer», no? Aquesta idea de «què pensaran els altres si et veuen així».
I és que relacionem la tristesa amb la depressió, amb la debilitat, amb la negativitat. Tenim la creença i la por que si em deixo plorar, em deprimiré. Entraré en una depressió, després no en sabré sortir i és millor evitar-ho.
i a banda no sabem acompanyar la tristesa de l'altre perquè quan el veiem fotut tenim aquella por, alguna cosa a dins es tanca en plan, ostres, ostres, que no m'arrosseguin aquest pou tan fosc en el que està i això és el que ja vèiem en els nostres pares i acompanyants en general amb la qual cosa no ens deixem realment sentir la tristesa i veure què ens porta quin és el missatge que ens porta correcte
I és que la tristesa apareix quan? Doncs apareix quan tenim una pèrdua, quan hi ha un dol, quan ens sentim sols i sentim aquest buit, quan les coses no surten, que llavors és una tristesa que la podem anomenar decepció o fins i tot frustració, que és quan encara hi hauria més ràbia.
I se'ns trenquen les il·lusions. O quan ens sentim vulnerables, quan ens fan mal, quan sentim que no encaixem, quan alguna cosa sentim que aquesta que és molt bèstia i sento que és la més difícil i realment sento que pot caldre ajuda, pot anar bé...
Quan sents allò de jo no m'ho mereixo, saps? Jo no em mereixo l'amor, o alguna cosa està malament amb mi, saps? Aquestes, que això ja són creences molt antigues, no? Molt infantils, etc. Són creences molt limitants perquè estan molt aferrades a nosaltres i és com que les tenim tatuades a la pell, no? I no ens permeten sortir d'aquí.
És molt complicat trencar amb tot això perquè realment són coses que també formen part de nosaltres i que d'alguna manera ens les hem cregut durant molt de temps i hi ha moments a la nostra vida en què realment ens sentim sols per molt acompanyats que puguem estar i jo crec que quan diem això hi ha molts oients que es poden sentir identificats i identificades
perquè realment és que és així, al final hi ha moments a la vida en els que hi ha alguna cosa que et capgira del tot i que fa que estiguis en aquell moment sobrepassat i per molta gent que tinguis al voltant et sentis sol perquè no sàpigues com gestionar aquella situació.
Sí, i tant, la soledat és un tema complex perquè moltes vegades això ens han també ensenyat que no pots fer coses sol, com que no pots estar amb tu mateix i tu mateix és la persona que sempre hi serà, sempre t'acompanyarà. Les altres persones entraran i sortiran, però amb tu i amb tu és amb qui sempre estaràs i, per tant,
poder-te fer amic de la teva soledat, no?, i poder, doncs, això, anar al cinema sol, no?, perquè hi haurà moments que realment, doncs, la vida va canviant i les persones, doncs,
potser no hi seran sempre les mateixes, i és això, no? O altres persones que se senten soles estan acompanyades, perquè no se senten representades, perquè no se senten identificades en els entorns on estan. També és molt difícil això, no? Com sentir que no encaixes i que els teus amics, no? Què pinto jo aquí? I llavors, doncs, et sens sol acompanyat, o amb la família, també. Però, bueno, torno a la tristesa,
podem fer un altre dia de la soledat, realment el que porta l'energia de la tristesa és una postura, un cos que què li passa? Que es tanca, es comprimeix. Es tanca, es comprimeix. Torna una mica el fetus, torna una mica a ser aquesta posició fatal que moltes vegades recordem quan estem tristos.
Total. I el que ens convida això és a parar. Ens convida a parar, a recollir-nos i a donar aquest espai intern. Si permetem aquest espai intern, podrem assimilar el que ens ha passat. Si ens deixem atrevessar el dolor, replantejar-nos les decisions que hem pres, ens farem preguntes profundes, revisarem creences, expectatives, etcètera, ens permetem escoltar aquest silenci.
El que passa és que la tristesa, normalment, com que anem enquistant-la, anem fent diverses tristeses acumulades, doncs el que acaba passant és que no ens estem donant el temps als dols, i els dols requereixen temps. I aquesta idea, no?, hi ha molt de judici de encara no s'ha recuperat, no sé què, però vinga, surt, fes coses, tal, tal, tal, no? I en realitat, entre que la societat que tenim, també, quin temps tens real per fer un dol, no? Totalment.
Doncs al final, en realitat, el que està passant és que estem jutjant i estem intentant avançar-nos al temps, al temps del cos i al temps del cor, que necessiten temps. I mira, aquí el que jo m'adono és que hi ha moltes persones que els fa por plorar. I la frase que jo em trobo en consulta és...
És que em fa por plorar perquè si començo no sé si podré parar. I llavors a mi em ve, aquí per mi hi ha dues coses. Una, que portes molta tristesa acumulada i que dos, no saps plorar per buidar. I li tens por a plorar perquè ja segurament ho has viscut.
i has experimentat l'altra manera de buidar. Està clar que a nivell corporal, si parlem a nivell científic o a nivell una mica de les capacitats que té el nostre cos, hi ha un moment que el cos deixa de plorar, vull dir que no pot segregar més llàgrimes, perquè és que arriba un moment ja que no tens llàgrimes.
Ah, això també. La gent també deixi d'amoïnar-se perquè això passa, el que passa és que la tristesa et queda dins, eh? Però ho dic per experiència, jo vaig passar per una situació molt traumàtica en la qual vaig estar molts dies seguits plorant, caps de setmana sobretot, que són els moments que tens més lliure, i jo recordo entrar en aquell bucle d'això, de tancar-me a l'habitació, de posar-me a plorar...
i plorar hores i hores i hores i al final arriba un punt que ja no pots plorar més, que els ulls diuen que ja no tinc més líquid per segregar. Però et va servir? Senties que alguna cosa em tornava canviant? Servia, sobretot, i en els moments aquests en què et trenques amb el pensament, que són els moments en què dorms i tanques la ment i la pauses, i en aquests moments de...
de descans, no? A vegades el cos et demana recolliment i et demana estar unes setmanes o estar uns dies una mica més tancat. Jo sempre he sigut dels que he intentat no pausar la meva vida perquè certament sóc una persona que si pauso la meva vida coneixent-me doncs probablement em quedaria anclat amb allò, no? Intento doncs seguir treballant, seguint fent les meves...
les meves tasques. Al final, l'experiència personal que jo estic explicant, molts dels nostres oients segurament en altres situacions de la vida han viscut coses similars, perquè és una cosa humana i ens ha passat a tots, de tenir un problema a la feina, de tenir un problema personal, de parella, del que sigui, d'aspiracions de la vida que no han arribat, de família, de decepcions...
de fracassos, de situacions en què estem malament col·lapsats i el nostre cos necessita plorar. I jo soc de plorar fàcil. Jo soc de plorar fàcil. I això a vegades... Doncs que bé, Dani. Sí, sí, soc de dir... I ara comentaves això i m'ha fet molta gràcia la pregunta i la resposta és sí, podries estar plorant, però arribaria un moment que el cos ja et diria prou, ja no puc plorar més i a partir d'aquí és quan et comences a aixecar, no? I dius, vinga, ara ja...
Si has plorat per buidar, sí. Si no, pots estar de veritat enquistat en el plor etern. Sí, certament. Vaig explicar-te, aquí vull fer una masterclass, ja que a sobre tu ets del món del teatre. Brillant. Anem a fer una masterclass per poder donar una eina pràctica i real perquè les persones es permetin plorar per buidar. Val?
Perquè és això, si no ho permetem, que és l'altre extrem, i anem fent mil coses i no parem per no entrar aquí, perquè ens fa por, el que passa és que per dins això es queda dins i creix i al final arriba un punt que surt en irritabilitat,
En ansietat, en apatia, també, no? I podem, de fet, per mi la depressió està més a prop del no plorar que del plorar. Si plorem, per buidar, eh? Si plorem amb ansietat, llavors no. Llavors, et començo la masterclass. Vinga, va. Resulta que, com plorem? Doncs plorem cap amunt.
Què vol dir plorar cap amunt? A veure, tu ets un gran artista, sisplau. Exacte. Una mica més, Dani, li pots posar paraules i tot, si vols. Paraules? Ara no sabria què dir-te, aquest haig de dir. Com en plan? Ai, no puc més! És que sempre em passa el mateix!
No, ho estem exagerant, evidentment. No vull fer una mofa. No ens estem rient, sinó que estem d'alguna forma, com que això és ràdio i ens permet una mica que els nostres oients entenguin una mica la situació, doncs... Exacte, vull que ho veiem exagerat precisament perquè ho puguem reduir, diguem-ne, a la nostra escala, perquè cadascú té la seva escala.
Potser hi ha persones que no tenen un abriget jons allà fotent el drama, però sí que tenim una tendència, perquè és el que veiem al voltant, quan veiem a les persones plorar, t'asseguro que les veiem plorar cap amunt. Sí. Llavors, plorar cap amunt, què comporta? Doncs comporta que...
el que estava fent el Dani, el pit s'infla molt poquet a l'inspirar, i cada cop ho fem més ràpid perquè ja es va generant més ansietat. Moltes vegades plorem amb els ulls tancats, també. I estem...
La societat va creixent dins nostre. Ja quasi no podem ni pensar, però en realitat hi ha 40.000 pensaments que estan anant super, super ràpid dins nostre i la ment s'està quedant en bucles, no? Perquè m'ha passat això, com pot ser... Entrem en un bucle molt pessimista, recordant, escenificant allò que ens ha passat... Els fets, exacte.
I aquí ens quedem molt enganxats en aquestes idees de la injustícia, el pobre de mi, que no ens ajuden realment a activar-nos i que hi hagi un canvi. Com és plorar per buidar? Plorar per buidar és plorar. Si un era cap amunt, l'altre serà cap avall. Evidentment. Plorar per buidar és plorar primer amb els ulls oberts.
és plorar amb el cos en lloc de amb el cap. Llavors, per plorar amb el cos necessito no perdre el contacte, no perdre de vista la realitat. Si jo estic a casa plorant, no estic ja en aquell fet que ha passat físicament, m'entens?,
Es tracta de recordar-me'n d'això, de tenir els ulls oberts i saber on t'estic ara. Si m'ha passat alguna cosa grossa, ara estic segura, saps? Ho puc repetir, ara estic segura. Respirar, perquè com m'he dit abans, el plorar cap amunt genera ansietat, genera una respiració petita i així, al pit, no? Molt...
I això incrementa l'ansietat. Si jo respiro cap avall, si permeto la respiració llarga, aquí la prova de teatre costa més, eh, Dani? Perquè no la tindràs tan practicada. Però primer t'explico la idea. La idea és això. Ulls oberts, respiració cap avall tant com puguis, i veu greu. No, una mica.
i això mica en mica i és molt heavy connecta amb el braçolà d'un nadó
Això t'ajuda a que tu mateix et vagis autocalmant. A vegades ho fem inconscientment, perquè al final el cos és supersavi. I a vegades comencem plorant cap amunt i mica en mica, quan ens anem regulant, va apareixent aquesta part del plorar cap avall. Jo el que us convido és a poder-vos observar i poder-vos pillar plorant cap amunt i recordar l'Elisa i dir «Vale, anem a provar de plorar cap avall».
Un altre element clau és sentir el cos. Per exemple, si estic asseguda, poder sentir els peus contra el terra, poder sentir els glutis, el cul a la cadira. El cocci. Exacte, poder sentir el teu cos t'ajuda també a no perdre't. Tenir més cos és estar menys energia en la ment. Com menys energia hi ha en la ment, més estaràs fent aquest plorar per buidar.
Clar. Sí, sí, jo amb això a vegades sóc una persona que hi ha moments en la vida que estàs a casa, per exemple, a mi em passa sobretot al menjador, perquè el menjador a casa meva per mi és la part...
més important que tinc a casa meva, probablement. Bàsicament perquè és el lloc on passo més hores, a part de l'habitació, evidentment, dormint, que jo crec que és el lloc on passem més temps de la nostra vida, però el menjador és un lloc de reunió, on vénen els amics, on també estàs tu sol un dia veient el partit, o veient una pel·lícula, o escoltant música, o treballant. És un lloc polivalent on passen moltes coses.
I a més a més, el meu menjador té unes vistes que són bastant relaxants, perquè té una mica de verd, té la masia que hi ha just davant de casa meva, llavors això permet també que connectis una mica amb la natura. I allà és on m'he trobat en alguns moments del meu dia a dia que el cos ha decidit plorar, que jo estava perfectament, o que estava en un moment en el que ja estava, diguéssim, en aquell moment de he arribat a casa, ja ha acabat el dia...
i el cos ha decidit, ara necessito plorar i necessito centrar-me en mi i deixar anar. I aquests moments són molt agradables perquè després, habitualment, et sents molt millor. Que bé que ho portis, Dani. Això també és molt interessant. És un plorar que està buidant cansament.
Sí, sí, sí, efectivament. I aquest també existeix, és com una petita descàrrega, una petita descàrrega que a vegades fins i tot, no?, quan les persones les convido a anar connectant del simpàtic que normalment estem, no?, que ja t'he parlat, a passar el pare simpàtic, la gent comença a fer badalls i comencen a venir-li llàgrimes als ulls, saps? I al frenar i al permetre aquest apareix al cansament,
i llavors a vegades es permet alguna emoció que estava estancada sense aliment no apareix ni un tema, simplement és que allò es buida es fa una mica més de lloc i això també és útil i bonic
Doncs bé, per acabar, et volia dir una frase que m'ha agradat molt, que és que el dol i el dolor és amor que no sap on anar. És amor estancat i cal reconduir-lo. Quan estàs en dol, reconduir-lo cap a on? Doncs cap a tu, si has perdut una altra persona...
o et sent sol, etcètera, com dèiem abans, cap a on el pots reconduir? Doncs cap a tu, cap al teu amor propi. I donar-li espai, donar-li espai a aquesta tristesa, a aquest recolliment, i cuidar el teu cos, menjant suau, dormint, caminant, fent moviments suaus per no acabar-te de quedar congelat, congelada, perquè el cos sosté el que la ment i el cor estan processant.
I al final el que necessites és això, no són solucions immediates, que és el que sempre volem, no? Una verita màgica, toca'm aquí i ja s'acabó. Solucionat. No. Cal amor, paciència, temps i poder ser aquest observador, observadora compassiu de tu mateix, tu mateixa i els teus personatges i escollir sempre poder tornar al teu centre. I per mi això és la clau.
Doncs per nosaltres la clau i el nostre centre és aquest espai que tenim cada 15 dies aquí amb tu, l'Espai Emocionat, on podem arrelar-nos una mica aquestes emocions, entendre-les i també comprendre que qüestions tan necessàries com, per exemple, acceptar o entendre o localitzar la tristesa i treballar-la també són molt importants en el nostre dia a dia i en aquest cas també acceptant el plor.
Gràcies, Dani, també per compartir les teves vivències, que sento que enriqueixen molt aquest espai.
Un plaer. Potser no és el més, diguéssim, protocolari. Vull dir, moltes vegades quan escoltem la ràdio veiem aquests presentadors, presentadores, que potser no donen moltes explicacions de la seva vida. Jo crec que és interessant també apropar-nos una mica als oients i que entenguin que tots som humans i que tots tenim experiències traumàtiques i que tots hem tingut situacions a la vida complexes. I potser el que a mi m'ha ajudat també pot ajudar els oients.
Això mateix, les experiències compartides. Gràcies. Doncs Elisa, una abraçada. I que qualsevol que ho necessiti ja ho sap, que em busqui, ja saben on soc. Et trobarem a xarxes, com sempre. Elisa, gràcies. Adéu.
A Catalunya treballem en diverses mesures perquè tothom pugui disposar d'un habitatge. Oferim ajuts perquè els joves puguin fer el pas. Construïm habitatges amb protecció perquè les famílies tinguin espai per créixer. I limitem els preus del lloguer per facilitar-hi l'accés. Perquè cada cop més persones ens puguem sentir a casa. Informa't d'aquestes mesures i ajuts a habitatge.gencat.cat Generalitat de Catalunya. El govern de tothom.
Des de Càritas Sant Just oferim un espai de trobada per conversar i compartir. Si et ve de gust una estona de companyia, vine al Cafè de les 3. Estarem tots els dimarts fins les 5 de la tarda, al carrer Bonavista, número 113. Càritas Sant Just, us hi esperem. I fins aquí la Rambla d'avui.
Moltíssimes gràcies a tota la gent que ha fet possible el programa d'avui dimecres 4 de març del 2026. Avui hem parlat de les notícies de Sant Jús, hem fet també un repàs a les portades dels diaris amb Mariona Sales i hem tancat la primera hora amb les efemèrides amb en Joaquim Quilés i amb el temps amb el Carles Rius. A la segona hora hem tingut l'entrevista del dia, hem parlat amb Isabel Darder del Partit Socialista de Sant Jús, portaveu d'aquest partit i en aquest cas també hem parlat de vins amb en Josep Arigola del celler de Can Mata.
El programa d'avui l'hem tancat. En va de llibre, recomanacions literàries, amb l'Arnau Cònsol, d'aquest llibre té on hem conegut Barcelona des d'una altra mirada i també hem parlat d'emocions, de la tristesa, del plor amb l'Elisa Linares. Nosaltres tornem demà dijous, com sempre, aquí a Ràdio d'Esvern. Que sigueu molt feliços i que tingueu molt bona tarda de dimecres. Us deixem.
amb l'informatiu Edició Migdia i tot seguit, ja sabeu, la programació habitual amb la connexió amb Catalunya Ràdio, amb l'Smooth Jazz Club a partir de les 4 i a partir de les 5 al Refugi, amb Jaume Elías. Fins ara. Adéu-siau.
És veritat que vaig prometre't que aniria amb tu a l'abisme.
És veritat que vaig jurar-te fer de cor l'últim esforç per refer la nostra vida, per mirar de ser millors. I he pensat tants cops d'escriure't i enviar-te molts records, però ha plogut des de llavors.
I hi ha dies que t'enyoro, creu-me que ara encara em passa. I he provat de tornar a casa seguint les marques dels pins. Cap a les nits a la platja, cap als somnis transalpins.