Que uns pares maltractin un fill, insisteixo molt, que un busca explicacions, no? Però, mira, una explicació que a mi se m'acut és que la gent, com que anem en una societat que de vegades més desnaturalitzada, la gent es posa a tenir fills sense saber el pa que hi donen. I tenir fills és amor i sacrifici.
Amor i entrega. Amor i no dormir. I amor i no poder-te anar de viatge. I amor i no poder fer allò. Però clar, hi ha gent que no està preparada. Hi ha gent que no es mereix tenir fills. Que no és capaç d'estimar-los, no és capaç de sacrificar el que s'ha de sacrificar per un fill.
I el testimoni de la Maria és evident, la mare li feia pagar les frustracions. Hem de ser molt més bons, no n'hi ha prou no ser dolents. Hem de ser beligerantment bons i a la mínima que detectem alguna cosa, ostres, ajudar, ajudar. Són les 10 i 5.
Fins demà!
Tanquem l'àgona amb Marc Batallé, amb Sara González de Managrau i Pere Rossinyol. I abans, Marissa Gil Palforada. Bon dia. Bon dia. Avancem la resta de continguts del matí de Catalunya Ràdio. De seguida, amb l'economista catedràtic i col·laborador d'aquest programa, Santiago Niño Becerra, veurem si els mercats internacionals s'acaben de creure o no a l'anunci de negociació de Trump amb l'Iran i com està afectant tot plegat l'economia.
A partir de dos quarts d'onze descobrirem el documental La fugida, veritats ocultes, amb el seu director, el periodista Guillem Sánchez. El documental, que s'estrena aquesta nit a TV3, denuncia els abusos contra menors a diversos centres educatius gestionats per religiosos i com les hordes tapaven i protegien els abusadors. A partir de les onze, teràpia boomer amb el Sergi Pàmies. Avui dissertarem sobre un mitjà del Barça i del futbol. Johan Cruyff.
I a la Renaixença entrevistaran un grimpaire, Josep Olivella, un especialista en parkour, que és una disciplina que consisteix a desplaçar-se d'un cantó a l'altre de la manera més ràpida i fluida possible. Bàsicament, grimpan. Parkour, un especialista en parkour. No és el vostre cas, no?
No. Crec que si féssim el que fa aquesta gent, tindríem unes quantes lesions. Sí, potser també tindríeu feina. Feina en quin sentit. Ara no t'entens, Ricard. No t'entens. No ho deia perquè ara no entenguis. No ho deia per això. És una cosa única. Segur que et trucaríem a les televisions. No és habitual veure-ho. Sí, clar. No crec que sigui el cas. Tenim una edat que crec que no estem per aquests salts.
Què han dit els altres, aquesta de Joan Joel Díaz? Hola! Doncs que sabem que l'empresa catalana Puig es vol fusionar amb un gegant de la cosmètica que em pensava que era Estilauder, però no, és una altra empresa que només coneixes tu, Ricard. I Puig estudia una possible fusió amb el gegant nord-americà de la cosmètica Estilauder. Estilauder té un valor a la borsa de 30.000 milions de dòlars. I una de les notícies econòmiques del dia. Puig vol fusionar-se amb el gegant nord-americà de la cosmètica Estilauder. Vinga, adéu.
I de l'Ostrell saltem a la companya de redacció, Lara García, que avui li deu haver fet explotar el cap a més d'un oient quan ha plantejat aquest error a la dimensió... Ara escoltes ràdio d'Esbert, sintonitzes ràdio d'Esbert, la ràdio de Sant Just, 98.1, ràdio d'Esbert.
Bon dia, passen 9 minuts de les 10 del matí, ara a Ràdio d'Esvern fem la Rambla.
Sant Just d'Esvern és avui un municipi més divers que mai. Les dades del 2025 no només indiquen l'augment de la població estrangera, sinó que també dibuixen una realitat que ja fa temps que s'està consolidant, la pluralitat com a tret estructural del nostre municipi.
Amb 2.806 persones d'origen internacional, un 13,3% del total i un creixement anual que supera el ritme general, Sant Just no només creix, sinó que també es transforma. Aquest increment, per sobre de la mitjana del Baix Llobregat i amb una diversitat de fins a 64 nacionalitats,
ens situa davant d'un escenari que va més enllà de les xifres. No es tracta només de quan som, sinó de qui som. La presència destacada de residents provenients d'Alemanya, Itàlia o França trenca estereotips habituals sobre la immigració i ens parla...
d'un municipi atractiu, connectat i obert al món. Ara bé, el creixement també planteja reptes. La convivència, la cohesió social i l'equilibri territorial no es poden donar per fets i és que, tot i que els indicadors mostren diferències internes moderades, cal una mirada atenta per evitar dinàmiques de segregació que, si no gestionen, poden créixer amb el temps. La diversitat és una oportunitat, però també
No només es converteix en riquesa col·lectiva si es construeix en espais compartits. En aquest cas, si es garanteix la qualitat i també la igualtat d'oportunitats i es fomenta el sentiment de pertinença, estem buscant, estem trobant aquesta riquesa col·lectiva que només es converteix, com dèiem, construint aquests espais.
Un exemple molt clar en el nostre poble. Entitats com per exemple el Club Internacional que volen sumar mirades, que volen sumar també procedències i en aquest cas també fomentar el nostre municipi, fomentar Sant Just. Si comparem amb altres territoris, Sant Just d'Esvern es troba en una posició intermèdia per sobre de la mitjana comarcal però encara lluny dels percentatges de l'àrea metropolitana o del conjunt de Catalunya.
La pregunta, doncs, no és si Sant Just serà més divers o menys, això ja és un fet, sinó quin model de convivència volem construir. Un municipi no es defineix només per les seves dades demogràfiques, sinó per la seva manera, per la manera com aquestes es tradueixen en vida quotidiana, en relacions i en comunitat. El futur de Sant Just es juga, en part, en aquesta capacitat d'integrar, sense diluir, d'acollir, sense fragmentar i de créixer sense perdre el sentit de col·lectivitat.
Perquè al cap i a la fi, la diversitat no és només una realitat estadística, és una oportunitat per repensar-nos com a poble. Soc Daniel Martínez i ara comença la Rambla.
I arrenquem, com sempre, donant un cop d'ull al sumari. Avui dimarts 24 de març arrencarem amb les notícies de Sant Just. Tot seguit també farem un repàs a les portades dels diaris amb Mariona Sales, cap d'informatius. També a la primera hora les efemèrides seran repassades, com sempre, en aquest espai d'efemèrides amb en Joaquim Quiles i tancarem primera hora amb el temps amb en Carles Rius. Tot seguit.
Els bolletins de Catalunya Ràdio, Ràdio d'Esvern. Després, a la segona hora, entrevista del dia a Modest Carme per parlar de les caramelles a Sant Just. Avui al programa també tindrem l'espai de la xarxa Les Ones, la xarxa educativa de Sant Just, que ens prepara aquests espais monogràfics on parlem de temes relacionats amb l'educació. I tancarem el programa parlant de llibres amb l'Arnau Cònsol, d'aquest llibreter, i parlant de nutrició amb l'Elvira Sánchez.
Sigueu benvinguts i benvingudes a la Rambla, al magazín de matins de Ràdio d'Esvern. És un plaer estar amb vosaltres aquí al 98.fm. És un plaer estar al magazín de matins de casa vostra. I avui arrenquem amb bona música, com fem sempre amb una cançó que a mi m'agrada molt especialment, que és l'Hotel Califòrnia dels Eagles. Bon dia i bon dimarts.
Bona nit.
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Si t'agrada el blues, tots els dimarts de 9 a 10.
Vols obrir els contenidors d'orgànica i resta amb el mòbil? BitPaid, l'aplicació que et permet obrir els contenidors de Sant Just amb el mòbil. Amb BitPaid també podràs consultar les teves obertures, comunicar incidències a l'Ajuntament i obtenir informació sobre residus. Descarrega't ja l'app gratuïta BitPaid per a Android i Apple i descobreix tot el que et pot oferir. A Sant Just, canviem així. Ajuntament de Sant Just d'Esvern.
Tots els comerços tenen fulls oficials de queixa, reclamació, denúncia a disposició de les persones consumidores i usuàries.
Sabies que al teu municipi tens el servei d'ambici? Bicicletes 100% elèctriques per connectar amb el transport públic i que el teu viatge sigui millor. Mou-te de manera sostenible pels 15 municipis de l'àrea metropolitana de Barcelona. Per moure't bé, millor amb bici. Dona't d'alta ara a ambici.cat. Nicotina, arsènic, cianur, poloni 210, naftalina, botà, quitrà. El fum del tabac perjudica també la salut dels qui no fumen.
Fem un entorn lliure de fum per a tothom. CanalSalut.gencat.cat Generalitat de Catalunya. Doncs jo no separo la brossa. Em fa mandra. Tu sí? Esclar.
Marcel, cada cosa em toca, eh? Esclar. Reciclar és massa evident per no fer-ho. Envasos de cartró i paper, el contenidor blau o el covell del porta-porta. Generalitat de Catalunya, sempre endavant.
Ara escoltes pràdio d'esbert Sintonitzes pràdio d'esbert La ràdio de Sant Just
Falten 7 minuts per dos quarts d'onze del matí. Marxem ara a les notícies de Sant Just.
Mariona Sales, bon dia. Bon dia, Dani. Benvinguda al programa. Comencem avui repassant aquests titulars a nivell municipal. Volem parlar-vos dels bolets del Parc Torreblanca, protagonistes d'una nova sessió del curs de coneixements enjustencs, també de la xina de Mao Zedong, la nova conferència de l'AUJA amb Alberto Pellegrini, i tancarem una nova, en aquest cas una Sant Justenca, que recull un premi de Sardanes al Palau de la Generalitat amb la colla Mare Nostrum.
Doncs bé, comencem, si et sembla, parlant de bolets, parlant de cultura. Exacte, i parlem en concret del cicle de divulgació local sobre el patrimoni natural que continua aquesta setmana a Sant Just, amb una nova sessió oberta al públic. El 26 de març, a les 7 de la tarda, la Sala Ejador Cònsul i Giribet de Can Ginestà acollirà la tercera conferència del 17è curs de coneixements enjustencs.
I la sessió, sota el títol Bolets del Parc Torreblanca, anirà a càrrec del biòleg i micòleg Francisco Javier Morales i s'emmarca dins el cicle El patrimoni natural de Sant Just, format per tres conferències. És una activitat gratuïta i que compta amb el suport de l'Ajuntament de Sant Just i el cicle està organitzat pel Centre d'Estudis Sant Justens i té com a objectiu divulgar el coneixement del medi natural del municipi.
Doncs mira, desconeixia que hi hagués bolets a Torreblanca, com a mínim aprendrem alguna cosa més aquest mes de març. Sí, no és un lloc que sigui una zona boletaire, vull dir, no pots anar allà a collir ceps i rovellons per poder menjar, de fet són bolets que no estan recomanats collir pel consum, però que sí que són, doncs, jo què sé, xampinyons silvestres, algun bolet de jardí o de gespa que es diuen que els veus per allà de petitonets, però que no són pel consum.
Que ara després d'escoltar aquesta notícia la gent no se'ns marxa en manada al Parc de Torre Blanca a acollir bolets, perquè ja que no podem anar a Collserola, doncs anem... No, aviam, ara no... Primer que no és temporada i segon que no recomanem el seu consum. Molt bé, doncs dels bolets del Parc de Torre Blanca marxem a parlar de l'aula d'extensió universitària.
Exacte, i és que l'aula d'extensió aquesta setmana porta la conferència amb el títol La Xina de Maus Edong i serà impartida per Alberto Pellegrini, que és llicenciat en Història i professor de la Universitat de Barcelona i, com cada setmana, tindrà lloc l'acte el dijous a les 6 de la tarda a l'Auditori de la Residència de la Mallola.
La conferència abordarà el període històric de la Xina sota el lideratge de Mao Zedong, amb una anàlisi del context polític, social i ideològic del país durant aquesta etapa. El ponent exposarà les claus d'aquest moment històric i les seves implicacions en l'evolució contemporània de la Xina. És un acte oberta a tothom, amb entrada gratuïta pels socis de l'Ola d'Extensió Universitària i una aportació de 5 euros per qui no sigui soci.
Mariona, què ens ha passat avui? Han crescut com bolets les notícies de cultura. Ostres, sí, sí, avui estem molt culturals. Avui molt culturals, tres notícies de cultura, aquest ostres ha sigut una mica de vergüenza ajena. Ha sigut, quina broma més bona, Dani. No, no, no, ha sigut, però no era amb intenció de broma, era la intenció d'enllaçar-ho tot de forma periodística, però clar, jo el tema periodístic ja saps que vaig una mica curt.
Llavors, hem tirat de l'humor i parlem ara de cultura Sant Justin, que en aquest cas, com hem fet des de l'inici, però en aquest cas parlant de sardanes. Sabeu que aquí a Ràdio d'Esbem tenim el programa Just Sardanes d'en Josep Soler Pareta. En aquest cas, si no m'equivoco, a principi de temporada va entrevistar
a la persona de la qual parlarem ara. Exacte, i es tracta de la Sant Justenca Clàudia Foix, que va ser reconeguda el dijous passat en el lliurement dels Premis del Campionat a Catalunya de Colla Sardanistes 2025, celebrat al Palau de la Generalitat, i el va recollir com a integrant de la colla Mare Nostrum, campiona de la categoria gran. L'acte institucional celebrat al Saludó Sant Jordi va estar presidit pel president Salvador Illa amb presència de representants del sector sardanista.
Durant la seva intervenció, ella va reivindicar la sardana com a acte de reafirmació democràtica i com a espai de convivència. Foix, formada a l'Agrupació Sardanista de Sant Just, forma part d'una de les colles més destacades del panorama competitiu català i des de l'entitat local s'ha expressat orgull pel seu recorregut, destacant el paper de base en la seva formació. La jornada va reunir les colles campiones d'arreu de Catalunya en un acte de reconeixement a l'esforç i la trajectòria dins la sardana esportiva.
Doncs felicitats, Clàudia. Tinc l'orgull d'haver compartit aquestes classes amb ella, perquè compartíem classe de sardanes i la veritat és que ja despuntava, eh? Ja despuntava. Jo sempre... Sí que és veritat que si fas la comparativa amb mi, doncs és molt fàcil...
És molt fàcil quedar millor que jo, però certament la noia despuntava molt i ballava molt bé i ja de seguida també va aprendre a comptar. Sabeu que les sardanes no només són les passes que es fan cap un costat i cap a l'altre, sinó que s'ha de comptar. Hi ha un tema bastant important i complex a l'hora de saber quan hi ha els canvis, etc. I bé, doncs realment estem d'enhorabona a Sant Just amb aquesta Sant Justenca, amb la Clàudia Foix, que ha estat reconeguda...
el dijous 19 amb aquest lliurement de premis. Marxem a fer un últim repàs d'aquestes tres notícies. Avui hem parlat dels bolets del Parc Torreblanca, que són els protagonistes d'una nova sessió del curs de coneixements enjustencs, la conferència del 26 de març a Can Ginestar, a càrrec del micòleg
Francisco Javier Morales forma part del cicle sobre el patrimoni natural del municipi. També hem parlat de la Xina de Mao Zedong, nova conferència de l'AUJA amb Alberto Pellegrini. El professor de la UB analitzarà el context històric i polític de la Xina el 26 de març a l'auditori de la residència de la Majola.
I hem tancat parlant de la Sant Justenca, que recull un premi de sardanes al Palau de la Generalitat amb la colla Mare Nostrum. En aquest cas parlem de Clàudia Foix, formada a l'agrupació sardanista de Sant Just, que forma part de la colla campiona del Campionat de Catalunya. Un parell de promos, tornem de seguida amb les portades dels diaris.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suol. 100% música relaxant. Smooth Jazz Club. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Les teves tardes ja tenen refugi. Sóc el Jaume Elias i arribo amb la tercera temporada del Refugi, el programa més fresc, dinàmic i jove de la ràdio, de dilluns a divendres de 5 a 7 de la tarda. T'acompanyarem amb humor, informació i molt bon rotllo. Vine a riure, a reflexionar i, sobretot, a passar-ho molt bé. Sintonitza el 98.1 FM i segueix-nos a les xarxes socials. El Refugi.
on les teves tardes se't faran molt curtes. I ara, portades de diaris.
Comencem el nostre repàs a la premsa escrita, com fem sempre amb la portada del diari Ara, Mariona. Doncs el diari Ara obre amb la guerra al dient mitjà i diu que Trump es desdiu del seu ultimàtum per forçar la reobertura d'Hormuz. Diu que l'Iran nega que hi hagi converses del nivell i atribueix l'anunci dels Estats Units a la pressió dels mercats. L'ajornament de l'amenaça fins divendres fa baixar el preu del petroli i el gas i fa pujar les borses.
En fotografia principal avui, al diari Ara, veiem a Johan Cruyff. Cruyff? Cruyff es pronuncia? Johan Cruyff, sí. Cruyff. I diu 10 anys sense Johan Cruyff. L'olandès volador, el geni que va revolucionar el futbol, va morir avui fa 10 anys. El recordem a través de dues amistats. Marc Jolín, que va a Van der Meer i Josep Font. 10 anys ja, eh? Que fort. Molt fort. Jo ho recordo com si fos fa res. Gallina de piel, com deia ell. Sí, sí. Molt fort, molt fort.
Ai, jo crec que era Setmana Santa, mira el que et dic. Em sona que era Setmana Santa. Per les dates pot ser que aquell any caigués en Setmana Santa. Sí, sí, ho dic així de memòria, però em sona. Més notícies. Me'n recordo bastant de quan ho van anunciar i ara cada cop em diguin que hi han passat 10 anys. Sí, sí.
Bé, seguim. Més notícies del diari ara. Parla també del circuit mèdic del Perú a Barcelona. Diu que Salut regularà l'aterratge massiu de pacients oncològics vulnerables a Sant Joan de Déu. Altres notícies del diari ara. Parla de la Déu a les proves de competències bàsiques als alumnes catalans. Els tests de final d'etapa es combinaran amb els de diagnòstic.
També parla de Moreno Bonilla, que convoca les eleccions andaluses per el 17 de maig. I tanca portada al diari ara parlant de fuet de peix i mel amb grills, les novetats d'alimentària. Ahir vaig estar a l'alimentària de Barcelona, primer dia. Vaig acabar rebentat, Mariona, des de les dues i mitja, tres, que vaig arribar fins a les set de la tarda, mort. Però molt content perquè, bé, doncs, molt interessant tot. És que hi ha cada cosa tan interessant.
Vas veure aquest fuet de peix i mel amb grills? No, encara no ho he vist, això. He de dir que sona bastant malament. Sí, sona bastant malament. Jo és que saps què passa, que li tinc molt d'amor a Galícia, i sempre per aquestes fires gastronòmiques venen els amics de Galícia Galidade i munten uns estants brutals amb tastos, amb maridatges, i sempre m'acabo quedant per allà, per la zona de Galícia, provant tastos, ahir vaig fer un de formatges i vaig fer un altre de carns gallegues,
que espectacular la vedella gallega boníssim i la veritat és que molt bé també vaig poder fotografiar l'Albert Adrià i el Jordi Roca que estaven per allà a l'espai de Vicenç dels Torrons i bé els vaig poder fotografiar i estaven allà parlant amb la gent i tal i molt majos
i res, la veritat és que molta, molta gent, molta oferta, perquè al final també és un espai molt gran, estem acostumats a altres fires relacionades amb la gastronomia que són potser més petites, com per exemple el Fòrum Gastronòmic, que també tenen el seu encant, però en aquest cas alimentària, clar, estem parlant, si no m'equivoco, de sis o set pavellons, d'un fotimer de coses, des de conserves fins a dolços, passant per tot el que et puguis imaginar de menjar, ho trobes a l'alimentària.
Bé, doncs amb aquesta petita crònica que hem fet del dia d'ahir, marxem ara al periòdico, perquè el periòdico en català avui destaca que Brussel·les urgeix als països de la Unió Europea omplir els seus dipòsits de gas. Trump frena els atacs i obre la porta a un nou acord amb l'Iran. El president dels Estats Units afirma que està en converses productives per posar fi a la guerra, però Teheran desmenteix que hi hagi hagut contactes directes o indirectes.
I respecte a aquest tema, el govern mobilitzarà 400 milions per fer front a l'impacte de la guerra. Imatge del dia. Els espanyols gasten 43.500 milions a menjar fora de casa. Un informe... Buf, la veritat diu. Tu quants gastes? D'aquests 43.500 milions, quants gastes? Doncs més dels que hauria, eh?
Menges molt fora de casa? Clar, no sé què està considerat molt. Jo crec que hauria de menjar menys fora de casa, però és que m'agrada molt menjar fora de casa. Clar, és que que ens ho facin és meravellós. Si no, i a mi que m'encanta menjar, doncs anar a un lloc on et facin molt menjar bo, doncs costa no fer-ho.
A mi m'agrada molt cuinar, eh? Jo soc bastant cuinetes i m'agrada molt cuinar, però... Però és que hi ha dies que dius, és que avui em ve de gust una hamburguesa, avui em ve de gust una pizza, avui em ve de gust que ens ho facin. I ja està. I a vegades t'ho acabes em portant a casa, eh? Allò de dir, ho demano, ho vaig a buscar i m'ho porto a casa i m'ho menjo tranquil, no? És que a mi també m'agrada molt el...
El ritual d'anar a menjar fora de casa, saps? Sí. I estar fora a un restaurant, restaurant, bar, el que sigui, eh? El que sigui, sí, sí. Però m'agrada això de menjar fora de casa i potser no ho hauria de fer tant perquè, clar, la broma va pujant, saps? Home, clar, home, clar, sí, sí. I ara, m'és, també sembla que portem uns anys que els preus, en comptes de baixar, només fan que pujar, no? En tot en general, però quan vas a un bar o un restaurant ho notes, no?, que a vegades...
Doncs podies permetre't menjar fora de casa cada dia, perquè potser et costava 8-9 euros, estem parlant de fa 10 anys, però potser et costava això, 8-9-10 euros, i ara en canvi, anava a dir 12-13, però jo crec que ja 15-16 ja no baixa de gaire ben lloc. No, poques coses, poques coses.
Sí, sí, molt fort. Bé, doncs, com comentàvem, aquest informe presentat a l'Alimentària, inaugurada ahir pel Rei, confirma el creixement del sector del food service a Espanya, en especial el menjar per emportar. Marxem a més qüestions. El jutge manté secreta la causa per les maniobres de Montoro contra rivals. El magistrat guarda en una peça reservada els correus dels suposats estratagemes d'Hisenda, en aquest cas sobre el cas Bárcenas. Música
Últimes notícies del periòdico passen per la sèrie documental a motiva a estrenar de La Fugida, veritats ocultes sobre abusos en el si de l'església. També ha estat molt greu presó per una parella de Barcelona per maltractament i agressió sexual al seu nadó d'un mes.
Marxem a parlar també de la cita autonòmica. Moreno Bonilla convoca les eleccions a Andalusia per al 17 de maig i tanca en portada amb converses. Puig negocia fusionar-se amb el gegant nord-americà Esté Lauder. En aquest cas, amb això tanquem la portada del periòdic i marxem a l'avantguàrdia. Mariona.
Doncs la Vanguardia obre amb la política interior italiana. I veiem en fotografia Meloni el col·legi electoral. Diu que Meloni pateix la primera derrota amb el veto a la reforma judicial. El no dels joves és decisiu en un referèndum que va registrar un 53,7% de vots en contra.
En fotografia principal veiem l'alimentària, que aposta per la internacionalització. El Saló Alimentària va obrir ahir a l'Hospitalet de Llobregat les portes de la cinquantena edició amb la mirada posada en la internacionalització, ja que el 40% de les empreses presents són estrangeres. El rei Felip VI i el president de la Generalitat, que els veiem a la foto, van inaugurar la fira que rebrà 110.000 visitants sota el lema el país més ric del món, en referència al menjar.
Aquí podem estar una mica d'acord, ja que jo sempre opinaré que el menjar mediterrani és el millor del món. I doncs mira, aprofitant aquest lema per presentar l'alimentària d'aquest any. Totalment, la veritat és que es menja molt bé aquí a casa i en aquest cas el país més ric del món i que també ho fa en la seva gastronomia. Seguim avançant, Mariona.
Altres notícies de La Vanguardia. Veiem que Trump desferma el caos a les borses pels vaivents a l'Iran. Diu que l'Ibex va començar la jornada caient un 2,5%, va guanyar un 3% i va tancar en l'1%. També parla dels atacs ajornats, diu el president dels Estats Units, obrarà la porta a un acord amb l'Iran. També veiem a La Vanguardia avui que Moreno Bonilla convoca eleccions a Andalusia pel 17 de maig. La cita andalusa tancarà el cicle electoral iniciat a Extremadura.
També que Puig negocia una fusió amb Estela Uder. I passem a fotografies petites, veiem el Camp Nou, diu Ero de Límac, per a 399 treballadors. I també veiem una notícia de Madrid, diu Shakira amplia a 6 dates la seva residència. Molt bé, doncs marxem a l'última portada del dia, marxem al punt avui.
El diari independent català, comarcal i democràtic, entrevista avui a Macabet Teirou, biòleg molecular, i en aquest cas diu cal una gestió conjunta de l'aigua a l'Àsia Central. Marxem a l'Observatori Municipal, que s'aturen a Manresa, la fi de la gran transformació. Entrevistes a l'alcalde Marc Eloi i al cap de l'oposició Ramon Bacardit.
Més qüestions, imatge principal. Veiem un tren, en aquest cas en negatiu, amb aquest color característic del negatiu, en blanc i negre. Radiografia als trens europeus. El desgavell de Rodalies té perangó a la resta del continent. Com funciona el sistema ferroviari a diversos països? Com es gestiona aquest servei bàsic de mobilitat? Són tres preguntes.
que entenem que intentaran resoldre en aquesta notícia del diari d'avui dimarts. Marxem a l'espai al d'ahir, on destaquen tots enrampats i sense culpables. En aquest cas, la pagada es podria...
Haver evitat, diu la ministra, però la culpa no és de ningú en concret, diuen els informes tècnics. Marxem a les cròniques, nova data, pressupost per Sant Joan, i també Dinamarca vota aliena el factor Trump. Tanca en portada amb l'esportiu, el llegat de Cruyff, 10 anys després de la seva mort, entrevista a Pati Roura, directora de la Fundació Johan Cruyff, i article d'opinió de Joan Laporta.
Doncs, Mariona, ja ho tenim per avui. Ampliarem informació als butlletins informatius i, com sempre, també a l'informatiu edició migdia d'aquesta casa. Exacte, Dani, doncs ens escoltem ara. Fins ara. Pausa musical. Tornem de seguida. Us deixem en Becarà.
I'm a sensation You try me once you beg for more
Yes, I can boogie, but I need a certain song. I can boogie, boogie, boogie on my throne. Yes, I can boogie, if you stay you can't go wrong.
I don't feel very much like talking No, neither walking You wanna know if I can dance Yes, I already told you in the first verse And in the course But I will give you one more chance
Fins demà!
Fins demà!
I així són els matins a Ràdio Desvern, així són els matins a la Rambla. Soc Daniel Martínez, és un plaer estar amb vosaltres aquí al 98.1 FM. Nosaltres marxem ara, com fem sempre, en aquesta primera hora, en aquest primer bloc, a l'espai d'Efemèrides per descobrir què va passar tal dia com avui.
Joaquín Quilés, bon dia, com estàs? Bon dia, Dani, molt bé, i tu? Molt bé, benvingut al programa. Comencem, com sempre, aquest espai d'efemèrides repassant allò, doncs, aquells successos que passaven tal dia com avui. Marxem bastant lluny avui, a l'any 1808, quan Fernando Seté entra a Madrid com a nou monarca després del motí d'Aranjuez, iniciant, doncs, un període convuls de canvi.
Uns anys més tard, concretament l'any 82, el 1882, Robert Koch anuncia el descobriment del bacil de tuberculosi, en aquest cas clau per la medicina moderna, aprofitant així que és el dia de la tuberculosi, avui també fem menció d'aquesta efemèrida.
I marxem a tres efemèrides més. Per una banda, tenim que l'avió German Wings l'any 2015, l'avió 9525, el 9525, s'estava allà als Alps, amb 150 víctimes en un descens provocat pel copil·lot. Recordem una notícia molt tràgica que també es va tocar aquí de prop a casa nostra perquè hi havia gent que hi era en aquell avió que eren d'aquí de...
de casa nostra i, per tant, ens va tocar molt de ple aquesta notícia que ens arribava el 2015. Marxem ara amb un naixement i una defunció. Joaquín.
Doncs bé, perquè fa els naixements, el 1874 neix Harry Houdini, un il·lusionista famós pels seus espectaculars escapismes. I de defunció, com heu parlat abans, ens acomiadem de Johan Cruyff, que va ser un magnífic jugador i entrenador de futbol, però també el 2019 va morir Scott Walker, el vocalista principal de la banda de música The Walker Boys i influent de la música pop i experimental.
Doncs vinga, us deixem amb una cançó d'Escot Walter per arribar així al punt que nosaltres volem, que és descobrir el temps, descobrir què és el que ens depara aquesta setmana a nivell meteorològic. Ho fem, com sempre, amb en Carles Rius. No obstant, abans, m'acomiado del Joaquín. Gràcies, Joaquín. Que tinguis molt bon dia i escoltem ara Escot Walter, aquí, a Ràdio d'Esvern. I see the head
I seen a vision It was reaching through the clouds To risk a dream A shadow crossed the sky And it crushed it to the ground Just like a beast
I see a woman Standing in the snow She was silent As she watched them Take her man Teardrops burned her cheeks For she thought she'd heard The shadow Had left this land
The old man's back again The old man's back again The crowds just gathered Their faces turned away And they queue all day Like dragons of disgust Older women whispering
Wondering just what these young hotties want of us And all dread be he cries with eyes that ring like chimes His anti-worlds go spinning through his head He burns them in his dreams for half a week
They may as well be dead The old man's back again I see he's back again I see a soldier He's standing in the rain For him there's no old man To walk behind
Devoured by his pain Bewildered by the faces Who pass him by He'd like another name The one he's got's a curse These people cry Why can't they understand His mother called him Ivan
Then she died.
A Catalunya treballem en diverses mesures perquè tothom pugui disposar d'un habitatge. Oferim ajuts perquè els joves puguin fer el pas. Construïm habitatges amb protecció perquè les famílies tinguin espai per créixer. I limitem els preus del lloguer per facilitar-hi l'accés. Perquè cada cop més persones ens puguem sentir a casa. Informa't d'aquestes mesures i ajuts a habitatge.gencat.cat Generalitat de Catalunya. El govern de tothom.
Des de Càritas Sant Just oferim un espai de trobada per conversar i compartir. Si et ve de gust una estona de companyia, vine al Cafè de les 3. Estarem tots els dimarts fins les 5 de la tarda al carrer Bonavista, número 113. Càritas Sant Just. Us hi esperem.
Vols obrir els contenidors d'orgànica i resta amb el mòbil? BitPaid, l'aplicació que et permet obrir els contenidors de Sant Just amb el mòbil. Amb BitPaid també podràs consultar les teves obertures, comunicar incidències a l'Ajuntament i obtenir informació sobre residus. Descarrega't ja l'app gratuïta BitPaid per a Android i Apple i descobreix tot el que et pot oferir. A Sant Just, canviem així. Ajuntament de Sant Just d'Esvern.
Tots els comerços tenen fulls oficials de queixa, reclamació, denúncia a disposició de les persones consumidores i usuàries.
Sabies que al teu municipi tens el servei d'en bici? Bicicletes 100% elèctriques per connectar amb el transport públic i que el teu viatge sigui millor. Mou-te de manera sostenible pels 15 municipis de l'àrea metropolitana de Barcelona. Per moure't bé, millor en bici.
Carles Rius, bon dia. Molt bon dia, què tal? Parlem del temps avui? Parlem del temps, va. Què? Què ens ha de parlar el temps? Doncs aviam, el que tenim és una miqueta de tranquil·litat, realment són dies així bastant plàcids, tot i que les temperatures no són extremadament elevades, tenim unes temperatures molt normals, ahir la temperatura no va arribar als 16 graus, 15,6, o sigui que són màximes que podríem dir que són ben normals per l'època de l'any que estem.
i de cara als propers dies tenen tendència a baixar una miqueta. Què passarà els propers dies així en general i després aprofundiritzarem en els dies, en el temps que tenim? Doncs bé, tenim una bossa d'aire fred que llisca pel nord de Catalunya entre dimecres i dijous i una altra entrada freda que aquesta l'haurem de posar entre cometes a la nevera de cara al diumenge. O sigui, tenim aquestes dues situacions d'aire fred podríem dir i d'una certa inestabilitat que ens podríem visitar aquesta setmana.
La de demà dimecres sí que ens pot deixar alguna goteta, però que sí que deixarà és unes temperatures clarament més baixes, i ara ho explicarem. Però de moment, avui dimarts és un dia bastant tranquil, on el sol domina, tindrem alguns núvolets aquesta tarda, molt poca cosa, i avui les temperatures, potser si avui no vam arribar als 16, avui podem arribar als 17 graus. O sigui, són unes temperatures que les màximes tenen tendència a pujar un palet. Les mínimes no. Avui hem baixat fins als 8, ahir hi havia més núvols fins als 10, o sigui que les mínimes més o menys es aniran mantenint.
Demà dimecres fins i tot la temperatura màxima pot pujar una miqueta més i començarem amb sol a mesura que avanci el dia. Aquest sol cada cop es veurà interbolit per alguns núvols alts. És una bossa d'aire fred que no arriba i no entra a Catalunya però sí que ens afecta indirectament.
que lliscarà per la cara nord dels Pirineus, travessarà Pirineu de oest a est i després anirà cap a Marsella i cap al nord d'Itàlia. O sigui, que ens enganxa una mica de rasquitlló. Amb aquest rasquitlló de temperatures tan baixes, penseu que és una bossa extremadament freda. Estan a 5.500 metres d'alçada, són menys 38 graus. És una autèntica animalada.
Això vol dir que amb latituds més baixes les temperatures tenen tendència a baixar molt. I aquí ve el titular del dia, podríem dir. Aquestes temperatures que de cara a dijous baixaran, hem dit que dimecres pujava molt, arriba aquesta bossa d'aer fred a la tarda, ens pot portar alguna precipitació la nit de dimecres a dijous. I també dijous un dia així segur, que en pot haver algun ruixat, sempre és molt poca cosa, però pot haver algun ruixadet dijous.
La baixada de temperatures és espectacular, perquè si dimecres arribarem a una màxima aproximadament de 18, avui dèiem 17, demà potser 18, dijous baixarem per sota dels 10, o sigui que tenim una altra baixada forta de temperatura, un altre tas d'hivern, i aquest tas d'hivern o aquestes temperatures a ratlla,
sobretot a l'interior, però també a la costa, es mantindran fins ben bé el 31 o l'1 d'abril, o sigui que de moment el que ens queda demà seran unes temperatures que, poquet, però estaran per sota de la mitjana, o sigui que l'ambient serà força fresquet els propers dies. Dijous no cal dir-ho, divendres recuperen una miqueta, però sempre estaríem una mica per sota de la mitjana. Aquesta bossa d'aire fred es retira, com dèiem, i ens deixarà un altre cop un temps, podríem dir que força estable, un temps bastant tranquil de cara a divendres, dissabte...
Llavors, la nit de dissabte o diumenge podria caure alguna gota, això ho aniran confirmant els propers dies perquè sembla que serà ja tan poca cosa que potser demà o dijous ja diem que no plourà, i diumenge serà un dia més variable, més núvols, amb un ambient una mica més grisot, però ho anirem seguint. De moment sembla ser que no tenim grans canvis a la vista tret d'aquesta...
d'aquesta baixada de temperatures que podria arribar dijous i que faria que els propers dies, sobretot la resta d'aquesta setmana i l'inici de la vinent, tinguéssim temperatures una mica per sota de la mitjana. Així que, de moment, un temps bastant tranquil aquí a Catalunya.
Molt bé, doncs pendents d'aquesta tranquil·litat, d'aquest temps i d'aquestes temperatures que sembla que estan encara ballant una mica. Sí, avui bé, demà pugen i dijous baixen molt clarament. O sigui que dijous al matí, ja us ho recomanem, demà ho acabarem de confirmar, doncs hauríeu d'obrigar una miqueta més.
que molts dels oients, m'incloc també, ens pensem que ja estem en aquesta primavera en què les temperatures ja han de ser canviants i realment a les nits encara refresca una mica. Sí, ja l'ha dit aquella dels avis que deien Mars Marsot, mata la vella i a la jove s'hi pot. Això vol dir, era una frase feta de fer referència que el Mars...
Tot i que el sol comença a escalfar molt més, els dies s'allarguen molt més. Em sembla que aquest cap de setmana que ve ja canviem la maleïda hora i aquesta se'ns farà de dia fins les tantes. Diumenge. Doncs esperem que sigui l'última, que ara en queda una, l'octubre. Però vaja, el BOE, pel que he mirat jo, fins al canvi d'hora d'hivern del 26, de moment ja no n'hi ha més. O sigui que s'acabaria aquest any, però vaja. Però què li tens a l'horari d'estiu? Si és ben maco. Doncs que són dues hores més a l'horari natural de les persones i del lloc on vivim.
Home, ja posats a fer-ho, per què no fotem 4 hores i ens aixequem? És que pensa que l'horari d'estiu, un dia en parlarem en profunditat perquè no tinc temps, però l'horari d'estiu provocarà, el dia que es quedi fixa, que a l'hivern els nens entrin a l'escola de nit. I això és perfecte, perquè a l'estiu pots fotre una copa de dia fins a les 10 de la nit, però que els nens a les 9 del matí sigui de nit és una mica estrany, no? O sigui, no passa a cap lloc. Certament, això és veritat. Carles, gràcies per posar una mica de llum a la foscor. Cuidat, que vagi bé.
Breu pausa pels bolletins. Tornem de seguida amb la segona hora de la Rambla.
Israel ha tornat a bombardejar aquesta nit Teheran i Beirut i ha castigat magatzems de míssils i instal·lacions de Hezbollah. I l'Iran ha atacat també Israel i ha causat destrosses a Tel Aviv. La guerra de ple en la quarta setmana continua, doncs, sobre el terreny als diversos fronts, enmig de la pausa ordenada per Trump en els bombardejos a infraestructures energètiques de l'Iran. El president nord-americà defensa que hi ha converses en marxa, desmentida.
Aquesta informació pel règim dels ayatolats, la Unió Europea reclama una negociació, com deixa clar la presidenta de la Comissió Europea, Úrsula von der Leyen. Creiem que és el moment d'anar a la taula de negociacions i posar fi a les hostilitats. La situació és crítica per les línies de subministrament energètica a tot el món, però és de màxima importància que s'arribi a una solució negociada que posi fi a les hostilitats.
Més notícies, Natàlia Ramon. Avui el govern aprovarà un paquet de 400 milions d'euros en ajudes per fer front als efectes de la guerra. En una entrevista al matí de Catalunya Ràdio, el conseller d'empresa Miquel Sampere ha explicat que aquest primer paquet d'ajudes s'anirà modelant...
segons la durada i les conseqüències que vagi tenint el conflicte. D'entrada, per a les famílies es destinaran 30 milions d'euros que serviran per pal·liar les repercussions de l'alça del preu del petroli i també del gas que tenen els més vulnerables.
Hem de veure quina evolució té en transports, amb els presos energètics, a la llum, quina evolució té fins i tot amb les primeres necessitats com pot ser l'alimentació. Per tant, hi ha aquesta mesura que insisteixo, per dir que pugui semblar ara que és poca quantitat, serà revisable amb la mesura en què observem que es necessiten més. Qui podrà acollir-se? Aquelles persones que acreditin tenir la necessitat. I estem parlant dels col·lectius més vulnerables.
El govern espanyol frena les pretensions del PP i Junts, i també de l'extrema dreta, que volien endurir els requisits per accedir a la regularització extraordinària d'immigrants. Els populars havien aprofitat el pas pel Senat d'una altra llei, la de multireincidència, per afegir-hi a esmenes dues d'elles, l'executiu lesbeta, perquè divan suposaria la creació de 400 places noves de fiscals i 400 més de funcionaris de policia amb un pressupost de gairebé 70 milions d'euros. Anem a Madrid. Tania Tàpia, bon dia.
Bon dia, el PP, Vox i Junts volien que per accedir a la regularització extraordinària no fos suficient en presentar una declaració responsable per part de l'interessat dient que no està antecedent, sinó que calgués un informe policial complet. Això, segons el veto que presenta l'executiu, suposaria crear 400 places noves de funcionaris a les comissaries d'estrangeria amb un cost de gairebé 17 milions. El mateix argument l'econòmic s'usa per fer descarrilar l'altra mena dels populars
a la qual Junts també hi va votar a favor al Senat i que demanava la creació de més places de fiscals en dos anys, segons l'agregutiu, 491, amb un cost de gairebé 54 milions. El text sobre la llei de multirreincidència ja sense aquests dos canvis es vota dijous al Congrés. Tània Tàpia, Catalunya Ràdio Madrid.
Operació policial a diferents poblacions de l'Alt Empordà amb epicentre Figueres contra el tràfic de drogues internacional. Hi participen Mossos d'Esquadra i Vigilància Duanera. Figueres, Laia Claret. Hola, bon dia. Són més de 200 els afectius dels Mossos d'Esquadra i de Vigilància Duanera.
que han fet aquesta operació policial amb epicentre aquí, a Figueres, a la capital de l'Alempordà, contra el tràfic de drogues a escala internacional. Els agents el que han fet és entrades i escorcolls a la zona oest de la ciutat de Figueres. També s'han desplegat a Sal, al Gironès, i a Argentona, al Maresme, i algunes localitats de la Catalunya Nord. L'objectiu, segons asseguren, és posar setge i desmantellar una organització criminal que trafica amb drogues a banda i banda de la frontera. L'operatiu està sota secret policial.
Laia Claret, Catalunya Ràdio Figueres.
A Lleida, la jutja ha reobert la causa del conegut com a crim de cap pont en què un jove va morir a trets l'any 2006. Ho fa tot just quan queden 8 mesos perquè el cas prescrigui. Lleida, per a Joan Alvarez. Hola, bon dia. La jutja té així la petició que l'advocat de la família de la víctima va fer el mes de novembre passat, com ja va avançar aquesta emissora. La magistrada demana un informe al servei de criminalística de la Guàrdia Civil sobre les partícules trobades als cartutxos que hi havia al lloc del crim
I les que es van trobar, la roba que duia aquell dia, l'únic investigat que va arribar a estar detingut, però que va quedar en llibertat per falta de proves. Tot plegat per demostrar o descartar si aquell dia va disparar un arma de foc. Paus i Marró, lletrat de l'acusació particular. Li preguntem directament a la policia. És possible que només amb aquests components se pugui concloure que efectivament se va disparar un arma aquell dia? Si se'ns diu que sí, llavors el tema donaria un gir important. El cas estava arxivat provisionalment des de fa 15 anys. Pere John Alvarez, Catalunya, Ràdio Lleida.
Esports Marcos García. Robert Lewandowski demana temps per decidir si vol seguir una temporada més al Barça. El davanter polonès de 37 anys i concentrat amb la seva selecció acaba contracte al juny. Encara en clau de seleccions, el davanter al Girona Jordi Roca s'incorpora avui a l'equip espanyol Sub-21 per ocupar la plaça de la Junet Jesús Rodríguez.
El Barça femení, el club vol renovar el tècnic Pere Romeu per dos anys més i un tercer d'opcional, segons abans el podcast de Catalunya Ràdio fent futbol. Aquesta renovació, la de Pere Romeu, no estaria condicionada a la consecució de títols. A l'Euroliga de Bàsquet, Barça-Efes de Turquia, avui a dos quarts de nou en farem la transmissió al Totgira a l'antena digital de Catalunya Ràdio.
El Barça és desè i l'efes tercer per la cua ja no pot passar a ronda. En ciclisme avui es disputa la segona etapa de la volta. Sortida a Figueres, arribada a Banyoles amb el francès Dorian Godón de líder. I a la Champions masculina de Waterpolo, avui Atlètic-Barceloneta novi de Belgrat. A dos quarts de nou és partit de la lligeta de quarts de final. Fins aquí les notícies.
Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia. Passant 6 minuts a les 11, us informa Mariona Sales-Vilanova.
El cicle de divulgació local sobre el patrimoni natural continua aquesta setmana a Sant Just amb una nova sessió oberta al públic. El 26 de març, a les 7 de la tarda, la sala Isidore Consul i Giribet de Can Ginestà acollirà la tercera conferència del 17è curs de coneixement santjustencs. La sessió, sota el títol Bolets del Parc de Torreblanca, anirà a càrrec del biòleg i micòleg Francisco Javier Morales i s'emmarca dins el cicle el patrimoni natural de Sant Just, format per tres conferències.
L'activitat és gratuïta i compta amb el suport de l'Ajuntament de Sant Just i el cicle està organitzat pel Centre d'Estudis Sant Just Tens i té com a objectiu divulgar el coneixement del medi natural del municipi. I encara en cultura, la pròxima conferència organitzada per l'Eula d'Extència Universitària de la Gent Grandes, Pluers i Sant Just porta per títol La Xina de Mao Zedong i serà impartida per Alberto Pellegrini, llicenciat en Història i professor de la Universitat de Barcelona. L'acte tindrà lloc el 26 de març a les 6 de la tarda a l'Auditori de la Residència de la Mallola.
La conferència abordarà el període històric de la Xina, sota el lideratge de Mao Zedong, amb una anàlisi del context polític, social i ideològic del país durant aquesta etapa. El ponent exposarà les claus d'aquest moment històric i les seves implicacions en l'evolució contemporània de la Xina. L'acte és obert al públic amb entrada gratuïta pels socis de l'aula d'extensió universitària i una aportació de 5 euros per als no-socis.
I encara en cultura, la Sant Justenca Clàudia Foix va ser reconeguda dijous 19 de març en el lliurament dels Premis del Campionat de Catalunya de Colla Sardanistes 2025, celebrat al Palau de la Generalitat, com a integrant de la Colla Mare Nostrum, campiona de la categoria Gran. L'acte institucional, celebrat al Saló de Sant Jordi, va estar presidit pel president Salvador Illa, amb la presència de representants del sector sardanista.
Durant la seva intervenció, Illa va reivindicar la sardana com a acta de reafirmació democràtica i com a espai de convivència. Foix, formada per l'agrupació sardanista de Sant Just, forma part d'una de les colles més destacades del panorama competitiu català. Des de l'entitat local s'ha expressat orgull pel seu recorregut, destacant el paper de base en la seva formació. I la jornada va reunir les colles campiones d'arreu de Catalunya en un acte de reconeixement a l'esforç i la trajectòria dins la sardana esportiva.
I això ha estat tot. Tornem amb més informació al butllet i horari de les 12. Fins ara. Ràdio Despert 98.1 FM Ràdio Despert
Fins demà!
Heaven I'm in heaven And my heart beats so that I can hardly speak And I seem to find the happiness I seek When we're out together dancing cheek to cheek
Fins demà!
Oh, I'd love to climb a mountain and to reach the highest peak But it doesn't thrill me half as much as dancing cheek to cheek Oh, I'd love to go out fishing in a river or a creek But I don't enjoy it half as much as dancing cheek to cheek
Fins demà!
And my heart beats so that I can hardly speak And I seem to find the happiness I seek When we're out together dancing cheek to cheek When we're out together dancing cheek to cheek
Cheek to cheek. Cheek to cheek. When we're out together dancing. Cheek to cheek. Cheek to cheek. Cheek to cheek.
Girls, girls, watch out, watch out. There's a two-legged animal running about. If it smokes a great big cigar and it hangs around at a bar, if it tells the biggest lies, where's the loudest eyes?
Fins demà!
It's a man.
I sigueu benvinguts i benvingudes a la segona hora de la Rambla. Soc Daniel Martínez, estem aquí avui dimarts 24 de març. Fem una petita pausa per la publicitat i tornem de seguida amb l'entrevista del dia. Fins ara. Cinema sense límits. Cinema sense fronteres. Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions. Els dimarts de 8 a 9 del vespre. Quan el cinema es fa ràdio.
Això és un autobús, tu. Això és un autobús? Sí, home. I tant. Això és un blues, tio. Com que un blues? Sí, just blues. Just blues. Ah, just blues. Perfecte. Si t'agrada el blues, tots els dimarts de 9 a 10.
Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana.
i seguim avançant en el nostre magazín avui a l'entrevista del dia. Tenim asseguts aquí a l'estudi principal de Ràdio d'Esvern els responsables d'aquestes caramelles. Són molts i han vingut dos en representació, però ens fa molta il·lusió saludar en Jordi Ferraz i en Modès Carme, que ja els tenim aquí. Bon dia, família, com esteu? Benvinguts. Bon dia. Bon dia a tothom. Bon dia a tothom. I res, expliqueu-nos una mica. Avui heu vingut a parlar de les caramelles,
per a aquella gent que ens estigui escoltant i que potser no les conegui, què són les caramelles i quin significat tenen dins de la nostra cultura popular? Bé, les caramelles, vull dir, és una tradició nostra, molt nostrada de Catalunya, que es canten sempre, sobretot per la Pasqua, i hi ha molts llocs que llavors ho fan per pescuetes, és el diumenge següent, que és el cas nostre, que ho fem passat a Setmana Santa, perquè ja sabem que a Setmana Santa tothom se'n va,
Però en aquelles èpoques hi ha moltes poblacions que encara ho fan per Pasqua. Llavors, les cremelles són una tradició de portar els camps de joia i d'alegria a la població després de la ressurrecció de Jesucrist que s'ha fet sempre. Són les cançons de Pasqua, fan com fem la mona de Pasqua, els ous de Pasqua. Això són cançons tradicionals que sortim pel carrer a cantar unes cançons
Sempre són variades, són cançons de Pasqua o cançons avaneres, molta varietat de cançons que podem portar nosaltres en tot el reportari que nosaltres tenim, en el cas nostre. I llavors passem pel carrer, anem als carrers que podem fer, ara no podem fer com fèiem abans, abans en fèiem molts, ara cada vegada ens fem més grans, no podem caminar tant, ho escurcem més...
i és el que tenim previst aquest any. Molt bé. Després comentarem una mica el recorregut, però abans permeteu-me preguntar-vos sobre el que comentava Jordi una mica, el tema de les caramelles. Creieu que estan vivint ara un moment dolç o més aviat és una mica aquesta dificultat per mantenir aquesta tradició?
És bastant dificultat ara en aquest moment. La gent que nosaltres ens fem, ens fem grans, són unes tradicions que s'han fet molts anys i sempre havia tingut molt bona acollida, però sí que és veritat que el jovent no està per aquesta labor, normalment, eh?
Clar. Parlem una mica del repertori, que ja el Jordi ja ens l'estava avançant una mica. Expliqueu-nos una mica quin és el vostre repertori, com combineu aquestes peces populars, tradicionals, també amb altres cançons que potser surten una mica, no? Deies les habaneres, tal. Expliqueu-nos una mica quin és el repertori i com funciona.
Bé, tenim cinc anys de joia, de Pasqua, i a part d'això també portem quatre vaneres, Aromes i perfums, que és el nostre himne, i posteriorment tenim un parell de cançons que són més noves. Això és el repertori que portem.
Verem a veure si el podem fer-ho tot, perquè són 13 o 14 cançons i les anem barrejant. No a tots els mateixos llocs cantem les mateixes cançons, sinó que anem variant. I quina és la història del cor, l'opont de flors, vinculada, diguéssim, amb les caramelles? Perquè el cor, ja el coneixem aquí al poble, és un...
un cor de clavé, diguéssim, i en aquest sentit també amb les caramelles us veiem, no? Quan arriba els vols de la primavera, comentava, o després de Setmana Santa, nosaltres sabem allò, no?, que arriben les caramelles als carrers del poble, però explicar-nos una mica la història per a aquella gent que no la sàpiga. Sí, bueno, el pont de flors en principi és l'entitat més antiga del poble. Es va fundar l'any 1881,
I des de llavors que estem terrenant. Ha tingut els seus alts i baixos, però el que són cantar caramelles pràcticament no les ha deixat de cantar mai. Hi va haver sobre els anys 50 que hi va haver una mica de crisi del cor i tot i així encara hi havia gent que eren cantaires del cor i de l'orfeu i van sortir a cantar caramelles.
que normalment sempre hi ha homes, aquí a Sant Jurt. Ara hi ha altres poblacions que canten caramelles nens, mixtes, homes i dones. La qüestió és sortir a cantar a la Pasqua i això és el que es fa a tot Catalunya. I nosaltres, al nostre cas, cada vegada abans era molta gent, ara som menys gent.
I és el que ens costa, però per això també les cançons que cantem també són cançons una mica més senzilles, més senzilles dintre del que podem, perquè no podem fer ni quatre veus, ni intentem fer les tres veus que el màxim que podem fer, perquè ens falta personal. O sigui, hi ha cantaires, n'hi ha molts que ens han deixat. Volíem aprofitar per veure si algú li agradés i venia amb nosaltres.
Clar que sí. Doncs fem aquesta crida també pel Corlo Pont de Flors, per a aquella gent que ens estigui escoltant i vulgui seguir mantenint viva la flama d'aquesta entitat, una de les més, per no dir la més antiga del nostre municipi. Dèiem, hem parlat una mica sobre el repertori, sobre també aquesta tradició que són les caramelles a Catalunya i concretament també a Sant Just.
Hem parlat sobre el cor i ens agradaria que ens expliquéssiu ara una mica com funcionarà l'edició d'enguany, que més o menys té un format similar a la dels anys anteriors. Sí, normalment sempre tot tenim el mateix. O sigui, aquí als anys 1 no es podem moure en massa llocs.
L'any passat vam arribar a Mas Lluï, però a Mas Lluï ja ens queda molt lluny, o sigui, hem d'agafar cotxes, allà arribes no saps on aparcar, tampoc hi ha massa gent que t'escolti. Les caramelles és perquè la gent ens escolti, i Sant Jus som diferents. Abans hi ha altres pobles de Catalunya que la gent quan surten a cantar caramelles tothom està fora als carrers, als balcons, tothom surt content.
I aquí a Sant Just sempre pràcticament ens falta aquesta convivència de poble, que la gent no es conviu. Sí que anem a cantar en llocs on hi pugui haver moviment i que la gent es vulgui escoltar. I això és el que fem, això ho intentem. Nosaltres el que volem és tirar els nostres cans que surtin pertot arreu i que la gent ens escolti. Per això sortim a cantar. Donar aquests cans de joia que ens donen a les caramelles. I això és el que volem.
Clar, no hem comentat les dades encara, seran el dissabte 11 d'abril i el diumenge 12 d'abril, després de Setmana Santa, això sí que ho havíem dit. Expliqueu-nos una mica quin serà el recorregut de dissabte. Bé, començarem al carrer Bonavista, a la part de baix, al costat de la carretera, on està l'estanc i on està la xabata. Allà cantarem per primer a les 10 i mitja.
després pujarem cap al centre social, al mil·lenari, on cantarem sobre les 11 o una mica abans, si és possible, i després a les 11 i mitja o una mica abans intentarem adelantar una mica perquè ens han demanat un favor avui. També cantarem ja al mercat municipal, que harem una vista a l'entrada del mercat.
I després ja anirem cap a les dotze i mitja, cap al carrer Miguel Reverter, allà davant del bar Siena i de la pel·lucaria Sara, que és un lloc que sempre anem, i des de fa molts anys, i ho mantenim. I després, per acabar el dissabte, sobre la una, més o menys, estarem a la plaça del Parador.
Aquest és un lloc nou aquí anem, esperem a veure si la gent d'allà ens ve a escoltar i ens agradaria posar-lo ja com un lloc definitiu de cara a les futures edicions. Això esperem, perquè el que és allà el parador...
en principi no hi havíem anat mai. A part d'hi vam anar a fer l'estrena de la sardana del Vell Sant Just, vam estar allà al Parc del Parador, i aquesta vegada vam decidir anar-hi, perquè hi ha un lloc que hi ha un escenari, hi ha un lloc perquè la gent ens escolti, llavors des d'aquí sí que jo vull fer personalment una crida a tots els que puguin vindre, que allà al Parador hi cabem, i allà podem fer una bona cantada de caramelles.
Que bé, i a més també, doncs, aprofitant aquest recorregut, recordem, per iniciar el carrer Bonavista a quarts d'onze del matí, després marxar cap al centre social mil·lenari, tornar a Bonavista, en aquest cas una mica més amunt davant del mercat, i ja baixar cap a Miquel Reverter i la Rambla, en aquest cas el...
Aquest seria el recorregut de dissabte, et dèieu que és canviant, que l'heu anat canviant al llarg dels anys, vull dir que no cada any feu el mateix, i en aquest cas aquest any el triat ha estat aquest, amb aquesta novetat al Parador. I diumenge un recorregut, un palet una mica més curt, però també interessant i important perquè també d'alguna manera passeu per espais importants del nostre municipi.
Sí, realment el diumenge tenim menys llocs, però també fem més cant perquè ja són llocs, tal com dius tu, molt importants dintre del poble. Nosaltres sempre comencem el diumenge a la residència de la llar de la nostra senyora Lourdes.
a les 11 del migdia, que és quan ells acaben la missa una mica abans i així tots els avis i tot allò estan contents per sentir-nos. Després, a les 12, farem la cantada aquí a la plaça Verdaguer, a l'Ajuntament, com cada any, això ja és institucionalment fet. Després, sobre la una o una mica abans, estarem a la plaça Joan Maragall,
de la part de dalt al costat del carrer Nord, i baixarem cap a la plaça d'Antoni Malaret, que és la que està al costat de l'Ateneu, on allà farem la cantada final de nostra, de Caravelles.
Molt bé, doncs, recorregut variat, passant pel barri centre, marxant cap al barri nord i tornant, doncs, diguéssim, a Antoni Malaret, a prop de l'Ateneu, que és també on vosaltres teniu la vostra seu i on assageu, que és un espai que entenc que us el sentiu molt vostre.
Sí, però jo crec que són uns llocs molt concrets, que és el que he dit abans. Abans fèiem el recorregut molt més llarg perquè hi havia uns patrocinadors que eren com es feien abans les caramelles que anaves a cantar per les cases que et pagaven.
Llavors, ara ho fem d'aquesta manera, ens distribuïm pel poble, creiem que més o menys puguem anar a que la gent ens pugui escoltar, i el cas del diumenge és el més important, perquè són els llocs més emblemàtics que puguem tindre dintre de Sant Just, el que és el barri centre. Llavors, ja tenim com és el barri surt tot això, esclar, ja hi hem anat vàries vegades, però no hem tingut massa...
massa audiència. Però, bueno, estem oberts a tot. Si mai volen callar i anem, doncs hi anirem. I tant que sí. Avui estem parlant amb Modès Carme i amb Jordi Ferraz, ho estem fent en marc d'aquestes caramilles del Corleau Pont de Flors que celebrarà
el proper dissabte 11 d'abril i el diumenge 12 d'abril ens pot caure una mica lluny però com dèiem abans farà de micròfons ara arriba setmana santa ja no vist i no vist ja estarem en el cap de setmana de l'11 i 12 d'abril per tant doncs amb ganes apuntat ja a l'agenda per a aquests dies a mi penso que em despertareu el dissabte a primera hora perquè visc molt a prop d'on comenceu el recorregut o sigui que ja estaré pendent en comptes de posar el despertador deixaré una mica oberta la finestra
Ja se sentiràs. Deixaré una mica oberta la finestra i que em desperti al cor l'opont de flors. Família, moltíssimes gràcies per passar pels micròfons de Ràdio Desverbo. Les gràcies a tu per haver-nos donat aquest temps per donar una mica de publicitat als nostres cans. Doncs clar que sí, la cultura i la tradició no s'han de perdre mai. Un abraçada, cuideu-vos. Moltes gràcies.
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
I seguim el magazín de matins de Ràdio d'Esvern. Seguim a la Rambla. Ara és moment de l'espai de la xarxa educativa, l'espai de la xarxa a les zones. Sabeu que aquí al programa tenim aquest espai cada 15 dies on aprofundim sobre el sistema educatiu i també sobre diferents aspectes d'aquest. Avui, concretament, tindrem...
Bona tarda.
Benvinguda al programa, hem intentat condensar una mica el currículum, però sabem que ara mateix també estàs treballant amb altres qüestions i res, contents que ens hagis pogut fer un forat i poder parlar aquí al programa sobre aquest tema, el tema de la família i l'escola, que són grans agents responsables de l'educació i que en aquest cas ens trobem amb diferents qüestions que crec que avui podrem abordar, podem posar sobre la taula
i començarem parlant una mica de com seria la vinculació ideal de família i escola, que és el que veiem a vegades en el nostre dia a dia. En els darrers capítols hem dedicat una mica a parlar de les transicions escolars. Avui ho fem des d'aquesta clau, des de la clau de les vinculacions també, i en aquest cas parlant una mica sobre aquesta relació que ha de tenir la família i l'escola. Sílvia.
Doncs sí, és una relació que és imprescindible i és important, no?, quan deies quina és la relació ideal. La ideal és pensar que
que qui afavoreix aquesta relació és l'infant, el seu desenvolupament, el seu benestar i també el seu èxit educatiu, que no vol dir curricular, no vol dir de notes o de qualificacions, sinó del seu desenvolupament i desplegament. I per què és tan important? Com seria l'ideal que em comentaves? I sobretot que, per una banda, l'escola, que és la gent, que ha de ser el primer que faciliti aquesta relació, diguéssim,
doncs realment estigui convençuda que aquest treball amb la família és imprescindible per acompanyar aquests infants, aquestes criatures petites i més grans, i que pugui crear aquests canals, aquests moments de trobada, que realment ho vegi imprescindible per acompanyar aquests infants que estan a l'escola i que la família alhora també confiï en l'escola, pugui conèixer, pugui tenir interès en el que està passant i que per tant
Entre tots dos, cadascun amb el seu rol, puguin tenir l'infant al centre i pel seu benefici mirar-se amb bons ulls. I quina és la implicació que han de tenir cadascun d'ells? Com implica a la família i a l'escola aquesta cohesió, aquesta feina que han de fer, cadascun per la seva banda i després també unificada, no?
Clar, per una banda és important saber-se. Si l'altra és important, i sé que és important, doncs he de crear espais, moments, activitats on ens puguem conèixer, on puguem compartir.
I aquests espais poden ser molt simples, que pot ser entrades i sortides. Per exemple, escoles en els darrers anys han anat fent aquestes entrades i sortides lentes. Què vol dir això? Que en lloc que tothom porti les criatures a les 9 del matí i després de 5 o a les 5 s'acabi, que sigui un moment que tinguis mitja hora o una hora per anar arribant. Això què permet? Doncs que la mestra que està acollint els infants pugui saludar també les famílies, pugui veure, que la família pugui explicar
Avui ha passat molt mal la nit, potser el veus... I aquesta manera de tenir encontres, encara que siguin molt informals, van creant aquest vincle i, per tant, crear diferents moments on puguem convertir tant en canals presencials, en canals virtuals... Per tant, oferir diferents possibilitats perquè el màxim de famílies, com a mínim, pugui connectar amb algun d'ells. Potser hi ha una família que no pot anar...
acompanyar o recollir el seu infant, però potser hi ha escoles que utilitzen una app o potser hi ha un mercadet d'intercanvi de roba que ja no va bé, ja està allà l'entrada i jo sé que puc anar a altres moments i conèixer l'escola, sentir-me la meva també. Per tant, és funció de l'escola escoltar les famílies i crear diferents.
Hem perdut la connexió, esperem que sigui de forma puntual. Sílvia, ens explicaves aquesta importància. Ara deixem preguntar-te també sobre aquestes barreres que podrien dificultar aquesta relació, perquè existeixen algunes barreres que fan que aquesta relació no sigui tan fluïda com hauria de ser, no?
Sí, sí, sí, totalment. Les barreres, així a nivell més global, moltes vegades són de tipus comunicatiu, cultural o estructural, la falta de canals i d'encontre, i també emocionals. D'alguna manera, si jo com a mestre penso que, escolta, la família fa el seu a casa seva i jo faig el meu aquí,
doncs això ja és una barrera. També aquestes idees de com ha de ser la relació. Si no hi creiem que és col·laborativa i que l'infant és el mateix infant que aprèn tant a l'escola com a casa com a fora, a la comunitat, doncs això ja per si és una barrera. O la família que potser
ha tingut molt mala experiència com a alumne a l'escola i per tant va al mínim possible. Com fem perquè aquesta família senti que l'escola és un refugi i que també és seva l'escola i que per tant requereix d'un temps i d'oportunitats i per tant el falta de temps o de conciliació que les famílies potser no poden
anar a l'escola amb les propostes que es fan o les diferències culturals o lingüístiques. A vegades això també pot ser una barrera.
Per tant, moltes barreres diferents a nivell d'actituds, de temps, de canals de comunicació, de diversitat cultural, que fan que a vegades haguem de ser creatius i haguem de fer aquesta diversificació que dèiem abans, d'oportunitats diferents perquè almenys arribem al màxim de famílies possibles.
I quins recursos o canals de comunicació poden ser útils per millorar aquesta relació? Ja d'alguna manera plantejaves alguns d'ells, però més o menys com ho podríem abordar?
Sí. Hi ha escoles que ja fa temps han anat creant diferents accions que valoren molt positivament. Per una banda, per exemple, aquesta comunicació virtual. Abans es feia per correu, ara hi ha algunes apps que faciliten molt fàcilment el saber què s'està fent a l'escola, per exemple. Això és un dels elements claus. Si l'escola parla, si la família parla del que s'està fent a l'escola,
està connectada, això té una influència molt positiva en aquest desenvolupament dels infants i en aquest èxit educatiu que parlàvem abans. Per tant, com fem que la família estigui assabentada? Si la criatura potser en parla, però potser no parla, que ara estan fent el projecte de, jo què sé,
de Tàpies, per exemple. Llavors poden parlar i què era Tàpies, i què fa i què no fa. Doncs tot això té un efecte molt important. Per tant, aspectes que dèiem d'organització estructural, que jo pugui sentir-me que puc entrar a l'escola, que tinc espais com a família, també aquests canals més virtuals, en les provades familiars d'inici de curs, hi ha escoles que
per a aquelles famílies que potser estan viatjant o que potser no poden anar-hi per les circumstàncies que sigui, doncs es puguin connectar també, que sigui presencial, però si no es pot, que no sigui ja. Si no vens, no pots estar-hi. El fet de poder fer unes comissions mixtes, on hi ha gent que...
Tant mestres com famílies, doncs potser pensen al voltant de com millorar l'espai exterior o com, per exemple, millorar o organitzar l'espai del migdia, etcètera. Aquestes comissions mixtes també...
estan tenint. I després canals petitons que pot ser tenir una bústia, una caixeta a l'entrada per donar idees, per poder visualitzar algun exemple, alguna situació que podria millorar. Tallers que proposen a vegades les pròpies famílies o des de l'escola per a tothom conjunt. Per tant, poden haver moltes accions en paral·lel que fan que tinguem més oportunitats de connectar amb el màxim de famílies però també involucrant les mestres de l'escola.
També parlaves abans d'aquestes reunions amb l'escola i les famílies. Creus que s'haurien de replantejar d'alguna manera o que s'haurien de buscar altres sistemes perquè les famílies en aquest tipus de reunions també es sentin més interpel·lades o potser més connectades amb el projecte educatiu del centre?
Sí, vam fer un projecte fa uns anys amb la Fundació Bofill que era redissenyar les reunions amb famílies, precisament perquè per tal de millorar aquesta relació, aquesta comunicació família-escola, si tenim moments importants com és l'inici de curs
totes les escoles acaben fent algun tipus de trobada amb les famílies, fem la que sigui realment útil. Sabem què necessiten les famílies o què volen saber, perquè si jo vaig a aquesta trobada i el que fa el mestre és donar-me un full i explicar-me'l, doncs potser no és necessari, però en canvi és una oportunitat per conèixer-nos una mica més.
per voltar per l'escola, per poder fer preguntes, per poder veure maneres que es treballen a l'escola, inclús en aquesta crida que vam fer de redissenyar.
les famílies es posaven a fer algunes activitats que fan els infants i entenien millor. Com és que un infant aprèn quan sembla que no està fent res, que està jugant. L'infant aprèn jugant també. Llavors, el poder viure, experimentar, el poder preguntar, és important per després entendre el projecte educatiu. I per tant, aquestes trobades inicials, és important que les mestres puguin també
preparar-les sabent quines expectatives tenen les famílies, involucrar els infants si ja tenen una edat que es poden involucrar. Per exemple, en una escola eren els propis infants que creaven, a través d'un projecte de llengua, la invitació a venir per les famílies o anar a secundària, que costa tant també. Vull dir que és una oportunitat molt gran de fer-ho col·laborativament.
I marxem ara a parlar de quin tipus d'acompanyament familiar a l'escolaritat és més important i més positiu en l'aprenentatge dels fills i filles, perquè aquest tipus d'acompanyament és vital, ho hem anat també recalcant al llarg de l'entrevista, i en aquest cas què consideres que seria el més positiu?
El més positiu és que cada mestra i des de la direcció de l'escola pugui dir amb quines famílies compto i que totes elles se sentin incloses, mirades, i que la mestra pugui fer aquest treball, que no sempre és fàcil, de ser autèntica i poder trobar algun fil, alguna connexió. I per part de les famílies el mateix, saber que
Aquella és la mestra, serà una persona important durant tot el curs per al seu fill i filla i que si hi ha algun aspecte el puguin parlar, que no siguin crítics a casa, de dir, és que a l'escola, no? Va! Si hi ha alguna cosa que no funciona, doncs que puguin haver aquests canals de confiança, poder-ho parlar, poder-ho arreglar. Llavors, si uns i altres es miren amb bons ulls, l'infant...
sentirà aquesta continuïtat que és imprescindible per ell, aquesta narrativa de jo aprenc i l'escola mira amb bons ulls la meva família i la meva família mira amb bons ulls a l'escola també. I si marxem a parlar de l'acompanyament familiar a l'escolaritat, doncs definíem una mica a grans trets aquest acompanyament que ens comentava la Sílvia, però si girem la truita i parlem una mica també dels centres escolars, del que hem de tenir present...
A mi m'agradaria saber també com enfoqueu el tema dels diferents tipus de famílies que poden haver, la nuclear, monoparentals, reconstituïda, homoparental, etc. I també les famílies procedents d'altres cultures. Tot això, tot aquest enclau, també s'ha de tenir en compte i moltes vegades en una mateixa classe pot haver diferents tipus de famílies i també s'ha de saber jugar una mica des del centre amb això, no?
Sí, totalment. Amb aquesta mirada i el que dèiem també les concepcions, de treballar-se des del centre al pensar que no hi ha una família millor que una altra. Com diu la Carme, tio, m'agrada la família que m'ha tocat. Tu com a escola no pots canviar quines famílies tens, tens les que tens i per tant són les millors.
i per tant poder treure profit d'aquesta diversitat. Què tenim a l'aula i al final són les famílies, això és homogeni, són les famílies dels infants que tinc a l'aula i per a cada una d'aquesta criatura el més important és la seva família. I per tant, que tinguin una composició o una altra,
no és tan clau. El que sí que jo he de tenir en compte és qui tinc a l'aula i, per exemple, si jo tinc unes famílies, ara ho parlàvem amb una directora d'un Institut Escola de Barcelona que deia, clar, doncs ara a l'època del ramadà, no convoquis les mares a la tarda perquè estan cuinant, perquè és un moment de molta feina. Doncs jo com a mestre he de saber quines famílies tinc a l'aula, si hi ha moments en què és millor...
convocar o no convocar, o treure profit d'aquesta diversitat. Un dels aspectes, ara hem presentat l'Agenda dels Infants, 11 demandes i propostes per millorar el benestar dels infants a Barcelona, amb una enquesta de 5.000 alumnes,
I el primer aspecte era cuidar la nostra vida amb família i dintre d'aquí més oportunitats a l'escola amb les famílies. Per tant, els infants també ens ho diuen, que al final no és tan important l'estructura sinó el poder passar temps junts, conèixer-nos i per tant tenir-ho en compte.
I ja per anar tancant aquesta entrevista d'avui, Sílvia, doncs permetem preguntar-te també sobre últimes recomanacions per mantenir una relació de confiança entre família i centre educatiu.
Doncs, repetir una mica el que hem dit, conèixer què esperen les famílies de nosaltres i nosaltres d'elles, poder crear diferents espais, temps, canals de comunicació, perquè quan les coses van bé ens ho puguem dir i quan les coses s'han de resoldre puguem tenir fàcilment algun moment per...
per poder-ho resoldre i sobretot també aquesta importància també del treball amb xarxa, que aquí teniu la xarxa educativa, la xarxa de les zones, que si també la comunitat, l'escola forma part d'aquesta comunitat, les famílies també se la senten seva, així com els altres professionals i agents del territori.
Amb aquest objectiu, el de mantenir xarxa i també el de destacar aquestes feines que es fan des dels àmbits no tan escolars, però sí que neixen amb aquesta energia, la d'unir escola, família...
i poble. En aquest cas, tanquem l'entrevista d'avui amb la Sílvia Blanc, que ens ha parlat sobre aquest tema, que és tan important el tema de com l'escola i la família són importants per a l'infant, que són en aquest cas els protagonistes,
d'aquesta aventura, l'aventura de l'educació, i que també és important que hi hagi aquesta comunicació i aquesta bona entesa per part d'aquests dos actors. Sílvia, una abraçada. Moltes gràcies per atendre'ns aquí a Ràdio d'Esvern. Moltíssimes gràcies.
Ei, ja t'has llevat? Doncs desperta bé que comença la Rambla. Tres hores de notícies, històries i personatges desenjust. I també alguna sorpresa més. Això és el que t'espera a la Rambla. Aquí hi ha de tot. Riures, música i aquella entrevista que et fa pensar Ostres, jo aquest el conec.
De dilluns a divendres de 10 a 1 al 98.ufm i al www.radiodesvent.com. La Rambla, el matí que no s'adorm mai.
Se bastasse una bella canzone a far piovere amore, si potrebbe cantarla un milione, un milione di volte bastasse già, bastasse già.
Si potrebbe cantarla più forte Visto che sono in tanti fosse così
Fins demà!
A far dare un amor si potrebbe trovarla nel cuore. Senza andare lontano basta asseggiar, basta asseggiar. Non ci sarebbe bisogno di chiedere la carità.
Fins demà!
Fins demà! Fins demà!
Per parlare di pace si potrebbe chiamarla per nome Aggiungendo una voce e un'altra poi Un'altra poi Finché diventa di un solo colore Più vivo che mai
Dedicato a tutti quelli che sono allo spando. Dedicato a tutti quelli che hanno provato ad inventare una canzone per cambiare. Dedicato a tutti quelli che
Dedicato a tutti quelli che venivano dissu con troppo vento, quel tempo non è rimasto dentro. In ogni senso, hanno creduto, cercato e voluto che fosse ancora.
Gràcies a vosaltres.
Ero Ramassotti, aquí a Ràdio d'Esvern, per enllaçar amb un altre dels espais del nostre magazín. Marxem ara a l'espai Ramblajant.
I destaquem les activitats d'aquesta setmana arremblejant, començant per avui 24 de març del 2026. Avui a les 8 del vespre a la Sala Piquet de l'Ateneu, Club de Lectura, l'Art de Volar, trobada del Club de Novela Gràfica de l'Ateneu per comentar l'Art de Volar d'Antonio Alterriba i Quim, publicada el 2009 i guardonada amb el Premi Nacional de Còmic 2010.
Demà, de 9 a 2, a la plaça Camoapa, com cada dimecres, Mercat Ambulant de l'Ajuntament de Sant Just d'Esvern, trobareu aquest Mercat Ambulant organitzat pel Consistori. Recordem, de 9 a 2, a la plaça Camoapa. Tot seguit, també, demà tenim el recital del Dia Mundial de la Poesia. En parlarem més endavant amb l'Arnau Cònsol de Call Llibreter, però senzillament recordar que demà a la set de la tarda Call Llibreter, en Biel Mesquida, presenta el seu últim poemari, Trast.
També que molts de vosaltres ens heu preguntat per xarxes socials sobre la reunió informativa de l'intercanvi a Dinamarca. Serà demà a les 7 de la tarda a la sala Ovidí del Casal de Joves, una reunió informativa de l'intercanvi que es realitzarà del 2 al 8 d'agost, en el qual els joves d'entre 14 i 17 anys del municipi aniran a Dinamarca a participar en aquest projecte europeu.
i a les vuit del vespre de dir... a les vuit del vespre no, a les vuit del matí, de dijous. Imagina't si anessin al vespre. Jo crec que tindria més èxit a la sortida, però tornarien molt tard i ja no toca, ja no toca tornar tan tard. Estic parlant de la sortida al Centre d'Interpretació de Bruxeria, per això deia que si anàvem al vespre potser l'ambient era una mica més adient. Però en aquest cas és a les vuit del matí, des del Parador de Sant Jus, l'excursió de Sant Felius a Serra, com comentàvem també,
Ahir dilluns, una activitat que organitza l'Associació de Gent Gran de Sant Just. A més d'aquesta visita al Museu sobre la Bruixeria, també hi haurà esmorzar i dinar. En aquest cas, una activitat organitzada per l'Associació de Gent Gran de Sant Just d'Esbert.
Dijous també tenim ple, dijous 26 de març a les 6 de la tarda, a les sessions de l'Ajuntament, ple municipal ordinari de març, a les 6 torn obert de preguntes a la ciutadania i a les 7 ple municipal.
El mateix dijous, conferència de l'Auge, la xina de Mao Zedong, amb Alberto Pellegrini, llicenciat en Història i professor de la Universitat de Barcelona. El mateix dijous també tindrem els coneixements santjustencs, aquesta 17a edició, el cicle de tres conferències sobre el títol El patrimoni natural de Sant Just.
Per aquesta setmana destaquem també el divendres de música, divendres 27, a l'espai trobada del Casal de Joves, al mercat de la Júlia Queta al Mas Lluí, la Jugateca Ambiental el mateix dissabte, a partir de les 12 del migdia, en aquest cas al Parc del Milenari, i també jam session de circ i música a la sala Utopia del Casal a les 6 de la tarda del dia 28. El mateix 28.
A les 7 de la tarda, a la sala del cinquantenari, teatre amb Nebraska, Tom Martín, acusat d'haver segrestat i assassinat 106 persones en un teatre després d'una funció escolar, espera l'execució al corredor de la mort. Una obra de la factoria de teatre de l'Ateneu de Sant Just, amb Just Teatre també de per mig, la nostra estimada Maica Dueñas.
Tanquem aquest espai, aquest bloc de Ramblajant amb el Mercat de Pagès el mateix diumenge 29 i també amb la Jogueteca Ambiental al calendari de llunes el diumenge 29, perdoneu, a les 12 del migdia al Parc Torre Blanca. I actualitzada ja l'agenda per aquesta setmana, nosaltres marxem ara de seguit als bolletins informatius de les 12 del migdia. En breus sonen les 12, en breus bolletins i tot seguit ja sabeu tercera hora de la Rambla aquí a Radio d'Esvern avui.
Amb això va de llibres, l'espai del Cal Llibreter, de l'Arnau Cònsol, i també avui tenim Elvira Sánchez, com cada dimarts, Nutrició, i aquí el peu del canó fins la una del migdia. Fins ara. Catalunya Ràdio. Les notícies de les dotze.
Bon dia, us informa Joan Bota. La Sagrada Família enfila un acord perquè cap veí afectat per l'escalinata del carrer Mallorca hagi de marxar del districte. Els responsables del temple han explicat que l'any passat van tenir prop de 5 milions de visitants, un augment nou respecte de l'any anterior, i que es plantegen ampliar horaris per fer front a l'increment previsible després de la visita del papa al juny. Anem a la Sagrada Família, Marriera.
Bon dia. El president delegat de la Junta Constructora de la Sagrada Família, Esteve Camps, assegura que les negociacions amb l'Ajuntament estan molt avançades i ben aviat podran tancar un acord per reubicar els veïns afectats per l'escalinata de la façana de la Glòria. Les negociacions s'han iniciat, estan molt avançades i no hi haurà cap veí que es quedi sense habitaig de dintre del districte. Això vol dir que va per bon camí.
Sobre la memòria del 2025 continuen pujant les visites. Pràcticament freguen els 5 milions, un 1% més que l'any anterior, i la majoria de visitants són nord-americans, espanyols o xinesos. Marriera, Catalunya Ràdio Barcelona.
Cinc exconsellers de cultura presenten aquesta tarda una carella criminal contra els responsables del trasllat de les pintures murals de Cixena que hi ha al Manac, concretament contra el Tribunal d'Osca, que va executar la sentència, i subsidiàriament contra els representants de l'Ajuntament de Cixena i del Govern de l'Aragó. La carella l'afirmaran Joan Manuel Tres Serras, Ferran Mascarell, Laura Borràs, Àngels Ponsa i Lluís Puig, que en declaracions als matins de TV3 n'han apuntat
Si tu obligues a executar una cosa sabent que provocaràs un dany, i més un dany patrimonial, subsidiarament ets responsable tu. No et defensarà un col·legi professional, qualsevol altre organisme. Si tu, fent això, coneixement del dany que provocaràs, ets directament responsable. Hi ha molts informes internacionals que no els hi volen fer cas.
Lluís Puig, que considera el cas un desgavell judicial fruit d'unes pressions desmesurades, ha criticat la deixadesa del ministre de Cultura, Ernest Tortasson, per no haver encarregat un informe que defensés no tocar les pintures de Cixena.
Tristament, l'informe que ens falta és el que el ministre Hurtasso no ha volgut encarregar. El ministre Hurtasso en forma part del Consorci del MENAC i no ha volgut que l'Institut del Patrimoni Nacional Espanyol es pronunciï. És l'institut que va denegar el moviment de la dama d'Elx, que va denegar el retorn de l'obra granica de Picasso al seu lloc. I aquí no han volgut intervenir. Aquí hi ha una desídia, també,
Dinamarca vota avui un nou Parlament en unes eleccions anticipades marcades per les ambicions territorials dels Estats Units sobre Groenland i els sondejos apunten a una victòria de la socialdemòcrata Mete Friedrichsen que trauria rèdit de la negativa a cedir les pressions a Donald Trump. De fet, un dels seus eslògans de campanya ha estat una primer ministre amb qui es pot comptar. Els analistes la defineixen com una figura unificadora en un món ple d'inseguretat, així s'hi referien dos ciutadans després de votar.
Per descomptat espero que guanyi i meti Frederiksen. No està clar, però és l'única alternativa que veig. Els ingressos fiscals s'estan perdent any rere any. L'aigua potable no és precisament bona, però tot i així probablement és la millor opció. Les enquestes apunten a un triomf socialdemòcrata, però amb només un 20% dels vots, cosa que obligarà Frederiksen a negociar el seu tercer mandat amb una dotzena de partits del nou Parlament danès.
El cas dels germans Maribel i Pepus Fernández, que van ser torturats per la policia franquista a començament dels anys 70 a la comissaria de la Via Laietana, arribarà finalment al Comitè de la Tortura de les Nacions Unides. El Centre per la Defensa dels Drets Humans, Iridia, denunciarà el cas a Nacions Unides després que la justícia espanyola hagi rebutjat investigar-lo malgrat el que estableix la Llei Espanyola de Memòria Democràtica. Laura Medina és l'advocada dels demandants.
Considerem que la via internacional, les instàncies internacionals dels drets humans s'han de pronunciar al respecte i obligar l'estat espanyol a que s'investigui de manera efectiva la sortida del franquisme i que es pugui obtenir una reparació integral i efectiva.
L'any passat es van diagnosticar un 8% més de casos de tuberculosi autòcton a Espanya. Són quasi 4.300 casos. Dos terços d'aquestes infeccions van ser en homes, la meitat nascut fora de l'estat espanyol. Són dades que fa públiques al Ministeri de Sanitat avui, que és el dia mundial d'aquesta malaltia. Els casos de tuberculosi no han parat de créixer des de l'any 2021 en plena pandèmia.
Tot i això, les xifres globals són inferiors. El 2015, quan van començar a baixar aquesta tendència, l'alça no és exclusiva d'Espanya. Diversos països europeus també han detectat un increment de casos des de la pandèmia.
6 de cada 10 turistes que visiten Girona fan excursions d'un sol dia a la ciutat, segons les dades del primer informe que es fa a partir de les dades d'uns sensors intel·ligents que compten els turistes a través dels seus mòbils. Girona, Fèlix Martín, bon dia. Hola, bon dia. Hi ha nous sensors que van posar a principis d'estiu concentrats al barri vell i al seu entorn. Permeten fer un salt endavant en l'obtenció de dades del turisme a la ciutat de Girona, destaca Gemma Geis, regidora de promoció econòmica.
La reflexió que sempre hem fet de turisme de qualitat, turisme familiar, turisme responsable a les dades ens acompanyen. És important poder tenir dades per poder comandar aquest equilibri entre el turisme però la qualitat també del turisme. En els 3 mesos d'estiu van comptar a Girona més de 62.000 turistes. 6 de cada 10 hi van fer estada d'un sol dia i els que s'hi van quedar a dormir en hotels o apartaments ho van fer de mitjana a dues nits. Fèlix Martín, Catalunya Ràdio, Girona.
I a Itàlia l'oposició d'Esquerres intenta treure profit de la primera gran derrota del govern ultraconservador de Giorgia Meloni al referèndum sobre la justícia. La consulta ha destruït la imatge invicta de la primera ministra en el seu últim mandat i a la premsa s'especula sobre si caldria avançar les eleccions. El resultat va ser de més d'un 53% dels vots en contra i un 46% a favor. Meloni ja va dir que no dimitiria la cap de l'oposició i líder del Partit Democràtic
Elis Lane acusava l'executiu d'arrogant davant milers d'italians que ahir a la nit celebraven la victòria del no als carrers de Roma. Una majoria ha votat no a una reforma equivocada, però també ha votat no a l'arrogància d'un govern que pensava en modificar-la pel seu compte i que no havia volgut canviar ni una coma en quatre tramitacions parlamentàries.
José Luis García rebrà el premi d'honor del pròxim Barcelona Film Fest, que arrencarà el 16 d'abril amb una producció catalana a viatge al País dels Blancs. Barcelona, Marc Garriga. La desena edició del Festival Internacional de Cinema de Barcelona a Sant Jordi premiarà el director de Volver a Empezar, que es va endur l'Òscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa, el 1983. Ho ha anunciat la directora del certamen Conxita Casanovas.
Crec que és un referent dins del cinema espanyol, és un cineasta que cal recordar que en un moment en què no era tan fàcil accedir als Òscars se'n va endur el primer Òscar de pel·lícula internacional i creiem que és important reivindicar-lo també com a divulgador del cinema.
També s'han revelat els títols d'inauguració, aquesta viatge al País dels Blancs que narra l'experiència real d'un immigrant ganès a Barcelona i la de clausura, el thriller francès Assassinato en la tercera planta. Marc Garriga, Catalunya Ràdio Barcelona.
Esports, Marcos García. El davanter del Girona, Joel Roca, s'incorpora avui a la convocatòria de la selecció espanyola sub-21. Substitueix el lesionat Jesús Rodríguez. Roca estarà disponible per als dos partits del pre-europeu 2027, contra Xipre divendres i dimarts que ve contra Kosovo. Robert Lewandowski demana temps per decidir si vol seguir una temporada més al Vars. El davanter polonès de 37 anys acaba contracte al juny.
El Barça femení. El club vol renovar el tècnic Pere Romeu per dos anys més i un tercer d'opcional. Segons abans el podcast de Catalunya Ràdio Fem Futbol, aquesta renovació no estaria condicionada a la consecució de títols. El nou capítol de Fem Futbol ja està disponible a l'app i al web de Catalunya Ràdio i també a la plataforma 3CAT.
També en aquestes plataformes podreu sentir a partir d'avui el podcast Rècord, titulat Paraula de Cruyff, repassa la figura del jugador i ex-tècnic del Barça, coincidint amb els 10 anys de la seva mort. A l'Eurolliga de basc, el Barça-Efes de Turquia, avui a dos quarts de nou, en farem la transmissió, com sempre, al Tot Gira, a l'antena digital de Catalunya Ràdio. El Barça és d'Azey, en canvi l'Efes tercer per la cua ja no pot passar ronda.
En ciclisme, avui es disputa la segona etapa de la volta, sortida a Figueres, arribada a Banyoles, amb el francès Doriangodó de líder. A la Champions masculina de Batarpolo, avui Atlètic Barceloneta, Novi de Belgrat, a dos quarts de nou, és partit de la lligueta de quarts de final. I avui es disputa una jornada intersemanal a l'Hockey Lliga Femenina, la 22a, a les 8 del vespre, la Rozas Palau, a les 9, Cuenques, Minera, Cerdanyola, Benvibre, Vila Sana, Voltregà, Manlleu i Sant Cugat, Vigues i Riells.
Fins aquí les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, passen 10 minuts a les 12, us informa Mariona Salas Vilanova.
El cicle de divulgació local sobre el patrimoni natural continua aquesta setmana a Sant Just amb una nova sessió oberta al públic. El 26 de març, a les 7 de la tarda, la sala Ejidor Consul i Giribet de Can Ginestar acollirà la tercera conferència del 17è curs de coneixement santjustencs. La sessió, sota el títol Bolets del Parc Torreblanca, anirà a càrrec del biòleg i micòleg Francisco Javier Morales i s'emmarca dins del cicle El patrimoni natural de Sant Just, format per tres conferències.
L'activitat és gratuïta i compta amb el suport de l'Ajuntament de Sant Just i el cicle està organitzat pel Centre d'Estudis Sant Just T'Èxit i té com a objectiu divulgar el coneixement del medi natural del municipi. Encara en cultura, la pròxima conferència organitzada per l'Aula d'Extensió Universitària de la Gent Grandes, Pluges i Sant Just porta per títol La Xina de Maus Edong i serà impartida per Alberto Pellegrini, llicenciat en Història i professor de la Universitat de Barcelona.
L'acte tindrà lloc el 26 de març a les 6 de la tarda a l'Auditori de la Residència de la Mallola. La conferència abordarà el període històric de la Xina sota el lideratge de Mao Zedong, amb una anàlisi del context polític, social i ideològic del país durant aquesta etapa.
El ponent exposarà les claus d'aquest moment històric i les seves implicacions en l'evolució contemporània de la Xina. L'acte és obert al públic amb entrada gratuïta pels socis de l'aula d'extensió universitària i una aportació de 5 euros per als no-socis. I encara en cultura, la Sant Justenca Clàudia Foix va ser reconeguda dijous 19 de març en el lliurament dels premis del Campionat de Catalunya de Colla Sardanistes 2025, celebrat al Palau de la Generalitat,
com a integrant de la colla Maranòstrum, campió en la categoria gran. L'acte institucional celebrat al Saló Sant Jordi va estar presidit pel president Salvador Illa en presència de representants del sector sardanista. Durant la seva intervenció, Iller va reivindicar la sardana com a acte de reafirmació democràtica i com a espai de convivència.
Foix, formada a l'agrupació cerdarista de Sant Just, forma part d'una de les colles més destacades al panorama competitiu català. Des de l'entitat local s'ha expressat orgull pel seu recorregut destacant el paper de base en la seva formació. I això ha estat tot. Tornem amb tota l'actualitat. Sant Just tenca l'informatiu complet de la Guna del migdia. Fins ara.
Ràdio Taspers 98.1 FM Ràdio Taspers
Bona nit.
I seguim avançant el nostre magazín, marxem ara a parlar de llibres. Arnau Consol, bon dia. Molt bon dia, a ritme de turco. Sí, sí, sí, sempre em sorprens amb alguna cançó així curiós, original, o si més no, doncs que a vegades penses, i això, i això per on anirà? Perquè, clar, aquestes cançons normalment alguna cosa tenen a veure amb la novel·la o amb el llibre que has triat, per tant...
Procura sempre que hi hagi alguna relació, en aquest cas Turku és un moviment musical turc, com la seva paraula pot indicar, un pop turc que es va posar de moda a principis del segle XXI, potser va quedar als 90, i un dels seus grans representants és aquest, aquest aquí sentim, aquest és un dels temes més famosos.
Això es diu Simaric i és de Tarkan. Exacte. Tarkan és com la gran estrella, no? És el que sé jo, és Alejandro Sanz de Turquia. És una gran estrella pop i d'aquesta cançó es veu que n'hi ha 20.000 versions. Tothom l'ha acabat versionant, inclús en altres països i en altres llengües, de la realment coneguda que es va fer a Turquia. En tot cas, evidentment, això ens prova que el llibre que us porto avui, o és la porta d'entrada...
Això, a la Casa de l'Eila. A la Casa de l'Eila, no només perquè passi Turquia i posem música turca, que també hagués pogut posar alguna cosa més tradicional o no tan moderna o no tan popera, però és que alguns dels protagonistes del llibre són justament gent que es dedica a la música. Turcs que han viscut a Alemanya...
I que a Alemanya han creat una mena de grup de rap trap molt conegut, no turco. Després, quan tornen a Turquia, intenten guanyar-se les garrofes fent turco, que és justament el moviment de moda, no?
Aquests són alguns dels personatges, no el principal. El principal és la Leila del títol, La caça de Leila. L'autor és Zulfo Libanelli, un dels grans escriptors turcs del moment, i és d'aquests llibres que, entre moltes altres coses, faran unes ganes terribles de dir vull anar a Istanbul, vull conèixer el Bòsfor, vull conèixer això que diuen que és tan preciós, aquestes... Jo no hi he estat, evidentment tots n'hem vist 25.000 fotografies, és un d'aquests llocs visitadíssims del planeta, que tothom diu que en torna és allò...
transformat per la bellesa del lloc. La bellesa surt també amb aquest títol, amb aquest llibre, l'argument del qual, a més a més, li permet a l'autor fer una mena d'història d'Istanbul des de principis del segle XX, quan l'imperi de Tomò cau i es transforma en Turquia, en la República de Turquia, gràcies al geni, al poder...
Pràcticament un nímode d'Ataturk, que mal Ataturk és el pare de la pàtria. Tampoc això és l'argument. Diguéssim, això és una de les peces que hi van per sota. Aquesta música moderna turca, aquesta història d'Istanbul i de retruc de Turquia des de l'acabament de la Primera Guerra Mundial, i una protagonista, la Leila, que és descendent d'uns senyors...
I que, per tant, és una senyora gran que viu en un casalot davant del Bòsfor, una casa amb jardí, un tipus de casa molt coneguda, una construcció molt d'aquesta època de l'imperi otomà, on no els grans patxars, sinó els vells, com si fossin varons, càrrecs de segona, però evidentment amb una certa importància, van posar de moda aquesta...
en algun moment fer-se cases, xalets, diríem avui, davant del Gran Riu, o en tot cas del Gran Mar, d'aquest estret del Bòsfor que separa Àsia d'Europa, que separa l'Istanbul del costat europeu de l'Istanbul més pròpiament turc.
Aquest lloc que tothom diu que és d'una bellesa impressionant i aquestes cases d'on, a principis del segle XXI, aquesta senyora encara hi viu i resisteix i la fan fora. La novel·la comença amb un desnonament d'una senyora de 80 anys a la qual uns nous rics, banquers, que evidentment no respecten cap mena d'autoritat secular ni de res, li diuen això ho hem comprat...
I encara que tu tinguis dret a una part perquè per escriptura històricament mai t'haurien de poder, no et volem aquí. Per tant, li fan pressing bullying fins que literalment la posen al carrer. I ella està uns dies al carrer intentant dir, bueno, però jo encara és d'aquelles persones que creu, però jo tinc un nom. I com que tinc un nom, a mi m'escoltaran. Evidentment no l'escolta ningú perquè davant del poder de don dinero, doncs la senyora se'n va al carrer. I l'únic que s'anà piada una mica és un noi jove...
justament part d'aquest grup, que de nen encara havia viscut l'última grandesa d'aquesta senyora i li anava a fer treballets i ella li regalava dolços i aquesta mena de relació havia net d'un net que ara ja és post-adolescent, que ha passat per Alemanya dintre la immigració turca on s'ha fet amb aquest grup de música que ara han tornat i intenten triomfar. I clar, se l'emporten a la pobla senyora que després que dormi tres dies al carrer l'acaben portant al seu pis. Ells viuen
Pensem això, algú que no hagi sortit mai de Pedralbes i la porten a viure al Raval. Al barri popular, al barri on hi ha bars a cada cantonada, la música al carrer no s'ature i on evidentment viuen la gent jove que té grups de música, per dir-ho d'alguna manera. Aquest xoc i aquest descobrir d'aquesta senyora de dir, carai, hi havia un Istanbul més enllà de les casetes al costat del Bòsfor i com a molt al mercat on de tant en tant anava...
Clar, el xoc és brutal, i d'alguna manera la novel·la comença aquí amb la promesa per part dels nois que no només l'ajudaran, sinó que intentaran això, la casa aquesta de Leila, la del títol, algú t'ha de poder escoltar. No explicaré gran cosa més perquè al final és a través d'aquesta senyora que ell els va explicant qui era, d'on ve, els nois evidentment no poden pagar el lloguer, no...
Una de les noies que viu al pis, clar, és un pis de tres, però hi acaben vivint set o vuit. Clar, que hi hagi una senyora gran d'entrar al xoque, i ella, evidentment, farà el gest de vendre's una de les joies i pagar-los i no sé quants mesos d'allò, que se'ls comença a guanyar. Llavors veus que és una àvia absolutament carismàtica, una àvia que es fa estimar i que carrega aquest drama, no? He perdut la meva casa i, a més, és d'una manera injusta.
Al voltant d'això, una descripció de carrers d'Istanbul, de tota mena de barris, de la vida que hi ha, de la bellesa de la ciutat. Per tant, de debò, La Casa de la Isla és de Zulfo Libanelli, un autor del qual Galàxia Gutenberg ja ens havia publicat un parell o tres de títols, sempre amb un rerefons de la història de Turquia. Que vulguis que no, és d'aquells països que sabem que està aquí, del qual no en sabem gran cosa, tot i que probablement qui més qui menys ha estat o té intencions o voldria algun cop anar a Istanbul, ni que sigui només a Istanbul, no?
I ara, a més, sembla que Turquia ha entrat a casa nostra per la Porta Gran, o així ho han volgut fer, no?, perquè totes les ficcions, o la gran majoria de ficcions que veiem a televisió i tal, hi ha moltíssimes que són turques, no?, ara hi ha com aquella... No n'era conscient, però... Hi ha una voràgina, ara, de ficcions turques, fa uns anys eren les llatinoamericanes, no?,
Les coreanes durant un temps. Les coreanes durant un temps, ara és com, no sé, poses el televisor o vas a buscar a les plataformes digitals i veus moltíssima ficció turca, en aquest cas, en format llibre, La casa de Leila. No, no, és que sí, un poco muy pienso, ara diré una botat, no?, però vull dir, clar, Turquia és un país fascinant, primer és enorme.
I segon, clar, és que això és realment la porta entre Europa i Àsia. Istanbul com a porta bisagra, com a frontissa, però després tot el país. Allò està empeltat de tradició oriental, però no oriental del tot. Però en tot cas per aquí, evidentment, els grecs, la famosa Àsia Menor era Turquia. Grans estats del passat han viscut aquí. Per tant, és una d'aquestes penínsules amb una superposició
de capes històriques, que fa frontera amb Rússia, que fa frontera amb Síria, pràcticament amb Iran, amb Jordània, evidentment el darrere fons té el Turquistà, té tots els... En fi, un lloc fascinant d'entrada, i que si a més a més un novel·lista t'ho sap explicar bé, i és fascinant justament quan t'explica el canvi que suposa. Clar, això era un imperi, un gran imperi otomà,
L'imperi Tomà insisteix inclús a abraçar Egipte durant un temps. Aquells sultans, aquests grans paixars contra els quals van lluitar les Croades. Estem parlant dels grans imperis de l'antiguitat que dura fins a principis del segle XX.
Fins a la Primera Guerra Mundial, que és quan cau, i quan aleshores un visionari diu ara això nosaltres ens hem de convertir en occidentals. I clar, quan t'expliquen que aquesta senyora ho va viure de nena, i per tant aquí la gràcia de la novel·la, que es va prohibir tota una sèrie de pràctiques, però fins i tot com que va arribar el telèfon a Turquia, els van ensenyar com s'ha de parlar per telèfon, no es pot cridar, s'ha de parlar poc, hi ha coses que no es poden preguntar per telèfon.
Hi ha algunes coses que em semblen absolutament absurdes i quan les llegeixes dius, clar, això devia ser un xoc tan bèstia el que es va proposar aquest home d'entrada a canviar l'alfabet. El truc s'escrivia amb grafies àrabs i, clar, va passar de dir, no, no, ara per occidentalitzar-nos hem d'agafar l'alfabet llatí.
Coses molt extraordinàries i que explicades per Zulfo Libanelli et fan, vaja, et fan pensar molt, et fan ballar el cap i penses, carai, no? I a banda amb una trama interessant, que acaba sent quasi detectivesca, que acaba sent de thriller, de dir, bueno, aquesta senyora què faran, ja veus les tensions que hi ha, i amb una vessant tendra molt bonica. Molt recomanable, de debò, La casa de l'Eila.
deies que aquest llibre que Zulfo Libanelli ens fa ballar el cap amb la seva història, a mi em fa ballar el cap, Tarkan.
És com que aquest ritme... No, no, se t'emporta, t'embriagues, certament. Estàs aquí movent una mica el cap. Vinga, va, abans de tancar, avui estem a dimarts 24 de març, demà, dimecres 25 de març, tenim una cita que el llibre té. Sí, una cita d'aquelles que ens ha caigut per sorpresa, o sigui, per sorpresa s'ha fet gran. Que vingués al Vilmesquita ja era un motiu de celebració, perquè és un dels grans poetes vius catalans del moment, i últimament portem una bona rècula, però va venir Jordi Pàmies, no fa tant va venir...
també quan havia guanyat el Premi d'Honor l'Antònia Vicenç, però clar, que ens hagi caigut aquest premi, dius, mira, potser algun duende, no?, ens està mirant des de Lleral i de tant ens afavoreix, perquè és el primer acte que ve el Mesquida farà, des que sap, tot just fa tres dies, que és Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. Just, a més a més, coincideix que és el primer acte que fa amb el nou llibre que publica l'Abreu. Ell ja hi havia publicat alguna cosa, aquest és el nou llibre, per tant, ja era un acte especial perquè era un acte d'estrena, d'aquest llibre que es diu Trast, el seu últim llibre de poemes, fins ara,
I clar, de sobte es converteix en el primer acte d'un nou llibre i el primer acte del Premi d'Honor de les Letres Catalanes. Per tant, Sant Justens, demà crec que tenim competència, hi ha actes per tot arreu, però aquest és molt gros. No descartem que acabi venint la televisió, fins i tot, perquè és d'aquests actes que ens ha crescut a les mans. La gràcia d'haver programat fa tres mesos
aquest recital, de fer-lo caure més o menys, mira, l'entorn del dia la poesia, home, a veure quin dia pogués, si pogués el 21, no el 21 pot ser, que sigui el 25, va, doncs el 25, i mira, bingo.
Ostres, que bé, que bé. Doncs demà aquesta activitat... Jo de vosaltres vindria d'hora perquè jo crec que hi pot haver molta gent i no tothom podrà seure. Perfecte. Doncs Arnau Cònsol, una abraçada, cuida't molt. Ens quedem amb aquesta Casa de Leila, ens quedem també amb aquesta activitat que tenim demà pendent al nostre calendari a Cal Llibreter. I bé, una abraçada i la setmana vinent més. Així sigui. Que vagi bé.
Fins demà!
And you can dance.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Festa de Vici Sense Edat
La soledat és el major problema amb el que s'han d'enfrontar les persones d'edat avançada. I depèn de tu que ho facin sols. Sortides amb bicicleta per al municipi amb la gent gran. Acompanya'ls a veure el poble on es van criar. Dóna'ls vida, que et tornin a sentir el vent a la cara. Et necessiten. I tu a ells, també. Des de Bici sense edat, et necessitem. Festa voluntari. Més informació al portal justsolidari.cat o en bicisenseedat.cat. Amb la col·laboració de l'Ajuntament de Sant Just d'Esvern.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més sual. 100% música relaxant.
Cada dia, de dilluns a divendres, i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Les teves tardes ja tenen refugi. Sóc el Jaume Elias i arribo amb la tercera temporada del Refugi, el programa més fresc, dinàmic i jove de la ràdio, de dilluns a divendres de 5 a 7 de la tarda. T'acompanyarem amb humor, informació i molt bon rotllo. Vine a riure, a reflexionar i, sobretot, a passar-ho molt bé. Sintonitza el 98.1 FM i segueix-nos a les xarxes socials. El Refugi!
on les teves tardes se't faran molt curtes.
One dream, one soul, one prize, one goal, one golden glance of what should be. It's a kind of man. One shot of light that shows the way.
Fins demà!
Inside of me
Gràcies.
Magic! Magic! Magic! Magic!
A Sant Jús, el comerç, la restauració i els serveis de proximitat treballen amb il·lusió per créixer i donar vida al poble. Sense anar més lluny, sis eixos comercials amb botigues, serveis i restauració que et fan la vida més fàcil. Barri Centre, Barri Nord, Barri Sud, Maslluí, Carretera Reial, Camp Mogulell i Dualden, Torreblanca. Descobreix-los i dóna suport al comerç local.
Sense anar més lluny. Comerç, serveis i restauració de Sant Just d'Esbert.
I un moment ara per aturar-nos a pensar en nosaltres, a pensar en la nostra nutrició, en la nostra dietètica, en la nostra salut, i concretament ho fem com cada setmana amb l'Elvira Sánchez. Elvira, bon dia. Hola, bon dia i bona hora. Bon dia i bona hora. Benvingut al programa una setmana més. Avui, doncs, amb ganes de parlar sobre el Dia Mundial de l'Aigua, perquè el 22 de març es va celebrar el Dia Mundial de l'Aigua amb una jornada internacional impulsada per les Nacions Unides.
Aquest dia té el seu origen a la cimera de la Terra, celebrada a Rio de Janeiro el 92, on es va posar sobre la taula la necessitat urgent de protegir els recursos naturals. A partir d'aquí es va establir aquesta data per conscienciar sobre la importància de l'aigua dolça i la seva gestió sostenible. Des del punt de vista nutricional, Elvira, per què l'aigua és tan imprescindible?
Yo te pregunto, yo te voy a volver a hacer, yo voy a hacer como... Com t'agrada girar la truita, eh? Com t'agrada girar la truita, de bo. De cuánto es la composición del mundo, de la tierra en agua?
És clar, és d'un 90%. Més o menys, cada vegada serà més amb el deshiel, possiblement. La següent pregunta, qual és la composició corporal que tu creus que té? Molta també. Diria, potser no un 90%, però sí que un 80%.
entre un 70% y un 80% de tu peso corporal. ¿Vale? Entonces, básicamente, si aplicamos el dicho que decía, creo que era listo, que somos lo que comemos, ya tienes ahí el porqué, la importancia del agua. ¿Por qué? Porque somos un 80% de agua. Entonces, aquí lo que tenemos que estar pendiente, no solamente es de la importancia que tiene el agua por composición, ¿vale? Sino que las funciones...
Voy a decir las más básicas. Se encarga de transportar los nutrientes. Por ejemplo, cuando una persona tiene una hipoglicemia, ¿qué le van a dar? ¿Azúcar puro? No, le dan agua con azúcar. Porque así se absorbe mejor. Y así pasa con todos los nutrientes. Luego, evidentemente hay una que ahora vamos a secar al verano. ¿Y qué hace el agua? Pues nos ayuda a regular las temperaturas, tanto cuando hay frío como cuando hay calor.
Tercero, ¿qué hacen los riñones? Los riñones utilizan el agua para eliminar los desechos que durante todo el día hemos producido porque piensa que nuestro cuerpo está constantemente metabolizando, ¿vale? Está constantemente con reacciones enzimáticas en las cuales necesita agua, ¿de acuerdo? Y todos los desechos se tienen que eliminar evidentemente por los riñones a través de la orina que es básicamente agua.
De acuerdo, entonces aquí el agua no es solamente una bebida, sino que también es un nutriente esencial. De acuerdo, el agua, las características del agua, les recuerdo a los oyentes que debe ser inodora, incolora e insípida. Esa es la principal característica de una agua. Entonces, la hidratación en el día a día, pues la gente es muy difícil de hacerla convencer
de que debería ser como un medicamento. No sé si esta frase es mía, pero yo llevo casi 30 años diciéndola. No sé si se la he robado a alguien, lo siento. Que levante la mano y diga, es mía. Yo siempre digo a mis pacientes que el agua debe ser consumida como un medicamento. O sea, es decir, nosotros no podemos esperar, muchas veces esperamos, a que la boca se nos seque. Ya esto es, estamos hablando de que tenemos un 2% de deshidratación.
Cuando nosotros empezamos a tener sed, sí, porque la sed es el primer mecanismo que te indica, le indica al cuerpo que básicamente tenemos que regenerar. ¿Por qué? Porque básicamente piensa que cuando tú estás hablando, tú y yo que hablamos tanto por los codos y más, pues estamos perdiendo agua.
De acuerdo, cuando sudamos estamos perdiendo agua. Cuando estamos orinando o evacuando estamos perdiendo agua. Esta agua hay que regenerarla, hay que recomponerla. No podemos esperar que el cuerpo no la produce. Por eso es un alimento esencial en nuestra vida y por eso debería ser como un medicamento. Evidentemente, ¿la cantidad de agua de qué va a influir?
Pues evidentemente la edad que tengas, la actividad física, por ejemplo, las necesidades de agua de las personas que van corriendo a las 12 del mediodía son muchísimo mayores que las personas que a lo mejor lo hacen en la noche o lo hacen en la mañana. Una persona que trabaja en una obra necesitará muchísima más cantidad de agua. ¿Por qué? Porque la edad está muchísimo más rápido. ¿De acuerdo? Entonces el consumo del agua depende de la edad, de la actividad física,
Y, por supuesto, del clima. Evidentemente, cuanto más calor hace, más conscientes somos de que tenemos sed. Y si no, todo el mundo sabe que en invierno, si no nos obligamos a beber, podemos pasar perfectamente el día sin beber. Porque no hay esa necesidad. Entonces, el clima es un factor importante. La idea, la recomendación general, es que tomen un vaso de agua cada dos horas como si fuera...
Un medicamento. El tamaño del vaso de agua, pues eso se los dejo a su libre albedrío, ¿vale? Puede ser un chupito que ya me vale o puede ser... No creo que haya gente que se tome litro y medio cada dos horas. Pero eso sí sería una exageración, ¿vale? Entonces es importante hidratarse bien y debe ser un hábito. No debemos esperar a tener sed. Entonces...
En cuanto a las formas que tiene el cuerpo de obtener el agua, evidentemente está la que conocemos como agua tradicional, pero no debemos olvidar que existe un aporte de entre un 20 y un 30% de agua a través de los alimentos. Todos sabemos que el tomate, la sandía, el melón, la naranja, las fresas... Son muy ricos en agua. Exacto.
Entonces, eso también forma parte de una hidratación, pero no es la base de la hidratación. Importante esto. Son dos cosas diferentes. El agua sí que acepta esa hidratación. De hecho, las personas que están en el desierto utilizan agua de otro tipo, como los dromedarios, por ejemplo, que tienen sus mochilas de agua. ¿De acuerdo? No tiene nada que ver. Nosotros tenemos que tomar los alimentos.
con agua, pero además tenemos que hidratarnos, ¿no? Entonces, evidentemente aquí juega también un papel importante el equilibrio en la alimentación para poder contribuir a mejorar esta hidratación. Porque ¿cuál es la diferencia de la hidratación? El agua solamente limpia como está, pues básicamente podrá darte algún mineral. Mientras que el agua que aportan las frutas y las verduras
no solamente nos van a dar agua como tal, sino nos va a dar vitaminas y minerales que también son muy importantes para nuestro organismo. Entonces, yo quiero hacerle una reflexión a las personas cuando se sientan cansados, cuando tengan dolor de cabeza, cuando tengan una orina que parece amarillo ocre, o cuando tengan una dificultad de concentrarse, que se pregunten cuándo fue la última vez que bebieron agua.
porque eso es la sintomatología más clásica de las personas que tienen deshidratación. ¿De acuerdo? Entonces, estos son pequeños síntomas, pero que nos van indicando que hay una urgencia en agua. Ahora, tengo aquí algunos mitos para vosotros, ¿vale? Perfecto. Entonces, el primero, y tú me vas a decir si es verdadero o es falso. Vale, venga, va, juguem, juguem.
Solo hay que beber agua cuando tienes sed. Falso. Ok. Básicamente, si solamente esperamos cuando tengamos sed es que ya estamos deshidratados. Claro, malament. Ahora, el agua sigue siendo la mejor opción para hidratarse. Sí, jo crec que sí, que aquest és... Correcto. Y las bebidas azucradas también hidratan. Ai, aquí jo aniria un no rotund, aniria un falso. És falso.
Efectivamente. ¿Por qué no hidratan? Porque básicamente piensan que las bebidas azucaradas tienen azúcar, ¿vale? Y una cantidad de azúcar bastante importante, además de otros elementos. Con lo cual, cuando nosotros tomamos este azúcar, ¿de acuerdo? El azúcar va a producir un subidón, ¿de acuerdo? Pero el agua no va a ser utilizada, sino que va a ser utilizada
para hidratarte, sino para la reacción que hay entre el azúcar, la insulina y el subidón. Entonces ahí no te estás hidratando, es como el alcohol. El alcohol es un deshidratante natural. ¿De acuerdo? Cuando nosotros tomamos, que esa era la siguiente que te iba a preguntar y ya te la he contestado. Entonces el alcohol, pues básicamente...
deshidratante. De hecho, la recomendación que se hace es yo tomo alcohol, pues yo tengo que agarrar y tengo que tomarme al menos dos pasos de agua. ¿Por qué? Porque el alcohol se tiene que eliminar en el hígado y en el hígado lo que hace es retener agua para poder hacer el metabolismo de eliminación del alcohol. ¿De acuerdo? Entonces se retiene agua. Si no se la da, la va a retener de tus músculos. Yo siempre le digo que es
Cuando hablamos de deshidratación, para que se vean una imagen que dicen que vale más que mil palabras, la deshidratación sería como ese bistec, ¿vale? Que tú lo ves jugosito, tierno, crudo, ¿no? Que te apetece, ¿de acuerdo? Ahí estás hidratado, ¿de acuerdo? Y una deshidratación sería ese mismo bistec el cual se te ha olvidado de la plancha y se te ha quemado y se te ha puesto una suela de zapatos.
¿Vale? Eso es una deshidratación. Ahí el tejido muscular ha perdido todo porque piense que ¿dónde está el agua en nuestro cuerpo? Pues básicamente en la primera parte que tenemos en la piel. La piel está constituida con agua. Piensa que una piel reseca me indica ya a mí que hay una deshidratación. El siguiente elemento de fuera para adentro es la sangre.
¿De acuerdo? Si nosotros tenemos una poca hidratación, evidentemente, ¿qué va a pasar? La sangre se va a poner, por decirlo de una manera, mucho más espesa. ¿De acuerdo? Y después llegan los músculos y los órganos. ¿De acuerdo? Que al no tener una hidratación adecuada, pues no van a trabajar de una forma correcta. ¿Vale? Entonces, yo creo que no sé cómo voy de tiempo.
Ens queden 5-6 minutets encara, Elvira. Vale, ok. Entonces, básicamente lo que tenemos que tener en cuenta es curioso porque cuando se habla del Día de la Mundial de la Salud, ¿de acuerdo? Una de las imágenes que me viene es que en los pueblos donde no hay sistemas de canalizaciones, si se fijan, ¿quién lleva el agua y trae el agua a la casa? Les dones, ¿no?
Exacto, con lo cual uno de los objetivos de este día mundial es que principalmente como esta es una labor que la hacen las mujeres, las mujeres por hacer esa labor dejan de ir a colegios,
dejan de realitzar-se. Entonces tenemos que tomar conciencia del valor que tiene esta agua que nos llega a casa. Clar, perquè més enllà de la salut individual, el Dia Mundial de l'Aigua també vol recordar-nos una mica aquest repte global, no? Aquestes milions de persones que arreu del món encara no tenen accés
a aigua potable ni a sistemes de sanejament adequats, fet que no permet que puguin veure, prendre aigua d'una forma adequada. Aquesta realitat està directament relacionada amb l'objectiu de desenvolupament sostenible, l'ODS, i en aquest cas el número 6 és el que conforma aquest dret, aquesta garantia, que busca, com dèiem, garantir l'accés universal a l'aigua abans del 2030.
Repte complicat d'aconseguir. Ens queden 4 anys per aconseguir aquest repte i ho veig difícil d'assolir, Elvira, a hores d'ara. Yo sí, yo sí. A parte de eso tenemos que... Nosotros no valoramos lo que tenemos. Mira, cuando tú le preguntas a una persona cuáles son los elementos esenciales para la vida, las personas te dicen el agua, ¿vale? Pero el agua no es el primero, primero es el aire, ¿de acuerdo? Y el segundo es el agua. No deja de ser importante, ¿de acuerdo?
Y no somos conscientes. Muchas veces vemos personas que se están lavando los dientes y dejan las queserías abiertas como si el agua fuera un bien ilimitado. No, señor, el agua es un bien limitado. Muy limitado, ¿vale? Porque evidentemente hay sitios donde tienen que inclusive tener potabilizadoras o desalinizadoras para poder obtener agua para el consumo humano.
Y yo aquí quiero también hacer un énfasis de que el agua, así como es un alimento vital para la vida humana, también es un elemento que puede transmitir muchas infecciones alimentarias. Por lo cual aquí la calidad del agua sí que importa. Por eso tenemos que agradecer este sistema de filtrado que tenemos o de canalizaciones y de tratamientos de agua que tenemos que nos hacen llegar
con una seguridad alimentaria relativamente alta, una agua que sea asequible para nosotros y que no nos haga daño, porque el agua es vida, pero también puede causarnos muchas enfermedades. Entonces, sí es importante ser consciente en la utilización del agua, porque no es un bien que se vaya a... que sea...
Sí que hay métodos para poder tratarlas, pero no es un bien que nos acabe. Y entonces yo creo que el agua debería ser para el planeta, ¿de acuerdo? Debe ser también para la salud del cuerpo y debería, evidentemente, deberíamos cuidar nuestra hidratación. Aquí piensa que yo trabajo con muchísimos pacientes y el principal problema que tengo es
es que no se hidratan. Y cuando no se hidratan tenemos muchísimas consecuencias. Y no estoy hablando ya de que se te arrugue la piel como les asusto yo, se van a poner como pasas, ¿no? Claro. No, no, esto no es esto, sino que básicamente hay una cosa que nadie sabe, que el cerebro necesita agua también. Importantísimo. Por eso tienes cansancio. Mira, el cerebro yo siempre he dicho que es el Ministerio de Hacienda de nuestro cuerpo.
todo lo que ingresa en nuestro cuerpo, aire, 25% para el cerebro, agua, 25% para el cerebro, comida, 25% para el cerebro. Así que tenemos que hidratarnos, porque si no hay una serie de cansancios, de dolores de cabeza, que entonces encima vamos y nos tomamos un paracetamol pensando que es otra cosa, y el paracetamol lo que hace inclusive es, puede inclusive aumentar la posibilidad de dolor, ¿no? Entonces...
Debem de cuidar la hidratació. Ara, sempre hi ha una altra cosa, un altre mito, a veure si és cert. Comer amb aigua. Menjant aigua. A mi sempre m'han dit que no és bo menjant aigua. Exacte. Evidentment, debem de tomar aigua media hora antes de comer o 45 minuts després del consum de la comida. Per què? Perquè bàsicament l'aigua augmenta el volumen. Quan tomem aigua i l'estómago està en el procés de digestió primer,
El sistema de digestión del estómago necesita ácido clorhídrico y si nosotros a un ácido le añadimos agua, lo que estamos haciendo es disminuyendo el nivel de actividad del estómago, con lo cual la digestión no se lleva a cabo de una forma adecuada. Segundo, se queda retenida, por decirlo de una manera, en el estómago, aumentando el volumen. Por eso tú ves que hay personas que dicen que sienten como si esa deje de una digestión es
y como que se le quedara la comida en el estómago. Si le has echado agua, evidentemente, pues podemos tener esas consecuencias. Que esto no pasa con todo el mundo. Acuérdense que no todo el mundo funciona, porque hay gente que toma agua en las comidas y no les pasa nada. Esto ya depende de cada quien, ¿vale? Pero en la mayoría, en la gran mayoría, no se debería. Y 45 minutos después, ¿por qué? Porque ahí ya la digestión está toda procesada,
Y tenemos como una barrera, ya que los lípidos, las grasas, no se digieren en el estómago, haciendo una capa permeable y el agua y el aceite no se juntan. Con lo cual, el agua puede optar por salir a través de la mucosa del estómago para hidratar el cuerpo. Entonces, efectivamente, debemos de tomar agua fuera de las comidas, es decir,
Molt bé, doncs, Elvira, amb aquesta recomanació tanquem l'espai d'avui. Ja sabeu, el Dia Mundial de l'Aigua no és només aquella edat en el calendari, sinó que també és una oportunitat per reflexionar sobre com cuidem aquest recurs vital, tant per la nostra salut com per al planeta. Recordeu, hidratar-nos bé és cuidar-nos, però també és responsabilitat de tots garantir que aquest bé essencial arribi a tothom. Elvira Sánchez, una abraçada i fins la setmana vinent. Vale, buena semana. Adéu-siau. Adéu-siau.
I fins aquí la Rambla d'avui. Moltíssimes gràcies a tota la gent que ha fet possible el programa d'avui dimarts 24 de març del 2026. Us ha estat parlant Daniel Martínez, un plaer estar amb vosaltres aquí al 98.fm. Avui hem parlat de les notícies de Sant Just, tot seguit també hem fet un repàs a les portades dels diaris amb Mariona Sales
I hem tancat la primera hora amb les efemèrides, amb en Joaquim Quilés i amb el temps, amb en Carles Rius. Tot seguit després dels bolletins de les 11. Hem tingut avui l'entrevista del dia amb Modest Carme i amb Jordi Ferraz del Corlo Pont de Flors. Hem parlat de les caramelles que es duran a terme l'11 i el 12 d'abril al nostre municipi. Tot seguit hem parlat d'educació a l'espai de la xarxa Les Ones, l'espai de la xarxa Les Ones,
educativa, i hem tancat el programa d'avui parlant de llibres, va de llibres, recomanacions literàries, aquest espai d'Arnau Cònsol, de que el llibre té, i també, doncs, parlant de la importància de l'aigua. Ho hem fet amb l'Elvira Sánchez, de l'espai de nutrició. Nosaltres tornem demà, com sempre, de 10 a 1, aquí, a Ràdio d'Esvern, que siguem molt feliços. Adéu-siau.
Gràcies, Bill.