Bon dia, estàs escoltant Ràdio d'Esvern? Aquí i ara comença el resum de la Rambla.
Al llarg de les dues properes hores escoltaràs totes les entrevistes que hem fet al llarg d'aquesta setmana aquí a Ràdio d'Esvern, al 98.1 FM, a l'espai de la Rambla, el magazín de matins de Ràdio d'Esvern. Soc Daniel Martínez, conductor d'aquest magazín i és un plaer estar avui dissabte amb vosaltres aquí a les zones del 98.1 FM i també al www.radiodesvern.com. Recordar-vos que podeu recuperar
totes aquestes entrevistes al nostre web i també al nostre canal de YouTube. Comencem, com sempre, aquí amb ganes, amb il·lusió, compartint el cap de setmana amb vosaltres. Bon dia!
i seguim al magazín de Matins de Ràdio d'Esbem. Seguim a la Rambla. És moment de l'entrevista del dia i avui volem parlar-vos del Premi Finestres de Narrativa, concretament de que dues autores de Sant Jus, Irene Pujadas i Silvana Volt, han estat nominades.
els Premis Finestres de Narratives aquest gener 2026. Pujades és finalista en la categoria en català amb la novel·la La Intrusa i és per això que avui la tenim en trucada telefònica per parlar amb ella i de les sensacions que té després d'aquesta nominació. Bon dia Irene, com estàs? Hola, bon dia, com esteu? Benvinguda al programa. Moltes gràcies.
Doncs res, primerament ens agradaria saber una mica què entreus d'aquesta nominació als Premis Finestres de Narrativa i com et vas assabentar, com va ser el primer contacte amb aquesta notícia? En primer lloc, moltes gràcies per l'entrevista i res, molt contenta, la veritat, perquè sí que...
que ja va ser un goig, està com el que seria la llista llarga, diguem, que eren deu novel·les, i ja ha sigut un goig, ara està a la llista corta, que només en són tres. Així que, no, a nivell de reconeixement, que diguem, i de validació, perquè també hem jurat a formar gent que...
com literàriament, llavors és un goig. Doncs, com dèiem, en aquest cas tenim avui el telèfon a Pujades, que és finalista en la categoria en català amb la novel·la La Intrusa. En aquest cas, Irene, competeixes amb El gat i les estrelles, de Jordi Lara, i escenerista de Tom Sala. Com valores les novel·les dels teus companys? Doncs...
És bastant curiós perquè sí que realment llegint-les les tres, o sigui, les tres són novel·les molt diferents, diria, perquè sí, perquè realment van cap a pandes molt diferents, però sí que era interessant que, diguem, que al final sí que es veia una mica com que, no ho sé, com que són com molt fruit dels temps contemporanis, no sé com dir-ho, però sí que, per exemple, la novel·la de Torrisada,
Hi ha un tema bastant important de la decadència moral del món contemporani i a la novel·la del Jordi Lara hi ha molt la pregunta de què pot fer l'art avui dia. És una novel·la distòpica que ens situa en un paisatge molt devastat
i et preguntes sobre la creació, com quin paper pot tenir la creació i l'art en aquest paisatge que està completament
doncs això, com un peixatge àrid, un món que està molt pedregat. I llavors era com curiós, perquè sí que una mica es respiraven en aquestes dues novel·les això, com les circumstàncies contemporànies, que diguem que tampoc estem en un món gaire fàcil avui dia, com a nivell de context històric, que és el context històric més amable en què podríem estar.
I això es respira molt en aquestes novel·les. Clar. D'on neix la intrusa? Explica'ns una mica, parla'ns una mica de la teva novel·la. Doncs la intrusa neix de fa, de fet, fa com molts anys. Jo crec que va ser el 2020 o així que vaig tenir com la idea, vull dir, realment la idea inicial va ser una mica com aquesta cosa de... I si fes això? I la idea va ser molt... Agafa aquesta idea com del viatge interior, no? De...
una mica del món de l'autoajuda i del món de la psicologia, de fer com un viatge interior com senador i transformador.
i pensar com si fes aquest viatge però el fes com literal, és a dir, que el viatge interior fos literalment un viatge a l'interior del cos, llavors m'imaginava un llibre que pogués fer aquest viatge, i que la protagonista entrés dintre de si mateixa, viatges com per diverses regions del seu interior,
i després sortís. I llavors, com si que vaig començar a investigar una mica el tema de les novel·les d'aventures, perquè m'imaginava això que ella viatjava dintre seu i que dintre seu hi havia tots aquests països amb persones alienats a ella, amb diversos tipus d'escenaris i fins i tot m'imaginava en realitat com si fos cada capítol com si fos un conte.
I llavors a partir d'aquí vaig anar investigant una mica novel·les d'aventures, novel·les que tinguessin aquesta idea del viatge, també vaig veure algunes pel·lícules que passaven dins del cos, bueno, explorant per aquí i per allà.
Molt bé, doncs interessant aquest punt de partida, aquest inici d'on comença tot, aquesta intrusa, i m'agradaria saber també una mica què és el que t'ha portat, perquè és un viatge, és un camí que ja porta el seu recorregut fet, i ens agradaria saber com l'estàs vivint, com l'està vivint l'escriptora.
Doncs la veritat és que amb molt de goig, perquè recordo que abans que sortís la novel·la sí que jo pensava, ostres, això no ho sé gaire, és a dir, sí que pensava que li podia agradar certa gent o el que fos, però també era una idea una miqueta com boja i com amb un...
nivell de ficció com molt alt, que diguem. I tenia bastant la incògnita de què passarà, no? Suposo que passa com sempre quan publiques un llibre o quan
treus qualsevol cosa, no?, com una cosa que s'ha fet fent com tu sola a casa, la treus al món exterior, sempre hi ha com aquest maguit de, aviam, com anirà, i la veritat molt sorpresa i contenta, perquè, bueno, com en general ha anat força bé, ara, de fet ara fa just un any que es va publicar, i això sí que m'ha posat moltes alegries,
també s'ha traduït i es traduirà com alguns idiomes, vull dir que no ho sé, la veritat és que molt gratament sorpresa amb la bona acollida.
Doncs avui estem parlant amb Irene Pujadas, ho comentàvem a l'inici, a la introducció d'aquesta entrevista, i és que tenim el goig que aquí a Sant Just d'Esvern, dues autores, Irene Pujadas i Silvana Bolt, han estat nominades als Premis Finestres de Narrativa a aquest gener del 2026. Avui estem parlant amb... Digues. Perdó. No, que l'idea de la Silvana, la novel·la de la Silvana és meravellosa. I això realment també és com un goig que estiguem com les dues...
Això, a la final, que diguem. En aquesta nominació sí que és veritat que en català en aquest cas estàs tu, Irene, i en castellà la Silvana, que comparteix també final amb El gran sueño de Celso Castro i Larves de Tamara Silva. Amb ella la tindrem aquí a Ràdio Desbem també en els propers dies. Podrem parlar amb ella sobre aquesta nominació. Recordem també que les obres guanyadores s'anunciaran el 26 de febrer
i que, bé, els Premis Finestres són impulsats per la Fundació Finestres, que reconeixen actualment i de forma anual la millor obra narrativa publicada l'any anterior en català i en castellà. Cada premi està dotat també amb una aportació econòmica i el jurat forma part per professionals, en aquest cas del sector literari, que valora especialment l'originalitat, l'audàcia i la qualitat literària. Entenc que això també...
pot generar una certa pressió de dir, ostres, ens estan llegint també un jurat qualificat que d'alguna manera de ben segur que es deu llegir la novel·la amb molta estima perquè arribar fins aquí ja és molt, però al final no deixa d'haver una mica de pressió o no? Estàs tranquil·la?
Estic tranquil·la, la veritat, o sigui, suposo que no, suposo que sí i no, però estic tranquil·la perquè la veritat és que només que s'hagi valorat fins aquí ja a mi ja em genera molt de boig, que diguem, és a dir...
és el que esperava llavors la veritat és que vull dir clar que hi ha com el neguit de veure què però estar aquí està molt bé i és molt que diguem
Doncs a mi m'agradaria també fer-te una pregunta, Irene, relacionada amb la gent que està començant a escriure, amb els escriptors que arrenquen, perquè just la setmana passada vam tenir aquí al programa un jove escriptor d'Albes Llobregat, el Pou Guilabert, que ha començat a escriure, que va venir a parlar amb nosaltres per parlar de Bruma, la seva primera novel·la,
I ella ens explicava que ara està amb peribles per aconseguir editorials, que ha contactat amb diversos editorials, que li està costant molt que les editorials acceptin el seu material. I m'agradaria saber, d'alguna manera, quines són els reptes que una persona que escriu...
s'hi troba en el seu dia a dia. Ell deia a l'entrevista que la part fàcil és escriure, perquè al final, tot i que té la seva complexitat, tu vas escrivint, però després, quan arriba l'hora de vendre-la, de fer aquesta part comercial, és també complex. Com ho vius tu? Clar, jo crec que d'una banda hi ha la complexitat d'escriure, com quan comences, diguem, que al final estàs tu sol, allà fent coses a casa teva, vas com molt perdut, i aquí hi hauria com una part de...
dels consells, que al final jo crec que cadascú ha de trobar la seva manera de fer, però sí que, doncs, per exemple, no ho sé, a mi a l'hora d'escriure, eh, penso, em va anar com bé en el seu moment donar-me cert marge de maniobra, que diguem, que al principi a l'hora d'escriure em posaven en uns nivells d'ideals i d'exigència molt alts, i això sovint em bloquejava bastant, i va haver-hi un moment que vaig decidir, doncs,
intentar acabar contes, encara que no m'encantessin els finals o el que fos, només per anar agafant ofici. Evidentment, per la gent que escriu, el primer consell i el més important de tots és llegir moltíssim. Segons el meu pare és la manera en què s'aprèn més.
Sempre, perquè al final per escriure el que s'ha de fer és fer bones frases, i això s'aprèn llegint, llegint, llegint i llegint. I llegint també et dona moltes idees per escriure, vull dir que són dues coses que van com molt entortillades.
I llavors també la segona part, que és la part de publicar, que ja és com, clar, és tot un altre... És un altre món, no? Clar, és un altre regne, perquè dins la literatura tu estàs com, diguem, com dins de... Diu-ho com molt romànticament, com dins de l'art, que diguem, i llavors l'altre és com passar a la indústria. I llavors, clar, aquí sí que és complicat. Realment, una de les opcions...
que a Catalunya funciona més o pot funcionar perquè n'hi ha bastants, és el tema dels premis, no? Dels premis literaris. Hi ha... Doncs el Premi Documenta, per exemple, que és per menors de 35 anys, hi ha diversos premis que si tu tens un manuscrit fet, doncs et poden... pots presentar-t'hi i...
i si el jurat el valora bé i si hi ha sort, perquè sempre hi ha un element de sort en totes aquestes coses, i te'l publiquen, doncs perfecte, perquè ja és composat com el primer peu. I un cop tens com una obra publicada, jo crec que les coses es fan una mica més fàcils, diria. Llavors, clar, hi ha com això, el tema premis, llavors hi ha la cosa d'enviar manuscrits directament a les editorials...
Que clar, aquí de tant una mica, o sigui, sí que crec que si ens escoltarà algú que tingui un escrit acabat, crec que sí que és important triar bé on l'estàs enviant. És a dir, mirar com quines editorials creus que tenen sentit pel que tu has escrit,
i intentar afinar bé els enviaments, perquè s'ha de tenir en compte que les editorials reben moltíssims manuscrits, moltíssims. Llavors, si tu has publicat com un, no ho sé, si això té una novel·la de ciencia ficció, doncs busca com a editorials que facin això, sobretot. Sí, i...
Més enllà d'això, no sé massa més. Vull dir que crec que són les dues vies com més habituals per aconseguir publicar, però... I ara, ara mateix... Digues, digues. No, no, que anava a afegir una cosa, però m'agrada també escoltar-te, digues.
No, no, no, directo, directo. Anava a comentar que referent a la intrusa, que ara has culminat aquesta obra amb aquesta nominació, si tenies alguna feina pendent de publicar o si estaves ja treballant amb un altre projecte literari.
L'obligat és que ara sí que estem a punt de publicar un llibre de contes d'unes col·laboracions que l'any passat vam fer com una secció a Catalunya Ràdio amb dos escriptors, amb el Jordi Puntí i el Miqui Otero, que consistien en... la gent ens enviava àudios amb anècdotes seves i nosaltres convertíem aquests àudios en contes.
I els llegíem a parantena, sí. La veritat és que va estar molt bé. I ara hem fet una selecció de... vam fer moltíssims contes, perquè, clar, això sí que s'havia d'anar fent producció a producció cada setmana, i hem fet una triada d'alguns d'aquests contes, i sí que els publicarem ara d'aquí bastant poc, crec, abans de Sant Jordi. Però, a part d'això, jo ara mateix tampoc no...
No estic posant res perquè he estat treballant molt, la veritat. Tinc moltes ganes de llegir i aviam què passa, aviam si sorgeix algun projecte nou.
Clar que sí. Doncs amb aquestes ganes de seguir creant, de seguir escrivint, esperem que nosaltres et puguin seguir llegint i també seguir entrevistant, perquè és un plaer tenir una Sant Justenca també aquí en aquesta llista, en aquestes nominacions. I res, una abraçada molt gran, cuida't molt, Irene. Moltíssimes gràcies. Gràcies per l'entrevista. Gràcies. Que vagi molt bé. Adéu, adéu.
Ràdio 2B, FM 98.1
I avui obrim aquest cicle d'entrevistes a les AFES de Sant Just, un cicle que obrim també en marc del Carnestoltes 2026. Sabeu que aquí a Sant Just d'Esvern el Carnestoltes es celebra el dissabte 14 de febrer i que en aquest cas també tindrà una participació àmplia de totes les AFES dels centres educatius.
i en aquest cas volem parlar avui amb Anna Román, l'afa del Col·legi Madre Sacramento, que bé, com sabeu, les afes són aquest model participatiu on la família i l'escola s'acaben entenent i acaben formant part també d'un mateix projecte, compartint objectius i significats. En aquest marc emergeixen les afes amb l'objectiu de donar suport a les famílies i també contribuir conjuntament
Moltes gràcies, encantada de parlar amb vosaltres.
Avui dividirem aquesta entrevista en un parell de blocs. El primer, en el qual parlarem del carnestoltes d'aquest any, i el segon, on també volem descobrir una mica precisament això, el fet, el valor que li poseu a la vostra escola, com la valoreu i també com recomanaríeu la vostra escola a la gent que ens estigui escoltant.
Això de forma posterior, és a dir, tancarem l'entrevista en aquest últim bloc, fent una valoració del centre educatiu, en aquest cas avui de Madre Sacramento, però totes les escoles que vagin passant també rebran aquestes tres preguntes que comentàvem. Les formularem aquí en l'últim bloc del programa. Però abans parlem d'aquest carnestoltes. Què? Com va? Com es respira l'ambient d'aquest Carnaval 2026?
Doncs, de moment, molt engrescats, no? La nostra escola, en aquest cas, és una escola petita i, per tant, costa una mica arrossegar totes les famílies per participar al Carnes Toltes, però la nostra presidenta de l'AFA és una persona molt dinàmica i que ens anima a tots a participar-hi i llavors ara mateix estem en mode treballar, treballar, treballar per preparar perquè surti el millor possible a la rua.
Quantes famílies, quants nens i nenes participen aproximadament aquest any? Aproximadament seran unes 80 famílies. Tenint en compte que som una escola petita, ja et torno a reiterar, perquè som una escola d'una sola línia, per tant, som poques famílies. Però en aquest cas, aquest any hem implementat la participació de les famílies, donant les bones experiències dels anys anteriors, no?
Clar. I com us organitzeu? Com s'organitza l'AFA per dur a terme totes les passes que s'han de dur a l'hora de participar del concurs de disfresses? Perquè recordem que no és només preparar la disfressa, sinó també, primer de tot, pensar en la idea, no? Després, amb la disfressa i tot seguit també, com fer-ho que tot conjugui, que tot estigui empagat amb l'acció que s'ha de fer també a plaça Maragall. Recordeu que al Parc Maragall també hi ha...
un moment d'alluïment de les comparses i que en aquest cas també s'ha de pensar i s'ha de treballar. Exactament. Nosaltres comencem, no tenim cap comissió de carnes toltes ni res per l'estil, comencem després de festes a pensar en la possible disfressa
L'escola també ens ajuda, envia circulars a totes les famílies per tal que hi participin. Una vegada hem decidit el tema i ja sabem les famílies que hi volen participar, creem un grup de WhatsApp i a partir d'aquí comencen a bullir les idees. Ja et dic que tenim una presidenta de l'AFA que és la que s'encarrega bàsicament de tot i és la que vehicula tota aquesta informació. I de moment...
ja tenim la distressa preparada i nosaltres el nostre punt fort, ja que no disposem de cap comissió que pugui invertir molt de temps en la distressa, sí que ens agrada i crec que és el nostre punt distintiu, és el ball, el ball que fem quan mostrem la nostra distressa, és una mica la nostra identitat.
I ara el que estem fent és preparar els cas de setmanar, acabar de preparar les distresses i treballar la coreografia. Per això l'AFA ha preparat el dia de la presentació de la pressa Maragall. Farem un assaig pel matí a l'escola. L'escola ens permet entrar el cap de setmana per poder assajar. Després farem un dinar de germanor entre tots els membres de la colla de Carnestoltes.
i posteriorment anirem a la plaça Maragall, a lluir la nostra distressa. Que bé, que bé, que bé. Doncs això també fa una mica de germanor, no? Sí, sí, sí. Doncs també és maco perquè d'alguna manera ja passes el dia junts, no? I això també fa germanor, fa caliu, i és important perquè després així també les energies estan concentrades i estan actives per donar-ho tota la pista.
Exactament, ens animem mútuament, és això, es tracta d'obrir també l'escola a les famílies, de gaudir de les instal·lacions de l'escola, de compartir temps junts, perquè sempre anem corrents a recollir els nens i hola i adeu, i llavors és el temps de conèixer-nos millor, de compartir una experiència, i llavors no és només la disfressa, és tot el que l'envolta, el que fa maco el dia, no?
i no sé si ens podeu explicar massa cosa tampoc volem desvetllar aquí grans secrets però ens podries explicar una mica per on anirà la comparsa d'enguany per on anirà la línia temàtica del que està preparant l'AFA Madre Sacramento bé, com ja t'he dit abans estem treballant molt en la nostra disfressa no hi ha una línia temàtica perquè nosaltres no expliquem històries nosaltres agafem
un personatge o agafem i treballem al voltant, llavors no t'espelaré quina és la nostra distressa, però sí que ja et dic que el nostre tret distintiu és el ball, per tant nosaltres defensarem amb molta dignitat la nostra distressa, perquè ja et dic que no disposem d'una comissió que s'ha encarregui d'això, però
Però ens divertim i és el que volem compartir, no? Clar que sí, el fet de divertir-se, de gaudir, de passar-ho bé, que els infants també s'eduquin amb aquestes accions, amb aquestes activitats, perquè al final també, tot i estar fora de l'horari lectiu, al final també s'estan...
que estan involucrant en aquestes activitats de l'escola, del poble, i també s'estan inculcant aquests valors i aquests reptes que estan involucrant a la ciutadania i als petits ciutadans de casa nostra, que són els infants de Sant Just, que també és important que sentin les festes seves.
Exactament, això és una tasca de pares, mares i de nens. I ells han de gaudir de les tradicions populars, han de compartir experiències amb altres famílies, amb altres companys i han de veure també les coses que passen en altres famílies.
centres educatius, que és compartir a la presa Maragall, doncs també n'aprenen, i gaudeixen, i admiren la feina de les altres escoles, també. Doncs avui estem parlant amb Anna Roman, de l'AFA Madre Sacramento, ho estem fent també en aquest context de Carnestolta, recordeu que serà el dissabte 14 de febrer, que començarà aquest any el parc de Can Sagrera, amb una rua fins...
...a la plaça Maragall, fins al parc Maragall... ...i allà tot seguit hi haurà aquest lluïment... ...de les colles, de les comparses... ...que participen enguany en aquest Carnestoltes... ...tot seguit també hi haurà DJ... ...i bé, doncs molta festa, festa assegurada... ...i que de ben segur la gent de Madre Sacramento... ...també serà partícip d'aquesta festa... ...que com comentàvem començarà a quarts de cinc de la tarda... ...i s'allargarà fins a quarts d'onze de la nit...
Passem a més qüestions. Com dèiem, tenim un segon bloc i ens agradaria avui també parlar de la vostra escola, del vostre centre educatiu, perquè al llarg d'aquest inici de temporada 25-26 aquí a la ràdio, nosaltres vam tenir un bloc molt interessant on vam poder parlar amb totes...
les escoles de Sant Just. Van venir els directors, directores, els responsables educatius de les escoles de Sant Just i ens van explicar els seus projectes educatius. I ho van fer en aquest bloc que van dedicar als centres educatius del nostre municipi. I ara, que nosaltres tenim a les AFES, que tenim el plaer de poder entrevistar les AFES
Amb Marc del Carnestoltes volem saber l'altra part, què opinen les famílies dels seus centres educatius. I comencem parlant una mica què és el que més valoreu de l'escola del vostre centre, en aquest cas, i per què creieu que és una bona opció per a les famílies de Sant Just.
Jo el que més valoro, a títol personal, el que més valoro de l'escola és que és una escola molt familiar. És una escola que va des de I3 fins a IV de l'ESO. Jo tinc dos fills en diferents etapes, en primària i en secundària, i tot el professorat ha vist créixer els meus fills en totes les seves etapes.
I això és una cosa molt maca, perquè és un entorn molt familiar, és un aprenentatge molt individualitzat, tenen atenció a la diversitat, vull dir, és un entorn molt tranquil, molt segur, és un entorn molt d'aprenentatge.
La veritat és que estic molt contenta de tenir els meus fills en aquesta escola per tots aquests aspectes. De fet, quan vaig escollir escola el motiu principal va ser aquest, que era una escola petita on jo pensava que els meus fills s'hi sentirien a gust i trobo que l'hem encertat.
I per altra banda, com contribueix la vostra escola al dia a dia del poble i a crear comunitat entre infants, famílies i l'entorn? Això que comentàvem una mica, de fer xarxa. Doncs nosaltres participem a les diferents activitats que es fan al poble. Els alumnes a l'ESO participen al servei comunitari també amb gent gran del poble. Sortim a Sant Josep al carrer per aconseguir diners pels viatges de fi de curs.
i fem diferents activitats. Sempre que l'Ajuntament, que qualsevol entitat del poble ens crida, intentem ser-hi, perquè trobem que és important formar part de les coses que passen al poble. Clar que sí. Doncs tanquem aquest bloc preguntant-vos si haguéssiu de definir la vostra escola amb una idea o una frase, quina destacaríeu per animar les altres famílies a triar-la?
Escola familiar. Escola familiar, aprenentatge individualitzat i una atenció molt enfocada a qualsevol diversitat. Jo sobretot destaco el tema familiar, que és molt important per mi.
Doncs Anna Roman, de l'AFA Col·legi Madre Sacramento, moltíssimes gràcies per atendre'ns avui dimarts 3 de febrer amb aquesta prèvia del Carnestoltes, però també aprofitant la benentesa per poder descobrir més qüestions sobre el vostre centre educatiu. Una abraçada molt gran i que tingueu un molt bon curs i que també tingueu un molt bon carnaval. Moltes gràcies a vosaltres. Adéu-siau. Adéu, bon dia.
i seguim el magazín de Matins de Ràdio Desbem, seguim a la Rambla, és moment de l'entrevista del dia, engeguem avui aquesta segona hora en aquest espai, i avui saludem la Laia Alcón i també la Núria Valdric, que la tenim també aquí als estudis de Ràdio Desbem, per parlar de l'AFA Montseny, del Carnestoltes, i d'aquesta festa que engloba també a les escoles i a les seves famílies. Com esteu? Benvingudes al programa. Molt bé, molt bé. Bon dia. Sí? Molts nervis o què?
Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do. Encara queden uns dies per això. Bueno, no tant. Depèn de la perspectiva, són molts o pocs, no ho sé. Però no queden tants. Doncs presentem una mica com funcionarà avui l'entrevista, perquè aprofitem que tenim aquí a les AFAS de les escoles de Sant Just.
per fer un primer blog sobre el Carnestoltes i un segon blog que anirà una mica més adreçat a conèixer una mica les vostres escoles, perquè al llarg d'aquest primer inici, d'aquest primer blog del curs 25-26, vam convidar les escoles de Sant Just a passar pels micròfons de Ràdio Desvem, vam descobrir de la mà dels docents i dels equips directius els diferents projectes educatius
I ara que us tenim a vosaltres, com a AFAS, també volem saber les vostres opinions. Això ho farem al final de l'entrevista. Abans, però, ens centrarem a parlar del carnestoltes i de totes les accions que es donen a terme en marc d'aquesta festa esbuja ràdio divertida, que a Sant Jus, en aquest cas, serà el 14.00.
De febrer serà el 17, no l'altre, és a dir, d'aquí una setmana ja es caig. I bé, comencem una mica parlant de l'AFA Montseny. Com s'organitza amb aquesta organització del Carnestoltes?
Bé, nosaltres sempre comencem molt d'hora, tenim una comissió, abans era la comissió de festes, que també s'encarregava de Carnestoltes, però fa cosa de dos anys vam decidir que hi hagués la comissió només de Carnestoltes, perquè ja prou feina era, i llavors com que ens dediquem exclusivament a això realment, dins de l'escola, evidentment, comencem molt d'hora. Llavors nosaltres més o menys... Bé, al setembre la Leia ja comença a enviar missatges...
Hola, bon dia, estic aquí. I llavors després comencem a fer algunes reunions i això. Però aquest any tot s'ha de dedicar. Vam començar perquè comencem pensant el tema, què farem. I ens vam dilatar una miqueta perquè no... Si vam trobar un tema però no acabava d'arrencar i llavors no fluïa. No, ens va costar una miqueta. Era un tema molt guai, molt xulo, no? Era també un repte i ens agradava, era molt bonic. Sí. Però no fluïa, és això, que no fluïa. I quan una cosa s'entrebanca, s'estanca...
no trobem sortides i costa de definir, doncs és veritat que vam estar entrebancades bastantes setmanes. Bueno, el tema és que tampoc ens havia passat mai, que sempre hem trobat un tema i era cara barraca, però aquest era com... No flueix i llavors el desembre, ja estàvem a desembre que veiem que la cosa no trebem, escolta, i si busquem una... La passa pàgina i...
I no va ser fins a desembre, no et sabria dir la data, que vam aconseguir tenir un tema que tots vam dir... O sigui, amb una sola reunió vam fer més que amb dos mesos de l'altre tema i llavors vam dir, va bé, és aquest. Va fluir, va ser aquesta la cosa, no? Doncs que vam sentir que fluïa i que som-hi.
I llavors això aquest any ha anat tot una mica més tard, perquè fins que no vam tenir el tema, que ja era desembre, no ho vam arrencar tot. Llavors sí que és veritat que tot i això, normalment no és fins gener que arrenquem ja més la producció, comencem a construir coses i tot plegat, però el guió, que normalment el desembre ja el tenim acabat, no sé, ara no et sabria dir quan el vam acabar, però al principi de gener l'escrivíem. Sí.
Llavors ha anat tot més tard del que realment va. Però bé, a part d'això, dintre el que és carnestoltes tenim com diferents comissions, no? La de tretzo, la de guió, la d'àudios, la de música, i llavors més o menys quedes confusió de les seves habilitants, no?
es posa en una de les comissions o una altra, i també la disponibilitat... I famílies, jo diria que ja està naixent la comissió Famílies de per si, perquè hi ha molta participació a nivell creatiu, també, per part... O sigui, jo crec que nosaltres, antigament, fèiem més propostes o ajudàvem més, i ara són pròpiament les famílies les que proposen elles, ei, què tal si fem això? I que neixen propostes que nosaltres al·lucinem, o sigui que...
I també, ara hi acabo de caure, quan era més des de la comissió que s'organitzava molt i llavors les famílies doncs ficaven el seu gra, o sigui, va haver jo crec que un punt d'inflexió en el que va canviar tot que va ser quan vam crear els de les toltes. Exacte. I els de les toltes són els delegats del Carnestoltes. Ah, sí.
I llavors aquí es va crear com un vincle entre la comissió i les famílies, llavors hi ha un de les toltes per classe. I llavors això va ajudar, jo crec que va ajudar bastant, que llavors tot que la comunicació fos més fluida, les famílies poguessin integrar-se més. Menys bloqueig en els whatsapps de classe de famílies, menys, per dir-ho d'alguna manera, molestar.
perquè al Carnestoltes la participació del poble és voluntària, tots ho sabem, és fora l'escola, diguéssim, i per tant hi ha famílies que decideixen no participar-hi. Aleshores vam posar-nos com una mica responsables en aquest sentit de dir no bloquegem un canal que és escola, ja que és una cosa extraescolar, com si diguéssim, i obrim un altre canal d'informació en paral·lel. I això ha anat molt bé. Això sí que és veritat.
I quantes persones participaran aquest any? Més o menys, aproximadament? Mira, hi ha anys que calculem cada classe i aquesta no sabem la xifra, però és alta. A la nostra escola tenim la sort que, excepte alguns cursos o algunes classes concretes, en general la gent està bastant motivada.
Sí, sí, hi ha molta motivació i cada any sorprèn i cada any ens sorprèn i hi ha molta motivació i no sabem la xifra en concret. Bé, jo tampoc no tinc com la necessitat de fer el recompte, però perquè sí, perquè ja és bonic veure que hi ha molta il·lusió, molta motivació i això ja suma molt, ja saps? Així que no en tenim ni idea de la xifra. O sigui, realment, hi ha hagut anys que no en tenim ni idea. Sí, no, no.
Parlaves una mica també dels departaments, Núria. És important, no?, aquests departaments perquè funcioni tot una mica, és a dir, el fet de delegar que hi hagi, doncs, un departament que s'encarregui de la trets o de les disfresses, l'altre que se n'ocupi més, doncs, d'aquest disseny, no?, d'aquest disseny de so per l'espectacle que es fa a la plaça, al Parc Margall. Com ho viviu, això? Com ho viuen les famílies a l'hora de participar en els diferents departaments?
Nosaltres som molt transparents en aquest sentit. És, mira, tot el que es necessita és això i llavors surt sol. Realment tenim la sort que les famílies tenen ganes de participar i llavors cadascú diu, mira, aquest any, per exemple, l'Anna Hulten, per posar un exemple que l'altre any no hi havia participat, va dir, ostres, m'agradaria entrar i ens ha ajudat amb les músiques, perquè és una cosa que ella controla molt. I a tenir més ordre. Sí, i a tenir més ordre.
Llavors això és una mica que cadascú ofereix, o sigui, cadascú de les famílies, no de la comissió, ofereix el que pot. Hi ha un que treballa, que té fustes, jo poso fustes, i l'altre que... Sí, és que va molt sol, realment. O sigui, nosaltres estem molt sorpreses. És veritat que posem unes bases organitzatives que puguin facilitar, però després tot sorgeix molt sol i la participació és el que dèiem, no? Cada cop i volta et venen un... I et dius, nosaltres hem pensat què farem? I dius, uau, és que...
Però jo no he dit res, eh? Vull dir que ho feu perquè voleu. Sí, sí, sí. I aquesta participació molt xula, espontània, també. Tot i tenir les bases, per tant, ells i elles, les famílies, entren de manera que vulguin. O sigui, a la que algú ens ve a dir jo podria portar això, sí que és veritat que hi ha els grups de WhatsApp corresponents, llavors et fiquem aquí dins, ja està, et fiques aquí dins i que volin.
i a partir d'aquí comença a sorgir la idea comencen a empacar-se d'alguna manera les idees i també les feines que fan els diferents departaments comencen a encaixar i això ja és més entrat diguéssim el mes de gener, ja tocant carnaval en aquell moment en què tot fa com un soflet ja està i a partir d'aquí ja veus que aquella idea inicial embrionària que havíeu tingut a principis de curs s'assumen 10 més en paral·lel però
Sí, exacte, exacte. Sí, sí, a més és això, que de cop algú té una idea, ai, podem afegir això, i realment el boom que ens passa cada any, que sempre estem el dia abans, quan fem l'assaig general, tot és, ai, ai, ai, no sé, no sé, i realment el boom el veiem allà in situ, o potser l'assaig que fem just abans del mateix dia, que és quan la gent ve amb les disfresses tothom posades i de cop veus que...
si té sentit tot això que hem fet. Una de les complexitats jo veig més bèsties del Carnestoltes és que només hi ha un assaig real, un únic assaig real, perquè mai s'assaja amb les disfresses. O sigui, només s'assaja amb les disfresses el mateix dia, unes hores abans de sortir a la plaça. Jo, per la magnitud de famílies que som, ho veig bèstia. O sigui que es deixa anar tot una miqueta a veure què passa.
Perquè saps què et vull dir? Aleshores és com, i aquí hi ha una part d'adrenalina, una part com molta d'emoció, de màgia, que no saps gairebé mai què passarà fins aquell moment. I fins ara ens ha sorprès sempre, ha sigut molt bonic i clar, ho continuarà sent, però vull dir que...
Que sí, que sí, que és com... Algo que passa molt màgic. Clar, i per la vó del guió, fa una estona, a què us referíeu amb el guió? Què és aquest guió? Què és aquesta escaleta? Jo intento treure-us, eh, a poc a poc. O sigui, el guió com a tal no te l'explicarem, però sí que et puc explicar que quan la Laia i jo ens hi vam... Bé, quan jo m'hi vaig posar almenys, quan la Bruna va començar ahir 3...
Vam canviar una mica el format perquè abans tinc entès que era més ball, no? Llavors nosaltres, que ens agrada més el teatre i les històries, vam com iniciar, amb els de la comissió que hi havia aleshores, un nou format que era més, potser podríem dir més teatral, no?
i que llavors intentem fer com un guió, que hi hagi una història, que no sigui simplement una comparsa en què sortim a ballar, que també està bé, però això és el que ens motivava més a nosaltres. Jo crec també que sempre ens mou molt i jo crec que ens ocupa també, i almenys la comissió crec que ens agrada també intentar anar una mica més enllà a nivell pedagògic, o sigui, que hi hagi un missatge, sí, i que passin coses o que es tractin temes
que li veiem un feedback o que pensem molt en els infants i que pugui estar relacionat, que els pugui ajudar d'alguna manera o que es pugui parlar amb ells i elles i que ells ho passin bé, lògicament, també, però que tingui un pes a nivell educatiu dins de les nostres possibilitats, perquè som pares i mares tots,
dins de les nostres possibilitats. Però que, sobretot, jo crec que lo xulo és això, que hi hagi una mica, des del Carnestoltes, una mica aquest granet de sorra en aquest sentit. Doncs ara m'agradaria també fer una pregunta relacionada més aviat amb la temàtica general del Carnestoltes, perquè si veiem altres pobles veïns de Sant Just, veiem com l'Ajuntament o les comissions de Carnestoltes de cada poble proposen temàtiques
i a partir d'aquesta temàtica es treballen el conjunt de les propostes que participen en el Carnestoltes. Creieu que aquest tipus de format aquí a Sant Just funcionaria o és més òptim aquest format que s'està treballant ara, que és més lliure i una mica que cada escola trigui el que vulgui?
A mi no em sona malament. A mi no em sona malament, però no sé si funcionaria. Perquè, clar, ja ens costa posar-nos d'acord amb els temes quan és una sola escola. Vols dir que hi ha un tema general que s'escoll... Per exemple, la mar. I que aquest any sigui la mar. Cadascú fa el que vulgui sota el paraigües de la mar. Jo ho trobo bé.
Bueno, m'aventuro a parlar... És una pregunta que llenço aquí de forma improvisada, però em sembla interessant perquè també he sentit en altres municipis que a vegades es llença la temàtica molt tard i les disfeses ja s'han començat a fer, vull dir que aquí hi hauria d'haver un protocol i que en aquest cas, si es fes, s'hauria de llençar la temàtica al setembre perquè les famílies poguessin treballar. No, però també és bonic que a nivell de poble es faci una temàtica i que aleshores cada escola ho interpreti com vulgui o com cregui,
Això per una banda, per una altra banda també és xulo veure, ala, i què fan els altres? Aquest interrogant, aquesta màgia, aquest no saber què feu i què feu i que no t'ho diré. Això també és divertit i també forma part de la màgia del carnestoltes entre les escoles, com si diguéssim. Però bueno, no ho sé.
A mi crec que m'agrada més el format sense que estigui tancat. Ja, ja, ja. Perquè hi ha més sorpresa, hi ha més varietat també, no? És veritat. Llavors pot quedar molt, molt, molt... Les disfresses també són diferents, és veritat. I sobretot hi ha aquesta part de màgia de veure què farà, no? I també és veritat, també et dic una cosa, és veritat que és guai, és xulo el procés de construcció del tema. Sí. De pensar el per què...
Sota el paraigua és un tema també pot haver aquesta construcció, perquè hi ha moltes comparses que s'oprenen molt al lliure. La Mar pot ser un restaurant que es digui la Marcelada i cada cop i volta ja has agafat el tema i en realitat van tots disfressats. Trobar la manera d'agafar-ho i girar-ho.
Que s'hi pensi i que hi hagi coses diferents, experimentar, pensar, votar, també està bé. Llavors amb ganes d'aquest 14 de febrer. Amb ganes, nervis i a veure. Ja no us pregunto per la temàtica perquè sé que no me la direu.
Jo només volia afegir una cosa que hem parlat molt de les diferents comissions i tal i ni l'hem mencionat i a més aquest any vull comentar-ho perquè crec que és important que també hi ha la gent que s'encarrega de les danses i fins ara hi havia una noia que ens ajudava que és superxulo però aquest any hi ha hagut una cosa molt màgica
que és que hi ha hagut exalumnes del Montseny, o sigui, nenes que ara estan a l'institut, una d'elles la seva filla, que ha fet molta feina, que han sigut elles les que han fet els balls. I clar, és superinteressant perquè és tota la família, saps? I que hi hagi nenes que havien participat i que ara dediquen unes hores a fer aquests balls per tots els nens i nenes que estan actualment a l'escola, trobo que és superbonic.
Sí, és veritat que és una finestra nova que ha sorgit, que no l'hem buscat que ha sorgit per circumstàncies que això que ens ha passat aquest any que hem anat a contracorrent i quasi anàvem més endarrere que endavant i que ens ha passat això que no ens havia passat mai fins ara i hem hagut d'improvisar i demanar ajuda en aquest sentit i ha sigut una molt bona sortida perquè a més a més nens amb nens també hi ha connexions molt xules i les ballarines que els hi diuen i sí, sí, és veritat, ha sigut molt bonic
Perquè aquestes coreografies les podrem veure al llarg de la rua o seran coreografies que es veuran a l'estàtic al Parc Maragall? Com funcionarà? Sí, o sigui, dintre la història, dintre el guió, el que sempre fem, que això jo crec que sí que ho podem comentar, és que nosaltres treballem una mica per cursos, o sigui, les disfresses o els grups es fan per cursos. Els de primer van tots d'una manera...
I llavors dintre el que ells facin, l'actuació que facin o el moment de la història que hagin d'interpretar, fan un petit ball. Llavors aquests petits balls fins ara això ens el feia una noia que aquest any no podia i això doncs ens han ajudat aquestes noies. Ha anat també fluid així. Sí, sí, sí. Però molt guai i superagraïdes perquè jo crec que a cada assaig els hi diem.
Doncs perquè realment és una feina supergrossa que estan fent. I que són nenes de segon d'ESO, que són petites. Fa il·lusió, fa il·lusió com d'alguna manera, quan marxen de l'escola, també poden seguir col·laborant amb la que va ser la seva escola a la primària. Passem a aquelles preguntes que comentàvem, deixem de banda el Carnestoltes, parlem una mica del vostre centre educatiu, perquè m'agradaria també que ens expliquéssiu què és el que més valoreu de l'escola pública, és a dir, del vostre centre...
i per què creieu que és una bona opció per a les famílies de Sant Just? I ara que comencen aquests períodes de preinscripció són preguntes que també van una mica adreçades a aquelles famílies que estan en dubte.
Bé, jo, des del meu punt de vista, jo soc nena d'escola pública de tota la vida, he crescut en escola pública i, d'entrada, prefereixo pensar en un sistema educatiu públic i crec, a més a més, en aquest nivell de pluralitat, d'educació i de valors que aboca l'escola pública.
I jo, de moment, com a mare, sóc, ja et dic, nena d'escola pública i quan nosaltres vam haver de prendre la decisió no teníem cap dubte que la nostra opció era de cara a una escola pública. És veritat que Sant Just d'Esvern ens dona una oferta d'escola pública molt especial, vull dir que som molt privilegiats en aquest sentit,
Però d'entrada jo soc partidària d'aquest sentit. Pel que fa a la nostra escola en concret, a més a més, jo ja estic sortint, és l'últim any que em queda a l'Escola Montseny, però per mi ha sigut una molt bona opció i no la canviaria realment.
Jo afegiria una cosa que a mi em va cridar molt l'atenció, jo venint d'una escola de quatre línies, a mi el que m'ha agradat molt i m'agrada del Montseny també, a part del que comenta la Laia, és que és una família, o sigui, tots els nens es coneixen entre ells, quan el Blai que fa segon està per fora, que acabem de sortir, bé, el veig jugant amb nens de sisè que es coneixen entre ells i llavors...
No sé, que és molt diferent i a mi m'agrada molt el que sigui petit i que tots els nens es puguin ajudar entre ells i es coneguin i si un dia està pel carrer i té un problema, el company l'ajudarà, saps? I sabrà qui és i estan dins del poble.
Sí, és com una de les característiques més importants de l'escola Montseny, jo diria, que és molt, molt, molt familiar i justament crec que és una de les coses que passa amb el Carnestoltes, que el ser tan familiar, el ser una escola petita, fa que la comunicació a tots nivells també sigui més fàcil i que tots ens coneguem més entre tots també. I per tant, bueno, però...
I com diríeu que contribueix la vostra escola al dia a dia del poble? Vèiem accions com per exemple aquesta i accions també que es duen a terme al llarg de l'any i són importants també per crear comunitat entre infants, famílies i l'entorn, que en aquest cas és Sant Just. Sí, sí, 100%. Bé, jo crec que sí que de les escoles públiques que hi ha a Sant Just...
Crec que l'Escola Montseny es posiciona amb participació plena dins del poble, que se segueixen les festes tradicionals, que es participa del que es pugui participar dins de les activitats educatives del poble, que em consta que hi ha infants també de l'escola que participen també...
de poder donar el seu vot la seva opinió i la seva veu allà on calgui a nivell educatiu també i presa de decisions i que crec que està 100% connectada al que és el poble I si haguéssiu de definir la vostra escola en aquest cas l'escola Montseny doncs amb una idea o amb una frase què destacaríeu per animar a les famílies a triar-la?
el familiar que ja ho hem comentat també jo sobretot això el que dèiem, el familiar però tant per pares i mares com molt important pels infants mateixos perquè això que passa que el meu fill que ara és a sisè
tingui tant vincle i tanta connexió amb els petits de cicle infantil, de la comunitat infantil, de petits i petites, que ell tingui aquest vincle tan directe, sigui dins l'escola com també fora de l'escola, per mi té molt pes a nivell educatiu, emocional i de valors.
I penso que també això que dèiem a nivell de comunicació també entre famílies, direcció i claustre crec que també és fàcil i és una escola molt propera, és una escola catalana.
i jo crec que a nivell de base educativa, com si diguéssim, i que també respecta molt les nostres tradicions, i que hi ha també, diria com a positiu, que hi ha molta feina darrere l'AFA. I que això crec que també és important, que les famílies s'involucren molt amb el creixement de l'escola en paral·lel al que és l'equip educatiu.
Jo per mi, quan nosaltres vam entrar, com a família, a mi em va cridar molt l'atenció això, com les famílies s'involucraven a construir l'escola, i això ho trobo meravellós. Clar, no et puc opinar de les altres escoles, jo et dic Escola Montseny.
Doncs, família, moltíssimes gràcies per passar pels micròfons de Ràdio d'Esvern per parlar del Carnestoltes i també per parlar de la vostra escola, l'Escola Montseny. Que tingueu molt bona setmana i que vagi molt bé d'aquí uns dies amb el Carnestoltes, que també segur ho petareu. Que vagi bé. Moltes gràcies. Gràcies.
Ràdio de Sant Just, 98.1.
Seguim al magazín de matins de Ràdio d'Esvern, seguim a la Rambla, avui a l'espai de l'entrevista del dia. Parlem amb Isabel Darder, portaveu del PSC Sant Just, per analitzar els principals acords del ple ordinari de gener, que es va celebrar la setmana passada, on es van aprovar diferents modificacions pressupostàries, també mocions relacionades amb l'oci, l'espai públic i qüestions de caràcter social. Isabel, bon dia. Bon dia.
Benvinguda avui al programa i arrenquem, com dèiem, amb el primer bloc, que l'hem denominat ple ordinari de gener i també parlarem d'aquestes decisions econòmiques que destacàvem a la introducció. Per fer una breu explicació, el ple municipal de gener va aprovar inicialment la modificació de crèdit 2 barra 2026 del pressupost municipal i ens agradaria saber quina és la finalitat principal d'aquesta modificació i quines necessitats permet cobrir.
Perquè es feu una idea, el pressupost de l'any següent, quan estem en un any en curs, el comencem a preparar el setembre-octubre perquè s'aprovi novembre-dessembre, perquè sempre hi ha debat, introduccions, justificacions de coses que es necessiten fer perquè ja quan comenci l'any el pressupost estigui en marxa. Per tant...
El que és evident és que quan comences a fer un pressupost tant d'hora, quan comences a executar-lo, les coses no són igual que quan el vas proposar i quan el vas portar al ple perquè s'aprovés i vas començar a negociar quin és el pressupost final.
Llavors, forma part també del ritme del pressupost. El pressupost és flexible, primer perquè es fa molt d'hora i després perquè durant el transcurs van succeint coses. Llavors, per exemple, aquesta modificació de crèdit que se'n fa durant l'any és deguda a que ens han donat una subvenció per uns diners que teníem guardats per fer altres coses.
I per tant, com que ja no els necessitem en l'àmbit en què els havíem destinat, el que fem és dir, modifiquem aquesta part del pressupost i destinem aquestes coses en una altra direcció. La part més important està en l'àrea de cultura.
el pes més important està en l'àrea de cultura, en què hi havia diverses coses que segurament altres anys que havíem anat més justos no hauríem pogut fer, però gràcies a que podem destinar aquests diners podrem fer. Per exemple, fer més consolidades les rebelles de Sant Joan i de Sant Pere,
donar un ajut a l'Ateneu fer el projecte Mons fer més programació familiar que fèiem a la primavera també és el 75è aniversari de la cavalcada de Reis i segurament l'ajudarem a fer un vídeo documental i arreglar les carrosses són propostes que s'han d'acabar de concretar i executar
i també farem hi ha una proposta de fer una camarata de Sant Just que és un grup de música clàssica en què hi hagi músics de Sant Just i que siguin fixes a Sant Just ara per ara
quan es contracten camarades o quan es contracten grups de música clàssica el preu que hem de pagar és força alt i aquest serà el nostre grup de música de Sant Just amb música de Sant Just
Però bé, és on tot està en projecte perquè, clar, d'entrada no hi comptàvem i ara que hi comptem ho podrem fer. També es donarem uns diners a millores de Can Freixa i també es comprarà un vehicle per la policia.
Molt bé, doncs dintre d'aquesta modificació de crèdit entrarien totes aquestes qüestions que comentava la portaveu. Passem a més qüestions, també anem a parlar de la rectificació en l'error material en l'aprovació provisional de les ordenances fiscals pel 2026. Ens podria explicar en què consisteix aquesta rectificació i com afecta la ciutadania?
No afecta la ciutadania perquè és una rectificació d'un número. On diu 5.3 ha de dir 5.5 i punt. Ja està. És un tema específic, concret. Un error de la persona que va picar. Perfecte. En l'àmbit intern de funcionament del consistori, el plaer també va aprovar la modificació dels imports de les retribucions i també les assistències dels membres.
de la corporació, així com les dotacions econòmiques dels grups municipals. Quin és el criteri que s'ha seguit en aquest cas per prendre les decisions? Aquí s'ha pujat el que ha pujat a l'IRPF. L'any passat, el 2025, va pujar en 2,5 i aquest any 1,5 i per tant el que hem fet pujar en 4 perquè ho hem fet en dos anys. Tant a les retribucions dels membres de la corporació com als partits polítics.
Aquí, jo crec que en aquests dos punts va haver-hi un debat molt interessant dels grups polítics. Jo no sé si vau poder-ho seguir per YouTube o directament. Va ser un debat molt interessant perquè hi havia alguns grups que no estaven d'acord en que es pugés, en que tenien l'opinió que els polítics, en aquest cas, cobraven massa...
que la participació política al poble hauria de ser voluntària, que no hauria d'estar retribuïda, etcètera. I, en canvi, hi havia altres urs polítics que opinaven que, si no estigués retribuïda, les persones que es dediquen a la política a l'Ajuntament de què viurien,
perquè clar, ho haurien de fer en hores extres de la seva feina, i no tothom arriba a tot en tot moment, perquè sí que són retribucions per diferents activitats, per assistència a les comissions informatives, per assistència al ple, per assistència al grup de portaveus, etc. Fins i tot algú va arribar a dir que
Clar, imagina't, per assistència a la Comissió Informativa, 200 euros. Però és que no és la Comissió Informativa, és tot el que t'has de llegir abans d'anar a la Comissió Informativa. T'has de llegir tota una sèrie de papers, has de saber de què van, has de poder contrastar-los, potser has de buscar...
si són semblants a alguns que han passat anys anteriors, contrastat quins són els canvis que s'han produït, quin efecte, com tu preguntes sempre, com afectarà això a la ciutadania? Bé, doncs tot això, no? O fins i tot reunir-te amb el teu grup polític i dir-li, mireu, en el proper ple es presenten aquests temes.
potser que els estudiem. Hi ha algú especialista en camins, hi ha algú especialista en poliesportius, hi ha algú especialista en cultura. Podem consultar si això és així per què passa al nostre poble. No és els diners de la presència, però és així com s'estipula. En tot cas, jo crec que va ser un debat interessant.
I jo ho he dit moltes vegades en aquesta ràdio i en aquesta antena, jo crec que el que és molt important i molt interessant és que la gent participi de la política, que la gent vulgui estar en llistes electorals i que la gent no caigui en el desprestigi de la política.
Per què no anem enlloc? Ho vaig dir a la presentació d'aquesta legislatura, quan li vaig donar la vara a l'alcalde, perquè jo era la persona més gran del consistori, per tant, era la persona més vella, per dir-ho, no més gran, i vaig fer un petit discurs i vaig dir, és que la política, si no la fas, te la fan, te la fa alguna altra, i potser no estaràs d'acord, i potser faran coses que no et convenen a tu, per tant, has de participar-hi.
Hi ha gent que es fica en política pel que sigui, per la corrupció, per guanyar diners, per els seus interessos particulars, evidentment, però com a tot arreu. Però també hi ha molts polítics bons, que són servidors públics, que treballen i creuen en canviar el món, en canviar Sant Just, en canviar Catalunya. Jo crec que és important i que, a més, això ha d'estar mínimament remunerat.
També hi ha la discussió de que l'alcalde cobra molt. Hi ha molts funcionaris a dins l'Ajuntament que cobren molt més que l'alcalde, perquè són funcionaris de carrera que tenen uns drets i tenen reconeguts unes antiguitats i un lloc de treball. Des del punt de vista del meu grup polític, l'alcalde, per la feina que fa,
cobra molt poc, hauria de cobrar molt més, perquè si no, què passa? Que la gent que vol fer d'alcalde i que realment s'hi vol dedicar i vol escatimar hores a la família o a la salut o el que sigui...
Potser no voldrà presentar-s'hi perquè no té interès, perquè no és fàcil viure de la política. Hi ha molts mites i jo crec que els hauríem de treure perquè és veritat que hi ha gent que se n'aprofita.
Però la gran majoria de la gent que es dedica a la política no fa això. El que passa és que veiem molt més les coses dolentes, en aquest cas, i culpem molt més les coses dolentes. I, a més, participar de la política ajuda a veure que no és tan senzill fer de polític. Que a vegades has de prendre una decisió i tens mil persones davant i les mil persones pensen diferent. I tu has de decidir què és el millor per les mil persones.
i que potser no és cap del que pensen aquests mil. En tot cas, tu has de tenir una visió més àmplia, més gran, una visió de poble, de futur, de cap a on van les coses, perquè tens segurament molta més informació, i decidir, perquè per això t'han escollit, perquè decideixis.
Jo crec que és important que la gent comenci a reflexionar més sobre la política dels polítics perquè és molt fàcil dir que aquell va fer això i l'altre va fer l'altre, tots són iguals. No és veritat.
Doncs queda entès, subratllat, portaveu. Passem a un altre bloc on marxem a parlar de l'àmbit normatiu. En aquest cas es va aprovar inicialment la modificació puntual de l'ordenança reguladora de l'obertura d'establiments i del control d'activitats, serveis i instal·lacions. Més endavant també parlarem d'altres qüestions, com per exemple de la moció del grup municipal Junts per la creació d'un espai d'oci social i nocturn, però en aquest cas ens agradaria preguntar
amb què vol millorar aquesta actualització normativa i com pot beneficiar el teixit econòmic local.
A veure, és una modificació d'una ordenança que vam fer fa un any o així, perquè ens vam adonar que la forma en què havíem triat per poder classificar els diferents establiments, sobretot els de menjar preparat, en zones residencials, ens vam adonar que havíem triat una classificació estatal d'aquests establiments que era poc precisa.
que no acabava de definir ben bé les especificitats de cada un d'aquests tipus d'establiments. Llavors vam triar una nova classificació, que és la classificació catalana d'establiments, és una classificació fiscal, però que especifica molt més el que fan i com ho fan. Llavors a nosaltres ens interessava molt
que concretés molt més i que concretés els horaris específics d'aquest tipus d'establiments de menjar preparat en zones residencials, perquè la classificació anterior no ho especificava tan clar.
quan poses les coses en marxa t'adones que potser havies d'haver concretat més. I el que fa és concretar més i abans diu que aquest tipus d'establiments han de limitar els seus horaris de les 7 del matí a les 11 del vespre. És el canvi que s'ha fet.
Molt bé. Doncs d'aquest canvi, com comentàvem en la normativa, passem a parlar del tercer bloc, de l'OCI Espai Públic i Vida Comunitari, en aquest cas en les mocions, perquè pel que fa a les mocions, el ple va aprovar la moció del grup municipal de Junts Sant Just.
Creació d'un espai d'oci social i nocturn. Aquesta moció fa referència a la creació d'un espai d'oci social i nocturn com ja s'ha anat reivindicant, sobretot en el col·lectiu més jove de Sant Just des de fa uns quants anys. Com valora el Partit Socialista aquesta proposta i quines oportunitats pot obrir pel jovent i també pel sector de l'oci nocturn al nostre poble?
A veure, des del grup socialista fa molt temps que estem treballant en aquest tema, perquè som conscients que la gent jove de Sant Lluís, que vol anar en un tipus d'espai com aquest, el que no pot fer és anar-se a altres poblacions i venir a altres hores de la matinada, i amb el risc que això pot suposar.
Però ja el 2011, des de l'Ajuntament, és el grup socialista, vam estar treballant aquesta possibilitat, fins i tot vam trobar un local, vam treure una licitació, però no es va presentar ningú. És que no és senzill...
perquè ben bé no és una discoteca, ben bé no és un bar de copes, és un espai d'oci nocturn per joves, però que les coses estiguin més o menys controlades. I no és senzill. I en tot cas, el que nosaltres els vam oferir junts és dir, ens sembla bé, estem d'acord, el que no...
No acabem de veure segon com i quan, perquè ho hem provat, però no vam trobar-ne la fórmula. Per tant, tornem-la a buscar. Potser ara és més senzill, potser ara és més... És un altre moment, no? I potser la trobarem. Per tant, benvinguda l'emoció, però ens arremenguem. Perquè en aquell moment, el 2011, no va fructificar perquè no hi havia interès empresarial, per dir-ho d'alguna manera? Sí, per aquest tipus de local.
perquè clar, està molt ocultat diguéssim sí, a més la proposta per exemple de la Porta Diagonal que és òptima perquè clar, com que no hi ha no hi ha residents no molestes a ningú però hi havia un local que és que ara no me'n recordo el nom que estava sota de l'Hotel Esperia correcte, que era un restaurant bastant allargat on s'havia fet festes sí, que ha hagut de tancar perquè clar
Aquell espai... Just fa un any. Aquell espai té gent a l'hora d'oficines, però després allà no hi ha ningú.
i també, bé, fora un espai que hauria pogut anar la gent jove, de Sant Jús, no sé què, bé, doncs han hagut de tancar, perquè al vespre no hi havia ningú, i era un espai molt gran, amb taules allargades, amb música, a més per menjar poquetes coses, si volies, vull dir que era molt de, bé, picar, hi havia cerveses, bé, i tot, i han hagut de tancar, perquè no teníem públic, no?,
No ho sé, també, clar, algú fins i tot deia, oh, és que el Porta diagona està molt lluny, bueno, està molt lluny relativament. Si la gent jove és capaç d'anar-se'n a Sant Feliu, o anar-se'n a Sant Joan, o anar-se'n a Cornellà, no? Però això està aquí a la cantonada, no està pas tan lluny. Bueno, cal trobar-li l'encaix o la fórmula perquè no ens torni a passar-ho del 2011, però realment nosaltres, bueno, benvinguts, no?,
Parlant d'emocions, també volíem parlar que es va aprovar la moció per la revitalització dels espais infantils i d'oci familiars als parts del municipi. Quina importància té per al govern invertir en aquests espais de trobada i joc i quin canvi hi haurà també? A veure, aquí nosaltres vam dir que sí, perquè nosaltres estem d'acord amb tot això, però estem d'acord perquè nosaltres ja ho fem. I el que vam, jo crec que el Just, que és una mica qui s'encarrega d'aquest tema, des del govern va explicar-ho molt bé, va dir...
Aquí, dieu, tota una sèrie de condicions que no es compleixen i realment s'estan complint. Nosaltres ara començarem els nous canvis que farem en els parcs infantils, farem participar la gent jove, els usuaris, les famílies que fan ús d'aquests espais. I, per exemple, sí que estan programats, sí que estan organitzats, sí que estan endreçats, per exemple, hi ha espais infantils al costat de les escoles.
Vull dir, això és que estem programats. Però aquesta emoció venia promoguda del fet que han vist potser que els espais infantils estan deixats o desatesos o no venia per aquí? Això ho hauries de preguntar junts. Però en tot cas, la nostra sensació era que no podem dir que no, evidentment, perquè estem d'acord amb tot el que diu l'emoció, però estem d'acord amb la mesura en què ho estem fent. I com que nosaltres ho estem fent, i a més el fem participatiu, perquè fem participar...
als usuaris ens sembla correcte. Per tant, en tot cas, vam dir votarem afirmativament, però explicant el per què. I va ser aquesta l'explicació. Doncs tanquem amb el darrer bloc. Parlem de compromís social i solidaritat internacional. Estem en un moment bastant candent a nivell polític, no només a nivell autonòmic, sinó també a nivell internacional. Un moment on estan passant moltes coses. Dir que
a nivell autonòmic, però podria dir a nivell estatal, també amb la crisi de mobilitat que estem tenint des de fa unes setmanes al nostre país. Però avui, diguéssim, la pregunta va més adreçada a la moció que es va aprovar, una moció de solidaritat amb el poble venezolà centrada en la pau, el dret internacional i la sobirania dels pobles. Quin missatge es vol transmetre des del Consistori amb aquesta moció?
Aquesta moció és una moció dels comuns i el PSC es va abstenir en aquesta moció perquè realment estem d'acord amb el redactat, amb el que diu la moció, creiem en el dret internacional com a base de la convivència entre els pobles, ens sembla molt important, però ens sembla que aquest fet de Venezuela està dintre d'un context molt més ampli, no solament d'això.
i ens semblava i ja els vam explicar als comuns que nosaltres, bueno, que caldria afegir més coses del context en què succeeix tot això els comuns ens van dir que ells volien presentar només aquesta, d'aquesta manera i per tant els vam dir, bueno, doncs ens abstindrem i ens vam estenir perquè ens sembla que tot el que està passant és molt més complicat que només això que això és molt greu, evidentment
Que estem d'acord, sí, però no exclusivament amb això. Vull dir que el govern d'Espanya ja es va pronunciar en les últimes eleccions venezolanes dient que no estava d'acord amb els resultats. Hi ha tota una sèrie d'indicadors que ens sembla que haurien d'estar contemplats amb aquesta moció i no ho estaven.
Molt bé, doncs en aquest cas, si repassem aquesta moció, també trobem l'abstenció dels grups Endavant i Junts per Cat, trobàvem el suport d'Esquerra en Comú i la CUP i el vot negatiu de Vox i de PP.
Podeu repassar tots aquests vots, tots els resultats del ple al web de comunicació de l'Ajuntament de Sant Just, comunicació.santjust.net. Allà trobareu el ple que aprova aquestes modificacions que hem anat esmentant al llarg de l'entrevista i que també, d'alguna manera, explica de forma molt clara com va anar el ple. També el podeu trobar a YouTube de forma completa i també podeu llegir
la notícia que trobareu al www.radiodesvern.com Portaveu, moltes gràcies per passar per els micròfons de Ràdio d'Esvern un mes més i bé, doncs ens escoltem el mes de març amb més qüestions i en aquest cas doncs repassarem el ple del mes de febrer que es durà a terme les últimes setmanes d'aquest mateix mes. Un ple, com sempre.
Ara escoltes ràdio d'Esbert, sintonitzes ràdio d'Esbert, la ràdio de Sant Just, 98.1. Ràdio d'Esbert, 98.1. Ràdio d'Esbert.
i seguim avançant al nostre magazín, seguim avançant a la Rambla. Ara és moment de l'entrevista del dia i com cada dia omplim aquest espai d'una entrevista que normalment té a veure amb alguna cosa que està passant a Sant Jus. En aquest cas, aquesta setmana hem arrencat amb aquest cicle d'entrevistes a les AFES dels diferents centres educatius del nostre municipi per parlar de Carnestoltes, que ja s'acosta perquè és la setmana vinent, 14 de febrer,
I en aquest cas tenim l'ània català, que és de l'AFA Canigó, que ens respondrà les preguntes per saber una mica més cap on van els trets a l'escola Canigó, per on van una mica. Ja sabeu que ens està costant una mica treure'ls informació perquè estan tots molt expectants del que estan fent les altres escoles i també amb feina d'última hora per ultimar tots els detalls perquè estigui tot a punt pel Carnaval 2026. Ània, bon dia, com estàs?
Hola, bon dia. Benvingut al programa. Moltíssimes gràcies. Doncs res, comencem una mica perquè ens expliqueu quanta gent conformeu aquesta comissió. Em comentaves fora de micròfons que la comissió de Carnaval a l'Escola Canigó ha patit una modificació aquest any. Hi ha hagut un relleu generacional, per dir-ho d'alguna manera. I ens agradaria que ens expliquessis una mica també com funcioneu a l'Escola Canigó.
Doncs sí, efectivament. L'any passat hi havia una comissió que portava molts anys, ho estava fent genial, les coses com són, així que felicitar-les també des d'aquí. Però finalment, suposo que també al llarg dels anys, és una feina feixuga al final i van decidir acabar allà i tal. I un grup de mares ens vam unir per continuar aquest relleu
Sí que una de les mares, la Verònica, que ja ha vingut altres anys aquí a fer les entrevistes de Carnestoldes, sí que continua amb nosaltres, però la resta som un grup de mares noves i hem entrat amb molta força i molts ànims. I com us heu dividit la feina aquests dies?
Doncs mira, vam començar creant els grups de WhatsApp amb diferents elements, cada una de nosaltres porta una miqueta tota la part d'organització dels altres pares i mares per tot el tema de les disfresses, assessorament i tal, però la veritat és que molt bé, ho estem gestionant molt bé i està sortint crec que el com molt xulú.
Quan comença la producció a l'escola Canigó? Quan comenceu a pensar en la idea i a treballar una mica al respecte? Perquè altres escoles ens comentaven que els vols de l'octubre, novembre, d'altres que anaven una mica més apurades amb el temps perquè evidentment cada escola també té els seus timings. En el cas de l'escola Canigó, quin és?
Mira, pensar la idea sí que la vam pensar a inicis de curs. Teníem la idea molt clara, teníem el guió, però sí que és cert que com que ens estàvem ocupant d'altres festes, la festa de l'inici de curs, després hem tingut el Castelluin, etcètera, etcètera, doncs ens ha costat arrencar...
I també és cert que no tenim cap espai dins de l'escola per poder gestionar, com altres escoles que sí que fan com un projecte, que és el projecte de Carnaval dins de la mateixa escola. Nosaltres, en el nostre cas, no és així possible, sinó que ho fem totes les gestions de Carnaval, les fem fora de l'escola.
I aleshores engegar la maquinària la vam engegar justa, que va ser després de Nadal. Primera setmana de tornada de Nadal vam començar a engegar la maquinària, vinga va, ja tenim la idea, tenim el guió, ja tenim més o menys les músiques, comencem a organitzar les famílies perquè ens ajudin.
I a partir d'aquí, doncs, aquestes setmanes una mica contra rellotge, no?, acabar d'ultimar-ho tot, acabar de preparar tots els detalls per a aquesta exhibició que veurem el 14 de febrer. En Marc, doncs, d'aquest Carnestoltes 2026, recordeu que la rua enguany comença des de Can Sagrera, que anirà seguint, doncs, els diversos carrers del municipi fins a arribar...
al parc Joan Maragall i que un cop allà hi haurà lluïment de les comparses que aniran passant pel jurat que estarà disposat a l'escenari de Joan Maragall. Una mica la idea que heu triat aquest any, entenc que no ens la direu, però explica'ns una mica com heu anat elaborant els diferents elements que conformen aquesta idea.
Doncs mira, com tu bé dius, no podem desvetllar gaire cosa, però sí que el que podem dir és que portem una proposta molt artística visualment. Parles sobre un tema que ens afecta a tots nosaltres i és un tema una miqueta pedagògic també per als nostres fills i filles perquè puguin deixar un món millor en un futur. I molt més no puc dir sobre el tema.
La feina que esteu fent, pel que ens expliques, Ània, va una mica més enllà de fer la disfressa, que també el que vol és d'alguna manera inculcar valors i inculcar uns valors i també una manera de fer als alumnes i també, en aquest cas, als vostres fills i filles.
Sí, hem agafat un tema totalment pedagògic que s'està treballant molt a l'escola, tot i que no estiguin treballant en carnaval, és un tema que estan tocant molt a l'escola Canigó. Ens agrada molt que toquin aquest tema i hem volgut fer també una mica d'ofrena, no?, de dir-ho d'alguna manera, una mica d'ofrena a aquest treball de l'escola que està fent sobre aquest tema.
Molt bé. I passem a més qüestions. Marxem a parlar també de la implicació global. Quanta gent sou preparant aquest carrer Estoltes i quanta gent sortirà als carrers de Sant Just el proper dissabte 14?
Doncs mira, una xifra exacta no te la puc dir perquè actualment encara segueixen apuntant-se famílies. Aleshores, no està tot escrit encara. Hi ha gent que d'última hora s'està donant de baixa, que al final no podrà venir. Hi ha molta gent que s'està unint a última hora, doncs vinga va, acabar la disfressa i tota la pesca.
El que sí que puc dir és que aquest any, a part de ser una disfressa molt més artística, també volem dir que no ens hem centrat tant en els atretsos com altres anys ens havíem centrat, sinó que ens estem centrant més en la coreografia de ball.
Molt bé. Doncs a partir d'aquí, amb aquesta coreografia de ball, entenc que serà el punt que vosaltres exhibireu a la plaça Maragall, que serà l'exhibició que podrà veure tothom i també aquest jurat que us avaluarà. Com heu valorat els anys anteriors a nivell de participació i també a nivell de proposta artística del Canigó? Perquè entenc...
que vosaltres, encara que heu agafat el relleu d'aquesta comissió, heu col·laborat durant aquests anys i m'agradaria saber una mica com heu vist els anys anteriors i també que han servit aquests anys per portar-ho a terme, és a dir, si heu agafat alguna cosa d'inspiració.
Sí, hem agafat l'organització que feien servir anteriorment, és a dir, nosaltres fem la proposta, muntem tota la part de la música, la veuen off, etcètera, proposem a les famílies, creem grups de WhatsApp, organitzem, però després nosaltres, per exemple, donem idees de com hauria de ser més o menys la disfressa, demanem aquest any que cada grup s'assembli molt la disfressa
però ells realment decideixen com serà la disfressa i serà com se sentin més còmodes. Així que en aquest aspecte donem molta llibertat als grups de les famílies a escollir com serà la seva disfressa.
I també a elegir com faran la seva coreografia. Nosaltres, simplement, els donem les eines. I ells, a partir d'aquí, cada grup ho posen en comú i organitzen tot ells. Bàsicament perquè logísticament tampoc podríem. Com ja et dic, som pares i mares que estem dins de la comissió, que en el fons tenim feina, escola, pediatres, etc. I logísticament tampoc podríem organitzar
la disfressa sencera a nosaltres ni tampoc totes les coreografies. Així que cedim tot aquest aspecte d'organització a les pròpies famílies de cada grup.
Molt bé, d'alguna forma aquest fet, el fet de delegar, també us permet poder-vos centrar més en el global del projecte i d'aquesta manera cada col·lectiu, cada grup pot treballar aquesta idea que d'alguna manera acaba emergint en la idea mare.
Això és una mica complicat sense saber de què estem parlant concretament, perquè com comentàvem, les AFAS també és interessant el fet de no desvetllar de què estem parlant, de quina temàtica s'està parlant en cada AFA, però és una mica complex també per l'oient entendre una mica el que estem parlant, però senzillament és això, que teniu com una idea de la qual partiu i cada grup va traient una mica de suc d'aquella idea i va treballant entorn a aquella idea.
És això, no? Correcte. Molt bé, doncs passem a més qüestions. Ens agradaria també preguntar-vos per la vostra escola, perquè tot i que vosaltres heu vingut aquí avui a parlar del Carnestoltes, també volem parlar del que fan la vostra... És a dir, com valoreu la vostra escola des de l'AFA i en aquest cas ens agradaria saber com a escola pública, que és l'escola Canigó, el vostre centre, què és el que més valoreu i per què creieu que és una bona opció per a les famílies de Sant Just.
Ens agrada molt, jo ara ja parlo a títol personal, perquè això ja no és una cosa que jo hagi parlat amb l'AFA, vull dir, jo sóc una part de l'AFA que estic dins de la comissió de Carnaval, per tant, això no és una cosa que jo hagi valorat amb el nucli de l'AFA, però com a títol personal, haig de dir que estic molt contenta amb l'escola Canigó, m'agrada molt el nivell d'exigència cap als nostres fills i filles a l'hora de l'ensenyament,
M'agrada l'organització, m'agrada l'escola en si, m'agraden molt els professors i les professores, perquè crec que són grans professionals i se'ls he d'agrair. I també, com a títol personal i també de la comissió de festes,
agrair al nostre director per ajudar-nos d'alguna manera sempre el que és la comissió de Carnaval perquè sí que li demanem moltes coses i per exemple ens ajuda a cedir-nos espais per exemple per aquest cap de setmana per poder fer els últims assajos de les coreografies a la comissió de festes
Ens ajuda a cedir-nos espais també quan hi ha qualsevol altra festa per guardar material, etc. Així que agrair a l'escola també en part que ells a la seva manera fan un petit esforç per ajudar a l'AFA en tot el que necessitem.
I pel que fa a la contribució de la vostra escola en el dia a dia del poble, quina creieu que és? És a dir, quins aspectes contribueix l'escola Canigó a crear comunitat entre infants, famílies i entorn? Perquè això també és molt important i sabem que les escoles de Sant Just també s'hi volquen molt amb aquelles activitats i accions que es duen a terme al municipi.
Doncs les activitats que porti de l'escola per fer aquesta unió no les conec ben bé, però sí que l'AFA intenta fer en aquestes festes, a través de la comissió, intenta fer una mica d'unió entre les famílies. La nostra comissió, aquesta comissió nova, quan vam agafar el relleu, teníem molt clar una mica les pinzellades claus que hi haurien.
I el que volíem fer és que a les festes no només fossin festes d'unió amb les famílies, sinó que a més a més aportessin un valor educatiu i artístic. Què hem introduït a les festes? Hem introduït espectacles de teatre, que creiem que són molt importants, perquè ens agradaria que hi hagués una xarxa molt potent de teatre infantil a Sant Just d'Esvern.
i a vegades potser ens sembla que pot mancar una mica i per aquesta qüestió des de la comissió de festes vam decidir que en aquestes festes hi afegiríem aquest punt a favor que fos apropar els nostres infants al teatre i a l'espectacle.
I ja per tancar ens agradaria que poguéssiu definir la vostra escola pública amb una idea, amb una frase, amb allò que destacaríeu per animar altres famílies a triar-la. Doncs mira, des de l'AFA, des de ja fa uns anys, i gràcies a la comissió de festes antiga, es va crear un petit eslògan, que era «Junts som Canigó, junts fem Canigó». I m'agrada molt aquesta idea que van deixar i que nosaltres després hem agafat el relleu,
perquè el que ens vol dir és que junts podem arribar a tot arreu, com a escola, i sí que ens agradaria una unió encara molt més forta des de l'escola amb l'AFA i les famílies, que poguéssim treballar encara més plegats, tot i que ja s'està fent, evidentment, però ens agradaria encara més unió en aquest aspecte.
Doncs, Ània Català de l'AFA Canigó, moltíssimes gràcies per passar pels micròfons de Ràdio d'Esvern i que vagin molt bé tots els preparatius i també el dia, doncs, el dia gran, el dia D, que és en aquest cas el 14 de febrer amb el Carnestoltes de Sant Jus. Inici, com dèiem, a Can Sagrera, final a la plaça Maragall amb molta festa, amb moltes sorpreses i que esperem que l'AFA Canigó li vagi molt bé i reculli molts èxits. Moltíssimes gràcies. Que vagi bé, adéu-siau. Gràcies.
I fins aquí el resum de la Rambla d'avui. Moltíssimes gràcies a tota la gent que ha fet possible el resum de la Rambla d'avui dissabte. Un plaer estar amb vosaltres compartint experiències, compartint entrevistes aquí al 98.ufm. Soc Daniel Martínez, responsable de la Rambla, i és un plaer estar amb vosaltres, de fet,
cada dia de dilluns a divendres i també els dissabtes amb aquest resum. Ja sabeu, ens torneu a escoltar a les zones del 98.fm a partir de dilluns amb el nostre magazín de 10 a 1 i en aquest resum els dissabtes en aquesta mateixa hora i a la mateixa freqüència moderada. Tornem dilluns, que vagi bé, adeu-siau.
Ara escoltes ràdio d'Esbert, sintonitzes ràdio d'Esbert, la ràdio de Sant Just, 98.1. Ràdio d'Esbert, 98.1. Ràdio d'Esbert.
And there's no way
Fins demà!
Fins demà!
Ràdi un tas fèrb.
Back in the day you had been part of this smart set You'd holidayed with kings, dined out with starlets From London to New York, Cap Feta to Capri
In perfume by Chanel and clothes by Givenchy You sit Camparis with David and Peter At nose parties by Lake Geneva Scaling the dizzy heights of high society Armed only with a checkbook and a family tree You
Chased the sun around the court azure Until the light of youth became obscure And left you on your own and in the shade An English lady of a certain age And if a nice young man would buy you a drink
You'd say with a conspiratorial wing You wouldn't think that I was seventeen And he'd say no, you couldn't be You had to marry someone very, very rich So that you might be kept in the style to which
You had all of your life been accustomed to But that the socialists had taxed away from you You gave him children, a girl and a boy To keep your sanity a nanny was employed And when the time came they were sent away
Fins demà!
Fins demà!
Your son's in stocks and bonds and lives back in Surrey Flies down once in a while and leaves in a hurry Your daughter never finished her finishing school
Married a strange young man of whom you don't approve Your husband's hollow heart gave out one Christmas day He left the villa to his mistress in Marseille And so you come here to escape your little flat
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
You may be the face I can't forget A trace of pleasure or regret Maybe my treasure or the prize I have to pay
Maybe the song the summer sings Maybe the chill the autumn brings Maybe a hundred different things Within the measure of a day
Fins demà!
She always seems so happy in a crowd Whose eyes can be so bright and so proud Or ones allowed to see them when they cry She may be the love that cannot hold till last May come to me from shadows of the past That I'll remember till the day I die
The meaning of my life is She's
Ara escoltes ràdio d'Esbert, sintonitzes ràdio d'Esbert, la ràdio de Sant Just, 98.1. Ràdio d'Esbert, 98.1. Ràdio d'Esbert.
Bona nit.
Don't drink coffee, I drink roots, my dear. And I love my morning ride. You can see it in my motions when I walk. I'm a Jamaican in New York. See me walking down Church Avenue. With my hat leaned to one side.
I'm an alien. I'm a legal alien. I'm a jump man.
Bona nit.
Chucking madness does not make a man And we're not the only ones with guns
Confront your enemies, outsmart them if you can But if all else fails, you better run Roughness make a man, as someone said He's the rude boy of the day Takes a man to make a stand, sometimes get wild Be yourself, no matter what they say
Fins demà!
I sit and wait. Does an angel contemplate my fate? Do they know the places where we go when we're gray and old? Cause I have been told
That salvation lets their winds unfold So when I'm lying in my bed Thoughts running from my head And I feel that love is dead I'm loving angels instead
She offers me protection A lot of love and affection Whether I'm right or wrong And down the waterfall Wherever it may take me I know that life won't break me When it comes to call She won't forsake me
Fins demà!
When love is dead I'm loving angels instead Everywhere Oh, she offers me protection A lot of love and affection Well, I'm right or wrong
Fins demà!
I know that life won't break me When I come to call She won't forsake me
La ràdio de Sant Just, 98.1.