Ara escoltes ràdio d'esvent, sintonitzes ràdio d'esvent, la ràdio de Sant Just, 98.1, ràdio d'esvent, 98.1, ràdio d'esvent, 98.1, ràdio d'esvent, 98.1.
No esperis que t'ho expliquin tot, escolta-ho tu mateix a la Rambla de Ràdio d'Esvern, el magazín matinal d'actualitat de Sant Just, que et posa el dia del que passa al poble.
Amb la periodista Núria García davant els micros. De dilluns a divendres de 10 a 1, sintonitza el 98.1 FM o segueix-nos per streaming a la web ràdio d'esvern.com.
A la Rambla passejaràs amb els col·laboradors sobre temàtiques diverses, interessants i actuals, sense perdre de vista l'eix Sant Justenc.
S'hi fan tertúlies i cada dia hi ha una entrevista destacada que podràs seguir pel canal de YouTube.
Segueix-nos a Instagram i Twitter, arroba la Rambla 9.8.1 i torna a escoltar el podcast a la web de Ràdio d'Esvern.
No ens fallis, t'esperem aquí de dilluns a divendres al 98.1 FM.
Bon dia, Sant Just. Passen 10 minuts de les 10 del matí d'avui, dijous 7 de març.
Benvinguts i benvingudes a la Rambla, el magazín matinal de Ràdio d'Esvern.
Esteu sintonitzant al 98.1 FM, l'emissora municipal de Sant Just.
Ja en coneixeu, sóc la Núria García i esteu amb mi cada dia de dilluns a divendres de 10 a 1 del migdia.
Tenim 3 hores per endavant. Com sempre, fins les 11 parlarem de l'actualitat Sant Justenca.
Amb la Mariona Salles llegirem els 3 titulars de les notícies més destacades de Sant Just
i també les portades dels diaris en català, la portada del diari Ara, la Vanguardia, el Punt Avui i el Periòdico.
I després parlarem també amb Palmira Badell, que cada dijous ens porta la carta d'actualitat.
Això sí, acabarem l'hora amb en Carles Rius, que ens farà la previsió del temps aquí a Sant Just per les properes hores.
A les 11 i 10 farem l'entrevista del dia.
Avui tenim en Jesús Castro, el president del grup Justícia i Pau aquí a Sant Just.
Ell ens comentarà com anirà el sopar de la fam d'aquest any, que es fa a la barroquia de Sant Just.
I també ens parlarà dels projectes que estableixen amb mans unides.
Aquests projectes que col·laboren amb els diners que recapten en aquest sopar de la fam.
Un sopar on s'expliquen aquests projectes.
Tots de seguint ja començarem a rebre col·laboradors i col·laboradores que passaran per la Rambla avui dijous al matí.
A les 11 i 40, sí, tindrem a l'arbre Agulló, parlant de la història viscuda en els seus últims 75 anys.
A la tercera hora, ja a partir de les 12 i 10, es deixarà caure la crítica teatral Sant Just.
Tenca Maica Duenyes, que ens fa un repàs de les obres de teatre que hi ha ara a les sales de Barcelona.
I acabarem el programa amb la visita de la Vanessa Montserrat, que és Community Manager,
i els dijous ens fa la secció de xarxes socials.
Tot això serà de seguida. No marxeu, que comencem!
Sous-titrage Société Radio-Canada
Hey, cada dia que plou i no hi ets, cada dia que passa el mateix,
cada dia veig que tu em fas falta, cada dia sota el mateix pes,
cada dia veig i em somriu, cada dia sota el mateix riu,
cada dia un núvol de color, cada dia, cada dia, cada dia.
Sort que no he decidit marxar, marxar de cara, ara plou i em fas falta.
Manel em va dir, deixa-la, Toni, va, deixa-la, sort que vaig pel meu compte.
Sort que no he decidit marxar, m'havia de quedar, ara plou i em fas falta.
Manel em va dir, deixa-la, Toni, deixa-la.
Et juro que no penso tornar, però em falta l'aire quan atrevesso la porta.
Et juro que no puc suportar, et juro que no paro de donar-hi voltes.
Ja vull sortir d'aquí a posar-me a caminar, però perdo l'equilibri perquè tot em costa.
Estic totalment enganxat, estic totalment enganxat.
Et juro que no puc ni menjar, se m'apareix la teva cara a totes hores.
Et juro que no puc suportar, estic totalment enganxat.
Sort que no he decidit marxar, m'havia de quedar, ara plou i em fas falta.
Manel em va dir, deixa-la, Toni, va, deixa-la, sort que vaig pel meu compte.
Sort que no he decidit marxar, m'havia de quedar, ara plou i em fas falta.
Manel em va dir, deixa-la.
Toni, deixa-la, Toni, deixa-la, Toni, deixa-la.
A la Rambla res s'atura. Vine, queda't i escolta'ns.
Ara mateix són un quart d'onze del matí, avui dijous, 7 de març.
Hola, molt bon dia, Mariona.
Bon dia, Núria.
Vinga, fem un repàs de l'actualitat de Sant Just, aquestes notícies que hi ha més destacades,
avui a un dia del 8 de març, del 8M del dia de la dona treballadora.
Exacte. Doncs mira, comencem dient que ja estan disponibles per consulta els plànols dels mòduls provisionals del nou Institut d'Escola de Masllui.
Hi ha molta gent que té molts dubtes sobre aquest tema, l'institut i tot plegat.
Sí, és normal, al final és un projecte molt gran que obrirà les seves portes d'aquí a poc i bé, que al final decidir a quina escola anirà el teu fill o filla és tot un món.
Clar, i a més la gent també que vol apuntar el seu fill en aquest institut d'escola, que comença així...
Començar així genera moltes incerteses, perquè penses, ostres, què s'estaran? 3, 4, 5 anys, el meu fill acabarà anant realment al centre nou construït?
Exacte. Com serà aquest centre? Són molts dubtes i bé, tota aquesta informació s'ha incorporat a les facs actualitzades del centre educatiu,
que ja podeu trobar a un link a la notícia a la pàgina web de Ràdio d'Esvern, facilitant així a les famílies un millor coneixement de les instal·lacions que els acolliran properament.
I el nou institut d'escola, que s'ubicarà provisionalment en mòduls situats al carrer Narcís Montoriol, allà al darrere de l'escola Montseny, al costat d'alternatori,
comptarà amb dos mòduls interconnectats. Aquests espais inclouran sis aules de 45 metres quadrats, una aula petita per a desdoblaments,
una ampla sala polivalent, una sala per mestres i un menjador. És a dir, déu-li-do, són uns senyors mòduls.
Sí, sí, sí. De fet, ja es poden veure, qui vulgui veure el plànol així amb un esquema, amb totes les sales amb els seus metres quadrats,
ja el pot trobar a la pàgina web de Ràdio d'Esvern. I és això. Jo he pensat que serien uns mòduls més petits, la veritat.
I déu-n'hi-do, sembla que siguin ja una escola sencera.
Sí, sí, avui en dia, clar, els mòduls també han de garantir unes mínimes condicions.
Sí, sí, totalment. I a més, a més, em sembla que aquests estan climatitzats, o sigui...
Exacte. Estan climatitzats...
Qui no et diu que pugui estar millor un nen en una classe d'una escola.
És el que no va dir. Estan climatitzats amb aire condicionat, amb calafacció, vull dir que estaran superbé.
Millor que...
Inclús en algunes aules, potser en algunes.
Millor que a l'institut, perquè, Núria, jo que he anat a l'institut d'aquí a Sant Jus,
a l'hivern ens congelàvem, a l'estiu ens torràvem.
Hosti, tu, doncs, mira, doncs, veus...
Que hi ha calefacció de l'institut, però les finestres, almenys quan jo hi anava...
No, no, sí, sí.
Estaven en lamentable estat i...
I fins que triga un equipament, un edifici gran, encalentar-se, per molt que obris a calefacció a les 9...
No, i és això, que les finestres no hi llaven.
Llavors, recordo que els companys que se seien enganxats a la calefacció, perquè hi havia alguns que estaven enganxats a la calefacció...
Tenien... Bueno...
Aquests no es refredaven mai, no?
No, és que, de fet, aquests es torraven, els de l'altra punta de la classe ens congelàvem,
llavors era una baralla sobre obrim la finestra, no obrim la finestra, perquè ens estem congelant i no té sentit si la calefacció està oberta.
Clar, clar, clar.
I...
Aquelles incongruències.
Això, els mòduls no passarà, perquè, com que són d'obra nova, doncs els climatitzen bé.
I és això, té sis aules de 45 metres quadrats, hi haurà tres despatxos, evidentment lavabos a dins,
espai d'amagatzem, sala polivalent, sala de mestres...
Clar, sis aules que al primer curs no quedaran plenes, només n'hi quedaran dues, perquè són les dues línies d'ahir 3 que aniran pujant.
Però, clar, com que això està previst que duri aquests mòduls, el que trigui a construir-se l'edifici definitiu,
pot ser que passin, clar, tres anys, i amb tres anys han d'anar pujant també les línies de...
Clar, això està planificat per tres anys.
Per tres anys, sí, clar.
Perquè no poden...
Si dura més...
Si durarà més...
Hauran de posar més mòduls.
Faltaran classes, sí, sí, sí, clar.
Però bé, de moment, amb aquestes tres, ja per tres anys, tu.
Sí.
Llavors, doncs, aquest centre educatiu iniciarà les activitats ja al curs 2024-2025,
és a dir, al setembre, com has dit tu, amb dues línies d'i3, d'infantil 3,
i es preveu un creixement progressiu fins que salti a la ubicació definitiva de l'institut al carrer Maria Montessori,
a la zona del barri destinada a equipaments, i bé la direcció del nou institut...
Al costat del poliesportiu, no?
Exacte, d'on anirà també el poliesportiu i l'aparcament de 100 places.
La direcció d'aquest nou institut d'escola estarà càrrec de Sergi Rico García,
que ha dirigit ja durant vuit cursos l'Escola Pau Casals de Sant Joan d'Espiu.
I bé, les famílies que vulguin tenir més informació poden consultar les FAQs,
que com he dit ja estan a una notícia a la pàgina web de Ràdio d'Esvern,
o qui tingui encara més dubtes enviar correu electrònic a l'adreça a 8078 737 arroba xtec.cat.
També el podreu trobar a la notícia.
Clar, aquest correu entenc que és el codi de referència del centre.
Són els correus oficials de la Generalitat, bé, de les escoles, dels centres públics.
De la Generalitat, clar.
Exacte.
Molt bé, doncs Mariona, passem al següent titular.
Doncs mira, tenim que l'Agrupació Fotogràfica de Sant Jús inaugura l'exposició Bolets,
el pròxim 11 de març a la vagoneta, a les 7 de la tarda,
i és una exposició que està dins del cicle d'exposicions mensuals que organitza l'Agrupació Fotogràfica,
on els diferents socis de l'agrupació poden fer exposicions cada mes.
En aquest cas es mostraran diferents fotografies de Bolets,
a través de les lents de Carmen González, Juan Vargas, Javier Herrando i José Luis Pardo.
Ai Pazos, perdó.
Durant la inauguració, aquests artistes compartiran als assistents els detalls sobre la tècnica utilitzada,
la recerca de localitzacions i l'enfocament únic que han donat a les seves obres.
A més, també donaran consells i inspiració per a animals visitants a explorar la muntanya
i capturar la seva pròpia fotografia perfecta del món natural.
I serà una exposició que estarà oberta al públic fins al 31 de març.
És amb entrada lliure i oberta a tothom dins dels horaris de la vagoneta.
Així que a partir de l'11 de març ja la podreu veure.
Molt bé.
Doncs un bolet dona per molt, no?
I a més hi ha una infinita varietat de bolets.
Sí, sí, sí. I cadascun té la seva forma, té els seus colors, les seves textures, les seves...
Sí, realment és un...
Els micèlids, és a dir, la forma que té per sota...
Les làmines.
Sí, les làmines.
Depèn, hi ha bolet de làmina, hi ha bolet d'esponja, vull dir que...
Aquí hi ha una varietat gegant i amb milions de colors, així que pot ser una exposició molt visual i molt maca.
Molt bé. I anem per la tercera notícia d'aquí de Sant Just.
Sí, tenim que el Casal de Joves organitza la Festa del Semàfor, que és una nit de música i entreteniment per a menors d'edat.
El divendres 15 de març, de dos quarts d'onze de la nit fins a les 3 de la matinada.
La nit estarà amenitzada pels i les joves participants del curs trimestral de disc jòqueix del Casal de Joves.
I de moment el prèod de l'esdeveniment encara està per concretar, però sí que sabem que no serà necessària cap inscripció prèvia,
per tant només assisti a la festa, i està organitzada pel grup de joves de Sant Just i el Casal de Joves.
Molt bé. Doncs aquesta festa per a menors d'edat, exclusivament.
Bueno, a veure, exclusivament, si vol entrar algú que té 19, suposo que el deixaran passar, no?
No?
Entenc que no.
No.
Entenc que no, és una festa per a menors d'edat.
Per a menors d'edat, val, val, val.
Vull dir que també està bé que...
Que tinguin el seu espai, exacte.
Que tinguin el seu espai, perquè al final les festes, la majoria de festes que es fan al Casal són a partir de 16 anys.
Sí.
O sigui, ja poden entrar una franja de gent de menors d'edat, però...
Però clar, quan volen entrar gent més jove, de 14, 15...
Gent més jove no poden, i a més que també està bé que tinguin el seu propi espai sense que hi hagi gent molt més gran,
que evidentment no es ven el col a la barra, que a més també està amenitzada pels nois i noies que participin al curs trimestral de disc jockeys del Casal de Joves,
que això també està molt bé.
No sabia, veus, que es feia un curs de disc jockeys?
Doncs sí, i això, doncs, aprofiten per punxar durant la nit.
Fantàstic. A més, poden practicar també.
Exacte.
I posar en pràctica allò que han après durant el curs.
I posar les cançons que els agradin a ells.
Els que agraden, clar que sí.
Que sí, que són molt bé que tinguin els seus espais. I això fins a les 3 de la matinada, Déu-n'hi-do.
I sabem per què es diu Festa del Semàfor?
Ni idea. Agudem haver batejat ells, els Jogues de Sant Jús.
Festa del Semàfor, potser volen fer temàtica del Semàfor, d'anar de diferents colors, fer begudes que tinguin colors del Semàfor, no sé.
Estaria guai saber-ho, tu.
Vinga, doncs, Mariona, deixem una promoció, val?
I seguim amb les portades dels diaris, amb aquestes notícies que obren els diaris d'avui.
Perfecte, Núria, fins ara.
Fins ara.
Catalunya està en emergència per sequera.
La Generalitat destina més de 2.400 milions a augmentar la disponibilitat d'aigua i a garantir-ne l'eficiència.
Ara, més de la meitat de l'aigua que fem servir cada dia no ve de la pluja.
És regenerada o desalinitzada.
Però no n'hi ha prou.
Estalviar aigua és urgent i necessitem l'esforç de tothom.
Quan n'estalvies, assegures aigua per tu, per als qui estimes i per al país.
L'aigua no cau del cel.
Estalvia aigua.
És urgent.
Generalitat de Catalunya.
Sempre endavant.
Les 10 i 26 passem a llegir les portades, els titulars dels diaris d'avui dijous 7 de març.
Mariona, comencem amb el diari Ara, com sempre.
L'Ara obre amb un tema de judicialització i diu
Acord per l'amnistia, diu el PSOE, Junts i Esquerra, pactant canvis en l'articulat per reforçar la norma i reformular el terrorisme.
Diu que l'entesa desencalla la legislatura i obre la batalla judicial perquè la llei s'apliqui a tots els encausats.
I fa referència també a l'Ara d'aquesta notícia, fa avui la seva editorial,
que es titula Un acord històric que permetrà mirar endavant.
Doncs sí, notícia del dia, eh?
Sí, sí, totalment.
En fotografia principal veiem un atac rus a pocs metres de Zelensky.
Zelensky, diu Moscú, ataca amb missils al port d'Odessa durant una visita a la ciutat del president ucrainès
i el primer ministre grec, el bombardeig rus, ha causat almenys 5 morts.
I a la fotografia apareixen el primer ministre grec i Zelensky fent un míting.
Darrere tenen un edifici que ja està mig de ruït.
I bé, la fotografia evidentment no és del moment de l'atac de missils,
però és en aquesta visita que després hi ha hagut aquest atac.
Seguim amb més notícies d'avui de l'Ara.
Veiem que Hailey es retira però no dona suport a Trump com a candidat republicà.
Biden també guanya les primàries, tot i el vot de càstig per Gaza.
que també he de dir que a mi moltes vegades em sembla que la candidatura de Biden estigui subvencionada per republicans
perquè si no no m'explico com aquest home pot continuar presentant-se que ja té.
Maria Branyes i Biden.
Exacte, es deu a prop els 90 anys.
Maria Branyes i Biden, sí, sí, totalment.
És que hi ha per ell mateix, qui té ganes de ser president?
És com jubilat, jubilat.
Mira, Biden va néixer, a veure si ho posa aquí,
amb naixement el 1942, té 81 anys.
És que clar, a veure, parlem-ne, eh?
Parlem-ne.
És això, sembla que us subvencionin els republicans per fer-se campanya
perquè és que no ho puc entendre de debò, vull dir, amb 81 has dit, no?
Sí, 81 anys.
Com tens ganes de ser president d'una de les primeres potències mundials?
Vull dir, no ho sé.
Sí, no ho sé.
Bé, allà, normalment, els candidats que es presenten, la veritat, excepte Barack Obama,
però la majoria...
Solen ser grans, solen ser molt grans.
Solen ser grans.
George Bush pare, Trump també té la seva edat.
Sí, sí.
Donald Trump té 70 llargs, eh?
Vull dir, tampoc s'allunya massa de Biden.
Sí, sí, sí, totalment, totalment.
Però, bueno, en fi...
Seguim.
Avui l'Ara fa una entrevista a Josep Maria Flotats, que és actor,
i ell diu, no vull morir-me, idiota.
Molt bé.
Bona declaració, tu.
Passem a la Vanguardia.
La Vanguardia obre amb el conflicte català i diu,
pacte per la llei d'amnistia que deixa enrere el procés.
La norma exclou del perdó al terrorisme i l'altra traïció,
tal com els defineix Europa.
El PSOE, Junts i Esquerra tanquen el text que votaran al Congrés.
I també fa referència a aquest tema, diu diàleg a Brussel·les,
el PP avisa que no renovarà el Consell del Poder Judicial.
Clar.
En fotografia principal veiem una fotografia de Donald Trump assenyalant.
És que és un meme, eh? Perdó, eh?
He de dir que la cara que posa en aquesta foto sí que és prou de meme.
La cara que li han tret aquí a la Vanguardia...
És prou de meme, és prou de meme.
És prou de meme, sembla un dibuix animat.
Sí.
I a més amb les patilles negres i el cap ho veu.
Sí, aquest ros taronja que té Donald Trump.
Sí, sí.
I amb un somriure així una mica de...
Una mica macalment.
i apel·li en la meme.
Sí, sí.
I diu via lliure per a Biden i Trump.
El superdimars va ser un passeig pels dos principals candidats,
Joe Biden i Donald Trump.
Els desastrosos resultats obtinguts per la republicana Nikki Haley
la van portar a anunciar ahir la seva retirada.
De manera que a falta d'algunes primàries de tràmit,
Biden i Trump s'han quedat sols cara a cara a la campanya per a les eleccions del novembre.
Vinga, doncs seguim.
Més notícies d'avui de la Vanguardia.
Diu, el rebuig del PP al límit de dèficit costarà 1.500 milions a les autonomies.
Els ajuntaments també perdran 3.000 milions de marge fiscal.
També la Vanguardia parla que Rússia declara terrorista l'excampió d'escacs Kasparov.
Diu, l'escaquista havia acusat Putin de la mort de Navalny.
Sí, és que si estàs en contra de Putin i ho manifestes públicament...
Ets terrorista.
Ets terrorista, estàs en perill de mort...
Avui en dia es fa servir la paraula terrorisme.
Sí, com que llences una pedra, terrorista.
Exacte.
Putin és culpable de la mort de Navalny.
Ets terrorista, només per haver dit això.
Bé, seguim amb fotografia petita de la Vanguardia.
Veiem un tema d'art.
I diu, art tranquil per un món convuls.
Fan referència a Arco, aquesta fira.
A la fira Arco, sí, exacte.
També parla de tasques a casa.
Diu, nou rol a casa.
L'home aprenent.
Ja era hora.
Doncs sí, que aprenguin ràpid, tu.
Nou rol a casa, eh?
Com si no portessin segles vivint ells a casa.
Bé, per tancar la fotografia.
La portada de la Vanguardia d'avui veiem tema de Champions.
Diu, el Madrid passa a quarts amb dificultats.
Molt bé.
Passem ara a les altres portades.
La portada del periòdico obre també amb aquesta cara de meme de Donald Trump, assenyalant, com fa ell sempre.
I després també al costat, la cara de Biden.
Diu, nou duel per la Casa Blanca.
Biden i Trump arrasen en un super dimarts que reedita el seu enfrontament.
Nou duel, no gaire, eh?
Però bé.
Es veuran cara a cara un altre cop.
Sí.
També, notícies del periòdico.
Diu, Salut Mental.
Catalunya activa un xat per prevenir el suïcidi entre adolescents.
Després, diu, Zelensky i el primer ministre grec se salven d'un atac amb drons russos.
Què més? Posa el periòdico.
Parlen del sisè desallotjament.
Diu, la por es contagia entre els veïns de l'ensorrament de Badalona.
Van mirant els edificis i es van trobant esquerdes i llavors han d'anar desallotjant, clar.
I el veïnat, doncs, té por.
Bé, normal, normal, normal.
També diu aquí, compta enrere, la societat de la neu fa olor d'Òscar malgrat l'estrany vot dels acadèmics.
caldrà veure, doncs, la decisió final, eh?
Sempre, encara que sembli la preferida, sempre pot haver sorpreses.
Però està a la categoria de millor pel·lícula?
Millor pel·lícula, però...
Millor pel·lícula...
Estrangera.
Estrangera, d'acord, perquè consta com a pel·lícula espanyola, no?
Sí, exacte.
Per tant, com a estrangera.
Doncs mira, fa pinta que...
Podria tenir-ho.
Que se pot endur l'Òscar.
Home, de fet, aquí ha guanyat...
Ha arrasat.
Ha arrasat.
Sí, sí, però és això, que el vot dels acadèmics...
No ho sabem com és.
Exacte.
Que bé, ja ho comentàvem amb uns companys l'altre dia,
que aquí ha arrasat, que és normal, que jo considero que...
Que és una pel·lícula de premis, però, clar, et juga a un altre nivell.
Clar, clar, els Òscar no són els...
No, i que, clar, no em comparis el pressupost que té el cinema català o el cinema espanyol
amb produccions d'aquí, que el que ha tingut la Sociedat de la Nieve,
que ja es veu que hi ha un pressupost milionari al darrere.
Sí, sí, sí, sí.
I aquí, doncs...
Home, només per anar a gravar de la...
És a dir, per anar a gravar en llocs realment tan difícils d'accedir
i amb tantes càmeres i tan personal, i sobretot amb vestuari i maquillatge...
Bé, és que està al nivell de Hollywood i, clar, davant d'una producció
on hi ha milions i milions invertits darrere,
doncs el cinema català i el cinema espanyol poc hi tenen a fer.
I per això aquí ha arrasat a premis.
Veurem aquest diumenge com li va als Òscars.
A veure...
Vinga, passem també...
Seguim, per això, amb el periòdic, amb les últimes notícies.
Diu aquí que PSOE, Junts i Esquerra desbloquegen l'amnistia
i la mesura de gràcia s'assenyirà a la llei europea en casos de terrorisme.
El contingut del pacte es coneixerà avui
i la tramitació definitiva es podria endarrerir dos mesos.
També posen al periòdico que el treball
recapta 3,5 milions d'empreses sense pla d'igualtat.
També comenten que les violacions de menors en Manada
creixen un 64% en 5 anys.
I diu Amanda Gutiérrez que la lliga femenina no protegeix les futbolistes.
Vinga, doncs passem ara ja a l'última portada d'avui,
la del punt avui,
amb una imatge d'una bossa de sang.
Diu aquí innovació amb vena.
És com, bueno, sí, hi ha com una bossa de sang
fent com una transfusió o una mena de donació.
Diu diferents grups de recerca fa temps que busquen
com crear sang artificial i compensar-ne la falta a escala global.
Els primers resultats esperançadors.
Alguns de científics catalans apunten que serà possible,
però no immediat.
Altres notícies del punt avui.
Kaselenski i el primer ministre grec surten il·lesos d'un atac rus
a Odessa.
També que el moviment veïnal del Vallès
amenaça mobilitzar-se per l'Amiant.
Que Llort es posa en la pell d'un assassí normal
en la seva nova novel·la.
Un assassí normal.
Sí, normal entre cometes, suposen.
I que el PSOE, Esquerra i Junts
tanquen un acord per la llei d'amnistia.
Transaccionen un text únic
que es votarà avui en la Comissió de Justícia
i defensen que la norma cobreix tots els represaliats pel procés.
Aquestes són les portades d'avui dijous, 7 de març.
I per cert, el que fèiem referència abans,
Mariona, a la Festa del Semàfor,
hem consultat i es veu que aquest concepte,
Festa del Semàfor,
es va popularitzar a finals dels 90 i a principis del 2000
i que va sorgir en comunitats universitàries
per celebrar Sant Valentí.
I són anomenades així
perquè són esdeveniments en els que has d'identificar
amb algun distintiu quina és la teva situació sentimental.
Ah, amigo.
En verd, si estàs disponible.
En amber, sí, hi ha alguna cosa,
però estàs obert a noves relacions.
I en vermell, del pal.
Aparta't, que tinc parella i sóc fidel.
Ostres, sí que pujan forts, aquests menors d'edat.
Ara no sé si això s'aplicarà també a la Festa del Casal de Joves.
A veure, entenc que deu ser una temàtica que els fa gràcia.
T'imagines anar amb la polsareta verda,
taronja o vermella?
Home, jo no ho descarto.
Pensa que aquestes coses en el fons són divertides.
Sí, sí, sí.
I bé, això, que s'han organitzat ells mateixos,
així que endavant.
Molt bé, doncs, Mariona, ho deixem aquí.
T'escoltem a les 11 i a les 12 en punt
amb els butlletins i a la 1 amb l'informatiu complet.
Perfecte, Núria, fins ara.
Adeu.
Adeu.

T'escoltem a les 11 i a la 1 amb l'informatiu complet.
T'escoltem a les 11 i a la 1 amb l'informatiu complet.
T'escoltem a les 11 i a la 1 amb l'informatiu complet.
T'escoltem a les 11 i a la 1 amb l'informatiu complet.
T'escoltem a les 11 i a la 1 amb l'informatiu complet.
T'escoltem a les 11 i a la 1 amb l'informatiu complet.
T'escoltem a les 11 i a la 1 amb l'informatiu complet.
T'escoltem a les 11 i a la 1 amb l'informatiu complet.
T'escoltem a les 11 i a la 1 amb l'informatiu complet.
T'escoltem a les 11 i a la 1 amb l'informatiu complet.
T'escoltem a les 11 i a la 1 amb l'informatiu complet.
T'escoltem a les 11 i a la 1 amb l'informatiu complet.
Ara mateix són les 10 i 40 i passarem a parlar amb la Palmira,
que ens porta la carta d'actualitat.
Hola Palmira, què tal? Molt bon dia.
Bon dia a tothom. Bé, porto tres temes, però un m'hi allarga una mica més.
Fantàstic.
Que és el que està passant a Badalona.
Oh, val. Oh, sí, sí.
Doncs fa uns quants dies que les notícies ens van dient que a Badalona han hagut de sortir de casa seva
els habitants d'un bloc de pisos, un dia i un altre, d'ençà que es va esfondrar el primer, provocant morts i ferits.
De moment són sis els edificis que estan en perill i tots dintre de la mateixa illa.
Això vol dir que els va fer el mateix constructor?
Se suposa que sí, perquè són del mateix temps i són fets amb els mateixos materials.
Pots comptar que deuen ser de la mateixa qualitat, la més baixa.
sinó, com s'explica, que tots estiguin en perill.
A l'alcalde de Badalona se li ha girat feina a llotjar una bona quantitat de gent, famílies senceres.
I a aquesta pobra gent també se'ls ha girat feina.
Van d'una banda a l'altra sense saber el tot on tenen el que necessiten
i amb la por de perdre-ho tot sota les runes, com els ha passat els del primer bloc.
De tant en tant, tenen permís per anar al pis, però en aquests casos només es pren el que es necessita
i objectes, llibres, fotografies, mobles i altres es queden a l'espera de la seva sort.
No voldria pas trobar-me al seu lloc.
No ens diuen què ha provocat el desastre, però diria que ha estat l'avarícia.
L'avarícia de guanyar diners construint amb materials de pèssima qualitat
i estalviant al màxim en detriment de la seguretat, encara que el resultat sigui un esfondrament.
Veurem com s'acaba tot això.
Mentrestant, sembla que tenim a punt la llei d'amnistia, el PSOE,
i junts s'han posat de cor i han polit el redactat per presentar-ho al Congresso a debatre entre els manaires.
Ja sabem què diran uns i altres.
I esperen el dia que acabaran de retocar servells.
Si és així, ja veig que els quedarà una llei ben adornada.
Ah, no puc més que felicitar el primer govern del món
que regala a les dones d'edat fèrtil els productes que necessiten durant la menstruació,
que fins ara havien de comprar un més bé de l'altre durant 35 anys.
Calculeu la despesa.
No és estrany, doncs, que hagi tingut tant d'èxit.
Sembla ser que sí, Núria, que ha tingut molt d'èxit, oi?
Home, jo crec que sí.
El que passa és que ja van avisar des de la Generalitat
que les dones que no anessin allò amb en salva a les farmàcies,
comprar el primer dia que posaven, és a dir, el dilluns, aquest passat dilluns,
que posaven aquesta mesura com si diguéssim ja en pràctica,
que les dones que no anessin de cop i volta tota de la farmàcia que hi havia...
Esclar, que hi vagin el dia que necessiten, que no ho necessiten totes al mateix dia.
No, no, clar, però que no és una cosa que s'esgoti,
que no, que els productes aniran sortint i els aniran portant a les farmàcies
i tothom tindrà accés.
Jo m'imagino que això hagués sigut als temps que jo era joveneta,
que érem incapaces de dir que teníem la menstruació.
Ens ho amagàvem perquè era tabú.
Clar, era una cosa dolenta, no? Es veia com algú...
Clar, no haguéssim anat a buscar, perquè llavors ja sabria la gent
que teníem la menstruació i totes aquelles coses que passaven abans, saps?
Bua, mare meva.
Així com ara n'estem parlant tu i jo, això era impensable.
A més, aquesta mesura és bo perquè també promouen productes que són...
És a dir, són productes, per exemple, com copes menstruals
o com calcetes per la menstruació, que són de roba tèxtil,
és a dir, que són productes amb el medi ambient respectuosos.
Però, de fet, de la manera que ara està acostumades,
no sé si s'avindran a rentar-ho.
Bé, doncs això és qüestió d'acostumar-s'hi tu,
perquè el planeta no pot aguantar més.
Et donen aquest sistema si vols estalviar haver de comprar compreses.
Clar, és que realment és un producte que contamina molt,
com els bolquers o...?
Sí, sí, sí.
Els bolquers igual, també ja s'ha començat a fer bolquers de roba,
perquè, escolta, jo ho he vist encara els triangulets aquells
que anaven, però, esclar, pensa que pràctic com el bolquer
no ho és, com els bolquers d'ara, no és tan pràctic.
I, esclar, a ta boca és allò pràctic.
Sí.
Això costarà, costarà una mica.
Però és el que hi ha.
Sí, sí, totalment.
Sí.
És el que ens hem d'adaptar, bàsicament.
Sí, sí, sí.
El tema que has parlat de Badalona, doncs, totalment,
però, mira, jo no em vull ni imaginar la por de viure en un edifici
que saps que potser s'esfondra com el que tens al davant.
És que no hi viuen, no hi viuen, i ara...
En marxar, ja, sí.
Sí que els hi han donat allotjament, evidentment,
no poden quedar al carrer, aquesta gent, però és molta gent.
Sí, sí, sí.
I, esclar, aquesta gent, si no que tinguin un altre pis,
no poden endur-se el que tenen allà.
No, no.
Perill, de perdre-ho.
Clar, clar.
És que, a més, imagina't estar a casa teva i començar a veure esquerdes
i amb els antecedents que hi ha hagut aquestes últimes setmanes
dels edificis que també...
Sí, sí.
Un que es va esfondrar, que es va esfondrar,
i els altres que també estan en la mateixa situació.
Penses, bàs, que en qualsevol moment es pot caure.
És clar, això és una illa que es va fer al mateix moment
i suposo que això deu ser que es va fer malament.
Sí, sí, s'ha de estar clar.
A veure, jo no soc tècnica, però és claríssim
quan un edifici li passa això,
que no és un edifici de 300 anys.
No, no.
Vull dir, a més, és que jo no sé si ja han contactat amb la constructora
o amb la gent que es va encarregar de fer aquests edificis
a veure què està passant, no?
Sí, bé, a més, busca la constructora.
Sí.
Sí.
En fi.
Bé, Palmira, també has assecat, eh?
No ens oblidem el tema de l'amnistia,
que ahir sembla ser que a la tarda ja van anunciar-ho,
que havien arribat a aquest acord,
i de fet tots els diaris a la portada, lògicament, en parlen.
Sí, a mi em va fer gràcia per això,
que anunciessin que ja ho tenien tot,
però que quedaven serrells.
Així, doncs, és que no el tenen tot.
però, vaja, de moment vol dir que estan d'acord
i que Junts votarà que sí.
Deu ser això.
Entesos?
Doncs esperem-ho.
I que tiri endavant i que sigui efectiva.
És això el que necessitem.
Que sigui efectiva.
que hi ha molta gent afectada.
Totalment.
Doncs, molt bé.
Molt bé, Palmira.
Doncs tenim ja la carta d'avui.
Doncs fins el dijous que ve.
Fins el proper dijous.
Que vagi bé mentrestant.
Igualment.
Vinga, Palmira, una abraçada.
A veure.
Adéu.
Un dia t'aixeques i dius
vinga, que avui faig el pas.
I sents que pots fer-ho tot.
Sé tu mateixa.
I estimar a qui vulguis.
Com el pas de trobar
el que et fa sentir bé.
el de fer barri.
O el de cuidar el planeta.
Nosaltres el fem per connectar a aficions.
Natros per gaudir la colla.
Jo per parar.
Per fer un nou pas amb més força.
Estar al pas de
crec en mi
i crec
expressar-me.
Vinga.
Aprendre coses noves.
Ok.
Estar al de fer cim
i dormir a prop de les estrelles.
Estar al de viatjar.
No, no.
I le viatjar més i oïn.
Un dia descobreixes que per fer-ho tot
només has de fer un pas.
Fer-te el carnet jove
a carnetjove.cat,
a CaixaBank o a Imanagint.
Fes el pas,
baixa't l'app
i gaudeix dels avantatges
del carnet jove
i del Pac Jove 2024.
any 1938.
any 1938.
Els veïns i veïnes de Sant Just i l'Ajuntament
construeixen el refugi antiaeri de les escoles,
un espai que serviria de protecció per a la població en cas d'ataca aèri.
Ara, el 2023,
Sant Just inaugura el seu segon refugi,
un espai per i amb el poble,
on cada tarda de 5 a 7,
a Ràdio d'Esvern,
encendrem el pilot vermell de l'estudi
Emilio Escazóquio.
Parlarem d'actualitat,
entreteniment,
cultura,
art,
gastronomia
i molt més.
Benvinguts i benvingudes
a les noves tardes de Ràdio d'Esvern.
Benvinguts al refugi.
Intento no creuar-te la mirada.
Quan de cop t'he vist,
amb sang freda i preparada,
se m'emporten cap endins
els sentits que m'atrapaven.
Quan de cop t'he vist,
sense buscar res a canvi,
que sabem que aquesta nit
no ens porta per cap camí.
Jo em sento lliure
i sé que si encara em mires
ja no vull viure el
que buscava aquells dies.
I veure que aquestes coses
tal com vénen van marxant
i ara em sobren les paraules
per dir-te el que em va passar.
Si ja no sé
què faig aquí,
si ja no sé
què vols de mi,
si ja no sé
per què seguir.
caic en una espiral
anestèsia total,
lluitant contra el mal
de la pressió constant.
en una espiral anestèsia total,
lluitant contra el mal
de la pressió constant.
quan de cop m'he vist
tan perduda i atrapada
penjant d'aquell fil
que em buidava la mirada.
Quan de cop he vist
tot l'engany que això amagava,
la ironia de fugir
de la pressió imposada.
jo em sento lliure
jo em sento lliure
i he trobat una sortida
passuda a escriure
el final que tots volien.
I si algun dia tornen
a venir a fer-me dubtar,
sonarà que jo m'estimo
més del que tu ets capaç.
Si ja no sé
què faig aquí?
Si ja no sé
què vols de mi?
Si ja no sé
per què seguir.
Caic en una espiral
anestèsia total,
lluitant contra el mal
de la pressió constant.
En una espiral
anestèsia total,
lluitant contra el mal
de la pressió constant.
En una espiral
anestèsia total,
lluitant contra el mal
de la pressió constant.
En una espiral
anestèsia total,
lluitant contra el mal
de la pressió constant.
No puedo escribirte una canción,
ya no tengo imaginación.
Desde que existes la he perdido,
si buscaras en mi corazón,
entenderías la razón.
por ti mi musa se ha escondido.
¿Qué quieres que diga?
¿Qué quieres que escriba?
Si cada vez que yo te miro
no sé qué decir.
Eres un temazo,
tú, tú, tú eres un temazo,
tú solita lo revientas
siempre en cualquier discoteca.
Eres un temazo,
tú, tú, tú eres un temazo,
tú lo montas como quieras,
pero a mí siempre me suenas bien.
A mí siempre me suenas bien.
A mí siempre me suenas.
Solamente te quiero bailar
en mi cabeza,
no te paro de escuchar.
Vinga, doncs ara anem a fer
la previsió del temps
amb el Carles.
Bon dia, Carles.
Bon dia, què tal?
Com estem?
Bé, molt bé.
M'esperant a que ens confirmis
a veure aquest canvi
que ha d'aparèixer,
alguna pluja...
Doncs sí, sí, anem confirmant
cada dia que ha anat passant
doncs es va fent més evident
i els mares cada cop
estan més segurs
d'aquesta arribada.
És una depressió molt potent,
és molt gran
i ens afectarà
en dos parts.
Una primera part
que ens creu a divendres,
aquesta propera nit
i matinada,
i una altra segona part
que probablement
ens afecti
durant tot el dissabte.
Portem forces dies
pronosticant
aquesta situació,
o sigui,
que es va confirmant
una miqueta
i l'únic que encara
ens fa dubtar una mica
potser és la quantitat
d'aigua
que pugui caure
en aquest episodi
de pluges.
El que està clar
en un principi
és que es regarà
tot el país,
que això és una molt bona notícia
i l'altre
és que també
doncs
nevarà
i d'una manera
importarà el Pirineu
i això també és
reserva d'aigua.
O sigui,
que per aquests dos
ingredients
sembla ser
que serà
una molt bona
perturbació
amb aquests dos fronts
potents,
també per les reserves
de neu,
per les reserves
d'aigua
i també per un ambient
una miqueta més fresquet
que ja tocava
després d'un gener
i un febrer
doncs força càlids.
Doncs sí.
Com ens afectarà això?
Doncs aviam,
el primer front
en principi
ens ha d'arribar
aquesta propera nit
i sobretot
de matinada.
O sigui,
aquesta nit
es podria escapar
alguna gota
però confiem més
en que la pluja
ens pugui arribar
de matinada.
Els mapes
dels americans
que normalment
acostumen a ensartar
una miqueta més
ens porten pluja
des de les 4 del matí
fins ben bé
a les 10.
O sigui,
és un primer episodi
de pluges
que ens portarien
al voltant
d'uns 10 litres
per metre quadrat
aproximadament
que no està gens malament
i després
el que ens fa dubtar
una miqueta més
és
com evolucionarà
el divendres.
Ja sé que falten
menys de 24 hores
però
alguns mapes
ens diuen
que el divendres
estarà completament tapat
durant tot el dia
i hi ha altres mapes
que diuen
que després del pas
del front
d'aquesta matinada
divendres
s'obriran clarianes
per tornar-se
a tapar al vespre
i tornar a regar
el país
amb el segon front
que aquest és
més gran
més potent
i que pot acompanyar-nos
durant més estona.
Així que
tenim el dubte
de què passarà demà
mig matí
quan hagi passat el front
perquè es podrien
obrir
algunes clarianes
no és que
ho estiguem fent
malament
sinó que el divendres
podria ser un dia
una mica variable
després de les pluges
de la matinada
perquè
durant el dia
podrien obrir-se
algunes clarianes
i de cara a la nit
es podrien tornar
a reproduir
aquestes precipitacions
aquests ruixats.
Alguns d'ells
poden anar
acompanyats
de tempesta.
Ara ja parlem
si voleu
més de dissabte.
Dissabte
els mapes
estan sent
bastant esplèndids.
Alguns marquen
més de 20 litres
per metre quadrat
durant tot el dissabte.
Recordeu que
també
durant el divendres
i aquesta matinada
ens podrien caure
entre 10 i 20.
Estem parlant
d'un episodi
entre els 30
i els 50 litres
per metre quadrat
a Sant Jús.
O sigui,
que és un episodi
que fa patxoca
que feia molt temps
que no vèiem
o que no pronosticàvem
i ara només falta
que es compleixi.
Clar,
aquesta situació
és bastant evident
que ens creuen
ara aquests dos fronts
un aquesta matinada
i l'altre el dissabte
però els mapes
a partir de dissabte
diumenge
comencen a ballar molt
perquè hi ha alguns
fins i tot
els americans
ens estan dient
que el diumenge
serà un dia bastant gris
però la gran majoria
ens parlen
d'un diumenge
més assolellat.
Sembla
i tot indica
que tindrem
un parell de dies
se'ns vénen 48 hores
d'inestabilitat
i hi ha molt aire fred
en alçada
això ajuda
que la inestabilitat
sigui present
per això
en algun moment
tant de divendres
com de dissabte
podríem parlar
d'algun ruixat
en forma de tempesta
podrem sentir
dolorar a Sant Jús
sobretot dissabte
però vaja
és una situació
que pinta molt bé
pel que fa a la pluja
i pel que fa a les temperatures
més o menys
ens mantindrem
avui estem
un parell de graus
per sota
del que teníem ahir
a aquesta hora
o sigui
ara més o menys
estem al voltant
dels 12-13 graus
ahir estàvem a tocar
dels 15
avui la temperatura
quedarà una mica
més curta
i no cal dir
que divendres
dissabte
diumenge
dilluns
les temperatures
seguiran sent
una mica
per sota
del que tocaria
per l'època
molt bé
doncs Carles
moltíssimes gràcies
per la informació
de la meteo
demà
a la mateixa hora
seguirem concretant
més cosetes
perfecte
doncs aquí serem
que vagi bé
que vagi bé
adéu
bon dia
Catalunya Ràdio
les notícies
de les 11
bon dia
us informa
Joan Bota
12 municipis
de l'Alt Empordà
passen a emergència
2 per la sequera
i pujaran
les restriccions
d'aigua
entre ells
rebaixen
el límit de consum
per persona i dia
a 180 litres
ho acaba de decidir
la comissió interdepartamental
de la sequera
que accepta
les dessalinizadores
d'àmbit privat
a partir d'unes condicions
que s'hauran de concretar
i aprova flexibilitzar
les restriccions d'aigua
a l'agricultura
i a la ramaderia
anem al Palau
de la Generalitat
Montse Poblet
bon dia
bon dia
la situació
de l'embassament
de Darnius Boadella
l'11%
de la seva capacitat
i només 7 actòmetres
cúbics d'aigua
ha obligat a donar
un pas més
en les restriccions
per sequera
els 12 municipis
de l'Alt Empordà
que en depenen
entren a la penúltima fase
prevista
al decret de sequera
la 2 d'emergència
i ja només en quedarà
una per arribar
a la més estricta
entre els afectats
Cadaqués
Figueres
o Roses
la comissió
també ha de s'hi
permetre
la instal·lació
de dessalinizadores
mòbils
pagades
amb fons privats
com les que volen
posar lloret
els hotelis
de la Costa Brava
la portadora del govern
ho justifica així
estem afrontant
la pitjor crisi climàtica
que ha viscut
el nostre país
en forma de sequera
una emergència
que és dinàmica
i imprevisible
i que ens obliga
a ser capaços
de tenir també
com a administració
el dinamisme necessari
i aquest dinamisme
perquè sigui útil
només pot anar
de la mà
de l'anticipació
de la previsió
i de la feina continuada
Montse Poblet
Catalunya Ràdio Barcelona
Més notícies
Sara Riera
El govern espanyol
es felicita
per l'acord
en la llei d'amnistia
el ministre de la Presidència
Félix Dolanyos
assegura que tots
els involucrats
en el procés
quedaran emparats
per aquesta norma
i creu que això
posa fi
a una dècada
de conflicte polític
a aquesta hora
de començar
el debat
a la Comissió de Justícia
del Congrés
dels Diputats
i mentrestant
el Partit Popular
que rega
contra aquest acord
per l'amnistia
ho fa des de Bucarest
aprofitant el ressò
del Congrés
del Partit Popular Europeu
que s'està fent
a la capital romanesa
anem fins a Brussel·les
doncs Jordi Baró
Bon dia
Condemna l'amnistia
al Congrés
del PP Europeu
davant de 2.000 delegats
i 12 caps d'estat
i de govern conservadors
al gran auditori
del Palau de Congressos
de Bucarest
Feijó ha denunciat
que Sánchez
ha estat investit
a canvi d'impunitat judicial
i rebia l'aval
a les seves paraules
del president
del PP Europeu
l'alemany
Manfred Weber
Sánchez
s'està convertint
en el Titella
de Puigdemont
els socialistes
estan preparats
per fer una amnistia
avui
una amnistia
fins i tot
per a condemnats
per terrorisme
vergonya de Sánchez
Jordi Baró
Catalunya Ràdio
Brussel·les
L'exdirigent
del PP català
i de Vox
Aleix Vidal Quadras
insisteix a assenyalar
l'Iran
com a responsable
del seu intent
d'assassinat
en l'homem
passat
en ple centre
de Madrid
però diu
que continuarà
col·laborant
amb l'oposició
en aquell país
ho acaba de dir
en una entrevista
al matí
de Catalunya Ràdio
El Ministeri
a l'Interior
ha posat
un dispositiu
de seguretat
molt important
per protegir-me
però
jo
continuo
treballant
en col·laboració
amb la resistència
igual que abans
De seguida
al matí
de Catalunya Ràdio
programació especial
de seguiment
de la Comissió de Justícia
on s'ha d'aprovar
aquest nou text
de la llei d'amnistia
abans als esports
amb Marcos García
El Barça femení
juga a l'anada
de les semifinals
de la Copa
de la Reina
de Futbol
al camp
de l'Atlètic Club
a les 7
han entrat a la llista
Alexia Potellas
que ha estat
més de 3 mesos
de baixa
i Frido Lina
a Rolfó
sense jugar
des del juny passat
el Madrid
classificat
per als quarts
de final
de la Lliga
de Campions
masculina
ahir Madrid
un Leipzig
un
però els blancs
passen
perquè s'havien
imposat
a l'anada
també a arribar
als quarts
al Manchester City
després de guanyar
el Copenhague
per 3 a 1
encara en futbol
a partir de la 1 del migdia
compareixença de premsa
de Xavi Hernández
de cara al partit
de Lliga
de demà
contra el Mallorca
previsions del dia
a l'Euroliga
de Bàsquet
València
Barça
dos quarts de nou
amb transmissió
a l'app
de Catalunya
ràdio
a la plataforma
3Cat
a l'Eurocopa
femenina
de Bàsquet
l'Uni Girona
juga a les 6
a la pista
del Besictes
l'anada
de les semifinals
a les xampions
d'envol
el Barça
Montpellé
a 3 quarts
de 9
amb un triomf
els blaugranes
acabaran primers
de grup
i avui arrenca
a Calafell
la Copa
del rei
d'hoquei
Patins
a les 7
no hi ha
Freixenet
Calafell
i a dos quarts
de 10
Sant Just
Alcoi
Fins aquí
les notícies
Tot seguit
les notícies
de Sant Just
Bona tarda
us informo
Mariona Salas
Vilanova
Ja estan disponibles
per a consulta
els plànols
dels mòduls
provisionals
del nou
Institut Escola
de Mas Lluí
a Sant Just
Aquesta informació
s'ha incorporat
a les facs
actualitzades
del centre educatiu
facilitan així
a les famílies
un millor coneixement
de les instal·lacions
que els acolliran
properament
El nou
Institut Escola
que s'ubicarà
provisionalment
en mòduls
situats
al carrer
Narcís Montoriol
comptarà
amb dos mòduls
interconectats
Aquests espais
inclouran
sis aules
de 45 metres quadrats
cadascuna
una aula
petita
per a desdoblaments
una ampla sala
polivalent
una sala
per als mestres
i un menjador
Aquest centre educatiu
iniciarà
les seves activitats
al curs 2024-2025
amb dues línies
d'infantil 3
i es preveu
un creixement progressiu
La ubicació
definitiva
de l'institut
serà
al carrer
Maria Montessori
en una zona
del barri
destinada
a equipaments
La direcció
del nou
Institut Escola
de Mas Lluí
estarà a càrrec
de Sergi Rico García
qui ha dirigit
durant vuit cursos
l'Escola Pau Casals
de Sant Joan d'Espí
L'agrupació fotogràfica
de Sant Jus
inaugura
l'exposició
Bolets
el pròxim 11 de març
a la vagoneta
a les 7 de la tarda
una exposició
que està dins
del cicle
d'exposicions
mensuals
de l'agrupació
fotogràfica
i que mostra
diferents fotografies
de Bolets
a través
de les lents
de Carmen González
Juan Vargas
Javier Errandó
i José Luis Pazos
Durant la inauguració
alguns artistes
compartiran
amb els assistents
els detalls
sobre la tècnica
utilitzada
la recerca
de localitzacions
i l'enfocament únic
que han donat
a les seves obres
A més
es proporcionaran
consells d'inspiració
per a animals
visitants
a explorar la muntanya
i capturar
la seva pròpia
fotografia perfecta
en el món natural
Bolets
estarà obert
al públic
fins al 31 de març
i l'entrada
és lliure
i obert a tothom
El Casal de Joves
de Sant Jús
organitza
la festa
del semàfor
una nit
de música
i entreteniment
per a menors
d'edat
el divendres
15 de març
de dos quarts
d'onze
de la nit
a tres
de la matinada
La nit
estarà manetjada
pels i les joves
participants
del curs trimestral
de disc jockeys
del Casal de Joves
El preu
de l'esdeveniment
encara està per concretar
i no serà necessària
cap inscripció prèvia
L'esdeveniment
està organitzat
conjuntament
pels joves
de Sant Jús
i el Casal de Joves
I això ha estat tot
Tornem amb més informació
al butllet i horari
de les 12
Fins ara
de l'esdeveniment
de l'esdeveniment
de l'esdeveniment
de l'esdeveniment
de l'esdeveniment
de l'esdeveniment
de l'esdeveniment
de l'esdeveniment
de l'esdeveniment
de l'esdeveniment
de l'esdeveniment
de l'esdeveniment
de l'esdeveniment
I used to float
Now I just fall down
I used to know
But I'm not sure now
What I was made for
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Celina, si et sembla parlant de qui hi ha al darrere d'aquest sopar de la fam?
Darrere del sopar de la fam hi ha Mans Unides.
Mans Unides és una organització no governamental catòlica
de voluntaris que des de l'any 1960 lluita contra la misèria,
contra la fam, contra l'explotació que ofeguen a països de Llatinoamèrica,
d'Àsia i d'Àfrica i també algun d'Oceania.
Aleshores, l'objectiu és ajudar persones, a pobles, a regions
que no tenen les necessitats cobertes bàsiques.
I com va néixer? Va néixer l'any 1960, a Bangladesh va haver-hi una embruna terrible,
terrible, una crisi però molt gran de la fam.
I un grup de dones de València, membres d'Acció Catòlica,
es van mobilitzar i van fer molta sensibilització a les escoles i a tot Espanya
per recollir diners i poder ajudar a Bangladesh.
Aleshores, es va establir ja, quan arribava el segon diumenge de febrer,
la recollida de la col·lecta per mans unides.
Aleshores, nosaltres, cada parròquia escolleix el dia, el dia més apropiat.
A veure, aquesta campanya té una originària identitat femenina,
perquè ho van fer un grup de dones.
Però també hi ha molts voluntaris que són homes, hi pot participar tothom.
Aleshores, els diners que es recullen, es recullen a les diferents parròquies
pel nostre arxiprestat.
I tots aquests diners, és a dir, els diners de Sant Joan d'Espí, de Sant Feliu...
De Sant Just.
De Sant Just i d'altres pobles de l'arxiprestat, van al mateix projecte.
És a dir, que així fa que la quantitat sigui més gran i el projecte sigui més ambiciós.
L'arxiprestat és el que es reuneix a Sant Feliu, no?, és en aquest cas.
Sí, sí.
Aleshores, és important remarcar que els diners no passen per cap intermediari.
Van directament a l'execució del projecte i mans unides en fa el seguiment.
I l'emblema que es va crear són unes mans.
Sí.
Unes mans que ajuden, unes mans que abracen, unes mans de gent molt treballadora.
Que és el logo de Mans Unides.
Que és el logo de Mans Unides.
Aquestes mans que es donen.
I cada any té un lema.
El de l'any passat era frenar la desigualtat amb les teves mans.
Aquest any té relació amb el canvi climàtic i el projecte els explicarà el Jesús Castro.
llavors, què es fa amb aquests diners, no?
Doncs es fan projectes educatius, s'ajuda sobretot a la dona i als nens, que són les persones més vulnerables.
Es fan projectes per poder portar aigua a diferents regions.
Es fan projectes pels drets humans i les societats civils.
Es fan projectes sanitaris, que això és molt importants.
Bé, segons les necessitats de cada regió.
I, Angelina, clar, entenc que normalment aquesta data que has comentat, que acostuma a ser la segona setmana de febrer,
aquí a Sant Just es tradueix, bueno, a Sant Justi, en els altres municipis, amb el que es diu el sopar de la fam,
s'aprofita aquest sopar de la fam perquè la gent vagi i faci aquesta donació,
que vagi cap a aquests projectes que comentes, que cada any, doncs, són diferents.
Sí.
A Sant Just, aquest any, quan és aquest sopar de la fam? Quin dia cau?
Ara, el sopar de la fam, o sopar solidari, també, es farà el dia, el proper 16 de...
16 de març?
16 de març.
Que és un dissabte.
S'escolleix la data en què a la parròquia es fa la missa familiar,
és a dir, la missa que van els nens i les nenes que fan la catequesi junt amb les famílies.
Llavors, ens es convida a les famílies a participar-hi.
És un sopar que està obert a tothom del poble, tant les persones creients com els laics.
Llavors, al sortir de la missa, que és sobre el voltant de les 8,
es convida a tothom a participar-hi.
A l'entrar hi ha un grup...
Es fa en un local de la parròquia, la Sala Gran.
A l'entrar hi ha un grup que t'acull i et dona un sobre per la teva aportació.
Aleshores, quan ja estem tots asseguts, estarà tothom assegut,
s'explica què vol dir que és mans unides, perquè la gent tingui cinc...
Cinc cèntims del que és, no?
Exacte.
Sàpiga quina entitat és i...
Clar, això es fa durant el sopar, no?
Sí, això es fa prèviament abans del sopar, es fan una sèrie d'activitats.
La primera és explicar què és mans unides.
Després s'explica com es desenvolupa o s'ha desenvolupat o s'està desenvolupant
el projecte de l'any anterior.
De l'any passat, val.
Perquè a la gent, s'ha fet una donació, també li agrada tenir aquesta informació.
Després, des de Justícia i Pau, cada any fem, a través de l'ordinador i la pantalla,
una projecció del mapa mundi.
I situem, dins del mapa mundi, els països on anirà el projecte d'aquest any.
El nostre company, el Jesús Castro, explica les característiques físiques de població
de necessitats d'aquests països.
Després, de situar-nos, no?
Sí.
La Quima, que és membre de Justícia i Pau, explica el projecte.
El projecte d'aquest any, no?
I, ja quan hem acabat aquestes activitats, passem a sopar.
El sopar és menjar pa amb oli.
Home, és que es diu sopar de la fam, llavors.
Per això es diu.
Només hi ha pa i oli.
Pa amb oli.
Pa amb oli.
I per beguda, aigua.
I l'objectiu és també sensibilitzar, no?
Que hi ha molta gent que no té ni això, i en aquest moment ho estem vivint,
a gasa, no?, que els nens s'estan morint de desnutrició,
doncs sensibilitzar que nosaltres tenim molta sort perquè obrim la nevera i tenim menjar.
I amb altres indrets del món no la tenen, aquesta sort, i estan passant moltes necessitats.
i després, doncs, de fer aquest sopar.
El sopar, és a dir, els aliments, els reparteix els voluntaris de Justícia i Pau i de la parròquia,
les catequistes que també hi participen.
Molt bé.
Prèviament, aquesta setmana, les catequistes sensibilitzen els nens per al projecte i et preparen alguna activitat.
D'acord.
I també val a dir que és un sopar que és sostenible perquè l'Ajuntament ens deixa els gots de vidre per l'aigua.
D'acord.
Tant els tovallons com els palats són de paper, per tant, per poder-los reciclar.
i, bé, doncs, mira...
Déu-n'hi-do, eh?
Jo crec que la gent s'ha pogut fer un quadre bastant pròxim al que és el sopar de la fam aquí a Sant Jus.
Exacte.
Doncs bé, també tenim aquí el Jesús. Hola, Jesús, bon dia.
Hola, Núria. Benvinguda.
Gràcies.
Perquè ens expliqui una mica, doncs, aquests projectes, no?, els projectes d'enguany.
Sabem que són un parell, aquest cop.
recordem que són projectes que es treballen també de forma conjunta amb aquests municipis del costat,
com bé ha dit l'Angelina, no?, que els diners que es recaptin aniran tots junts per aquests projectes.
Sí.
I que aquí tinc justament el tríptic que anuncia i que explica una mica aquests dos projectes,
que són a Sant Just, però, per exemple, també dic aquí, Bisbat de Sant Feliu, que inclou, doncs, tots els altres.
Jesús, quins són aquests projectes? De què tracten els d'aquest any?
En principi, seria interessant, potser, situar una miqueta el tema a nivell geogràfic.
Sí.
Nosaltres, o sigui, els habitants d'aquest planeta, que som tots, ara en aquest moment hi ha 8.000 millors de persones,
vivim en un planeta que a nivell del cosmos, de l'univers, som una nau que ens movem a través de l'univers,
a moviment continu, és a dir, d'alguna manera pràctica, visual, acceptable, som viatgers que estem en una nau que es diu planeta Terra
i que està en moviment constant al rededor de l'univers. Aquesta és la visió, diguéssim, a nivell d'univers, que és de realitat.
Passa que moltes vegades aquest tema ens costa de situar-nos, però és la realitat, som viatgers d'una nau que es mou.
Com a viatgers, aquestes persones que hi estem a dintre de la nau,
tenim el nivell de qualitat de vida molt diferent.
Diguem-ne que al costat dels nostres seients hi ha viatgers, pobles, que tenen moltes dificultats per poder subsistir.
I d'altres viatgers, que som, podrien dir, els del primer món, que, com deia l'Angelina abans,
podem obrir la nevera i trobar menjar.
I d'altres, com el Tercer món i concretament els que hi ha a Gaza, que no tenen...
No és que no tinguin nevera, és que no poden menjar ni un àpat al dia.
Llavors, des del punt de vista de viatgers i de companys de viatge,
és com hem de situar companys de viatge al projecte de mans unides per aquest any a Colòmbia.
La part de Colòmbia, del nord de Colòmbia, que toca al...
Manaura?
Sí, Manaura, que és una ciutat, és la capital d'aquest estat,
que...
Oribia, també, la Guajira.
Sí, la Guajira, exacte, la Guajira.
La Guajira colombiana.
La Guajira colombiana, que toca el mar, el mar de les Antilles.
Llavors, aquesta regió és habitada, bàsicament, per una comunitat indígena
que són el 50% aproximadament dels habitants del territori.
Llavors, aquesta regió de la Guajira, que és on estan Manaura i Olívia,
són 12 pobles que més o menys estan en aquesta regió.
Bé.
Entenc que gran part d'aquesta gent, d'aquesta comunitat indígena,
potser no té suficientment accés a serveis socials bàsics.
Exacte. És una comunitat i és una regió d'una gran pobresa.
Primer, perquè el clima i el que és el territori,
l'accés a l'aigua de boca, té moltes dificultats,
perquè els rius que hi ha, que són petits,
estan contaminats per les deixalles que deixen les mines de carbó, d'or,
de l'ignit que hi ha al país i que són explotades.
També és important l'obtenció de sal marina.
És molt important, també.
Llavors, les empreses minaires pràcticament són els que controlen la geografia del territori.
Llavors, la part agrícola està poc desenvolupada
perquè no hi ha un terreny massa favorable,
ni hi ha aigua disponible,
però, en canvi, sí que tenen a favor
que es pot desenvolupar l'energia bàsica per poder desenvolupar el país
a través de la força del vent,
el vent que ve del carip,
i també l'activitat del sol
a través de la fotossolíntesi,
que en aquest cas rep uns rajos solars
òptims per poder obtenir energia a través de les fotovoltaiques.
Per tant, són coses de futur
que poden funcionar per millorar la qualitat.
El problema que tenen en aquest país
és, bàsicament,
que no tenen accés a unes rentes
que permetin viure dignament pel poble.
Per altra banda,
hi ha una manca
de formació bàsica
per cobrir les necessitats bàsiques de la gent
i més importants,
com, per exemple, pot ser l'alimentació,
quin tipus d'alimentació més òptima per a infants,
quin tipus d'alimentació més òptima
que sigui insostenible
per allò que és el clima d'allà,
i també això enfocat de cara als infants.
És a dir,
l'alimentació que s'ha de donar als infants
en un lloc que és molt precari,
quin ha de ser prioritarament,
què s'ha de fer per part dels pares i les mares.
Aquesta qüestió és bàsica,
que la població es formi en aquests camps.
Llavors, el projecte aquest,
el que vol és incidir
en aquesta educació i formació
a través d'una entitat que es diu FUCAI,
que és col·laboradora de Mants Unides allà,
allà a la Oaxira,
que és la que s'encarrega de la formació
per a les necessitats bàsiques nutricionals,
especialment als infants,
i també l'enfortiment i el desenvolupament
de la producció agropecuària i tèxtil.
Aquestes són les funcions bàsiques primàries
de tots els pobles
que estan carents d'altres béns materials.
Comencen per aquí.
Després, a partir d'aquí,
es poden cobrir altres necessitats.
però aquestes són les primàries.
Per tant, a partir d'aquí
hi ha de venir després l'ensenyament,
la sanitat,
una sanitat ampliada, etcètera.
Aquesta regió de Colòmbia,
la Oaxira,
té uns 20.000 quilòmetres quadrats.
És a dir, aproximadament
més de la meitat de superfície
que el que té Catalunya.
O sigui, el que és la província de Barcelona
i de Girona,
seria el equivalent a la superfície de la Oaxira.
i el fet de tenir allà uns al·legats
com Focay
és important
perquè l'ajuda que s'enviarà allà
que s'ha pressuposat
per formació, bàsicament,
i ensenyament,
128.000 euros
aniran destinats directament
a aquestes persones.
Tindran feina
per fer tot això
perquè és dificilíssim
treballar en unes condicions adverses
perquè, a més,
quan hi ha tanta pobresa en un lloc
i hi ha interessos
de multinacionals
i d'empreses grans,
la riquesa
queda en mans d'uns pocs.
D'uns pocs que són
els més poderosos, per dir-ho així.
són els que tenen, diguem-ne,
el poder.
Sí.
Per altra banda,
Colòmbia és un país
que té 18 departaments.
Aquest és el més petit de tots.
I és un país
que tampoc li sobren els diners,
sinó que també té
les seves necessitats.
Clar.
i li costa entrar
d'una manera decisiva
a desenvolupar
els països
aquests més extrems
perquè l'Ogahira
està tocant
el mar Carip.
També tenen
una pesca
molt bona,
això sí que ho tenen positiu,
per tant,
tenen proteïnes
que els hi arriben.
Però...
I l'altre projecte,
Jesús?
L'altre projecte...
perquè si no,
no ens donarà temps.
Sí,
l'altre projecte
està a 6.000 quilòmetres
d'aquest.
Ah, mira.
Travessant l'Atlàntic
a l'altre cantó,
al centre d'Àfrica,
en un estat
que és el Txat,
T-X-A-D,
en una ciutat
que es diu
Koumogo,
Koumogo,
que està pràcticament
al sud,
al costat
de la frontera
de la República
Centroafricana.
I a l'altre cantó
tenen també,
el cantó
oriental,
tenen també
el sudan.
El Txat
és un país
enorme,
tots els països
africans
generalment
són enormes,
molt grans,
comparat amb els europeus,
i aquí
estan treballant
ja
en un nivell
més avançat
del progrés
partint
de la base
de la pobresa,
també.
Llavors,
aquí el projecte
és per poder,
a través d'una entitat
que es diu
DIDEC,
que també és una entitat
que treballa
en mans unides,
a nivell d'escoles,
o sigui,
ja han passat
del nivell primari
que dèiem abans,
de la oaxia,
dels serveis bàsics,
dels serveis bàsics,
amb un nivell
més alt
que és
l'ensenyament.
I han fet
una escola,
han fet
una escola
entre
la població
que ho mou.
Sí.
Ara bé,
aquesta escola
té moltes carències,
perquè li falta
sostre,
li falten
latrines,
li falten
equipaments,
i hi ha 200 alumnes
en una escola
d'aquest tipus
com aquesta
que estan allà.
Sí.
Però es tracta
també
de conservar
els 15 professors
que treballen
en aquestes condicions
allà
i també tenen,
a part d'això,
la importància
que té
és que tenen,
a part de l'escola,
a part dels 15 professors,
tenen 153
educadors,
del qual
el 9%
són dones
que reben
processos
de formació
que voldrien dir
l'educació
primera
per poder
anar
a cursos
reglats
escolars,
és a dir,
formació
de les necessitats,
de tractar
les necessitats
bàsiques
de la població.
El que fan
els de la guajira,
doncs aquests
són els que
també ho fan
aquí
a
Comogo,
al xat.
llavors,
entenc que el que es vol
és millorar
aquest centre
d'educació
que va obrir
i suposo que
s'hi volen construir
més aules
o
donar més
suport
als professors.
tot plegat
i també
és molt important
la construcció
d'electrines.
Tractar
les aigües
grises
és una de les coses
més elementals
i bàsiques
per fer funcionar
un centre
i això també
es farà,
es farà.
D'acord.
i tot
és a base
d'aquests països
tan grans
que
és a base
de projectes
que poden
anar endavant
però també
no l'oblidar
una cosa
molt important
tant
per la guajira
com
pel xat.
I amb això
ja haurem
d'acabar,
Jesús,
que si no
ens quedem
sense temps.
Només volia dir
que si els països rics
duguessin
una part
de la seva renta
als països
amb inversions
a la pobresa
ja es podria
mitigar.
És a dir,
invertir
en aquests països
sobrant
el capital
que tenim
als països rics
podríem eliminar
les migracions
i la pobresa
també.
Per tant,
una crida
a que els països rics
facin aquest pas
que a més
és una justícia
i una ètica
necessària
avui en dia.
Totalment.
Molt bé,
doncs
l'Angelina
ens vol comentar
una última cosa.
Digues,
Angelina.
Sí,
donar-vos les gràcies
per tenir aquest espai
i poder fer-ne
difusió
i us convidem
tots
a que vingueu
el proper dia 16
a les 8
al vespre.
Com més serem,
doncs
posarem
el granet
de sorra
per poder
solucionar
totes aquestes
deficiències
que tenen
i necessitats
que tenen
els altres països.
Molt bé.
Doncs gràcies
als dos,
que vagi bé,
que tingueu bon dia
i ja ho sabeu,
animem a la gent
a anar al sopar
de la fam
el proper dia 16 de març.
Que vagi bé.
Molt bé.
Adéu.
Adéu.








adéu.
Lady
Ara són les 11.40.
Comencem amb l'espai que porta l'arbre a Gulló.
Ara mateix són, com hem dit, 11.40.
Comencem amb ell, 75 anys d'història viscuda.
Hola, molt bon dia, arbre.
Bon dia.
Avui parlarem concretament d'aquells fets més destacats
que van tenir lloc a la dècada dels 70,
concretament dels 70 i 80.
Arbre, tot això està dins del marc de la Guerra Freda.
Sí, que uno apren dia a dia,
perquè jo era un jove, com sempre ahir,
per això he començat pel tema de l'objecció de consciència,
era un jove, m'havia format,
m'estava formant en la no violència activa,
llegint a Gandhi, llegint a Martin Luther King,
sobretot, vivint,
havent viscut, com hem parlat en altres programes,
la mort d'ell, l'assassinat de Martin Luther King,
i tot, que ja hem parlat en l'altre lloc.
Per tant, jo optava per la no violència.
Llavors, existeix una cosa que es deia la mili obligatòria,
que anava a tothom.
A més, la gent, en el temps,
no és que jo ho sabia de llavors,
després, en el temps,
d'una compte,
que estaven aterroritzats pel franquisme,
fins i tot tenien fills,
molta gent,
que eren una mica de tendència molt sensible,
i en la mili es reforçaven,
es feia bullying,
i les famílies tenien vergonya.
Fins i tot algunes van suïcidar,
i les famílies tenien vergonya.
I jo vaig optar per dir,
no, no, si jo vull ser no violent,
no vull aprendre a utilitzar armes,
i això es diu objecció de consciència.
Jo era un treballador
en el torn,
torner,
i vaig optar per això.
I aquesta lluita va començar.
Va començar,
diguem,
més forta,
en l'any 71,
entre el PPB1,
que va entrar al gener,
que ja portava una preparació prèvia,
portava un moviment europeu
que la recolzava,
i jo,
al maig,
vaig entrar,
i vaig connectar amb ells,
i em vaig enterar
que sortia objecció de consciència,
un parell de mesos abans.
No,
fins llavors no sabies exactament
què era això de l'objecció de consciència.
No, no,
jo no ho sabia.
Jo era un treballador,
de la torner.
No ho sabia.
tenia la convicció ferma i forta
que no volia aprendre a matar,
i així ho vas dir.
I va començar una lluita llarga
que va acabar 30 anys després,
en el final del servei militar obligatori,
en la lluita dels insumissos,
en democràcia,
i governant el PSOE.
en total més de mil anys de presó
hem patit
jovens,
en el qual hi era un drama,
perquè ja la meitat de la
Ieva
ja no volien anar a l'Emili,
i van crear un problema d'estat
enorme.
I un problema de consciència d'estat.
De fet,
es van fer un programa fa un any,
o un parell, no,
Arbre?
Sí, sí,
es va fer un programa,
m'han entrevistat en TV3,
si van fer un programa.
Estem fent un resum molt atapeït,
la gent pot consultar a Bibliografia,
que seria el bo.
Després jo també vinc del món obrer,
ja he dit,
jo ara torna,
jo vinc del món obrer,
i aquí vas formar part,
treballava en la construcció,
i vas formar part,
i van fer les comissions obreres
clandestines en Hospitalet,
i era el secretari d'actes,
i vas poder assistir,
a la formació de comissions obreres
en la clandestinitat
en l'església
de Sant Josep d'Hospitalet.
Ah, mira.
L'església estava tancada,
la gent estava citada en un parc,
que diu,
el parc de la SERC,
que se li diu que està molt a prop,
i anava una gent que el buscava,
no,
tu no sabies on anaves.
D'acord.
Funcionava d'aquesta manera.
Ostres.
I llavors anaven,
anaven els encarregats
de portàtea,
anaven per grups,
durant un llarg
d'una hora,
anaven buscant grups de dos o tres,
i per una porta lateral
s'obria la porta
i passaves a dintre.
I ahir va,
jo vaig anar delegat
de la construcció,
perquè era secretari d'Hospitalet.
Ja havia passat
en l'estatal,
en les comissions obreres estatals,
en Sant Medir.
Ah.
En Sant Medir s'havia fet,
en Santa Eulàlia.
Aquesta era en Sant Josep
d'Hospitalet,
també, per cert.
Era molt prop d'on vivia jo,
que era a Can Serra.
també era del mateix tinglau,
les portes principals tancades,
la gent venia de tota Espanya,
el problema en aquest cas
és que, claro,
això era realment cantat,
perquè venien tots els líders
de tot l'estat,
de totes les empreses importants,
molt perseguits per la policia,
venien tots a Barcelona,
i, claro,
encara que estiguessin al carrer
i no sabien on anaven
i anaven a buscar-los
per entrar a una porta
ara,
el govern es va enterar,
en el cas
de les comissions obreres generals.
Els camps d'Hospitalet
no es van enterar,
per sort.
Sí, sí.
Van poder fer l'assemblea
i formar la comissió de obreres.
L'assemblea, clar,
de comissions obreres.
I que jo estava allí.
I era una època
en què,
de l'any 80,
78, 80,
en què la SEAT sortia,
sortien caminant des de la SEAT,
4.000, 5.000 persones,
i arribaven a la plaça d'Espanya
i eren 30.000, 50.000, 60.000.
S'anaven integrant.
Sí, sí.
Integrant gent.
Jo he estat,
i no una vegada,
i una altra, i una altra.
Per tant,
l'estat tenia un problema molt gros,
en general.
Al final del franquíme
tenien un problema molt gros.
La sublevació que creixia
era molt forta.
Tinc que córrer
i passar.
Assemblea de Catalunya,
que és importantíssim,
que té de gran
l'Assemblea de Catalunya,
que va lograr unir
a tot el moviment opositor
que estava per la democràcia.
Estatut d'autonomia,
llibertat, amnistia
i Estatut d'autonomia.
I que formava,
el que després de votar,
era més del 80%
de la població
en Catalunya.
Sí, sí.
Era l'Assemblea
de Catalunya.
Dretes,
esquerres,
tots els partits.
Sí, sí.
Allí també estava bé.
Va convocar
grans,
grans concentracions
com l'1 i el 8 de febrer.
Sí.
que jo vaig estar
l'1 i el 8 de febrer.
Com recordes
aquelles dates, tu, Arbra?
Sí, jo recordo
perquè va ser
dues setmanes seguides
com un moment
de conquesta enorme
perquè es va fer
una estratègia
que els cotxes
feien de tanca
i no deixaven passar
els cotxes
de la policia.
Ah.
I on es posaven els cotxes?
Als carrers?
Els cotxes
estaven a la carretera
i volquera
ja va haver
l'entrada
de tal, tal.
I va passar l'1 i el 8.
i van agafar tal cabreu
van agafar tal cabreu
que van estudiar
hasta militarment
que això no tornes a passar.
Uf.
I van fer brigades
de motoristes
per poder colar-se
per les voreres
i tallar.
I l'1 de maig
següent
que es va tornar
intentant
no es va poder fer.
Ja.
Que a mi m'han detintre
per cert
i van detintre
mils de persones
xirinats també
i va ser la nit
de
de les tortures.
Ostres.
Carà.
Va ser un dia
que hasta
xirinats
va ser torturat.
Que això
tenia un prestigi
internacional
perquè allà
estava
en la model
allí
tot el dia
i anaven
gent
de tot arreu
a mirar-lo.
Però aquell dia
també el van detindre
i també el van torturar.
A mi
no em van torturar
perquè
era
estava en llibertat
provisional.
Vale.
Havia fet la condena
de tres anys i un dia.
Sí.
La segona condena
no em vas presentar
i em vas presentar
el 76
i estava en llibertat
provisional
del
del jutjat
militar.
I els militars
tenien prohibit
torturar.
havien prohibit
els castis fiscis
a l'any 70.
Vale.
O sigui que
per uns anys...
Estaven dividits
pel Consell
Vaticà II
els catòlics
que s'ho creien
en el Vaticà II
la democràcia
i els
fascistes
fascistes
que n'hi haven.
Ostres.
I a mi
em tocava
i a la una de la nit
em van traure
de la cel·la
perquè em van dir
agafa el colxó
i un
i un militant
que era
d'Iran
se li va ocórrer
entrar en una manifestació
que a més
tiraven compte
el molotó
que estava
en la pera
a mi
aquí sí que
el van torturar
i el van traure
el primer
que jo
i va tornar
a fer pols
i em va explicar
què tenia que fer
i tu a les mans
a les parts
ràpidament
que és el primer
que el castigaran.
Ara si li diuen
que agafa el colxó
vol dir que te'n vas.
Ostres.
I a la una de la nit
em va dir
que agafa el colxó.
O sigui,
jo va ser l'únic
allí que va sortir
de tal.
Digue'm.
i aquesta vegada
no es va poder fer
però el 1 i el 8
va ser mític.
La gent tenia
una il·lusió tremenda
trobar 50.000
80.000 persones
en l'època franquista
recient
que havien fusillat
havien matat
el Salvador Puig Antic
i els altres
uns anyets abans
i el deliqüent
i el 75
i tal
a més
eren histèrics
perquè a mi
el comissari
de la via
de la via
laitat
del CEP
em va dir
nano
quan t'agafes
ara la persona
vaig a portar
caldo.
Ostres,
això et va dir?
Sí,
em va dir això,
sí.
Que et posaria
caldo?
Que em posaria
caldo,
saps?
Sí,
sí.
I clar,
jo repien
el que va dir
de poleg,
estigui en lluitat
provisional
del Coloma Gallegos
que és el capitat general.
I el tio,
oh!
Bueno,
llavors ja...
Va dir,
oh,
doncs bueno,
el portarem a la via
laietana
que estàvem en les CEPs
que ara és el que l'ocupa
la comissaria.
Esta lluita
va posar
en entredidia
el franquisme
i va vindre
la transició.
L'època
una mica...
Digam,
eh?
I la transició
què va passar?
Que era un xantatge
que deia
el teu la Constitució
continua la dictadura.
Sí,
una mica entre la espasa
i la paret,
potser et vas sentir.
Va haver-hi gent
que no s'ho van creure,
jo sí,
m'ho vas creure
i estic a penedit,
però la vida
està això,
eh?
D'estar penedit
o no estar penedit.
Sí,
perquè nosaltres
la volíem era
que fes un referèndum
sobre el sistema,
si volem monarquia
o si volem tal
i què volem
en Catalunya.
Llavors,
no es reclamava
la independència,
es reclamava
un estatut d'autonomia
com cal.
Clar.
I...
Això va ser
l'època
una mica
de la transició
de la Constitució
del 78.
Sí,
i per això
t'he posat aquí
en la resum,
no era això company
pel que va sofrir
i morir tanta gent.
Perquè jo,
clar,
l'any 81
ja me vaig sortir
del PSU,
que havia entrat
perquè estàvem partidari
de la reconciliació
nacional,
tal,
i tenien que fer.
Va bé,
era el gran partit
que havia lluitat,
molta gent
havíem estat
ahí
i a les comissions
oberes
estava,
va passar encara
molts anys
a les comissions
oberes
també,
i no,
em vaig adonar
a compte
que jo
per anar
a xeringuito
a vendre
cerveses,
per combatre
en les eleccions
i guanyar
més llocs,
per tal,
em vaig de
sebre ja
en l'any 81.
Caram.
Ja em vaig de sebre.
I et vas marxar
de...
Vas marxar
del...
No de la lluita,
eh?
No, no, no,
del partit,
com si diguessin.
Sí, sí, sí,
del partit.
Diguem,
fem alguna pregunta
respecte,
perquè vaig córrer en tot.
No,
jo tinc alguna pregunta,
sí,
perquè precisament
a Arbre aquests dies
s'ha sentit
a parlar molt
de tot el tema
de Salvador Puig Antic,
no?
Va morir precisament
un 2 de març
de l'any 1974
i s'han celebrat,
doncs,
bueno,
s'han recordat
aquests 50 anys
del seu afusellament,
de la seva mort.
Tu com vas viure
aquest episodi?
No em van deixar
els companys
que han anès
a les manifestacions
que eren molt perilloses
perquè eren
totalment reprimides
i de tal
perquè estava
en llibertat professional.
I em van dir
no, no,
no em van deixar.
Això és de la disciplina
que va així.
Ja recorde
la marxa
per la llibertat
que va fer
el moviment
dels xirinans
en Tarragona,
que va allà a Tarragona
i estava allà
en la rambla
de Tarragona,
per cert,
i que també
va ser molt
reprimida.
Tu quina edat
tenies,
més o menys,
amb el tema de Salvador?
25 anys.
25 anys.
He sortit de la presó
en 23.
D'acord.
24, 24.
Tu havies sentit
a parlar
de la Mil?
De la Mili?
No, de la Mil.
M-A-I-L.
Del Mil.
Sí.
Bueno,
ell pertanyia
a un grup
que es deia
el Mil,
però
els delictes
que en teoria
havia fet
no eren delictes
de matar a ningú.
El van acusar
d'haver
d'assassinar
un i és fals.
Sí.
Ell no estava
allí en aquell moment.
S'ha demostrat
posteriorment.
Aquest és el gran drama.
Que necessitaven
donar-ne això
i el van.
Una cabeza de turc,
no?
Una cabeza de turc
i el van agafar.
Podien haver-li posat
15 o 20 anys
de presó
i haver estat
a la...
haver-ha sortit
de l'amnistia
del 77,
ja està.
Però no, no.
Ells volien...
volien...
Tenien necessitat
el moviment feixista
que es sentia dèbil
i es sentia
d'espantar.
Nosaltres es creueren
la repressió.
Sí, sí.
I volien acabar.
Doncs això de Tarragona,
eh?
Sí.
No sé que se n'acaba el temps.
Estava allí
en la Rambla
de Tarragona.
Havíem anat
a l'autocars
de diferents llocs
clandestins
per fer...
perquè passava
aquell dia
per Tarragona
la marxa
per la llibertat
aquesta.
i policies
policies
a centenars.
Sí?
Oh.
A centenars.
I un senyor
americà
Sí.
parlava molt bé
el castellà
en un
trage de pana
que ara ho recordo
trage de pana
per parlar amb mi
però escolta
perquè tal
que no sé què
i em deia
però
perquè
la lluita
i tal
i hi ha aquí
grups d'extrema esquerra
i no sé què
i dic
d'acord?
Nosaltres som partidari
de la democràcia
si volen venir
això és pacífic
i està convocat
o pacífic
si volen venir
que vinguin
i això
pujava
pujàvem
per a l'escala
tots els policies
i es tenia
ja a 10 metres
i dic
mira senyor
a tu no faran res
policia
i americà
però a mi
me posaran a caldo
i em vaig tirar a córrer
saps?
em vaig tirar a córrer
també
saps?
En cas que no
que no t'agafessin
no?
No?
Que
que no no
que no
que m'havessin agafat
a mi
home
el tio
el tio no l'havessin agafat
hi ha un on els anys
pensa
estos eren
eren periodistes
o eren de la CIA
que estaven
o de les dues coses alhora
sí
sí
que no sé
molt bé
doncs escolta'm
Arbre
et sembla si
acabem-la
amb aquests
3-4 minutets
que queden
de la secció
escoltant
la cançó
de Lluís Llach
de
a veure
el títol
aquí el tinc
sí
Companys
no és això?
Exactament
doncs va
això reflexia
la meva
sensació
l'any
a l'acabar
la dècada del 80
per això
doncs vinga
deixem aquest tema
de Lluís Llach
per acabar la secció
Arbre
moltíssimes gràcies
per haver passat avui
aquesta estoneta
aquí a Ràdio d'Esvern
i t'esperem
per la propera dècada
pels propers anys
que toquen
quin dia seria?
doncs no ho sé
ho consultem
però mira
fes el 18
que és quan faré 75 anys
és simbòlic
vinga
doncs deixem
de moment
aquesta cançó
de Lluís Llach
va
molt bé
adeu Arbre
adeu
no era això
companys
no era això
pel que varen morir
tantes flors
pel que varen plorar
tants anells
potser cal ser volents
volents altres cop
i dir no amics meus
no és això
no és això
companys
no és això
ni paraules de pau
amb garrots
ni el comerç
que es fa amb els nostres drets
drets que són
que no fan
ni desfant
nous barrots
sota forma de lleis
no és això
companys
no és això
ens diran
que ara cal
esperar
i esperem
ben segur
que esperem
és l'espera
dels que no ens aturarem
fins que no
calgui dir
no és això
niça
Rock
concerza
i
保quil
de
social
existe
satán
셋
etc
la
se
Twitter
marketing
情况
aos
food
sen
past
temp
水
isn
Prayer
ana
cor
上
ح
Avui ens han deixat sols, us informa Joan Bota.
En marxa, la Comissió de Justícia del Congrés
que ha de debatre i aprovar la llei d'amnistia
acordada pel PSOE, Esquerra i Junts, el PP i Vox
han intentat que no prosperés l'admissió a tràmit de la norma.
Madrid, Denis Sánchez, bon dia.
Bon dia. El PP s'ha queixat que no han tingut temps
d'estudiar les esmenes i han demanat suspendre la sessió.
Sentim cuca gamarra, portaveu dels populars.
Ante una ley de esta trascendencia,
de la que hemos tenido conocimiento,
como le digo, extraparlamentariamente,
que debe tener un calado bastante profundo,
que menos que desde la mesa se ampare a todos los diputados,
y no me refiero solo a los de este grupo, me refiero a todos,
para que puedan disponer del tiempo suficiente
para poder ejercer nuestro derecho.
La mesa s'ha retirat 40 minuts a deliberar
i finalment s'ha imposat la majoria progressista
per tombar les pretensions del PP,
però també de Vox de boicoteixar.
La sessió, un cop acabat el debat que ara està produint,
s'aprovarà el text final de la llei d'amnistia
que la setmana que ve passarà al ple del Congrés
per ser ratificat definitivament.
Dani Sá y de Hà Catalunya, Ràdio Madrid.
Junts i Esquerra s'enganxen a l'hora de valorar els canvis
que s'han fet a la nova llei d'amnistia.
La portaveu dels de Carles Puigdemont al Congrés,
Míriam Nogueres, treu pit que la nova versió
emmarca el delicte de terrorisme dins els estàndards europeus
i no basant-se en el Codi Penal espanyol.
En canvi, per la número 2 d'Esquerra, Marta Rovira,
aquesta modificació és cosmètica
perquè el primer text es va votar ja
tenint en compte la normativa europea.
La sentim totes dues en declaracions
al matí de Catalunya, Ràdio.
A la llei que es votava el 30 de gener
no estava definit això.
Terrorisme quedava en el marc del Codi Penal.
L'Espanyol, per tant, quedava en mans
de la imaginació i l'afabulació de la judicatura.
El que ha canviat a la llei, per nosaltres,
és molt estètic.
Però, escolti, al final ha de ser una llei de tothom
i per a tothom.
Més notícies, Sara Riera.
El govern flexibilitza les restriccions
per sequera a la pagesia
i ordena l'entrada a la fase 2 d'emergència
per 12 municipis de l'Alt Empordà
on el consum diari per evitar ni dia
passa a ser de 180 litres.
Palau de la Generalitat, Montse Poblet.
La Comissió Interdepartamental de sequera
obre excepcions a l'obligació de reduir
el 50% del consum d'aigua
a les granges que estan en emergència.
Les que es dediquen a la reproducció
no hauran de complir amb aquest requisit
i a les granges d'engrés
se'ls permet reposar el 100% als caps de bestiar
si no ho fan immediatament
després de la matança
si deixen uns dies les granges buides.
Pel que fa al REC,
la reducció d'un 80% en emergència
deixarà d'aplicar-se als cultius llanyosos.
Patrícia Plàja, la portadora del govern,
parlava així de les decisions preses.
El govern garanteix que cap pagès
ni cap pagèsa hagi d'abandonar la seva activitat.
S'ha definit una flexibilització,
que en direm quirúrgica,
del pla especial de sequera
que permet donar resposta
a les demandes de la pagèsia en el temps immediat
i respectar a l'hora
l'abast de les restriccions en marxa.
I el Departament de Justícia
volíem dir que fa una aposta
pel règim obert dels interns
i per això posarà en marxa el 2026
una nova presó a la zona franca de Barcelona,
una macroinstal·lació
que podrà llotjar 800 penats en semillhibertat.
Zona franca de Barcelona, doncs, Maria Núria Rebella.
Hola, bon dia.
Són 13.000 metres quadrats
que ara ja té alçada l'estructura
i els forruixats dels quatre pisos
acabats un disseny sense murs ni reixes
perquè els interns que estaran aquí
estan a tocar de la llibertat.
Aquesta és la proposta del departament
que dirigeix Gemma Hubassar
d'arribar a aquesta fita en quatre anys.
Un objectiu que és un objectiu ambiciós,
però que és un objectiu que creiem
que és possible,
que és assolir un 30% de tercers graus.
Actualment, un 25% dels reclusos
estan en règim obert.
Maria Núria Rebella, Catalunya, Ràdio Zona Franca.
I el que ara sentireu és la nova campanya
del Servei Català de Trànsit
per conscienciar sobre els riscos
de l'alcohol i les drogues al volant.
A més dels anuncis de dos vehicles funeraris
que recorreran Catalunya amb el lema
del del cotxe 00,
aquesta campanya que vol conscienciar
sobre els problemes de conduir begut.
Ens omplia des de Barcelona, a la Marriera.
Bon dia.
Trànsit aposta clarament per una campanya impactant
per tal que la societat deixi de normalitzar
el consum d'alcohol i drogues
que afecta un de cada tres accidents mortals
a casa nostra.
Ho ha explicat el conseller d'interior,
Joan Ignasi Helena.
És una campanya dura,
és una campanya impactant.
Té aquesta vocació,
que és d'arribar, d'impactar,
de fer-nos pensar sobre aquesta realitat.
A més de l'anunci,
dos vehicles fúnebres
amb el lema de la campanya
i una gran corona de flors
recorreran tot el país
per fer arribar el missatge.
Marriera, Catalunya Ràdio Barcelona.
Esports Marcos García.
El Barça femení juga avui a Sant Mamès
a l'anada de les semifinals
de la Copa de la Reina.
Carola Ingrèiem està disponible
després de l'aturada de les seleccions
i també han entrat a la llista
el Barça femení Alexia i Rolfo
a les 7 del vespre per TV3
a Sant Mamès Atlètic Club Barça.
A l'anada de l'altre semifinal
Atlètic de Madrid 1,
Reial Societat 1.
El Barça acaba de preparar avui
el partit de demà
a Montjuïc contra el Mallorca.
És partit de Lliga.
D'aquí una hora roda de premsa
del tècnic Xavi Hernández.
Encara en futbol,
el Madrid i el Manchester City
classificats per als quarts de final
de la Champions masculina.
A l'Euroliga de Báscat,
València-Barça a dos quarts de nou
amb transmissió a l'App de Catalunya Ràdio
i també a la plataforma 3CAT.
Encara en Báscat,
a l'Eurocopa femenina,
l'Uni Girona juga a les 6
a la pista del Besictes
a l'anada de les semifinals.
I Rafa Nadal i Paula Padosa
renuncien a jugar
al torneig de tenis d'India Wells
per problemes físics.
Fins aquí les notícies.
A Catalunya Ràdio hem trobat...
...de Sant Just.
Bon dia,
passen 6 minuts a les 12.
Us informa Mariona Salles Vilanova.
Ja estan disponibles
per a consulta
els plànols dels mòduls provisionals
del nou Institut Escola de Mas Lluïa
de Sant Just.
Aquesta informació s'ha incorporat
a les facs actualitzades
del centre educatiu,
facilitant així a les famílies
un millor coneixement
de les instal·lacions
que els acolliran properament.
El nou Institut Escola,
que s'ubicarà provisionalment
als mòduls situats
al carrer Narcís Montoriol,
comptarà amb dos mòduls
interconectats.
Aquests espais inclouran
6 aules de 45 metres quadrats
cadascuna,
una aula petita
per a desdoblaments,
una ampla sala polivalent,
una sala per a mestres
i un menjador.
Aquest centre educatiu
iniciarà les seves activitats
al curs 2024-2025
amb dues línies d'infantil 3
i es preveu
un creixement progressiu.
L'ubicació definitiva
de l'Institut serà
al carrer Maria Montessori
en una zona del barri
destinada a equipaments.
La direcció del nou Institut Escola
estarà a càrrec
de Sergi Rico Garcia,
que ha dirigit
durant 8 cursos
l'Escola Pau Casals
de Sant Joan d'Espí.
L'agrupació fotogràfica
de Sant Jús
inaugura l'exposició
Bolets
el pròxim 11 de març
a la Vagoneta
a les 7 de la tarda.
Una exposició
que està dins del cicle
d'exposicions mensuals
de l'agrupació fotogràfica
i que mostra
diferents fotografies
de Bolets
a través de les lents
de Carmen González,
Juan Vargas,
Javier Herrando
i José Luis Pazos.
Durant la inauguració
aquests artistes
compartiran amb els assistents
els detalls
sobre la tècnica utilitzada,
la recerca
de les localitzacions
i l'enfocament únic
que han donat
a les seves obres.
A més,
proporcionaran consells
d'inspiració
per a animals visitants
a explorar la muntanya
i capturar
la seva pròpia fotografia
perfecta
al món natural.
Bolets
estarà obert
al públic
fins al 31 de març
i l'entrada
és lliure
i oberta a tothom.
El Casal de Joves
de Sant Jús
organitza la festa
del semàfor,
una nit de música
i entreteniment
per a menors d'edat
el divendres 15 de març
de dos quarts d'onze
de la nit
a tres de la matinada.
La nit
estarà amenitzada
pels i les joves
participants
del curs trimestral
de disc jockeys
del Casal de Joves.
El preu
de l'esdeveniment
encara està per concretar
i no serà necessària
cap inscripció prèvia.
L'esdeveniment
està organitzat
conjuntament
pels joves de Sant Jús
i el Casal de Joves.
I això ha estat tot.
Tornem amb tota l'actualitat
Sant Jús tenca
a l'informatiu complet
de la UNA.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
.
Fins ara.
.
.
Fins ara.
.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
.
.
Fins ara.
.

.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
Les 12 i 11 minuts començarem ara l'espai de teatre
amb la Maica Duenyes.
Això és espectacle amb Maica Duenyes.
Vinga, hola Maica!
Bon dia, bon dia i bona hora.
Bon dia i bona hora.
Com ha anat la setmana? Bé, molt bé.
Sí, sí, sí, jo i tant.
Nosaltres també estem molt contents, la gent de Lluís Teatre,
la companyia d'aquí de Sant Lluís, companyia teatral,
perquè estem fent bolus amb el Soy Machado,
que és la vida i l'obra d'Antonio Machado, evidentment.
i, bueno, a tot arreu que anem...
Agrada molt, no?
Un èxit increïble.
La gent s'emociona, algunes persones ploren,
les altres, bueno, una cosa...
Què feu durant l'espectacle?
Sense desvetllar per la gent que voldrà venir-vos a veure?
Què durà? Més o menys una hora i mitja.
Una hora i mitja, però què feu en el sentit de com plantegeu l'espectacle?
Ja, s'explica la vida d'Antonio Machado en primera persona, diguem-ne,
ell explica la vida en primera persona,
després, conforme va explicant la vida,
se'n van dient poemes d'ell, interpretant poemes,
i després cantem.
No, mira, una mica de tot, no?
Cantem amb música en directe,
i sí, sí, és molt, agrada molt.
I, curiosament, el tornarem a fer aquí a Sant Lluís
perquè ho vam estrenar abans de la pandèmia
i com que està tenint tant d'èxit fora de Sant Lluís,
doncs ho tornarem a fer aquí, el dia 22 d'aquest mes de març.
Molt bé, el dia 22 de març, eh?
Sí, que la gent ho pot dir.
Amb motiu de...
O sigui, el dia 22 és divendres,
però també és el motiu del Dia Mundial de la Poesia, no?
Sí.
Que és el dijous, en penso.
És el dijous, dia 21, sí?
Exacte.
Va ser quan la Unesco va dir
el dia 21, Dia Mundial de la Poesia.
Doncs, aprofitant això del Dia Mundial de la Poesia,
doncs farem nosaltres una altra vegada aquí a Sant Lluís
el Soy Machado.
Molt bé.
O sigui que la gent que no el va veure per primera vegada
té una altra oportunitat,
perquè ja digués, va estrenar abans de la pandèmia.
I estem contents d'això, la veritat.
Molt bé.
Però, bueno, a veure,
ara ens estem proposant...
Bueno, no, no ho dic perquè és una tonteria, però...
Bueno, però a què feia referència?
Al grup de Just Teatre?
Sí.
No, ens agradaria molt...
Sí.
Ens agradaria molt...
Us agradaria molt?
Anar a Colliura.
A Colliura?
Ah, bueno, clar.
on va morir ell i on té la seva tomba, no?
Clar, home, seria molt significatiu, la veritat.
Sí, sí, perquè ja que ens està donant tant d'èxit, no?
Sí.
Doncs allò de fer-li un homenatge a nosaltres,
personalment a ell, davant de la seva tomba.
Escoltem-te'n recordes que l'altre dia vam parlar de l'obra Cacòfani?
Sí.
Que l'Espanyol es va queixar, el futbol, l'equip de futbol de l'Espanyol es va queixar perquè en l'obra s'explica...
Bueno, doncs resulta que tot això ha servit perquè aquesta obra, Cacòfani, doncs tingui les entrades esgotades cada dia.
Ostres!
Mare meva!
O sigui que una cosa, doncs mira, ha anat bé per un i molt malament per altres.
Això sempre passa, eh?
M'ha fet gràcia perquè, clar, la gent veu que hi ha polèmica...
I llavors s'interessa, no?
I llavors s'interessa, no?
Bueno, després també volia comentar que tu te'n recordes que fa molt, molt, molt, molt, molt de temps,
l'ho de l'Assaig, l'ho de Julián Assange.
Julián Assange, sí.
Sí, te'n recordes?
De la polèmica que va haver i tal.
Doncs també ara es farà una obra que parla justament de tot això.
Jo crec que és interessant, tot i que les últimes notícies que jo tinc, no sé si són les últimes,
però les últimes que jo tinc és que a Anglaterra, que és on estava, diguem-ne, divina ara,
té la intenció d'extraditar-lo al seu país.
I, evidentment, si això passa, doncs, bueno, ho passarà molt malament.
Sí, sí.
I és una mica trist parlar d'aquest tema perquè realment ell l'únic que va fer és periodista.
Sí.
I, per tant, posar tot el que sabia...
Bueno, va publicar, no?, a Wikileaks, uns documents que...
Exacte, exacte, però és periodista, vull dir que no va fer, jo crec que no va fer res de dolent,
però, bueno, no entrarem en aquesta guerra.
Bueno, va filtrar documents de diaris de la guerra d'Afganistan, de la guerra de l'Iraq...
Doncs, està, ja dic, el govern d'Anglaterra d'estar pensant que sí que el pot extraditar,
amb la qual cosa, pobre home, ho passarà malament.
Sí.
Una altra notícia que volia comentar és que el molino, la sala al molino, de sempre, de tota la vida,
tu te'n recordes que fa anys, perquè ho vam dir aquí en aquest programa també,
quan va tancar el molino, tota la roba que hi havia allà, que hi havia roba preciosa...
Bueno, clar, dels espectacles i tot, no?
En Joan Tons, en Joan Tons, en vestit de nit, en fi, una roba magnífica,
la van posar al carrer, la van llançar al carrer, va ja.
La van llançar?
Sí, que jo, en aquell moment, vaig dir, aniré a buscar alguna cosa,
però després, al final, no vaig anar-hi, no?
Però, bé, doncs el molino fa anys que està tancat, evidentment,
i ara ha sortit a concurs.
I llavors, els que pertenen,
els nous propietaris, diguem-ne,
que encara no hi són, evidentment, perquè està en concurs,
s'han de fer càrrec de fer el molino com a espectacles, diguem-ne,
però també un punt de gastronomia,
és a dir, un restaurant o un bar de tapes, en fi,
que tingui una gastronomia, també,
i també un punt de tallers o coses d'aquestes vecinal,
per als veïns.
Per als veïns?
Per als veïns, sí.
O sigui que, bueno, sí, la gent que agafa el molino...
Com un centre cívic.
Com un centre cívic, exacte.
Sí, ah, mira.
Tu ho has dit, sí.
O sigui, o existeixen, diguem-ne,
que facin gastronomia, o sigui,
que hi hagi un espai per...
Que hi ha lloc per prendre alguna cosa.
Clar, això està bé.
I que els veïns puguin disfrutar d'aquest espai.
Clar, està bé.
M'ha semblat molt bona notícia, la veritat.
Sí, sí, sí.
I després també volia comentar una cosa,
perquè l'altre dia ja saps que el grec ja està en marxa, no?
Sí, ja està...
Ja...
Sí.
Hòstia.
Home, comencen a treballar molt abans que comenci el grec.
No, no, no.
Clar, s'han de provar les coses.
L'altre dia em van filtrar una notícia.
Oh.
Que busquen gent voluntària.
Oh, mira.
Vull dir, sense cobrar.
Ja, ja, clar, clar.
Voluntaris, per un espectacle que durarà 24 hores.
Oh.
Si algú vol enganxar-se, doncs ja sap que ha d'anar a la Virreina,
que és on estan les oficines del grec,
i apuntar-se allà, per si volen.
Per fer de voluntariat allà al teatre grec.
Exacte, 24 hores.
24 hores.
Recordem que és el mes de, normalment, juliol, no?
Comença a finals de juny, sí.
Finals de juny.
Finals de juny, sí.
Val, val.
Però és fantàstic, eh, la veritat.
I després, una bona notícia, també, de teatre,
és que a l'OF de la Villarroel,
que fan coses molt xules,
feia un cert temps que no feien res,
penso que des que van fer...
Bé, fa temps que no feien res.
Doncs a l'OF de la Villarroel recuperarà unes obres de teatre molt xules.
Ja parlarem aquí, en el moment que es posin a la venda i que s'estrenin.
Una és d'Opalant.
Sí? Ah, mira.
L'Arta és Dirty Boys,
que era magnífica.
De d'Opalant n'he sentit a parlar mai,
que, bueno, d'Opalant l'he vist anunciada, d'Opalant.
Sí, sí, sí.
I després, faran també a Fuego.
O sigui, que a l'OF de la Villarroel estan recuperant obres que, en realitat,
és que val la pena, eh?
Val la pena.
En el Teatre Acadèmia estan fent... no l'he anat a veure encara, eh?
Però ja ho dic aquí perquè ho sapiguen.
La veritat de la mentida.
Ah!
És una obra... és una comèdia sentimental, una comèdieta, de Florian Seller i es pot veure al Teatre Acadèmia.
Ah, mira.
I jo crec que val la pena perquè, bueno, crec que està bastant bé, la veritat.
Sí.
Què més tenim?
El Pep Tossard, també podem veure el Teatre Romea,
que feia molt de temps que no el vèiem damunt d'un escenari, el Pep Tossard.
Pep Tossard.
I és un magnífic actor.
Sí.
I està interpretant, a més, un personatge magnífic, que és el Thomas Berger.
També haurem d'anar a veure-ho, a veure què passa.
Mira, jo parlant d'anar a veure, vaig anar d'un regal que em van fer a veure la Trena, Maica.
Ah, molt bé, guai.
Sí.
Em va sorprendre molt.
És molt bona.
A cap a bo, òbviament.
És molt bona, molt bona.
Sí, sí.
I a més a més tenim una veïna aquí.
Sí, a la Clara Segura.
A la Clara Segura, sí.
Et va agradar molt?
Em va agradar molt perquè, sí, em va sorprendre molt com el format aquest de les tres actrius
que van entrant i sortint i canviant de personatge, tot molt ràpid.
i molt, o sigui, va ser bastant llarga, però no se'n va fer llarga.
No, no, no, a mi em va agradar molt quan la vaig veure.
Potser, potser, potser, torno a anar-hi, mira.
Perquè, bueno, perquè és una obra que està molt bé i val la pena, no?
Oi, tant.
Estan alborrats, com estaven la primera vegada, també, en el mateix teatre.
Sí, sí, sí, sí, allà mateix.
I després també tenia una notícia una miqueta dolenta.
Una miqueta dolenta.
Una miqueta dolenta, perquè resulta que el dia 16 d'aquest mes s'ha fet una, jo penso, una idea molt bona,
que és cap butaca buida, sí, que fan el 50% de descompte.
Bé, hi ha un descompte, ara no me'n recordo, potser no és el 50%, però que surten més barates, d'acord?
Sí.
Jo penso que és una idea molt bona, això de cap butaca buida, per el dia 16 d'aquest mes,
però resulta que no s'estan venent totes les que es pensaven.
No?
No.
O sigui que...
Aquí a Sant Jus fem un espectacle, o sigui, es fa un espectacle...
Sí, es fa un espectacle, sí, aquí a l'Ateneu, sí.
amb el musical Rosaris Purpurina i Acció.
De Mare meva, no?
De la companyia musical Mare meva, sí.
Doncs aquí a l'Ateneu no ho sé, com està la venda d'entrada.
Tampoc ho sé, la veritat.
Però, en general, els teatres de Barcelona estan en un 50% més o menys d'entrades venudes.
Bé, a veure, encara falta una setmaneta llarga.
Sí, també és veritat que la gent sempre es desperta a última hora, no?
Sí.
Jo la primera, vull dir, que sempre em desperto a última hora.
I després també una altra notícia, que d'aquí a poc es fan els Premis Mags.
Ah, de què són els Premis Mags?
De teatre.
De teatre.
És com els Goya, de cinema, o com els Oscars, de cinema, però de teatre, els Premis Mags.
Jo hi he anat pràcticament cada any des que s'estan fent, o sigui, que fa anys i anys que hi vaig.
No sempre s'han fet a Barcelona.
Al principi sí es feien a Barcelona, un teatre, un altre, tal i qual, però després ja van començar a anar-se'n per aquí i per allà.
Però aquest any no sé si aniré, perquè aquest any es faran a Tenerife.
Ah, Tenerife.
Està una mica lluny.
Jo hi he anat a Valladolid, hi he anat a Zaragoza, hi he anat a molts puestos que estan més a la vora, diguem-ne, a veure els Premis Mags.
Però aquest any em penso que està una mica lluny de Tenerife.
Ah, mira, és que estic mirant aquí una mica què són això dels Premis Mags i diu, són concedits des de l'any 98 als professionals del teatre i de la dansa d'Espanya per iniciativa de l'ESGAE, que és la Societat General d'Autors i Editors.
Mira, veus, es celebra cada any a ciutats diferents i han passat per això, a Madrid, que es va fer el primer cop el 98.
Que ja ho vaig anar-hi, els primers que es van donar.
A Barcelona es va fer el 99 i el 2006.
Després també a Sevilla es va fer el 2000.
A Sevilla també vaig anar jo.
I el 2008.
A Bilbao.
A Bilbao no vaig anar-hi.
A Bilbao es van fer el 2001 i el 2007.
A València el 2002.
A València també vaig anar.
A Vigo.
A Vigo tampoc hi ha anat.
El 2003.
A Saragossa.
A Saragossa també hi ha anat.
El 2004.
A Guadalajara.
A Guadalajara tampoc.
Bueno, ja veus que quan estan una mica a prop sí que hi ha anat.
Sí, home, però Tenerife...
Però Tenerife és una mica llunc per anar-hi.
Però de totes maneres ja ens enterarem de tots els premiers i ja ho parlarem aquí tranquil·lament.
Tranquil·lament, sí, sí, sí, clar.
Després al Maldà estan fent una obra que intentaré anar-hi perquè m'ha sorprès una mica.
es diu pa amb tomàquet.
Pa amb tomàquet?
Sí.
Què és això?
Ho fan al Maldà.
Sí.
i parla una mica, segons m'expliquen aquí, d'una Catalunya independent.
Però això del pa amb tomàquet m'ha fet molta gràcia, no?
Home, doncs...
I al Maldà, que ja saps que és un espai molt, molt, molt petit i que realment tot el que fan està a tocar, no?
O sigui, pots tocar a tothom, no?
Sí, sí, sí.
Però bé, després recordeu que el Josep Maria Flotats fa molts anys que no feia teatre i ara el podem veure en la disputa.
Ah, mira, avui li han fet una entrevista a La Vanguardia, al Josep Maria Flotats.
Doncs, és un home que portava, bueno, 65 anys sense actuar al Romea. Poca broma, eh?
I ja torna... Però al Romea o sense actuar?
No, no, al Romea, al Romea, al Romea. Perquè ara estan fent l'Al Romea, l'obra.
I fa 65 anys que no actuava al Romea. O sigui que jo crec que per ell...
35 anys, no?
Sí, Déu-n'hi-do, eh?
Sí, sí.
Estan fent Volter-Russó la disputa. Està treballant en aquesta obra amb el Pep Planes, gran amic meu de tota la vida.
I que és un noi que justament va començar amb ell quan va dirigir El despertar de la primavera, que va agafar molts nois joves.
Pràcticament tot el repartiment era de nois molt joves. I el Pep Planes va ser un dels protagonistes d'aquesta obra.
Oh, mira.
O sigui que va treballar amb ell, que era molt, molt, molt jovenet.
Molt jovenet. I ara, doncs, ara està treballant amb ell en això del Volter.
Jo crec que val la pena d'anar-hi a veure-la, de veritat, perquè tots dos són magnífics.
Sí.
Magnífic.
Que bé.
És una obra de text, evidentment, i això cal dir-ho perquè s'ha d'estar pendent del text, del que diuen.
No és un musical, ni hi ha un moviment a l'escenari, saps, d'aquí a d'allà, no.
És una obra de text. Però jo crec que val la pena d'anar-hi perquè són tots dos molt bons, molt bons.
I després, per acabar, bàsicament voldria recordar.
Sí.
Perquè em fa molta pena, molta pena, molta pena.
Ai.
Sí. No, que, a veure, que és l'última oportunitat, l'última oportunitat que tenim, la gent que va veure Maricel, de tornar-la a veure,
perquè Dago i Llegon, després d'això, no farà res més.
Res més, d'acord.
Home, mira, ens quedarem amb un bon sabor de Dago i Llegon.
Sí, sí, però jo no ho entenc massa, la veritat.
Es tanca el cicle, comença amb Maricel i acaben amb Maricel.
Sí, no, no, començant amb Maricel, no.
No, no van començar amb Maricel?
No, dago i Llegon, no.
Abans de Maricel jo havia vist ja, no voldria exagerar-te, però ben bé deu espectacles d'ells.
Ostres, què dius?
Sí, sí, sí, sí, sí.
No, no.
A veure, anem a veure el primer espectacle que va fer.
Maricel ja feia temps que quan va...
Quan va fer Maricel ja portaven temps, eh?
Sí, sí, sí.
Jo, a veure, unes quantes obres havia vist i algunes d'elles justament al Teatre Condal.
Algunes d'elles, eh? Ara no me'n recordo de les obres.
Ah, no, sí, sí, sí, tens raó. Mira, per exemple, Antaviana...
Exacte.
Nit de Sant Joan...
Exacte, també la vaig veure, Antaviana, Nit de Sant Joan...
El Micado...
El Micado, que va ser esplèndida i que, a més a més, he d'agrair aquí públicament a la gent de Dago y Llegon
perquè nosaltres, Just Teatre va fer, fa anys, estem parlant de fa anys, va fer un homenatge, o sigui, un espectacle d'homenatges a diferents companyies i persones
i vam fer un tros del Micado nosaltres.
Ah, mira.
I ens van deixar...
La roba.
La roba, que ells van utilitzar per l'obra, ens van deixar la roba perquè Just Teatre pogués fer un tros del Micado aquí a Sant Lluç.
Oh, que bé.
Sí, sí, sí. Teníem molt bona relació amb ells perquè jo recordo que quan necessitaven alguna cosa d'estanografia i tal,
trucava a veure si podien deixar-m'ho per al Just Teatre i tal i qual, i sempre em deien que sí
i havien d'anar a buscar-lo a un magasem que tenien enorme, enorme, a Poblenou.
I entrabes allà i et quedaves flipant, flipant, eh?
perquè hi havia des de roba, de totes les mides, de totes les obres, de tot, una cosa increïble, penjada al sostre,
que era un sostre molt alt, i després per escenografia tot el que volguessis.
O sigui, jo no sé si continuaran tenint aquest magasem o ja no hi serà, però tenien absolutament de tot.
I ja dic, és una companyia que em sap molt de greu que no torni a treballar.
El que passa és que...
Mira, miraré haver de portar el Joan Font.
Ah, mira.
Sí, perquè el Joan Font és un dels protagonistes de Dagoll de Gom, és un dels directors, o com vulguis dir-li, no?
Dagoll de Goll està format per unes quantes persones, que són en l'equip, diguem-ne.
I per acomiadar-se del públic, ell, ell personalment, farà un espectacle un dia concret al Teatre Poliorama.
Ja miraré a veure si...
Ell sol?
Sí, ja miraré... Sí, ell sol, sí.
Ell té moltes... Bé, gairebé tota l'agenda de Dagoll de Gom té moltes... com es diu?
Moltes cares, poden fer moltes coses, oi?
Sí, sí, o sigui que són molt versàtils artísticament, no?
Exacte, sí, llavors...
Cantar, ballar...
Exacte, fer de pallasso, que el Joan Font en aquest espectacle també farà una mica de pallasso i tal.
I mirarem a veure quin dia concret ho fa i ho parlarem aquí i, si potser, ell ho explicarà.
perquè, ja dic, és l'únic que, d'alguna manera, s'acomiadarà del públic a nivell personal, no?
A nivell personal, sí, sí, sí.
Molt bé.
Però, bueno, en fi.
Molt bé.
Doncs...
Doncs, Maica, ho deixem aquí, si et sembla.
Sí, perfecte.
No hem parlat de la cartellera, pràcticament, però, bueno...
Bueno, ens anem actualitzant cada dia una mica.
Jo, mira, puc dir que aniré a veure els xicots i el coro, el musical.
Ah, molt bé, guai.
Aquest cap de setmana.
T'agradarà molt.
Sí, m'ha sorprès la durada.
He vist que durava 150 minuts, que això venen a ser dues hores i mitja.
Sí, dues hores i mitja, més o menys, sí.
Uf!
No, però és molt xula, t'agradarà molt, ja ho veuràs.
Val.
Ja ho veuràs, ja ho veuràs.
La pel·li la vaig veure fa temps.
Ah, jo no l'he vist, la pel·li, veus?
La pel·li, sí, sí.
I la pel·li quant durava?
Doncs no sé dir-te, no sé dir-te prou.
Normal, el que dura una pel·lícula.
Sí, suposo que sí.
Sí, sí, sí.
No te'n recordes que fos més llarga del normal.
No, no, no, bueno.
No, no, no.
Però vaig amb moltes ganes, eh?
Sí, no et preocupis que...
Que les cançons són molt maques i són com agrada.
No, t'ho passaràs molt bé, la veritat, perquè ho fan fantàsticament bé.
I a més a més, com vam parlar en el seu dia, això venia de Madrid i quan va venir aquí a Barcelona
vam fer un càsting, un càsting perquè els nens que surten a l'obra i els grans també.
No, els grans no, els grans són els mateixos.
Però els nens que surten a l'obra, doncs que siguin d'aquí, de Catalunya.
Clar.
O sigui que...
Bueno, clar, és que els nens de Madrid que vinguin fins aquí deu ser una mica complicat.
Home, sí, perquè han de venir amb els seus pares i tot això.
Clar, l'escola, tot això.
Per això vam fer el càsting aquí, per poder-lo fer amb nens d'aquí.
O sigui que ja veuràs com t'ho passes bé.
Ja m'hi veus la setmana vinent i t'ha agradat.
Fantàstic.
Molt bé, Maica, doncs ho deixem aquí.
Que vagi bé.
Adeu.
Adeu.
Bona setmana.
Vinga, va, i ara estàvem parlant de Los Chicos del Coro.
Deixarem una cançó que és un mix, és un tecnomix de Los Chicos del Coro per al DJ Bennett.
Va, sonant aquí a Ràdio d'Esvern.
Bona setmana.
Bona setmana.
Bona setmana.
Bona setmana.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
L'Ambitació Cultural Pública,
es va crear un 7 de març de l'any 1991,
la va aprovar al Congrés dels Diputats.
És un institut que depèn del Ministeri d'Afers Exteriors d'Espanya
i la seva tasca és la promoció i l'ensenyament de la llengua castellana,
així com també la difusió de la cultura d'Espanya i Hispanoamèrica.
També tal dia com avui, precisament un 7 de març,
es va constituir el primer Parlament palestí que va ser escollit democràticament a Cisjordània,
un 7 de març de l'any 1996.
I tal dia com avui, del 2010, un 7 de març,
Catherine Bigelow va ser la primera guanyadora d'un Òscar a la millor direcció.
I parlant d'aniversaris de naixements, tal dia com avui, el 1927, un 7 de març,
va néixer l'escriptor, periodista i editor Josep Maria Espinàs.
També tal dia com avui, va néixer Antonia Vallès, política mallorquina,
va néixer el 1973.
A nivell internacional, també tenim altres personatges públics,
que van néixer tal dia com avui, per exemple,
Carolyn Carlson, curiógrafa de dansa contemporània,
que va néixer a Auckland l'any 1943.
També tal dia com avui, va néixer Rachel Waits,
que és actriu i model britànica.
És una actriu britànica, va néixer a Londres l'any 1970, un 7 de març.
i passem de naixements a morts, tal dia com avui,
va morir Salvador Melo, ballerí, curiógraf, de dansa catalana.
També tal dia com avui, va morir Aristòtil, filòsof grec,
un 7 de març de l'any 322 abans de Cris, va tenir lloc a Grècia.
I tal dia com avui, també va morir Stevie Smith, poeta i novel·lista britànica.
Va morir a Londres l'any 1971.
Loving him is like driving a new Mazerati down a dead-end street.
Faster than the wind, passion, innocent, ending so suddenly.
Loving him is like trying to change your mind once you're already flying through the free fall.
Like the colors in autumn so bright, just before they lose it all.
Losing him is blue like I never know.
Missing him is dark grey all alone.
Forgetting him was like trying to know somebody you've never met.
But loving him was red.
Loving him was red.
Loving him.
Touching him was like realizing all you ever wanted was right there in front of you.
Memorizing him was as easy as knowing all the words to your old favourite son.
Fighting with him was like trying to solve a crossword and realizing there's no right answer.
Vinga, va, que tenim la Vanessa al telèfon.
Anem a fer ara mateix l'espai.
Hola.
Hola, Vanessa, què tal? Bon dia.
Bon dia, molt bé. I vosaltres?
Doncs bé, perfectament. Amb ganes d'escoltar la secció d'avui de xarxes socials.
Sí, avui parlarem d'un tema que potser està relacionat amb la xarxa, però més amb internet i les pàgines web.
Ah, mira, doncs també va bé, escolta'm. No són xarxes, però és del món informàtic, del món tecnològic.
Exactament.
Doncs a veure, què ens has de dir de les webs?
Avui parlem en concret de què són els xatbots amb intel·ligència artificial.
Oh!
Què et sembla?
Fantàstic, perquè a més n'he sentit a parlar molt de cursos que t'ensenyen i sempre penso, i això què deu ser, no?
Com es deu aplicar amb la intel·ligència artificial?
Doncs mira, avui explicarem què és això. I els xatbots són programes informàtics que imiten la conversa humana a través de la intel·ligència artificial
i que poden respondre a preguntes, proporcionant informació o realitzar tasques i, a més, generar converses que siguin fluïdes i naturals, encara que sigui un robot el que t'estigui contestant.
En sèrio?
Sí, sí, sí, sí, totalment en sèrio.
Per exemple, és aquesta careta que a vegades ens apareix quan entres a la web que em diu
Hola, soy tu assistente virtual, ¿en qué puedo ayudarte?
És això?
Exactament això, exactament això.
Mira, nosaltres tenim molts clients que quan venen a demanar-nos pressupost pel tema de les pàgines web,
jo sempre faig aquesta pregunta i els hi pregunto, la teva pàgina web, si és que no la tenen considerada,
és que molts que la tenen, els dic, la teva pàgina web t'està convertint?
T'està convertint, vull dir, t'està convertint en que puguis aconseguir clients potencials a través de la pàgina web
o simplement és una web que només dona informació dels seus serveis o dels seus productes
i no poden interactuar amb tu a través de la web.
Llavors, clar, la majoria em diuen, ostres, jo la tinc com un catàleg perquè amplin la informació,
perquè s'ha pegat la història una miqueta, també, qui són, com es va crear aquesta marca,
què és el que ofereix i ja està, no? O sigui, que està bé.
Clar, clar, clar.
Exacte. Però ara, avui en dia, concretament en el 2024, ara en el moment en què estem,
és molt important estar al dia amb totes les noves tecnologies i, sobretot, no quedar-se enrere
i, sobretot, fer servir el que avui en dia tenim a la mà i, sobretot, no quedar-nos enrere,
és el que us deia, per aconseguir que aquest client potencial que entri a buscar més informació
dels nostres productes o dels nostres serveis, doncs que tu puguis interactuar amb ells
i que no et faci perdre el temps, realment, no?
És el que podem aconseguir amb aquests xatbots, no?
Oh, que guai.
I com es posen aquests xatbots? No sé si ho anaves a explicar, Vanessa, però com es programen?
Us vull explicar primer per què és tan important això, no?
Sí, sí, sí, clar.
A part del que us dic, no?, que és important, doncs, que algú que entri a investigar més
sobre la nostra empresa, no?, la nostra marca personal o allò que ens dediquem
amb els productes que estem oferint, doncs, aquests xatbots, el que, bueno, la capacitat que tenen
és de comprendre, sobretot, el llenguatge natural, no?
És a dir, interpreten les nostres paraules, és a dir, quan nosaltres entrem i interactuem, no?,
amb aquest xatbot, que és el que bé explicaves tu, no?, de dir,
si ets l'assistente virtual, doncs, que tu li puguis preguntar i interpreten aquestes paraules
i les intencions amb molta més precisió, amb aquesta intel·ligència artificial.
També poden personalitzar l'experiència, és a dir, s'adapten a les nostres necessitats
i a les nostres preferències individual, no?
Alguna pregunta que tinguem en concret o algú que ens cridia d'atenció
o allò, no?, allò que volem investigar més
o com ens pot ajudar, doncs, aquest xatbot per intel·ligència artificial
té la capacitat de fer-ho.
Clar, clar, també pot realitzar tasques complexes
com ara, jo què sé, gestionar reserves, tramitar comandes
o oferir assistència tècnica, no?
Això són totes les coses que un xatbot pot fer.
Clar.
I que, bueno, que això existeix, és una realitat i que hem de saber com implantar-la, no?
Nosaltres a l'agència és el que oferim, no?, dintre de quan creem una pàgina web,
doncs, oferir aquest servei que és tan important, no?
Hi ha xatbots, us posaré un exemple, perquè en enteneu una miqueta.
Hi ha xatbots que són, per exemple, d'atenció al client, no?
Facebook Messenger, per exemple, va integrar el seu xatbot per oferir suport
els 24 dies, o sigui, les 24 hores, els seus dies de la setmana als seus clients, no?
Sí.
Que, bueno, que això és el que fa el xatbot, no?
Que pugui treballar mentre estiguis a cap de setmana o de vacances o fent unes altres tasques.
Això és superpràctic, clar, clar.
Exactament.
La caixa també, per exemple, disposa d'un xatbot a la seva aplicació mòbil
per realitzar consultes i operacions bancàries.
Llavors, ja no necessitem estar al telèfon les 24 hores,
sinó que podem fer servir aquests xatbots, no?, per fer aquestes coses.
També hi ha xatbots de comerç electrònic, com, per exemple, a Sephora,
la marca Sephora, té el seu xatbot virtual
que ajuda els seus clients a trobar productes de bellesa i fer compres.
Llavors, el que ens està ajudant aquest xatbot
és acabar de fer un tancament d'una venda, no?
No hem d'estar nosaltres fent aquesta tasca.
Nike, per exemple, també ofereix recomanacions personalitzades de sabatilles
o d'aquestes bambes a través del seu xatbot.
I també hi ha xatbots d'educació.
Com, per exemple, el Duolingo, que l'altre dia parlàvem d'aquesta aplicació
per aprendre idiomes, doncs també fa servir el seu xatbot per ajudar els estudiants, doncs, a practicar idiomes.
I això el que fa és automatitzar, no?, aquestes tasques sense haver de tenir una persona
que realment estigui...
Bé, si tenim una marca o una tenda no podem fer-ho tot, no?
No som multitasking, no?
Clar, no, no, totalment.
Exacte.
També, doncs, això què fa, no?
Doncs millorar l'experiència del client, no?
Soferint aquesta atenció personalitzada i que està disponible a qualsevol hora del dia
i qualsevol dia de la setmana.
Esclar.
També, doncs, el que aconseguim, doncs, és el que us deia, no?,
automatitzar aquestes tasques repetitives alliberant temps
per fer unes altres tasques que requereixen, no?, de la nostra atenció.
Clar, de la presència, com si diguéssim, eh?, d'haver-ho de fer sí o sí.
Exactament.
I també recopilen dades, és a dir, permeten conèixer molt millor les necessitats
i les preferències dels usuaris, que això és molt important, també,
que sapiguem, no?, quin és el nivell de comportament dels nostres possibles clients
i què és el que necessiten.
I això ens ajuda molt, doncs, a saber què és el que més ens estan preguntant
i aquí està la nostra tasca, no?, de saber com poder-los ajudar, no?,
perquè al final s'acabin convertint en clients.
Molt bé.
Vanessa, un...
Ai, perdona.
Digue'm, digue'm, digue'm.
No, dic que ho havíem de deixar, just en aquest moment queden un parell de minutets.
No sé si ens vols acabar de dir una última característica o aspecte positiu que té tot plegat.
Sí, doncs, això, que aquests atbots estan revolucionant la forma com interactuen amb la tecnologia
i que ofereixen, doncs, una experiència molt més personalitzada i eficient i, sobretot, disponible
a les 24 hores als 7 dies de la setmana.
I, malgrat els reptes, doncs, el seu desenvolupament avança a passos allagantats
i el 2024, doncs, serà en una eina, o no, des del 2024, una miqueta abans i en el futur, no?,
que és una eina indispensable en diversos sectors i que no deixeu de tenir-ho en compte
per valorar-ho i posar-ho en marxa, doncs, amb...
Amb les nostres xarxes o amb la web, sobretot, no?
Amb les vostres webs o aplicacions mòbils.
Molt bé. Doncs, Vanessa, ha estat un plaer tenir-te de nou aquesta setmana.
T'esperem a la propera.
Igualment.
Molt bé, que vagi bé. Una abraçada.
Una abraçada.
Adéu.
Adéu.
Nosaltres hem de deixar el programa en aquest punt.
Demà tornem a la mateixa hora per fer-vos companyia aquí a la Rambla de 10 a 1 a Ràdio d'Esvern.
Ara, l'informatiu de notícies amb Mariona Sales, Vilanova.
I per la tarda, El refugi, amb en Dani Martínez.
Que vagi bé. Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.
.
.
.
.
.
.
.
.
.