logo

La Rambla

Magazine de matinal amb Núria G. Alibau Magazine de matinal amb Núria G. Alibau

Transcribed podcasts: 403
Time transcribed: 41d 17h 18m 24s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Estigues connectat amb el que passa dia a dia a Sant Just,
el magazin matinal de Ràdio d'Esvern, de dilluns a divendres de 10 a 1.
T'acosta on siguis l'actualitat del poble.
Les notícies, el temps, l'entrevista del dia, tertúlies i seccions ben variades,
des d'històries santjustenques fins a l'esport local.
Psicologia, cuina, recomanacions literàries, actualitat política i econòmica.
Amb Núria García, la veu de la Ràdio.
Ei, espera, tot això ho fem amb els nostres col·laboradors
i també hi convidem a passar totes les entitats i col·lectius de Sant Just.
La Rambla, el magazin de Ràdio d'Esvern que et sacseja de 10 a 1 al migdia.
Pots seguir-nos la pista a Instagram i Twitter,
arroba larambla981,
i tornar a escoltar els podcasts a radiodesvern.com.
Escolta Ràdio d'Esvern al 98.1 FM i no et perdis res.
Molt bon dia Sant Just, passen 12 minuts a les 10 del matí d'avui dimarts 28 de maig.
Benvinguts i benvingudes a la Rambla, el magazin matinal de Ràdio d'Esvern.
Esteu sintonitzant el 98.1 FM a l'emissora municipal de Sant Just.
Ja em coneixeu, sóc la Núria García i esteu amb mi cada dia de dilluns a divendres de 10 a 1 del migdia.
Tenim 3 hores per endavant.
Com sempre, fins les 11 parlarem de l'actualitat santjustenca.
Amb la Mariona Sales llegirem els 3 títols de les notícies més destacades de Sant Just
i també les portades dels diaris en català, la portada del diari Ara, la Vanguardia, el Periódico i el Punt Avui.
Després passarà l'Enric amb les efemèrides del dia i amb l'efemèrida musical.
I acabarem l'hora amb en Carles Rius, que ens farà la previsió del temps aquí a Sant Just per les properes hores.
A les 11 i 10 farem l'entrevista del dia.
Avui tenim l'Arnau Álvarez, que és un dels responsables de l'àrea de negoci de l'empresa elèctrica Barcelona Energia.
És una empresa pública, comercialitzadora, d'aquí de l'àrea metropolitana i 100% renovable.
Tot seguit, ja començarem a rebre els col·laboradors i col·laboradores que passaran per la Rambla avui dimarts al matí.
A les 11 i 40 parlarem d'actualitat econòmica amb en Rafael Redondo.
I després, ja a les 12 i 10 seguirem amb la tercera hora.
Tindrem en Manuel Ripoll, que és membre de l'Associació de Famílies d'Alumnes de les Escoles Bressols Públiques d'aquí de Sant Just,
Marrex i Mainada.
Les associacions de famílies d'aquestes dues escoles s'han unit en una mateixa associació.
I avui, doncs, parlarem amb ells.
I acabarem, això sí, el programa amb la recomanació literària de la setmana,
amb l'Arnau Cònsul, el propietari de la llibreria Sant Justenca que el llibre té.
A veure quin és el llibre que ens recomana per llegir aquests dies.
Vinga, va, no marxeu, que tot això és el que tindrem aquí a continuació a Ràdio d'Esmerl.
I deixem un tema de la fúmica i dels tallets.
El tema es diu Covarts.
Vine i torna'm a abraçar,
però apretam ben fort que em dones just per respirar.
Que no sabem quan tornaràs i sempre ens passa igual.
Tots els fantasmes venen quan te'n vas.
L'amor ho ha silenciat i a l'hora tot es trenca en el comiat.
Mai volem per a quedar-nos i mai junts hem aterrat.
Ha sigut inoblidable, però mai hem despegat.
Som tan covarts, som tan covarts.
La distància ja no fa mal,
però el temps es torna a parar.
No podem tornar a intentar,
que no puc més, que el cap no va
i el cor se'ns està congelat.
Ja no vull trobarte a faltar.
Ara hem de soltar-nos les mans.
Apreta'm fort, que mai se sap
si és este el nostre últim abraç.
Ja no vull ser aquí, t'he trobat a tu i m'has trobat amb mi.
I ara sí que sí que hi penso
i veig que la distància ens fa mal.
I han sigut tantes vegades
que ens hem trobat de nit d'amagades.
Ens hem estimat fort, però a vegades
no controles el final.
No hi haurà, que la vida és un carnal.
i les penes se'n van, les penes se'n van,
i les penes se'n van cantant.
La distància ja no fa mal,
però el temps es torna a parar.
no podem tornar a intentar,
que no punts més,
que el cap no va
i el cor sense està congelat.
Ja no vull trobar-te a faltar.
Ara han de soltar-nos les mans.
Apreta'm fort, que mai se sap
si és este el nostre últim abraç.
No hi haurà, que la vida és un carnaval.
i les penes se'n van, les penes se'n van,
i les penes se'n van cantant.
No hi haurà, que la vida és un carnaval.
i les penes se'n van, les penes se'n van,
i les penes se'n van, les penes se'n van.
Són les 10 i 19 minuts.
Ara parlarem amb la Mariona Salles Vilanova,
responsable d'informatius,
que ens porta sempre a aquesta hora.
L'actualitat s'enjustenca,
les notícies d'aquí del municipi.
Hola, Mariona, molt bon dia.
Bon dia, Núria.
Vinga, doncs comencem amb l'actualitat
d'aquí del poble.
Doncs mira, comencem parlant de la manifestació
que va haver-hi el diumenge,
aquí al poble,
en què unes 200 persones es van manifestar
per protestar contra el pla urbanístic de la bona aigua.
La jornada reivindicativa va ser organitzada
per la plataforma cívica Salvem la Vall 2.0,
que denuncia una inacció i manca de diàleg
per part de l'Ajuntament respecte a aquest projecte.
La manifestació va començar a la plaça Camua,
i va recórrer els carrers del centre,
passant pel Paladó, el carrer de la Creu,
Bona Vista i acabant a la Casa de la Vila,
a l'Ajuntament.
I els participants anaven encapçalats
per una pancarta amb el lema
Salvem la Vall, abans no sigui massa tard.
I al llarg del recorregut
van estar cantant i cridant diversos eslògans,
entre els quals destacaven, per exemple,
Especuladors fora del poble,
Ara o mai, Salvem la Vall,
i la Vall no està en venda, la Vall es defensa.
Què demana la plataforma?
Exigeix que l'Ajuntament faci marxa enrere
en el projecte urbanístic
i que es desclassifiqui com a sol urbanitzable
a tot el sector,
destacant-ne els valors ecològics,
la connexió ecològica amb el parc de Collserola,
el risc d'inundabilitat,
els valors paisatgístics i històrics,
així també com els efectes del canvi climàtic actual
i la desidia que diuen que té el consistori.
També asseguren que els drets d'edificació
a favor de la propietat van prescriure el 2015
i que l'Ajuntament podria no haver aplicat
la legalitat quan era possible
i no haver defensat els interessos dels promotors,
segons el seu punt de vista.
D'altra banda, l'Ajuntament de Sant Just
veu necessària també una revisió
d'aquest pla urbanístic
que va ser creat fa 20 anys
per adaptar-lo a les necessitats d'avui en dia
i, a la vegada, respectar els estàndards ambientals.
Per tant, la proposta de l'Ajuntament
inclou la reducció de la densitat de construcció
en lloc de 23.000 metres quadrats,
rebaixar-ho a 17.000 metres quadrats,
que és el límit que imposa la llei,
i també planteja, per exemple,
la creació d'un parc fluvial
i la restauració de la riera
per millorar la biodiversitat.
També el consistori segura
que el que demana la plataforma,
que és la política d'edificació zero,
no és possible
i que resultaria en la necessitat
d'indemnitzar els propietaris
amb unes quantitats milionàries
que crearia un deute
que, segons l'Ajuntament,
és inassumible.
Exacte, insostenible i inassumible.
Crec que és el que va dir l'alcalde.
Molt bé.
Exacte, també defensen el dret de preservar el...
O sigui, defensen preservar el dret d'habitatge
en aquella zona per fer més habitatge
de protecció oficial en un moment
en què el poble, doncs, ara ja
pràcticament no pot seguir creixent
per temes d'espai.
Molt bé, doncs, déu-n'hi-do, eh, Mariona,
cal conèixer també, clar,
lògicament, les dues parts,
però el fet és que aquí, el diumenge,
es va mobilitzar a Sant Just
una gran quantitat de persones.
Realment, costa molt, eh,
que en el poble es mobilitzi tanta gent.
Sí, sí.
Realment va ser un fet extraordinari,
podríem dir excepcional, també.
La plataforma va aconseguir moure
persones a títol individual,
també entitats que, d'alguna forma,
es recolzen, no?,
el manifest de la plataforma,
les coses que demanen,
que vol que es revisin des de l'Ajuntament
i, bé, aquest és el fet.
Intentarem, també, Mariona,
aquesta setmana veure si podem aconseguir
algú de la plataforma
que ens doni, també, una mica, no?
Que expliqui una mica més de dins
com va en aquesta manifestació.
Com va en aquesta manifestació.
I el seu punt de vista.
Clar, el seu punt de vista,
que expliqui, doncs, també,
bueno, doncs, quines coses demanen exactament, no?
I com han estat, doncs,
potser les xerrades o les trobades
que hi ha hagut amb l'Ajuntament.
Exacte.
Bé, doncs, aquest és el primer tema
que hem comentat avui, dimarts 28 de maig.
Seguim amb més notícies, Mariona.
Doncs, mira, tenim que Sant Just
ja té cartell de la Festa Major 2024.
Ei!
I, doncs, es veu que el jove Sant Justenc Pol Blanquer,
que és resident d'aquí,
i estudiant de disseny gràfic a Eina,
ha guanyat el concurs de cartells
amb una proposta que ve,
que captura força l'essència del poble
i de la celebració de la Festa Major.
El seu disseny va ser escollit
entre diferents propostes
per la seva visió única i creativa
i ara, doncs, serà la imatge
de la Festa Major
que se celebrarà del 31 de juliol
al 6 d'agost.
Doncs, sí.
Més dies, eh, que l'any passat.
Jo crec que un dia més, almenys.
Fins i tot més, eh, jo crec.
L'any passat va durar 6 dies.
Sí, aquest any 7, no?
6 dies va durar?
Crec que sí.
Ostres.
No, no, ho estic...
Què em dius?
5 dies.
5 dies, eh?
5 dies.
Però aquest any 7, eh?
Aquest any 7, sí.
Vull dir, és de les llargues.
És de les llargues,
que ja arribes l'últim dia
amb la llengua fora, pràcticament, eh,
que dius, ja no sé què fer ni qui soc.
Bé, és que cada any canvia una mica
perquè es depèn de com...
Com cau el dia 6.
Depèn de com cau el dia 6.
Clar, és que...
Es fa per davant o es fa per darrere
o també s'ha de jugar amb el cap de setmana
perquè, clar, d'haver-hi el cap de setmana
de les barraques
i dos dies abans pel dia groc i el dia blau.
Sí.
Llavors, el dia 6, si queda molt lluny,
doncs és el que passa,
que es fa una festa major molt llarga.
Sí, mira, estic consultant aquí
la programació que vam fer
l'any passat a Ràdio d'Esvern
i a veure si ho puc trobar...
Jo juraria que l'any passat va començar el 2.
El 2?
A veure, mira, el primer dia era el 2,
que era un dia de creix.
Exacte, doncs mira.
Va haver-hi dia 2, 3, 4, 5
i l'últim dia, 2, 3, 4, 5
i l'últim dia, el dia 6 d'agost,
que, bueno, doncs l'ofici de festa major,
les sardanes,
l'impacte clara de foc,
la botifarrada de l'últim dia,
això era el 6 d'agost,
que era el cinquè dia de festa major.
Que era diumenge, no?
Era un diumenge.
Exacte, clar, com que aquest any,
l'any passat ha sigut any de traspàs,
doncs...
dos dies enrere,
per tant, el dia 6 no cauen...
O sigui, no cauen dilluns,
sinó que cauen dimarts,
per tant, dos dies més de festa.
No ens queixarem pas.
Vinga.
Què més tenim, Mariona?
També intentarem parlar aquesta setmana
amb l'autor del cartell,
guanyador d'aquest concurs de cartells
de la festa major de Sant Just,
que ens expliqui una mica com l'ha creat,
en què es va inspirar,
perquè ha decidit posar les imatges
que es veuen en el cartell,
que per la gent que no l'hagi vist
és un cartell en el que es veu,
sobretot a primer pla,
es veu el Walden,
es veu també el Mirador, no?
Sí.
També es veu Can Gina està,
els gegants...
Exacte, i després...
Una campana...
Sí, la campana,
l'escut del poble,
també apareixen diferents persones.
A tu t'agrada, Mariona?
A mi m'agrada prou.
M'agrada prou, m'agrada prou.
Sí que hi ha algunes coses,
potser que la persona gran
apareix un home que és un home vell,
i ha segut, entenc que per mostrar
que la festa major és per tothom,
no només per joves,
sinó per totes les edats,
però sí que és veritat
que hi ha algunes persones
que són molt grans,
algunes molt petites,
però jo, com que no entenc
de disseny gràfic,
no opino.
Ja t'està bé, no?
A mi m'agrada.
Sí.
Jo el trobo maco.
Molt bé.
Mariona, passem al tercer titular.
Doncs mira,
tenim que des d'ahir,
dilluns 27 de maig,
tots els contenidors d'orgànica
i resta de Sant Jús
ja s'obren exclusivament
amb targeta.
Val.
Per tant,
doncs seguint la finalització
de la darrera fase
del procés de renovació
del sistema de recollida
de residus,
el tancament dels contenidors
al barri nòrdic
en modulell,
doncs marca la culminació
d'un projecte
que pretén augmentar
l'eficiència i el reciclatge
a través del control d'accés.
Val.
Per tant,
l'objectiu d'aquesta nova estratègia
és aconseguir
el 65%
de recollida selectiva
imposat per la Unió Europea.
Pels residents
del barri nòrdic
en modulell
que encara no disposin
de les targetes necessàries
per obrir els contenidors,
l'Ajuntament ha establert
un punt de recollida
a les escoles
i es podran recollir
fins al 7 de juny
de dilluns a divendres
de 9 del matí
a 1 del migdia
i de 5 a 8 de la tarda
i a partir del dilluns
10 de juny
els residents
que no hagin adquirit
les targetes
podran demanar-les
per correu electrònic
a residus
arroba santjus
puntcat
o trucant
a l'Ajuntament
demanant
doncs això
no tinc la targeta encara
com la podeu fer arribar
com la puc aconseguir
clar, exactament
i també doncs
estaran disponibles
per ser recollits
a la recepció
de l'Ajuntament
un dia després
de la sol·licitud
per més informació
es pot visitar
la pàgina web
de residus de Sant Jus
que allà està tot explicat
i bé
en principi
tothom ja
ja hauria de tenir
la targeta
i hi ha molta gent
del poble
que ja fa
ja fa temps
que fa servir
inclús els primers barris
jo crec que pot ser
que farà un any
que la tingui
exacte
a veure
no són la majoria
potser
perquè són barris
que potser són
menys densos
de població
com podria ser
la zona de la Miranda
o aquests barris
que són prou grans
però no tenen
tanta densitat
de població
com potser
el barri sud
que fa menys
que la tenen
però bé
es va començar
per aquestes zones
precisament
per fer més
una prova
pilot
de veure
com anava
el sistema
i després
a poc a poc
ho han anat
implantant
fa cosa
d'un mes
o dos
es va implantar
a bona part
de Sant Just
perquè es va
començar a fer
en el barri sud
en la zona
també de carrer
indústria
per aquests
barris
i ara
s'ha acabat
precisament
com has dit tu
Mariona
amb la zona
del barri nord
i també
d'algunes parts
del barri centre
que encara
quedaven pendents
en qualsevol cas
l'Ajuntament
té una pàgina
que se diu
Sant Just Residus
exacte
em sembla que
té inclús web pròpia
tenen compte
també a Twitter
compte també
a Instagram
que allà
hi ha tots els telèfons
per posar-se en contacte
per saber
com funciona
aquest sistema
si falla una targeta
si falten
qualsevol incidència
allà hi ha tot
de contactes
també
i vies directes
canals
per poder-s'hi
per poder-s'hi
contactar
i inclús
també hi ha
algunes
publicacions
de com utilitzar
la targeta
o
qüestions
d'aquestes
més pràctiques
vinga
hem parlat
de la manifestació
del diumenge
convocada
per la plataforma
Salvem la Vall
en contra
de l'urbanització
del sector
de la bona aigua
també hem parlat
precisament
d'aquesta implantació
ja definitiva
a tots els barris
de la targeta
pels contenidors
i
quina altra notícia
hem parlat
Mariona
m'has dit
la primera
i la tercera
ah
doncs el cartell
de festa major
el cartell
de festa major
exacte
molt bé
ja se m'havia oblidat
bé deixem una promoció
i seguim per això
amb les notícies
de les primeres pàgines
dels diaris
en català
d'avui dimarts
28 de maig
Mariona
exacte
fins ara
fins ara
les àvies i els avis
són sàvies i savis
no deixis que ells
ni les seves històries
caiguin en l'oblit
festa
de bici sense edat
en bici sense edat
és una iniciativa solidària
que busca combatre
la soledat
entre els més grans
la soledat
és el major problema
amb el que s'han d'enfrontar
les persones
d'edat avançada
i depèn de tu
que ho facin sols
sortides amb bicicleta
per al municipi
amb la gent gran
acompanya'ls a veure
el poble on es van criar
dóna'ls vida
que tornin a sentir
el vent a la cara
et necessiten
i tu a ells
també
des de bici sense edat
et necessitem
festa voluntari
més informació
al portal
justsolidari.cat
o enbici sense edat
amb la col·laboració
de l'Ajuntament
de Sant Just d'Esvern
Nicotina
Arsènic
Cianur
Poloni 210
Naftalina
Botà
Quitrà
El fum del tabac
perjudica també
la salut dels qui no fumen
Fem un entorn
lliure de fum
per a tothom
CanalSalut.gencat.cat
Generalitat de Catalunya
Vinga, doncs passa un minut
de dos quarts d'onze del matí
ara sí passem a fer
doncs les portades
dels diaris en català
Mariona
comencem com sempre
amb les notícies
que obren el diari Ara
en aquest cas
el diari Ara
obre amb aquest conflicte
al Pròxim Orient
i diu que Israel
bombardeja un camp de Rafà
i mata desenes d'infants i dones
Benjamin Netanyahu
qualifica de tràgic error
un atac que ha causat
sobretot víctimes civils
i Tel Aviv manté
l'atenció amb Madrid
dient que
s'ha acabat la Inquisició
farem mal a qui ens faci mal
sí, sí, sí
tema portada del dia
jo crec que Sara
també portada
d'altres
d'altres diaris
ja ho veurem a continuació
què més diu
el diari Ara?
el diari Ara
obre amb fotografia principal
una fotografia
en la que es veu
a Zelensky
i a
Pedro Sánchez
mirant-se d'una manera
molt apassionada
amb una complicitat
digna d'estudi

he mirat
les altres portades
també per sobre
i he de dir
que totes són fotografies
així d'estudi
ja, ja
sí, sí
com el pare
Pedro Sánchez
donant consells
al jove Zelensky
a més amb la diferència
que tenen
està com Pedro Sánchez
com
ben hijo
ben
que te voy a hablar
un poco de la vida
s'estan com abraçant
mirant-se als ulls
molt
amb les cares
molt juntes

bueno
sí, sí, sí
i bé
l'acompanya a la notícia
dient que
doncs Espanya
dóna més suport militar
a Ucraïna
diuen
la seva segona visita
a Espanya
des de l'esclat de la guerra
el president ucraïnès
Volodymyr Zelensky
va rebre-hi
una abraçada
més que simbòlica
del seu homòleg espanyol
Pedro Sánchez
de qui va obtenir
mil milions d'euros
en ajut militar
exacte
més notícies
d'avui de la portada
de l'Ara
veiem
perquè fa el quadern
electoral del 9 de juny
diu
Eix Franco-Alemany
contra els nous extremistes
Macron visita Berlín
i fa front comú
amb Scholz
també veiem
qui és qui
a l'extrema dreta europea
diu
Le Pen a Meloni
diu
ha arribat
l'hora d'unir-nos
més notícies
d'avui
de l'Ara
veiem que el Banc Central Europeu
podria avançar-se
a la FED
en la baixada
dels tipus d'interès
també veiem
que els cotxes
podran creuar
pel mig de les rambles
durant les obres
i tanca la portada
avui l'Ara
amb una notícia d'esports
diu que
intrahistòria
del trencament
entre Laporta
i Xavi
doncs sí
notícies del dia
aquestes són
les que apareixen
a la portada
del diari
ara
i passem ara
a parlar de les
de la Vanguardia
Mariona
la Vanguardia
obre també
amb el conflicte
orient mitjà
diu que el govern espanyol
reconeix avui
Palestina
tot i l'amenaça
d'Israel
que Espanya
Irlanda
i Noruega
salien
per fer el pas
mentre el titular
d'exteriors
israeli
adverteix
que
a qui ens faci mal
li farem mal
en fotografia principal
també veiem
imatge
de Zelensky
i Pedro Sánchez
en aquest cas
s'estan donant les mans
diu
mil milions
per a Ucraïna
que el govern central
va acordar
ahir
amb el president
ucraïnès
Zelensky
l'enviament
de mil milions
en ajuda militar
el 2024
també
veiem que la Vanguardia
diu que la Unió Europea
demana explicacions
a Israel
per la matança
de refugiats
a Rafah
és que a més
és que era una zona
em sembla que
Israel
inclús havia
considerat
com a
zona
bueno
com a
cordó
no?
bé és que era un cop
de desplaçats
era gent que s'estava
refugiant ja
que l'havien tret
a bombes
de casa seva
i vull dir
és que pràcticament
hi havia dones i nens
bàsicament
i van morir
cremats
sí sí sí
és molt fort
bé més notícies
avui de la Vanguardia
veiem que Lepen
proposa a Meloni
una aliança
de l'extrema dreta
que la Unió
pretén convertir
els ultrafrancesos
i italians
en el segon grup
de l'Eurocambre
amb fotografia petita
veiem Roland Garros
que Nadal cau a París
però no aclareix
el seu futur
veiem una fotografia
doncs de Rafael Nadal
lamentant-se
sí sí sí
en aquest moment
de ràbia
exacte
també veiem
en fotografia
Gils Lipovetsky
que és filòsof
i sociòleg
que li han fet
una entrevista
i que diu
que el culte
a l'autenticitat
explica part
de l'èxit
de Trump
també veiem
una fotografia
on apareixen
fulles de marihuana
diu
droga diària
més consum
de marihuana
que alcohol
als Estats Units
caram
Déu-n'hi-do
aquestes són les portades
de la Vanguardia
i del diari
ara Mariona
passem a la portada
del punt avui
que obre amb el tema
com sempre fan
de més de profunditat
un tema treballat més
a foc lent
per dir-ho així
posen
una estela
amb
com si diguéssim
amb l'escut d'Europa
aquesta corona d'estrelles
no?
amb el fons blau
diu
volant per lliure
diu que enmig de creixents rivalitats
i l'emergència
de noves potències
la Unió Europea
busca la seva autonomia
estratègica
per mantenir-se
com un actor
rellevant en el món
en què s'està configurant
és un dossier
que fa
Nazaret Romero
Abel Riu
i Anna Balcells
a les pàgines centrals
del punt avui
com a notícies
del dia a dia
de l'actualitat
parlen
que la Rambla
enceta la segona fase
de les obres
amb més problemes
de mobilitat
també
que el PP europeu
s'obre
a blanquejar
l'extrema dreta
festejant
en Meloni
també
el punt avui
parla
de la condemna
internacional
a l'atac israelià
contra un camp
de desplaçats
a Rafah
i també
posen un especial
sobre la millor temporada
del Girona
un especial
d'esports
que sortirà
com a suplement
del punt avui
Mariona
pel que fa
a la portada
del periódico
a veure si el trobem
aquí
obre
amb la catifa
vermella
de Zelensky
una petita imatge
en aquest cas
es veu
a Felip Sisè
mirades apassionades
també
però no és
en Pedro Sánchez
no és en Pedro Sánchez
és la mirada
de Zelensky
i el rei
Felip Sisè
diu aquí
que
Felip Sisè
va rebre
el president
ucraïnès
a Barajas
i que insta
Rússia
que posi fi
a la guerra
i a l'ocupació
diu que Espanya
es compromet
a garantir
la seguretat
d'equip
amb més armes
entrenament
intel·ligència
la portada
per això
inclou
un parell
d'imatges
una
que fa referència
al reconeixement
de Palestina
cosa que arriba
en plena tensió
a Israel
una imatge
que es veuen
suposo
refugiats
són nens
joves
que es veuen
que estan patint
segurament
algun dels bombardeig
d'Israel
després també
una altra imatge
en la que surt
Núria Marín
en una altra notícia
diu aquí
missió complerta
diu que l'alcaldessa
de l'Hospitalet
Núria Marín
s'acomiada
de les sessions
ordinàries
del consistori
ha estat uns quants anys
no sé si m'atreviria
a dir
més d'una dècada
com a alcaldessa
de l'Hospitalet
també
posen una imatge
del Sònar
Sònar Barcelona
2024
el 13
14
i 15
de juny
a Barcelona
i diuen
que es pot entrar
ja a comprar
tiquets
informació
bueno
ja tiquets
ja fa
ja fa temps
ja fa temps
però bueno
aquí diu
informació
i tiquets
a Sònar.es
ara deuen valdre
ni més ni menys
que 200
300 euros

t'anava a dir
que el doble
del que estava
al principi
amb un codi QR
també a la portada
del diari
que bueno
facilita l'accés
a la compra
del Sònar
després també
posa aquí
a la portada
del periòdico
altres notícies
doncs que hi ha
el boom
de la microbiota
revoluciona la medicina
també
parlen de Dolors Montserrat
en una entrevista
que li fa al periòdico
amb Dolors Montserrat
candidata del PP
en el 9 de juny
i diu aquí
una cita
diu que el PP
no serà
el salvavides
de Puigdemont
doncs bé
aquestes són
les notícies
també hi ha
una petita imatge
de Rafa Nadal
com a tema esportiu
aquí al periòdico
Mariona
són les portades
dels diaris
d'avui dimarts
dia 28 de maig
les primeres pàgines
et deixem aquí
escoltem
a les 11 i a les 12
en punt
amb els butlletins
de Ràdio d'Esvern
i això sí
a la 1
amb tot l'informatiu complet
de les notícies
de Sant Just
la gent pot seguir
consultant
les informacions
a ràdio d'Esvern.com
exacte
ens escoltem ara
vinga Mariona
que vagi bé
adeu
adeu
en Next
con Jeremy de Jesús
te traigo entrevistas
de arte, moda, cultura
i espectàculo
cada martes
a les 19.30
te espero
a través de
Ràdio d'Esvern
en la 98.1 FM
les 10 i 40
Adel
a Ràdio d'Esvern
I let it fall
my heart
and as it fell
you rose to claim it
it was dark
and I was over you
until you kissed my lips
and you saved me
my hands
they were strong
but my knees
were far too weak
to stand
in your arms
without falling
to your feet
but there's a sight
to you
that I never knew
never knew
all the things
you say
they were never true
never true
and the games
you played
you would always
win
always win
but I set fire
to the rain
watched it pour
as I touched your face
when it burned
will I cry
cause I heard it
screaming out your name
your name
when I lay
with you
I could stay
there
close my eyes
feel you
here
forever
you and me
together
nothing gets better
cause there's a sight
to you
that I never knew
never knew
all the things
you'd say
they were never true
never true
when the games
you'd play
you would always
win
always win
but I set fire
to the rain
watched it pour
as I touched your face
when it burned
will I cry
cause I heard it
screaming out your name
your name
I set fire
to the rain
and I could rush
into the flames
when it fell
something died
cause I knew
that that was
the last time
the last time
sometimes I
wake up by the door
that heart you've gone
must be waiting for
even now
when they're already over
I can't handle
myself
from looking
for you
I set fire
to the rain
watched it pour
as I touched
your face
when it burned
will I cry
cause I heard
it screaming
out your name
your name
I set fire
to the rain
and I could rush
into the flames
when it fell
something died
cause I knew
that that was
the last time
the last time
carb였
maybe
owned
were
certain
in the frame
were
destroyed
anyone
or
you
should
they
get
you
okay
but
they
get
in the
regime
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Tu t'és diamant.
Els semàfors pinten de colors als carrers buits i penso
que bonic i que senzill que l'espai i el temps et hagin fet topar just en aquest punt.
Són de 7 i 17 minuts del matí i la primera llum del dia travessa la persià i t'acarici a les pupil·les.
Respires, són diamants, són astres, els teus ulls són el mapa que sempre em tornarà a casa.
Tu tens diamants als ulls, el mapa dels meus astres.
Tu tens diamants als ulls, el mapa dels meus astres.
Vinga, doncs ara ha arribat el moment de saber què és el que tindreu de temperatures els propers dies
o sobretot més carrer les properes hores. Bon dia, Carles.
Molt bon dia, què tal, com va?
Bé, molt bé. Sí, amb ganes de saber què tindrem. Ahir ens vas dir que el temps és bastant estable, no?
Doncs sí, ens va creuar aquell front a primera hora del matí, precipitacions molt febles a primeríssima hora.
Avui han caigut algunes, això no em quadra massa, però vaja, vull dir que molt poqueta cosa.
A Mas a Barberans 1,4, al Dove 1,2, a Vinebre 1,7, una mica de precipitació cap a el que és el delta a l'Ebre, és molt poca cosa.
I ahir, doncs, teníem aquelles precipitacions, unes a primera hora i les altres també de mitja tarda, que vam dir que podria ploure,
però vaja, com a molt, 5 litres per metre quadrat a la vall d'en Bas.
Com anem veient, ha anat perdent quantitat, no qualitat, però sí quantitat la pluja,
i és que anem cap a l'estabilitat, cap a un temps molt més tranquil i molt més estable.
I avui comencem ja amb aquesta situació, una situació que ens acompanyarà fins ben bé dijous a la nit,
o sigui, que són uns quants dies on tindrem tranquil·litat meteorològica,
on parlarem de sol, amb alguns núvols sempre, els núvols no els acabem de treure de sobre,
però parlarem en general de sol i de realment molt poca precipitació,
o sigui, no esperem que hi hagi massa cosa aquests tres propers dies.
Però sí que tenim a la recàmera, doncs, un front entre divendres i diumenge,
que pot fer una mica la gitza, que els mapes comencen...
Bueno, fan dies que ho van dient, i comencen a agafar una mica més de força aquesta possibilitat.
Però vaja, de moment el que tindrem és avui un dia assolellat,
amb alguns núvols prims, els que estem tenint ara, per exemple,
i amb unes temperatures que ahir gairebé arribem als 24,
doncs avui arribarem als 24.
O sigui, són temperatures ja que comentàvem, doncs, una mica pre-estiuenques.
Ara, en aquests moments que la gent està tenint 21 graus,
és bastant probable que superem als 24.
Una dada pel que fa a les temperatures, aquest mes de maig,
de moment es manté, és privilegiat, aquests 25 graus
que vam tenir el dia 10 de maig, i és la màxima d'aquest mes.
La màxima, eh?
Penseu que en els últims 4 o 5 anys el maig ha tingut valors molt més alts.
Sí, sí, molt alts.
Aviam, que d'aquí al divendres podem tenir algun valor que superem els 25, sí.
Però vaja, que aquell tas de 28 i 30 que normalment teníem al mes de maig,
aquest any, sembla ser que no ens acompanyarà.
I, d'altra banda, també, doncs, aquesta situació que el mes de maig està més fresc,
com a mínim, com a màxima, del que portem de 24,
perquè a l'abril vam arribar un dia a 28 graus, vam fer un tastet així una mica bèstia.
Sí, va ser un cap de setmana així una mica boig, crec, eh?
Sí, i després ja la cosa va baixar i va tirar ball.
O sigui, que patíem tots com és d'abril i dic,
hosti, que no ens arribi a l'estiu ja, perquè a vegades ho fa,
però no, no, s'ha anat comportant i el mes de maig realment s'ha comportat molt bé.
Pel que fa a precipitació, ahir van acabar sumant dos dècimes de litre a l'estació de Can Ginestal,
o sigui, estem al voltant dels 27, hem superat amb un litre la pluja que ens va caure al mes de janeu,
o sigui, que seguim amb un bon ritme de precipitacions,
al voltant de 286 litres per metre quadrat que portem acumulats aquest 24.
Que no està gens malament comparat amb el 2023.
22 i 23, estem a tocar del màxim que ens va caure tant el 22 com el 23.
O sigui, amb unes quantes pluges que puguin arribar al mes de juny ja ho superarem.
I això que només portarem mitjà any.
Bé, doncs, aquesta situació de tranquil·litat i de temperatures que tiraran una miqueta amunt,
no només seran per avui dimarts, sinó també dimecres i dijous,
són dos dies on els valors màxims amb aquests vents del sud,
doncs poden pujar una miqueta més.
Podem arribar als 25 o als 26.
Per això dèiem que avui la màxima de maig encara no està data i beneïda.
Però, en canvi, tots els mapes ens indiquen que a tocar de l'últim dia de maig,
o sigui, divendres, 31 de maig, les temperatures tornaran a recular.
O sigui, que acomiadarem el mes de maig amb la mateixa tònica que vam començar,
o sigui, amb temperatures primaverals.
O sigui, que divendres, dissabte, diumenge, 21-22 graus, és un privilegi.
Parlava el primer cap de setmana de juny encara amb temperatures primaverals,
perquè això feia temps que no passava.
I, a més a més, amb l'afegit, doncs, que sembla que si n'estabilitza una mica l'atmòsfera,
que això farà, és el resultant, que faci baixar les temperatures,
i que la nit de dijous a divendres ja ens pugui caure algun ruixat.
O sigui, estem una mica a l'espera del que ens puguin anar confirmant els mapes,
però igual entre les 5 i les 6 del matí de la nit de dijous a divendres
ja ens podria caure alguna goteta.
Divendres seria un dia variable, però ja amb unes temperatures força més baixes.
Dissabte ens tornen a donar l'opció d'algun ruixat o alguna pluja,
que en aquests moments els mapes ens ho indiquen cap al migdia,
no a la tarda, el dissabte al migdia podria ploure una mica.
I també afegiríem el diumenge que també cap al matí podria caure algun ruixat.
Uns dies variables i amb unes temperatures que tenen tendència a baixar una mica.
Potser dilluns ja ho recuperem, però com a mínim divendres, dissabte i diumenge
tindrem una altra marxa enrere perquè fa les temperatures.
O sigui, que hi ha gent que vol aprofitar pel cap de setmana de...
De banyar-se, no?
Es poden banyar, però que tampoc no s'esperin que tindran una gran festa
quan surtin de l'aigua freda, perquè en aquesta època de l'any
encara està una mica freda per alguns,
i que si volen l'escalfor del sol la tindran,
però l'ambient serà una mica fresquet.
Fresquet.
S'està bé.
Tampoc no cal anar a la platja amb 30 graus i xerrar-te,
sinó que aquest ambient no està gens malament.
Així que, de moment, a gaudir d'aquest preestiu,
però recordant que acabem setmana un altre cop en primavera.
Molt bé.
Aquests propers dies, els migdies.
Gens malament, tu.
No, no, anem fent tastets, molt a poc a poc,
ens plantem al mes de juny i encara no hem suat la gota grossa,
doncs això és una molt bona notícia.
Està bé.
Que l'acabarem suant, segur.
Segur, segur.
Però una mica més tard que la resta d'anys, tu.
Sí, sí, un més tard arribi millor.
A veure, molt bé.
Doncs, Carles, demà a la mateixa hora seguirem amb previsions del temps.
Doncs aquí serem.
Vinga.
Que vagi bé.
Que vagi bé.
Hola, sóc la Mireia Belmonte.
En la natació, la velocitat és clau i també ho és per salvar una vida.
Davant l'ICTUS, trucar ràpid al 112 és fonamental.
Si notes un canvi brusque en una persona, com ara pèrdua de força a una banda del cos,
canvis en la parla o en l'angès de la cara, truca ràpid al 112.
No t'ho pensis.
Davant l'ICTUS, truca ràpid al 112.
Generalitat de Catalunya.
Ens queden 4 minuts per les 11 en punt abans de passar els butlletins informatius.
Farem un ràpid repàs de les efemèrides que tenim avui, aquests fets històrics,
que van passar precisament un 28 de maig, però de fa alguns anys.
Doncs bé, en els països catalans, sapigueu que a Barcelona, l'any 1914, un 28 de maig,
va obrir al públic la Biblioteca de l'IEC, de l'Institut d'Estudis Catalans,
com a Biblioteca de Catalunya.
Estava instal·lada al Palau de la Generalitat.
Això va ser el 1914.
També sortint ja dels països catalans, què va passar?
Doncs s'acaba el breu domini de la comuna de París.
A on? Això, a París, el 1871, un 28 de maig.
Això va ser, doncs, a París, hem dit a França, el 1871.
També, tal dia com avui, Fernando Alonso va guanyar el Gran Premi de Mónaco de Fórmula 1.
Això va ser a Mónaco l'any 2006.
i va ser una gran notícia per l'esport espanyol
perquè va ser el primer espanyol a aconseguir-ho.
Una gran fita de Fernando Alonso a principis dels 2000, el 2006.
Avui, naixements, persones que farien anys.
Doncs és el cas de Montserrat Aguadé,
genetista i membre numerària de l'Institut d'Estudis Catalans.
Montserrat Aguadé va néixer el 1949 a Barcelona.
També, tal dia com avui, va néixer Olga Xarov, pintora russa avantguardista,
que, bueno, formava part de l'imperi rus.
Va néixer a Tipsy el 1881.
Avui també farien anys altres personatges coneguts,
com, per exemple, Carlos Xoxaga, economista i polític basc,
exdirigent del Partit Socialista de Navarra.
va néixer, doncs, a Navarra, a Atafalla, el 1944.
També, tal dia com avui, va néixer l'actriu i cantant Kilminock,
a Austràlia, concretament a Melbourne, l'any 1969.
I de necrològiques, persones famoses que ens van deixar tal dia com avui,
doncs, per exemple, és el cas de Maya Angelou,
poetessa, novel·lista i activista pels drets civils,
actriu i cantant dels Estats Units.
Maya Angelou va morir a Winston Salem,
una ciutat ubicada al comtat de Fòstis,
el 2014.
També, tal dia com avui,
va morir Maria Dolors Pradera,
cantant i actriu espanyola.
va morir el 2018 a Madrid.
I pel que fa als dies internacionals,
sapigueu que avui en tenim uns quants.
Avui és el Dia Internacional de la Higiene Menstrual,
el Dia Mundial del Càncer de Sang.
També és el Dia Mundial de la Fam,
el Dia Internacional del Joc,
el Dia Internacional de l'Acció per la Salut de les Dones
i, com a curiositat,
també se'l considera avui, 28 de maig,
Dia Internacional de l'Hamburguesa.
Vinga, ara, doncs,
passem ja als butlletins informatius
a Catalunya Ràdio i després als de Ràdio d'Esvern.
Catalunya Ràdio,
les notícies de les 11.
Bon dia, us informa Sara Riera.
El Partit Popular considera
que el reconeixement que ha fet avui
el govern espanyol de l'estat de Palestina
no arriba en el moment adequat.
El seu portaveu, Borja Semper,
afirma que els populars són partidaris
de la solució dels dos estats,
que també defensa l'executiu de Pedro Sánchez,
però que en aquest cas no s'ha actuat,
diu, correctament.
Anem fins a Madrid.
Àngels Lafuente, bon dia.
Hola, bon dia.
El Partit Popular és partidari
de la solució dels dos estats
per a Palestina i Israel,
una posició que coincideix
amb la dels Estats Units, França i Itàlia.
I tot i reconèixer que la situació a Gaza
és dramàtica
i la conseqüència de l'atac terrorista de Hamas,
Borja Semper, portaveu del PP,
considera que ara no és el moment oportú
per reconèixer l'estat de Palestina.
ho ha dit en una entrevista a Televisió Espanyola.
Por lo tanto, estamos de acuerdo en el fondo
que firmamos ya hace años
y que lo hemos manifestado en muchas ocasiones,
pero el momento nos parece especialmente inoportuno,
como está quedando acreditado también
por la reacción de nuestros socios
y con la posición que ha fijado un gobierno
de un país democrático como es Israel.
Àngels, la Fuente de Catalunya, Ràdio Madrid.
Més notícies, Sílvia Solanas.
Nova mobilització dels taxistes a Barcelona
han sortit de la plaça d'Espanya
i van en marxa lenta fins al passeig de Gràcia
per la Gran Via.
Els taxistes reclamen a les administracions
més control sobre els vehicles de lloguer
amb conductor de plataformes com ara Uber, Cabify o Volt.
Unitat mòbil, Dani Batxilleri, Joan Garcia, bon dia.
Bon dia.
Mobilització sorollosa ara mateix a la Gran Via.
Els carrils centrals, tots ocupats per taxis
en una mobilització en fan tres reivindicacions.
La primera dirigida del govern, sentim Tito Álvarez,
portaveu de l'IT Taxi.
Las plataformas que generan millones de servicios
y se lo dan a coches irregales
no se les puede tocar.
Y esto hay que regularlo.
No son plataformas tecnológicas.
Son operadores de transporte.
y queremos que entre en vigor un régimen de autorización
donde se les obligue a que solo puedan dar servicios
a coches legales.
La segona, al Ministeri, volen que intervingui
perquè entenen que les asseguradores els cobren quotes abusives.
I la tercera, a l'Ajuntament de Barcelona,
perquè la Guàrdia Urbana ordeni el trànsit
a l'hora apunta a l'estació de Sants.
Dani Batxiller, Joan Garcia, Catalunya Ràdio Unitat Mòbil.
L'home mort aquesta matinada a l'incendi de Badalona
seria el principal sospitós del cas de la persona decapitada
que van trobar a Can Rutí el mes de març.
A la façana de l'edifici també hi ha una pintada
amb la paraula assassí.
Segons els veïns, hauria provocat alguns incidents
amb la resta de persones que viuen en aquest edifici.
Els Mossos s'han ocupat ara del cas
i investiguen les circumstàncies de l'incendi.
Tot i que encara no se sap del cert quina ha estat la causa,
tot apunta que la víctima mortal hauria provocat aquest foc.
L'alcalde de Badalona, Xavier García Albiol,
ho explicava a Catalunya Ràdio Hora fa uns minuts.
Bé, en principi les causes encara no les coneixem.
Aquesta és una investigació que s'han fet.
Mossos d'esquadra i els bombers sí que sembla,
per al que diuen els veïns,
i que inclús han publicat en xarxes
que aquesta persona s'havia dedicat en els darrers dies
a amenaçar als veïns de la comunitat
de que cremaria l'edifici.
Però, vaja, els motius jo oficials els desconec.
Estem parlant d'una persona conflictiva,
una persona que havia, sembla,
que havia estat detinguda en moltes ocasions,
i per tant, la investigació veurem cap a on avança.
El judici per Samael Lluís,
un jove homosexual apallissat fins a la mort a la Corunya
fa tres anys, s'ha posposat fins al mes de setembre,
segons ha informat el Tribunal Superior de Galícia.
El magistrat han exclòs del material disponible
per al jurat popular els comentaris que va fer la policia
sobre les imatges del crim
i que van quedar enregistrades per les càmeres de la zona,
segons el tribunal.
Això es fa perquè els jurats puguin veure les imatges
sense estar contaminades pels comentaris policials.
El poble de Saurí, el Pallar Sobirà,
reclama un canvi de nom
perquè la grafia oficial abandoni la lletra A
i s'escrigui tal com es pronuncia,
Saurí, amb E, tancada.
Corresponsal al Pallar Sobirà, Eloi Barrera, bon dia.
Bon dia.
El nom oficial és Saurí amb A,
però sempre tothom ha pronunciat Saurí amb E.
L'escriptora Núria García Quera
ha descobert que el 1955
un historiador s'hauria equivocat derivant un topònim
i des de llavors l'error s'ha estat perpetuant.
I després això ho han anat repetint tots els acadèmics.
Tots, siguin historiadors, siguin toponomistes,
tothom ho ha anat repetint.
La petició de canviar Saurí per Saurí
ja s'ha enviat a la Comissió de Toponímia de la Generalitat.
Eloi Barrera, Catalunya Ràdio,
corresponsal Pallar Sobirà.
Ara els esports amb en Marcos García.
El lateral del panter del Barça,
Héctor Fort, té previst firmar avui la renovació del seu contracte
fins al juny del 2029.
Fort ha debutat aquesta temporada amb el primer equip blaugrana.
Alexia Potellas es veu jugant fins als 37 o 38 anys.
En una entrevista a Barça One,
la capitana blaugrana celebra la renovació.
Amb 30 anys, Alexia admet que serà la primera a fer un pas al costat
quan ja no senti que té l'energia per guanyar tots els partits.
i els títols.
A la Lliga CP de Bàsquet avui comencen les semifinals
amb el primer partit Unicaja de Màlaga-Ucam Murcia.
El Barça avui podrem seguir la roda de premsa.
L'entrenador blaugrana Roger Grimau parlarà sobre el primer partit
de l'altre semifinal.
Els blaugrana jugaran a partir de demà a la pista del Madrid.
Els Boston Celtics esperen rival a la final de l'NBA.
Els de Boston han guanyat Indiana per 102 a 105
i han sentenciat la seva conferència.
El rival sortirà de l'enfrontament entre Dallas i Minnesota
que dominen els Mavericks per 3 a 0.
El torreig de Roland Garros avui debutarà l'empordanesa Paula Badosa.
Jugarà contra Katie Butler.
I en Waterpolo comença la final de la Lliga Masculina
entre l'Atlètic Barceloneta i el Sabadell.
El millor de tres partits.
El d'avui és a un quart de nou del vespre.
Fins aquí les notícies.
Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia. Passant 6 minuts de les 11 us informa Mariona Sales Vilanova.
Unes 200 persones es van manifestar el passat diumenge 26 de maig a Sant Just
per protestar contra el pla urbanístic de la Bona Aigua.
La jornada reivindicativa va ser organitzada per la plataforma cívica Salvem la Vall 2.0
que denuncia inacció i manca de diàleg per part de l'Ajuntament respecte a aquest projecte.
La manifestació va començar a la plaça Camoapa
i va recórrer els carrers principals del centre
passant pel Parador, el carrer de la Creu, el Bonavista i acabant a la Casa de la Vila.
Els participants anaven encapçalats per una pancarta amb el lema
Salvem la Vall abans no sigui massa tard.
I al llarg del recorregut van corajar diversos eslògans
entre els quals destacaven
Especuladors fora del poble,
Ara o mai, Salvem la Vall,
i la Vall no està en venda, la Vall es defensa.
La plataforma Salvem la Vall exigeix que l'Ajuntament faci marxa enrere
en el projecte urbanístic i que es desclassifiqui
com a sol urbanitzable a tot el sector,
destacant els valors ecològics,
la connexió ecològica, el risc d'inundabilitat,
els valors paisatgístics i històrics,
així com els efectes del canvi climàtic actual
i la desidia del consistori.
Aseguren que els drets d'edificació a favor de la propietat
van prescriure el 2015
i que l'Ajuntament podria no haver aplicat la legalitat
quan era possible
i no haver defensat els interessos dels promotors.
L'Ajuntament de Sant Just veu necessària
una revisió d'aquest pla urbanístic creat fa 20 anys
per adaptar-lo a les necessitats actuals
i respectar els estàndards ambientals.
Proposen la reducció de la densitat de construcció
de 23.000 a 17.000 metres quadrats,
límit imposat per la llei.
A més, el consistori assegura
que una política d'edificació zero
resultaria en la necessitat
d'indemnitzar els propietaris
amb quantitats milionàries,
creant un deute insostenible per l'Ajuntament.
I també defensen el fet
de preservar els drets a habitatge en aquella zona
per poder desenvolupar habitatge de protecció oficial
en un moment en què el poble
ja no pot créixer més per espai.
Sant Just d'Esvern ja té cartell
que simbolitzarà la festa major d'aquest any.
El jove Pol Blanquer,
resident del municipi
i estudiant de disseny gràfic a Eina,
ha guanyat el concurs de cartells
amb una proposta que captura
l'essència de la celebració local.
El disseny de Blanquer va ser escollit
entre diferents propostes per la seva visió única i creativa,
que ara serà la imatge de la festa major
prevista del 31 de juliol al 6 d'agost.
Podeu veure el cartell a la notícia
que trobareu a la pàgina web de Ràdio d'Esvern.
Des d'ahir dilluns 27 de maig,
tots els contenidors d'Orgànica i resta de Sant Just
s'obren exclusivament amb targeta,
seguint la finalització de la darrera fase
del procés de renovació del sistema de recollida de residus.
L'objectiu d'aquesta nova estratègia
és aconseguir el 65% de recollida selectiva
imposat per la Unió Europea.
Per als residents del barri Nòrd i Can Modulell
que encara no disposin de les targetes necessàries
per operar els contenidors,
l'Ajuntament ha establert un punt de recollida
a l'equipament de les escoles.
Les targetes es podran obtenir fins al 7 de juny,
de dilluns a divendres,
de 9 del matí a 1 del migdia
i de 5 de la tarda a 8 del vespre.
Per a més informació es pot visitar
la pàgina web de Residus de Sant Just d'Esvern.
I això ha estat tot.
Tornem amb més informació al butllet i horari de les 12.
Fins ara.
La pàgina web de Residus de Sant Just d'Esvern.
La pàgina web de Residus de Sant Justi
La pàgina web de Residus de Sant Justi
La pàgina web de Residus de Sant Justi
La pàgina web de Residus de Sant Justi
La pàgina web de Residus de Sant Justi
La pàgina web de Residus de Sant Justi
La pàgina web de Residus de Sant Justi
Fins demà!
M'agrada veure-li, tenir-lo a prop
Ja no m'ho callo i li diré tot
Cari, cari, acariciam
Saps que t'estimo
Cari, cari, acariciam
Però no s'ha de convir-te
Cari, cari, acariciam
Saps que t'estimo
Cari, cari, acariciam
Acariciam, acariciam
És de nit i ja marxem sense
Ja on anem, casem
Però ens perdem
Quan més ens busquem
I quan entra a la pista tu balles
Només s'ha fet xatú
Cari, cari, acariciam
Saps que t'estimo
Cari, cari, acariciam
Però no s'ha de convir-te
Cari, cari, acariciam
Saps que t'estimo
Cari, cari, acariciam
Acariciam, acariciam
Si t'estimo
I quan entra a la pista
T'estimo
I quan entra a la pista
No crec en la sort
Sempre em dura tan poc
Però sé que el meu destí
és el que faig per a mi
Només tu em fas creure
que encara no estem
Crec que el meu destí és el que faig per mi.
Només tu em fas creure que encara no estem perduts.
No crec en els déus ni els dogmes dels ateus,
però no em falta la fe perquè ho tinc tot per fer al teu costat.
El miracle és un dilluns al teu sofà.
Crec en el cor, donant-ho tot,
i abans cremar-se que apagar-se a poc a poc.
Tenir-te a prop quan em seràs pont.
Vine al meu costat i que se'n sorri el món.
No crec en els dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda,
relaxa't amb estils com el chill-out, l'smooth jazz, el funk, el sol
o la música electrònica més sual.
100% música relaxant.
Smooth jazz club.
Cada dia, de dilluns a divendres, i de 4 a 5 de la tarda.
Smooth jazz club.
T'hi esperem.
Comencem la segona hora de la Rambla, el magasin de matins de Ràdio d'Esvern.
Ara mateix passen 17 minuts de les 11 del matí.
Esteu sintonitzant al 98.1 FM.
Fem l'entrevista del dia, que també podeu seguir pel canal de YouTube de l'emissora.
Avui tenim de convidat l'Arnau Álvarez,
que és responsable de l'àrea de negoci de Barcelona Energia,
l'empresa comercialitzadora d'electricitat renovable i totalment pública de Barcelona
i també l'àrea metropolitana.
Molt bon dia, Arnau.
Bon dia.
Bé, doncs, a mitjans de març, l'Ajuntament de Sant Just va fer un pas més
en la transició energètica, va canviar de comercialitzadora
i es va passar a l'energia pública metropolitana, precisament amb Barcelona Energia.
Quin és el model energètic que proposeu des de l'empresa?
Nosaltres volem sortir una miqueta del que seria el model energètic convencional
i crear, sobretot, un model energètic basat en dues línies.
La primera seria una línia cap a la transició energètica,
potenciant l'ús d'energies renovables, utilitzant i comercialitzant energia 100% renovable
i després l'altra línia principal del nostre model energètic
seria una mica, nosaltres al ser públics, al ser 100% públics,
que la ciutadania pugui tenir un paper en aquesta transició energètica
ja sigui a l'hora de decidir una mica les línies estratègiques de Barcelona Energia,
que també puguin ser part activa de la comercialitzadora
i, sobretot, que tinguin una mica un paper important en el dia a dia de la comercialitzadora.
Quan es va crear, més o menys, Barcelona Energia,
per posar una mica també en context a l'empresa i conèixer-la una mica més?
Quan va començar també, no sé, operadora en Ciutats del Baix Llobregat?
Barcelona Energia neix el juliol del 2018,
sí que és veritat que prèviament ja s'estava treballant, s'estaven fent estudis,
però a partir del juliol del 2018 és quan comencem a operar
i a partir d'aquí, primer, el que fem és donar servei a el que seria l'Ajuntament de Barcelona,
al veure que la comercialitzadora funciona,
que estem trobant estalvis energètics, estalvis mediambientals,
després comencem a obrir una mica fronteres
i passem a anar a la ciutadania.
És a dir, ostres, funcionem via punts públics,
anem a la ciutadania, que també es pugui aprofitar una miqueta
d'aquesta comercialitzadora pública, d'aquest nou model energètic,
i a partir d'aquí continuem creixent.
Des d'allà fa ben bé un parell d'anyets,
ens estem obrint a nou ajuntaments de l'àrea metropolitana,
com podria ser Sant Just d'Esvern des del març, des de mitjans de març,
i aquesta expansió sobretot comença aquí al Baix Llobregat,
a mitjans del 2022, al juliol.
Primer de tot amb Sant Boi, després també va entrar a Sant Feliu,
Sant Just d'Esvern, Sant Vicent dels Horts, el Papiol...
Estem ja a set municipis, i en tenim nou que són accionistes.
D'aquests nou n'hi ha un que sí que no és del Baix Llobregat, però bueno...
La majoria sí que són del Baix.
Exacte.
En què es veu beneficiat llavors l'Ajuntament de Sant Just, no?,
passant-se a Barcelona Energia.
Què implica sumar-se a l'energia pública metropolitana?
Primer de tot, i una miqueta com et transponíem la primera pregunta,
la principal avantatge és a nivell mediambiental.
Tota l'energia que consumirà públicament l'Ajuntament de Sant Just d'Esvern
serà 100% renovable, és a dir, tindrà un impacte en el mediambient nul.
Això és una cosa que des de Barcelona Energia promocionem,
i de fet no només l'Ajuntament de Sant Just d'Esvern,
sinó tots els ajuntaments i tots els usuaris que tenim,
tota l'energia que els hi fem arribar o que comercialitzem per ells
és definida com a 100% renovable.
Això seria el principal punt, no?
Després també una mica les peculiaritats de ser una comercialitzadora pública.
L'Ajuntament de Sant Just d'Esvern o els usuaris que estan en Barcelona Energia
tenen uns preus que simplement serveixen perquè la comercialitzadora
tingui un benefici nul, és a dir, tangui comptes, no tenim ànim de lucre.
I després també tot el tema d'una miqueta formar part d'una comercialitzadora pública,
la transparència, el control, el seguiment que poden tenir
sobre els seus punts de subministre, tota la informació que els hi facilitem
i que ells després poden decidir què fem amb aquesta informació.
Molt bé. Tenim dades de quin podria ser l'estalvi energètic
de l'Ajuntament de Sant Just amb Barcelona Energia?
És depenent una miqueta també del mercat elèctric, és a dir, com sabeu el mercat elèctric fluctua,
però perquè tingueu una idea, pràcticament tots els ajuntaments estan dintre d'un mateix contracte elèctric,
doncs aquest contracte a Barcelona Energia l'està millorant i per això hi ha alguns ajuntaments
que estan adherint-se a Barcelona Energia.
Estem parlant de moment d'ajuntaments, no sé si Barcelona Energia només ofereu serveis
a el que serien les administracions públiques o també us dirigiu a altres públics?
En un inici només era administracions públiques, però com et comentava,
des de finals de 2019 ens vam obrir a tota la ciutadania dintre de l'àrea metropolitana de Barcelona.
Això sí que és veritat que tenim una miqueta aquest límit geogràfic,
però sobretot la vocació era, ostres, estem trobant que els diferents ajuntaments
estan tenint estalvis econòmics, estalvis mediambientals, també estalvis energètics,
a nivell d'optimitzacions de potència, baixades de consum,
implantació d'autoconsum també fotovoltaic o miniòlic,
i veure que això que funcionava ho podíem extrapolar a la ciutadania.
A la ciutadania ho vam extrapolar, com et comentava, des de mitjans, finals de 2019,
i la veritat que la rebuda ha estat molt bona.
Quants i també quins tipus de subministraments d'electricitat de Sant Jus
afecta aquest canvi que hi ha hagut d'empresa que es veu a fer?
Actualment tenim més de 135 punts.
D'aquests 135 punts et podria dir que només de Sant Jus es verna.
Els 135 els tenim comptabilitzats com a públics,
és a dir, formen part de l'Ajuntament,
perquè tingueu una miqueta uns percentatges,
un 50% ben més enllumenat i semàfors,
i després l'altre 50% poden ser equipaments,
fires temporals que puguin realitzar,
aquí a la ràdio Sant Jus es ve com estem ara,
doncs una miqueta serien els altres punts.
Molt bé.
I a quin abast té Barcelona Energia els municipis metropolitans?
És a dir, quants punts de subministrament té la companyia en aquesta zona?
És a dir, hem parlat d'ara aquí de Sant Jus, que ens has comentat un 135,
però la zona més metropolitana, per dir-ho així,
un rang més ampli,
més o menys quin seria l'abast que té l'empresa?
El que estaria amb...
Mira, tu puc dir per dues limitacions geogràfiques,
una mica aquí a la zona del Baix Llobregat,
estem parlant de ben bé 850 punts,
de subministrament i actius en Barcelona Energia,
i ja sí que si englobéssim el que seria tota l'àrea metropolitana de Barcelona,
estem ja superant els 12.500 punts.
Nosaltres, des que es va donar inici la nostra activitat,
sempre hem volgut que el servei estigui per sobre del que seria el creixement a gran multitud
i sobretot el que volem és un creixement exponencial.
Estem creixent pràcticament un 200% cada any,
però el que busquem és justament això,
que aquest creixement no ens faci perdre qualitat
en els nostres usuaris finals,
ja siguin públics, ja siguin ciutadania, ja siguin empreses,
i que puguin estar contents.
Molts cops valorem més les dades de fidelització
que no pas les dades de creixement.
Podríem dir que és la comercialitzadora elèctrica pública més gran de l'estat, de moment?
Actualment sí, sí que hi ha un parell més de casos arreu de l'estat,
aquí a Catalunya també des de fa poquet n'estan plantejant una altra d'energètica pública,
però actualment és la més gran, la que té més punts de subministrament,
i estem molt contents d'aquesta dada.
Molt bé. El passat 16 de maig va ser el Dia de la Llum,
un dia on es celebra els beneficis de tenir llum.
La data la va escollir l'ONU, el 2015,
i reconeix anualment els avanços i totes les aportacions de la llum en la cultura,
en el desenvolupament sostenible, en la societat,
i també en àrees diverses com la medicina, les comunicacions o l'energia.
Com ha evolucionat, Arnau, la forma de generar l'electricitat els últims anys?
Molt bona pregunta, i la veritat que aquí podríem estar molta estona parlant.
Podríem fer una tesi, no?, una mica, sobre el tema de la llum i l'energia.
No, intentaré ser breu perquè tingueu una idea.
Fa 50, 60, 40 anys, com es generava l'energia no era important.
El que era important és que l'energia arribés a pràcticament tots els llocs.
Ara, això pràcticament ja ho hem aconseguit,
ara estem una miqueta canviant el paradigma de com generem energia, no?
Fins, convencionalment, sempre s'han utilitzat combustibles fòssils per generar energia,
carbó, petroli, gas,
i abastia la demanda de Sant Just és Verde, de Catalunya, de pràcticament tot el món,
però des d'uns fa uns anys estem en uns programes greus a nivell de canvi climàtic,
que s'està plantejant una transició energètica més verda des d'Europa,
i sobretot el que es potencia és, sense deixar d'utilitzar aquests combustibles fòssils,
perquè sigui a part o moments durant el dia que necessitem l'ús d'aquests combustibles fòssils
per abastir la demanda general, sobretot en hores nocturnes,
però sí que en hores diurnes s'estan utilitzant energies alternatives,
com podria ser sobretot la fotovoltaica, eòlica, hidràulica, biomassa,
i podríem trobar un llistat d'energies petites 100% verdes, que seria molt llarg,
però sobretot, si podria dir una frase resum, seria això,
és a dir, el paradigma energètic a nivell de generar energia està canviant,
en hores diurnes és molt més senzill, perquè l'energia renovable és molt més present,
en hores nocturnes és on tenim el gran repte.
Com feu front a l'emergència climàtica des de Barcelona Energia?
Sobretot, com et deia al principi,
és a dir, els dos nostres trets distintius seria que són públics,
però després l'altre és que tota l'energia que comercialitzem és 100% renovable.
Per tant, nosaltres, directament, aquell usuari que té la comercialitzadora de Barcelona Energia,
l'energia que consumeix, el seu impacte en el medi ambient és zero,
per l'OTAN ja tindríem el primer repte assolit,
i el segon repte que plantegem nosaltres a Barcelona Energia és sempre com podem baixar el consum
o com podem baixar la potència d'aquest subministrament.
És a dir, ostres, tenim una cosa ben feta,
que és que tota l'energia que consumeixi no tindrà un impacte en el medi ambient,
però l'impacte més gran és no consumir tanta energia.
Doncs intentem aplicar diferents mesures,
des d'autoconsum, des de mesures d'eficiència energètica,
des d'optimitzacions de potència,
perquè aquesta factura elèctrica la puguem baixar tant a nivell de consum com a nivell de preu.
Ens pots explicar una mica, perquè ens has dit tot el tema de l'energia renovable,
de fons tipus la biomassa, l'energia solar...
Exactament, què es considera una font renovable i sostenible, no?
Què és?
Tota energia, per generar-se, necessites un recurs primari.
Les energies 100% renovables versus les convencionals,
el que fan és que aquest recurs primari,
quan s'utilitza per generar energia, no té cap impacte en el medi ambient.
És a dir, no es genera, sobretot a nivell de gasos d'emissions de gasos d'efecte hivernacle,
no es genera residus radioactius,
el que fa és que aquesta matèria prima, un cop s'utilitza per generar energia,
no té cap impacte en el medi ambient.
En canvi, combustibles fòssils o energies nuclears
no es poden considerar com a 100% renovables,
perquè ja sigui via gasos d'efecte hivernacle o via residus,
sí que tenen un impacte en el medi ambient.
A Barcelona Energia, per tant, només utilitzeu aquest tipus d'energia, energia verda?
Efectivament. Hi ha una part que la generem nosaltres,
és a dir, com a Barcelona Energia també gestionem tot el que serien els persolars,
en aquest cas sí que de Barcelona, per exemple, la placa del fòrum,
que seria una mica la que poder la gent es situar una miqueta,
doncs hi ha una part que la generem i l'altra part,
que és la que hem d'anar a comprar pels nostres usuaris,
sempre anem a comprar-ho a productors d'energia 100% renovable.
És a dir, en comptes d'anar a una central tèrmica,
anirem a un parc eòlic i els preguntarem quanta energia tenen per nosaltres.
Molt bé.
Heu calculat mai quina quantitat, per exemple, de CO2 o de diòxid de carboni
heu evitat emetre a l'any?
Mira, l'any, nosaltres el que fem és,
nosaltres fem arribar certa energia als nostres usuaris,
aquesta energia té un impacte, un índex d'emissió,
que es diu per la CNMC, de 0,
i el nacional és el 0,15, el que seria el mix nacional.
Si multipliquéssim aquest 0,15 per tota l'energia que el 2023
nosaltres hem fet arribar als nostres usuaris,
estaríem parlant de més de 30.000 milions de tones de CO2
que no s'han emès a l'atmòsfera,
el consumir energia 100% renovable.
Uau, Déu-n'hi-do.
Dit així, semblen moltes tones de CO2.
Efectivament.
Nosaltres, jo sempre em trobo molta ciutadània,
ostres, com puc contribuir?
Jo no puc posar-me plaques solars a casa
perquè visc una comunitat o em toca la sombra tot el dia.
A vegades només consumir energia 100% renovable
i estàs contribuint, no?
És a dir, si tota l'energia,
que ara tècnicament no és viable,
però si pogués ser-ho seria ideal,
que es consumir fos 100% renovable,
ostres, hauríem fet un pas molt important
en la transició energètica
i en els objectius de cara al 2030.
Últimament, i ara ho acabes d'anomenar,
s'està anomenant molt,
el concepte d'autoconsum energètic.
Què significa exactament?
Tothom ho pot posar a la pràctica?
És un sistema que és apte a totes les llars?
L'autoconsum com a tal,
el nom ho defineix molt bé,
és a dir, generar-me jo,
o jo, la meva comunitat,
o la meva família,
la meva pròpia energia
que després vull consumir.
Això com a concepte queda molt bonic,
després portar-te a la realitat no és tan senzill,
però sobretot la idea seria això,
a partir de petites instal·lacions,
que siguin fotovoltaiques,
mineòliques,
algun generador de biomassa,
que tu puguis generar-te energia
a casa teva, al teu pis,
a la teva comunitat,
a la teva empresa,
al teu edifici,
i puguis utilitzar aquesta energia
per abastir els teus consums.
Com generes aquesta energia?
Doncs sobretot hi ha una via principal,
que és la fotovoltaica,
és la més senzilla,
la més econòmica,
però com et deia,
també sobretot,
no tant aquí a l'àrea metropolitana de Barcelona,
més a les afores,
però el tema de la miniòlica
s'està incentivant bastant,
i serien les dues principals fons
que la gent pot utilitzar
per generar-se energia a casa
i autoconsumir aquesta energia.
La gent té moltes pors,
o moltes incerteses
amb aquests sistemes, no?,
que semblen nous.
No sé si saben
o tenen clar els beneficis
que poden haver.
Sobretot,
jo crec que més que por
el que ho veuen és llunyà,
és a dir,
d'ostres...
Com treure'n benefici
a molt llarg termini, no?
I com que això no deixa de ser un món
on té una fluctuació de diners,
doncs la gent desconfia bastant
i a vegades les explicacions
no són tan netes
com s'haurien de produir.
perquè no ens oblidem,
això ja no és una cosa
de diners o no diners,
de que aquell guanyi més
o aquell guanyi menys,
això és una cosa de salut
i és una cosa de salut del món.
És a dir,
no només es tracta
de fer una instal·lació fotovoltaica
perquè econòmicament
tindré un retorn,
sinó també perquè
el retorn que tindrà
el que seria el planeta Terra
serà molt important.
Jo sempre dic,
quan algú té ganes
i vol conèixer
de què es tracta l'autoconsum,
quines possibilitats hi ha
i sobretot
quines possibilitats hi ha
en els seus edificis
o en les seves propietats,
el primer que ha de fer
és informar-se,
informar-se de la manera
més objectiva possible,
ja sigui
mitjançant informes tècnics
o penant a l'Ajuntament
i preguntant
o diferents oficines
de transició energètica
que tenen pràcticament
tots els pobles
o totes les ciutats,
informa't
i un cop t'hagis informat
de la manera més objectiva possible,
a partir d'aquí
podràs valorar
una miqueta què és
i si et convé
o no et convé.
Des de Barcelona Energia
promoveu la instal·lació
dels sistemes d'autoconsum
o potser recomaneu més
utilitzar directament
l'energia que produïu
a Barcelona Energia?
Nosaltres som una mica
un rarà avis
en aquest sentit
i nosaltres
sobretot promocionem
el consum d'energia
100% renovable,
de fet el que et comentava,
si un usuari
passa a Barcelona Energia
no té possibilitat
de no consumir energia
100% renovable,
si o sigui que hi ha energia
que li fem arribar
100% renovable
i sense cap cosa afegit.
I després sí que donem
la possibilitat
de fer estudis gratuïts
per veure la viabilitat
d'instal·lació
de diferents mecanismes
d'autoconsum,
ja sigui
minieòlica
o sobretot
a nivell solar fotovoltaica
en aquells edificis.
Aquests estudis
són gratuïts
i sobretot
el que intentem ser
és el més objectiu possible.
Nosaltres som públics,
no tenim un ànim
de lucre
darrere
per tant
ens permet
que aquella informació
que donem
sigui transparent,
sigui clara
i sigui honesta.
I en molts estudis
n'hem fet
moltíssims
durant aquests últims
dos anys
el ràtio de conversió
no és molt elevat
però sobretot
no és molt elevat
perquè nosaltres
volem ser francs
amb la gent
i explicar-li
que sí,
podríem ficar
quatre plaques
però aquestes quatre plaques
durant aquestes hores
no et generaran
perquè l'edifici
del costat
et fa sombra.
Sobretot una mica
que
que l'usuari
pugui tenir
tota la informació
per després decidir
bàsicament també
perquè si no
després venen els problemes
és a dir
tu m'havies dit
que això
m'ajudaria tal
i em baixaria tant
la factura
i després no està passant
doncs no
ostres
que sàpigues
què és el que
es podria fer
al teu edifici
i a partir d'aquí decidir.
Clar,
per saber la gent
la pregunta
més típica
ostres
això
si em poso
l'autoconsum
tindré beneficis
en les factures
de la llum
hauré de fer
una gran inversió
per instal·lar-me
aquí plaques
suposo que això
es resol
fent aquests informes
o algun estudi tècnic
perquè tingueu
la manera més senzilla
és com ho comentaves tu
és a dir
nosaltres sempre demanem
l'ubicació
i la factura
de la llum
per veure
on estàs
i quin consum
temps
i després
el primer informe
que fem
és totalment gratuït
i sense cap tipus
de vinculació
és a dir
són quatre dades
com te les podria fer
qualsevol altra persona
però te les fem
des d'una comercialitzadora
pública
i totalment gratuït
totalment gratuït
en aquest sentit
sobretot
el que busquem
és això
que estigui informat
quatre dades
que us podria donar
perquè tingueu
casos d'èxit
nosaltres
sempre
plantegem
un cas d'èxit
quan la generació
que es pot fer
en aquella casa
pugui ser mínim
del 40%
del consum anual
és a dir
imagina't
jo tinc un consum anual
de 10
doncs mínim
que les plaques
en puguin generar 4
i això té una baixada
en factura directament
aproximadament
del 50%
per la part d'energia
en la part de la factura
sempre tenim
la part de potència
que és la part fixa
i la part d'energia
que és la més important
és pràcticament
un 70%
de la factura
doncs d'aquest 70%
nosaltres
tots els casos
que hem fet d'èxit
han tingut una baixada
aproximadament
del 30%
i el 60%
és una baixada
molt important
i nosaltres
anem a fer-ho
sobretot
no només
ja sé que molta gent
mira
mira el fet
que el circuit
baixa la factura
això és un win to win
et baixa la factura
i sobretot
ajudes
al camí
que estem seguint
cap a la transició energètica
i ja per acabar
Arnau
algunes recomanacions
que doneu
a la ciutadania
des de Barcelona Energia
per aprofitar
ja que estem també comentant
el tema
del dia de la llum
que va ser el 16 de maig
alguns consells
o recomanacions
per aprofitar
la llum solar
i estalvi energia
sobretot
a nivell
del que seria
coses que puc fer
a casa
directament
sense un cos
molt elevat
o sense haver de fer
molts tràmits
el que tu comentaves
aprofitar l'energia solar
ja no només
a nivell fotovoltaic
sinó a nivell de llum
durant el dia
després també
tot el tema
dels aïllants
ja sigui via vidre
o ja sigui via paret
perquè aquesta temperatura
que aconsegueixes
mitjançant l'energia solar
no la perdis
o no s'escapi tan fàcil
després també
tot el tema
de l'octrodomèstic
és a dir
ja els octrodomèstics
tenen un problema
molt greu
que és l'estandvall
que bàsicament
és aquell
quan jo no utilitzo
l'octrodomèstic
l'octrodomèstic
segueix consumint energia
doncs
que jo pugui
desenxufar
l'octrodomèstic
o tenir les típiques
les típiques regletes
que ens viuen
i les pugui
obert o tancat
i les pugui
les pugui
tancar
i
i bàsicament
els 3-4 consells bàsics
on pots fer
una actuació directa
seria això
via electrodomèstics
per baixar el consum
i després
via utilització
de recursos naturals
en aquest cas
el més fàcil
és el sol
per generar-me
temperatura
i després
que aquesta temperatura
no la perdi tan fàcil
doncs
amb un doble vidre
amb unes cortines
espacials
que el que fan
és que un cop
entre la temperatura
no surti tan fàcil
una miqueta
mecanismes
que puguis tenir
amb un import
relativament
que no es dispara
i que són
d'actuació directa
a les llars
i edificis
de tota la ciutadania
molt bé
doncs Arnau
moltíssimes gràcies
per venir aquí
a Ràdio d'Esvern
a estar aquesta estoneta
amb nosaltres
i haver parlat
de Barcelona Energia
també
de l'autoconsum
i de tots els beneficis
que suposa
consumir energia renovable
fins la propera
i res
que acabeu de passar
també un bon dia
a Barcelona Energia
molt bé
moltes gràcies
i reacabar
que avui
una miqueta
de posar en valor
també la feina
que feu
des de les ràdios
més locals
en donar espais
on es pugui parlar
de transició energètica
d'una mica
reptes energètics
que té la societat
i que des de Barcelona Energia
estem molt contents
de poder venir
a aquest tipus d'espais
i donar
la nostra visió
Fantàstic
doncs
res més
vinga
a parlar
transició energètica
que vagi bé
adeu
L'essència de Sant Just
la tens a la Rambla
a Ràdio d'Esvern
És de nit
És tot fosc
Estic sol
I no hi ha ningú
És de nit
Un record
Dins del cor
Ella hi és
A dins
Els seus ulls
Som brillants
I un somriure extravagant
Ja no hi és
L'he perduda
Va marxar
Llung del meu abast
I sempre estarà
El meu cor
Sense tu
Jo no puc
Sense tu
Si no hi ets
Sense tu
Jo
No sóc ningú
Sense tu
Jo no puc
Sense tu
Si no hi ets
Sense tu
Jo
No sóc ningú
És de nit
És tot fosc
No estic sol
No ho estic
Tu estàs amb mi
I els teus ulls
Som brillants
Som brillants
I un somriure extravagant
I sempre estarà
El meu cor
Sense tu
Jo no puc
Sense tu
Si no hi ets
Sense tu
Jo no sóc ningú
Sense tu
Jo no puc
Sense tu
Si no hi ets
Sense tu
Jo no sóc ningú
Si no estàs aquí
Si no estàs amb mi
Jo no et puc mirar
Jo no et puc sentir
Si no estàs aquí
Si no estàs amb mi
Jo no et puc tocar
Jo no et puc passar
I sempre estaràs al meu cor
Estaràs al meu cor
Estaràs al meu cor
Tres quarts de dotze
I ara parlem amb en Rafa Redondo
Per fer l'espai d'economia
D'actualitat econòmica
Molt bon dia Rafa
Què tal?
Hola Núria
Molt bon dia
Doncs ve una alegria
Veure't en directe aquí
Als estudis de Ràdio d'Esvern
En vivo i en directe
En vivo i en directe
Avui parlem del deute total
I del que representa amb el PIB
Fent una comparativa
Sí, la farem una comparativa
perquè la gent ho pugui entendre
Clar
Respecte a com seria la teva deute
A casa teva
Doncs
Quan ens enraona
que la deute total
és un billó
500.000 milions
I que la deute total
sobre el PIB
és d'un 107%
A veure
Com són xifres
Són magnituds
A ningú se li queda
Ja
La deute total
d'aquest
d'Espanya
és un billó
500.000
I la gent diu
Clar
Es quedant amb la dada
però dius
Bueno
I això què representa
És un 107%
sobre el PIB
Diu
Bueno
Què és això
del PIB
Clar
Ni que tothom fos
economista
per entendre
el que t'estan
traslladant
El que passa
és que traslladant xifres
El que m'interessa
t'he dit
que m'ha pujat
que m'ha baixat
Mai diré
el que m'ha pujat
Sinó que sempre diré
el que m'ha baixat
el que em representa
que aquí m'ha baixat
que aquí m'ha baixat
Clar
Aquesta deute
què representa
Dius
Tinc una deute
d'un billó
500.000 milions
Bueno
I jo
el PIB
el PIB
els meus ingressos
tot el que genera
l'economia
és d'un billó
un billó
400.000 milions
I a més són xifres
tan grans
que a vegades
costa de
Si estiguéssim
enraunant de mil
de 10.000
de 100.000
Encara
La gent això
dic
Ostres
és molt
és poc
però quan han rebut
aquestes xifres
d'aquestes magnituds
és que no se li queda a ningú
Ja
Traient el que li
del que li agrada
l'economia
o el friqui
que li agrada
l'economia
tots els demés
jo diria que
gairebé
el 90%
sent l'edat
ho sent
sent que diu a la tele
sent que es furta
a la premsa
o llegeixen
però
no acaba
de relacionar
Totalment
Totalment
Totalment
I aleshores
jo el que volia
fer-te és un 100.000
de dir
amb una família
què és el PIB
què és la deuta total
i quin és el percentatge
sobre aquesta deuta
tu el veuràs ràpidament
esclar
quin és el PIB
anem a agafar
una família
anem a agafar
una parella
si parli alguna cosa
escolta
entre tots dos
cobrem
anem a posar
3.000 euros
al mes
vinga
mira
escolta
un guanya 1.500
3.000
va
escolta
això què representa
doncs representa
això per 14
són
3 per 14
3 per 14
3 per 4
escolta
són 50.000 euros
val
és a dir
perdona
21.000
28.000
bueno
50.000 euros
més o menys
que són 3 per 4
12
42.000 euros
val
això
és el PIB
de casa meva
això és tot
el que jo genero

jo genero
50.000 euros
la parella
tots dos
generen
50.000 euros
llavors dius
bueno
això és mi PIB
el total
que jo genero
a partir
d'aquí
què puc fer
endeutar-me
em vaig endeutar
doncs
compro
compro
compro
una casa
o un pis
val
i m'endeuto
clar
la deuta
és
a pagar
en 20 anys
val
és en 20 anys
o en 30 anys
és igual
és igual
però és clar
i quina és aquesta deuta
escolta
doncs aquesta
deuta
sobre
sobre
sobre la quantitat
meva
resulta
que la vivenda
em costa
300.000
estic sobre
és clar
si jo estic
ingressant
50.000
la meva deuta
està
6 vegades
per sobre
del que jo
ingresso
però com
m'ho trigaré
30 anys
a tornar-la
una altra cosa
és el que jo
pagaré
d'aquesta
deuta
aleshores
això és
la deuta
sobrepassa
el meu PIB
en 6 vegades
ja miraré
quin és el problema
el problema serà
els interessos
que jo pagui
d'aquesta deuta
i el que a mi
em facin retornar
d'aquesta deuta
el que es diu
la part nominal
més la part d'interessos

val
jo puc
aleshores em diuen
què representa això
això representa
que el que tu has de tornar
cada mes
més els interessos
no pot ser superior
al 35%
mensual
no pot ser superior
al 35%
màxim
40%
això és una família
normal i corrent
que vol comprar
una vivenda
la deuta
és el que jo tinc
a 30 anys
i el pagament
és el que jo he de fer
mensualment
llavors em diuen
mensualment
tu no pots
sobrepassar
no pots sobrepassar
això
bueno
ja està
ja sé
que estic
molt endeutat
però
com el que representa
el 30%
aquest
dels 3.000
escolta
són 1.200
me queden 1.800
ja puc anar fent
a partir d'aquí
què faré?
a partir d'aquí
que ja he pagat
la deuta
la diferència
és el que em queda
per l'aigua
per la llum
pel gas
pel menjar
pel vestit
per entrades
per sortides
val
com ho traslladent això
amb un govern
el govern
diu
ja tinc
però ara
el primer
que he de fer
és pagar la deuta
sí, sí, clar
el primer que he de fer
és l'únic
que es van posar d'acord
els dos polítics principals
els dos partits polítics principals
va ser l'única cosa
que s'ha modificat
és que la deuta
és el primer
perdó
els interessos
de la deuta
és el primer
que s'ha de pagar
és a dir
que els espanyols
no tenim dret
a vivenda
ni res
primer el dret
i l'obligació
primer és el deute
primer és pagar
sí, sí
perquè si no
no ens deixarem
no ens donarem
més calés
i llavors
ja hem generat
aquesta deuta
molt bé
llavors
què és el que jo
estic ingressant
perquè una cosa
és el PIB
i el PIB
és tota la riquesa
que se genera
en tot el país
no vol dir
el que cobra
el que ingressa
a l'estat
les autonomies
i tal
quant ingresso?
ostres
ingresso 300-400 mil milions
d'acord
amb aquest 300 mil milions
el primer que he de fer
és pagar la deuta
quant me representa
aquesta deuta
i aquesta xifra
és la que
no t'he comentat mai
te diuen
deute total
normalment
quina quantitat
suposa això
aquest deute
quin tant per cent
els ingressos
estan al voltant
de 300 mil milions
i la deuta
normalment
està sobre
els 30-40 mil
és més del 10%
un 10%
més o menys
un 10%
però això
què significa
que als pressupostos
generals
automàticament
li has de retreure
un 10-12%
i has de retreure
fem un pressupost
de 300 mil
i seran els pressupostos
més socials
diguem la veritat
diguem que primer
li has de treure
el 10 o el 15%
li has de retreure
i el 80-85%
restant
és el que realment
anirà destinats
a pressupostos
aquesta és
clar
si no
estem jugant
amb xifres
estem jugant
amb magnitud
però aquesta xifra
del que representa
la deuta
sobre
el pressupost
general
aquesta és la que
gairebé
no s'ha de comunicar mai
no perquè
estem enronant
de deuta
de PIB
perquè estem
m'entens
estàs enronant
que tu
estàs ingressant
50 mil
i com estàs pagant
en hipoteca
interessos
15 mil
doncs encara
et queden
aquests 30 mil
és clar
tu estaries
jugant amb això
però
si tu continues
si ara tu continues
en deutanta
i ja tenies un pis
però compres un cotxe
ostres
perquè el necessitem
el cotxe
comprem el cotxe
el cotxe val
20 mil
20 mil
en quant de temps
ja aniria
augmentant
la deuta
els 300 mil
que tenia
més
el cotxe
en quant el torno
en quant el pago
en un
en dos
en tres
en cinc anys
en cinc anys
vinga
en cinc anys
i el cotxe
que em costa
20 mil
en cinc anys
què són
400
perdona
són 4 mil
són 4 mil
què són
300 al mes
300 al mes
més
la hipoteca
val
llavors ja resulta
que ja no tens
el 35%
el teu deute
sobre el que estàs
ingressant
real
l'ingrés real

ja no és el 35
ja està en un 40%
perquè t'acaba de pujar
amb la qual cosa
el que destinaves
a llum
a gas
a menjar
a roba
a sortides
i tal
has de retallar
has de retallar
si no no
surten els números
efectivament
efectivament
és clar
què passa
a nivell familiar
a nivell familiar
tot està condicionat
a la suma
dels ingressos
i tu no pots
sobrepassar
aquesta deuta
perquè arriba un moment
que
si t'has ingressant
50%
el que pugin
el sou
però res més
no tens
una capacitat
de generar
ingressos
perquè
prou feina
tindràs
per pagar
i liquidar tot
i estar visquent
mitjament
decent
la diferència
de la persona
o el grup familiar
respecte
als governs
és que
els governs
no tenen
tope
en el cas espanyol
no hi ha tope
de deute
poden anar gastant
és a dir
de l'any 2022
a l'any 2023
Espanya
la deute
ha pujat
en 78.000 milions
ha pujat
però
respecte al PIB
ha baixat
i jo
ei
a veure
espera
que m'expliques
com pot ser
que jo tenia
una deute
d'un billó
500
i ara n'hi ha
un billó
570.000
i ha baixat
del PIB
molt fàcil
ara t'ho trasllado
jo
al tema
de familiar
per què
et baixa
la deuta
t'ha baixat
la deuta
perquè resulta
que
l'aparella
aquesta
que estaven
dient
tenien un ingrés
de 1.500
i 1.500
i un d'ells
tots dos
no ha de dir-li
tots dos
tots dos
en lloc
de 1.500
han trobat
tots dos
una feina
nova
o li han pujat
dintre
de la seva feina
i han passat
a 2.000
vinga
posen 2.000
ja són 4.000
clar
el PIB
seu ha pujat
i llavors
la seva deuta
respecte al total
ha baixat
ha baixat
per què?
perquè durant el mes
ells
dels 3.000
tenien que destinar
el 35%
a pagar
però ara
com
és sobre 4.000
i continuï
el tant percent
és més gran
o sigui
és inferior
és inferior
clar
perquè els seus ingressos
el PIB
seu ha augmentat
i la suma
de les despeses
continuen
estant les mateixes
no han pujat
no han pujat
llavors
és quan baixa
la deuta
sobre el PIB
i diuen
la deuta
sobre el PIB
no
la deuta
sobre el PIB
ha baixat
perquè
el PIB
ha pujat
un 8%
respecte
a l'any 2022
que bé

clar
perquè
el 2020
va caure
un 15%
un 14%
és clar
que els altres anys
s'han recuperat

entre dos anys
tres anys
hem recuperat
com estàvem
el 2019
la deuta
per exemple
que n'hi ha ara
d'un billó
d'un billó
570.000
aquest 100
ara és un 107%
doncs
el 2018
estàvem
amb un 104
està més alt
que el 2018
la deuta
continua pujant
continua pujant
la deuta
la deuta
continua pujant
respecte al PIB
però
baixa
d'un any
a l'altre
perquè ha pujat
havien tingut
una frenada
el 2020
i l'economia
continua pujant
llavors
el que
et diuen
mira
la deuta
sobre el PIB
ha baixat
no
és que els teus
ingressos
s'han augmentat
ja ja
clar
és l'explicació
no ha baixat
no ha baixat
ha pujat
però com els teus
ingressos
han pujat
més
que no pas
la deuta
s'ha quedat allà parada
aquí
continuarem
funcionant
tots igual
però continua
continua
el 2016
estàvem al 80%
del PIB
ara estem
al 107
però
no dient res
per què no dient res
perquè una part
d'aquesta deuta
d'aquesta hipoteca
que tu estàs pagant
resulta que la tenies
amb uns preus bons
en la qual
els teus interessos
pots assimilar-lo
el problema
està
que si tens
una hipoteca variable
i te puja
en el tipus d'interès
tu llavors
encara que et pugin
el sou
de 1.500 a 2.000
però
com a la hipoteca
t'ha pujat
d'un 3%
a un 6%
resulta que la teva deuta
del 35%
t'ha pujat al 40%
encara que has pujat
els ingressos
la teva deuta
el que tu has de pagar
mensualment
que és del que estàs
recaptant
t'ha pujat
ja
Déu-n'hi-do
és
però clar
el que jo diré
és que la deuta total
sobre el PIB
m'ha baixat
el que no diré
és que la suma total
d'interessos
que estic pagant
durant el mes
durant l'any
més superior
i com més superior
en lloc de destinar
amb el pressupost general
un 15%
a pagar deuta
tindrà que
millor destinar un 20%
però si destina un 20%
vol dir que
que sanitat
educació
polítiques socials
doncs
tindrà que treure
aquest 100%
perquè
Brussel·les
em diu
escolta
de la deuta
que tu generes
del que tu ingresses
durant l'any
no et pots passar-te
d'aquest 300.000 milions
que recaptes
aquesta
només te deixo
que tinguis
un diferencial
d'un 3 o un 4%
no et deixo més
ens tenen control
les Brussel·les
estan allà posant l'ull
no?
Sí, sí, sí
perquè com a contrapartida
ens donen calés
ens van donar 70.000 milions
i és clar
volen saber
què és el que s'està fent
amb aquests 70.000 milions
Rafa
ho hem de deixar aquí
que passeja
un minut de les 12?
Pues res
ja han dit
el PIB i la relta
exacte
fins la propera
que vagi molt bé
vinga
adeu
adeu
adeu
adeu
de actividad
ni autorización
para ocupar
la terraza
el informe de obras
indica
que no hay solicitud
de ninguna licencia
de obras
en la zona del derrumbe
y también consta
en el expediente
una IT
un informe
de la edificación
desfavorable
els informes
s'han remes
a la policia
i a la fiscalia
que iniciaran
les seves investigacions
l'Ajuntament avança
que es personarà
en la causa
Caterina Quermant Jaume
Catalunya Ràdio
Palma
Més notícies
Sílvia Solanas
Els tanks israelians
han arribat
per primera vegada
al centre de Rafal
sud de Gaza
segons ha informat
l'agència Reuters
que cita testimonis
aquesta situació
arriba tres setmanes
després
de començar
l'ofensiva
sobre aquesta ciutat
i encara amb la convulsió
de l'atac
de diumenge a la nit
contra un camp de desplaçats
que va deixar
45 palestins morts
les condemnes
internacionals
van forçar
ahir
el primer ministre israelià
Benjamín Netanyahu
a qualificar-ho
d'incident tràgic
però a continuació
va deixar clar
que l'operació militar
continuaria
Volodymyr Zelens
que reclama
a atacar territori rus
a Brussel·les
el president ucrainès
ha signat un acord
amb Bèlgica
que donarà ara
al seu exercici
30 avions F-16
fins al 2028
però que només podrà
utilitzar dins
de les fronteres d'Ucraïna
Anem fins a Brussel·les
Jordi Baró
Bon dia
30 F-16 de Bèlgica
a Ucraïna
els primers aquest any
després d'ahir a Madrid
Zelensky
ha tancat avui a Brussel·les
un nou paquet d'ajuda
El govern belga
ha limitat però
que els avions de combat
s'utilitzin només
en territori ucrainès
és un debat obert
l'OTAN vol que les armes europees
es puguin utilitzar
també en territori rus
els ministres de defensa
dels 27
ho discuteixen avui
Zelensky ho reclama
com també ha insistit
en defensar la cimera de pau
de mitjans de juny
a Suïssa
amb aquesta apel·lació
als Estats Units
M'agradaria molt
que el president Biden
hi anés en persona
i sé que els Estats Units
donen suport a la cimera
però no sabem a quin nivell
penso que això
no és una decisió
molt forta
Jordi Baró
Catalunya
a Ràdio Brussel·les
Una vintena de dotacions
dels bombers
treballen en l'extinció
d'un foc
a la zona de Coll
de l'Alba
Tortosa
es tracta d'una zona
d'edifici l'accés
les flames es veuen
des de diversos punts
de les Terres de l'Ebre
Tortosa
Jordi Barranca
bon dia
bon dia
els equips d'emergència
han rebut l'avís
a un quart d'onze del matí
el foc afecta
una zona d'edifici l'accés
que està rodejada més
de massa buscosa
i camps erms
ara per ara
la prioritat dels bombers
és el flanc dret
és a dir
la zona del fons
del barranc
del municipi de Tortosa
de moment hi ha 21
dotacions terrestres
dels bombers
i 4 d'aèries
que hi estan treballant
Jordi Barranca
Catalunya
Ràdio Tortosa
I aquesta hora
centenars de taxis
es manifesten
pel centre de Barcelona
convocats per l'organització
Elite Taxi
per reclamar
la regulació
de les plataformes
tecnològiques
que estan darrere
dels VTC
els vehicles de transport
amb conductor
i evitar
el que ells consideren
competència deslleial
anem-hi en directe
Dani Batxiller
Joan Garcia
bon dia
doncs
sembla que no tenim
aquesta connexió
us diem
seguirem
aquesta concentració
dels taxis
manifestant-se
aquesta hora
pel centre de Barcelona
per reclamar
aquesta regulació
de les plataformes
tecnològiques
ara si podem connectar
amb en Joan Garcia
doncs no
ho hem de deixar aquí
ara sí que tenim els esports
avant Marcos Garcia
el jove lateral
del Bar Sector
fort he previst firmar
avui la renovació
del seu contracte
fins al juny del 2029
fort ha debutat
aquesta temporada
amb el primer equip
del Barça
de fet
el blaugrana masculí
no anunciarà
el fitgege
de Hansi Flick
com a nou tècnic
fins que abans
no resolgui
la rescissió
del contracte
de Xavi Hernández
Alexia Potellas
es veu jugant
fins als 37 o 38 anys
en una entrevista
a Barça
la capitana blaugrana
celebra la seva renovació
amb 30 anys
Alexia admet
que serà la primera
a fer un pas al costat
quan ja no senti diu
que té l'energia
per guanyar
tots els partits
i tots els títols
a la Lliga
se ve de bàsquet
avui comencen
les semifinals
amb el primer partit
Unicaja
Màlaga
o Camp Múrcia
el Barça
avui acaba de preparar
el partit de demà
a la pista del Madrid
que serà l'inici
de la segona semifinal
els Boston Celtics
esperen rival
a la final de l'NBA
els de Boston
han guanyat Indiana
per 102
a 105
han sentenciat
per tant
la seva conferència
el rival sortirà
de l'enfrontament
entre Dallas i Minnesota
que dominen l'equip
dels Dallas Mavericks
per 3 a 0
i en Dennis
Paula Abadusa
debuta avui
a Roland Garros
contra la britànica
Bowler
en Butter Polo
aquest vespre
comença el playoff final
de la Lliga Masculina
entre el Barceloneta
i el Sabadell
Fins aquí
les notícies
tot seguit
les notícies de Sant Just
Bon dia
passant 6 minuts
a les 12
us informa
Mariona Salas Vilanova
Unes 200 persones
es van manifestar
el passat diumenge
26 de maig
a Sant Just
per protestar
contra el pla urbanístic
de la Bona Aigua
La jornada reivindicativa
va ser organitzada
per la plataforma cívica
Salvem la Vall 2.0
que denuncia
una inacció
i manca de diàleg
per part de l'Ajuntament
respecte a aquest projecte
La manifestació
va començar
a la plaça Camoapa
i va recórrer
els carrers
de Sant Just
pel Parador
el carrer de la Creu
Bonavista
i acabant
a la Casa de la Vila
Els participants
anaven encapçalats
per una pancarta
amb el lema
Salvem la Vall
abans no sigui massa tard
i al llarg del recorregut
va encorajar
diversos eslògans
entre els quals
destacaven
Especuladors
fora del poble
Ara on mai
Salvem la Vall
i la Vall
no està en venda
la Vall es defensa
La plataforma
Salvem la Vall
existeix
que l'Ajuntament
faci marxa enrere
en el projecte urbanístic
i que es desclassifiqui
com a sol urbanitzable
tot el sector
destacant
els valors ecològics
la conecció ecològica
el risc d'inundabilitat
els valors paisatgístics
històrics
així com els efectes
del canvi climàtic
actual
i la desidia
del consistori
Aseguren
que els drets
d'edificació
a favor de la propietat
van prescriure
el 2015
i que l'Ajuntament
podria no haver aplicat
la legalitat
quan era possible
i no haver defensat
els interessos
dels promotors
L'Ajuntament de Sant Jus
veu necessària
una revisió
d'aquest pla urbanístic
creat fa 20 anys
per adaptar-lo
a les necessitats actuals
i respectar
els estàndards ambientals
Proposen
la reducció
de la densitat
de construcció
de 23.000
a 17.000 metres quadrats
límit imposat per llei
A més
el consistori
assegura
que una política
en la necessitat
d'indemnitzar
els propietaris
amb quantitats milionàries
creant un deute
insostenible
per l'Ajuntament
I també defensen
el fet de preservar
els drets
a l'habitatge
en aquella zona
per poder desenvolupar
habitatge
de protecció oficial
en un moment
en què el poble
ja no pot creixer
més per espai
Sant Jus d'Esvern
ja té cartell
que simbolitzarà
la festa major
d'aquest any
El jove Pol Blanquer
resident del municipi
i estudiant
de disseny gràfic
ha guanyat
el concurs
de cartells
amb una proposta
que captura
l'essència
de la celebració
local
El disseny
de Blanquer
va ser escollit
entre diferents propostes
per la seva visió
única i creativa
que ara serà
la imatge
de la festa major
prevista
pel 31 de juliol
al 6 d'agost
La pròxima conferència
organitzada per l'Aula
la universitària de la gent
de la gent gran
d'esmittent
i de la gent gran i estarà a càrrec de Raül Moreno Muntanya,
diputat al Parlament de Catalunya pel Partit dels Socialistes
i expert en polítiques socials.
L'esdeveniment se celebrarà el pròxim dijous 30 de maig
a les 6 de la tarda a l'Auditori de la Residència de la Mallola.
Moreno, també educador social,
oferirà una perspectiva detallada sobre els impactes i beneficis
d'aquesta llei per la població gran,
tocant aspectes claus que afecten directament aquest col·lectiu.
L'objectiu de la sessió és informar i sensibilitzar
sobre les disposicions legals que busquen millorar
la qualitat de vida dels majors.
L'acte està obert i és gratuït per a tots els públics.
I això ha estat tot.
Tornem amb tota l'actualitat.
S'enjustenca a l'informatiu complet de la UNA.
Fins ara.
S'enjustenca a l'actualitat.
S'enjustenca a l'actualitat.
S'enjustenca a l'actualitat.
S'enjustenca a l'actualitat.
S'enjustenca a l'actualitat.
S'enjustenca a l'actualitat.
Ràdio 2BM 98.1
Aquesta nit no vull pensar en tot el que va passar
En ses nines que he estimat
Ja no pensant d'espassat
El meu cor ja s'ha aturat
No me venguis a plorar
Jo vull bé expressat i aviat
Vull ballar, vull cremar
I l'amor per nosaltres
Que ja no em volem d'altres
I ara que ja faig falta
Tens a què buscar-me
I has pensat en cridar-me
Pengi com som un altre
Ja no vull escoltar-te
Deixa'm explicar-te
Quan entro al club
No posco a tu
Ja me és igual
No vull ningú
Quan entro al club
No posco a tu
Ja te he oblidat
Tu m'has perdut
Quan entro al club
No posco a tu
Quan entro al club
No posco a tu
No posco a tu
Si més de la una
Ja m'han dit que em busques
Com fons en alguna
Però com jo, ninguna
Que jo sempre seré la teva primera
Em tens gravada el teu cor
I no em pots treure
T'has comptat els dies
Per tornar-me a veure
Però sento dir-te
Que n'estan perfecta
I l'amor per nosaltres
Que ja no em volem d'altres
I ara que et faig falta
Véns aquí a cercar-me
I has pensat en cridar-me
Pengi com som un altre
Ja no vull escoltar-te
Deixa'm explicar-te
Quan entro al club
No posco a tu
Ja me és igual
No vull ningú
Quan entro al club
No posco a tu
Ja te he oblidat
Tu m'has perdut
Quan entro al club
Quan entro al club
Quan entro al club
Quan entro al club
Quan entro al club
Quan entro al club
No posco a tu
Quan entro al club
Quan entro al club
Quan entro al club
Quan entro al club
Quan entro al club
Quan entro al club
Quan entro al club
Quan entro al club
Passen 13 minuts de les 12 del migdia
Esteu escoltant Ràdio d'Esvern
Hem sintonitzat el 98.1 FM
Esteu escoltant la Rambla
El magasin de matins de l'emissora
Ara tenim aquí a Ràdio d'Esvern
A la Xantal Feliu
I en Manel Ripoll
Membres de l'AFA
De les escoles Bressol
Marrex i Mainada
Els obrim els micròfons
Els saludem
Hola, què tal?
Molt bon dia
Hola, bona tarda
Bon dia
Bé, l'hora que és
Hi ha gent que

Algun cop hem sentit el president
A les 11 del matí
Diem bona tarda
Per tant
Són les 12 i 13
No passa res
Si em diu bona tarda
Bé, parlem de l'AFA
De l'Associació de Famílies d'Alumnes
De les escoles Bressol
Públiques aquí de Sant Jus
Marrex i Mainada
Quan ha estat
Que us heu ajuntat
Les dues AFES
No sé si es va arribar
A crear una de sola
Per Mainada
Tenint en compte
Que és molt recent l'escola
Sí, a veure
La idea va ser una mica
Seguir el patró
Que havien fet
Per les escoles Bressol
Marrex i Mainada
O sigui, hi ha com una única escola
Bressol
Amb una única direcció
Llavors
Tècnicament
Hi havia i existia
L'AMPA
De l'escola
Bressol Marrex
Que és la que
Ha seguit funcionant
I llavors el que vam proposar
Vam fer una reunió
A les famílies
I els vam proposar
L'opció de
En vez de crear
Dos AFES
Separades
Doncs
Juntar esforços
Perquè, bueno
Una de les coses
Que sempre costa
És trobar gent
Trobar voluntaris
Trobar temps
Per poder-hi dedicar
Sobretot quan els nens
Són tan petits
De 0-3 anys
I llavors
Unir esforços
I fer una única AFA
Que funcionés
Per les dos escoles
Bressol
Com està fet
El tema de la direcció
I que tot té
Un únic
Project educatiu
I que està centrat tot
No sé si ha vingut
La Dèlia o no explicar-vos-ho
Però està tot muntat
D'aquesta manera
I veiem com replicar
El funcionament
Sí, la veritat és
Que algun cop
La Dèlia ha passat
Per l'emissora
Sobretot ja fa uns mesos
Quan es va posar
En marxa
L'escola Brassol-Meinada
I ja va explicar
Que de la mateixa direcció
Del mateix
Projecte Pedagògic
Doncs
Hi havia les dues escoles
Més o menys
Quantes famílies
Aproximadament
Formeu part
De l'AFA
De l'AFA
Que devem ser
Depèn molt
O sigui
Hi ha el que és
La Junta
O la Junta
I els seus
Col·laboradors
Més propers
Com si diguéssim
A vegades en diem
Com el nucli fort
O el nucli dur
De l'AFA
Aquí podem ser
5-6 famílies
Una cosa així
Llavors funcionem
Molt per comissions
D'acord
O sigui
L'AFA està oberta
A tothom
De fet
Qualsevol família
Que ens estigui escoltant
Que pot tenir els seus nens
Amb arrecs o mainades
I tingui ganes
De participar-hi
O hagi fet ara el procés
Per
La preinscripció
I quan els donin
Les places
I si vulguin
Apuntar
O vulguin formar-ne part
Està oberta
A tothom
Ens poden contactar
O per xarxes socials
O el correu electrònic
Que tenim
De l'AFA
Però funcionem
Molt per comissions
En funció de
Per exemple
Hi ha una comissió
Que fa el tema
De les samarretes
Quan hi ha
Sant Jordi
És el comissió
Que prepara
El tema de Sant Jordi
I quan vam ara
Es va fer lo de divendres
Als parcs
Una comissió que ha fet lo de divendres
Als parcs
Per la festa de Nadal
També hi havia una comissió
Que preparava les coses
Des de la festa de Nadal
Llavors
En funció de la temàtica
Preguntem
Demanem ajuda
I en una comissió
S'ha d'apuntar en 3
En una comissió
S'ha d'apuntar en 8
En una comissió
S'ha d'apuntar en 20
La que té més èxit
És la del casal
D'estiu
Perquè aquesta és la que interessa
Més a tothom
Clar, lògicament
Sí, sí
O sigui
La fa està perquè
Es puguin fer
Totes aquestes activitats
Però sobretot perquè
Del 15 al 31 de juliol
Els infants de Marrex i Mainada
Ara
Puguin tenir aquest casal d'estiu
I no deixar les famílies
A 15 de juliol
Amb els nens
Sense allò
Com puguin estar
Fins que comenci
El mes d'agost
En parlant
De les coses que feu a l'AFA
Quines activitats
O quines coses més destacades
Durant el curs
Són les que
Les que organitzeu
O les que prepareu
Doncs aquest any
La primera va ser
Sant Jordi
On ens van
Organitzar
Per muntar una paradeta
A l'Ajuntament
Bueno, davant de l'Ajuntament
I bueno
Vam vendre samarretes
Vam vendre llibres de segona mà
I després
Vam organitzar
Un conte a contes
De la Maria Lig
Que va venir a explicar
Als infants
El conte que ha sortit
Fa poc
A l'abril
Va sortir
Que era
A veure si t'ho dic
Ara
Que no me'n recordo
La pedorreta
Que delató a la mofeta
I altres cuentos memorables
D'animals indomables

O en català
El pet
Metralleta
Que va triar la mofeta
I bueno
Al final
Vam també
Col·laborar una mica
Amb la
Olga
Perdó
Alba
Alba Carreras
Alba Carreras

I vam estar
Vendre llibres
Uns 20 en total
I després
Divendres al parc
També
Amb l'Alba Carreras
També
Vam col·laborar amb ella
I també vam estar
Vendre llibres
Venent llibres seus
Que en total
Van ser uns
Uns
10
15

Durant el 2024
Hem fet aquesta de dues activitats
Durant el curs
Vam començar
La primera activitat
Que vam fer
Va ser
La festa de Nadal
Que la vam fer
A Mainada
Que
Va venir el Patxer Reial
I els infants
De Marrecs i Mainada
Van poder donar la carta
Al Patxer Reial
Que va venir
També vam fer
Una rifada de Nadal
Vam
El típic de
Vendre loteria
Llavors
Impliques de totes les famílies
I això també ajuda
A tenir un múscul financer
Per l'AFA
Perquè nosaltres som
Un'AFA una mica
Diferent
Perquè clar
Només hi ets 3 anys
Si hi entres a P0
Però pots estar-hi 1
O pots estar-hi 2
Llavors
Clar
És una AFA
Que hi estàs molt poc temps
És complicat
Que puguis
Les altres AFAS
Totes et giren una quota
Per primer part de l'AFA
Et giren una quota
Nosaltres no girem cap quota
No giren cap quota
Perquè és
Estan tan poc temps
Que millor girem la quota aquell any
I l'any que ve
Quan la tornes a girar
Ja no hi som
Perquè potser només han estat a P2
O a P1 hi han estat
Però a P2 van a un altre llarg d'infants
Llavors
Com que
Clar
No hi ha una estabilitat
Durant tant de temps
Doncs és complicat
Tenir un múscul financer
Que tinguin l'AFA
Llavors ens basem sobretot
En la venda de samarretes
Que tenim de
Soc un marrec
I ara estem fent les de
Som mainada
Totes les activitats que fem
Doncs quan fem una activitat
Comprem sucs
Comprem fruita
I llavors ho venem
A la paradeta que fem
Aquests llibres que ens van donar
De segona mà
Per Sant Jordi
Que el cost d'adquisició zero
Perquè ens els donen les famílies
I aquí els vens a un o dos euros
I tot això
És sempre per nodrir
Per nodrir l'AFA
I perquè pugui funcionar
I fer aquestes activitats
I sobretot pugui preparar
Aquest casal d'estiu
Del 15 al 31 de...
També van venir amb aigües
I sucs
I fruita
Que van tenir molt d'èxit
Perquè feia molt de calor
Hòstia
Bueno
Veu encertar llavors
Sempre som la part saludable
Hi ha els que fan els pastissos
O tenen cacaulats
I això
Com que som tan petits
Els pares diuen
No sucres
No encara
Llavors
Fem la part saludable
De la fruita
Exacte
De les dominiments
És difícil també
Suposo que
Sent en tants pocs anys
Que la gent agafi
Responsabilitats
O vulgui implicar-se molt
En l'AFA
No sé si això
Un jugar a la contra
Bueno
Jo crec que els passa
A totes les AFAS
No encara que estiguin
De P3 a 6E

A totes les AFAS
Els costa trobar una junta
Trobar un president
Trobar...
Sí que és veritat
Que el que ens juguen
Molt en contra a nosaltres
És els timings de transició
O sigui
A data d'avui
Encara no hem aconseguit
Tenir tot el tema administratiu
Perquè la noia
Que es va presentar
Voluntària
Per ser presidenta
Tingui tots els termins
Administratius fets
D'acord?
I aquesta noia
A final del curs de l'any que ve
Ja marxarà
Perquè acabarà P2
Clar
Llavors
O trobes una persona de P0
Que està als 3 anys
Llavors pot fer tot un seguiment
O són persones que estan 2 anys
El primer any estàs com a mitges
Perquè estàs funcionant
Amb les dades de
La persona que va marxar
La persona que va marxar
Que ja té el nen a l'escola
A P3
A P3

I quan ja t'has assentat
En el càrrec
Més o menys
És l'any que ja
Que ja marxes
Tens a fer el traspàs
Pel segon que entri
Sempre estàs dient que
Que és de traspàs

Sempre fem uns cartells
Sempre dient
L'AFA
L'AFA desapareix
L'AFA no té
Es quedarà sense junta
Llavors
La gent no et fa cas
Però quan dius
L'AFA es quedarà sense junta
L'AFA no existirà
I no hi haurà casal d'estiu
Llavors apareix gent
Llavors apareix gent
Perquè clar
En el fons
El que li interessa a la gent
Hi hagi festa de Nadal o no
Bueno
Hi hagi parat a Sant Jordi o no
Bueno
Però si no hi ha casal d'estiu
Del 15 al 31
Això és un problema
Com prepareu el tema
Del casal d'estiu
Us posem un contacte
No sé si hi ha alguna fundació
O Pere Terres
O com ho munteu això

Xantal
No sé si vols


Tenim unes empreses
Que han col·laborat
En anys anteriors
Que els hi hem demanat
Pressupostos
I ara mateix
A la comissió
Del casal
Estem
Mirant totes les possibilitats
I totes les opcions
I d'aquí volem
Decidir

Quina serà
Com hem explicat
Fons a base de comissions
I hi ha un moment
Al mes de maig
Més o menys
Passat Setmana Santa
Més de maig
Perquè
Nosaltres no comencem
A principis de juliol
Com la majoria de casals
Sinó que comencem el dia 15
Llavors tenim més marge
Per muntar-ho tot
Però muntem a 3 o 4 empreses
Per fer una mica de concurs
Llavors
Aquella
Que ens presenta
Un projecte educatiu
Més atractiu
Per aquells 15 dies
O que fa un preu
Més ajustat
Per les famílies
O ens ofereix
Alguna cosa
O ens ofereix
L'experiència
D'altres anys
De ja haver-ho fet
Doncs
Entre tots els membres
Que formem part
A la comissió
Doncs acabem decidint
Quina
Quina
Entitat de lliure
Hem durat a terme
Al casal
I llavors
Les famílies
Es poden
Quan ja estigui decidit
Això
Doncs els hi farem
Una reunió informativa
Perquè és una cosa
Que els sé que
Bastant nerviosos
Que a l'edat d'avui
Encara no hagin pogut
Apuntar als seus
Infants
Ja els hem enviat
Un e-mail
Explicant-li
Que els tempos
Sempre han estat així
Jo
Tinc el meu segon fill
Que és el Miquel
I amb la Mar
Que hi va ser
En l'època de Covid
I tot
I jo els explicava
No us preocupeu
Perquè en l'època de Covid
Es va fer al casal
L'any passat
Van tenir bastants problemes
I 15 dies abans
Que es celebreixi el casal
S'estava fent una reunió
Per suspendre-ho
I es va trobar
Una empresa
I en extremis
I es va salvar
O sigui
Ostres
No s'ha deixat mai
De fer el casal
Sempre s'ofereix
Però és una cosa que
I a quines instal·lacions
Es fan a les mateixes
A les mateixes escoles
Sempre s'havia fet a Marrec
Et deixen una de les dos
Ales de Marrec
Ara s'haurà de fer
Una Marrec
I una mainada
O sigui
Ara és el doble de feina
El doble de nens
El doble de monitors
Necessites el doble de tot
Per poder organitzar el casal
Perquè el gran avantatge
Que té aquest casal
És que els nens
Coneixen la instal·lació
Per tant
No és nou per ells
Són nens molt petits
De 0-3
Si els canvies de lloc
Per 15 dies
Ja s'han adaptat
I s'ha acabat el casal
I a sobre
El que sempre demanem
A l'empresa
Que acabem adjudicant-li
El projecte
És que
Fagi una oferta
A les monitores
O les acompanyants
A les educadores acompanyants
Que els ofereixi
La possibilitat
De fer elles el casal
Perquè als nens
També és una cara coneguda
No és el seu mestre de referència
No és el seu educador de referència
Perquè no hi és
Però sí que
Les monitores
Les coneixen
Les que els donen el dinar
Les que estan amb ells al pati
Les que ajuden a
A mitjades
Exacte
Llavors els coneixen
I això els dona als nens
Una seguretat
Que si anessin a un casal
Que es fes extern
A més que ens cedissin la vagoneta
Però
Ens cedissin la vagoneta
Ells no la coneixen
O ens cedissin a altres espais
Llavors
El principal és que ho facin
Un lloc que els coneixen
I que tinguin cares conegudes
Llavors això és un plus
Que cap altre casal
De Sant Just
Et pot oferir
A part
Que és molt complicat
Que un casal
T'agafi nens de 0-3 anys
Nencen sempre a partir de P3
Les majories són a partir de 3
O inclús a vegades
A partir de 6
Depenent de la temàtica
Per això
Llavors és complicat
Llavors és un casal
Una mica especial
I que
Sí que es demana
Doncs
Això
A totes les famílies
Que vulguin col·laborar
I ajudar
Que ajudin al màxim
I això
Però que entenguin
Que té uns tempos
I que
A més a més
És una cosa
Que es fa de forma voluntària
Totalment al turístic
I aquí ningú
En treu partit
Per organitzar aquest casal
O en treu partit
Per formar part de l'AFA
És el contrari
És tot
Clar
Sí, sí, sí, sí
A la reunió de desembre
Que es va convocar
Per buscar
Una continuació de l'AFA
Vam fer una reunió especial
Online i presencial
Perquè es votés
El nou president

I en aquesta reunió
No va sortir ningú
No va sortir ningú
Llavors vam dir
Bueno, doncs la gent que està aquí
Que s'ho pensi
Però ha de sortir algú
Perquè si no
No hi haurà casal a l'estiu
Llavors
Que és difícil
És difícil
Llavors van acabar oferint-se
A una noia
Va dir
Bueno, jo ja m'ho faré de president
D'un altre va de bau
Doncs jo ho faré de tresorer
Bueno, nosaltres es farem
Però clar, també volíem
Van ser voluntaris tots
Perquè per votació
No va sortir cap
O sigui, no hi havia dos projectes
De dos juntes
Que es presentessin
A veure qui guanya
No, no, no
No, no
Que va
En que en surti un ja
En que en surti algú
Algú, no
Que vulgui fer-ho
Ja fem
Perquè són els tres càrrecs
President, secretari i tresorer
Que necessites per poder
Mínim
Exacte, que necessites per poder-ho fer
Funcionar tot
I clar, que volien també
Com que hi havia les dues escoles
Que no fossin tres de Mainada
Es Mainada
Hem vist que està
Molt més engrescada
També és normal
És un projecte educatiu nou
Comences una escola nova
Llavors tens com més
Ganes d'implicar-te que funcioni
Marrecs com que va funcionant
Entre cometes sol
Des de fa 50 anys
Doncs ja està allà
Doncs ja hi haurà algú
Que ho farà
Funcionar com si diguéssim
Va haver-hi un moment
Que eren tots voluntaris
De Mainada
Però cap representant
De Marrecs
Llavors vam dir
Com a mínim
Que un dels tres
De la Junta
Sigui de Marrecs
O que algú de Marrecs
S'ho fareixi
Perquè clar
Nosaltres els dèiem
Si tots els voluntaris
D'una comissió
Són de Mainada
Doncs no vindrem a fer
L'acte a Marrecs
El faran allà
Llavors la feina
Us trobareu que
No us munten res
A Marrecs
Llavors anem intentant
Que els actes
Vagin sent un aquí
Un allà
Que hi hagi una mica
Però clar
És normal
La gent de Marrecs
Costa que vagin a Mainada
La gent de Mainada
Costa que vagin a Marrecs
És normal
Cadascú té
I alguns actes
Des d'entitats
Com per exemple
La tribu
O algunes xerrades
Hem vist que s'han organitzat
A vegades
A l'escola Marrecs
Aquestes xerrades
Les organitzeu
Des de l'AFA
O és una cosa externa?
No
És una cosa que fa
Tant la tribu
Com la xarxa 06
La xarxa educativa

La xarxa educativa
Les diu
Ho porta a l'Ajuntament
I nosaltres ens hi adverim
I quan són temàtiques
Que afecten
A temes de 0-3
Ens hi
Ens hi posem
I ens hi sumem
I en fem difusió
Però
Són coses que funcionen
A part de l'AFA
Molt bé
Doncs
Jo no sé si voleu comentar
Algun altre aspecte referent
No sé si la propera activitat
Que teniu pensada
És alguna festa
De final de curs
O no sé si feu
Algun acomiadament
Per les famílies
Que marxen
Que marxen

Normalment es fa una
Es fa
Ara es faran
Dos dies diferents
Amb arrecs i amainades
Es fa la festa
Final de curs
És una cosa que organitzen
Les pròpies famílies
O sigui
Aquí l'AFA
No hi pren
No hi pren pari
És una festa
Interna
Que es dura a terme
L'AFA
El que sí
Que
Si necessiten
Fer algun tipus de compra
O de comanda
O això
Doncs els ajuda
Però organitzen
Les pròpies famílies
Fan tres comissions
Fan la comissió d'economia
La comissió que fa
El propi espectacle
I la d'ambientació
Per preparar

Per preparar l'ambientació
De l'espectacle
Que es farà
Però munten tot
Les pròpies famílies
Nosaltres ara
El que estem immersos
En aquest moment
És en dues coses
Sobretot preparar el casal
I que pugui
Començar
El 15 de juliol
Del 15 al 31 de juliol
I també estem acabant
De fer aquestes samarretes
Sobretot les de Som Mainada
Que són noves
I que ens les han demanat molt
Tant les educadores
Com les famílies
Que van a Mainada
I també algunes de
Soc un marrec
Perquè també se'ns havien acabat
I que als nens
Els fa bastanta il·lusió
Poder-la comprar
I tenir la samarreta
De
Els fa més il·lusió
Els pares perquè no se'n recorden
Però els pares
Els fa més il·lusió tenen la samarreta
Que han anat a Marrecs
O que han anat a Mainada
De poder-la tenir
I que els seus infants
Tinguin aquest record
Del temps que han estat
Passant per allà
Teniu alguna pàgina web
O lloc de contacte
Tenim Instagram?
Tenim un Instagram
Si ens busquen
Sí, Instagram sí que en teniu
Si ens busquen Instagram
És Ampà Marrecs
Perquè encara té el nom antic
De...
Jo crec que ja sortiu
Com a fa
Marrecs Mainada
Sí, pot ser
Ah, pot ser
Sí, perquè teníem
L'Instagram antic
Incluso amb un logo nou
I tot
Sí, perquè
Això és una altra
De les coses
Que sempre demanem
Sempre intentem
Que a dins de la Junta
O de la gent que està propera
Hi hagi alguna dissenyadora gràfica
Que ens ajudi
A fer els logos
A fer els pòsters
A fer totes aquestes coses
Que ells fan en un segon
I si ho estàs intentant
Fer tu amb el Canva
O això
T'estàs tot el matí
Intentant
Intentant fer-ho
Llavors ens han fet aquest
Aquest logo nou
Ens podem contactar per allà
També tenim el correu
De
Ampamarex
Arroba gmail.com
Ampamarex
Arroba gmail.com
O
Ampamarex
Mainada
Hem creat un de nou
Arroba gmail.com
A partir de l'any que ve
Ho migrarem tot allà
També les famílies noves
Que ara entraran
Veuran
Que els donaran
Totes les famílies
Quan facin la nova inscripció
Del curs
Un full
Per cedir les seves dades
I que els hi puguem
Explicar
Totes les activitats que fem
Quan fem les reunions
I tot
De poder estar informats
O sigui
Omplint aquell document
No vol dir que hagin de formar
Part de l'AMPA
I de l'AFA
Activament
Sinó és per rebre informació
Per tenir-los al grup
De WhatsApp que hi ha
I llavors
Si aquella activitat
Que fem
Aquell cap de setmana
Els hi va bé
O ens poden ajudar
Doncs que hi puguin participar
De forma oberta
Nosaltres el que demanem
Sobretot és això
És tenir
El màxim d'ajuda possible
Per a totes les famílies
No és obligatori
Estan totes
Però dius
Mira, a mi per Nadal
Per d'altres em va bé
O a mi em va bé
Comprar només els sucs
O preparar
O preparar l'ambientació
De Nadal
Després la resta de l'any
Em costa més
O a mi m'interessa molt
Ficar-me en el tema
Del casal d'estiu
O per Sant Jordi
Jo estic aquí
I m'anirà bé
Poder fer aquesta activitat
No és
Que hagin d'estar
A tot arreu
Actius
Les 24 hores del dia
Sinó
En moments puntuals
I que puguin fer
Aquesta col·laboració
Desinteressada
I fer que l'AFA
Doncs funciona
Perquè al final
Reverteix
En el bé de tots
I sobretot
Aquests infants
De 0-3 anys
Com diuen en anglès
Every little helps
So
Una miqueta
Encara que sigui
Una miqueta
Cada família
Ja fa moltíssim


No sé si vosaltres
També com a famílies
Voleu explicar
La vostra experiència
Portant alguns
Els vostres infants
A les escoles
Bressol
No sé si
I algun dels dos
Porta la nova escola
Mainada

Els dos
Els dos
Ah mira

Jo la Mar sí
Que va anar a Marrex
Perquè a més existia a Marrex
Però el Miquel
Com que la Mar va a l'escola
Montserrat
Va allà Mainada
Que està en porta en porta

I què tal ha estat
L'experiència
També està bé
Poder parlar
Amb les famílies
Que bueno
És una escola nova
Per tant
Què tal
Amb docents
Amb
Per mi
Ha sigut tot
Nou
Perquè jo vivia a l'estranger
I 14 anys
I he aterrissat aquí
Ostres
El setembre
El 5 de setembre
I el 8 de setembre
Estava la meva filla
Començant a Mainada
Oh però la preinscripció
Tot el procés
I això
Ostres
A distància
I venint aquí
Bueno
Com vas poder
No et sento una mica
A cavall
D'aquí d'allà
Però
Però molt bé
Estic molt contenta
És una
És una escola
Supermaca
I totes les famílies
Han estat molt
Molt acollidores
I les professores
També
Les educadores
I la directora
O sigui que
Déu

Jo sobretot
El Miquel
El primer any
No va poder anar
Perquè les escoles
No estaven acabades
I per quan va néixer
No vam poder entrar
Al procés de preinscripció
A Marrex
I clar
Es nota molt
De quan l'has portat
A una llar d'infants
Privada
De quan vénen
A una llar d'infants
Que està pensada
Per ser llar d'infants
O sigui
La majoria de llar d'infants
Que tu vas a veure
I no són públiques
Han adaptat un local
O han adaptat
Una casa
O un edifici
I ho han fet
Amb les millors voluntats possibles
I funciona superbé
Però tu quan vas a Marrex
O vas a Mainada
És un edifici
Que han fet 9 de 0
Pensat per nens
De 0 a 3 anys
I que ho tinguin
Tot a la base
Llavors clar
No té res a veure
Com a pare
Tu entres a Marrex
O a Mainada
I se't cau la baba
De com està
Tot organitzat
O tot pensat
Quan vas a veure
Les altres llars d'infants
Doncs
No hi ha una altra opció
Perquè ho és allò
O és allò
Però
El projecte educatiu
I tot el que hi ha
Darrere
I com està
Sobretot això
Com està muntat l'edifici
Com està pensat tot
És una altra
Jugant a una altra lliga
Clar
Molt bé
Doncs
Xantal i Manel
Si us sembla
Deixem en aquest punt
La vostra trobada aquí
A Ràdio d'Esvern
Ha estat un plaer tenir-vos
Gràcies per venir
I res més
Doncs
Molts ànims
I molt d'impuls
A l'afa de les escoles
Brassol Marrex i Mainada
Animem també
A les famílies
Que assumin el projecte
I que
Com ha dit la Xantal
Que
Cada granet de sorra
Ja és una ajuda
Exacte
Ja és una ajuda
I tothom té coses a portar
Per molt que a vegades
Dics
Ai no
Jo és que
Què faig allà
No no
Tot ajuda
Compte
Per tant res
Que acabeu de passar
Bon dia
I fins la propera
Moltes gràcies
Vinga
Adéu
Escoltes la Rambla
La vida s'enjustenca
A través de les zones
I eres
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Es despengen de l'arbre les taronges senceres,
van trenant les arrels i floreixen,
ja marxat el neguit a vacances,
aquell llop el naufragi que encalla.
S'oblida i tot,
a prop del teu malic,
i tot el dia l'ail o l'ail,
i que no acabi, no acabi mai.
Aquí en Lucas dels meus principis,
la tristesa ha sigut l'escala,
naixem a la fi dels dies,
les nostres mans, les nostres ales.
Aquí en Lucas dels meus principis,
la tristesa ha sigut l'escala,
naixem a la fi dels dies,
els nostres morts.
Fins demà!
Fins demà!
A les 10 del vespre,
la música coral
Més de mil anys d'història,
un programa realitzat i presentat
per Pep Quintana.
Sé, només hem de començar,
a provem-ho en català,
tu per mi i jo per tu,
i quan vulguis tots plegats,
molt per parlar, molt per viure,
molt per parlar, molt per viure.
Generalitat de Catalunya,
sempre endavant.
Més de mil anys d'història,
Més de mil anys d'història,
molt per mi i jo per tu,
molt per mi i jo per tu.
Més de mil anys d'història,
molt per mi i jo per tu.
Més de mil anys d'història,
molt per mi i jo per tu.
Més de mil anys d'història,
Vinga, va, i amb aquesta música
ens traslladem directament fins al carrer.
Bona vista, saludem el propietari
de Cal Llibreter,
la llibreria de Sant Just,
de l'Arnau Cònsol,
per comentar i per escoltar
algunes de les seves
recomanacions literàries de la setmana
aquí a Ràdio d'Esvern.
Hola Arnau, què tal?
Molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
Espero que alguns
hagueu reconegut aquesta tonada,
no tant la música,
si potser la sonoritat de l'idioma.
Així com molt irlandesa, no?
Efectivament, la música ens podia dir,
això soni a cançó irlandesa
i per una vegada no està cantant en anglès,
sinó en gaèlic, en irlandès.
I justament l'idioma
és una de les grans protagonistes
de la novel·la que vull recomanar avui.
No soc gaire original
perquè jo la vaig agafar el divendres
com podria agafar-ne qualsevol altre,
em va soltar l'argument
i aleshores he descobert
que la seva autora,
Audrey Magui,
ha estat aquest cap de setmana a Barcelona
i que, per tant,
el Telenotícies,
el TV3,
el Xavier Grasset la setmana passada
i no sé quants mitjans
han parlat d'aquesta novel·la,
però això no em fa canviar d'opinió
perquè La Colònia,
que aquest és el títol,
Audrey Magui,
la seva autora,
és una gran novel·la
i és una novel·la que parla de colonització,
que parla de violència,
que parla de mons aïllats
i de llengües que es perden.
Evidentment,
la llengua de la qual fa referència
la novel·la,
i sobretot un dels dos protagonistes
que anirem veient,
és el gaèlic,
i és l'irlandès,
en tot cas,
potser se n'hauria de parlar més d'irlandès,
que és una de les moltes branques del gaèlic,
si és que més o menys ho entès bé.
L'argument pot ser d'entrada molt senzill,
després la novel·la s'endins en mons
pràcticament gairebé filosòfics
de plantejar-te moltes preguntes
sobre què fer davant de situacions...
Complicades?
Trascendents,
sobre el futur,
ja no d'una persona,
sinó d'un col·lectiu,
de la humanitat,
d'alguna manera.
Home, el títol ja es diu així, no?
La Colònia.
Crec que és un títol
que s'ha de prendre de manera irònica,
i en tot cas,
ens situem no a Irlanda,
la Granilla,
que tots coneixem
en el que està al costat
de Gran Bretanya,
sinó en un illot
que forma part d'Irlanda,
doncs un de tants illots
que hi ha davant de la costa atlàntica
d'Irlanda, no?
Molt bé.
Un illot petit,
et situen uns 10 quilòmetres,
una illa,
on hi viuen pràcticament dues famílies.
Només dues famílies?
Sí.
Home, això està bastant aïllat, eh?
petit quilòmetre o que cabrera,
d'alguna manera.
Tu diràs?
I en tot cas,
en aquesta illa remota,
on dic dues famílies,
potser en són tres,
en tot cas,
viu molt poca gent,
i on parlen
evitment gaèlic,
diguéssim que la influència
a l'anglès
no ha arribat
o ha arribat poc,
com ja veurem.
I en aquesta illa,
un estiu,
hi arriben dos personatges.
De fet,
un dels dos
és un francès,
lingüista,
que justament el que fa
és estudiar la llengua.
I veure com,
a poc a poc,
malgrat que sigui una illa remota,
on s'ha mantingut
un irlandès
fins i tot
molt autòcton,
molt antic,
molt poc...
Molt poc contaminat.
Ja no només parlen anglès,
no parlen llengües de fora,
perquè, és clar,
la gent que hi viu
són pescadors,
són gent que viu
allò,
sector primari,
absolut.
Home,
però dues famílies
només ja és...
Sí,
ja en tenen contacte
amb l'illa,
perquè, clar,
tot el que pesquen
o el que caixen a l'illa,
evidentment,
els negocis els fan
a Mirlanda,
on hi han d'anar
amb una barca de rems,
d'una barca típica,
que és un currac,
de la qual també parla
al principi,
perquè és com arriben
els protagonistes
en aquest illot,
no?
Doncs, clar,
justament aquest lingüista francès
el que busca és anar a buscar
un lloc on l'irlandès
s'hagi fossilitzat
i, pràcticament,
doncs,
poder estudiar a fons
la llengua
i, tot i que ja s'adona
que l'anglès
hi va entrant,
perquè, inevitablement,
com que hi ha uns contactes...
Clar, això és inevitable.
I, evidentment,
hi ha gent que...
Televisió no ho saps,
però la ràdio intueixes
que sí,
a la premsa poc o molt
alguna cosa
els arriba a l'illa,
per tant,
l'anglès hi va arribant,
no?
Per tant,
d'una banda tens aquest francès
que aviat descobriràs
que porta
tres o quatre estius
anant a Irlanda
perquè fa la seva gran tesi
sobre l'irlandès.
Sobre l'irlandès, oh.
Per tant,
el que necessita
és parlar molt amb la gent
i que, evidentment,
no hi hagi cap interferència més.
Bàsicament,
no necessita ningú
que parli anglès a l'illa
perquè el que vol
és justament
anar a buscar
aquesta llengua més pura.
Home,
però molta gent
només és amb algú d'aquestes
dues o tres famílies,
no?
Sí, sí, però justament
és el que vol
perquè finalment
el que busque
i això és molt bonic
tot com ho va descobrint
i com ho va analitzant
és a dir,
la diferència entre
la besàvia
que encara és viva
que només parla irlandès
que l'anglès
no sap si l'entén o no
però, bueno,
l'àvia que hi ha a l'anglès
el parla una mica
o sobretot l'entén
i finalment el besnet
que és algú
que fins i tot
es fa dir James
i no Simus
que és el nom irlandès
i que, de fet,
prefereix parlar en anglès.
El gaèlic l'entén
però tant,
amb tres generacions
d'una mateixa família
aquesta entrada de l'anglès
encara que sigui una illa remota
es veu molt, no?
Aquell mateix estiu
arriba a l'illa
perquè justament
una de les maneres
que hem de subsistir
els pocs habitants de l'illa
és llogar cases
a gent que ve de fora
a passar l'estiu allí
a buscar això.
En aquest cas
és un pintor
que busqui tot el contrari
busqui el silenci
busqui l'illament
la pau
busqui la pau
i busqui els grans paisatges
d'una illa
doncs on, bueno,
tot salvatge
i poder estar sol
amb mals elements
que plogui
que faci molt vent
que hi hagi la llum
molt canviant
que no estigui contaminat
Clar,
algú que va a buscar
el silenci
amb algú
i que a més a més
és anglès
es diu Lloyd
amb algú
que justament
el que vol
és que ningú parli anglès
i el que vol
és parlar tota l'estona
perquè vol sentir
l'estat de l'estona
gravant
en una illa
finalment petita
evidentment
el xoc serà inevitable
Sí, sí, clar
però és un xoc
que va molt més enllà
d'aquells dos personatges
que evidentment
fins i tot
hi ha algun moment
que s'insinua
que tots estan enamorats
de la noia jove
que viu a l'illa
Ostres
que tenen maneres
diferents
d'acostumar-s'hi
però aquesta és l'anècdota
finalment
és els dos plantejos
entre dos
bé, un anglès
i un francès
de colonitzadors
ho han estat tots dos
però en aquest cas
clar, n'hi ha un
que va com a paper de salvador
i l'altre
que va com a anglès
i que a més a més
pràctament s'enriu
de l'altre
del que vol salvar la llengua
però tu perquè l'estudies
és una llengua morta
home, perquè justament
perquè se l'ha de salvar
doncs els debats
que tenen entre ells dos
i com la família
s'hi miseix
i bé, no sap ben bé
a favor de qui està
de qui no
perquè evidentment
per ells l'anglès
és important
i bueno
i al francès
els hi cau molt simpàtic
que vingui a estudiar
i els fa parlar
gaèlic
però bueno
és una cosa de l'àvia
i de la més àvia
perquè els altres
justament l'han anat abandonant
clar, aquest triple xoc
aquestes tres visions
són molt curioses
com es van entrellaçant
perquè a més a més
la colònia
i la colònia
podem entendre
que és aquesta illa
remota
on clar, hi arriben
dos personatges de fora
i que en el fons
tot i que no són colonitzadors
i que un ve
amb l'argument beatífic
de salvar la llengua
en el fons
tots dos van allí
a treure coses de l'illa
per fer-se famosos
perquè clar
un vol pintar els millors quadres
per fer una gran exposició
a Londres
i l'altre va estudiar
va estudiar la llengua
però en el fons
és per fer una tesi
per treure's
el doctorat a França
i que sigui reconegut
com el gran lingüista francès
a la Sorbona
per tant, tots dos
en el fons
volen explotar
d'alguna manera
l'illa
tots dos han d'anar a buscar
en un lloc remot
que ningú els havia cridat
la manera de triomfar
per tant
a partir d'aquí
aquesta metàfora
de la colònia
que de manera més extensa
es pot entendre
que és Irlanda
perquè una cosa
molt intel·ligent
que fa Dream aquí
és que de tant en tant
en aquests arguments
en aquest argument
dels dos que arriben a l'illa
que es van movent
que s'esbarallen
que parlen
amb els habitants
que un s'aïlla en una cova
perquè no el senti res
es mulles
que sense menjar
bé, tot el dia a dia
en un estiu
de tant en tant
els capítols
queden trencats
per paràgrafs
que són capítols curts
que un va entenent
que són notícies
que arriben a l'illa
estem situant-nos
a principis dels anys 80
de fet l'any 79
en un moment
en què hi ha
molts atemptats
a Irlanda del Nord
i per tant
com
fins i tot
amb aquest aïllot
aïllat
on la violència
més que afectar-los
els arriben notícies
n'estan al dia
i n'estan al dia
doncs això
dedueixes
perquè a la ràdio
en parlen
cada dia
pràcticament
hi ha algun atemptat
ja sigui anglesos
matant irlandesos
o gent de lira
matant anglesos
a catòlics
aleshores
és molt
colpidor
comodrim aquí
enmig d'aquest argument
de tant en tant
trenca
i un capítol
que té
un paràgraf i mig
és una notícia
un retall d'actualitat
un retall d'actualitat
en què
diu per exemple
diumenge 24 de juny
al matí
un home que va a missa
amb cotxe
a Montmorris
al comtat d'Armach
veu el cos
de James Joseph Porter
a la vora de la carretera
James Joseph Porter
pagès protestant
de 64 anys
i membre
a temps parcial
del regiment
per la defensa
de l'úlster
va vestit
però descalç
té el cap fet miques
destrossat
per 3 o 4 vales
d'una arma
d'alta velocitat
disparades per l'ira
punt i final
d'aquest capítol
que és com un breu
de la premsa
són aquests breus
que van impactant
en el dia a dia
d'aquesta gent irlandesa
en què
la violència
no els afectarà mai
estan massa aïllats
com de fet
la majoria de gent
que no viu a l'úlster
i això ho explicava
molt bé
a l'altre dia
en l'entrevista
l'altre dia
al Xavier Grasset
però evidentment
no n'eres indiferent
perquè cada dia
tenies notícies
del que passava allí
a prop
que a tu no t'afectarà
però clar
cada dia
és una reflexió sobre
Arnau
l'escriptora és britànica
és irlandesa
és irlandesa
Audrey Magui
el llibre l'escriu
amb anglès
i en tot cas
això dius
com a irlandès
encara que sigui irlandès
del sud
clar
el fet que aquesta violència
tingui a veure
amb un voler
una illa
sense britànics
en com aquesta violència
té a veure
per tant
indirectament
amb la llengua
la llengua aquesta
que s'està intentant
recuperar
però que
és inevitable
relacionar
amb una sèrie
d'atemptats
d'alguna manera
el que aquí
durant molt temps
els espanyols
van viure amb l'eusquera
l'eusquera és l'idioma
dels terroristes
us home no
alguns terroristes
i altres no
la majoria no
tot això és el que et va impactant
amb aquestes notícies
que de manera molt subtil
però molt colpidora
Audrey Magui
va situant a la colònia
mentre un anglès
i un francès
volten per un illot
perdut
remont
buscant treure
el màxim profit
de la seva estada
existeix realment
aquest illot
o aquesta illa
sí, suposa que sí
en tot cas
de fet la costa oest d'Irlanda
està plena de illots
sí, alguna deu haver-hi semblant
alguna no
n'hi ha moltíssimes
algunes d'habitats
altres no
moltes jo sé que són refugis
que això també s'empara
en algun moment
de rocells
aus migratoris
però clar
són illes encara molt verdes
molt salvatges
on fins i tot
a vegades hi arriben foques
vull dir clar
en el fons
Irlanda està ja bastant al nord
i per tant
i pingüins i tot plegat
com més al nord
en aquest cas això
més que pingüins i foques
el que ja són
uns últims irlandesos resistents
gairebé com els gals
de l'Astèrix
que resisteixen a l'invasor
bé sense fer
intentar fer mal a ningú
ni sense barallar-se
però
on no poden evitar
que els arribi aquest món occidental

amb totes les seves misèries
amb totes les seves ambicions
és una novel·la preciosa
realment
una novel·la lluminosa
en què a més a més també
de cara a la figura del pintor
et parla molt de la llum
et parla molt de com s'ha de representar
el nen anglès
que es diu James
es diu Simus
però vol que li diguin James
vol ser pintor
perquè en el fons
el que aspira és a sortir de l'illa
per tant
el futur
de l'illa
que és irlanda
que és l'irlandès
es posa en dubte
durant tota la novel·la
molt bé
amb quin editorial
s'ha publicat
en català
ho publico
edicions de Periscopi
la traducció de Josefina Cavall
en castellà
la podeu llegir
amb una traducció
que fa
sexto piso
és una novel·la
que va sortir
la setmana passada
i que ja us dic
és realment sorprenent
fins i tot
la manera
com està escrita
com fins i tot
el pintor
a vegades
entres dintre el cap
del pintor
que va referint-se
a la realitat
que té al voltant
sigui nom
5 paisatges
i en el fons
el que està fent
és pintar mentalment
i llavors de tant en tant
va deixant anar
títols dels quadres
que ell veu que podrà fer
perquè ha vist una escena
pescadors embarcant
llavors et descriu l'escena
pescadors embarcant 2
pescadors embarcant 3
té una manera
d'escriure
molt també
molt personal
i que pot sorprendre moltíssim
havies llegit
Arnau
algun altre llibre
d'aquesta autora
doncs no
de fet és la seva segona novel·la
i és la primera
que li tradueixi en el català
diria que el castellà també
jo li auguro
molt èxit
ni que sigui
perquè aquesta preocupació
per la llengua
aquest desembarcament
que ell ha fet aquí
jo crec que farà
que de seguida
s'esgoti una primera edició
s'emparli
i com que és fàcil
que és una novel·la
que impacti
jo crec que les editorials
aniran ràpidament
a buscar
què més ha escrit
que ja et dic
ell és periodista
per tant ha fet
algun altre llibre
periodisme
d'investigació
porta una primera novel·la

molt bé
jo crec que
vaja
val la pena
auguro des d'aquí
que li aniran a buscar
obra anterior
perquè crec que tindrà èxit
La Colònia
i a més també
si va sortir
en el programa
del Xavier Grasset
de Mestres 24
això també és garantia
no sempre
però molt sovint

és cert que
a la llarga
els escriptors
que passen per allí
si l'entrevista
té suc
que jo crec
que sí
que en va tenir
doncs fa que
la gent s'hi interessi
a més és fàcil
que aquesta setmana
si esteu atents
li vegueu
probablement
entrevistes
a suplements literaris
perquè
sol passar
quan un autor
és convidat aquí
per els seus editors
també que aprofiten
moltes entrevistes
i per tant
alhora de sobte
en una setmana
sembla que només
ja existeixi
aquell escrit de fora
si això serveix
perquè la Colònia
es llegeixi més
doncs ho aplaudirem
amb les orelles
molt bé
doncs Arnau
ens en notem
la recomanació
que ens fas
el literari
aquesta setmana
aquí a la misura
de Sant Just
i res
fins a la propera
i esperem
a veure si ja
anem plantejant
la universitat
comencem
comencem a tenir
algunes idees
de moment aquest dissabte
podeu venir
a veure
un recital de poesia
que pràcticament
és un hit
és la primera vegada
que es tradueix
al català
l'autor
la poetessa americana
Jory Graham
forma part
d'aquest minicicle
que hem fet
de primavera poètica
que pràcticament
ens hem hagut de saltar
tot el maig
però durant el juny
els dissabtes
anirem fent recitals
al carrer

el temps ho permet
i de debò
Jory Graham
és una de les grans
autores vives
poetesses vives
de la literatura
nord-americana
i molt reconeguda
ha guanyat
tota mena de premis
i per primera vegada
es tradueix
al català
és una poesia
diguéssim
de vers molt llarg
d'un vers molt lliure
que fins i tot
ja farà
si veniu
veureu
que el llibre
tingui un format especial
i tingui unes pàgines
gairebé desplegables
perquè els versos
són tan llargs
un llibre d'un a tres
gairebé
gairebé
gairebé
ja veureu
té un format especial
veniu
veniu perquè
a més a més
crec que la traducció
de la Núria Busquet
i en fi
qui fa el recital
el recital el farà
ella mateixa
la Núria Busquet
vindrà l'Ester
i en fi
si algú s'hi vol apuntar
li deixarem el micro
perquè s'hi posi
però en principi
la Núria Busquet
que a més a més
és poeta
i que recita molt bé
doncs
ella ens farà
ens donarà a conèixer
el per què de la importància
a les 12 del migdia
quart d'una posem
vinga
molt bé
doncs Arnau
també ens anotem
aquesta cita poètica
que vagi bé
fins a setmana vinent
fins a setmana vinent
adéu
i amagar-me
entre un tap de surur
i la paret
just a temps
que no mengi
el collons de gatet
i escalar les cenefes
del teu vestit
i falcar el peu esquerre
en un descosit
i arribar-te a l'espatlla
i seure en un botó
i agafar un palet d'aire
i amb un saltiró
enganxar-te a un cabell
i impulsar-me
en un últim salt final
i accedir al teu desig
està vessant
la paret
del llagrimal
en un peu
en un braç
a l'altor
i al cap
i am Ben
a l'altor
i amagar-me
Sous-titrage Société Radio-Canada
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...