Bon dia, estàs escoltant Ràdio d'Esvern, aquí i ara comença el resum de la Rambla.
Al llarg de les dues properes hores escoltaràs totes les entrevistes que hem fet al llarg d'aquesta setmana aquí a Ràdio d'Esvern, al 98.fm, a l'espai de la Rambla, el magazín de matins de Ràdio d'Esvern. Soc Daniel Martínez, conductor d'aquest magazín i és un plaer estar avui dissabte amb vosaltres aquí a les zones del 98.fm i també al www.radiodesvern.com. Recordar-vos que podeu recuperar totes aquestes entrevistes al nostre web
i també al nostre canal de YouTube. Comencem, com sempre, aquí amb ganes, amb il·lusió, compartint el cap de setmana amb vosaltres. Bon dia!
Doncs arrenquem l'espai de les entrevistes del dia d'aquesta setmana parlant de llibres, parlant dels Premis Finestres. Recordareu molts de vosaltres que la setmana passada ja vam arrencar aquest cicle d'entrevistes amb Irene Pujadas per explicar que tenim doble presència de Sant Justenca als Premis Finestres de Narrativa. Irene Pujadas i Silvana Vogt són finalistes en català i castellà amb la intrusa i el fino arte de crear monstros respectivament.
I avui tenim el plaer de parlar amb la nominada Silvana Vogt, que comparteix Final amb el gran sueño de Celso Castro, Larves, de Tamara Silva, i que són obres que estan nominades en categoria en castellà, en llengua castellana, d'aquests Premis Finestres de Narrativa. I saludem ja a la Silvana Vogt, que la tenim aquí als estudis. Silvana, bon dia.
Hola, bon dia. Encantada. Benvinguda al programa. Gràcies, gràcies per el convit. Doncs explica'ns una mica de què va aquest llibre, El Fino Arte de Crear Monstruos.
Mira, és un llibre que va sobre una infantesa a morteros a la pampa argentina, la pampa húmeda, en un poble ple de catàstrofes, on van passar un tornado, inundacions, paracaigudistes que es van llançar des d'un avió i no es va obrir el paracaigudes...
Però és un llibre amb un to catastròfic en el fons, en el tema, però amb sentit de l'humor i amb molta tendressa en la forma de dir les coses. L'altre dia, em costa molt a mi definir un llibre, però l'altre dia estava llegint una poeta que m'agrada molt, que es diu Luis Gluc,
que deia en un vers, no ho sé exactament de memòria, però la idea era que el món el mirem una sola vegada i és durant la infantesa. La resta és memòria.
I em sembla que el fin o arte de crear monstros és exactament això, és la mirada sobre el món, sobre la tragèdia, sobre la vida, sobre l'amistat, fins i tot sobre l'art des del punt de vista d'aquesta mirada neta, d'aquesta mirada tendra, d'aquesta mirada sense l'embolic de la vida d'adults i el record d'aquesta infantesa.
Jo crec que ja el mateix títol en relata perfectament el que ens acabes d'explicar, el fino arte de crear monstros, com pot haver un art que sigui fi a l'hora de crear monstres? És allò de dir, genera bastant debat, és interessant el títol en si perquè és això, el fet de dir, ostres, com pot ser una cosa que...
Perquè és l'escriptura, no? En el cas del Fino Arte de Crear Monstros, és una nena que l'homediatitza tot el que li passa a través de la literatura, malgrat que ella ni legeix ni escriu. Però el Fino Arte de Crear Monstros en aquest cas és això, en el moment exacte en què decidim que la vida només és l'esborrany de la literatura.
Per tant, la nena aquesta explica totes les tragèdies que passen al seu món des d'un punt de vista com si estigués llegint un llibre, com si això que està passant fos una bona història, una futura novel·la.
I en aquest punt, el fin d'art de crear monstruos és tant en l'art en general, insisteixo, en el cas del meu llibre, parlant de la literatura, és el moment exact en què el cap d'un ésser humà deixa de ser un cervell normal que està mirant el món tal i com està, de les coses que estan succeint, i comença a pensar, això seria una bona història.
Això em serviria per escriure un conte, això ho puc contar des del sentit de l'humor o des d'aquest punt de vista o des d'aquest detall i llavors és el moment exact en què un humà, una nena en aquest cas es fa escriptora.
Interessant, doncs, de la mà de la seva escriptora, de la Silvana Vogt, estem descobrint una miqueta més aquest El Fino Arte de crear monstruos. Quan et diuen que estàs nominada al Premi Finestres, què és el primer que sents, també després de llegir la resta de nominats?
Euforia absoluta. Euforia i sorpresa. Sí, sí, sí, sí, sí, total, total. Jo quan escrivia Al final Arte de Crear Monstru pensava que la millor editorial seria H&O, que és on vaig acabar publicant el llibre. Dentre altres coses, perquè hi ha un llibre dels que m'agrada molt, molt, molt que es diu Si les coses fuesen com són, d'una uruguayana, Gabriela Escobar,
que havia estat a la long list del Premi Finestra. Jo sempre m'imaginava això, que maco, quina sort i quin talent que té la Gabriela, perquè ha publicat en Atxelló i és a la long list de Finestres. Per tant, el meu somni ja s'havia complert publicant en Atxelló,
i em faltava això de la long list quan vaig veure que quan vaig aparèixer entre les deu novel·les finalistes per a mi això ja era era tota l'ambició possible a la que jo aspirava i quan em van trucar per dir-me que estava entre la terna me'n recordo que la persona que em va trucar em deia que jo estava a la terna i
I jo continuava pensant que em trucava per dir-me que en la Terna eren uns altres autors i no reaccionava. Era tanta l'emoció i la satisfacció personal, perquè clar, escriure un llibre són molts anys...
És una cosa molt solitària que tu mai no saps com rebre això que tu has parit, això que tu has creat l'altre, perquè pots tenir molts lectors de confiança i si una editora ha confiat en tu, evidentment és perquè el producte, perquè el llibre és bo o té uns estàndards de qualitat com per estar al mercat.
Però sempre pateixes molt per aquesta mena de neurosi que significa fer un treball tan i tan solitari, tan de dins, i no saps mai com ho rebrà el públic. I llavors ha estat una sorpresa absoluta, una satisfacció total i encara no m'ho crec.
I si una cosa té d'interessant tot el que estàs explicant és el fet aquest que, clar, tu has de tenir la convicció del que estàs escrivint, el que estàs fent, doncs et representa, és el que tu vols transmetre, és el que tu vols posar al paper, i alhora has de pensar també en una visió, doncs,
diguéssim, comercial, no?, que pugui agradar a la resta, però sense perjudicar-te ni sense vendre't això, bàsicament, no?, el tema comercial, perquè moltes vegades aquí pels micròfons de Ràdio d'Esvern han passat diversos autors que ens ho explicaven, no?, la por aquesta de dir, no?, que te'l compri un editorial, que no et compri un editorial, una idea o un projecte, pel simple fet de no ser suficientment comercial aquella idea, aquell text, no?,
I llavors estàs allà en el punt aquell de dir, jo escric això, i a mi m'agrada llegir-ho, i a mi m'agrada escriure-ho, i sento que ha d'anar per aquí al relat, però per l'altra banda, i si no agrada, i si no ven, i si no és comercial. I clar, aquí és on entra una mica aquest debat intern, no? Sí, jo en la part comercial no penso, vull dir...
A mi el que em costava d'equilibrar en aquest llibre, d'equilibrar el patiment de com anirà o això, és que és un llibre amb una mirada molt argentina. Jo venia d'escriure la mecànica de l'aigua en català que passava a Barcelona en un paisatge molt català, amb personatges molt d'aquí,
I clar, el fin d'arte de crear monstros és el paisatge és argentí, el sentit de l'humor és argentí, la manera d'escriure és argentina, les paraules són argentina, no són l'espanyol d'Espanya. Llavors, em feia patir si la gent, si el lector de la península, si el lector d'acà entraria al joc, entraria a la màgia i entraria al paisatge i això em feia patir molt. Però...
Després, la part comercial, una vegada que una editorial ha comprat el llibre, l'única por que tenia era que ells havien fet una aposta per mi i que el llibre es vengués bé, sense pensar en ser massiu o en ser popular, perquè un sap el tipus de llibre que està escrivint.
sap quina mena de literatura escriu i saps quanta gent podrà llegir-te.
Sí, sí, totalment. Al final tot és una mica relatiu en aquest aspecte, no acabes de saber ben bé fins que l'altra persona agafa el llibre, el llegeix i connecta o deixa de connectar o hi ha allò que li ressona amb la seva infantesa. Comentaves el fet aquest que a la infància som molt permeables i en aquest aspecte és tot molt pur, és el primer contacte amb tot i al final també ens remet moltes vegades allò que llegim
i a partir d'aquí també el públic acaba decidint i t'acaba fent més llegit, més venut, etcètera. Això en funció del que acabi encaixant. Però tu també com a escriptor o escriptora entenc que has de tenir aquella sensibilitat per...
Per saber transmetre allò i transmetre-ho d'una manera amb la qual la gent et pugui entendre, et pugui encaixar i també li pugui agradar i que sigui addicte, no? Perquè a mi els llibres que més m'han marcat són aquells que no podia parar de llegir, no? Allò de dir, ostres, és que m'ha generat una dicció al fet de pàgina, pàgina, pàgina, pàgina.
I en aquest aspecte no tindria per què ser, diguéssim, un impediment, no?, el fet que fos, doncs, també explicat des de les teves arrels, des de la teva llengua. Al final, certament, sí que és veritat que potser hi ha paraules o potser hi ha expressions que nosaltres no tenim tant per la mà, però bé, que això no vol dir que no arribi el missatge, no?
Sí, tal qual, perquè a més a més, penses, infantesa, tothom ha tingut, no? I tothom ha viscut, bueno, no tothom ha viscut un poble, però vull dir, tothom ha anat, si més no, ha tornat al poble, si vius en una ciutat als estius, i la colla d'amics, i aquestes coses són universals, i sí, i tant, i tant.
El que passa és que el poble que es relata en el Fino Art de Crear Monstres, que acaba sent un personatge més que un paisatge, és molt especial i és això, és com una hipèrbole contínua de catàstrofes. Però no, no, la gent ha entrat de totes totes al llibre i va fantàstic, o sigui que molt contenta, molt contenta.
Que bé. I has tingut l'oportunitat de llegir el llibre de la Irene Pujadas? Sí, i tant. L'admiro profundament a la Irene des dels desperfectes, que a banda és molt curiós perquè jo ja tenia escrit el fin art de crear monstros quan vaig llegir els desperfectes, el seu primer llibre, el de contes. I el primer conte del seu llibre és gairebé un capítol meu del fin art de crear monstros. Ostres.
I a banda, la lectura de la Irene sempre per a mi és com un acompanyament, com un consol, com aquesta gent que amb la seva literatura i el seu talent acompanya en el moment de l'escriptura, perquè la Irene té una cosa sensacional del que estic parlant des que hem començat aquesta xerrada, que és el sentit de l'humor. La Irene té un sentit de l'humor molt especial.
i fa servir la literatura i aquest sentit de l'humor que la potenci absolutament. I en això em sento com molt propera a ella. I llegir-la em fa aquesta companyia i aquesta tranquil·litat de dir que hi ha gent que està fent amb les paraules i que està agafant aquesta mirada de que podem riure i podem, amb el sentit de l'humor, arribar a un lloc que potser amb dramatisme no arribaríem.
i la trobo extraordinària. A banda, em fa pena perquè El Fino Arte de Crear el Monstruo va sortir just fa un any, el 12 de febrer havíem de presentar-la a l'Ateneu, l'havia de presentar la Irene, i ella després publicava una setmana més tard La Intrusa,
Però jo vaig tenir un problema, estava a l'Argentina, el meu pare es va posar malalt, vaig haver d'ajornar la presentació i llavors ens va quedar a totes dues aquesta sensació d'haver cancel·lat una cosa que era molt maca i mira, ara estem a la terna de finestres.
Ens retrobem aquí. Doncs sí, i tant i tant. En aquest cas recordem que Irene Pujadas ha estat nominada en aquesta categoria d'en català en llengua catalana, que competeix amb el gat i les estrelles de Jordi Lara i escenaris de Toni Sala. I en castellà la Silvana Vogt està recorrent...
aquest, diguéssim, últim tram d'aquest Premi Finestres de Narrativa 2026, que tindrà lloc, és a dir, les obres guanyadores s'anunciaran el 26 de febrer, és a dir, d'aquí un parell de setmanes, un parell o tres de setmanes, a final de mes, tindrem ja una mica més d'informació, sabrem si heu estat premiades.
Nervis? No, perquè ja et dic, per a mi el premi era l'editorial i estar a la long list, en aquest llibre de si les coses fossin com són, en els que jo em veia com que bé, que maco aquest camí que ha fet aquest llibre, que he merescut.
i per a mi ja estar a l'Eterna és un pas més, per tant, és absolutament satisfactori i estic feliç. I a més a més, amb la Tamara Silva, amb el Larbas, és un llibre extraordinari, el Celso Castro, que és un poeta, és un home que escriu, que és una meravella.
I amb la Longlist que hi havia, entre d'altres gent que admiro moltíssim, el Fabio Moravito, que per mi com a escriptor, ell com a escriptor em va formar a mi com a escriptora i com a lectora. Per tant, compartir tota aquesta nominació amb gent a la que admires absolutament i amb un jurat d'escriptors que també admires, ja està tot fet. Tot és felicitat i celebració.
El regal gran, per tant, ja el tenim i ara veurem si s'acaba aconseguint aquesta fita, la de guanyar el premi. Al que de ben segur tindràs un Sant Jordi bastant complet, jo crec. Sí, crec que sí. Tindràs un Sant Jordi entre la llibreria i després tot el que pugui sortir. Sí, tot i que el llibre ja té un any, per tant el Sant Jordi fort va ser el de l'any passat i pensa que els autors com jo...
Fem un Sant Jordi molt de poca gent i de poca assignatura. El Sant Jordi s'ha transformat en una festa massa comercial, potser massa per un altre tipus d'escriptor i un altre tipus de trobada entre lectors i escriptors.
Doncs recordem que els Premis Finestres impulsats per la Fundació Finestres reconeixen anualment la millor obra narrativa publicada l'any anterior en català i en castellà i que cada premi està dotat de 25.000 euros nets i el jurat forma part, està format per professionals del sector literari. Valora especialment l'originalitat, l'audàcia i la qualitat literària de les obres. Silvana Vogt, un plaer tenir-te aquí als micròfons de Ràdio d'Esvern.
que vagi molt bé aquesta engegada d'any, que ja portem un mes i escaig d'aquest 2026, que esperem que porti també molts èxits literaris i que tingui molta trajectòria, llarga vida. Li desitgem al Finoarte de crear monstruos. Moltes gràcies. Una abraçada. Cuida't.
Bits. Molt més que nits d'electrònica. Bits. Ara divendres, dissabtes i diumenges a 10 o 11 de la nit.
I avui a l'entrevista del dia parlem de nou del Carnestoltes 2026. Ho farem amb l'AFA de l'Escola Montserrat. I és que Sant Just d'Esvern ja escalfa motors per celebrar el Carnestoltes 2026. El plat fort arribarà aquest dissabte 14 de febrer amb la Rua i el concurs de disfresses. Les comparses es concentraran al Parc Sagrida entre les 4 i quarts de 5 de la tarda...
Iniciaran la rua fins al Parc Maragall, on es faran les actuacions i el lliurament de premis. El concurs compta amb quatre categories, individual, grup, comparsa i comparsa escolar. Aquesta última reservada a les AFA de les escoles del municipi. Cada modalitat disposarà d'un temps màxim d'actuació segons la seva categoria. I les inscripcions, recordeu, que són fins avui 10 de febrer a través del web municipal.
i saludem a aquestes alçades ja la representant de l'AFA de l'Escola Montserrat, l'Eugènia Roquefort, que ens atendrà al llarg de l'entrevista d'avui per parlar una mica més de la seva comparsa. Eugènia, bon dia. Hola, bon dia. Com estàs? Benvinguda al programa. Moltes gràcies per la invitació. Doncs res, parlem una miqueta de com s'organitza l'Escola Montserrat en el Carnestoltes, generalment, i com ho ha fet també en aquest Carnestoltes 2026.
Molt bé, doncs re, aquest any... Deixa'm que mesuri una mica les paraules, perquè sobretot m'han dit que no puc fer spòilers, aleshores, doncs re, aquest any l'organització s'ha centrat sobretot en treballar una història, una narrativa molt original i divertida.
sempre amb el component educatiu que requereix la comparsa escolar i també amb un component cultural. I a nivell de l'organització ens hem distribuït en subgrups que s'autogestionen tant en el ball com en l'elaboració de la disfresta i posteriorment realitzem els assajos generals a l'escola on ja assajem més el ball grupal.
Molt bé. Diguéssim que d'alguna manera per organitzar el carnestoltes teniu alguna comissió o alguns grups a l'hora de treballar i de delegar cada feina? Com us organitzeu? Com treballeu?
Correcte, doncs tenim una organització, diguéssim, que són els que aporten més la idea, que sempre es presenta a les reunions de l'AFA, d'acord? I a partir d'allí, doncs ja donem vot i veu a tots els participants per a que puguin apuntar-se al subgrup que més els fa si patxoca, no? I ja està, i a partir d'allí, doncs ja, diguéssim, que cada grup s'autogestiona
i a més aquest any el que s'ha intentat sobretot és optar per una disfressa que es pugui realitzar fàcilment a casa i que a més cadascú pugui fer les variacions que cregui. I així podem facilitar al màxim el fet que les famílies puguin unir-se a la comparsa fins a l'últim minut, facilitar aquest tema.
Clar, doncs avui estem parlant amb l'Eugènia Rocafort que ens està explicant, sense fer massa spoiler, com s'està organitzant l'AFA a Montserrat per aquest concurs de Carnaval 2026. Les AFAS estan sent molt prudents al llarg d'aquestes entrevistes.
Les varen començar la setmana passada i esteu sent molt prudents, no ens esteu dient massa cosa, però encara i així nosaltres també volem descobrir una mica com és el funcionament, com es treballa aquest concurs de disfeses. Enguany també ha canviat el punt de sortida, surt des de Can Sagrera. Com valoreu aquesta aposta de l'Ajuntament de començar el Parc Can Sagrera?
Bé, de fet, l'Ajuntament ens va tenir en compte totes les AFES per decidir aquest funcionament, no? I aleshores, doncs, bueno, crec que és una proposta més, s'ha de provar per veure com funciona i, bueno, com sempre l'Ajuntament està obert, doncs a canvis, doncs s'ha de provar aquesta proposta i si funciona, doncs ja hem trobat la fórmula, no? Però bé, hi havia diferents propostes, aquesta va ser la llei d'aquest any i anem a provar.
Aviam què tal, com funciona sí que és veritat que el recorregut a lo millor és una mica més llarg però de ben segur que els infants ho gaudiran molt i en aquest cas també és una mica més d'hores a quarts de cinc de la tarda que diguéssim que la festa culminarà acabarà el parc Joan Maragall també amb les exhibicions i les deliberacions per part del jurat pel que fa aquesta última part m'imagino que és la més complexa i també la que li heu de posar més hores no?
Correcte, és el que ens trobem, no? Sobretot trobar el temps per fer aquests espais generals de tots els subgrups, diguéssim, i a més, com volem fer partícip tots els nens, doncs també té aquest grau de complicació. Ja et dic, m'han dit sobretot secret de sumari i estic intentant...
Jo també estic intentant tot el contrari, eh, perquè la meva feina és aquesta. Ja ho sé, ja ho sé, però bé, es forma part de la diversió, no?, també, aquest efecte sorpresa i, res, i queden molts pocs dies, per tant, ràpid, aviat es desvelarà, de fet, el dissabte segur que ja a primera hora del matí es veurà més que algun grup passejant pel poble.
A més, també hem de tenir en compte que al llarg del dissabte al matí potser feu algun assaig o alguna preparació. Com us heu organitzat? Sí, en principi no estàs a parlar, però dependrà una mica de com anem. Els últims assajos, suposo que depèn del nivell que portem, doncs sempre podem fer un últim assaig el dissabte al matí. Clar que sí. Però en principi, ara mateix,
De moment no es contempla. Creiem que arribarem, sí, no es contempla. Molt bé. I quina valoració feu de la participació de les famílies? Com estan participant aquest any? Bé, el fet que el cap de setmana de Carnaval sigui de tres dies de festa, la lliure elecció de les escoles, fa que la participació sigui més baixa del que ens agradaria. Això sempre és així. Però bé...
Sempre ens quedem que l'important és participar com a escola, fer poble i al final els que siguem divertir-nos o trobar-nos amb amics de les altres escoles perquè els nens al final també es coneixen altres escoles i bé, la participació al final no és una cosa que ens limiti, sinó que seria més fer presència com a escola i evidentment tothom és benvingut.
Clar que sí, és important això, el fet que s'obri tota l'escola. D'alguna manera també l'escola s'està implicant en la proposta d'aquest any de Carnestoltes? És a dir, l'equip docent d'alguna manera també està col·laborant d'alguna forma amb la proposta d'aquest any?
No, activament l'escola no hi participa. Sí que ens ajuden en tota la gestió del que és els espais d'assajos i de més. Amb això sí, sempre amb la logística de les tardes i això dels espais sí que ens ajuden. Però sí que és veritat que l'escola no està implicada en tota el que és l'elaboració del carnaval, les empreses i tot això no.
ells no participen. Molt bé, doncs seguim amb més qüestions. Abans de passar una petita roda de preguntes que tenim també relacionades amb el vostre centre educatiu, ens agradaria saber en aquest cas què faríeu, si guanyéssiu el premi, teniu alguna cosa al cap o ho celebreu d'alguna forma?
si guanyeu el premi, que en aquest cas és el primer premi, el premi de la comparsa escolar, està dividit en diverses categories, totes les escoles tenen premi, cada escola té un premi que és, diguéssim, per una temàtica diferent, i després hi ha el primer premi, no sé si heu pensat en alguna cosa en especial, si guanyéssiu.
Doncs, en principi, tot el que és el Premi del Carnestolte es torna una mica el que és a la Tresoreria, no?, de la FED, doncs, perquè aquest Premi és el que utilitzem, diguéssim, per l'any vinent per fer una mica, doncs, això, si es necessita aquests diners per la Trezzo o per alguna partida pròpia del Carnestolte, no? Si aquest Premi fos més elevat, diguéssim, doncs, sí que ja ens plantejaríem, potser, doncs,
celebrar-ho d'alguna manera amb la comparsa, però com és un premi una mica limitat, doncs sempre s'utilitza com a pressupost del Carnestoltes per l'any vinent.
Clar. Molt bé, doncs avui estem parlant amb l'Eugènia Rocofar, ho comentàvem també a l'inici d'aquesta entrevista, estem parlant de l'AFA Montserrat, del Carnestoltes, i permeteu-nos que també fem tres preguntetes referents al vostre centre, perquè al llarg d'aquesta roda d'entrevistes que estem fent a totes les AFAS, doncs aprofitem també que a l'inici de la temporada d'aquest magazín,
vam entrevistar a tots els centres educatius del nostre municipi i tenim, diguéssim, la versió i tenim, doncs, el punt de vista dels centres educatius del nostre poble. I ara que s'obren les preinscripcions, volíem saber també la vostra visió, la visió de l'AFA, què opinen les AFAS dels seus centres educatius. Comencem parlant de què és el que més valoreu de la vostra escola pública i, en aquest cas, per què creieu que és una bona opció per a les famílies de Sant Just.
Jo destacaria de l'escola sobretot la qualitat educativa. De fet, l'any passat un alumne va arribar a la final dels Jocs Florals i diversos alumnes més van guanyar els concursos de poesia i prosa.
També cal destacar no només l'escola a nivell de professorat, que per cert des d'aquí els donem el nostre suport per la vaga de demà, sinó que també la participació juntament de l'AFA amb l'escola, ja que és molt activa, ja que
L'AFA té un paper molt important en l'escola pública i oferim des de l'acollida, el menjador, extraescolars, la comissió tèxtil, socialització de llibres i l'AFA té un paper molt important i precisament l'escola Montserrat jo crec que tenim una fa molt activa. Les instal·lacions del centre també és un component molt important en l'escola Montserrat
No sé si em deixo alguna cosa, però podríem estar parlant tot el matí, però vindríem això resumidament.
Com contribueix la vostra escola al dia a dia del poble i a crear comunitat? És a dir, entre infants, famílies, entorns, recordem que també hi ha moltes accions que van adreçades a les escoles i també després les festes, les tradicions santjustenques en què les escoles participen, com podrien ser jornades com les diades, la diada de Sant Jordi, també tenim, per exemple, Sant Jus al carrer, hi ha moltes accions que al llarg de l'any també les AFAS participen.
Correcte, sobretot els cursos de CISER, per exemple, els cursos de CISER són els que més participen a nivell de poble, en aquest sentit, com tu deies, tant a Sant Jus al carrer com a Sant Jordi, ara passat Nadal també vam tenir una paradeta de plantes de Nadal,
En aquest sentit, l'AFA i l'escola participen en quasi totes les activitats que planteja l'Ajuntament i també des de les excursions que s'ofereixen tant al mercat com a la biblioteca.
l'escola sempre les excursions, doncs per exemple aquest dijous, que és dijous gras, doncs cada curs va en un parc diferent de Sant Jús. Jo crec que l'escola pública, a més, fa poble, no? És el que deien també de participar com a comparsa escolar. Tot això fa poble, al final és la grasa també de viure en un poble, de conèixer-nos, de cuidar-nos entre nosaltres, no?
Totalment, així és. I si haguéssiu de definir la vostra escola pública amb una idea o una frase, què destacaríeu per animar altres famílies a triar-la? Amb una frase? Frase, paraula... Bé, que l'educació és cosa de tots, no? Sí, l'educació és cosa de tots, des dels pares, dels mestres, la direcció, els alumnes, i al final, si tots hi participem, tots hi guanyem.
Doncs genial, ja tenim aquí també el veredicte de l'AFA Montserrat, també l'opinió que tenen des de l'AFA de la seva escola, una escola pública, en la qual, per què no dir-ho, jo també m'hi sento afortunat d'haver estat molts anys perquè jo soc Montserratí de naixement, o sigui que em fa molta il·lusió també tenir-vos aquí.
La diferència hi és, encara que s'intenta evitar per temes periodístics, però la diferència hi és perquè la veritat és que... Bé, jo sóc de l'escola antiga, jo ja sóc més gent que la porta. Sí, l'escola antiga la veritat és que és preciosa i fa família, el fet de ser partícip d'una escola pública i això és del que parlem tota l'estona,
al final també el fet de fer poble fa que tots els nens es coneguin i això fa família. Però bueno, estàs invitat a la comparsa, eh? Jo... Ho van obrir als exalumnes i crec que agafarem la idea del Montseny i l'invitarem també a exalumnes.
S'agraeix moltíssim. Jo tinc una labor una mica més exigent aquell dia. Em toca presentar. Seré el mestre de cerimònies del Carnestoltes, o sigui que ens veurem, veure'ns ens veurem, però des d'un altre vessant. Doncs Eugènia Roquefort, gràcies per atendre'ns, que vagi molt bé i que tingueu molta sort dissabte. Molt bé, gràcies a vosaltres. Adéu-siau. Que vagi molt bé. Adéu.
Hi ha una màgia que no té truc. És la màgia de compartir una estona amb algú i parlar-hi. Vols practicar el català o ajudar algú a parlar-lo? Apunta't al Voluntariat per la Llengua, al programa de les parelles lingüístiques a vxl.cat. Perquè quan parles, fas màgia. Generalitat de Catalunya. 100 milions i mig de futurs.
I seguim el magazín de matins de Ràdio d'Esvern. Seguim a la Rambla. És moment de l'entrevista del dia.
Femèrides
que avui hem convidat alumnes de l'Institut Sant Just, també amb la seva professora, per poder parlar sobre aquest tema i fer una mica de tertúlia. Avui tenim aquí els estudis de Ràdio d'Esvern, que encendrem ja als micròfons perquè ens puguin saludar. Tenim l'Ariadna Wilmanqui, també a la Lula Porcar i a la Joana Brufau. Molt bones, com esteu?
Bon dia. Benvingudes al programa. Gràcies. I també tenim la professora de tecnologia industrial, Laura Ortega. Laura, bon dia. Laura, bon dia. Amb elles parlarem al llarg d'aquest matí sobre aquest tema, aquest assumpte, el de la dona en la ciència, i també ho farem amb la Catalina Coll, que la tenim al telèfon i que en una estona...
Parlarem amb ella també sobre aquesta qüestió, perquè concretament ella s'hi dedica en el món de la ciència i també volem aprofundir una mica en aquests aspectes. Primerament, m'agradaria parlar amb la professora, amb la Laura Ortega.
per arrencar una mica també aquesta entrevista i trencar el gel. Com valores, diguéssim, el moment actual de la ciència i també en quin moment es troba també per la dona aquest sector, el sector de la ciència?
Sí, doncs, bé, personalment crec que estem en un moment que està disminuint la participació femenina. Fa uns anys, en la meva generació, érem un percentatge més elevat i actualment està disminuint aquest percentatge de participació femenina a les carreres STEM, que es diuen, no? I bé, doncs, per això fem programes a l'institut per donar visibilitat a la dona a la ciència.
I a què creus que es deu aquesta disminució?
A veure, pot ser molts factors, sobretot educació social, en el sentit que al final acaben escollint sectors més de salut, més de cura. És totalment educació social que se'ns inculca o se'ns genera a les dones des que naixem.
i quan hi ha un nou terreny per conquerir diguéssim es creen certs estereotips que fa que es creen prototips masculins que s'enfoquin ara mateix en la tecnologia i faci que el tipus de persona en el nostre imaginari ens vingui més un noi
que no una noia en el sector en concret de la tecnologia, que és el que entenc jo més. Doncs ara passem també a saber l'opinió de les alumnes que ens acompanyen avui als estudis de Ràdio d'Esvern. En primer lloc, el que volíem era agrair-los que estiguessin aquí amb nosaltres, perquè recordem que avui hi ha vaga, hi ha aquesta vaga convocada pels sindicats estudiantils i que en aquest cas...
doncs elles han fet vaga, però sí que han volgut venir aquí al nostre programa, al nostre magazín, per poder parlar sobre aquest tema, ja que tenien el compromís ja al calendari i no volien faltar aquesta cita. Per tant, moltíssimes gràcies per passar pels micròfons de Ràdio d'Esvern i començarem parlant sobre què significa per vosaltres aquest Dia Internacional, aquest Dia de la Dona i la Ciència.
Doncs per nosaltres considerem aquest dia com un molt bon dia per reivindicar el trencar els estereotips que tenim una mica creats en aquest àmbit. I hem vingut aquí per donar la nostra opinió sobre que nosaltres, per exemple, som estudiants de primera batxillerat de l'IES de Sant Just i estem fent el batxillerat tecnològic.
I només som quatre nenes de la classe, però ens hem sentit molt acollides i tot està, o sigui, tenim les mateixes capacitats que pràcticament tots, o sigui, tots estem al mateix nivell, i doncs considerem que aquest dia és important per poder donar una mica de bola a aquest tema. I per què vau triar batxillerat tecnològic? Explica'm una mica.
Doncs perquè ens agrada molt més fer càlculs que totes les lletres i realment tenim la capacitat per fer-ho i totes les sortides que té el batxiller tecnològic són molt més interessants. Ja heu pensat una mica en aquestes sortides que ens explicaves, en aquestes sortides que podria tenir aquest batxiller tecnològic a nivell estudiantil?
Sí, ho hem pensat bastant clar. Per exemple, jo a mi m'agradaria estudiar arquitectura i això. Doncs fem una mica aquesta roda. Què us agradaria estudiar? Expliqueu-nos una mica. Doncs a mi m'agradaria fer enginyeria informàtica o alguna altra enginyeria, tot i que vaig més cap al cantó d'enginyeria informàtica. I per què et crida l'atenció l'enginyeria informàtica?
Bueno, és com de les enginyeries que ja és la que em veig més i la que més, no ho sé, perquè... La que més et motiva, no? Sí, això. Perquè també és veritat que ara està com molt a l'ordre del dia, no?, el tema informàtic. Molt bé, i per aquí, què has pensat en estudiar? Jo tinc pensat estudiar una enginyeria industrial o alguna cosa de l'estil, igual que la Joana, o sigui, és la que més em crida i, bueno, de moment vaig per aquesta banda.
Molt bé, perfecte. Doncs seguim avançant en aquesta entrevista, seguim avançant avui en el magazín de matins de Ràdio Desen la Rambla. A l'entrevista del dia estem parlant del dia de la dona i la ciència. En aquest cas, doncs m'agradaria saber també què els diríeu a les generacions que estan per venir, no?
Vosaltres esteu a primera de dachillerat, però clar, hi ha nenes i nens, nois i noies ja, de quart de l'ESO, que han de començar a pensar què faran l'any vinent, si marxaran cap a un cicle formatiu o es quedaran a l'institut estudiant alguna de les disciplines que s'imparteixen a l'Institut Sant Just. Què els diríeu a aquestes generacions de quart de l'ESO que els toca decidir ara? Fem una roda també, que vull sentir-vos a totes.
Jo els diria que endavant que facin el que ells vulguin fer i que també pensin en les sortides laborals o el grau universitari que volen fer després i que també tinguin en compte si tenen capacitats per fer el batxillerat que estiguin escollint però que també els motivaria a fer un batxillerat científic si els agrada perquè realment se'l poden treure i si els agrada doncs és molt bona opció.
Què més? Doncs que si estan motivats per fer-ho, que s'ho podran treure. I les sortides que té ja és molt ampli.
Clar, hi ha una mica també aquesta idea que el batxillerat és bastant complicat, que a vegades crema molt els alumnes. Vosaltres creieu que és així o senzillament el que s'ha de fer és tenir un focus, una mirada clara cap on s'hi vol anar i a partir d'aquí redirigir aquests esforços?
Nosaltres considerem que el batxillerat, per exemple, és una etapa de l'institut que si vols arribar a fer una carrera en concret que necessites un batxillerat és molt bona opció i tampoc, si tu tens una constància, un esforç i una motivació per fer-ho, al final és com si fossin dos cursos més i amb una mica més de complicitat però no té més.
Molt bé, doncs alguna cosa més que vulgueu afegir abans de sumar la veu de la científica, que ja la tenim aquí al telèfon de Ràdio d'Esvern, alguna cosa que vulgueu dir? Els micròfons? Perfecte. Doncs seguim avançant en aquesta entrevista, no marxeu perquè d'aquí una estona us tornaré a interpel·lar, però abans saludem que ja tenim els telèfons de Ràdio d'Esvern a la Catalina Coll, ella és estudiat màster en nanociència i nanotecnologia per la Universitat de Barcelona, actualment
treballa de professora en aquesta mateixa universitat i la saludem ara mateix aquí als Estudis de Ràdio Desvernella en via telefònica. Catalina Coll, bon dia. Bon dia. Com estàs? Benvinguda al programa. Moltes gràcies. Explica'ns una mica, no sé si ja ens has pogut escoltar, però... Sí, sí. Doncs senzillament, què opines del que deien les alumnes de l'Institut Sant Just? Doncs em sembla molt bé que estiguin tan motivades per fer el batxillerat tecnològic
Perquè sí que és cert que, per exemple, jo dono classes tantes signatures que formen part del grau d'enginyeria com del grau de física i hi ha una desigualtat, com comentava la professora Laura, que tenim moltes menys estudiants noies que nois i no hi ha cap principi físic i no hi ha cap motiu pel qual això hagi de passar. I m'ha agradat molt sentir que estaven molt motivades amb el seu batxillerat i espero que tinguin molta sort i que puguin...
arribar als seus objectius, perquè són carreres molt interessants les que volen estudiar. M'agradaria aprofundir una mica més, ja que tenim avui els telèfons de la Ràdio Catalina, sobre el sector científic a Catalunya. Ara mateix, en quin moment es troba i a nivell laboral, també, quines possibilitats té?
El tema és, el sector científic acaba sent molt ampli, perquè tenim per una part tots aquells científics i científiques que treballen als instituts de recerca, que seria el que nosaltres no entendríem, no, tindríem aquella imatge del científic que només fa investigació. Però també hi ha tota una altra part molt important, que són els científics i científiques que estem treballant a la universitat.
i per tant tenim una dualitat. És a dir, tant fem experiments, estudis, investiguem alguna cosa, com també donem classes. És a dir, som els professors i professores que després apareixen els graus. I per tant acabes tenint... És a dir, la ciència acaba sent molt més complexa del que potser es pot imaginar d'una persona sola, sobretot hem d'eliminar aquesta idea de persona sola.
És a dir, la ciència acaba sent col·laborativa i les condicions laborals i de treball dependran una mica d'on exerceixis aquesta ciència, perquè també, per suposat, hi ha ciència en empreses. Les empreses també fan desenvolupament tecnològic i acaben contractant-te científics. És a dir, és complexa, és ampli i hi ha moltes opcions amb moltes condicions diferents. Mhm.
I pel que fa, diguéssim, a les sortides laborals, em comentaves que són molt àmplies, però passa com en altres sectors, que la gent marxa fora del país a treballar perquè a vegades no troben aquí oportunitats sòlides? Totalment. És molt complicat estabilitzar-se aquí com a científic o científica. Se't demana haver marxat fora, com a requisit quasi indispensable, haver passat un temps fora per després tornar o no tornar perquè no saps si s'oferiran aquestes condicions.
Sí que és cert que les universitats estan començant a treure moltes places perquè ja és necessari fer una renovació de personal, tot i així els requisits són molt estrictes i el que va acompanyant la carrera científica en gran part del temps és una mica d'incertesa. Això sí, si marxes fora estem molt ben formats i trobem feina molt fàcilment.
El que passa és que a vegades el sol em fa tornar cap aquí. Però sí, en molts casos és necessari marxar, però no sempre. Deies això de tornar. Jo torno ara aquí a la taula un moment perquè hem obert un meló que crec que també és interessant compartir amb les alumnes i m'agradaria preguntar. Vosaltres sou conscients que potser en algun moment quan acabeu els vostres estudis o per continuar cultivant-vos a nivell acadèmic haureu de sortir del país...
i haureu de marxar a fora. Vosaltres això ho contempleu com a opció? Ho veieu ja com un factor clau? I si és així, què és el que penseu al respecte?
Bé, jo personalment crec que, o sigui, sí que pot ser que al fer el batxillerat tecnològic igualment podem trobar sortides aquí, però també crec que sí que és viable, o sigui, això que he dit abans, trobar aquí un càrrec o alguna cosa, però també cap la possibilitat de no trobar-ne i haver de sortir del país per trobar-ho, però jo crec que...
que hi ha bastants possibilitats aquí. Almenys jo conec gent que ha estudiat enginyeries i han tingut bastantes oportunitats aquí. S'ha de treballar, com deia la professora, també. Què n'opina la resta? Què dieu?
Doncs el mateix, que jo no havia pensat molt de si m'hauria d'anar fora de país per poder tindre un treball, però que jo crec que és viable poder... A lo millor costa més, però si sabeixes... Si us poguéssiu quedar, us quedaríeu, per tant. Sí.
Jo també, si tingués aquí oportunitats em quedaria, però sí que és veritat que hi havia la possibilitat aquesta que no n'era conscient que hagués de marxar i estudiar a un altre lloc. Encara us queda molt, eh? Encara us queda molt. Heu de matricular-vos, heu de començar la carrera i heu d'acabar-la. Però sí que són coses que va bé també tenir una mica present, no, Catalina? Vull dir, al final també és la realitat del sector.
És la realitat del sector, però no us preocupeu, hi ha opcions a tots els llocs. És una cosa que va arribant, tampoc no cal obsessionar-se amb pensar no faré això perquè després no voldré marxar perquè potser hauran canviat les condicions, potser hi haurà un munt.
de places obertes o, en qualsevol cas, les empreses també necessiten molta gent i empreses n'hi ha a Catalunya. Vull dir, no és un problema. Però sí que, és a dir, el meu consell és no limitar-se mai a pensar massa en el futur, sinó gaudir de cada un dels passos. I, és a dir, per treballar hi ha un munt d'opcions de feina.
I tu ara mateix, que també ets com a professora de la Universitat de Barcelona, estàs també treballant en aquest àmbit, què gaudeixes més? És a dir, treballar amb la ciència en un aspecte, en un àmbit més teòric i pràctic o treballar en aquest àmbit més divulgatiu, per dir-ho d'alguna manera?
Jo caldeixo poder combinar totes les parts. També tinc experiència d'haver treballat en un institut de recerca, on només es fa recerca i es fa una mica de divulgació i es parla també amb escoles i instituts, perquè sempre és important transmetre la ciència, però en aquell institut de recerca no donava classes i vaig trobar-me'l a faltar.
Per tant, ara estic molt contenta de poder treballar a la universitat on combino la recerca amb la docència i també, per suposat, amb la divulgació per arribar a la gent que encara no ha arribat a la universitat i que també és molt interessant saber què està passant aquí i quines opcions ofereix.
doncs Catalina Coll, moltíssimes gràcies per atendre'ns avui aquí al 98.fm un plaer tenir-te aquí en via telefònica i bé, doncs una versada molt gran i que vagi molt bé aquest dia internacional
Que vagi molt bé. Adéu-siau, gràcies. Adéu. I amb vosaltres, família, doncs, aprofito tornant aquí als estudis per tancar com hem començat, acomiadant-me de vosaltres. Gràcies per venir aquí als estudis de Ràdio Desvem de nou, perquè sabem que avui és un dia complicat on també us esteu jugant una mica això, el futur educatiu, i està molt bé que també sigueu conscients d'això i que sortiu a fer vaga.
I res, aviam com avança també en les properes hores tot el tema a nivell d'àmbit educatiu. Recordem aquesta vaga que està convocada avui amb aquesta manifestació a Barcelona. I res, m'acomiado a vosaltres, Adriana, Lola, Joana i també la Laura. Moltíssimes gràcies per passar pels micròfons de Ràdio d'Esvern, que vagin molt bé. I res, espero que us hagi agradat aquesta experiència aquí als micròfons, que també és casa vostra, que és el 98.9 FM.
Moltes gràcies. Adéu. Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana.
La ràdio de Sant Just, 98.9.
I en Marc, del Carnestoltes 2026, saludem el Marcos Burillo, de l'AFA Institut d'Escola Mas Lluí, és el vicepresident d'aquesta associació, i en aquest cas, doncs, està amb nosaltres en via telefònica. Recordem que avui tots els espais, excepte el de Salut del Dia, seran per via telefònica per prevenir, diguéssim, doncs, desplaçaments innecessaris. I en aquest cas, Marcos, bon dia, ja tenim el telèfon. Hola, bon dia.
Benvingut al programa. Avui parlem amb tu per parlar del Carnestoltes 2026. Explica'ns una mica com ha enfocat l'Institut Escola Maslluí a aquest Carnestoltes d'enguany.
Bueno, doncs mira, primer vam començar ja abans de l'estiu a fer com un petit replantejament i vam marxar de vacances i durant les vacances vam fer un canvi de rumb i vam canviar tot el que havíem pensat i ja des del setembre treballant en aquesta nova idea amb il·lusió i ganes de poder gaudir ja demà passat.
Doncs m'atrevaria a dir que de moment de les entrevistes que han fet, i de fet vosaltres sou l'última, sou els que us vau posar més abans, eh? A pensar la idea. Perquè hem tingut aquesta roda d'afes i totes normalment cap al setembre, a octubre, algunes al desembre, algunes inclús al gener, en el vostre cas, heu sigut bastant matinadors i matinadores i vau començar ben d'hora, ben d'hora.
Bé, doncs parlem una mica de la idea, entenc que no em voldràs dir gran cosa, perquè normalment l'estela que hem anat seguint aquests dies en les entrevistes amb les AFAS és que volen mantenir una mica l'anonimat i mantenir una mica l'intringulis durant aquests dies per genera expectativa, però bé, explica'ns una mica com s'ha preparat, com s'ha gestat aquesta idea i com heu arribat avui, 12 de...
de febrer, que queden dos dies pel Carnestoltes, la gent que ens estigui escoltant en el resum de la Rambla de dissabte serà el mateix dissabte, i en aquest cas com heu gestat la idea? Mira, com dic, abans de vacances vam tenir les primeres reunions i les primeres idees, les vam fer una mica a volar, i a l'estiu va haver-hi un
una cosa que ens va fer canviar d'idea, i va ser com, buah, hem de fer això. He de dir que, bueno, no direm idea i tal, però sí que és una mica reivindicatiu i una mica de consciència, i llavors, ja des del setembre, el reanudar les classes, ja donar-li més cara i ulls a aquesta idea, com fer-ho, com no, abans de vacances de Nadal ja estaven els predisenys fets, i les vacances de Nadal i fins ara, ja la construcció i...
fer tot possible però com sempre ahir a última hora eren les 8 del vespre i estàvem acabant de fer encara la gravació acabant els últims retocs a més avui que han tancat nosaltres estem treballant aquí al centre cívic de Mas Lluïc i avui tancat i ahir a la tarda ràpid ràpid que el que teníem planificat fer-ho dijous ho hem de fer també avui però una miqueta els nervis i la pressió ja del dia
fa que treballis amb més ganes. Quantes famílies s'hi han apuntat a formar part d'aquest carnestoltes 2026? Ara no et podria dir la xifra exacta, perquè jo no m'he encarregat de portar el tema de les famílies, però al voltant d'unes 30 i alguna cosa, jo diria que sí. Som gairebé 90 persones, que per ser només dues línies està molt bé, perquè realment tenim dos i quatre i un i tres. Està molt bé gairebé 90 persones.
Carai, una implicació no total, però bastant gran, no?, de l'Institut d'Escola. Sí, podríem dir al voltant del 70%, diria, de les famílies participaran d'aquesta festa. Carai, i com es viu? Vosaltres sou, entenc, la segona vegada que hi participeu? Sí. En aquest Carnestoltes? Com ho viviu? Com ho vau viure l'anterior vegada? I com ho viureu aquesta, o com s'està vivint?
L'anterior vegada va ser una mica la primera vegada, la prova, molta il·lusió, molt desconeixement, farem això, sortirà bé, no sortirà bé, ja en el moment com també els nostres nens tenien 3 i els més grans 4 anys.
i també com ho gestionarem, com ho podrem fer, va ser tot un èxit i a partir d'aquest èxit, basant-nos en aquest èxit, hem fet aquesta segona edició, amb més ganes, més il·lusió, més treball, més esforç i intentem també gaudir més.
Perfecte. Avui estem parlant amb el Marcos Burillo de l'Institut Escola Mas Lluí de l'AFA i en aquest cas ens estan explicant com funcionen, com són els mecanismes d'organització d'aquesta comissió del Carnestoltes a l'Institut Escola Mas Lluí.
I bé, m'imagino que ara els timings que portareu aquests dies, avui entenc que és un dia molt estrany perquè amb tot el tema del vent i també amb el fet que s'han cancel·lat les escoles i que el desplaçament ha estat reduït, diguéssim, aquests desplaçaments necessaris, entenc que l'acció, l'activitat, l'acabareu de dur a terme entre el divendres i el dissabte. Com us heu organitzat aquests dos dies?
Bueno, pues mira, ahir ja ens vam emportar alguna cosa per acabar de fer a casa, algunes famílies, les que podíem, i divendres tindrem assaig i dissabte al matí assaig general, amb la qual cosa tampoc queda gaire marge de maniobra.
Esperem que el que està fet aguanti bé i funcioni bé, perquè volíem ahir al vespre, ahir tard, ja començar a assajar matrets o disfresses per si havíem de modificar alguna cosa o rectificar alguna cosa o fer-ho. El vent ens ho ha impedit, així que tirarem endavant i portarem més recursos per si passa qualsevol cosa poder-ho solucionar en directe.
Clar que sí. I a partir d'aquí, el dissabte a la tarda, a les 4.30, dos quarts de 5, començarà aquesta rua. Entre dos quarts de 5 i les 5 començaran pels carrers del municipi a moure's la rua, les diferents comparses del Tarnestoltes.
I tot seguit es farà aquesta aturada a l'Ateneu de Sant Just i continuaran pels diversos carrers del nostre municipi fins a arribar al parc Joan Maragall. Allà arriba el moment del lluïment i entenc que aquí és el moment en què intentareu lluir-vos més, Marcos.
Exacte, sí, sí. Bé, des d'aquí fer una fida tot el veïdari i gent de pobles veïns, si volen venir a veure i gaudir de la rua, intentarem fer-ho una jornada a la màxima festivitat possible i, com dius, després allà al Parc Maragall, lluir-nos i fer una mica d'espectacle i poble.
Perquè entenc que els nens i nenes a l'escola aquests dies també estan fent algunes dinàmiques de carnaval, tot i que avui és dijous gras i avui és un dia xulo per fer també activitat i no s'hi pot celebrar, però encara així entenc que hi ha bastant de moviment aquests dies a l'escola també.
Exacte, sí, sí. Ara, bueno, dilluns va sortir el nen supercontent dient que aquesta setmana era una setmana especial, que no farien classes amb normalitat, que algunes de les classes es dedicarien a fer coses de carnes toltes i, bueno, amb les consignes, doncs cada dia d'una forma diferent a l'escola i crec que també hi s'ho viuen d'una forma molt especial.
Clar que sí, és important també mantenir aquestes tradicions. Doncs Marcos, abans de tancar l'entrevista, com estem fent amb les respectives escoles, ara ens agradaria parlar una mica amb vosaltres en profunditat perquè ens donguéssiu la vostra opinió de l'escola, del vostre centre educatiu, perquè recordem que ara estan a punt de començar aquestes preinscripcions per al curs 26-27 i que en aquest cas hem estat fent entrevistes al llarg de tota la temporada...
als centres educatius. Amb tu també vam poder parlar fa uns mesos aquí al programa i en aquest cas ens agradaria també poder parlar, tenir una visió una mica més ampliada del que opineu del vostre centre educatiu. I és per això que hem preparat tres preguntes molt senzilles. La primera és què és el que més valoreu de l'escola pública, en aquest cas del vostre centre educatiu i per què creieu que és una molt bona opció per a les famílies de Sant Just.
Mira, nosaltres el que les famílies més valorem, la gran majoria d'educacions, és la familiaritat i la proximitat que hi ha entre tota la comunitat educativa i l'escola i les famílies. Realment, al ser una escola molt petita, tenim una...
un nivell d'implicació per als mestres i direcció amb les famílies molt gran a part que els projectes són força innovadors i atrauen molts els nens la veritat es veu a la sortida de l'escola que nens motivats per aprendre donen aquesta sensació que gaudeixen i aprenen i mostren interès per continuar aprenent
Molt bé, doncs com contribueix la vostra escola al dia a dia del poble i a crear comunitat entre infants, famílies i entorn? Una d'elles, una de les activitats que podria contribuir, per exemple, és el Carnestoltes.
Exacte, mira, nosaltres com a AFA, una de les principals rodes de l'AFA o de les principals motivacions de l'AFA és teixir aquesta xarxa municipal, aquesta xarxa de veïnat, de barri, fer barri, al final som una escola de barri, a més a més la nostra porta el nom del nostre barri i volem que això, que s'identifiqui l'escola amb el teixit veïnal de barri i de poble.
I també, a part, a tip directiu també tenen basat una miqueta el projecte educatiu en això, en ser una escola a poble i fent sortides locals, van participar...
per Nadal, no, pel dia de la infància, perdona, van anar a Marrex a portar joguines i fer intercanvi amb els nens de Marrex, amb els infants de Marrex, i ara també volen fer alguna cosa així també amb einada i Marrex, van participar en l'escola Montseny en alguna activitat, o sigui que volen també formar part d'aquest teixit, d'aquest entramat del poble.
Molt bé, doncs acabem amb l'última pregunta que vam parlar en aquest cas de si haguéssiu de definir la vostra escola pública amb una idea o una frase, què destacaríeu per animar a les altres famílies a triar-la? Nosaltres destacaríem familiaritat, familiaritat i en bon ambient. És el clima que es respira dins de l'escola.
Doncs Marcos Borillo, moltíssimes gràcies per atendre'ns al llarg del matí d'avui aquí a Ràdio d'Esbem, que tingueu molt bon dia i que vagi molt bé aquesta setmana precarnes tortes i també que el dissabte sigui tot un èxit Moltes gràcies i des d'aquí voldria animar totes les famílies a fer ús de l'escola pública o escola com a mínim de Sant Just d'Esbem que ja totes són de qualitat i totes són molt bones
Moltíssimes gràcies, Marcos. Una abraçada. Gràcies. Adéu-siau. Adéu-siau.
Filt-nos bé.
I seguim el magazín de matins de Ràdio d'Esvern. Seguim a la Rambla. Ara és moment de l'entrevista del dia. Avui tenim el plaer de parlar amb Soledad Cardoso, una soprano argentina de reconegut prestigi internacional que ha destacat per la seva carrera en el repertori operístic i també de música antiga. Nascuda a Argentina, va iniciar els seus estudis musicals a l'Iceo Municipal de Santa Fe. I també gràcies a beques, i en aquest cas amb una beca d'alt,
Mos Arteum Argentí va continuar la seva formació a Espanya amb grans mestres i avui la tenim aquí perquè des de fa uns anys també s'enjustenca i això ha fet que haguem coincidit en aquest camí i que haguem pogut portar-la als micròfons de la Ràdio d'Esvern. Soledat, bon dia!
Com estàs? Benvingut al programa. Molt bé, un plaer. He fet res, un resum, quatre cosetes per tenir algun punt de partida, per on començar. Si et sembla, comencem parlant una mica dels teus orígens, com comença Soledad a sentir que la música, que l'òpera és el seu camí.
De ben petita, quan tenia 7 anys, els meus pares em van fer estudiar música, teatre, artes plàstiques, un combo, i em vaig sentir atraïda per la música. Vaig començar amb el piano als 11 anys, em sembla,
però per una banda se'm feia dur perquè no era el meu instrument tot i que jo estudiava molt cada dia hores d'estudi que per a una nena petita no és habitual no arribaven els resultats que jo pensava que havia de tenir i
I de cop i volta, quan tenia 14 anys, a la meva ciutat, Santa Fe, es va representar l'òpera La flauta màgica de Mozart i vaig anar com a públic i em vaig enamorar de l'òpera. I, sí, sobretot de...
Emocionado, mucho. Et vas emocionar. Amb el paper de Pamina, que finalment va ser la meva professora, la soprano que cantava aquell paper en aquell moment. Després vaig començar a estudiar bioquímica, saps, pel mandat social que cal estudiar una cosa seriosa. Correcte.
però la vocació va ser més forta i em vaig decidir completament pel cant. És interessant, no?, el fet de veure com tu estaves allà iniciant-te en un instrument, pensant que aquell instrument, el piano, potser et podia portar pel teu camí, que podria ser font d'inspiració, que podries dedicar-te a allò, i de cop i volta t'adones que l'instrument ja el portes tu.
Que l'instrument ets tu i que és la teva veu, no? Sí, sí. I t'adones que allò que veus en aquell concert és realment el que a tu et connecta i el que a tu et vincula, no? Tu vols fer música amb això, no? Cantant i en aquest cas fent obera.
Sí, és així. És una passada tenir i portar l'instrument. És una responsabilitat també. Però es pot gaudir perquè no és només la veu o les cordes vocals, sinó també el cos sencer i la teva expressivitat. I també poder representar altres vides, no? Quan fas personatges i dins d'un context, d'una història...
i al final acabes interpretant correcte estàs interpretant aquell paper no? no, no, totalment i que és un instrument que tot i no porta funda que nosaltres veiem la guitarra amb la seva funda tots els instruments que realment hem d'anar amb compte que no es trenquin
La veu també es pot trencar, la veu també l'hem de cuidar, i m'imagino que aquí és, com diguéssim, una de les parts fonamentals d'una cantant, i en aquest cas d'una soprano, el fet de cuidar la veu, de fer aquest treball, aquest procés, que molta gent es pensa que bé, la tenim i la tindrem sempre, però això no és així, i hi ha un patiment que molt poques vegades en entrevistes es parla, que és el patiment del cantant, de tindré veu pel concert, no la tindré...
I hi ha molta gent que té problemes, inclús mentals, psicològics, que l'afecta molt. Sí, sí, sí, és primer de tot que, clar, s'ha de ser molt conscient, que trobar o triar un mestre, algú que et faci de guia, que et doni les...
la bona tècnica vocal amb la qual després puguis sustentar tota la teva vida professional, que pugui ser la més llarga possible. Perquè instrument, és veritat, només tenim un, no en podem comprar un altre si es fa malbé.
I també això de què parles quan hi ha un compromís important i cadascú té al cap les seves pròpies, no sé, neures. Les seves pauetes, no? I clar, i podré, i arribaré, i ara, i si fa fred, i si em dona el vent, i podré, estaré, seré sana en el moment que...
Clar, i que a vegades, i en el món actoral, en el món artístic, en aquest cas del cant, passa molt, que a vegades estàs uns mesos de sequera, que no tens bolus, i de cop i volta tens molts bolus, això et genera ansietat perquè ho has de quadrar tot, perquè ho has de tenir tot lligat, perquè també t'interessa i et convé ser aquells bolus, aquells concerts, i de cop i volta veus com el cos somatitza aquest estrès, i a vegades et diu, doncs et quedes sense veu, no?
T'ha passat alguna vegada un cas així? No, l'ansietat. L'ansietat, eh? Sí, sí, és part de mi mateixa pel que dius. Et pots trobar mesos sense feina i de cop i volta en un dia et fan tres propostes que a més coincideixen el temps.
I lloc no, però gairebé, no? I és així, i quan ets a l'inici de la carrera, que ets jove i més arriscat, no t'importa tant, o ets tan inconscient que no t'adones del perill de no tenir ingressos, però no sé com...
arribem a concretar els projectes. Però després, a mesura que et fas gran, ja s'acomplica i mentalment és una lluita amb les veus. Totalment, totalment. Avui estem parlant amb Soledad Cardoso i si em deixeu marxar un moment del guió, perquè m'agradaria parlar també que ella, com hem explicat, ella és argentina
i m'agradaria saber quant temps portes a Catalunya.
Des de... sí, 2009. 2009. Però a Sant Just vaig venir el 2019. El 2019. Clar, vosaltres esteu escoltant el mateix que escolto jo, a la Soledet Cardoso, Parlar Català, que porta més de 10 anys aquí a Catalunya, uns 14, no? Jo de matemàtica sóc molt dolent, eh?
però per què m'he dit la cosa? Uns 14-15 anys porta a Catalunya, Sant Just portes ja uns quants, 5 o 6. Llavors, m'agradaria saber com has fet per aprendre català i si era una de les teves prioritats, el fet de parlar català, el fet de venir a Barcelona, que entenc que véns a Barcelona també una mica pel que comentàvem, per estudis, no? O va ser posterior? No, no, va ser posterior per amor, bàsicament. Ah, per amor, eh? Sí, sí.
Abans era... Perquè la formació a Espanya la vas fer a Barcelona o la vas fer a Madrid? A Madrid i vaig estar sis anys a Madrid, després cinc anys a València i finalment m'ha portat aquí. Clar que sí. Arribes a Barcelona i aprens el català. Per què aprens el català?
Perquè, clar, em vaig adonar que la gent t'accepta millor i fa amistat amb tu i pots connectar més si parles la seva llengua, és clar. Tu també.
Sí, i clar, i va coincidir amb la pandèmia, no?, aquell 2020, cadascú a casa, pensant, pensant, i vaig pensar, bueno, és un bon moment per començar a estudiar formalment, diguem, i vaig començar el primer mòdul en línia, i després, quan les restriccions van acabar, vaig començar aquí al CPNL,
El Servei Local de Català. Exacte, sí. Molt bé. I amb la meva estimadíssima Marta Mosac, que és un solet i la veritat que és una professora exemplar i, bueno, em vaig també enamorar de la llengua i encara continuo fent xerrades, bueno, trobades amb una voluntària
Les parelles lingüístiques, no? Exacte, sí. Aquest projecte que també va una mica lligat al servei local de català. Sí, sí, que en aquest cas és la Montse Rivarola. Sí. I doncs bé, bueno, sí, em sembla important i a més a més l'ambient cultural, la música, el teatre, la dansa...
és un ambient on és molt important la comunicació, a tots nivells, i fer-ho a la llengua local és fonamental. I t'anava a dir, has cantat alguna vegada en català? Sí, sí. Què has cantat en català?
I una opera d'estrena, per exemple, d'un compositor que es diu Carles Prat, tot i que l'òpera, el títol és El teatro en la moda, és una opera contemporània i totalment en català,
I també adaptacions, per exemple, de l'opera La Cantarina de Haydn, també adaptada al català. I vaig participar a Cantània, que es fa a l'auditori cada any, és com una cantata...
d'estrena i també era en català i sabia de parlar. A més, tenia una part molt important parlada i vaig pensar que he d'aprendre pronunció correctament perquè s'entengui quan parlo. O sigui que també va ser un incentiu. Sí, sí, és un incentiu, no? Exacte. Sí, sí.
Doncs, com dèiem, avui parlem amb la Soledat Cardoso i ho estem fent per explorar una mica aquest món de l'òpera, aquest món operístic, que d'alguna manera també és proper, perquè aquí a Barcelona hi ha molt bons espectacles d'òpera i realment es poden veure propostes artístiques fascinants. Tu què és el que més valores de la programació artística de Barcelona i què creus que li falta?
Jo la veritat crec que és molt variada. Hi ha de tot, tenim opera, no només a la casa de referència, també hi ha altres espais, per exemple el Teatre de Sarria, del qual parlarem. Que ara parlarem de què ens dona.
això per una banda amb l'òpera però també hi ha molt bona escola de música antiga molts músics que han estudiat a les MOOC i després es queden per aquí i hi ha un molt bon nivell de músics de pràctica històrica que li diuen i també és que de contemporània em sembla que està bé que és variat
Li falta alguna cosa? Potser en condicions, potser en varietat, no ho sé. Potser, per dir alguna cosa, del gènere del lit, potser es podria fer més, la cançó de cambra, amb veu i piano, o amb guitarra, però bé.
Clar, perquè hi ha aquests espais que, per exemple, a mi em reboca si haguéssim de parlar de música, com dèiem, o bé clàssica o bé més antiga, doncs potser diria el palau de la música, diria l'auditori, són llocs on podem escoltar música d'aquest estil, però potser falten espais també per poder-ho fer o no? O creus que està bastant repartit?
Sí, em sembla que està bé. Clar, hi ha diferents tipus de... Després hi ha una altra cosa que és el públic, no? Exacte, sí, això jo anava a dir. Per exemple, al Palau hi ha una programació pel públic entès, diguem, i hi ha una altra una mica més lleugera o més aviat pel turisme. Un tema més comercial, diguem. Clar, sí, sí, amb grans títols. A finals s'han de fer honesta, també. Sí, sí.
Però, clar, és això que Barcelona és una ciutat turística, també, i potser es podria colar una mica més de la cosa d'aquí, entre tants títols habituals com...
Sí, amb Esquerra, no sé, perquè la gent també, el turista, clar que hi ha tipus de turista, és un altre tema, però que no es creguin que, per exemple, que el flamenco és propi de Catalunya, que em sembla, jo diria que no, que és
del sud. Correcte, sí, sí. Però, clar, que aquí hi ha altres manifestacions... La rumba, per exemple, no? Clar. La rumba sí que la podríem portar una mica més a Barcelona, per exemple. Per exemple, sí. O... O la sardana, que també. Sí, sí. O compositors en el gènere de cançó de cambra, també. Tots...
Tindrà un salvatge tots els casals i posteriors, que sí que podrien fer una imatge integral, cultural, uns colors molt propis d'aquí, que no es troben en altres regions de la península, diguem.
És interessant el que dius, perquè al final també és destacar allò que som, no? Clar, sí. Molt bé, marxem a una altra qüestió, perquè avui també ens has vingut a parlar d'un altre espectacle que ja està a punt d'estrenar-se, de fet ho fa la setmana vinent. Estem parlant d'Almasies, que en aquest cas s'interpreta al Teatre de Sarrià. Explica'ns una mica en què consistirà aquesta producció.
Sí, aquesta producció té la particularitat que es tracta de dansa, dansa neoclàssica o contemporània, amb la música del Messias de Händel. O sigui que a sobre l'escenari hi haurà un ballet de cambra, em sembla que són vuit ballarins,
I el, com es diu, el fosat? Sí, el fosos. Serem no només instruments, sinó també els cantants, que hi haurà un cor de cambra i quatre solistes, soprano, contratenor, tenor i baríton.
I clar, té l'ingredient visual i de moviment, és novedós, em sembla interessant com a concepte. Que es barreja com diferents disciplines, no? Sí, sí, sí, clar.
i deixar-se portar per l'energia que té aquesta obra musical, que s'ha fet tantes vegades des de diversos punts de vista, però en aquest cas és, diria, com una combinació més espiritual...
No sé, estaria bé que hi hagués un ballerí per explicar millor la combinació, la sensibilitat que es pot reflectir amb aquesta música. Bé, ja veurem-la. És una obra bastant espiritual que a final d'on s'està carregada de simbolisme, de fe, no? Què significa personalment per tu cantar-la?
I és una reflexió, és un cicle perquè explica la vida de Jesús, però parla de passió, de patiment, però d'esperança, sobretot. El missatge final és...
és, sí, esperança, alegria, i em commou cada vegada. També té, des del punt de vista tècnic, és difícil per a la soprano, perquè té quatre àrees o cinc, depèn de quina versió es triï, i has de mostrar un...
tant ell, un pantall, gran de recursos com agilitat, una de les àrees que es diu Rejoice Greatly, i després intimitat, legato, poesia, amb altres, per exemple, com I know that my Redeemer liveth. I, bueno, és interessant, sí,
T'anava a preguntar una mica per això, perquè vocalment entenc que, després d'haver-nos exposat això que ens exposaves, Soledat, entenc que hi ha moments bastant exigents. El més exigent dins de l'obra, el sabries trobar, el sabries definir? Aquell moment que diguis, aquí haig de posar molta atenció, perquè aquí sé que hi ha moltes coses, estan passant moltes coses aquí, no?
Sí, em sembla, per mi, que és una de les àrees del alto, en aquest cas que serà un contra de no, altres vegades canta una mezzo, que té un parell d'àrees que combinen així un to...
greu i de sobte es converteix en brillant i heroic i canviar de clima de sobte és difícil i que tothom, l'orquestra i el director et puguin comprendre la teva intenció com a interpret
També és complicat d'aconseguir, doncs cal que tot siguin amb les centenes. Escoltant-se uns als altres, és una feina camerística, no només que el músic pot estar-se...
el seu atril mirant el director només, sinó també ha de respirar, ha de pressentir, no sé si es diu així, la intenció del cantant o la necessitat, perquè a vegades t'afogues també. I tant, i tant, i tant. I que no s'entengui aquest com un exercici individual, sinó tot el contrari, és un exercici grupal.
Està viu i que cada vegada és diferent i depèn del que passi la màgia o el que passi en aquell moment és únic. Creus que aquesta versió pot arribar a un públic que potser no s'acostaria en un oratori tradicional? Jo diria que sí. Ens estàs explicant algo bastant innovador i bastant diferent, no?
Sí, jo diria que sí, perquè té aquests elements que ho fan, sí, diferent d'un concert que només allà has d'escoltar, sinó també veure,
I hi haurà també lluny, un ambient, una posada en escena, que es gaudirà des de tot punt de vista. Doncs Soledat Cardoso, hem d'anar tancant ja aquesta entrevista, no sé si vols afegir alguna cosa més abans d'acomiadar-nos.
Moltíssimes gràcies, gràcies de nou a la Montse, que va fer el contacte perquè ens coneguéssim, i que és un plaer venir. Doncs els dies 20, 21 i 22 de febrer, el Teatre de la Sèria acollirà una representació fins a l'inèdita del Maciès de Handel, on podreu veure a la Soledat Cardoso. Podeu comprar les entrades.
a web del Teatre de Sarrià. Una abraçada molt gran, cuida't molt i que vagi molt bé aquestes funcions del 20 al 22 de febrer. Moltíssimes gràcies, Dani. Adéu-siau. Adéu. I fins aquí el resum de la Rambla d'avui.
Moltíssimes gràcies a tota la gent que ha fet possible el resum de la Rambla d'avui dissabte. Un plaer estar amb vosaltres compartint experiències, compartint entrevistes aquí al 98.ufm. Soc Daniel Martínez, responsable de la Rambla, i és un plaer estar amb vosaltres, de fet.
cada dia de dilluns a divendres i també els dissabtes amb aquest resum. Ja sabeu, ens torneu a escoltar a les zones del 98.fm a partir de dilluns amb el nostre magazín de 10 a 1 i en aquest resum els dissabtes en aquesta mateixa hora i a la mateixa freqüència moderada. Tornem dilluns, que vagi bé, adeu-siau.
I ain't going nowhere I'll be right here as long as you want me baby Oh yes I will Call my name
No matter how far Don't worry baby Just call my name I'll be there in a hurry You don't have to worry Cause baby there Ain't no mountain high enough Ain't no valley low enough Ain't no river wide enough To keep me To keep me from getting to you
To keep me from getting to you
Bona nit.
Some are quick to take the bait And catch the perfect prize that waits among the shells But Oz never did give nothing to the tin man That he did it, didn't already have Cause never was the reason for leaving
For the topic of Sir Galahad So please, believe in me When I say I'm spinning round, round, round, round Smoke glass stained and bright colours Let me scroll down, down, down, down Sobsets green like bubbles
Fins demà!
Gràcies.
Fins demà!
Comfortable as I am I need your reassurance Comfortable as you are
Fins demà!
You just hold me. And how come it is so hard? And do you like to see me broke?
Fins demà!
Fins demà!
I think I did have good days. I think I did have good days.
Fins demà!
He says, son, can you play me a memory? I'm not really sure how it goes. But it's sad and it's sweet and I knew it complete when I wore a younger man's clothes.
Fins demà!
Now John at the bar is a friend of mine, he gets me my drinks for free. And he's quick with a joke or to light up your smoke, but there's someplace that he'd rather meet.
Fins demà!
Now Paul is a real estate novelist who never had time for a wife. And he's talking with David, who's still in the Navy and probably will be flying.
And the waitress is practicing politics As the businessmen slowly get stoned Yes, they're sharing a drink they call loneliness But it's better than drinking alone
You're the piano man Sing us a song tonight
Fins demà!
Put bread in my jar and say, man, what are you doing here? Sing us a song, you're the piano man Sing us a song tonight
And you've got us feeling all right. Ràdi un dosmer!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Música Música Música Música Música
Bona nit.
Fins demà!
Bona nit.
Gràcies.