Ràdio d'Esvern, 98.1
Ràdio d'Esvern, 98.1
Ràdio d'Esvern.com
Bona tarda Sant Just, ara mateix passen 11 minutets de les 5 de la tarda d'avui dilluns 16 de gener.
Benvinguts i benvingudes a la Ràdio d'Esvern, el magasin de tarda de Ràdio d'Esvern.
Esteu sintonitzant el 98.1 FM, l'emissora municipal de Sant Just.
Ja em coneixeu, sóc la Núria García i esteu amb mi cada dia de dilluns a divendres de 5 a 7 de la tarda.
Qui ens esperen les properes dues hores? Doncs ve d'aquí i fins les 6.
Primer de tot farem espai amb en Quim Calonja, que cada setmana, cada dilluns,
ens porta a un tema relacionat amb la natura i el medi ambient.
Parlem amb ell d'ecologisme i de com tenir cura del nostre planeta Terra.
Tot seguit farem espai amb l'Avient Papier, que és la botiga-taller de manualitats,
també d'aquí de Sant Just. Parlarem amb la seva propietària, amb la Irene Esquius.
A veure quin és el taller que ens porta aquesta tarda.
Després, a segona hora de la Rambla, a partir de les 6 i 10,
i després d'escoltar els bolletins de Catalunya Ràdio, també de ràdio d'Esvern,
primer de tot farem espai amb la CEAS, la secció excursionista de l'Ateneu-Sant Just.
Vindrà l'agenda de la secció infantil de la CEAS per comentar les activitats
que hi ha previstes aquestes properes setmanes.
Acabarem el programa d'avui parlant amb el batarà Sant Just, Pere Oliver.
Ell és professional del món del còmic i la vinyeta.
Estarem fent amb ell una mica de xerrameca sobre algun aspecte d'aquest àmbit.
Tot això serà de seguida. Vinga, va, no marxeu, que comencem!
Abans de començar, això sí, deixem un tema musical de xerrango
que es diu Som Persones, el tema musical.
I tot seguit fem passar el Quim Calonja per parlar de Medi Ambient.
La trucada es va tallar per formar part dels que rendeixen en blanquear.
Però ho he aguantat i a cops m'entrenen els nervis
i una porta s'està obrint tant que els ulls obren el cor.
i em talla el fil.
Som Persones
Obert i Telles
Sense vida
Fredes les mans
I estic de genolls
Buscant la resposta
Som Persones
Obert i Telles
Respecto la virtut i gràcia envio el meu condol al bé
Abraço a l'amor i l'ànima sempre ho han fet millor que bé
Tant temps de devoció i fe
M'han ensenyat tot el que sé
Dóna'm sort
Cuidi adéu
M'has de deixar marxar
Som Persones
Obert i Telles
Sense vida
Fredes les mans
I estic de genolls
Buscant la resposta
Som Persones
Obert i Telles
Som Persones
Obert i Telles
Persones
Obert i Telles
Som Persones
Obert i Telles
Ei
Persones
Obert i Telles
Tingues el teu cor a punt
Quan sumis a la llum
No hi ha missatge que no rebis
Deixa que el teu cor m'etegui
Som Persones
Obert i Telles
Sense vida
Fredes les mans
I estic de genolls
Buscant la resposta
M'has de deixar marxar
I estic de genolls
I estic de genolls
I estic de genolls
I estic de genolls
I estic de genolls
I estic de genolls
I estic de genolls
I estic de genolls
Som Persones
Són Persones
Obert i Telles
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titres par Juanfrance
Sous-titres par Juanfrance
I, bàsicament, parlarem de l'agricultura alternativa, o sigui, l'agricultura més ecològica, més propera a la natura.
És a dir, la que no és tan extensiva, potser, no?
Sí, sí. De fet, he portat una mini-descripció i és l'agricultura alternativa, és un model d'agricultura que pretén enllunyar-se de l'agricultura, diguéssim, productivista.
Com ho he vist a l'internet, l'anomenava la productivista, la més, diguéssim, que tenim amb més extensió ara, la que està més present, no?, al nostre món, és la productivista perquè es centra molt en això, en produir, sense tenir en compte les conseqüències, ni cap aspecte així més fora del que sigui produir, per abastar la gent amb diners,
per la gent que treballa de l'agricultura, és com molt basat en això, no només.
Clar, entenc que l'objectiu d'aquesta agricultura més, com dius tu, productivista, no?
Sí, productivista.
A part de no tenir en compte els danys que pugui estar causant a l'ambient, la funció és una mica guanys econòmics, guanys econòmics...
Sí, no miren gaire més enllà, jo crec, d'això, d'intentar ser molt eficients i intentar obtenir el màxim de marge de benefici amb la producció agrària que estan duent a terra.
I aleshores hi ha aquesta, bueno, existeix aquesta agricultura alternativa que, bueno, que pretén això, fer, si seguir fent agricultura, òbviament, és l'agricultura igual, però d'una manera molt més sostenible i tenir en compte molts diferents aspectes.
I llavors aquí hi ha un llistat, per exemple, com seria minimitzar l'ús d'agroquímics, és a dir, aquells químics que sempre a l'agricultura, ja sigui com a fitosanitaris, per minimitzar les plagues,
o com a fertilitzants, que molt sovint són químics.
També, bueno, veien per preservar el medi ambient en la seva, de manera general, és a dir, no sé, per exemple, si, no m'imagino si hi ha nevelles en l'entorn, doncs tenir més en compte que tiraràs
en el cultiu, coses així, o intentar que el sol no s'erosioni, no deixant el sol al descobert.
Per exemple.
Sí. També pretenen millorar la qualitat de vida i la salut de les persones.
Això és l'agricultura alternativa, eh?
L'alternativa. També li podíem dir, bueno, clar, és que els termes a vegades es confonen una mica.
Alternativa, jo crec que seria com, bàsicament, vol dir com diferent a la convencional.
Vale, diferent a la convencional. Per exemple, l'agricultura de quilòmetre més de, bueno, de proximitat, no sé si existeix aquest terme amb l'agricultura,
però, per exemple, també podria ser alternativa, no?, perquè, bueno, normalment són més petites, no?, els terrenys són més petits,
potser els pagesos també, que són, bueno, més locals, també tenen més en compte l'entorn, que també és la zona on viuen, no?,
Sí, jo crec que també... Estan més arrelats al territori.
Sí, sí, es consideraria també alternativa aquesta de quilòmetre zero, perquè, de fet, el que diu aquí és això, mira,
és model d'agricultura que constitueix un moviment genèric que planteja superar el model de l'agricultura productivista.
És a dir, desdiferenciar-se d'aquest model més productivista.
Una mica també com, bueno, vindria a ser un símil amb el tema de la ramaderia, no?,
bueno, o, per exemple, les típiques granges, no?, en què hi ha molts pollastres que s'estan produint,
o molts porcs a les naus industrials, que és més intensiu, potser seria...
Exacte, sí, un símil, sí, ho hem parlat algun cop, crec, això de la ramaderia més intensiva i més extensiva,
que pot sonar extensiva com la dolenta, però realment, si tu paràs a pensar,
la intensiva és la que, com bé diu el nom, es fa de manera intensa,
és a dir, que tots els animals s'intenten com...
bueno, es posen en un lloc molt tancat i molts, al màxim possible,
per tal que sigui com molt rendible, entre cometes, no?
Sí, és a dir, invertint el mínim possible, no?, en la cura dels animals
per extreure el màxim benefici econòmic que...
Exacte, és el que dèiem de basars, o sigui, que el seu...
l'afany principal per a l'agricultura o la ramaderia, diguéssim,
l'agricultura convencional productivista o la ramaderia intensiva és el dels iners.
En canvi, el que seria la ramaderia extensiva seria l'oposat
i extensiva vol dir, bàsicament, que els animals es porten en llocs molt amplis.
Clar, més extensos, no?, en prats més grans, que tenen, potser, doncs,
més espai per pasturar o per passejar o per menjar.
Clar, poden menjar l'herba dels prats i, si poden moure's...
Seria més o menys el mateix amb l'agricultura.
I hi ha alguna forma de poder, per exemple, si nosaltres decidim de prendre productes
només d'agricultura alternativa, d'alguna manera de saber-ho?
No sé si hi ha botigues més especialitzades o, no sé, supermercats o fruiteries?
Bé, ara mateix tampoc tinc allò com una llista de coses.
La vull fer perquè, per mi mateix, també per poder tenir clar on anar
de manera que pugui comprar més sostenible, però sí que hi ha ecosegeis, no?,
és a dir, com certificats o segeis en els productes que t'indiquen que aquell producte,
aquell aliment, ha estat produït de manera responsable o de manera sostenible.
Hi ha, per exemple, crec que es diu Ecolabel, que és de la Unió Europea.
D'acord, que és un tipus d'etiqueta, no?, deu ser, de distinció.
Exacte.
Que aquell producte està cultivat o conreat, o el que sigui, de forma...
Sí, normalment els trobes a les zones, bé, per exemple, a l'esclat d'aquí Sant Just,
hi ha la zona més de productes més, això, més sostenibles o més...
Bueno...
De dietètica, no?
Sí.
Sí, una barreja entre les dues.
Sí.
I allà és molt fàcil trobar aquests segeis, no?
D'acord.
Perquè va com molt de la mà, el que dèiem, no?,
l'aspecte de la salut amb l'aspecte de la sostenibilitat.
Molt bé.
Sí.
Hi ha alguna altra coseta, també, de l'agricultura alternativa?
Sí.
Hi ha més punts, bueno, ja...
Bueno, ara estàvem per cultius sants i de qualitat...
No, perdó, millorar la qualitat de vida i la salut de les persones
i també això, produir cultius sants i de qualitat,
que vindria a ser més o menys relacionat, no?
Si els cultius són sants i de qualitat, el producte també ho serà.
I, per tant, estaràs tenint cura de les persones que mengen aquest producte.
Fomentar la formació especialitzada als agricultors.
És a dir, clar, sovint les carreres potser generalitzen molt
en els temes de coneixement, no?, de cada branca en la que vulguis estudiar,
per exemple, l'agricultura o així, potser és massa general.
Llavors, fer com cursos per tal de tenir més coneixement sobre un cert aspecte
en el que tu et vols dedicar, per exemple, a l'apicultura.
Doncs no només quedar-te amb la base i posar-se a produir,
sinó intentar com estudiar.
Estar una mica més especialitzat, no?
Sí, bàsicament.
També, si saps més sobre una cosa,
normalment tens més cura o te l'estimes més
o vas més amb cura, t'estimes més allò, no?,
perquè ho coneixes més i també li pots dedicar més temps
i, bueno, estàs com més pròxima amb aquell producte
o amb allò que estàs cultivant i, bueno,
la relació amb el menjar o amb la fruita, amb la verdura
que hi hagi en aquell moment, doncs, també és diferent.
Clar, clar, clar, totalment.
Li poses més temps i això es reflecteix, no?
Això era un aspecte.
Llavors, dinamitzar el territori.
És a dir, jo suposo que vol dir com...
fer el territori com més variat.
Sí.
Sí, o com que hi hagi com més cooperativisme,
que les coses es mouin més, que no siguin només les grans empreses,
indústries, que ho dominin tot, sinó que siguin potser també els petits agricultors,
tot això.
També és un punt important.
Sí.
I això, bueno, aquí posa que això afavoreix que els agricultors no hagin d'abandonar el camp.
Ah, també.
I es mantingui l'activitat agrícola en el territori.
Clar.
Això és molt important perquè, bueno, clar, si només ho dominen les grans indústries,
passa un fet que és que les grans indústries normalment acostumen a tenir camps molt extensos,
és a dir, monocultius, d'una mateixa espècie sovint,
per tal de poder-ho fer tot supermecanitzat i molt productiu.
Però, clar, això dels monocultius és un gran problema amb aspectes medimentals,
bueno, hi ha.
Sí.
Sí?
Perquè, clar, tenir tota una mateixa planta, sense cap mena d'irregularitat,
fas que, per exemple, si hi ha una plaga d'aquella planta,
sigui molt més fàcil per a la plaga...
A expandir-se més.
Sí, a expandir-se i acabar amb el cultiu.
D'acord.
O sigui, menjar-se totes les plantes...
Per això també han de posar més productes químics, potser, no?
Clar, sí, sí, totalment. És una roda.
És com un cercle viciós.
D'acord, en canvi, per exemple, si hi ha terrenys més petits, no?
Sí.
On hi ha diferents, bueno, diferents cultius...
Sí, o que hi ha marges, els típics marges, si vas a l'Empordà o a qualsevol lloc de Catalunya
trobaràs marges de vegetació, o de pedra, del que sigui, que separen els conreus.
Sovint també ho trobes amb elevacions, potser, quan hi ha un canvi de nivell, però també ho pots trobar sense.
allò, potser un canal, un rec, coses així.
També.
Allò és molt important perquè, clar, trenques el, diguéssim, la parcel·la, no?
Sí.
I normalment dues parcel·les tenen diferents cultius, i això ja fas un...
I és un canvi.
Sí. Potser ho podríem comparar amb un tallafocs, no?
Però amb el tema de les plaves, més o menys.
Sí, sí, més o menys seria el mateix.
Clar, en canvi, entenem que quan hi ha grans, el que deies, no, Quim, quan hi ha grans territoris,
també és veritat que a les grans empreses, doncs, els és més fàcil, vinc, llançar una màquina, no?
Totalment. Van amb un tractor, amb el que sigui, i comencen a...
I és molt fàcil perquè fan unes passades i ja estan.
En canvi, si aquell mateix camp fosin molts camps, haurien d'anar canviant de camp, seria molt més lent.
Clar.
Però, clar, això porta... Tenir camps tan grans, doncs, té aquestes conseqüències que hem dit de...
per les plagues, és un, diguéssim, que és un banquet, no?
Exacte.
Sí, tot un camp gegant de la mateixa planta.
I també el fet dels marges és molt beneficiós perquè són refugi per depladadors.
Ah!
Sí, per exemple, bueno, potser més aviat insectes, però també poden haver mamífars...
Sí, vull dir, al final és un... és una illa de vida, no?
Dins d'un lloc ple de cultius.
Clar, pot créixer a nivell de biodiversitat també...
Sí, sí, totalment.
És un punt a favor.
Sí.
I, per exemple, jo no sé si s'estudien tècniques per a aquesta agricultura alternativa.
jo no sé si hi ha estudis o... inclús des dels mateixos governs que puguin promoure
polítiques orientades en aquest camí de fer aquest tipus d'agricultura.
No et sabria dir exactament si hi ha algun curs, però jo diria que sí, i cada cop més,
perquè és evident, o sigui, ningú pot negar que no podem estar així sempre, en plan, cultivant d'aquesta manera,
perquè ens acabarem carregant tot i ja ho estem fent.
i llavors jo crec que el govern mateix, pel seu propi bé, al final, perquè no volem un país
en el qual tinguem erosió, tinguem plagues, coses així, i aleshores promouen aquests cursos.
Però hi ha una manera amb la qual he après molt sobre això, que és amb els llibres.
Vale.
I, bueno, aquí n'hem portat dos, que potser els podem comentar.
Sí.
Un és el jardinero horticultor, manual per a cultivar con èxit o pequeñas huertes biointensives.
Ah.
Sí, aquest és com...
És això, és l'agricultura...
Bueno, està basat en l'agricultura sostenible.
Sí.
Però, com diu el nom, cultivar pequeñas huertes biointensives.
És com...
És sostenible, però molt intensiu.
Diguéssim, com agafar la bona part de les dues...
De les dues...
De les dues tipus, eh?
Sí.
I com es fa això? Com... No m'ho imagino.
Biointensiu.
Doncs és com...
Bé, és enfocar l'agricultura d'una manera molt eficient.
Vale.
És a dir, per exemple, en el llibre hi ha un mapa de la...
Bé, perquè està basat en...
O sigui, ho han fet dos agricultors de Canadà, de Quebec.
Sí.
Que tenen això, tenen una granja amb ors i amb cultius, amb maduixes, per exemple, i abelles també, i tot això.
I en el mapa, doncs surt el mapa de la seva finca, no?
Sí.
I tenen com les infraestructures al mig.
Ah.
I diuen que, d'aquesta manera, si se'n va anar a un jardí, s'asseguren que ho tenen com el més a prop possible.
D'acord.
Per exemple, al lloc de les eines o així.
Sí.
Clar, tenint-ho al mig, en comptes de tenir-ho com en un racó, sempre estàs al mig.
Llavors pots anar d'un cultiu a l'altre passant pel mig fàcilment.
O sigui, que d'alguna forma és com intensiu, però respectant el medi ambient a la vegada, eh?
Sí. És com... Jo penso que és molt intel·ligent, perquè...
Sí, sí, sí, sí.
És unir les dues coses.
El fet de cuidar el medi ambient i de tenir productes com... Sense pesticides...
Sense productes químics i això.
Exacte. Més naturals, però alhora...
Agafar la productivitat de l'altre.
Exacte.
Barrejar les dues... Les aspectes bons de les dues agricultures.
I és un llibre que va destinat a, per exemple, a persones com tu i jo, o a agricultors i això, més a gent del camp?
Jo crec que a persones que no són agricultors, com tu i jo.
Vale. Molt bé.
Perquè té un... Sí, parla bastant de tu a tu. Sí que potser alguna paraula concreta no la saps, com alguna eina, però això és normal perquè...
Bueno, clar.
Sí, perquè molta gent no sap certes eines, bàsicament perquè no les utilitzen al dia a dia, però això ho busques i ja està.
I en general jo crec que és molt proper a... Sí.
I et dona consells sobre com cultivar o sobre com aprofitar i treure el màxim rendiment de forma sana?
Sí.
En terrenys o...?
Totalment, o sigui, és bastant extens, tot i que tampoc és molt llarg, però tal com, o sigui, jo diria que com l'agricultura que explica, així d'intensiva, també ho és el llibre, no?
Vale.
Com molt dinàmic i molt entenador.
Molt bé. I l'altre llibre que ens portes, quin és?
L'altre és, bueno, és molt antic, el tenia el meu pare, i és El Horticultor Autosuficiente, és de John Simon, i, bueno, diu, guia pràctica il·lustrada para la vida en el campo, i és com més gran, no?
Sí.
I, bueno, i més o menys el mateix, jo crec, eh?
Sí, i suposo que també molt enfocada a la gent que també es deu dedicar al camp, o que pot viure en un lloc on hi hagi terrenys per poder cultivar.
Sí, és bastant com dedicada a la gent que s'ha comprat una parcel·la en el camp i que la vol utilitzar, no? Que es vol anar a viure en el camp, potser.
I que no té ni idea de cop per on començar.
Segurament, sí.
Urbanites que volen deixar el fum i la contaminació de la Diagonal, i diuen, bueno, me'n vaig al primer poble que trobi, i tinc terrenys, i què faig amb això, no?
Sí, totalment. Tot i així no deixa de ser molt seriós, eh?
D'acord, clar, clar.
Sí, les coses que diu són bastant...
Rigoroses, amb la seva tècnica, i, òbviament, clar.
I que pots confiar plenament, i que pots arribar a saber moltes coses, també, de la natura, tot i que sigui per principiants.
Clar, és a dir, que d'alguna forma et deu donar consells o et t'indica, no?, com el tema de tot, horticultura i això.
Sí.
Però, bueno, a mesura que va explicant, també vas aprenent coses pel camí.
Sí, sí, sí, sí.
I és un llibre, suposo que són dos llibres que hi han d'haver moltes il·lustracions o dibuixos, almenys, perquè, clar, si ho llegeix algú que no en té ni idea de com fer certs processos o certs parts.
Sí, ara mateix estic passant pàgines i es veuen tot d'il·lustracions de verdures, en aquest cas.
Ara estic a la pàgina de pastanaves, raves, és a dir, que ocupa tota la pàgina, en el cas de l'horticultura autosuficiente.
I, sí, està en color i, clar, és el que dius, et deixa molt clar quina planta és, amb el nom i tot, perquè la puguis identificar.
Vale. Perquè, per exemple, si volguéssim plantar o fer un jardí que tinguem un espai, un jardinet, són llibres que potser estarien més dedicats a terrenys més grans, no?
És a dir, un jardí o un hort, inclús urbà, es quedaria una mica petit, el terreny.
Jo crec que, en el cas d'aquest, de l'horticultor autosuficiente, sí, hauria de ser més, un terreny gran.
Un terreny gran.
Però en aquest de les pequelles huertes biointensives pot ser més petit.
Pot ser més petit. Mira, un dia seria interessant, i amb això, si et sembla, anem tancant l'espai, Quim,
seria interessant parlar del tema dels horts urbans, que s'hi pot plantar, que no, no sé si cada mes deu haver-hi una temporada, també, no?
Sí, sí, en tots aquests aspectes. Sí, hi ha com unes pautes, sí.
Doncs mira, anota tu a l'allenda per futurs programes a tenir alguna idea, el tema dels horts urbans.
Perfecte, en parlarem.
Molt bé. Doncs jo no sé si volies afegir alguna altra coseta, Quim?
No, jo crec que hi ha...
Bueno, ens hem fet una idea, horticultura, agricultura...
Sostenible, alternativa, sí.
Les diferències entre les dues, sí.
Molt bé. Doncs, Quim, res més. Que acabis de passar bona tarda i ens trobem a la propera.
Molt bé, igualment.
Adeu.
Adeu.
Que em vas fent rics sense haver de tenir res en un món que va al revés.
Tu tens diamants als ulls.
El mapa dels meus astres.
Si mai estic perdut, la llum que em torna a casa, el vent que em dona imbú.
Tu tens diamants als ulls.
Tu tens diamants.
Diamants.
Diamants als ulls.
Tu tens diamants.
Diamants als ulls.
Tu tens diamants.
Diamants als ulls.
Tu tens diamants.
Diamants als ulls.
Diamants als ulls.
Tu tens diamants.
Diamants als ulls.
Diamants als ulls.
Tu tens diamants.
Tu tens diamants.
Diamants als ulls.
Diamants als ulls.
Tu tens diamants als ulls.
Tu tens diamants als ulls.
Tu tens diamants als ulls.
tu tens diamants als ulls.
Tu tens diamants als ulls.
Tu tens diamants als ulls.
Els semàfors pinten de colors als carrers buits i penso
que bonic i que senzill que l'espai i el temps
t'hagin fet topar just en aquest punt.
Són de 7 i 17 minuts del matí
i la primera llum del dia travessa la persiana
i t'acarici a les pupil·les.
Respires. Són diamants. Són astres.
Els teus ulls són el mapa que sempre em tornarà a casa.
Tu tens diamants al sol.
Diamants. El mapa dels meus astres.
Tu tens diamants als ulls.
El mapa dels meus astres.
Treu la llengua.
Treu la llengua fora, al carrer, quan et creus amb més gent.
Encara que vagis amb pressa, saluda sempre treient la llengua.
Quan juguis a l'escola, al pati o al parc, treu la llengua.
A les extraescolars, extra de llengua.
Treu la llengua quan facis un directe o comentis un partit.
Que si marca o no marques, treguis la llengua.
Influencia traient la llengua o viciant-te a un joc amb amics.
Treu la llengua quan llistis a la dreta, en una primera cita, abans d'un primer petó.
Els petons de debò es fan amb la llengua.
Treu la llengua arreu i amb tothom.
Estiguis de pas o et quedis per sempre.
Fes-ho com vulguis, però deixa't anar i treu la llengua al parlar.
Treu la llengua. Comparteix el català.
Va, que seguim ara el programa aquí a la Rambla.
I ho fem de la mà de la Irene Esquius, de la botiga Taller,
la via en papier d'aquí de Sant Just.
Tornem a fer una sessió amb ella sobre manualitats, tallers,
parlarem de criança...
Bé, que ens ho expliqui ella mateixa, que ja la tenim aquí a l'estudi.
Hola, què tal, Irene?
Hola, bona tarda, Núria.
Doncs tenim moltíssimes ganes de tornar a parlar amb tu
i aquest cop ho fem per comentar algunes cosetes,
primer de tot de criança, no?
Correcte, sí.
Ara comencem un cicle de maternitat i criança.
De fet, ara estem fent just un taller.
L'imparteix la Maria, que és experta en criança i postpart.
I, doncs, què es tracta?
Són tallers on mares embarassades o en postpart
es poden trobar, és un punt de reunió on trobar-se,
on resoldre dubtes, on sentir-se recolzades,
on exposar les seves pors, les seves inseguretats
i crear així un espai de reunió.
I, bueno, una mica és aquesta idea.
A part d'aquests tallers que fem tots els dilluns,
a partir d'avui, de cinc de la tarda a sis, sis i mitja,
també farem alguns monogràfics especials família, maternitat i criança,
on vindrà un expert o expert en alguns temes,
tipus alimentació, son, productes naturals o estètica,
o productes d'higiene personal.
Bueno, tenim diversos tallers així monogràfics,
sobretot pensats pel cap de setmana, aquests més,
perquè puguin venir amb família,
i adreçats a això, a la maternitat i al postpart.
Irene, com va sorgir...
Va ser fruit de demandes de mares, no?,
o de famílies que potser venien a la botiga,
que et van comentar, doncs,
ostres, estaria bé poder fer un cicle d'aquesta mena,
o com va sorgir, tenies a la Maria, la professional, no?,
que potser t'ho va proposar ella.
Sí, una mica les dues coses.
O sigui, una mica per la necessitat.
Sí que és veritat que aquí al poble
ja hi ha alguns punts de reunió i així,
però és molt justeta l'oferta que hi ha,
a proporció de la demanda,
i després, doncs, que també cada família
té una disponibilitat, doncs, a matins, a tardes.
Nosaltres, en aquest cas, ho hem fet tardes i caps de setmana,
que pensem que les famílies tenen més disponibilitat.
I llavors això, no?,
les mares ens deien,
ostres, un punt de reunió en trobar-nos,
més enllà de les amigues en una cafeteria,
alguna cosa més puntual,
i després la mà d'una experta, no?,
d'algú que et pugui assessorar,
intueixo que les mares,
i, bueno, com ja he anunciat properament,
ja ho seré,
entre elles es poden resoldre molts dubtes,
i la veritat que segur que troben el confort que necessiten,
però sempre que una assessora,
doncs, de lactància, de criança,
et ajuda, doncs,
et dona altres perspectives,
o inclús algunes eines, doncs,
per resoldre, doncs,
alguns dubtes o conflictes que pots tenir amb el nadó,
perquè moltes són mares per primera vegada,
o com em passarà a mi,
i, doncs,
sorgeixen un munt de dubtes.
Ja durant l'embaràs,
doncs, imagino que quan neix el nadó,
doncs, encara molt més.
Llavors, una mica,
per donar resposta a tot això,
doncs, vam,
vaig conèixer la Maria,
que ella té dos nenes,
i una d'elles,
la Gran Vialta,
i a fer manualitats,
i un dia parlant,
dic,
ostres,
trobo superinteressant
de poder fer alguna cosa,
i així estem.
Que bé.
Suposo que amb la Maria
parleu també dels temes, no?,
que tractarà,
o li deixes més a la seva mà de dir,
escolta, Maria,
cada setmana parla tu
del que tu creguis, o...?
Sí,
aviam la Maria,
clar,
com està formada per això,
i té experiència,
no només fa tallers a l'avionpapier,
sinó que també fa Barcelona,
es plugues,
doncs,
ella sap molt més que jo,
doncs...
Té experiència professional,
no?
Exacte, sí,
i els temes d'interès,
i després una altra cosa
que és molt interessant
és que s'adapta molt
a les necessitats del grup.
D'acord.
És a dir,
potser avui anàvem a parlar d'un tema,
però el grup té unes altres necessitats,
i amb els seus coneixements,
doncs,
s'adapta,
i és això una mica la idea,
és que no siguin uns temes
com molt concrets
i molt tancats,
sinó adaptats una mica
a les necessitats de les famílies.
Fantàstic,
això ens has dit Irene
que serà els dilluns per la tarda?
Exacte,
de 5 a 6, 6 i mitja.
Molt bé,
les places estan limitades?
Sí,
places estan limitades,
i és millor escriure'ns
o la Maria o a mi
per apuntar-te
i subscriure't cada dilluns,
i llavors hi ha una mensualitat al mes,
i anem fent.
I després hi ha els monogràfics,
que això et pots apuntar de manera puntual,
que estaran els caps de setmana,
generalment els dissabtes al matí,
que de fet en tenim programats uns quants,
però encara no puc adelantar res,
però potser segurament a la següent cita
que tingui amb tu ja et diré,
que estan sobretot programats
a partir de febrer,
i tenim ja alguns així,
bueno,
jo considero molt interessants.
L'altra conseqüència Irene
que també havíem de comentar
és una oferta
per als infants de Sant Just,
que et dona la possibilitat,
l'avient paper,
de fer detallers,
compleans...
Exacte,
ara amb l'arribada del fred,
que per fi hi ha arribat,
normalment gener, febrer, març,
fins junts, juliol,
és un moment que tenim
molts aniversaris a la botiga.
Llavors,
és cert que aquesta setmana
he tingut molta demanda
de gent que explica'm
com van els completers,
què feu,
quines opcions hi ha,
i llavors vaig pensar,
doncs,
ideal quan vagi a la Núria,
fer-ne cinc cèntims
i així ho poso en context.
Nosaltres el que tenim
és una proposta
de 20 i pico tallers
per als aniversaris.
El que fa
el
el
cumpleanyero,
cumpleanyera,
que en català no sé com es diu,
és triar-ne un
i llavors convida els seus amics
i durant una hora i mitja
fan aquell taller.
Hi ha tallers,
doncs, per exemple,
decorem caixes de fusta,
pintem marcs
i els personalitzem.
Que xulo!
Sí,
bosses de tela,
d'aquestes reutilitzables,
per després anar a comprar,
les inicials de fusta.
Segons una mica,
tenim un ventall molt ampli,
segons una mica les edats,
doncs,
anem adaptant l'oferta.
I després també es pot fer
el berenar o l'esmorzar
i el pastís.
I allarguem...
Tot allà a la botiga?
Tot allà,
tot allà.
Que pràctic.
Sí, sí, sí,
les famílies normalment
el que fan és
ho porten de casa,
porten el...
o a vegades dels obradors
que hi ha aquí a Sant Just,
porten el berenar,
beguda i pastís
i llavors deixen els nens,
mínim és una hora i mitja,
a partir d'aquí
poden allargar el temps que vulguin.
Hi ha aniversaris
que els fem de dues hores,
que és una mica l'estàndard,
però a partir d'aquí també
hi ha aniversaris
que han durat tres hores.
Clar.
Sí, llavors també una mica
depèn de l'edat dels nens,
una mica també es pot fer
la pinyata,
també fem els obsequis
per donar els regalets
als nens.
Clar.
Una mica,
segons cada família,
el gust que tingui,
el pressupost que tingui...
O el taller que hagi escollit,
no?
Exacte.
Perquè suposo que en funció
de l'edat del nen o nena
també hi ha...
Recomaneu uns tallers
o uns altres.
Correcte.
Seran els mateixos, no?
Exacte,
recomanem o diferents tipus
de taller o, per exemple,
del mateix taller
fem una versió més fàcil
i una una miqueta més difícil
doncs separant per edats.
I també doncs hi ha casos
en els tallers,
per exemple,
que el nen o nena
que agafa els anys,
m'invento,
doncs en pot fer nou
i llavors també convida
el germà o germana
una mica més petit
amb alguns amics,
imagina't que en tenen cinc.
Doncs o fem el mateix taller
simplificat
o podem oferir
un altre taller
una miqueta més simple
pels convidats més petits.
Ens adaptem,
la veritat,
que molt
a les necessitats
de les famílies
i anem fent.
És una activitat
que la faig
des que vaig obrir
la botiga
fa sis anys.
I funciona bé.
Funciona molt bé.
La veritat és que tenim
la sort de...
Hi ha nens i nenes
que repeteixen
any rere any
i ens fa moltíssima il·lusió
perquè doncs significa
que agrada
i que s'ho passen bé.
Clar.
I moltes vegades
doncs d'un aniversari
en surt un altre
que també és un bon símptoma.
Sí, sí.
D'un nen
que va com a convidat,
no?
Exacte.
I després
s'apunta per fer
allà el tallal
en seu aniversari.
Exacte.
Llavors,
això és la millor resposta
que tenim
i després l'agraïment
de les famílies.
que...
Quants nens i nenes
hi caben,
podríem dir?
Paraforament...
És bastant gran,
eh?
Clar.
Per tant,
que la gent...
Sí, paraforament
no hi ha problema
perquè nosaltres
posem un màxim
de 30.
Òbviament
no en fem
de tan grans
però sí que n'hem fet
algun de 25,
de 25 nens.
A l'estàndard,
per exemple,
i segons l'edat
sol ser uns 12-14 nens
més o menys
d'estàndard.
Llavors,
com tenim diverses taules
doncs ho reparteixen,
també en podem fer
dos a la vegada
perquè l'espai és molt gran
llavors posem uns
biombos
que divideixen
i són diverses
tallaristes,
diverses companyes
i així està tothom
atès
i tothom fa el seu
aniversari
i la veritat
és que és molt...
T'anava a preguntar
els tallers els fas tu
o hi ha gent
que t'ajuda?
Sí,
tinc les meves companyes
perquè si no...
Seria impossible.
Seria impossible
i més també
que normalment
quan està el taller
està la botiga oberta
i per garantir
que l'activitat
es porti
a bon ritme,
que l'aniversari
funcioni bé,
que sigui tothom
ben atès,
doncs en funció
de la quantitat
de convidats
al taller
som entre dos,
tres tallaristes
que estem
a l'aniversari.
i després també
depèn
hi ha gent
que també
famílies
que volen
només l'espai
per ells
i llavors
també es contempla
o hi ha famílies
també
que el que fem
que això és una cosa
que fem nova
ara aquest any
al tenir l'espai
més gran
és
per
nadons
per nadons
de partir
d'un any,
dos,
tres,
que no podem
fer completer
com a tal
perquè no podem
fer una manualitat
que encara són
molt petitons,
oferim fer un racó
de joc
que el prepara
la Marta de Giraflota
recordes que vam parlar
amb ella
vam parlar amb la Marta
sí, aquí a la ràdio
sí, dels tallers sensorials
llavors la Marta
prepara un racó
de joc
adaptat
a l'edat
dels convidats
i després
fem a la taula
i així
doncs preparem
un assortiment
de branar
beguda
i el pastís
tant pels nadons
com per als adults
llavors
sí, aquí el que fan
és reservar l'espai
la família
reserva l'espai
i el preparem
segons
també
i escolta
Mirene
ja per anar acabant
quins són
d'aquests tallers
que doneu
d'aquests
vint i pico tallers
que has dit
per a celebrar
els aniversaris
quins són els
que més èxit
tenen
o els que els infants
més agraden
sí
hi ha com
quatre o cinc
que són
el top
el top ten
sí
que són
el top five
en aquest cas
que seria
per exemple
el que surt molt
és la inicial
de fusta
que són unes inicials
de fusta
que pintem
amb les pintures
d'acabat de guix
que tenim
que són colors
que per si
són molt bonics
sí
després poden posar paper
que també queda molt maco
després acabem decorant
també
amb un pompó
un burló
segons també
cada aniversari
després hi ha
el marc de cartró
que aquest també
queda superbonic
amb la peculiaritat
que fem una fotografia
instantània
amb una càmera Fujifilm
i se l'enporten de record
el marc
amb la fotografia
que també és molt xulo
molt bé
el de la bossa de tela
també és molt guai
i també és molt pràctic
perquè després
l'utilitzen molt
el de la caixa de fusta
que també després
al ser reutilitzable
la caixa de fusta
doncs
l'aprofiten
per guardar els seus colors
o comptes
supercincs
o qualsevol cosa
d'aquesta
i després hi ha
el de les guardioles
aquesta pels més petits
tenim com
una oferta
com de 5 guardioles
diferents
que són
majoritàriament
una caseta
un koala
un gatet
amb formes d'animals
sí
llavors les pintem
i les decorem
i aquesta també té molt èxit
pels més petits
molt bé
doncs escolta
Mirene
us anirem seguint
la pista
a través de les xarxes socials
també que sabem
que l'Avient Papier
té l'Instagram a tope
que aneu posant
també tot de publicacions
amb les coses
que aneu fent
nous tallers
nous cursos
us anem seguint la pista
i a veure com va
sobretot també
aquest nou cicle
de maternitat
que és una aposta
una aposta nova
sí
perfecte Núria
doncs moltíssimes gràcies
i ja tinc pensat
el febrer
la meva visita
amb qui vindré
ah molt bé
sí
sí sí
també té a veure
amb família
i maternitat
sí
és un tema més complex
que en breu us avanço
però també és molt molt interessant
i té a veure també
amb uns tallers
que farem a la botiga
perfecte Irene
doncs que acabis
de passar bona tarda
moltíssimes gràcies Núria
igualment
adeu
adeu
adeu

aah
aah
aah
aah
Fins demà!
Quan llistis a la dreta, en una primera cita, abans d'un primer petó...
Els petons de debò es fan amb la llengua.
Treu la llengua arreu i amb tothom.
Estiguis de pas o et quedis per sempre.
Fes-ho com vulguis, però deixa't anar i treu la llengua al parlar.
Treu la llengua. Comparteix el català.
Ens queden 3 o 4 minutets per les 6 en punt i no marxarem sense haver comentat abans marxar...
Connexió a Catalunya Ràdio, eh? No acaba aquí encara el programa.
Parlarem dels dies internacionals que tenim avui, ni alguns de ben curiosos.
Comencem amb aquest dia internacional dels Beatles, avui, eh?
Doncs sí, el 16 de gener és el dia d'aquest grup, d'aquesta banda musical.
Sobretot per a aquells fans que consideren que el dia de la inauguració del Cavern Club,
el lloc en què van fer el seu debut en John Lennon, en Paul McCartney,
en George Harrison i en Ringo Starr,
és la data que s'ha de considerar com el dia oficial de l'agrupació.
S'ha de dir també que hi ha tot un altre gruix de seguidors, seguidores,
més concretament els britànics,
que diuen que el dia dels Beatles no és el 16 de gener, sinó el 6 de juliol,
perquè és la data en la que es van conèixer en Lennon i el McCartney,
que són els fundadors de la banda.
També hi ha una altra data, a part del 6 de juliol,
hi ha la del 10 de juliol,
perquè va ser precisament el 10 de juliol del 64,
quan la banda, els Beatles, van tornar a Liverpool,
triomfants de la seva gira estadunidenca,
just per rodar la premiere de la seva pel·lícula, A Hard Day's Night.
Avui, a més a més, també és el dia internacional del menjar picant.
També és el dia de Martin Luther King,
a celebrar el tercer dilluns de gener,
és a dir, no és que es celebri cada 16 de gener,
sinó el tercer dilluns de gener, caigui quan caigui el dia.
És una data festiva als Estats Units que comemora el naixement
d'un dels principals activistes pels drets civils,
que va estar a favor de la lluita no violenta
per defensar els drets humans dels ciutadans afroamericans
i acabar amb la discriminació racial.
avui, a més a més, també hem de dir que és el dia internacional de la croqueta,
com a curiositat i anècdota,
i després també és el Blue Monday,
sí, el dia més trist de l'any.
Tampoc és que es celebri cada 16 de gener,
sinó cada tercer dilluns del mes de gener,
i és una data que es celebra des del 2005.
Per què és el dia més trist?
Doncs bé, després dels accessos nadalencs,
moltes famílies no s'han recuperat,
ni econòmica ni emocionalment encara.
I els propòsits de l'any nou
ja es comencen a veure com una mica complicats.
Tothom el dia 2, dia 3, els veu amb optimisme,
però ja quan passa meitat de mes,
la gent comença a defallir.
Doncs bé, les persones a aquestes alçades del mes de gener
ja es donen compte que les tan ansiades metges
que s'havien proposat per començar l'any
són difícils de complir,
i per això arriben en aquesta profunda decepció.
Per això i també per altres motius,
com els temes econòmics i l'anomenada cuesta d'enero,
el tercer dilluns de gener es coneix com el Blue Monday
o el dilluns més trist.
Es reconeix a partir de l'any 2005, com hem dit,
quan el psicòleg Cliff Arnold
va treballar en una fórmula per determinar
quin era el pitjor dia de l'any,
amb motiu també d'una campanya publicitària
per l'agència de viatges Sky Travel.
Al final, ell va concloure
que el dia més depriment de l'any
seria el tercer dilluns de gener.
I ara sí, connectarem amb Catalunya Ràdio.
Catalunya Ràdio.
Les notícies de les 6.
Bona tarda, us informa Kilian Sabrià.
L'Eurocambra, el Parlament Europeu,
activa el procediment per aixecar la immunitat
a dos eurodiputats implicats en l'escàndol de soborns
del Qatar i el Marroc.
La presidenta, Roberta Merzola,
ha defensat a Estrasburg
el primer paquet de reformes per millorar la transparència
i la justícia italiana
ha acceptat entregar a Lliurà a Bèlgica
una altra investigada en la trama.
Brussel·la, Jordi Baró.
Bona tarda, ple de l'Eurocambra Estrasburg
sota l'ombra del Qatargate.
Fent cas d'una petició de la justícia belga,
la presidenta ha iniciat formalment avui el procés
per retirar la immunitat
a dos eurodiputats socialistes investigats,
el belga Marc Tarabella
i l'italià Andrea Cozzolino.
Davant al ple, Roberta Merzola
ha defensat les 14 primeres mesures
que hi ha sobre la taula
per millorar la transparència
arran de l'escàndol.
Els esdeveniments de l'últim mes
han conduït a la necessitat
de reconstruir la confiança
amb els ciutadans europeus
a qui representem.
Ho hem d'acceptar
i els ciutadans amb raó
demanen rendició de comptes d'integritat
i donarem resposta.
El primer paquet de propostes
que ara es negocia
preveu obligar tots els eurodiputats
a informar de totes les reunions
o controlar qui i amb quina intenció
entra als edificis del Parlament Europeu.
Jordi Baró, Catalunya, Ràdio Brussel·les.
Notícies breus, Sergi Molero.
La majoria de responsables
de grans multinacionals
i corporacions internacionals
creuen que aquest any
hi haurà una recessió global.
Segons una enquesta
del Fòrum Econòmic Mundial
que avui ha començat
a la ciutat suïssa de Davos,
dos de cada tres executius consultats
admeten que tenen previst
rebaixar costos
d'una manera significativa
com a resposta
a un entorn econòmic
clarament negatiu
i vaticinen
que les polítiques monetàries
es continuaran
endurint Europa
i també els Estats Units.
Coincidint amb aquesta cita,
l'ONG Oxfam Intermond
denuncia que Vivim
diu en l'increment més gran
de la desigualtat
des de la Segona Guerra Mundial.
L'entitat atribueix
l'increment de preus
als beneficis empresarials
i no pas a l'encariment de costos.
Un policia britànic
admet haver agredit sexualment
una dotzena de dones.
L'agent de la Policia Metropolitana
de Londres, David Carrick,
s'ha declarat culpable
d'haver comès
una cinquantena d'agressions sexuals,
incloses 24 violacions,
contra una dotzena de dones
al llarg d'una vintena d'anys.
Scotland Yard ha emès
un comunicat on condemna
el que qualifica
d'espantoses accions criminals
comeses per la gent
de 48 anys
que ha comparegut avui
en una audiència judicial
celebrada davant d'un tribunal
de la capital britànica.
Durant el procés judicial
s'ha revelat
que la gent va conèixer
algunes de les seves víctimes
a través de llocs web de cites
a internet
com Tinder o Badú
o en actes socials
on feia servir el fet
de ser policia
per guanyar-se
la confiança de les dones.
Han trobat mort
i sense signes de violència
el veí de 77 anys
de quart al Gironès
desaparegut des del 8 de desembre
Girona, Maria Rovira.
Bona tarda.
El cos sense vida
l'han localitzat
uns excursionistes
en una zona buscosa
de caçada a la selva
segons confirmen
els Mossos d'Esquadra.
Havien activat
un avís de recerca
d'en Josep
un veí de quart
de 77 anys
que va desaparèixer
i que podia estar desorientat.
En van difondre
una fotografia
i algunes dades físiques
finalment
el van trobar mort ahir
sense que consti
cap signe de violència.
Maria Rovira
Catalunya Ràdio Girona.
Els 17 nous radars
instal·lats a la ciutat
de Barcelona
ja han començat
a multar.
Estan operatius
des del setembre
i durant aquests mesos
han avisat
sense multar
els conductors
que han superat
els 30 quilòmetres
en 12 punts
d'entorns escolars
o els 50 quilòmetres
en grans avingudes.
Des d'avui, però,
i aquesta és la novetat,
ja es tramiten
les sancions.
Dels 12 situats
a tocar
de centres educatius
n'hi ha, entre d'altres,
el carrer Numància
en Diagonal,
el carrer Balmes
en Trevesera,
a Pau Claris
en Aragó
o el carrer Mallorca
en dos punts diferents.
També hi ha
5 radars més
en punts
d'alta sinistralitat.
Per exemple,
el carrer Aragó
entre Comte d'Urgell
i Casa Nova
o a l'Avinguda Diagonal.
Els bombers
han rebut
fins a les dues
del migdia
una trentena
d'avisos
relacionats amb el vent.
La majoria
per haver de retirar
arbres caiguts
o assegurar
elements inestables
de les façanes.
La regió metropolitana
nord
és la que ha generat
més avisos
seguit de la regió
metropolitana sud.
Recordem que
Protecció Civil
manté activa
la fase d'alerta
del Pla Vencat
per a un episodi
de vent generalitzat
a tot el país.
El vent pot ser
especialment intens
a la Catalunya central
en cops
de més de 70 km per hora
i al litoral
i prelitoral
de Barcelona
i Tarragona.
Esports, Marta García.
Joan Laporta
se mostra
satisfet
perquè diu
que els esforços
comencen a donar fruit.
El president del Barça
Samos ha també confiat
al matí de Catalunya Ràdio
que el títol
de la Supercopa
guanya d'aire
al Madrid
siga un impuls
per al que queda
de temporada.
El club
mentrestant
ha presentat
ja el recurs
davant
del comitè
de competició
després de la denúncia
de l'Ossassona
per alineació
indeguda
de la brasilera
Geixi Ferreira
en els vuitens
de final de la Copa.
Si el recurs
del Barça
no prospera
quedarà eliminat
de la competició.
S'espera resposta
per demà mateix.
El jugador
del Balomano
Granollers
Paul Valera
s'ha incorporat
a la selecció
espanyola d'envol
per substituir
el temps
que queda
de Mundial
i el també català
i en Terrafeta
lesionat
en les costelles
a dos quarts de nou
últim partit d'Espanya
avui en la primera fase
serà contra l'Iran.
El Terrassa
jugarà
contra el Ferenc Baros
l'anada dels quarts
de final
de l'Eurocup femenina
de Waterpolo.
Serà en casa
el 28 de gener
la tornada
l'11 de febrer
en Hungria.
I en l'Open d'Australia
de tenis
han passat ronda
Nadal
Medvede
Vicisipas
entre altres
però han quedat
eliminats
Babrinca
o Kirios
que s'ha retirat
per lesió.
En el quadre femení
la polonesa
i número 1 mundial
Igas Viatec
o la número 3
Jessica Rpegula
han passat també ronda
entre altres.
Fins aquí
les notícies.
Tot el que passa
passa el matí de Catalunya.
Tot seguit
les notícies de Sant Just.
Bona tarda.
Us informa
l'Ua López Ribas.
El debat 2-20
torna a Sant Just
aquest 2023
amb la psicòloga clínica
i sexòloga
Carme Sánchez Martín.
Debat 2-20
organitza
sopars conferències
a Sant Just
amb la voluntat
d'apropar a la ciutadania
personatges
que ajudin
a comprendre
l'entorn
en el que vivim.
Aquest dijous 19 de gener
és el torn de la Carme Sánchez Martín
llicenciada en psicòloga
per la UAB
i màster en sexologia
i psicoteràpia
integradora
per la Universitat de València.
Exerceix com a psicòloga clínica
terapeuta
i sexòloga
a l'Institut de Sexologia
de Barcelona
del qual és codirectora.
És professora
i tutora
del màster
de sexologia clínica
i salut sexual
de la Universitat de Barcelona
i col·labora habitualment
en diversos mitjans
de comunicació.
També ha fet assessor
en programes
de ràdio
i televisió
així com
en llibres
de divulgació.
La conferència
sota el títol
El sexe del segle XXI
tindrà lloc
aquest dijous
19 de gener
al restaurant
Nois i noies
de Sant Just
a dos quarts
de vuit del vespre.
És necessari
confirmar l'assistència
al correu
debat220
arroba gmail.com
També recordar
que el sopat
a Artúlia
té un preu
de 12 euros.
La Doa Euboukir
s'ha proclamat
campiona
de Catalunya
de cross.
La Sant Justenca
s'ha endut
el seu tercer títol
de la competició
en el circuit
del camí
dels contrabandistes
de Mataró.
Sobre un recorregut
de 9.900 metres
l'avançadora
ha seguit
una tàctica similar
en la cross
organitzat pel Mataró.
Després de dues primeres
voltes relativament còmodes
en un circuit
molt exigent
ha anat incrementant
el ritme
per desfer-se
de tots els seus rivals
en el tram final.
Doa Euboukir
per no perdre
el costum
ha corregut
descalça
en el mateix escenari
on va solir
el seu primer títol
català de cross
el 2020
i ha cobert
la prova
en 35 minuts
i 26 segons.
Les altres places
del podi
se les han repartit
Mireia Guarné
i la Laura Rodríguez
que també
havien assumit
el lideratge
en la tercera
i la segona
volta de la cursa.
Amb aquesta primera
posició
la Doa E
ha guanyat la plaça
per presentar
la selecció catalana
en el Campionat d'Espanya
de l'Especialitat
que se celebrarà
el 29 de gener
Hortuella-Viscaia.
Activat el pla
d'Especial
d'Emergències
per risc
de vent a Catalunya
en fase d'alerta.
D'acord amb les informacions
del Servei Meteorològic
de Catalunya
avui s'inicia
un episodi
de vents
amb ratxes fortes
i que s'intensificarà
de cara a dimarts.
Es preveu així
un episodi extens
que afectarà
la major part
de territori
de Catalunya.
El vent
bufarà
de component oest.
El Baix Llobregat
té alerta
moderada
al llarg
d'avui a la nit
però es tornarà
a intensificar
a partir de demà
dimarts
a les 6 del matí
fins a les 6 de la tarda.
Es preveu així
afectació
a zones poblades.
És per això
que es demana
que cal tenir cura
amb elements mòbils
i possibles elements
de decoració nadalenca
que encara no hagin estat retirats
com també
vigilar en zones
de parcs i jardins.
I això és tot.
Tornem amb més informació
i tota l'actualitat.
Sant Just
tanca
el Sant Just Notícies
de les 7 del vespre.
Fins ara mateix.
Sabeu que es coneixen
més de 30.000 sardanes
i n'hi ha uns quants milers
d'enregistrades?
Voleu conèixer
quan i a on
van ser estrenades
o a qui van estar dedicades?
Si us agrada les sardanes
i teniu curiositat
tot això i més
ho trobareu
al programa
a l'audició
que s'emet
tots els dilluns
de 8 a 9 del vespre
o en les seves repeticions.
Us hi esperem!
a l'audició
a l'audició
a l'audició
a l'audició
a l'audició
a l'audició
a l'audició
a l'audició
a l'audició
a l'autició
a l'audició
Fins demà!
Amb la secció infantil hem vist ja algunes imatges també del cim que vau fer aquest cap de setmana al Matagalls.
Sí, ahir vam fer la que és ja la quarta sortida d'aquesta secció amb famílies i sí, vam anar a fer el Matagalls.
Va ser una mica improvisat perquè havíem de fer sortida a la neu, estava prevista una sortida a la neu,
però amb les condicions en què està el tema de la neu aquesta temporada, doncs vam haver de fer un canvi d'última hora.
Com fer una sortida a la neu si no hi ha neu, òbviament.
Correcte, havíem vist imatges d'anà a Matuixent a l'estació d'esquí de fons i havíem vist imatges de l'estació i era pràcticament impossible anar-hi.
Clar. L'heu cancel·lat? La fareu més tard o ho deixareu per l'any vinent?
Bé, no, no, la intenció seria poder fer-la el febrer.
A veure, nosaltres ja tenim les excursions programades fins al juny.
Uau.
Sí, el que vam decidir és fer programar ja dates fins al mes de juny, perquè com que a la secció tant hi ha nens com venen famílies,
ja tenim previst les dates per tot el curs, per així que la gent es pugui guardar dates ja, perquè no ser una cosa d'última hora.
I clar, ja ho tenim més o menys tot previst, però la sortida de la neu és una cosa que ens feia il·lusió i també els feia molta il·lusió als nens.
I bueno, veurem a veure si de cara al febrer, a veure si podem canviar la sortida, que et tocava al febrer la sortida és el garraf,
i potser, bueno, potser si podem la canviarem.
Perquè quan escolliu o penseu en possible sortida de les excursions, què teniu en compte?
Quins criteris? Que estigui a prop, que sigui apte per tots els nets?
No sé, molt bé les franges d'edat si estan definides.
Sí, bé, a veure, en principi el que teniu en compte ara mateix és la proximitat i la dificultat,
perquè ja tenim una franja d'edat que va entre els 4 i els 9 anys.
Aleshores, clar, els nens de 4, segons quines activitats i segons quins jocs tampoc no estan encara preparats per fer-ho.
Tot i que està clar que els nens de 4 i 5, quan venen, venen acompanyats de les famílies.
Perquè el que tenim és, el que tenim són, fem una sortida al mes de moment,
perquè creiem que per començar, per no comprometre massa les famílies i els nens,
i això vam pensar, doncs, de començar fent una sortida al mes durant tot aquest curs 2022-2023
i a veure com respirava la gent, com respiraven els nens, com l'afluència que tenia, l'èxit que tenia
i a partir d'aquí anirem treballant una miqueta.
Aleshores, el que fem és la sortida que fem al mes, una sortida que fem,
la fem tant amb famílies com amb monitors, o sigui que al mateix dia tens les dues opcions,
o anar amb els monitors, que tenim monitors que són membres de les CES també de la secció jove,
o anar amb les famílies. Aleshores, els nens més petits acostumen a anar amb les famílies.
D'acord, d'acord.
I així també van amb... Clar, portar nens de 4 i 5 anys amb monitors potser també és una miqueta massa just.
Si n'hi ha molts de nens tan petits, potser els monitors joves no han d'anar a l'abast.
Bé, ara mateix em sembla que estem voltant sobre uns 40 nens, des de 4 fins als 9 anys.
I ahir us vau ajuntar tanta colla?
Sí, ahir érem 45 persones amb famílies, el que, bueno, com que es va fer aquest canvi d'última hora de la neu,
van haver-hi diverses famílies que van dir, bueno, és que clar, el que els venia de gust era la sortida de neu,
i a part algunes havien fet reserva també de la nit a Tuxent, i ja, bueno, es van mantenir la reserva,
perquè ens van haver-hi algunes baixes, però en principi teníem quasi sobre el voltant d'unes 60 persones inscrites per la sortida a la neu.
Molt bé. I deixant de banda la secció infantil, què ens pots parlar de les altres seccions?
De la secció d'adults, per exemple, segueixen, no?, amb aquest cicle de conferències, de literatura, de dones...
Sí, bueno, jo és que les altres seccions, aquestes coses, l'hauria de parlar, l'hauria de venir a parlar algú altre.
Sí.
Jo estic més centrat ara en el tema de la secció infantil, que ens porta bastanta feina,
i també amb la mitja, per això també hi ha...
Això ja serà programes futurs, o també si hi ha alguna entrevista pel matí amb la Mireia, o ho acabeu de comentar?
Sí, vindrem a parlar també de la mitja, sí.
Ara estem bastant centrats en el tema de la secció infantil,
i, bueno, fer, ja que n'estem parlant, és fer una mica de...
De crida també a gent que vulgui.
Sí, sí, o sigui, tota la gent que estigui interessada, tant en monitoratge com en sortides en famílies,
es pot adreçar a les CES a través de la web o presencialment al local que està allà a l'Ateneu,
per demanar informació o pel que necessitin.
I us passa, Marc, que teniu generacions, per exemple, en el cas dels joves,
bueno, ells col·laboren de forma, bueno, fent aquest monitoratge i acompanyant-vos, ajudant-vos,
però, per exemple, a les CES adults hi ha generacions d'avis o nets,
o de pares i fills que estiguin a les dues seccions, com si diguéssim,
que transmetin aquesta passió per la muntanya, per dir-ho així.
Sí, pocs, però sí que n'hi ha.
Havis i nets n'hi ha alguns, n'hi ha poquets.
I pares i fills també, també hi ha pares.
Jo, en el meu cas, per exemple, jo tinc dos fills de sis anys
i una mica també per aquí va venir la intenció i la creació de la secció infantil de les CES,
perquè ja fa 30, 40 anys enrere la secció infantil ja funcionava, ja hi era a les CES.
Jo en vaig formar part durant bastants anys.
I sempre havia sigut una cosa que, bueno, que m'havia agradat molt
i passava molt bé, era conèixer la muntanya, sortir a caminar,
vull dir, eren activitats molt maques i molt interessants.
I a partir d'aquí, que volia que els meus fills també tinguin l'opció
de gaudir de la natura i de la muntanya, com ho he gaudit jo,
perquè jo he continuat fent muntanya, no he deixat mai de fer muntanya.
És una de les meves passions.
I la volia fer passar els...
Bueno, igual que mon pare o mon avi em van transmetre aquesta passió,
doncs també transmetre els meus fills.
Per això va venir una mica la creació de la secció infantil.
I sí que és veritat que potser hi haurà 4 o 5 famílies
que tenen avis, els pares i els nets estem...
Allà dins de les CES, tots.
Sí, sí, sí.
Molt bé, molt bé.
Doncs res més, Marc, anirem sabent també més notícies.
També és veritat que les CES s'ha posat ara bastant en marxa
amb el tema de les xarxes socials, d'Instagram...
I, bueno, Twitters ja en teníem, però sobretot amb Instagram.
I anem veient fotografies i també anem sabent notícies vostres
d'allà on aneu, quanta gent sou i de més.
Doncs res més, que vagi molt bé i seguim en contacte.
Molt bé, moltes gràcies.
Adéu.
Bona tarda, fins ara.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
aquí a l'estudi. Hola, Pere, què tal?
Hola, molt bona tarda, com estem?
Bé, molt bé, contents
de tornar-te a escoltar aquí a la Misoram.
Sí, de tant en tant passem per aquí
per no perdre els bons costums, no?
Perquè després de tants anys fes el programa
60 i més i veus de la parròquia
aquests programes en què hem participat,
de tant en tant tens canes
de ràdio, sí. I a més que
comunicar-se és bo, parlar és bo,
escoltar i saber escoltar
és molt bo també. Quasi que és terapèutic, eh?
podríem dir, és bo i és terapèutic.
Imagina't.
I sempre hi ha coses per comentar, no?
Sempre, sempre. De fet, jo
volia començar una mica l'espai
parlant de Toni Batllori,
dibuixant històric de l'avantguàrdia,
podríem dir així, no? Ah, m'agrada molt
que parlis de Toni Batllori, perquè
el vaig conèixer força i el vaig tractar molt.
Suposo, perquè entesos
els dos, no?, del món de
la vinyeta, del còmic, poder
uns anys més jove, Toni Batllori.
Toni Batllori era fill també
un dibuixant, que també es deia
Toni Batllori Jofré, que va
treballar molts anys el Patufet i el
Tebeo, i ell va seguir la
tradició del seu pare, tot i que va
canviar radicalment d'estil,
perquè l'estil del pare era
molt realista i molt
descriptiu, i ell va optar més
per ser un constructor de gags.
Doncs sí, és que coneguda
és la seva tira
còmica clàssica de l'avantguàrdia.
Sí, sí, sí. Ell va començar
al Patufet. D'acord. I quan jo estava
de redactor en cap del Patufet, vaig
començar amb un equip de gent molt jove,
entre els quals hi havia l'Alfonso López, el
Jaume Rius, el Toni Batllori,
l'Ibar, el Peric, o sigui,
molts dibuixants que, per desgràcia, ja no hi són.
O sigui, l'Alfons López sí, eh,
que fa poc han presentat un llibre d'ell
maquíssim, molt bé,
que es diu Una tarda amb Himmler,
que és una meravella i el recomano molt.
Mira, se m'ha colat pel mig l'Alfons López,
però és que és un dibuixant que val la pena
de conèixer, i és també
d'aquesta escola de constructors de gags.
Però així com l'Alfons López
li dona per fer novel·les gràfiques
i històries molt llargues,
el Toni Batllori
ha cultivat sempre aquest estil
d'explicar-ho tot en tres vinyetes o en quatre.
Sí, sí, sí, és que...
bueno, clàssic, no?,
de parlar en coses d'actualitat
de forma, bueno, irònica...
Sí, i a més ell va explicar molt bé
com, quan et donen un tema, construir un gag.
I com a constructor de gags
ens va fer un curset
a tots els inutaires que hi volguéssim anar
que el va donar al Museu Picasso de Barcelona.
I va ser una meravella
perquè va ser ell que em va animar
a fer les tires de la Vall d'Avers.
Ostres!
Perquè, diguem, enrotllo molt
i dibuixo massa...
Diu, no, és que no has de fer tant de detall.
Construir un gag
és fer un esquema
i amb uns ninots ben desmanegats
que amb quatre ratlles
ho puguis dir tot.
No t'entretenguis a dibuixar massa
perquè una cosa és el dibuixant
i una altra cosa és el ninotaire.
I ell va voler sempre ser un ninotaire.
Bastant simples, les vinyetes així.
Sí, sí, sí.
I aquesta capacitat de síndesi...
Jo no en tinc tanta, eh?
Perquè jo...
La seva era massa, jo crec,
perquè jo a vegades veia coses
i dic, ostres, això no sé si ho he entès o no
o si ho he entès en la direcció que s'ha d'entendre.
Jo és que m'animo
i sense volem poso dibuixar
perquè a mi m'agrada dibuixar del natural, no?
M'agrada molt dibuixar del natural
i vaig al Cercle Artístico de Sant Lluc
i dibuixant model.
I clar, quan estàs acostumat a dibuixar models
i fas un ninot que és massa ninot
dius, ah, vull fer més detallar.
Llavors t'emboliques i t'hi entretens.
Jo em pregunto,
quan us poseu a dibuixar
o a pensar en un gag, no?,
d'aquestes vinyetes i això,
no penseu, ostres, això ho entendrà la gent?
No ho entendrà?
Ho faig més explícit?
O ja va bé deixar-ho així?
Com, què és el criteri
o amb què us baseu per dir
així està bé la vinyeta, va?
No, hi ha un cert ofici.
Hi ha un cert ofici
perquè normalment
tots els dibuixants i ninotaires
som també uns grans consumidors
de còmic i de gags, no?
I llavors estem molt acostumats
a veure què són les coses
que comuniquen a la gent
perquè hi ha uns precedents, no?
Sí.
I més a Catalunya
que hi ha una història del còmic
tan explícita
i tan extensa
i tan bona
perquè des de la primera meitat
del segle XIX
que es fan revistes humorístiques
a Catalunya
i a la segona meitat
del segle XIX
i la primera del segle XX
ja era extraordinari.
Revistes com
La Campana de Gràcia,
revistes com
El Cucut,
El Patufet,
vull dir,
van tenir una resposta
de públic
extraordinària
i en aquells temps
no hi havia crisis de quiosc
com hi ha,
al contrari,
els quioscos
estaven atiborrats
de revistes
i de llibres
de tota mena
i hi havia molt
de còmic popular
igual que hi havia
els palps
en Amèrica
en diuen palps
però aquí en deien
novel·les de duro,
les novel·les de l'oeste
i en diuen
de crims,
de misteri,
de mort,
de tota mena de temàtica.
Llegia, de fet,
Pere l'altre dia
que la revista
del jueves
passa de ser
setmanal
a ser mensual.
Sí,
això és bastant dramàtic
perquè la immensa
majoria de revistes
han passat
de ser
setmanals
a ser mensuals
i després
al cap d'un temps
de ser mensuals
desapareixen.
És una trista notícia,
és una trista notícia
perquè aquí
hi ha una quantitat
de col·laboradors
que es queden
sense feina
i els que tenien feina
no és el mateix
fer una tira
al mes
que fer-la cada setmana,
fer una pàgina
al mes
que fer-la cada setmana.
Aleshores
es redueix molt
les capacitats
professionals,
jo soc de l'Associació
d'Autors de Còmics
d'Espanya
des de ja molts anys
i el que més sento
entre molts col·legues
és que cada vegada
són més pobres
que una rata.
Cada vegada
costa més
guanyar-se la vida
com a dibuixant
o com a ninotaire.
S'ha de compaginar
amb alguna altra feina,
no?
Per les gràcies,
sí,
moltes vegades,
igual que passen
diferents revistes
o...
Però igual que passen
gairebé tots els
oficis artístics,
eh?
A no ser que sigui
un number one,
molts actors,
ballerins,
ballerines,
gent del món
de l'espectacle,
igual que molts artistes,
pintors,
dibuixants,
ceramistes,
són professors
i després es dediquen
a la seva carrera.
Han de fer
una segona feina
per poder
fer bullir l'olla
cada dia.
Però això no és nou.
Inclús en els temps
de la millor època
de Bruguera
i del TVO,
hi havia molts dibuixants
que treballaven
en un banc
o com el cas
d'en Coll,
que sent en Coll
un dels millors
geni de l'humor gràfic
havia de treballar
de paleta
per poder-se guanyar
les garrofes.
Perquè el TVO
pagava molt malament.
I Bruguera
pagava molt malament.
Per exemple,
això en altres oficis
també passa.
És a dir,
és difícil
dedicar-se a...
Per exemple,
la gent que es dedica
al món de l'esport,
doncs,
per exemple,
suposo que també
deuen fer
les seves competicions
però a part
han de ser professors
o...
Evidentment.
Només els number one,
els Messi's,
els Ronaldo's
i aquestes primeríssimes figures
no només es guanyen bé
la vida
sinó que se la guanyen
molt i molt bé.
Però en canvi,
la immensa majoria
de gent que juga
a futbol sala
o que fa patiratge artístic
o natació
o la disciplina que sigui,
si no és un number one,
si no és un Rafa Nadal
o una persona
d'aquestes estrelles
que són altament cotitzades,
en el dia a dia
la cosa és molt...
és molt penosa, no?
Sí.
Molt penosa
i forçosament
se la fa una altra cosa.
Per això,
gràcies al que
tota la vida
ens hem pogut
guanyar la vida
dedicant-nos a això,
vull dir,
jo ja estic molt agraït
perquè...
Clar,
que jo he combinat
el disseny gràfic
amb el dibuix,
que són dues coses
semblants
però diferents
i potser en el món
del disseny gràfic
hi ha un camp
molt més ampli
perquè la publicitat
es paga millor
que la historieta.
Clar,
sí, sí.
Això jo ho vaig viure
treballant al TVO.
Treballant al TVO
per un anunci
d'un quart de pàgina
em pagaven
quatre vegades més
que per una historieta
de tota la pàgina.
Caram, ostres.
El que paga l'anunciant.
Sí, sí, sí.
I suposo que aquestes...
Per exemple,
a Cas del Jueves
aquestes noves
reorganitzacions, no?
Són fruit
que la gent,
la revista
en paper
l'ha deixat de comprar.
Oh, clar,
el que mana
són les vendes.
el que mana és...
Jo això ho he viscut
molt de prop
perquè estan 40 anys
treballant
amb una empresa
que fent producte
de quiosc
fèiem TVOs,
fascicles,
revistes
de tot tipus,
revistes d'informació,
revistes eròtiques,
revistes d'entreteniment,
revistes del cor,
o sigui,
i que has fet
tantíssims productes
de quiosc,
veus que hi ha
una baixada progressiva
i a més hi ha
uns departaments
de màrqueting
que són els que fan
les enquestes
quan un producte
es deixa de vendre
el tallen
i van
a per un de nou
i hem vist
aquesta evolució
per exemple
en el món del còmic
com hem passat
del còmic d'aventures
als famosos còmics
de TVO i Bruguera,
el boom dels superherois
que va ser als anys 80
i després als anys 90
el boom del manga
que soltosament
encara dura
i el manga
i el manga sí que té
que té un èxit
molt
aclaparador
i molt notable
però que no es venen
al giosc
es venen a les llibreries
especialitzades
és veritat
llibreries especialitzades
que per cert
també n'hi ha alguna
que ha tancat
o sigui que
les molt fortes
per exemple
les de
les grans superfícies
com el
ai que ara
ara no em surt el nom
l'EFNAC
l'EFNAC
el corte inglès
totes les grans superfícies
s'han convertit
també en tendes de còmic
i en els seus departaments
de còmics
venen encara molt més
que en les tendes
especialitzades
i és clar
el que té una tenda
petitona
és com el que té
un quiosc
ho nota molt
i el petit comerç
afecta en tots els rams
també en el ram
de la premsa
i de les arts gràfiques
perquè a les grans
superfícies
ho acabaren tot
ho acabaren tot
i aleshores
venen
a més
com que està
molt disseminat
el manga
sí
el manga
és molt famós
i molt popular
però
es subdivideix
en molts gèneres
dins del manga
hi ha diferents gèneres
molts gèneres
i cada gènere
té el seu grup
de lectors
llavors
hi ha un grup
de lectors
adolescents
molt nombrosos
que són els que
s'inclinen pel shonen
el shonen
va dirigit
amb un públic juvenil
nens i joves
de 15, 16, 17 anys
els seus grans èxits
són Bola de Drac
Naruto
Juan Pís
detectiu Conan
després hi ha el Seinen
que és un gènere
per a joves i nois més grans
amb molta més acció
i també una mica de sexe
d'aquests
un dels més famosos
és Akira
o Ghost
abans
abans ho he estat
memoritzant
i apuntant-me un paper
perquè així faig memòria
perquè hi ha molts gèneres
després hi ha el Shojo
que va dirigit
al sector juvenil femení
amb moltes escenes romàntiques
Sailor Moon
o Marmelada Boy
o Ranma y Mitch
en són un bon exemple
després hi ha el Josei
dirigit al públic femení
però de tema
més adult
i dramàtic
d'aquests
podem destacar
Mujeres del Zodíaco
o Paradís Quís
pels nens més petitons
els de la temàtica infantil
hi ha el Kodomo
que és per nens
de 3 a 5 o 6 anys
el Doraemon
és un dels més exitosos
després hi ha el Xinxan
que és bastant inclassificable
perquè el Xinxan
i les seves picardies
no saps ben bé
si està dirigit
a nens
o a gent una mica més grandeta
o què no?
de fet el consumeixen
els adolescents
perquè les picardies
que fa el Xinxan
és clar que ja és un nen
es comunica molt
amb un públic
també adolescent
l'Isekai
és el de fantasia heroica
i ciència-ficció
hi ha el cyberpunk
no sé si es diu cyberpunk
o cyberpunk
s'escriu cyberpunk
però es deu dir pang
sí, sí, cyberpunk
cyberpunk
que és el que combina
la cultura tradicional japonesa
amb la tecnologia futurista
el Ghost in the Shell
o Akira
són els més destacats
d'aquest gènere
després està
el Yaoi
el Yaoi
és la temàtica
homoeròtica
que són gairebé tot aventures
homosexuals
però que al Japó
el consumeixen molt
les noies també
o sigui que
el sexe
entre nois
a les noies
els agrada molt
llegir-lo al Japó
després hi ha el Yuri
que és el gènere
que descriu relacions amoroses
entre noies
i és el dedicat
sobretot
a l'amor lésbic
després està
l'Exi
que és el manga
eròtic heterosexual
amb moltes escenes provocatives
Miramoto
o Kun Monogatari
són alguns dels més destacats
com veus
la cosa és extensa
perquè n'hi ha molts més encara
uf
però escolta'm
veig que el tema del manga
també
el relacionen molt
amb el tema
de l'erotisme
m'ho està semblant a mi
o pel tipus de descripcions
no
és que són eròtics
el
hentai
que és
descaradament
pornogràfic
però hi ha manga eròtic
i manga pornogràfic
que és diferent
l'eròtic insinua
i el pornogràfic
ho fa explícitament
ho fa explícitament
però no
però hi ha molts
molts que no són
que no són eròtics
però
que són simplement
d'aventures
com
el
Caballeros del Zodíaco
o el
One Piece
o el One Piece
exacte
està
l'Espo Can
que està tot dedicat
als esports
que Oliver i Benji
és un dels títols
més coneguts
Oliver i Benji
és ben molt
després està
el
Majo Sojo
o Magical Girls
gènere que barreja
màgia i terror
amb criatures malignes
i amb bruixes
i certs
i certs
d'ultramont
zombies
vampirs
també és un gènere
que té molts adeptes
després estan
els metges
que són els mangas
protagonitzats
per criatures robòtiques
Mare meva
Mazinger 7
ha estat el més representatiu
i encara n'hi ha
moltíssims més
al Japó
al Japó
aquí no tenen
tanta sortida
aquí ja no tenen
tanta sortida
perquè
hi ha un manga
que només el consumeixen
les senyores grans
al Japó
i que parla
de punt de creu
que parla
de
de
de
de
de
de
de
de
Escolta'm
i
Pere
al món del còmic
al món de la vinyeta
que sobretot
publica
en revistes
o en publicacions
que sempre havien estat
en paper
i que ara veuen
aquest clar retrocés
quines sortides
tenen
és a dir
perquè
jo no sé
fins a quin punt
per exemple
els mitjans digitals
segueixen mantenint
les seves versions digitals
molts col·legues
que guanyen molt bé
la vida
dissenyant
videojocs
vale
s'han passat
al videojoc
s'han passat
al videojoc
altres s'han passat
a l'anime
que són els dibuixos animats
que n'hi ha que tenen
força sortida
sí
bé aquí tens el mateix
el dibuixant
de còmic
mariscal
quan va passar
els dibuixos
d'animació
va fer la pel·lícula
aquella
Chico i Rita
i després crec que
n'ha fet alguna més
i ha estat un éxit
extraordinari
gent que s'ha passat
del món de la vinyeta
al món de l'animació
un món més digital
i una altra cosa
que també ara es porta molt
i n'hi ha molts
que s'hi dediquen
i s'hi guanyen bé la vida
és el tatu
els tatuatges
els tatuatges
sí, sí
també és un altre
bueno
forma part d'aquest disseny
de tot el món del disseny
tu entres per exemple
a una web
de Manuel Carot
Manolo Carot
que em sembla que firma
Man
i veuràs com
a més que publica habitualment
cada any o així
un àlbum de còmics
es dedica habitualment
al tatu
i té un èxit
extraordinari
fent tatus
home, a veure
jo entenc que passar
d'una disciplina a l'altra
no haurà estat
vull dir que
no és el mateix
no deu ser el mateix
dibuixar sobre un paper
que
que dibuixar sobre la pell humana
clar que no
no, no
però tots són tècniques
que es poden atendre
un s'ha de reinventar
sí, sí
un s'ha de reinventar
sí, sí
un col·lega meu
que era company meu
a l'editorial
se'n va anar
a Oxford
després de fer un curs
de tatu
i s'està guanyant
super bé la vida
fent tatus
a Oxford
parlàvem fora d'estudi
Pere
de tot el tema
també de
de la debacle
que hi ha hagut
amb el tema
dels quioscos
del tancament
de molts quioscos
o...
Sí, suposo que la manera
de comunicar-se
de la gent
ha canviat
en certa manera
les xarxes socials
hi tenen una gran...
Clar
i tenen
bastant a dir
a l'abast
d'una manera
de comunicar-se
tothom és una mica
periodista
opinador
i tothom sap de tot
no?
i aleshores
és allò
que
el que abans
no sé
a la paret
és qui tenguix
o fins i tot
el que escrivien
a les parets
dels lavabos
ho diuen
a Twitter
i per grossa
que sigui
la bestiesa
les fake news
es van reproduint
com els bolets
van passant
d'un a l'altre
i a vegades
quan una mentida
s'explica
moltes vegades
acaba per convertir-se
per molts
en una veritat
perquè s'ho acaben creient
no?
o sigui
és la innocentada
perpètua
Tu com a Sant Justenc
com vas a comprar
per exemple
sabem que t'agrada
la premsa en paper
a Pere
on vas a comprar
la premsa en paper
aquí a Sant Just
ja no queden quioscos
no
vaig com
al lloc
que anem a la majoria
dels Sant Justencs
al quiosc
del Carrer del Nord
aquest quiosc
s'ha revifat
una mica
sembla que
després del tancament
de l'últim quiosc
aquí a Sant Just
aquest quiosc
ha guanyat molt
perquè
primera perquè
té l'encert
de tenir de tot
després
està a prop
de la Mallola
i té un públic
cosmopolita
i multicultural
i multilingüe
i llavors veig
que té revistes
angleses
té revistes
alemanes
té revistes
franceses
té gent
que viu a la Mallola
i que viuen
o sigui
home
jo els quioscos
que veig
ara
realment
són quioscos
potents
és a dir
són quioscos
que tenen revistes
de moltes temàtiques
amb idiomes
diferents
molts encreuats
a més a més
de tot el
merchandising
de coses
i cromos
i targetetes
per nens
i joguinetes
i tot això
i altres
i altres
entreteniments
les paraules
creuades
com que fan
tanta propaganda
que això va molt bé
per fer
per fer gimnàsia mental
i perquè no se'n calli
la memòria
també deu ser
dels productes
que més venen
els quaterns de mots
encreuats
paraules creuades
sudokus
això els ven molt bé
els ven molt bé
perquè a més
com que
moltíssima gent
fa llars trajectes
en metro
i en autobús
i en tramvia
aquí s'entretenen
i van fent un sudoco
i no es fa del llarg
el trajecte
aquests acudits
que ja es veien
en els temps
de l'opiso
del senyor
que va fent
molts encreuats
apujant el quadern
a l'esquena
d'un altre senyor
en el metro
o en l'autobús
i a més
com et deia
hi ha una
la tradició
de la vinyeta
il·lustrada
a Catalunya
és molt important
perquè hi ha hagut
molts i molt bons
autors
ara mateix
hi ha una exposició
del Feliu Elias
al Menach
que és força interessant
què era Feliu Elias?
firmava
APA
com a ninotaire
i firmava
Feliu Elias
com a pintor
i com a autor
de teatre
polifasequi
escrivia obres
de teatre
pintava
dibuixava
feia acudits
vas fent
al seu temps
una sàtira
que li va costar
fins i tot
crec que
alguna multa
i la revolta
d'algú
perquè va fer
una mena de paròdia
de Jesús
que torna
o sigui que
Jesús torna
a la terra
però en lloc
de néixer
per l'hem
neix a l'Eixample
i se'n va
per les cases
de l'Eixample
a predicar
i clar
no se'l creu ningú
i el prenen
per ximple
sí
ostres
el tornen
a crucificar
vull dir
se'l tornen
a carregar
perquè el prenen
per boig
llavors
clar
la paròdia
és que
tornés
on tornés
no se'l creurien
on va aquest ara
aquí el defineixen
com a
Feliu Alías
com a dibuixant
caricaturista
pintor
il·lustrador
i crític d'art català
conegut popularment
pels seus pseudònims
com has dit tu
i Joan Sachs
i Joan Sachs
sí, sí
també
sí, sí
els articles
antínics
firmava Joan Sachs
els seriosos
Feliu Alías
tenia
diversos pseudònims
bueno
està bé
tu algun cop
has firmat
amb pseudònim?
sí
moltes vegades
sí, sí
firmo perico
correlimos
el xurro il·lustrado
i a vegades
firmo perico
amb qualsevol
altra cosa
pseudònims
constants
i continuos
per què pseudònims?
i el
a la vall de vers
firmo
perot correcuita
sí
sí, sí
ah, doncs és un divertimento més
el firmar amb pseudònim
sí
el pseudònim
perquè, bueno
és un
dins de la
de la vena satírica
crec que el pseudònim
està bé
i llavors
et reserves
el
el nom
i el cognom
per escriure coses serioses
si és que en fas alguna
de seriosa
alguna vegada a la vida
perquè
jo en feia alguna
de tant en tant
escric articles
i alguna cosa
però tu
quan fas la tira
a la vall de vers
què busques?
un tema d'actualitat
de Sant Just?
sí
com la penses
la tira de la vall de vers?
ah, que em donin
que em donin el tema
ah, val
em donen 3 o 4 temes
del que sortirà
de la revista
i faig sobre el tema
almenys ho faig així
des de
des de fa un any i mig
o així
abans feia
sobre tema
de
d'actualitat
general
però em van dir
que això ja ho fan
tots els diaris
no?
vale
que faci caricatures
abans feia caricatures
de Donald Trump
del Putin
però em van dir
que això ja ho fa
la premsa diària
llavors la premsa comarcal
ha de fer coses
de la comarca
clar
llavors en vaig fer un
que vaig fer la caricatura
de l'alcalde de Sant Just
i vaig fer sàtira
sobre coses de Sant Just
i el que passa
que clar
la premsa comarcal
a vegades
no dona tant de sí
com la premsa internacional
clar
no és el mateix
el que pugui passar
a nivell mundial
que potser el que pugui passar
a nivell de la comarca
i de tant en tant deixeu-me dibuixar
un Donald Trump
o un Putin
perquè són personatges
que donen molt de sí
tu demanes
tu demanes
que donen molt de
mira precisament aquí
estava consultant
l'exposició
que ens comentes al Menach
es diu així
que dura
la gent que ens estigui escoltant
i que la vulgui anar a veure
va començar el 30 de novembre
sí
del 2022
i acaba el 19 de març
del 2023
sí sí
teniu temps d'anar a veure
encara hi ha temps
es diu
Feliu Elias
la realitat
com a obsessió
la realitat
com a obsessió
exacte
sí perquè
en els quadres
és molt realista
és gairebé hiperrealista
estic veient ara aquí
algunes imatges
dels quadres
que hi ha a l'exposició
i
sí sí
avui teniu aquest avantatge
que qualsevol cosa
que la podeu consultar
a la pàgina web
això que abans
sí que no es podia fer
ara
entres dins la web
de norma editorial
o entres a la web
de planeta
posa per exemple
poses a Google
novetats
planeta còmic
gener del 2023
i ens surten
totes les novetats
que té el planeta
per aquest mes
que fort
sí sí clar
en norma còmics
igual
ECC
igual
Panini
igual
l'editorial
que vulguis
poses a Google
el nom de l'editorial
i novetats
i ens surten
totes les novetats
per tots triar
ara i posar
la que vulguis
i et surt
hi ha molta més edició
en castellà
que en català
això sí
ja veuràs
que gairebé
tots posen novedades
i perquè clar
es dirigeixen
el públic
de tot Espanya
i part d'Amèrica Llatina
perquè
és molt difícil
fer-ho només en català
perquè et limita
molt les vendes
ha de ser un producte
de molt d'èxit
bueno
clar
aquí sempre està
això passa
amb bola de drac
passa amb
sí
però bueno
bola de drac
primer es va
quan la van posar
a la televisió
per exemple
primer es va fer
el dobletge en català
i després en castellà
no?
sí
i en manga també
va tenir molt més èxit
en català
sí
sí sí sí
potser perquè
van sortir
els clubs
d'otakus
que són els
fidels seguidors
del manga
abans que se publiqués
i abans que es fes
per la tele
i abans que s'edités
hi havia ja
molts clubs de manga
a Catalunya
i alguns d'ells
feien molta feina
com per exemple
el manganíac d'Igualada
el manganíac d'Igualada
editava revistes
i les divulgava
per tot Catalunya
i les feien en plan
fancine
o sigui en plan
totalment d'aficionats
de fes
en aquella època
ho feien amb ciclo hostil
amb fotocopiadores
i lligat amb una grapa
i de qualsevol manera
però tenien divulgació
i ho repartien
per les tendes de còmics
i van ser precisament
els aficionats
els que es van dirigir
a la televisió
i es van dirigir
a l'editorial
dient
però què feu
que això no ho editeu
no?
quan nosaltres
es vam posar
en contacte
amb Shueisha
que és l'editora japonesa
de Bola de Drac
va ser a petició
que la gent
ens ho demanaven
ens ho demanaven
molts nois
també alguna noia
però sobretot
molts nois
que s'identificaven
precisament
amb el personatge
de Son Goku
i volien que s'edités
aquí
de totes totes
i fins i tot
els japonesos
estaven sorpresos
van dir
voleu dir
que això aquí
us agradarà
tenien els seus dubtes
tenien els seus dubtes
però manga
és mundial
ara sí
però
va començar
a difondre
fa 40 anys
fa com 30 anys
una miqueta més
de 30 anys
el seu boom
va ser l'any 92
va coincidir
amb l'època
de Bola de Drac
sí
l'època de Bola de Drac
va coincidir
amb l'Expo de Sevilla
i amb les
i amb les Olimpiades
aquí a Barcelona
i amb les Olimpiades
de Barcelona
sí
i era una època
molt bona
més per difondre coses
perquè quan hi ha coses
que tenen molt de ressò
qualsevol cosa
que surti
en aquella època
oi
és el manga
que ha sortit
durant les Olimpiades
o que surten
no sé
amb una data assenyalada
nosaltres vam sortir
el dia de Sant Jordi
i a la campanya
vam posar
per Sant Jordi
tots amb el Drac
Bola de Drac
a partir del 23 d'abril
a tot Catalunya
clar que no sé
a vegades hi ha coses
que et venen donades
sí
una mica
per les circumstàncies
perquè ve donat
per les circumstàncies
sí
clar
molt bé
espera
et sembla si deixem
aquí l'espai
jo no sé si ens ha quedat
alguna coseta
per comentar
que tu tinguis aquest neguit
de dir
que això ho haig de dir
del món del còmic
del món de la vinyeta
sé que no estaríem parlant
moltíssima estona
no
hi ha
hi ha més dies
que hi ha
clar
clar
exacte
ja aprofitem
en seguida
en parlant
perquè
per exemple
hem parlat
del tema
de Toni Ballori
un altre dia
podem dedicar-li
a Carlos Pacheco
que també ha mort
fa poc
i va ser un gran dibuixant
de superherois
podem parlar
de l'autor
que vulguis
o dels pioners
de la historieta espanyola
o de la historieta catalana
que n'hi ha un futral
no?
podem parlar
de la Peles Mestre
de Luis Pellicer
de Eduardo Saez Mecachis
vull dir
per autors n'hi ha
i a veure
és que no tinc
cap paper davant
no vull dir
no, no, no
de memòria
de memòria
ja m'estic veient
ja
ho fem de memòria
molt bé
doncs Pere
una abraçada
i que acabis de tenir
bona tarda i bona setmana
gràcies
igualment
vinga
adéu
escoltem ara aquest tema
que es diu
Flor Groga
de Manel
ja sabem
com t'agrada
aixecar el braç
i calcular
el pol d'on ve el vent
ja hem gaudit
de l'estil
que exhibeixes
quan marxes corrent
ja hem entès
que ets un ànim
arrenca
abandona
les cases
quan tothom dorm
que t'agrada
menjar
quan hi ha gana
i dormir
si ve son
que ets un ànim
però pensa
t'ho bé
que després
tarta d'hora
sempre
arriba
el moment
quan s'obre
com una flor rara
el benediment
i entens
com si totes
les bruixes
del món
coincidissin
llegint
el futur
que és
cosa de temps
que et sorprenguis
pensant
que ho tenies
que jo creia
en tu
ja sabem
que 3.000
aventures
bateguen
rabioses
lluny
d'aquest
racó
que els
guerrers
s'avorreixen
si no
hi ha
una mica
d'acció
ja hem
previst
que només
morirà
si algú
et clava
una daga
d'aurada
en el cor
i com
t'enterri
una bona
gent
greixarà
un raure
fort
i és quasi
entranyable
que oblidis
tan ràpid
que sempre
arriba
el moment
quan s'obre
com una
flor
groca
el penediment
si ho saps
com si totes
les bruixes
del món
t'estiguessin
ensant
en conjunt
una rima
encestal
que et farà
recordar
que ho tenies
que jo
creia
en tu
si em lleves
i fos
rei
reuniria
les
corres
per incloure
el
codi
penal
que es
prohibeixi
a la gent
anar pel
món
buscant
re
que no
pugui
anomenar
que la por
estaria allà
però potser
per venir
a aprendre
a passar-la
junts
i no et veuria
mai més
explicant-me
que bé
estaves
quan ho tenies
quan jo creia
en tu
omb imagen
25
20
20
20
Faltan poquets minuts perquè toquin les set de la tarda
i no marxarem sense abans haver comentat l'últim dia internacional
que ens faltava avui, que és el dia del menjar picant.
Sí, sí, que sapigueu que hi ha un dia especial
per celebrar aquesta efemèrida.
El picant és un dels sabors més populars,
especialment als països llatinoamericans.
S'ho mena ja avui aquells condiments
que fan també de cada plat una autèntica experiència culinària.
No podem deixar de mencionar els xiles, també els pimientos, mare meva.
És un ingredient molt popular, especialment en aquests països del sud,
sobretot que s'utilitzen per la preparació de menjars
que poden incendiar fins als palades més exígens.
Entre les espècies picants més conegudes
hi ha, per exemple, el pimiento morrón,
també hi ha el chile i el que s'anomena l'ají,
tant el groc com el jalapeno.
La sensació de picant es deu a un compost químic
conegut com la capsaicina,
que és una substància que es troba en aquests condiments,
generant una sensació com de cremor o de picor
al entrar en contacte amb la mucosa bucal.
És bo o dolent, per això, el consum dels menjars picants?
Doncs bé, existeixen alguns mites sobre aquesta afirmació,
si és bo o si és dolent.
Doncs bé, si fa mal per l'estómac,
perquè pot causar també hemorroides,
si també per l'acidesa estomacal,
o pitjor, encara també a vegades se'l considera
com la causant de contraccions en dones embarassades.
Res més lluny de la realitat.
L'únic cert que hi ha de tot això
és que en un accés a menjar picant sí que pot fer mal.
Alguns estudis i investigacions indiquen
que el consum moderat de menjars elaborats
amb ingredients o condiments picants
pot ser beneficiós per la salut.
Per exemple, alguns d'aquests beneficis,
doncs bé, menjar picant estimula el metabolismo
a l'augmentar la calor corporal,
accelerant, doncs, la velocitat
amb la qual l'organisme crema calories.
També que alguns condiments, com el curry,
prevenen malalties degeneratives.
O també, per exemple, com hem anomenat la capsaicina,
és una substància química present en algunes espècies
que pot actuar també com a afrodisíac en algunes persones.
I també hem de dir que, per exemple,
el menjar picant activa la circulació sanguínea.
Mencionem ara alguns dels menjars o plats
més picants de tot el món.
Per exemple, tenim el Cic-Cic-Watt,
que és considerat el plat més picant del món, eh?
Cic-Cic-Watt, una mescla etíopa
elaborada amb paprika,
també amb el que s'anomena fenogrec
i amb els pimientos rojos.
També tenim el pollo herc,
que és una recepta tradicional de Jamaica
que consisteix en un pollastre marinat
amb una barreja d'espècies,
tals com, per exemple,
el clau, la canela, la nau moscada
i altres espècies també picants, molt picants.
També, per exemple, tenim el que es coneix com a sambal,
que és una salsa molt espessa i molt popular a Indonésia.
elaborada amb, per exemple, caiena,
també amb pimientos habaneros
o també, per exemple, el pimiento de ojo, com es coneix.
Doncs bé, ja ho sabeu, eh?
Avui també dia internacional del menjar picant.
A la Rambla, res s'atura.
Vine, queda't i escolta'ns.
Gairebé són les 7.
Nosaltres ens hem d'acomiadar del programa d'avui.
Us hem estat fent companyia des de les 5.
Aquest parell d'oretes aquí,
al 98.1 FM, a Ràdio d'Esvern.
Podeu recuperar tots els continguts d'avui
a la web ràdiodesvern.com
o també els podcasts i els links
que anirem deixant a les nostres xaixes socials del programa,
que són arroba la Rambla 9.8.1,
tot junt, en minúscula,
tant a Twitter com a Instagram.
Res més, ara toca escoltar l'informatiu de notícies
per estar al dia de tot el que passa aquí,
al poble de la mà de l'Ua López.
Nosaltres tornem demà dimarts, 17 de gener,
a Sant Antoni, a la mateixa hora,
també aquí de 5 a 7 a Ràdio d'Esvern,
al 98.1 FM.
Que vagi bé, una abraçada i abrigar-se.
Màgazín matinal de Ràdio d'Esvern.
Cada matí posa del dia amb l'actualitat del nostre municipi,
amb seccions de cultura, història, psicologia i moltes més.
I a les 11 i quart toca l'entrevista del dia.
Perquè tot el que passa a Sant Just passa per la justa.
De dilluns a divendres de 10 a 1,
en directe a Ràdio d'Esvern.