Bona tarda, us informa Kilian Sabrià.
Es reactiven les protestes a l'Iran contra el règim islàmic,
40 dies després de les primeres 4 execucions
pels aldarulls derivats de l'assassinat de Gina Amini
a mans de la policia.
Milers de persones han tornat a sortir al carrer
a diferents ciutats cridant mort a Hamenei,
el líder suprem, amb l'eslògan més popular de la revolta
Dona, vida, llibertat.
Feia setmanes que no hi havia marxes al carrer contra el govern,
probablement arran de la repressió i les execucions.
Tot i això, durant aquest temps,
s'han mantingut les accions de desobediència civil
com els càntics antigovernamentals durant la nit,
pintades a les parets o la crema de cartells oficials.
El president iranià, Ebrahim Raisi,
va aprofitar aquesta calma aparent
per donar per acabar de la revolta dissabte passat,
coincidint amb el 44è aniversari
de la fundació de la República Islàmica.
Notícies breu, Sergi Molero.
Onze dies després del terratrèmol que va a Sol a Síria i Turquia,
avui s'han trobat encara quatre persones amb vida.
Tots són homes i els han trobat a la província de Hatai.
Entre els supervivents hi ha un noi de 14 anys,
refugiat sirià,
que l'han traslladat immediatament a l'hospital per operar-lo.
L'últim balanç oficial del terratrèmol supera els 43.000 morts,
la majoria a Turquia,
però també hi ha milers de persones que han mort al Kurdistan sirià.
El president del país, Baixar Al-Assad,
ha dit que per fer front a les conseqüències del sisme
li calen més recursos dels que disposa el seu govern.
Fèlix Millet no haurà de tornar a dormir a la presó
després que la jutgessa li ha aixecat la suspensió del tercer grau
per malaltia incurable.
D'aquesta manera, Millet es pot tornar a acollir
a la modalitat del tercer grau
que el Departament de Justícia va autoritzar el novembre
amb virtut de l'article 86.4,
segons el qual l'intern no ha de tornar a dormir a la presó
per motius de salut.
Una enquesta entre els usuaris de l'aeroport de Girona
posa al descobert el poc ús que en fan els mateixos gironins.
Fèlix Martín.
Hola, bona tarda.
Des de la Universitat de Girona
han encastat unes 2.000 persones, 1.800 estrangeres.
La primera conclusió és d'Anna Garriga,
de gana de ciències econòmiques de l'UDG.
Tenim un aeroport absolutament infrautilitzat
per part dels gironins.
És a dir, tenim un aeroport a 100 quilòmetres de Barcelona
cap als gironins
és com si el tinguéssim buit.
En positiu, la despesa dels estrangers
que arriben a Girona és de mitjana
molt similar a la que fan els turistes a Barcelona
de 133 euros per dia.
Fèlix Martín, Catalunya Ràdio, Girona.
El Liceu, el Palau de la Música, l'Auditori,
han aprofitat la presentació del Festival Obertura
que organitzaran conjuntament el mes de març
per anunciar un seguit de grans artistes internacionals
que actuaran a Barcelona els pròxims mesos.
David Lang, John Adams, Gustavo Dudamel,
Los Angeles Philharmonica Orquestra
i Rufus Rungrade, entre d'altres.
Divendres, tarda, trànsit, Xàlia Quintana.
Bona tarda, bé, doncs.
Dels problemes que hi ha a aquesta hora
us trobareu 8 quilòmetres d'embús a l'autovia 2
de Pallajà fins a Castellisbal, sentit Lleira,
perquè aquí es continua treballant
per acabar de retirar els 4 o 5 vehicles
que hi ha accidentats.
A l'EP7 hi ha retencions del Papi a la Castellisbal
i de Martorella a Brera.
al cintró de litoral, a l'altura de Sant Joan d'Espí,
Santí, Lleida, Potanor, a Montgat,
direcció cap a Mataró, primeres aturades ja.
A la C-16, a l'altura de Berga i Cercs,
direcció cap a Apagar.
C-17, a Parets de Vallès, direcció cap a Ripoll.
I també hi ha trams de retenció
a totes dues rondes a Barcelona, de moment curs.
Sàlia Quintana, Catalunya, Ràdio Equip Viari.
Esports, Sergi Andreu.
Aquesta nit arrenca la 22a jornada de Lliga,
primera divisió, l'obra al Girona,
que rep a Montilivi l'Almeria.
A les 9 el partit, un quart d'hora abans,
la transmissió, el Totgira de Catalunya Ràdio.
S'ha sentit avui partits de quarts a final
de la Copa del Rei del Basquet,
que es disputa a Badalona.
El Joventut juga contra el Bascònia.
Ho farà dos quarts de 10.
Abans, a dos quarts de 7,
Tenerife, Gran Canària.
I a Terrassa es juga la Copa Femenina
de Bater Polo.
L'està seguint la Marta García.
Bona tarda, Marta.
Bona vesprada, Sergi.
Un minut i 25 segons per arribar al final del partit.
Guanya el Mediterrani per 11 gols a 7 al Catalunya.
Per tant, el Mediterrani que està a punt
de classificar-se per a les semifinals.
I demà les hauria de jugar contra el Sabadell,
que és el primer semifinalista a golejar
per 25 a 5 a l'Echeide de Tenerife,
sense cap tipus de problema.
Un minut i 15 segons per arribar
al final del partit Mediterrani.
11, Catalunya 7.
Marta García, Catalunya Ràdio,
Natació Terrassa.
I a la Lliga de Futbol Sala avui
juga la indústria Santa Coloma
o fa la pista de l'Ossasona a partir de les 8.
Fins aquí les notícies.
Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bona tarda, us informa Lua López-Rivas.
Demà arriba la festa de Carnestoltes
a Sant Just d'Esvern.
Per primera vegada es fa una prova pilot
amb una celebració al Parc Maragall,
dividida en dues franges horàries
segons les edats de les persones participants.
El matí a partir de les 11
es celebrarà el concurs de disfresses
de les comparses escolars
i de la categoria individual infantil.
Al llarg del matí es comptarà
amb l'actuació del grup musical
als arreplegats,
es convidarà a xocolata
a totes les persones assistents
i per últim es farà l'entrega
de premis corresponent.
El Parc Maragall tornarà a ser
escenari de disfresses
i rauxa a la tarda,
a partir de dos quarts de set,
quan es disposarà
de l'animació del grup Calet Versions.
Allà es durà a terme
el concurs de disfresses d'adults,
escoltarà el pregó del rei Carnestoltes
i a dos quarts de nou del vespre.
Començarà la Rua de Carnaval
que travessarà els carrers del municipi
fins a arribar a l'esplanada
del Casal de Joves
amb música del DJ Florent
i Botí Ferrada Popular.
Serà també el moment
de l'entrega de premis.
En acabar hi haurà festa
al Casal de Joves
fins a les 4 de la matinada.
Continua obert el termini
per presentar obres
a la 35a edició
del concurs de prosa i poesia
en català de Sant Just d'Esvern.
L'objectiu del certamen
és promoure l'ús del català escrit
en infants, joves i adults.
Donar suport a tothom
qui volia exposar
els seus pensaments
de forma creativa
i que no sigui professional
de les lletres.
I per últim,
fomentar la participació
de persones
amb capacitats diferents.
Hem tingut avui
a la Marta Mossac
els micròfons de ràdio d'Esvern
que ens ha donat més dades
sobre com està evolucionant
la participació al concurs.
La participació al certamen
és oberta a tothom,
separada com cada any
en quatre categories.
Nois i noies de 9 a 11 anys,
joves de 12 a 14 anys
i de 15 a 17
i persones adultes
de 18 anys en endavant.
S'estableixen dins
de cada categoria
dues modalitats
de participació,
prosa,
amb una narració única
d'un màxim de 3 pàgines,
o poesia,
un poema
o una petita col·lecció
de poemes
d'un màxim de 2 fulls.
Per presentar l'obra
heu d'entrar al lloc web
del cpnl.cat
i emplenar el formulari.
Mossac ha remarcat
que les obres
s'enviïn en Word,
ja que és el millor format
pels procediments
que duen a terme
des de l'organització.
El termini
pel lliurament d'obres
finalitzarà el divendres
24 de març.
I la presentació
del conte de la real
i la inauguració
de l'exposició Íbers
omplen de gom a gom
la sala i d'or cònsul
de Can Ginestà.
L'exposició Íbers
estarà situada
fins al juny del 2024
al centre d'interpretació
del municipi
ubicat a Can Ginestà.
Aquest acollirà
exposicions
de llarga durada
que permetran
un treball més intens
i estable
amb la comunitat educativa.
La programació
expositiva
aprofundirà
en èpoques històriques
del nostre municipi
començant pel poble
íbar.
S'oferirà
materials didàctics
i visites guiades
a escoles de Sant Jus
i dels voltants.
La mostra inaugurada
ens apropa
a la història
del poble íbar
de la penya del Moro
a través de vuit eixos.
Urbanisme,
societat,
comerç,
escriptura,
dones,
teixits i vestits,
alimentació i creences.
Paral·lelament
a la inauguració
de l'exposició
es va poder gaudir
del conte de la REL
editat per l'Arxiu Municipal
que es va repartir
entre totes
les persones assistents.
La il·lustradora
Sant Justenca
Txell Ribas
va explicar
com havia dit
a terme
les il·lustracions
del conte
amb l'ajuda
d'historiadores
i membres
de l'Arxiu
que l'anaven guiant
per tal d'aconseguir
el màxim rigor científic.
L'essència de Sant Just
l'atens a la Rambla
a Ràdio d'Esverc.
Bona tarda a Sant Just
passant justament ara
10 minuts
de les 5 de la tarda
d'avui divendres i 7 de febrer.
Benvinguts i benvingudes
a la Rambla
al magazin de tardes
de Ràdio d'Esverc.
Esteu sintonitzant
el 98.1 FM
a l'emissora municipal
de Sant Just.
Ja em coneixeu
sóc la Núria García
i esteu amb mi cada dia
de dilluns a divendres
de 5 a 7 de la tarda.
Què ens esperen
les properes dues hores?
Doncs bé
avui
que som divendres
i ja amb ganes
d'agafar el cap de setmana
farem primer de tot
l'espai de teatre
amb la Maica Dueñas
que de setmana
ens porta les millors recomanacions
i de tant en tant
també fem alguna entrevista
molt interessant.
Després tot seguit
també parlarem
dels dies internacionals
i de les efemèrides
que van passar
justament un 17 de febrer.
Després
i ja segona hora
de la Rambla
a partir de les 6 i 10
després d'escolta
els botlletins informatius
de Catalunya Ràdio
i de Ràdio d'Esvern
dedicarem aquesta segona hora
a parlar
de l'actualitat
i ho farem
en forma de tertúlia.
Segurament tindrem
el Salva Crespo
a la Cristina
i també
el Joan Esmerats.
farem tertúlia
dels temes
més destacats
d'aquesta última setmana
no només
de Sant Just
sinó també
de Catalunya
i el món.
Vinga va
tot això serà
de seguida
no marxeu
que comencem
ja tenim
a la Maica
aquí a l'estudi
va.
Hola Maica
bona tarda
Bona tarda
i quin dia
més esplèndid
que fa avui
eh?
Sí
avui ha fet
un gir
el temps
bastant notable
Diuen els que saben
del temps
els meteoròlegs
bàsicament
Diuen que
a finals de febrer
ja podem dir
adeu a l'hivern
Creuem els dits
perquè sigui així
Bueno
sí
el que passa
que després
arriba la calor
i tots són
Bueno
jo no em queixo mai
de la calor
ja ho saps tu
però
jo crec que
és fantàstic
tenir un dia
solejat
amb aquesta temperatura
tan agradable
Només et dic
que em sembla
que la setmana vinent
tornarà a haver-hi
un gir
una mica sobtat
de tornada
cap a l'hivern
El que passa
és que
saps el que
trobo a faltar
i no és que m'agradi
però el que trobo a faltar
la pluja
clar
perquè el planeta
ho necessita
sí
i nosaltres també
perquè hem de tenir aigua
per beure
i per viure
o sigui
clar
però
si no fos per l'aigua
ja
bueno
aquesta temperatura
seria ideal
a més és que
em carreguen les piles
quan fa un dia així
saps
sí
ho noto
que estic més
bé
anem a parlar
d'una altra cosa
sí
que hem vingut
a parlar de teatre
i avui
començarem el programa
parlant
amb un home
que va néixer
a Montevideo
va arribar aquí
a Barcelona
a finals
dels anys 70
més o menys
quan el vaig conèixer jo
i
i és curiós
perquè és un
autor
director
actor
i també
productor
de teatre
de fet
em va dirigir
la sala
Versus
Versus Teatre
i també
ara
dirigeix el Teatre Gaudí
i bé
doncs
és un
un home
que jo admiro
moltíssim
perquè
a vegades
ho parlo
no
quan una persona
creu
en el seu somni
i treballa
per aconseguir-ho
i ha de treballar
molt
a més a més
per aconseguir-ho
doncs la veritat
és que
jo admiro
molt aquestes persones
perquè és difícil
és difícil
sempre
en tots els àmbits
de defensar
un somni
però potser
en el teatre
és molt més
ell volia
perquè a vegades
ho ha dit
dirigir
les seves pròpies obres
escollir
les obres
esperarem
cinc minutets
a tenir-lo
al telèfon
vale Maica
no el tenim
encara no
no contesta
doncs bé
doncs llavors
parlarem
ja ho dic ara
amb l'Ever Blanchet
que és el director
i el programador
de la sala
Gaudí
de Barcelona
i la veritat
és que parlarem
amb ell
perquè resulta
que aquesta setmana
ens va convidar
els amics
i a la premsa
també
a una mena
de presentació
festa
com vulguis dir-li
vale
per celebrar
els 15 anys
que porta
al teatre Gaudí
obert
o sigui
no els 15 anys
que porta dirigint-lo
sinó
pròpiament
la sala
la sala
la sala
la sala Gaudí
fa 15 anys
fa 15 anys
i ell va ser
el que va posar en marxa
la sala Gaudí
perquè a més a més
jo
ja he dit que l'admiro molt
perquè jo me'n recordo
en aquella època
quan ell
estava
al Versus
i va agafar
aquest espai
que no
era un espai
que no era
una sala
de teatre
i ell mateix
juntament
amb altres
persones
però ell mateix
va posar
a duquins
i va
aixecar
parets
això sí que és
muntar un projecte
literalment
aixecar la sala
amb les mans
sí sí sí
per això dic que
jo admiro moltíssim
a la gent
que
bueno
que el seu somni
el va sentir
implicat
sí
i després me'n recordo
que quan la va tenir feta
doncs
em va convidar un dia
perquè jo ja li havia fet
una entrevista
i tal
l'havien fet
unes quantes entrevistes
quan estava
al Versus
i em va convidar
i em va convidar per ensenyar-me
tot el que
el local
i tot el que havien fet
i tal
i la veritat
és que vaig
em va semblar
una persona
admirable
la veritat
que bé
que en quatre
bueno no
ara ja anava a dir
quatre duros
però no sé
el que li va costar
però vull dir
que ell
va estar
davant
de tot
a veure
alguna imatge
que per veure
per fer-nos una idea
de com és
home
doncs és prou
prou grandeta
la sala
és gran
sí sí
és un teatre
mitjanet
per dir-ho
mitjanet
sí sí
està
està aumentat
a quatre
quatre bandes
a quatre bandes
no no
n'hi ha una ni a dos
no
a quatre
jo la veritat
és que penso
però és difícil
no preparar una obra
això
això t'anava a dir
jo penso que
en quatre bandes
és molt difícil
de crear
un espectacle
perquè has de tenir
molt clar
que ha d'estar
equilibrat
diguem-ne
els actors
que mirin cap a una banda
que mirin cap a l'altra
no
i és difícil
però
moltes vegades
també el que fan
és
posar
els espectacles
que fan
ho posen a tres bandes
per exemple
o a dues bandes
també
vull dir que
és polivalent
la sala
no
i llavors
la veritat
és que
em va fer molta il·lusió
o que celebréssim
els 15 anys
i ara m'agradaria
que m'expliqués
una mica
com va arribar
a tenir
aquesta sala
de totes maneres
vull començar
dient
mentre
arriba
la veu
de l'Ever Blanchett
vull començar
dient
que aquesta setmana
he vist
dos espectacles
magnífics
la veritat
magnífics
un d'ells
és
el Pare
al Teatre Romea
te'n recordes
que et vaig dir
que aniria a veure
sí, sí
vas dir
la setmana passada
que
doncs
el vaig veure
l'altre dia
i què tal?
em va semblar
esplèndid
increïble
increïble
la veritat
em va semblar
increïble
el Pare
és
ja dic
és una
una obra
dura
dura
la veritat
perquè
parla
d'una persona
gran
que té
demència
senil
sí
i llavors
clar
vas veient
com
cada dia
cada dia
cada dia
la cosa
va
empitjorant
sí
i com que a més
és un tema
que està sobre la taula
i que hi ha
molta molta gent
que ho pateix
els que tenen
l'enfermetat
al principi
també ho pateixen
perquè se n'adonen
que
alguna cosa
no funciona
però clar
la gent que està
al seu voltant
la seva família
també ho pateix
ho pateixen molt més
perquè veuen això
i la veritat
és que
bueno
el personatge
es diu
Andreu
és un home
doncs
de gran caràcter
que això
li va molt bé
el Josep Maria Pou
ja va amb el personatge
ja va amb el físic
però clar
de cop i volta
doncs
hi ha un moment
durant
l'obra
diguem-ne
que
no sap ben bé
qui està parlant
que s'inventa
les escenes
que està parlant
i no sap
si estàs veient
la realitat
o estàs veient
el que ell
creu
creu que és la realitat
ostres
que
sí
i està de veritat
està magníficament bé
a mi m'ha agradat molt
en un moment
de l'obra
diu
quan encara té
una mica
de lucidesa
diguem-ne
diu
de vegades
tinc la sensació
que vaig perdent
les fulles
com els arbres
i això
fa aquesta comparació
això dol molt
que tu diguis
una cosa així
però vaja
ho recomano
de totes
totes
l'obra
és de Florian Zeller
jo penso
que és una peça
escènica
meravellosament
escrita
és
evidentment
una peça
que està
el personatge
és de l'edat
del Josep Maria Pou
i
clar
i parla una mica
del que és la bellesa
no?
del que és
la desaparició
de la vida
és un drama
evidentment
el que passa
és que com
que la gent
vagi preparada
al teatre
sí
però no
no plores
perquè n'hi ha moments
de tot
i hi ha moments
de tendressa
suposo que dins
d'aquest ambient
no bogeria
però d'aquest ambient
que se li va la cordura
suposo que també
hi ha escenes nacions
a mi em va sorprendre
quan la vaig veure
que hi havia
molts moments
que la gent riu
jo la veritat
és que en cap moment
vaig riure
però
el públic
en molts moments
riu
perquè clar
la relació
que té amb la seva filla
doncs a vegades
fa riure
perquè és incomprensible
és un home
que té
al·lucinacions
que no sap on és
i que vol demostrar
perquè això
li va molt bé
al actor
Josep Maria Pou
i vol demostrar
que encara
té força
i que encara
pot ser independent
una mica
que resisteix
potser
el personatge
a rebre l'ajuda
dels altres
exacte
que a vegades
passa això
a la gent
i no només
a la gent gran
en general
ens costa acceptar
que necessitem ajuda
o que
no sempre estem
al 100%
jo vaig sortir
molt tocada
molt tocada
perquè
ja dic
no és un drama
perquè a vegades
rius
i a vegades
hi ha un moment
de tendència
molt guapa
però vaig sortir
molt tocada
perquè
el meu pare
va tenir demència sanil
com el
Josep Maria Pou
com l'Andreu
qui menys coneix
o té algun familiar
conegut
exacte
és el mal
de moda
entre cometes
el de la moda
hi ha quantitat
de gent
que padeix aquest mal
i llavors
és que
ho vaig passar
molt malament
però bueno
la filla
es diu Anna
i ho fa
la Rosa Renom
que per cert
la interpretació
d'en Pou
és meravellosa
de veritat
meravellosa
inclús la manera
de caminar
la manera
de moure's
amb una quantitat
de detalls
petits
però que
estan superben
trobats
és meravellosa
però és que
la resta d'actors
estan
a la mateixa
alçada
ah mira
suposo que els personatges
un elenc
allò excel·lent
sí
els personatges
potser no són
tan difícils
però estan superbé
la filla
que la fa
la Rosa Renom
doncs
clar què passa
que tracta
de cuidar
el seu pare
i que l'estima
i que vol
seguir vivint
amb ell
i bueno
doncs
passen coses
molt tristes
però també
ja dic
en molts moments
el públic
va riure
de la
de la
de la
de la buxeria
no?
que estava
veient
la direcció
és del Josep Maria Mestres
el Josep Maria Mestres
és un gran
gran gran director
jo el coneixo
de fa
molts anys
ha fet moltíssimes coses
mirarem a veure si pot
tenir una conversa
amb nosaltres
el proper dia
i la veritat
és que
val la pena
la recomano
de totes
totes
l'escenografia
tot i que és
molt i molt simple
molt i molt simple
és una caixa
buida
oh mira
en quatre cadires
o cinc cadires
és que no hi ha res més
però
funciona molt bé
bueno és el que necessiten
exacte
funciona molt bé
perquè a més a més
és ja dic
com una caixa buida
sí
amb unes cadires
posades allà
al mig
d'acord
i llavors aquestes cadires
d'alguna manera
van desapareixent
al llarg de la
de la història
al llarg de la representació
i jo suposo
que el que volen dir
que vol dir el director
amb això
és que cada vegada
té menys records
i cada vegada
té menys sentit
del que
del que li està passant
no?
perquè al final
aquesta caixa
diguem-ne
escènica
al final
no li queda
absolutament
ni una cadira
l'obra és de
Florian Seller
sí
és un tema dolorós
ja
aborda un tema
dolorós
com l'Alzheimer
o la demència
senil
i la
i la
la traducció
és del Joan Seyent
que el Joan Seyent
també fa molts anys
que el coneixo
que he treballat amb ell
i que és un home
realment fantàstic
aquesta obra
del pare
curiosament
l'estan fent
al Teatre Romea
ja ho he dit abans
doncs
aquesta obra
del pare
curiosament
la vam veure
ja fa
sí oi?
és com sona?
sí
potser tres
tres o quatre anys
al mateix teatre
interpretada
per l'Hector Alterio
d'acord?
no sé
farà
quatre anys
o sí
tampoc
no facis
masacals
però
i la veritat
és que
l'obra
que l'Hector Alterio
va presentar
aquí
no té
bueno
no té res a veure
tampoc seria
home no
perquè el guió és el mateix
suposo
sí
però
o sigui
l'Hector Alterio
era
era més feliç
el personatge
de l'Hector Alterio
era més feliç
que el personatge
que fa
el Josep Maria Pou
que potser és més dur
del pare
sí
és més dur
i és més
doncs a la vegada
deu ser més dramàtic
també
clar
perquè és un home fort
és un home
amb caràcter
amb caràcter
i molt tossut
i el veus
que va perdent
facultats
i això és molt dur
exacte
ja dic
tot el repartiment
està a la seva alçada
la Rosa Renó
en fa un paper
magnífic
que fa la filla
que és amorosa
que busca la manera
de compatibilitzar
la seva vida
amb l'enfermetat
del seu pare
també està la Victòria Pagès
també està la Victòria Pagès
per això dic
quin paper fa la Victòria?
és una dona
que surt
que fa
diferents papers
ah bueno
és una cuidadora
que ell
no vol cap cuidadora
la posa la filla
evidentment
perquè cuidi el seu pare
no?
sí
que això és normal
també avui dia
no?
hi ha moltes
moltes dones
inclús homes
que es dediquen
a cuidar
gent gran
a casa seva
després la escenografia
que ja he dit
que és un espai
buit
però que és magnífic
és el Paco Azorín
i parlant de l'escenografia
Maica
últimament
jo també he anat
a veure algunes obres
i em passa
que la escenografia
trobo que
ja no són coses
molt recarregades
sinó que cada cop
justament d'això
anava a dir-te
s'utilitzen més elements
significatius
sí
és a dir
una cadira
pot significar
una cadira
i
o sigui altres elements
no?
és com
sí
jo també crec
perquè
depèn de l'obra
no no no
depèn de l'obra
però
està claríssim
està claríssim
jo crec que és
perquè
entre d'altres coses
perquè són
molt més barats
i és molt més fàcil
moure's
si tens bolus
sí
perquè clar
si tu tens
una escenografia
d'una casa
amb un saló
amb una vitrina
amb un menjador
tal i qual
i amb parets
evidentment
no?
clar
i després
l'has de traslladar
per fer bolus
allò és supercomplicat
és una mica complicat
no?
clar
llavors jo crec
que aquests dos factors
primer
econòmic
i comodibilitat
i com
sí
molt més fàcil
de moure l'obra
diguem-ne
a veure
sí que hi ha obres
que per exemple
els grans musicals
o coses així
sí que veig
que tenen
bueno
l'escenografia
molt més completa
bueno
perquè hi ha més elements
no?
però també s'està veient
també s'està veient
que no
que cada vegada
hi ha
menys
més coses
per les escenografies
la veritat
bé
jo volia comentar
això
que
que la gent
s'animi a anar a veure
el pare
al teatre Romea
està
la Rosa Renom
que és la filla
la Victòria Pagès
que és la dona
l'enfermera
fa uns quants papers
està el Josep Julien
que em va fer molta il·lusió
de veure'l
perquè feia molt de temps
que no el veia
també fa un parell
de personatges
fa un home
fa l'infermer
està el Pep Pla
que també feia molt de temps
que no el veia
damunt d'un escenari
que fa el paper
d'en Pere
sí
i després
hi ha una noia
que no coneixia
que és la Mireia
i ja mola
vale
que fa la Laura
no cal dir
res més de l'obra
el tema
és superinteressant
sí
està molt ben interpretada
per tots
la escenografia
és molt senzilla
però molt adient
i la música
i la il·luminació
vale
cal dir-ho també
que sempre
la deixem una mica
una mica
però
la música
i la il·luminació
bueno
també jugant
exacte
que l'obra funcioni
jo crec que és una obra
rodona
molt bé
rodona totalment
aquí tinc els horaris
i està fins al
a veure exactament
fins al 26 de febrer
els
també
mira
també la fan els dimarts
també la fan els dimecres
a les 8 del vespre
el dissabte també
a les 8
el que passa que
els dissabtes
i els diumenges
a més a més
també fan funció
a dos quarts de sis de la tarda
una mica abans
o sigui
podeu anar tranquil·lament
sí
que pot ser
meravellós
i ja dic
no és una obra
per plorar
és dramàtica
però no
d'allò de clínex
jo ja saps
que tinc la llàgrima
molt fàcil
i en cap moment
vaig mirar
tot i que
em tocava molt
vaig sortir
amb el cor encogit
però
és tan bona
la interpretació
i ja dic
hi ha moments de tot
molt bona
el pare
al teatre Romea
i després
volia comentar
que l'altre dia
vaig anar també
a una presentació
ahir
ahir mateix
vaig anar a Dau al Sec
sí
que és un
és una sala
és una sala
un teatre
sí
sí
aquesta
podríem dir
mitjaneta
no
aquesta potser sí
és petita
no
sí
jo tindria
sí
jo crec que és petita
doncs això
vaig anar
ahir
a la roda de premsa
de presentació
d'una obra
que em va sorprendre
o sigui em va
bueno
em va picar
la curiositat
perquè
jo ja saps
que sempre dic
que soc una amant
de Chekhov
sí
d'Anton Chekhov
Chekhov
i Shakespeare
són els meus autors
preferits de teatre
d'acord
i resulta que
ahir presentàvem
Bye Bye
l'Hort dels Sigreders
d'acord
clar
l'Hort dels Sigreders
és una obra
meravellosa
meravellosa
d'Anton Chekhov
jo me l'he llegit
40 vegades
quan duen
un curset
d'interpretació
també poso
fragments
de l'Hort dels Sigreders
perquè la gent
que estigui
aprenent
a interpretar
doncs
tingui personatges
que realment
tenen vida
vida
vida pròpia
que és molt més fàcil
d'interpretar
que un personatge
que és una mica més
esbuixarrat
no?
diguem-ne
i
i la veritat
és que
la
la directora
de Deu al Sec
que és la Mercè Managuerra
que fa molts anys
que ens coneixem
que inclús
havíem treballat juntes
fa anys
i que porta
la sala
de Deu al Sec
va estar explicant
una cosa
que m'agradarà
anar a veure-ho
perquè va dir
que ella no havia tocat
ni una coma
del text
del text
de Chekhov
sí
però
que l'havia posat al dia
ah
va estar explicant
moltes coses
i com es pot posar al dia
una obra
sense tocar
ni una coma
per això
t'ho dic
ja saps que jo
les versions
que posen al dia
les obres clàssiques
no t'agraden
ja ho sabem
que les obres clàssiques
han de ser clàssiques
no?
sí
a veure
a vegades
vinc aquí
i dic
estava equivocada
m'ha agradat molt
avui per exemple
me n'aniré
al Teatre Nacional
a veure
Terra Baixa
que també vaig estar
bé
parlem d'això
de Deu al Sec
ja la podeu veure
perquè faran
des d'ahir
que va fer la roda de premsa
del dia 15
fins al 5 de març
podeu veure l'obra
aquesta setmana
són
l'estrena
és el dia 22
però aquesta setmana
fan
fan encara representacions
i si la gent
vol anar-hi
doncs pot anar-hi
a veure-la
no?
vale
el repartiment
són
tot gent jove
són gent que
en algun moment
ha treballat
en la Marce Managuerra
la Marce Managuerra
és professora
de l'Institut del Teatre
per això
ens coneixem
de fa molts anys
perquè va haver-hi
un moment
que vam coincidir
professora
i professora
o sigui
jo també
donava cursets
a l'Institut del Teatre
i ella era
professora
també d'interpretació
i llavors
un dels sis personatges
que són
imagina't
ha fet sis personatges
d'una obra
a l'ordre del Ciredez
que té
dotze
si no tretze
no sé
ara no sé
els ha reduït a la meitat
sí
i llavors
reduir costos
tu
no els poden pagar
tots els actors
doncs
també tens raó
també tens raó
perquè clar
pagar tots els sous
cada dia
home
no és el mateix
pagar dotze sous
vull dir
s'ha de tenir
una sala molt gran
i potser la sala
d'Oualsec
no és tan gran
com per pagar-los a tots
sí
la sala cada dia
escoltem
estic mirant
l'ubicació de la sala
i això queda bastant
està al carrer Salvà
sí sí
al Poblasec
al costat
del paral·lel
tu
bueno al costat
no
està gairebé
gairebé tocar
tocant el port
sí
enllà per
tocar a Montjuïc
sí sí
el carrer Salvà
és de baixada
però
la sala
la sala d'Oualsec
està pràcticament
tocant
a Montjuïc
és un carrer
que dona el paral·lel
com tu has dit
bé doncs
això
va estar explicant
que
el repartiment
que t'estava dient
són
dels sis
són quatre persones
que han treballat
amb ella
a l'institut
com a alumnes
per dir-ho
ja no són alumnes
ja han acabat
diguem-ne
però
ella els coneixia
de quan
estaven
a l'institut
i llavors
hi havia una
relació
diguem-ne
saps
i llavors
bueno
doncs
ha agafat
aquestes persones
i
jo
aniré un dia
d'aquests
i ja us explicaré
si m'ha agradat
aquesta versió
de Bye Bye
a l'Hort dels Ciderers
doncs
ja ens explicaràs
que no han tocat
ni una coma
però
però
la pola del dia
mai que si et sembla
deixem la secció
en aquest punt
i seguim parlant
de més cosetes
el proper dia
la propera setmana
volia comentar
que ara me'n vaig
al Teatre Nacional
a veure
a veure Terra Baixa
que també és una adaptació
de la Terra Baixa
de Guimerà
que a mi és una obra
que m'encanta
amb entusiasme
i que
l'he vist
moltíssimes vegades
me la sé gaire bé
de memòria
i a més a més
la millor versió
que vaig veure
i he vist moltes
va ser la que va dirigir
el Fabià Puigserver
amb el Lluís Omar
fent de Manalic
en aquesta ocasió
la Carme Portachelli
que me la vaig trobar
l'altre dia
al Teatre Romea
que havia anat
a veure el Pou
i em va dir
escolta maica
encara no has vingut
a veure Terra Baixa
doncs no
encara no he vingut
doncs espero ja
que ja fas tard
doncs aniré
però clar
el fet que Terra Baixa
estigui posada al dia
i a més a més
hi hagi dos personatges
nous
home
que són
una periodista
i un
un policia
un inspector
que d'alguna manera
estan mirant
el crim
que ha passat
a mi
no t'acaba de
bueno
et crea
massa l'atenció
però
caldrà veure-ho
sí
la setmana que ve
quan vingui
us diré
com ha semblat
aquest Terra Baixa
que la Porta Txell
li ha dirigit
i que està
al Teatre Nacional
molt bé
doncs me'n vaig ja
al teatre
vinga maica
ens acomiadem de tu
que tinguis bon cap de setmana
i ja ens expliques la setmana vinent
molt bé
gràcies
adeu
adeu
bona setmana
adeu
i seguim aquí
amb
vinga
que se'ns escapa
la rauxa
seguim aquí
amb un tema
de mica
que es diu
feels like fire
whisper at your name
i'm on fire
crawling on my skin
oh my god
underneath the sky
i feel cold
i'm wearing a thing
you've got to hold
love
feels like fire
every step
it takes me high
and yours been
what it's for
let the truth
feed us tomorrow
your love
feels like fire
your love
it feels like fire
feels like fire
your love
it feels like fire
and it while the stars
should fall
upon my skin
would it even
up at all
just let me in
and i don't care
if the world can see
from the desert
to the ocean
that all poured
down on me
shut me up
give me a light
feel as love
find your love
it feels like fire
find your love
shut me up
your love
feel as love
find your love
it feels like fire
feel as love
find your love
it feels like fire
i write love
i write love on the sand
someone might hear
if i whisper
air so dry in our lips
come in and
layers i hide between your shoulders
love
love
sounds like fire
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
He arribat a un viatge, he estat a la capital de Suècia, a Estocolm, i no sé si et sembla bé, doncs mira, us puc fer, us puc donar quatre explicacions de com han anat aquests quatre o cinc dies per a Estocolm.
I alguns plats típics d'allà.
Fins demà!
Totalment!
Per tant, doncs, sí que és veritat que quan anem de viatge ens podran tenir una tendència a anar a algun restaurant que coneguem més, no?
I aquest viatge, no?, i aquest lloc on està.
Està bé seguir les recomanacions que potser fan altres turistes o que deixen ressenyes a pàgines web, però un mateix investigar, no?, i també anar provant prou error, també és divertit.
Doncs mira, la veritat és que és un viatge concretament a Suècia i concretament a Estocolm, que és la capital, doncs que és molt recomanable per a tothom, inclús si aneu amb nens.
Sí.
Hi ha molts museus per veure, és molt xulo. L'únic que sí que és veritat, doncs, que en aquesta època fa força fred.
Clar.
Teníem una màxima de menys 1 i estàvem amb mínimes de menys 8 i menys 9.
Uh, quin fred!
Sí, sí.
Així que feia força fred.
Sí.
Però, bueno, però ens vam moure bàsicament per la ciutat, va ser una ciutat molt xula, ja hi havíem estat, i com a plats típics d'allà, bueno, sí que és veritat que, us he de comentar, que els orells també són una mica diferents d'aquí.
O sigui, allà la gent, doncs, comença a treballar més d'hora, i sí que els esmorzars, doncs, solen ser, és un àpat important per a ells, solen esmorzar amb un esmorzar més o menys abundant, d'acord, i amb...
A quina hora, més o menys, cap a les 7 del matí, o més...?
Sí, més o menys, ja s'hi posen a les 7 del matí, ja s'hi posen perquè a les 3 de la tarda ja pleguen, d'acord?
Clar, ostres...
Aleshores, sobre les 12, 12 i mitja acostumen a fer el dinar, i al voltant de les 6 de la tarda se sol fer el sopar, d'acord?
D'acord, bueno, un horari europeu.
Ah, exacte. I després, el tema dels plats, potser, a banda que tenen força peix, perquè no des de fer, doncs, un país que té força mar, etcètera,
per exemple, treballen diferents tipus de peixos, etcètera, però també tenen carn, i sobretot, de carn, destacar el plat més típic de Suècia, que són les mandonguilles.
No!
No sé per quin motiu, a totes les mandonguilles, però realment les trobes a tot arreu.
Sí? A tot arreu. Mandonguilles de què? De port, normalment?
Mandonguilles a tot arreu. A qualsevol museu, a qualsevol restaurant, sempre trobaràs aquell plat típic de mandonguilles.
D'acord, amb una salsa, que és una salsa més aviat, diguem-ne...
Espesa?
No, no, més aviat líquida, però sense masses verdures, ni massa res, simplement és una salseta, doncs, amb un brou de carn,
i amb una miqueta de crema de llet, i una mica líquida, doncs, perquè cobreixin les mandonguilles.
Sí que les mandonguilles es fan amb una barreja de carn, ou i llet, i es fregeixen amb mantega.
Són força meloses, la veritat, us haig de dir, perquè les hem trobat a diferents llocs i les hem trobat sempre molt bones.
I és molt típic, doncs, acompanyar-ho amb patata, ja sigui patata bullida, ja sigui puré de patata,
inclús també, doncs, tenen força fruits vermells, etcètera, d'acord?
Això és el més en més en més típic que pots trobar, sobretot a tot Suècia i sobretot a la capital de l'Espópol.
Perquè, Joan, la carn de les mandonguilles acostuma a ser de què? De porc? De vedella? De pollastre?
Sí, porta vedella i porta porc. Porta vedella i porc, bàsicament.
I després hi posa ou i llet, també, d'acord?
D'acord.
I, bé, altres, doncs, ja els dic el salmó, ja sigui salmó fumat o, per exemple, salmó, per exemple,
doncs, un tros de salmó que normalment fa amb el vapor, que també s'acompanya amb coombra, diguéssim, encurtit o marinat,
amb ol i vinagre i espècies, d'acord?
I poquet acusat, a més, així com a plats. Sí que hi ha alguns plats, potser, que són molt típics d'allà,
segons el que estic veient, però no els pots trobar a tot arreu. Però jo el que us he dit, ho pots trobar a tot arreu.
Sí que és veritat, doncs, per exemple, que a les 12 o 12 i mitja del migdia,
la gent se sol agafar algun tipus d'entrepà, alguna cosa així molt, molt ràpida i molt lleugera.
Sí.
Inclús hi ha patadetes, doncs, de salfitxos de Frankfurt i hi ha fan entrepans, doncs,
doncs, agafant, doncs, amb salmó i enciam, etcètera, no? Però se sol ser un menjar molt, molt, molt ràpid i...
El del matí, no? El de les 12 i mitja o així.
Sí, exacte, el del nostre dinar, diguem-ne.
I després sí que de postre potser el més, més, més típic d'allà és una pasteta que es diu canelbullar,
que és una pasteta sueca, que té forma com així, com si féssim una espiral i es fa amb canyella i ells ho mengen a totes hores.
Sí? Ostres!
Sí, menjar pel matí, per esmorzar, per acompanyar el cafè en qualsevol moment, vull dir, i em vas trobant, a totes les pastes de dia sempre n'hi ha.
Com un tradicional pa de pessic, potser.
Ah, exacte, és una pasteta així, en forma d'espiral, amb molta canyella i força bona, la veritat.
Nosaltres, per esmorzar, doncs el que no estàvem, doncs el menjàvem gairebé, doncs, cada dia, no?
També tenen diferents tipus de formatges i diferents tipus de pans, però bé, així a destacar, doncs, poca cosa més.
Perquè, Joan, plats de pasta, així com a primers plats, o potser tota la part de les verdures, amanides, això també ho potencien o no gaire?
Sí, també ho pots trobar, també ho pots trobar, el que passa que no és com tan típic, però també ho trobes, per exemple, a un museu on vam estar, per exemple, no?
Doncs doncs vam demanar el típic plat de amanides, però després tenies un bufet amb diferents tipus d'amanides on tu podies ficar-te l'acompanyament, la quantitat que volguessis d'aquestes amanides que hi havia, no?
Per tant, sí que és veritat que al final també et ve de gust trobar algun lloc on puguis menjar alguna cosa de verd, diguéssim.
Sí, clar, òbviament.
Perquè sí que és veritat que és molta patata i molta carn i al final sembla que et falti aquest plus de més verduretes o més verd i amanides, etcètera.
Llegums, arròs, això no gaire, tampoc?
No, ni llegum ni arròssos. La veritat és que això no massa. Sí que pots trobar, doncs, plats de pasta, perquè al final també, a veure, al final és una ciutat important, Estocolm,
i, per tant, pots trobar diferents tipus de restaurants, francesos, mexicans, espanyols, italians, etcètera.
Exacte, per tant, sí que pots anar a aquests restaurants quan en un moment de dir, bueno, tinc ganes de descansar a l'astronomia sueca i me'n vaig a un mexicà, no?
Sí.
A més, a més, pots trobar que aquests restaurants, doncs, inclús siguin un pèl més econòmics que altres, no?
D'acord.
Perquè ja us dic ara que, parlant del tema econòmic, és un país, Suècia, i el que és Estocolm, és car, val?
Hem de tenir en compte que, de seguida, una cerveseta et costarà 6, 7 euros.
Uf, caram, sí.
I, diguem-ne que la vida allà no és econòmica, però el nivell adquisitiu de la gent, doncs, també és un nivell adquisitiu alt, per tant, va una mica en concordança, no?
Però també et diré que, per exemple, doncs, hi ha moltes avantatges pels nens, que no paguen el transport públic, que entren als museus gratuïtament,
i després, doncs, com l'aigua de l'aixeta està boníssima...
Oh, mira!
Doncs, quan vas tant a dinar com a sopar, doncs, et posen aigua de l'aixeta i l'aigua, evidentment, no te la cobren,
i, per tant, doncs, arriba un moment que sí, que si et ve de gust prendre-te una cervesa o una copa de vi, doncs, t'ho prens,
però que, al final, doncs, si decideixes beure aigua, doncs, bueno, no serà un extra que hauràs de pagar
i, al final, tens la despesa amb el menjar i ja està, no?
També tenen costum, per exemple, de menjar pa acompanyant els àpats,
algun tipus de pa més integral o de cereals...
Exacte, tenen pans, tenen unes torraletes de pa que en fan diferents tipus de farines,
que són pansets, i després tenen molts pans integrals i, realment, amb el pa s'ho corren bastant,
o sigui, tenen coses molt interessants.
Sí que és veritat, doncs, que al final també passeixes una mica per la ciutat
i, sí, hi ha molts restaurants o hi ha moltes botigues,
però sempre tens aquest punt, aquesta sensació que et falten potser una mica més de supermercats
on poder anar a comprar, no?
No sé, com...
De vegades aquí, o sigui, comparant-ho, per exemple, en Barcelona,
sempre tens la sensació...
Sí?
Doncs que hi ha molt més supermercats on poder anar i poder comprar alguna cosa,
i ja sembla que falti una mica, va?
Ah, d'acord.
També és veritat que, per exemple, un contrast entre Barcelona i Estocolm,
per exemple, doncs que sí que és veritat que aquí a Barcelona
de seguida veus persones que estan més necessitades o que demanen diners pel carrer,
potser algú més sense sostre.
Per exemple, a Estocolm, doncs, no sé si per la política d'ajudes que té el govern o si és pel fred, etc.,
doncs, evidentment, no es veu tantes persones demanant o tan sense sostre o tantes persones necessitades, diguéssim,
com altres llocs com aquí a Barcelona, per exemple.
Ja, d'acord.
I, per tant, això, home, doncs, per una banda també ho trobo bé en el sentit, doncs, que si hi ha ajudes del govern per ajudar amb aquestes persones,
doncs, superbé, no?
D'aquestes, s'hauria d'aplicar a tots els països, a totes les ciutats i a tot arreu, no?
Joan, ens deies que l'apat que fan al migdia, a més, cap aviat a les 12 i mitja o així, és un apat més aviat lleuger,
llavors, l'apat fort, el que fan és més per la tarda, el de les 6 o més el del matí matí?
Sí, una miqueta més el de les 6, o sigui, és una miqueta més abundant i sí que hem de visitar que si anem a algun restaurant típic del país,
doncs, potser, podràs sopar fins a les 8 o les 9 màxim.
Ja.
I si vas a un restaurant més europeu, o és igual, o asiàtic, normalment s'allarguen una mica més i pots anar a sopar una miqueta més tard,
més adaptats a l'horari europeu.
Però, si és veritat, doncs, que tothom comença molt aviat i, per tant, la vida va com dues hores avançades a nosaltres.
També fa fosc més d'hora, també fa més fred que aquí, per tant, sí que ve de gust, que al final arriba un moment que sí que ve de gust,
doncs, que a les 7 de la tarda ja et ve de gust quedar-te a casa i anar a dormir, no?
I potser aquí, a les 7 de la tarda, encara estàs pensant a veure on aniràs i que ja soparàs a les 9, ja soparàs a les 9 i mitja, no?
Sí.
Tot va una mica diferent.
Però, bueno, sí, l'àpat, diguéssim, una miqueta més gros ja és cap a les 6-7 de la tarda i em donem en compte que van a dormir aviat perquè també es llevan aviat, no?
O sigui, la vida ja és una mica...
Bé, bueno, si anem com a turistes, evidentment, ens acabem adaptant a aquest ritme horari,
però al final també pots fer una mica la teva, eh?
I allò que em pots menjar a les 8 o a les 9, etcètera, no?
Clar.
De fet, vam anar a un restaurant molt antic.
Sí.
Bé, en principi és, segons el que diuen, és del 1600 i alguna cosa.
Home, antiquíssim.
Però que passa que, bueno, ha anat canviant de nom i d'ubicació, eh?
I de propietari segur.
I de propietaris també, evidentment, però que segueixen, diguéssim, aquesta tradició, eh?
O sigui, inclús, o sigui, van recuperar fa 30 o 40 anys, van recuperar el nom inicial que tenia el restaurant, etcètera, no?
I, bueno, és un restaurant referent per anar-hi a menjar, perquè la decoració i tot sempre han intentat, doncs,
mantenir la decoració més inicial o més antigua de la vida, els plats més...
I és curiós perquè, llegint una miqueta sobre aquest restaurant, doncs, sí que és veritat, doncs, que era un lloc on, inicialment,
quan van començar, doncs, tots els comercials que anaven a la ciutat a vendre els seus productes, etcètera,
abans de marxar de la ciutat feien parada en aquest restaurant, parada i fonda, diguem-ne,
per menjar bé, per menjar bé de preu i per seguir el seu recorregut, no?
Ara les coses també, doncs, han canviat i és una mica diferent,
però sí que mantenen una mica l'essència d'aquell menjar abundant,
que no sigui massa car, plats típics del país, etcètera, no?
Clar, molt bé. Doncs, Joan, me n'alegro que fos un viatge aprofitós el d'Estocolm i que anés tot bé
i que poguéssiu provar també les coses típiques d'allà, de la ciutat.
Molt bé, doncs, vinga, moltes gràcies.
Ens tornem a trucar d'aquí uns dies, la setmana vinent.
Perfecte, doncs, vinga, una abraçada.
Adéu, Joan, bona tarda.
Adéu, adéu.
Adéu.
Va, i ara deixem aquest tema que es diu Cuento conmigo, de Sofía Ellar.
És el seu últim single i és d'aquest any, del 2023.
La cansa es diu Cuento conmigo i l'àlbum també es diu igual, eh? Cuento conmigo.
No, te quiero ver llorar, nunca, jamás, y gritando a Peter Farina.
No, te quiero ver llorar, nunca, jamás, sin decirme la verdad.
Yo, que en un mundo incierto tiro y acierto, voy caminando concierto a concierto, llego a mi casa, a un libro abierto, página en blanco que lleno de un cuento.
Y cuento contigo, sabes que soy mi peor enemigo, nunca te asustaron todos los fantasmas que vienen conmigo.
Y cuento contigo, tú cuentas conmigo, yo cuento conmigo.
Y cómo me vas a entender, si ni siquiera yo a veces me entiendo.
Y cómo te voy a querer, si ni siquiera yo me estoy queriendo.
No, te quiero ver llorar, nunca, jamás, imitando a Peter Pan.
Y no, te quiero ver llorar, nunca, jamás, sin decirme la verdad.
Y no, te quiero ver llorar, nunca, jamás, imitando a Peter Pan.
Y no, te quiero ver llorar, nunca, jamás, sin decirme la verdad.
¡Suscríbete al canal!
¡Suscríbete al canal!
Bona tarda, us informa Kilian Sebrià.
El govern retreu a la judicatura espanyola
que actui per venjança després d'haver-se sabut
la petició de la Fiscalia per a Jové i Salvador.
El president de la Generalitat, Pere Aragonès,
lamenta que els jutges espanyols
no vagin al ritme de l'evolució democràtica i social
que viu el país.
Per ell, el referèndum del 2017
no es pot considerar delicte sota cap concepte.
Però des del govern espanyol, el ministre Félix Bolaños
sí que ho veu com un delicte que continua sent odiu
després de la reforma del Codi Penal.
Posicionaments contraris, com notem, que ara sentirem.
Que el referèndum de l'1 d'octubre no va ser un delicte,
que votar mai pot ser un delicte
i que seguirem d'en peus davant tota la voluntat repressiva
d'un estat que considera que la democràcia és delicte.
Que los hechos que ocurrieron en 2017 en Cataluña
eran delito en 2017 y siguen siendo delito en 2023.
Quizá la pregunta hoy sería para los que dijeron
que con la reforma del Código Penal
se despenalizaban estos hechos.
Esquerra Republicana parla de dia de ràbia i indignació
i considera que les peticions contra els seus càrrecs
són una aberració política i jurídica, un cop d'estat.
Segons la portaveu del partit, Marta Vilalta,
ja s'esperaven que la justícia espanyola retorcés
la reforma del Codi Penal que van pactar amb el PSOE.
I reclama, com també ho fa de fet
el secretari general de Junts per Catalunya, Jordi Turull,
que l'independentisme faci pinya
per donar resposta a l'estat.
La Comissió Europea ha donat el vistiplau
perquè Espanya rebi els 6.000 milions d'euros
del tercer tram dels fons europeus del pla de recuperació.
Brussel·les considera que el govern espanyol
ha complert totes les condicions sobre reformes i inversions
de l'any passat, inclosa la implementació
del sistema d'auditoria i control dels fons de recuperació.
La ministra d'Economia, Nadia Calviño,
ha celebrat la decisió de Brussel·les.
Espanya és el primer estat de la Unió Europea
que rebrà aquest tercer pagament.
18 persones han aparegut mortes
dins d'un camió abandonat la nit passada
a uns 20 quilòmetres de la capital de Bulgària,
país que últimament rep una afluència
de migrants clandestins sense precedents.
Segons les primeres informacions,
el vehicle transportava il·legalment
una quarantena de persones amagades
en un compartiment fals situat sota una càrrega de fusta.
Els supervivents, que n'hi ha hagut algun,
han explicat que els seus companys van morir per asfíxia
i que els traficants, en adonar-se'n,
van abandonar el vehicle i van fugir.
El govern anunció un paquet de mesures
per reduir els danys ocasionats pels conills
als conreus de la plana de Lleida.
Es volen eliminar prop de 300.000 animals en un any,
un 34% més que ara.
Lleida, Roger Segura.
Bona tarda.
Acció Climàtica preveu declarar l'emergència cinegètica
en 74 vedats de casa Lleida Tants
amb l'objectiu de reduir-hi la densitat de conills.
Si l'objectiu no s'assoleix,
el govern hi podrà intervenir d'ofici,
com explica la directora general Anna Sanitges.
Hi ha zones que ens trobem
amb més de 180 conills per quilòmetre quadrat
i l'objectiu és arribar a 50 conills per quilòmetre quadrat,
sobretot amb l'objectiu d'aquesta reducció de danys.
També es provarà un sistema innovador de xarxes de captura.
Mentrestant, aquesta tarda,
els pagesos han fet una marxa lenta
amb 400 tractors entre Mollerussa i les bosses blanques
per exigir solucions efectives.
Roger Segura, Catalunya Ràdio Lleida.
Figueres traslladarà l'estació de tren
del centre de la ciutat als afores.
Així farà aquest pas,
que comportarà també treure els passos
a nivell del nucli urbà.
Girona, Roger Santaló.
Bona tarda.
Per anul·lar les vies que passen per Figueres,
es preveu fer una volta ferroviària
de 14 quilòmetres,
segons el secretari general d'Infraestructures, Xavier Flores.
S'hauria de construir l'estació
i s'hauria de fer aquest traçat nord
que sí que no hi ha res fet
i que arribava a buscar de nou la línia de Port Bou.
El Ministeri de Transports també ha anunciat
el desoblament del cinturó de ronda
de la Nacional 2 a Figueres.
Roger Santaló, Catalunya Ràdio Girona.
Trànsit en evolució, Sàlia Quintana.
Bé, doncs, aquesta hora destaquem la C-16
amb cua compacta de les fonts a Terrassa.
Aquí hi ha unes obres
i ve 12 quilòmetres més endavant
de Cal Rosal a Cercs, ben aturats,
direcció cap a Bagà.
Es mantenen les buses de retenció
al de curs d'uns 8 quilòmetres
a la 2 de Pallajà, Castellbisbal,
Santí Lleida,
perquè han retirat els vehicles accidentats.
La P-7 ben aturada,
de Martorell fins a Brera,
cap a l'enllaç amb la 2.
De la Pota Suta al Prat
fins a la C-32 Sant Boi,
Santí Castelldefels,
cua compacta per una topada
i efecte de Viladecans a Sant Boi
sentit cap a Barcelona.
C-25 és transversal
a Turets de Sant Fritós de Bages
sentit Manresa per un accident
i cua del tot compacta
de la C-32 al Prat
a la B-22 Viladecans
cap al pàrquing de l'aeroport.
A més a més,
a la Rondes a Barcelona,
trams llars,
direcció cap a la Trinitat
per cengles accidents.
Cèlia Quintana,
Catalunya Ràdio Equipiari.
Esports, Sergi Andreu.
El Gironobre aquesta nit
la 22ena jornada
de Lliga Primera Divisió.
El partit és a les 9,
el rep l'Almeria,
a Montilivi.
Transmissió a partir
de 3 quarts de 9
al Totgira de Catalunya Ràdio.
D'aquí a mitja hora
es comencen a disputar
els últims partits
dels quarts de final
de la Copa del Rei de Bàsquet
que es juga a Badalona.
El Juventut jugarà
contra el Bascònia
a dos quarts de 10
i ara a dos quarts de 7
Tenerife Gran Canària.
A Terrassa es juga
a la Copa Femenina
de Waterpolo.
L'està seguint des d'allà
el Xavi Silvestre.
Bona tarda, Xavi.
Bona tarda, Sergi.
Ara mateix passen un minut
des de començat
el tercer quart
en joc el partit
entre el Sant Andreu
i el Mataró.
Ara mateix acaba de marcar
el cinquè gol
el Sant Andreu
i s'apropa al Mataró
que dominava.
en aquesta primera part
en el primer i segon quart
però no és així
ara mateix.
Com deia,
ara mateix
de moment
s'imposa
el Mataró
5-6
a la piscina
del Terrassa.
Xavi Silvestre
Catalunya Ràdio
Terrassa.
Fins aquí
les notícies.
tot seguit
les notícies
de Sant Just.
Bona tarda,
us informa Lua López Rivas.
Demà
arriba la festa
de carnestoltes
a Sant Just
d'Esvern.
Per primera vegada
es fa una prova
pilot
amb una celebració
al Parc Maragall
dividida en dues franges horàries
segons les edats
de les persones
participants.
al matí
a partir de les 11
se celebrarà
el concurs
de disfresses
de les comparses
escolars
i de la categoria
individual infantil.
Al llarg del matí
es comptarà
amb l'actuació
del grup musical
Els Arreplegats,
es convidarà
a Xocolat
a totes les persones
assistents
i per últim
es farà
l'entrega
de premis
corresponent.
El Parc Maragall
tornarà a ser
escenari
de disfresses
i rauxa
a la tarda
a partir
de dos quarts
de set
quan es disposarà
de l'animació
del grup
Calet Versions.
Allà es durà a terme
el concurs
de disfresses
d'adults
s'escoltarà
el pregó
del rei
Carnestotas
i a dos quarts
de nou
del vespre
començarà
la rua
de Carnaval
que travessarà
els carrers
del municipi
fins a arribar
a l'esplanada
del Casal
de Joves
amb música
del DJ
Florent
i Botí
Ferrada Popular.
Serà també
el moment
de l'entrega
de premis.
En acabar
hi haurà
festa
al Casal
de Joves
fins a les 4
de la matinada.
Continua obert
el termini
per presentar
obres
a la 35a edició
del concurs
de prosa
i poesia
en català
de Sant Just
d'Esvern.
L'objectiu
del certamen
és promoure
l'ús
del català
escrit
en infants
joves
i adults.
Donar suport
a tothom
qui volia
exposar
els seus pensaments
de forma creativa
i que no sigui
professional
de les lletres.
I per últim
fomentar
la participació
de persones
amb capacitats
diferents.
Hem tingut avui
a la Marta Mossac
els micròfons
de ràdio
d'Esvern
que ens ha donat
més dades
sobre com
està evolucionant
la participació
al concurs.
La participació
en el certamen
és oberta
a tothom
separada
com cada any
en 4 categories.
Nois i noies
de 9 a 11 anys
joves de 12 a 14 anys
i de 15 a 17
i persones adultes
de 18 anys
en endavant.
S'estableixen
dins de cada categoria
dues modalitats
de participació
prosa
amb una narració
única
d'un màxim
de 3 pàgines
o poesia
un poema
una petita col·lecció
de poemes
d'un màxim
de dos fulls.
Per presentar l'obra
heu d'entrar
al lloc web
del cpnl.cat
i emplenar
el formulari.
Mossac
ha remarcat
que les obres
s'enviïn
en Word
ja que és el millor format
pels procediments
que duen a terme
des de l'organització.
El termini
pel lliurament d'obres
finalitzarà
el divendres 24 de març.
Ja podeu trobar
el llibre
Dibuixant Sant Just
de la il·lustradora
Sant Justenca
Xita Camps
a les llibreries.
El llibre convida
a través de les il·lustracions
de la Xita Camps
una de les impulsores
de l'Urban Sketcher
de Catalunya
a recórrer
i visitar
el paisatge urbà
de Sant Just
i la seva història.
Ho fa acompanyada
dels textos
de la també veïna
Sant Justenca
Palmira a Badell.
Cada dibuix
mostra la quotidianitat
i el dia a dia
dels Sant Justencs
i Sant Justenca
generant somriures
i despenent proximitat.
i familiaritat.
Les pàgines
viatgen per llocs
emblemàtics del municipi
com el Parador,
Can Cardona,
l'Ajuntament
o Can Ginestar.
També es poden veure
petites escenes
que tenen llocs
d'equipament del municipi
com pot ser
Ràdio d'Esvern
o la Biblioteca
i esdeveniments estrella
com la cursa
dels cars de coixinets
o la Festa Major.
La presentació
de Dibuixant Sant Just
tindrà lloc
el dimecres 29 de març
a un lloc
per determinar
del municipi.
I això és tot.
tornem amb més informació
i tota l'actualitat
Sant Justenca
als Sant Just Notícies
de les 7 del vespre.
Fins ara mateix.
Escoltes la Rambla?
La vida s'enjustenca
a través de les zones.
No podem viure
sense bateria.
Sense cobertura.
Sense carregador.
No podem viure
sense línia.
Sense funda.
Sense connexió.
Sense memòria.
No podem viure
sense mòbil.
però al cotxe
podem morir
per culpa seva.
Quan condueixis
aparca el mòbil.
Generalitat de Catalunya.
7 milions i mig
de futurs.
Smooth jazz.
De dilluns a divendres
de 4 a 5 de la tarda
relaxa't
amb estils
com el chill out,
l'smooth jazz,
el funk,
el sol
o la música electrònica
més suau.
Smooth jazz.
100% música relaxant.
Cada dia
de dilluns a divendres
i de 4 a 5 de la tarda.
Smooth jazz club.
T'hi esperem.
I comencem
aquesta segona hora
de la Rambla
al magàssin de tardes
de ràdio d'Esvern.
Escolten
l'últim tema
de la Miley Cyrus,
aquest Flowers.
We were right
till we weren't
Built a home
and watched it burn
I didn't want to leave you
I didn't want to lie
Started to cry
But then remembered I
I can buy myself flowers
Write my name in the sand
Talk to myself for hours
Say things you don't understand
I can take myself dancing
And I can hold my hand
Yeah, I can love me better
Than you can
Can love me better
I can love me better, baby
Can love me better
I can love me better, baby
Paint my nails
Cherry red
Maps and roses
That you left
No remorse
No regret
I forgive every word
You say
Ooh, I didn't want to leave you
Babe, I didn't want to fight
Started to cry
But then remembered I
I can buy myself flowers
Write my name in the sand
Write my name in the sand
Talk to myself for hours
Yeah, I'll say things you don't understand
I can take myself dancing
Yeah, yeah
I can hold my hand
Yeah, I can love me better
Than you can
I can love you better
I can love me better
Baby
You can love me better
I can love you better
Baby
I can love me better
I can love me better
Baby
You can love me better
I
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Comencem parlant pel que tenim més apropet, i és la festa, els estic obrint els micros, és la festa de Carnestoltes.
Què tal? Bona tarda!
Bona tarda, Núria!
Bona tarda!
Esteu preparats, preparades per la festassa que hi haurà?
Sí, sí, estem a tope.
Impacients, perquè jo no.
Impacients estem.
Sí, bueno, aquí a Sant Just, aquest any hi ha novetat, Joan Esmarats acaba de fer presència.
Molt bona tarda, amics i amigues oients.
Bona tarda.
Disculpeu, disculpeu, perquè a partir d'ara s'ha de passar llista.
És a dir, és a dir, almenys els contartulis titulars, amigues oients, si fallen...
Amigues, cuida't-ho, amigues i amics, que si no ets serà de sexista.
Amigues i amics, és veritat, amigues i amics, i ello, i ello també, o lo, o lo, o it, que diríem, no?
S'ha de dir per què es falla.
S'ha d'explicar.
Assumptes personals?
Home, assumptes personals és una categoria que ho engloba tot.
No, no, pot ser assumptes laborals.
Joan, assumptes propis que es diu.
Eh?
Exacte.
Com es nota que a l'Ajuntament hi ha molts que fan assumptes propis, eh?
I avui ha Lluc, avui ha Lluc, el nostre amic Lluc...
Assumptes personals.
Que no ho farem, no ho farem, espòiler, perquè voldrem que ell ens ho expliqui.
De setmana que ve, no?
De viva veu, en persona, in person, avui per primera vegada, i, degut a la pressió mediàtica
que ha patit els últims 15 dies, farà una cosa per primera vegada.
Jo l'he vist fa dues hores, estava molt nerviós, no es pot dir?
Ell ho explicarà.
Ell ho explicarà, però esteu atents a les amigues oients.
Un espòiler, Joan?
No, no, no, no vull fer espòiler, no vull fer espòiler, però estava molt nerviós,
i els culpables són molta gent, jo no, però molta gent d'aquesta tertúria.
Que l'heu conduït, l'heu abocat al precipici i tindrà problemes.
L'hem condicionat.
Tindrà problemes, sí, sí, tindrà problemes greus.
A veure, enfocarem-ho.
Ell, després d'aquest moment, després d'aquest moment, va sortir al carrer i, rodejat del seu cercle íntim,
es va deixar aconsellar.
No patiu.
I finalment, finalment, el cercle íntim, que jo he parlat amb algun d'ells, li van recomanar que no,
però al final ha sigut que sí.
Ja t'ho explicarà, Joan.
Uients, un incís.
Posa música de suspense.
Tranquils, no precipici res, no precipici res.
Sí, sí, no posa musiqueta, home.
De suspens, a veure.
Només tens la xequina i els saltpiques.
Estàvem parlant de Carnestoltes, i aquí, a la taula, avui, divendres, dia 17 de gener,
tenim el rei Carnestoltes.
Super, el rei Carnestoltes.
Tenim el rei Carnestoltes.
Qui és, qui és?
Ah, no ho sé.
Suspens?
Jo no ho sé.
Jo faig un espòiler.
Què voleu que fem?
Què voleu que fem un cajut per veure qui és el rei Carnestoltes?
Amigues i amics oients, us puc dir que m'hi posar vermell i tot.
Ja que parlem de Carnestoltes...
Reio-reina, rei-reina, no siguem sexistes, que parlarem...
Reio-reina, però en Carnestoltes, en Carnestoltes, o na Carnestoltes.
No tenim aquí.
O no Carnestoltes.
O no Carnestoltes.
No tenim aquí.
Joan, m'estan dient per aquí que seràs el futur...
Demà faràs de rei Carnestoltes?
Aquí a la taula.
No, sí, és un fake, això, avui.
És un fake news.
Claríssimament, claríssimament.
Joan?
Home, Sant Jus necessita Carnestoltes.
Jo demà estaré al Pirineu, príssimament.
Però sí que és veritat que el rei Carnestoltes serà superior, serà impressionant, serà brutal.
Una persona que coneix tots els intríngulis de l'espectacle que farà del riu.
Ha afluixat una mica.
Aviam, com veieu això de repartir el dematí fer nanos i la tarda?
Molt bé, molt bé.
No, per nosaltres, tu sí, que només vas un clar.
Al matí faran les compars de les escoles, no?
Sí.
I a la tarda faran les rues corresponents.
Com ho veieu, això?
Molt bé, jo ho veig molt bé.
És una mica prova pilot, no, Núria?
És una prova pilot, sí, caldrà veure-ho.
Sí que és veritat que abans, quan es feia tot junt, o sigui, hi havia famílies que
deien que els nens acabaven més cansats per la tarda i això.
Els nens cansats.
El problema és que després hi haurà molts...
Bé, el problema.
No sé.
O el fet és que després hi haurà gent que repetirà...
Cristina, pren la paraula que sabem que a tu t'agrada molt el Carnestoltes.
I serà present, i serà present.
Seré present també, òbviament.
Però a mi el que m'agrada és que aquest any la rua no fa allò que va a la Taneu i
després torna a la plaça Maragall.
Anem directament a la festa del Casal de Junts.
Ho vaig a dir.
Tenim aquí a la taula, a la meva dreta, l'espíker de Carnestoltes.
Un de les espíkers.
I a la meva esquerra, el hola reina Carnestoltes.
Ho dic i, senyors, ho anuncio feien.
Sí, sí, és així, és així.
Al final m'has descobert.
És una primícia a la Rambla, i jo, molt de gust, em van convocar fa escasament 10 minuts.
Això no és veritat.
No és veritat, però sí que vull posar en valor, perquè jo al final vull dir...
Bé, tinc una petita acompanyació, però sí que és veritat que les espíkers, a part d'espíkers,
estan picant pedra, treballant amb el vestuari...
No t'han coaccionat, no, Joan?
No t'han coaccionat, no?
Vaig fer un càsting.
Vas fer un càsting per fer de Carnestoltes?
Vaig arressar, vaig arressar.
Jo no sé què passa amb la gent d'aquest poble.
Sisplau, feu càstings tots plegats.
I què havies de fer?
En què consistia?
El pallasso, el pallasso.
Bàsicament el pallasso.
I per això et van fer...
Però si això ja no cal.
És que ja no li cal.
El podíem haver per això.
Tenim dos puntals de la festa de Carnestoltes aquí, a la Rambla.
Aviam Vera, aviam Vera.
Que fort, eh?
Jo vaig a dir una cosa.
Jo diré que estaré al teatre.
Sí, sí, és veritat.
Tenies entrada, és veritat.
Com pots estar al teatre?
Perquè fa temps, Adrià.
No, no, però és que el cap de setmana de Carnestoltes para tot.
Si va començar el dijous gras, que tots vam menjar, suposo que tots vam menjar truita de patates i botifarra d'ou.
Quan ho agafes no hi ha caos.
Els teatres han de tancar, han de tancar.
Paren les lligues, paren les lligues de futbol, d'okey, el futbol femení, para tot.
I la Núria s'ha amb el teatre.
I la Núria s'ha amb el teatre.
Bueno.
No hi caos.
No hi caos.
No hi caos.
Clar, ella ho va treure.
No és culpa teva, no és culpa teva, és culpa de les companyies.
S'ha de suspendre tot.
I ens hem de volcar amb aquesta festa pagana, que és una festa on tothom treu el millor de si mateix, la seva diversió.
Exacte, és així.
Vau menjar botifarra d'ou, ahir?
Jo sí.
Sí?
Jo sí.
A mi m'agrada la botifarra d'ou.
A mi m'agrada molt la botifarra d'ou.
A mi també m'agrada molt.
Jo me la compro cada any una miqueta i per faran ja botifarra d'ou.
Ah, mira, molt bé.
Sóc de tradicions.
De fet, jo també, i a més penso...
Doncs parlant de carnestoltes, m'he trobat, he parlat amb molts pares, i estan molt entusiasmats,
molt entusiasmats amb que el demà al matí cada escola farà el seu tema i podran exposar el seu objectiu.
I estan molt contents, eh, d'això.
I depenent que a la tarda volen participar també, però ja no amb aquella pressió.
Home, és que recordem que el carnestol des de l'any passat crec que encara no va ser totalment, totalment, totalment normal.
Exacte.
Normal, entenem, sense Covid.
Sense Covid.
Estava amb la Rosa i jo de Rines.
I estan molt, molt...
I aquesta tarda, a totes les escoles de Sant Jus, estan assajant tot amb el tema seu.
Oh, que macos, que macos.
Una porteria a l'escola Montserrat, ben dintre que jugar amb unes balles de la brigada.
Però Joan, et contradius, et contradius, dius que hem de parar-ho tot, hem de parar el futbol, els teatres, els cinemes...
Menys mal que estàs al temps.
S'ha de parar tot.
I dius ara que ahir no vas poder placar el gol a la porteria tema.
Ostres, Joan, no.
Espera un moment que et voto.
No ho sé, Joan.
O blag o negre.
Sí, sí, sí.
És CC, això.
És motiu de CC.
Semblava que sí.
Un fei.
Bueno, doncs això, això que dèiem.
Estan entusiasmadíssims els pares.
I, i la noia ens ho pot confirmar, hi ha un rècord de participació, em sembla, eh?
Sí.
En les escoles.
Em sembla que més de 400 persones...
El que sí que és veritat, que en canvi, a títol individual, la canalla no s'apunta.
Està molt pobra.
Per què això?
Sí, sí, sí.
Escolta, els pares que animin els fills, perquè hi ha molts nanos,
que tenen dos carnavalesques artístiques...
Clar, però aquests ja van amb les escoles.
Ja aprofiten.
Però es poden apuntar durant tot el dia, encara.
No, es poden apuntar fins demà a dos quarts de dos.
Sí, sí.
Però sí que és cert, amb tanta participació, perquè la noia ho deia,
és el primer any després del tema Covid,
que realment està tot obert i la gent té ganes de celebrar-ho, no?
Sí, sí.
Sí, sí, recordem que el del 2020 encara va ser normal,
perquè, clar, va ser el febrer...
Encara no estàvem a punt de...
Allò.
Tu, va ser de reina tu.
Sí, aquell any, sí, aquell any.
Va ser de reina.
El febrer del 2020 va ser allò un...
Clar, clar, encara no estàvem ni confinats.
Una hauja.
Era hauja, però clar, a partir de llavors...
El del 2021 va ser...
No es va fer?
Crec que no se'n va fer.
No es va fer?
I el 22 va ser descafeïnat.
Va ser l'any passat.
La reina...
Perdona.
Ai, perdona.
Sortíem del brot del Nadal, encara estàvem mig-mig,
la gent estava una mica...
Sí, una mica allò...
Amb Covid, però aquest any...
A tope.
Aquest any a tope, un altre cop reprenem.
Fantàstic.
Doncs va, ho viurem.
Ho viurem.
Ho viurem.
Ho viurem, ho viurem.
Però recordeu...
Un aplaudiment i tanquem el tema.
No, no, no, no, no, no, no el tanquem.
Ah, no, vols encar, Joan?
M'acago un troncador.
A veure, què vols?
Donar-li voltes al tema de la carnassolta.
No, m'he recordat, recordat...
Que hi ha ben punts de la tafúria.
La setmana, la setmana...
No es tanca el dissabte, eh?
El dissabte es fa perquè, lògicament,
al cap de setmana és quan la gent té més predisposició
a poder participar en festes,
però el carnaval autèntic és el dimarts.
Quin dimarts?
Els d'anar Sitges, no?
Correcte.
Ah, Sitges.
Els pobles realment...
Si calalien de veritat.
Sitges, Vilanova, Quirineus...
Perdona, els pobles que tenen identitat pròpia.
No, tota la part del Parès, per què?
L'alien el dimarts,
perquè el dimarts ja és el despiporre, ja.
Ja, ja, ja.
Perquè el dimecres s'enterra la sardina.
Segur de Cavafell, Covelles,
tota aquesta zona celebra molt, eh?
S'enterra la sardina i comença la vella cuaresma.
Sí, senyor.
El dimecres és dimecres de cendra.
Ah, exacte.
Clar.
S'enterra la sardina.
Ara quadra tot,
és que si no ho tenim en ment...
Ara això de la sardina...
S'enterra la sardina,
és dimecres de cendra per...
Polèmic, això, no?
Nosaltres ho fèiem,
però això és pagar,
no sé què,
era una mica polèmic,
això de la sardina, no?
Sí.
La festa del Carnaval,
de fet,
en temps del dictador,
no se se la agrada.
Jo recordo que...
Però escolteu-me una cosa,
això del Carnaval tapa un altre esdemaniment crucial a Sant Jús.
Us agrada el billar?
Ah, és veritat,
el campionàstic,
com ho digues,
és veritat, Núria.
És que no es pot fer tot, eh?
No es pot fer tot.
El campionat de billar,
el primer campionat de billar.
El primer campionat de billar.
Molt bé, molt bé,
Un moment, un moment,
vull recalcar una cosa.
Molt malament, molt malament.
Ho promocionen com a campionat obert,
però després llegint les bases
resulta que has de ser soci de l'Ateneu
i has de ser soci de no sé què més.
Perdona,
jo per entrar a l'Ateneu
obligaria a tothom,
a tothom,
a ser soci de l'Ateneu.
Vinga, una cosa.
Qualsevol persona
que sigui de qualsevol entitat,
perquè al final ser soci de l'Ateneu,
clar, és que
si no s'expliquen les coses,
quant costa ser soci de l'Ateneu?
13 euros.
13 euros, no?
Algo així a l'any?
Almenys.
Com que l'any?
Com que l'any, Joan?
150 euros l'any.
Què dius?
No, home, no,
no val això.
70 euros com a molt l'any.
Aquí, si estigués el Lluc,
no podria resoldre.
No, no, ja us ho resol,
jo és igual,
deixeu-ho córrer.
Són 70 euros l'any
i si tu portes a un soci,
aquest soci només paga
16 euros l'any.
Sempre.
El primer any.
Entre els altres socis mantingui.
Oh.
Escolta'm,
això està...
Això és preu de ganga, eh?
Això que és...
Aviam Vera.
Bueno, potser només és el primer.
Aviam Vera.
No, que sí que és veritat que és.
No, no, però sí que és veritat, eh?
És una quota assequible a molta gent.
70 euros són que jo crec que hauríem de...
Els que fumem és un cartró.
I més, hauríem de...
Els que fumem és un cartró.
Sí, que sí, que és una aportació molt, molt, molt...
I el que participa de seccions està...
Lògicament també paguen cada secció,
la seva part de subministre, etcètera, etcètera,
però, hòstia, què li costa pagar
a cada membre de la secció?
Corre, Pont de Flors, Orfeó,
Villar-se, secció, CEAS, etcètera, etcètera,
70 euros l'any.
Sí, sí, no, no, és una xifra...
És simbòlic, penso jo.
...que es pot assumir molt bé.
Vull dir, hi ha gent que no podrà, doncs...
Per desgràcia, encara que...
No sé quants o sis hi ha a l'Atena,
no sé que són al voltant de 500,
tot i així seguiria sent una xifra simbòlica
pel pressupost de manteniment de l'edifici.
I pels habitants que som aquí a Sant Jurs,
que ja estem passant els 20.000.
El Villar el que passa és que és una secció
que queda com amagada,
que no es veu com amagada.
Com amagada.
I llavors, clar, no...
Però està allà, a Villar és el pal de Pallada,
la teneu que sempre, de tota la vida.
Però que queda amagada,
que no és com l'escola de música
que veus allà els alumnes...
Que allà va molt tapat, molt encartat.
No, ha quedat pot ser desdibuixada
en els darrers anys,
però jo me'n recordo,
ho fa...
Bueno, quan jo era jove,
que allà, o sigui,
les trobades eren el divendres a la nit,
tots els joves de 18 anys
anàvem a jugar a Villar.
Sí, sí, sí.
Ah, sí?
Perquè hi havia on està el restaurant...
És que era el 79 o així.
A la sala on te dona el carrer a Taneu,
allà estava el club
que hi havia dues taules de Villar
i al bar hi havia una pel públic.
Ah, bar.
I anàvem a jugar,
els joves anàvem a jugar,
apagàvem el que tocava
i fèiem a la partida.
I les taules estaven,
que es veien des del carrer...
I apagaves el cendrer a la punta.
A la punta.
I fumaves a dins,
abans de...
Correcte, correcte.
Home, ara s'estan plantejant
inclús d'obrir algun curset...
És que jo crec que aniria per aquí,
aniria per aquí fer cursos de Villar...
Si no has jugat mai...
Han d'obrir-se una mica, també.
Són gent molt tancada,
són gent acostumada,
que són ells,
que allà no hi entra ningú.
Obrim-los, no?
Tancat, normalment,
és trobar les entitats de qualsevol poble.
Per desgràcia.
El tamboret està obert a tothom.
Unes més que altres, Joan.
Unes més que altres.
Vinga, anem a per un altre tema de Sant Just.
Que sapigueu que...
És que n'hi ha molts.
És que n'hi ha molts
i hem d'anar per feina, Joan.
A veure, aquesta setmana,
l'alcalde de Sant Just,
en Joan Bassaganyes,
i també l'alcaldessa d'Esplugues,
Pilar Díaz,
es van reunir per abordar
el que consideren
una mancada d'efectius
dels Mossos d'Esquadra
als dos municipis.
I van fer com una mena de roda de premsa,
per dir-ho així.
I, a més a més,
va sortir per Esplugues Televisió.
Deien, diu,
la nostra policia fa tasques substitutòries,
és a dir, la policia local,
la pròpia de cada poble,
fa tasques substitutòries
de les competències assignades als Mossos.
En aquesta línia,
també Bassaganyes va exigir
que s'han de complir els compromisos
que va adquirir la Generalitat
quan es van desplegar els Mossos
al territori fa prop de dues dècades,
és a dir, cap a l'any 2005 o així.
2005-2006.
És a dir,
que quan els Mossos
es van desplegar aquell any,
van dir que hi haurien més efectius
tant per la zona,
i no és així.
Llavors, què?
Ho ha de substituir
amb la policia local.
Què en penseu vosaltres?
És perquè, per exemple,
va venir l'Aleja Badia aquesta setmana,
regidor de la CUP aquí al poble,
i va dir que la solució,
per exemple,
no seria,
o sigui,
per tenir més seguretat,
per exemple,
no seria la solució
posar més efectius de policia local
o de Mossos en aquest cas.
Jo, per mi,
pel que penso,
és que aquí hi ha un problema
d'efectius,
per una banda,
de Mossos.
És a dir,
Mossos,
el 2006,
va obrir la comissaria d'Esplugues,
que és la que hauria d'apoiar,
amb 40 efectius.
40, eh?
El dia d'avui n'hi ha 38,
i les poblacions d'Esplugues
i Sant Jus
han crescut.
Moltíssim.
Moltíssim.
Home, des del 2005.
Llavors,
un altre problema
és que
la feina de proximitat,
que per mi
és competència
de la policia local,
de la policia de seguretat,
de proximitat,
la Generalitat
ha enfocat
a Mossos
com que sigui
aquesta policia
acollidora,
proximitat
al veí,
i
aquí s'està entrepitjant.
Què passa?
Que la policia repressiva,
dic repressiva,
quan hi ha delictes,
quan hi ha problemes,
clar,
la competència
hauria de ser
de Mossos
i jo crec
que la de proximitat
s'hauria de ser
de la policia local.
Però la Generalitat
què vol?
Una policia
amb bona imatge,
proximitat,
dialogant,
i clar,
aquí hi ha aquest debat
i després...
Què vol dir?
Que li està carregant
com una mica
els morts
de la policia local?
Bueno,
una miqueta,
i s'estan trepitjant,
és a dir,
jo penso que Mossos
hauria de ser més
la repressiva
i dic aquest nom
perquè no sigui d'un altre,
amb els que són
els delictes,
els problemes reals,
dels robatoris,
i la policia local
més de proximitat
i després manca
d'efectius,
és a dir,
no tenen gent,
no tenen gent,
per exemple a Barcelona
hi ha una demanda,
Barcelona provícia,
de 1.500 Mossos
d'esquadra.
1.500?
1.500.
I hi ha unes oposicions
per tota Catalunya
que hi ha 850 places.
No hi ha Mossos d'esquadra.
No hi ha Mossos.
I prou feines té
la comissaria d'Esplugues
per fer els tres torns
per poder ajudar
els pobles del costat.
I aquí hi ha
d'aquests dos problemes.
Una,
que la policia,
i després una altra cosa,
un detall,
un detall,
es veu que
a Finestrelles
hi ha un efectiu
de la policia
de Mossos
per els robatoris
de cada dia.
Jo he anat
a Finestrelles
i et dic que,
per exemple,
de 10 cops que he anat,
5...
Sembla mentida,
però hi ha
un efectiu
de dos Mossos d'esquadra.
Jo he vist
infragant-hi gent
corrent
i la policia
al darrere,
però per allà a mig.
Això també treu
que puguin estar al carrer.
Hi ha la queixa
per part dels pobles,
com és Esplugues
i Sant Jus,
que no tenen
la col·laboració
en el cas
de problemes
de Mossos.
Però és manca
d'efectius
i una mica
la política
que Mossos
ha volgut donar
d'aquesta policia.
Què fem,
llavors?
Clar,
és que...
Cristina,
parla tu,
perquè jo ara,
arrel del que diu
el Salva...
No, no, no,
el Salva té tota la roda,
evidentment,
perquè és un fet objectiu,
però arrel
del tema
que planteges tu
és un acte
més electoralista.
Del senyor Joan
Bassaganyes
i la senyora Pilar Díaz
del Partit Socialista
Obrero Español
del PSC
que se'n van
a fer un acte
amb Esplugues
Televisió
i el que fan
és dir
senyors d'Esquerra
Republicana,
que són els que
tenen la competència
dels Mossos d'Esquadra,
ho esteu fent malament
i nosaltres,
senyors socialistes
que tenim la policia local,
ho estem fent malament.
Prou,
prou, sisplau,
ho estem fent bé,
perdó.
Prou de propaganda electoral,
eh, senyors?
I el que heu de fer,
el que heu de fer,
si hi ha aquesta reivindicació,
que després sí que
el senyor Bassaganyes,
però ja amb més lletra petita,
diu, no, no,
ells ja estan mirant
de col·laborar,
de com, clar,
ho ha de dir en lletra petita
perquè no oblidem
que estan pactant
tant aquí
el govern de Catalunya
com el govern d'Espanya,
per tant,
tampoc els tasques
no poden ser
allò directe,
saps?
Per tant,
jo,
el que diu el Salvador
té tota la raó,
però tu, aviam,
tu què governes?
Un poble, oi?
Vale,
et quedes amb el tu poble,
fas les reclamacions
que tinguis que fer,
però sense donar
tan bombo i plataret,
i el que has de fer
és,
si realment
les competències
de la policia local
són per
fer complir
les ordenances,
que no ho fan,
fer que hi hagi
menys,
o que hi hagi més seguretat,
que tampoc ho fan,
ara,
per tema sancionador,
sí,
per això sí que la tenim,
i,
per favor,
no torneu a dir
que el ràtio
de Sant Just
és tan bo,
el ràtio de Sant Just
serà bo
comparat amb altres pobles.
De què?
Parlem?
De Mossos?
No, no,
de policia local.
De policia local.
De policia local, eh?
Jo els Mossos no,
si vaig a Catalunya Ràdio
potser parlaré de Mossos,
però aquí estem a Ràdio d'Esbert,
per tant hem de parlar
de la policia local.
De la policia de Sant Just.
I la policia de Sant Just
no són un policia
per 500 persones,
això seria si els 40 policies
estiguessin actius
al mateix torn.
però no recordem
que si hi ha tres torns,
evidentment,
no sé si la divisió
és proporcional,
però hi haurà
per dir alguna cosa,
10 a cada torn
o 5 a cada torn
en els que estan de vacances,
per sort no hi ha cap de baixa
perquè cobren
un sou complementari
que calia la cara de vergonya
que fa 8 anys
que es manté
de 300 euros
perquè no agafin la baixa.
Joan,
que no cridis molt
que els tenim aquí al costat,
home,
per favor.
És que m'és igual,
m'és igual,
el poble ho ha de ceder-ho,
això,
cobren 300 euros
per no agafar la baixa.
No,
sí que és cert
que la policia local...
No,
és així o no és així,
Salva?
El ràdio,
jo penso que està molt bé,
però sí que és cert
que,
per exemple,
un torn de policia local
que treballa de nits
té una setmana
després de vacances.
Aquí hi ha
manca personal.
A baixes,
i els torns són de 8 hores,
no?
De 8 hores.
Per tant,
són 8 i 8 i 8,
de 6 a 2,
de 2 a 10.
Per tant,
el senyor Basaganyes
destini,
si realment veus
aquesta manca d'efectiu,
evidentment,
segueix reclamant
el cos dels Mossos d'Esquadra.
És que,
perquè compromís
de la gent
que té aquest,
el recolzament.
La Generalitat
no té cap culpa
que el poble de Sant Just creixi,
és un problema.
No,
la Generalitat té el problema
si realment...
Per tant,
el senyor Joan Basaganyes
ha decidit que el poble
espaci a més de 20.000 persones
per cobrar una sèrie de fons
o per partint una sèrie
de prerrogatives...
A veure,
para el micro.
Que no para.
Perdona,
tu has d'assegurar
que tens dos caps,
dues escoles bressol
i 80 policies.
I a partir d'aquí
creix el que vulguis.
Si no ho tens,
no creixis.
Però no és competència seva,
és competència de la Generalitat.
No,
és competència dels Mossos, Joan.
No,
estem parlant dels habitants
del poble.
Que Sant Just hagi crescut
amb habitants.
I què has de fer?
Esperar que hi hagi
les oposicions...
Home,
també ha crescut,
la policia local
ha crescut també,
en proporció.
No,
perdona,
la policia local
ha crescut
de 34 agents
a 40.
Una proporció ridícula
en els últims 10 anys.
En els últims 10 anys,
6 policies més
i 10.000 habitants més.
Bueno,
la qüestió de fons
és que falten Mossos
patrullant per Sant Just.
Però clar,
policia local...
La qüestió de fons
és que no es poden fer
actes propagandístics
reclamant,
reclamant coses
a instàncies
que tu no pots fer res.
Però llavors què fem?
El que passa és que si tu
la Generalitat...
Llavors què fem?
Tenim 100 agents locals
i zero Mossos?
Clar,
tu per exemple,
policia local truca Mossos
en qualsevol moment
perquè tenen un problema
i els diuen
ara no podemos
perquè no tenim efectius.
Aquesta és la resposta.
Clar,
veus aquí el problema.
Aquest és el problema.
Manca d'efectius.
Però això no és culpa
d'envesaganyes.
Ara surten 850 places
de Mossos
per tota Catalunya.
I la demanda de Barcelona
a província
són de 1.050.
És que
dos més dos
aquí no són quatre.
Ara,
que tu em dius
evidentment
els plogues
han de...
Els representants han de...
Escolteu el Salva sisplau
perquè he donat una dada
que és molt clara
que segons has dit
jo no la desconec
però falten 1.500 Mossos d'Esquadra.
Això és el que demana
Barcelona a província.
El que necessiten.
El que demana
i ara ja en surten
850 places
per exemple
el 40%
de dones.
Doncs quan surtin
aquestes 700 places
o 850
és quan
la Generalitat
és la que ha de destinar.
Aquí té el problema
la Generalitat.
El problema destina
és que
el Partit Socialista
s'ha negociat malament
els temes
de gestió
de l'Àrea Metropolitana.
El problema
de la Generalitat
evidentment.
Si estan
junts
a la Diputació
a l'Àrea Metropolitana
a l'Alcaldia
i al Govern d'Espanya
i al Govern de Catalunya
si estan junts
i no poden aconseguir
dos Mossos d'Esquadra
llavors és que
ho gestionen
amb el cul.
Perdona.
I és culpa
del Partit Socialista
sí senyora.
Vinga.
Bueno,
canvia de tema.
Canviem de tema
perquè ha de baixar
la passió atmosfèrica.
Sabeu que a Cornellà
va anaturar
un patinet
que anava
a més de 118 km per hora.
Aquest té me l'ha posat
la Cristina.
Aquest tio,
que autèntic.
Moment,
això és veritat.
Es pot anar a 118
amb un patinet?
Jo crec que no.
De veritat.
Em costa pensar-ho, eh?
A veure, per molt trucat
que estigui...
I a part que
no sé si l'estabilitat
d'un patinet pot aguantar
120 km per hora, eh?
I que el tio anava torrat
a més a més.
I no va caure, eh?
Jo m'imagino
anar a sobre del teu cotxe
a la cotxe, a fora,
agafat amb dues cordes
a 120...
És que no em poso
jo ni a 120 a vegades.
És que no ho anteríem.
Ni a l'autopista.
Em costa creure-ho.
És que a les pantanyes...
El radar ho va marcar.
Ho va marcar.
118 km per hora.
I sense cap mena
de protecció, no?
No, no, és que...
Bueno, és igual,
un cris, un casc a 118,
hola.
Bueno, i quan vas en moto
per l'autopista amb casc...
No, però un casquet de patinet
no és com el...
No, el que és un patinet
és que estem parlant
de 20 centímetres d'ample
amb dues rodetes
a 120 per hora.
Jo...
L'estabilitat del...
Marc Márquez ja s'ha posat
en contacte amb el del patinet
perquè, clar...
Clar, clar,
fan bajanades amb els muros.
Es fan bajanades.
Vull dir que...
I després exploten.
Clar.
I fan incendis.
I no poden pujar els autobusos.
I els prohibeixen el transport
que no m'estranya.
Sí, sí, sí.
A mi...
Al final ja és obligatori
anar amb casc, ja.
Ja ha entrat en vigor
la llei del casc de patinet.
No ho sé, però jo veig...
Clar, que és obligatori
des de fa un any,
però...
No, no, no.
Les ordenances
que no es poden fer complir.
Fa poc, eh?
Però hi ha hagut gent sense casc.
Però no,
perquè han dit
que no poden fer complir
les ordenances
de la policia municipal
que no poden anar a l'abast.
I la filla de la infant de l'Ena
sempre va de paquet
amb un patinet
i sense cas per Madrid.
I el Froilan va sortir a Polònia.
I el Froilan què?
Que es va menjar
a les ratlles de l'autopista.
Diu que...
El que es nifava
és el niño Jesús, diu.
El Froilan aquest
el van fer fora, no?
No, no, però el Froilan
és com el rei Emery.
L'han enviat a no sé on a Dubái.
L'han enviat allà.
Que li han posat un pis,
li han donat una feina.
I qui el paga?
Tu i jo.
Però espera't,
espera't,
que és que diu que...
No, que tu treballes a l'Ajuntament.
Ah, no pago jo?
No.
Ah, no pago jo.
Ah, bueno.
Quina sort, no salva?
Sí, una sort, eh?
No pago, hòstia.
Que bé.
I la primera notícia.
Ah, d'una empresa vinculada.
Ah, val, d'una empresa vinculada.
D'acord, d'acord, d'acord.
Cris, digues.
És que tinc...
Ara que surten així coses d'aquestes,
avui és que he escoltat la ràdio
aquest dematí el cotxe.
Que bé.
Ah, sí, sí.
Ràdio d'Esbert, suposo.
Jo em llevo i el segon que faig
és posar la ràdio.
Ah, mira.
Només et falta que sigui ràdio d'Esbert.
Pots la ràdio d'Esbert?
Estones.
No, és que ràdio d'Esbert
fins a les 10 no comença l'emissió.
Estones la vaig posant al cotxe.
Bueno, jo tinc les meves rutes,
és igual, de ràdios.
El flashback, el flashback,
el justo molinero, el teletaxi.
No, no, ho sento.
Bueno, señores, gusta...
Què deies, Cris?
Heu sentit la notícia aquesta
d'aquest home que va posar un...
Cristina.
Cristina, Cristina, què passa?
Cristina, tu me escuchas...
Un home que va posar una multa.
Ei, que bé que ho fas.
Cristina, me escuchas tu
la ràdio, la ràdio,
el justo molinero.
Moltes gràcies, Cristina.
S'anima, el justo molinero
que acaba d'entrar.
Gràcies, Cristina.
Oientes como ustedes
son los que nos mantienen vivos.
Adelante con la música.
Estàs de dir el jamón.
Un moment, estem a ràdio d'esvern, eh?
No, no pensem.
Perdona, segueix, Cristina.
És que m'encanta.
És que s'està pixant.
Què no vas a dir, Cris?
Què anava a dir el justo molinero?
Una oferta de feina.
Sí.
Que va posar...
I demanava una...
Una cost...
Però quan és bo justo molinero
és quan parla en català, eh?
Un moment, Joan,
que s'està explicant la Cris.
És que em calla.
És que no vindré més.
Li tanco el micro, vinga, va.
Ja està.
No, és que se li cola la veu per l'altra,
és igual.
Em digues, vinga, va.
Això és sexista, això és sexista.
Està parlant la Cristina un tema.
Això és sexista.
A veure, és que ni tanca-li el micro.
Em digues, Cris.
Ara l'altre es peta.
Vinga, salva, fes el justo, fes alguna cosa.
Fes alguna cosa.
Aviam, Joan, Joan.
No, va.
Ara fes el justo català.
Joan, nosaltres deixem parlar la Cristina.
Deixem parlar la Cristina,
que té un tema important, interessant,
per parlar.
Cristina, endavant.
Endavant, Cristina.
De que així n'està.
De que així n'està.
A veure, poso una promo,
ens centrem i continuem.
Catalunya és europea des de la seva fundació.
Si et preocupa el canvi climàtic,
la salut,
el respecte pels drets civils,
la protecció del català o les migracions,
si vols decidir sobre el futur d'Europa,
tu tens coses a dir.
Catalunya té coses a dir.
Ara que hem de construir el nou futur d'Europa,
entra al portal de la Conferència sobre el futur d'Europa
i participa-hi.
Escolta, Europa.
Europa ets tu.
Generalitat de Catalunya.
Vinga, va, ja ens hem despejat una mica.
És que és divendres tarda, eh?
Va, Cristina, Cristina.
Un anunci que va posar una oferta de feina
que demanava una costolera a partir de 40 anys.
Ah.
Ha estat una multa de 7.000 euros.
Li hem posat una multa a l'home que va posar aquesta oferta de feina.
Per què?
Perquè l'oferta és sexista.
Sí.
Però soc dona, eh?
Sí.
Estem perdent el nord.
Jo crec que estem perdent el nord.
Primer.
A més, necessito dir una cosa.
Però això va tenir un costolero.
Una o un costolero.
Vale, perfecte.
A partir de 40 anys, l'home va dir...
Diu que és que, a més,
posava aquesta franja d'edat
perquè és una franja d'edat que normalment a les dones...
Costa trobar feina.
Costa trobar feina.
Vale.
i si resulta que jo vull que a casa meva només treballin dones,
no em puc posar.
La qüestió és que el criticaven
el criticaven perquè
per el tema de l'edat.
És a dir, no?
Mira, però és que el millor
què vol dir sexista?
I no és sexista que els homes cobrin més que les dones
per sol fet de ser homes al mateix lloc de feina.
Jo estic totalment d'acord amb tu, però...
Mirem-nos el sexisme amb altres coses i deixa la gent.
Clar que sí, clar que sí.
És que...
L'altre dia, l'altre dia, vosaltres em vau dir de tot.
Estem confonent, estem emmerdant el tema.
És que sentit comú amb les coses.
És que no cal.
Sentit comú, no cal.
Ara estem arribant a un punt.
És que tot està mal fet.
És que tot està mal fet.
Qui és?
Que dintri, que dintri.
És una miradora que dintri.
Entra, entra.
És que el magasí de la Rambla arriba ja...
Jo és que penso que hem perdut el nord.
I estem confonent els nanos petits,
que els hem d'educar,
els estem confonent.
Però si és que l'estem...
O sigui, quants nens fan servir ara de prendre...
Bueno, però la qüestió és que
si li van posar la multa
és perquè algú li va posar la denúncia.
Evidentment.
Però per això, qui és la persona
que té una o tan poca feina
per estar mirant
a veure què és el que puc denunciar,
o dues,
si realment hi ha algú
dintre del Ministeri,
que espero que no,
que es dediqui a fer aquestes coses,
encara em sembla pitjor.
Ofertes de feina.
Anem a buscar
a qui podem fer mal.
Sí, sí.
Senyora, fiquis a casa seva,
que segur que té prou problemes,
o renti la banyera.
O senyor.
O senyor.
Vale, sexista, Cristina,
ets sexista.
Vinga, vinga.
Fuetada.
No, però si surts senyora,
sí, exacte.
A tu no et fot que fuetada.
una mica va que dic
que algú d'aquestes coses
em fot fuetada.
A veure.
I això ja és la Núria
ja que...
De veritat,
jo soc dona.
De veritat,
jo l'altre dia vaig dir
a les infermeres
que neteixen d'ells,
hòstia, infermeres,
i per què no poden ser infermeres?
Jo que he estudiat això
sí que és real
que hi ha més noies que noies.
Estic d'acord
que el que dic jo
és incorrecte,
per tant,
benvinguda a la fuetada de la Núria,
però el que no pot ser
que sigui motiu...
També hi ha més noies
bombers que bomberes.
de denúncia
ni motiu d'aquestes sancions
desorbitades,
perquè hi ha molta gent
que venim d'una altra època,
m'entens o no?
I, sense voler
faltar el respecte a ningú,
doncs ara diem coses
que per desgràcia
estan fora de lloc.
Jo crec que no sent faltant
el respecte.
I això s'ha de vigilar.
Però deixa parlar,
esperats.
Lúria, jo el que nego
és tenir un problema
com vaig tenir,
però d'enfada-ho,
d'una persona
va enfadar perquè vaig dir
el nostre gegant petitet,
l'Arrel,
vaig dir l'Arrel,
enfemení,
i m'ha dit,
escolta'm,
m'estàs dient que és femenina?
Dic, no.
Bueno, de moment,
us sembla?
Aviam,
és que vaig dir,
a mi,
Arrel,
Arrel què és femení?
Em va sortir així.
Doncs es va enfadar,
perquè em deia
que l'Arrel
no és masculí ni femení.
Hòstia,
l'Arrel vaig dir.
I em va dir,
que m'has dit que és femenina?
Però com s'escriu l'Arrel?
Com s'escriu l'apòstrof?
Però és que jo,
hi ha moments que el veig
el gegant al Arrel?
Jo no vull discutir-me
amb una persona,
perquè jo vaig dir,
sense pensar,
l'Arrel.
Bueno,
jo crec que
quan es va fer el gegant,
jo crec que es va fer
sense la intenció
tampoc ni de voler-lo
encasar allà,
ni en masculí ni en femení.
És una figura.
Llavors,
busquem l'article neutre.
A partir d'ara,
traiem-ne un de neutre.
Que és l'Arrel,
no?
I vaig dir-ho sense pensar.
El d'Asc,
amb l'amany,
doncs ara el posem.
Em preguem amb una persona per això.
Ah, no,
posem-lo.
Posem-lo.
Vinga,
va,
passem al següent tema.
És que m'ha indignat,
ho sento,
però m'ha indignat.
M'ha indignat.
Cristina,
està molt encertada.
Núria,
davant.
Però com era
el pernir?
No hi tornis,
que no tenim prou falques.
Jabone,
jabone,
canxineta.
A veure,
pernir,
pernir,
aneu a canxineta.
El pan tomaca
de la milla que hi ha.
Parlem de Barça,
que el Joan
era un dels temes...
No m'interessa què és.
No t'interessa el tema?
No m'interessen els àrbits.
Què passa?
Què hem pagat?
Però sí,
és que hi ha corrupció a tot arreu.
Què hem de dir,
també,
que els àrbits
o que els equips de futbol
paguen?
Potser ho ha estat
tot un dels afectats,
afectades per les multes
que estan posant
aquests nous radars
de Barcelona,
que estaven instal·lats
des de ja fa alguns mesos.
però estan en vigòria,
no?
Però estan...
Sí, sí,
van entrar en vigòria.
Aquell de la diagona
prenumància
és d'aquell no?
Sí,
o corticlina,
no?
La qüestió d'ades,
eh?
17 nou radars
de Barcelona
posen al dia
gairebé 700 multes,
una mitja de cada hora,
multes de 28 conductors
per cada hora.
I en les primeres setmanes
les sancions
eren cada dos minuts.
És a dir,
19 multes
per cada 10.000 vehicles.
Fina Colau,
afany recaptatori?
Totalment.
Que sapigueu que,
bueno,
la cosa positiva
és que l'Ajuntament
ha detectat
que hi ha hagut una baixada
del 40%
de les infraccions.
Perquè, clar,
allà la gent,
quan deu passar pel radar,
es deu passar 20 per hora
ara mateix.
Què passa?
Que no sé quines hores...
Jo crec que hi ha més accidents,
perdona,
salva,
perquè la gent,
quan arriba el radar,
frena de cop,
hi ha unes hòsties per darrere
i veus que només hi ha un carril,
hi ha un carril a la diagonal
perquè hi ha tots hòstia.
Avui hi havia gent
fotent part,
és un darrere a l'altre.
Pensava que ho heu dit aquí
off the record,
ara parleu vosaltres,
però és que no em vull repetir,
és a faig un recaptatori.
És una vergonya
que diguin
que han baixat els accidents,
vergonyós.
No, accidents no,
infraccions.
Infraccions de què?
Perquè vas a 60 per hora
per la diagonal?
Si no pots pagar el llum...
El que passa és que
per què no es pot anar
a 60 per hora
per la diagonal
quan...
Quan t'ho permet la diagonal?
Si a la diagonal
anem tots avui,
vull dir,
com la processó de la Setmana Santa,
com el Cristo del Rocío,
com la xilicota de Gall.
hi ha més de 60,
però...
Uf.
O sigui,
els patiners podran anar
a 118 per hora
i nosaltres...
No, no, poden, poden.
Hem podrat,
en dubte que puguin,
no, que és que s'aguanti.
No, però tu has dit
que si portava casquet volador
o el Doraemon sí,
no has dit?
No, jo he dit que no.
No, no, no.
Jo he preguntat
si portava casquet d'en Doraemon.
Bé,
passem a un altre tema.
Què feu de la roba
de segona mà?
Avui estem fent aquí...
M'encanta,
avui m'encanta...
Això,
això és una tertúlia,
un sprint.
Un sprint tocant temes
un rere de l'altre.
Roba de segona mà.
Bueno, no,
roba que vosaltres
ja no us poseu.
Vull dir,
la recicleu,
realment, la roba?
Jo és que com que la meva roba
quan la deixo...
És inaprofitable.
Em sabria greu...
Home, això vol dir
que l'aprofites.
Sí, sí.
No és d'ho ser tirat, eh?
Perquè seria un fotre mà,
m'entens o no?
Perquè està tan gastada...
Jo també aprofito molt la roba, eh?
La veritat que intento
comprar roba
però quan realment la necessito, eh?
De fet,
que en Joan l'altre dia
estàvem sopant i em diu
aquest jersei dels colzes
està una mica gastat, no?
Jo la dono, la dono.
Joan,
el meu.
Bueno, el meu no.
No és de ningú.
Ojo, que tindré molta.
No sóc de ningú.
Jo soc teu també, soc teu jo.
Sí, tothom.
Jo la roba la dono.
La dono?
Jo també, sí.
Sí, però no la roba amiga.
Però cada canvi de temporada
o us espereu...
Bueno, quan em dona.
Quan dius això, ja no.
Jo i tot miro
i veig, hòstia,
fa temps que tinc.
I què us passa?
Que l'avorriu la roba
o t'esteu cansat a veure-la?
Ja de tot, eh?
Ja de tot, eh?
O és que ja no us entra?
Perquè a l'armari
cada any
treus-la d'estiu
i torna-la d'hivern.
I la mateixa roba
torna a pujar
i torna a baixar.
Jo he arribat al punt de...
I és quan jo penso...
Ara és quan tinc a durar-ne.
Perquè pantalons que els pujo,
pantalons que baixo
i no me'ls poso.
I hi ha aquests 50%
que pugen i baixen
i no els fa servir.
Però pugen i baixen.
Aquests pantalons de pan
aquest temps...
rentes el mateix.
Clar, és que...
Sempre rentes el mateix.
Sempre.
Tenim tantència
a vestir-nos
amb unes peces en concret.
Tenim 14 pantalons
però te'n poses 3.
Tens 3.
I aquells...
Tens 18 jacells
i te'n poses 2.
Els tinc per si de cas.
Sí.
Per si de cas.
Aquells que tens de pana
de merda d'oca...
De merda d'oca.
Aquells fa anys
que no te'ls poses.
Aquells bombatxos.
Jo he arribat a la conclusió
que ja sé que entra nou
ja sé que vell
que ha de sortir
per mantenir el tema
de la política.
Havia de ser aquesta la política.
Aquesta és la política.
És aquesta.
Però...
Mantenim.
L'aguantem.
Per si de cas.
Per si algun dia.
I és error.
Entra un jersey nou
quan en realitat
no n'hauria de sortir
un, n'haurien de sortir dos o tres.
Perquè te'n poses
de 6 o 7 cantents
te'n poses 3.
I sempre els mateixos.
Però jo sí que és veritat
amb això de l'advocat.
Les barats aquests que porto
el porta molt sovint.
Sí, dic aquest jersey...
Sí, el teniu vist, el teniu vist.
És maco, no?
És còmode.
És còmode.
Perdoneu, no m'hi ha angustipat cap dia.
I estàs fantàstic.
En canvi, tots aquests
que avui que surten amb els jerseguers
tenim que gastar-nos calents
en frenadors i tot això.
Però és igual.
Què prens vitamina C pel dematí?
Perdona, digue'm.
Prens vitamina C pel dematí
un suc de tronja?
Sí.
I m'afai un...
Un suc de tronja.
Un colacau.
Un colacau.
Un colacau.
I l'anocí.
Digues, què deies?
No, no, no.
Que deia que...
Que està molt bé
això que dieu vosaltres.
Si teniu gent, evidentment,
amics, familiars, etcè, etcè,
la roba, evidentment,
el que no es pot fer és tirar.
S'ha de donar, etcètera, etcètera,
perquè tu pots estar cansat
i el que no pot fer,
com diu la Núria,
és que realment estigui allà
amb un incertafàstic.
Entra un surt l'altre.
Cap on surt?
Lo seu és que surti
cap a aquestes institucions solidàries.
Com solidància.
Com solidància.
Que ha recollit,
compte al rato,
Com enganxes el tema, Joan, mare meva.
5.000 tonelades.
Que no teniu ni puta idea
del que és en milions,
però jo us ho dic,
5 milions de quilos.
És com el del quilovat.
No, no, Joan,
5 milions,
5 tonelades no, un moment.
No, he dit 5.000 tonelades.
5.000 tonelades.
Però què dius, Joan?
Has dit 5 milions de tonelades, no?
No, no, he dit 5.000 tonelades
que són 5 milions de quilos.
I al podcast,
que estudieu el que he dit.
No, no, no,
és que per un moment
m'havia agafat una tàctica.
5 milions de tonelades.
5 milions de tonelades.
No, no, no, no, no.
No, no, no, no, no.
Jo és que domines el tonelatge
i no domines el quilovat.
Ho domino tot,
però ho deixo a petites dosis.
Tampoc les i els oients
tampoc ara a aquestes hores de divendres.
I els lo oients dels has deixat.
I els lo oients dels oients, sí, sí, sí.
No, però sí que és veritat,
perdona, eh,
que jo,
la meva roba ja,
com us he dit, no,
però la meva estimada
i les meves dos estimadetes
van a parar,
perquè aquestes sí que tenen roba
per donar i per vendre,
van a parar aquests...
A solidar-se.
Aquests containers de solidar-se.
en concret el que està al carrer
Josep Modulell,
que et donava bona vista.
Jo no ho faig veure,
si et dono a persones de Sant Lluís necessitades.
Si tens persones...
O de Sant Lluís...
O de Sant Lluís...
No, no, jo veig que qualsevol...
I inclús a vegades fem truèque amb amigues.
Ah, també està bé.
Truèque, truèque, truèque, truèque.
A mi m'agrada això del truèque.
I que sapigueu que hi ha robes,
hi ha botigues de roba de segona mà,
com per exemple Humana.
Sí.
Que també, o sigui,
la roba és de...
Bueno, de gent que ja no la utilitza,
que la dona,
després la véns en, òbviament...
I està molt més barata,
molt més econòmica,
i és roba que està en bon estat.
Jo encara no estic...
Jo tampoc no estic acostumada,
però cada cop s'està anent més, eh?
No s'hi ha acostumat, això.
Ara vaig dir una cosa.
Segueixo a l'Instagram,
mira que...
Sí.
Però no, no, jo d'aquestes que...
Que no compro des que visc una vida sostenible, no?
Ah.
I m'agrada, m'agrada, m'agrada.
Cristina, m'agrada el teu missatge.
Què vol dir?
Que no ens comprem roba, no?
Que l'aprofitem.
Missatge solidari.
Missatge...
Va fent que sí amb el cap.
Això...
Ara m'has recordat.
Missatge, jamón en el jarro.
Estan intentant imitar...
Salva, imitar el...
El salva que l'any que ve
sigui fitxatge per passió.
Sí, no?
Fitxatge i que surti allà fent...
Hoste, bon diner, no em posa durets.
Sí, exactament.
Em posa per nil.
Bé, jo no sé si hi ha algun tema més
que vulgueu tractar
o deixem la tertúria en aquest punt.
però parlem que demà
tothom vingui al Carnestoltes,
participem
i gaudim d'aquest dia, no?
Per cert, jo volia afegir
que hi ha qui guanyi el concurs.
Normalment són vals
amb descomptes pels comerços, eh?
I inclús...
Són molt ridículs.
Alguns esmorzars...
Els vals són ridículs.
Bueno, els premis són ridículs.
No, ho havíem de veure.
Home, una persona...
Diguem el primer...
És igual, parem-se...
No ho sé, eh?
Parem-se el primer premi, veiem.
A veure?
No ho sé, no el desconec, eh?
Ah, no ho desconec.
Vaja, vols dir que ho haig de buscar?
Sí, m'ho haig de buscar.
Ah, d'acord.
A veure, busquem-ho.
I mentre busques, jo faig un crit a la gent.
Hosti, és que perd-te el temps fotent-se una disfressa
que està hores i hores...
Jo, la meva companya de feina, pobra...
I que participa en el concurs precisament per guanyar-lo.
I ara que té un valor.
I per passar-t'ho bé, un esmorzar.
Però jo no ho crec que...
Si hi ha un concurs és també per guanyar-lo.
Sí, però ja n'hi ha un que està bé.
Si et paguen un dinar o un esmorzar,
on està molt gust.
Però si tu veus que hi ha un que ha guanyat,
que entens que ha sigut un...
Per això hi ha un jurat, no?
Vull dir, si no seria Campixer i Rellisca,
m'entens o no...
Però t'emportes la glòria de ser guanyador.
No esperes un rellal.
Si col·laboren i pots tenir un descompte
amb un comerç, un esmorzar...
Jo ho trobo molt bé.
Jo crec que si volem ser un poble com Déu mana.
No, no, no.
No, no, no.
Deixem-te d'història, Joan.
Hòstia, ara...
A veure, un moment, un moment.
El primer premi...
Atenció, aviat.
El primer premi de comparsa escolar...
600 euros.
Ah, Joan?
I però què?
Amb llibres en tillana?
No, que te'ls donen, te'ls donen
i allò va a l'AMPA.
Per l'escola?
A l'AFA, perdó.
Ah, home.
L'AFA, l'AFA.
Igual, l'AMPA és l'AFA.
No, l'AFA, l'AFA.
No, l'AFA, l'AFA, l'AFA és l'AFA.
L'AFA és l'AFA, l'AFA és l'AFA.
Què passa?
També de gènere, això, ara?
No, clar, l'AFA.
Ara no és associació de pares i mares.
AMPA no és mares i pares, l'AFA és famílies.
L'AFA és famílies.
De veritat.
El segon premi són 400 euros.
Va, és per les AMPAs, això.
Per les AMPAs.
Perdona, aviam, vale, ho trobo fluix, però bueno, endavant.
Aviam, Vera.
Ho trobo fluix per la quantitat d'aquells
que es foten a les butxaques, aquesta gent que donen premis.
Però bueno, és igual.
Els de grup.
Els concursos d'adults, els concursos d'adults.
Els de grups, vinga, va, per exemple,
el primer premi de grup, és a dir,
de gent que va disfressada del mateix tema,
persones d'entre 3 i 9 membres,
vals de compra per valor de 200 euros.
200 euros.
En d'erits.
200 euros, mare de Déu.
Home, a veure.
Si entres als súper agafes, jo què sé,
3, 3, 2, 2, 1, i tal, igual.
Me'n vaig a un comerç on vengin plomàtics.
200 euros, després de que estigui cap a pencar
per fer gran al poble, per fer gran al poble,
almenys 500 euros, hòstia.
On vas amb 200 euros?
En un poble com Sant Jús.
En un poble que esteu de pijos.
L'objectiu no és guanyar diners amb el carnestor,
és passar-ho bé, copular,
si a sobre tot això està bé.
Un petit detall, benvinguts.
I després fas un sopar amb els amics que has guanyat
i compres per nil i pa de pagès.
No, però, bueno, un petit detall.
Un petit detall.
És que dels diners et diuen en cada botiga els...
Capots.
I només pots gastar 20 euros a cada botiga.
Què fotràs en 20 euros?
Per exemple.
Vas a posar el poble i no us podràs agafar 3 croquetes.
Doncs comerciants, aporteu més diners?
Ai!
Un moment, un moment.
Aporteu més diners?
Perdona, aquí que és a l'Ajuntament,
el que demanem és subvencions.
No, no, menys foetades els comerciants i l'Ajuntament.
No, no, no.
Volem seguretat.
Ajudeu, aporteu i anireu diners.
Volem seguretat que hi ha robatoris contínuament.
Això és el que volem.
Seguretat.
I el que volem és subvencions.
Joan, Joan, tranquil, tranquil, tranquil.
I que les cires de comerç s'impliquin més a l'Ajuntament.
Està barrejant temes.
Ho poses tu.
Sí, senyor.
Ho poses tu.
Mira, que sàpigues, Joan,
que d'aquest valor de 200 euros,
en el primer premi te'n pots gastar 30 a campeixos.
Què he dit?
20.
Ja, però veus, això hauria de ser...
Fantàstic.
Bueno, ja patino.
Se'ns acaba el temps, família.
Us deixem en aquest punt, d'acord?
No, però jo el que vull dir abans,
una menció, una menció, una menció...
Sisplau, als partits polítics i a l'Ajuntament...
Fuera.
No, no, fora, fora, no, perquè tu pateixes,
i tu pateixes.
Sisplau, falten tres mesos.
Relaxeu-vos-hi.
No pot ser que un dissabte al matí
que la gent passeja tranquil·lament pel carrer Bona Vista
hi hagi tres carpes de tres partits polítics
durant sis hores donant pel sac, donant pel sac.
Sisplau, sisplau, relaxeu-vos-hi.
Guarda't la veu per demà, guarda't la veu per demà.
Gaudim, oients, veïns, veïnes,
gaudim del carnestol de fa malalt.
L'O, veïn, l'O, veïn.
Vista el carnestoltes, i si no guanyeu no passa res,
perquè el premi és menor, el premi és menor, no passa res.
Carpe diem, gaudim.
Hola.
Nosaltres tornem ja el dilluns a la mateixa hora
de 5 a 7 per fer-vos companyia aquí a Ràdio d'Esberna.
Ara escoltem l'informatiu complet
per estar al dia de les coses que passen aquí al poble
de la mà de l'Ua López, a les 7 en punt.
Podeu recuperar tots els continguts
a arroba la Rambla 9-8-1,
tant a Twitter com a Instagram,
o també a la web de ràdio d'Esberna.com
o a les xarxes socials també de l'emissora.
Que vagi bé, bon cap de setmana.
I won't give you what you want
because I look way too good tonight.
Fins demà!