Sant Just, 98.1
Un divendres d'operació sortida de Revella de Sant Joan, molt complicada, les vies amb més congestió són les que porten a destinacions de costa, era d'esperar, sobretot, també era d'esperar, l'AP7. Carme Montero.
Bona tarda, doncs, a aquesta hora l'AP7 ja registra més de 50 quilòmetres de cues sumades, les més llargues van de 20 quilòmetres des de Sant Cugat a Montornès del Vallès en sentit Girona i en sentit sud ja hi ha 22 quilòmetres des de Sant Cugat a Gelida.
Vehicles del tot aturats a la C31 i la B20 a Badalona i Montgat en sentit Girona. Es manté la congestió també a la C32 a Sant Vicenç de Montal, la C33 a Parets i la C35 a Granollers en sentit nord.
Les rondes encara van molt plenes en circulació lenta i aturades lluny de l'àrea metropolitana hi ha retencions ja a la Nacional 340 a Vilafranca i al Vendrell i continua tallada també la C31B a Vilaseca en sentit Salou per un vehicle variat.
Carme Monteró, Catalunya Ràdio, Equip Viari.
La Carme veu les cues en la seva totalitat i el Miquel Járquez i el Xavier Cussó són dins de les cues. On sou i quina és la situació ara mateix?
Bona tarda. Doncs la unitat mòbil de Catalunya Ràdio dona a fer d'aquesta circulació lenta, sobretot a la sortida de Barcelona, en aquesta autopista AP7.
Recordem que en el trap de Mollet a Martorell els camions no poden avançar i de Martorell a Gelida, on som ara, la circulació està limitada a 80 quilòmetres per hora,
però en alguns punts aquesta circulació variable ha arribat als 40 quilòmetres per hora. Així ho viuen els ciutadans que circulen per aquesta autovia.
Doncs anem cap a Prades i l'any passat ja ho vam fer, que és una zona que no tira en petards i per la gossa ja ens va bé marxar.
I ara ens vam trobar cua l'any passat i aquest doncs veiem que és el mateix, però bueno, paciència, a poc a poc arribarem.
No portem cua, però tenim menjar i en molt, parem a mig camí sinó i mengem alguna cosa.
Miquel Járquez, Xavi Cusó, Catalunya Ràdio, Gelida.
Notícies breu, Sergi Molero.
Ha quedat en llibertat amb càrrecs la parella responsable de l'entitat investigada per les irregularitats detectades en algunes subvencions de l'Ajuntament de Sitges.
A un quart d'una han sortit per la porta dels jutjats caminant en silenci i amb mascareta la parella formada per Juan Carlos Nicolás i Mercedes Pradanas de mitjan edat amb els seus advocats.
La jutgessa del jutjat número 8 els ha deixat en llibertat sense mesures cautelars després del tràmit breu perquè no han volgut declarar.
Surten en llibertat però amb càrrecs ja que continuen dins la causa oberta contra 13 persones per prevaricació, malversació i falsedat documental.
Entre aquestes hi ha l'alcaldessa, un regidor, un exregidor, el secretari i treballadors municipals.
El cas fa referència a la subvenció i contractes que rebien l'entitat d'aquesta família, la taula del tercer sector, Acció Social Sitges Garraf i una cooperativa vinculada.
La subvenció era d'uns 45.000 euros anuals i els contractes, sense licitació, perquè no arribaven als 15.000 euros, sumaven uns 60.000 euros anuals.
Encara no se sap quan declararan els membres de l'Ajuntament.
Un home de 90 anys ha mort en un incendi que ha començat de matinada en un pis del carrer de l'Orient, al centre de Granollers, al Vallès Oriental.
L'immoble afectat és una finca de tres pisos on viuen diferents membres d'una mateixa família.
Cinc persones han estat ateses per intoxicació lleu a causa del fum.
Crida per salvar el Conreu de l'Avellana a la Terra Alta.
En els últims anys a la Fatarella, l'únic poble on se'n conrerea, s'ha passat de 1.200 hectàrees de vellaners a 400.
La falta de suport de l'administració, la manca de relleu generacional i les destrosses dels porcs senglars
són alguns motius que han propiciat aquesta situació.
I ara, Joaquim Guri.
Més conegut com a Luqui Guri, que ha mort als 73 anys.
Molt conegut per les seves aparicions televisives i la seva simpatia va ser un pianista mediàtic
que va arribar al jazz i després aquest el va portar al gran públic.
Ara fa uns anys, en fa set, el pianista recordava la seva carrera en una entrevista al Catalunya Vespre de Catalunya Ràdio.
...de la música per sobreviure. Hi ha dues coses, que és la música, per una banda,
i aquest mínim sentit de l'humor que tinc.
Esports, Sergi Andreu.
Malmar aquest ha caigut en els últims minuts del segon entrenament del Gran Premi dels Països Baixos
que l'obliga a fer de mala repesca.
Avui, al millor temps, a Assen l'ha fet l'educació.
Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bona tarda.
Us informa Mariona Sales Vilanova.
Les famílies de Sant Just ja poden començar a planificar les seves vacances escolars pel curs 2023-2024,
ja que el Consell Municipal d'Educació ha acordat les dates clau.
Aquestes dates inclouen les vacances de Nadal, que seran des del 21 de desembre de 2023 fins al 7 de gener de 2024,
i les vacances de Setmana Santa, que tindran lloc del 23 de març a l'1 d'abril del 2024.
A més de les vacances regulars, el Consell Municipal d'Educació ha establert 5 dies de lliure disposició pel proper curs escolar.
Aquests dies són el divendres 13 d'octubre de 2023,
el dijous 7 de desembre del 2023,
i del 2024 el 12 de febrer, el divendres 1 de març i el divendres 17 de maig.
A mesura que s'acosten les rebelles de Sant Joan, avui, i la de Sant Pere, que és la setmana que ve,
l'Ajuntament de Sant Just insta a la ciutadania a celebrar aquestes festivitats de manera segura i respectuosa.
Les autoritats locals recorden que està prohibit fer fogueres i tirar coets a menys de 500 metres de zones forestals,
especialment a causa de la situació d'extrema sequera que estem vivint.
Els barris de Maslluí, la zona del Passeig de Sagrera, la plana Pedrosa-Vellsoleig,
el sector de la Bonaigua, la Miranda, i Canigó i Can Candeler,
estan especialment afectats per aquesta restricció,
ja que estan a menys de 500 metres del parc natural de Collserola.
A més, s'insta a la ciutadania evita l'ús de petats i altres artefactes de pirotècnia
a altes hores de la nit durant les rebelles, i en els dies anteriors i posteriors a aquestes.
Aquesta mesura busca respectar les persones sensibles al soroll, així com els animals de companyia.
Per a aquells que decidissin fer ús de la pirotècnia,
Protecció Civil proporciona una sèrie de consells per a la seva manipulació segura.
Per a més informació i recomanacions sobre la manipulació segura de la pirotècnia,
es pot visitar a la pàgina web del Departament d'Interior,
i en el cas d'emergència, cal trucar al 112.
Avui hem tingut a Ràdio d'Esvern a Rosa Maria Maristany,
la destacada activista de Sant Just i presidenta de l'associació Transvaix Power,
per compartir la trajectòria i les aspiracions de l'associació,
així com la seva visió sobre temes de diversitat de gènere
amb motiu del Dia Internacional de l'Orgull LGTBIQ+, que és la setmana que ve.
Fundada originalment com una associació enfocada en temes trans,
Transvaix Power ha crescut per incloure una àmplia gama de membres
de diferents identitats de gènere i orientacions sexuals.
Maristany fa èmfasir en com l'associació ha esdevingut més inclusiva,
acollint fins i tot a persones cis-heteronormatives
i com s'ha esforçat per normalitzar el concepte de diversitat de gènere dins la comunitat.
Maristany ha parlat sobre els desafiaments que la comunitat LGTBIQ+,
enfronta la comarca,
especialment en relació amb la falta d'implicació en assumptes administratius.
Ha assenyalat que, tot i que molta gent està disposada a participar en esdeveniments,
hi ha menys disposició a involucrar-se en la relació amb les administracions.
Podeu escoltar l'entrevista completa al podcast que trobareu a la pàgina web de Ràdio d'Esvern.
I això ha estat tot.
Tornem a més informació al butllet horari de les 6 de la tarda.
Fins ara.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Animats i animades escoltant una versió de Muntanyes del Canigó,
precisament avui, que són 23 de juny, Revetlla de Sant Joan.
Abans de començar amb algunes recuperacions
de les millors seccions que hem tingut a la setmana,
parlem de la Revetlla de Sant Joan, de la nit de Sant Joan.
Vinga, la nit de Sant Joan, també anomenada popularment
la Revetlla de Sant Joan, la nit de foc, la nit de les bruixes
o la nit del ros, es celebra arreu dels països catalans
i també en altres indrets del món, durant la nit entre el 23 i el 24 de juny,
és a dir, entre la nit d'avui i demà.
El dia de Sant Joan, sovint considerat com la diada nacional
dels països catalans, és pròpiament dit el 24 de juny, demà.
Però la Revetlla es celebra la nit del 23.
És una nit en què se celebra el solstici d'estiu,
amb alguns dies de retard, i és una celebració
que l'Església catòlica fa coincidir
amb la data de naixement de Sant Joan Baptista
i que ha esdevingut una festa amb elements i costums
molt marcats i simbòlics.
Doncs el foc purificador, els banys a la mitjanit,
les herbes de Sant Joan, les cançons, el ball
o els guarniments i també altres rituals màgics.
L'origen de la celebració de la nit de Sant Joan és pagar
i forma part del grup de festes solsticials,
com per exemple el Nadal,
amb una tradició que remunta a molt abans
de la implantació del cristianisme.
És un culte al sol, a l'allargament del dia,
pel solstici d'estiu.
Les celebracions tenen el foc com a element característic.
Per exemple, es fan fogueres comunals, familiars, individuals,
i segons la tradició de cada localitat,
se'n munten moltes de diferents,
o només se'n fan en una plaça o carrer en concret,
tradicionalment amb objectes inservibles de fusta
que s'han anat acumulant durant tot l'any i que després es cremen.
Parlem per això també de la Flama del Canigó,
que aquí a Sant Just també es celebra
i que d'aquí una estoneta rebrem a la plaça Malaret.
Doncs bé, com a constitució d'una iniciativa encetada l'any 1955,
parlem de la Flama del Canigó per l'excursionista nord-català
Francesc Pujades,
des de l'any 66 diversos col·lectius i organitzacions
distribueixen la Flama del Canigó des del cim de la muntanya,
arreu de les terres de parla catalana,
per encendre les fogueres de la nit de Sant Joan.
La Flama romana encesa tot l'any al castellet de Perpinyà
i es renova cada 23 de juny de bon matí al cim del Canigó.
Per això escoltàvem ara de fons la cançó Muntanyes del Canigó.
A Barcelona, per exemple, la Flama hi arriba d'ençà de la dècada del 70.
I, per exemple, com en molts altres municipis,
el 23 de juny a la tarda, com també passa aquí a Sant Just,
la Flama del Canigó arriba des de la plaça de Sant Jaume de Barcelona,
on és rebuda per les autoritats municipals,
per l'Àliga de la ciutat i els gegants de la ciutat de Barcelona,
mentre sona precisament de fons la cançó Muntanyes del Canigó.
Tot seguit, el que passa quan arriba aquesta flama a la plaça de Sant Jaume
és que els representants de cada barri o també de municipis del voltant,
com Sant Just, agafen aquest foc que després encendrà les fogueres
de totes les ciutats i de diferents pobles.
Amb l'encesa de les fogueres comencen les rebetlles a les places i als carrers
de tots els barris i ciutats.
I, paral·lelament, també els sopars populars,
els espectacles pirotècnics, els valls i molta gresca fins a la matinada.
La Flama surt del cim del Canigó la matinada del 23 de juny
i comença a escampar-se per tots els països catalans
a través de centres de repartiment i de cadenes de relleu,
de manera que es calcula que aquesta nit s'encenen unes 30.000 fogueres
amb el foc que prové del cim del Canigó.
Cada lluna me'n mi mata, cada lluna me'n mi mata.
i ara escoltarem també una de les cançons
que ens rememoren molt aquesta arribada de l'estiu,
el solstici d'estiu que hem dit a l'entrada,
també Sant Joan, reunió amb amics, famílies, gresca, bon temps,
sopars a la fresca, una cançó que es diu
Sa Mercat del grup Billy the Visions and the Dancers
i que, de fet, va ser la banda sonora d'un dels anuncis
d'Estrella d'Am de ja fa uns quants anyets,
però que sempre ens porta molt bons records.
Vinga, va, deixem-la i després comencem amb algunes seccions
aquí al programa de tardes de ràdio d'Esvern
en aquest especial de Revetlla de Sant Joan.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
i verdura que estem trobant
ara al mercat
serà més o menys la mateixa,
tant de juny, juliol
i una mica a l'agost també.
No hi haurà massos canvis.
No hi haurà massos canvis
i, per tant, està bé parlar-ne
ara. Hi ha alguns plats
i algunes recomanacions
de què podem preparar
aquest estiu, de manera que
preparem receptes
que es puguin prendre
fredes...
Que ens reconfortin, que ens hidratin
sobretot perquè
començarà a fer calor
diferents plats que podem preparar.
Per exemple,
si parlem de fruita, el mes de juny
sobretot
en juny i juliol, però, per exemple,
el juliol
començarem a tenir
ja moltes figues que ara
en aquests moments encara...
Encara no, eh?
No, potser la figa és una fruita
que comença ara, comença ara,
fins al juliol, ben ben entrat a juliol,
no tindrem les figues
en condicions, no?
Però en quant a la resta de fruites,
o sigui, meló,
síndria,
pressecs,
sideres,
albarcocs...
Tot això ara està en el seu auge, per dir-ho així.
El bocat,
la poma...
Ai, la poma...
Bé, la poma sempre també,
la golden,
la pera blanquilla,
plàtans, prunes...
O sigui,
tots aquests ingredients,
totes aquestes fruites,
seran les fruites, diguéssim,
predominants,
tant al juny, juliol i a l'agost, no?
Sí.
És per aquest motiu també,
que per exemple,
nosaltres a Cuina Miracle,
quan fem gazpacho,
doncs sempre,
a més a més del tomàquet,
el cogombra,
que també són dues verdures
molt, molt predominants
durant aquests mesos de calor,
doncs també hi posem cíndria,
hi posem meló.
Ah, mira.
I sempre incorporem alguna fruita.
En el gazpacho també
se li pot posar fruita?
És a dir...
Sí, sí, cap problema, sí, sí.
Nosaltres hi posem cíndria,
hi posem una mica de meló,
hi posem el pebrot vermell,
molt tomàquet,
cogombra,
pa sec,
vinagre...
Que el deixa més fresc
o el deixa més lleuger o...
El deixa una miqueta més lleuger.
i jo sempre dic,
nosaltres no fem el gazpacho
tradicional o original,
fem el nostre gazpacho
i la nostra versió.
Versió cuina miracle.
Exacte.
A partir d'aquí,
tothom que faci a casa seva
el que li agradi més
i que incorpori o no fruita,
doncs, bueno,
que sigui el gust de cadascú.
Sí que és veritat
que, per exemple,
és molt interessant,
doncs, incorporar
la fruita a les amanides.
També.
O també,
ara és una bona època,
jo, per exemple,
la setmana passada
ja vaig estar
collint el barcocs,
Oh, mira, fixa't.
d'un hort que tenen
els meus sogres
i, per tant,
doncs,
ja hem fet confitura
del barcoc.
Oh, que bé.
i ja diguem-ne que
és una bona època
de menjar
els albarcocs
o qualsevol altre tipus
d'aquestes fruites
que hem comentat.
Fluita de pinyol,
també,
no?
Exacte.
Sí, sí,
com el préssec,
l'alvocat,
etcètera,
la cirera també,
o sigui,
cirera en tindrem
doncs ja
durant tot el mes de juny,
juliol
i part de l'agost
o gairebé tot l'agost.
L'únic problema
de la cirera
que, clar,
a veure,
és una fruita
difícil de recolectar
i, per tant,
doncs això fa
que tingui un preu
també més elevat.
Bastant.
I, clar,
segons per quin plat
doncs la vulguem...
És difícil, no?,
de col·locar la cirera
una mica?
Hi ha altres fruites
que potser són més versàtils
o que pots...
La cirera o no?
Sempre la pots menjar
com a postre
per picar una mica
o entre hores,
perquè també la fruita
és molt interessant,
doncs sobretot
menjar-la
o incorporar-la
a la nostra dieta
entre hores,
potser no és tan convenient
fer-la
doncs després d'un àpat,
però sí
potser una hora abans
de l'àpat
o inclús una hora després,
però vull dir
no just després de l'àpat
com un postre
que és el que sempre fem,
o simplement
el que us comentava
durant l'àpat.
Sí que és veritat
que la cirera
sí que
és una fruita
que és molt fàcil
de posar-la
en algun recipient
i anar-la picant
a poc a poc
anar menjant, no?
Sí, sí, sí.
Poquet a poquet.
Però també li podem incorporar
a la cuina.
Nosaltres, per exemple,
en el nostre llibre
de cuina miracle
de cuina amb fruites
fem uns canelons
amb cirera
a dintre.
Però també la cirera
doncs en pots fer confitures
perquè no
doncs la pots
la pots utilitzar
per fer algun
algun plat
salat, vull dir
no, no.
És versàtil
i ens dona
i ens dona possibilitats.
Inclús
amb tota aquesta fruita
que també estem parlant
doncs
fer batuts.
Podem fer batuts
amb les combinacions
també que vulguem.
Els batuts
normalment
són la fruita
barrejada
amb la llet, no?
Amb alguna beguda vegetal
o...
Sí, exacte.
Seria la fruita
barrejada
o bé amb beguda vegetal
o bé amb llet
o bé
fer un mix
entre
una mica de beguda
vegetal
i una mica d'aigua.
Sí.
Sobretot també
jugant una mica
a veure
quina textura
volem
al final
d'aquest batut
perquè per exemple
doncs
si incorporem
plàtan
sempre ens donarà
molta més textura
que si fem un batut
només
de cindria
i meló
per exemple
que tindrà una textura
molt més líquida.
Sí, és veritat.
Per tant
sí que és veritat
doncs
perquè tingui
una certa consistència
aquest batut
que el puguem prendre
i que no
que no sigui
ni massa líquid
ni massa espès
hem de jugar
una mica
amb quin líquid
l'incorporem
i amb quina fruita
li posem.
També és una bona
fruita de temporada
ara
junts,
juliol i agost
la llimona
per tant
utilitzar la llimona
fent
algun batut
o fer
un aigua
un granitzat
exacte
o fer un aigua
amb suc
amb una mica
de suc de llimona
i guardar-ho
a la nevera
per anar-nos
refrescant
i anar-nos
hidratant
doncs
sempre
l'estiu
s'agrairà
i ens anirà
força bé.
Els granitzats
Joan
normalment
es fa
primer el gel
i després
se li afegeix
el líquid
o
hi ha alguna tècnica
per fer granitzats
o no?
La veritat és que
nosaltres tampoc
no estem acostumats
a fer-los
i per tant
no et sé
dir
quin seria
el procés
si primer
fer la fruita
triturada
i després
el gel
incorporar-ho
o fer-ho
tot junt.
La veritat és que
no ho tinc
per la mà
però vaja
crec
que sí
que a casa
podem fer
la prova
i bueno
i si
malauradament
ens surt
tan bé
doncs mira
serà una altra manera
també està bé
també està bé
de vegades
que comentem
algun error
i que ens equivoquem
perquè és la manera
que acabem
aprenent les coses
vull dir
que no ens queda
no ens queda
un altre
i després
per exemple
també
el tema
de les sopes
sopes de meló
i això també
és bastant
exacte
podem fer cremes
fredes
igual que fem
al gazpatxo
doncs podem fer
una crema
freda de meló
que podríem
incorporar-hi
iogurt
i unes llavors
de sesam
per exemple
o inclús
amb
algun altre
tipus de fruita
podríem
fer una combinació
d'alvocat
amb meló
etcètera
no no
o sigui
podem
perdonar
sobretot
l'alvocat
doncs ens ajuda
també a donar
una certa
textura
a la crema
i per tant
ens pot anar
molt bé
i si
i si deixem
una mica
davant
del que és
la fruita
i parlem
una mica
del que són
les verdures
sobretot
cal destacar
doncs
que
el tomàquet
per exemple
el cogombra
el pebrot vermell
pebrot verd
i els enciams
per exemple
totes aquestes
totes aquestes
verdures
seran
les predominants
durant el mes
de juny
juliol
i agost
i per tant
doncs
aprofitar
de fer
manides
de quan fem
carn a la brasa
doncs
aprofitar les brases
doncs
per fer un pebrot
escalivat
una albergínia
escalivada
etcètera
no
el cogombra
o incorporar-lo
també
doncs
o el gazpacho
o en alguna
manida
doncs
tallat així
a l'amines
finetes
vull dir
podem
fer
moltes
moltes
combinacions
i molt interessants
també
no
o a vegades
que es posen
així com
en amanides
de llegums
no
que es posa
el pebrot
així cru
també
amb ceba
o
sí
sí
sí
sí
i després
també tenim
també
és època
també
de mongeta
i per tant
fer una
mongeta
amb patata
també
o
unes
verdures
al vapor
doncs
també
es pot anar bé
per exemple
la carbassa
que en trobem
tot l'any
o les pastanagues
amb la mongeta
doncs
fer aquest combinat
de mongeta
carbassa
i pastanaga
doncs
ens pot anar
molt bé
inclús
són unes verdures
al vapor
que no necessàriament
s'han de menjar
s'han de menjar
calentes
se'ls podem menjar
fredes
si ens queden
d'un dia
per l'altre
les podem triturar
i amb un
suc de taronja
doncs
podem fer
una crema
freda
de carbassa
amb pastanaga
i un suc de taronja
o sigui
podem fer
diferents
combinacions
molt divertides
sobretot
sobretot
el que més
predominarà
doncs
és
aquells àpats
doncs
que
per menjar
freds
evidentment
no ens farem
el mes
de
tots aquests
mes
de juny
que ja estem
acabant
però
mes de juliol
i agost
no ens farem
plats
per menjar
calents
com una
escudella
no ens farem
no entren
no la veritat
no ens farem
unes llenties
amb xurissi
i crustella
de porc
o sigui
no
canvien
canvien
canvien
la manera
de cuinar
i els plats
però també
canvien
molt en funció
de la fruita
i de la verdura
que és la temporada
que tenim ara
no
per tant
sí que és veritat
que al final
amb qualsevol verdura
pots
pots fer
qualsevol
plat
o qualsevol
cosa
però vull dir-te
sí que és veritat
que haver de gust
més plats
per penjar
freds
i incorporar
molta fruita
a les amanides
o inclús
això
menjar-la
abans
o després
dels d'altres
que és quan
aprofitem més
les seves vitamines
i les seves propietats
i també
a l'hora
de conservar
la fruita
i la verdura
Joan
tu ens recomanes
més deixar-ho
a temperatura
ambient
tot i que a vegades
es pot madurar
una mica més ràpid
o guardar-la
a la nevera
però llavors
perd una mica
el sabor
trobar l'equilibri
trobar una mica
l'equilibri
si
sempre és millor
conservar
la nevera
i si tu has de menjar
treure-ho
una estona
abans
de la nevera
perquè agafi
temperatura ambient
diguéssim
i menjar-ho
sempre
al final
la fruita
és molt més bona
menjada natural
evidentment
més que
refrigerada
en nevera
sí que és veritat
que la calor
farà doncs
que qualsevol
tipus de fruita
se'ns faci malbé
abans
i per tant
sempre serà millor
conservar-la
en nevera
també passa
el que tu dius
acabes
acabes perdent
gust
a freda
tampoc
doncs
a vegades
tampoc no ve
massa de gust
etcètera
totes aquelles
fruites
que veiem
doncs
que se'ns han fet
una mica malbé
o que
no ens les menjaríem
com a tal
sempre podem
agafar
mirar
de treure
tota aquella part
doncs
que
que s'ha espatllat
una mica
o que està
una mica
per llançar
i mirar
d'aprofitar
la resta
doncs això
fent un batut
triturant-ho
fent una
una crema
etcètera
no?
podem trobar
diferents opcions
sí que
jo
em recomano
que si hem de
comprar
algun tipus
de fruita
doncs
comprem fruita
bona
de qualitat
no perquè
sigui més car
és més bon
i perquè sigui
més barat
és més dolent
però intentem
comprar
fruita bona
de qualitat
de proximitat
i etcètera
no?
d'acord
i sobretot
és de temporada
perquè si
si comprem
fruita
que
estem fora
de temporada
estem comprenent
un producte
que segurament
ve de fora
que fa temps
que està collit
i que se'ns pot
espatllar
molt més
que no és d'aquí
de proximitat
segurament
exacte
exacte
vull dir que
sempre afavorir
doncs
el comerç
el comerç local
i sobretot
de proximitat
que ens garantim
una miqueta
que estigui
collit aquí
i si és de temporada
encara més
clar
a més
també beneficiem
els agricultors
els productors
sobretot
de Lleida
de tota Catalunya
però bueno
de la zona també
on es cultiven
sobretot
aquestes fruites
més de pinyol
que són més típiques
també ara
de l'estiu
els préssecs
etcètera
sí
préssecs
sigera
pruna
albarcocs
etcètera
exacte
molt bé
doncs Joan
moltíssimes gràcies
hem fet un tastet
de fruita
i verdura
d'estiu
així frasqueta
i també
algunes idees
de plats
perquè la gent
pugui cuinar
a casa
clar que sí
molt bé
que vagi bé Joan
bona tarda
una abraçada
adeu
adeu
la nit
ràdia
Soc la Mireia Belmonte.
En la natació, la velocitat és clau
i també ho és per salvar una vida.
Davant l'ictus, trucar ràpid al 112
és fonamental.
Si notes un canvi brusc en una persona,
com ara pèrdua de força a una banda del cos,
canvis en la parla o en l'angès de la cara,
truca ràpid al 112.
No t'ho pensis.
Davant l'ictus, truca ràpid al 112.
Generalitat de Catalunya.
Vinga, va, i ara us deixem amb un tema
del grup musical Les Anxubetes,
un grup format per tres dones
que es dediquen a cantar, sobretot,
temàtiques d'habaneres.
I ara us deixem amb la cançó La vella Lola.
Después de un año de no ver tierra
porque la guerra me lo impidió.
Llegué al puerto donde se hallaba
la que adoraba mi corazón.
Ai, qué placer.
Aquesta versió de La vella Lola,
de Les Anxubetes,
és del seu últim àlbum
que es diu Anas Cabech,
un àlbum que han tret aquest 2023,
que ens porta a moments d'estiu.
Llegué al puerto.
Llegué al puerto.
Llegué al puerto.
Luego, después,
se acercó a mí,
me dio un abrazo
y en aquel lazo
creí morir.
Cuando en la playa
la bella Lola
su larga cola
luciendo va
los marineros
se vuelven locos
y hasta el piloto
pierde el compás.
¡Ay, qué placer!
¡Ay, qué placer!
¡Ay, qué placer!
¡Ay, qué placer!
¡Ay, qué placer!
Sentía yo
sentía yo
cuando en la playa
sacó el pañuelo
y me saludó.
Luego, después,
luego, después,
se acercó a mí
me dio un abrazo
y en aquel lazo
creí morir.
La cubanita
lloraba triste
de verse sola
y en alta mar.
Los marineros
la consolaban
la consolaban
No llores, Lola
no te has de ahogar.
¡Ay, qué placer!
Sentía yo
cuando en la playa
sacó el pañuelo
y me saludó.
Luego, después,
se acercó a mí
me dio un abrazo
y en aquel lazo
creí morir.
¡Ay, qué placer!
Sentía yo
cuando en la playa
sacó el pañuelo
y me saludó
y me saludó.
Luego, después,
se acercó a mí
me dio un abrazo
y en aquel lazo
creí morir.
creí morir.
Creí morir.
Creí morir.
creí morir.
Treu la llengua.
Treu la llengua fora, al carrer.
Treu la llengua.
Es clar que s'ha de treure la llengua.
Però com puc treure la llengua?
Com trec la llengua al carrer
quan la persona amb qui parlo
no treu la llengua?
O a la feina, a l'escola,
a la universitat,
quan a les aules
i a les sales de reunions
ningú treu la llengua?
Com trec la llengua a les xarxes
comentant i compartint
si la gent m'insulta
per treure la llengua?
O a internet,
quan els cercadors no m'entenguin
però jo vulgui continuar
traient la llengua?
Entra ja a la guia
de l'activista pel català
i descobreix tot el que pots fer
per la llengua.
Va, que seguim al programa de tardes
la Rambla de Ràdio d'Esvern
d'avui divendres 23 de juny
amb l'entrevista del dia
per parlar dels casals creatius
que organitzen de forma conjunta
el Tutuguri
i l'espai de Lliure Creació
Carme Malaret.
Per fer-ho,
hem convidat a l'estudi
a la Carme Malaret,
òbviament,
i també a la Joana Riva,
responsable i directora
professora del Tutuguri.
Bona tarda a les dues.
Què tal? Com esteu?
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bé, doncs tenim a tocar una altra edició
dels Casals Creatius
que munteu a dues bandes.
Expliqueu-nos una mica com i quan va sorgir
aquesta col·laboració entre els dos centres
perquè a priori us uneix l'art
i el carrer Bona Vista
però què més hi ha?
Bé, això ve de molt lluny.
La Joana encara no portava el Tutuguri
sinó que el portava la Toti
i va sortir una idea d'aquelles idees
que surten quan tens la proximitat del carrer, no?
I en aquell moment al costat de l'espai
hi havia una escola de música
que es deia Escola de Música Agnès.
Llavors vam pensar, i per què no ofertem uns casals
en què s'incideixi en la part més creativa, no?
amb la música, amb el moviment i amb la cosa ceràmica.
I a partir d'aquí potser ja farà 20 anys,
perquè ara estava calculant el meu fill en T27,
jo crec que va començar en 7 anys,
i ara vam començar aquest viatge dels casals creatius.
I després la Joana s'hi va incorporar
i pot explicar com va ser.
Com va ser, Joana, el tema de rebre tot això dels casals,
de les activitats d'estiu, d'aquesta participació de diferents centres?
Bé, la veritat és que nosaltres, jo amb ma cosina també,
i entrem el 2014 al Tutuguri, el que ara és el Tutuguri.
I bé, ens vam trobar que això ja estava en marxa,
ens va encantar la idea i ho hem seguit fent
i reinventant d'alguna manera.
Clar, que no sigui tots els anys potser exactament igual, no?, a l'anterior.
Molt bé.
Quines disciplines es treballen en els casals i de quina manera es fa?
Bé, per la meva part, clar, jo soc especialista en ceràmica,
llavors treballem el fang i la tècnica és ceràmica,
perquè de vegades hi ha altres casals que sí que treballen el fang
com a material plàstic, però no amb la profunditat que es treballen aquests casals.
Perquè treballem la tècnica, això vol dir que, finalment,
aquestes peces es couran i tindran un ús del que està pensat, no?
I això és el que fem nosaltres, però conjuntament, no?
Al Totoguri ara estem...
S'havia fet diferents coses de moviment, no?
Ara estem més centrats en el que és el circ.
Circ i aeris, que també fem teles.
I en relació a l'espai de la música,
doncs sempre s'ha volgut treballar d'una manera lúdica.
Treballar-ho també com corporalment, no?
Amb instruments que...
Bé, sempre la música necessita del cos, no?
Sí, i tant.
Però com amb percussions, amb diferents propostes d'això,
que siguin més vivencials, més que...
Més que potser de música, de notes...
Del pentagrama, de tot això, no?
A part tenim nens des dels 3 anys fins als 12-13,
que durant el matí estan per grups d'edat.
Llavors, per franges d'edat es treballa diferent, no?
Una mica cada una de les activitats.
Però després també a la tarda continuem
i a la tarda sí que s'ajunten totes les franges d'edat
en un sol grup.
Són menys nens i llavors es forma un grup.
I a la tarda segueix una mica amb el moviment,
amb el que seria la plàstica,
amb la ioga també es fan propostes,
l'andart...
Què és l'andart?
L'andart és el treball que es fa a la natura directament
i amb els materials que es troben,
com poden ser branques, pedres, terres...
Això ho fa el Nil, el Nil Nabot,
que dintre del seu llenguatge personal
treballa aquest tipus de materials
i crec que els nens també ho veuen...
Poden connectar molt.
Sí, connecten perquè estan a la natura
i veuen les possibilitats, no?
Ells ja d'una manera intuitiva poden agafar una pedra,
una branqueta,
però a través del Nil poden fer cullerets,
poden fer eines i és molt interessant, no?
I donen forma.
Sí.
a quins espais es fa?
Bé, la tècnica ceràmica es fa allà a l'espai,
al circ i al moviment al tutuguri,
i clar, ens queda la música,
perquè la música ja no hi ha a l'estudi d'Agnès,
però ja farà molts anys que li demanem a la parròquia
un espai, la rectoria,
i que sempre, d'una manera molt fàcil,
ens ho faciliten,
i allà fem la música.
I clar, tot està molt a prop.
Després, hi ha propostes que es fan...
També tenim diferents parcs al voltant,
Camp Freixas, el Medianari,
el Rentapeus,
que és on acostumem a esmorzar, també.
I, per exemple, la proposta del Land Art
també es fa lògicament a l'exterior,
que se'n va anar al mil·lenari,
vull dir que el que fem també és aprofitar una mica tot el que hi ha al nostre entorn.
Quins horaris o quines franges horàries de possibilitats hi ha per que estiguin?
Hi ha matí, que és de 9 a 1.30,
es poden quedar a dinar, que seria de 9 a 3.30.
Que es queden a dinar, que en gent està.
Sí, ens fan un menú.
I després de 9 a 5, que seria el dia sencer.
I quins grups entenc que serien per edat, com ha dit la Carme abans,
i que hi hauria 3 o 4 grups, un parell...
Mira, tenim 3 grups, un que en diem els petits,
que més o menys aquest any els hem agrupat en l'edat de 3-4 anys,
els mitjans de 5 a 6,
i després els grans ja a partir de 7 fins a 12 anys,
tenim alguna nena de 12 anys.
O sigui, realment s'agrupen bastant amb el grup dels grans,
hi ha una franja com molt gran, no?
Sí, això depèn de cada any de les inscripcions.
Clar, perquè no hi ha molts nens petits, no?
Perquè justament aquest any hi ha molts nens petits i mitjans,
n'hi ha molts de 3, 4, 5, 6, i en canvi de grans no n'hi ha.
Vull dir que cada any també es va movent una mica la franja horària de cada grup
per adaptar-se a les inscripcions.
I entenc que van rotant amb cadascuna de les 3 activitats?
Cada matí fan les 3 activitats.
I el que també està bé dels casals és que són places limitades,
és a dir, que no són uns grups molt amplis,
com a màxim 15, puntualment 16, però ja n'agafem per grup.
I a més a més, cada grup té un assistent
que els acompanya a tots els tallers que es fan al matí.
I llavors quan aquest grup, per exemple,
ve del Totogur i va a l'espai,
sempre va acompanyat d'un assistent
i allà troba els professionals,
els talleristes professionals amb la tècnica.
A més, una cosa jo crec que és com bastant positiva d'aquests casals,
és que els nens, durant el matí,
passen per 3 espais diferents,
per 3 activitats diferents,
3 professors diferents,
o 3 o 4.
Sí.
D'alguna forma, és una cosa que se'ls passa bastant fluïda, no?
D'alguna forma, se'ls passa ràpid, s'ho passen bé,
estan una horeta i quart o així en cada una de les activitats,
fem una pausa per esmorzar, també.
i ho veus, no?
Clar, no és tota l'estona en un lloc.
En un mateix lloc,
en una mateixa persona,
és...
Canvien de lloc,
canvien de disciplina
i canvien de tallarista, no?
I...
Aquí tenim de tallaristes,
en aquest cas,
en aquests casals.
Bé...
Carme, en tema de la ceràmica.
Sí, jo estic,
però estic acompanyada amb la Iona Palau,
que ja farà un parell d'ans,
que és la meva assistenta principal,
que està sempre amb mi,
i després...
Sí, el Tutuguri amb el Cirque estic jo,
després la música està l'Òscar Medina,
i a la tarda tenim la Cristina Moreno,
el Nil Nabot,
la Nati,
no sé el nom...
La Nati.
La Nati del Carrau Blau.
Professor del Carrau.
D'acord.
Llavors també hi ha la Janira,
fent el ioga,
Janira Romero,
i a l'Òscar Medina,
que també fa una proposta a la tarda.
D'acord.
I ja que us tenim a les dues,
ens podeu parlar,
si teniu pensat ja de moment
com fer alguna activitat,
o si teniu pensat, per exemple,
Joan,
amb el tema dels aeris,
si has pensat en algun joc,
o com fer-ho,
o encara no.
Mira,
a veure,
precisament ahir vam tindre la reunió
amb tot l'equip, no?
I nosaltres també ja farà anys
que treballem
amb un tema,
amb un tema que unifiqui
totes les propostes
dels diferents tallers.
Sí.
L'any passat va ser POTS, no?
POTS amb un interrogant
de POTS i POTS,
perquè allà a l'espai
teníem el projecte
en basar el temps.
Sí.
Estava tot ple de POTS,
i això va ser, no?,
com un incentiu molt gran
per generar propostes.
i aquest any,
ahir vam decidir el tema.
Ah!
Pots dir tu, Joan.
Ostres,
primícia.
El tema d'aquest any
és llum.
Llum.
Ah, que guai.
Molt bé.
I a partir de la llum
entenc que llavors sortiran diferents...
Clar.
Sí.
El llum també és color,
la vibració, no?
Cada...
Es pot traslladar a la música,
perquè les notes també són vibració,
es pot traslladar...
Bueno, llum.
Llum.
A partir d'aquí,
cada un...
Deixem molt d'espai
en què cada un
ho porti al seu terreny
de manera creativa i...
Hi ha alguna mena de requisit
per apuntar-se?
És a dir,
han de ser alumnes
que durant l'any hagin estat,
en aquest cas, per exemple,
en totoguri...
No.
No, no, no, no.
Que tinguin ganes
que els nens, no?
Perquè sempre hi ha molta oferta
de casals esportius,
Sí.
No?
O de casals més lúdics, no?
Però és que aquests són uns casals,
primer,
en places limitades,
això vol dir que hi ha una tensió,
perquè em sembla que ens hem deixat la ira,
Joana.
Bueno, la ira...
Que és molt important,
el paper de la ira, no?
Sí.
Què fa la ira?
Ah.
Coordina...
Sí.
Bueno...
Coordina, està a la centraleta,
podríem dir.
Vale.
Sí.
Tenim una persona, no?,
que ja la tenim allà,
que és el nostre referent
per si hi ha algun problema
amb algun nen,
si algun nen es troba malament.
És a dir,
tenim el centre de comandament
al Totoguri
i que tenim a la ira.
Allà.
L'any passat,
sempre durant uns quants anys
havia sigut la gent ira,
però aquest any ella no pot
i la ira és el pal de paller, no?,
el que serà el nostre referent.
Clar, si truca alguna família
per si passa alguna cosa, no?,
com a punt de referència.
Sí, sí.
Doncs també important, no?
Sí.
Ens ho podem deixar.
Carme, tu tens experiència
durant l'any
a tractar amb adults, no?,
a l'hora de fer les classes
o a tractar diferents exposicions
amb el tema de l'espai.
Això de tractar amb nens,
sí que són molts anys, no?,
ja també fent els casals,
però, bueno,
com quan arriba l'estiu...
Bé, jo quan arribo,
clar, jo vaig posant anys, no?,
i això també és un hàndicap
perquè, clar,
farà 20 anys,
doncs en tenia 45
i ara en tinc 65.
Treballar amb nens de 3 anys
té un esforç físic important.
El que sí que és veritat
és que jo compto amb la Iona Palau, no?,
que és la meva força
i és la meva assistència.
I què passa
quan, durant tot l'any,
treballo amb adults
o amb joves
i quan m'he de posar
davant d'un nen, no?,
clar.
sigui 3,
sigui 10 anys.
És que l'energia
és molt diferent.
O sigui,
jo penso
és que no podré aguantar
un altre any
però, en canvi,
acabo
amb les piles carregades
molt cansats,
cansades
perquè acabem,
fa calor
i estem cansades.
però és
és
quan veus
les cares
i veus
allò
que els hi estàs explicant
que per tu
és la teva vocació,
és la teva
és la teva vida
d'alguna manera
i els hi traslades
i ells ho capten
i després
en parlen a casa seva
i hi ha un feedback.
És que és una energia,
potser si ho fes tot l'any
potser no podria fer-ho, no?
però tres setmanes
per mi
és una experiència
que
ara per ara
encara
encara
s'aguanta.
Joana,
suposo que tu estàs
més acostumada
al fet d'estar al tutuguri
amb més nens i nenes
durant el dia a dia.
Sí,
durant l'any
ja
estic
treballant
amb nens.
és això que deia la Carme
no?
És molt gratificant
quan
quan els veus disfrutar
no?
quan els veus
aprendre
que
primer de tot
han de gaudir
però
també aprenen
aprenen coses
aconsegueixen
amb el tema del circ
no?
o sigui
cada nen
té les seves
no?
un nen li agrada més
tot el que és el clown
o fer el pallasso
i un altre li agraden
però el que li agrada al clown
si aconsegueix fer la tombarella
doncs també
després de fer la tombarella
un somriure
a la cara
no?
i això
és molt bonic
molt bonic realment
molt bé
no hem dit les setmanes
hem dit 3 setmanes
però quines són exactament?
són les 3 primeres de juliol
des del 3 al 21
crec
si no m'equivoco
molt bé
i què ha de fer la gent
per apuntar-se
ja per anar acabant
si
se sent interessat
interessada per apuntar
els seus fills?
doncs poden escriure un mail
a casalscreatius
arroba gmail.com
o poden passar pel tutoguri
també
i fer la inscripció
allà directament
sí
si escriuen un mail
ja i ens diuen
em podeu reservar la plaça
més o menys ja
ja
ja ens posem d'acord
no?
hi ha grups que estiguin ja
bastant planets
n'hi ha algun
la segona setmana
el grup dels grans
em sembla que està ja ple
ara no ho recordo bastant bé
bastant bé
queden algunes places eh
per això
sí
la tercera setmana
és la setmana
que tenim
més
més
vacants
val
però sí que és veritat
que tant la primera
com la segona setmana
hi ha algun grup
que ja ho tenim
tancat
un lloc bastant ple
un assemble que ja tenim setze
i és com allò aquella franja
de límit
sí sí
molt bé
doncs moltíssimes gràcies per passar aquesta estoneta aquí a la ràdio
Joana Carme
que vagi tot molt bé
i endavant i força amb els casals
moltíssimes gràcies
adéu
adéu
adéu
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501

Sous-titrage ST' 501


Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501

Sous-titrage ST' 501









Sous-titrage ST' 501

Sous-titrage ST' 501







Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501




Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
una ocasió, la nena havia de plorar
en una escena. Ai.
Havia de plorar en una escena. Ai, pobra.
Tant de bo, tant de bo la mare
hagués pagat a la nena. Tant de bo.
Per què? Perquè el que va fer va ser agafar una papallona,
estripar-la davant de la nena.
Per favor. Reventar una papallona,
així, arrebregant-la
i de tot, perquè la nena ho pensés
i plorés en la papallona morta per sa mare.
Però moment, això és molt cruel, no?
Sí, no, ja, ja, sí que és maco, eh?
Vull dir, en lloc de carregar-te un ésser viu,
ho fes una altra forma. Totalment.
Jo no defenso paga els nens, però tampoc cal anar a matar
animals prospostos, vull dir... No, no.
Hi ha d'haver un pur intermig, sincerament.
En fi, s'ha de dir que
la Natàlia, bueno, diguem-li a Natalie Wood,
perquè ara
van ser els grans productors de la RKO
que li van posar el nom, i ja seria
per aquesta època, doncs va ser una actriu infantil
prou prolífica.
Va aparèixer en més de 20 pel·lícules,
entre les que es troben The Ghost and Mrs. Muir
o Miracle on 34th Street,
una d'aquelles típiques, típiques de Nadal,
que és un 2x3, etc.
i, de fet, també surt a diversos capítols de diferents sèries
de televisió. O sigui, era la nena
allò, el productiv de... Exacte, era la nena
de les pel·lícules. De les pel·lícules, vinga.
Exacte. Com que Wood
era menor durant els seus primers anys
com a actriu, va ser adequada...
adequada, educada... Ah, això.
Això, és que ja m'he trabat.
Educada entre els rodatges.
La llei de Califòrnia exigia
que els infants
de 18 anys, els actors infantils
almenys... Sí. Havien de passar almenys
3 hores al dia a l'aula
i sembla ser que aquesta dona
no necessitava res més, perquè era una
crac. Home... Era una crac dels estudis.
Perdona, eh? Jo entrava a l'escola a les 8 i mitja
i sortia a les 4 i mitja. O sigui...
Feia 3 hores al dia... Sí, feia les 3 hores
a full, però era una màquina
totalment. Tot i així, la interpretació
li encantava. Ella mateixa va dir
sempre em sentia culpable
quan vaig saber que tots els treballadors
de les pel·lícules s'esperaven que acabés
les meves 3 hores. Tan bon punt el professor
ens deixava marxar, corria cap al plató
tan ràpid com podia. Bona noia.
No? Bueno... A mi em cau bé.
Simpàtica. Conscient.
Sí, sí. Mageta. Conscient.
Que li agrada el que fa, però no deixa els estudis.
Bé, a mi em cau molt bé.
Em cau molt bé.
Amb el pas dels anys...
Bé, ja veureu per què és aquesta cançó.
Vale.
Amb el pas dels anys, Booth va fer la transició
d'estrella infantil a una adolescent amb èxit
als 16 anys, quan va protagonitzar
amb James Dean i Salmineo la pel·lícula
Rebel sense Causa, que és un d'aquells clàssics,
el clàssic gran de James Dean, de fet.
Ai, ai.
Ei, que això es va portar allà, suposo.
Sens dubte, sens dubte.
Money, money.
Va ser aleshores, quan Natalie Wood
va signar un contracte a llarg termini
amb la Warner Bros.
i va ser nominada a un Òscar
a la millor actriu secundària
amb 16 anys.
Ostres!
16 anys, eh?
Déu n'hi do.
Sí, joveneta.
Amb 16 anys, ja nominada a l'Òscar.
Bueno, bueno.
I de fet hi ha qui diu
Ah, no, és que no el va guanyar.
Bueno, t'has nominat a tu a un Òscar?
Ja, ja.
El fet d'estar nominada ja.
Totalment.
En aquella mateixa època
va graduar-se a la Van Nuys High School.
I tots aquests fets, doncs,
van permetre-li
desempallegar-se una mica
de la pressió d'aquella mare
tan sobreprotectora
i tan animal que tenia
per poder fer el que ella vulgués.
Vale.
Home, de moment,
la nostra protagonista d'avui
està tenint una vida bastant plàcida, eh?
De moment...
Sí, sí.
No, espera't, espera't.
Vale, m'espero.
Era just la frase que venia ara, eh?
Ah, sí?
Ara fem un petit canvi, ja ho veuràs.
Ah, caram.
No tot pot ser tan genial.
Ah.
Tenim 16 anys,
sembla ser que va ser víctima
d'una violació produïda
per un dels grans actors
del Hollywood del moment.
Hosti, tu.
Natalie Wood estava massa espantada
o intimidada
per denunciar-ho a la policia.
Va voler guardar el secret
i es va comportar
com si no passés res
cada cop que el seu camí
es creuava amb el de l'actor.
Oh, aquí.
Dic el nom d'aquest actor.
Vinga, va, doncs,
volem saber-lo, sí.
Em sap molt de greu
Kirk Douglas.
Kirk Douglas?
una foetada per Kirk Douglas.
Cenderos de Glòria,
Espartaco,
la pel·lícula més famosa
que té Van Gogh, també.
Vull dir,
un gran actor,
sens dubte,
i molt decepcionant
quan...
Moltíssim, no?
M'he decebut moltíssim.
Rata de dos pates per això.
Rata de dos pates per això.
Correcte.
Per Kirk Douglas, vale.
Correcte.
Després de Rebels sense causa,
van arribar altres pel·lícules
com Centaures del desert
o Marjorie Morningstar,
pel·lícules en les que,
per fi,
ja no es veia
en el paper
de la nena petita,
sinó que hi era un adolescent.
Un adolescent
crescudeta.
Amb tots els éxits,
correcte.
Tot semblava ser perfecte,
però les coses
no acaben.
Bé, perfecte,
a excepció de la violació.
Però per la resta,
tot més o menys
anava molt bé
encaminat
almenys per la seva vida professional.
Després d'aquests èxits,
van aparèixer
un seguit de fracassos
en taquilla
que van fer caure
la seva carrera
en un declí
bastant sèrio.
Pobre.
Totalment.
Tot i així,
no ens desanimem,
que es pot recuperar.
Bé.
Un bitxo miserable
com era Elia Casan,
un director de cinema
que era molt bo
sobre el que ja parlarem un dia,
però que era un miserable,
va recuperar-la
per interpretar
el paper de Dini Lumis
a Esplendor a l'Herba
l'any 1961.
Casan
va triar a But
com a protagonista femenina
i la seva carrera
es va recuperar.
Va sentir que,
malgrat els seus papers
innocents anteriors,
ella tenia el talent
i la maduresa
per anar més enllà d'ells
i Casan
ho va saber plasmar
a la gran pantalla.
Tant va ser així
que per aquesta actuació
va rebre nominacions
als Premis de l'Acadèmia,
Oscars,
el Globus d'Or
i els Premis BAFTA,
la millor actriu
en un paper protagonista.
Life can be bright in America.
If you can fight in America.
Life is alright in America.
If you don't fight in America.
Potser,
ara la gent li comença...
Aquesta cançó suposo que sona...
Home, moltíssim.
Ho és d'històric, correcta.
Si hi ha algú que no li soni
aquesta cançó...
Totalment, totalment.
Però és que, clar,
ara potser hi ha qui se li desperta
una mica la bombeta
o la neurona
o el que com li vulguis dir.
Perquè Natalie Wood
va interpretar el paper de Maria
a West Side Story.
Ella era la protagonista
de West Side Story
a la pel·lícula del 61,
si no m'equivoco que era.
O del 60.
A principis de la dècada del 60,
en qualsevol cas.
Tot i així,
flipareu,
perquè no era ella
la que cantava.
Ella era la cara
i la cara
i la que feia els valls.
I la que feia els valls,
si no m'equivoco,
i el personatge.
Però ella no cantava,
cantava la soprano
Marnie Nixon.
Tot i així,
encara es considera
a West Side Story
una de les millors pel·lícules
de Natalie Wood.
Sí, sí,
i tant.
Sens dubte.
Sí que era ella,
però qui cantava la pel·lícula
que també va protagonitzar
la títol de Gypsy.
Als 25 anys,
Wood va rebre
la seva tercera nominació
a l'Òscar
per Love with the Proper Stranger.
Opa!
Compartint a Natalie Wood,
juntament amb Teresa Wright,
en la persona més jove,
va aconseguir
tres nominacions a l'Òscar.
Opa!
Vinga, bravo!
Exacte,
obrim el cava.
Aquest rècord
va ser batut
al cap d'uns quants anys,
més tard,
per Jennifer Lawrence
el 2013
i Sorsi Ronan
el 2017.
Amb dues
van aconseguir
la seva tercera nominació
als 23 anys.
que això també
és una animalada.
Bé,
el director Cindy Pollack,
tornant a Natalie Wood,
va dir sobre ella
quan tenia el paper adequat
no hi havia
ningú millor.
Era una molt bona actriu.
A mitjans
de la dècada
del 1960
va ser
una de les estrelles
més grans de Hollywood
juntament
amb gent de la talla
d'Elisabeth Taylor
i Audrey Hepburn.
Això,
per ficar-la al nivell
d'Elisabeth Taylor
i Audrey Hepburn,
doncs sí.
Imagineu-vos el punt.
Clar,
és un personatge
que ha quedat
una mica oblidat
o per certes persones
ha pogut quedar
una mica oblidat,
però va ser
molt,
molt,
molt,
molt important.
Seguint amb això
i per què hem ficat
la revolució sexual
de la Casa Azul,
doncs perquè
una altra
de les seves obres
més destacables
era
Bob and Carol
i Ted y Alice,
una pel·lícula
molt còmica
que tractava
sobre l'alliberament sexual
i que va ser
tot un èxit
a l'època.
Un èxit
que de fet
de Talibut
no va saber
aprofitar.
Després
de quedar-se
embarassada
de Richard Gregson,
el seu segon marit,
ja que ja havia estat
casada abans
amb Robert Wagner
l'any 1970,
va decidir
retirar-se
de l'actuació
amb 32 anys.
Ostres,
que jove, no?
Sí,
totalment.
I duria a terme
poques actuacions
més durant
els pròxims anys.
De fet,
en aquesta mateixa parada
es divorcia
del seu segon marit,
aquest que hem dit
que és el Gregson,
el Richard Gregson,
i es torna a casar
amb el primer.
Ah, mira,
això d'anar tornant,
no?
Correcte.
Aquest personatge
sí que és més important
per la història
que és Robert Wagner.
Però és això,
curiós el fet de
et cases amb un,
divorcies,
et cases amb un altre,
et divorcies
i tornes a casar
amb el primer.
Doncs sí.
Bona.
Un cop de puny.
Un cop de puny,
totalment.
Va tornar al cinema
anys més tard,
de Natalie Wood,
per fer la pel·lícula
Meteor amb Sean Connery
i la comèdia sexual,
de fet hi ha gent
que deia que és com
una represa
de la pel·lícula
que us he dit
de Bob,
amb Carol i Tetanalis,
que es deia
The Last Married Couple
in America,
amb George Seagal
i Valerie Harper.
En aquest període,
Natalie Wood
va tenir sobretot
més èxit a la televisió,
rebent altres qualificacions
i elogis
de la crítica
l'any 1979
per The Cracker Factory
i especialment
pel remake
de la miniserie
de From Here to Eternity,
el 79 també,
amb Kim Basinger
i William Devane.
L'actuació de Natalie Wood
va ser valorada
amb el Globus d'Or
a la millor actriu
el 1980.
Ostres!
Durant el rodatge
de Brainstorm,
pel·lícula
que ha protagonitzat
amb Christopher Walken,
Natalie Wood
va decidir
sortir a passar uns dies
amb el seu primer
tercer marit,
com li vulguis dir,
Robert Wagner,
i amb el propi
Christopher Walken,
a bord del seu llot
pels voltants
de l'illa de Santa Catalina.
Caram,
amb tu això dels famosos
i els iots...
Sí, totalment.
Sembla que vagi
de la mà sempre.
Sí,
però les coses
es compliquen una mica
perquè el 29 de novembre,
diumenge 29 de novembre
de 1981,
Natalie Wood
va aparèixer
sense vida.
Què?
Havia mort ofegada.
Ofegada?
Havia mort ofegada.
Natalie Wood,
com he dit,
estava amb Wagner,
el seu marit,
Christopher Walken
i el capità del llot,
Dennis Davern,
la nit del 28 de novembre.
Les autoritats
van recuperar el seu cos
a una milla de distància
del vaixell
a prop d'un petit bot inflable.
L'informe de l'autòpsia
va revelar
que tenia contusions
al cos i als braços,
així com una abrasió
a la galta esquerra,
però no hi havia cap indicació
sobre com ni quan
es van produir les ferides.
Molt raro
que aparegui
el seu cos
a una milla del barco
d'aquesta manera,
però és que
Davern,
el capità que he dit abans,
va afirmar
que Wood i Wagner
havien discutit
aquella nit,
cosa que Wagner
va negar
en el mateix moment
i que va acabar
admetent.
El forense
del comtat
de Los Ángeles,
Thomas Noguchi,
va dictamenar
que la causa
de la seva mort
va ser l'ofegament accidental
i la hipotèrmia.
Clar,
la hipotèrmia sobretot.
Sí, correcte,
correcte, correcte, correcte.
Tot i així,
dada important,
és molt estrany
que marxés
per si mateixa
en un bot
ja que Natalie Wood
com va explicar
la seva germana
també actriu
l'Anna Wood
no sabia nedar
i mai hagués pujat
a un bot.
Home,
és que tot plegat
fa una mica de...
Bueno...
Correcte.
Sospites, no?
I a més a més
amb tot el que li van trobar
les contorsions
pel cos,
que si la cara,
que si no sé què.
Correcte.
A més a més,
dos testimonis
que anaven
en un vaixell proper
van declarar
haver sentit
una dona cridar
demanant l'auxili
durant la nit.
Home,
doncs llavors ja...
I el cas,
el cas queda obert.
Posarem llum a la foscor.
Posarem llum a la foscor.
Correcte.
De manera et faltava dir això.
Exacte.
Posarem llum a la foscor.
No,
però és que és això,
queda totalment obert.
No hi ha culpables
d'aquest cas.
Home,
entenc que clar,
si estàvem aquests
que tenien més peles
que peles...
Sense dubte.
tot acabessin
tot acabessin
així sempre
de la mateixa forma.
I escolta'm,
és una mica així
com fred, no?
Vull dir,
amb aquesta música
tot plegat.
Si vols ficar
alguna altra cançó
em sembla correcte
per...
Ah, no, no, no,
ho deia com que
el cas queda obert.
Havia de ficar
una mica de tensió
en el moment.
Home,
de suspens, no?
Totalment,
totalment.
Però és això,
el cas va estar
totalment obert
i en moltes...
No sap ben bé
què va passar,
però és un cas
que ha estat
molt famós
als Estats Units,
tothom el coneixia,
tothom sap...
Se li ha fet alguna peli
o alguna,
aquesta dona?
Segur,
segur,
segur,
segur,
perquè és com el cas
aquest de la Natalie Wood,
com el de la Dàlia Negra,
per exemple,
també un altre cas
d'un assassinat
d'una actriu,
com el d'aquest
tan famós,
el del Charles Manson,
que ara no me'n recordo
com es deia la...
Ai,
no me'n recordaré del nom.
La...
Ho tens a la punta de la llengua
però no surt.
Ho tinc a la punta de la llengua
i no em sortirà.
Bueno,
ja em vindrà al cap.
Bueno,
no preocupis.
Doncs això,
la Sharon Tate,
perdó.
Ah,
la Sharon Tate.
Doncs exacte,
hi ha molts casos així
i aquest és un dels que
més es retrata
per la història
d'aquest personatge
que va ser tan important
i que va acabar tan malament.
Doncs sí,
sí.
Caram,
tu,
ens quedem així
amb el sabor aquest
de...
Amb el terror.
Amb el terror,
amb el misteri
i amb el mal sabor de boca
també per no acabar culpant
realment
qui tenia la culpa
de la mort d'aquesta dona.
Correcte.
Posem la música
de la introducció.
Correcte.
Millor.
I ens acomiadem
del março.
Moltíssimes gràcies
per haver passat
una tarda més
aquí a la Lluís Bern.
Jo encantadíssim,
ja ho saps.
I res més,
fins a la propera.
Fins a la propera.
Adéu,
adeu,
adeu.
Adéu.
Fins a la propera.
El canvi climàtic
asseca els rius.
Posa en risc
l'abastament d'aigua
i la producció
d'aliments.
Treballem
per fer front
a la sequera
i garantir l'aigua,
però cal
l'esforç
de tothom.
cada gota
com té.
La pluja
no la controles,
la eixeta sí.
Generalitat
de Catalunya.
Smooth jazz.
De dilluns
a divendres
de 4 a 5
de la tarda,
relaxa't
amb estils
com el chill out,
l'esmooth jazz,
el funk,
el sol
o la música
electrònica
més suau.
Smooth jazz.
100% música relaxant.
Cada dia
de dilluns
a divendres
i de 4 a 5
de la tarda.
Smooth jazz club.
T'hi esperem.
Seguim ara
amb el magazín
de tardes
la Rambla
aquí a ràdio
d'Esvern
i seguirem amb una entrevista
la farem a l'artista
Regina Jiménez
en el marc
de l'exposició
El món ficció
del gran projecte artístic
Sant Justenc
Mons
que comissarien
en Quim Déu
i també la Laura
Beringo.
Gina Jiménez
és una de les set artistes
participants
en aquesta cinquena
exposició
de Mons.
La saludem
perquè ja la tenim
aquí a l'estudi.
Hola Gina,
què tal?
Bona tarda.
Bona tarda,
moltes gràcies
per convidar-me.
Bé,
és una sort
poder parlar amb tu
aquesta estoneta.
posarem per això
una mica en context
a l'audiència
perquè sàpiga
qui ets
i què has fet,
d'acord?
Tu ets pintora,
ets artista gràfica,
la teva obra
es caracteritza
per explorar
una mica
els mons geomètrics,
coses abstractes,
el color
i ho fas
en grans teles,
també en pintura,
en collage
que combina
en tècniques
fotogràfiques,
tècniques
més artesanals
i també tens
llibres d'artista.
Des dels anys 90,
és a dir,
des de fa ja
algunes dècades,
el teu treball
s'ha presentat
en exposicions
de llocs
com el Centre Cultural
de la Caixa Terrassa,
a l'Espai Volart
de la Fundació
Vila Cases
de Barcelona,
també al Museu
d'Art Modern
de Tarragona,
a Camp Palauet
de Mataró,
al Museu
Patio Herreriano
de Valladolid,
també a la Santa Mònica
i a l'Anna
Mas Projects.
Les teves obres,
Gina,
es troben en col·leccions
privades a Nova York,
París o Miami
i en col·leccions
públiques
de la Fundació
La Caixa,
la Fundació
Vila Cases,
el Mossac de León
i el MACBA
de Barcelona.
A més a més,
al llarg de la teva carrera
també has tingut
diferents premis
i reconeixements
per la teva trajectòria.
Bé,
ja hem posat una mica
en context
a l'audiència.
Podríem dir,
doncs,
Gina,
que el teu camp
és la creació
i la investigació
gràfica?
Sí,
perquè,
tal com dius,
aquí,
aquí al mercat,
presento unes teles,
una pintura
sobre tela,
però no sempre és així.
És a dir,
ara,
quan explicaves
com treballava,
sí que
moltes vegades,
o sigui,
per això
ho passen molts artistes,
jo vinc de la pintura,
però normalment,
quasi tots els artistes
utilitzem el llenguatge artístic
que necessites
en aquell moment,
tant pot ser la pintura
com el col·laix,
pot ser l'escultura,
podria ser un vídeo,
moltes coses.
Així que,
cada vegada,
i més sobretot
al segle XXI,
és molt difícil
definir un artista
com a pintor
o escultor,
dibuixant,
jo crec que
gairebé impossible.
Exacte,
exacte,
dintre d'uns calaixos
molt tancats,
quan tot es relaciona molt,
no?
Però sí que és cert
que jo vinc de la pintura,
o sigui,
la meva base
és pictòrica,
però no sempre
ho ha de ser,
no?
Les teves obres
aboquen,
com hem dit,
també a figures així
més geomètriques,
abstractes,
tu creus que és per això
també que encaixen
amb aquesta exposició
que té de títol
El món ficció,
precisament?
Bé,
la veritat és que
no tinc molta idea
de per què encaixen
però em semblava
primer
digne
d'escoltar
la Laura i el Quim
quan van venir
a explicar-me
el seu projecte,
primer crec que és un projecte
que
que el porten ells
i que
i que
i que
no sé com ho aconsegueixen
però que ho aconsegueixen
portar gent
artistes
nacionals i internacionals
importants,
és a dir,
no locals,
cosa que
és molt difícil
normalment,
o sigui,
és molt difícil
perquè tots aquests artistes
m'inclogu jo,
tenim
normalment
uns calendaris
molt apretats,
no?,
amb exposicions
tant a galeries
privades
com a centres
artístics,
i així,
però quan m'ho van explicar
em va sorprendre
i vaig pensar
que valia la pena
recolzar
això
i participar-hi.
Exactament
perquè
estan les meves obres
aquí,
bé,
jo crec que la Laura
i el Quim aquí
cada vegada
que fan una exposició
pretenen,
això els hauríem
de preguntar
amb ells exactament,
no a mi,
però són ells
que escollien
o tracen
com una línia,
com una constel·lació
entre els artistes
i que potser
ells mateixos
reconeixen
però jo no
el reconec tant,
sí que reconec els noms
noms ja et dic
molt importants
dins de l'escena
artística
de Barcelona
i internacional
en aquesta exposició
estic compartint
espai
amb l'Ignàcia Ballí
que va ser
el representant
l'any passat
de la Bienal de Venècia
al Pavelló Espanyol
és a dir
el màxim
representant
i
a part de ser amic meu
per tant
no sé exactament
on ho troben
però
la vinculació
que existeix
perquè a més
això que dius
tant l'Ignasi
el Pep
els germans Santilari
i altra gent
realment
tenim un
llenguatge artístic
molt diferent
i
així que de veritat
que no ho sé
exactament
la qüestió és que han comptat
amb tu
i amb les teves obres
exacte
per què
en moltes
de les teves peces
i això
també ho sabem
perquè
hem mirat una mica
la teva pàgina
la teva pàgina web
les teves obres
les xarxes
hi ha peces
hi ha obres
Gina
que hi ha moltes
com òrbites
planetes
eclipsis
aquests elements així
del cosmos
i de la ciència
què és el que t'ajuden
a expressar
o què és el que vols
expressar
amb aquestes figures
és que
des de fa un temps
el meu treball
es basa
en un reaprofitament
o sigui
apropiació
una apropiació
de símbols
signes gràfics
i d'imatges
que pertanyen
uns altres àmbits
que no eren
l'artístic
i que normalment
són àmbits científics
és a dir
tant podrien ser
astronomia
com poden ser
geografia
per una geografia
política
o geografia física
etc
i preguntaràs
per què
perquè
com tu has dit abans
això
que m'has presentat
com a pintora
o gràfica
i perquè jo no vull
distingir
cap d'aquestes dues coses
una de les coses
que m'interessen molt
és com
durant molt de temps
s'ha intentat
des de la pedagogia
intentar explicar
fenòmens
textes
o fórmules
d'una manera
assequible a tothom
però a vegades
coses molt abstractes
i complicades
un eclipse
és a dir
jo agafo
moltes vegades
gràfics
que s'utilitzaven
en llibres de pedagogia
que ja estan obsolets
que són dels anys 30
40
de manera que
eren molt simples
moltes vegades
i dic obsolets
perquè
allà
deixava molt
que desitjar
les escales
les
o sigui
era com
simplement
un petit dibuix
per donar
una informació
visual
que sembla
que és més fàcil
d'arribar
que la informació
text clara
moltes vegades
si agafem
aquests gràfics
els traiem
del seu context
habitual
i
sense la llegenda
que els feia
intel·ligibles
jo els traspasso
a l'art contemporani
a l'art
abstracte
i geomètric
què faig?
els hi poso
color
un color
que
no
no existia abans
perquè no era necessari
perquè era una simple imatge
unes simples línies
per explicar-ho
i al posar color
ja ens remeten
algunes altres coses
evidentment
tots en l'imaginari
tenim
perquè hem vist
imatges
i tant
el que tu dius
que de seguida
podem veure constel·lacions
o podem veure eclipses
per això nosaltres
fa pocs dies
vaig estar
a un taller
d'infants
petits
de primària
i ells veien gelats
ah mira
ostres
els conos
o sigui veien
és que per què dibuixes gelats
per tant
vull dir
que l'imaginari
que tenim
és important
veiem el que coneixem
nosaltres
i jo jugo amb això
aquí per exemple
aquí al mercat
el que veurem
és una sèrie
de teles
molt simples
i que són
a partir
de gràfics
que expliquen
la classificació espectral
de les estrelles
eren gràfics
que explicaven això
però que no s'entenen res
no s'entén res
perquè falta
tota la informació
l'explicació científica
exactament
i simplement
són circunferències
de colors diferents
que estan col·locades
en una diagonal
més o menys
és això
t'has plantejat
fer algun
perquè sí que també
hem llegit
que has editat
un llibre
que has fet
la part gràfica
com si diguéssim
els dibuixos
d'un llibre
il·lustrat
per dir-ho així
per infant
és un llibre infantil
és un atles
diguéssim
sí
això va ser molt divertit
perquè
és com
en realitat
aquest atles
que he fet
que es diu
Geogràfics
de l'editorial
Zaurí
i que es pot comprar
les llibreries
això va ser l'any passat
ara acabo
acabo d'acabar
acabo d'acabar
és molt llit
acabo de fer
les últimes
les últimes
els últims dibuixos
per un nou llibre
que és
que també
basat en geografia
basat en les muntanyes
però aquest primer
em va semblar
un treball
que jo no el veig
com infantil
o sigui
jo forma part
del meu propi treball
és com
és com una
donar-li la volta
al treball
és a dir
si jo t'explicava
que jo agafava
gràfics
llibres de geografia
antics
els traia el context
no tenien
no tenien
la llegenda
que els identificava
els impactava
la part del text
no?
de coneixement
ara
han tornat
o sigui
aquests imatges
tornen a tenir
tornen a ser
importants
i tornen
a la seva part
pedagògica
actualitzats
amb dades actualitzades
o sigui
que era com un viatge
d'anada i tornada
era una cosa estranya
no?
és a dir
jo tinc les imatges
que continuen
les imatges
els dibuixos
que vaig fer
continuen sense
la informació
però quan
passen a l'editorial
que col·loca
la seva informació
allò ja és una altra cosa
o sigui
és aquest pas
entre l'art
una mena
exactament
i el disseny
o la informació
quan una cosa
té informació
o no
o sigui
que et trobo
molt interessant
va ser
va ser una
proposta
de la mateixa
editorial
que recordo perfectament
t'ho explicaré
perquè
em va explicar
em va dir
m'agradaria fer alguna cosa
a tu un llibre
i jo vaig dir
no, jo no soc
jo no soc
il·lustradora
no sabré il·lustrar
la caputxeta vermella
o no sabré
o no vull fer-ho
dibuixos així
potser més
que
per infants
jo vull treballar
amb la teva obra
llavors
jo vull dir
llavors fem un atles
que és amb el que treballo
jo cada dia
o sigui
mapes
i per què
perquè m'interessa molt
perquè
si et fixes
la geografia
és una ciència
dinàmica
sempre està en moviment
és a dir
quan jo acabava de fer
una imatge
sobre els volcans
ja estava obsoleta
perquè
havia hagut
un volcà més
que l'havia mogut
i que clar
ja no era exactament
allò que més
per tant
té una cosa
molt semblant
per mi a l'art
a la investigació artística
que fem els artistes
o sigui
sempre
està en continu dinamisme
i em semblava
molt
molt interessant
per això ho vaig fer
com barreges pintura
i la
o sigui
la part de pintura
la part gràfica
com
com
bueno
com s'entrenyaç
en aquestes dues parts
ho barreges
ho separes
no
és d'una manera molt natural
o sigui
en realitat
no és
no és forçat
hi ha molts camins
a la pintura
hi ha moltes maneres
de treballar
i la meva
que s'acosta més
és veritat
a la
a l'abstracció geomètrica
a
a un art concret
en
en
en
en un sistema de treball
en pintura
molt pla
i per tant
s'acosta per això
que tu dius
a un disseny
no?
al disseny
però pensem que això
ja va
passar
o sigui
parlem de
a l'època
o sigui
a les vanguardies
històriques
ja
ja funcionava
d'aquesta manera
no s'entrellaçava molt
el disseny
i la pintura
o sigui
les arts
aplicades
i les arts
plàstiques
no?
va ser després
amb aquest
dels 80
en el que
els artistes
que hi havia
una diferenciació
molt gran
entre
els dissenyadors
i els artistes
però ara
jo crec que
hem de tornar
a no diferenciar
aquestes coses
no?
perquè un disseny
un disseny
és artístic
i l'art
pot ser
i un artista
pot ser un disseny
és a dir
no té cap sentit
separar-ho
de manera que jo
quan ho faig
ja et dic
que és absolutament
natural
depèn
del que requereix
l'obra
en aquell moment
no m'ho plantejo
no està predeterminat
ni pensat
primer
quin vincle
hi tens
perquè investigant
una mica
veiem que
tens molt de vincle
amb
Anna Mas Projects
que és una galeria
d'art contemporani
de Barcelona
com hi tens
vincle
o com hi acabes
anant a parada?
no és la primera galeria
amb la que treballo
ara és la meva galeria
principal
aquí a Barcelona
treballo amb altres galeries
acabo de fer
una exposició a Madrid
i la de Barcelona
també ara
anant a Mas Projects
però
abans
havia de passar
per altres galeries
els artistes
intentem
treballar
hi ha dos circuits
que és el circuit
de les galeries
comercials
és així
són comercials
i vol dir
que
el que esperem
és que venguin
l'obra
i després
el circuit
de les institucions
com tu ho has dit
abans
per exemple
en l'exposició
que vaig fer
el Patio Herreriano
que és un centre
d'art contemporani
que fas una exposició
individual
i la teva pretensió
no és vendre
sinó
exposar l'obra
exposar l'obra
que vagi
gent a veure-ho
que hi hagi un catàleg
que hi hagi un catàleg
o un llibre
i que allò pugui portar
a un altre centre
però sí que és important
la galeria
perquè
d'aquesta manera
l'artista
la galeria
és la que va
a fires internacionals
i és on pot ensenyar
el teu treball
sense el treball
de les galeries
és molt difícil
un artista
directament
no pot anar
a una fira internacional
o
anar a parlar
a una altra galeria
de l'estranger
per tant
jo crec que
és
bueno
no vull dir
que no es pugui treballar
sense galeria
que es pot perfectament
i hi ha molts artistes
és que hi ha
molt diferents
però
a tu et va bé
estar
sí
en aquest moment
el meu treball
principal
és en aquesta galeria
de Barcelona
i ja
si et sembla
acabem amb aquesta
pregunta
Gina
investigant també
una mica
sobre la teva
trajectòria
d'exposicions
més recents
veiem que has estat
a la Feria Arco
de Madrid
que de fet
és una de les fires
d'art contemporani
més importants
a Espanya
com ha estat
la teva experiència
amb quines impressions
et quedes
com va ser rebuda
la teva obra
a la Fira
bé
no és la primera vegada
que vaig
potser ja
porto 10 edicions
ostres
o sigui
veus
aquí
és que en realitat
no soc jo
la que vaig a Arco
és la galeria
que té un estant a Arco
per tant
si un artista
no té galeria
no pot estar
a una Fira com Arco
ni a una Fira com Bacel
ni a una Fira com
no pot estar-hi
són les galeries
que hi van
per tant
per això deies
que és important
exactament
exactament
va ser la Galeria Namás
que va
tenir un estant
aquest últim
diguéssim
ja por 3 anys
amb la galeria
i aquest any
va anar bastant bé
si es va vendre obra
però
perquè a Arco
poden passar dos coses
una
la que tots esperem
és que es vengui
que hi hagi
un rendiment econòmic
tant per la galeria
com per l'artista
però que també hi hagi
una sèrie de relacions
es puguin fer
una sèrie de relacions
networking
exactament
i així va ser
tant aquest any
com altres anys
perquè poden passar
a una galeria estrangera
a mi
l'any passat
el director
d'una altra fira
però de Torino
que es diu Artíssima
es va fixar
en el meu treball
i per tant
em va convidar
va convidar a la galeria
a nomeres projectes
a anar a aquesta nova fira
a Artíssima
que si no
no hagués vist
la meva obra
no haguéssim anat
a participar
de l'altra fira
per tant
és això
que jo entenc
que la gent
ho desconeix
a vegades
no es coneix
prou bé
com funciona
aquest món
aquests circuits
diferents
i com un
implica l'altre
també
d'alguna forma
molt bé
doncs Gina
si et sembla bé
deixem l'entrevista
en aquest punt
moltíssimes gràcies
gràcies per haver-te passat
aquesta estoneta
aquí a Ràdio d'Esvern
i que vagi molt bé
recordem a l'audiència
que pot visitar
el Mónficció
l'obra que està
a la sala Mercart
aquí de Sant Jús
em sembla que és
fins a gairebé
finals de juliol
sí
no sé si és el 29
però no ho sabria
20 i pico
20 i pico
no sé tampoc ara
dir-te quin dia
però bueno
hi ha temps encara
hi ha temps
vinga
moltes gràcies
a tu
adeu
a la Rambla
res s'atura
vine
queda't
i escolta'ns
Són gairebé
a les 7 de la tarda
arribats
a aquest punt
de la tarda
ja ens hem d'acomiadar
del programa d'avui
us hem estat fent companyia
des de les 5
aquí aquest parell d'horetes
tenim moltes ganes
d'anar a celebrar
la Rebella de Sant Joan
esperem que passeu
molt bona estona
amb família
amics
a casa
sigueu on sigueu
i que mengeu molta coca
també de llardons
o de pinyons
del que sigui
res més
nosaltres tornarem ja
dimarts
dia 27 de juny
perquè dilluns
dia 26
és festa local
aquí al poble
per tant
no ens sintonitzeu
perquè no ens trobareu
tornem a això
dimarts
ens podeu anar seguint
mentrestant
a les xarxes socials
o també a
radiodesvern.com
les nostres xarxes
són
arroba
la rambla
9-8-1
tot seguit
tant a Twitter
com a Instagram
i també
arroba
radiodesvern
les xarxes
de l'emissora
en general
que acabeu de passar
molt bona tarda
i molt bon cap
de setmana
vigileu
estigueu al tanto
amb els petards
i els focs artificials
que vagi bé
bon Sant Joan
irti
a l'emissora
a l'emissora
Gràcies.