que el burca és un signe, una expressió de libertà. I, finalment, trobem en Los Santos, aquest sí que no falla mai, jo esperava un atac d'escarnat cap a Rufián, i en Los Santos m'ha ofert un atac d'escarnat cap a Rufián. El espectáculo fue dantesco. Son todo de titiriteros en busca de empleo. ¡Qué gente! Nosotros los demócratas dicen el comunista, el golpista Rufián, el golpista Chorizo.
¡Qué gentuza! Dice, para someter al PSOE, si el PSOE no quisiera que tú estuvieras ahí en el star system de la cutrería, no saldrías en la tele, ni estaría la petarda, ni el otro petardo. Tú eres el monigote útil ahora para ver si se mueve eso después de Yolanda, como que Hurtasun te va a dejar. Es un farsante de tercer nivel. Bueno, entre todos nos juntan un bachiller mal hecho. ¡Oh, oh, oh! ¡Marda de hústica!
I acabo, canviant de tema, amb Josep Pedrerol, obrint programa ahir parlant dels insults a Vinícius durant el partit de Champions contra el Benfica. A hores d'ara no hi ha cap evidència que el jugador de l'equip portuguès digués mono el jugador del Madrid, més enllà de la denúncia del mateix jugador, però Pedrerol ha fet allò que ara se'n diu consolidar un relat.
Es verdad que no se oye el insulto de Pestriani. Es cierto que no se pueden leer sus labios porque se tapa con la camiseta. Pero lo más importante es la reacción inmediata de Vinicius. Yo le creo. Ah, i a la xarxa, Joel, què han dit?
A les xarxes avui em porten una lliçó fàcil, molt fàcil, per tractar el populisme racista. Ricard, tan fàcil com demanar dades. La dada mata el relat, diuen en castellà, rima millor. I aquí una reportera del programa Males Lengües de la 2, cobrint una concentració ultra a Madrid, li mata el relat a un senyor amb una sola pregunta. Si estamos es un cambio y si viene con Vox, perfecto. Favoritismos a gente que viene de fuera. ¿Cuáles son los datos?
Pues los tienes ahí, los tienes en el registro de la esta, o sea, los tienes ahí registrados todo. No, no, no lo sé, no lo sé, realmente no lo sé. Ja està, relat matat. I deixem el periodisme, però no deixem els ultres, perquè anem al xiringuito, al xiringuito de dilluns, Urizar Azpitarte, legendari i àrbitre dels anys 80, Marta Pascal, se li posen els ulls ja...
Com taronges. El que va ser trepitjat per Stoikov va deixar anar una confessió que sorprenentment Ricard ha passat molt desapercebuda. Va dir tan tranquil que mentre era àrbitre cobrava dels clubs i cobrava en accions. O sigui que bàsicament era accionista d'alguns equips que arbitrava. Soc accionista de la Real Sociedad. Fútbol, eh? Accionista de la Real Sociedad, per què? Perdona?
Porque soy accionista, como de la Real, de 7 clubs más de España, porque nosotros le trabajamos a todos los clubs. Cuando vino la reconversión a Sociedad Anónima Limitada, no tenían dinero y me dijeron, te lo pagamos en acciones. Las facturas, las facturas... Urizar no estaba en activo.
¿Cuál? Yo sí. El Jota, ¿qué dices? El Jota, ¿un especial? Hombre, que árbitros en activo sean accionistas de clubs o sea, lo de Negreira, ¿es una broma?
I ara cap a First Dates, un gran programa. Abans es feia servir molt el terme pagafantes per referir-se a una persona generalment home que es mostra exageradament obsessiosa i atenta amb algú que la treu amb l'esperança d'obtenir una relació sentimental o sexual però només obté amistat. Doncs bé, aquí teniu el Pedro, pagafantes nivell llegenda. Molt atents al final. És una persona que busca...
o intenta sacar lo mejor de sí y que te gusta comunicar cómo te sientes y creo que eso es lo más importante porque en base a eso es como todos nos construimos a lo mejor. Ay, ¿verdad? Jolín, no sé por qué llego. Bueno, gracias. ¿He dicho algo mal? No, no, no, pero me emociona un poco porque hay veces que necesitas que la gente valore el esfuerzo que haces, ¿no? Y bueno, lo agradezco un montón.
Iraia, ¿tendries una segona cita con Rubén? Jo no tendré una segona cita con Rubén. I ara acabem amb un altre moment simpàtic. Què t'agradarà, Ricard? L'usuari de TikTok, arroba Alejandro, vol representar la bretxa. Ara escoltes ràdio d'Esbert, sintonitzes ràdio d'Esbert, la ràdio de Sant Just.
Ràdio d'Esvern 98.1 Ràdio d'Esvern 98.1 Bon dia, passen 9 minuts a les 10 del matí, ara a Ràdio d'Esvern fem la Rambla.
Ahir als micròfons de Ràdio d'Esvern vam entrevistar l'alcalde de Sant Just d'Esvern, Joan Bassaganyes, per analitzar l'actualitat política santjustenca després del ple ordinari de gener. Una conversa que va deixar titulars clars, compromisos concrets i també alguns interrogants que només el temps resoldrà.
El primer missatge va ser inequívoc. El 2026 ha de ser un any de canvis significatius. És una declaració d'intencions rellevant. Ara bé, l'exigència ciutadana no es mesura en paraules, sinó en calendaris, pressupostos executats i obres acabades.
En l'àmbit econòmic, l'alcalde va defensar l'ajust a les retribucions dels càrrecs electes, equiparant-lo a l'increment salarial dels treballadors públics. Una decisió coherent amb el marc estatal, però que sempre genera debat públic. En política municipal, la percepció és tan important com la norma i la pedagogia institucional esdevé imprescindible.
Un dels moments clau de l'entrevista va arribar amb l'oci nocturn. Sant Just arrossega des de fa anys un buit evident des del tancament de la discoteca Walden. Ahir vam sentir per primera vegada un plantejament estructurat, un cicle de festes nocturnes mensuals impulsat des de joventut i la voluntat de buscar espais estables
en zones d'activitat econòmica com Porta Diagonal o el Polígon. La idea és clara, generar oferta sense molesties veïnals i obrir la porta a la iniciativa privada. Recordem que això també ve d'una moció de Junts per Sant Just que plantejava en el darrer ple aquesta proposta. És un equilibri delicat. O sigui, convivència i activitat econòmica han d'anar de la mà. La pregunta és...
si aquest cicle serà un punt de partida o una solució transitòria, i sobretot si acabarà cristal·litzant en un model estable que respongui a una demanda històrica del jovent. En paral·lel, l'entrevista també va posar focus en el dia a dia tangible, la renovació dels Jocs Infantils a la plaça Sant Pastor, al Parc de la Plana Pedrosa, al Parador i al Mas Lluí.
Aquí no hi ha debat ideològic, aquí tan sols hi ha qualitat de vida. Actuacions que potser no generen grans titulars, però que defineixen el municipi que volem. Finalment va aplanar una preocupació que transcendeix la política local, la possible arribada de la pesta porcina africana a Sant Jus, després de detectar-la a l'entorn de Sant Feliu del Llobregat. I és que l'impacte que podria tenir sobre Collserola i sobre Sant Jus,
Esdeveniments com la mitja desbem, que recordem ha estat cancel·lada, és bastant notori. Aquí el govern municipal juga un paper de prevenció i coordinació, però també de la gestió d'aquesta incertesa. L'entrevista d'ahir ens va deixar compromisos, calendaris i línies d'acció.
Alguns projectes començaran a materialitzar-se en setmanes, d'altres exigiran mesos de seguiment. Des d'aquesta casa, Ràdio d'Esvern, el nostre paper serà el de sempre, escoltar, preguntar i tornar a preguntar, perquè la política municipal no s'esgota en un ple ni en una entrevista. Comença precisament l'endemà. Soc Daniel Martínez i ara comença la Rambla.
I arrenquem com sempre donant un cop d'ull al sumari. Avui arrencarem amb les notícies de Sant Just. Tot seguit farem un repàs a les portades dels diaris amb Mariona Sales i tancarem la primera hora amb les efemèrides i amb el temps amb en Carles Rius. Tot seguit, després dels butlletins informatius, entrevista del dia, avui el portaveu del PP, Enrique Salvadores, i també parlarem de la xarxa educativa, la xarxa Les Ones. Avui ens visita Marrex i també Mainada per parlar de l'espai familiar, les dues...
Escoles Bressol del municipi, ens parlaran d'aquest servei i tancarem aquesta segona hora. La tercera obra l'ençatarem amb Salut al dia, l'espai de salut que ens porta al CAP, en aquest cas parlarem amb la Belén, la nutricionista del CAP, i ho farem amb un tema molt clar, el de les llegums, que és realment interessant parlar de les propietats i també de tots els beneficis que ens poden aportar les llegums. Tot seguit, tancarem el programa avui en teatre amb Maica Durant.
Aquest és el menú del dia. Esperem que el puguem gaudir tots plegats aquí, a Ràdio d'Esvern. Nosaltres, com sempre, arrenquem amb una mica de música. I bé, us desitgem un molt bon dia i tornem de seguida amb les notícies.
Bona nit.
Hola, sóc en Daniel Martínez i t'acompanyo cada matí a la Rambla, al magazín de matins de Ràdio d'Esvern. De dilluns a divendres de 10 a 1 repassem l'actualitat de Sant Just. Parlem de les iniciatives que neixen al poble i ho fem amb els seus protagonistes. Descobrim propostes culturals, escoltem bona música i fem moltes coses més aquí, a Ràdio d'Esvern.
3 hores per parlar, per estar informats, participar i sentir-nos més a prop que mai. T'espero a la Rambla, a Ràdio d'Esvern, al 98.ufm i a radiodesvern.com. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, l'esmooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. Smooth
100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Les teves tardes ja tenen refugi. Sóc el Jaume Elias i arribo amb la tercera temporada del Refugi, el programa més fresc, dinàmic i jove de la ràdio, de dilluns a divendres de 5 a 7 de la tarda. T'acompanyarem amb humor, informació i molt bon rotllo. Vine a riure, a reflexionar i, sobretot, a passar-ho molt bé. Sintonitza el 98.1 FM i segueix-nos a les xarxes socials. El Refugi, on les teves tardes
Se't faran molt curtes. A Sant Just, el comerç, la restauració i els serveis de proximitat treballen amb il·lusió per créixer i donar vida al poble.
Sense anar més lluny, sis eixos comercials amb botigues, serveis i restauració que et fan la vida més fàcil. Barri Centre, Barri Nord, Barri Sud, Maslluí, carretera Reial, Camp Modulell i Gualdem Torreblanca. Descobreix-los i et dona suport al comerç local. Sense anar més lluny, comerç, serveis i restauració de Sant Just d'Esberra.
A Catalunya treballem en diverses mesures perquè tothom pugui disposar d'un habitatge.
Oferim ajuts perquè els joves puguin fer el pas. Construïm habitatges amb protecció perquè les famílies tinguin espai per créixer. I limitem els preus del lloguer per facilitar-hi l'accés. Perquè cada cop més persones ens puguem sentir a casa. Informa't d'aquestes mesures i ajuts a habitatge.gencat.cat Generalitat de Catalunya. El govern de tothom. Ràdio 2B FM 98.1
Manquen vuit minuts per arribar a dos quarts d'onze del matí. Nosaltres ens dirigim a la primera part d'aquesta primera hora de la Rambla, començant saludant a Mariona Sales, cap d'informatius. Mariona, bon dia. Bon dia, Dani. Arrenquem amb els titulars de la jornada en l'àmbit local. Avui parlarem que ja és obert el termini per sol·licitar...
els ajuts per a l'activitat d'utilitat pública o interès social 2026. També parlarem que s'enjust engeca aquesta segona edició de l'esmosa de Forquilla del CUP al nostre municipi i tancarem parlant de la nova exposició d'escultura i pintura sobre la relació amb la natura al celler de Can Ginestar. Arrenquem parlant, però, d'economia, Mariona.
Exacte, i és que l'Ajuntament de Sant Just ha obert el termini per sol·licitar les subvencions per activitats d'utilitat pública o d'interès social, corresponent al 2026, que es poden presentar del 14 de febre i el 13 de març. Les ajudes s'aturgaran en règim de concurrència competitiva i s'adrecen associacions, fundacions i grups de persones que promoguin iniciatives d'interès pel municipi.
La dotació total d'aquest any és de 184.000 euros distribuïts en diferents àmbits per donar suport al teixit associatiu i a projectes que contribueixin a la dinamització social, cultural i comunitària. Les línies subvencionables i els imports previstos són per cultura 16.300 euros, per educació 7.400, esport 75.000, joventut 15.400, acció social i salut pública 16.400,
solidaritat, cooperació i immigració 10.800, participació 9.000, aniversaris i commemoracions 10.000, comerç i empresa 17.000, gènere i igualtat 2.000 i medi ambient i sostenibilitat 5.000 euros. Per tramitar la sol·licitud és necessari disposar dues d'usuari i contrassenya, que es poden obtenir enviant un correu electrònic a subvencions arroba sanjus.cat, amb la denominació de l'entitat, el NIF, una adreça de contacte, i la línia o línies de subvencions sol·licitades.
El procediment inclou també la consulta de la convocatòria, les bases reguladores i la guia de l'eina de sol·licitud disponibles als canals municipals.
I marxem d'Economia a Cultura perquè avui hem de parlar d'una activitat que engega la seva segona edició, Mariona. Exacte, i és que el CUP organitza la seva segona edició de l'esmorzar de Forquilla el 28 de febrer aquí a Sant Just, que és una proposta gastronòmica i musical que tindrà lloc davant del mercat, el carrer Bonavista, entre les 9 del matí i les 3 de la tarda.
L'activitat comptarà amb la participació de diversos establiments locals, que són l'antiga granja Carbonell, el bar al mercat, el Binomi i l'Ermita de Sant Ramon, que l'Ermita de Sant Ramon no és un establiment local com a tal, però sí que actualment està portat per un Sant Justenc. Per tant, aquests establiments oferiran tapes casolanes elaborades per cada restaurant i la iniciativa busca posar en valor la restauració de proximitat i generar un espai de trobada oberta a la ciutadania.
La jornada inclourà també sessions de DJ en format Open Decks, que és una proposta participativa que permetrà a les persones assistents portar la seva música i compartir-la en directe. I bé, és una fórmula que d'alguna manera reforça el vincle amb l'escena de música electrònica local i el caràcter comunitari de l'esdeveniment.
I continuem amb la mateixa línia, continuem amb cultura, perquè ara és moment de parlar d'un espai que està sobre nostre, de parlar de Can Ginestar i de les noves exposicions que s'hi plantegen en aquest espai expositiu. Mariona.
Exacte, el celler de Can Genestà presenta una nova exposició conjunta que posa en diàleg escultura i pintura per reflexionar sobre el vincle entre l'ésser humà i la natura, amb obres de Josep Morral i Marta Pruna. La mostra es podrà visitar des d'avui fins al 24 de març i s'inaugura avui a dos quarts de vuit del vespre.
I és una exposició que reuneix escultures de caràcter primitivista que treballen la pedra i la fusta com a matèria essencial, amb formes sòbries que evoquen una connexió espiritual amb la terra. Paral·lelament, l'obra pictòrica explora, a través del color i les formes vegetals, l'energia vital que uneix arrels, branques i anatomia humana, establint un diàleg entre matèria, origen i identitat.
La proposta convida a reconnectar amb els orígens i el medi natural, posant en valor conceptes com la força, la fragilitat i el pas del temps. I, a més de la inauguració d'avui a dos quarts de vuit del vespre, s'han programat visites guiades els dies 6 i 19 de març a les 6 de la tarda, amb l'objectiu d'aprofundir en el procés creatiu i el sentit de les obres.
I aquestes són les tres notícies de caire municipal que destaquem avui en aquest espai. Destaquem ara, doncs, de nou aquests tres espais informatius que han ocupat aquesta secció. Per una banda, hem parlat de l'obertura del termini per sol·licitar ajuts per a l'activitat d'utilitat pública o interès social 2026. Les entitats poden presentar projectes fins al 13 de març en àmbits com cultura, esport, educació, acció social o medi ambient.
I seguim amb més qüestions. Marxem a la segona edició de l'esmosa de forquilla del CUP a Sant Just d'Esvern. La jornada combinarà tapes de restaurants locals i sessions de DJ en format Open Dex davant del mercat de Sant Just el 28 de febrer. Això de l'Open Dex, tu saps el que és, Mariona?
Sí, això que ells, hi haurà d'ells que estaran punxant música, i tu pots portar música i dir-los, escolta, et deixo aquí un pen i et poses música, o pots posar aquesta, o pots posar... És open deck, és això. Una mica més participatiu, no? Sí, exacte. Que estan oberts a que la gent digui la música que vol posar.
Doncs en el moment en què estigui punxant el Carles ja li demanarem alguna d'aerobes del silencio o alguna d'aquestes que sé que no li agraden massa. Molt bé, sort que no ens està escoltant, eh?, perquè està fent aquí caso miso, o sigui que... Però bé, sigui com sigui, aquest Open Dex que es celebra, doncs, en aquesta esmorzada forquilla del CUP el dia 28 de febrer. I hem tancat avui aquest espai parlant de nova exposició d'escultura i pintura sobre la relació amb la natura al celler de Caginestà.
La mostra es podrà visitar a partir d'avui i, bé, doncs podreu gaudir d'aquesta mostra del 19 de febrer al 24 de març i inclourà una inauguració i dues visites guiades al març. Fem una petita pausa per publicitat. Tornem de seguida amb les portades dels diaris, com fem sempre en aquest punt del programa. Fins ara. A Sant Jus, el comerç, la restauració i els serveis de proximitat treballen amb il·lusió per créixer i donar vida al poble.
Sense anar més lluny, sis eixos comercials amb botigues, serveis i restauració que et fan la vida més fàcil. Barri Centre, Barri Nord, Barri Sud, Maslluí, Carretera Reial, Camp Modulell i Dualdem Torreblanca. Descobreix-los i et dóna suport al comerç local. Sense anar més lluny, comerç, serveis i restauració de Sant Just d'Esbert.
A Catalunya treballem en diverses mesures perquè tothom pugui disposar d'un habitatge. Oferim ajuts perquè els joves puguin fer el pas. Construïm habitatges amb protecció perquè les famílies tinguin espai per créixer. I limitem els preus del lloguer per facilitar-hi l'accés. Perquè cada cop més persones ens puguem sentir a casa. Informa't d'aquestes mesures i ajuts a habitatge.gencat.cat Generalitat de Catalunya. El govern de tothom.
Des de Càritas Sant Just oferim un espai de trobada per conversar i compartir. Si et ve de gust una estona de companyia, vine al Cafè de les 3. Estarem tots els dimarts fins les 5 de la tarda, al carrer Bonavista, número 113. Càritas Sant Just. Us hi esperem. Garantim els teus drets.
Els bars i restaurants han d'indicar l'import total dels preus amb l'IVA ja inclòs.
I arrenquem amb les portades dels diaris. Arrenquem amb la portada del diari Ara, Mariona. Doncs el diari Ara obre amb educació i diu que el govern respon als mestres amb 1.500 euros més de sou en 4 anys. Els sindicats titllen d'insuficient, una mesura que suposaria 300 milions d'increment de despesa, i diu que la proposta inclou una lleugera reducció de ràtios d'alumnes i reforços per l'escola inclusiva.
En fotografia principal, veiem que el PP s'abraona contra Marlaska per la crisi policial. El ministre de l'Interior assegura que desconeixia la denúncia d'agressió sexual d'un agent del cos contra el cap de la Policia Nacional, cesat dimarts. Interior va apartar el seu número 2 mentre l'oposició instava Marlaska a dimitir. Ja el veiem en fotografia assegut tot completament sol, mirant el mòbil. És una fotografia així com...
que vol abocar una mica al to d'aquesta notícia en què Marlaska, segons diu ell, desconeixia aquest cas a la Policia Nacional del seu segon. M'agrada molt aquesta fotografia, t'ho he dit abans, per de micròfons, em sembla molt interessant, a la part que inquietant, i a més també juga amb un tema de geometria, que el que fa és que també...
Agafi el focus, el protagonisme, en aquest cas Marlaska, veiem també congressistes que estan asseguts, assegudes en els escons que hi ha a sobre del seu cap, però en aquest cas no podem...
No podem veure qui són concretament, perquè no se'ls veu de forma íntegra, però és interessant la fotografia. Una fotografia que podria mostrar una mica aquesta soledat per la qual està passant ara mateix Marlaska, tot i que té el recolzament del Partit Socialista. Sentíem ahir, per exemple, Maria Jesús Montero, també fent-li costat. Però bé, com sigui, aquesta és una de les imatges del dia. Marxem amb més qüestions. Seguim una mica la línia política, de moment.
Exacte, perquè Rufián demana eficiència a les esquerres en la presentació del front i Junqueras. El desautoritza. També passem a parlar ja de les últimes dues notícies de la portada d'avui del diari Ara. Diu, xoc d'ena amb les aerolínies per la pujada de les tarifes per passatger. I tanca portada avui l'Ara, dient que Barcelona torna a desallotjar els expulsats de la zona franca.
Segona portada del dia, marxem al periódico, entrevista a Oriol Cardona, que opta, en aquest cas, a la medalla als Jocs d'Olímpic d'hivern. També marxem a parlar de Sánchez, que blinda el ministre d'Interior davant la petició de Feijó que dimiteixi.
També una d'aquestes aliances que comentàvem abans que té ara mateix Marlaska, la policia creu que la denunciant del DAO va patir abans altres agressions. La gent i l'exdirector adjunt, operatiu del COS, havien tingut una primera relació feia uns anys, segons companys de tots dos. Marlaska relleva el comissari de mà dreta del destituït cap policial.
Com dèiem, Marlaska relleva el comissari, mà dreta del destituït cap policial. Marxem a la imatge principal, veiem aquesta notícia que ha esdevingut també una notícia política rellevant per aquests propers dies. Per una banda parla de les empreses que han de certificar la transparència dels algoritmes, per l'altra també parla d'Europa,
que s'ha de despertar amb la IA o part del tren de la història. I veiem en imatge Saixa Mitxot Globo i Yolanda Díaz, que coincideixen que la Unió Europea ha de regular les noves tecnologies per compaginar drets socials i innovació en una nova edició de Diàlegs Impossibles organitzada pel periòdico.
I en aquest cas també destacant més qüestions a nivell autonòmic, el govern lliga el suport dels comuns als pressupostos pendents d'Esquerra. Els republicans ultimen l'acord per crear amb l'executiu central el Consorci d'Inversions.
També ara marxem a l'espai panorama. Els habitants d'equip es congelen pels atacs de Rússia contra el sector energètic. També parlen de tarifes anuals. En aquest cas, AENA proposa apujar les taxes un 3,8% per millorar la qualitat del servei i també, en aquest cas, tanquen portada amb tendència a l'alça. Creix la donació d'habitatges condicionada a la cura dels animals de companyia.
I seguim avançant en aquest espai, en el de repàs de portades de diaris, marxem a la portada blava, marxem a la Vanguardia. La Vanguardia obre amb els escàndols polítics i diu que el PP concentra la pressió sobre Marlaska pel cas de l'ex cap policial. El ministre diu que no estava el cas de la denúncia contra el comandament per presumpta violació i Sánchez retreu als populars el doble criteri. En fotografia principal veiem la notícia que diu que Barcelona aplaudeix la música de la Pau.
Dilluns va actuar a l'Auditori i ahir al Palau de la Música la West Eastern Divan Orquestra, formada per músics israelians, palestins i d'altres països de l'Orient Mitjà, que va portar la seva música de la pau a Barcelona, per commemorar els 90 anys de Subin Meta, a la foto, com veiem, aquesta orquestra tocant.
La Vanguardia va poder conversar amb alguns dels integrants d'aquesta singular formació. Ho veiem avui a la pàgina 33 de la secció de Cultura de la Vanguardia. Més notícies. Veiem que una vacuna pel càncer de mama, de pitjor pronòstic, dona un resultat esperançador. 10 de les 14 pacients que han participat en un primer assaig del tractament aconsegueixen una immunitat duradora.
També l'avantguàrdia diu que Trump última un atac a l'Iran, malgrat que Teheran va veure venços en la negociació. Diu que el Pentàgon preveu una ofensiva massiva d'unes quantes setmanes. I també parla avui l'avantguàrdia dels joves de Manlleu que es van desmaiar pel fum abans de morir.
Les dues últimes notícies d'avui de La Vanguardia parlar d'una enquesta, en concret que la meitat de l'àrea de Barcelona viu i treballa en ciutats diferents, i també parlar de la pitjor crisi de Cuba, que és un país al pantà de la precarietat.
Interessant, Mariona, com avui les quatre portades són bastant diferents. Sí, la veritat és que sí. Tenim imatges principals bastant variades i també les notícies canvien en funció de la portada i de la redacció. Passem a parlar de l'últim diari, en aquest cas el diari Independent Català, Comarcal i Democràtic. Estem parlant del punt avui i arrenquen aquesta portada amb l'entrevista a Xavier Polo, copartícep de l'avui. La idea dels copartíceps diu de l'avui és meva, l'agafa Pep Espar.
També parla de l'Observatori Municipal, avui s'atura en Apineda de Mar, gestió de la brossa sense pressa, entrevista a l'alcaldessa Sílvia Biosca i al cap de l'oposició, Mònica Palacín. També pel que fa a la imatge principal, veiem un restaurant de menjar ràpid, de menjar d'aquest estil, de menjar per emportar o de menjar per menjar allà, però en aquest cas una cadena de menjar ràpid.
que diu que quan el menjar es fa global. Fa 50 anys es van començar a implantar els restaurants de menjar ràpid a Catalunya i ara l'oferta s'ha multiplicat. Interessant també aquesta notícia que podeu llegir a les planes 2 a la 4, al dossier de David Valero i Carreras.
Pel que fa a l'espai al d'ahir, signat per Lluís Simón Rabaseda, diu el front popular de Gabriel Rufián. El portaveu d'esquerra insisteix que els partits a l'esquerra del PSOE s'han de presentar plegats a les eleccions del 2027. A les cròniques, quadra d'assetjadors Iburca Alfons i Iburca la trama islamista, tanca emportada amb l'esportiu i també l'estratègia de Marc Síria que fa entrar Messi en la precampanya.
Marxem ara sí, acomiadant-nos d'aquest espai, el de portades de diaris. Hem destacat els quatre diaris més rellevants de casa nostra. En aquest cas, el diari Ara, el periòdico La Vanguardia i el Punt Avui. Mariona, ho deixem aquí. Tot escoltem els mulletins informatius, les hores en punt i també l'informatiu Edició Migdia. Exacte, de nins escoltem ara. Que tinguis molt bon dijous. Igualment. I amb vosaltres, petita pausa musical. Tornem de seguida. Fins ara.
Fins demà!
Don't stop me, cos I'm having a good time, having a good time. I'm a superstar leaping through the sky, like a tiger defying the laws of gravity. I'm a racing car, passing by, like Lady Godiva. I'm gonna go, go, go, there's no stopping me. I'm burning through the sky, yeah.
I'm traveling at the speed of light. I want to make a supersonic man out of you. Don't stop me now. I'm having such a good time. I'm having a ball. Don't stop me now. If you want to have a good time, just give me a call. Don't stop me now. Because I'm having a good time. Don't stop me now. Yes, I'm having a good time. I don't want to stop by.
Fins demà!
Don't stop it. Have a good time, good time. Don't stop it, don't stop it.
Bona nit!
Don't stop me now. I'm having such a good time. I'm having a ball. Don't stop me now. If you want to have a good time, just give me a call. Don't stop me now. Don't stop me now. I'm having a good time. I don't want to stop at all.
Vols obrir els contenidors d'orgànica i resta amb el mòbil? BitPaid, l'aplicació que et permet obrir els contenidors de Sant Just amb el mòbil. Amb BitPaid també podràs consultar les teves obertures, comunicar incidències a l'Ajuntament i obtenir informació sobre residus. Descarrega't ja l'app gratuïta BitPaid per a Android i Apple i descobreix tot el que et pot oferir. A Sant Just, canviem així. Ajuntament de Sant Just d'Esvern.
I ara, afemèrides.
I marxem a destacar les efemèrides del dia. Arrenquem amb que avui, 19 de febrer, però en aquest cas de 2014, Facebook va comprar WhatsApp per 19.000 milions de dòlars. El gegant tecnològic absorbia així el servei de missatgeria més popular del moment, una operació similar a la que van realitzar l'any 2012.
quan van comprar per 1.000 milions de dòlars Instagram. Aquest moviment va mostrar una realitat latent. Facebook s'havia convertit en la punta llança de la indústria de la comunicació. Els que també van sortir beneficiats d'aquesta acció van ser els creadors del xat virtual Janecom i Brian Acton. Pel que fa a aquesta posada en marxa d'aquestes plataformes,
finalment van acabar apostant pel Metaverse. Facebook i NC va apostar per un rebranding passant a ser MetaPlataforms. En l'actualitat, segons estudis conjunts entre WeAreSocial i MailWeiter, MetaPlataforms és propietària de tres de les quatre xarxes socials més utilitzades de tot el planeta, Facebook, Instagram i WhatsApp.
I què més va passar tal dia com avui? Doncs vinga, marxarem a l'any 1990, quan es va llançar la primera versió del programa d'edició fotogràfica Photoshop, que moltes vegades hem fet servir per fer algun retoc o per afegir alguna persona que aquell dia no havia vingut al sopar familiar. També el 2015 el Congrés Espanyol aprova la reforma penal contra el terrorisme derivada del pacte
Antigui Hadista entre PP i SOE. Pel que fa a l'any 2024, científics xinesos descobreixen l'estrella més petita, mai més coneguda, en aquest cas batejada com TMTS J0526B.
En fi, el nom podria haver sigut més senzill. Marxem als naixements. Avui tenim naixements destacats com, per exemple, Millie Bobby Brown, actriu i model britànica, que va néixer l'any 2004, i també Benicio Del Toro, l'actor porriqueny, que naixia l'any 1967.
I en tenim un altre més que volem destacar, però ho farem d'aquí una estona a l'efemèride musical. Pel que fa de funcions, destaquem a Umberto Eco, escritor italià, que moria l'any 2016, tal dia com avui, o Sergei Litvinov, esportista rus, que també moria tal dia com avui, del 2018.
Pel que fa a les celebracions, avui, 19 de febrer, es celebra el Dia Internacional contra l'Homofòbia en el futbol. I tanquem, com dèiem, amb l'efemèrida musical del dia. Avui el protagonista és Dani Martín, cantant espanyol, que naixia tal dia com avui, de 1977. I us deixem amb una de les seves cançons, en aquest cas, en conjunt amb el Canto del Loco. Oye, José, escúchame, que no lo hice queriendo. Yo te estoy a buscar y me lié, por cierto.
Qué buena está la madre de mi amigo José. La miro y me recuerda que el momento que sé que ella abrió la puerta y yo pregunto por él. Me dice que se ha ido, que no va a volver. Vuela mi fantasía, vuela alto y la ves tumbada en el sofá y yo dentro del chalet. Revivo aquel momento que me hizo perder esos pocos papeles que yo puedo tener. Y ahora estoy quedándome muy loco. Lo que yo estoy es un poquito nervioso.
Es que la madre de José me está volviendo loco. Y no la voy a dejar porque lo siento y siento todo. ¿Qué culpa tengo yo si esa puerta no la haya abierto? Y ha sido su madre que quería que entrara.
Subí las escaleras del humilde chalet, con su madre en mis brazos rodeándome, tumbado en esa cama vi a mi amigo José, en un portarretratos ahí mirándome. Pasó lo que pasó y ahora no duermo bien, lo hice casi obligado, no sabía qué hacer, espero que lo entienda, que lo sepa ver, fue un momento muy duro, él lo va a entender. Y ahora estoy volviéndome aún más loco, lo que yo estoy es un poco más nervioso.
Fins demà!
I aquest és el ritme que portem avui dijous amb la madre de José del cantó Loco, que sona ara per celebrar aquest aniversari de Dani Martín, el cantant espanyol que ha negat el dia com avui de l'any 1977. I ara marxem a la carta del dia, perquè avui toca rebre a la Palmira Badell.
Palmira, bon dia, com estàs? Bé. Benvinguda a veure'm una setmana més. Això mateix, vinga dijousos. I tant, i tant, i tant. T'escoltem, tot teu. Val, doncs, acabem de passar les festes de Nadal i ja estem de morros a la Setmana Santa. Hi ha tanta corrupció, merders, mentides, estafes robatoris, assassinats.
Guerres, misèries i incompliments, que fins i tot el temps està cabufa. I fort cabufa encara. El Congresso, per variar, se les foten cada dia. El senyor Feijó va fer un ridícul digne del senyor Rajoy. El senyor Feijó va exigir al senyor Sánchez que fa seu nens per controlar i regular tot el que és transport,
per no trobar-los amb tants desastres tan sovint. Haïlas, crec que el senyor Sànchez va tenir un orgasme contestant el seu contrincant i dir-li que això que exigeix ja es va aprovar l'any passat i que ells justament van votar que no. Fa riure, oi? Per altra banda, allà al mateix Madrid, el Rufián fent conferències per poder tapar esquerres. Però tinc la sensació...
que no se'n sortirà. Tot i que em sembla que estaria molt bé, eh? Estaria molt bé que se juntessin com més millor els partits d'esquerra. Però malauradament ja els coneixem. Vaja, que ja ens ho han demostrat. Sanitat i ensenyament són dues qüestions clau per una bona societat. Això deia en Pasqual Maragall. I si em permeteu afegir-hi cultura, això seria massa, oi?
és evident que tot és prou important. Tanmateix l'assistència als necessitats joves i vells, l'habitatge, estem en uns moments que no puc descuidar, i tampoc puc obviar l'immigració entre els que arriben i els que ja hi són. Es caldria una bona regulació, o si més no, una regulació, encara que no fos prou bona. Però si s'hagués fet de bon principi, no hi hauria aquests referrafes
passant-se la culpa d'una banda o l'altra. Parlant de regulació o acords, el personal sanitari i els d'ensenyament, senyors manaires, no escatimeu, que ens hi va el futur. Perdó, envia descuidat que regulin els immigrants, si us plau. Decideixin què fan amb el mur que facin el que vulguin, però no es caguin les calces.
siguin valents i pensin que estem al segle XXI. Com que veig que em queda una ratlla, l'aprofitaré per fer una crida. Partits d'esquerra, tingueu sentit comú i penseu en el poble. Aniré insistint, i si ho haig de fer gaires vegades, al final ho diré. No voldríem dir renexi.
No voldríem malparlar aquí, que et faria quedar malament a tu, segurament, eh? Perquè a vegades et treuen de polladera, són una colla de cas de dubtes tots plegats.
Doncs sí, la veritat és que aquesta reflexió arriba en un moment que després també de la trobada ahir de Gabriel Rufián presentant aquest projecte d'Unió de l'Esquerra, doncs arriba, com a nyell l'ha dit, per reflexionar i per pensar en el moment en què ens trobem ara mateix, no? Un moment molt convuls i a casa nostra encara més. Tanta por que guanyi la dreta, doncs esperileu-vos, feu front, oi? Diria jo, eh? Però...
Sí, sí, totalment. Però mira, deixa'm que faci menció també a una conversa que vam tenir la setmana passada, perquè arrere de la ventada que va haver vam perdre la connexió via antena al 98.fm.
gairebé una setmana avariats, però ja tornem a funcionar al 98.1 FM, ja tornem a sonar a la freqüència moderada, per tant, ja pots tornar a posar a la ràdio, al teu transistor, al 98.1 FM, que ens podres escoltar. Molt bé, doncs. Això va per tu i per tots els veients que ens estiguin escoltant. Fins dijous que ve. Fins dijous. Una abraçada. Cuida't molt. Adéu-siau.
I ara marxem directament al temps.
que si parem atenció, podem escoltar el Carles com està taclejant l'ordinador, això vol dir que està fent el temps, vull dir, està preparant, ara li està dient als núvols que parin de ploure, que a Wichita plogui una mica més, que Hayo o Anok, o Hayo, com es digui, i tu ets l'home del temps. Sí, entre moltes altres coses.
També ets el culpable de la ventada d'avui. Sóc el culpable de la ventada d'avui, sóc el culpable que la ràdio no anés bé durant tota una setmana perquè se'ns va trencar un cable. Ets el culpable de moltes coses, eh? Sí, sí, sí. Em sento molt responsable, sí, sí. No, no, totalment. Aviam... Però dormo, eh? Sí, dorms a les nits? Sí, i tant.
És important això, és important. Hi ha gent que per molt menys no dorm, eh? Sí, ja ho sàpigues. Molt bé, doncs, primera pregunta ineludible. Avui ha de fer vent. Veiem espais com, per exemple, el recinte de Can Ginestà, que l'accés pels jardins no està operatiu, sinó que s'ha d'accedir per aquí sota, per Campa Druseta, el motiu, el vent. No farà tant de vent com la setmana passada, però en farà.
Sí, n'està fent, o sigui, és una situació que podríem dir que ja teníem prevista, o sigui, no és el vent de dijous passat, però sí que és un vent destacat, no estem gaire acostumats a aquestes ventades en aquestes latituds, si estéssim a l'Empordó ens estaríem fent un fart de riure, però a Sant Just no és gaire habitual trobar-nos amb dies de vent, podríem dir que tan destacats, o sigui, és una situació...
que anem tenint... Tampoc no és que sigui... Aviam, aquí a Can Gin estem arribat uns 40 km per hora com màxim, però ja et dic jo que a les 8 del matí a dalt al Canigó, a l'escola Canigó, el vent era bastant més potent. O sigui que si tinguéssim una estació allà dalt probablement haguéssim tingut una ventada d'uns 60, 60 descats km per hora. I no cal dir que els nostres estimats veïns de Masluí allà deuen estar-ho patint perquè allà quan no feia vent, fa vent. O sigui que ara deuen estar també bastant distrets amb aquest vent...
de direcció oest-nord-oest, va jugant al llarg del dia, i que, doncs, de mitjana estem tenint al voltant dels 20-25 km per hora. O sigui que realment és un vent emprenyador, a més, aquest vent el que s'encarrega és a donar sensació de més fred, i vam arribar a 19 graus, perdó, 19 anys, que jo va, que jo va. Sí.
I ara en aquests moments de Sant Jus, amb aquest vent, tenim una temperatura de 11 graus tan sols, 10,8, i la sensació és de tan sols 9 graus, o sigui que avui la sensació és de més fred. Molta gent ja ha optat per canviar l'armari, i per exemple l'altre dia, a veure, ahir veia un pare amb un cotxet aquí a Can Gint, està en pantalons curts ja directament, per mudes, és el que toca.
Sí, ara la gent ja diu que té ganes d'entretemps. Té ganes d'entretemps. Sí, ha sortit una mica el sol. De fet, permetem explicar també aquesta estampa, que em vaig trobar ahir a Barcelona, però que també me la vaig trobar bastant dilluns, de gent omplint terrasses, omplint bars. Vull dir, ahir Barcelona estava a tope, com si fos Setmana Santa gairebé. Era impressionant la de gent que hi havia al carrer, la de gent que hi havia als bars, la de gent que hi havia a les terrasses. Impressionant, impressionant. Vaig al·lucinar.
Aviam, ha estat un hivern bastant durillo pel que fa al poder gaudir d'una terrassa, encara que faci fred el sol, i realment, doncs, la gent té moltes ganes. Una imatge de la ventada a l'Empordà, que aquest cap de setmana passada he estat a l'Empordà, no? Estava ja en una terrasseta fent el vermut.
I van arribar 4 joves de 20 i pocs, ells abrigats, es van assentar en una taula al sol, es van començar a treure absolutament tot i es van quedar en mànica curta i al cap d'uns 30-40 segons van tornar a començar a posar-se tota la roba que s'havien tret perquè es pensaven que estan a la terrassa i amb el solet faria calor i realment fotia fred. I llavors és una situació que la gent té moltíssimes ganes de sol, té moltes ganes perquè ha estat un hivern molt dur. Recordem que des de mitjans de desembre la situació ha estat complicada.
Però, bueno, les coses canvien i a poc a poc anirem evolucionant cap a la primavera. La primavera meteorològica ens arriba la setmana que ve, diumenge és dia 1 de març, i això molt a poc a poc anirà canviant la situació. I ja tindrem un tastet de cara als propers dies, perquè avui, després d'aquesta ventada, després, no sé si es deia...
Pedro, potser que es digués a l'última ventada que ens ha vingut així d'una depressió que hi havia a les Illes Britàniques, aquest vent és el final d'aquesta última depressió i ja pràcticament fins al dia 25 o 26 no ens arribarà una altra depressió a casa nostra, o sigui que des d'avui
que és 19. Fins al 25 parlarem d'anticicló, parlarem d'estabilitat i de temps agradable, podríem dir. O sigui que ens ve una època força bona, aquí incluïm també el cap de setmana, o sigui que no només demà divendres, sinó que el cap de setmana també serà força bo, un temps molt estable, i tindrem unes temperatures que fins i tot poden ser molt agradables. Quan? Doncs entre diumenge i dimarts de la setmana que ve les temperatures podrien arribar a tocar els 20 graus, o sigui que entrem en una pseudo primavera
que inclou el cap de setmana, que inclou els primers dies de la setmana que ve i a partir de dimecres podria començar a canviar la truita, normalitzaríem temperatures amb més núvols i encara està per veure si ens arriba algun front. Doncs efectivament, per primer cop en aquest programa has encertat el nom de la borrasca, es deia Pedro.
i res, amb això ens acomiadem molt pendents d'aquests dies meravellosos que ens venen demà engegar el cap de setmana per molts i bé, doncs molt pendents molt pendents de què és el que podem fer a partir de les primeres hores de la tarda demà divendres i també per aprofitar tot el cap de setmana Carles, Rius, gràcies, bon dijous i fins demà i amb vosaltres, petita pausa pels bolletins, tornem de seguida Bon dia us informa Natàlia Ramon
El president de la Generalitat, Salvador Illa, i la líder dels comuns, Jèssica Albià, que es reuneixen a aquesta hora per firmar l'acord de pressupostos. Arriba, després de 10 dies de negociacions i de desencallar, el pacte per combatre la compra especulativa d'habitatge. Palau de la Generalitat, Jordi Corbalan, bon dia.
La regulació per la compra d'habitatge nou quedarà limitada a les anomenades zones de mercat tensionat on els lloguers estan topats. Els grans tenidors, els propietaris que tenen més de 5 habitatges, només podran comprar un pis nou per a residència habitual o bé un edifici sencer sempre que es lloguin els pisos respectant els topalls de preus. Els petits propietaris també podran comprar un pis per viure-hi habitualment, com a única segona.
bona residència o per cedir-lo a familiars, però també el podrà llogar amb els topalls. La consellera d'habitatge, Sílvia Paneque, n'ha parlat al matí de Catalunya Ràdio. Que tot allò que està construït tingui un ús preferent residencial, que sigui per viure-hi les persones. Jordi Corbalanc, Catalunya Ràdio, Palau de la Generalitat.
Més qüestions sobre els pressupostos, Albert Manllà. La negociació dels pressupostos amb Esquerra Republicana, l'altre soci prioritari de Salvador Illa, també es comença a encarrilar. El partit d'Oriol Junqueras i els governs català i espanyol ja tenen un acord polític per crear un consorci que obligarà a executar les inversions de l'estat a Catalunya, un fet que pot ajudar a desencallar la negociació. Ho ha explicat al matí de Catalunya Ràdio el portaveu d'Esquerra, Isaac Albert. Creiem que és un bon instrument, que ens ha d'ajudar, doncs això, doncs cal estar.
compleixi amb les inversions pactades, proposades. No només que compleixi, sinó que puguem decidir conjuntament quines són les inversions prioritàries. En aquest sentit, jo crec que hi ha un acord polític perquè això sigui una realitat.
I en marxa aquesta hora la reunió del Departament d'Educació amb els sindicats on se'ls presentarà la proposta d'incrementar de manera progressiva un 15% el complement específic fins a cobrar uns 1.500 euros en 4 anys. Els sindicats rebutgen la proposta per insuficient i amenacen amb més mobilitzacions. Barcelona, Marriera, bon dia.
Bon dia. La mesa sectorial està reunida el Departament d'Educació sobre la taula i a la proposta de millora de les condicions laborals dels docents amb l'augment del 15% del complement específic autonòmic. Els sindicats creuen que la proposta és del tot insuficient. Des d'Ustec recorden que ells demanaven un increment salarial del 25% o doblar aquest complement específic. En aquest mateix sentit s'expressava Esther Vila de Comissions Obreres.
Nosaltres demanem que el nostre increment salarial del complement específic se situï en la mitjana alta a nivell de diferents comunitats autònomes de l'estat espanyol i amb aquest increment del 15%, això seria del tot insuficient.
Els Estats Units estan preparats per atacar l'Iran quan ho decideixi Donald Trump, segons apunten mitjans nord-americans com la CNN o el diari The New York Times, que no descarten una agressió imminent. La portaveu de la Casa Blanca, Caroline Leavitt, s'ha negat a posar terminis, però ha insistit que Washington evitarà que Teheran fabriqui armes nuclears, sigui com sigui.
Hi ha moltes raons i arguments que podríem esgrimir per atacar l'Iran i seria molt assenyat que l'Iran arribés a un acord amb el president Trump i aquesta administració. Washington i Teheran van tancar dimarts una segona ronda de converses amb el compromís de continuar, tot i mantenir les posicions molt allunyades.
Avui tornen les ventades a Catalunya i Protecció Civil activat en fase d'alerta al Pla Bencat per fortes ratxes de vent en moltes comarques del sud del país i del Pirineu i el Prepirineu, que poden superar els 100 quilòmetres per hora. Fins a les 9 del matí, el telèfon d'emergència 112 ha rebut una seixantena de trucades la majoria dels municipis del Barcelonès.
El Servei Català de Trànsit prohibeix la circulació de camions de gran tonatge per l'AP7 entre Cambrils i Emposta, això pel vent. I per a la resta de vies de la demarcació, els vehicles pesants han de circular per la dreta a 80 quilòmetres per hora com a màxim i no poden fer avançaments. La sotsdirectora de Protecció Civil, Imma Soler, en declaracions al matí de Catalunya Ràdio, ha descartat anar més enllà en les restriccions.
En aquests moments no tenim aquesta intenció ni aquesta necessitat, pel que estem veient, de nivell que tenim d'afectació en el territori i d'intensitat del nivell de perill. L'Ajuntament de Barcelona també ha activat el pla municipal per ventades en fase d'alerta i manté tancats parcs i jardins de la capital catalana.
I als esports, Marcos García. El Banyoli Oriol Cardona i el Bargadà Ot Ferrer s'han classificat fa només uns minuts per les semifinals de la prova masculina d'esprint d'esquí de muntanya. Tot plegat als Jocs Olímpics de Milà Cortina d'en Pezzo. Cardona i Ferrer competiran a dos quarts de dues per accedir a la final. Abans, l'esquiadora de Sant Padó, Maria Costa, s'ha classificat també per aquestes semifinals, en aquest cas a la prova femenina d'esprint d'esquí de muntanya. Les semifinals, en el cas de la femenina, seran uns minuts abans de les 12 del migdia.
El Barça femení torna al Camp Nou. El club blaugrana ha anunciat que la tornada dels quarts de final de la Champions es jugarà el 2 d'abril a l'estadi blaugrana i no al Johan Cruyff. El rival serà el Reial Madrid que ahir va eliminar el PSG. El Newcastle fa un pas endavant per ser un dels dos possibles rivals del Barça. Els play-offs de vuit anys de final de la Champions masculina. Ahir l'equip anglès va golejar el Carabag per un...
a 6 també ahir a l'anada d'aquest playoff de setzents de la Champions, Bruxes 3, Atlètic de Madrid 3, i avui comença a València la Copa CB de Bàsquet. El València Joventut començarà a les 6 de la tarda i el farem a l'app i al web de Catalunya Ràdio i també a 3CAT. Fins aquí les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia. Passant 6 minuts a les 11, us informa Mariona Sales Vilanova. L'Ajuntament de Sant Just ha obert el termini per sol·licitar subvencions per activitats d'utilitat pública o interès social corresponents al 2026, que es poden presentar el 14 de febrer fins al 13 de març. Les ajudes s'aturgaran en règim de concurrència competitiva i s'adrecen associacions, fundacions i grups de persones que promoguin iniciatives d'interès pel municipi.
La dotació d'aquest any és de 184.000 euros distribuïts en diferents àmbits per donar suport al teixit associatiu i a projectes que contribueixen a la dinamització social, cultural i comunitària. Per tramitar la sol·licitud és necessari disposar d'usuari i contrassenya que es poden obtenir enviant un correu electrònic a subvencions arroba santjus.cat amb la denominació de l'entitat, el NIF, una adreça de contacte i la línia o línies de subvenció sol·licitades.
El procediment també inclou la consulta de la convocatòria, les bases reguladores i la guia de l'eina de la sol·licitud disponibles als canals municipals. I en cultura, el CUP organitza la segona edició del seu esmorzar de forquilla el 28 de febrer a Sant Just, una proposta gastronòmica i musical que tindrà lloc davant del mercat al carrer Bonavista entre les 9 del matí i les 3 de la tarda.
L'activitat comptarà amb la participació de diversos establiments locals, com l'antiga granja Carbonell, el Bar al Mercat, el Vinom i Casa de Menjars i l'Ermita de Sant Ramon, que oferiran tapes casolanes elaborades per cada restaurant. La iniciativa busca posar en valor la restauració de proximitat i generar un espai de trobada oberta a la ciutadania.
La jornada inclourà també sessions de DJ en format Open Dex, una proposta participativa que permetrà a les persones assistents portar la seva música i compartir-la en directe. Aquesta fórmula reforça el vincle amb l'escena de música electrònica local i el caràcter comunitari de l'esdeveniment. I encara en cultura, el celler de Can Ginestà presenta una nova exposició conjunta que posa en diàleg escultura i pintura per reflexionar sobre el vincle entre l'ésser humà i la natura, amb obres de Josep Morral i Marta Pruna.
La mostra es podrà visitar des d'avui fins al 24 de març i s'inaugura avui 19 de febrer a dos quarts de vuit del vespre. L'exposició reuneix escultures de caràcter primitivista que treballen la pedra i la fusta com a matèria essencial amb formes sòbries que aboquen una connexió espiritual amb la terra. Paral·lelament, l'obra pictòrica explora a través del color i les formes vegetals l'energia vital que uneix arrels, branques i anatomia humana, establint un diàleg entre matèria, origen i identitat.
La proposta convida a reconectar amb els orígens i els medi natural, posant en valor conceptes com la força, la fragilitat i el pas del temps. A més, s'han programat visites guiades els dies 6 i 19 de març a les 6 de la tarda, amb l'objectiu d'aprofundir en el procés creatiu i el sentit de les obres. I això ha estat tot. Tornem amb més informació al butllat i horari de les 12. Fins ara.
Ara escoltes ràdio d'Esbert, sintonitzes ràdio d'Esbert, la ràdio de Sant Just.
Bona nit!
Can you do them good as many, every time? Oh, won't you take me home tonight? Oh, down to tie your F.I. line
Bona nit.
She'll take me home tonight Oh, down the tide of red by life
Vols obrir els contenidors d'orgànica i resta amb el mòbil? BitPaid, l'aplicació que et permet obrir els contenidors de Sant Just amb el mòbil. Amb BitPaid també podràs consultar les teves obertures, comunicar incidències a l'Ajuntament i obtenir informació sobre residus. Descarrega't ja l'app gratuïta BitPaid per a Android i Apple i descobreix tot el que et pot oferir. A Sant Just, canviem així. Ajuntament de Sant Just d'Esvern.
Sabies que el teu municipi tens el servei d'ambici? Bicicletes 100% elèctriques per connectar amb el transport públic i que el teu viatge sigui millor. Mou-te de manera sostenible pels 15 municipis de l'àrea metropolitana de Barcelona. Per moure't bé, millor amb bici. Dóna't d'alta ara a ambici.cat. T'he dit que no em venia de gust. Ja, però mira com estic. Ara no em pots demanar que pari. Carillo, qui t'estima et farà plorar.
Mira, la nova cap de màrqueting. Ui, ja et diré jo com ha arribat el càrrec, aquesta. Deixa'm estar pesat. Ui, ui, ui, mira que exagerada. Tia, que només t'he fet una broma. Tampoc has d'estar bona. Ni biologia, ni cultura, ni prejudici, ni broma, ni hòsties. Prou violències masclistes. Les violències vers les dones s'amaguen rere actituds quotidianes que semblen inofensives. No ho són. No hi contribueixis. Departament d'Igualtat i Feminismes. Generalitat de Catalunya.
Doncs jo no separo la brossa. Em fa mandra. Tu sí? Esclar.
Marcel, cada cosa em toca, eh? Esclar. Reciclar és massa evident per no fer-ho. Envasos de cartró i paper, el contenidor blau o el cubell del porta-porta. Generalitat de Catalunya. Sempre endavant. Treu la llengua. Treu la llengua fora. Al carrer.
És clar que s'ha de treure la llengua, però com puc treure la llengua? Com trec la llengua al carrer quan la persona amb qui parlo no treu la llengua? O a la feina, a l'escola, a la universitat, quan a les aules i a les sales de reunions ningú treu la llengua? Com trec la llengua a les xarxes comentant i compartint si la gent m'insulta per treure la llengua? O a internet, quan els cercadors no m'entenguin però jo vulgui continuar traient la llengua? Entra ja a la guia de l'activista pel català i descobreix tot el que pots fer per la llengua.
Ei, vinga, som-hi ja. És el moment de fer alfans. A casa de feina i al carrer. Quan anem de festa o al taller. Parla'm amb el teu acer. Només hem de començar. Va, provem-ho en català. Tu per tinguis jo per tu pur. I quan vulguis tots plegats. Molt per parlar, molt per parlar. Provem-ho en català.
Generalitat de Catalunya. Sempre endavant. Hola, soc la Mireia Belmonte. En la natació, la velocitat és clau i també ho és per salvar una vida. Davant l'ictus, trucar ràpid al 112 és fonamental. Si notes un canvi brusc en una persona, com ara pèrdua de força a una banda del cos, canvis en la parla o en l'angès de la cara, truca ràpid al 112. No t'ho pensis. Davant l'ictus, truca ràpid al 112. Generalitat de Catalunya.
T'he dit que no em venia de gust. Ja, però mira com estic. Ara no em pots demanar que pari. Carillo, qui t'estima et farà plorar. Mira, la nova cap de màrqueting. Ui, ja et diré jo com ha arribat el càrrec aquesta.
Deixa'm estar pesat. Ui, ui, ui, mira que exagerada. Tia, que només t'he fet una broma. Tampoc has d'estar bona. Ni biologia, ni cultura, ni prejudici, ni broma ni hòsties. Prou violències masclistes. Les violències vers les dones s'amaguen rere actituds quotidianes que semblen inofensives. No ho són. No hi contribueixis. Departament d'Igualtat i Feminismes. Generalitat de Catalunya.
I seguim avançant el nostre magazín. Avui posem el focus en el primer ple ordinari de l'any a Sant Just, celebrat el 29 de gener, una sessió que marca l'inici polític del 2026 amb decisions rellevants en l'àmbit econòmic, normatiu i social. Per analitzar-ho, conversem amb el representant del Partit Popular al Consistori, Enrique Salvadores. Enrique, bon dia. Hola, bon dia. Benvingut al programa.
Moltes gràcies. Avui dividim l'espai en tres blocs. Parlarem de pressupostos, ordenances i també d'aquest ple ordinari. Farem també balanç d'altres qüestions significatives del funcionament polític del consistori i també parlarem de les mocions i del model de municipi.
Comencem amb aquest primer tram. El ple de gener acostuma a marcar el to polític de l'any. En aquesta sessió es va aprovar inicialment la modificació del crèdit 2 barra 2026 del pressupost municipal, així com a justos en les ordenances. Enrique, quin balanç fa el Partit Popular d'aquest primer ple de l'any? I si diria que el govern comença el 2026 amb una línia clara.
Bé, nosaltres i personalment jo la valoració que faig és el primer ple del curs polític. Normalment els primers plens de l'any solen ser plens molt tranquils, que vull dir que més enllà de les petites modificacions com aquesta modificació de crèdit que feia S'esmena, que ara comentarem si de cas i fiscal,
però en principi ha sigut un ple que òbviament no passarà la història per la seva magnitud en quant a importància d'ordre del dia, però sí que és cert que un ple tranquil, ja et dic, amb aquestes modificacions de crèdit que ja ens tenen acostumats per una altra banda, perquè sol ser bastant habitual,
i més enllà d'això és tot bastant correcte, hi ha les expectatives ja que passi aquest curs i després ja veurem què passa perquè en principi ja és l'últim, ja després ja ens veurem abocats en unes municipals i ja veurem què passa. Nosaltres aquí a l'Ajuntament sí que és cert que a nivell personal tenim bon intent amb totes les formacions i tenim un grau
de respecte entre uns i els altres, més enllà dels nostres posicionaments ideològics, amb la qual cosa, molt tranquil, content i a l'expectativa. Entrem en matèria econòmica, com bé avançava el portaveu del Partit Popular, la modificació del Crèdit 2 barra 2026.
Ens agradaria saber si el PP considera que respon a necessitats reals, és a dir, aquesta modificació, si considera que respon a necessitats reals del municipi o evidencia mancances en la planificació pressupostària. Bé, nosaltres, en el tema de les modificacions de crèdit, són qüestions que, òbviament, nosaltres fem com a menys espectadors, perquè, a fi de comptes, ja entenc que així ha de ser el govern de Sant Lluís fa i desfà amb el seu...
amb el seu criteri i amb les seves maneres de fer. Jo sí que a mi em sobta una mica, nosaltres des del Partit Popular sempre hem defensat un principi d'austeritat perquè és bo que aquest ajuntament és un ajuntament que s'ha naixat econòmicament però sí que ens agradaria que tots els remenents de diferents partides pressupostàries que per la raó que siguin
no s'acaben consolidant o no es fa la despesa total que hi havia inicialment prevista. Amb la qual cosa, quan tenim...
dins del pressupost tenim partides que ens deixen uns cèntims a la Caixa, nosaltres sempre hem defensat que farà bo tindre un remenent econòmic important per la Caixa, més que res perquè les polítiques del Partit Popular amb aquests cèntims són bastant clares i l'objectiu principal és baixar els impostos dels veïns. Aquí no es fa així.
si ens sobren diners, se'ls fan servir amb altres coses. Aquí, en aquest cas, i amb aquesta modificació en concret, es fa una despesa, un canvi de cromos, i els cèntims de partida, que no s'havien consolidat, o per la raó que sigui, que ens han deixat un saldo a favor nostre, aquests cèntims s'inverteixen en diferents qüestions. Però una, sí que
ens ha soblat bastant, no a mi, sinó a tots els grups que conformem l'oposició, que ha sigut... Jo entenc que s'ha de potenciar la cultura, òbviament, i només s'ha de fer d'una forma...
d'una forma clara, no?, perquè això és el que ens ajuda a tota la societat a vertebrar-nos com a ser humà, no?, jo crec que la cultura és un tirar fonamental, però dic-ho això. Sí. Bueno, doncs es fa una despesa, d'ara es fa un dipòsit d'uns 20.000 euros perquè es vol, segons l'equip de govern, es vol fer una camarata musical perquè l'Ajuntament fins ara no tenia una banda de música pròpia, diguem-ne,
i ara, degut a la reforma que tindrà la TNU, es vol posar en marxa,
però ens fan una lectura una miqueta borrosa, no gaire clara, no hem sigut capaços d'entendre aquests sentims on van i de quina manera, si és per aquesta constitució d'una futura banda que més o menys actui de forma sempre i continua a Sant Lluís, o és un sentim que se li dona a un altre conjunt musical que ja està actuant a Sant Lluís però que són de Sant Feliu de Llobregat...
En fi, hi ha hagut qüestions que no han quedat clares. No dic que no estiguin ben fetes, però sí que no han sigut suficient clars a l'hora de fer l'exposició. I això és un sumall sigui, vull dir que és aquesta intencionalitat clara de tota la despesa que tenim,
per gastar-la, no? Llavors, a vegades, dona la sensació, i dic, eh, dona la sensació perquè vull ser respectuós, però dona la sensació que a vegades hi ha una miqueta de premura i de manca de planificació clara a l'hora de gastar els sentits. Portaveu.
Sí. Permeti'm una pregunta, Enrique. Perquè estava parlant de cultura i crec que ara mateix va, com a nyenya el dit, treure aquest tema. Vostè ha llegit el PAC, el Pla d'Acció Cultural? En tot, no. Lo he llegit en forma diagonal. Què n'opina?
Jo opino que tot és millorable, però també opino que, i sobretot fent referència a la cultura que fem parlant, nosaltres no tenim participació, no tenim la possibilitat de sumar o de fer modificacions o de fer esmenes, perquè a més històricament totes les esmenes que fem els grups de l'oposició normalment
en gran medida son tombades, llavors que he de dir, bueno, això és un pla que me sembla correcte, però que manca d'una participació més global de tots nosaltres. Aquí és en just la cultura, i ara sí que t'ho dic que això és des del Partit Popular, doncs està enfocada molt clara d'una manera molt catalanista, i jo la respecto, però entenc que el municipi es conforma de molts ciutadans
de moltes colors, de diferents nacionalitats a més, i trobo a mancar una miqueta un desenvolupament cultural que sigui més plural i no tan abocat al catalanisme. No és que li vulgui treure importància, perquè jo, òbviament, soc català i així em considero.
Però sí que trobo a faltar una manca de participació dels altres grups, o sigui, en pro de l'equip de govern de tindre aquestes ganes d'agafar altres formacions per buscar un consens, que al final els consensos només fan que enriquin totes les qüestions amb les que s'hi participen. Llavors, m'ha semblat un bon pla, però manca d'una pluralitat ideològica
i una pluralitat, crec jo, que no estigui tan abocada al catalanisme. Dit això, em sembla un pla correcte, nosaltres no l'hem confeccionat i segurament seria susceptible de canvis, però és el que tenim.
Marxem al proper bloc, però gràcies per respondre la pregunta, perquè m'interessava ja que havia tret també el tema d'aquests músics de cambra, que també és un tema que s'està estudiant des de l'Ajuntament, també en perspectiva. Sí, però que quedi clar, i perdona que t'interrompi, però que quedi clar que, per exemple, i en aquest cas concret dels músics de cambra, nosaltres no és que ens hem manifestat de forma negativa, l'única...
Sí que manifestem que no hi ha hagut la suficient transparència i que nosaltres detectem, perquè fins i tot al ple del mes de gener, quan se'ns va explicar, vam tindre explicacions diferents per part de l'alcalde i per part d'altres...
d'altres regidors que conformen el govern de Sant Lluís. Vull dir que no ens ha arribat la informació de forma clara ni sabem exactament aquests cèntims per què es faran servir ni què s'ha tingut en compte per posar aquesta quantitat en concret a sobre de la taula. I tampoc sabem si aquesta quantitat podrà beneficiar a músics directament de Sant Lluís o de moment no serà així i anirà a parar en una associació que fins on jo sé
pertany al municipi de Sant Feliu. Llavors, no estem en contra, però no ens ha arribat la informació de forma clara o, por lo menos, que nosotros ya hemos sido capaces de poderla entender. Molt bé, doncs ho seguirem pendents també aquest abans, aquesta continuïtat del projecte.
Marxem a parlar d'altres qüestions, perquè durant la sessió també es van modificar les retribucions i assistències dels membres de la corporació, així com també les dotacions econòmiques pels grups municipals. Quin va ser el sentit de vot del PP en relació amb l'actuació de retribucions i per què?
Bé, doncs ara segurament em mataràs, però crec recordar que amb la puxada de retribucions pels regidors ens vam abstindre i per la puxada de les aportacions de gris municipals ens vam votar a favor. Crec recordar que ha sigut així. Si no, me corriges, eh? Sí, va ser així. Sí, doncs mira, jo n'opino, i això estic totalment en contra de la manifestació que va fer el portador de la CUP,
Perquè crec jo, jo crec que els polítics, i ara hablo en termes generals, però els polítics han de tindre unes retribucions econòmiques que els permetin viure, això està clar. I crec que el bon talent, i és molt necessari en un municipi, s'ha de pagar. Dit això, hi ha algú que diu que els grups de l'oposició, com va fer esmena el portador de la CUP,
que a vegades cobrem dietes perquè nosaltres no és un sou, són dietes per assistència. I que a vegades cobrem una dieta per assistència amb una reunió que dura 10 minuts. I que ell va posar a gritar-se'l que això no és cert, perquè nosaltres, i sobretot el que fa referència al llum de la posició, com tu ben saps,
Nosaltres tenim les nostres feines particulars. Llavors, quan tu vas a una reunió, que evidentment i òbviament en moltes ocasions dura 10 minuts, però aquesta reunió, per poder-la desenvolupar en 10 minuts, tu has hagut de tindre un temps de dedicació, de preparar-te-la, de buscar documentació, de contrastar... En fi, hi ha una tasca darrere i jo crec, sincerament, crec que nosaltres estem ben pagats.
Hi ha un salt, els ajuntaments tenen una forquilla per apagar per arriba i per abaixo. Sí que és important posar de manifest que l'equip de govern, en la horquilla que t'he descrit, estan per la part alta del tot. I nosaltres, als uns de la posició, estem en la part més baixa.
Dit això, jo considero que estan ben pagats i considero que les aportacions de grup també són importants perquè els curs municipals han de tindre certa capacitat econòmica, certa, per poder desenvolupar el seu discurs, les seves activitats, la seva feina quotidiana, que és per a la que ens han posat aquí.
Jo ja estic d'acord, ja et dic, ha sigut una pujada, et diria que ha sigut molt irrisòria, però bé, benestar, perquè la vida pot ser tot val cèntims i crec que ha de ser així, a més. O sigui que estic content, amb aquest aspecte estic content.
Permetim que faci una puntualització. Segons la informació que nosaltres tenim, al web de comunicació.sanxus.net, en l'àmbit d'Alcaldia i Serveis Generals, es van aprovar aquesta modificació dels imports en la retribució i assistència dels membres, en aquest cas de la corporació, així com les dotacions econòmiques.
les dues qüestions en un mateix espai, no sé si així va ser, però així és com també ho mostra aquest document on vostès van votar, com deia, es van abstendre, van quedar en aquest cas ni a favor ni en contra. Per tant, sí que aniria per aquí aquesta intenció de vot que vostè ens ha dit, però senzillament per donar la dada correcta, o com a mínim la dada que està publicada al consistit.
Nosaltres votem, i acabo amb aquest tema, però nosaltres votem abstenció amb el que és la retribució a la persona, al regidor, diguem-ne, per una qüestió de formes, perquè nosaltres ni marquem els salaris, ni marquem les dietes, ni marquem absolutament res. I marquem vot a favor de l'aportació de grup, perquè això sí que deiem que és un element molt important, com t'hi he dit, per poder desenvolupar la teva activitat política dins del municipi, no?
I és per això, el nostre posicionament de vot va ser per això. Miri, anem a parlar d'emocions perquè realment ha estat un ple bastant interessant perquè fa aquest aspecte. M'estàs tractant de vostè, però m'ha pots tractar de tu, si vols. Jo li agraeixo, procuraré fer-ho de vostè, però si en algun moment em salto el tu, doncs queda dit que tinc el seu permís.
I tant, i tant, faltaria més. No, dèiem que m'agradaria parlar de les mocions perquè Enrique es va parlar també d'aquesta moció de Junts per crear un espai d'oci social i nocturn. Comparteix el PP aquesta iniciativa i quin model d'oci creu que necessita Sant Just Desvern?
Bé, no la comparteixo i, a més, ja ho vaig manifestar al ple. Vull dir que no la comparteixo, però perquè no l'acabo d'arribar a entendre. No l'entenc del tot. Allà, segons Junts, es va presentar, és com un espai multicultural, multigeneracional... Bé, és una cosa, per mi, crec una miqueta rara i que no crec que jo...
Crec, penso jo, i a més crec que històricament ja hi ha hagut alguna iniciativa que apuntava en aquesta línia i no ha tingut èxit. Al final, la manera de divertir-se i la manera de gaurir de l'oci és molt diferent en funció de l'edat que tens. Intentar aglutinar aquestes maneres amb diferents tipus d'edat i tal...
Jo, sincerament, jo crec que els joves no s'hi troben a gust amb la gent gran i viceversa, perquè vivim moments diferents... No vaig ser capaç de poder entendre massa bé la proposta de Junts. Quin és el nostre model? Perdona, digues-ho. No, no, endavant, perquè li anava a preguntar precisament per això. Sí, nosaltres creiem que des de l'Ajuntament hem de donar
totes les facilitats en quant a dispensació de personal, en quant a infraestructures, perquè la gent pugui desenvolupar el seu temps lliure i el seu oci.
tant sigui per fer esport, tant ser per tenir postes per trobades, per poder desenvolupar les seves activitats socials i de cohesió social. Però, i en quant a l'oci nocturn, crec que Sant Lluís, i en aquest sentit, té una ordenança en prou del descans veïnal que és bastant restrictiva, però tot i això, i l'oci nocturn ja ho deixaria destinat al sector privat,
Nosaltres, com a Ajuntament, l'únic que sí que és la nostra obligació és garantir la seguretat que tothom, i sobretot el jovent, pugui porular pel municipi amb tota i completa tranquil·litat. I ara, i perdona que he negat de fer-nos a Òvedes,
Però aquí a Sant Jus, i això ens ho va comentar l'alcalde, estan proliferant els surtos a nivell personal, robades de mòbil, de patinets elèctrics, d'atracaments a carrer, han disminuït, han disminuït.
els atracaments a vivendes, directament, entrar en una vivenda i robar, però això amb números totals ha disminuït, però sí que ens va posar de manifest que està augmentant l'urto a nivell personal, a nivell de calle. I això ens viene muy bien para decir que l'Ajuntament té l'obligació de garantir la seguretat. Nosaltres per tindre un oci de qualitat,
i a l'oci nocturn, majoritàriament està abocat a gent jove i de mitja edat, que puguin portar i que agafin les opcions que agafin, que siguin opcions que les puguin gaudir amb total seguretat. Nosaltres vam presentar, vaig comentar a l'Ajuntament, que teníem la intenció, que si l'Ajuntament ho havia contemplat o no, però nosaltres tenim la intenció de poder desenvolupar una nova comissaria de Sant Lluís.
Aquí cada vegada faran falta més agents i més espais i més eines. I l'alcalde es va contestar que això era una... que òbviament convenia amb nosaltres que s'havia de reforçar i que la comissaria actual s'havia quedat molt petita, però que això era un pla que ja ho teníem com una actuació a fer, però que era un pla de largo recorrido a unos diez años vista. Bé, jo crec que nosaltres i aquí a Sant Lluís
Arribarem als 30.000 habitants, però nosaltres cada vegada anem a més. I repeteixo, un bon oci nocturn, i sobretot l'oci nocturn, perquè com no entendo demasiado la proposta de Junts, ho entendo en el sector privado, la nostra responsabilitat és garantir que tot el jovent ho pugui gaudir, sea el que sea el que tengamos, que no és demasiado, dicho sea por cierto,
s'ha assegurat i s'ha pogut disfrutar amb total tranquil·litat. Sobretot, jo no tinc fills, però jo em poso en el lloc de qualsevol pare o mare de Sant Lluís i quan les seves filles o fills surten, tenen el seu neguit.
I depèn d'on estiguis de Sant Lluís i on vulguis anar, segurament també serà la nostra responsabilitat poder facilitar la mobilitat nocturna. En fi, nosaltres hem de facilitar que la gent pugui gaudir però que ho faci amb seguretat i tranquil·litat.
Vull aturar-me en una cosa que ha dit, tot i que tinc poc temps, per tant, li demano que sigui breu, però ha dit que Sant Just seguirà creixent. Vostè creu que Sant Just pot créixer molt més amb les condicions que té actualment?
Mira, Sant Lluís sí que és cert que per una qüestió de característiques del nostre municipi està arribant al tope. Però veurem, veurem, perquè és un municipi de primera corona i és un municipi que és molt envidiable per moltíssimes persones. I ara estic pensant en persones d'un poder adquisitiu mitjà, mitjà alt, perquè Sant Lluís és el que és.
Però sí, sí, seguirà creixent, seguirà creixent. Les estimacions que manega el govern, que no les dic jo, eh? Manega el govern és que en 10 anys podem estar ja a vora dels 30.000 habitants, eh? I això farà que segurament s'hauran de reconvertir...
plans d'actuació, s'hauran de modificar qüestions allà on es permetia un tipus d'edificació però segurament s'hauran d'augmentar i tot i això és que repeteixo, estem llegant al límite de la nostra capacitat a l'hora de poder implantar vivendes a Sant Lluís. Però tot i això, i els números que maneguen ells, és que malauradament, i dir malauradament perquè el model de municipi que tenen els veïns
Se'n van orris, se'n van orris. Això ja està començant, comença a desaparèixer. A mi em fa molta pena. Jo no sé per què, i sincerament t'ho dic, no sé per què tenim aquesta necessitat imperiosa de créixer, de créixer. Jo no l'acabo d'entendre, perquè més enllà d'engraixar els pressupostos municipals anuals, i de més, no li ve que el que és. A mi Sant Lluís és un municipi que sempre...
m'ha enamorat moltíssim, no, no he tingut la sort de poder viure en aquest municipi, però, però, però, bueno, però, soc una xodó i sé que és un municipi amb unes característiques, doncs, molt privatives i molt individuales, i dintre d'aquestes característiques està el model de municipi que tenim, que és un municipi de concòria, de convivencia, de multiculturalitat, i això, doncs, se està empujant, se està empujant a difuminar
...con este crecimiento demográfico que tenemos... ...y que apuntan ellos, repito, que no son dadas... ...que han usado atrás de ingán...
que es les dona l'equip del govern. I els 30.000 habitants ja és una dada que ja comencen a manegar. I jo crec que llegarem, els 110 anys llegarem. Estem en 21.000 i pico ara mateix. Jo quan vaig entrar a regidor, i ara parlo de tiraries 10 anys enrere, més o menys... 15, no? 14-15.000. És el que te l'ha de dir, estàvem 14-15, eh? I fixa't, eh?
Sí, sí, ha crescut molt. Amb la qual cosa, si ho fem d'una manera proporcional, arribant 10 anys, estem al 30.000. Per acabar, Enrique, i sí que li demano que sigui telegràfic perquè tinc molt poc temps, quin model de Sant Jurs defensa avui al Partit Popular i si hagués de resumir-lo en tres prioritats per aquest 2026, quines serien?
Per mi la prioritat número 1 és la vivenda. La vivenda, perquè com us he comentat, l'equip de govern té les seves polítiques i les seves prioritats, però per exemple, i ara parlo del pavelló, a vegades tu prens decisions que t'hipotequen econòmicament per a los ejercicios venideros. I ara tenim un problema molt important a Sant Lluís de vivenda, molt important, perquè la gent que ja us vaig dir en l'anterior entrevista,
Hi ha una necessitat molt gran de poder tindre un projecte de vida, de poder separar-te, de poder emancipar-te dels teus pares i no tindre que marxar del municipi. I això és importantíssim. I això s'ha de fer. S'ha d'incrementar la mobilitat, s'ha de millorar la mobilitat i per descomptat s'ha de millorar la seguretat. Ja comencem a fer curs i això són coses que són prioritàries per nosaltres.
I termino perquè m'has dit que no és ràpid. Et comento, nosaltres no tenim poder d'actuació, però vull deixar un missatge. Començo a creure que es pot dibuixar una conformació de partit diferent a la que ja tenim aquí.
Nosaltres tenim els partits socialistes, des que la tele era en blanc i negre, i jo crec, i vull dir als veïns, que tenim la possibilitat de començar a fer les coses una miqueta diferents. Tampoc es vendran grans canvis, però sí que hi haurà una optimització dels cèntims i baixada d'impostes per tots els veïns, per descomptat.
Aquest és el meu somni per aquest exercici. Como no va a ocurrir, nos esperaremos a las municipales y espero que la confianza de los vecinos nos dé la potencia suficiente como para poder desarrollar nuestras políticas, que de momento estamos como espectadores, espectadores de lujo, pero espectadores a fin y al cabo. Enrique Salvador és Partit Popular. Moltes gràcies per atendre'ns avui aquí a Ràdio d'Esvern i ens escoltem properament amb més entrevistes per analitzar la política santjustenca.
Bé, jo també aprofito per donar-vos les gràcies i perquè, com sempre, m'adoneu l'oportunitat de dir la meva, encara que sigui una miqueta comprimit, però us estic molt agraït. Gràcies, una abraçada, cuidis. Igualment. I seguim avançant en el nostre magazín.
Seguim en el magazín de matins de Ràdio d'Esvern, seguim a la Rambla i ara ens aturem a la xarxa educativa. Ens aturem a la xarxa Les Ones. Com sabeu, cada 15 dies tenim aquest espai informatiu i divulgatiu aquí al programa. Al llarg d'aquesta temporada que vam encetar al setembre, hem parlat de moltes qüestions enfocades a les necessitats educatives especials.
de qüestions derivades de diferents discapacitats, trastorns, malalties, desvantatges educatius i un llarg etc. I per ampliar una mica també aquest etc., avui hem convidat la Miriam Gómez i també l'Anna Barberà, que són educadores de les escoles Bressol Municipals, Marrecs i Mainada, que ens parlaran concretament de l'espai familiar i també d'altres qüestions que són també puntals en aquestes escoles Bressol Municipals.
Família, com esteu? Míriam, Anna, benvingudes al programa. Hola, bon dia. Gràcies, bon dia.
Ens fa il·lusió també tenir-vos aquí per poder parlar, aprofundir una mica de les escoles Bressol, perquè moltes vegades donem molta prioritat a les escoles de primària, a les escoles de secundària del nostre municipi, i les escoles Bressol, com que ja tiren, és allò de dir, ja funcionen i tenen molta demanda i funcionen bé, doncs a vegades no posem el focus, i també és important en aquesta primera educació, en aquesta primera etapa de la vida, no?,
que també tinguin espai aquí a l'emissora per poder explicar els diferents projectes educatius. Avui venim a parlar d'aquest servei. Ens agradaria que ens expliquéssiu una mica el tipus de servei que teniu a les escoles Bressol i també com funcionen. Estem parlant també d'aquest projecte que comentàvem a l'espai familiar i ens agradaria que ens fessiu 500 temps per començar.
Doncs els espais familiars es troben dintre de l'Escola Bressol Municipal Marrex. És un espai on venen les famílies que acompanyen els seus fills amb les edats compreses des del naixement fins als tres anys de vida. Dintre dels espais familiars podem trobar dos serveis, que seria l'Espai Nadó,
que és un espai de trobada per a aquelles manes i pares que acaben de tenir un fill i que puguin estar des del naixement i fins als 9 mesos aproximadament, 10 mesos fins que ja comencen a gatejar, a tenir un moviment i l'espai familiar seria a partir d'aquests 9-10 mesos aquest any fins als 3 anys i també venen a acompanyar els infants per les seves famílies Molt bé, doncs quina tipologia de famílies ateneu? Miriam, explica'ns una mica
Doncs tenim famílies que són d'aquí de Sant Lluís que han decidit no escolaritzar els infants, per exemple, que decideixen que són massa petits i que s'ho poden logísticament muntar per organitzar, exacte, per poder estar amb ells aquests dos matins. L'espai Familiar són dos matins a la setmana.
i poder també conèixer altres famílies del municipi per fer una mica de xarxa i que tenen la mateixa o que han decidit escollir no escolaritzar. A partir d'aquí ens venen famílies molt diverses. Famílies que no sabien d'aquest servei
i tenien dubtes de si entrar a l'escola a Bressol o no al final potser no els ha convençut perquè no és el que buscaven i s'han trobat amb aquest servei i els hi ha connectat més amb la seva manera de pensar o de sentir la maternitat i la paternitat
Famílies ens venen també derivades de la Comissió Social, diverses, sí. Famílies nouvingudes al municipi.
Una mica referent al que comentàvem en la introducció d'aquest espai, que les escoles Bressol les entenem com a centres educatius on les famílies trien escolaritzar aquests nens i nenes, aquests nadons en molts casos també,
que comencen a fer les seves primeres passes aquí en el món educatiu a Sant Just i en aquest cas a les escoles Bressol. Però certament aquest espai, si ho entès bé, aquest espai familiar, és una mica al contrari. El fet d'aquestes persones que no han decidit escolaritzar els seus infants a les escoles Bressol sí que tinguin un espai per poder compartir i d'alguna manera que tinguin aquest espai també per créixer educativament al nostre municipi.
Sí, és un espai, també és on es fa la xarxa, comencen a fer xarxa. Crea teixit. Exacte, exacte. Moltes famílies es troben amb un nadó o amb un nen petit i tampoc no saben ben bé, no tenen més, o moltes vegades les famílies nouvingudes que no tenen...
no tenen ningú aquí. És un espai on això es permet poder conèixer altres famílies, poder conèixer també el poble, tot el que es fa al poble. Creiem que es fa un teixit social dins de l'espai molt bonic i molt interessant, i és quan es fa la màgia, que diem nosaltres moltes vegades. El tema de l'idioma, hi ha famílies nouvingudes que encara no dominen, el català o castellà...
I veus com es fa comunitat, els donen una benvinguda, intenten comunicar-se, i vulguis o no, estar a l'espai els ajuda una mica a no sentir-se soles, perquè al final no coneixen gent, no coneixen el municipi, no coneixen l'idioma, són moltes coses, molts factors, no?
Quan ets nou en un lloc, és habitual sentir-te sol, distant, una mica amb la realitat que està vivint aquell espai, el teu entorn, i aquests espais jo crec que també són interessants precisament per això, que la gent no tingui por, no tingui vergonya, i decidir així fer aquestes primeres passes per conèixer l'entorn en què ha triat viure-hi, perquè al final també això...
És arrel d'una tria, d'una decisió, de dir doncs vinc a viure a Sant Just i a partir d'aquí doncs conèixer el seu món educatiu, conèixer doncs la xarxa, conèixer la gent també, els veïns, veïnes, són espais de convivència que són interessants.
I d'alguna manera creieu, constateu d'alguna forma, que hi ha diversitat entre famílies i infants? És a dir, hi ha diversitat de famílies i d'infants en aquests espais i a Sant Just, vull dir que a vegades tendim a focalitzar, no? A dir, no, és que Sant Just és així o és això o tal, però clar, Sant Just també està creixent, som més de 21.000 habitants, vull dir que m'imagino que deu haver també una mica de varietat, no? I de situacions diferents, famílies diferents, i això també és ric, no?
Sí, l'Anna és qui porta més temps que jo. Doncs li t'assembla pilota en vida. No, és perquè jo ara farà just 3 anys i jo et puc dir, amb els 3 anys sí que és veritat que hem vist una tendència a que hi hagi més diversitat en la tipologia, per entendre's, de famílies que ve el servei.
L'Anna porta més temps que jo, llavors per això et deia que ella té més comparativa. Això és així, Anna? Sí, sí, sí. Hi ha hagut una tendència que ha posat a anar creixent? Sí, sí, sí. I és molt bonic també, perquè al final és ric per tothom. Nosaltres moltes vegades ho parlem, o diferents maneres de pensar, de fer. A l'espai familiar totes ens mirem, totes estem allà, les famílies, els infants, i cadascú té una manera de fer diferent.
I això enriqueix a tothom i maneres de pensar, de fer cultures diferents, no? Què ens aporten elles i què aportem nosaltres amb elles? Totalment. Doncs ens agradaria també qui acompanya aquestes famílies i també quines activitats dueu a terme, Míriam.
L'Anna i jo som educadores a l'Escola Brassol. Principalment estem a l'espai familiar i a l'espai nadó, tot i que de tant en tant fem suport també a l'Escola Brassol.
I és ben diferent el que es fa a l'Escola Brassol que el que es fa a l'espai familiar. L'espai familiar bàsicament és un espai que està dissenyat com un espai de joc. Sí que és veritat que tenint en compte el projecte educatiu de l'Escola Brassol, és a dir, compartim el projecte educatiu,
i l'adaptem perquè al final és un espai on estaran les famílies tota l'estona que oferim el servei, no deixen l'infant i marxen. Llavors està dissenyat en diferents ambients, una mica veient en quin moment evolutiu està cada infant, quin joc o quines necessitats tenen els infants i anem dissenyant els espais
I anem canviant molt, també, perquè... I les famílies, doncs, encantades de la vida, ens demanen coses, a vegades et pregunten coses i tu, si saps que a alguna altra família li pot oferir, no? Ah, doncs mira, m'explica, no? Fem una mica com de conductores,
Una mica de xarxa, de suport, per dir-ho d'alguna manera. Sí, sí. S'acaba generant, entenc, aquesta xarxa. Sí, sí, sí. Fluït. No és una cosa forçada, sinó que coneixent, a mesura que va passar les setmanes, l'Anna i jo ja anem coneixent més les famílies, els infants, i sabem en quins moments es poden trobar o a vegades succeeixen.
Coses. Coses que no és planejat i es donen a l'espai i la veritat és que és molt únic. I quins temes, diries, Anna, que preocupen més a les famílies actualment? Amb aquest buf, m'imagino que són uns quants, no?, de temes. Home, sí, sí, sí. Home, tot el que està relacionat amb la criança i l'educació dels seus fills...
Sí, és que, clar, també tenim l'espai nadó i l'espai familiar, que també són dos espais com diferents. A l'espai nadó el que necessiten és molt de recolzament i molt de trobar-se amb l'altra mare, amb l'altra pare, per poder compartir tot allò que els passa des d'un lloc molt més endins d'elles. Més vulnerabilitat. Exacte.
I a l'espai familiar, a la ver el joc, també es parla molt sobre el joc, el desenvolupament, què estan fent, i després tota la part de criança que realment està latent allà, com ho fem, ho estem fent bé, tots aquests dubtes de...
La segueix endavant amb ells, amb com... Sí, quan són més... A l'espai nadó, que són més petits, doncs hi ha més el tema de la lactància, lactància materna, l'alimentació, quan comencen a introduir els aliments, el tema del moviment... El dormir... El dormir és un tema estrella. Sí, sí, sí.
En canvi a l'espai familiar són altres, més això, els jocs, tipus de joc, els contes també, que estan en un moment que pots fer més interacció amb l'infant. I hi ha molta demanda d'aquest servei? És a dir, ara mateix com funciona el tema de les inscripcions, quan està oberta i quina demanda hi ha d'aquest servei?
està oberta tot l'any. Nosaltres tenim oberta la inscripció tot l'any. Costa una miqueta d'arrencar, no?, a vegades, perquè no sabem si és que no s'acaba de conèixer bé el servei, tot i que hem fet molta difusió. Però, bueno, vull dir, la idea és que estem oberts, bueno, tota la inscripció està oberta tot l'any i ara mateix, bueno... L'espai familiar... Sí, l'espai familiar ara el tenim gairebé... Gairebé ple. Gairebé ple.
I l'espeinador fem dos, una a Marrex i l'altra fem a Masllui, els dimarts pugem a Masllui, al centre cívic Soledat Sants, i el fem allà, i encara hi ha places disponibles. L'inici és a l'octubre, nosaltres no comencem al setembre, comencem a l'octubre.
Però a partir d'aquí les famílies es poden incorporar amb qualsevol tram de curs. Si hi ha plaça, no hi ha problema. I com s'organitza l'espai? Amb calendari, amb horaris? Com funcioneu? Doncs espai familiar obrim els dilluns i els dimecres de 10 a dos quarts d'una.
Obrim, que no vol dir que a les 10 hagin d'estar, sinó que tenim obert, i a partir d'aquí les famílies al seu ritme, perquè amb cada infant van arribant. És bastant personalitzat, no?, pel que veig, o què?
Vull dir, potser personalitzat no, però que no hi ha, diguéssim, temes a tractar aquell dia concretament, sinó que senzillament fluïu bastant amb les necessitats de les famílies, no? Entenc? O com funciona? Bé, els dimecres sí que és veritat que a l'espai familiar nosaltres els dimecres tenim un...
Una part de l'espai que està dissenyat pels adults i les adultes on intentem fer una mica de tertúlia, que li diem. És el moment de la tertúlia. Llavors, o l'Anna o jo, una de nosaltres es queda amb els infants i l'altra se'n va amb les famílies, fem unes infusions...
I allà, depenent una mica de les dinàmiques que s'han donat durant les sessions, potser nosaltres plantegem algun tema perquè hem vist que és una cosa que han preguntat molt o que tenen molts dubtes o que a vegades entre elles surt algun tema concret i ja nosaltres anem una mica guiant res.
són 20 minutets 20, 25 a vegades mitja hora elles allarguen perquè tenen moltes ganes de compartir és veritat que els infants quan van a buscar-les han de sortir de l'espai tertúlia i tornen vull dir però no hi ha és que és molt canviant potser nosaltres, potser l'Anna i jo decidim parlar d'alguna cosa i de cop i volta dius no, avui no toca
Més que personalitzat, potser la paraula seria adaptatiu, no?, estar una mica al context. Sí, som molt flexibles, has de tenir una obertura de ment de dir, per molt que hem pensat això, hem preparat això, no és el moment. A partir també de l'observació que fem de l'espai aquell dia, no?, de què ha passat, o potser ha passat alguna cosa, no?, que veiem que les famílies, doncs, no?, i després ho comentem a la taula quan ens trobem amb les famílies. Mhm.
Ens explicaves el calendari i els horaris de l'espai família, en el cas del nadó, de l'espai nadó, quins horaris treballeu actualment? L'espai nadó, a Mas Lluí, al centre cívic, és els dimarts, de dos quarts d'onze a dos quarts d'una. I els dijous és a Marrex, les mateixes hores. Nosaltres donem les dues opcions, perquè hi ha famílies que viuen a Mas Lluí...
i logísticament els queda més a prop que no baixar a Marrex, però si decideixen que prefereixen venir el dijous a Marrex, doncs venen a Marrex. És només un dels dies. I... I he dit bé l'hora i ja està. Perfecte. Doncs tanquem, si us sembla, parlant una mica d'aquesta continuïtat. Ens agradaria saber si hi ha una continuïtat entre l'Espai Nadó i l'Espai Família, és a dir, si d'alguna manera s'enllaça o no es poden entrellaçar en algun moment.
Sí, de fet, quan hi ha famílies que estan a l'espeinador fins a això, fins als 9 o 10 mesos, que nosaltres veiem que l'infant té un gateig, un moviment, que té altres interessos, els proposem a les famílies, si volen, començar a venir a provar, a venir a veure's i els pogués interessar l'espai familiar. Sí, sí, aquesta és la idea de poder continuar. Si les famílies poden, perquè...
Clar, aquí també estem amb que hi ha unes baixes maternals i paternals que acaben. I si les famílies volen continuar, doncs perfecte. Clar, clar. Doncs família, moltíssimes gràcies per passar pels micròfons de ràdio i d'espera. No sé si s'ha quedat en el tinte alguna cosa que vulgueu afegir, però si no, en tot cas, doncs tancaríem aquí. Jo crec que no. No, no.
Ha sigut bastant complet i la gent que ens estigui escoltant i que ens hagi agafat a mitges pot recuperar aquest podcast al www.radiodesvern.com Míriam Gómez, Anna Barberà, gràcies per passar pels micròfons de Ràdio d'Esvern, educadores de les escoles Barassol municipals i que vagi molt bé aquest curs 25-26, que ja estem a la meitat de curs i que esperem que vagi molt bé el que queda de curs. Moltes gràcies.
...del pederasta nord-americà Jeffrey Epstein. El germà petit del rei Carles III, que just avui fa 66 anys, segueix sota custòdia de la policia. Corresponsal a Londres, Quim Orivares, bon dia.
Bon dia. La policia britànica ha confirmat la detenció del germà petit del rei Carles III, acusat de mala conducta en càrrec públic, un delicte que aquí a Anglaterra pot comportar elevades penes de presó. La detenció de l'expríncep Andreu s'ha produït a la seva residència, on de fet es van votar fa poques setmanes després que les seves vinculacions amb el cas del pederasta nord-americà Jeffrey Epstein es fessin molt evidents. De fet, ara mateix la policia estaria fent escorcolls a la nova residència que Andreu té a Sandringham, a unes tres hores al nord de Londres i també en una altra residència.
Abans la policia britànica havia indicat que estaven avaluant informació que Andrew von Matten Windsor havia passat informació potencialment confidencial a Jeffrey Epstein durant el seu temps com a enviat especial del Regne Unit per al comerç internacional. Això va ser entre el 2001 i el 2011. Això també d'acord amb els arxius publicats pel govern dels Estats Units. Quim Olivares, Catalunya Ràdio, Londres.
La Generalitat ha traslladat al Govern de l'Estat la necessitat d'introduir alguna fórmula de pagament per a l'ús d'autopistes per tal que se'n millori el manteniment. La consellera de Territori, Sílvia Peneque, ha explicat al matí de Catalunya Ràdio que ha parlat amb el ministre de Transports, Òscar Puente, de la conveniència d'introduir l'eurovinyeta, una taxa que dóna dret a circular per vies d'alta capacitat en forma de distintiu al vidre del vehicle.
la necessitat d'algun tipus de pagament que ajudés a mantenir l'estat de les infraestructures i més les d'alta capacitat. Euravinyeta. Per exemple. Aquest és un debat que està obert. Amb el ministre n'hem parlat. A mi em semblaria adequat iniciar aquest debat. Sembla que potser no hi hauria majories parlamentàries en aquests moments al Congrés per assumir-ho.
I nou record de les exportacions catalanes enmig de la guerra comercial de Donald Trump, tot i que les vendes de productes catalans als Estats Units van caure l'any passat un 3%, se'n van fer més a d'altres països i això va permetre arribar a un màxim històric. Durant l'any 2025 es van exportar productes per valor de gairebé 101.000 milions d'euros, segons les dades del Ministeri d'Economia i Comerç, Miquel Samper, conseller d'Empresa.
No ho tenien clar perquè, evidentment, el mercat americà ha tingut una incidència en les polítiques. A les salàries de l'administració Trump, tot just fa un any, van marcar un panorama, un paradigma a nivell d'impostos diferent i, per tant, que tinguem per tercer any consecutiu unes exportacions que superen els 100.000 milions d'euros vol dir senzillament que ha sigut un any molt positiu.
Alguns dels mercats que més han crescut per les exportacions catalanes són a l'Àsia, en països com Corea del Sud, la Xina o el Vietnam, o també a l'Àfrica, en especial a Ghana i a la costa d'Ibori.
Investigadors de la farmacèutica BioNTech han provat amb èxit una vacuna d'ARN missatger contra el càncer de mama de pitjor pronòstic, el triple negatiu. En un assaig amb 14 pacients tractats prèviament i que no havien fet metàstasi, han comprovat que la vacuna generava una forta resposta immunitària contra el càncer i duradora en el temps. De fet, 10 de les participants en l'estudi estan lliures de la malaltia després de més de 5 anys des de la primera dosi del fàrmac.
Es tracta d'una vacuna terapèutica i personalitzada. És a dir, el que han fet aquests investigadors ha estat analitzar les cèl·lules de cada pacient i seleccionar fins a 20 proteïnes específiques dels seus tumors per poder fer una vacuna totalment individual capaç d'activar el sistema immunitari contra aquell càncer en concret.
La intel·ligència artificial se sotmetrà als exàmens oficials de primària, selectivitat o nivell C de català. L'entitat que defensa i promou la llengua catalana en l'àmbit digital, accent obert, serà la que certificarà si les noves tecnologies dominen adequadament l'idioma. Barcelona, Òscar Callau, bon dia.
Accent obert, l'entitat sorgida de l'antiga Fundació.cat ha presentat avui un diagnòstic sobre la llengua internet que conclou que la seva salut és prou bona, malgrat la davallada de l'ús social. La ràpida evolució de la tecnologia, però, exigeix no abaixar la guàrdia i per això s'han proposat posar a prova les diferents intel·ligències artificials. En concret, les sotmetran als mateixos exàmens que ha de superar la ciutadania en diferents àmbits, l'ESO, proves de selectivitat, PISA o fins i tot la part teòrica del permís de conduir.
Sentim Genís Roca, president d'Accent Obert. Nosaltres hem de poder objectivar si el català de Gemini és millor o pitjor que el de ChatGPT i si progressa adequadament o empitjora. Senzillament som una cultura sèria que fem és posar sota control el tractament que fan de la nostra llengua i cultura en els entorns digitals.
I als esports, Marcos García. D'aquí a menys d'una hora, els Jocs Olímpics d'hivern. A Mirà, Cortina, Dampetzos disputen les semifinals de la prova femenina sprint d'esquí de muntanya. I tindrem a la primera l'esquiadora de Sant Padó, Maria Costa. El banyolí Oriol Cardona i el Berguedà Ot Ferrer competiren a dos quarts de dues per accedir a la final de la prova masculina. Cardona i Ferrer s'hi han classificat aquest matí.
El Barça femení tornarà a jugar a l'abril que ve al Camp Nou. El club blaugrana ha anunciat fa uns minuts que el partit de tornada de la Champions femenina contra el Madrid, previst per al 2 d'abril, es jugarà a l'estadi blaugrana. El Madrid va eliminar ahir el PSG. Encara que pel que fa al Camp Nou, el Barça informa que una vegada es disposi de l'aprovació per part de l'Ajuntament de Barcelona de la fase UC, que és la que correspon al gol nord, el club destinarà al 100% socis i sòcies abonats l'increment d'aforament previst a l'estadi blaugrana.
El Newcastle del PSG es perfilen clarament com els dos possibles rivals del Barça. Els play-off d'avui temps de final de la Champions masculina. L'equip anglès va golejar ahir el Carabac per 1-6. Avui comença a València la Copa CB de Bàsquet. El València-Joventut començarà a les 6 de la tarda i el farem a l'app i al web de Catalunya Ràdio 3Cat. Demà jugarà el Barça contra el Múrcia i, en en vol, el Barça classificat ja directament per jugar als quarts de final de la Lliga de Campions. Ahir va guanyar la pista el Pic Zeguet 27-35.
Fins aquí les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia. Passant 7 minuts a les 12 us informa Mariona Sales Vilanova. L'Ajuntament de Sant Just ha obert el termini per sol·licitar subvencions per activitats d'utilitat pública o interès social corresponents al 2026, que es poden presentar del 14 de febrer al 13 de març. Les ajudes s'aturgaran en règim de concurrència competitiva i s'adrecen associacions, fundacions i grups de persones que promueguin iniciatives d'interès pel municipi.
La dotació total d'aquest any és de 184.000 euros distribuïts en diferents àmbits per donar suport al teixit associatiu i a projectes que contribueixin a la dinamització social, cultural i comunitària. Per tramitar la sol·licitud és necessari disposar d'usuari i contrassenya que es poden obtenir enviant un correu electrònic a subvencions arroba santjust.cat amb la denominació de l'entitat, el NIF, una adreça de contacte i la línia o línies de subvenció sol·licitades.
El procediment inclou també la consulta de la convocatòria, les bases reguladores i la guia de l'eina de la sol·licitud disponibles als canals municipals. I en cultura, el CUP organitza la segona edició del seu esmorzar de Forquilla el 28 de febrer a Sant Just, una proposta gastronòmica i musical que tindrà lloc davant del mercat, al carrer Bonavista, entre les 9 i les 3 de la tarda.
L'activitat comptarà amb la participació de diversos establiments locals, com l'antiga granja Carbonell, el Bar al Mercat, el Binomi, Casa de Menjars i l'Ermita de Sant Ramon, que oferiran tapes casolanes elaborades per cada restaurant. La iniciativa busca posar en valor la restauració de proximitat i generar un espai de trobada oberta a la ciutadania. La jornada inclourà també sessions de DJ en format Open Dex, una proposta participativa que permetrà a les persones assistents portar la seva música i compartir-la en directe.
I encara en cultura, el celler de Can Ginestà presenta una nova exposició conjunta que posa en diàleg escultura i pintura per reflexionar sobre el vincle entre l'ésser humà i la natura, amb obres de Josep Morral i Marta Pruna. La mostra es podrà visitar el 19 de febrer fins al 24 de març i s'enagura avui, 19 de febrer, a dos quarts de vuit del vespre. L'exposició reuneix escultures de caràcter primitivista que treballen la pedra i la fusta com a matèria essencial en formes sòbries que aboquen una connexió espiritual amb la terra.
Paral·lelament, l'obra pictòrica explora a través del color i les formes vegetals l'energia vital que uneix arrels, branques i anatomia humana, establint un diàleg entre matèria, origen i identitat. La proposta convida a reconectar amb els orígens i el medi natural posant en valor conceptes com la força, la fragilitat i el pas del temps. A més, s'han programat visites guiades els dies 6 i 19 de març a les 6 de la tarda amb l'objectiu d'aprofundir en el procés creatiu i el sentit de les obres.
I això ha estat tot. Tornem amb tota l'actualitat Sant Just en que l'informatiu complet de la UNA. Fins ara. Sintonitzes l'àdio de Sant Just.
Mi próximo error. Y no sé...
¿Dónde hablo? ¿Se habrá metido? No está en el baño ni en los pasillos. Fuck. Está en la barra y viene directo mío. Él me dice que quiere divertirse. Yo le digo que los rumores vuelan. Él me dice que no le importa estar con una superestrella.
Le digo que no es fácil enamorarse de una superestrella Aquí está todo el mundo mirando Vamos solos al baño y retomamos lo que estamos empezando Solo quiero conocer
Fins demà!
Vámonos ya de aquí, hoy soy toda para ti. Él me dice que quiere divertirse, yo le digo que los rumores vuelen. Él me dice que no le importa estar con una superestrella.
Le digo que no es fácil enamorarse de una superestrella
Oh, boy. You said your phone was broken, just forgot to charge it. All outfit you're wearing, God, I hope it's ironic. Did you just say you're finished? Didn't know we started. It's all just so familiar, baby, what do you call it? Stupid. Or is it?
Slow. Maybe it's useless. But there's a cue to work for it. I know.
Fins demà!
Bona nit.
I seguim el magassin de matins de Ràdio d'Esvern, seguim a la Rambla i ara saludem a la Belén, que ja la tenim aquí als estudis de Ràdio d'Esvern, directe del Cap Sant Just, cap aquí per l'espai de salut del dia, per parlar de salut i per parlar d'aquesta tensió que li hem de posar al nostre cos i a la nostra nutrició. Belén, bon dia. Hola, molt bon dia. Com estàs? Benvinguda al programa. Gràcies.
Avui parlem d'un tema que em sembla molt interessant perquè el dia 10 de febrer es va celebrar el Dia Mundial de les Llegums i avui descobrirem per què són imprescindibles a la nostra dieta. Doncs sí, perquè les tenim una miqueta oblidades i és una pena perquè són aliments que són nutricionalment molt complets. Crec que n'hauríem de conèixer quines són aquestes propietats i incloure-les més a la nostra dieta.
Perfecte. Doncs ho farem, ho farem descobrint una mica els objectius, com per exemple aprendre aquestes curiositats, aquests beneficis i els consells pràctics que ens pugui donar la Belén, que és nutricionista del CAP de Sant Just. Per on vols començar, Belén?
Doncs mira, si vols comencem per les propietats que té, perquè són imprescindibles la nostra dieta, perquè no haurien de faltar. Jo crec que ho resumim bastant ràpid, i és que són aliments molt rics en proteïna, i de vegades no les tenim presents com a font de proteïna, a més tenen molta fibra i tenen vitamines i minerals. És veritat que també contenen hidrats de carboni,
i tenen un contingut en greix molt baix, llavors és un aliment que és molt interessant, com et deia, a nivell nutricional. Pensa que la quantitat de proteïna que tenen és molt semblant a la proteïna que obtenien d'aliments com la carn o el peix. És veritat que hi ha una miqueta menys de biodisponibilitat, que el cos poder no l'assimila tant com podria ser la proteïna per sempre d'un ou, però tot i així conté una molt bona quantitat de proteïna, llavors les hem de tenir bastant presents.
Molt bé. I primerament, aquesta importància, la importància que són imprescindibles per la nostra dieta, és com comentaves, per aquesta alta aportació de proteïnes, no? Clar, està bé que, per exemple, en comptes de fer tant de consum de carn, que ojo, que no està malament...
Menjar carn, eh? Que no obrirem aquest meló. La carn també és molt saludable. Però hauríem d'equilibrar una miqueta més el consum de proteïna d'origen vegetal, com són les llegums, i la proteïna d'origen animal, com pot ser la carn, el peix, els ous... Pensa que, per exemple, a nivell de sostenibilitat, l'impacte ambiental de les llegums és molt positiu, perquè mentre que per obtenir un quilogram de llegums necessitem 50 litres d'aigua,
per produir un quilogram de carn de xai necessitem 100 vegades més, parlem de 5.000 litres, i un quilo de carn de vedella en marxem als 13.000 litres d'aigua. Llavors, clar, la petjada ecològica que té una proteïna o l'altra és una cosa que també crec que hauríem de tenir en compte i ser una miqueta també responsables. I a més, l'economia familiar també es pot veure beneficiada, perquè no és el mateix comprar un quilogram de carn
que un quilogram de llegum en sec. Pensa que la llegum seca, un quilo pot estar entre un i mig i tres euros i mig. És realment una proteïna molt econòmica. I a més a més, un altre benefici també per a l'economia familiar és que es mantenen durant molt de temps. O sigui, les podem tenir quan les comprem seques, sempre respecta la data de caducitat, però pot arribar a estar fins i tot un any a casa, sense que la posem en remull i la cuinem, i ens pot aguantar.
Sempre que l'envasse estigui bé, que no es trenqui, que no es foradi, que no pugui tenir una alteració per part d'algun bitxillo, d'algun animal que se'ns pugui colar, perquè a vegades tenim això, algun insecte, el rebost, el que sigui, que pot afectar. Però si estan amb el seu embalatge original, estan en un lloc que estiguin a les fosques, en un lloc sec, que no hi hagi molta humitat, és un tipus d'aliment sec que pot durar moltíssim temps en un rebost.
Jo sóc dels que els compra bullits, per això. Jo els compro ja amb el pot de vidre de tota la vida. Pensa que a nivell nutricional és el mateix, que estiguin seques. És més econòmic, però per tot comporta més feina. Són una miqueta més laborioses de fer. O que estiguin en conserva o que les complis a granel al mercat.
A nivell nutricional ens aportarà els mateixos nutrients. Sí que és veritat que quan venen amb conserva, que venen amb aquell líquid, amb aquella guafava que diem, porten ja una quantitat considerable de sal. Llavors, el millor és remullar-les una moqueta sota l'aixeta per netejar tot aquest líquid que s'han conservat i llavors ja les podem fer amb la preparació que vulguem. Si les comprem a granel, cap problema.
A nivell organolèptic puc entendre que potser no és el mateix, no? És a dir, tu quan menges un llegum que vols, probablement les condicions, el gust, tot serà diferent, però en canvi la rapidesa que tens amb l'altre tipus de llegum, doncs... Clar, sempre hem de tenir en compte una miqueta el context que tenim. Si portem les vides que portem atrafegades, no ens agrada gaire la cuina, doncs és veritat que no trobarem temps per remullar aquest llegum, per després coure-la...
I és molt més fàcil agafar un bot, es van dir-lo bé sota l'aixeta i ja tenim el cigró o la llantia o la mongeta cuita. Però pensa que el benefici de remullar-les nosaltres és que les fem més digestives. Això sí que varia, perquè el remull, jo el que puc fer és com enganyar aquest allargum i fer-la germinar. Quan nosaltres fiquem en remull, en aigua freda,
li posem una mica àcid, pot ser un ratx de llimona, pot ser una miqueta de vinagre, i les deixem a les fosques, són condicions ideals perquè aquesta hi ha un pensi que ha de germinar i que ha de començar a créixer. Llavors, quan comencen a germinar, tots els nutrients comencen a sortir de la matriu d'aquest cigró, que seria la fibra, o d'aquesta mongeta, o...
de qualsevol iagum seca que posem amb remull. Llavors això facilita que després és com predigerir-les. Després són molt més suaus a l'hora de païr-les i ens traiem de sobre el mite aquest que els iagums fan moltes flatulències, que hi ha molta gent que deixa de menjar iagums perquè és veritat que la digestió és una miqueta...
Pesada. També l'organisme s'acostuma, perquè s'acostuma a la quantitat de fibra. Si ara venim d'una dieta sense fibra i volem afegir una mica més de fibra a la dieta, sempre s'ha de fer de forma molt progressiva, perquè l'organisme, el budell, s'ha d'acostumar a aquesta quantitat de fibra que al final no es pot pair i arriba el budell bruixut sense pair i és el que provoca aquestes platolències.
Llavors el cos s'acaba acostumant i aquestes flatulències que no ens agraden és que al final és molt beneficiós perquè generen uns compostos que són molt beneficiosos pel nostre budell.
Clar, jo ara estava pensant que els llagums es poden menjar de tantíssimes maneres i que hi ha tantes opcions i hi ha un ventall tan gran i que potser alguns ens generen més satisfacció que d'altres, en el sentit que potser un hummus ens pot arribar a sentar millor que potser un cocido de garbanzos, allò de dir...
Perquè, no sé, em dóna la sensació, no sé si és per la forma de menjar-ho, també, no? Perquè quan mengem també un hummus ho fem dipejant, ho fem picant d'altres coses i potser això també és una manera diferent d'alimentar-nos que ens genera, a més també, diguéssim, el llegum ja està triturat, que no hem de fer l'esforç de triturar-lo. M'imagino que són molts factors, no? Però és interessant també analitzar-ho.
Sí, això que passa no és... O sigui, tens tota la raó. Quan nosaltres mengem la llagum triturada, precisament aquesta fibra que a nosaltres ens costa més de pair i arriba al budell gruixut sense digerir-se del tot, està a la pell de la llagum. Llavors, quan nosaltres triturem aquesta llagum, per exemple, aquest cigró per fer un humus, estem triturant aquesta pell i ja l'estem fent un altre cop, aquesta llagum, molt més digestiva.
Llavors, recomanacions que nosaltres donem a nivell de consulta o a nivell de grups, quan volem que la gent introdueixi més llegum a la seva dieta. La tenim molt associada a un potaje, no? Sí. Aquestes coccions, aquest tipus de preparació, com més dents, sobretot amb embotit, que ja diem que intentem que siguin amb verdures. Llavors, clar, què passa? Quan nosaltres volem que la gent comenci a menjar llegum i que no tingui aquestes molèsties digestives, el que acostumem a recomanar és que amb una crema de verdures
es pot afegir un grapat de cigró i acuit, per exemple, o de mongeta de blanca, llavors queda triturat, el gust és imperceptible, o sigui, és que quasi no es detecta que tu li has ficat iagum, li dona una textura molt bona. Cremosa, no? Clar, és més cremosa i llavors es paveix molt bé i estàs enriquint en proteïna aquesta crema de verdures i potser estàs fent un sopar més complet. Llavors, hi ha moltes formes d'introduir la iagum a la nostra dieta. Pot ser el que hem dit, amb un guiso, que sempre són una mica més...
complicadetes de paí, però si les hem deixat en remull, si les fem en verdures i no les barregem, potser amb embotits molt greixosos, que ja són digestions molt pesades. Clar, perquè comentàvem que són molt riques en proteïnes, en canvi el contingut greixós del llagum és molt baix. Clar, però si nosaltres hi afegim un greix saturat, com pot ser el xorís, la morfilla, cansel·lada o costella, totes aquestes coccions, que són plats meravellosos de la nostra...
gastronomia popular, però clar, són coccions. Pensa que abans es dinava i marxàvem a treballar al camp. Necessitàvem dinars a àpats molt energètics. Avui en dia no és així. Hem d'adaptar una miqueta a la nostra alimentació, perquè acabem de dinar i necessitem una cadira. Llavors no necessitem aquest plat, potser de llagum, amb tota aquesta proteïna també animal, tot aquest greix, perquè és que no...
Aquesta energia no la cremarem i ens adormirem directament davant de l'ordinador. Llavors no cal, hem de diversificar una miqueta més. Ho afegim a cremes de verdures, afegim una miqueta d'agum, algun enciam, alguna amanida. A la quinoa, a mi m'encanta. El cigró amb quinoa m'encanta. Es pot fer també amb cuscús, que és boníssim. Es pot fer a l'humus, també el falafell. Hi ha moltes preparacions ja, podem agafar de moltes cultures que s'enriquen també la nostra gastronomia i són més digestives.
Inclús per acompanyament, perquè jo pensava ara que alguna vegada ho he fet a casa amb una mica d'això, de pebrot vermell dolç, amb una miqueta de ceba, d'all, salteges una mica els cigrons i fas així com una espècie d'acompanyament per una miqueta de llom, per una miqueta de peix, pel que sigui, és un acompanyament ràpid, fàcil, i que això, és que a mi m'agraden molt els llegums. De petit sí que és veritat que potser tens aquesta concepció, a mi em costaven, eh? Sí.
Les llanties sobretot, les llanties les tenien molt creuades. Però després els hi vas agafant carinyo i dius, ostres, és que és molt interessant. Si no ens ve de gust un plat principal de llegum, es pot fer com a guarnició. És veritat que culturalment molta gent necessita un primer de llegum, com poden ser unes llanties, i de segon ens demana si ha d'introduir més proteïna, no? Aquest àpat si ha de fer tall. Nosaltres expliquem que no, que la llegum ja té una proteïna completa, que sí que és veritat que és més completa quan es barreja amb cereal.
perquè hi ha un aminoàcid que és limitat a la llegum, que sí que el conté el cereal, i al contrari. Llavors, per fer una proteïna completa, és veritat que va molt millor cereal amb llegum, però no s'ha de menjar el mateix àpat, no cal. Com que fem un bon aport de cereal durant tot el dia, ja tenim el que es diu un pul d'aquest aminoàcid que queda dintre de l'espai intracel·lular del múscul, llavors no cal que el fem al mateix àpat, el cos ja anirà...
a buscar on necessita aquest aminoàcid que és deficitari a la llegum. Llavors, si hem fet un bon aport de carbohidrat, per exemple amb l'esmorzar, que hem fet un bon entrepà, podem dinar un plat de llantia sense arròs al migdia, que ja obtindrem durant tot aquest dia aquesta proteïna completa.
Clar, per exemple, abans parlaves també de les tradicions, de la cultura, i certament si marxem a Extremadura, per exemple, que fan el Cocido Extremeño, que de fet aquí a Sant Josep celebrarà d'aquí a unes setmanes amb la Casa Regional d'Extremadura, o per exemple, si marxem aquí a Catalunya, doncs a l'Escudella de Nadal, que són plats que poden portar, sobretot...
El cocido de garbanzos, doncs, ja ve inclòs, diguéssim, a l'escudella hi ha gent que li posa els cigrons, hi ha gent que no li posa, però, sigui com sigui, són plats que tu comentaves abans, no?, aquest primer i aquest segon, són plats que llevan una mica, doncs, la idea aquesta de menjar-se la sopa, de menjar-se el cocido, i després, bé, doncs, la carn amb la que s'ha fet, no?, el bullit, el bullit, el tall, amb el que d'allò, i comencen a sortir, doncs, allò, les safates, de, doncs, que si...
que si la carn, que si les verdures, que si no sé què, i a partir d'aquí tornem una mica al que comentaves abans, el fet que això com un àpat puntual entenc que està bé, és encertat nutricionalment parlant, però per fer-ho dia a dia, per fer-ho un dia que després hem de treballar, que hem d'anar a fer coses, evidentment ens pot bloquejar una mica. És que no ho necessitem, són massa calories, massa energia que després no cremarem, que ens costarà fer una digestió molt lenta i molt pesada,
Perquè és veritat que la proteïna de lo que és, o sigui, paï, per exemple, un plat de cigrons, si ho fas combinat amb verdures, sempre serà molt més lleuger que si ho has de combinar amb carn. Pensa que el tipus de fibra muscular que té la carn costa molt més de paï, per exemple, que la que té un peix. Llavors, quan hi ha aquesta gent que em demana no, no, és que jo després de la llegum
necessito ficar algun detall. Sempre recomanem que fiquin una mica de peix. Si pot ser peix blanc, millor, que encara és més digestiu. Perquè és veritat que combinar amb un mateix apat el que és la iagum amb carn és una digestió considerable. Si tenim l'estómac una mica delicat, si no ens hem de moure gaire després de dinar, pot ser una mica... Que per això d'aquí aquesta mala fama de la iagum, si no és tant la iagum en si, sinó la quantitat que mengem i com ho combinem.
Si hem fet una cocció suau, si les hem deixat amb remull, si les hem triturat, és que no té res a veure. Llavors, també depèn molt del tipus de llegum. Hi ha, per exemple, una llantia, que és la llantia coral, que és així com de color taronja, que no té pell. Llavors, és molt digestiva. Nosaltres, quan hi ha una intolerància, quan hi ha una reintroducció d'un cert tipus de fibres, el que fem és recomanar que comencin per la llantia, que és la més digestiva, i sobretot aquesta, que és sense pell. Es cou en 5-6 minuts,
Si la cou és massa, es desfà i llavors es tolera molt bé. Llavors, si aquesta ha anat bé, introduïm ja la llantia normal, una perdina o qualsevol tipus de llantia. Després ja el cigró, la que costa més pel tipus de pell és la mongeta blanca. No totes les llagums fan les mateixes flatulències, per dir-ho així. I a més que tenim una varietat tan ampla de llagums...
No ens quedem només en una, o sigui, la soja també és un llegum, les faves són llegum, els pèsols són llegum, que sempre tenim molt presents, com si grollantia, mongeta blanca, i hem d'anar una mica més enllà. I a més aquí a Catalunya tenim moltíssima varietat de llegum i fins i tot...
Hi ha algunes que estan amb denominació d'origen protegida, com per exemple la mongeta del Ganxet del Vallès del Maresme, el fèsol de Santa Pau de la Garrotxa, el fèsol de l'Urros de Pla de l'Estany i l'Empordà, o sigui, és que hi ha moltíssimes, la mongeta de Castelfolit del Bosch del Bages, o sigui, no serà per varietat de llegums i les moltíssimes formes que n'hi ha de preparar-les, que la gent no es freni a l'hora de menjar llegum perquè es quedi només amb aquestes tres que hem dit, no?
Avui estem parlant amb la Belén, nutricionista del CAP de Sant Just. Estem parlant de les llagums, que la veritat és que són molt beneficioses per nosaltres i per la nostra nutrició. I ara ens comentava aquestes denominacions d'origen, aquestes llagums que es fan a casa nostra i que són d'allò més saludables. Més qüestions de les que vulguis parlar en aquest espai d'avui, Belén.
Doncs mira, potser la gent, ara que hem dit tot això, es vol animar a consumir una mica llagum i ens demana, i quantes vegades a la setmana he de consumir llagum? Es pot menjar llagum? Tots els dies. No hi ha cap tipus de contraindicació. Què és el que recomanem a les guies? Doncs incloure-les...
Si pot ser entre dos mínim i quatre vegades a la setmana. I pensem que cada ració de llagum equival a uns 60-80 grams en cru. Després, quan les remoiem, dobleguen i fins i tot tripliquen el seu pes. Però entre dos i quatre vegades a la setmana. I si les fem triturades es poden incloure en un sopar, que són bastant digestives, no hem de tenir por. Anar-les introduint de forma gradual. Si ara només fem un cop a la setmana, doncs vinga, objectiu, dos cops a la setmana.
I quan ja veiem que estan ben tolerades, podem arribar fins a quatre vegades a la setmana, que seria l'ideal.
Clar, sí, sí, totalment. I algunes de les receptes que podríem presentar als nostres oients, com tu comentaves, passarien per aquestes amanides, per aquest tipus d'elaboracions, ara que estem a l'hivern, també més calentes, com aquestes cremes, incorporant també el llegum. Alguna preferida teva, en el teu cas, que diguis... Diu l'humus. L'humus, eh? Jo és que soc molt fan, soc molt fan de l'humus. A mi també m'agrada molt. Pensa que, a més, per assimilar el que seria el ferro, el que diem Noemo, que és un ferro que no és d'origen animal...
que el contenen les llagums, és molt important combinar-lo amb vitamina C. Llavors jo l'humus crec que és una recepta perfecta, o sigui, és més vella que l'orilla del mar, no?, que es diu, però és que té tanta saviesa perquè pensa que és la llagum, que és el cigró, va amb suc de llimona, que és la vitamina C.
li posa una mica de sésam, que ja té una mica de greix, i tu estàs menjant normalment amb pa o amb cereal, o sigui que estàs fent una proteïna supercompleta i a més estàs assimilant molt més el ferro que pot tenir aquest cigró pel tema de la llimona, o sigui que és el que diem la sabidoria popular, no sé com van arribar la gent que es va inventar l'humus,
No sé com va arribar això, però és que ho va clavar, és que ho va fer perfecte. Llavors, a mi l'humus em soluciona moltíssimes coses. Jo me'n vaig a fer senderisme i no m'enduc un antrepà, m'enduc un tarro d'humus amb palets de pastanaga, per exemple.
O jo me'l faig amb sambit, a vegades. En comptes de formatge per untar, poso humus. Sí, sí, com un paté. Sí, sí, com un paté. Nosaltres també ho diem quan, a vegades parlem del tema dels esmorzars, que quasi tothom fa un entrepà. Llavors diem que no sempre es fiqui embotit aquest entrepà, que hi ha moltes més coses per ficar. I una de les que diem és que la facin a l'humus. I a l'humus es pot fer amb qualsevol llegum. Es pot fer, per exemple, jo faig un de l'úbia blanca amb una poma grani,
que és molt àcida i queda brutal, és boníssim. I es pot fer també de llantia, o sigui, es pot fer amb qualsevol llagum que vulguem, podem fer un paté. I que té moltes variants. A mi el que m'agrada molt pel seu color és el de remolatge. També és boníssim. M'agrada posar-li remolatge perquè li dona un gust brutal, però a més el color és molt atractiu, perquè és com un morat, rosa, sí, és molt xulo. I el d'aguacate, el d'abocat també està molt bo, perquè queda molt palatable, perquè queda com més cremó.
Perquè el greix de l'alvocat, m'imagino. Sí, sí, boníssim. Sí, sí, molt bé, molt bé. No, no, si se'ns està fent la boca aigua, ja et dic jo, ara que es va costar l'hora de dinar, cada cop més. Doncs no sé si vols afegir alguna cosa més abans d'anar tancant l'espai d'avui. Sí, una curiositat que potser no tothom coneix i és que el cacahuet...
Ho tenim considerat com un fruit sec i realment és un allagum, perquè és un fruit que ve en una veïna, el que passa que pel seu contingut amb greixos i normalment per la seva presentació ho fem córrer com un fruit sec, però realment és un allagum, o sigui que si mengem cacahuets ja estem augmentant el consum d'allagum a la nostra dieta.
El que passa que ara aquí em renyaràs, jo el cacauet me'l menjo fregit i em sal. No, així no, no, no, ha de ser torrat, torrat, perquè si no, no... Ja els beneficis ja com que no... Queden més diluïts, però estan molt bons, és veritat. A mi m'agrada molt, sí, sí, no, i és allò del picoteig aquell abans de dinar, de dir, ostres, tinc gana, no sé què tal, pum, quatre cacauets, i a casa sempre tinc cacauets...
Repeteixo, fregits i amb sal, que és fatal, però és així. Si jo hagués de triar entre pelar les pipes i menjar-me les pipes, m'agrada més quan també alguna vegada he comprat cacauets d'aquests que van allà i els millors cacauets me'ls he menjat a Marrakeix. Ah, mira. Tenen uns cacauets a Marrakeix?
Carai, ja m'has creat una necessitat. Impressionants, impressionants, però una cosa bàrbara, eh? Una cosa bàrbara. Vaig anar l'any passat i em va encantar, a més, te'ls venen amb un cucurutxo d'aquests de paper de diari, saps? Amb els deures del nen, perquè treball... Sí, clar, és el típic, que estàs allà enmig de marraqueix i amb els deures del nen...
L'home em va posar allà els cacauets i estan molt bons. Molt bé. Doncs també hem de riure una mica en aquesta vida. També hem de gaudir d'aquestes experiències i esperem que els oients hagin disfrutat d'aquest espai i que si el volen recuperar ho poden fer al www.radiodesvern.com. Belén, una abraçada molt gran, cuida't molt i ens sentim ben aviat. Moltes gràcies. Adéu-siau.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit!
Fins demà!
Bé, can't you see?
Fins demà!
Això és espectacle. Això és espectacle amb Maica Dueñas.
Maica Dueñas, bon dia. Hola, bon dia. Com estàs? Quina pena que avui no ens deiem les cares. Avui no, avui només ens escoltem. Però bé, la màgia de la ràdio permet que puguem parlar des de qualsevol lloc del món.
Sí, això és veritat. És la màgia, és la màgia. Avui m'agradaria recomanar de totes totes, per començar l'espai de teatre, una obra que és maquíssima i que a mi m'ha tocat molt, suposo que també m'ha tocat per l'edat que tinc. Estic parlant d'una obra que es diu Una festa a Roma, que està dirigida per la Clara Segura,
o sigui, veïna de Sant Lluís i una gran, grandíssima, no només directora sinó actriu, i està interpretat, bueno, és una història del Mar Artigau,
i et dic que m'ha tocat molt perquè parla de dues persones grans molt grans ja i que s'enamoren o sigui que és possible enamorar-se a una determinada edat ja que som les persones molt grans que potser no tots ho tenim clar però pot passar la veritat
Llavors és la història d'una dona que té 76 anys, o sigui ja grandeta, i que a més a més té els problemes normals o gairebé normals d'aquesta edat, no? És a dir, no té memòria, es confon amb la gent, amb els jocs, en fi, que, bueno, això, que és el que passa quan tens Alzheimer, no?
que no recordes ni el que has fet fa 5 minuts i llavors el seu fill clar com que veu que necessita ajuda i que està molt malament cada dia pitjor doncs la posa en una residència una residència primer intenta ajudar-la a casa la intenta ajudar de totes de totes de totes les maneres i al final la posen a una residència
I en aquesta residència resulta que troba l'amor. O sigui que és una comèdia
És trista perquè hi ha moments que rius perquè passen coses molt divertides, molt disparatades, per dir-ho d'alguna manera, perquè una persona que no té memòria pot fer qualsevol cosa que la resta de la gent no la comprenc. Però bé, és una obra magnífica, la veritat, i el que m'ha tocat molt, ja dic per la edat,
I també perquè és veritat, o sigui, per més edat que tinguis pots enamorar-te.
I això jo no l'havia pensat mai, però aquí es veu claríssim. Claríssim, claríssim. Doncs Una Festa a Roma, aquesta obra de Marc Artigau i Caral i direcció de Clara Segura, que es pot veure al Teatre Lliure de Gràcia des de la setmana passada, el 13 de febrer, fins al 22 de març. Una comèdia comovadora d'en Marc Artigau. No us la perdeu, perquè a més a més, ara he explicat la història, però hi ha molts bons actors dins del repartiment, eh?
perquè està la Marta Angelat, el Lluís Marco, l'Albert Triola, o sigui, quantitat d'actors importants dins del panorama teatral nostre i val la pena d'anar-hi, o sigui que no us la perdeu de cap de les maneres. Jo ja dic, hi ha moments de riure i hi ha moments molt emocionants i tristos, en el fons, perquè és molt trist que una persona...
perdi la memòria, no? Ni no se'n recordi ni de qui és, no? Aquí a l'estudi li estem donant un cop d'ull a la programació, al programa de Maica, i m'ha generat curiositat la dada que donen, que diu a l'estat espanyol dues de cada tres persones tenen al seu entorn immediat algú amb Alzheimer. I també diu que col·laboren amb la Fundació Pasqual Maragall i també demanen aquesta ajuda per seguir investigant pel futur sense Alzheimer.
Doncs sí, val la pena que col·laborem amb tot el que podem, perquè cada vegada hi ha més gent gran i cada vegada, com que vivim més anys, hi ha més gent amb Alzheimer. O sigui, el cervell es va...
es va escatxarrant. No hi ha una altra explicació, no és que estiguis malalt o que ho facis malament, no, no, simplement que se te'n va a la memòria. Doncs aquest és un clar exemple que des de la cultura també es pot fer aquest missatge, aquesta política, diguéssim, de seguir treballant, seguir lluitant i això, demanar també aquesta ajuda per seguir treballant i estudiant, no?, aquest missatge.
Sí, l'Alzheimer, sí, que a més a més, ja dic, cada vegada hi ha més gent amb Alzheimer, eh? Bé, a part d'això, podrem veure, per exemple, bueno, ja ho vaig dir l'altre dia, que n'hi ha obres molt, molt, molt interessants ara mateix, en, bueno, en molts centres de Barcelona, per exemple, perquè també hi ha Avui no ploraré, el Teatre Goya, que és superxula també, després també...
Hi ha els fills a la Villarroel, que és molt interessant, la veritat, parla justament d'això, dels problemes que tenen alguns pares quan els fills es fan grans. I després també voldria recomanar una obra que és clàssica, clàssica, clàssica,
Jo suposo que hi haurà quantitat de gent que li agrada el teatre que l'ha vist, però en aquest cas jo crec que em val la pena d'anar-hi a la sala Atrium perquè podeu veure Casa de Nines. Casa de Nines és una obra... D'Ibsen, no? És d'Ibsen, sí. I la veritat és que l'ha dirigit el Raimon Molins, que és un home que sap molt de teatre i que tant és director com actor...
i la història és maquíssima, o sigui, és una història preciosa a casa de nines, i a més a més, en aquest cas, hi ha un bon repartiment, perquè hi ha gent que és molt interessant dins del panorama teatral. Ens quedem un moment amb aquestes dues obres, Maica, perquè vull fer una menció dels fills, que l'acabaves de comentar també, i és que aquesta obra dels fills, que està a la Villarroel, té entrades exhaurides, ja no es poden comprar entrades...
I es va estrenar fa dues setmanes, brutal, eh? Vull dir, han tingut un èxit brutal. I pel que fa a la que comentaves ara, Casa de Nines, està a la sala Atrium i la podeu veure del 10 de febrer al 15 de març i en aquest cas ens podeu adquirir les entrades a atrium.cat. Casa de Nines és una obra preciosa, jo l'he vist moltes vegades i a més a més me l'he llegit perquè la tinc a casa i l'he llegit moltes vegades i val la pena d'anar-hi.
perquè sempre és una història molt macal, la veritat. Un clàssic. Sí, és un clàssic clàssic. Després, per exemple, tenim també el Barquer. El Barquer és una història també molt interessant que es pot veure al teatre lliure i és el Julio Manrique el que dirigeix l'obra.
i és una peça, el barquer és una peça molt, molt, molt premiada, o sigui, ha tingut molts, molts premis, i està ambientada a la Irlanda del Nord, però a 1981, que és bastant, bastant difícil de recordar, però tothom recordarà que Irlanda en aquesta època estava gairebé en guerra, perquè sempre, o sigui, Irlanda volia...
a independitzar-se d'Anglaterra i ho van passar molt malament, la veritat, molt malament. Llavors parla d'això. En 1981 hi ha molts conflictes, molts, perquè a més a més, a part de la violència que hi havia i de la mort, la veritat, que hi havia, és que clar, hi havia persones irlandeses que volien l'anecció
i altres que no, no? I això és com una mena de guerra civil. Bé, jo diria que és una guerra civil, vaja, no una mena, una guerra civil. I val la pena d'anar-hi perquè està superbé. Després tenim també l'Estiu Eix, que és de Carlo Goldoni. Suposo que alguna dels nostres agents ja l'ha vist, perquè l'Estiu Eix és una obra també que...
periòdicament, saps, la van recuperant. Ha tingut reposicions. Sí, hi ha una obra molt bona, també. Són dues famílies que estan disposades a passar un bon estiu juntes, però quan estan juntes per passar un bon estiu i perquè tot vagi bé,
n'hi ha persones que respecten molt les velles tradicions i altres que no, que van a passar-ho bé i punto. Llavors és un problema perquè es converteix en unes vacances amb molt de problemes, de baralles i de mal rotllo. Però és un clàssic del Teatre Universal
I parla una mica d'això, de l'absurd de la gent, doncs que unes volen semblar que són molt riques i molt felices i tal, i no ho són, i altres no entren en el joc d'això. Però val la pena d'anar-hi a veure-la. I després també el Hamelin, el Hamelin 2026,
Aquesta obra està a la sala Fènix. Jo no sé si la recomanaria per gent molt jove, perquè hi ha molta violència i molts moments de lluita per sobreviure i que s'expressen molt fort i molt dur. Llavors, que sapigueu que la podeu veure
evidentment Hamelin, a la sala Fènix i que està fins al 22 d'aquest mes.
i poca cosa més, n'hi ha moltes més coses, però jo crec que amb això ja hem tenint una mica per anar a veure diferents obres que es fan. Tenim un bon tastet, Maica, tenim un bon tastet. Jo la Festa Roma m'ha agradat molt, la veritat. Després està Germans de Sang, no oblideu que encara la fan, i que és un musical magnífic i meravellós,
i que val la pena d'anar-hi, si no heu anat a veure-la, perquè l'han fet diverses vegades. Doncs, Maica, ho tenim clar, tenim clar que tenim molta proposta escènica a Barcelona i amb moltes ganes també de gaudir-la. La setmana vinent, si et sembla, seguim comentant teatre aquí a la Rambla. Sí, senyor. Dani, has vist alguna cosa que t'hagi agradat? Doncs jo fa dies que no vaig al teatre, Maica, estic de sequera teatral últimament. Doncs si vols, quedem i anem junts. Perfecte, una abraçada, cuida't molt. Adéu, adéu, bon dia, adéu.
I fins aquí la Rambla d'avui. Moltíssimes gràcies a tota la gent que ha fet possible el programa d'avui dijous, 19 de febrer del 2026. Avui hem començat fent un repàs de les notícies de Sant Just, tot seguit també hem marxat a les portades dels diaris, hem parlat de les efemèrides i també del temps amb en Carles Rius. A la segona hora, a l'entrevista del dia, hem tingut avui...
Enrique Salvadores, portaveu del PP Sant Just. Tot seguit hem tingut també l'espai de la xarxa de zones, la xarxa educativa. Hem parlat de l'espai familiar aquí a Ràdio d'Esvern, amb dues persones que hi formen part d'aquest espai, que en aquest cas són de les Escoles Bressol de Sant Just. També hem tingut avui el programa, l'espai de Salut al Dia, amb el cap de Sant Just, amb la Belén, la nutricionista, per parlar dels llegums, i hem tancat el programa amb teatre, amb la Maica Dueñas. Nosaltres tornem demà
Com sempre, a la mateixa hora de 10 a 1, ara us deixem amb els serveis informatius d'aquesta casa. Tots seguits ja sabeu que tenim programació musical i també programació amb Catalunya Ràdio. Tornarem a connectar amb l'Ismus Jazz Club a les 4 i a les 5 al Refugi amb Jaume Lies. Tornem demà. Que vagi molt bé.
Fins demà!