Bon dia, passant 5 minuts de les 10 del matí, ara a Ràdio d'Esvern fem la Rambla.
Doncs concretament passen 7 minuts de les 10 del matí i avui arrenquem el programa amb una efemèride. Avui és 20 de novembre, una data que cada any arriba carregada d'història i de memòria. Un dia com avui, del 1975, moria Francisco Franco, el dictador que durant gairebé 40 anys va marcar en ferro ruent la vida política, social i cultural de l'estat espanyol. I encara avui, tants anys després, el seu nom ens interpel·la, ens incomoda o ens remou records que no sempre són fàcils d'afrontar.
Avui no es tracta de glorificar dates, sinó de preguntar-nos què en fem com a societat d'aquesta memòria de com recordem una dictadura que va néixer de la violència, d'un cop d'estat i d'una guerra civil que va dividir famílies, pobles i el país sencer.
A Sant Just d'Esvern, aquella guerra i la postguerra també van deixar empremta. El poble, que llavors encara era molt més petit que avui, va viure la tensió, la por als refugiats que arribaven d'altres ciutats. Bombardejos, també l'escassetat d'aliments, les absències...
Hi ha noms que encara ressonen als arxius i a les històries familiars. Veïns que van marxar al front, joves que no van tornar mai, persones que van patir represàlies i altres que van haver d'emprendre el camí cap a l'exili. I és per això que el 20 de novembre no és només una data en un llibre d'història. Ens recorda que la democràcia no és un regal, que la vam treballar, que la vam lluitar.
que la convivència es construeix cada dia i que la memòria, la memòria honesta, inclusiva i crítica, és una eina imprescindible per evitar repetir errors. Avui, des de la Rambla, des de Ràdio d'Esvern, volem fer una pausa i mira enrere, no per quedar-nos-hi, sinó per entendre d'on venim, perquè només així podem continuar avançant com a poble, amb diàleg, amb respecte i amb la certesa que les veus de la nostra comunitat, dels que hi són i dels que ja no hi són, mereixen ser escoltades. Soc Daniel Martínez i ara...
Comença la Rambla.
I ho fem com sempre durant un cop d'ull al sumari d'avui dijous 20 de novembre. Avui arrencarem amb les notícies de Sant Just. Tot seguit parlarem també de les portades dels diaris amb la cap d'informatius Mariona Sales. Farem un repàs també a les efemèrides del dia i a la carta del dia amb la Palmira Badell. Com cada dijous també avui parlarem del temps amb en Carles Rius...
I a l'entrevista del dia tindrem Enrique Salvador, esportaveu del PP de Sant Just. Tancarem la segona hora amb el parador musical i també avui amb l'espai de salut al dia, un espai que ens ofereix el CAP, que el tindrem a la tercera hora del programa. Tot seguit i per tancar, teatre amb Maica Dueñas. Avui dijous tenim dia complet. Avui dijous estem amb vosaltres de 10 a 1 aquí, a Ràdio d'Esberna.
I vinga, us deixem amb una mica de música per arrencar el dia, per arrencar el dijous. Soc Daniel Martínez, això és la Rambla, això és Ràdio d'Esvern, i comença aquí, al vostre magazín de matins. Bon dia!
Fins demà!
Bona nit!
Gràcies!
Fins demà!
Hola, sóc en Daniel Martínez i t'acompanyo cada matí a la Rambla, al magazín de matins de Ràdio d'Esvern. De dilluns a divendres de 10 a 1 repassem l'actualitat de Sant Just, parlem de les iniciatives que neixen al poble i ho fem amb els seus protagonistes. Descobrim propostes culturals, escoltem bona música i fem moltes coses més aquí, a Ràdio d'Esvern.
Tres hores per parlar, per estar informats, participar i sentir-nos més a prop que mai. T'espero a la Rambla, a Ràdio d'Esvern, al 98.ufm i a radiodesvern.com. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, l'esmooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. Smooth jazz.
100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Les teves tardes ja tenen refugi. Sóc el Jaume Elias i arribo amb la tercera temporada del Refugi, el programa més fresc, dinàmic i jove de la ràdio, de dilluns a divendres de 5 a 7 de la tarda. T'acompanyarem amb humor, informació i molt bon rotllo. Vine a riure, a reflexionar i, sobretot, a passar-ho molt bé. Sintonitza el 98.1 FM i segueix-nos a les xarxes socials. El Refugi!
on les teves tardes se't faran molt curtes. Els dies 28, 29 i 30 de novembre, gran recapte d'aliments per a Càritas Sant Just, destinat a les famílies i persones necessitades del nostre municipi. Els punts i horaris de recollida són els següents.
Dissabte, 29 de novembre, al matí, de 10 a 2 del migdia, al supermercat Condis, al mercat municipal, a l'Arbolari, al capravo del carrer Miquel Reverter i al capravo de la carretera Reial. Dissabte, 29 de novembre, a la tarda, de 2 quarts de 6 a 2 quarts de 9, ens trobareu al capravo de la carretera Reial. I diumenge, 30 de novembre, al matí, de 10 a 2 del migdia, estarem al supermercat Consum i al supermercat Bonària.
Gran recapta d'aliments per a Càritas Sant Jús els dies 28, 29 i 30 de novembre. A Sant Jús el comerç, la restauració i els serveis de proximitat treballen amb il·lusió per créixer i donar vida al poble.
Sense anar més lluny, sis eixos comercials amb botigues, serveis i restauració que et fan la vida més fàcil. Barri Centre, Barri Nord, Barri Sud, Maslluí, carretera Reial, Camp Mogolet i Dualden, Torreblanca. Descobreix-los i et dona suport al comerç local. Sense anar més lluny, comerç, serveis i restauració de Sant Just d'Esberra.
I ara sí, encetem el nostre magazín de matins amb la clau municipal, amb la clau de notícies informatives. Ho fem com cada dia amb Mariona Salas. Mariona, bon dia.
Bon dia, Dani. Com estàs? Molt bé. Sí, molt perfectat. Fredulica, per això, eh? Sí, estàs fredulica. És que ets fredulica. Sí, sí. No, fa fred, fa fred. I avui jo ja he començat a fer una mica més de casa, el Carles. Tampoc tant, eh? Perquè no he vingut a Manorac. Però sí que he vingut amb un xalequito i després amb un d'allò. I bé, bé, bé. I és que trobo de vegades que ens costa molt com fer el pas d'agafar les jaquetes grans. I realment ara aquests dies està fent més fred que alguns dies de ple hivern. El meu és un tema d'orgull.
Sí, no, no. Jo sóc molt orgullós. I també és com de... Fa dos dies anàvem amb mànica curta i ara, perquè m'he de posar l'anorac, i és com... És que fa fred. Sí, sí, sí. Fa fred i no passa res si treus l'anorac. Jo avui he decidit que... Perquè ahir tampoc vaig venir a Coma Mola Montpolar. Ja. I avui he dit, deixa't de tonteria, agafa l'anorac, que si no et congeles... Mira, tenim poca estona, eh, de casa nostra a la ràdio...
Sí, sí, sí, els dos som desenjust, els dos vivim aquí, ho sé que ho tenim fàcil, però... I línia recta, els dos. Déu-n'hi-do. Molt bé, vinga, marxem a parlar dels titulars, marxem a parlar d'aquelles qüestions que ens interpel·len. Comencem parlant del tram baix que reforça el servei per adaptar-se al creixement de la demanda. També parlarem que estan exhaurides totes les funcions de Matilde al musical a l'Ateneu i del Bas Llobregat que es mobilitza en la dotzena marxa contra la violència masclista aquest 23 de novembre.
Mariona, comencem parlant de transport. Exacte, i és que el tram baix ha reforçat la seva freqüència de pas des d'aquest novembre, especialment els divendres, dissabtes, diumenges i festius, per adaptar-se a l'augment de persones usuàries i els nous patrons de mobilitat detectats en els darrers anys. La mesura incrementa els recursos operatius per oferir un servei equiparable al d'un dia feiner, en hora punta,
L'operador ha constatat que els divendres hi suma un nou pic de mobilitat al voltant de les 3 de la tarda, fet que exigeix més oferta per absorbir la demanda. Igualment, la mobilitat per motius d'oci ha crescut els caps de setmana, motiu pel qual s'han reforçat també les franges de màxima afluència per reduir intèrvals i oferir trajectes més àgils.
A Sant Just les millores suposen menys temps d'espera, més comoditat i millor connexió amb Barcelona i municipis veïns, alhora que també reforcen el transport sostenible i les alternatives del vehicle privat, contribuint a un model de mobilitat més segura i menys contaminant. I a la notícia a la pàgina web de Ràdio d'Esvern podreu veure els canvis de freqüències que hi ha hagut els divendres, els dissabtes i els diumenges i festius aquí a Sant Just.
Doncs passem a altres qüestions. Passem ara a parlar de cultura, Mariona.
Doncs parlem de cultura, sí, perquè la factoria de teatre de la Taneu estrenarà Matilda al Musical els dies 22 i 23 de novembre amb totes les entrades exhaurides per les tres funcions programades a la sala del cinquantenari. La producció, que és la primera del grup amb joves actors i actrius, ha despertat un interès excepcional entre el públic local fins al punt d'esgotar les localitats en relativament pocs dies.
L'espectacle adapta la història d'una nena extraordinària que afronta les dificultats del seu entorn amb intel·ligència, coratge i imaginació amb una proposta que combina vibració, emoció i humor negre. La resposta del públic confirma l'expectativa generada al voltant del multatge i el creixement de l'activitat teatral juvenil al municipi.
Les funcions es faran el 22 de novembre a les 6 de la tarda i el 23 de novembre a les 11 del matí i a les 6 de la tarda. És una activitat organitzada per l'Ère d'Activitats de l'Ateneu que valora molt positivament la bona acollida i l'impuls cultural que suposa la iniciativa a Sant Just. Perquè, clar, fer tres sessions i que s'esgotin les 200 entrades que hi ha a cada sessió en poc temps, vol dir que a Sant Just la gent té ganes d'anar al teatre, també.
És un èxit, és un èxit i a més també hem de tenir en compte el factor familiar que té això, que comporta el fet que a damunt de l'escenari tots siguin nens i nenes i que això també, d'alguna manera, els familiars també s'engresquen més fàcilment. Sí, a més molts nens i nenes, perquè crec que hi ha més d'una vintena de nens a l'escenari.
Sí, sí, totalment, totalment, sí, em faig ressò perquè la meva germana porta la part tècnica i m'ho va dir, m'ho va dir, em va dir, escolta, hi ha 20 nens allà, és una passada, no sé què, o sigui, que xulo, serà molt bonic, a més és un musical que a mi personalment m'agrada molt, el vaig veure a Londres en el seu dia i és un musical molt xulo i que de ben segur que, doncs, us riureu, passareu una molt bona estona, és una història que tots, o gairebé tots coneixem de Roald Dahl. Jo he vist la pel·lícula. Clar.
La pel·lícula era molt xula. I l'he vist moltes vegades perquè de petita m'agradava molt. Sí, és que era molt xula aquella pel·li. I a més ara vam fer una de Netflix amb el musical, que també està molt bé, protagonitzada per Emma Thompson, que també val molt la pena. Molt bé, doncs passem a altres qüestions. Marxem de cultura a societat perquè ens hem de mobilitzar i ho hem de fer aquest diumenge, Mariona.
Exacte, la dotzena marxa del Basliobregat contra la violència masclista tornarà a reunir aquest 23 de novembre municipis, entitats i ciutadania en una acció comarcal coordinada per reivindicar des de l'espai públic la fi de totes les violències envers les dones. Enguany, Sant Just s'hi sumarà a dos quarts de dotze del matí quan la marxa passi pel costat del Walden i un grup Sant Just en que s'onirà al recorregut que vindrà d'Esplugues.
La marxa és una convocatòria conjunta que agrupa diferents rutes procedents de diversos municipis, totes amb destinació al parc de Torreblanca, que és on es farà l'acte central, i un cop allà s'oferirà unes oculetades, llegirà el manifest contra la violència masclista, acompanyat d'un minut de silenci en record de totes les víctimes.
Aquesta edició també incorpora la xarxa de missatges contra la violència masclista, que és una instal·lació col·lectiva formada per cintes reivindicatives que les persones participants podran escriure i penjar a la reixa del parc. L'objectiu és crear un espai de memòria, denúncia i esperança i visualitzar el compromís compartit del Bas Llobregat amb una societat lliure de violències. És una activitat que compta amb la col·laboració de tots els ajuntaments per on hi passa la marxa, per tant, també l'Ajuntament de Sant Just.
Doncs, per una banda, avui hem destacat les línies del Trampia, que incrementen la freqüència els divendres i els caps de setmana, millorant la connexió de Sant Just amb Barcelona i l'entorn. També hem parlat de la primera producció juvenil de la factoria de teatre, Matilda, que omple les tres sessions programades pels dies 22 i 23 de novembre, i hem tancat aquest espai de notícies municipals amb la convocatòria de la dotzena marxa contra la violència masclista
aquest 23 de novembre, que culminarà el parc Torreblanca i on claurà la participació de Sant Just, que s'hi afegirà des del punt de sortida del Walden Set. Nosaltres ara fem una petita pausa per publicitat. Tornem de seguida amb les portades dels diaris. Fins ara.
A Catalunya treballem en diverses mesures perquè tothom pugui disposar d'un habitatge. Oferim ajuts perquè els joves puguin fer el pas. Construïm habitatges amb protecció perquè les famílies tinguin espai per créixer. I limitem els preus del lloguer per facilitar-hi l'accés. Perquè cada cop més persones ens puguem sentir a casa. Informa't d'aquestes mesures i ajuts a habitatge.gencat.cat Generalitat de Catalunya. El govern de tothom.
Des de Càritas Sant Just oferim un espai de trobada per conversar i compartir. Si et ve de gust una estona de companyia, vine al Cafè de les 3. Estarem tots els dimarts fins les 5 de la tarda al carrer Bonavista, número 113. Càritas Sant Just. Us hi esperem. Garantim els teus drets.
Els bars i restaurants han d'indicar l'import total dels preus amb l'IVA ja inclòs. Trobareu més informació a consum.cat o bé truqueu al 012, Agència Catalana del Consum, Generalitat de Catalunya. Vols obrir els contenidors d'Orgànica i Resta amb el mòbil? BitPaid, l'aplicació que et permet obrir els contenidors de Sant Just amb el mòbil. Amb BitPaid també podràs consultar les teves obertures, comunicar incidències a l'Ajuntament i obtenir informació sobre residus.
Descarrega't ja l'app gratuïta BitPaid per a Android i Apple i descobreix tot el que et pot oferir. A Sant Just, canviem així. Ajuntament de Sant Just d'Esvern.
Sabies que al teu municipi tens el servei d'ambici? Bicicletes 100% elèctriques per connectar amb el transport públic i que el teu viatge sigui millor. Mou-te de manera sostenible pels 15 municipis de l'àrea metropolitana de Barcelona. Per moure't bé, millor amb bici. Dóna't d'alta ara a ambici.cat. T'he dit que no em venia de gust. Ja, però mira com estic. Ara no em pots demanar que pari. Cari, qui t'estima et farà plorar.
Mira, la nova cap de màrqueting. Ui, ja et diré jo com ha arribat el càrrec, aquesta. Deixa'm estar pesat. Ui, ui, ui, mira que exagerada. Tia, que només t'he fet una broma. Tampoc has d'estar bona. Ni biologia, ni cultura, ni prejudici, ni broma, ni hòsties. Prou violències masclistes. Les violències vers les dones s'amaguen rere actituds quotidianes que semblen inofensives. No ho són. No hi contribueixis. Departament d'Igualtat i Feminismes. Generalitat de Catalunya.
I ara, portades de diaris. Cada dia a aquesta hora fem un repàs de les portades dels diaris de la jornada i arrenquem, com sempre, amb el diari Ara Mariona.
El diari ara avui té una portada especial i és que com cada 20 de novembre, que és el Dia Mundial de la Infància, totes les informacions del diari estan il·lustrades per nens i nenes. Per tant, la portada del diari ara veiem una mena de col·lage amb pàgines de diari i amb dibuix d'un nen.
que parla sobretot de les notícies, de com es tracta... Bueno, entenc que els dibuixos són una mica una crítica al món de les comunicacions i de com funciona avui en dia, el tema de les fake news, que estem com molt controlats pel que veiem a la televisió i tot això. És una portada xula.
Molt maca, sí. M'agrada molt. La veritat és que sí. I si entréssim a les pàgines del Diari Ara, veuríem totes les notícies il·lustrades per Nens i Nenes, que és una iniciativa que a mi personalment em sembla xulíssima. Que xulo. I la veritat és que és molt mono. Clar, no tenim notícies a la portada del Diari Ara. Si entrem a la versió digital, podem veure una mica què es cou al Diari Ara. Per exemple, veiem primer de tot el tema del dia, que el veurem a totes les portades del Diari, que és la dels diaris.
que és els 50 anys de la mort de Franco. Al diari ara fan diferents peces. Per exemple, posen una que diu el gruer va cridar ha mort el fill de puta. Així ho van viure 10 personalitats. També diu que un milió de catalans no veurien mals ulls una dictadura.
També que els barcelonins que ja no volen honorar un ministre franquista i també parlant que a París acollirà una missa en homenatge a Franco. I també en fotografia veiem una fotografia de l'època de Franco, diu que cantar el cara al sol ensenya la repressió franquista a totes les matèries. I posant una cita també amb ells que diu que a casa ja no en parlen.
També altres notícies per agafar el diari. Veiem que Trump aprova els plans de la CIA per llançar una operació encoberta a Venezuela. També que Trump ordena publicar els papers d'Epstein i intenta girar l'escàndol contra els demòcrates. També veiem que denuncien la implicació del president Servi en els safaris humans de Sarajevo. No sé si ja has estat al corrent del tema aquest dels safaris humans. Sí.
Que és fortíssim. Ho he vist així, ho he vist així. Per sobre no tinc masses detalls, però és... En fi, un escàndol. Doncs això que ara es veu que podria estar implicat el president de Sèrbia. Home, és fortíssim haver de pagar per anar a fer de franc tirador en un conflicte on el punt calent era al carrer amb la gent, els civils, i que hi hagi gent que hagués pagat per anar a disparar gent.
Se'ns estan en de les mans. On queden els drets humans, on queda tot? Vull dir, al final, en fi, sense paraules. Bé, i aquestes són algunes notícies del diari ara d'avui. Molt bé, doncs passem a altres qüestions, passem al periódico.
I el periódico avui destaca, com no podria ser d'una altra manera, els 50 anys sense Franco. Els adolescents afirmen sentir-se molt lluny del que va suposar el règim. Mig segle després, persisteixen pocs vestigis actius del franquisme. Espanya busca el seu gran museu sobre la dictadura, l'estil d'Alemanya i Xila, i també la fortuna dels seus descendants al calcular entre 500 i 600 milions d'euros. Estem parlant dels descendants de Franco, en aquest cas.
Doncs marxem a altres qüestions, perquè la imatge del dia d'ahir va ser la de Santos Cerdán. S'estan dient moltes mentides. El jutge deixa lliure Santos Cerdán al considerar que ja no hi ha risc de destrucció de proves. Anticorrupció demana 24 anys de presó per àvalos per la trama de les mascaretes.
I més qüestions, marxem cap a Vigo. Espanya entra a Vigo en l'elit de les fàbriques d'armes. La taxa de reciclatge puja a 140 euros a l'any de mitjana, 24.000 comerços de l'àrea de Barcelona, en aquest cas a l'àrea comercial, i tanquem parlant de Catalunya, que redueix la meitat el temps de tramitació de les renovables.
I marxem a conèixer la portada de La Vanguardia en català, Mariona.
Doncs l'avantguàrdia obre dient sota l'ombra de la corrupció. Diu que Cerdán surt de la presó mentre la fiscalia demana 24 anys per àvalos. El jutge posa en llibertat l'exdirigent del PSOE en veure seriosament mitigat el risc que destrueixi proves. I veiem en fotografia que Santos Cerdán ha abordat pels mitjans després de sortir de la presó de Soto del Real ahir a les 19.15. I posen una citació que diu «hi ha moltes mentides sobre mi».
També veiem a La Vanguardia que fan un suplement especial de les 50 anys de la mort de Franco i per veure com hem canviat. Diu que La Vanguardia publica 32 pàgines de reportatges, anàlisis i opinions. I veiem que diu l'actor de l'edició especial de La Vanguardia el 20N.
el 1975 a la Rambla. És una fotografia d'això d'un home llegint aquesta edició espacial del 20 de novembre. També les dues últimes notícies de la portada avui de La Vanguardia. Veiem que parla d'Un Klimt, la segona obra més cara de la història, que entenc que s'ha venut o es vendria per 236 milions d'euros.
I tanca portada a La Vanguardia avui amb una notícia sobre tecnologia i diu que Brussel·les cedeix i suavitza les normes que aplicarà a la intel·ligència artificial. Molt bé, doncs ara sí, tanquem portades amb El Punt Avui.
I el punt avui ens destaca una imatge, la imatge d'aquell dia, aquella frase, el Franco ha muerto, en aquest cas amb un Franco no ha muerto. El dictador va morir el 20 de novembre de 1975, però mig segle després l'empremta del franquisme es manté en alguns àmbits. En altres qüestions es destaca, per exemple, l'entrevista al periodista de la primera redacció de l'Avui el 1976, Antoni Reig, que diu que l'Avui es va polititzar i va agafar una etiqueta que no se la va treure.
També més qüestions. Gemma Busquets, a la crònica, no és una qüestió de dones, sinó de tota la societat. Pel cas Cerdán, també el destaquen a l'espai al d'ahir. Santos Cerdán surt de la presó, l'ex número 3 del PSOE, en llibertat provisional després de 5 mesos a Soto del Real. Confia que la veritat s'imposi.
Més qüestions a les cròniques, ja han arribat els olis primerencs i els fills dels sàpians són més ambiciosos. Pel que fa a l'esportiu, destacen el vistiplau de la UEFA per als partits europeus al Camp Nou. El Barça visita avui el Chelsea a les 9 del vespre en la Champions femenina.
Doncs, Mariona, ho deixem aquí. Et podem recuperar els butlletins informatius un altre cop de Catalunya Ràdio. No sé què em passa. Vull que t'agafin a Catalunya Ràdio o què? No sé com va la cosa. Bueno, qui sap, qui sap. Home, mira, aviam, si t'ha d'anar millor la vida, jo, endavant, eh? Però jo estic encantat de tenir-te aquí a la redacció, de tenir-te aquí al programa. Gràcies, gràcies. Però sigui com sigui, després dels butlletins de Catalunya Ràdio, et tindrem a tu els butlletins de Ràdio d'Esvern i també els informatius Edició Migdia i Alvespera. Gràcies, una abraçada.
I ara us deixem amb una cançó d'Adel. I was so young
It's a bad time that I face myself
All I do is bleed Into someone else Painting walls with all my secret tears Filling rooms with all my hopes and fears But all my
Oh, man. I'll never learn if I never leap. I'll always yearn if I never speak.
Bona nit.
It's a sacrifice, but I can't live that lie. Let it be known, let it be known that I tried. I'm so afraid, but I'm old.
Fins demà!
I'll stand still and let the storm pass by Keep my heart safe till the time feels right
Oh, my. I'll never learn if I never leap. I'll always yearn if I never speak to believe.
The highest count means to lose all the things I can't live without. Let it be known that I will choose to lose. It's a sacrifice.
Even started lying to you What a thing to do All because I wanted to be loved And loved by the highest count
I amb aquesta meravellosa veu d'Adel obrim el dijous, obrim un dia molt especial perquè seguim fent programes, seguim aquí amb vosaltres i això ja és suficient per nosaltres, és suficient el fet de poder compartir un matí més aquí a Ràdio d'Esvern. Però deixeu-me dir que avui tenim un programa molt complet que hem de seguir nosaltres també amb la nostra programació i que ara marxem a descobrir les efemèrides del dia.
Fins demà!
Doncs vinga, comencem destacant algunes qüestions del dia d'avui. Ja hem destacat també l'espai de l'editorial, la mort de Francisco Franco, tal dia com avui, de l'any 75. També hem de destacar altres qüestions. Per exemple, l'any 85, Microsoft va treure al mercat la seva versió 1.0 de Windows, la primera del sistema operatiu més popular. També podem destacar altres qüestions, com per exemple...
Més qüestions, perquè també volem destacar avui, com també hem dit a l'espai de notícies, el Dia Mundial de la Infància. Important també destacar aquesta efemèride en el nostre calendari. I ara sí, abans de passar...
A l'espai de la carta del dia, que el fem cada dijous amb la nostra estimada Palmira Bedell, us deixem amb música i com que avui també hem celebrat el naixement de Fran Perea, us deixem amb una de les seves cançons, La vida al revés.
Abrir la ventana, colgar los problemas al sol, nadar por las calles hablando de ti, meter la mirada en la lluvia y beber una nueva canción. Jugar a las cartas usando tus cartas de amor, pintar los tejados color soledad.
Bila la luna y la luna responde que no, la vida al revés. Ya ves lo que es y mientras te tengo en la cabeza pensar siempre en ti y contar hasta tres y no saber nunca lo que es.
Fins demà!
Me miro al espejo y allí no estoy yo. Fa una estona ho comentàvem, comentàvem el sumari d'avui dijous. Avui, en aquesta primera hora, tenim aquest espai de notícies que vam passar fa uns minuts i tot seguit les efemèrides, que també les hem fet de forma ràpida perquè tenim ganes de saludar, que ja la tenim al telèfon a la nostra estimada Palmira Badell amb el seu espai de la carta del dia.
Palmira, bon dia. Bon dia. Com estàs? Com va tot? Bé, de moment va, que ja és molt. De moment va, que això ja és molt. Escolta'm una cosa, has complert amb la promesa que vas dir la setmana passada de fer una carta una mica més alegre o no serà així? No, no, perquè he coincidit, he coincidit.
I el tema no me'l podia deixar. Ha coincidit amb una efemèride, potser. Esclar. Per tant, doncs, no, no. Ho deixem per la setmana vinent. Això mateix. Bé, doncs, parlaré del 20N. Avui es compleixen 50 anys d'aquell dia que els que tenim una edat podem explicar com a únic. Almenys a mi mai se m'havia mort un dictador fins a aquella data.
que com us he dit fa 50 anys. Franco va morir per alegria d'alguns que vam destapar cava per celebrar-ho i per pena d'altres que si s'ha de jutjar per la cua de gent que va anar a passar per davant del taüt va ser molta. I segueix havent-hi molta gent que l'enyora. I segueix havent-hi molta gent que creu que amb Franco es vivia millor. El fet de tenir 30 anys menys per mi ja és prou important.
no pas pels beneficis d'una dictadura, que em va donar la majoria d'edat als 21 anys. Una dictadura no és mai beneficiosa per la gent obrera, i menys encara pels que manifesten idees contràries. Durant la guerra van passar gana, i van morir moltes persones, sobretot homes al front. Franco va guanyar, però no en va tenir prou, i quan ja era acabada va continuar executant.
Durant la postguerra es va passar gana, i sobretot austeritat. Només us posaré un exemple. Jo tenia un llapis, no un llapis qualsevol, només tenia un llapis. I quan a base de servir es feia petit, teníem una mena de caputxa que permetia fer-ne ús fins que gairebé no en quedava. El dia que va morir Franco,
enmig de la barreja de sentiments la incertesa planava per tot el territori espanyol. Diuen, diuen, diuen que la transició va ser modèlica i el temps ha demostrat que no és veritat. Després la Constitució també i amb el temps tampoc. Es pot canviar amb rapidesa segons qui ho necessiti i és intocable segons per qui. Tot i amb algunes millores
El fet de tenir democràcia, que és pel que hem pogut veure el sistema menys dolent, ens va il·lusionar i potser això ens va encegar i ens va engalipar amb el cafè para todos. Ens va semblar que el fet d'organitzar les autonomies ja ho teníem tot. Doncs tampoc. I ara tenim uns partits que només en una estona d'escoltar-los ja n'hi ha prou per entendre que estaríem més còmodes amb el Franco al capdavant del país.
Ara, aquest jovent que no heu conegut ni una dictadura ni un dictador, us voldria dir, no us cregueu de cap manera que una dictadura és millor. Mai, mai ni enlloc un dictador es preocupa per la població, ni pel país. No vull imaginar-me el retrocés que patiríem. El primer que fa un dictador és restringir l'ensenyament i els drets socials.
Una dictadura fa patir la població, la controla, la domina i la persegueix. Vaig assistir a conferències d'amagat, a classes de català d'amagat. La censura controlava tot. Fins i tot havien de presentar el programa d'un concert i segons consideraven, tetxaven. De parlar el català cal dir que estava prohibit i punt. Ah, Franco no va implantar la sanitat i la seguretat social.
Ho va trobar muntat. Ho havia preparat a la República. I no va concedir les vacances pagades. Va ser la lluita obrera que ho va aconseguir. La premsa no tenia llibertat per publicar. Si no agradava el règim, expulsaven el tancament del diari i fins i tot la vida. Doncs és veritat tot això. Perquè ho he viscut. I he viscut cues al pedroli.
He viscut pressionament. He viscut... Bé, jo tenia pa blanc perquè el meu pare era forner. Treballava en un forn i marxava a la tarda amb bicicleta cap a Barcelona a treballar. I el dematí, l'endemà, quan ens llevàvem, el primer que deia la meva mare aflugeu que ton pare dorm. Sí,
I qui dic jo, altra gent. Qui més, qui menys, va passar dificultats per tirar endavant. En fi, ja us ho he explicat. No voldria pas que tornés a venir una dictadura, de cap manera. Com que juguent. Suposo que a casa n'heu sentit a parlar. Els vostres pares tampoc la van viure massa, massa...
els vostres pares eren nens quan aquell home va morir però els avis els avis sí que us ho han pogut explicar, no?
Doncs sí, esperem que sí. Esperem que hagin fet aquest traspàs d'aquesta informació i jo crec que és molt valuós el que acabes de dir pel mirar el fet de fer un missatge directe als joves de Sant Jús, als joves d'arreu que ens estiguin escoltant, que també recapacitin que moltes vegades no és sobre todo lo que reluce que diu aquella dita en castellà i que allò que potser els estan intentant vendre no és exactament això. Que siguin conscients. Que siguin conscients.
Perquè els que hem tingut la sort, que hem tingut avis, àvies, que ens han explicat, que ens han dit el que passava, que ens narraven experiències pròpies, doncs això ens ha fet també més conscients d'allò. I reclamar també que hi hagi més educació per part de... No ho sé ben bé per part d'aquí, no sé si són les escoles, però, clar, apretar més a les escoles, no ho sé.
l'ensenyament a l'universitat i anaven els fills dels rics o alguns fets puntuals que es feien perquè una persona destacava molt i a casa seva feien el gran sacrifici o potser només tenien aquell noi, sobretot si era un noi.
En fi, espero que no torni tot allò. Que no torni i que, com comentava, que a les escoles es pugui explicar més i que la gent, els nens, els joves, sortin una mica amb una idea una mica més clara del que va ser aquests anys de repressió. Per mirar, una abraçada molt gran, cuida't molt i fins la setmana vinent. Fins dijous, a veure si puc fer més alegre. Aviam, aviam. Però és que, a veure...
No, no, està clar. I si és allò, no em trobo. Ho hauré d'arrascar una mica. Ho hauré d'inventar alguna cosa. Palmira Badill, gràcies. Una abraçada. Vinga, doncs fins dijous que ve. A Sant Jus, el comerç, la restauració i els serveis de proximitat treballen amb il·lusió per créixer i donar vida al poble.
Sense anar més lluny, sis eixos comercials amb botigues, serveis i restauració que et fan la vida més fàcil. Barri Centre, Barri Nord, Barri Sud, Maslluí, Carretera Reial, Camp Mogulell i Dualden, Torreblanca. Descobreix-los i et dona suport al comerç local. Sense anar més lluny, comerç, serveis i restauració de Sant Just d'Esbert.
A Catalunya treballem en diverses mesures perquè tothom pugui disposar d'un habitatge. Oferim ajuts perquè els jugues puguin fer el pas. Construïm habitatges amb protecció perquè les famílies tinguin espai per créixer. I limitem els preus del lloguer per facilitar-hi l'accés. Perquè cada cop més persones ens puguem sentir a casa. Informa't d'aquestes mesures i ajuts a habitatge.gencat.cat Generalitat de Catalunya. El govern de tothom.
Des de Càritas Sant Just oferim un espai de trobada per conversar i compartir. Si et ve de gust una estona de companyia, vine al Cafè de les 3. Estarem tots els dimarts fins les 5 de la tarda, al carrer Bonavista, número 113. Càritas Sant Just. Us hi esperem. Garantim els teus drets.
Els bars i restaurants han d'indicar l'import total dels preus amb l'IVA ja inclòs. Trobareu més informació a consum.cat o bé truqueu al 012, Agència Catalana del Consum, Generalitat de Catalunya. I ara fem una petita pinzellada del temps amb els minuts que ens queden per arribar a les 11 del matí i ho fem amb en Carles Rius per via telefònica. Carles, bon dia.
Molt bon dia, què tal, com estem? Molt bé, amb ganes de descobrir una mica quin és el temps que ens espera Sant Just per les properes hores i pels propers dies. De moment, núvols, tenim bastants núvols. Sí, està molt endubulat, és el rebuf aquest que parlàvem l'altre dia, o sigui, està entrant una tramuntana i un mestreu molt fort, que són els que ens estan portant...
aquest vent de l'Àrtic, un vent de l'Àrtic que és el protagonista, que ha provocat que les temperatures tirin avall. Avui no han pogut baixar tant com ahir les mínimes, però clar, perquè hi ha hagut la presència dels núvols, i aquests núvols que comentaves és fruit d'aquest rebuf, aquesta tramuntana forta que entra per les comarques de Girona i el mestral que entra per les comarques de Lleida i Tarragona fa que a la costa central hi hagi el rebuf i hi hagi aquesta possibilitat de núvols, i aquests núvols, si tenen molt recorregut marítim, doncs fins i tot poden deixar anar una gota. Per això ho hem explicat avui
a xarxes socials, que aquest matí encara hi ha la possibilitat que hi hagi algun ruixat. Que hi ha més números que siguin ruixats cap a la zona nord del Barcelonès, cap al Maresme, no tant cap al Baix Obregat i al Garraf, però vaja, la possibilitat hi és sempre i no cal treure-ho de la previsió. De cara a la tarda, fruixa una mica aquesta possibilitat a Sant Just, en altres punts no. I la nevada pot ser molt important. Començarà avui, sobretot cara nord del Pirineu, Vall d'Aran, nord del Pallars,
En aquestes zones, tot el que dóna cara a nord, hi haurà una precipitació que no només avui dijous, sinó que demà divendres i fins matí de dissabte podria deixar uns gruixos bastant macos a tot el que és pistes cara a nord, doncs realment seria molt bo.
No sembla que hagi de passar a la cara sud, potser alguna volva de neu sí, però no crec que passi a la cara sud. I la gran notícia seran les temperatures, unes temperatures que quedaran molt curtes, ahir ja ens hem quedat molts de graus, avui quedarem per sota dels 10 graus, o sigui que avui l'ambient tornarà a ser gelit, o sigui, fins i tot hi ha dies de Nadal, els dies més freds de l'any de molts anys enrere, no tenen dies com el d'avui o com el de demà, o sigui, són dies realment molt freds, avui no s'arribarà als 10 graus,
La nit podria quedar una mica més serena, això permetrà que la temperatura pugui tirar avall cap als 3 o 2 graus. Divendres un altre cop una situació semblant, no amb tants núvols, sí que amb alguns núvolets, però el salt tindrà protagonisme. Això ens permet pensar que la màxima podria quedar entre els 9 i els 10 graus aproximadament, una temperatura de ple hivern, no cal dir-ho. Penseu que l'any passat, un dia com avui, estàvem a 18 graus, avui en prou feina arribarem als 9, o sigui que realment són 10 graus de diferència, estem molt per sota...
del que tocaria. El que dèiem, divendres i dissabte, temperatures a ratlla, amb vent molt fred i amb més sol que no pas núvols. I diumenge potser tenim un augment dels núvols progressius perquè arriba un altre front entre dilluns i dimarts que ens podria portar alguna precipitació. Això encara està per confirmar. Pel que fa a les temperatures...
baixes, molt baixes, tant divendres com dissabte, i diumenge començaran a recuperar-se una miqueta, però sempre ja per sota dels 15 graus les màximes i mínimes al voltant dels 4-6 graus. O sigui que aquest fred, o com a mínim aquesta situació d'hivern típic d'aquí, crec que la setmana que ve continuarà amb nosaltres.
Molt bé, doncs, Carles, fins aquí la previsió del temps d'avui. Moltíssimes gràcies, pendents d'aquest fred que arriba i que també ens obliga a abrigar-nos una mica més. Carles, una abraçada. Vinga, que vagi bé. Bon dia. Adéu, bon dia. Adéu. I ara fem una petita pausa pels butlletins informatius de les 11 del matí. Ara ens hi posem. Són les 11.
Bon dia, us informa Joan Bota.
El ministre de Memòria Democràtica, Ángel Víctor Torres, lamenta al matí de Catalunya Ràdio que cada cop més joves vegin amb bons ulls un règim autoritari i recorda que la dictadura va suposar una falta de llibertats que no han patit. No vivieron frente a nuestros padres y abuelos el tener miedo, el no poder hablar, el esconderte en tus casas, el tener que hablar catalán en la intimidad y no poder hablar en las calles. Por eso lo sufrieron.
Los españoles y las españolas durante décadas, yo y los jóvenes que han tenido la gran suerte de nacer en democracia, tendrían que saber cuál es el riesgo de perderla.
En commemoració del 50è aniversari de la mort de Franco, que a Catalunya Ràdio estem commemorant, estem recordant en una programació especial, el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, també ha demanat, a través d'un article al diari Oponés, que el soroll polític no faci oblidar la transformació de l'Estat. Esquerra Bildu i el BNK, per la seva banda, han publicat una declaració conjunta en què reclamen trencar amb la monarquia perquè la consideren areva del franquisme, igual que Carles Puigdemont, que ha tillat de farsa la transició espanyola.
Més notícies, Natàlia Ramon. El Departament d'Interior limitarà de forma immediata la velocitat del tram de l'AP7 Sud entre Calaf i Emposta, a 80 km per hora per als camions i a 100 per a la resta de vehicles. Els Mossos d'Esquadra adverteixen que han pujat un 60%, els camioners que no han complert els descansos i un 25% els positius en consum de drogues. Barcelona, Miquel Járquez, bon dia.
Bon dia, la PCT és la via que concentra més sinistralitat amb 15 víctimes mortals, xifra que representa més del doble que l'any passat. Núria Parlón, consellera d'Interior. Tres grans línies, gestió de trànsit, control de velocitats, incorporació de les noves tecnologies i de la tecnologia, control selectius a través del sistema DSRC, millor comunicació i formació, també, pels conductors que homologuen el seu carnet de conduir. Miquel Jarque, Catalunya Ràdio Barcelona.
La Unió Europea reclama estar present juntament amb KIF en qualsevol pla per posar fi a la guerra d'Ucraïna. És la resposta al pla de pau negociat entre els Estats Units i Rússia avançat per mitjans nord-americans que comportaria la cessió del Donbass a Moscou a canvi de la devolució d'altres territoris ocupats. Els ministres d'Afers Estrangers de la Unió Europeu discuteixen avui Brussel·les. Jordi Baró.
Bon dia. Brussel·les no tenia cap coneixement directe dels nous plans de pau de Washington i Moscou que obligarien Ucraïna a cedir territori. Els ministres d'Afers estrangers dels 27 han arribat avui a la reunió amb un missatge compartit que Kyiv no pot quedar al marge de qualsevol proposta que intenti acabar amb la guerra, com deixava clar la cap de la diplomació europea Kaya Kala.
Per acabar aquesta guerra necessites que els ucraïnesos i els europeus també estiguin d'acord amb aquests plans. Putin podria acabar aquesta guerra de forma immediata si simplement deixés de bombardejar civils i matar la gent, però no hem vist cap concessió per part de Rússia. Jordi Baró, Catalunya, Ràdio Brussel·les.
La multinacional Meta, propietària de Facebook o Instagram, haurà de pagar 479 milions d'euros a una vuitantena de mitjans de comunicació espanyols per competència deslleial. Un jutjat de Madrid ha condemnat la companyia de Mark Zuckerberg per una demanda de l'Associació de Mitjans d'Informació, que agrupa les empreses editores de diaris com La Vanguardia, El Periódico o El País, entre d'altres. Es queixaven que Meta infringia les normes de protecció de dades, recollia dades dels usuaris
i amb aquesta informació els oferia publicitat personalitzada, cosa que li donava un avantatge competitiu. El jutge els ha donat la raó.
La nova llorquesa Kellys i Skepta, un dels noms més rellevants del rap britànic, són de les artistes que actuaran a la pròxima edició del Festival Sòner del 18 al 20 de juny de l'any que ve. El festival ha revelat avui una trenteta de noms d'un cartell que estarà format
per a un centenar de músics i DJs, també la DJ i productora belga Charlotte Deveta, o la pionera banda de culta anglesa Cabaret Voltaire, que s'estrenarà al festival. Serà el primer cop que els sonars es fan un únic recinte a la Fira Barcelona de Gran Via a l'Hospitalet de Llobregat. Aquest canvi comporta que els concerts es faran ininterrompudament durant el dia i la nit.
Esport, Joan Fitor. El Barça femení jugó avui contra el Chelsea. Partit de la fase Lliga de Champions. Partit corresponent a la quarta jornada. Les blaugranes estan imbatudes fins ara en la competició. El partit en directe a la TDG de Catalunya Ràdio. També avui s'estrena a la banqueta del Barça de Bàsquet, Xavi Pascual, amb el partit d'Euroliga a la pista de la Nadol Uefes, a dos quarts de set del vespre. El partit també en directe.
al web i lab de Catalunya Ràdio i també a la plataforma 3CAT. En tenis avui juguen els dos últims aparellaments de quarts de final de la Copa Davis, Espanya-República-Txeca, amb la presència del tenista català Mercè Granollers i l'Argentina-Alemanya i en hoquei patint. Segona jornada, les Champions masculina. A les 8 del vespre, Sanomé-Igualada i a dos quarts de nou, Porto Reus i Barça-Tricino. Tots tres partits corresponents al grup A.
Fins aquí les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia. Passant 6 minuts a les 11, us informa Mariona Sales Vilanova.
El tram baix ha reforçat la seva freqüència de pas des del novembre, especialment els divendres, dissabtes, diumenges i festius, per adaptar-se a l'augment de persones usuàries i els nous patrons de mobilitat detectats en els darrers anys. La mesura incrementa els recursos operatius per oferir un servei equiparable al d'un dia feiner en hora punta. L'operador ha constatat que els divendres s'hi suma un nou pic de mobilitat al voltant de les 3 de la tarda, fet que exigeix més oferta per observir la demanda.
Igualment, la mobilitat per motius d'òcia ha crescut els caps de setmana, motiu pel qual s'han reforçat les franges de màxima afluència per reduir intèrvals i oferir trajectes més àgils. A Sant Jús, les millores suposen menys temps d'espera, més comoditat i millor connexió amb Barcelona i municipis veïns, alhora que reforcen el transport sostenible i les alternatives al vehicle privat, contribuint a un model de mobilitat més segura i menys contaminant.
I en Cultura, la Factoria de Teatre de la Taneu estrenarà a Matilda, el musical, els dies 22 i 23 de novembre, amb totes les entrades exaurides per les tres funcions programades a la sala del 50 anari. La producció, que és la primera del grup amb joves actors i actrius, ha despertat un interès excepcional entre el públic local fins al punt d'esgotar localitats en pocs dies.
L'espectacle adapta la història d'una nena extraordinària que afronta les dificultats del seu entorn amb intel·ligència, coratge i imaginació, una proposta que combina vibració, emoció i humor negre. La resposta del públic confirma l'expectativa generada al voltant del muntatge i el creixement de l'activitat teatral juvenil al municipi. Les funcions es faran el 22 de novembre a les 6 de la tarda i el 23 de novembre a les 11 del matí i a les 6 de la tarda.
I en societat, la dotzena marxa del Baix Llobregat contra la violència masclista tornarà a reunir aquest 23 de novembre municipis, entitats i ciutadania en una acció comarcal coordinada per reivindicar des de l'espai públic la fi de totes les violències envers les dones. Enguany, Sant Just s'hi sumarà a dos quarts de 12 del matí al Walden, des d'on el grup Sant Justenc sonirà el recorregut que ve d'Esplugues.
La marxa és una convocatòria conjunta que agrupa diferents rutes procedents de diversos municipis, totes amb destinació al parc de Torreblanca, on tindrà lloc l'acte central. Un cop allà s'oferirà una xocolatada i es llegirà el manifest contra la violència masclista, acompanyat d'un minut de silenci en record de totes les víctimes.
Aquesta edició incorpora la xarxa de missatges contra la violència masclista, una instal·lació col·lectiva formada per síntes reivindicatives que les persones participants podran escriure i penjar a la reixa del parc. L'objectiu és crear un espai de memòria, denúncia i esperança i visualitzar el compromís compartit del Bas Llobregat amb una societat lliure de violències.
I això ha estat tot. Tornem amb més informació al butllet i horari de les 12. Fins ara.
de corazón, inseparables, pero luego pasó. Había un kilo sin corte, en tu cajón, de pura envidia, alguien te lo robó.
Tu mejor amigo, el que tocaba la guitarra, ¿qué será lo que pasó? Que de golpe la guitarra ya no sonaba y ni sonaba el teléfono. No sería tan amigo cuando aflojó las cuerdas de la guitarra, de la primera alborzón.
Ella ahí dentro metió el kilo igual que el kilo. Él también desapareció, pero yo.
Mirando a los ojos de tu hija.
Fins demà!
La que no tiene sangre metía en las venas. Primero viene el veneno y luego la pena. La que piensa que puede escaparse del plan divino. El que le está gritando del quinto al cuarto a su vecino.
que piensan que debería. La que me dejó a mí antes que dejar su botella. La que se muerde los puños de rabia y la rabia la muerde a ella. Cuando el poder pesa más que el amor. Cuando el miedo está en ti y el deseo a tu alrededor. Le quemo a tu apuñalas y el pulso ni le tembló.
Lava un cuchillo tan un dos que lo perfum. El que tiene alma de santo, pero sigue pecando. Cuando has mentido por mentir, has mentido por mentir.
Cuando has querido más de lo que Dios te ha querido dar. Anudar y desanudar, desnudar, sí desnudar, para hacerlo como se debe. Tres cosas necesitarás, fuego en las manos, ternura en los ojos y a mí presente en el lugar.
Técnicamente se usiría un trío, pero si solo miro no contará.
When I got you next to me
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Smooth Jazz Club. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. Smooth Jazz Club. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Les teves tardes ja tenen refugi. Soc el Jaume Elias i arribo amb la tercera temporada del Refugi, el programa més fresc, dinàmic i jove de la ràdio, de dilluns a divendres de 5 a 7 de la tarda. T'acompanyarem amb humor, informació i molt bon rotllo.
Vine a riure, a reflexionar i, sobretot, a passar-ho molt bé. Sintonitza el 98.1 FM i segueix-nos a les xarxes socials. El refugi, on les teves tardes se't faran molt curtes.
Els dies 28, 29 i 30 de novembre, gran recapte d'aliments per a Càritas Sant Just, destinat a les famílies i persones necessitades del nostre municipi. Els punts i horaris de recollida són els següents. Dissabte 29 de novembre, al matí, de 10 a 2 del migdia, al supermercat Condis, al mercat municipal, a l'Arbolari, al capravo del carrer Miquel Reverter i al capravo de la carretera Reial.
Dissabte 29 de novembre a la tarda, de dos quarts de 6 a dos quarts de 9, ens trobareu al Capravo de la carretera Reial. I diumenge 30 de novembre, al matí, de 10 a 2 del migdia, estarem al supermercat Consum i al supermercat Bonària. Gran recapta d'aliments per a Càritas Sant Jús els dies 28, 29 i 30 de novembre.
Doncs a falta de 8 minuts per arribar a dos quarts de 12 del migdia, avui a l'entrevista del dia, conversem amb Enrique Salvadores, portaveu del Partit Popular a Sant Just d'Esvern. Avui volem analitzar amb ell les últimes decisions del ple municipal, les noves bases d'habitatge social i també el clima polític arran de la protesta que va interrompre el plenari del 30 d'octubre.
L'entrevista es divideix en tres blocs, habitatge i ordenances, protesta i actuació policial i situació política i futur. Comencem donant la benvinguda a l'Enrique, que ja el tenim aquí als estudis de Ràdio d'Esvern. Enrique, bon dia. Hola, bon dia. Benvingut al programa. Comencem, com dèiem, amb aquest primer bloc.
que també forma part d'aquest ple extraordinari del dilluns, que es va dur a terme aquest dilluns 17 de novembre. Un ple extraordinari que el que volia era tancar el del 30 d'octubre, que no va poder ser tancat per culpa d'aquesta suspensió. Comentem aquests temes en habitatge i ordenances. Primerament comencem amb les ordenances. Quina valoració fa el PP dels canvis aprovats en l'ordenança de tinença i protecció d'animals?
A mi, a grandes trazos, me sembla una bona ordenança, on delimita perfectament quins són els animals domèstics, quins no ho són, delimita perfectament quins són tots els drets dels animals i totes les obligacions que tenim per a ells.
Establece además de forma clara que todos los animales tienen que estar censados y especialmente los perros tienen que, además del seguro obligatorio y obviamente de la mayoría de edad para poder ser titular de un animal, pues establece también el hacer una base de datos basada en el ADN. Esto se hace a través de una muestra de saliva o una muestra de sangre del animal en cuestión
y esto permite tener un censo claro, porque al final los animales que ensucian, no los animales, porque serían las personas, pero bueno, de alguna manera sí que podemos tasar un poquito el incivismo. Entonces me parece una buena ordenanza. Dicho esto...
I això no és una qüestió meva, però sembla cert que el grup de Junts presenta bastantes esmenes amb aquesta ordenança, crec que van ser 62 esmenes, i jo, particularment jo, no vaig tindre l'oportunitat de poder llegir les esmenes, però sí que vaig veure el resultat. I llavors...
El resultat que ha fet el govern amb aquesta ordenança, a mi particularment m'han prohibit, perquè estic convençut que de les 62 esmenes n'hi haurien moltes que haguessin enriquit molt l'ordenança, i doncs, dit això, me parece impossible que un grup polític presente 62 esmenes i que les 62 sean aprobades, però igualment impossible, me parece que les 62 sean tombades.
Entonces, muchas veces el ayuntamiento se ha llenado, el equipo de gobierno se ha llenado la boca de que es necesario que haya un consenso mayoritario en los puntos, pues para que todo, aunque no les hagamos falta para nada, pero sí que el consenso de todos es positivo para la política municipal. Bueno, pues aquí tenemos un claro ejemplo de que ellos no predican con el ejemplo, ¿no?
Entonces, en este sentido, pues me he quedado con ganas de saber de estas 62, de estas asmenas, quines han sido positivas para enrique la ordenanza, pero tot ja això, repeteixo, creo que és una ordenanza que està bé legislada i que prevé tota la casolística que comporta tenir un animal domèstic, lo que me parece una ordenanza molt completa.
Passem a altres qüestions. Creu que les noves bases d'habitatge social garanteixen prou transparència i objectivitat en l'adjudicació?
Bueno, les ordenances i l'objectivitat tot és relatiu, perquè al final les ordenances tot són milloraples. A la que la vivenda fa respecte, sí que me parece, hay alguns términos que quedan de una forma un poquito ambigua. Por ejemplo, la vivienda y los gastos que se deriven de ella no superen el 30% de los ingresos del conjunto familiar total.
Si el conjunto familiar es de dos individuos, este 30% es asumible, pero si es de una sola persona, difícilmente va a ser así. También pienso que no veo del todo correcto que este 30% no se contemple en las bases y luego sí que en las
en las convocatorias sí que se ha establecido porque puedes verte en la circunstancia de que tú creas que puedes acceder a una vivienda protegida y después cuando ves las condiciones económicas resultantes de la misma pues veas que quedas fuera. Entonces también pienso en todas las personas mayores y sobre todo y tristemente en el colectivo de las mujeres que pertenecían a otra sociedad tiempos atrás donde la mujer no estaba tan incluida en el mundo laboral
Y esto hace que muchas mujeres que están en estado de viud de edad ahora mismo, pues que tengan pensiones no contributivas, con lo cual va a ser muy difícil poder llegar a este 30%. Dicho esto, esto del 30% es lo que aconseja la ley de alquiler de viviendas protegidas a nivel estatal. Pero sí que es ser, y a mí que esta ordenanza queda contemplada,
que la marge és variable i que la putestat de l'Ajuntament pot variar a que tant per sen. O sigui que queda específicament, i en la ordenança així lo describe, que cabe la posibilitat que l'Ajuntament aga trajes a medida o particularice cada cas, no? Con lo qual, deixa una porta abierta a totes aquestes persones que, per qüestions suïes, desgraciadamente no poden llegar a aquest mínim obligatori per poder accedir a una vivienda, no?
Seguim amb més qüestions, seguim parlant amb el portaveu del PP, Enrique Salvadores, en aquest cas marxem a parlar de si el PP ha detectat algun risc d'arbitrarietat en el procés d'adjudicació d'habitatges i també fem palès el que comentaves anteriorment, el fet d'adaptar una mica aquestes condicions en casos concrets.
Bé, hi ha qüestions sobretot en què la vivenda, les viviendes del mil·lenari, les viviendes que tenen assistència, hi ha coses que no acabo d'entendre, no? Per exemple, la persona que té una vivienda en propietat, doncs té la obligariedat de posar-la en el mercat immobiliari. Jo crec que això és un flaco favor que fa a les persones que, amb el seu esforç a lo largo de la seva vida han aconseguit tenir una vivienda,
pues se hace un flaco favor en pro de los que no la tienen, ¿no? Entonces esto me parece una circunstancia que sí que va en contra o en decremento de las personas que tienen una vivienda, ¿no? Porque al final si te obligan a ponerla en el mercado inmobiliario, té una lectura positiva, obviamente, porque esta vivienda entrará en régimen de protección oficial y tendremos una vivienda más para los vecinos de Sant Lluís, pero para una otra banda,
tens la impossibilitat de poder fer amb la teva vivenda el que tu vulguis o consideres oportú, com pot ser per exemple deixar-la amb un familiar o simplement tancar-la. Al final crec que és una condició que no és del tot correcta, com tampoc les vivendes amb règim normal, si tu tens una vivenda que supera el 40% del valor de la vivenda que tu tens que
que vols adquirir, tampoc hi entraries, amb la qual cosa tampoc ho veig del tot correcte. Tampoc veig correcta l'obligaritat com d'un mínim de tres anys vivint i estant empadronat a Sant Lluís. Crec que aquest temps hauria de ser una miqueta major.
Bueno, en cuanto a Volcas, en términos generales, y en esto tenemos el compromís del Equip de Cuber, en convocatorias venideras, pues al final se irá afilando un poquito todo la ordenanza en sí misma y podremos adecuar estos pequeños trazos, estas pequeñas, para mi punto de vista, inconveniencias que hacen que sea una buena ordenanza, ¿no?
Totalment. Doncs passem a altres qüestions. Marxem al segon bloc. En aquest cas parlarem de la protesta i de les festes de tardor. Els nostres oients ja estan al cas, ja estan al dia d'aquella situació que es va viure a les festes de tardor, concretament als concerts de les festes de tardor de la nit del 25 al 26 d'octubre.
els Mossos d'Esquadra van intervenir en una situació en concret que ara s'estan esclarint els detalls d'aquesta situació una persona va quedar retinguda al terra, les imatges les hem vist tots i totes que han corregut també per xarxes socials i en aquest cas ens agradaria que deixen dir que les imatges són esfereïdores són d'una contundència Déu-n'hi-do
Doncs pel que fa a aquesta acció, es va convocar una manifestació, es va convocar una trobada davant del consistori el dia 30 d'octubre. A partir d'aquí es va accedir dins del ple i ens agradaria saber com va viure el PP la irrupció de més de 100 persones al ple del 30 d'octubre.
Bé, d'entrada t'heig de dir, i a més t'ho dic amb total franquesa, jo personalment vaig tindre por, vull dir, perquè jo porto uns quants anys de regidor en aquesta casa i he viscut moltes irrupcions a l'Ajuntament,
de diferents col·lectius i per diferents motivacions. Però sí que he vist gent que ha vingut al ple força emprenyada i amb col·lectius força importants. Però dit això, mai havia viscut un abordament de la sala de plens tan bèstia.
és evident que és una explosió de cabreo per part del Llovent, va venir de Llovent de Sant Lluç i d'altres municipis, d'Esplugues, pel que jo tenia entès, d'Esplugues, de Sant Feliu, en fi, d'altres municipis, i òbviament va ser una situació, jo no me l'esperava perquè sincerament era conscient, no havia vist el vídeo, però era conscient de l'agressió que havia patit aquesta noia,
Però no estava al corrent que hi hauria assistència d'aquesta manera tan bèstia al ple. Llavors va ser una situació massa allà que fos anòmala per mi, personalment, perquè estarem d'acord que quan la interventora i la secretària de l'Ajuntament estan completament rodejades, estan més a prop de patir una situació desagradable que si no ho estan. Amb la qual cosa jo crec que tots plegats els que estàvem allà
vam patir una situació que va ser força complicada. Doncs en marc també d'aquesta situació que ens esmentava el portaveu del PP, Enrique Salvadores, amb el qual estem tenint avui aquesta entrevista, l'entrevista del dia. Considera que l'Ajuntament va gestionar correctament aquella situació de protesta, Enrique? No.
No, absolutament no. Jo, pel que sé, jo crec que... Bé, jo sé que hi havia regidors dins dels grups de l'oposició que sabien que hi hauria aquesta irrupció. Eren conscients i, a més, ho van avisar. Jo crec que des d'una posició de responsabilitat ells sabien que seria una assistència important i així ho van manifestar. La pregunta és, ¿lo sabia algun regidor de l'equip de gobierno?
Des de llavors, si ho sabien, hi ha algú que hauria d'atendre les seves responsabilitats perquè tot no es repetia. Ante la llibertat d'expressió està la garantia de seguretat de tots els que, d'una manera razonable,
libre i democràtica, expressàvem nostres punts de vista sobre qualsevol situació. Llavors, jo crec que hi va haver un desbordament per part de l'equip de govern que ells havien d'haver controlat aquesta situació perquè la cosa no es desmadreix de la manera que va passar i de la manera que va ser. I això no ho dic en decrement de les persones afectades, però sí que és cert que la situació va ser dantesca
y que el equipo de gobierno no es que no la gestionara bien ni mal, es que no la gestiona directamente. Doncs passem a un altre punt d'aquest mateix bloc. Margem a parlar de quina opinió li mereixen les denúncies d'actuació policial desproporcionada durant les festes de tardor. Aquestes denúncies que feia aquest col·lectiu, denunciar aquesta actuació policial desproporcionada per part d'un dels agents dels Mossos aquella nit del 25 al 26.
A mi m'assemblen totalment correctes. Jo pel que he sentit, a més me consta que l'Ajuntament està seguint aquest tema molt de prop, jo pel que sé, pel que he sentit, no ho sé segur, però són veus que m'han arribat, que hi havia un altre vídeo porulant per part dels Mossos d'Esquadra, conforme hi havia hagut una agressió verbal...
per part dels joves, abans, en qualsevol cas. Això no dirime la responsabilitat del guàrdia. I llavors, per una banda, dic, no podem criminalitzar a tot un col·lectiu,
perquè hi ha un guardia que fa una desproporció en les tècniques de reducció d'una persona. Per què? Perquè jo crec que un mosu d'esquadra ha de tindre molt clar que és un professional i ha de saber discernir entre el ensalzament d'una persona joven, que tots hem sigut joven i tots sabem, com deia el Serrat, que ens herria la sangra,
i ells han de saber aquestes situacions i el que és reducir a una persona que no és un delincuente en potència, que no és un home que va armado, que al final és una cría de 14-15 anys i que jo crec que el mos de escuadra en tot moment ha de ser proporcional i ha de ser conseqüent amb el que fa i amb qui té delante. No podem emplear el mateix nivell a la hora de reducir a una persona quan, repito, quan tens delante una persona que
que implica un peligro evidente para los que están a su alrededor que una cría que lo único que estaba haciendo era recoger una barra. Yo creo que está bien que este acto se denuncie porque sinceramente tengo el profundo convencimiento de que hacía de ser.
Creu que l'Ajuntament s'hauria de personar com a acusació popular? No, crec que no. I m'explico. L'Ajuntament té, a la seva mà, té els ressorts necessaris per poder parlar amb els Mossos i que els Mossos desquadren. Si a l'Ajuntament ho creu oportú, eh? Jo ara parlo des de fora, jo no tinc responsabilitats de govern.
Sé el que faria si fos l'alcalde, però com no lo soc, aquesta opinió me la vaig a guardar. Però sí que és cert que l'Ajuntament té els ressorts necessaris perquè aquest guàrdia, si finalment els constitueix, i el vídeo, òbviament, habla por sí mismo, de que este guàrdia sea expedientado. Però crec que la causa penal...
La causa penal l'ha de portar directament la persona afectada, perquè fins i tot l'Ajuntament no podria anar ni com a parte de testigo, perquè és que no hi eren. Amb la qual cosa, això per una banda, i per una altra banda que tots sabem les relacions institucionals com han de funcionar. Jo, a més, hi ha un altre factor a tindre en compte.
Jurídicament, no sé quines són les competències d'un ajuntament o fins on arriben aquestes competències. El que sí que tinc clar és que l'alcalde, jo el conegui, i tal qual ho vagi amb el ple, us ho dic a qui abren antena. Jo, per el que conozco a Joan, i jo sé que des d'una forma visceral, i si ell no fos l'alcalde, doncs hauria actuat d'altra banda.
Però al final, ell com a alcalde té unes limitacions. I el que sí que està clar, repito, no sé jurídicament fins on pot arribar un ajuntament. No ho sé i com no ho sé, no el puc pronunciar. Però sí que tinc clar que està obligat a escoltar l'altra versió. Això està claríssim. No pot agafar part...
sense haver escoltat totes les versions de totes les parts implicades en l'acte. Llavors, repeteixo, té els elements necessaris perquè aquest agent sigui expedientat directament pels Mossos? Sí.
Però, bajo mi punto de vista, la causa penal l'ha de llevar la persona afectada. Perquè, a més, hi ha una cosa, i termino, hi ha una cosa que s'ha de tindre molt present. Aquesta noia, malauradament, ha viscut un atac a la seva persona. I això és una situació molt desagradable per ella i que jo crec que passaran molts anys fins que no pugui oblidar-la. Això està clar, eh?
Però hem de minimitzar el daño, perquè agafar la bandera amb una persona amb un moviment molt gran darrera, si ets una persona gran i tot, pot gestionar-ho d'una manera. Però jo, i ara parlo per mi, no sé com ho llevaria jo a tenir un col·lectiu d'atràs, jo empujant-ho,
No ho sé, sincerament. Crec que és una situació molt delicada i crec que ella, si està convençuda, ha de tirar-ho endavant, evidentment, perquè, torno a repetir, el vídeo habla por sí solo, però crec que l'Ajuntament ha de fer pressió perquè aquest guàrdia, si finalment es demostra que ha sigut així, sigui espadientat pels mussos. Però, repeteixo, la causa penal crec que l'ha de portar directament la persona afectada.
I tanquem amb un últim bloc, Enrique. Juntarem dues preguntes que van molt relacionades. Per una banda, què proposa el PP per millorar la relació amb els col·lectius juvenils del municipi amb el consistori? Està clar que ara mateix hi ha una dificultat que...
està també impedint que la relació entre aquest col·lectiu no podem posar tots els col·lectius de joves perquè evidentment n'hi ha molts al municipi però està clar que el que va irrompre en el ple és un col·lectiu molt gran que també té molt ventall d'acció en el nostre municipi i ens agradaria saber què proposa el PP per millorar aquesta relació i quin missatge enviaria als joves que van mobilitzar i van irrompre aquest plenari.
Doncs mira, què és el que faria? Doncs no tinc ni idea. Sincerament t'ho dic, eh? O sigui, jo crec que l'Ajuntament, amb el que els joves es refereix, fa una cobertura bastant gran en quant a temes esportius, culturals, d'oci, en fi, i fins i tot de feina, no? Però...
Però aquest ajuntament s'omple la boca de processos participatius que són molt importants i, a més, s'omple la boca. Després, en qüestions econòmiques, no te preocupes que no et van a llamar a la porta per preguntar-te absolutament nada. Perquè una cosa és dir-ho i una altra cosa és fer-ho. Però de cara als joves se'ls ha de preguntar amb ells.
Perquè jo no ho sé quines són les necessitats que ells tenen. I t'aprometo, se'n parla molt de joves, però de la manera que s'està parlant ara no ho havia sentit en tots els anys que porto de regidor. Ostres, doncs aprofitem. Aprofitem aquesta mala història que ens ha passat per treure-li profit i per treure algú bo d'aquesta experiència tan negativa, no?
i és escoltar els joves. Jo proposo, i això ja ho vaig dir a companys meus de l'oposició, perquè malauradament amb el govern poco hablamos, perquè no us ha fet ningún caso, però sí, de fer una ronda de preguntes, una consulta popular pels joves perquè ens diguin quines són les neves necessitats, què detecten ells, què ells creuen que l'Ajuntament pot arribar a fer, perquè potser hi ha coses que sí que estan a la nostra mà i no es demanen, i altres que no estan a la nostra mà
I sí que s'estan posant a sobre de la taula. Se'ls ha d'escoltar. La meva proposta pels joves és escoltar-los. Molt bé, doncs per això per una banda. I per l'altra, aquella pregunta que també havíem fet en relació amb l'anterior. Quin missatge enviaria als joves pel fet que van fer, el fet de mobilitzar i rompre el plenari?
que seguin, que segueixin que si ells estan convençuts del seu propòsit i que ells s'han sentit i jo ho penso, s'han sentit afectats i maltractats i amb el cas concret d'aquesta noia, doncs
pues bueno, pues quizás con palabras más gruesas, que han de tirandaban y no pueden flexibilizar. Dill, que no parece molt d'assurói, yo no sé, no molo d'unancun 6, pero sí que ser de que no pierdes contundencia a la hora de expresar o a la hora de actuar si lo haces de una forma cabal.
Quiero decir que las explosiones, como las que sufrimos el otro día en el pleno, a veces ocurren porque al final son cosas que seguramente ni las controlamos. Pero una vez pasado el fogonazo inicial de esta mala circunstancia,
Ser rigurosos, ser rigurosos. I si estan amb el convenciment de la veritat, tirar hasta el final, perquè, por supuesto, que si és així, algú els escutarà. No tengáis ninguna duda. Enrique Salvadorés, abans de tancar aquesta entrevista, comentaves que hi ha discrepàncies amb el govern actual. Quines són ara mateix les principals discrepàncies amb el PP i el govern municipal?
Bueno, jo les discrepències que tinc les resumo en que no se puede contar con ellos, en que no se puede contar con ellos. Jo, nosaltres, al Partit Popular, històricament aquí a Sant Lluís ha sigut un partit que ha vingut sempre a sumar, a sumar, no a pisar los ideales de nadie, yo tengo los míos y los demás tienen los suyos, i tan buenos son los de los demás como los míos. Jo crec que a política municipal estem per fer la vida dels veïns més fàcils, independientment després de la ideologia de cada uno, no?
Llavors jo, l'única reclamació o l'única demanda que he fet en aquests anys, de forma directa i a més de forma constant i reincidente, ha sigut que l'Ajuntament tingués un ventall d'ajudes al lloguer perquè els joves es poguessin emancipar o la gent es pogués separar o les persones poguessin portar...
al seu projecte de vida, ¿no? Y la vivenda es al tema mes important. Somos el único municipio de todo el Boyubregat que no tiene una batería de ayudas que hicieran directamente en el sector privado. Entonces, aquí el mensaje es si eres joven y quieres vivir, pues vete a otro pueblo porque aquí no te van a ayudar, ¿no? A no ser que puedas y tengas la fortuna de acceder a una vivienda protegida
que ja sabem com està el tema, no? Perquè les viviendes són les que són i el col·lectiu que quina accedir és molt numerós. Con la qual, les possibilitats de que tu tinguis éxito són bastant reducides. És importantíssim que hi hagi una actuació directa d'ajudas, més en un ajuntament que té les comptes
pues razonablemente saneadas, ¿no? Pero no, no me han hecho caso. Presenté la moción, me dijeron que sí, que en el ejercicio anterior no lo tenían previsto presupuestariamente, pero que estuviera bien tranquilo que en este ejercicio sí estaría. Bueno, pues no ha sido así. Respuesta, el gobierno estatal y la Generalitat ya ofrece un bantai de ayudas para la llenca bola gafona viviendo la lluvia.
A mi m'agradaria saber quines són aquestes ajudes, perquè jo, de moment, no se me'n ve al cap, cap ni una. Però aquesta seria, des de lloc, la meva decepció, perquè, a més, la vivenda és per a tots, és la qüestió nuclear, ara mateix, en índices de preocupació de les persones. Enrique Salvadorés, portaveu del Partit Popular a Sant Jus. Gràcies per aquests minuts aquí a Ràdio d'Esvern. Que tinguis molt bon dia, molt bona setmana i anem parlant.
A vosaltres i no tinguis massa en convidar-me perquè en un altre moment m'agradaria parlar dels pressupostos també. Doncs parlarem. Moltíssimes gràcies. Gràcies.
i que m'ensenyis a ballar que no en sé com m'ha dit i que no em facis mal tampoc si pot ser
I em diu que li encanten els meus llavis. I ja li dic de morir en sap per què el previs.
Arriba el quart i em dirigim al seu pis. Ja la portaria, el vent el dia està aquí. I una edat petita que els dos han deixat trist. S'ho preda de descaro. Diu a la capa si el taxi el paro. Pel camí em susurra pel enguarro. I jo estic putant que em vola el tarro. Per l'autopista. Derrapant com el vin diesel. Tornant com Gansel i Gretel. Perdo per les teves essers. Som el comú.
Més, més.
Bébé, te voy a dar una vuelta por la playita. Te voy a llenar de besitos la carita. Un día conmigo es lo que tú necesitas. Sonriendo tú estás...
Fins demà!
Te voy a llenar de besitos en la carita. Un día conmigo es lo que tú necesitas. Sonriendo tú te ves más bonita. Baby, te voy a dar una vuelta por la playita. Te voy a llenar de besitos en la carita. Contigo me siento distinto. Hay algo cuando nos miramos. Y en el pozo nos dimos la mano. Jacinto.
Cuando no estoy en la buena Tú me llevas a hacer castigos de arena Y los castigos se convierten en aldeas Un pueblito donde no existen problemas Y ahí soñamos con un futuro Que estemos bien, no hace falta mucho Por un segundo nos olvidamos de esto
Fins demà!
Sé que no ho he fet bé 30.000 cops, jo també he estimat malament. Se'm fa difícil reconèixer els meus errors. Jo vull córrer pels camps, yeah, yeah, yeah, yeah, com quan tenia 10 anys, yeah, yeah, yeah, yeah. Ei, sé que no entenc una merda corrent, tinc clar que he d'anar a poc a poc. Que trist va ser veure't plorant l'últim moment. Jo vull córrer pels camps, yeah, yeah, yeah, com quan tenia 10 anys, yeah, yeah.
i seguim el magasin de matins de Ràdio d'Esvern seguim a la Rambla i ara és moment de l'espai del parador musical un espai on ens aturem a escoltar bona música i a xerrar de curiositats i anècdotes d'aquell grup o artista que forma part del parador musical del dia iniciem aquest parador musical com ho fem sempre amb la seva sintonia
Doncs benvinguts i benvingudes al Parador Musical, l'espai on ens endinsem amb la vida i la música dels artistes que han marcat la història. Avui viatgem fins a Suècia per parlar d'un grup icònic que va conquerir el món amb les seves harmonies úniques i vestuaris espectaculars. Avui parlarem d'Ava.
I és que ABBA es va formar el 1972 a Estocolm i el seu nom prové de les inicials dels seus quatre membres, Agneta, Jorn, Beni i Anifrit. La seva història comença quan Jorn i Beni, dos músics suecs, decideixen formar un grup amb les seves respectives parelles, Agneta i Anifrit, que també eren cantants reconegudes a Suècia. El primer gran èxit internacional arriba l'any 74.
quan guanyen Eurovisió amb la cançó Waterloo, que les va catapultar a l'èxit mundial.
Bona nit!
Amb aquesta cançó ABBA va consolidar el seu regnat com a reis del pop europeu, però la seva història no es queda aquí. Després d'Eurovisió, ABBA va encadenar un èxit darrere l'altre. Mamma Mia, Dancing Queen, Fernando... La seva música era optimista, enganxosa i plena de melodies brillants. Sabíeu que Dancing Queen és l'única cançó d'ABBA que va arribar al número 1 als Estats Units? I encara avui és un himne. Un himne, sabeu on? A les pistes de balla.
Doncs una curiositat sobre Ava és que el seu estil i la seva imatge eren tan importants com la música. Vestits brillants, colors cridaners i coreografies senzilles però icòniques. Una altra dada és que els seus vestits tan extravagants no eren només per la moda, sinó també per qüestions fiscals. Sí, i és que es veu que a Suècia, si la roba era massa normal, no la podien desgravar com a despesa d'escenari. Així que, com més estrafolària fos la roba, millor, perquè així la podien desgravar. Curiós, això, eh?
També van ser pioners en la creació de videoclips molt abans que MTV existís. I aquesta cançó que escoltem ara, Dancing Queen, també va ser una d'aquelles cançons que sonava molt a totes les emisores.
And when you get the chance, you are the dancing queen.
See that girl, watch that scene Digging the dancing queen You're a piece of journeymore Leaving burning and then you're
I després d'aquesta cançó marxem a una altra, marxem a una altra dels seus grans èxits. Recordeu aquest Mamma Mia? Qui no ha cantat mai aquest clàssic? Tant van triomfar que fins i tot es va convertir en un musical i dues pel·lícules de gran èxit a taquilla. I amb aquest Mamma Mia marxem, perquè d'aquí no res són les 12, i marxem als butlletins informatius de Catalunya Ràdio i Ràdio d'Esvern i tot seguit a la tercera hora de la Rambla. Fins ara!
Fins demà!
Bona nit.
El primer debat per escollir el president que hauria de ser Juan Pérez Llorca se celebrarà dijous que ve a les 11 del matí. A hores d'ara el candidat del PP però encara no té els vots assegurats de Vox. Està convençut ell que els aconseguirà, que podrà arribar a un acord amb els de Santiago Abascal abans d'aquest debat que es farà d'aquí una setmana.
Més notícies, Natàlia Ramon. Els advocats de Jordi Pujol demanaran a l'Audiència Nacional que evitin la compareixença dilluns de l'expresident atès al seu estat de salut, segons ha pogut saber Catalunya Ràdio. Dilluns ha d'arrencar el judici contra la família Pujol i 10 persones més per la fortuna familiar a l'estranger i les suposades comissions cobrades pel fill gran de Pujol a canvi d'adjudicacions de contractes públiques. Barcelona, Maria Núria Revelle.
Hola, bon dia. Aquesta hora els seus lletrats estan reunits per acabar de determinar l'estratègia a seguir. El metge personal de Pujol, Jaume Pedrós, en unes declaracions a Catalunya Ràdio, sosté que ni a casa ni per videoconferència l'expresident pot declarar. Des del nostre punt de vista ens ratifiquem que el president no està en condicions de poder prestar declaració en aquest procés. Maria Núria Revetlle, Catalunya Ràdio Barcelona.
Acepticisme i dubtes entre els transportistes i els alcaldes per l'efectivitat que puguin tenir les mesures anunciades pel govern per reduir la sinistralitat a la P7 Sud. Els professionals tornen a reclamar un carril més per reduir la congenció de trànsit. Tarragona, Manel Sastre. Bon dia. El director de la Federació de Transportistes de Tarragona, Josep Lluís Aimat, creu que l'anunci és un altre pedàs per no fer el tercer carril. I l'alcalde de l'Aldea, Xavier Royo, considera que la reducció de velocitat encara pot agreujar més el col·lapse.
Jo no dubto que siguin ben intencionades, però només són pedaços. L'autopista no pot suportar la càrrega de trànsit que suporta. Això no beneficiarà gens el volum de tràfic. Creiem que encara l'incrementarà i més. Transportistes i alcaldes, però, aplaudeixen l'increment dels controls policials i la formació per camioners extracomunitaris.
I en només tres mesos, els rades que van muntar l'estiu a la ciutat de Girona han posat més de 13.000 multes. Això vol dir de mitjana 150 cada dia. Girona, Fèlix Martín.
La meitat de fotografies amb accés de velocitat 6.500 les han posat a l'avinguda que passa per davant de l'escola Maristes de Girona, on hi ha una limitació de velocitat de 30 km per hora. Ho justifica el regidor de mobilitat Isaac Sánchez. El fet que passis de 40 km per hora en el pont de Fontajau a passar a 30, pot ser que això indueixi a un cert error que pensis que pots passar a 40.
De fet, està a 30 perquè en aquest punt hi ha l'escola Maristes, que, per tant, és un punt sensible. Les sancions van del 100 al 600 euros. Fèlix Martín, Catalunya Ràdio, Girona. 3 canalles costen de pujar.
Qui sentiu, els PETS han anunciat el matí de Catalunya Ràdio que el maig de l'any que ve començaran una segona part de la gira cantant les 40 que estan fent aquest 2025 i que els porta avui i demà a la sala paral·lel 62 de Barcelona, ho ha avançat Joan Roig i Lluís Gavaldà. A veure, nosaltres fem l'aniversari la nit de Nadal d'enguany. Per tant, l'any que ve encara ho podem celebrar. O sigui, ens vam avançar el 25 a celebrar-ho.
L'any que ve farem una segona part dels Pets fan, com ho diem, canten les 40. Però això és una exclusiva mundial. Canta les 40, segona part? Segona part, i el que farem serà tocar les cançons que no hem tocat aquesta primera part. És a dir, amb aquest 4 discos... Les altres 200.
Esport, Joan Fitor. El Barça femení juga avui contra el Chelsea a les 9 del vespre. Partit de la fase Lliga de la Champions. Partit corresponent a la quarta jornada. Les blaugranes estan imbatudes fins ara en aquesta competició. El partit en directe a la TDG de Catalunya Ràdio. També avui s'estrena a la banqueta del Barça de bàsquet Xavi Pasqual amb el partit de l'Euroliga a la pista de l'EFES. A dos quarts de set del vespre, el partit...
També en directe al web i l'app de Catalunya Ràdio i a la plataforma 3CAT. En tenis, quarta final de la Copa d'Eivis. Ha arrencat aquest matí l'Espanya-República-Txeca. De moment, 1-0 per a la República-Txeca. Marcel Granoller jugarà als dobles, si és necessari, fent parella amb Pedro Martínez. Fins aquí, les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia. Passant 5 minuts de les 12, us informa Mariona Sales-Vilanova. El tram baix ha reforçat la seva freqüència de pas des del novembre, especialment els divendres, dissabtes, diumenges i festius, per adaptar-se a l'augment de persones usuàries i els nous patrons de mobilitat detectats en els darrers anys. La mesura incrementa els recursos operatius per oferir un servei equiparable al d'un dia feiner en hora punta.
L'operador ha constatat que els divendres s'hi suma un nou pic de mobilitat al voltant de les 3 de la tarda, fet que exigeix més oferta per absorbir la demanda. Igualment, la mobilitat per motius d'oci ha crescut els caps de setmana, motiu pel qual s'han reforçat les franges de màxima afluència per reduir intervals i oferir trajectes més àgils. A Sant Jus, les millores suposen menys temps d'espera, més comoditat i millor connexió amb Barcelona i municipis veïns, alhora que reforcen el transport sostenible i les alternatives al vehicle privat, contribuint a un model de mobilitat més segura i menys contaminant.
I en cultura, la factoria de teatre de l'Ateneu estrenarà Matilde el Musical els dies 22 i 23 de novembre amb totes les entrades exaurides per les tres funcions programades a la sala del cincuantenari. La producció, que és la primera del grup amb joves actors i actrius, ha despertat un interès excepcional entre el públic local fins al punt d'esgotar localitats en pocs dies.
L'espectacle adapta la història d'una nena extraordinària que afronta les dificultats del seu entorn amb intel·ligència, coratge i imaginació. Una proposta que combina vibració, humor, emoció i humor negre. I la resposta del públic confirma l'expectativa generada al voltant del muntatge i el creixement de l'activitat teatre al juvenil al municipi.
Les funcions es faran el 22 de novembre a les 6 de la tarda i el 23 de novembre a les 11 del matí i a les 6 de la tarda. I en societat, la dotzena marxa del Baix Llobregat contra la violència masclista tornarà a reunir aquest 23 de novembre municipis, entitats i ciutadanies amb una acció comarcal coordinada per reivindicar des de l'espai públic la fi de totes les violències envers les dones. Enguany, Sant Justes Berns i Sumarala a dos quarts de dotze del matí al Walden, des d'on el grup Sant Justenc s'unirà al recorregut Cabell d'Esplogues de Llobregat.
La marxa és una convocatòria conjunta que agrupa diferents rutes procedents de diversos municipis, totes amb destinació al parc de Torreblanca, on tindrà lloc l'acte central. Un cop allà s'oferirà una xocolatada i es llegirà el manifest contra la violència masclista, acompanyat d'un minut de silenci en record de totes les víctimes. Aquesta edició incorpora a la xarxa de missatges contra la violència masclista, una instal·lació col·lectiva formada per cintes reivindicatives que les persones participants podran escriure i penjar a la reixa del parc.
L'objectiu és crear un espai de memòria, denúncia i esperància i visualitzar el compromís compartit del Bas Llobregat amb una societat lliure de violències. I això ha estat tot. Tornem amb més informació a l'informatiu complet de la UNA. Fins ara.
Gràcies.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà! Fins demà!
Fins demà!
I seguim el magazín de Matins de Ràdio Desvem, seguim a la Rambla, ara a tercera hora, tres minuts per un quart d'una, i comencem com nosaltres fem cada X temps, de forma periòdica, una conversa amb el cap de Sant Just.
I seguim el magazín de matins de Ràdio d'Esvern, seguim a la Rambla. Ara és moment de donar un cop d'ull a la nostra salut i de parlar amb el cap de Sant Jusbelén. Bon dia. Bon dia. Com estàs? Com va tot? Molt bé, molt bé. Encantada d'estar aquí.
Tornem al nou espai de Salut al Dia aquí a la Rambla. I res, avui tenim un convidat molt especial amb el qual parlarem en els propers minuts. Ens el presentes? Sí, avui veiem nosaltres el Fermín Rodríguez. Ell és infermer i és el director del nostre CAP, del CAP de Sant Just. Ell porta fent direcció d'equips de primària des de l'any 2008.
I ha estat als caps del Serra, a Sant Vicenç dels Horts, i ha estat també a Montclar, a Sant Boi. I ara tenim el plaer de tenir-lo de director amb nosaltres. Fermín, bon dia. Bon dia, Dani. Què tal? Com estàs? Com va tot? Gràcies. Bé, la veritat és que encantat d'estar aquí amb vosaltres i agraït que ens truqueu i ens deixeu participar.
Doncs primerament jo crec que la primera pregunta hauria de ser destinada bàsicament al teu càrrec i a la teva funció aquí a Sant Just. Com valores el fet d'aquest primer any dirigint el CAP de Sant Just? I què veus que has vist durant aquest any que sigui identificatiu de Sant Just? Alguna cosa que diguis, home, doncs aquí ens hem hagut d'adaptar, aquí hem hagut de treballar. Com definiries la idosincràsia? Com funciona...
a Sant Jus, al nostre municipi, en termes de salut? Doncs mira, la veritat és que aquest any ha passat rapidíssim, però molt ràpid. Ha estat un any intens, però també he de dir que ha estat molt positiu i enriquideu, a títol personal, sobretot. Sí que cada població, he estat a Sant Vicenç i a Sant Boi, cada població té la seva idosincràsia.
Però vull dir que hi ha una cosa de Sant Lluís que per mi és molt bona i és que ens hem d'adaptar. La població té molt clar quin és el seu dret, però també m'agradaria que tinguéssim clar quines són les seves obligacions. Per això a poc a poc ja ho anirem treballant.
Primerament, anem a comentar aquelles coses que destaquen aquest primer any de trajectòria al capdavant d'aquest CAP de Sant Just, d'aquest centre d'atenció primària. Quines canvis, quines modificacions hi han hagut al llarg d'aquest any, Fermín?
Doncs mira, d'entrada, el que sí que m'agradaria dir és que hem fet canvis, canvis que han estat a nivell d'organització interna de l'equip i que aquests probablement no es veuen tant,
però també estem fent i farem canvis pensats en millorar l'experiència de les persones, perquè això per a nosaltres és bàsic, que la persona que ve al cap tingui una bona atenció i tingui una bona experiència i d'alguna manera vulgui tornar i ens vulgui dir a la...
al seu veí, això funciona, podeu anar tranquil·lament. Aquest seria l'objectiu principal a nivell de salut, evidentment. Com a coses o activitats que hem fet d'una altra manera, parlaria primer de tot del circuit d'analítiques, que és probablement la primera cosa que passa al centre quan obrim, que és fer les extraccions. Això ho hem canviat de lloc, ho estem d'alguna manera agilitzant i ho estem fent més personalitzat
per cridar les persones pel seu nom, que això dintre de poc ja podrem aconseguir que estigui una miqueta més anonimat per cridar-los via per pantalla, com que ja hi ha a d'altres llocs. La idea és fer cita prèvia, que això ja es feia,
però sí que estan programades per franges horàries per evitar cues, que abans feien dues cues abans d'entrar al laboratori, i un altre tema que estem treballant d'una manera molt important és que els resultats els podem donar d'una manera molt proactiva, és a dir, que no demani un altre cop cita amb el seu metge, sinó que nosaltres li direm si el resultat de l'analítica està normal o hi ha alguna cosa, llavors el farem venir o parlar amb el seu metge o infermera.
Molt bé. Doncs aquesta és una de les qüestions que comentàvem amb en Fermín, el fet del circuit d'analítiques que s'ha vist alterat però també per aquesta modificació per millorar el servei i que en aquest cas també és un dels reptes que tenia aquest CAP per adaptar-se als temps moderns a l'actualitat.
i que bé, ja que de moment l'ampliació sembla que va per llarg, no, Fermín? Perquè aquesta ampliació que també s'espera, em sembla que no serà en un futur immediat, no?
Com a mínim, si només parlem d'obres, tenim un parell d'any segur. A partir d'aquí ja dependrà de tot un tema de tràmits burocràtics, adjudicació de l'obra, etc. Estem treballant conjuntament amb l'Ajuntament, amb el tema i amb l'ICS. Però això està en funcionament, no està parat.
Molt bé, doncs per una banda el nou circuit d'analítiques, per l'altra el circuit de resultats per SMS, que també és una forma de fer arribar a la gent aquests resultats. Creus que d'alguna manera la salut en el nostre país també s'està adaptant en els nous temps, és a dir, en aplicacions com la meva salut, com aquestes accions del circuit de resultats per SMS, d'alguna manera també s'està adaptant a temps moderns la salut?
S'està adaptant, ens estem adaptant i la població s'està adaptant, perquè nosaltres també ens hem d'adaptar. És un procés que és a tres bandes, per dir-ho d'alguna manera. I sí, costa més, també tenim població que s'adapta ràpidament, franges d'edat, la generació d'ara ja creix amb el mòbil i la tablet i tots els dispositius i aplicacions, i a nosaltres ens costa una miqueta més. I això en la població passa exactament igual, però sí, sí, ens estem adaptant.
Molt bé. Més qüestions. La gestió de la demanda d'atenció telefònica. Això també és una qüestió que preocupa la gent, perquè va haver-hi una època, sobretot per la pandèmia, que intentaves trucar al CAP, que intentaves fer gestions per telèfon i era impossible arribar a parlar.
amb algun responsable del CAP o de qualsevol hospital. En aquest cas, ara, aquesta situació de pandèmia la podem donar ja per finalitzada, potser no del tot, perquè encara hi ha casos, encara s'han de fer cribatges, etcètera, a tant en tant, i aquestes...
campanyes de vacunació que veiem ara a l'entrar la tardor-hivern, però d'alguna manera això també és important, que la gent tingui al seu abast el telèfon i la facilitat de poder comunicar-se amb el centre d'atenció primària.
Correcte. El que seria gestió a la demanda, en principi, és tot el que entra per la porta, sigui presencial o telefònic. A partir d'aquí, això li diem gestió a la demanda. A nivell d'atenció telefònica, sí que hem fet un ajust del procés que tenien d'aquesta atenció.
Concretament vam començar el gener, teníem un percentatge de primeres trucades de només un 36%, i això havíem de fer alguna cosa de manera urgent. I hem fet algun canvi en el procés que teníem d'atenció, i en aquest moment...
No estem al 100%, però vull dir en orgull i amb la gent que ha treballat amb aquest tema, que són sobretot els administratius, que estem en un percentatge del 76% d'agafar les primeres trucades.
Molt bé, doncs això, aquestes dades, que també són importants i esclaridores i que d'alguna manera també reflexen aquest bon funcionament del servei, que és una represa després d'aquesta situació que va bloquejar el nostre país, de fet el món sencer, l'any 2020 i que fins fa uns anys encara seguim amb aquest bloqueig, perquè han estat molts anys de...
d'incertesa, de situació complicada l'any 20, 21, 22, inclús l'entrada del 23.
Encara vèiem el bloqueig per la pandèmia, ara el 2025 ja a punt d'entrar el 2026, podem respirar tranquils per aquesta banda i també les coses tornen al seu lloc i d'aquesta manera també els serveis tornen a adequar-se al que la gent necessita. Més qüestions, marxem a parlar del gestor de torns, què és això concretament? Fermín.
El gestor de torns és aquest moble metàl·lic que tenim a l'entrada del cap, entrant a mà dreta, que fins ara el teníem desactivat, l'hem activat, en aquest moment no està funcionant al 100%, però sí que ja estem començant a fer que si tu cliques amb la mà que he arribat al centre,
Has de portar sempre la targeta sanitària perquè necessitem el CIP, que és el número que porta la targeta sanitària, i a partir d'aquí hi ha un lector, tu la llegeixes i et diu on has d'anar del centre. Hem començat per activar aquesta funcionalitat.
No sé quan trigarem, però espero que no triguem gaire. Començarem a tenir pantalles per totes les sales d'espera i en el moment que tu passes la tarda sanitària, el teu metge, la teva infermera o a nivell d'extraccions, espirometries, qualsevol dels serveis que tenim, els surt un avís que ja estàs al centre.
En aquest moment, ja saps que hi ha gent que ve més d'hora, menys d'hora, podem agilitzar i fer més eficient el temps que teniu del professional per atendre la vostra demanda.
Avui estem parlant amb el Fermín, el director i responsable del CAP de Sant Just, ho estem fent també amb la Belén, que treballa conjuntament amb en Fermín aquí al centre d'atenció primària del nostre municipi. Parlàvem ara del gestor de torns, aquestes eines que faciliten també l'accés als diversos punts del CAP i que també treuen feina a aquella gent que està allà a recepció i que d'aquesta manera també descondensem una mica aquella
primera zona que et trobes a l'Arriba al Cap i agilitzes una mica aquest servei. Passem a parlar de la consulta de tècniques d'infermeria, que també és una de les qüestions, un dels punts que teníem aquí agendats avui per parlar.
Quan vam començar vam fer un anàlisi de totes les agendes que teníem al centre. Evidentment tenim una saturació molt important a les consultes, hi ha un tema d'espai que ens limita molt, però també les estructures de les agendes també les hem d'actualitzar d'alguna manera. Llavors el que hem fet és analitzar les agendes, vam començar per infermeria, vam detectar que teníem tota una sèrie de tècniques dintre de l'agenda que es podien fer d'una altra manera,
per donar més temps a infermeria, poder portar el pacient crònic amb més temps. La idea és tenir més proximitat, més longitudinalitat amb el pacient, del moment que comences a acabar amb un problema de salut que tingui aquesta persona, encara que no sigui crònic. Què hem fet? Hem creat una agenda on situacions...
que no comporten el seguiment directe del teu equip de salut es pugui portar d'una manera més ràpida. Llavors, a l'agenda de tècniques, que la tenim situada en aquest moment a la consulta 1 de la planta baixa, fem injectables, vacunes, petites cures...
Coses que són importants, evidentment, però que no requereixen tant de temps com una atenció a una cronicitat com podria ser una hipertensió, una diabetes, una hipercolesterolemia. És a dir, fer més eficient el temps del professional i no fer esperar a la gent i donar-li millor accessibilitat i resolució del problema.
ara tenim moltes eines que ens poden ajudar i facilitar tot aquest procés, que a vegades era més lent i que també et paraves amb més coses i ara és com que també les noves tecnologies poden facilitar i tots els mitjans que ara mateix tenen els centres de salut també poden oferir un millor servei al pacient i també una millor experiència pel professional que està duent a terme aquesta acció.
Passem als últims punts d'aquesta xerrada. Fermín, volíem parlar de l'atenció domiciliària, de l'atenció comunitària. Com ho valoreu aquí al nostre municipi i què és exactament aquest dos tipus de tensions que oferiu?
L'atenció domiciliària és l'atenció que donem a les persones, en aquest cas al municipi de Sant Lluís, quan ja no poden adreçar-se directament pels seus propis medis al centre. Llavors, la mateixa resolució que hem de tenir a la consulta l'hem de tenir al domicili. Nosaltres ens apropem al domicili a fer la nostra feina perquè la persona no s'hagi de desplaçar.
Sempre no és així perquè ja, de fet, m'ha sorprès molt la quantitat de gent que tenim de 90 i de 100 anys que venen al centre i que els hem dit podria estar vostè en atenció domiciliària i no volen.
perquè volen venir al centre. Perfecte, cap problema. En el moment que es necessiti ho activem. I això és aquesta, la visita d'infermeria, la visita de medicina al seu propi domicili. Això ho hem activat també, hem detectat més casos. De fet, hem passat de 80 domicilis a 130 que tenim en aquest moment i probablement pujarà la xifra. Però tampoc hi havia l'estructura com per fer aquesta detecció i aquesta actuació. Això ho anirem fent paulatinament.
I a nivell d'atenció comunitària, Sant Lluís històricament sempre ha estat molt potent a nivell d'accions comunitàries i hi ha una molt bona relació amb l'Ajuntament que això fa que es pugui potenciar tota l'atenció comunitària. La idea de l'atenció comunitària és...
és un compromís d'anar una miqueta més enllà, sortir de la consulta i treballar per la salut col·lectiva d'una altra manera, en un altre lloc. I aquesta és la idea. Aquí s'han fet moltíssims grups, aquí la Belén podrà dir més per si en deixo algú, però a nivell d'acció comunitària hi ha molta coordinació amb els agents del municipi, hi ha la participació en la taula de salut també,
activitats grupals, grups psicoeducatius a nivell de psicologia, ella que porta tot el tema de nutrició, alimentació saludable, moltíssims grups. També tenim una altra companya que porta tot el tema de físio, de grups d'espatja, de gonàlgies, de mal de genoll, d'esquena...
Tenim també projectes que hem engegat a nivell de connectat a l'activitat física per potenciar l'activitat al municipi i també projectes que ja teníem que estaven en funcionament com és la salut bucodental a les escoles on es fan revisions i xerrades.
Clar, jo crec que és important també que la tasca del CAP sigui intergeneracional, que pugui arribar a totes les generacions, a totes les edats, perquè al final també és tan important tenir cura d'aquell adolescent, d'aquell jove, d'aquell infant, com d'aquell avi, d'aquella àvia,
que també a vegades tenen aquelles necessitats, aquelles qüestions, i que tot això ens engloba a nosaltres, perquè som una comunitat molt rica, molt plural, i és important que des del cap també ho sigui això, l'acció sigui rica i plural.
Correcte, i molt dirigida. És a dir, no podem parlar igual en un grup de mares de 30-40 anys que gent que té 70-80 anys. Tot i que el problema sigui el mateix, l'actuació i la manera d'enfocar-ho ha de ser diferent.
Hi ha una cosa que tenim pendent, que també hem d'acabar de veure com ho enfoquem, de començar a treballar amb nens. És a dir, començar amb la prevenció i l'autocura des que són nens. Perquè això el que arribaran és que quan arribin a certes edats que necessitin l'equip de salut, ho tindran molt més clar. Igual que fan servir una tablet o un mòbil de manera fàcil, fer servir els serveis sanitaris d'una manera més fàcil.
Jo crec que això hem facilitat molt aquesta tasca perquè tant la Noemi, que és la psicòloga del centre, com la Janira, que és la fisioterapeuta, com jo, que feia la part de nutrició, fem escoles i fem moltes xerrades i fem institut i llavors afavorim que hi hagi aquest contacte, sobretot a institut, que de vegades hi ha una mica de reticència a explicar problemes que pots tenir, a fer-ho amb més gent o a fer-ho davant dels pares. Llavors, quan acabem la xerrada els donem el nostre contacte
els diem que poden venir al cap i demanar consulta i la veritat és que funciona perquè ens demanen aquest servei i és una forma d'apropar tota aquesta franja d'edat a la sanitat pública, que sàpiguen que tenen aquest servei i que poden comptar amb nosaltres. És que està clar que als adolescents se'ls ha d'escoltar i també s'ha d'acostar un als adolescents d'una forma oberta i d'una forma pragmàtica, perquè...
Durant molts anys jo crec que tot el tema de l'educació de salut, educació sexual, sigui com sigui, s'ha dut a terme d'una forma molt prehistòrica, per dir-ho d'alguna manera. Era tot com molt fosc, no? I ara li estem donant una mica més de claror a tot això. Clar, en el món de les xarxes socials, en el món de les noves tecnologies, pot ser que encara posem...
condons o cogombres, no sé si m'explico, que al final és una cosa que crec que ells el que volen és que els expliquis, que et posis en la seva pell, perquè per ells és tot un món, hi ha moltes coses que són tot un món, i jo crec que si arribem, tampoc sé la manera, però si arribem a trobar aquella recepta màgica per poder arribar
el jove, l'adolescent, d'una forma propera i que allò que els expliquis els estimuli i també els connecti, jo crec que ja tens molt guanyat. Perquè d'aquesta manera pots prevenir moltes situacions que, bé, doncs...
amb una bona comunicació i amb una bona pedagogia, doncs es poden evitar. Al final es tracta una mica d'oferir-los el recurs i ells ja decidiran si el volen fer servir o no, però que per almenys coneguin les eines que tenen al seu abast i es decideixen quan la volen fer servir i és el que els transmetem.
Abans, fora de micròfons, parlàvem de salut mental, no parlarem de dades, perquè no cal, però sí que m'agradaria que, d'alguna manera, Fermín, poguéssim fer un crit a la gent que ens estigui escoltant, que no estigui passant per una bona ratxa, que tingui dificultats, que senti que a vegades ell o ella intenta remar, però la seva ment i el seu univers sembla que remin en contra...
Com ho poden fer? Perquè clar, des de la salut pública també estem bastant limitats en temes, en eines de salut mental. Més que limitats en eines, estem limitats en personal. És a dir, no hi ha... O sigui, falten molts professionals. Un d'ells, psiquiatria i psicologia. S'han incorporat aquests nous rols als equips d'atenció primària, però estan també molt limitats per poder actuar. La idea és...
fer d'una altra manera, que això és una assignatura que tenim pendents a nivell de gestió de centre, i un altre tema és la manca de professionals que tenim en aquests moments. Pensa que en aquests moments la psiquiatra i la psicòloga, parlo d'adults, però vaja, que en infantil seria més o menys igual, visiten
un dia cada 15 dies per la població de Sant Lluís. Clar, impossible. Estem parlant de dues vegades al mes. Correcte. Llavors, donar una hora programada per a aquest professional és complicadíssim. Llavors, jo el que recomano, si estem en una edat per sota de 15 anys,
parlar directament amb pediatria i ja articularem la manera de poder fer aquesta visita o a veure com podem agilitzar en funció de la situació, evidentment. I a nivell d'adults parlar amb el seu metge o infermera, perquè si no s'escapen del radar, per dir-ho d'alguna manera, i aquí és on tenim una assignatura pendent. Totalment. Doncs Fermín Belén, no sé si voleu afegir alguna cosa més abans de tancar. Nosaltres agraïts de poder acostar la realitat del CAP a la nostra audiència.
No, agrair-vos que ens doneu aquest espai, perquè per nosaltres és important, no?, aquesta comunicació amb la població de Sant Just, que coneguin tot el que fem, el que parlàvem abans, els recursos que tenen, si hi ha dubtes, posar-ho tot a l'abast de la ciutadania. És que estem agraïts.
Sí que l'equip d'atenció primària de Sant Lluís s'està adaptant per fer una atenció més àgil, més propera i més resolutiva. Aquesta és la idea principal.
A partir d'aquí són canvis que ens ajuden a millorar, evidentment, la qualitat assistencial, que ens ajuden a cuidar millor de les persones i que això, sinó l'equip de treball que tenim al centre i el compromís de tot el personal, és impossible. I fins aquí anem per bon camí. Voldria donar també en aquest moment, de manera particular, donar les gràcies a tota la gent, a tots els usuaris de Sant Lluís,
els demanaria una miqueta de paciència perquè els canvis no són ràpids, no són tan ràpids com ens agradarien i que, si pot ser, mantingui la confiança en aquest procés d'adaptació i de creixement que tindrà el cap de Sant Lluís. I també, a nivell ja més intern, donar felicitat
a Belén, perquè sempre ens acompanya en aquest espai de ràdio i el compromís que tenen totes les referències de comunitària pel que hem parlat en aquest espai, que és apropar-nos a la comunitat. I, per fi, donar-vos les gràcies pel programa i per invitar-nos i fer-nos que podem apropar la salut a la comunitat de Sant Just.
Doncs compartim un mateix desig, un mateix objectiu, que és el del servei públic. Per tant, moltíssimes gràcies, una abraçada i que tingueu molt bona setmana. Gràcies.
See that girl, watch that sea Dig in the Dancing Queen Friday night and the lights are low Looking out for a place to go
Bona nit.
And when you get the chance, you are the dancing queen.
Fins demà!
Bona nit!
Fins demà!
I seguim el magazín de matins de Ràdio Desbens. Seguim a la Rambla. Bon dia, com esteu? Ja gairebé. Bona tarda, perquè estem a punt de passejar aquell llindar, no? Aquella hora que no saps ben bé què dir. Si dir bon dia, si dir bona tarda o bé. Sigui com sigui, sigueu benvinguts i benvingudes al 98.1 FM. Sigueu benvinguts i benvingudes a la Rambla. Ara és moment de parlar de teatre i ho fem com cada setmana amb la Maica Duanyes.
Això és espectacle. Això és espectacle amb Maica Dueñas.
Maica Dueñas, bon dia. Bon dia, bona hora. Com estàs? Com va tot? Doncs molt bé. Aquí, no? Un dijous més. Va molt bé, el que passa és que ja saps que jo soc molt fredulica i ja he començat a passar-ho molt malament. No et preocupis, que aquí estaràs calentoneta.
Sí, aquí sí, aquí s'està perfecte. Nosaltres som fredolics també, la Mariona i jo som bastant fredolics i avui que ens hem quedat sols aquí a la redacció, la veritat és que tenim la calefacció ben amunt per poder pal·liar una mica aquestes hores de fred.
És que hi ha gent que al fred no li fa res, i jo soc l'enrevés. A mi el que no em fa res és la calor. Per més calor que faci, no em queixaré mai, però al fred, Déu-n'hi duret, eh? Sí, sí. Però bueno, mira... Parlem de teatre. Sí, parlem de teatre i comencem.
Parlant de, clar, d'aquí a poc és Nadal i d'aquí a poc els col·les ja no hi són. Estan anant de vacances, vols dir? Estan anant de vacances, clar.
I llavors veig que a la cartellera hi ha moltes coses dedicades als crius, a la gent més petita, i concretament tenim aquí a Sant Lluís un musical preciós, preciós, de veritat, que es diu Matilde,
Matilda, i que evidentment recomano a tota la gent del poble, sobretot a la gent que tingui jovenets a casa, que vagi a veure-ho perquè val la pena d'anar-hi.
Sí, serà aquest cap de setmana a l'Ateneu de Sant Just, que celebraran les funcions de Matilde al musical. Les podreu veure en horari de divendres i dissabte. Sí, divendres i dissabte. Dissabte amb dos torns i divendres amb un torn a la tarda.
Jo recomano de totes que vagin amb la gent jove a veure el Matilde perquè és una obra molt maca, la història. A més a més, és un musical, o sigui que escrius els musicals, normalment, els atrau perquè els agrada cantar i llavors, com que és tot música, estan superbé.
Però, a part d'això que estem fent aquí a Sant Lluís, de Matilda, és que també podem veure la Sirenita a la Sala Arts, que és una preciositat. Jo suposo que el conte de la Sirenita la gent de la meva edat se'n recordarà, perquè era molt maco. A mi m'agradaven molt els contes, eh?, de petita i de joveneta. I la Sirenita la podeu veure a la Sala Arts de Barcelona, que és super, super xula.
Després també tenim una altra cosa per a nens, em fa molta il·lusió, de veritat, una altra cosa per a nens que és Bambi. Tu coneixes la història de Bambi?
Home, jo me'n recordo de petit veure la història a través dels dibuixos de Walt Disney, no? Exacte, sí. I una història molt trista, molt trista. Però molt maca. Sí, bueno, no ho sé, a mi em feia una mica de pena, eh? Ah, em feia una mica de pena. Em feia una mica de pena perquè aquell cèrbol que es quedava sense mare, sense pare, era com molt trist tot, però... Sí, quedava tot xulet, pobret, amb més del bosc, no? Sí, quedava orfa.
Doncs mira, tenim tres coses per escollir o per anar-hi a totes tres per als nens. Perquè a més a més, no, tres coses no, més, més. Perquè també podem veure que això és per totes les edats, però que els nens també s'ho passen molt bé perquè queden al·lucinats, i la gent gran també, que encara està al Teatre Victòria el Mago Pop. O sigui que ja hem parlat del Mago Pop, de la Sirenita, de Matilda, de Bambi...
I, per últim, també es pot veure la Negat Lleig, que també és un conte molt maco. No sé si tu te'n recordaràs d'ell. El Petit Ofeo, sí. El Petit Ofeo, sí. Que mono que era. Sí, sí. O sigui que la gent que tingui criatures...
Jo, de veritat, recomano que el portin al teatre perquè ho he vist, eh? O sigui, no estic parlant per parlar, ho he vist, que els crius al teatre, quan és una obra interessant i per crius, clar, evidentment, es queden bocabadats del que està passant a l'escenari, no? Llavors, val la pena de portar-los. És a dir, el Mago Pop, per tothom. Vinga, perfecte. La Sirenita, a la Sala Arts,
Matilda, aquí a Sant Lluís, no cal que aneu molt lluny, Bambi, al Tantarantana, i la Neguet Jeig també al Tantarantana. Déu-n'hi-do, eh? Em fa molta, molta, molta il·lusió. I després ja per la gent, diguem-ne, adulta, no diré gran, adulta, també hi ha coses noves.
Per exemple, Desaparellats. Desaparellats està al Teatre Texas, que sempre ho dic perquè és un teatre dels més nous que tenim. És de l'Oll de Gom, el Teatre Texas.
i estar a la zona alta de Barcelona. Llavors, si voleu anar, és una sala molt xula, la veritat, molt, molt còmode i molt maca, més o menys mitjana, o sigui que...
I estan fent, doncs, desaparellats, que és una història d'una parella que, bé, com passa sempre quan estàs vivint en parella, la rutina fa que cada vegada, doncs, bé, cada vegada sigui més pesat, no?, diguem-ne.
Però de cop i volta passa una cosa, que no ho puc dir que és, i tot canvia. Tot el món d'aquesta parella canvia. És molt xula, jo crec que val la pena d'anar-hi, i sobretot això, i així, doncs, qui no hagi anat a un teatre nou, doncs, pot veure el Teatre Texas, que està molt bé. Perfecte. Ja està. Què més tenim? Al poliorama fan Glorious.
Glorious és una obra una mica, diguem-ne que complicada, per dir-ho d'alguna manera. Sí, per què? Bé, no, no és complicada, no. Ja, m'estic fent... És la direcció i l'adaptació és del Paco Mir. Mhm.
I parla una mica, bé, les persones que estan damunt de l'escenari, Marta Rivera, Ramon Gener i Santi Millan, que em fa molta il·lusió perquè l'Anabel Tutusaus és un repartiment, tant el Santi Millan com l'Anabel Tutusaus, que va haver-hi una època.
que treballaven moltíssim, moltíssim, moltíssim, i que de cop i volta van deixar de treballar al teatre i que m'ha fet gràcia que tornin a estar en cartellera tots dos. I és una història d'una millonària excèntrica,
Està ambientada més o menys als anys 40 i el patrimoni que té és molt gran, però el seu somni, que és cantar a l'òpera, al teatre de l'òpera, encara no ho ha aconseguit, encara que té molts diners, no?
I llavors, bueno, doncs la història va una mica d'això, no? Que ella vol cantar en el Carnegie Hall, nada más y nada menos. Carai, ambiciosa, eh? Ambiciosa. Sí, sí, sí. I a més a més, ja dic que és una comèdia, eh? Perquè a més a més canta molt malament. Però...
Una mica, com sempre, com tots sabem, els diners fan miracles. Sí, sí, totalment. O sigui que és una obra divertida, amb un repartiment que ja he dit, a mi m'ha fet molta il·lusió tornar a veure el Santi Millán, que fa molt de temps que no el veia. La direcció és el Paco Mir, o sigui que no cal que digui vers, no?, el Paco Mir del Tricicle.
És un còmic per excel·lència i l'obra jo crec que ho passareu bé si aneu. Hem dit on ho feien? Poliorama. El Poliorama, sí, correcte. El Poliorama. Què més tenim? Estem parlant de Glorious. Després tenim Els Malvats, que és el Teatre Gaudí.
El Malbats també és una obra interessant, totalment diferent, evidentment, d'una a l'altra. Està dirigit per l'Albert González i la gent que surt és el Cesc Casanovas i la Laia Alcina, que són... I la història és un esquiador professional.
que el que vol és guanyar, evidentment, totes les carreres. I es veu involucrat en un complot internacional, que és una mica de suspens, l'obra. I ja no puc parlar res més, ja aneu a veure-la i ja veureu en què acaba tot. És una mica...
Ho diuen, eh? Ho diuen ells. Que és una mica un homenatge a Hiscot. Val. Perquè és una obra de suspens. I llavors, bueno, és un homenatge a Hiscot, però Hiscot ja saps que era el sumun. El sumun. Un gran del cinema. Sí, un gran de les obres, de veritat. Després tenim també a la Quitània,
estan fent glòria 27 o el mite de l'èxit és un títol una mica raro i també parla una mica del problema és una noia joveneta que està estudiant teatre i que no hi ha manera d'entrar en el sector professional que això passa molt no és nou
Encara avui és difícil entrar en el professional. I llavors, bueno, doncs... Prenc una decisió de no actuar mai més com a actriu i hi ha una persona que l'estima i que veu que pot aconseguir coses grans en aquest món del teatre i està, diguem-ne, donant-li ànims perquè continuï, perquè continuï...
Bé, és una mica una història que, desafortunadament, també es veu molt en la vida real. És més real del que sembla. Està portada a la ficció, però és una realitat. Exacte. Sí, perquè hi ha molta... O sigui, quan... Jo no ho sé ara, però abans, quan tu li deies als teus pares que volies dedicar-te al teatre, posaven les mans al cap, no? El crit al cel, no? Sí, sí, sí. Però, bueno...
Després, això ja fa dies que es fa, però val la pena d'anar-hi. La parella dels dijous, que l'estan fent al Maldà, és molt, molt, molt divertida. Per davant i per darrere, que també s'ha vist molt a Barcelona...
Des de fa anys, ara hi ha un repartiment nou, bé, clar, com que són un repartiment llarg i s'ha fet moltes vegades, cada vegada que programen pel davant i pel darrere sempre hi ha canvis de repartiment. Ara n'hi ha molta gent nova, o sigui que encara que l'heu vist pel davant i pel darrere alguna vegada fa anys, podeu anar perquè segurament us agradarà i us recordarà.
Fareu això que es diu de... Este lo hacía millor o este lo hacía peor. Això de comparar, no? Sí, sí. Que no sé si és bo o és dolent, eh? Però bueno. El fantasma de la ópera encara està...
Jo l'aconsello de totes totes, és un musical, està al Teatre Tívoli, està fins al febrer, l'1 de febrer acaba, o sigui que teniu totes les festes per anar a veure el fantasma de l'òpera, és fantàstica i meravellosa, o sigui que aneu perquè us agradarà molt.
I després també una altra que fa molt de temps que s'està fent, i torno a comentar-lo perquè també és molt bona, és Corta el cable rojo, que la fan a la sala Montaner, al Teatre Montaner, que ja s'ha vist moltes vegades a Barcelona, perquè si no l'heu vist val la pena d'anar a veure-la. O sigui, les obres de teatre que es repeteixen en una temporada i en una altra i en una altra vol dir que funcionen, perquè si no, no les repetirien.
Per tant, quan veieu una obra que ja la temporada passada va passar pel teatre i ara torna en un altre teatre on el mateix és bona. També us recomano de totes totes perquè també és un musical. Jo crec que els musicals també es pot anar amb la canalla perquè els agrada molt sentir cantar i es sorprenen molt.
Tutsi. Tutsi. Tutsi que la fan al Teatre Polo. És una obra superxula i en aquest cas la podrem veure en teatre musical. Protagonitzada per l'Ivan Lavanda. Exacte. Que també feia molt de temps que no feia teatre, per cert.
I a mi m'encanta quan fa temps que no veig a la gent. Perquè ha estat una temporada a Madrid, també ha estat combinant amb Polònia, que fa el programa aquest d'humor de TV3, i m'imagino que a Feina no li ha faltat, també és actor de doblatge. Gràcies a Déu, gràcies a Déu. Gràcies a Déu.
A la gleba fan Pentesalia, que la veritat és que no l'he vist, té un nom una mica raro, però la traducció de l'obra és del Feliu Formosa, que és un gran, gran escriptor nostre i també gran traductor, evidentment,
i està dins del Festival de Clàssics i és una tragèdia sobre l'amor, diguem-ne, l'amor obsessiu d'aquestes parelles que un d'ells vol tenir-lo a l'altre encursetat, per dir-ho d'alguna manera,
i està dirigida per el Roger Vila i la veritat és que el tema és molt interessant perquè malauradament encara en el segle XXI n'hi ha parelles així, que un està sempre fustigant l'altre o tancant-li portes a l'altre, per dir-ho d'alguna manera, i és molt trist.
Però, bé, després, doncs, recordeu, per favor, que encara fan l'amor venia en taxi, el musical, que, bé... La Trena també encara la fan fins al 14 de desembre, o sigui, queden pocs dies. Recordeu que La Trena, a part que és una magnífica obra...
És la tercera temporada, que és el que et deia abans. O sigui, quan una obra es repeteix, tantes vegades, és que ha de ser bona, no? La traducció és de la Cristina Genevat i de la Marta Marco. La direcció és de la Clara Segura, que són tres dones absolutament de teatre i que ho fan sempre tot. Tot el que he vist d'elles està fantàstic. I la producció també és de la Perla 29,
que la Perla 29 porta molts, molts anys produint i representant al seu teatre obres magnífiques i precioses. O sigui que val la pena, si no l'heu vist, d'anar a veure la trena, que és ja la tercera temporada. O sigui, fa tres anys que fan la trena. Déu-n'hi-do. I això vol dir que val la pena anar-hi.
Després també, per aquestes dates, ja sabeu que és una cosa típica i natural. Podeu veure el Tenorio, Don Juan Tenorio, però en aquest cas no és Don Juan Tenorio. És simplement el Tenori. I està, evidentment, està dit en vers, però han canviat una miqueta el vers, per dir-ho d'alguna manera. Val.
I és una obra super, super divertida perquè només cal dir qui la fa i veureu que ha de ser divertida. Els protes d'aquest El Tenoriu la fa la Sílvia Abril.
i l'Andreu Buenofente, que són parella a la vida real, són marit i muller, i el David Olivera, l'Anna Bertrand i el Roger Júlia. La direcció també és d'una altra del Tricicle, que és el Carles Sant. Llavors, val la pena d'anar-hi perquè ho passareu superbé. La dramaturgia és de l'Israel Solà, que també és un gran, gran, gran professional, i la fan al Coliseum.
Perfecte. O sigui que el Tenorio, per aquestes dates que és bastant habitual que es pugui veure, en aquesta ocasió no és Don Juan Tenorio, concretament, és el Tenorio. És una adaptació molt seva, no? I em penso que ja no podem dir res més fins ara, no? Ens queda ja mig minut per les 12. Només agrair-te aquest espai de teatre, Maica. Fins la setmana vinent. I res, una abraçada molt gran i cuida't molt.
Moltes gràcies, que tingueu una bona setmana i recordeu, la gent que teniu nens i joves a casa, que n'hi ha uns quants espectacles molt macos per portar les criatures. Una abraçada, Maica. Adeu, bona setmana. I fins aquí la Rambla d'avui. Moltíssimes gràcies a tota la gent que ha fet possible el programa d'avui dijous. Nosaltres tornem, com sempre, demà aquí. Adeu a una ràdio d'Espern. Una abraçada. Fins demà.