Bon dia, estàs escoltant Ràdio d'Esvern? Aquí i ara comença el resum de la Rambla.
Al llarg de les dues properes hores escoltaràs totes les entrevistes que hem fet al llarg d'aquesta setmana aquí a Ràdio d'Esvern, al 98.fm, a l'espai de la Rambla, el magazín de matins de Ràdio d'Esvern. Soc Daniel Martínez, conductor d'aquest magazín i és un plaer estar avui dissabte amb vosaltres aquí a les zones del 98.fm i també al www.radiodesvern.com. Recordar-vos que podeu recuperar totes aquestes entrevistes al nostre web
i també al nostre canal de YouTube. Comencem, com sempre, aquí amb ganes, amb il·lusió, compartint el cap de setmana amb vosaltres. Bon dia.
Són les 11 i 17 del matí, continuem a la Rambla, el magazí matinal de Ràdio d'Esvern. Avui encaraem aquesta segona hora del programa amb l'entrevista del dia parlant d'actualitat municipal amb Lluc Tost, portaveu i regidor de la CUP. Analitzarem el peu ordinari del mes de gener, que la veritat és que ens queda més lluny que no pas el de febrer, que és aquesta mateixa setmana.
Però volem parlar amb ell d'aquestes decisions que es van dur a terme en l'àmbit econòmic, normatiu i social i també parlarem de les diverses mocions aprovades. Tot plegat, ho farem des de la mirada de la CUP, quin balanç en fan, quines crítiques plantegen i quines són les alternatives que proposen. Lluc Tos, bon dia. Hola, bon dia. Benvingut al programa de nou, ara ja sí com en qualitat de regidor. La primera vegada que vas venir encara no ho eres i ara ja...
i has fet aquest procés, aquest tràmit, com han estat aquests primers mesos, aquestes primeres setmanes com a regidor i com has afrontat el teu primer ple?
Bé, s'ha dit que el de gener va ser el segon, però bé, una mica ubicant-te, perquè al final hi ha tot de dinàmiques, no havia estat mai una comissió informativa, no havia estat mai una junta de portaveus, i això, llavors, primer mes és una mica la primera vegada en tot, i aleshores vas allà aprenent també una mica les dinàmiques, com funcionen tots els procediments, i això, ubicant-te. A veure, sí que anaves seguint la política municipal com a ciutada, quan la veus des de dintre, la veritat que és diferent.
El ple de gener ha estat el primer ordinari de l'any i ha inclòs decisions en matèria pressupostària, organitzativa i social, tot i que tenim més a prop el de Fabre, com comentàvem a la introducció, que es celebra aquesta mateixa setmana. Nosaltres també t'hem de preguntar per aquest ple de gener, com hem fet també amb els diferents portaveus municipals. Marxem a la primera pregunta. Quin balanç genera el feu des de la CUP d'aquest ple?
Bé, va ser un ple amb poca salsa, diria jo, perquè van haver un parell de punts així, potser més... que van portar més debat o que van estar més estona xerrant sobre d'ells, que va ser el tema de la modificació de crèdit i el tema de l'augment dels sous, dels regidors, tant del govern com de l'oposició i dels grups municipals.
I bàsicament van ser aquests dos temes, més després les mocions. La resta sí que és cert que eren punts potser més de tràmit, per així dir-ho, o que no suscitaven tant debat. I bé, jo personalment, parlant d'ara personal, jo estava bastant més tranquil que el primer, que el primer tenia tots els nervis de posar-te davant d'un micròfon i d'haver de xerrar i de representar el teu grup municipal, i aquest segon ja sí que vaig notar que una mica ja sabia el que era i no era nou en això.
En aquest cas, també ens agradaria saber una mica si creieu que el govern municipal està definint un model clar de municipi en aquest inici del 2026. Recordem que va ser un ple que tampoc és que portés tota la carn a les brases, perquè en aquest cas també hem de recordar que estem en un moment de la legislatura on ara és moment d'anar tancant projectes de...
Anar també perfilant el que vindrà a ser la nova campanya electoral que s'iniciarà a finals del 2026 i a inicis del 27 i que, per tant, ara els objectius són uns altres. Però com estàs valorant tu des d'aquesta perspectiva de nou regidor i com valora la CUP aquest govern municipal que està portant a terme aquestes accions que esmentàvem?
Bé, jo crec que, com tu dius, la primavera de l'any que veia eleccions i això farà que aquest 2026, a mesura que vagi avançant, s'anirà accelerant el ritme i l'atenció palpable a l'ambient i això farà que segurament entrem ja en un context de precampanya que porti també a plensa, potser amb temes més interessants o amb més suc a extreure-li. I pel que fa a model de poble o que comentaves, jo crec que
Sí, no, en el sentit de... No hi ha model de poble, però segueix sent el mateix. És a dir, no hi ha un projecte ferm, perquè des del nostre punt de vista mai hi ha hagut un projecte ferm, perquè no... És a dir, la política del PSC es basa més en anar pagant focs i en que dia passen hi ha peny, i una mica anar fent així i que no hi hagi grans titulars i no res, i aquesta és la seva forma. Si no hi ha grans problemes és que tot va bé, i llavors hem...
En això es basa. Si parlem de projecte de poble, sí que hi ha perquè és el seu i és el que els ha funcionat durant tants anys, però no hi ha perquè no hi ha un rumb. Tu els preguntes a 15 anys vista què veuen i què faran i jo estic convençudíssim que no et sabrien dir què faran d'aquí 15 anys, què tenen previs fer si seguissin anant al govern.
Avui estem parlant amb Lluc Tost, regidor de la CUP. Estem fent aquest primer balanç del ple municipal del mes de gener. Parlem ara de pressupostos i modificació de crèdit. Durant el ple es va aprovar inicialment la modificació de crèdit 2 barra 2026 de pressupost municipal. Com valoreu aquesta modificació?
Bé, la modificació ve donada pel que ens van explicar per l'extinció d'una plaça d'una persona que treballava a l'Ajuntament. Llavors, aquí jo crec que hi ha el primer punt on posem per atenció perquè s'extingeix una plaça d'una persona que tenia unes tasques a fer i aquesta plaça no es substitueix, no s'incorpora una nova. Per tant, vol dir que aquestes tasques passen a...
passen a recaure en la resta de persones de l'Ajuntament. Llavors aquí jo crec que hi ha dues lectures a fer. O les tasques que feia aquesta persona, o no era necessària una persona per dur a terme aquestes tasques perquè ja les podien adoptar les altres persones com faran a partir d'ara, o al revés, o sí que era necessària que hi hagués aquesta persona i per tant el fet d'extingir aquesta plaça farà que la resta de gent es carregui amb més feina i per tant tot es ralenteixi o haguem de reestructurar com sigui.
Això pel que fa a l'obtenció de diners, pel que fa a la destinació de diners, el tema que va aportar més debat tant a les comissions informatives com al ple, que ja es va veure, era el tema aquest dels 20.000 euros destinats a la camarata, que és un projecte que a tots ens va xocar per un costat, perquè el que se'ns va dir abans del ple i el que se'ns va dir el ple no coincidia, no era el mateix. La versió que va donar la regidora de Cultura i la versió que van donar l'alcalde no era la mateixa, per tant, aquí ja va haver una mica, se'ns van posar les orelles...
tenses perquè no quadraven les dues versions. I després pel tema que és un projecte que, des del nostre punt de vista, és tan incipient i tan poc treballat que destinar-hi una quantitat de diners considerable pel que és una entitat, perquè poques entitats de Sant Just tenen, o cap m'atreviria a dir, excepto el La Taneu, tenen 20.000 euros de subvenció, doncs ens semblava, si més no, destacable aquesta aportació de diners cap a algú inexistent.
Molt bé, doncs passem a més qüestions, marxem a parlar també d'aquestes retribucions que també va ser un punt a tractar en aquest ple. Estem parlant que el ple va aprovar canvis en les retribucions i assistències dels membres de la corporació, en les dotacions econòmiques dels grups municipals també va haver...
i en aquest cas ens agradaria saber quin va ser el vostre posicionament i per què, i si creieu que aquests canvis responen a criteris de transparència i de racionalització de la despesa pública.
Bé, nosaltres hi vam votar en contra, com hem fet els darrers anys que s'ha portat aquest tema a ple, i és una mica el que vam exposar al propi Ples, i nosaltres creiem que les remuneracions dels càrrecs electes han de ser molt mesurades per evitar que es concebi la...
la política com un lloc on fer-hi carrera i un lloc on sabres una cadira i no moure's d'allà. Creiem que la forma d'incentivar que sigui algo rotatiu és, en certa manera, posar uns sous que no convidin a fer-hi carrera política. Que no vol dir, perquè això l'alcalde ho va posar...
i amb boca meva jo no ho vaig dir, que no vol dir que els càrrecs malectes no hagin de cobrar o hagin de cobrar un sou miserable. Jo no estic dient això, el que estic dient és que hem d'anar amb cura, hem de trobar l'equilibri entre cobrar un sou miserable i cobrar un sou abusiu que convidi a quedar-te allà tota la vida. Llavors en aquest equilibri és on nosaltres creiem que s'hi hauríem de trobar tots aquests sous i totes aquestes percepcions.
i en aquest sentit m'ha sorprès també que el PSC ha centrat molt el debat i vam sentir el propi alcalde dir-ho al ple i després juraria que la Isabel Dardé també ho va dir aquí a la ràdio que hi ha funcionaris que cobren molt més que l'alcalde i que això a l'empresa privada no es veu enlloc, cert però em sorprèn que si com ell diu fa per vocació per què posa tant la mirada per què senta tant la mirada en el tema del sou
Tinc la sensació que l'alcalde està molest, està molest perquè considera que cobra poc i si bé no ho pot dir públicament perquè potser sonaria impopular, ho canalitza a través de comparança amb altres persones del consistori o ho canalitza a comparança amb altres municipis.
I això, de fet, inclús el just, en aquest sentit també el just, el portaveu dels comuns, va mencionar que el sou mitjà de la població activa Sant Jus era de 60.000 i que per tant 60 i escaig mil i que per tant l'alcalde cobrava menys. No sé si és que insinuava que el sou d'un alcalde s'hauria d'equiparar el sou mitjà de la població activa.
No vaig entendre l'aportació perquè què té a veure el sou mitjà de la població respecte al sou que cobra un càrrec electe o no. I aquí m'agradaria afegir una última cosa, és que crec que quan l'alcalde sent molest pel sou que cobres, que confon el que és dedicació com a alcalde, el que és propaganda i promoció de la seva figura. Perquè moltes coses que fa sota el paraigües d'alcalde no són tasques estrictament d'alcalde.
És a dir, anar a conèixer comerços i fer-se la foto per després aparegui el butlletí, això no és una feina d'alcalde, això és una feina més de promoció del seu partit polític i de la seva figura. Anar a tots els actes a fer la foto, això no és una figura d'alcalde, això és una figura de promoció del seu...
del seu partit polític i de la seva figura. Per tant, crec que quan parlem del seu d'alcalde també hauríem de discernir de les hores que ell dedica, quines són pròpiament de la seva feina estrictament com a alcalde i quines són hores que ell dedica pel fet que quan arribem al 27 ell torni a ser escollit alcalde. I aquestes crec que seria de justícia no incoure-les quan faci la valoració de si cobra molt o si cobra poc.
Sí, seria interessant també, tot i que no ho hem fet i s'haurien d'aplicar molts medis, però seria interessant fer una radiografia del Baix Llobregat i quins són els salaris que es barallen en els diversos municipis de l'àrea metropolitana, evidentment equiparant-los a municipis que s'assimilin o que tinguin punts en comú amb Sant Just. Seria un exercici interessant a fer. Però, sigui com sigui, la qüestió és que hi ha hagut aquest augment, que hi ha hagut aquestes
aquesta modificació, aquests canvis en les retribucions i assistències dels membres de la corporació, que ha estat un tema que hem tractat aquí amb tots els portaveus que han passat al llarg d'aquests dies pels micròfons de Ràdio d'Esvern i que un dels temes també més candents i un dels temes que podríem dir està més a l'ordre del dia aquestes setmanes a Sant Just són les mocions, concretament la moció que es va plantejar i que es va aprovar per crear un espai d'oci social i nocturn.
En aquest cas volem saber el posicionament de la CUP, com hem sabut també els dels altres representants dels partits polítics, però realment sent la CUP també un partit que també té una capacitat d'arribar més a l'electorat jove,
ens interessa saber què és el que pensa la CUP i què pensen els joves de Sant Just, si és que heu pogut parlar amb alguns d'ells respecte a aquesta emoció o respecte a aquesta idea de generar un espai d'oci nocturn.
Bé, aquí una mica enllaço amb el que parlem abans, sobre si el PSC té un model de poble o no. Crec que és un exemple que pot il·lustrar bastant el que venia a dir. El PSC o el govern diran ara que estan a favor de la creació d'un espai d'oci nocturn, però què passarà quan algun veí es queixi? Què prevaldrà? El descans d'aquest veí o les queixes d'aquest veí?
o l'existència d'un espai d'oci nocturn. I aquí és quan jo parlo de tenir un model de poble. Tenir un model de poble vol dir que no pots acontentar mai a tothom i tu has de tenir les teves prioritats polítiques sabent que no agradaran a tothom, però perquè són les del model de poble que tu il·lustres i que tu vols plantejar.
Aquí és on a mi m'entra el xoc, perquè es defensava l'existència d'aquest espai d'oci nocturn, però no té cap sentit posar un espai d'oci nocturn als afores del poble, on la gent no tingui transport públic per arribar i pot anar caminant, però al final el que passarà és que promoure's que la gent agafi el vehicle privat en condicions que segurament no són les legals per agafar-lo.
Llavors, el que jo penso és que aquest espai d'oci nocturn hauria d'existir, hauria d'existir més a prop del nucli urbà i tornem al mateix. Si és una aposta política, és una aposta de model de poble, em sap greu. És que al final, viure en comunitat comporta beneficis i comporta també renúncies a certs plaers o a certes...
a certes comoditats. Aleshores, no podem estar constantment intentant agradar a tothom perquè llavors ens quedem sense projecte de poble. El que hem de fer és definir unes prioritats i anar mort amb aquestes. Sabem que no agradaran a tothom, això no vol dir tampoc deixar de banda cap col·lectiu, ni cap barri, ni cap espai del municipi, però el que sí que hem de saber és que acceptar que existeixi un espai d'oci nocturn implica renunciar a altres coses o acceptar que hi haurà veïns que es queixaran d'aquelles...
Però és que l'alternativa quina és? Un model de poble on a partir de les 2 de la nit no hi ha ningú pel carrer, no hi ha soroll, és un poble mort i que fins les 6 del matí que la gent s'aixeca per anar a treballar o s'aixeca per anar a passejar el gos, no torna a veure gent pel carrer. Si aquest és el model de poble que volen, que ho diguin, però que llavors no ens venguin, que el que volen és un espai d'oci nocturn, o el que volen és unes festes majors, o el que volen és que hi hagi festes, tal...
Perquè després, quan passa això, tenen l'altra contraposició dels veïns que es queixen i, lamentablement, sempre escolten els mateixos, els que es queixen i els que... Per què? Perquè tenen una política d'evitar sorolls i d'evitar queixes i d'anar pagant focs. I això seria... Des del nostre punt de vista estem completament a favor de l'existència d'aquest espai. Caldria mirar quina és la forma més idònia per gestionar aquest espai i també quina és la manera d'oferir un model d'oci que sigui inclusiu i que sigui respectuós amb...
amb els drets de tots els col·lectius, perquè tampoc volem un model d'oci on s'hi posi música amb lletres masclistes, per exemple. Crec que no és el model d'oci que hem de fomentar Sant Just, ni molt menys, o buscar certs col·lectius que no... que això, que consumeixen aquest tipus de música així, que representa certs ideals. Si fem un model d'oci, si creem un espai d'oci, l'hem de crear també per una mica fer cultura, saps? I promoure certs valors. Una mica seria això.
És complicat, és un debat complicat, perquè el que tenim ara mateix a sola de la taula és fer un espai que ara mateix a Sant Jus no hi ha precedents d'aquest tipus d'espai, i si els hi ha, doncs no han estat massa positius. Recordem també el precedent més pròxim, que és el del VAR,
musical que va estar muntat a Sant Just Diagonal uns 5-6 mesos l'any anterior i que va acabar tancant per faltar de funcionament, entenem. Parlàvem de comparatives abans, les comparatives són odioses, però perquè cada poble té les seves vicissituds i també aquelles peculiaritats que el fan...
que la fan únic, però si marxéssim a Sant Feliu del Llobregat, per exemple, hi ha diversos locals d'oci nocturn a la zona del centre, que és una cosa que també comentaves. És el que sorprèn que a Sant Jús sembla impossible que pugui haver un espai d'oci nocturn perquè els veïns es queixen, i estic convençut que els veïns de Sant Feliu del Llobregat, de Sant Joan d'Espí o de qualsevol municipi de les Rodalies, o d'Esplugues també que n'hi ha, segur que senten el soroll dels bars que tenen a sota i de la gent que surt a fumar, o d'aquest...
Tancar el vàri és que anar fora, paten la xerrada abans de despedir-se. Per tant, i els ajuntaments entenc que accepten l'existència d'aquests espais com a necessaris i que això implica que hi hagi certs veïns que hagin de patir aquest soroll. Igual que hi ha altres veïns que també tenen els contenidors davant i han de sentir olors desagradables potser a l'estiu. Però és que els contenidors han de ser a algun lloc. Aleshores, no podem estar constantment amb aquesta política d'agrada a tothom perquè és impossible.
Queda dit, Lluc. Ara sí, anem tancant una mica la conversa d'avui. Passem a parlar de llengua, cohesió i pacte nacional, perquè divendres 13 de febrer Sant Jus va rebre la visita del conseller de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila. En aquest cas, durant la jornada, es va signar l'adversió al Pacte Nacional per la Llengua i també es va mantenir una reunió amb el Servei Local de Català i el Consorci per la Normalització Lingüística.
En aquest cas, penseu que les institucions locals estan fent prou per garantir els drets lingüístics? Rotundament no, però rotundament no. És a dir, no només això, sinó que es dista molt de tenir una actitud proactiva en la defensa del català. Perquè defensar el català va més enllà de dir-te un pacte, o de firmar un manifest, o de llegir un manifest al ple.
Va molt més enllà. Defensa el català vol dir fer-ho de forma holística des de totes les vessants. I no només això, sinó també... La llei que defensa el català és molt minsa. Si les poques coses en què la llei sí que defensa l'ús del català tampoc garantim que es compleixin,
Encara menys estem fent. I poso, per exemple, tenim locals a Sant Jus que no rotolen en català. O vas a certs restaurants i no tenen la carta en català. Això són petites coses que el consistori, si volgués, òbviament no canviaran el declivi de l'ús del català. Però són petites accions que mostrarien, si més no, una voluntat del govern de promoure l'ús del català o de fer un esforç per...
Però amb el català què passa? Que segurament pel local que vagis és impopular i l'Ajuntament no vol tacar la seva imatge. Per tant, és el de sempre, és que tornaríem sempre al mateix punt, és defenso el català de paraula perquè fer-ho de fets se'm giraria gent en contra i com que no vull que se'm giri gent en contra doncs em limito les paraules que les paraules no ofenen a ningú.
I en aquest sentit, nosaltres, juntament amb Esquerra i Junts, presentarem en aquest ple una moció per garantir la presència del català en tots els contractes públics i en les concessions municipals. Una mica amb aquesta idea, també. Jo, ara que m'he incorporat a l'Ajuntament, crec que mai havia escoltat tant el castellà, inclús en comunicacions oficials, entre persones de l'Ajuntament, quan en teoria haurien de ser en català.
hem fetes en castellà, jo això no ho havia escoltat mai quan havia anat a plens i tal, i ara darrerament passa, o la policia local, això li vaig comentar a l'alcalde l'altre dia, i el ple, si està gravat, i no es coneixia, és que no es coneixia ni la normativa l'alcalde, dient que no, una policia local com a treballador públic té l'obligació en primera instància de dirigir-se al ciutadà en català,
I l'alcalde deia que no. Això l'únic que demostra és un desconeixement total de la normativa de la llei de política lingüística, en aquest cas, de la normativa en general de protecció del català.
Doncs tanquem aquesta entrevista amb una única pregunta, Lluc. Quin paper vol jugar la CUP en aquest tram del mandat? Parlàvem, ens queda un any i escaig per tancar aquest mandat i, per tant, ara les peces en aquest tauler començaran a sorgir en els propers mesos i també haurem de veure quin serà el ventall polític que oferirà Sant Just als ciutadans i ciutadanes.
I arrel d'aquestes accions, la pregunta torna a ser la mateixa que formulàvem fa uns instants, quin paper vol jugar la CUP en aquest tram del mandat?
Si algú m'ha sorprès amb aquest més i poc que porto, és que el que es veu públicament i el que es veu internament és molt diferent. Tothom públicament planteja ser una alternativa, planteja una crítica al govern, però després de portes endins, tothom sabe amb tothom, tothom parla, tothom negocia amb petites coses...
I llavors jo crec que el que ens hem de plantejar és, volem una oposició que el que fa és agafar el model del PSC i fa petites esmenes i són el que plantegen? És a dir, volem aquesta oposició que fa és una versió 2.0 del que tenim ara? O volem una oposició que plantegi un canvi radical de model de poble?
tallant-ho tot i començar de zero i a fer-ho bé i a fer un canvi radical amb una material d'esquerres progressista i catalanista. El que veig és això, que tothom té una retòrica molt transformadora, molt alternativa però a la pràctica quan ho veus des de dins tot és...
Tot és més del mateix, l'únic que canvien les paraules d'ordre o canvien un adjectiu per un altre, però al final tots més o menys tenen el mateix model. Lluc Tost, portaveu i regidor de la CUP, moltes gràcies per ser avui amb nosaltres a la Rambla i per compartir la vostra mirada sobre l'actualitat política municipal. Moltes gràcies a vosaltres.
La diuda es perd, la ràdio de Sant Lluís turen tot.
I comencem la segona hora d'avui dimarts amb l'entrevista del dia. Avui parlem amb Joan Manel Sorroca, periodista esportiu, col·laborador de la Fundació Barcelona Olímpica i responsable d'esports de Ràdio Nacional a Catalunya i també testimoni directe de grans esdeveniments com els Jocs Olímpics de Barcelona i Sydney.
Avui ens acompanya per parlar de cinema i d'esport amb aquest Barcelona Sports Film Festival, BCN Sports Film Festival, que també celebra Sant Just a l'Ateneu com part d'aquestes seus que també es mobilitzen arreu del territori. Joan Manel, bon dia.
Bon dia, he de dir que he sigut cap d'Esports de Ràdio Nacional durant 17 anys, però ja en època quan estava actiu com a professional, ara ja estic a la reserva. Però bueno, és veritat. No, no, ens fa il·lusió també tenir-te aquí al programa pel teu vincle amb Sant Just i també avui poder parlar d'aquest tema precisament del BCN Esports Film Festival. Però primer m'agradaria parlar una mica de la teva trajectòria que tenim aquí i m'agradaria preguntar-te sobre què tenen aquests grans esdeveniments
que els converteixen històrics més enllà del resultat, perquè has viscut grans cites esportives com a periodista, abans a fora de micròfons parlàvem també dels Jocs Olímpics d'hivern, de Milano-Cortina, que han tancat fa un parell de dies, i m'agradaria saber una mica, tu que has estat en el terreny, la teva experiència.
Bé, els Jocs Olímpics és una experiència excepcional. És a dir, jo he viscut molts campionats d'Europa i campionats del món, de molts esports, però els Jocs Olímpics és una cosa molt especial. Fixa't-hi que
La majoria, si tu fas una enquesta i tu li dius a un esportista què és el màxim objectiu que tindria com esportista a la seva carrera professional, més que els títols, et diria ser olímpic. Perquè té una màgia especial als Jocs Olímpics, sobretot aquest esperit de convivència que hi ha a la Vila Olímpica, que nosaltres no el vivim perquè la Vila Olímpica per qüestions de seguretat està molt controlada i tal, però...
Es genera una situació especial i, a més, els jocs tenen una dimensió extraordinària. Pensa que al Centre Internacional de Prensa de Ràdio i Televisió hi ha milers de quilòmetres de cables, són superfícies impressionants, hi ha tots els platos de totes les televisions i totes les ràdios.
que estan acreditades als Jocs. És a dir, és una experiència descomunal. Aquesta seria la paraula. I jo et diria que l'única cosa que hi té certa semblança seria un campionat del món del futbol. Doncs, interessant aquesta comparació també, tenint en compte que d'aquí molt poquet també celebrar el Mundial, en aquest cas als Estats Units, a Mèxic, i bé, doncs podrem gaudir aquest estiu també d'aquest Mundial de Futbol.
Més qüestions, parlant dels Jocs Olímpics, marxem a Barcelona. Vas viure els Jocs Olímpics de Barcelona des de dins. Com valores el dia d'avui el seu llegat? Jo crec que van marcar una nova etapa al món de l'olimpisme perquè hi van participar molts països més, la desaparició de la URSS, els països bàltics que es van tornar, la desmembració de Yugoslàvia...
Va marcar un canvi de paradigma en tots els sentits, des de les ceremònies, a la imatge, al tipus de mascota. Jo crec que va marcar un camí que després han seguit altres edicions, evidentment incorporant totes les novetats que la tecnologia i les noves tècniques permeten.
I ja referent una mica més al periodisme esportiu, creus que ha canviat molt? És a dir, el periodisme esportiu al llarg dels anys, des del 92 fins ara, ha canviat molt i la pregunta seria hem guanyat o hem perdut? Ha canviat, és diferent. És a dir, jo li trobo a faltar aquesta punta de romanticisme i de capacitat de saber treure la notícia d'on sembla que no n'hi hagi cap,
però si és cert que la tecnologia que disposem avui l'havéssim tingut fa 30 anys enrere, l'havéssim disfrutat molt més, no? Però jo crec que cada època té el seu moment, nosaltres vam viure el canvi i precisament la transició analògica a la digital, ara ja l'analogia és pura història, una etapa més a la vida i ja està.
Molt bé. Doncs passem a parlar del BCN Sport Film Festival. Ens agradaria saber com va néixer aquest festival i amb quina voluntat. A veure, hi ha una federació internacional d'esports de cinema, de ràdio i televisió, que és el FIX. Això crea una sèrie de festivals que es fan arreu del món, en total de 22.
i un d'ells es proposa fer-lo a Barcelona, la Fundació Barcelona Olímpica, accepta el recte i comença a organitzar aquest festival, que en guany tindrà la seva setzena edició. Està totalment consolidat, és un dels festivals punters d'aquest circuit de festivals,
i durant uns dies, des d'avui fins al dia 3, es faran 39 sessions a diferents llocs, concretament hi ha 10 escenaris, l'Auditori del Museu Olímpic, l'Institut Francesc, les Cotxeres de Sants, el Centre Cívic del Bon Pastor, l'INEF, l'Institut Nacional de Educació Física de Catalunya, el Cinema Girona, i també el festival ha aconseguit, s'ha plantejat,
fer una xarxa, no solament centrada a la ciutat de Barcelona, sinó donar aquest carrer internacional també a l'entorn. I, per exemple, és quan hi va entrar l'Ateneu de Sant Lluís, serà aquest any el tercer que es fa, l'any passat s'hi va fer i després hi ha una sessió que es fa al...
a l'EUSES, el centre universitari de Girona. Per tant, aquestes són les xaus on es fan les proyeccions de les 85 pel·lícules que han estat seleccionades pel festival. Se n'hi van presentar...
Van set mesos, 680. El jurat de selecció, del que hi formo part... 2.000 pel·lícules. Es van inscriure. Però una cosa és ajustar-se... Es van acceptar 680 pel·lícules de 91 diferents països. Això ha estat visionat durant sis mesos
per al jurat de selecció, i d'aquí han sortit les 85 pel·lícules que seran projectades en aquestes sessions, i d'aquestes 85, 47 són les que van a concurs per els premis que es donen del festival. Per tant, aquesta seria una mica la pel·lícula del Barcelona's Perfins Festival. I quin tipus d'històries hi trobarem aquest any?
Mira, l'esport et permet tocar totes les tecles que té la nostra societat, des de l'excel·lència de l'esport, els reptes, l'esperit de superació, el sacrifici, però també ens trasllada com a eina d'integració, com a eina solitària, com a eina per superar reptes personals i
També entra a valorar situacions complicades de la nostra societat, el boving, la maternitat a les dones, l'esport, la pressió dels pares, la salut mental, és a dir, el ventall és grandíssim. Pots veure d'esport aventura una ficció realment que planteja el problema de la pressió dels pares dels fills perquè siguin esportistes. El ventall és grandiós.
Llavors el que fa és que les sessions es procuren adaptar en funció a l'interès que té cada centre que vol fer la projecció. I en el cas de l'Ateneu, quina és la projecció que busquem? Busquem fer una projecció esport, medi ambient i al mateix temps aventura. I això és el que podrem veure aquest divendres a partir de les 7 a la sala del cinquantenari de l'Ateneu de Sant Jus.
Doncs jo volia marxar cap a casa però m'hi has portat tu directament, o sigui que perfecte, t'agafo una mica la paraula i marxem a parlar del festival a Sant Just perquè en aquest cas arriba a la sala 50 de nit de la Taneu i ens agradaria saber què hi podrem veure del festival a casa nostra aquí a Sant Just.
Mira, a la sessió, cada sessió se li dona un títol en funció d'una mica del contingut. Per exemple, hi ha una sessió dedicada a dones que han dirigit pel·lícules, pel 30% de les pel·lícules que han estat seleccionades estan dirigides per dones, per exemple, i es diu Elles dirigeixen, no? I aquí hi ha una sèrie de proyeccions de pel·lícules dirigides per dones. Bé, en el cas de l'Ajuntament, en el cas de l'Ateneu de Sant Jús, la sessió li hem posat el següent nom, Adrenalina. Això ja et ve a dir què pots anar a veure.
A veure, veurem set proyeccions perquè són relativament curtes. En veurem una amb mosquera, veurem una amb anglès, veurem una amb àrab, veurem dues amb francès i una amb català i anglès.
Hi haurà quatre documentals, un curt d'animació i dues petites ficcions. Llavors, Adrenalina per què? Perquè podrem veure dansa vertical a les més emblemàtiques muntanyes del País Basc, que són unes imatges espectaculars. Podrem veure que et surf al màxim nivell de risc. A més, una producció en blanc i negre que genera unes imatges espectacularíssimes.
Veurem una pel·lícula que per mi és fonamental, perquè és un documental fet, dirigit i escrit per la mateixa protagonista, que és Inner Fight, que és l'experiència de la Núria Castan, que és una Rider Snowboard, que el 2023 a Colchebel va quedar colgada amb una allau.
i va sobreviure de miracle. I aquest documental explica com va començar allà el món de l'esport, com va arribar a ser una de les riders més importants de la Copa del Món de Free Snowboard, que són aquests que baixen de tota la muntanya amb el seu skate i unes imatges espectaculars,
Ella ara actualment, precisament no està avui amb nosaltres perquè és a Georgia on aquest cap de setmana hi ha la tercera prova de la Copa del Món. Ella va cinquena en aquests moments, és a dir, és una de les molt bones riders d'aquest esport, d'aquest esport d'aventura total. I la veritat és que el documental aquest és formidable. I després veurem dues ficcions contraposades però amb un nexe unit que és la mica l'humor.
que és By Short, que és una pel·lícula dirigida per un director nord-americà, que possiblement assisteixi a l'acte, està pendent de confirmar-ho. I veurem una altra, que és també una ficció humorística àrab, que és molt divertit veure el contrast d'aquestes dues maneres d'entendre l'humor, que al fi i al cap acabes fent el mateix, que és riure, encara que sigui en plantatge més diferent.
I acabarem amb un molt bon documental que es diu Anatòlia, que és un grup de tres esquiadors francesos que van a visitar tota la península de Anatòlia de la Turquia per esquiar les seves muntanyes verges, però el maco d'aquest documental és que mentre ells esquien, al mateix temps contacten amb la cultura dels llocs que visiten i hi ha unes imatges també precioses sobre aquesta zona de Turquia que potser molta gent no conegui. O sigui que jo crec que
En general, penseu que de les set pel·lícules que passarem, sis estan en el concurs oficial del festival i això ja et demostra el nivell i la qualitat que tenen.
Doncs avui estem parlant amb en Joan Manel Sorroca, que és partícep també d'aquest Barcelona Film Esport, que de veritat és que ens fa molta il·lusió poder-lo tenir aquí per parlar del Barcelona Esports Film Festival i en aquest cas poder-ho fer també de la mà de l'Ateneu de Sant Jus a la sala cinquantanari divendres, si no vaig errat. Sí, hem d'explicar. Aquestes sessions són gratuïtes, és a dir, no s'ha de pagar res, però...
Per garantir l'afonament, a la web del festival, que és bcnsportfilmfestival.org, hi ha un apartat. Crec que també a la pàgina de l'Ateneu, a l'agenda, també es pot accedir a la mateixa entrada. L'únic que fas és reservar l'entrada.
t'arriba un codi de barres conforme tu hi tens l'entrada i quan arribes al lloc l'ensenyes i entres. Més que res per tenir un control de l'assistència de les persones i evitar que en algun lloc es pugui produir un overbooking que hi vagi més gent de la que hi té cabuda. D'aquesta manera s'ordena la presència de les persones i ja està. En aquests moments encara hi ha bastanta opció de reserva, pensant que en aquests moments l'aforament estaria amb un 60% i crec que d'aquí divendres la gent s'animi, jo els animo perquè de veritat
Val la pena, de veritat. No ho dic perquè jo tingui cap interès en l'especial, però sí que és cert que, a més, la sessió la consensuem amb l'Ateneu. Hem estat amb l'Ateneu veient quines eren les possibles opcions i es va establir aquest programa perquè pensàvem que era el que més s'ajustava al tipus de persones que hi puguin assistir.
I ens hi trobarem algun col·loqui o alguna conversa? Normalment el que es fa és, després de les proyeccions, si assisteix algun director o alguna persona relacionada amb el festival, les persones que tinguin interès en comentar poden fer una petita xerrada i el que no, se'n va cap a casa i tots contents.
Molt bé, doncs aquest divendres tria una cita a l'Ateneu de Sant Just amb aquestes projeccions, set títols que passaran per la sala del cinquantenari de l'Ateneu i en aquest cas tanquem aquesta entrevista, Joan Manel, amb una pregunta. M'agradaria que els poguessis transmetre unes paraules a aquells joves que ens estiguin escoltant i vulguin dedicar-se al món de l'esport o al món del periodisme esportiu.
a veure què vols que els hi digui és que quan un vol fer una cosa ha de tenir interès o ha d'estar motivat per això jo crec que cadascú en el seu interior té una força que en un moment determinat et diu cap a on tens que anar
Evidentment, el món de l'esport té uns valors extraordinaris, però també la gent ho ha de saber. Si tu vols ser un esportista de nivell, té un alt grau de sacrifici i no tothom ho pot resoldre.
Només teniu que veure que en aquests moments un dels problemes més greus que s'està veient en l'esport de l'alt nivell és la salut mental. I aquest és un tema perquè els graus d'exigència cada vegada és més gran i, per tant, no tothom pot suportar-ho. I en quant al tema del periodisme, si tens ganes de viure l'esport des d'una altra òptica, de poder explicar-lo, de poder destacar i parlar del que fan els nostres esportistes...
Però el que sí que recomano és que defugim de la cultura futbolística d'aquest país. És a dir, jo crec que és molt important que en el periodisme esportiu, cada vegada,
hi hagi més transversalitat a l'hora de tenir coneixements sobre els esports. És a dir, no has fet molt de futbol, i què? Jo crec que ara vénen uns Jocs Olímpics. Has de procurar tenir, com a mínim, una sèrie de coneixements de determinats esports que et puguin permetre després explicar amb coherència i amb ordre el que tu vols explicar. Jo recordaré sempre unes paraules del Juan José Castillo, que va ser
molts anys el director del Mundo Deportivo, que deia de res ho sé tot, però de tot en sé una mica.
Jo crec que és una màxima que et pots aplicar. Com a millor formació de coneixements del tema que tu vols tractar tinguis, molt millor periodista seràs. Doncs fins aquí l'entrevista de Joan Manel Sorroca. Moltíssimes gràcies per passar pels micròfons de Ràdio d'Esperma. I no us oblideu, de veritat, us recomano el divendres. M'agradaria molt saludar-vos a la sala del 50-anari de l'Ateneu. Doncs ja ho sabeu, el Barcelona Sport Film Festival passa també per l'Ateneu de Sant Just. Gràcies. Que vagi bé. Amb vosaltres, petita pausa, tornem de seguida.
Fins demà!
I seguim el magazín de matins de Ràdio Desver, seguim a la Rambler, és moment de l'entrevista del dia. Avui parlem amb col·lectiu Meraki, un grup d'artistes i artesans locals apassionats per promoure la cultura, la creativitat i el respecte pel medi ambient. Ells i elles formen part d'aquesta entitat que es va fundar a Sant Just fa uns anys i que ara ha patit un canvi, una modificació en l'estructura, diguéssim, més legal de la Junta Nacional
i per això, per veure quins han estat aquests canvis reals i també quins són els objectius de futur, de futur més pròxim i també més lluny, per fer un balanç de l'entitat, hem convidat en Daniel Cano, president, i a la Blanca Viladoms, tresorera d'aquest col·lectiu Meraki. Bon dia, família, com esteu? Bon dia, bé, bé. Bon dia.
Benvinguts al programa. Comencem una mica amb la pregunta que crec que és ineludible, el fet de què és Col·lectiu Meraki i com el definiríeu. Doncs mira, el Col·lectiu Meraki és un col·lectiu que va néixer fa tres anys fruit d'una necessitat d'ajuntar artistes i artesans que volíem començar a fer coses al poble, però no teníem el respecte ilegal ni el respecte
per poder participar-hi activament dins de l'entramat d'activitats de fires del poble. Llavors va sorgir així i ens hem ajuntat, actualment som uns 30 socis o sòcies que volem fer coses pel poble, som artistes que ens dediquem a la cultura, volem promoure la nostra cultura, el nostre art i la nostra artesania i és un marc legal per poder encabir-vos a tots.
Diguéssim que d'alguna manera és aquest paraigües que xupluga totes aquestes persones que de manera, diguéssim, individual volen formar part d'aquest col·lectiu i participar de l'artesania del nostre poble. Clar, dèiem, aquesta entitat va néixer ja fa uns anys, però ara hi ha hagut una reestructuració dins de la Junta. Què es deu aquest canvi?
Doncs mira, es deu que nosaltres vam començar des de zero, quan vam arribar. Tant la Blanca com jo vam fer una nova part de l'antiga Junta, eren vocals, però la Junta, la que portava més pes, les tres noies que portàvem, la Sara, l'Aranxa i la Mari Àngels, doncs vam fer molt esforç per tirar-ho endavant, però ara creien que havíem de fer un pas al costat per deixar entre noves idees i per fer una nova empresa. Molt bé.
I Blanca, vosaltres com heu viscut aquest canvi? És a dir, ara teniu una part una mica més activa dins de la Junta, ja formeu part, com ens ha explicat el Dani, com a vocals, però ara com a president i tresorera, com esteu vivint aquest canvi?
Bé, a poc a poc ens estem posant al dia, la veritat és que ens està costant perquè una cosa era venir com a vocal, participar o estar-hi a les juntes, i l'altra és, ara el Dani s'ha de fer tota la subvenció, ens hem d'entrar de tot com funciona, hi ha molts temes potser no legals o de presentació de subvencions o coses que no som nosaltres professionals aquest perquè som artesans en aquest sentit.
I ens toca remangar-nos i veure com funciona. I anar tantejant i preguntant i picant portes, també. Però bé, amb ganes, perquè realment el que ve darrere serà xulo. Clar, en el món de les entitats et veus obligat i abocat a entendre de burocràcies, quan tu realment no tens aquest...
aquesta base, no? I no t'ho ensenyen en ningú lloc i no hi ha tampoc cap directori on tu puguis entendre bé tot això, com funciona. Clar, la gent que treballa a l'Ajuntament, els tècnics tècniques, la gent que està acostumada a demanar subvencions, doncs ho té molt per la mà, però les persones de carrer, diguéssim, vosaltres sou artistes, com tu comentaves, i és una mica més complex. Us heu trobat dificultats o com ha estat la relació amb l'Ajuntament a l'hora de demanar ajuda?
De moment està sent bona. També és veritat que el que passava és que l'antiga Junta, abans de formar part del col·lectiu Meraki, ja formaven part de l'entremat de l'Ajuntament, havien fet altres associacions, llavors tenien una relació més directa amb tot aquest tema, però no només burocràtic, sinó...
Personal. Sí, coneixien a les persones, a les tècnics. Nosaltres no coneixem... Jo ara, quan faig reunions, he de preguntar qui és qui perquè és que no conec a ningú. Però la veritat és que, de moment, tot està sent bastant fàcil. Sempre que escric un mail per preguntar qualsevol cosa m'ho contesten sense cap tipus de problema i, de moment, dins de tota la feina i l'estrès una mica de voler-ho fer-ho bé, perquè, a més, que és el tema subvenció, que és el més important, perquè si ho fas malament...
Te la podem denegar. Clar. I no és només per mi, és per tots els socis. És a dir, que potser és el tema més important. Que hi ha un punt de responsabilitat. Sí, sí, això. Però de moment bé. De moment bé. Sí, sí. També s'ha de tenir en compte que tots els que formem el col·lectiu Meraki, principalment, que potser el 80% de nosaltres tenim la nostra feina, amb una jornada sencera, amb una altra feina, i això ho fem encara a dia d'ara, en paral·lel,
per intentar enxegar el nostre projecte o el que ens agradaria ser el dia de demà. És doble feina perquè dius la nostra jornada sencera, més la nostra feina en paral·lel, que és Meraki. Sí. Doncs avui estem parlant amb el col·lectiu Meraki, concretament amb en Dani Cano i amb la Blanca Viladoms, i també ens agradaria saber una mica quins són els reptes i els objectius que es planteja aquesta nova junta.
Doncs mira, el principal repte que tenim és trobar una mica més de col·laboració per part dels socis, també fer-los més proactius dins d'aquesta associació, perquè sí que és veritat que ara ens trobàvem que a l'hora de participar en fires i col·laborar, aquí sí que col·laboràvem de forma puntual, però en el dia a dia de l'associació, és veritat el que diu la Blanca, que és que és molt difícil trobar el moment perquè cadascú té la seva feina,
però volem intentar promoure coses i fer que com que la roda vagi rodant durant tot l'any, que no siguin només els moments de les fires, sinó anar fent projectes. Ara, per exemple, volem encetar una pàgina web, Portfolio, perquè tothom pugui entrar i veure qui són els socis de l'associació, qui fa cada cosa, potser estar interessat en veure com una mica de promoció...
I volem fer això, volem començar a fer tallers, no només els dies de la fira, perquè aquí, al cap i a la fi, fem la fira de primavera, tenim la nit de Sant Just i tenim el mercat de Nadal, que són tres moments puntuals. Què passava? Que els socis semblava que la resta de l'any, l'associació com que estava mig, no es feia res. Parada, no existia, en aquest sentit. I la intenció també, perdó, Dani, una de les coses que ens agradaria també potser és...
intentar lligar una miqueta el que és el col·lectiu amb el comerç de Sant Just i fer lligams també amb les tendes o els comerços que tenim aquí nosaltres. Potser també podríem, amb el portfolio de la web que fem nosaltres i les tendes de Sant Just, que realment vegin que nosaltres també podem aportar molt al comerç de Sant Just en aquest sentit.
Molt bé, doncs important també aquest repte que té la Junta, el repte de tirar endavant també aquesta vessant una mica més visual, més que la gent conegui els socis i sòcies.
i que també sigui conscient que a part d'aquestes activitats, d'aquestes accions que es desenvolupen de forma periòdica en el calendari d'activitats de Sant Just, vosaltres també teniu, diguéssim, un motor que esteu fent coses i que s'està fent una activitat de forma permanent.
Clar, perquè a part d'aquesta cara més visible, que són els mercats, també participeu en alguns moments determinats oferint tallers, oferint activitats. Entenc que això també d'alguna manera mostra, evidencia el caràcter que teniu creatiu i també d'alguna manera és un escaparat, un espai de parador de la vostra feina i de com s'elabora aquesta feina, no?
Sí, sí, tal qual. El que volem fer és això també, obrir-ho més al poble, que tota la gent vegi que som molts artistes i artesans diferents, que cadascú fa la seva cosa, que a més som molt diversos i que tenim molt per oferir al poble, des de pintors, tenim gent que fa macramé, tenim gent que es dedica més...
a la fusta tenim moltes coses, tenim un teixit artesanal i artístic jo crec que bastant enriquidor i només per portar 3 anys, però ens falta això, que la gent ho vegi, és aquí cap on volem encaminar l'associació.
Que la gent i la gent del poble sàpiga que Sant Just és un poble ple d'artessants i d'artistes, en aquest sentit. Crec que això és molt important i molt valorable cara a fora, tot el que tenim aquí dins del poble i que li hem de donar valor.
Clar, sí, sí, no, no, totalment. Al final moltes vegades tendim a anar fora, no? I quan anem a fora doncs ens ha agradat molt aquests mercats d'artesania, no? Jo recordo que en algun moment donat tots hem anat, per exemple, a la Fira de Santa Llúcia o hem anat en fires d'aquestes puntuals i temàtiques i que també van molt amb el calendari, no?
i que no dubtem en apostar per aquest tipus de fires i per aquest tipus de turisme, per dir-ho d'alguna manera, de gaudir del que tenim a casa. Però a vegades ens oblidem del que tenim justament al nostre poble, no? I crec que és important també...
que s'hi faci realitat i que d'alguna manera també aquest col·lectiu d'artistes tinguin aquesta intrusió en el poble, que la gent us conegui, que la gent sàpiga l'acció que feu i que la gent sàpiga que a Sant Just es mou molta creativitat. Correcte. Jo hi anso fins i tot aquí
Deixo aquí el missatge que potser fins i tot podríem fer el dia de l'artesania a Sant Just, ja ho deixo aquí, i fer una mostra un cop a l'any a conjuntament amb l'Ajuntament. És una cosa que potser podríem nosaltres també, quan a poc a poc estiguem ja assentats a l'Ajuntament, parlar-ho per veure si es podria fer, perquè és una manera també de donar a conèixer tots els nostres socis del col·lectiu.
Sí, són idees que anem tenint, però també és veritat que hem arribat com a Junta i hem dit, si arribem amb quatre persones joves amb totes les idees als socis, potser s'atorullen una mica i diuen... A poc a poc. No farà. Llavors sí que ens hem proposat que durant aquest primer trimestre sortirà la pàgina web, que és una cosa tangible, que ells tenen la seva part de feina de fer-nos arribar tota la informació que vulguem que surtin i nosaltres ens hem compromès...
en fer-ho. Un cop ho tinguem, quan ja vegin ells també que mira, això que diuen es fa. Doncs vinga, anem pel següent pas. Perquè si arribem així i volem fer tot, després potser passa com abans, com va passar antigament, que cadascú té la seva feina i quan abarques moltes coses no pots. És a dir, hem preferit anar a poc a poc, fer un pas un, pas dos, pas tres, i algú tangible que es digui, mira, s'ha fet. I que si no es fa, ens puguin dir, mira, vau dir que havíeu fet això o no ho heu fet.
Totalment, sí, és interessant també tenir aquest full de ruta, aquesta guia a seguir d'accions que s'han d'anar implementant, no fer-ho tot de cop, perquè llavors és quan, com diu el Dani, la cosa a vegades es torça perquè és més complicat assolir-ho tot i més quan és, recordem, una acció voluntària, que són gent que el que fa ho fa de forma voluntària,
altruista per beneficiar aquest col·lectiu i que ens comentaves a fora de micròfons, Dani, que li heu dedicar aquelles hores que teniu lliures que normalment i habitualment són les hores de son, treure-hi hores al descans per poder dedicar-li. És a dir, a la nit, quan arribes a casa, quan tens ja, diguéssim, una mica el dia tancat, obres aquest calaix de sastre i comences a treballar una mica amb tot plegat.
Sí, sí, tal qual. A més, la meva situació personal és que tinc dos nens petits i jo quan vaig començar, amb la meva parella vaig dir que no volia treure temps dels nens i fins que no s'adormen, a no ser que tingui molta feina tant del meu projecte d'artesania com ara, però el que és normal és que fins que no s'adormen llavors obro el meu despatx i és quan començo a treballar.
Avui, per exemple, tenim reunió als 4 de la Junta a les 9 de la nit. Llavors fem un online, una quedada, i marquem les feines que tenim pendents, què hem fet i cap a on anem. Sí, sí.
Doncs el col·lectiu Meraki, l'Associació d'Artistes i Artesans de Sant Just d'Esvern, que ens han vingut avui a presentar el projecte Carra Nova i que, a més a més, ve en pas ferm per mantenir aquesta idea clara, la de que un espai d'artesania i de creació a Sant Just és possible. Dani Cano, Blanca Viladoms, moltíssimes gràcies per passar pels micròfons de Ràdio d'Esvern. Gràcies, moltes gràcies. Cuideu-vos molt. Molt bé.
Ara escoltes ràdio d'Esvern, sintonitzes ràdio d'Esvern, la ràdio de Sant Just 91.
I seguim el magazín de matins de Ràdio d'Sven, seguim a la Rambla, avancem en aquesta segona hora amb l'entrevista del dia, avui parlem de teatre, ho fem amb la meva companyia, concretament amb en Javi Jiménez i la Daniela Fumador, per parlar del Cap Butaca Buida, del Això no és un musical, que és l'última obra que estrena aquesta companyia Sant Justenca i ho farà en marc d'aquesta jornada del Cap Butaca Buida. Bon dia, família, com esteu? Benvinguts al programa. Hola! Hola, bon dia!
Com va tot? Vosaltres teniu espai a les tardes amb el Jaume, o sigui que ja us coneixeu la casa, el refugi i res. Us hem convidat aquí al matí també perquè els nostres oients també volen saber una mica què és cou, què s'està coent a la Teneu i concretament què està coent, mare meva companyia, per aquest cap butaca buida. Expliqueu-nos una mica.
Doncs mireu, el projecte d'Això no és un musical neix que hem de fer una proposta anual a l'Ateneu, una proposta nova, i vam dir, portem dos anys participant al Cap Boteca Buida, assolint el repte, i dient, vale, no volem fer un altre musical, no volem fer un altre xou que ens porti un xou de tres hores d'espectacle amb la pausa, i va ser com...
a veure com podem afrontar aquest nou repte d'una altra manera. I va néixer d'aquí, va néixer d'aquesta idea de dir, no volem fer un musical, no volem fer un musical, no volem fer un musical, i al final, fent propostes, vam dir, doncs li diem així, va, va néixer d'aquesta cosa. Sí, llavors... Sí, de, volem fer un concert dramatitzat. Exacte. També us he de dir que vam començar amb la idea de concert dramatitzat i acabat sent... No...
Un nou musical. Bueno, jo crec que és un espectacle. És un espectacle i serà molt xulo, molt fresc, molt diferent. Jo crec que segueix el nostre fil, com sempre, d'humor, de drama, però sempre barrejat com amb riure. O sigui, sempre és molt fresc, totes les funcions, les obres que fem. Però sí que és veritat que crec que agafa un gir...
Després de Rosaris i de l'eurodrama, crec que agafa un gir molt fresc, molt dinàmic, molt... Molt esbojarrat. Molt loco, sí. Jo crec que és la proposta més esbojarrada que hem fet fins ara. A nivell de canvis de vestuari, de... Bueno, també és una proposta que fem a nivell que és més episòdica, a nivell de les escenes, que no són seguides en el temps, sinó és...
com petits sketchos, una cosa de rotllo vinagreta. Sí, sí, sí. I com ha estat el procés creatiu? Perquè ens esteu explicant, ens esteu fent un tastet, ens esteu dient també que d'alguna manera s'ha anat conformant aquesta idea del projecte a partir de la dinàmica aquesta de dir, no, trenquem amb això, això no serà un musical, però al final s'acaba convertint en un altre projecte que...
que realment tindrà alguna cosa de música, entenc, i que tindrà una mica de l'essència de mare meva, no? Però com ha sigut aquest procés d'assajos i què us ha sorprès, especialment, durant aquests assajos?
Doncs està sent un procés curiós, està sent molt divertit, la veritat és que sí, perquè provem coses d'escenes o... Sí, sí, i té cançons, i té cançons. La idea és que hi ha cançons, hi ha escenes que acompanyen a cançons. Sí. I les escenes són molt bojes, les cançons són superdivertides, estan sent assajos molt divertits que ens hem de parar molt a riure per...
per tot el que està passant. A més, és que crec que ens hem organitzat molt bé, o sigui, ha sigut un dels musicals en què hem apostat tots, tenim moltes ganes tots, estem superoberts i disposats, llavors, és clar, i disponibles, llavors, és fer assajos i que...
Tot circula. En plan, tot funciona, tot és com... Vinga, encerem a la piscina. També ens estem trobant amb molts reptes. Sí, molts, molts, molts. Penso que és de les primeres obres que fem coses contràries a la nostra personalitat i a la nostra essència. Tota l'estona, tota l'estona, a més a més. Sí, sí.
I pel que fa a aquest punt d'innovació, que diríeu que és el més innovador o diferent d'aquesta proposta respecte a les anteriors. Perquè, clar, hem vist ja moltes obres, moltes facetes de Mena Meva, i en aquest cas, aquesta, doncs, m'imagino que obrirà un capítol més. La durada. Per començar. Per començar la durada, perquè durarà... O sigui, no farem pausa, durarà entre una hora i mitja, tres quarts. Sí, més o menys. Jo apostaria més per una hora 45 sense pausa. Sí, jo també ho crec.
I crec que és el primer, el canvi més gran envers les altres propostes que hem fet fins ara. Sí, i... No, no, no, és que total. Jo crec que la gent farà... Uuuuuh, maravilla, va baixant! No, no, sí, sí, no ho havíem tocat. I després, jo crec que a nivell de... de dramatisme, o sigui, crec que és una obra que no pesa,
Saps? Que totes les altres obres tenien com un punt de ens enfadem, o passa no sé què, o passa no sé quantos, que baixa, i després aquí és, uuuh, tot sura, en plan passen coses però superen, saps? És com que tot avança, tot avança, tot és divertit, o sigui, no hi ha cap moment en què diguis, saps? És com buh, buh, buh. I l'únic moment com és, entre cometes, dramàtic, no és gens dramàtic. Exacte. Sí que és el moment de l'Eli.
Exacte, i penso que hi ha un moment durant tota l'obra que representa a tot el sector d'artistes, de gent que es dedica a fer teatre i tot el procés que representa fer una obra o la creació i tot. Al final no deixa de ser una de les obres de teatre més clàssiques del teatre del Paral·lel Català...
de Broadway, fem referència a les companyies grans, a les companyies petites, a tot el gremi d'actors. Crec que qualsevol persona del gremi, tant sigui davant o darrere de l'escenari, es pot sentir identificat en moltes coses. Sí, sí, sí, estic d'acord.
I com treballa Mare meva companyia? És a dir, treballeu de forma col·lectiva, us repartiu rols dins de la companyia, direcció, text, música, una mica, perquè els oients també coneguin la forma de treballar vostra. Estem dividits en diferents comissions, seccions, l'Anil està a la direcció, en aquest cas, amb el Carles, la direcció musical la porta el Roberto amb mi, després està l'apartat de coreografia, al final és tota una cosa molt conjunta, perquè, per exemple, l'Anil i el Carles surten a una escena junts i jo els dirigeixo,
Total. O, jo què sé, de cop i volta hi ha una escena que s'ha de fer coreografia. Si els que fan coreografia, que són l'Elisabet i l'Adri, no ho poden fer, doncs els que tenint nocions de dansa, jo, el Javi i tal, ens hi posem, saps? Llavors, com que al final tenim això, estem dividits per seccions i tal, però si hi ha moments que un pot fer no sé què, l'altre pot fer no sé quantos, doncs al final... Sí, sí. Una mica entre tots. Sibretot amb el poc temps que tenim...
Total, és que són polifacètics. També t'he de dir que, ara abans ho dèiem, també és la proposta amb la que més temps estem tenint per preparar coses. Sí. Perquè normalment sempre anem de cul, sempre. Sí. I ara és un projecte que com a mínim l'hem pillat amb bastant de temps. I això és molt guai. És agraït. Molt guai. Sí, sí, sí. I hi ha algun moment d'una escena d'aquesta obra que esteu treballant ara que us estimeu especialment? És a dir, que durant els assajos ja està agafant cert carinyo entre els artistes?
Mira, hi ha una escena que fem la Danila i jo, que fem una escena, bueno, també amb la Marina Toronell. Oh, que és una icona. És tan divertida aquesta escena. L'escena i la cançó, per a mi em té el cos robat. I l'escena, després de la segona escena,
que sortim tu i jo també cantant. Hi ha escenes que ens estan robant el cor d'esta escena, de dir que no acabi de fer aquesta escena, perquè no t'aguantes. És un plaer, és que saps allò de dir, comences una escena i t'entra l'atac de riure, perquè a més, clar, cada persona fa d'una cosa que no ha fet mai a la seva vida. Llavors, veure el Javi d'una forma, identitat,
que no li representa la seva vida normal. O sigui, és com... No, és mal divertit. Et supera. Tot és absolutament icònic. Jo crec que encara ens falten moltes escenes per descobrir, però és que serà una fantasia. Sí, sí, sí. I com valoreu el projecte de Cap Butaca Buida? Perquè vosaltres heu participat ja en les anteriors edicions.
I crec que és una aposta bastant ferma, bastant potent a nivell Catalunya, no?, de, doncs això, no?, de consolidar el teatre. Cada cop, doncs, per sort, veiem xifres molt positives en el teatre. Quan acaba l'any, doncs, veiem xifres que són bastant...
bastant esperançadores pel món del teatre, certament és veritat que hem tingut grans produccions últimament al nostre teatre, com per exemple Maricel, que sempre fan incrementar aquestes xifres, però ens agradaria saber què opineu del cap butaca buida, és a dir, un dia on el repte és no deixar cap butaca buida, més ben dit, de cap sala de Catalunya. Doncs jo crec que com a companyia estem molt agraïts d'haver tingut l'oportunitat d'haver participat en aquest projecte gràcies a la Marta Malaret, si m'equivoco,
Gràcies a la Taneu, a la Factoria, d'haver-nos acollit i d'haver-nos donat l'oportunitat i d'haver poder assolit el repte, que ho hem assolit dos anys seguits i esperem aquest any. De moment les xifres van cap a bon camí, que ho estem fent...
I crec que ja només a nivell de no nosaltres, crec que no hauria d'haver només un dia en el qual les buteques s'hagin de deixar totes plenes. S'hauria de fomentar més la cultura, ja no només el teatre o el teatre musical, tot. De fomentar més cultura. I fomentar-la sobretot perquè crec que és...
Per mi els números són més positius quan les butaques estan plenes en obres que no són de grans dimensions, que al final són obres en què han tingut l'oportunitat de tenir molts diners, que tenen molt més privilegi i molt més avantatge que altres produccions. Llavors, el fet que, com diu el Javi, hauria de ser una cosa de no un dia, sinó...
molts dies i potenciant sobretot les companyies molt més petites que estan creixent des de llocs molt humils i molt treballats i també donar veu a companyies de teatre amateur que jo sincerament considero que mare meva és teatre amateur però no és teatre amateur, és professional perquè al final molts ens dediquem a això i hem estudiat per això
Llavors en aquest punt és professional, però de donar l'oportunitat també com a companyies petites que no tenen nom i que evidentment creixen des de subvencions, des d'ajudes, des de pares i mares allà pagant entrades dobles, triples per poder tirar endavant. Des de pròpies butxaques, des d'aquestes coses. És que clar, és molt diferent, sí, sí.
I res, ja per anar tancant ens agradaria saber si teniu projectes a la vista com a companyia després d'aquest espectacle i com serà aquest 2026 per mare meva companyia Ah, vale, vale S'ha fet un silenci No, no, perquè està cansat que no ha dit la Daniela Estan passant la pilota Doncs tenim coses pel març en teoria i no sé si hi ha una cosa que encara no podem desvetllar no sabem quan s'emetrà només podem dir això
No sé si sortirà cap al març, cap a l'abril, cap al maig, cap al juny, no se sap, però ja donaré més notícies cap més endavant i després cap a finals de març tenim un altre bombazo. Sí, i a més, en el musical d'Això no és un musical...
A l'espectacle. A l'espectacle, això. Hi ha una part musical, per això he dit musical, hi ha una part musical que hi ha un espòiler. Llavors, ah, hi ha algú que l'adivine. En las casas, fuis aplicando.
Doncs ens han deixat aquí la meva llavis, els demà la meva companyia. Sembla que haurem d'esperar l'estrena d'aquesta obra, això no és un musical, i que també haurem d'estar pendents de les seves xarxes socials. Javi Jiménez, Daniela Fumador, gràcies per venir als micròfons de Ràdio d'Esvern, que tingueu molt bon dia i que també gaudiu molt d'aquest procés creatiu i també de les funcions d'aquest caput d'acabuida, concretament de la vostra obra, això no és un musical. Una abraçada, cuideu-vos. Gràcies a tu. Moltíssimes gràcies, Dani. Adeu.
Sintonitzes la ràdio de Sant Just, 98.1. Ràdio Desvent, 98.1. Ràdio Desvent, 98.1. Ràdio Desvent.
I seguim el magazín de matins de Ràdio d'Esvern. Seguim a la Rambla. Avui tanquem setmana, com sempre, amb l'entrevista del dia. Avui parlem amb el CUP de Sant Just, que organitza la segona edició de l'esmorzar de Forquilla demà 28 de febrer del 2026 al nostre municipi, a Sant Just. Una proposta gastronòmica i musical que tindrà lloc davant del mercat al carrer Bonavista entre les 9 del matí i les 3 de la tarda.
L'activitat comptarà amb la participació de diversos establiments locals i la jornada inclourà també sessions de DJI en format Open Dex. Per parlar de tot plegat, avui hem convidat al programa Amador Saiz, que ja està amb nosaltres de forma telefònica. Amador, bon dia.
Hola, bon dia. Benvingut al programa. Moltes gràcies. Doncs parlem una mica d'això, d'aquesta iniciativa. Com neix la iniciativa de fer esmuses de Forquilla? En aquest cas tenim aquesta segona edició. És un format que combina aquesta música electrònica que també és part de la vostra insígnia, és part del vostre segell com a entitat de música electrònica, que sou el CUP.
Molts dels nostres oients ja us ubiquen de diverses activitats que heu organitzat en els darrers anys al municipi i en aquest cas ens agradaria saber com va néixer aquesta iniciativa dels esmorzes de Forquilla. Doncs mira, nosaltres com ja sabeu, per altres vegades que hem fet entrevistes o els diferents actes que hem fet, el nostre eix central com a entitat és promoure la música electrònica i sempre ens ha agradat fer un vantall d'activitats diverses i no tancar-nos només a les festivitats nocturnes
I una de les que més ens picava i ens venia de gust fer era el tema d'una proposta com diurna, tipus vermut o esmorzar a forquilla, no? I d'aquí va sortir la iniciativa de fer aquesta proposta que, de fet, com ja has dit, és la segona edició i ens fa moltíssima il·lusió de fer, de fet,
doncs demà a partir de les 9 del matí fins a les 3 de la tarda trobarem davant del mercat aquesta acció aquest esmorzar de forquilla que comptarà amb diverses qüestions en diverses línies la primera i potser de les més importants que és la música que ens acompanyarà
al llarg del matí, ens agradaria saber què combinarà, què aportarà a la festa i que ens expliquéssiu una mica què és això que podem llegir el cartell de DJ sets i d'Open Decks, de què es tracta aquest tipus de sessions, Amador. Perfecte. Suposo que és un terme que qui estigui més entès en la música ja estarà més familiaritzat, però així pel gran públic
El que podríem dir que un formato pendex vol dir que hi ha una taula, un sistema de so i està obert a tothom que porti música. No tenim cap horari fix per cap DJ ni cap artista, amb la qual cosa el que vol dir és que durant tota la jornada de demà hi haurà una taula de mescles i serà que d'una forma molt democràtica entre les persones que vulguin venir a punxar, doncs sonarà música i de forma molt lliure podrà entrar i sortir qui vulgui de la taula
d'una forma això com molt parlada entre nosaltres, entre les persones que estiguem posant la música i d'una forma fent pinya, fent un molt familiar com és l'esdeveniment en si, creiem que tenia tot el sentit i llavors és una mica la proposta, és també interessant perquè al final no hi ha un eix marcat ni
un horari, amb el qual serà tot molt espontani i crec que ho fa més màgic. No és això que hi haurà un DJ de tal hora a tal hora, l'altre de tal hora a tal hora, sinó que anirà, diguéssim, sorgint d'una forma més natural, oi, Mador? Sí, exacte, exacte, aquesta és la idea, no? O sigui, tota la persona que vulgui venir i punxa música pot venir amb el seu pendrive, disdú, amb el dispositiu que tingui amb música,
i tal qual el pot introduir a la taula i posar-se l'estona que sigui convenient o que parli amb la resta de gent o combinar-se amb altres persones i punxar junts. Al final és un pantall de possibilitats infinites i el que tindrem de mallar serà una mica això, que crec que és guai també.
i això dinamitza molt l'activitat, també. I pel que fa, diguéssim, al menjar, parlàvem ara de les sessions de DJI en format Open Dex, aquesta proposta participativa, que d'alguna manera també permetrà als persones assistents portar la seva música, compartir-la en directe i reforçar aquest vincle amb l'escena musical electrònica local, però, per l'altra banda, també l'activitat comptarà amb la participació de diversos establiments locals per posar el halo, per posar el menjar...
i per poder compartir també aquesta estona amb unes tapetes i amb una mica de producte de la zona. En aquest cas tenim diversos restaurants. No sé si els vols citar, si vols comentar una mica què oferirà cada espai. Sí, sí, i tant, i tant. Bé, al final és això, que nosaltres com a col·lectiu sempre el nostre eix central és la música electrònica i en aquest cas la proposta que ell volem posar de valor afegit a l'esdeveniment és tenir aquest tema de l'esmorzar de forquilla
de les tapes de la gastronomia que al final ho fa com molt més ampli i fa que sigui un adveniment únic llavors el que tindrem demà és tapes de quatre establiments tres són locals i un és d'aquí de la comarca o sigui que tot es queda bastant a prop i ara te'ls anomeno així la gent ja pot tenir referència els que són locals són el bar del mercat ja que ho fem al costat del mercat doncs també tenia tot el sentit
i l'antiga granja Carbonell, que també està allà, o sigui que estem a quilòmetre, metre zero, i l'altre és el Binomi, que queda al parador, vull dir que tenim també el costat, i el quart establiment que portarà tapa és el bar d'armita Sant Ramon de Sant Boi, vull dir que al final estem aquí enveïnat, com deia, i ho fa tot molt de proximitat, i crec que és una bona proposta perquè al final les persones que vinguin
poden provar les tapes i conèixer millor aquests establiments i potser si no has anat a algun o potser no has estat a Sant Boi i hi ha que ve un d'allà t'obrar també aquestes ganes de poder provar establiments nous. I què oferiran aquests establiments? Quin tipus de tapes, de platets? Cada establiment portarà una tapa pròpia
que ara mateix no et sé exactament el que portaran cadascun, però crec que afegeix una mica el factor sorpresa, que crec que està molt bé, també, arribar allà i trobar-te a veure quin tipus de producte. El que us garanteixo és que és de qualitat i fet amb molta cura, perquè tot això ja porta dies preparant-se i jo crec que estarà molt bé i que hi haurà varietat, també. No trobaràs dos establiments amb el mateix tipus d'etapes, amb la qual cosa cada persona podrà trobar com
un producte que li pugui venir més de gust que no pas un altre. O potser li agraden totes les tapes i les prova totes. Tot s'hi val. I tant, i tant, i tant. I pel que fa al veure, en aquest cas, l'oferireu vosaltres des del CUP? Exacte, com fem habitualment, el CUP posa la barra, farem el servei també de venda de les tapes i també tindrem, òbviament, com sempre, el punt de venda de barra.
O sigui que sí, estarem actius, com dèiem, en l'horari que hem marcat, de 9 del matí a 3 de la tarda, i durant totes aquestes hores hi haurà aquell servei obert i a disposició de tot el públic que vingui.
Molt bé, doncs recordem una mica com funcionarà aquest esmorzar de forquilla del CUP, aquesta segona edició que arriba demà 28 de febrer a partir de les 9 del matí fins a les 3 de la tarda, aquesta proposta gastronòmica i musical que tindrà lloc davant del mercat al carrer Bonavista. La primera edició com la vau valorar, Amador? Doncs molt positivament, perquè la veritat és que era una proposta molt diferent de la majoria de les que fem,
tot i que sempre busquem aquest punt diferencial, i va tenir molt d'èxit. La veritat és que era un dia que el temps no acompanyava, també és una època que... És veritat que la climatologia pot ser una loteria i, bueno, sense ser un dia meravellós, l'esdeveniment va ser un èxit i va agradar moltíssim. Tant un impacte, o sigui, a nivell valoració interna del col·lectiu com extern, va agradar moltíssim. I amb...
i amb això demà anem carregadíssims d'energies i a més sembla que el temps ens acompanyarà una mica més. Que bé, doncs això també és bona notícia, el fet que us acompanyi la meteorologia i que en aquest cas pugueu gaudir d'aquestes hores de música electrònica i també de bona tapa, de bon menjar, aquí al centre de Sant Just, al Mercat Municipal. També trieu espais que normalment són bastant icònics, vull dir, en les altres activitats que hem pogut veure també
sempre trieu espais on una mica es pot palpar l'ambient local, l'ambient Sant Justenc, aquest patrimoni que també és important per a vosaltres, no? Sí, sí, ens agrada posar-ho a l'alça i la veritat és que sempre que sigui possible ens encanta poder fer-ho en espais que considerem icònics del poble. Hem fet el Walden, Can Ginestà, Can Freixas...
Bé, jo crec que davant del mercat també és com un punt supercèntric que ens agrada moltíssim i sí, sí, sempre que podem, òbviament, és posar una mica en l'alça això, no?, de la cultura i dels espais que tenim al poble i posar-hi una proposta innovadora diferent perquè, bé, perquè siguin versàtils també i que es pugui demostrar que s'hi poden fer coses molt, molt diverses.
Avui estem parlant amb l'amador Saiz del CUP, aquesta entitat Sant Justenca, que ha tret els seus pocs anys de vida, ha donat molta vida precisament al nostre municipi, tant a la festa nocturna com a la diurna, perquè també és aquest reclam, el fet de fer activitats que marxin una mica de la nit, que també es puguin fer en hores més de dia, en aquest cas aquest esmorzar de Forquilla és un clar exemple, i que tindrà lloc demà 28 hores.
de febrer. Recordem que aquesta activitat també compta amb el suport de restaurants locals, d'establiments locals que oferiran aquestes tapes i que també inclourà aquestes sessions de DJI en format Open Dex. Amadon, no sé si vols afegir alguna cosa més abans d'anar tancant aquesta entrevista. Bueno, esperem veure-us-hi demà allà. Podeu matinar o no, perquè estem durant moltes hores, però no hi faltarà menjar i, bueno, ens fa molta il·lusió, la veritat. O sigui que allà us hi esperem.
Aquí a l'emissora som molt fans de la vostra feina i allà hi serem per donar-vos suport i per estar també una estona amb els nostres i poder gaudir de bona música i de bones tapes. I llavors ens veurem demà. Perfecte, doncs una abraçada, cuida't. Vinga, adéu, bon dia. I fins aquí el resum de la Rambla d'avui.
Moltíssimes gràcies a tota la gent que ha fet possible el resum de la Rambla d'avui dissabte. Un plaer estar amb vosaltres compartint experiències, compartint entrevistes aquí al 98.ufm. Soc Daniel Martínez, responsable de la Rambla, i és un plaer estar amb vosaltres, de fet, cada dia de dilluns a divendres i també els dissabtes amb aquest resum. Ja sabeu, ens torneu a escoltar a les zones del 98.ufm a partir de dilluns,
amb el nostre magazín de 10 a 1 i en aquest resum els dissabtes en aquesta mateixa hora i a la mateixa freqüència moderada. Tornem dilluns, que vagi bé, adeu-siau.
Fins demà!
You taught me how to cry I don't know why Just don't know why You told those lies to me You set me free You set me free Of all the years I ever knew Those fine ones I spent with you
Bona nit.
Bona nit.
Gràcies.
Ràdiu dosmer.
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
A les escoltes la riudas ven.
Bona nit!
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Gràcies.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Ra'viu dos ver! Super trooper beams are gonna blind me But I won't feel blue Like I always do Cause somewhere in the crowd there's blue
I was sick and tired of everything When I called you last night from Glasgow All I do is sit and sleep and sing Wishing every show was the last show So imagine I was great to hear you coming Suddenly I feel alright And it's gonna be so different When I'm on the stage tonight
Don't like the super trooper Lights are gonna find me Shining like the sun Smiling, having fun Feeling like our number one Don't like the super trooper Things are gonna blind me But I won't be doomed Like I always do
Bona nit.
Tonight the super trooper lights are gonna find me Shining like the sun Smiling, having fun Feeling like a number one Tonight the super trooper beams are gonna blind me But I won't lose you Like I always do
Fins demà!
Bona nit.
I have a dream. One day, this nation will rise up, live out the true meaning of history. We hold these truths to be self-evident and all live a thing of history.
Fins demà!
One day, this nation will rise up, live out the true meaning of its dreams. I have a dream, that one day on the red hills, sons of former slaves, and the sons of former slaves, will make me able to save.
Gràcies.
Fins demà!
No more fear. There's a new day that gets free. Something, something
Bona nit.
Bona nit.
is the key. Only love
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit. Bona nit.
So kiss me Kiss me Down by the broken treehouse Swing me Up on its hangings
Fins demà!
So kiss me So kiss me
Ara escoltes pràdio despert, sintonitzes pràdio despert.