Ràdio d'Esvern, 98.1
Ràdio d'Esvern, 98.1
No esperis a que t'ho expliquin tot, escolta-ho tu mateix a la rambla de Ràdio d'Esvern,
el magazín matinal d'actualitat de Sant Just, que et posa el dia del que passa al poble.
Amb la periodista Núria Garcia davant els micros.
De dilluns a divendres de 10 a 1, sintonitza el 98.1 FM o segueix-nos per streaming a la web radiodesvern.com
A la Rambla passejaràs amb els col·laboradors sobre temàtiques diverses, interessants i actuals,
sense perdre de vista l'eix Sant Justenc.
S'hi fan tertúlies i cada dia hi ha una entrevista destacada que podràs seguir pel canal de YouTube.
Segueix-nos a Instagram i Twitter, arroba la Rambla 9.1
i torna a escoltar el podcast a la web de Ràdio d'Esvern.
No ens fallis, t'esperem aquí de dilluns a divendres al 98.1 FM.
Molt bon dia, Sant Just.
Passant ara mateix 6 minuts de les 10 del matí d'avui dimecres 22 de maig.
Benvinguts i benvingudes a la Rambla, el magazín matinal de ràdio d'Esvern.
Esteu sintonitzant el 98.1 FM a l'emisora municipal de Sant Just.
Ja em coneixeu, sóc la Núria Garcia i esteu amb mi cada dia de dilluns a divendres de 10 a 1 del migdia.
Tenim 3 hores per endavant, com sempre fins les 11 parlarem de l'actualitat Sant Justenca.
Amb la Mariona Salles llegirem els 3 titulars de les notícies més destacades de Sant Just
i també les portades dels diaris en català, la portada del diari Ara, la Vanguardia, el Periódico i el Punt Avui.
Després passarà l'Enric amb les efemèrides del dia i l'efemèrida musical.
I acabarem l'hora amb en Carles Rius, que ens farà la previsió del temps aquí a Sant Just per les properes hores.
A les 11 i 10 farem l'entrevista del dia i avui la dedicarem a la producció de teatre musical Els Miserables,
que es farà el cap de setmana 1 i 2 de juny a l'Ateneu de Sant Just, una producció pròpia del mateix Ateneu.
Concretament tindrem a la directora del musical, a la Clàudia Fernández, i també a un dels actors principals, en Lluís Roda.
Tots seguit ja començarem a rebre col·laboradors i col·laboradores que passaran per la Rambla avui dimecres al matí.
A les 11 i 40, concretament saludarem, a veure, ho tinc aquí anotat, a la Sílvia Granollers,
a la infermera del cap de Sant Just, per parlar precisament del Dia Mundial sense Tabac,
que és el dia 31 de maig, però que se celebra ja les setmanes,
és a dir, que tot un seguit de dies a parlar del tabaquisme del 25 al 31 de maig.
I la Sílvia ens explicarà una mica en què consisteix aquesta setmana i aquests dies.
Després, a tercera hora, a partir de les 12 i 10, farem l'espai de vins amb l'Estreet Goldstein del celler de Can Mata,
i també via telefònica tindrem l'Albert Macià per parlar de les activitats de l'Ateneu,
que recordem, s'acosta a la festa major de l'entitat.
I acabarem amb l'advocat, Frank Rigol, fent l'espai de coaching.
Vinga, va, no marxeu, que tot això és el que tenim avui al matí aquí a Ràdio d'Esvern.
Escoltes la Rambla? La vida s'enjustenca a través de les zones.
Com cada hivern, vacunar-se és vital per prevenir complicacions.
Bronquiolitis, immunització pels nadons nascuts entre l'abril del 2023 i el març del 2024.
Grip i Covid, vacuna de la grip per tots els infants entre els 6 mesos i els 5 anys.
I la de la grip i la Covid per reforçar la immunitat dels majors de 60 anys,
persones amb alguna malaltia crònica, dones embarassades i professionals de la salut.
La millor defensa és un bon atac.
Vacuna't. Demana hora al teu cap o punt de vacunació.
Generalitat de Catalunya. Sempre endavant.
10 i 9 minuts. Deixem el nou tema de Miqui Núñez, que es diu Dins el meu cap.
Són les tres, no sé el teu nom, m'has girat tot el meu món.
Hem parlat de res i tot, hem ballat aquesta cançó.
Et crida la clara, em dius que véns ara, la gent va omplint el carrer.
No em vaig cap a casa, a les 8 sona l'alarma, et busco per dir-te adeu.
I ara estàs dins el meu cap i és que em tens el cor robat.
Ja no ho sé si et trobaré aquesta nit o ja mai més.
M'he llevat i he recordat quina nit que hem passat.
Un cafè ben carregat, aigua freda pel mal de cap.
Al cap d'una estona, la ràdio ja sona i m'entra una sensació.
El cor s'accelera, de cop tot es frena i canto aquesta cançó.
I ara estàs dins el meu cap i és que em tens el cor robat.
Ja no ho sé si et trobaré aquesta nit o ja mai més.
Dins el meu cap t'has quedat, com el titànic dins del mar.
El cor s'accelera, de cop tot es frena i tot el meu món m'es gira.
Ja no ho sé si et trobaré aquesta nit o ja mai més.
I ara estàs dins el meu cap i és que em tens el cor robat.
Ja no ho sé si et trobaré aquesta nit o ja mai més.
Un dia t'aixeques i dius, vinga, que avui faig el pas.
I sents que pots fer-ho tots.
Ser tu mateixa i estimar a qui vulguis.
Com el pas de trobar el que et fa sentir bé.
El de fer barri.
O el de cuidar el planeta.
Nosaltres el fem per connectar a aficions.
Natros per gaudir la colla.
Jo per parar.
Per fer un nou pas amb més força.
Estar al pas de crec en mi i crec.
Expressar-me.
Vinga.
Aprendre coses noves.
Ok.
Estar al de fer cim.
I dormir a prop de les estrelles.
Estar al de viatjar.
No, no.
Al de viatjar més lluny.
Un dia descobreixes que per fer-ho tot només has de fer un pas.
Fer-te el carnet jove a carnetjove.cat, a CaixaBank o a Imanagint.
Fes el pas, baixa't l'app i gaudeix dels avantatges del carnet jove i del PAC jove 2024.
Vinga, a les 10 i 13 minuts, ara passem a la informació.
Sant Justenca, a l'actualitat del municipi.
Bon dia, Mariona.
Bon dia, Núria.
Vinga, comencem amb els titulars d'avui dimecres.
Doncs mira, comencem parlant de la pròxima conferència de l'Eula d'Extensió Universitària de la Gent Gran d'Esploguesia de Sant Just.
Sí.
Que es titula El breu pontificat d'alguns papes i altres curiositats.
I serà impartida per Salvador Navarro Colàs, que és un destacat metge i digestòleg.
Que em diràs, què té a veure?
Sí, no?
Vull dir...
Bueno...
No, doncs es veu que el doctor Navarro ha publicat extensament sobre medicina i també sobre història i pintura.
Ah.
Llavors compartir amb els assistents curiositats i fets menys coneguts sobre els pontificats més curts de la història del papat.
I així també com detalls fascinants dels aspectes mèdics relacionats amb els papes.
Val.
Aquesta conferència tindrà lloc aquest dijous 23 de maig, és a dir, demà a les 6 de la tarda a l'Auditori de la Residència de la Mallola,
com totes les conferències de l'Eula Universitària.
Sí.
I serà una conferència oberta a tothom, no només a la gent gran, evidentment.
Clar.
Amb entrada gratuïta pels socis i sòcies de l'Aula Universitària i d'una aportació de 5 euros per als no-socis.
Molt bé. Doncs ja ho sabeu, una altra sessió de l'Aula d'Extensió Universitària per gent gran d'Esplugues i Sant Just,
amb una nova conferència a l'Auditori de la Residència de la Mallola.
Cap a cert, la Residència de la Mallola, l'altre dia, Mariona, vaig passar per davant.
Tu saps que tenen ovelles?
Ovelles?
T'ho prometo.
Tenen ovelles.
I per què?
Al jardí tenen ovelles.
Vull dir, tenen...
Però ovelles de veritat.
Home, doncs clar.
I dic, no sé, unes escultures d'ovelles.
No, no, no, no.
O sigui, de veritat, ovelles, ovelles allà al jardí, que dius, bueno, potser serveixen com a una teràpia, no?
Com a...
Bueno, no sé, potser...
No tenia ni idea, però l'estrebuen a passejar o algú, pobres ovelles.
No, o sigui, a passejar no, estan en un descampat verd, molt gran, que té la residència just al davant.
A veure, parlant de la mateixa residència, suposo que és la que té al costat el jardí l'an aquell tan gran, no?
El que està allà, bueno, sí, a la zona de la Mallola.
Doncs, no ho sé, no ho sé, la veritat.
Sí, sí, sí, tenen un descampat molt gran, just al costat, i tenen dues o tres ovelles.
Ara no en sabria dir quantes exactament, però un parell o tres en tenen per allà, pasturant...
Vaja.
Sí, sí, sí, estan per allà, la mar de felices.
En fi, curiositat a banda.
Seguim amb l'actualitat de Sant Just.
D'acord, seguim.
Tenim que el casal de joves de Sant Just acollirà la representació de l'obra de teatre Pincel en Boca,
que és una obra organitzada per la companyia Les Ninyes.
És una peça teatral que tindrà lloc també demà dijous 23 de maig a les 7 de la tarda
i el divendres 24 de maig a les 8 del vespre a la Sala Utopia del Casal de Joves.
i és una obra que explora la resiliència i la creativitat d'un grup de dones
que s'enfronten al desafiament de pintar sobre un llenç en blanc.
És una obra que té un enfocament que busca reflexionar sobre el món actual,
que destaca que si bé vivim en el millor dels mons coneguts, estem lluny de l'ideal possible.
Llavors l'obra ofereix una experiència teatral provocadora que interpel·la directament les emocions
i els dilemes dels seus personatges.
Molt bé.
És una obra que tindrà un cost de 7 euros d'entrada i que està oberta a tot el públic.
Doncs sí, Pincel en Boca, de la companyia Les Ninyes,
que em sembla que és una companyia que està vinculada a l'Escola de Teatre
i d'Arts Escèniques d'Eòlia, de Barcelona.
Sí.
I llavors no sé si és alguna mena de projecte d'aquesta escola o de treball de final de grau o què,
però sí que està vinculada a l'Eòlia.
Em sembla que aquesta mateixa obra també ja l'han presentat en alguna altra sala
i ara arriba aquí al Casal de Joves, que a més compta la participació d'una Sant Justenca,
que sàpiguem, almenys, de la Dina López.
De la Dina López, que és probable que per això representin a Sant Just, no?
Fa pinta, fa pinta, fa pinta.
Sí que s'han vist alguns cartells ja, també penjats pel poble,
ho estan difonent també per les xarxes, WhatsApp, Instagram...
I a més a més, la companyia Les Ninyes també té compte a Instagram,
per tant, també si voleu fer una mica de safareig i adelantar-vos el que us pugueu trobar en aquesta obra,
també ho podeu trobar allà al compte d'Instagram.
Exacte.
Bé, molt bé, Mariona, doncs proposta teatral i ens falta un titular.
Doncs mira, diem que aquest estiu els veïns i visitants de Sant Just tindran l'oportunitat de gaudir de música en directe
en diferents terrasses de bars i restaurants gràcies al nou projecte Terrasses Musicals.
Que guai, eh? Pinta bé.
I tant, aquesta iniciativa pilot proposarà concerts de petit format, evidentment, estem parlant de terrasses.
Sí, lògicament.
Majoritàriament acústics en diverses terrasses del sector de restauració local durant els mesos del juny i juliol.
I bé, és una iniciativa organitzada per l'Ajuntament a través del Servei de Promoció Econòmica.
Sí.
Les actuacions estan programades per adaptar-se a diferents moments del dia,
per tant, hi haurà sessions de migdia per acompanyar els vermuts,
a la tarda, per relaxar-se després d'una llarga jornada laboral.
I al vespre aprofitem, doncs, la fresca de les nits d'estiu,
que també és molt dir perquè últimament les nits d'estiu ni fresca ni...
Sí, això de fresca nit d'estiu, bueno...
Més fresca que el migdia segur, per tant.
Sí, ara encara, ara encara es pot dir nit fresca, eh?
Home, ara sí.
Però, a veure, juliol, deixa'm-ho posar en dubte.
Ja t'ho direm, no?, d'aquí dos mesos, a veure si són frescos o no a les nits.
Doncs bé, també hi haurà concerts a les nits fins les 11.
Sí, eh? Que el veïnando s'espanti, no és que hi hagi música fins les 3 del matí...
Fins les 11.
Fins les 11, que és una hora més que raonable.
A l'estiu...
A l'estiu podem estar desperts fins les 11, no passa res.
Sí, vull dir que costa molt de dormir, va.
Doncs bé, aquests concerts tindran lloc en diverses zones del municipi,
incluent el barri sud, barri centre, barri nord i Mas Lluí.
Els establiments que participen són el restaurant Lilla, el Trineu,
la Trinis Cafè Bistró, el Bar La Nata, l'Espai 14 Restaurant,
la Casona de Sant Jús, l'antiga Granja Carbonell i el Mille Monkey Burger.
Sí.
Per tant, en aquests bars que hem mencionat,
hi haurà concerts durant el juny i el juliol,
a diferents hores del dia.
Podeu consultar l'horari que hi haurà en cada restaurant
a la notícia que trobareu d'aquí uns minuts a la pàgina web de Ràdio d'Esvern.
Sí.
I bé, és un projecte que busca enriquir l'oferta cultural de Sant Jús
durant l'estiu i empolçar també, d'alguna manera,
l'economia local, enfortint els negocis de restauració
que, a més, ara ja estan pràcticament recuperant
tota l'activitat, però que venen d'uns anys complicats
després de les restriccions de la pandèmia.
Home, la veritat és que ve molt de gust poder estar a la terrassa
i escoltar així música de fons.
Sí, és un luxe.
Que s'agraeix que també que sigui allò en acústic,
més com de fons, tranquil·la també.
Trobo a faltar alguns establiments.
Potser s'hi van sumant.
Potser s'hi van sumant, sí, sí, sí.
Però, per exemple, no sé, jo m'imaginava aquí a la terrasseta
que engin està i això.
Home, que engin està UTE ideal, no?
Sí, però no està a la llista.
No està a la llista.
No està a la llista.
Bé, suposo que també haurem valorat altres aspectes
que potser ara no estem tenint en compte
com potser, no sé, l'espai, la zona,
l'acord amb els mateixos propietaris.
Exacte.
Bé, la qüestió, n'hem dit uns quants,
és que estan també a diferents barris de Sant Just,
per tant, hi haurà oferta diversa.
Mariona, hem llegit els tres titulars
de les notícies de Sant Just,
deixem una promoció i seguim llegint
les portades dels diaris d'avui, 22 de maig.
Perfecte, Núria, fins ara.
Vinga, fins ara.
Treu la llengua.
Treu la llengua fora, al carrer.
Es clar que s'ha de treure la llengua,
però com puc treure la llengua?
Com trec la llengua al carrer quan la persona amb qui parlo
no treu la llengua?
O a la feina, a l'escola, a la universitat,
quan a les aules i a les sales de reunions
ningú treu la llengua?
Com trec la llengua a les xarxes comentant i compartint
si la gent m'insulta per treure la llengua?
O a internet, quan els cercadors no m'entenguin,
però jo vulgui continuar traient la llengua.
Entra ja a la guia de l'activista pel català
i descobreix tot el que pots fer per la llengua.
10 i 22.
Volem conèixer les notícies
que obren les portades dels diaris d'avui.
Mariona, bon dia de nou.
Seguim amb la portada del Diari Ara.
El Diari Ara obre avui amb notícia sobre aquesta tensió
entre Espanya i l'Argentina
i diu que la Moncloa es retira d'ambaixadora a Buenos Aires,
que Milei es nega a disculpar-se,
qualifica la decisió de disbarat
i titlla Sánchez de totalitari.
Sí, sí.
El digues, digues, no els digues.
Que no només no demana disculpes
pel que va dir sobre la dona de Pedro Sánchez,
sinó que incendia més una mica la situació.
Exacte.
Bé, Milei és un incendiari,
tu mateix ho has dit.
Sí, sí, sí.
No sorprèn.
No, no, no.
Però bé, és una llàstima
que la relació amb l'Argentina es vegi...
Compromesa.
Sí, sí, sí, compromesa.
Bé, veiem també que el gest diplomàtic
no té el suport del PP,
mentre que grups d'esquerres
demanen fer el mateix amb Israel.
I, de fet, agafant això
que demanen els grups d'esquerres,
Pedro Sánchez ha comparegut fa poc
dient que declararà...
Bé, que reconeixerà Palestina
com un estat.
Sí, crec que el reconeixerà...
No sé si ha dit el 28 de maig o el 28 de juny.
El 28 de maig.
El 28 de maig.
Sí, sí, que és dimarts que ve,
si no ho equivoco.
El 28 de maig, sí.
No, és dilluns.
No és dimarts perquè avui és dimecres.
Perdona, sí, sí,
és que vaig liadíssima
amb els dies aquesta setmana.
Sí, se'l passa.
O sigui, perdó.
Sí, clar, d'aquí una setmana
no serem dimarts, serem dimecres.
O sigui, és igual.
El dimarts que ve, 28 de maig.
El dimarts vinent, Mariona,
el dimarts vinent,
en Pedro Sánchez
té pensat reconèixer Palestina
com ha estat.
Exacte.
Molt bé.
Vinga, seguim amb la portada.
En fotografia principal
veiem a Alexia Putelles
amb una samarreta del Barça,
evidentment amb el número 2026.
I és que Alexia Putelles renova,
la capitana està a punt
per la final de la Champions de dissabte
i renova amb el Barça almenys
fins al 2026
després d'un curs marcat
per les lesions
i alguna desevinença amb el club.
Sí, sí, sí,
ja va firmar el contracte
i ens n'alegrem
que tinguem Alexia per temps.
I tant.
Més notícies d'esports.
veiem que 1.400 milions
abans del 2032
són els préstecs
que ja estaran al Barça.
El juny del 2028
el club ja haurà de tornar
113,5 milions d'euros.
Més notícies d'avui
de la portada de l'ara.
Veiem que el sobiranisme
va perdre 70.000 votants
el 12M
respecte al 2021.
El nou Parlament
es constituirà el 10 de juny.
Sí.
També veiem fotografia
de Palestina
veiem que més de 800.000
desplaçats
per l'ofensiva
israeliana
se'n van a refar.
Diu que l'ONU avisa
de nivells catastròfics
de fam
a Gaza.
Ja fa temps
ja fa setmanes
ja fa mesos
que s'avisa
d'aquests nivells
catastròfics
de fam
i de qualsevol
misèria
de qualsevol misèria
a la gent
de Gaza.
Molt bé, aquesta és la portada
del diari.
Ara passem ara
a la de la Vanguardia.
La Vanguardia
també obre
amb el conflicte
diplomàtic
i diu que Sánchez
apuja l'atenció
amb Vilei
en vigílies
de la campanya electoral
que Espanya
retira la seva
ambaixadora
a Buenos Aires
una mesura
molt inusual
en resposta
als insults
reiterats
de l'argentí
al president.
En fotografia
principal
veiem el funeral
iranià
entre dolor
i indiferència.
Veiem que
les exèquies
iniciades ahir
a la ciutat
de Tabriz
que veiem
a la fotografia
del president
de l'Iran
Ebrahim Risi
que és mort
en un accident
d'helicòpter
han posat de manifest
la divisió
de la població
entre els detractors
i els seguidors
del mandatari.
Les mostres de dolor
contrasten
amb les celebracions
que han estat prohibides
per la desaparició
del controvertit líder.
I veiem
això
a la fotografia
ahir
a la ciutat
de Tabriz
que es veu
aquest funeral
que està rodejat
de moltíssima gent
que té pinta
que són els seus seguidors.
Doncs sí,
sí, sí, sí, clar.
Per altra banda
es diu
que el país
també està
tenint celebracions
per aquesta
divisió
que hi ha
entre tractors
i seguidors.
Uns
se n'alegren
per dir-ho així,
ho celebren
i per a els
que eren
els seus seguidors
doncs bé,
aquí es veu
a la imatge
acompanyant
en aquest ritual
per acompanyar
el president mort.
Exacte.
Bé,
seguim,
Mariona,
més notícies.
Doncs la Vanguardia
també diu
que el cos laboral
dels retards
de Rodalies
és de 2,2 milions
al dia,
que la patronal
Pimec
ha calculat
la factura
per als treballadors
i la productivitat
que és de 3,2 milions
de l'última incidència
en els trens.
Més notícies,
veiem que el Tribunal
Constitucional
avala la llei
d'habitatge
però retorna
els HPO
a les autonomies.
També veiem
que hi ha divisió
a la Unió Europea
per la petició
del fiscal
de l'AIA
d'arrestar
Netanyahu
i la cúpula
de Hamas.
També veiem
que el PSOE
es queda sol
en l'intent
de prohibir
el proxenatisme.
Sí.
I en fotografia
petita
veiem
l'actriu
Scarlett Johansson
que ha estat
clonada
per intel·ligència
artificial.
Mare meva!
I ella diu
que bé,
Johansson
no vol ser
la veu
de Chats GPT.
Vale,
molt bé.
També en una altra
fotografia
veiem una polèmica
en què una pel·lícula
sobre Trump
altera canes.
Ja són ganes
de fer,
eh,
una pel·lícula
sobre aquest home.
Però bé.
I per tancar
la portada
d'avui
de La Vanguardia
veiem
que la nova
Covid
és lleu
però
més contagiosa
i es diu
Flirt.
Molt bé,
algun dia descobrirem
com posen noms
en els diferents,
les diferents
soques de virus
que hi ha,
eh,
perquè hi ha la grip A,
la grip B,
però els noms
de la Covid
és un misteri.
Omega,
Omicron,
Flirt,
en fi,
semblen noms
de satèl·lits.
Passem ara
a les portades
dels altres diaris.
El diari
del punt
avui
obre amb el tema
d'actualitat
que sempre
posa el diari
encara que no sigui
d'actualitat
extrema.
El tema
és
tabú menstrual.
I surt la imatge
d'una dona
doncs
estirada
en un llit
amb dolors
menstruals.
Diu,
el dolor de regla
s'ha normalitzat
durant segles
per pudor
o reserva
i ara
emergeix
en el debat
general
sobre
pobresa
menstrual
i l'equitat
de gènere.
Un tema
que està
a les pàgines
centrals
del punt
avui.
Altres notícies
que també
el diari
esmenten,
per exemple,
que hi ha
un diccionari
que reuneix
els artistes
catalans
de tots els temps.
Ah,
que xulo!
Un diccionari
amb els artistes
catalans.
Molt bé.
Després,
és com una
enciclopèdia,
no?
Sí,
diccionari
de tots els temps,
però potser
deuen estar
ordenats
alfabèticament.
I s'ha fet
aquest any?
Home,
doncs,
pel que es veu,
sí,
ho posen aquí
de notícia
a la primera plana.
Deu ser
com una enciclopèdia
de tots els artistes,
però ordenats
en lloc de
potser per matèries
o per
cronològicament,
sinó ordenats
alfabèticament.
Bé,
més notícies.
També diu aquí
que hi ha
un front docent
contra els atacs
al català,
a les Balears
i al País Valencià.
també diu aquí
el nou Parlament
l'endemà del 9 de juny
la Constitució
de la Cambra
es gota
el calendari
i es farà
després de les eleccions
europees
el 10 de juny,
justament.
I també
l'última notícia
referent al món
de l'esport
diu que
Alexia renova
amb el Barça
les portes
a la final
de la Champions.
Anem ara
amb l'última portada
amb la que ens queda
la del periòdico
que obre
amb la gran notícia
titular
que l'ambaixadora
a l'Argentina
està retirada
a les portes
de la campanya
de les eleccions
europees.
Una escalada
sense fre
de la crisi diplomàtica
entre els dos països
Espanya
i Argentina.
La cap
de missió
de Buenos Aires
tornarà a Espanya
per ordre del govern
després que Milley
carregués de nou
contra Sánchez.
El PP qualifica
la decisió
de sobreactuació
per mobilitzar
a l'electoral socialista.
Em sembla una mica
qualsevol cosa
que facin ara
els dirigents polítics
els contraris
ja siguin...
Estiliaran
de...
Sí, els contraris.
De estratègia electoral.
Sí, sí.
Que dius
a veure
falten
tres anys
per les eleccions.
Vull dir,
si hem de ser tres anys
en què cada moviment
ha de servir per...
Bé, suposo que refereixen
ara que s'acosten
les europees.
Suposo,
perquè...
No sé si això
influeix el vot d'algú.
Però vull dir,
ho fan tots els partits,
no perquè...
Vull dir...
En fi,
la imatge
és per a l'Èxia.
Diu,
l'Èxia renova
pel Barça
fins al 2026
i la porta a buscar
100 milions
per quadrar comptes.
També altres notícies
del periòdic
o han patit
que els Estats Units
mediten
sancionar
l'AIA
pel seu dictamen
sobre net en Yahoo.
També parlen
de crisi climàtica
que a la calor extrema
dispara
l'hospitalització
a Espanya
en l'última dècada.
I acaben parlant
de diàleg social,
que el govern central
obre la porta
del Consell Econòmic
i Social
a la PIMEC.
I acaba
amb notícia
que el tema
del dia
és la incertesa
que s'apodera
del programa
nuclear
de l'Iran,
que la mort
del president
Reixi
en accident aèri
s'assuma
a l'augment
de l'atenció
amb Israel.
Mariona,
aquestes són
les notícies
dels diaris
d'avui,
dimecres 22 de maig.
T'escoltem a tu
a les 11
i a les 12 en punt
amb els butlletins
de Ràdio d'Esvern
i a la una
amb tot l'informatiu
de notícies complet.
Perfecte,
Núria,
ens escolta'm ara.
Vinga,
que vagi bé.
Adeu.
Adeu.
A la Rambla
res s'atura.
Vine,
queda't
i escolta'ns.
No pujaràs més
fins que arribi l'hivern.
No sé prou bé
com tornaràs
si Barcelona
t'haurà contaminat
o no.
Però jo t'espero
com si res
al mateix lloc
de cada any.
Perquè no puc pensar
en res més,
no et puc treure del cap.
Baixàvem cada dia
a la plaça
a treure el nas
i ara veig
que tu no hi ets,
que potser ja has marxat,
que mai no trobo
l'hora
de tornar-nos a trobar.
i de fer el bailoteo,
cada nit ben junts
ballant el son del salseo.
ens agradava la festa
i també el marujeo,
ja no importa
perquè vull que et tornis
si si no qui t'espero.
i digue'm, bebé,
que ja són massa dies
en els que jo et penso.
m'agradaria olorar la teva pell.
m'agradaria olorar la teva pell.
m'agradaria olorar la teva pell.
m'agradaria olorar la teva pell.
i de fer el bailoteo.
m'agradaria olorar la teva pell.
amb la teva pell.
m'agradaria olorar la teva pell.
m'agradaria olorar la teva pell.
Ja no importa perquè vull que tornis, i si no aquí t'espero.
Passar-me la vida amb tu, per trobar-te el teteo,
que cada vegada em diguis que ballem junts a teo,
abans del jangueo, que fem el parquineo.
Ja no importa, i si no aquí t'espero.
Porto tanta estona, tota l'estona,
que sento que perdo el temps, i al final tot és una tonteria.
Tota la vida, li he donat voltes per res.
Perquè no puc pensar en res més, no et puc treure del cap.
Baixàvem cada dia a la plaça a treure el nas,
i ara veig que tu no hi ets, que potser ja has marxat,
que mai no trobo l'hora de tornar-nos a jugar.
I de fer el bailoteo, oh, oh, oh,
ballant el son del salseo, oh, oh, oh, oh, oh,
i també el marujeo.
Ja no importa, perquè vull que tornis,
i t'espero.
La, la, la, la, la, la, la, la.
Happy solitude, happy solitude.
Un dia t'aixeques i dius, vinga, que avui faig el pas.
I sents que pots fer-ho tot.
Sé tu mateixa.
I estimar a qui vulguis.
Com el pas de trobar.
El que et fa sentir bé.
El de fer barri.
O el de cuidar el planeta.
Nosaltres el fem per connectar a aficions.
Natros per gaudir la colla.
Jo per parar.
Per fer un nou pas amb més força.
Estar al pas de crec en mi.
I crec.
Expressar-me.
Vinga.
Aprendre coses noves.
Ok.
Estar al de fer cim.
I dormir a prop de les estrelles.
Estar al de viatjar.
No, no.
I l'he viatjat més, lluita.
Un dia descobreixes que per fer-ho tot
només has de fer un pas.
Fer-te el Carnet Jove a CarnetJove.cat,
a CaixaBank o a Imanagint.
Fes el pas, baixa't l'app
i gaudeix dels avantatges del Carnet Jove
i del Pac Jove 2024.
Vaig a preparar-me una banyera.
Una banyera.
Amb els problemes de sequera que hi ha.
El canvi climàtic està provocant
que les sequeres posin en risc
l'abastament domèstic
i d'altres serveis essencials.
És per això que
cal fer un ús eficient de l'aigua.
És important tancar l'aixeta
sempre que no estiguem utilitzant l'aigua.
O que, si tenim una aixeta que goteja,
la reparem el més aviat possible.
El vàter no s'ha de fer servir com a paperera.
I, si en lloc de banyar-nos,
ens dutgem,
estarem contribuint a estalviar molta aigua.
012.
La millor resposta.
Generalitat de Catalunya.
Les 10 i 38 minuts
escoltem les efemèrides d'avui
i ho fem amb l'Enric.
Molt bon dia.
Bon dia, Núria.
Com estem?
Bé, molt bé, molt bé.
Amb ganes d'escoltar aquests fets històrics
de tal dia com avui.
Doncs mira, tal dia com avui,
el príncep espanyol de la monarquia espanyola,
Felip de Bourbó,
i la senyora Letizia Ortiz,
es van casar a la Caterral de l'Almodena, a Madrid.
Ah, mira, un 22 de maig.
Sí, senyora.
I dir que era la primera vegada
que es feia un enllaç real
a la Caterral de l'Almodena,
al casament,
dius,
ah, és que això ja no interessa a ningú.
Va tenir una repercussió mediàtica brutal
amb més de 25 milions de persones
veient la cerimònia per televisió.
Uau.
Brutal.
25 milions.
Sí, sí,
més com una final de la Champions.
Sí, sí.
Una bogeria.
i a nivell internacional
també es va seguir moltíssim
convidats membres
de diverses cases reials,
destacades sigures polítiques
i, de fet,
hem de recordar
que Letizia Ortiz
abans del seu matrimoni
era una periodista
que presentava
el de la notícia a la Uno.
A la Uno, sí.
Jo no recordo
haver-la vista
en actiu.
Jo tampoc,
perquè no miro molt la Uno,
però l'he vista
en arxiu.
Sí, sí,
jo també en arxiu
i, bueno,
és allò curiós, no?
Si més no,
veure la periodista
i després en reina.
Sí, clar,
no sé si...
M'imagino que es deuria
casar per amor
o tot això...
No sé com va.
Jo tampoc.
Però tot el que va sacrificar
aquesta dona
que era una periodista d'èxit,
que s'havia currat
una carrera professional
destacada,
acabes renunciant...
Bé, segurament...
Suposo que ho va posar
en una balança
i li deuria compensar
una cosa amb l'altra.
Sí, sí, clar.
Suposo que hi ha gent
que ser rei o reina
deu ser brutal, no?
Home, home...
Què vols que et digui?
No ho sé.
Escolta'm,
i posa'm la primera cançó
que t'he enviat avui
perquè tal dia com avui
del 2008,
després de 20 anys d'espera,
torna Indiana Jones.
I és que tal dia com avui
es va estrenar
Indiana Jones
i el regne de la calavera
de cristall.
Després d'un llarg
període d'absència,
la icònica saga
d'Indiana Jones
va tornar
amb la seva quarta entrega,
Indiana Jones
i el regne
de la calavera de cristall.
dirigida per Steven Spielberg,
protagonitzada
per Harrison Ford.
Home...
Reprenent el seu paper
d'arqueòleg,
la trama se centra
en la recerca
d'una misteriosa calavera
de cristall
que posseix
poders sobrenaturals.
Sí.
Dic que aquest retorn
es va produir
19 anys després
de l'última pel·lícula
que era l'última creuada
i que es va estrenar
com dèiem
tal dia com avui
de fa 20 anys.
Sí, sí.
Brutal, brutal.
L'estrena
va ser molt esperada,
va recaptar
790 milions de dòlars
a nivell mundial
i va rebre
crítiques mixtes.
Hi ha gent
que li va agradar molt
perquè eren uns malalts
i gent que va dir
ha perdut
el seu encant.
Home,
les tres primeres
són les millors.
Sí,
això sempre passa,
que amb les primeres pel·lícules
la gent queda encantadíssima
i després
quan intenten fer
nada més,
encara que siguin bones,
però com que ja no és el mateix,
la gent ja no les valora tant,
jo crec.
Bé,
en tot cas,
per mi Indiana Jones
o...
És Indiana Jones.
Sempre serà Indiana Jones.
Saps que Tom Selleck
va renunciar
a ser Indiana Jones?
Ah, sí?
Ostres,
ara no ubico
qui és aquest actor,
però...
Tom Selleck és el...
Aviam,
et situaré,
tu tens una edat,
per tant,
és el Magnum,
no sé si aquell del bigoti,
aquell actor amb bigoti
tan peculiar.
Espera, eh,
com has dit,
Tom...
Tom Selleck
i també era el dentista
nòvio de Mònica Frens.
Tom Selleck,
a veure,
el busco,
val,
ara sí,
l'ubico,
sí.
Doncs a aquest home
li van oferir
la saga
i va dir que no.
Va dir que no,
no ho va veure clar.
No ho va veure clar,
eh,
mare meva.
Ara es deu estar
mossegant els llaves.
Tampoc li ha anat
malament la carrera.
No, no,
home,
no,
però bueno.
No li ha anat
malament la carrera.
Bé,
22 de maig de 2017,
un noi
anomenat
Kilian Jornet
aconsegueix
una fita impressionant
a escala a l'Everest,
la muntanya més alta
del món,
sense utilitzar
si va respirar,
va respirar.
Va respirar,
no?
No feia amnea.
Vinga,
molt bé.
No va utilitzar
cordes fixes
i ho va fer
en 26 hores.
Uau.
Un èxit brutal
que formava part
del seu projecte
Summit of My Life
on es va proposar
assolir algunes
de les muntanyes
més altes del món.
Dius,
això és bestial.
És bestial
el que va fer.
Però va fer més.
Però atenció
perquè al cap
d'un parell de dies
va tornar a pujar.
De fet,
van ser 5 dies.
Sí.
Va tornar a pujar.
Sí,
no en va tenir prou.
I va millorar
el rècord
de 26 hores
a 17.
Increïble.
Una bogeria.
Sí,
això és ADN,
vull dir...
És tot,
és a dir...
No,
no,
lògicament
és esforç,
és constància,
sense cap mena de dubte.
Si aquest tio
en comptes de català
fos a nord-americà
seria una llegenda mundial.
Totalment.
Mundial.
Mundial,
mundial.
Fer l'Everest
pujar
amb 26 hores
i al cap d'uns dies
dic,
bueno,
torno.
Tornar a pujar
i reduir 10 hores.
I et dic una altra cosa,
i si hagués nascut a Torrejón d'Ardoz
seria una llegenda hispànica.
També,
sí.
També,
també,
també.
Bé,
any 2011.
Ja n'he parlat a vegades,
però m'agrada.
Adele,
arriba el número 1
de les llistes de vendes
als Estats Units
amb el seu àlbum 21.
Aquest treball inclou cançons populars
com Rolling in the Depth
o Someone Like You,
que és la que escoltarem avui
per tancar l'espai
de Femmery.
És una cançó preciosa
i que ens acompanyarà
fins al punt de tres quarts.
Molt bé,
doncs gràcies,
Enric,
i heard
that you're
settled down
that you
found a girl
and you're
married now
i heard
that your dreams
came true
guess she gave you things
I didn't give to you
old friend
why are you so shy
ain't like you
to hold back
or hide
from the light
I hate to turn up
out of the blue
uninvited
but I couldn't
stay away
I couldn't fight it
I had hoped
you'd see my face
and that you'd be reminded
that for me
it isn't over
never mind
I'll find
someone like you
I wish nothing
but the best
for you
too
don't forget me
don't forget me
I think
I remember
you say
sometimes it lasts
and lasts
but sometimes it hurts
instead
sometimes it lasts
and lasts
but sometimes it hurts
instead
you know
you know
how the
time
flies
only
yesterday
was the
time
of our lives
we were
born
and raised
in a
summer
haze
bound
by
the surprise
of our
glory
days
I hate
to turn up
out of the blue
uninvited
but I
couldn't stay away
I couldn't fight it
I had hoped
you'd see my face
and that you'd be
reminded
that for me
it isn't over
never mind
I'll find
someone
like you
I wish
nothing
but the best
for you
too
don't forget me
I beg
I'll remember
you say
sometimes it lasts
in love
but sometimes it hurts
since day
nothing compares
no worries
or cares
regrets and mistakes
their memories
made
who would have
known how
bittersweet
this would
taste
never mind
I'll find
someone like
you
I wish
nothing
but the best
for you
don't forget me
I beg
I'll remember
you say
sometimes it lasts
in love
but sometimes it
hurts
instead
never mind
never mind
I'll find
someone
like you
I wish
nothing
but the best
for you
too
don't forget me
I beg
I remember
you say
sometimes it lasts
in love
but sometimes
it hurts
instead
sometimes it
lasts in love
but sometimes
it hurts
instead
but sometimes
it hurts
it chưa
it hurts
it huh
it rules
it´s
itWait
that
it
it
it
that
you
don wiad
it
it
it
it
it
it
you
to
it
i
it
things
it
i
journey
ções
going
c
and
Ara, en un parell de minuts, farem la previsió del temps abans,
però parlar dels dies internacionals que tenim avui, 22 de maig.
Sapigueu que és el Dia Internacional de la Diversitat Biològica,
una data que promou l'ONU amb l'objectiu de crear consciència
sobre la importància de la biodiversitat pels éssers humans
i la necessitat de tenir-ne cura i preservar-la per les futures generacions.
El lema d'aquest 2024 ens diu que siguem part d'aquest pla,
del pla de la biodiversitat, per involucrar tothom en aconseguir l'èxit
de la prosperitat de la biodiversitat.
Quan parlem d'aquest concepte, ens referim a tots els governs,
als pobles indígenes, a les comunitats locals, a les administracions,
a les empreses, a la ciutadania, per col·laborar activament
a favor del planeta i de totes les espècies.
La diversitat biològica o biodiversitat es refereix a la varietat d'éssers vius existents
i a les diferències genètiques de cada espècie,
tant d'animals, de plantes i de microorganismes,
que neixen, creixen i es desenvolupen en un determinat ecosistema.
Inclou també els diferents processos i canvis evolutius
que tenen lloc a les espècies i a l'entorn que les rodeja.
Doncs ja ho sabeu, eh? Avui, Dia Internacional de la Biodiversitat.
I com a curiositat, també comentar-vos que avui és el dia del Pac-Man,
aquest videojoc arcade que va ser creat per el dissenyador de videojocs Toru Iwatani.
La data commemora el dia del seu llançament al mercat estadunidenc,
un 22 de maig, atenció, de l'any 1980.
Va ser un èxit, convertint-se en un fenomen mundial a la indústria dels videojocs,
el Pac-Man.
Va arribar a aconseguir el rècord Guinness de videojoc arcade més exitós de tots els temps,
amb un total de gairebé 300.000 màquines venudes des del 80 fins al 87.
Dia mundial del Pac-Man.
També avui és el dia mundial del gòtic.
Sí, sí, 22 de maig es celebra aquest dia que per molta gent pot ser un dia fosc, sombrívol, estrany,
però molt al contrari.
Simbolitza la celebració de l'escena gòtica i de la seva presència al món.
Amb això es pretén ressaltar i divulgar els diversos aspectes de la subcultura gòtica,
com la música, la moda, l'art i la literatura gòtica.
Aquest dia, la celebració del dia mundial del gòtic, es va originar l'any 2009 al Regne Unit,
quan l'estació de ràdio de la BBC transmetia durant el mes de maig música variada
sobre diferents subcultures musicals, incluent la música gòtica.
I, doncs bé, alguns DJs gòtics van tenir aquesta iniciativa de celebrar un esaveniment eventual cada 22 de maig.
Potser us pregunteu què és això de la subcultura gòtica.
Doncs bé, és un moviment subcultural que va més enllà de l'estil artístic medieval,
o de vestir de color negre, de cap a peus.
És una subcultura alternativa urbana que va sorgir al Regne Unit a finals dels anys 70.
Tradicionalment, aquest moviment ha estat vinculat amb una obsessió amb la mort,
degut a la seva inclinació o a l'amor obscur.
Sens dubte, els seguidors o adeptes a aquesta subcultura
troben la bellesa en coses que la resta consideren fosques.
La subcultura gòtica es troba present en l'art, com hem dit, també a la moda i a la literatura.
En l'àmbit musical, la música gòtica es caracteritza per veus inexpressives i línies sotaagudes,
destacant gèneres de rock gòtic, el dark wave, el death rock, el wave stereo i el cold wave.
Algunes de les bandes gòtiques emblemàtiques i més conegudes del món són
The Cure, London After Midnight i Bauhaus, per exemple.
Doncs bé, l'estil eclèctic de vestimenta fosca, particularment de color negre,
també amb maquillatge facial pàl·lid.
I la sombra d'ulls, també negres, es va basar inicialment en les tendències com el punk,
el glam rock o el death rock.
A la Rambla res s'atura. Vine, queda't i escolta'ns.
I do my hair toss, check my nails, baby, how you feelin'?
Head toss, check my nails, baby, how you feelin'?
Woo, child, tired of the bullshit, gone dust your shoulders off, keep it movin',
yes, lord, tryin' to get some new shit, in there swimwear, goin' to the pool shit.
Come now, come dry your eyes, you know you a star, you can touch the sky.
I know that it's hard, but you have to try.
If you need advice, let me simplify.
If he don't love you anymore, just walk your fine ass out the door.
I do my hair toss, check my nails, baby, how you feelin'?
Head toss, check my nails, baby, how you feelin'?
10 i 54, 6 minuts per fer la previsió del temps.
Bon dia, Carles.
Molt bon dia, poca estona.
Poca estona, bueno.
És una queixa així simpàtica.
Sí, no?
No, aviam, parlem, anem per feina i anem a parlar una miqueta d'aquesta situació
que continua, ahir no ho vam explicar, però seguim amb una bossa d'aire fred
que s'ha instal·lat cap al golf de Viscaia i que afecta gran part de la península ibèrica
i això ens està provocant que tinguem aquesta inseguretat en el temps,
en un temps molt variable i fins i tot amb tempestes que poden ser molt potents
o que poden ser molt intenses, com vam poder comprovar ahir a les comarques
de l'Alt Empordà, de la Garrotxa, del Ripollès, precipitacions intenses,
fins i tot, ara no recordo el nom de la població, però hi havia una població
que havien caigut, en sembla que eren 70 litres en menys d'una hora,
o sigui, una animalada, els rius baixaven bastant plens.
Sí, sí.
I és bona notícia perquè són capçaleres de rius, sobretot de Girona,
que també van omplint, que van recuperant i que van sumant.
Ahir, per exemple, tenim alguns així com de destacats.
Aquest de 70 litres per metre quadrat no és una estació oficial,
sinó que és una dada particular, però perquè fa les oficials,
al pantà de Darnius, allà a la Boadella, 40 litres per metre quadrat.
Aquesta és una molt bona notícia, penseu que el pantà de Boadella...
Estava saquet, saquet, eh?
Era dels que estava pitjor, amb diferència a Catalunya.
I aquests 40 litres són molt benvinguts i probablement pel voltant
en van caure bastants més.
A Nevata, 29, a l'Abisbal de l'Empordà, 17, a Forneix de la Selva, 16.
I a prop de Sant Jús, doncs, alguna va caure cap a la zona del Vallès Oriental,
enganxat a la selva pràcticament, però molt poca cosa.
O sigui que són tempestes que van caient,
també n'han caigut algunes aquest matí en zones del delta de l'Ebre.
I ara, si mirem el...
Bueno, aquest matí al redar era preciós.
Ara tinc la imatge d'aquest matí quan l'he mirat a les 7.
I realment teníem tot el que era la façana litoral del Baix Llobrec a Barcelonès i Maresme,
havien unes tempestes dins el mar espectaculars.
El que passa és que estaven allà i estaven molt tranquil·letes.
Aquestes, a hores d'ara, s'han desfet,
però són les responsables d'aquests núvols que tenim tant...
Perdó, el Garraf, el Baix Llobrecada, el Barcelonès...
Són aquestes tempestes que han entrat, però ja han perdut pistonada
perquè descarregaven de matinada,
i ara ens han deixat aquest tel de núvols,
que semblen amenaçadors, però l'únic que estan fent
és frenar una mica la temperatura màxima.
Parlem de temperatures.
Podem estar més que contents i que ho fois,
perquè realment estem en una situació de temperatures
molt agradables,
unes temperatures que, tot i que van pujant una miqueta
i que els dies són agradables,
realment podem estar més que contents
que estiguem en valors d'aquest sentit.
O sigui, sí que portem un parell de dies que hem pujat als 23
i ahir vam arribar als 24,
però podríem estar molt per dalt
pensant que estem a 22 de maig.
Ja ens arribarà aquesta calor,
ja ens arribarà la calor forta d'estiu,
com és habitual al nostre clima
i al nostre territori, però de moment podem estar més que contents.
Penseu que des del dia 15 totes les temperatures
estaven per sota dels 20 graus
i només va ser dissabte i, perdó, diumenge i dilluns,
els dos dies on vam tenir unes temperatures una miqueta més altes.
A hores d'ara, la temperatura està una mica frenada
al voltant dels 18 graus, fruit d'aquests núvols
que no deixen que el sol faci tota la seva tasca,
i aquesta temperatura avui quedarà una mica més curta.
Si ahir arribàvem als 24, avui ens quedarem al voltant dels 21-22 graus.
Baixa una mica la temperatura, fruit d'aquests núvols.
Precipitació a Sant Jús?
Doncs sembla ser que no.
Hi havia possibilitats aquest matí,
però les tempestes s'han format al mar,
no han arribat a Sant Jús,
o sigui que hem perdut aquesta opció
de possibilitat de pluges avui.
Però sí que anirem jugant amb molts núvols
i la temperatura quedarà força més curta.
Anem ràpids.
Demà, dijous, un dia variable amb sol i núvols,
però amb més ullades de sol que no pas avui.
això permetre que la temperatura pugui posar un palet,
20-21 graus.
Estem amb unes temperatures realment que són de luxe.
Sí, no?
Sí, sí.
En comparació amb altres anys, almenys?
Evident, sí, sí.
Divendres, 22 graus de màxima com a molt,
amb més núvols un altre cop.
Seguim amb aquesta situació d'aire fred en alçada,
amb possibilitat de ruixats i tempestes,
que fins dijous i divendres encara poden haver en algun punt de Catalunya.
I sembla ser que es frena la inestabilitat
i que a partir de, sobretot divendres, dissabte i diumenge,
ja no veurem ploure tant en diferents punts de Catalunya.
O sigui, al Pirineu ja serà difícil de veure la pluja,
o sigui que sembla que fluixa una mica aquesta inestabilitat,
aquesta bossa d'aire fred que ha portat tantíssims dies a nosaltres,
es retira,
i això permetrà, doncs, que tinguem més dies molt més tranquils,
que puguem fer previsions de dir, avui no plourà,
perquè això, els últims dies, doncs, no ho hem pogut dir,
i dissabte, diumenge, dies variables amb sol i núvols,
però amb una recuperació de les temperatures.
Entre dissabte i diumenge...
Hi ha caloreta, no?
Sí, una miqueta.
Bueno, dissabte hi ha una previsió de 23-24,
però diumenge de 25,
o sigui que diumenge ja farà bastanta calor.
I anirà acompanyat de mala visibilitat
i de pols en suspensió.
Caram, tu, mare meva!
Perquè tu és marxar aquesta bossa d'aire fred,
que se'n va una miqueta cap al nord,
i ja tindrem un pols sahariana que vol visitar-nos a nosaltres.
Fàstic.
Ens enganxa de Resquitlló a Catalunya,
o sigui, sí que enganxarà tot el que és Andalusia,
la Messeta, i arribarà fins al Cantàbric,
però de Resquitlló també tocarà una miqueta
del que és la zona mediterrània,
i podríem tenir aquests dies així una mica més lletxots.
Aquests blaus tan bonics, aquests núvols que greixen...
Sí, no, no.
Aquests dies no ho tindrem,
tindrem aquesta pols en suspensió,
que potser dilluns ja acabarà marxant.
I a pocs segons per les 11 recordem una miqueta
què podríem tenir la setmana que ve.
De moment, temps estable,
no sembla que ens hagin d'arribar pluges,
Déu ni del que ens ha plogut aquests dies,
i les temperatures que més o menys estaran entre els 23 i els 25 graus.
Anem avançant amb el mes,
la setmana que ve s'acaba el mes de maig,
comença el mes de juny,
i aquests valors de 24 i 25 de caloreta o calor al migdia
sembla ser que la setmana que ve a poc a poc
els anirem agafant per ja no perdre'ls de vista.
Molt bé, Carles, doncs moltes gràcies per la predicció del temps.
Demà a la mateixa hora seguim amb més temes.
Perfecte, aquí serem.
Que vagi bé.
Que vagi bé.
Adéu.
Adéu.
Catalunya Ràdio.
Les notícies de les 11.
Bon dia, us informa Sara Riera.
Surte en llibertat la dirigent d'Esquerra, Marta Molina,
després de declarar aquest matí com a investigada per terrorisme
en la causa de tsunami democràtic.
L'independentisme ha tancat files aquest matí
en una concentració de suport a les portes de la ciutat de justícia,
des d'on ha declarat per Vidal Conferència.
Anem fins allà.
Doncs, Marta Corbalan, bon dia.
Hola, bon dia.
Ha estat una declaració breu de poc més de 5 minuts
davant el jutjar Manuel García Castellón,
encara que tot plegat s'ha allargat una mica més
perquè hi havia molts problemes de connexió telemàtica
amb l'audiència nacional.
La dirigent d'Esquerra només ha respost les preguntes
de la seva defensa i cap de les parts ha demanat mesures cautelars.
Per tant, Marta Molina ha quedat en llibertat.
La seva advocada, Marina Roig, ha explicat a la sortida
que el nucli de la declaració s'ha centrat a defensar
el caràcter pacífic de les protestes del 2019
contra la sentència del procés.
Ha defensat que no va ser un moviment violent
i molt menys terrorista.
El jutge, al principi, li ha preguntat primer si volia declarar.
Ella ja ha respost que només declararia preguntes de la seva defensa
i, per tant, ja ningú ha deixat constància que pregunten
ni s'ha intentat fer cap a troc d'interrogatori.
Representants d'Esquerra, Junts, la CUP i els comuns
i entitats com Òmnium i l'Assemblea Nacional Catalana
han vingut fins aquí a la Ciutat de la Justícia
per donar suport a la dirigent republicana.
Marta Corbalan, Catalunya, Ràdio Ciutat de la Justícia.
Més notícies, Sílvia Solanes.
Hamas celebra el reconeixement de Palestina
per part de tres estats de la Unió Europea,
Noruega, Irlanda i Espanya,
i ho interpreta com un aval a la resistència valenta
i perseverant del poble palestí.
La facció palestina considera que això és un punt d'inflexió
en la posició internacional.
El president palestí, Mahmoud Abbas,
també ha aplaudit la decisió que contribueix, segons ell,
a materialitzar la solució dels dos estats.
Per contra, Israel, ha convocat els ambaixadors
d'Irlanda i Noruega a Israel
per expressar-los al seu rebuig.
A més, acusa els països europeus
d'enviar un missatge encoratjador per als terroristes.
Tot plegat després que el primer ministre norueg,
Jonas Garsdorà, fos el primer dels tres líders
ha d'oficialitzar l'anunci.
El govern ha decidit que Noruega
reconeixerà l'estat de Palestina.
El reconeixement de Noruega
entrarà en vigor el 28 de maig.
Per tant, Noruega considerarà Palestina
com un estat independent
amb tots els drets i deures que això comporta.
El seu homòleg irlandès, Ayman Harris,
confia que altres socis europeus
segueixin els seus passos.
De fet, Malta i Eslovènia han dit
que podrien fer-ho aviat amb el d'avui.
Són 144 estats els que reconeixen Palestina
com a estat independent.
Doncs aquest anunci del reconeixement de Palestina
per part d'Espanya
s'ha fet aquest matí al Congrés dels Diputats.
En aquesta mateixa sessió,
que encara continua,
Pedro Sánchez també ha hagut de donar explicacions
sobre les acusacions de corrupció
contra la seva dona
a instàncies del Partit Popular.
Anem fins al Congrés.
Àngels Lafuente, bon dia.
Bon dia.
Les explicacions de Sánchez
no han convençut ni de bon tros
Nuñefejo,
que no ha dubtat a recordar
al president del govern espanyol
que la majoria absoluta dels populars del Senat
l'obligarà a compareixer a ell
i a la seva dona
a la cambra alta
a la comissió d'investigació.
Una cita a la qual Sánchez
ha dit
anirà de bon gust.
Responda.
O lo hace hoy en el Congreso
o lo hará en el Senado.
No tenga usted
ninguna duda.
Lo hará
obligado
en el Senado.
Ni siquiera espero
que detengan ustedes
la máquina del fango.
si me piden llamar
mi comparecencia
y la de mi esposa
al Senado
encantados de comparecer.
Apuntar que els diputats de Vox
han abandonat l'hemicicle
després de protagonitzar
una picabaralla
de retrets
amb el grup socialista
i de titllar Sánchez
textualment
de titella
dels aliats
narcocomunistes
del govern espanyol
a l'Amèrica Llatina.
Àngels La Font
de Catalunya, Ràdio Madrid.
L'estrena A
dels nous trens
d'alta velocitat
a Ablo
va acabar
amb un dels
convois apadragats
quan entrava
a l'estació
del Camp de Tarragona.
Va ser les 9 del vespre
i es va trencar
a l'exterior
d'uns dels vidres
però no hi va haver ferits.
D'altra banda,
pel que fa al robatori
de coure
que hi ha hagut
aquesta matinada
a Ferrocarrils
de la Generalitat
els lladres
s'havien endut
prop de 200 metres
de cable
però els vigilants
de seguretat
els han pogut interceptar
i els han retingut
fins que han arribat
els Mossos d'Esquadra.
Les acusacions
demanen
la presó
permanent revisable
per la dona
que va confessar
haver matat
la seva filla
de 4 anys
per fer mal
la seva exparella
a Sant Joan d'Espí
el 2021.
També demanen
que se la jutgi
per maltractament psicològic
al pare de la nena.
L'acusada ha assegurat
que no s'esperava
que després d'ingerir
90 pastilles
no es morís.
Anem fins a l'audiència
de Barcelona.
Maria Núria Rebella.
Hola, bon dia.
L'acusada ha descrit
la seva exparella
i pare de la nena
com una persona
molt possessiva.
Tamiac
amb la seva nova relació
que havia començat ell
ella es quedaria
sense família
i que la seva
no veuria mai més
la nena.
Aquesta va ser
la darrera conversa
que va tenir amb ell
i quan va prendre
la decisió
de matar la seva filla.
Si me pasara algo
me dijo
pero el que
digo no, no
pero si me pasara algo
tu dejarías ver
la niña
mi familia
me dijo
yo soy
su padre
y yo haré
lo que quiera.
¿Fue entonces
cuando decidiste
llevarte a tu hija
contigo?
Sí.
Maria Núria Rebella
Catalunya Ràdio
Audiència de Barcelona.
Ara els esports
amb en Marcos García.
El Barça tanca
la renovació
d'Alexia Potell
des de les portes
de la final
de la Champions
de dissabte
contra l'Olímpic de Lió.
La capitana
Blaugrana
de 30 anys
continuarà el club
dues temporades
més una tercera
d'opcional.
El Barça femení
comença d'aquí uns minuts
el penúltim entrenament
abans de marxar
divendres a Bilbao.
Encara en futbol
aquest vispre
es disputa
doblint
la final
de l'Europa League.
Bayer Leverkusen
Atalanta.
En bascet al Manresa
queda eliminat
als quarts de final
de la Lliga ACB
després de perdre
contra l'Unicaja
63 a 86
el Barça última
avui
la preparació
per al partit
de demà
a Tenerife.
En Waterpolo
avui es juga
el primer partit
de la semifinal
masculina
per al títol
entre el Sabadell
i el Barcelona.
També el primer partit
de la semifinal femenina
de la Lliga
també
entre el Mataró
i el Sabadell.
I avui es disputa
la 17a etapa
del Giro d'Itàlia.
Té cinc ports
de muntanya
un dels quals
l'arribada
de primera categoria.
Tadej Pogacar
és el líder
del Giro
amb més de 7 minuts
de marge
sobre el segon
classificat
que és el colombià
Daniel Felipe Martínez.
Fins aquí
les notícies.
Tot seguit
les notícies
de Sant Just.
Bon dia.
Passant 7 minuts
a les 11
us informa
Mariona Sales Vilanova.
La pròxima conferència
organitzada
per l'Aula Universitària
de la Gent Gran
d'Esplugues i Sant Just
es titula
El breu pontificat
d'alguns papes
i altres curiositats
i serà impartida
per Salvador Navarro Colàs
destacat metge
i digestòleg.
L'esdeveniment
tindrà lloc
el pròxim dijous
23 de maig
a les 6 de la tarda
a l'Auditori
de la Residència
de la Mallola.
El ponent
el doctor Navarro
qui ha publicat
extensament sobre medicina
i també sobre història
i pintura
compartirà
amb els assistents
curiositats
i fets menys coneguts
dels pontificats
més curts
de la història
del papat
així com detalls
fascinants
dels aspectes mèdics
relacionats amb els papes.
L'acte està obert
a tots els públics
amb entrada gratuïta
per als socis i sòcies
de l'aula universitària
i d'una aportació
de 5 euros
per als no-socis.
El casal de joves
de Sant Just
acollirà
la representació
de Pincel en Boca
una obra organitzada
per la companyia
Les Ninyes.
Aquesta peça teatral
que tindrà lloc
el dijous
23 de maig
a les 7 de la tarda
i divendres
24 de maig
a les 8 del vespre
a la Sala Utopia
explora la resiliència
i la creativitat
d'un grup de dones
que s'enfronten
al desafiament
de pintar sobre
un llenç en blanc.
Amb un enfocament
que busca reflexionar
sobre el món actual
la peça destaca
que
si bé vivim
en el millor
dels mons coneguts
estem lluny
de l'ideal possible.
L'obra ofereix
una experiència teatral
provocadora
que interpel·la
directament
les emocions
i els dilemes
dels seus personatges.
L'entrada a l'obra
té un cost de 7 euros
i està obert
a tot el públic.
Aquest estiu
el veïnat
i visitants
de Sant Jus d'Esvern
tindran l'oportunitat
de gaudir
de música en directe
en diferents terrasses
de bars i restaurants
gràcies al nou projecte
Terrasses Musicals.
Aquesta iniciativa pilot
proposarà concerts
de petit format
majoritàriament acústics
en diverses terrasses
del sector
de la restauració local
durant els mesos
de juny i juliol
i és organitzada
per l'Ajuntament
a través del Servei
de Promoció Econòmica.
Les actuacions
estan programades
per adaptar-se
a diferents moments
del dia
amb sessions
de migdia
a la tarda
i al vespre
fins a les 11 de la nit.
Els concerts
tindran lloc
en diverses zones
del municipi
incluent-hi
el barri sud
el barri centre
el barri nord
i Maslluí.
Els establiments
que participaran
en aquesta experiència
musical
inclouen
el restaurant Lilla
el Trineu
la Trinis Cafè
el bar La Nata
l'Espai 14
la Casona Sant Jus
l'antiga granja Carbonell
i el Mille Monkey Burger.
Terrasses Musicals
busquen enriquir
l'oferta cultural
de Sant Jus
durant l'estiu
i impulsar
l'economia local
enfortint
els negocis de restauració
que han patit
durant els períodes
de restriccions
per la pandèmia.
I això ha estat tot.
Tornem amb més informació
del butllet horari
de les 12.
Fins ara.
de les 12.
de les 12.
de les 12.
de les 12.
de les 12.
de les 12.
de les 12.
de les 12.
de les 12.
de les 12.
de les 12.
de les 12.
de les 12.
de les 12.
de les 12.
de les 12.
de les 12.
de les 12.
de les 12.
de les 12.
de les 12.
de les 12.
de les 12.
de les 12.
de les 12.
de les 12.


de les 12.
de les 12.
de les 12.
de les 12.
veus de la parròquia.
de les 12.
de les 12.
de les 12.
de les 12.
de les 12.
de les 12.
de les 12.
ens pots escoltar.
ens pots escoltar
dimecres a dos quarts de vuit del vespre
amb repetició els dissabtes
a dos quarts de dotze del matí.
veus de la parròquia.
Ara són les 11 i 13 minuts.
Esteu sintonitzant el 98.1 FM.
Comencem la segona hora de la Rambla,
el magasin de matins de ràdio d'Esvern,
i ho fem amb l'entrevista del dia,
que també podeu seguir pel canal de YouTube
de l'emisora.
Avui tenim a Clàudia Fernández,
directora del musical Els Miserables,
amb data de representació a l'Ateneu de Sant Just
al cap de setmana de l'1 i 2 de juny.
I també tenim en Lluís Roda,
que és un dels actors principals del musical.
Els obrim els micròfons i els saludem.
Lluís, Clàudia, què tal?
Molt bon dia.
Molt bon dia.
Bon dia.
Bon dia.
Bé, doncs parlem una mica dels Miserables.
És una novel·la de l'escriptor i poeta francès
Víctor Hugo, del 1862,
de la que, bé,
se n'han fet moltes adaptacions musicals, teatrals,
i fins i tot també vaig llegir que hi havia alguna telenovel·la
mexicana, imagineu-vos.
Bé, l'obra que veurem a l'Ateneu,
és fidel a la realitat?
És una adaptació?
Clàudia, quina dimensió té el projecte?
Doncs realment és una adaptació.
M'agrada pensar-ho així,
ja que nosaltres hem fet la nostra pròpia lectura,
de tot plegat,
barrejant moltes d'aquestes adaptacions,
de les que ja parlàvem,
des de l'obra original de Víctor Hugo,
amb altres musicals que s'han produït,
fins i tot amb les pel·lícules que s'han produït,
i és una barreja de tot plegat, no?
Decidint què és el que volem transmetre
amb aquestes noves lectures.
És un projecte ambiciós,
això sí,
sense qualsevol dubte,
sigui quina sigui l'adaptació que hàgiu fet,
segur que només parlant dels Miserables
hi ha de ser una cosa ambiciosa.
El primer espectacle musical,
i consultant una mica també per internet,
que es va fer dels Miserables,
amb la música d'en Claude Michel,
Seanberry i altres lletres també originals,
per si ho pronunciu bé,
Alan Bubil i Genmark Natel,
va ser a París el 1980.
S'ha representat en moltes ciutats,
sobretot europees.
A Barcelona, el musical va arribar per primera vegada el 2011,
just una miqueta abans de la pel·li
que sortia Huck-Jackman i Han Hathaway.
Com t'arriba a tu, Clàudia,
el projecte de dirigir els Miserables a l'Ateneu?
Jo vaig conèixer els Miserables sent molt petita.
D'alguna manera vaig connectar directament
amb el musical,
em va impactar moltíssim i vaig pensar
jo vull fer això,
jo vull pujar a l'escenari,
interpretar aquests personatges
i durant el confinament,
veient els pocs projectes que es duien a terme,
decideixo que si no n'hi ha,
l'hem de crear
i endavant amb això,
hi vaig escriure en Lluís Terrés,
el nostre productor,
a qui vaig taladrar per WhatsApp,
dient, si us plau,
necessito fer això,
ho hem de fer possible,
i vaig fer un primer intent
de portar els Miserables
a la vida,
el 2021,
no va ser possible,
els meus actors van ser tots molt exitosos
i van tenir molt d'èxit
i van sortir eufòria,
se'n van anar al Japó,
van fer moltes coses xules,
però els Miserables no van ser possibles,
llavors en un segon intent,
aquest setembre,
començo un nou procés de càsting
per trobar aquestes personetes maques
que m'acompanyen a dia d'avui
per fer possible
els Miserables de nou
i ara sí,
en una setmana mitja,
estrenem a la Teneu de Sant Just.
Molt bé.
Hi ha hagut problemes
per aconseguir el guió en català,
les cançons,
com heu fet això?
Artesanalment.
Artesanalment,
diu allà.
És un ofici,
és un ofici,
realment.
Ja hi havia una primera adaptació
que vaig fer
amb els primers Miserables
que vaig dur a terme,
o intentar dur a terme,
i amb tot el permís
d'aquests actors i actrius
que em van ajudar a construir-lo,
em van donar el permís
per utilitzar-lo aquest segon cop,
òbviament,
rectificant i remodelant
tot allò que ja teníem
i tornant a fer una adaptació
d'aquestes cançons
amb la nostra estimada
Gisela Villamallor,
que és un encant de dona,
que és la nostra directora musical
i que ha fet
una gran adaptació
d'aquestes cançons
i tot en català.
Una meravella.
Ostres.
Lluís, què tal?
Bon dia.
Bon dia.
Tu ets un dels personatges
principals.
Com t'assabentes
que hi ha aquest projecte
aquí a l'Ateneu de Sant Jús?
Et vas presentar el càstig?
Tu ho vas pensar dues vegades
abans d'enviar
el teu vídeo
o el que haguessis d'enviar
per entrar-hi?
Mira,
a través d'un grup
de càstings d'Instagram,
em vaig dir,
no, els miserables,
dic,
vinga, va,
provem-ho.
I sí, sí,
vaig presentar el meu vídeo
de càsting,
us vaig escoltar a la ràdio,
vaig escoltar aquesta dona
per la ràdio.
Què dius?
Sí, sí, sí, sí.
Molt fort.
Perquè és veritat,
vam entrevistar la Clàudia,
clar,
en el seu moment
al setembre,
quan semblava que es començava
el projecte.
I recordo això,
sentir-la parlar
i de quina era la idea
que tenia
i d'aquesta cosa
de volem fer-ho
personal,
volem fer-ho real,
volem fer-ho
amb pocs actors.
I dic,
ostres,
quin projecte més xulo.
Molt d'esperar
i algunes històries i tal,
més endavant,
doncs sí,
em va convocar a mi
entre d'altres persones.
Sí.
I aquí estem.
Havies fet
algun personatge
semblant
o algun projecte
semblant
al dels
Mirarables?
No,
confessaré
que jo no he fet teatre.
Jo soc actor,
vinc del món del doblatge,
dels audiolibres,
de treball amb la veu.
Sí.
I sí que m'atreia a dir,
ostres,
jo vull ampliar horitzons,
vull provar altres coses
i m'he de gust
provar el teatre.
També dic que
quan em vaig presentar
al càsting
no vaig anar
per el prota,
jo vaig mirar
presentar-me una cosa
més...
Més light,
per dir-ho així.
Sí.
Però aquí
la personeta
a la meva esquerra
va decidir
donar-me el jamb
al jamb que és el prota
i després d'entrar
en pànic
durant una estona.
Però clar,
tu tens formació
de cantant
o de...
tinc...
Sí,
sí,
tinc cantat
en un grup
i a través del doblatge
vaig fer un curs
de doblatge
de musical,
vull dir,
alguna cosa
de formació
tinc,
no vinc des de zero.
Però...
Bueno,
va ser un repte,
no?
Sí,
sí,
sí.
Molt bé.
Home,
fas cara de prota,
eh?
Faig cara de prota?
Fas cara de prota.
Explica'ns una mica
com és el teu personatge.
Com és el meu personatge?
Sí.
Puc fer espòilers?
No.
És dels bons
o dels dolents?
És...
És dels bons.
És destacats.
És destacat.
És una mica,
diguem que és el...
el disparador,
no?
O sigui,
la història arrenca amb ell,
després ja coneixem trames
d'altres personatges,
però comença amb ell.
I és un senyor
que el trobem
fent treballs
forçats a la presó,
estan malament,
diríem,
i de cop,
un bon dia,
doncs,
arriba la notificació
que pot sortir de presó
i li donen un paperet
que ha d'anar presentant
a diferents ajuntaments,
diferents autoritats,
comunicant el fet
que és un pres,
però, bueno,
que pot sortir,
i veiem, no?,
com s'adapta al món,
com són els seus...
les seves primeres passes
un cop ha sortit de presó,
perquè el tio ha estat a presó
19 anys.
Clar,
quan fas el càlcul,
dius,
va entrar amb 15 anyets
a la presó,
19 anys més tard
surt al món,
a veure què passa.
i aquí arrenca la història,
diguem.
D'acord.
Com és la relació
amb els altres actors
i actrius?
Suposo que abans
no us coneixíeu
i per treballar
un musical,
no sé si heu fet cohesió,
heu fet dinàmiques
per conèixer-vos millor.
Com està tot això?
No ens aguantem,
és tot mentida,
és horrible,
però és veritat.
No, no, no,
que vaig, conya.
T'ho dirà la Claudi,
molt bon rotllo,
és el primer.
Hi ha bon rotllo, no, Claudi?
És un gust treballar amb ells?
Sí, avui una de les nostres companyes
publicava una història
explicant que avui veníem a la ràdio
i posava
la meva nova família
i jo pensava
no ho hauria descrit millor,
són la meva família,
ens veiem tots els dies
moltes hores,
estem en constant comunicació
els uns amb els altres,
són un encant de persones.
Jo he tingut molta sort
de trobar aquesta gent
perquè d'alguna manera
tots venen de mons molt diferents,
era una proposta arriscada
i a més la meva proposta
de càsting també era arriscada,
era trobar persones
que em podien transmetre coses.
L'altre dia em preguntaven
hi havia gent al càsting
que em feia millor que nosaltres?
I jo deia,
home, no sé si millor o pitjor,
hi havia gent que tenia
més formació que vosaltres
en cant
o en altres coses
a nivell musical,
teatre,
però
éreu vosaltres
que em vau transmetre
que havíeu de ser
aquests personatges,
no?
I sempre em diuen
vas encertar amb el càsting,
vas encertar.
Va ser quasi...
Va encertar molt el Lluís
amb el càsting,
va ser, bueno...
No, però
al marge d'allò...
No ho podria haver fet millor.
No, però et vull dir
que realment ara...
Modèstia a part.
Modèstia a part.
No, però és veritat
que realment
veus els...
És que dius
és que no podria ser un altre
que tu
o que, saps,
és que ell havia de fer
aquest personatges,
ell havia de fer això.
El Lluís al principi
em deia
no, perquè jo em vaig presentar
per en Jolres,
això és un...
És molt gran per mi.
Tenia dues companyes,
no?
Que em deia
ostres,
és que jo
hauria d'haver fet
de Ponín,
és que jo
hauria d'haver fet...
I després
es veuen en el personatge
i ara m'ho diuen.
Sí.
Tens raó.
O sigui,
era aquest el personatge
que havia de ser per mi.
Clar.
Tot ha caigut a puesto,
al final.
Bé.
Com...
Quantes...
Bueno,
propostes de persones
et van enviar
per al càsting?
Va ser una allau
de gent
que va voler entrar?
Van ser moltes persones,
no em vull equivocar,
però si no recordo malament,
van ser 84 sol·licituds.
Uau.
De les quals
en quedem 11.
Ostres.
Imagina't.
Uau.
Va ser una jantada
i molta gent
que no va arribar a presentar
però que sí que es van
demanar informació
i es van interessar,
gent que també
al càsting
li va arribar molt tard
quan ja l'havia tancat.
Després, bueno,
per temes personals
vaig haver de fer
una pausa més llarga
del que m'hagués agradat
abans de fer la crida
dels meus actors.
Estava previst
estrenar el novembre
però, bueno,
per temes personals
això se'ns va allargant
i els vaig avisar de
nois,
això s'allarga,
ens veiem al gener
i si tothom està encara disposat
a seguir això endavant
doncs tirem-li.
I efectivament,
al gener,
tots els meus actors
seguien endavant.
Sí, sí.
Després vam perdre
un dels nostres companys
pel camí
perquè li va sortir
una feina
que no podia rebutjar
i vam reincorporar
una persona
molt interessant
que va arribar
a les nostres vides
de sorpresa
però va ser
una meravella
trobar-lo pel camí.
Vam fer el reajust
necessari
i molt contents
de tenir el Roger Consul
entre nosaltres.
Que bé.
Clàudia,
tu quina formació tens?
Havies dirigit
algun altre projecte així?
Jo tinc formació
com a actriu
i estic formada
com a actriu.
No tinc formació
en direcció,
sí que havia dirigit
altres projectes
no tan ambiciosos
com aquest.
Havia estat dirigint
l'obra del fanguet
Esplugues del Llobregat
i havia estat dirigint
els pastorets d'Esplugues
que els hi ha una forta
abraçada des d'aquí.
Però res tan ambiciós
com voler fer
els Miserables
i tot i així
tot l'esforç
que hi ha al darrere
tots els nervis
totes les coses
que encara ens queden
per fer una setmana
d'estrenar
no ens enganyarem.
Això sempre passa, eh?
Sempre passa.
Que mai està
el projecte
o l'obra
mai està llesta
mai, mai, mai
mai estrenaries.
No estrenaríem mai
si la volguéssim perfecta.
Però així és perfecta
per nosaltres també
i tot i així
molt orgullosa
d'haver arribat fins aquí
i molt contenta
d'haver decidit
endinsar-me
en aquest projecte.
Lluís, com són els assaig?
Com els organitzeu?
Com els feu?
Com podem.
Sembla mentida, Lluís.
Assageu cada dia?
Quantes hores?
O potser ara
assageu més
que al principi?
Com està sent?
Bé,
aviam,
com qualsevol cosa
que fas en grup
vam fer com
a través del calendar
i tot això.
Crec que vam arrencar
que assajàvem els dimarts
i els dijous,
de sis a deu
més o menys
i ara sí que ja
com que ja ho veus venir
doncs estem assajant
bastant més.
De fet,
raro és el dia
que no assagem.
El dia que no ens veiem
ens escrivem per WhatsApp
i ens diem
us trobo a faltar?
Sí,
ara ja és...
És que hem despedit
i el...
Bé,
és que et veig demà.
Ja, ja, ja.
És bé bé.
Com està sent també
el fet
d'assajar
l'Ateneu?
No sé si
hi havíeu estat abans
per l'Ateneu
de Sant Just.
Jo no,
no ho coneixia.
Els meus actors,
no gaire,
sí que la nostra
petita
Bruna
ja coneixia
l'Ateneu,
igual que la seva mare,
la Núria Baldric,
que les dues
formen part
del nostre musical.
Sí que la coneixien
i havien estat
en diferents projectes
a l'Ateneu.
La resta,
si no m'equivoco,
ningú coneixia l'espai.
Molt contents
que ens hagin acollit
a l'Ateneu.
Sí que és veritat
que sempre tenen
moltes coses programades
i a vegades això
costava trobar
els moments d'assaig.
Però ens hem adaptat
com hem pogut.
Si teníem
una ola petita,
una ola petita.
Si teníem
una ola gran,
una ola gran.
Si teníem
el teatre,
el teatre.
I hem anat fent.
I ara sí,
doncs,
una setmana i mitja
de l'estrena,
doncs sí que ens veiem
moltíssim,
fem moltes hores.
Els dies festius
no estem amb
les nostres famílies,
estem amb la família
postissa dels Miserables
i fem 12 hores d'assaig.
Això ha passat
ja tres cops
i és molt intens,
però els meus actors
estan disposats a tot,
li posen moltes ganes.
Dinem,
sopem junts
i som
la nostra vida
ara mateix.
Molt bé.
Sí,
el restaurant de l'Ateneu
ja ens coneixen.
Perquè clar,
aquelles hores
que sopem alguna cosa
ja ens veuen venir
amb aquella cara.
Ja,
clar,
clar.
La música
és en directe?
Això,
com ho arregleu?
La música
sempre havíem volgut
que fos en directe,
no ha estat possible
per aquesta ocasió,
perquè hi ha moltes coses
a tenir en compte.
A tenir en compte,
sí.
Però
només podem dir
que
estem molt agraïts
de tenir unes músiques
molt especials
que
van arribar
a nosaltres
per Art de Màgia
també,
no ens endinsarem
gaire en això,
però sí que creiem
que el públic
gaudirà molt
de l'àudio
d'aquest espectacle.
Qui canta
en el musical?
Lluís,
tu segur que sí?
Jo sí,
no em quede un altre.
Tots
cantem.
Tots els nostres personatges
canten,
sí.
No volem
fer-vos
espòiler,
però tinc 11 actors
i hi ha uns 50 personatges.
Així,
doncs,
canten,
tots canten,
molt.
la part musical
i tots els assajos
de les cançons
de qui ha anat a càrrec?
De la Gisela,
has dit?
Sí,
correcte,
la Gisela ha sigut
la nostra directora de cant.
Això també va arribar
una mica tard,
ella no estava previst
que fos la nostra directora
de cant,
però
qui ho havia de fer,
ara començava
una feina nova,
que espero que li estiguin
superbé,
li envio molts petons
des d'aquí,
perquè la vida
a vegades
et proposa
aquestes coses boges
i la Gisela
de seguida
veient
la feina
que hi havia
per davant
va decidir
que ella s'encarregava,
ha fet una feina
absolutament al·lucinant,
li ha dedicat
unes hores
que no es poden comptar
i ella
ha fet una feina
meravellosa,
ha estat treballant
amb tots els actors
i les actrius,
ella és cantant
i cantant d'òpera
i a més
és profe de cant també,
així que
ho ha fet
molt bé
i a dia d'avui
li estem superagraïts
perquè ha aconseguit
coses
i tot això
sumat
a la feina
d'actriu
perquè ella també
és actriu,
ella també està
a l'escenari,
també té les seves escenes
i les seves cançons
Sí, sí, sí, sí
mare meva
Falten pocs dies
per l'estrena,
vestuari,
maquillatge,
atretzo,
semblarà realment
que estiguem
a l'època revolucionària
de la França
d'inicis del segle XIX?
doncs,
jo volia fer una proposta
molt minimalista
sobre l'escenari
i els recordava
els meus actors
que la meva primera proposta
era una proposta
molt minimalista
a poc a poc
això s'ha anat convertint
en més coses
i bueno,
hi podria posar també això
i això altre
i al final
no és tan minimalista
com a mi m'hagués agradat
sí que tenim atretzo
sí que tenim escenografia
sí que penso
que en tenim poca
i així és com jo ho vaig voler
des de l'inici
i reutilitzem
tota l'estona
la nostra escenografia
canviant la deposició
i transformant els espais
però sí que volia
que fos una cosa
molt de
que la gent sentís
aquests diferents espais
marcats per nosaltres
i no pas
per una escenografia
molt grandiloquent
o molt barroca
i en el nostre cas
és bastant
bastant minimalista
però sí que
en els vestuaris
bueno
el Rafató
que són meravellosos
i sempre fan una feina
meravellosa
ens han deixat
uns vestuaris preciosos
que jo crec
que gaudirem molt
i que ens endinsaran molt
en els miserables
i després
gent que a nivell personal
per diferents coses
de la vida
que han anat trobant
coses per casa
que ens podíem servir
també ens ho han fet arribar
com la Roser
una noia d'aquí
d'Esplugues
que també ens ha fet arribar
des de casa seva
armilles
espases
històries
que ens serviran
i ens aniran
super bé
que bé
tenir espases a casa
que bé
i tant
indispensable
indispensable
i per acabar
va presenta'ns
els personatges
que hi trobarem
no sé si hi surten
tots els protagonistes
com si diguéssim
de l'obra original
sí
doncs
us presentaré
els personatges
protagonistes
sí que us puc avançar
que n'hi haurà
algun personatge més
però sí que m'agradaria
que ho vingués
si vau veure
i que ho descobriu
per vosaltres
mateixos i mateixes
en primer lloc
tenim
Jean Valjant
que el coneixerem
com a un presoner
de primera mà
acompanyat
de Javert
el guàrdia
de presó
que el tortura molt
però també coneixerem
aquest Javert
i abans
li preguntaves al Lluís
és un personatge
bo o dolent
bueno
és una cosa
que podrem discutir
molt durant l'obra
i que podreu
arribar a les vostres
pròpies conclusions
em penso
i fem una cosa
que mai s'havia fet abans
alguns diran
que és una bogeria
però
ho haureu de veure
i descobrir al final
tenim el bisbe
el bisbe Mairel
que és qui
donarà la il·luminació
a Valjant
perquè segueixi el seu camí
coneixerem a Fantín
una dona
que ha patit molt
i que és molt treballadora
i que té una filla encantadora
Coset
que la coneixerem
en versió petita
i en versió gran
coneixerem els Tanardier
Madame Tanardier
i el senyor Tanardier
que són els encarregats
de la taverna
i de cuidar
de Coset
a la seva manera
en la seva manera
sí
cuidar la seva manera
no
sí
coneixerem
l'Eponín
una noia
enamorada
d'un amor impossible
coneixerem
el Marius
un noi encantador
i molt innocent
molt molt innocent
coneixerem
l'Enjolres
que durà a terme
l'inici de la revolució
i coneixerem
Agabroix
sí
que és
un nen encantador
divertit
i sense cap tipus de por
i em penso
que no em deixo ningú
Lluís
ho estàs repassant
jo també
diria que no
ho estem repassant
no no no
ja de tot
tenim de tot
que bé
anima la gent
que ens estigui escoltant
a l'audiència
que compri les entrades
que ja estan disponibles
a Antràpolis
per l'1 i el 2 de juny
que s'afanyin
jo ja tinc la meva
per cert
vindré el dia 1 de juny
el dissabte
el dia de l'estrena
o sigui que
més val
més val
que ho feu bé
perquè així no
zero pressió
perfecte
teniu compte oficial
també a Instagram
arroba
els miserables
des d'on feu
també
difusió una mica
de com aconseguir
entrades
dels personatges
sense fer
molt d'espoilers
però sí
que és el que es trobarà
la gent
res més
Clàudia i Lluís
espero que us vagi
tot molt bé
que acabeu aquesta setmana
que us queda
setmana i mitja
deu dies
abans de l'estrena
a tope
amb els assajos
i amb tot
i res
molta sort
i com es diu en el teatre
molta merda
també
d'acord?
moltes gràcies
moltíssimes gràcies
que vagi bé
una abraçada als dos
adeu
l'essència de Sant Jus
l'atens a la Rambla
a Ràdio Despert

no, no, no, no, no
no, no, no
spend their lives
in my inn
home in pigeons
home in inn
they fly
through my doors
and they crawl out
on our foes
welcome, monsieur
sit yourself down
and meet the best
in keeper and town
as for the rest
all of them crooks
brooking the guests
and cooking the books
seldom do you see
honest men like me
a gent of good intent
who is content
to be
master of the house
doling out the charm
ready with a handshake
and an open palm
tells the saucy tale
makes a little star
customers appreciate
the ball
prefer
glad to do a friend
a favor
doesn't cost me
to be nice
but nothing gets you
nothing
everything has got
a little fraud
master of the house
keeper of the zoo
ready to relieve them
of a zoo or two
quartering the wife
making up the way
picking up their knick-knacks
when they can't see straight
everybody loves a landlord
everybody's bosom friend
i'll do whatever pleases jesus
well i'll plead them in the end
master of the house
quick to catch your eye
never was a plaster
but you're passing by
sir to the poor
brother to the great
plop and a philosopher
and life long way
everybody's boom and bang
everybody's shamparo
but lock up your valises
jesus won't ask you
into the front
food beyond compare
food beyond belief
mix it in a mince
and pretend it's beef
kidney off a horse
liver off a cat
filling up the sausages
with this and that
presents are all welcome
bridal sweetest occupy
reasonable charges
plus some little extras
on the side
oh santa
charging for the lice
extra for the mice
2% for looking in the mirror
twice
and over here a little slice
there a little cut
3% for sleeping with the windows
a la rambla
res s'atura
vine
queda't
i escolta'ns
són les 11 i 38
esteu escoltant la rambla
el programa de matins
de ràdio d'Esvern
avui som dijous
s'acosta final de mes
i com sempre fem
iniciem un nou capítol
mensual
de la salut al dia
aquest espai
que porten des del cap
de Sant Just
els i les professionals
que hi treballen
avui en el capítol
en el programa
que tenim
saludem a la Sílvia Granollers
que és infermera
del cap de Sant Just
per parlar
sobre el tema
de la setmana
sense fum
el tabaquisme
hola Sílvia
què tal
molt bon dia
molt bon dia
Núria i oients
vinga doncs
s'acosta una setmana
important
concretament
la setmana
sense fum
que és l'última
de maig
què celebra exactament?
Doncs mira
el dia 31 de maig
és el dia mundial
sense tabac
i llavors ja fa 25 anys
la Societat de Medicina Familiar
i Comunitària
va pensar
allarguem una setmana
de seguida
de Salut Pública
l'Agència de Salut Pública
de Catalunya
s'hi va afegir
així com les altres societats
la d'Infermeria
i la de Medicina Familiar
i Comunitària Catalana
la Canfic
i des d'aquell
des d'allò
des de fa 25 anys
se celebra
aquella setmana
una setmana
per sensibilitzar
la gent
que és bo
deixar de fumar
que val la pena
que val la pena
que els joves
no comencin
això és cap de
i també
val la pena
gaudir
d'un entorn
sense fum
per això
aquest any
a més
el lema
d'aquesta setmana
és
zero emissions
també
en els teus pulmons
clar
molt bé
suposo que cada any
agafen un lema diferent
sí
cada any
es canvia
Silvia
tu ens podries dir
si es fuma
ara
més o menys
que fa uns quants anys
mira Núria
ara es fuma diferent
t'explico
la indústria del tabac
va veure
ha vist com
s'ha compromès
el consum
de cigaretes
convencionals
de fet
fa 25 anys
fumava un 32
un 33%
de la població
i avui en dia
fuma un 22%
clar
això vol dir
que la indústria
veu perillar
els ingressos
clar
què fa la indústria
i a més
li ha sortit
molt i molt bé
posa en el mercat
nous productes
nous productes
que disfressa
com productes
que poden ajudar
a deixar de fumar
s'ha comprovat que no
però que atrauen
molt
perquè a més
estan molt dirigits
a la gent jove
són dispositius
electrònics
són productes
que tenen sabor
molt
molt atractius
a xocolata
menta
maduixa
fruites
llavors
la indústria
ara
sap que
té
una
moltes persones
jovenetes
que començaran
a fumar
i tenen
assegurat
la seva supervivència
ostres
és un món
també
per dir-ho així
molt bé
de fet
és que
el govern
la indústria
de tabac
és el principal
obstacle
que té el govern
per ajudar
per protegir
la salut pública
està fent alguna cosa
el govern
ha posat alguna llei
en marxa
o està fent alguna
sí
sí
sí
hi ha una
a l'abril
es va aprovar
en Consell de Ministres
el Pla
Nacional
per la Prevenció
i Control
del Tabaquisme
en castellà
del 2024
al 2027
això és una fita
molt important
que s'aconsegueix
gràcies a que
les societats
científiques
i els experts
en tabaquisme
impulsen
que es prenguin
mesures
fa uns anys
tots ho sabem
que fumàvem
a les aules
de l'universitària
es fumava el cap
hi ha coses
que ara
impensables
és que no
no veig un doctor
fumant a dins del cap
és que no
doncs
sí
però això
tot això
que ara veiem
com una cosa
impossible
això era
absolutament normal
els plans
nacionals
han anat
aconseguint això
i ara
de cara
a aquest any
aquests tres anys
que tenim per endavant
què vol fer el Pla
el Pla
vol equiparar
la regulació
dir que les cigarretes
electròniques
i els productes
relacionats amb el tabac
són
tabac tradicional
equiparar
la llei
per uns i per altres
si vols
després ho parlem
tu pots fumar
una cigarreta
electrònica
en llocs
que no es pot fumar
però si això no pot ser
hauria de
no
clar
doncs això és el que vol
intentar el Pla
el Pla
el que vol fer
és augmentar
els espais lliures
de fum
tu segurament
has sentit parlar
i com els altres
els oients
que ara diuen
escolta
fumar les terrasses
no, no
que es prohibeixi fumar
les terrasses
o que es prohibeixi fumar
dins dels cotxes
quan hi ha nens petits
per exemple
tot això són
alguns aspectes
que podrien millorar
la qualitat
de l'aire
i això és el que vol
el Pla
també vol
investigar
vol
que tots els medicaments
entrin per la seguretat social
avui en dia
tots els tractaments
substituts de la nicotina
no entren
per la seguretat social
per tant
aquests haurien d'entrar
també
perquè són tractaments
efectius
això és el que vol
el Pla
i també
el que vol
fer el Pla
mira una cosa
que sembla
increïble
que us s'hagi de dir
però que el Pla
vol que la gent
no llenci
les borilles
de les cigarretes
al terra
una cosa
home
pel medi ambient
també
aquí està
pel medi ambient
sí
així que
el Pla
contempla
moltes coses
estàvem parlant
d'aquests productes
de les cigarretes
i el que ens has comentat
de dispositius
electrònics
n'hi ha alguns
models
o alguns
més concrets
Silvia
alguns productes
d'aquests
més específics
quins són aquests
productes
em comenta
sí
sí mira
els primers
que va aparèixer
és la cigarreta
electrònica
d'això
fa
12 anys
les cigaretes
electròniques
de fet
què són
són uns dispositius
electrònics
que en forma
de cigarreta
ara ja estan
amb la quarta
generació
però
tenen forma
de cigarreta
de cigart
de pur
i llavors
tenen un dipòsit
un cartuch
amb un líquid
que llavors
s'escalfa
es barreja
i es converteix
en un vapor
per això
quan parlem
de cigaretes
electròniques
la gent
diu
vapejar
perquè estem
no és
no és un fum
sinó que és un vapor
que el fumador
inhala
els líquids
que hi ha dintre
la composició
no està regulada
per tant
aquí
podem imaginar
trobar de tot
moltíssima varietat
molt
a més
com dic
amb molts gustos
és molt atractiu
és un dispositiu
electrònic
que enganxa
perquè a més
a més
no és
no és dolent
de
digne de sabor
no no
al contrari
té gust a xocolata
per exemple
o a menta
i quina és la diferència
entre una cigarreta
i una cigarreta electrònica
a banda del vapor
té nicotina
també
exacte
molt interessant
això veiem
a veure
aquests dispositius
molts contenen nicotina
el problema és que no sabem
quanta nicotina
en componen
perdó
contenen
jo no sé si recordaràs
quan van sortir
durant un any
vam tenir
botiguetes
on es venien
cigaretes electròniques
a cada cantonada
de cop i volta
al cap d'un any
van desaparèixer
jo sempre dic
que moltes
va haver-hi
molt motiu
per aquesta desaparició
va ser perquè
molts fumadors
fumaven
d'una manera
o
vapejaven
d'una manera
que
la seva inhalació
de nicotina
era molt superior
a la que
ells estaven
acostumats
i llavors
s'intoxicaven
amb nicotina
clar, clar
no n'hi do
sí
és curiosíssim
això
de les cigaretes
electròniques
perquè inclús
els que diuen
que no
les cartutxos
que diuen
que no tenen
nicotina
s'ha vist
que sí que en tenen
però en tinguin
o no tinguin
nicotina
sabem
que no ajuden
a deixar de fumar
que tot el contrari
és molt atractiu
perquè els nens
comencin
a fer un gest
que finalment
els aportarà
a tabac
i que
les productes
que contenen
que no sabem
massa bé
quins són
perquè no està
regulat
i llavors
es fan estudis
evidentment
i es veuen
tots aquests productes
també són tòxics
molt tòxics
i sabem
que a la llarga
tindrem
moltes malalties
relacionades
amb aquest consum
d'aquestes cigaretes
però que consti
que no són
les úniques
després de les cigaretes
electròniques
han vingut
altres productes
parlàvem
del pla nacional
del que es vol
fer aquests
tres propers anys
Sílvia
es contempla
l'augment
del preu
del tabac
això és super
interessant
Núria
sí
doncs no es contempla
i aquí estan
els investigadors
molt
molt disgustats
perquè
no s'ha aconseguit
que introduï
aquest augment
dels impostos
pel consum
pel tabac
i sabent
com sabem
que a nivell
de salut pública
la mesura
més efectiva
perquè la gent
deixi de fumar
o no comenci
és l'augment
del preu
si tu
augmentes
un 10%
la cigarreta
el preu
del paquet
un 4%
de fumadors
deixaran de fumar
és dur
eh
dir això
però clar
a nivell
de salut pública
la salut
de tothom
això és una
mesura
fantàstica
pensa que a més
aquí
al nostre territori
el tabac
és super
barat
té molt bon
preu
estem parlant
d'uns 5 euros
per paquet
quan altres països
estan a 12
i a 13 euros
el paquet
o sigui
nosaltres
hi ha molt marge
per augmentar
Sílvia
parlaves també
comentaves
el tema
de les terrasses
i ara mateix
es pot fumar
les terrasses
i aquí
sí
de fet
les terrasses
que estan obertes
es pot fumar
el que passa
que s'incompleix
la norma
diu
la normativa
diu
que tu no pots fumar
en una terrassa
si hi ha
sostre
i
dos parets
llavors
quantes terrasses
tancades
la gent segueix fumant
ja
clar
el que sí
que ja
es va introduir
fa temps
són aquests espais
lliures de fum
que són els llocs
més aviat públics
per exemple
escoles
hospitals
parades d'autobús
allà sí que està prohibit
no?
Sí
en aquesta zona
la parada d'autobús
no?
ah
bueno
hospitals
però al voltant
exacte
a veure
al voltant de l'hospital
no està prohibit
fora
és a dir
com l'escola
darrere la porta
o sigui
per davant de la porta
de l'escola
els papás i les mamás
i acompanyants
podríem fumar
sí
el que
i a més aquí a Sant Just
s'ha fet
amb molt èxit
és
suggerir
que no es fumi
llavors
hi ha uns espais
com de seguretat
per fora d'aquestes portes
llavors
no et poden multar
per fumar
ja
però
la veritat és que la gent
que a més el fumador
és una persona educada
i molt respectuosa
llavors
doncs
no es fuma
per què?
perquè la imatge seria
no?
veure un pare i una mare fumant
a les portes d'un coller
realment
estàs normalitzant
el consum de tabac
que hauria de ser
no
o sigui
no podem normalitzar
un nen
o una nena
no pot veure
algun fumant
perquè això li diu
valent
si ell fuma
això és lo normal
quan sigui gran
jo també ho faré
i això és el que hem de tallar
parlàvem també
de les cigarretes electròniques
i has mencionat
que hi havia altres
també maneres de fumar
no?
sí
sí
sí
sí
a més
són aquests
els icos
bàsicament
de fet
els coneixem per icos
tot i que són
productes de tabac
per escalfar
imagina't eh
productes de tabac
per escalfar
el que passa que hi ha diferents marques
i la gent diu
estic fumant icos
valent?
o jo
vapejo icos
a veure
què és?
és tabac
en aquest cas
és tabac
per això els icos
no poden
tu no pots
així com les cigarretes electròniques
tu podries
en un restaurant
fumar
vapejar
vapejar
vapejar
però que és fumar
recordem que és fumar
amb una cigarreta electrònica
això
ho podries fer
no ho podries fer
al cap
no podries fer
en un centre educatiu
no ho podries fer
en un lloc
de l'administració pública
o a l'autobús
d'acord?
aquí no
però a tot arreu
les cigarretes electròniques
sí
perquè recordem
que és un cartuig
amb uns compostos
i alguns
i molts d'ells
o quasi tots
tenen nicotina
aquest icos
que és una marca
és
un producte
de tabac
que s'escalfa
és també un dispositiu electrònic
és també una monada
molt atractiva
amb molts gustos
7.000 sabors
els que vulguis i més
els que vulguis
tot el que vulguis
això
i el que fa
és
té uns cartutxos
o bueno
tu el que tu carregues
de fet és
carregues
un tabac
en aquest cas
picat
o sigui és un
picat
picat de tabac
de fulla de tabac
i llavors
les cigarretes
normals
tu el que fas
és
cremar
aquest tabac
de fet cremen
a 800 graus
de temperatura
però
aquests dispositius
entre els que
dic
el icos
el que fa
és escalfar
aquest tabac
a 300
350 graus
és la diferència
és un sistema
això
electrònic
que fa això
com et pots imaginar
Núria
tant
o més
lesiu
nociu
addictiu
que qualsevol
altra manera
de fumar
i
són més nous
aquests
icos
sí
sí
sí
aquests fa
set anys
van
van sorgir
el 2017
sí
sí
és molt
és molt nou
després també hi ha molta gent jove
que
diu
fumar
de liar
no
sí
això de liar
que s'enrotlla
sí
sí
els per cargolar
el tabac per cargolar
sí
sí
això és
igual de nociu
fa menys mal
com es pensa
sí
no no
dic que no
dic que sí
quan reflexiono
és el que diuen
no
sembla que a banda
una mica més barat
més econòmic
sigui més
com més saludable
no
de cap
de les maneres
també hem de dir
que la composició
de tot aquest tabac
que s'utilitza
per liar
tampoc està regulat
per tant
tu pots posar
el que vulguis
clar
sí
sí
després sabem
que la manera de fumar
que té la persona
que fa aquest tipus
de creació
també és diferent
en fi
que al final
arriben a aconseguir
més monòxid de carboni
però amb un 85%
més de monòxid de carboni
fumant menys
aconsegueixen
més monòxid
que és un gas tòxic
com també
més nicotina
i en fi
o sigui
no
res
que pot ser més econòmic
però per la salut
res d'economia
gens
res d'economia
i
les pipes d'aigua
les pipes d'aigua
bueno
les pipes d'aigua
és un producte
típicament
que hem vist
a Orient Mitjà
sí
però
i bueno
alguns païs
també africans
però
de cop i volta
també veiem
molta pipa d'aigua
bueno
la pipa d'aigua
què és?
és
uns dipòsits
que contenen
doncs uns productes
molts d'ells
també
moltes pipes d'aigua
són de tabac
aleshores
aquestes substàncies
herbes i de més
es col·loquen
en un
bol
aquest bol
s'escalfa
gràcies a carbó
això és important
perquè clar
hi ha una combustió
del carbó
i per tant
també hi ha productes
tòxics
que surten
d'aquest carbó
llavors
el fum
passa
per una tija
vertical
arriba
amb un dipòsit
d'aigua
que refreda
aquests vapors
i els humidifiquen
i aleshores
hi ha unes mànegues
o una
si és per un
normalment
seria a Turquia
la Cachimba
ah exacte
clar
clar
clar
és que
ho estaves escrivint
i dic
hòstia
això és la Cachimba
exacte
té diversos noms
també
sí sí Núria
llavors
hi ha unes mànegues
i normalment
es fa un grup
el qual també
imagines la contaminació
si vas xupant
el mateix
clar
no no
hi ha això
a banda
i llavors
es pensa
que és una cosa
més saludable
de saludable
tampoc
i és
es considera
tabac
altres formes
de fumar
també
com ajudeu
Sílvia
a deixar de fumar
en el centre
sí
doncs mira
com sempre
des de fa
molts anys
estem ajudant
s'enjusta encara
fumes
sí
sí eh
la mítica
la mítica
frase
allà al cap
amb el logo
amb la fulla
no?
Sí sí sí
que ens va fer
en Gerard Pàmies
sí
i la família
Majoana
ens va fer
la música
del projecte
sí sí
doncs
des de llavors
estem ajudant
a quina part?
a la part física
de la dependència
de la nicotina
i a la part
psicològica
una de voler
deixar de fumar
tot i que ja sabem
que encara que tu vulguis
una cosa
això no vol dir
que el dia següent
ho aconsegueixis
ni molt menys
tot hi ha un camí
per fer canvis
a la nostra vida
però realment
en aquests moments
i després de tots
aquests anys
ja han hagut
en el mercat
han aparegut
fàrmacs
que ajuden
a la dependència física
que les persones
tinguin
una síndrome
d'abstinència
més dolça
i si tu
no ho passes
físicament malament
psicològicament
també estàs més fort
per enfrentar-te
a totes les costums
que un fumador
doncs té
en relació
al tabac
i en aquestes noves formes
que hem estat parlant
de fumar
també ajudeu
per exemple
les cigarretes
tot això
i tant
i tant
i tant
són noves maneres
de fumar
però són
també
fumar
i per tant
també ajudem
de la mateixa manera
vull dir que hi ha gent
que també hi està enganxada
en aquestes formes
i tant
clar
sí
és que és
és un fumador
d'altres maneres de fumar
però
la persona que fuma
pipa d'aigua
com la que fuma
tabac per escalfar
com la que fuma
una cigarreta electrònica
o tabac per cargolar
totes són
tractables
des del centre de salut
clar
i hi ha algun temps
de promig
de dir
mira és que estaràs dos mesos
estaràs mitjany
o això va
cadascú
al seu temps
cadascú necessita
el seu temps
però és veritat
que hi ha un dia
que deixes de fumar
hi ha un dia
que dius
stop
i dic
deixo
llavors
com arribo
fins a aquest dia
cadascú
ho fa de diferents maneres
reduint
hi ha moltes maneres
però hi ha un dia
que deixes de fumar
a la història clínica
a nivell nostre
fins al cap
d'un any
d'aquell dia
no diem
que la persona
és un ex fumador
suposo que és
el que em preguntaves
sí
ara
també he de dir
que clar
el primer mes
és un mes molt dur
molt difícil
normalment
després
doncs
al cap de tres mesos
hi ha moltes
acostumats
a estar sense tabac
clar
al principi
clar
quan penses en tabac
penses en molta emoció
molta tristesa
estàs
no?
com em deia una persona
d'aquí de Sant Jus
que va deixar de fumar
diu
això és com
la meva primera parella
quan em va deixar
estava tot el dia plorant
diu
ara
que ha passat temps
home
segueixo pensant
en ella
però
relativitzes
però
ja l'emoció
no està
he deixat
no?
he deixat de fumar
penses en què fumaves
però sense
aquell contingut emocional
que fa tan dur
els primers dos mesos
ràpidament
Sílvia
fareu alguna coseta
aquí a Sant Jus
per aquesta setmana
sense fum
sí
sí
de moment
estem decorant
el centre
si algú vol venir a veure
tenim tot el centre decorat
però sobretot
la gran festa
serà el dia 30
el dijous 30 de juny
que convidem a tothom
de maig
ai perdó
perdó
30 de maig
de maig
el 30 de maig
gràcies Núria
el 30 de maig
dijous
que farem una caminada popular
cada any la fem
de fet
una caminada
que sortirem
del centre de salut
no cal inscripció
tothom que vulgui venir
el dia 30
sigui quina sigui
la condició física
poden venir
ho asseguro
perquè tenim caminades
per totes
les velocitats possibles
així que vingui
a les 10 del dematí
donarem
com sempre
farem
diversos circuits
arribarem
a l'Ajuntament
farem una trobada
allà a l'Ajuntament
i després baixarem
al centre
on tindrem
la sessió de zumba
que ens fa la Raquel
aquí sempre
li hem d'agrair
de nou
que ens ho vulgui fer
i un sorteig de premis
molt bé
doncs
Sílvia
moltíssimes gràcies
deixem aquí
el capítol
del tabaquisme
si et sembla
de la setmana sense fum
gràcies per haver vingut
i una abraçada
d'acord
gràcies Núria
una abraçada a tu
adeu
Bon dia
us informa Sara Riera
Israel
ha convocat
els ambaixadors
de Noruega
Irlanda
i Espanya
el seu país
per expressar-los
el rebuig
a l'anunci
de reconeixement
de l'estat de Palestina
a partir del 28 de maig
en aquesta trobada
se'ls farà veure
un vídeo
dels atacs
de Hamas
el 7 d'octubre
que van originar
la guerra actual
a més
Televip ha cridat
a consultes
els seus ambaixadors
a aquests països
en un gest clar
d'atenció diplomàtica
en un comunicat
el ministre israelià
d'afers estrangers
Israel Katz
ha denunciat
que el reconeixement
suposa donar
diu
una medalla d'or
als assassins
de Hamas
mentrestant
el ministre de Finances
israelià
Besalel Esmòtric
un colón extremista
ha proposat crear
una nova colònia
per cada estat
que reconegui Palestina
en una carta
el primer ministre
Netanyahu
Esmòtric
insta a castigar
l'autoritat palestina
per buscar
el reconeixement unilateral
Més notícies
Sílvia Solanas
Espanya ha anunciat
el reconeixement
de l'estat de Palestina
durant la compareixença
al Congrés
en una sessió tensa
on Pedro Sánchez
ha rebutjat
les acusacions
de corrupció
de la seva dona
Begoña Gómez
que tilla
de difamacions
Junts
ha advertit Sánchez
que també
ha fet difamacions
quan ha calgut
Congrés dels Diputats
Àngels Lafuente
bon dia
Hola, bon dia
Gabriel Rufián
celebra la decisió
del govern de Sánchez
de reconèixer
l'estat de Palestina
però li exigeix
el president espanyol
que actui
amb la mateixa
celeritat
amb el conflicte
a Gaza
que ho ha fet
amb l'Argentina
Tras asesinar
a més de 30.000
persones
en 7 meses
usted
senyor presidente
ha retirado
a su embajador
en Argentina
tras insultar
durante dos días
a su entorno
más próximo
Así que
¿qué tiene que hacer?
I Míriam Nogueras
de Junts
ha retretat Sánchez
d'haver-se afavorit
del lawfare
quan l'objectiu
era l'independentisme
No alimentaré
la màquina del fang
ha dit vostè
avui
senyor Sánchez
però és que això
ja ho ha fet
vostè
estan de fang
fins al capdamunt
Àngels
de la Font de Catalunya
Ràdio Madrid
Les hectàrees
de bosc
afectades
per la sequera
ja doblen
les de fa dos anys
i superen
les 66.000
el triple
del que s'ha cremat
en 10 anys
les 66.000
Els científics
del CREAF
i els agents rurals
han presentat
aquest matí
la radiografia
dels boscos
de Catalunya
on cada cop
hi ha més arbres
morts
per la falta d'aigua
Sant Martí
s'ha pres
a Montse Poblet
bon dia
la presentació
dels resultats
del de boscat
2023
s'ha fet a la selva
una de les comarques
juntament amb Osona
Gironès
i l'Alt Empordà
on la salut dels boscos
ha quedat més tocada
per la sequera
Mireia Banquer
investigadora del CREAF
ens detalla
els efectes
de la falta d'aigua
als boscos
part d'aquests boscos
tenen arbres
que s'han mort
i altres tenen arbres
que degut a l'estrès
de la sequera
dels últims 3 anys
han assecat
o perdut
la seva fulla
per espècies
les més afectades
són l'alzina
i l'alzina sorera
hectàrees tocades
però el 2023
s'hi ha afegit
el Pirroig
amb més de 15.000
hectàrees afectades
i grans mortaldats
Montse Poblet
Catalunya Ràdio
Sant Martí s'ha presa
A partir del curs que ve
ja no hi haurà
lectures obligatòries
als examens
de selectivitat
de les assignatures
de llengua
i literatura
catalana i castellana
així ho ha comunicat
el Consell Interuniversitari
de Catalunya
en un document
que s'ha fet arribar
als centres
on indica
que la decisió
s'ha pres conjuntament
amb el Departament d'Educació
així a les proves
d'accés del 2025
a les matèries comunes
de català i castellà
de les quals
s'examinen
tots els alumnes
el bloc de literatura
s'avaluarà
proposant dues opcions
amb textos curts
La patronal PIMEC
aconsegueix tenir
veu pròpia
al diàleg social espanyol
l'entrada
al Consell Econòmic i Social
que és el màxim espai
de representativitat
d'àmbit estatal
era una reivindicació
històrica
de la patronal
de la petita
i mitjana empresa
de Catalunya
El president de PIMEC
Antoni Canyete
ho considera
una fita històrica
perquè les PIMES
tinguin una representació
real, justa
i amb veu pròpia
Canyete recorda també
que la inclusió de PIMEC
ha estat possible en part
gràcies a la recomanació
diu
de la Comissió Europea a Espanya
perquè es reforci
el diàleg social
I a dels esports
amb en Marcos García
9 jugadores del Barça
són a la llista
de la selecció espanyola
per jugar
partits de pre-europeu
contra Dinamarca
el 31 de maig
i el 4 de juny
la seleccionadora espanyola
de futbol
Montse Tomé
ha inclòs també
les catalanes
Laia Cudina
de l'Arsenal
Ilaia Alexandri
del City
del Barça
hi són
Ona Batlle
Aitana Bonmatí
Mariona Caldantell
Cata Coll
Jana Fernández
Vicky López
Salma Paralluelo
Irene Paredes
i Alexia Putella
Recordeu
Recordeu que la capitana
Blaugrana
ha renovat
per dues temporades
amb una més d'opcional
Alexia
per tant serà
el Barça
com a mínim
fins l'any 2026
En bàsquet
el Manresa
queda eliminat
als quarts de final
de la Lliga CB
després de perdre
contra l'Unicaja
per 63 a 86
el Barça òltima
avui la preparació
per al partit de demà
a Tenerife
en aquest playoff
de la Lliga CB
A més el Força
Lleida
ha presentat
la seva candidatura
perquè Lleida
sigui la seu
per a la Final Four
d'ascens
a la Lliga CB
de bàsquet
encara que els candidats
han de ser
un dels quatre equips
finalistes
el playoff
encara està obert
i per tant
per decidir
l'edat del límit
per presentar candidatura
és avui
dimecres 22 de maig
I amb Atterpolo
avui es juga
el primer partit
de la semifinal masculina
per al títol
de la Lliga
entre el Sabadell
i el Barcelona
i també el primer partit
de la semifinal femenina
entre el Mataró
i el Sabadell
Fins aquí
les notícies
Tot seguit
les notícies de Sant Just
Bon dia
passen 6 minuts
a les 12
us informa Mariona Sales Vilanova
La pròxima conferència
organitzada
per l'Aula Universitària
de la Gent Gran
d'Esplugues
i de Sant Just
es titula
El breu pontificat
d'alguns papes
i altres curiositats
i serà impartida
per Salvador Navarro Colàs
destacat metge
i digestòleg
L'esdeveniment
tindrà lloc
el pròxim dijous
23 de maig
a les 6 de la tarda
a l'Auditori
de la Residència
de la Mallola
El ponent
el doctor Navarro
qui ha publicat
extensament sobre medicina
i també sobre història
i pintura
compartirà amb els assistents
curiositats
i fets menys coneguts
dels pontificats
més curts
de la història
del papat
així com detalls
fascinants
dels aspectes mèdics
relacionats amb els papes
L'acte està obert
a tots els públics
amb entrada gratuïta
per als socis
de l'aula universitària
i una aportació
de 5 euros
per als no socis
El casal de joves
de Sant Jus
acollirà la representació
de Pincele en Boca
una obra organitzada
per la companyia
Les Ninyes
Aquesta peça teatral
que tindrà lloc
el dijous 23 de maig
a les 7 de la tarda
i el divendres 24 de maig
a les 8 del vespre
a la sala Utopia
explora la resiliència
i la creativitat
d'un grup de dones
que s'enfronten
al desafiament
de pintar
sobre un llenç en blanc
Amb un enfocament
que en busca
reflexionar
sobre el món actual
la peça destaca
que si bé vivim
en el millor
dels mons coneguts
estem lluny
de l'ideal possible
L'obra ofereix
una experiència
teatral provocadora
que interpel·la
directament les emocions
i els dilemes
dels seus personatges
L'entrada a l'obra
té un cost de 7 euros
Aquest estiu
el veïnat
i els visitants
de Sant Jus d'Esvern
tindran l'oportunitat
de gaudir de música
en directe
a les terrasses
de bars i restaurants
gràcies al nou projecte
Terrasses Musicals
Aquesta iniciativa
pilot
proposarà concerts
de petit format
majoritàriament acústics
en diverses terrasses
del sector
de la restauració local
durant els mesos
de juny i juliol
i és organitzada
per l'Ajuntament
a través del Servei
de Promoció Econòmica
Les actuacions
estan programades
per adaptar-se
a diferents moments
del dia
amb sessions de migdia
de tarda
i de vespre
fins a les 11 de la nit
Els concerts
tindran lloc
en diverses zones
del municipi
Barri Sud
Barri Centre Barri Nord
i Mas Lluí
Els establiments
que participaran
en aquesta experiència musical
inclouen
el restaurant Lilla
el Trineu
la Trinis Cafè
el bar La Nata
l'Espai 14
la Casona de Sant Just
l'antiga granja
Carbonell
i el Mille Monkey Burger
Terrasses Musicals
busquen enriquir
l'oferta cultural
de Sant Just
durant l'estiu
i impulsar
l'economia local
enfortint
els negocis
de restauració
que han patit
durant els períodes
de restriccions
per la pandèmia
i això ha estat tot
tornem a més informació
al butlletí horari
de la UNA
Fins ara
Fins ara
Fins ara
Fins ara
Fins ara
Fins ara
Fins ara
Fins ara
Fins ara
Fins ara
Fins ara
Fins ara
Fins ara
Fins ara
Fins ara
Fins ara
Fins ara
Fins ara
Fins ara
Fins ara
Fins ara
Fins ara
Fins ara
Fins ara
Fins ara
Fins ara
Fins ara
Fins ara
Fins ara
Fins ara
Fins ara
notícies del món del vi. Què tal, Àstrid?
Bon dia. Bon dia.
Vinga, comencem amb algunes notícies.
Parlàvem aquí fora de l'estudi
abans d'entrar, del tema
de les denominacions d'origen,
no?, que sembla que
hi ha viticultors,
no?, gent propietària
de cellers, de bodegues, que
estan decidint també, doncs, deixar-se
una mica, no?, d'imposicions i d'anar
per via lliure. Sí.
I que estan sortint
de les denominacions una mica
cansades ja de les
imposicions. Sí, una mica
el que jo sempre anomeno el corsé, no?
El corsé, sí, sí. El corsé, és allò del...
Està molt bé, de sota l'empara d'una
denominació d'origen, que en
principi és una miqueta
que faria bandera de
vins de qualitat, i que
és una mica, és per aigües
i alhora acompanyant. Sí,
et dóna un nom, et dóna un nom. Viticultors,
cellers, exacte, és allò que deus,
uau, és igual. Déu, penedès,
mira un prigurat. Déu molt
sant. Aquí està, no?
Déu costés del segre. I a vegades
els va com ofegant,
acotant, perquè
ha sortit el cas del celler
alemany i corrió, que el
porta una parella, la Irene
i el seu marit.
El Lauren. Sí. I
que s'han sortit de la denominació
d'origen. Bueno, són
aquelles notícies que hi són, però que tampoc
transcendeixen a molt més.
Al final són decisions, no?
Ells tenen un microceller, el que
es diria un
celler de garatge, perquè
realment està com en un
garatge, és un espai
petit.
La Irene és
del penedès i en certs moments
se'n va estudiar
enologia a França, no?
Que és on coneix
el Logan. I
tornen al penedès amb un
projecte d'elaborar vins
de molt alta
qualitat, no?
I
bé,
fan vins de molt alta
qualitat.
Qualitat?
Qualitat?
I
però fins ara sota la
D.O.
Sota la
D.O.
Penedès, no?
Sí, sí.
I no sé ben bé el que ha passat,
el tema és que és això, no?
Com s'hi troben molts.
Són aquestes...
no són una empresa.
Sí.
Ells són
petits productors
i que al final
de tan petit
i tenint en compte
aquests anys
la sequera
i altres aspectes
doncs és allò que
doncs
fins i tot
ell està treballant
en una altra empresa.
O sigui,
que no pots viure
del que tu
vols treballar
amb les mans, no?
I
han decidit allò
sortir.
per exemple
en una entrevista
que els fan
en un mitjà...
Ja tenen el no,
o sigui,
tenen una reputació
impecable, eh?
Fan uns vins...
Són
una meravella.
Sí.
Diu que
en una entrevista
que els fan
als mitjans, no?
Tant en aquest cas, no?
En el Lauren Currió
i la Irene Alemany
diuen que
van sortir
de la denominació
de la D.O.
de Penedès
perquè no els agradava
rebre aquestes imposicions
i que cada vegada
que elaboraven
vi
els hi fan
una auditoria, no?
Sí.
I els paràmetres
els eren
cada cop més complets
i, bueno,
van voler sortir
perquè
com a saller petit
ells
es van a donar
que la D.O.,
com també
en totes les associacions, no?
Estan pensades
per a sallers
i estructures grans
i no...
El que dèiem, no?
Quan van sortir
els pagesos
amb els tractors
que ja no només
és la teva feina
la feina al camp
al laboratori
al celler
una cosa
i l'altra
és aquella
burocràcia
els papers
passar el panell
de tast
perquè sigui allò
de poder anar
sota un segell
de Penedès
de passar
també un panell
de tast
i d'altres, no?
I, bueno,
ens és allò
que dius
t'acaba avorrint
tot això
i al final
decideixes
anar una miqueta...
Literalment
diu, eh?
Ens vam voler sortir
perquè quan ets
un celler petit
com nosaltres
t'adones
que les D.O.
com també
totes les associacions
estan pensades
per a cellers
i estructures grans
i parlem de les D.O.
però també
d'altres associacions
que s'han creat
i que es creen
totes estan pensades
per beneficiar
els cellers grans
i nosaltres dos
no ens sentim
representats
no som empresaris
Exacte
és una parella
que fa vi
Sí, sí
parlant concretament
d'un casiu
Sot Lefriec
Sí
que...
És un gran vi
Sí
és un vi
d'aquells
allò que dius
amb majúscules
Sí
Sí, és allò
que el podríem posar
a nivells
allò de dir
els grans vins
de bordels
Quan podria costar
una ampolla
del Sot Lefriec
d'aquests?
Ai, se'n poden anar
cap a 60
70
A més, és un vi
ideal de guarda
o sigui
que a més
guarda tal
Sot Lefriec
Sot Lefriec
Sí
Jo tinc alguna
danyada així antiga
no sé si encara tinc
alguna del 2004
encara tinc alguna
que ja deu d'estar
ben madur
2012 crec que en tinc
alguna
però és allò que dius
serien d'aquells
grans vins
de guarda
Doncs que sàpigues
que aquest nom
és un homenatge
als avis
d'ells dos
Sot perquè
és la paraula
que feia servir
l'avi de la Irene
quan deia
que anava a la vinya
deia l'avi
anem al Sot
Anem al Sot
I ella
de petita
ja anava amb ell
els estius
Sí, amb l'avi
I Lefriec
perquè és el segon
cognom
de la mare
del Loren
llavors el vi
és una mica
un homenatge
d'aquests avis
Sot Lefriec
Sí
És original
la història
Sí, sí, sí
també tenen un
mira
acompanya molt el dia
que eren un vi
que es diu
Cargol Treu Banya
i Cargol Treu Bí
Hòstia
Què dius?
Cargol Treu Bí
O sigui, aquest que és
l'Ot Lefriec
a nivell
i després el Cargol Treu Banya
Plou i fa sol
també l'han tingut
o sigui
juguen molt
sempre amb la
amb la natura
Molt bé
Van tindre també
un projecte
que era
un vi
d'aquests
que
una mica
per conscienciar
i alhora
per recaptar diners
per la investigació
contra el càncer
i sortia
un petit
microscopi
Sí
Ah, bueno
i anava allò
dedicat a comprar
unes
em sembla que eren
unes lents especials
per
observar
per poder fer
una bona observació
llavors
ens és allò
que dius
també
sempre hi ha hagut
aquest projecte
solidari
Ho estic llegint
de fet
a edicions
del microscopi
que van fer
per la Vall d'Hebron
Sí
Van donar
50.000 euros
amb els quals
es van comprar
el microscopi
i altres materials
per al Departament
d'Oncologia
Sí
on la Irene
es va tractar
el càncer
és a dir
que ella
suposo que
va entrar en consciència
quan es va posar
malalta
I no només
hi ha associacions
que
per sort
es recaten
per famílies
per uns espais
i ella anava allò
molt focalitzada
per la feina
que té
en l'estudi
i
sí, sí
va ser un projecte
bonic
Astrid
també parlàvem
de canviant de tema
que venies ara
del Consell Comarcal
Sí
perquè el celler
de Can Mata
de Sant Just
sigui punt turístic
del poble
Sí, sí, sí
Com va això?
Tindrem nou punt turístic
a l'any que ve?
és un procés d'un
és un procés
No, d'un no
és un procés d'un any
Què vol dir això?
d'un no
perquè serà
serà divertit
serà divertit
ja saps que
no ens agrada estar quiets
a més serem doble
punt turístic
perquè tant
no serem
de la comarca
del Baix Llobregat
com del Penedès
del Penedès
també, eh?
Sí, més enllà
a nosaltres
se'ns queda
petit
al mapa
No és requisit
ser punt turístic
d'un lloc
i viure
allà
No, perquè al final
tot torna a quedar
sota el paraigües
de la Diputació
per tant
els recursos
venen
de la Diputació
on abarquen
que són
nou comarques
Sí
Per tant
és allò
I escolta'm
us passen
algun examen?
No
però
no hi ha examen
però sí
s'han d'anar
seguint
unes petites càpsules
uns vídeos
on després
has d'anar
contestant
Ja
Feu com una mena
de curs
Hi haurà sortides
també
però no només
del vi
o sigui
sí que clar
lògicament
fent Penedès
toques molt més
part de vi
la zona més
gastronòmica
del Baix Llobregat
queda la més propera
i molt més àmplia
Quins requisits
heu de complir?
Els requisits
és tindre ganes
I ja està?
Realment
Tu vas allà al Consell
mira
que vull que
Tu pot ser un restaurant
pot ser
home
suposo que
pot ser difícil
independen
del que siguis
hi ha molts
ajuntaments
que poden ser
o que són
punt turístic
aquí a Sant Lluís
per en Jona
tenim algun hotel
el restaurant
del Mirador
també és un espai
potser molt perfecte
per ser punt turístic
i és això
la gent pot
apropar-se
i demanar informació
d'on es pot fer
d'on es pot anar
per tant
és una miqueta
jo ho veig una mica
com un punt de
reconeixement
i a l'hora
de fer-te visible
del que ja estàs fent
amb el teu dia a dia
ostres
que s'està comunicant
constantment
i per això vam dir
ja és una feina
que estàs fent
doncs
uau
siguem molt més
autoexigents
amb nosaltres
clar
un nou
una comarca
en fem dues
sí, sí, sí
i
home, que aquí és en Jus
i fer-te
també una miqueta
més visible
d'això
en part
el que ja estàs fent
i què vols
oferir més
aquí a Sant Jus
no
clar, no tenim
oficina de turisme
com a tal
com a tal
però bueno
també està bé
que quan la gent
arriba al poble
ja sigui
o la gent
del mateix
de la mateixa població
que avui en dia
sí, tenim moltes eines
hi ha pàgina web
estrit
que hi ha molta gent
de Sant Jus
nouvinguda
que no en té ni idea
de
la gent que deu viure
a Masllui
que arriba nova
al poble
no deu conèixer
per exemple
totes les masies
tota aquesta part
o altres racons
de Sant Jus
tant
ja et dic
tant si és de Sant Jus
tot dinar
on
què visitar
a més és això
tenim una comarca
clar, clar
amplíssima
i tot el que sigui
fer xarxa
amb altres
sí
i com estareu anunciats
llavors clar
vam arribar
al del Penedès
i ens vam apuntar
ja fa
deu de fer un parell de mesos
o així
i quan vaig contactar
ja
que el Consell Comarcal
ja era
ai
que ja estem una miqueta
al límit
però cap problema
com que ja estàvem
donats d'alta
doncs
ja està
he anat a buscar
una miqueta d'informacions
ens hem conegut
i la veritat
és que
t'han passat
algun plànol
de Sant Just
o algun rètol
o alguna cosa
no
no
perquè això
tot el material
se'n té
quan ja
aconsegueix
ser
punt turístic
oficial
però sí que la veritat
que m'han donat
tot de documentació
en un sobre
que he vingut corrent
i ha estat allò
de deixar-ho
embolicar
una ampolla
i vindre cap aquí
però jo
quan entro
a una oficina de turisme
els mapes
a la gent
l'apassiona
els mapes
jo sempre miro
un mapa
un mapa
vull dir
no m'agrada sortir
sense un mapa
hi ha molta gent
que és molt tecnològica
i ho fa tot amb el mòbil
però a mi m'agrada
el mapa
el palpar
el veure
l'observar
i la veritat
és que
Sant Just
té mapa d'aquests
que obres
i et diu els punts
aquí hi ha masia
no
però per exemple
n'hi ha
aquí el Walden
aquí
vull dir
punt de referència
del poble
perquè
clar
com indiques
a la gent
si mira
ves al Walden
després passa't per
des de l'ajuntament
es va editar
un petit mapa
que tampoc era tan petit
però ja fa
fa uns quants anys
ja anava bé
però n'hi havia pocs
per tant
quan algú
ja venia a comprar
o
i era de fora
o així
treies el mapa
i ensenyaves
avui en dia
mires
si les webs
estan molt més
actualitzades
però sí que
hi ha per exemple
el
o un codi
pel baix
Llobregat
amb el tram
i allà sí que
hi ha un esquema
on surt
el tram
i que pots veure
Sant Just
on està
doncs això
no
la línia
del tram
on està
la parada
on està
el Walden
consta
que en gent
està
ràdio
d'Esvern
no surt
crear un codi QR
tenim el codi
tenim el
molí fariner
o sigui
sí sí sí
al final
és
és fet
sí
molt bé
a la llum
li faltaria
una penta
sí
una miqueta
però bueno
tot és posar-s'hi
clar exactament
i estareu anunciats
en algun lloc
de dir punt turístic
aquí
sí
això ja s'encarregaran
ja un cop
és allò que dius
ja omples
i passes aquest procediment
ara ells ja tenen
tota la informació
ara ja des de
des del
Consell Comarcal
des del
el que seria
turisme del Baix Llobregat
per ser clar
des de turisme del
Baix Llobregat
ja faran constar
que som
serem
sí
perquè ja estem inscrits
punt turístic
a més amb l'horari
ampli
molt ampli
que feia el cellet
ho anava a dir
no és que obriu
tres horetes
pel matí
i dues per la tarda
exacte
no no és que obriu
obriu festius i tot
algun dia
o sigui
sí sí sí
per tant és lògic
que pugueu ser
punt turístic també
exacte
té tot el sentit
quan vaig estar fent
formació
a Vilafranca
del Penedès
doncs allà hi havia
des de cellers
gent
persones que ja
gestionaven
espais culturals
sí
com
algun restaurant
clar
a vegades és això
se t'apropa algú
no sap
que ets punt turístic
clar
entres en conversa
i automàticament
sí sí
ja està
i per tant
ho haureu de posar
amb una placa
ho haurem de posar
sí sí
quan acabes
tota la formació
i tot
ens entregaran
una placa
va igual
en tindrem dos
bueno mira
i molt bé
la posareu allà
molt il·lusionats
i es posa
escolta'm
quan sigui
oficial ja
quan sigueu com a tal
i quan tingueu ja
tota
la infraestructura
amb la placa
i això ja
en tornarem a parlar
no?
ens ho comunicareu
sí
perquè a part
és allò que dius
et fas com un punt
d'aquella
d'obligació
de uau
no conec això
doncs mira
aquest camp de setmana
aniré a conèixer
això
aniré a conèixer
tal altra cosa
és allò que dius
tenim molt
no?
i la veritat
mira quan estava fent
el curs a Vilafranca
sí
sempre pensava
a veure
qui va fer de turista
a un
per exemple
això
al paradès
no?
sí
i sí que la majoria
de gent
podríem pensar
són de fora
i s'apropen
amb cotxe
o els camps de setmana
és gent
de Barcelona
doncs
en aquest moment
el turisme
bàsicament
que arriba
a Vilafranca
són persones
del Baix Llobregat
sí
que s'apropen
amb tren
tot i anar malament
tot i rodaria
és una merda
i que dura
una hora i pico
el trajecte
el fet de tindre
doncs
aquest transport
aquesta
cartolina
que li dic jo
del tiquet
recorrent
ajuda molt
a que famílies
puguin moure's
de forma
sostenible
amb tren
lenta
tranquil·la
pausada
amb tren
ostres
cap a per exemple
a Vilafranca
o altres zones
on després
jo un cop
ja arribes allà
hi ha les estacions
de tren
en què
tens un servei
de bicicletes
ah bueno
és a la
un parell
de
passats
sense durnir
sí
què vol dir
servei de bicicletes
doncs tens un servei
de lloguer de bicicletes
on pots fer
per exemple
l'ordal
et pots moure
amb bicicleta
bueno
baixes del tren
llogues una bicicleta
i et pots
moure
de dia
has de ser
del sistema
és un sistema
com l'ambici
que
no
em sembla que
és propi d'allà
l'ambici
també està
a les parades
sí
i cada vegada
suposo que
n'anirem
tenim més
també és aquesta forma
de moure
no només que arribes
a l'estació
i dius
mires a una banda
i a l'altra
i dius
no hi ha ningú
clar i ara què faig
com em moc
des d'aquí
poder-te moure
doncs
jo crec que tot és
anar començant
sí
Estrita
em sembla si deixem
una mica de música
de fons
i aprofitem
per trucar a l'Albert
Vinga
va doncs
escoltem
una mica de música
Can't help
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Comencem divendres, no?
Comencem divendres ja a les 5 de la tarda, que es farà una jornada de portes obertes, que a més a més hi haurà ràdio d'esverna en directe.
Sí, sí, sí, sí.
De 5 a 7, estarà el Dani.
Efectivament.
I llavors, a les 7 hi haurà la inauguració d'aquesta festa major no vestíbul d'entrada.
ja sí que hi haurà, entre altres, vindrà el president de la Federació de Taneus, el Pat Morella.
Sí.
i, bé, doncs, la inauguració tindrà diverses parts, hi haurà una actuació d'alumnes de l'escola de música, hi haurà actuació a les escales de coratge.
Sí.
També en deus saber tu una cosa de primera vegada.
Sí, sí, sí, bueno, farem una petita actuació com a moda de, bueno, de celebració de festa, no?, d'inauguració també de després, el que vindrà després, que serà l'exposició d'Artaneu.
Exactament.
Després vindrà la inauguració, la tradicional inauguració de l'exposició d'Artaneu, que normalment moltes vegades era l'únic acte que fèiem a la inauguració.
Aquesta vegada ja queda, bueno, dins del programa global d'inauguració.
Clar.
Hi haurà una copa de cava pels assistents i diguem que amb això acaba com a tal l'acte d'inauguració.
Sí.
A partir d'aquí a la plaça Madagaret hi haurà superràpids amb el food truck del restaurant de l'Ateneu.
Sí, sí, sí, sí.
I després a les deu de la nit a la sala cinquantanà dins anem a un concert de Black Cherry Swing amb Janine Johnson Quartet.
En aquest cas és un acte de pagament.
Sí.
De euros l'entrada general, deu euros pels assistents de l'Ateneu i el que vulgui assegurar-se l'entrada pot fer-ho comprant-les ja per a Antràpolis.
Hem dit que serà un concert que estarà molt bé, que ella realment la cantant...
La Janine.
Sí, la Janine ho fa superbé, té així un estil molt maco amb jazz, amb versions de cançons modernes,
que se les emporta al seu terreny i que realment és un concert que valdrà molt la pena.
Jo crec que sí, i a més a més només cal veure el nivell de tots els actes que es fan regularment a l'Ateneu per saber que es mida molt a qui es porta
i s'assegura un nivell de qualitat que realment, en aquest cas que estigui al nivell de la inauguració de la Gran Festa Major.
Doncs amb tot això hem tancat divendres, i encara ens queden dos dies, el dissabte i diumenge.
Sí.
Dissabte al matí, a quarts de deu, a dos quarts de deu i fins a dos quarts de dues, a la sala d'assaig.
Sí.
Tindrem el primer torneig d'escacs de l'Ateneu.
Mira.
Sí, que el que vulgui participar s'ha d'inscriure, es pot inscriure pel correu secretaria-robesataneudesvent.cat.
D'acord.
D'acord.
És un torneig obert a tothom, per tant, el que tingui interès, doncs ja ho sap, s'inscriu i res a participar.
Sí, sí.
Serà entre dos quarts de deu i dos quarts de dues a la sala d'assaig.
Molt bé.
A les 12, el Club de Lectura de Còmic Infantil farà una sessió sobre els diaris de la Cidera.
Sí.
Està adreçat a nens de 8 a 11 anys i això es farà a la sala Piquet.
D'acord, molt bé.
Si tindrem les dues sales...
També activitats per...
De pis i pis que completes en determinats moments.
Activitats per gent molt jove, eh, també.
Sí, sí, sí.
Sí, sí, sí.
I a la tarda, inclús, per gent jove, bueno, per tota la família, hi ha un espectacle familiar amb la companyia i carai,
amb la qual cosa, bueno, tornem a tenir espectacles perquè la gent jove es vagi acostumant a passar per l'Ada Neu, eh.
En aquest cas serà la plaça Maladet, però l'acte va a l'aire lliure, però també l'entrada lliure, per tant, cap problema.
Esperem que no plogui, vaja, que el carrer ja ens ha dit que no, que el cap de setmana farà...
Sembla que estarà tranquil.
Sí.
Sembla que estarà tranquil, eh.
Sí.
Bé, amb això, estem dissabte a la tarda i dissabte a la tarda també hi ha una activitat interna de l'Ateneu, però molt...
Això que és el Docs & Wine.
Home, clar, dediquem-li un minut, que està aquí l'Àstrid, no?
Exactament. És una activitat per seccions de l'Ateneu, o sigui, és una...
Els que concursen, diguem, són seccions de l'Ateneu, per tant, és una activitat, diguem, interna,
però el que és l'activitat, aquest maridatge de vins i documentals, això l'Àstrid, si la tenim aquí, pot ficar cullerada amb coneixement de causa.
Àstrid, tens-hi els vins agafats, no?
Sí.
Suposo, i decidits. Us ha costat molt amb el Pep a decidir quin vi per quin documental?
del documental, com que només sabem aquell minut i poc...
El tràiler, clar.
El tràiler, i moltes vegades és, no sé per on agafar-lo, vas a buscar una miqueta la sinopsi i més que res perquè quedi una miqueta allò de...
el moment que es decideix quin vi, amb quin documental, que era la idea bastant diferenciada. L'any passat vam agafar tothom allò amb molta por, el...
Ai, no ho sabré, no? Al final és deixar-se endur, i va quedar molt divertit i, a més, tenia un públic.
Hòstia.
Sí, va ser xulo.
Sí, sí.
Molt bé.
Doncs bé, esperem...
Està decidit.
La gent que hi va participar l'any passat va quedar molt satisfeta. Hi havia gent que anava amb por.
Clar.
El primer cop.
També el primer cop, allò, a veure si quedaré malament, a veure si no ho sabré fer.
Ja, clar, una mica.
Però jo crec que, bueno, amb l'experiència d'haver participat en algunes sessions d'aquestes, la cosa és divertida i, bueno, és una bona activitat per fer cohesió de grup.
Això segur.
Com seguirà la tarda, Albert?
Bé, ja ens n'anem al vespre.
Sí.
Que tornarà a haver-hi sopar ràpid a la plaça de Malavet, ja hem dit amb el food truck del restaurant.
i a les 10 de la nit i a la nit de festa amb Vivi de Bogos, més un DJ, això serà la sala cinquantenari, això seran clàssics del pop rock.
L'entrada serà gratuïta i hi ha un servei de bar.
Molt bé.
A veure si la joventut s'hi anima una mica.
Sí, sí, sí.
Bé, bé, el que no sigui jove, el que ja ha passat a la segona joventut també hi pot participar, lògicament.
Clar que sí.
Bé, amb això tanquem amb això tanquem el dissabte i després diumenge començarem a les 11 del matí de la sala Tiquet amb un recital de poesia de Vicent Andrés Estellers amb motiu del seu centenari i amb música d'Anna Hulten.
Totalment, sí, sí, sí, sí.
Continuarem a les 12, a la plaça Malaret hi haurà Ballà de Sardanes amb la Copla Sabadell i actuació de l'Esvar de Bataneu.
Cap allà a dos quarts d'una, en funció de com vagin les Sardanes i l'Esvar, cap allà a dos quarts d'una, també seguim a la plaça Malaret, hi haurà el vermut del soci, amb el petit reconeixement als socis que fan 25, 50 i 75 anys.
Déu-n'hi-do, eh?
Uau, 75 anys de soci, eh?
A vegades, quan un arriba a 25 anys ja sembla que s'hi hagi estat tota la vida, 50 anys ja no et dic el què, però és que 75 és el sumum ja, eh?
Sí, sí, home, 75, deus tenir 90 com a mínim d'any, perquè si no, no...
Sí, no, algun més segurament, perquè clar, a veure, avui dia ens pot semblar que als 15 anys o més joves tenim socis, ara teniu més joves, però antigament per ser d'una societat s'havia de ser major d'edat.
Ja, doncs...
Homes, vull dir que la societat era com era, eh?
Sí, clar.
I, per tant, tindrem aquest reconeixement a socis que, per tant, bueno, és per creure's als barrets davant de la gent que porta tants anys, batallant per, defendent la cultura i una manera de viure.
Totalment.
Per acabar aquesta setmana, aquesta festa major de la Taneu, el diumenge a la tarda, a les 7 de la tarda, al cinquantenari, hi haurà teatre, la companyia autèntica, amb l'obra No entenc els homes.
Aquesta és l'altra activitat que hi ha de pagament.
Sí.
Les entrades valen 12 euros i 8 euros pels socis de la Taneu i també el que es volia assegurar, doncs, Sant Ràpolis.
Clar, també és un altre...
I això és un breu resum, això és un breu resum del que tenim, eh?
Llavors, ja d'aquí, ja passaríem a la setmana que ve, que recordem que l'altre cap de setmana, el dia 1 i 2, hi ha representacions dels miserables.
Sí, sí, sí, sí.
I que qui estigui interessat, doncs...
Ja pot comprar les entrades també per entrar a Polis.
Exactament, sí, sí.
Molt bé.
Jo ja les tinc assegurades, per tant, a mi no fa por, no fa por arribar tard.
No.
Doncs, Albert, moltíssimes gràcies per aquest repàs de l'Agenda Express d'aquest cap de setmana, que no és curta ni és poca, per la Festa Major.
I de qualitat, hi ha moltes activitats per totes les edats.
Sí, sí.
La setmana vinent, si et sembla, el proper dimecres seguirem parlant de més activitats que facin a l'entitat.
D'acord?
Perfecte.
Doncs quedem així.
Moltes gràcies, Albert.
A veure.
Adeu, Albert.
Bona tarda.
Adeu.
Adeu.
Astrid, també ho hem de deixar anar aquest punt, et dic el mateix que l'Albert, el proper dimecres seguirem parlant de més actualitat.
Ja podem fer el resum del Docs & Wine.
Exacte, a veure quanta gent l'encerta.
Vinga, va, ens apuntem.
A veure qui guanya, a veure quina secció guanya.
no és que hi hagi allò de la veritat
absoluta, és un tema
de sensacions, per tant el fet que
ui, no he pensat igual
que tu, però l'argumental
jo crec que
també és igual de bo
Astrid
que vagi bé, que tinguis també
bona tarda i ja
pel que queda, doncs bona setmana
igualment
i bons dies de festa
el diumenge
tenim tast avui, demà, divendres
doncs res, no he dit res
no he dit res, Astrid, no he dit res
que vagi bé, una abraçada
adeu
any 1938
els veïns i veïnes de Sant Just i l'Ajuntament
construeixen el refugi antiaeri
de les escoles, un espai
que serviria de protecció per a la població
en cas de tacaeri
ara, el 2023
Sant Just inaugura el seu segon refugi
un espai per i amb el poble
on cada tarda de 5 a 7
a Ràdio d'Esvern encendrem el pilot vermell
de l'estudi Emilio Escazóquio
parlarem d'actualitat
entreteniment, cultura, art
gastronomia i molt més
benvinguts i benvingudes
a les noves tardes de Ràdio d'Esvern
benvinguts al refugi
intento no creuar-te la mirada
M'agrada el teu foc
M'agrada el teu nom
M'agrades desperti
M'agrada quan dorms
M'agrades de lluny
M'agrades de prop
M'agrada quan vens cap a mi a poc a poc
M'agrada quan lluites
M'agrades valenta
M'agrades contenta
Quan tens mal de ventre
M'agrades de dia
M'agrades de nit
M'agrades t'agrado
i acabem el llit
M'agrada tant quan
M'agrada quan
M'agrades tant
12 i 45
Parlem amb l'advocat
Frank Rigol
també coach
sobre l'espai de coaching
Hola Frank, què tal?
Hola, bon dia Núria
Bon dia a tothom
Com esteu?
Bé, molt bé
Ja amb l'article a punt
Hombre rico
Hombre pobre
en el qual
bueno, fas aquí una anàlisi
realment de què és la riquesa
ho contraposes amb realment
què és la riquesa
si té alguna cosa a veure amb l'abundància
que cadascú té
Clar, exacte
Sí, sí
Aquí bàsicament el que he volgut fer
amb aquest article
d'alguna manera
és una mica provocar
doncs bueno
la una mica
reflexió de tothom
de reflexió
i tothom una mica
doncs
què entén per riquesa
o abundància
o prosperitat
que potser no són coses
ben bé iguals
No
Aleshores
doncs bueno
bàsicament
hombre rico
hombre pobre
doncs bueno
qui se sent ric
qui se sent pobre
doncs
d'aprendre
una mica també
del paradigma
des del qual
tu condueixis la teva vida
on tens tu
el teu poder personal
Sí
Vale
Aleshores
doncs bueno
en l'article
d'alguna manera
el que faig és explico
les vivències també
no
d'alguna visita
o una xerrada
que he fet
en alguna presó
no
Sí
I una mica
doncs
el sentit de la gent
no
de què et diu la gent
no
que t'explica
per què estan allà
no
la pregunta típica
no
que els hi fas
no
Escolta
i tu per què estàs aquí
no
Clar
què has fet
no
Exacte
Exacte
què has fet
no
per què estàs aquí
Vale
ja sé que estàs
doncs perquè has comès
algun delicte
no
que t'ha suposat
venint aquí
no
tens una pena
un delicte
has comès
algun tipus
d'infracció penal
però clar
no és només això
què hi ha
al darrere d'això
no
o sigui
bueno clar
doncs molts
interns
diuen
no
doncs mira
jo estic aquí
doncs perquè el sistema
doncs
no
no
no
no m'afavoreix
o
un sistema
injust
no
no tinc recursos
econòmics
i per tant
em sento exclòs
m'estic en una espiral
de pobresa
i ho haig de fer
per sobreviure
una mica aquesta
no
l'exclus
entre cometes
la justificació
sí sí sí
aquesta és
Núria ni més ni menys
l'explicació
que et dona
la justificació
per justificar això
no
per què estan allà
no
i sempre és
un paradigma
una mica
una mica
de victimista
no
de dir
escolta'm
jo soc una víctima
del sistema
del govern
de les lleis
bueno
clar
és des d'aquest punt de vista
des d'aquest paradigma
d'on tu vius
i trobes sentit
a la vida
no
aleshores
el paradigma
de victimista
sempre és molt resultadista
no
que dic jo en l'article
no
clar
resultadista
per què
doncs
perquè si tu tens uns resultats
tu t'identifiques
amb aquests resultats
penses
home
doncs
jo soc el que tinc
no
jo
és a dir
jo soc
m'identifico
per exemple
jo soc
m'identifico
amb la meva riquesa
doncs
si tinc
tantes coses
materials
doncs
soc tant
si tinc
menys coses
soc menys
no
i aquí està
no
la mentalitat
o paradigma
resultadista
victimista
no
que dius
bueno
tu ets el que tens
bueno
i quan deixes de tenir
allò que tens
amb qui et converteixes
aleshores
és com una crisi
d'identitat
també
perquè
si realment
la teva identitat
es basa
amb el que acabes
aconseguint
amb els resultats
més amb
aquells béns
més aviat
materials
no
clar
o
per exemple
també posaves
l'exemple
si t'identifiques
amb un lloc
de feina
o
potser
no tan material
però també
coses
d'abundància
quan allò
ho perds
o es trenca
o ho deixes
de tenir
clar
és com
i ara
qui soc
no
en què m'he convertit
en què m'he convertit
exacte
molt bé
Núria
això és el que per mi
és una mentalitat
resultadista
o tenir la vida
des d'un paradigma
molt victimista
basat només
en els resultats
que obtens
o que tu creus
que la vida
et dona
i potser
aquí el que
confronto jo
són dues històries
diferents
en aquest article
d'una persona
que es va reinventar
a si mateix
i que
és una persona
que pot arribar
a patir
realment
doncs
les dificultats
de renunciar
en aquest cas
posava l'exemple
d'un capellà
no?
és un cas real
sí
sí
sí
sí
sí
que va renunciar
doncs
va tenir una crisi
de fe
amb la
com actuava
més que res
l'estament religiós
com a tal eclesiàstic
no?
la diu
no escolta
jo estic a favor
que la riquesa
doncs
es distribueixi
entre tot
per les persones
que tenen mancances
no?
no?
i una mica
com una mena
de rebel·lia
davant de l'estructura
a vegades
eclesiàstica
no?
com organització
no?
que entenia
que no responia
a les necessitats
de la gent
més necessitada
no?
sí
doncs
ell va decidir
apartar-se
tot i que la seva vocació
religiosa
seia intacta
i la seva espiritualitat
i tot això
seia intacta
però
sí que desmarcar-se
de
el que és
l'organització
o de l'estructura
eclesial
com a tal
no?
i posar-se a treballar
escolta
amb feines duríssimes
duríssimes
no?
per una persona
que era
cap allà
no?
clar
i bueno
i tot i així
una persona
sempre
amb un somriure
a la cara
mai cap queixa
mai cap
cap retret a ningú
no?
cap retret a ningú
exacte
sí sí
i dius
ostres
dius mira
en canvi
doncs
parles amb interns
de les presons
que carai
que tot estava
en contra d'ells
no?
que tot estava
doncs
dius
ostres
dius
clar
si deien
no
i bueno
jo
la meu
modus vivendi
el que jo faig
és robar
per poder-me
mantenir
doncs mira
doncs
no és ben bé
això
o sigui
això no el fa
més ric
o més abundant
o menys
no?
el problema
està
amb que
bueno
que hi ha
un capellà
que s'ha reinventat
escolta
i treballa
amb una feina
de
bueno
d'esballestament
de maquinària
no?
que pot ser
de cotxes
que et pots imaginar
que una feina
molt còmoda
no és
molt precària
molt dura
la veritat
molt dura
duríssima
i en canvi
doncs
mai cap retret
mai cap mala cara
mai cap retret
cap als seus caps
ni cap al que cobraven
ni res de res
vull dir bueno
aleshores doncs
aquí tenim dos paradigmes
diferents
no?
en canvi doncs
en aquest cas
aquest capellà
doncs
el seu poder personal
residia
amb ell mateix
no amb coses
a l'exterior
no?
no amb dir
escolta
més que el govern
no està per mi
l'estat
no m'afavoreix
jo sóc una víctima
del sistema
res de tot això
no?
i una mica
és això
no?
aquest és un altre paradigma
diferent
jo li dic de creador
no?
que tu crees
les teves circumstàncies
no?
i el teu poder personal
no depèn tant
d'un resultat
sinó de
de la teva actitud
davant la vida
no?
de la teva conducta
no?
és a dir que la riquesa
o el que el fa persona
o el que li dóna sentit
a la seva vida
no està tant
a fora
sinó que neix
de dins
és a dir
és algú que no espera
res de fora
perquè
pensa que
és ell
mateix
la pròpia persona
qui
qui ha de donar
o qui ha de
prosperar
com si diguéssim
exacte
el creador
de les seves pròpies
circumstàncies
és ell
no?
no depèn
de que tingui
més o menys coses
a la seva vida
no?
després aquestes coses
vindran
o no
però
realment
no
no rifa
la seva pau
o la seva
o el seu sentit
de la seva vida
doncs
a coses materials
no estan lligades
a això
no s'identifiquen
amb això
clar
diu que
la identitat
d'aquest creador
no?
com d'aquesta altra visió
que et poses a l'article
no depèn realment
de situacions
conjunturals
o de riqueses
sinó
del seu propi
poder
en les seves arrels
no?
és a dir
que
no depèn
la seva vida
de
amb el que pugui
omplir-la
sinó que
la seva vida
va tenint sentit
a més
i veure
que ell
va ser
el creador
i la font
una mica
l'origen
de tot
és que
és que
realment
la font
de la nostra vida
som nosaltres mateixos
el que passa
que
ens desidentifiquem
fins a tal punt
que pensem
que tot el que tenim
extern
és a dir
tot allò que acumulem
sembla que és allò
que ens identifica
i aquí està el problema
el problema
està
precisament
amb això
que molta gent
viu desidentificada
de si mateix
perquè
obliden
que el seu poder
el poder personal
d'un mateix
rau
amunt
amb la seva pròpia
confiança
amb la seva pròpia
iniciativa
amb la seva pròpia
determinació
i
trobar sentit
amb el que un és
acceptar-se tal qual
mentre uns
s'identifiquen
amb tenir tot aquest poder
i aquesta riquesa
per suplantar
una mica
sentiments
de carència
els altres
pensen que
a fora
no han de buscar res
perquè el que
puguin tenir
o necessitar
ja ho tenen
des de dins
ja ho tenen
exacte
exacte
si per això
jo faig aquesta
hombre rico
pobre
amb aquest que
faig una mena
de dicotomia
entre
aquesta xerrada
que vaig tenir
amb els interns
d'una presó
i aquest capellà
perquè es vegi
ben bé
que realment
doncs
mira
un estar lliure
i no necessita
res
per viure pràcticament
o viu
o subsisteix
amb el que
guanya
i se sent abundant
i en canvi
altres
han perdut
la llibertat
perquè han volgut
d'alguna manera
acumular coses
que
les han volgut
d'alguna manera
prendre'ls
i amb altra gent
i per això
estan allà
és a dir
desvenut una mica
per un
pat de llenties
a vegades
a vegades
que es diu
jo plantejo
molt
Núria
aquesta dicotomia
d'aquestes coses
a vegades
jo dono classes
a la facultat
també
i a vegades
els dic
amb els alumnes
com pot ser
que amb una mateixa
família
amb una mateixa família
els mateixos pares
dos germans
un
doncs
amb la mateixa
educació
els pares
suposant que
han destinat
els mateixos
recursos
a tots els fills
com pot ser
que un
doncs
se n'en sortia
a la vida
vagi fent
sigui més o menys
diguéssim
feliç
i a l'altre
doncs
potser acabi
a presidi
no?
o sigui
com
com s'explica
això
perquè tu pots
queixar-te
del sistema
del govern
de les lleis
que tot és
no t'és favorable
però
i què fem
amb aquests casos
no?
per què un fill
ha agafat un camí
i l'altre
doncs
n'ha agafat un altre
no?
tenint els mateixos
recursos
i les mateixes
facilitats
no?
són aquests dos
sí
aquests dos paradigmes
com si diguéssim
clar
hombre
pobre
no?
per què passa això
no?
jo és una cosa
que jo
ja l'he plantejat
no?
amb les classes
de dir
bueno
escolta
com ho podem
explicar això
perquè aquí
ja no pots dir
que és el sistema
o que no tens
recursos
o que no has tingut
accés a l'educació
de qualitat
si has tingut
la mateixa
tant tu
com el teu germà
no?
vull dir
per què passa això
no?
doncs bueno
doncs això passa
doncs
perquè un
bueno
decideix
voluntàriament
a vegades
no?
home jo no dic
que no
que sempre sigui així
evidentment
doncs la sort
també
també compta
però també la sort
la sort també l'hem de buscar
no?
una mica
parlàvem no?
que no és el mateix
la sort
que l'atzar
són coses diferents
la gent ho confonem
sí sí sí sí
per tenir sort
i ja has d'estar
exacte
has de fer que també
vull dir que
per tenir sort
has d'estar-hi
no sé com dir-ho
has d'estar-hi
sí sí sí
no no
has d'estar-hi
tu ho has dit
has d'estar-hi
has de fer aquest camí
no?
aquest camí
que a vegades
doncs
no li veus un final
però malgrat tot
tu continues
aquest camí
no?
sí sí sí
doncs
no de fallir
a vegades
és la diferència
entre
un paradigma
i un altre
però no
Frank
ho hem de deixar
en aquest punt
és un article
realment molt interessant
la gent
el pot consultar
també
en el
el teu LinkedIn
i
i res més
esperem
la propera sessió
doncs
molt bé
d'aquí 15 dies
tornem a parlar
exactament
que vagi bé
Frank
molt bé
gràcies Núria
igualment
una abraçada
un bon dia
adeu
que vagi bé
adeu
que vagi bé
nosaltres
ens acomiadem
del programa
en aquest punt
tornarem demà
a la mateixa hora
aquí a Ràdio d'Esvern
de 10 a 1
ara
l'informatiu de notícies
amb Mariona Sales
fins demà
a Ràdio d'Esvern
a Ràdio d'Esvern
a Ràdio d'Esvern
a Ràdio d'Esvern