referències més grans que poden tenir els culers és com a jugador, i com a jugador no eren bones referències, Art Belló, com a jugador en molts sentits. Per tant, no sé, és una sorpresa que el veurà com serà, i avui el sentirem també, a veure quina és l'actitud amb què és Art Belló. Em sembla, pel que he anat llegint aquests dies, que, per exemple, és un entrenador que s'aplica igual que com a jugador, perquè se les té cada partit amb els àrbitres. Ah, sí, sí, això sí, però això no molts d'altres.
No, no, no. Vull dir que això... Jo el que sí que preveig és que el contenciós Barça-Madrid pujarà. Per això... Per això... Jo penso que el partit de l'altre dia, la final de l'altre dia, va ser la mostra o l'exemple més evident que quan tu un equip el veus sòlid, en el sentit que els entrenadors amb el grup van tots a una amb una idea comú,
Tot això fa que puguis decantar el partit d'una manera o d'una altra, puguis acabar de guanyar o no.
Bon dia. Passant sis minuts de les deu del matí, ara a Ràdio d'Esvern fem la Rambla.
I avui tornem a parlar de transport públic, concretament de trens, però sobretot tornem a parlar de persones, perquè Rodalies no és només una xarxa ferroviària, és el fin invisible que acusa el dia a dia de milers de vides. Gent que surt de casa dona, que arriba tard, que no sap mai si el tren passarà, si ho farà temps o si simplement no passarà.
Ahir dilluns es va anunciar l'inici d'una nova etapa amb la creació de Rodalies de Catalunya, una nova empresa que ha de gestionar el servei ferroviari del país. I la pregunta és inevitable. Estem davant d'un canvi real o davant d'una nova esperança que carreguem un cop més a l'esquena dels usuaris?
Fa anys que escoltem paraules com millora, inversió, modernització, paraules que sonen bé, però que sovint no arriben mai a l'andana. I mentrestant la realitat continua sent usuda. Retards constants, trens plens, informació confusa i una sensació generalitzada que el temps de la gent no importa.
Perquè què vol dir tenir un transport públic de qualitat? Vol dir puntualitat, vol dir fiabilitat, vol dir informació clara, vol dir poder planificar una vida sense dependre de l'atzar d'una incidència més. I aquí és on cal fer-se més preguntes incòmodes. Qui mana realment en aquest nou model? Qui assumeix responsabilitats quan el servei falla? I quin calendari real de millores hi ha més enllà dels titulars? I sobretot, sobretot,
Quan es notaran el canvi? Quan notaran el canvi aquelles persones que cada dia agafen el tren a l'Hospitalet, a Vilanova o a Manresa? Perquè el teixit ferroviari d'un país no és només infraestructura, és cohesió social, és igualtat d'oportunitats, és sostenibilitat.
Apostar pel transport públic no és només una qüestió ideològica, és una qüestió de sentit comú. Si volem menys cotxes, menys contaminació i més qualitat de vida, el transport públic ha de funcionar, i ha de funcionar bé. Avui, dimarts 13 de gener, no toca celebrar res encara.
Toca observar, exigir i recordar. Recordar que darrere de cada decisió hi ha persones que arriben tard a la feina, que perden cites mèdiques, que viuen amb l'angoixa quotidiana de no saber si arribaran. El repte no és menor. La pregunta és clara. Estarem per fi a l'altura d'un país que vol moure's millor? Perquè un tren que arriba a temps no és un privilegi, és un dret. Soc Daniel Martínez i ara comença la Rambla.
i ho fem com sempre donant un cop d'ull al sumari.
El programa d'avui, dimarts 13 de gener del 2026, arrenquem amb les notícies de Sant Just. Tot seguit també farem un repàs a les portades dels diaris amb Mariona Salas, cap d'informatius, i també parlarem de les afamèrides del dia i del temps amb en Carles Rius. Després dels butlletins informatius de les 11, marxem a la segona hora. Avui reprendrem una conversa que es va enregistrar
al Refugi, al Magassin de Tardes de Ràdio d'Esvern, estem parlant d'estones de clàssica, en aquest cas, doncs, amb Mar Bizoso, que va passar pels micròfons d'aquesta mateixa casa fa uns dies, i que en aquest cas, doncs, escoltarem l'entrevista també a continuació a la segona hora.
Tots aquí també a l'espai Xarxa a les Ones, la xarxa educativa de Sant Just, ens visitaran avui per fer entrevista a un col·lectiu que realment és força interessant. Més endavant, extendrem la informació i també presentarem els nostres convidats. I avui tancarem el programa parlant de llibres amb l'Arnau Cònsol, que el llibre té, i també parlant de nutrició dietètica amb l'Elvira Sánchez.
Sigueu benvinguts i benvingudes un matí més al magazín de Ràdio d'Esvern, dels matins de 10 a 1, aquí al 98.fm, escolteu la Rambla. Sóc Daniel Martínez, és un plaer estar amb vosaltres i us desitjo un molt bon dia amb aquesta cançó.
Acompaño a mi sombra por la avenida Mis pasos se pierden entre tanta gente Busco una puerta, una salida Donde conviva pasado y presente De pronto me paro, alguien me observa Levanto la vista y me encuentro
Allí está, allí está viendo pasar el tiempo, la puerta de altar.
Me dijo si la callo.
Que llegan inventando la guerra Milicias que resisten bajo el no pasará El sueño eterno como viene se va Y ahí está Ahí está La puerta de Alcalá Ahí está, ahí está viendo pasar el tiempo
La puerta de Alcalá
Fins demà!
Miro de frente y me pierdo en sus ojos, sus arcos me vigilan, su sombra me acompaña. No intento esconderme, nadie le engaña, toda la vida pasa por su mirada.
Hola, sóc en Daniel Martínez i t'acompanyo cada matí a la Rambla, al magazín de matins de Ràdio d'Esvern. De dilluns a divendres de 10 a 1 repassem l'actualitat de Sant Just. Parlem de les iniciatives que neixen al poble i ho fem amb els seus protagonistes. Descobrim propostes culturals, escoltem bona música i fem moltes coses més aquí, a Ràdio d'Esvern.
Tres hores per parlar, per estar informats, participar i sentir-nos més a prop que mai. T'espero a la Rambla, a Ràdio d'Esvern, al 98.ufm i a radiodesvern.com. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, l'smood jazz, el funk, el sol o la música electrònica més sual.
100% música relaxant. Smooth Jazz Club. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Passen dos minuts d'un quart d'onze del matí. Nosaltres arrenquem, com sempre, amb les notícies de Sant Just. I ho fem saludant a Mariona Salas, cap d'informatius. Mariona, bon dia. Bon dia, Dani. Arrenquem, com cada dia, amb aquests tres titulars. Avui parlarem d'Àuria Frank, que actuarà a Sant Just dins del cicle La Virse.
també d'aquest llibreter que celebra 10 anys com a referent cultural a Sant Just d'Esvern i tancarem aquest espai municipal amb Jonathan Swift i la sàtira política, nova conferència de l'Auge amb Pere Gifra. Comencem, com dèiem, amb cultura, comencem amb la Taneu Sant Justenc.
Doncs bé, la Taneu de Sant Just acollirà el 25 de gener a les 6 de la tarda a la sala del cinquantenari un nou concert del cicle La Virce, dedicat a veus femenines amb l'actuació d'Òria Frank. L'artista portarà a l'escenari el seu projecte que es diu Com sonaria en català, que és una proposta musical oberta a tots els públics que dona una nova lectura a cançons conegudes interpretades en català.
El concert combinarà dos vessants musicals, una banda clàssica amb teclat, bateria i guitarra i una formació més íntima amb quartet de corda, creant una experiència sonora variada i elegant. Aurià Frank serà el fil conductor d'en dos formats, aportant emoció i establint una connexió directa amb el públic a través de la seva veu. El cicle La Virce va ser iniciat la primavera del 2021 i ha comptat al llarg dels anys amb artistes com Judith Nederman, Núria Graham, la Sue, l'Albert Mangou o Helena Gadel, entre d'altres.
i el concert tindrà una durada d'una hora i 30 minuts i el preu de l'entrada és de 13 euros per socis i menors de 30 anys i 18 euros pel públic general. L'activitat és organitzada per l'Ère d'Activitats de la Taneu i compta amb la col·laboració de l'Ajuntament de Sant Just.
I seguim avançant en clau de cultura. És moment de parlar de qual llibre té, perquè avui els tenim al programa, ens avançaran en alguna cosa, però des de serveis informatius també ens volen comentar aquestes accions que aniran implementant per l'aniversari, el desert aniversari d'aquest comerç local i de proximitat.
Exacte, i és que Cal Llibreter ha celebrat aquest gener el seu desè aniversari consolidant-se com un referent cultural a Sant Just. L'establiment va obrir les portes el 5 de gener del 2016 i coincidint amb el pas de la cavalcada de Reis va arribar als 10 anys d'activitat, una fita que ha confirmat el seu paper com a espai de trobada per a mans de la literatura i la cultura.
Per commemorar l'efemèrida, l'equip de la llibreria ha organitzat una festa oberta a la ciutadania el 21 de gener, a partir de les 7 de la tarda, i és un acte que comptarà amb la presència de Jaume C. Pons a l'Horda, que és escriptor i agitador cultural, que recitarà el seu darrer poemari, que es diu El Corc. Aquesta serà la primera d'un seguit de propostes que s'aniran desplegant al lloc de tot el 2026, any en què el llibreter vol continuar celebrant els 10 anys amb activitats i formats diversos.
I amb motiu dels preparatius, la llibreria romandrà tancada del 16 al 19 de gener. I bé, des que al llibreter hem volgut agrair el superconstant del veïnat al llarg d'aquesta dècada, destacant que la confiança de la clientela ha estat clau per mantenir viu aquest projecte cultural al municipi.
I si una cosa tenim clara dels tres titulars que tenim avui sobre la taula és l'eix transversal, l'eix que uneix aquests tres titulars, que és la cultura. Tanquem parlant de la propera conferència de l'Aula d'Extensió Universitària per la gent gran de Sant Jus i Esplogues.
Exacte, la pròxima conferència porta per títol Jonathan Swift i la sàtira política i anirà a càrrec de Pere Gifra Adroé, que és professor de literatura, i és un acte que tindrà lloc el 15 de gener a les 6 de la tarda a l'Auditori de la Residència de la Mallola. La sessió proposarà un recorregut divulgatiu per l'obra de Jonathan Swift, posant el focus en l'ús de la sàtira com a eina crítica política i social. Gifra analitzarà el context històric i literari de l'autor irlandès i la vigència del seu pensament en l'actualitat.
És un acte obert a tothom, com sempre, amb entrada gratuïta pels socis i sòcies de l'aula d'extensió universitària i una aportació de 5 euros per a les persones no associades. Molt bé, doncs ara, abans de tancar aquest espai, com sempre, fem un repàs dels titulars de la jornada d'avui dimarts 13 de gener. Avui hem parlat d'Àoria Frank, que actuarà a Sant Just dins del cicle La Virce. L'artista presentarà el projecte Com sonaria en català en un concert el 25 de gener a la sala del cinquantenari de l'Ateneu.
També avui hem parlat que el llibreté que celebra 10 anys com a referent cultural al Sant Just d'Esvern. La llibreria ho commemorarà amb una festa oberta el 21 de gener i un recital de Jaume C. Pons a l'Orde que serà l'inici d'un any ple d'activitats especials. I hem tancat amb Jonathan Sweet i la sàtira política una nova conferència de l'Auge amb Pere Gifra, en aquest cas el professor de literatura,
analitzarà l'obra de l'autor irlandès en una sessió el 15 de gener a l'Auditori de la Maiola. Fem una petita pausa per publicitat i tornem amb les portades dels diaris. En Next con Germi de Jesús te traigo entrevistas de arte, moda, cultura y espectáculo.
Cada martes a las 19.30 h te espero a través de Radio Desver en la 98.1 FM. Cinema sense límits. Cinema sense fronteres.
Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions. Els dimarts de 8 a 9 del vespre, quan el cinema es fa ràdio.
Això és un autobús, tu. Això és un autobús. Sí, home. I tant. Això és un blues, tio. Com que un blues? Sí, just blues. Just blues. Ah, just blues. Perfecte. Si t'agrada el blues, tots els dimarts de 9 a 10.
Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana. I ara, portades de diaris.
I comencem, com sempre, el repàs a la premsa escrita amb la portada del diari Ara, Mariona. El diari Ara obre amb les finances de la Generalitat. Diu que hi ha pressió a Junts perquè s'assumi el nou finançament i que Sánchez es compromet a suar la samarreta al Congrés i Junqueras demana una reunió a Puigdemont. Els Juntaires mantenen la intenció de presentar una esmena a la totalitat que faria caure la proposta.
En fotografia principal, marxem a les protestes de l'Iran, però també el titular diu que Trump estudia com intervenir a l'Iran. De ciberatacs a bombardejos, el president dels Estats Units està analitzant diverses opcions per a una possible intervenció a l'Iran, que assegura s'ha mostrat oberta a negociar, però les protestes continuen i també la brutal repressió del règim. I es veu una fotografia de les protestes que estan succeint aquests dies al carrer a l'Iran.
Més notícies al diari. Ara veiem que els pagesos aixequen els talls de carreteres després de reunir-se amb Salvador Illa i també que Òscar Pleià, director general de la xarxa de metro, liderarà Rodalies. La nova empresa es constitueix oficialment.
També el diari Ara Avui diu que Isidre Feiner renova 4 anys més com a president de la Caixa i que l'obra social creix més del 8% fins als 710 milions d'euros. I tanca portada avui el diari Ara amb tema esportiu i diu que el Madrid fulmina Xavi Alonso i el substitueix per Arbeloa, que és tècnic del filial.
Doncs passem a la portada del periòdico en català, que comença amb el mateix tema amb el que hem tancat el diari Ara. Parla de Xavi Alonso, que deixa d'entrenar al Madrid i serà substituït per Arbeloa. Més qüestions. Els incentius fiscals aviven les picabaralles entre Moncloa i Sumà.
Sánchez bonificarà els arrendadors i Feijó promet un milió de pisos. El president anuncia una rebaixa del 100% de l'IRPF als propietaris que mantinguin el preu en la renovació dels lloguers. El líder popular proposa a Barcelona donar més finançament a les comunitats que construeixin més. Pel que fa a la imatge principal, veiem la nova era per a Rodalies. El director de Metro, Òscar Pleià, serà el capdavant de l'empresa mixta
Acabada de constituir que tindrà l'exsecretari d'Infraestructures d'Esquerra, Marc Sanglàs, en el Consell d'Administració. Pel que fa a la imatge principal, veiem a Illa Puente, Paneque i Fernández Heredia, president de Renfe, ahir després de la constitució de l'empresa.
Pel que fa a la justícia, la justícia avala el veto als cotxes sense etiqueta de zona de baixes emissions de Barcelona. El Tribunal Superior de Justícia dona el vistiplau al nou reglament del 2023, actualitzat després d'haver ser tombat el del 2019.
I en breus, en destaquen també el règim en crisi. L'Iran s'obre a negociar amb els Estats Units, però continua reprimint. També pel que fa al futur clínic, s'inaugurarà el 2035 després d'una inversió de 1.700 milions. I tanquen amb el Teatre Català, que ha consolidat 3 milions d'espectadors en un any rècord.
Dos minuts per dos quarts d'onze del matí. Ara és moment de repassar La Vanguardia.
Doncs l'avantguàrdia obre amb la crisi de l'habitatge. Diu que Sánchez anuncia rebaixes fiscals als propietaris que no apugin el lloguer. Diu que el sector immobiliari valora la mesura, que pot arribar al 100% de l'IRPF, si es manté o se baixa l'arrendament. En fotografia principal, parlar del pla del PP contra l'infern fiscal català. Diu que el president del PP, Alberto Núñez Feijó, va reunir ahir a Barcelona la cúpula del partit, que es pot veure a la fotografia principal d'avui de l'avantguàrdia,
que va analitzar la proposta de finançament autonòmic del govern central i Fejo va dir que el pla perpetua l'infern fiscal que pateix Catalunya i va prometre que si governa hi haurà una alternativa millor. El líder popular també va presentar un pla per construir un milió d'habitatges.
Més notícies de La Vanguardia. Veiem que Rute evita fer costat a Dinamarca en la crisi de Granlàndia. Diu que el secretari general de l'OTAN reitera que Trump està fent coses bones en defensa. També veiem a La Vanguardia que el patronat de la Caixa renova 4 anys més feiner a la presidència. I pel que fa a tema transport, diu creada l'empresa mixta de rodalies. El Real Madrid, diu Arbeloa, relleva l'onso destituït de manera fulminant i tanca portada avui La Vanguardia parlant dels globus d'or.
Una batalla tras otra cap als Òscars, en format pregunta, parlant d'aquesta pel·lícula que ara està al cinema, és una batalla tras otra, que si no m'equivoco vas dir-ne que l'havies vist. Sí, i la vaig veure i la veritat és que...
No vas quedar content del tot, eh? No, no, la veritat és que no. No, no sé. Ja m'imaginava que passaria això, vull dir, no és una cosa que em sorprengui excessivament, però sincerament no l'hi veig, no l'hi veig, no, no.
Hi ha molta pel·lícula ara mateix a cinemes que crec que la titllen de gran diluqüent, de gran pel·lícula i realment es queda en una pel·lícula que pot entretenir, tot i que a mi en aquest cas tampoc em va ajudar massa. Jo quan vaig definir la pel·lícula deia que no em va servir ni per fer la migdiada.
perquè és allò que vols estar pendent per veure si passa alguna cosa però alhora tampoc no em va acabar d'agradar massa tot i que destaco moments això no vol dir que sigui una mala pel·lícula sinó que senzillament jo no hi vaig connectar gaire
però tampoc veig per què se li està donant tanta bola. Però bé, com sigui, si hi ha algú que l'ha vist i em vol rebatar aquest argument, jo encantat, perquè a mi també m'agrada qüestionar-me aquestes coses, aquestes preguntes, en torn de les pel·lícules que veiem. Anem més al cinema, veiem més pel·lícules perquè val la pena i perquè s'està perdent i és una llàstima.
Passem a l'última portada del dia, marxem al punt avui, que destaca l'entrevista a Sidan Ates, imam de la primera mesquita liberal de Berlín, diu els fanàtics no representen la majoria musulmana. Pel que fa a l'Observatori Municipal, marxant a Torrent, diu tot esperant la moció de censura, entrevistar a Xavier Martí, portaveu del grup municipal de Compromís, i també a la portada tenim imatge principal,
En aquest cas, doncs, diu, sota les urpes dels Estats Units, Trump inaugura una nova era d'intervencionisme a l'Amèrica Llatina i a tot l'hemisferi occidental. Pel que fa al d'ahir, signat avui per Pere Bosch i Cuenca, diu, una senzilla qüestió de temps dels 500 anys de Groenlàndia danesa, segons Donald Trump, els 232 dies d'una llegenda del Reial Madrid. Carai, eh? Aquí han fet un mix...
De dues notícies, per una banda la de Donald Trump i per l'altra la destitució de Xavi Alonso com a entrenador del Reial Madrid. Més qüestions a les cròniques. L'eco d'any nou japonès comença l'any de manera diferent i el joc de la Botifarra cerca nous licenciats. Tanca en portada amb l'esportiu. La derrota contra el Barça provoca la destitució de Xavi Alonso. Florentino fa fora el basc i el substitueix per Álvaro Arbeloa.
Ya no responde ni el teléfono
Depende de un hilo la esperanza mía. Yo no creía jamás poder perderle así la cabeza por ella. Porque de pronto yo no me quería. Porque mi vida se quedó vacía. Nadie contesta mis preguntas porque nada me queda sin ella.
Se fue, se fue el perfume de sus cabellos Se fue el murmullo de su silencio Se fue su sonrisa de fábula Se fue la dulce miel que probé en sus labios Se fue y me quedó solo su veneno Se fue y mi amor se cubrió de hielo Se fue y la vida
Esa con ella se fue, se fue Y desde entonces ya solo tengo lágrimas
Encadenada noches de locura, hasta la cárcel yo iría con él, toda una vida no basta sin él. En mi verano ya no sale el sol, con su tormenta todo destruyó.
Rompiendo en mil pedazos esos sueños que construimos ayer Se fue, se fue, me quedo solo su venero Se fue y mi amor se cubrió de hielo Se fue y la vida con él se me fue Se fue y la razón no la sé
Si existe Dios debe acordarse de mí Aunque sé que entre él y yo el cielo solo tiene nubes negras Le rogaré, le rezaré, lo juro le encontraré Pa' que me quite este dolor que me ha dejado ella
En esta vida oscura, absurda, si le siento que Se ha convertido en centro y fin de todo mi universo Si tiene límite el amor lo pasaría por él Y en el vacío inmenso de mis noches yo le siento, le amaré
No le pude amar la vez primera Que un beso suyo era una vida entera Sintiendo cómo me pierdo por él Se fue, se fue
Se fue el perfume de sus cabellos Se fue el murmullo de sus silencios Se fue su sonrisa de fábula Se fue la dulce miel que probé en sus labios Se fue, me quedó solo su veneno Se fue y mi amor se cubrió de hielo Se fue
Y la vida con ella se fue, se fue Y la razón no la sé, se fue, se fue Y la razón no la sé, se fue, se fue
Se me fue, se fue la dulce miel que probé sus labios Y me quedó solo su veneno Y mi amor se cubrió de hielo Se fue, se fue, se fue Y desde entonces ya solo tengo lágrimas
A Sant Jús, el comerç, la restauració i els serveis de proximitat treballen amb il·lusió per créixer i donar vida al poble. Sense anar més lluny, sis eixos comercials amb botigues, serveis i restauració que et fan la vida més fàcil. Barri Centre, Barri Nord, Barri Sud, Mas Lluï, Carretera Reial, Camp Mogulet i Gualdem Torreblanca. Descobreix-los i et dona suport al comerç local.
A Catalunya treballem en diverses mesures perquè tothom pugui disposar d'un habitatge.
Oferim ajuts perquè els joves puguin fer el pas. Construïm habitatges amb protecció perquè les famílies tinguin espai per créixer. I limitem els preus del lloguer per facilitar-hi l'accés. Perquè cada cop més persones ens puguem sentir a casa. Informa't d'aquestes mesures i ajuts a habitatge.gencat.cat Generalitat de Catalunya. El govern de tothom.
Des de Càritas Sant Just oferim un espai de trobada per conversar i compartir. Si et ve de gust una estona de companyia, vine al Cafè de les 3. Estarem tots els dimarts fins les 5 de la tarda, al carrer Bonavista, número 113. Càritas Sant Just. Us hi esperem.
Vols obrir els contenidors d'orgànica i resta amb el mòbil? BitPaid, l'aplicació que et permet obrir els contenidors de Sant Just amb el mòbil. Amb BitPaid també podràs consultar les teves obertures, comunicar incidències a l'Ajuntament i obtenir informació sobre residus. Descarrega't ja l'app gratuïta BitPaid per a Android i Apple i descobreix tot el que et pot oferir. A Sant Just, canviem així. Ajuntament de Sant Just d'Esvern.
Tots els comerços tenen fulls oficials de queixa, reclamació, denúncia a disposició de les persones consumidores i usuàries.
Sabies que al teu municipi tens el servei d'ambici? Bicicletes 100% elèctriques per connectar amb el transport públic i que el teu viatge sigui millor. Mou-te de manera sostenible pels 15 municipis de l'àrea metropolitana de Barcelona. Per moure't bé, millor amb bici. Dona't d'alta ara a ambici.cat. Nicotina, arsènic, cianur, poloni 210, naftalina, botà, quitrà. El fum del tabac perjudica també la salut dels qui no fumen.
Fem un entorn lliure de fum per a tothom.
I ara marxem a descobrir les efemèrides del dia.
Tal dia com avui, 13 de gener, però de 2022, la reina Isabel II va retirar els títols militars al príncep Andrés després de l'escàndal per la seva implicació en el cas d'abús sexual. Buckingham va informar que, amb el consentiment de la monarca, el duc de York,
tornava a la corona tots aquests honors militars i deixava d'utilitzar el tractat de la seva altesa en actes oficials. Pel que fa al nostre país, el 13 de gener, però de 1998, el du espanyol, l'último de la fila, va anunciar la seva separació. Després de 13 anys de trajectòria, Manolo García i Quimi Portet van comunicar el fi del seu projecte.
Recordeu que han tornat als escenaris i que estaran per aquí, per Barcelona, d'aquí molt poquet. També més qüestions. Si marxem a destacar temes polítics més actuals, més recents, marxaríem el 2020, quan es va prometre davant del rei el nou govern de Pedro Sánchez, el primer de coalició de la democràcia. Això va ser el 2020.
I bé, doncs, naixements i també de funcions. Pel que fa a naixements, tenim Orlando Bloom, actor britànic, que va néixer tal dia com avui de 1977, i Liam Emsworth, actor australià, que naixia l'any 1990.
Pel que fa a defuncions, trobem, per exemple, Manuel Alonso Martínez, va ser polític espanyol, que va morir l'any 1891, i també a Oliviero Toscani, fotògraf italià, que moria l'any passat, l'any 2025.
I tanquem amb l'efemèria del dia, tanquem amb els Beatles, i és que l'any 1969 els Beatles van llançar el seu àlbum Yellow Submarine, que serà avui l'efemèria musical del 13 de gener.
In the town where I was born lived a man who sailed to sea And he told us of his life in the land of submarines So we sailed unto the sun
Fins demà!
Bona nit.
Basta l'heu! Basta l'heu! Basta l'heu! Basta l'heu!
We all live in yellow submarines, yellow submarines, yellow submarines.
Bona nit.
Ei, vinga, som-hi ja. És el moment de fer alfans. A casa de feina i al carrer. Quan anem de festa o al taller. Parla'm amb el teu asset. Només hem de començar. Aprovem-ho en català. Tu per mi i jo per tu pur. I quan vulguis tots plegats. Molt per parlar, molt per parlar. Provem-ho en català.
Generalitat de Catalunya. Sempre endavant. Hola, soc la Mireia Belmonte. En la natació, la velocitat és clau i també ho és per salvar una vida. Davant l'ictus, trucar ràpid al 112 és fonamental. Si notes un canvi brusca en una persona, com ara pèrdua de força a una banda del cos, canvis en la parla o en l'angès de la cara, truca ràpid al 112. No t'ho pensis. Davant l'ictus, truca ràpid al 112. Generalitat de Catalunya.
Quan pensem en màgia, ens imaginem endevinant què hi ha dins d'un barret. Però hi ha una màgia que no té truc. És la màgia de compartir una estona amb algú i parlar-hi. Vols practicar el català o ajudar algú a parlar-lo? Apunta't al Voluntariat per la Llengua, al programa de les parelles lingüístiques, a vxl.cat. Perquè quan parles, fas màgia. Generalitat de Catalunya. 7 milions i mig de futurs. 012. La Generalitat al teu costat.
Si com a dona vols saber quins recursos tens al teu abast, a les oficines d'informació de l'Institut Català de les Dones trobaràs l'atenció que necessites. Et podem orientar sobre salut, ajuda afectiva o sexual o assessorar sobre qüestions específiques per a dones i infants. Separacions, règim de visites, pensió i custòdia dels fills, abusos o situacions de violència masclista. Per tots aquests casos trobaràs un servei gratuït d'atenció psicològica i assessorament jurídic. Entra a Gencat.cat barra Atenció a les Dones.
Les àvies i els avis són sàvies i savis. No deixis que ells ni les seves històries caiguin en l'oblit. Festa de Bici Sense Edat. En Bici Sense Edat és una iniciativa solidària que busca combatre la soledat entre els més grans.
La soledat és el major problema amb el que s'han d'enfrontar les persones d'edat avançada. I depèn de tu, que ho facin sols. Sortides amb bicicleta per al municipi amb la gent gran. Acompanya'ls a veure el poble on es van criar. Dóna'ls vida, que et tornin a sentir el vent a la cara. Et necessiten. I tu a ells, també. Des de Bici Sense Edat, et necessitem. Festa voluntària. Més informació al portal justsolidari.cat o en bicisenseedat.cat. Amb la col·laboració de l'Ajuntament de Sant Just d'Esvern.
Les teves tardes ja tenen refugi. Sóc el Jaume Elias i arribo amb la tercera temporada del Refugi, el programa més fresc, dinàmic i jove de la ràdio, de dilluns a divendres de 5 a 7 de la tarda. T'acompanyarem amb humor, informació i molt bon rotllo. Vine a riure, a reflexionar i, sobretot, a passar-ho molt bé. Sintonitza el 98.1 FM i segueix-nos a les xarxes socials. El Refugi.
En Next con Yermi de Jesús te traigo entrevistas de arte, moda, cultura y espectáculo.
Cada martes a las 19.30 horas te espero a través de Radio Desver en la 98.1 FM. Cinema sense límits. Cinema sense fronteres.
Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions. Els dimarts de 8 a 9 del vespre. Quan el cinema es fa ràdio.
Això és un autobús, tu. Això és un autobús. Sí, home. I tant. Això és un blues, tio. Com que un blues? Sí, just blues. Just blues. Ah, just blues. Perfecte. Si t'agrada el blues, tots els dimarts de 9 a 10.
Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana. A Sant Jus, el comerç, la restauració i els serveis de proximitat treballen amb il·lusió per créixer i donar vida al poble.
Sense anar més lluny, sis eixos comercials amb botigues, serveis i restauració que et fan la vida més fàcil. Barri Centre, Barri Nord, Barri Sud, Maslluí, carretera Reial, Camp Modulell i Gualdem Torreblanca. Descobreix-los i et dona suport al comerç local. Sense anar més lluny, comerç, serveis i restauració de Sant Just d'Esberra.
A Catalunya treballem en diverses mesures perquè tothom pugui disposar d'un habitatge. Oferim ajuts perquè els joves puguin fer el pas. Construïm habitatges amb protecció perquè les famílies tinguin espai per créixer. I limitem els preus del lloguer per facilitar-hi l'accés. Perquè cada cop més persones ens puguem sentir a casa. Informa't d'aquestes mesures i ajuts a habitatge.gencat.cat Generalitat de Catalunya. El govern de tothom.
Des de Càritas Sant Just oferim un espai de trobada per conversar i compartir. Si et ve de gust una estona de companyia, vine al Cafè de les 3. Estarem tots els dimarts fins les 5 de la tarda, al carrer Bonavista, número 113. Càritas Sant Just, us hi esperem.
Ràdio 2B. FM 98.1.
I ara sí, tanquem aquesta primera hora de la Rambla amb en Carles Rius, amb l'espai de la previsió del temps, perquè bé, doncs ja sabeu que ens agrada actualitzar-nos dia rere dia. Carles, bon dia. Molt bon dia, què tal? Què? Bé, què vols que et digui? Què passarà? Què misteri obrar? Què passarà? Doncs no, seguim amb aquesta influència de fronts atlàntics, alguns més potents, els altres més fluixets, i avui tenim aquesta situació d'un front que només aporta núvols, poca cosa més aportarà,
Ens porta també a unes temperatures, potser un palet més baixes que les que teníem ahir a aquesta hora, si fa o no fa. Ahir vam arribar a una màxima de 15,4 graus. Avui la mínima, com que hem tingut núvols i això ho fem un fart d'explicar, no ha pogut baixar massa, no ha baixat fins als 5, com va ser la nit de diumenge a dilluns, sinó que ha baixat fins als 10.
I aquesta mínima de 9-10 graus s'ha mantingut durant tota la nit frit d'aquests núvols que han arribat. Per exemple, ahir a les 10 o així no n'hi havia, però a partir de les 11-12 han començat a arribar aquests núvols i han mantingut la temperatura bastant congelada. Congelada en el sentit que no s'ha mogut ni amunt ni avall.
El fet és que de cara als propers dies seguirem amb una situació així variable. Aquest migdia potser sobren algunes clarianes, els núvols es poden trencar una miqueta, treureu una mica el nas al sol, però vaja, els núvols avui són protagonistes i de cara a demà dimecres potser continuarem amb una situació bastant semblant. Potser el dimecres continuarem...
amb aquests núvolets que també deixen passar estones el sol, però que són més protagonistes que no pas el sol, i amb unes temperatures que si fa o no fa es mantindran al voltant dels 13-14 graus, o sigui, no tenen massa pinta d'evolucionar massa. De nit seguirem tapats, la nit de dimarts a dimecres, i també la nit de dimecres o dijous, o sigui que són dos dies on les temperatures mínimes no poden baixar massa,
Però a partir de dijous sí que comença a arribar un canvi. Dijous és un dia que començarem amb molts núvols, però marxaran, és l'impàs entre dos fronts, i dijous potria fer bastant més sol. Això permetrà que la temperatura màxima es pugui enfilar fins als 13 graus, però la mínima baixarà una miqueta, perquè la nit de dijous a divendres baixarà una mica la temperatura mínima, fruit que no hi haurà tants núvols al cel.
i encara estem una mica pendents perquè no tots els mapes es posen d'acord, no tots van a una de cara al cap de setmana, divendres, dissabte, dimenge, arriba una línia frontal molt més activa, si us quedeu a Sant Jús és la previsió que estem fent, o sigui, estem dient que encara no està massa clar, avui els americans marquen un divendres tapat, un dissabte més sol i un diumenge plujós, però hi ha altres mapes que des de divendres a la nit fins a diumenge a la nit ens marquen pluja, i són uns quants,
O sigui que això ho haurem d'anar seguit i haurem d'anar veient com va evolucionant. El que també queda bastant clar en els mapes és que a partir de dijous i sobretot divendres, dissabte i al cap de setmana hi ha una baixada destacada de les temperatures. Destacada vol dir que si aquests dies estem en 15 graus i entre demà i dimecres estarem al voltant dels 13, al cap de setmana no passarem dels 10. O sigui, hi ha una petita baixada de les temperatures màximes
que tampoc és res de l'altre món, i si pronostiquem aquesta arribada d'aquest front al cap de setmana, tot i que baixen les temperatures màximes, si continuem tenint núvols, doncs els costarà molt baixar les temperatures més dels 7 o 8 graus, o sigui que tampoc no serà un fred rigorós. Així que estem una miqueta a l'espera de què acaba passant, de què acaba succeint al cap de setmana, si arriba aquesta precipitació.
I com hem comentat avui a xarxes, a Instagram, el fet és que la setmana que ve continua en una situació molt semblant. Potser entre dilluns i dimarts s'arreglaria una miqueta el temps, però tornaria a inestabilitzar-se de la cara de la setmana que ve. 21, 22, 23, tornaria a passar un front amb un ambient més fred i amb precipitacions. O sigui que fronts atlàntics que ens han de visitar, això és segur, perquè passaran per sobre nostre. El que cal precisar és què acaben fent. Amb aquest l'hem encertat perquè venia sense pena ni glòria i només ens ha portat una miqueta de núvols entre avui i demà.
però el del cap de setmana encara balla una mica i no totes les previsions van a una a l'hora de parlar de pluja.
Molt bé, i aquella pluja que podíem tenir a mitjans de setmana, ens comentaves... De dimegres a la nit, sí, aquesta ha desaparegut. Ja es veia, quan la cosa va fluixant molt, que és el que avui estan fent els americans... Exacte, de fet només els yanquis donaven pluja... Donaven pluja avui a l'altre dia, però ja veiem des del divendres passat que això cada dia anava una miqueta menys, perquè si miràvem els mapes del dijous passat es veia una pluja molt marcada de cara al dimecres i avui ha desaparegut.
Pel que fa al cap de setmana, els yanquis també ahir marcaven divendres, dissabte i diumenge i avui ho deixen només amb una mica de pluja diumenge, o sigui que això també està fluixant, o sigui que és bastant probable que la previsió que estem fent del cap de setmana canviï bastant entre demà, dimecres i dijous, o sigui que no hem de patir massa per aquest canvi de situació. Això només és parlant de Sant Jus, on sí que hi haurà un canvi radical i on tornen a arribar precipitacions i on torna a arribar neu, que ja en tenen prou, però n'arriba un altre cop, és el Pirineu, amb cota de neu al voltant dels 800 metres només de cara al dissabte, o sigui que
Aquest front pot passar sense pena ni glòria a Sant Just, parlem del cap de setmana, això ho anirem confirmant, però sí que està assegurat que aquest front a la que topi amb la cara nord dels Pirineus provocarà nevades cara nord, cara sud i cota de neu al Pirineu de 800 metres vol dir a qualsevol cota.
Això vol dir la gent que vagi a esquiar aquest cap de setmana, que vagi amb compte, sobretot també amb l'alt grau d'esllevissades que pot haver al llarg d'aquests dies? Sí, el que passa és que aquestes esllevissades normalment són quan acaba de nevar i les hores següents o el dia següent, si continua fent el fred que està fent i estem per sota dels zero graus més o menys a 800-900 metres...
Aquest fred fa que es compacti la neu i això provoca que el risc de llaus, quan ja passen molts dies... Que sigui més estable, no, la neu? S'estabilitza, sí. Es refreda la neu, tota la neu tova que queda sota, que és la que provoca la llau, aquesta es va congelant, va agafant fred i, teòricament, si es mantenen les temperatures baixes, el risc de llaus, no ho he mirat avui, però el risc de llaus va baixant també.
Ara, el que dius tu, si el cap de setmana cau neu nova, si cau aquesta neu nova i després pujan les temperatures, aquesta neu nova no està compactada amb la placa de sota i això sí que provoca l'allau. Ja haurem de veure com va nevant i quines temperatures tenen el Pirineu, però vaja, té pinta de fred i de neu, o sigui que serà una neu bona que quedarà ben compactada.
Doncs moltíssimes gràcies, Carles. Ens escoltem demà per anar actualitzant tot plegat. I res, ara queda un minutet per arribar a les 11 del matí. Nosaltres us deixem amb els butlletins de Catalunya Ràdio i Ràdio d'Esvern i tot seguit, com dèiem, també la segona hora de la Rambla. Avui tenim l'entrevista del dia...
Reprenem una entrevista que vam poder escoltar la setmana passada a les tardes de Ràdio d'Esverna, al Refugi. Escoltarem l'entrevista a Estones de Clàssica, aprofitant també que és aquest mateix cap de setmana. I tot seguit tenim també l'espai de la xarxa de les zones, de la xarxa educativa, que en aquest cas parlem amb 20080, que és un col·lectiu que ens vindrà a explicar la seva tasca.
Tancarem el programa, com dèiem, amb l'Arnau Cònsol de Can Llibreter i també amb Nutrició i Dietètica amb l'Elvira Sánchez. Tornem de seguida. Fins ara.
Efectivament, les notícies, us informa Joan Bota.
I aquesta us expliquem que Educació proposa el 8 de setembre com a data d'inici del proper curs escolar i vol fixar aquesta data d'inici del curs pels pròxims 3 anys. També divideix l'inici de curs per estudis obligatoris. Mentre que els alumnes de batxillerat i formació professional de grau bàsic avancen l'inici de curs i també començaran el 8 de setembre la resta de cursos de formació professional grau mitjà i superior
iniciaran les classes uns dies més tard, el 14 de setembre. Educació defensa planificar l'inici del curs pels pròxims 3 anys per donar estabilitat al sistema educatiu pel que fa a l'avançament de les classes de batxillerat. El motiu és que, a partir del curs que ve, els exàmens de repesca de la selectivitat al setembre s'avancen a juliol. La proposta també inclou que els propers 3 cursos acabin el 22 de juny. El 22 de juny seran, per tant, en total 177 dies lectius.
Més notícies, Natàlia Ramon. El ministre d'Afers Estrangers espanyol ha defensat en declaracions al matí de Catalunya Ràdio el reforçament de l'autonomia militar i dels valors democràtics d'Europa com a resposta als que aposten per l'unilateralisme i l'abandó de la Carta de les Nacions Unides en relació amb l'actuació dels Estats Units. Segons el ministre, Europa ha de convertir-se en un referent de la defensa de Nacions Unides i al mateix temps garantir-se capacitat de dissuació davant qualsevol pressió internacional.
seguir diversificando nuestros socios comerciales, como hemos hecho muy recientemente con Mercosur, creando la mayor zona de libre cambio del planeta. Tenemos que avanzar claramente hacia un ejército europeo, integrando nuestras industrias de defensa, creando una coalición de voluntarios, aquellos que quieren avanzar ya inmediatamente, rápido. Y en tercer lugar, tenemos que rearmarnos en nuestros valores.
El govern té elaborats els pressupostos de la Generalitat per aquest any i també la llei d'acompanyament. De fet, l'ha enviat al Consell de Treball Econòmic i Social perquè faci l'informe preceptiu. Segons ha explicat la consellera Alicia Romero, a TV3 tenen els comptes a punt i han fet aquest tràmit perquè els volen portar al Parlament el més aviat possible abans, però cal negociar-los.
Esperem que Esquerra i els comuns ens donin llum verda per poder-los negociar i tan aviat com possible els entrarem. És veritat que hem fet una feina interna des de fa moltes setmanes, els tenim preparats. Més de 30.000 milions d'euros de despesa no financera o no finalista. Si no tinc pressupostos estem perdent l'entorn dels 2.000 milions que es queden pel camí.
I l'exconseller delegat de la constructora Copissa, Francesc Xavier Taulé Ferrer, admet que Jordi Pujol Ferrusola va cobrar 138.000 euros per fer d'intermediari en una operació de compravenda. És un dels testimonis que adelgaren aquest matí a la sisena sessió del judici contra l'expresident Pujol i la seva família. Enviada especial a San Fernando de Henares, Maria Núria Revelle.
Hola, bon dia. Tauler Ferrer ha explicat que el fill gran de l'expresident va cobrar dues factures de 69.000 euros el 2009 perquè els va posar en contacte amb el comprador de Madrid que podia quedar-se amb la seva participació en una empresa de plaques fotovoltaiques a l'Alcázar de Sant Juan, a Ciudad Real, que es volien vendre. ¿Qué hizo el señor Jordi Puyol para llevar, para ganar estas ganancias? Estamos hablando de 132.900 euros. Principalmente los
Maria Nuria Revelle, Catalunya Radio, San Fernando de Henares.
S'han confirmat 13 nous positius de pesta porcina africana en senglars que s'han trobat morts dins la zona d'alt risc de 6 km al voltant del primer cas de Cerdanyola del Vallès. Això eleva a 60. Els positius detectats, les actuacions en granges que fa el Ministeri, es mantenen en les 57 explotacions localitzades en aquesta zona infectada sense que s'hagin trobat símptomes de la malaltia. Mentrestant, se segueixen buscant cadàvers de senglars, es preparen captures per reduir-ne la població en zones de baix risc de gastària infectada i es reforcen tanques en carreteres i vies de tren.
Esport, Joan Fitor. Ara a les 11 ha de començar el primer entrenament d'Àlvaro Arbeloa com a tècnic del Reial Madrid. Més tard, a la 1, Arbeloa farà la primera roda de premsa com a entrenador blanc prèvia a l'Albacete Madrid de demà de Copa, on debutarà a la banqueta del Reial Madrid. El club blanc va fer oficial ahir la sortida de motuacord de Xavi Alonso. El Barça, aquest migdia, presenta en Joao Cancelo, que arriba cedit fins a final de temporada. L'Espanyol, per la seva banda, perd Javi Poado per tota la temporada...
per un trencament del lligament en crevat anterior del genoll. I el Dakar Nani Roma se situa com a nou líder en cotxes després que el fins ara pilot capdavanter Nasser Alatillà ha perdut avui 18 minuts. El de Fulgaroles, avantatge Carlos Sainz en un minut i el Catarià en un minut i deu segons. També el Dakar Isidre Esteve està a punt de tornar cap a Catalunya. Un cop ha passat les proves mèdiques el seu copilot Xema Villalobos. I en bàsquet, a l'Eurocup el Manresa juga a les 5 de la tarda contra el Basakseir Turk
Partit corresponent a la catorzena jornada de l'Eurocup. Fins aquí les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, passant 6 minuts de les 11, us informa Mariona Sales-Vilanova. La Taneu de Sant Jus acollirà el 25 de gener a les 6 de la tarda a la Sala del Cinquantenari un nou concert del cicle La Birse, dedicat a veus femenines, amb l'actuació d'Ària Frank. L'artista portarà a l'escenari el seu projecte Com sonaria en català, una proposta musical oberta a tots els públics que dona una nova lectura a cançons conegudes interpretades en català.
El concert combinarà dos vessants musicals, una banda clàssica amb teclat, bateria i guitarra i una formació més íntima amb quartet de corda, creant una experiència sonora variada i elegant. Aurià Frank serà el fil conductor d'ambdos formats, aportant emoció i establint una connexió directa amb el públic a través de la seva veu.
El cicle a la verse, iniciat la primavera del 2021, ha comptat al llarg dels anys amb artistes com Judith Nederman, Núria Gregam, Sue Albal Armangou o Helena Gadel, entre d'altres. El concert tindrà una durada d'una hora 30 minuts i el preu de l'entrada és de 13 euros per socis i menors de 30 anys i 18 euros pel públic general.
L'activitat és organitzada per l'Àrea d'Activitats de la Taneu i compta amb la col·laboració de l'Ajuntament de Sant Just. I també en cultura, Cal Llibreter, la llibreria de Sant Just, situada al carrer Bonavista número 81, ha celebrat aquest gener el seu desè aniversari, consolidant-se com un referent cultural a Sant Just. L'establiment va obrir les portes el 5 de gener del 2016 i coincidint amb el pas de la cavalcada de Reis va arribar als 10 anys d'activitats, una fita que confirma el seu paper com a espai de trobada per a mans de la literatura i la cultura.
Per commemorar l'efemèria de l'equip de la llibreria, ha organitzat una festa oberta a la ciutadania el 21 de gener a partir de les 7 de la tarda. L'acte comptarà amb la presència de Jaume C. Pons a l'Horda, escriptor i agitador cultural, que recitarà el seu darrer poemari, el corc.
Aquesta serà la primera d'un seguit de propostes que s'aniran desplegant al llarg de tot el 2026, any en què Cal Llibreter vol continuar celebrant els 10 anys amb activitats i formats diversos. En motiu dels preparatius, la llibreria romandrà tancada del 16 al 19 de gener i des de Cal Llibreter han volgut agrair el suport constant del veïnat al llarg d'aquesta dècada, destacant que la confiança de la clientela ha estat clau per mantenir viu aquest projecte cultural al municipi.
I encara en cultura, la pròxima conferència organitzada per l'Ola d'Extensió Universitària de la Gent Grandes, Plues i Sant Just porta per títol Jonathan Swift i la sàtira política i anirà a càrrec de Pere Gifra Adrué, professor de literatura. L'acte tindrà lloc el 15 de gener a les 6 de la tarda a l'Auditori de la Residència de la Mallola.
La sessió proposarà un recorregut divulgatiu per l'obra de Jonathan Swift, posant el focus en l'ús de la sàtira com a eina de crítica política i social. Gifre analitzarà el context històric i literari de l'autor irlandès i la vigència del seu pensament en l'actualitat. L'acte és oberta a tothom amb entrada gratuïta pels socis i socis de l'aula d'extensió universitària i una aportació de 5 euros per a les persones no associades.
I això ha estat tot. Tornem amb més informació al butllet horari de les 12. Fins ara.
Fins demà!
Fins demà!
Ara escoltes ràdio d'Esbert, sintonitzes ràdio d'Esbert, la ràdio de Sant Just, 98.1. Ràdio d'Esbert, 98.1. Ràdio d'Esbert, 98.1.
Bona tarda, Marc. Bona tarda, Eduard. Què tal, com esteu? Molt bé. Molt bé. Perfecte, nosaltres també molt contents de tenir-vos per aquí. Per començar, per ubicar una mica l'oient, que encara no conegui això de les estones de clàssica, ens podeu fer cinc cèntims de què és això.
Sí, tant. És un cicle de concerts que es va iniciar ja fa uns sis anys, més o menys, que jo coordino des de fa tres anys, ara farà quatre, i és un cicle que està destinat a apropar la música clàssica al públic, a aquelles persones que no coneixen la música clàssica, que tenen ganes de conèixer aquest estil de música,
Són uns concerts amb un preu molt popular i on venen músics d'una categoria molt important. Músics molt bons per apropar la música clàssica als ullens.
Avui tenim un d'ells, l'Eduard. Eduard, tu ens pots ubicar una mica qui ets i què fas. Sí, clar. Primer de tot, gràcies per convidar-me a aquest programa. És un privilegi. No, gràcies a tu. Bé, jo soc l'Eduard Maria, soc el violonçalista del Trioxes, que és el trio que la Mar ha escollit per tocar aquest cicle.
I bé, amb el trio Occés estem estudiant actualment el màster de música de càmera, dedicat al trio, que és un trio clàssic de piano, cello, violí, amb Enrique Rovirosa, que és el nostre professor. Molt bé, ideal, ideal. I des de quan aquest trio va funcionant?
Fa un any ens vam formar fa un any, és veritat que tots tres sempre hem volgut tenir un trio, hi ha diferents tipus de formacions cambrístiques, i el trio per nosaltres subjectivament és la cambra per excel·lència.
És on hi ha més repertori, és on hi ha més versatilitat per cada instrument. Llavors, solidificar-nos com a tal fa aproximadament un any, més o menys. I com neix aquest vincle, Marc? Com et vas fixar en el Trioxes?
Sí, jo sóc bastant amiga, companya de joventut, diguéssim, de la professora de l'Eduard, del Conservatori, de l'Esther. I llavors, parlant amb ella un dia, dic, ostres, és que tinc molt d'interès a portar un trio, però que sigui jove, que siguin persones que ja hagin acabat la carrera, que siguin professionals, però que estiguin, diguéssim, començant la vida professional ja.
I em va dir, ostres, doncs mira, l'Eduard és fantàstic i justament està fent el màster de la licenciatura, de la postlicenciatura, i te'l recomano moltíssim. El contacte és l'Esther Vila, que és una violoncialista de gran categoria. Molt bé. I una de les claus del projecte són els preus, tu mateixa ho has dit, preus populars, per apropar aquesta música clàssica a la societat.
I preus populars que trenquen una mica amb el cliché que la música clàssica és cara.
Exacte, sí. La música clàssica és cara d'estudiar, però no és cara d'escoltar. Perquè avui dia, amb els medis que tenim, amb Spotify, YouTube, etc., realment la cultura està a l'abast de tothom. No és com antigament, que certament aquests estils de música estaven reservats només a una minoria culta i rica. És a dir, el poble no podia accedir, diguéssim, a concerts de música clàssica, ni a anar a veure òperes...
En canvi, avui dia està a l'abast de tothom. I és un estil de música que val moltíssim la pena, perquè és un estil de música, jo sempre ho dic als alumnes, que et pot acompanyar durant tota la vida. I és un estil de música que es pot gaudir fent tasques relaxants a casa, disfrutant dels timbres, de les diferents sonoritats dels instruments... Són instruments, moltes vegades, que si...
no tens l'acostum d'escoltar-los, doncs et poden sorprendre en com et poden remoure emocionalment, en com et poden fer sentir. Clar. Que passa que per conèixer-ho ho has d'escoltar. Això sí. Llavors, a vegades hi ha com la barrera, diguéssim, mental, no?, de dir, ostres, no, aquesta música és com...
d'un altre nivell social i no és així perquè avui dia tot és de tothom vull dir, tots podem accedir a tot i és fantàstic a més el tipus de concert està dissenyat quan vaig agafar jo el cicle vaig donar-li així com una volta i està dissenyat d'una manera que és que no té programa de mà
Llavors, no té programa de mà i si no s'utilitza el piano, que en aquest cas s'utilitza el piano de mà... Perquè per la gent que no entenem tant, què vol dir que no tingui programa de mà? Sí, el programa de mà és aquest díptic o fulletó, diguéssim, on surten les cançons, les obres musicals que interpretaran els músics i surten els currículums dels músics que tocaran.
Llavors, a estones de clàssica, una de les coses que vaig decidir quan vaig agafar el cicle va ser eliminar el programa de mà. No amb intenció de no donar a conèixer els músics ni el repertori, sinó perquè els músics expliquessin al públic el que tocarien. Llavors, d'aquesta manera, es trenca, diguéssim, la frontera entre el públic que escolta i el músic i es crea com un vincle de comunicació i aquest concert es converteix una mica
amb una classe de música clàssica, també. I a prop encara més, diguéssim, al format de música clàssica. Molt bé. I Eduard, això quan t'ho va vendre, com ho vas rebre? I tens ganes, també, ara de parlar amb el públic? Sí, i tant. De fet, ja tenim uns quants concerts a les esquenes en poc més d'un any.
I normalment el nostre format és aquest. La tirem més en comptes d'imprimir un díptic i tal. Crec que és molt interessant, és molt més proper cap al públic, i més avui dia, no? Que tothom ho veu tot a través d'una pantalla, tal. Poder tocar i parlar, no? I explicar. Això ha sigut, hem tocat el trio de Beethoven, hem tocat aquest, hem tocat qualsevol tipus d'explicació, però molt més propera.
I, de fet, aquest concert em fa molt d'il·lusió, precisament perquè va ser el primer concert que vam aconseguir com a trio. O sigui, quan justament encara estàvem parlant de com farem això, quins dies d'assaig, com ens direm, inclús, em va trucar l'Ester i em va dir, mira, trucarà una noia molt maca que t'oferirà un concert.
i tu allà jo te lo dejo allà i va ser molt o sigui tenim moltes ganes va ser el primer concert que ens han programat o sigui que sí, sí que bé, que bé, doncs sí, això recordem que serà el 18 de gener el diumenge a les 6 de la tarda i escolta, Eduard per conèixer una mica més sobre tu en quin moment neix la teva passió per la música?
A veure, jo puc dir, i això li farà molta il·lusió a ma mare, que és gràcies a la meva mare perquè em va apuntar els 5 anys a l'escola de música del municipi de Sant Andreu, que és on vaig conèixer l'Esther. I va ser, a veure, des de petit...
M'ha agradat molt. Passió crec que més endavant, quan comences a desenvolupar-te una mica més i comences a conèixer una mica més, però des dels cinc anys ja m'ha agradat molt el violoncel concretament. Tenir una facilitat molt especial amb el violoncel, molt més que amb altres instruments.
I va ser des dels 5 anys. Després vaig estudiar fins als 21, perquè no tenia classe de Carme o no, la típica, que no saps què fer amb la teva vida. I quan estava treballant d'informàtic, me'n recordo perfectament, a una empresa molt xula i el típic treball d'informàtic superguai, vaig dir que estic fent la meva vida.
si jo toco el xelo perquè estic aquí tancat darrere una pantalla i vaig deixar la feina i vaig dedicar-me al 100% a tocar el xelo i a voler dedicar-me al xelo que és voler ser músic és realment complicat avui dia parlo aquí a Espanya almenys no sé fora com està el panorama però a Espanya és realment complicat va ser una apuesta un poco arresgada sí, sí, arresgada i com està sortint? molt bé
De moment, molt bé. Vaig acabar l'any passat el grau superior a la carrera, perquè ens entenguem, i m'estanen sorprenentment bé, però ho parlava amb la Mar fa poc, fa poca estona, que falta molta... Avui dia hi ha molta inseguretat, molta inestabilitat en aquest panorama. Hi ha poques orquestres que et donin aquesta estabilitat, pocs...
poca oferta realment, molt poca oferta. Òbviament, si busques i dediques gran part del teu dia a enviar correus, a fer spam ajuntaments, a associacions, a centres culturals, etcètera, acabaràs trobant. És a dir, gran part que em estigui anant relativament bé
és perquè s'ha buscat, no m'ha vingut el cel, vull dir... Però bé, no em puc queixar. Esperem que millor, amb més esteritat, sobretot. I tant que sí, i tant que sí. Una mica amb les arts i tot això és el que sempre passa, aquesta petita inseguretat. Però bé, Mar, què voleu oferir al poble de Sant Just amb aquesta iniciativa?
Bé, amb estones de clàssica, sempre ho comento a les entrevistes, diguéssim, el que volem és simplement que la gent de Sant Just s'animi a venir a la Taneu a escoltar música clàssica i a escoltar música clàssica com si estiguessin al sofà de casa. És com...
que es teletransportin, diguéssim, del sofà a la butaca de l'Ateneu, perquè és ben bé un ambient el que es crea, i això és així, amb tots els músics que han passat per estones de clàssica, el comentari sempre és el mateix, que es crea un ambient molt bonic, d'un caliu i una energia superxula,
I ho recomano a tothom, que s'animin, encara que faci una mica de mandra, diumenge a la tarda, que s'animin i que vinguin cap a l'Ateneu a gaudir d'aquests músics que són impressionants. I tant que sí, perquè aquest concert, més o menys, quina durada té?
Una horeta, sí. I després la xerrada. Clar, llavors durant el concert hi ha algun comentari i han acabat, doncs hi ha aquesta oportunitat que el públic pot preguntar coses als músics sobre els seus instruments, sobre la seva carrera musical, sobre el repertori que han interpretat. Bueno, es crea així com un diàleg també molt enriquidor per tothom. I tant que sí, i tant que sí.
I justament amb aquestes obres, amb aquests concerts de càmera, aquí a la sala de cinquantenari de l'Ateneu, el preu és això que hem dit, preu reduït, des de 14 euros, tot i que si sou menors de 30 anys són 10 euros, i els alumnes de música només res, gratuït. Exacte, els alumnes de l'escola de música és gratuït, que és el vincle aquest una mica que es crea amb la idea que l'alumnat s'engresqui també a veure músics en directe.
Jo us vull preguntar una mica als dos quin és l'estereotip més gran que existeix sobre la música clàssica i què s'hauria de fer per trencar-lo. Estereotip. Que és música per gent gran.
Jo m'ho passo de puta mare, si es pot dir aquí a la ràdio, tocant qualsevol tipus de repertori. Bé, a mi, a nivell personal, Mozart m'ho regeix una mica, però tota la resta, de veritat, que és espectacular. Això és de gent gran, res. De fet, tinc família que no s'atreveix a venir perquè es pensa que s'ho passarà malament, saps? O sigui, no, s'amorriré molt, tal, és que...
I opina i... Si no et fot la pell de gallina, certes coses, o tens ganes de plorar, o et cabreges, o... Hòstia, potser no tens massa ànima, perquè és un estereotip molt gran, això del típic senyor de traje...
Clar, també el que deia una mica la Mar, que és per la classe més alta i res a veure. Sí, el tema edat i classe social s'ha de trencar ja, perquè no és real, o sigui, és una cosa com inventada, és com si diguéssim els extraterrestres estan aquí ara fent entrevista, és que no és real, però falta el pas aquest, no?, que la gent, diguéssim, també s'atreveixi, no?, faci com el pas, diguéssim, això.
També hi ha un dels concerts d'estones de clàssica del cicle, que és precisament el Team Classic, que és destinat a adolescents. I es fa tota la feina, diguéssim, amb l'Institut de Sant Just, amb l'Escola Alemana, etcètera, on es vincula, diguéssim, els adolescents a que vinguin a escoltar el concert, aquest concert gratuït, i on l'intèrpret és adolescent, també. Llavors, aquí també és molt interessant...
l'aposta aquesta de realment apropar la música clàssica a tothom i en especial als joves.
Bé, hi ha dos... La primera obra serà el segon moviment del segon trio de Schubert, que Schubert és un dels compositors... És clasicisme, escoltarem un clasicisme... El clasicisme encara no es deixa emportar tant per les emocions...
Tot i que dins d'aquesta estabilitat emocional és preciós, és perfecte. Però és molt difícil, perquè aquesta perfecció també s'ha de traduir als instruments. O sigui, va una mica lligat de la mà...
el quant al·locada és l'obra amb quant difícil és a nivell de, ja estem parlant a nivell de molt detall però és molt difícil, de totes formes fora de dificultat és una obra molt bonica, a més és un moviment bastant conegut perquè va sortir a una pel·lícula de 1968 del qual mai me'n recordo del nom, sempre que la presento i ara tampoc, òbviament però és bastant conegudet aquest moviment
Després d'obrir el concert amb aquest moviment, tocarem el trio en do menor de Beethoven, que és de l'opus 1. L'opus, per qui no entengui, és la publicació. És a dir, si és l'opus 1, és la primera publicació que es va fer pública a Beethoven, a la seva època. No ara, sinó a la seva època. Per tant, estem parlant d'una obra super... super...
jove, de Beethoven, i és el tercer trio, el tercer trio de set, que en té, si no m'equivoco ara mateix, crec. I després, el trio de Beethoven sí que el tocarem sencer, són quatre moviments, i després, el primer moviment sempre hi ha ràpid-lent, ràpid-lent normalment, però en aquest cas és ràpid-lent, primer moviment ràpid, segon lent,
Molt bonic el segon, és un tema amb variacions. El tercer és un rondó que és molt juganer i el quart acaba amb... és superèpic. O sigui, és un petó al màxim. I després acabarem, per tancar el concert, amb el segon moviment del primer trio de Mendelssohn.
que és un caramelito, és una cosa increïble. Realment hem muntat aquest concert pensant en que la gent vol conèixer la música clàssica i s'ho vol passar bé i vol... Aquí no us avorrireu, és impossible. La veritat que acabem el concert i després ja veurem si hi ha molt d'aplaudiment. Doncs esperem que sí, que la gent aplaudeixi molt i puguin veure això també. I tu abans has dit que tens un vincle especial amb el cello. Què et va enganxar a tu d'aquest instrument?
home és no ho sabria dir crec que ens passa a tots tres qualsevol música que hagi escollit el seu instrument és una cosa que no es pot explicar exactament però vaig provar el piano
no acabava d'adaptar-me molt. Vaig provar... Què vaig provar? Vaig provar tres instruments més, no? La típica roda d'instruments que fas de petit. I amb el xelo va ser immediat. O sigui, va haver-hi alguna acció... No sé, és com...
Algo màgic, sí, sí. Algo així, vale? Però sí, algo així. Per la gent que l'ubiquis, aquest, que és el més grandot, no? No, és el tercer. És a dir, hi ha el violí, la viola, que és un violí més gran, el cello, que es toca assentat, i després hi ha el contrabaix, que es toca de peu, que és el més... Aquell sí que és un armari. I més endavant, Marc, també tenirem el mes de març, el trio Galea, que presentarà Salon Music. Què ens oferiran ells?
Ell és un trio, són dues flautes traveseres i piano, també farà un repertori clàssic una mica més a través de la història. Després al maig vindrà el Team Classic, crec que és al maig, em sembla que sí que és al maig, amb el Pau Bosch, que el Pau ara està precisament amusiquent, eh?
M'estudia en direcció d'orquestra, que és super, super complicat entrar a aquest conservador musical. És molt, molt important. I això ho fa un jove, no? Sí, és el concert d'Atín i el Pau just ha començat la carrera ara aquest any, diguéssim, té 18 anys.
Exacte, 18 anys i vindrà el maig. Vindrà Musiquene a fer el seu concert amb el violí. Ell és violinista, acompanyat al piano pel seu pare, pel Pau Bosch, que és també un superpianista, el Pau. I després, a final del 2026, que ja serà la temporada 26-27, tindrem una cosa molt xula, que seran les sonates de Beethoven, però la integral de cello i piano,
que les interpretaran els músics amb dos concerts. Faran el primer concert a la tardor i el concert del gener del 2027 serà la segona part d'aquest concert de la integrat de les sonates per piano i cello de Beethoven. O sigui que tenim aquí una bona programació en marxa. I durant aquests sis anys com ha estat la resposta del públic fins avui en dia?
Ha estat bona. És un cicle que es va mantenint, és un cicle que... Els sis anys vol dir que té cert èxit. Sí, té un recorregut i forma part de l'Ateneu. Jo sempre dic que l'Ateneu és la casa de la cultura i com a tal ha de tenir diferents registres. És a dir...
que hi hagués un concert cada mes de música clàssica, potser és massa excessiu, no?, perquè s'ha de donar ventall a tots els registres musicals, a totes les arts, diguéssim, també ha d'haver-hi teatre, també ha d'haver-hi teatre musical, ara faran aquest cap de setmanal trencanous, amb dansa, vull dir, realment, és la casa de la cultura, no?, i com a tal ha de promoure la cultura.
I la música clàssica ha de ser-hi. Ha de ser-hi i jo estic molt contenta de poder aportar aquest granet de sorra. I tant que sí, i tant que sí. Clar que ha de ser-hi. I ja anem a mirar una mica cap al futur. Comencem per tu, Eduard. Quins projectes o quines novetats tens previstes per aquest futur?
Home, clar... On et podrem sentir? On em podrem sentir? Bueno, a veure, esperem que a molts llocs, però... Clar, tenim amb el trio, parlo en nom dels tres, és una prioritat bastant gran. És a dir, li comentava la Marc fa una estona que la nostra idea és seguir endavant...
Fins que duri, no? Sí, fins que duri, exacte. I que gran part de la nostra professió sigui la música amb aquest trio. O sigui, fer música amb el trio. Perquè en el món de la música com funciona? Que us heu d'anar fent un nom, no? Entenc. Sí, sí. Hi ha dos o tres factors superimportants. El primer factor, que ja es dona per suposat teòricament, que és quan acabes la carrera que toques bé. Exacte. Ho sorprendria, però...
Que això, òbviament, per suposat, quan contractes un músic, que toca bé, perquè té la carrera. Un cop has acabat la carrera, hi ha el segon punt, que és ser molt pesat en enviar missatges, correus, currículums, anar aquí i allà per dir, hola, no em coneixeu de res, no tinc res, però confieu en mi, saps? Amb el trio ens va passar això, va ser enviar i a veure qui tenia la bona fe de...
I el tercer és tenir sort, com a tot arreu. O sigui, realment són tres, bueno, aquests dos últims són bastant aplicables a tot. T'has de currer molt el sortir cap enfora, t'has de currer molt que no et cauran les coses del cel, i has de tenir molta sort també.
Sí, exacte, però jo sempre dic que al final la sort també es treballa, no? Perquè si et quedes esperant al sofà, està clar que aquest punt de sort no t'arribarà. Però si et mous i canvies correus i coses, potser tens un punt de sort, però perquè te l'has treballat. Sí, sí, el 3 sense el 2 no ho vindria. Exacte, tu també. I tu, Omar, et veurem fer més projectes de música clàssica aquí a Sant Just, que tens pensat... Bé, tu ho fas de tot una mica, perquè també vas fer l'Octoberfest una mica, no de Sant Just. Ah, exacte. Tu ja saps, Jaume, que soc una persona activa.
El Jaume en coneix perquè és exalumne meu de secundària de música. Doncs sí, jo activa amb el poble sempre. Sempre des de ben petita, nascuda a Sant Just. Vaig començar a estudiar música lataneu, precisament, de molt, molt petitona. I sempre portant el que deia abans, granets de sorra al poble dins de les possibilitats, no? De temps, de...
el que permet també la família, és molt important per mi, estar amb la família és prioritari, i tot el que sigui cultura i donar un cop de mà i ajudar, per mi és imprescindible, i sobretot aquestes tasques una mica més altruistes, que penso que han de formar part de la vida de la persona. No tot pot ser diner, no tot pot ser produir, produir, produir,
s'han de fer accions que comportin el donar a la comunitat. És una cosa realment important. Això existeix en les zones de clàssica i això existeix en la comunitat internacional que també els ajudo a establir aquest vincle entre la part internacional de Sant Jús i els locals d'aquí.
Doncs clar que sí, Mar, estarem també molt atents a tot el que vagis movent i res, ja ens queda poquet temps, ens n'anem acomiadant. Mar, Eduard, gràcies per venir i estarem molt pendents d'aquest concert, que segur que anirà molt i molt bé. Molt bé, gràcies. Fai molt bé, adeu.
I wish it was Sunday
It's just another manic moment
Fins demà!
C'mon, honey, let's go make some noise Time, it goes so fast
Fins demà!
Ara és moment d'obrir un nou bloc de la xarxa educativa, de la xarxa Alesones. Recordeu que és un espai que, de forma quinzenal, passa pels micròfons de la nostra emissora. Ja portem un grapat de temporades a les nostres esquenes. Vam començar al Refugi, el magasin de tardes de Ràdio d'Esvern, i ara ens hem passat també els matins. També aprofito per...
saludar la gent que fa possible la xarxa a les zones, aquelles persones que estan al darrere de la producció d'aquesta secció. I avui hem convidat a docents 080, concretament tenim aquí als estudis a Joan Artigal, a Núria Cervera i a Anna Pérez. Bon dia, com esteu? Benvinguts al programa. Bon dia. Hola, bon dia, moltes gràcies.
I avui volem conèixer què és Docents 080. Ens han estat explicant una mica aquí fora de micròfons la seva tasca i la seva feina. Comencem amb aquesta pregunta. Què és Docents 080? Com es constitueix? I qui en forma part? I ara després parlem també de les actuacions i de com tracteu les diferents qüestions que toca aquest espai que, com bé dèiem, es diu Docents 080. Qui vol començar?
Jo mateixa, doncs, 2080 és un col·lectiu de mestres, però no només de mestres, o sigui, sí que és veritat que el nom és 2080, però inclou professionals en l'àmbit educatiu, que volem posar el focus en l'infant i l'adolescent, en el menor, quan viu processos de desnonament o d'infrahabitatge, és a dir, pèrdu d'habitatge o habitatge que no és digne.
I portem un any treballant en aquest aspecte, posant sobre la taula la manca de garantia d'igualtat de drets en els menors, sobretot els que viuen en aquestes situacions, i per això el lema una mica és aquest, sense casa no hi ha educació, perquè defensem que tenir un habitatge forma part de garanties d'educabilitat, sense el dret de l'habitatge no hi ha educació.
Comentaves que fa un any que esteu en Acció, com va néixer aquesta proposta i com es va constituir 2080? Sí, si vols. De fet, això neix el curs passat en 217-190, que és el Codi Postal de Salt, quan a l'Institut Vallvera de Salt...
La primera setmana de curs hi ha vuit desnonaments d'alumnes i el professorat diu prou. És a dir, és impossible que puguem rehabilitar la nostra tasca si la realitat és que amb una part molt important dels nostres alumnats viuen la situació d'habitatge amb una emergència brutal i amb una setmana vuit alumnes viuen aquesta situació de violència tan extrema. A partir d'aquí fan un manifest...
Això passa com a pólvora, cap de poc temps nosaltres el veiem a Barcelona i el fem, i en aquests moments, en el territori, hi ha nou grups de docents, més o menys articulats, autònoms, cadascú funciona a partir de les seves rehabilitats, perquè som grups nascuts des de la base. Què vol dir? Som grups de professionals que estem dia a dia amb alumnats,
amb situacions de rehabilitat, no d'antabèquies, i que davant d'aquesta rehabilitat tan feroxa que està vivint una part tan important de l'alumnat, hem decidit realitzar-nos a partir de la rehabilitat que cadascú té. I expliqueu-nos una mica, no?, qui en formeu part, ens comentàveu docents o gent de l'àmbit de l'educació, i també quin és el vostre modus operandi, com s'actua.
Bàsicament el que fem és organitzar-nos en assemblees, que les fem un cop al mes,
I el que busquem és arribar a les escoles, arribar a la societat i, per una banda, que la gent que viu directament els desnonaments, les famílies directament desnonades, perdin la vergonya, que la vergonya no la tinguin ells, sinó que la tinguin les persones que els desnonen. Per tant, amb això vam fer, per exemple, tot de...
pancartes que van penjar a les escoles que deien sense casa no hi ha educació per mostrar aquesta realitat que no és una realitat individual, perquè no afecta només a les famílies individualment, sinó que és una problemàtica col·lectiva, una realitat col·lectiva. No afecta només al nen desnonat, que afecta molt, també afecta als companys de la classe, també afecta al mestre, afecta a tothom.
Aleshores, nosaltres ens organitzem en assemblees per decidir quins són els passos que hem d'anar fent per arribar a anar aquí. I hem anat a manifestacions també pel dret a l'habitatge, hem sortit al carrer, hem fet samarretes també per mostrar aquesta realitat. I hem fet també, l'any passat, una de les demandes que fèiem a l'administració era que ens diguessin el nombre real...
de quants nens i nenes, que a nosaltres, 280, l'actuació nostra és Barcelona Ciutat, i era preguntar exactament quants nens i nenes havien estat desnonats, quants nens i nenes vivien en pensions o en infrahabitatge, i no teníem resposta. Llavors vam iniciar nosaltres un mapatge, és a dir, vam crear un formulari que vam fer arribar a diferents escoles, concretament vam respondre a 46, vam posar que el temps màxim de resposta era el 30 d'abril,
I una de les preguntes era, doncs, quants alumnes desnonats teniu a l'escola, quants viuen en pensions, quin era el grau d'alumnat en situacions d'infravitatge, i que la resposta que vam tenir en el mapatge, que de fet vam presentar el juny a premsa i el juliol vam entregar consòcia al Departament d'Educació, la resposta era esgarrifosa, de 46 centres, 215 alumnes desnonats, 180 amb pensions.
Clar, és una mostra, però clar, si és una mostra que extrapolem, ja ens ho podem imaginar. Llavors, això era una de les actuacions que vam fer també l'any passat, que continuem aquest curs, però és una mica una mostra de dir, a veure, és un drama social que estem vivint,
i que cal una resposta immediata perquè, en el fons, un nano que perd la casa és un nano maltractat institucionalment, però és un nano maltractat. I l'escola, evidentment, ha de saber estar al costat d'aquest alumne i ha de saber estar al costat d'aquesta família i ha de replantejar quina escola també és necessària en aquesta situació. Però és que estem parlant d'un drama, 215 de 46 escoles, és una bestiesa.
Clar, ara parlàvem d'aquest impacte en xifres, però si parlem de l'impacte en cada alumne, en cada nen, quin seria l'impacte? Què és el que heu analitzat amb totes aquestes investigacions i amb totes aquestes recerques? En quina conclusió heu arribat? És a dir, els alumnes que pateixen aquestes situacions, en quina situació personal es troben? És a dir, ja més enllà de la situació real, sinó una situació... Què és el que estan vivint aquests alumnes?
Primer, els alumnes és diferent depèn de la situació que tinguin a casa i quina informació reben, i també de la edat que tinguin. O sigui, no és el mateix un nen de 5 anys que altres nonen a un nen de 14 anys, una criatura o un jove.
El que és evident és que és un sotrac contundent en la trajectòria d'aquella criatura. O sigui, una dada de l'Agència de Segur Pública de Barcelona...
Si en uns joves més o menys podem tindre un 10 o un 15% de nanos amb problemes de segon mental, en nanos amb que tenen procés de desnonament és un 90%. L'altra cosa que veiem és que la realitat és que el nano canvia de la nit al dia quan viu aquest sotrac.
Penseu que la família viu en aquests processos amb molta angoixa i normalment intentant protegir l'infant. Per tant, segurament l'infant serà l'últim a estar informat d'aquesta realitat i no entendrà el que està passant. I comença un període que no és que la família ho provoqui, sinó que és com reacciona l'administració en aquesta realitat, que és salvatge.
Un procés de desnonament comença uns mesos abans del desnonament. L'administració no fa absolutament res per acompanyar aquesta família que li permeti veure quin futur té després d'això. No és fins un cop hi ha el desnonament que es comença a buscar alternativa i l'alternativa normalment són pensions allunyades i amb visitacions depurables.
qualsevol altre procés que les escobres estem atenent i que l'administració i la societat ens demana que atinguem del bullying, de maltractaments, de suïcidis, etcètera, els tenim protocolitzats, els tenim superestipulats, l'administració ens diu estiguem molt al tanto. Ara, quan un nen viu un procés, una criatura viu un procés d'adonament, l'administració ens diu
Aquest no és el vostre problema, això no ho heu de tindre. Per què? Perquè el responsable que està creant aquella situació de profuma o tractament és la pròpia administració. Llavors, Joan, què plantegeu aquí, des de 280?
Aquí plantegem una cosa bàsica, que és el dret a l'educació. L'administració té unes obligacions envers la infància i el menor, que és que els menors i l'educació s'han de protegir i l'administració té aquesta obligació.
Què passa quan una família no té capacitat de poder tindre una casa? Doncs que aquest dret queda absolutament alterat. I l'administració fa veure que això no passa. Per tant, és obligació de l'administració assegurar...
que tots els nanos tenen el dret protegit a tindre un lloc on viure, a tindre un barri on pugui establir-se, a tindre un itinerari educatiu que sigui coherent i que vagi més enllà d'estar havent de canviar d'escova o de barri constantment. Per tant, l'administració ha de protegir el dret de l'habitatge dels infants. I a col·leció amb el que deia el Joan, hi ha algun tipus de guia d'actuació per als centres educatius sobre aquest dret de l'habitatge?
Aquest curs, una de les feines claus, igual que l'any passat, va ser la del mapatge. Aquest curs el que estem creant, i de fet la tenim pràcticament acabada, és una guia d'actuació que volem fer arribar a totes les escoles i instituts. Més que res per això, perquè des de l'escola, quan et trobes amb situacions d'aquestes, com ja ha dit el Joan, des de l'administració no hi ha unes indicacions clares de com actuar. Nosaltres el que estem fent és aquesta guia per poder ajudar a tots els centres a poder saber el que cal fer.
L'enfoc d'aquesta guia també per nosaltres és molt clara. L'escola sola no pot actuar. Ha d'actuar amb l'entorn, ha d'actuar amb xarxa, perquè és un problema col·lectiu, no és individual d'aquell alumne, només, sinó que ens afecta, com bé s'ha dit abans,
afecta a tot l'entorn, de la classe, del barri, és un veí que està afectat en aquesta situació. Llavors, col·lectivament també enfoquem aquesta idea, és a dir, s'ha de treballar amb els casals, si és que l'alumne val casal, amb serveis socials, s'ha d'actuar amb el sindicat de barri, si és que hi és, i la família està vinculada. És a dir, hi ha d'haver una actuació d'acompanyament a la família i al menor,
perquè se sentin segurs, perquè el que sí que hem anat veient en tot aquest temps és que, malgrat l'alumne, potser l'envien a l'altra punta de Barcelona o fora de Barcelona, que últimament s'està donant, l'alumne continua venint a l'escola, perquè és el seu lloc segur. Llavors, com que és aquest lloc segur i continua venint, l'escola ha de ser molt conscient d'aquesta responsabilitat que el mateix alumne ens està donant, perquè no deixa de venir. I com treballeu amb les famílies afectades i amb aquelles famílies també que formen part de l'entorn
D'entrada, també treballem amb les AFES, perquè pensem que les AFES dintre de l'escola són les famílies i per tant tenen una força i un paper molt important. Com treballem amb les famílies afectades, el primer és enterar-te'n, que te'n pots enterar perquè ha vingut la família i t'ho ha explicat, com perquè és el nen que ho explica, el tutor o el monitor de menjador o qui sigui.
També te'n pots entrar per xarxes, i aleshores el primer que has de fer és parlar amb la família, dir-li que ho saps i que què fem, que hi tenim una criatura entremig. Hi ha famílies que et diuen que no volen que el nen ho sàpiga, hi ha altres famílies que et diuen que sí, que el nen ho sàpiga, aleshores parlem de qui s'encarrega de dir-li, els hi dieu vosaltres, voleu que hi siguem nosaltres, voleu que els hi diguem nosaltres... I després hi ha una sèrie de suggeriments que els hi diem, per exemple...
quan arribi el dia del desnonament o abans que arribi el dia del desnonament, prepareu una maleta o una bossa amb les coses que són del nen, que el nen les estima o que pel nen són importants, sigui una joguina, sigui un llibre, sigui el que sigui, perquè el dia que us desnonin us ho pugueu emportar
Perquè segurament moltes coses no us podreu emportar. És molt important que el nen les seves coses les tingui, perquè ens hem trobat en casos de desnonaments en què la família no ho havia previst i el nen s'ha quedat sense res. Aleshores, això és una de les actuacions que fem, no?
També, per altra banda, ja deixant de banda la família, sí que hem fet una cosa que és posar-nos d'acord amb capçalera o hem fet reunions amb capçalera i amb la FAC, perquè creiem molt important que no és només un problema de l'escola, sinó que és un problema general, com abans s'ha dit,
i per tant és important que junts tant els metges que són els que veuen l'infant de fet l'infant està entre dos mons entre dues institucions metges i escola és el lloc on tots coincidim els metges i a l'escola és molt important que anem junts perquè tots hem vist el mateix abans preguntaves
Com viu l'infant o quins canvis? Té canvis actitudinals, va amb son, va amb cansament, pot tenir problemes de desnutrició o de menjar malament. Això des d'una banda com des de l'altra. És important també aquesta unió i la FAC també és important perquè són les famílies.
I ja per anar tancant ens agradaria saber què és el que li demaneu a l'administració pública perquè posi, diguéssim, solució a aquests problemes i també si alguna escola ens està escoltant i es vol posar en contacte amb vosaltres, com ho pot fer? Primer...
Mostrar una cosa, és a dir, el que està fent l'administració és una vergonya. L'administració el que fa és fer veure que no hi ha un problema i el que fa és desatendre les seves obligacions. Per tant, cal un canvi radical de l'administració
i visualitzant exactament què està passant a les escoles i canviant tota la manera d'actuar quan aquesta problemàtica no es pot resoldre. Per resoldre-la, l'administració hauria de fer canvis legislatius, etcètera, perquè provoqués una defensa de la infància i de l'educació que no ha fet,
Però mentre això no ho fan, el que sí que hem de demanar a l'administració és que els protocols que tenen d'actuació amb infrahabitatge o quan hi ha una família desnonada no siguin protocols de maltractament com estan actuant en aquests moments.
Clar, dius, què li demanem? El primer que li demanem és que no poden haver desnonaments si hi ha menors. Un menor mai hauria de poder perdre el seu habitatge. Mentre això no arriba, o mentre demanem això, també demanem coses molt, molt, molt concretes.
Com és que un nano, si viu, per posar un exemple poble sec, no li poden donar una pensió al Guinardó o a Badalona, perquè l'allunyes de la seva escola, l'allunyes a la seva realitat, del seu nucli, del seu vincle, perquè és un nano del barri aquell. Aquestes coses es poden aconseguir.
Però clar, per aconseguir-ho vol dir que l'administració ha de ser conscient del drama que està provocant i que ha de ser conscient que ha de protegir l'infant i l'adolescent. Però aquestes són coses com molt pràctiques que nosaltres demanem. Qui gestiona tots aquests canvis cap a les pensions? Sabem que és una entitat de turisme, una empresa de turisme. Home, potser hauria de gestionar una altra entitat, no?
que es dediqui més a les persones i no pas al turisme. Totes aquestes coses molt concretes també els hi hem passat a l'administració. Igual que li hem passat a l'administració educativa, aquesta guia que nosaltres estem fent, ells la poden fer arribar, poden crear una altra guia, és a dir, ser conscients del problema perquè les escoles sàpiguen què actuar i com actuar i no fer veure que no hi ha un problema. Doncs, 20080, on us podem trobar per més informació?
Doncs 280, tenim un correu electrònic que és 280.gmail.com. A part, buscant el Google 280 surt la nostra web i també al Baix Obregat.
Sí, aleshores, per exemple, a Instagram, els nous nuclis de docents en tenim compte a Instagram, per tant, hi ha diferents, depèn d'on sigueu, ens podeu buscar, i jo crec que Instagram és un lloc on ens trobareu a tots i podeu anar mirant tant a les webs que hem penjat, els recursos, etcètera.
Doncs, Joan Artigal, Núria Cervera, Anna Pérez, gràcies per participar de la Rambla, d'aquest magazín de matins de Ràdio d'Esvern. Felicitats per la vostra feina i endavant. Molts ànims. Gràcies a vosaltres. Gràcies per convidar-nos. ... al Parlament i entrarà en vigor aquest mes d'abril. Com us dèiem, la taxa diferencia els imports entre la capital i la resta del país. En el cas de Barcelona, la taxa turística basa...
es duplica i s'hi sumaran els 5 euros de recàrrec que ja ha acordat l'Ajuntament. En el cas dels hotels de més luxe, la taxa turística per persona i dia arribarà fins als 13 euros. A la resta del país, la taxa creixerà gradualment. A partir de l'abril, creixerà 1,20 euro en els establiments de més categoria, però a partir de la primavera del 2027, l'augment ja arribarà a duplicar-se en algunes categories respecte a l'impost actual.
En el cas dels pisos turístics, l'augment encara serà més significatiu. Els ajuntaments també podran gravar amb fins a 4 euros la taxa general. L'acord entre socialistes, Esquerra i els comuns també preveu que una quarta part de la recaptació es destini a polítiques d'habitatge.
Més notícies, Natàlia Ramon. En marxa els treballs per refer el paviment de les carreteres que fins ahir tallaven els pagesos. Després de la protesta de cinc dies, a la C-16 a Ulbán, al Berguedà i a la P-7 a Puntós, a l'Alt Empordà, encara no s'hi pot circular. Aquesta tarda a la P-7 es podria obrir un carril en sentit nord. Puntós, l'Ali a Claret.
Bon dia, aquí veiem camions traient sobretot pneumàtics de l'autopista. Ens diuen que ja han estat treballant tota la nit, els amunteguen al costat a un descampat que hi ha amb muntanyes de més d'un metre i mig. A l'autopista encara hi veiem restes de deixalles que treuen amb diverses excavadores. El carrer al direcció cap al nord està més net que al direcció cap al sud, però hi ha restes de fang que han quedat enganxades a l'asfalt i, per tant, l'estan traient amb aigua a pressió, perquè cal tenir en compte que aquesta és una autopista, per tant, una via que s'hi circula a gran velocitat. També aquí veiem agents dels Mossos d'Esquadra, són de la Unitat Regional de Medi Ambient.
estan quantificant els residus que hi ha i també de quin tipus són i no descarten posar algun tipus de sanció. Pedro Sánchez i Alberto Núñez Ejo es reuniran finalment dilluns que ve per parlar del possible enviament de soldats a Ucraïna en un hipotètic procés de pau. El líder del PDe, però, ha posat condicions al president espanyol i li demanen abordar altres temes durant aquesta reunió. Madrid, Paula Brujats.
Bon dia. Sánchez i Feijó es veuran deu mesos després de la seva última trobada. Serà dilluns a la Moncloa, però el líder del PP ja anticipa que no donarà suport a un enviament de tropes que es plantegi de manera aïllada. Feijó vol ampliar l'ordre del dia i reclama Sánchez parlar d'un pla més ampli de defensa. Ha costat molt quadrar les agendes. Sánchez volia arrencar la ronda de reunions aquesta mateixa setmana,
Però Feijó no pot fins dilluns que ve. Serà el primer a passar per la Moncloa, després hi aniran la resta de grups del Congrés. La majoria ja ha rebutjat un possible enviament de tropes ucraïna, un pla que està molt verd a l'espera d'un hipotètic alto al foc, però que si arriba s'haurà de votar al Congrés. Paula Brujats, Catalunya Ràdio, Madrid.
Europa s'assuma les pressions dels Estats Units sobre l'Iran perquè posi fi a la repressió de les manifestacions opositores en què hauria matat centenars de persones. El canceller alemany, Friedrich Merz, diu que el règim del Zayatolà està vivint els seus últims dies o setmanes. Si un règim només pot mantenir el seu poder a través de la violència, aleshores està pràcticament acabat. Tinc clar que estem veient els darrers dies i setmanes d'aquest règim.
Espanya i Finlàndia han cridat els ambaixadors i danians per demanar-los que aturin la repressió de les protestes. Segons una ONG de Drets Humans, les forces de seguretat han causat més de 600 morts.
La justícia no investigarà l'ús que van fer els Mossos d'Esquadra de Gas Pebre contra les persones que participaven a la manifestació pro-Palestina del 15 d'octubre passat a Barcelona. És el que han denunciat avui en un comunicat conjunt Alerta Solidària i Iridia, dues de les organitzacions que donen suport a la querella presentada per aquest motiu. Destaquen que la querella va ser rebutjada només 48 hores després sense poder investigar els fets. Anna Bolinches és advocada d'Iridia en aquest cas.
Valorem molt greu que una jutgessa en menys de 48 hores hagi admès una querella per uns fets que considerem greus contra manifestants absolutament pacífics, sense ni tan sols ordenar cap tipus d'investigació.
Alerta Solidària i Irídia ja han anunciat que presentaran un recurs d'apel·lació a l'audiència de Barcelona que confien que faci una lectura més garantista que permeti reobrir la investigació sobre aquest cas. Els presidents del Banc Central Europeu i d'una desena de bancs centrals de diferents països surten avui en defensa del president de la Reserva Federal Nord Americana. Això l'endemà que s'hagi sabut que la Fiscalia dels Estats Units investiga Jerome Powell.
L'investiguen pel cos d'unes reformes a la seu de la institució, tot i que ell ho vincula a la persecució de Donald Trump perquè retalli més els tipus d'interès. Ara, la presidenta del BCE, Christine Lagarde, i el del Banc d'Anglaterra, Andrew Bailey, lideren un escrit on defensen la integritat de Jerome Powell i proclamen que s'ha de preservar la independència dels bancs centrals, perquè és fonamental per a l'estabilitat econòmica i de preus en benefici dels ciutadans.
L'antiga seu de l'editorial Gustavo Gili a l'Eixample es convertirà en la casa de l'arquitectura de Barcelona. És el principal llegat que deixarà a la ciutat la capitalitat mundial de l'arquitectura, que s'inaugurarà el 12 de febrer. Barcelona, Montsemas.
Bon dia. A pis, centre de la capitalitat, l'antiga seu de l'editorial Gustavo Gili acollirà una gran maqueta de Barcelona i es convertirà, gràcies a aquest esdeveniment, en la casa de l'arquitectura de la ciutat. Això ho anunciava aquest matí l'alcalde Jaume Collboni. Volem que la seu de l'editorial Gustavo Gili sigui la casa de l'arquitectura de Barcelona. La ciutat necessita, necessitava tenir un centre de referència, un centre d'interpretació. Encomanarem a la Fundació Mies van der Rohe que la gestioni...
Fins al 13 de desembre, 1.500 activitats convidaran els ciutadans a mirar la ciutat amb ulls d'arquitecte gràcies a aquest gran esdeveniment. Montse Mas, Catalunya Ràdio Barcelona.
Ara als esports, Marta García. En marxa des de les 11, el primer entrenament d'Àlvaro Arbeloa com a nou entrenador del Madrid. Després compareixerà davant la premsa de cara a la prèvia del partit de huitens de Copa demà contra l'Albacete. Ahir de mutu acord, el Club Blanc va fer oficial la eixida de Xavi Alonso.
Este migdia el Barça presenta Joao Cancel, el nou jugador del primer equip, que arriba cedit fins al final de temporada. En l'equip femení, Salma Paralluelo podria tornar demà contra l'Atlètic de Madrid. En canvi, Caroline Graham i Patri encara no estan disponibles. L'Espanyol perd el capità Javi Puado per a tota la temporada per un trencament del lligament encreuat anterior del genoll.
En el Girona Pendants, que siga oficial, l'aixida de John Solís al Birmingham anglès. Això permetrà inscriure Claudio Echeverry, que ja fa dies que es entrena a les ordres de Michel. Nani Roma se situa a nou líder del Dakar en cotxes, després que el fins ara pilot capdavanter, Nasser Alatillà, ha perdut 8-18 minuts. Isidre Esteves està a punt de tornar cap a Catalunya una vegada passada les proves mèdiques del seu copilot, Gemma Villalobos.
En l'agenda del dia, a partir de les 5, el Baxi Manresa visita la pista del Baixac Shehir Turk en la 14a jornada de l'Eurocup de bàsquet. I en tenis taula, l'Enoli Borges Vall rep a partir de les 6 del Praga en l'anada, en este cas, dels huitens de final també de l'Eurocup. Fins aquí, les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, passant 8 minuts a les 12, us informa Mariona Sales Vilanova.
La pròxima conferència organitzada per l'Aula d'Extensió Universitària de la gent gran d'Esplugues i Sant Just porta per títol Jonathan Swift i la sàtira política i anirà a càrrec de Pere Xifra, a Drué, professor de literatura. L'acte tendrà lloc el 15 de gener a les 6 de la tarda a l'Auditori de la Residència de la Mallola. La sessió proposarà un recorregut divulgatiu per l'obra de Jonathan Swift, posant el focus en l'ús de la sàtira com a eina de crítica política i social. Xifra analitzarà el context històric i literari de l'autor irlandès i la vigència del seu pensament en l'actualitat.
L'acte és oberta a tothom amb entrada gratuïta pels socis i socis de l'Aula d'Extensió Universitària i una aportació de 5 euros per a les persones no associades. I també en cultura, Cal Llibreter, la llibreria de Sant Just, situada al carrer Bonavista número 81, ha celebrat aquest gener el seu desè aniversari, consolidant-se com un referent cultural a Sant Just.
L'establiment va obrir les portes el 5 de gener del 2016 i coincidint amb el pas de la cavalcada de Reis va arribar als 10 anys d'activitat, una fita que confirma el seu paper com a espai de trobada per amants de la literatura i la cultura. Per commemorar l'efemèrida, l'equip de la llibreria ha organitzat una festa oberta a la ciutadania el 21 de gener a partir de les 7 de la tarda. L'acte comptarà amb la presència de Jaume C. Pons a l'Horda, escriptor i agitador cultural, que recitarà el seu darrer poemari, el corc.
Aquesta serà la primera d'un seguit de propostes que s'aniran desplegant al llarg de tot el 2026, any en què Cal Llibreter vol continuar celebrant els seus 10 anys amb activitats i formats diversos. Amb motiu dels preparatius, la llibreria romandrà tancada del 16 al 19 de gener. Des de Cal Llibreter hem volgut agrair el suport constant del veïnat al llarg d'aquesta dècada, destacant que la confiança de la clientela ha estat clau per mantenir viu aquest projecte cultural al municipi.
I també en cultura, l'Ateneu de Sant Josep collirà el 25 de gener a les 6 de la tarda a la Sala del Cinquantenari, un nou concert del cicle La Virce, dedicat a veus femenines amb l'actuació d'Òria Frank. L'artista portarà a l'escenari el seu projecte Com sonaria en català, una proposta musical oberta a tots els públics que dona una nova lectura a cançons conegudes interpretades en català.
El concert combinarà dos vessants musicals, una banda clàssica amb teclat, bateria i guitarra i una formació més íntima amb quartet de corda, creant una experiència sonora variada i elegant. Áurea Frank serà el fil conductor d'en dos formats, aportant emoció i establint una connexió directa amb el públic a través de la seva veu.
El cicle La Birse, iniciat la primavera del 2021, ha comptat al llarg dels anys amb artistes com Judith Nederman, Núria Grèiem, Su, Álvar Mangou o Helena Gadel, entre d'altres. El concert tindrà una durada d'una hora i 30 minuts i el preu de l'entrada és de 13 euros per a socis i menors de 30 anys i 18 euros per al públic general. L'activitat és organitzada per l'Ère d'Activitats de la Taneu i compta amb la col·laboració de l'Ajuntament de Sant Just.
I això ha estat tot. Tornem amb tota l'actualitat. S'enjustem que a l'informatiu complet de la UNA. Fins ara.
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Doncs seguim avançant en els continguts del nostre programa Magazine. Ara saludem l'Arnau Cònsol d'Aquest Llibreter, que com cada setmana ens visita a l'espai de llibres, recomanacions literàries, per parlar d'algun exemplar de la seva llibreria. Arnau, bon dia. Hola, molt bon dia.
Com estàs? Doncs molt bé. Mira, avui justament porto el llibre que ha sigut la lectura d'hivern del Club de Lectura de l'Ateneu i, en fi, una novel·la extraordinària, una novel·la excel·lent d'un dels probablement millors novel·listes catalans. Jo dic així, és un autobalencià, però en llengua catalana...
Potser no és algú que tingui molt reconeixement en nom popular, molt nom, però de debò que la trajectòria de Martí Domínguez, llicenciat doctor en Biologia, professor de Periodisme i un novel·lista de llarguíssima carrera, és realment per tenir molt en compte. I aquesta última novel·la, la que hem llegit, la que avui recomano aquí als micròfons de Ràdio d'Esvern, Ingrata Pàtria, és realment excel·lent. No puc dir una altra cosa.
Molt bé, va relacionada amb la Guerra Civil, perquè ens has posat aquest Ai Carmela, va relacionada amb alguna època històrica d'Espanya, explica'ns una mica. Doncs efectivament, has encertat el per què de la cançó. Bé, Ai Carmela el que retrata és el moment en què l'exèrcit republicà cau, perquè finalment els nacionals travessen l'Ebre i per tant allò és el final, pràcticament, o l'inici del final.
I aquesta és una novel·la que se situa exactament l'any 41, en un lloc molt concret, a la presó model de València i a Paterna. Paterna, que és una ciutat tristament coneguda al prop de València, com si fos una de les perifèries, perquè és on se sap que afusellaven o van afusellar a centenars, per no dir milers, de republicans que no van poder fugir. El protagonista d'aquesta novel·la és Joan Baptista Pesset,
rector de la Universitat de València, científic, un dels grans intel·lectuals, diputat d'izquierdes, del partit d'izquierda, no recordo exactament. En tot cas, algú que decideix no fugir, perquè ell creu que amb la força i la raó, encara que hagin perdut la guerra, aconseguirà convèncer, o com a mínim potser serà represaliat un temps a la presó, però bé, després se'n sortirà i ja està. Evidentment, era un il·lus. I el que va passar és que després d'un primer judici al que el condemnen a 30 anys de presó,
companys seus, el cas és molt fort, companys seus de la Universitat de València tornen a denunciar-lo dient no, no, 30 anys de presó, no. Aquest senyor és autor d'unes conferències incendiàries. Se'l rejutja i al dors el condemna a mort. Ostres. I per tant és algú que passa d'estar a la presó
dient, bé, doncs això, evidentment un regintallament, amb una presó, a més a més, que es pretenia modèlica perquè feien fer teatre als reclusos, obres de teatre, evidentment, de José María Pemán i dels grans intel·lectuals de dretes, per reeducar-los.
a rebre un dia la condemna de... no, no, el paredón, el paredón era paterna. I aquesta és una novel·la que, amb diferents veus, retrati les tres o quatre últimes hores de Joan Baptista Peset. De fet, el seu nom no es diu d'entrada, te l'has d'anar imaginant, o de fet ja ho saps, perquè una mica si has llegit sobre la novel·la t'adones que el personatge és ell, i perquè evidentment un redactor de la Universitat de València condemnat ha mort l'any 41, doncs evidentment només n'hi ha un...
I llavors és, clar, la lògica del franquisme era, si a més a més ara aquest la fusellem sol, perquè hem decidit que se'l rejutja i se la fusella, el convertirem en un màrtir. I una mica com va passar, 40 anys després, o pràcticament 40 anys després, amb Puig Antic, que és allò de la Torna, no serà l'últim mort, sinó que n'hi haurà algun més, i la Torna era el pobre aquella austria que estava condemnat, no sé ben bé per què, el tal Heinz,
Bé, doncs es decideix que això, els afusillats mai eren sols, sempre hi ha una saca, uns quants que l'acompanyen, perquè a més a més així també s'estalviament vales. I honoraris dels joves, els reclutes, que són els que s'encarregaven dels afusillaments. Per tant, al Pareton n'hi van tres o quatre més, que agafen allò de dir, a veure, tres o quatre que tingueu per aquí. Aquestes quatre o cinc últimes hores de...
Joan Baptista B7 i els tres o quatre que l'han d'acompanyar a la paret, mentre els criden, mentre els pugen a l'autobús que els porta de la presó fins a Paterna. Les converses que tenen entre ells, amb aquestes converses, anar recordant per què són allí, si un ha fet els crims que els acuse, n'hi ha un que sí que diu, jo estic orgullós que m'afusellin, jo soc un màrtir, em vaig carregar tots els fatges que vaig poder...
I un altre, que és l'alcalde de segon, diu no, no, a mi m'acusen d'alguna cosa que en realitat va fer l'alcalde de després. Però com que jo vaig ser alcalde, doncs mira, és igual, m'ho sumen a mi. És una novel·la molt dura, perquè evidentment són les converses de no només els 4 o 5 que van a ser afusillats, sinó fins i tot de tant en tant surten monòlegs, tot és en primera persona.
de les monges que tenen aquesta gent, del director de la presó, d'algun visitant, d'alguna de les esposes d'ells. És com un cor de veus que retraten aquest moment, l'any 41, el franquisme més negre de tots, el que s'està venjant que la guerra no hagués acabat ràpid.
I sobretot aquesta lògica que és de dir, no n'hi ha prou amb haver vençut, sinó cal absolutament allò, aplastar, cal que no en quedi res de les idees. El més perillós no són tant els fets com les idees. Per tant, aquest Baptista Pesset és un intel·lectual, amic d'azanya,
Doncs escolta, és que aquest no se'n pot sortir. No n'hi ha prou que d'aquí 30 anys surti, o potser amb un indult acabi sent amb 25 o no, se l'ha defusellat, perquè el pitjor no són els fets de sang, sinó les idees. Clar, tot això és escorixidor, i en fi, Martí Domínguez ho retrat amb aquesta mena de cor de veus, absolutament, en fi, corprenent,
però és que és extraordinari, és una novel·la realment molt bona. Ingrata, pàtria, publicat a Proa. Molt bé, doncs aquest és el llibre que ens porta avui l'Arnau, cònsul que el llibre té. Ja només escoltant Arnau ja et fiques una mica en aquesta tessitura, en aquesta història, en aquest passat del nostre país, del nostre territori, i la veritat és que és esfreïdor. Només d'imaginar-te ja aquesta situació, aquests moments, doncs realment és...
és concujant, i espero que la gent que llegeixi aquest llibre també sàpiga anar fent aturades, perquè a mi el que em passa amb aquest tipus de llibres que són així tan violents i que tenen un rerefons històric, és que de tant en tant haig de fer una pausa, perquè si no a vegades és com que jo soc una mica aprensiu. Jo entenc que, per exemple, de cara a llibreria o de cara a recomanar a algú, quan et ve algú i et
una novel·la històrica, de què va aquest? Si tu li dius, no, són les tres últimes hores de cinc condemnats de mort, el qual acaben afusellant al final, no és el millor argument, sinó és que el lector bo vol sadisme pur. Per això ja anem a una novel·la negra on hi hagi molts morts, no?
Jo crec que la millor manera de vendre-la o de presentar-la és que, en el fons, no deixa de ser un llibre que és un clam a favor de la cultura i contra la barbària. Vull dir, al final aquí es van afusellar idees. No tant els crims de sang, que evidentment també, però de crims de sang n'hi va per tot arreu, però hi va haver un moment, quan el franquisme és més fort, que el que és és dir, arrasem amb totes aquestes idees. I això jo crec que és el que hi ha més al darrere, és un debat d'idees del que tenen tota aquesta gent, sabent el que van, alguns accepten la mort, altres no tant, però endavant...
I és això, és més una novel·la d'idees que no pas de veure aquí, allò de dir com carreguen, no hi ha una descripció exacta a l'amor de tots. Saps que van cap allí, però el debat és un altre. Sí, sí, doncs aquest debat d'idees que realment, doncs,
Ho hem vist, anaves explicant tot això i també em venia l'unamuno, no?, una mica aquesta idea de... Sí, sí, és aquesta mateixa, evidentment, parlen d'altra gent, de rectors d'universitats, ho he après llegint, a banda del de València també van afusellar el de Granada.
L'havien fet a poc a poc i en una de les converses el reclamen. Evidentment són converses fictícies. És una investigació sobre aquest. Just en Baptista Besset durant molt temps no se'n va saber res. O sigui, sí, sabien que havia estat afusellat, però ningú havia... De fet, no estic segur ni que sabessin que l'havien afusellat. O sigui, el van fer a presó o no i ja està, i va morir. A la presó o quan fos, ja no en va sortir de la presó.
És investigant la seva figura que t'adones, que a més a més, o que s'ha donat Martí Domínguez, els historiadors que hi han treballat, que és això, que hi ha aquest doble judici, que és l'acusació dels seus propis companys de claustre, dels quals allà hi havia seu rector, que diuen aquest és perillós. Però és perillós perquè pensa, perquè és un intel·lectual.
I que ja no ho sap si ho fan per salvar-se les seves propis esquenes o si... O per, justament, sí, sí, probablement per demostrar són més franquistes que ningú, que és el que calia demostrar en aquells... Insisteixo, això és l'any 41. Doncs molt bé, Ingrata Patria, aquesta obra de Martí Domínguez, que arriba dels estants de la llibreria que el llibre té, aquí a la nostra taula,
de Ràdio d'Esvern, de l'emissora municipal de Sant Just. Arnau, no sé si teniu alguna activitat, si heu engegat ja una mica aquest any 2026 amb energia, si que ho vam veure a xarxes, amb aquest desè aniversari, com es planteja tot plegat? De moment es planteja que als IBD ens prenem una pausa aquest cap de setmana, tanquem divendres fins dilluns
i fem les vacances que tothom ha tingut durant aquestes 3 setmanes nadalenques, potser no tothom, però molta gent, per nosaltres al revés, han sigut com molt intenses, doncs bé, ens prenem ara un cap de setmana llarg per descansar i fer un petit viatge, i just a la tornada, dimecres 21, fem la festa oficial dels 10 anys.
De fet, com ja ho hem explicat a diferents llocs, quan vam obrir l'any 2016, el 5 de gener, és realment el dia d'obertura, i va ser com un experiment, hi havia pocs llibres, estàvem aprenent a tot, però vam decidir que havíem de fer una inauguració oficial...
amb la qual vam invitar Samabrams i Jordi Carrion, i això va ser, si no recordo malament, el 28 de gener. Un cop ja establert, més omplert a la botiga de llibres, més presentables, més toplegats, ara fem la inauguració oficial. Per tant, la festa oficial, més enllà que el dia 5 de gener, al vespre, més enllà d'omprir una polla de cava i convidar els 3 o 4...
hi havia nants que hi havia per allà a prop i encendre unes llums, just com passaven els Reis per davant de la lluberia, unes llums que feien el número 10, no era el moment de fer una celebració gran. La gent està per altres coses, però feina ja aquell dia 5 a la nit, anem a amagar, a tapar, a comprar a l'última hora, no?
I per tant vam dir, escolta, com que l'efemèride creiem que es mereix una festa una mica més celebrada, doncs aprofitem el primer acte que ja teníem pensat amb un dels poetes i agitadors culturals que més ha vingut a Lloberia, Jaume Pons de L'Orda, que ve a presentar el seu últim poemari, doncs perquè sigui la festa oficial. Per tant, no serà només una festa, és una festa amb recital, que és una mica el que ens ha caracteritzat, no?
Doncs està molt bé, una celebració amb aquells tocs, amb aquell empremte del Far West que el llibre té. Doncs Arnau Cònsol, una abraçada molt gran, cuida't molt i ens escoltem la propera setmana. Així sigui, fins i març que ve. Adéu-siau.
El ejército del Ebro, rumbala, rumbala, rumbala. El ejército del Ebro, rumbala, rumbala, rumbala. Una noche el río pasó, ay Carmela, ay Carmela. Una noche el río pasó, ay Carmela. Oye. ¿Qué? Miss Bolivia. Y muerto. Puro amor. Amor. Amor. ¿Qué?
Hoy me levanté con la melena despeinada Todo el cuerpo alborotado con la sábana enredada Sensación de flotación, energía renovada Abrí los ojos y lo primero que vi fue tu cara Y sonreí como la primera vez que te vi
No sé qué es lo que pasa, quedamos cerrados en casa. Tenemos el rumbo, los mundos, cada vez que me tocas me inundo. Tenemos algunos rituales, los conjuros, las señales. Y nunca decimos nada, qué importa que pase después. Me puse a pensar profundo y por eso pregunto si no es amor.
¿Qué es esto que me atraviesa desde la cabeza hasta los pies si no es amor? ¿Qué es esto que sé de todo y que me vuelve loca a la vez si no es amor? ¿Qué es esto que me atraviesa desde la cabeza a los pies si no es amor?
Bona nit.
Cuando tenemos asamblea entonces nunca decimos nada. ¿Qué importa que pase después? Me puse a pensar profundo y por eso pregunto. Si no es amor, ¿qué es? Esto que me atraviesa desde la cabeza hasta lo que es. Si no es amor, ¿qué es? Esto que se detona y que me vuelve loca a la vez.
Esto que me atraviesa desde la cabeza a los pies Si no es amor ¿Qué es? ¿Qué es? Si no es amor ¿Qué es? Esto que me atraviesa desde la cabeza hasta los pies Si no es amor
Bona nit.
¿Cómo pretendes que en tus sueños no quieres que me vayas? Que no me legues más de ti Si mi cora siempre por ti estalla Ese fucking olor tuyo playa Desde el 2010 quiero que este feeling se me vaya
Pero ha sido muy difícil Muy, muy, muy difícil para mí Me arrepiento demasiado Por ese beso apresurado Eso nunca llegó a haber pasado No fuiste tú, fue el momento equivocado Me arrepiento demasiado Baby, el tiempo ya me ha moldeado Y ahora que estoy preparado me entero Baby, que estás fuera del mercado Oh, oh, oh
Y ahora que estoy preparado, me siento que vi que estás fuera del mercado, ey, ey. Ha sido muy, muy, muy, muy difícil para mí. Ha sido muy, muy, muy, muy difícil para mí. Porque te amo demasiado, ey, te amo demasiado, ey.
La vida es sangre, sudor y fuego Te amo demasiado Te amo demasiado Y supongo que aún estoy aprendiendo Que mi felicidad primero
Fins demà!
Bona nit.
Lost in the words that we scream I don't even want to do this anymore Cause you already know what you mean to me And all of the only war we're fighting for Wherever you go that's where I'll follow Nobody's promised tomorrow
Bona nit.
Right next to you. Right next to you.
I'd want to be next to you If the party was over And our time on earth was soon I'd want to hold you just for a while And die
I want to be next to you. I want to be next to you.
Ei, ja t'has llevat? Doncs desperta bé que comença la Rambla. Tres hores de notícies, històries i personatges desenjust. I també alguna sorpresa més. Això és el que t'aspira a la Rambla. Aquí hi ha de tot. Riures, música i aquella entrevista que et fa pensar Ostres, jo aquest el conec.
De dilluns a divendres de 10 a 1 al 98.ufm i al www.radiodesvent.com. La Rambla, el matí que no s'adorm mai. Tots els comerços tenen fulls oficials de queixa, reclamació, denúncia a disposició de les persones consumidores i usuàries.
Trobareu més informació a consum.cat o bé truqueu al 012, Agència Catalana del Consum, Generalitat de Catalunya. Ara escoltes ràdio d'Esbert, sintonitzes ràdio d'Esbert, la ràdio de Sant Just, 98.1, ràdio d'Esbert.
Fins demà!
Doncs seguim el magasin de Matins de Ràdio i Desbens, seguim a la Rambla, sis minuts per arribar a tres quarts d'una del migdia, això vol dir que ja anem tancant el programa d'avui dimarts. I ho fem amb una trucada telefònica, ho fem parlant amb l'Elvira Sánchez. Elvira, bon dia. Hola, bon dia i bona hora. Com estàs? Com va tot? Hoy, de martes, por supuesto. De dimarts, ja amb un altre ritme, nosaltres aquí a l'emissora ja hem tret també la decoració nadalenca, ja estem amb un altre xip, Elvira.
Sí, ens hem de cuidar i de fet avui ho farem, parlem d'això, de salut, de salut nutricional i ho farem
Doncs marxant una mica lluny, marxarem als Estats Units, perquè el Departament de Salut dels Estats Units, dirigit per Robert F. Kennedy Jr., ha presentat un nou model de la piràmide nutricional que està generant un intens debat en l'àmbit de nutrició i de la salut pública. Per començar, Elvira, com introduiries aquest tema? Mira, la piràmide alimentària sempre ha estat, sempre ha existit. De hecho, las primeras formas fueron redondas.
Es decir, era un redondo donde se tenían los tres grupos básicos de alimentos que había que consumir a diario. No se hacía ningún tipo de diferenciación. Luego se pasó a la primera pirámide donde la base básicamente eran los hidratos de carbono. Evidentemente, estos hidratos de carbono, ellos hacían hincapié, no era muy fácil de entender porque para mí era difícil en que los hidratos de carbono tendrían que ser complejos.
Es decir, te pintaban un arroz, una pasta de color marrón, indicando que fueran integrales. ¿De acuerdo? Entonces, durante mucho tiempo, la base de casi el 50-60% de esta pirámide eran hidratos de carbono. ¿Vale? Y apenas el 10-15% estaba representado por las proteínas y después en la última parte, un 30-35% de la pirámide eran naturales.
Posteriormente se le añadió por un lateral el agua, el alcohol, por otro lado a un ladito con control, después el ejercicio físico. Se le fueron adaptando cositas a esta pirámide para indicar que no era solamente la alimentación, sino que era un conjunto de factores lo que alimentaban. Entonces, evidentemente,
Este intento que hace Estados Unidos ahora de la nueva pirámide es intentar traducir con algo de ciencia, ¿no? Y de forma visual de cómo debe ser una inversión. Pero para mí siempre debo decir que esto es una forma geométrica y como forma geométrica es cerrada. ¿Y qué pasa con el ser humano? Que el ser humano...
no hay dos triángulos iguales, metabólicamente hablando. Entonces, directamente, esta pirámide no debemos definirla a pie y puntilla, únicidamente, sino que tenemos que entender que es una orientación muy generalista, para mi gusto, sobre lo que necesita comer el ser humano, ¿vale? A mí me gustaba más, básicamente, el Redondévis,
Porque era más claro. Es decir, necesitamos comer proteínas, carbohidratos y grasas. Punto. Evidentemente la cantidad y la calidad también influye. Pero aquí con el triángulo me parece como que mucho más. Entonces, ¿qué quiere decir esta pirámide? En esta pirámide ya se está incluyendo el estilo de vida, es decir, la actividad física, el sueño, la hidratación, la relación social, ¿vale? En la parte emocional. Lo que yo le llamo...
La pirámide de la salud integral, ¿vale? Ahí sí yo tengo mi propia pirámide, ¿de acuerdo? Donde yo digo que el ser humano está dentro de un triángulo con tres vértices. Uno es la salud mental, la segunda es la actividad física y la tercera es la alimentación. Y estos tres, cuando están en equilibrio, nosotros estamos dentro del pirámide. Pero cuando estamos fuera de equilibrio de uno de los vértices, perdemos este equilibrio.
¿Vale? Entonces aquí sí yo utilizo el triángulo como un bienestar de la persona. ¿Ok? Entonces también básicamente aquí ahora empiezan en la nueva pirámide a empezar a ser conscientes de la necesidad del consumo de proteínas. Evidentemente desde el punto de vista de proteínas de calidad.
Porque, claro, no nos vamos ahora a llenar a chorizos ni a cuets, ¿de acuerdo? Ni a carnes grasas. La idea es que introduzcamos en nuestra alimentación la calidad y cantidad de proteínas necesarias, ¿vale? Que recuerda que en la pirámide anterior representaba un 15, un 20% de lo que es el consumo alimentario. Ahora, cuando vemos en la pirámide nueva, está como que diseminada. De hecho, si te fijas bien,
el triángulo a su vez se divide en tres triangulitos.
¿Vale? Una parte está en las carnes, la otra está en las verduras, después en el medio están las grasas. O sea, han hecho una diseminación, han diseminado los nutrientes. El més visible, per això, Elvira, no vindria a ser tant això que també, que si ens hi fixem, també veiem aquest tret característic, és a dir, aquests mini triangles dins del triangle, sinó que el més visible vindria a ser que la piràmide està invertida, no?
Però, clar, això no implica que els aliments que abans estaven en la cúspide ara estan en la base, sinó que és una cosa una mica més complexa i bastant poc intuitiva. Mucho. Yo creo que se han complicado mucho más la vida con esto. Yo creo que no es tan fácil, para mí no es tan visible, ¿no? O sea, el hecho, básicamente, si te fijas, lo que han hecho es invertir la...
la básica hacia arriba y la cúpida y la punta hacia abajo, intentando, esto es con la idea de que las personas consuman menos ultraprocesados, ¿vale? Porque esa parte de la pirámide está formada por, el pico está formado por ultraprocesados, ¿vale? Entonces creo que aquí el principio no va al situado, ¿no? O sea...
No para mi gusto, evidentemente sigo distinciendo que el triángulo como una guía didáctica puede ayudar, pero que cada persona necesita...
necesita un requeriment. Ahora, sí que es bonito, hay que reconocer las partes buenas y no nos vamos a quedar solamente con las malas, ¿vale? Evidentemente que aquí el mensaje sí que intenta que lleguen más, ¿no? Es decir, fíjate que ya ahora tenemos vegetales, grasas saludables y proteínas como que más presentes en el triángulo, dispersas, pero muchísimo más presentes y esto da a entender que tienen una importancia relevante
en alimentación. Y también es importante que introduce como que la idea de que no es importante qué como, ¿no?, sino también cómo me muevo, cómo me hidrato y cómo me siento.
Eso es muy importante porque piensa que hay una pirámide que creo que sale con el cerebris también en el medio, ¿de acuerdo? Y entonces, porque claro, ahora tenemos todas las versiones de cada uno adaptado, ¿de acuerdo? Pero aquí, en esta pirámide, sí que se intenta tener o tomar en cuenta esto que yo siempre digo que forma parte del ser humano, que es el estado emocional.
Otra de las cuestiones es que también intentan, han intentado que consumamos alimentos de proximidad, ¿vale? La sostenibilidad de la alimentación. Es decir...
la temporalidad, la proximidad y evidentemente tratar de respetar. ¿Y cómo lo vamos a hacer? Si se fijan, las carnes rojas las tiene en un punto, como en una esquina, ¿de acuerdo? Y las proteínas que son de origen vegetal o son biológicamente fáciles están en el centro. Si se fijan, lo que está, lo que...
No te lo prohíben, pero si no, ¿cómo decirlo?, si no que es más complicado o puede tener algún problema, lo apuesto en los vértices. Clar. Per altra banda, també el que veiem són bastantes contradiccions, no, Elvira? Perquè un dels aspectes més criticats també per part dels professionals, dels nutricionistes, és que el text de les noves directrius no correspon a la imatge que s'ha proporcionat, és a dir, aquesta imatge que recordem...
que és d'aquest triangle invertit. Diguéssim que hi ha una falta de coherència entre els dos documents. Això fa també que hi hagi més dubtes del que està plantejant en aquest cas el govern dels Estats Units, que ha proposat aquesta implantació d'aquesta nova piràmide amb el lema Make America Healthy Again, que recordem que fa al·lusió una mica al lema de campanya de Donald Trump.
Sí, bueno, piensa que aquí este es uno de los problemas principales, ¿vale? Las principales industrias alimentarias son las que más dinero están ganando. ¿Van a dejar de perder dinero? Porque claro, si dicen directamente que no comamos procesados o que vigilemos los ultraprocesados,
Estamos yendo sobre un gran lobby americano, que es de la comida, de la comida rápida. No nos olvidemos que el Ipac Cup nace en Estados Unidos. El Ipac Cup sigue trabajando, ¿no? Entonces, evidentemente hay una contradicción, porque siempre va a haber una contradicción. No nos quieren saludables, nos quieren enfermos. Es que aquí piensa que para mí ahí...
una suma de factores, ¿vale? Si van diciendo que hay que comer bien, ¿vale? Para mantener la salud, básicamente eso, ¿contra quién va? Va contra las grandes farmacéuticas, ¿de acuerdo? Porque a las grandes farmacéuticas les interesa seguir vendiendo medicación, ¿vale?
Entonces, aquí hay muchísima política de por medio, pero lo que yo le digo a las personas es que debemos dejarnos llevar por la mercadoteña que pueda tener todo este tipo de publicaciones, que para eso están las personas que hemos estudiado esta carrera y que nos han enseñado a adaptar la alimentación a las necesidades, porque eso no deja de ser unas guías.
Unos días que no se pueden aplicar igual a todo el mundo. Y que evidentemente aquí hay otra cosa muy importante, tenemos que ver muchísimos factores que afectan la alimentación. Aquí nos está tomando el factor más importante, que es el presupuesto familiar. ¿Vale? Y el presupuesto familiar va a incidir, porque si yo tengo que pagar un alquiler o comida, ¿vale?,
I a més això sí que és veritat que aquí hem de fer al·lusió a un tema que últimament està fent bastant amella, que és el fet dels productes de quinta gamma, que molts professionals han fet els carros de la compra,
amb productes, diguéssim, frescos, naturals, de temporada, i un altre carro, doncs, amb productes de quinta gamma, de tercera gamma, és a dir, productes que ja estan processats, que potser ja és el plat final, o potser són aquests productes que ja estan gairebé elaborats. I sortia més barato comprar aquests productes de, doncs, això, congelats, ultracongelats, sortia més econòmic que no pas comprar el producte fresc i de proximitat, Elvira.
Claro, hay dos factores que inciden en esto. Piensa que las empresas que trabajan con este tipo de productos de quinta gama y de verduras, de chugas, todos procesadas, ellos no compran un kilo como compras tú. Posiblemente tú compras el kilo de naranjas a 4 euros y ellos compran el kilo de naranjas a 2. A lo cual, porque tienen una capacidad de compra muchísimo más grande. Entonces aquí entre los procesados tenemos que entender...
Que cuando vemos el precio final, no es solamente el precio del producto, porque piensa que ahí hay una mano de obra detrás, ¿vale? Hay un proceso de higiene y gestión, hay un proceso de controles de calidad. Cosa que cuando nosotros lo hacemos en casa, ¿de acuerdo? A nosotros nos cuesta tiempo, que es una de las cosas que a nosotros nos falta, ¿vale? Porque cuando yo hablo con los pacientes, la mitad de ellos me dice, es que yo no tengo tiempo para cocinar.
Entonces, la quinta gamba nos ayuda, sí que nos ayuda si sabemos escoger qué queremos comprar, ¿vale? Entonces, evidentemente, sí, sí, sí sabemos leer las etiquetas. Si buscamos aquellos productos que sencillamente hay albóndigas en el mercado, hay albóndigas en salsa, que tú ves que la carne, de ahí dicen carne de ternera o carne de bollo, carne no sé qué, salsa de tomate, y tiene tres o cuatro aditivos.
y hay otras que ya no saben qué tipo de carne es porque no te dicen qué cantidad de carne es y tienen un montón de aditivos entonces a la hora de comprar un precocinado sí que tenemos que mirar las etiquetas no es que sea mal o muy bueno sino que tenemos que mirar las etiquetas y esto es una de las cosas que en la cultura del consumidor no se lleva a cabo no leemos las etiquetas
Nos vamos por el precio o por el gusto. Estas me han dicho que están buenas y punto. No, no, tenemos que empezar a aprender las etiquetas, que este es otro tema que está saliendo también, ha salido a principios de año, sobre el etiquetaje, que tiene que ser...
I que ara més facilitats no podríem tenir, Elvira. Tenim una aplicació que si no vaig a Rates diu Yuka, que el que fa és llegir-te les etiquetes. Tu vas a un supermercat, escaneixes el codi de barres amb aquesta aplicació i l'aplicació et diu quin grau, quin nivell de saludable és aquell producte que estàs comprant.
Bueno, yo con las aplicaciones he visto esa yuca que tú dices, yo no las tengo todas conmigo, ¿vale? Porque tampoco las he estudiado mucho. ¿Qué vols dir? Que potser també hi ha un objectiu comercial al darrere, per dir-ho d'alguna manera, o què? Si la aplicación para tenerla tienes que pagarlo, piensa que sí.
¿Vale? Entonces yo aquí, yo prefiero la educación nutricional. ¿Por qué no se lleva a la gente a leer las etiquetas? Nos estamos volviendo perezosos hasta leer las etiquetas. Cierto que son tamaños de letras muy pequeñas, pero tenemos que leer las etiquetas.
Clar, si per una banda Elvira, que aquest cas que t'explicaré ara és real, jo vaig anar a un supermercat a comprar llet de coco i en el mateix estant hi havia llet de coco i extracto de coco, podem pensar que el que posa extracto de coco no serà tan beneficiós com no pas el que diu llet de coco.
No necesariamente. Aquí lo que tenemos que ver es qué buscamos. Si yo quiero agua de coco, ¿de acuerdo?
Pues voy a tener En principio A lo que tú abres el coco Y el agua que está adentro Cuando tú traes extracto de coco Aquí pueden extraerlo de la carne No tiene que ser del líquido Porque el coco tiene dos sustancias Tiene una que es sólida, que es la carne Y otra que es el líquido ¿Sobre cuál está el extracto? ¿Sobre el líquido o sobre el sólido? Claro, sobre el sólido
Entonces, si es sólido, va a tener una cantidad de macronutrientes totalmente diferente que la del agua, ¿vale? En el sólido, como es carne, entonces aquí podemos tener carbohidratos, podemos tener algo de proteína, podemos tener algo de grasa. En el agua, pues podemos tener algo de azúcar, algo de vitaminas y minerales, porque el agua de coco es muy buena para las personas que tienen deshidratación, ¿de acuerdo? Pero no tendremos tanta cantidad de proteína.
Esa es la diferencia. Sobre qué hacen el extracto. Sobre el agua, ¿vale? Entonces sería un producto que el agua solamente es esto, algo de carbohidratos, porque no deja de ser como un zumo, vitaminas y minerales, mientras que el extracto de coco se toma, en principio se debe tomar de lo que era la carne. Doncs, Herbira, tres minuts i escaig per arribar a la una. ¿Et sembla si fem conclusions finals i tanquem l'espai d'avui?
Bueno, yo diría que no está ni bien ni mal, como tú sabes que yo siempre voy por el centro, ¿vale? No es positivo ni es negativo tener una nueva pirámide, ¿de acuerdo? Tenemos que ser conscientes que la pirámide es una orientación y que es que debemos escuchar a nuestro cuerpo, ya que es nuestro cuerpo el que nos va a ayudar a decidir qué necesita nuestro cuerpo, es decir,
Recordar que la nostra alimentació personalitzada no té forma, només té el nom de la persona. Doncs Evida Sánchez, moltíssimes gràcies per participar en el magazín d'avui de la Rambla. Una abraçada molt, han cuidat molt i ens escoltem la setmana vinent. Hasta el martes que viene y tengan buena semana. Igualment, gràcies. Adeu, Evida.
I fins aquí, la Rambla d'avui.
Moltíssimes gràcies a tota la gent que ha fet possible el programa d'avui dimarts 13 de gener del 2026. Us ha parlat Daniel Martínez, és un plaer estar amb vosaltres com cada dia aquí al 98.ufm, a Ràdio d'Esvern. Avui hem parlat de les notícies de Sant Jus, hem fet també un repàs a les portades dels diaris i ho hem fet de la mà de Mariona Salas, cap d'informatius. Hem tancat la primera hora amb les efemèrides del dia i amb el temps amb en Carles Rius.
A la segona hora, entrevista del dia. Avui hem fet escolta activa d'aquesta entrevista que es va fer al Refugi, al magasin de tardes de Ràdio d'Esvern, Estones de Clàssica. Aquest projecte musical que té seu a l'Ateneu de Sant Just. També hem parlat de l'espai Xarxa a les Ones, la xarxa educativa.
Ens han visitat docents 080, ens han parlat del desnonament en nens i nenes i també en joves. En aquest cas, com impacta directament en l'educació i també en la vida d'aquests joves. I hem tancat el programa parlant de Bada Llibre, recomanacions literàries amb l'Arnau Cònsol de Cal Llibreter i de Nutrició i Dietètica amb l'Elvira Sánchez. Avui hem parlat de la nova piràmide dels aliments que s'ha instaurat als Estats Units. Ho deixem aquí.
Ho deixem aquí. Fins demà, com sempre, de 10 a 1 a Ràdio Desvent. Que sigueu molt feliços. Adéu-siau.
No fighting. No fighting. No fighting. Shakira, Shakira.
Fins demà!