Molt bon dia Sant Just, pasen 5 minuts de les 10 del matí d'avui dimecres 17 de gener.
Benvinguts i benvingudes a la Rambla, el magazín matinal de Ràdio d'Esvern.
Esteu sintonitzant el 98.1 FM a l'emisora municipal de Sant Just.
Ja em coneixeu, sóc la Núria Garcia i esteu amb mi cada dia de dilluns a divendres de 10 a 1 del migdia.
Tenim 3 hores per endavant. Com sempre, fins les 11 parlarem de l'actualitat santjustenca.
Amb la Mariona llegirem els 3 títols de les notícies més destacades de Sant Just
i també les portades dels diaris en català, concretament les portades del diari Ara, el periòdico, el punt avui i també l'avantguàrdia.
Després passarà l'Enric amb l'efemèrida del dia i l'efemèrida musical i acabarem l'hora amb el Carles Rius
que ens farà la previsió del temps aquí a Sant Just per les properes hores.
A les 11.10 farem l'entrevista del dia. Avui tenim a l'alcalde en Joan Bassaganyes
per tractar alguns dels temes de l'actualitat de Sant Just.
I tot seguit ja començarem a rebre els col·laboradors i col·laboradores
que passaran per la Rambla avui dimecres al matí.
A les 11.40 trucarem a l'Aroa Carmona del casal de Sant Just, del casal de joves,
per parlar de mobilitat internacional, d'aquells projectes d'intercanvi europeu
que es faran amb joves d'aquí del municipi.
A tercera hora, ja a partir de les 12.10 es deixaran caure l'Albert Macià i l'Àstrid del celler de Can Mata
per fer tertúlies sobre cultura i el món del vi.
Concretament l'Albert ens portarà l'agenda d'activitats de l'Ateneu de Sant Just.
Acabarem el programa amb la participació de l'advocat Frank Rigol
que quinzenalment, com ja sabeu, cada dimecres ens porta la secció de coaching.
Vinga va, que tot això és el que tindrem de seguida.
No marxeu, que comencem!
I una mica de música animada, al matí tenim You Can Harry Love sonant a Ràdio d'Esvern.
Ens podeu anar seguint també per streaming a radiodesvern.com
You gotta trust, give it time No matter how long it takes
But how many heartings must I spend Before I find the love To let me live again
Right now the only thing That keeps me hanging on
When I feel my strength Yeah, it's almost gone
I remember mama said No, you just have to wait
She said love don't come easy It's a game of give and take
How long must I wait How much more can I take
Before loneliness Will cause my heart, heart to break
Oh, I can't bear To live my life alone
I grow impatient I grow impatient
I grow impatient for my love To call my own
But when I feel that I, I can't go on
These precious words Keeps me hanging on
I remember mama said No, you just have to wait
She said love don't come easy It's a game of give and take
I can't hurry love No, you just have to wait
She said trust, give it time No matter how long it takes
No, love, love Don't come easy But I keep on waiting
And to stop waiting And to stop waiting
For that soft voice To talk to me at night
For some tender arms To hold me tight
I keep waiting I keep on waiting
I keep on waiting But it ain't easy
It ain't easy But mama said we're catering
I can't bear to love No, you just have to wait
She said trust, give it time No matter how long it takes
She can't hurry love No, you just have to wait
She said love don't come easy
Hola, soc la Mireia Belmonte
En la natació, la velocitat és clau i també ho és per salvar una vida
Davant l'ictus, trucar ràpid al 112 és fonamental
Si notes un canvi brusque a una persona, com ara pèrdua de força a una banda del cos, canvis en la parla o en l'angès de la cara, truca ràpid al 112. No t'ho pensis.
Davant l'ictus, truca ràpid al 112. Generalitat de Catalunya
Passen 10 minuts de les 10 del matí, esteu escoltant la Ramla, el magazín de Matins de Ràdio d'Esvern i ara passem a l'actualitat Sant Justenca amb la Mariona. Hola Mariona, bon dia.
Hola, Núria, bon dia. Què tal?
Molt bé, i tu?
Doncs també aquí de dimecres, eh? Ja hem arribat a l'equator de la setmana laboral.
Exacte.
I vinga, a veure, amb què comencem? Quines notícies, quins titulars tenim?
Doncs mira, tenim que el pròxim 23 de gener, a la una del migdia, a l'escola Bressol Marrex, hi haurà trobada de la xarxa educativa de Sant Just, la xarxa 06, i aquesta reunió en concret té com a objectiu principal la discussió sobre el pacte contra la segregació educativa i les diverses iniciatives que s'estan duent a terme al municipi per promoure la inclusió.
D'acord.
Per tant, servirà una mica com una reunió com de revisió del que s'està fent al poble per veure com s'estan portant aquestes iniciatives per promoure la inclusió en l'educació i veure què cal millorar, què cal canviar.
Suposo que és una jornada en què hi participen les associacions de famílies d'escoles, no? Exacte.
No sé si hi ha alguna altra entitat també d'aquí de Sant Just.
Bé, la xarxa 06 és un espai interseccional, on professionals de diversos àmbits, vinculats amb la infància i les seves famílies, es reuneixen amb l'objectiu de compartir criteris educatius, valors, projectes i experiències.
Per tant, des de mestres i educadors de lleure fins a personal sanitari, famílies, treballadors socials, tècnics municipals...
Tot el que tingui algun vincle amb el món de l'educació.
Exacte.
Psicòlegs, educadors també...
Tothom que col·labori una mica en el benefici dels infants del poble.
A més, hem de dir que aquí a Ràdio d'Esvern, al magazín de tardes, la xarxa 06, quinzenalment, ahir van començar una secció al refugi i, bueno, cada 15 dies tenen algun convidat o alguna convidada i em sembla que ahir va passar la, crec, que va passar la Núria Jiménez.
Doncs mira, per tant, la gent que es vulgui fer una idea dels temes que puguin sortir a la xarxa 06, que entri a radiodesvern.com, busqui el podcast del refugi i allà es pot fer una idea.
Molt bé, aquest és el primer titular, Mariona, i què més tenim?
Doncs mira, tenim que el cicle de debats, Debat 2020, d'aquí Sant Just, arrenca l'any amb una tertúlia titulada De la imatge i de la realitat, que tindrà com a convidada Judit Mascó, que és la presidenta de la Fundació Aret.
També coneguda model catalana. I la cita és el 24 de gener, a dos quarts de vuit del vespre, al restaurant Nois i Noies, situat a Avinguda Camp Roig número 6.
Llavors, els interessats i interessades han assistit a aquesta tertúlia i han de confirmar la seva assistència abans del 21 de gener o fins que s'asseguregi l'aforament,
a través de la pàgina web de Debat 2020 o del link que trobareu d'aquí uns minuts a Ràdio d'Esvern.
I l'esdeveniment inclou un debat i un sopar per un preu de 15 euros.
I bé, en el tema d'aquest debat, la Fundació Aret, que lidera Judit Mascó, es dedica a acompanyar persones en situació de vulnerabilitat en el seu camí cap al món laboral,
creient, tal com diu la Fundació, fermament en la força i la valentia de cada individu per superar adversitats.
Llavors, la conferència tertúlia-debat, com li vulgueu dir, anirà al voltant de la tasca que fa aquesta Fundació
i s'obre una mica com persones en situació de vulnerabilitat s'obren el seu camí en el món laboral.
Suposo, és una xerrada que va acompanyada també, no sé si ho has dit, no, Mariona, d'un sopar, no?
Ara ho explico.
D'acord.
Per qui no ho sàpiga, el debat 2020 és una iniciativa local que promou reflexió i debat sobre temes d'actualitat i d'interès
involucrant persones de Sant Just i dels voltants.
Llavors, el format del cicle inclou una ponència d'un expert en el tema específic de cada tertúlia,
seguit d'un sopar, on tots els assistents poden participar en un debat obert i constructiu,
després del sopar o durant el sopar, això com sorgeixi, tampoc...
No és algú guionitzat.
Exacte.
I són tertúlies que es celebren la tercera setmana de cada mes.
Val.
I això està tot el poble convidat, repeteixo que és per un preu de 15 euros en què entra tot.
Hi ha d'haver inscripció perquè suposo que, depèn del tema o de la persona que vingui,
a vegades pot quedar tot ple.
Exacte. Normalment...
El restaurant té un límit.
Exacte. Normalment, com diuen els de l'organització,
hi acudeixen una trentena de persones, però suposo que és el que dius tu,
depèn del tema o depèn de la persona que vingui,
s'omplau, no?
Però sí que demanen inscripció prèvia i suposo que si demanen inscripció
és perquè deuen tenir força demanda.
Clar. Sí, sí, sí. Òbviament.
I també suposo perquè hauran d'encarregar el sopar o els menús al restaurant.
Sí, haurien de tenir una idea.
No és el mateix un menú per 15 que per 35.
Clar, exacte.
I, mira, he investigat aquí Fundació Aret perquè desconeixia de la seva existència
i, òbviament, molt menys que la presidia la Judit Mascó.
i veig que, sobretot, ajuden a dones, o sigui, acompanyant persones, no?,
com has dit, en risc de vulnerabilitat, però sobretot a dones,
i a més a més que provenen de centres penitenciaris o de serveis socials
perquè això, per aconseguir aquesta integració plena a la societat,
que em sembla molt interessant.
Molt interessant i, desgraciadament, molt necessari.
Sí, sí, sí, també.
De fet, em sembla que a TV3, Mariona, van fer un cop, un documental,
no sé si era el 30 Minuts o el Sense Ficció,
de persones, no era concretament dones,
però de persones que estaven ja a l'etapa final de complir la condemna a la presó,
i explicaven una mica, o sigui, narraven com era la seva inserció, no?,
quin tipus de feina podien accedir,
de quina forma els serveis socials les ajudaven,
i realment són persones que, bé, també per l'estigma i tot ho tenen molt complicat.
Home, i tant, i tant, haver passat per la presó,
és el que dius tu, és completament un estigma.
Les reincidències després, no?
Sí, i és molt important que hi hagi polítiques socials
enfocades a la reincidència d'aquesta gent i de...
Bé, cada país té el seu sistema penitenciari,
el nostre estarà millor o pitjor,
però sí que és veritat que s'ha de tenir un focus en la reinserció de les persones
i que s'ha aprovat que a països, per exemple, com el nord d'Europa,
que el sistema penitenciari està bastant bé, per dir-ho així ràpid,
després la gent que compleix condemnes s'insereix a la societat
molt més fàcil que en altres països, com Estats Units, per exemple,
que està tancat a la presó, és com, de cop i volta, perdre la teva vida.
Clar.
Molt bé. Mariona, això fa referència al segon titular, a la segona notícia,
i anem amb l'última, amb la tercera.
Doncs l'última és que les inscripcions pel concurs de disfresses de Carnestoltes,
que se celebrarà el 10 de febrer al Parc Maragall, ja estan obertes.
Què ho dius?
Exacte. Per tant, qui estigui interessat en apuntar-se,
ha d'omplir un formulari d'inscripció, que trobareu disponible d'aquí uns minuts a Ràdio d'Esvern,
fins al 5 de febrer, excepte per la categoria de premis individuals,
que si et vols presentar individualment et pots presentar fins a 30 minuts abans de l'inici del concurs.
És a dir, fins a l'últim moment et pots estar allà barallant amb la disfressa.
Exacte.
Te la poses, no te la poses, participes...
Si finalment aconsegueixes fer una disfressa decent, pots participar, si no...
Això té sentit, en veritat, perquè si te la fas tu mateix,
doncs mira, potser que a l'últim moment t'acabi sentit algú xulo,
però si fas comparsa, en teoria, tu has de portar ben preparat.
Clar, mitja hora abans, impossible.
De fet, em sembla que la gent que fa comparsa,
jo no sé si és després ja del Nadal, que s'hi posen, o inclús abans, eh?
Ostres, jo hi vaig participar un any amb els meus companys del CAU,
que vam decidir que aquell any anàvem de campaments a Senegal
i necessitàvem guanyar molts diners i vam buscar totes les maneres de guanyar diners
i vam dir, ens presentem i ho guanyem, saps?
I vam estar...
I vau guanyar?
Vam guanyar.
Oh, vau triomfar.
Sí, és que és el que dius tu, vam estar moltes setmanes...
He de dir que l'Ajuntament ens va deixar estar a la brigada.
Pregunta curiós. De què anàveu, Mariana?
Anàvem de quadres.
De quadres?
Anàvem de quadres, de diferents quadres molt famosos,
com la Mona Lisa, el Crit...
Cada un d'un quadre.
Cada un d'un quadre.
Llavors vam pintar els quadres amb gran
i vam fer un forat al mig per posar la cara
i ens vam pintar la cara també com el quadre.
Com el quadre, uau.
I llavors després vam fer tota una infraestructura gegant d'una piràmide
i la vam forrar com de platejat i li vam posar unes llumetes perquè s'il·luminés
i era com la piràmide del Louvre.
Del Louvre.
I li vam posar rodes i tot i l'anàvem arrossegant per tot el poble.
Per favor.
I hi havia alguns que anàvem vestits...
Estem donant idees, eh, aquí a la gent.
Sí, sí, no.
Alguns anàvem vestits de guiris
i vam fer tota una representació d'uns turistes que van anar a veure el Louvre
i els quadres corren vida.
Mare meva, jo vaig estar aquest estiu al Louvre.
I he estat també bastants cops.
I realment ens ho vam currar molt bé.
Hem estat moltes setmanes pintant quadres.
Per sort teníem gent dins del grup que té traça amb pintar
perquè si els arribo a fer jo ja dic jo que no guanyem.
Home, les compasses van sobretot dirigides,
no sé si inclús es diferencien per les compasses escolars.
Sí.
No?
Les compasses escolars són una categoria,
mira, ja que ho dius, ho expliquem.
Hi ha la categoria individual, individual infantil,
grup, que és entre 3 i 9 membres,
comparsa, que són grups de més de 10, de 10 persones,
i després hi ha les compasses escolars,
que són de 30 o més membres representant una AFA d'una escola de Sant Just,
que normalment és, doncs això, Canigó, Montseny i Montserrat.
I que he de dir que les compasses escolars els últims anys són impressionants.
Sí, sí, sí, a més és que va moltíssima gent d'això,
de la mateixa temàtica, no?
I és com molt...
Uau, que impressiona.
I les escoles, doncs, aprofiten per fer un projecte comú,
amb totes les classes, treballar una temàtica,
cada classe va disfressada d'una cosa, però dins d'una temàtica conjunta,
i es munten valls i una mica de representació,
i jo, els últims que he vist, ostres, m'ha impressionat i tot, eh?
Sí, sí, sí, amb performance i tot, i valls i música, que dius, uau.
Vinga, doncs tenim aquest concurs, no?,
de disfresses de carnestoltes aquí a Sant Just, ja...
Sí, i per últim cal dir que es tornarà al model que es va aprovar l'any passat,
de separar tota la secció infantil al matí i els adults a la tarda,
per tant, el lliurament de premis de l'individual infantil
i de les comparses escolars es lliuraran al matí a partir de les 11 al Parc Maragall,
i les restes es donaran a la tarda, a partir de dos quarts de set.
A dos quarts de set, perdó, començaran a fer les valoracions
i el veredicte es farà públic al mateix lloc, després de la rua de Carnaval,
i d'aquí uns minuts podreu consultar totes les bases del concurs
a la pàgina web de Ràdio d'Esvern.
Molt bé, doncs, Mariona, amb aquest titular, amb aquesta notícia
del concurs de disfresses de carnestoltes, tanquem l'actualitat de Sant Just,
deixem una promoció i seguim llegint els titulars i les portades
dels diaris en català d'avui, dimecres, 17 de gener.
Perfecte, Núria, fins ara.
Fins ara.
Treu la llengua.
Treu la llengua fora, al carrer.
Treu la llengua.
És clar que s'ha de treure la llengua, però com puc treure la llengua?
Com trec la llengua al carrer quan la persona amb qui parlo no treu la llengua?
No treu la llengua.
O a la feina, a l'escola, a la universitat,
quan a les aules i a les sales de reunions ningú treu la llengua?
Com trec la llengua a les xarxes comentant i compartint
si la gent m'insulta per treure la llengua?
O a internet, quan els cercadors no m'entenguin,
però jo vulgui continuar traient la llengua?
Entra ja a la guia de l'activista pel català
i descobreix tot el que pots fer per la llengua.
Les àvies i els avis són sàvies i savis.
No deixis que ells ni les seves històries caiguin en l'oblit.
Festa de Bici sense edat.
En Bici sense edat és una iniciativa solidària
que busca combatre la soledat entre els més grans.
La soledat és el major problema
amb el que s'han d'enfrontar les persones d'edat avançada.
I depèn de tu que ho facin sols.
Sortides amb bicicleta per al municipi amb la gent gran.
Acompanya'ls a veure el poble on es van criar.
Dóna'ls vida, que tornin a sentir el vent a la cara.
Et necessiten.
I tu a ells, també.
Des de Bici sense edat, et necessitem.
Festa voluntari.
Més informació al portal justsolidari.cat
o en bicisenseedat.cat
amb la col·laboració de l'Ajuntament de Sant Just d'Esvern.
Gairebé són dos quarts d'onze del matí.
Passem ara a llegir els titulars
que obren els diaris en català.
Bon dia de nou, Mariona.
Bon dia, Núria.
I passem amb el diari ara.
El diari ara obre amb una notícia de judicialització
i diu que el PSOE es nega a treure l'excepció de terrorisme de la llei d'amnistia.
Esquerra i Junts presenten per separat dues esmenes
per blindar les causes de tsunami i els CDR.
I Sánchez desclassifica de forma parcial
l'espionatge del CNI a Aragonès amb Pegasus.
Molt bé.
I a la portada, en fotografia principal,
veiem aquesta operació anti-jihadista a Catalunya i Extremadura.
Els Mossos d'Esquadra i la Guàrdia Civil van fer ahir
una operació conjunta amb quatre detencions
contra un grup jihadista en procés de radicalització violenta
format per persones procedents de l'Europa de l'Est,
liderades des d'Abrians II per un txetxè.
I a la fotografia veiem els Mossos d'Esquadra i la Guàrdia Civil
ben armats, he de dir.
Armats i protegits.
Exacte, en aquesta operació que van fer, en aquest cas, a Catalunya.
crec que, no sé si era a Rubí, a Martorell,
no sé en quins municipis que estaven també implicats.
No sé si al Baix Llobregat també n'hi havia algun.
No ho sé, em va semblar llegir-ho.
No ho sé, no sé exactament on era.
Però sí, hi havia diferents.
Sant Pere de Ribes, Martorell i...
Sant Pere de Ribes, Martorell i Rubí, diria.
Doncs a moment han fet, doncs, això, quatre detencions.
Vinga, seguim.
L'Ara també diu que hotels i balnearis ja no podran omplir piscines
el 30 de gener amb l'emergència per sequera.
També per la d'Estats Units, diu Trump arrasa els caucus d'Iowa
amb el 51% dels vots.
L'endemà acudeix al judici per difamació a Gin Carrol.
I per acabar amb la portada d'avui de l'Ara,
diu una víctima de violència masclista declarada refugiada.
El TJUE ho dictamina per primer cop per a una kurda musulmana.
Molt bé.
Doncs també notícia de víctima de violència masclista.
I passem ara a la Vanguardia.
La Vanguardia obre amb el conflicte català i diu
la divisió entre Esquerra i Junts complica la tramitació de l'amnistia.
Les forces sobiranistes proven de blindar amb esmenes presentades
per separar els acusats de terrorisme.
Pel que fa a la reacció, l'executiu posa la picota al PP
per l'espionatge a l'independentisme català.
Sí.
I hi ha noves relacions, diu la trama d'interior.
Va intentar implicar Trapero en una causa sobre drogues.
D'acord. Més notícies.
Notícies.
Amb fotografia principal veiem que l'Iran fa un pas endavant.
Diu, després d'intervenir a través de grups interposats
des que es va iniciar la guerra de Gaza,
l'Iran va fer-hi un pas endavant amb el llançament de missils
contra objectius a Irvil, la capital del Kurdistan iraquià,
i a la província siriana d'Idlib.
El primer atac de la Guàrdia Revolucionària iraniana
es dirigia suposadament contra una base del Mossad.
i a la fotografia veiem un líder de l'Iran
amb tot de persones aclamant-lo.
Sí.
Vinga, i també hi ha altres notícies més petites,
titulars més breus, no?, a la Vanguardia.
Sí.
Diu que la Unió Europea ja es mentalitza
per a una possible tornada de Trump.
L'expresident guanya impuls després d'arrassar els caucus d'Iowa.
també parla de la bretxa econòmica entre els Estats Units i Europa
que arriba a xifres rècord.
Caram, bretxa econòmica, eh?
Exacte.
En fotografia petita veiem que des de l'estiu
el control d'edat obligatori per als webs de porno.
es veu que des de l'estiu
doncs hi ha aquest control d'edat, no sé com...
Ni jo.
Jo sé que aquests controls d'edat no els he acabat d'entendre mai.
Control d'edat, poder refereixer que abans d'entrar a la web
et pregunten si ets major d'edat o no.
Clar, és el que m'ha vingut al cap.
És que em fa molta gràcia, eh?
Aquest tipus de control, quan entres també, per exemple,
en una pàgina web a vegades passa, eh?
Per exemple, d'un celler, d'un vi, o de...
Sí, sí, sí.
Et pregunten...
Ets major d'edat?
Ets major d'edat?
I tu, sí.
Sí.
I et deixa passar i tu, però un moment, val?
Això què és, per fer una mena d'enquesta o d'audiència?
No sé, jo espero que hi hagi alguna mena de control més elaborat
perquè un nen de 13 anys pot explicar el sí perfectament.
Clar, que dius, a veure, en una web d'un celler o d'una bodega
que dius, mira, el que es pot trobar és la carta de vins que pot tenir, no?
Exacte.
Que diu, no va més enllà d'això, però clar, amb el porno, dius, bueno,
estaria bé saber-ho.
Vinga, seguim amb aquest parell de noticietes també que ens queden de L'Avantguàrdia.
L'Avantguàrdia parla sobre l'emancipació dels joves,
que diu que no lloguen pis ni amb tot el sou.
Avui ho he vist el matí que el 3-24 deia això,
que ara mateix el jovent ha de dedicar més del 100% del seu sou
a pagar-se un lloguer si es volen emancipar sols.
Sols, clar.
És a dir, has de compartir pis.
Sí, totalment.
O això, o si no, segueix depenent econòmicament una part encara dels pares de la família.
Clar, però això no es pot considerar com a emancipació.
No, no, no, és seguir depenent, clar.
Vull dir, per això...
Sí, sí, 100%.
Clar, si la mitjana de lloguers ja supera els 1.000 euros,
hi ha moltíssims joves que cobren 1.000 euros o poc més o bastant menys.
I clar, si has de pagar 1.300 euros per un lloguer i tu cobres 1.000 euros...
Clar, la solució és llogar habitacions, compartir pis...
Exacte.
I per tancar amb la portada de L'Avantguàrdia d'avui,
parla del veto a la dutxa als gimnasos, que de moment es posposa.
Sí, ahir vaig llegir que estaven com planejant tres fases.
La primera que arribaria a finals de...
Bueno, a principis de febrer, a finals de gener, a principis de febrer.
La segona fase arribaria a l'abril i l'altra arribaria a l'estiu.
Tot això, si no es compleix el que es preveu de pluges, no?
Bé, ja diuen que...
En aquesta primera fase, per això diu que el tema de les dutxes
encara seguiria funcionant en gimnasos, tot i que a la segona ja no, eh?
És a dir, a l'abril, si no plou, llavors sí que les dutxes als gimnasos acabarien tancant-se.
Bé, es comentava que entraríem en situació d'emergència a finals de gener
i ara diuen principis de febrer.
L'1 de febrer.
Doncs, de moment s'ha com retreçat una miqueta.
Sí, sí, es va allà...
Esperem que no hi haguem d'entrar, però...
Vinga, passem ara a la portada del Punt Avui, Mariona,
que és una gran imatge de Quim Torra, l'expresident de la Generalitat,
i diu, Quim Torra, 131è president de la Generalitat,
amb una cita, que suposo que és de l'entrevista,
que, mira, concretament li fa la periodista Anna Serrano,
i diu, les taules de diàleg fracassaran.
Una cita que diu Quim Torra.
També altres notícies del Punt Avui, doncs, per exemple,
que el govern aprova les mesures per a l'imminent decret d'emergència per Saquera.
També parla dels papers de Pegasus amb compte gotes.
Diu que el Consell de Ministres desclassifica una part dels documents
lligats al cas d'espionatge
i li fan una entrevista a Triquell, el cantant,
i hi posen una cita, extreuen un fragment de l'entrevista,
diu, amb paraules de Triquell,
al final veus que allò que et fa feliç no té res a veure amb l'èxit.
Bona frase.
Sí, i tant.
Després, passem ara a la portada del periòdico,
que obre amb el gran titular de que l'alcaldessa de Ripoll
dificulta l'empadronament als immigrants.
És el repte de l'acollida en l'àmbit municipal, titular el periòdico.
Diu que l'Ajuntament, que ha encapçat la Sílvia Oriol,
allarga els tràmits i deixa els nouvinguts sense escola ni metge.
Que el govern proposa una cimera d'alcaldes
per aturar el problema i pactar un marc comú.
La portada fa referència a aquest cop policial que va haver-hi contra el jihadisme,
una operació de la Guàrdia Civil i també dels Mossos,
que desmantella un grup radicalitzat amb detencions a la província de Barcelona
i a Extremadura, també.
Després, altres notícies del periòdico.
Diu que l'emergència per sequera deixarà hotels i càmpings sense piscina,
que la Generalitat prohibirà les dutxes de platja
i només permetrà al rec públic amb aigua regenerada.
També parla que el terrorisme esquerda,
la majoria de l'amnistia al Congrés.
També altres notícies.
L'informe del cas Casol no veu assetjament,
però sí masclisme dins de Junts
i acaben amb la notícia
que Trump arrasa en el caucus d'Iowa
i fa un pas cap a la nominació.
Mariona, aquestes són les notícies
que obren els diaris en català
d'avui dimecres 17 de gener.
Deixem un tema musical
i tot escoltarem a les 11 i a les 12
amb els butlletins de Ràdio d'Esvern
i també a la 1 amb l'informatiu migdia
i a les 7 amb l'informatiu de la tarda.
Exacte.
Doncs que vagi bé, Mariona.
Igualment, ens escoltem ara.
Vinga.
Adeu.
Adeu.
Adel, a Ràdio d'Esvern.
When the rain is blowing in your face
and the whole world is on your case
I could offer you a warm embrace
to make you feel my love
to make you feel my love
to make you feel my love
to make you feel my love
when the evening shadows
and the stars appear
and there is no one there
and there is no one there
to dry your tears
I could hold you for a million years
to make you feel my love
to make you feel my love
I know you haven't made your mind a bit
but I would never do a wrong
I've known it from the moment that we made
no doubt in my mind where you belong
I'd go hungry
I'd go black and blue
I'd go crawling down the avenue
No, there's nothing that I wouldn't do
to make you feel my love
to make you feel my love
No, there's nothing that I would do
On the rolling sea
And on the highway all the gray
The winds of change are blowing wild and free
You ain't seen nothing like me yet
I could make you happy
make your dreams come true
Bona nit
Els dimecres a les 10 de la nit, fabricants de cançons.
Un programa de converses amb artesans de la paraula cantada.
Amb persones que a prop nostre fabriquen aquests artefactes poèticomusicals que ens fan viatjar.
O bé amb persones que n'analitzen la seva alquímia.
Fabricants de cançons, una hora conversant sense presses, com si estiguessin prenent una copa sobre cançons.
Aquí, a Ràdio Desver, amb 98.1 de la freqüència modulada.
Un programa conduït i realitzat perquè us parla.
Meneu gausats.
Escoltes la Rambla. La vida s'enjustenca a través de les ones.
10 i 38. Passem a fer les efemèrides amb l'Enric. Bon dia, Enric.
Bon dia, Núria.
Som 17 de gener.
Sí, senyora, 17 de gener. I el 17 de gener de 1912, ja ha plogut des de llavors...
Dono una mica, sí.
L'explorador britànic Robert Scott i el seu equip van arribar al Pol Sud.
Ah, mira. Per primera vegada, no?
No, era la segona.
Ah, la segona.
De fet, un mes abans, l'explorador noruec Roald Amutzen ho va fer.
Va ser, de fet, una expedició d'aquestes molt mediàtiques perquè va ser com una competició entre els uns i els altres.
Sí, ho havia llegit, sí, sí.
Robert Scott va liderar l'expedició Terra Nova, que va partir del Regne Unit l'any 1910, amb l'objectiu de ser els primers a arribar al Pol Sud.
No obstant, com dèiem, Roald Amutzen i el seu equip noruec van arribar el 14 de desembre del 1911, és a dir, un mes abans.
Un mes abans, ja.
A més a més, l'expedició d'Escot no només va ser superada per Amutzen, en arribar al Pol Sud, sinó que va acabar amb tragèdia.
Algú va morir, oi?
Van morir tots.
Van morir.
A la tornada.
Per favor.
Es van trobar amb condicions meteorològiques extremes, no tenien les provisions adequades i van morir.
Caram, uau.
Tots cinc.
Tots, tots.
Tots cinc.
Aquesta cursa cap al Pol Sud és recordada com un exemple de Valentia i de tragèdia en l'exploració polar.
Són dues fites que es van escriure.
A més a més, la competició entre les dues expedicions.
Alguna pel·lícula s'ha n'haurà fet, segurament.
Segurament.
Com a mínim de l'expedició d'Amutzen hi és.
però si és en plan competició, això ja no ho tinc tan clar.
Però és un bon guió.
Sí, jo havia llegit que sí que va haver-hi aquesta competició entre les dues expedicions,
que una va acabar triomfant i l'altra sabia que havia acabat malament.
No sabia si havien morts i no, si una part de l'expedició o tots.
I el 17 de gener de 1920 va entrar en vigor als Estats Units la llei Volsted.
I tu em diràs, quina és aquesta llei?
Exacte, quina és?
Doncs si et dic que és la llei seca, sí que sabràs a què em refereixo.
És una llei que prohibia la fabricació, venda i transport d'alcohol als Estats Units.
Tot i les bones intencions d'aquesta llei, que era reduir l'alcoholisme,
que era molt extès al país, va portar a l'augment de contraband d'alcohol,
producció il·legal i creixement del crim organitzat.
Així és el que passa a vegades quan es prohibeixen les coses,
que és que, clar, creix el mercat negre de tot.
De fet, la figura del Capone, tan coneguda,
es va fer popular per contraband d'alcohol.
Sí, sí, ara, evidentment, amb tot el que comportava,
violències, assassinats, però contraband d'alcohol.
Va donar lloc també a uns bars que encara existeixen,
a l'Espiquisi, bars clandestins on s'oferia alcohol il·legalment.
Finalment, a conseqüència dels problemes que havia causat
i el descomptament de la gent, la llei seca va ser derogada el 1936,
és a dir, 13 anys de llei seca.
Bé, no són tantes tenint en compte...
Bé, depèn de l'edat que t'agafi, 13 anys no està mal.
Bé.
Hi ha una pel·lícula que es diu Els Intocables d'Alien Ness,
que protagonitza Kevin Costner,
que és la búsqueda d'Alien Ness o la persecució al Capone,
i molt centrada en la llei seca.
És de les millors pel·lícules de Kevin Costner.
Sí.
I us la recomano.
Molt bé.
I el 17 de gener de 1929 neix Popeye,
el mariner, el menjador d'espinaques.
Va aparèixer per primera vegada una tira còmica
del Thimble Theater de New York Evening,
jornal creat per Elsie Kriesler Seeger.
Popeye va començar com un personatge secundari,
però ràpidament va guanyar popularitat.
Popeye es va distingir per la seva força extraordinària
que atribuïa el seu consum d'espinacs.
Sí.
Amb un estil de parlar únic,
un sol ull i una ètica de lluita justa
va esdevenir una icona cultural.
El seu eslògan,
I am what I am,
soc el que soc,
i la seva afició pels espinacs,
el van fer totalment cèl·lebre.
La popularitat de Popeye va provocar,
a més a més,
que s'augmentés el consum d'espinacs.
Què dius?
Sí, arreu del món.
Els nens de l'època, sí, sí.
Avui en dia Popeye segueix sent una figura important
de la cultura popular,
simbolitzant la perseverança i la força.
Doncs avui va néixer Popeye,
Popeye per molts anys.
Que bé, escolta'm,
aquesta figura...
Bé, jo no vaig veure els dibuixos en si d'Popeye,
però tot el que...
Però coneixes.
Òbviament, sí, sí, sí.
El relaciono amb els espinacs i tot, però...
I el 17 de gener de 1987,
Bon Jovi assoleix el número 1 de la llista d'àlbums Billboard
amb la seva obra mestra,
Slippery Went Wet.
Va ocupar el primer lloc durant 8 setmanes,
àlbum més venut del 87,
amb més de 28 milions de còpies venudes a tot el món,
una autèntica bogeria.
Uau, sí, sí.
Una de les cançons més populars
és la que estem escoltant,
Living on a Prayer,
que va ser escrita per John Bon Jovi,
Richie Sambora i Desmond Child,
parlar sobre la superació i la dificultat
i la importància de mantenir la fe.
Escoltem.
Doncs ens quedem escoltant aquest tema.
Vinga.
Després passarem a fer la predicció del temps amb el Carles.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.

Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Música sense etiquetes ni dates de caducitat.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!

!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
at!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
uveritat!
Fins demà!
Fins demà!
és a dir, el 17 de gener del 2023
i a Sant Feliu
6,9 graus
de màxima
a veure, espera, eh
no posa, temperatura posa 6,9
bueno, podria ser la mínima
o sigui, normalment en aquesta època
hauríem d'estar entre els 10 i els 12 graus de màxima
i entre els 4 i els 6 de mínima
més o menys, però vaja, que sí, que són temperatures
que són fora del que és normal
llavors, què passarà?
perquè llavors ens ve un parell de dies de normalitat
i això pot ser un delta-baix, un clatellot
per tota aquella gent que veu que les temperatures són altes
ja no m'abrigo gaire i divendres
començarà a baixar el termòmetre
llavors, dijous, tenim aquest vent de ponent
amb un dia serè clar i amb calor al migdia
19 graus podrien arribar a Sant Jus
i fins i tot superar els 20 graus a molts punts
del litoral de Tarragona i fins i tot també
la ciutat de Barcelona, o sigui que dijous és un dia càlid
però a mesura que vagi avançant la tarda
els núvols aniran guanyant terreny
i ens arriba un front, bueno, és un front
que genera una baixa
i aquesta baixa, doncs, passarà gairebé per sobre nostre
o sigui que de cop hi vol de tenir
un ambient sec, càlid
amb el vent de ponent, passarem a tenir un ambient humit
amb vents de mar cap a terra
i amb una inestabilitat bastant marcada
a bona part del país, o sigui que
és un canvi una mica radical
el que tindrem dijous amb el que tindrem divendres
és aquesta...
es notarà moltíssim
per dijous tenim prevista una màxima de 19 graus
aproximadament
i una mínima de 12 o 13
bé, doncs, la màxima de divendres
no passarà dels 12 o 13
o sigui, la mínima que tinguem
quan ens aixequem al matí
això ja no tornarà a pujar
o sigui, i el que sí que farà
és que quan hagi passat el front
divendres a la nit
les temperatures tiraran avall
i, com a mínim
perquè a llarg termini torna a inflar-se la cosa
com a mínim tindrem un cap de setmana d'hivern
per això dèiem ahir allò que la setmana dels barbucs
és la setmana més freda
tindrem un tastet d'hivern
i aquest tastet coincidirà amb el cap de setmana
perquè el front del divendres
darrere seu
entra vent del nord
entra vent bastant més fred
penseu que al nord d'Europa
doncs està havent un hivern bastant cru
de nevades, de neu
si, passen algunes imatges de França
que ha estat com nevadíssim
hi ha una zona de la meitat nord d'Europa
doncs l'hivern ha d'estar sent dur
amb nevades a molts punts
i la meitat sud doncs no tant
bueno, sí que hi ha zones de l'est
del Mediterrani que hi ha una miqueta més d'hivern que aquí
però vaja, on estem ara nosaltres aquí no
llavors aquest contrast serà molt marcat
entre dijous i divendres
divendres s'esperen precipitacions
el que dèiem, aquestes pluges poden ser bastant maques
entre els 20, 40, 60, 70 litres per metre quadrat
a molts punts a l'interior
o sigui, serà una regada general
de les que feia temps que no vèiem
i a la costa Sant Jús
doncs estaríem entre els 10 i els 20
estarem més a prop dels 10 i els 20
perquè és a la zona on sembla
o com a mínim indiquen avui els mapes
que divendres plouria menys
però bueno, encara falten unes quantes hores
perquè això pugui canviar
o sigui, demà acabaríem de confirmar-ho
però sembla que divendres tindrem pluja
el que dèiem, la mínima de dijous
serà la màxima de divendres
o sigui, és una baixada bastant important del mercuri
tornarem un altre cop a l'hivern
i encara, al cap de setmana
encara serà més fresquet
o sigui, que màxim és al voltant dels 10
i mínim és per sota dels 5
ai, que podrem estrenar el gorro i els guants
sí, si és al cap de setmana, sí
i aprofita-ho
perquè de cara al dilluns, dimarts, dimecres
torna a pujar la temperatura
tornarem a tenir valors per sobre dels 15, 16 graus
o sigui, que no acabem de fer net
segueix la situació complicada
el que és el Pol Nord
o sigui, allà on es fan els anticiclons
i les depressions que afecten el nostre clima
de moment allà hi ha inestabilitat
fins que no s'estabilitzi el temps
una mica
cap a aquella zona
no tindrem fronts que ens viatgin
i ens puguin aportar una mica de pluja
i sembla
i continuen indicant als mapes
que a molt llarg termini
la segona quinzena
que hem estrenat tot just ara
la segona quinzena
el mes de gener
no ens portarà massa fred
i potser alguna precipitació
però fred no ens en portarà
haurem d'esperar el febrer
aviam si és un mes d'hivern
o és un mes
de bassocat amb oli
que és el que estem tenint ara
esperem que sigui d'hivern
amb temperatures
i vaig anar un any
se'm va acudir a anar a Berlín
el mes de febrer
sí
a fer turisme
saps?
clar
el mes de febrer
vas gaudir-ho bé
mira, un dia ens vam aixecar
menys 20 graus
només et dic això
si ens vau aixecar
i ens vau tornar a tapar
sí, el hostel
me'l vaig conèixer
de dada a baix
tu, em vaig quedar jugant a cartes
en fi
Carles
demà a la mateixa hora
seguirem fent prediccions
i també te n'anirem
seguint a les xarxes
doncs vinga, fins demà
que vagi bé
bon dia
adéu
Alfred Garcia
els teus ulls
a ràdio d'Esvern
nens de cri del món
on t'estimo ben gran
però no sé si el sentiràs
entre totes les persones
tots els cors que ara bateguen
hi haurà un lloc al teu costat
vull veure't riure
que et vol somriure
em curi les ferides
sentir-te a prop
quan estic lluny
jo vull veure la vida
en els teus ulls
que això no vull més
ni etsit
no sona amb tu
vull ser com un neu de pas
que acompanyi els dies grans
i cantir els dies de dol
entre totes les persones
entre totes les persones
i els ocells que el cel se lairen
tu i jo emprenem el vol
vull veure't riure
que el teu somriure
em curi les ferides
sentir-te a prop
quan estic lluny
jo vull veure la vida
en els teus ulls
que jo no vull més
ni etsit
no sona amb tu
que el teu sooo
es sent a prop
van o
de siu ulls
Bon dia, us informa Sara Riera.
El PSOE i Junts es reuneixen a Madrid a aquesta hora
per tractar, entre altres qüestions,
el traspàs de les competències sobre immigració.
A la reunió hi assisteixen Santos Cerdán, per part socialista,
i Jordi Turull, que és el secretari general
de la formació independentista.
La trobada es fa aquesta hora, com diem, al Congrés dels Diputats.
Anem en directe a Madrid.
Àngels Lafuente, bon dia.
Bon dia. La consigna entre els dos interlocutors
és clara i contundent.
Ja sabeu que no comentem res mentre parlem,
només en cas que hi hagi acord o desacord,
però mentre parlem no comentem mai res.
És Jordi Turull entrant a la reunió en Santos Cerdán,
una reunió que el secretari d'organització del PSOE
també aborda des de la discreció.
Diu que és una reunió més de treball,
de la qual no s'espera cap acord.
I dit això, reconeix.
Las relaciones siguen fluidas y con continuas comunicaciones.
Sobre la taula, la llei d'immigració,
però en absolut a dit Cerdán, es parlarà de referèndum.
Àngels Lafuente, Catalunya, Ràdio Madrid.
Més notícies, Núria Oriol.
Esquerra i Junts es comprometen a seguir negociant els canvis
a la llei d'amnistia,
malgrat que hi van ser incapaços de posar-se d'acord.
Les discrepàncies entre tots dos van provocar
que acabessin presentant per separat una modificació idèntica.
Tot i que les posicions estan enrocades,
els dos partits no tiren la tovallola
i asseguren que volen esgotar.
Els últims dies que els queden per retocar plegats al text
tenen marge fins a finals de mes
per blindar que els acusats per terrorisme
també es beneficien de la llei
i la seva fórmula passa per esborrar del redactar
qualsevol referència a aquest delicte.
Ara bé, en aquesta equació és imprescindible
entendre's amb el PSOE perquè la modificació prosperi,
però els socialistes defensen el redactat actual
i a hores d'ara no estan disposats
a treure l'excepció de terrorisme del text.
Educació ha concedit en el que portem de curs
més de 182.000 beques menjadors.
Són un 8% més que les ajudes
que s'havien donat el curs passat
superat el primer trimestre.
6 de cada 10 beques cobreixen el 100% del cost
del menjador escolar,
mentre que la resta corresponen al 70% del servei
i el 30% restant l'han d'assumir les famílies.
El Consorci d'Educació de Barcelona
i l'Àrea Metropolitana
concentren un terç d'aquestes ajudes.
A més, també hem sabut que hi ha 10.000 sol·licituds pendents
i en podrien arribar de noves
perquè aquesta partida està oberta tot el curs.
Els Mossos han localitzat aquest matí a Maials
al segrial cadàver d'una dona de 68 anys
desapareguda des d'ahir al vespre.
S'ha obert una investigació
per aclarir les causes de la mort.
Lleida Estela Bossoms.
Bon dia.
L'avís de la desaparició
es va rebre cap a dos quarts de vuit del vespre
quan es va perdre a la pista
la dona que tenia la mobilitat reduïda.
Durant la nit l'han buscat els Mossos i els bombers,
també amb les unitats canines,
però el cos no s'ha trobat fins aquest matí,
poc després de les 9,
en un polígon pròxim al poble.
Aparentment no té signes externs de violència,
però s'investiga si darrere la mort
hi pot haver algun element de criminalitat.
Estela Bossoms, Catalunya Ràdio Lleida.
La cooperativa Bacus i el productor Jaume Roures
compraran tots els segells del grup Enciclovèdia,
que estava afectada per una greu crisi econòmica.
Es crea així el segon grup editorial en llengua catalana,
que tindrà el 8% de mercat en català Catalunya.
L'operació inclou la compra dels segells
Univers, Catedral, Elàstic Books,
Viena, Bridge, Rata i Kaji,
dedicat al manga i també a la històrica La Galera.
Aquest acord inclou que el nou grup
incorpora els equips editorials i comercials d'Enciclopèdia,
integrat per una trentena de persones.
Ara als esports, Montserraia.
Paula Badosa s'ha classificat
per als setzents de final de l'Open d'Austràlia
de tenis, Badosa s'ha desfet a la russa,
Pavlyuchenkova en 2-7, 6-2 i 6-3,
en poc més d'una hora de partit.
Ara jugant segona ronda la barcelonina,
Rebecca Massarova, que s'enfronta a l'ucraïnesa Surenko.
Massarova ha perdut a primer set per 6-3,
i el segon també domina Surenko per 3 jocs a 2.
La nord-americana, Kory Goff, ha passat als setzents
i destaca l'eliminació de la tunisiana Onsz Jaber.
El quadre masculí a aquesta hora de començar partit
de Djokovic contra Popirin.
El rally de Cars ha acabat la desena etapa
per les motos amb triplet d'onda.
Primer Brabeck, que es manté de líder,
segon Van Beveren i tercer Cornejo.
La general Brabeck té 10 minuts 54
sobre el segon Ross Brank.
L'etapa amb sortida i arribada a Lula,
de 371 quilòmetres cronometrats,
encara no ha acabat per als cotxes,
on el líder és Carlos Sainz.
En futbol, avui el Girona rep el Rayo Vallecano
als vuitens de final de la Copa
amb les baixes d'Eric García i David López.
A partit des de dos quarts de 10
amb la transmissió al Totgira de Catalunya Ràdio
ja són els quarts de Copa.
El Sevilla, l'Atlètic de Bilbao i el Mallorca
també juga a la semifinal de la Supercopa d'Espanya
femenina de futbol, reia Madrid-Barça.
Les Blaugranes recuperen Catacoll
i Marta Torrejón a partit des de les 7
a l'estadi de Butarque i Leganés amb transmissió
a la TDG de Catalunya Ràdio.
A l'Eurocup masculina de bàsquet London Lions
joventut a dos quarts de 9
i a l'Eurocup femenina tornada dels vuitens de final.
Uni Girona cadir la seu a les 7
amb avantatge per a les gironines de 16 punts de l'anada.
I el preolímpic duque i herba masculí
Espanya-Egipte a les 12 del migdia.
Fins aquí les notícies.
Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, passant 6 minuts de les 11.
us informa Mariona Salas Vilanova.
El pròxim 23 de gener a la 1 del migdia
a l'Escola Bressol Marrex hi haurà la trobada
de la xarxa educativa de Sant Just, la xarxa 06.
Aquesta reunió té com a objectiu principal
la discussió sobre el pacte contra la segregació educativa
i parlar de les diverses iniciatives
que s'estan duent a terme al municipi
per promoure la inclusió.
La xarxa 06 de Sant Just
que va néixer l'any 2011
lligada al projecte educatiu de ciutat
es configura com un espai de trobada intersectorial
on professionals de diversos àmbits
vinculats amb la infància i les seves famílies
es reuneixen amb l'objectiu de compartir
criteris educatius, valors, projectes i experiències.
Des de mestres i educadors,
del lleure fins a personal sanitari,
famílies, treballadors socials i tècnics municipals,
tots ells col·laboren per al benefici
dels infants del poble.
El cicle de debats,
debat 2-20 de Sant Just,
arrenca l'any amb una tertúlia titulada
De la imatge i de la realitat,
que tindrà com a convidada a Judit Mascó,
presidenta de la Fundació Aret.
La cita és el 24 de gener,
a dos quarts de vuit del vespre,
al restaurant Nois i Noies.
Els interessats i interessades
d'assistir aquesta tertúlia
han de confirmar la seva assistència
abans del 21 de gener
o fins que s'acceuregi l'aforament
a través del link que trobareu
a la pàgina web de Ràdio d'Esvern.
L'esdeveniment inclou un debat
i un sopar per un preu de 15 euros.
La Fundació Aret,
que lidera Judit Mascó,
es dedica a acompanyar persones
en situació de vulnerabilitat
en el seu camí cap al món laboral,
creient fermament en la força i valentia
de cada individu per superar adversitats.
El debat 2-20 és una iniciativa local
que promou la reflexió i el debat
sobre temes d'actualitat i d'interès,
involucrant persones de Sant Just
i dels voltants.
El format del cicle inclou
una ponència d'un expert
en un tema específic,
seguit d'un sopar
on tots els assistents
poden participar en un debat obert.
Aquests esdeveniments
se celebren la tercera setmana
de cada mes.
Les inscripcions pel concurs
de disfresses de carnestoltes,
que se celebrarà el 10 de febrer
al Parc Maragall,
ja estan obertes.
Els participants interessats
han d'omplir un formulari
d'inscripció disponible
fins al 5 de febrer,
excepte per la categoria
de premis individuals,
on els interessats podran inscriure's
el mateix dia de l'esdeveniment,
fins 30 minuts abans del seu inici.
El concurs s'organitza
en diverses categories.
Individual,
que són disfresses
amb un o dos membres,
individual infantil,
fins a 12 anys,
grup,
disfresses d'entre 3 i 9 membres,
comparsa,
disfresses amb 10 o més membres
i comparsa escolar,
30 o més membres
representant una fa
d'una escola de Sant Just.
El lliurament de premis
es dividirà en dues sessions.
Els premis
a les millors comparses escolars
i el premi individual infantil
es lliuren al matí
a partir de les 11,
mentre que la resta de premis
es donaran a la tarda.
Les valoracions
es faran al Parc Maragall
a partir de dos quarts de 7
i el verdict
es farà públic
al mateix lloc
després de la Rua de Carnaval.
Podeu consultar
les bases del concurs,
el link que trobareu
a la notícia
a la pàgina web
de Ràdio d'Esvern.
I això ha estat tot.
Tornem amb més informació
al butlletí horari
de les 12.
Fins ara.
Ràdio d'Esvern.
a la notícia
a la notícia
a la notícia
a la notícia
a la notícia
a la notícia
a la notícia
a la notícia
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bon dia, alcalde
Bon dia, Núria
Bé, el 18 de gener, demà concretament, es fa una presentació pública a l'Ajuntament del PAM, el Pla d'Acció Municipal 2023-2027. Si l'audiència ens està escoltant i no sap què és el PAM, és el document que fa l'equip de govern a l'inici de cada legislatura i que marca les polítiques municipals que es volen prendre fins a les properes eleccions.
És un document important perquè al cap i a la fi marca també el model del poble que es vol. Com s'ha elaborat el PAM del 2023-2027 i quins són els eixos sobre el que se sostenta?


Bona nit, doncs, ha complert amb els compromisos que assumeix davant la ciutadania.
I el percentatge alt. I els eixos sobre els que se sostenta estan sobretot vinculats, no? Per exemple, amb les propostes que portàveu els dos partits que formeu l'equip de govern.
Els eixos... Neix, per exemple, que és sobre transparència i bon govern. Neix que és sobre territori i habitatge. En definitiva...
Està penjat també, suposo...
Ja està penjat a la web de l'Ajuntament. Ja s'hi pot accedir i es poden consultar aquestes més de 200 accions que es desglossen en aquests eixos que comentàvem.
I el fet que se'n faci una presentació pública és una mica amb el compromís també que va assolir l'Ajuntament de Transparència?
Sí, a veure...
No sé si s'havia fet abans, eh? Una presentació.
Sí, s'havia fet. S'havia fet presentació del mandat, del que era el full de ruta del mandat i també de mig mandat d'un balanç del grau de compliment dels acords assumits en l'acord de govern.
S'havia fet en anteriors mandats. L'anterior mandat no vam fer-ho perquè justament a mig mandat va coincidir en el moment més àlgid de la pandèmia i els actes públics van quedar molt limitats, no?
Però una mica és una forma de, a primera, de facilitar aquest document, explicar-lo i comentar-lo, debatre-lo amb aquelles persones que vulguin assistir a la trobada que farem demà.
I el segon objectiu és que se'n parli, que d'aquesta manera, per exemple, mitjans de comunicació com vosaltres en feu difusió i d'aquesta manera desperti l'interès a persones que potser demà no vindran,
però que a casa seva, doncs, es despenjaran el pam de la web o bé el llegiran un cop el revint a casa seva perquè l'objectiu és poder-lo difondre a totes les llars de Sant Just, no?
Fer-la arribar a totes les llars de Sant Just.
Passem ara a la via pública. Queda pendent acabar les obres del carrer Creu, entre Verge del Pilar i Carrer Muntanya.
Hem vist que la vorera és lleugerament més ampla, no? Suposo que això va també a favor de les persones que potser necessiten més espai per passar-ne.
Sí, una mica segueix el mateix model que Verge del Pilar.
Sí.
Tot i que la vorera és més ampla, vull tranquil·litzar alguns veïns que ja m'han mostrat la seva preocupació.
No es perdrà cap plaça d'aparcament, es manté el cordó d'aparcament ja existent i, efectivament, les voreres gaudiran d'aquest metre i mig d'accés per persones amb mobilitat reduïda,
que és el que ens marca l'ordre VIP, la normativa d'accessibilitat.
I, per altra banda, hi haurà un pas elevat a la cruïlla entre Muntanya i Creu, que també facilitarà, primera, que redueixi la velocitat en aquest tram de carrer
i, segona, també l'accessibilitat per a les persones amb mobilitat reduïda.
El que s'ha fet a la cruïlla de Verge del Pilar amb Creu es replicarà a Creu amb carrer Muntanya.
Queden aproximadament uns dos mesos d'obres.
Ara en estan fent la segona vorera, la vorera nord.
Dependrà de com estiguin els serveis, que duri dues o tres setmanes més.
En principi, tot avança correctament i, per tant, com et deia, preveiem que a finals de març aquest carrer ja pugui estar acabat
i faltarà només soterrar les línies que hi ha, que són essencialment de telefonia,
que sempre són més fàcils de soterrar que no pas les d'electricitat.
Unes obres que també estan a mitja són les del Teatre de l'Ateneu.
En quina fase estarà l'obra?
Mira, ara l'Ateneu s'ha acabat la coberta.
Per fi.
Per fi.
Perquè entre grues amunt, grues avall.
En el cas de l'Ateneu hem tingut un increment del cost de l'obra superior al 20%.
Per tant, això ens obliga a haver d'aturar... Perdó, superior al 50%.
Això ens obliga a aturar les obres, haver de modificar el projecte i, en segon terme, haver de licitar el que queda pendent d'obra.
Això ens provocarà una aturada aproximadament d'uns sis mesos d'aquesta obra i que es pugui reemprendre, calculem si tot va bé, a finals d'any.
La part més difícil, que és l'estructural, ja s'ha fet i ara el que caldrà és la part d'equipar instal·lacions i equipar per dins l'edifici,
que és la part que es visualitza més, però que és la més segura, la més fàcil de fer.
Com et deia, la gran sort que tenim és que aquest increment de cost amb el que ens trobem el podrem afrontar pressupostàriament.
Tenim els diners per poder-ho fer, més enllà que busquem ajuts d'altres administracions,
com per exemple vam fer ahir aprofitant la visita de la presidenta de la Diputació de Barcelona.
Però, un cop tinguem el projecte modificat aprovat, doncs ja podrem iniciar la licitació del que queda d'obra.
Jo crec que, en definitiva, encara falten dos anys perquè la sala gran de la Taneu, perquè el teatre Taneu, sigui una realitat, efectivament.
És a dir, que realment el tema de la coberta feta endarrerí s'ha de tornar?
No, que ens hem trobat de... són tres situacions que ens han provocat aquest increment de preus.
El primer és que nosaltres vam fer una aposta per rehabilitar la sala gran,
sabent que era un edifici que es va construir a principis del segle passat,
que ho van fer els mateixos socis de la Taneu.
Enteníem i entenem que el que es tracta és de posar en valor el patrimoni històric i arquitectònic que tenim al municipi,
però que a vegades aquesta voluntat, doncs a l'hora de materialitzar-se, es troba amb dificultats a nivell tècnic.
Les obres en aquells moments es feien d'una manera més... moltes obres en aquells moments,
sobretot aquelles que tenien un cert component d'autoconstrucció,
doncs es feien amb mitjans més precaris que els actuals,
i ens hem trobat que la fonamentació de l'edifici era pitjor del que preveiem.
Això ens ha provocat un endarreriment de les obres i també un sobrecost.
Després ens ha coincidit aquesta execució de les obres amb aquest gran encariment dels preus dels materials
que s'han produït en els darrers anys i mig,
en gran part provocats pel conflicte d'Ucraïna,
i que ha tingut un impacte molt gran en molts dels materials que precisament s'utilitzen
o s'utilitzaran per l'obra de l'Ateneu.
I en tercer lloc, la nova junta de l'Ateneu,
doncs aquest projecte se l'ha fet molt seu.
És una junta que està molt il·lusionada amb aquest nou espai,
a l'espera de decidir com es gestiona,
però es tenen la voluntat que el Teatre Taneu sigui un equipament potent a nivell cultural,
i perquè ho sigui, doncs ha d'estar ben equipat.
Hi ha algunes qüestions que en el projecte original no es van contemplar,
fruit de les aportacions que ha anat fent la nova junta de l'Ateneu,
doncs hem decidit incorporar-les.
I aquestes incorporacions, doncs evidentment, porten un cost associat.
I aquests tres factors conjunts ha fet que finalment haguem optat
per fer un procediment administratiu el més puc possible,
aturar les obres, fer aquest modificat de projecte,
en comptes d'anar avançant en un projecte que havia quedat bastant obsolet,
i haver de licitar novament l'obra,
sabent que provocarà un endarreriment,
però a vegades, quan les coses es volen fer ben fetes,
doncs s'ha de comptar amb aquests inconvenients.
Si tractem ara, també canviem de tema, seguretat ciutadana,
que és un tema que preocupa o ha preocupat per onades de robatoris,
que hi ha hagut en moments més concrets, no?, en algunes èpoques.
Aquest 2023 no sé si hi ha dades o percentatges respecte a altres anys
o altres èpoques en concret.
Com ha anat?
Sí, a veure, amb aquest tema vull ser molt curós,
perquè, evidentment,
primera, s'ha de fugir dels missatges triomfalistes,
perquè hi ha molts factors que intervenen en matèria de seguretat ciutadana,
i no tots aquests factors es controlen des de l'àmbit de la policia.
A vegades, l'aparició o desaparició de bandes organitzades
que es dediquen a entrar a domicilis,
doncs depèn dels moviments que tenen aquestes bandes organitzades,
no tant de la feina que fa o deixa de fer la policia local o els Mossos d'Esquadra.
Evidentment, els cossos de seguretat ajuden que els indicadors siguin millors,
però hi ha factors que no depenen únic i exclusivament dels nostres cossos de seguretat.
I després, doncs, també s'ha de ser sensible i curós
perquè la persona que ha patit un robatori a casa seva, per exemple,
ja li pots explicar que les dades han millorat molt,
que la persona que ho ha patit...
Que a casa meva m'han entrat, no?
Exacte.
I rebutja missatges triomfalistes.
Dit això, les dades fredes que tenim,
i sempre tocant fusta i sent molt prudents i molt humils,
doncs el que ens indiquen és que hi ha hagut una disminució molt gran
del nombre de robatoris de domicili,
hem passat de 85 a l'any 2022, a 55 al 2023,
s'han incrementat les detencions,
i al final, doncs, segurament hi ha hagut factors externs
que ens han ajudat que aquestes dades siguin les que són,
però també, i vull posar en valor la gran feina
que estan fent la nostra policia local,
la molt bona col·laboració que hi ha amb el cos de Mossos d'Esquadra,
aquí vull agrair també la feina que fan,
i també vull posar molt en valor que Sant Just,
la ciutadania, està molt implicada en qüestions de seguretat ciutadana
i ens aporten molta informació de gran valor
a la nostra policia local, també als Mossos d'Esquadra,
que ens permet dur actuacions,
o a terme actuacions preventives,
que, evidentment, contribueixen a que, al final,
les dades que tenim ara mateix a nivell de seguretat ciutadana
siguin les millors dels darrers anys.
Elements com les càmeres de lectores de matrícula,
segurament també han ajudat.
L'aplicació, no?
El dispositiu MS7 també ha ajudat.
el fet de tenir un cos policial més efectiu que mai.
Estem complint el rati de dos policies cada mil habitants,
que és el que marca la Comissió Europea com a la xifra adequada.
Tot això, segurament, ajuda a que el 2023
hagi estat un bon any en matèria de seguretat ciutadana.
I 100%, eh? Repeteixo.
Ja, ja.
Curós.
Curós i, sobretot, lamentant aquella gent que ho ha patit.
Bones notícies pel Patrimoni Històric i Cultural de Sant Jús,
per la Torre de la Penya del Moro,
que ha estat inscrit en el Registre de Bens Culturals d'Interès Nacional.
Això, quina repercussió, no?
O què comporta Sant Jús, un valor afegit a l'entorn natural?
Sí, evidentment, a veure si és important,
primera, perquè hi ha el reconeixement
que tenim patrimoni arquitectònic del valor cultural.
A nosaltres ens hauria agradat
que aquesta declaració hagués inclòs també el poblat íber.
Finalment, el poblat íber ha quedat descartat
i només s'ha inclòs la Torre de Guaita.
Però aquesta declaració sí que ens permetrà,
de cara al futur, poder accedir a ajuts del 2% cultural
que treu cada any el Ministeri de Cultura
i també dels ajuts per restauració de béns immobles
de la Generalitat de Catalunya,
que atorga més puntuació els béns que estan declarats com a vicins,
béns culturals d'interès nacional.
L'objectiu d'aquestes subvencions serà millorar,
si les acabem aconseguint,
que són els projectes que estem treballant,
primer, millorar l'accés a la penya del moro,
que l'últim tram està una mica malmès,
el que hi hagi tram amb esglaons,
el que ens agradaria és fer-lo més amable
perquè persones amb mobilitat més reduïda
puguin també accedir-hi.
I en segon terme,
ens agradaria replicar d'alguna forma
el que ha estat els audiovisuals,
els continguts audiovisuals del refugi antieri de l'Ateneu
al poblat Íber i la torre de Guaita de la penya del moro.
De manera que la gent,
actualment hi ha un punt d'informació,
alguns caps de setmana a la penya del moro,
i ens agradaria que aquest punt d'informació
tingués alguns suports audiovisuals
que permetés als visitants,
amb ulleres o amb mòbils,
això encara ho hem d'acabar a decidir,
veure com era la vida
a l'edat mitjana,
que és quan es va fer la torre de Guaita,
i quan es va construir el poblat Íber,
que és, de fet, l'origen del nostre poble.
Per tant, aquests continguts,
com passa amb el refugi antieri de l'Ateneu,
ajuden a tenir una perspectiva més clara
de com era la vida en aquells temps
i per què es van construir aquestes construccions.
I la gent que a vegades malmet
aquest patrimoni que tenim,
i més ara, no?,
que se li ha donat aquest títol,
aquest reconeixement de patrimoni històric,
s'ha pensat posar més seguretat?
Bé, no, en el seu moment vam posar una...
vam ballar tot el poblat Íber,
perquè teníem moltes entrades de persones
que malmetien l'antic poblat Íber.
Creiem que ha funcionat bastant,
i ara el segon element que hem de vigilar,
hem de mirar com protegim més,
és la torre de Guaita.
el poblat Íber és difícil poder-lo protegir molt més,
perquè hem de tenir en compte
que estem en un entorn natural,
protegit des d'un punt de vista mediambiental també,
i no es poden posar determinats tipus de fortificacions.
Hem d'adaptar els criteris marcats
pel parc natural de Coixerola,
en el moment en què vam fer el projecte
de tancament perimetral del poblat Íber,
i serà difícil que ens deixin col·locar alguna càmera.
En tot cas, és un tema que podem estudiar,
però quan tenim els actes incívics,
acostuma a ser de nit,
és difícil que les càmeres puguin detectar
els casos d'incivisme.
Són temes que hem d'estudiar,
però evidentment,
tenir patrimoni del valor cultural i històric
comporta majors ingressos segurament,
però també majors obligacions
a l'hora de mantenir-ho i preservar-ho.
Bé, sembla ser que l'1 de febrer
entrarem de forma inevitable a l'emergència per Saquera,
i això vol dir aplicar mesures restrictives
pel que fa al consum d'aigua.
A l'última entrevista aquí a Ràdio d'Esvern
ens va dir que hi havia unes,
més o menys, 850 llars de Sant Just.
Sí, 887.
887 que sobrepassaven aquest límit per mes
i que a finals de gener
es començarien a posar sancions.
Hi haurà altres mesures
que anotarà la ciutadania?
Sí, s'està explicant aquests dies
als mitjans de comunicació.
quan s'entri en fase d'emergència
hi haurà tres nivells
i cada nivell comporta un tipus determinat
de restriccions.
Per exemple, aquests dies s'està parlant molt
dels vestuaris a les instal·lacions esportives
o de les piscines públiques.
En principi es començarà
amb equipaments públics
i, evidentment, jo crec que hauríem de superar
aquesta fase, la tercera fase d'emergència
per entrar ja amb restriccions de consum de boca
que és la part més delicada
perquè ja és la que afecta el dia a dia
de la ciutadania.
No sé si hi ha alguna zona de...
Per exemple, la part de via pública,
no sé si hi ha rega amb...
No, només podem regar amb freàtica
i estem utilitzant la freàtica
per mantenir vegetació.
La gespa, si us hi fixeu...
Pràcticament...
Ja no queda gespa, no queda gespa.
Tots els parcs públics han desaparegut
i l'aigua freàtica
de la qual podem fer ús
l'estem destinant a regar aquelles zones
on entenem que hi ha espècies
que ens interessa que no es morin
i estem utilitzant el mínim rec possible
per mantenir-les en vida.
Aquestes pluges, que no són moltes
però que en les darreres setmanes
han caigut, també ens ajuden.
Vull dir, no resolen el problema
gravíssim de sequera que tenim
però a nivell de mantenir la vegetació
sí que són aportacions complementàries
que ens van molt bé.
També un altre tema molt important,
l'habitatge.
No sé si hi haurà promocions d'habitatge
que es faran properament a Sant Just.
Mireu, aquest any mateix
començaran tres grans promocions.
Una molt gran i dos,
una petita i una mitjana.
La molt gran és la de la carretera reial
davant del Consell Comarcal.
Estem parlant que l'Ajuntament
gestionarà al voltant de 175 habitatges
que es destinaran a lloguer saquible.
en aquest punt del municipi.
A Joc Juvenívols, a l'antic Joc Juvenívols,
construirem vuit habitatges
destinats essencialment a públic juvenil
que també seran de lloguer saquible.
I finalment, al costat de l'escola Montserrat,
aquell descampat,
allà s'hi construirà el segon mil·lenari.
42 habitatges que es destinaran a gent gran.
També seran de lloguer saquible.
En principi,
el segon mil·lenari
i Joc Juvenívols
haurien de començar com a molt tard,
al mes de setembre d'enguany.
I si tot va bé,
la gran promoció de la carretera reial,
doncs començarem a veure
com s'aixequen els edificis
a molt tardar,
si tot va bé,
el mes de març.
Per tant, estem parlant
que es posaran,
durant aquest mandat,
al servei de la ciutadania
més de 200 habitatges
de lloguer saquible,
que és una bona injecció
d'un bé
tan escàs i tan necessari
com és el de l'habitatge saquible
en un municipi com Sánchez d'Esvern.
Molt bé.
I seguim ja amb l'últim tema,
que és el de Lligano,
també sector garrofers,
veiem que avança.
I ara,
de les queixes existents,
s'assumen també
al tema de la il·luminació
que hi ha en aquesta part,
que sembla ser que és excessiva.
A nivell energètic...
És llum de baix consum.
El que hem fet aquests,
aquests dies...
És a dir,
el que queda il·luminat.
El que passa és que és una zona,
hem d'anar en compte,
perquè és una zona que
no volem que hi accedeixin vehicles,
però en canvi circulen persones.
És una zona que no hi ha
habitatges al voltant
i hem d'anar en compte
no crear punts foscos
en zones d'aquest tipus
perquè la gent que hi camina,
que les utilitza,
i de fet hi ha gent
que passeja per allà,
o el Gó, sobretot,
o que utilitza aquest carrer
per accedir al barri
de la Plana Pedrosa,
doncs han de poder transitar
per un barri
que encara no està construït,
encara no està habitat,
i que, per tant,
no hi ha control social
amb seguretat.
i la seguretat
la dona la il·luminació.
Anem amb compte
a baixar molt la il·luminació
en llocs d'aquests
on no hi ha control social
perquè podem trobar-nos
en què se'n genera
un problema de seguretat
ciutadana
i, sobretot,
de sensació d'inseguretat
per col·lectius determinats,
molt especialment
el col·lectiu de les dones,
que sempre ens demanen
amb les reunions que fem
que no ens oblidem
que major il·luminació
vol dir major sensació
de seguretat
a l'hora de transitar
per l'espai públic.
Molt bé.
Doncs en aquest punt
ens quedem, alcalde,
a l'entrevista
d'aquí a Ràdio d'Esvern
del mes de gener.
La propera cita
serà el mes de febrer,
també aquí a l'emissora,
per parlar d'altres temes
o per anar seguint
l'actualitat
d'alguns dels que
ja hem tractat avui.
Moltes gràcies, Núria.
Que vagi bé.
Adéu.
Sempre seràs el meu tema preferit
i cansaré
a tots els meus amics.
Parlen de tu,
parlant de mi,
parlant del que mai ens vam dir
i m'imagino
i vull pensar
que em trobes molt a faltar.
Clar que t'he trobat a faltar
si encara no m'he canviat la foto
pensava si va anir-te a buscar
i poder preguntar-te
si tu també
si també m'has trobat a faltar
quan estava solet al meu quarto.
m'he quedat empanat a faltar.
M'he quedat empanat esperant-te
i vull preguntar-te
si tu també.
nena, que tu em barro al sol
i ara et posco.
Ets el meu actripsi
quan em faltes em frustro
i que han passat mil coses d'ensa
i ja no vull començar
a ratllar-me si truco
i t'has canviat la foto del whats
però encara estic escrit al teu cap
i t'espero encara que tu mai tornis
i t'enyoro des que vas marxar
i digue'm
si les memòries construïdes són veritat
quan em mires
jo em sento Juli i César dins de Roma
i tu crida'm
els quatre vents que fa temps que vas estimar
algun druida
algun dia
et vas colar dins meu com el cavall que va entrar a troia
Clar que t'he trobat a faltar
si encara no m'he canviat la foto
pensava si venir-te a buscar
i voler preguntar-te
si tu també
si també m'has trobat a faltar
quan estava solet al meu quarto
m'he quedat empanat esperant-te
i vull preguntar-te
si tu també
crema el cor al d'esteliu
i quan et gires jo no m'aguento de peu
un últim t'estimo
se'n trenca la veu
per dir-te que quedis que ho arreglarem
Ei, t'allunyes i t'emportes amb tu
el meu amor i jo no tinc nascut
potser en el font sí que m'ho he merescut
i tu també ho penses
Ei, t'allunyes i t'emportes amb tu
el meu amor i jo no tinc nascut
potser en el font sí que m'ho he merescut
i tu també ho penses
Clar que t'he trobat a faltar
si encara no m'he canviat la foto
pensava si venir-te a buscar
i poder preguntar-te
si tu també
si també m'has trobat a faltar
quan estava solet al teu quarto
si estaves tot el rato al meu coco
t'oblint a recollir-me amb la moto
i no tornem fins demà
i no tornem fins demà
i no tornem fins demà
i no tornem fins demà
la que t'he trobat a faltar
Ei, vinga, som-hi ja
és el moment de fer el pas
a casa, a la feina i al carrer
quan anem de festa o al taller
Parla'm amb el teu accés
Només hem de començar
Aprovem-ho en català
Tu per mi i jo per tu pur
I quan vulguis tots plegats
Molt per parlar, molt per parlar
Molt per parlar, molt per viure
Generalitat a Catalunya
Sempre endavant
Estigues connectat amb el que passa dia a dia a Sant Just
al magazín matinal de Rambla de Ràdio d'Esvern
de dilluns a divendres de 10 a 1
T'acosta on siguis l'actualitat del poble
Les notícies, el temps, l'entrevista del dia
tertúlies i seccions ben variades
des d'històries santjustenques fins a l'esport local
Psicologia, cuina, recomanacions literàries
actualitat política i econòmica
amb Núria García
La veu de la Rambla
Ei, espera, tot això ho fem
amb els nostres col·laboradors
i també hi convidem a passar
totes les entitats i col·lectius de Sant Just
La Rambla
El magazín de Ràdio d'Esvern
que et sacseja de 10 a 1 al migdia
Pots seguir-nos la pista a Instagram i Twitter
arroba larambla981
i tornar a escoltar els podcasts
a radiodesvern.com
Escolta Ràdio d'Esvern
al 98.1 FM
i no et perdis res
For you I was aflame
Love is a losing game
Five-story fire as you came
Love is a losing game
What I wish I'd never play
Oh, what a mess we made
Tres quarts de dotze del matí d'avui, dimecres 17 de gener
Acabem de fer l'entrevista amb l'alcalde, en Joan Bassaganyes
La podeu recuperar al canal de YouTube d'aquí de l'emissora
i també en podcast a la web
radiodesvern.com
Ara passem a fer l'espai de mobilitat internacional
Tenim a l'Aroa Carmona
degut casal de joves
la responsable del Servei de Mobilitat Internacional de Sant Just
El telèfon
Hola Aroa, què tal? Bon dia
Aroa?
Doncs no tenim a l'Aroa
Tornem-la a trucar, va
Avui la
Aroa, què tal? Bon dia.
Hola, bon dia.
Hola, bon dia, ara sí.
Sí, he estat jo, error meu, que li he penjat el telèfon directament.
No, no passa res.
A veure, Aroa, parla'ns de com va anar la reunió d'aquest projecte que fareu, aquest intercanvi, de cara a Setmana Santa.
Doncs mira, Núria, va anar superbé, va anar molt bé, van assistir, vam comptabilitzar que hi havia unes 70 persones,
en total, entre adults i joves, la majoria, però, d'ells eren joves, o sigui que molt bé, perquè són els protagonistes.
70, eh?
I els que realment han d'estar, 70, 70, sí, 70 persones amb compta.
Molt bé.
Que van assistir.
Per quantes places que té el, perquè és el que passa sempre, no?, que hi ha més demanda, no?, que no pas, que no pas oferta.
Sí, oferta.
Doncs, per aquest projecte tenim 10 places.
10 places.
10 places.
Recordem a l'audiència que...
També és veritat...
Digues, digues.
Digues.
No, deia que també és veritat que a les sessions informatives acostumen a venir més persones de les que després finalment s'inscriuen, no?,
perquè és un espai on també van a conèixer, no?, que és el servei, sobretot per a les persones que encara no han vingut
o és una cosa que els sona de nou, doncs una mica qui som, no?, perquè quan també, no sé, deixes el teu fill o filla durant 12 dies a mans d'altres persones,
doncs t'agrada veure, no?, quina professionalitat tenen, etcètera.
Llavors, sí que és cert que normalment assisteixen més persones de les que després acaben inscrivint-se.
Però, bueno, és cert que els intercanvis juvenils europeus, específicament de menors d'edat, a Sant Jus, tenen molta més demanda que no pas oferta existeix.
Ja.
En aquest cas estem parlant, si vols, ara, fem una mica de resum, per si hi ha gent que ens està escoltant i no està al cas o no ens escolta tant altres sessions,
estem parlant del que es farà els dies de Setmana Santa, aquest intercanvi.
Exacte.
Estem parlant de l'intercanvi Flower Power.
Que xulo el nom, eh?
Sí, és molt guai.
És molt guai, a més, és molt... dóna molt de joc, saps?
Sí.
Perquè representa com moltes coses, oi?
Representa la natura, aquest respecte cap a la natura.
Representa la pau, no?, i la comunicació no violenta i les formes d'activisme no violent.
Representa l'alegria, el color, la diversitat.
Totalment.
L'amor, aquest nom.
Llavors, bé, aquest Flower Power que dèiem, Núria, tindrà lloc a Porto Santo, que és una petita illa de l'arxipièleg de Madeira,
durant els dies de Setmana Santa.
Bé, una mica després, eh?, la Setmana Santa, perquè sí, és bé que aquí a Catalunya tenim, o a Espanya tenim les vacances finals de març, eh?, mitjans finals d'aquest projecte, aquest projecte abarca finals de març i principis d'abril.
O sigui, que hi haurà uns dies que són l'actius, però que nosaltres estarem realitzant aquest projecte.
I que es fa amb dues organitzacions sòcies, dos grups, també de deu joves cadascun, un de Bèlgica, que és el nostre soci per excel·lència de les Setmana Santa, amb qui sempre treballem una nova aventura.
I en aquest cas, doncs, la sòcia de Madeira, que per nosaltres és nova, és a dir, encara no hem col·laborat amb ella, aquest serà el primer cop, però bé referida dels belgues, no?, que sí que hem tingut un primer contacte amb elles, vull dir que...
Que tot molt segur i tot amb molt bona pinta i esperem que tot meravellós, doncs com sempre, no?, intentem fer-ho des de mobilitat.
Molt bé. La reunió ja es va fer, hem dit, el 10 de gener, el següent pas és obrir inscripcions, era o?
Es van obrir, de fet, les inscripcions, aquell mateix dia.
D'acord.
Sí, aquell mateix dia, quan es va acabar la reunió informativa, es van obrir les inscripcions.
I, de fet, mira, està molt bé que nosaltres dues parlem avui, perquè avui és l'últim dia que les inscripcions estan obertes.
De fet, tanquem... Demà fent la selecció, per tant, vam dir que tancaríem a les 11.59 minuts de la nit d'avui.
Òbviament estarà obert fins demà al matí, no?, a les 9, que és quan ens trobem al casal de l'equip i comencem a fer la selecció.
Llavors, totes aquelles cartes de motivació, vídeos, equips, que no hi hagi d'entrar abans d'avui a la nit o...
Sí, d'avui a la nit, perquè al final demà al matí, quan obrim, és quan ja comencem.
O sigui, d'avui a la nit, doncs, no podran ser valorades.
D'acord.
Bé, doncs, mira, encara queda un marge d'hores per poder presentar la sol·licitud, no?
Aquests joves d'entre 13 i 17 anys que estiguin interessats, interessades en poder-ho fer.
I, si vols, Aroa, parlem d'altres projectes, també, o d'altres notícies o novetats que s'estiguin movent per al servei de mobilitat
i que també puguin interessar altres joves d'aquí, del poble, o a adults, també.
I tant. Doncs, mira, ara s'està acabant de gestionar el projecte d'adults.
Tenim un intercanvi juvenil, també és, però és per adults, és per més de 18 anys.
No, perdona, és un curs de formació.
D'acord.
Que, per tant, tothom pot participar-hi a partir dels 18 anys i no hi ha límite d'edat que et bloquegi poder participar.
I que tindrà lloc a Berlín, que es tracta sobre la colonització i descolonització, no?
Sí.
Doncs, aquesta manera de comprendre una mica els aconteixements històrics, no?
Degut a com s'ha anat relacionant els països, que tindrà lloc a Berlín.
La segona setmana de Febre s'ha estat tancant ja la participació de les persones que hi assistiran.
Des d'aquí ja s'estiran quatre persones.
Sí.
No hi ha cap de Sant Jus, de moment, perquè no hi ha hagut una participació directa.
No, no, no.
No, però, bueno, quan es dona peu a que la gent de Sant Jus participi,
però no surten persones interessades, llavors ja s'obre la convocatòria amb altres persones del territori.
Que no sigui només de Sant Jus.
De Sant Jus.
Llavors estem treballant amb això.
I ara estem treballant també en els projectes que es presentaran a la propera convocatòria, no?
Que es tanca el 20 de febrer i que ja estem a tope realitzant els projectes que necessitem presentar.
Sí.
I al marge d'això, al marge de tots aquests projectes que estan aprovats, no aprovats, que estem volent presentar, etcètera,
jo estic treballant molt en la memòria del Healthy Casals, perquè també l'hem d'entragar en un parell de setmanes.
Sí.
I una mica perquè també l'audiència entengui, no?, que els projectes no és només l'estada on anem.
No, no, clar.
Sinó que tenen tota una feina, tant prèvia com posterior, no?
Tant a dir, dic, sí, abans i després.
Sí.
Exacte.
Exacte.
És tot un...
Clar, els projectes acostumen a durar, diguéssim, tota la seva...
Com t'ho diria?
Com totes les seves fases de treball, sense contemplar els mesos que estàs escrivint tu, eh?
O sigui, un cop és aprovat, d'acord?
Sí.
Un cop és aprovat, els projectes acostumen a durar entre 8 i 12 mesos, aproximadament.
Caram, tu!
Perquè, bueno, entre que, clar, s'aproven, es fan totes les gestions d'acceptació, d'aprovació, informes, no?, convenis, etcètera,
llavors ja es comença a treballar amb els socis, selecció de participants, preparació, gestió de les activitats, calèndria d'activitats, visites prèvies, bla, bla, bla.
Passen mesos.
Un cop passen aquests mesos, s'implementa la implementació, acostumen a ser entre 10 i 12 dies.
S'acaba la implementació i ve l'avaluació, l'avaluació del projecte i d'aquestes jornades que fem de difusió de resultats, no, no?, on es conviden a les famílies, també.
Clar.
S'acaba tot això i es redacta a la memòria final. A la memòria final, Núria, és com la redacció d'un propi projecte, vull dir.
Sí, t'anava a dir, això em sona com a un treball de final de grau, o no?, un treball de...
Quasi, quasi, vull dir, no hi ha la part d'investigació, diguéssim.
Perquè, clar, a vosaltres això que escriviu és per justificar d'alguna forma algun tipus de subvenció que us hagin donat,
o que el projecte hagi anat bé, o és per la vostra memòria, o...
És a dir, aquests plecs en si, per què s'utilitzen?
És la justificació, de fet, sí, de la subvenció que hem obtingut.
I, de fet, no és només la justificació de la subvenció que hem obtingut ja,
és a dir, d'aquell pagament que ja hem rebut per part de la comissió,
sinó que també és la justificació perquè ens paguin el 20%.
El 20% que nosaltres ja ens hem gastat, perquè eren part dels costos del projecte,
però que els hem hagut de cofinanciar, d'avançar, abans que la comissió ens ho retorni.
I ho fan apostes, sí, perquè si et donessin tots els diners
i després et demanessin una memòria sense cap tipus de...
no sé com dir, no vull dir càstic, però, bueno, com cap tipus de revisió posterior a nivell econòmic,
potser la gent diria quin pal.
Perquè, clar, el projecte ja està fet, són formularis molt pesats, molt avorrits,
que és tot bla, bla, bla, amb tots els detalls, dir, què has fet, com ha anat, què s'ha après...
Vull dir, és avorrit de fer, no és difícil, però és avorrit.
Doncs jo crec que la majoria diria, ai, mira, no sé, ja ho hem vivido, tiràmies.
Però precisament, com, necessites presentar això perquè et retornin un 20% de les despeses,
que estem parlant que de subvencions de 40.000 euros, doncs un 20% ja és, ja és, no són 50 euros, no?
Clar.
Doncs, òbviament, et doncs obligada a fer-ho.
I així també és una manera que té la comissió, doncs a veure, no?, fins a quin punt has fet el que has dit que faries.
perquè, clar, en un principi amb la motivació de l'inici tot és molt maco i volem fer això i implicarem aquestes organitzacions
i la població local es veurà afectada d'aquesta manera.
Ja sabem, no?, aquests... aquesta motivació que tenim tots a fer-ho tot tan bé.
Després, les coses s'intenten fer, i exactament com has dit, i amb aquesta motivació en l'inici,
però a vegades o no és tan senzill arribar que tota la comunitat local s'impliqui,
o al contrari, abarques més el que pensaves, no?
Doncs aquestes coses la comissió les ha de fer.
Clar, hi ha de quedar...
És un mecanisme de valoració que hi ha.
Ara, no ens podem allargar més. Hem de fer la connexió amb Catalunya Ràdio.
ens hem fet una idea que la reunió va anar molt bé,
que avui s'acaben les inscripcions per poder participar en aquest intercanvi
els dies que coincideixen més o menys a Setmana Santa
amb joves menors d'edat d'aquí de Sant Just,
i també que s'estan ja movent els projectes que han de quedar aprovats el mes de febrer.
Sí, efectivament, en parles de moltes coses, eh?
Doncs res...
Que bé, me l'alegro molt.
Ho deixem en aquest punt i d'aquí un parell de setmanes seguim.
Perfecte, ens tornem a contacte per telèfon.
Molt bé, Aroa.
Molt, molt bé, molt agraïda.
Que vagi molt bé la setmana.
Adeu, Aroa.
Adeu.
Està ensin esperem.
Adeu.
Agraïda.
Catalunya Ràdio, les notícies de les 12.
Hola, bon dia, us informa Sara Riera.
Diferents societats catalanes de l'àmbit mèdic reclamen en un comunicat conjunt mesures consensuades sobre l'ús de les pantalles entre els joves.
La Societat Catalana de Pediatria, de Psiquiatria Infantil i Jovenil, la Societat Catalana de Psiquiatria també i la d'Especialistes en Psicologia Clínica
demanen que s'inclogui un aprenentatge de l'ús saludable dels dispositius digitals a les aules abans d'arribar a l'ESO.
També reclamen que les decisions que es prenguin siguin a partir d'evidències científiques.
En aquest sentit, plantegen que l'administració ha de constituir un grup d'assessor d'experts al servei de les institucions
per donar resposta a la població que està amoïnada per l'excés de temps d'exposició a les pantalles dels seus fills.
S'arreglamen també campanyes preventives sobre l'ús inadequat que s'està fent d'aquestes eines
i que es destinin recursos a la formació d'habilitats digitals a disposició de les famílies, dels mestres
i també d'altres professionals que estan en contacte amb els menors.
Més notícies, Núria Oriol.
La presidenta del Banc Central Europeu obre la porta a baixar els tipus d'interès,
tot i que la inflació encara supera el nivell que considera adequat,
amb certa cautela per aquest motiu.
Cristin Lagarde explica que la decisió es podria prendre a l'estiu,
amb la qual cosa es faria efectivar com molt aviat a la reunió que el Banc Central Europeu té prevista per principis de juny.
Ho ha dit en una entrevista al mitjà econòmic Bloomberg durant el fòrum de Davos.
Jo diria que també és probable, però he de ser reservada perquè també estem dient
que tot depèn de les dades, que encara hi ha un nivell d'incertesa
i que alguns indicadors no estan als nivells que ens agradaria veure.
Un avió de Qatar amb medicaments i ajuda humanitària per gas ha aterrat Egipte
en una primera fase de l'acord pactat ahir entre Israel i Hamas.
El compromís obtingut amb la mediació de Qatar, justament, i de França
permet l'entrada de productes de primera necessitat per la població palestina
a canvi de subministrament farmacològic pels més de 130 hostatges
que estan retinguts des del 7 d'octubre.
En aquest context, fa una estona, el secretari general de l'ONU, Antoni Guterres,
ha acusat països com Rússia i Israel de violar el dret internacional
i de trepitjar, literalment ha dit, les convencions.
Veiem una epidèmia d'impunitat arreu del món.
Veiem alguns països que fan tot el que calgui
per promoure els seus propis interessos a qualsevol preu,
des de la invasió russa d'Ucraïna fins al Sudán, més recentment Gaza.
Les parts en conflicte ignoren el dret internacional,
trepitgen les convencions de Ginebra
i fins i tot violen la carta de les Nacions Unides.
Aquest matí hi ha hagut un accident mortal
a la carretera entre la Ràpita i el poble nou del Delta
a la comarca del Montsià.
Tortosa, Jordi Barranca.
Bon dia, els fets han passat al punt quilomètric 4,2.
El conductor del vehicle, un home de 59 anys
i veí del poble nou del Delta, ha mort com a conseqüència de l'accident.
Els Mossos d'Esquadra han rebut l'avís
quan passaven pocs minuts a les 8 del matí.
Per causes que s'investiguen,
el vehicle primer ha sortit de la via,
després ha volcat i a continuació ha estat conegut a un canal.
La carretera on ha passat els fets
és coneguda aquí Terras de l'Ebre
com a carretera de la Vergonya
i es dona la circumstància
que diverses plataformes locals
en denuncien la seva perillositat.
Jordi Barranca, Catalunya, Ràdio Tortosa.
La cooperativa Bacus i el productor Jaume Roures
compraran tots els segells del grup Enciclopèdia
que està afectat per una greu crisi econòmica.
Es crea així el segon grup editorial en llengua catalana
que tindrà el 8% del mercat en català aquí a casa nostra.
Aquest acord inclou que la distribuïdora Àgora,
que pertany a Enciclopèdia, també passa a les seves mans.
El director de Bacus, Oriol Soler,
ha explicat a Catalunya Informació fa pocs minuts
que a Bacus tenia clar que havia de fer aquest pas.
A Bacus des de fa dos anys
viu un procés de transformació
enfocant-se molt més cap a la creació de continguts.
Teníem una sèrie de segells d'editorial,
tenim la llibreria més gran de Catalunya
i per tant era una certa lògica
que anem fent créixer el nostre projecte
de menjar o barroures,
incorporar els segells d'Enciclopèdia
perquè ens permeten ajudar al màxim
que molt editorial en llengua catalana
sigui cada vegada més fort.
Els esports Marta García,
Carlos Sainz i Lucas Cruz
han perdut uns 9 minuts
respecte de Sebastián Leven
en la desena etapa del Dakar
que encara segueix en marxa
a falta de 30 quilòmetres per acabar l'especial.
De moment,
seguixen líders de la General
en una etapa moguda
on han punxat un parell de vegades.
En moto, resultats definitius
i triplet d'onda amb Brave
que segueix líder Van Beberen i Cornejo.
Clasificació de Pau Labadosa
per als setzents de final
de l'Open d'Austàlia de tenis
després de superar la russa
Pavlu Tchenkova
en 2-7, 6-2 i 6-3.
Eliminació, en canvi,
de la barcelonina
Rebeca Massarova
davant l'ucraïnesa
Surenko.
En el quadre masculí
està en joc
el partit entre Djokovic
i Popirin
de moment amb domini del Servi
per un 7-0.
El Girona rep
el ratll Vallecano
als vuitens de final
de la Copa
amb les baixes
d'Eric García
i David López.
El partit
és a dos quarts de 10
amb la transmissió del Tot
gira en l'antena
de Catalunya Ràdio.
També se juga
la semifinal
de la Supercopa Femenina
entre el Barça
i el Madrid
a partir de les 7
en l'estadi debutar
que a l'Eganés
i també amb transmissió
de la TDG
per l'antena
de Catalunya Ràdio.
En l'Eurocamp masculina
de bàsquet
a dos quarts de 9
l'Homdon Lions
joventut de Badalona
i en la competició femenina
torna a dels vuitens
de final
a partir de les 7
Uni i Girona
cadí la seu
amb avantatge
de 16 punts
del partit
d'anada
per a les gironines.
I ara comença
l'Espanya en Egipte
del preolímpic
d'hoquei herba masculí
que se disputa en València.
Fins aquí
les notícies.
Tot seguit
les notícies
de Sant Just.
Bon dia.
Passen 6 minuts
a les 12 us informa
Mariona Salas-Velanova.
El pròxim 23 de gener
a la 1 del migdia
a l'Escola Bressol Marrex
hi haurà la trobada
de la xarxa educativa
de Sant Just,
la xarxa 06.
Aquesta reunió
té com a objectiu principal
la discussió
sobre el pacte
contra la segregació educativa
i les diverses iniciatives
que s'estan duent
a terme al municipi
per promoure la inclusió.
La xarxa 06 de Sant Just,
que va néixer l'any 2011
lligada al projecte educatiu
de ciutat,
es configura
com un espai
de trobada intersectorial
on professionals
de diversos àmbits,
vinculats amb la infància
i les seves famílies,
es reuneixen
amb l'objectiu
de compartir criteris educatius,
valors, projectes
i experiències.
Des de mestres
i educadors
del Lleure
fins a personal sanitari,
famílies,
treballadors socials
i tècnics municipals,
tots ells col·laboren
pel benefici
dels infants del poble.
El cicle de debats,
debat 2-20
de Sant Just,
arrenca l'any
amb una tertúlia
titulada
de la imatge
i de la realitat,
que tindrà com a convidada
a Judit Mascó,
presidenta de la Fundació
Aret.
La cita és el 24 de gener
a dos quarts de vuit del vespre
al restaurant
Nois i Noies.
Els interessats
i interessades
a assistir a aquesta tertúlia
han de confirmar
la seva assistència
abans del 21 de gener
o fins que s'acceureixi
l'aforament
a través del link
que trobareu a la notícia
a la pàgina web
de Ràdio d'Esvern.
L'esdeveniment inclou
un debat
i un sopar
per un preu de 15 euros.
La Fundació Aret,
que lidera Judit Mascó,
es dedica a acompanyar
persones en situació
de vulnerabilitat
en el seu camí
cap al món laboral,
creient fermament
en la força i valentia
de cada individu
per superar les adversitats.
El debat 2-20
és una iniciativa local
que promou la reflexió
i el debat
sobre temes d'actualitat
i d'interès
involucrant persones
de Sant Jus i dels voltants.
El format del cicle
inclou una ponència
d'un expert
en un tema específic
seguit d'un sopar
on tots els assistents
poden participar
en un debat obert.
Aquests esdeveniments
se celebren
la tercera setmana
de cada mes.
Les inscripcions
pel concurs
de disfresses
de Carnestoltes
que se celebrarà
el 10 de febrer
al Parc Maragall
ja estan obertes.
Els participants
interessats
han d'omplir
un formulari d'inscripció
disponible
fins al 5 de febrer
excepte
per la categoria
de premis individuals
on els interessats
podran inscriure's
el mateix dia
de l'esdeveniment
fins 30 minuts
abans del seu inici.
El concurs
s'organitza
en diverses categories.
La categoria individual
que són disfresses
amb un o dos membres
la individual infantil
que és fins a 12 anys
els grups
que són disfresses
d'entre 3 i 9 membres
la comparsa
d'entre 10 o més membres
i la comparsa escolar
entre 3 o més membres
representant
una AFA
d'una escola de Sant Just.
El lliurament de premis
es dividiran
en dues sessions
els premis
a les millors
comparses escolars
i el premi individual infantil
es lliuraran
al matí
a partir de les 11
mentre que la resta
de premis
es donaran a la tarda.
Les valoracions
es faran
al Parc Maragall
a partir de dos quarts
de set de la tarda
i el veredicte
es farà públic
al mateix lloc
després de la Rua de Carnaval.
Podeu consultar
les bases del concurs
al link que trobareu
a la notícia
a la pàgina web
de Ràdio d'Esvern.
I això ha estat tot.
Tornem amb tota l'actualitat
Sant Justenca
a l'informatiu complet
de la UNA.
Fins ara.
de la Rua de Carnaval
de la Rua de Carnaval
de la Rua de Carnaval
en la Rua de Carnaval
de la Rua de Carnaval
de la Rua de Carnaval
per la Rua de Carnaval.
Un, dos, un, dos, tres, quatre.
Quin dia feia amics, quin dia feia amics,
la dolça Adela va venir amb el mapa d'un lloc nou per descobrir
amb les claus d'una moto que ens deixava el seu veí.
Quin dia feia amics, la meva deia sóc aquí,
per rodolar entre la cibada i trucar-nos fora tan al malí,
comptant els fills que migren fugint d'un país trist.
Quin dia feia amics, no n'heu vist molts així,
i la meva agonia ha passat-lo a mi.
I vaig girar-me i li vaig dir que seria divertit,
I vaig girar-me i li vaig dir que bucòlic i bonic,
I vaig girar-me i li vaig dir la propera placa de mi,
I vaig girar-me i li vaig dir,
I ara no, no, no, no m'interrompis,
no veus que estava inspiradíssima escrivint tota la cançó.
Ja s'aclarien els pintons d'un gran tema poc fort,
que congelarà per sempre això tan especial que hi ha entre els dos.
I ara no, no, no, no, no, no m'interrompis,
no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no...
ara que quasi es pot sentir l'olor de la teva pell.
En el pet, en el pet.
El pet, en el pet.
Són les 12 i 14 minuts.
Passem a xerrar una mica amb l'Albert Macià i també amb l'Astrid Goldstein del celler de Can Mata.
Fem una mica de tertúlia.
Ja sabeu que sempre ens agrada parlar de cultura, del món del vi, de la terra, del patrimoni.
Què tal? Com va?
Molt bé.
Molt bé, bon dia.
Meitat de setmana.
Fluvis.
Cau.
Cau, ha caigut una mica.
Ho visqueja.
Quatre gotetes serveixen per, com a mínim, perquè les plantes no pateixin tant.
Sí, sí, perquè per omplir els embassaments, això, res, eh?
No, res, sí.
El que cau a sobre...
Re de re.
El que cau a sobre...
És quasi humitat.
A sobre l'asfalto, sobre la terra, s'aixuga abans de...
Sí.
...descolar-se cap endins.
Per tant, les plantes són les úniques beneficiàries, crec, jo, d'aquest cotín tan petit.
He dit patrimoni i, per cert, sabeu, no?, que la penya del Moro ja l'han declarat bé d'interès cultural.
Fantàstic.
O sigui, està molt bé.
Està molt bé.
Està molt bé.
A veure, és que ho és, vull dir, el problema és que a vegades aquestes declaracions segueixen el seu tràmic.
I que no quedi en una simple declaració.
Bé, que aquestes declaracions serveixen després també perquè els béns catalogats d'interès cultural, ja sigui a nivell local, a nivell, en un altre nivell, sempre tenen possibilitats de més ajuts, etc.
I això, i això, doncs bé, ens pot portar que hi hagi...
Ajuts, difusió...
El que passa és que avui l'alcalde ens ha dit que no del poblat Ibar, eh? O sigui, només li han donat el que és la torre de Guaita.
La torre, bé.
Sí.
El poblat no, però bé.
Bé, jo crec que gairebé necessita més ajuda que no al poblat, que no a la torre, però bé, que...
Sí, una cosa per l'altra.
Doncs ha continuat treballant.
I tant.
Sí, sí, sí.
Parlem d'actualitat de vins, Astrid, què tal el celler, el moviment després de les festes, la gent s'ha relaxat una mica, o el consum del vi és constant?
Avui encara, doncs, deu de fer cosa d'uns 30 minuts, encara he fet un petit paquetet de reis.
Ah, sí.
Reis que van una miqueta lents i, clar, tenien tanta feina que diuen que fins a la candelera no cal guardar res, per tant, els reis s'allarguen.
Avui ens ho paguem amb un Sant Antoni que, teòricament, hauríem de menjar un tortell.
El tortell de Sant Antoni.
De Sant Antoni, l'hauríem d'acompanyar.
Però ja va ser el tortell de reis, és el dolç tradicional, i per aquestes dates...
Sempre cau bé, amb mecres i...
Sí, però bé, el de Sant Antoni, jo crec que és un dels dolços que...
No, tortell no, no era un borrego.
És tortell, tinc entès, tinc entès.
Ja t'ho diré, per Sant Just encara no he vist cap tortell.
És que potser no és tortell, ja.
Potser per Sant Antoni es menja un altre...
Després aniré a un forn a fer inspecció de camp.
A veure, a veure què hi ha.
A veure, Astrid, entrem a l'Instagram del Celler de Can Mata i veiem que...
L'he saturat.
No s'ha saturat, no.
O sigui, estem a...
L'he embutit.
Estem a 17 de gener i ja tinc aquí quatre tastos de vins.
Sí, perquè els de febrer he pensat, va, no els posis.
No, no, clar, home.
Però si estem a meitat de més i n'hi ha quatre.
N'hi ha quatre i els teníem planificats just abans d'acabar l'any.
No havia tingut temps de fer els cartells.
Em falten els de febrer.
Que el calendari també ja està acabat.
Perquè és això, entre reis i pares noels,
doncs hi ha molta gent que haurà rebut un petit targetó que diu
val per un tast de vins.
Ah, fantàstic.
Per tant, qui era en grup pot buscar data,
però qui no és en grup ha d'anar a buscar el calendari.
Per tant, obligava a omplir aquest calendari.
I així nosaltres també ja tenim aquest calendari col·locat,
ja pot ser observat, la gent que es planifiqui.
Tot té una explicació, no?
Tot té una explicació de per què tant.
De per què tant.
Demà veiem que de moment fas un tast de vins de Ribera del Duero.
Sí, avui n'hi ha el mateix en privat.
Veus, els privats no surten, aquests no els publicitem.
Només faltaria.
Avui n'hi ha un de privat de Ribera
i vam pensar, com que era novembre
i vam fer un de Rioja versus Ribera,
era així com una lluita de titans.
Una lluita versus, versus.
Sí, doncs vam dir, va, posem el de Ribera
i passarem el febrer a fer el de Rioja, no?
I el tenim demà.
Demà, eh?
Divendres torna a haver-hi un privat.
Molt bé.
I la setmana que ve n'hi ha dos,
un de Xarel·los el dimarts
i un, diria que a Empordà el dijous.
Sí, sí.
I així anem fent.
Jugant entre dimarts, dimecres, dijous...
A part de tenir-ho ben apuntat,
a la memòria també...
Sí, la memòria també la té bé.
Perquè ja...
Sí, sí.
Només ens falta ja dia del dimecres.
L'altre dimecres és...
El dia 31 de gener.
Rosats, que em sembla?
No, no, no.
És un tast de vins negres de varietat autòctones.
Ah, sí, sí, sí.
Sí.
Que aquest no hi ha ningú apuntat.
Home, a veure, Estri,
però és que el dia 31 encara falta.
El dia 30 anem a Esplugues,
a Espluga Viva,
a fer-ne un de priorats.
Home.
Dius, clar, les dates van així.
Nosaltres fem la suggerència
que no s'ha apuntat ningú d'allò.
El passem en un altre moment o el que sigui.
Que per cert, aquest de vins negres
de varietats autòctones,
veig que entre les varietats autòctones
hi ha el Carinyena.
Carinyena és una varietat.
Seria autòctona en el sentit
que anem a...
Clar, que es considera autòcton.
De que porta...
De que no és importada fa poc, diguem.
No.
Que seria...
Podríem dir que seria...
Posa-li autòctona i tradicional
a tota la conca mediterrània,
que s'hi ve, eh?
Perquè en trobem...
Clar, a vegades dient Carinyena
i l'associem molt a la zona de Carinyena, Aragó.
Per això, eh?
Ja.
Si no fos perquè...
Però també en tenia França.
Perquè, per exemple,
pot haver-hi aquest...
No, és autòctona.
El Morenillo,
que pel nom també
no sembla un nom propi d'aquí,
però...
Terralta?
La Carinyena l'estàs...
Si et dic Terralta diràs...
Doncs ja podria ser.
El Morenillo.
Però, clar,
quan estem parlant de Carinyena
hi ha aquesta associació geogràfica
que fa que, bueno,
que pot ser una varietat a tot arreu,
però com té el nom de...
Té el nom.
I per això, políticament,
fa uns anys va haver-hi una miqueta de conflicte.
Perquè no deixaven posar Carinyena,
perquè, a més,
a part de tindre la zona,
n'hi ha la denominació d'origen Carinyena.
Però, clar,
aquí, tradicionalment,
a la varietat se li ha dit
tant Carinyena com Caranyana.
A França tenim la Carinyan.
A veure,
si anéssim a gretar una mica,
podríem dir que té moltes característiques comunes
amb la...
amb la cinçó francesa.
Per tant,
d'aquí a que
durant uns quants anys
trobéssim les etiquetes que posava
Samçó,
que no deixava de ser el...
No puc utilitzar el nom Carinyena,
utilitzo el Samçó.
Sí,
és autòcton.
L'autòcton
tampoc té una frontera.
No, no,
ni té una frontera.
Després,
tenim les tradicionals.
Clar,
on és l'autòcton,
el tradicional?
Sí,
la podem considerar...
La Garratxa passaria exactament el mateix.
Sí.
Perquè és això,
la trobem.
La trobem arreu,
la trobem a Còrsega.
Clar,
adaptada a la seva climatologia,
al tipus de terreny,
i com s'ha anat adaptant
al llarg de centenars d'anys,
no?
Però sí,
les podem considerar
com autòctones
i encara que estigui
compartint espai
geogràfic
barra polític
en altres
encontrades,
no?
I la gent,
quan us demana
de fer els tests
de forma privada,
normalment és perquè li agrada,
bueno,
perquè veu,
no?,
els que feu
i li agrada inclús
i us demana,
doncs escolta'm,
aquest que vas fer un públic,
jo què sé,
exacte,
el vull en privat
amb la meva colla d'amics.
Sí,
és així?
És així,
és així o,
o per exemple,
tan fàcil com ahir
una trucada,
volem fer un test,
som una colla d'amics
i una persona fa
el seu aniversari.
Ah, ja està.
Bueno,
però el tema,
ah,
no,
no,
doncs és igual.
Vosaltres mateixos.
Sí,
el fet,
el fet de compartir
un parell d'hores,
un test de vint.
Sí,
però jo crec que això per vosaltres,
és per tu i el paper és pitjor,
no?
Perquè, clar,
dius,
hòstia,
és que depèn de nosaltres
ara d'escollir
que els agradi,
no?
Perquè si ho escollen ells,
si no els agrada...
És la seva responsabilitat.
Clar,
clar,
és problema...
Bueno,
és que clar,
n'hi ha tants temes
i al final és allò que vaig dir,
fem això,
no?
Varietats,
dic no,
fem zones?
Sí,
fem zones.
Més blanc que negre.
Ja està.
Bueno,
així et cures en salut,
us cureu en salut una mica?
Sí,
bueno,
això no vol dir que fins que no arriba el dia
el vas modelant un palet,
no?
Però sí que és divertit.
Molt bé.
És molt divertit,
com avui,
no?
Ribera del Duero
i l'entenem com una zona vinícola
i després és allò que dius,
aquí tens quatre províncies
on tres elaborant més,
una molt més que les altres,
però les característiques de Tars
també seran diferents,
no?
i després ve allò de dir,
què,
d'una sola varietat
o un vi que tingui
una varietat autòctona
més un altre
que no seria típica.
Llavors ens comencem a enredar
i ens passen els dies
i donem voltes
i al final hem dit,
va,
preparem aquesta colla de vits
i a veure si a última hora
li donem un tom.
Al final és un tas de vi,
però sempre vols intentar anar allà,
al més enllà de dir,
ni això,
clar,
no pots ser amb quatre o cinc vits,
representar
el que és
tot una gran denominació,
no?
I de tots els que feu tastos,
els teniu allà a la botiga
o els aneu a buscar expressament
per fer el tast?
Els vins,
doncs n'hi ha de tot,
n'hi ha que són de...
Per exemple,
vam dir,
un vint a Ribera del Duero
i comences a mirar,
doncs,
província Burgos,
província Burgos,
província Burgos.
Sí que,
fons quants anys
trobava molts més vins
al que era la província,
el que li diuen
la Milla de Oro, eh?
Que sona cap a la Madrid,
a la província de Valladolid.
És on han sortit
les grans bodegues,
les de més renom,
i que també totes elles
van a un preu
que al llarg dels últims anys
han anat a...
Cap a dalt.
A anar cap a dalt, no?
Al final és un...
és un tast
i vols donar aquesta
diversificació, no?
Llavors sí que hem anat
a buscar allò de dir
per anyada
o per varietat
o que no tingui d'allò
o per zona.
Llavors se'ns complica
i va bé
perquè descobreixes coses noves.
Properament també
farem un de l'Empordà
i aquest tampoc és fàcil
perquè és allò que dius
mira, l'Empordà
l'Empordà
tens una zona més d'interior
una zona més
de costa
pots estar tocant
a les alberes
o pots estar ja
més tocant
al Baix Empordà, no?
Per tant és allò
que dius
intentes anar buscant
una miqueta...
Vins negres, eh?
De l'Empordà.
Vins negres, sí.
Perquè si ja el feien blanc
i negre tot junt
serviria igual, eh?
Sí, sí, sí.
Però és allò de dir
que tens garnatges
tens carinyenes
tens
vins de copatge
i ara ens és una miqueta
d'acotes
i especifiques
un parell més.
Albert, passem a parlar
de coses de l'Ateneu
i no coses
activitats
sembla com
l'Ateneu fa coses, no?
Els catalans
fan coses.
Sí, això
ara ho has dit
els catalans
fan coses
és que m'ho recordava
quan has dit això
de...
Coses.
Sí, coses.
Molt bé, l'Ateneu no para.
No para.
Ja ho sabem
i ho sabem
de cada setmana
i comencem
avui mateix
comencem avui mateix
a dos quarts de vuit del vespre
a la sala Piquet
amb la tertúlia
del grup de tertúlies
que anirà sobre
intel·ligència artificial.
Interessantíssim.
Títol, que exactament
després en vindrà una altra
la propera
també serà
d'intel·ligència artificial
vista d'un altre punt de vista
en aquest cas
la tertúlia
és intel·ligència artificial
versus
intel·ligència humana
no?
en què s'assemblen
i en què
es diferencien
el ponent
serà
en Jordi Levy
investigador
de l'Institut
de Recerca
d'Intel·ligència
artificial
del CSIC
sí, sí, sí
és un...
un gran especialista
i jo crec
que és un tema
apassionant
perquè
això de la intel·ligència
artificial
és que la gent
ho desconeix
encara
comença a haver-hi
intel·ligència artificial
hem vist moltes
pel·lícules
i hem llegit molt
però
ja la tenim
models
models
matemàtics
en predicció
de temps
en predicció
de comptes
per una empresa
etc.
fa molts i molts
i molts anys
que existeixen
ja les xarxes neuronals
etc.
però avui dia
tot això
s'ha posat molt de moda
i a vegades
a partir del moment
en què això es popularitza
per diversos motius
una és
perquè
hi ha aplicacions
directament
que pot fer servir
tothom
sí
sí
altra és
perquè
la capacitat
actualment
de computació
de les màquines
és
infinitament
més alta
de la que era
fa uns anys
i portable
quasi bé
això no
ho pots portar
al mòbil
vull dir
sí sí
clar
aleshores
tot això
s'ha posat molt de moda
per tant
jo crec
que aquesta
aquesta sessió
de
aquesta sessió
de
d'avui
de tertúlia
pot ser interessantíssima
igual que ho serà
la propera
també
sí
la propera
crec que és el Fabre
també
i a més
a intel·ligència artificial
i amb el mateix
ponent
també
amb en Jordi Levi
el que passa
jo crec que
sobretot
canviarà
l'enfoc
lògicament
es pot parlar
avui
l'enfoc
és
la intel·ligència
que s'assemblen
i que es diferencien
la intel·ligència artificial
i l'intel·ligència humana
aquest és
l'enfoc
demà al matí
hi ha el curs
aquest de
danses del món
que jo crec
que
d'això volia parlar
i t'ha superat
totes les expectatives
que hi havia
qui dius?
com va anar
perquè Albert
una trentena
una trentena
de persones
inscrites
déu-n'hi-do
hosti tu
amb un taller
de danses
de dansa
tradicional
del món
vam barallar
què veu ballar
va explicant
galeses
el nom de les danses
i els noms
per descomptat
que
que no ho sé
però hi havia
danses galeses
quins països
vau tocar?
molts
molts
6 o 7 països
i la gent
va sortir
encantada
com ho fa
el professor?
o sigui com ho fa?
vull dir
com planteja
les classes?
bueno
ell posa
ell t'explica
la dansa
en què consisteix
hi ha
el que és
la
la
la
la
la
la
la
la
normalment
són danses
de grup
vull dir que
per tant
en un cercle
o
més o menys
llavors
fa posar la gent
diu
com van els passos
posa la música
et va
va corregint
i clar
l'aprenentatge
a vegades
sembla
molt fàcil
quan ho veus
de fora
però clar
quan et diu
3 passets
enrere
pares
gires
ara cap al centre
tornes enrere
etcètera
la gent
clar
s'ho passa bé
perquè
òbviament
hi ha molts errors
la gent
es posa a riure
i fa que
l'ambient
de la classe
sigui molt agradable
que bé
i amb
quin perfil
hi ha
persones interessades
el perfil
quedava molt marcat
per l'horari
vull dir
bueno clar
sí
el ser de matins
queda pràcticament
restringit
a jubilats
és cert
que podria haver-hi
gent
perquè hi ha gent
que t'hi haurà vist
molt estranys
bueno
jo
jo va haver-hi anys
que treballava
la matinada
per tant
el matista
el tenia lliure
o me n'anava a dormir
una de dues
però
clar
l'horari
marca molt
la totalitat
jo diria que
la totalitat
de la gent
que estem
som jubilats
i homes
a part de tu
que s'atreveixin a ballar
també n'hi ha?
no sé si n'érem cinc
cinc?
ja seria
el promets
estàvem
en minoria
en clara minoria
clarament minoria
però bueno
hi ha una sèrie de conceptes
també generals
per totes les danses
que te les explica
etc
molt bé
hem de pensar
que el Ramon Cardona
és un gran especialista
molt vinculat
als tradicionaris
és una persona
que domina
tant des d'un punt
de vista teòric
com des d'un punt
de vista pràctic
perquè en algunes danses
va agafar ell mateix
l'acordió
i ens va acompanyar
ah
ostres
uau
és una persona
que bé
home
una persona
està atenta
també
als passos
de 30
això també
sí
això quan t'ho diu
no jo vigilo
i dius
sembla que no
però clar
va girant
i va mirant
i va mirant
i s'acosta
i et corregeix
això està bé
està realment
crec que fa una feina
molt interessant
que bé
doncs
això és demà
demà al matí
suposo que si algú
encara està interessat
encara s'hi pot apuntar
és a dos quarts
i fareu algun espectacle
o algun espectacle
avui llit
final de curs
per veure
em sembla que ens conformarem
amb haver fet aquestes danses
amb haver après això
amb haver après conceptes
a part d'allò
i amb haver fet una mica d'exercici
també
també
amb moure el cos
exactament
bé
això és demà al matí
demà a la tarda
a les 7 de la tarda
a l'escola de música
hi ha un taller obert i gratuït
de cant
hi ha persones que vulgui cantar
amb Anna Oten
i bé
em sembla que és un grup femení
també de cant
de cançons
bé
el taller
el taller és obert
aquest taller és obert
tothom pot apuntar-se demà
després
a posteriori
hi haurà
hi haurà
hi haurà un grup
i bueno
suposo que en funció d'això
ja es muntarà
a veure si algú
s'hi afegeix
etc.
però el taller és obert
si algú està interessat
en veure si pot cantar
etc.
doncs és tan fàcil
com
com anar demà
a les 7 de la tarda
no requereix
no requereix
no requereix inscripció prèvia
és anar allà directament
eh
demà
demà és un taller
un taller només d'un dia
i després
hi haurà una continuació
en classes
molt bé
demà també
a les 8 del vespre
reuneix la gent
del club de novel·la gràfica
per parlar
de la novel·la
Blanquets
de
Craig Thompson
i no en tinc referència
d'aquesta novel·la
no l'he
no l'he llegit
per tant
no l'he vist
la desconec
inclús la desconec
per tant
no en puc parlar res
d'això
però la reunió
per parlar
d'aquest
d'aquest tema
és com hem dit
demà
a les 8 del vespre
a les 8 del vespre
organitza el club literari
de l'Ataneu
divendres tenim
el documental del mes
ah
el documental del mes
en aquest cas
la pel·lícula
Alice
que és una pel·lícula
rodada a Colòmbia
si no estic mal fixat
que va de l'experi
bueno
en una casa d'acollida
de noies joves
jo no sé si puc dir
que és un experiment sociològic
o què
fan l'esforç
de pensar
en
en
què faria
una companya
una companya
fictícia
que no existeix
i que per tant
és
caram
bueno
en aquest cas
tampoc
no he pogut veure
de què va
i
a vegades
a vegades
he vist el trailer
a vegades he vist el documental
abans
jo tampoc he vist el trailer
aquesta vegada
en aquest cas
en aquest cas
tampoc puc informar
gaire
ens quedarem
amb les ganes
de saber
demà dos quarts de vuit
no perdó
demà passat divendres
a dos quarts de vuit
a la sala del cinquantenari
amb un preu de 7 euros
l'entrada general
i 5 euros
pels socis i sòcies
de la Taneu
molt bé
encara no acabem aquí
encara tenim més coses
dissabte
s'inaugura aquest club
de lectura
de còmic infantil
fa una activitat
en aquest cas
l'activitat
es fa al centre
cívic
Sobretat Sants
a Masllui
a les 12
del matí
el dissabte
sobre
sobre
parlant sobre
el llibre
les bruixes
de Brooklyn
i està
diguem
adreçat
de nens i nenes
de 8 a 11 anys
val
molt bé
o sigui
per un públic infantil
bàsicament
sí, sí
clar
és club de lectura
de còmic infantil
per tant
els pares
no sé si els deixaran
estar a la sala
però els pares
quan acompanyen els nens
poden anar
a donar una volteta
a prendre un cafè
al restaurant
o bueno
ja quedaran
perquè lògicament
això està adreçat
a nens
i per acabar
aquesta setmana
tenim que la CES
fa
la matinal
la matinal
en aquest cas
no es mouen
d'aquí
de la comarca
van a la Riera
de Corbera
i al Puig
de la Liga
molt bé
em sorti
de les 8
de l'aparcament
de l'escola
Montseny
i bueno
qui es volia apuntar
etcètera
etcètera
veig que ja et saps
de memòria
perfectament
tot el que he dit
cada vegada
que parlo
d'excursions de la CES
i parlant
d'excursions de la CES
recordar
que el cap
de setmana següent
falta tota una setmana
encara
però hi ha
la sortida
de la neu
que requereix
normalment
que la gent
s'hi apunti
amb una mica
de temps
perquè
suposo
que a les d'ara
encara hi ha
places
perquè
a l'haver-hi
tema
de
reserves
de refugi
o d'hostal
o el que sigui
requereix una mica
més de temps
per tant
si algú està interessat
amb aquesta sortida
de la neu
que s'obriri
ja que no es pedi
última hora
i abans de veure'ns
abans de veure'ns
una altra vegada
la setmana que ve
recordar
que el dimarts
el dimarts
a la tarda
de 5 a 8
ja
estan obertes
les portes
a tota la gent
que vulgui anar
a jugar
escacs
sí
és veritat
i
bueno
i ja ens veurem dimecres
no?
i ens veurem dimecres
però abans
dimarts
també
de 7
de 2 quarts de 8
l'Anna Ulten
dirige aquest cor
aquesta coral
Sant Jus Pop
és un grup
de dones
per tant
un nou grup
coral
que es morirà
per la casa
molt bé
i això és el que tenim
que no es para
aquí en aquesta casa
no es para
de fer cultura
no no
molt bé
doncs Albert i Astrid
si us sembla
ho deixem en aquest punt
la setmana vinent
comentem més coses
molt bé
perfecte
una abraçada
que vagi bé
igualment
adeu
adeu
a
El gos devia mordar quan ha sortit
Teresa Rampell
No ho admetràs però et veus en el mirall
De l'ascensor i et trobes guapa
Uns amics fan sonar el clacson
Des de l'altra banda del carrer
Soc un motor accelerant sobre el pont de Vallcara
Que soni un rock en roll que baixin les persianes tots els comerciants
Que hi hagi una conversa tonta sota una lluna clara
Al barri d'on tranquil a l'ie que hagi arribat el dia gran
La cara de l'endresa s'il·lumina quan un cotxe ve de cara
Ve de cara
Uns macarres, uns saludant el semàfor i somrius
I mentre arrenca en el més xul
Abans que se'l mengi la nit
Et mira als ulls i juraries que viu
Que ve l'amor, que ve l'amor, que ve l'amor
Resonant com un exèrcit de timpals
L'amor ja es va propagant com un incendi forestal
Tres de rampell, avui l'amor per fi
Retorna a la ciutat
Termina decidida entre billars
Tres de rampell
Detecta els forsters mentre t'apropes a la vostra taula
Desplaça tot el teu talent conscient de cadascun dels moviments
És el ball dels teus malucs, el balanceig de les arracades
I ja no importa tant ni semblen ni un tots els desastres que hagis fet
I passa un enemic i feu les paus amb un brindis de covates
I mentre et cantem milers d'homes al món amb gabardina de passeig
Somien en trobar una dona amb la teva cara
A les teles interrompen uns minuts els videoclips
I ara hi surt un periodista estressat pels teletits
I no hi ha un, però juren-hi els que diuen
Que ve l'amor, que ve l'amor, que ve l'amor
Ressonant com un incendi de timbals
L'amor ja es va propagant com un virus tropical
Tres de rampell, avui l'amor per fi
I retorna a la ciutat
L'amor retorna a Teresa i ja diries que el comences a notar
És a les mans de la gent
És als joves quan ballen
I reconeixes una força antiga
I sense discussió t'hi entregaràs
I furgaràs els seus racons per revelar
El poder que s'hi amaga
L'amor retorna a Teresa i ja diries que el comences a notar
I ets un òfra que ha decidit tastar l'aigua salada
I ets un òfra que ha decidit tastar l'aigua salada
I ets un òfra que ha decidit tastar l'aigua salada
L'aigua salada
I ets un òfra que ha decidit tastar l'aigua salada
I ets un òfra que ha decidit tastar l'aigua salada
I ets un òfra que ha decidit tastar l'aigua salada
Ei, vinga, som-hi ja
És el moment de fer alfans
A casa, a la feina i al carrer
Quan anem a festa o al taller
Parla'm amb el teu accés
Només hem de començar
Aprovem-ho en català
Tu per tinguis jo per tu
I quan vulguis tots plegats
Molt per parlar, molt per dir-ho
Provem-ho en català
Generalitat a Catalunya, sempre endavant
El meu país l'ha plogut
Ja em permés que cridis no respondran
Els monstres de la teva infantesa trista
El cos de professors que et va agafar
A la Rambla res s'atura
Vine, queda't i escolta'ns
Vinga, doncs ara són tres quarts d'una
I passem a fer l'espai de coaching
Amb en Frank Rigol
Que el tinc ja connectat al telèfon
Hola Frank, què tal?
Hola, bon dia
Què tal, Maria?
Bon dia, bon dia a tothom
Bon any
Bon any igualment també
I precisament d'això
De l'entrada al nou any
De canviar una mica d'època
Canviar d'any
Tractarà una mica el que parlarem avui
Sobre els propòsits
Doncs exacte
Una miqueta aquest últim article
Que vaig canjar jo al meu perfil de LinkedIn
Bàsicament parlava d'això
Parlava, doncs, que és curiós
Perquè quan arriba al final d'any
Doncs tothom fem propòsits
Desitjos
Tenim somnis
Projectes nous
Coses que volem aconseguir
En el nou exercici
Quan tot just
Doncs a les empreses
Perquè jo també tinc aquesta vessant
D'advocat
Doncs a les empreses
Tanquen els seus exercicis
Tanca també
Estat de canvi en fiscal
També per persones físiques
És un moment de transició
De canvi, no?
Tot just
Tant acabar un any
I començant amb de nou
O sigui, les empreses
Tanquen
La gent també
Fem balanç
Però també després
Fem els nostres propòsits
Pel proper any
I jo sempre dic
Que està molt bé
Que fem propòsits
Que fem propòsits
Que els tenim propòsits
Pel nou any
Sí, netes, objectius
Coses que
Exacte
Exacte
Demanem
Doncs
Abundància
Salut
Diners
Amor
Una parella
Felicitat
Treball
Tot això que demanem
O la sort
Curiosament
Que també
Que tinguem sort
És una cosa
Que se sol dir
Jo vull
Sort
Està molt bé
Això de la sort
Està molt bé
Però clar
Jo també explico
En aquest article
Una mica això
Que dic la sort
La gent a vegades
Confonem
L'atzar
Amb la sort
I no és ben bé
El mateix
Perquè dius
L'atzar
Com ara pugui ser
Participar
Per exemple
Aquestes típiques
Loteries
Que ja ara
Finals d'any
Loteria
De Nadal
La grossa
O les altres
Propostes
Que hi ha
Això sí que
És purament
Atzar
I això
Tu no hi participes
Gent d'això
Perquè tu el que fas
És comprar un número
I dius
Bueno escolta'm
Si tinc sort
Si l'atzar
Et somriu
Tu participes
D'un joc
Que aleatòriament
Doncs dona el número
I a partir d'aquí
Doncs sé aquest número
Tu has comprat aquell número
Doncs escolta
Estupendo
Te tocarà loteria
Clar
Et pot tocar o no
Sí
Exacte
Jo entenc
La veritat
Núria
Que la bona sort
És quelcom més
Que això
La bona sort
Sempre està vinculada
D'alguna manera
A que tu també
Facis alguna cosa
O sigui que
Tu
Sí
L'atzar
Podríem dir
Que és un
Un succés
Una situació
Aleatòria
En la qual
Tu participes
D'un joc
En canvi
En canvi la sort
Depèn
En tot cas
D'allò que posis tu
De la teva part
En els aconteixements
I en les situacions
De la teva vida
I gràcies a aquesta participació
Aquesta
Anem a dir
Sí
Aquesta participació
I aquesta
Empenta
Que tu li dones
Doncs tot allò
Es transformi
En abundància
O es transformi
Doncs
En bones
Coses
Bones situacions
Per tu
I per tant
Doncs
La sort
És una altra cosa
Diferent
A l'atzar
És això que
Dic molta gent
Ei jo
L'any que ve
Vull tenir sort
Vull tenir
Bé
La sort també
S'ha de buscar
Que diuen
L'has de posar una mica
En direcció
A l'atzar
Sí que
La loteria
Doncs sí que és pur atzar
I de forma aleatòria
Et toca
O no
Et toca
Però la sort
També l'has de buscar
Si és veritat
Que
Clar
Que per tenir sort
Has de fer
Primer
Uns passos
Vull dir
T'has d'enfocar
Que et pugui arribar
La sort
Clar
Clar
Exacte
Exacte
Si tu
Jo diria
Núria
Si tu per exemple
Vols ser
Doncs
Conductor
D'un programa
De ràdio
Dius
Jo l'any que ve
Vull convertir-me
En conductor
D'un programa
D'una ràdio
La que sigui
A part de la formació
Que tu tinguis
Que se suposa
Que la tens
Com a conductor
D'un programa
De ràdio
Tens la formació
Tens les capacitats
I tal
Però també has de posar
Alguna cosa a tu
Vull dir
Escolta
Doncs
Busca
Busca
Doncs
On pots desenvolupar
Aquesta tasca
Doncs
Et belluga
Mira de trobar
Doncs
No sé
Donar-te a conèixer
A les xarxes
Doncs
Buscar activament
Participar activament
D'aquest procés
No és allò
No és allò
Per ser conductor
D'un programa
Jo no ho sé
Jo no sóc conductor
D'un programa de ràdio
Però vull dir
Que sí que necessites
També que tu
Fer alguna cosa
Per part teva
T'has de convertir
Primer
Primer has de ser conductor
D'un programa
Perquè tu ja ho ets
Tu ja ho ets
L'únic que et falta
És trobar
Diguéssim
Allò on et permetin
D'alguna manera
Si tu et sents conductor
D'un programa de ràdio
Et serà més fàcil
De trobar
Un lloc
On et donin
Aquesta oportunitat
Però si tu no et sents
Com podria ser
Advocat
O podria ser
Qualsevol altra feina
Doncs difícilment
Podràs trobar
Una feina
Que tingui
Aquesta
Anem a dir
Aquestes vibres
Que diuen
Els anglosaxons
Bikes
A la peri
Les good vibes
Que diuen
Bona vibra
Aquesta bona vibra
L'has de generar
Tu també
Digue-li vibra
Digue-li
Doncs
Com vulguis
Però al final
No pots
No pots
Demanar coses
Que tu
És a dir
Que tu no hi participis
Que tu no t'hi posis
Que tu no siguis
Aquella persona
És a dir
Tu no pots ser
Per exemple
Un atleta
Si tu
Per córrer
Una marató
Primer t'has de convertir
En un atleta
Vull dir
Per exemple
Si tu vols córrer
Una marató
Primer has de ser
Un atleta
Però t'has de convertir
En un atleta
Perquè fins que tu
No te'n sentis
Com a tal
No podràs fer
Aquells 42 quilòmetres
És a dir
És a la cita
Que et refereixes
Que fas
En el teu escrit
En el teu article
Sobre
Eduardo Galeano
Bueno
Que
Diu
Somos lo que hacemos
Y sobre todo
Lo que hacemos
Para cambiar lo que somos
Sí
Sí
Està molt bé
Sí, clar
És que
A mi m'agrada molt
Aquesta cita
La veritat
Perquè és que
També
Trobo que
Les cites
Per mi
A mi jo trobo
Són inspiradores
Si li saps
Trobar el sentit
No
No és solament
Una cita penjada
O marcada
En una paret
No, no
És que realment
Ets tot allò que fas
Però tot allò que fas
Sobretot
Per canviar tu
Perquè
La vida es canvi
Escolta, Núria
Al final
La vida es créixer
Tots hem de créixer
Si no malament
Entens o no?
Sí, sí
Aleshores
Doncs
Bueno
Tu vols manifestar
Tot això que em dius
Vols manifestar
Doncs
Un treball nou
Vols ser conductor
D'una ràdio
Clar
Doncs t'has de convertir
Últimem conductor
De ràdio
T'has de convertir
Perquè si tu no t'encens
Si tu no et consideres
Serà molt difícil
De poder trobar
Aquella feina
D'acord?
És a dir
No és tant un fer
Sinó com primer
Ser ja
Allò que vols ser
No és curiós
Però la gent
No és que jo vull tenir allò
Però és que clar
No me'n sento
No em veig
No sóc així
No serveixo per això
No, no
És que tot això
A tu
T'has de sentir primer també
Jo crec que t'has de sentir
T'has de sentir
És a dir
És el que et deia
Per córrer un marató
T'has de sentir una persona
Un atleta
Un atleta
A veure
Estem parlant ara
A nivell diguéssim
Amateur
Vull dir
Com a hobby
T'has de sentir
Una persona sana
I t'has de sentir
Una persona
Que té capacitats
Per córrer un marató
Però t'hi has de sentir
Si no et veus
Com una persona
És com
Aquell que diu
Jo
Doncs
No sé
Vull deixar
Jo sempre
Sempre dic
Aquest exemple
No sé
Deixar de fumar
Primer t'has de convertir
En un no fumador
És a dir
T'has de convertir
En una persona
Que vol ser
Una persona sana
Totalment
M'entens o no?
I no tant
En pensant
Deixar el tabac
Primer t'has de considerar
Tu
Una persona
Diguéssim
Ja que ja tens
Allò que vols
Ja ho tens
Ja ho ets
Ja ho ets
No que ho tens
Que ja ets
Allò que vols
Aconseguir
I alhora
Em serà
Molt més fàcil
Tot plegat
Una altra
De les coses
Que també menciones
A l'article
A part de la sort
D'altres desitjos
Que per aquestes
D'altres la gent
S'acostuma a fer
O a plantejar
És el tema
De l'amor
Sí
De trobar algú
A qui l'acompanyi
Un aparell de sentimental
Sí
Sí
Sí
Sí
Núria
Això
Mira
Jo això
Realment
Sí
Sí
És
Ja
Jo crec que
Hi ha molta gent
Que entenem malament
O que entenen malament
Aquest concepte
No
Dic
Ostres
Jo busco una persona
Que
Que
Que
Que
Que ompli
Tots aquests buits
No
Que ompli
Doncs tot això
Que em manca a mi
Que
Que em doni
L'estimació
Que em mereixo
Que em doni
Doncs
A veure
Jo crec que
Aquesta posició
No és la correcta
No
La correcta
És dir
Primer jo haig de sentir amor
Per mi mateix
Per poder donar
Jo amor
A més
No
No puc donar
Res als altres
Que jo ja no sigui
O que no tingui
M'explico
Clar
Aleshores
Doncs
Dir
Ostres
Jo tinc molt
Poca
Potser
Autoestimar per mi mateix
I llavors
Busco una persona
Que
Ompli això
Doncs
Segurament
Aquella situació
No serà
No serà correcta
No estarà bé
No estarà bé
Perquè
El més important
És que tu et donis
A l'altre
Com l'altre
Es doni a tu
Diguéssim
Jo crec que
Una mica
Has d'anar a servir
Ja
Si vols trobar una parella
Ja tens que sentir
Per tu també
Allò que tu
Vols compartir
Al final
Amb una altra persona
No és tant
Demanar que t'omplin
Com compartir-te tu
Amb una altra persona
Si és el que vols
Una parella
Clar
I jo
No sé
Hi havia molta gent
Que té molts buits
I pensa que
Una persona
A la fora
Li omplirà
Tots aquests buits
No
No és així
No és així
No, perquè la relació
S'acaba també desgastant
Exacte
Exacte
Sí, sí
És que és així
És així
Perquè
No pots
No pot suplir
Ningú pot suplir
Aquella falta d'amor
Que tens
Per exemple
Per tu mateix
Si tu tens un problema
Greu d'autoestima
No sé
Doncs difícilment
Ningú et podrà
Et podrà
Allaugerir
Et podrà
Però al final
Allò es convertirà
Potser en una relació
Que al final
Serà una mica tòxica
Perquè diràs
Ostres
Jo tinc un arrelament
Un apego
Que diuen
Un apego
Perquè aquella persona
Jo soc dependent
D'aquella persona
Si aquella persona
No em reconeix
Allò que jo no veig en mi
No soc feliç
És a dir
Necessito que algú
M'aplaudeixi
Que algú em digui
Doncs que jo
Soc així
Soc tal, tal, tal
I això no és
Jo ho entenc
Com una cosa diferent
És a dir
Escolta
Doncs
Doncs
Escolta
Donar tu
Als altres
Com els altres
El poden donar a tu
No
I jo crec que
Aquestes relacions
Aleshores
Estan equilibrades
Entenc que
És molt més
És com funcionen
Exacte
Com funcionen
Sí, sí
És així
Frank
Ho hem de deixar en aquest punt
Perquè ja gairebé
Són la una
Molt bé
Del migdia
D'acord
Molt bé
Molt bé, Núria
Dres més
Que acabis de passar
Un bon dimecres
I també que acabis
La mar de bé la setmana
Gràcies
Gràcies, home
Igualment
I ens tornem a trucar
Si et sembla
D'aquí un parell de setmanes
Ja acabant
Acabant
El mes
De gener
Molt bé
Molt bé
Estupendo
Doncs d'aquí 15 dies
Tornem a veure'ns
Fantàstic
Que vagi bé, Núria
Gràcies
Adéu
Adéu
Adéu
Adéu
Adéu
A tothom
Que vagi bé
Merci
Adéu
Adéu
Adéu
Deixem el programa en aquest punt.
Ara escoltareu l'informatiu de notícies de Sant Just
de la mà de Mariona Sales Vilanova.
Recordeu que ens podeu anar seguint a les xarxes socials
arroba la Rambla 9-8-1, tant a Instagram com a Twitter
o també a les xarxes de la ràdio arroba ràdio d'Esvern,
també tot seguit i a minúscules per la tarda
també teniu el magazín El Refugi amb en Dani Martínez.
Que vagi bé!
Gràcies!
Gràcies!