Bona tarda Sant Just, passen 14 minutets de la 5 de la tarda d'avui dimarts 23 de maig.
Benvinguts i benvingudes a la Rambla, el magasin de tardes de Ràdio d'Esvern.
Esteu sintonitzant el 98.1 FM a l'emissora municipal de Sant Just.
Ja em coneixeu, sóc la Núria Garcia i esteu amb mi cada dia de dilluns a divendres de 5 a 7 de la tarda.
Què ens esperen les properes dues hores?
Doncs bé, d'aquí i fins les 6, primer de tot farem l'espai de llibres amb l'Arnau Cònsol,
propietari de la llibreria Cal Llibreter de Sant Just.
Ens fa la recomanació literària setmanal aquí a Ràdio d'Esvern.
Tot seguit farem la secció de cuina amb en Joan Targarona del restaurant Cuina Miracle,
també d'aquí del poble de Sant Just, amb qui parlarem de gastronomia i alimentació saludable.
Acabarem, per això, aquesta primera hora amb els dies internacionals
i les efemèrides que van passat el dia, com avui, un 23 de maig de fa uns quants anys.
Després, i ja a segona hora de la Rambla, a partir de les 6 i 10,
després d'escoltar els botlletins informatius de Catalunya Ràdio i de Ràdio d'Esvern,
serà l'entrevista del dia, la protagonista,
perquè tindrem en Javi Jiménez i el Carles Fernández.
Són membres de la companyia de teatre musical Mare meva d'aquí, de Sant Just.
Vindran a fer promoció i a explicar-nos quin serà el seu proper espectacle
que faran al Casal de Joves el cap de setmana del 3 i 4 de juny,
amb l'obra titulada El despertar de la primavera.
Després de tenir-los amb ell, comentarem també el rànquing de títolars i notícies més llegides
i comentades també del portal digital de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals.
Tot bé, tot això serà de seguida el que tindrem avui, eh?
No marxeu, que comencem!
Estudio l'EFP d'auxiliar d'infermeria,
el que aporta molt al sector de les cures.
Jo faig energies renovables, curso una FP dual, estudio i treballo a l'hora.
Informa't de les preinscripcions i descobreix el teu futur a fp.amb.cat.
F-Pro, aviat podràs volar.
Amb el suport de la Fundació Barcelona Formació Professional i l'AMB.
i amb aquesta pompositat agafem les coses i marxem fins davant de la llibreria Catllibretor.
Té de Sant Just per parlar amb l'Arnau Consul.
Hola, Arnau, què tal? Bon dia.
Bon dia.
Pobre i circumstància, la circumstància ho requereix, no?
Sí, no? Avui és un dia especial pel món de la literatura.
Pel món de la literatura en general mundial,
perquè certament es dona un dels premis més importants
que després tothom té en compte a l'hora de mirar
i decidir traduccions a altres idiomes,
i en particular aquest any per la literatura catalana.
Falta dues hores per saber si la primera novel·la
que ha estat mai nominada al Premi Booker,
doncs el guanya o no.
Que si no el guanya tindrem una gran decepció i és igual,
perquè això ja li ha donat un ressò enorme,
però ja que és aquí, tan de bo que l'Eva Baltasar,
pas a la lenta de Bulder, suposo que ja ho hem entès.
Bulder, eh?
Doncs, bueno, tan de bo.
És un premi a nivell internacional,
o sigui, a nivell mundial, eh?
Sí.
Dels millors llibres del món, del planeta.
Publicats a Anglaterra.
Diguéssim que el Booker Prize és el llibre que l'any...
El premi que l'any 1969,
o sigui, estem parlant de fa 50...
Aquest any serà la 54ª edició,
s'estableix primer només la millor novel·la escrita en anglès
durant l'any corrent, l'anterior, no?
El premi, quan s'ha acabat l'any,
es decideix quins són els finalistes
i això, cap a l'abril-maig,
es diu el premi.
Per tant, llarga tradició pel que fa al premi anglès.
El premi internacional, en realitat, és molt més nou.
Davant l'èxit que tenia el premi Booker,
que feia que després això es traduís en molts idiomes,
suposo que hi va haver pressions,
hi va haver necessitat de dir, escolteu,
per què no premieu també,
com fan altres grans literatures,
i vosaltres, anglesos, no ho teniu,
premieu també la possibilitat
que autors no anglesos puguin guanyar.
Aleshores, primer es van inventar el premi,
el Man Booker Prize,
en dèiem Man Booker perquè ho patrocinava
un grup que era el grup Man,
que era de dir,
bueno, doncs donaríem el Premi Internacional
no a una novel·la, sinó a una trajectòria.
Ah, bueno.
Algú que ja tingui, com si fos el Premi Nobel,
que no es valia un llibre,
sinó a una llarga trajectòria.
A la trajectòria d'algú.
Llavors també s'anunciaven 10 finalistes
i, per tant, de sobte,
posaves en relleu
tots aquells noms que, de sobte,
aquell any podien guanyar
al Premi Internacional.
Això és relativament nou.
va començar el 2005.
El primer guanyador va ser
l'autor hongarès,
que és Ismail Cadaré.
Sí.
Però, bueno, en aquest premi
hi havia autors anglesos
que també estaven nominats.
Per tant, és el que diria,
home, però quina diferència hi ha?
Sí,
alguns internacionals
poden guanyar,
però aquí, clar,
també si hi poseu els anglesos,
potser no acabi de tenir.
i el cas és que durant 7 o 8 anys,
de fet, fins al 2015,
però crec que el donaven cada dos anys,
aquest premi a la...
Alguns van dir,
home, però això ja ho fa el Nobel,
no?
No sé si us pertoca a vosaltres.
La gràcia és que assenyaleu
una novel·la,
com feu amb el premi Booker,
doncs, anglès, no?
No a algú, no?
No tant a la figura,
sinó al llibre.
No tant a la figura,
que això, bueno,
ja és el que fa el Nobel
i per donar un altre Nobel
tampoc no arribareu mai
a la importància,
a la pompa, no?,
que té el Nobel.
Llavors, a partir del 2016,
van canviar que van dir,
bueno, doncs, d'acord.
Per tant, és des del 2016
que, en paral·lel
a aquesta ja llarga trajectòria,
premi Booker,
de la millor novel·la
escrita en anglès,
hi ha una millor novel·la
traduïda a l'anglès
i que pot ser, evidentment,
de qualsevol...
de qualsevol país,
idioma, literatura mundial, no?
L'any 2016 va guanyar
La vegetariana, de Hank Kang,
una autora coreana,
i des de llavors,
doncs, David Grossman,
d'Israel,
Olga Tokarsuk,
polonesa,
Johan Al-Hiri,
d'Oman,
o sigui, realment,
la veredat és moltíssima.
Sí, no?,
de diferents països.
Un autor holandès,
una autora,
vaja,
Marieke Lucas Riechmeld,
David Diop,
un autor francès l'any 2021,
i l'any passat,
una autora índia,
Gretangeli Ixri.
Per tant,
doncs, sí,
un català aquí
cabria perfectament,
una catalana,
en aquest cas.
Perquè l'obra d'Eva Baltasar,
Boulder,
quin any es va traduir a l'anglès?
Doncs suposo que es va traduir l'any passat,
perquè jo entenc que
no és allò de dir
tot el que s'hagi publicat,
sinó que tallin a un any,
i dir,
bueno,
el millor del 2022.
Clar.
Clar,
Boulder,
quasi més de justícia poètica,
no?
Només que hi sigui,
perquè Boulder
estava cridat a ser
el llibre més venut
del Sant Jordi
del 2020.
Del 2020.
Després del megaèxit
que havia sigut
Terramagel
un any o dos abans,
que tothom en parlava,
tothom se'l recomanava,
anava en boca de tothom,
clar,
tothom esperava el segon llibre,
i estava previst perquè sortís
al març del 2020.
Sí,
justament amb la pandèmia.
Quan ens van enviar tots
a casa,
les llibreries van tancar,
i, bueno,
recordo que és un dels llibres
que més ens demanaven de dir,
escolta,
reserveu-nos en un
per quan torneu a obrir,
no?,
o que ens el compraven.
I, per tant,
això va fer que justament
quan vam tornar a obrir
li demanéssim a l'Eva Baltasar
escolta,
per què no vens un dia
que volem fer una festa
d'agraïment al poble,
i, no sé,
fer una presentació
o signatura,
i ella va venir a signar
Sant Just,
justament,
exemplars de Boulder
que la veïgina
ens havia encarregat,
reservat,
comprat anticipadament
d'entre març
i maig
del 2020.
Clar, això,
malgrat que va ser un llibre
molt venut
durant la pandèmia,
no té res a veure
amb el que s'hagués venut
si hagués passat
un Sant Jordi
com Déu Mané,
no?
Després, evidentment,
és un llibre que he anat fent,
i després va venir Mamut,
i, bueno,
per tant,
que ara tingui aquest renaixement
que fa que molta gent
que llavors no el va comprar,
doncs perquè se li va passar,
no,
bueno,
estàvem tancats,
doncs hi torni.
Sabem, Arnau,
si hi ha molts finalistes
en aquest premi?
Doncs jo diria que són
sis o set aquest any.
Sis o set.
Ara, aquests no els he apuntat,
però és això.
La llista és de,
potser deu, eh?
Però en tot cas,
bueno,
una llista relativament llarga,
de gent molt variada,
i, evidentment,
pot passar de tot.
Però clar,
això ja ha fet que
aquest llibre,
doncs tots els
lletraferits anglesos
el tinguin molt present
i probablement
vagin a qualsevol llibreria
d'Anglaterra
i el trobin.
I no només el trobin,
sinó que estarà
probablement
tota aquesta setmana
sobre les taules
amb una franja
que hi diu
finalista del Booker Prize,
per tant,
doncs això sí que és un reclam.
Aquí els premis
no aconseguim que siguin
tant en reclam
com ho havien sigut,
evidentment no en tenim cap
a l'altura del Booker,
però, carai,
també això fa que moltes...
Volder ja s'havia traduït
a altres idiomes,
però, evidentment,
que sigui finalista del Booker
ha fet que
molts altres idiomes
de sobteixin d'ITEP,
això ho volem,
i si ho guanya ja ni te digo, no?
Clar.
L'obra de l'escriptora
a Barcelona
es converteix, podem dir,
en el primer llibre
escrit en català, no?
Cop d'aquest prestigiós...
Sí, sí, sí,
no, no, és exactament així,
vull dir això,
d'aquests 10-8 finalistes
que hi ha cada any
des del 2016
ja hem vist
que no és de llarga trajectòria,
encara,
però, bueno,
des que se'l van inventar
amb aquesta nova programació,
clar,
totes les literatures
del món van boges
perquè es tradueixi a l'anglès,
perquè, bueno, clar,
són 50.000 llibres,
que no està mal
a repartir, crec,
entre traductor
i autor.
Per tant,
això també és important remarcar-ho,
perquè vol dir que...
Sí, eh,
hi ha una importància
als traductors.
Justament sempre s'ha dit
que la literatura anglesa
és una literatura
que gairebé no tradueix
i,
o que fa molt poc,
perquè com que té tants autors
entre Estats Units i Anglaterra,
doncs no li cal.
I és cert
que és de les llengües,
que, evidentment,
més majoritàries del món,
on costa més
que s'hi tradueixin llibres
de qualsevol idioma del món,
català, castellà, alemany, francès,
perquè durant molt temps
no els hi ha interessat.
d'allò d'aquells viuen en una illa
i no cal que ens molesta-ho.
Per tant,
que el premi
també doti el traductor
fa que, clar,
de sobte,
molts més traductors
surtin interessats a dir
ei, escolteu,
hem de traduir més.
Per tant,
vinga,
que s'hi posin.
Passem a la següent part
de la secció, Arnau,
i ho fem amb aquesta música,
que ens acompanya.
és del
Eagles of Death Metal.
Doncs, no sé,
a molts potser
us sona el nom del grup,
que era bastant desconegut,
fins al dia
13 de novembre
del 2015.
Perquè aquest era el grup
que tocava a la sala
Bataclan,
i ara ja el s'hi veu,
oi que sí?
Sí, sí.
Doncs, efectivament,
era el grup que tocava allí
la nit
que a París
va explotar
amb mil trossos, no?
Podríem dir-ho així.
I d'alguna manera
aquest és el tema de fons
del nou llibre
de Manuel Carrer.
Manuel Carrer
és, no sé,
per mi
és un petit geni,
és un dels millors
escriptors francesos
reconeguts per tothom,
i particularment
jo hi tinc una flaca especial.
Tot el que li he llegit
m'ha agradat,
llibres molt diferents,
llibres molts
en els quals
ell es posa de protagonista,
crec que l'any passat
vaig parlar de ioga,
que és l'últim
que havia publicat fins ara.
Pot ser.
I el que fa és autoficció,
però, evidentment,
és capaç de tocar
tants altres gèneres.
Per exemple,
la biografia,
en un moment,
potser el seu millor llibre
o el més celebrat
és un que es deia Limonov.
Però bé, en tot cas,
Limonov,
que era la biografia
d'un personatge
que no coneixia ningú
estranyíssim,
però d'una vida
tan espectacular,
Eduard Limonov,
rus,
però que acaba de venir
a Nova York,
entre mig passa a veure
la guerra de Sèrbia,
d'una vida...
Clar,
la converteix en una novel·la
d'aventures extraordinària.
D'aventures i reflexió,
Carrer sempre ho fa això.
Pot parlar molt d'ell mateix,
a fer una espiritualitat ioga
amb un estímul especial a França
i que són mesos
i que t'has de preparar
i que no tothom l'accepten
i, per tant,
ell decideix, això,
explicar-ho.
Entre mig li passaran coses
i el retirarà a l'aigua.
Però, clar,
d'aquesta autoficció
no només està parlant d'ell
i jo,
cada dia ens esmorzem,
aixequem,
resem,
sinó que el que fa
és tot un retrat coral
perquè la societat occidental
de sobte
se'n va, això,
a buscar aquesta mena
d'espiritualitat
oriental,
aquesta tranquil·litat,
aquesta necessitat
de retirar,
això que no trobem,
com pot ser, no?
Doncs bé,
D13,
que aquest és el títol del llibre,
D13,
D de Dinamarca
o D de Divendres,
en català,
que en castellà
el trobareu com a V13
o en francès
l'original és V3,
que va ser un divendres
13 de novembre, no?
Fa referència,
exactament,
a la data.
No explica,
evidentment,
els fets,
sinó que explica,
ho diu el subtítol,
crònica judicial.
Oh.
Periodista de l'Observateur,
un dels grans,
del nou Observateur,
un dels grans diaris,
15,
de fet no diaris,
crec que és un semanari
francesos,
va assistir
a totes les sessions
d'un judici
que a França
se l'esperava
com el judici
del segle,
el judici de,
vaja,
el gran judici,
perquè a més a més
va durar pràcticament
tot un any,
perquè, clar,
la llista de víctimes
era molt gran,
per tant,
la llista de gent
que podia presentar
causes
i tothom tenia dret
a explicar,
a parlar del seu dolor
i a exposar de dir
jo vull una recompensa
per això.
Clar.
Familiars de morts,
amics de morts,
ferits,
familiars de ferits,
i mentrestant
hi havia la paradoxa
que, clar,
que els acusats,
com a mínim,
els que van arribar a judici,
n'hi havia 14,
però els principals
eren morts,
perquè no oblidem
que els principals
s'havien fet
explotar amb un cinturó
d'explosius.
Per tant,
eren,
en el fons,
un gran judici
i una sèrie d'acusats
que, bueno,
moltes vegades
eren segones files,
gent que,
doncs,
havia ajudat
des de fora
aquesta cèl·lula
gigadista,
alguns,
fins i tot,
es va descobrir
al llarg del llibre,
que se sap exactament
perquè alguns
que, per exemple,
els havien proporcionat
passaports falsos.
Vale, sí.
És un delicte,
però no sabies
per què els utilitzaven.
I, en tot cas,
entre Moellenbeck,
que és el barri
de Brussel·les,
on sembla que es va moure
tot i París,
hi ha tant tràfic
de mil coses,
i, evidentment,
de molta droga,
que dius, bueno,
traficar amb droga
ho hem fet sempre, no?
Molts, a lo millor,
no sabien
a què participaven.
És una de les claus
que havien de descobrir
justament els jutges,
els fiscals,
els advocats,
intentar de dir,
escolta,
és que ells no ho sabien.
Perquè això està explicat
com a forma de crònica
de com va anar,
o sigui,
com anava,
com va ser el judici.
Justament.
Ell és algú que,
cada dia,
durant, ja et dic,
pràcticament més d'un any,
va a les sessions
del judici
i escolta, doncs,
primer els alegats
de la defensa,
després els de l'acusació,
després tots i cadascun
dels testimonis.
Com a periodista, eh?
Com a periodista.
i de tot això
em feia una crònica
setmanal.
Que ho publicaven
al setmanari.
Ah, al setmanari.
Aquí després el que fa ell
és recopilar-ho,
no pas les cròniques
una darrere l'altra,
sinó donar-li
una forma de llibre
molt novel·lesc,
perquè, de fet,
sí,
un dels grans interrogants
és de dir,
bueno,
de tots aquests
sí que n'hi ha un
que podríem considerar
un terrorista principal,
que és un dels
que portava un cinturó
i que no va esclatar.
I el dubte és
no va esclatar
perquè a última hora
es va penedir,
no va esclatar
perquè li va fallar
el detonador.
Bueno, evidentment,
els advocats
intenten de dir
no, no,
és que a última hora
es va penedir.
Clar,
els advocats
que...
Però hi havia una intenció
i llavors tota aquesta,
també,
bueno,
la intenció,
però es pot jutjar,
si al final no fas un crim,
pots jutjar de dir,
home,
clar,
però en termini
l'has estat preparant
i, per tant,
ets molt culpable
de potser directament
no,
però indirecta sí.
Per tant,
totes aquestes preguntes
planen sobre el...
sobre això,
clar,
sobre aquesta crònica
que ell va explicant
doncs qui és cadascú,
qui són totes les víctimes
i, clar,
moltes vegades
el que parla és això.
Hi ha pàgines
molt intenses,
molt dures
de gent que deien,
bueno, clar,
és que a banda del Bataclan,
recordeu que hi va haver
unes bombes
que no van arribar
a esclatar a fora,
sinó a fora de l'estadi
de França,
ens va estar jugant
un partit de França
contra Alemanya,
ni més ni menys,
de seleccions,
i a banda
les terrasses
del centre París,
que van ser massacrades
i on hi va haver
un munt de morts
disparaven amb Kalashnikovs
que són mortals
de necessitat,
no?
Sí, sí.
I, per tant, clar,
gent que havia sortit
a celebrar el seu aniversari
que de sobte es troben
que allí et canvia la vida
perquè, doncs,
el teu company,
la teva parella,
tots els teus amics,
algú que sobreviu
perquè a sobre
li va caure un cos
i va estar allí
aguantant
amb tres o quatre morts
a sobre.
Clar, tot això explicat
és d'un dramatisme brutal
i, clar,
Carrer,
la gràcia és que
ho sap fer,
ho sap fer molt bé.
El que és Carrer,
per mi...
És a dir,
només es centra en el judici, no?
També té aquesta visió.
Bueno, a partir del judici
el que fa és
intentar explicar
aquesta bogeria, no?
Una de les primeres pàgines
hi ha un fragment
que en vi,
i això és la pàgina 10, no?
Sí.
Quan, d'alguna manera,
el primer dia de la sessió
els expliquen,
bueno, doncs, escolta,
el judici anirà d'aquesta manera,
tindrà aquestes parts,
per tant,
tot plegat, no?
S'obre la sessió,
d'alguna manera.
I allà el que fa és dir,
clar,
aquest per França
és un judici potser
quasi tan important
com els famosos
segones espases
dels nazis
perquè els principals
caps nazis
havien mort durant la guerra
o s'havien suicidat,
com el cas de Hitler, no?
I clar, diu,
sense ser especialista
en l'islam
ni molt menys arabista,
les religions
i les seves mutacions
patològiques
m'interessen.
I també aquesta pregunta,
on comença
la patologia?
Quan es tracta de Déu,
on comença la follia?
Què tenen al cap
aquesta gent?
Perquè, clar,
al final estem parlant
d'una gent
que s'han radicalitzat,
podien ser musulmans
però la majoria
eren nascuts a Bèlgica,
nascuts a França,
educats en dos països
a la manera europea
i, bueno,
evidentment,
tota aquesta trama social
de dir,
bueno,
potser perquè aquí
no se'ls va donar oportunitats,
potser perquè l'oportunitat
de canviar
i fer alguna cosa important
a les seves vides
els va donar justament
aquestes xarxes fosques
de radicalització
que els va portar a molts
a anar a Síria
i després tornar
absolutament girats.
Perquè inclús
ell parla
amb alguns dels, clar,
familiars
dels terroristes.
Dels terroristes, oh.
Famílies franceses
que sí,
que tenen un origen
magrebí
o algun origen
d'algun païs musulmà
però que porten anys
i que estan plenament integrats
i que, bueno,
clar,
no entenen,
se senten gairebé
tan víctimes
perquè, clar,
és que ara nosaltres
ens acusen
i nosaltres
és que hem fet
el que la majoria
de pares,
els nens,
un dels morts
on això es va educar,
es va escolaritzar,
jugava a futbol,
un noi feliç
i de sobte un dia
ens va dir que se n'anava
i evidentment ens va enganyar
i no ens va dir
que se n'anava a Síria.
I ja no el van veure més
i de sobte fins que el dia
ens diuen, no,
si estava el Bataclan
i s'ha fet explosar
i, clar,
no entens res, no?
Per favor.
Per tant, clar,
tot aquest dubte,
aquesta interrogació,
aquest intentar entendre
per què passa això
al cor de les societats democràtiques,
per dir-ho així,
més avançades,
més obertes
d'Europa
i per què es creen
aquestes bosses,
doncs clar,
també forma part d'aquest llibre
que l'excusa
es n'ha seguint
el judici
però ho fa apassionant.
Aquesta és la veritat.
D-13
o U-V-13
si el voleu
en castellà,
publicat per Anagrama
com tots els llibres
d'en Manuel Carrer,
en fi,
avui no us he descobert
cap autor
que ningú no conegui
perquè...
però crec que valia la pena
sobrellar-ho.
El tema és interessant.
I el llibre és brutal.
Molt bé.
Doncs Arnau,
ens quedem
amb aquesta recomanació literària
aquí a Ràdio d'Esvern
i ens quedarem
escoltant de fons
de fet
un dels temes
d'Eagles of Death Metal,
aquest grup
que estava tocant
en la sala...
En la sala de Teglanc
quan van començar
les discussions.
En el moment de l'atemptat.
Molt bé,
doncs fins la setmana vinent
i a l'espera també
de saber qui és,
si la Eva Baltasar
és la guanyadora
del Poker Prize.
Vinga,
adeu.
target al·l
edu.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
no té per què estar, diguéssim, en contra de menjar una miqueta saludable i una miqueta bé.
Clar, les dues coses són compatibles, vaja.
Exacte, i per tant, sobretot és això,
que de vegades quan anem amb moltes presses,
renunciem a cuinar-nos alguna cosa i al final o mengem malament
o tirem d'un menjar prefabricat que potser no us seria tan saludable com si ens ho fem nosaltres.
Clar, podem tenir poc temps però cuinar alguna cosa que també estigui bé, que sigui saludable.
Exacte, doncs comencem parlant una mica quins ingredients són els que necessito.
Sobretot hauríem de pensar en uns ingredients que siguin fàcils de tallar
i que puguem saltejar ràpidament amb una paella o que inclús els puguem menjar crusos, no?
Pensant, tenint en compte això, doncs, per exemple, fulles d'espinacs o la coliflor, la pastanaga, el carbassó...
Tot això és fàcil, no? És ràpid.
La ceba, de mama, col...
Clar, hem de tenir en compte, per exemple, si jo la pastanaga...
Empelem una pastanaga, diguem-ne, i la tallem a rodanxes, segurament la tallarem més gruixuda que si la rellem, per exemple.
Clar, això segur.
Si la rellem, la cocció serà molt més ràpida que si la tallem a rodanxes, val?
Sí, val.
I, per tant, doncs, sí que és veritat que, sobretot, hem de buscar aquells ingredients que siguin fàcils de cuinar, val?
O pensar també en l'alvocat o en els espàrrecs, en les mongetes verdes...
Que siguin fàcils de manejar, no?
Sí, exacte, val?
Val.
Una altra dada important que hem de tenir en compte, per exemple, doncs, buscar ingredients que ja estiguin precuinats, no?
Per exemple, qualsevol tipus de llagum en conserva, ja siguin cigrons, ja siguin mongetes, pebrots, pebrots fets escalibats, també, que podem trobar en conserva, o carxofes, blat de moro, la remolatxa, que també la podem trobar cuita, tomàquet trossejat...
o tomàquet triturat, o alguna conserva de verdures, saps? Com una barreja de verdures, com un pisto, diguem-ne, val?
Exactament, sí.
Pensar en tots aquests ingredients que també existeixen i que també ens poden solucionar la papelera, no?
Val.
Altres ingredients que ja són una miqueta més especials i també força interessants, com, per exemple, el tofu o el seitan, el tempeh o carls vegetals, d'acord?
Doncs tot això, doncs, també.
Val.
Un altre ingredient, per exemple, que potser és una mica més especial, però és molt fàcil que puguem tenir a casa, que són tots aquests ingredients deshidratats, val?
Ah, bé, o sigui, que estan com secs, no?
Exacte, exacte. O sigui, tots aquells ingredients secs, com els bolets shiitake, per exemple, o en el cas nostre més proper, els moixernons, per exemple, o tomàquet secs o qualsevol fruita de secada, no?
Tot això, doncs, ens serveix per fer de seguida una sopa o un brou i, per tant, podem fer de seguida una sopa en poca estona, diguem-ne, saps?
O sigui, que és fàcil de preparar i fàcil de fer.
Per una altra banda, encara que sembli mentida, però que també ens pot ajudar molt, són tots aquells ingredients que són congelats, val?
Però per què congelats? Perquè, primer, ja estan nets i normalment estan tallats. Després, generalment, també tenen una mica de cocció o una semicocció, vull dir, els es va coure poquet i, per tant, tirar d'algun ingredient congelat, com els pèsols, com els espinacs, com les cols de Brussel·les, les bledes, etcètera, doncs ens pot solucionar la papereta.
Una mani de russa congelada.
Per exemple.
Doncs també, perquè no. Molt clau.
M'entens? Exacte.
Tots aquests, tots els plats que puguem cuinar amb tots aquells ingredients que hem dit, doncs, bé...
Serà més fàcil i més ràpid, no?
Sí, i els hi falta alguna cosa, els hi falta, per exemple, alguna salseta, algun condiment, i, per tant, és fàcil que tinguem a casa, doncs, salsa de soja o tinguem...
espècies de curry o tinguem alguna cosa així que nosaltres puguem afegir a aquests plats, de manera que també és relativament fàcil, doncs, tenir un plat, doncs, amb una miqueta de gust, no?
D'acord.
Una altra alternativa, una altra alternativa per poder-nos cuinar un plat ràpid i sense esforç, doncs, pensem en el plat o en aquell menjar que ens ha quedat del dia anterior, o sigui, les sobres...
També, les sobres, mítiques, mítiques, exacte, la reutilització del plat i transformar-lo en algun altre plat, m'ho invento, doncs, hem fet una verdura bullida o una verdura al vapor, doncs, el dia següent podem fer una crema i simplement és agafar-ho i triturar-ho, d'acord?
O podem agafar i d'una can rostida podem tallar trossets i fer-nos una lasanya, per exemple, encara que sigui amb làmines de carbassó, etcètera, no?
O sigui, podem reutilitzar els plats que hem fet d'un dia per l'altre, d'acord?
Clar, els aliments d'un plat, no?, que un dia ens poden servir per un tipus de plat, el dia següent els podem reaprofitar i muntar-nos un altre plat.
I tant, i tant, sí, sí, cap mena de problema, d'acord?
D'acord.
I així com a receptes així ràpides, no?, doncs, que ens podem fer, doncs, per exemple, com he comentat abans, doncs, un brou que ens podem fer amb un litro de caldo, amb un litro d'aigua, perdó,
que hi podem posar, doncs, una mica del bolet xità que he deshidratat perquè s'hidrati, podem posar-hi el gacombo, podem posar-hi llorer i trossets de pastanada, xampinyons, etcètera.
Amb això, una mica de tomàquet ja pelat i trossejat i amb això, doncs, ens podem fer, doncs, un, un, un, amb quatre fideus i quatre cigrons ens podem fer una sopa ben bona
amb tot, no?, amb les vitamines de les verdures que hi hem posat, si hi posem cigrons o llantia o qualsevol tipus de llagom cuita, doncs, ja tenim la proteïna vegetal
i si utilitzem, doncs, o uns fideus integrals o un arròs integral, etcètera, doncs, també tenim els hidrats de carboni, val?
Per tant, ja seria una recepta, doncs, bastant fàcil de fer i bastant ràpida.
Us poso com a exemple, a nivell particular també, no?, doncs, jo a casa, per exemple, fa dos dies em vaig fer una, un, vaig saltejar ràpid una verdura
que no me la vaig saltejar massa i li vaig afegir uns cigrons en conserva i un pot de llet de coco
i em vaig fer uns cigrons així, estil, una mica orientals, amb llet de coco i amb una mica d'espècies de curri, val?
Per tant, és relativament fàcil que tu puguis menjar inclús amb una torradeta o inclús amb cuscús,
que el cuscús també és un acompanyament que també es fa superràpid, d'acord?
És un plat també que, o sigui, bullir cuscús, al final és la mateixa quantitat de cuscús que d'aigua.
Sí? Amb això sempre m'agafa el dubte de quantitat d'aigua, no sé si és el doble o és la quantitat?
Sempre, jo el que recomano, sempre, sempre, és que llegim els paquets d'allò que anem a cuinar, val?
O sigui, quan si és arròs, com si és el cuscús, com si és quinoa, com si és polenta, d'acord?
Llegim primer, doncs, quina, de quina, quin seria la metodologia d'ús d'aquest plat o com el cuinarien.
Perquè, clar, sovint et poden dir, en el cas de la polenta, per exemple, com que és concret, no?
Et poden dir, no, si tu la vols molt, molt, molt espessa, doncs has d'utilitzar aquesta manera de cocció.
Si la vols més clareta, doncs has d'utilitzar aquesta altra, val?
Però et passa mateix amb l'arròs, amb la quinoa.
A la quinoa, per exemple, ens recomanen que la rentem abans, val?
D'aquesta manera, doncs, és més fàcil de digerir, per exemple.
I després, l'arròs també depèn de quin tipus, de com el vulguem.
Si volem fer un arròs bullit o volem un arròs més aixut, val?
O volem fer una paella, vull dir, les proporcions de l'ingredient essencial o principal del plat
i la proporció d'aigua, doncs, varia en funció de quin és el resultat final que volem tenir, val?
En el cas del cuscús, ojo, també depèn de si és un cuscús de blat tradicional, diguem-ne,
o és un cuscús amb un altre tipus de blat o inclús integral.
De vegades necessita una miqueta més d'aigua.
A mi m'agrada més posar-li un punt més d'aigua, és a dir, generalment la proporció seria
una proporció de cuscús, una proporció d'aigua, però jo sempre li afegeixo un punt més
perquè molt, molt aixut tampoc m'agrada, sempre m'agrada que quedi un puntet més, diguéssim,
més cuit i més suelto. Va d'acord si després queda de vegades massa aixut, queda massa compacte, diguem-ne,
que hi ha cuit però massa compacte i no m'acaba de convèncer, val?
Però és molt fàcil de preparar el cuscús i molt fàcil per acompanyar qualsevol plat.
Però, per exemple, un altre plat fàcil que podríem fer seria fer un bròcoli,
que podem tallar les fulles de bròcoli ràpidament, les posem amb una patlla a saltejar,
hi posem una miqueta d'aigua i tapem.
El bròcoli, per aprofitar al màxim les seves propietats, necessita coccions molt curtes,
d'uns 4, màxim 5 minuts, i inclús que quedi un punt al dente, un punt cruet,
perquè encara aprofitem més totes les seves propietats.
A partir d'aquí, doncs, saltejar una llet, aprofitar un pot de conserva de verduretes
i afegir-li i donar-li 4 voltes, doncs ja ho tenim, no?
Tenim un preparat fàcil amb bròcoli i amb verduretes que podem utilitzar.
La mar de saludable, clar.
Exacte, i podem utilitzar per menjar amb una torrada o simplement per acompanyar algun plat, també.
Vull dir que tenim moltes opcions i que, sobretot, el que hem de fer és facilitar-nos la feina.
O, per exemple, amb samacut, per exemple, com a verdura, el carbassó.
Si nosaltres, per exemple, el podem netejar molt bé i el ratllem en comptes de tallar-lo trossets,
doncs inclús podríem menjar-lo crua amb una amanida, d'acord?
També, sí, sí.
Però fer una cocció ràpida al vapor també ens pot servir per ficar-lo inclús a sobre d'alguna torrada amb una miqueta de sèsam.
I ja tenim un platillo també superràpid i fàcil de fer, d'acord?
I ara amb el carbassó també està molt de moda fer-ne com una mena d'espaguetis, no?
I fer com uns espaguetis així vegetals, donant-los aquesta forma així com més allargada, no?
Sí, sí.
I nosaltres, per exemple, aquí a Cuidamira que algunes vegades també hem fet làmines de carbassó ben primetes
i inclús les marinem, les fem marinades amb una miqueta d'oli, vinagre, ametlla laminada i tomàquet sec
i després ho posem en unes copes amb una miqueta de parmesó per sobre i el deixem, que es quedi marinat
i es menja cru, es menja cru però marinat amb aquest vinagre i amb aquest oli que l'hem cuinat, diguem-ne, saps?
Però vull dir que no li hem donat cap tipus d'escalfor ni de calor.
Això normalment ho farem també més de cara a l'estiu, quan també per canviar una mica de les típiques amanides
que també no n'hem parlat però també és l'opció ràpida i fàcil, no?
Sí, totalment.
Qualsevol aliment cru que puguem menjar-nos cru, doncs ens facilitarà la feina, no?
Sí que és veritat, doncs, que hem de buscar aquell punt d'afegir-hi aquella proteïna que ens falti
ja sigui amb algunes sardines en conserva, tonyina, algun tofu, etcètera, no?
Alguns i tant que podem planxar lleugerament, etcètera.
Molt bé.
Doncs Joan, ens hem fet una idea d'opcions ràpides, saludables, sanes per menjar
quan tenim poc temps per cuinar, no és excusa haver-nos sempre de demanar menjar ràpid, no?
Sí, tenim una llisteta apuntada de diferents opcions, és consultar-la i posar-s'hi-me'ns a l'obra
i en un quart d'hora tenim fet un plat, la mar de bo i la mar de sa.
Molt bé.
Molt bé, doncs, Joan, a tu, fins la propera, val?
Que vagi bé, una marçada.
Adéu.
Adéu.
I ara, després de la secció de cuina amb en Joan Targarona, ens quedem aquí a Ràdio d'Esvern
escoltant l'últim tema que ha tret la Shakira Cròstico, es diu aquest tema que canta, a més a més, amb els seus dos fills.
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit