.
Bona tarda Sant Just, passen 10 minutets de les 5 de la tarda d'avui divendres 21 d'abril,
a dos dies de tocar de la Diada de Sant Jordi.
Benvinguts i benvingudes a la Rambla, el magatzin de tardes a Ràdio d'Esverna.
L'esteu sintonitzant al 98.1 FM, l'emissora municipal de Sant Just.
Ja em coneixeu, sóc la Núria Garcia i esteu amb mi cada dia de dilluns a divendres de 5 a 7 de la tarda.
Què ens esperen les properes dues hores?
Doncs bé, d'aquí i fins les 6 primer de tot, i perquè ja la tenim aquí a dins de l'estudi,
estarem amb la Maica Dueñas, Sant Justenca, molt vinculada al món de l'espectacle i del teatre.
Ens farà una crònica de com van anar els Premis Mags i a més a més ens té preparada una entrevista.
una entrevista molt i molt especial, sobretot també per al públic artístic Sant Justenc.
Després, a segona hora de la Rambla, ja a partir de les 6 i 10,
i després d'escoltar els butlletins informatius de Catalunya Ràdio i de Ràdio d'Esverna,
dedicarem aquesta segona hora a fer un espai especial per Sant Jordi,
especial per la Diada que tots els catalans estem esperant.
Doncs bé, tindrem a la Cristina Rubio, al Salva Crespo i també a en Joan Esmerats,
col·laboradors habituals de la tertúlia d'actualitat que fem els divendres,
i parlarem amb ells una mica dels costums que hi ha per la Diada,
quins llibres han escoltat i els recomanen,
també com ho celebren, si es quedaran a celebrar la festa que en Jean està aquí a Sant Just,
o potser per la tarda després baixant a Barcelona,
en fi, una mica les rutines de Sant Jordi,
i com no, farem el superquiz que hem anat anunciant per les xarxes aquest matí,
i comprovarem el seu nivell de coneixement sobre Sant Jordi.
Doncs bé, tot això serà de seguida.
No marxeu, que comencem!
Les reserves s'esgoten, la sang segueix sent necessària.
Una donació pot salvar fins a tres vides.
Si tens més de 18 anys, vine a donar sang.
No saps si alguna vegada seràs tu qui la necessiti.
Dona sang. Salva vides.
Això és espectacle.
Hola, Maica, bona tarda. Què tal?
Bona tarda, bona hora, bon dia.
Bon dia. Fa una setmana estaves nerviosíssima perquè marxaves cap a Càdiz als Premis Mags,
i bé, ja et tenim aquí de tornada, bueno, ja vas tornar fa un parell d'altres dies,
però bueno, ja ha passat.
Va ser dilluns a la nit, a la gala, i vaig tornar de Càdiz, doncs, el dimarts.
Bueno, però ja portaves ja també un parell de dies allà gaudint d'Andalusia, no?
Sí, vaig passar un cap de setmana, diguem-ne, a Càdiz.
Molt maco, no la coneixia, em va agradar molt.
Té un litoral fantàstic i preciós, està gairebé tota rodejada de mar,
que ja saps que a mi el mar m'encanta, i de jardins, uns jardins impressionants.
Sí?
I fons per tot arreu.
Fons?
Per tot arreu hi ha fons.
més grans, més petites, en forma de rodones, quadrades, en fi, per tot arreu hi ha fons.
I jo estava pensant, quan veia totes aquestes fons, que clar, tal com està el problema de l'aigua,
clar, hi havia...
Lo de les fons és una mica...
Estaven en funcionament, la...
Sí, sí, sí, tot en funcionament.
Bueno, clar, és que pensa una cosa, Maica, la sequera, o sigui, sí que hi ha sequera a tot Espanya,
però les mesures que escoltem que s'han adoptat, em sembla que només han estat a Catalunya.
Això, aquestes restriccions i això.
Mira, com que em va sorprendre molt, i a més a més, arribant a Cádiz,
vaig veure que hi havia molts, molts milers d'hectàrees amb aigua,
o sigui, que estaven amb molta aigua, xarcos, no?, d'aigua.
Basals, sí, sí.
I llavors, al final vaig preguntar, perquè em va sorprendre que hi hagués tanta aigua,
quan estem tot el dia pensant que no hi ha aigua, que no hi ha aigua.
I em van comentar que tot el que havia vist, anant cap allà, en el camí, era aigua salada.
O sigui que potser les fons també són d'aigua salada, això ja no ho sé, la veritat.
Però el que vas veure que era en el camí, en el trajecte, quan estaves al tren?
Sí, sí, sí, sí, sí.
A veure si vas passar per algun delta o per algun parc natural.
No, no, no, vaig passar, vaig fer un recorregut llarguíssim, de més de 12 hores de tren.
Més de 12 hores de tren, ostres!
Sí, vaig sortir a les 8 i mitja del matí d'aquí i vaig arribar a les 9 i mitja allà.
Caram.
Llavors, en aquest trajecte he vist quantitat, quantitat de rius pràcticament secs, que es veu que és un riu però que porta poquíssima aigua.
A rotllos, o sigui, més petit que riu, absolutament secs.
He vist uns quants que estaven, evidentment, amb aigua, però molt pocs en tot el camí.
Però a l'arribar ja, doncs, hi havia molt terreny que estava amb aigua, terreny pantanós i tal.
A veure si aigua molls o...
Sí, però, aigua molls, però són salats.
Clar, sí, no, sí, sí, sí.
I llavors, quan vaig veure tantes fonts, dic, potser és que és aigua salada, no sé, perquè per tot arreu hi ha fonts precioses, a més a més, precioses.
Ja dic, quadrades, rodones, fent cascades, vull dir...
Sí, sí, súper xulo.
Bé, m'agradar molt, tornaré amb més dies i més tranquil·litat.
I la gala, què? Com va anar?
La gala va anar molt bé i, a més a més, vam tenir...
Jo estava molt contenta i molt feliç perquè, bueno, va haver-hi premis.
Els premis mags, mai que són només de teatre o inclouen alguna...
Artes escèniques.
Vale.
O sigui, també hi ha circ.
Dansa, no?
Dansa, evidentment.
I, justament, parlant de dansa, va guanyar per partida doble l'Àlia Iguadé.
De Sant Justenca.
Que és una persona que viu aquí a Sant Lluç.
Em va fer molta, molta il·lusió perquè, a més a més, va guanyar dos premis.
O sigui, portava una a cada mà i pesen, eh? Pesen una mica, eh?
Una a la coreografia del seu espectacle, Runa, i una altra a la millor ballarina, o sigui, que de dansa, la millor ballarina de dansa.
Estic molt contenta perquè, a més a més, també, un altre premi que em va fer molta il·lusió i que va recollir el Manu Guix.
A l'Àngel Jalzer no va poder anar-hi a recollir el premi perquè, ja sabeu que està fent aquí una obra de teatre i cada dia ha d'estar al teatre, evidentment.
Doncs el Manu Guix va recollir el premi, que és el compositor musical d'aquesta obra que està durant tant de temps ja,
la Petit Príncep, el Petit Príncep, que ja porta, poca broma, eh? Porta no sé quantes temporades.
Jo crec que porta nou temporades que cada any, per les festes de Nadal, el Petit Príncep arriba al teatre i fan, diguem-ne, temporada de Nadal.
I llavors em va fer molta il·lusió, molta il·lusió que li donessin el premi a aquest espectacle.
Tenim la nostra convidada aquí? Doncs mira, avui tenim una convidada de luxe, de luxe.
Estic molt contenta de donar-li la benvinguda a l'Ali Aigua B. Bona tarda, Lali.
Bona tarda.
Hola, guapíssima. Em fa molta il·lusió, molta il·lusió parlar amb tu, perquè a més a més ho estava dient quan he començat el programa,
que vas guanyar per partida doble, no? Portaves un premi a cada mà i pesen, eh? Pesen molt.
Pesen molt, de fet, pesen molt. Sí, sí. Després a l'aeroport pensava, a veure si em deixen passar amb això.
Perquè excedeix el pes, no?, de la maleta, no? Exacte.
Doncs, estic molt contenta, la veritat, perquè jo he vist algunes coses teves en el Mercat de les Flors, he vist alguna cosa.
Sí, sí.
M'agrada molt com ho fas. I la veritat és que jo em preguntava, l'altre dia, quan et vaig veure ja a la sala de butaques del Teatre Falla,
em preguntava, què et va portar la dansa, l'Ali?
Doncs mira, això sempre ho dic, el Michael Jackson, que no sé si és bo o dolent dir-ho, però...
Ah. Sí, jo era una superfan del Michael Jackson i vaig començar per ell, per fer una fan, i sempre m'ha agradat com la gent que se sap moure bé, vull dir, a part de la tècnica.
I crec que em ve molt de com vaig començar. Vull dir que jo improvisava molt, m'agradava molt moure'm.
Ahà. O sigui que et va il·luminar, el Michael Jackson, et va il·luminar.
Sí, exacte. I hi ha molta gent, eh?
Així igual que jo.
No, no, és que ho feia molt bé. Era molt personal, era superpersonal, evidentment, però ho feia molt bé el que feia.
I vas començar molt joveneta o què?
Doncs vaig començar amb 13 anys. Tampoc tan, tan joveneta.
Home, no, sí que eres molt joveneta, carinyo, 13 anys, per favor.
Bueno, clar, ara era molt joveneta, era molt joveneta.
Clar, clar, clar. I vas tenir clar que et dedicaries a això o només vas començar com a hobby?
Jo quan vaig començar, jo em volia dedicar a això, o sigui, ho tenia molt clar.
Ala.
Vaig anar per totes.
Que bé, no?
Has estat a l'Institut del Teatre, a l'Escola de Música, al Conservatori, o sigui, que has estudiat molta música, en realitat.
Bé, vaig estudiar al Conservatori, sí, solfeig i una mica de piano.
Vaig estar a l'Institut, però realment la meva escola, jo he fet una escola a Brussel·les, a Parc.
I vaig estudiar allà 4 anys.
Ah, molt bé. I això és el que et va donar aquest poder que tens, no?
En aquell moment era una escola que estava bastant avançada perquè, penso que fa molts anys d'això, i aquí a Barcelona la dança era molt més limitada.
I en canvi a Brussel·les, que encara ho és ara, és el centre de la dança, hi havia moltes tècniques diferents, la gent sabia improvisar, llavors era com una altra cosa.
I vas estar 4 anys allà?
Sí.
Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do. Vas aprendre allà, diguem-ne, la base, diguem-ne, la base agafada allà, no?
Exacte, sí.
I després, bueno, has treballat en moltes companyies, moltes.
Sí.
I finalment et decideixes si d'alguna manera comences a formar la teva companyia, no?
Sí. Sí, jo tenia moltes ganes també.
Jo he estat molt fora, vivint fora, molts anys, i des del principi que jo me'n vaig anar a Brussel·les,
jo vaig dir, bueno, jo me'n vaig, que estava a l'escola, però jo vull tornar.
I això ho tenia molt clar, com tenia clar que volia ballar.
Però, clar, professionalment és superbonic sortir fora perquè coneixes moltes coses, moltes maneres de fer,
i amb mi em va anar superbé, però va haver-hi un... bueno, ja com vaig tenir uns anys vaig dir,
bueno, jo vull tornar realment, vull viure a Barcelona.
Perquè, clar, jo ho tenia tot molt fora.
Vull tornar a casa meva, no?
Ja.
Sí, pensar què és viure de la dansa a Barcelona, no? Poguer viure allà.
I tenia moltes ganes i vaig decidir fer-ho.
Parlant d'això, tu creus que la gent de teatre sempre ens queixem que no tenim prou ajuts,
que l'organització passa molt de nosaltres i que costa molt, i això és veritat perquè ho sé de primera mà,
aixecar un espectacle, no?
I la dansa jo crec que encara està pitjor, no?
En aquest sentit.
Pitjor, pitjor. Està molt pitjor.
molt pitjor perquè crec que també és molt desconeguda i que nosaltres necessitem unes bases
que la gent que està en logística no les coneix tampoc, i sí, sí, costa molt més.
Clar, perquè un espectacle, produir un espectacle costa diners, per senzill que sigui.
I si no tens una ajuda...
No, perquè tens molta gent... nosaltres fem tres mesos de creació.
Imagina't, imagina't.
Clar, sí, sí.
No, no, sí, és que ja dic, jo sempre dic que aixecar un espectacle costa molt i no tenim prou ajudes.
O sigui, l'Associació d'Actors i Directors Professionals de Catalunya, que formo part, estem lluitant molt i molt
perquè hi hagi un reconeixement a la feina que fem i unes ajudes.
Sí, sí, sí, perquè canvia molt, eh?
Quan pots fer les coses ben fetes...
Home, clar.
O sigui, el nivell puja perquè tota la presentació puja de nivell.
i, bueno, de vegades no pot ser.
I a més a més, tu que estàs més tranquil·la, més calmada, pots mirar les coses d'una altra manera, no?
Sí, sí.
I a part la dansa també el que té, una cosa bona que té és que nosaltres podem anar internacionalment perquè és dansa.
Clar.
I no hi ha paraula, no?
Clar.
Però programen un dia, quasi sempre, programen un dia els teatres.
Sí, sí.
Els teatres estan 20 dies, estan porada de no sé què.
No, però també tenim.
No, Lali, però això també puc dir que jo hi he anat molt de bolo i és d'un dia, eh?
Ah, sí?
Sí, jo he viatjat...
Els bolo són dels boles.
Sí, sempre dic, jo he viatjat, però clar, si estàs un dia o dos dies a París, has de muntar, has de fer la funció
i has de desmuntar, no veus res de fer la funció que vull dir, o sigui que això també passa en el teatre, eh?
Que els boles són així, però vaja, Déu-n'hi-do.
Bé, parlem del de l'altre dia.
Què et va semblar la cerimònia?
Em va semblar que anaven, bueno, anaven bastant ràpid, que això ho vaig agrair.
S'agraeix molt, sí, sí.
S'agraeix molt, vull dir, eren molt directes, no van fer un...
Sí, van anar molt directes al primer premi i va ser pim-pam.
I això també s'agraeix perquè són ceremonies que són llargues, també.
Sí, estic totalment d'acord.
I ens donaven un minut i si no surtia el ventilador.
Sí, bueno, això ho fan sempre a totes les premis, però cal dir que en aquesta va ser molt dinàmica, no?
I a mi em va emocionar molt, no sé si a tu també, em va emocionar molt com començava la gala,
perquè sortia una dona i dos nens i deia, això, esto era un teatro.
I els nens i els nens deien, i que és un teatro.
Ja, ja, ja.
I llavors, a partir d'aquí, fan una mica d'història, no?
Fan una mica de...
Sí.
Bé, bé, que el teatre havia desaparegut, no?
I la gent no sabia què era el teatre.
Em va emocionar, la veritat, a mi, aquest començament.
I després van riure, no?
Amb el tricicle.
Sí.
Sí, va estar molt bé el tricicle.
Hi ha gent que va fer també molt, molt, molt d'humor, i és veritat que va ser molt dinàmica.
Tu t'ho esperaves?
Doncs la veritat és que no.
I jo tenia gent...
Bé, jo, per exemple, ara estava a Navarra, perquè estic fent un nou duet,
bé, que ja està presentat, i el tècnic estava dins d'un espectacle que estava nominat a Infantilis
i portava com 10 dies parlant de la gala.
Ui, que nerviós, que nerviós.
I jo no sé per què pensava que no me'l donarien llavors d'estar tranquil·la.
Doncs mira, jo...
El que passa és que, clar, quan puges, llavors sí que saps nerviosa.
Ja, ja.
Doncs jo pensava que t'ho donarien.
Ja t'ho vaig comentar.
Ah, sí?
Sí.
I al Pere Arquilloé, que també li vaig dir, tranquil, que ja veuràs com t'ho donen.
I també li van donar.
O sigui que, bueno, moltes vegades em diuen que sóc bruixa i al final m'ho creuré i tot.
perquè hi havia poca broma, eh?
Són moltíssima la gent que estan als premis.
No sé si eren 64 espectacles, eh?
Sí, sí.
O sigui que molta gent.
Bé, parlem de Runa, que és precisament perquè t'han donat el premi.
Com va sorgir la idea de fer Runa?
Bé, primer que jo volia fer una hora d'espectacle perquè portava bastant de temps ballar.
O sigui, jo ballava, però els espectacles en els quals jo estava ballant a dintre eren de menys d'una hora.
I llavors sí que tenia espectacles d'una hora on jo estava dirigint.
i tenia moltes ganes de fer-ho amb el Lizard perquè em considero que el Lizard és un ballarí espectacular.
Veu pujar tots dos junts a agafar el premi.
Em va semblar molt maca la Premi de Coriografia.
Sí, sí, sí.
Va ser de coreografia i va ser també d'espectacle de dansa.
Dos premis.
I em va semblar molt maco per part teva que pujéssiu tots dos, eh?
Sí, sí, bé, és que en Coriografia ell també ha coreografiat, clar.
I com va sorgir la idea del Runa? A veure, explica.
Doncs Runa va sorgir, no sé, no sé si va començar pel Covid que estava allà i per...
Vèiem com una parella, perquè clar, som una parella, no ho pots evitar, no?
I vèiem una parella com vivint dins d'una casa que està en runes, no?
I era molt clar això, però després es va decantar més per la runa de la memòria,
per tot allò que tu recordes.
I que ho recordes de la manera que tu recordes, perquè potser no és exactament, no?
Estem jugant amb la memòria, llavors.
Sí, va sorgir així, com...
Era molt clar que volíem algú vivint dins d'aquest lloc i que era una parella
i que volíem parlar de les memòries que hi ha, no?
Quan recordes, quan ja passa un temps i has de recordar el passat i com ho recordes.
És a dir, que a part de veure dansa, el que veurem en Runa és una història, una història d'amor?
Bé, clar, hi ha mort perquè és una parella que es va estimant el seu moment
i és un d'ells que ho recorda.
Però sí, veurem...
Als nous espectacles sempre hi ha alguna part de narració,
sempre tenen un fil conductor que és bastant teatral.
Per això treballo amb el Jordi Oriol, que ve del teatre, de fet és un director de teatre.
Bé, director, actor, escritor...
De tot, una mica de tot, no?
I sí, hi ha una història, és a dir, tu pots entendre moltes coses
dins que no és com el teatre, que és una història lineal,
sinó que nosaltres sempre suggerim,
però dins del que nosaltres, amb la creació, per exemple,
tenim molt clar el que està passant.
Encara que el públic tingui una imatge i pugui dir...
Nosaltres, dins nostre, i perquè hem parlat amb el dramaturg,
hi ha coses que són superclares dintre.
de com es juga l'escena.
I que el públic ho entén, el que està passant, no només és dansa.
Exacte.
Això és una coproducció del grec, no?
Del festival grec, no?
Sí, és una coproducció del grec i d'Estrasburg.
Ajà.
Sol polsut.
I com va sorgir això?
Va ser fàcil, va ser difícil?
Et van obrir els braços o van haver de picar pedra per això?
No, el Cesc és el director del grec.
Sí.
Fa molt de temps que em segueix i li agrada molt la meva feina.
I tinc la sort que m'ha ajudat, no només en una producció, sinó que ell és una persona que pensa que si ajudes ho has de fer al llarg d'una carrera, no?
I amb mi, amb la història que jo tinc amb els Cesc és una mica així.
I jo li vaig dir, estres Cesc tinc moltes ganes de ballar una hora d'espectacle i, bueno, li vaig proposar això i ell estava encantat amb la proposta.
Li va agradar molt perquè li agrada la meva línia de treball.
Sí, a més a més, el Mercat de les Flors ha convertit-ho, jo diria, en la casa de la dança, no?
Sí.
Per dir-ho d'alguna manera, no?
Sí, sí, ho és, ho és.
Perquè pràcticament tots els espectacles que es fan allà són de dansa, no?
És que és la casa de la dança, el Mercat.
Per això.
Sí, sí.
Jo, la veritat és que estic molt contenta que hagi tingut dos premis.
No he vist l'espectacle, em sap greu.
Ajà.
És una producció del grec de l'any passat, no?
Sí.
Ho tornarem a veure, després de tenir els premis que has tingut?
Bé, jo crec que s'està despertant molta gent, ara tenim un tour.
Ara precisament estic a Alicant perquè demà ahir vam ballar a Múrcia.
Sí, m'ho vas dir que estaves a Múrcia.
Jo pensava que tindria aquí, tindria el plaer de veure't la cara aquí a l'estudi,
però ja et vaig dir que estaves allà a Múrcia.
I avui estàs a Alicant?
Sí, avui estic a Alicant, que estem ara al teatre.
i res, ara comencem un tour de Runa, de fet, ara.
Bueno, magnífic, no? Moltíssimes felicitats, carinyo.
Sí, sí.
Però estaria bé que poguéssiu tornar a Barcelona, no?
Estaria molt bé.
Sí, a veure, a veure, nosaltres a Barcelona ja ho hem fet,
però, bueno, tornem, per exemple, a Vic, que està bastant a prop,
però segur, segurament passarem per Barcelona.
Bueno, espero tornar a passar perquè la veritat és que fer-ho a Barcelona
m'agrada molt perquè tinc molta gent allà i és molt bonic ser-te d'actuar a Barcelona.
Home, estàs a casa teva, no?
O sigui que...
Exacte.
Escolta'm una cosa, tu has tingut molts premis, molts.
Bueno, tampoc tant, però no he tingut.
Home, Déu-n'hi-do.
Premi o de la crítica de Londres, no?
A Londres.
Nominada, aquí nominada.
Bueno, nominada, però ja...
Estar nominat ja és un premi.
Jo sempre dic a tots els nominats, li dic el mateix, això ja és un premi.
Després, també, el premi de la crítica, que també vas tenir premi a la millor ballarina,
que jo hi era, en la cerimònia, penso que fa 5 o 6 anys, no?
No, fa més poc.
Fa poc?
Sí, fa com dos anys o...
Fa molt poc, fa dos anys o un any.
El premi de la crítica.
Bueno, és que, clar, el premi de la crítica l'any passat no és més...
Bueno, un cop vaig estar nominada, també, que fa molt de temps,
però fa poc vaig guanyar un premi.
És el Premi Botaca.
Premi Botaca, millor ballarina.
Premi Botaca, exacte.
Ah, doncs el Premi Botaca és on vaig veure.
I el premi de la crítica, que estic dient...
No, el Botaca, sí, perquè el de la crítica també vaig cada any.
El que passa és que ara han estat un parell d'anys que no s'ha fet per allò del Covid, no?
Ja.
Com reps els premis?
Primer...
La veritat és que és superagraït, perquè és una feina...
Bueno, com moltes feines, no?
Però és una feina que és cansada, que ens agrada molt, evidentment,
però que treballem moltíssim i quan et reconeixen alguna cosa que és com la dansa, no?
Que és com molt efímer i jo crec que és, no sé, sempre que et reconeixen alguna cosa, crec que agrada a la gent, perquè tu ho fas com treballem, almenys en la meva companyia que ho fem de tot cor, no?
Que crec que tot artista ho fa així, és molt, molt agraït, és molt bonic rebre un reconeixement.
Tu ets, a més a més, evidentment ballarina, que muntes els teus espectacles, fas les teves coreografies, però també ets una companyia artística, no?
Sí.
I llavors això, com funciona? Surten els contes, Lali?
Sí, bueno, perquè jo, si faig moltes coses, sí, sí, ara em surten els contes.
Sí? Vale.
Tenim una companyia, fem espectacles, també dono tallers, es pot combinar, sí, sí, sí.
Vale, o sigui...
Visc totalment de la dansa i sí.
Doncs, felicitat també per això.
Per què? Perquè val la pena, m'estàs donant ànims i ànims.
Escolta, també sé que vas fer una, no sé si un curt o una pel·li curta o una cosa així.
Sí, Time Code.
Com va ser l'experiència?
El Time Code?
Sí.
Del Juanjo. Va ser bonica, va ser molt, molt curta, una cosa que va tenir molt de reconeixement.
Ja, ja, perquè sí, sí, perquè tenia la palma d'oro de...
del Festival de Cants, el Goya, els Gaudí, no?
El Gaudí, sí, i 60, eh, n'ha rebut com 60.
I inclús va estar nominat a l'Òscar, no?
Sí, sí, sí.
I què era realment aquest? Era curtmetratge, no?
Què vas fer?
Era un curtmetratge, però vull dir que de la meva vida jo vaig estar amb el Juanjo, ell ho tenia molt clar, crec que és un director que ho té superclar i que és molt bo, i realment nosaltres vam estar dos dies i mig, vull dir que va ser superràpid.
Ajà.
I vaig veure el curtmetratge al cap d'un any, vull dir que jo li anava dient al Juanjo, ostres, el puc veure? No, és que encara no l'hem muntat, perquè es va fer en una escola de reus, sense diners, saps?
Vull dir, no hi havia per què no hi havia.
Ja passa, ja passa, quan fan els curtmetratges i que ho fan i després dius, enviem-ho, enviem-ho, i no hi ha manera perquè un no ho acaben de fer.
Però bueno, però estàs contenta?
Sí, estic contenta.
I l'experiència va ser bona?
Molt bona, molt ràpida.
A part anàvem, a dins veiem una coreografia d'una peça que vaig fer, llavors era com una cosa que ja estava muntat,
i després el Juanjo és que ho tenia claríssim, vull dir, totes les imatges, dèiem, de parlar parlem, però molt poc,
llavors això ens era més fàcil, no?, teníem algunes trages, però molt bona experiència i ja et dic que va ser una experiència molt curta,
però amb una repercussió que encara ara m'ho pregunten com tu, no?, com...
Sí, sí, clar, perquè clar, va tenir tants premis i no estaries disposada a tornar a fer cinema?
A mi m'encanta el cinema, m'encanta.
Si t'ho proposen, et veus en cor?
Sí, sí, a mi m'encantaria.
A mi m'encanta, inclús també amb la dansa, no?, quan gravem una cosa ben gravada i fer un curt de dansa...
I ben il·luminada, que també és molt important a l'hora de gravar.
Tan preciós, però allò, no un curt, perquè els curs de dansa de vegades, no?, es fan així com que baix pressupost, no?, un bon curt de dansa, una bona imatge de dansa, ostres, jo això, aquest format el trobo preciós.
Que va ser el que va passar en aquest que vas fer tu i per això ha tingut tantíssims premis, clar, perquè estava molt ben dirigit.
Sí, bueno, aquest curt era molt més encarat al cinema, a una història, realment una història, una història on entens alguna cosa, no?, vull dir que era molt més...
Jo no diria, t'ho dic perquè jo no diria que era un curt de dansa, encara que sortís molta dansa, sinó que era una història que passava que els guardes de seguretat ballaven.
Ahà, però és una mica com runa, que és el que estàs fent ara, és dansa però explica una història, una història, diguem-ne, d'amor, d'un home i una dona, no?, que això és lo maco, això és lo maco, no?, que el públic, a part de veure la dansa, doncs tingui una, bueno, un fil conductor, no?, aquesta dansa que veus, no?, això és preciós, la veritat.
M'encantarà veure-la, si torna aquí a Barcelona, i quan vagis a Vic m'avises, a veure si puc anar a veure-la, perquè em farà molta il·lusió.
Molt bé, d'acord? Perfecte.
Què faràs amb els premis? A on els posaràs? A veure, perquè pesen, eh, no?
Pesen, pesen, bueno, però un cop els poses a sobre l'estanteria ja està.
Bueno, si aguanta l'estanteria.
Sí, no els tinc a casa meva.
Bueno, i ja li has...
Bé, un li he donat al Lizar, perquè era de coreografia i jo m'he quedat al d'un millor ballarina.
Ah, molt bé, em sembla perfecte, em sembla molt, molt maca la idea.
Bé, i ara, per acabar, evidentment tens bolus de runa, evidentment, però ja estàs pensant en una altra cosa per fer?
Bé, és que jo porto un tuté de moltes coses, jo estic fent runa, però just acabo d'estrenar un altre duet,
i després de runa me'n vaig al País Basc, bueno, al Pamplona, a Navarra, a ballar aquest duet.
Ah, carai, o sigui, que ja tens un altre espectacle, tens un altre espectacle ja en danza, i nunca mejor dicho.
Sí, sí, tinc un espectacle d'honora que s'ha estrenat fa res, ha començat ara la vida i res.
Bé, i molt contenta també amb l'altre espectacle.
I mira, just al maig rodo una pel·lícula, però és una pel·lícula com experimental, però sí, agafo tres setmanes al maig per rodar una pel·lícula.
Doncs, escolta, quan la tinguis rodada, han trucat i parlem de la pel·lícula.
I parlem també d'aquest nou espectacle que estàs ja estrenat ja.
Quan podrem veure-ho a Barcelona, ho saps?
Doncs, això encara ho hem de programar, bueno, va a Tàrrega segur i va a temporada alta.
Ahà, o sigui, que haurem d'esperar veure-ho a temporada alta, ja aniré a veure't.
Aquest any segur, és a dir, aquest any a temporada alta serà quan ho podràs veure, serà el lloc més a prop, potser.
Bé, a Tàrrega ja va, però millor potser.
Sí, però jo normalment vaig al Festival Temporada Alta a veure espectacles.
Ah, perfecte.
I en quin teatre estareu de temporada alta?
A Tàrrega de Salt.
Ah, molt bé, a Salt, d'acord.
Bé, doncs, quedem així, quan arribis a temporada alta ja vindré a veure't i potser tornem a...
Si ja has fet la pel·li, podríem tornar a parlar de la pel·li i del nou espectacle, no?
Bé, sí, sí.
Me n'alegro molt que et baixi tan bé.
Nè, sí.
Me n'alegro moltíssim que tinguis bolus de runa i me n'alegro moltíssim, de veritat, que hagis obtingut el Premi Max a la coreografia i a la millor intèrpretat.
O sigui, és una femenina de dansa.
Estic molt contenta i molt feliç, la veritat.
Que ho disfrutis molt, Lali.
Lali Aiguadé, una meravellosa ballarina, una meravellosa coreògrafa, que, a més a més, hem tingut el plaer de parlar amb ella i de saber més coses d'ella.
Gràcies, guapa. Bona tarda.
Bona tarda. Adéu.
Adéu.
Bé, doncs veus que bé.
Ha sigut una molt bona entrevista, Maica, eh?
Pots dir, ha sigut superinteressant.
Bé, volíem saber coses d'ella, no?
Bé, és que s'ha fet un repàs una mica de la seva vida, dels seus inicis, de què la va motivar a la dansa, i després del tema de runa.
Clar, jo no sabia que runa era un projecte, com si diguéssim, del grec de l'any passat.
Sí.
Clar, a Barcelona hi ha estat, i és com, ostres, ara li donaran el premi.
Va estar concretament el mes de juliol.
Ja.
Aquest mes de juliol va estar, sí.
Clar, a vegades els premis la gent se n'adona quan ja han donat el premi, no?
És quan...
Home, clar, és que justament els premis es fan quan ja l'espectacle, no?
Doncs ja l'ha vist el públic.
Clar, però que ara hi ha hagut, suposo, que molta gent que ha caigut ara, no?
Que la Dali ha fet la runa i que ara, doncs, ja no hi ha l'oportunitat, almenys, confirmadíssim.
A mi, de moment, es pot anar a veure-la al Festival Temporada Alta, que jo gairebé cada any hi vaig, a Girona,
em passo uns quants dies i veig el més important, diguem-ne, no?
Un altre premi que em fa moltíssima il·lusió, que ja ho he començat a dir al principi,
és el que han donat l'espectacle El Petit Príncep.
El Petit Príncep, que ens hem quedat a mitges abans de començar.
Sí, cada any, cada any, cada any el podem veure a les de Nadal.
Has dit nou temporades, mai que abans?
Sí, nou temporades porten, sí, sí, sí.
I, a més a més, el premi és un premi especial que per primera vegada es dona aquest any,
que és el premi Aplauso del Público.
Toma, i això com ho mateixen amb una aplausòmetra?
Suposo que per això la quantitat de gent que visa l'espectacle.
Ah, vale.
O de temporades, no?, que porta mantenint-se...
Clar, suposo que és això.
Vaig estar parlant una mica amb el Manu Guís,
que és el que va venir a recollir el premi,
perquè el Jatzer, que forma part també del Petit Príncep.
Està amb el Jaula de les Loques, no?
Sí, i em va estar dient que era la primera vegada que anava a Càdiz, com jo.
Sí, com bueno, mira.
I que li havia encantat, que li havia agradat moltíssim,
que li feia molta, molta il·lusió haver rebut aquest premi.
i que...
Perquè quan van a Càdiz saben que són premiats o ho saben al moment?
No, estan nominats.
Estan nominats, eh?
N'hi ha, sí.
Vale.
O sigui, ella anava...
A veure...
Ella anava com a nomina.
No, no, no, aquest espectacle, aquest concretament,
que és la primera vegada que es donava...
Ja tenien...
Era allà ell.
Vale.
O sigui, era el Petit Príncep.
Anava a recollir-lo, bàsicament.
Sí, exacte.
Aquest no calia posar-se nerviós perquè no hi havia altra.
Era per a ell, sí.
I la veritat és que, bueno, vam estar parlant una mica també
quan va començar, que estava en Operació Triunfo
i em va comentar...
Jo ara no veig...
Es fa Operació Triunfo?
No, ja no es fa.
Perquè em va dir que continuava estar a Operació Triunfo
i jo vaig callar perquè vaig pensar...
Com que jo no ho veig, no ho sé, la veritat.
Bé, potser continues tant a la productora que...
No ho sé.
No en el programa, sinó en la productora.
La qüestió és que estava molt content
i, a més a més, jo crec que s'ho mereixen
perquè al Petit Príncep ho ha vist moltíssima gent
i és un espectacle molt xulo.
De fet, és curiós perquè ara, aquest any, fa 80 anys
que es va escriure al Petit Príncep.
Sí.
Ah, mira.
O sigui que, mira, fa 80 anys i encara funciona.
I encara roda el musical.
Sí, sí.
Vaig estar també parlant amb els directors de l'espectacle
que a mi em va agradar molt l'espectacle, la veritat,
perquè va haver-hi una mica de tot.
Una mica de...
Espectacle, dius els Premis Mags, no?
Sí.
Vale.
Tot l'espectacle.
El començament ja em va emocionar.
Per lo del nen...
De veure la senyora en un clima de postguerra, de post...
Post Catàstrofe Mundial, no?
Sí, de Catàstrofe Mundial, exacte.
Post Tercera Guerra Mundial.
Sí, de Catàstrofe Mundial, que diu...
La senyora diu, esto era un teatro.
I els nens preguntant, i què és un teatro?
No sabien que era un teatro.
No sabien que era un teatro.
Perquè ella feia...
Quins auguris pel teatre, no?
Exacte.
Quin futur.
Exacte, exacte.
I llavors, al final, deien...
Viva el teatro, o alguna cosa així, saps?
Vull dir que...
Diuen com molta més vida.
Sí.
Em va agradar molt la història aquesta.
I després hi havia una mica de tot.
Vaig estar parlant amb el director de la gala.
Sí.
No el coneixia, eh?
El dius José Troncoso.
I després hi ha la directora també de la gala,
que ho han fet a l'Alimón,
que era l'Anna López Segovia,
que tampoc la coneixia.
I la veritat és que, bueno,
van estar parlant, no ho dubto, no?
Que hi ha hagut un treball molt intens.
Home, suposo que la preparen amb temps, la gala.
Sempre es fa càdiz, per això?
El què?
La gala sempre es fa càdiz?
No, cada any es fa en un lloc diferent.
En un lloc diferent.
Jo hi he anat als Premis Mags, a Zaragoza,
ella ha anat a molts llocs.
A Barcelona s'ha fet algun cop?
Sí, sí, a Barcelona també, sí.
Jo, ara no me'n recordo a on he anat,
però vaja, ara feia dos anys que no es feia,
per allò de la pandèmia,
i bueno, ja n'han anat a Càdiz.
Aquests dos senyors, que són els directors,
doncs això,
em van estar explicant que portaven
més de vuit mesos
preparant això.
Gairebé...
Poca broma, eh?
Gairebé...
Gairebé...
Bueno, més de mig any,
però gairebé un any.
Pensa en el tema.
Vuit mesos per portar a terme el festival aquest
i per tota la gent que intervé, no?
Perquè, clar,
el dels premis en tots els festivals són igual.
Nominats?
Fala, fla, bla, bla.
I guanyador.
I guanyador, tal.
No sé què.
Així, això a tot arreu és igual.
Funciona igual, no?
La gala, diguem-ne, sí que és diferent
i cadascú la fa a la seva manera, no?
La veritat és que jo m'ho vaig passar molt bé.
Em van tractar molt bé, a més a més.
Que bé, teníeu pica-pica o alguna cosa després.
Això t'anava a dir.
Curiosament, em vaig quedar molt contenta de la gala.
Em vaig estar molt contenta també
perquè em van posar platea
i estava pleníssim de gom a gom.
Em van dir si volia passar per la catifa vermella.
Vaig dir que no, que jo només anava a veure les vermelles.
No anava a lluir-me.
A lluir-te, no?
Allà amb la catifa, maica.
I la veritat és que el que em va sorprendre...
Dues coses em van sorprendre.
Que no estan a l'alçada.
Que no estan a l'alçada.
A veure.
Primer que quan va acabar la gala,
normalment, en tots aquests events,
després, com a mínim, hi ha una copa de cava.
Com a mínim.
Bueno, jo ho suposo,
perquè no he anat mai a cap.
Jo confio en el que tu em dius.
Que a vegades la copa de cava també va...
Amb alguna coseta.
Amb alguna coseta per picar, no?
Sí.
Vale?
I és com una mena de festa,
on allà es reuneix tota la gent,
els que han estat a l'escenari,
els que no estan a l'escenari,
i es parla i tal.
Allà no va haver-hi ni cava.
I a més a més ho vaig preguntar.
Ho vaig preguntar?
Jo vaig dir, perdona, hi ha el cava?
On el tinc?
On m'espera?
Sí, sí.
Ho vaig preguntar.
I me dijeron,
no, senyora, no, cava no.
Digo, bueno, pues,
Jerez, un vino de Jerez,
una copa de vino de Jerez.
Tampoc una agua o una cola o una agua o una cola.
No, no, no, para brindar.
Dame algo para beber.
De ser, no, no, no.
No, no.
Aquí no hi ha res.
I al cap de...
A veure, no vull exagerar,
però al cap de 10 minuts d'acabada la gala,
ja va començar la gent del teatre,
els acomodadors, els que estan en el teatre,
a ventilar la zona, no?
Sí, a començar a dir,
han de salir, han de salir, han de salir.
i dices, què estan dient, no?
O sigui, que això em va deixar una mica freda.
Bueno, però vau tenir temps després, no?
Suposo, en algun lloc, en alguna sala de parlar.
No, no, no, no, no, no.
O sigui, va ser el vestíbul del teatre.
Sí.
Jo vaig parlar amb Déu i sa mare,
vaig parlar amb el que llue,
vaig parlar amb el Tricicle,
que també em vaig fer fotos,
vaig parlar amb tothom que vaig poder,
però, clar, quan van començar a dir,
senyores, andaguis saliendo,
senyores, andaguis saliendo,
vale, bueno, vale.
Ja.
No?
És trist, però és així.
Això és una de les coses que em vaig quedar,
em vaig quedar superparada.
I una altra de les coses que em vaig quedar superparada,
quan vas a aquests actes,
normalment, a tothom li donen una bossa.
Sí.
Al final, et donen una bossa.
Ah, sí?
Sí, una bossa que pot ser de paper,
o el que sigui, una bossa dansa.
Sí, com una tote bag d'aquesta.
Sí.
I, normalment, a la bossa hi ha alguna coseta.
Normalment hi ha un mocador,
o un xal,
o, a vegades,
Ah, sí?
Sí, en una ocasió,
em van donar un joc d'anell i arracades.
Home, broma,
que estem en temps de saquera econòmica, eh?
Bueno, però vull dir que sempre donen alguna cosa, no?
Ah, jo vaig passar per allà,
perquè estan a la sortida de la sala,
ja et vénen a donar la bossa, no?
No vas tu a buscar-la,
et vénen a donar la bossa.
I a tres o quatre persones donen bosses.
I vaig pensar, bueno, ja ho miraré.
Ja vindran, no?
Ja ho miraré.
I quan ja surto del teatre,
i vaig ja cap a l'hotel i tal,
miro el que hi havia a la bossa,
saps què hi havia?
No, què hi havia?
A veure, sorprèn-me.
Quatre lattes.
Quatre llaunes.
Ah, per això no us van donar el cava, Maica.
Quatre llaunes.
Allà tenies el refresc.
Ai, perdó.
No, no, no.
Quatre llaunes de melba,
que és un peix que jo no el coneixo.
Com tonyina.
Llaunes en conserva.
Llaunes de tonyina.
Llaunes en conserva.
Sí.
En comptes de la llauna de tonyina,
que la tonyina sí que la conec, no?
Què m'estàs dient, Maica?
Doncs quatre llaunes,
una de melba,
l'altra de no sé què,
de peix en llauna,
en oli d'oliva.
O sigui, tu vas a un acte
esperant-te que et tractin
amb cava,
amb mocadurets,
amb detallets.
No, jo vaig a l'acte
perquè m'agrada estar amb els companys.
Home, però jo,
ja, però,
però jo també em faria...
O sigui,
i surts amb una bossa
amb peix en conserva.
Em vaig quedar tan sorpresa,
tan sorpresa,
perquè quatre llaunes
de peix en conserva
van donar
a tota la gent
que va anar a la gala.
A veure,
a no ser que fos un producte
típic,
molt típic de Cali.
Bueno, clar,
són, són,
a veure,
són, són...
Molt gurmet,
producte d'aquest,
d'excellentíssim,
llavors podria cabre
dintre de la lògica
de, bueno,
doncs anem a produccionar
la cultura i el turisme
del lloc, no?
Però, bueno,
evidentment,
la marca de les llaunes,
la marca de les llaunes
d'aquest peix
són totes d'allà,
evidentment.
O sigui,
sí,
d'alguna manera
és promoció.
Els hi perdonem.
Però la veritat
és que jo no necessito
quatre llaunes de res,
o sigui...
I què vas fer,
per curiositat,
què vas fer amb allò?
Doncs res,
portar-me-la
i ja la donaré a algú.
Ja saps que jo,
a més a més,
a l'hora de menjar
sóc un...
Un zero a l'esquerra.
Sí,
però, bueno,
em va sorprendre molt.
Em vaig quedar
superparada.
I una altra cosa,
un altre premi
que em va agradar
molt,
molt,
molt,
també era la primera vegada
que es donava.
Ah, mira.
És que hi ha
una associació,
una associació
que són
pallassos
i llavors
van
per als hospitals.
Pallapupes.
Exactament.
Sí, home.
I li van donar
un premi,
també,
que estava
especialment
per a ells,
vull dir que no és
un premi
que es doni cada any.
No, no.
Això em va agradar
moltíssim.
Pallapupes fa
moltíssims anys
que...
Bé,
moltíssims,
moltíssims tampoc.
Doncs mira,
s'ho mereixen,
s'ho mereixen.
A Sant Joan de Déu,
ho dic perquè
durant un temps
vaig fer jo
de voluntària
allà a Sant Joan de Déu,
a l'hospital
materno infantil
d'aquí
d'esplugues,
i sí, sí,
o sigui,
ells van
amb el seu carretó,
amb les seves coses
i van...
Es posen el nas,
van estar explicant,
a l'escenari van estar
explicant el que feien
i van dir
que, per favor,
que això hauria d'haver-hi
en tots els hospitals
infantils,
perquè tant els nens
com els pares dels nens
es posen contents
d'aquesta estoneta
que passen ells
amb les criatures.
Em va semblar
un premi molt maco.
I un altre premi
molt maco també,
que és la primera vegada
que es donava també,
és un premi
que li van donar
a una cosa
que ha fet
la Fundació
Eliseu,
de Barcelona,
que es diu,
un espectacle
que es diu
La Gata,
i que han agafat
tot de gent
del barri del Raval,
tot de gent
del barri del Raval,
Ah,
per muntar una obra.
Per muntar una obra.
Va fer un documental
a TV3,
d'això, Maica.
Doncs,
li han fet també
un premi,
em va semblar molt maco,
van explicar,
quan van pujar
a agafar el premi,
van explicar
de què hi anava,
i em vaig quedar
sorpresa,
i la veritat,
un premi
absolutament...
TV3 em va fer
un documental,
o sigui,
que la gent
ho pot recuperar,
o sigui,
pot veure
com el muntatge
de tot,
com ho van muntar
a la web TV3
a la carta,
es pot buscar
i mirar
com ho van preparar.
i em va semblar
una idea
boníssima
del Liceu,
de la Fundació Liceu,
i em va semblar
una meravella
que li donessin
un premi també
a aquesta gent,
o sigui,
els pallassos
i aquesta gent
que ha fet tant
per al barri del Raval,
per la gent
del barri del Raval,
perquè surtin
de casa seva
i facin alguna cosa
que els tregui
els problemes
del cap,
diguem-ne,
jo crec que és
una molt bona cosa,
la veritat.
Bé,
em penso que...
Ho hem de deixar
aquí a Jamaica,
eh?
No podem parlar
del teatre
de Barcelona.
Però bé,
hem fet una crònica
del que va passar
a Càdix.
Sí,
ho vaig passar molt bé,
la veritat.
Me n'alegro.
I vaig parlar
amb tothom,
vaig parlar
amb l'alcalde
de Càdix,
amb els directors
de l'espectacle,
amb tots els actors,
amb la Lucrecia
que feia anys
que no la veia
i va cantar
una cançó preciosa
que jo la coneixia
en la veu
de la Rocío Jurado
i que ella
li va donar
el to aquest de Cuba,
saps?
Vale.
I era preciosa,
és preciosa la cançó
i vaig estar parlant
amb ella
perquè abans
ens veiem molt sovint
amb els actes
i tal.
Maica,
ho hauríem d'anar deixant,
eh?
I resulta
que continua vivint
a Barcelona
però ara feia
molt de temps
que no,
vam estar fent
una xerrada
i va ser fantàstic
la veritat.
Bon cap de setmana,
Maica.
Adeu,
fins la setmana vinent.
Adeu,
que vagi bé.
Catalunya Ràdio.
Les notícies
de les 6.
Bona tarda,
us informa Kilian Sabrià.
Espanya és l'únic estat
de l'espai Schengen
que continua
sense reconèixer
els passaports
de Kosovo.
Això malgrat
l'acord assolit
aquesta setmana
per l'excepció
d'avisats
als ciutadans
d'aquest país.
La mesura
ha d'entrar
en vigor
com a molt tard
l'1 de gener.
Brussel·les,
en Jordi Baró.
Bona tarda.
Interrogant sobre
l'aplicació Espanya
de l'acord
que permetrà
als ciutadans
de Kosovo
viatjar lliurement
per l'espai Schengen
sense avisat.
La mesura
s'ha aprovat
de forma definitiva
aquesta setmana
i ha d'entrar
en vigor
com a molt tard
l'1 de gener.
Però Espanya
amb la normativa
actual
no es pot complir
perquè les autoritats
espanyoles
no reconeixen
els documents
de viatge
dels ciutadans
kosovars.
Christian Vigan
és portaveu
de la Comissió Europea.
Entre els països
de Schengen
tots menys un
han reconegut
els documents
de viatge
de Kosovo.
Això significa
que l'acord
de liberalització
de visats
per Kosovo
permetrà
els titulars
de passaports
kosovars
viatjar
sense avisat
per tot Schengen
menys un país.
No està clar
el futur
de l'exempció
dels visats
per Kosovo
a Espanya
perquè el ministre
d'Afers
estrangers
assegura
que el no reconeixement
als passaports
continuarà
però fons diplomàtiques
van més enllà
i s'obren
a fer canvis
per aplicar la mesura.
Jordi Baró,
Catalunya Ràdio Bruxelles.
Notícies breu,
Sergi Molero.
Un jutjat de Sabadell
investiga el director
i dos metges
del centre
de la tercera edat
residencial Palau
per la mort
de 55 avis
durant la pandèmia.
Ho ha avançat
l'emissora local
de Palau
Solita i Plegamans
al Vallès Occidental
i ho ha confirmat
Catalunya Ràdio
de Fons Pròxim
és el cas.
Tots tres
estan citats
a declarar
davant el jutge
aquesta tardor.
La fiscalia
parla de situacions
de confinament
incorrectes
i de descontrol
en la gestió
de la Covid.
La consellera
d'Acció Climàtica
Teresa Jordà
després de les restriccions
anunciades per la Txel
a la Confederació
Hidrogràfica de l'Ebre.
Creu que els ha faltat
valentia i previsió.
Ricard Boigas, Tarragona.
Jordà ha criticat
la falta de planificació
de Madrid.
La consellera
ha dit que els regants
de la Confederació
Hidrogràfica de l'Ebre
tenen tot el dret
a accedir
a un model
de regadiu responsable.
Ha posat d'exemple
la necessitat
de modernitzar
el canal d'Urgell
a la qual el govern
s'ofereix
a posar el 60%
del seu cost.
No només reivindiquem
la modernització
d'aquest canal
que és l'únic canal
important i gran
que queda
per modernitzar
l'estat espanyol
sinó que ens brindem
com a govern de Catalunya
a signar un conveni
de l'estil
que vam signar
amb el de Pinyana
on la Generalitat
hi posaria el 60%
i tenim el pressupost
que són 138 milions d'euros.
Al Delta de l'Ebre
els productors d'arròs
es preparen
per treure endavant
l'acollita
amb la meitat d'aigua.
La comunitat
de regants
de la dreta
han optat
per distribuir
l'aigua
de forma intermitent
en períodes
de 10 dies.
Avui han acordat
ajornar l'inici
de la campanya
el 28 d'abril.
Molt bones sensacions
dels llibreters
de cara a la diada
de Sant Jordi
d'aquest diumenge.
Els llibreters
que ja poden obrir parades
viuen aquest dia
amb molta expectació
i amb més il·lusió que mai
després que l'any passat
va ser un Sant Jordi
marcat
per una impressionant pedregada
la recordareu
al centre de Barcelona.
Sentim la directora
d'Ona Llibres
i Holanda Bataller.
Serà el Sant Jordi
de les nostres vides.
La sensació
és que després
de dos anys pandèmics
i del darrer any
que també va ser preciós
però que vam tenir tornados
van tenir pedregades
van tenir tot el que vam tenir.
La sensació
és que tothom
s'hi està abocant
encara més que mai.
Trànsit,
Sàlia Quintana.
Bona tarda.
Vé doncs amb vús
a la ronda de dalt de Barcelona
entre Horta i Pedralbes
en tots dos sentits
de la marxa
però sobretot
Santillo Bregat
que és en la direcció
que hi ha l'accident.
Els autobusos
que passen
per la zona afectada
també els desvien.
A la ronda litoral
trams habituals
i a la P7
hi ha cua compacta
uns 5 km
de Cerdanyola-Barberà
sentit nord
sentit Girona
la B30
lateral
de Navarberà
com a Cerdanyola
en tots dos sentits
la C58
des de Montcada
fins a entrar
pel nús de la Trinitat
a l'autopista
el Marès Maturats
Argentona
sentit Canet
afectant la C60
el cintro
de litoral
a Cornellà
direcció
cap al nús
de Llebregat
i la comarcal
243C
del tot aturada
de Rubia Terrassa.
Célia Quintana
Catalunya
Ràdio Equip Viari.
Esports,
Damià Aguilar.
Posem-nos al dia
del partit
de quarts de final
del torneig
godó de tenis
Alcaraz
Davidòvic.
Tenis Barcelona
Sergi Andreu
bona tarda.
Bona tarda partidars.
Segurament el millor
que hem vist
en tota la setmana
al Tenis Barcelona
que estan protagonitzant
Carlos Alcaraz
i Alejandro Davidòvic
partit igualadíssim
amb grans punts
una deixada
fa una estona
de Davidòvic
que ha creuat
la pilota
ha creuat la pista
per tornar a camp propi
ha fet aixecar
els espectadors
dels seus seients
gran partit
ara mateix
7-6
el primer set
ha caigut
al cantó
d'Alcaraz
i en el segon set
igualadíssim
3 jocs iguals
amb 30 iguals
al marcador
servint
Alcaraz
per marxar
4-3
en aquest segon set
Sergi Andreu
Catalunya
Ràdio Tenis Barcelona
A Estutgar
Paula Badosa
ha perdut a quarts
contra la Bielorrussa
Valenca
6-4
4-6
4-6
A la Copa de la Reina
d'en Vol de Màlaga
el CAC7 Granoller
s'ha classificat
per semifinals
en guanyar 24-23
l'Esporting La Rioja
A la Lliga de Primera
Espanyol Cádiz
en directe pel tot gira
a partir de 3 quarts de 9
tornen a la llista
Caleros, Cargill
i Aleix Vidal
que estaven sancionats
Aquesta tarda
al tot costa
entrevistem Xavi Puig
directiu responsable
del femení de futbol
del Barça
Demà en directe
per Catalunya
Ràdio
anada de semifinals
de Champions
Chelsea-Barça
a partir de la una
del migdia
Fins aquí
les notícies
Tot seguit
les notícies
de Sant Just
Bona tarda
Us informa
Mariona Sales Vilanova
El proper 23 d'abril
Can Ginestar
serà l'escenari
d'una gran varietat
d'activitats
per celebrar
la Diada de Sant Jordi
Aquest any
s'han programat
més activitats
de les que se solien fer
atès que
en cauran diumenge
hi ha més possibilitats
que la gent marxi
a Barcelona
Durant tot el matí
hi haurà parades
de llibres roses
i entitats
perquè els ciutadans
puguin gaudir del dia
A partir de les 10 del matí
el taller de dibuix
sobre rajoles
amb carrer blau
i una classe oberta
pels cursos d'arts
plàstiques
creant art
seran algunes
de les activitats
disponibles
per a tothom
A les 11 del matí
els més petits
de la casa
podran gaudir
de l'espectacle infantil
Una carretada
de contes
amb la llegenda
de Sant Jordi
de la Guiglla Teatre
A les 12
es farà la ballada
de sardanes
i a dos quarts
de dues
serà el torn
del grup
Random Cover
amb versions
dels millors èxits
del rock
funk i pop
dels anys 70, 80 i 90
L'Ajuntament de Sant Just
espera que els santjustencs
i santjustenques
decideixin celebrar
la Diada de Sant Jordi
a la localitat
i que si volen anar a Barcelona
ho facin a la tarda
Durant el matí
i el migdia
els ciutadans
podran gaudir
d'aquesta animada programació
per fer caliu al poble
Serà una jornada
per a tots els gustos
on la cultura
i la diversió
seran les protagonistes
La revista de Sant Just
La Vall d'Avers
està a punt
de fer història
al municipi
Des del seu primer número
el 1979
la publicació
sempre ha estat
en blanc i negre
però això està a punt
de canviar
El proper mes de maig
la Vall d'Avers
publicarà
el primer número
en color
de tota la seva història
El color
ocuparà
les pàgines
de la revista
que farà
que sigui
més atractiva
visualment
i donarà més importància
a la fotografia
Per presentar
aquesta gran novetat
el proper dimarts
25 d'abril
a les 8 del vespre
a la sala
Piquet de la Taneu
tindrà lloc
la presentació
del projecte
La publicació
també va realitzar
el 2021
un canvi
en el seu disseny
amb l'objectiu
de fer-la més dinàmica
i visual
així com també
un canvi
en el logotip
La Vall d'Avers
va ser fundada
el 1979
per un grup d'amics
que volien crear
un canal
on tots els veïns
del poble
poguessin rebre
la informació
i expressar
les seves inquietuds
La revista
vol ser una veu
oberta
independent
i crítica
i fa una edició mensual
amb informació local
opinió
i entrevistes
També celebra
uns debats
quadrimestrals
sobre temes
d'interès local
que es retransmeten
en línia
en línia
El nom de la revista
fa referència
al lloc
on està situat
Sant Jus
l'ambient geogràfic
format per la vall
principal del poble
i totes les seves afluents
Com ja hem comentat
el 23 d'abril
Sant Jus
celebrarà
la diada de Sant Jordi
a Can Ginestà
amb una gran varietat
d'activitats programades
Avui hem tingut
a ràdio d'Esvern
a la Mercè Camps
propietària
de la llibreria
paperaria
L'Escrivà
que estaran presents
el diumenge
a Can Ginestà
amb una perdeta
de llibres
Ha explicat
que
des de la botiga
s'agafen
amb moltes ganes
la diada d'enguany
Com ha comentat
és un dels moments
àlgids
de qualsevol llibreria
i els encanta
tot el que estigui relacionat
amb la cultura
i vendre llibres
La Mercè ha explicat
que aquestes últimes setmanes
estan venent
molts llibres
L'abril és un mes
on la gent
està molt més disposada
a comprar llibres
i això es nota
en aquests establiments
que estan plens
en aquestes dates
Ells venen llibres
de tots tipus
però sobretot
el que més venen
són llibres infantils
El diumenge
els podreu trobar
amb una paradeta
Can Ginestà
però de moment
podeu escoltar
l'entrevista completa
al podcast
que trobareu
a la pàgina web
de Ràdio d'Esvern
I això ha estat tot
Tornem amb l'informatiu
complet
de les 7 de la tarda
Fins ara
Escoltes la Rambla
la vida s'enjustenca
a través de les zones
012
La Generalitat
al teu costat
Si com a dona
vols saber
quins recursos
tens al teu abast
a les oficines
d'informació
de l'Institut Català
de les Dones
trobaràs
l'atenció
que necessites
Et podem orientar
sobre salut
ajuda afectiva o sexual
o assessorar
sobre qüestions específiques
per a dones i infants
separacions, règim de visites
pensió i custòdia dels fills
abusos o situacions
de violència masclista
Per tots aquests casos
trobaràs un servei gratuït
d'atenció psicològica
i assessorament jurídic
Entra a gentcat.cat
barra
Atenció a les dones
012
La Generalitat
al teu costat
Comencem la segona hora
de la Rambla
ara mateix són les 6 i 12
d'avui 21 d'abril
recordeu que aquesta segona hora
farem el quiz
amb la gent de La Tertúlia
el super quiz
sobre temes
i coneixements
de la diada
de Sant Jordi
Ara estem escoltant
aquest tema
que es diu
Un Sant Jordi diferent
la cançó que es va
composar
en el Sant Jordi
de la pandèmia
una cançó
que la canten
Cesc Freixas
en Joan Masdeu
la Paula Valls
i el Pep Salat
amb l'anel
de la nostra gent
més focinats
entre quatre parets
junts
sense roses
al carrer
però amb un llibre
molt potent
que avui porta
per nom
tot anirà bé
a confiar
i no perdre
mai l'esperança
un obre humà
es construeix
sempre a certa distància
que és el present
poder-ne ser conscient
serà el moment
d'actuar ben diferent
llargues hores
d'incertesa
mentre la tristesa
festeja la nostra
captivitat
floriran més primaveres
sorgiran noves donzelles
que s'alçaran valentes
per cridar
dóna'm una llança
vèrtex d'esperança
fruit del nostre amor
passarem junts
un Sant Jordi diferent
amb la neu de la nostra gent
confinats entre quatre parets
junts
a veure
són un quart de set
de la tarda
d'avui
divendres 21 d'abril
comencem la tertúlia
ja hem dit
que serà una tertúlia
dedicada
especialment també
a temes de Sant Jordi
hola
què tal
bona tarda
perquè de fet
eren un quart
menys dos minuts
comença el cap de setmana
hem de ser allò
escrupolosos
amb el temps
perquè la gent
es mira els reloges
i clar
m'hi han darrerit
tal i qual
però bé
és una llicència
que li podem permetre
comença
el cap de setmana
de Sant Jordi
avui
el capullo
avui
el capullo i la rosa
seria
reivindicant la cultura catalana
exactament
a mi és una diada
que m'encanta
Sant Jordi
m'encanta Sant Jordi
és de les altres
que igual que Sant Joan
també m'agrada molt
així com Carles Toltes
no m'agrada gens
a mi tampoc
mai m'ha agradat
disfressar-me a mi
mai
Sant Salvador
em quedava com encaixat
el disfressava
i em quedava com
no sabia com comportar-me
no he sabut mai
però Sant Jordi
és bonica
Sant Jordi
és molt maco
Sant Joan és la millor
però
Sant Joan
ho diu un Joan
no val
sí que és veritat
que per mi
és la diada de Catalunya
home
home
a més a més
acompanya tot
acompanya el temps
acompanya aquella primavera
que ja tots ens posa
ja
dos mil per hora
cadascú
com
com ho interpreti
però sí que és veritat
que són ganes de passejar
ganes de sortir
ganes de gaudir
ganes d'abraçar-se
d'estudiar-se
d'enamorar-se
de patonejar-se
de regalar
de tot
a més que
amb els anys
ha adquirit un to
reivindicatiu
de la nostra cultura
home
és que ha de ser així
també
en certa manera
vull dir
aquesta reivindicació
que us diuen
que nosaltres reivindiquem
la cultura catalana
la cultura nostra
Sant Jordi
Sant Jordi
a la resta d'Espanya
celebren el dia
del Mundial del Libro
el dia del llibre
la resta del món
la resta del món
perdó
és una cosa
que realment
ha colpejat
amb tanta força
home sí
i la gent que ha vingut
a l'estrangera
ha viscut
aquesta alegria
pels carrers i tal
que ho han copiat
a molts països
i s'ho han fet
seu
però sempre dient
que el lloc
emblemàtic
és a Catalunya
és a Catalunya
és a Catalunya
sobretot
com a cinc neuràlgic
Barcelona
de Rambles
i tot allò
no no
però és que
baixos on baixis
és bonic
anar callat
anar passejant
i anar gaudint
sí
i no cal parlar
no cal dir res
t'és igual fer cues o no
i estàs content aquell dia
sí
sí o no
Núria
home un moment
espera
deixa'm fer un aplaudiment
perquè acaben de fer presència
a l'estudi de ràdio
de l'Hiver
la Jurgina Barrera
que pobra
li haurem de posar
li haurem de posar els micros
és el dia sense alcohol
i també els auriculars
què tal
aneu parlant
i mentre vaig a posar-li el micro
a la Jurgina
va
doncs bueno
comenteu Sant Jordi
coses
si regaleu el llibre
si us agrada
si no
no
no
que parlàvem de Cristina
una tarda Cristina
amics amics de l'Orient
s'acaba
s'acaba d'incorporar
l'actriu
l'actriu de moda
de Sant Just
i per tant
volem que ens doni el seu pare
perquè
ell és una persona
molt enamoradissa
sí
molt sentimental
enamoradissa
no sóc
molt sensible
cobiu tot a flor de pell
una persona emocional
diria jo
sí sí
passional
també les coses que fas
fan passió
és veritat
és veritat
és veritat
és una persona
calorosament parlant
amb molta força
i què vols que digui
després de tot això
comentar el tema de Sant Jordi
que per molts
és la diada de Catalunya
correcte
que dèiem amb la Núria
i amb el Joan
que és un dia bonic
que és un dia
un cap de setmana
que ens agrada sortir
que ens agrada mirar
que estem contents
que reivindiquem la nostra cultura
correcte
i no cal ni comprar
ni
no més mirar
de Gaudín
mires
xerres amb gent
xerres amb gent
i si no xerres també
també
però
igual et trobes amb gent
que fa molts dies
que no veus
i estem amb un to content
amb un to bonic
amb un to tranquil
amb un to relaxat
fas quasi desigual
veus autors famosos
que estan signant
ostres mira
el fulanito de tal
tal
estan bé baixant
aquesta gent
aquesta gent
que tenen
aquesta
posse
lògicament
hi ha hagut una polèmica
amb això dels famosos
ahir a planta baixa
el programa de TV3
amb la de gent
que van
que han escrit llibres
els van convidar
el Risto Mejide
saps
que dius
ja és un d'aquests autors
que no
que no és escriptor
que acaba de ser
bueno
ha escrit un llibre
i ja tothom
vinga
però a mi
a mi molt bonic
Barcelona
que després són els que tenen
més cua
mira
a mi el que li interessa
en el Salva
al Risto Mejide
que li has dit
en Risto Mejide
i ell continua parlant
de Barcelona
no
més que res
hem escrit
el Risto Mejide
no m'agrada
però són autors
són autors
no no no
però aquests autors
com deia la Núria
però no és escriptor
aquest home
no
també hi ha el Víctor Amela
i companyia
que han guanyat molts premis
van començar votant
contra portades a la Vanguardia
es van fer famosos
perquè la gent
els seguia d'aquesta manera
i és un nom
que el coneixen
i jo
vaig a llegir
el nom d'aquest
com
ostres
i tu això estaràs d'acord amb mi
Salvador
doncs estic escoltant
també és veritat
calla un moment Cristina
quan fan
aquí només vaig jo callar
escolta'm una cosa
quan fan allò
el llibre de l'esport
te'n recordes o no?
exacte
que qui comprava?
Johan Cruyff
l'holandès volador
i tothom comprava aquell llibre
i és
un llibre treballat
no
però a Josep Maria Casanova
l'il·lustraven fotos
perdona Cristina
no no no
el que m'has dit avui
no t'ho perdon
aquests autors
favor
aquests autors que no són
que no són
que no són
que amb aquesta sensibilitat
que tens
hosti tu
després hi sumem un punt al cuís
exacte
aquests autors que no són escriptors
han agafat
barro amb una catllenada
un ganxo
i aprofiten
doncs
la seva forma de ser
i el que estan fent
en aquells moments
per escriure un llibre
digueu-me
que jo ara
em llenço
em llenço terra
i pedres en sot
sobre la meva teulada
però durant el
vam comprar
amb uns llibres
dels presos
que tampoc ho eren pas
d'escriptors
ja sí sí sí
ah
jo tinc
ah no pel que has dit
no ni hablar
o sigui ni hablar
ni hablar
o sigui no
porta una
per ajuda
per xulapes
les coses en aquesta vida
tenen un preu
calla
i has fet un xulapa
has fet un xulapa
home mira
no no no t'ho dono
per jo no
doncs jo
tenim un espectacle
jo el que et deia
en Barcelona
és veritat o no
que vam comprar
molt de llibres
i jo la primera
eh
de gent que no eren
sí
però que a més a més
durant
però que en el seu moment
que hi hagi firmes
d'aquests autors
que després acaben
són els que acaben
tenint més èxit
o més cues
això sí que a mi
jo no compraré pas
el llibre de l'any
jo tampoc
jo tampoc
jo tampoc
regaleu llibres
acostumeu a regalar
roses llibres
us en regalen
per demà
sí jo sí
jo soc molt tradicional
amb això
jo és que a meva filla
es diu
a mi m'ha agradat molt
regalar
es diu rosa
Georgina
propa't el micro
propa't el micro
és que avui l'hem portada
sí
com que l'hem portada
sembla un gos
home Georgina
per favor
diga-ho
però com que no
hi havia un entrenament
així molt seriós
ens l'hem pogut saltar avui
perquè clar
si no els divendres
tenim entrenament
a aquesta hora
com està Georgina?
molt bé
la veritat
ai perdona
que no té el micro
està una mica
clar
és que la Georgina
encara no té aquest punt
de cada divendres
aviam mira-li
Joan
mira-li això del micro
aviam veure si funciona
si no et deixo el meu
digues alguna cosa
ara aviam
hola què tal?
no no
jo et deixo tot el meu
Georgina
espera espera
pericallà
oh Georgina
ens n'aniràs perfecta
oita el que ha dit
sí canvieu
canvieu
exacte
aviam veure
tenim uns tècnics
aquí a Ràdio d'Esberta
no no
però és igual
vine aquí
com està Georgina?
molt bé
molt bé
t'agrada Sant Jordi
t'ha d'agradar
perquè el teu nom
ja és el nom
de Sant
Santa
sí
és el teu Sant
però jo també
et volia fer una pregunta
perquè això ha de fer
una mica de ràbia
tothom
Sant Jordi
felicitar el Jordi
i després
després
Georgina
també
també és el Sant
el dia 23
sí
com ho fem això?
bueno
Georgina
Jordina
i totes aquestes coses
clar
però bueno
sí que hi ha
o sigui
la gent
perquè més o menys ho sap
però
si no
tampoc és
tampoc hi cau
la gent
és
no s'associa
no
ara ja sí
ara ja cada cop
es comença a associar més
Georgina
de Joan
al principi
costava més
associar-ho
és cert
és cert
hola hola hola
em sentiu?
no
et sentim aquí dintre
no gaire bé
doncs jo el que et deia
és que està molt bé Barcelona
és molt bonic Barcelona
però
les dels pobles
de petit comitè
sempre m'han agradat més
a mi
a mi també
i tot i que
sí que és molt bonic Barcelona
que hi ha molta rosa
hi ha molta colorida
hi ha molta gent
no no
no funciona
no funciona
s'ha de canviar el micro
s'ha de canviar el micro
deixa-la aquí
en fi
a tu Núria t'agrada el dia de Sant Jordi?
a mi ho he dit abans
m'encanta
Sant Jordi i Sant Joan
són les meves dates preferides
sí sí
a mi Sant Joan
és que no m'agraden els petarduts
no?
llavors no
però Sant Joan m'agrada molt
eh?
Sant Jordi m'agrada molt
però el teu home es diu Joan
home
bueno ja però m'agraden els petarduts
i qui vols que et digui?
llavors podríem indicar el tret de sortida del Sant Just
amb el lliurament dels prèmits avui
avui
avui
avui
el curs de la prosa comença el cap de setmana de Sant Jordi
avui
avui
avui el tret de sortida no?
avui
a les escoles
a les set
a les set
comença el lliurament de les escoles
anem a posar una mica de música
a canviar el micròfon
i seguim
qu'un partí
qu'i'n m'agraïm?
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Sí, perquè hem triat un conte
que surt
una petita intervenció.
És el
momentazo del Salva.
I la Georgina participa també?
Ah, sí, no sé què.
Ens arreplegarà les faldilles?
La meva mare em va dir, ens falta
un personatge. I vaig dir, bueno,
si és poc, vale.
Si és molt, no.
I llavors
no m'havia enterat que el salvarà.
Home, doncs, perdona.
No, no, no. Escolta'm una cosa.
No, no, no, jo no llegiré.
Ella em va dir, no, no, jo no llegiré ella.
No, no, li cedeixo jo, li cedeixo jo.
Ja em verà, aneu tots a...
Va, següent, següent.
Bueno, doncs això. Passo a palabra.
Sí que és veritat que s'ha de posar en valor,
s'ha d'empoderar
aquesta secció, no sé si és secció com a tal
del Club Literari de la Treu,
amb el Tonga Zull i companyia i tal,
que facin tota aquesta sèrie d'accions.
Ho fan dissabte, eh?
Correcte, dissabte, a la part superior del mercat,
allò que toca amb el carrer Mercat, etcètera, etcètera,
que són molts actes allà.
I sí que és una cosa que a molta gent
que li agrada, doncs, llegir, poesia,
o sigui, es llegeix poesia i qualsevol text, eh?
Inclús es permet text originals,
històries, aventures, monòlegs, diàlegs, etcètera, etcètera,
però que està molt ben organitzat, a més a més,
ja em sembla que són dues hores, no?,
de duració, dos quarts de dotze, fins a dos quarts de dues,
i, per el que em van comentar, està absolutament ple,
amb la qual cosa ja d'entrada és un èxit
i animem a tota la gent que vulgui vindre a veure-ho
i, si vol, inclús llegir, que vingui,
perquè és una cosa que és molt saludable i està molt bé.
Clar que sí, clar que sí.
Això serà la festa de la paraula.
Avui hem dit que hi havia els lliuraments
d'aquest concurs de prosa i poesia,
que recordem ha estat el concurs que més èxit ha tingut,
és a dir, no, vull dir, ha abatut rècords,
la participació de la gent de Sant Just.
De poesia i prosa.
De poesia i prosa, vull dir, la gent s'animen moltíssim,
no saben què ha passat,
però ha sigut, ha trencat la mitjana dels últims 15 anys.
35è concurs, eh?
Sí, sí.
35è?
Bé, més de 300 obres s'han hagut de llegir.
35è concurs, vull dir que portem molts anys, eh?
Després hi ha també el concurs de la campanya del comerç,
que si compreu una robosa i un llibre aquí a Sant Just,
us pot tocar un bal de descompte de 20 euros.
Sí, senyor, sí, senyor.
I res.
Es van a les instal·lacions també al municipi i regala'm un vídeo.
I la festa de Can Gines d'Ap.
En fi, voleu començar ja el quiz o què?
Home, jo també m'agradaria dir també,
abans de començar el quiz,
que hi ha gent, per lo que veig, que ha vingut molt preparada,
eh?
Sí?
Ja us ho dic.
Si fas una petita mirada per sobre la taula,
veuràs, hi ha gent que porta xuletes, eh?
Xuletes.
Xuletes i tot, no, no, no, són xuletes.
Joan, és que...
Ets tan poc constructiu, ets tan poc constructiu.
I, i...
Què passa?
És música de concurs, no?
És música de concurs.
És molt poc constructiu.
No, que sí que m'agradaria dir que hi ha una activitat que no l'hem dit,
i és una activitat també,
que, ostres, que li encanta molt a la gent jove,
de Sant Just, que és el correfoc.
El correfoc és veritat, demà.
Que comença a sota el balcó de casa meva,
ho dic per tots els que passeu per allà...
Ens saludem.
...el tret de sortida.
Jo és que com que no hi aniré pas, al correfoc.
No m'agrada més per tardut.
Doncs molt malament, i també s'ha de dir,
abans també d'acabar, d'acabar,
o de ja posar-nos de ple en aquest concurs del quiz,
tan, tan maco que farem,
que quatre hores abans del correfoc,
i perdoneu que sigui pesat,
però s'ha de posar en valor,
aquí hi haurà gent que se'n va a Mataró.
Correcte.
A Mataró.
A Mataró.
I què va anar a fer a Mataró, Cristina, endavant?
Anem a veure...
Tambor, Tambor, Tambor, Tambor.
A veure, un moment.
Estàs dormint.
Clar, això és...
Ah, no, això són uns altres Tambors.
És igual, Tambor.
Foc i plata, Foc i plata, Foc i plata!
Molt bé, sí, sí.
Per tant, el Sant Just té una oportunitat històrica,
inclús podria ja acaronar, acaronar,
la primera plaça, que seria l'ascens directe,
a la categoria màxima estatal.
Però escoltem-ho una cosa.
Aquí vaig estar, vaig estar en tot el grup de treball,
vaig estar amb els jugadors i l'entrenador,
és un lloc que no s'hi pot estar, però jo vaig entrar,
i vam estar preparant el partit des de les 9 a les 11 de la nit,
i la concentració, la felicitat, l'alegria que es viu
és digne d'acompanyar aquesta gent.
Baixo una mica el suflé.
Prudència, prudència.
Anem a camp del líder, amb tota la il·lusió del món.
Prudència tota.
Tota.
No anem amb confiança, eh?
No anem amb confiança, anem a jugar al partit,
i...
Amb il·lusió, amb il·lusió.
Però això de que...
Sabeu qui són campions?
Els veterans del futbol sala, pobres.
Home, que aquests també mereixen una proposta.
Aquests ja la tenen, la Lliga.
Els altres encara no.
Avui juguen els veterans del futbol, també.
Tregats, passionals, també.
Felicitats per Sant Jordi.
Bé, va, tanquem.
Sant Justens, visqueu, viviu, la diada de Sant Jordi a tope.
A tope, i bueno, ara que prenguin algunes cosetes amb el cuis, a veure.
Vinga, va, som-hi.
Ai, tranquils, tranquils, que ja han obert el restaurant de Can Ginestà.
Ja no cal que porteu els superbarrets.
No, no, no, ja està a tope el restaurant de Can Ginestà.
Què hem de fer, Núria?
A veure, el que heu de fer.
Ja haurà, jo explico la mecànica, vale?
Deixem una mica la música per entrar en ambient, eh?
Va.
Vale, molt bé, ja està, ja hem entrat en ambient.
Us ha semblat bé?
Us ha semblat molt bé, Núria.
Perfecte, perfecte.
I perquè aquests 5 minuts no es fessin...
Perdó, que he pujat Catalunya Ràdio.
No, no, ja està.
A veure, comencem el concurs.
Deixaré la musiqueta una mica per fer també més ambient.
Primera pregunta.
Vale.
Jo donaré...
Com funciona això?
Qui ho ha de contestar?
L'osaltres?
Pornem per ordre o puc contestar el primer que us sàpiga?
No, no, perquè...
No, no, no, jo donaré diferents opcions.
O sigui, jo dic la pregunta i hi ha tres opcions.
Vale.
I heu de dir A, B o C.
Vale.
Però tu diràs, per exemple, contesta Cristina, contesta Salva o com...
No, jo diré, quina creieu que és?
La A, la veu-la C.
Cadascun dirà quina creu i llavors jo després diré quina és la correcta i llavors...
Jo, perdoneu, perdoneu, perdoneu.
Quin és el premi?
Com que sou dos cracs, la Cristina i el Salva, amb aquesta xuleta que porten, clar.
Jo m'he fet acompanyar la Georgina, que és una persona molt entesa amb tot això i formarem equip.
Fantàstic, molt bé, Georgina.
Voleu fer dos equips o voleu anar...
No, no, fem-ho, fem-ho.
Va, que la fes aquí, fa molt bé.
Ara també trec del grup.
Ara també trec del grup.
Però què ha sigut això, Salva?
Perdona, no, no, perdó, perdó.
Aquest ningun ets, però, Salvador, si no és topi de tu, això.
No he volgut despreciar-te.
He pensat que era una cosa conjunta, que li donava tres opcions.
No, no, no, m'he confós, te'n confós.
Núria, tu participes també o no?
No, a veure, però sí, l'he creat jo, el quiz.
Jo sé les respostes, les he fet jo.
Com vols que participi?
Vale.
Capcigrany?
Val.
Molt bé.
Ruc.
Que ets un ruc.
A veure.
A mi és que això de ruc...
Val, doncs tenim el primer equip format per en Joan Esmerats i la Georgina Barrera.
Bravo, bravo.
Jo com a esportista...
I el segon equip format per la Cristina Rubió i en Salva Crespo.
Bravo, som esportistes, som cavallers, no com ells que no ens han aplaudit.
Bravo.
Però Salvador ha aplaudit el primer.
En fi, comencem amb la primera pregunta.
A veure, concentrem-nos.
Sí.
Quina construcció arquitectònica catalana, és a dir, quin edifici, quin monument,
està inspirat en la llegenda de Sant Jordi, val?
I en tres opcions.
Us dono.
La A, la Casa Vicenç de Gaudí.
B, la façana de la Casa Batlló, també de Gaudí.
O C, els vitralls del recinte modernista de l'Hospital de Sant Pau.
La B, la B, la B.
La B, la B, la B.
Per què diuen la B?
Per qui diuen la B?
A l'equip de la Cristina i...
No, sincerament no tinc ni idea, però la Georgina diu la B, per tant...
No, no, no, t'ha de cas.
Eh, que vam anar a veure la Casa Batlló, nosaltres.
Jo hagués dit el monestir de Montserrat, però vaja.
Ja, ja.
Jo al nou camp.
Us deixem temps per pensar.
Jo al Walden 7.
Al Walden 7.
A Batlló, la Casa Batlló.
Casa Batlló, a la 1, Casa Batlló a la 2, Casa Batlló a la 3.
I correcte és Casa Batlló!
Però hem tentat abans, no?
No, però ha dit que això no...
Ho he preguntat, però ha dit que això no valia.
Val, val, d'acord.
Ha dit que no, clar.
Escolta'm.
El que passa que nosaltres tenim un punt més, perquè com que tu has despreciat abans, tenim un punt més nosaltres.
És veritat, és veritat.
Sí, sí, ja començàvem...
Aquest punt el vull recuperar perquè formo equip amb la Georgina i crec que la cohesió d'un dels membres de l'equip no pot tacar l'esperit d'equip.
Correcte, és la façana de la Casa Batlló que està inspirada en la llegenda de Sant Jordi.
Si us hi fixeu, quan passeu per davant, mireu els motius de la façana i allà de Sant Jordi.
Home, jo ja he passat i ara mateix no hi caic.
Perquè tu fixes més en les botigues de moda.
A poder sí.
A veure's.
A veure's.
Els printfills.
No, que passen de gràcia.
Amb Gucci.
Amb Gucci.
I a la marca blanca.
L'esfera.
No, no, no.
Tampoc.
Tampoc, no tens qualitat, Salva, no tens qualitat.
Ah, bueno, anirem a l'intimisme, va.
Sí, tampoc.
En fi, segona pregunta.
Com més de sants.
Els habitants de quin poble tenia tan morits el drac de Sant Jordi?
El Bruc, el Bruc.
Opció A, Cervera.
Opció B, Ripoll.
Opció C, Montblanc.
La C, la C.
La saps quina?
Montblanc, la C, claríssim.
Montblanc.
Montblanc.
No, no, no, com heu pogut a la tres.
L'hi ha dit.
No, ho han dit.
No, jo no he sentit res.
Vinga, va.
Jo no he sentit res.
Fuera.
No ho sé, potser, potser, potser, potser, potser, potser, potser, potser, potser, potser,
potser, potser, potser, potser, potser, potser, potser, potser, potser.
Fuera, fuera, fuera.
Vinga, va.
Fuera.
Llavors, és la C.
És la C.
Montblanc, segur.
Molt bé.
Efectivament, el drac espantava la gent de Montblanc.
Doncs segur.
Però això què és?
Ara sí que era el primer, però que han dit que no.
No.
Però no l'has escoltat.
Però això és una cosa.
Sembla igual que l'edul·lí que és l'agraïda.
Tent un moment.
Qui guanya?
El que contesta primer?
No.
El que contesta més respostes.
El que contesta bé.
Sí, però quan fa la pregunta, qui s'emporta el punt?
Perquè si ell diu la C i la diu la C...
No, els dos, si la feu bé, si voleu, ara...
Ho vaig apuntar, ho vaig apuntar.
Estem empatats.
No, perquè ella fa un moment a dir qui contestava més ràpid.
No, no, no, no.
I sé, portem dos punts.
No, no, no.
De fet, guanyem nosaltres, que en tenim un de més, per xulapes.
Val, 3-2.
Guanyar l'equip de Cristina i Salvador.
Es nota que ets del clan de l'Enrique Sagrida.
No, però jo vaig amb els dones molats i jo no he fet res.
Exacte.
Em sap greu, Jorginy.
La vida és injusta.
No, no, no.
La vida és molt injusta.
Molt bé, Jorginy.
La barrera, reclama, reclama la teva quota.
La vida és molt injusta.
Núria, tercera pregunta.
Vale, ara canviarem el sistema i a veure qui respongui més ràpid.
Hòstia, va.
És que ja l'has liat.
Va, va, va.
Qui respongui?
No, no, però heu d'apretar el botonet.
Heu d'apretar...
El botonet.
Bueno, el botonet.
Això, exacte.
Ho piqueu.
Però si responeu i l'equivoqueu...
Se'n va per l'altre equip.
Se'n va per l'altre equip.
Home, Núria, ja l'has liat.
Núria, tu, Núria, has de dir temps.
Ja estic jugant, Núria.
A veure, tercera...
Has de dir temps o no?
Sí, però, Georgina, posa-ho al mig perquè, si no, clar...
A veure, tercera pregunta.
Quin any la Diada de Sant Jordi es va convertir en una festa oficial de la cultura catalana?
Opció A, el 1436.
Opció B, el 1891.
Opció C, el 1978.
El Joan ha picat.
La C.
La C, el 1978.
I la resposta és...
Joan!
Però ja no val, ja no val.
No, no, clar, el punt és per ells.
Com el punt és per ells?
Ho he dit, eh, ho he dit.
Home, ho ha dit.
Ho acabo de dir, Joan.
És que a sobre...
Que si la falleu, el punt és per l'altre.
A sobre de no rentar les dents i els dents les orelles.
Com pot ser que al segle XIV s'hi estaven dirigits pels Bourbons i els àustres i tots aquests?
Festa oficial de la cultura catalana, Joan.
Sí, sí.
M'agrada aquest sistema, eh, de picar.
El 1456 es declara com a festa oficial del patró de Catalunya Sant Jordi, eh?
Sí, però el 1436 es va convertir en festa oficial.
Molt bé.
Sí, sí, totalment.
És que sí, vinga.
Molt bé, doncs...
Però som bons esportistes i assumim aquesta rada perquè l'important és participar.
Ho va dir el Pierre Baró de Coubertin l'any 1892 quan va fundar les Olimpiades, que no en teniu ni idea, vosaltres, aquí.
I també va proclamar que Sant Jordi era un motiu de celebrar la cultura que som.
És una persona que perdona, sense pensar, apartat...
Vull contestar jo, jo, jo, jo, i no en tinc ni idea, eh?
Ara salva.
Sí, sí.
D'acord, s'ha de dir tot.
Ara ho has dit, ara ho has dit.
Molt bé, molt bé.
Abans de contestar.
Atura.
Atura.
Bueno, va.
En fi, següent pregunta.
Aviam, veure.
Sant Jordi coincideix també amb el Dia Mundial del Llibre i dels Drets d'Autor, una data que va oficialitzar l'UNESCO l'any 1955, val?
Tot i que ja se celebrava des del 1926, el Dia del Llibre.
Per què l'UNESCO va escollir el 23 d'abril com a Dia Mundial del Llibre?
Espera, un moment, però si no heu dit les opcions...
Perdona, això és un punt.
Oh, és un punt.
Això és un punt.
Ah, perdona, he equivocat.
No, no, no, no.
S'ha equivocat.
He entès que per què havia escollit el 23 d'abril.
Perdó.
Que la pregunta era oberta.
Clar.
En Salvador ha entès que la pregunta era oberta.
Clar, clar, clar, clar.
Va, calla.
S'ha equivocat, s'ha equivocat.
S'ha equivocat.
Opció A.
No, no.
Vinga, va, que si no l'hauré de parar, eh?
Va, que si no, no l'acabarem per compartir.
Acabem-la, acabem-la.
A veure, opció A, perquè la festa de Sant Jordi l'any 1955 tenia molta fama mundial i es volia exportar a la resta d'Europa.
Opció B, perquè el 23 d'abril es celebrava antigament la Fira del Llibre de Frankfurt, Alemanya.
O opció C, per commemorar la mort de William Shakespeare, de Josep Pla i de Cervantes, grans escriptors que van morir un 23 d'abril.
No, no, s'ha acabat.
Que he tocat.
Perquè va, perquè va, es comemora la mort de Cervantes, de Shakespeare i és més, Garcilaso de la Vega.
Oh!
Oh, xavol!
Punt doble, punt doble, punt doble.
No, no, no.
Garcilaso de la Vega m'ha sortit enlloc.
Primer he tocat abans de Cervantes.
No, no, no, hòstia.
Aquesta me la sabies.
Que podes saber fer, eh?
Farem una cosa.
Si no aguantas la passió...
Bueno, no ho podem seguir, eh?
Joan ens traurà el joc.
Un moment, tingueu en compte que hi ha una audiència que ens està escoltant i que si comencem a cridar...
Perd una mica la gràcia a la cosa, va bé?
Jo he contestat, i potser sí que abans d'una hora que vés la pregunta, que ella decideixi si el punt va.
Soc esportista cap a ells o es queda amb vosaltres?
Escolta'm un moment.
Soc així d'esportista.
I soc així d'al·legal.
Has afegit un coneixement, eh?
Bueno, és igual, però la gent sap que ja ho sabia.
Per tant, punt pel Joan i punt per la Jorgen.
Molt bé, molt bé, un aplaudiment.
Perquè he vinculat i he apretat abans d'hora.
No, no, no va empat.
Sí, sí que va empat.
No va empat perquè nosaltres n'en tenim un de més per la xularia del Joan.
Que no, que jo vaig amb el seu equip i jo no he fet cap xularia.
Ah, en fi.
Cinquena pregunta.
No, no, no, estem quedats cinquena.
Cinquena pregunta, a veure.
A quin segle es remunta la tradició de regalar roses per Sant Jordi?
Opció A, al segle XV.
Opció B, al segle XVII.
Opció C, al segle XX.
A quin segle es remunta la tradició de regalar roses?
No, no, si ha tocat la Jorgena ja.
A veure, Jorgena, quina opció dius?
El 17.
El 17.
Nosaltres diem el 20.
Diem el 20, diem el 20.
El 20 tampoc.
Dos punts negatius perquè només tenien dues opcions.
Exacte, exacte.
Un punt negatiu fos dos.
0, 0.
0, 0.
No, no, ens quedo bé.
Però 0, 0 per què?
Per què?
Perquè no ho has dit bé tu ni no ho hem dit bé nosaltres.
Lúria m'ha portat aquest micròfon a l'Oti.
El festival té la cap a dir.
El número 6.
A veure, pregunta número 6.
Heu d'acabar el refrany, d'acord?
Va, d'acord.
O sigui, jo us donaré tres opcions i heu de dir quin és el refrany correcte.
A veure, per Sant Jordi, opció A, qui no regala llibres ha begut oli.
Opció B, per Sant Jordi l'Espiga a l'Ordi.
Opció C, per Sant Jordi jugarem a fer l'Ordi.
La B!
No, ha sigut l'empat de tocada, eh?
No, jo he tocat.
Ha tocat primer la Jusina.
Jusina, tu quina opció dius?
La B.
La B, doncs punts pels dos.
Apa, molt bé, aplaudiments.
Puntes pels dos.
Puntes pels dos.
Però, home, ens abans d'ha fet els dos.
La Lúria ho ha dit.
Realment molt aferrissat, eh, aquest concurs.
Vinga, va, seguim.
Jugar, jugar.
A veure, aviam, la següent.
Següent.
Següent.
Pregunta 7, també heu d'acabar el refrany, eh?
Per l'abril, que de rosa val per mil, opció A.
Opció B, per l'abril, llibres i roses, mil.
Opció C, per l'abril, l'uraneta va fer el mil.
Ui, Clemsa.
Va, s'ha carregat el botó.
Què ha picat primer, la Cristina?
Audiència, veieu l'agressivitat de l'altra parella,
que ha enxafat el botó i l'han trencat.
Han enxafat el botó.
Tindrem que cridar l'obrigada.
Estava més a prop, el botó, estava més a prop.
Suriguera, suriguera, urgències.
Aviam, la Cristina, contesta.
La A.
Si no sap ni què ha de contestar.
La A.
La A.
La A, és a dir, per l'abril, que de rosa val per mil.
I vosaltres, és incorrecte, eh, Cristina?
Ara torna a repetir les altres dos, perquè clar, és que no em sentit res.
A veure, ja t'ho dic, a veure la xula.
Torna a repetir les altres dos, clar.
Va, vinga.
Pere, primer, quina opció voleu?
Vosaltres?
Ja va estar.
Ah, no, no, no, no repeteixen.
No, no, no, no repeteixen.
A veure, no hem de dir primer l'opció.
No cola, no cola.
No hem de dir l'opció.
En abril a Guasmil, Joan.
Eh, un moment.
Escolta, què és...
A veure, que pensin.
La B o la C?
Va, va, va, que això s'acaba.
Això, el rellotget de...
Aquí.
Digues tu, digues tu, digues tu.
Sí, la C.
La B.
I la resposta és, o sigui, segons el Joan, el refrany seria, per l'abril l'uraneta va fer el niu.
No.
O sigui, Joan...
Era la B.
Era la B, jo he dit.
O sigui...
La uraneta va fer el niu.
Perdona, us estem enfotent d'una de les races mediterrànies que fa que els nostres paisatges estiguin tan llustrosos.
O sigui, enfotre-se'n de l'uraneta amb horari de prentem em sembla una falta de respecte.
El fa un palet més tard, l'uraneta.
L'uraneta no és una raça, és una espècie d'ocells, però, bueno, és igual.
És igual.
És igual.
Com la marca d'agost, no?
No, no, no, no.
La veritat és que hem volgut contestar malament perquè hem vist la falta de cultura i la falta de nivell d'aquesta parella que tenim de contringir-nos.
Pregunta número 8.
Vuit.
A veure, atenció i memoritzeu el que dic amb cada lletra, val?
A veure, quin significat té la rosa blanca?
Opció A.
Amor i passió.
Opció B.
Cordialitat, simpatia i bellesa.
I opció C.
Puresa, inocència.
Ha picat el Joan.
La C.
No!
Sí, molt bé.
La C, doncs sí.
La C, la C, la C.
Acaba de fer el símbol de l'Oceimbol, com si hagués guanyat aquí una medalla olímpica.
Audiència, jo amb això ja quedo, ja...
És que no vull jugar més, no vull jugar més, però és tan fàcil.
Clar, és fàcil, sí, sí.
L'Uraneta va fer el niu, Joan.
Exacte, l'Uraneta fa...
El quilobat hora.
L'Uraneta emmarcarà.
El quilobat hora per abril, aigua es ril.
En fi.
Pregunta número 9.
Val.
Què sabem de Sant Jordi abans que comencessin a aparèixer les històries fantàstiques relacionades amb cavallers i dracs?
A veure, opció A.
Sant Jordi era un militar romà d'origen grec que va morir assassinat perquè no va renegar de la fe cristiana davant l'emperador.
I va morir un 23 d'abril de l'any 303 després de Cris.
Opció B.
Sant Jordi era realment un cavaller d'origen turc que va lluitar les guerres de l'imperi otomà a Europa.
Opció C.
Sant Jordi era un home del camp, de la zona de Viladrau, amic del bandoler Serra Llonga.
Toma.
Molt bé, Salva.
Atenció perquè aquest calendari ha tirat l'aigua al calendari en ves un més sempre que en tinguis 56.
Claríssimament.
Era un guerrer que va estar martiritzat i va ser decapitat per no perseguir cristians.
Per l'emperador Dioclesa.
Molt bé.
És un punt positiu i realment s'ha d'agrair aquesta explicació que la sabíem tots ja.
Però està molt bé, Salva, que l'hagis posat en valor.
Molt bé.
Ens has regeixat pel plantats.
Sí, eh?
Sí, sí, sí.
Pel plantats.
Però has pronunciat malament Dioclesa.
Ah, bueno.
Bueno, escolta'm, no es pot fer tot això.
És Dioclesa, era l'emperador que el va apartiritzar i el va decapitar per no perseguir cristians.
Dioclesa, no.
Dioclesa, no.
Bueno, espera, espera.
Tu t'aposto.
Tu t'aposto.
L'última pregunta, eh, d'aquest quiz.
Va, última.
Ada Castells és periodista i és escriptora catalana.
La seva última novel·la està entre les preferides per aquest Sant Jordi i es preveu que pot entrar
en el rànquing de les més venudes.
Ada Castells va venir fa 10 dies a Sant Jus a fer una xerrada a l'exposició Mont Orgànic.
Per presentar precisament la seva novel·la, eh, que hem dit que pot ser una de les que estaran al rànquing de les més venudes.
Aquesta novel·la es diu opció A, les nostres mares, opció B, aterratge, opció C, Solestàlgia.
Solestàlgia.
Solestàlgia.
No hem posat el botó.
Home.
Solestàlgia.
Solestàlgia segur 100%.
Correcte.
No val.
No val.
No, no, no.
A més, a més, a més, a més, a més, a més.
Adéu, marxa de la sala.
Marxa de la salsa.
No, Joan, no, Joan.
És que té un mal perdre.
Solestàlgia, molt bé, Cristina.
No, no.
És a l'estàlgia.
Molt bé, va, vols cedir-li el punt perquè no has apretat el punt, doncs cedim el punt a l'equip perquè nosaltres hem apretat el virtudet del calendari.
Correcte, el cedim, el cedim.
El joari per la Cristina, el cedim, esportivament.
Molt bé, esportivament, eh?
Us ha agradat el quiz o què, Cristina? Ai, Georgina, t'ha agradat el quiz?
Sí, molt.
Sí?
Heu fet alguna coseta especial a l'Institut per Sant Jordi o què?
No, ho fem dilluns.
Ah, dilluns.
Sí.
Algun concurs o què feu?
Entrem a les 9 i mitja.
Fantàstic.
Una mica més tard.
Sí, jo entro a les 8 i mitja.
Ah, tu vas a la mateixa hora?
No, no, no, o sigui, jo...
De normal a l'Institut entro a les...
Entro a les 8 i mitja i surto a les 3.
A 2 de 9.
Vale.
Després, dilluns, entro a les 9 i mitja i surto a la 1 i mitja.
A 2 de 10.
Molt bé.
Llavors, de 9...
Vale.
I què fareu?
De 9 i mitja a 12, crec.
Sí?
Doncs, ens han enviat un correu que hi ha activitats.
Ah, val.
Per exemple, estar amb passió de samarretes, fer cullarets, el que sigui.
És xulo, escolta, jo no vull guanyar.
I llavors, hem triat dues.
Mm-hm.
Llavors, entre aquestes hores farem aquestes activitats.
Ah, molt bé.
I de...
I no les podeu escollir totes?
No.
No, només la veiem.
I llavors, de 12 a una, donaran els premis dels poemes i tot això.
Ah, mira, que també feu...
Ostres.
I tu no t'has participat?
Sí, he participat.
Ah, sí?
Ah, mira que bé.
Amb un prosa o amb poema?
Poema.
Molt bé, molt bé.
Però, escolta'm una cosa, és obligació participar-hi o...?
No, mira, és obligatori fer el poema, perquè t'ho diuen les profes de català, però participar-hi no és obligatori.
Vale, tu fas el poema i després desfileixes i el presentes o no a concurs.
Ah, molt bé.
Sí, i també es pot fer un poema o prosa.
Vale.
O també pot ser una història.
Ah, molt bé, que guai.
Doncs ja ens diràs si al final ha caigut alguna coseta o què.
En fi, continuem una mica amb la tertúlia o què?
Amb alguns punts?
Jo exigeixo que el Joan demani disculpes als contertulians per aquesta espantada que ha fet per haver perdut el cuïs.
Has marxat.
No he fet cap espantada.
Sí, sí, sí, ho l'has feta.
No, no, no, no, no.
Has dit que marxaves del grup i que marxaves del grup.
Teniu mala consciència, teniu mala consciència.
He sortit un moment, he fet una cosa, he fet una coseta fora i ja està.
He sortit a fumar, a fumar.
Correcte.
No ho digueu, això no ho digueu.
Sí que és veritat que abans de continuar la tertúlia, el nostre company i entranyable amic i estimat Salvador Crespo vol fer una cosa.
Sóc una persona de tradició, sempre m'ha agradat molt Sant Jordi, sempre m'ha agradat regalar roses, regalar llibres, regallar simpatia, regalar amor, m'ha agradat donar.
Per tant...
És un home generós.
Sóc un home generós, i és cert, i és veritat, sóc un home generós.
Per tant...
Ai, mira!
I a mi ja faig a dir dels meus pares...
Ostres, qui dius? Per favor, Salva!
Unes reletes a la roseta al jardí, i vaig a anar a la nostra...
Que és maco, això!
Per mi, per mi, no m'heu portat res.
Me'l dones després, Salva, si vols, eh?
Me'l dones després, si vols?
És molt maco, això.
No, veig ara, veig ara, veig ara.
No, no, home, no.
S'ha adonat.
Que no, Joan, que no.
És el moment, és el moment.
Que no.
Després ens encanta.
Però són molt esquifides, no?
Bueno, són del jardí.
Home, són del jardí, són autèntiques, eh?
Roses autèntiques que deuen fer una olor...
Sí, fan olor bona, eh?
Impressionant.
Però és que, a més, són molt xules, eh?
Sí, sí, sí, sí.
Fan olor, el perfume és molt bonic.
És un roser que potser...
Us ho dic de veritat, aquest roser deu tenir...
El 2436.
No, no, no, aquest roser ve de baix, que està a la vostra botiga de Barcelona.
Deu tenir 50 o 60 anys, aquest roser, eh?
El que és el llibretat, ara, vaja.
De veritat.
I cada any?
I cada any fa milers de roses d'aquest color.
Qui dius?
Ostres.
Hòstia, pots fer una paradeta, no?
Jo el recordo de petit, vull dir...
Que xulo.
El que passa és que...
Que fotries la primera pel·la.
Té 60 anys, segur, segur.
60 anys, el roser?
De veritat, de veritat.
És molt gran, s'emparra per tota la brana.
Vull dir que és immens, eh?
I quan ho comença?
Doncs amb aquestes calors comencen molt aviat, eh?
Vull dir, ara hi ha moltes roses ja, que deien...
Ja que s'estava...
Molt obertes, molt...
Perquè, clar, les calors comença abans i surten abans d'hora.
Però en prou feines trobes alguna rosa ja...
A mi m'agraden tancadetes, a mi, a mi personalment.
Sí, sí, sí.
I ara més té un color molt maquíssim.
De sang, de sang.
Sí, sí, de sang, de rosa.
És la sang que va vessar el drac i que a partir de llavors va créixer un roser.
Molt bé.
És un romàntic, és un sentit romàntic.
A mi fa la llegenda de Sant Jordi.
El que no en tinc, per què no me l'has regalat a mi?
Bé, perquè estem en un món inclusiu, transversal, que no hi ha sexe, no hi ha res.
T'has tornat conservador.
Sóc molt tradicional.
Som molt tradicional.
Som molt tradicional.
I mira...
I els homes, què?
Joan, tu normalment què regales?
Regales?
Clar, que regalo.
Però què regales?
Llibres?
No, no, llibres no.
Jo regalo roses i en regalo, a més a més, unes quantes, que vaia més a més, i ho diré, perquè m'agrada dir-ho.
No, és que com que fa un segon has dit que et caixaves, que era molt tradicional.
Sí, sí, que ell és tradicional.
I tu no?
Clar, tant també.
Ah, vale, vale, perquè clar, ell regala roses, però ell no és tradicional, eh?
No recordo haver-li regalat mai roses a homes, és veritat, això.
Vale, perquè clar...
Però bé, el Salvador, que jo crec que és un tio, vull dir...
No, és una persona que m'agrada...
M'agrada que la gent sigui feliç.
Sí, però vull dir que ets una persona que ets...
Va sortir un estudi, que sabeu què diu?
Que la gent jove cada cop prefereix més les roses de color rosa.
Ah?
No les vermelles.
Ai, a mi és que...
Les carbasses.
Les roses.
Les carbasses i les fucses i aquestes que fan...
Això és un tema també per parlar, jo...
I les blaves.
Són boniques, les blanques, les blaves, però la rosa ha de ser la rosa de color...
Sí.
De color vermell i sang.
De color vermell fort, sang, eh?
Oh, com a molt, mira, si molt m'apuràs, blanca.
Blanca.
Jo prefereixo la rosa tradicional, no?
Sí, sí, deixem-nos de...
Perquè sabeu ballar sardanes, vosaltres?
Jo sí.
Parlant de tradició.
Jo, Déu-n'hi-do.
Doncs que sapigueu que també hi haurà sardanes, eh?
El diumenge.
Sí, senyora, sí, senyora, aquí Canjín està.
La Georgina en sap ballar perquè, no sé, he expressat un somriure que vol dir que sí,
que algú fa...
Georgina, saps ballar sardanes?
No!
Ella saps jugar a futbol, ella saps jugar a futbol.
Com pot ser que...
Ella balla, balla amb la pilota.
Com pot ser que té una mare tan, tan de tradició catalana que la seva filla, de la seva pròpia
estirbe, no li hagi ensenyat a ballar sardanes?
Ho vam intentar, eh?
Veus?
Però...
Però ella balla...
Pot ser que sigui un ball anacrònic, que no enganxi?
No, sí que enganxa.
No sí que enganxa, sí.
Hi ha el pas curt, el pas llarg.
Sí, sí, no és complicat, eh?
No és fàcil, eh?
No, no, no.
I després també ha sortit ara una cançó que es diu Coti per Coti.
Sí, sí, sí, fa clàstica.
Sabeu quina és, no?
La de The Tietz.
La posarem per tancar el programa?
La posarem per tancar, sí, sí, sí.
Està molt bé.
Deien, el que no s'ha aconseguit durant generacions, és a dir, fer o inculcar o que
la gent sàpiga que existeixi la sardana, la gent jove, ho ha aconseguit aquesta cançó,
que la posem.
La posem, aviam, escoltem-la?
Sí, sí.
És molt xula.
Té una part així com més de reggaeton, però té una altra que és així com més de ritme de sardana.
I que quan van fer la presentació del disc a la sala Apolo, a aquests, els The Tietz,
tota la sala Apolo, de gent jove, encercla ballant una sardana.
Sí, sí, sí.
Que dius, passem del reggaeton a la sardana.
No, no, no, és que està molt bé.
En fi, que el que no s'ha aconseguit en generacions ho han aconseguit aquests dos nois del Maresme.
Senyor.
Amb aquest tema.
Felicitats per aquests nois.
Sí, sí.
Bravo per aquests nois.
Un aplaudiment per als The Tietz.
A més, que es van atrevir fa bastants anys, ja començant amb aquest gènere,
bueno, això ens ho podria explicar millor l'André, però, bueno, no ho tenim aquí,
amb català.
Aquest, això.
Mira.
Això són sardanes, eh, Joan?
Són sardanes, fas que no amb el cap, però...
Jo faig que no amb el cap perquè una cosa és ballar sardanes, que realment a mi m'encantaria,
no tinc ni idea, a més a més amb els peus que tinc, amb el meu 46, si m'equivoco d'un salt curt
a un salt llarg, pot ser que vagi molta gent a l'hospital i també s'hauria greu, però
sí que és veritat que la música de la sardana, escoltar-la, una santa espina, una sardana
de les monges, eh, la vella Lola, tot això, a mi m'agrada, tot això.
Fripa, frepa, frepa.
Escolteu-me, hem de deixar en aquest punt la tertúlia d'avui, especial, bueno, temàtica
Sant Jordi, i res més, que acabeu de passar molt bon cap de setmana, molt bona tarda i
també molt bona diada, i ja d'aquí felicitats anticipades, Georgina, d'acord?
Vinga.
Vale.
Adeu.
Felicitats, Georgina, a tots els jordis, que vagi molt bé.
Nosaltres tornarem dilluns, també, de 5 a 7, per fer-vos companyia a aquest parell
d'horetes d'aquí a Ràdio d'Esvern, al magasin de tardes La Rambla.
Podeu recuperar tots els continguts d'avui a les xarxes socials, tant a Twitter com a
Instagram, a l'usuari, arroba la Rambla, 9-8-1, tot seguit.
També ens podeu anar seguint a les xarxes socials de la ràdio, arroba ràdio d'Esvern,
o també entrarà a la web ràdio d'Esvern.com.
Allà trobareu notícies, trobareu podcast, trobareu de tot.
En fi, que acabeu de passar molt bon divendres i també molt bon cap de setmana.
I tothom aquí, eh?, a Can Gina està el diumenge a celebrar Sant Jordi.
Rista!
Sentiu, és la sintonia del benvinguts, benvolguts i bentrobats.
Prepareu-vos a escoltar les interessants entrevistes i les curiositats d'aquí i d'arreu.
Fem ràdio amable, parloient tranquil i culturalment curiós.
Benvinguts, convidat i amanitat.
Benvolguts, viatges, història.
Bentrobat, cultura.
Tot això ho escoltareu en el Benvinguts, benvolguts i bentrobats, aquí, a Ràdio d'Esvern.
Si com a dona vols saber quins recursos tens al teu abast,
a les oficines d'informació de l'Institut Català de les Dones trobaràs l'atenció que necessites.
Et podem orientar sobre salut, ajuda afectiva o sexual
o assessorar sobre qüestions específiques per a dones i infants.
Separacions, règim de visites, pensió i custòdia dels fills, abusos o situacions de violència masclista.
Per tots aquests casos trobaràs un servei gratuït d'atenció psicològica i assessorament jurídic.
Entra a gencat.cat barra atenció a les dones.