El que si et toquen els milions de l'Eurojackpot de l'11 tens tota la vida per aprendre a gastar-te'ls. Aquest divendres per tan sols dos euros pot de 71 milions d'euros. Eurojackpot de l'11. Milionari forever. 11. Ara i sempre ben jugat. Juga responsablement i només si ets major d'edat.
Estavenell, el preu del que contractes és definitiu, clar i sense sorpreses. Per això, quan arriba la teva factura, tot està com ha d'estar. I això està bé. No, no, està molt bé. Estavenell està per tu. Estavenell, energia verda, fibra i mòbil per un equip millor. Quan el teu aniversari...
Coincideix amb el dia de Reis? La cosa grinyola. Perquè és un dia que se celebra, però no per tu. Obres regals? Sí, tu i tothom. Però si penses bé que tothom s'il·lusioni el dia que vas néixer, és un fet tan especial que fins i tot hi han posat un sorteig extraordinari. De fet, els millors regals arriben quan menys t'ho esperes. 6 de gener. Sorteig extraordinari del Nino. Amb 770 milions en premis. Loteria Nacional. Loteria se't recorda que juguis amb responsabilitat i només si ets major d'edat.
012, la millor resposta. El meu veí s'ha comprat un detector de metalls i diu que aquest cap de setmana vol anar a buscar tresors pel bosc. Tu creus que es pot fer això? Esclar que no. Això és espoliarqueològic. Amb aquests detectors poden destruir jaciments. Ja m'ho semblava. I si hi troba alguna cosa? Les restes arqueològiques no es poden agafar ni vendre. Així perdem mi informació històrica. Si veus algú que ho fa, cal avisar els agents rurals o els Mossos. D'acord. Ara mateix li dic...
que per una aventura de cap de setmana no es carregui el patrimoni. Un detector pot destruir segles d'història. Digues no a l'espoli arqueològic. 012, la millor resposta. Generalitat de Catalunya.
que és preguntar-li a algú, això és exactament així, això com és, què feu en aquestes situacions? I és quan surt la cosa més ràgida. Aquest diumenge l'escriptor i historiador Jaume Clotet. Hi ha una cosa en política que jo detesto, que és la gent que fa la pilota dels altres, perquè per mi és una cosa que no entenc com pot funcionar, però a vegades funciona. El divan, el valor de la conversa.
Quan hi ha tanta gent que està desanimada o pensa que el català retrocedeix, és cert, però també és mentida alhora. El català està 150 vegades millor que quan jo era petit, que n'hi havia res.
Resum cultural 2025. El talent travessa fronteres. Hola, sóc la Marta Romagosa i d'aquest any 2025 estaria molt bé que us recomanés el disc Lux de Rosalia perquè m'he trobat amb gent de tots els àmbits de la música que assegura que és una meravella i que la de Sant Esteve ens ha volgut dir alguna cosa i de fet us el recomano.
Però no seria jo si no aprofités per destacar el gran talent català dels musicals que es fan aquí, i que jo no em perdria per res del món, com Germans de Sang, Tutsi, El fantasma de l'opera, El petit príncep, un clàssic, o aviat, una altra vegada, El multipremiat Ànima.
Si hem de posar un nom propi al 2025, almenys al final d'any, aquest nom és el de Rosalia i el seu nou disc Lux. Josep Martín, periodista musical i conductor de l'Independents d'ICAT, és el disc de l'any? Doncs home, sí que és el disc de l'any. Aquí a Catalunya ho tenim bastant clar, a l'Estat també ho tenen bastant clar, però és que internacionalment també hi ha molts mitjans que s'han triat aquest Lux com a el millor disc de l'any.
Perquè és un disc que ho té una miqueta tot. Sobretot té el mèrit que un artista molt comercial, que està, diríem, al pòdium de les més famoses ara mateix, hagi fet un disc tan poc comercial com aquest. És un disc difícil, amb molts referents, i que farà que gent que segur que no està acostumada a escoltar ni òpera en alemany ni electrònica experimental, doncs l'acabi escoltant amb luxe. Això és una petita obra mestra, eh?
M'agrada pels jocs de paraules de relíquia o la iogular, per les frases lapidàries de Magnòlies.
i per les col·laboracions de Luxa, de Sílvia Pérez Cruz i de Björk. La de Sant Esteve Sarrovires s'ha fet un lloc a les llistes de més escoltats del món. I sí, de les 13 llengües del disc, el castellà és la que hi predomina, però la Rosalia també està portant arreu del món el català de Divinais, la meva preferida. Serà per allò de la poma prohibida, que com a bona Eva sempre m'ha tret.
Hi ha hagut polèmica amb això del català, com bé sabeu, perquè a l'escolania de Montserrat hi canta en castellà, però després la Rosalia, la veritat és que ningú li pot retreure res en aquest sentit, perquè porta el català arreu amb orgull, als platòs de les televisions americanes, i aquí a Divinais, home, hi ha una presència important. Havia de cantar en català, si tenim en compte que hi ha més de mitja, una dotzena llarga de llengües en aquest disc. Una altra que no ha parat de sonar i que oficialment sembla que sí que és la cançó de l'any, és aquesta.
Doncs això és Rosé i és una mostra de com el K-pop és un dels gèneres majoritaris, sobretot entre la gent més jove, un èxit brutal, el de Rosé amb APT. I la seva banda, Blackpink, va passar per l'Estadi Olímpic, demostrant que Barcelona comença a estar, diríem, a l'itinerari de la majoria de gires importants de K-pop. L'any que ve veurem a Twice, per exemple, el 12 de maig. Aquest és un gènere que ha penetrat amb molta força i que ha vingut per quedar-se, eh? Sentirem a partir.
Això no és flor d'una estiu, eh? Continuarem escoltant K-pop durant molts anys, segur. L'altre nom propi del 2025 és aquest. Oques Grasses s'acomiadarà dels escenaris. Després de 15 anys, el grup d'Osona ha anunciat que plega i ho farà per la Porta Gran, amb un concert a l'Estadi Olímpic el 10 d'octubre de l'any que ve. Teu amor, el meu verí, una part de tu em floreja dins. El meu amor,
El meu destí Sóc el Jordi Costa i per mi el fet cultural més impactant d'aquest 2025 és la manera com els Ocas Grasses han exaurit les entrades per quatre concerts a l'Estadi Olímpic. Vaig ser el Cabró Roc al novembre, quan ja s'especulava que ho podrien plegar i vaig confirmar que tenen un directe espectacular, però així tot és sorprenent que hagin assolit una fita reservada a grans artistes internacionals i alhora és una bona notícia que també apreciem el que tenim a casa nostra.
Poques gràcies, Josep. No sé ja si es pot fer alguna cosa més. Uau, no, que això és increïble. O sigui, ningú s'esperava. Jo crec que ni la mateixa banda podia preveure que passaria això. Vendre un Estadi Olímpic, només un, ja era una fita per la música en català brutal, perquè això no ho havia aconseguit ningú, perquè Estopa i altres artistes catalans han omplert l'Estadi Olímpic però cantant en castellà. Però quatre Estadis Olímpics estem davant d'un fenomen increïble. Són 200.000 entrades...
i un grup que està clar per la resposta que ha marcat a tota una generació. I si parlem de febre d'entrades, hem de parlar també del fenomen Bat Beni.
Bad Bunny és un fenomen que no s'acaba i aquest any ha sigut important i l'any que veu serà també perquè és el protagonista de la mitja part de la Super Bowl, l'esdeveniment televisiu més vist de tot el món. Però és que Bad Bunny no para de recollir tant èxits comercials com premis que el converteixen ja en un fenomen no només musical sinó gairebé cultural.
d'aquesta expansió de la cultura llatinoamericana als Estats Units i al món. Bad Bunny és un embaixador de la música llatina brutal. Ens agradi la seva música o no, és més que un músic ja. I per entrades i retorns, el de l'último de la fila i el seu retorn.
Sí, això sí que no estava al guió, eh, diríem, perquè les carreres del Manolo García i la del Quimi Portet funcionen prou bé, cadascú en el seu àmbit, i sempre havien dit que això no passaria. Doncs ha passat, i passarà. I la veritat és que aquest és un grup que, si dèiem, Coques Gràcies ha marcat una generació a l'últim de la fila, també. Per tant, hi haurà molta gent que els voldrà veure, per això va aquest èxit brutal, perquè jo crec que és el retorn, un dels retorns més emocionants, diríem, d'aquest 2025-2026, eh.
Però n'hi ha un altre, aquest que explicàvem el 16 d'octubre. Sí, senyors i senyors, perquè torna Amaya Montero amb l'Oreja de Van Gogh. No sé si me recuerdas...
Nos conocimos al tiempo, tú el mar y el cielo. Déu-n'hi-do, quin gir de guió, aquí també. Sí, sí, brutal. A més, un cas d'aquests curiosos, no? Una cantant original que surt, que llavors torna una miqueta per petició popular, eh? Perquè els fans, diríem, que volien que tornés la maia i que tornessin a sonar les cançons de l'oreja de Van Gogh tal com les van conèixer en els seus inicis. Home, mira, podria tornar a Mecano, llavors seria ja...
de la dècada. Però aquest moviment d'Amaya Montero i el retorn, diríem, de l'Oreja de Van Gogh original és també importantíssim per la música espanyola, però aquí hi ha molts fans, també a Catalunya. Doncs veurem aquest 2026. I si parlem de concerts de l'any, aquest 2025 per Barcelona ha passat Joaquín Sabina, que s'ha acomiadat dels escenaris.
O també hem vist Lady Gaga. O Batguia, la Katy Perry i Janores Baixes, Guns N'Roses a l'estadi olímpic. Però el Primavera Sound i el Cruïlla també hi han passat primeres espases.
Com sap el Ron, però també a l'Anis Morisset.
Això que és tant, Josep, però el 26 ja tenim noms confirmats i prometen. Sí, cada vegada els festivals anuncien abans els seus cartells. Suposo que pensen en la campanya de Nadal, que els interessa molt vendre entrades. Llavors, cada vegada s'avança més. Sabem ja bona part del cartell d'aquests dos festivals. Al primavera, pràcticament tot. Doja Cat, The Cure, Gorillaz, Massifatac, serien potser alguns dels caps de cartells més destacables.
I pel que fa al Cruïlla, home, tenim uns quants noms també ja confirmats, com Pixis o David Byrne, dels Talking Heads, que té fama de fer sempre els millors concerts de l'any. És un directe que us recomano moltíssim, David Byrne.
Un altre festival que està en notícia aquest 2025 i que segur que encara portarà cua, ha estat el Sónar. Per on vols que comencem? Doncs no ho sé, d'entrada perquè pleguen els tres fundadors que van crear aquest festival i, per tant, això obliga, segur, a un canvi d'orientació i un canvi d'etapa. A més a més, arriba després de les polèmiques amb el KKR, aquest fons d'inversió israelià, que es va fer una sèrie d'operacions, diríem, de compra i venda d'actius, i ha acabat sent
el propietari del Festival Sónar. Això va provocar un munt de protestes, artistes que van decidir deixar d'actuar al festival. Va ser un any una miqueta convuls, diferent, i jo crec que això va contribuir a que els directors històrics, que ja tenien ganes d'anar plegant i jubilant-se, perquè estan en edat de jubilació, acabessin fent aquest cop de cap. I bé, veurem.
Com és aquest Sònar del 2026? Perquè per primera vegada es faran tant les activitats diurnes com nocturnes a la fira de l'Hospitalet, perquè la fira de Montjuïc està en obres, canvi de direcció, no sé. Hi ha moltes expectatives i veurem com evoluciona el Sònar i com evoluciona el tema del KKR, que continua i continuarà portant problemes d'entrada, per exemple, a festivals grans com el Vinyarroc, que ja està també veient com cauen artistes al seu cartell. Sònar a banda, aquest 2025 també hem sentit boig per tu al Sant Jordi.
Bona nit!
Amb Aitana fent parella amb Pep Sala. Aquesta cançó és a prova de bombes, o sigui, la pot cantar qui vulgui. Sempre sona bé. I Aitana, ui, perquè oblidem a vegades que tenim aquí a Catalunya, que també és catalana, un fenomen social important, diríem, més que musical, és un referent per desenes de milers, centenars de milers de nenes i de nens i de joves a tot arreu.
A Itana, que clar, quan surtis de la Rosalia queda una miqueta eclipsada, però això és un fenomen també amb molt de futur. Se'n va parlar molt. I una mica més mostrat. M'han dit que aquesta nit és la nit, que viuré moltes vides en una, un res sense fer.
Doncs bé, la notícia és que Sidoni es passa al català i fa un disc íntegrament en català, que és català en graffiti, i això em sembla noticiable. Un grup que va començar cantant en anglès, que després ha fet una llarga carrera amb molt èxit en castellà. Que aquest grup hagi decidit fer aquest disc en català és molt important. Ells parlaven que volien ajudar també a trencar una certa catalanofòbia que hi pugui haver fora de Catalunya amb el català,
portaran aquest disc a tot Espanya, cantant en català. A mi em sembla un fet d'aquells importants i que diu molt de com la llengua catalana també està reclamant els seus espais. Doncs, a si doni, a Chloe Rianbau. I jo sento que tanquessis la porta
que va guanyar el Sona Nou, però estic segura que també hauràs fet algun descobriment. Doncs sí, mira, aquest any he descobert un músic de Reus que es diu Silvio, simplement, així, Silvio, i que fa una mena de folk electrònic, diríem, a l'estil de Bon Iver, si us agrada, que està molt bé. No és que no m'entristeixi Em distrec i s'oblida que existeixes
Sona bé, ara hi penso, Bon Ibert també me'l vas recomanar a tu. Ah, doncs mira, doncs aquí teniu el Bon Ibert català, diríem. Un any que hem vist com la intel·ligència artificial va camí de revolucionar el món de la música. Això és Walk My Walk, de Breaking Rust, que ha fet història en ser la primera cançó generada íntegrament per la intel·ligència artificial, que ha aconseguit el número 1 d'un rànquing d'èxics concretament de la revista Billboard.
Això és una història en desenvolupament, diríem. Ara només hem vist al principi, no sé com acabarà tot plegat, però la intel·ligència artificial ha vingut per revolucionar la vida de tots, les arts, i la música sembla que també. Fins ara hem vist coses positives, gent que l'utilitza, diríem, per arrodonir alguns discos o per fraccionar la seva feina, i després hem vist també jugades una miqueta brutes d'artistes que, per exemple, han retirat el seu catàleg de Spotify...
i immediatament ha aparegut un clon, diríem, generat per intel·ligència artificial trepitjant-li els talons. Veurem perquè aquí encara hi ha molt per legislar i el tema dels drets d'autor, especialment a la Unió Europea, és molt important. Hola, sóc el David Clupés, el presentador del Tot Gira, el programa d'esports del cap de setmana.
Jo no soc ningú per recomanar res a nivell cultural, però sí que us puc explicar el que a mi m'ha atrapat en aquest 2025 i ha estat, sens dubte, descobrir una mica més aquest tros d'artista que és Pau Ballbé. N'havia escoltat alguna cosa, però he tingut l'oportunitat d'anar-lo a veure en directe.
Vaig ser a Reus, vaig dir, ostres, aquest tio és molt bo, i tinc intenció també de ser al Sant Jordi Club en aquest gran concert que està preparant de final de gira. Surt fora del comú, té fama de ser trist i, de fet, no és així. Ell em fa mofa en els seus concerts, la sensibilitat de les seves cançons, el missatge de les seves lletres... Un tio en personalitat que té el seu propi segell discogràfic, per mi ha marcat una mica a nivell cultural aquest 2025. Vinga, una abraçada forta i bones festes!
Però no podem tancar un resum de l'any musical sense parlar un any més d'aquí encapçala les llistes de Spotify, Taylor Swift. Més a prop i per als nostàlgics, el 2025 hem pogut tornar a sentir en directe l'accent bustó, ara amb Pemi Fortuny al capdavant. Què collons Miami, ni què Florida dit.
que els ha agradat el tercer d'aquest any i faran gira aquest 2026. Sí, home, sí, celebrem-ho, que bandes com els pets també les necessitem, eh? Històrics, en funcionament, i tant. Hola, sóc el Bernat Soler, el narrador dels partits del Barça a la TDT, i per mi la notícia cultural de l'any 2025 ha estat una efemèride molt especial, com és el cinquantè aniversari de la publicació de la cançó de Queen, Bohemian Rhapsody. N'he fet un podcast que es diu Rhapsody a Bohemia, que el teniu disponible...
a 3CAT, però més enllà d'aquesta autopromo, el que sí que voldria posar de manifest i en valor és que 50 anys després aquesta meravellosa cançó continua triomfant, continua agradant a totes les generacions i no ens cansem de sentir-la. Per tant, si teniu 5 minuts 55 segons, poseu-la. I see a little siluetto of a man Scaramouche, Scaramouche, will you do the pandango? Thunderbolts and lightning, very, very frightening
Acabem amb els adeus. Doncs sí, perquè aquest any hem hagut d'acomiadar Ozzy Osbourne. De fet, se li va fer un comiat dels millors de la història de la música amb un gran concert a la seva ciutat. I amb ell al capdavant, i s'ha podria acomiadar a tothom. I també Brian Wilson,
el pare del pop modern, podríem dir, dels Beach Boys, per entendre'ns per què era tan important. Els Beatles el copiaven a ell quan feien els discos. I d'aquí, doncs, molts músics catalans que ens han deixat, però destacaria Marc Lloret de Mishima, que no només era músic de Mishima, va ser director del festival Pop Art i del Mercat de Música Viva de Vic, per tant, algú important per la cultura del país.
S'ha acabat perquè sempre s'acaba. Abans parlàvem d'hoques grasses, però aquí també s'acomiada, són roba estesa o la fúmica. Què passa, Josep, al pis valencià? Cap la gatzó, la fúmica... Sí, i diríem que hi ha entrades i sortides, no? Perquè també hi ha grups que estan tornant, com la gossa sorda, però sí, sí, hi ha un degoteig, diríem, de baixes al país valencià. Que no tingui a veure també amb la situació política que els dificulta tocar i trobar scenaris al seu país, al valencià.
Doncs mira, parlant del País Valencià, tu feies una proposta abans, jo un descobriment. Naina. Doncs amb Naina acabem aquest resum. Josep Martín, periodista musical i conductor de l'Independents d'ICAT. Gràcies i feliç 2026. Bona nit i molta música.
Hola, què tal, com esteu? Soc el Roger Escapa del Suplement i una pel·lícula que aquest any m'ha impactat i torno sovint és Sirat, de l'Oliver Lache i el gran Sergi López. És una pel·lícula que encara no he entès molts mesos després d'haver-la vist, però que de tant en tant hi torno. Hi torno perquè hi ha un moment tan xocant i tan impactant a la pel·lícula que hi reconecto.
I quan veig el Sergi, penso també en aquell moment que interpreta amb aquell pare tan desesperat. Que tingueu una gran temporada, una bona entrada d'any i molta salut, molta ràdio i molta cultura.
Ens veiem el 31 de gener, el desnonament dels llogaters de Casa Orsola. Visca Barcelona i vull seguir... Is it enough? Enough of the masculine, the starvation, the dehumanization. Construïamos un mundo en el que los cuidados no se sustenten en el sacrificio de nadie. Apostemos por una crianza que no necesita de supermadres, sino solamente de madres, padres y adres con la estructura social y económica necesaria para querer y educar en libertad y dignamente.
Marc Garriga, cap de Cultura de 3CatInfo, Toni de la Torre, director i presentador de La Finesta Indiscreta. Ara parlem de pel·lícules, però el que quedarà a l'imaginari d'aquest 2025, en bona part, seran les reivindicacions, eh, Marc? Sí, molts cops, en lloc de parlar de les pel·lícules, hem parlat de totes aquestes crisis i temes socials, polítics, etcètera, que estaven directament relacionats. Per exemple, el genocidi a Palestina ha estat molt present durant tot l'any, sobretot als festivals, amb moltes persones del cinema...
amb pins a la solapa, amb una síndria amb els colors de la bandera palestina, un símbol i un crit de protesta a l'hora que s'estès per tota la indústria. El moment àlgid ha estat, sens dubte, la presentació en diversos festivals de la Voz de Gint, sobretot a Venècia, a Sant Sebastià.
I també s'ha alçat la veu ben forta en defensa de la llibertat d'expressió després d'aquelles declaracions de Donald Trump, una mena de censura imposada a humoristes o a alguns canals de televisió, empreses del sector, i gent com Richard Linklater o Jennifer Lawrence advertien que el cinema era el següent, que estava en perill si les coses no canviaven. I també ens hem de fer ressò d'aquestes declaracions a Eduard Sola després de recollir el premi a millor guió original per la casa amb flames que van portar a cuar. Ens agradaria tenir una cara a la Costa Brava i un barquito per sortir a navegar, però no el tenim.
A casa som orgullosament xarnegos. Si el meu avi era en alfabet i jo em dedico a escriure, és perquè ha passat alguna cosa i d'aquesta cosa se'n diu progrés. La casa en flama. Si el 47 van ser les grans triomfadores dels Gaudí i de les reivindicacions a la polèmica. Incertesa a hores d'ara sobre si l'actriu Carla Sofia Gascón assistirà a la gala dels Goya dissabte que ve a Granada. Ella no està nominada, però sí al film Emilia Pérez de Jacques Gaudí.
Tota la polèmica respon a una sèrie de publicacions antigues amb contingut racista i ofensiu al seu compte disc. I lo lamento particularmente porque era una candidatura que era muy ilusionante para el país. L'actriu Carla Sofia Gascon no assistirà a la pròxima gala dels Premis Goya.
I, Carla, si faràs un tuit sobre els Òscars aquesta nit, recorda que el meu nom és Jimmy Kimmel. És com ha gestionat la polèmica de tots aquests últims dies, fent un parell de bromes. Ella no ha guanyat el premi, Gascon, i, per tant, fins aquí aquesta qüestió. No van anar els Goya, que van premiar la infiltrada com a millor pel·lícula, però sí els Òscars, uns Òscars que van distingir a Nora. And the Oscar goes to...
No. Oh, potseré. Oh, Anora.
Clori, què ens en dius? Doncs una victòria que, per començar, marca... És històrica perquè és la primera vegada que algú, en aquest cas el director Sean Baker, s'endú quatre Oscars per la mateixa pel·lícula, que és direcció, guia original, pel·lícula, muntatge, i a més és un premi a un director de pel·lícules petites, d'un director que fa molts anys que està fent pel·lícules que en general passen desapercebudes. És una dinàmica que trenca bastant amb el que s'ha fet en els Oscars en els últims anys, i no només això, sinó que, a part d'Anora, també hi havia com a gran candidata de Brutalist, que també és una pel·lícula que pertany a aquest perfil,
diguéssim, de pel·lícules que podríem anomenar del cinema independent. A part d'això, Anora posa l'accent en tres temes, la ruptura del somni americà, les pressions del capitalisme i com de perdut està la joventut, que són temes que hem anat trobant al llarg de l'any. Repassem alguns premis més. Marc, per exemple, Canes?
Sí, Akana es va tornar a demostrar que és el festival amb el millor cinema europeu, que marca l'any cinematogràficament parlant. Va guanyar un simple accidente, jo crec, per l'ingredient polític de premiar l'iranià perseguit Jafar Panahi. I al darrere va quedar la que per mi és la millor pel·lícula de l'any, ja t'ho dic ara, la Noruega Valor Sentimental. Però el festival va quedar marcat per Sirat, sens dubte. Ens venien periodistes d'arreu del món a dir-nos que havien quedat impactats per la pel·lícula d'Oliver Lache i també per La Gente Secreto, que és una altra de les millors pel·lícules de l'any.
A Venècia va ser a la inversa, la pel·lícula més política, la voz de Hind, per no fer enfadar a Israel, imaginem, va quedar darrere de Father, Mother, Sister, Brother de Jim Jarmusch, jo hauria apostat per la gràcia de Toni Servilo, i a Sant Sebastià va guanyar la pel·lícula que segurament triomfaran els pròxims Goya, que són los domingos de l'Oda Ruiz de Azuà. Vau detrás de ellos, venga! ¿Nos estáis siguiendo?
Ara sí, aquest Sirat surt de Romeria. Produccions d'aquest any prometen tenir llarg recorregut. Totes tres van tenir opcions als Òscars, però és Sirat que finalment està seleccionada i que també obterà als Globos d'Or. Sí, perquè té dues nominacions, però té molt difícil Sirat a la cursa dels Òscars, perquè, com deia el Marc, valor sentimental. Té totes les paperetes per acabar guanyant i, a més, té altres pel·lícules que poden competir molt fàcilment amb ella, com Recient Nacides, Els germans d'Arden, o El agente secreto, o fins i tot aquestes pel·lícules que ara mencionàvem. Un simple accidente també. Un simple accidente.
És a dir, realment és un èxit ja que se n'estigui parlant que hagi arribat en aquesta zona. És un any, jo diria, particularment difícil per acabar guanyant un Òscar per Sirat. Doncs veurem uns premis que quan arribi el moment del record tindran grans noms que hem perdut. Ha mort als 65 anys l'actor nord-americà Val Kilmer, conegut pels seus papers a Top Gun, a Batman Forever o a The Door.
I aquest vespre hem conegut la mort als 78 anys del prestigiós director de cinema nord-americà i referent del cinema d'autor David Lynch. S'han trobat mort a casa seva l'actor, director i productor nord-americà Rob Reiner. Segons la revista Variety, el seu cos ha aparegut amb el de la seva dona i tots dos haurien estat apunyalats. El món del cinema s'acomiada de Robert Redford, un dels grans galants de Hollywood que va morir ahir als 89 anys.
Hola, sóc el Manel Elías del Catalunya Nit. Per mi, si hagués d'escollir una notícia cultural d'aquest any, seria els cinemes verds, que arriben a 100 anys de vida. És molt bona notícia que, en comptes de parlar de la desaparició de sales, puguem parlar d'uns cinemes que arriben a 100 anys i que amplien a dues sales més per celebrar-ho. A més, sessions matinals, que hi pugui anar al matí, jo que faig el Catalunya Nit, em va molt bé, és un dels llocs on soc més feliç del món.
I a més a més, aquest any crec que s'ha fet molt bon cinema, també a Catalunya o amb participació catalana. Un gran exemple és Sirat, i que ja veurem, ja veurem, si l'any que ve també haurem de dir que és una de les notícies de l'any, perquè no descartaria que vinguin bones notícies dels Òscar. Visca el cinema!
Ho haureu identificat en les guerreres que pop amb més de 230 milions de visualitzacions a Netflix, pel·lícula de fenòmens, sobretot entre el públic més jove i fenomen per aquest Golden, que ha arribat al número 1 a la llista Billboard Global 200. L'altre encert de Netflix d'aquesta temporada és aquest. Frankenstein, de Guillermo del Toro, que apunta maneres també de cara als Òscars.
Parlem de més èxits, Toni. Què ens deixa aquest 2025? Home, si parlem de taquilla pura i dura, l'èxit és de la Xina, perquè la pel·lícula més taquillera es nés a 2.900 milions de recaptacions arreu del món, passant per sobre de Lilo y Stitch, que seria la segona amb 1.038 milions de recaptacions arreu del món. Tercera, la pel·lícula de Minecraft, cosa que ens deixa un podi, diguéssim, de públic familiar.
diguéssim, públic familiar. I quan s'acabi de fer el recompte, Zootropolis 2 jo crec que també estarà per aquí a prop. Segurament. Després hauríem d'anar una mica més avall per trobar Fórmula 1 amb Brad Pitt, vuitant a posició amb 631 milions de recaptació, que és interessant perquè hi havia el dubte si les grans estrelles de Hollywood encara tenen tracció per portar gent a les sales, doncs sí, encara en tenen, perquè a Missió Impossible està només un parell de nombres més a sota, el 10, amb Tom Cruise. I aquí, a la taquilla de l'estat espanyol, a pel·lícules de producció espanyola catalana,
La número 1 és Padre No I Masque Uno Cinco, amb 13,4 milions d'espectadors. Això, clar, evidentment, si parlem en èxit en termes comercials, si parlem en termes artístics, doncs, evidentment, hem de parlar de Romeria, hem de parlar de Sirat, hem de parlar d'Una Quinta Portuguesa, de L'Estrany Riu i a nivell internacional, moltes de les pel·lícules que ja hem mencionat, i afegiríeu en Battle After Another. Segurament serà una pel·lícula que marcarà el proper any en qüestió de premis. I el que no ha funcionat tan bé...
Per exemple, la nova Blancaneu, que a part de ser molt polèmica per la tria de l'actriu, ha quedat en 21-ena posició. Si ens mirem la taquilla pura i dura, que és d'altra banda pel motiu pel qual es fa una nova Blancaneu, no ens enganyarem, amb 205 milions de recaptació. I aquí també tenim algun fracàs sonat. Per exemple, la pel·lícula de l'última del Vigalondo, que en prou feina ha fet 26.000
euros de recaptació, està a 111... 26.000. 26.000 euros, està a la número 111, dades de la recaptació a l'estat espanyol. Tardes de solidaritat, que no l'hem citat, està a la número 35, que no està gens malament tractant-se d'un documental sobre toreig, no?
Us volia preguntar també, perquè segur que heu descobert alguna joia, Marc. Sí, jo vull reivindicar aquesta una batalla tras otra que deia el Toni, de Paul Thomas Anderson, que jo crec que apunta a l'Òscar a millor pel·lícula. Sinners, el sorprenent film de vampirs de Ryan Coogler. Jo crec que també és una altra de les millors pel·lícules de l'any i que també...
Estarà present en la temporada de Premis, però també, quan fem resums de l'any, hem d'anar fins i tot molt més enrere a principis d'any de pel·lícules que potser ara ja tenim una mica oblidades, com la brasilera tan reivindicativa, On estic aquí?, aquell biopic...
per mi revolucionari, que va ser a Betterment, de Robbie Williams, i també una pel·lícula commovadora com és Les vides de Sinc-Sinc. Weapons també ha estat una pel·lícula que ha marcat l'any tota una sorpresa en un any carregat de pel·lícules de terror, i amb les que he rigut més jo aquest any són dues coproduccions catalanes. A veure. La cena, de Manuel Gómez Pereira, i mi amiga Eva, de Sesgai.
Jo diria, sobretot, The Brutalist, perquè m'ha descobert el director, m'ha descobert Brady Corbett, he anat a buscar les antigues pel·lícules que havia fet. La infància d'un líder m'ha semblat especialment increïble. Per mi, el descobriment ha estat The Brutalist i Brady Corbett, i després, a nivell català, el talent del germà Claret Moixart amb l'estrany riu. Jo trobo que és el futur del nostre senyor.
I de què haurem d'estar pendents aquest 2026? Doncs mira, ara ja aquest mes de gener han d'arribar a Song Song Blue, que és el tribut anil Diamond, l'esplendorosa Nobel Vag de Richard Linklater i dues de les pel·lícules més esperades dels últims mesos, que és Hamnet, de Cloé Zagó, que és l'adaptació del llibre de la Maggie O'Farrell, i el Martí Suprim, que li pot donar finalment l'Òscar del Timothy Chalamet. I després, apunta, vindran les noves pel·lícules d'Isabel Coixet, Albert Serra...
José Luis Guerin, Pedro Almodóvar, Steven Spielberg o Ridley Scott. Tornaran Torrente, Toy Story, els màsters de l'univers, Dune, Supergirl, Esbenjadors i Spiderman. S'estrenarà el biòpic de Michael Jackson, la secuela del Diable es vesteix de Prada, Javier Bardem, que torna al cinema espanyol, i a veure què surt, de l'Odissea de Christopher Nolan, i de l'aliança entre Tom Cruise i Alejandro González Iñárritu. Ho haurem de fer allò que l'agenda tot ha apuntat. Ha de fer molts més minuts.
A veure, hem acabat l'any amb moviments empresarials, amb Netflix al mig, que ens ha explicat. Sí, sí, l'operació complicadíssima de compra de Warner amb dues ofertes, Netflix i Paramount. Hi ha el regulador de la competència pel mig, Donald Trump amb el gendre involucrat en una de les ofertes, la de Paramount, però sobretot és un debat apassionant perquè no deixa de ser un duel entre el cinema, com l'entenem als clàssics, que és vist a les sales de cinema,
i l'auge de les plataformes de streaming. Aquí veurem com acaba tot, tot i que Netflix ha dit que sí que vol potenciar les estrenes en cinema, encara que siguin ells qui comprin Warner i HBO. Veurem qui guanya i veurem això, quines conseqüències té a Hollywood. Marc Garriga, cap de Cultura 3 Catinfo, Toni de la Torre, director i presentador de La Finestra Indiscreta. Gràcies i bon any. A tu. Bon any.
Hola, sóc el Ricardo Estrell, director del Matí de Catalunya Ràdio, i per mi la notícia cultural de l'any no podia ser altra que el llibre Sara Mereixes Saber-ho, de Francesc Soler. A més a més, el tio aquí al costat, digues hola, Francesc. Hola. I com que cada dia ens llevem molt d'hora al matí, doncs per mi va ser una gran notícia cultural. Que passeu un bon any.
Catalunya ha estat la regió mundial de la gastronomia aquest 2025, un reconeixement que va més enllà dels restaurants i es fixa també en la producció. Paula Molés, directora d'un restaurant que aniva a la Berlín, ha estat un any que recordarà. Sí, sí, suposem que sí, perquè la veritat que molts dels aveniments que han passat aquest any entorn d'aquest món de la gastronomia han estat vinculats a aquesta distinció.
I aquest èmfasi que hem volgut posar durant tot l'any, en què, home, òbviament, una gran gastronomia, uns grans restaurants només ho són, si hi ha uns productors al darrere i una pagesia forta que ofereixi aquests productes extraordinaris. I ho diem en aquest any justament perquè, Déu-n'hi-do, ha sigut un any complicadíssim per la pesca, per la pesta porcina africana, per la d'ernatosi nuclear contagiosa. O sigui, si ens creiem que tenim la millor gastronomia del món...
Doncs aquesta és la que fem tots, també la cuina de casa, la cuina de dia a dia, les matèries primeres, exactament tots i tothom i a totes hores. Curiosament és l'any també que hem constatat amb dades el que era una intuïció, que cada vegada cuinem però a casa.
Menys, consum d'aliments ultraprocessats. No és que ho intuïm, que a vegades ja ho intuïm, sinó que això ho diuen les xifres. Espanya s'ha triplicat en les darreres tres dècades, passant de l'11% al 32% de les calories totals de la dieta. I això, com dèiem, ho diu una sèrie de tres articles científics publicats a la revista The Lancet, que implica aquest deteriorament de la qualitat alimentària.
i l'augment, de fet, del risc de malalties cròniques a causa d'aquests ultraprocessats. I Catalunya, home, doncs les coses no pinten precisament bé aquí, perquè l'últim informe de consum alimentari a Espanya, publicat pel Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació, ens posa els catalans al capdavant pel que fa al consum de menjar processat. Que sempre diem, home, no és tant el problema el que mengem de nou, sinó el que deixem de menjar, no?
És a dir, que aquest 2025 també ha sigut un any relacionat amb tot això que acabem dient d'una de les frases, jo diria, més polèmiques del món alimentari, que jo crec que recordarem durant anys i que voldríem no haver escoltat mai, que és la que va dir el senyor Juan Roig, propietari de Mercadona, que va pronosticar que a meitat del segle XXI a les cases no hi haurà cuines. Esperem que no es compleixi aquest pronòstic, eh? No, esperem que no es compleixi.
Doncs bé, aprofitant aquest títol de Regió Mundial, vas anar també a explicar la cuina catalana suïssa i donar-los a tastar formatges catalans. Paula Molés obre un restaurant caníbal a Berlín.
T'imagines que obréssim un restaurant que aniva a la Suïssa? No sé si ens hi deixarien, però bé... Això va ser un repte complicat, m'imagino. Déu-n'hi-do, perquè a vegades aprofites com has d'explicar la cuina als altres, a gent que no en sap absolutament res, per fer-te la pregunta de si realment mereixem aquesta distinció, que òbviament sí que la mereixem. Com ens expliquem als altres? Primer parlem de la nostra història, de com el nostre receptari veu de l'empremta que ens han deixat grecs, romans, musulmans, jueus...
i de com ens vam convertir, gastronòmicament parlant, en primera potència mundial a l'edat mitjana. També l'estraordinària varietat de productes que tenim, que és una cosa que a vegades no en som conscients, però pensem que a Catalunya, amb 20 quilòmetres de distància, per fer-nos en una idea, trobem elaboracions canviants, productes canviants, i això és una cosa que passa a molts pocs llocs del món. Coses que ens defineixen, home, el sofregit, la picada, el morter...
el mar i muntanya, el pa amb tomàquet, aquesta combinació d'ol salat, oli d'oliva verge extra i vins. És a dir, que diguem-nos-ho, si us plau, tenim una de les cultures gastronòmiques més extraordinàries del món. Ho tenim tot. Sí.
Ara que deies del pa amb tomàquet, hi ha una foto d'aquest any també, que és de japonesos sucant pa amb tomàquet. Va ser força impactant perquè en un dels actes de la Regió Mundial de la Gastronomia es va fer, aprofitant l'exposició universal d'Osaka, tallers de pa amb tomàquet pels japonesos. I quina sorpresa va ser la nostra quan vam veure que estaven absolutament meravellats per això, ells que són una cultura...
òbviament abocada i basada en l'arròs, que tinguéssim el pa, el blat, diguéssim, com a cereal important, i que allà anessin sucant el pa a l'oli. Ho relacionaven amb una cosa molt vinculada a la salut, vull dir que no està de més recordar-ho, perquè aquí, ara que hem dit que som els millors dels millors, que ho practiquem també una mica a casa, eh? L'espoir és un pla bien trop vite consomé.
La gala de la Guia Michelin 2026 fa pujar un graó a quatre restaurants catalans que passen d'una a dues estrelles. Ha estat per les dues estrelles del restaurant Enigma d'Albert Adrià. Segona estrella també per l'Aleia, l'hotel Casa Fuster i el Mont Bar de Franagudo.
Hi ha vida fora de Barcelona i la buscant a Bellvis també passa d'una a dues estrelles. Sense vulguer et dona una embrancida d'aquest punt de motivació que sense vulguer, vulguis que no, aportarà a llocs més grans. A Catalunya dos norts restaurants s'han aconseguit una estrella Michelin. Es tracta del Kamikaze, del xef Enric Buendia, i l'escapar del japonès Koishi Kobawara. No hi ha hagut cap restaurant que hagi aconseguit la tercera estrella, però n'hi ha cinc que sí que les han mantingut.
Aquests són noms guanyadors, però si poguessis destacar tu un nom o dos d'aquest 2025, què ens diries? Mira, ara sentíem alguns d'ells, eh? Jo diria, home, Albert Adrià, perquè ha aconseguit aquesta segona estrella. A més, com que les Michelin, diguéssim, han saltat un deute pendent i inexplicable amb ell, amb el seu restaurant Enigma. Però mira, jo crec que si em preguntessis per un nom a destacar, no te'n diria un...
sinó que te'n diria molts i te'ls diria tots en femení. Et parlo de les gastrosàvies, que és aquest projecte maquíssim, extraordinari, impulsat per la Fundació Alicia i el Departament d'Agricultura, que ha reunit aquest any 250 àvies sàvies catalanes. D'aquí això de gastrosàvies. Jo, personalment, penso que és la notícia de l'any, de veritat, perquè elles ens han compartit el seu receptari domèstic, aquesta cuina tradicional catalana,
receptes, sempre ho diem, que són molt més que cuina, que són identitat, que són patrimoni, que són cultura. És a dir, que celebrem de veritat aquesta iniciativa, que per cert, elles s'han deixat gravar, literalment, i trobareu 12 vídeos per cada mes de l'any, aquest mes de l'any que ara en deixem enrere, amb les seves receptes. Les hem escoltat al restaurant Caníbal, us animem a escoltar-ho i són fantàstiques de veure i d'escoltar.
Any de tancaments i d'obertures, quins destacaries? Comencem, per exemple, pels que han tancat. Mira, doncs comencem pels que han tancat a Barcelona. Va, ha tancat l'Hortet, que és un restaurant important, eh?, al Raval de la capital catalana, important per ser un històric, 35 anys en funcionament, i perquè va ser una de les primeres cuines vegetals a Barcelona. Ara en són plens de restaurants vegans i vegetarians, però llavors en el seu dia no...
va tancar a principis del 2025, després de dècades 100 punts de referència, allò que se'n diu, pal de paller, pels vegetarians de tota la ciutat. I a Cadaqués, a l'Elempordà, va tancar el bar Boia, una cosa tristíssima, una notícia molt trista, un establiment encara amb més història, va obrir fa gairebé 80 anys, a peu de platja, Dalí, Josep Pla, Marcel Duchamp, eren coneguts per anar-hi allà i per ser paisatge, el Boia de paisatge i personalitat de Cadaqués.
I per què va tancar el Boia? Doncs perquè no els han renovat la concessió per la nova llei de costes, que es veu que prohibeix que una platja urbana tingui dues guinguetes si no estan separades per un mínim de 150 metres. I resulta que a la platja gran de Cadaqués hi ha el Marítim i al costat mateix, re, 17 metres al costat, el Bar Boia. Ho vam plorar allò i encara ho plorem. I encara no és un restaurant que ha tancat, però bé, molt destacat Bolets Petràs, aquesta parada mítica de la Boqueria del 1965, que de moment tancada i potser obre, eh? No ho sabem.
I restaurants que hagin obert aquest 2025? Doncs mira, un de molt destacat i que ens fa... És motiu d'alegria. És la fonda Balmes, que ocupa el mateix espai que va ocupar el restaurant Fermí Puig, l'estimat cuiner que va morir el juliol del 2024.
Llavors el seu soci i madreta, que és l'Alfred Romagosa, ha sigut l'encarregat d'agafar aquestes regnes del restaurant amb una idea de mantenir aquest esperit del Fermí Puig a la cuina Josep Maria Massó i servint, òbviament, cuina catalana. Al mateix defensa, aquesta cuina catalana tradicional, el restaurant Fontaner,
Anem ara a Girona, dins de l'hotel Esperit Roca, situat a la fortalesa de Sant Julià de Ramis, per cert, any complicadíssim per la família Roca, amb dos incendis, salutacions i ànims des d'aquí, i Fontaner, amb aquest cognom de la mare, Montserrat Fontaner, com un homenatge a una gastrosàvia, ara que dèiem gastrosàvies, doncs ella ho és, Can Alons, Escudella, Bacallà, em s'enfaina...
I no són obertures, però sí són llocs que, mira, no han tancat, cosa que hem de celebrar al Bar Mundial, un lloc del 1925, 5 anys tancat i que reobre, ha reobert fa uns mesos. I després la pastisseria Estrella, una històrica de fa 200 anys que gràcies a dues noies joveníssimes de 25 anys s'ha evitat que es tanqués, o sigui que continua oberta.
Celebrem el mercat de la boqueria, que també té prevista una rentada de cara. Home, sí. Mira, serà sobretot notícia, jo crec, el 2020, quan veurem allà que comencen a pintar i a destrossar coses. Però, clar, més que la reforma física o d'estructura, podríem dir, el més important, i això ha passat aquest 2025, és que el 90% dels venedors han votat a favor d'un nou reglament
I això és importantíssim perquè us en feu una idea. Un 50% de l'oferta del mercat haurà de ser de producte fresc i hi haurà d'haver un mínim del 50% de producte tradicional, producte català. Tot això perquè, home, doncs amb l'objectiu una mica de recuperar la seva essència, no? Perquè la boqueria sempre ha sigut famós per vendre el millor del millor i a veure com el turisme i vendre producte fresc poden conviure els dos. In restless dreams I walk to the floor
I acabem amb un moment per recordar els que ens han deixat del món de la gastronomia aquest 2025. Doncs sí, perquè a més ha sigut un any en què hem perdut dos personalitats, jo diria, molt carismàtiques. Amb gran, gran carisma parlem de Paco Soler Parellada i de Montse Guillén. Paco Soler Parellada era l'ànima del restaurant Set Portes amb una...
Funció importantíssima, eh?, sempre ho diem de la defensa de la cuina catalana en el restaurant Set Porta. Si estigués a un altre lloc del món, quan anéssim a visitar aquell país, el visitarien, sem dubte, no ens oblidem d'aquest restaurant. Soler Parellada era generós, era una boníssima persona, amb un sentit de l'humor fantàstic i exemple allò que se'n diu de bon, bon restaurador.
I després Montse Guillén, cuinera, restauradora, artista també, mai prou reconeguda, perquè potser molta gent diu, i qui és aquesta Montse Guillén? Va ser una dona brillant que va obrir junt amb Antoni Miralda el restaurant L'Internacional a Nova York, que va ser el primer restaurant de tapes a la capital del món. I en els últims 20 anys de la seva vida...
va fundar l'Amiral de Food Cultura, que és una fundació única que tenim aquí a Catalunya, que està abocada justament a fer-nos entendre a través de l'art tots aquests vessants socials, històrics i polítics que té el menjar, que són moltíssims. Tens Paula Molèdés, directora d'un restaurant que aniva a la Berlín. Gràcies i bon any. Igualment, molt bon any.
Soc l'Elisenda Carot i per mi la notícia cultural de l'any, entre moltíssimes notícies culturals de l'any, és que s'ha estrenat la tercera temporada de Fuet i em sembla un programa excel·lent en quant a guió, excel·lent en quant a humor, però sobretot em sembla excel·lent com a aposta del Super3 perquè les nostres criatures coneguin història de la millor manera que aprenen les coses, que és jugant a través de l'humor i a través de les cançons. Us el recomano infinit.
Deixem enrere un 2025 en què hem tornat a sentir aquesta cançó 40 anys de Mario Bros. Es diu aviat Albert Murillo, director i presentador de Generació Digital. Potser no ha travessat tantes fronteres, però qui també ha fet 40 anys és el primer videojoc en català Guillem de Berguedà.
Sí, sí, reconec que és una mica causarat, eh?, posar Guillem de Berguedà al costat del Mario, però, mira, les dates són les mateixes. Guillem de Berguedà, 1985, és considerat el primer videojoc en català. Va ser creat pel Centre Divulgador de la Informàtica, que era una institució de la Generalitat de Catalunya, i es va distribuir amb milers de còpies per diferents sistemes.
fet per Joan Argemí, un historiador i advocat apassionat pels jocs que integrava preguntes en el joc dins la partida per obtenir unes dades sociotecnològiques dels primers usuaris que jugava en aquell joc. El joc està inspirat en el trobador medieval estudiat per Martí de Riquer 40 anys després, a Guillem de Barcadà, i la seva història reivindica per preservar la memòria dels pioners del videojoc català i l'obra singular de Joan Argemí. I més enllà d'aniversaris i de nostàlgia, per quins jocs recordarem aquest 2025?
Doncs mira, per exemple, Hotel Barcelona. És especial aquest videojoc per diversos motius, però sobretot perquè no s'assembla a res del que fan habitualment els seus creadors ni tampoc el que surt avui al mercat. Els creadors són molt coneguts al Japó i pels amants dels videojocs també diguem-ne que seran coneguts. Suda51
i Suidi 65. No és un joc de terror seriós, és un homenatge paròdic als Slashers. Els Slashers són videojocs, diguem-ne, que a l'espasa té molt de protagonisme. Funciona com una carta d'amor als films de sèrie B, però reinterpretats amb l'estil japonès i molta ironia. Hotel Barcelona és un videojoc de culte que es pot jugar en català. I algun altre? Doncs sí, el Dating Immulator de l'estudi català Colum Games.
I és per topar als públics, aquest? Doncs no, i l'anterior potser una mica tampoc. La història és una mica retorçada. El jugador encarna una estudiant universitària que, mentre intenta sobreviure a la rutina, es veu envoltada per personatges, diguem-ne, estrafolaris. I què creus que els fa diferents? Doncs mira, que és una novel·la visual, s'està posant molt de mona. Cada vegada hi ha més videojocs, que són capítols, que a més són gratuïts i té un èxit escandalós fora de Catalunya. Es pot jugar en català, però també en un munt d'idiomes fora del nostre país.
Sí, parlem de números, números. El videojoc català viu un moment dolç a l'espera de les xifres d'aquest any. El 2024 van facturar el triple de diners que es van fer amb concerts, és a dir, 765 milions d'euros. Sí, ho vam veure al Saga ara fa poques setmanes. La salut del videojoc en català i a Catalunya és bona, però sí que és veritat que la indústria del videojoc en l'àmbit mundial està passant un mal moment després del boom de la pandèmia.
I per aquest 2026, què ens espera? Doncs mira, posaré un joc que estem esperant tots, que es diu Dance Attack, que és un videojoc d'estètica retro on condueixes un tren bala travessant escenaris impossibles i plens d'enemics. Combina humor absurd, velocitat extrema i un estil visual que parodia tant els jocs d'arcade com la cultura ferroviària japonesa, que allà és molt important. Està fet per un estudi català i darrere hi és el David Jaume Andreu, de l'estudi Undercoders i té visió totalment internacional.
Doncs l'apuntem. Albert Murillo, director i presentador de Generació Digital. Gràcies i bon any. Gràcies. Soc la Juliana Canet i per mi aquest 2025 queda totalment marcat pels clàssics de la literatura catalana. Més que res perquè he estat fent un programa que es diu Club Tàndem, on justament abordem els clàssics de la literatura catalana des d'un nou punt de vista per intentar-los donar...
una nova vida, i ha estat molt a prop d'ells aquest any. I realment crec que rellegir els clàssics sempre és una bona idea, de la nostra cultura, però de qualsevol lloc, perquè si són clàssics és per alguna cosa i n'hem d'aprendre encara molt. O sigui que us animo aquest 2026 a llegir clàssics.
Els teus ulls cavalcaven buscant un desig. Les espelmes cremaven i alguns dels amics t'envocaven amb càmeres de retratar. Una veu comentava, ai, que guapa està. La Fundació Joan Miró comença la celebració del seu 50è aniversari. Som al Pati Nord de la Fundació Miró en una jornada festiva i reflexiva i de celebració també. El programa on Antoni Bassas i David Carabent han acabat comparant Miró amb Cruyff.
Tots dos es dedicaven al mateix, que és omplir el món de colors. El Museu d'Art Contemporani de Barcelona explora l'art i la cultura de Panàfrica a l'últim segle amb una gran exposició internacional donant el tret de sortida el 30è aniversari del centre. Montse Mas, redactor expert en arts plàstiques, un 2025 d'aniversaris. Així és. D'una banda, com sentíem, la Fundació Joan Miró ha volgut celebrar el seu 50è aniversari amb propostes com l'exposició Miró i els Estats Units sobre les influències mútues entre el geni català i els expressionistes abstractes americans.
I de l'altra, el Museu d'Art Contemporani de Barcelona ha triat com memorar els seus 30 anys de vida amb una gran exposició internacional sobre el panafricanisme i amb una presentació renovada de la seva col·lecció permanent. I parlant de col·leccions renovades, aquest any també s'ha inaugurat una nova presentació, més diversa i plural, de la col·lecció de pintura contemporània de la Fundació Vilacases, al Museu de Can Framis, dos anys després de la mort del seu fundador Antoni Vilacases.
I pel CCCB hi ha passat un dels autors de còmic del moment, Chris Ware, però també s'ha endinsat en l'obra de Mercè Rodoreda. La mostra sobre Chris Ware va fer les delícies dels amants del còmic i el disseny i va posar el focus en l'estil meticulós i les històries plenes de melancolia. I Rodoreda, un bosc, fa una immersió poètica en l'univers literari de l'autora de La plaça del diamant a partir dels símbols de la natura, la guerra i l'opressió femenina tan presents en la seva obra.
La fotografia de l'any, segons el prestigiós concurs del World Press Photo, ha estat la d'un nen palestic i una bomba israeliana, va deixar sense braços. Sí, l'hem pogut veure també al CCCB a l'exposició del concurs de fotoperiodisme més prestigiós del món, al costat d'altres imatges colpidores sobre les guerres i les crisis climàtiques i migratòries arreu del món.
Altres exposicions fotogràfiques destacades de l'any han estat la de Fotografia documental dels anys 40 i 50 de Ramon Massats a Fotocolactània, la de Nova York als anys 40 de la nord-americana Helen Levitt al KBR i la dedicada al llibre gràfic feminista de Colita i Maria Aurelia Campmany Antifèmina al Disseny Hub. I si l'art és política, un cop més la política ha entrat a l'art.
L'Aragó demana formalment al Museu Nacional d'Art de Catalunya l'accés de tècnics del seu govern al museu per tal que puguin analitzar... ...l'accés de la Guàrdia Civil a l'interior del Museu Nacional d'Art de Catalunya per avaluar els treballs dels seus tècnics... ...sugedors que ha autoritzat l'Ajuntament de Vilanava de Cixena...
A banda, està tan de redescobriment. Sí, el Museu Tàpies, per exemple, ha rescatat la figura de Marta Palau, lleidatana de naixement, però nacionalitzada a Mèxic, pionera en el tapís i l'art tèxtil. També va ser un gran redescobriment la retrospectiva que el Palau Martorell i el Reial Cercle Artístic van dedicar a Antoni Clavé en el 20è aniversari de la seva mort, un cartellista, escultor, escenògraf, però sobretot pintor, que va fer carrera, sobretot a França.
I a més del càssic Gena i de la polèmica que arrossega aquest any, el Manac què? Doncs també ens ha costat a la figura de Francisco de Zurbaran, el gran mestre espanyol del barroc, i ha recuperat de l'oblit el caricaturista Mario Armengol, l'únic artista català que va treballar de forma massiva per la propaganda aliada durant la Segona Guerra Mundial. I si parlem de noms propis, Montse, també hem de parlar del Museu Picasso i de la Pedrera.
Sí, perquè al Picasso s'explora la influència cultural del personatge Dubu-Rei, el tirar ridícul creat a finals del segle XIX pel dramaturg francès Alfred Jarry, i La Pedrera acull la primera gran monogràfica a Barcelona dedicada a la influent escultora contemporània Cristina Iglesias. Una mostra, podríem dir, immersiva, perquè ens fa passejar per l'interior de les seves estructures laberíntiques.
I ja que parlem d'exposicions immersives, enguany n'hem vist impressionants, Montse. A l'ideal Centre d'Arts Digitals de Barcelona, per exemple, s'enfronten dos genis renaixentistes, el Leonardo versus Michelangelo, una mostra amb projeccions en 360 graus i realitat virtual. I el Caixa Fon Barcelona s'ha unit Art Digital i Natura en una exposició immersiva creada amb imatges increïbles de la National Geographic.
I per aquest 2026, any Gaudí. S'han programat actes arreu del país per commemorar el centenari de la mort del célebre arquitecte. Es farà un congrés internacional a la Pedrera el juny i també hi haurà una exposició sobre Antoni Gaudí al Museu d'Història de Catalunya. Doncs apuntat, Montse Mat, redactora experta en arts plàstiques. Gràcies i bon any. Bon any.
Hola, sóc l'Esca Fernández del Catalunya Migdia. Per mi, la notícia cultural de l'any és l'estrena de la pel·lícula sobre Bruce Springsteen, Deliver me from nowhere. Perquè la resta de notícies culturals ja les ha dit la resta de la gent i, per tant, jo tiro del meu ídol, que és Bruce Springsteen, i rememorar una època força desconeguda d'Esprín, sobretot per aquells que no són molt malalts, doncs sempre va bé per tal de conèixer-la.
I, a més a més, els que som fans ens han permès descobrir com sonaven en elèctric les cançons de Nebraska, que només es van publicar de manera desendollada. Per tant, un win-win. Resum cultural de l'any. Resum cultural de l'any.
Struck me kinda funny, kinda funny, isn't it? Now at the end of every hard-earned day people find some reason to believe. Mary Lou loved Johnny with a love mean and true. She says, baby, I'll work for you every... Catalunya Ràdio us desitja bon any.
Bon dia, us informa Natàlia Ramon.
L'explosió d'aquesta matinada en una estació d'esquí suïssa ha fet una quarantena de morts i un centenar de ferits, segons la policia. Els ferits els han traslladat a diversos centres mèdics del país perquè l'hospital més proper no donava l'abast i la majoria dels ferits presenten cremades greus i necessiten cures intensives.
Els fets han passat en un bar del complex turístic de Crans-Montana durant la celebració de l'any 9, on s'haurien llançat focs artificials. La procuradora general del cantó de Valès, Beatriz Pilu, ha explicat que s'ha obert una investigació. S'ha obert una investigació sobre les circumstàncies que han portat aquesta tragèdia. Hem posat tots els recursos de medicina forense per poder identificar les víctimes.
La policia no ha aclarit la causa de l'explosió, però diu que ho tracta com un incendi i no pas com un atac. Entre els morts i els ferits hi ha nombrosos estrangers, segons les autoritats suïsses, que treballen per retornar els cossos a les famílies. Els equips d'emergències han mobilitzat 10 helicòpters i 40 ambulàncies per rescatar els ferits.
Més notícies, Mireia Sala. Els residents a Barcelona podran visitar la Sagrada Família a meitat de preu durant tot aquest any. És la manera que té la Junta Constructora de fer partíceps als barcelonins d'una doble celebració, la culminació de la Torre de Jesús, l'última de les torres centrals de la Basílica, i la commemoració del centenari de la mort d'Antoni Gaudí. Des d'avui fins al 31 de desembre, les persones que acreditin ser residents a Barcelona podran obtenir un descompte del 50% en l'entrada
sigui de la modalitat que sigui, és a dir, només Sagrada Família, incluent-hi les torres o amb visita guiada. Les entrades es poden comprar enviant un correu electrònic a resident arroba ex.sagradafamilia.org i la venda dependrà de la disponibilitat d'aforament.
És el primer nadó de l'any a Catalunya. Ha nascut al Parc Taulí de Sabadell, on viu la seva família, en aquesta ciutat del Vallès Occidental. Es diu Ander i ha arribat al món quan passaven 38 minuts de la mitja nit, segons que ha informat el Departament de Salut.
L'Iran ha mort un membre de les forces de seguretat en les manifestacions contra l'encariment de la vida. L'incident ha passat en el cinquè dia de protestes que van començar de forma pacífica i esporàdica a Teheran i s'han anat estenent per la resta del país. Segons les autoritats iranianes, el policia ha mort a mans dels manifestants que també han ferit altres agents llançant-los pedres. El que ha mort formava part de les milícies voluntàries islamistes afiliades als germans de la revolució.
I need you to fight. One last time.
La sèrie de Netflix, Stranger Things, ha amès aquesta matinada l'últim episodi enmig d'una gran expectació. A més d'emetre-la de plataforma, als Estats Units s'han venut més d'un milió d'entrades per veure el capítol en més de 600 sales de cinema. Es tracta de l'episodi vuitè de la cinquena temporada, titulat The Right Side Up, el cantó correcte, que tanca les incògnites, lluites i enigmes de tota una dècada de misteris paranormals.
I als esports, Marta García. Comença l'any i torna la Lliga de Primera després de l'aturada Nadalenca. Demà s'obri la dinovena jornada amb el Rayo Vallecano Getafe. Dissabte se juga el derbi Espanyol-Barça. Hansi Flick pendent de si podrà disposar o no de Dani Olmo. Si finalment pot jugar, ho farà com a suplent.
El capital blanquiblau Javi Puado s'ha afegit als entrenaments en grup esta setmana, però la seva participació dissabte encara és dubtosa. El director de relacions institucionals del club, Xavi Andreu, assegura al tot costa que l'Espanyol Barça se jugarà amb total normalitat. Comenta que s'afegiran xarxes de protecció darrere de les porteries arran de la tornada de Joan García a Cornellà i preveu que se vorà un bon partit de futbol.
Garmesh Pantarkish en acull la tradicional cita de salts d'esquí a partir d'este migdia. És la segona prova dels quatre trampolins i l'eslober Damon Preves i el japonès Ryokuko Bayashi partixent com a principals favorits. Preves, de fet, ve de guanyar dilluns en Noverdorf en la primera de les proves. I el Dakar en marxa les verificacions tècniques i administratives abans de l'inici de la competició. Comença este dissabte en l'Àrbia Saudita amb la participació de 43 pilots catalans. Fins aquí les notícies.
Catalunya Ràdio us desitja bon any.
Havia tingut mai avioneta? Ui, no, és la primera. No ha pilotat mai cap a aeronau? Home, sí, en algun videojoc. Doncs així no sap el que és un flap, ni un fouler, ni un sap, ni un esnotet, oi? No, no en tinc ni idea. Potser m'hauria d'haver comprat una avioneta més senzilla. Tu tranquil, que si et toquen els milions de l'Eurojackpot de l'11 tens tota la vida per aprendre a gastar-te'ls. Aquest divendres per tan sols dos euros pot de 71 milions d'euros. Eurojackpot de l'11. Milionari forever. 11. Ara i sempre ben jugat. Juga responsablement i només si ets major d'edat.
El 25 de desembre, fum, fum, fum. Si a la teva família li agrada fer escenes, val més que aneu al teatre. Comèdia, drama, música... Les millors escenes us esperen al teatre. Per Nadal, tria teatre i regala emocions.
Ara en Titor. Loca aquí. Loca de l'Empordà. Remuntant a l'Empordà, jo t'invoco. I en Titor poden moure l'escalet. Supressar el segret del Montseny. Ja són aquí els tres primers ninos articulats. Això què vol dir? Doncs que comencen l'aventura de jugar. De jugar!
El Titor ja els fa l'alar a les teves mans. Disponible a la botiga 3CAT i als punts habituals. Ah, i ben aviat, amb els tres últims, tindràs el pack complet. Els matins del cap de setmana, el suplement... Jo dic un 2-3 i tu 4-5-6. I a veure si hi ha delay o no hi ha delay, els de control central ens ho arreglen. Un 2-3... 4-5-6. Hi ha un delay de mig segon. A veure, tornem-hi. Però jo no el tinc, eh? Un 2-3...
456. L'hem retallat. Segur que els companys... Torrei, Torrei, Torrei. 456? Un, dos, tres. Bé, no ho hem resolt. Gràcies, Jofre. Bon cap de setmana. Que vagi molt bé.
Catalunya Ràdio us desitja bones festes. Resum cultural 2025. El talent travessa fronteres. El mar és com un desert d'aigua, no té camins ni té senyals. El mar és un desert d'onades, una lluita sorda i constant. És el mar, la nostra terra ferma, on vivim arrelats en el vent.
És el mar, la nostra terra ferma, on hi viva, relaxa el vent. Les veles s'inflaran.
Maricel, sens dubte, el nom propi del teatre musical d'aquest 2025. Marta Vives, periodista especialitzada en arts escèniques, ha estat un any de Maricel i també d'acomiadada de Goll de Gom. Doncs sí, sens dubte, i per molts motius, Sílvia, perquè amb aquesta última versió de Maricel, de Goll de Gom, una de les companyies més importants de la història del nostre teatre i, per tant, del nostre patrimoni, ha baixat el taló després de 50 anys.
Perquè aquesta quarta edició de Maricel, que es va estrenar el 1988, ha rebut tots els reconeixements i premis, se n'han fet 1.600 funcions i l'han vist a un milió i mig d'espectadors, que es diu aviat. Perquè se n'ha fet una versió sinfònica, també una pel·lícula coproduïda amb el 3CAT, i ara fa res, fa uns dies hem sabut que Mago Pop n'ha comprat els drets per poder-la explotar, però ara haurem de veure com ho fa, això.
A veure, a veure, i amb quina llengua també, a veure què passarà. Perquè potser la porta cap als Estats Units. Un any també que hem tornat a sentir això.
Germans de Sang, que es va estrenar a Barcelona el 1994 amb Àngels Gonyalons i Joan Crosas. I ara, 30 anys més tard, Daniel Anglès en recupera el text i li dona una altra ànima més contemporània amb la música revarxonada per Andreu Gallent. I ja que estem en format musicals, quin altre destacaries, Marta? Doncs, sense dubtar, ara que parlaves d'ànimes, ànima. No sé dir-te quina és la resposta.
És el musical de nou format que va inaugurar la temporada passada la sala gran del TNC, que va ser tot un fenomen, i que aquest mes de febrer arribarà al Teatre Tívoli, i aquesta és la constatació que quan les coses funcionen, aquest trànsit tan sa entre el teatre públic i el privat, doncs funciona, tot i que s'hauria d'exercitar més. Dirigida per Oriol Bores i Víctor Casademunt, explica la història d'una noia que té un somni, que és entrar a dibuixar a un gran estudi d'animació nord-americà de finals dels anys 30. Un lloc només...
reservat als homes, aquesta cosa de la història, perquè les dones, aleshores, només podien colorejar. Per tant, és un crit a la llibertat creativa i també la importància de posar l'ànima a tot allò que ens mou. Protagonitzada per Paula Màlia i Diana Roig, va ser la gran guanyadora dels Premis Butaca d'aquest any. El musical Ànima i el muntatge teatral, l'herència de Macio López i dirigit per Josep Maria Mestres, que són les grans guanyadores dels Premis Butaca d'aquest any.
Els guardons que tria el públic amb els seus vots han entregat també el Premi Honorífic a la trajectòria a un dels últims convidats que vam tenir aquí al Catalunya Nit, el Josep Maria Pou. Ànima, ara ho dèiem, es van dur la gran majoria de butaques, l'herència de Matthew López, dirigida per Josep Maria Mestres, va ser també una de les més destacades, com les interpretacions de veterans de l'escena, com Jordi Bosch, Rosa Renom, Carles Martínez o Teresa Lozano. I sobretot, sobretot...
El Premi d'Honor analitzaran a Josep Maria Pou, que en guany va destacar, ha destacat pel seu paper de Roald Dahl, a Gegant, i que els vota que va ser reconegut per primer cop a la història dels premis per la seva llarga trajectòria. Una altra cita imprescindible al Temporada Alta de Girona.
Sí, que ens serveix per descentralitzar i mostrar que de teatre se'n fa arreu del país. Enguany que ha iniciat una nova etapa amb la jubilació del fins ara director artístic, en Salvador Sonyer, i que ara està capitanejat pel que va ser la seva madreta, en Narcís Puig. El Teatre de Salt, per exemple, entre totes les obres que hem pogut veure aquesta temporada, el Temporada Alta...
Va acollir l'últim muntatge d'Angélica Lidl, Sempuku, sobre el suïcidi a partir de l'obra de Mishima, o també vam poder veure al Teatre Municipal de Girona, Hamlet, el mític d'Ostermeyer, que són dues bones mostres d'aquesta importància del temporal d'alta com a parador de tot allò que es fa aquí a casa nostra i també del que podem veure internacionalment aquí.
El dia del Batussi també es mereix una menció. Guillem Balart en el paper principal ha agafat el relleu o Enric Cauquen, un paper protagonista que li va valer un max de millor actor. Uns max que també van reconèixer el paper d'Agata Roca a l'imperatiu categòric.
Sí, precisament els Premis Mags d'enguany que es van celebrar a Pamplona també van reconèixer un dels altres títols més importants d'aquests últims temps, que és aquest imperatiu categòric de Victoria Spunguer, que per cert acaba de guanyar el Premi Lletra d'Hort, una dramaturga, un text teatral que guanya aquest premi literari.
Realment, Spumberg i Agatha Roca, per aquesta obra sobre la impossibilitat d'una professora associada de filosofia de 50 anys de viure dignament a una ciutat com Barcelona, ha aconseguit una de les fites més importants al llarg de tot aquest any i s'ha convertit, sens dubte, en tot un referent.
Més enllà dels premis, quines consideres que són les obres imprescindibles de l'any? Doncs mireu, us diria, per exemple, un altre títol de Victoria Spumberg, qui, per cert, enguany, també portarà la novel·la per Magel d'Eva Baltasar a la Sala Texas. D'ella en destaco, per exemple, la tercera fuga, on explica el perible vital de la seva família a través de diversos exilis i que es va poder veure a la Sala Gran del Teatre Nacional de Catalunya.
De la mateixa sala del TNC destacaria la corona d'espines de Josep Maria de Sagarra, que hem pogut veure tot just fa una setmana sota la direcció de Xavier Albertí i amb una magnífica Àngels Cunyalons i també Abel Folk al capdavant d'un repartiment de luxe.
I de més petit format? Doncs n'hi ha moltíssimes. Per exemple, La majordoma, de Josep Maria Miró, interpretada per Rosa Renom, o Tauma, que és aquest poema escènic sobre la capacitat de meravellar-se de la Magda Puig per a tots els públics, o El cor dels amants, de Tiago Rodríguez, protagonitzada per Joan Carreras i Marta Marco, que vam poder veure lliure,
També Casting Liar d'Andrea Jiménez, l'actriu que sotmet a una sèrie d'actors veterans catalans a un viatge íntim i personal a la recerca del seu pare. Però també vull destacar-ne dues que es van poder veure a la sala Atrium. Una és L'Impossible, basada en la novel·la d'Herry de Luca. Us recomano tant l'obra de teatre com la novel·la i que està interpretada magistralment per Lluís Soler o Com tocar de passa meva sobre la terra de Lluís Acuniller amb un Oriol Genís impressionant que se li haurien de donar tots els premis d'aquest món perquè és
Fira Tàrrega arrenca amb l'espectacle de gran format Interferència 03, que forma part dels projectes teatres... De sortir d'aquest caos i d'aquesta horrorositat que en genera tot el que és el soroll, la gent... Així explicàvem l'arrencada de Fira Tàrrega. Quina foto en fas, Marta, a tu de l'edició d'aquest 2025?
Doncs mireu, Tàrrega és un fenomen importantíssim de descobertes i de donar importància als orígens. Allà on comença tot, és a dir, els carrers i les places. Enguany la inauguració, com sentíem ara, va anar a càrrec de Marc Salicru i el seu Interferències, una mena de passacarrers on s'hi va bolcar tot el poble i tota la gent que durant quatre dies omple Tàrrega per assistir a algun dels muntatges gratuïts dispersats per tota la ciutat.
Tot això va acompanyat de dades. Les sales a Barcelona han rebut més de 3.100.000 espectadors. El curs 24-25, que es diu també aviat, és un 4% més que el curs anterior. Tenim molts bons dramaturgs, tenim molts bons intèrprets, tenim equips tècnics i artístics que són una passada. I a més a més, el públic acompanya. Però hi ha dos factors que no poden quedar-se a l'ombra d'aquestes xifres i que hem de tenir sempre en compte. I s'han de dir en veu alta. D'una banda, la situació precària de la gent que s'hi dedica...
Aquests professionals que es dediquen a les escèniques, sovint els seus sous no arriben ni al sou mínim. Es pot fer bon teatre, però també s'ha de pagar bé aquest teatre. I de l'altra, la necessitat de les administracions públiques que apostin per la cultura. Aquest 2% tan anhelat que van prometent els polítics a cada legislatura, però de moment encara no hi arribem. Aquest 2% que podria d'alguna manera solventar...
aquest problema econòmic, les administracions i els mitjans de comunicació. Si nosaltres no donem espai a la cultura, si nosaltres no donem espai al teatre, difícilment pot arribar a tota la gent que hauria d'arribar perquè les sales, perquè les platees s'omplin dels espectadors.
I el teatre familiar, el fil invisible de Míriam Tirado, que s'ha fet un forat a la cartellera. Aquest 25 també estrenat a Madrid en castellà i aquí va a camí de convertir-se en un clàssic de les festes de Nadal, com ja ho és el petit príncep i com també ho és el muntatge per als encara més petits Mag-Meg-Mig, que es pot veure al SAT a càrrec de la Perla 29 i del 3CAT.
I per aquest 2026 anem fent forat a l'agenda? Sí, mireu, per exemple, el TNC, aquest 2026 ens esperen grans noms de nova temporada on la dona és el fil conductor, per exemple, el de Maria Magdalena, de Michael Decoch, dirigida per Carme Portacelli, i a Mariana Gil de protagonista. També, per exemple, podrem veure l'últim espectacle de dansa de la coreògrafa Sol Picó, que es titula La Cordero i el seu exèrcit, o la nova proposta dels incombustibles que sempre sorprenen Pipping Tom, que és crònics, també a la sala gran.
Pel que fa al lliure, al febrer arriba al Barquer, la multipremiada peça de Jess Butterworth, dirigida per Julio Manrique. Està ambientada a Irlanda del Nord a principis dels 80 i reflexiona sobre els conflictes identitaris i el pes de la violència. I al lliure també, però en aquest cas...
A l'Espai Lliure s'hi podrà veure l'adaptació teatral del llibre de la Txell Feixes, Dones Valentes, que són històries de resistència, de rebel·lia, d'empatia o de pura supervivència de dones provenents de diferents països del Pròxim Orient. Comptarà amb la direcció de Glòria Balanyà. I a la Sala Texas moltes ganes de veure la Parma Gel, Eva Baltasar, que està preparant la Victòria Spumbert, com hem dit abans, i que comptarà amb Maria Rodríguez com a actriu.
I si parlem de dansa, el nom és La mort i la primavera, un muntatge que es va estrenar mundialment a la Bienal de Dansa de Venècia i que ha estrenat la temporada del TNC. I és que cada un dels espectacles de la Veronal aixeca expectatives i platees a parts iguals. No és en va que la companyia de Marcos Morao i ell mateix
comptint amb una gran projecció i prestigi internacionals. I, a més a més, la conjunció dels astres amb el gran nom de la literatura catalana, com és Mercè Rodoreda, han convertit aquest muntatge ja en superlatiu. Ha estrenat a la Bienal de Dansa a Venècia.
també va inaugurar la temporada al TNC. Una lectura pròpia del text de Rodoreda, amb l'atmosfera, amb l'imaginari, amb l'espiritualitat i la foscor pròpia del text. Una genialitat de Marcos Morau amb música de Maria Arnal. La dansa de la Veronal, una de les més aclamades arreu del nord.
Hem la capacitat d'afabular i d'imaginar la imaginació col·lectiva i crear coses col·lectius com a punt de partida. Qui sentim és la Roser López Espinosa, coreògrafa de Cèl·lula 6 Faula. En aquest cas va inaugurar la temporada al Mercat de les Flors. Un Mercat de les Flors que està en notícia també per partida doble. Ha estrenat directora i ha començat unes obres de transformació.
Sí, unes obres que tindran el Mercat de les Flors empantenegat fins al 2029, quan haurà d'estar a punt per la celebració del seu centenari, i això li suposarà a la seva nova directora, la xilena María José Cifuentes, teixir moltes complicitats amb altres institucions de la capital catalana per mantenir una programació més o menys estable. La nova directora del Mercat.
No ho té fàcil. Estar amb obres tothom sap que és complicat, però tot i així he assegurat que té una aposta ferma per la innovació, per la connexió amb nous públics i amb el reforç del paper del mercat com a referent de la dansa contemporània. I si parlem d'espectacles de dansa de l'any, quin més destacaries?
Doncs dins mateixa de la programació del Mercat de les Flors ens trobem alguns noms imperdibles. Per exemple, la Quijà, de Paloma Muñoz, que torna al mercat després d'una gira d'èxit i diversos reconeixements, o el nou muntatge d'Aina Alegre, que es diu Fugasses, o Marina Mascarell, que actualment està a la direcció del Danish Dance Theater, i també Pere Faura i els Human Hood, per dir-ne només uns quants.
Això, Marta, és cup fatal. Sí, una meravella. És un dels espectacles més emblemàtics del coreògraf belga Alain Platel, que fusiona, ho esteu escoltant, ho podeu intuir, àrees barroques de Bach, Händel o Monteverdi amb ritmes congolesos. Es va poder veure lliure dins el cicle de Fleix de Tardor i vam gaudir d'ells d'aquest cup fatal, una mescla de disciplines entre la dansa, la música i el teatre portades a escena per una sèrie d'artistes congolesos que barrejaven energia, bellesa i emoció a parts iguals.
I hem tornat a veure Baró de Bell. Sí, que petenejats per Blai Mateu i Camille de Court, que es va poder veure al grec, i abans al Festival de Vinyó, i que ara tornen aquestes festes nadalenques al Teatre Lliure, i que reflexiona a través del gest, la poesia, el circ i la dansa, també aquesta mescla de diferents llenguatges sobre qüestions de grup i de col·lectiu. Un cant a l'esperança, sorgit del fang i de la terra.
El cosí germà de la dansa i el teatre podríem dir que és el circ. Sí, precisament s'acaben de donar els premis Circolica als millors artistes i espectacles i projectes del 2025. Entre alguns dels guardons hi ha el reconeixement al circ social per l'entitat Tu Cs Circ o el de trajectòria per al pallasso Marcel Gros. Les propostes al votant del circ i al nostre país són diverses i de llarg recorregut i les hem de tenir molt en compte. Per exemple, el circric del Tortell-Pultrona que fan una feinada...
el Cirralui, o els 30 anys, per exemple, del Circ d'hivern de l'Ateneu Popular de Nou Barris, que us recomano molt i molt que hi aneu aquest Nadal, i que enguany ho celebren amb el muntatge La Gran Plantada, dirigit pels Escarlata, que són la Bet Miralta i en Jordi Aspa, i és un muntatge que s'inspira en les plantes pioneres, és a dir, en espècies capaces de brotar, de créixer i resistir en espais diversos. Són 30 anys a trajectòria, amb un total de 29 produccions estrenades
i més de 200.000 espectadors i, per tant, hem d'anar engreixant aquests espectadors que anem al circ. Són només alguns dels exemples del circ que es fan aquí, tot i que n'hem rebut d'arreu del món.
L'Epetit Cirque va ser l'aposta del grec per obrir el grec dels germans bourgeois, juntament amb la cantant i compositora francesa Pom. Estem aquí segrestant el 47, perquè així... I aquests són pallasos sense fronteres que van tornar a segrestar el 47 per les festes de la Mercè. Sí, van fer una festeça plena de reivindicació a bord d'aquest autobús del 47 fins a Torre Baró, que és on passava la pel·lícula, i segrestant els actors Clara Segura i Eduard Fernández de la pel·lícula, protagonistes de la pel·lícula, una acció festiva
que vol reivindicar el riure com a força de pau.
Si parlem de circ, hem de parlar també del trapezi d'arreus. Un dels altres imprescindibles que és fruit de molta feina al darrere i molta passió, la Fira del Circ de Catalunya, que es fa cada any a Reus i que en guany tindrà lloc del 13 al 17 de maig del 2026 pels carrers de la capital del Baix Camp. Més de 200 artistes, 40 companyies de circ locals, estatals i internacionals, 35 propostes artístiques i més de 60 representacions durant tota l'edició. Tot un referent necessari, descentralitzat i molt interessant.
Doncs amb el Circa acabem aquest repàs a les arts escèniques. Marta Vives, periodista especialitzada en arts escèniques, gràcies i bon 2026, ple de teatre, dansa i circ. Igualment, aneu al teatre!
Hola, sóc en Peyu, i d'aquest 2025, culturalment, us recomanaria moltes coses, però... Mira, em va sorprendre gratament un llibre que es diu Les orquídies del mal de la Núria Bacardit, ambientat en un poble, en una zona rural, on passen diferents coses.
I em va atrapar i em va enganxar bastant. I es nota que està escrit per una persona que ha trepitjat les comarques de Catalunya. És la recomanació que us faig. Vinga, adeu-siau.
Sens dubte, Adolescència és una de les sèries que han marcat el 2025. Silvia Comet, experta en sèries de la casa i presentadora de sèries selector a ICAT, si ve en un top 5 seria el rànquing? I tant, és una de les imprescindibles de l'any, una minissèrie britànica que gira al voltant de la detenció d'un adolescent acusat d'assassinat. És una de les sèries del 2025 per la seva autenticitat, amb personatges que no són estereotips, són imperfectes i amb una narrativa molt treballada.
És una d'aquelles sèries que generen debat i reflexió perquè ha actuat com a mirall d'una generació ajudant joves, pares i educadors a entendre millor els canvis i els reptes de l'adolescència actual. Tant és així que es projecta a les escoles tant de dins com fora del Regne Unit.
un dels grans encerts de Netflix d'aquest any. La prova és que va arrasar els emis amb sis dels set premis, els quals estava nominada entre ells a la millor minissèrie i al de millor actor de repartiment per Owen Cooper, de 15 anys, que es va posar la pell de l'adolescent. Es va convertir també en l'actor més jove que ha guanyat el premi més important de la televisió nord-americana i uns emis que també van premiar el drama The Pit.
Hola, sóc el Francesc Garriga i d'aquest 2025 em quedo amb una sèrie de pit d'HBO Max. No em solen agradar les sèries que van d'hospitals perquè les trobo repetitives i una mica tòpiques, però aquesta em va trencar tots els esquemes. Et deixa atrapat absolutament per la forma de narrar la història i sobretot perquè fa un retrat molt cruel i molt dur i molt real de com són les urgències d'un hospital públic dels Estats Units. La recomano moltíssim perquè no podràs deixar d'endrapar un capítol rere l'altre.
Good morning, Jack. You got the med students and new interns starting today.
Es van dur quatre emis, entre ells els premis més importants, el de millor drama i el de millor actor en aquesta categoria per a Noah Weil, que també va ser un dels protagonistes del clàssic Urgències. I aquesta relació entre les dues sèries farà cap als tribunals, perquè la família de Michael Crichton, creador d'Urgències, ha presentat una demanda per plagi. Ha estat una de les grans polèmiques seriàfiles de l'any. Torna amb la segona temporada aquest gener.
I a la categoria de comèdia, la gran guanyadora va ser d'estudio, amb 13 premis. Ja és la comèdia debutant més guardonada de la història dels Emmys, un dels èxits de l'any d'Apple TV. Però qui ha fet història aquest 2025 és, sens dubte, Oriol Plac. I la comèdia internacional per la millor performance d'un actor va a...
Oriol Pla. L'actor Oriol Pla fa història. Aquesta matinada ha guanyat el Premi Emmy Internacional a millor actor pel seu paper a la sèrie Jo Addicto. La directora Joana Pardos s'ha endut al guardó el millor documental d'esports per ser a cabo diario de un escampeu. Estàs dient al teu cervell, si diuen aquest nom tu t'has d'aixecar, no? I llavors estàs allà com?
La interpretació d'un superlatiu Oriol Pla posant-se en la pell del periodista i escriptor Javier Giner durant el seu procés de desintoxicació
Ja havia guanyat Londres, el Gaudí i el Feroz, però encara hi havia camí per recórrer i es va culminar amb l'EMI Internacional, una fita que cap actor català, ni tampoc espanyol, havia aconseguit abans. Una actuació colpidora en una sèrie colpidora que es pot veure a Disney+. I tindríem ja el podi de sèries per tu, Silvia? A banda d'Adolescència, d'Estudio i de Pit, també puja el podi de les sèries de l'any Pluribus. Hey, Carol! Hey, Carol!
Entre moltes altres coses, per l'originalitat del plantejament, se centra en una escriptora d'èxit que sobreviu a un cataclisme que converteix pràcticament tota la humanitat en persones felices connectades mentalment. Parla de qüestions sensibles en l'actualitat, com la identitat i la veu pròpia enfront del pensament únic.
la intel·ligència artificial i la necessitat de contacte social. Una sèrie que firma Vince Gilligan, el creador de Breaking Bad, que aprofita la seva experiència com a guionista d'Expedient X per tornar a crear personatges amb zones grises, amb girs interessants carregats de suspens o fins i tot de terror, així com tocs d'humor. I protagonitzada per una brillant Ria Seahorn. És a Apple TV+. I també, ja ho podem dir, és la sèrie més vista de l'any del Apple TV+, i la més vista de la història de la plataforma.
I aquesta és Severance, també a Apple TV+. Que amb la seva segona temporada ha tornat a ser una de les sèries de l'any amb 8 emis. Tu que ets l'experta en sèries, Sílvia, però jo aquest any et recomano Task, un thriller polític. Tu què hi dius, aquesta? Que és magnífica, totalment recomanable. Doncs vinga, amb Task, seguim amb altres sèries. Què més destaques? Andor, de Disney+. We're in a war. You wanna fight?
La sèrie de l'univers Star Wars que necessitàvem i que s'allunya dels estereotips de la saga va ser premiada amb l'Èmia, el millor guió.
I aquesta? Aquestes hi ha carta. Amb el món de l'esport com a teló de fons, el badminton, concretament, construeix un relat conmovedor. Un exjugador olímpic caigut en desgràcia, interpretat per Javier Cámara, coneix una jove promesa de 15 anys amb molt de potencial. En el paper de la noia s'hi posa Carla Kilev. Descobrirem una història trista sobre la vulnerabilitat i els abusos sexuals.
La química entre Quílez i Càmera és un altre dels punts forts de la sèrie i a l'actor li va valer el Premi Forqué a la millor interpretació masculina en una sèrie. És a Movistar Plus. I també es van dur molts premis al Festival Serializados, on també es va estrenar Anatomia d'un Instante, basada en el llibre de Javier Cercas, i que ha guanyat també el Premi Forqué a la millor sèrie de l'any. Sílvia, en el camp de l'animació, què destaques? Common Side Effects, efectos secundarios. Can I tell you a secret? Yeah, please. Okay, just go with me for a minute.
La sèrie segueix dos antics companys d'institut que, de manera gairebé accidental, descobreixen un fong amb propietats extraordinàries capaç de curar malalties greus. El que podria semblar una troballa destinada a salvar vides es converteix ràpidament en un problema de gran escala. Animació adulta que explica una història complexa i contemporània. És a HBO Max.
I en format documental aquest 2025 ha destacat El Minuto Heroico, jo també en The Hellopus Day, de Mònica Terribas, que dona veu a experiències personals i explica interioritats poc conegudes. Va guanyar l'Ondes a millor documental. Busqueu-la a HBO Max.
I això que sentim és Mister Scorsese. Una docu-sèrie imprescindible per a qualsevol amant del cinema i una de les aproximacions més completes fins ara a la vida i obra de Martin Scorsese. Cent capítols que combinen la història personal amb la trajectòria professional del director. La sèrie explora totes les vessants que han forjat el seu univers creatiu, mostra tant els èxits com els fracassos i moments íntims amb molta sinceritat. És a Apple TV+. Ara una mica més mostrat.
La Casa Nostra, la sèrie de Dani de l'Orden i Eduard Sola, ha suposat el retorn de la sitcom clàssica després de més de 15 anys a les nostres pantalles i rodada, Sílvia, amb espectadors al plató. Sí, recuperament cert l'esperit de comèdia familiar i quotidiana, però amb una mirada actual i connectada amb el present.
amb un repartiment sòlid format per Marc Rius, Paula Malia, Adrián Grosser, Betsy Turnev, Albert Vilalta, Llum Barrera i Núria Casas. Els personatges ens acosten situacions molt reconeixibles del dia a dia a Barcelona, com les dificultats per accedir a un habitatge, tot passat pels sedes de la comèdia. Tindrà segona temporada.
I una altra sèrie destacable de l'any a la plataforma 3CAT és aquesta, Delta Equaterra, de 3CAT i Apunt, el primer thriller rural mediambiental situat a les Terres de l'Ebre. I d'aquí, el mal invisible.
Animal! Assassí! Un assassí en sèrie campa pels carrers de la capital catalana durant la pandèmia i mata les persones que no es poden confinar, les que no tenen casa. Creada per Lluís Arcarazzo i dirigida per Marta Païsa. Tensió i mirada social amb una gran dupla protagonista, David Verdaguer i Àngela Cervantes al Centre de la Història, basada en fets reals que també s'han abordat en diversos capítols de Crims a Catalunya Ràdio.
Hola, sóc el Ricardo Arquemada i la meva recomanació del 2025 és la sèrie Pubertat de la Letícia Dolera, que incideix directament a l'avena en aquella preocupació i reflexió sobre l'ús de les pantalles dels menors d'edat i dels adolescents a casa. Està fet amb sensibilitat, amb impacte, perquè et convida a reflexionar i sobretot amb aquesta cruesa natural del que és la vida. Una gran sèrie.
Hola, sóc la Sònia Gelmà i ara ja costa recordar el que vam veure a principis d'any, però d'aquest 2025 trobo molt recomanable la sèrie Pubertat. Una sèrie especialment interessant per aquells que tenen canall a prop, perquè posa sobre la taula un cas d'abús, mantenint tots els punts de vista, els de la víctima, però també els dels nens abusadors i les seves famílies. Saps per què som avui aquí?
Perquè creus que consta el teu nom en una denúncia per graciós. I aquesta pobertat, un èxit, no? La coproducció de 3CAT i HBO Max, Pubertat, va rebre el Premi Ondas com a millor sèrie dramàtica del 2025. El jurat dels Premis de Comunicació que atorga Ràdio Barcelona em va destacar la destresa a tractar un relat que aporta noves mirades a un tema tan complex com l'assetjament sexual adolescent. De moment es pot veure HBO Max i es preveu que a 3CAT s'estreni durant el primer trimestre del 26.
Tu que us fa queixes tot, segur que ens deixem alguna petita joia. Una sèrie molt atrevida, amb humor corrosiu i moments molt emocionants. Dying for Sex. Morir de placer. Posa sobre la taula qüestions que encara són tabú sobre la sexualitat femenina, desdramatitza l'amor sense banalitzar-la i posa en valor les amistats indestructibles. Una sèrie molt intel·ligent i humana de Disney+. Escolta això, sembla que no ets l'única que la recomana.
Hola, sóc la Montsi Virgili de Les Dones i els Dies. Si hagués de recomanar una proposta cultural d'aquest 2025, seria una sèrie que ha passat injustament desapercebuda. Es tracta de Dying for Sex, de Disney+. La sèrie de només 8 capítols està basada en una història real. Es tracta de la història d'una dona amb càncer que, sabent que morirà, fa el que no s'espera d'ella. Deixa la seva parella i va a la recerca del plaer de la manera més divertida i desacomplexada que s'ha vist mai a la televisió.
És una sèrie meravellosa sobre la llibertat, l'alegria de viure i, sobretot, el dret a morir dignament. Un 10. I la que diu, Sílvia, no fa falta que perdeu el temps? No perdeu ni un segon amb totes les de la llei.
No. Drama legal protagonitzat per grans estrelles com ara Glenn Close, Naomi Watts o Sarah Paulson, però també per Kim Kardashian. Interpreten un grup d'advocades que deixen un bufet dominat per homes per crear la seva pròpia firma. La premissa feminista acaba sent un joc dels disbarats on diàlegs sense solta ni volta acaben convivint amb luxe, ostentació i molta silicona. A Disney+. I no perdem el temps, però sí que mirem el 2026 el que realment no ens podrem perdre.
El final d'una saga que ha marcat una generació i que ha mantingut milions de persones enganxades a la pantalla durant més d'una dècada, Stranger Things. L'1 de gener a les dues de la matinada és l'hora en què Netflix l'estrena a tot el món en un esdeveniment seriòfil que descobrirà com acaba la història de l'Eleven, el Michael Will i la resta del grup i si són capaços de fulminar definitivament Becna.
Com aquesta cançó en sona, eh? Una mica. El 19 de gener arrenca HBO Max El Cavallero de los Siete Reinos, una altra precuela de Joc de Trons ambientada 90 anys abans dels esdeveniments de la saga principal.
Un retorn esperadíssim després de gairebé quatre anys torna a Eufòria amb una tercera temporada ambientada cinc anys després i que ja ens mostrarà els protagonistes interpretats per Zendaya i Jacob Elordi entre d'altres com a joves adults. Incorporarà importants col·laboracions com la de la Rosalia. Aterrarà a l'abril a HBO Max.
I encara sense data d'estrena, però també previstas per aquest 2026. Blade Runner 2099, produïda per Ridley Scott. De Madison, la nova sèrie de Taylor Sheridan, creado de la saga Yellowstone. I més a prop, Matar a un oso, inspirada en un fet real, La mort de l'os Caixú a la Vall d'Aran, amb un repartiment amb noms tan destacats com Eduard Fernández, Maria Rodríguez Soto, Miki Esparvé, Pol López, Nora Navas i Àlex Moner. S'estrenarà a Movistar Plus.
I Ravaleja, un thriller que té com a escenari un popular restaurant al cor del Raval de Barcelona i que gira al voltant de l'especulació immobiliària i el racisme institucional, rodada en català, castellà, àrab, urdú i anglès amb un repartiment coral de traca.
Enric Auquer, Maria Rodríguez Soto o Sergi López, entre d'altres. S'estrenarà a HBO Max i després a Trescat. I Departament Amades, una comèdia molt desacomplexada que parla del bestiari i les llegendes del país. S'estrena al gener al Trescat. Doncs sota apuntat, Sílvia Comet, experta en sèries de la casa i presentadora de sèries Lector. Moltes gràcies i bon any. Bon any.
Hola, sóc la Mercè Folk, realitzadora del programa Solidaris, i d'aquest 2025 ho recomano l'últim llibre de l'escriptora franco-marroquina Leila Slimani. Es titula M'emportaré al foc i tanca la trilogia que l'autora va començar amb El país dels altres i mireu com ballem.
publicats tots tres a Angle Editorial. Slimani s'inspira a cada volum en la seva història familiar, la dels avis, una alsaciana i un oficial marroquí, la dels pares i també amb la pròpia generació, en un mosaic de veus i de situacions que ens permeten conèixer el Marroc pre- i postcolonial, on es parla de temes d'identitat, de racisme i dels drets de les dones. Realment és una lectura fascinant.
David Gutmann, director i presentador de Ciutat Maragda, com anem? Què tal, com estàs? Doncs és hora de mirar aquest 2025 i fer llista dels llibres que han marcat l'any o que no ens podem perdre, que a vegades no sempre és la mateixa, no? Sovint és una cosa bastant diferent, els que han marcat l'any i els que són recomanables, sí. Doncs arrenquem amb els premiats.
Premi Crítica Serrador
Per la Casa Tapiada, de Julià de Jodar. Premi Nobel. Per l'escriptor hongarès Laszlo Krasnajorkai. Booker Internacional. Herd Lam, de Banu Mustac. I Premi Planeta. Per Juan del Val, amb la novel·la Vera. Les novel·les de Xavier Bosch, Joel Dicker i Sílvia Soler han estat les més venudes en un nou Sant Jordi de rècord, segons el rànquing que acaba de fer públic el Gremi de Llibreters de Catalunya.
En la categoria de no ficció, els autors més buscats han estat Xavier Sala i Martín, Manel Vidal i Toni Cruanyes.
Sant Jordi, premiats al marge, com a fenomen de l'any, quin nom et ve al cap? S'ha parlat molt, per exemple, de David Toclés i el seu La península de les cases vacíes. En termes de fenomen editorial, sens dubte, també literari. El llibre del David Toclés és, per dir-ho ràpid, la resposta a la pregunta. Es podria encara escriure alguna cosa original sobre la Guerra Civil? La resposta és sí. Ho ha fet ell amb un exercici de, més que realisme màgic, de customisme màgic, un llibre ambientat a Hàndula, que seria el seu Macondo,
i on els personatges, la història, fins i tot la literatura hi té molt de pes, amb una cosa que, si ens hi pensem, ens han explicat mil vegades, però, com ho fa ell, segurament no. És molt original, és recomanable, entenc que hagi estat un fenomen, i és dels casos, no com la llista que hem escoltat ara de Sant Jordi, del rànquing, vull dir, és dels casos on la literatura i la qüestió del fenomen té alguna cosa positiva per aportar, i jo crec que sí que és un títol ben recomanable aquest any. Would you change?
Ara parlàvem de premis, ha estat un any també de moviments, penso, per exemple, en la nit de Santa Llúcia. Que no ha estat la nit de Santa Llúcia, que serà, de fet, Santa Llúcia serà només el Sant Oral i prou, no serà mai més Lletres Catalanes. La nit de Lletres Catalanes, com es dirà, efectivament, la reconversió que ha decidit fer Òmnium Cultural dels seus premis, a més a més sumant-hi un parell o tres de premis més, també sumant-hi l'Institut d'Estudis Catalans, això serà a partir d'ara el febrer.
o al març, l'any 26 serà el març, però en general voldrien que fos el febrer, no ha estat una decisió fàcil i sobretot no ha estat exempte de polèmica. Per què? Perquè és molt a prop de Sant Jordi i en general el món editorial no ha agradat gaire que tot això es faci en plena campanya de Sant Jordi. Per tant, ja veurem com va, però en tot cas, sí, sí, serà una nit més gran, televisada, una gran gala i ja no es dirà Santa Llúcia perquè ja no serà per Santa Llúcia, efectivament. I on també hi ha hagut canvis en l'àmbit editorial?
Hi ha hagut moviments editorials sonats, dos dels més destacats, jo diria un claríssimament. La integració de l'editorial Periscopi, fins ara símbol de l'edició, independent de qualitats, fins ara llum i far per moltes editorials independents mitjanes i petites, que alguna cosa era possible en aquest món...
Doncs bé, ha estat integrada a Edicions 62 i, per tant, al Grup Planeta, una decisió que va desagradar a molta gent, però que, en tot cas, explica en termes fins i tot de supervivència empresarial com estem. És a dir, no es llegeix tant ni es venen tants llibres com ens agradaria. Aquest, d'una banda, el canvi de periscopi o la integració més ben dit de periscopi,
I de l'altre, Abacus Futur, no? És a dir, la reconversió, també la integració d'una sèrie de segells que venien afectades, si recordes, a tota aquella crisi d'enciclopèdia i la distribució i tot plat, doncs bé, amb Jaume Roures al capdavant i Ernest Folch, Abacus Futur, que també s'ha convertit en el tercer gran grup després de Planeta i Penguin en termes editorials i de facturació, i que està allà també aquest any 25 marcant la pauta. Deixa'm dient la meva defensa que troba
Bons premis i moviments a banda. Quina és la teva llista d'aquest 2025? Comencem pel teu top 5 de capçalera a tots catalans. És el top 5 d'aquesta hora i d'aquest minut que m'ho preguntes. Si m'ho preguntes aquí a 10 minuts serà d'un altre diferent. I sobretot, a veure, en català cada any... Està bé anar canviant. Està molt bé, però te diré una cosa, Sílvia. S'editen en català anualment una mitjana de 10.000 llibres. No els he llegit tots. Per tant, és el meu top 5 de llibres que he llegit, d'acord? I per tant, aniria canviant.
Un que aquest, també al diari, em van demanar una llista i també el vaig posar primer, és La Intrusa. És una novel·la, la primera novel·la, la Irene Pujadas, que fins ara havia fet contes a l'editorial. L'altre és un exercici, en fi, de ficció intel·ligentíssim, d'una mena de viatge a l'interior del cos, molt carrolià i molt recomanable. La Intrusa, per tant, d'Irene Pujadas, Sau de Ferran Garcia, també té un cosmos i un microcosmos
ben interessant allà a Osona, Editorial Males Herbes, tota la seva narrativa, Ferran Garcia, El gat i les estrelles, publicat fa relativament poc, aquest l'he començat tot just d'en Jordi Lara, Editorial Proa, Art i Natura, Música, com és habitual, també la narrativa de Jordi Lara, en fi, fundària filosòfica i intel·lectual, molt bon llibre.
Prosa de combat, de Manuel de Pedrolo, el rescat dels seus articles, la part de Pedrolo, no de narrativa, sinó l'articulisme, més militant, més independentista, quan això de la independència era un entelequi encara més gran, editorial Coma Negra, i pel carril del mig, un exercici molt divertit, en fi, d'assaig o de paròdia d'assaig de l'Albert Pijuan a l'editorial La Segona Perifèria.
I quins són els teus imprescindibles internacionals tenint en compte la seva traducció o també del minut ara? Això mateix, exacte. Andrea Baiani és un escriptor italià que va guanyar el Premi Estrega, que és un dels més importants a Itàlia, amb una novel·la que es diu L'Aniversari, que aquí ha editat periscopi. L'Aniversari és un llibre que rellegeix les relacions familiars des d'un punt de vista no contemplatiu i sobretot amb gens de condescendència.
Les relacions entre la mare i el pare no i el fill són molt diferents. És una cosa ben interessant d'Andrea Baiani. Sheila Hetty és una novel·lista experimental. Un llibre que he llegit d'ella aquest any, que es diu Diaris Alfabètics, ha editat per Angla, amb una gran traducció de la Maria Busom, que bàsicament reordena 10 anys de la seva vida, dels seus diaris, de forma alfabètica. Per tant, això dona també, des del punt de vista de l'artefacte i de la creació artística, un material molt diferent i molt interessant.
Una nova traducció de Kafka, de Joan Ferrarons, que els últims anys s'està convertint en el gran traductor o retraductor de Franz Kafka. El procés, en aquest cas, del Club Editor, un dels clàssics de la seva obra. Breviari mediterrani, un assaig que no teníem en català, no existia i en castellà estava descatalogat.
d'un gran assagista i pensador que era Predrag Matvejevic, croata, i que a més a més fa història d'una forma molt poètica, molt personal, però a la vegada també molt enciclopèdica, tota aquesta nostra cultura que en diem mediterrània. Això ho va publicar a l'Abreu el mes de maig, diria. I destacaria també Middlemarch, la gran obra George Eliot, la traducció d'en Xavier Pàmies per la Casa dels Clàssics, la Bernat Metge,
que també, vaja, Xavier Pami és un dels grans traductors de l'anglès i Middlemarch és una vena de capella sextina a la narrativa, per tant, ben interessant i ben recomanable. Doncs tot apuntat, quedem-nos a l'exterior. I sobre un dels temes de què us hem parlat més últimament, ha tancat la fira del llibre d'Agua d'Alhara, ho ha fet amb xifres rècord i amb molt bona acollida del pavelló de Barcelona, ciutat convidada d'honor que oferà als mexicans la cultura feta...
Barcelona ha estat convidada d'honor a la Fira Internacional del Llibre de Guadalajara. Què significa tot això? Significa que encara m'estic recuperant del jet lag, en primer lloc. En segon lloc, va suposar un pas en endavant, com va ser-ho també Frankfurt l'any 2007, com va ser-ho Bologna l'any 2017, com va ser-ho per Catalunya l'any 2004, també allà a Jalisco o Guadalajara.
Per què? Perquè una fira internacional on anem a representar i a explicar la literatura que es fa a casa nostra és important perquè genera noves descobertes, connexions, troballes i sobretot traduccions. Per tant, ha estat ben interessant que des de la literatura, des del teatre, des de les arts, des de la música, molts mexicans hagin descobert tot de noms, que em consta perquè vaig parlar amb editorials mexicanes,
que estan allà a partir d'ara, doncs seran també considerats, i que és una porta oberta que no teníem, o en tot cas que teníem mal tancada o mal oberta, i que, per tant, a partir d'ara em fa l'efecte que tindrà, sent com és una de les fires internacionals més importants del món, tindrà un abans i un després. Un 2025 que també n'estan notícies, llibres prohibits. A Rússia han posat en una llista negra, jo confesso, de Jaume Cabré o el jersei de Blanca Busquets.
I el que passa de ser un boom són els llibres per adolescents. Sí, ja fa uns quants anys que quan anem a qualsevol llibreria veiem llibres que no baixen de 600-700 pàgines, que a més a més són la tapa dura d'aquelles pàgines tintades, segurament. Estem parlant del romàntesi, de la novel·la romàntica barrejada en fantasia, de les sagas, de les grans nissagues també de fantasia, però també de molta novel·la romàntica amb un component tòxic de tant en tant, vull dir que això no
Tot s'ha de tenir en compte. Exacte, però val la pena també subratllar-ho. No tot, eh? Però la part bona és que hi ha més adolescents que mai, segurament, llegint. La part millorable és el tipus de continguts i, sobretot, que hi ha moltes tutorials en català que més val...
que es posin les piles en aquest gènere, perquè no estan traduint aquest tipus de literatura. I això vol dir que, com que igualment la llegiran, la aniran a buscar en castellà. I això, en termes de llengua, és un problema. No estem en el millor moment, a més a més. Per dir, deixa'ns perdre tota aquesta bossa de lectors importants, l'adolescència que tu deies, i també em fa pensar en una saga que no és només adolescent, però que va triomfar molt l'any passat, potser recordes, Blackwater,
editada per Blackie Books, que també va ser un fenomen i un boom entre els adolescents. I no voldria acabar sense parlar de dos gèneres ben diferents, d'una banda, la poesia. Mira, la poesia t'en destacaré tres de títols que a mi m'han interessat al llarg del 25. Tan bonica i tirana, aquest és un poemari de l'en Callum Vidal, que va guanyar el Carles Riba a l'última nit de Santa Llucia, que ja no es dirà mai més així. Atri, de Víctor Sunyol, és un poeta sempre interessant, és un poemari...
que acaba de publicar-se a l'Abreu, el treball lingüístic, com sempre, és una delícia. Entenguem-nos per amor, que és un llibre amb Vicenç Llorca, editat per Marcino, més que poesia, és un assaig poètic, i està fet, i això té molta gràcia, a partir del llibre de Miki Amat de Ramon Llull.
I ara que són tres recomanacions ben diferents, però que ens faran una mica més portable, això de la vida. I tant que sí. I del còmic? De còmic. Mira, de còmic t'he apuntat en Blanc, que és un còmic molt xulo de tu com dorms a les nits. Bé, molt bé. Dorm un poc, però bé. No tens aquest problema. Sí, això també. En Blanc és un còmic d'una artista valenciana, es diu Ana Penyes, que m'ha guanyat.
Premis de còmic importants, i que narra en forma gràfica l'angoixa de l'insomni. La gent que té grans problemes per dormir, aquest llibre no sé si els ajudarà, però com a mi el reconfortarà. Després hi ha un llibre molt xulo que es diu, en tenen apuntat dos en realitat, aquest en blanc, i un que m'ha agradat molt que es diu L'Ideia en Bebeto.
Li deien Bebeto, editat per Norma i escrit i dibuixat per Javi Rey. És una història ambiental dels anys 90 en un poble del Baix Llobregat. Bebeto per què? Perquè hi ha el futbol, hi ha el futbol de carrer, hi ha les relacions d'amistat. El futbol de carrer vull dir de les places, eh? És a dir, hi ha aquest tipus de món de molt de barri, no?, que narra i que retrata molt bé i que tota la gent que hi hagi passat i la que no, aquest punt de nostàlgia...
i de relacions autèntiques, li deien Bebeto, de Javi Reia Aïtat, per Norma, i ara que és un còmic ben xulo. Doncs fins aquí el repàs aquest 2025 de l'àmbit de la literatura. Per cert, enhorabona pel premi de difusió 2025 que et van donar en el marc de la fila de llibre. La Setmana Lliure en català, efectivament. Moltes gràcies, Sílvia. Doncs vinga, per un 2026 ben lecto. Salut.
Hola, sóc en Xavi Canalies, dels Matiners, de Catalunya Ràdio. Aquest 2025 em deixa un so, i més concretament un disc, Raïces, de Gloria Estefan. Dos motius per escoltar-lo. El primer, perquè l'artista conmemora d'aquesta manera els 50 anys de carrera, és una de les artistes llatines més importants dels últims anys, i el segon, perquè Estefan recupera sons llatins que en recorden directament a un dels grans altres discos de la meva vida, que és Mi Tierra. Per tant, si no l'heu escoltat, ja ho sabeu, Raïces, de Gloria Estefan.
Passen los días y olvidarse el cariño a veces expresado. Hola, soc l'Alaia Tudel i d'aquest 2025 us recomano una festa que enguany ha fet 10 anys quan la van declarar Patrimoni de la Humanitat. Estic parlant de la baixada de falles de l'Alta Ribagorça. És una tradició que els mesos d'estiu reviuen els pobles del Pirineu de Lleida i consisteix en que la gent dels pobles, petits i grans, baixen una falla, una torxa de fusta per les muntanyes, l'encenen a dalt de tot, el foc,
que es diu el faro, i des d'allà baixen corrents per la muntanya, entren pels carrers del poble i deixen anar la falla encesa a les places del poble. És una tradició molt especial i que emociona moltíssim si la vas a veure i si la vius en directe.
L'altre de Déu de traca i mocador, descarregat per la colla vella dels Xiquets de Valls, és el primer castell de Déu que aconsegueix descarregar des del 2017. Passa la xereta, eh! Passa la xereta, eh! Va, eh! Va, eh! Va!
Hem tornat als grans minyons a Terrassa. A la primera ronda hem descarregat el 3 de 10 i a la segona ronda 4 de 9 net. No li havien fet l'aleta des del 2001. L'any que s'ha commemorat els 15 anys dels castells com a patrimoni de la humanitat, hem tornat a veure Castells Impossibles. Quim Rotllant, director i presentador d'Amants. Sembla que no hi ha aturador. No, no hi ha aturador i que et penses que... dius, això és el sostre. No, no, sempre hi ha sorpreses. Encara més, encara més.
L'abadia de Montserrat tanca demà els actes de commemoració del mil·lenari amb la interpretació del TDA1. Un Montserrat que es vol atropar més a la gent, un Montserrat que vol estar més a prop de la societat. El 2024 s'han fet 1.250 activitats de tot tipus i unes 620.000 persones han assistit als actes organitzats amb motiu del mil·lenari.
Aquesta resurrecció de Malera ens provoca el mil·lenari de Montserrat, un aniversari que ha estat present tot l'any. Sí, en aquest mil·lenari, de fet, quan es va començar la celebració, es plantejava com una gran festa major. I van participar-hi moltes elements de la cultura popular i tradicional, d'esbarcs, de sardanes, de valls de bastons, de gegants, de castells, esclar, i fins i tot una trobada de sopes i ranxos històrics de Catalunya, que, clar, demostra l'arrelament que té Montserrat en aquest àmbit de l'associacionisme del país.
Som la colla bastonera a les romanes i aquest any tenim un somni que volem compartir amb vosaltres. El 4 d'octubre, Barberà serà capital bastonera. Ha estat un any de bastons i de rècords a Barberà. La colla a les romanes ara i sempre no només van ser anfitriones, sinó que van ballar bastons 25 hores seguides, que es diu aviat.
Sí, va ser un rècord mundial, no s'havia fet mai, de fet, van ser 25 hores ballant fins a 6.600 repeticions, van comptar quants cops s'havien donat, i sortia com a 6 milions de cops, una cosa exagerada. I a més, certificats per l'oficial World Record, i encara un altre rècord d'àmbit de la cultura popular, el 7 i 8 de desembre, fa res, es van fer fins a 24 hores caminant amb una geganta, en aquest cas, a Corbera del Llobregat,
una activitat en favor de la Marató de Televisió de Catalunya i de Catalunya Ràdio, on van aconseguir que la Magdalena estigués més de 24 hores donant voltes en una pista d'atletisme.
Caldes, de Malavella i Olot també han estat noms propis de la cultura popular aquest 2025, uns com a ciutat gegantera, els altres com a capital de la Sardana. Sí, al final abans dèiem que Montserrat ha esdevingut una mica l'eix de tot plegat, però és que cada àmbit té cada any una ciutat. La ciutat gegantera, Caldes, també ho ha sigut Olot amb la capital de la Sardana i així es podríem seguir. I de l'àmbit sardanista, per exemple, també destacar que han passat moltes coses. És un dels àmbits segurament amb més activitat
Es calcula que l'any hi ha unes 2.500 o 2.800 ballades de sardanes o aplecs o concerts. No sé si hi ha cap altre àmbit de música al nostre país de dansa, o potser fins i tot d'àmbit d'arrel tradicional arreu del món, que tingui tanta, tanta activitat. I a més a més, a l'àmbit esportiu, la Colla Mare Nostro m'ha guanyat la Copa Catalunya, el campionat de punts lliures i el campionat de lluïment per deixar marca el que ha passat també aquest 2025.
Déu-n'hi-do. La Fira Mediterrània deman res a un altre clàssic. En cap què et quedes de l'edició d'aquest any? Doncs la consolidació de dues línies. El programa d'impuls de la dansa d'arrel que ha fet revolució en l'àmbit dels esbars i alhora ha professionalitzat tota una gent que venia de l'àmbit de l'arrel tradicional i que han volgut fer apostes professionals i ara ha començat el programa d'impuls de la música. Estan sortint propostes molt interessants que segur que aniran donant resultats increïbles, també fent revolucionar i evolucionar, esclar, la música d'arrel.
Però la cultura popular catalana ha viatjat aquest 2025. Moltíssim. Per exemple, la Copa Sant Jordi ha estat a Itàlia, ha estat un dels auditoris més prestigiosos d'Europa, també el del Philharmoni, suposo que es diu així, Stedimburg, i aquest desembre mateix a Mèxic, amb Roger Mas presentant-hi i sorprenent amb la sonoritat de la música per a Copla. La pleca internacional, uns 600 actuants de tots els àmbits de la cultura popular, van ser a Bàstia, a la illa de Còrsega, i ja han anunciat per l'any que ve, la gent de default portarà la pleca a Estocolm.
El Pony Pisador està en notícia. No només s'han fet un lloc al món, literalment, amb gires internacionals, sinó que van ser víctimes d'un robatori que acusen all-time sailors d'haver copiat cançons i arratjaments. Però també hem parlat, i ens sentirem a parlar, d'aquests. Filomena, folk per xics, però també de Tartarrelena.
I, Quim, què més ens destacaries? Doncs, mira, les Tartes són també un gran ambaixador, juntament amb la Zelosa, que han explotat aquest 2025. I, musicalment, la veritat és que la cosa és imparable. Estan passant moltes coses, però que estem en un bon moment de la música d'arrel, sens dubte, aquest 2025 ha sigut un gran exemple de moltes coses que han passat i que ens auguren un bon futur.
Doncs prometo un gran any, però acabem amb un gomet vermell, la llei de patrimoni immaterial que està encallada al Parlament. Perquè de fet ha de posar en valor el patrimoni immaterial per un costat, però alhora tot aquell sector de cultura popular i associativa que el fa possible, és a dir, no només els elements de la cultura popular quedarien protegits per llei, sinó també aquest gran teixit de cultura popular que hi ha arreu del país, que és una cosa que tècnicament és molt complicada, però que sembla que s'ha de desencallar definitivament.
Doncs vinga, Quim Rollant, director i presentador de Mans. Gràcies i bon any. Igualment. Hola, sóc la Gnès Marquès. Doncs si hagués de dir una notícia cultural d'impacte d'aquest 2025, potser diria el fet que Oques Grasses hagi venut entrades com per omplir quatre vegades l'estadi olímpic Lluís Companys, el que demostra que la cultura feta en català és imparable, no té per què no ser-ho.
I de l'altra, una estrena així com una elecció més íntima o particular, la pel·lícula Partenope, de Paolo Sorrentino, que segueix la vida de la protagonista, que es diu Partenope, i que passa a Nàpols, una ciutat plena i una vida plena de records i de memòria. I com sempre, el Paolo Sorrentino juga una mica amb la fantasia per també fer-nos reflexionar sobre el pas del temps.
que costi tant, no hi ha res gratis, però estem aquí, tot al meu costat, enamorant-me. Resum cultural 2025 amb Sílvia Solanas, amb el muntatge tècnic de Dani Jiménez i Gisela Cot i la col·laboració de Josep Martín, Marc Garriga, Toni de la Torra, Sílvia Comet, Albert Murillo, Montse Mas, Marta Vives, David Guzmán, Paula Molés i Quim Rullan.
Les fulles aguantant el cel, vull ser feliç, sense entendre res. El pes que tinc de voler ser qui vull ser no em serveix. Comença un dia nou amb el tronja de fons, tot allò que cou em fa ser així com sóc. Vull sentir que en tinc prou en saber que ho dono tot i que queda temps per fer-ho millor.
I és igual que costi tant, no hi ha res gratis però estem aquí. Tu al meu costat, t'enamorant-me d'aquesta vida que estem vivint. I és igual, estem de baix, que sembla un somni però està passant. L'angoixa marxa i mira de lluny, però no m'espanta si estic amb tu.
La sort que tinc de tu, la set que tinc de tot. Un punt de llum, un pou de pots. Fes-me tocar el sol fins que em cremi. Fes-me creure en tot fins que em trenqui. Catalunya Ràdio us desitja bon any.
Bon dia, us informa Natàlia Ramon.
Tragèdia aquesta matinada en una estació d'esquí als Alps Suïssos que de moment ha fet una quarantena de morts i un centenar de ferits, segons la policia. Les autoritats creuen que entre les víctimes hi podria haver estrangers que eren a la luxosa estació d'esquí de Crans Montana, celebrant l'entrada de l'any nou.
Aquesta estació està a uns 100 quilòmetres de la frontera en Itàlia i també a uns 100 quilòmetres de Chamonix, ja a França. De fet, el Ministeri d'Afers Estrangers de França ja ha informat que dos ciutadans del seu país estan entre els ferits. En canvi, el Ministeri Espanyol ja ha informat que no hi ha cap ciutadà de l'Estat entre les víctimes.
Els fets han passat en un dels bars del complex turístic on es feia un concert i s'haurien llançat focs artificials. La procuradora general del cantó de Valès, Beatriz Pilu, ha explicat que s'ha obert una investigació. S'ha obert una investigació sobre les circumstàncies que han portat aquesta tragèdia.
Hem posat tots els recursos de medicina forense per poder identificar les víctimes. La majoria dels ferits els han traslladat a diversos hospitals del país perquè el centre mèdic més proper no donava l'abast i la majoria presenten cremades greus i necessiten cures intensives. La policia, de moment, no ha aclarit la causa de l'explosió.
però diu que ho tracta com un incendi i no pas com un atac. Les autoritats suïsses han informat que treballen per identificar i retornar els cossos a les famílies. Els equips d'emergències han mobilitzat 10 helicòpters i 40 ambulàncies per rescatar tots els ferits.
Més notícies, mi deia Salà. Nit de cap d'any tranquil·la a Catalunya. El servei d'emergències 112 ha rebut fins a les 9 del matí 6.000 trucades, gairebé totes relacionades amb les celebracions que s'han fet arreu del país. El gruix de les trucades s'han concentrat a Barcelona i la seva àrea metropolitana i a partir de les dues de la matinada. Montse Font, cap d'emergències de protecció civil, ho detalla en declaracions d'aquesta emissora.
Bàsicament han estat per demanar assistència sanitària, la majoria d'elles, un 27%, i després per actuacions incíviques, que han sigut 767, d'aquest total de 6.100 i alguna cosa. Per tant, podríem dir que ha estat una bona nit de rebella de fi d'any.
I els Mossos d'Esquadra han detingut aquesta matinada de cap d'any 27 persones per delictes de violència masclista, d'un total de 117 detencions. La majoria dels detinguts, 46, han estat per robatoris i furs. Durant aquesta nit de cap d'any, els bombers han atès més d'un centenar de serveis arreu del territori. La major part de les actuacions han estat assistències tècniques. Pel que fa al trànsit, s'han desplegat un total de 50 controls d'alcoholèmia a tot Catalunya...
amb més d'un miler de textos fets.
Un incendi ha devastat la històrica església von Delkerk d'Amsterdam. L'incendi ha començat a la part superior, s'ha propagat ràpidament a la torre principal i ha originat una columna de foc visible des de diversos punts de la ciutat. Després s'ha cremat la teulada i bona part de la secció central de l'església. Ara s'investiguen les causes del foc, que s'ha endut un edifici cònic construït entre 1872 i 1880 i que està considerat una joia de l'estil neogòtic dels Països Baixos.
El president dels Estats Units, Donald Trump, ha carregat durament contra George Clooney després que l'actor i la seva família hagin obtingut la ciutadania francesa. En un missatge que ha publicat aquesta nit a la seva plataforma True Social, el líder nord-americà ha dit a Mironia que es tracta d'una bona notícia i ha criticat Clooney tant per les seves posicions polítiques com per la seva carrera cinematogràfica.
A més, Trump ha aprofitat per afirmar que França té un greu problema de delinqüència relacionat amb la immigració i ha comparat la situació amb la que, segons ells, van viure als Estats Units durant l'administració de Joe Biden.
Esports, Marta García. Cita tradicional del primer dia de l'any amb els salts d'esquí. Se disputa avui la prova de Garmisch-Panter-Kirchen, la segona dels quatre trampolins on l'eslovet Damon Priets i el japonè Ryo Yuko Bajashi parteixen com a principals favorits. Preix ve de guanyar dilluns en Noversdorf en la primera de les proves.
En el Dakar, avui, dia de verificacions tècniques i administratives abans de l'inici de la competició. Arranca dissabte en l'Aràbia Saudita amb la participació de 43 pilots catalans. En futbol internacional, Neymar renova amb el Santos fins al desembre del 2026. L'anunci s'ha fet ara just quan se li acabava el contracte vigent.
Dinovena jornada en la Premier League amb quatre partits. Crystal Palace Fulham, Liverpool Leeds, Brentford Tottenham i Manchester City Sunderland. Així demà s'obri la dinovena jornada de primera amb el Rayo Vallecano Getafe. Dissabte se juga al derbi espanyol Barça. Hansi Flick pendent de si podrà disposar o no de Dani Olmo. Si finalment pot jugar-ho farà com a suplent. El capità blanquiblau Javi Puado s'ha afegit esta setmana als entrenaments en grup, però la seva participació dissabte encara és dubtosa.
Fins aquí les notícies. Catalunya Ràdio. Per un 2026 ple d'entusiasme.
Catalunya Ràdio us desitja bon any.
Coincideix amb el dia de reis? La cosa grinyola. Perquè és un dia que se celebra, però no per tu. Obres regals? Sí, tu i tothom. Però si penses bé que tothom s'il·lusioni el dia que vas néixer, és un fet tan especial que fins i tot hi han posat un sorteig extraordinari. De fet, els millors regals arriben quan menys t'ho esperes. 6 de gener. Sorteig extraordinari del Nino. Amb 770 milions en premis. Loteria Nacional. Loteria se't recorda que juguis amb responsabilitat i només si ets major d'edat.
Famílies, prepareu-vos perquè torna al Campus Eufòria. Si tens futurs artistes a casa d'entre 9 i 14 anys, si canten, ballen, els apassiona la música i som fans d'Eufòria, aquest és el seu lloc. Inscriu-los ara a euforiacampus.cat. Aquest Nadal regala una experiència única. Regala'ls el Campus d'Estiu Eufòria.
Nadal és entusiasme. Som 3CAT, Catalunya Ràdio, TV3 i Plataforma 3CAT.
Què s'ha de fer avui? Res de bo. Qui ha vingut a visitar-nos? Doncs ve un cantant que també és dissenyador gràfic, però que ara fa voltes pel món amb el Cir de Soleil. En David Rapollès. Fa totes aquelles acrobàcies que fan mitja por? A veure, quina part de la paraula cantant no has entès? Bueno, bueno, noi, bueno. Potser canta mentre fa tirabuixons a l'aire, eh? Una pregunta, xuguera. Aquestes idees que tens, ho improvises o ja ho portes pensant de casa?
ha pensat si fins ara no sabia qui ens venia de convidar? Doncs mira, que ho sàpigues, farem jo també de passejar el gos, que a mi no m'agrada gens, i la Mercè ha parlat amb la Gésami Caramès, del programa de cuines de 3CAT. Parlarem de cuina? Avui dediquem-ho al capítol a la paella. A la paella, eh? Mira, mira que fa temps que ens coneixem, eh? I ara he pensat, no t'he fotut mai un cop de paella al cap. Ja, però per què m'ho hauries de fotre? No, per provar-ho.
Això tampoc li ho té fotut mai un cop de puny i esclar, no cal provar-li. Bé, ja pots veure, eh, mare, vull que també... Calma't, eh. Has començat-s'ho. Calla, que arriba el jefe. Calla. Déu vos guard. I visca el veia. La Renaixença.
A la prehistòria ja utilitzaven vols de pedra i morters per cuinar sobre el foc, però les paelles, tal com les coneixem avui en dia, les inventen els romans. Collons de romans, eh? Sí, eren de bronze, les paelles, no els romans. I no tenien exactament la forma cilíndrica amb les que tenen el mànec d'ara, no eren així. Primer, se sostenien sobre el foc penjades amb una cadena... Sí.
I algunes portaven tres potes incorporades per aguantar-se sobre les braces. Ara no aniríem pas bé. Posar aquest artefacte sobre una vitroceràmica, per exemple, no ens serviria. I a quina merda, la vitroceràmica. Sí, no us agrada, la vitroceràmica. És una merda, la vitroceràmica. S'ha de cuinar amb foc. A mi també. A mi també m'agrada més cuinar amb foc, però no. I diuen que el gas el prohibiran d'aquí pocs anys i no hi haurà gas, no hi haurà foc...
Això també Déu-n'hi-do, eh? Quan sigui tot elèctric, els cotxes, la vitro, la calefacció, com farem tanta electricitat per engegar-ho tot? Collons, amb el gas. Què? Amb el gas. Cremaran gas i petrol i faran electricitat. És que està tot pensat, eh? Penseu que és improvisat, així? No, no, no, vale, vale. Així és endavant, eh? Tinc un cosí que ho sap, tot això. Bueno, aquí? Un cosí meu que treballa... És de la Repsol? No, més amunt.
Més amunt que la Repsol. Florentino Pérez. Més amunt. Més que Florentino. Estàvem parlant de la paella, va. La de ferro colat arriba quan es popularitza l'ús dels fogons al segle XIX i a mitjans del segle XX arriba un element revolucionari per les paelles, el politetrafluoroatilè. Què? És que parles tan bé, Peyu. Parlo molt bé. Què és això? Això és el taflor, no sé si ho sona. Home, i tant. És el que fa que no se t'enganxin les coses a la paella. Aquí hi ha una història molt curiosa. Què passa? Què arriba?
Una cosa que no te s'enganxa les coses a la... Si se t'enganxen és que no el fas bé.
Mireu, hi ha una història curiosa d'un francès, que és en Marc Gregory, era un aficionat a la pesca. Aquest senyor va patentar a França un procés per unir el taflor a l'alumini. La seva idea era recobrir els estris de pesca que tenia amb aquest material perquè les canyes de pescar que no se li enganxessin. Hòstia, ben pensat. Llavors, quan la seva dona se'n va assabentar, li va fotre un pet de crits per perdre el temps. Sempre estàs perdent el temps amb els collons de la pesca. Anar perdent els calés amb la... I amb quin dia inventes el mateix fent una olla on la llet no et quedi enganxada quan la vulls.
I aquí, l'amic Marc Gregory i la seva dona, que es deia Colet, van fundar una empresa que potser ho sona el nom. Es diuen Tefal. Home! Tefal. Sí, noi, la jugada els hi va sortir bé, tu. Emprenya molt quan se t'enganxen les coses a la paella. Però s'ha d'anar amb cullera de fusta, Peyu. Sempre amb cullera de fusta s'ha de treballar. Hi ha gent que diu que no la pots ficar amb aigua freda just quan acabes, que llavors és quan perden la... S'ha d'anar... Mira...
Deixa't d'estar de merdetes. Perquè no te s'enganxi la paella, vols dir les coses a la paella? Espera, que ara en Xuriga ens donarà el truco definitiu, aviam. Escoltau-me, calleu. Ja està callat tothom, ja, Ferrat. Perquè no te s'enganxi la paella, vols dir les coses a la paella? Les coses a la paella, vols dir? La truita, per exemple. Quan fas una truita, per què no se t'enganxi la paella? Plau callar, sisplau. O Ferrat. Digues el truco. Comprar-ne una de nova cada vegada.
És el millor. Carles Xurigera, Felfaixedes, Laia Gluc, Carnal Tordera, Àlex Vila, Mercè Martínez, benvinguts a La Renaixença.
La paella més grossa del món l'han fabricat, evidentment, Alcúdia. Home. Sí, al País Valencià. És una empresa que es diu Galvis i que es dedica a fer càterings i paelles gegants. Paelles de ferro grosses. Grosses, però molt grosses. En Canari, eh? Som una colla de 30. En vindreu, els de Galvis? Oh, tant, espera't, espera't. Sí, són pocs per ells. El 1992 ja van establir el primer récord Guinness de la paella més gran que s'ha fet mai. Una paella de 20 metres de diàmetre... Bòperi. Ustia, santa.
Tindrem per 30 o no? I de 30 tones hem acabat cuinar un arròs per...
100.000 persones. Home, no. Sí, sí, sí. Això està tot al Camp Barça, això, eh? Sí, sí. Tinc unes ganes de provar-lo, aquest arròs. Ha de ser bo, eh? A baix de tot. El servien els dots de la nit, no? Però espereu que no s'acaba aquí, eh? Per arribar al mig, per agafar les racions del mig, necessites un pau. Sembla una bru, un tio penjat al cinturó, penjat al cinturó i el baixaven. Clar, clar. No has preguntat si hi havia conin, aquest arròs?
Suposo que hi havia conill de diveri de tot. Doncs l'any 2001, la mateixa gent de Galvis van voler superar el seu propi rècord i aquesta vegada en comptes de fer-ho. A València ho van fer a Madrid. Sempre van a petallar. Venit aquí, venit aquí. Van construir una pella de 21 metres i mig de diàmetre. El fas bé, el madrilenyo? Sí. Venit aquí, venit aquí, que soc de Madrid. Venit aquí, no? Que tot hi posen carden un eset al final. Sí, però el meu madrilenyo és més...
La paella la van portar peces fins a Madrid, la van soldar a la plaça, on després van fer l'arròs, i aquesta vegada van donar de menjar a 110.000 persones. Tampoc és... Vull dir, si el rècord eren 100.000, després 110.000 tampoc és... Home, però són 10.000 persones més, eh? Sí, sí, no, és gent, és gent. És una bestiesa. Unes ganes de provar-lo, aquest arròs.
L'esdeveniment es va aprofitar per rodar un anunci de sabó per rentar plats. Ah, el de Fairi. No ho volia dir. Bueno, és que estàvem dient sabó per rentar plats, però no dir la marca. Exacte. Hòstia. Un anunci que es va fer... Home, i tant. Sí, és allà aquell que competien... Villarriba i Villabajo. Villarriba i Villabajo. Veien unes paelles molt grans i després uns la netejaven molt malament perquè no tenien el sabó antigreix i els altres... I perquè no tenien alguna altra cosa també, aquell poble. Exacte.
N'hi havia algú que el veies netejant la paella, que dius aquest, encara que li doni sabó, ja pots contar. I els altres la netejàvem molt bé perquè tenien aquest sabó miraculós. Mira, Arnal Tordera, avui boig conegut o savi per conèixer? Savi per conèixer, tot i que es podria dir que ell coneix tot el món. Un català que treballava com a dissenyador gràfic en un diari català un dia va rebre un correu citant-lo a Montreal, Canadà, i va decidir deixar-ho tot per començar a treballar al Cirque du Soleil. Avui s'asseu a l'escó de la Renegència, David Repollés!
David, què has menjat avui per esmorzar? Hòstia, esmorzar, esmorzar, una torrada amb un pernil salat del bo, eh? Del bo? Del bo, del bo. Veus? I cafè amb llet o...? No, suc de taronja. Suc de taronja. Natural? Sí. Molt bé, tu. Sí.
No sé si els esmorzars són molt diferents, perquè tu voltes per tot el món amb el Cirque du Soleil, llavors el menjar us el porteu i sempre és el mateix, o allà on aneu, jo què sé, el dia que toca Japó hi ha sushi, el dia que toca una altra cosa, una altra cosa. Doncs sí, tenim un equip de càtering que viatja amb nosaltres, llavors sí que intenten, que si estem a Alemanya, doncs es posen uns frankfurt com Déu Mami. Els cuiners són vostres, però la matèria prima sempre intenten buscar-la del lloc on sou. Exactament. Està bé.
Sí, així que també coneixem una mica el món gastronòmic. Clar, clar, clar. On vius, normalment? Perquè, clar, voltes pel món, però deus tenir un lloc, una base, no?, on vius. Sí, jo soc de Manresa. De Manresa. Sí. I segueixes vivint a Manresa, però la majoria de part de l'any te la passes voltant pel món. Efectivament, estem voltant per hotels, sempre de les ciutats on actuem. Hotels, eh? Sí. No ens hem d'imaginar la caravana del circ, no, eh? Això no.
Estaria bé, però no, no, no. El Cirque du Soleil té aquesta categoria. I, bueno, clar, són hotels. A més a més, no són hotelets, són hotels. Escolta, ets l'únic català que hi ha ara mateix al Cirque du Soleil? Sí, sí, sí. Com a cantant, sí. Com a músic i com a, de fet, crec que dels artistes només hi soc jo, de català. Perquè quin equip sou? Quanta gent sou allà treballant? En el xou on soc jo, perquè hi ha com una vintena de xous ara voltant pel món, eh? Sí, eh?
En el que soc jo, som uns 120. 120. 120 persones, voltant sempre, viatjant junts. I ets l'únic català... Com els expliques, que ets de Catalunya? Ho entenen, això, o no? No. No, eh? De fet, al principi em deien, oh, the Spanish, the Spanish. Jo deia, shit. Flamenco. No, i els deia, the Catalan. Els deia, the Catalan. I un americà es pensava que li parlava del decatlón. No.
De Carlón? No en tenia res. Escolta, explica'ns una mica la teva història. Com hi vas a parar al Cirque du Soleil? Perquè tu veies de dissenyador gràfic el diari Ara, no es pot dir, no? El diari Ara, estaves allà fent el disseny del diari i et presentes a un càsting. Exacte. De fet, va ser un amic que em va dir que buscaven tenors al circ. Jo tenia una pila de projectes musicals i sempre estava fent bolos amunt i avall, a part del diari Ara. Mhm.
I aquest amic em va dir, tio, busquen tenors, prova-ho, no? Vaig anar a la web, em vaig descarregar el material que m'havia de descarregar, vaig fer-los uns vídeos, els van agradar els vídeos, i llavors a partir d'aquí ells van venir a Barcelona a fer com uns càstings presencials, i allà ja em van dir que... em van dir, you are in.
Jo era in. I em vaig quedar, i què vol dir això? He de deixar la feina? Què he de fer, no? I em van dir, bueno, tranquil, vol dir que això ara et guardem en una base de dades i ja et trucarem. I llavors van passar dos anys. Dos anys, caranya. No estaves tan in, llavors, eh? In, però... In out. In, però de moment vés treballant de lo teu, perquè... Del hall a dintre la casa hi ha un passadís...
Sí, noi. Té dos anys, allà. Clar, i estàs dos anys, que jo crec que arriba un moment que te n'oblides, no? Absolutament. El segon mes ja no hi pensava. Clar, clar, estàs treballant a l'Ara i de cop un dia t'arriba un correu electrònic. Exactament. Que diu... Hola, què tal? As soon as possible, que vol dir tan ràpid com puguis. En necessitem. Vols venir? I jo doncs vaig haver d'avisar tots els... I vols venir? A on? Clar.
Clar, el show on jo anava ja estava de gira. Va passar un problema amb el cantant, llavors van estar girant un parell de mesos mentre jo em preparava sense cantar. Val. Llavors jo vaig anar a Montreal, vaig preparar-me les cançons i tots els actes, i em van ensenyar a maquillar i em van prendre mides pel estuari. I llavors els vaig anar a enganxar jo als Estats Units. Estaven fent la gira per als Estats Units i ja em vaig ajuntar a la gira. Els hi vas donar 15 dies, al diari Ara almenys? Sí.
De fet, els del circo a mi m'han donat 20 dies. Per poder anar fins allà. Tens 20 dies per decidir-te i per venir. Déu-n'hi-do. I doncs jo vaig fer la mals del diari i ara em van dir que, hosti, tant, fot el camp. Sí, sí, sí. I, no sé, d'on et ve l'afició per la música? Quan descobreixes que t'agrada aquest món? Doncs mira, a casa hi havia un parell de guitarras i jo i el meu germà gran vam començar a remenar-la i a fotre una mica el passarell, però vaja, no...
No vaig estudiar mai música fins que no em vaig tenir 18, que vaig dir, va, s'apunta de cantar, no? I a partir d'allà vaig anar sortint coses. Vaig fer gospel, vaig cantar sempre amb un cor de música clàssica, i, bueno, mil projectes, duets, trios, de tot. Heavy metal. Heavy metal. També, eh? Sí. Vaig començar amb el heavy metal. Ah, sí? Amb més cabells, suposo, no? Sí, sí, sí. El nom del grup, els noms del grup del heavy. Hem el nom. El nom.
Arts Blanc, es deia. De Sant Llorenç de Morunyx. Carai. Arts Blanc. Arts Blanc. Està bé. És un arbust que és malparit perquè té punxes. Entenc que amb el Cirque du Soleil no cal que ens diguis la xifra exacta, però es deu cobrar millor que fent de dissenyador del diari ara.
Sí, hem estat millor. Sí, diguem-ho directament. Escolta, des que t'hi vas incorporar, estàs fent l'espectacle Corteo, amb el que has fet més de 800 actuacions. Sí, vaig fer mil a principis d'estiu. Mira, mil actuacions. Mil vegades sortint per tot el món fent exactament el mateix. Exactament. No et canses, eh?
No, no, no, el mateix maquillatge cada dia, sí, sí, sí. De fet, a veure, el xou, al final potser, no sé com dir-ho, potser no el cantes amb tanta passió, però el que t'agrada al final és veure la gent com reacciona, és el que està al voltant del xou. I com reacciona la gent? Hi ha públics diferents arreu del món? Vull dir que els que actuem per Catalunya dius, hòstia, els de Lleida, els de Girona, canvia una mica... Vull dir que els russos riuen el mateix que els japonesos? Es nota moltíssim. Sí, sí.
Sí, sí, sí, a Alemanya tots més o menys tenim clar, els que estem actuant allà, que són els més extrovertits, que no ho diries. Ah, estic a Alemanya. No, jo tampoc. Ha, ha, ha! Potser no estarà això, però al final del show... Molts aplaudiments. Molts aplaudiments. Molta eufòria. I els pitjors, si som els catalans, ho pots dir, no hi ha cap problema. Doncs no diré que som dels millors.
No, també diré que els Estats Units també ho fan molt bé d'aplaudir i reaccionen molt, són com nens petits. Fas una cosa i... Fas una altra i... Ara que dius als Estats Units, tu vas cantar l'himne dels Estats Units en una ocasió...
Amb el Super Bowl i aquestes coses? Era un partit de bèisbol. És el dia que he tingut el cul més petit. T'arriba un encàrrec i et diuen, nano. No era un encàrrec, no, tenim un equip, allà a Corteo tenim un equip de promoció, gent que ens està dient, heu d'anar a fer una entrevista aquí, per vendre entrada. Clar, clar. Doncs això em van dir... Com un acte promocional. Exactament.
per anar a un partit de beisbol. Tenim el vídeo del moment on se't veu cantant l'himne dels Estats Units en un partit de beisbol.
Aquí t'equivoques i et disparen directament, no? Sí, sí, sí. Em van repetir 20 vegades que em tregués el barret, sobretot. Treu-te el barret. Respecte. Ah, clar.
respecte. I una mica més i me n'ho oblido. Hòstia, hòstia. Però clar, estaves allà cantant i pensant, no t'equivoquis de la lletra. Te'l sabies o te'l vas bé d'aprendre expressament? Aprendíssim, però cada dia estudiant-lo com un boig. Em vaig obsessionar perquè pensava que no la pots liar aquí. El segador sí que te'l deus saber. Oh, i tant! Saps fins on sabem tots? Que és fins la primera estrofa. Més o menys. Que tremoli les tartines.
Escolta, ens pots fer cinc cèntims de què va, Corteo, l'espectacle? Sí, és un xou que parla de gaudir la vida una mica. El que passa és una mica contradictori, però comença amb la mort del pallasso. És un pallasso que comença en el llit de mort, llavors representa que tots arribem i anem com...
a saludar, o a comiagar més que res, a dir-li, i ell s'aixeca del llit i ens diu, oh, tu has vingut també, oh, que bé, i a partir d'aquí ell comença a recordar èpoques de la seva vida, quan era petit, quan saltava pels llits amb els amics, i tot això són acròbates posant l'escena en viu. Abans parlaves dels diferents públics, que n'hi ha que arriben més i que arriben menys, el Cirque du Soleil sempre és com garantia de qualitat, no sé si però internament heu viscut mai la sensació de, hòstia, això avui no ha funcionat, avui.
No. En el nostre xou t'he dit que no ha passat, però sabem d'altres xous que de vegades veien que al públic hi havia 200 persones. Clar, acostumats a tenir-ne 2.000, de com hi ha 200 i diuen, hosti, què ha passat avui, no? I que sí que pot dependre... Jo crec que depèn molt de la promoció també que se'n fa, eh? Sí, sí, sí. Si no es ven bé, doncs no... Aprofites per fer turisme quan voltes pel món? Tens temps de fer-ne? Sí, sí. Molt, sí, sí. Perquè teniu dies de vacances entre mig, o no? El dilluns i el dimarts és el nostre cap de setmana.
D'acord. Llavors, jo, en el meu cas, els músics, no tenim proves de so fins a les 5 de la tarda. Llavors, tenia tot el matí lliure, voltem per allà i jalem allà on ens ve de gust. Tens comptat una mica quants països has estat del món? Només sé les ciutats, però més o menys són gairebé 150 ciutats. Hòstia. Clar, no sé exactament els països, perquè hem repetit molts països, però potser 20 o 30 països.
És un atracament molt fort, si et demano que ens cantis alguna cosa de l'espectacle del Cirque du Soleil. Faria gràcia, no? Sí, però ho puc fer. Et puc cantar un tros en italià. Ah, mira, mira. Cantes en italià? Canto en italià, en francès, en castellà. Sí. I llavors en un idioma català. Canta en català un dia, cola els i si no s'entrarà ningú. No?
Allà, amb els russos, els hi fots en català, de cop i volta no sabran res. De fet, hi ha un rus que m'ha demanat que vol aprendre castellà. Ah, sí? I jo li estic ensenyant català. No ho sap, eh? No ho sap. Hi ha un rus al món que es pensa que sap castellà i no, sap català. Ja veuràs quan vagi Madrid. Quina gràcia els dipotaran.
Bona tarda, què tal? Va, canta'ns alguna cosa en italià. Per exemple, un passatge en italià que diu Forza l'hora mi ricorderai Un sorriso su a la faixa mía Ubriaco di nostalgia Salseran el vento polvere Poi sarò un ricordo per te
S'ha entès? S'ha entès el que he dit? Jo ho he entès tot. Ara no ho traduiré perquè... No, perquè jo no sé què dic. Ja t'ho explicaré. Escolta'm, normalment quan ve un artista convidat aquí a la Renaixença sempre li pregunto on et podrem veure, on actues, però no sé si preguntar-t'ho perquè clar, jo ho faig perquè la gent pugui anar-hi. Però no sé si podran anar a la pròxima actuació del Cirque du Soleil, on estàs. Llàstima, perquè el febrer vam estar a Barcelona. A Barcelona, sí, ho tinc present. I no crec que tornem. No, no.
No va anar bé. No va anar gaire bé. Perquè vam anar al Palau Sant Jordi, aquí és molt gran. És fred. I llavors veus que... Tot i així veien 4.000 persones. Clar, clar, ho veies buit. Clar, clar, clar. On no et podrem veure properament? Ara anirem cap als Emirats Àrabs. Veus? Si us va més bé d'anar-hi que a Barcelona. Bueno, amb el meu sogre poder vindrem. Mira, els Emirats Àrabs. Agafem el cotxe. Ah, que anirem a veure un nano català. Cap als Emirats Àrabs.
Hòstia, Déu-n'hi-do als Emirats Àrabs, eh? Cuidado, eh? Vull dir que és un lloc curiós. Sí, ens van fer una reunió per explicar-nos més o menys normes... Ah, sí? Alguna norma destacable? Que no ensenyem els ombros ni els genolls. Els genolls? Nada menos. No els agrada. Els pantalons curts han de ser per sota dels genolls. Això em va quedar com molt clar. Però no pots anar pas amb la xorra a l'aire, tampoc. No.
Això ja no t'ho diuen. Aquí tampoc, eh? Aquí hi pots anar-hi, però no tirares, no estàs bé del cap, saps? Ah, no, ara es passejarà despullat, amb els genolls tapats i les espatlles... A mi em van dir les espatlles i els genolls. Què vol dir? Què vol dir? Ningú va parlar de la tita, aquí. Escolta... Amb genolleres pel poble. No pots anar a dormir sense millorar el teu llemusí.
Anem a comprovar que no has perdut el català aquests anys voltant amb el Cirque du Soleil. Una paraula i tres definicions, si l'encertes, te'n portes una llangonissa ral de vinyó gentilesa de... Vera!
A veure, la paraula d'avui és dardaire. Ah, dardaire, eina que s'utilitza per inflar pneumàtics amb un motor d'aire comprimit que s'utilitza bàsicament en els tallers mecànics. Esteve, acosta'm el dardaire, que inflarem les rodes d'aquest Porsche Cayenne, li direm a l'amo que els hem posat noves i li cardarem 300 euros de cada una.
B, dardaire, persona aficionada a la pràctica dels darts. Potser fins a un punt obsessiu. El meu fill el carreré fora de casa. Ara s'ha obsessionat amb els darts. Porto cinc anys pagant-li la carrera de Sade i ara em diu que ho vol deixar tot i es vol fer dardaire professional. O C, dardaire, sinònim de rondaire, persona que ronda d'un costat a l'altre. El fill del Fel és un dropo, eh? Sí, sí, sí, li diu al seu pare que estudia Sade, però jo el veig tot el dia voltant pel carrer. És un coi de dardaire.
A, B o C? La C, E. Correcte! Molt bé, senyor! I un ganissa, ja vinc! Mira, la llacbonissa perquè te l'emportis als Emirats Àrabs, que diria que també els agrada.
Hi ha algú de licor, no tinc. No tinc, no tinc. David, escolta, molta sort en la teva aventura pel Cirque du Soleil. No sé si fa una mica de por que canviïn l'espectacle de cop i quedis fora. Això pot passar? A l'espectacle, qui vols dir? O sigui, si s'acaba l'espectacle, s'acaba el teu contracte amb el Cirque du Soleil? Sí, de fet, això ja sabem quan passarà. Després dels emirats ara. Ah, sí? Sí, sabem que el dia 21 de juny és l'última actuació de Corteo. I llavors què?
Llavors no sabem. Ens han dit que ens faran com una entrevista a cadascú per saber quines intencions teniu. Exacte. Si ens volem seguir a l'empresa o què. I llavors cadascú quedarà una mica desemparat. I tu tens intenció de quedar-t'hi? M'agradaria molt, sí. Una vida que m'agrada molt. Esperem que sigui així, doncs. Tinc uns companys molt meravellosos a Argentina... Un rus que parla català, que es pensa que parla català... Els hi fas molt bons. Hi ha un gegant...
Hi ha un gegant. Un noy molt gros. No, no, però és gegant. És gegant. Que fot dos metres deu i dos metres també els fot. I que és fanàtic del xiquito de la calçada. Déu meu. Llavors, el Pac és tan meravellós que, clar, ell va per allà i va dir un torpedo, torpedo.
Com una veu gegant. Déu meu. Déu meu, un dia hem de venir. Un dia vindrem a veure tot aquest... De fet, porto una nota de veu del gegant. No, no. Puc posar-la o no? Ràpid, vinga, va, aviam. Mira, mira. Quina nacionalitat té aquest senyor? És argentí. Un argentí que diu Torpedo, cuidado. Ojo la veu. Torpedo, covarde, pecado de la planeta. Ataca. Quina veu. Una abraçada per l'amics de la religió.
Ens ha saludat el gegant del Chirc di Soleil. Això és una cosa ja que... Hem tocat sostre, hem tocat sostre. David, moltes gràcies per venir a ser-ho una estona. A vosaltres. A la Renaixença. Si vols venir de públic a la Renaixença, entra al corral.ca i omple el formulari. Ni branys, ni lanys, ni hòsties amb vinagre.
Escolti, avui no havíem de parlar de la paella. Fot de rato que no hem dit res de la paella. Ara hi anem. Mercè Martínez, s'ha pogut relacionar cultura i paella? S'ha pogut relacionar. Sí, sí, sí. Volia relacionar... Volia començar parlant de música i relacionar la paella i crec que me n'he sortit prou bé. Perquè he anat a petar amb la jassamí caramers...
Jessamí Caramés. Sí, que és una cuinera experta. Ah, sí, és d'aquesta casa. I, a més a més, canta molt, molt bé. Canta la Jessamí. Sí. Una cançó gravada i una tornada que em va marcar. Una balada que no és balada i un reggaetón que em va fer plorar. Vas ensenyar-me que el món es para i he deparat per reflexionar. Que estic millor que fa tres sabanars. Canta, canta.
Aquesta és la cuinera del Cuines de TV3. Sí, sí. La Jessami Caramés és la cuinera del programa Cuines de TV3 i si la seguiu per Instagram veureu que de tant en tant va penjant alguns vídeos ella tocant la guitarra. Mira, no el coneixia, no sabia que tenia aquesta afició.
Doncs mira, no sé si sabràs que, a més a més, també té un restaurant. Ho sabies, això? No ho sabíem. Jo sabia que era la cuinera de TV3. És que ens quedem amb lo bàsic. No s'ha investigat més. Per això hi ets tu, per explicar-nos-ho. Ja us ho explico. Té un restaurant que és fantàstic, amb els seus germans. Té germans? Té germans. Té de tot. Té de tot.
El restaurant és a l'Ammetlla de Mar. A l'Ammetlla de Mar. I això sí que ho sabreu, com es diu el restaurant. Us ho sabeu, no? Maleta de romers. Maleta de romers. Molt bé. Hi heu anat, vosaltres? No ho sé. Jo no me'n recordo. Doncs ens queda pendent. Hem de fer una excursió a l'Ammetlla. Mira, el sopar de Nadal el podem anar a fer a la maleta de Nadal. De Nadal de l'any que ve. De la Renaixença, sí. Ah, sí, quin dia és.
És que vaig molt perdut, aquestes festes quedo despistades. Estan menjant i beure, mai un temps. Amb aquesta trajectòria... Sí, sí, sí. Amb aquesta trajectòria culinària i amb aquesta veu, jo em vaig veure obligada a preguntar-li que, de petita, si es veia més en una cuina o en un escenari, em va dir això.
O sigui, ni pensava en la cuina. M'agradava perquè m'ho passava bé fent alguna recepta a casa, amb la família, però a mi el que em movia era l'escenari i sobretot la veu. Cantar, cantar, cantar, la música... I actuar també m'agradava, però sobretot cantar.
És que l'escenari en general enganxa? Sí. Allò del verí del teatre, el verí de l'escenari, el verí de... Els cuiners és veritat que tendeixen a cantar. El meu pare és cuiner tota la vida i quan cuina sempre canta mentre es cuina. Tu ho sabia, tampoc. També enganxa la cuina, suposo, d'una certa manera. I però l'han d'enganxar una mica. Mira com t'ho he enganxat. Sí, cuidado amb la cuina que també hi ha altres addiccions, que són gent que van a dormir molt tard. També s'enganxa en altres coses. Un bon encostipat.
Parlant d'enganxar coses, parlem del que costa afrontar la compra d'una paella. A vosaltres no us costa molt? Ui, és de por. És de por, perquè arribes allà ferro colat, o de ceràmica, o d'inoxidable, o la de titani. Això val una pasta, que vaig mirar el preu i dic, escolta, deu ser bona aquesta paella. I al final li he demanat consell, amb una professional, a veure quina paella he d'agafar. Aviam.
Les millors paelles, per a mi, són les d'inoxidable. La cara. Perquè són les que duren més i són també les que menys contaminen en general. Jo crec que tothom m'hauria de fer servir paella d'inoxidable. Però entenc que no és el més fàcil del món perquè has de tindre una tècnica extra per utilitzar-les. Sí. A veure, no és cara, eh? Perquè, mira, jo sortint d'aquí la setmana passada vaig passar per un súper i me'n vaig comprar una. Vaig dir que m'ho ha dit la jassamí i jo me'l vaig comprar. Ho vas provar-ho? Sí. I què?
Bé. Tot enginxat. Tu bé? Jo bé. A veure, el sofregit me'n vaig sortir prou bé, perquè jo no tinc aquesta tècnica. Ara l'hamburguesa que hi vaig fotre després. No pots fotre una hamburguesa allà. Carn picada. Merda. Em va quedar... Bueno, no sé, s'ha de fer una cosa, has de tirar aigua, a veure si està en el punt de... Sí, no sé, és una cosa molt rara. Una cosa molt rara que ja aniré practicant. S'ha de deixar els professionals també. Exacte.
No ho vulguem fer tot. A casa jo li dic a la meva dona, no ho vulguem fer tot. Hi ha gent que ho fa, això, si guanyen la vida. A casa de la teva dona també ha de dir, fes alguna cosa. Exacte. També li vaig preguntar aquella frase tan típica de tenir la paella palmana, que a veure si amb ella havia tingut aquesta sensació alguna vegada, i em va dir això. Quan vaig poder triar lo que jo volia fer a la meva vida, que era estudiar cuina.
Allà sí que vaig sentir que jo tenia la paella pel mànic. I el primer cap de setmana que vam obrir el restaurant, l'Omeleta de Romer, quan se va acabar aquell primer cap de setmana, em vaig mirar l'espill i vaig dir, buah, Gessa, tu pots. O sigui, en aquell moment jo tenia la paella pel mànic i n'era conscient.
Quin momentàs. És que és tan important saber què has d'estudiar i dedicar-te al que t'agrada. Clar que sí. També el dia que si el negoci no et va bé i t'arriben els embargos, també tinc la paella pel mànec. També ho hauré de pagar jo, això. Puto mànec ser la paella.
I arriba el moment d'una pregunta delicada. Preparats? Doncs li vaig demanar que es mullés i que em parlés de la paella, la paella del plat, l'arròs. Segons ella, quina és la millor paella? La valenciana, la de les Terres de l'Ebre o potser de l'Empordà? Ella d'on és? Ella és de cap avall.
L'ametlla. A veure què ens diu. La millor paella, i jo crec que l'única, és la valenciana. A partir d'aquí, nosaltres no fem com a tal paella. Per exemple, a les Terres de l'Ebre, nosaltres fem arrossos. I em sembla superbé diferenciar-ho, perquè hi ha una cultura gastronòmica que és important posar-la damunt de la taula. Jo he menjat paella valenciana, a València, i la veritat és que ha sigut un èxit sempre.
És que la paella valenciana n'heu tastat. És que totalment d'acord amb aquesta dona. No falla. És que no falla. Jo em vaig menjar una amb cresta de gall. No sé si l'heu tastat mai. Unes verdes n'has de mirar de no posar-t'ho a la boca. Només sé que l'original duia rata d'aigua. Rata d'aigua? Què vol dir rata d'aigua? És un peix. No, no, no. Originalment la paella valenciana...
A l'època que va néixer es feia amb rata d'aigua, que era l'animal que hi havia... Jo si veig una rata... Un mamífer, eh? Rata, com el que hi posa conill, en vez de conill, rata. Jo si veig una rata li cargo un cop de paella, ja us ho diré, perquè a mi no m'agraden gens. I parlant de cops de paella, li vaig dir... A tu què fotries un cop de paella? Pallasso al cap. Espero no haver-li de fotre un paellaso a ningú mai. Tot i que, bueno, te diria que si he de castigar algú, doncs serien alguna persona, alguna mala persona...
que tingués idees, sobretot que anulessin la llibertat d'altres persones. Carai. No sé de qui està parlant. Molt poeta. De qui deu estar parlant. Si n'hi ha, de gent n'hi ha. Com veieu, la paella pot servir per cuinar, per posar límits, i veiem com cuina, com canta i com pensa aquesta dona, la Jessamí Caramés, et salvaria un sopar, un concert i fins i tot un país, si calgués. Gràcies a mi. Gràcies, Mercè Martínez. Bravo, bravo, Mercè. Vista, Mercè.
Arnau!
No, no, vull demanar explicacions, però què és aquesta bestiesa? Després d'una tasca ingent d'investigació que m'ha durat durant mesos, he trobat el rock de la paella. El rock de la paella, es diu? És una peça del cantautor valencià Tiofredo, que va publicar l'any 2013 el disc també anomenat Tiofredo. Valencià, eh? Era de Canadà, em pensàvem. No, és valencià, és valencià.
És una peça que apareix al seu disc, Tiofredo, on també hi ha altres peces com Arròs al forn, Blus de l'all i pebre, Carai! La tomatina o Cançó per deixar de fumar. Mira que bé. En Tiofredo, que va morir l'any 2021, barrejava la música amb un humor típicament valencià i a les seves actuacions, al marge de les cançons, també recitava diversos acudits valencians. Carai! No sé quina és la seva peculiaritat, però... Bueno... No sé. Humor valencià, no el conec, no el conec, no el conec, no el conec.
En tot cas, sigui com sigui, l'himne que va escriure dedicat a la paella suma més de 250.000 reproduccions a YouTube. Eh! Poca broma. Sí, sí, i tant, i tant. Doncs escoltem el Tio Fredo i tornem de seguida amb una història per passejar el gos. Tots recordarem un dia en el camp que ens foterem la paella. Acollerant la mà sense estubellar, tots vingem de la paella.
I no diguen que vola!
Que bona ixir la pell, eh? Sí. A ella. A ella. Això és el drop de la. A ella. I tot el món mengem. A ella. Doncs recordarem, un dia en el camp, que ens foterem la. A ella.
La cullera en la mà, sense esturellats, mengem de la baixa.
Sous-titrage Société Radio-Canada
Vols que el teu gos sigui el protagonista d'una de les nostres històries? Entra al corral.cat i omple el formulari. Potser passejarem el teu millor amic per Hiroshima i Nagasaki.
Avui us porto la gossa d'en Filipe, la tempesta. Tempesta. Sí, és austríaca i viu a... A veure si ho sé dir això. Closteneu... No ho sé dir. A Austria, viu a Austria. Viu a Austria. Ja està, és igual si no hi coneixem res, a Austria.
I és una barreja entre labrador i pastor australià de 4 anys. Però viu a Austrià, eh? Sí, però és igual. No és un pastor austríac, és australià. Australià, australià. Però viu a Austrià. A Austrià. Ha quedat clar. És diferent d'australià que un austríac. Oita, oita, que maca. És un negre. És un negre.
La tempesta és molt sociable i té una enorme afició pels bastons. Li encanta carretejar bastons amunt i avall i com més grans siguin, millor. En canvi, sou com uns corcons. És la funció que tenen. Té a Espanya el pit. Té un gos que carrega bastons. Sí que té una taca blanca amb la forma de la península ibèrica el pit. El gos no, tu no. Jo a la pantalla dic...
El gos té a la península ibèrica el pit. Ho veieu o no? Sí que l'hi té, és veritat. No, però Portugal està com mig retallat. Portugal ja l'hi han tret, sí.
La tempesta té pànic a les finestres que s'obren i es tanquen soles per culpa del vent. Si hi ha corrent d'aire, cal assegurar-se que les finestres estan ben tancades, perquè si no, la tempesta li agafen molts, molts, molts, molts mals. Pateix molt. Posar-li tempesta a un gos que li fa por les tempestes també... Mala llet. Doncs avui les finestres tenen protagonisme. Som a Praga, actual república txeca, en l'època en què formava part del regne de Bohèmia. Ens situem el 30 de juliol de 1419.
Avui passegem el gos per la primera defenestració de Praga.
La passejada d'avui ens porta a les zones més empobrides de Praga. Som aquí perquè volem conèixer els seguidors d'un teòleg anomenat Jan Hus. A ell no el podrem conèixer en persona, però els seus fidels, els seguidors del moviment Husita, sí que els podrem tractar. Collons, però per què no el podem tractar amb ell? No, amb ell no podem. A veure, som la Renaixença, saps? Foteu-me una mica de ganes. Bueno, no es pot. Estarà per calés. No es pot. Sempre no, però és que sempre és arrossegar aquest collons de modèstia catalana, saps? És això, bueno.
Si hi ha el líder, som catalans i venim a parlar amb els dos de la renaixeta. Què val això? Què val? Ja li fotem aquest i jo. No és qüestió de calés, és que no podem parlar amb ell perquè és mort. És mort, nois. Això ho dius al primera frase. Ens estalviem ara aquí i nosaltres anàdint bestieses. En Jan Hus va morir fa 4 anys, el 1415. I de fet les causes de la seva mort fan que els seus fidels, els hussites, estiguin ben esbarats.
Deixeu-me que ho situï. Bé, sisplau. Sí, seiem un moment, donem-li un bastó a la nostra gossa tempesta perquè es distregui i presteu-me una mica d'atenció. Resulta que en Jan Hus va morir cremat a una foguera acusat d'heretgia. Era un bruixot, un satanàs, era un fill de satanàs.
Això deien les altes esferes del catolicisme de Praga. Però la veritat era una altra. En Jean-Hu simplement era molt crític amb la manera de fer dels qui manaven a l'església. Ell era molt creient, però no estava d'acord amb el que feia el poder eclesiàstic. Els acusava de ser uns corruptes que malgasten la immensa riquesa de què disposen en luxes innecessaris. Jo tenia roia. Sort que ha canviat.
Criticava el poder de l'església en duresa i la gent més pobra de Praga el seguia amb devoció. Els mateixos a qui criticava van ser qui el van denunciar per heretgia i va acabar cremant a una foguera.
D'allò ja fa quatre anys, però els fidels d'en Jan Hus encara el tenen present. Precisament avui hi ha una reunió secreta entre husites per abordar quina és l'estratègia a seguir. Ens hi portem a la tempesta, que de moment no ens ha dut cap problema. Realment, quan li dones un bastó, aquesta gossa és com si no hi fos tu. Sentim a veure què expliquen aquests husites.
A veure, gente, que n'estic fins als pebrots que l'esclésia s'enriqueixi costa nostra. Els diners són per repartir entre el poble, no pels corruptes. Molt bé d'expressar. Silenci, gente, silenci un moment. Cal una reforma eclesiàstica com a part d'anar el nostre líder. És que en Josei... Un moment, un moment, un moment.
Enes una altra.
Estic tot totalment d'acord amb el que dieu, eh? Però pensem-ho bé, pensem-ho bé, perquè jo, a veure, jo no tinc ganes, eh?, que ara em cremin en una foguera. Hem d'actuar amb seny. Té molta raó. A la pissota té raó. Molt inexpressat, també. A veure, gente, gente, sisplau, ja hi som amb el puto seny. Per culpa de la gent assenyada com tu, mai no fotrem res de bo. M'entens? Res. Noi. Hòstia, no tinguem por. Ara no teniu... Si ens hi posem, som... No m'he demanat.
A veure, jo demano una estratègia, pensem-nos-ho, eh? Cal pensar abans d'actuar. Té raó, també. A veure, abans de fer cap bestiesa, el que podríem fer una mica, no?, és...
A semplar la bata. Semplem la bata. Ja sabem de què va, això. Sí, tira, tira. Els jossites porten molt temps patint una repressió salvatge i n'estan fars. Els van executar el líder i ara els estan collant fort. Els han prohibit reunir-se entre ells, predicar, rebre l'eucaristia i alguns fins i tot els han excomunicat.
És gros, això. Home, sí, és gros, és fer-te fora de casa teva. Del món, del món. Fan vomitar el pa d'Àngela. No sé com t'excomunic... El vull dir, quin és l'acte que has de fer per excomunicar-te? Hi ha una festa, hi ha un... No et fan res en concret. És un paper. És un paper i prou. Si vols el pots demanar, també, eh?
Què vols dir? Jo ara, per exemple, vaig a l'eglésia... Però a tu et van batejar? No, ah, sí. Doncs, bueno, doncs ets catòlic. Clar, i tinc la comunió feta. Doncs mira, i a més a més, la confirmació... No, la confirmació ja no. És igual, però... Jo sí, eh? Vaig arribar fins a la... Mira. Jo, confirmació, vull dir, comunió, segona comunió i confirmació. Fixa't. Són el més catòlic que hi ha aquí a aquesta sala. Casat per l'eglésia i tot, poder? No. No.
No ho ets tant, tampoc, eh? No facis el xulo de catòlic, que no ho ets tant. Un farsant, és un farsant. Tu que ets un farsant, exacte. Va. En... En Hussein? Estàvem amb els hossites, perdoneu. Mentre distraiem la nostra gossa, a l'altra banda de Praga hi ha moviments importants.
El problema dels hossites és que, com que han d'actuar d'amagat, els costa trobar suports entre els poderosos. Però en tenen algun, eh? Pocs, però algun. Hi ha regidors, militars i fins i tot alguns sacerdots que comparteixen l'opinió que el catolicisme necessita una reforma que posi ordre en aquell desgavell. Aquests personatges treballen des de l'ombra per demostrar que la causa hossita és justa.
però han de treballar en secret i amb cura perquè en cas que els descobreixin hauran begut oli. La seva tasca és demostrar que el sistema està podrit i que la reforma és imprescindible. Situem-nos ara un moment al menjador de l'Ajuntament de Praga. Allà hi trobem un sacerdot catòlic dinant amb un sacerdot reformista d'aquells que passen la jornada recopilant informació en secret per filtrar-la als jocites. Sentim-los.
Quin fàstic fa que estava menjant amb la boca oberta. Estimat sacerdot, se us veu molt pensatiu. Esteu bé? Que hi ha res que us amoïni. Porteu tot el dia escrivint coses d'aquestes libretes. Estic fàstic ell mateix. Digui, què?
No, jo, qui? Ah, jo, no, jo res, no escric res, eh? No, jo estic bé, eh? Escric les coses típiques del sacerdot, que he confessat això, he anat a buscar hòsties consagrades... Segur...
És això el que apuntes, la de llibret. Sí. Si vol... La rectoria, avui aquesta tarda toquen endeges. Si vol, en podem parlar, eh? Tu, escolta, xata, ei, mira, porta'ns vi, que el sacerdot està molt apagat i mirarem d'animar-lo una miqueta. No, no, no cal, monsenyor, no cal. Sí, home. Monsenyor, no, jo el vi el deixo per la missa, monsenyor. Tinguï el seu vi, monsenyor. Gràcies. Alguna cosa més que els ajudi a animar-se? Ja et diré després el que m'animarà, xata.
Vaja, sembla que el cardenal va més calent que una foguera. El pobre sacerdot Cossita es mor de vergonya i anota tot el que veu a la seva llibreta. El vell és un borratxo i va com una moto. Heu vist quin bé de déu de serventes que hi ha aquí a l'Ajuntament. M'ensenyor, m'ensenyor, no digueu aquestes coses, per l'amor de Déu, que és una criatura. Hem fet bot d'aquesta edat, vosaltres. Que ha nascut el 2004, pobre. A veure què passa. A veure si no es podrà dir res.
Sí, a més, és que bé, a més els agrada que els diguis, eh? M'estic posant tensa, jo, eh? Tot aquest tiberi, beure, i tot aquest tor que porta penjat al coll. No voleu dir que és una mica massa gustant tos tot plegat, això, mon senyor? Escolta, que ens sinues!
Què has tret, que ets? Sembles un collons de gossita. Home, no, no. Ui, no, no. Què és això, eh? No siguis prògre, mon senyor. Gaudeix de la vida que són dos dies, collons. Quin panorama. Sort que estem lluny d'allà. Nosaltres seguim amb la nostra gosseta al costat, veient-la arrossegar bastons. La tempesta segueix impertèrita, però nosaltres estem tensos, perquè hi ha moviments per part dels gossites.
Han organitzat una protesta a les portes de l'Ajuntament de Praga, on hi ha la flor inata del govern. Tots els poderosos catòlics que els han estat amargant, l'existència, són allà dins. I els gossites els volen cantar a les 40. Nosaltres anem amb ells. Ens emportem la tempesta, que s'ha posat un pèl més neguitosa del que estava fins ara. L'ambient és molt tens i se li ha encomanat. A hores d'ara, ni un bastó la tranquil·litza. Hi ha massa nervis. Hola! Sots cavallars! Carles! Carles!
Mentre els hossites insulten tots els qui s'amaguen dins de l'Ajuntament, els regidors més valents s'atreveixen a contradir la protesta des de la finestra. Ah, per la mort de Déu, quin fàstic una munió de hossites. Què hi feu, aquí? Que voleu acabar cremant com el vostre líder desgraciat? Tu acabaràs cremat si no calles, estafador corrupte per marquís. Foteu el camp, torneu a la claveguera on viveu. Calla, borracho, que ja sabem les coses que fan. Qui ha de fotre el càmbit?
Tu! Va corrupte! Vosaltres què heu de saber, pòtols? No sabeu res. Pòtola, que ets una pòtola. Què m'ha dit? En Jan Hus, pòtola! En Jan Hus us va omplir el cap de pardal. En Jan Hus, deixa-la en pau, pobre, que prou pena té. Sabeu el que feu, perquè ens veu del sacerdot que tens al costat. Aquest és tu, aquest!
Ei, ei, ei, ei, ei, ei... Collons, què? Home! Home! Home, anem-hi a publicar-ho! No, això és lleig. És lleig, home, el teníeu, pobre home, aquí. Intentant recopilar informació d'amagat i ara el de la teva, aquí. Rata traïdora!
Ets un traïdor. És que m'he enloagat. Amb el sust que m'han fotut des de baix. Enloagat, que no s'amagui, sacerdot, que vostè també és un dels nostres. És un heroi, sacerdot. Monsenyor, no sóc dels seus, eh? No sóc dels teus, eh, monsenyor? Com que no? Vull dir quines tetes que té aquelles. Perdó, perdó.
Ara sí que s'ha ennul·lat. Ah, se'ns morirà. S'ha volgut fer el guarro com l'altre capellà. Sí, ja, ja. El primer dia que no es moure el guió i es morirà aquí en directe. Sí.
La protesta està pujant de to i la tempesta s'està esverant més del compte. Ens ha deixat de banda i està a primera fila rascant la porta de l'Ajuntament, com fa quan vol sortir a fer un pipí. Va boja per entrar a l'interior i es crida sa als qui ens insulten des de la finestra. De fet, ella és qui encén l'espurna que faltava perquè la protesta acabés com el rosari de l'aurora. Quan els jussites veuen el que fa, empenyen la porta de l'Ajuntament fins que la foten a terra. Un cop a dins se'n van directament al pis superior, on s'amaguen una desena de regidors i sacerdots corruptes.
Vinga! Veniu, veniu! Veniu, tio! Veniu, veniu! I amb vendes i rodolons, els jossites van molt forts. Han decidit prendre's la justícia per banda i fer pagar els qui han reprimit amb un càstig ben original. Us en recordeu que al principi de la història us he dit que hi hauria protagonisme per les finestres? Sí, quan les finestres serien importants. Ho ha dit, ho ha dit. Doncs ara sabreu per què.
Sabeu que estaria molt divertit que féssim? Què? Què? Que fotéssim aquests corruptes d'altaballs de la finestra. Això! Que no poteu llorar-te abans! L'amor de Déu, tingueu pietat, no feu bestieses de les que us pugueu penedir. Oh, tranquil, cardenà, que no ens ho penedirem. Pate, del que farem ara! Mira, mira, que ja veuràs quines vistes tan vaques esteu vendents de la finestra.
Quina capacitat pulmonar que tenia. Sí, noi, és alt. L'Ajuntament és alt. A veure si és alt. Va, que vingui un altre, el següent. Qui més vol baixar? El jutge que va ordenar executant Jan Hus. Porta-lo cap aquí, vinga. Ets tu, eh, Àlex, aquest? Ets tu, ets tu. Si jo no hi he rentat a l'estona. Noi, doncs has llapat. Cap a la finestra. Ei, ei, ei, que jo sóc innocent. Només seguia ordres dels que manen. Cap a l'altabàs! Ah!
És Praga o és Nueva York, això? Has esquitxat fort, eh? És molt alt l'Ajuntament. Aquí heu estat a l'Ajuntament de Praga, però és molt alt, eh? És molt alt. Els protestants llancen per la finestra tots els que els han estat tormentant durant els últims anys. Ho fan amb la tempesta cagada de por. Si abans li feien por a les finestres, imagineu-vos ara que ha vist per què serveixen.
Els cosites foten finestreball tots els que hi havia a l'Ajuntament. En total es carreguen set homes, entre els quals hi ha l'alcalde de Praga, un jutge, regidors i sacerdots.
Tots moren caient des de la finestra de l'Ajuntament. Tu, el meu personatge, com està? El teu? Jo estic bastant fotut, però el personatge... El teu personatge està perfectament. Tranquil, xuriguera. Pels cosites, ets com un heroi. Aquella és la primera defenestració registrada a Praga, però n'hi ha més. Es veu que és un costum que tenen, tirar la gent per la finestra a Praga. De la resta ja us en parlarem un altre dia. De moment ja coneixeu com va anar la primera, la que va provocar l'execució d'en Jan Hus i, en conseqüència, va començar una guerra que va durar 15 anys.
I la tempesta no l'han fotut per la finestra, no? La tempesta. Què? La gosseta austríaca de Closterneuburg. Ah, ho has dit molt bé. Sí, gràcies. És...
La gosseta d'en Filip ha tornat a casa sana, però ara encara li té més por a les finestres que abans. Abans s'espantava quan una finestra s'obria sola, però ara directament es torna boja quan veu algú que no obre una. Les vols sempre tancades, és normal. Ha vist baixar molta gent des de allà dalt. Sigui com sigui, el més important és que es troba bé i que no ha après mal.
Any nou, avui, eh? Hòstia, és veritat. Hòstia. Menjarem el raïm, jo menjaré el raïm. No, home, això era ahir. No, em vas trobar. Fins aquí a la renaixença. Ens trobareu, com sempre, al segle XIX. Que el senyor sigui amb vosaltres. I a la vostra esperit.
Cada dia rebem un allau de notícies que és impossible de digerir. Al Radar de 3CatInfo traiem tot aquest soroll i parlem tranquil·lament de l'actualitat. En 10 minuts t'expliquem una notícia a fons perquè l'escoltis on vulguis i quan vulguis.
A Catalunya Ràdio ens apassiona el ciclisme i per això sintonitzem Ràdio Volta.
Bon dia, us informa Natàlia Ramon.
Una quarantena de morts i un centenar de ferits en l'incendi en un bar d'una estació d'esquí a Suïssa. Es tracta d'un complex turístic de luxe a Crans Montana, al cantó de Valé, situat a uns 100 quilòmetres de la frontera amb Itàlia i també a 100 quilòmetres de Chamonix, a França. El bar també és molt concorregut pels joves de la zona. Les autoritats suïsses han obert una investigació per aclarir les causes de la tragèdia, però la procuradora general del cantó de Valé
La primera investigació que posem en marxa haurà d'aclarir les circumstàncies i la causa. Però ara per ara he de dir que privilegiem la hipòtesi d'un incendi i en cap cas pensem en un atemptat. La majoria del centenar de ferits tenen ferits