ir a la contra de lo que decía. Aquí també hi ha el risc de convertir-nos en una societat cada vegada més subsidiària, que cada vegada tot estigui basat en... no ho sé, si això és un risc o no. Subsidiària? Vull dir que acabem vivint... Ah, no, y eso es otro problema, y soy muy contrario a eso, entre otras cosas, con milagros, en alguna ocasión... A mí me preocupa el hecho de que transfiramos
o queramos al menos transferir al Estado lo que tienen que ser obligaciones y capacidades de las familias y de los individuos. Pongo por caso en los niños, ¿no? Es transferir al Estado. O un tema que es de una importancia asombrosa para los próximos años y décadas, así que hablamos poco, poco.
Ràdio Desvert, sintonitzes Ràdio Desvert, la ràdio de Sant Just, 98.1. Ràdio Desvert, 98.1. Ràdio Desvert.
Bon dia, passen 6 minuts de les 10 del matí. Ara, a Ràdio d'Esvern, fem la Rambla.
Avui 20 de març no és un dia qualsevol. No ho és, perquè el calendari ens convida a celebrar una cosa aparentment senzilla, però profundament transformadora. La felicitat. L'any 2012, l'Organització de les Nacions Unides va decidir que aquest dia havia de servir per reconèixer que la felicitat no és un luxe ni una idea ingenua, sinó un objectiu universal de la humanitat. I malgrat això...
Encara sovint la tractem com una cosa secundària, gairebé accidental en les nostres vides i en les nostres societats. Aquest Dia Internacional de la Felicitat ens interpel·la directament. Ens obliga a preguntar-nos què vol dir ser feliços avui, en una època marcada per la hiperconexió, les xarxes socials, la immediatesa...
En fi, el món digital ens apropa, però també ens pot allunyar de nosaltres mateixos si no sabem posar límits. Però aquest també és un dia profundament polític, perquè parlar de felicitat és parlar també de desigualtats, de pobresa, d'oportunitats.
I no pot haver felicitat real en un món on milions de persones encara lluiten per cobrir les necessitats més bàsiques. Per això avui és també una crida a governs, institucions i ciutadania. Construir societats més justes, més inclusives i més humanes. Perquè la felicitat, al cap i a la fi, no és només una emoció individual. És un projecte col·lectiu. Potser avui no es tracta de somriure més.
sinó de mirar al nostre voltant amb més consciència, de preguntar-nos quin món estem construint, d'entendre que la felicitat no arriba sola, es cultiva, es converteix i, sobretot, es fa possible amb l'esforç col·lectiu. Perquè, al final, la pregunta no és si som feliços, és si estem creant les condicions perquè tothom pugui ser-ho. Soc Daniel Martínez i ara comença la Rambla.
I ho fem, com sempre, donant un cop d'ull al sumari.
Avui, divendres 20 de març, arrencarem amb les notícies de Sant Just. Tot seguit farem un repàs a les portades dels diaris amb Mariona Sales Vilanova, cap d'informatius. També parlarem de les efemèrides del dia. I avui farem una connexió en directe amb el director de l'Institut Sant Just, Jesús Margarit, per tal de parlar de la vaga de professors i mestres. Tancarem la primera hora amb el temps, amb en Carles Rius, ja encarant el cap de setmana.
I avui, a l'entrevista del dia, parlarem de l'exposició de Can Ginestar amb els seus protagonistes. Aquesta exposició que està actualment al celler de Can Ginestar. Ho farem amb Josep Morral. Tot seguit tindrem l'espai d'actualitat política amb Joel Raguant i tancarem el programa d'avui amb Anna Herralós parlant del seu nou llibre, El que nunca conté, i també amb David Fernández parlant de psicologia.
Doncs aquest és el menú del dia, així us ho servirem, i nosaltres encantats d'estar aquí al 98.fm un matí més. Comencem, com sempre, amb una mica de música. Bon divendres i bon dia.
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit. Bona nit.
Clap along if you feel like happiness is the truth Clap along if you know what happiness is to you Clap along if you feel like that's what you want to do Clap along if you feel like a room without a roof Clap along if you feel like happiness is the truth
Bona nit.
Bona nit.
Ei, ja t'has llevat? Doncs desperta bé que comença la Rambla. Tres hores de notícies, històries i personatges de Sant Just. I també alguna sorpresa més. Això és el que t'aspira a la Rambla. Aquí hi ha de tot. Riures, música i aquella entrevista que et fa pensar Ostres, jo aquest el conec.
De dilluns a divendres de 10 a 1 al 98.ufm i al www.radiodesvern.com. La Rambla, el matí que no s'adorm mai. Smooth jazz. De dilluns a divendres de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. Smooth jazz.
100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Les teves tardes ja tenen refugi. Sóc el Jaume Elias i arribo amb la tercera temporada del Refugi, el programa més fresc, dinàmic i jove de la ràdio, de dilluns a divendres de 5 a 7 de la tarda. T'acompanyarem amb humor, informació i molt bon rotllo. Vine a riure, a reflexionar i, sobretot, a passar-ho molt bé. Sintonitza el 98.1 FM i segueix-nos a les xarxes socials. El Refugi.
on les teves tardes se't faran molt curtes.
I encetem el nostre magazín, com ho fem cada matí, saludant a Mariona Sales i també presentant els titulars de la jornada. Mariona, bon dia. Bon dia, Dani. Avui parlarem de les escoles i instituts de Sant Just, que funcionen amb serveis mínims per la vaga educativa. També ho farem d'aquí uns minuts amb Jesús Margarit, director de l'Institut Sant Just, que farem una connexió en directe per parlar sobre aquest tema.
Més endavant també parlarem del lleu augment del consum energètic municipal a Sant Jus durant el 2025 i tancarem aquest espai amb la sessió informativa sobre un intercanvi juvenil a Dinamarca al Casal de Joves. Comencem en l'àmbit d'educació i amb la notícia del dia. Mariona.
Exacte, i no podríem començar d'una manera diferent que parlant de l'aturada general del sector educatiu d'avui divendres 20 de març que afecta de manera directa els centres de Sant Just. La vaga convocada a tot Catalunya provoca alteracions en l'activitat lectiva a les escoles i instituts del municipi amb serveis mínims. La mobilització està impulsada per USTEC-STES, professors de secundària, la CGT i Intersindical, que rebutgen l'acord entre el Departament d'Educació, Comissions Obreres i la UGT.
Reclamen millores salarials, reducció de ràtios i més recursos per a l'educació inclusiva i denuncien una sobrecàrrega burocràtica. El desacord ha generat un ampli rebuig. Un 95% dels docents van votar en contra del pacte. El conflicte s'ha intensificat aquesta setmana amb vagues per territoris i mobilitzacions arreu del país, inclòs el vas Llobregat el dilluns, i les protestes han inclòs manifestacions massives i talls de vies i culminen avui amb una jornada unitària.
Els serveis mínims fixen un docent per cada tres aules i la presència d'un membre de l'equip directiu pel centre, fet que garanteix una atenció parcial però no el funcionament habitual. A la vaga també estan cridats el personal d'administració i serveis i els estudiants a partir de tercer d'ESO, en una jornada que inclou una manifestació central a Barcelona.
Aquesta, com dèiem, és la notícia central del dia, la seguirem de ben a prop. També ampliarim informació amb el director de l'Institut Sant Just, com comentàvem fa uns instants, ho farem d'aquí uns minuts, també perquè ens expliqui com funcionarà aquest dia d'avui divendres a l'Institut del nostre poble.
Marxem a parlar de medi ambient amb una altra notícia que també ens arriba avui divendres, Mariona. Exacte, i parlem del consum energètic dels equipaments municipals de Sant Just, que ha registrat un lleuger increment en l'últim any, tot i mantenir-se per sota dels nivells de referència. El total s'ha situat en 5.420.115 quilowatts per hora, que és un 4% més que el 2024.
La xifra inclou el consum d'electricitat i gas natural dels equipaments municipals, tant de gestió directa com indirecta, així com l'enllumenat públic i la xarxa semafòrica. Malgrat l'augment anual, el consum es manté un 19% per sota del 2005, que és l'any base del Pla d'Acció per a l'Energia Sostenible i al Clima,
I els principals focus de consum continuen sent l'enllumenat i el complex esportiu municipal La Bonaigua. Tot i la reducció acumulada, les dades evidencien dificultats per mantenir el ritme de descens necessari per assolir l'objectiu de reducció del 50% l'any 2030. I bé, en paral·lel, el municipi ha incrementat la generació d'energia renovable. Durant el 2025, les instal·lacions fotovoltaiques han produït més de 300.000 kWh, contribuint a la reducció d'emissions de gasos amb efecte hivernacle.
I parlant d'energia i de medi ambient, marxem a un altre tema, canviem, ara és moment de parlar de joventut i d'una acció que es realitzarà al Casal de Joves del nostre municipi.
Exacte, parlem d'una sessió informativa sobre un nou projecte d'intercanvi juvenil europeu, que serà el 25 de març. La trobada tindrà lloc a les 7 de la tarda a la sala Ovidi i la reunió servirà per explicar els detalls de l'intercanvi a Dinamarca, previst el 8 d'agost.
Del 2 al 8 d'agost, que de fet caurà més o menys en... En Festa Major. Crec que just després, perquè aquesta Festa Major queda com bastant tirada cap endavant el juliol, si no m'equivoco, el dia 2 i ja pràcticament s'haurà acabat la Festa Major.
Jo ja no sé què dir-te. Sí, perquè com que aquest any queda com... Aquest any s'estava barallant l'opció de desplaçar-la, diguéssim, del dia fort, que és el dia 6 d'agost, que és el dia dels patrons, i s'estava barallant l'opció de desplaçar-la d'aquest dia per també temes de cap de setmana, que caigui una mica més cèntric.
La festa major començarà el 29 de juliol i acabarà el 2 d'agost i no sé si el 3, 4, 5, 6 es farà alguna cosa. De fet, els 6 crec que es farà, com sempre, les activitats a la plaça Camuapa, però ja queda molt despenjat i no sé si quedarà massa gent per aquí al poble. Aquest intercanvi de Dinamarca es farà del 2 al 8 d'agost i és adreçat a joves d'entre 14 i 17 anys del municipi.
El projecte forma part d'una iniciativa de mobilitat internacional que permetrà als participants viure una experiència educativa i cultural a l'estranger. És una sessió que està organitzada pel Casal de Joves i el Servei de Mobilitat i està oberta als joves que estiguin interessats en aquest intercanvi i a les seves famílies.
Avui divendres ens han arribat tres notícies per part dels serveis informatius d'aquesta casa i la resumirem ara amb aquests titulars. Les escoles i instituts de Sant Just funcionen amb serveis mínims per la vaga educativa. L'aturada del 20 de març arriba després d'una setmana de mobilitzacions i amb un rebuig majoritari al pacte entre sindicats i el Departament d'Educació.
També hem parlat del lleu augment del consum energètic municipal. A Sant Just d'Esvern, durant el 2025, la despesa energètica creix un 4% respecte al 2024, tot i mantenir-se per sota dels nivells del 2005 i amb més producció d'energia fotovoltaica.
I hem tancat parlant de la sessió informativa sobre un intercanvi juvenil a Dinamarca al Casal de Joves. La trobada el 25 de març explicarà el projecte europeu adreçat a joves de 14-17 anys amb l'estada prevista a l'agost. Fem una breu pausa per publicitat. Tornem de seguida amb les portades dels diaris.
La sardana va de baixa? La resposta a aquesta pregunta que us tortura és no pas a Sant Jus d'Esvern, perquè a Ràdio d'Esvern s'emet un nou programa dedicat a la sardana i al seu món. Es diu Jus Sardanes i té per objectiu dinamitzar el panorama sardanista local. Jus Sardanes s'emet els divendres de 8 a 9 del vespre i els dissabtes de 10 a 11 del matí, però també el podeu escoltar per internet a radiodesvern.com. Soc en Josep Soler Pareta i presento Jus Sardanes. Us hi espero!
Bits. Molt més que nits d'electrònica. Bits. Ara divendres, dissabtes i diumenges a 10 a 11 de la nit.
I ara, portades a diaris. Repassem les principals portades dels diaris nacionals. Comencem, com sempre, amb la portada del diari Ara, Mariona. Doncs el diari Ara obra amb la guerra a l'Orient Mitjà i diu que els atacs a les refineries distancien Trump i Netanyahu. Els Estats Units descarten desplegar tropes a l'Iran, tot i que Tel Aviv ho veu necessari per fer caure el règim. També que la Casa Blanca evita fixar un final per la guerra mentre augmenta el rebuig entre les files republicanes.
En fotografia principal veiem la notícia que diu Europa s'acosta el no a la guerra de Sánchez i veiem els líders de la Unió Europea reunits a Brussel·les, que confirmen l'allunyament de Trump, que demanen respecte pel dret internacional i una moratòria dels atacs a infraestructures d'anàgia i aigua. A la imatge en concret veiem a Pedro Sánchez amb el canceller alemany Friedrich Merz.
Altres notícies del diari ara d'avui. Veiem que parla del Premi d'Honor al compromís d'Aviel Masquida. Diu que la radicalitat del poeta i narrador mallorquí li fa guanyar el guardó que atorga Òmnium Cultural. També últimes notícies d'avui del diari ara. El govern aprova l'ampliació de crèdit de 6.000 milions d'euros que inclou la pujada de sous.
També que Romero veu complicat que hi hagi més pactes amb els docents, tot i les vagues, i tant que portava avui el diari Heredrin que el govern rebaixarà l'IVA de la llum, el gas i la gasolina per la guerra. Següent portada, marxem al periódico.
Les principals localitats turístiques del Maresme aposten per la regulació. Així comença el periódico avui divendres amb aquest titular 5 municipis de l'àrea de Barcelona, veteran els pisos turístics el 2028. Ampliem informació, l'Hospitalet Cornellà, Espluga, Sant Feliu i Sant Adrià s'afegeixen a l'extinció de llicències aplicada a la capital catalana. Una quinzena d'ajuntaments metropolitans s'inclinen per restringir i no prohibir.
Imatge del dia, trobat al mar, el cadàver del nord-americà desaparegut. Els Mossos troben el cos del jove Jimmy Gracie en un espigó a prop de la platja de Somorostro i descarten perquè es tracti d'un crim. En aquests casos...
han d'acabar d'averiguar què és el que ha succeït. Recordem que l'últim que sabia d'ell és que havia sortit d'una discoteca, si no vaig errat, de les immediacions d'aquest espigó. Se li va perdre la pista a la sortida d'aquesta discoteca i a partir d'aquí veurem què és el que succeeix, però descarten per ara que es tracti d'un crim. Marxem a més notícies. La Unió Europea reclama frenar els atacs a plantes energètiques del Golf.
Els 27 demanen una desescalada i adverteixen dels riscos del conflicte per la seguretat global. Més notícies del periòdico. Defensa Escribano descarta la fusió a Mindra per la pressió del govern. La cambra exigeix invertir 53.800 milions d'euros en infraestructures i tanca en portada a Medif, que en aquest cas està ultimant la demolició de la vella estació de mercaderies de la Sagrera.
Moment per la portada blava, moment per la Vanguardia. La Vanguardia obre amb el setge del règim dels ayatolars i diu que l'escalada bèl·lica dispara el gas i amenaça el creixement. Els atacs de l'Iran i Israel a la reserva de gas més gran del món saccegen l'economia amb fortes caigudes a les borses i una rebaixa del PIB europeu previst de l'1,2%.
També veiem en fotografia a Sánchez i Mers. Sánchez va aprofitar ahir el Consell Europeu per escenificar bona relació amb Mers després que el conseller Amany callés a la Casa Blanca davant les crítiques de Trump a Espanya. També veiem pel que fa a aquest tema que el sector de l'alimentació preveu una pujada de preus al cistell de consum d'aquí poques setmanes.
que el Pentàgon demana 200.000 milions de dòlars adicionals per acabar la guerra i que Netanyahu planteja una operació per terra per posar fi al règim iraní. Altres notícies d'avui de la portada de La Vanguardia parlem de Rodalies, que no surt de la crisi i continuaran precari fins a l'estiu. El servei funciona a trossos i no tornaran a la normalitat a l'abril, com s'havia anunciat, per sorpresa de ningú.
I també veiem que els escribano renuncien a la compra per part d'Indra arran de la pressió del govern central. Últimes notícies d'avui de La Vanguardia veiem pel que fa a les protestes. El malestar educatiu no es resol només amb més sou. També parlem d'una mostra almanac, diu Esplendor i Vandalisme a Sant Pere de Rodes. I tant que portada avui a La Vanguardia parlant d'una rèplica digital. Diu que la intel·ligència artificial ressuscitarà Val Kilmer en una pel·lícula.
Bé, el que siguem vist recentment en diverses pel·lícules és el rejuvenir actors, que en aquest cas ja tenen certa edat, i els rejuveneixen perquè així puguin realitzar alguns papers, alguns personatges, que després, al llarg de la trama, al llarg de la pel·lícula, es van fent grans.
És el cas de Tom Hanks, que l'hem vist en alguna pel·lícula, també Samuel L. Jackson. Vull dir, és una pràctica comuna. La que no és tan comuna és la de la intel·ligència artificial i la de ressuscitar, en aquest cas, a Paul Kilmer. Passem a una altra portada, en aquest cas l'última de la jornada, el punt avui. Destaca l'entrevista a Jordi Batist i Gerard Quintana, membres dels Miralls de Dilan.
Bob Dylan és ara com un testimoni o un cronista del final d'una època, diuen en una cita seva. Pel que fa les estrenes de la setmana, el Modobar fa de crític d'ell mateix, Amarga Navidad. Estava protagonitzada per Barbara Leni i Leonardo Sagria.
En aquest cas també tenim la imatge del dia, veiem un nen assegut a una cadira en un espai que vindria a ser com una espècie de menjador o de saleta d'estar i diu l'Amèrica que volia salvar Walker Evans. La Fundació Mafre presenta una àmplia retrospectiva del fotògraf de la Gran Depressió que desconfiava del poder destructiu del pogrés.
I en aquest cas marxem al dia d'ahir, a aquest espai que avui signa Ana Serrano, la felicitat i les fotos. El govern aprova un suplement de crèdit màxim de 5.988.000 milions d'euros.
Pel que fa a les cròniques, toca el cel amb la punta dels dits i els mestres diuen prou i no estan sols. Tanca en portada amb l'esportiu, Joan Garcia esquiva la lesió i el Barça, en aquest cas un mal de cap, perquè evidentment hauria sigut complex. Ahir dèiem que podia ser una lesió, que podia estar 3-4 setmanes de baixa, es descarta la lesió i en aquest cas tornarà en el proper partit. El Madrid perd, per altra banda, el porter Courtois per a un mes i mig.
Bones notícies pel Barça, no tan bones per el Real Madrid, i en aquest cas, amb això, tanquem les portades dels diaris d'avui divendres. Mariona, amb ganes de fin de, de cap de setmana? Home, i tant, com sempre. Sí, i tant? Sí, sí. Molt bé. Doncs vinga, bona abraçada, cuida't molt, escoltem els butlletins i l'informatiu, i amb tu, doncs, tornem el dilluns, com sempre, repassant l'actualitat Sant Justenca i també l'actualitat nacional. Perfecte, de nens, escoltem ara. Molt bé, petita pausa, tornem de seguida amb més qüestions. Fins ara.
Se te olvida que me quieres a pesar de lo que dices pues llevamos en el alma cicatrices imposibles de borrar. Se te olvida
y hasta puedo hacerte mal si me decido pues tu amor lo tengo muy comprometido pero a fuerza lo será y hoy resulta que no soy de la estatura de tu vida
Casi, casi se te olvida que hay un pacto entre los dos. Por mi parte te devuelvo mi promesa de adorarme. Ni siquiera sientas pena por dejarme.
que se pactó.
Resulta que no soy de la estatura ante tu vida y al dejarme casi, casi se te olvida.
Promesa de adorarme Ni siquiera sientas pena por dejarme Que ese pacto no es con Dios Por mi parte te devuelvo Promesa de adorarme
Ni siquiera sientas pena por dejarme que ese pacto no es con Dios.
I ara, afamèrides.
Com cada dia, aquesta mateixa hora, saludem el Joaquín Quiles. Joaquín, bon dia. Bon dia, Dani. Benvingut al programa. Destaquem ara les efemèrides principals d'avui, 20 de març. Arrenquem amb l'any 1916, quan Albert Einstein va publicar la teoria general de la relativitat.
Bé, no cal dir gaire més. Ja sabeu, un gran científic que va fer coses bones i coses que també van canviar una mica el moviment de la humanitat i en aquest cas...
que potser no eren tan bones, això ja ho decidirà les generacions i s'anirà veient, però realment va ser un científic notable que en el seu transcurs de la seva feina va descobrir coses que en mans d'alguns no són del tot bones i podrien ser inclús perjudicials, com hem anat veient amb algunes creacions del científic.
Molt bé, passem a un altre efemèri de l'any 1974. L'intent de segrest de la princesa Anna del Regne Unit a Londres va ser frustrat tal dia com avui del 74. I pel que fa a defuncions i naixements, què tenim avui, Joaquín? Bé, doncs ens acomiadem d'Isaac Newton, que va morir el 1727, fa molts anys, i res, una figura clau de la física moderna.
Doncs sí, totalment, i que també fa una mica... És curiós que coincideixin dues efemèrides relacionades amb la ciència, en aquest cas amb Albert Einstein i Isaac Newton. I passem al naixement i també efemèride musical. No obstant, abans volem recordar que avui és el Dia Mundial de la Felicitat, concretament el Dia Internacional, més ben dit, de la Felicitat,
i nosaltres l'hem celebrat aquí, doncs, dedicant-li una editorial, comentant també, doncs, des del nostre punt de vista, com veiem la felicitat, i la podeu recuperar, aquesta editorial que hem fet a l'inici del programa, com sempre, al www.radiodesvent.com, el podcast de la Rambla. Marxem al naixement d'avui, que destaquem, que també, doncs, és l'efemèride musical del dia.
Bé, doncs felicitem el Chester Bennington, que va néixer el 1976 i és un referent de rock alternatiu, el vocalista principal del grup de rock Linkin Park. Molt bé, doncs us deixem amb ell. Gràcies, Joaquín. Que tinguis bon cap de setmana.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
I don't know why, it doesn't even matter how hard you try, keep that in mind, I designed this rhyme to remind myself how I tried. So hard, in spite of the way you were mocking me, acting like I was part of your property, remembering all the times you fought with me, I'm surprised it got so hard. Things aren't the way they were before, you wouldn't even recognize me anymore, not that you knew me back then, but it all comes back to me in the end.
I tried so hard
I've put my trust in you Pushed as far as I can go For all this There's only one thing you should know I've put my trust in you Pushed as far
I per fer-ho saludem el director de l'Institut Sant Just, Jesús Margarit. Jesús, bon dia. Hola, bon dia.
Avui volíem contactar amb vosaltres per tal de posar una mica a sobre de la taula els detalls sobre aquesta vaga que s'està celebrant avui a Barcelona i també sobre l'índex de participació que hi ha hagut a Sant Just per part del professorat, concretament al vostre centre.
Doncs, bueno, el professorat, si som 56 docents, l'equip actual, doncs la vaga estem parlant de 31, perquè hi ha alguns professors, com sabeu, l'horari del professorat canvia, no és un horari fix d'entrada, per tant pot haver-hi algun encara que s'incorpori a la vaga i que no tenim constància, però estem parlant d'això de 31, sobre 56, més o menys, per tant, més del 50% d'incidència de professorat en vaga.
Pel que fa a l'alumnat de tercer d'ESO, a partir d'aquesta edat ja podien també participar d'aquesta vaga, d'aquesta manifestació que se celebra també a Barcelona. Hi ha hagut alguna incidència en aquest respecte? És a dir, l'alumnat ha deixat d'anar a classe? Sí, avui pràcticament l'assistència no existeix. Del tercer, quart i de batxillerat avui no ha assistit a l'alumnat. De primer i segon, que no tenen dret a vaga, però sí que les famílies...
Una vegada informades que avui l'assidència podria ser bastant efectiva sobre el dia a dia d'actiu, doncs assegon pràcticament la majoria de famílies ja no han portat els seus fills i filles a l'institut i primer és a nivell on hi ha quasi la meitat de l'alumnat sí que està en el centre i està atès com podem amb els professors que han fet vaga, que es considera que...
que fa primer, doncs, poden fer una mica més d'activitat més normal, però la resta d'hores, doncs, en funció una mica de sabers mínims i que estiguin atesos, però no, òbviament, no fent les classes normals, perquè hi ha aquesta incidència bastant... que ja vam comunicar les famílies perquè ho sapiguessin, i per això suposo que, bé, està clar que per això moltes famílies han decidit que no portaven algú als seus fills i filles, també suposo que s'obliditzant-se amb la dada.
Comentàvem fa uns minuts a l'espai de notícies d'aquí del programa que els serveis mínims fixen un docent per cada tres aules i la presència d'un membre de l'equip directiu pel centre. En aquest cas estem parlant amb tu, entenem que estem parlant des de l'institut, que ens estàs fent aquesta connexió des d'allà, per tant tu sí que hi series. I el fet d'aquest compliment d'un docent per cada tres aules s'està complint avui?
Sí, en el sentit que en el nostre cas, a saber mínims, el Departament distingueix els obligatoris i forçosos. Entenem que si hi ha aquest marge de 20 i escaig professors que han escrit al centre formen part d'aquests serveis mínims, que el Departament composa amb un número que és el 8, però superem el nombre de 8 professors que estan avui pel centre. En aquest cas, tenint les diferències que tots els puguin trobar i avançant feina en el cas de no tenir alumnes, com ens passa en el cas de tercer, quart i batxillerat.
Què comporta aquesta vaga d'avui pels professors i pels mestres, és a dir, per tot el sistema educatiu del nostre país? Què comporta en el sentit? Què comporta? És a dir, que si ens podria detallar què s'està buscant amb aquesta vaga i en aquest cas les reivindicacions que s'estan fent.
Això seria més qüestió dels sindicats que convoquen les vagues, que no jo com a director, però la qüestió bàsica és demanar una educació pública de qualitat, que és la idea que totes les plataformes que demanen o que s'han de dir aquesta vaga demanen i que són reivindicacions que només passen pel tema econòmic, que és una mica de...
Una de les coses que més circulen, que també són les reivindicacions de caràcter econòmic, però també qüestions de ràtio, que jo crec que és el més... En la casa secundària, segurament, per la qüestió de la diferència que la ràtio d'infantil sí que cada vegada és més adequada a la realitat d'una aula en la qual és molt important el nombre d'alumnes, que són atesos per un mateix professor, en la casa secundària seguim parlant d'una ràtio de trenta,
que, clar, en les situacions turístiques que hi ha cada vegada més dels alumnes i les situacions que es viuen a una aula, 30 per un sol professor, doncs és un narratiu força alta, que sí que el departament està i encara la modificarà, però la realitat és la que és, i com a tutors, com a professors, doncs trobar-se això, en el marge aquest de primer fins a quart d'ESO, on 30 alumnes...
per paraula, és una reivindicació que jo també, evidentment, comparteixo entre moltes altres que també estan dintre d'aquesta reivindicació que està clar que si té aquest èxit, que normalment altres vegades no han tingut les vales de docents, doncs hi ha darrere una inquietud bastant compartida, no?
Vosaltres ara mateix des de l'Institut Sant Just creieu que teniu les condicions òptimes per realitzar la vostra feina amb calma i amb les condicions que requereix i que també es mereixen els alumnes del centre? No puc dir que no són òptimes, estic llançant pedres a mi mateix que al centre. El que sí que podria és que a cas de primeres o per exemple té una ràtio
Per sort, perquè van tenir 5 línies, 5, 4, ràtios més baixes i es pot treballar millor. A segon, tercer, que estem més amb la xifra màxima d'establir-te, també són anys on les alumnes a vegades són una mica més complicats per situacions que ja van madurant i van produint situacions noves, es nota, sobretot.
pels tutors i tutores, que una mica són les que més viuen el dia a dia, o també situacions que hem viscut últimament, que suposo que l'apunió pública de Sant Lluís els ha arribat de substitucions que han estat sense cobrir per un mes o més i pico, perquè especialitats que costava molt de cobrir i que ha provocat un neguit... De matemàtiques concretament, oi Jesús? Sí, hem tingut un mes i mig de física i química, que encara ha estat més llarga, i una altra de quasi un mes de matemàtiques, que finalment les dues s'han cobert, aquesta setmana passada ja van arribar
dos substituts, però clar, hem estat un mes més i mig, en un cas d'anar més tutor, el cas d'anar més tutor d'un grup de segon d'ESO, amb el que comporta de cara des del centre, no podem modificar l'oreil actiu d'un professor perquè ja té el seu establert al setembre i ha d'atendre uns alumnes concrets,
i el que podem fer són una mica d'apanyos i fer una mica de situacions que almenys que alguna hora de les 4 o de les 3 siguin atesos per un professor de l'especialitat però clar, vull dir que tampoc podem donar resposta com a centre perquè no tenim la plantilla ni ningú que tinguem així el professor comodí per anar col·locant a cobrir aquests espais i si no, vull dir que el departament, la situació que s'ha trobat és que no té tampoc
i per tant també hi havia unes suposicions col·locades al mig del trimestre que tampoc ajudaven suposo perquè alguns possibles substituts s'estimaven més estar estudiant i preparant-se de supos que accedir a un lloc que tenien i sé que era una situació que al bajuretat hi havia com a 10 centres o 11 en algun moment que tenien manca de matemàtiques però bueno, són situacions que no són òptimes si és la pregunta que em feies, doncs òptim no és però en la mesura que podem anem
anem donant resposta a la millor manera possible o com podem.
Sí, efectivament, la pregunta anava dirigida per aquí, anava dirigida sobretot al Departament d'Educació, si hi havia alguna reivindicació que fèieu des del centre, veiem que sí, que aquesta reivindicació d'actuar amb més celeritat, entenent també que les dificultats a vegades passen perquè no hi ha docents que imparteixin segons quines matèries. Sí, també és un tema de la realitat del voltant de l'entorn, si el rol del professor també estigui més valorat, potser potser...
que tenen la possibilitat d'accedir-hi, doncs s'ho plantejarien, però si veuen una mica el que es poden trobar, doncs també això dona peu a que no s'apunti, vull dir, clar, parlem d'una situació de caràcter més nacional, vull dir, que més general, no només d'Institut de Sant Lluís, però nosaltres som les víctimes directament les que estem a punt de mira del cas de la població, perquè això m'ha estat donant resposta a famílies constantment de per què no tenen classe de tal, doncs bueno.
la resposta aquesta, hem intentat transmetre-ho i sempre incidir en aquesta idea, que no som nosaltres els que posem la plantilla, nosaltres els posem la plantilla, però no som els que la creem ni la podem així moure alegrament.
Les escoles i els instituts de Sant Just funcionen amb serveis mínims avui per la vaga educativa. L'aturada el 20 de març arriba després d'aquesta setmana de mobilitzacions i amb un rebuig majoritari pel pacte entre sindicats i el Departament d'Educació. Vèiem també per xarxes imatges en directe els talls de trànsit i la mobilització dels docents en imatges. Les mobilitzacions a la jornada a la vaga general educativa han començat
ben d'hora a diferents punts de demarcació a Barcelona. Concretament a les 7 del matí ja s'han produït talls a diferents punts de la Ronda de Dalt. Més enllà del barcelonès, el col·lectiu d'Ocent també ha tallat carreteres com el Baix Llobregat, el Baixes i Osona. En aquesta primera veiem una imatge del centre comercial Finestrelles, el lateral d'aquest centre comercial tallat, en aquest cas, per manifestants.
Jesús Margarit, moltíssimes gràcies per atendre'ns en aquests minuts aquí a Ràdio de Desvern per parlar d'aquesta vaga i també de com afecta l'Institut de Sant Jus. Una abraçada. Una abraçada, gràcies. Adéu, bon dia. I nosaltres seguim amb més qüestions. Petita pausa per publicitat. Marxem el temps en no res. Fins ara.
Les reserves s'esgoten. La sang segueix sent necessària. Una donació pot salvar fins a tres vides. Si tens més de 18 anys, vine a donar sang. No saps si alguna vegada seràs tu qui la necessiti. Dona sang. Salva vides. A Sant Just, el comerç, la restauració i els serveis de proximitat treballen amb il·lusió per créixer i donar vida al poble.
Sense anar més lluny, sis eixos comercials amb botigues, serveis i restauració que et fan la vida més fàcil. Barri Centre, Barri Nord, Barri Sud, Maslluí, carretera Reial, Camp Modulell i Gualdem Torreblanca. Descobreix-los i et dona suport al comerç local. Sense anar més lluny, comerç, serveis i restauració de Sant Just d'Esverro.
A Catalunya treballem en diverses mesures perquè tothom pugui disposar d'un habitatge. Oferim ajuts perquè els joves puguin fer el pas. Construïm habitatges amb protecció perquè les famílies tinguin espai per créixer. I limitem els preus del lloguer per facilitar-hi l'accés. Perquè cada cop més persones ens puguem sentir a casa. Informa't d'aquestes mesures i ajuts a habitatge.gencat.cat Generalitat de Catalunya. El govern de tothom.
Ara escoltes la viu d'esquerra.
Doncs bé, avui divendres tenim un dia que és una miqueta més fresquet, avui hem baixat fins a 4 graus, depèn de quin punt del poble, cap a baix, cap a la zona més baixa de Sant Jús, al voltant dels 5-6, però aquí de la que en Genestà estàvem al voltant dels 4 graus. Contrasta molt amb el 7 de mínim d'ahir, o sigui que les temperatures han baixat i aquest matí quan sorties de casa tenies més sensació de fred.
La màxima, jo segueixo recordant a tota aquella gent que va amb pantalons curts i màniga curta pel carrer, que la sensació és de primavera, avui ens arriba la primavera, les 15 i 46, quan faltin 14 minuts per les 4 de la tarda, però l'ambient encara no és de primavera. Però bueno, que la gent faci una miqueta el que vulgui, però és que aquest matí estàvem a 7 graus si arriba i hi havia gent amb màniga curta i pantalons curts. Dius, bueno, perquè toca per època, però vull dir... Però no venien de córrer ni res? No, no, anàvem caminant. Sí, eh? Vale.
Llavors, bé, és fred, això pot provocar-te un encostipat, la setmana santa està molt a prop, és el tanto, perquè ens hem d'abrigar encara una miqueta, tot i que als migdies està bé, però és que ahir la màxima va ser de 14 graus, tampoc no és per tirar coets, no és una màxima d'aquestes de 18, dilluns, dimarts estàvem a 18 graus i sí que feia calor al migdia, però ara són unes calors així una mica relatives, i a més a més tenim un vent humit a mar cap a terra.
que arrossega el que és la temperatura del mar, que encara amb tot l'hivern no es recupera, es recuperarà al llarg dels propers mesos, i clar, la temperatura també es baixa i tens més sensació de fred. Bé, que la gent faci el que vulgui. Avui és un divendres on el sol dominarà gran part del matí, a la tarda poden arribar alguns núvolets, són poca cosa.
però d'aquí no passarem. Les temperatures avui més o menys com les d'ahir i potser les mínimes, si aquests nubulets a la tarda s'aguanten una mica la nit, podrien recuperar-se. Però vaja, si tenim una nit serena cap als 4-5 graus, si la nit és una mitja nubulada, podrien pujar cap als 6, 7 o fins i tot 8 graus. El que a tu t'interessa, t'interessa a tots els mortals. El cap de setmana. Bé, el cap de setmana estarà marcat.
Per dos meitats, podríem dir. El dissabte és un dia bastant esplèndid, el sol serà el protagonista, no tindrem masses coses importants al cel, potser hi ha alguns nuvolets que a la tarda podrien ser una mica més destacats, però arriba una bossa d'aire fred, una bosseta d'aire fred que se'ns tira sobre el cap de setmana i això pot provocar que a les tardes puguin créixer nuvolades i puguin formar-se tempestes.
Aquesta bosseta d'aire fred està més al nord, o sigui que aquestes tempestes s'anjustegen una miqueta, però podrien arribar durant el diumenge a la tarda, dissabte a la tarda en zones del Pirineu exclusivament, i diumenge a la tarda podríem baixar una miqueta de latitud. Diumenge a la tarda la bossa d'aire fred es posa una mica més a sobre de Catalunya,
però afectaria més comarques de Girona i nord de Barcelona. En aquesta zona sí que poden créixer nubulades, poden créixer tempestes i poden tenir roixats una mica destacats. Aquestes tempestes, que ara ja a la primavera acostumarem a dir-ho, són d'evolució diurna, amb aire fred en alçada, un solet que ja a aquestes èpoques de l'any escalfa en superfície, provoca...
que es desenvolupin, aquestes es carreguen a dins, a l'interior, en zones de muntanya, en zones de relleu, i van baixant cap a la costa. Aquí és on tenim el dubte, perquè el diumenge, amb aquesta bossa d'aire fred i amb aquests ruixats que es formaran a mig matí i a la tarda descarregaran a les comarques de Girona i nord de Barcelona, podrien baixar de latitud i cap al vespre de diumenge ens podrien portar ruixats també cap a la ciutat de Barcelona, Sant Just...
Això és el que indiquen molts mapes. Molts mapes ens estan marcant precipitació una mica destacada entre la nit i matinada de diumenge a dilluns. Penseu, i si us recordes, això ho portem dient des del dilluns passat, pràcticament, que la nit de diumenge a dilluns podria caure algun ruixat o alguna precipitació. O sigui que hi ha aquesta possibilitat.
I ara per ara, doncs sembla que la setmana que ve, després d'aquests ruixats dilluns, són ruixats de nit, al matí ja farà un altre cop solet, tindrem alguns núvols, les temperatures a ratlla dilluns, però dimarts i dimecres podrien pujar força. Però no us animeu, perquè si els mapes d'avui tenen raó...
Tenim una castanya bastant important, ahir la comentàvem una miqueta, i podria arribar entre el dijous 26 i divendres 27, o sigui que mitjans de la setmana que ve podria canviar el temps amb una nova davallada de les temperatures, o sigui que ambient primaveral poc, però sí pel que fa a precipitació, perquè podríem arrencar amb un episodi de pluges...
no continuades, però que anirien fent amb estones de sol i podria anar plovent, divendres, dissabte 28, diumenge 29, dilluns 30, dimarts 31, dimecres 1 d'abril, dijous 2 d'abril i fins i tot el divendres sant. Sí, els mapes d'avui tenen raó. Això és meteoficció, això realment falta moltíssims dies i hi ha de passar moltes coses encara, però sí que fa dies que en molts mapes, sobretot la previsió dels americans,
el GFS va recordant que tindríem un final de març bastant mogudet pel que fa a precipitacions i ambient fred. Ahir ho comentàvem, probablement la setmana santa dels dies laborals aquests podrien ser bastant mogudets i potser milloraria una mica el temps pel dissabte sant. Divendres encara avui el marca amb una certa precipitació i amb un ambient fred. Si fixes en els mapes, falten moltíssims dies, estem parlant de setmana santa, però...
El dijous 2 o el divendres Sant, la màxima Sant Just està prevista de 9 graus. Carai. Clar, estem parlant del mes d'abril 9 graus, és una patacada d'hivern en plena primavera, però vaja, és el que té una miqueta. Recordeu que la primavera que arriba avui és una estació en què tens molts tastos diferents, o sigui, tens dies que s'apropen a l'hivern perquè encara el tens molt recent, i hi ha dies que s'apropen a l'estiu perquè es va apropant a aquest canvi d'estació. Són dues estacions molt importants, tant l'hivern com l'estiu. Per durada no, la durada a l'estiu és molt més llarg,
que no pas l'hivern, el clima mediterrani, però la primavera va fent un joc i es va movent amb un llevall. Recordeu que anys anteriors, quan ha fet tanta calor, pràcticament el mes de maig estàvem amb temperatures de juny o juliol. Aviam com es mostra aquesta primavera. Prometem el dilluns fer una mica els deures i mirar els mapes aquests que són estacionals i que parlen de tota la primavera en general, què ens aporten aquests mapes i aviam què ens diuen de cara a una previsió acurada de tota aquesta primavera que comencem aquesta tarda. I aviam si després l'encerten.
De moment, l'hivern plujós i fred l'hem tingut. I tant, i tant que sí. Hem tingut un hivern amb totes les lletres. Carles Rius, una abraçada, bon cap de setmana. Amb vosaltres farem una petita pausa per escoltar una cançó i tornarem de seguida amb els bolletins. Gràcies, Carles. Que vagi bé.
Camisa transpirada, melena mojada, me puse los zapatos, me pegué una perfumada. Me voy a la bailanta a tomarme una cuanta, soy el rey de la noche y hoy salgo con la banda.
Quieres un cuarteta, soy yo lento Y si ponen reggaetón que baje lento Lento, lento, pero siempre atento Me gusta que te guste, pero cero sentimientos Mi amor, yo soy así, no quiero meter cuentos Pero si te digo que no te entro, yo te miento
Lo que es, lo que es es cinismo.
Y sin esto yo entiendo que una sociedad no es capaz de responder a lo que la democracia requiere, es decir, una mayoría éticamente preparada. Porque esa ética es una etopolítica. O sea, no hay un buen gobierno sin una etopolítica.
La etopolítica incluye que sepamos qué es lo que somos en realidad. Esa mayoría que gobierna o que pone al gobernante y no está educada etopolíticamente.
No es cogera el buen gobernante. Y eso lo estamos viendo hoy en día. Sí, sí. I per això l'educació és tan important. Xantal Mailart acaba de publicar Galàxia Gutenberg per a una educació sentimental. Gràcies per acompanyar-nos. Que tingui un bon dia. Muchísimas gracias. És un concepte interessant el de la compassió. Oriol Ferrer, ho deixem aquí que no tenim més temps. Gràcies també per acompanyar-nos. Moltes gràcies a vosaltres. Una pausa a les notícies de les 11 i de seguida tornem amb Judit Nederman. Ara tornem.
Bon dia, us informa Joan Bota.
Tant de mestres i professors com de metges. Comencem per aquests últims, que a aquesta hora comença la manifestació convocada pels sindicats metges de Catalunya, que ha d'anar a l'Hospital del Mar de Barcelona i d'allà anar avançant per la ciutat. La manifestació s'amarca en la segona jornada de vaga dels facultius, després de l'ADI, que demanen millores laborals, un conveni propi, i acabar amb les guàrdies de 24 hores. Segons metges de Catalunya, el seguiment de la vaga arriba al 35%. Unitat mòbil a l'Hospital del Mar, Josep Casanovas i Mònica Mas, bon dia.
Bon dia, centenars de metges estan aquí a punt, a l'Hospital del Mar d'on sortirà aquesta manifestació en poca estona, convocada pel sindicat, com deies, Metges de Catalunya. L'ambient és molt festiu, ara no ho sentim, però fins ara hi havia batucada i salsa, inclosa ara mateix. També, ara, com sentim de fons, s'està fent la lectura d'un manifest per parlar de la digestòloga i delegada sindical de Metges de Catalunya, la doctora Núria Canyete, que...
Ens asseguren està fent una crítica a la gestió de la consellera de Salut Olga Paner durant els anys que va ser gerent aquí a l'Hospital del Mar. La manifestació, com us dèiem, arrencarà just quan acabi aquest manifest. Anirà fins al Parlament, passant pel carrer Marina, Pujades i Passeig Picasso. I segons ens acaben d'informar també, entre mig volen tallar la ronda litoral. Moltes metges que estan aquí concentrats...
Volen acabar amb la sobrecàrrega de feina que tenen les guàrdies de 24 hores i també un estatut propi que els diferenciï de la resta de professions sanitàries perquè ara creuen que estan infrarepresentats a l'estatut mèdic. De moment és tot. Mònica Mas, Catalunya Ràdio Barcelona.
Més notícies, Marta Prat. Centenars de docents avancen cap a la plaça Tatuant de Barcelona en quatre columnes per la manifestació prevista per aquest migdia. Reclamen millores laborals i critiquen l'acord entre el govern i comissions obreres i l'UGT en una jornada de vaga unitària a tot Catalunya, després d'una setmana d'aturades. El Departament d'Educació, amb dades provisionals de prop d'un 37% dels centres, parla d'un seguiment de la vaga del 15%. Anem cap a la plaça. Francesc Macià, Sara Canyete, bon dia.
Hola, bon dia. Doncs aquest és el punt de sortida d'una d'aquestes quatre columnes. Aquí de moment continua arribant gent, encara no han arrencat, però n'hi ha moltíssima. Una marea groga que diuen avui demostrarà la seva força en aquesta manifestació a Barcelona. El col·lectiu se sent fort i envalentonat. Aquesta és la darrera jornada de vaga i mobilitzacions convocada, però ells estan disposats a seguir si no reobre aquesta negociació.
M'agradaria pensar que permetrà marcar un punt d'inflexió en la qualitat educativa del país. Nosaltres continuarem lluitant, vull dir, lluitem pel futur del nostre país. Nosaltres seguirem en peu, si s'han de fer més vagues, es faran més vagues, crec que hem dit prou.
José Antonio Muñoz y Sara Cañete, Catalunya Ràdio, Barcelona. Des del govern, la consellera d'Economia, Alicia Romero, ha assegurat ara que hi ha marge de negociació amb els mestres, però insisteix que falten recursos. Són declaracions als matins de TV3. Marge per seure, per dialogar i per parlar? Segur que n'hi ha, ara insisteixo, 510 milions d'euros que ha posat el govern en aquests 4 anys per millorar les condicions. Hi ha marge perquè siguin més de 510 milions d'euros? Jo amb això vull ser prudent, vull ser prudent perquè, a més a més, en aquests moments no tinc pressupost, no tinc pressupost.
Esquerra Republicana està disposada a aprovar un altre suplement de crèdit si no hi ha acord amb el govern per aprovar els nous pressupostos de la Generalitat que s'han de votar abans de l'estiu. El president del partit, Oriol Junqueras, ha deixat clar en una entrevista al matí de Catalunya Ràdio que Esquerra garantirà sempre que Catalunya no es quedi sense recursos encara que no hi hagi nous pressupostos. Nosaltres estarem disposats a votar un altre suplement de crèdit que complementi aquest primer.
Els recursos no faltaran. Els ajuntaments tindran recursos, les famílies tindran recursos, les escoles tindran recursos, perquè nosaltres volem donar aquests recursos a la societat catalana. I mentrestant, a aquesta hora, les discrepàncies entre el PSOE i Suma endarrereixen el Consell de Ministres que ha d'aprovar les primeres mesures per pal·liar els efectes de la guerra. Suma es nega a entrar a la reunió, critiquen que la rebaixa de l'IVA dels combustibles no és la solució i exigeixen a Pedro Sánchez que també congeli els preus dels lloguers. Anem al Palau de la Moncloa. Paula Brujats, bon dia.
Sí, bon dia. Més d'una hora i mitja de retard. Els ministres de Sumar, com dius, es neguen a entrar a la reunió si Pedro Sánchez no accepta algunes de les seves propostes. Per ara, el paquet que hi ha sobre la taula preveu rebaixar el 10% l'IVA dels carburants, eliminar temporalment l'impost sobre l'electricitat i bonificacions de 20 cèntims per litre de gasoil per a transportistes i agricultors. Queden fora, per tant, mesures per contenir els preus dels lloguers, com reclama Sumar. La Moncloa ha negociat en les últimes hores aquest paquet
amb la majoria de grups al Congrés, però el gran problema el té ara mateix a casa dins la coalició perquè el soci minoritari es nega a apropar el paquet tal com està.
Avui es comença a disputar la 29a jornada de Lliga amb el partit Vilarreal-Reial Societat. L'Espanyol i el Girona jugaran demà. Els blanc i blau reuen el Getafe i els gironins juguen a Pamplona. I diumenge el Barça rep el Rayo Vallecano. El Barça de bàsquet trenca una ratxa de quatre derrotes consecutives a l'Eurolliga, guanyant a la pista del València per 62 a 66. Encara en bàsquet aquest migdia es fa a Badalona el sorteig del play-off dels quarts de final de la Lliga de Campions de la Fiba, on hi és el Joventut.
Recordem que la final a 4 d'aquesta competició jugarà aquest any a Badalona. A la Copa del Rei d'Hockey Patins, que es disputa sense adornir de Noia, avui es juguen els dos últims partits dels quarts de final. Igualada, Voltregal a 7 i Liceu al Coi a dos quarts de 10. Ahir el Barça i el Calafell es van convertint els primers semifinalistes, després de guanyar el Noia i el Reus respectivament.
El Barça de futbol sala debuta avui a la Copa d'Espanya, que es fa a Granada, jugant als quarts de final davant el Val de Penyes. El partit començarà dos quarts de deu. En tenis, Pau Labadosa juga aquest vespre contra la nord-americana Jovic, la número 17 del món a la segona ronda del Masters 1000 de Miami. En Baterpolo, el Mataró juga aquesta tarda a la piscina del Deàquer Bologna, en partit de la segona fase de la Conference Cup masculina.
I en el atisme, avui han començat els Mundials amb pista coberta a Polònia. El barceloní Guillem Crespí ha acabat quart a la seva sèrie dels 60 metres, però no s'ha pogut classificar per semifinals. Fins aquí les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, passen 8 minuts a les 11 hores, informa Mariona Sales Vilanova.
L'aturada general al sector educatiu d'avui divendres 20 de març afecta de manera directa els centres de Sant Just. La vaga convocada a tot Catalunya provoca alteracions en l'activitat en l'activa a les escoles i instituts del municipi, amb serveis mínims. La mobilització està impulsada per USTEX-TES, professors de secundària, CGT i Intersindical, que rebutgen l'acord entre el Departament d'Educació, Comissions Obreres i la UGT.
Reclamen millores salarials, reducció de ràtios i més recursos per a l'educació inclusiva i denuncien una sobrecàrrega burocràtica. El descort ha generat un ampli rebuig. Un 95% dels docents van votar en contra del pacte. El conflicte s'ha intensificat aquesta setmana amb vagues per territoris i mobilitzacions arreu del país, inclòs al Baix Llobregat dilluns. Les protestes han inclòs manifestacions massives i talls de vies i culminen avui amb una jornada unitària.
Els serveis mínims fixen un docent per cada tres aules i la presència d'un membre de l'equip directiu per centre, fet que garanteix una atenció parcial, però no el funcionament habitual. A la vaga també estan cridats el personal d'administració i serveis i els estudiants a partir de tercer d'ESO, en una jornada que inclou una manifestació central avui a Barcelona, a dos quarts d'una a plaça Tetuán. Pel que fa a medi ambient, el consum energètic dels equipaments municipals de Sant Jús ha registrat un lleuger increment en l'últim any, tot i mantenir-se per sota dels nivells de referència.
El total s'ha situat en més de 5 milions de quilowatts hora, un 4% més que el 2024. La xifra inclou el consum d'electricitat i gas natural dels equipaments municipals, tant de gestió directa com indirecta, així com l'enllumenat públic i la xarxa semafòrica.
Malgrat l'augment anual, el consum es manté un 19% per sota del 2005, any base del Pla d'Acció per l'Energia Sostenible i el Clima. Els principals focus de consum continuen sent l'enllumenat i el complex esportiu la Benaigua, tot i la reducció acumulada. Les dades evidencien dificultats per mantenir el ritme de descens necessari per assolir l'objectiu de reducció del 50% l'any 2030.
I pel que fa a joventut, el Casal de Joves de Sant Jús acollirà una sessió informativa sobre un nou projecte d'intercanvi juvenil europeu el 25 de març. La trobada tindrà lloc a les 7 de la tarda a la sala Ovidi. La reunió servirà per explicar els detalls de l'intercanvi a Dinamarca previst del 2 al 8 d'agost i adreçat a joves d'entre 14 i 17 anys al municipi.
El projecte forma part d'una iniciativa de mobilitat internacional que permetrà als participants viure una experiència educativa i cultural a l'estranger. La sessió està organitzada pel Casal de Joves i el Servei de Mobilitat Internacional i està oberta a joves interessats i a les seves famílies. I això ha estat tot. Tornem amb més informació al butllet i horari de les 12. Fins ara.
Ara escoltes ràdio d'Esbert, sintonitzes ràdio d'Esbert, la ràdio de Sant Just, 98.1. Sota el poc, sota el poc, que anem a passar i fer el nostre poc de l'oci.
2 i 2 són 4, 4 i 2 són 6, escola arreglada i frustrada, no parles ni jugues si no tens permís, la creu, la sotana i la vara, conjuguem presents imperfectes, li restem laics al futur, castrem a les feres, al centre, esforç de treball del segle XXI, hem planificat les condicions,
Mare, mare, que jo no vull tornar
No és campant del verit, pobles vius i senders infinits. Quin gust sentir-la parlar, així del carrer i el corral és l'ama. I ara hi ha un poble que brama en un idioma proscrit.
I en aquest context arriba una mestra, rebel, decidida, valenta. La infància en disputa es conquesta, el dictador mor es comenta. Tenebre se'n porta el difunt, canviem els costums, mort a l'obediència. Trenquem el rosari, cremem els apunts, davant el futur la innocència. Arriba l'expedient disciplinari, volem que memorissen l'horació i l'EBCD.
i un pati ben delimitat, centre penitenciari de cristians. Vinguen l'alcalde, la guàrdia, inspectors, a defendre l'absurde, a donar-li guiçons. No van poder, mai no podran, d'aquella mestra, avui som alumnat avantatjat. Mare, mare, que jo no vull tornar a resar i callar quan ells manen. Pare, pare, jo volia somiar i volar i allà estar en les ales. Contrabandista de verds clandestins, escampant el verit.
Pobles vius i senders infinits, quin gust sentir-la parlar. Si del carrer hi ha el corral és la mà, i ara hi ha un poble que brama en un idioma proscrit.
Contrabandista de verbs clandestins, s'escampant el verí, pobles vius i genders infinits, quin gust sentir-la parlar, si del carrer i el corral és la mà, i ara hi ha un poble que brama.
Contrabandista de verds clandestins, tu és campant del verí, pobles vius i senders infinits, quin gust sentir-la parlar, així del carrer i el corral és la mà, i ara hi ha un poble que brama en un idioma proscrit.
Bona nit.
que esto es una excusa para declararme hoy quiero decirte y voy a adelantarme que en mi corazón yo quiero regalarte y los catorce de febrero enviarte mil flores detalles pero valores y no te olvides de mi nombre quiero regalarte un pacto de mi parte para que tu nunca pienses en dejarme y mi corazón desnudo entregarte
Bona nit.
Te regalo mi norte, mi horizonte, mi filosofía, mis historias, mi memoria Te regalo mi amor que se acumula, te regalo mi mano sin locura Te daré todo lo que me miras, yo por ti daré mi vida Quiero regalarte besos importantes para que me extrañes si no estoy delante Y me pienses siempre cuando estés de viaje
Todo lo que pidas voy a regalarte, haré lo imposible si no esté mi alcance, yo lo lograría para que me ames. Y los catorce de febrero mi arte mil flores, detalles pero valores, y no te olvides de mi nombre. Te regalo mi orden, mi desorden, te regalo mi norte, mi horizonte, mi filosofía, mi historia.
Te regalo mi mamá mi locura, te daré todo lo que me pidas, yo por ti daré mi vida. Y para terminar yo quiero regalarte, préstame atención que esto es importante, desde que te vi yo quise niña enamorarte.
Gràcies.
A Sant Jús, el comerç, la restauració i els serveis de proximitat treballen amb il·lusió per créixer i donar vida al poble. Sense anar més lluny, sis eixos comercials amb botigues, serveis i restauració que et fan la vida més fàcil. Barri Centre, Barri Nord, Barri Sud, Mas Lluï, Carretera Reial, Camp Modulell i Gualdem Torreblanca. Descobreix-los i et dona suport al comerç local.
A Catalunya treballem en diverses mesures perquè tothom pugui disposar d'un habitatge.
Oferim ajuts perquè els joves puguin fer el pas. Construïm habitatges amb protecció perquè les famílies tinguin espai per créixer. I limitem els preus del lloguer per facilitar-hi l'accés. Perquè cada cop més persones ens puguem sentir a casa. Informa't d'aquestes mesures i ajuts a habitatge.gencat.cat Generalitat de Catalunya. El govern de tothom.
Els dimecres a les 10 de la nit, fabricants de cançons. Un programa de converses amb artesans de la paraula cantada. Amb persones que a prop nostre fabriquen aquests artefactes poèticomusicals que ens fan viatjar. O bé amb persones que n'analitzen la seva alquímia.
Fabricants de cançons, una hora conversant sense presses com si estiguessin prenent una copa sobre cançons. Aquí, a Ràdio Desver, a un 98.1 de la freqüència modulada. Un programa conduït i realitzat per qui us parla. Meneu gausats.
I seguim el magazín de matins de Ràdio d'Esvern. Seguim a la Rambla. Ara és moment de l'entrevista del dia. Avui parlem d'ànima, de natura, de Josep Morral i Marta Pruna. L'exposició que podeu trobar al llarg d'aquest mes de març i ja fins la setmana vinent, fins al 24 de març.
al celler de Can Ginestà, la natura i l'ésser humà units. Aquest diríem que és una mica la filosofia que engloba aquest projecte, però per parlar amb profunditat sobre aquesta exposició hem convidat els seus responsables. Josep, Marta, bon dia. Hola, bon dia. Benvinguts al programa. Expliqueu-nos una mica de què va ànima de natura.
Doncs una mica ja ho has dit. No sé, parlo jo, eh, Marta? Sí, sí, bueno, no sé, va ser un projecte que va néixer amb la Marta i vam semblar interessant que tots dos treballem amb la natura. Una mica volíem manifestar les nostres maneres de fer diferents, la nostra manera de treballar diferent, però unint creació amb natura i un sentit àmpli de la natura que també aglava, evidentment, l'ésser humà.
I una mica, què és el que podem trobar en aquesta exposició? Com d'alguna manera aprofunditza en tot això l'espectador el visitant quan visita la vostra exposició? Trobem escultures de la Marta i trobem obres de creació pictòrica bàsicament de part meva. També hi ha dos vídeos d'obra de creació que trobem un espai més tancat, més íntim...
Les obres, en principi, es distribueixen a dret i a esquerre per separat, però a la part central, que és per allò en centre, a la sala, hi ha un espai que en dialoga una mica entre elles. Això va a grans temps, diguéssim. Explica'ns una mica, Marta, com funciona, com treballa la teva peça també en aquesta exposició.
Bé, a l'entrada hi ha un avaurador que és com per començar l'exposició, com si fos alguna cosa mística, allà on et mulles les mans per netejar-te.
per entrar en aquesta ànima, i les meves escultures així grans tenen aquesta autenticitat, aquest misticisme també a vostè, que cal avui, i estan fetes amb pedra, amb fusta, materials així naturals, que el que volen és donar pau a l'ésser humà.
estan fetes amb la radial, amb la motoserra, així, són màquines, però el resultat és que hi ha unes escultures molt autèntiques, nobles, materials nobles, que són bastant grans, no?,
60 quilos cada una, i donen aquest pes a la vida. Avui, com dèiem, estem parlant amb en Josep Morral i la Marta Pluna d'aquesta exposició d'Ànima de natura que podeu trobar al celler de Can Ginestà, on treballen el tema de la natura, com ens pot arribar a tocar l'ànima, i també aquestes peces que podem veure al celler de Can Ginestà ho fan.
Explica'ns també, Josep, en aquesta part pictòrica com l'has treballada i què és el que hi podem veure. Sí, el meu treball és més pictòric. Com bé dius, bàsicament treballo amb pintura equírica. També hi ha materials més tradicionals com el llapis de grafit o fins i tot llapis de color o a resina epoxi. Hi ha una mica d'experimentació amb el material pictòric
perquè jo considero també que es pot sortir de la superfície del suport, de la tela o de la fusta, alliberar-se i esdevenir una mica com un objecte. Això, clar, explicat així potser no s'entén, s'hauria de veure. La lágona de pintura se separa del suport i a vegades es veu una fulla que s'enganxa per la paret directament.
o s'incorpora amb altres materials naturals que hem recollit, trossos de branques de romaní o arrels d'altres plantes i, d'una manera, hi dialoga. Ens fa difícil explicar obres de creació de la Marta i meves, si no les teniu al davant. Animem a anar-hi perquè és l'única manera que toqui realment l'ànima, perquè les nostres paraules poden una mica...
Ajustar-se, però sense tenir-ho al davant és complicat. També heu realitzat un parell de visites guiades aquests dies per explicar la vostra obra. Com han anat aquestes visites? Bé, molt bé. Vols explicar la primera, Marta, o...
Sí, bé, com vulguis, eh? Sí, bé, bastanta gent. El dia 6 va ser bonic. És bonic aquestes visites guiades, jo també em faig aquí al camí. És bonic perquè tens l'altre davant i llavors realment l'obra la fas per l'altre, no la fas per tu. Tu no fas les obres d'art per tu, la fas per l'altre.
I explicar-ho, explicar-ho i que t'entenguin, és quan has d'haver bonic, no? I jo crec que aquest dia 6 va ser molt bonic. Tots estaven com molt, ah, m'ha tocat, no? M'ha tocat, perquè realment el que fa l'obra és tocar-te, però si l'artista t'ho explica, encara et toca més, comunica més, no? I així seria moltíssima, moltíssima gent, perdona.
Moltíssima gent que a més feia difícil moure's per l'espai, perquè és una mica reduït. És un espai molt maco, però és una mica reduït. Ahir ja no érem tants, però també va ser molt íntim i molt interessant. Si hi ha menys gent també permet una mica a vegades de diàleg, cosa que al dia 6 no va ser tan possible. I la gent sempre ho troba interessant, perquè darrere les obres hi ha històries, hi ha moltes coses a explicar i es fan més assolibles, més...
S'entra més aquesta ànima que volem que arribi i es fa un contacte més directe. En el fulletó de presentació de l'obra podem llegir Natura i ésser humà units, com llegien també a l'inici d'aquesta entrevista. El rostre s'integra a la fusta, la branca es converteix en un os, tronc i pedra de mirada penetrant, la fulla esdevé llum fullera i en aquest cas ben dins...
nostres fan visibles tantes semblances, lligams indestructibles del nostre origen. La natura ens toca l'ànima, ens fa vibrar i es transforma en pensament. Això és el que podem llegir en aquest fulletó de benvinguda de l'ànima de natura que, com comentàvem, es va inaugurar el 19 de febrer i que en aquest cas estarà disponible fins al 24 de març.
Alguna qüestió més que vulgueu destacar abans de tancar aquesta entrevista, família? No sé si voleu convidar també els oients que ens estiguin escoltant a participar també de forma activa d'aquesta visita. Sí, sí, i tant. Evidentment que per fi hi ha aquests dies perquè només queda aquest cap de setmana i dos dies més. I per tant que vagin a veure-la que això ja s'acaba.
Algun treball, alguna obra que estigueu ara mateix en projecte, alguna cosa que tingueu en vista pels propers mesos o pels propers anys a nivell de feina?
Bé, sí, jo ara inauguro el dia 28 a un altre lloc, que és un molí d'oli, aquí a la zona, però encara no tinc la invitació, però serà interessant. Set mesos es queden les obres en aquest espai arquitectònic bestial, però encara no puc dir el nom.
Però jo convidaria també, com diu el Josep, a la gent que vagi. Avui és el solstici, és una oportunitat de canvi. La gent va, mira, però la gent també pot comprar com a Europa.
La gent pot posar-se l'ànima a casa, li donarà molt més que roba o anar de viatge i tornar a donar sauna. Això és més etern. Ho tens cada dia, ho tens 20 anys i l'acarícies.
de fet no té preu però l'hi posem però és una cosa feta a mà cada una per ella sola cap és igual que l'altra és única és una cosa que no s'hauria de dir però s'ha de dir aquí a Catalunya s'ha de dir a Espanya perquè la gent compra molt menys que a Europa o a Mèxic o etc.
No només comprar, sinó també a vegades simplement assistir a una exposició. A la gent li fa manda, li costa més. Hi ha manifestacions artístiques que són més fàcils i que arriben directament a través de les xarxes socials. Qui menys va al cinema o des de casa mateix veu una pel·lícula.
O llegeix una mica, però a l'exposició se'l va a un museu quan viatja, però vaja. Però anar a exposició és a dir, li costa. Aquí a Sant Jus, jo no sé, però tenen al costat de casa i segurament en un mes no hi hauran anat.
I és un llest molt senzill, i com deia la Marta, nosaltres això ho fem perquè arribi, perquè volem que aquest missatge s'escampi i contamini, per dir-ho així, arribi a les ànimes de les persones i els faci reflexionar, i els faci pensar sobre aquest món convuls que vivim, en què hem oblidat la natura i de la qual formem part, perquè són part íntegra, em sembla que sigui una cosa allunyada, molt distant,
I que això no va amb mi, no sé, esclar que va amb mi, perquè estem en una zona de conflicte i cada vegada ens estem distanciant més i som una espècie que posa en perill d'una mica tot el planeta. Per tant, és un moment de reflexió i un moment d'anar-hi. I que un cop hi vas, tampoc és que te trobis una cosa dramàtica, que potser ho pinto molt dramàtic, sinó que més aviat ens surts, penso jo, per la gent que hi ha anat i els comentaris, ens surts més viu, més optimista, jo crec.
Doncs, digues, afegeix Marta. Perdó? Afegeix endavant, sí, sí. Perdó. Jo crec que també comença una època molt consumista. Això també faria canviar també el ser humà. El fet d'observar una cosa que no es mou. Contínuament totes les coses que mirem s'han de moure. Contínuament i ràpid.
Ho veiem a les xarxes, ho veiem als concerts, quasi que no hi ha temps de veure com un braç té sentits que ja s'està movent i segueix un moviment i l'altre, velocitat, que es vindica.
Això està quiet. Està quiet. I tu dones la volta al ràdio. I això és interessant, no? Aquest diàleg amb algú quiet. Perquè al final és el nostre esperit que s'ha d'alimentar. Hem de ser més espirituals, que ho hem perdut. Hem de tenir més cultura. I, bé, era cultura en el sentit d'aquestes revistes que hi havia als 80, per exemple. L'Àpiz, Ajo Blanco...
que jo era col·leccionista, tot això ja no existeix, perquè tampoc el públic pot, ja no pot fer aquestes revistes, perquè no hi veuria públic, és que ningú se les miraria, ningú buscaria el número 29, que em faltava, perquè ha canviat aquest públic. Llavors mirem a veure si hi ha aquesta possibilitat de canviar.
Doncs amb aquest desig tanquem l'entrevista d'avui, que ha estat amb Josep Morral i Marta Pruna. En aquest cas, Artífecs d'Ànima de Natura, aquesta exposició que podreu veure fins al 24 de març del 2026. Gràcies per aquests minuts aquí a Ràdio d'Esvern. Una versada i que vagi molt bé aquesta exposició i els nous reptes que tingueu per endavant. Gràcies. Gràcies.
Fem una petita pausa per publicitat, tornem de seguida amb més qüestions, avui amb Actualitat Política amb en Joel Rawan.
La sardana va de baixa? La resposta a aquesta pregunta que us tortura és no pas a Sant Jus d'Esvern, perquè a Ràdio d'Esvern s'emet un nou programa dedicat a la sardana i al seu món. Es diu Jus Sardanes i té per objectiu dinamitzar el panorama sardanista local. Jus Sardanes s'emet els divendres de 8 a 9 del vespre i els dissabtes de 10 a 11 del matí, però també el podeu escoltar per internet a radiodesvern.com. Soc en Josep Soler Pareta i presento Jus Sardanes. Us hi espero!
Bits. Molt més que nits d'electrònica. Bits. Ara divendres, dissabtes i diumenges a 10 a 11 de la nit.
Hi ha una cara de la música que sovint no escoltem. A Cara B girem el disc per descobrir històries amagades entre cançons d'ahir i d'avui. Una hora setmanal de viatge sonor, amb relats i emocions que connecten passat i present. Cara B, l'altra cara de la música moderna. No te la perdis.
Les reserves s'esgoten. La sang segueix sent necessària. Una donació pot salvar fins a tres vides. Si tens més de 18 anys, vine a donar sang. No saps si alguna vegada seràs tu qui la necessiti. Dona sang. Salva vida. A Sant Just, el comerç, la restauració i els serveis de proximitat treballen amb il·lusió per créixer i donar vida al poble.
Sense anar més lluny, sis eixos comercials amb botigues, serveis i restauració que et fan la vida més fàcil. Barri Centre, Barri Nord, Barri Sud, Maslluí, carretera Reial, Camp Mogolet i Dualdem Torreblanca. Descobreix-los i et dona suport al comerç local. Sense anar més lluny, comerç, serveis i restauració de Sant Just d'Esberra.
A Catalunya treballem en diverses mesures perquè tothom pugui disposar d'un habitatge. Oferim ajuts perquè els joves puguin fer el pas. Construïm habitatges amb protecció perquè les famílies tinguin espai per créixer. I limitem els preus del lloguer per facilitar-hi l'accés. Perquè cada cop més persones ens puguem sentir a casa. Informa't d'aquestes mesures i ajuts a habitatge.gencat.cat Generalitat de Catalunya. El govern de tothom.
Els dimecres a les 10 de la nit, Fabricants de Cançons. Un programa de converses amb artesans de la paraula cantada. Amb persones que a prop nostre fabriquen aquests artefactes poèticomusicals que ens fan viatjar. O bé amb persones que n'analitzen la seva alquímia.
Fabricants de cançons, una hora conversant sense presses, com si estiguessin prenent una copa sobre cançons. Aquí, a Ràdio Desver, a un 98.1 de la freqüència modulada. Un programa conduït i realitzat per qui us parla. Meneu gausats.
I seguim avançant en aquesta segona hora del programa d'avui divendres. Saludem ara en Joel Reguant a l'Espai d'Actualitat Política. Joel, bon dia. Molt bon dia, Sant Lluís, com esteu?
Molt bé, benvingut al programa. Avui ensatem, com ja és típic i tòpic en aquest espai, amb molta actualitat i amb molta teca, perquè realment és que és així. Volíem fer-ho com a algo notori d'algun dia i realment...
la notorietat s'ha esvaït perquè tenim molta actualitat sempre que fem espai. Avui començarem parlant de la guerra de l'Iran i també una mica d'aquestes reaccions i conseqüències. Actualitzem els oients també sobre aquest tema, Joel. Molt bé. Actualitzem-nos una miqueta entre tots perquè ja sabem que la guerra d'Iran continua. Això no és cap notícia sorprenent, continua. Va seguint el seu curs. Iran, en aquest sentit, ha amenaçat
d'una guerra llarga, que això provocaria un desgast internacional, perquè ara mateix la pressió no està en les bombes que cauen per aquest sentit de Teheran, sinó està més en l'economia internacional, perquè jo diria que tots hem notat, tots els que tenim al metge vehicle, què està passant amb el preu del petroli, evidentment. Doncs l'estret d'Hormuz és una posició estratègica internacional fins al punt que l'UE discutia enviar fregates que poguessin escoltar patroners i, per tant, poguessin sortir d'aquella zona i, per tant, abastir els mercats internacionals.
Donald Trump, en aquest sentit, continua, va servir la mateixa estratègia, Israel té més fronts oberts, que això és una cosa que no sé si passa desapercebut o potser perquè tenim el focus centrat en un altre lloc no ho veiem, perquè el focus, si ara et digués, Daniel, quin és el punt més calent del planeta? Tu em diries Iran, no? Em semblaria que és l'opció lògica, però en tenim més. A banda d'Ucraïna, que Rusia està perpetrant atacs a diari, doncs aprofitant que estem centrats en un altre punt, tenim una guerra entre Afganistan i Pakistan, que se'n parla poc, però Déu-n'hi-do,
Tenim Israel, que està també atacant bases a Hezbollah al Líban. Estan havent també molts atacs a la zona de Beirut. Llavors, fixa't-hi, eh? En un moment he dit quatre focus. I d'aquests quatre, segurament, si sortíssim al carrer i féssim una enquesta, 9 de cada 10 et diria Iran i prou. I mira, n'hem trobat quatre en un moment. Llavors, és evident que aquí hi ha una tensió creixent, que hi ha una situació...
doncs dura, complicada, i aquí hem de veure també què és el que acaba passant. Perquè a la Casa Blanca ja hi ha hagut algunes dimissions, en aquest cas el secretari d'antiterrorisme, que ha dit que l'Iran no representava una amenaça imminent, evidentment Donald Trump considera que sí, i llavors també s'hauria filtrat, i aquí deixem-ho posant moltes cometes perquè no creem de saber si és real o no, doncs s'hauria filtrat un informe de la CIA que diria que les posicions del règim iranià es mantenen intactes, és a dir, el que és la cúpula es mantindria.
Home, es mantindria, però l'Aiatola Suprem va ser assassinat el primer dia de guerra, l'ha substituït el seu fill, i deixa'm que et doni una dada. No hi ha imatges, ni vídeos, ni res de res, del nou líder suprem iranià. Què vull dir? Que des que se'l va anomenar per al càrrec, substituint el seu pare, com si jo fos una monarquia, no ha aparegut. Llavors, no dubto que estigui a Iran, però que no hagi aparegut, com a mínim és molt simptomàtic de quina és la situació que es viu al país, no?
Evidentment, aquí tindrem que tot continuarà, per dir-ho així, tot continuarà seguint el curs aquests dies. La guerra, no sé si va per llarg o no, és evident que la feina que han fet Estats Units i Israel, jo diria pel poc que hem pogut saber, dic pel poc que hem pogut saber, tenint en compte la distància que hi ha i que les informacions que ens arriben sempre s'han de contrastar. Jo no agafo mai una notícia, la dono per bona i us l'explico. Agafo vàries de mitjans molt diferents i a partir d'aquí contrastes, no?
I per tant és veritat que Israel i Estats Units han fet molta feina i han avançat moltíssim, fins al punt que Benjamin Netanyahu, el primer ministre israelian, no descarta, no ha dit invasió, però ha dit una execució, una intervenció terrestre. Per què? Doncs perquè consideren que no es podrà aconseguir victòria si no hi ha una invasió terrestre o una actuació terrestre. Això, evidentment, avui no està sobre la taula americana. Veurem.
què és el que acaba passant i el que deixa de passar. A més a més recordem que als Estats Units han estat dies convulsos, han estat dies complicats, hi van haver molts atacs i ho vam comentar aquí a la família de Trump, sobretot a la seva neta, que la van atacar per haver fet un vídeo i que li demanaven que la llistessin a l'exèrcit, igual que el seu fill Barron, i també aquesta setmana Donald Trump havia protagonitzat un moment una mica, no sé com dir-ho, èpic, no sé si... La paraula no és èpica, és...
Sí que va passar un periodista brasiler, aprofitant la visita a la primera ministra japonesa, aprofitant la visita a la primera ministra japonesa, li va fer una pregunta de per què els Estats Units no havien avisat a Japó, que és un aliat. Ell va dir amic, país amic, però volia ser aliat. Per què no els van avisar de l'atac a Iran? I ell, evidentment, va dir, home, això és una sorpresa, és el factor sorpresa. I Donald Trump, tots sabem com és, contestant i el domini que té de la situació. Ell diu...
Home, Japó no seria el més indicat, perquè Japó en sap molt del factor sorpresa. I afegeix, no ens vau pas avisar quan vau atacar Pell Harbour, que això va ser el detonant de la Segona Guerra Mundial. Evidentment es va fer entre un silenci, un riure incòmode, la primera ministra no sabia on mirar, el periodista es va quedar sense paraules, perquè et prometo que de totes les respostes, aquesta no ens l'esperàvem. T'haig de dir que jo ho estava seguint en directe?
i quan va dir el Japó amb el factor sorpresa dic ai que treu Pearl Harbor va ser bestial i t'ho juro si em vaig quedar jo també em vaig quedar blanc perquè dic buf són dos països que la segona guerra mundial els va causar molta tensió i ara en canvi tenen una molt bona relació presidents americans han anat a l'aniversari de quan es van tirar les bombes nuclears vull dir què és que el com que s'ha de tenir en compte perquè no torni a passar mai més les relacions són bones
va sorprendre moltíssim aquesta resposta de Donald Trump que Donald Trump ja és el que dic, és una persona que domina molt l'espai, és molt showman en aquest sentit i jo suposo que ell va intentar fer una gràcia no sé fins a quin punt podem dir que la va fer, perquè aquest cas has tocat, s'ha de dir quan toques os? Seria una mica això. No ens movem si vols de Washington, però ens movem de mitja cap avall, eh? Tirem cap a Miami i de Miami agafaríem un valer i ens anem a Cuba. Per què?
Cuba viu una crisi sense precedents, no? És evident que el règim està a un pas del col·lapse, fins al punt que moltes parts de vella no tenen electricitat, ja estan a mena part de les massives, ja està parlant fins i tot d'un apagó nacional, no? Sí, Pilar, el d'aquí, que vam viure, però aquí va ser un accident de només un dia, i allà no és així. D'on ve? Que això és una cosa que amics m'han preguntat, d'on ve? La crisi cubana? Doncs la crisi cubana, el règim ja no s'ha aguantat gaire. És a dir, té una part de bloqueig internacional...
molt poca obertura exterior i una indústria molt marnada. Llavors, on ve el gran problema? Que el gran subministrador de petroli, Cuba, era Venezuela. Amb la caiguda de Venezuela els ha deixat de passar de subministrar aquest petroli que, per tant, no poden fer funcionar les seves centrals. Fixa't que aquí, i per això ho volia explicar, ja vam dir, quan Donald Trump havia fet l'atac a Nicolás Maduro, ja els vaig dir,
No, és que s'està apuntant a Colòmbia i Cuba. I et vaig dir, no hi haurà ni Cuba ni Colòmbia, perquè Cuba se la deixarà col·lapsar. Si busqueu el podcast, ho vam dir així. Jo ho vaig dir així, i vaig aventurar-me a fer-vos un pronòstic una mica arriscat. Us vaig dir que Cuba col·lapsarà sola. I és exactament el que està passant. No és per dir, mira el que vaig dir, sinó, és que ho vam anunciar aquí, en aquest programa, ho vam anunciar. Que Cuba col·lapsaria. Sense petroli, Cuba no se sosté. Cuba ha perdut el gran aliat. I, per tant, la seva economia, que ja estava molt tocada, està a un pas del col·lapse general.
S'esperen moviments. S'esperen moviments. Des dels Estats Units no es descarten moviments. Per mi, jo sempre he sostingut que un atac o una invasió per part dels Estats Units no seria la idea que hi ha sobre la taula. I molts cops em diuen, però per què ho diu si Donald Trump està dient que es pot passar? Ho dic perquè la persona que parla d'aquest tema és Marco Rubio, que és el secretari d'Estat, que és fill d'exiliats cubans i que coneix la illa com ningú. I Marco Rubio no vol una invasió ni considera que això sigui el que s'ha de fer i ho ha manifestat moltes vegades. Llavors,
És evident que Cuba es troba en el final d'un cicle. És evident que ara mateix hi ha dues opcions a sobre la taula. Una és un pacte amb els Estats Units que desbloquegi i, per tant, el règim pugui sobreviure perquè, si no, se'l menjaran les protestes. I la segona és deixar que hi hagi col·lapse i que les pròpies protestes facin caure el règim. Aquesta és la situació que hi ha a Cuba. O sigui, ara mateix el que hi ha és un instint de supervivència per part del règim, que ha de decidir què li passa. Si aplica Madura, no vol pactar amb els Estats Units i, per tant,
s'atén a les conseqüències del que vagi a passar amb la seva pròpia gent o busca un altre tipus de solució. És molt dur el que dic. És molt dur el que dic. Però fixa-t'hi què ha passat a Venezuela. El règim és el mateix. I com funciona el dia d'avui? Hem sentit alguna cosa? No. I estan havent protestes? No. S'han alliberat presos polítics. Molts centenars de presos polítics. És a dir, hi ha un pacte amb els Estats Units aquí a canvi d'una obertura que porti el país a les portes de la democràcia. Cuba pot fer el mateix? Depèn de Cuba.
Estats Units aquí és un espectador de luxe. Sé que estic opinant més que no pas informant, però crec que puc fer-ho perquè justament hem encertat amb el pronòstic que vam fer. L'economia cubana ja ha col·lapsat. Si no és allò de què? Ahir vaig llegir està al borde del col·lapse. No, no està al borde del col·lapse, està en ple col·lapse. Estem a l'inici del col·lapse, per dir-ho així. Per tant, és evident que això acabarà de petar. I...
Quan la gent pateix penúries és quan les protestes pugen. Mireu el que ha passat tirant abans de l'atac d'Israel i d'Estats Units. La gent va perdre la por. Això Cuba està a punt de passar. Està a punt de passar. Llavors, aquí hem de veure cap on va. Què passarà i què deixarà de passar. El meu pronòstic és que a dia d'avui els Estats Units no hi tenen res a guanyar allà. És més fàcil deixar que passin les coses. Per això, quan sento... Està a punt d'atacar. Primera, no hi ha moviments navals a prop de l'illa.
Segona, quin interès té els Estats Units per fer-ho. Es descarta? No, clar que no es descarta, però no veig que sigui una cosa ni imminent ni necessària. Això, Cuba, pot ser que estigui endavant del final del règim castrista? Podria ser. És que qui no et diu que avui, 20 de març del 2026, que estem aquí comentant que el com que pot acabar passant encertem, una altra vegada, Daniel, tu i jo, els pronòstics que fem, que anem encertant diversos, i és veritat que podem viure el final del règim.
Podríem estar vivint una cosa molt històrica, eh? Al final del xavisme, al final del castrisme, i veurem si al final del rei catalans, no ho sé. Però és a dir, s'estan veient coses molt grosses aquest any. Ara, i això és una cosa que també he discutit jo en molts articles que publico, com que evidentment una invasió, una intervenció externa, sobretot parlo d'intervenció externa, és de malfer, ha de ser molt limitat i per transicionar a una democràcia. Si no, manament, veurem, per això mateix estem molt atents al que passa bé. A la fixa t'estic en parlant cada setmana.
Estem molt atents per això, per veure cap on evoluciona. La situació d'Iran és molt diferent, però la de Venezuela no, és una situació en la qual s'ha de seguir molt de prop.
Tornem a Catalunya, si et sembla bé? Em sembla perfecte perquè tenim un meló molt gran aquí a Catalunya, descomunal, perquè per una banda tenim els pressupostos que... Bé, més aviat no tenim els pressupostos. Exacte, més aviat no tenim els pressupostos o la notícia seria la manca d'aquests. Espera, et dono un altre. Digues. Et dono un altre. Saps quin és l'últim any amb pressupostos?
Ostres, em tiraria un... 2023. Ostres. Estem al 2025. Tres anys. Encara estic amb el xip del 25. El que vol dir és que són tres anys, eh? I llavors, aquí discrepo molt d'Oriol Junqueras, perquè us poso en situació. Salvador Illa va anunciar que presentaria els pressupostos al Parlament. I jo aquí, és que, a més a més, ho he buscat abans d'entrar en directe amb tu, i he buscat que us vaig dir. I us vaig dir que no té els suports garantits i que això podia ser una mesura de pressió per pactar els pressupostos.
Doncs la mesura de presó no li ha sortit bé, perquè al final no tenia els supostos garantits, ha buscat l'acord amb Esquerra Republicana fins a l'últim moment, no l'ha trobat i per tant ha retirat, abans de veure perdre la votació, per cert, els pressupostos és la votació més important de la legislatura, cada any, es voten cada any, i és la votació més important. Es diu que un govern que no aprova els pressupostos ha de convocar eleccions. Històricament, no aprovar els pressupostos equivalia a la caiguda del govern, i ara no passa.
Però històricament és així, perquè tu no pots desplanar les teves polítiques si no tens pressupostos. Quin és el punt? I aquí va sortir Oriol Junqueras i del que us volia explicar. Que el Junqueras, líder d'Esquerra Republicana, surt i diu no passa res, modificarem unes línies de crèdit, i per tant, què passa quan no tenim pressupostos? Que es prorroguen automàticament els de l'any anterior. Per tant, què voldria dir? La teoria et porta a dir que el 26 tenim prorrogats els del 25, que la seva vegada tenim prorrogats els del 24, que la seva vegada tenim els del 23.
És a dir, que estem treballant amb un mapa econòmic de l'any 23 que és molt diferent al de l'any 26. L'any 23 estem sortint d'una pandèmia, l'any 26 tenim un problema gravíssim amb l'habitatge. I a més a més tens crisis globals que estan afectant a molts sectors, com seria el sector del transport o seria a més a més el del consum. I a més a més tens una altra crisi sobre la taula que té unes conseqüències econòmiques, que és el de rodalies. Perquè si tu rodalies no funciona, d'entrada no ingresses
per als bitllets i, a més a més, tens un problema afegit perquè has de posar autobusos i tot això s'ha de sufragar. I com es paguen diners públics? Per tant, tens un gravíssim problema aquí al mig. Quin és el tema? Que surto Oriol Junqueras i et diu que no passa res, que canviarem unes línies de crèdit com aquell que canvia Cromos al pati. Doncs, miri, no. Una cosa és que tu canviïs unes línies de crèdit o fins i tot, que això sí que es pot fer, tu pots modificar els pressupostos, tu pots modificar partides pressupostàries. Però una cosa és modificar una partida que ja existeix i una altra és crear-ne de noves.
i una altra és disposar diners d'un cantó cap a un altre. Això és molt diferent. Per què? I això és una cosa que crec que la gent que no està en política l'entenda. Moltes vegades s'utilitza la fal·làcia. Mira, Vito Quiles fa quatre dies. I va dir a David Broncano. Home, els 3 milions que val el teu programa de televisió, no es podrien destinar a l'habitatge? No, no es poden destinar a l'habitatge, senyor Vito Quiles, perquè són dues partides amb capítols separats. I, per tant, no es poden canviar els seus capítols. Una altra cosa, i això és el que volia explicar, és que tu em diguis
que en el nou projecte de pressupostos tu baixes un capítol i n'augmentes un altre. Això és una altra cosa. Però tu no pots moure partides un cop ja estan aprovades i s'estan treballant. Per tant, quan el Junkera es diu que es poden modificar línies de crèdit, és cert, es poden modificar línies de crèdit. De la mateixa manera que és cert que no pots moure capítols. Què vol dir? Que la partida que tu tens de personal la podràs moure una mica, però no canviaràs aquest tipus de personal. La partida que tu tens de rodalies és la que tu tens de rodalies. No la pots convutar amb la que té TV3, per dir-ho així. No ho pots fer. Per tant...
no ens centran pas al solitari. Es poden fer canvis per adaptar-ho a la realitat i que, per tant, més o menys es pugui treballar? Sí. Es poden aplicar les teves polítiques i afrontar els grosorremes que té el país? No. No es pot. I, per tant, i això ho lligaré amb el que tenim ara, que és, tindrem vagues de metges, tindrem vagues de professors i tindrem un gravíssim programa de rodalies. Aquesta és la realitat del país. I perdoneu que sigui una mica contundent, perquè últimament, per ser d'anirada, em van dir, ja no expliques, opines. Intento, de veritat, explicar les coses.
Però també, quan es diu una cosa que crec que és veritat a mitges, o podríem dir que és mitja mentida, també crec que s'ha de dir. Es pot canviar un capítol? Sí, es pot fer una modificació de crédit com la que proposa Oriol Junqueras, sí, però no es poden moure entre capítols, no es poden fer aquests canvis. Per tant, jo dic en aquest sentit, la pròrroga de pressupostos està prevista per aquells casos en què tu no has pogut aprovar-los i necessites uns mesos més. I per tant, tens els de l'any anterior funcionant i tu modifiques cosetes.
no funciona, o la idea no és que funcioni, per capítols de fot 3 anys. I ara hem sentit molt això de l'IRPF, no? Que si hi fiquen l'IRPF, que si no el fiquen, que si Esquerra aprovaria els pressupostos... Això és una transparència que demana el govern central, sí. És a dir, aquí, la formació de la càrrega impositiva d'aquest país, tu tens 3 tipus d'impostos, bé, això més prou, suposo, però si no hi ha 3 tipus d'impostos. Els impostos locals, els impostos autonòmics i els impostos nacionals. A partir d'aquí,
l'Estat recapta els seus impostos i envia la part proporcional de Catalunya, que no és una part proporcional, o sigui, recordes el dèficit fiscal, el finançament, allò de l'acord bilateral, totes aquestes coses que parlem, la partida que rep Catalunya no arriba amb tots els impostos que recapten, això sempre ha estat així, el dèficit més o menys, us ho poso grosso modo és d'un 20%, més o menys, serien uns 60.000 milions anuals, més o menys. A partir d'aquí, hi ha serveis que també te'ls presta l'Estat, per tant, per exemple, tot el que seria la delegació exterior, tot el que són ambaixades,
t'ho paga Espanya, per dir-ho així, i ho paga per tothom, un ciutadà, basc, català o ondalús, va a l'ambaixada a Washington, per dir-ho així, i això no és una partida autonòmica, és nacional, passa el mateix amb l'exèrcit o passa el mateix amb la Casa Reial. Però en canvi no passa en partides que són autonòmiques. Quin és el punt? Per exemple, que Renfe, que tot el que és Rodalies, depenen d'Espanya, estem en procés d'una transparència que no arriba, però ho paga Espanya, per dir-ho així. Llavors,
Espanya fa una proposta d'inversions i a Catalunya n'executa menys del 20%, i a Madrid n'executa el 112%. Per tant, aquí tenim un problema. Mira, l'última dada que vam tenir era del 30%, no del 20%. Per tant, fixa-t'hi que segueix fent un decalatge molt bèstia. Llavors, aquí és on estem dient, no, no, l'IRP fa que tu em dones dels meus ciutadans que paguen a Madrid, volem recaptar un plus nosaltres. Això forma part d'un acord per als pressupostos de Madrid que el que busca és més retorn aquí.
Catalunya té dos punts d'IRPF, més o menys, que vol dir que hi ha un tram que és autonòmic. Tu pagues un IRPF, tu el pagues tot, no veus quina part. Però hi ha un tram, que són dos punts, que van directament a la Generalitat, la resta se'n van cap a Madrid. T'ho explico així a grosso modo, si vols un dia fem un monogràfic d'això, perquè dona part molt, tot el tema del dèficit fiscal, les negociacions, els acords bilaterats. Però vaja, és que en paral·lel a això, i també evidentment va lligat, tenim els mestres i els metges als carrers.
És que no em sembla estrany que els tinguem a tots al carrer. D'entrada, què ha passat? Amb els mestres hi va haver un acord amb UGT i Comissions Obreres, dos sindicats que no són majoritaris entre els metges, ho és l'Eustec. L'Eustec va fer una consulta i més del 90% van votar en contra d'aquest acord. I ara jo sento molt de que és que això, si tenen tres mesos de vacances. Doncs no s'estan queixant d'això, ni s'estan queixant del sou, que sí, hi ha una part de queixa del sou, però la part més important de la queixa és de recursos.
Des que es va aprovar la normativa que fomenta la inclusió, una part de l'alumnat que estava en escoles especialitzades va passar a la pública, és a dir, a l'escola habitual, la generalista. Què ha passat? Que això havia d'anar acompanyat d'un acompanyament, això de monitoratge, que en diem. Aquests recursos són insuficients. Llavors, els mestres es troben en classes molt plenes, amb alumnes amb diferents realitats, molt diversos, i que, per tant, no poden destinar el temps que requeririen aquestes persones amb necessitats especials. Com que no estan en escoles especialitzades i estan en la generalista,
Aquí és on arriba el problema. No hi ha suficients recursos i, per tant, aquest és el gran punt. Ho dic perquè em cansa això simplista de sobre que tenen tres mesos de vacances. Que no és veritat? Doncs sí, es queixen. Primera, no és veritat, no tenen tres mesos de vacances. I segona, es queixen. Sí, es queixen. Però entenguem de què es queixen. Entenguem que és un dels col·lectius amb qui menys els ha pujat el salari en respecte a l'IPC i que, per tant, això vol dir una pèrdua de poder adquisitiu. Entenem les coses.
I a més, a més, i aquí ja sé que no informo, torno a passar-me l'opinió, però... Però ben fet, no t'has de justificar. No, però és que ho vull dir en aquest sentit. Quan jo parlo de futur, quan tu parles de futur i mires el futur d'un país, on mires? Ja està. Contestant aquesta pregunta, és on s'han de destinar els recursos. És així de simple. Els alumnes d'avui són el futur del demà. Tan simple com això. I si els professors, que estan aguantant molt, t'estan dient que no tenen prou recursos, però alguna cosa serà. I a partir d'aquí, els metges es tens al carrer per situacions molt similars.
i només un petit incís, que ja sé que estem molt curts de temps. Els metges són els que van aguantar aquest país en plena pandèmia. Els metges són els que no van deixar els seus llocs de treball un dels col·lectius que més les va infectar durant la pandèmia i que se'ls va prometre se'ls va prometre ajudes i compensacions per tot el que havien patit durant la pandèmia. Ajudes i compensacions que no han existit. Sis anys després d'aquesta pandèmia, que és un mal record, gràcies a Déu, i els hospitals estan igual o pitjor
Amb molt poca inversió, falten metges a punta pala, però és que a més a més és un col·lectiu oblidat. I amb això volia acabar la secció d'avui, perquè igual que els aplaudíem el 2020, toca el 2026 que tinguin les condicions idònies per prestar un servei essencial. I amb això volia acabar.
Joel Rauan, mig minut per les 12 del migdia. Moltíssimes gràcies per l'espai d'avui d'Actualitat Política. Seguirem ampliant informació la setmana vinent i res, que tinguis molt bon cap de setmana i bon inici de la primavera que comença avui a quarts de quatre. Molt bé. Que vagi molt bé, gràcies.
Amb vosaltres us deixem amb els bolletins informatius de Catalunya Ràdio i Ràdio d'Esvern, els bolletins de les 12, recordeu. Tot seguit, nosaltres tornem amb la tercera hora de la Rambla. Avui parlarem sobre llibres, en aquest cas ho farem amb la seva protagonista, mana R. Alós, que signa el que nunca conté. En aquest cas, ens parlarà d'aquest llibre, la periodista.
estrenen un nou llibre amb aquest recopilatori d'aquelles coses que mai ha explicat. També parlarem de psicologia amb en David Fernández. Fins ara.
Milers de persones omplen a aquesta hora la plaça Tatuant de Barcelona, on d'aquí mitja hora està previst que arrenqui la manifestació unitària del sector educatiu. Rebutgen l'acord entre el govern i Comissions Obreres i la UGT i reclamen reobrir la negociació en una jornada de vaga unitària arreu del país. Atenció a la guerra de xifres. USTEC diu que hi ha un 85% de seguiment de la vaga, mentre que el Departament d'Educació ho rebaixa al 15%, això sí, amb dades encara provisionals. Anem cap a la plaça Tatuant, doncs. Sara Canyete, bon dia.
Hola, bon dia. Doncs aquí la veritat és que la resposta és incontestable. Són milers de persones que en aquests moments desborden ja la plaça Tatuant aquí al centre de Barcelona. S'han organitzat també diverses columnes que en aquests moments ens diuen des de l'organització encara no han arribat. Per tant, aquí faltaria gent aproximadament mitja hora perquè comenci aquesta manifestació que té previst baixar per aquí per al passeig Sant Joan, passar per Art de Triomf.
i finalitzar el seu recorregut al parc de la Ciutadella. Entre els docents insisteixen, s'ha de poder reobrir aquesta negociació. Consideren que no ha recollit les seves reivindicacions i que, malgrat l'augment d'aquests recursos, no són suficients per fer front a la diversitat que hi ha en aquests moments a les aules i la necessitat urgent de baixar ràtios. Això és el que ens deien alguns dels manifestants amb qui ens hem trobat.
que reprenguessin negociacions, perquè aquí estem representats per la majoria dels sindicats que no van firmar l'acord. Si aquestes vagues no funcionen seguirem lluitant i seguirem sortint als carrers. Que es reuneixin amb tots els sindicats i facin una taula de negociació justa on s'escolti el que realment estem reclamant.
I en marxa la manifestació, en aquest cas de metges, que va de l'Hospital del Mar al Parc de la Ciutadella de Barcelona, on es trobarà amb la marxa dels mestres i professors. En aquest cas és el plat fort de la segona jornada de vaga d'aquests professionals que reclamen millors laborals i acaben les guàrdies de 24 hores. El Departament de Salut, en aquest cas, parla d'un 7% de seguiment de la vaga de metges, també amb dades informes.
provisionals. El Sindicat Metges de Catalunya eleva la xifra al 35%. Seguint aquesta manifestació tenim en Josep Casanovas i la Mònica Mas. Mònica, bon dia. Hola, bon dia. Doncs aquí és un miler de metges segons la Guàrdia Urbana aproximadament que s'han sumat a aquesta manifestació en aquest ambient festiu. Ara mateix estem pujant pel carrer Marina...
Bàsicament anirem fins al carrer Pujades, tombarem per Pujades i fins al passeig Picasso fins que arribarem al Parlament on, com dèieu, confluiran amb aquesta protesta dels mestres. Just abans d'arrencar aquesta manifestació...
S'ha fet una lectura d'un manifest per part de la digestòloga i delegada sindical la doctora Núria Canyete, que ha fet una crítica a la consellera de Salut d'Olga Paner durant els anys que va ser gerent aquí a l'Hospital del Mar. Un cop més, la consellera va fer el que ens tenia acostumats com a gerent.
i ara també com a consellera, a no aparèixer, a no parlar, a no escoltar, precisament perquè coneix també aquesta realitat. Seria d'esperar una escolta activa, empàtica i alineada amb les reivindicacions dels professionals que durant anys hem donat la cara. En un primer moment aquesta manifestació es plantejava tallar la ronda litoral aquí a l'alçada del carrer Marina, però la Guàrdia Urbana al moment ho ha impedit. Mònica Mas, Catalunya Ràdio Barcelona.
Més notícies, Marta Prat. Finalment ja està en marxa el Consell de Ministres extraordinari que ha d'aprovar les mesures anticrisi per la guerra de l'Iran. La reunió ministerial ha estat una bona estona encallada pel xoc entre els socis de govern, el PSOE i SUMA, que estan enfrontats per les mesures sobre l'habitatge que s'hi puguin incloure. Palau de la Moncloa, Paula Brujats, bon dia.
Bon dia, arrenca la reunió amb dues hores de retard i encara sense acord entre el PSOE i Somals, dos socis de la coalició encallats amb si cal congelar el preu del lloguer, com reclama Somà, però el PSOE s'hi nega perquè això suposarà que tot el paquet descarrili el Congrés, ja que Junts rebutja mesures per l'habitatge. Pendents que acabi aquesta reunió que tot just arrenca i de la compareixença de Pedro Sánchez,
Serà ell mateix qui donarà tots els detalls del paquet de mesures que s'acabi aprovant. El gran gruix per ara són rebaixes fiscals, com rebaixar el 10% l'IVA dels carburants i bonificacions també directes per a transportistes i agricultors. Paula Brujats, Catalunya Ràdio, Madrid.
I mentrestant continua el plau de la Generalitat, la reunió de diversos consellers del govern amb representants de les formacions polítiques per consensuar un paquet de mesures per ajudar el teixit econòmic i les famílies a fer front a aquesta guerra a l'Iran, als seus efectes. Igual que la reunió de la setmana passada, no hi ha representants ni de Vox ni d'Aliança Catalana. Anem al plau de la Generalitat. Pilar Garcia, bon dia.
Hola, bon dia. El govern busca consensuar mesures amb les formacions polítiques per complementar les accions que pugui aprovar el govern espanyol. L'executiu de Salvador Illa podria aprovar la setmana que ve un primer paquet. Seran probablement mesures quirúrgiques adreçades a sectors concrets i famílies vulnerables i es cobriran amb recursos del suplement de crèdit que el govern va aprovar ahir.
Per part de l'executiu i els consellers de la presidència, Economia, Empresa i Treball i Acció Exterior, la reunió encara continua, començat poc després de les 11, i quan acabi la consellera Romero explicarà els acords a que hagin arribat. Pila Garcia, Catalunya Ràdio Palau de la Generalitat.
El portaveu de la Guàrdia Revolucionària de l'Iran ha mort en un nou atac de l'ofensiva conjunta dels Estats Units i Israel. És l'última baixa de pes al règim dels ayatolàs, que ha perdut aquesta setmana diverses figures clau. L'exèrcit israeli ha renovat avui l'ofensiva a Teheran, coincidint amb l'any nou persa, i ha accedit al mateix temps a no repetir les accions militars contra les infraestructures energètiques iranianes, a petició de Donald Trump. El preu del petroli s'ha mantingut avui, de moment, sense canvis.
Esports, Marcos García. El porter del Barça, Joan García, convocat amb la selecció espanyola per primera vegada. Jugarà als amistosos contra Sèrbia i Egipte. Està convocat per jugar-hi, si ho vol, el seleccionador. Els dies 27 a Vila Real i el 31 de març a l'RCD Stadium, respectivament. El seleccionador estatal, Luis de la Fuente, ha convocat quatre porters. A banda, hi són els jugadors del Barça, Cuberci, Pedri, Olmo, Fermín, Lamín i Ferran Torres. No hi és, Eric García. Els també blaugran a Xavi Espart i Quim Junyent. Entren amb la selecció estatal sub-19.
Ja hi ha horari per al derbi de la jornada Lliga número 31, dissabte 18 d'abril a dos quarts de set. Barça-Espanyol, també aquell cap de setmana, Real Madrid-Girona divendres 10 d'abril a les 9 del vespre. Avui comença per cert a disputar-se la 29a jornada Lliga amb el partit Vila-Real-Reial-Societat.
En bascat aquesta hora es fa a Badalona el sorteig del play-off de quarts de final de la Lliga de Campions de la FIBA. Hi ha el joventut i és que aquesta final a 4 d'aquesta competició, en concret es jugarà aquest any a Badalona. I a la Copa del Rei d'Hoguei Patins, que es disputarà a Sant Saturnia de Noia, avui es juguen els dos últims partits de quarts. Igualada a Voltregala, Set i Liceo, Alcoi a dos quarts de 10. Ahir el Barça i el Calafell van convertir-se en els primers semifinalistes. Fins aquí les notícies.
Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, passant 8 minuts a les 12, us informa Mariona Sales Vilanova.
L'aturada general al sector educatiu d'avui divendres 20 de març afecta de manera directa els centres de Sant Just. La vaga, convocada a tot Catalunya, provoca alteracions en l'activitat lectiva a escoles i instituts del municipi amb serveis mínims. La mobilització està impulsada per USTEC, STES, professors de secundària, CGT i intersindical que rebutgen l'acord entre el Departament d'Educació, Comissions Obreres i la UGT. Reclamen millores salarials, reducció de ràtios i més recursos per a l'educació inclusiva i denuncien una sobrecàrrega burocràtica.
El desacord ha generat un ampli rebuig. Un 95% dels docents van votar en contra del pacte. El conflicte s'ha intensificat aquesta setmana amb vagues per territoris i mobilitzacions arreu del país, inclòs al Bas Llobregat dilluns. Les protestes han inclòs manifestacions massives i talls de vies i culminen avui amb una jornada unitària.
Els serveis mínims fixen un docent per cada tres aules i la presència d'un membre de l'equip directiu per centre, fet que garanteix una atenció parcial però no el funcionament habitual. A la vaga també estan cridats el personal d'administració i servei i els estudiants a partir de tercer d'ESO en una jornada que inclou una manifestació central a Barcelona.
I en medi ambient, el consum energètic dels equipaments municipals de Sant Just ha registrat un lleuger increment en l'últim any, tot i mantenir-se per sota els nivells de referència. El total s'ha situat en més de 5 milions de quilowatts d'hora, un 4% més que el 2024. La xifra inclou el consum d'electricitat i gas natural dels equipaments municipals, tant en la gestió directa com indirecta, així com en l'enllumenat públic i la xarxa semafòrica.
Malgrat l'augment anual, el consum es manté un 19% per sota el 2005, any base del Pla d'Acció per l'energia sostenible i el clima. Els principals focus de consum continuen sent l'enllumenat i el complex esportiu la bona aigua. Tot i la reducció acumulada, les dades evidencien dificultats per mantenir el ritme de descens necessari per assolir l'objectiu de reducció del 50% l'any 2030.
En paral·lel, el municipi ha incrementat la generació d'energia renovable. Durant el 2025, les instal·lacions fotovoltaiques han produït més de 380.000 kWh, contribuint a la reducció d'emissions de gasos amb efecte d'hivernacle. I en joventut, el Casal de Joves de Sant Jous acollirà una sessió informativa sobre un nou projecte d'intercanvi juvenil europeu el 25 de març. La trobada tindrà lloc a les 7 de la tarda a la Sala Obidi.
La reunió servirà per explicar els detalls de l'intercanvi a Dinamarca, previst pel 2 al 8 d'agost i adreçat a joves d'entre 14 i 17 anys del municipi. El projecte forma part d'una iniciativa de mobilitat internacional que permetrà als participants viure una experiència educativa i cultural a l'estranger. La sessió és organitzada pel Casa de Joves i el Servei de Mobilitat Internacional i és oberta a joves interessats i a les seves famílies.
I això ha estat tot. Tornem amb tota l'actualitat. S'enjustenca l'informatiu complet de la UNA. Fins ara.
Ara escoltes l'àdio d'Esbert, sintonitzes l'àdio d'Esbert, la ràdio de Sant Just, 98.1.
poca passió, molta rutina obligacions, poc de jornal trist i real, massa que perden tampoc guanyant, moltes mogudes i gordes, massa reformes i normes, poca justícia
Hi ha una cara de la música que sovint no escoltem. A Cara B girem el disc per descobrir històries amagades entre cançons d'ahir i d'avui. Una hora setmanal de viatge sonor, amb relats i emocions que connecten passat i present. Cara B, l'altra cara de la música moderna. No te la perdis.
I seguim el magazín de matins de Ràdio d'Esvern, seguim a la Rambla, és un quart d'una del migdia, i avui parlem amb Anna R. Alós, parlem sobre les tres dècades de trajectòria de la periodista, que fa un pas més enllà en el format periodístic habitual per recollir el que mai no vaig explicar, el que nunca conté, en aquest cas un llibre que recollirà aquelles coses, aquelles qüestions, aquelles històries que per manca d'espai o de context van quedar fora de les seves cròniques. Anna, bon dia.
Bon dia, què tal? Gràcies per convidar-me. Gràcies a tu per acceptar la invitació. Aquest llibre que encara no ha sortit, però ho farà d'aquí unes setmanes? Sí, sí, ha sortit. Ah, perfecte. Doncs en aquest cas, Anna, explica'ns una mica en quin moment decideixes que aquestes històries que mai no vas explicar mereixen convertir-se en un llibre.
No sé en quin moment ho vaig decidir, però em va semblar una bona idea, perquè tinc ara una novel·la mitja i necessitava desengrassar una mica, perquè escriure una novel·la és una guerra, saps? No sé si has escrit alguna novel·la, però és ficar-se en un follón important, perquè per mi és el més difícil d'escriure, d'acord? Llavors vaig pensar, vaig a començar a fer una crònica de cròniques per desengrassar-me el cervell, i així va ser com ho vaig fer, saps?
Perquè tenia moltes coses al teclat que no havia explicat. Va, vinga, vaig explicant-les. I el que he fet és foragar la meva memòria i anar a fons. I com ha estat aquest procés de selecció, entre tantes anècdotes acumulades al llarg dels anys? Doncs ha estat molt caòtic, perquè jo soc caòtic, aleshores han anat sortint. El bo d'això és que un record encara anava a l'altre, saps? O sigui, i allò, i el bolso aquell, i el bolso i la sabata...
Tot anava encadenat, anava sortint, anava pel bosc, perquè jo visc al Pirineu, i anava pel bosc pensant, ostres, allò, i ho anava gravant al telèfon, saps? Perquè ja no, clar, no vaig amb paper i llàpid, anava amb ordenador, llavors anava gravant el telèfon, a la gravadora del telèfon. I així ens ha sigut com ha anat encadenant, una història amb l'altra.
Clar, perquè també per posar una mica de context, tu portes, com bé dèiem, 3 dècades en la trajectòria periodística, i en aquest cas, doncs, en aquestes dècades entenc que has tocat molts pals, no?, a nivell periodístic. Bueno, sí, 3, quasi 4, eh? Quasi 4, ja. 4, sí. Important, això, ja. Acabo de fer 70 anys, vull dir. Carai, carai, carai. Aleshores, sí, saps què passa? Que hi ha moltes coses que tu has dit molt bé, que per falta d'espai o de context no pots explicar en aquell moment.
i es queden moltes sensacions i molts moments que són gloriosos i dius, ostres, això algun dia he d'explicar-ho, no? I mira, per això he sortit, per això he sortit, no és una altra cosa que això, a més ha sigut molt divertit, eh? Perquè jo mateixa vaig encadenant també amb anècdotes meves personals, que em passaven mentre treballava, i ostres, doncs va ser molt divertit i molt edificant, per exemple, parlo d'un moment que vaig tenir una...
una caiguda molt bèstia d'ànim, que vaig tenir una mica de depressió, bé, una depressió com una casa, i suposo que coneixeu la Cristina Fallaràs, la grandíssima periodista, i en aquell moment va ser ella qui... Jo veia la pàgina en black i no era capaç d'escriure, i la Cristina Fallaràs m'ajudava a escriure, a escrivir amb mi. O sigui, han hagut molts moments molt xulos i alguns tristos també, perquè no tot és felicitat com a Instagram, no?
Però, bueno, he intentat explicar-ho tot en sentit de l'humor, que és el sentit de la meva vida, el de l'humor. El llibre el defineixes també com una crònica de cròniques. Què diferencia dels teus treballs periodístics anteriors, aquest llibre? Bueno, aquí he sigut absolutament lliure. A veure, amb tota la meva vida periodística m'han censurat dues paraules. En curant tall, dues paraules. El que passa que...
El problema és que tu tens que saber per qui treballes. Si jo treballo a l'avantguarda, jo ja sé el que no puc fer. Si treballo al Mundo, també ho sé. I si treballo a Prensa Ibèrica, també. Que són els tres meus grans mitjans, no? També he treballat a bocent. O sigui, tu ja saps més o menys el que pots fer i el que no. I tot i així, moltes vegades hi ha anat al límit. Però me n'he sortit bé. I ara no tenia que anar al límit. Ara jo era lliure. Jo podia escriure el que em donava la gana. Saps?
I per això ho he fet. Per això ho he fet, perquè jo ara ja puc dir el que em dóna la gana. M'és igual el que pensi tothom i m'és igual el que fa tothom. Vull dir, el que sí que he fet és no parlar malament. A veure, no insultar les coses que no podem fer els periodistes, que és mentir, insultar i em queda una, ara me'n recordo. Però bueno, això no ho he fet, evidentment.
Si hi ha algú antipàtic, ho he dit, com la Kate Moss, per exemple, que em sembla la dona més antipàtica del món. Jo un dia la volia pagar i ella a mi també. Però bé, tampoc passa res perquè digui que la Kate Moss és antipàtica, perquè ho és.
la cara que té sempre. Abans parlàvem una mica, no?, a l'espai d'actualitat política que el fèiem amb Joel Reguant, advocat, que porta a nosaltres l'espai d'actualitat política, ens deia, és que, clar, és que últimament els companys que escolten l'espai diuen que soc molt crític, que tinc molta opinió, que és un espai molt d'opinió, i, clar, jo intento també explicar tot el tema de la notícia, tot el que està passant, no?, avui ens hem centrat sobretot en la guerra i no. No, per això teniu criteri. Una cosa és l'opinió i l'altra criteri.
L'opinió l'hem de deixar per la televisura i pels realities. Perquè en el moment en què entra criteri, oi, perquè això ja són paraules majors. Saps? I el que hem de fer és actuar en criteri i deixar una mica l'opinió pels programats aquests. Sí, sí, totalment, totalment. I clar, tu també has basat molt la teva feina aquí a Barcelona, a la ciutat comptal. Com ha sigut la seva evolució en aquestes 3-4 dècades de feina periodística?
Bé, jo només et diré que m'encanta haver viscut la Barcelona dels 90, dels 80, ja t'ho dic 70, 80 i 90, amb molts anys menys, perquè allò era una meravella. Barcelona era una ciutat canalla, gamberra, era una ciutat molt clandestina. Era una ciutat que era impossible avorrir-se. Impossible. O sigui, tot el contrari que és ara. I perdoneu que ho digui així, eh? Però és que em dol. Sí. Em dol. I no és la meva edat la que m'ho dicta, eh?
Perquè jo segueixo sortint i segueixo intentant fer coses, però és que la gent no es mou. Jo no sé què passa. Què passa que la gent no es mou? Es mou un sector, però és un sector petit. És que aquella Barcelona no tenia preu, t'ho dic de veritat. I ens barrejaven tots. Ens barrejaven tots sense problemes. Jo he sigut molt ramblera per la Rambla. Jo anava per la Rambla com per casa meva. I ara vaig a la Rambla i s'hi tinc por.
Creus que també va molt vinculat amb tot aquest, diguéssim, context o amb aquest missatge? Amb la política. Sí, amb la política, evidentment, però jo anava a relacionar-ho més amb el tema dels turistes, de potser no haver sabut fer front a aquesta Barcelona, no posar-li valor a aquesta Barcelona que potser hem deixat de la mà de Déu d'això, dels expats, dels turistes, de tot una mica.
Que no sé, no sé, perquè mira, quan estava Puigdemont, que encara no estava afogat, que estava manant, i estava manant simultanament la Coleu, la Coleu deia, fos els turistes, i el Puigdemont deia, penseu que va sobreviu del turisme. Aleshores, dius, bueno, a veure, si vosaltres mateixos no us aclariu, com podeu prendre decisions?
L'any 92 també és veritat que Pasqual, té molt a veure amb la política i tot això, moltíssim. Pensa una cosa, que ara tot està prohibit, sí o no? Sí, sí. Tot ho tenim prohibit, o sigui, és que ens posem a avallar al mig del carrer i ens atenen. És que ens posem, jo què sé, no sé, no es pot fer res sense permís ara. És horrorós, és horrorós. I ens ho passàvem molt bé, la veritat. Jo tinc la sensació d'estar absolutament pitjor que la dictadura.
Jo estava primer de facultat quan va morir Franco. I tinc la sensació, l'autèntica sensació, d'estar més oprimida. T'ho dic de veritat. I em dol moltíssim d'això. Perquè hi ha gent que em tirarà per terra això, evidentment. I no et puc negar que soc part de la ciutadania privilegiada. Però noia, jo he picat molta pedra i ho he viscut tot. Jo me'n recordo a les tardes mig al cafè de l'òpera
i allò a davant del Liceu i allò era la bomba, i ara vas al cafè a l'òpera i a mi em fa una mica de pena. No sé, ha canviat tot molt, jo també he canviat, tu també has canviat, també és veritat, però no sé, no m'agrada l'evolució paral·lela de la ciutat en mi. Saps? Crec que hi ha anat endavant i la ciutat enrere tinc aquesta sensació.
Clar, i al final també, com comentàvem després d'aquests 40 anys dedicats al periodisme, doncs d'alguna manera també ha canviat la teva manera d'observar i d'explicar històries, és a dir, ha canviat l'entorn però també ha canviat la teva manera de veure'l. Evidentment, evidentment. Que passa que quan tens 70 anys et dones compte de la... com t'ho diria jo? De lo poc que sabies als 30. Mhm.
Però això te'n dones compte quan arribes als 70. I als 30, a tota la sensació que t'estàs menjant al món. És veritat. Allò que diuen de... Allò que diuen de... Allò que diuen de... A tu t'agradaria tenir... Tornar a tenir 20 anys i la gent respon sí, però amb el que sé ara, no? Sí. Aquella resposta de... No, no t'agradaria? No, no, no, estic molt bé com estic ara. Perquè, justament per això, perquè amb més i una mica igual tot, saps? Estic encantada amb la vida...
El que no pots deixar a la vida és a tenir projectes. No sé si això ho explico en el llibre. El moment en què tu deixes d'anir un projecte, deixes d'estar viu. Llavors dona igual l'edat que tinguis. Escoll la teva vida. Arriba un punt que ojalà puguis escollir la teva vida. I jo he pogut. Saps? Per això ara estic al Pirineu amb la meva gossa i les meves històries.
Clar, i que els hi diries als joves que ens estiguin escoltant, joves periodistes que comencen en un context tan diferent del que vas viure tu, arrenquen les seves trajectòries periodístiques, quin missatge els enviaries? Al nivell de professional els hi diria que baixin al carrer, que toquin al carrer, que deixin de fer periodisme i de fer informació des d'una pantalla i que toquin al carrer. Potser perquè jo he fet els dos tipus de periodista, no? Per el periodisme i he de tocar al carrer
i després hi estàs sentada en una pantalla. La veritat que tocar al carrer t'ensenyen molt més i aprens molt més i tu també ensenyes més. Perquè al final qualsevol relació humana és un intercanvi. Qualsevol, hasta l'amor, és un intercanvi. I saps què passa? Que a nivell personal els hi diria que visquin avui, perquè et dones compte del valor de l'avui demà. Si arriba un demà que dius, ostres, quin valor tenia aquell avui, saps?
Això, sobretot, tingueu present que la joventut no és un valor, és una circumstància. I com a qualsevol circumstància, passa. I arriba un moment que t'aixeques i dius, ostres, on estan els 30, no? On estan els 40? Els 40 són meravellosos, és la plenitud. Els 40, els 50 és la plenitud. I dius, però si fa 4 dies els tenia, saps? Esprimiu la vida, esprimiu-la, perquè...
perquè és que si no us exprimirà ell a vosaltres. El que nunca conté aquest llibre, que avui ens està presentant la periodista Anna Herralós, que, com dèiem, és un llibre que el que vol és ser la crònica de cròniques i que en aquest cas ens estava explicant també la seva trajectòria com a periodista.
Després d'aquest llibre, després d'haver-la ja presentat a Amazon, i que si no m'equivoco també teniu algun acte de presentació pendent pels propers dies, si no vaig errat, el 7 d'abril. Sí, el 17 d'abril al Ray Martini de Barcelona. Allà el presento perquè no tinc editorial aquest cop. Bueno, me li ha autoeditat jo amb Amazon. Amazon és l'editorial més gran del món, que ara hi podem comprar clips de cabell, però Amazon va començar com a editorial.
I la veritat és que és una gran editorial, grandíssima. I jo crec que a partir d'ara seguiré acostant per publicar amb Amazon. Ja tinc un altre llibre, eh, autoeditat, que m'ha anat estupendo, que es diu Muerta un rato, que explica els dos mesos que vaig estar en coma per Covid, al Hospital Clínic, i que vaig fer uns quants viatges a l'altra banda, i això ho explico amb aquest llibre que també vaig autoeditar per Amazon. I la veritat és que m'està resultant molt edificant i molt productiu.
saps? Publicar per Amazon. Sí, sí, no? Interessant. És una proposta, doncs, diferent, no? A l'hora de... Tu decideixes quan la publiques i en aquest sentit, doncs, no depens d'un editorial o de que et comprin el llibre, no? Que moltes vegades has d'anar perseguint editorials, no? Anar piquant portes. Ei, ei, que tinc aquell llibre que no sé què, no? I en aquest cas... No, no, i t'haig de dir obertament, perquè ja és el que he dit abans, que ja m'és igual el que em diguin, que... que he deixat de creure en el món editorial.
i deixem-te creure en un món que treu 25 llibres a la setmana, saps? Per lo de les grans. Això tenies sentit quan el llibre anava a impremta i es tenien que fer 10.000 ejemplars per posar en marxa les màquines i que sortís a compte, que fos rentable. Però avui la impressió és digital i pot ser d'una amb una, si tu vols, que és el que és Amazon. Imprimeis d'una amb una, saps? No tenies pocs.
Aleshores, jo hi vaig passar per una llibreria, per la Mas Bernat de Barcelona, que m'encanta aquesta llibreria, i hi vaig veure tants llibres, que és que em marejava igual que em marejo l'escala mecànica del Corte Inglés, ho dic de veritat. No pot ser que hi hagi tanta producció literària, no hi ha l'actor per tanta literatura. I no n'hi ha, de veritat. Jo parlo amb altres autors que van treure el llibre amb tota la il·lusió, anem a la llibreria, o l'esnac, i l'has a buscar, i dius...
on està el meu llibre, no?, i no està, no està, està en qualsevol prestatge, i dius, bueno, a veure, em costa trobar-lo, saps?, jo ho faig molt aquest exercici, eh?, de buscar els meus llibres, i mai els trobo, ah, sí, llavors els troben en algun lloc, al final les editoriales defensen 15 autors, o 20, a Espanya, en total, i algun d'ells jo llegeixo i penso, però com és possible, no?,
Si no m'ho he carregat ningú, evidentment, només faltaria. A mi no m'ho semblen, però és possible que la majoria els hi sembli. Perquè al final, saps què passa? Que la mediocritat sempre guanya. I guanya per majoria.
Ai, estic molt bèstia avui, no? No, no, a nosaltres encantats que ho expressis com et surti. Vull dir, aquí és micròfon obert i a partir d'aquí... A la contraportada del llibre posa sin filtro. Totalment. I no tinc massa filtra. La veritat és que el filtra m'ha deixat ja fa anys de fora. I han quedat moltes històries en el tinter? És a dir, donaria però una segona part o què? Sí, però saps què passa?
Jo ho estic explicant això, que no puc fer un llibre de 500 o de 1.000 pàgines, que això ho fa el Luis Pueco quan escriu el Castillo, que és meravellós, o a Malocho, que són llibres de 800 pàgines que quan l'acabes dius, jo vull més. Ostres, jo pensava que era un llibre de 180 o 200 pàgines i m'han sortit 350, quasi. Dic, és que si continuo, serà un llibre de 500 pàgines i cansaré el lector, és que el cansaré.
Llavors, sí, segurament pot haver-hi una segona part. Bé. Que bé. Ara, però... Digues, digues. Digues, digues. Hi ha una anècdota en aquest que, si algú llegeix, la recomano, perquè és un dels episodis més divertits de la meva vida, que és el dia que em vaig tenir que abraçar el Flavio Briatore, el propietari de Renault, de Fórmula 1, perquè no em matessin. Vull dir això, llegir un llibre, no vull fer-me un auto-spoiler,
però aquesta anècdota és molt divertida.
Sí, no? La veritat, sí I les has pogut plasmar en aquest llibre i d'aquesta manera també d'alguna manera deixes aquest llegat d'explicar tot allò que t'ha passat i com has viscut tu també el periodisme Sí, això tens raó Sí, és una mica de llegat Tens raó amb això I ja per anar tancant per anar una mica tancant l'entrevista d'avui ens comentaves ara tens al cap també escriure una novel·la Això com està?
Bueno, l'última, l'anterior aquest era una novel·la també, ja va meter essa, que la vaig editar amb en Penguin. I ara estic en una novel·la, sí, estic en una novel·la que jo crec que la convertiré en un llibre en quatre llibres de relats, saps? Perquè he estat estudiant molt els lectors i crec que el relat està triomfant. Abans ho triomfava el relat i ara sí.
Ara es porta molt el llibre petit, el de butxaca... Sí, això és el que ho ha posat molt, l'Anna es no, la Premi Nobel. Crec que l'Anna es no, saps? Que a partir d'ella el relat curt s'ha posat com més al dia i la gent està molt... el lector se'n va molt cap al relat curt. No sé per què, però suposo que té a veure amb els canvis socials també, amb les feines, jo què sé, però amb les pantalles, perquè les pantalles en
ha menjat molt terreny els llibres. No ho sé, però jo crec que aniré per aquí.
Molt bé, doncs Anna, un plaer tenir-te aquí als micròfons de Ràdio Desveu. No m'ho hauria estat amb vosaltres. Moltíssimes gràcies per aquests minuts. Doncs ja ho sabeu, si voleu conèixer una mica més aquest llibre el podreu trobar a Amazon, si voleu també tenir un contacte amb la seva escriptora el dia 7 d'abril al Dray Martini de Barcelona i res, que vagi molt i molt bé aquesta presentació i també que vagi molt bé el llibre.
Moltes gràcies. Gràcies a vosaltres per l'oportunitat. Adéu-siau, gràcies. Adéu.
Fins aquí l'entrevista a Anna R. Alós. Hem pogut parlar amb ella sobre aquest nou llibre que ja podeu comprar, com dèiem, a la plataforma digital d'Amazon. El que mai no vaig explicar, el que nunca conté, en aquest cas, una oportunitat per redescobrir Barcelona a través d'aquesta mirada incisiva i sense filtres. Fem una petita pausa musical, tornem de seguida per l'últim espai d'avui divendres per tancar setmana amb el David Fernández.
Who understands?
Fins demà!
It's over.
Doncs seguim avançant al nostre magazín, ja tanquem les portes d'aquesta setmana radiofònica amb l'últim espai del dia d'avui divendres, és amb en David Fernández, l'espai de psicologia. David, buenos días. Buenos días, ¿cómo estamos? Bienvenido al programa. Tu vienes, pero tu voz se ha quedado un poco... en el jueves, ¿no? En el jueves, sí, totalmente.
Sí, sí, sí, sí. Ayer nos comentabas fuera de micrófonos, tú hacías tus sesiones, pues más o menos como siempre, ¿no? Tu número de sesiones habitual y de golpe y porrazo a la tarde te quedaste sin voz. La última sesión perdí la voz. Así como de repente todo iba bien hasta que pasó. ¡Qué fuerte!
Bueno, hoy te tenemos aquí con voz ronca, más radiofónico todavía, o sea que genial. Y nada, bueno, siéntete cómodo que si en algún momento necesitas algo que nos puedas decir, si quieres un vaso de agua o lo que sea, que te lo podamos ofrecer. Bueno, vamos a empezar hablando hoy del tema, vamos a sacarlo y vamos a hablar del bullying y el ciberbullying. ¿Por qué hemos añadido el ciberbullying? Porque, claro, en la era digital en la que vivimos es que es obvio que tiene que estar este tema.
Voy a empezar con un libro que he terminado esta semana. Se llama Invisible, es de Eloy Moreno, y habla concretamente de esto, del bullying. Lo hace de una forma un poco fantasiosa, pero realmente es increíble cómo un niño que le hacen bullying es, en este caso, acosado por uno de sus compañeros de clase
lo está pasando tan mal y lo sufre tanto en soledad que de golpe y porrazo se cree que tiene el poder de ser invisible. Y se empieza a creer al mismo que es invisible y que nadie lo ve, que los padres no lo ven, que los profesores no lo ven, que el resto de alumnos no lo ven y que en algunos momentos cuando él se distrae es cuando le ven y cuando le atacan, le agreden o lo que sea.
Es durísimo, es un libro muy duro, pero es muy bonito y creo que es necesario que se lea, sobre todo padres, adolescentes que lean este libro. Es un primer contacto interesante con el mundo del bullying. También tenéis la serie que hizo Disney Plus hace un año. Y bueno, yo creo que es interesante el contenido, un poco para arrancar y explicar qué es el bullying.
Claro, el bullying es principalmente cuando alguien no puede ser quien quiere ser en un contexto donde ser el mismo o poder ser es motivo de conflicto, donde...
El poder dejarse ver le genera una agresión, le genera una burla, le genera una sensación de inseguridad, una sensación de no poder estar en tu zona de seguridad. Y es ahí donde empieza a perpetrarse lo que es un tormento para la persona que lo vive y que lo sufre.
Porque además es como muy complicado de explicar. Y hay personas que tienen facilidad de exponer y hay otras personas que no tienen la facilidad de exponer, precisamente por los miedos que siente que si va a comentarlo a sus papás, a la profesora o a lo que sea...
No lo van a entender o le van a dar incluso un consejo que sea incluso peor. Porque hay padres con la mejor voluntad que cuando viene un niño le dicen es que fulanito se ha metido conmigo. Pues tú no te dejes que se metan contigo, tú coges y les tienes que... Ahí viene el bloqueo, no la imposibilidad. Acción-reacción, ¿no? Totalmente.
Que es lo que haría un adulto probablemente, pero un adulto sabe hasta dónde puede llegar, sabe marcar límites o teóricamente tendríamos que saber. En este caso, un niño delante de una fuerza desmedida puede ser desmedido también.
Quiero decir, en este libro, por ejemplo, marca un capítulo en el que el chico pone en contexto que el chico que le está haciendo el bullying le roba el bocadillo cada día. Y cada día le roba el bocadillo, cada día le roba el bocadillo y un día decide poner matarratas en el bocadillo.
Y en el momento en el que el agresor va a morder el bocadillo, el niño se asusta y le tira el bocadillo sabiendo que va a tener represalias por ello. Pero es aquel momento de decir, ¿qué estoy haciendo? Dios mío, ¿qué estoy haciendo? Pero ya es la impotencia, el no saber. Y el escritor en el libro relata un bocadillo que contenía este mata-ratas
que el niño no lo sabía, pero que hubiera matado al otro chaval. Esos momentos de colapso, de no saber qué hacer y de a veces tomar estas medidas totalmente drásticas que lo que hacen es terminar con la paciencia de uno.
Es interesante que traigamos este tema en este momento, porque, claro, decíamos en el comienzo de la sección, hay que hablar de ciberbullying. Evidentemente, porque en esta era digital lo vemos mucho en las redes, lo vemos mucho en los comentarios de Instagram, en la gente que opina, en Instagram, en Twitter, donde sea. Los niños normalmente los...
Chávez jóvenes frecuentan más TikTok, Instagram y en este caso también se pueden propiciar contextos en los que hay bullying, en los que se ríen del otro, etc. ¿Cómo lo trabajas tú en consulta esto? ¿Te has encontrado con algún chico o chica que te diga, bueno, me hacen bullying o me hacen ciberbullying? ¿Cómo lo atacas esto?
Claro, aquí este tema suelo atacarlo en 360 grados. Es un tema que depende del caso, pero muchas veces el niño no solo está solo en esta historia, están los padres.
Están en el colegio, hay un sistema detrás de esto. Yo siempre, antes de empezar a ver cómo lo trabajo, quiero que se entienda que tanto el que hace bullying como el que recibe bullying tienen el mismo conflicto. Es un conflicto de seguridad con el mismo.
O sea, una persona que no tiene confianza en sí misma, que le falta la autoestima, es más propensa a recibir ese ataque. Y una persona que no tiene confianza buscará a alguien para atacar, para coger la confianza que le falta.
A veces detrás de un bullying hay unos padres ausentes, unos padres que no ven al niño y un niño que de una forma con la queja también aprende a que sus padres lo vean. El conflicto es mucho más grande que no solo lo que se ve en las aulas.
Y esto es muy importante de entenderlo porque cuando yo ataco este problema en consulta lo puedo tratar desde el lado de los padres, la seguridad que les doy, desde el lado del niño, de la seguridad que obtiene, desde el lado del colegio, la seguridad que ofrece.
Pero básicamente es un trabajo de seguridad con la persona para entender que puede enfrentarse a cualquier peligro o lo que él considera un peligro. Porque básicamente, como tú comentabas antes, es un tema de seguridad. Él no se siente seguro, con lo cual está apocado, está sensible y hay alguien que se va a aprovechar porque necesita darse a él bola su seguridad a costa de otro.
Hay temas y temas, ¿no? Evidentemente, en este caso del bocadillo, si ese chico un día en lugar de cogerle el bocadillo le da un puñetazo, a este chico no le quitan más el bocadillo en la vida. A veces es enfrentarse a la situación.
Pero, claro, esto parece fácil, pero es muy complicado porque ¿quién se va a enfrentar a la situación? Entendiendo que la represalia puede ser mucho peor, ¿no? Y a veces hay miedo a lo que pueda pasar. Pero básicamente los padres contribuyen a que esa persona se sienta mal porque se le atiende, se le victimiza, de alguna manera no se le da recursos, sino que el padre intenta o la madre ayudará al hijo...
poniéndolo en una situación incluso más controvertida o más complicada. Totalmente. Ahora nos estamos enfocando sobre todo en el bullying en adolescentes, en niños, pero esto puede ir escalando. Al final el bullying lo encontramos también en grandes empresas. Al final es un tema que es muy recurrente en...
En todos los aspectos de la sociedad, no solo en la infancia, sino que también en la adultez encontramos situaciones y casos, ejemplos, en los que es contundente el bullying, el acoso que se puede generar a raíz de esto, de estas situaciones. El patrón entiendo que es el mismo.
Es totalmente el mismo. En empresa se llamaría moving, más que bullying, por el contexto profesional, pero es una persona que no sabe poner límites, que no sabe defender sus derechos, que no sabe realmente dirigirse con asertividad a la persona que se enfrenta.
Algunas veces porque hay un estatus y hay una especie de jerarquía y otras veces simplemente por el miedo a la represalia, por el miedo a que lo echen, por el miedo a ese jefe que realmente tiene poder dentro de la empresa, pero vuelve a ser lo mismo. Y además hay algo muy curioso que yo he apreciado en consulta, que muchas veces el conflicto no resuelto en edades tempranas se va reproduciendo.
En el trabajo, en todas las edades, cuando va rascando hacia atrás, hay un momento en el que esa persona ya sufrió esa inseguridad dentro de su etapa escolar y luego lo ha ido arrastrando porque no puso los límites.
Si no le paras los pies al acosador, el acosador lo terminará siendo de adulto y si no le pones remedio a la persona acosada, continuará siendo pues esta persona, no quiero decir débil, pero sí que con pocos mecanismos de defensa o con pocos mecanismos de solución ante este tipo de adversidades, ¿no?
Totalmente, sí, sí. Es como yo no sé poner límites y voy creciendo y no sé poner límites. Y al final los amigos se aprovechan, se aprovecha mi contexto, porque de alguna manera todo digo que sí. Y al final no es que quiera decir que sí o que no, es que quiero que me quieran, quiero agradar. Y de alguna manera son personas que incluso...
al no estar acostumbradas a generar un conflicto, son incluso menos apreciadas. Totalmente. Permíteme que entre en el tema del ciberbullying, porque quiero poner un ejemplo, que es el tema de que en muchos casos en las redes sociales, como hay cierto anonimato, porque al final también te puede permitir en muchas ocasiones
Estar detrás de un usuario que puede ser X, quiero decir que no tiene por qué llevar nuestro nombre, porque no tiene que identificarse directamente con nuestra persona. Eso da cierto alivio a esas personas que atacan, que critican, que ningunean a las otras. ¿En qué?
¿En qué punto está? Es decir, la línea, ¿en qué punto está? En la opinión, es decir, en la libertad de expresión, en el hecho de yo entro en redes y critico o digo alguna cosa de alguien y el ciberbullying, el hacer un paso más adelante, ¿no?
Hoy en día el ciberbullying es algo muy extendido y además muy dañino. Por mis 50 años yo no tenía ciberbullying. Y de alguna manera si alguna persona se sentía mal, iba a su casa y descansaba. Y al día siguiente podía sufrir otra vez el bullying. Pero de alguna manera...
Había un corte. Hoy con el ciberbullying no hay ese corte. Hoy con el ciberbullying hay personas que envían whatsapps, envían instagram, envían de todo lo que hoy en día los jóvenes tienen a su alcance, jóvenes y no tan jóvenes, pero de alguna manera no hay un descanso en esa persona que pueda sentirse no amenazada.
Y eso ha aumentado lo que es el peligro. Cuando te expones y eres público te pueden criticar, como antes decía, están los haters, ¿no? Pero el ciberbullying es una amenaza continua donde hay un desplazamiento o alguien cuelga en las redes algo sobre ti...
Donde esa sensación de vergüenza que es una de las vibraciones más bajas que tiene el ser humano donde se siente peor, está muy cerca del miedo, se difunde y esa sensación puede acabar en suicidios, en situaciones muy drásticas porque la persona no tiene una fuga de sentirse en paz, de sentirse tranquila.
Es muy importante lo que comentas porque al final todo este tema que estamos abordando hoy, que es el bullying, el ciberbullying, son temas que son muy importantes para nuestra sociedad. Es decir, es muy complejo atajar con todo esto. Es muy complejo terminar con todo esto. Bullying ha existido siempre. El tema del acoso y todo esto ha existido siempre. Ahora sé
Se ha incrementado más por el hecho este que comentabas de no pausarlo, de que este bullying no solo es en el ámbito escolar, sino que puede llegar a estar en el ámbito personal, en el ámbito del hogar y esto hace que se enquiste y que sea más complicado para la persona que lo está sufriendo.
Y hablabas de los vídeos. Yo creo que todos hemos sido muy conscientes o todos tenemos algún caso. Yo ahora recordaba de cuando iba al instituto de que se filtraban vídeos de lo que fuera. Vídeos con connotación sexual o vídeos de compañeros o compañeras, vídeos íntimos.
Todo eso genera otro nivel de complejidad que también aquí entra en los centros educativos saber gestionar estas situaciones porque al final también es un revuelo que se genera en todo el centro. No es una cosa que se concentre solo en clase en ese insulto sino que estos vídeos corren como la pólvora.
Es algo bestial. Y claro, me da la sensación que hay poco margen legal en el sentido de castigar este tipo de acciones.
Totalmente. Es muy difícil rastrear y depende de la magnitud. Yo creo que incluso los cuerpos de seguridad no tienen tiempo para estar rastreando todo este tipo de material. Y si me permites, Dani, yo creo que incluso vamos a peor porque ha nacido algo que es muy bueno, que es la inteligencia artificial, pero que de alguna manera a mí a veces me confronta cuando veo un vídeo, entender si ese vídeo es real o no es real.
Y hoy en día se pueden manipular muchas cosas, sobre todo porque la tecnología puede estar al servicio de lo bueno y también de lo perjuicioso. Entonces, de alguna manera, es como muchas personas pueden incluso manipular imágenes o manipular...
diàlogos entendiendo que esas personas se pueden sentir dañadas. La persona que tiene una fuerza, que tiene una personalidad, un carácter, puede que no le afecte, pero una persona débil se puede sentir muy dañada.
A mí me genera muchísimo rechazo e incluso enfado, te diría, cuando estoy scrolleando, que se dice ahora, ¿no? Estoy allí haciendo scroll en TikTok, en Instagram, ¿no? Estoy viendo unos vídeos ahí relajado en casa y vas viendo vídeos. A mí, bueno, por mi tema profesional me salen muchos podcasts, me salen muchos programas de radio, mucho tema de noticias, de informativos y de vez en cuando te sale algún vídeo divertido, gracioso, lo que sea, ¿no?
Y en muchas ocasiones me genera este rechazo y este odio, porque yo creo que hay un punto de, maldita sea, ¿este vídeo es real o no lo es? Y me genera un rechazo profundo de decir, es que no quiero estar pendiente.
de evaluar si un vídeo... Es decir, es mi momento de relax, mi momento de desconexión, de estar viendo estos vídeos, de estar informándome, de estar entreteniéndome y de golpe y porrazo tengo que coger y hacer el esfuerzo de decir, ¿este vídeo será real, no será real? Y cuando se trata de un vídeo de un gato entrando en una habitación haciendo ruido, pues bueno, pues mira, dices, bueno, porque esto pasa mucho ahora en los animales y todo eso, pues en la inteligencia artificial hay muchos vídeos de animales que no son reales, que están hechos con IA, ¿no?
Y aquí dices, pues bueno, mira, ¿qué le haremos? Pero cuando son vídeos en los que, bueno, Benjamin Netanyahu, la semana pasada había el debate este de si es hecho conía o no hecho conía porque había un vídeo que salía con seis dedos. Bueno, claro, es que aquí ya se genera un debate totalmente más amplio.
Claro, y además se generó un debate donde tú te cuestionas si lo que está diciendo es verdad o no, pero parece muy real, ¿no?, muchas veces. Imagínate en el contexto donde todo esto es buscando una atención, ¿no? Desde las etapas primarias es yo busco una atención, no tengo la atención, yo provoco la atención. Y como no tengo la seguridad suficiente...
O me escondo o veo al conejillo de indias que me puede reforzar la seguridad que yo necesito. Pero siempre es un tema de ser visto. Con lo cual es un tema que creo que a medida que vayamos creciendo como sociedad cada vez hay más niños que se crían con más soledad y eso hace que tengan más inseguridad y cada vez hay la tecnología donde hace que
...realmente estés más desvalido, ¿no? Totalmente, porque al final lo que no queremos ser es engañados, ¿no? Y por ese rechazo directo y momentáneo, ¿no? De decir, no, no, yo esto no lo quiero consumir porque es que no quiero que me engañen. Quiero, pues eso, consumir producto, contenido generado, pues por personas que tienen su criterio, que tienen su opinión, que te puede gustar más, que te puede gustar menos...
pero que se dé un poco la cara. Y en este sentido, el tema del anonimato vuelve a salir cuando hemos hablado de este tipo de ciberbullying ya salía y ahora vuelve a aparecer para hablar de este tipo de materiales que se generan en las redes sociales. Pues lo tenemos que dejar aquí. Nos queda un minutito y poco más para llegar a la una del mediodía. Muchísimas gracias por el espacio de hoy que hemos dedicado al bullying y al ciberbullying. Que tengas buen fin de semana. La semana que viene charlamos de otra cosa.
Molt bé. Moltíssimes gràcies. Un abraçó. I amb vosaltres, fins aquí, la Rambla d'avui.
Moltíssimes gràcies a tots els que heu fet possible el programa d'avui divendres 20 de març del 2026. Avui hem parlat de les notícies de Sant Just, també hem fet un repàs de les portades dels diaris, hem parlat de les efemèrides del dia, també hem entrevistat Jesús Margarit, director de l'Institut Sant Just, per parlar de la vaga de professors, també hem fet l'espai del temps amb en Carles Rius, i ja a la segona hora, a l'entrevista del dia, avui hem pogut parlar de l'exposició del celler de Can Ginestar.
Tot seguit hem fet aquest repàs d'actualitat política amb en Joel Rawan i el programa d'avui ha estat tancat per Anna R. Alós, que ens ha parlat del seu nou llibre, i per en David Fernández, que ens ha parlat de psicologia. Nosaltres tornem, com sempre, dilluns, però recordeu que demà al migdia teniu l'espai del resum de la Rambla amb totes les entrevistes d'aquesta setmana. Que tingueu un molt bon cap de setmana. Adéu-siau.