Molt bona tarda a Sant Just, ara mateix passen 11 minutets de les 5 de la tarda d'avui, dilluns, 13 de març.
Benvinguts i benvingudes a la Rambla, el magasin de tardes de Ràdio d'Esverm.
Esteu sintonitzant el 98.1 FM a l'emissora municipal de Sant Just.
Ja em coneixeu, sóc la Núria Garcia i esteu amb mi cada dia de dilluns a divendres de 5 a 7 de la tarda.
Què és el que tindrem les dues properes hores?
Doncs bé, primer de tot farem un repàs de la secció de cuina amb en Joan Targarona de Cuina Miracle.
Ell és el propietari del restaurant i, com sempre fem, parlarem amb ell de gastronomia i de cuina saludable.
Després, tot seguit, seguirem amb el cicle d'entrevistes que aquest trimestre,
al programa de tardes d'aquí de Ràdio d'Esverm, estem dedicats a les parades del mercat.
Concretament, parlarem amb la Susana, que és propietària de les carnisseries Mari.
Parlarem amb ella sobre la història de la parada, com fidelitza la clientela,
quins són els seus hàbits i rutines diàries, etcètera.
Després, tot seguit i ja a partir de les 6 i 10, després d'escoltar els bolletins informatius
de Catalunya Ràdio i també de Ràdio d'Esverm, a les 6 i 10 parlarem amb la Romi Porredón,
que és la presidenta de la SEAS, la secció excursionista de l'Ateneu Sant Justenc.
Amb ella ens posarem el dia de les novetats i de l'agenda d'activitats que hi ha a l'entitat excursionista.
I després acabarem el programa d'avui també amb una altra entrevista d'aquest cicle d'entrevistes
a les parades del mercat de Sant Just.
Parlarem concretament amb l'àlex propietari de la peixateria Glòria.
Doncs bé, tot això és el que tindrem aquesta tarda aquí a Ràdio d'Esverm.
No marxeu, perquè comencem!
Escoltes la Rambla, la vida s'enjustenca a través de les ones.
Fins demà!
I ara agafem les coses i marxem fins a banda del restaurant Cuina Miracle de Sant Just
i saludem en Joan Targarona, que és el seu propietari,
perquè ens parla una mica d'alimentació, alguna cosa sobre algun producte alimentari, gastronomia, cuina...
Hola Joan, què tal? Bona tarda.
Hola, bona tarda Núria. Què tal? Com estàs?
Bé, molt bé. Amb ganes d'escoltar el que ens portis avui.
Doncs mira, avui us volia parlar una miqueta de les verdures i organitzes i el seu poder per protegir l'organisme
i per ajudar-nos una mica a tenir un millor estat físic i millor salut, en definitiva.
Aleshores, bueno, doncs intentaré resumir-ho una mica perquè hi ha moltes verdures molt interessants
amb propietats, doncs que també molt bones que m'agradaria comentar,
però no sé si podré comentar-ho tot amb el temps que tenim.
Però, bueno, jo us explico algunes cosetes i, a veure, així els nostres oients,
doncs a veure si només que es quedin amb algunes coses i que entenguin, doncs,
que de mica en mica, doncs, menjar més fruita i més verdura, doncs, pot ser beneficiós per la salut.
Doncs amb això ja ens quedarem conformes.
Clar, amb això ja fem.
Doncs mira, bueno, dir-vos que, per exemple, l'OMS, que és l'Organització Mundial de la Salut,
el que es recomana, doncs, és que mengem al voltant de cinc racions de verdura al dia,
i si pot ser la meitat que siguin crues.
Per què crues? Doncs perquè és com s'aprofita més les seves vitamines,
les seves propietats, els seus nutrients, etcètera.
La pregunta que ens fem immediatament és, doncs, per què hem d'aprendre verdura, no?
Sí.
Doncs, bueno, doncs, l'hem d'aprendre perquè en els últims anys, clar, hi ha hagut molts productes refinats,
hi ha hagut molts més aliments d'origen animal, com la carn o peix,
i això, doncs, sovint ha derivat a problemes més greixos saturats, més sucre, etcètera, no?
Quan incorporem o millorem el consum de fruita i verdura, el que aconseguim, doncs, és millorar en tots aquests aspectes
i, sobretot, doncs, prevenir una miqueta, doncs, l'obesitat, el colesterol, la hipertensió, etcètera, d'acord?
Sobretot gràcies, doncs, a les mitabines, als minerals i les propietats que tenen les...
Les verdures, les fruites.
Clar, bé, com ja us he comentat, sobretot, aprofitem el màxim de fer les vitamines i minerals,
sobretot quan es consumeixen crua, ens ajuden, per exemple, doncs, a mantenir el sucre i el colesterol en sang,
doncs, una miqueta, doncs, controlats, em milloren el nostre sistema immunitari,
sobretot, doncs, a patir, doncs, allò que t'hi dis, ai, doncs, em fa mal l'esquena o em fa mal les cames o tal,
doncs, bueno, doncs, em millora aquest aspecte.
Sobretot són riques en fibra, per tant, ens ajuden, doncs, a regular el trànsit intestinal,
es digereixen amb facilitat, o sigui, per tant, si tenim problemes digestius, doncs, sobretot...
Són molt recomanables.
Menjar verdura ens ajuda, val?
Sobretot, per exemple, en la manera de cuinar-les també és important, per exemple,
no és el mateix potser fer verdura saltejada, no?, o verdura bullida, suposo que com més suau també és millor.
Sí, com, sobretot, sobretot, ja us he dit, o sigui, si la mengem crua, doncs, molt millor.
Sí.
I si no ens agrada crua i l'hem de cuinar, les mínimes coccions o la cocció menys agressiva serà la millor.
És a dir, si cuinem al vapor, millor que a bullit.
Saltejar, doncs, bueno, si saltegem lloguerament i sense massa oli, doncs, també ens anirà bé, etcètera.
Per tant, sí que, sobretot, intentar menjar-les crues i, si no, les mengem crues amb coccions almenys agressives.
Almenys, va.
És a dir, ni massa aigua, ni massa oli, ni massa foc, etcètera.
Que si no perden les propietats.
Ah, exacte, no?
I, bueno, doncs, ens van molt bé, doncs, per a privar-nos o per a fer depuració i també, doncs, són ideals, doncs, per temes d'hipertensió i problemes cardiovasculars.
Anomenar-vos unes quantes verdures i unes, i amb les seves, una miqueta, les seves característiques, per exemple, doncs, les bledes, per exemple, val, que són hipocalòriques i remineralitzants, val.
O sigui, per exemple, són riques amb beta-carotens i, sobretot, les fulles verdes, tenen una gran quantitat de vitamines, calci, potasi, o sigui, vitamina A, C i B2, etcètera, val.
Clar, què passa? Doncs, les bledes, l'ideal seria prendre-la crua, però no ens acaba de convèncer.
Difícil.
Fer unes bledes, doncs, amb una miqueta de patata i tal, doncs, bueno...
Entra més fàcil.
Exacte. Per exemple, l'all, val, que, sobretot, és un estimulant circulatori, val molt bé per la circulació de la sang.
És un dels aliments cultivats, de més cultiu arreu del món.
I, sobretot, ens va molt bé, doncs, per combatre les grups, els refredats, i també regula una mica l'equilibri dels creixos del nostre cos, val.
Recomanen, per exemple, amb un o dos dents d'all diaris en cru, doncs, és suficient per tenir, doncs, totes les propietats, val.
Però, clar, també menjar-lo cru, doncs, també és una miqueta...
Però, bueno, mira, per exemple, la carxofa, no?, ara que estem en una bona carxofa, doncs, bueno, doncs, sobretot, ens ajuda a controlar els nivells de colesterol a la sang.
I millora el sistema cardiovascular, disvidueix el risc d'infart, enginia de pit, etcètera, no?
Diorètiques, diuen que són les carxofes, potser, també?
Diorètica i depurativa, sí, sí, correcte.
I, sobretot, té un alt contingut amb fibra, fòsfor, ferro, potasi i vitamines del grup B.
La millor manera de consumir-les, cuinades al forn, com que nosaltres aquí a Cuintamitacle, el forn al vapor.
Però, vull dir que és la millor manera d'aprofitar al màxim la carxofa amb les seves propietats, val?
Sí que és veritat que la podem fer bullida i guisada, però sempre podem perdre-la una mica, d'acord?
Clar, però, per exemple, hi ha fruites o verdures que, crues, sí que no es poden menjar, per exemple, la carxofa crua, doncs, no...
Sí, crua, aquesta no la pots menjar.
Per això.
Per tant, sí que li donarem una cocció, doncs, el més lleugera possible i el més cuidada possible.
Un altre tipus de verdura interessant, doncs, l'api, per exemple, val, que és diurètic i antioxidant.
És molt ric en potasi, calci, magnesi, vitamines C, E i B6.
I, bé, sobretot, la podem contribuir a la reducció de la tensió arterial i a millorar el tema del colesterol, etcètera.
O sigui que és veritat que l'api, el consumint, consumint, doncs, amb un brou que fem de can, que normalment li posem,
però també, doncs, prendre algun suc de fulles d'api, doncs, també és interessant, no?
Quan fem algun suc de fruita, posar-li alguna fulla d'api també és interessant.
Clar, perquè l'api és una mica difícil, és a dir, no són com, per exemple, les bledes, no?,
que és més fàcil de consumir l'api si no és amb sucs o és amb cremes o amb sopes.
I, a més a més, té aquest gust una mica amarg i potser és una miqueta més delicat i costa una miqueta.
Vinga, seguim, per exemple, amb la carbassa.
La carbassa, doncs, ara estem també en una bona època, la carbassa, ara, però en trobem tot l'any, val?
És molt nutritiva i digestiva i, sobretot, té un alt contingut en vitamines antioxidants, val?
Nosaltres, per exemple, a cuina mirada, clar, doncs, sobretot, l'utilitzem per la crema de carbassa,
on també hi posem pastanaga, ara en parlarem de la pastanaga,
però també, doncs, de vegades trossejada i feta el vapor amb verdura al vapor,
doncs, també ens va molt bé i també la demanem força.
La ceba, per exemple, que ens va molt bé pels pulmons, val?
L'utilitzem sovint a gairebé tots els plats de la cuina mediterrània.
De vegades, fins i tot, se'ns fa estrany trobar algun plat que no contingui ceba.
Doncs sí, la veritat, perquè és com l'aliment comodín, vinga, a tot arreu.
Per tant, ens ajuda, per exemple, a millorar el colesterol bo, que és l'HDL, i reduir el dolent, val?
I, sobretot, doncs, també, com sempre han dit, intentar, doncs, prendre la crua, doncs, aprofitem molt millor les seves proprietats.
Per exemple, totes les varietats de col, bròquil, cols de brusel·les, coliflor, doncs, també ens ajuden a protegir les cèl·lules.
És un tipus de verdura, doncs, rica en fibra, en vitamina C, en vitamina A, calci, ferro i vitamines de l'únic B.
Bé, ens poden ajudar, sobretot, a millorar, doncs, el risc a patir petits tumors a l'estómac, còlon, pulmó i pell, etcètera.
Per una altra banda, doncs, l'escarola, l'escarola, que és una font fonamental per a l'àcid fòlic, quan estem una miqueta baixos.
Sí que és veritat que l'escarola és de temporada, exacte, la podem menjar amb amanida, seria la millor opció.
I, a veure, seguim, per exemple, amb els espàrrecs, ja sigui espàrrecs tradicionals o els espàrrecs verds.
Els tradicionals serien els blancs, no?
Serien els blancs, exacte. Són diurètics i ens ajuden, també, a fer neteja del nostre sistema digestiu i desintoxicar-lo, exacte.
Els espinacs, per exemple, que tenim sempre el concepte que són molt rics en ferro i, efectivament,
hi ha molts altres tipus de vitamines i minerals.
A veure, els espinacs també es poden menjar, normalment, a vegades també es troben crus, com amb brots, no?
Exacte, també els pots menjar crus o els pots menjar cuinats, correcte.
I, sobretot, són nutritivament molt potents, d'acord?
Anticancerígens naturals, etc.
L'encià, que és una verdura, doncs, també molt interessant,
sobretot per les seves vitamines, a facilitar la digestió, vitamina C, vitamina A, ferro, magnesi...
I, sobretot, ens ajuda, doncs, a relaxar el nostre organisme i a neutralitzar l'acidesa que puguem tenir, d'acord?
Digestions pesades, etc., no?
En pebrot, en remolatge i tomàquet, per exemple, o pastanaga,
o sigui, el tomàquet és un supersaludable,
un antioxidant perfecte, amb una gran quantitat de vitamina C, vitamina A,
i, inclús, pot prevenir alguns tipus de càncer.
El tomàquet també és una mica com la ceba, que l'acostumem a posar en moltíssims llocs, eh?
el triturat, el cru...
El treballem de moltes maneres, ja sigui...
Amb salses...
Triturat, amb salses, o crus, amb les amanides, etc.
Sempre, ja ho estem dient totes les vegades, ho estem repetint,
però, sobretot, cruzos, de totes aquestes verdures,
el màxim que puguem menjar les crues, doncs, molt millor, val?
I, per acabar, doncs, parlar-vos de la pastanaga,
sobretot per les seves propietats, doncs, de digestives i antioxidants, val?
I, bé, molt ric en vitamina A, en betacarotens, etc.
Sobretot, sobretot, és un dels antioxidants més potents que hi ha.
La pastanaga.
I també, la pastanaga, i també desintoxicant, etc.
Per la vista diuen que va bé, la pastanaga.
I, sobretot, perquè, això, perquè es mengi crua, però bé, per exemple,
nosaltres, quan fem la crema de carbassa, doncs, home, per donar-li un toc una mica més,
doncs, li posem també pastanaga.
Per tant, aquí, doncs, aquesta crema estem incorporant...
També.
Moltes vitamines, molts antioxidants, i si a sobre ho treballem amb l'aigua justa,
aprofitem totes les vitamines que hagin anat a l'aigua, que també ens les acabem prenent.
Per tant, això és el més interessant, no?
O sigui, no podem fer una crema que bullim les verdures, per exemple,
i aquella aigua la llancem perquè hem fet un excés d'aigua, no?
O sigui, hem de posar l'aigua justa, de manera que totes les vitamines
i totes les propietats que hagin matat a l'aigua, ens les puguem prendre també, va bé?
Això és el més interessant.
A més que moltes verdures, també, Joan, s'utilitzen, per exemple,
és el cas de la pastanaga, no?, com a cruditers, a vegades,
acompanyant a plats com l'humus...
Sí, sí, i tant, i tant.
A més a més, i per una altra banda, nosaltres a les amanides, per exemple,
també la treballem crua i ratllada, no?,
que sigui fàcil de menjar i que la puguis provar a sobre de l'amanida
i no sigui una cosa que... un tall dur i que et costa la mastegar,
sinó que si la fas ratlladeta la pots ficar a sobre de qualsevol plat
i, com tu dius, amb bastonets per acompanyar un humus, etcètera,
doncs perfecte.
És ideal, també.
Correcte.
I, bueno, doncs, ja acabaríem, tendíem...
Podríem parlar una miqueta, doncs,
de quines serien les èpoques més òptimes, doncs,
per cada una d'aquestes verdures que hem parlat,
però, bueno, ens allargaríem potser una miqueta massa.
Podríem dedicar a un altre programa,
parlar de fruita de temporada o verdura de temporada, també.
Exacte.
El que passa que, bueno, a veure,
n'hi ha moltes, doncs, que es poden trobar durant tot l'any,
però sí que hi ha alguns mesos, doncs,
que estan en el seu estat òptim de maduració
i, per tant, doncs...
Recomanables.
És interessant, recomanable consumir-ho en aquesta època.
No només pel fet que estigui en el seu estat òptim,
sinó que, al final, si pensem en el seu preu,
doncs, també tindran el millor preu.
Per tant, doncs, aprofitem aquesta oportunitat.
Ara és temps de maduixes, per exemple, eh?
A més de Fabri Mas.
Tot i que, bueno, sí, depèn també de quina qualitat
i de quin lloc vinguin i quina procedència, etcètera.
Doncs també les ganes més o menys cares
i, per tant, sí que és veritat que a vegades
podem trobar coses econòmiques
i vull dir que això sí que les hem de mirar
i hem de valorar i hem de provar diferents qualitats.
Passa una mica el mateix com la mandarina, també,
que és la bona època de mandarina
i també, doncs, s'ha de valorar de vegades, doncs,
que potser la pots comprar a 1,60 al quilo
o la pots comprar a 2,80 al quilo,
però no perquè sigui una més cara de ser més bona
ni més dolenta,
però de vegades proves una o proves una altra
i trobes la diferència, vull dir que ja sabràs
què t'has de gastar, tu mateix.
Clar, clar.
A vegades el preu val la pena gastar-se una mica més
per després també poder assaborir un producte més bo.
Correcte, de vegades sí.
Molt bé.
Doncs, Joan, ho deixem en aquest punt.
Moltíssimes gràcies per la sessió d'avui
i tornarem a connectar-nos ja la setmana vinent.
Perfecte, molt bé.
Vinga, bona tarda.
Vinga, rebre.
Adéu.
Bona tarda.
Espero que vinga.
Fins demà!
I ara, abans de seguir amb l'entrevista referent als cicles d'entrevista que estem fent aquí al Mercat de Sant Jús, a les Parades, deixem un tema de George R. que es diu Paradise.
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
L'essència de Sant Jús l'atens a la Rambla a Radio d'Esvern
L'essència de Sant Jús l'atens a la Rambla a Ràdio d'Esvern
Seguim amb una de les entrevistes que forma part del cicle d'entrevistes
que estem fent des del magazín La Rambla de Ràdio d'Esvern
als i les paradistes assentadors del Mercat Municipal de Sant Just.
És un cicle que ja vam començar la setmana passada
i que estem fent trobades aquí a l'emissora amb les diferents parades del mercat
perquè ens expliquin qui són les persones que hi ha al darrere dels aparadors,
com és el dia a dia al mercat, com són els hàbits de consum de la clientela santjustenca,
també la història de la parada en concret, què voldrien millorar,
què ens ofereixen de menjar, com afronten la competència dels grans supermercats,
com els va afectar la pandèmia.
Doncs bé, avui, 13 de març, en aquesta primera hora del programa
comptem ja amb la sisena entrevista del cicle
que li fem a la Susana Roses de la parada de Carnisseries Mari.
La tinc aquí a l'estudi, li obrim els micros i la saludem.
Hola, Susana, què tal? Bona tarda.
Hola, bona tarda, Núria.
Què tal? Com estàs?
Bé, una mica fora de context, però...
Bueno, intentaré fer-lo el millor possible.
Clar que sí, els nostres radioients ja saben que en qualsevol cas esteu passant...
Com vulnerables.
Clar, que és la primera vegada que passeu els i les assentadores del mercat,
per tant, ens ho prenem amb calma i el que volem simplement és conèixer-vos una mica més
i que ens expliqueu, doncs, bueno, en qüestió la vostra parada.
Molt bé.
Per tant, anem a començar.
Susana, si algú entra al mercat de Sant Just i para davant de Carnisseries Mari,
la vostra parada, què és el que veu?
O sigui, quins productes, quin menjar, quins aliments trobem?
Bé, primerament, el que més hi ha és vedella.
Vedella femelles, petites, molt ben tractades,
estan certificades per la Generalitat del Benestar Animal.
És, bueno, un producte molt mimat i molt cuidat.
Molt bé.
El tria, de fet, el meu pare, de fa moltíssims anys,
que ja parlarem que...
Ostres, sí.
És un carnisser de tota la vida.
Després, bueno, a part de la vedella,
tenim bou, tenim vedella blanca,
tenim xai de l'Aragó, tenim cabrit del Maria,
tenim tot productes elaborats,
amb tot el carinyo i, bueno,
a demanda del client també, moltes vegades, no?,
doncs et vas adaptant una miqueta a les necessitats.
A el que us demana, també.
Que al dia a dia, exacte, que al dia a dia comporta.
I qui ens atén, si demanem,
si parem davant de carnisseries, Mari,
qui ens atén, a part de tu, qui més hi ha?
Hi ha alguna persona més al càrrec?
Doncs no.
Estàs tu, eh?
Estic jo soleta.
Jo soleta, jo me lo guiso, jo me lo como.
O sigui, totes les tasques les fas tu?
Totes les tasques les faig jo.
Caram, explica'ns una mica la teva rutina del dia a dia,
si t'aixeques molt d'hora,
si vas a algun lloc a fer, a comprar o a mirar la carn,
o te la porten.
No, bé, com et deia, el meu pare,
que és carnisser de tota la vida,
és qui em tria la carn,
o sigui, és carnisser...
Des de quin any?
O pràcticament des de sempre que has estat...
Jo o el meu pare?
El teu pare.
El meu pare de petit,
la meva mare des dels sis anys,
i fa ara 71,
o sigui, tota la vida.
Tota la vida.
Llavors, és ell qui ja va a l'escorxador,
tria una tria que ja li fan,
i d'aquesta tria ja fa una tria especial...
Caram, o sigui...
Per a mi, pel seu fill.
Molts filtres.
Sí, exacte.
Que tenim una altra parada a Vall d'Hebron.
D'acord.
I, bueno, el meu germà,
que també li tria a ell la carn,
i a mi també.
O sigui, tota la família sou carnissers.
El germà, tu...
Sí, sí, sí.
Els pares.
La meva mare, el meu pare, sí.
Perquè ells, els teus pares,
suposo, no sé si deurien ser
la primera generació que es dedicaven a...
Sí, sí, bàsicament.
Què tenien ells?
Estaven al mercat de Sant Just?
Bueno, la meva mare,
de fet, la parada que jo tinc,
era d'ella,
i jo se la vaig comprar
al...
al 2004.
D'acord?
Al 2004.
Ja fa gairebé 20 anys, eh?
Ja fa gairebé 20 anys.
Bueno, sí, aquest any farà 20 anys.
Però jo, abans de comprar-li
la parada a la meva mare,
vaig estar amb ella 13 anys
al mercat de Sant Joan d'Espí.
D'acord.
Vaig estar dos anys
al mercat de Sant Just, també,
quan van fer la rehabilització
de la...
Sí.
La...
Com es diu la...
De la façana, com si diguéssim?
O de la parada de...
La façana, no.
L'any 88.
D'acord.
Sí.
Quan van fer la renovació
el 88,
la meva mare ja va comprar
la parada,
la carnisseria
que estava també
a la vora de la porta.
Sí.
És a dir,
que carnisseria es maria
del mercat de Sant Just
és com si diguéssim
va obrir les portes
l'any 88.
El 88.
Que la va comprar
la teva mare.
La meva mare.
I tu l'has heredat.
Exacte.
Jo l'he heredat
quan vam fer
la segona renovació
a la planta baixa.
Sí.
I, bueno,
això, gairebé...
Molt bé,
fa 20 anys.
Bueno, ja sabem
que vens d'una generació
que sap del gremi,
per dir-ho així.
Sí, sí, sí.
Jo em van créixer
els dents
darrere el taulell
i quasi-quasi
ja se m'estan caient.
Perquè, Susana,
quina és la part més dura,
potser,
que la gent no veu
o de les rutines
del dia a dia?
Bueno,
la part més dura
és
tenir una continuïtat,
donar un bon servei.
no és fàcil
triar una bona carn,
que sempre
tingui
una mateixa línia,
una mateixa qualitat.
D'acord.
I el llevar-te d'hora,
també,
no?
El tindre,
també,
una feina
que...
La constància, no?
Sí,
dilluns a dissabte,
que gairebé
només tenim
un dia de descans,
que són els diumenges,
no?
i, bueno,
en el meu cas,
jo,
doncs com diem,
no?,
que faig totes les tasques.
Jo de soso,
jo elaboro,
jo despatxo,
jo tot.
Ho fas tot tu?
Llavors, clar,
físicament
és un desgast important.
Llavors,
és el que,
no?,
el més dur.
L'obrillo de...
Sí,
del meu entorn,
sí.
perquè tens clientela
fidelitzada,
ja saps una mica
quan et venen
algunes clientes,
dius,
ostres,
aquesta persona
ja sé el que et demanarà.
Ja compraré,
sí.
El que ve a comprar.
Sí,
hi ha moltes
que són fidels
i,
i, bueno,
hi ha moltes
que roten
cada vegada més,
que jo crec
que això està molt bé.
Qui vols dir que roten?
Que van anar aquí i allà?
Sí,
que miren una miqueta d'aquí,
una miqueta d'allà
o el que els convé,
no?,
i que això és molt positiu.
Una,
per posar-te a tu les piles.
Clar.
I una altra,
per fer un autorreflexió,
no?,
de què és el que fas bé
o què és el que manca
o en què pots millorar
o què...
Exactament.
Llavors,
tot això és un aprenentatge
sempre.
sempre.
Per molts anys
que tu portis
sempre se n'aprèn
i sempre es millora
i està bé
que sempre
la gent,
no?,
et forci també
amb aquesta rotació
de...
Doncs, bueno,
que tu et posis les piles
i que miris de fer.
També,
el que és el terme
fidelitat,
sí.
Cada cop es va perdent més,
potser?
Jo crec que cada cop,
exactament,
es va perdent més
i és bo
perquè,
no sé,
cadascú no va mal.
És el que dius,
una rotació una mica...
i que la gent
no té com una obligació moral,
no?,
tampoc de comprar-te
a tu
o a aquell
o de sentir-se malament
anar a una parada
o l'altra
o el que sigui,
no,
que tingui total llibertat
d'anar a un lloc
o a un altre
i, bueno,
i es mereix
la teva somriure,
no?,
que sigui així
o no sigui així.
Hagi vingut cada dia
o cada X
o sigui la primera vegada.
O no ho sigui,
exacte.
Llavors,
jo crec que
es ha de trencar
una miqueta,
no?,
el terme de fidelitat,
que és com si
fos una possessió,
no?,
que no.
Jo crec que una miqueta
ens hem de treure això
del cap.
Tens algun producte estrella
o que a la gent
li agradi més,
no sé si,
per exemple,
la vedella
predomina més
que el porc
o,
no sé,
les costelles més
que una cuixa
o hi ha alguna cosa
que la gent
li tingui especial
d'aboció
o...
Bueno,
la vedella
és el que més tira.
realment,
la vedella,
l'entrecot,
el filet,
estem en un poble
que,
que, bueno,
que som ciberites
i els preparats,
sobretot els preparats
avui en dia
la facilitat
d'arribar a casa
i que no trencar-te
molt el cap,
no?,
en fem molta cuina
tradicional
com abans i tal,
no,
la...
el tipus de compra
i d'elaboració
ha canviat moltíssim.
jo,
recordo, no?,
de la meva mare
quan jo era
molt petita
i es comprava
el que és més
bistec
estofat
per elaborar,
perquè la senyora
elaborés més a casa.
Per cuinar,
per cuinar,
per preparar,
per fer d'olla
i allò
d'estar s'estona.
i més també,
molta més quantitat,
no?,
quilos de bistec,
quilos d'estofat.
Era més famílies
numeroses,
cosa que avui en dia
no n'hi ha,
n'hi ha,
per les possibilitats,
no?,
són les famílies.
Exacte,
un, dos,
hi ha tres,
és molt arriscat,
una família molt arriscada.
Sí, sí,
i això ja no tant.
No, exacte.
I llavors,
doncs, bueno,
la manera de vendre
ha canviat moltíssim.
Ara,
el que són hamburgueses,
varietats
i tot el que són elaborats,
preparats,
és el que més funciona.
Això ho has de tenir,
també,
a la botiga,
a la parada.
Sí,
és el que més funciona,
és el que més agrada
i, bueno,
la gent gran potser
sí que compra més tradicional,
no?,
i la gent jove
a buscar més preparats.
Tu notes el canvi
de tipus de clientela
com en altres entrevistes
hem estat comentant,
no?,
que, bueno,
els assentadors
i assentadores
ens deien que, bueno,
que entre setmana
potser hi ha un públic,
bueno,
gent,
clients més grans,
potser,
d'un perfil d'edat més gran,
en canvi,
els caps de setmana
o el divendres
és un perfil
una mica més jove.
Sí,
sí,
totalment.
Bueno,
clar,
hi ha més famílies
potser,
no?,
sí,
la gent jove,
doncs,
per l'estructura
del poble,
també surt molt fora
a treballar
i la possibilitat
de vindre a comprar
al mercat
és divendres,
tarda o dissabte,
no?,
i llavors
no queda un altre.
A Sant Just
t'hi lliga
alguna cosa,
Susana,
no sé si ets
Sant Justenca
o si simplement
és perquè
hi heu tingut
la parada
a nivell familiar
de fa molts anys.
Bueno,
jo porto aquí
des dels 13 anys.
Vale.
La meva mare
va comprar
una casa
a Can Mèl·lic,
a una casa
preciosa,
que malauradament
amb les vaques
boixes
va tindre
que vendre
tot,
va ser
una bona
destacada
per nosaltres,
sí,
pel sector
de la carn.
Sí,
va ser
una bona
clatellada,
no?
Però, bueno,
des dels 13 anys
i llavors
ja
sento
com molt meu
al poble.
Jo ara estic
vivint
aquí a Sant Feliu,
aquí a la vora.
Sí,
però bueno.
Que queda molt a prop,
Sant Feliu.
Exacte, sí.
De fet,
he vingut avui caminar,
no sé,
estic a 20 minuts.
Que bé, que bé.
Sí, sí,
estic aquí a la vora.
I sí,
sí que ho sento
com molt meu
i a més això,
jo,
encara que porti ara 20 anys,
fa 30
que també estava treballant
a la planta de dalt
a la parada
de la meva mare.
Vaig estar
un parell d'anys.
Sí?
Sí,
he estat oscil·lant
entre Sant Joan Despí
i Sant Just,
no?
Depèn de les necessitats.
En principi
anava una miqueta
anar i venint.
Teniu parada
a Sant Feliu,
ai, perdona,
a Sant Joan.
A Sant Joan.
A Sant Just
i a la vall d'Hebron també?
A la vall d'Hebron
és més del meu germà.
La parada
és del meu germà.
D'acord.
Van tindre també
una fa molts anys
a Gabà.
Ah.
Van tindre
una a la bucaria.
Carà!
La meva mare
va tindre una a la bucaria.
Home,
teniu una parada
a la bucaria?
Sí, sí,
té molt renombre.
Home,
bueno.
Però això ja fa molts anys,
això jo era petita,
jo tindria 11 o 12 anys.
Llavors,
tinc molt pocs records
d'aquella parada.
Bueno.
I sempre s'ha dit així,
carnissaries Mari?
Sí.
Mari,
entenc que és el nom
de la teva mare.
Mari és la meva mare,
que de fet,
ella no es diu Mari,
es diu Carme.
El que passa
és que
la meva mare,
com ja et dic,
va començar amb 6 anys
i era molt petita.
I llavors,
Carme
era un nom
que li quedava
com molt gran, no?
Sí.
i la gent,
en compte de dir-li Carme,
li deia Mari.
La deia com més petitona,
no?
Més carinyós,
exacta poca cosa.
Li deia Mari, Mari
i es va quedar amb Mari.
Llavors,
a l'hora de posar-se
al seu negoci,
la va nombrar Mari.
Mari.
Quan me la vaig quedar jo,
aquí a Sant Just,
aquesta vegada
que li vaig comprar
a la meva mare,
ella em va dir,
posa-li Susi.
Dic,
és que no em sé veure
amb una parada
que es digui Carn Susi,
no?
Carn Susi.
em sento més identificada
amb Carme Mari.
Clar.
I així ho vaig fer,
o sigui,
jo li tinc un especial carinyo
a Carme Mari
tota la meva vida.
Clar,
és que també és com
ho havies viscut fins ara.
Exacte,
i no,
per mi,
la meva...
Carnissària és Mari.
Carnissària és Mari,
sí,
no ho sé veure
d'una altra manera.
I Susana,
explica'ns una mica
com vas viure també
tot el tema de la pandèmia.
amb època Covid,
confinaments perimetrals
per municipis,
la gent va descobrir
el mercat?
Clar,
per nassos,
molta gent,
no li va quedar
una altra,
no?
que quan es va
cerca
municipalment
i no quedava
una altra
que vindrà a comprar
al teu poble,
doncs va vindre
molta gent nova,
va ser bastant estressant.
Jo el recordo
al principi
amb una miqueta de...
Bé,
com tots,
amb una miqueta de por.
Estàvem desbordats,
era molta feina,
o sigui,
jo vaig perdre
9 quilos,
mare meva.
Em vaig quedar,
vamos,
repitita.
Com la Míriam
de Leopoldos
que va dir que
fent encàrrecs
repartint amunt i avall,
diu,
mira,
és que repartint
els productes també.
Em vaig quedar,
vaig aprimar-me.
No m'estranya,
no sé,
no l'he escoltat encara
però l'escoltaré,
ara em falten moltes
per escoltar
però l'escoltaré.
Però sí,
sí,
vaig perdre 9 quilos
perquè treballàvem
des de les 6 del matí
fins a les 10 de la nit,
o sigui,
el que donava
al mercat i més,
jo tenia la meva parella,
no va poder
treballar
perquè ell treballa
en l'entorn
de la música
i events
i tot això
i va ser l'últim,
no?,
que va obrir portes
i ell va vindre
a viure a casa,
pobret,
i estava sol
tot el dia,
estava desitjant
que arribés
per fer el passeig
aquest de l'horeta,
i jo el que necessitava
era descansar
i era com,
no,
no vull sortir,
jo vull
sentar-me una miqueta
al sofà
i descansar.
Però sí,
es va viure
en principi
una miqueta
de por,
la gent venia
molt neguitosa,
amb molta por,
perquè ja
va haver-hi una època
que va tancar
el súper
i clar,
pràcticament
és que estem
al súper
nosaltres
i algun
a pravo
i poca tenda més.
Tres o quatre
coses més.
I llavors la gent
pensava,
bueno,
ha tancat el súper
i si tanca el mercat
i si tal,
però és la mateixa por
que teníem nosaltres,
no?
Pensava,
ostres,
i si?
I si tenim aquí
Covid
i ens tanquen
i llavors la gent
traslladava
aquesta por,
no?,
i pensava,
no ens quedarem
sense gènere,
no ens quedarem
sense menjar,
no?
Una incertesa
i com ens assegurem,
no?,
que tindrem provisions
i tindrem
llavors tota aquesta por
i neguitó
i inclús
de tocar-nos les mans
o tocar el TPV
o tot era
una neguitó,
una...
Sí,
tot era,
estava tot com agafat
amb pinces,
no?,
per dir-se una mica
com a veure què fem.
Llavors,
bueno,
moltes hores,
molta feina,
també hi ha
una gran part positiva,
no?,
que no ens enganyem,
vam fer molts calés,
no?
Van fer molts calés,
clar,
no podíem sortir,
no podíem gastar,
només treballàvem
i estorviàvem,
és que no quedava una altra.
Sí, sí.
Llavors,
bueno,
sí que al principi
vam viure amb molta por,
però després,
bueno,
bueno,
es va normalitzar.
Suposo que s'han quedat,
no?,
dels hàbits
que es van agafar
durant la pandèmia,
suposo que,
no sé si hi ha
algun tipus de client
que s'hagi quedat
també a acabar,
us va descobrir,
per dir-ho així,
que també s'hagi quedat
o ja ens han tornat a dispar-se?
No recordo,
jo realment
no recordo
gent que s'hagi quedat,
no?
Jo crec que un cop
que s'han obert les portes,
la gent també estava
desitjant de fer
la seva vida
i les seves rutines,
perquè,
com bé diem,
no?,
si la gent jove
està acostumada
a comprar fora,
ja treballa fora,
doncs ja torna
al seu àmbit
tradicional
i de tota la vida,
no?
Com tots
teníem ganes
de tornar
als nostres
rials,
els nostres costums
i la vida normal,
la vida cotidiana.
Llavors,
no,
no,
no recordo jo,
també et dic
que tinc una mica
de mala memòria,
però...
Bueno,
Susana,
alguna coseta
que diguis
a nivell de crítica
per millorar
o que trobis a faltar
del mercat municipal
com a assentadora que ets,
què diries?
Doncs a mi
m'agradaria molt,
sí,
per exemple,
que no tinc queixes
de l'Ajuntament,
realment
és un Ajuntament
que ens escolta,
que...
Us ajuda...
Ens ajuda
que cada vegada
que els hem cridat
ens ha atès,
ens ha ajudat
i ens ha escoltat,
ens ha recolzat,
que això,
jo he viscut
amb altres ajuntaments
i no ha sigut així.
Ah, mira.
o sigui que realment
estic contenta
i va fent cosetes
i tal,
però
una altra rehabilitació
s'han sentit,
o sigui,
una millora integral,
potser estaria bé?
Estaria bé
fer-li un mercat nou.
Un mercat nou.
hi ha algunes parts
més tècniques
que potser
es queden antiquades
o...
Sí, sí.
Fer-li un setit comú
a tot el mercat
per igual.
Saps?
Que tot tingui
una coherència.
que ara
unes queden
més antigues,
unes altres
s'han modernitzat,
com ara
la del Jusk,
que a mi m'encanta,
o sigui,
l'ha fet com
tota nova.
Jo he fet
ahir una xapuza
com vaig poder
l'any passat,
ho vaig fer
manualment
cada dilluns,
feia una miqueta
així de pintura
i tal,
però he modernitzat
d'alguna manera
la meva parada
i sí,
jo crec que
li faria
bé
modernitzar
en si
tot el mercat
i que l'Ajuntament
donés ajudes
evidentment
perquè a cada parada
podés fer
aquesta petita
modernització.
Però que tingui
tot una mateixa
coherència,
no?
Llavors,
no sé,
habilitar,
per exemple,
la planta de dalt,
que ara és com
una sala polivalent,
per exposicions,
per exposicions
i tal,
doncs potser
una idea
de fer
un espai lúdic
pels nens petits
perquè,
no sé,
una petita
nurserí
o
alguna cosa així
que poden estar
pels nens petits
i un...
Com una ludoteca.
Una ludoteca
o alguna cosa així
perquè la gent jove
pugui vindre realment
a comprar
i que estigui
tranquil·la
comprant
mentre que els seus nens
s'ho estiguin passant
pipa
a la perda dalt
o...
Molt bé,
escolta'm.
No sé,
uns avanços,
un canvi
d'horari,
no?
Un canvi d'horari,
un horari
una miqueta més jove.
Vale,
a què et referies?
Potser obrir més
per les tardes
també o...?
Sí,
jo quan,
abans de quedar-me
a la parada
fa 20 anys,
fa 21,
més o menys,
21,
22 anys,
si no estic equivocada,
es va proposar
treballar els dimecres tarda
i es va fer
gairebé
tot un any
de treballar els dimecres tarda
i no va funcionar.
Però,
bueno,
ara ja han passat 20 anys
i potser
se li hauria de donar
una oportunitat
a veure si la gent jove
actual
pogués venir o...
Clar,
la gent jove
pels matins
entre setmana
difícil ho té
per venir al mercat.
Exacte,
jo veig que demanda,
la gent jove
demanda una miqueta
de tardes.
I, bueno,
llavors reorganitzar-nos
una miqueta
i fer l'esforç
de fer un horari
més obert,
una miqueta
més actual.
No?
I, no sé,
instaurar uns carrets
de compra
perquè la gent
pugui carregar
el mil·lenari
que ja tenim
al pàrquing,
no?
Doncs poder facilitar
el carret
i això.
Molt bé.
I l'última
qüestió,
Susana,
que ens diguis
quin valor afegit
potser podria tenir
venir al mercat
o aquest plus
que, per exemple,
ofereixes des de la teva
parada,
no?
No sé,
coses que, per exemple,
els grans supermercats
o les superfícies
no poden oferir.
Vale,
doncs jo penso
que el tracte,
el tracte humà,
no?
El tracte humà,
la confiança,
o sigui,
jo tinc moltes,
moltes,
gairebé,
les clientes més...
més fidels,
més fidels,
no?
Confien plenament en tu.
Ja et diuen,
el que tu em donis,
què em dones per planxa,
què em dones per...
dóna'm idees,
no?
Què puc fer avui?
Què?
Això,
un super,
no t'ho dona.
la qualitat,
la qualitat
d'un,
d'un petit mercat,
no?
O,
doncs en el meu cas,
no?
Com el meu pare
que fa una tria
com jo,
que miro el,
el producte
que sigui d'alta qualitat.
Jo,
no entra a la meva parada
un producte
que,
que no estigui ben valorat
per la meva vista,
no?
Que abans no hagi passat
pel,
pel meu consentiment.
Exacte,
pel meu filtre.
I llavors,
això és molt important
i tant el tracte
com la qualitat
és que hi ha un abisme.
Molt bé.
Els preus han pujat
en tots els sectors.
Sí.
En l'alimentari,
en l'elèctric,
en tot, sí.
Però qui vulgui
una bona qualitat
jo crec que sap
que ho té
en el mercat.
Molt bé.
Una altra cosa
és que pugui o no pugui,
això és un altre...
Un altre tema.
Un altre tema,
una altra discussió,
no?
Però la qualitat
i...
Està garantida.
està garantida.
En un mercat
està garantit.
Molt bé.
No hi ha comparació.
Doncs,
Susana,
ha estat un plaer
tenir-te aquí
als Estudis de Ràdio d'Esvern.
Esperem que hagis estat a gust.
Bon a gust.
I també...
Una mica nerviosa,
però...
Bueno,
no passa res.
No és el meu àmbit.
Bueno,
també t'hem conegut
una mica millor
i quina és la teva visió
del mercat.
Que acabis de passar
bona tarda
i també bona setmana.
Igualment.
Moltes gràcies, Núria.
Adéu.
Adéu, guapa.
I va gritando contra el viento
rompiendo todos los esquemas...
El canvi climàtic
asseca els rius.
Posa en risc
l'abastament d'aigua
i la producció d'aliments.
Treballem per fer front
a la sequera
i garantir l'aigua,
però cal l'esforç
de tothom.
Cada gota compte.
La pluja no la controles.
L'aixeta sí.
Generalitat de Catalunya.
Catalunya Ràdio.
Les notícies de les 6.
Bona tarda.
Us informo aquí
a Lian Sabria.
El col·lapse de dos bancs
nord-americans
provoca un sisme
als bancs d'aquest país,
però també a les dues bandes
de l'Atlàntic.
La por de les repercussions
per la fallida
d'aquestes entitats
ha arrossegat les borses
i les accions dels bancs.
Aquí, l'Ibex 35
ha tancat en vermell.
pèrdues de fins a un 3,5%.
El banc Sabadell, per exemple,
ha perdut més d'un 11%.
CaixaBank gairebé un 6%.
Un altre banc,
el nord-americà
First Republic Bank,
ha perdut un 60%
i està també a un pas
de fer fallida.
Les autoritats dels Estats Units
i europees també
han llançat missatges de calma
per frenar l'efecte
del pànic bancari.
El president dels Estats Units,
Joe Biden,
ha defensat les mesures
que s'han pres.
Tots els nord-americans
han de tenir confiança
que els seus dipòsits
seran al seu lloc
si els necessiten.
Segon,
s'acomiadaran els dirigents
d'aquests bancs.
Tercer,
no es protegirà
els inversors dels bancs.
Sabien que prenen un risc
i quan no s'amortit
aquest risc,
els inversors
perden els seus diners.
Així és com funciona
el capitalisme.
Notícies breu, Jordi Barranca.
L'Audiència de Barcelona
ha ordenat el jutjat
d'instrucció número 20
de Barcelona
que prengui declaració
la directora del CNI
Esperanza Castellero
i citi com a investigada
l'empresa israeliana
NSO
fabricant del programari
Espia Pegasus.
El tribunal considera
que és l'única manera
de saber si l'estat
va actuar legalment
a l'hora de comprar
el programa Espia Pegasus
i si va rebre
l'autorització
del Tribunal Suprem
per poder-lo utilitzar.
Ho fa en el marc
de la investigació
per l'espionatge
l'eurodiputat de Diana Riva
i el diputat del Parlament,
Josep Maria Jové,
tots dos,
d'Esquerra Republicana
després que ells
ho reclamessin
i que la Fiscalia
i el jutjat
s'hi oposessin.
Diana Riva
celebra que s'hagi fet
aquest pas
malgrat la tardança
i demana
que s'arribi fins al fons.
Veiem com avança
massa a poc a poc
i massa tard.
Fa molts i molts anys
que sabem
que aquest programa
d'espionatge
s'ha utilitzat
de manera il·legal
cap a opositors polítics,
cap a societat civil
cap a Catalunya
des de part
del govern espanyol
i per tant
un pas més
dintre d'aquesta lluita
per demostrar
com l'estat espanyol
ha fet un ús
il·legal
del programa
Pegasus.
Esquerra Republicana,
Junts i els Comuns
es mostren disposats
a estudiar
la proposta
del PSC
per eliminar
la pensió vitalícia
i les indemnitzacions
que cobren
els expresidents
del Parlament.
Els socialistes
plantegen
un període
transitori
de sis mesos
a partir del qual
deixin de percebre
el 60% del sou
quan es jubilen
i el 80%
durant els 4 anys
posteriors
a la pèrdua
del càrrec.
El cap de l'oposició,
Salvador Illa,
assegura que no és
una iniciativa pensada
contra la presidenta
suspesa de la cambra,
Laura Borràs,
en cas que la condemnin
pel cas dels contractes
de la institució
de les lletres catalanes.
Era más un privilegio
que no un reconocimiento
de la debida dignidad
de quien preside
el Parlamento de Cataluña.
Por eso,
no contra nadie,
sino a favor
del Parlamento
hemos adoptado
esta iniciativa.
El Tribunal Suprem
fa un pas més
en l'exhumació
de diverses víctimes
del franquisme
enterrades
al Valle de los Caídos.
Ara ha rebutjat
el recurs
de la Fundació
Francisco Franco
i un particular
que pretenien
paralitzar els treballs.
En concret,
el Suprem
dona per bona
la decisió
del Tribunal Superior
de Justícia de Madrid
que va donar
llum verd
a la llicència urbanística
per fer els treballs.
En tot cas,
ara la decisió
està en mans
del Patrimoni Nacional
que pot donar
el seu sí
a l'exhumació
o bé esperar
que el jutjat de Madrid
que tramita
aquest procés
es pronunciï.
La festa
en Reif
de Montanyola
a Osona
d'aquest cap de setmana
acaba amb 230
persones
identificades
pels Mossos.
En els controls policials
els agents
van identificar
prop d'un centenar
de vehicles
que han estat
denunciats
a partir de la llei
d'accés motoritzat
al medi natural.
A més,
12 conductors
van donar positiu
en el test
de drogues
i 5
per alcohol.
Els Mossos
també han aixecat
una trentena
d'actes
administratives.
Amb aquesta Reif
de Montanyola
ja són 3
les que s'han fet
a Catalunya
en menys d'un mes.
Les anteriors
a la Conca de Barberà
i a la Segarra
també van durar
3 dies
el mateix
i van participar
també centenars
de persones.
Esports, Marta García.
El Girona
tanca la 25ena jornada
en Montilivi
rebent l'Atlètic de Madrid.
Els gironins
amb les baixes segures
de Jangel Couto,
Callens,
Ibrakebe
i Joel Roca
estan 4 punts
per sobre
del descens.
L'Atlètic
arriba després
de 8 jornades
consecutives
en Lliga
sense pedre.
El partit
és a les 9
i a partir
de 3 quarts
en l'antena
de Catalunya Ràdio
començarà
el tot gira
amb aquesta transmissió.
La Lliga
assegura
que la inscripció
de Gavi
com a jugador
del primer equip
queda anul·lada.
La raó
que argumenta
l'organisme
és que el club
blau grana
va presentar
fora de termin
en el jutjat
la demanda
assegura
que no
ho va presentar
fora de termin
i que la decisió
d'ara
es tracta
d'una decisió
del lletrat
que no és ferma.
En tot cas,
Gavi pot seguir
jugant amb el primer equip
perquè hi consta
com a jugador
i amb fitxa del filial.
El govern espanyol
també es personarà
contra el Barça
en el cas Negreira,
segons ha confirmat
este matí
el president
del CSD
José Manuel Franco.
En el torneig
d'Indian Wells
de tenis,
Pau Lavadosa
busca avui
l'accés
als vuitens
de final
en un partit
contra Ribàquina.
i a dos quarts
de vuit
a Austràlia-Espanya
en partit
de classificació
per a la ronda final
de la Copa
del Munt Masculina
de Waterpolo.
Fins aquí
les notícies.
El Girona
tanca la Junta.
Tot seguit,
les notícies
de Sant Just.
Bona tarda,
us informa Lua López Rivas.
Bona tarda,
us informa Lua López Rivas.
Unes cinquantena
de persones
es reuneixen
a la plaça
Camoapa
per comemorar
el Dia Internacional
de la Dona
Sant Just d'Esvern.
Aquest acte
va començar
a les 9 del matí
on es va oferir
una classe de ioga
amb l'ESA ioga.
Tot seguit,
es va repintar
el mur feminista
de la plaça
amb el lema
Estimem-nos totes,
un mur
coorganitzat
per l'Ajuntament
i Dona i Empresa.
Es va oferir
també xocolatada
amb l'Associació
del Barri Nord
i es va realitzar
una fotografia
conjunta
amb dron.
Per tancar el dia
va haver-hi
una ballada
de sardanes
a càrrec
de la coble
jove de Reus
i per últim
a la una
un taller
de defensa
personal femenina
amb el club
Taekwondo
Sant Just.
Nova exposició
de tires còmiques
del dibuixant
Pere Oliver
al Centre Social
al Mil·lenari.
Avui ha visitat
els estudis
de Ràdio d'Esvern
al dibuixant
Sant Justenc
que ha assenyalat
que exposa
uns quants dibuixos
entre el 2022
i 2023
de tires
publicades
a la Vall d'Aversa
a la pàgina web
El Xurro Il·lustrado
i al compte de Facebook
de l'autor.
El Xurro Il·lustrado
és una pàgina web
de Madrid
de l'Associació
d'Autors de Còmics
d'Espanya
i l'Associació
d'Humoristes Gràfics
que es pot consultar
de manera gratuïta
a través d'internet.
En Pere ha explicat
que l'exposició
del Centre Social
al Mil·lenari
es va fer a partir
d'una tria
que va fer conjuntament
amb l'Associació
de Gent Gran
de Sant Just d'Esvern.
Explica
que sempre funciona
de la mateixa manera.
Ell ofereix
un conjunt d'il·lustracions
i és algú
que tria
quines són
les escollides.
La mostra
ja es pot visitar
a la sala d'actes
del Centre Social
al Mil·lenari.
El Museu
de les Trementinaires
de Tuixent
podrà fer ús
de la cançó
que els dediquen
als Pastorets
de Sant Just.
Ahir,
membres dels Pastorets
van visitar
el Museu
de les Trementinaires
que va ser inaugurat
el desembre
de l'any 1998.
El museu
forma part
de la Ruta
dels Oficis d'Ahir
promoguda
pel Consell Comarcal
de l'Al Urgell
i està situat
a la població
de Tuixent.
La visita
a aquest museu
permet conèixer
qui eren
les Trementinaires,
quines herbes
i remeis
comercialitzaven
i com organitzaven
les seves rutes
sempre a peu
des de la Vall
de l'Avança
i Tuixent
fins a les terres
planes de l'interior
i el litoral
de Catalunya.
La delegació
dels Pastorets
va lliurar
el CD
de les Cançons
al Museu
i en Jordi Baldric,
l'autor
de la lletra
i música
de les Trementinaires,
els va autoritzar
a fer ús
de la cançó.
I això és tot.
Tornem amb més informació
i tota l'actualitat
Sant Justenca
als Sant Just Notícies
de les 7 del vespre.
Fins ara mateix.
L'essència de Sant Just
l'atens a la Rambla
a Ràdio d'Esvern.
I comencem
aquesta segona hora
de la Rambla,
el magassin de tardes
de Ràdio d'Esvern
i tenim
escoltant
a Vico
amb aquest tema
noixentera.
Després passarem
a parlar
amb Romi Porredon,
presidenta
de la SEAS,
la secció excursionista
de l'Ateneu
Sant Justenca.
Amb ella
ens posarem
el dia
de les activitats
que té l'entitat.
gotes de dolce
pa'
que vuela mejor
y se va calentando
el ambiente
yo te busco
entre a toda esta gente
dime,
dime,
dime dónde está
tu boquita de fresa
mi mojito de menta
las cosas bonitas
al final se encuentran
dos trocitos de fruta
si quieren
se disfrutan
te invito
a mi fiesta
en mi casa
la una
noche ochentera
tota la noche entera
hay una cola que te da
pero ven con quien quieras
noche ochentera
tota la noche entera
cógeme la cadera
que bailamos la lenta
tu hijo
la noche entera
era
como una noche ochentera
era
la noche entera
era
como una noche ochentera
era
lo haremos
como en las vegas
lo que pasa aquí
aquí se queda
la policía en la puerta
pero nadie
nos va a frenar
no
díselo
que esta fiesta
no acabó
dame dos
bien de ron
y salimos
al balcón
a gritar
que la vida
es pa' disfrutar
que no sobran
ganas de amar
la vecina
empieza a picar
que quiere
subirse a bailar
que quiere
subirse a bailar
vinga
ara sí
ja són
les 6 i 11
tenim ja
Romi Porredona
dins dels estudis
de Ràdio d'Esvern
hola Romi
què tal
bona tarda
bona tarda
doncs bé
hem estat parlant
aquestes últimes setmanes
en diferents sessions
que hem fet
també parlant amb gent
de les CEAS
ens ha anat posant al dia
eh Romi
han passat
gent de la secció jove
també gent de la secció infantil
i ara ens toca parlar amb tu un altre cop
com vam fer a principi de temporada
temporada
exacte
parlem de novetats
d'activitats
d'agenda
sí
bé
jo ara vinc
com que vam fer l'assemblea
d'ordinària
diguéssim
general de socis i sòcies
el dissabte 4
doncs pensava
bueno una mica
parlar doncs
de com va anar l'assemblea
de com està anant el cicle
que és el que més porto
doncs
i bueno
pregunteu el que vulgueu
molt bé
no l'assemblea
doncs es va fer el 4 de març
normalment fem això
a principis de març
és l'assemblea de socis
doncs el que es fa
el que es fa seria
primer diguéssim
fer un repàs
de tota la memòria
d'activitats del 2022
de totes les activitats
de totes les coses
que portem a terme
perquè no només
és les sortides
del cicle o matinal
sinó doncs
com va el butlletí
la biblioteca
doncs
el cicle d'audiovisuals
un repàs
com si diguéssim
de tots els àmbits
que abràs
de totes les activitats
i de tots els àmbits
que portem endavant
les CES
fins i tot les col·laboracions
que fem
i bé
vull dir
el sopar de motxilla
el sopar
de lluna plena
perquè a banda de les sortides
hi ha moltes
moltes activitats
que totes estan portades
per comissions
llavors comencem l'assemblea
amb què un membre
de cada comissió
o de cada representant
d'aquesta activitat
fa una exposició
fa l'explicació
del que ha estat
el 2022
i ja està
es fa tot un repàs
i un balanç general
del 2022
després el tresorer
presenta
l'estat de comptes
del 2022
amb ingressos
sortides
l'estat de tresoreria
això s'ha d'aprovar
i després
es presenten
ja si hi ha novetats
abans del pressupost
podríem dir
del 2023
llavors com a novetats
van parlar
sobretot
la secció infantil
la secció jove
que malgrat no era
la jove
ja fa un any
que hi és
que ja està en marxa
que està en marxa
però bueno
parlar de tot el que han fet
i tota la consolidació
i el futur
de la secció
vull dir que
va estar molt bé
perquè a més
ells
són gent molt espavilada
amb moltes idees
amb moltes idees
amb moltes idees
i ells van presentar
un powerpoint
de sortides
i tal
i va ser molt dinàmic
amb això
i s'ha guanyat allò
un regeveniment
fantàstic
i després
la secció infantil
que va venir
doncs el Marc
i la Núria
que són els que
van endegar
ja al setembre
la primera sortida
i ho van fer
trimestralment
i llavors
hi ha sortides
doncs
mensuals
i un cop
al trimestre
es fa
amb famílies
diguéssim
i van explicar
que anava
fantàsticament bé
perquè
han hagut
de tancar
perquè ja són
25
i clar
els remunidors
que tenen
no poden
diguéssim
tirar endavant
més
i hi ha llista
d'espera
què dius
sí
hi ha llista
d'espera
i a més
molts nens
i famílies
s'han fet socis
per tant
hem augmentat
de socis
que bé
és a dir
estem molt contents
i bé
llavors
a banda
una altra
com a novetat
és perquè volem
fer un canvi
de web
més actualitzada
més modernitzada
i això
estem pendents
pel que fa al disseny
no Romi
més que res
el disseny
i la disposició
la web de la CES
està completíssima
pel que fa al contingut
ho trobeu tot
i a més està superestructurada
és que no té pèrdua
és modernitzar-la
és potser
dinamitzar-la
d'una altra manera
més interactiva
més
i llavors tenim una proposta
amb l'escola
Antoni Algaró
sí
doncs que
bé
ens ha dit
si volíem ajuda
i llavors bé
la gent jove
que també s'hi entén
i el Bernat Macià
que és el que també la porta
i així
doncs
bé
això seria una novetat
per l'altre any
diguéssim
per fer un canvi
molt bé
i llavors ja després
es presenta
el pressupost
del 2023
i llavors
tot això
s'ha d'anar aprovant
diguéssim
l'Assemblea de Socis
va aprovant
doncs
el pressupost
un pressupost
que va en consonància
amb el de l'Ateneu
no?
no
és independent
independent
sí
sí
el pressupost nostre
és per les activitats
i les coses que fèiem
i tot això
doncs
com distribuïm
no?
ingressos
despeses
i tal
llavors aquest any
amb el pressupost
sí que
hi ha hagut
una petita novetat
que fèiem molts anys
que no
no ho fèiem
que és un augment
de quota
perquè clar
tot va canviant
fins i tot
el que nosaltres
les CES
hem d'aportar
l'Ateneu
ha pujat
bastant
perdona
això
em referia a això
perdona
quan t'he comentat
allò de l'Ateneu
els temes
que clar
el pressupost
varia en funció
de diferents variables
no?
exacte
i que clar
i llavors
doncs
en funció
de com ha anat
una activitat
una altra
etcètera
i tot
doncs es fa
per al nou any
doncs
una prospecció
no?
d'ingressos
i de
despeses
i llavors
clar
això ho ha de provar
i llavors els socis
de vegades
pregunten
i això de què és
això de l'altre
donem la veu
perquè finalment
si s'aprovi
doncs que s'aprovi
per consens
evidentment
i ja està
i després
hi ha uns esquemes
dins dels fulls
nosaltres donem
un petit dossier
als socis
on hi ha
aquest resum
de memòria
i on hi ha
aquests quadres
de l'economia
i també
una mica
la piràmide
d'edats
pel que fa
als socis
als socis
i llavors
aquest any
estàvem molt contents
perquè la piràmide
d'edat
que sempre tendia
a ser una piràmide
que pujava
molt cap al final
s'aixamplava més
això mateix
s'ha equilibrat
amb infantil
i juvenil
i doncs
això
està
molt millor
home
i rejuvenida
i veus que
hi ha futur
ostres
era un dels reptes
que teníem
feia anys i anys
no
i veus
que
ostres
amb aquestes
dues seccions
doncs
la cosa
ha canviat
i a més
és que estan
molt contents
veieu que també
hi ha continuïtat
per tant
exacte
que el futur
sembla
que vagi
per bon camí
i això sí
estem molt contents
i Romi
en aquesta assemblea
que vau fer
el 4 de març
algunes coses
destacades
o bé
no sé si vau parlar
de les conferències
per exemple
que estan a vent
amb aquest cicle
de geografies de dona
quina valoració
se'n va fer
és a dir
el públic
hi va?
sí
bueno
ara
això seria
l'altra cosa
com que és un cicle
que he organitzat jo
aquestes geografies literàries
en veu de dona
doncs bé
també estem
molt contents
perquè hi ha molta gent
o sigui
la sala de piquets
s'omple sempre
des de la primera conferència
i en portem sis
només en quedem tres
o sigui
aquí estem
passats a l'Equador
sí sí
per tant
ja es pot dir
que ha tingut èxit
que ha tingut
està tenint molt èxit
la gent
la veritat
està com
molt contenta
allò
amb ganes
doncs d'escoltar
veus
ganes
doncs de rellegir
que això és l'important
no?
vull dir que
després d'una conferència
digui
oi
doncs mira
em rellegiré això
i tal
o mira
tenia aquesta autora
oblidada
doncs mira
no?
i això és l'important
no?
que se surti
satisfet
i amb ganes
doncs de relectures
o de lectures
i bé
totes les
autores
i fins i tot
els exponents
que han vingut
doncs són
molt competents
vull dir
les autores
són
des de la Pàmies
a la Rodoreda
a la Víctor Català
doncs no?
vull dir
l'Isabel Clàssimo
totes aquestes ja s'han fet
la Montserrat Roig
després també es va fer
bueno l'última
que això ja
ja vaig pensar
que aquesta
havia de ser sí o sí
el març
la Maria Mercè Marçal
sí
que ha estat
just aquest cap de setmana
exacte
aquesta
el divendres passat
i va venir
la Lluïsa Julià
que havia estat
amiga
més fundadora
de la secció
d'escriptores
del PEN Català
s'havien conegut molt
i havien compartit
moltes coses
amb ella
i a banda
d'escriure
i fer antologies
de la Maria Mercè Marçal
ha fet
la primera
biografia
de la Marçal
saps?
per tant
doncs
va fer una conferència
molt maca
a més com que
la Lluïsa Julià
havia estat
ara perquè s'ha jubilat
però havia estat
sempre professora
i combinava
els estudis
la investigació
però es notava
a nivell de didàctica
la comunicació
amb el públic
i ja s'està acabant
ara només en falten tres
la d'abril
que serà
la Montserrat Avelló
que vindrà
una professora
de la Universitat
Rovira i Virgili
de Tarragona
el maig
farem
una excursió
a Mallorca
i el Gaspar Valero
farà recorreguts
itineraris
doncs
en veu de dona
no?
amb moltes autores
mallorquines
passejant-nos
per diferents racons
i tal
i el juny
per acabar
la Maria Barbal
caram
la Maria Barbal
per tancar
que si puc
vull dir
vaig parlar amb ella
i tal
i depèn doncs
de com estigui d'ànims
i de ganes
i tot
potser també
a banda del ponent
doncs
que serà
el Joan Josep
Pizern
aquí no vaig poder
localitzar
doncs
la traductora
el romanès
l'escrabel
i un altre
que també m'han dit
però no va poder ser
però vindrà
el Joan Josep Pizern
que crec que
la coneix perfectament
a la Marçal
ai a la Marçal
a la Barbal
a la Barbal
i si puc
que vingui ella també
perquè
sí
a veure
suposo
si està bé
i es troba bé
perquè de vegades
té
molta feina
i moltes coses
i ella em va dir
si puc
vindré
tu avisa-me
amb més de temps
i miraré
a veure de venir
i si ho podem aconseguir
tancarem el cicle
que bé
doncs el juny
molt bé
i alguna altra novetat
a Ròmi
que haguéssiu parlat
durant l'assemblea
pel que fa a les activitats
el que queden
d'aquest 2023
queda doncs ara
bueno
queda ara
acabar el cicle
ja ho hem dit
sí
després queda en matinals
cada mes fem una matinal
queda en aquestes sortides
els cicles
hi ha la mitja d'esvern
també a l'abril
el sopar de lluna plena
també
bé
diferents
diferents activitats
hi ha encara activitats
sí
molt bé
les sortides de cloenda
tant de matinals
com de cicle
per cert
un punt que volia fer
el tema de les xarxes socials
un punt a favor
perquè sí que
sí sí
home
per Instagram i per Twitter
veig que us esteu posant el dia
que aneu posant fotografies
també
de les excursions
que feu
sí sí sí
això s'ocupa la secció jove
sobretot el Martí
el Martí Bailac
que és un crac
sí sí
perquè de seguida
ell va dir
no això es pot ajuntar
a través del programa
no sé què
perquè no em facis dir el nom
sí
i tot en un pack
ho fa a l'hora
i llavors ell mateix
redacte quatre cosetes
doncs sobre
les diferents activitats
i fa tota l'explicació
de les activitats
de cada mes
sí sí
surt per tot
per tota la xarxa
sí sí
sí sí
per tant que
un punt positiu
un punt positiu
també veus
això de tenir gent jove
ens hem modernitzat
ens hem modernitzat
i rejovenit
exactament
molt bé
doncs home
jo crec que
no ens queda res pendent
per comentar
moltíssimes gràcies
per passar-te
per aquí a la ràdio
no a vosaltres
perquè així també
ens anem posant
cada mes al dia
i també m'agrada
que vinguin
la secció jove
la secció infantil
o ara
quan hi haurà la mitja
que vingui el Mart
explicar-ho més bé
sí
i tot això
està al dia
fantàstic
doncs que acabis
a passar bona tarda
i també bona setmana
i igualment
adeu
gràcies a vosaltres
adeu
Hola
sóc la Mireia Belmonte
en la natació
la velocitat és clau
i també ho és
per salvar una vida
davant l'ictus
trucar ràpid al 112
és fonamental
si no tens un canvi brusque
a una persona
com ara
pèrdua de força
a una banda del cos
canvis en la parla
o en l'angès de la cara
truca ràpid al 112
no t'ho pensis
davant l'ictus
truca ràpid al 112
Generalitat de Catalunya
gràcies a vosaltres
Gràcies a vosaltres
Gràcies a vosaltres
Gràcies a vosaltres
Gràcies a vosaltres
Gràcies a vosaltres
Gràcies a vosaltres
Gràcies a vosaltres
Gràcies a vosaltres
Gràcies a vosaltres
Gràcies a vosaltres
Gràcies a vosaltres
Gràcies a vosaltres
Gràcies a vosaltres
Gràcies a vosaltres

Gràcies a vosaltres
Gràcies a vosaltres
Gràcies a vosaltres
Gràcies a vosaltres
Gràcies a vosaltres
Gràcies a vosaltres
Gràcies a vosaltres
Gràcies a vosaltres
Gràcies a vosaltres
Gràcies a vosaltres
Gràcies a vosaltres
Gràcies a vosaltres
Gràcies a vosaltres
Gràcies a vosaltres
Gràcies a vosaltres
Gràcies a vosaltres
Gràcies a vosaltres
Gràcies a vosaltres
Gràcies a vosaltres
Gràcies a vosaltres
Gràcies a vosaltres
Que si marca o no marques, treguis la llengua.
Influencia traient la llengua o viciant-te a un joc amb amics.
Treu la llengua quan llistis a la dreta, en una primera cita, abans d'un primer petó...
Els petons de debò es fan amb la llengua.
Treu la llengua arreu i amb tothom. Estiguis de pas o et quedis per sempre.
Fes-ho com vulguis, però deixa't anar i treu la llengua al parlar.
Treu la llengua. Comparteix el català.
Sant Just, encara fumes? Has pensat a deixar de fumar?
El cap Sant Just t'hi pot ajudar.
Sol·licita-ho enviant un correu electrònic a santjustencarafumes.cat
Sant Just és una delícia i el tabac una brutícia.
Un poble tan adorable i el fum tan insuportable.
Sant Just t'omple la vida i el tabac te l'esquitxa.
Pensa bé que tu t'enganyes, no ho juguis, ara t'ho manes.
Per què fumes?
Encara fumes?
Per què fumes?
Encara fumes?
Són justament dos quarts de set.
Seguim un altre cop amb el cicle d'entrevistes a les parades del mercat municipal.
A primera hora del programa, fa una estoneta, hem fet l'entrevista amb la Susana de Carnisseries Mari.
I ara ens toca fer ja la setena entrevista d'aquest cicle, pel qual, recordem,
van passant els i les assentadores del mercat municipal a explicar-nos què s'hi cou a dins
i com és el dia a dia del mercat.
Doncs, fidelitza la clientela, quines són les rutines, els hàbits de compra de la gent,
també la forta competència amb els grans supermercats.
A part de conèixer, òbviament, també qui són les persones que regenten cadascuna de les parades.
Ara parlarem amb l'Àlex de la peixateria Glòria.
Repetim, és la primera vegada que els assentadors i assentadores passen per aquí,
pels estudis de ràdio d'Esvern, quan venen, estan una mica nerviosos, nervioses,
per tant, no passa absolutament res.
Àlex, què tal? Bona tarda.
Hola, bona tarda a tothom.
Bona tarda. Ja hem dit que els assentadors i assentadores esteu una mica,
allò quan entreu a l'estudi, una mica nerviosos, però no passa res.
No estem habituats, això.
Clar, és que algú quan està fora del seu àmbit es nota una mica descol·locat,
però, bueno, ho intentarem fer el millor possible
i que la gent que ens escolta, doncs, que ens conegui una mica.
A veure, Àlex, si algú entra al mercat de Sant Just
i para davant de peixateria Glòria,
què és el que hi veu?
És a dir, què és el que hi troba?
Quins productes? Què tenim?
Bueno, troba peix fresc de qualitat, de molt alta qualitat,
i peix i marisc.
Molt bé.
També fem també...
hi ha algun elaborat i algú de peix congelat.
Molt bé. Elaborat, a què et refereixes?
Bueno, doncs, tenim anchoves, tenim aceitó amb vinagre,
i els dissabtes fem nosaltres xuxi.
Ah, molt bé. Oh, mira!
Home, doncs això sí que és un elaborat, però deu tenir èxit, no?
Bueno, es va venent.
Que bé. I, Àlex, qui tenim d'encarregat o encarregada darrere del,
com si diguéssim, de l'aparador?
Bueno, el responsable sóc jo.
I llavors, després, atenen, normalment hi ha l'Encar i l'Àngel,
que atenen a la clientela.
Molt bé. És a dir, que tens algú que et pugui donar un cop de mà, no?
Sí.
Molt bé. I, una mica, explica'ns com és el teu dia a dia,
no sé si tens alguna rutina, o no sé si t'aixeques molt d'hora, per exemple,
o vas a algun lloc a buscar el producte fresc.
Sí. Cada dia ens aixequem a les 3 per estar a les 4 al Mercat Central, a Mercabarna.
Uau!
Sí, és una feina bastant dura. Tot i això, avui dia el guaxap ens ha deixat dormir una mica més,
perquè ja, prèviament, quasi la majoria de peix ja es compra mitjançant guaxap.
Oh, vale.
Sobretot el gènere que ve del Cantàbric o de l'Atlàntic de Galícia.
Que tot això ja, més o menys, ja veiem l'entrada diària que hi haurà de peix i ja fem la compra, la previsió.
Vale. Molt bé. I la resta, per això, sí que heu d'anar a buscar-ho, eh?
Sí. Llavors, estem a les 4, normalment el gènere entra a les 3,
sobretot de les subhastes que hi ha hagut a les llotges per la tarda,
i entra sobre les 3 a Mercabarna, i a partir d'aquí ja nosaltres, més o menys, anem comprant el gènere.
Perquè teniu algun lloc ja fix que sapigueu que us donen producte de qualitat?
Sí. O teniu-hi alguns llocs de referència?
Sí. Sí, més o menys, ja, o sigui, ja comprem més o menys sempre els mateixos llocs,
perquè no ens faci el gènere.
Però ja també, quan anem al mercat, ja saben en quin tipus de qualitat treballem,
llavors ja te l'ofereixen.
Vale, vale.
I del que vosaltres poseu a la peixateria, quins són aquells productes o aquells peixos que es venen amb més facilitat?
Allò que recomaneu o, bueno, no sé, el que la gent veu millor?
Bé, normalment ve gent i llavors ens consulta.
Ai, quin peix puc agafar?
A veure'ns sí que jo li dic, doncs mira, tens aquí un llobarro salvatge que ve d'aquí de la Costa Brava,
a veure'ns sí que recomanes, si coneixes el client, més o menys ja sap el que vol, no?
Però, bueno, el que més es ven és el que diem el sota de cavall o rei, no?
Que és el llenguado, el rap i el lluç.
És el que més sortida té.
Ostres, bueno, clar, és el que has dit tu, el sota de cavall o rei, no?
Vull dir els bàsics una mica, una mica, molt bé.
Parlem ara de la parada, de la seva història una mica, no sé si recordes quin any va obrir.
Bueno, van començar, la meva mare van agafar una parada del mercat, de la Paquita, que es va jubilar,
llavors els meus pares el van agafar.
D'acord, eh?
Llavors aquesta parada vam fer dues, vam fer una peixateria i una friteria.
Ostres!
Sí, llavors vam estar molts anys,
el meu pare i el meu germà portaven la friteria
i ma mare i el meu altre germà portaven la peixateria.
La teva mare entén que és la Glòria?
La Glòria, sí.
D'acord.
Llavors, amb el temps vam veure que el meu germà va marxar
i ens va quedar el meu pare sol,
llavors fer dos mercats era molt dur.
O sigui, anar a les 4 del matí amb un
i a les 6 de la tarda anar a l'altre mercat
era una feina molt dura,
i llavors es va decidir de deixar la friteria.
Però això ja amb l'últim canvi de reforma del mercat.
Cap a la dècada dels 80, potser?
No, aquesta va ser una reforma,
va ser la segona reforma,
que ha de ser un mercat de dues plantes,
va quedar amb la planta de baix i a dalt un supermercat.
Cap al 2003 podeu?
Sí.
Val, val, val.
Llavors en aquella època entenc que us decidiu quedar només amb la...
Amb la peixateria.
Amb la peixateria.
Caram.
I com va ser el traspàs d'aquest negoci?
Tu estaves segur, Àlex, de voler seguir amb la peixateria?
Tenies algun espòs?
Perquè, deu ser, com has dit tu, una cosa molt dura, no?
Bueno, has de valorar.
Pensa, en aquella època tots els fills treballàvem amb altres feines,
llavors era una parada que portava sol la meva mare i mon pare.
Llavors es va valorar si aquell esforç valia la pena o no.
També el mercat es reduïa,
llavors és quan es va decidir de deixar la friteria
i sol encara ens va amb el peix.
Ostres, tu has...
Bueno, heu viscut canvis significatius, no?
Amb el mercat, amb aquestes obres que em comentes, no?
Sí.
I què és el que, bueno, un extrauries?
D'aquests canvis que et dius, ostres, doncs això es va fer molt bé,
amb això van tenir un encert.
O coses que dius, no, mira, aquí és que la van cagar,
això no ho van fer gaire bé.
Ja sé que et posen un compromís, però bueno...
Sí, bueno, jo no t'ho puc explicar
perquè tampoc no ho vaig viure en primera experiència,
que eren mons pares, però sí que deien...
Ah, quan va haver-hi el canvi d'una planta de l'antic mercat
que estava a dalt amb unes escalinates,
quan va haver-hi el canvi a fer un mercat bastant més gran
amb dues plantes, el doble de friteries, el doble de peixateries...
A vore'n sí que hi havia una pop, però bueno,
que es va anar fent i és un mercat que sempre ha treballat bé.
Perquè d'allò més dur, bueno, més sacrifici, no,
que tu creguis que té la feina d'estar en una parada d'un mercat,
què és?
Jo, per mi, el sacrifici és l'horari que portem nosaltres,
com a peixaters, l'horari és molt dur,
anem a diferents hores, anem sempre a falta de sony,
és el que veig més.
Després la venda és maca, la venda de mercat és molt maca.
I amb el peix és una parada molt agraïda
perquè tens molts colors i et dona una vitalitat,
és una venda molt maca el peix.
Tu com vas aprendre l'ofici?
Perquè dius que és fàcil, però bueno,
no tothom sap tallar peix, Àlex.
Jo, bueno, perquè ja de petits anàvem a ajudar la mare,
a tallar, a vendre, a repartir.
Així vas aprendre una mica, no?
Sí, sí, ja ho portàvem a la sang.
Jo me'n recordo quan, al començament,
que va ser un començament molt dur,
anàvem a les quatre al dematí a acompanyar els meus pares
i a les vuit ens canviaven per anar a l'escola a Canigó.
Sí, amb 14-15 anys va ser una època bastant dura,
però bueno, és el que tocava en aquell moment.
Bé, ara que comentes això, llavors,
tu sempre has estat vinculat a Sant Just,
és a dir, en la parada del mercat,
és també perquè és el lloc on viviu, no?
Sí, sí.
Bé, de fet, mon pare és anat a Sant Just,
el meu pare va néixer a la fabriqueta del carrer Bador.
Nosaltres també, o sigui, tota la vida hem viscut a Sant Just.
Clar, per tant, esteu pràcticament, bueno,
arreladíssims al mercat de Sant Just.
Sí, sí, ja tota la família ja és...
Sant Just, eh?
Són uns Sant Just, sí.
I també això em permet preguntar-te, doncs,
el tema de la clientela,
que suposo que també, bueno, doncs,
la deveu conèixer de, bueno,
pel poble, no?
Però també és més fàcil, llavors, fidelitzar-la?
És a dir, que la gent us conegui més,
que vingui a la parada?
Com és la clientela que teniu?
Mira, la clientela que tenim ara,
o sigui, és gent gran que ha vingut tota la vida
i ara estem veient que ve molta gent nova.
O sigui, ara també ve molta joventut.
D'acord.
No la suficient, que ens agradaria, però, bueno.
La joventut també és com a les altres parades
que ens han estat explicant,
que ve més els caps de setmana, divendres,
i així que no pas entre setmana?
No, entre setmana també.
També van venint.
I si no ens truquen,
perquè nosaltres fem el servei
de repartament a domicili
a hores convingudes.
O sigui, ens poden demanar pel dematí el peix,
li diem el que tenim,
o els enviem un vídeo del peix,
ens ho demanen,
i, per exemple, si ens diuen
que a les vuit del vespre estan a casa,
i nosaltres els hi portem.
Ostres, si feu servei a domicili.
Sí.
Caram, això és un plus, eh, també.
Sí, ens hem d'adaptar
als horaris de tothom.
Sí, sí, sí.
I llavors em comentes, Àlex,
que hi ha tant clientela més gran
com clientela, bueno, doncs, més jove.
És un punt positiu, també,
que, per exemple,
conegueu la clientela i ja se figueu,
per exemple, doncs, aquesta persona vol això,
aquesta ho vol així, aquesta això, o...
Jo crec que sí,
que això és un valor afegit
a qualsevol tipus de gran superfície.
O sigui,
saber tractar a un client
el producte que vol,
com ho vol,
i llavors també amb cert carinyo,
perquè a vegades anem a les grans superfícies
i la relació és molt freda
amb una dependència d'una gran superfície.
És molt diferent.
I crec que aquest servei
és un valor afegit molt important.
La gent es deixa aconsellar?
És a dir, pregunta molt,
avui què em recomanes?
O avui...
O sigui, té confiança com perquè...
Sí.
A vegades sí.
O, per exemple,
van amb una idea
i aquell dia no n'hi ha allò que volen.
Perquè el mar és així.
El peixater,
quan s'aixeca el dematí
i si té uns encàrrecs,
arribes i no tens el peix que tu vols
perquè no has sortit del mar.
O sigui,
llavors hem de buscar aquestes alternatives.
Però també ens ve el client
que ve amb una idea
a buscar alguna cosa
i aquell dia no n'hi ha.
Llavors,
sí que nosaltres aconsellem
quin peix
oferir
més o menys
una alternativa.
Semblant allò, no?
Sí.
Una mica.
Depèn de com vagi.
És també,
a vegades,
quan ens fan l'encàrrec
i vol un llobarro,
sempre preguntes
quina alternativa tenim?
Perquè si aquell dia
no surt llobarro,
pot ser una durada,
un parc
o un altre tipus de peix.
Clar.
La gent
coneix
els peixos?
Coneix el nom dels peixos?
O som una mica incultes,
en aquest sentit?
Bé,
a part del...
Sota
d'això que dius tu
del llus i del bacallà?
Sí.
O sigui,
tenen clar
el llus,
el bacallà,
la sípia,
això ho tenen clar,
el musclo,
l'almeja,
però sí que hi ha peixos
que ja...
perquè a vegades veuen un llenguado,
pregunten si és una bruixa,
veuen una bruixa
i si és llenguado,
però bueno,
lo normal.
Falta conèixer,
potser,
per exemple,
una mica més el producte,
no?,
per la part de la clientela,
també,
perquè, bueno,
a vegades penses
que tot el peix ja és car
i també hi ha opcions
una mica més econòmiques
que potser la gent
no coneix.
Sí, sí.
O que no tenen tanta fama.
i ara ja hi ha...
Jo he escoltat
en altres programes de ràdio
que han parlat
d'aquest tipus de peix
i sobretot
per les alternatives
a la sobrepesca que hi ha.
O sigui,
hi ha peixos paral·lels
potser amb un lluç
o amb un rap
que són bons,
que són d'aquí de proximitat
i és peix boníssim
que normalment ja...
Jo no els porto
perquè aquí no es venen,
com podria ser una bròtula
o algun tipus de peix així,
que és molt bo,
que és peix de roca,
que és boníssim
i podria ser l'alternativa
a aquest tipus de peix
perquè ara hi ha sobrepesca
amb aquests peixos més generalitzats.
No el portes
perquè la gent entenc
que no t'ho demana.
Perquè no tinc mercat aquí.
Clar.
No tinc, sí.
O no ho coneixen
i llavors no ho portem.
I quina és l'època de l'any
que hi ha més feina?
Tu creus que hi ha alguna època
que dius
ostres, és que anem molt agobiats.
Bé, normalment l'època
es concentra tot a...
on tenim més feina
és cap a Nadal.
D'acord.
És com més...
Però no, normalment
estem en un mercat
que més o menys
durant tot l'any
anem treballant.
I quines coses positives
veus que té el mercat
de Sant Just,
que és més aviat
un lloc tranquil, no?
Com el definiries?
o, doncs, bueno,
quines diferències creus
que té respecte
a altres mercats
d'altres municipis?
Mira,
jo,
el mercat de Sant Just
és un mercat petit,
un mercat
de molt bona qualitat.
Jo crec que
és un mercat
que dona
un bon servei
a tots els clients.
I respecte
a altres mercats,
sí,
doncs veus mercats
de Barcelona
més modernitzats,
mercats
més amples,
més modernitzats,
o sigui,
és diferent.
I després també
nosaltres tenim
una parada
a l'Ella,
que és un mercat
molt més petit,
però també
és més antiquat.
Més petit que el de Sant Just?
Sí, sí.
Ostres!
Sí,
hi ha cinc o sis parades.
Caram.
És molt petitet.
I qui el porta?
Algú de la família,
també?
Sí,
el porta el meu germà.
És una parada
que és meva i d'ell
i ell està allà
al mercat de l'Ella.
També peixateria?
Sí.
També, molt bé.
I d'ellà a l'Ella
també tenim,
o sigui,
hi ha dos barques
del Mas Nou
que també ens puja peix
peix de proximitat.
Que bé,
que bé,
que bé.
Sí,
sípies i enguadus,
peix de roca.
De tot,
vaja.
Sí.
I parlem una mica
també de la pandèmia.
Cosetes,
bòbids
que s'han quedat,
no?,
d'aquella època.
No sé si,
per exemple,
el tema del repartiment
a domicili
també és una de les coses
que es va afegir
en aquell moment
i que ara ja continueu.
Bé,
la pandèmia
va ser bona
de cara al negoci.
Ens ven obrir
molta gent
que no ens coneixien,
però també dolenta
perquè va ser
una època molt dura.
Molt estressant.
Sí,
va ser
que estava tothom
tancat a casa seva,
anaves pels carrers
buits,
que semblava
una pel·lícula
de terror.
De The Walking Dead.
Sí.
I no sabies
què passava
i tu estaves voltant
per allà
on tothom
ho tenia prohibit
i aquesta incertesa
ens va crear
bastant angoixa
als que estàvem
al dia a dia
treballant.
O sigui,
de nit a nit.
No parava,
o no?
Des de les 4 del matí
jo arribava,
dies arribava
on reparto
de les 10 de la nit.
Clar, ostres.
Va ser molt dur.
Va ser un boom de...
Bueno,
no sé si hi ha,
per exemple,
clientela
que se t'hagi quedat
també ja,
que us hagués conegut,
no?
O que hagués agafat
el consum
de venir a la peixateria
i que encara duri això.
Sí,
nosaltres hem notat
que sí que tenim clientela,
no molta,
perquè, clar,
normalment
aquesta gent
està...
Gent que està acostumada
a anar a buscar el mercat
o...
Normalment
són gent
que anaven molt
a la gran superfície,
però sí que hem vist
que
que ens han tornat...
Molta clientela
se'ns ha quedat.
Molt bé.
O sigui,
que crec que sí que...
que dintre el mal
per nosaltres va ser bo.
I respecte
a les grans superfícies
o als supermercats,
avantatges
o cosetes
de valors afegits,
no?,
que pugueu donar
des de la parada?
Una mica abans
ja ho has comentat
aquesta confiança,
no?
Sí.
Jo crec
que el nostre valor afegit
és això,
aquest tracte personalitzat,
un tracte que jo crec
que és amb molt de carinyo
i després
és un tracte
que jo no...
sé què vol el client,
m'entens?
Jo no li donaré
qualsevol cosa
perquè sé
el que vol el client.
També hi ha una altra cosa
que fem.
Nosaltres sempre ho diem,
si us plau,
quan algú no surti bé,
ens ho teniu que dir
per fer una millora
contínua
del nostre producte.
i sempre ho diem
perquè jo no sé
què va dintre del Meja,
jo no sé
si un llobarro
ha menjat una alga
que el deixa farinós.
Llavors,
tot això
sempre ho diem.
Si algú no surt
com vosaltres
ens ho feu arribar,
llavors jo ja parlo
amb els meus proveïdors
i sempre podem donar
el millor producte.
D'acord.
Home,
això també és important.
És una cosa
que potser
des de les grans superfícies
no...
No,
les grans superfícies
són números...
Avui dia
les grans superfícies
fan compres centralitzades,
compres massives
i donen
un altre tipus
de producte.
Bé,
clar,
aquí també
compta la qualitat,
que a vegades
hi ha gent que diu
que clar,
que el producte
del mercat
sempre és una mica
més car,
però bé,
és que és producte fresc
i...
Sí,
normalment,
a veure,
el producte bo,
on vagis
en qualsevol categoria,
inclús anar
a comprar un cotxe,
tens un cotxe bo
i un cotxe més normal.
El més normal
és més econòmic
i el cotxe bo
val molts diners.
doncs amb tot
reflexa,
el mercat
reflexa
amb tot.
I
alguna millora,
Àlex,
que tu pensis
que potser podria
tenir
el mercat,
no sé,
de cara a millorar?
Una crítica constructiva,
per dir-ho així.
Doncs jo,
per millorar
el mercat
tenim el problema
que la mobilitat
arriba al mercat
és complicat,
Sant Josep
té una circulació
molt complicada.
Llavors,
també falta
d'aparcament.
Cada cop
ens estan limitant,
ens estan traient
aparcaments
quan la persona
que ve a comprar
vol comoditats.
Llavors,
i cada cop
aquestes comoditats
els estem traient.
A què?
Et refereixes,
per exemple,
al pàrquing del...
Bé,
tenim el pàrquing
del mil·lenari,
però és que després
els alredadors
del mercat
cada cop
hi ha menys aparcaments.
Llavors,
sí que
crec que
hi hauria
que fer
un reestudi
per facilitar,
a part que
és el centre
comercial
de Sant Jús
i estem
una mica
abandonats.
Ara,
per exemple,
han ficat
aquestes bicicletes
elèctriques,
l'han ficat
a tots els barris
del poble
i al barri
centre no.
Al barri
centre
en tenim
tots els bancs.
per què no es pot
vindre
amb una bicicleta
elèctrica
i poder-la
com ara
que ha fet
aquests
de l'AMB,
que ho veig,
un servei
boníssim
pel poble.
És l'etern problema,
eh?
accedir fins al barri
centre,
les pujades,
una mica...
Sempre sí,
ha sigut
complicat,
però crec que
hi ha mitjans
que ja que es posen
a diferents barris
també van aficiar
una mica
al barri centre.
Clar.
crec que estem una mica
abandonats.
molt bé,
molt bé,
doncs jo no sé
si vols afegir
alguna altra coseta
més,
Àlex,
jo crec que
ja coneixem,
tenim una mica
més de coneixement
d'aquí a darrere
de la peixateria
Glòria,
i res més,
bueno,
que ha estat un plaer
que hagis estat aquí
aquests minuts
a Ràdio d'Esvern.
Moltes gràcies.
Que acabis de passar
un bon dilluns
i també una bona setmana.
Bueno,
moltes gràcies a tu
per fer aquesta entrevista
i a tots els oients
per escoltar-me'l.
I, bueno,
ja sabeu que estem
al mercat
i hi ha un bon equip
de professionals
que us intentarem
atendre'ls
el millor possible.
Que bé.
Perfecte, Àlex,
una abraçada.
Igualment.
Adéu.
Adéu,
bona tarda.
A la Rambla
res s'atura.
Vine,
queda't
i escolta'ns.
Como un tsunami
siento el aire
entre mis dedos
El cielo avisa
de que algo pasará
La mente en blanco
presenta
todos mis sueños
esos que por fin
puedo alcanzar
Se pone el sol
dejando un paisaje inmenso
Con el color
de la esperanza
y del amor
Como una estrella
deja huella
mientras muere
Eso es lo que
tengo que aprender
En mi mano
voy a ver
Que algo hoy
puede suceder
Y la euforia
dejará
Un secreto
al que gritar
Un secreto
al que cantar
Soy como el aire
que va a toda
la velocidad
Solo estoy yo
y mi caminar
Soy como el cielo
que revienta
de repente
Una explosión
una bomba nuclear
Soy como el aire
que revienta
contra el mar
Y va gritando
contra el viento
Rompiendo
Rompiendo todos
los esquemas
de mi piel
Una explosión
de euforia
y libertad
Me siento vivo
y no me tiembla
el pulso
Son mis latidos
las que marcan
el compás
La tierra tiembla
y estoy solo
en este juego
Si pierdo
vuelvo a ganar
Como un cometa
que alumbra
todo el cielo
Esos segundos
que siempre
recordarás
Estoy seguro
de que muero
en el intento
Y eso es lo que
nos hace brillar
En mi mano
voy a ver
que algo hoy
puede suceder
Y la euforia
dejará
Un secreto
al que gritar
Un secreto
al que cantar
Soy como el aire
que va a toda
velocidad
Solo estoy yo
y mi caminar
Soy como el cielo
que revienta
de repente
Una explosión
una bomba nuclear
Soy como el aire
que revienta
contra el mar
Y va gritando
contra el viento
rompiendo
todos los esquemas
de mi piel
Una explosión
de euforia
y libertad
¡Hey!
Soy como el aire
que va a toda
velocidad
Solo estoy yo
y mi caminar
Soy como el cielo
que revienta
de repente
Una explosión
una bomba nuclear
Soy como el aire
que revienta
contra el mar
Y va gritando
contra el viento
rompiendo
todos los esquemas
de mi piel
Una explosión
de euforia
y libertad
Soy como el aire
que revienta
contra el mar
y va gritando
contra el viento
rompiendo
todos los esquemas
en mi piel
Una explosión
de euforia
y libertad
Sant Just
Ja no tens excusa
per sintonitzar
Ràdio d'Esvern
cada tarda
de 5 a 7
Escolta el magazín
La Rambla
de dilluns a divendres
amb Núria Garcia
Un programa que fa poble
actualitat i entreteniment
Tertúlies
cicles d'entrevistes
espais culturals
seccions d'esport
de natura
cinema
salut
on es parla
i es dona veu
sobretot
a les entitats
i a la ciutadania
de Sant Just
Només hi faltes tu
Segueix el dia a dia
de la Rambla
a Instagram
i Twitter
arroba
La Rambla
9-8-1
i recupera els podcasts
que més t'agradin
a ràdio d'Esvern
punt com
012
La Generalitat
al teu costat
Si com a dona
vols saber
quins recursos
tens al teu abast
a les oficines
d'informació
de l'Institut Català
de les Dones
trobaràs l'atenció
que necessites
Et podem orientar
sobre salut
ajuda afectiva o sexual
o assessorar
sobre qüestions específiques
per a dones infants
separacions
règim de visites
pensió
i custòdia dels fills
abusos
o situacions
de violència masclista
Per tots aquests casos
trobaràs un servei gratuït
d'atenció psicològica
i assessorament jurídic
Entra a gentcat.cat
barra
Atenció a les Dones
012
La Generalitat
al teu costat
Vinga, marxarem
amb el programa
d'avui dilluns
13 de març
escoltant un tema musical
de Lewis Capaldi
El tema es diu
Forget Me
i és el seu últim àlbum
publicat l'any
2022
Nosaltres deixem el programa
en aquest punt
us hem estat fent companyia
des de les 5
podeu recuperar
tots els continguts
a radiodesvern.com
i també anar-nos
seguint a les xarxes socials
arroba
la rambla
9-8-1
tant a Twitter
com a Instagram
Ara a les 7 en punt
tocarà escoltar
l'informatiu
de notícies complet
de la mà de l'Ua López
per estar al dia
de tot el que passa
aquí al poble
us recordem
que a través
de les xarxes socials
podeu recuperar
el contingut
i també anar mirant
les fotos
de la gent
que va passant
pel programa
per exemple
res més
nosaltres
tornem demà
també
dimarts
ja
14 de març
també de 5 a 7
per fer-vos companyia
aquí al 98.1 FM
a Ràdio d'Esvern
la ràdio municipal
de Sant Just
i ara us deixo escoltar
Lewis Cavaldi
to know I made you cry
but love to know
I cross your mind
babe
oh
even after all
it still wrecked me
to find out
you know
how to forget me
even after
all this time
days aching
nights are grey
my heart
is still
your place
babe
guess I'll stay
for the same
no you can't
stand my face
some stars
you can't erase
babe
guess you still
feel the same
well I'll take
all the vitriol
but not the thought
of you moving on
cause I'm not ready
to find out
you know
how to forget me
I'd rather hear
how much you regret
me
and pray to God
that you never
met me
then forget me
oh I hate to know
I made you cry
but love to know
I cross your mind
babe
oh I
even after all
it still wrecked me
to find out
you know
how to forget
me
even after
all this time
I'm not ready
to let you
forgive me
and let you
forgive me
and let you
for all
I'm not ready
to let you
forgive me
and let you
forgive me
and let you
forgive me
I root
I root
I root
I root
I root