Bon dia, passant 7 minuts de les 10 del matí, ara a Ràdio d'Esvern fem la Rambla.
I en aquest editorial d'avui dijous volem posar el focus en una de les cites més importants del novembre Lila a Sant Just d'Esvern. Avui dijous 27 de novembre a les 7 de la tarda a Can Ginestar serà l'escenari d'una conversa imprescindible. Una entrevista virtual amb Nevenka Fernández, una dona que va transformar la història d'aquest país. Nevenka és per molts un nom que ressona amb valentia. L'any 2001 es va convertir en la primera dona a Espanya que va guanyar un cas d'assetjament sexual contra un càrrec polític.
Va trencar un mur de silenci quan gairebé ningú s'atrevia a fer-ho i ho va fer en un sistema que no estava preparat per escoltar les víctimes ni per protegir-les. La seva lluita va obrir camí i encara avui continua sent un fart per moltes dones que viuen situacions semblants.
En aquesta sessió, Nevenka compartirà la seva experiència, el dolor que va patir, però també la força que va sostenir. I ho farà de la mà de la periodista Núria García, la companya Sant Justenca, que va presentar molts anys aquest mateix magazín. Ella conduirà l'entrevista en motiu de la presentació del llibre El poder de la veritat, un títol que de fet resumeix perfectament el que representa Nevenka, el poder transformador d'explicar el que passa.
d'assenyalar les injustícies i de no deixar que la por decideixi per tu. L'acte organitzat per l'Ajuntament inclourà també un espai de preguntes perquè el públic pugui dialogar directament amb la convidada i aprofundir en un tema que ens interpel·la a totes i a tots. La lluita contra l'assetjament i la violència masclista.
En dies com aquests, amb testimonis com el de la Nevenka Fernández, recordem que la violència masclista no és un problema privat, ni puntual, ni llunyà. És una realitat que cal combatre des dels fronts institucionals, socials i personals. I que escoltar les veus valentes és el primer pas per no normalitzar allò que mai hauria d'haver estat tolerat.
Per això, aquesta entrevista no és només un acte més del novembre a Lila. És una oportunitat per aprendre, escoltar, repensar-nos i reafirmar-nos en la idea que la igualtat i la justícia no es negocien. Ens hi va la dignitat, ens hi va la vida. Soc Daniel Martínez i ara comença la Rambla.
I ho fem, com sempre, amb la lectura de sumari. Avui dijous 27 de novembre arrencarem el programa amb les notícies de Sant Just. Tot seguit farem un repàs a les portades dels diaris d'avui dijous. També parlarem de les efemèrides del dia i escoltarem a la Palmira Vedell amb la carta de la setmana, que ja sabeu que els dijous toca aquesta trucada telefònica amb la Palmira i la lectura d'aquesta carta setmanal.
Tot seguit també farem un repàs del temps amb en Carles Rius i a la segona hora, després dels bolletins de les 11. Avui, entrevista del dia, parlarem amb Lluc Tost, el nou membre que en principi agafarà possessió avui al consistori de l'Ajuntament per part de la CUP en relleu d'Anna Vilanova.
També parlarem amb Vanessa Montserrat de xarxes socials i de màrqueting digital i tancarem el programa d'avui amb entrevista teatral, parlarem de Fantasma de l'Òpera i també ens visita la Maica Dueñas per parlar de teatre i per fer petar la xerrada. Sigueu benvinguts i benvingudes, comencem!
I avui us donem la benvinguda amb una de Beatles, amb una cançó dels Beatles que ja està bé, de tant en tant també arrencar programa amb ells, amb els grans, amb els magnífics. Beatles, això és Blackbird, bon dia. Blackbird singing in the dead of night Take these broken wings and learn to fly All your life
You were only waiting for this moment to arise Blackbirds singing in the dead of night Take these sunken eyes and learn to see All your life You were only waiting for this moment to be free
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Les teves tardes ja tenen refugi. Soc el Jaume Lies i arribo amb la tercera temporada del Refugi, el programa més fresc, dinàmic i jove de la ràdio, de dilluns a divendres de 5 a 7 de la tarda. T'acompanyarem amb humor, informació i molt bon rotllo. Vine a riure, a reflexionar i, sobretot, a passar-ho molt bé. Sintonitza el 98.1 FM i segueix-nos a les xarxes socials. El Refugi!
on les teves tardes se't faran molt curtes.
I arrenquem, com sempre al matí, posant focus a Sant Just, posant focus al nostre municipi. Amb aquest espai de notícies municipals el que volem és donar també l'oportunitat a aquesta gent que impulsa projectes, també fer-se conèixer i, evidentment, a totes les activitats i a totes les accions que succeeixen al nostre municipi i fer-les visibles. I ho fem, com sempre, amb Mariona Sales, cap d'informatius. Mariona, bon dia. Bon dia, Dani. Com estàs? Com a tot? Molt bé, molt bé.
Bon Thanksgiving. Avui és el dia d'acció de gràcies. M'imagino que no ho deus celebrar. No, la veritat és que no. Però com a efemèride, doncs mira, és una cosa curiosa. Ara, perquè m'has dit que és avui, però si em preguntes quin dia és, tampoc tu ho sabria dir. Normalment és l'últim dijous de novembre, si no m'equivoco.
Com que queda tan lluny. Sí, és l'últim dijous de novembre i demà Black Friday, evidentment. Això sí que ho tens controlat, eh? Ho tinc controlat més que res perquè és que no pots no controlar-ho perquè és que et bombardegen. Sí, sí, però vés amb compte, eh? No et timi ni aquestes coses. No, no. De fet, és que clar, el posen just abans de Nadal i va bé com per comprar-te coses si les trobes realment més barates.
Perquè realment aquests dies són una enganyifa total, perquè t'acabes comprant coses que ni volies des d'un principi i dius, és que és una ganga, sí ja, però t'has gastat uns diners que no t'anaves a gastar. Sí, totalment, totalment. Jo fa uns anys, ara aquest any no ho he fet, però fa uns anys el que feia era una llista a l'octubre de les coses que volia. Llavors mirava els preus i després me'ls tornava a mirar pel Black Friday. I si canviava, llavors no comprava.
Si ets organitzat i responsable, fas aquestes coses. Si no, arribes al Black Friday i t'ho compres tot. Has de ser una mica friki per fer-ho. Però sí, sí, jo ho vaig fer un parell d'anys. Home, però està molt bé. Allà de revisar, de dir, aviam, anem a veure. Perquè és el que tu dius, al final arriba Nadal, et vols lluir amb els regals de la família, amb els amics o el que sigui, i dius, home, jo tinc un pressupost ajustat, doncs el Black Friday ajuda.
però hem d'anar una mica en compte amb això, i sobretot revisar i tenir en compte els preus, no? Si hi ha alguna cosa, sobretot en aquelles coses que realment, no ho sé, una consola, per exemple, no? Si una consola, si més o menys saps el preu que té abans, doncs després pots comparar, no? Si et ve en un videojoc, si no et ve, si no sé què, vull dir, tinc bastanta experiència amb aquestes coses. No, i amb l'electrònica i tot això sí que realment m'atreveixo a dir que surt a compte el Black Friday, però Black Friday...
Però en moltes coses no, i ens enganyen, i de cop i volta potser t'han rebaixat res, una tonteria, i tu dius, ostres, és una ganga, m'ho compro, i no és una cosa que t'anaves a comprar, per tant. Ja, sí, sí, totalment. Bé, per a la gent que sigui una mica friki com jo, hi ha una pel·lícula, que si no m'equivoco la teniu, no sé si és a Prime Video o a Netflix, alguna d'aquestes, que es diu Black Friday, que, bueno, és una pel·lícula de terror molt xorra, però que és...
És molt divertida i que està relacionada amb això, amb la voràgina, amb el fet d'anar a comprar com bojos allà inclús la nit del dijous, el divendres. En aquesta pel·lícula passa que ja la nit, després de menjar el pavo, ja se'n van a fer el Black Friday. Imagina't, quan són les 12 tocades, obren els centres comercials i a començar a comprar com bojos. Bé, sigui com sigui, veieu la pel·li, compreu, però sempre amb moderació. Exacte.
Marxem als titulars d'avui, marxem a parlar d'aquestes notícies a nivell local. Parlem primer del ple de novembre, que avui debatrà la reforma del fons social i diverses mocions dels grups municipals. També parlarem dels 118 pisos de Mas Lluí que passaran a ser públics amb l'operació de compra d'Inmo Caixa. I tot seguit parlarem també que Sant Just fixa les prioritats per reduir desigualtats amb el nou pla local d'inclusió social. Comencem parlant de política, comencem parlant del ple de novembre.
Exacte, i és que el ple ordinari de l'Ajuntament de Sant Just se celebrarà avui, 27 de novembre, a les 6 de la tarda amb l'espai de pregs i preguntes i a les 7 amb els punts de ple. I com sempre es podrà seguir en directe a través del canal de YouTube municipal. En l'àmbit d'alcaldia i serveis generals, el ple votarà la modificació parcial de les normes de funcionament del fons social.
La proposta estableix la tramitació telemàtica obligatòria a través del registre electrònic per totes les sol·licituds del personal municipal i bé aquest sistema permet garantir l'autenticitat, integritat i conservació dels documents, ampliar l'horari de presentació 24 hores al dia, millorar l'eficiència administrativa i facilitar l'accés a informació actualitzada en compliment de les obligacions de transparència.
La sessió també inclourà la presentació de diverses mocions dels grups municipals, entre les quals destaquen la que presenta Esquerra Sant Just, que és sobre garantir la gratuïtat del menjador escolar i de les activitats extraescolars, una segona d'Esquerra, que parla d'impulsar un model de transport públic digne al municipi,
Una moció presentada per la CUP que condemna els fets ocorreguts durant les festes de tardor i suporta les persones afectades per la violència policial. I, per últim, una moció de Vox relativa al dia de l'eliminació de la violència contra la dona. També es faran les lectures de les declaracions institucionals relatives al 25N, el Dia Internacional per l'Eliminació de la Violència contra les Dones, i també del Dia Mundial de la Infància.
La sessió, com sempre, acabarà amb l'espai de pregs i preguntes dels grups municipals i amb el punt relatiu a la renúncia de l'acta de regidora d'Anna Vilanova Fernández. I bé, l'ordre del dia complet es pot consultar a l'enllaç que trobareu a la notícia a la pàgina web de Ràdio d'Esvern.
Marxem a parlar d'habitatge perquè ahir vam saber una notícia que en aquest cas ens interpel·la concretament al barri del Maslluí, Mariona. Exacte, i és que el govern de la Generalitat ha anunciat la compra de 1.064 pisos d'inmocaix arreu del país, que és una operació que inclou 118 habitatges situats al barri de Maslluí. L'adquisició, formalitzada ahir, 26 de novembre, té com a objectiu ampliar el parc públic de lloguer assequible i garantir la continuïtat dels contractes als actuals residents.
El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha destacat que es tracta de la compra més gran d'habitatges fetes en un sol any, amb una inversió de 87,2 milions d'euros i gairebé 2.000 pisos incorporats al parc públic des de l'inici de la legislatura. En el cas de Sant Just d'Esvern, els 118 habitatges de Maslluí passaran a ser gestionats per l'Incasol, mantenint-se les condicions de lloguer assequible i protegit per les persones que hi viuen.
En l'àmbit local, l'operació té un impacte significatiu. Els pisos de Masllui representen una part essencial del parc residencial de lloguer saquible del municipi i garanteixen la continuïtat del caràcter social i accessible del barri. L'Ajuntament de Sant Jus valora positivament la decisió que contribuirà a preservar l'equilibri residencial, evitar pressions en els preus i donar estabilitat a l'Ajuntament.
els llogaters. I el consistori ha expressat també la voluntat que en el futur la gestió d'aquests habitatges pugui assumir-la a l'empresa municipal Promunsa amb l'objectiu de reforçar la coordinació i el servei al veïnat.
I d'habitatge passem a parlar de societat perquè també en marc del ple de l'Ajuntament de Sant Just s'ha aprovat el pla local per la inclusió social 24-27. Exacte, és un instrument estratègic que orientarà les polítiques municipals durant els pròxims tres anys i és un acord que fixa com a objectius principals reduir les desigualtats, garantir els drets socials i reforçar la cohesió comunitària.
El document és el resultat d'un diagnòstic participatiu elaborat entre el 2023 i el 2024 amb el suport de la Diputació de Barcelona i basat en una metodologia interseccional. El procés ha permès identificar sis reptes principals, que són l'accés a l'habitatge, les desigualtats econòmiques, l'educació i la formació, la salut i el benestar, la participació comunitària i la seguretat i la prevenció de la violència.
El Pla A s'articulen cinc àmbits prioritaris d'intervenció que són la inclusió socioeconòmica, la salut i el benestar, l'habitatge i l'accés a recursos, l'educació i la inclusió digital i la participació i la cohesió comunitària. També preveu un mecanisme de seguiment i avaluació liderat per una comissió tècnica mixta formada per representants polítics, personals tècnics i entitats socials, encarregada de vetllar pel desplegament i compliment dels objectius.
Amb aquesta aprovació, Sant Jus reafirma el compromís d'avançar cap a una ciutat més inclusiva i amb igualtat d'oportunitats.
Molt bé, doncs amb això tanquem aquest espai municipal, tanquem aquests titulars d'avui, que han repassat per una banda el ple de novembre, que debatrà la reforma del Fons Social i diverses mocions dels grups municipals. La sessió inclourà també la votació per aplicar la tramitació telemàtica obligatòria i abordarà també propostes sobre educació, transport públic, violència policial i violència masclista. Per altra banda...
També la Generalitat incorpora habitatges al Mas Lluí, 118 pisos al Parc del Lloguer Assequible i hem tancat també aquest espai amb el document elaborat amb participació ciutadana i entitat referent al Pla Local d'Inclusió Social d'aquest any que s'allargarà fins al 2027. Ara sí, tanquem aquest espai, fem una petita pausa i de seguida tornem amb el repàs de les portades dels diaris de la jornada d'avui dijous.
A Catalunya treballem en diverses mesures perquè tothom pugui disposar d'un habitatge. Oferim ajuts perquè els joves puguin fer el pas. Construïm habitatges amb protecció perquè les famílies tinguin espai per créixer. I limitem els preus del lloguer per facilitar-hi l'accés. Perquè cada cop més persones ens puguem sentir a casa. Informa't d'aquestes mesures i ajuts a habitatge.gencat.cat Generalitat de Catalunya. El govern de tothom.
Des de Càritas Sant Just oferim un espai de trobada per conversar i compartir. Si et ve de gust una estona de companyia, vine al Cafè de les 3. Estarem tots els dimarts fins les 5 de la tarda, al carrer Bonavista, número 113. Càritas Sant Just. Us hi esperem. Garantim els teus drets.
Els bars i restaurants han d'indicar l'import total dels preus amb l'IVA ja inclòs. I ara, portades de diaris.
Repassem la premsa escrita del nostre país, repassem els diaris més destacats de Catalunya. En principi, com sempre, arrenquem amb el diari Ara, arrenquem amb la Mariona, que avui ens porta una portada molt singular amb un dossier que arrenca parlant del periodisme.
Exacte, és així. Arrenca avui al diari ara amb la notícia que diu Així es posa en perill el periodisme. Diu que les grans tecnològiques s'alien amb els populismes per assatjar els mitjans independents. Ja veiem que últimament les notícies estan com molt polaritzades i això també hi tenen molt pes les grans tecnològiques que tiren molt per això, per aquestes...
notícies ben calentetes i ben populistes que treuen moltes visites i això doncs interessa les grans tecnològiques però clar això fa un flac favor al periodisme i un flac favor a la societat en general perquè d'alguna manera fa que la gent estigui
menys informada o informada d'una manera menys sana. Totalment. A més, també, si afegim el fet que a la política es fa servir l'ús del periodisme com a eina política, perquè és així, el fet que ho hem vist a Madrid, per exemple, però també podríem posar casos de Catalunya...
però ho hem vist, no?, l'exemple aquest de comprar mitjans de comunicació petits perquè generin notícies i a partir d'aquestes notícies carallar-se amb altres partits polítics, no? I tant, i tant. Bé, sigui com sigui, la veritat és que destanyeix una mica aquesta feina, aquesta imatge que molts periodistes fan dia rere dia, doncs siguin mitjans petits, siguin mitjans grans, aquí en aquesta casa intentem
treballar sempre amb la veritat i treballar sempre des de Sant Just i per Sant Just i en aquest cas hi ha molts periodistes que això no ho tenen tan clar. Però sigui com sigui, aquest és el dossier que podeu recuperar al diari Ara avui dijous. Més qüestions de l'Ara.
Altres notícies del diari ara veiem que hi ha un acord per apujar un 11% als sous dels funcionaris fins al 2028. Tots els increments seran fixos menys el del 2026 que inclourà una variable vinculada a l'IPC. I en fotografia també avui a la portada del diari ara veiem que parla d'aquest macroincendi mortal que hi ha hagut a Hong Kong.
Un incendiu virulent amb 8 torres d'un conjunt residencial que estava recobert de vestides de bambú per una rehabilitació i ha provocat 36 morts i gairebé 300 desapareguts. No sé si has vist vídeos de xarxes socials, Dani.
Vaig veure la notícia, no vaig voler indagar, sincerament, perquè deu ser es farà idó, no? Home, els vídeos fan por, perquè, clar, són blocs de pisos molt alts, per tant, amb moltes residències, amb unes flames, i, clar, doncs, és una notícia trista, perquè això han mort 36 persones i s'han hagut de desplaçar 300.
Desplaçar moltíssimes, perdó, i han desaparegut 300 persones. Però com desapareixen 300 persones? Són persones que no han trobat el seu cos encara, o que jo què sé, o potser són gent gran que ha hagut de sortir corrent i s'ha desorientat, però generalment, clar. En incendis així, desapareguts acaben sent després cossos trobats o no, perquè clar, pensar que...
poden quedar completament calcinats. Per tant, la policia científica ha de fer la seva feina, s'han d'identificar les restes i a partir d'aquí anar posant noms als cossos trobats. 300 desapareguts, déu-n'hi-do. Amb un edifici que podríem comparar, per exemple, amb els grans edificis que podem trobar a barris com el Biche, aquests edificis enormes, evidentment, salven les distàncies, perquè si estem parlant de 300 desapareguts vol dir...
que vivia moltíssima gent en aquest edifici, però perquè ens puguem fer una idea, no?, de l'escala, de la magnitud, uns edificis enormes i on viu moltíssima, moltíssima gent. El tema de les vestides de bambú no ho acabo d'entendre. M'imagino que ha sigut un detonant, també, no?, això. Però, clar, una vestida de bambú... Entenc que sí. Estaven rehabilitant l'edifici i havien posat vestides de bambú, no sé, perquè amb aquest material hi deu ser molt inflamable. No sé. De totes maneres, és una tragèdia.
Una tragèdia que ha succeït a Hong Kong. Exacte. Passem a més qüestions, marxem cap a casa. Parlem també que el govern compra 1.000 habitatges per lloguer saquible, que ja ho hem comentat a l'espai de notícies municipals. L'adquisició a Inmo Caixa per 87 milions d'euros evita que surtin al mercat. D'aquests milers d'habitatges, 118 són a Maslluí. Tu coneixes algú que visqui en aquests 118 habitatges de Maslluí?
Conec molta gent que viu a Maslluí. Concretament aquests habitatges? Suposo que sí. Suposo que sí, perquè hi ha gent, amiga meva, propera, que li han tocat pisos de lloguessa aquí a Maslluí. Clar, no sé exactament d'aquí la promoció són. Jo me'n recordo, l'època que van sortir va ser la caixa que els va començar a impulsar i eren pisos que eren força econòmics, petitons, però nous, perquè, clar, eren d'obra nova...
I ostres, estaven molt bé, per això et preguntava si coneixíem algú per donar-li l'enhorabona, sigui com sigui, perquè això és una continuïtat, és un lloguer continuïsta i això és d'agrair. Molt bé, doncs del lloguer assequible passem a parlar del fiscal. El fiscal nega cap relació del cas Pujol amb l'Operació Catalunya. Iuca Bermejo retreu a les defenses que recorrin a rumors polítics.
I marxem al periòdico que avui ens parla del projecte King, una fosca missió a l'excolònia espanyola. L'audiència investiga Villarejo a Guinea. L'excomissionari afirma que el CNI li va pagar 5,3 milions per promoure la successió del dictador Obian en favor del seu fill Teodorín, més favorable als interessos espanyols.
Per altra banda, parlem del Black Friday amb confiança. El Gran Consum espera una campanya amb vendes fins a un 4% superiors a les de l'any passat, impulsades pel fred. Pel que fa a més qüestions del periòdico, petició de la jutja. El Ventorro entrega la foto del reservat i la factura del dinar d'Amazon. Jo, sincerament, no sé si m'ho acabo de creure, tot això. No sé si has vist el tíquet.
Però... Crec que sí que l'he vist, és un... Sí, sí que l'he vist. Puja a 165 euros. Sí, exacte, val. Que, aviam, per les hores que van estar allà em sembla poc, sincerament. I després que, no ho sé, no ho sé, ho veig tot una mica estrany, perquè a més crec que no... És un tíquet que no té massa informació, ni de data, ni de... Ara ho estic dient de memòria, però vull dir que...
que no sabem... Al final també ho acabes posant tot en dubte, no? No saps si aquest tiquet és el que havia de ser, no ho sé. Al final està sent un tema que s'està enredentant que penso que... I a més, Amazon no és que ho estigui posant fàcil perquè està fent versions diferents cada dia,
Per tant, no sabem ben bé. Però bé, sigui com sigui, la petició de la jutja va ser aquesta i en aquest cas el restaurant ha respost, entreguant la fotografia del reservat i també la de la factura del dinar d'Amazon. Marxem a més qüestions. Crisis habitacional. El govern compra a la caixa un mila de vivendes de lloguer per al parc públic. I tanquem amb l'acord sindical el govern pacta a pujar els salaris dels funcionaris un 4,5% fins al 2026.
I marxem a la Vanguardia. La Vanguardia obre amb la sostenibilitat dels comptes públics i diu que l'OCDE insta a Espanya a reformar les pensions per l'envelliment. Diu que l'organisme proposa ampliar a 35 anys el període per calcular la jubilació i defensa regularitzar immigrants.
En fotografia principal veiem unes pistes d'esquí i ho arrenca la temporada d'esquí. L'estació de la Masella, la que veiem a la foto, va obrir ahir les seves instal·lacions per començar la temporada d'esquí d'aquest any. És la primera estació de tot Espanya que obre les portes i dissabte la seguiran Baqueira, La Molina, Formigal o Cerlé.
Malgrat la inversió en màquines de fàbrica neu, aquesta tardor les nevades naturals han deixat les pistes a punt. I de fet, a la foto es veu la masella que, per com ha estat aquestes últimes temporades, podríem dir que fa bastant goig, perquè es veuen les pistes nevades i també el bosc del costat, que moltes vegades...
Tant a Massella com Molina, que últimament ja costa que anèvi bé, es veuen les pistes nevades perquè tiren de neu de canó i a la part del bosc pràcticament no es veu nevat, però sembla que renca bé la temporada.
Doncs sí, la imatge és bonica i esperem que la gent que hi vagi, que vagi a gaudir de la neu, pugui també gaudir d'aquests dies i d'aquest temporal que sembla que està afavorint aquesta neu que sigui prolífica i que sigui de bona qualitat per poder esquiar. No hi entenc gaire d'esquí, però bé, jo sé que tu en tens una mica més que jo.
A mi m'agrada anar a esquiar, però no em catalogaria com un entès en l'esquí, la veritat. Però més que jo sí. Passem a més qüestions.
Més coses de la Vanguardia avui. Parla de dos membres de la Guàrdia Nacional que han estat tirotejats prop de la Casa Blanca. Diu, un detingut després de l'atac que va deixar els militars han estat crític. També veiem la fotografia de l'incendi de l'edifici de Hong Kong. Diu, 44 morts. Aquí la Vanguardia diu més morts que el diari ara. I desenes d'atrapats en un incendi a Hong Kong.
També parla d'avantguàrdia de Valós, que obre la guerra contra Sánchez, la vigília que el jutge decideixi si va a la presó. Marxem també a Badalona, diu, un error policial endarrereix 37 anys la identificació d'un desaparegut. També parla d'una qüestió de pressupost baix, diu, plantada de les universitats públiques de Madrid. I tanca portada avui l'avantguàrdia amb una notícia sobre el Museu Picasso, diu, recuperar uvú en l'era de l'autoritarisme grotesc.
I tanquem com ho fem sempre, tanquem amb el punt avui.
Parlem de l'entrevista a l'Urdes Viladesau, en aquest cas propietària de la llibreria Viladesau de Puigcerdà. Els compradors de l'avui els fa gràcia que tinguem el rètol del diari. Altres qüestions. També ens parlen de l'Observatori Municipal, que marxen a Santa Coloma de Farners. Dos alcaldes i un mandat. Entrevistes a l'alcalde Pep Prat i a la cap de l'oposició, Carme Salamanya.
També pel que fa a la imatge principal, la regeneració del Samuntà. L'Hospitalet planeja invertir 350 milions en els barris empobrits de la zona nord. I en el d'ahir, un espai que signa Pere Bosch i Cuenca, diu un viatge a través del túnel del temps. Mentre l'Emèrit presenta Franco com el pare de la democràcia, en Nart oblida la seva etapa com a president espanyol.
També pel que fa a l'esportiu, ens parlen de Stanford Bridge, un camp altre cop esquerp per al Barça europeu. La nit negra a Londres obliga a guanyar els tres partits que falten.
Doncs això és tot per avui, Mariona. T'escoltem als butlletins informatius i també a l'informatiu Edició Migdia i amb vosaltres. Fem una petita pausa i tornem de seguida amb les efemèrides i com ho fem sempre també els dijous amb la carta de la Palmira. Fins ara. Des de Càritas Sant Just oferim un espai de trobada per conversar i compartir.
Si et ve de gust una estona de companyia, vine al Cafè de les 3. Estarem tots els dimarts fins les 5 de la tarda al carrer Bonavista número 113. Càritas Sant Just. Us hi esperem. Garantim els teus drets. Els bars i restaurants han d'indicar l'import total dels preus amb l'IVA ja inclòs.
Trobareu més informació a consum.cat o bé truqueu al 012, Agència Catalana del Consum, Generalitat de Catalunya. Vols obrir els contenidors d'orgànica i resta amb el mòbil? BitPaid, l'aplicació que et permet obrir els contenidors de Sant Just amb el mòbil. Amb BitPaid també podràs consultar les teves obertures, comunicar incidències a l'Ajuntament i obtenir informació sobre residus.
Descarrega't ja l'app gratuïta BitPaid per a Android i Apple i descobreix tot el que et pot oferir. A Sant Just, canviem així. Ajuntament de Sant Just d'Esbert.
Sabies que al teu municipi tens el servei d'ambici? Bicicletes 100% elèctriques per connectar amb el transport públic i que el teu viatge sigui millor. Mou-te de manera sostenible pels 15 municipis de l'àrea metropolitana de Barcelona. Per moure't bé, millor amb bici. Dona't d'alta ara a ambici.cat. I ara, efemèrides.
Comencem repassant les efemèrides del 27 de novembre amb fets històrics. Primer de tot, el Papa Urbà II convoca la primera croada amb l'objectiu de recuperar Terra Santa. Això és el 1095. Déu-n'hi-do, ha plogut bastant. Jo crec que és de les efemèrides més antigues que hem fet aquí al programa.
Passem al 1895, és a dir, al segle XIX, quan Alfred Nobel signa el seu testament per crear els Premis Nobel, destinant la seva fortuna a guardonar els mèrits en física, química, medicina, literatura i pau. A Nova York, tal dia com avui, del 1924, es celebra el primer Thanksgiving Day Parade, que en aquest cas és com les carrosses i tot això que fan aquestes cavalcades...
Doncs, bàsicament, que amb el temps es convertiria en una tradició festiva emblemàtica, però que té el seu naixement, tal dia com avui, del 1924. Passem a més qüestions. La marina francesa enfonsa gran part de la seva flota a Tolon per impedir que caiguin en mans nazis durant la Segona Guerra Mundial. Això és, tal dia com avui, del 1942.
I passem a parlar de l'alcalde de San Francisco, George Moscone, i el supervisor municipal i activista pels drets LGTBI, Harvey Milk, que van ser assassinats a l'Ajuntament per l'exsupervisor Dan White. Un fet clau en la història dels drets civils i LGTBI. Això va passar el dia com a 8 de 1978.
I marxem als naixements destacats. El 1940 va néixer Bruce Lee, legendari artista marcial i actor de cinema. Tots el coneixem per les seves pel·lícules i també per les arts marcials que feia en aquelles seqüències meravelloses. També més qüestions. Tal dia com avui, del 1951, va néixer Catherine...
B. Bigel Bigelow que en aquest cas és directora de cinema guanyadora de l'Òscar a la millor direcció per The Heart Locker The Heart Locker una pel·lícula que com dèiem és de la directora guardonada que avui fa anys i tanquem amb l'efemèrida musical que també és un naixement tanquem amb Jimi Hendrix que va néixer l'any 1942 un dels guitarristes més influents en la història del rock i amb el que tanquem l'espai de l'efemèrida d'avui
Bona nit. Bona nit.
NONE WILL LEVEL ON THE MIND NOBODY OF IT IS WORTH
No reason to get excited, but we be kindest bold. There are many here among us who feel that life is but a joke. But you and I, we've been through that. And this is not our fate.
Fins demà!
Fins demà!
T'he dit que no em venia de gust. Ja, però mira com estic. Ara no em pots demanar que pari. Carinyo, qui t'estima et farà plorar. Mira, la nova cap de màrqueting. Ui, ja et diré jo com ha arribat el càrrec aquesta.
Deixa'm estar pesat. Ui, ui, ui, mira que exagerada. Tia, que només t'he fet una broma. Tampoc has d'estar bona. Ni biologia, ni cultura, ni prejudici, ni broma ni hòsties. Prou violències masclistes. Les violències vers les dones s'amaguen rere actituds quotidianes que semblen inofensives. No ho són. No hi contribueixis. Departament d'Igualtat i Feminismes. Generalitat de Catalunya.
Doncs jo no separo la brossa. Em fa mandra. Tu sí? Esclar. Marcel, cada cosa em toca, eh? Esclar. Reciclar és massa evident per no fer-ho. Envasos de cartró i paper, el contenidor blau o el covell del porta-porta. Generalitat de Catalunya. Sempre endavant. Treu la llengua. Treu la llengua fora. Al carrer.
És clar que s'ha de treure la llengua, però com puc treure la llengua? Com trec la llengua al carrer quan la persona amb qui parlo no treu la llengua? O a la feina, a l'escola, a la universitat, quan a les aules i a les sales de reunions ningú treu la llengua? Com trec la llengua a les xarxes comentant i compartint si la gent m'insulta per treure la llengua? O a internet, quan els cercadors no m'entenguin però jo vulgui continuar traient la llengua? Entra ja a la guia de l'activista pel català i descobreix tot el que pots fer per la llengua.
Ei, vinga, som-hi ja. És el moment de fer el pas. A casa, a la feina i al carrer. Quan anem de festa o al taller. Parla'm amb el teu asset. Només hem de començar. Aprovem-ho en català. Tu per mi i jo per tu. I quan vulguis tots plegats. Molt per parlar, molt per parlar. Provem-ho en català. Molt per parlar.
Generalitat de Catalunya. Sempre endavant. Hola, soc la Mireia Belmonte. En la natació, la velocitat és clau i també ho és per salvar una vida. Davant l'ictus, trucar ràpid al 112 és fonamental. Si no tens un canvi brusque en una persona, com ara pèrdua de força a una banda del cos, canvis en la parla o en l'angès de la cara, truca ràpid al 112. No t'ho pensis. Davant l'ictus, truca ràpid al 112. Generalitat de Catalunya.
I ara marxem a la carta del dia. Palmira Badell, bon dia. Bon dia. Com estàs? Com va tot? Bé, bé. Va, tot bé. Bé, me n'alegro. Vinga, ens engego. Jo poso títol sempre a les cartes. I aquesta he posat a veure cedit. Perquè havia promès fer una carta alegre
i no he complert, he quedat malament, que està al món d'una manera que d'alegries no ens en regalen gaires, eh? Per això he tingut feina a trobar un tema graciós. Oi que no és divertit veure que deixen el fiscal fora de circulació durant dos anys, eh? Per boca a moll. Però sembla ser que un periodista...
Va dir que no, que de cap manera, però tot i així, però el que té gràcia, el que sí que té gràcia, és que el que es va declarar culpable, doncs, ha passat per la porta gran. Vaja, aquest senyor té l'espatlla coberta, perquè com que és la parella de la senyora Iuso, presidenta de la Comunitat de Madrid,
Potser més endavant també li caurà una sentència exemplar. Això sí que fa riure, eh? I més encara, el ridícul de l'acusat amenaçant marxar al país o solucidar-se. Aquesta reacció només la fa qui té l'espatlla coberta. Ara es deixa anar la paraula coberta mentre ve a edat al País Valencià. Ai, ja podeu imaginar cap on vaig, oi? L'abans president de la Generalitat
Ha d'estar cobert per força, m'imagino, pel PP. Ha resistit un any a dimitir, per tanta negligència, ai, que no em surt la paraula, eh?, per la qüestió de la Dana. Ha fugit d'estudi cada vegada que li han preguntat on era aquella tarda i què feia. I va anar a dinar amb una senyora per proposar-li ser la directora. Em sap de recordar
per oferir-li la direcció d'un canal de televisió. S'ha d'entendre que això porta molta feina. I potser la senyora resistia i fins que la va convèncer a poder marxar. El capítol és per què no la va citar als seus despatx. Potser li feien obres, oi? A algun altre lloc l'haurien trobat dintre del palau a negociar el càrrec. I tanta estona, vaja, hores, mentre la gent
Agafada de sorpresa, moria ofegada. La rierada s'enduia cases, cotxes i tot el que trobava, mentre el dit manet tan tranquil sent contestar les trucades que pel que diuen van ser moltes. Prevaricant, prevaricant i prevaricant. El dinar va ser lent, potser menjaven tallarines i el masson fent esforços per convèncer la periodista.
Però els imagineu. És una hipòtesi, eh? Diu, venga, nena, decidete de una vez. I ella, ay, no sé. Podràs instal·lar-te como quieras. Te pondré una buena antena i cobraràs un buen sueldo. No te has il·lusió? Claro que sí, tonto. ¿Y dónde será esto? ¿Y cuándo? Pronto, pronto.
Vamos a derrumbar la casa de cultura que no sirve para nada. Ui, el restaurant sierra. Vámonos, hablaremos. La vida ha sido una helada muy gratificante, va a dir ella. I efectivamente va a dir ell. Ui, está lloviendo. Raro no. No se sap mai el que pot fer un home i una dona a tantes hores. Tot i això passava a l'apartat del restaurant El Ventorro.
el nom del qual no sé si pot anar sol. No sé què és un ventorro. De seguida vaig imaginar-me un vent molt fort. Però no. Crec que deu ser un pet d'aquells que se senten d'un tros lluny. O una llufa d'aquelles que es calden per allà on passen. Després d'un any, tot són preguntes i respostes. Aquestes últimes, cap de clara. L'última sessió del Parlament va ser molt godeta, eh? Pensa...
Els parlamentaris i les parlamentàries li van dir de tot menys guapo. I el president encara impertèrit, encara de res, llançant pilotes fora i culpant els altres, no sé si per defensa o per cinisme. Des de l'hemicicle es va dir que aquest dinar té ombra llarga. Sí, aquí volia arribar. Diuen, diuen, me'l pensa i no arreglaràs.
Tu què et sembla, Dani? Doncs que està canviant molt de versió, que les excuses que està donant... No diu mai el mateix. Sí, sí, està canviant de versió de dos per tres i que al final no saps què creure't i que cadascú diu el seu, no? Avui hem descobert, per exemple, el tiquet del Ventorro, que per tantes hores que van estar allà, inclús em sembla barato, mira el que et diré.
Sí, això mateix. No ho sé, no ho sé. Al final arriba un punt que dius, aviam, estem arribant a un punt de, no sé, és que crec que... A uns nivells que és que ja no ens creiem res. Sí, sí, sí, sí, no ho sé. En fi, en fi, ja veurem com acaba tot l'assumpte, però està clar que aquestes 200 i moltes vides, 229, si no vaig errat... Sí, sí, sí.
Es mereixen justícia. Aquestes ja no es poden retornar. No, no, està clar. A veure, a part de les víctimes, la gent que ha perdut la casa, s'ha quedat sense el negoci, el que ha tingut una botiga, 50 coses. Ha sigut molt greu i no assumir la responsabilitat encara ho és més, eh?
Sí. Dani, fins la setmana que ve. Fins la setmana que ve, Palmira. Una abraçada. Gràcies. Adeu.
T'he dit que no em venia de gust. Ja, però mira com estic. Ara no em pots demanar que pari. Carinyo, qui t'estima et farà plorar. Mira, la nova cap de màrqueting. Ui, ja et diré jo com ha arribat el càrrec.
Deixa'm estar pesat. Ui, ui, ui, mira que exagerada. Tia, que només t'he fet una broma. Tampoc has d'estar bona. Ni biologia, ni cultura, ni prejudici, ni broma ni hòsties. Prou violències masclistes. Les violències vers les dones s'amaguen rere actituds quotidianes que semblen inofensives. No ho són. No hi contribueixis. Departament d'Igualtat i Feminismes. Generalitat de Catalunya.
Bona nit. Bona nit.
Fins demà!
Bona nit.
Fins ara. Fins ara.
Fins demà!
Catalunya Ràdio. Les notícies de les 11. Bon dia, us informa Joan Bota.
L'àrea metropolitana de Barcelona és l'epicentre de les males xifres d'ús del català. El Departament de Política Lingüística ha presentat les dades territorialitzades de l'enquesta que va presentar el febrer i aquesta zona és l'única que queda per sota de la mitjana. Segons l'estudi, només un terç dels habitants de Catalunya tenen el català com a llengua habitual. Concretament, només el 22% dels habitants de la capital i els seus voltants tenen el català com a llengua inicial, una xifra que és especialment baixa a l'Hospitalet de Llobregat, on no arriba al 10%.
al Barcelonès Nord i al Baix Llobregat Sud. En canvi, la situació és menys greu al Maresme, al Vallès Oriental i a la ciutat de Barcelona. La resta de Catalunya, però, la situació continua sent també preocupant només a les Terres de l'Ebre i a l'Alt Pirineu. La xifra de parlants inicials del català supera el 50% i només a les comarques de la Catalunya central s'acosten a aquesta xifra. L'informe confirma també que no és només el castellà que fa baixar l'ús del català. Hi ha territoris on els castellanoparlants no arriben ni al 30%.
I també conclou que el retrocés de l'ús del català no té una única causa. Hi ha llocs on els catalanoparlants moren o emigren, com les Terres de l'Ebre, d'altres on es veuen superats per l'arribada d'estrangers, com a les comarques de Girona, i d'altres per l'arribada d'habitants de l'àrea metropolitana a Barcelona, com al Penedès.
Més notícies, Natàlia Ramon. S'ha acabat la vista al Tribunal Suprem on el jutge decidirà si envia a la presó l'exministre José Luis Avalós abans de jutjar-lo pel cas de les mascaretes. Les acusacions demanen fins a 30 anys de presó. Madrid, Tania Tàpia, bon dia.
Bon dia, la vista ha durat només 40 minuts. Les acusacions coordinades pel PP volen que ingressi a la presó i és clau també el posicionament de la Fiscalia Anticorrupció, que s'inclina també per demanar aquesta presó. Té l'opció també de fixar una fiança, l'última paraula la té el jutge. A Valós ha arribat amb 50 minuts d'antelació al Suprem, sol i amb només una motxilla petita.
No ha fet declaracions. La vista es fa a petició de les acusacions que veuen risc de fugir per unes peticions molt altes de pena i per la proximitat del judici. Després es repetirà el procediment amb Coldo García, citat a dos quarts d'una. Avalós és encara diputat. En cas d'anar a la presó no perd l'acte, però es queda sense sou i no pot votar. Tania Tàpia, Catalunya Ràdio, Madrid.
I no ens movem de Madrid perquè el govern espanyol sotmetrà a votació al Congrés els objectius de dèficit i deute. És el pas previ i imprescindible per poder elaborar els pressupostos de l'Estat per l'any que ve. Les perspectives que la iniciativa sortia endavant són gairebé inexistents. Àngels Lafuente, bon dia. Bon dia. El no del Partit Popular i Vox, els quatre objectius d'estabilitat que el govern espanyol ha presentat al llarg d'aquesta legislatura, avui s'hi sumaran els set diputats de Junts. Per tant, amb aquests números, una majoria absoluta en contra s'allunya la possibilitat de superar el primer tràmit per poder elaborar
les grans xifres de l'Estat del 2026. Tot i l'aritmètica parlamentària en contra, la vicepresidenta i ministra d'Hisenda, Maria Jesús Montero, no es dona per vençuda. Como siempre decimos, señoría, no es una tarea fácil, pero es una tarea en la que vamos a dejarnos la piel para que cada grupo pueda tener una referencia, motivo suficiente para apoyar estas nuevas cuentas para 2026. Àngels del Fuente, Catalunya Ràdio, Madrid.
El rei emèrit Joan Carles I assegura que no es penedeix del seu passat i ni té remordiments de res. Així es va expressar ahir en una entrevista a la televisió pública francesa, unes setmanes després de la publicació a França de les seves memòries. Tot i aquestes afirmacions, el periodista que li va fer l'entrevista, Estefan Bern, creu que el rei emèrit sí que es penedeix d'alguns errors que va cometre durant el seu mandat. Són declaracions al matí de Catalunya Ràdio.
Crec que va ser molt naïf i que algunes persones el van utilitzar, però on jo vaig veure més penediment és en que és un home que ha servit Espanya i els espanyols, que ha democratitzat el país i que l'ha posat en l'escena internacional i que per errors personals ha espatllat una mica el que havia aconseguit. I en això sí que té penediments i potser remordiments.
Aquesta hora comença el debat d'investidura de Juan Fran Pérez de Llorca com a nou president de la Generalitat Valenciana en substitució de Carlos Mazzón. Pérez Llorca, del PP, obrirà el debat amb un discurs en què intentarà seduir Vox. Els vots de l'extrema dreta, que encara no té garantit, són imprescindibles perquè pugui tirar endavant aquesta investidura. Connectem amb les Corts Valencianes. Alba Barbosa, bon dia.
Bon dia, doncs, Pérez Llorca, que ja veiem assegut al seu ESCO, afronta un ple d'investidura sense tenir garantit el suport dels 13 diputats de Vox, que necessita, si vols, ser investit president en substitució de Carlos Mazón. Arribava a l'ESCORS convençut que ha preparat un discurs per donar estabilitat al País València. I això ho vaig a buscar jo. Aquesta és la missió que em piden.
No hi ha cap pacte per escrit en Vox, però sí la voluntat i sintonia entre les dues formacions per arribar a acords.
Esports, Marcos García. El Barça torna a aquesta hora als entrenaments de cara a la Lliga i després de perdre dimarts al camp del Chelsea. L'equip de Flick rebrà dissabte l'Alavés a la Champions masculina. Destaquem tres partits dels d'ahir. Olympiacos 3, Real Madrid 4, Arsenal 3, Bayern de Múnich 1 i Atlètic de Madrid 2, Inter de Milà 1.
Fins aquí les notícies.
Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bon dia. Passant 6 minuts de les 11, us informa Mariona Sales Vilanova.
El ple ordinari de novembre de l'Ajuntament de Sant Jús se celebrarà el 27 de novembre, avui, a les 7 de la tarda, i es podrà seguir en directe a través del canal de YouTube municipal. Una hora abans, a les 6, tindrà lloc l'espai de pregs i preguntes de la ciutadania. En l'àmbit d'alcaldia i serveis generals, el ple votarà la modificació parcial de les normes de funcionament del Fons Social. La proposta estableix la tramitació telemàtica obligatòria a través del registre electrònic per totes les sol·licituds del personal municipal.
Aquest sistema permet garantir l'autenticitat, integritat i conservació dels documents, ampliar l'horari de presentació a 24 hores al dia, millorar l'eficiència administrativa i facilitar l'accés a informació actualitzada en compliment de les obligacions de transparència. La sessió també inclourà la presentació de diverses mocions dels grups municipals, entre els quals destaquen la d'Esquerra, sobre garantir la gratuïtat del menjador escolar i de les actuïtats extraescolars,
també la d'Esquerra d'impulsar un model de transport públic digne al municipi, una moció de la CUP que condemna els fets ocorreguts durant les festes de tardor i suport a les persones afectades per la violència policial i, per últim, una moció de Vox relativa al dia de l'eliminació de la violència contra la dona. També es faran les lectures de les declaracions institucionals relatives al 25, el Dia Internacional per l'Eliminació de la Violència Masclista i el Dia Mundial de la Infància.
La sessió es completarà amb l'espai de prics i preguntes i amb el punt relatiu a la renúncia de l'acta de regidora d'Anna Vilanova Fernández. L'ordre del dia complet es pot consultar a l'enllaç que trobareu a la notícia a la pàgina web de Ràdio d'Esvern. Pel que fa a habitatge, el Govern de la Generalitat ha anunciat la compra de 1.064 pisos d'inmocaixa arreu del país.
una operació que inclou 118 habitatges situats a Maslluí. L'adquisició, formalitzada el 26 de novembre, té com a objectiu ampliar el parc públic de lloguer saquible i garantir la continuïtat dels contractes als actuals residents. El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha destacat que es tracta de la compra més gran d'habitats feta en un sol any, amb una inversió de 87,2 milions d'euros i gairebé 2.000 pisos incorporats al parc públic des de l'inici de la legislatura.
En el cas de Sant Jús, els 118 habitatges de Maslluí passaran a ser gestionats per l'Incasol, mantenint-se les condicions de lloguer assequible i protegit per les persones que hi viuen. En l'àmbit local, l'operació té un impacte significatiu. Els pisos de Maslluí representen una part essencial del parc residencial de lloguer assequible del municipi i garanteixen la continuïtat del caràcter social i accessible del barri.
L'Ajuntament de Sant Just valora positivament la decisió que contribuirà a preservar l'equilibri residencial, evitar pressions en els preus i donar estabilitat als llogaters. I pel que fa a societat, el ple de l'Ajuntament de Sant Just ha aprovat el Pla Local per la Inclusió Social 2024-2027, un instrument estratègic que orientarà les polítiques municipals durant els pròxims tres anys.
L'acció fixa com a objectius principals reduir les desigualtats, garantir els drets socials i reforçar la cohesió comunitària. El document és el resultat d'un diagnòstic participatiu elaborat entre el 2023 i el 2024 amb el suport de la Diputació de Barcelona i basat en una metodologia interseccional.
El procés ha permès d'identificar sis reptes principals. L'accés a l'habitatge, desigualtats econòmiques, educació i salut, salut i benestar, formació comunitària i seguretat i prevenció de violències. I el pla s'articula en cinc àmbits prioritaris d'intervenció. També preveu un mecanisme de seguiment i avaluació liderat per una comissió tècnica mixta formada per representants polítics, personal tècnic i entitats socials encarregada de vetllar pel desplegament i compliment dels objectius.
I això ha estat tot. Tornem amb més informació al butllet i horari de les 12. Fins ara.
Bona nit.
C'mon, let me see you shake the tail, fella C'mon, let me see you shake the tail, fella C'mon, let me see you shake the tail, fella C'mon, let me see you shake the tail, fella C'mon, let me see you shake the tail, fella C'mon, let me see you shake the tail, fella C'mon, let me see you shake the tail, fella
A Catalunya treballem en diverses mesures perquè tothom pugui disposar d'un habitatge.
Oferim ajuts perquè els joves puguin fer el pas. Construïm habitatges amb protecció perquè les famílies tinguin espai per créixer. I limitem els preus del lloguer per facilitar-hi l'accés. Perquè cada cop més persones ens puguem sentir a casa. Informa't d'aquestes mesures i ajuts a habitatge.gencat.cat Generalitat de Catalunya. El govern de tothom.
Des de Càritas Sant Just oferim un espai de trobada per conversar i compartir. Si et ve de gust una estona de companyia, vine al Cafè de les 3. Estarem tots els dimarts fins les 5 de la tarda, al carrer Bonavista, número 113. Càritas Sant Just. Us hi esperem.
I ara és moment de fer el temps. Ho havíem de fer abans de la pausa pels butlletins, però no ens ha donat temps, mai més ben dit. I ho fem ara, per visió del temps amb en Carles.
Has dit tres cops temps amb una frase, eh? Meravellós, eh? Això sí que és ràdio, això sí que és ràdio. És que, és que clar, no donar temps pel temps, és igual, tornarem a entrar. No, més més, més emmerdant. Tornarem a entrar, tornarem a entrar. Carles, la previsió. La previsió, doncs seguim amb aquesta influència de vent del nord, amb aquesta sensació de fred molt acusada. No estem acostumats a Sant Just a tenir aquesta fresqueta. Els que estan acostumats a la muntanya o a anar a llocs una mica més freds, doncs diuen, home, tampoc n'hi ha per tant.
Però bé, amb aquesta humitat que tenim, la proximitat del mar Mediterrani a Sant Jús, són 7 quilòmetres de distància amb línia recta, aquest vent del nord, aquesta humitat, doncs et cala als ossos i realment la sensació de fred és molt marcada. Ja vam avisar des de principi de setmana que aquesta matinada seria la més freda de la setmana, o sigui que avui les temperatures han tirat avall. Ho podien haver fet més,
perquè teníem vent i això no ha permès que el termòmetre pogués baixar tot el que volíem la mínima ha estat de 5,5 si recordeu la mínima del diumenge a la nit era de gairebé 13 graus hem anat baixant durant tota la setmana les mínimes les màximes s'han anat comportant però també hem baixat però més a poc a poc però sí que les mínimes cada dia que ha passat d'aquesta setmana han anat baixant i avui hem tocat fons o sigui que demà probablement ja no tinguem aquesta mínima de 5,5 sinó que pujarà una miqueta més
Què ens espera de cara als properes hores i els propers dies? Doncs bé, sobretot el vent del nord, aquest vent del nord que ha bufat amb molta intensitat aquests últims dies, això va a menys, o sigui que probablement a partir d'aquest migdia, aquesta tarda, ja no tindrem aquest vent del nord que em pipa tant quan fa fred, i el que tindrem és un temps força estable, seguirem parlant de molta estabilitat, tenim un anticicló a sobre,
un anticiclo que ens dona molta tranquil·litat pel que fa al temps, però que a poc a poc, a mesura que es va apropant el cap de setmana, doncs ens anirà avisant que arriba un front. Aquest front arriba diumenge, però tindrem l'avançada d'aquest front al llarg dels propers dies, o sigui que avui dijous encara parlem de sol i de tranquil·litat, de cara demà divendres ja notarem que farà sol al matí, però els núvols aniran guanyant terreny, dissabte serà un dia variable, amb sol i núvols, sense pena ni glòria,
uns núvols que dissabte cada cop aniran una miqueta més i ja de cara al diumenge sembla ser que tindrem un dia gris. Els americans fa com 5 dies, la previsió que fan els americans del temps a llarg termini, fa com 5 o 6 dies que ens marca pluja diumenge i continuen marcant aquesta pluja 3 dies vista. O sigui que sembla...
que podria arribar aquesta precipitació. Els europeus ho posen també cap al migdia de diumenge amb menys intensitat. Els suïssos ho hem estat mirant i també ens marquen la possibilitat d'alguna gota, molt poca cosa, durant el migdia i a última hora del dia. O sigui que diumenge és un dia variable, ens creua un front. És un front que no és que sigui extremadament fred, però es trobarà en un ambient força fred a Sant Jús i ens podrien donar aquestes precipitacions. Els mapes que més pluja donen
Estaríem parlant de la possibilitat que ens caiguessin entre 5 i 8 litres per metre quadrat i que la cosa començaria cap a les 10 o 11 del matí de diumenge i acabaria cap a les 7 de la tarda. Aquí, en aquest ventall, que és pràcticament tot el dia...
Doncs és on podria ploure Sant Jús, amb unes temperatures que no ho hem comentat, però avui dijous han tocat fons, com dèiem, avui la màxima pot arribar fins als 13 graus. Demà divendres pugen una mica, tindrem alguns núvols més, ens podríem posar cap als 14-15. Dissabte, amb aquest dia variable, però també amb estones de sol, la temperatura podria pujar fins als 15 graus.
Però progressivament diumenge, encara que ens aixequem i normalment quan ens aixequem les temperatures pugen al migdia i després baixen a la tarda, doncs diumenge, a mesura que vagi avançant el diumenge, les temperatures cada cop seran més fredes. I al tanto a la nit de diumenge, dilluns, perquè tornarem a parlar de valors molt semblants als d'avui, perquè haurà passat el front, ens quedarà aire fred en alçada, la nit quedarà serena, tornarà a entrar un altre cop ben del nord aquest amic.
doncs que fa molts dies que ens acompanya i això permetrà que la temperatura pugui baixar força la nit de diumenge a dilluns. La setmana que ve, dilluns, dimarts, dimecres, temps assolellat, amb anticiclò, amb tranquil·litat, amb temperatures que no es mouen, sempre per la manda baixa, o sigui que comencem desembre amb fred, i de que ara el dijous, divendres, dissabte, diumenge, dilluns, que acabo de dir ràpidament el pont de la Puríssima, potser tenim alguns núvols amb alguna precipitació, però ja ho comentarem.
Perfecte, demà intentarem tenir una mica més de temps per esclarir aquests dubtes i per anar veient també com avança el cap de setmana. Gràcies, Carles, i fins demà. Molt bé, que vagi bé, bon dia. Ara fem una breu pausa per la publicitat, tornem de seguida amb l'entrevista del dia. Fins ara.
Hola, sóc en Daniel Martínez i t'acompanyo cada matí a la Rambla, al magazín de matins de Ràdio d'Esvern. De dilluns a divendres de 10 a 1 repassem l'actualitat de Sant Just, parlem de les iniciatives que neixen al poble i ho fem amb els seus protagonistes. Descobrim propostes culturals, escoltem bona música i fem moltes coses més aquí, a Ràdio d'Esvern.
Tres hores per parlar, per estar informats, participar i sentir-nos més a prop que mai. T'espero a la Rambla, a Ràdio d'Esvern, al 98.ufm i a radiodesvern.com. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, l'esmooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. Smooth jazz.
100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Les teves tardes ja tenen refugi. Sóc el Jaume Elias i arribo amb la tercera temporada del Refugi, el programa més fresc, dinàmic i jove de la ràdio, de dilluns a divendres de 5 a 7 de la tarda. T'acompanyarem amb humor, informació i molt bon rotllo. Vine a riure, a reflexionar i, sobretot, a passar-ho molt bé. Sintonitza el 98.1 FM i segueix-nos a les xarxes socials. El Refugi.
on les teves tardes se't faran molt curtes.
Doncs arrenquem l'espai de l'entrevista del dia. Avui conversem amb Lluc Tost, nou portaveu de la CUP Sant Just, que prendrà possessió del càrrec al llarg del ple del mes de novembre. Volem parlar amb ell de diverses qüestions d'actualitat política santjustenca i de com afronta els reptes com a nou regidor de la CUP.
Començarem parlant d'això mateix, de la seva nova etapa, i seguirem també l'entrevista parlant de la sessió ordinària d'octubre, que va quedar sospesa després que un centenar de veïns i veïnes entressin a la sala de plens per reclamar suport institucional als dos joves detinguts durant les festes de tardor i exigir també explicacions sobre l'actuació policial.
Els fets han obert una fractura entre els col·lectius juvenils i el consistori i han reactivat el debat sobre el model de seguretat, la relació amb el teixit associatiu i la resposta política davant de situacions com aquesta. En paral·lel, també farem menció al ple extraordinari d'octubre que va aprovar les modificacions significatives en l'ordenança de tinença d'animals, noves bases d'adjudicació, d'habitatge...
En aquest cas, habitatge social i també els ajustos pressupostaris. En aquest context, avui conversem amb Lluc Tost, enginyer de Biosistemes, vinculat des de fa anys al teixit associatiu del municipi, des del grup Escolta Martin Luther King, fins a les festes populars, passant per les Cees i l'Ateneu, i que ara assumeix el relleu de la regidora Anna Vilanova com a representant de la CUP al consistori.
Tost arriba al ple en un moment políticament delicat i de gran expectació ciutadana. Amb ell analitzarem com afronta aquesta nova etapa, quina lectura fa dels últims esdeveniments i quina serà l'estratègia del seu grup pels propers mesos. Lluc Tost, bon dia. Hola, bon dia. Doncs res, comencem una mica parlant de com comences aquesta nova etapa com a regidor i portaveu de la CUP, com afrontes aquest relleu i què representa per tu assumir aquesta responsabilitat dins del consistori.
Bé, el tema del relleu és un tema que a ningú li sorprèn quan parlem de la CUP i és un tema que ja durant la campanya vam deixar clar que aquest relleu existiria, a priori a la meitat de mandat, però per causes vàries s'ha demorat uns petits mesos i ara sí que ja esdevindrà ara de cara al ple de desembre.
l'afronto amb il·lusió, amb ganes i aquest any i mig la idea és anar a tope, com diem. I una mica també amb la idea de portar una mica de visió jove i d'esperit rebel al ple, que molts cops la meva percepció és que hi ha una mentalitat massa adulta o massa acomodada en el ple i falta una mica d'aquest esperit irreverent.
I la idea és aquesta una mica, no? Des de la joventut, des de la persona que en principi té molts anys per endavant, doncs aportar també aquest punt més de perspectiva de futur, no? En contraposició a altres perspectives potser més curtarministes. Certament passes a ser el regidor més jove del Consell Històric actualment. Així és, sí, sí. Doncs passem a parlar del ple, no? Que arribes en un moment especialment tens. Com valores l'escenari polític municipal actual i quina lectura fas de l'actual clima institucional, Lluc?
Bé, jo crec que tens pel que estem acostumats a Sant Just. El PSC té aquesta política de pagar focs, de l'equidistància, de no mullar-se, de no fer soroll. Llavors, a la mínima que se'ls escapa una mica de les mans, ja sembla que l'escenari sigui tens.
Però vaja, tampoc hi posaria massa alarma en aquest sentit. El que sí que veig és un clima que jo ja el titularia de preelectoral una mica. Jo crec que ja comença a haver aquest neguit que les eleccions estan allà a l'horitzó i llavors tota petita entrebancada ja es magnifica i tot petit encert també es magnifica.
I si parlem d'aquest clima una mica, també jo crec que quan dic preelectoral em refereixo a que si ara em fas fer memòria i penso en els dos anys i mig que portem, em costa de veure grans obres o grans polítiques de l'Ajuntament que hagin anat a satisfer les necessitats dels ciutadans. Llavors, m'imagino, i perquè ja sabem com funciona això, que se les estan guardant i ara començarà també a haver aquestes grans inauguracions, aquestes grans...
Aquests grans esdeveniments que una mica hi ha adreçats de cara al maig del 27. Passem a més qüestions. Margem a parlar de la sessió ordinària d'octubre, que va quedar de sospesa després de la irrupció d'un centenar de veïns i veïnes reclamant suport institucional pels dos joves detinguts durant les festes de tardor. Quina és la vostra valoració d'aquests fets? Estem parlant ara dels fets ocorreguts en el ple. Després passarem a parlar dels de les festes de tardor.
Pel que fa al ple, per un costat hem donat l'enhorabona i felicitar la plataforma que va aconseguir mobilitzar un gran nombre de persones per anar al ple i per mostrar el rebuig a la gestió que havia fet l'alcalde i també per mostrar la preocupació de la deriva
que està adquirint el municipi, i crec que en aquest sentit és d'allogar, també tenint en compte la idiosincrècia de Sant Just, que, no sé si la devien ser unes 200 persones, es mobilitzessin a córrer cuita per anar al ple i per mostrar el seu rebuig a la gestió que s'havia fet fins al moment, així com el seu neguit. Pel que fa al ple, crec que la posició de l'alcalde va distar, potser més endavant en podem aprofundir, però va distar de ser una posició de recolzament als veïns i veïnes de Sant Just, tot el contrari.
Va tancar files amb el seu partit, no va voler mullar-se, no va voler esquitxar la Generalitat, que també està governada pel PSC, equidistància típica i tòpica del PSC, de no posar-se amb ningú, no mullar-se, i una mica va ser aquesta l'actitud. I també, parlant del després del ple, també no cal oblidar el comunicat que va fer endavant Sant Just, que per mi és ridícul, titllant d'actituds feixistes. El fet que un grup de veïns vinguin al poble a mostrar el seu...
el seu malestar, però vaja, ja sabem també que el seu model de poble és el de poble dormitori, parets netes, que ningú es queixi, que ningú cridi, que ningú plori, que ningú res i que tot bonic. I una mica respecte al que fa el ple, que és el que m'has demanat, seria això.
Perfecte, doncs passem al següent punt, que és el dels joves i diversos col·lectius que han denunciat una actuació policial desproporcionada. Ens agradaria saber si comparteixes aquesta percepció que hauria d'haver fet l'Ajuntament en aquestes festes de tardor, en aquesta nit del 25 al 26 d'octubre, quan el Complex Esportiu Municipal de Bon Aigua va succeir el que tothom sap que va succeir. Segons vosaltres...
En les hores i dies posteriors, creieu que l'Ajuntament hauria fet alguna cosa més? Quines accions heu trobat a faltar per part del govern municipal?
Jo primer voldria fer un apunt, i és que si parlem de joves sembla que una mica estiguem deslegitimant una mica la magnitud del problema, o si més no, si tu mires la quantitat d'associacions que van signar el manifest, n'hi ha moltes que no són joves, i si tu mires la gent que va assistir al ple, hi ha molta que no és jove.
Per tant, crec que en aquest cas no estem parlant d'un descontent jove o d'una mobilització jove, sinó alguna cosa més intergeneracional i que gent de moltes edats ha manifestat que la situació va ser preocupant, lamentable i execrable. Si parlem del fet, el problema és que l'alcalde no ha donat respostes. Si ha fet un perfil baix, no ha donat respostes. No sabem què va motivar que els Mossos entressin en un equipament municipal, no sabem què va motivar a la...
a la identificació d'aquestes persones. No sabem què va motivar que de cop s'agafi una noia, se la tiri a terra i se li tirin a sobre dos Mossos i se l'enduin a comissaria. Oficialment no sabem res. Tot el que sabem és perquè ha anat corrent la veu o perquè un diu a l'altre diu bé. Però oficialment no sabem res i el que sí que sabem és que hem passat ja quasi un mes i tampoc s'ha avançat en el tema. Llavors, una mica reitero i em faré pesat.
però és que és la política del PSC, apagar-ho, que ja està, ha passat un mes, la gent ja no se'n recorda, i per tant, en aquest sentit, crec que és molt important que els veïns i veïnes segueixin el peu de canó, perquè si no, no es mouran. I ho vam veure ahir amb el senyor Illa,
que ara diu que comprarà mil i escaig habitatges a la Caixa i ho ven com una gran política del seu partit. No és una gran política del seu partit. El que és és que ha vist que la gent reclama això, que hi havia una vaga de llogateres, i llavors, com que la mesura popular era comprar els habitatges, doncs els compren. Si no hi hagués una mobilització ciutadana darrere, no els haguessin comprat, perquè, evidentment, no forma part de les seves prioritats. Llavors, pel que fa al fet, és que hi ha vídeos que...
Per mi, pel meu punt de vista, parlen per si sols, és que no és ni opinable el fet d'agafar una noia que no sé quina la té, però que no cal fer ús de tota aquella força per retenir-la, per retenir-la, per identificar-la pel que sigui.
no cal fer-vos d'aquella força. Per tant, aquella força és de per si injustificable. I si a més entrem en vexacions verbals que van haver i altres coses que també estan una mica al límit del que és legal, doncs és que l'acció ja és condemnable de per si sol. I en aquesta línia nosaltres el que demanem a l'Ajuntament és que es personi com a acusació popular. I sembla ser que no hi ha voluntat
pel mateix que vinc dient tota l'entrevista. I en aquest sentit avui presentem una moció al ple que el que busca és que hi hagi un posicionament ferm del consistori en aquest sentit que hi ha un conjunt de punts però el que per nosaltres és més important és aquest, que l'Ajuntament es personi com a acusació popular. I juntament amb la moció vam adjuntar un informe fet per l'advocat de la defensa on s'argumentava
perquè hi havia un marc legal que permetés a l'Ajuntament per sonar-se com a acusació popular i ells ja s'han afanyat a elaborar un contrainforme amb l'objectiu de dir no, no, nosaltres no podem, no és que no vulguem, és que no podem. I si tu et mires el seu informe s'agafa per pinces perquè al final tots sabem que les lleis són laxes i dintre aquesta laxitud tu et pots moure cap a un costat o cap a l'altre. Per tant, la llei ja deixa clar
que l'Ajuntament s'hi podria personar, perquè la llei 19-2020 de no discriminació deixa obert la porta que l'Ajuntament s'hi pugui personar. Ara bé, no hi ha voluntat, pel que dèiem, perquè no es vol posar en fregaos i no vol posar en tradit el Departament d'Interior de la senyora Parlón,
I, per tant, en aquesta línia, ahir el que han encarregat és un informe amb l'objectiu de defensa que l'Ajuntament no s'hi pot personar. Llavors, caldrà veure avui al ple quina posició adopten cada un dels partits, perquè al final això també denotarà al costat d'aquí estan, si dels ciutadans de Sant Jús o de les dues persones i les seves famílies i el seu entorn, o si estan tancant files amb el Departament d'Interior i amb els funcionaris, que en aquest cas són els Mossos.
Molt bé, doncs seguirem de prop també aquest cas. Veurem també com va avançant avui el ple de novembre. De moment no tenim informació que hi hagi convocada cap manifestació per avui ni cap trobada, però anirem seguint. A mi em consta que sí, i animo a tothom a anar-hi i a mostrar novament el rebuig pel que deia, perquè si no...
Això s'ha fet públic? Sí, sí, jo ho he vist aquest matí a xarxes. Doncs no ens costava. Però bé, simplement això, animar, perquè si la ciutadania no colla el ple, el ple no moure fitxa. Per tant, és important que la ciutadania em colli. Llavors, des d'Arran s'ha fet aquesta mobilització per aquest vespre, és així? No, no, Arran no, ho ha fet la plataforma que s'ha creat de suport a les dues persones detingudes, que es diu Tard d'Obsolució, si no recordo malament.
D'acord, doncs també investigarem aquesta informació i intentarem portar-la a l'acabar aquesta entrevista. Seguim amb més preguntes, marxem a parlar sobre model de seguretat. Lluc, tu sempre has defensat un model no basat en la criminalització de determinats col·lectius ni en la presència policial elevada. Quines alternatives concretes proposa la CUP per Sant Just després que aquest debat ara estigui obert al nostre municipi?
Bé, nosaltres sempre hem criticat el model de seguretat perquè creiem que, com ja has dit, que és molt millorable. I quan critiquem el model de seguretat no estem en contra de la presència de policia. El que estem en contra és de l'actitud i el paper que adopta aquesta policia. Nosaltres el que no volem és una policia que vagi amb l'amenaça per davant, que vagi amb la prepotència per endavant, que vagi amb les denúncies per endavant, amb les multes per davant. Nosaltres no creiem en això. Nosaltres el que volem és una policia...
Un, que conegui el poble, perquè ens trobem agents, i jo personalment m'hi he trobat, que no saben ni quines entitats hi ha, ni a quins locals s'hi troben, ni quines persones les integren, ni quines festes es fan o qui les organitza. Per tant, quan tu tens uns agents que estan completament desvinculats del municipi, és molt fàcil que es visquin situacions com les que es van veure a la festa de tardor o com ja se n'han viscut tantes altres.
Per tant, en aquest sentit, crec que el primer punt primordial és que els agents coneguin el municipi i coneguin la idosincràsia de Sant Just, quines entitats l'integren i com respira Sant Just. Llavors, aquest és el primer punt. I el segon és quina actitud adopten respecte als ciutadans de Sant Just, i tots els ciutadans.
Si anem amb l'amenaça per endavant, malament, perquè generem rebuig i situacions d'atenció innecessàries. Nosaltres defensem una policia més pedagògica, més mediadora, que davant d'un conflicte la seva primera resposta no sigui la denúncia, la multa i la porra, sinó que sigui, doncs, bueno, què està passant, anem a mirar, anem a parlar. I a través de l'entesa i del raonament, fent-te la gent...
fer entre la gent en raó i que compleixin el marc legal actual. Per tant, nosaltres, quan parlem del model de seguretat, quin model volem? Doncs això, una policia que no generi distàncies amb la ciutadania. Exemple més recent, el ple extraordinari de l'altre dia. Tu arribar al ple i trobar-te 10 agents de policia a la porta, bueno, a la porta o a la sala de plens, a marmilla antibales i no sé què...
Doncs això al final genera una distància, perquè tu quan perceps això com a assistent al ple, que és el llenguatge que t'està donant no verbal, és que tu ets un potencial perill. Llavors tu viure constantment amb aquesta percepció de tu com a potencial perill i per tant la policia com a element hostil cap a tu, doncs això no genera en cap cas una aproximació cap a la ciutadania. I això és el que nosaltres critiquem quan parlem de model de seguretat.
Confirmem aquesta informació que ens donava el Lluc fa uns instants, aquesta convocatòria del grup Tardor-Absolució pel ple de l'Ajuntament de Sant Just per aquesta tarda a les 6 i quart. Bé, seguim amb més qüestions, marxem amb més informació, perquè avui estem parlant amb Lluc Tost, que serà el nou portaveu de la CUP i el nou regidor també d'aquest grup municipal. En aquest cas, ara parlem...
de la fractura entre aquests col·lectius que comentàvem i que en aquests moments, tot i que els hem anomenat juvenils, certament Lluc hi participen també en aquests manifestos, col·lectius que no ho són intrínsecament però que també en alguns casos
Sí que n'hi ha de juvenils. La pregunta és com es pot reconstruir aquesta confiança que sembla per alguns moments fragmentada entre l'administració i el teixit associatiu del municipi.
concretament el que evidentment ha signat aquest manifest. Jo primer aquí crec que cal fer una diferenciació entre el que és Ajuntament i el que és Govern Municipal. Perquè quan parlem d'Ajuntament, al final també estem englobant tots els funcionaris públics que la integren. En aquest sentit, jo crec que cap entitat, o no ho sé, és la meva imatge, és la meva idea,
Cap entitat de Sant Just té queixes respecte als treballadors de l'Ajuntament. Al revés, si parlem de tècnics de cultura, d'esports, de joventut, persones que et venen a arreglar un problema puntual quan tens un imprevist, munten un acte. En aquest sentit, jo crec que les entitats joven aquesta tasca molts cops fora del seu horari laboral de tot aquest personal de l'Ajuntament. Per tant, crec que aquí és important, quan parlem de fractura, matitzar que la fractura no és amb l'Ajuntament, és amb els polítics o amb el govern municipal.
perquè amb la resta de funcionaris no hi ha cap problema. Bé, amb la policia potser, pel que vam dir abans, però els funcionaris que estan aquí a la casa no. Llavors, una mica, jo crec que aquesta fractura ve donada perquè no hi ha una confiança cap a l'equip de govern per part de la ciutadania. És a dir, molts cops la sensació que et dona quan parles amb ells és que, un, per un costat estan parlant amb tu com a un mer tràmit, però ells ja tenen la decisió presa, per tant, aquella conversa que s'està tenint és absurda o és inútil perquè ja la decisió està presa,
I per l'altre costat, que et diran A i que després segurament faran B o si des de dalt els hi diuen el que sigui, faran C. Per tant, una mica hi ha com aquesta desconfiança i a més, si a això li sumem el fet que el funcionament d'aquest Ajuntament és molt clientelar, no hi ha res per escrit molts cops, tot és de viveu, són promeses i tal, això fa que la traçabilitat sigui molt complicada.
I aleshores això genera una desconfiança i un, bueno, és que avui poden estar amb mi, però és que aquí no em diu que demà se'm giraran en contra. Llavors hi ha aquesta desconfiança. Construir una confiança costa molt, però destruir-la costa molt poc.
Aleshores, pots estar fent bé dos anys que si fas el tonto i la lies, doncs se't girarà tothom en contra. I molts cops, per molt que tu puguis tenir una relliscada, pugui haver un malentès, pugui haver el que sigui, són coses que amb un perdó solucionarien. Ara bé, si hi ha orgull i no es volen acceptar culpes o no es volen acceptar que coses no s'han fet bé i no hi ha aquest perdó, doncs molts cops sí que és cert que d'un petit problema o d'un problema potser no tan gran se n'acaba fent una bola més gran.
Lluc, ara sí, hauríem d'anar tancant. Intentaré comprimir aquestes preguntes que ens quedàvem amb una de sola, que és que ens poguessis fer una petita valoració d'allò que es va aprovar en el ple extraordinari. Estem parlant de les ordenances de tinença d'animals, també del pressupost que es va aprovar en el ple d'octubre. Quina valoració fas conjunta?
d'aquesta etapa, d'aquestes ordenances que s'han fet en l'últim termini, en els últims mesos, i com creus que està portant el govern aquest tipus d'ordenances. El ple va ser una mica un tràmit perquè era la continuació del que va quedar suspès. Només voldria destacar un tema respecte a l'aprovació de les bases reguladores de...
que es van aprovar, nosaltres ens havíem reunit amb l'alcalde i amb el regidor Valle i vam posar molta èmfasi en que aquestes bases reguladores deixaven fora un gruix important de persones, sobretot de més de 65 anys, que tal com estaven redactes les bases no tenien accés als habitatges del mil·lenari. I nosaltres vam fer èmfasi en que de les bases reguladores s'incloguessin
de quina manera aquestes persones que no entraven en el llindar econòmic perquè els seus ingressos eren massa baixos tindrien manera d'entrar-hi, d'accedir-hi. I no ha sigut així, se'ns va dir que això estaria la corresponent convocatòria, però el problema és que la convocatòria no va per ple i per tant ja tenim la capacitat de fiscalització de l'hem perduda.
Molt bé, doncs ho deixem aquí, si et sembla, Lluc. Tindrem oportunitat d'anar també comentant aquestes qüestions que es vagin plantejant al llarg dels plens. Et desitgem molta sort en aquesta nova etapa i que avui puguis prendre possessió del càrrec. No, no, ho faig desembre. Al desembre? Sí, ho faig al desembre. Doncs al desembre, que vagi bé aquesta possessió del càrrec al desembre. Et volíem fer començar avui, veus? Que vagi bé, gràcies. Vaig entrant, en calor. Adéu-siau.
Des de Càritas Sant Just oferim un espai de trobada per conversar i compartir. Si et ve de gust una estona de companyia, vine al Cafè de les 3. Estarem tots els dimarts fins les 5 de la tarda, al carrer Bonavista, número 113. Càritas Sant Just. Us hi esperem. Garantim els teus drets.
Els bars i restaurants han d'indicar l'import total dels preus amb l'IVA ja inclòs. Trobareu més informació a consum.cat o bé truqueu al 012, Agència Catalana del Consum, Generalitat de Catalunya. Vols obrir els contenidors d'orgànica i resta amb el mòbil? BitPaid, l'aplicació que et permet obrir els contenidors de Sant Just amb el mòbil. Amb BitPaid també podràs consultar les teves obertures, comunicar incidències a l'Ajuntament i obtenir informació sobre residus.
Descarrega't ja l'app gratuïta BitPaid per a Android i Apple i descobreix tot el que et pot oferir. A Sant Just, canviem així. Ajuntament de Sant Just d'Esvern.
Sabies que el teu municipi tens el servei d'ambici? Bicicletes 100% elèctriques per connectar amb el transport públic i que el teu viatge sigui millor. Mou-te de manera sostenible pels 15 municipis de l'àrea metropolitana de Barcelona. Per moure't bé, millor amb bici. Dóna't d'alta ara a ambici.cat. T'he dit que no em venia de gust. Ja, però mira com estic, ara no em pots demanar que pari. Cari, qui t'estima et farà plorar.
Mira, la nova cap de màrqueting. Ui, ja et diré jo com ha arribat el càrrec, aquesta. Deixa'm estar pesat. Ui, ui, ui, mira que exagerada. Tia, que només t'he fet una broma. Tampoc has d'estar bona. Ni biologia, ni cultura, ni prejudici, ni broma, ni hòsties. Prou violències masclistes. Les violències vers les dones s'amaguen rere actituds quotidianes que semblen inofensives. No ho són. No hi contribueixis. Departament d'Igualtat i Feminismes. Generalitat de Catalunya.
Nicotina, arsènic, cianur, poloni 210, naftalina, botà, quitrà. El fum del tabac perjudica també la salut dels qui no fumen. Fem un entorn lliure de fum per a tothom.
I ara marxem a parlar de xarxes socials, marxem a parlar amb la Vanessa Montserrat, que ja la tenim aquí als estudis de Ràdio d'Esvern. Vanessa, bon dia. Hola, bon dia. Com estàs? Doncs bé. Avui parlem d'un tema que em fa especial il·lusió, perquè és xulo com es pot anar extrapolant a diverses seccions. Just ahir vam parlar de mites de la nutrició, i avui parlem de mites versus realitat sobre les xarxes socials. Doncs continuem, no? Sí, sí, meravellós. Aquesta setmana va de mites. Va de mites, va de mites la cosa, perfecte.
Doncs sí, avui farem un especial que jo també tenia moltes ganes de fer, aquest Mites versus Realitats, perquè desmuntarem aquestes creences i confirmem aquesta realitat i us donaré eines perquè no caigueu en els falsos Mites digitals, que hi ha molt gurú per ahir i no volem caure.
Comencem amb el primer, què et sembla? Vinga, el primer. Per tenir èxit has de publicar cada dia, diuen. I això és un mite total, perquè això s'ha repetit durant anys, però no és cert. El que realment importa no és la quantitat, sinó la qualitat, la constància, ser realista i sobretot donar contingut de valor. Instagram i TikTok premien també el contingut que la gent mira.
què guarda i què comparteix, no el volum. És que moltes vegades em diuen, ai, hem de publicar cada dia, jo vull... Hi ha clients que ens diuen, no, no, no, cada dia, cada dia dic, bueno, és que cada dia, cada dia, cada dia tampoc és necessari. A més, a vegades pots atordir la gent de tanta informació, pots arribar a sobreinformar, allò de dir, si estàs publicant tota l'estona stories i de cop i volta entres a un perfil que té 50 stories publicats...
És abrumador. Llavors no te'ls mires. Això també és veritat, eh? Sí, sí, passa. Sí, sí, sí. I que tinguem molt de volum tampoc és... Sinònim de... Sinònim de... Que aconsegueixis més coses. Exacte, no? Per exemple, si sou una immobiliària, doncs podeu publicar només tres cops per setmana, però sí aportar valors reals, com consells, dades, storytelling... Això obtindrà molt més impacte que no publicar cada dia.
I si sou, per exemple, una marca personal, com un coach, que publica dos reels bons i humans, a la setmana, doncs, crearà molta més comunitat que algú que potser puja set vídeos buits d'ànima o que sigui publicar per publicar. És el que deies tu, no? Que al final sigui... Si publiquem tots els dies, diu, ostres, ja està aquí aquest pla, està un altre cop, no? Clar, clar. Si no, no, totalment... És veritat.
El mite número dos. Els algoritmes et penalitzen si no pagues. Això... Això és mentida. Exacte. Això és el mite preferit de tothom i la resposta és que no exactament ha de ser així. Les plataformes volen que la gent es quedi a l'aplicació. Això ja ho sabem, no? Al final, si el teu contingut reté...
La gent vol quedar-se mirant el teu contingut, doncs et mostraran més, i si avorreix, doncs no. Llavors, la publicitat ajuda? Sí, això està clar que sí, a arribar molt més lluny, però no substitueix també un bon contingut, o sigui que...
Us poso un exemple. Per petites botigues de barri que aconsegueixin vídeos virals sense gastar ni un euro, és possible. Per què? Doncs perquè expliquen històries, perquè són més propers, perquè són més reals. És veritat que últimament, no sé si tu has vist o no, clar, jo com que segueixo moda, doncs a mi m'apareixen.
Però hi ha moltes marques, moltes botigues, perdona, que tenen la seva botiga física i que, a més a més, fa vídeos en directe i online que venen i es fan molt virals, a més a més. Els veu molta gent. Sí que això és important.
El mite número 3, aquí venim amb un tema que, bueno, la IA, eh? La IA farà tot el contingut per tu. Aquí, ojo, eh? Perquè també és veritat que molts pensen
que l'IA ens suplementarà, que ens substituirà, que farà les coses per nosaltres... Això encara està una mica lluny de la realitat. És veritat que ajuda molt. Això en l'últim programa ja vam parlar una miqueta.
Laia, sabem que és una eina que és brutal, però també cal una direcció humana. Jo faria una crida a la gent que ens estigui escoltant i que faci esdeveniments o que faci qualsevol activitat social que a vegades fas servir cartells o publicacions...
que intenti evitar una mica la intel·ligència artificial, perquè estic ja cansat de veure fires, espectacles, propagandes, totes fetes amb intel·ligència artificial. Jo crec que fer-la servir amb alguna cosa en concret està bé, però és que estic molt cansat de això, no?, de que sembla que el dissenyador gràfic l'han agafat, l'han tancat en una habitació fosca per no deixar-lo sortir mai més...
i que ara de cop i volta ens ho fa tot la intel·ligència artificial, que està molt bé, que jo ja sé que aquí també va lligat un tema de ens estalviem diners amb una persona que faci això o el que sigui, però és que es veu tant... Ja, és que es nota molt, eh? És que es nota tant que dius, ostres, no sé, que faci servir algun recurs en concret està bé, però es nota molt i a més també les petites errades que pot tenir això, que hem vist molts cartells que han patit errades i que dius, ostres...
ara de cop i volta una foto que de lluny sembla perfecta i quan t'acostes la persona té tres braços o té un ull menys, saps? Vull dir, al final dius, ostres, no ho sé, jo sincerament... Bé, llavors aquests estan fent servir unes eines una mica chunguis. Sí, sí.
Passant en escala gran, no només en petites escales, també grans esdeveniments i grans empreses la fan servir i dius, mare de Déu. Perillós, perillós. És veritat que et pot donar idees de textos, d'estils visuals, però al final...
És veritat que el que connecta amb la gent és la teva veu, si feu algun tema en vídeo, també l'emoció i sobretot l'autenticitat, que no oblidem que això connecta molt més que cada cosa rara. Totalment, totalment, sí, sí, és així. Molt bé, més coses. Més coses, doncs, per exemple, si sou una botiga...
Podeu fer servir la intel·ligència artificial per crear esbossos de còpies o vídeos, però si no hi ha essència de marca, la gent al final ho nota, eh? Ja sabem. I si sou una marca personal...
Igual d'ahir podràs substituir el vostre rostre o la vostra veu o explicar la vostra història, però mai la vostra ànima. Ai, que maco això. És veritat, és que s'ha de tenir molt en compte, eh? Perquè cada vegada veiem més que sí que ens poden substituir el rostre, és heavy, però sí, eh?
Mira, l'altre dia vaig fer servir, això ja surt una mica d'aquí, però us poso un exemple. Que parlàvem del Meta IA, la setmana, bueno, fa dues setmanes, i vaig agafar una foto de petita, de bebè meu, que era fins i tot borrós, eh? Després te l'ensenyaré quan sortim. Perquè és heavy, perquè manté
el rostre i li dona un moviment. Era allò que parlàvem dels vibes. Sí. Doncs és increïble, eh? És una mica impactant perquè la fa exactament real. Clar, aquí jo tinc un sentiment trobat aquí perquè clar, sí que trobo que per aquestes coses la intel·ligència artificial pot arribar a ser inclús positiva, no? Perquè...
L'altre dia veia un reel d'aquests de TikTok que sortia un avi que pel seu 95è aniversari li havien fet un vídeo amb tot d'imatges antigues que li havien donat moviment. I clar, això em va semblar molt bonic perquè de cop i volta era amb la seva dona, quan es van conèixer, fotos en blanc i negre, amb aquell color sípia, amb aquelles fotos antigues, i que de cop i volta té aquest... No sé, que de cop i volta...
li dones un pes, li dones un valor allò que té un valor afegit i queda bonic i és maco i aquí sí que estic bastant a favor de fer servir la intel·ligència artificial per això, per donar-li moviment a aquells records que estaven tan guardats en el nostre cap. Però clar, no abusem tampoc. No abusem.
Vinga, continuem amb els mites. El mite número 4. Per créixer necessiteu viralitat. A veure, això és un clàssic i també és un error. El creixement més sòlid ve de comunitat, d'interacció, de confiança, no de vídeos virals puntuals. La viralitat és una rampa d'acceleració, o sigui, al final et dona molta més visibilitat en un moment puntual,
Però no és una estratègia, tampoc. Llavors, si, per exemple, sou un creador, no sé, un creador que pugui tenir un vídeo amb un milió de visites i no vendre res. O sigui, pot ser que passi això. Però, igual un altre amb 2.000 visites pot aconseguir 10 clients que siguin molt més fidels que no aquest, que només ha sigut un tema puntual que s'ha viralitzat, però al final no van uns res.
Molt bé, més qüestions. Què més? El mite número 5. El 5. Les fotos ja no funcionen. Què vol dir que les fotos no funcionen? Te'n recordes que al principi a Instagram fèiem servir només una única imatge, una foto i punt. Aquí Instagram va sorgir d'això, d'això mateix. No hi havia les històries, no hi havia res. Només hi havia el post i publicaves la foto i ja està.
I punt. I publicaves cada foto que també deies Déu-n'hi-do, eh? Ojo, eh? Ojo, és veritat, eh? També és tremendo. Clar, ara les fotos més tremendes les poses als stories que en 24 hores marxen. Vull dir, les fotoespejo i aquestes coses, al final les fas fotos així com més que captes més l'espontanietat, les poses als stories. Però abans d'aquesta espontanietat anava al teu perfil. Directament. I clar, quedava allà guardada, no? I jo perquè he fet neteja, però fa...
Fa un temps, quan vaig fer neteja, vaig pensar, van sortir fotos de quan tenia 13-14 anys i dius, mare de Déu, mare de Déu, sí, sí, tremendo, tremendo. Bueno, però al final també, mira, forma part dels principis, no? Total. Doncs, a veure, les fotos funcionen de forma diferent, no és que no funcionin, no? No són virals com abans, però serveixen per crear també identitat de marca, estètica, confiança o un storytelling que sigui més visual, d'acord?
Per exemple, si sou una marca de jolleria o moda, necessiteu fotos per mostrar els vostres productes. I una marca personal, igual, un bon retrat professional també diu molt que no alguna cosa cutre com la que deies tu al principi. Que al final la foto no ha mort, sinó que ha evolucionat d'una forma diferent.
El mite número 6. Només funcionen els continguts perfectes. I aquí és l'error del segle. O sigui, la perfecció, que és veritat que de tant en quant podem fer continguts o edició de vídeos que siguin més professionals. No dic que no, perquè al final això et dona com un plus. Però, ojo, perquè el contingut perfecte
Pot ser avorrit, fins i tot, i si no és humà, al final no connecta tant. Al final busquem, doncs és igual que deies abans de la intel·ligència artificial amb tres dits o sense ulls, doncs aquí al final el que volem és un contingut que sigui real, que sigui real.
I les plataformes prioritzen aquests vídeos que siguin més autèntics, que siguin imperfectes, és igual, que siguin espontanis. Al final es busca això, no? Totalment. El clàssic making of o el vídeo sense edició, al moment real, doncs solen tenir més comentaris, si t'hi fixes, que els vídeos que siguin superproduïts. Total. No vol dir que no estigui bé, però que al final l'autenticitat és el que es premia. Estic molt d'acord, sí, sí.
Molt bé, doncs ja per anar tancant, perquè ens queda un minut i escaig, últim mite. El mite número 7, que és massa tard per començar. I és que un dels mites més tristos és el més fals, perquè al final cada mes neixen noves oportunitats, formats, tendències i públics. I això sempre hi ha espai per noves veus, per noves marques i per noves idees. Així que si tens alguna cosa a dir, el moment és ara.
I tant, que no ens enganyin, no? Que no ens diguin que això ja no està fet per nosaltres, que hauríem d'haver començat el... No, vull dir, sempre es pot pujar un al carro, i en aquest cas, doncs, mejor tarde que nunca, no? Que diuen en castellà, i certament així és, al final, millor tard que mai. És veritat que a vegades, al principi, costa, no? Perquè t'has de fer un nou llenguatge, t'has de fer també una nova aplicació, que si no estàs acostumat, doncs és complex...
Però si tens una empresa, si ets autònom, si tens un projecte, has d'estar a les xarxes socials perquè t'han de conèixer. Exactament. Vanessa, un plaer tenir-te aquí al programa. Igualment, que vagi molt bé. Que vagi bé. Adeu.
I nosaltres fem una petita pausa per la publicitat i també per els bolletins de Catalunya Ràdio i Ràdio d'Esvern i tornem de seguida, com fem sempre, amb la tercera hora de la Rambla, avui amb entrevistes teatrals. Parlem de teatre aquí, a Ràdio d'Esvern. Fins ara. Garantim els teus drets. Els bars i restaurants han d'indicar l'import total dels preus amb l'IVA ja inclòs.
Trobareu més informació a consum.cat o bé truqueu al 012, Agència Catalana del Consum, Generalitat de Catalunya. Bon dia, us informa Joan Bota. I aquesta hora estem pendents de la decisió del jutge del Suprem sobre l'exministre José Luis Ábalos. Pel cas de les mascaretes, la Fiscalia Anticorrupció s'ha afegit a la resta d'acusacions i demana presó preventiva a Madrid. Tania Tàpia, bon dia.
Bon dia, anticorrupció veu risc de fugida per la petició tan alta de penes de fins a 30 anys i per la proximitat. Al judici, fons properes a la declaració, Avalós diu que ha pres la paraula, diu que no pensa fugir, que no té diners i la seva defensa ha afegit que una presó vulneraria els seus drets polítics perquè és diputat. El jutge ha de resoldre, tot són a dins, però fins ara sempre ha fet cas al criteri d'anticorrupció i, per tant, Avalós està a un pas de la presó. Un Avalós que ha arribat sol al Suprem, només amb una putxilla petita i sense fer declaracions.
El Suprem s'espera ara que arribi Coldo Garcia està citat a dos quarts d'una. Tania Tapia, Catalunya Ràdio, Madrid.
Més notícies, Natàlia Ramon. El candidat del Partit Popular a presidir la Generalitat Valenciana, Juan Fran Pérez Llorca, es compromet a demanar perdó a les víctimes i familiars de l'Adana si arriba al capdavant de l'executiu valencià. En el seu discurs d'investidura també ha estès la mà a Vox en matèria d'immigració i contra les polítiques verdes. València, Alba Barbosa, bon dia.
Bon dia, Pérez Llorca, que ha obert el discurs reconeixent que no hi ha cap tancat en Vox, però que confia en la majoria parlamentària que sumen PP i Vox per ser investit. I primer compromís de Pérez Llorca, si és investit, demanar perdó a les víctimes de la Dana, també en nom de la institució.
Si aquesta càmera motor té el suport necessari per a ser investit, les meues primeres paraules com a president de la Generalitat seran per a demanar perdó als familiars dels 229 víctimes mortals. Sí, senyories. Pedir perdó.
Allò que ha rebutjat el pacte verd europeu, la immigració irregular i ha defensat la construcció d'infraestructures hidràuliques, tres exigències de Vox per donar-li els seus vots. Alba Barbosa, Catalunya Ràdio, València.
Los Domingos, la pel·lícula de Lauda Ruiz y Azúa sobre un adolescent que decideix fer-se monja de clausura, és la pel·lícula amb més nominacions als premis feroz dels que atorga la premsa especialitzada espanyola. En té 9 i la segueixen Cidat i Maspalomes, amb 7, i Sorda i Romeria, amb 6.
Aquests 5 títols són els que opten també a millor drama de l'any. Pel que fa a les comèdies, destaquen les 5 nominacions de l'escena. A les sèries, les més nominades són Poquita Feda, de Movistar Plus, i Superstar, de Netflix. Totes dues tenen 6 nominacions i hauran de competir com a millor comèdia de l'any. En drama dominen Anatomia d'un instant i a carta totes dues també a Movistar Plus. La sèrie de 3Cat, Pubertat, ha recollit dues nominacions com a millor sèrie dramàtica.
i com a actriu secundària per a Betsy Turner. Dana, autoajuda, sushi i manga són algunes de les noves paraules que incorporen el diccionari de la llengua catalana aquest 2025. En total s'hi afegeixen 117 mots. També hi trobem, entre altres, procrastinar, precoela, rumorologia, aiguagim, tai chi, caputxinó o falafel.
L'Esports, Marcos García. Marxa de l'entrenament a porta tancada del Barça masculí de cara a la Lliga, després de perdre dimarts al camp del Chelsea. L'equip de Flix rebrà dissabte l'Alavés. A la Champions masculina, Olimpiakos 3, Madrid 4, Arsenal 3, Bayern de Múnich 1 i Atletic de Madrid 2, Inter de Milà 1. Xavi Pasqual torna al Palau Blaugranó amb victòria. Partit de l'Eurolliga, Barça 88, Esbel 78 i a l'Eurolliga femenina, derrota de l'Uni, Girona a la pista del Burge, Francesc 69 a 63.
Fins aquí les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, passant 4 minuts a les 12, us informa Mariona Salas Vilanova.
El ple ordinari de novembre de l'Ajuntament de Sant Just se celebrarà avui, 27 de novembre, a les 7 de la tarda, i es podrà seguir en directe a través del canal de YouTube municipal. Una hora abans, a les 6, tindrà lloc l'espai de pregs i preguntes de la ciutadania. En l'àmbit d'Alcaldia i Serveis Generals, el ple votarà la modificació parcial de les normes de funcionament del Fons Social. La proposta estableix la tramitació telemàtica obligatòria a través del registre electrònic per totes les sol·licituds del personal municipal.
Aquest sistema permet garantir l'autenticitat, integritat i conservació dels documents, ampliar l'horari de presentació 24 hores al dia, millorar l'eficiència administrativa i facilitar l'accés a informació actualitzada en compliment de les obligacions de transparència. La sessió també inclourà la presentació de diverses mocions dels grups municipals, entre les quals destaquen Esquerra,
una moció per garantir la gratuïtat del menjador escolar i de les activitats extraescolars, una altra d'Esquerra per impulsar un model de transport públic digne al municipi, una presentada per la CUP que condemna els fets ocorreguts durant les festes de tardor i dóna suport a les persones afectades per la violència policial i una de Vox relativa al dia de l'eliminació de la violència contra la dona.
També es faran les lectures de les declaracions institucionals relatives al 25N, Dia Internacional per l'Eliminació de la Violència contra les Dones i el Dia Mundial de la Infància. La sessió es completarà amb l'espai de pregs i preguntes i amb el punt relatiu a la renúncia de l'acte de regidoria d'Anna Vilanova Fernández.
i l'ordre del dia complet es pot consultar a l'enllaç que trobareu a la notícia a la pàgina web de Ràdio d'Esvern. El Govern de la Generalitat, pel que fa habitatge, ha anunciat la compra de 1.064 pisos d'inmocaixa arreu del país, una operació que inclou 118 habitatges situats a Masllui. L'adquisició, formalitzada el 26 de novembre, té com a objectiu ampliar el parc públic de lloguer assequible i garantir la continuïtat dels contractes als actuals residents.
El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha destacat que es tracta de la compra més gran d'habitatges feta en un sol any, amb una inversió de 87,2 milions d'euros i gairebé 2.000 pisos incorporats al parc públic des de l'inici de la legislatura. En el cas de Sant Jús, els 118 habitatges de Masllui passaran a ser gestionats per l'Incasol, mantenint-se les condicions de lloguer assequible i protegit per les persones que hi viuen.
En l'àmbit local, l'operació té un impacte significatiu. Els pisos de Maslluí representen una part essencial del parc residencial de lloguer assequible del municipi i garanteixen la continuïtat del caràcter social i accessible del barri. I pel que fa a societat, el ple de l'Ajuntament de Sant Just ha aprovat el Pla Local per la Inclusió Social 2024-2027
un instrument estratègic que orientarà les polítiques municipals durant els pròxims tres anys. L'acord fixa com a objectius principals reduir les desigualtats, garantir els drets socials i reforçar la cohesió comunitària. El document és el resultat d'un diagnòstic participatiu elaborat entre 2023 i 2024 amb el suport de la Diputació de Barcelona i basat en una metodologia interseccional.
El procés ha permès identificar 6 reptes principals, l'accés a l'habitatge, desigualtats econòmiques, educació i formació, salut i benestar, participació comunitària i seguretat i prevenció de violències. El pla s'articula en 5 àmbits prioritaris d'intervenció i també preveu un mecanisme de seguiment i avaluació liderat per una comissió tècnica mixta formada per representants polítics, personal tècnic i entitats socials encarregada de batllar pel desplegament i compliment dels objectius.
I això ha estat tot. Tornem amb tota l'actualitat. S'enjustenca l'informatiu complet de la UNA. Fins ara.
Fins demà!
La vida es así, la vida es así. Ey, pero ponte el traje de baño, mami, que te voy a buscar. Te dejo mojadita. El sol te va a secar, sí, te va a quemar. Tú eres mi canción favorita. Y en repeat te voy a tocar, ey, te la voy a aplicar. Quiero dibujar corazoncitos en la orilla. Tranquila, mami, yo te caigo a la silla.
Te voy a llenar de besitos en la carita Un día conmigo es lo que tú necesitas Sonriendo tú te ves más bonita Baby, te voy a dar una vuelta por la playita Te voy a llenar de besitos en la carita Contigo me siento distinto Hay algo cuando nos miramos Y en el pozo nos dimos la mano Así todo
Cuando no estoy en la buena Tú me llevas a hacer castigos de arena Y los castigos se convierten en aldeas Un pueblo y todo donde no existen problemas Y ahí soñamos con un futuro Que estemos bien no hace falta mucho Por un segundo nos olvidamos de esto
Bona tarda y eso brilla como bling bling. Vamos a besarnos frente a la zona. Vamos a quedarnos por más, ya después te llevo a parir. Por eso es que me gusta ir contigo a la playita y llenarte de besitos las caritas. Y un día juntito es lo que yo necesito, sonriendo tú que eres más bonito.
Fins demà!
I seguim els matins de Ràdio d'Esvern, seguim a la Rambla. Ara és moment de parlar de teatre, de parlar del fantasma de l'òpera, una de les obres més importants de tots els temps i que ara tenim al Teatre Tívoli de Barcelona. Per parlar d'aquesta obra, avui hem convidat a Miquel Tejada, el seu director musical, i que avui ens presentarà aquest format nou que arriba al Teatre Tívoli passant per Madrid i que també tindrà una gira bastant important arreu d'Espanya.
Miquel, bon dia, com estàs? Bon dia, molt bé. Benvingut al programa. Avui volíem enfocar-nos, volíem parlar del fantasma de l'òpera, del teatre musical, perquè és un gènere que aquí al programa ens agrada molt, que la gent crec que cada vegada l'està acceptant més. A l'inici era una cosa per entesos i ara sembla que el teatre musical està calant fort i està calant molt fort també
al nostre país. Ens agradaria saber quin és el grau de repte al fet d'assolir la direcció musical del Fantasma de l'Òpera. Home, a part d'un repte, primer és un honor poder dirigir un musical com aquest, que és un dels clàssics, més clàssics dels dos clàssics del Teatre Musical,
I llavors, el primer repte és intentar-ho fer bé. Aquest és el primer repte. Però, vaja, de reptes així, diguéssim, més tècnic, doncs, bueno, pots imaginar una orquestra de 15 músics, hi ha una vintena llarga de cantants, bueno, doncs dirigir tot això... El repte principal és conèixer molt bé la partitura, tenir molt clar el que s'ha de fer i...
i posar-t'hi, i vinga, som-hi tots, i es veja molt. Clar, clar, totalment. Heu vist alguna diferència, algun canvi de l'estat de Madrid a l'estat de Barcelona? És a dir, heu sentit que heu hagut d'adaptar alguna cosa? No. A nivell musical us heu pogut, diguéssim, mantenir, no? Sí, penso que a nivell musical no es pot tocar res, no es pot tocar ni una corxea.
perquè és un musical que ja té pràcticament 40 anys i és un musical que... Que la gent coneix i és de referència, no? Sí, i pensa que nosaltres tenim uns supervisors que venen directament de Londres i venen periòdicament per controlar que tot soni bé, que tot està bé, que són col·legues, diguéssim, perquè no són policies, però venen a supervisar que tot estigui bé,
i sí, sí, no podria estar com el senyor Weber vol que soni. Que és una mica mantenir la marca Andrew Lloyd Webber, que en aquest cas l'Andrew Lloyd Webber és un dels grans del teatre musical i aquesta obra, ell mateix ho diu, és la seva obra com a mínim comercialment parlant més important i una de les més importants a nivell genèric del teatre. Jo sempre dic que el Weber...
concretament aquest compositor, perquè n'hi ha molts i molt bons, però especialment Weber, és un tio molt prolífic, és un compositor molt prolífic, ha fet molta obra, però moltes d'elles ja són icones
del gènere, perquè el Fantasma L'Opera és un, però podríem dir Evita, podríem dir To sou Cristo Superstar, podríem dir Cats... És que és un compositor que té moltes obres molt icòniques i el Fantasma L'Opera és una d'elles. Jo no crec que sigui ni més ni menys que Evita, per exemple,
Però baix és una d'elles, sí, sí, i ell vol que tot estigui tal qual, ell ho va concebre. A més a més, de tant en tant, sí que és veritat que aquest senyor, que...
que està en actiu i que controla les seves obres, com ha de ser, diguéssim, de tant en tant fa canvis. Ah, sí? Ostres. Sí, sí, sí, de tant en tant fa canvis. Petits, eh? Són molt subtils, però clar, coneix tant la seva pròpia obra i té tants anys, i ha tingut tants anys per comprovar que funciona, que no funciona, que de tant en tant ve i et diu, escolta'm, aquest passat és aquí? Bé, el supervisor, no ell, però bé, el supervisor, escolta, mira, hem parlat amb el Lloyd Webber,
I vol aquest passatge, aquí el vol, ara el vol superlent. Dius, ah, sí, sí, perquè tal, tu ara has de fer, a veure què te l'has de fer així. Ah, perfecte, així, perfecte. Clar, us van arribar les instruccions, aquestes instruccions s'han de materialitzar i dur-les a terme, entenc.
Sí, sí, sí, tal qual. I quins reptes té aquesta peça? Perquè, clar, hi ha molts compositors, tots tenen la seva complexitat. Si parlem de Sondheim, podríem parlar, per exemple, d'Into the Boots, que té una complexitat enorme. Aquesta, en canvi, la complexitat que té el Fantasma de l'Òpera és que la gent se la coneix, coneix molt la història i també hi ha aquesta pressió. Però a nivell vocal, quines complexitats s'han d'assumir quan es diu farem el Fantasma de l'Òpera?
Mira, un dels músics de la gira un dia diu una cosa que em va fer molta gràcia, perquè diu, mira, tècnicament, tècnicament com a músic, la partitura individual de cada músic és complicada, però no seria com... hi ha obres, diguéssim, de compositors clàssics que són més complicades. És assumible. Però diu, aquest musical és com una gincana.
i crec que va acertar. És un musical que és una gincana, perquè de cop hi volta ara això ràpid, de cop hi volta ara aquí t'has d'esperar el cantant, de cop hi volta t'has d'esperar l'altre cantant, de cop hi volta ara t'has d'esperar una llum que s'encén. És com un musical que és una gincana, és un repte, diguéssim, tècnic, més en aquest aspecte, de parar a engegar, no sé què, això ràpid, això lent, aquí hi ha un canvi de to inesperat, aquí hi ha... Jo crec que va més per aquí el repte tècnic. I el repte vocal, clar, finalment,
És una obra que té un color, una textura, diguéssim, semblant a l'òpera, però la col·locació vocal no és la de l'òpera. Aleshores, vull dir, s'allunya molt del pop, diguéssim, que podríem cantar amb altres compositors, no? No cal donar exemples, però vull dir que no és un concert de rock.
Però tampoc no és una àrea d'òpera, diguéssim, que tot està impostat. No, és un entremig. I realment, vocalment, és molt, molt, molt complicada. Molt complicada. Sobretot, especialment, pel personatge de la Cristín i, evidentment, pel personatge del fantasma. Té un rang vocal molt alt, o sigui, tot el... Les notes més greus són molt greus i les notes molt agudes són molt agudes.
Són totes d'una col·locació que nosaltres tenim de pit. És a dir, canta molt fort i a sobre ha de tenir aquesta petita textura que sembli com si és d'òpera. Perquè, bé, no vull desvetllar, no vull fer spoiler, però...
però tot dir al voltant d'una òpera, com es pot imaginar pel títol. I tant, i tant, i tant. Doncs parlàvem una mica d'aquesta sincronia, de la sincronització entre l'acció escènica i la música. Com es porta això? Perquè clar, deu ser complicat, no?, el saber que ha d'anar un llum o que ha d'anar alguna cosa amb la música, portar-ho a tempo, doncs deu requerir de molta pràctica també.
Mira, jo per contestar d'això et diria que el repte més gran en aquest aspecte és la concentració. Perquè al final, per tirar endavant una obra com aquesta, el que és molt, molt necessari són assajos, molts assajos. No hi ha res, molt poquetes coses, molt poquetes coses,
són fruit de la improvisació o del que passa al moment. En general, aquesta obra és molt, molt, molt important tenir-ho tot superassajat. Per tant, com diria en castellà, no hi ha cabos sueltos. Tenim una coreografia, tots plegats, absolutament tots, una coreografia de jo dirigir, l'altre toca el contrabaix, l'altre toca el taclat, el de dalt mou el braç i canta aquella nota.
Ho hem fet moltes vegades, per tant...
poques coses surten fruit de la improvisació. Llavors, clar, jo per mi el rete més gran de tot això és no desconcentrar-te. Perquè si, o sigui, la sincronització ja l'hem assajat, ja l'hem vist, l'hem fet cent... Bueno, cent no, de fet ara setenta i escaig de vegades. És més dir, anem a començar l'obra, anem a concentrar-nos, no puc pensar on he aparcat el cotxe, no puc pensar en què supere aquesta nit, he d'estar pendent perquè ara
he de moure aquest braç, ojo perquè ara he de donar aquesta entrada, ojo perquè ara el regidor està esperant que jo li doni l'entrada per fer un go o una llum. És més això, diguéssim. Però bueno, la sincronia, ja et dic, és molt difícil, però està molt assajada.
Sortint una mica del tema musical, m'agradaria saber què opines de la producció en si. M'han parlat que hi ha molts efectes especials, que s'està treballant molt el fet que sigui una escena rere escena impactant i que la gent també surti sorpresa del teatre. També, sense fer spòilers, tenim gravats alguns moments icònics d'aquesta obra que esperem veure quan anem a veure l'obra al teatre.
Com creus que s'ha gestionat tot això? Mira, això és una proposta nova, diguéssim, del director escènic i artístic, el Federico Bellone, que ell va comprar els drets i va fer una proposta, diguéssim, diferent de la que es veu a Londres i de la que es veu a Broadway. Clar, la proposta és...
jo et diria que potser un palet més moderna, diguéssim, tens de poder sortir del que és, perquè al final és una cosa que passa a París al segle XIX i vull dir que no pot sortir d'aquí, però té un punt més modern
i amb tot això, diguéssim, la serografia ja està dotada de trucs de màgia i d'efectes especials, diguéssim, que no hi és, que no hi sona la producció original. La producció original té altres coses, eh, també, vull dir que no desmereixo ni una ni l'altra. Però sí que és veritat que aquesta té un punt més modern i també algun actor, comentava en alguna entrevista que hem anat plegats aquests dies, diu que és que la manera d'interpretar-lo
és més natural. Han buscat una interpretació més natural dels personatges i no tan, diguéssim, que no et podria dir impostada, però no tan... Sí, més natural, bàsicament. Més natural.
Molt bé, doncs per anar tancant, m'agradaria fer també una pregunta una mica més genèrica en el sentit del teatre musical al nostre país. Com veus el panorama del teatre musical al nostre país? Concretament també a la ciutat de Barcelona, com veus que està evolucionant aquest gènere? I si creus que d'aquí uns anys seguirà tenint l'acabuda que té ara? Home, a veure, jo honestament no penso que aquest gènere...
diguéssim, siguin innovadors al nostre país. Jo crec que el nostre país té teatre musical i molt, i de molta qualitat, des de fa molts anys. I començant pel Maricel, tot i que abans el Maricel ja hi havia hagut alguns musicals, però bueno, el Maricel és d'any 87, si no m'equivoco. O sigui, ja ha plogut, ja. Des d'aleshores ja tenim aquest musical, hi ha hagut molts musicals, i jo he fet algunes propostes, jo he treballat en algunes propostes d'aquí, dirigint alguns musicals,
també amb gent com el Daniel Anglès, que també porta, o sigui, és que clar, amb broma amb broma, jo porto 20 anys treballant d'això. Jo penso que la qualitat artística del nostre país no només és indiscutible, sinó que és... es percep només veient el que es fa. Jo crec que, a més, si hem d'acusar algun problema del nostre país, no està tant...
en el material que hi ha, la quantitat de material que hi ha o en el material que es fa, jo penso que n'hi ha molt i que és molt bo. En general, no sé, sempre hi haurà coses que estaran millor o coses que estaran pitjor, però jo crec que el material és molt bo. Jo crec que el problema està en la part, diguéssim, empresarial, més aviat, la part del negoci. Jo sí que penso que hi ha un punt a Catalunya que es podria millorar la part del negoci. És a dir, invertir més en això
i invertir millor. Invertir més, invertir millor. Perquè no serà un problema de, ostres, que no tenim material, ostres, que no tenim música, ostres, que no tenim actors, o no tenim músics o cantants. No, no, de tot això, en tenim un munt i boníssims tots. Jo crec que si hi ha d'haver un problema, està més relacionat, diguéssim, amb la immersió, amb la immersió pública, ja et dic, tot això, tampoc no tinc les solucions, eh?
Però jo crec que està més relacionat amb això, que no pas en el gènere en si. Jo crec que és un gènere estimat des de fa molts anys, jo crec que és un gènere que a la gent li agrada des de fa molts anys. La gent quan ve un musical que està ben fet i que té una bona inversió, per tant, pot tenir una bona cinegrafia, una bona microfonia, un bon no sé què, una bona orquestra, tot. Jo crec que a la gent aquí li agrada la prova són els musicals que estan fent. Els musicals que estan fent ara últimament, que són tots...
entre ells el Fantasma de l'Òpera, està omplint, ànima, va anar superbé, el Nacional és un musical molt ben fet, hi ha molts companys meus que són boníssims allà treballant, no sé, et podria dir Maricel, la qualitat de Maricel, no sé, jo crec que és indiscutible per tothom. Jo no penso que aquest sigui un gènere castig o que hagi estat en crisi,
sinó jo penso que la crisi té més a veure amb la inversió que no amb la part artística.
Sí, probablement sí, i en el fet que ens ho hem de creure una mica més, no?, potser, que moltes vegades, doncs, punts de referència són, com deies abans, a West End, a Londres, a Broadway, inclús Madrid, no?, però a vegades no... Bueno, ens ho hem de creure, no, eh?, o sigui, jo crec que ja ens ho creiem, perquè al final, ostres, no sé, tothom coneix Marechal, no?,
que Marcial és un musical espectacular, sobretot en el sentit estrictament literal de la paraula, és espectacular, és el barco, és tot. Jo crec que sí que ens ho creiem. El que sí que ens ho creieu, diguéssim, és la comunitat que fa possible el teatre, però no sé si la societat fa bandera d'això, a això em referia, el fet que a Madrid, per exemple, sí que en fan bastanta bandera, aquí a vegades és com que...
no estem massa per això, no? I realment té un valor incalculable que tenim aquí a Catalunya i la prova està en que molts actors, molts artistes, molts professionals marxen a Madrid a treballar. Per què? Perquè es fa bona cantera aquí a Barcelona i per tant també se'n va anar a Madrid més per un futur, no? Això per mi, en la meva opinió, en la meva humil opinió, va pel que et deia, no? Perquè allà hi ha diners i allà un es pot guanyar la vida fent això. Aquí no, jo crec que
És el que et dic, jo penso que aquí el que hauríem de millorar és la part del negoci d'això, no? Buscar com fer negoci, com... Bueno, no ho sé, jo tampoc aquí no vinc a escobrir el sopa d'all ni a solucionar-la, però vaja, jo crec que va més per aquí. Sí, sí. I ara sí, per tancar, convida els nostres oients a venir a veure el fantasma de l'òpera. Mira, jo convidaria els nostres oients
a veure teatre en general, que vagin a veure musicals. Hi ha molta gent treballant. Nosaltres som aproximadament unes 88-89 persones treballant allà, que anem de gira per l'estat espanyol i aquí afortunadament estem un temps, uns 4 mesos que em fan molt feliç a mi especialment, que soc d'aquí.
i animo tothom que vagi per al teatre, perquè el teatre no només és anar a veure un text que es parla o es canta i una música es toca, sinó que és anar a viure una experiència. Jo penso que això ens fa millor a tothom i s'ha d'anar al teatre. I especialment el de Fantasma a l'Òpera, jo crec que la gent l'ha d'anar a veure perquè és un clàssic, és el clàssic dels clàssics. És una estona fantàstica on veuran...
esportistes d'elit de l'art cantant i tocant i pujant coses i passant coses i els maquinistes fent no sé què la música sonant fort viuran una experiència la prova és que tota la gent que surt surt encantada i jo penso que val molt la pena anar al teatre per viure experiències
Miquel Tecada, director musical del Fantasma de l'Òpera. Moltíssimes gràcies per atendre'ns. Una abraçada molt gran. Visca el Teatre Musical i visca el Fantasma de l'Òpera. Moltíssimes gràcies. Visca tot. Gràcies.
Ara escoltes ràdio d'Esbert, sintonitzes ràdio d'Esbert, la ràdio de Sant Just, 98.1. Ràdio d'Esbert, 98.1. Ràdio d'Esbert, 98.1.
Gràcies.
Fins demà!
El triufeo.
I després d'aquesta conversa amb Miquel Tejada, membre de la companyia que està fent possible el Fantasma de l'Òpera al Teatre Tívoli de Barcelona, ens venia de gust posar una mica de música d'aquesta gran obra d'Android Lloyd Webber. Ara fem una petita pausa de res perquè tornem de seguida amb Maica Dueñas i amb l'Espai de Teatre. Avui ens quedarà una tercera hora molt teatral. Fins ara.
Fins demà!
Fins demà!
So I handed him my bottle And he drank down my last swallow Then he bummed a cigarette And asked me for a light And the night got deathly quiet And his face lost all expression Said if you're gonna play the game, boy You gotta learn to play it right You got to know when to hold them Know when to fold them
Now every gambler knows the secret to surviving
Fins demà!
Crushed out his cigarette and faded off to sleep. Then somewhere in the darkness, the gambler he broke even. But in his final words I found an ace that I could keep. You got to know when to hold up, know when to fold up.
Fins demà!
Fins demà!
Treu la llengua. Treu la llengua fora, al carrer.
És clar que s'ha de treure la llengua, però com puc treure la llengua? Com trec la llengua al carrer quan la persona amb qui parlo no treu la llengua? O a la feina, a l'escola, a la universitat, quan a les aules i a les sales de reunions ningú treu la llengua? Com trec la llengua a les xarxes comentant i compartint si la gent m'insulta per treure la llengua? O a internet, quan els cercadors no m'entenguin però jo vulgui continuar treient la llengua? Entra ja a la guia de l'activista pel català i descobreix tot el que pots fer per la llengua.
T'he dit que no em venia de gust. Ja, però mira com estic. Ara no em pots demanar que pari. Carinyo, qui t'estima et farà plorar. Mira, la nova cap de màrqueting. Ui, ja et diré jo com ha arribat el càrrec aquesta.
Deixa'm estar pesat. Ui, ui, ui, mira que exagerada. Tia, que només t'he fet una broma. Tampoc has d'estar bona. Ni biologia, ni cultura, ni prejudici, ni broma ni hòsties. Prou violències masclistes. Les violències vers les dones s'amaguen rere actituds quotidianes que semblen inofensives. No ho són. No hi contribueixis. Departament d'Igualtat i Feminismes. Generalitat de Catalunya.
Això és espectacle. Això és espectacle amb Maica Dueñas.
Fins demà!
Maica Dueñas, molt bones. Benvinguda al programa. Bon dia, bona hora. Com estàs? Com a tot? Amb molt de fred. Sí, eh? Aquí no, aquí s'està superbé. T'he posat la caler, la calefacció una mica perquè no tinguis fred. Doncs me n'alegro molt, bé que sigui tan amable. No, no, nosaltres estem igual, eh? Jo ja ho he explicat més d'un cop, però aquí a l'equip del programa ens passa que som bastant fredolics, tant la Mariona com jo, i a les tardes és una cosa diferent, perquè el company de tardes, el Jaume Lías, encara posa l'aire condicionat.
Sí, llavors, és una ruleta russa. Sí, sí, és una ruleta russa. A vegades encens l'aire i aquí et mors de fred i dius, no pot ser. I mires la temperatura i és que el Jaume ha estat aquí a la tarda i ha posat l'aire condicionat. No m'ho puc ni creure. És que hi ha gent que és d'ànima calenta. Jo soc d'ànima més tirant a freda. Mira, soc fredolic, de mena, és el que hi ha. Jo també, molt, molt, molt. La veritat és que sí. Ho passo molt malament a l'hivern.
I a l'estiu mai, mai, mai m'he queixat en tota ma vida de la calor, eh? O sigui, per més calor que faci, no em queixo mai, la veritat. Doncs vinga, arrenquem amb el tema d'avui, que és el teatre, com fem sempre a aquesta hora. Parlem de les estrenes teatrals, parlem una mica del món del teatre a Catalunya, i en aquest cas avui per partida doble. Per una banda, parlem de la seva cartellera, la cartellera de Barcelona, i avui també ens portes una entrevista molt especial, Maica.
Sí, després parlarem amb una grandíssima actriu, que a més a més l'actriu és una mica l'almamater del teatre perquè porta tota la vida i a més ha estat professora de l'institut i parlarem amb ella perquè justament està fent una obra ara aquí a Barcelona. Però jo recomanaria, perquè l'he vist, però a part d'això és perquè és visita obligada, per dir-ho d'alguna manera...
El que s'està fent al Teatre de la Biblioteca. El Teatre de la Biblioteca ja sabeu que és un espai que a mi m'agrada moltíssim perquè és molt especial, però en aquest cas podem veure totes les festes de Nadal, podem veure Natale in casa Copielo.
És una obra superchula, evidentment en català, encara que el títol sigui en itàlià. És d'Eduardo de Filippo, que és un gran, grandíssim autor de teatre, italiano, evidentment.
I a més d'això, hi ha un repartiment una mica de luxe, perquè el prota, el copielo, per dir-ho d'alguna manera, el prota, és el Pep Cruz. El Pep Cruz és un grandíssim actor que porta molts anys fent teatre, que feia molt de temps que no el veia damunt d'un escenari,
i que està acompanyat per gent també de teatre de tota la vida, Ramon Vila, Joan Arquer, en fi, és un bon repartiment i l'obra és molt, molt, molt divertida, perquè no és un drama, eh?
Parla del Nadal, d'això és, bueno, una família que es reuneix, i bé, doncs com passen moltes vegades a les famílies, de veritat, signo de teatre, que es reuneixen el dia de Nadal o el dia del cumpleany d'algú i tal...
I resulta que al final acaba una mica dispersant tothom perquè no es posen d'acord amb moltes coses, no? Home, això sol passar. Per Nadal sol passar. Hi ha moments de tot, no? Hi ha moments que... Primer, d'entrada...
Abraçades. Encara estàs fred. Exacte, encara estàs fred, abraçades, tal. Com va la vida, com va no sé què, com va la feina, tal. Però a mesura que el cap va entrant a les nostres venes, que el vi també va reposant al nostre estómac, aquí ja comença una mica la festa verbal, podríem dir.
Déu-n'hi-do, sí. Sí, sí, una mica aquest seria el panorama. Sí, aquest seria el panorama natal en casa Copielo. És una obra molt divertida, jo la vaig veure perquè ja s'ha fet diferents vegades i jo la vaig veure ja fa temps. No és el mateix repartiment del que vaig veure jo.
Però com que l'obra és guapa, és divertida i és real com una vida misma, doncs val la pena anar-hi. El Teatre de la Biblioteca, un teatre molt, molt especial que tenim a Barcelona i que continuen cuidant-lo molt bé perquè continuï estant bé.
Després ja tenim coses que podem veure en qualsevol moment del dia. No hi ha moltes novetats, la veritat. Jo diria que l'única novetat que hi ha és el Natali en casa Copielo de la biblioteca, perquè després està Tutsi, que ja hem parlat d'ella, que és un sitcom musical que val la pena d'anar-hi a veure-ho, el Teatre Polo,
Està una que fa anys i anys i anys que podem veure una temporada sí i una temporada no, per dir-ho d'alguna manera, que és pel davant i pel darrere, totalment recomanable. Al Teatre Borràs ho passareu superbé si aneu a veure-la perquè és molt, molt bona. Després hi ha un clàssic també que també s'ha vist en alguna vegada.
però que amb aquest repartiment i amb aquesta posada en escena és molt, molt especial. Estem parlant del fantasma de l'òpera perquè combina la història, combina l'acció i també combina espais, bé, com, diguem-ne, filmets o... O sigui, un...
un espectacle molt molt interessant el que se sap fent en el fantasma de l'òpera que la història sempre és la mateixa evidentment però que es pot veure al tiboli i que val la pena després continua i a més a més vaig estar parlant amb ells l'altre dia
I em vaig quedar una mica parada, perquè estaran en el Teatre Romea fins al mes de febrer. O sigui, que poca broma, fins al mes de febrer podem continuar veient, perquè això ja s'ha vist moltes vegades a Barcelona,
L'amor venia en taxi, és un musical de la cubana, diguem-ne que de tota la vida, perquè ja s'ha vist unes quantes vegades, però imagina't, si continuen posant-lo en escena, és que funciona sempre, que això és molt important, i el podem veure al Teatre Romea.
I després, doncs, bé, n'hi ha uns quants, unes quantes estrenes, com per exemple Els malvats, que es fa al Teatre Gaudí. Després també No es pot saber, al Teatre Eolia, molt interessant aquesta obra. És com una mena de thriller, de suspense, en fi, que hi ha algunes novetats, però ara mateix...
Estem aquí perquè volíem parlar amb una gran dama del teatre, una actriu meravellosa, i que penso que ja està a l'altre costat del telèfon. Hola? Hola, Maica, bon dia. Hola, carinyo, com estàs? Molt bé, molt bé. Me n'alegro molt de sentir-te, perquè feia temps que no ens veien. No, feia temps, sí. I ara estàs representant una obra?
I m'agradaria que parlessis una mica, Mercè, d'això, de com ha anat això, de poder posar-te una altra vegada a l'escenari, perquè tu ets directora, actriu, professora també teatral, vull dir que ets una persona absurdament...
complerta diguem-ne dins del món del teatre però m'agradaria saber doncs com ha anat això de poder veure't damunt de l'escenari en aquesta ocasió
Hola? Sembla que hem perdut a la Mercè. Jo he sentit un soroll que no m'ha agradat massa, no sé què ha passat. Sembla que hem perdut a la Mercè de la connexió. En tot cas, doncs farem el possible per reprendre la connexió el més aviat possible. Però sí, sí, jo he sentit com un soroll i no sabia ben bé què estava passant. Em penso que ha tingut un problema amb la línia. Veurem aviam com ho podem resoldre.
Bé, la Mercè Managuerra, a part que és una gran actriu i una magnífica directora de teatre, anem a mirar a veure si podem parlar amb ella, també és l'alma mater del Teatre Acadèmia. Ella va ser la que va posar en marxa aquest teatre, que és un dels últims, bueno, ja fa anys que existeix, però diguem-ne que és un dels últims teatres que es van obrir a Barcelona.
I, a més a més, és una professora d'interpretació de l'Institut del Teatre de Barcelona. Va obtenir un premi que és molt preciat dins del món teatral, que és el Premi Memorial Margarida Xirgu,
perquè és un premi molt especial i que poca gent del teatre el té. I bé, doncs l'hem vist en moltes coses importants, per exemple...
en el Mercader de Venècia... Bé, ha fet moltíssimes, moltíssimes coses dins del món del teatre i, sobretot, el que t'estava dient, que és, a més, professora de l'Institut del Teatre. Doncs estàvem repassant aquesta trajectòria de la Mercè i ja la tornem a tenir al telèfon. Mercè, et preguntàvem sobre, la Maïka et preguntava sobre com es sent el fet de tornar a pujar a l'escenari, en aquest cas del Daussec. Com va?
Mercè, hola? Sí, Maica, Maica. S'ha tallat la comunicació. Sí, sí, sí. Digue'm, explica'm una mica. Escolta, Maica, que en aquest cas jo la dirigeixo, l'obra, no tu. Ahà, d'acord, doncs explica'm una mica. He dirigit, he dirigit aquesta vegada. Sí, i com ha estat això? Perquè t'agradava l'obra, perquè te la van oferir, per com?
Mira, jo fa molts anys que tinc una obra que la tinc a dintre, que es diu Amb la ràbia al cos, en català es deia Amb la ràbia al cos. Sí, sí. I en anglès, Look back in anga. Aquesta obra sempre m'ha criat molt l'atenció, m'ha agradat molt, perquè té els personatges...
viuen en una situació de crisi tan forta que veus com en el moment que estàs vivint en un moment social on hi ha una gran crisi, de fet, les persones també entren en crisi, les relacions també entren en crisi. I això m'interessava molt, d'aquesta obra. Però a la vegada és una mica masclista, aquesta obra. Ui, i això...
I això com és, que és una mica masclista? Bé, el John Osborne suposo que ho era, molt masclista, es va tornar el 1956. Però aquesta obra, ara teníem l'oportunitat de fer una versió.
I amb el Marc García Coté, el Marc ha fet una versió que també hem treballat molt conjuntament d'aquesta obra, però des d'una perspectiva feminista de la dona. I es diu Raptes. La història d'una dona raptada per un home, raptada simbòlicament, que desperta d'aquest rapte i analitza el que li fa mal i el que talla
per desvincular-se d'això. Déu-n'hi-do, eh? Déu-n'hi-do. O sigui que és una història forta i amb una gran dificultat d'interpretació, no? Sí, és una història forta, és una història intensa. També és una història bonica perquè...
el viatge d'aquesta dona que visita totes aquelles situacions que l'encadenen que no la deixen ser qui és ni descobrir qui és és molt bonic perquè està plantejat en l'obra com un somni per tant ella és com si entra en el somni per descobrir veritats
que quan està desperta no sap veure-les i entra en el somni per veure aquestes veritats ocultes. I per tant té com un recorregut molt onídic que fa que l'obra també estèticament sigui molt bonica.
Déu-n'hi-do el que estàs dient. Molt interessant, eh? Molt interessant. Evidentment, suposo que la podríem catalogar de drama, no? Sí, sí. És un drama. És un drama. Poètic, simbòlic i a la vegada molt proper, també, perquè té molt... O sigui, les persones que han vingut a veure la cara ja fa... És la quarta setmana que la fem. Sí. Se senten com molt...
o sigui no diria reflectides perquè hi ha gent que no se sent ni ha estat mai maltractada però veuen exactament quines són les trampes del masclisme
Déu-n'hi-do. Doncs una obra superinteressant, la veritat. Jo crec que tu, Marcem, ets una de les actrius més respectades dins del món teatral de Catalunya. Has fet moltíssimes coses. Jo no puc oblidar una obra que vaig veure del Mercader de Venècia, on feies...
el protagonista, penso que va ser un dels millors espectacles que vaig veure. Com veus tu ara mateix l'ambient teatral? Jo em costa una mica veure'l perquè com que treballo tant,
Estic a Dau al Sec, és un projecte que, a part que nosaltres de tant en tant fem un projecte propi, és un projecte que acull molts projectes. Estem, diguem-ne, ja arribant a representar unes 200 funcions. Em sembla que som unes 20 companyies. I diguem-ne que jo tinc la percepció des d'aquest indret. De tant en tant puc anar al teatre, però poc. No tant com m'agradaria. I jo veig que...
No sé, ara, per exemple, en aquest projecte, aquest de Raptes, hi ha dues actrius joves, que ha uns 30 anys, i penso, com ha canviat el temps, perquè que ben preparades estan. Ah, clar. Quina meravella d'actrius. Vull dir, que sí que crec que hi ha molta evolució en el sentit de la creativitat teatral. També venen moltes companyies joves a la nostra sala,
I per tant, tinc aquesta percepció de què és els moments presents, tota la gent que s'incorpora, d'on venen, què fan, quines coses els interessen. I veig que hi ha aquest gran flux de creativitat i a la vegada unes dificultats tremendes econòmiques
perquè és molt difícil viure del teatre i creixer en el teatre. Aquí venia, perquè jo moltes vegades miro la cartellera, evidentment, vaig habitualment un parell de dies a veure obres de teatre a la setmana,
Però veig que costa, que hi ha molta gent que vol fer coses i que no té espais i que no pot arribar a un espai escènic. I això em preocupa, la veritat. Em preocupa molt. Perquè va haver-hi una època... Home, és molt dur, és molt dur. Digue'm, digue'm. Perquè hi ha gent molt bona que no pot treballar.
Per això t'estic dient. Sí, això és el problema més gran que tenim. Hi ha com poques ajudes, per una banda, per ser un país que és tan prolífic en teatre, hi ha poques ajudes. També la cosa de moure's per Catalunya és complicat, vull dir que això funcionés d'una altra manera també seria una gran ajuda per les companyies.
I a la vegada crec que...
que hi ha molta gent que abandona perquè no pot. Aquest és el problema que jo veig, que vaig mirant noms de gent que era coneguda i que feia teatre fa un cert temps i que ara ja ha desaparegut completament. I això em preocupa, la veritat, perquè tampoc n'hi ha, penso jo, no sé la teva opinió, però tampoc veig que hi hagi molta gent nova
dins del món del teatre? Mira, gent nova n'hi ha molta, jo crec. El que passa és que potser fan un parell de coses, tres, quatre, i tornen a desaparèixer. Exacte. Això és el problema més gran, perquè és molt difícil sobreviure a l'adversitat i a les penúries econòmiques.
Llavors, això jo veig que fa anys que passa i no hi ha manera d'arreglar-ho, no li veig sortida, perquè a mi em preocupa això que la gent jove que està a l'Institut del Teatre o que està en les acadèmies teatrales i tal, que no tinguin sortida, una sortida, diguem-ne, generosa, per dir-ho d'alguna manera, que puguin viure d'això.
Espero que el teatre no desaparegui mai. No, jo crec que desapareixer el teatre no desapareixerà. El problema que crec que està també donant-se és que cada vegada, com que el públic en general, el públic de teatre, el públic que llegeix, el públic que viu en el món, somertit en el món de la cultura, també se l'ha d'ajudar.
tenir més necessitat d'excel·lència. Però si aquest públic, en lloc de fer-lo pujar cap a l'excel·lència,
salvezca, diguem-ne, amb les coses fàcils, aquest públic tampoc no ho demana, saps què vull dir? Ahà. Mercè... I això és un cercle. Mercè, és molt interessant el que m'estàs dient, però hem de tallar aquí perquè s'acaba el nostre temps. Escolta'm una cosa, potser, bueno, quan...
Quan ens veiem ja en parlarem per quedar un altre dia i continuar parlant d'aquest tema que és molt interessant i que a mi realment em preocupa molt. D'acord? Mercè, moltes gràcies per explicar-nos aquest projecte Raptes que es pot veure al Dau al Sec. Gràcies, una abraçada. Gràcies, adeu. Fins diumenge. Adéu, fins diumenge, Mercè. Adéu, adéu. I en el teu cas, Maica, moltíssimes gràcies per portar-nos a aquest espai d'avui. Una abraçada molt gran i fins la setmana vinent. Adéu, que tingueu una bona setmana.
I fins aquí la Rambla d'avui. Moltíssimes gràcies a tota la gent que ha fet possible el programa d'avui dijous. Nosaltres, com sempre, tornem demà de 10 a 1 aquí a Ràdio d'Esvern. No us ho perdeu, adeu-siau, una abraçada.