Ràdio Tastell, 98.1
Ràdio Tastell, 98.1
Escoltes la Rambla, la vida s'enjustenca a través de les ones.
Ràdio Tastell, 98.1
Ràdio Tastell, 98.1
Ràdio Tastell, 98.1
Ràdio Tastell, 98.1
Ràdio Tastell, 98.1
Ràdio Tastell, 98.1
Ràdio Tastell, 98.1
Ràdio Tastell, 98.1
Ràdio Tastell, 98.1
Ràdio Tastell, 98.1
Ràdio Tastell, 98.1
Ràdio Tastell, 98.1
Ràdio Tastell, 98.1
Ràdio Tastell, 98.1
Ràdio Tastell, 98.1
Ràdio Tastell, 98.1
Ràdio Tastell, 98.1
Ràdio Tastell, 98.1
Ràdio Tastell, 98.1
Això sí, començarem amb el tema Limbo de Daddy Yankee,
un tema clàssic de l'estiu i que ens fa pujar l'ànima a tots i a totes
malgrat aquesta calorassa que està fent avui dimarts 18 de juliol.
Vinga, va, Daddy Yankee, aquí a Ràdio d'Esvern.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!!
!
!
!
!!
!!
!
!
!!
!
!
!
!
!
!
!
!
tenen'm que
per aquest ritme!
De moment, sí, estem tots vius.
Però sí que podria haver algú que s'hagués fos ja a aquest ritme, eh?
Aquest ritme podria ser.
En tot cas, potser per això hi posem una música així,
que a mi m'evoca Harlem.
No és que Harlem o Nova York sigui una ciutat especialment freda.
Pot ser-ho, tenim algunes imatges allò.
Però sí que avui us porto dos llibres
i n'hi ha un que es diu L'Antàrtida de l'Amor.
Per tant, això sí que directament aboca el fred.
Totalment.
Passarà a Suècia i, per tant, ja hi arribareu.
Que sigui per...
A nivell mental.
Fredar una mica mentalment i situar-nos en boscos humits i tal.
Crec que pot ser una bona solució al tuf que estem vivint avui.
En tot cas, però, el primer voldria començar amb el llibre
que ens relaciona amb aquesta música,
que jo, doncs, no sé, em situen en una cava de jazz,
allò, amb algun...
A Nova York.
No sé si Cintia Osi, que és molt de jazz, jo suposo que sí.
En tot cas, sí que és molt nova yorquesa.
És l'autora convidada a l'última sessió
de la Universitat Senjostenca d'Estiu,
que, recordo, no serà demà dimecres, sinó dijous.
Canviem de dia.
I canviem d'espai, perquè no ho farem davant de la llibreria,
on potser encara, tot i que diuen que dijous ja haurà refrescat una miqueta,
ens podríem fondre fora.
Com que coincideix que és també el final de cicle del món,
del món ficció,
doncs serà una...
com una celebració amb doble pota, no?
D'una banda, final de la Universitat d'Estiu,
final del món ficció,
del món ficció.
Sí.
I, doncs, bueno...
I fem un acte conjunt, no?
Tant el món com el llibre té.
I ho farem a les hores de l'espai mercat,
o sigui, sobre el mercat...
Que ja era condicionat, entenc,
una mica més fresquet.
Jo crec que estarem un pèl més fresquets.
I a banda també és un espai molt noble,
és a les vuit, això sí.
I vindrà, a més a més, la Dolors Udina.
La Dolors Udina és la traductora de Sintiòsic,
una dels grans traductores d'aquest país,
que, a més a més, fa tot just un mes
que acaba de rebre el Premi Nacional de Cultura.
Per tant, vol dir,
no sé si és la seva primera aparició pública
o la segona després d'aquest premi,
però és tot un honor que hagi coincidit així.
Ja era un honor que vingués,
havia vingut fa temps a aquest llibreter.
I, bueno, és aquestes grans traductores
com Anna Casasses,
com tants altres
que han prestigiat moltíssim
el fet de poder llegir en català
obres, doncs, originals de l'anglès,
el francès, l'alemany, l'italià, l'idioma que sigui.
Durant molt temps de traducció en català
semblava que es feia així com
amb gent poc preparada,
gent que ho feia molt ràpid,
gent que li importava que estigués en català i ja està.
I tenia molta crítica.
I com es relaciona aquest acte amb el món ficció?
Bueno, doncs, d'entrada,
perquè això el que presentem
és un conjunt de contes,
un contes, per tant, de ficció,
i, a banda, la relació que Cintia Òsic té
amb la ficció és molt curiosa.
El que fa és novel·lar,
o, en aquest cas, fer contes,
de la realitat que ella té més propera.
Cintia Òsic és una autora,
jo ho hem dit,
nova llorquesa,
nascuda al Bronx,
filla d'immigrants bielorussos,
jueus,
que tenien una farmàcia,
en un barri, allò de dir,
més amunt de Manhattan,
més amunt de Harlem, justament.
Sí.
Llavors, ella el que fa és intentar explicar
aquest món jueu,
moltes vegades tancat,
envejós,
i ho fa d'una manera que ens pot semblar molt divertida.
Sí.
D'alguna manera pot recordar
la ironia que gasta,
ens pot recordar la de Woody Allen,
però probablement no és d'aquesta societat
tant de l'aparist side,
que ens retraten allà com gent rica,
que no sap què fer amb la seva vida,
una mica de tot.
En tot cas,
és un món en què estan obcedits per l'enveja,
perquè, clar, ningú els vol,
un món en què estan obcedits per l'herència,
pel fet de dir,
bueno, potser voldríem no ser jueus,
perquè, clar, ens porta a una sèrie de problemes
de relació amb els altres,
però no ens podem oblidar que darrere,
clar, som els hereus d'una tradició molt llarga
que no podem oblidar.
Per tant, el pes d'aquestes dues coses
està present en tota l'obra de la Cíntia Òsic,
però no ho fa d'una manera dramàtica,
sinó fins i tot divertida.
El llibre que presentem és Antiguitats,
que és, de fet, Antiguitats és l'última novel
que va escriure.
Dic novel perquè és com una novel·la curta
o un conte llarg,
de manera que el que ha fet l'Abreu
és sumar aquest, aquesta Antiguitats, Antiquitis,
li ha sumat quatre o cinc contes més,
ell havia publicat dispersament,
també els últims 20 anys.
És com un recull de contes.
Per tant, és un recull de contes
en el qual trobem un primer conte
que té 100 pàgines,
per tant, és com una novel·la curta
o un conte molt llarg,
i després una sèrie de contes.
On sembla els protagonistes
són aquesta gent que té
aquesta mena de doble faceta,
és a dir, som jueus,
i això ens porta a una sèrie de problemes,
i tenim un pes,
i alguns, això,
hem arribat a Nova York fugint
de l'error pur,
però no en volem fer un drama.
Per exemple,
el protagonista d'Antiguitats
és algú que està escrivint
tota una memòria
de l'escola on va anar,
i torna a ser amb aquesta escola
que ara es convertit
en una residència d'escriptors.
De fet, l'escriptura
també és molt important,
l'obre de Sintiòsic,
allò de dir,
perquè amb l'escriptura
el que fem és intentar recordar,
però quan recordem i escrivim,
ens ho inventem,
o què estem fent?
Hi ha tots aquests dubtes.
i és molt curiós
perquè és un personatge
obsedit per un pare
que durant un temps
de voler ser arqueòleg
i va fugir a Egipte
i semblava que no s'anava...
I quan va tornar d'Egipte
va tornar amb unes antiguitats,
que són tot el que ell té d'aquest pare,
unes antiguitats que són egiptes,
per tant,
que són com robades
i que recorden aquest passat,
però del qual el seu pare
no volia parlar,
perquè sabia que era un moment
que ell va fugir
intentant trencar el matrimoni
i se'n va repetir i va tornar.
Ostres, quina història, eh?
Quina història.
I tot això ho relaciona
amb un antic compan d'estudis
que era una mena de jueu estrany.
I és molt curiós,
un jueu estrany
perquè era un jueu
repudiat pels propis jueus,
perquè era una mena de secció,
per dir-ho així,
o de branca del judaïsme
que no va anar a Israel
sinó que es va quedar a Egipte.
Però dintre d'Egipte
anava...
Estaven com confinats
a l'illa de l'Elefantina,
que és una illa molt gran
que hi ha al mig del Nil
amb uns temples brutals,
rememorant el seu gran patriarca
que era de Moisés.
Per tant, en això eren molts jueus,
però no són els jueus
que van anar fins a Israel,
sinó dels que van dir
no nosaltres ens quedem aquí,
amb aquesta illa,
lluitant contra els pagans.
Els pagans, evidentment,
són els egipcis
que els havien expulsat.
I que, per tant,
són com uns jueus
que són doblement expulsats.
Els egipcis no els volen,
els jueus tampoc.
I al d'hores ella s'inventa,
perquè jo crec que s'inventa,
com que aquesta saga d'elefantins,
encara perviu,
i tenen uns trets físics
molt característics,
perquè són com bruns,
però tenen el pèl com roig.
I, bueno,
un estudiant
o un membre
d'aquesta llarga herència,
que és com uns jueus estranys,
encara perviu a Nova York
i és company d'estudis d'ells,
i és un senyor molt curiós,
algú com...
Caldrà llegir el conte.
I, clar,
i lligui amb aquesta saga,
amb aquesta història del seu parc
que va a Egipte
i va aconseguir unes antiguitats.
I, clar,
quan ell l'ensenya,
i dient,
bueno, així em podré fer amic
d'aquest noi tan curiós,
ell ho repudia,
diu, no,
aquests són pagans.
Home, pagans,
i tu no en saps res d'Egipte.
I li comença a explicar
la seva història.
Paral·lelament,
a més a més,
la ironia vindrà
quan ell li digui...
Bé, a més a més,
clar,
tot això que és aquest món
tan fascinant de Nova York,
el meu fill s'ho està perdent,
el fill de qui escriu
aquestes memòries,
perquè se n'ha anat a Los Angeles,
i aleshores hi ha aquesta...
a Califòrnia,
i diu que fa aquesta cosa
que és cine.
Quin poc interès.
Es riu dels...
Això passa als anys 40.
Sí.
I la gràcia és que és sintiosa,
i clar,
això ho escriu ara,
fa 10 anys, no?
Per tant,
ella pot escriure dels anys 40
quan des de Nova York
es repudiava pràcticament
el cine que feien
els bàrbars de l'oest
dels Estats Units,
i fins i tot
hi ha un moment que li diu
és que, clar,
tinc un productor molt famós,
William Wyler,
que diu que està interessada
en la història d'aquest pare,
o sigui,
avi,
que va anar a Egipte
a fer d'arqueòleg,
i això podria ser
una història fascinant.
I diu que el meu fill
no en té ni idea.
Que em deixeu una Indiana Jones, eh?
Justament.
I aquesta és la gràcia.
El pare,
als anys 40,
li diu
això no interessa a ningú.
Com vols que el cinema
s'interessi per l'arqueologia?
Això,
llegit des d'ara,
i escrit per Cintiaus,
sabent que justament Indiana Jones
és algú que s'anirà a Egipte
a desenterrar...
Sí, sí.
Un arqueòleg aventurer...
Per tant,
el que desenterra
és relíquies jueves.
Perquè l'Arc de l'Aliança,
el Sant Grial...
Bé,
aquesta és la gràcia
quan tu llegeixes
i veus que aquest home
es repudia,
diu,
és ell qui no se n'ha sabent.
Però aquesta justament
és la gràcia
que té,
a l'hora de retratar
aquests jueus
que no són conscients
del que tenen,
que ho repudien
però no se'n poden desfer del tot,
amb aquest primer compte
d'antiguitats
i després amb els altres
que són comptes ja
de llargada més estàndard.
Tot això
ens ho explicarà molt millor
demà la Dolors Udina.
Que bé.
Demà no,
demà passat.
Demà passat dijous.
Demà passat dijous
a l'Espai Mercat
i amb la qual
celebrarem això,
que a partir d'aquesta realitat
se'n pot fer una ficció
que pot arribar a ser il·larant
i que probablement
és la millor manera
per retratar,
encara que sigui irreal
amb aquest personatge
mític
d'una saga
que pràcticament és tingida,
que vivia en una illa
al Nil,
en fa ficció,
però en el fons
està parlant d'una realitat
que és la dels jueus
que mai s'han sentit
cómodes enlloc.
Cíntia Ose,
que és una autora
que ara encara està viva,
té 95 anys
i és d'aquestes autores
com pràcticament...
Escriu encara?
Sí,
fins fa poc com a mínim
encara ha publicat
aquests contes
que li han traduït aquí.
No sé si després
n'ha publicat.
Sembla que sí,
que ella va escrivint
i com que Nova York
és algú com de...
un dels grans referents
d'aquests que en català,
de fet,
abans d'aquest llibre
només se li trobava
una novel·la
que es diu El Txal,
en castellà
té dues o tres coses
més traduïdes,
tampoc no gaire...
Però l'Abreu ha fet
aquest pas, no?
L'Abreu ha fet
aquest pas de traduir-la
i això,
tant de bo
no sigui l'últim,
de fet l'Abreu sol
acompanyar molt els autors
i quan en tradueix un
després s'hi posa a fons
i és molt d'aplaudir
perquè ja et dic,
a Nova York
és un mite,
pràcticament,
i no ha tingut la història
d'un altre mite
que podria tenir Nova York
com podria ser Paul Auster,
per entendre'ns, no?
Però, en canvi,
tothom la considera
com la mestra dels mestres,
la gran seguidora
de Henry James,
d'alguna manera.
Caldrà llegir-la.
Per tant,
és allòs,
aquelles autores molt subtils
que mai s'ha preocupat,
probablement no ha fet
un Paul Auster
a la seva vida
o un Siri Husbet
perquè no s'ha dedicat
a la fama.
Això ho explica molt bé
el Jordi Nobka
al Pròleg
que acompanya
a aquest llibre Antiguitats
i que diu
és que és algú que diu
és que la fama
i la literatura
no casen.
Jo vull fer literatura.
Vale.
I, en canvi,
a Nova York,
tothom la reverencia, no?
Cíntia Ossic,
de debò,
val molt la pena
i crec que
si aquesta explicació
apressada
i acompanyeu demà
passat
tot el que ens explicarà
i llegirà
la Dolors Odina,
crec que, vaja,
us convencereu
que és una
de les vostres lectures
d'estiu seguríssima.
No hi fallarem
i ens apuntem també
al nom de l'autora
per tenir-ne la referència.
Arnau,
veig que véns també
amb un altre exemplar,
Sí, és això que us deia,
però passa una mica de fred
justament perquè,
clar,
la setmana que ve
jo fallaré a la meva cita
dels dimarts
perquè,
confio,
ja està en una illa
al mig del Mediterrani
i, per tant,
de vacances,
tanquem
el llibreter
a partir de dilluns,
també aprofito
per fer la...
Dilluns,
dia...
Dilluns,
dia 24.
24 de juliol.
Si necessiteu lectures,
fins dissabte al migdia
podeu venir a proveir-vos,
després ja no
i estarem tancats
fins al 20 d'agost.
Vinga,
que tornareu a obrir,
no?
Que tornarem a obrir
ja engegant
de cara a la campanya de text
que,
com que tots sabem ara
les escoles comencen abans,
doncs hem de tornar abans.
Una mica abans,
sí.
Tornem al 20 d'agost,
doncs ens n'anem de vacances
una setmana abans.
Ens perdem la festa major
aquest any,
espero que us vagi tots molt bé.
Sí.
Evidentment,
esperem que guanyin els grocs.
Els grocs,
però véns amb la samarreta
blava de la ràdio,
eh?
Bueno,
perquè he pensat
que avui és l'últim dia
i avui és l'últim dia
i havia de venir d'uniforme,
he pensat,
bueno,
doncs vaja,
ens altres un dia
vina ben vestit,
no?
Veiem la samarreta blava
en el logo de la ràdio.
I, de fet,
el primer que porto avui,
el primer és un ataronjat
que podríem considerar
l'equip dels grocs,
aquest segon és clarament
blau-turpesa.
Blau, blau, blau,
un blau maquíssim.
Amb el qual,
bueno,
és el que et deia al principi,
voldria abocar una miqueta
allò al fred
que aquests dies
tan esperem,
no?
L'Antàrtida de l'Amor,
ja només amb el títol,
ja dius,
ah,
em posaria una rebequeta,
és una història negra,
negríssima,
és un thriller
que passa a Suècia,
escrit per Sara Stridsberg,
Sara Stridsberg
que és una autora també...
Suècia i aquest gènere de...
Sí,
és una cosa que va com molt lligada,
no?
Sí.
Però és un thriller
absolutament diferent,
sobretot pel punt de vista.
Sara Stridsberg,
només per notar-ho,
és una autora que a Suècia
també és molt popular,
de fet ha sigut membre
de l'Acadèmia del Nobel,
per tant,
de qui es reuneixen
i decideixen...
Home.
I si és membre
de l'Acadèmia del Nobel
no hi arriba qualsevol,
a Suècia.
No, no.
En castellà, en canvi,
només té dos títols traduïts
i aquest és el segon,
L'Antàrtida de l'Amor.
El primer és la novel·la
que la va fer més coneguda
i que evocava un Nova York
justament on van estar a punt
d'assassinar Andy Warhol.
Doncs aquell intent d'assassinar
d'Andy Warhol
el converteix en
La facultat de los sueños,
que és l'única novel·la
que teníem fins ara traduïda
amb ella per Nòrdica Libros.
Ara tenim aquest
L'Antàrtida de l'Amor.
Per què dius que és especial
aquest thriller?
Doncs és especial
perquè els thrillers
els podem intentar veure
des del punt de vista
de l'investigador,
del misteri,
fins i tot algun cop
des del punt de vista
de l'assassí,
o del criminal,
el que sigui.
Clar,
aquest llibre,
a la pàgina 2,
per entendre'ns,
hi ha aquest diàleg.
Ponte dos rodillas.
Ara voy a vendarte los ojos,
així serà més sencilla,
dijo.
Que bien,
dije jo,
preguntándome
para quín de los dos
seria més sencilla.
Ara te voy a estrangular
i després ja no podràs
dir més nada.
Venga,
le dije,
de todos modos,
no tengo nada que decir.
Y ahora
ha empezado a cortar
lo que queda de mi cuerpo
en siete partes
y va guardando los restos
en dos maletas blanques.
Per tant,
qui parla aquí?
Qui parla el mort?
Parla la víctima.
Per tant,
és tota una novel·la,
això és la pàgina 2,
no us estic revelant res,
dir,
ah,
però què ens estàs dient?
Res de spoiler.
Hi ha una escena en un bosc,
un nit,
està plovent,
això que dèiem de la fresqueta,
i de seguida veus
que qui està parlant
és el mort.
el mort d'un assassinat
que es produeix.
Un punt de vista una mica estrany, eh?
És un punt de vista estrany,
per tant,
l'important no és tant
explicar qui ha sigut,
perquè clar,
el mort té molt clar
qui l'ha matat,
sinó de dir
com s'ha arribat fins d'allí.
Per què aquesta noia
ha arribat en aquest bosc,
en aquest indesitjable,
com t'ha anat la vida
perquè acabis assassinada
en un bosc de nit
i a més a més
amb algú que és un psicòbata
que t'acaba tallant
en set trossos.
Per intentar amagar el seu crim.
Ostres.
Per tant,
és un punt de vista brutal,
és una novel·la
que comença
amb aquesta història
que dius,
a veure,
clar,
el que és més difícil
és de dir,
aquesta veritat de la mort
me la creuré fins al final
o m'acabarà cansant.
I no, no,
és sensacional.
El que fa és
una mena d'història
en què,
això,
l'important és de dir
com he acabat jo aquí,
quina història d'amor
o de no amor
o on em vaig equivocar jo
per pujar al cotxe
que no tocava
i a partir d'aquí
acabar
com he acabat,
quines instàncies
de la vida,
té un punt de vista trist
perquè també
de seguida
ella et diu,
al final he tingut
que poco duro la vida,
acaba aquesta història
en la qual
comença a explicar
que la mata
i l'atroceja,
al final
he durat poc
i a partir d'aquí
de dir,
però aquest poc
què ha sigut
i com ha anat.
És sensacional,
és una novel·la
que té punts de terror,
perquè està sent al bosc
que algú
explica,
té punts de novel·la
romàntica,
apassionat,
però clar,
quan tu veus aquest,
vius,
llegeixes aquestes
escenes d'amor
dius ja,
però això acabarà malament,
per tant,
tens sempre aquesta negró
i aquest de dir,
bueno,
se masca la tragèdia,
no,
jo ja sé que hi ha una tragèdia
a la pàgina 2,
i malgrat tot
és sensacional,
el llibre no te cau gens,
per tant,
a tots aquells amants
del thriller
us la recomano,
i sobretot
a tots aquells amants
de dir,
busquem una cosa diferent
dins del món del thriller,
perquè d'històries
de morts,
d'assassinats,
de crims,
d'investigacions,
n'hem llegit mil,
i clar,
justament aquí
Sara Stritsberg
ens proposa
una cosa
absolutament diferent,
començant pel punt de vista,
i acabant per un de dir,
clar,
el de menys
serà el...
Qui és la persona morta,
perquè ja ho sabem.
qui és el criminal,
sinó...
Com s'ha arribat,
no?,
a la situació.
Tota la peripècia,
i per tant,
és més un retrat
d'aquestes vides,
que dius,
hòstia,
quina mala sort de vida,
no?
Totalment.
Quin editorial públic.
Això és Nòrdica Libros,
Cintia Ossic,
òbviament,
és la breu edicions,
demà,
els dos editors,
demà passat,
seran aquí a Sant Just
per presentar-nos
i acompanyar la Dolors Odina.
En fi,
jo crec que és una doble proposta
per tant
aquesta temporada.
Tenim llibres.
que és molt diferent
i que, vaja,
jo crec que us sorprendran
per costats molt diferents,
no?
I tots dos apel·len
a lectures molt intenses,
que van més enllà
de la peripècia
per dir,
carai,
aquí darrere hi ha
un senyor escriptor,
en aquest cas
una senyora escriptora,
tant en un cas
com en l'altre,
Sara Stritsberg,
Cintia Ossic.
Molt bé.
Doncs,
per a aquells
que ens estiguin escoltant
i que vulguin
alguna lectura per l'estiu,
que aprofitin,
perquè aquest llibreter
dilluns vinent
ja està tancat,
o sigui,
que tenim
fins aquest dissabte
per anar a recollir
alguns altres.
I malgrat tot,
si algú vol fer encàrrecs,
pot utilitzar
mail
i whatsapp
i gentment
a partir del dia 15
tindran els llibres,
vaja,
que l'estiu encara durarà.
Clar que sí.
Doncs Arnau,
moltíssimes gràcies
des d'aquí a la Rambla
per haver passat
aquesta temporada
cada dimarts
aquí a la ràdio,
haver-nos fet
la recomanació literària
a Ràdio d'Esvern
amb llibres
que han estat fantàstics
i també amb els diferents actes
que aquest llibreter
he anat fent
al llarg de la temporada,
bé,
al llarg de l'any.
De l'any,
sí, sí, exacte.
Molt bé,
doncs que tinguis
molt bon estiu, Arnau.
Espero seguir passejant-me
l'any que ve
per aquesta Rambla
ofenosa.
Clar que sí.
Que vagi bé,
bon estiu.
Bon estiu.
Adéu.
i ara seguim aquí a la Rambla,
la versió d'estiu
amb un tema musical
ben fresquet
per refrescar-nos una mica
un tema del grup de Tietz
que es diu
Let Me Alive.
Jo sempre acabo
el teu raconet
i em dius
que m'espavili
que la sèrie...
No marxeu, eh?
Que després seguim aquí
amb més continguts.
amb galets
que l'altre dia
la teva avi
ens va tuparitzar
i si se't veu
feliç.
Hem sopat a dos mil restaurants
però res és comparable
amb una pizza
amb tu al sofà.
Ei.
T'he portat
per esmorzar un croissant
per sucar la tassa
aquella que em vas fer
comprar a la fira
dels encants.
Si et puc comparar
mil plans
però res és comparable
quan estem tots junts
i han passat els mesos
i ens hem anat fent grans
i hem anat fent grans
i tu passes pel davant
i em mires recte
i ja no sé què fer
si seguir la indirecta
però és que realment
tu tens ganes de festa
i jo li dic al tete
que estic al dentista
perquè estem molt locos
i ara tot ens sembla bé
amb un patonet
no de gener
recordo que sempre em deies
que tenia idees
de bomber.

Penso que t'estimo
i cada cop que em mires
sento que m'estimes
cada cop que et miro
penso que t'estimo
i cada cop que em mires
sento que m'estimes
L'Epnialai
L'Epnialai
Sou L'Epnialai
012. La Generalitat, al teu costat.
Un estiu ben fresc.
Consells per a la calor.
Fresca a casa.
Tanqueu les persianes quan hi toca el sol.
Obriu les finestres durant la nit.
Estigueu-vos a les zones més fresques.
Refresqueu l'ambient amb ventiladors, aire acondicionat.
Si no teniu aire acondicionat, mireu de passar com a mínim dues hores al dia en llocs climatitzats, centres comercials, casals, cinemes...
Molta aigua.
Beveu aigua i sucs de fruita.
Refresqueu-vos sovint.
No prengueu begudes alcohòliques.
Eviteu els menjars molt calents.
Busqueu l'ombra al carrer.
Eviteu sortir al migdia, quan fa més calor.
Poseu-vos una gorra o un barret.
Utilitzeu raó lleugera que no sigui ajustada.
Molleu-vos una mica la cara i la roba.
Vigileu en els trajectes amb cotxe durant les hores de més sol i no deixeu les finestres tancades quan algú es queda a dins.
Limiteu l'activitat física intensa.
Ajudeu altres persones.
Si coneixeu persones grans o malaltes que viuen soles, ajudeu-les a seguir aquests consells.
012. La Generalitat, al teu costat.
Agafem els utensilis de cuina i marxem fins avant del restaurant Cuina Miracle de Sant Just i saludem el seu propietari, en Joan Targarona.
Hola, Joan. Bona tarda.
Hola. Bona tarda, Núria. Què tal?
Doncs amb calor, però bé.
Bé.
Aguantant.
Mira, aguantant. Molt bé. Avui us vull parlar una mica de l'alvocat.
Sobretot una mica les seves propietats i també algun plat que en podem fer.
Que es pugui fer amb el, no?
D'acord.
Exacte.
Doncs mira, l'alvocat...
L'alvocat fruita o verdura?
Una barreja.
No sé, no saps massa bé com definir-lo, no?
No, eh?
Jo, la veritat és que tampoc no sé massa bé com definir-lo, eh? Potser...
És que seria ben bé un entremig, entre una fruita i una verdura.
Sobretot, el seu aspecte és com de fruita, al final, no?
Sí.
O sigui, el més fàcil és que el considerés una fruita.
Però, la veritat, les seves propietats i les seves característiques, jo en definiria gairebé també com una verdura, per totes les seves propietats, no?
Però, en principi, hauria de ser una fruita.
Diguem-ne que un 80% seria fruita, per mi, d'acord?
Perquè, al final, s'ha de collir d'una arbre, d'acord?
Sí.
I, per tant, doncs, bé, diguem-ne...
Tot té penta que sigui una fruita, vaja.
Exacte, exacte. Diguem-ne que els tomàquets també els colls de la tomaquera, diguem-ne, però no deixa de ser una verdura.
Sí.
Però, bueno, i tot el que collim d'una arbre, ja sigui pressa, ja sigui poma, ja sigui taronges, etcètera.
Peres, sí.
Peres, bueno, doncs, al final, són fruites, no?
Per mi, seria més aviat una fruita que una verdura, però queda una mica, és una mica incert, això, diguem-ne.
Vale, deixem allà anar al llibre.
Sobretot, sobretot el que cal saber de l'alvocat, en primer lloc, és que procedeix de Mèxic, d'un clima càlid,
i en aquests llocs, en aquests climes, diguem-ne, càlids o tropicals, on va plovent i fa sol, etcètera,
doncs, se'l pot trobar tot l'any.
Sí.
Però, per exemple, aquí a Catalunya, a casa nostra, doncs, clar, en una època molt determinada, que és quan el podem trobar, no?
Que és de desembre a març, més o menys, no?, quan està en el seu moment més òptim.
Evidentment, el podem trobar tot l'any, perquè al final, doncs, també ens ve de fora, tot i que, bueno,
sempre he defensat i sempre he promulgut, doncs, que hem de consumir el producte de proximitat i de temporada.
Totalment.
Per tant, doncs, bueno, aquí a Espanya també es cultiva, sobretot a Granada, Màlaga i totes aquestes regions, doncs, també s'han cultiva força, no?
Sobretot perquè tenen també aquest clima més tropical, més assolellat i, doncs, també, doncs, tant en tant, hi ha algun plugint que també ajuda, no?
Però, sobretot, el cuinar del bocater, diguéssim, l'arbre, doncs, sí que és veritat que necessita un rec molt acurat,
perquè no ha de ser regat en excés, però sí que s'ha d'anar regant poquet i cada dia una mica, no?
I trobar el punt mig, vaja.
Trobar el punt mig, que l'aigua vagi drenant bé, saps?
No, allò de regar-lo un dia molt i després, durant una setmana, no el rego gens, no?
O sigui, necessita ser molt, molt, molt curós i molt constant amb aquest arbre que dóna aquest fruit, d'acord?
D'acord.
Sobretot, el que volia destacar amb l'alvocat, i per això en vull parlar, doncs, que realment és una combinació al·lucinant de propietats, d'acord?
De fet, està considerat un superaliment, doncs, per les seves propietats nutricionals que té,
i sobretot perquè té una barreja de greixos que ens ajuda a prevenir, doncs, les malalties cardiovasculars.
Sí.
Té un elevat contingut en fibra, d'acord?
Més o menys, doncs, gairebé un 80% dels hidrats de carboni que té estan en forma de fibra, d'acord?
És molt rica en minerals, en potasi, en sodi i, sobretot, en aquells minerals que ens ajuden a regular una mica la pressió arterial, d'acord?
També és rica en magnesi, etcètera, d'acord?
D'acord?
I, doncs, també és molt rica en vitamines, sobretot, vitamina C i vitamina E, però també, doncs, vitamina K, que és essencial, doncs, per la coagulació de la sang, no?
Perquè no tinguem, doncs...
D'aquesta no se'n parla gaire, eh?
Hi ha vitamines que sí que són molt conegudes, però vitamina K i, de vegades, dius, ostres, i això, què deus voler dir?
Sí, i després la vitamina...
És la coagulació de la sang, sí, per, diguem-ne, perquè tinguem una bona circulació de la sang, d'acord?
I, després, vitamines del grup B, com la B6 i la B9, que, sobretot, estan relacionades amb el sistema nerviós, d'acord?
Conté, doncs, també tot un seguit de substàncies que són antioxidants, en noms molt estranys, jo tampoc me les conec totes aquestes substàncies,
luteïna, xantofiles, etcètera, no?
Que són antioxidants, no? La idea és que ens calen d'això.
Però, sobretot, doncs, que són substàncies que el que fan, doncs, és protegir-nos d'aquests radicals lliures que ens fan envellir, diguem-ne,
i, per tant, ens protegeixen de l'envelliment, d'acord?
D'acord.
Quins efectes té? O sigui, totes aquestes propietats que hem anat dient tenen uns efectes sobre l'organisme.
Primera, doncs, ens pot ajudar a reduir el colesterol, per exemple, o ens pot ajudar a primar.
El perfil de les fibres i els greixos que té l'advocat, doncs, té un efecte, doncs, com saciant, no?
O sigui, és a dir, que ens calma, diguéssim, la gana que tenim.
D'acord, que menjant poc, com si, diguéssim, quedem bé, eh?
Sí, exacte, exacte.
Quedem tips.
Ens ajuda, també, doncs, a regular una mica els nivells de sucre a la sang, no?
Per tant, per les persones diabètiques, doncs, perfecte, d'acord?
I, sobretot, això, no? L'efecte anti-envelliment que té, no?
Substàncies que protegeixen la pell del sol, protegeix contra els efectes de la degradació dels ossos, per exemple,
la prevenció de la degeneració de zones de l'ull, per exemple, d'acord?
O sigui, vull dir, inclús, sembla que prevé una mica l'aparició i el desenvolupament de determinats tipus de càncer.
El càncer de l'aringe, faringe, la cavitat oral, de mama, de pròstata, etcètera, no?
O sigui, té unes certes característiques, doncs, que realment el fan un aliment super, super interessant, no?
Home, doncs, a qui no li agradi l'alvocat, ho té malament.
Ho té malament.
Però, mira, parlarem ara d'algunes receptes...
Val.
Que segur que hi haurà algun oient, doncs, que li agradaran o que podrà posar en pràctica a casa d'una manera fàcil i senzilla, no?
Val.
Abans de parlar una mica, doncs, de les receptes, sí que us volia parlar una mica, relacionar una mica, o saber una mica el que diu la medicina tradicional xinesa de l'alvocat.
I, sobretot, el que diu és que l'alvocat té una naturalesa freda, una naturalesa tèrmica freda.
És a dir, que és un aliment que no en podem abusar massa en temporada o en l'època d'hivern, diguem-ne.
O sigui, quan anem de menjar més, és en època de primavera, estiu, i, bueno, i les persones, diguéssim, que són freduliques o que tenen fred,
no és gaire aconsellable menjar-ne, o sigui, podem menjar, evidentment, però sense accés.
O sigui, que ara és ideal, no?, per dir-ho així, posar l'alvocat.
Exacte, exacte. I, sobretot, parlar d'això, de la seva naturalesa, perquè és el més important.
Perquè, Joan, l'alvocat, el venir de fora, té algunes èpoques més accentuades de temporada o és una fruita que podem tenir durant tot l'any?
Sempre la trobem als supermatres?
La podem trobar durant tot l'any, però hi ha moltes èpoques que prové de fora i que, a més a més, el fet que vingui de fora fa que es colli verd,
que la seva maduració no sigui a l'arbre, per tant, això també ens fa perdre certes propietats de les que hem parlat, diguem-ne.
O sigui, el més ideal, doncs, seria comprar-lo de proximitat, collit i menjat.
Per tant, la millor època és una mica, doncs, de desembre a març i en altres moments de l'any sí que el podrem trobar,
però, bé, sovint ve de fora, ve madurat fora de l'arbre, diguem-ne, i, per tant, perd certes característiques.
Sí que és veritat, doncs, que algunes coses importants o interessants, doncs, a destacar, no?
Doncs, per exemple, quan el vulguem comprar, doncs, no ha d'estar ni massa tou ni massa dur, d'acord?
Val, val. Consideracions a tenir en compte.
Exacte. Per exemple, quan està, diguem-ne, no està prou madur, doncs, hi ha alguns truquets que podem aplicar fàcilment a casa, doncs, perquè maduri, no?
Per exemple, doncs, posar-lo en una bossa amb cítric o amb un plàtan, doncs, accel·lera la seva maduració.
Val.
Que deixar-lo fora de la nevera i embolicat amb paper, amb paper de cuina, o paper de diari, doncs, també ajuda a la seva maduració.
Sí que és veritat, doncs, que haurem d'anar-lo vigilant, perquè tampoc no volem que se'ns maduri massa, no?
Val, val.
Per obrir-lo, doncs, molt fàcil, se li fa un tall transversal.
Sí.
Se separen les dues mitjats, doncs, fent un gir en un sentit contrari cada meitat, val?
I després, doncs, amb una cullera podem treure tota la carn.
Si només ens en mengem mig, sí que és veritat, doncs, que el mig que en queda és interessant, doncs, que conservi l'os, ja que l'os, doncs, el protegirà una mica.
Això sempre és un dubte.
Un dubte, a vegades, quan ens quedem amb les meitats d'una fruita o una verdura, és com li acabem de treure el pinyol o l'os que tingui o ho deixem?
Bueno, li podem deixar, li podem deixar que al final ens ho deia conservar-lo, no?
Sí que és veritat, també, doncs, que l'alvocat, de seguida que el vulguem menjar, doncs, primer de tot, aprofitarem totes les seves propietats i el mengem cru, més que cuinat.
Això ja ho hem defensat moltes vegades.
i després, sobretot, doncs, s'oxida molt ràpidament en contacte amb l'aire i, per tant, doncs, sí que posar-li, doncs, suc de llimona o d'algun cítric, ja sigui llima, ja sigui taronja, etcètera,
doncs, evitarà, diguem-ne, la seva oxidació durant un temps, diguem-ne.
Realment, doncs, això, doncs, si podem, diguem-ne, menjar-lo de cultiu ecològic, ja que no tindrà estar lliure, diguem-ne, d'agrotòxics,
o menjar-lo, doncs, d'aquí de temporada i de proximitat, ja us dic que aquí a Espanya es cultiva, bàsicament, a Màlaga i Granada,
Sí. Doncs, doncs, molt millor.
Si volem anar-lo menjant també durant tot l'any, doncs, bueno, doncs, el comprarem i, bueno, estarà més o menys madur i el pagarem més o menys car, d'acord?
Clar, lògic.
I ja, per acabar, perquè si no ens allarguem massa, parlar-vos, doncs, d'algunes receptes, d'acord?
Vinga.
Evidentment, ens vi al cap, sobretot, aquestes receptes que ens venen de fora, sobretot de Mèxic, com pot ser el guacamole, que no deixa de ser d'alvocat.
Totalment.
Aixafat, doncs, que porta coriandre, porta ceba, porta una mica de tomàquet picadet i, aleshores, ells, doncs, s'ho mengen amb nachos, que són, doncs, com si us fossin les patates fregides, diguem-ne.
Bueno, aquí el guacamole i els nachos és un dels plats també per picar i per fer...
Exacte, sí, és molt típic, molt tradicional, inclús l'hem incorporat ja a la nostra cuina.
Totalment.
Però, bueno, aquest guacamole nosaltres després també el podem utilitzar, doncs, per posar sobre d'una llesca de pa o podem menjar-lo de moltes maneres, no?
Incorporar l'alvocat també a les amanides.
Nosaltres, per exemple, aquí a Cuina Miracle, doncs, fem una amanida verda amb fabetes i alvocat, per exemple,
però a xafat i utilitzar-lo, doncs, com una crema a sobre de qualsevol llesca de pa, etcètera,
doncs, també el podem utilitzar.
Podem fer-ne moltes opcions, diguem-ne, amb l'alvocat, no?
No ho sé, per exemple, inclús hi ha alguna...
Podem utilitzar, per exemple, amb un ceviche, no?
O sigui, posat a trossos amb el ceviche, no? És un plat típic peruà on es menja, doncs, es fa un peix cru que es fa marinat amb cítrics
i, diguem-ne, aquest marinat el cou també al peix, d'acord?
I, per tant, doncs, el podem menjar sense problemes i molts dels seus acompanyaments, doncs, són al blat de morro o alvocat, etcètera, no?
Hi ha cultures que han fet l'alvocat també, doncs, rebossat o se'l mengen de moltes altres maneres, no?
Mira, dins, ja us dic, eh, potser a mi el que més m'agrada és tallat ben prim a sobre d'alguna llesca de pa
i després, doncs, menjat o així tal qual o amb alguna mica de formatge...
Molta gent ho fa torrada amb el bocat i per esmorzar o també li posa una mica de formatge o tomàquet o...
Sí, però inclús se'n pot fer cremes, pots fer-los farcits...
Molt versàtil, molt versàtil l'alvocat
Tens moltes... La veritat és que tens moltíssimes, moltíssimes opcions, inclús pots fer una crema de mango amb gelat d'alvocat i llimona, per exemple, pots fer moltes, moltes coses, val?
Val
Tens moltes opcions i molt diverses
Fantàstic! Doncs, Joan, hem fet una sessió més de cuina, moltíssimes gràcies per parlar-nos d'aquestes propietats i de les diferents possibilitats que té l'alvocat a la cuina
i res, n'aplicarem algunes
Molt bé, doncs vinga, doncs gràcies
Que vagi bé
Bona a tu, adeu
Igual, adeu, adeu
Bona a tu, adeu
De fa ja uns anyets, concretament del 2017, del seu àlbum que es diu El Dorado, un tema que es diu La Bicicleta
A tu manera es complicado, en una bici que te llegue a todos lados, un vallenato desesperado, una cartica que te va a hacer
Que yo guardo donde te escribir
Que te sueño y que te quiero tanto
Que hace rato está mi corazón
Latiendo por ti, latiendo por ti
I no marxeu, eh, perquè després a la segona hora de la Rambla tindrem més continguts
Vindrà el Dani Martínez i farem secció de cinema
A mi manera, despelucado, en una bici que me lleva a todos lados, un vallenato desesperado, una cartica que te va a hacer
A mi manera, despelucado, en una bici que me lleva a todos lados, un vallenato desesperado, una cartica que yo guardo donde te escribir
A mi manera, despelucado, en una bici que te quiero tanto, un vallenato desesperado, un vallenato desesperado, una cartica que yo guardo donde te escribir
A mi manera, despelucado, en una bici que te quiero tanto, un vallenato desesperado, una cartica que yo guardo donde te escribir
Este sueño es que te quiero tanto, que hace rato está mi corazón, latiendo por ti, latiendo por ti
La que yo guardo donde te escribir
Este sueño es que te quiero tanto, que hace rato está mi corazón, latiendo por ti, latiendo por ti
Ella es la favorita, la que canta la zona, se mueve su cadera como un barco en la zona
Tiene los pies descalzos como un niño que adora, y sus cabellos largos son un sol que te antoja
Le gusta que le digan que la niña la lola, le gusta que la miren cuando ella baila sola
Le gusta más la casa que no pase la zona, le gusta Barranquilla, le gusta Barcelona
Lleva, llévame en tu bicicleta, óyeme Carlos, llévame en tu bicicleta
Quiero que recorramos juntos esa zona, desde Santa Marta hasta la Arenosa
Lleva, llévame en tu bicicleta, pa' que juguemos por la etapa y en Sancheta
Lleva, llévame en tu bicicleta, que se hace que algún día demuestres esta irona
Después no querrá irse pa' Barcelona
A mi manera, descomplicado, en una bici que me lleva a todos lados
Un vallenato, desesperado, una cartica que yo guardo donde te escribí
Que te sueñe que te quiero tanto, que hace rato está mi corazón
Latiendo por ti, latiendo por ti, la que yo guardo donde te escribí
Que te sueñe que te quiero tanto, que hace rato está mi corazón
Latiendo por ti, latiendo por ti
Lleva, llévame en tu bicicleta, óyeme Carlos, llévame en tu bicicleta
Que se hace que algún día demuestres esta irona
Después no querrá irse pa' Barcelona
Lleva, llévame en tu bicicleta, óyeme Carlos, llévame en tu bicicleta
Que se a mi pi que tú le muestres esta irona
Después no querrá irse pa' Barcelona
A la Rambla res s'atura
Vine, queda't i escolta'ns
012, la Generalitat al teu costat
Ja ha arribat l'estiu i amet la calor
Però teniu un ampli ventall de possibilitats per combatre les altes temperatures?
Beveu molta aigua i busqueu l'ombra quan pugueu
Intenteu sortir quan el sol estigui baix, porteu barret
I mireu de passar dues hores al dia en llocs climatitzats
Si teniu els símptomes d'un cop de calor, com ara molta febre, mal de cap o somnolència
Aneu al metge o truqueu al 061
I si coneixeu persones grans o malaltes que viuen soles, ajudeu-les a seguir aquests consells
Trobareu més informació al 012 i a gentcat.cat
012, la Generalitat al teu costat
Catalunya Ràdio, les notícies de les 6
Bona tarda, us informa Kilian Sabrià
L'ONU convocarà un Consell Assessor d'alt nivell per la intel·ligència artificial
que informarà sobre les opcions de gestió global d'aquesta tecnologia a finals d'aquest any
La mesura suposa un primer pas cap a l'establiment d'una nova entitat de les Nacions Unides
que doni suport a la voluntat conjunta de governar la intel·ligència artificial
Per tant, com unes altres Nacions Unides dedicades a la intel·ligència artificial
Així ho deia el secretari general de l'organisme, Antonio Guterres
Agraeixo la crida de diferents països membres per la creació d'una nova entitat a Nacions Unides
que sostingui esforços col·lectius per governar aquesta tecnologia extraordinària
inspirada en models com l'Agència Internacional per l'Energia Atòmica
Guterres afegia que una possible nova entitat en el marc de l'ONU
contribuiria decisivament a contrarrestar l'ús maliciós de sistemes d'intel·ligència artificial
amb finalitats terroristes, criminals o estatals
que diu que podria causar els nivells de multaldat i de destrucció
traumas generalitzats, danys psicològics profuns a una escala, a dir-te més a més, inimaginable
Notícies breus, Maria Costa
La campanya per a les eleccions generals a diumenge en fil a la recta final
amb el debat avui de TV3 i Catalunya Ràdio
on hi participaran els caps de llista per Barcelona
Catalunya pot tenir la clau aquest diumenge
perquè tria 48 dels 350 diputats que configuren el Congrés
el debat començarà a les 10 del vespre
amb una ronda de preguntes creuades
que els candidats es dirigiran els uns als altres
i després, quatre grans blocs temàtics
el primer sobre les relacions entre Catalunya i Espanya
el segon sobre economia
el tercer sobre polítiques socials
i l'últim sobre pactes postelectorals
Dia de calor històrica
La pantada d'Arnius, Boadella i Anabat
a l'Alempordà han arribat als 45,1 graus
rècord absolut
és la màxima recollida fins ara
i supera de llarg a més a més
la que es va assolir al Carràs
al Segrià el 2019
amb 43,8 graus
ara 45,1
a Anglès a la selva han arribat als 44,8
que també hauria estat rècord
i a Anabat a l'Alempordà
als 44,3
que també hauria estat rècord
a Banyoles, la capital del Pla de l'Estany
han arribat a 42,2
no cal que digui que també seria rècord
davant d'aquesta calorada i per prevenir incendis
des d'aquesta mitjanit
s'han restringit els accessos
als espais naturals del Montsant
el Montgrí, el Garraf
el Montmell
Marmellà
l'Albera
i el Cap de Creus
entre d'altres
Corina Larsen reclama 146 milions d'euros
a Joan Carles I per assetjament
aquest matí s'ha celebrat
al Tribunal Superior de Londres
la primera sessió preliminar del judici
que enfronta l'ex amant del rei emèrit
Joan Carles I
Corina Larsen acusa el monarca
d'haver-la assetjat personalment
o a través de les persones del seu entorn
entre el 2012 i el 2020
uns fets que l'emèrit nega rotundament
a la sessió d'avui
en què han assistit els advocats
la mateixa Larsen
i un bon grapat de periodistes
la defensa de Joan Carles
ha demanat a la jutge
que rebutgi la demanda
perquè diuen
és incoherent
i no té opcions de tirar endavant
les sessions preliminars
s'allargaran tres dies més
i després
el tribunal haurà de decidir
si rebutgi el cas
o si tira endavant
la fiscalia italiana
investiga el cantant
del grup britànic
Plasivo
per haver fet això
fascista
racista
per haver-li dit
fascista i racista
que s'entès perfectament
a la primera ministra italiana
Giorgia Meloni
l'artista Brian Molko
de 50 anys
participava amb el seu grup
en un festival de música
a prop de Turí
quan davant de milers d'espectadors
es va despatxar
diguem-ne d'aquesta manera
va utilitzar aquestes paraules
molt clares
a la dirigent italiana
i ara
This is not
la ballarina
performer i coreògrafa
Aina Alegre
estrena avui
aquest This is not
la seva nova creació
dins del festival grec
dins del marc del festival grec
és una peça musical
i coreogràfica
per a nou intèrprets
cinc ballarines
tres trombonistes
i una tuba
i les nou juntes
invoquen
també diferents imaginaris
i converteixen el moviment
i el so
en relació
amb l'aire
Aina Alegre
que viu a cavall
entre la capital del país
la capital catalana
i París
és una de les coreògrafes
amb més projecció internacional
l'estrena de la peça
coincideix
amb el nomenament
recent d'Alegre
com a codirectora
juntament amb el ballerí
Janik Ogronc
del Centre Coreogràfic Nacional
de Granobla
a França
Esports, Marta García
Cop d'autoritat de Jonas Vingegor
que s'ha imposat en la setzena etapa del tour
una crono individual
que ara mos detalla Isaac Vilalta
Bona vesprada
Hola, bona tarda
Exhibició descomunal
Cop sobre la taula
i tour gairebé sentenciat
per part de Jonas Vingegor
El danès ha volat
ha arriscat moltíssim
i amb totes les referències
està millor
que el seu rival directe
Tadej Pogacar
i això que Pogacar
ha fet una molt bona crono
quan ha arribat a meta
ha marcat el millor temps
superant en un minut
Bout van Aher
que el tenia fins en aquells moments
però és que per darrere
Vingegor
volava al final
al danès
li ha tret
1'38
1'38
i això vol dir
que ara mateix
a la classificació general
Vingegor
és més líder
amb 1'48
sobre Pogacar
demà
etapa duríssima
encara als Alps
després de superar
el coll de Losa
i en final a Corxabel
Pablo Torre
ha passat revisió mèdica
amb el Girona
d'esperar que se confirme
el fitxatge d'Oriol Romeu
amb el Barça
i ara dos quarts de set
Espanya-Portugal
partit de la segona jornada
l'europeu d'Hockey Patins
de Sant Sadurní de Noia
Fins aquí
les notícies
tot seguit
les notícies de Sant Just
Bona tarda
us informa Mariona Sales Vilanova
El proper 23 de juliol
es duran a terme
les eleccions generals
i és important recordar
que a Sant Just
alguns col·legis
han patit canvis
tal com ja es va veure
a les passades eleccions municipals
del 28 de maig
per tant
es recomana als votants
consultar amb atenció
la targeta censal
rebuda de l'INE
per conèixer el col·legi
cap per toca
podeu consultar els canvis
en els col·legis de Sant Just
a la notícia que trobareu
a la pàgina web de Ràdio d'Esvern
una particularitat
d'aquestes eleccions
és l'augment de la demanda
de vot per correu
la sol·licitud
del qual es podia fer
fins al 13 de juliol
des del 3 de juliol
l'oficina dels 100 electorals
ha començat a enviar
la documentació necessària
als electors
que poden depositar el vot
a qualsevol oficina
de correus
fins al 20 de juliol
és important recordar
que una vegada
l'elector
sol·licita el vot per correu
ja no pot votar
de forma presencial
a la mesa
l'oficina de l'oficina
L'Hockey Club Sant Just
ha anunciat la incorporació
de 4 nous jugadors
per a la seva propera campanya
a l'Hockey Lliga
Iñaki Cabezas
el més jove de les incorporacions
ve després d'una etapa
de 7 anys
amb el Club Petit Congrés
on ha jugat a l'Hockey Plata
Xavi Crespo
un altre reforç
arriba procedent
del Club Petit Aradell
on ha disputat
l'última temporada
a l'Hockey Plata
amb l'experiència
a l'Hockey Lliga
amb el Club Petit Voltagall
i el Club Esportiu Vendrell
es preveu
que aporti un gran nivell
al Club Sant Justenc
L'Agi Deix
un veteran
amb més de 10 anys
d'experiència
en l'Hockey Lliga
i exjugador del Club Petit Vic
i l'Igualada
també s'incorpora a l'equip
aportant una farta defensa
a la porteria
finalment
Cristian Rodríguez
amb un extens historial
que inclou estades
en equips
com el Futbol Club Barcelona
el Club Esportiu Vendrell
el Club Petit Vic
el Reus Deportiu
i el Caldes
completa la llista de fitxatges
Avui hem tingut a Ràdio d'Esverna
Ignasi Bea
número 3 de les llistes de la CUP
per les eleccions generals
a la província de Barcelona
i exregidor de l'Ajuntament de Sant Cugat
amb motiu de les eleccions generals
del pròxim 23 de juliol
Sota el lema
la CUP es torna a presentar a les eleccions generals
i Bea ha expressat
l'esperança de la formació
de mantenir la seva representació al Congrés
i fins i tot de Consell
i un tercer diputat
Bea ha explicat
que la CUP té intenció
de continuar participant activament al Congrés
no com un mitjà d'intervenció política
a l'ús
sinó com un altaveu
per a les seves demandes
aquesta decisió s'ha pres
després que més del 60%
de la militància de la formació
votés a favor de presentar-se'l a les eleccions generals
un percentatge molt més alt que en les passades eleccions
en relació al suport que donaria la CUP
a un govern de Pedro Sánchez
en cas que aquest depengués del seu vot
bé ha estat clar
si Sánchez ens necessita
li demanarem el que volem
l'independentisme s'ha de fer valdre
assegurat
podeu escoltar l'entrevista completa
al podcast que trobareu a la pàgina web
de Ràdio d'Esvern
i això ha estat tot
tornem amb més informació
a l'informatiu complet de les 7 de la tarda
fins ara
Ràdio d'Esvern
Ràdio d'Esvern
Ràdio d'Esvern
Ràdio d'Esvern
Ràdio d'Esvern
Ràdio d'Esvern
Ràdio d'Esvern
Ràdio d'Esvern
Ràdio d'Esvern
Ràdio d'Esvern
012
La Generalitat
al teu costat
Un estiu ben fresc
Consells per a la calor
Fresca a casa
Tanqueu les persianes quan hi toca el sol
Obriu les finestres durant la nit
Estigueu-vos a les zones més fresques
Refresqueu l'ambient
amb ventiladors, aire condicionat
Si no teniu aire condicionat
Mireu de passar com a mínim dues hores al dia
en llocs climatitzats
centres comercials, casals, cinemes
Molta aigua
Beveu aigua i sucs de fruita
Refresqueu-vos sovint
No prengueu begudes alcohòliques
Eviteu els menjars molt calents
Busqueu l'ombra al carrer
Eviteu sortir al migdia
quan fa més calor
Poseu-vos una gorra o un barret
Utilitzeu roba lleugera que no sigui ajustada
Molleu-vos una mica la cara i la roba
Vigileu en els trajectes amb cotxe durant les hores de més sol
I no deixeu les finestres tancades quan algú es queda a dins
Limiteu l'activitat física intensa
Ajudeu altres persones
Si coneixeu persones grans o malaltes que viuen soles
Ajudeu-les a seguir aquests consells
012
La Generalitat al teu costat
A la Generalitat al teu costat
A la Generalitat al teu costat
A la Generalitat al teu costat
A la Generalitat al teu costat
A la Generalitat al teu costat
A la Generalitat al teu costat
A la Generalitat al teu costat
A la Generalitat al teu costat
A la Generalitat al teu costat
Les 6 i 12 minuts
Comencem la segona hora de la Rambla
El magazin de tardes de Ràdio Desvern
I ho fem molt ben acompanyats i acompanyades
perquè tenim el Dani Martínez de l'estudi.
Hola, Dani, què tal?
Bona tarda, què tal, Núria?
Bé, molt bé.
Escoltant, Dirty Dancing de fons a petició teva, eh?
Sí, tant i tant.
Avui venim a parlar de cinema.
Cinema, bueno, aquesta és una pel·lícula musical,
però bé, suposo que el cinema que ens vens a parlar avui,
a part de musical, té la tònica de què és refrescant,
un cinema estiuenc, podríem dir-ho així.
Sí, avui anem a parlar de pel·lícules que estan ambientades,
diguéssim, en l'època estival,
i que, per tant, han sigut referents en aquesta època.
Vull dir, quan arriba l'estiu, quan arriba el juny,
no només ve de gust estar fresquet,
sinó també veure i recuperar pel·lícules que en recordin a l'estiu,
com passa també a l'hivern i al Nadal, no?, sobretot,
que ens agrada veure pel·lícules nadalenques,
doncs a l'estiu, més o menys, passa el mateix.
Desmitifiquem, doncs, que a l'estiu
surten pel·lícules només dolentes?
És un debat molt interessant perquè, de fet,
fins fa uns anys era així, però...
Ah, vale, fins fa uns anys.
Sí, sí, fins fa uns anys era l'època dels blockbusters, el cinema.
Sí.
Era l'estiu, el cinema era l'època dels blockbusters.
Però ara, com que tot ha canviat tant,
el paradigma del cinema, és a dir,
anar al cinema no és el mateix que anar al cinema ara,
el 2023, que fa 10 anys, el 2013.
Abans s'anava al cinema, no per obligació,
però perquè era la manera de consumir actualitat,
ara la manera de consumir actualitat cinematogràfica
també ho són les plataformes digitals.
Sí.
Per tant, et diria que no,
et diria que ara ja no és igual,
perquè aquest estiu, per exemple,
s'estrenen grans pel·lículons,
i hi ha una oferta de cartellera realment interessant
perquè crec que és la forma de desmitificar tot això
i també és com el forat que ha acabat trobant el cinema en tot això
perquè el cinema ara mateix està en el moment aquest
de l'auge de les plataformes digitals
i l'única forma de trobar un lloc en tot això
és a l'estiu que la gent té temps
posar grans produccions al cinema perquè la gent hi vagi.
Bé, se'ls hi ha guiat la truita en aquests últims anys,
se'ls hi ha guiat la truita,
i a més posant aquest hàndicap
que sempre en diu el Xavier,
el Xavi Vax del Cinema Baix,
el propietari del Cinema Baix,
sempre en diu
és que les bicicletes,
los cines són per a l'inverno
i les bicicletes són per al verano,
em diu ell sempre.
I a ells li preocupa això
perquè quan arriba la temporada estival
les sales es buiden.
I crec que aquest any no passarà tant això,
perquè realment,
mira, la setmana passada vaig anar a veure
Indiana Jones, la nova.
Ah, mira, sí.
Home, és un pel·lículon, eh, aquesta.
Bé, sí, és una pel·lícula
que ha vingut molt forta.
És una pel·lícula que ha vingut molt forta
perquè, clar,
teníem les tres de la saga original,
va venir una quarta fa uns anys,
ara ha vingut aquesta cinquena,
que també pretén ser l'inici
d'aquest comiat tan esperat
de Harrison Ford de les pantalles.
Ja li toca, eh?
Sí, la veritat és que està grandet.
I la pel·lícula en si no és,
és a dir, funciona bé,
funciona molt bé la pel·lícula,
però no és, diguéssim,
per mi,
no està a l'alçada de les tres primeres,
està claríssim,
sí que podria estar a l'alçada
d'aquesta quarta.
D'acord.
Per tant, diguéssim,
que la qualitat no és dolenta,
però per mi,
clar,
jo no soc del tot objectiu
perquè la vaig veure
en unes condicions
que a mi a la pel·lícula
me la van fer gaudir més,
que és una sala 4DX.
Has sentit a parlar
de les sales 4DX?
Doncs, no ho sé,
però això té pinta
de moure's tot, no?
Sí,
la sala 4DX és, diguéssim,
el substitutiu de l'IMAX
de la nostra època,
quan nosaltres érem peques,
que anàvem a l'IMAX,
amb l'escola i tal,
doncs ara l'IMAX ja no existeix tant
perquè són molts calés,
eren sales molt grans
i ara, per exemple,
ho ha impulsat molt Gran Via 2,
els cinemes de Gran Via 2
portats per l'empresa ASEC.
Són uns cinemes
que el que han volgut potenciar
és amb, no sé si,
dos o tres de les seves sales,
o sigui,
tenen un total de deu,
una cosa així.
En aquestes sales,
el que han fet
ha sigut implementat
a la tecnologia 4DX
per tal que les pel·lícules
no només siguin
una experiència visual,
sinó que siguin
una experiència sensorial.
Llavors,
els...
Què vol dir això,
sensorial?
Només l'anècdota inicial
és que vaig anar
a buscar les crispetes
i la beguda,
un clàssic
quan vas al cinema,
i la beguda
me la van posar
amb un got especial,
per si queia,
no?
Tapat.
Sí, sí,
jo em vaig...
Perquè ja és el Dragon Can
o què?
Que en lliguen el saient?
La veritat
és que és molt potent
perquè tenim
en els laterals,
a dalt de la sala
els laterals,
hi ha un sistema
de ventilació,
un sistema de...
Allò que tiren
rafegats d'aire,
no?
Rafegats d'aire,
de líquid també,
d'aigua.
Ah, aigua també.
no només als laterals
sinó també
a la butaca del davant
hi ha un raig d'aigua
que el llencen
cap a tu
en els moments
que hi ha aigua,
pluja i tot això.
I també
els més
especialistes,
els més professionals,
la gent que hi ha anat
més vegades,
diuen que inclús
olfativament
es poden olorar
espais.
És a dir,
que també han aconseguit...
Això és un repte
que...
A part que
la butaca
es deu moure,
no?
Exacte,
terratèmols o coses...
De fet,
les butaques
ja no són convencionals,
sinó que són unes butaques
que tenen
una espècie
d'espai
pels peus.
És a dir,
tenen com un
recolzador de peus,
llavors tu poses els peus
allà,
en aquesta plataforma
i et garanteix
la seguretat
en tota la pel·lícula.
Deu vibrar allò
una mica, no?
Perquè s'aixeca,
es mou els laterals...
Per exemple,
hi ha una escena
d'Indiana Jones
que baixa un cotxe
per les escales,
per unes escales.
I això allò
va ser un espectacle.
Vull dir,
totes les sales
estàvem així...
Et donen casc,
hormiga o alguna cosa?
No, no,
però realment
és molt curiós.
Després també hi ha
una tira d'escalfor
aquí al coll.
Llavors,
en escenes
que són en foc,
doncs notes
l'escalfor aquí al coll.
Aviam,
això es fa pagar,
el preu d'aquestes sales...
Té,
no m'ha dit
quan costa l'entrada
perquè això no deu costar 6 euros.
A mi em va convidar
la meva mare,
tot s'ha de dir.
Va tenir un gran detall
la meva mare.
Un puntat, eh?
Sí, sí,
un bravo barramada
de Dani.
Però l'entrada
està entre uns 15 a 20 euros,
més o menys.
A veure,
no és molt,
molt, molt car,
encara ens ho podem permetre,
està entre el cine
i el teatre.
És una experiència, no?
Jo crec que és una experiència
per viure,
com a mínim,
amb una pel·lícula
de tant en tant.
Sí,
amb una pel·lícula bona.
Pel·lícules d'acció,
més que bona que sigui d'acció,
perquè ja et dic,
aquesta pel·lícula
no és que sigui
la gran pel·lícula
de l'estiu,
però la vaig gaudir
molt més,
per això deia que no soc objectiu
a l'hora de criticar-la,
perquè la vaig gaudir molt més
en tenir aquesta experiència
de 4DX.
És realment emocionant.
Doncs ens ho apuntem, eh?
Són les 4DX
del Gran Via 2.
Sí,
la veritat és que estan
molt xules,
estan molt xules.
I després,
una altra pel·lícula
que he vist d'aquest estiu també,
que es va estrenar fa poquet,
és,
bueno,
la setmana passada,
és la emissió impossible,
Sentencia final parte 1,
que,
bueno,
no sé si ho sabeu,
però Tom Cruise
és el mestre dels mestres
de fer l'acció,
diguéssim,
el cinema d'acció,
però el cinema d'acció real,
perquè moltes de les escenes
d'acció que fa...
No té dobles, no ell?
No té dobles.
Ho fa ell, vinga.
No té dobles i les fa ell.
De fet,
hi ha una escena aquí
amb una moto
que veiem
a la meitat
i una mica més
de la pel·lícula,
és una escena
que es pot veure
també en el tràiler,
que ell
corre ràpid,
ràpid, ràpid
per una muntanya
amb una moto
i es deixa caure
en un acantil·lado
i surt volant
i aquella escena
l'ha gravat ell
tal qual,
vull dir,
sense dobles
i sense res.
Té molt de mèrit.
Oh, i tant!
De fet,
ara aquests dies
han sortit molts articles
de les vegades
que ha posat en risc
la seva vida
en pel·lícules
el Tom Cruise,
que en són moltes,
perquè Tom Cruise...
Però això és estar en forma
sempre, eh, permanentment,
perquè per fer voltaretes,
per fer totes aquestes acrobàcies
que surten a l'esperi,
s'ha d'estar molt en forma,
que hi ha gent ja especialitzada,
no?,
per fer això, però...
Sí, sí, totalment.
No, i la veritat és que
jo al principi
era molt reticent
a les pel·lícules de Tom Cruise
perquè era com que
em costava,
em costava dir
no, vinga, va,
que sempre...
Perquè no sé si ho sabeu,
però ara la gran majoria
de pel·lícules del Tom Cruise
se les produeix ell.
Ah, ja.
Llavors, clar,
això què és?
Fa que...
Que, bueno,
que ell mateix...
És com...
A mi em ve de gust
fer aquesta pel·li,
doncs la faig,
la produeixo jo,
la pago jo,
la faig jo i la faig
perquè em ve de gust
fer-la.
Sí, sí.
I jo era molt reticent
d'aquest tipus de cinema,
però visto lo visto
que ha anat fent
perquè l'estiu passat
també vam rebre
un top gun,
Maverick.
Sí, ostres,
aquesta la vaig anar a veure,
veus?
Aquesta va ser al·lucinant
pels fans de la primera,
quan vam anar a veure la segona,
va ser com...
Uau,
quina passada...
Perquè
va aconseguir
captar l'estètica
dels anys 80,
d'aquella estètica
de la pel·lícula,
aquella música
de la pel·lícula original
i va fer una segona part
que estava
a l'alçada
de la primera.
I amb
Missió d'Impossible,
doncs bé,
la veritat és que
sí que és veritat
que a nivell de guió
potser cosseja una mica
perquè està...
Vol agafar personatges,
vol recuperar personatges
de la saga original,
llavors és com que...
Bé,
i l'univers
ha crescut molt,
crec que aquesta era
la setena o la vuitena entrega,
llavors ha anat creixent
l'univers,
però bueno,
està molt bé
i per gaudir una estona
és una pel·lícula
de divertimento total
que agodeixes molt.
I ara,
aquesta setmaneta,
ens arriba
Oppenheimer
i Barbie,
o sigui que
no ens les podem perdre.
No,
no,
no,
no,
les dues
també les he sentit a parlar
i he vist un trosset
del tràiler
i dic,
ostres,
tenen bona pinta.
Sí,
sí,
la veritat és que
Oppenheimer
és del creador
de la bomba nuclear,
està,
dirigida per Christopher Nolan,
un gran director,
un grandíssim director
i...
Però aquest va ser el de Tenet?
Correcte,
sí,
sí.
Llavors m'ho penso,
m'ho penso,
perquè Tenet,
jo encara
li estic donant voltes
a la fèl·li,
eh?
Estic d'acord amb tu,
Núria,
que Nolan
té una forma de fer cinema
que és que
et dona mil voltes
sempre amb els arguments
i acabes...
i...
sí.
Jo he sortit del cinema
marejadíssima,
dic,
però què és això,
si no en té res?
No sé si has vist Interestelar,
però Interestelar...
Sí,
però aquesta la vaig a...
També rebuscadeta,
però la vaig a entendre
una mica més que Tenet.
Sí,
s'entén una mica més.
Jo Tenet ja no li vaig donar
l'oportunitat,
Origen sí que li vaig donar
l'oportunitat,
però...
em vaig a dormir a mitja pel·lícula.
Però les meves preferides
de Nolan són
El Caballero Oscuro,
Batman,
El Caballero Oscuro,
que és una bestialitat
de pel·lícula
de superherois,
vull dir,
per a la gent que no li agradin
les pel·lícules de superherois,
jo crec que és una pel·lícula
que s'ha de veure
perquè parla molt més
de tot això,
però a més és que
és una pel·lícula molt fosca
i és molt,
molt xula de veure.
I després,
per l'altra banda,
Dunkerque,
que és una pel·lícula
bèlica,
brutal,
que va guanyar Òscars,
va guanyar premis
i dius,
quan fas cinema d'aquest,
Nolan,
m'encantes,
però quan comences a fer
aquelles falles mentals
de tènets i hòsties,
se li en va la pinça.
Se li en va la pinça,
se li en va la pinça.
I després,
aquesta pel·lícula de Barbie,
que encara no s'ha estrenat
i ja està tenint
un èxit rotund,
vull dir,
èxit rotund
en el sentit
que està tenint
molt de...
Bueno,
tothom parla de Barbie,
tothom està parlant de Barbie
a les xarxes socials,
de fet,
s'ha fet com un crossover
entre les dues
i a Twitter
s'està fent com molt viral
tot això,
no?,
del crossover
entre Oppenheimer
i Barbie
i la veritat és
que és com
molt,
molt divertit
el...
Bueno,
les expectatives
que estan generant
sobretot amb Barbie
perquè,
pel que és sentir,
el rodatge no va ser fàcil.
No?
Va ser complicadot,
el rodatge,
perquè és una pel·lícula
que, bueno,
qui conegui
la filmografia
de Greta Gerwig,
que és la directora
de la pel·lícula,
sabrà que és una persona
que sempre ha lluitat molt
pel feminisme,
per pel·lícules molt feministes,
per pel·lícules molt...
Ostres,
doncs,
amb Barbie...
I aquí jo crec que ha anat a fer...
T'hauria plantejat un...
Sí,
jo crec que aquí ha anat a fer
humor negre
a saco
per sentenciar una mica
i perquè ens donem compte,
no?,
el que realment
s'està veient
perquè és que,
no sé,
hi ha escenes
que realment
ja es veuen al tràiler
i dius,
ostres,
aquí hi ha un doble joc
moral i de paraules,
no?
Per tant,
pensem-nos-ho dues vegades
abans de portar
els nostres fills
a veure Barbie,
perquè crec que no serà
la pel·lícula...
No és una pel·lícula
allò infantil,
jo crec que no,
per tant,
pensem-nos-ho,
que no ens passi
com a la Fiesta de Saixitxas,
que va haver-hi nens
que van anar a veure
la Fiesta de Saixitxas
i...
I mare meva...
Sí, sí, sí,
no sé si l'has vist,
Fiesta de Saixitxas,
però...
Sé de què va,
o sigui,
no l'he vist,
però és una mica
la temàtica i tal.
Bueno,
és una...
molt petxanguera,
molt petxanguera.
Sí, sí.
Bueno,
jo he venit
al llarg de mi libro.
Vinga,
hablamos de tu libro,
Dani.
jo he venit a hablar de mi libro.
Que avui véns amb el...
Faré un xerrupet d'aigua,
un segon, eh?
I tant,
que no se t'assequi la gola
i a més a més
amb aquestes temperatures
pots veure't...
Quina calor!
Pots veure't el got sencer,
si vols.
Fa molta calor.
Mira,
aquesta tassa em fa molta il·lusió
perquè la vaig portar
quan feia l'estiu esteu.
Ah, mira!
Que vaig començar temporada
amb l'estiu esteu
el 2017,
l'estiu del 2017.
Doncs encara està aquí
aquesta tassa.
Encara aquí, eh?
Mira.
No ha desaparegut, eh?
No, no, és que aquí
a la ràdio
el que entra
el que entra es queda.
Vull dir,
això aquí anem acumulant.
No, però pensava,
no sé,
algú l'ha endut a casa
o alguna cosa
o l'han llançat.
No, no,
està aquí, eh?
Està aquí, està aquí.
Aquí tenim objectes perduts
i objectes de gent
que, bueno...
Sí, sí.
Bueno, doncs us explico
una miqueta la proposta,
la meva proposta
d'avui.
Avui el que us
us vull portar
són 10 pel·lícules,
com us he comentat
abans en el sumari,
són 10 pel·lícules
que, bueno,
no les he volgut dividir
o organitzar
en un ordre
ni de favoritismes
ni de res,
perquè crec que no és necessari,
però per mi jo crec que sí
que són 10 pel·lícules
estiuenques
que passen
en l'estiu,
en el marc
de les vacances
estiuenques
i crec que poden ser interessants.
Hi ha algunes propostes
que són més òbvies,
com la Banda Flora
que estem escoltant,
que d'aquí una estona
la comentarem,
aquesta Dietit Dancing,
però hi ha altres
que potser no són tan òbvies
o que els nostres oients,
han descartat
per rics raons,
no?
Bueno.
I aquesta potser
és la primera
que comencem a comentar.
Vale.
Comencem parlant
de la pel·lícula Herois.
Has sentit a parlar
d'aquesta pel·lícula?
Herois,
sí,
sí que n'he sentit a parlar.
és una pel·lícula del Pau Freixas
que va dirigir
cap al 2010,
o sigui,
és una pel·lícula del 2009-2010
i va d'uns nois
que fan,
que estan fent estiuetj
als anys,
ens ubiquem més o menys
als anys 70-80
i són d'uns nanos
que estan fent estiuetj
en un poblet
d'allà,
de dins
de la Catalunya profunda.
Vinga.
De la Catalunya profunda.
Ens ubiquem, eh?
Sí,
l'argument
parteix
a partir de la història
d'un jove
i triomfador publicista
sense vida personal
que es veu immers
en un viatge
contra el rellotge
per arribar a una reunió
de treball molt important.
Aquest diguéssim que és
com l'incident desencadenant
de la pel·lícula
però durant aquest viatge
coneix una noia
a la que
no tenen res en comú
però
comença a connectar
i acaba
rememorant
la seva infància
amb aquesta noia
i li acaba explicant
doncs
a l'últim estiu
que va passar amb la colla,
no?
Que va passar amb la colla
aquest estiu
en el poblet aquest
de la Catalunya profunda
que comentàvem
i descobrirem
qui eren els nens,
com van viure
el seu primer amor,
les seves aventures,
com lluitaven
per aconseguir
la cabana màgica
que és una història
d'allà del poble
d'una cabana
que hi havia
allà al poble
que s'anaven tornant
les colles del poble
llavors és tot
com d'aventures
és un estil
com els gunis
Familiar també?
Sí,
és un estil
com els gunis
però
a nivell més
català
100%
i a mi
la veritat és que
és una pel·lícula
que em genera
molta nostàlgia
i m'agrada molt,
m'agrada molt.
Molt bé,
doncs tenim ja
la primera pel·li
que ens ha parlat el Dani
Herois,
a més a més
jo crec que també
es va donar a conèixer
bastant amb tot el tema
del famenomen
de pulseres vermelles
Sí, perquè surt
l'Àlex Moner
Surt l'Àlex Moner
Sí, sí, tens tota la raó
Per això estava lligat
també
Sí, de fet
va guanyar un premi
també al Festival de Màlaga
de premi del públic
i va ressonar bastant
i és una...
Jo sempre és de llagrimeta
aquesta pel·lícula
que me la poso
Sí, sí, sí, molt bé
I ara sí, ens anem
Aquesta segona
de l'estiu
que sí que és
de la banda sonora
que estem escoltant
que és Dirti Dancing
és la història d'amor
per excel·lència
La protagonista
és una noia innocent
decidida
però que està a punt
d'entrar a la universitat
i passa l'estiu
amb la seva família
en un hotel resort
i allà coneix en Johnny
un noi que
bueno
al principi
és com que
no saben ben bé
si es molen
si no es molen
i no sé què
si allà hi hauran rotllit
o què
però bueno
tot passarà
i a més també
doncs és una
a veure
és una pel·lícula
jo la vaig veure
relativament fa poc
fa uns mesos
i recordo que
a mi les pel·lícules
vuitanteres
em flipen
vale
t'agraden ja d'entrada
sí
bueno
tot allò dels vuitanta
tota l'estètica
de vuitanta
tota l'estètica vuitantera
em genera molt
molt de
no sé
molt guai
m'agrada
sí
em genera bones vibres
llavors
aquesta pel·lícula
quan li vaig donar l'oportunitat
vaig dir
ostres
no
abans tu comentaves
és un musical
no és un musical
és una pel·lícula musicada
és a dir
té música
té música però no és un musical com a tal
no canten
vull dir
quan parlem de musicals
que en parlarem algun avui
normalment són
doncs
que hi ha diàlegs cantats
en aquest cas
sí que és cert
que hi ha molta
molta música
molta música dels vuitanta
una d'elles
una d'elles és aquesta cançó
amb la que acaba la pel·lícula
amb aquella
mítica
amb aquell mític ball
on ell
l'aixeca
l'aixeca no
el mític
sí sí sí
és un clàssic ball
que tots hem fet
segur que
o hem intentat
el vostre cunyat
al sopar de cap d'any
segur que l'ha fet en algun
ha intentat aixecar
no la nena
vinga
sí
bueno no sé
és una pel·lícula
molt entranyable
on ens situem
en els anys 60
amb aquesta noia
la Baby
que bueno
de fet es diu Francesc
de nom veritable
però
amb ella la coneixen
com a Baby
i bé
és una filla rica
que passa les vacances
amb els seus pares
en aquesta pensió
en aquest resort
i a partir d'aquí
doncs
un dels
dels monitors
un dels treballadors
d'aquest resort
s'acaba fent
doncs
una relació
amb aquesta noia
i bueno
acaben tenint doncs
diguéssim
un rollito
que hi haurà
hi haurà un rollito
de verano
però també hi haurà
trifurques
hi haurà
problemes
hi haurà cosetes
bueno
una pel·lícula
on tenim
a grans actors
i a grans actrius
de l'època
per tant
jo crec que
val la pena
veure-la
i bueno
es va endur
un Òscar
per aquesta cançó
per tant
ens la notem
va
dir-te-te
nada más que decir
després
una altra
de les grans pel·lícules
de l'estiu
o com a mínim
quan
a mi em genera
molt bon rotllo
aquesta pel·lícula
i de fet
avui és 17 de juliol
avui és
no
avui és 18
ah avui és 18
doncs ahir
ahir
és molt curiós
perquè la pel·lícula
que ara citarem
hi ha un moment
de la pel·lícula
que diu
17 de juliol
quina nit
i així és com
comença
la pel·lícula
bueno no comença així
però és una de les escenes
principals
estem parlant
de Mamma Mia
i de fet
quan la filla
de la dona Sheridan
llegeix el diari
de la dona
una de les dates
assenyalades del diari
és el 17 de juliol
que va ser ahir
o sigui que
coincidència
hosti tu
que fort
per això ara m'he recordat
però ara no sabia
si estava amb 17
o 18
estem parlant
de Mamma Mia
un dels musicals
més entranyables
de la història
sí sí
aquí ve la pregunta
què veia
enteseu la gallina
què ve abans
el musical de Broadway
o la pel·lícula
o la pel·li
el musical de Broadway
és anterior
és anterior
de fet el musical de Broadway
es va fer abans
que la pel·lícula
va tenir molta tirada
va tenir èxit
i ens vam anar
doncs ja
a la pel·li
a la pel·li
ens vam anar a la pel·li
ens vam anar a la pel·li
i de fet
home la pel·li és molt xula
també
la pel·li és molt xula
té dos parts
té aquesta primera part
que és l'original
després tenim
Mamma Mia
Here We Go Again
que també
és molt
molt
canyera
una altra proposta
jo sempre dic
que és la mateixa pel·lícula
dirigida per directors diferents
és la meva visió
o com a mínim
més que la mateixa pel·lícula
la mateixa història
per mi crec que és la mateixa història
però que l'han dirigit
dos directors diferents
i les dues parts
tenen coses
molt interessants
a mi m'agraden molt les dues
però sí que és veritat
que la primera
genera certa nostàlgia
perquè jo la vaig veure
amb vuitanyets
la vam veure molt
a casa
potser la vam arribar
a veure al cinema
sis vegades
vull dir
ens agradava molt
aquesta pel·lícula
la meva germana
li agradava molt
vam comprar el CD
i a les vacances
el posàvem
el cotxe
per anar de vacances
vull dir
és com
bon record
no i que d'alguna manera
jo m'estava vinculant
amb música
dels meus pares
perquè
Mamma Mia
és
Unió de generacions
exacte
Mamma Mia
és tot música
d'Ava
del grup suec
llavors
clar
els meus pares
coneixien Ava
sobretot la meva mare
li agradava molt Ava
era alguna forma
de tenir alguna cosa
en comú
i de tenir algun vincle
i alguna relació
entre les generacions
i era molt xulo
i jo crec que
el que ha generat
aquesta pel·lícula
és una cosa molt interessant
ara estan
de temporada a Madrid
no sé si han acabat encara
però estaven fent temporada a Madrid
suposo que d'aquí poquet
vindran a Barcelona
a fer temporada també
o sigui que
tindrem l'oportunitat
de veure
el nou muntatge
m'han dit que està molt bé
que és molt xulo
que és molt fresc
i que
no ens el podem perdre
per tant
quan vinguin a Madrid
o si no
quan vinguin a Barcelona
o si no
farem una escapada a Madrid
i l'anirem a veure
jo crec que l'argument
no l'hem d'explicar gaire
és que no
jo crec que tothom
se'l coneix
és una noia
que de cop i volta
es planta
amb
tres pares
es va casar
i ha de convidar
el seu pare
i clar
no sap quin és
i ha d'escollir
entre tres
i no s'ha d'acunt
res més
la millor idea
que convidar
els tres
els tres pares
i és tota aquesta
trifurca
tota aquesta situació
que genera
tant a la seva mare
el fet de tenir
els tres possibles pares
com amb ella
el fet de tenir
els tres possibles pares
allà
en l'avient aquest
que és la boda
amb tot
i tot amenitzat
i ben amenit
amb la música d'Apa
que per mi
doncs
li suma moltíssim
a la història
no sé
potser aquesta nit
me la poso
mira què et dic
ah mira
i ara
una altra pel·lícula
que tampoc pot faltar
High School Musical
la segona part
avui parlarem
de tot una mica
i ara
ens anem
no a la primera
sinó a la segona
que no és la millor
però la segona part
és de cosa d'estiu
és d'estiu
és una
és
estant
diguéssim
tornem els resorts
en aquest cas
és un altre resort
que
el que fan
ara m'ha vingut
el flash de la peli
ja sé
saps quina és
més o menys
hi ha una escena molt bona
que està la
Charpaine
és a dir
aquella rossa
amb el seu germà
a la piscina
no?
sí
bueno
tinc aquesta imatge
de la peli
eh
que estan els protes
allà en una piscina
i moment musical
d'allà
de treure els banyadors
i
bueno
això sí que és un musical
amb tota regla
i de fet
aquesta pel·lícula
el que fan
és bàsicament
la mateixa línia
que comentàvem abans
a dir-t'hi
dancing
que és agafar
un
en aquest cas
un club de camp
i en el club de camp
els nanos
del club de
bàsquet
de l'escola
els amics del
Troy Bolton
i tots aquests
se'n van a treballar
al club de camp
doncs per guanyar uns dinerons
per l'estiu
i el fet aquest
d'anar
al
al
club de camp
el que fa és
que digui
ostres
anem a fer alguna actuació
per aquesta nit
i la xarpei
vol acostar-se una mica
al Troy
per fer aquesta actuació
i bueno
hi ha aquesta
aquesta acció
si posa alguna cançó
de High School Musical
que sempre va bé
doncs
és de High School Musical 2
sí
doncs
aquesta pel·lícula
està dirigida
per Kenny Ortega
i és del 2007
i és la segona part
de la pel·lícula
homònima
de High School Musical
després en va venir
una tercera part
i ara fa un parell d'anys
per la pandèmia
va venir la sèrie
High School Musical
la sèrie
la sèrie
o sigui que és llarguet
el títol
home
va ser un
va ser un fenomen
High School Musical
va ser un fenomen
i han volgut tirar del tirón
perquè de fet
la sèrie
del que va
és que
un grupet
d'alumnes
de l'institut
on es va rodar
la pel·lícula
sí
fan el musical
de High School Musical
no sé si m'he explicat
m'he explicat
o sigui que els originals
no?
no
diguéssim que
en l'institut
on es va gravar
sí
uns alumnes
de l'actualitat
ah vale
tornen a fer una versió
de High School Musical
tenint de referent
els originals
i això és del que va
la sèrie una mica
la segona part
crec que ja comença
a desviar-se una mica
de High School Musical
però en la primera part
va una mica
d'això
del fet d'això
no?
de que ostres
que
ha tingut que existir
uns Wildcats
han tingut que existir
una escola
doncs existeix
està a Nova
als Estats Units
i en aquesta escola
és on roden
la sèrie
i bueno
i tot
molt guai
sí
aquesta sèrie
el xulo és que ha impulsat
una artista
com Olivia Rodrigo
és veritat
doncs
la fama
perquè
gràcies a la seva música
i també gràcies a l'aparició
d'aquesta sèrie
ha tingut un forat
i ara
realment
ho està patant a tot arreu
Olivia Rodrigo
i ara ens anem
a la cinquena pel·lícula
estem
sí
a l'equador
de la secció
i venim a comentar
una pel·lícula
del 2017
de Luca Guadagnino
que és
Call Me By Your Name
ah mira
aquesta l'he sentit
molt
i no l'he vist
per què l'has sentit
aviam
l'he sentit
amb premis
suposo que
perquè està nominada
en festivals
però
és que no he tingut
l'oportunitat
de veure-la
Call Me By Your Name
sí
sí
de fet
per guanyar-los
cada millor guió adaptat
i
va ser una pel·lícula
que
de fet
el que
el que ens diuen
és que
hi ha una seqüela
de Camí
això ja fa anys
això ja fa anys
que ho diuen
que hi ha una seqüela
que s'està fent
si no m'equivoco
això està fet
és a dir
aquest guió
es va escriure
a partir
de la novel·la
d'Andrés Asiman
que és una novel·la
que jo he tingut
l'oportunitat
de tenir-la
en les meves mans
i és molt densa
és molt densa
jo m'he vist la pel·lícula
m'he vist el llibre
els oients que ens estiguin escoltant
que hagin vist la pel·lícula
em diran
que la pel·lícula
també és densa
i és cert
la pel·lícula
no és per tots els públics
home
però
a mi m'encanta
a mi la pel·lícula
m'encanta
però haig de reconèixer
que és d'enceta
però és que el llibre
és en plan
que la pel·lícula
o caia
en aquell
suci
no sé què
cuando
en aquella
noche de verano
que les
saps
és com
molt recarregadet
molt recarregat tot
i és com
llavors no cal
home
però sí que és cert
que la pel·lícula
té
té algo
té algo
no sé si és l'estètica
no sé si és
home
algo ha de tenir
perquè està
perquè ha guanyat un
el ritme de la pel·lícula
és molt interessant
perquè
ens explica
la història
d'un jove
de 17 anys
que
a Itàlia
als anys 80
tornem als anys 80
però són uns anys 80
totalment diferents
estem parlant
de la campiña italiana
estem parlant
d'una altra estètica
totalment diferent
no de l'estètica disco
que parlàvem
de les altres pel·lícules
sinó una estètica
més rural
més rural
i la veritat
és que és
molt bonic
perquè la imatge
i la història
ens nar-li
la vida
d'aquest nano
de 17 anys
que
el seu pare
és professor
d'universitat
i acull
alumnes
d'altres universitats
a casa seva
durant el període
estival
durant l'estiu
llavors
aquell estiu
un noi
que és més gran
l'Oliver
que tindrà
uns 20 i escaig
o 30
és a dir
que es portaria
uns 15 anys
amb el protagonista
sí
va a l'estiu
a passar l'estiu
a casa
del
Helio
i la seva família
i s'acaben enamorant
els dos
s'acaben enamorant
i és una mica
com coneix la seva sexualitat
l'Helio
com l'Oliver
també descobreix coses
doncs que potser
no havia descobert mai
com és l'amor
cap a una persona
envers aquesta atracció
mútua
d'aquesta parella
aviam
hi ha molta gent
que no li agrada
hi ha molta gent
que no li agrada
perquè és una pel·lícula
a més de ser molt densa
la forma d'explicar
que té la pel·lícula
és molt concreta
és una pel·lícula
que està explicada
des d'una perspectiva
on potser no hi ha
molt de diàleg
sí que és veritat
que es treballa
en molts idiomes
per això és xula
veure-la en versió original
perquè es parla
en anglès
es parla en italià
es parla en francès
es parla en 3 o 4 idiomes
en tota la pel·lícula
o sigui que veure-la
en versió original
per mi és un plus
jo l'any passat
la vaig veure
a la sala de Montjuïc
a la sala de cinema
a la fresca
i la veritat és que
jo ja l'he vist
un fotimer de vegades
i em va agradar bastant
t'agradar
eh Dani
si l'has vist tants cops
i hi ha una escena
hi ha una escena
l'escena del préssec
l'escena del préssec
jo només diré això
jo només diré això
vinga
a buen entender
vale
poques paraules bastant
sí
l'escena del préssec
és una escena
molt controvertida
i hi ha molta
bueno
hi ha molt de debat
amb aquella escena
perquè hi ha molta gent
que diu que no cal
que és una escena necessària
bueno
si la veus algun dia
em parlaràs
de l'escena del préssec
d'acord?
vale
m'ho apuntaré
com diu la llorna
i m'escena del préssec
molt bé
ens anem a un altre estiu
però en aquest cas
ens anem a un estiu
de la nostra terra
de casa nostra
a l'estiu
que ens va explicar
la Carla Simona
el 2017
estem parlant
de l'estiu 1993
la directora del Carràs
no es va donar a conèixer
per el Carràs
acabes d'enllaçar
dues pel·lícules
d'una manera increïble
Dani
l'escena del préssec
préssec
el Carràs
el Carràs
Clara Simón
Clara Simón
estiu del 1993
tot quadre
és que
no
et volia comentar això
perquè
l'estiu 1993
és
amb la pel·lícula
l'òpera prima
de
Carla Simón
sempre li canvio
la L
sí
Carla Clara
sí
és la pel·lícula
l'òpera prima
és la pel·lícula
amb la que va anar
diguéssim
l'estrellato
amb aquesta pel·lícula
es va fer
molt coneguda
Clara Simón
i
Carla Simón
perdó
i la veritat és que
bueno
l'estiu 93
va ser com
va guanyar Gaudí
sí
va guanyar Gaudí
va guanyar Goya
i no sé si va estar
nominada als Òscar
o com a mínim
ens va representar
però
va ser
va ser molt sonada
aquesta pel·lícula
va ser molt sonada
a mi particularment
el cine
de la Carla Simón
no m'agrada
però perquè és un cine
molt contemplatiu
és un cine que
allò
més lent
és molt lent
de fet
si m'haig de quedar
en una de les dues pel·lícules
em quedo amb el Carràs
a mi el Carràs
em va agradar molt
perquè té un final
molt potent
perquè té una trama
també molt potent
té un
un plus
per mi
que és que els actors
són amateurs
són semiprofessionals
i jo crec que
fer treballar
amb aquesta qualitat
actoral
aquesta
bona gent
jo crec que
no deu ser fàcil
i es van sortir
molt bé
Simón
vull dir
es van sortir
molt bé
i
per mi el Carràs
té una potència
que per exemple
Estiu 93
no la té
o no l'hi he sabut
trobar mai
bé
pels que
pels que ens estigueu
escoltant
doneu-li una oportunitat
vinga
li donarem
és una pel·lícula
que
que és reconeguda
com una de les millors
pel·lícules espanyoles
de la història
jo no sé si tant
però bueno
us ho deixem
està allà
el llistó
de les millors
sí
us ho deixem aquí
és d'una nena
que
una família
acull a una nena
després de la mort
de la seva mare
i a partir d'aquí
i amb les ombres del trauma
les emocions contingudes
i la recerca de connexió
aniran teixint
aquesta primera etapa
de la seva nova vida
que encara
que no serà fàcil
estarà plena d'amor
llavors
bueno
li donarem
aquí en seta
la història
i a partir de vosaltres
estiu del 93
sí
i seguim a casa
perquè la setena pel·lícula
que comentarem avui
és Barcelona nit d'estiu
ei
a mi m'encanta
vull dir
el cinema de la nit de l'orden
ara s'ha tornat
un cinema molt comercial
però quan va començar
era un cinema molt independent
amb auges
i amb pretensions
de ser un cinema culte
i jo crec que les primeres pel·lícules
ho són
i ho són bastant
com aquesta
de Barcelona nit d'estiu
sí
Barcelona nit d'estiu
per mi
és una pel·lícula
que val molt molt la pena
una pel·lícula
que està inspirada
en la
bueno
el guió de la pel·lícula
està inspirada
en la cançó
Jo mai mai
de Joan Dausà
sí
llavors
també
posteriorment
el Joan Dausà
no només va participar
en la banda sonora
sinó que també
encarna un dels personatges
sis històries d'amor
que s'entrecreuen
en una nit
que és la nit del 18 d'agost
és a dir
avui
d'aquí un mes
d'aquí un mes
sí
però en aquest cas
del 2013
la nit del 18 d'agost
del 2013
fa deu anys
tu
gaire deu anys
gairebé deu anys
quan el cometa Rose
va creuar el cel
de la ciutat de Barcelona
oferint un espectacle únic
que no tornà a repetir-se
fins d'aquí
a diversos segles
llavors
en aquesta nit
veiem diferents escenes
d'amor
diferents historietes d'amor
que s'aniran entre creuant
és un format
molt
molt conegut
abans comentàvem
pel·lícules de Nadal
Love Actual
i per exemple
és un format
que coneixem
que es podria identificar
perfectament
amb la pel·lícula
de
de Ni de l'Orden
i que posteriorment
va reprendre
amb Barcelona
nit d'hivern
que per mi
també té
un algo
nostàlgic
un què?
un què?
un què?
a mi m'agrada molt
Barcelona nit d'hivern
inclús potser una mica més
que la d'estiu
però
però
primer venir la d'estiu
no?
sí
primer estiu
hivern
després hi havia rumors
que seguiríem
amb totes les èpoques
estacionals
és a dir
que faríem tardor
nit de tardor
i de primavera
però de moment
ens hem quedat
amb aquestes dues
però no descartem
que d'aquí uns anys
hi hagi alguna coseta més
alguna sorpresa
de
de Ni de l'Orden
a veure si ens sorprenen
doncs
de moment ens quedem
amb aquestes dues estacions
que ja en tenim prou
sí sí
i bueno
ja estem a punt
d'agafar la recta final
i jo crec que ens hem quedat
amb tres pel·lícules
en aquest top
que bueno
que apunten a ser
molt diverses
i que crec que també
el públic
doncs
es pot sentir identificat
com a mínim
en aquesta primera
jo com a mínim
jo soc molt
molt fan
és una pel·lícula
dels anys 70
concretament
del 75
si no m'equivoco
val
i estem parlant
de Tiburon
hòstia tu
Tiburon
un moment
deixa'm posar la cançó
de Tiburon
hòstia tu
que dius
no té res a veure
la cançó
estem parlant
de John Williams
d'una banda sona
de John Williams
dels anys 70
bueno
per aquesta pel·lícula
i de fet
mira
tinc una anècdota
mentre vas buscant la cançó
que és que
Steven Spielberg
va tenir una reunió
amb John Williams
amb el que ha col·laborat
infinitat de vegades
i Steven Spielberg
li va dir
a John Williams
necessito
et necessito
per la banda sonora
necessito
vull que facis això
això i això
i John Williams
va dir
jo no puc fer això
necessites
alguna cosa millor
i l'Esteven Spielberg
li va dir
ja però és que
estan tots morts
els bons estan morts
llavors et necessito tu
crec que no has posat
la cançó
que jo esperava
que posessis
tu has posat
alguna cosa més
el Tiburon
jo t'he dit
que posa
jo estava fent
però això no és
la banda sonora
jo t'he dit
no té res a gaire
la cançó
que jo estic pensant
és la del Henry Mendes
clar
jo començo a sentir això
i dic
no pot ser
jo parlant
parlant de
però no
et posaré
la mítica
la mítica
a veure Tiburon
la banda sonora
és
Tiburon son
a més
és de John Williams
ho estàvem comentant ara
i comentàvem
aquesta relació
entre Steven Spielberg
i John Williams
i aquest de
ei
que necessito el millor
per fer això ja
però és que tots estan morts
no?
i el fet aquest de
mira
això és tot el
sí
efectivament
és aquest moment
tens eh
és un dels fragments
potser és dels inicials
però
sí sí
em serveix
a la perfecció
per resumir la qualitat
del film
perquè en realitat
és una pel·lícula
que es va allargar més a l'esperat
que
va trigar moltíssim
en sortir tota la cinta
com a tal
perquè
si és que el 75
què tenien
per fer pel·lis
allò
com Tiburon
doncs mira
et diré una cosa
tu veuràs pel·lícules
dels 80
sí
després veuràs el Tiburon
la de Spielberg
i diràs
hòstia
si sembla
anterior la de Tiburon
que les dels 80
perquè està molt ben feta
perquè té molta qualitat
perquè de fet
la banda sonora
el que va acabar substituint
és l'animal
perquè
Steven Spielberg
va encarregar un animal
un tauró
i què va passar
que li van fer
un tauró
que no era creïble
que era lleig
que era lleig
i que no era creïble
llavors
com que no era creïble
al final
van acabar decidint
posar una banda sonora
que substituís el tauró
i
gairebé no surt el tauró
en la pel·lícula
ja, però és l'ambient
que recrea
però tu quan escoltes
això
tu quan escoltes això
tu ja saps
que ve el tauró
tu ja saps
que està venint
cague que no vegi
tu saps que està allà
llavors
el tauró
no et fa falta per res
no et fa falta per res
doncs això
va enredir molt
el rodatge
el fet de no tenir tauró
clar
perquè les maquetes
de tauró
eren a tamany real
i de fet
es va rodar
en el mar
no es va rodar
en piscines
sinó que es va rodar
en el mar
llavors tot això
també
feia enredir molt
el projecte
feia augmentar
el pressupost
coses que no
agradaven
als productors
sobretot
i hi ha una frase
que a mi m'encanta
d'aquesta pel·lícula
que és
xilla es barracuda
i todo el mundo dice
y que
xilla es tiburón
y se estiende el pánico
y adiós temporada de verano
i això és una frase
que
simbolitza
la comercialització
el capitalisme
tot
el fet de dir
no direm
que hi ha un tauró
perquè si no
els diners
i tot el
perquè
la pel·lícula
està situada
en
en un poble marítim
en un poble
que
tots els diners
que guanyen
durant l'època estil·laca
és del turisme
per tant
si
tanquen les platges
el que faran serà
perdre
econòmicament
tots els seus ingressos
i
la història
doncs es veu
des d'aquestes dues visions
des de
l'alcalde de la ciutat
d'Amity Island
i de
el
teniente
del teniente coronel
d'aquesta pel·lícula
el mític
Cap Brody
que
és el protagonista
del film
jo crec que no cal dir
massa més
perquè
és una pel·lícula
que tots coneixem
vinga
i ens en falten dos
Dani
sí
ens en falten dues
i
la primera
la diré així
molt ràpidament
perquè és una pel·lícula
que
a pesar de ser nostàlgica
sempre ha tingut moltes crítiques
perquè
està basada
a partir d'una
pel·lícula original
que és
The Parent Trap
però jo avui
us vinc a parlar
de tu a Londres
i jo a Califórnia
una pel·lícula
de Nancy Meyers
del 98
mira
si no l'he vist
aquesta pel·lícula
si no l'he vist
30 cops
no n'he vist ninguna
ja sabia jo
ja sabia jo
Londres i jo a Califórnia
home és que a Disney Channel
a l'estiu la posaven cada any
sí sí
tres o quatre cops
mira
per setmana
quan va sortir
era petita
però mira
després de gran
també l'he anat veient
i és que m'encanta
és una pel·lícula
que ha sigut
record de moltes infàncies
jo també la recordo
haver-la vist
i de fet
vaig descobrir anys després
que és d'un remake
del remake d'aquesta pel·lícula
de parent trap
tu a Boston
i jo a Califòrnia
que és la pel·lícula original
no Londres i Califòrnia
sinó Boston i Califòrnia
i és una pel·lícula dels anys 60
que està basada en la novel·la infantil
d'aquesta pel·lícula
i bueno
la similitud que tenen les dues
tant el remake
com la pel·lícula original
és que la mateixa actriu
feia de les dues bessones
jo quan ho vaig saber
em quasi ploro
però que no existeixen
que no són bessones
de veritat
no són bessones
és la mateixa nena
que actua
no són com l'Eli
i la Maritxell Giné
que des d'aquí els enviem un record
sinó que aquestes
és una mateixa actriu
que fa els dos personatges
i bueno
pels que no sabigueu
són dos bessones
que no saben
que l'altre existeix
i en un campament d'estiu
es coneixen
es troben
i diuen
tu qui ets
si ets igual que jo
no sé què no sé quantos
flipen
i s'intercanvien
s'intercanvien
això es fa molt
entre bessones
perquè tinc entès
això d'intercanviar-se
no ho sé
això és el que tinc
i ara sí
passem a la
a l'última
a la desena pel·lícula
que és una pel·lícula del 2021
crec que és
de les més recients
de les que parlarem avui
i és una pel·lícula
que és
ni més ni menys
que Luca
no sé si l'has vist
no l'he vist
no l'he vist
però sé quina és
és una d'animació
és una pel·lícula d'animació
del 2021
de Disney
que és
totalment enriquidora
és una pel·lícula
que no només
l'estètica
de la pel·lícula
et fa tenir
bones vibres
sinó que
el missatge
de la pel·lícula
també
es desenvolupa
en un vell poble
al costat del mar
de la Riviera Italiana
i la història
narra
el creixement
d'un nen
que experimenta
un estiu inoblidable
amb gelat
pasta
i viatges interminables
en scooter
en Luca
però en Luca
converteix aquestes aventures
en un amic seu
però resulta
que tots dos
no són
d'aquest món
ben bé
sinó que són
d'un món submarí
ells són
d'un món submarí
són com uns peixos
una espècie
de monstres
per dir-ho d'alguna manera
però quan surten
a l'exterior
a la superfície
es transformen
en éssers humans
en nens
i quan els toca l'aigua
aquella part del cos
que té contacte amb l'aigua
comença a tenir escames
que maco no això
que curiós
és molt curiós
i de fet
el col·lectiu LGTB
quan va sortir aquesta pel·lícula
la van agafar molt
com a bandera
com una mica
ah l'han fet per col·lectiu
no sé què
no sé quantos
després s'ha anat desmentint
o aquest significat
no ha tingut més pes
del que al principi tenia
però sí que és veritat
que quan va sortir la pel·lícula
molts deien
molta gent d'aquesta
que fa teories rares
de conspiració
deien
és que és una pel·lícula
que parla
del transgènere
de la gent trans
i tot això
jo no crec que sigui tant
o hi ha gent que també diu
és que parla
de la sortida de l'armari
de com un nen
surt de l'armari
no sé què no sé quantos
jo no crec que sigui tant
però cadascú també ho veu
per la seva part
exacte
però sí que estic d'acord
que és una pel·lícula
que defensa
les coses diferents
aposta per la diversitat
i transmet el millor
de cadascú
per tant jo crec
que és una pel·lícula
que sigui una teoria
o sigui l'altra
és una pel·lícula
que sempre ens aportarà
alguna cosa en positiu
que bé
escolta'm Dani
doncs ens has fet un resum
aquí de 10 pel·lis
superxules
i hem comentat
algunes estreners també
també hi ha estreners
ho hem fet tot
en aquesta segona hora
ens has donat
així fent un resum ràpid
ens has dit
que podem anar a veure
Indiana Jones
Mission Impossible
i la d'Indiana Jones
amb la sala aquesta 4DX
home 4DX
total
que et mullen
que bueno
etc
no t'he vist molt convençuda
amb el que t'agraden a tu
els esports d'aventura
bueno no
sí sí
en fi
la d'Openheimer
i la de Barbie
ja tenim aquestes
per anar a veure
i després hem fet aquest resum
de 10 pel·lícules
així
fresquetes
ambientades
a l'estiu
sí
que amb aquesta calor
entren superbé
i ens venen molt de gust
i tant
de veure
Dani
moltíssimes gràcies
per passar aquesta estoneta
aquí a Ràdio d'Esvern
amb nosaltres
moltíssimes tardes
de la Rambla
i no perdrem
la pista
en cap moment
d'acord
si et sembla
ni a vosaltres
vinga
que vagi bé
adeu-siau
bona tarda Dani
adeu
adeu-siau
a la Ràdio d'Esvern
Són gairebé
a les 7 de la tarda
nosaltres
nosaltres hem de deixar
el programa
en aquest punt
us hem estat
fent companyia
des de les 5
aquí a la Rambla
nosaltres tornarem
demà ja dimecres
dia 19
de juliol
podeu recuperar
tots els podcasts
i els continguts
d'avui
a la pàgina web
radiodesvern.com
i també ens podeu
seguir la pista
a les xarxes socials
tant a Twitter
com a Instagram
els comptes
arroba
a la Rambla
9-8-1
tot seguit
i amb minúscules
o també
els generals
de l'emissora
que són
radiodesvern
arroba
radiodesvern
també
tant a Twitter
com a Instagram
ara a les 7
en punt
d'aquí una estoneta
ben curteta
toca escoltar
la Mariona Salas
Vilanova
amb l'informatiu
complet
de les 7
de la tarda
notícies
per estar
al dia de tot
el que passa
aquí al poble
a Sant Just
doncs res més
protegiu-vos
protegiu-vos
molt de la calor
seguiu
les indicacions
que també es donen
des dels canals
de salut
i de sanitat
i a Vigilat
res més
que passeu
bona tarda
i fins demà