Bona tarda, Sant Just.
Ara mateix passen 12 minutets a les 5 de la tarda de 8 dimecres 12 d'abril.
Benvinguts i benvingudes a la Rambla,
al Magatín de Tardes de Ràdio d'Esvern.
Esteu sintonitzant el 98.1 FM a l'emissora municipal de Sant Just.
Jo em coneixeu, sóc la Núria García
i esteu amb mi cada dia de dilluns a divendres de 5 a 7 de la tarda.
Què ens espera en les properes dues hores?
Doncs bé, d'aquí i fins les 6, primer de tot,
farem la tertúlia amb l'Astrid Goldstein del Celler de Can Mata
i també amb l'Albert Macià.
Amb ells dos parlarem de la terra, del patrimoni
i també de les activitats de l'Ateneu que hi ha per aquests propers dies.
Després, tot seguit, rebrem a la presidenta del Centre d'Estudis Sant Justens,
a la Maria Quintana, que ens parlarà de la presentació
de la 26a miscel·lània que fa al Centre d'Estudis
just demà dijous a la tarda a l'Ateneu.
Després, i ja a segona hora de la Rambla,
a partir de les 6 i 10,
després d'escoltar els butlletins informatius
de Catalunya Ràdio i de Ràdio d'Esvern,
farem una entrevista al modest Carme i també en Jordi Farràs,
que són cantaires del cor Pom de Flors de l'Ateneu,
perquè aquest cap de setmana, 15 i 16 d'abril,
estaran fent voltes pel poble amb la cantada de Caramelles.
I després, tot seguit, d'aquesta entrevista farem el típic espai
dels dimecres amb en Marçal Ferret,
col·laborador que ve de l'Hospitalet de Llobregat,
de fer-nos la secció Just el que no saps,
la secció que ens presenta cada setmana
la biografia d'un nou personatge històric,
famós i reconegut.
Ja sabem que en Marçal sempre ho fa de forma divertidíssima
i, sobretot, molt i molt amena.
Doncs bé, tot això és el que tindrem de seguida.
Així que no marxeu, que comencem!
Sant Just, ja no tens excusa per sintonitzar
Ràdio d'Esvern cada tarda de 5 a 7.
Escolta el magazín La Rambla de dilluns a divendres amb Núria Garcia,
un programa que fa poble, actualitat i entreteniment.
Tertúlies, cicles d'entrevistes, espais culturals,
seccions d'esport, de natura, cinema, salut...
on es parla i es dona veu, sobretot,
a les entitats i a la ciutadania de Sant Just.
Només hi faltes tu.
Segueix el dia a dia de la Rambla a Instagram i Twitter
arroba laramblanou81
i recupera els podcasts que més t'agradin
a radiodesvern.com
Vinga, passen 14 minuts de les 5,
arrenquem ja la Rambla i ho fem amb una calor,
amb una, em deia l'Àstrid, feia com...
Aquí dalt s'està aixecant tota la terra
perquè no hi ha ningú sentat, eh?
Clar, Can Gina està com que està tancat el bar.
Petits remolins.
Remolinet, sí, sí, era allò que dius...
Feia vent per sobre de l'església,
però a l'arribar just davant de Can Gina està,
tota la terra.
Sí, bueno, com a trafilladat.
L'aire calent, eh?
Molt calent, molt calent.
Això que ens diuen és que baixarà i que demà...
Que demà...
Demà haurem de posar-nos jaqueta sí o sí, o sigui que...
Sí, que hi haurà com una baixada, no?
Sí, sí, una baixada innotable.
Bueno, i les grups van així, eh?
Tot i que a l'interior sembla que serà encara més forta.
A l'interior de Catalunya, dius?
Sí, clar, aquí a la costa sempre estem una mica més atentats.
La influència del mar, no?
Fa una mica que la...
De rumor reguladora.
Sí, exacte, sí.
També ho comenté el Carles quan fa la predicció
que el tenia el mar a prop...
Tot és com més...
Més...
No estan...
Brusc, no?
Els canvis no són...
A no ser que vagis més a prop de la costa,
que allà sí que notes molt més aquest aire,
encara ara fresc.
En canvi d'aire.
En canvi d'aire.
Sí, fresc i humit del mar.
I, escolta, Mastrid, això,
com afecta les vinyes, aquests canvis...
Aquesta sequera estan preocupadíssims, no?
Preocupadíssims.
No només la gent del vi,
la gent de l'agricultura en general.
De l'agricultura,
cap a l'àrea més de terres gironines,
diríem que han tingut algunes pluges,
pluges o tempestes,
quasi bé últimament,
que alguna cosa haurà fet,
però hi ha moltes zones cap al Priorat,
que és on vaig estar al cap de setmana,
el paisatge és...
A Gratallós.
És un marró.
El paisatge és un marró.
És un marró i estan...
Sí, avrotat.
Sí.
Hi ha petits brots.
No et puc dir
si les plantes abans eren com més altes,
però són brots molt petits,
però si t'hi fixes bé,
com molt avançats.
O sigui, petits no han tingut aigua
i s'està avançant.
Ara sí que ja diu
que a partir d'aquesta quinzena,
si no comença a caure aigua correcta,
de forma correcta es patirà.
Perquè en aquest país tenim que no plou
i quan plou tenim un glòria, no?
Sí, exacte.
I a més, per exemple,
ara que és allò que dius,
ara està brotant
i en poc tindrem ja la floració,
en aquell moment de floració
i coellat del raïm,
per exemple,
la garnatxa,
que és tan sensible.
Ara li deia a un viticultor,
dic,
és que si fa aquest vent
l'hauràs d'anar a recollir a cambrils.
Ah, cambrils!
Perquè dic,
taura volat.
És una varietat relativament sensible.
Sí?
La garnatxa.
La garnatxa, sí.
I així com la carinyena
és més...
És més robusta.
Bueno, aguanta-me.
Més robusta
aquests canvis teòrics, eh?
Sí.
La garnatxa en aquell moment
de floració,
coellat,
és més sensible
i només que vingui
una ventada
o una tempesta forta
ens podem quedar
sense raïm.
Clar,
perquè...
Sí, no tenim aigua.
I si no plou...
Ja sobra encara ens volarà.
Si no plou astrit,
poden regar
les vinyes
d'alguna forma?
Regar com a tal...
No.
Sí que hi ha vinyes
amb rec per gotets.
Alguna.
Alguna n'hi ha per gotets.
Però aquest rec per gotets...
O sigui,
podem tindre dos estils
de gotets.
Sí.
El de gota
a gota que cau.
Que va caient, sí.
O sigui,
que està posant-li
a un parell de pams.
Un pams,
dos de...
O pams i mig d'alçada.
Sí.
Una cosa així mitja.
Aquella gota
quan arriba
a la superfície...
Ja, ja...
La planta...
No, panet.
No, panet.
Perquè a vegades estem parlant
d'una planta
en què les arrels
s'acostumen a ser
molt profundes.
Sí.
Perquè justament
van a buscar l'aigua
on calgui, eh?
Sí.
La vinya té una capacitat
de resistència
espectacular.
Però, clar,
és a sacar la vinya, no?
L'aigua
li estàs oferint tu.
No sé si
a la mateixa hora...
O sigui,
atonta...
Diríem que atonta
una mica
el cicle
de la planta
perquè li estàs
proporcionant
una cosa
que teòricament
se l'ha d'anar a buscar.
Per tant,
s'acostuma.
és com els animals
que quan
tu amb un ocell
li poses
alguna cosa
perquè vingui a menjar
vint allà...
Perd l'hàbit
d'anar a buscar.
Perden hàbits.
En el cas del priorat,
sí,
la majoria de vinyes
i sobretot
les més qualificades
no hi ha rec.
No hi ha rec.
Si anem a...
Jo ara recordo, eh?
Grans...
Grans empreses.
Ja no et parlo
de cellers.
Cellers empresa.
Vale.
Negocis.
Que són grans
i que han fet
una aposta
per...
Partint d'aquest rec
molt...
a l'interior
de la terra
que també pot ser-hi.
O sigui,
diríem que hi ha
uns sensors
exteriors
que...
Hi ha uns sensors
que ens indiquen
el grau d'humitat
de la terra
i hi ha aquesta capacitat
de fer com un goteig
però més intern.
Aquest sí que diríem
que hi va, no?
Però...
Vaja.
I explica'ns
com va anar
per Gratallops
perquè a l'últim programa
ens vas dir
que hi anaves.
Ara li deia l'Albert
que vam estar aquí soles.
Sí, sí.
La merda bé.
Molt bé.
Ha estat un cap de setmana
o en un pont...
També ho han comentat, eh?
Molta gent voltant
però en sensació.
de poca gent
al restaurant.
O sigui...
Molta gent fora
però...
Molta gent fora
però consum relatiu.
O sigui,
voler visitar
a la llei
i fer el tastet de vi
i...
I poca cosa més.
I poca cosa més, no?
O sigui,
jo recordo
altres
setmanes santes
al Priorat
haver-hi molt...
molta més moguda
en general, no?
però bé,
perquè vam anar
a una finca,
vam estar tranquil·les,
aïllades de...
Clar.
De tot soroll.
Com a molt,
vèiem algun viticultor
anant cap a la seva finca.
Bé,
a Gratalló,
exactament,
vas fer el tast
d'algun vi...
Vaig fer el tast
dels vins del celler
Clos Peixem
que vas visualitzar
l'altre dia
a la web
que jo no els havia
no els havia tastat.
Sí que,
per exemple,
vaig tastar
el vi Planassos
de la finca
als Planassos
i és un vi
abans l'elaborava
un altre viticultor.
O sigui,
el vi de la mateixa finca
l'he tastat,
elaborat,
posa-li 10 anys
de diferència.
per uns viticultors
i ara aquest canvi
d'un dels socis
que va sortir.
I sempre és allò
que dius,
és bonic
quan estàs allà
veus
que és un paisatge
que reconeixes
però amb aquells
petits canvis,
aquells petits detalls.
Bé, clar,
hi ha matisos.
Hi ha altres viticultors
que tenen aquella cosa
que tu mires i dius
jo diria
que això no estava així.
que tenen aquella capacitat
de canviar-te
de dalt a baix
el paisatge
i fins i tot
tindre la sensació
així de lluny
en perspectiva
i no diré d'aquí.
Però de dir
sembla un disseny
d'un camp de gol.
Un disseny d'un camp de gol.
Bé, clar, clar.
Perquè tot era aquí
una miqueta de gespa,
bueno,
herba natural,
tres oliveres
com molt ben posades,
coses que dius,
jo diria que fins i tot
una cabana
abans no hi era.
Tot el paisatge
ha canviat, no?
I el que és bonic
és aquella naturalitat
de l'entorn
i que tu vagis
modificant-lo
segons necessitat
perquè llaures
amb una mula
o perquè culls
de tal forma
o perquè la vinya
ja tens edat
o perquè acabes
de plantar
una garratxa blanca
fa un parellet d'anys, no?
O sigui,
aquells detallats
són bonics
i que quan tastes el vi
realment
et transporti
automàticament
tancant els ulls
a aquella vinya, no?
Sí.
És a dir,
coses més,
potser més naturals, no?
No tant...
Sí,
més de sensacions, no?
Sí.
Bé.
I Albert,
tu aquesta Setmana Santa
has estat descansant també?
No has anat a Gratallops
però, bueno,
no he anat a Gratallops
jo me n'he anat
una mica més al nord.
D'acord.
Hem estat,
bueno,
descansant
com descanso sempre.
Molt bé.
Molta gent voltant per allà.
Fent coses
però a altres llocs
però no sense parar mai
i fent alguna excursioneta
per mantenir-nos en forma.
Clar que sí.
La gent se'n veia,
la gent se'n veia,
sobretot.
quan no hi penses
i baixes a comprar
en un supermercat
que hi ha a la carretera
molt gran
i que dius
no hi penses
i de cop i de volta
et trobes
planíssim
perquè, clar,
tothom m'aprofitava
per sortir
i de pas
abans d'anar
cap al càmping,
cap a la segona residència
o cap allà on fos
passaven
i compraven
el supermercat
i hi havia
el dimecres,
em sembla que era dimecres
a la tarda
i hi havia molta gent
i sembla que el dijous
també va haver-hi molta.
A nosaltres ens va passar
el dimarts passat, eh?
Perdona,
que et talli.
El dimarts?
El dimarts passat
va haver-hi gent
que ho va organitzar
una miqueta
aquest marxo.
T'havien de comprar
el vi el dimarts,
es van carregar
però tot el que els hi faltava
no ho van comprar
i ni res.
Sí, cosa que ja
el cap de setmana
va ser diferent.
Però l'Astrid
es va muntar uns horaris
perquè dilluns
va obrir.
Sí,
em va vindre a veure
a la Núria.
Dilluns de mona
va obrir l'Astrid
la botiga.
Sí, sí, sí, sí, sí.
Per aquell despistat
o despistada, no?
Perquè és això,
quan la gent
t'ho comenta
doncs poder satisfer
perquè no hi havia
un pla B.
No, no.
I per això
ens vam organitzar
i vam dir
a veure com va
i sí,
sempre n'hi ha això,
algun detall.
Home,
doncs casualment
el que més vaig veure
no va ser.
A mi em va salvar
perquè havia de fer
un regal
aquell dia
i dius
que hi ha obert.
I no li podia fer
la mona.
Clar,
i llavors
era com un
a veure què
vull dir
llibreries tancades,
floristeries
també tancades,
doncs a l'àstrid
i un vi.
I va agradar molt
el vi
perquè
m'ho va comentar
la persona.
Ah,
a veure si
m'agrada
i diu boníssim.
Això és bonic, eh?
Sí, home, clar.
Home, sí,
encertar-ho
sempre és una cosa,
a vegades
quan fas un regal
sempre et queda
aquell d'això
perquè normalment
la gent
és molt agraïda
sempre
però et queda
si li ha agradat
el 100%,
aquell 100%
d'agradar
i clar,
és molt agraïda.
No sé si a la Núria
li van dir boníssim
però a mi sí.
A mi no m'ho van dir
perquè encara
no l'havien tastat.
Doncs jo ja
vaig felicitar
un cop tastat
i em van dir
que molt bé,
veus,
jo per només això.
Sí, no, no,
home,
s'ha de dir
que els dies
que més gent va,
o sigui,
jo em vaig quedar
Sant Just
i realment
els dies
que feia allò
al poble
de dir
sí que estem al Far West
perquè no hi ha ningú
i sobretot divendres,
dissabte,
dissabte va haver-hi un moment,
eh?
Va ser...
Dilluns ja va tornar a més.
Ha estat una mica dia
i ja torna,
jo mateix vaig
el dilluns
primer o al matí,
primera no,
però ja estava
aquí també
perquè
era dia de bones,
etcètera,
i tocava venir,
però
si no,
clar,
el dilluns ja torna la gent
i
diumenge aquí.
i a vegades
diumenge
i a la tarda
ja torna molta gent
també,
perquè el que ha pogut
començar abans
doncs també
s'està...
Sí,
no, no,
a més que
el servei de trànsit
quan anava informant
de l'operació tornada
ja va començar
a informar
el diumenge,
o sigui,
el diumenge
cap a la tarda
o així.
Ja es considera
igual que la sortida
és esglaonada
i sol que la fem esglaonada
perquè si tots
sortissim
el mateix dia
és que estaria...
Si tothom sortís dijous
o així.
Ja quedaria una capa
de cotxes
de solo autopista
res,
és qüestió
de tirar esfal
i començar de nous.
Sí, sí.
Doncs bé,
parlàvem de la sequera
Astrid,
del tema
de les llunyes
que ho estan passant malament,
que els agricultors
estan molt preocupats.
Molt preocupats
perquè és això,
no?
I si no...
Viticultors
i pagesia
en general,
tota l'agricultura
perquè estan...
Avui mateix
em sembla
que del Telenotícies
tornava a sortir
perquè fa pocs dies
ja va sortir
informació
de pagesos
que estan
canviant els conreus
per pensar en coses
que siguin rentables
i que el consum d'aigua
baixi molt.
El consum d'aigua
i a més és això
que ens haurem de...
La verdura necessita,
és de regadiu,
la majoria
necessita molta aigua,
no sé quina xifra
em va dir,
no sé qui,
però que es necessiten
com 80 litres
per al dia
o no sé,
i també depèn del producte,
no?
Depèn del terreny,
lògicament.
Si anem amb aquell
superaliment
que et diuen
que és...
O tot el tema
de donyana
que també està sortint
als donyans.
Sí,
això ja és
per culpa
d'una sobreexplotació,
a part de la sequera.
Sí,
a part de la sequera.
Una sobreexplotació
il·legal.
Sí,
això també.
Això mateix va passar
fa molts anys
a Múrcia.
i a Múrcia
va arribar al punt
que si hi havia,
no ho sé,
a tota l'horta murciana
hi havia,
ara diré uns números
que no són irreals,
però si hi havia
mil pous sensats,
alhora de la Britània
hi havia 10.000 treballant.
10.000 treballant,
clar.
Sí,
clar,
va baixar molt
el nivell freàtic
i van començar
a tenir problemes
amb els edificis,
sobretot els antics.
Clar,
quan el terra
es resseca
es pateix.
Em sembla
que a Múrcia
vam fer un bon tractament
perquè avui
m'he enterat
que és
el lloc
on s'utilitza
més aigua
regenerada.
És la paraula,
eh?
Jo diria que això.
Que per tant,
però amb un
altíssim respecte
d'aquí
que també
el tenim molt més alt
respecte d'Europa
perquè no senzillament
no ho necessiten tant,
però a Múrcia
una cosa
que m'ha semblat
que el primer que he pensat
és que s'han equivocat
a donar aquests números
perquè era
una xifra altíssima,
no?
És un problema
que hem de tenir
en compte
que el tenim aquí.
No, sí, sí,
de fet,
per exemple,
llegint titulars,
diu
la sequera
ens abocarà
a beure
més aigua
regenerada.
Sí, sí,
és aquest concepte
que...
El que ara
és una mesura excepcional
diuen
per la sequera
es convertirà
en permanent.
Sí, sí.
i tindrem
alguna punta
d'accés...
I costums
tan habituals
com anar a la dutxa
doncs haurem de...
Bueno,
que jo ja m'he acostumat
a tenir una galleda
i aprofitar
aquella aigua
perquè...
Ho haurem de fer
molt més.
I haurem de...
Clar que això
ja...
Cent i pico municipis
a Catalunya
que les seves
normatives
de construcció
ja obliguen
a aprofitar
les aigües grises.
Aquest és l'altre,
no?
que ja es parteixi
d'obligació...
Jo no sé
com només són
cent i pico municipis
i no són
els 930 i tants
que tenim.
Vull dir,
perquè
ja fa anys
que sabem
que anem
per aquí
amb el tema
de l'aigua
per tant
podíem ja...
Però bueno.
En fi.
No, sí, sí.
I després
hi ha tot el tema
de les piscines
que al principi
van dir
que no es podien
reomplir.
Després
va sortir
una excepció
a la norma
que deia
que piscines
comunitàries
i piscines
privades
que sí
que es podien
omplir.
Bueno,
les privades
de moment
no està permès
omplir-les.
Es pot
reomplir
les pèrdues
normals
pel cicle.
Jo aquí
vull dir
que les piscines
estan
a l'ull
de mira
com si fossin
grans
depredadores
d'aigua.
Si una piscina
es tracta bé,
l'aigua
pot donar
una eternitat.
Sí, sí.
Nosaltres tenim
piscina comunitària
i l'aigua
no l'hem canviat mai
i la piscina
tens més de 20 anys.
Jo tinc una piscina
i l'he canviat
només l'aigua
una vegada
perquè l'hem
d'arreglar
les rajoletes.
No és el de sempre,
no?
Si tu utilitzes
de forma correcta...
Si l'aprofites
aquella aigua,
llavors
la mitjana
de litres
que estàs
gastant
per any
és baixíssima
i segurament
si fots
tres,
dic en el meu cas
a vegades
l'estiu
et fots
dos cops
o tres cops
a l'aigua
i refresques
t'estalvies
d'anar a la dutxa
a fotre't
a fotre't
tres dutxes
per refrescar-te.
Jo que sóc d'anar
a la nit
perquè no em pot tocar
el sol
anar a fer un bany
cap a les 9 de la nit
9, 10
tranquil·lament
el que et suposa
és que quan tornes
a l'alpis
el teu cos
com que s'ha
refredat força
fins i tot implica
el no haver de tornar
a posar un aire
condicionat
abans d'anar a dormir.
Té diverses implicacions
i el problema
que tenien
o sigui
quedar-te una mica
a fora
a la intempèrie
i que el cos
perdi temperatura
per tant
no tinguis tu
aquella sensació
de oh
quina calor
i engegar un botó
automàticament
et tornaria
a generar
una pèrdua
de malgrat.
Però el gran problema
estava amb les piscines
públiques
perquè les públiques
estan obligades
a buidar-se
un cop a l'any
encara per normativa.
Clar
les piscines públiques
a més són enormes
enormíssimes
i ajuden a molta gent
que no cal
perquè els sistemes
actuals
de tractaments
poden garantir
molts anys
a piscina.
Clar, això
es podia haver començat
fa uns quants anys
la normativa encara
no s'ha modificat
tot i que
no crec que trigui gaire.
i han dit
i han dit a algú
oficialment
que no cal
el qual vol dir
que
no sancionaran
aquí
i no ho faci
però
fins ara
el que no
que tenia una piscina pública
un club de natació
una piscina municipal
etcètera
tenia l'obligació
a buidar-la
un cop a l'any.
I de clubs privats
també
per exemple
no sé
clubs esportius privats
que puguin haver-hi
Sí, sí, sí
també
Sí, sí
perquè malgrat
o sigui
a veure
que hi ha barrera
del que és públic
o no
si estan obligats
Caram
Bé
doncs
parlem una miqueta
Albert
si et sembla
d'activitats
i cosetes
que hi ha
a l'Ateneu
Bueno
Aquests dies
perquè em sembla
que hi ha
tot el que no van fer
ja vam dir
que no hi havia res
però ara
aquest dilluns
aquest cap de setmana que ve
doncs
s'ha disparat
S'ha disparat la cosa
necessitarem una estona
per explicar-ho
Prèvia a la festa major
Tot i que no ho explicaré tot
d'alguna cosa
només donaré un titular
perquè em sembla
que tindràs el cor
Tindré el cor
I també em sembla
que tindràs el centre d'estudis
El centre d'estudis
Que per tant
ampliaran dues informacions
Sí
Em sembla que són
sis o set o vuit activitats
que hi ha en aquest cap de setmana
Aquestes dues
les passarem una mica per sobre
La primera és precisament demà
la presentació
de la 26a miscel·lània
al centre d'estudis
que es fa a la sala
a la sala cinquantenària
a les set de la tarda
Tindrem a la Maria Quintana
d'aquí una estoneta
Per parlar-ne
Ella ho explicarà millor
Jo només puc dir
que
havent conegut de primera mà
la feina que fa
el centre d'estudis
Sóc soci
però el treball
de qui fa aquestes miscel·lànies
el vaig conèixer molt bé
quan es va fer
la miscel·lània
i el centenari
de la Taneu
La 23?
La 23
em sembla que era
i realment
crec que és per treure's
el barret
perquè fan una feinada
La Maria sempre ho diu
treball de formigueta
que realment
realment
és admirable
i això
per tant
comencem això
demà a les set de la tarda
al cinquantenari
i la Maria
ampliarà la informació
d'aquí una estona
D'aquí una estona
Divendres
Divendres
tenim
per un costat
la conferència
del cicle
de les Cees
el cicle
Geografies Literàries
en Veu de Dona
i el Montserrat Palau
farà una conferència
que porta per títol
Montserrat Avelló
La dona que estimava
la vida
i les paraules
Això serà
les 8 del vespre
a la Sala Picana
Pot ser que Montserrat Avelló
tingués vincle amb Sant Just
Doncs no ho sé
No ho sabem
Això no ho sé
Doncs potser aquí
ara
ara m'ha vingut un flash
Doncs mira
quan tinguis una estona
abans d'acord
Això
Pots ser fred
Exactament
Divendres mateix
el vespre
a les 10 de la nit
hi ha
el documental del mes
a les 10 de la nit
A les 10, eh?
Ah, a quin canvi
el d'ara?
Canvi?
Sí
A les 8 hi ha la conferència
que n'has de donar
ja el documental del mes
que és
Memòries
del Tsunami
és un
és un
documental francès
de poc més d'una hora
parlat en francès i japonès
i amb subtítols
lògicament en català
Gràcies a Déu
En català
Perquè en japonès
El francès encara
Els que havíem estudiat francès
quan encara no s'estudiava anglès
a les escoles
encara captaríem algú
però els japonès no captarien res
No, no
Recordar
que estem parlant
del Tsunami
que va arrasar
El 2011?
Sí
No estem parlant del Tsunami democràtic
Algú que m'he trobat
algú que m'he trobat
pel carrer
m'ha dit
fan un documental
sobre el Tsunami
i dic
no, no, no
és sobre el Tsunami
En japonès
no et sembla?
Vinga
Bueno, no
però gent
en memòries del Tsunami
mira, cadascú
interpreta lo seu
No, no, clar
En aquest cas
l'entrada és a 7 euros
i els socis de l'Ateneu
a 5 euros
Vale, molt bé
A més, és un documental
que ets de dir
que em sembla
que ha tingut alguns premis
en festivals
que s'han fet
als Països Baixos
a França
a Japó
Aviam
normalment
gairebé
tots els documentals
del mes
han tingut un premi
o un altre
Vull dir
estem parlant
de documentals
d'un gran nivell
de qualitat
molts d'ells
després els veiem
a TV3
al cap d'uns mesos
Doncs sí
o els sense a ficció
o els 30 minuts
Moltes vegades
a vegades
a mi m'agrada
el cinema documental
A mi també
Jo veig a vegades
i avui més d'una vegada
dic
mira, avui
em lliuren de veure
perquè aquest ja l'he vist
amb el documental
Ah, mira
Sí, hi ha documentals
que no han vist
dos i tres cops
Bé, com sempre
el documental
està organitzat
per l'Ateneu
i per
per l'Ateneu 40
Molt bé
Anem a dissabte
Dissabte
comencem
amb una sortida
de la seva jove
a la vall
de Materranya
que serà
sortida
dissabte
diumenge
Val
Els hi tocarà
matinar
Es trobaran
a les 6
al darrere
l'institut
Sí
I bueno
han de fer
una excursió
circular
pel Materranya
Per tant
Sortiran ben d'hora
Han de sortir d'hora
perquè tenen
200 i escaig quilòmetres
per arribar fins allà
i després
el que vulguin fer
aquell mateix dia
el que vulguin fer
diumenge
i la tornada
Per tant
que aprofitin
Exactament
Més informació
com tot allò de les CES
A la web
o a les xarxes socials
inclús també
Sí
Ara estan més actius
Molt molt
Dissabte i diumenge
tenim caramelles
Caramelles
Però aquí t'he de dir
que el que són ja
bueno
com sempre
el cor l'opom de flors
Sí
que també vindran després
és la segona hora
Exactament
Per tant
per tant
ells ja indicaran
els itineraris
suposo
que explicaran
Les cançons
tot el repertori
Si no em truques
i demà
demà
Exactament
Les cançons
no sé si les diran
però els itineraris
que tenen previst fer
els dos dies
sí que
sí que
l'explicaran
ells mateixos
Dissabte a la tarda
a les sis de la tarda
tornem a tenir
Cine Chic
Ah mira
Cop al mes
Ateneu i Òrmium Cultural
i
amb entrada lliure
i repartiment
d'unes bolses
de crispetes
als assistents
és una pel·lícula
No ha de fallar
la crispeta
no
és l'olor
és l'olor
és l'anta
sí
és allò que fa
avui dia
ja forma part
del cinema
avui dia
avui dia ja fa molts anys
almenys
fa 30 o 40 anys
que hi ha
aquest costum
ja
la pel·lícula
La mamà
és pura pluja
és una pel·lícula
recomanada
a partir de
per nens
a partir de 6 anys
a vegades
el públic
el públic
per exemple
la sessió infantil
era de 3 a 6 anys
bàsicament
que va haver-hi
una jantada
tremenda
que ens va superar
l'organització
és una pel·lícula
doblada al català
amb una hora de durada
aproximadament
molt bé
i bueno
de fet són dues històries
que
que es vinculen
però són dues històries
diguem
com diferents
no?
exactament
dos nenes
que
que han de viure
allò que no s'esperaven
viure en aquell moment
per motius familiars
i per acabar
diumenge
tenim l'excursió
del cicle
de les Cees
que aquest cop
va anar
a les muntànies
de Prades
amb sortida
a les 7 del matí
al Paró de
Sant Just
al Paró de Sant Just
és l'excursió
de tot el dia
no suposo?
sí
el cicle
són excursions
de tot el dia
i llavors
a part
hi ha les matinals
que aquestes
normalment
normalment
tornen a dinar aquí
a Sant Just
i això és el que tenim
per aquesta setmana
Déu-n'hi-do
eh?
i després
l'altre encara
es farceja una miqueta
bé, és que l'altre
amb Sant Jordi
tot
què vols?
ja haurem d'estar
a 40.000 coses
sí, sí
molt bé
doncs ha sigut Albert
un plaer haver-vos tingut
aquests minutets
a Ràdio d'Esvern
per fer una mica
de tertúlia
i res
ens tornem a trobar
a la propera
perfecte
a la setmana farcida
a la setmana farcida
clar
vinga
fins i tot
bona tarda
adeu
cada dia
en algun lloc
puja el dret
de mitja
nit
sovint em sento
enganyat
quan em veig
en el mirall
no en tinc prou
a somiar
necessito
desperta
d'aquest pes
que em diga
el cor
i hi ha sirenes
que estan
cantant
la llegenda
d'un vell
mariner
molta gent
que es troba
sola
cada dia
en algun lloc
puja
el tren
de mitja nit
si ets un àtric
i estàs
espantat
si vius
als núvols
i estàs
deprimint
si la boira
ja t'ha
acompanyat
cada dia
en algun lloc
pots pujar
el tren
de mitja nit
n'he conegut
molts com tu i jo
és per saber
que no estem sols
això és
tot
no sempre
s'està de sort
no sempre
trobaràs
el mar
darrere
el cor
hi ha julietes
buscant
romeus
hi ha princeses
que busquen
dolor
si tens
el cor
solitari
cada dia
en algun lloc
puja el tren
de mitja nit
si ets un àtric
i estàs
espantat
si vius
als núvols
i estàs
deprimint
si la boira
ja t'ha
acompanyat
cada dia
en algun lloc
pots pujar
el tren
de mitja nit
si ets un àtric
i estàs
espantat
si vius
als núvols
a la Rambla
res s'atura
vine
queda
i escolta'ns
a la Rambla
i estàs
a la Rambla
i estàs
a la Rambla
a la Rambla
a casa
a la feina
i al carrer
quan anem a festa
o al taller
parlarem
amb el teu acer
només hem de començar
a provem-ho en català
tu per vingui
jo
per tu
i quan vulguis
tots plegats
molt per parlar
molt per dir
provem-ho en català
molt per parlar
molt per dir
Generalitat de Catalunya
sempre endavant
Són gairebé
tres quarts de sis
de la tarda
estem encara
en aquesta primera hora
de la Rambla
al magazín de tardes
de Ràdio d'Esvern
i recuperem
la veu
després de la Setmana Santa
de la Maria Quintana
aquí
a la emissora
hola Maria
què tal
hola
no és la meva hora habitual
no és la teva hora habitual
habitual ja ho saps
però molt ben trobada
Núria
la teva hora
amb moltes ganes
de veure't
i de saber
que ets una nena maquíssima
fantàstic
sabem que l'hora de la Maria
és pel magazín del matí
el dilluns
parlant del centre d'estudis
que el faré ara
exactament
però que ara ve a tocar
perquè demà tenim feina
demà tenim feina
i és una feina important
una feina
que acumula
moltes hores
de treball
i d'esforç
moltes
ja ho sabeu
i sempre ho repeteixo
i per això
potser em faig pesada
però ho torno a repetir
que la feina
que fem nosaltres
és de formigueta
mira ho he dit abans
dic la Maria
sempre diu
que la feina
del centre d'estudis
Sant Justens
és de formigueta
per què Maria?
perquè és anar
feina a poc a poc
sembla que
que va lent
que no es va com
si fóssim un lleupar
per exemple
o una cosa així
però que s'ha d'anar
construint
s'ha d'anar fent
com fan el seu niu
elles
i fer aquestes cosetes
doncs nosaltres
la feina de formigueta
és aquesta
d'anar excavant
d'anar traient
la història
d'anar intentant
doncs posar-la
a un nivell digne
perquè la gent
la pugui gaudir
i això és la feina
que fem
i per això demà
presentem
la 26
ara no en surt
amb els números
dits com romans
la 26
la 26ena
ara home
miscel·lània
que com he dit
alguna altra vegada
fora que els últims números
només eren
d'un sol tema
això no és ben bé
una miscel·lània
una miscel·lània
ha de ser un conjunt
o una miler
per entendre'ns
d'articles
i aquest ja ho és
aquest doncs
agafa quatre articles
que un és el camí de la muntanya
que ha fet el Joaquim Carbonell
el sobre el refugi
que ha fet el Julio Ochoa
sobre en Ricard Bufill
que és una entrevista
que li havien fet
el Jordi Amigó
i el Josep Lluís Soler
i després
els olímpics
Sant Justencs i Catalans
pel Joan Manel Sorroca
Déu-n'hi-do
la varietat de temes
per això
per això
saps que hi ha permès
per tots els gustos
clar
no és
home
tots són bons els gustos
vull dir
les miscel·lànies que hem fet abans
han sigut molt costurudes
per entendre'ns
d'un esforç titànic
per part de dues persones
sobretot
del Francesc Blasco
que hi va deixar
com aquell qui diu
la salut
i per això
a partir de llavors
que vam veure
la feina
que suposava
suposava
i a més ell
que és un perfeccionista
que no el trobava mai
del tot bé
doncs
esclar
però eren monotemàtics
vull dir
eren un sol tema
i allò
és estudiar
si t'agrada bé
si no t'agrada
doncs no el compres
o no el fas
en canvi
a la miscel·lània
com a miscel·lània en si
doncs té això
que a un li pot interessar més
el que explica dels esportistes
o li pot explicar
agradar més
el que diu
del refugi
però que pots llegir-los tots
i si no
doncs llegeixes els que t'agraden
amb aquests llibres
és el que passa
que a vegades
l'agafes
perquè hi ha un tema
que t'interessa
i després en veus un altre
i dius
ai mira
doncs aquest potser
també no ho faràs llegir
te l'acabes llegint tot
sí
dius
vaig a començar-lo a llegir
a veure què passa
doncs és això
i a més a més
és un
també
ho he dit alguna vegada
és una miscel·lània d'impàs
saps
què vol dir
d'impàs
que fem com un nus
vull dir
abans
els últims
han sigut una llaçada
sí
aquesta és la que fa el nus
i a partir d'aquí
vindrà una altra llaçada
que no
potser no sortirà
cada any
la miscel·lània
ens estàs donant
una primícia
sí
quasi
una exclusiva
quasi
però
que s'intentarà
doncs
que tots els temes
tinguin
un nivell
un contingut
doncs
adient
per el que és
una miscel·lània
vull dir
treballarem molt
perquè ara hi ha
un grup
d'edició
i llavors aquest grup
d'edició
que compta
amb persones
de la junta
i amb persones
expertes
que no són
de junta
per la qüestió
que és
doncs
de publicacions
doncs
es triaran
els treballs
es donarà
unes normes
per a fer
els treballs
perquè doncs
sí que tots els que hem
com un llibre d'estil
no?
com una mena
sí
sí
sí
sí
sí
perquè doncs
hem d'intentar
ara que podem fer-ho
doncs
intentar
que tinguin
un nivell
que sempre l'han tingut
això no
no desmereix
en cap moment
el que s'ha fet
fins ara
però a partir d'ara
es vola curar més
això
perquè doncs
fins ara
teníem
més gent
que escrivia
i pobrets
ja no hi són
i els que queden
doncs
també tenen
la seva feina
i la millor
doncs
és
que el treball
que ens portin
sempre es poden
corregir
amb els autors
lògicament
però ja tindran
un
un
una mena de guia
una guia
una guia
de normes
clar
perquè doncs
el seu
el seu escrit
pugui ser publicat
vull dir que no sigui
que portin un escrit
i dir
miri
no compleix les normes
no no
abans
ja donarà
algú de dir
escolta
aquestes són les normes
per poder
publicar
a la missa d'ània
ja està
i això és el que es pensa fer
fins ara
que fèieu més o menys
una missa d'ània
cada any
sí
sí
cada any
a fora de la
teniu
és que és molta feina
molta
molta
és que més a més
ara que hi ha el grup
que hi ha
el grup d'edició
la feina
és
és que és d'allò
i això ho feien
entre dues persones
així van acabar
i sobretot
el francès
jo des d'aquí
sempre li dic que l'estimo
perquè pobra
d'aquí a l'eternitat
sí
perquè
i a més la feina
tan ben feta
que jo alguna vegada
quan hem regalat el de l'Ateneu
dic a la gent
mireu-vos el bé
que és un exemple
de com fer un treball
sí
sí
vull dir així
i doncs això
molt bé
demà la presentem
amb castellà
hi ha un refrany
que diu
lo breve y bueno
dos veces bueno
no?
alguna cosa així
potser sí
però nosaltres
no volem que sigui breu
no breu no
vull dir
que el fet
que encara que es faci
no tan sovint
ah no
no
a veure
nosaltres el que volem
és que surti
una miscel·lània digna
clar
vull dir
és un treball pausat
de reflexió
però no
i a més a més
d'una qualitat
d'una varietat
d'una certa
i que tinc un interès
lògicament
sobretot per la gent
de Sant Jus
i pels altres
però
nosaltres
això ara
estem en aquest impàs
ja et dic
de moment
de moment
l'any que ve
no en sortirà cap
hi ha algun altre projecte
però aquest
de la miscel·lània
no sortirà
fins que no tinguem
els temes
que veiem
que poden anar
a la miscel·lània
que surten fantàstics
que si no
esperarem més
com feu els encàrrecs
dels temes
els penseu
i els demaneu
no no
de moment
no havíem fet res d'això
això és nou
això
ara
ara es portarà a terme
jo
això
doncs
ja es veurà
com es fa
però vull dir
que el tema
és aquest
que
a partir d'ara
doncs hi haurà
una mena
de
de fer
diferent
saps
perquè fins ara
ja et dic
ha anat molt bé
així
teníem molts articles
abans
ara no n'hi ha
tants
i llavors
doncs a dir
ja que no en vénen tants
triem-los bé
clar
com si tu vols escriure
eh Núria
ai mira
ja
ja un comí de la Maria
home i tant
només faltaria
que tu ets una persona
que amb això
et saps desenvolupar
molt bé
bueno
el que passa
que han de ser temes
bueno
temes que s'ha de la història
tu has escrit
a la vall de vers
i tu avui ja saps
una mica
el tarannà
sí
sí
sí
de què es pot fer
que un article
no cal que sigui
de 50 pàgines
bueno
de 50 potser sí
però vull dir que
que
o la millor un tema
que tu has fet
o que tens en pensament
o vols desenvolupar
més
i pot ser
un treball
de miscel·lània
jo ja et convido ara
ja la Maria
ja m'ha fet
i et convido ara
que puguis
participar
a la miscel·lània
i bueno
en principi
ja hi participes
eh
en aquesta
bueno sí
en aquesta
sí
perquè estarem
demà presentant
l'acte
en un nou format
veus
és que tot es va renovant
sí
clar
és que
o renovar-se o morir
que també diuen no
això també
per què
doncs
perquè hem tret
mira
nosaltres
com que sempre ho dic
perquè tinc la boca plena
de dir-ho
és la gran sort
que hem tingut
amb el Roger Conties
el Roger Conties
és un noi jove
estudiador
amb una capacitat
de feina increïble
amb una visió
de les coses
d'una manera
doncs
fantàstica
per tirar endavant
uns treballs
per tirar endavant
una associació
com la nostra
doncs
perquè nosaltres
tenim una edat
i aquí no ho podem evitar
tenim un tarannà
tenim una manera de fer
si ve gent més jove
això ens ajuda
clar
perquè ells tenen
doncs
unes
visions
molt més àmplies
o
diferents
que ajuden
que puguem treballar junts
i això és el que fem
treballem junts
però ens ha donat
baqueta
ens ha donat baqueta
perquè ens ha posat
les piles
escolta
això s'ha de fer així
això s'ha de fer allà
i també hi ha
vull dir
jo sempre ho dic
és que sempre ho dic
jo tinc una junta
una junta fantàstica
tinc una junta fantàstica
perquè
doncs
gent que té ganes
de treballar
i que té ganes
de treballar
bé
i el Roger us va animar
a provar
de fer la presentació
de què
el Roger
ens ha obert
un ventall
de coses
que no fèiem
que amb tota la nostra
voluntat
no fèiem
no perquè no la
volguéssim fer
sinó perquè
doncs no us la plantejàveu
o no vèiem
que ho podíem fer
que de vegades
també és això
que tu tens uns límits
unes limitacions
i penses que no ets capaç
de fer
doncs això
clar
hem d'intentar-ho
i amb això
de la miscel·lània
ens ha passat
una mica això
que ha revolucionat
una mica
és un revulsiu
de joventut
i de visió
i de visió
que a nosaltres
ens ha anat fantàstic
per això demà
podem presentar
aquesta miscel·lània
que la Núria
aquesta noia
que us parla
doncs farà
les entrevistes
amb els autors
xerrarem una mica
amb els quatre grups
d'autors
i comentarem una mica
com ho han fet
això també és diferent
això és una novetat
jo només hauré de dir
hola i adeu
ja està
vull dir que
no se'n complica la vida
no, no, no
però vull dir que
que t'ho expliquin
més que el contingut
i això
que per això
la gent ja té el llibre
per llegir-ho
una mica com
com ho han fet
la metodologia
on han anat a buscar fons
com
això és el que tu has preparat
clar, sí, sí
jo els hi preguntaré
sobre
aquestes coses
no, no
és que és això
per això ho fem
ser atractiu
per la gent que vingui
això
que sigui àgil
atractiu
i que amb una horeta
siguem a casa
perquè si no
la gent a vegades
no aguanta
no, no, clar
actes molt llargs
i molt pesats
no pot ser
han de ser àgils
i això demà
crec que sortirà així
vull dir
demà
esperem que la gent vingui
ja sabeu
que és pels socis
i per tota la gent
de Sant Just
i tant
vull dir
que no es pensin
ah és que és un acte del centre
només pels socis
no, no, no
és per tothom
el que passa
que el soci
té el regal
de la miscel·lània
i el que no és soci
l'ha de comprar
per això de vegades
diem
fes-te soci
algun avantatge
de tenir ser soci
però a més hi ha una cosa
Núria
fer-se soci
del centre d'estudis
es paguen 27 euros l'any
l'any
27 euros l'any
l'any
doncs imagina
dos i pico al mes
doncs
saps el que costa
la miscel·lània
de 20 a 25
clar
vull dir que
la gent de vegades
això no
no s'hi para
no se'n dona compte
perquè
hi ha gent que diu
ai jo la compro
però no cal que la compris
fes-te soci
fes-te soci
i et surt a compte
perquè et surt a compte
i després fem altres coses
ja ho saps tu
i després que fem altres coses
ara farem una sortida
el dia 6 de maig
per anar a veure
l'Observatori Fabra
i doncs
ja està
publicitat
pels socis
i després
doncs
clar
només hi poden anar
25 persones
que quasi sempre
ho omplim
aquestes 25 persones
però vull dir que
nosaltres fem coses
ja ho sabeu
i el dia de Sant Jordi
ens trobareu a la parada
i que tindrem
les miscel·lànies d'ara
les d'abans
i ja està
molt bé
i bueno això
molt bé Maria
i escolta'm
ja hem d'anar
amb els companys
de Catalunya Ràdio
d'aquí un parell de minuts
sí diguem
la setmana que ve
quan tornis a venir
els matins
comenteu el tema
de l'obtenia
per qui
ha apuntat
a la xuleta
el concurs
de coneixements
Sant Justens
ah sí
que demà
això sí que ho diré demà
això ho diràs demà
a la presentació
eh
sí
doncs digue-ho també
a la mesura
no i ho diré
perquè duré els noms
i diré tot això
que ja
perquè sempre
ara no
perquè no hi ha la Mireia
però sempre
amb la Raquel
ho faràs amb la Raquel
ah
és que no ho sabia
ah doncs
ja t'ho dic jo ara
la Raquel
la Raquel
ja me la presentaràs
oh i tant
te la presentaré
clar
perquè no sé
qui és la Raquel
la Raquel
és una noia molt maca
que està fent
el magàssim dels matins
bueno però
esclar ja no he coincidit
perquè quan ho va deixar
la Mireia
el Carles
i l'Enric
que em van fer un dia cada un
i aquest dilluns va ser festa
i aquest dilluns va ser festa
i ara quan torni
com els nens a escola
doncs el dilluns que ve
hi haurà la Raquel
doncs perfecte
parlareu amb ella
del tema
sí
dels curs de coneixement
sant-justencs
que comencen el dia 27
ai 22
22
o 20
no
el 20
20 perdó
perquè m'està mirant la xuleta
i jo tinc apotat el 20
no que el 22
és vigília de Sant Jordi
no no
que tenim
allò de la literatura
davant del mercat
sí
tantes coses no es pot
no no
i tantes reunions
tampoc
de vegades
de veritat
de vegades
convé fer una frenada
parar
de dir em quedo a casa
potser avui
sí
vinga
i és bastant difícil
bastant difícil
Maria
ens tornem a escoltar
la propera
i si ja saps
Núria
que si necessites
que vingui
necessites
si vols
sí
que vingui algun dia
a la tarda
amb molt de gust
vindré
perquè ja saps
que t'estimo molt
igualment
Maria
que vagi bé
i gràcies
i ens veiem demà
i ens veiem demà
a tots si sou convidats
a la sala del cinquantenari
a les set del vespre
a l'Ateneu
vinga
doncs que així sigui
Maria
adeu
i ara connectem
amb Catalunya Ràdio
i després
a les 6 i 10
comencem ja
la segona hora
aquí
a la Rambla
al programa de tardes
de l'emissora
de Sant Just
Catalunya Ràdio
les notícies
de les 6
Bona tarda
us informa
Kilian Sebrill
Joan Ignasi
i Helena
admés a la Comissió
d'Interior
del Parlament
que s'ha actuat
amb lentitud
en el cas
del metge
del Departament
d'Interior
acusat
d'abusar
de 5 moces
d'Esquadra
la primera agressió
que va ser
l'any 2019
es va denunciar
a principis
del 2020
a partir d'aquesta
primera acusació
van aflorar
4 denúncies més
però no va ser
fins un any després
que es va prohibir
el metge
passar visita
a les dones
del cos
el conseller Helena
ha acceptat
en seu parlamentària
que el cas
no es va gestionar
bé
es podia haver fet
millor
es podia haver fet
més ràpid
sí
es podia haver fet
més ràpid
i per tant
confuïsmes
els justos
diguem-ne cap
es podia haver fet
més ràpid
sí
l'oposició
li ha retret
precisament
poca agilitat
en l'atenció
a les víctimes
i fins i tot
des del grup mix
Lorena Roldan
li ha arribat
a demanar
la divisió
el metge
està suspès
de sou i feina
des del mes
de maig
de l'any passat
interior
s'ha personat
com a acusació
particular
en tots els processos
judicials
el facultatiu
va ser condemnat
el desembre
de l'any passat
a dos anys
de presó
i una multa
de 5.000 euros
el cas
de la primera
agressió
de la primera
de les agressions
la sentència
que eximeix
la Generalitat
de Responsabilitat
no és encara ferma
notícies breus
Sergi Molero
els bombers
treballen
en l'extinció
d'un incendi
que crema
des d'aquesta tarda
al parc
del Guinardó
de Barcelona
el foc
està en fase
de control
i treballen
quatre dotacions
dels bombers
ha afectat
uns 300 metres
quadrats
de vegetació
el foc
és molt visible
des de bona part
de la capital
catalana
mentrestant
Protecció Civil
ha activat
l'alerta
per vent
i la prealerta
per perill
d'incendis
per les pròximes
hores
s'espera
un episodi
de fort vent
generalitzat
a tot el país
amb ratxes
que als extrems
nord i sud
poden superar
els 90 km per hora
aquest fort vent
també fa incrementar
el perill
d'incendis forestals
als territoris
de Lleida
la Catalunya Central
el Penedès
i Tarragona
i per això
s'ha activat
la prealerta
de l'Infocat
els antics
propietaris
de la banca
privada
d'Andorra
asseguren
que la seva entitat
va tallar
de soc arrel
tota la operativa
sospitosa
de blanquejar diners
durant el judici
que s'està fent
al Principat
han assegurat
que darrere
el tancament
de l'antiga BPA
s'amaga
una branca
de l'operació
Catalunya
corresponsal
Andorra
Eloi Barrera
bona tarda
els germans
Igini Ramon Cierco
afirmen
que abans
de 2011
el seu banc
es va desvincular
de totes
les operatives
sospitoses
de lesió fiscal
inclosa
la de l'empresari
Rafael Pallardó
que hauria
blanquejat diners
del grup xinès
Gau Pic
però més enllà
de les xarxes
de blanqueig
els germans
Cierco
mantenen
que la intervenció
de la BPA
l'any 2015
la van forçar
les clavegueres
de l'estat espanyol
com a represàlia
perquè no van voler
entregar dades bancàries
de polítics catalans
Eloi Barrera
Catalunya Ràdio
corresponsal
Andorra
Les protestes
de la BBC
contra la decisió
de Twitter
d'etiquetar-los
com un mitjà
afiliat a l'estat
com es fa
amb els mitjans
públics
de règims
autocràtics
com Rússia
o la Xina
ha provocat
una queixa formal
del mitjà britànic
que ha portat
a una marxa
enrere
Elon Musk
el multimilionari
i propietari
de la xarxa social
ho justificava així
Volem ser tan verassos
i acurats
com sigui possible
així que ajustarem
l'etiquetatge
perquè s'identifiquen
com a mitjans
finançats
pel govern
crec que no hi ha
massa objeccions
d'això
volem ser acurats
si utilitzem
les mateixes paraules
que la BBC
per descriure's
a si mateix
suposa que estarà bé
En canvi
la Ràdio Pública
Nacional
dels Estats Units
la NPR
ha decidit trencar
amb Twitter
pel mateix motiu
malgrat que la xarxa social
també ha canviat
l'etiquetatge
al mitjà
finançat pel govern
Canvi en l'estratègia
de preus
de la primera cadena
de supermercats
de l'estat
Mercadona
una cadena
per cert
molt criticada
per l'augment de preus
i que fins ara
no feia ofertes
ni rebaixes
anuncia ara
que baixa el preu
de 500 productes
fins a final d'any
per combatre la inflació
L'empresa explica
que ha pres la decisió
perquè ha comparat
els preus
ha comprovat de fet
que els preus
de cost
ja estan bastant
baixats
o rebaixats
lentament
estan baixant
el mercat
com ara
la llet
la farina
o algunes
verdures
calcula
que la mesura
comportarà
un estalvi
mitjà
anual
al cistell
de la compra
d'uns
10
150 euros
El general
Antonio Escobar Huerta
és el primer membre
de la Guàrdia Civil
que ha rebut
el reconeixement
institucional
per part del Govern
de l'Estat
per haver-se mantingut
fidel a la legalitat
republicana
El 19 de juliol
del 1936
el general Escobar
va posar les tropes
que estaven
sota el seu comandament
a Barcelona
al servei
de la Generalitat
de Catalunya
que és qui tenia
les competències
d'ordre públic
i ho va fer
per poder plantar
cara a la sublevació
a la insurrecció
militar franquista
Avui al cementiri
de Montjuïc
on està enterrat
i a la delegació
del Govern espanyol
a Catalunya
s'ha fet un acte
institucional
de restitució
de la seva figura
i han participat
els seus familiars
el secretari d'Estat
de Memòria Democràtica
i la directora
de la Guàrdia Civil
També el delegat
a Catalunya
Carlos Prito
que ha destacat
que el general Escobar
es va posar
a les ordres
del president
Lluís Companys
No dudó en mantener
i en respetar
els seus deures
com a mando
de la Guàrdia Civil
i en posar-se a disposició
del president
de la Generalitat
i del conseller d'Interior
quan es produeix
la sublevació militar
i el golpe d'estat
Su intervenció
fue clave
en la desarticulació
del golpe militar
en Barcelona
i en el desarme
de detenció
de los militares
y falangistas
atrinxarados
en el edificio
de la Antigua Telefónica
En acabar la Guerra Civil
el govern
el règim franquista
va afusellar
el general Escobar
per haver-se mantingut
fidel
a la legalitat republicana
i no haver donat suport
al cop d'estat
del dictador
el general Francisco Franco
Esports Marta Gràcia
El Juventud y el Baxi Manresa
se jueguen
i la continuïtat
en Europa
Els verd i negre
reben a les 8
el London Lions
a partit únic
en els 8 anys
de final
de l'Eurocup
i en els quarts
de final
de la Champions
FIBA
el Baxi Manresa
ha de guanyar
a partir de 3 quarts
de nou
per forçar
el tercer partit
de la sèrie
contra el Tenerife
Els dos partits
els podreu seguir
amb la transmissió
de bàsquet
per la web
i l'up
de Catalunya Ràdio
Bruna Vilamà
la renova amb el Barça
3 temporades més
fins al 2026
D'esta manera
han renovat ja
totes les jugadores
que acabaven contracte
a finals de temporada
Jana Fernández
Graham Hansen
Engen
Rolfo
Paredes
Catacoll
i Clàudia Pina
Ronald Koeman
creu que Xavi Hernández
és el tècnic ideal
per al Barça
l'exentrenador
blaugrana
i ara seleccionador
dels Països Baixos
afegiix que Xavi
s'ha reguanyat la renovació
i fica en valor
el títol de Lliga
que diu
guanyarà l'equip blaugrana
Koeman també considera
que el cas Negreira
està atacant
la imatge del club
a nivell internacional
en la Champions
a les nou
Milan, Nàpols
i Madrid, Chelsea
últims partits d'anar
dels quarts de final
i en el Masters 1000
de Monte Carlo
han passat a la ronda
de huitens
entre d'altres
Alexander Sverev
Kachanov
Jesper Rut
i Janik Siner
Fins aquí
les notícies
Catalunya Ràdio
Bona tarda
us informa
Mariona Sales Vilanova
Grups ecologistes
acusen d'irresponsables
els ajuntaments
del Baix Llobregat
per inacció
davant la sequera
Les Agulles
ecologistes en acció
ha criticat
l'incompliment
per part dels ajuntaments
del Baix Llobregat
enfront de la sequera
que estem patint
i ha reclamat
accions urgents
i decidides
per fer front
a la situació
En concret
l'organització ecologista
ha demanat
als ajuntaments
que aprovin
plans d'emergència
i inverteixin
en reduir
les fuites d'aigua
així com
que remunicipalitzin
el servei d'aigua
i que la gestió
sigui democràtica
i transparent
tal com proposa
el col·lectiu
Aigües Vida
Només 4
dels 15 municipis
del Baix Llobregat
que estan obligats
a redactar un pla d'emergència
per sequera
han presentat el seu pla
mentre que uns altres tres
han rebut
una avaluació
desfavorable
i la resta
està en tràmit
o no ha presentat el pla
Els col·lectius
comenten que els ajuntaments
segueixen planejant
creixements urbans
i de població
que no són sostenibles
a llarg termini
D'aquesta manera
insten els ajuntaments
a prendre decisions concretes
per gestionar
la demanda d'aigua
i no planificar
creixements urbans
i econòmics
que puguin ser
contraproduents
a nivell ambiental
Des de les agulles
ecologistes en acció
emplacen
a tots els municipis
del Baix Llobregat
que no han redactat
el seu pla d'emergència
per sequera
a fer-ho abans
que acabi l'estiu
del 2023
L'Aula d'Extensió Universitària
ofereix la conferència
Iran
de Pèrsia
al País dels Ayatolàs
demà dijous a la tarda
Aquest dijous 13 d'octubre
l'Aula d'Extensió Universitària
d'Esplugues de Llobregat
ofereix una interessant conferència
sobre Iran
A càrrec del biblioteconomista
i viatger
Josep Oriol Masclans
la conferència
començarà a les 6 de la tarda
a l'auditori
de la residència
de la Mallola
L'entrada
és gratuïta
per als socis
i té un cost
de 5 euros
per als no-socis
El conferenciant
Josep Oriol Masclans
és un expert
en el coneixement
dels països que visita
i té una visita
una àmplia experiència
com a viatger
incansable
que ha visitat
més de 50 països
A més
és director
d'una de les biblioteques
de la xarxa de biblioteques
municipals de Barcelona
i col·leccionista
apassionant
Durant la seva xerrada
Masclans
presentarà la història
i el patrimoni artístic
i cultural
de l'Iran
destacant la seva
gran riquesa
i diversitat
Així mateix
descriurà
les característiques
de la societat
iraniana
la seva gent educada
amable
i hospitalària
i com els turistes
són ben rebuts
en aquest país
Des de l'Aula Universitària
de gent gran
destaquen
que és una oportunitat
única
per conèixer millor
un país desconegut
per molta gent d'aquí
La nova escola
Bressol Mainada
obrirà les seves portes
amb el 100%
de les places disponibles
El nou centre educatiu
que s'inaugurarà
el setembre del 2023
obrirà les seves
107 places
per a infants
d'entre 0 i 3 anys
Avui hem tingut
a Ràdio Desvern
a Joan Basaganyes
l'alcalde de Sant Jus
on ha explicat
que la nova escola Bressol
començarà
el proper curs
2023-2024
amb el 100%
de les seves places
obertes
Ha comentat
que el ritme
de les preinscripcions
està anant molt bé
i que al setembre
el centre
es podrà posar en marxa
amb tots els efectius
per cobrir
les 107 places
que ofereix
Basaganyes
també ha explicat
que a finals de juny
l'escola
ja estarà acabada
i la podran visitar
aquelles famílies
que hagin aconseguit
plaça
per als seus fills
i filles
Ha comentat que
des de l'Ajuntament
els hagués agradat
que l'hagués pogut
visitar tothom
però que
pels canvis
determinis
de les obres
no ha pogut ser així
De moment
podeu escoltar
l'entrevista completa
al podcast
que trobareu
a la pàgina web
de Ràdio d'Esvern
I això ha estat tot
Tornem amb tota la informació
Sant Justenca
a l'informatiu
complet de les 7
Fins després
Ràdio d'Esvern
I ara comencem
la segona hora
del programa de tardes
al programa La Rambla
aquí al magazín
de Ràdio d'Esvern
I ho fem
amb els convidats
de la segona entrevista
prevista per avui
Ells són
en Modest Carme
i també
en Jordi Ferraz
són cantaires
membres del Cor
L'Opom de Flors
que assagen a l'Ateneu
de Sant Just
Bona tarda els dos
Què tal?
Com esteu?
Hola
Bona tarda a tots
i
Bona tarda a tots els nostres
frients
i gràcies per convidar-nos
Home
Què menys
perquè aquest cap de setmana
l'activitat estrella
podíem dir
pel poble
dia 15
dia 16 d'abril
us tindrem
voltant
pel municipi
alegrant-nos
al matí
si més no
Això esperem
Tinguem molt d'èxit
i molta gent
que ens vingui a veure
Arriba la primavera
data assenyalada
per al Cor
L'Opom de Flors
Des de fa
quants anys
podríem dir
que hi ha
aquesta tradició
Bueno
Arralada
Sant Just
sempre ha sigut
cantar
Caramelles
al Poma d'Ussos
o sigui
des de la seva
fundació
el 1981
sempre han cantat
Caramelles
i va haver uns anys
que va ser un impàs
sobre els anys 50
i algú
que va haver
problemes amb el cor
però tot i així
es van cantar
Caramelles
a Sant Just
Déu-n'hi-do
o sigui
tradició
Arralada
Arralada
No i tant
i tant
és una cosa ja
de fa molts anys
jo quan era petit
ja també cantàvem
ja
fem Caramelles
els petits també
Anem a coses pràctiques
quin recorregut
per la gent
que ens estigui escoltant
i digui
jo els voldré escoltar
Bueno
el recorregut que tenim
el teniu penjat aquí
i està penjat
a diversos llocs
i
si el recorregut
més que el recorregut
serà
en uns postos
diguéssim
puntuals
cantarem
vull dir
no serà
un recorregut
tots seguint
com si siguéssim
i anar cantant
pel carrer
sinó que seran
unes places
perquè
normalment
ara ja ens trobem
que alguns
hem d'anar amb cotxe
no podem anar caminant
tenim una certa edat
i llavors
hem tingut que
limitar
una mica
cantar
cantar
potser més
a cada posto
que parem
i fer-ho
d'aquesta manera
perquè
la mobilitat
nostra
ja no és la mateixa
que fa molts anys
teòricament
més o menys
per exemple
ara nosaltres
començarem
el dissabte
a les 10 de la matí
al carrer Bonavista
junt amb
el carrer Monistrol
que ja
hi ha la
la cafeteria
i d'allò
doncs allà
començarem a cantar
d'allà anirem
a la plaça
del Mercat
amb la superelena
que sempre
ens té
alguna tensió
i
després d'allà
doncs ja
baixarem
anirem cap al
Can Reverter
i aquest any
que l'any passat
ja vam fer-ho
però no ens va sortir
gaire bé
perquè es va posar
a ploure
i ens vam trobar
a Majubí
que érem
molt pocs
però aquest any
sí
tant que
amb l'associació
de Majubí
que nosaltres
ens hem posat d'acord
i pujarem
també dissabte
a més a més
crec que fan
com un mercat
amb volant
sí
el fan cada dissabte
però a més a més
aprofitem
perquè aprofitem
l'associació
de veïns d'allà
que ens ho van demanar
i per això
l'empresat
s'hi va anar
aquest any
també esperem
que hi anem
i a mi a confort
esperem que no plogui
no no
ja ens han dit
que farà bon temps
que teniu cantaires
de Masllui
o us voleu donar
no no no
això és una de les coses
que a vegades
dius
a veure si
podem enrolar una mica
que la gent vingui
i els agradi
i a veure si podem trobar algú
que ens vingui
ajudar
a cantar
perquè el cor de pom de flors
més o menys
tots sou homes
això sí
no no
que tenim d'oques dones
la directora musical
i la de la cordió
perdó
però de cantaires
tots sou homes
sí
sí
tots som homes
normalment
el ser un cor de clavé
antigament
eren tots homes
i nosaltres
seguim aquesta tradició
encara
clar
què vol dir un cor de clavé
o sigui el cos de clavé
si ens anem remuntant
als principis del cant coral
va ser Josep Ancel Clavé
que va començar
a fundar
a fer cantar
els homes
perquè abans els homes
només estaven als bars
com ara
però llavors
en aquelles èpoques
la gent
els homes
sortien de treballar
i anaven al bar
a fer petar la xerrada
i a jugar
llavors ell
que era musical
i a part que era treballador
va intentar
començar a fer cantar
la gent
que anava als bars
i a partir d'aquí
tot era per això
van ser corals d'homes
i aquí va sortir
va néixer el cant coral
a Catalunya
i a partir d'aquí
s'ha anat fent
és quan ja
a part d'homes
ja hi ha corals mixtes
ja no sé on
hi ha moltes coses
però tot va sortir
de la veu del cant coral
aquest
normalment ha sigut una
o sigui
de fa molt temps
això també
una coral d'homes
i les caramelles
són un repertori típic
dels cors de clavé?
tenim
tenim
unes cançons
que són típiques
de Pasqua
que són les que
normalment
cantem
però també
aprofitem
i posem
noves cançons
perquè
de caramelles
hi ha cançons
concretes
o sigui
les caramelles
són
podríem dir
com una mena de gènere
o
no
les caramelles
és una cosa
que s'ha fet
tota la vida
el que passa
que nosaltres
aquí
sempre les fem
passat
setmana santa
la tradició
és fer-les
el diumenge
de Pasqua
però clar
si les fem
el diumenge de Pasqua
ja sabem
que actualment
la gent se'n va
sí
llavors
hem de fer-ho
passat
i llavors ja
sempre les hem fet
passats
sempre una setmana
després
que sigui
el diumenge de Pasqua
aquest any
la majoria
de poblacions
de Catalunya
tots canten
caramelles
aquest cap de setmana
no?
les hem fet
el dia 9
alguns que fan ara
però la majoria
van cantar
el diumenge
diumenge i dilluns
però és que és a tot Catalunya
hi ha pobles
com a Súria
a Joneda
hi ha pobles
que ja és una tradició
llavors tot el poble
surt a fer festa
no és com aquí
que anem a cantar
i cantem per la gent
que en aquells moments
està al carrer
però allà és una festa
una festa
comencen molt dematí
al d'hora
al dematí
ja fan coses
i durant tot el dia
fan activitats
a les caramelles
a part de cantar
les caramelles
fan altres coses
o sigui
una mica
com
que esperem
trobar-nos
amb a Juí
però com a qüestió
de poble
poden fer mercat
poden haver-hi botiguetes
poden fer d'acord
i mentrestant
van cantant
les caramelles
teniu un nou repertori
noves cançons?
sí
bueno
noves cançons
tenim
hem preparat dues cançons
que és el
vell Sant Jús
que està fet
pels Fuentes
i per totes persones
d'aquí
del poble
i després també
una sardana
que es diu
La Jove
que cantarem
i així
nou
nou
bueno
seguirem
amb el
Bellermann
que
ja vam
ja vam preparar
pel Nadal
i
i després
ja no sé
si hi ha alguna cosa
més
però
tenim un repertori
que tenim un repertori
molt gran
el que passa
que nosaltres
la nostra capacitat
ja que tenim
ja no és per fer
tantes cançons
quantes en cantareu
més o menys?
bueno
no
en portem 13
13
13
home
hi ha unes
que hem de cantar
però a plaça
que clar
tenim
en principi
portem sardanes
portem habaneres
i fem una mica
de variació
això no vol dir
que els cantem
totes
però les hem de portar
o sigui
algunes cantarem
en un lloc cantarem
unes altres
i els cantarem
unes altres
i anirem
trempajant
el que ens ha sortit
molt bé
esperem poder fer
tot el repertori
tot el repertori
però a diversos puestos
clar
la idea que tenim
com que
és el que deia
un modesta
com que cada vegada
som més joves
ens costa més caminar
llavors
per això decidim
de fer menys llocs
abans anàvem
a molts llocs
perquè abans
era una altra
una tradició
que anàvem a cantar
on ens deien
o sigui
anàvem a la majoria
de comerços
anàvem a cantar
a la teva niu
i anàvem a cantar
els comerços
i quasi
fèiem tot el poble
ara
doncs clar
hem anat reduint
i ara ho fem ja
més aviat per places
perquè res que no
ho puguem fer
llavors el que intentarem
és a cada lloc que anem
doncs si podem fer
en més de fer dues cançons
si en podem fer tres
doncs farem tres cançons
i si en podem fer quatre
ojalá
clar
estar més assentats
en algun lloc
no?
això d'assentats
ja és més difícil
bueno
assentats ja preferia
vol dir assentats
vol dir que estarem allà
no assegut
vol dir
assentats
sí, clar
més d'un vol dir
una cadira
bueno
però bueno
intentarem que no l'agafin
no, no, clar
i com és això
de cantar a l'aire lliure
perquè no és el mateix
que cantar en un lloc tancat
en una sala
amb bona acústica
sí
bueno
però són les caramelles
sí
és això
o sigui
anar a cantar caramelles
és cantar a la primavera
amb cants alegres
i a l'entempèrie
i a l'entempèrie
i a l'entempèrie
i a l'entempèrie
i a l'entempèrie
i a l'entempèrie
aquí està
sí, sí
o sigui
no és allò
de tindre canal
si surt
clar
hem d'intentar
que ens ressorti bé
dins del que nosaltres sabem
però a l'aire lliure
ja sabem que no és el mateix
però s'hem de cantar
nosaltres com que sempre
hem cantat al carrer
ja no ens ve d'aquí
i si a l'11 de setembre
també cantem
a l'11 de setembre
que ens toca aquest any
també cantem al carrer
sí
o sigui
estem acostumats
normalment
les caramelles
sempre es fan al carrer
vull dir
sempre
a tots els pobles
no és una cosa tancada
excepte si és un torneig
de corals
i coses d'aquest tipus
sí que potser
es poden fer
amb un auditori
però
nosaltres
el nostre
el nostre
és al carrer
és al carrer
i parlar amb la gent
i riure'ns
amb aquest
i tu també estàs aquí
salut aquest
salut aquell
com estàs
bé
a veure si
va vine
a veure si l'any que vi
et venim
coses d'aquest tipus
i ara parlem d'una cosa
molt important
l'any llumentària
els vestits
això sí que
com aneu vestits
perquè jo
que alguns anys
bueno no
però nosaltres
practiquem
els caramelles
i els
quan fem alguna cosa així
sempre d'un moment
anem de gala
heu d'anar de gala
normalment anem de gala
què vol dir anar de gala
vol dir amb la barretina
el nostre uniforme
és camisa blanca
pantons negres
sabates negres
i la barretina
que la portem
i un llacet
que portem
i un llacet negre
i si fa fred
tenim un llacet
que ja fa molts anys
que vam comprar
entre tots
però si fa molt de fred
tenim un llacet
blau marí
per si en cas
però la barretina
l'hem de portar tot
això que no falti
i després parlem també
de la Sílvia
Planagumà
que esteu sota
la seva batuta
ella és la directora musical
com és assajar
amb ella
us ho posa fàcil
us pregunta
arribar a uns consensos
pels temes
només se pot dir
que ens diuen nens
us diuen nens
que maca
això què vol dir
que ens diuen
com si estiguessim
en una escola
no, és una directora
que em té molt sort
de trobar-la
és molt jove
té molta energia
i gràcies a ella
podem tirar
cançons
que ens costarien
ens costen més
de la normal
perquè no estem
per cantar cançons
molt complicades
i en canvi
les estem fent
li costa
també ve cansada
perquè porta
bastantes corals
però estem encantats
amb ella
amb ella
esperem que no
ens deixi
a més a més
tant al Bodex com jo
estem cantant
amb la coral
l'harmonia
de la gent gran
del mil·lenari
que també la porta
la Sílvia
també la Sílvia
també la porta
la Sílvia
o sigui que
un passebí
per Sant Lluís
de la Sílvia
no, realment
és una noia
magnífica
sempre està alegre
per molt cansada
que estigui
que a vegades
la veus
que està agotada
sempre té
alguna cosa
per comentar
en plan de risc
és més que bona directora
és bona persona
és...
sí, sí
bueno
tampoc tenim tanta relació
però el que és relació
cantaira amb directora
és perfecte
és una...
molt bé
és més que com una amiga
us enteneu molt bé
ens entenem molt bé
a més a més
a part que ella
és una bona soprano
perquè té una veu de soprano
molt maca
a més a més
també anireu acompanyats
per una cordió
de la Begoña
és l'acordionista oficial
del Corp
diríem d'això
sí
la Begoña
que fa 25 anys
o 32
32 ja
el dia ho vaig estar comptant
ja fa 32 anys
que està amb nosaltres
va vindre
amb el director
que havien tingut
que es va morir
l'Antoni Coll
que per cert
que aquest any
volem anar a Centelles
al cementiri
on està enterrat
a fer-li una ofrena
de flors
i és una sortida
que tenim pensada
llavors el mestre
va estar amb nosaltres
des de l'any 56
fins que es va morir
el 2001
i llavors ella
va entrar per ell
i ja té
portes 32 anys
i com és això
de cantar
acompanyats
per un instrument
suposo que sempre
dona una mica
més de joc
fa més goig
també
sí
ajuda molt
ajuda molt
de vegades
quan tens
que entrar
quan tens
que
normalment
és un acompanyament
la cordona
és un acompanyament
i sempre anem
acompanyats
d'acordió
o en alguns altres casos
també hi ha
d'un instrument
en principi
mentre la tenim
amb ella
com que la tenim
amb ella
de fa tants anys
ja no hem buscat
una altra
va haver-hi una època
que sí
que ens acompanyava
l'orleguer
el mà Joan
amb el contrabaix
va haver-hi
una parella
de sortides
de caramella
ja fa molts anys
d'això
que havia acompanyat
amb el contrabaix
però després
ja va entrar
a la begonya
i ja s'ha quedat ella
perquè l'acordió
és com l'instrument
que potser queda millor
amb les caramelles
o amb cors de claveu
no
no té per què
no té per què
no té per què
el que sigui
està clar
que vull dir
nosaltres ara
quan ensegem
ensegem en piano
en piano
perquè és més
els assajos
però quan sortim
a caramelles
és l'acordió
és a dir
no és que la begonya
vingui potser
a tots els assajos
no
normalment ve
quan fem un assaj general
com aquest divendres
que el farem
el farem
a l'Ateneu
per preparar-ho
pel dissabte
i diumenge
vull dir
llavors ve
normalment ve
però no ve
tots els assajos
no ve
només ve l'últim dia
i preparem
és una
jo crec
que és una
una bona
adquisició
que vam fer
d'una manera o altra
he de contar
que ella sí
que està jubilada
està jubilada
però ara actualment
està tocant
amb una orquesta
que està fent
el saxofón
i el contrabaix
i està fent
amb una
perquè li agrada
però ella és professora
ella havia tocat
amb la orquesta
d'acordiós de Barcelona
o sigui
que ella és professora
d'acordiós
o sigui
és una cosa
que ha entengut
que se li ha de valorar
el que té
clar
que bé
doncs bé
i dir a la gent
que teniu
un programa
estupendíssim
fet
amb lletres vermelles
allò impotents
que es veuen
que està penjat
a més a més
també a la web
de l'Ateneu
i no sé
si també
a les xarxes socials
també l'hem vist
i està penjat
a les activitats
de l'Ajuntament
que no sé
si se les mira gaire
de gent
però sí que estan posades
no
sí sí sí
el que sí
és important
el diumenge
a les 12
aquí a la plaça
de l'Ajuntament
cantarem també
el pensat
sur la missa
i allà
és un bon
és una bona
perquè ens vegi
la gent
estic mirant ara
els llocs
i home
s'ha de dir
que tots els llocs
són punts
bastant estratègics
plaça Maragall
també
i després acabarem
aquí al costat
de l'Ateneu
l'Antoni Malaret
per ser un exterior
té una bona acústica
perquè allà
la paret
també ens poden
escoltar
i estic mirant
i a la residència
també canteu
sí
això hi hem d'anar
cada any
perquè si no
la gent que està
a les residències
també hi podem anar
també ens han demanat
per anar
a l'altra residència
a Itàlia
i ho estem valorant
aviat si podem anar-hi
perquè aquesta gent
que està allà en uns llocs
si els hi pots anar
a alegrar una mica la vida
doncs
s'ha d'anar
sí
sí
clar
ells no es poden
desplaçar cap a altres llocs
per tant
si aneu vosaltres
però aquí la residència
d'aquí
de la nostra senyora de Lourdes
aquí anem cada any
teniu públic fidel
sí
i anem per Nadal
normalment
i anem per Nadal
a cantar Nadales
i ara anem per cantar
Caramelles
molt bé
o sigui
això ja ho teníem fixa
i igual
que el dia que diu Modessa
a les 12 del migdia
del diumenge
ja és aquí
cantar a la plaça
perteguem l'Ajuntament
amb les autoritats
el mossèn
la gent que surt de missa
i tota la gent
que vulgui vindre a escoltar
que llavors aquí
ja cantem algunes més cançons
a part de cantar
el nostre himne
que cantem sempre aquí
aromas i perfums
molt bé
aromas i perfums
doncs Modessa
Jordi
un plaer haver-vos tingut
aquesta estoneta
aquí a l'estudi
de Ràdio d'Esvern
esperem que vagi molt bé
la cantada
gràcies
això esperem
i esperem que vingui gent també
sí sí
o i tant
en algun moment o altre
segur que la gent
us escoltarà
ja sigui
pel carrer Bonavista
o per la plaça Verdaguer
o per de
Amas Lluís
pels diferents llocs
avui
avui m'he trobat
un matrimoni
que pel carrer
que ni els conec
i m'han dit
dissabte ens veurem
ah
home
o sigui que avui
i no els conec
éssic que sé que són de Sant Jus
però no
no els relaciona
en aquell moment
o sigui que
crec que hem fet
bona propaganda
aquest any
hem fet bona propaganda
jo també
i ara com que tenim això
de les activitats
vaig veure avui també
ja he entrat
per això he dit
que veig que les activitats
de l'Ajuntament
amb això
de la nova web
aquesta
encara funcionen
que van sortint coses
i aquest any
ens ha de sortir
perquè ha sortit
el bolletí també
o sigui
no ens podem queixar
que aquest any
com a mínim
amb això estem bé
molt bé
molt bé
ja us queixareu d'altres coses
ja arribarà
molt bé
doncs que vagi bé els dos
moltes gràcies
per haver-nos cridat
molt bé
gràcies
adeu
adeu


per tot anys
els partú
ja m'ho
es anina
d'amor
ardent
el meu cor
sent un goig divin
que és gran
l'estimació
que a mi em domina
ja ho comprendràs
quan estaràs
solet amb mi
solet amb mi
solet amb mi
ai si
el cel brillava
en milers
d'estrenyes
era de Pasqua
l'hermosa nit
el vent llençava
les caramelles
cançons alegres
entre el burgit
quan el meu nòvio
que era el solista
de l'aliança
de poble nou
sèrio lluïa
sa veu d'artista
estava al barri
ple com un ou
i jo escoltava
al meu país
la pluja
no s'aplauré
el canvi climàtic
asseca els rius
posa en risc
l'abastament d'aigua
i la producció d'aliments
treballem per fer front
a la sequera
i garantir l'aigua
però cal l'esforç
de tothom
cada gota
comte
la pluja
no la controles
l'aixeta sí
Generalitat de Catalunya
ara escoltes
ràdio desbend
sintonitza
ràdio desbend
i la gent
i la gent
de Sant Jus
però calem
molt
molt
vinga va canviem ara totalment de registre
són les 6 i 35
i passem de les caramelles
a just el que no saps
la secció que ens porta el Marçal Ferret
hola Marçal
què tal
bona tarda
molt bones
què tal
com anem
doncs aquí de caramelles
aquest cap de setmana s'enjust
ja ho veus
és important mantenir
els esdeveniments com aquests
les tradicions
cal tenir-les presents sempre
i no deixar-les de banda
que són part de nosaltres
al cap i a la fi
exactament
bé
justament estem a l'hora
i volem saber
el personatge d'avui
què és el que ens portes
doncs mira
saps què
avui ha vingut a tirar molta merda
ai mare
més
sí
sí
perquè mira
porto setmanes
què estic pensant
va vaig a fer no sé quins personatges
però llavors em venen al cap
no ho sé
cracs
que moren pels excessos
com River Phoenix
que vam fer
o Epic Wayne House
també gent que mor
per una causa noble
com oland de guix
o gent que eren uns màquines
amb el que feien
i n'estaven
que
que es fossin presents
en aquest programa
com Geoffrey Schauser
però
fa molt
que no em poso a parlar
sobre un monstre
tan gran
com el que farem avui
ai
de debò
sí
és un dels pintors més cabrons
que hagi existit mai
us ho prometo
sens dubte
es tracta d'un geni de la pintura
un geni
sens dubte
que va portar
l'impressionisme
aquest corrent pictòric
de la segona meitat
del segle XIX
que sobretot
procurava cercar
la correcta representació
de la llum
i els instants
il·lumentanis
i fugassos
que com a historiador de l'art
he de mostrar alguna cosa
cap a un altre nivell
i ho va portar
a un nivell superior
clar
també és això
no parlem
últimament no estava parlant gaire
d'autors
de pintors
escultors
no massa la veritat
jo m'hi dedico
i dic
a veure
ja va ser hora
de portar alguna cosa d'aquestes
per il·lustrar-lo
sí
crec que la millor forma
de veure-ho
és com
el veia
un dels grans amics
que va tenir
amb el qual també va acabar
hòsties
que era Vincent Van Gogh
oh mare meva
quines amistats
aquest tio el considerava
bueno
Van Gogh considerava
que el personatge
del que parlarem avui
no pintava amb el pinzell
sinó que ho feia amb la titola
avui parlarem
d'un hambo
un monstre
que era genial
però al cap i a la fi
era un monstre
endavant
amb Eugène
Henri
Paul Gauguin
música tendra
una miqueta
per començar
suau
suau
melodiosa
melodiosa
amb un punt una mica
que pot
depèn del context
pot sonar terrorífic
però bueno
és
a veure
és segurament
el més bonic
que sentirem
en aquesta història
ah doncs mira
ja us ho dic jo ara
la melodia
sí no no
totalment
anem a veure
aquesta serà la biografia
d'un mal bitxo
i tal com he fet
altres vegades
per il·lustrar
el personatge concret
doncs
fico un tros
de la banda sonora
d'alguna pel·lícula
que tracti
sobre aquest personatge
en aquest cas
doncs la música pertany
a la pel·lícula
Gauguin
viatjat a Haití
de l'any 2017
si no m'equivoco
que l'ha protagonitzat
el Vincent Casel
em refio de tu
perquè no en tinc
ni
perfecte
ni de hiac
fia-te'n
fia-te'n
jo crec que és correcte
doncs això
és una part de la banda sonora
d'acord
val
comencem amb la biografia
Paul Gauguin
va néixer a París
el 7 de juny
de 1848
tot i que els seus primers
anys de vida
els va fer al Perú
ja que era descendent
de terratinents del país
curiosament
la seva àvia
era la gran feminista
socialista
Flora Tristan
possiblement
i això és que em sembla flipant
filla de Simón Bolívar
hosti
home
la qual cosa
doncs
diu
que
a veure
anem a veure
una biografia d'un personatge
que
destaca per ser pintor
però que casualment
pot ser basnet del Libertador
em sembla una borrada
però bueno
ho he descobert
fent la biografia
sincerament jo això
no en tenia ni idea
després de viure uns anys
al Perú
la família
va decidir tornar a França
què dius
hòstia tio
aclara't
vull dir
en un lloc o l'altre
exacte
en un lloc o l'altre
no em vaig anar al Perú
ara me'n vaig a França
ara no sé què
no sé quan
si estàs en un lloc
et quedes en un lloc
i punto
si a mi ja em costa
anar de vacances a vegades
i dir
no estar 10 dies en un lloc
i després tornar
ja em costa
doncs anar a viure
no
les coses no es fan així
bé
doncs
allà quan tornen a França
el protagonista
rep la gran part
de la seva formació
d'acord
de fet
el 1870
Paul Gauguin
arriba a ser
agent de Borsa
de París
de la Borsa de París
gens malament no?
no
gens malament
de fet
cal pensar que
per ell
el fet de pintar
era un pur divertiment
no era una cosa
no era el que es volia dedicar
tampoc
ell havia fet els seus estudis
havia estat treballant
com a mariner
també
ah
però bueno
va aconseguir arribar
a aquesta posició
com a agent de Borsa
de fet
gràcies al seu ofici
tan vinculat
evidentment a l'economia
abans de tenir 30 anys
havia arribat a cobrar
més de 100.000 euros
de l'actualitat
home
doncs
anava fent fila
això
cobrava
més de 100.000 euros
actuals
a l'any
vale
vull dir que dius
déu n'hi do
una salvatjada
que posició
de neta
estava ell
i tant
i tant
és aleshores
quan sembla que
vol posar senya
a la seva vida
ja té l'edat
i tot això
i es casa
amb la danesa
metsofigat
els casoris
ho arreglen tot
els casoris
ho arreglen tot
i també és allò de
si hi ha problemes
tinguem fills
i a veure com va la cosa
els fills també ho arreglen tot
sí
seguríssim
si tens un problema
amb la parella
el que et diuen
és tinguis un fill
una planta o un gos
també
també funciona així
és veritat
no estem comparant
bebès
amb gossos
no no no
per favor
que no
que no
no no no
clar però
hem de dir que
aproximadament en 10 anys
aquest mascle
té 5 fills
amb la seva esposa
5 fills en 10 anys
bueno
a dos per any
tu
bueno
dos per any
no
un cada dos anys
o sigui
exactament
correcte
no passa res
tot sembla que
de fet en aquell moment
va tot prou bé
és durant
aquell mateix període
que fins i tot
comença a conèixer
el grup aquest
dels pintors impressionistes
i es meravella
de les seves magnifiques obres
d'art
com per exemple
les del seu col·lega
Camille Pissarro
fins i tot
Paul Gauguin comença a pintar
com ells
perquè li agrada tant
que diu
ella fer això també
i comença a posar
les seves primeres pintures
amb
altres dels grans impressionistes
de l'època
vale
ara
el nostre nano
té una nova
i gran passió
i gran passió
la pintura
desgraciadament
a París
es lia bastant la cosa
perquè el 1882
cau la borsa de París
veient aquesta situació
Gauguin decideix
endur-se la seva família
cap a Copenhague
a casa de la família política
a casa de la família
dels pares
de la parella
diguéssim
de l'esposa
que dius
màquina
com aprofitem
tu no tenies família
a Perú
ves-te'n cap allà
a Dinamarca
el nostre estimadíssim
Paul Gauguin
s'il·lumina
estant fins als nassos
de la seva família política
té una idea
bueno
brillant
me l'imagino
sincerament despertant-se
a mitjanit
i dir-li a la Met Sofie
a la seva esposa
carinyo
ja sé de què viurem
perquè clar
encara que estava
en aquesta situació
una mica rara
ja sé de què viurem
faré un negoci
de carpes
de carpes
de carpes d'animals
o de carpes de...
de carpes de tandalls
ah, val
exacte
doncs sí
senyores i senyors
el nostre gegant del mercat
fa un negoci
de venda de tandalls
és un geni
o no és un geni?
a priori
a priori no
i no ho és
no ho és
ni de conya
no ho és
perquè a més a més
ell no en tenia
ni papa de danès
va cap allà
sense saber-ne és de danès
i la gent d'allà
de fet
no tenien cap interès
en comprar-li carpes
de teles franceses
vull dir
no tenien cap tipus d'interès
les coses
evidentment com li van?
fatal
fatal
horrible
i li diu a la seva estimadíssima esposa
xau xau
aquí et quedes
ell sol
se'n torna cap a la França
i abandona
la seva dona
i els seus fills
i els seus cinc fills
exacte
bueno
mentida
un se l'emporta
però passa bastant d'ell
vull
li suda bastant
assumeix una part de la responsabilitat
sí
però vull
se'n porta un
deixant-li quatre a ella
l'abandona
i a més a més
el fill aquest
el nostre protagonista
Paul Gauguin
passa del seu fill
el fill es posa malalt
i el factura cap a un internet
ah
o sigui
se'n porta el fill
i el que se l'envia a l'internet
exacte
un gran pare i un gran marit
un gran pare exemplar
doncs el Hambo aquest
veu que a París
no s'hi troba massa bé
acaba d'estar còmoda
i el 1887
se'n va
amb el seu amigote
Charles Leval
a viatjar per Pànamà
la Martínica
i pel Carib
i ara et preguntaràs
com feia aquests viatges
si no tenia un duro
doncs sí perquè de carpes
no sé jo
de carpes no vivia
aquest senyor
perquè a més això
si va marxar
perquè no li anava bé el negoci
li va anar fatal
de fet
si no tenia peles
i tampoc és que
tingués cap font d'ingressos
especialment fiable
com s'ho feia?
doncs amb una cosa
molt senzilla
que em sembla una brutalitat
que és fantàstica
a França
en aquella època
existia una política
que es deia
dret de retorn
a tu et sona?
gens
val
jo ho explico
és una cosa molt senzilla
qualsevol ciutat de francès
que es trobés perdut
en una de les colònies
franceses
podia tornar a França
a costa de l'Estat
l'Estat
et pagava el viatge
per tant
solució ràpida
comprem només el viatge
de nada
perquè ja ens tornaran
i això no ho podien aplicar
també a l'actualitat
en altres països
això estaria molt bé
però clar
tema colonitzacions
no no
clar
ara he caigut
però a Canàries
a Canàries
també
a les Balears
a les Balears
que ja anem
i ja ens tornaran
i que ens paguin clar
la tornada
no hi ha problema
bé
en aquestes colònies
el nostre company
es passa el dia fent l'idiota
pintant
i festejant porai
fins que no pot més
i ha de tornar
evidentment
torna
fet un nyap
i patint febres
dissenteria
i malària
havent tornat a França
coneix a Theo Van Gogh
marxant d'art
i germà petit
de Vincent
ell exposa
algunes de les seves obres
en la seva galeria
d'acord
i llavors
li presenta
el seu germà
amb qui se'n va viure
el 88
al poble d'Arlé
després d'haver passat
uns anys vivint
per la Bretanya
d'acord?
un temps viu per la Bretanya
uns anys no
seria un temps
que passa vivint
per la Bretanya
després se'n va cap a Parler
amb Vincent Van Gogh
se'n van a viure aquests dos
supercol·legues
superfeliços
viuen i pinten junts
i s'ho passen superbé
però
de fet clar
Goheng havia quedat
impressionat
per l'expressivitat
de Van Gogh
quan el va conèixer
tot i així
no van trigar gaire temps
a deixar-se de suportar
eren molt col·legues
pintem junts
vivim junts
i tot el que tu vulguis
però
al final la cosa
anava malament
pensem una cosa
Van Gogh era un tio
bastant neuròtic
i estava mig boig
partint d'aquí
i Paul Goheng
era un tio
especialment temperamental
i bastant violent
a més a més
era gairebé
boxejador i esgrimista
professional
Paul Goheng
o sigui que no
no casaven
no
els seus caràcters
no
un estava com
com unes maraques
i l'altre
era agressiu
i violent
com el qui més
però a més a més
tot això
si li fiquem
que els dos
veien absenta
fins a
que no podien més
mala combinació
molt mala combinació
clar
si tots dos
mamaven absenta
sense parar
això
entervoleix una miqueta
certes històries
i certes situacions
com el cas
de l'orella de Van Gogh
hi ha molta gent
però escolta
era el germà
no?
no
ells se'n van viure
amb Vincent
que és el pintor
diguéssim
el que es coneixen
a través de Teo
que és el Merchant d'Art
exacte
el famós cas
de l'orella de Vincent Van Gogh
hi ha qui sospita
que havia estat Dogen
que li havia tallat
i no que se l'havia tallat
ell mateix
home
doncs això
i clar
és que
clar
tot això queda una mica
esmoronat
perquè clar
si
estan tot el dia mamats
no suporten
i tot això
però un moment que l'orella de Van Gogh
és com molt famós
sí
totalment
totalment
i és allò que
el patiment
que havia de que suportava
es va fer tallar l'orella
i tot això
sembla ser que podria
haver estat Dogen
que li va tallar
sembla
però no hi ha teories
que ho confirmin
exacte
no es pot confirmar
del 100%
bueno
ens quedarem amb el dubte
hi ha aquestes teories
seguint
en el seu perfil
i més pobre que les rates
decideix tornar a posar
terra pel mig
i marxar novament d'Europa
aquest cop
a Tahiti
mentre escoltem música tahitiana
seguirem parlant
d'aquest mal bitxo
que durant la seva estada
a la Polinèsia francesa
va fer
algunes de les seves obres
més reconegudes
i més espectaculars
com l'obra titulada
Quan et cases
una de les pintures
que està en el top 5
si no m'equivoco
de pintures més cares
de la història
o la d'on venim
que som
i on anem
que també és una de les més conegudes
d'aquest autor
i com és
que diem
que és tan fill de sa mare
si tampoc ha fet res tan greu
vull dir
sí
violent
deixa l'esposa
i els fills
però tampoc
hem conegut gent pitjor
no té aquest passat
tan tèrbol
com altres personatges
clar
això
tenia
aquest
hambo tenia
un mal caràcter
de l'hòstia
però anem a veure
algú més a detenir
sí
algú més a detenir
perquè jo hagi dit
que sigui un monstre
algú més fosc
no?
haver-li pogut tallar
l'orella a Van Gogh
fotre's
baralles
cagadors per 3
i abandonar la família
no
vull
et fa ser una molt mala persona
no ha matat a ningú
no és
no sé
evidentment
hi ha coses pitjors
que us quedareu flipant
a veure
una tradició
de la regió
de Tahití
i de les illes
en les que estava
era casar les filles
o oferir les filles
perquè es casessin
amb qui vingués
com a símbol d'hospitalitat
oh
en oferir-li
aquest personatge
una vagina
que és com es diu
a les esposes de Tahití
què creieu que passa?
doncs evidentment
aquest campion
tot i haver crid malalties
com la sífilis
després d'haver quedat
per tota França
i Sud-amèrica
accepta casar-se
amb aquestes nenes
que tenen
aproximadament
entre 13 i 14 anys
hòstia tu
si la història
no podia anar bé
o si en algun moment
s'havia de troncar
i pels seus pebrots
s'enrotlla
que a dos per tres
en veies
aquestes pobres noies
com les conegudes
Teura
Paura
o Baeo
es veien obligades
a casar-se
amb un tio
que era més ETS
que persona
i que lògicament
estava cobert
de nafres
i ferides
degudes
a les seves malalties
i a les baralles
que sovint protagonitzava
quin monstre
per favor
aquest monstre
va tenir
com a mínim
cinc fills més
amb aquestes noies
que evidentment
després de tot
patien el risc
de quedar-se embarassades
que a més a més
Paul Gauguin
s'anava movent
d'illa en illa
i les abandonava
totes
perquè ell deia
que quan estaven embarassades
ja no li agradaven
i això amb nenes
de 13 a 15
13 a 14
exacte
d'aquestes edats
què et sembla?
home
doncs realment
un personatge
horrorós
horripilant
fins ara
és veritat
que no havies comentat res
però amb això
ja se m'ha destrossat
la visió
clar
fins aquí
dius
bueno
molt excèntric
abandonat la seva esposa
bueno
hi ha molts personatges històrics
que ho han fet
igual que altres coses
però
això només et fa ser
un cabron
però el fet
que són pràcticament
violacions a menors
de pedrestia
d'un nivell
bueno
inexplicable
diguéssim
en alguna ocasió
després d'estar
per la Polinèsia
quan estava molt curt de peles
doncs
tornava a França
per enriquir-se
venent quatre peces
i vacilar dels seus viatges
per l'estranger
dels quals
ell tornava
amb roba estranya
que a la gent
li semblava molt random
i que en algun moment
també havien fet
aquests viatges
amb algun acompanyant
com és el cas
d'Anna la Gevanesa
una altra noia
que segurament
va viure una situació similar
doncs res
després d'estar a França
tornem cap a Polinèsia
l'any 1901
marxa de nou
ara cap a les Illes Marqueses
arruïnat
i sabent que la major part
dels colonitzadors
que estaven allà
ja no el suportaven
normal
a més a més
ell estava malalt
de tot el que ja us he dit
la sífilis
de fet fins i tot
l'havia deixat impedit
i no podia caminar
hòstia
de fet
només es podia desplaçar
amb carro
i no
tenia molt complicat
per caminar
el seu dolor
era tan insuportable
que es va tornar
addicte al laudan
i a la morfina
uff
tot se li complica
eh
sí no totalment
a més a més
per una baralla
que havia tingut
se li havia fracturat
el turmell
i no se li havia curat mai
per les ferides
que tenia
i per les malalties
que tenia
per tant també
coix per aquest motiu
entre la sífilis
i aquesta coixera
no podia caminar
clar però és que hem de pensar
que el que van fer
els colonitzadors
en aquestes illes
i en d'altres
va ser una brutalitat
van posar la població
en règims
de semiesclavitud
i a més a més
entre els gendarmes
que són la policia
que hi havia allà
per dir-ho d'alguna manera
els militars
els missioners
i gent com el nostre
Paul Gauguin
les malalties
de les quals eren portadors
es van expandir
a gran velocitat
per aquestes illes
sense anar més lluny
a les illes marqueses
durant el segle XIX
la població
es va reduir
fins menys
de la decena part
del que era
és a dir
si no m'equivoco
a principi del segle XIX
eren unes 80.000 persones
van quedar
aproximadament 4.000
clar
gent que per l'època
tampoc no hi havia
mesures sanitàries
ni res de res
i allà el que pillaven
si els hi pillava
allà fort
allà sí que hi quedaven
exacte
aproximadament
van morir
van morir
més de 70.000 persones
per a tot això
una massacre bestial
que no importava
a ningú
a ningú li importava
que el que passés
bueno
mentida
de nou
a Paul Gauguin
sí que li importava
a Paul Gauguin
li importava
a Paul Gauguin
li importava
fins i tot
es va convertir
en una espècie
de defensor dels nadius
ah mira
ara s'ha passat
a l'altra banda
per absolut interès
ah
bueno clar
per diners entre mig
per absolut interès
per no perdre
tot el que tenia
i per fotre els colonitzadors
que ja no l'aguantaven
però estem en aquest punt
ell ho va fer tot per interès
un cara dura
de tres parells de nassos
finalment
aquest mal bitxo
i no l'altra banda
va morir
amb 54 anys
el 8 de maig
de 1903
a Hibaoa
una de les illes marqueses
un geni de la pintura
però un pedraste
un fatxen
d'amonego descomunal
i una rata odiosa
que només mirava
pel seu prop interès
caram tu
una història
també d'un geni
però que
un malparit
a nivell artístic
però
clar
totalment
i a més
vull dir
ja no només
tot el que va fer
sinó escudar-te en això
de seré defensor
dels no sé què
i va fer un diari
fins i tot
per defensar-se
per defensar els nadius
i d'això
ho va fer per interès
i per no perdre
tot el que tenia
aquest bitxo miserable
que no mereix res
i que de fet
és un d'aquests
novament la imatge
d'aquest pintor
que mor pobre
i que un cop ha mort
les seves obres
bueno
fan un boom
sí exactament
també va ser aquesta situació
perquè va morir
molt desgraciat fins i tot
va morir molt pobre
sí de fet
va morir
per un infart
si no m'equivoco
en aquell mateix moment
en què tenia un judici
no en el judici en si mateix
però en el que li volien embargar
la major part
de les seves propietats
fins i tot
el carro
amb el que es movia
sí va morir
com una rata
va morir
com una rata fastigosa
i és el que es mereixia
aquest cabran
en fi
doncs bé
Março
un altre programa
que ens hem posat
a la motxilla
i res més
esperem que acabis
a passar bona tarda
que també tinguis
bona setmana
moltíssimes gràcies
i ens tornem a trobar
la propera
d'acord?
igualment
ens veiem la setmana vinent
adiós
adiós
adiós
adiós
Música
Música
Música
Falten poquets minuts
per la set en punt
i ara el que farem
és això
un tema d'en Trikella
és el seu tema
de fet més conegut
del seu últim àlbum
que es diu
Jugolar
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música


Música


Música
El programa
La Rambla