Ara escoltes ràdio d'Esvern, sintonitzes ràdio d'Esvern, la ràdio de Sant Just, 98.1, ràdio d'Esvern, 98.1, ràdio d'Esvern, 98.1, ràdio d'Esvern, 98.1.
No esperis a que t'ho expliquin tot, escolta-ho tu mateix a la rambla de Ràdio d'Esvern.
El magasí matinal d'actualitat de Sant Just, que et posa el dia del que passa al poble.
Amb la periodista Núria Garcia davant els micros.
De dilluns a divendres de 10 a 1, sintonitza el 98.1 FM o segueix-nos per streaming a la web ràdio d'Esvern.com.
A la rambla passejaràs amb els col·laboradors sobre temàtiques diverses, interessants i actuals, sense perdre de vista l'eix Sant Justenc.
S'hi fan tertúlies i cada dia hi ha una entrevista destacada que podràs seguir pel canal de YouTube.
Segueix-nos a Instagram i Twitter, arroba la rambla 9.8.1 i torna a escoltar el podcast a la web de Ràdio d'Esvern.
No ens fallis, t'esperem aquí de dilluns a divendres al 98.1 FM.
Hola, molt bon dia Sant Just, ara mateix passen 8 minuts de les 10 del matí d'avui, dimecres 3 d'abril.
Benvinguts i benvingudes a la rambla, el magazín matinal de Ràdio d'Esvern.
Esteu sintonitzant el 98.1 FM a l'emissora municipal de Sant Just.
Ja em coneixeu, sóc la Núria García i esteu amb mi cada dia de dilluns a divendres de 10 a 1 del migdia.
Tenim 3 hores per endavant, com sempre fins les 11 parlarem de l'actualitat santjustenca.
Amb la Mariona Salles llegirem els 3 titulars de les notícies més destacades de Sant Just
i també les portades dels diaris en català, el diari Ara, La Vanguardia, El Periódico i El Punt Avui.
Després, a continuació, farem la previsió del temps d'aquí a Sant Just per les properes hores amb en Carles Rius
i acabarem aquesta primera hora amb una connexió amb l'Heroa Carmona,
que és la responsable del Servei de Mobilitat Internacional d'aquí de Sant Just,
un servei que es dona des del Casal de Joves,
i que ara mateix està a Madeira, a la illa de Porto Santo,
fent un intercanvi juvenil europeu amb menors d'edat.
Hi ha menors de Portugal, menors de Bèlgica,
i també hi ha menors de Sant Just que han sortit d'aquí fa uns dies i estaran fins al 10 d'abril
i connectarem amb ells i ens explicaran com ho estan passant i què és tot el que estan fent i aprenent.
Després, a les 11 i 10, farem l'entrevista del dia, com sempre.
Avui tenim el Cirque Smile, un circ que ha aterrat aquí a Sant Just,
s'hi estarà fins al 21 d'abril i parlarem amb la seva directora artística.
A veure l'espectacle també que ens ofereixen aquí al municipi.
Després també tindrem a l'Elisa Linares per la secció Plaer i Alegria, com sempre.
I ja a tercera hora, a les 12 i 10, asseixerà caure la Meri Barranco,
perquè començarem la nova secció amb l'Associació de Veïns de Sant Just.
Vindrà la Meri Barranco i la Lourdes Buzón.
Acabarem el programa amb la participació del restaurant Cuina Miracle,
que ens faran, com cada dimecres, l'espai de cuina.
Vinga, va, que tot això és el que tenim avui, eh?
No marxeu, que comencem!
Comencem amb una de Judith Nederman, es diu Vinc d'un poble.
Vinc d'un poble a vora el mar, que banya els seus amors en una platja sense grena.
Vinc d'allà on tothom es somriu, d'allà on tothom sempre diu que el sol cura la pena.
Al carrer del Carmeià, feliu que per Nadal sempre ens escriu algun poema.
Amagats al passeig dels fins, amants de tan sols 15 anys, no han tingut temps d'aprendre'n.
i sempre torno al mar, allà on puc respirar.
i sento que la sal m'abraça i em purifica la pell.
Vinc d'un poble mariner, on flors i pescadors naveguen junts en una romba.
Vinc d'allà on tothom fa el vermull, d'allà on les palmeres ploren la llorada cua.
Quan arriba Sant Joan, i el dia es fa més llarg per celebrar la nostra festa.
Omplim el poble de colors, cremem el desig al foc i l'alegria fa la resta.
I sempre torno al mar, allà puc respirar.
i sento que la sal m'abraça i em purifica la pell.
Vinc d'un poble a veure el mar, purifica la pell.
Vinc d'un poble a veure el mar.
Vinc d'un poble a veure el mar.
Vinc d'un poble a veure el mar.
Vinc d'un poble a veure el mar.
Vinc d'un poble a veure el mar.
Vinc d'un poble a veure el mar.
Vinc d'un poble a veure el mar.
Vinc d'un poble a veure el mar.
Vinc d'un poble a veure el mar.
Allà on puc respirar.
i sento que la sal m'abraça i em purifica la pell.
Vinc d'un poble a veure el mar.
Vinc d'un poble a veure el mar.
Vinc d'un poble a veure el mar.
Vinc d'un poble a veure el mar.
Vinc d'un poble a veure el mar.
Vinc d'un poble a veure el mar.
Vinc d'un poble a veure el mar.
Vinc d'un poble a veure el mar.
Vinc d'un poble a veure el mar.
Els dimecres a les 10 de la nit, Fabricants de Cançons.
Un programa de converses amb artesans de la paraula cantada.
Amb persones que a prop nostre fabriquen aquests artefactes poèticos-musicals que ens fan viatjar.
O bé amb persones que n'analitzen la seva alquímia.
Fabricants de cançons, una hora conversant sense presses, com si estiguessin prenent una copa sobre cançons.
Aquí, a Ràdio Desver, a un 98.1 de la freqüència modulada.
Un programa conduït i realitzat perquè us parla.
Meneu gauzats.
Un quart d'onze del matí i passem a parlar amb la Mariona per l'actualitat Sant Justenca,
que sempre ens porta aquests tres titulars més destacats.
Bon dia, Mariona.
Bon dia, Núria.
Com anem?
Molt bé.
Això va bé, no?
Gairebé que hem començat la setmana i ja som a dimecres.
Passa molt ràpid.
Ja, com qui diu, cap de setmana, ja estem, eh?
A veure, què ens portes avui?
Doncs mira, tenim que les famílies amb infants petits de Sant Just tindran l'oportunitat de conèixer de prop
amb les escoles Bressol Municipals, Marrecs i Mainada, gràcies a les jornades de portes obertes que hi ha organitzades aquest mes.
Són sessions que permetran a les famílies avaluar el projecte educatiu i les instal·lacions d'aquestes llars d'infants.
Amb l'objectiu de proporcionar una experiència personalitzada, les visites a l'escola, a les escoles, es faran en grups reduïts de 10 persones guiats per les educadores.
Molt bé.
Llavors, per participar en aquestes visites, les famílies han de fer la seva inscripció prèvia a través d'un formulari
que ja podeu trobar a la notícia a la pàgina web de Ràdio d'Esvern,
per tal, doncs, d'organitzar aquests grups de 10 persones perquè sigui, doncs, l'experiència més enriquidora i més, el que deia, més personalitzada.
Llavors, el calendari per les visites guiades és a l'escola Marrecs el 15 d'abril i el 18 d'abril,
en tres hores diferents, que podeu consultar ja a la notícia de Ràdio d'Esvern,
i a Mainada el 17 d'abril i el 22 d'abril.
A més, també s'organitzaran dues sessions informatives al Centre Civí Vic Salvador Espriu,
el 18 d'abril a un quart de 12 del matí i el 22 d'abril a dos quarts de 5 de la tarda.
I en aquestes sessions, doncs, es presentarà el projecte educatiu compartit amb dues llars d'infants,
així també com l'organització del curs escolar, el procés de preinscripció i matrícula i tot el que calgui saber.
Les places disponibles pels pròxims curs escolar es distribueixen en diferents grups,
en el grup de lactants, grup de 1 a 2 anys i grup de 2 a 3 anys, amb un total de 100 places.
Déu-n'hi-do.
En cas que no s'acollin infants amb necessitats educatives específiques,
les places que s'oferiran seran fins a 111 places.
D'acord.
I a la notícia també podeu veure aquestes places com estan dividides en els diferents grups d'edat que he mencionat.
Molt bé.
Doncs escolta'm, a les famílies que s'estiguin plantejant portar els seus fills filles a les escoles Bressol d'aquí de Sant Just,
tant la Mainada com Marrex, ja fan diferents horaris, diferents possibilitats,
per anar a aquestes portes obertes en què s'ensenyen els centres.
Exacte. Repeteixo, Marrex el 15 d'abril i el 18 d'abril,
i a Mainada el 17 d'abril i el 22 d'abril.
Fantàstic. Què més tenim, Mariona?
Doncs mira, tenim que la pròxima conferència organitzada per l'Aula Universitària de la Gent Grandes Plues i Sant Just
porta el títol Els retrats més famosos de la història de l'art
i tindrà lloc demà dijous 4 d'abril a les 6 de la tarda a l'Auditori de la Residència de la Mallola,
com cada dijous,
i serà càrrec de Mariona Millà, que és pintora, escultora i il·lustradora.
La conferència pretén oferir una mirada aprofundida i enriquidora
sobre algunes de les obres més icòniques i influents del món de l'art
i també es pot consultar tota la informació de l'aponent,
així com veure la seva obra,
a la pàgina web marionamilla.com.
És un esdeveniment obert a tot el públic,
gratuït per socis i socis de l'Aula Universitària
i amb una aportació de 5 euros per qui no sigui soci.
Molt bé, doncs també tenim una altra sessió ja de l'Aula d'Extència Universitària,
a, en aquest cas, temes artístics, no?,
amb una professional que en sap un munt, segur,
com tota la gent que ve a fer aquestes conferències i xerrades,
gent amb renom dintre del seu camí i del seu sector.
Exacte.
I això, la gent que vulgui que s'acosti a l'Auditori de la Residència La Maiola.
Exacte, com tots els dijous.
Què més tenim? Ens falta un titular, Mariona.
Doncs mira, tenim que durant el mes d'abril es posarà en marxa la fase 5,
titular de la Zona Nord,
de la implementació del nou sistema de contenidors amb xip a Sant Jus.
Epa.
S'efectuarà el tancament de contenidors de la Zona Nord
a la part alta del barri centre,
al barri nord,
a la part que falta, perdó, del barri centre,
al barri nord i a Can Moodlell.
Per tant, durant el mes d'abril es faran visites als habitatges de la Zona Nord
per entregar dues targetes per habitatge
i explicar el funcionament dels contenidors amb xip
que es posen als residus d'orgànics i de la resta.
I l'activació del sistema d'aquesta zona està prevista pel 27 de maig,
marcant així la finalització del desplegament de contenidors amb xip
a tot el municipi.
És a dir, que durant el mes d'abril es farà aquesta repartició de targetes
i s'explicarà com funciona tot el sistema
i el 27 de maig quedarà tot el municipi
ja cobert amb aquests contenidors.
Exacte.
Amb el 95% de les targetes ja lliurades a la fase 4,
l'Ajuntament ara se centrarà a informar els residents de la Zona Nord,
que inclou els barris per sobre de la Rambla de Sant Just,
com els de la carretera Reial Can Moodlell,
barri nord i barri centre fins al carrer Sant Josep.
Llavors, per garantir una adequada difusió de la informació,
s'ha organitzat també una reunió veïnal per part de l'Associació de Veïns de Sant Just,
el 9 d'abril a les 6 de la tarda al Centre Cívic Joan Maragall.
I també s'enviarà una carta informativa amb un díptic a totes les llars afectades.
A més a més, també s'instal·larà una carpa informativa al Parc Maragall i al Mercat Municipal,
on personal contractat per l'Ajuntament donen,
i també a més visitaran els veïns per llibre les targetes i resoldre dubtes.
Per a aquells veïns i veïnes que no puguin ser localitzats durant les visites,
hi haurà un punt informatiu i d'entrega de targetes a les escoles
des del 20 de maig fins al 7 de juny,
amb horari de 9 del matí a dos quarts de dues i de 5 de la tarda a 8 del vespre.
Per tant, és molt estrany que no derribi la targeta d'alguna de les maneres.
D'alguna via, per una via o altra, t'ha d'arribar la targeta.
Exacte, et vindran a casa.
Hi haurà punts informatius, també hi haurà punts de repartició,
hi haurà gent que visitarà explicant el sistema.
Vull dir, hi ha la reunió veïnal, com he dit, el 9 d'abril.
Així que...
Vies a totes les possibles, vaja.
Exacte.
Molt bé, i a més a més, hi ha l'avantatge que...
Bueno, ja és un sistema que ja s'ha implantat en altres barris,
per tant, si la gent ha passejat una mica per Sant Jus,
també ha pogut veure, no?, una mica com...
Bueno, com si ha vist algun veí o veïna tirar les escombraries.
Exacte, totalment.
A més, que és molt fàcil, és simplement acostar la targeta on hi ha la placa,
que ja s'obre directament i ja està.
Molt fàcil.
Sí, i a més que s'està estudiant també que en un futur pròxim es pugui obrir amb...
Amb el mòbil.
Amb el mòbil, perquè clar,
sí que és veritat que...
Jo això ja ho he dit, eh, ho veig més perillós que una altra cosa.
Més perillós.
Obrir les escombraries amb el mòbil, sí, sí, sí, sí.
Clar, però també la...
Què ho dius per si tires el mòbil a les escombraries?
Home, home, home...
Clar, però també s'han de posar facilitats perquè si, jo què sé,
no trobes la targeta,
potser vols tirar alguna cosa a les escombraries
sense estar des de casa teva, jo què sé.
No, no, jo, o sigui, estic a favor de posar també l'opció del QR, suposo, no?
Serà amb un...
Sí que és veritat.
O amb un codi de barres amb el mòbil, o sigui,
per la gent que, òbviament,
et deixes la targeta o no la portes a sobre per qualsevol cosa,
tenir-la al mòbil és molt pràctic.
Oh, jo què sé,
però això...
Jo crec que deuen amb QR, no?
Amb QR o potser amb un codi de barres, o...
Clar, si convides la gent a sopar a casa, imagina't,
i al marxar el típic que els dius
ei, feu-me el favor de baixar les escombraries,
els envies el QR i ja ho poden obrir,
si no, et tocarà baixar...
Mariona i jo no li dic als meus convidats que em tirin les escombraries.
Home, les escombraries que he fet...
De cap de les maneres.
Les escombraries que he fet durant el sopar,
baixeu les pizzas, baixeu-les...
El que sigui, em es fa molt, eh, Núria?
Jo, almenys ja a casa meva s'ha fet sempre.
Que convides a molta gent, feu molt de residu,
demanes...
Ei, quan marxeu, baixeu-los.
Clar, amb targeta et diran...
Doncs no, te toca.
Però si hi ha el codi al mòbil, doncs mira.
També és a dir que no serà el primer mòbil
llançat a les escombraries per error, eh?
No, no, no. Ni mòbil ni claus.
Exacte.
Bé, ja veurem com s'acaba de gestar el tema del codi.
En fi, deixem aquí, Mariona,
aquests tres títulars aquí de Sant Just,
deixem una promoció i passem a llegir
les portades dels diaris en català d'avui dimecres.
Perfecte, Núria.
Fins ara.
Fins ara.
Com cada hivern, vacunar-se és vital
per prevenir complicacions.
Bronquiolitis.
Immunització pels nadons nascuts
entre l'abril del 2023
i el març del 2024.
Grip i Covid.
Vacuna de la grip per tots els infants
entre els sis mesos i els cinc anys.
I la de la grip i la Covid
per reforçar la immunitat dels majors de 60 anys.
Persones amb alguna malaltia crònica,
dones embarassades
i professionals de la salut.
La millor defensa és un bon atac.
Vacuna't.
Demana hora al teu cap o punt de vacunació.
Generalitat de Catalunya.
Sempre endavant.
Vinga, anem a llegir a les notícies
que obren els diaris en català d'avui
i com sempre comencem amb la portada del diari Ara.
Mariona, què és el que diu?
El diari Ara obre dient que Aragonès
proposa un referèndum dins de la Constitució.
Pel que fa a la pregunta,
la ciutadania hauria de dir sí o no a la qüestió
voleu que Catalunya sigui un estat independent?
I pel que fa a la reacció,
doncs la Moncloa rebutja radicalment una consulta pactada
a través de l'article 92 de la Carta Magna.
Doncs sí.
En fotografia principal veiem un cotxe completament destrossat
que és un cotxe d'una ONG
perquè diu que Israel mata set cooperants de la ONG de José Andrés.
L'aviació israeliana va bombardejar a Gaza
el convoy senyalitzat de World Central Kitchen
que és l'entitat nord-americana del xef espanyol José Andrés
que portava menjar a la franja en col·laboració amb Open Arms
i que ara ja sospès l'activitat.
Doncs sí, sí, realment una catàstrofe, eh?
Sí, perquè és això,
el convoy aquest anava senyalitzat com a ajuda humanitària,
com a ONG i igualment va...
Clar, és que a més es veu la fotografia,
de l'ara es veu la furgoneta
que a la part de dalt...
Està foradada.
Està foradada, però porta la senyal,
o sigui, perquè ho vegin els avions a dalt
o els bombarders o els helicòpters
o qui tira missils
que vegi que allò, o sigui,
porten la senyal amb aquesta lupa.
per avisar, no?,
perquè vegin des de dalt
que es tracta d'un convoi d'ajuda,
de cooperació.
I bé, es veu per dalt foradat,
o sigui...
Exacte.
Què més?
Seguim amb més notícies d'avui.
De l'ara diu que hi ha rècord històric
de treballadors al març.
L'estalvi de les Llarges dispara un 70% el 2023.
També l'ara diu que Alicia Romero i Anna Navarro
són segones a les llistes del PSC i de Junts.
Sí.
I per tancar la portada d'avui de l'ara
veiem que els sindicats de presons i la Generalitat
obren negociacions.
Després d'uns quants dies de manifestacions i protestes,
també, reivindicacions,
doncs comencen a negociar.
Exacte.
Què més tenim ara?
Passem a la Vanguardia?
Passem a la Vanguardia,
que obre també amb les eleccions del 12 de maig.
Diu que Aragonès introdueix la pregunta del referèndum
en la campanya electoral.
El president planteja votar sobre si Catalunya
vol ser independent a l'empara de la Constitució
i el PP denuncia l'ús partidista de la Generalitat.
En fotografia principal,
també parla d'aquest atemptat contra aquesta ONG.
A Gaza diu que ha estat,
veiem en la fotografia,
un cotxe completament destrossat i calcinat
i diu que és l'estat d'un dels vehicles
del convoy de World Central Kitchen
després de l'atac.
El viatge s'havia coordinat amb els militars israelians.
És a dir, que fins i tot l'ONG
s'havia posat d'acord amb els militars israelians
per dir, ei, anem a fer aquesta ajuda humanitària
i igualment han estat atacats.
Doncs sí.
Ara, què més seguim?
Més notícies de la Vanguardia.
Veiem que el Congrés citarà Yusso i la seva parella
per la compra de mascaretes.
El PSOE replica el PP
i el seu pla de corralar l'armangola al Senat
pel cas Koldo.
També veiem avui a la Vanguardia
que set membres de l'ONG del SEF
és notícia relacionada amb la fotografia principal
que diu set membres de l'ONG del SEF
José Andrés moren en un atac israeli a Gaza
que Netanyahu admet el bombardeig
no intencionat del convoy humanitari.
és a dir, a la fotografia de l'Ara es veia clarament
com tenia un forat sobre un dels cotxes
però Netanyahu diu que no és intencionat.
No, no, no.
Que dius com li dones...
A més que va dir literal coses que passen.
Coses que passen, no?
Coses que passen.
Que té el forat just al sostre
que dius li has d'apuntar per donar-li a un vehicle.
Clar, clar, clar.
Vull dir, si no, les possibilitats
de que li donis just a sobre són baixíssimes.
Sí, sí.
Però bé, ja és que no tenen cap mena de vergonya.
No, no.
I també estan en un punt
en què cada cop el suport que té a Israel és menys.
Sí, sí, sí.
A veure quant temps ha de passar
perquè es quedin absolutament aïllats.
En fi.
Seguim més notícies de la Vanguardia.
Vèiem que la pluja dona dos mesos de treva
a la sequera a Catalunya.
És a dir, hem respirat una mica més tranquils
després d'aquesta Setmana Santa.
Sí.
Però bé, són dos mesos de treva, eh?
I també ara començarà la calor.
D'aquí, sí, sí, sí.
De fet, el Carles ja...
Bé, després ens ho explicarà.
Però ja va dir ahir que venia cada cop més...
De fet, avui ja les prediccions...
Jo he mirat el típic que mires abans de sortir
per veure com t'has de començar a vestir
per no passar calor ni fred.
I ja els pròxims dies
ja arribem sempre als 20 graus.
Sí, sí, sí.
Ja comença a venir la caloreta.
Fora anoracs, va.
I per tancar la portada de la Vanguardia
veiem que hi ha un pla antitabac.
El Beto a fumar a les terrasses
no té consens.
Sí.
A més, és un tema que ja ve de...
ja porta anys gestant-se aquest tema de fumar.
Exacte.
no fumar no fumar no fumar no fumar no fumar no fumar no les terrasses.
En fi.
i per tancar la portada de la Vanguardia fa menció
el desesperant procés de jutjar un reincident.
anem ara a la portada del periòdico que obre també amb la imatge
d'aquest bombardeig a l'atac en els cooperants
en què Israel mata en un bombardeig a set treballadors
d'aquesta ONG del xef José Andrés
que van distribuint ajuda a gasa.
Més notícies.
També a la portada del periòdico
parla del mal que està fent en el litoral
el pas del temporal Nelson.
Diu aquí que les platges catalanes
rebran sorra per salvar l'estiu.
Diu aquí que el govern es coordina
amb els ajuntaments dels municipis afectats
per avaluar els danys
i estudiar a declarar l'emergència
per accelerar les reparacions.
Vaja.
També Carragonès proposa un referèndum
amb l'article 92 de la Constitució.
Després també parlen de patrimoni urbà.
Diu que Barcelona dedicarà 3,2 milions més
a conservar tendes icòniques
que en els últims anys n'han tancat unes quantes.
Exacte.
De fet, si vas pel centre de Barcelona
no veus res.
Hi ha...
Tradicional.
Exacte, són tot cadenes, franquícies,
està tot esquerit en anglès.
Totalment, totalment.
Després també diu aquí comptes del INE
de l'Institut Nacional d'Estadis
que diu que l'estalvi de les famílies creix
per la feina i la moderació de la inflació.
També diu aquí Laporta
intenta que Nike no li cobri
les penalitzacions del contracte
en referència a la situació econòmica del club.
I després també acaba amb una estrena.
Diu aquí el periòdico Jauria
que és l'obra sobre el cas de la manada
recala en el Teatre Romea.
Després, ara passem a la portada del Punt Avui
que obre a gran imatge d'unes terres agrícoles
d'un pagès que està d'esquena
amb una imatge també d'un tractor.
Diu, vull ser pagès.
Joves sense lligams familiars amb el sector
es formen per ser agricultors o ramaders
tot i la crisi i el malestar
pels problemes de rendibilitat,
sequera i l'elevada càrrega burocràtica.
Altres notícies també del Punt Avui
doncs, per exemple, diu aquí la fragilitat del litoral
en evidència i és que l'augment de temporals
al sud-oest té més impacte en la regressió de les platges.
També parlen d'aquest referèndum en el marc constitucional.
Diu que Aragonès proposa una consulta pactada amb l'Estat
que el govern Sánchez ja descarta.
I acaba amb també aquesta petita notícia
diu aquí Atac d'Israel a l'ajuda humanitària a la Franja d'Agassa.
Mariona, aquestes han estat les portades
dels diaris d'avui, 3 d'abril.
Si et sembla, ho deixem aquí.
T'escoltem a tu a les 11 i a les 12 en punt
i a la 1 amb l'informatiu complet de les notícies de Sant Just.
Perfecte, Núria, ens escoltem ara.
Fins ara.
Fins ara.
Doncs jo no separo la brossa.
Em fa mandra.
Tu sí?
Esclar.
Marcel, cada cosa em toca, eh?
Esclar.
Reciclar és massa evident per no fer-ho.
Envasos de cartró i paper,
el contenidor blau
o el covell del porta-porta.
Generalitat de Catalunya.
Sempre endavant.
Vinga, i fem ara la previsió del temps amb el Carles.
Bon dia, doncs seguim amb aquesta tranquil·litat.
Com dèiem, ahir comentàvem el fet
que ens creuava l'últim front,
molt desgastat,
que va deixar alguna goteta a l'interior de Catalunya,
un petit augment de núvols,
que els vam comprovar ahir al vespre,
a Sant Just d'Esvern,
que es va tapar una miqueta el cel
quan se n'anava just el sol.
Aquests núvols no van aportar massa cosa més
i ara ens queda l'estabilitat.
Com dèiem,
aquest flux que teníem,
amb depressions,
amb latituds una miqueta més baixes,
amb anticiclò escandinau,
feia que totes aquestes línies frontals més actives
i, a més a més,
que anaven associades amb aire fred,
viatgessin per la península ibèrica
i anessin a patar cap al Pirineu
i ens ha donat aquest mes de març
que ahir comentàvem aquí a la Rambla,
el fet que era un mes de març
que ha plogut per sobre
del que tocaria de mitjana,
per un mes de març.
Això no passava feia sis mesos
i, d'altra banda,
que sempre aquests últims sis mesos
n'hem estat sempre per sota
del que hauria de tocar per l'època
i, d'altra banda,
és un mes que,
com ahir també comentàvem,
el fet que feia 23 mesos
que, com a mínima,
l'àrea metropolitana,
Barcelona, Sant Jús,
no plovia tant en un mes.
O sigui,
ens hem de remuntar gairebé dos anys enrere.
Hem acomiadat el mes de març
amb molta alegria
i comencem el mes d'abril
amb el que dèiem,
amb una situació que ha canviat,
que ara ja no parlem de fronts
que ens van visitant al país,
sinó que l'anticicló
que puja i que ens ve
des del nord d'Àfrica
farà de tap
per a totes aquestes línies frontals
que continuen passant
però que passaran
en latituds més altes
i això farà
que els propers dies
tinguem un temps força més estable
i amb unes temperatures
que en aquesta època de l'any
quan tenim una certa influència
de vents del sud,
del sud-oest
i no van associades
amb aire fred en alçada,
provoca que les temperatures
es puguin enfilar.
Temperatures que aniran pujant
al llarg dels propers dies
però tenim aquests dubtes
que sempre se'n generen
a la primavera
a punts del litoral
i Sant Jús
estem en línia recta
tan sols 7 quilòmetres del mar
i això provoca
que en aquesta línia marítima
es puguin formar boires.
Per què?
Doncs perquè hi ha una temperatura
que és força alta a l'ambient,
l'aigua del mar
en aquesta època de l'any
encara és força fresca,
ha plogut molt
durant el mes de març
o sigui que no s'ha anat escalfant
com hauria
i això provoca
que la mateixa línia de la costa
es puguin formar
aquestes boires baixes
que a vegades
doncs estàs
a un quilòmetre de la costa
decideixes anar a passar el dia
a la platja
arribes a la platja
i està ben tapat
amb un cel ben gris
i a més a més
amb un ambient fred
perquè agafes la temperatura
de l'aigua del mar.
Doncs bé,
al llarg dels propers dies
es poden formar aquestes boires
podem tenir aquesta situació
de boires a punts del litoral
que provocaran
que les temperatures
quedin molt bé esfrenades
i per això ho explicàvem
perquè Sant Jús
sí que és cert
que a gran part de Catalunya
i per exemple
a Tortós
arribaven als 23 graus
a Sant Jús
ens vam quedar
a tocar dels 18
o sigui
no vam arribar als 18
i al llarg dels propers dies
s'anuncia
en general
a Catalunya
un augment
de les temperatures
el que està per veure
és com pujarà
la temperatura
aquí a Sant Jús
creiem que avui
doncs d'aquests
gairebé 18
d'ahir
doncs avui
podríem arribar
cap als 19
aproximadament
o fins i tot
als 20 graus
demà dijous
seguiríem
amb una situació
molt semblant
i a partir de divendres
potser tenim
alguns núvolets més
no és que ens hagi de creuar
grans fronts
ni grans precipitacions
però sí que els dies
seran una miqueta
més variables
amb el sol
com a protagonista
però amb una mica
més de variabilitat
això seria
entre divendres i dissabte
seguim amb aquesta influència
de béns del sud
en general
a Catalunya
la tendència
és que les temperatures
vagin pujant
però al litoral
quedarà en frenades
més o menys
ens quedarem
amb aquests valors
de com a molt
20 graus
o sigui
anirem jugant
des d'avui dimecres
fins ben bé
dissabte
amb aquests valors
entre els 18
i els 20 graus
les mínimes
baixen
les nits són serenes
avui ho ha pogut passar
hem baixat fins als 10 graus
de temperatura
de mínima
a Sant Jús
si hi ha alguns
núvolets a la nit
doncs les temperatures
no poden baixar massa
però hi ha aquest contrast
tèrmic
entre els 20 de màxima
i els 10 de mínima
que anirem jugant
fins ben bé dissabte
per què estem dient
tota l'estona dissabte?
doncs bé
perquè diumenge
molts mapes ens marquen
que serà un dia
força més gris
és una línia frontal
que passa
en un espai
de bon temps
però aquesta línia frontal
no va carregada
un ruixat
alguna tempesta
al Pirineu
de mitja tarda
però vaja
el que podria passar
i això encara està
per confirmar
i ho intentarem fer
entre demà
i divendres
és que diumenge
pugui tenir alguns núvols més
i les temperatures
puguin recular un palet
molt poca cosa
però clar
recularan a l'interior
que han tingut més sol
aquests dies
les temperatures
han estat més valentes
i han pujat més
però a la costa
tampoc no ens enterarem massa
ens haurem d'esperar
a la setmana que ve
aviam si arriba
algun canvi
si arriba alguna situació
de precipitacions
típica de la primavera
perquè de moment
el que és aquesta setmana
seguirà amb molta tranquil·litat
amb algun ruixat
de mitja tarda
en zones de muntanya
al Pirineu
amb una cota de neu alta
al voltant dels 2.200 metres
i a Sant Jús
doncs el que comentàvem
temps bastant tranquil
i de moment
seguirem atents
aviam què pot passar diumenge
si és un dia més gris
o és un dia solellat igual
o sigui que això
són els deures
que tenim d'anar seguint
al llarg dels propers dies
aquí a la Rambla
això és tot
que vagi bé
i bon dia
molt bé
moltes gràcies Carles
doncs ja tenim
la previsió del temps
per aquestes properes hores
aquí a Sant Just
demà seguirem
a la mateixa hora
amb més qüestions
a veure si es confirma
realment
el que ens ha estat comentant
el Carles
ara deixem un tema musical
i seguirem
amb l'espai
de mobilitat internacional
amb l'Aroa Carmona
que estan
in situ
allà
a Madeira
a la illa de Porto Santo
amb aquest intercanvi
anomenat
Flower Power
de moment
us deixem
un tema
de Doja Cat
Say So
motorsport
hi a la
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Una banyera?
Amb els problemes de sequera que hi ha.
El canvi climàtic està provocant que les sequeres posin en risc l'abastament domèstic i d'altres serveis essencials.
És per això que cal fer un ús eficient de l'aigua.
És important tancar l'aixeta sempre que no estiguem utilitzant l'aigua.
O que, si tenim una aixeta que goteja, la reparem el més aviat possible.
El vàter no s'ha de fer servir com a paperera.
I, si en lloc de banyar-nos ens dutxem, estarem contribuint a estalviar molta aigua.
012. La millor resposta. Generalitat de Catalunya.
Arriba ara el moment de fer l'espai de mobilitat internacional
i parlarem amb l'Aroa Carmona, que és la responsable del servei.
Un servei que es dona des del casal de joves
i que, sobretot, estan tenint molt d'èxit els programes dels intercanvis
que es fan per Europa amb joves menors d'edat.
Concretament, ara, durant la Setmana Santa va marxar un grup.
S'està fent, de fet, aquest primer intercanvi
amb menors que van marxar i estan a la illa de Porto Santo, a Madeira.
Parlem amb l'Aroa, perquè estan allà, amb el grup de joves.
Hola, l'Aroa, què tal? Molt bon dia.
Hola, Núria. Bon bon dia a tothom.
Què tal? Com està anant l'experiència? Ja fa uns dies, no?, que esteu per allà a Madeira?
Doncs sí, ja avui és el cinquè dia. Vam arribar el dia 30.
Sí.
I és el cinquè dia que estem per aquí i el quart que estem a Porto Santo,
perquè el primer dia vam arribar a Madeira, la illa de l'Aroa.
Molt bé. Quanta gent sou d'aquí de Sant Just, allà ara mateix, fent l'intercanvi?
Doncs són 11 joves i el Sergi Radal Casal i jo.
Molt bé. Suposo que l'experiència està anant superbé.
Nosaltres volem parlar ara, no sé si tens per aquí a mà,
algun dels joves que ens pugui explicar tot el que han anat fent una mica
des del primer dia, les activitats, com s'estan organitzant, tot plegat.
Sí, i tant. Mira, Núria, et passo la Paula, la Paula Montalbán,
perquè t'expliqui una mica què portem fent aquí des que vam arribar, d'acord?
Molt bé. Gràcies, Aroa.
Hola, Paula, què tal? Com estàs?
Hola. Estic molt, molt bé.
El millor està aquí. És increïble. És brillant, luminós.
És el millor que hi ha a Sant Just.
Paula, escolta'm una cosa. Què és el que esteu fent allà a Madeira,
els joves d'aquí de Sant Just? Què esteu fent? Quin tipus d'activitat?
A Madeira no ho vam fer molt, però a Porta Santo estem fent activitats amb els portugueses i els belgues,
per connectar amb tot, la natura i aquestes coses.
Sí.
Estem fent activitats molt interessants per relacionar-nos, relaxar-nos, menjar gratuït.
però, Paula, quan comenceu el dia, què és el que feu? És a dir, esmorzeu i després què feu? Us poseu a fer ja activitats que heu preparat vosaltres?
Ens llevem, esmorzem i fem activitats, però tenim com diverses activitats.
Sí.
Activitats que fan els monitors o, per exemple, activitats que fem nosaltres, els belgues, els portuguesos.
Ens van com tornant, perquè estan com preparades, saps?
Molt bé.
I vosaltres, els de Sant Just, Paula, vosaltres heu preparat alguna activitat? L'esteu preparant ara?
Ah, sí, sí. Ahir, per exemple, vam ballar la Macarena.
Sí? Els hi vau ensenyar ballar la Macarena?
Sí. Va ser molt interessant.
Com va anar l'experiència? Ho vam fer bé o no?
Sí, sí, bastant bé. La cronometració aquí no falla.
Després esteu fent visites per conèixer una mica també la illa?
Abans d'ahir vam fer una petita visita al poble i vam anar a la platja, per exemple, o ahir vam anar a la muntanya i vam veure com les vistes del poble, perdona, de la illa.
I, Paula, per les tardes i això, què és el que feu després de dinar, per exemple?
Moltes, moltes, moltes activitats. Tenim també free time i, sobretot, activitats a saco, saps?
Molt bé.
I també, després de sopar, a vegades fem l'Intercultural Night, que és com, és com que diverses persones del país porten menjar.
Sí.
Típic d'allà i fan com una exposició o teatre o PowerPoint o Cajut o, saps? Per conèixer més el seu país i intervenir-nos amb ells i porten, jo què sé, els verdes xocolata o...
Escolta'm, Paula, no sé si tens algun company o alguna companya també aquí amb tu que vulgui parlar una estoneta.
Hola.
Hola, Valeria, què tal? Com va? Bon dia.
Bé, a vosaltres?
Bé, molt bé. Escolta'm, Valeria, què és el que esteu fent aquests dies allà a la illa de Porto Santo? A tu quina és l'activitat?
I la Paula ens ha estat explicant una mica que esteu fent diferents també visites per la illa, que us esteu relacionant amb els belgues, amb els portuguesos...
A tu quina és allò que més t'està agradant?
M'està agradant molt les activitats que podem barrejar amb la gent d'altres països, perquè realment aquells són els moments quan podem socialitzar entre nosaltres.
i...
Però també m'agraden molt els moments lliures que tenim, perquè és com que tenim molt espai per parlar de molts tòpics diferents.
A Podem és que hi ha un nosaltres i som molt bonics aquells moments.
Us relacioneu amb els belgues i amb els portuguesos i establiu relacions d'amistat o com us quedeu vosaltres amb més la gent de Sant Just?
No, jo pensava que ens quedaríem una mica més amb la gent de Sant Just, però realment els belgues, per exemple, tenen un molt bon anglès i per això és com molt a molt parlar amb ells i realment ho fem molt més del que m'esperava.
Que bé.
Igual amb els portuguesos i la gent que no té l'anglès a un nivell tan alt, doncs s'hi comporen i tots fem un esforç perquè vulguin també parlar amb nosaltres al mateix nivell o parlem, per exemple, amb més a poc a poc o utilitzem el traductor, pel que ens entenguin millor i ens comuniquem.
Clar, com va el tema de l'anglès? Això és un problema o ho sabeu defensar prou bé?
No, no és un problema perquè realment, clar, hi ha gent que té un anglès millor, hi ha gent que ho té una mica pitjor, però tots ens comuniquem i ho practiquem i ningú s'enfada, tots són molt pacients.
I què tal l'alberg? Esteu a gust? Esteu bé?
Sí, perquè l'espai mola molt, és molt tranquil i hi ha moltes, moltes zones per on podem, doncs, per exemple, menjar, on podem parlar, fer les activitats, tenim la platja aquí al costat, així que és perfecte.
Molt bé, que bé. I quin tipus d'activitat, sobretot, esteu fent? Relacionades amb quina temàtica?
Doncs, evidentment, amb les flors, perquè el nostre intercànvi es diu Flower Power i estem explorant la natura una mica i també amb les cultures.
Per exemple, cada nit tenim un culture at night, que és cada país presenten les seves cultures i el seu menjar tradicional.
Per exemple, aquesta tarda harem el d'Espanya.
Sí?
Sí, i també, per exemple, hi ha també unes activitats estàtiques, diguem, per exemple, cada matí, un grup de representants d'un país, no?, fa com un NHIS, que fa com una activitat una mica per despertar-nos.
Per exemple, com t'he dit abans, nosaltres hem fet una vegada la Macarena, nosaltres hem fet un joc i d'aquesta manera ens despertem una mica.
Molt bé, molt bé. I vosaltres a Sant Just heu fet ja alguna activitat? Heu estat vosaltres els que hàgiu promogut algun taller?
Sí, la nit d'aller, per exemple, els nens de Sant Just han fet com un relaxing game, una activitat una mica, perquè nosaltres, per exemple, reflexionem sobre cada dia que passem aquí, però ho fem per països.
i ahir ho hem fet com tots junts i ens hem fet, per exemple, un massatge i hem comentat, doncs, coses que ens han agradat d'aquest dia i ha sigut molt guai.
Molt bé, molt bé, molt bé. Tenen la mateixa edat, més o menys, els belgues i els portuguesos?
Sí, ja tots som més o menys de la mateixa edat, evidentment, si poses la més petita amb la més gran, el millor, ens nota una mica de diferència, però tothom en contra de la gent amb la que està molt potenta i tots som equivalents d'aquí.
Molt bé, que bé. Valeria, jo no sé si tens algun altre company per aquí, també al costat, que vulgui comentar alguna coseta.
Hola, bon dia.
Hola, Paola, què tal?
Molt bé.
Tu com t'ho estàs passant aquí a l'intercanvi?
Doncs molt bé, estic conèixent molta gent i ens ho estem passant molt bé.
De la illa, heu fet alguna visita? Què més t'està agradant de Porto Santo?
M'està agradant que els paisatges són molt bonics i quan caminem per les muntanyes és tot molt verd i molt bonic.
Molt bé. De les flors, que, bueno, el títol ja ens ho han dit, no?, es diu Flower Power, aquest intercanvi.
De les flors, què estàs aprenent o què és el que més t'ha sobtat?
Estic aprenent, doncs, que hi ha molts tipus de flors diferents i que aquí, òbviament, no podem ni arrencar-les ni res i que hem de respectar la natura i tot això.
A l'Albert, com va tot? Per tu és un lloc acollidor? És còmoda? Us podeu relaxar bé també per les nits?
Sí, sí, ens podem relaxar bé aquí perquè com que tenim com una hora perquè tothom estigui més callat, per dormir i tal, i com no és molt gran tampoc, podem relaxar-nos i descansar molt bé.
Paola, tu, a l'hora de fer l'intercanvi, què és el que et va motivar, no?, per dir, ostres, jo el vull fer, jo ho vull provar, això, d'anar a fora. No sé si és la primera vegada que marxes a un intercanvi.
Sí, sí, és la primera vegada que marxo i, doncs, el que em va motivar era com conèixer la nova gent, viure noves experiències i coses així.
I et feia una mica de por, potser, abans de marxar?
No, no em feia por, però em feia com, no sé, com respecte per saber què ara va passar o alguna cosa així.
I, de moment, l'experiència en aquests cinc primers dies està sent perfecta, no?, pel que veig.
Està sent molt, molt guai, molt xula i m'ho estic passant molt, molt bé.
De moment, de les coses que esteu fent, dels tallers, a tu què és el que més, bueno, amb el que més et quedes, no?, amb el que més t'agrada.
Amb el que més em quedo, em quedo amb fer com noves amistats amb gent d'altres llocs, poder conèixer les seves costums i coses així i poder intercanviar com les nostres, també.
I dels belgues i dels portuguesos, estàs sorprenent alguna cosa de la seva cultura o estàs aprenent coses noves que t'hagin així sorprès?
Mira, m'està sorprenent, per exemple, els portuguesos. Jo pensava que, com que els entendria més, però, clar, també m'he entès molt bé amb els belgues.
I estic aprenent com m'estan ensenyant una mica el seu idioma, que tenen moltes paraules difícils, no?, com els portuguesos és més com igual, l'idioma, per dir-ho així, més semblant.
I amb la gent de Sant Jus, què tal? Com us porteu entre vosaltres? Esteu fent pinya?
Sí, sí, estem fent pinya, ens portem tot superbé i ja som com aquí una família.
Sou joves entre, crec que entre 13 i 19 anys, pot ser?
Sí.
Molt bé. I vau fer alguna sessió abans de marxar per conèixer-vos una mica més?
Com, com?
Que sí, abans de marxar a Porto Santo vau fer alguna sessió aquí a Sant Jus, tots blagats, abans de...
Bueno, això abans...
Sí, sí, sí.
Sí?
Vam fer com una cara de com per parlar de tot el que n'ha de fer, explicar i conèixer-nos una mica.
Molt bé. Suposo que també va anar bé, no? Potser abans de marxar i de més, poder fer aquest espai?
Sí, sí, així ens podíem conèixer i ja com trencar gent des del principi i portar-nos tot genial, com ens surten ara.
I Paola, teniu alguns càrrecs o ara quan esteu de fora, teniu alguns encarregats de dur a terme algunes tasques o no? Cadascú va una mica més independentment?
Sí, sí. Tenim com tasques de fer, per exemple, avui hi ha gent que té com que ajudar a preparar el dinar, a rentar els plats, altres tenen que fer com les fotografies i altres tenen que al final del dia fer com una petita redacció de tot el que hem fet avui.
i això es dirigen en tres grups i hi ha com persones de cada país, de Portugal, de Bèlgica i d'aquí, i nosaltres, i els dividim i ho fem tots clar.
Molt bé, molt bé, molt bé. Doncs, Paola, suposo que ara us estareu acabant també de llevar. Ara hauríeu d'estar a l'escola o a l'institut? Això ho heu tingut en compte a l'hora també de després quan torneu, d'aquí uns dies?
Sí, sí, ho hem tingut en compte i, bueno, quan torneu ja ens posarem el dia a l'escola, però ho saben i també podem ser aquí com deures, és a dir, ens poden enviar alguna cosa i els temps lliures podem fer coses.
Molt bé. Quin dia és el que torneu aquí a Sant Just?
El 10.
El 10 d'abril, eh? Per tant, encara us queden uns quants dies. Bé, doncs, escolta'm, Paola, ho hem de deixar aquí? Si em pots tornar a passar a l'Aroa?
Sí, sí.
Molt bé, gràcies.
Hola, Núria.
Hola, Núria, sí. Hola, Aroa. Veig que s'ho estan passant molt bé, que estan aprenent moltes coses, que, bueno, també hi ha sorpreses, no?
Que, ostres, pensàvem que ens portaríem millor, que ens entendríem amb els portuguesos, però amb els belgues també, Déu-n'hi-do, el que estem connectant, em diuen.
O sigui que...
Sí.
I encara us queden uns quants dies, eh?
Sí, encara ens queden... Bé, estem ara a la meitat de l'internet, avui és dia 3.
Bé, no, encara ens queden...
No, una mica més.
Parlem 3, 4, 5, sí, una mica més, ens queden 7 dies.
Si tornem al dia 10, avui és dia 3, oi que sí, Núria?
Sí, sí, sí, sí.
Doncs això, ens queden uns... Comptant avui uns 7 dies.
Molt bé.
I moltes activitats per fer i moltes experiències per viure.
Que segurament, si totes aquestes preguntes que es veu avui, el li preguntes a l'últim dia, o, bueno, quan tornem, no?, a l'entrevista que volem fer conjuntament,
si els li preguntes, doncs les respostes serien diferents, estic segura.
Clar que sí.
Doncs, Eroa, si et sembla, ho deixem aquí, d'acord, i res, que acabeu de passar molt bon intercanvi i ens tornem a saludar a la tornada, ja, de Porto Santo.
Molt bé, moltes gràcies per trucar i, res, les noies molt felices de participar-hi. Així que, gràcies, Núria.
D'acord, que vagi bé. Adéu.
Adéu, com que vagi molt bé.
Adéu.
Adéu, com que vagi molt bé.
Adéu, com que vagi molt bé.
Anem aquí, també amb força viatgers curiosos a qui tot plegat els ha agafat per sorpresa i amb una desena d'agents de la Policia Nacional.
Això sí, no s'espera que el detinguin, segons han informat les fonts del Tribunal Superior de Justícia de Madrid.
En tot cas, el citarien a declarar més endavant.
Jordi Bresco, Catalunya Ràdio Madrid.
Més notícies, Sara Riera.
L'atenció primària inclourà l'historial clínic dels pacients als condicionants socials i familiars que els afecten per fer un millor tractament a la consulta.
Els determinants socials de la salut són totes aquelles circumstàncies o factors que envolten una persona al llarg de la vida i que afecten de retruc la seva salut.
Estem parlant de si està a l'atur, si és analfabeta, si pateix soledat no desitjada o si té accés a les tecnologies.
Els professionals de la salut ja ho tenen en compte a l'hora d'atendre els pacients, però només registren a l'historial clínic la malaltia i no pas aquests condicionants.
Ho ha explicat Berta Rodoreda, que és l'infermera del cap Sant Padó i investigadora de la Unitat de Recerca i Innovació de l'ICS.
A part de tindre un sucre mal controlat, què tens que t'està grujant aquest sucre mal controlat?
És una informació molt valuosa per intentar adequar el tractament, no?
Pot ser des d'una escolta activa fins a una prescripció social.
Se mire més el tema de no sobremedicar o sobrediagnosticar, no?
Perquè sempre hi ha com un context i una condició social que agreuja aquella situació.
I a Itàlia, el govern d'extrema dreta afronta des d'avui dues mocions de censura.
Una contra el ministre Salvini, qüestionat pels seus vincles amb Vladimir Putin,
i l'altra contra la ministra de Turisme, Daniela Santaquer, investigada per malversació durant la pandèmia.
El resultat d'aquesta votació se sabrà demà.
Není, fins a Roma.
Dua Rubió, bon dia.
Bon dia.
Probablement les dues mocions no passaran, ja que el Parlament està controlat per la coalició de dretes.
Mentre Santaquer estava ahir molt tranquil·la per la cohesió de la majoria,
Fratelli d'Itàlia, Lliga i Força Itàlia.
Salvini, que fa només 15 dies va ser l'únic parlamentari italià que va saludar amb satisfacció
mal dissimulada la victòria de Vladimir Putin a les presidencials,
ahir lamentava, en canvi, per escrit aquesta admiració,
assegurant que la invasió d'Ucraïna l'ha fet canviar d'opinió en les relacions polítiques amb Rússia.
Eduard Rubió, Catalunya Ràdio, Roma.
Els Mossos d'Esquadra investiguen un nou assalt en una casa de l'Horta de Lleida.
Els afores de la ciutat anem cap allà, Estela Busoms.
Bon dia.
L'assalt va passar al voltant de la mitjanit de dilluns a dimarts a la partida de Montcada.
L'home dormia quan va sentir soroll i es va trobar els lladres dins de casa.
La reacció dels assaltants va ser llançar-li una ampolla que li va impactar el pit
i fugir sense emportar-se res de l'immoble.
El propietari va trucar als Mossos que van obrir una investigació
i esperen que presenti formalment la denúncia.
En aquest sentit, fons de la policia recorden que és important formalitzar les denúncies
perquè quedi constància dels delictes i poder actuar en conseqüència.
De fet, els veïns de l'Horta de Lleida han detectat un repunt dels robatoris
en aquesta zona rural que envolta la ciutat.
Fa poc més d'una setmana, la nit del diumenge 24 de març,
hi va haver un altre assalt violent en un xalet de la partida Boixadors.
Estela Busoms, Catalunya Ràdio Lleida.
I ara la resta dels esports, Marcos.
Doncs encara en clau, Federació Espanyola de Futbol,
recordeu com a veure el bolletí amb la informació de Luis Rubiales,
la comissió gestora es reuneix aquesta tarda amb caràcter extraordinari.
Ho fa per convocar eleccions a la presidència de la Federació Espanyola de Futbol.
El París Sant Germen es mostra interessat en Jul Koundé i Héctor Ford
i ha sondejat el Barça sobre el futur d'aquests dos jugadors.
Ho avança ahir al programa Tot Costa de Catalunya Ràdio.
Amb Koundé el Barça estaria disposat a parlar-ne
i, en canvi, el club blaugrana no vol negociar per Héctor Ford.
En embola el Barça confirma que el seu tècnic Antonio Carlos Ortega
dirigirà la selecció del Japó als Jocs Olímpics a París.
Ortega té contracte amb el Barça fins l'any 2026,
encara en clau blaugrana, però no que hi patins.
Renovació del porter Sergi Fernández fins al juny del 2025.
I en Waterpolo el Barceloneta rep aquest vespre el Fener Baros
en partit de la tercera jornada a la segona fase de la Champions.
I aquest migdia, però a la lliga masculina de Waterpolo,
sabadell que no he.
Fins aquí les notícies.
Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, passen 5 minuts de les 11,
us informa Mariona Salas Vilanova.
Les famílies amb infants petits de Sant Just
tenen l'oportunitat de conèixer de prop
les escoles Bressols Municipals, Marrecs i Mainada,
gràcies a les jornades de portes obertes
organitzades aquest mes.
Aquestes sessions permetran a les famílies
avaluar el projecte educatiu
i les instal·lacions d'aquestes llars d'infants públiques.
Amb l'objectiu de proporcionar una experiència personalitzada,
les visites a les escoles Bressols
es faran en grups reduïts de 10 persones,
guiats per les educadores.
Per participar en aquestes visites,
les famílies hauran de fer la seva inscripció prèvia
a través d'un formulari que podeu trobar
a la pàgina web de Ràdio d'Esvern.
El calendari per a les visites guiades
és a Marrecs el 15 d'abril i el 18 d'abril
i Mainada el 17 d'abril i el 22 d'abril.
A més, s'organitzaran dues sessions informatives
al Centre Cívic Salvador Espriu el 18 d'abril
a un quart de dotze del matí
i el 22 d'abril a dos quarts de cinc.
Durant aquestes sessions es presentarà
el projecte educatiu compartit amb dues llars d'infants,
així com informació sobre l'organització del curs escolar
i el procés de preinscripció i matrícula.
Les places disponibles per al pròxim curs escolar
es distribueixen en lactants,
grups d'1 i 2 anys,
grups de 2 i 3 anys,
amb un total de 100 places.
En el cas que no s'hi acullin infants
amb necessitats educatives específiques,
aquestes places s'oferiran a la resta de preinscripcions
amb un màxim de 111 places.
La pròxima conferència organitzada
per l'Aula Universitària de la Gent Grandes,
Plugues i Sant Jus
porta el títol
Els retrats més famosos de la història de l'art
i tindrà lloc el pròxim dijous 4 d'abril
a les 6 de la tarda
a l'Auditori de la Residència de la Mallola.
Serà càrrec de Mariona Millà,
pintora, escultora i il·lustradora.
La conferència pretén oferir una mirada profunda
i enriquidora sobre algunes de les obres
més icòniques i influents del món de l'art.
Es pot consultar tota la informació de l'aponent
així com veure la seva obra
a la pàgina web marionamilla.com.
És un esdeveniment obert a tot el públic,
gratuït per socis i sòcies
de l'Aula Universitària
i amb una aportació de 5 euros
pels no-socis.
Durant el mes d'abril es posarà en marxa
la fase 5 de la implementació
del nou sistema de contenidors
amb xip a Sant Just.
S'efectuarà el tancament de contenidors
de la zona nord del municipi
a la part que falta del barri centre,
el barri nord i Can Modulell.
Durant el mes d'abril es faran visites
als habitatges de la zona nord
per entregar dues targetes per habitatge
i explicar el funcionament dels contenidors
amb xips per a residu orgànics i resta.
L'activació del sistema de tancament
d'aquesta zona està prevista pel 27 de maig,
marcat així la finalització
del desplegament de contenidors amb xip
a tot el municipi.
Amb el 95% de les targetes
ja lliurades a la fase 4,
l'Ajuntament se centra ara
a informar els residents de la zona nord.
Per garantir una adequada difusió
de la informació s'ha organitzat
una reunió veïnal
per part de l'Associació de Veïns de Sant Just
el 9 d'abril a les 6 de la tarda
al Centre Cívic Joan Maragall
i s'enviarà una carta informativa
amb un díptic a totes les llars afectades.
A més, al final de mes
s'instal·larà una carta informativa
al Parc Maragall i al Mercat Municipal.
Personal contractat per l'Ajuntament
visitarà els veïns
per lliurar les targetes
i resoldre dubtes.
Per a aquells veïns i veïnes
que no puguin ser localitzats
durant les visites,
hi haurà un punt informatiu
i d'entrega de targetes
a l'equipament Les Escoles
des del 20 de maig
fins al 7 de juny
amb horari de 9 del matí
a dos quarts de dues
i de cinc a vuit.
I això ha estat tot.
Tornem amb més informació
al butllet i horari de les 12.
Fins ara!
Fins ara!
Fins ara!
Fins ara!
Fins ara!
Fins ara!
Fins ara!
Fins ara!
Fins ara!
Fins ara!
Fins ara!
Fins ara!
Fins ara!
Fins ara!
Fins ara!
Fins ara!
Fins ara!
Fins ara!
Fins ara!
Fins ara!
Fins ara!
Fins ara!
Fins ara!
Fins ara!
Fins ara!
Fins ara!
Fins ara!
!
Fins ara!
!
Fins ara!
Fins ara!
!
Fins ara!
!
Fins ara!
!
Fins ara!
Fins ara!
!
Fins ara!
!
Fins ara!
Fins ara!
Fins ara!
Fins ara!
Fins ara!
Fins ara!
És el sol a l'horitzó, com aquell far que et porta a port.
Provoca els meus atacs de cor, ai al meu cor, ai al meu cor.
Vigila amb la il·lusió, pot activar el seu canó.
Li hem preguntat si creu en l'amor, diu que no, que no, que no.
Ara mateix són les 11 i 12 minuts.
Estem començant la segona hora de la Rambla,
el magazín matinal de Ràdio d'Esvern.
Passem a fer l'entrevista del dia.
Avui la convidada és la Kimberly Zabata Bogino,
que és artista del circ Smile,
un circ que està fent gira per Catalunya i ara ha aterrat a Sant Just.
S'hi estarà fins al 21 d'abril.
Doncs bé, la Kimberly prové de la setena generació
de dues grans famílies del circ.
D'una banda, els Zabata, amb història des del 1815,
i per altra banda, també els Bogino, amb història des del 1900.
És filla de l'Alessandro Zabata i també de la Patricia Bogino.
Hola, molt bon dia, Kimberly.
Hola, buenos dias.
Què tal?
Muy bien, gracias.
Quan vau arribar, quan vau desplegar la carpa del circ,
aquí a Sant Just?
Estamos ahora mismo montando toda la carpa
y todo el escenario para tenerlo listo para este viernes,
para el estreno.
Kimberly, tu ets artista del circ.
Explica'ns una mica quins números, no?,
o quines acrobàcies, o què és el que fas en el circ.
Yo llevo muchísimos años ensayando y practicando,
digamos que he nacido en el circo,
así que empecé como mi primer número a los siete años.
Hacía un número de hula hop, sí.
Y desde entonces he hecho un montón de disciplinas,
porque claro, como siempre estamos en la misma ruta
y tenemos nuestros clientes,
pues cada año quieren ver algo nuevo, ¿no?
Claro.
La última vez he presentado aquí un número de patinaje acrobático
junto a mi hermano,
que este año no estará en el show,
así vamos cambiando un poco,
y este año presento un número de cintas aéreas.
Guau.
I Kimberly, ¿tú on t'has format?
És a dir, tú sí que és veritat que has nascut, no?,
en l'àmbit del circ, no?,
sempre has estat vivint en el circ,
però on t'has format?
Cuando tenía 13 años quería formarme más profesionalmente, ¿no?
Porque al final, de todas formas,
necesitamos alguien que nos guíe día a día
y tenemos una escuela en Italia,
una academia de circo profesional,
entonces me he formado ahí cuatro años
para conseguir graduarme
y coger un diploma, ¿no?,
de lo que es las artes circenses,
pues yo me he formado ahí
y así también he podido continuar mis estudios
de una manera más cómoda, digamos.
L'espectacle que presenta el Cirque Smile
aquí a Sant Jus,
o bueno, suposo que el que esteu fent, no?,
també en tota la gira,
es diu Espectacle Gaudirem.
Parla'ns una mica, Kimberly,
de què és el que es trobarà al públic, no?,
quan vagi a veure l'espectacle.
Exacto.
Estamos de gira con el espectacle Gaudirem.
Ya llevamos dos años de gira con este espectáculo,
aunque esta podemos llamarla
como que es una segunda parte
porque el elenco está totalmente renovado,
los artistas son todos nuevos,
entonces como hemos tenido muchísimo éxito
con este espectáculo,
de hecho el año pasado
hemos ganado el premio de la revista Circólica,
que es una revista de circo
que hay aquí en España
y cada año entregan un premio
al Mejor Espectáculo de Circo en Carpa,
luego también está en calle
o en teatros, depende,
pues hemos ganado el espectáculo en Carpa
y hacen una votación del público,
todo el público que va a ver los circos
durante el año,
pues el público vota
y nos han entregado este premio.
Ah, muy bien.
Muy bien.
Felicitats, donos.
Muchísimas gracias.
Guau.
O sea, pero para todo el espectáculo en conjunt, ¿no?
Sí, exacto, por todo el espectáculo.
Muy bien.
Hay una gran variedad de números circenses
y también destaca mucho
que son todos artistas internacionales.
intentamos siempre coger gente de fuera
que no hayan visto antes de gira por España
y tenemos muchísimas novedades de...
también hay un chico que hace malabares con raquetas
que nunca se había visto antes aquí.
De hecho, está teniendo muchísimo éxito.
Sí.
Y tenemos un número de palo aéreo
que viene desde Ucrania
y también está a esta hora de gira con nosotros.
Y bueno, una gran variedad de números.
I, normalmente, ¿cómo es el público que os ve a ver?
¿Es un público familiar?
¿Es un público...?
Supongo que en el mundo del circ
y en función de los números que feu, ¿no?
Ya, potser, ¿os ve un tipo de público o un otro?
¿Cómo es el público?
Exacto.
El público es bastante familiar.
A veces vemos también que vienen parejas
y eso nos alegra mucho
porque no consideramos que sea un espectáculo infantil, digamos.
Yo he viajado mucho fuera en el extranjero
también porque voy con mi propio número al extranjero
y hay una diferencia de público muy alta, digamos,
en el sentido de que, por ejemplo,
en Alemania o en Francia
ven el circo como algo muy cultural
y lo tienen en su cultura.
Ellos, las navidades, es tradición ir al circo.
Sí.
Todos, niños, adultos, en pareja, con amigos.
Y, en cambio, aquí suele pasarnos que, por ejemplo,
también cuando vamos a hacer promoción del espectáculo
nos dicen, ah, no voy a ir porque no tengo niños.
Y eso nos da un poquito de pena
porque, claro, no es un espectáculo infantil.
Que a lo mejor a causa de circos
que han estado de gira por aquí
y algún compañero que ha llevado, digamos,
a lo mejor algo que no es realmente el circo, ¿no?
Claro.
Así que también por culpa de compañeros así, ¿no?
Digamos que a lo mejor se tiene esta idea
porque llevan muchos muñecos de la tele y cosas así,
pero eso no...
No es circo.
No es circo.
Nosotros no lo relacionamos al circo, ¿no?
Entonces, nuestro objetivo es conseguir
que vengan a vernos también jóvenes,
familias, claro que sí, y parejas,
y que todos puedan disfrutar del espectáculo.
que al final, cuando salen de nuestro show,
lo aprecian hasta más los adultos,
porque un niño no es más fácil sorprender a un niño.
Cualquier cosa le puede dejar boca abierta, ¿no?
Entonces, como que tienen muchísimo más mérito también,
que se sorprendan los adultos y que les guste.
y al final, claro, ellos también entienden mucho mejor
el sacrificio que hay detrás de todo el trabajo de nuestros artistas.
Clar, parlant de sacrificio, Quimberli,
¿quién es el teu entrenament o quan assageu els números?
¿Com assageu?
¿Com ho feu, això?
¿Com és la vostra preparació per un número de circ?
Pues muchísimo entreno.
No descansamos nunca, podemos decir así.
Por ejemplo, bueno, hoy tenemos día libre de entrenos,
pero porque estamos montando la carpa
y, bueno, están siguiendo con el trabajo, ¿no?
Pero si no, por lo menos seis días por semana
y todos los días, hora y media, dos horas.
Cuando empezamos, cuando empezamos la formación de una actuación,
los ensayos son...
O sea, hay mucho más ensayo,
porque, claro, estás montando, tienes que buscar la música
y los trucos, la coreografía...
Pero una vez que ya tenemos nuestro número,
sí que es más que nada mucha constancia
de seguir todos los días entrenando
y, aparte de entrenar nuestro número,
también nos preparamos mucho físicamente,
con el gimnasio,
porque, claro, tenemos que mantenernos en la forma física.
Clar, tot això és molt sacrificat
i us aneu movent, no?, per ciutats.
Per tant, això també com ho porteu, no?,
el fet d'anar-vos movent
i de no tenir un lloc fixe.
Jo no sé si, Kimberly, tu o la vostra família,
la família del circ també,
a més a més del circ,
teniu algun lloc estable a la vostra vida personal?
Sí, nosotros tenemos una base que está en Valencia,
lo único que eso, como estamos todo el año de gira,
vamos muy poco, digamos,
lo tenemos, pero estamos todo el año de gira
y cuando nos paramos es especialmente para preparar el próximo espectáculo
y cambiar un poco el material y ir reformando, ¿no?
Entonces, como que, digamos que todo el año estamos trabajando
y de gira, claro.
Clar, i quan eras nena,
el primer número el vas fer amb 7 anys.
Quan eras nena, com era viure en un circ, no?,
o ara també, com es viu la joventut, no?,
estar en un circ o si, no sé si tens, amistats,
com es gestiona això?
Sí, yo creo que es una vida muy especial, ¿no?
A lo mejor de fuera, a veces lo ven un poco como que no es muy estable, ¿no?
Desde fuera puede asustar un poco el hecho de que siempre estamos
con un constante cambio,
pero es a lo que estamos acostumbrados,
como venimos de generaciones,
yo no me imaginaría otra vida diferente, ¿no?
Clar, es el cascunagut, ¿no?
Exacto, sí.
Y además creo que te enriquece muchísimo
el hecho de poder viajar tanto
y conocer muchísima gente
y muchísimas ideas diferentes de pensar o culturas, ¿no?
Porque también salimos de España, como decía antes.
Entonces creo que eso es muy enriquecedor.
A lo mejor un poco sacrificado el tema de...
el mismo tema de estar cambiando tanto.
Por ejemplo, yo me acuerdo que a lo mejor haces alguna amistad
con algún niño del pueblo, ¿no?
Y tal, y luego tienes que despedirte.
Y lo mismo entre nuestros compañeros,
porque como cada año renovamos el espectáculo,
claro, ¿no?
Coges cariño y luego te tienes que despedir.
¿Com va això de contractar artistes o gent del cirque?
Feu alguna mena de càsting?
¿Com ho feu?
No hacemos càsting,
pero sí que vamos de gira también a ver otros espectáculos.
propiamente para ver si hay algún número
que nos interesa para nuestro show.
Entonces, por eso también viajamos tanto
y vamos a otros espectáculos en el extranjero
para ver si algo...
Claro, ahora es más fácil porque con internet y YouTube,
tanto vídeo, ¿no?
Entonces también recibimos muchísimas e-mails
de artistas que se ofrecen, ¿no?
Ofrecen su trabajo y nos envían el vídeo.
Entonces es más fácil, ¿no?
O sigui que la gent del circ també va a veure altres circs, ¿no?
Sí, exacto.
Abans comentaves, ¿no?,
que hi ha alguns companys dins del món del circ
que potser anomenen circ allò que a vegades
doncs no pot ser circ, no és circ.
Vosaltres com consabeu la idea de què és circ?
¿És sacrifici, no?
Ens has parlat, és dedicació, hores, esforç?
Sí, exacto.
Claro, hay muchas maneras diferentes de hacer circo, ¿no?
Eso es muy complejo, ¿no?
También ha cambiado mucho con el curso de los años, ¿no?
Antes lo veían con los animales
y muchísimos números grandes.
Ahora esto se ha totalmente transformado, ¿no?
Hemos tenido que sustituir lo que eran
esos espectáculos tan grandes
con la pista llena de animales.
Entonces también es un poco más
a nivel de, a lo mejor, de escenografía y de luces, ¿no?
Tienes que intentar llenar ese hueco que han dejado, ¿no?
Pero sí que al final es un espectáculo en directo
y lo principal yo creo que son
la dificultad del número de un artista
y, por ejemplo, a lo mejor, no sacar un muñeco
de la tele, ¿no?
Y hacer baile, si no lo veo relacionado
a lo que, por ejemplo, hacemos.
Aquí a Espanya us heu presentat
inclús també a diferents programes, ¿no?
A Talent Show.
No sé si era a Got Talent, potser.
Sí, exacto.
Hemos estado en muchos Got Talents de todo el mundo.
Yo, por ejemplo, con mi hermano,
con el número de patinaje,
hemos estado en las semifinales de Got Talent
aquí de España
y también hemos hecho el de Italia,
el de Checoslovaquia, bueno, muchísimos.
¿Y qué tal com es l'experiència
d'estar en un plató, ¿no?, de tele?
¿Es diferent que estar en un circo?
Diferente, sí.
Podemos decir que estamos acostumbrados, ¿no?,
porque al final también en el circo es un directo, ¿no?
Si te equivocas, no lo veo, ¿no?
Ya lo han visto todos, ¿no?
Pero sí que te deja un poco más nervioso
esa idea de que te va a ver todo el mundo en la tele, ¿no?
Yo me acuerdo que la primera vez que me presenté
sí que estaba muy emocionada.
Uau.
El circo, ¿com os moveu?
Perquè suposo que hi ha, no sé si teniu camions
per moure les estructures,
rulots, furgonetes,
on vosaltres feu la vostra vida, ¿no?,
també.
Sí, exacto.
Todo lo que has mencionado.
Hay camiones con trailers
para cargar todo el material del circo.
Luego, aparte, tenemos caravanas,
como, bueno,
las que van de vacaciones, ¿no?, la gente.
pero más grandes porque, claro,
como vivimos ahí todo el año,
pues es una casa sobre rueda, digamos,
lo tiene todo.
Uau.
Quanta gent forma part de l'equip, ¿no?,
perquè suposo que, a més a més dels artistes
i dels acròbates i d'altres,
hi han d'haver tècnics de so, per exemple,
tècnics de llum,
més o menys, tenint en compte aquests professionals,
també, quantes persones arribeu a ser?
Nosotros ahora mismo somos como unos 20.
Sí.
contando también la gente
que se encarga del montaje, ¿no?,
del desmontaje, de los viajes.
Es un circo bastante familiar,
así que, digamos,
que todos ayudan a todo,
porque, claro, es familiar
y sí, son unos 20.
I aquí en Verdi,
tu com veuries que està evolucionant
el circo aquí a, bueno,
a Espanya, a Catalunya?
La gent, com deies abans,
realment està perdent la tradició d'anar...
No sé si, per exemple,
noteu diferència d'ara fa 20 anys o 30 anys aquí a Catalunya.
Yo tengo 23,
así que no me acuerdo cómo era hace tanto tiempo,
pero, bueno, sobre lo que escucho
y lo que hablan a lo mejor, ¿no?,
la gente más mayor,
sí que dicen que ha cambiado mucho, ¿no?
Pero creo que también hoy en día
es como mucho más difícil sorprender
a la gente en sí
porque con tanto internet...
Claro, se ha visto todo, ¿no?
Se ha visto todo y son muy exigentes.
A lo mejor antes me contaban mis abuelos
que cuando instalaban la carpa,
claro, estaban todos intentando asomarse
para ver lo que estaban montando.
Los niños a la hora del espectáculo
se ponían debajo del telón
para intentar ver el show, ¿no?,
que hay los que no podían comprar la entrada.
Entonces, como que lo cuentan
que como que había muchísima más emoción
a la hora de que un circo llegaba a la ciudad.
Y esto creo que sí que se está perdiendo un poco.
Sí, aquesta emoción, ¿no?
Esta emoción, pero a lo mejor con todo,
no solo con el circo.
También ahora pasa que vas al cine
y te encuentras en los cines vacíos, ¿no?
Pero creo que también es normal
con tanto, ¿no?, Netflix, Disney, ¿no?
Y tenemos estas teles tan grandes
que al final creo que todo esto
se ha perdido un poco.
I, Quimberritu, ahora tens 23,
com has dit.
¿Fins a quina edat es pot viure del circ?
Per exemple, la teva mare, ¿no?
La Patricia, a veure si ho dic bé,
Patricia Bogino.
Sí.
¿Ella actúa?
¿També segueix fent números?
Ella actuaba antes, ya no actúa,
pero sobre todo por el hecho de que, bueno,
el circo es de mis padres
y hay muchísimo trabajo fuera de lo que es el escenario.
Entonces, claro, es difícil también
y muy sacrificado seguir entrenando
y no saliendo al escenario
y luego también hacer cosas más de,
por ejemplo, de publicidad
y del tema de ir al ayuntamiento
para coger los permisos para las plazas.
O sea, hay un montón de trabajo externo
que nadie ve,
así que ya mis padres
se ocupan más de la parte externa.
Pero eso es muy personal.
Hay artistas que a lo mejor
trabajan hasta los 60 años.
Claro.
Y luego depende también de la disciplina.
Hay disciplinas un poco más...
Por ejemplo, si eres malabarista,
puedes, ¿no?
A lo mejor con 80 puedes seguir haciendo malabares,
pero ya, por ejemplo,
un número aéreo es más arriesgado.
Luego eso depende de cada uno.
Muy bien.
Entonces, Kimberly,
¿nos fas un resum dels días
que la gente aquí de Sant Jús
pot anar a veure al Cirque Smile?
Que, per qui no ho sàpiga,
estan ubicats allà al costat
on està la gran esplanada,
com si diguéssim,
de la Bona Aigua.
De la Bona Aigua, exacto.
El costat allà,
que és on tu recordes
altres cops que has vingut aquí a Sant Jús,
que ha estat ubicat al circ.
Sí, siempre estamos ahí instalados.
Bueno, como decía antes,
teníamos muchísima variedad de actuaciones,
como le he dicho,
el chico de las raquetas,
el palo aéreo,
tenemos una pareja de hermanos
que hace un número de lanzadores de cuchillos,
pero completamente renovado,
no los cuchillos que se veían antes.
Y mi hermana,
que a lo mejor ya a alguno le va a sonar,
porque ella también ha participado a algo talent,
y ha estado también en el Little Big Show,
en un montón de programas de la tele,
acaba de hacer también el desafío,
como coach,
entonces ella hace un número de equilibrios
sobre un patinete,
un overboard,
son estos patinetes eléctricos,
¿no?
Sí, sí, sí.
Y ella hace un número de equilibrios
súper moderno encima del overboard.
¿Es mejor para la teva germana?
Sí, sí, sí,
tiene 13 años.
¡Ostras, 13 años!
Pero ella ha estado en festivales,
de hecho acaba de ganar también un plata
en el festival que hacen en Monte Carlo cada año,
que es uno de los festivales más importantes
que tenemos en el mundo del circo, ¿no?
Es como un poco los Oscars para nosotros,
para los autores,
pues este es nuestro festival,
y ella acaba de estar ahí tan joven,
sí,
así que bueno,
hay una gran variedad de artistas internacionales.
¡Guau, guau!
¿Quiéns días podemos anar?
Del 5 al 21 de abril estaremos ahí instalados.
Simplemente trabajamos viernes,
sábado y domingo,
no todos los días.
Una función el viernes
y dos funciones sábado y domingo,
así que hay que aprovechar
porque parecen muchos días
pero luego no son tantos
y no va a dar tiempo.
No, no, no.
A més,
¿les entrades es poden comprar
per on?
¿A través de internet?
Sí,
tenemos la página web
circosmile.es,
pueden comprar,
hacer compra anticipada por ahí,
que también tenemos descuentos
en la página web,
o si no,
en la taquilla del circo
a partir de una hora
antes de cada función.
Molt bé,
molt bé.
Quim Merlí,
després d'aquí de Sant Just,
que seguiu per Catalunya,
seguiu la vostra gira.
Sí, després estarem en Mollet,
así que també està al lado
i Premià de Dalt.
Vale,
vale.
I amb aquest espectacle,
gaudirem,
marxeu fora de les fronteres
de Catalunya?
Llevamos como 8 o 9 anys
de gira por Catalunya.
Antes sí que viajábamos
por toda España.
Sí.
Lo único que nos hemos,
como decía antes,
hemos hecho nuestros clientes,
¿no?
Claro.
Y están muy,
muy afeccionados,
entonces siempre intentamos
quedarnos por aquí,
ya tenemos nuestras,
nuestras plazas.
Molt bé.
Dejamos descansar como un año,
de hecho,
el año anterior
no estuvimos aquí,
¿no?
Hace dos,
sí,
así que intentamos siempre estar
en la zona
para que puedan volver a vernos.
Molt bé.
Doncs, Quimberri,
res més,
gràcies per venir aquí a la ràdio.
Gràcies a vosotros.
I esperem veure't,
no sé,
fent alguna acrobàcia
o volant pels aires
aquí al Cirque Esmall.
Nosotros os esperamos.
Molt bé,
que vagi bé.
Muchas gracias.
Adéu.
Hasta luego.
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501










Sous-titrage ST' 501



Sous-titrage ST' 501





Sous-titrage ST' 501

Sous-titrage ST' 501


Sous-titrage ST' 501

Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
aquesta història. Això
pel que fa
amb ells, d'acord? Amb ells, sí.
Torno, perquè ja et dic, que és que em costava
com endreçar-ho, eh? No, de moment bé,
home, ho estem entenent.
Doncs bé, la idea aquesta
també ens passa a nosaltres.
Sí, a elles. Exacte.
Amb elles o les persones
que tenen vagina, el que ens passa
és el mateix, no? Podem també
tocar el clítoris per fora,
que abans es deia
mujeres con orgasmo clitoriano,
ho has sentit mai? Jo soc clitoriana
o tu ets clitoriana? A mi l'altre dia un noi
m'ho va preguntar, tu ets clitoriana? I li dic, no, això ja no es
porta.
Bé, això també és una broma,
però és per desmitificar-ho. Realment
el cos femení ha estat molt desconegut
i és ara que ens estem adonant
que tot és clítoris.
Què passa? Si veus una foto és increïble,
a veure si la pots posar després
a la ràdio. El clítoris
és enorme,
té una forma, mira, avui no l'he portat,
però és com una mena de...
ara em surt com un humanet,
com una mena de...
Sí.
El que té és, que té uns
cossos cabernosos, com una mena de cames
o de braços, si vols,
que abracen
el forat de la vagina,
com si diguéssim. Llavors,
per fora només veus el clítoris,
que coneixem, que en el fons
es diria el glande
té del clítoris. Ah, val.
I aquestes cames
queden al voltant
del canal vaginal.
I llavors, per dintre,
quan es van,
la dona es va excitant
i es va omplint de sang,
tot això el que acaba sent
és que comença a fer pressió
en el canal vaginal
i tota aquesta zona,
que abans es deia punt G,
que després es va dir zona G,
perquè ja es va veure
que hi havia dones que tenien
com una mena de llabureta
i tal, i d'altres que no.
Saps? Vull dir, al final,
a mi m'agrada no posar-hi noms
i el que recomano
és que cadascú s'experimenti
si mateix, si mateixa
i es descobreixi, no?
Però, a mica en mica,
es va anar veient
que tot era el clítoris.
Era el clítoris
que es anava engrandint
i totes aquelles sensacions, no?
Es torna més turgent i tal,
doncs també són les que per dins
tenim aquesta zona G
que es torna més turgent,
bé, etcètera, etcètera, no?
Es tracta com d'anar investigant
tot això.
Llavors, aquí també es pot anar
jugant a pujar i baixar el suflé.
En lloc d'anar, no?
Abans es parlava també
de les dones vaginals,
les que tenien l'orgasme
en la penetració,
perquè era per l'estimulació
d'aquesta zona G, en general.
Vale.
I en realitat són molt poquetes.
Les dones que tenen orgasme
només en la penetració,
està calculat que són
només un 25% de les dones.
Imagina.
I l'altre llavors...
I l'altre té orgasme
en penetració
sempre i quan
s'estimuli
d'alguna manera
el clítoris.
El que passa és que estem parlant
de tot aquest clítoris, no?
Llavors,
l'estimulació del clítoris
pot ser
per fora,
directa,
jo puc posar la mà
i estimular el clítoris.
Sí.
Sí.
Amb el meu dit,
el que es diu normalment
és que la persona
que tingui les mans lliures,
saps?
Si jo estic a sota,
jo tinc comoditat
i puc...
Saps?
Si tinc la parella a sobre.
La parella que està a sobre
s'està aguantant amb les mans
segurament sobre el llit
o on estiguem, no?
repenjats.
Sí.
De manera que no té
les mans lliures.
La persona que té
les mans lliures
és la que,
alhora que estem en penetració,
pot estar tocant
el meu clítoris
per estimular-lo.
Em segueix?
Sí.
I després també
estimular-lo
com indirectament.
Que això seria
a través de...
Quan hi ha el contacte
de les dues persones,
el pubis,
de l'home en aquest cas,
o de la persona amb penis,
això també evidentment
es pot jugar també
amb un arnès
i un penis
de silicona
o el que sigui, eh?
Vull dir,
es tracta
que la persona
que té el penis
doncs pugui anar fent
un contacte
amb el seu pubis
en el nostre clítoris.
Sí?
Això seria
com el contacte indirecte.
Després també
hi ha una altra cosa
que és que a vegades,
clar, cadascú ja t'he dit
que és un món.
Sí, sí.
I hi ha dones
que tenen
el gland aquest del clítoris
molt amagat
sota el caputxó.
El caputxó
és aquesta zona,
saps?
Com de cobertura.
Llavors,
si està molt amagat
sentirà menys,
evidentment,
que una persona
que el tingui molt en fora.
Clar.
La persona que el tingui
molt en fora
inclús podria tenir
hipersensibilitat
i està incòmoda.
O sigui,
hi ha moltes casuístiques.
I després,
l'altra
és la distància
entre el canal vaginal
i aquest clítoris extern.
Perquè, clar,
si jo el tema
és que
em va arrossant l'altra
perquè aquestes dues coses
estan a prop,
doncs meravellós,
però potser
hi ha molta distància
i llavors no
arriba a tocar
el meu clítoris externament.
Bé,
o sigui,
que hi ha moltes casuístiques.
Un altre dia,
si vols,
parlem una miqueta més
d'això.
A veure,
com va hi de temps,
sí.
Perquè,
veus,
ja t'ho deia,
que és com impossible
parlar d'això
en un sol dia.
Em semblava interessant,
un altre dia,
si vols,
parlem més.
Vinga.
Al final és un ball
de dues o més persones
que estan a l'hora
on no hi ha un sol protagonista
ni hi ha un sol pas de ball.
Això ho diu un saxòleg
que es diu Andrés Suro.
Ah, sí?
Sí,
que em va semblar molt...
Un únic pas de ball
vol dir que només hi ha
la penetració
com a pas de ball.
Saps?
Que hi ha més coses.
Exacte.
I la pressió aquesta de l'home
d'aquell és el que ho ha d'aconseguir,
doncs treure-la.
I llavors,
per no seguir amb...
Després una altra...
El pròxim dia t'explico
una miqueta més
de tipus d'orgasmes i tal
en quant a la dona
i l'interior.
Però sí que vull dir
que hi ha també orgasmes
que són sense tocar.
O sigui,
o que són tocant altres zones,
no?
Hi ha dones que tenen orgasmes
només tocant els mugrons
o els pits.
Hi ha orgasmes mentals
que també ho poden tenir
tant ells o elles,
com amb la imaginació,
potser llegint un llibre eròtic
i ja tinc un orgasme
sense tocar-me.
O fins i tot
amb jocs de rols,
els que els agraden
els jocs de poder,
doncs poden tenir orgasmes
també simplement
per la privació
de l'orgasme.
A vegades passa,
no?, això que...
Clar,
tots aquests jocs
també van excitant
mentalment.
I una pregunta,
Elisa,
perquè no sé si...
Bé,
segurament és un mite,
no?,
que els homes
te'n deixen arribar
a l'orgasme
més fàcilment
que les dones.
No sé si ho confonem,
potser és que
el que arriben més ràpid
és a l'ejaculació
o...
Això també
és un mite,
no?
Clar,
és el que et vaig dir
el primer dia.
Recordes aquella idea
del foc?
Sí.
L'home és foc?
Clar,
ell l'orgasme
hi arriba en general
i arriba molt ràpid.
El que passa és que
també serà més plaent
si es permet
aquestes onades
que t'estava
explicant.
Però ell sí que hi arriba.
El tema és que
nosaltres
moltes vegades
som penetrades
sense tenir
el forn,
no?
Et deia,
com els adolescents
els parlo de la pizza
i el forn.
Doncs el forn calent.
Llavors, clar,
quan el forn
no està calent,
doncs aquest orgasme
és que no arriba
però és que
fins i tot
t'escou a dintre.
O sigui,
és com...
no hi ha plaer,
és un tràmit
i és com
sisplau acaba
i surt d'aquí dintre,
no?
Llavors, bueno,
el pròxim dia
si de cas
seguim parlant
una mica
de quines postures
podem fer,
com ens podem estimular,
l'orgasme de cos sencer,
etcètera.
I sobretot,
ja mira,
per si algú
ja es posa a jugar
aquesta setmana,
evitar
el suca-suca
que dic jo,
no?
Aquest moviment
que es coneix més
en castellà
que és el metesaca.
Aquest moviment
mecànic,
pam, pam, pam, pam, pam,
que veiem molt
en les pel·lícules.
En pel·lícules,
sí, sí.
Tot això
desconecta.
Ens desconecta
del cos,
ens posa això
en una situació
de no pensar,
però no estar connectats
en el moment present.
Clar.
i acaba irritant
molt a les vegines,
insensibilitza
els penis,
etcètera,
etcètera.
Molt bé.
Bé,
Déu-n'hi-do,
és una molt bona introducció
al tema de l'orgasme,
Elisa.
Gràcies.
Doncs molt bé,
d'aquí uns dies,
d'aquí 15 dies,
concretament,
ens tornem a trobar
aquí a l'emissora.
Vinga,
doncs,
que vagi molt bé.
Igualment.
Adéu.
Adéu.
There's a fire
starting in my heart
Reaching a fever
Pitching it's bringing me
out the dark
Finally
I can see you
crystal clear
Go ahead and
sail me out
and I'll lay
your ship
See how I'll
leave
with every
piece of you
Don't underestimate
the things
that I will do
There's a fire
starting in my heart
Reaching a fever
Pitching it's bringing
me out the dark
The scars of your love
remind me of us
They keep me thinking
that we almost had it all
The scars of your love
They leave me breathless
I can't help feeling
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
EURika!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Linda!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Calvo con barba, calvo con barba,
si justifica lo que falta en la cama...
Joan, moltes, que estem esperant, però sembla que no surt.
No sé què hem de fer.
Tu mateix l'antènes teva?
No, no, les meves, de tot.
Estadísticament no poden sortir gaires caps més.
Bueno, n'hi ha bastants, eh?
No, n'hi ha bastants, eh?
La senyora amb el cap blau ha sortit ara.
Bueno, jo he pasado la noche con Ana Pastor.
El que passa és que la tesi aquesta de la furgoneta,
en principi, si se l'han endut amb una furgoneta,
els de l'UPA, doncs...
No sé què estem esperant, no?
No, no en sortirà ningú aquí.
Pero bueno, yo si salgo voy a decir unas palabras
que... ciudadana española, ya estoy aquí.
Ya me tenéis aquí.
Curiós també aquest moment està esperant algú
que està clarament en directe al Matí de Catalunya Ràdio.
Hombre, és que yo la gente, no sé,
que vengan aquí con la furgoneta, con las pibidas, no?
Va, piquito, piquito, dame un piquito.
Haurí de estar preocupat.
Lo están investigando.
Yo no estoy preocupado porque cuando no tienes nada que esconder...
Bueno, señor Rubiales, ya os seguirem.
Ara os seguirem amb l'equip de l'última hora del matí de Catalunya Ràdio.
A veure si sale algun calvo, home.
Gràcies.
Són les 12 i 2.
Bon dia, us informa Joan Bota.
Detingut el pare del nen de 5 anys, assassinat aquesta matinada,
Bellcaire d'Empordà, al Baix d'Empordà.
L'home hauria matat l'infant a ganivetades
i també hauria ferit la mare, que continua ingressada a l'hospital.
L'última hora, Bellcaire d'Empordà.
Fèlix Martí, bon dia.
Hola, bon dia.
Sí, l'home havia fugit a peu de Bellcaire d'Empordà aquesta matinada
després dels fets i des de primera hora d'aquest matí
un ampli dispositiu dels Mossos, també de les policies locals de la zona,
entre l'Alt i el Baix d'Empordà, l'estaven buscant.
Finalment l'han trobat i detingut al poble del Bons,
a pocs quilòmetres de Bellcaire.
L'alcalde de Bellcaire d'Empordà, Josep Molinàs,
confirmava a Catalunya Ràdio
que no hi havia denúncies prèvies de maltractaments.
No teníem cap constància de serveis socials aquí a l'Ajuntament,
de cap avís greu per part d'aquesta família,
per tant, evidentment, si no hi havia cap avís, ens ha sobtat molt.
El cadàver del nen se l'han endut aquest matí de la casa,
mentre que la mare, com deies, està estable dins la gravetat
ingressada a l'Hospital Trueta de Girona.
Fèlix Martín, Josep Lluís Blasquez, Unitat Mòbil a Bellcaire.
Més notícies a la Riera.
La novel·la triomfador de Joan Jordi Miralles,
una història punyent sobre l'ambient competitiu a la Masia del Barça,
ha guanyat el Premi Crítica Serra d'Or de novel·la 2024.
En la categoria de poesia s'ha premiat la Llum Mirada de Vicenç Llorca
i en la de còmics s'ha reconegut la novel·la gràfica al museu
amb guió de Jordi Carrion i dibuix de Sagar.
Per la seva banda, l'obra, Tot el que passarà a partir d'ara,
dirigida per Glòria Balanyà,
s'ha endut el Premi Crítica Serra d'Or Arts Escèniques a l'espectacle de teatre.
I dels actors, dramaturs i directors d'escena,
Nau Albert i Marcel Borràs,
se'ls ha reconegut amb el Premi de la Trajectòria Teatral.
Dos dels principals pous de captació de la Costa Brava Nord
han aparegut aquest matí completament destrossats.
Des de la Diputació de Girona avisen que això posa en risc
el subministrament d'aigua d'una desena de municipis de la zona,
com Cadaqués o Roses.
Girona, Clara Jordán.
Hola, bon dia.
Segons han explicat fons de la Diputació,
tot apunta que algú ha sabotejat aquests pous,
els han inutilitzat, serrant en algunes parts i abocant-hi residus dins.
Més de 40.000 veïns d'una desena de municipis
del litoral de la Costa Brava Nord
depenen d'aquests pous per tenir aigua.
I això està en risc perquè les destrosses en aquests pous,
diuen, són tan considerables que costarà molt arrenjar-los.
Ara s'estan recopilant totes les dades
per presentar denúncia i intentar identificar els autors dels fets.
Clara Jordán, Catalunya, Ràdio Girona.
La Fiscalia polonès obre una investigació
per la mort del cooperant de World Central Kitchen
d'aquesta nacionalitat a gas a dilluns
en un atac de l'exèrcit israelià.
Ho ha informat l'agència de notícies estatal
enmig de la pluja de crítiques contra Israel
per l'acció que va matar set treballadors estrangers.
En un escrit a les xarxes socials,
el primer ministre polonès, Donald Tusk, ha afirmat
que l'agressió i la posterior reacció del seu homòleg israelià
provoquen una ira incomprensible.
Els hereus de qui sentiu, en teoria,
George Carlin, han arribat a un acord
en una demanda per aquesta imitació
del difunt comediant nord-americà
generada per intel·ligència artificial.
Els creadors del contingut han accedit
a retirar-lo del seu canal de YouTube
i del seu podcast, segons explica
la revista especialitzada Barayati.
Segons els hereus de l'artista,
l'especial d'onora George Carlin
estic content de ser mort,
violava els drets d'autor
i el dret de publicitat sobre el seu nom,
imatge i semblança.
Carlin està considerat com el degà
dels monologuistes nord-americans
i un referent dels late shows
i va morir el 2008,
però aquest especial imitava la seva veu
i el fa parlar de temes actuals
com els drets de les persones trans
o la reducció del pressupost de la policia.
I actualitzem la situació de Rubiales, Marcos García.
Jo ser l'expresident de la Federació Espanyola del Futbol,
Luis Rubiales, ha avançat la seva tornada a Espanya
després de l'ordre de detenció que hi ha sobre ell.
Madrid, Jordi Brasco, bon dia.
Bon dia.
La novetat és que els agents de la policia
ja es retiren, fet que confirmaria
la notícia que avança la cadena SER,
que és que Rubiales hauria estat detingut
per la Guàrdia Civil
i aniria a camí de la comandància de la Guàrdia Civil
a Tres Cantos, als afores de Madrid.
Insistíem al llarg del matí
que la jutgessa que porta el cas
des de Majadaonda no havia
demanat la seva atenció,
però això no fa que la Guàrdia Civil
no tingués també dret a detenir-lo
per interrogar-lo a l'arribada.
Sembla, doncs, que això és el que hauria passat.
Per tant, Rubiales, que abans de ser citat
a declarar el jutjat de Majadaonda
ja hauria hagut de donar explicacions
i respostes a la Guàrdia Civil
en aquest matí, fet
que l'hauria deixat amb un pam de nens
a tots els periodistes que l'estàvem esperant aquí
a la terminal U de Barajas.
Jordi Brasco, Catalunya, Ràdio Madrid.
Per ser, la comissió gestora
de la Federació Espanyola de Futbol
es reuneix aquesta tarda
amb caràcter extraordinari
per convocar eleccions a la presidència.
Encara en futbol,
el París Sant Germen
es mostra interessat en Cundé i Héctor Forc.
Jugadors del Barça
ja sondejat el Club Blaugrana
sobre el futur d'aquests dos jugadors.
És una informació
que va avançar el programa
a tot costa de Catalunya Ràdio.
I en embola el Barça
confirma que el seu tècnic,
Antonio Carlos Ortega,
dirigirà la selecció del Japó
als Jocs Olímpics de París.
Ortega té contracte
amb el Club Blaugrana
fins l'any 2026.
Encara enclau Barça,
però no caig patins.
Renovat el porter Sergi Fernández
fins al juny de l'any 25.
Fins aquí les notícies.
Tot seguit,
les notícies de Sant Just.
Bon dia.
Passant 8 minuts de les 12,
us informa Mariona Sales Vilanova.
Les famílies amb infants petits de Sant Just
tenen l'oportunitat de conèixer de prop
les escoles bressols municipals,
Marrecs i Mainada,
gràcies a les jornades de portes obertes
organitzades aquest mes.
Aquestes sessions permetran a les famílies
avaluar el projecte educatiu
i les instal·lacions d'aquestes llars d'infants públiques.
Amb l'objectiu de proporcionar una experiència personalitzada,
les visites a les escoles bressol
es faran en grups reduïts de 10 persones,
guiats per les educadores.
Per participar en aquestes visites,
les famílies hauran de fer la seva inscripció prèvia
a través d'un formulari que trobareu
a la notícia a la pàgina web de Ràdio d'Esvern.
El calendari per les visites guiades és el següent.
Al Marrecs hi haurà portes obertes el 15 d'abril i el 18 d'abril
i a l'Escola Mainada el 17 d'abril i el 22 d'abril.
A més, s'organitzaran dues sessions informatives
al Centre Cívic Salvador Espriu
el 18 d'abril a un quart de 12 del matí
i el 22 d'abril a dos quarts de 5.
Durant aquestes sessions es presentarà
el projecte educatiu compartit amb dues llars d'infants,
així com informació sobre l'organització del curs escolar
i el procés de preinscripció i matricular.
La pròxima conferència organitzada per l'Aula Universitària
de la gent gran d'Esplugues i Sant Just
porta el títol Els retrats més famosos de la història de l'art
i tindrà lloc el pròxim dijous 4 d'abril
a les 6 de la tarda a l'Auditori de la Residència de la Mallola.
Serà a càrrec de Mariona Millà, pintora, escultora i il·lustradora.
La conferència pretén oferir una mirada aprofundida
i enriquidora sobre alguna de les obres més icòniques
i influents del món de l'art.
Es pot consultar tota la informació de l'aponent,
així com veure la seva obra, a la pàgina web marionamilla.com.
És un esdeveniment obert a tot el públic,
gratuït per als socis i sòcies de l'Aula Universitària
i amb una aportació de 5 euros pels no-socis.
Durant el mes d'abril es posaran en marxa la fase 5
de la implementació del nou sistema de contenidors amb xip a Sant Just.
S'efectuarà el tancament de contenidors de la zona nord del municipi
a la part que falta del barri centre, el barri nord i Can Modulell.
Durant el mes d'abril es faran visites als habitatges de la zona nord
per entregar dues targetes per habitatge
i explicar el funcionament dels contenidors amb xip
per a residus orgànics i de resta.
L'activació del sistema de tancament d'aquesta zona
està prevista pel 27 de maig,
marcant així la finalització del desplegament de contenidors amb xip
a tot el municipi.
Amb el 95% de les targetes ja lliurades a la fase 4,
l'Ajuntament se centra ara a informar els residents de la zona nord.
Per garantir una adequada difusió de la informació
s'ha organitzat una reunió veïnal per part de l'Associació de Veïns
el 9 d'abril a les 6 de la tarda al Centre Cívic Joan Maragall
i s'enviarà una carta informativa amb un díptic
a totes les llars afectades.
A més, a finals de mes s'instal·larà una carpa informativa
al Parc Maragall i al Mercat Municipal
i personal contractat per l'Ajuntament
visitarà els veïns per lliurar les targetes i resoldre dubtes.
I això ha estat tot.
Tornem amb tota l'actualitat Sant Justenca
a l'informatiu complet de la UNA.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Pau, pau, pau, pau, pau, pau, pau, pau, pau, pau, pau, pau, pau.
Conspirant com les mosques en aquest cul de món, sé que tot és com és i que tot som com som.
Aquest conjunt de minuts que ens parlen del després, aquests apunts que dilluns miraré de passanet.
Que què, que què farem?
Farem el que podrem,
res perdrem, guanyant, perdent.
El que volem està a prop, si volem, pot.
Una tia't avalis, una tia't avalis,
deu sent l'ar voice del teu cap.
Sempre la tens al mateix lloc.
Pau, pau, pau, pau, pau, pau, pau, pau, pau, pau, pau, pau, pau, pau, pau, pau, pau, pau, pau, pau, pau, pau, pau, pau, pau, pau, pau, pau, pau, pau, pau, pau, pau, pau, pau, pau, pau, pau, pau, pau, pau, pau, pau, pau, pau, pau, pau, pau, pau, pau, pau, pau, pau, pau, pau, pau.
Ja torna a venir un núvol emprenyat, que plourà per tots però no per ells, què passa si volem seguir?
Aguantarem tots els seus cops amb un paraigües de paper, quan marxi passaran estels, no ens caldrà demanar un desitge,
és perquè estem mirant el cel, prepararem l'atac de flors, els bombardegem amb petons, que segur que els hi falta molt.
No estan les coses com per no dir res, com per no fer res, hem de treure aquests dimonis del poder.
No estan les coses com per no dir res, com per no fer res, sobre una pedra gratuïta es veu el món.
Sobre una pedra gratuïta es veu el món, dalt del camí que vam començar abans d'ahir,
se'l serem poc i junts ho serem tot, per tu i per mi, vivint així, les vespres recollim a tu.
Quedem així, valdrà la pena, valdrà la pena estimar-nos, una vida sencera, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí.
I que no es prenguin els principis, no, esperarem el seu final, sí.
I que no es prenguin els principis, no, esperarem el seu final, blau.
I que no es prenguin els principis, no.
Esperarem el seu final.
Ara mateix són un quart d'una del migdia, comencem la tercera hora de la Rambla.
I ho fem amb una nova secció, un nou espai aquí a la missora,
amb l'Associació de Veïns i de Veïnes de Sant Just.
Un espai que coordina la veïna Sant Justenca, Meri Barranco.
Els hi obro els micròfons.
Vinga, va, eh.
Hola, què tal? Molt bon dia.
Molt bon dia.
Un moment, a veure.
A veure, això és...
Tu, Meri, em sents?
Sí, ara sí que et sento.
Sí? Perfecte, genial.
La Lourdes, no sé si em sent.
La sents?
Lourdes, em sents?
No.
Doncs això vol dir que ens haurem de posar els auriculars.
Posem una mica de música i comencem.
Letra ότι avic politica好啦.
Fin.
F по-pà-pun along jord Sul.
Sí, sí, sí.
Un moment, a veure de los editados.
Fin on.
Fof...
Trouvia, trouvia, truvia.
A veure, ara sí, em senten bé
tant la Lourdes
com la Meri. Hola, què tal?
Em sentiu bé ara? Sí, sí, és perfecte.
Molt bé, moltes gràcies, Núria.
Bon dia. Bon dia.
Doncs vinga, com comentàvem,
comencem aquest nou espai aquí a l'emissora.
Molt contents i contentes de rebre l'associació
de veïns i de veïnes de Sant Just.
Com hem dit, aquest espai
que coordina i que porta
la veu cantant la
Meri Barranco i que
anirem veient també diferents cares,
diferents personatges,
convidats, convidades aquí
en aquest mateix espai. Meri, donem el
tret de sortida. Doncs molt bé.
En primer lloc, bon dia a tots
i a totes. Molt agraïts a
Ràdio d'Esbert que ens permet aquest
espai a l'hora de poder
recuperar una mica la memòria històrica
de la nostra organització.
Hem de dir que qui lidera aquest
projecte és la Junta de l'Associació de Veïns de Sant Just.
Jo sóc un element més de la Junta.
Evidentment que anirem passant
diferents companys també a l'hora de portar
més convidats.
Nosaltres fa temps que
tenim molt ordenada
el que és l'arxiu
de l'organització nostra,
però
la referència en veu,
doncs no en teníem cap cosa guardada.
I fa temps que volíem fer aquest recull
de persones que han estat
molt vinculades i impulsores
d'aquesta organització que aquest any
ha fet 48 anys.
I per fi ens vam posar en contacte
a Ràdio d'Esbert i com sempre
ens va facilitar tot el tema
i aquí estem amb la primera convidada.
Hem de dir que
la primera convidada és
tota una institució en el nostre municipi,
ja coneixeran vostès,
però volem
iniciar el gener,
el 30 de gener dels 76,
que era un divendres.
Sí.
La població de l'any 70
era de 9.226 habitants
al nostre poble,
del 81, que hi ha dades,
era d'11.000,
mirin si hi han passat.
Uau.
A l'any 76,
una característica és que
es va inaugurar
a Cards de Buixinets.
Sí.
Que continua fins ara.
És veritat.
Sí, sí.
Sí.
I dic el dia
Escolar de la Pau,
se celebra el dia 30 de gener,
de l'any 48,
en memòria al Mahatma Gandhi,
que és quan va ser assassinat.
Recordem,
per recordar la data,
amb satisfacció,
que Déu ens perdoni,
que el dia 20 de novembre del 75
ens va deixar el senyor
Francisco Franco,
i també dic
que el 29 de setembre del 77
es va establir la Generalitat.
En aquest context...
Oh!
Ens fem una idea
d'una mica de com ubicar-ho,
no?
Exacte.
Quin context d'història
hi havia al voltant
d'aquesta data.
No hem volgut anar
més enllà
del nostre territori
més proper,
però segur que hi van passar
moltes coses.
Home, a nivell internacional
segur que també
d'efemèrides farcides.
Bé, doncs en aquest context
un grup de veïns i veïnes
del nostre municipi,
entre els que s'encontrava
i es troba actualment
la Lourdes Burzon Moliner.
Bon dia, Lourdes.
Bon dia.
Bon dia a tothom.
Moltes gràcies per acompanyar-nos,
moltes gràcies per fer
aquest document
que nosaltres el guardarem
amb molt de carinyo
i que crec que també
a l'Arxiu Històric del Poble
també el guardarà
perquè és història
del nostre municipi,
història veïnal.
Dir que la Lourdes
i uns quants veïns
es van trobar
el dia 30 de gener del 76
per constituir
una organització veïnal.
Però això ens ho ha d'explicar
la Lourdes
com va ser aquella trobada.
Bé, el fet és que
jo no estava encara implicada
dintre del poble
encara que començava a fer coses.
Vam arribar al poble
perquè el nostre fill
anés a l'escola de l'Ateneu
del curs del 68 al 69
i ja vam...
vivíem les plugues
i després vam venir cap aquí a Sant Just
perquè era pesat
fer els viatges
cap aquí a Sant Just
cada dia
amb dues criatures
que ja teníem
i vam buscar un pis
i vam trobar el carrer Bador
al 6,
vam estrenar un piset
i mira
vam començar
a actuar una mica
en l'escola
i després
doncs ja
quan vam arribar
a aquestes dates
el meu marit
ja també el van
venir a buscar
per començar
amb l'Ajuntament
i un dia
es van presentar a casa
un parell de persones
que era
el Segura
que també era veí de l'escola
oh mira
el Ricard Segura
sí
i el
el que va ser president
el Salvador Crespo
el Salvador Crespo
i el
i el de això
i el José Antonio
no
era
el
el Gaspar Oriol
ah sí
el Gaspar Oriol
sí
i vam venir
a preguntar
a veure si
volien començar
l'associació de veïns
que ara es havia
ja començat
a treballar
dintre de la Generalitat
que ja estava permès
i
doncs
jo la veritat
em van fer molt respecte
perquè
tots eren gent
molt preparada
i en carrera
i jo
de fet
no tenia ni
el títol
de
de l'ensenyança bàsica
i
bueno
van dir que
que com que havíem estat
a Suïssa
i coneixíem
molta classe
d'organitzacions
que allà
tot el que existia
tot l'enllaç
que hi havia
ciutadà
doncs
per això
havíem vingut
el Josep
també el vam venir
a buscar
per poder entrar
a l'Ajuntament
i
i bueno
doncs
vaig acceptar
vaig acceptar
i vaig dir
bueno
anirem veient
què puc fer
a veure com va
com va
l'associació
la qüestió
és que
vaig entrar
dintre de la comissió
d'iniciar
per fer la sol·licitud
de la Generalitat
del permís
de l'associació
i així
vam començar
i
poquet a poquet
doncs mira
vam anar
trobant activitats
a fer
bueno
primer de tot
tenir el permís
no
esparar el permís
de la Generalitat
i vam començar
a trobar
coses a fer
hem de dir
que avui
no ens acompanya
físicament
l'estimat
Josep Sánchez
Bosch
el cel sigui
marit de la Lourdes
però segur que
està molt content
del que fem
oh i tant
nosaltres
el reimpuls
que això ja
ho anirem dient
l'associació
el vam tenir
quatre anys
al nostre costat
donant-se suport
i guiant-nos
com
impulsar
un altre cop
l'associació
per això
és una altra història
que explicarem
la Lourdes
ja ens ha explicat
com van venir
a viure a Sant Lluís
ella diu
que no tenia els estudis
però una dona
que havia aixat
i que ha estat
a l'estranger
que parlava
d'altres idiomes
i que havia viscut
d'altres realitats
estava preparadíssima
i això va demà
estrellar del temps
tot el que ha fet
la seva situació
personal
en aquell moment
era que eren
dos treballadors
sí
sí sí
i que per tornar
de Suïssa
cap aquí
doncs vam haver
primer vam emigrar
vam anar a Suïssa
per tant també coneixem
el que és el món
de la migració
perquè jo allà
de veritat
bueno
hi vam anar
ho dic
sí sí sí
hi vam anar
perquè estàvem dintre
del moviment
d'acció catòlica obrera
i
els
els
de l'acció catòlica obrera
de Suïssa
que per ells
es va començar
aquí a Catalunya
tota l'organització
cristiana
catòlica obrera
doncs van demanar
a veure si podia
anar algú
perquè és clar
va ser els anys
que van començar
a haver-hi
molta migració
cap a Suïssa
i Alemanya
França
ja estava ple
i la gent d'allà
doncs ens van demanar
que per favor
si podia anar-hi
algú
van demanar
a l'agrupació
i en aquell moment
doncs
el Josep i jo
no teníem criatures
i
i mira
ens van dir
si podríem anar
nosaltres
per ajudar
doncs
entendre una mica
tot el fer
dels espanyols
allà
perquè clar
allà els hi van
espanyols
i italians
allò era una marabunta
de
d'emigrants
i
i mira
hi vam anar-hi
hi vam anar
hi vam estar sis anys
i allà
doncs vam aprendre molt
perquè
hi havia moltes
organitzacions
populars
eh
i
i
tot estaven
organitzats
i hi havia
aquella llibertat
aquell
que bueno
va ser per nosaltres
una gran relaxació
perquè estàvem
cansats de
almenys
de perdre la memòria
per no que recordar noms
perquè quan passaves
bueno
igual no cal que us ho expliqui tot
quan passàvem la duana
d'Espanya
tothom tremolava
i
i allà doncs vam trobar
una llibertat
i un acolliment
i vam
poder conèixer
vàries
organitzacions
eh
associacions de pares
associacions
de
cooperatives
de
de comerç
de
bueno
de compra
diària
associacions
per
educació
de pares
i
i
bueno
total
que vam anar
descobrint
tota una vida
d'activitat
els sindicats
associacions de veïns
que també n'hi havia
d'acord
clar
bueno
total
que
clar
quan vam venir aquí
doncs
vam poder
començar
també
a treballar
impulsar
l'associació de pares
a les escoles
que el Josep
va treballar
des de l'Ajuntament
i
i
les cooperatives
que el Josep
era un gran impulsor
sí
bueno
per tornar
i defensor
sí
sí
sí
el Josep
allà va treballar
en una gran empresa
però
havia
les cooperatives
i aquí
quan
vam venir a buscar feina
perquè vam tornar
a tenir
de
de venir a buscar feina
doncs
també
va entrar
en una cooperativa
i
bueno
total
que portàvem
una gran riquesa
i tant
de
de tot el que
havíem trobat
allà
i aquí
ja es començava
a respirar
una mica
de llibertat
encara no
quan vam arribar
però
l'any 75
va arribar
en plena transició
quasi
sí
sí
bueno
no cal dir-ho
això
sí
sí
cal dir-ho
perquè la memòria
l'hem de recordar
no la podem oblidar
no que
jo en allà
vaig entendre molt bé
el que era
la migració
perquè
tothom
enyorava
tothom
parlava
de la seva terra
allà vaig conèixer
Espanya
perquè
al final
primer vam anar a viure
amb uns suïssos
que ens van acollir
a casa seva
que havien de deixar
aquella casa
però
després
aquella casa
l'havien de derruir
allà hi vam viure
amb uns altres
emigrants
que coneixíem
d'aquí
a Barcelona
i
i
bueno
quan es va acabar
el temps
doncs vam
vam haver de deixar
la casa
aleshores
nosaltres
havíem de buscar pis
jo no
no teníem encara
criatures
i
jo vaig dir
bueno
ara aquí al mig de la ciutat
perquè era
ben bé la ciutat
els emigrants
bueno
allà vam haver de fer
moltes coses
eh
no us penseu
ja
havíem d'anar a viure
en un altre barri
i vam anar a viure
en un barri
de barracons
d'emigrants
allà
allà érem
tota classe
d'espanyols
tota classe
d'italians
érem
érem barracons
de la guerra
de la segona guerra
barracons
de camps
de concentració
i que els m'hien
instal·lat allà
una mica
per poder
fer negoci
amb els estrangers
esclar
clar
i
després
doncs
bueno
vam viure un temps
allà
allà va néixer
el nostre primer fill
el Josep
estava posat
al sindicat
allà vam fer
també
tota una pila
de
de reivindicacions
eh
a l'amo
dels barracons
tenia allà
un petit comerç
que tothom
havia d'anar a comprar allà
perquè això
era 11 quilòmetres
del centre
de Ginebra
era
a Vesna
i
i bueno
vam començar
el Josep
pel sindicat
les bombones
de botano
que havíem d'escalfar
a l'habitació
d'11 metres quadrats
doncs
amb
botano
que ells
ens venien molt car
bueno
allà ja vam
vam començar
a venir
els del sindicat
i li van dir
a l'amo
que això
no podia ser
i vam portar
que l'empresa
des de
de ciutat
ens ho portés
ja directament
amb un
molt més bon preu
això
després
la combustió
que hi havia
de calefacció
era
perjudicial
pels bebès
tots tenien
malalties
sí
de bronquitis
de bronquitis
asma
i també
aleshores
es va
reclamar
que
es rectifiqués
aquests
que eren
barraquetes
d'11 metres quadrats
11 metres i mig
tot això
es va anar fent
el veïnat
ens vam començar
a moure
jo a l'infermera
que venia
a visitar
els nou nats
doncs
ja em va
responsabilitzar
de cuidar
els d'un
italians
que no
no
bé
i
aleshores
jo vaig conèixer
Espanya
perquè
el meu
barracó
hi havia
de Tarragona
uns
de Galícia
després
perquè eren
uns barracons
amb quatre habitacions
eh
sí
amb un
passillo
una dutxa
que
tothom
ens rentàvem
allà
amb gibrells
no no
amb gibrells
una família
amb criatures
que no eren
reconegudes
que no
eren
bueno
allà
els fills
si els volies portar
havia
és que és massa
les homes
me'n vaig molt lluny
i aquí
allò del poble
no queda
però
és igual
és les vivències
d'una persona
que amb tota aquella experiència
tot aquell bagatge
va dir
quan torno
jo he de posar en pràctica
aquella
a l'inici de lluita
això que he après
que he après
i aquesta va ser l'espírit
de la l'úrdia
del matrimoni
no era meu
de tots dos
exacte
de tots dos
que vèiem que es podia fer molt
en un moment que de canvi
i de fet
és que
jo tenia ganes
d'estar aquí
quan
es morís en Franco
jo
tenia ganes d'estar aquí
i bueno
de fet va ser així
perquè vam tornar
cap a l'any 60
vam venir
pel
si
68
va començar el curs
68
69
el Sebastià
aquí
i
i d'això
bueno
la qüestió és que
aquí vam entrar
i mira
com que ens vam venir
a demanar
doncs
vam fer el que podia
ja sabien on
t'anaven a demanar
els que van venir
a casa vostra
ja havien de conèixer
la vostra trajectòria
i la vostra implicació
en tot el que és
la lluita per la ciutadania
anem una mica
si et sembla
a Lourdes
a dir
quina era la situació
de Sant Jus
en l'any 76
quina era la radiografia
del nostre municipi
recordem que era
l'alcalde
era el senyor
Rodolfo Sánchez
si
que se'l sigui
com era
com estava el poble
quines mancances
va començar a veure
bé
doncs
a veure
primer de tot
això de les
les escoles
no
les associacions de pares
que no
no estava
no hi havia
organització
de
de poble
de gent
que es mogués
no
bueno
hi havia
persones
que es movien
moltíssim
eh
al meu barri
hi havia la Francisqueta
que
que
el del carrer Badó
que bueno
la mare de la Maria Quintana
la mare de la Maria Quintana
que va ser presidenta
de l'Ateneu
i del Pep
sí
sí
de la Berta no?
no es diu Berta la Petita?
sí la Petita es diu Berta
i bueno
teníem veïnes
molt de
de gent del poble
que ens van ajudar molt
que
bueno
tothom
el meu marit
sempre explicava
que
abans que jo
vinguéssim
a viure el pis
que teníem el pis
i havíem d'acabar
de fer
per poder tornar
a fer el canvi
de piset
doncs
ell sempre explicava
que
va anar-se a comprar
perquè
venia ell sol
a mirar el pis
i a veure com
podien posar les coses
va anar a comprar
a la botigueta
que tenia
la
la Maria
Tovella
els pares del Pere
i diu
que li va dir
ah va vostè
veïn a viure aquí
al poble
i que li va fer
un somriure
i per ell
això va ser
una acollida
gratificant
perquè clar
després de tants anys
lluny de la seva família
lluny del seu lloc
de naixement
sí
va ser una
una acollida
per ell
diu
ha sigut la meva
benvinguda al poble
i esclar
doncs
vam veure
que
el poble
era obert
i que nosaltres
també
i que podríem
col·laborar
no
i ja recordo
que ja
després ja van començar
les festes
del carrer
que hi havia
tan maco
a guarnir carrers
anar a casa
d'uns
a fer
a preparar
al mig del carrer
després fer el dinar
al carrer
i jo
vam tenir la sort
que els veïns
que van viure
venia a viure
a l'escala
doncs
eren
eren
bueno
preciosos
dinàmics
joves
i
era el Ricard Segura
i la
Caterina Crespo
i després
hi havia
la Maria Pí
el Joan
Pí
que són fills
d'aquí al poble
eren tots
i després
era una
casa
feta
uns pisos
fets
amb una caseta
que tenia
el Jaume Marca
i la Roseta
que ells es van quedar
als baixos
clar
eren gent
maquíssima
que van acollir
tots els veïns
i després
a sota
hi vam tenir
l'Anna Mari
i el Josep Maria
no me'n recordo
com es deia
també que
eren
geganters
i
el Josep
que era de Sevilla
sí
ara no me'n recordo
jo
dels geganters
ara no em surt el nom
parlava
el català
i la Rosa Mari
que era una dona
oberta
i de veritat
l'escala aquella
li deien
l'escala
de les portes
obertes
perquè els veïns
no tancaven la porta
quan la canalla
venia de col·legi
entraven un lloc
a l'altre
la meva filla
entrava a una casa
la senyora
Roseta
li donava una galeta
el sal obert
ens parlàvem
els nanos es parlàvem
nosaltres ens parlàvem
bueno
vam tenir
una gran acollida
i així
doncs
vam poder
començar
amb l'associació
de veïns
que
clar
vam haver
una temporada
fins que ens van
acceptar
com a associació
que ens vam anar
a instal·lar
com a llocs
provisionals
i després
doncs
hi ha
l'acció
no?
de mirar
llums dels carrers
on faltaven semàforos
mirar
el que la gent
demanava
reclamava
els llums
les esceres
que estaven malament
els sots
que hi havia
al voltant
dels arbres
anant
dient a l'ajuntament
anant
tot
fent aquesta activitat
una mica així
de poble
bueno
després
ja
van haver
canvis
també
de la
de la comissió
van entrar
un nou president
que va ser
el
el recio
no no
primer va haver
el Joan
que es cuidava
de l'excursionisme
de l'Ateneu
sí
mira
l'altre dia
me'n recordava
d'algun nom
que és el que tenia
la peixateria
Joan
no
el Jordi
era el Jordi
el Jordi
bueno
i vam anar fent
coses del barri
la vam fer
després
l'escola d'adults
es va fer
de l'associació
recuperar
aquesta casa
sí
i
Can Ginestà
va ser una de les lluites
ah sí
sobretot
aquesta va ser
el primer que vam fer
fer que l'Ajuntament
es quedés
Can Ginestà
i recuperar-la
notejar els jardins
bueno
vam
fer moltes coses
primer de tot
es feien moltes
reunions
aquí dintre
de Can Ginestà
i
i recordo
bueno
ja he dit
l'escola d'adults
la planificació
familiar
que va venir
una xicota
perdoneu
però és que l'estimo molt
i
va venir
a dir que havia vingut
amb una especialista
a Barcelona
a començar a fer
els centres
de planificació
familiar
era una veïna
d'aquí Sant Just
i
i ens va preguntar
a veure si és que
ho voldríem
posar aquí al poble
i vam dir
mira
ho anirem a preguntar
a l'Ajuntament
a veure si ens deixen
un local
perquè
ella va dir
que
bueno
que ho podrien
planificar
vam anar a l'Ajuntament
era encara
antic
de l'antic
règim
no
i
bueno
hi havien els doctors
que eren
els del centre de salut
ho vam demanar
al grup de salut
hi havien els doctors
tots
tots
tots
eren
anti tot això
i
i
i bueno
vam dir
bueno
i si es porta
el projecte
portem un projecte
que no costi diners
diu
això es costarà
molts diners
diu
si portem un projecte
bueno
la qüestió és que
es va fer un projecte
un doctor
que vivia aquí al poble
també
que ens faria les visites
la consultora
que és
era
ai que deuen perdoni
era ella
la que ens ho havia vingut
a proposar
i
i
que només costaria
si ens deixaven el local
només
costaria
el
el
el
l'ajuntament
el local
uns dies a la setmana
i que
el
el client
hauria de pagar
els espèculs
que
feien servir
i bueno
no s'ho creien
i si sí
doncs
com que un dia
vam anar amb el doctor
i ho heu tot preparat
van dir
va
proveu
a veure què n'és
i mira
així va ser
fins que
l'escola d'adults
van passar
l'ensenyament
i
i la planificació
familiar
va passar
sanitat
que això ho van trigar
uns quants anys
eh
molta gent d'aquí
al poble
molt jovent
jo l'he viscut
quan no estava encara
instaurada
ja
hem de dir que
la Lourdes va estar
des de l'inici
de la
de l'organització
l'any 76
fins al dia d'avui
i fins
la conservadora
i la guardadora
diríem
dels records
i de la documentació
més interessant
de l'associació
que ens la va lliurar
això ja ho anirem explicant
i tant
però vull dir
que va estar la primera
i està fins al dia d'avui
són 48 anys
Déu-n'hi-do
al front
i ajudant sempre
amb una organització
que és molt important
per al municipi
perquè 48 anys
encara que va haver-hi
un laps
un laps
sospetit
d'un o dos anys
quan va venir
les primeres
es va plegar
Sí, però
l'any era la depositària
de la història
de l'associació
i fins i tot
la que ens va acompanyar
a la nova gent
que la vam impulsar
i la qual hi estem
molts dels que estàvem llavors
perquè arribés
fins al dia d'avui
la Lourdes
té moltes coses a comptar
avui ha vingut una vegada
però haurà de venir
més vegades
perquè són moltes vivències
moltes reivindicacions
moltes lluites
i fins i tot
ella
en el personal
també ha tingut
una lluita
de col·laborar
i ajudar
a tota la gent
que necessitava
perquè ella
la seva formació
és treballadora familiar
Sí, sí, sí
i bueno
No ens queda gaire temps
ja
Per això
Per això
Per això
Per això
Doncs nosaltres
fins aquí
aquesta primera trobada
amb la Lourdes Bruton
i la nostra història
recuperada
la nostra memòria històrica
de l'associació de veïns
anirem parlant
i que vostès recordin
que estem al carrer major
número 17
al centre cívic
Joan Maragall
la nostra associació
està funcionant
des de l'any 76
en un període de temps
molt cura
d'aturada
i que
és l'associació
de tots
i totes les veïnes
del municipi
Sí
Doncs
moltíssimes gràcies
a Ràdio Desver
Hem sigut
hem sigut
moltes dones
treballant
i fent coses
perquè se n'han fet
moltíssimes les coses
i
i bueno
vull dir que
l'esforç
és de tot un col·lectiu
de gent
que tenia
moltes ganes
de treballar
moltes ganes
de canviar
i de
de promocionar
Com ara
Moltes dones
Com ara
Sempre ganes
Com ara
Fins la propera
Tornaràs
Gràcies
Adéu
Adéu
M'hem tingut tot el temps
Deixeu de plorar
Que ens han declarat
La guerra
M'hem tingut tot el temps
M'hem tingut tot el temps
M'hem tingut tot el temps
Deixeu de placer
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
bastant interessant
i fàcil de trobar
i val la pena mirar-lo
perquè, per exemple,
l'estudi està fet
amb dades del 2019
al 2022, per exemple.
Ara sé que estem al 2024,
però amb aquest recull de dades
de 12.000 llars,
el que s'ha pogut veure
és que es llença
moltíssim.
L'estudi també s'ha enfocat
molt amb producte
que es llença directament
o producte
elaborat. Ells diuen
producte de recepta. De recepta
vol dir que quan tu has fet un menjar
no sé, t'ha sobret alguna cosa,
no ho has congelat
o no t'ho has menjat el dia següent
o has tingut per la nevera uns dies
o se t'ha fet malbé o ja no vols menjar-t'ho
i acabes llençant-ho.
Per tant,
el tema és que aquest estudi
sí que amb unes dades
amb quilos
i estem parlant
de milions de quilos,
és tot l'estat espanyol,
però
sí que és veritat que la tendència
és que sembla que
cada any
es vagi reduint
en aquest malbaratament,
perquè no entenguem d'alguna manera,
però
la veritat és que es redueix
a molt poquet.
Clar, i que igualment
seguim malbaratant molt menjar,
malgrat...
Exacte, o sigui,
una tercera part
del que
del que
tenim,
del que produïm,
acaba a les escombraries,
perquè tinguem
com una
referència.
Clar, això també fa
doncs que
al final
estem llançant menjar
que podríem alimentar
a milions de persones
que ho necessiten,
però
inclús també
doncs
aquest malbaratament
fa doncs que
fem mal bé el clima,
que repercuteix
amb l'aigua que malgastem,
amb la terra,
etcètera.
Es generen residus,
sí.
Sí, sí, o sigui,
és
molt bèstia.
aquest estudi
que et comentava,
que s'ha fet
per les llars,
diguem-ne,
es fa perquè,
mira,
sovint pensem
que són els restaurants
els que fan,
els que llencen
més quantitat
d'aliments,
però
s'ha demostrat
que és
a les cases
particulars,
a les nostres llars,
que
fins a un punt
que es pot llençar
fins a
1,4 quilos
d'aliments
a la setmana,
perquè
tinguem
com una referència.
Clar,
això t'anem bé
pensant,
ja sigui
o en producte
que se t'està fent malbé,
que has llençat,
o
en producte elaborat,
una recepta elaborada,
no?,
que t'ha sobrat
i que ja et dic
que no menges.
Home,
9,4 quilos
és molt, eh?
A la setmana.
A la setmana.
A la setmana.
Però és bastant,
és bastant,
és bastant.
El que passa que,
bueno,
sí,
passa,
passa
i hem de tenir
més cura,
val?
Així que,
si et sembla,
jo el que volia donar-vos
és 5 consells
molt,
molt ràpids,
sí,
doncs,
per intentar,
doncs,
minimitzar
el malbaratament alimentari,
val?
Val.
En primer lloc,
per exemple,
podríem parlar,
doncs,
planificar la compra
dels aliments,
val?
Podem pensar
un menú setmanal
i això ens ajudarà
a comprar
d'una manera,
doncs,
més,
més,
més acurada
i més responsable.
Sí.
Fé una llista
de la compra
quan vays a comprar.
Quan entris
al supermercat
no et trobis
temptat
a comprar
algun producte
que ells
posen en oferta
i que després
tu compres,
el tens a casa,
no te'n recordes
ni que l'has comprat
i després
et fa malbé,
no?
Sí.
I abans d'anar a comprar,
si pot ser,
doncs,
fes una revisió
de la nevera,
fes una llista
ben feta
del que et fa falta
i del que no et fa falta.
Clar.
I també
intenta,
doncs,
pensar
en aquesta planificació
prèvia
que has fet,
no?
Aquesta planificació
setmanal,
val?
un altre consell,
doncs,
tingues la nevera
una miqueta
ben organitzada,
segueix
l'ordre
FIFO,
que en anglès
vol dir
first in,
first out,
nosaltres aquí,
a cuina miracle,
doncs,
a veure,
és la metodologia
que hem de seguir,
també l'hem de seguir
les nostres llars,
el que vol dir
és el que primer
que entra
és el primer
que ha de sortir,
és a dir,
per exemple,
si jo avui
doncs,
vaig a comprar
un carbassó
i el tinc
a la nevera
i fa dos dies
que el tinc,
doncs bé,
si ara torno a comprar,
ai,
no recordo
si tinc carbassó
o no,
ara no sé,
mira,
perquè una mala
planificació,
eh?
Clar.
exemple de mala
planificació.
Ai,
no sé si tinc carbassó,
doncs,
compres un altre.
Val,
doncs,
aquest nou
va al fons,
no?
Clar,
exacte,
que no sigui
el que gastes primer,
el que entra primer
és el que has de gastar primer,
d'acord?
Doncs,
bueno,
doncs,
això,
sembla una cosa
molt lògica,
sembla una cosa
molt simple,
però que no en tenim
prou cura
i al final
acabem comprant
un carbassó,
consumim aquest carbassó
i el que ja havíem
comprat fa tres dies
segueix a la nevera,
se'ns acaba fent malbé
i l'acabem llançant.
Ja.
Un altre punt important,
acostumat a congelar
els aliments,
si et sobra una ració
d'algun menjar
o dues racions,
si no tens cap intenció
de menjar-lo
al dia següent
o al cap de dos dies,
doncs,
congela'l,
congela'l,
és la millor manera
de conservar-lo
i després,
doncs,
ja el trauràs
un altre dia,
etcètera.
També és veritat
que al final
després el congelador
se'ns pot acumular
amb molt producte,
però bueno,
has d'anar a fer una neullada.
Un altre punt,
tu mateix o tu mateixa
pots convertir-te en un expert
en la cuina de reaprofitament,
o sigui,
hi ha moltes pàgines web,
hi ha molta informació
que et pot permetre,
doncs,
aprofitar un producte
i convertir-lo
en un altre plat.
Per exemple,
nosaltres aquí
a Cuina Miracle
tant no ho fem,
de vegades,
si jo faig pollastre rostit
i faig 15 peces
de pollastre rostit
i avui el tinc a la venda
i demà el tinc a la venda,
potser demà passat
el transformo
i faig un altre plat diferent
i al final
s'acaba venent
i acaba sortint.
O sigui,
que pots fer moltes coses
per aprofitar el menjar
i no llençar res.
Totalment.
I,
ja per acabar,
l'últim consell
seria
que guardis bé
els aliments
d'una manera
endreçada
i organitzada.
Guardar-los bé
a la nevera,
per exemple,
als prestatges superiors,
doncs posar els aliments cuinats,
ben tancats
amb carmanyoles,
a les portes
doncs tot el que són begudes,
salses,
melmelades
i conserves,
al centre
els productes làctics,
ous,
embotits,
iogurts
i els prestatges inferiors
o calaixos,
doncs la carn,
el peix,
productes en descongelació.
tingues cura també
que el producte cuinat
no estigui en contacte
amb producte cru,
perquè pot haver contagi,
d'acord?
També hi ha neveres
que tenen sistemes
que milloren la conservació
de les fruites
i de les verdures,
això també ho has de mirar,
per tant,
doncs,
tots aquests consells
al final t'ajudaran
a que llencis
menys producte
i al final
això t'ajuda
a estalviar,
i per tant
afavoreixes
en tots els aspectes
que hem parlat a l'inici,
doncs afavoreixes
que no hi hagi
un mal baratament
inclús de l'aigua,
un mal tractament
de la terra,
etcètera,
vull dir que
amb tots aquests punts
que tinguis cura
una mica
de tots ells,
doncs al final
ajudarà a tothom
a minimitzar
el mal baratament
que fem dels aliments.
Oh, i tant.
Joan,
ho hem de deixar
en aquest punt,
moltíssimes gràcies,
d'acord?
I fins la propera.
Una abraçada.
Una abraçada,
vinga.
Adéu, adéu.
Adéu, Joan.
Adéu.
Ens veiem demà,
que va,
j'y vais.
i
See you.
See you.
söyleyeyim.
Bye.
Bye.
Bye.