Bon dia, us informa Gemma Bonet.
El govern venezolà, en veu de la seva vicepresidenta, ha reconegut que no sap on és Nicolás Maduro i n'ha demanat una prova de vida. El règim xavista ha declarat l'emergència nacional i ha fet una crida a la mobilització política i social davant del que ha qualificat d'atac imperialista dels Estats Units al seu país. La vicepresidenta venezolana, Delcy Rodríguez, diu que assegura, de fet, que en l'operació militar d'aquesta matinada a Caracas hi ha hagut morts.
Condenamos esta forma brutal, salvaje, de agresión contra nuestro pueblo que ha cobrado la vida de funcionarios militares que se convierten en mártires de nuestra patria y que ha cobrado la vida de inocentes venezolanos civiles en los distintos puntos de los ataques, tanto en la ciudad capital como en los estados Aragua, en los estados Miranda y en el estado Laguaira.
És un segrest d'un cap d'estat i que això està molt relacionat amb mesos...
d'una escalada verbal per part de l'administració de Washington respecte a l'estat de Venezuela. El que està executant aquests dies als Estats Units és una violació flagrant al dret internacional.
Ara, moltes mirades estan posades en el moviment de l'oposició al país. La periodista venezolana i professora de Blanquerna, Andrea Daza, dubta que el moviment polític liderat per Maria Antonia Machado tingui prou força per fer una transició immediata i tranquil·la. També ho ha explicat el suplement. Jo crec que en el discurs, que també des d'aquesta oposició és molt grandiloquent i molt segur, diran que és el moment que vindrà un millor futur.
però jo crec que el futur de Venezuela serà molt feixuc. Sí que sorprèn que de cop i volta, ah, i los militares, els militares de Maduro, ara no hicieron nada, però no crec que ells diguin nosaltres a Maria Corina de tot cor. Les explosions a Venezuela s'han sentit en diferents punts del país, especialment a la capital, Caracas, on els seus habitants han vist i sentit explosions en diversos punts militars. Ho ha explicat a Tres Catinfo Francisco Toro, venezolà, que fa 10 anys que viu a Barcelona.
Para que se hagan una idea, el Tibidabo sería una zona estratégica donde está la zona militar más grande de la ciudad de Caracas. Las bombas serían de fácil vista para los caraqueños. Y dentro de la ciudad de Caracas hay un aeropuerto principal que es solo militar. Y como la ciudad es un valle, es fácil observar las explosiones que hubieron alrededor de la ciudad.
Més notícies amb en Toni Fortesa. Nit tranquil·la a la localitat moncianenca de la Senia, on continua en marxa la rave il·legal que s'està fent des de la nit de cap d'any en unes naus en desús del polígon industrial d'aquesta localitat. L'alcaldessa del municipi, Victoria Almuni, ha explicat a aquesta emissora que alguns dels assistents a la festa han anat marxant, però que encara hi ha prop de 800 persones participant-hi. Malgrat això, ha explicat que, de moment, la festa no està comportant molèsties a la població.
Està prou lluny del poble i, a més a més, l'ovent va en contra, diguéssim, va de cara a la zona dels Valentins i això, no de cara al poble. I el poble no molesta. El poble és la sensació que hi ha d'anormalitat entre la gent i la inquietud de la gent, però no molesta.
Entre avui i l'11 de gener no circulen els trens de les línies de rodalies de Renfa, RU i RG1, entre l'Hospitalet de Llobregat i Badalona per les obres que es fan a l'estació de la Sagrera. Com a transports alternatius per cobrir el tram afectat pel tall es recomana fer ús del metro, el tramvia o l'autobús.
I el Gremi de Pastisseria de Barcelona impulsarà una campanya solidària amb els tortells de reis per lluitar contra el càncer infantil. Amb el nom d'Aquest any Paga el Rei per cada tortell venut, els pastissers faran un donatiu que es destinarà a acabar a un centre especialitzat en atenció integral de cures pal·liatives pediàtriques.
Aquest cap de setmana els treballadors del Parc Güell de Barcelona fan vaga i es concentren a les portes del parc per reclamar millores salarials. Jorge Carrillo és membre de la secció sindical del sindicat COS al Parc Güell en declaracions a aquesta emissora. Tenim una situació en la que venen 14.000 persones diàries amb un preu de l'entrada que l'any passat es va pujar de 10 euros a 18 euros.
Tot aquest augment de ganàncies que està tenint l'empresa nosaltres no l'estem notant. Al contrari, el que estem notant és un augment de càrrega de feina i moltes coses que no es veuen compensades. Els treballadors reclamen poder negociar directament amb l'empresa mentre que des de l'empresa municipal, BSM, alerten que es tracta d'un sindicat sense representació al comitè d'empresa.
Els esports, Xavi Soler. Edgar Canet guanya la primera etapa del Rale de Carles, la pròleg, i és el primer líder en motos. El sec, Matías Ekstrom, és el primer líder en cotxes, amb Nani Roma en l'onzena posició com el millor pilot d'aquí. Dia de derbi a la primera divisió de futbol. Espanyol i Barça s'enfronten a l'RCD Stadium. A partir de les 9, els dos equips hi arriben en bona situació a la Lliga. Els blaugrana leaders i els blanquiblaus en cinquena posició. El Barça recupera Daniel Moipedri, però no hi serà Araujo. A l'Espanyol, Puado i Terrats tornen a la convocatòria.
Els partits d'avui a primera comencen a les dues, amb un celta a València, un quart de cinc, o s'ha sonat l'Eticlub, i a dos quarts de set, els Villarreal. A la Copa d'Àfrica comencen les eliminatòries de vuitens al final, el Senegal-Sudan a les cinc, i el Mali-Tunisi a les vuit, i a l'ACB de bàsquet a les sis, Joventut Tenerife. Fins aquí les notícies. El suplement.
Fins demà!
amb Marina Alaminos. Són les 12 i 6 minuts del matí. Un suplement, òbviament, molt pendents de tota aquesta informació que ens arriba dels Estats Units. L'atac dels Estats Units a Venezuela, que us estem explicant des de primera hora del matí a l'antena de Catalunya Ràdio. Amb aquesta última hora, el govern venezolà, que en veu de la seva presidenta, ha reconegut que no sap on és Maduro i n'ha demanat una prova de vida. També amb la mirada molt posada, la compareixença de Donald Trump prevista per les 5 de la tarda.
Hora catalana, per tant, aquest suplement que al llarg d'aquest matí us anirem actualitzant tot el que doni de si, una de les notícies, sens dubte, d'aquest any 2026, que tot just encetem. Aquesta hora, però quan passen 7 minuts de les 12, el que volem fer és obrir la pantalla i el cor.
perquè és hora de fer la jugular, com sempre, amb la Rebeca Rodríguez i el Joan Callarissa. Què tal com esteu? Molt bon dia. Bon dia per a tothom, menys per a tu. Perquè Roja Escapa te deixa d'aquí un pastel, eh? Sí, a veure, qualsevol última hora
òbviament ho actualitzarem a l'antena de Catalunya Ràdio. Ho dèiem, una de les notícies de l'any, un any, que tot just en setemps, tres dies. Tres dies de gener. Jo quan m'he despertat no m'ho podia creure, perquè a més, quan deien que l'havien capturat a Maduro... Comprova l'any, és allà d'això.
Doncs bé, jo estic una mica a detox ara. Intentava ja no fer més menjars ni fer... Estic ja saturada de menjar i avui en tinc una altra. O sigui, és com no puc escapar d'aquests diners familiars i amb amics tot el dia. I queda el tortell. Ai, el tortell. No, el tortell encara no. Queda el tortell d'aquí. Queda re, queda re, queda re. Un parell de dies. Un parell de dies.
Jo hi vaig pujar la bàscula i se'm van acabar les piles i no n'he posat. No va marcar res, dic ja, s'ha trencat. Heu una senyal. Heu de canviar les piles. Tinc les piles a casa, però no ho he fet. Vaig pensar, és igual. Què vau fer per cap d'any? A mi m'interessen molt aquestes xafarderies dels nostres xafarders de capçalera.
Doncs jo vull conèixer els vostres... Jo els xafarders, jo vaig ser molt clàssic. Jo vaig sopar a amics i després vaig sortir una estona. No molta. Una estona? Home, jo t'he vist de festa. Quanta estona? Una mica. Quanta estona? No vaig fer molt tard. No, no, no, absolut no. Amb la nostra amiga Virgini vas estar, no? Exacte, totalment. Des d'aquí una abraçada. I no, la veritat, ho vam passar bé i tal, però no. Faig més tard a vegades totament qualsevol dia que no a la nit de cap d'any.
Doncs mira, jo vaig fer tard, perquè m'ha estat fins les 4 de festa, però a casa d'una amiga, amb nens, perquè són amics meus que tots tenen fills, i aquest va ser el pla. Ja no és res relaxat, ni... També t'he de dir que em passa una cosa. A veure. Amb els anys. No sé si us ha passat. Jo quan era petita, o de joveneta, no m'acabava mai el raïm. No sé si era per l'emoció de marxar de festa de casa meva. I perquè tens la boca més petita, també. No, no, però dic-te, amb 16 anys, que ja sortia de festa cap d'any,
Ah, no m'acabava mai el raïm. Ara amb l'edat me l'acabo, o sigui, em sobra temps, i llavors també és tot més trist, no? Ja no surto de festa ni res. No sé si he anat alguna cosa a veure. No he aconseguit mai acabar-me el raïm. A mi el que em va passar aquest any és que tenia els 12 raïms i anava per la vuitena campanada i dic, si ja no me'n queden, he fet molta feina. No és que hagués comptat malament, en tenia 12, simplement... Vas anar ràpida. Jo vaig anar fent feina perquè no passi... És de les que treu el... No, no, tot cap a dins i...
Campanada número 10 i dic, ja m'he menjat tot el raïm. Per què? Perquè te'ls vaig fotre als quarts. No, feina feta no fa destor. Exacte. Això vol dir que tindràs un any molt pràsper. Tot sigui això. Més pràsper que maduro. Tot sigui això i el que tinc ganes de fer avui amb vosaltres, òbviament, és repassar què van donar de si les campanades amb una banda sonora... Saps què diuen? Què diuen? Diuen que si prou cors es troben al mateix lloc i a la mateixa hora... La màgia torna. Això diuen...
Què? Provem. Últim petó i el primer. Amb una banda sonora que a TV3 va sonar així.
Miqui Núñez i Laura Escana és un èxit, eh?, de Xerr, un èxit de Xerr a aquestes campanades de TV3 i... Torna a ser l'any més aquesta parella. Home, torna a ser l'any més aquesta parella televisiva que, tercera vegada que ho feien ja a les campanades, vam fer un 40,5% de Xerr. És una barbaritat, més d'un milió d'espectadors mirar les campanades de TV3. Justament començava la retransmissió amb tots dos cantant aquesta cançó, l'últim petó i el primer, del mateix Miqui Núñez. Evidentment, un playback...
Es nota Autotune i Reverb, però sí que és cert que estava gravat com el que fos l'inici d'aquest videoclip i després sí que la retransmissió era amb la gent, amb totes aquelles 100.000 persones que es van aplegar a l'Avinguda Maria Cristina. Va ser espectacular, eh? He de dir...
Ara just ho parlàvem, que no hi ha color amb la Puerta del Sol. O sigui, l'Ajuntament de Barcelona aquí se'ls gasta... I se'ls gasta bé, perquè moltes vegades són coses cares que no, però això, sincerament, jo crec que la repercussió internacional, de fet, jo estava...
Vaig sobre el Poblesec i quan vam sortir de casa la marea de gent que hi havia inundant l'Avinguda del Paral·lel i tota aquella zona de cop t'adones de la magnitud de l'espectacle. És que l'espectacle pirotècnic i de drons que hi havia, que hi havia més de mig miler de drons, a més escrivint Barcelona al final. Totalment.
Era tan bonic, a més, amb la música de Marc Parrot de fons, de banda sonora, jo crec que això, comparat amb els quatre focs artificials que hi havia a la Puerta del Sol, crec que moltes cadenes, fins i tot estatals, s'haurien de repensar, s'haurien de repensar fer-ho Barcelona informatiu.
Per exemple, Telecinco, que tradicionalment va així, últimament va pels pobles d'Espanya i no sé què. Vull dir que si no tingués massa complexos podria vindre a fer-ho perfectament aquí, saps? Vull dir que anar a triar no sé quin poble de no sé on quan tens aquest espectacle i no l'estàs explotant televisivament. És una mica trist. Jo crec que Telecinco directament ha llançat la tovallola. Totalment. Perquè no sé si crec que va fer... Deixar-lo on va funcionar.
una agència. No, no, mira, un 3,6% d'audiència, és cert que fa un multicast, o sigui, s'emet per Telecinco i per 4, però a Espanya, o sigui, va fer, i a Catalunya encara menys, a Catalunya crec que va fer un 2,3% d'audiència a Telecinco, per tant, la gent ja no mira ni a Sandra Berneda ni a Xuso Jones, ho feien des de Formigal, que evidentment no li interessava gairebé a ningú. Les anirem repassant...
de mica en mica, aquestes campanades. TV3, ho dèiem, visualment va ser un espectacle. Aquesta parella formada per el Miqui Núñez i la Laura Escanes. Després, un dels altres grans debats, que són els looks de les campanades. Què us va semblar? Totalment. O sigui, jo crec que aquí Laura Escanes va guanyar absolutament per golejada.
i s'ha de dir que, a més, en producte local, perquè anava vestida de Yolanda Cris, casa barcelonina, i portava joies de rabat, també, o sigui que absolutament una promoció de la creació catalana, absolutament, vamos, que no té preu, vull dir que realment...
I a més és que li quedava molt bé, estava guapíssim, estava molt ben encertat, estava tot ben fetíssim, que després hi ha molts de looks molt comentats de les grans cadenes espanyoles que realment fan més pena i estan plegats de defectes des d'un punt de vista estilístic. Crec que jo també era de l'Auras Canes, eh? Trobo que anava maquíssima amb el disseny d'Ajolan Cris. També anava molt bé Xenoa, que anava d'Alejandro de Miguel amb un vestit blanc,
com de lluantons, hi ha qui portava unes plomes a la part de dalt, un escot, estava molt guapa. Sandra Bernera era tot més justet. Els homes sí que és cert que Miqui Núñez anava molt... Molt res, sí, jo crec que es notava que el trànsit estava fet a mida, no? Però poc atrevits, no?
I això és un defecte, jo, que fa 15 anys que comento Oscars i Catifes Vermelles, lo dels homes és una vergonya. I també t'he de dir que ara, no sé, a vegades ho parlem amb amics, és com, potser ja està ben bé quiets, perquè ara quan se comencen a atrevir veus cada cosa que dius, mira, millor fiqueu-vos les moques negres.
perquè té la marinera, però és veritat que se passen de contenció. I el problema és que quan se ho intenten saltar hi ha una falta de criteri, perquè sempre van molt discrets, no presten atenció als seus hostilismes, i els passa com als estopa, que anaven en uns smokings molt ben fets, fets a mida, que els quedaven molt bé, que de cop dius, aquestes dues persones que se'n presenten tan informals, ostres, que guapos, que poden arribar a estar en el smoking, i van i es posen aquelles bambes terribles. Horroroses.
Doncs mira, anava a dir això. Quan els van enfocar els peus, vaig pensar quina necessitat... Que, per cert, des d'aquí, el balcó aquest que agafa Televisió Espanyola, aquell terra, d'aquella moqueta verda, cutre, que dius, han ficat uns rams de flors preciós a la balconada, i de cop veus aquell... Justeja una moca. Justeja bastant. Sí, perquè, per exemple, els d'Antena 3 sí que és cert que el tenien més ben vestit, com si diguéssim, al balcó, i per vestit el de Pedroche. El de l'efecte Pedroche.
Vaya cuñadisme, eh? O sigui, terrorífic. Jo me quedo en la... Crec que va ser Joan Avellaneda que va fer la reflexió. Diu, parece la montaña de basura de Fraggle Rock. No sé si recordeu Fraggle Rock i la montaña d'escombreries...
És que hem d'explicar, per qui no ho va veure, que jo suposo que al final ho ha vist tothom, no en directe potser, però després sí que a xarxes socials fins i tot anava ple de memes. Ell el que va fer va ser un vestit fet amb elements d'estilismes d'anys anteriors. Un collage. Un collage, però...
Una cosa... Tan desafortunat. Molt desafortunat. Era horrible. Finalment era una capa que el que feia després treure-se-la i estava gairebé despullada, com gairebé quedant. Com sempre. Llavors jo crec que ella no vol que se la cosifiqui, no vol que se'n parli, però al final sembla que és el que busqui. Si no vol que se la cosifiqui està prenent exactament les decisions oposades...
Les que hauria d'aprendre perquè apareixer radicalment despullada tots els anys, 12 anys consecutivament. 12 ja? Fa 12 anys? Sí, diu que es tanca un cicle en guany. Esperem que així sigui. És una mica la dinàmica aquesta que s'ha agafat després de tenir tants anys que l'expectativa una mica rau a veure quin vestit durà.
Però és que hi ha ni això. Jo recordo anys anteriors que canviava allò darrer minut per veure quan es treia la capa i aquest any ni ho vaig fer i després ja vaig esperar a veure com anava vestida. És cert que continua fent molt bona audiència, perquè, per exemple, aquí a Catalunya, tot i que a Catalunya fa un 12,3, a Espanya fa un 22,8. Vull dir que...
No té aquest efecte perquè ha perdut gairebé 10 punts respecte a anys anteriors, però sí que és cert que la gent la continua mirant. I a més a més, també recordem que ells també feien simulcast, és a dir, s'emetia el mateix per Antena 3 que per la Sexta, o sigui, el grup A3 Media va apostar només per Chicote i per la Pedroche.
Però que és veritat que ja no hi ha aquella cosa de dir, a veure com va vestida, què porta la Pedro Xi. A més a més, que després fa aquells... Ah, bueno, fa uns speech sobre... L'any passat va ser sobre en defensa i la protecció de la infància i aquest any la va dedicar l'Associació Espanyola contra el càncer, però era tot bastant estrany perquè portava un vestit on tenia un pit aquí al...
a l'espatlla i un atrapit a la panxa, que la gent, a més que patia càncer, va dir que no tenia cap sentit d'aquell discurs que havia fet, que ells no se sentien identificats, que al final sembla tot com molt populista, no? Totalment. És que no hi ha per a agafar-ho. És a dir, ha arribat un punt que... És a dir, tot això va començar fa 12 anys, quan ella es va ficar un vestit de xaró ruïz, que era completament transparent, tenia una mica de brocat, i se li transparentava i se li veien les calcetes. Llavors, jo crec que allò ella ho va fer...
des de la ingenuïtat d'estar de moda això, m'ho fico, vaig guapa, i en Twitter, bàsicament, tots els senyors heterosexuals de Twitter van començar a fer retuit i a reenviar-se les seues fotos i això va crear un hype enorme que l'any següent lo van explotar i han allargat aquest xiclet indefinidament fins a enguany que les audiències ja comencen a anar coixes. I, a més, és especialment trist l'anàlisi perquè quan tu analitzes les audiències que fa
en tenen altres en les campanades de Pedroche, has de pensar que ell es passa els dos mesos previs escalfant aquesta qüestió, parlant-ne als programes, parlant-ne a tot arreu, insinuant, donant possibles elocubracions de com se vestirà. És a dir, té tot un grup mediàtic al darrere fent pressió en aquest sentit i quan s'acaba...
resulta, després de les campanades, que acaben portant-se el triomf, són dos, en guany 3, estopatges que els van fitxar 5 minuts abans de les campanades sense haver pogut fer pràcticament ni promoció. Llavors, és a dir...
li ha sortit mal la jugada en Tena 3. I ho sabien, jo crec, perquè pensa que just quan seran els stop amb Xenó, a qui finalment presentaran les campanades de televisió espanyola, van dir que apareixeria Santiago Segura, com a efecte sorpresa.
I després, clar, jo pensant... Sense comentari. Lady Gaga, no? I llavors diuen que faria un anunci bomba i el que anuncia és la promoció de la darrera pel·lícula de la saga Torrente. Va sortir un minut i va tornar a entrar. La cara de la Pedroche, que a més a més no va donar gens de joc, Santiago Segura era de... Ja està, eh?
Aquest senyor ja ha acabat, aquesta era la bomba. És una desesperació, jo crec que és una mica de desesperació. I també una cosa, és a dir, que això també, any rere any, ja ho hem normalitzat, però la manca de química entre Pedroche i Chicote, que és absolutament evident, és a dir, Xenoa i Els Estopa, que feia cinc minuts que es coneixien, tenia una química infinitament superior, van cantar una Nadal extremenya, no sé com dir-te, van fer una mica el tonto.
I és que els altres dos, o sigui, si els traus del guió, jo crec que quan s'apaguen les càmeres se't giren cada boca a un costat i no es diuen ni bon any nou. Xenoa i Estopa. Bueno, qué emoción. Estoy súper feliz, chicos, de haber estado con vosotros esta noche. Lo tengo que decir. Sois unos compañeros tan majos. Química, dieu que hi havia. Jo crec que sí, el que passa que és cert que tot i que tenen folta desinvoltura tant els Estopa com Xenoa, com a presentadors, ara tindré tots els haters, perquè la gent és molt fan d'Estopa...
com a presentadors són justets. Llavors, sort que van acabar traient la guitarra, el que deia el Joan, i van cantar una Nadala, llavors ja els van engrescar una mica més, però cada cop que havien de llegir el prompter, jo des de casa patia, o quan feien frases com pala el raïm, jo me la pelo, tu te la pela, allò era molt justet. Un cunyadisme. Aquest cunyadisme a mi no m'agrada gaire, i la cara de Xenoa era de estic patint una mica amb aquestes frases.
I un dels grans moments també de televisió espanyola, molt esperada, aquesta nova cançó de La Oreja de Van Gogh amb Amaya Montero, que finalment sona així. Yo creo en Dios
Què anem de dir? Què us sembla? Doncs mira, com diu la cançó, hi ha més preguntes que respostes. No us acaba de fer el test? Home, gens. O sigui, és que em vaig quedar, però tanta espera, tanta emoció per aquesta cançó, a més amb aquests valors cristians que sembla que tornen, no sé, que estan un altre cop de moda, jo crec en Dios, de veritat. No hi havia res millor per treure? A mi em va sorprendre.
Jo crec que la cançó no està als estàndards tradicionals de l'Oreja de Van Gogh, que jo crec que ens tenia acostumbrats a hits més bons des del punt de vista de l'anàlisi pop, però, a més a més, a ella la veies... És a dir, estem parlant que això era un vídeo gravat, però que ella el vídeo no cantava en directe. O sigui, era doble playback, per entendre'ns, eh?
I, perdó, no quadrava unes labials. O sigui, tu veies, la cançó anava per una banda i la boca d'ella anava per una altra. Per tant, dius, però això no s'ha pogut editar d'una altra manera? És un playback pregrabat, és a dir, que de veritat que si ho fa malament aquí, que no passarà en una gira en directe. És a dir, jo...
Una gira en directe, que això sí. Suposadament en directe, claro, perquè això dona a pensar que potser serà una gira una mica... Però que el ritme de venda d'entrades, com a mínim, és veritat, que, vaja, l'expectativa hi és, hi és alta. Quatre Sant Jordis, vull dir que encara queden entrades, no? Sí, pel 27 de novembre em sembla que encara queden entrades, però jo estic amb el Joan, eh? A mi em va fer una mica patir, i et dic, o sigui, si no tenien cap imatge més que posar quan ella no encertava les labials, vol dir que no va encertar cap. O sigui,
Que no se sap ni la cançó, jo és que no sé. És que no hi ha per a agafar-vos a dir. La cançó jo crec que no està a l'altura de les tradicionals de l'Oreja de Van Gogh. Ella se la veu faltar d'energia i faltar com d'il·lusió, és que no feia cara ni de contenta. A l'edredó aquell que li van col·locar a sobre, perquè és veritat que, per exemple, ara totes surten amb aquells abrics que són com si t'hagués implicat una manta de casa, aquelles capes. Això és el pedroxisme. Bueno, el pedroxisme amb això ha marcat una tendència. Totalment.
Però a mi allò que portava Amaia, a més a més d'un palau que dius no et cal... És que a més un palau que està clar que tots van fer les set actuacions prèvies, cada una la feia dins d'un palau d'una zona determinada i tal. Però després entre ells, és a dir, no hi havia cohesió estilística entre ell i la resta dels que l'altre anava en una jaqueta que pareixia de coronel Tapioca que anava d'excursió a la muntanya, ell anava vestida d'astronauta... No sé, jo sincerament vaig pensar...
És que, de fet, quan ho estàvem mirant, com hem mirat tots en directe, algú va dir en molt d'encert, necessita cash, i és que és tan evident. He de dir que aquell moment, crec que va fer més d'un 40%, aquell moment en què surt Amaya Montero cantant amb l'Oreja Van Gogh, ho va petar a Televisió Espanyola, realment ha encertat moltíssim, jo crec, amb tota la programació que ha fet de les campanades.
De les campanades i de les no campanades, perquè ara ho parlàvem abans d'entrar, que també hi ha hagut un gran èxit en guany, perquè el dia 1, el concert de la Filarmònica de Viena ha fet la millor dada d'audiència. És que el director era espectacular. Home, o sigui, tots estimem a Ian Ignes et seguim. O sigui, el nom és difícil de pronunciar, però l'estimem tots ja.
O sigui, la marxa Radetsky, és veritat que no només la marxa Radetsky, que va ser el moment, òbviament, la cirereta del pastís, però tot el concert en si va ser un espectacle tan expressiu que donava tant joc. 31% d'audiència, la millor de televisió espanyola des del 2004.
I fortíssim, tots els codis que es va saltar ell també, sense corbat, amb les ungles pintades, baixant al públic, dirigint des del públic, fent-li un peto a l'home, ficant música de dos dones, que això no havia passat mai. Això no havia passat a la història. És tristíssim, vull dir, però m'alegro que algú que s'ha saltat els codis aconsegueixi tota aquesta audiència. I tant. Són les 12 i 25 minuts del matí...
I hem de continuar parlant de Xenoa, protagonista, no només per les campanades, sinó també per la seva aparició, mira, precisament en un podcast de Miqui Núñez, tot queda una mica a casa, Rebeca. Sí, sí, sí, és un podcast d'una entitat financera que presenta el Miqui, on entrevista gent famosa i aquesta gent el que fa és parlar de la seva gestió financera.
Durant l'entrevista, per exemple, a Chenó el que va explicar és que ella és molt curosa amb els diners i que ha sabut invertir bé. Diu que tot ho ha invertit en casa, en immobles, que li queda alguna hipoteca per pagar, però poques, i també m'ha fet molta gràcia perquè diu que ella mai ha compartit un compte amb les seves parelles. O sigui que el d'ella és d'ell. Així li ha anat també.
Perquè clar, jo també et dic una cosa, si no t'arrisques a compartir ni un cèntim amb la teva parella, vol dir que molta confiança no l'hi tens. Com a mínim molta confiança que la relació vagi bé i funcioni. És que pobre, clar, és que pobre té la fama de tindre tan mala sort en l'amor, no?
que sap com greu com comentar-ho. Es va pronunciar, precisament, sobre la famosa cobra, el cobra que ell, com li vulgueu dir. Escoltem el tall un segon. Vamos a aclarar este momento. Hay un plano que Tina Rubira te lo puede enseñar porque él lo puso donde esto no pasó. Es efecto. Tenía aquí y yo le limpio así y fui a hacerle así y el otro se asustó porque, bueno, que tenía la cabeza. Y se asustó. Ya está. Eso es todo lo que pasó. Pesao.
Muy pesado. Cosas normales, que en una situación normal y aquí se agrandó y ya cuando vi todo el percal que se lió, aparte que sepas que David me escribió para decirme, perdona, ya lo he intentado aclarar, le digo, tarde. Es que claro, la gente sabe, no me dedico ni a explicarlo, te lo explico a ti porque, mira, estoy a gusto, pero es que ni lo explico, digo que sí, que sí, que sí, hasta luego para ligarme.
No me apetece, me da mucha pereza todo lo que se refiere a que siempre nosotras somos las tontas del bote y que no nos enteramos de nada. Ya está bien. Pesaos. Es que, clar, esta canción está bonica. Y no català, pero clara molt.
No, no, és que, o sigui, es nota moltíssim que ella tenia unes ganes de dir-ho, perquè és que li surt, que no es despista, no hi ha ni un tartamudeig, o sigui, li surt de principi i final, seguidet, o sigui, és al·lucinant les ganes que tenia de treure aquesta espina clavada. A veure, ens creiem que ella, segons diu que, clar, de com t'enfoquin, és veritat que el pla mostra una cosa o mostra una altra, però allò no semblava que li estigués fent una taca de la cara, semblava que ell li estigués fent una cobra...
Claríssimament. És que ell li va fer una cobra perquè ell va entendre que ella li anava a fer com algun petó a la Galta o alguna mostra de carinyo que ell no volia rebre perquè no tenia ganes de convertir-se en matèria de la premsa rosa una vegada més en relació a Xenoa perquè ja n'ha tingut suficient. Llavors, jo crec que realment sí que li va fer una cobra. El que passa és que ell li va fer una cobra no a un petó d'ella, a un hipotètic petó d'ella, sinó al gestor de com de cariçar-li la cara o de treure-li un pèl que tenia enganxat a la cara.
Recordem que això passa l'any 2016, quan fan aquell retrobament al Sant Jordi, al Palau Sant Jordi, fan aquell concert d'OT, on ells canten una altra vegada Escondidos, que era el tema on es va veure que hi havia teca allà entre tots dos. El guany fa 25 anys d'OT1, amors. Mira, no m'ho diguis. Són persones d'una edat, vull dir... Tu ets molt jove. Jo vaig viure aquesta...
Aquest concert, com tothom, des de casa. No, però sí que és veritat que també entenc que 10 anys després d'aquest... Que encara li treu, eh? Que cada vegada en una entrevista continuïn... El tema continuï allò rondant l'ambient. No, només això. Aquella imatge d'ella amb xandall. Home. Quan la deixa David Bisbal...
Històrica, imatge en xandall. Sí que és veritat que ella ho ha convertit en mem, d'alguna manera. Home, ha sabut riure-se'n. Van huts samarretes i de suadores on posava jo en xandal no salgo más o soy humana. I aquest any a Operació Triunfo ja ha fet referència un parell de vegades.
I a tu cara me suena, cada any surt el tema, quan ella fa de jurat a tu cara me suena Antena 3, i la veritat és que, per cert, ha tingut una carrera fulgurant dins d'Antena 3, des que va acceptar canta Escondidos en David Bisbal, i algun mitjà que va publicar què era la condició, era treure feina. Crec que Lectures ho va publicar, aquella va dir a Tinet, jo faig això d'Escondidos, però tu em dones feina a tu cara me suena, això ho publica Lectures.
De fet, va treballar zapeando, inclús, durant un temps. També vull dir que el grup A3Media ha sigut un refugi des que va cantar la cançó Escondidors. Són dos quarts d'una del migdia.
I hem de parlar també del monòleg d'en Quim Masferrer a TV3. A tu t'agradaria que la mare tingués parella? Sí. I, hòstia, tu com a pedrastre m'agradaries molt. Ara mateix us ho juro que per res del món m'hagués imaginat que hi hauria algú aquí entre les 800 persones que m'estaria buscant parella a mi. A veure, Martí. A veure, Martí.
Martí, escolta'm, jo no et vull tant de mal, Martí. I que, tal com ja vau vaticinar, efectivament, va funcionar molt bé aquest monòleg del Quim Masferrer. Molt bé, va fer un 26,8% de share, va ser un molt bon monòleg. Ell té el cul pelat de fer-ho, recordem que el foraster ho fa molt bé. A més a més, a diferència de Buenafuenta, el que ell feia és baixar i...
parlar amb la gent del públic, els interpel·lava, els preguntava quina nota els hi posarien ells el 2025 i va ser, per exemple, va fer molta gràcia a aquest noi que li preguntava i ell deia que el voldria ell com a pedrastre perquè tenia calés i perquè era un tio simpàtic. És cert que és molt entranyable, van haver històries més dures que es van explicar, però és cert que ell té aquesta habilitat de poder escoltar, de ser empàtic, de connectar... Connectar molt amb la gent, la veritat és que sí...
I és veritat que fa una cosa que és molt difícil de fer, que és com fa un humor sense trepitjar realment ulls de poll, que això pot ser molt avorrit i pots desertar corrents, quan comença a passar això, però ell aconsegueix fer humor sense córrer grans riscos i que la gent connecti, el que té, en aquest sentit, té molt de mèrit. I van tindre diversos el seu monòleg de l'any, que repassa tot el 2025, va parlar del rei emèrit, evidentment, de Carlos Mazón, com no podia ser d'altra manera...
de Rosalia i fins i tot del pare de la Mínia Mal i del papa Lleó XIV. I després de tot això, la gent li va posar nota a l'any, que això també em va sorprendre, no sé què en penseu vosaltres, però la gent li va ficar un 7,23 al 2025. Molt bona nota. Molt alta. Quina nota li posaríeu vosaltres?
jo crec que si et mires una mica les notícies regularment, no l'aproves. Com a mínim, jo no l'aprovaria. No, les notícies no, però potser la gent ho dèiem més a nivell personal, des del seu punt de vista de com els havien anat a ells a l'any. Potser des del meu punt de vista personal sí que seria un notable, però és cert que el que dius tu, si mires a nivell geopolítica o tot el que està passant, no aprovaríem. I avui...
Vaja, és una mostra més que el 2026 sembla que la cosa no hi haurà cap cop de volant amb totes aquestes notícies que ens arriben des dels Estats Units aquest matí de dissabte i que, òbviament, continuarem actualitzant a l'antena del suplement. El que volem fer ara, aquesta hora, quan passen tres minuts de dos quarts d'una, també amb la Rebeca Rodríguez i en Joan Callariss, és posar-hi una mica de música.
2026 també de casaments, començant... És molt fort, eh? O sigui, 2026 és molt fort el nivell de casaments que hi ha. O sigui, és molt fort. De veritat, és que ara ens anirem repassant, però és al·lucinant. És a dir, d'entrada és casa, Dua Lipa i Calum Turner, que, o sigui, parella de guapos, parella de persones exitoses, parella de persones que vull que tinguin molts de fills perquè seran preciosos, parella de gent estilosa que vull saber ja quin vestit se posarà ella. És a dir, bueno...
Tot això també, entre cometes, perquè estan promesos, però ja sabeu que els famosos se prometen i després se casen quan volen, o ni se casen a vegades. Jo el que vaig flipar és quan vaig llegir, clar, aquests tenen uns calés que no tinc jo, però que ell li havia reglat un anell de promesa de 25.000 lliures, que serien uns 26.000 i escaig euros, i dius, quin nivell, és que ens faria por dur-lo el dit, no? Te'l tallen, això, si portes aquests anells.
També t'he de dir que a vegades aquestes divas del pop que són multimilionàries, que després se busquen un nòvio que és exitós en el seu camp però que no és milionari, jo a vegades penso que aquest senyor és tan ell que li ha regalat és infinitament més car del que ell se pot permetre i a vegades penso que són elles que li diuen, te carinyo, 100.000 euros, compra'm algo i la sorpresa serà saber com és. També es casarà Lady Gaga.
Michael Polanski, Lady Gaga, també passaran parlant. Sí, i a més a més, diguéssim que ell sí que no és de l'entorn, que se l'ha buscat que no tingui res a veure amb la música ni amb el moment artístic, no? A vegades això és una bona solució, perquè ella havia tingut nòvios que eren una mica del sector i no li havien sortit bé. Jo crec que Michael Polanski, jo crec que ella és heterosexual. Tu també has de fer això, eh?
No busca nòvius del sector. No, jo fora del sector sempre, no, no, perquè hi ha prou desgràcies de periodista a un, com passar-ho els dos, per favor, no, no. Tu ja vas fer bé. Sí, jo he fet com Lady Gaga, el que passa que no és tan ric, el meu, però en fi. Michael Polanski és un tio molt llest, graduat a Harvard en matemàtiques, i a més, vull dir, i el millor de tot és que li va buscar sa mare.
Això és molt fort. Això és la dada definitiva. Que vagis a una festa i que ta mare t'acabi presentant el que serà el teu futur marit, no ho sé, jo no, jo me la imagino a ma mare, en plan, mira, no? Aquest serà el teu... Totalment, però jo crec que sa mare, farta de veure els fracassos amorosos, va dir, carinyo, la vaig ajudar. I mira, però de moment ja portem quatre en junts, de fet van estar junts aquí a Barcelona dinant el disfrutar. També Tom Holland i Zendaya, Georgina Rodríguez i Cristiano Ronaldo, i Taylor Swift i Travis Kelsey.
Fins demà!
Molta expectativa, aquest casament especialment. Realment és el casament de l'any a nivell de fama, és a dir, recordeu l'efecte Taylor Swift, l'efecte que millora el PIB dels llocs que ella visita. És a dir, això és un fenomen que s'ha estudiat i que presumptament existeix. Ella és la persona més famosa del món actualment, pràcticament, podríem dir, i és com si es casessin l'animadora i el jugador. Jo crec que serà en aquest sentit, però...
molt avorrit. O sigui, a mi m'avorreixen profundament. Realment nosaltres... No et suifti, no? Es diu així, no? Els fans de la Taylor Swift. Se casen a la seva casa de Rhode Island, o sigui que és possible que no tinguéssim grans imatges. En fi, a mi em generen avorriment, però serà un casament absolutament mediàtic, del que sí que tindrem molta constància. Serà el de Cristiano Ronaldo i Georgina. Evidentment serà horrorós, però tinc moltes ganes de veure'l. A Netflix, potser, no? Faran un altre...
documental d'aquests de la seva vida i encara els tornarem a veure. A quin de tots aquests casaments us agradaria anar? Doncs a un que encara no hem comentat, que és lo de Cher, que es casen 80 anys. Cher i Alexander Edwards, que es porten 40 anys i es casen. I ella tindrà documental a Netflix, per tant, és possible que vinguéssim o preparatius o coses del casament.
Però mira, l'altre dia veia a les xarxes socials un senyor de 90 anys que estava amb una senyora, nena, noia, de 30, que havia sigut pare amb 90 anys, que dius, no sé com ha pogut ser això, però és, i la broma era que aquesta senyora canviarà vol que és del nen i del senyor de 90. Doncs al senyor aquest, a l'Alexander, li passarà una mica el mateix. Vull dir, quan hi ha tanta diferència d'edat, estàs en moments de vida totalment diferents. Jo crec que són relacions estranyes, perquè a part ell sí que es guanya bé la vida, no?
Sí, ell és productor musical, serà èxit dins del seu àmbit i jo crec, sincerament, que no ho fa com per diners. De fet, ell estava ja, té una filla, una noia superfamosa dels Estats Units. Sí, sí, per això, que no té cap necessitat d'estar amb Cher, però mira, se l'estima. Però el millor Cher d'estar amb ell, sí. Ella sí que està forrada, Cher. Que no falti l'amor aquest 2026.
Rebeca, Joan, per acabar, m'agradaria demanar-vos un desig, va, per aquest any, que tot just encetem. Un desig. Jo, el meu crush és Jacob Elordi. No sé si també saps qui... A mi m'agrada molt, em sembla molt guapo. Bueno, sí. Carinyo, m'ho estrauríem les ulls pernell. Ha estat la darrera temporada d'Eufòria, ha compartit amb Rosalia, que també la trobarem allà, és una de les actrius de la sèrie,
Allò que diguéssim, mira, que estan junts i els poguéssim veure tots junts per Barcelona, m'agradaria. Aquesta notícia de Gekio Pelleurdi enamorat de Rosalia. Va, i si fem cor de Barcelona, que és el que necessitem d'altres, m'agradaria que Pep Guardiola trobés alguna nòvia molt famosa i que vinguessin a viure a Barcelona. Tipo, no sé, que comences a ser nòvio de Chiara Ferrany. Per exemple, aquestes coses així improbables. M'encantaria coses que poguessin animar al cor de Barcelona. Igual.
explicaríem a la jugular. Amb la Rebeca Rodríguez i en Joan Callarissa, moltes gràcies. Un dissabte més. Gràcies a tu. Fem una petita pausa. I sort. I de seguida el suplement, l'Àrica de Noguera. Tornem.
Sempre a última hora. Què li regalo? A ladinia.com trobaràs més de 4.000 experiències inoblidables perquè l'encertes amb el millor regal. Pujar un helicòpter, nedar amb taurons, trineu de gossos... Rebràs un xec regal immediatament vàlid durant 5 anys i sense costa adicional si es fan canvis. Recorda, a ladinia.com l'encertaràs.
Que ja venen els Reis i amb ell del Tortell. A l'obrador del Corte Inglés en tenim per tothom. En recepta artesana de massa mare, esponjosa i deliciosa. Sense farcir o amb els farcits més bons. Xocolata, nata-nata, novetats com el pistatxo. I tots amb sorpresa. Feliç Tortell de Reis de l'obrador del Corte Inglés. Supercori, percori supermercat al Corte Inglés. Què necessites aquest Nadal? Ara mi Nadal. Per un 2026 ple d'entusiasme. Catalunya Ràdio us desitja bon any.
La vida passa cada dia al matí de Catalunya Ràdio. José Andrés, què tal? Bon dia. Hi havia gent que treballàvem amb nosaltres i que també havien mort. Vaig dir pleguem i me'n vaig. La meva filla em va dir com construirem un món millor si no anem a estar al costat de la gent. Tots quatre sou historiadors? Us sorprèn quan expliquem que un de cada cinc joves valoren que una dictadura pot ser millor que una democràcia?
No em sorprèn, ara ve, em preocupa. És un altre meló que es podria obrir. Com s'estudia a la carrera d'història i si s'arriba a estudiar. Les persones que es graduen en història van als instituts i no han fet aquesta signatura. Mirem per què els pets estan de festa. L'any que ve farem una segona part dels pets. Canta a les 40? Però això és una exclusiva mundial. Canta a les 40, segona part? Ai, el mànager... Sóc de dilluns a divendres de 6 a 1, al matí de Catalunya Ràdio.
amb Ricard Ostrell. Els dissabtes a la mitjanit, Ampar Moliner ens convida a fer un tast vertical.
El Tast Vertical és un programa sobre el món del vi, o sigui, sobre el món de la pagesia, sobre el món del paisatgisme, sobre el món de la cultura. La meva obsessió és explicar les històries que hi ha a les ampolles de vi.
Campus Barça Academy Esport. Converteix-te en un crac blaugrana. Aquest estiu també la sisena edició del Campus Femení. Informa't i reserva la teva plaça al web campusfcbarcelona.com Organitzat pel diari Esport i Barça Academy.
Ha estat fantàstic. Heu fet uns 10 anys magnífics. Enhorabona per tots aquests anys d'informar, d'instruir. A tota una generació com la meva. Moltes felicitats. A tot l'equip del programa.
Tu ets, manjar i ets.
Bona nit.
El suplement amb Marina Alaminos. És pràcticament tres quarts d'una del migdia. Un suplement especial avui fins les dues del migdia per explicar tot el que doni de si a aquesta notícia. Donald Trump ha confirmat l'atac dels Estats Units contra Venezuela i que ha anunciat també la captura de Nicolás Maduro.
i la seva dona, segons el mandatari nord-americà, els bombardejos a gran escala d'aquesta matinada que expliquem des de primera hora del matí. El suplement diu que han estat un èxit. Trump, això sí, compareixerà a la Casa Blanca. Ho farà a les 5 de la tarda, hora nostra. Per tant, fins les dues, aquest suplement especial. I a partir de la una, també, per l'exclusiu digital, el Ciutat Maragda. Per tant, un suplement molt pendents de l'actualitat. A partir de la una, d'aquí un quart d'hora ens actualitzarem...
i analitzarem també tota aquesta última hora. El que volem fer aquesta hora, però, és obrir l'Arca de Noguer. A Culinarium ens apassiona la cuina i cuinar. Descobreix-nos a les nostres botigues o a la botiga online. Culinarium, patrocinador de l'Arca de Noguer. L'Arca de Noguer.
Pugem a l'àrica de Noguer amb el Pep Noguer. Pep, molt bon dia, com estàs? Molt bon dia, Marina, com esteu? Com prova aquest 2026? Doncs mira, perfecte. Confitant unes patatetes amb alls aquí, que avui fotrem un bacallà allò amb pil-pil, saps? Déu-n'hi-do. Sí, home, sí. Si vols venir a dinar, ja ho saps. I de primer, amanida de carbassa allò rostida, amb taronja i brossat.
Molt bé. Mira, doncs a partir de les dues, que aquest suplement l'allargarem fins a les dues amb tot el que doni de si l'actualitat que ens arribes des dels Estats Units i Venezuela, a partir de les dues m'ho apunto i mira, si em guardes un plat, doncs no et diré que no. Va, fet, fet, i tant.
A Can Noguer, per cap d'any, més que per cap d'any, m'interessa molt l'1 de gener, que és un dia així gastronòmicament parlant delicat, què s'hi menja, Can Noguer? Ui, no, no, a Can Noguer el dia 1 s'hi menja molt bé, perquè el dia 31, al vespre, s'hi fa allò, podríem dir, vida monàstica, des d'un punt de vista alimentari, eh?
mandarines i fruits secs. Jo el dia 31 al vespre no sóc de fer aquests sopars, aquestes coses, ja tinc una certa edat, saps? I sóc d'aquells que el vespre és allò, sopar, un sopar molt espartà. En canvi, el dia 1, el dia 1, pica-pica, el dia 1 hi ha formatges al damunt de la taula, hi ha embotits, allò. Mira, he recuperat una cosa aquest any que m'ha agradat molt, que és recuperar l'entremés.
Però no l'entremès allò amb encià d'aquell iceberg, aquell que té molt de gust d'aigua, no, no, no. L'entremès de veritat, eh, allò amb la botifarra blanca, la botifarra negra, el pernil salat, el fuet, la llangonissa, la catalana, un tallet de pa de fetge, i en lloc de posar-hi allò una ensaladilla, una amanideta de patata, allò només amb ceba tendra i una miqueta d'oli i oliva verge extra, d'aquí casa nostra,
I, escolta'm, és fantàstic. Hem de començar a recuperar tradicions com, per exemple, la del tortell de reis, que no l'hem de recuperar aquesta. Aquesta no ha marxat mai. Mira, de fet, Nogué, demà farem una conversa molt dolça amb tres dels millors pastissers, ho podem dir, del nostre país, tres generacions, el Cristian Escriván, Lluc Crusellas i l'Oriol Balaguer. Els tindrem, els reunirem al suplement, un suplement a tocar de reis per parlar del tortell, de la xocolata...
És que aquí tens el seny i la rauxa amb aquests tres, eh? Qui és el seny i qui és la rauxa? Home, la rauxa ho tenim clar tots, no? En Cristian Escrivà, eh? Jo sí. I el seny, una barreja entre els altres dos. En Lluc Cruselles, tot i que és molt jove, és un tio que és molt cerebral, és un crac, és un gran professional...
i és un gran amic, i l'Abram Malagueta, doncs, també, és un tio que ho té claríssim des de sempre, però, esclar, la rauxa aquesta, aquest catxo en Déu que ens porta a la seva vida, diguem-ne, i als seus productes, en Cristian, escolta'm, jo tots tres els voldré aquí al costat, mira, avui també podríem venir a dinar aquí a casa.
Mira, si importen alguna cosa, que no ho sé, ja t'ho diré, te'n guardarem algun dolç, algun testem. Home, tu envia un retrato, envia una foto i ja veurem si encara vinc.
De moment, el que segur que passarà aquestes setmanes és que tothom anirem de bòlit buscant aquest tortell. Fins i tot algú s'atrevirà a fer-lo a casa. Ja us dic que no és el meu cas, però en tot cas el que volem fer a aquesta hora és saludar també l'Ester Ruel, la xef pastissera i professora de pastisseria. Molt bon dia, Ester. Hola, què tal? Com esteu? I va, parlem de tortells. Parlem de tortells, parlem de tortells. Com es presenten aquests dies?
Bé, totes les pastisseries molt enfeinats, clar. Som dies de moltíssima feina perquè és quan es pot fer gran part de la facturació, quasi de tot l'any, eh?
Home, i tant, és que, a més a més, jo crec que amb les jornades hauríem de comptar, no? Tu, Esther, allò, aquest any 26, començant ara, que, diguem-ne, que és una bona manera d'allò de l'any de dir, va, faré això, faré allò, faré això, és a dir, va, cada jornada, quina és la jornada, diguem-ne, que treballes més, i la que potser, diguem-ne, aquella que dius, mira, aquesta l'any que ve ens la podem estalviar, no? Però el tortell de reis, què, un milió de tortells es gastaran a tot Catalunya aquest any o passarem del milió?
Jo crec que passarem allà. Jo crec que és una cosa que cada cop va més cap amunt. Cada cop ens agrada més el tortei i cada cop hi ha més tradició. Jo crec que sí. I jo com a professora, de fet, avui estic fent un curs de tortei de reis. Em pilleu a meitat del curs. Ah, què s'hi fan aquest curs? Ah, estem fent tortei de reis. Però de quina mena? Les noies l'han volgut farcir de nata.
Però amb brioix, eh? El de tota la vida. Sí, sí, sí, el de tota la vida, el clàssic amb brioix, ben aromatitzat, amb aigua de zar, amb molta taronja i amb molt d'aroma, eh? I amb una mica de ron. I què els dius, Esther? Quin és el secret per fer un bon tortell?
El secret del bon torter és el temps, cosa que a vegades no tenim, però donar-li els seus temps de fermentació... A mi m'agrada donar-li una fermentació llarga de nevera, de 8 hores, i com més fermentació i més temps porta, després més aroma i més miga té. És una cosa molt important. I després, és clar, la qualitat dels ingredients. Hem d'utilitzar bona qualitat d'ingredients. Jo avui els parlava d'una bona mantega,
Una bona aigua d'azard, que no sigui aroma. A mi m'agrada utilitzar, per exemple, una que ve de Sevilla, que es diu Lucadetena, que té un aroma espectacular. Una bona farina. Nosaltres utilitzem, per exemple, farina silla. Un bon producte en general, perquè al final això quedarà reflexat en el brioix.
Escolta, i els ous, hi ha diferència si els ous són molt frescos o ja són aquells que dius, mira, la data ja els hem de fer servir? Suposo que s'heu notat bé això.
Home, i tant. Tots els ingredients són importants, al final, en la pastisseria. Jo sempre dic que un pastís pot passar de ser algú mediocre, algú excel·lent, depèn de la qualitat d'ingredients que utilitzis. O sigui, això és claríssim, vaja. Ester, aquí hi ha una cosa que jo suposo que la Marina també, si avui a la tarda s'hi vol posar una miqueta, ho hem de tenir en compte, i és que, clar...
El fet de fer brioix, que és una massa fermentada, necessitem aquest temps i sobretot aquesta temperatura de fermentació. Clar, què ens passa? Doncs, home, les cases, diguem-ne, i sobretot ara a l'hivern, no és que siguin a temperatura ambient la millor, diguem-ne, temperatura per fermentar. Com ho fa la gent a casa? Jo tinc un tip. A veure, a veure.
Mireia, apuntem. Perquè jo abans de tenir l'obrador, jo treballava en obradors, però jo sempre he sigut molt friqui i m'ha agradat fer coses a casa meva. Llavors jo el que feia era encendre el forn al mínim, que era 30 graus, i la pagava. Llavors em vaig comprar una sonda d'aquelles de forn, que valen 3 euros,
a lo mucho i amb allò anava a controlar la temperatura i llavors quan estava a uns 28 graus allà hi ficava el torter i allà ho deixava fermentar i és important ficar al fons una safata amb aigua perquè faci vapor, una mica de vapor que no estigui allò bullint perquè llavors podem matar els ferments però sí que faci una mica de vapor per protegir una mica de la ressecat no em sembla que sigui fàcil, eh?
No, no, és molt fàcil, eh? Home, a mi m'han dit també una altra manera de fer-ho, que és agafar aquestes, diguem-ne, aquestes mantes elèctriques que hi ha gent que posa, per exemple, que té animals de companyia, que té aquests animals, diguem-ne, estrambòtics que no solem tenir aquí, que agafes una caixa de porixpan, no?, d'aquestes, diguem-ne, de cuina alimentàries, i li poses la manta aquesta, no?, també va bé, no?,
Jo tinc un alumne que es va comprar una d'aquelles caixes de plàstic de l'IKEA i li va ficar, sabeu, les llums dels terraris. Sí. I amb això ficava a fermentar. Ah, veus? És això, això. Ficava la caixa al revés, amb la resistència dels terraris, dels rèptils, i allà ficava a fermentar. I sempre amb un rellotget per controlar, amb una sonda per controlar la temperatura, i allà fermentava.
Jo crec que aquí, Esther, el que és important, i per això va bé fer cursets d'aquests un dia com avui, és el fet de saber quan la massa, diguem-ne, està a punt. És a dir, la farina que té força, com ara deies, una bona farina que tenim aquí a casa, a Catalunya, que tenim grans professionals, diguem-ne, i grans llocs a tot Catalunya que fan grans farines, doncs saber quan aquella farina...
amb els ous, la mantega, l'aigua de flor de taronger, el sucre, aquella punteta de sal i tot, quan aquella massa està a punt. Com ho sabem, això? Perquè, clar, si ho hem de fer, si hem d'amassar mai tot això, és una mica complicat si no tenim...
Mira, i a més amb el tortell de reis és ben fàcil, Pep, perquè quan està fermentat, sabeu aquells flotadors de platja de quan érem petits? Sembla tant com un flotador de platja i si el toques molt sualment amb la yema dels dits i apretes molt lleugerament, després, si la huella dactilar torna al seu lloc, com si diguéssim, és que ja està fermentat. Ah, molt bé. Esther, Pep, un segon, deixeu-me obrir un meló, mai més ben dit. A veure, a veure. Fruta confitada, sí o no?
Prota confitada sí, si és bona. Clar.
Jo és que me la confito jo mateixa. Ah, clar, però aquí ja no necessites 8 hores, eh, Esther? Aquí necessites 8 dies. Aquí necessites 12 dies. Ah, veus? Clar, clar. Sí, sí, sí, sí. Però val la pena, eh, Pep? Clar, jo no... I et diré una cosa, perquè, clar, és molt dolça, evidentment, però saps què passa? Que aquí a la Garrotxa, el tortell de maçapà, no el mengem només al dia de Reis. És a dir, aquí les pastisseries i les fleques, la gran majoria, el fan...
Totes les setmanes de l'any, és a dir, és molt típic, jo a casa recordo que cada dissabte menjàvem, no li deiem tortell de reis, és tortell de maçapà, i evidentment no hi ha ni la fava ni el rei, però és un tortell que es menja assiduament cada setmana a casa que hi havia una coca de llardons i que hi havia un tortell de reis, una pel dissabte i una pel diumenge.
Llavors, clar, normalment el tortell de maçapà, diguem-ne, si no és el dia dels reis, doncs no hi ha ni fava, ni tampoc el d'això, el rei, i moltes vegades tampoc ja no hi posaves la fruita. Ara, clar, això és important, hi ha gent que li agrada molt aquesta fruita, si és bona, eh?
A mi m'agrada molt, sincerament. I, a més, jo ara faig una petició. M'agradaria que hi hagués tortell de reis tot l'any. O tortell a seques. Tortell. Veniu a la grotxa. Arriben quan arriben. Clar. Escolteu, una cosa. Si haguéssim de fer un rànquing entre massa pa, nata, trufa, crema... Esther, tu què diries? Jo crec que aquí, a Catalunya, primer seria massa pa i després nata.
per experiència que he tingut treballant en obradors. Ara, també vaig treballar en un obrador a Madrid i allà la preferència era sense res. Sí, però també és veritat que últimament cada vegada també hi ha més opcions, i no només perquè fa els gustos de maçapaonata, sinó també tortells per a la gent que és celíaca, per a la gent que és vegana, intolerant a la lactosa, vull dir que no queda només aquí la cosa. Cada cop hi ha més opcions. Cada vegada més, eh? Sí.
Home, penseu una cosa, per exemple, si no recordo malament, i ara això potser ha canviat una miqueta, però jo recordo que fa uns anys em van dir que el tema celiaquia, l'1% de la població ja està aquí, és a dir, o pateix celiaquia o és intolerant el gluten i això. Per tant, Déu-n'hi-do, un 1% sembla que no, però és molt, eh?
És, és. Jo, per exemple, a la família tinc dues persones intolerants a la lactosa i els hi haig de fer torteig de reis especial.
Clar, si no hi pots posar-hi la mantega o què? Llavors has de canviar, no? Jo els faig amb oli d'oliva. Ah, bé. I queden ben bons, eh? Una pregunta, perquè també, doncs, bàsicament queda res, tot just un parell de dies per acabar de fer-nos amb el nostre tortell. Potser hi ha gent que està patint, no sé si arribaré a temps, de cara a dimarts, si m'he d'afanyar, si no m'he d'afanyar. Ningú es vol quedar sense tortell. Ens hem d'afanyar o els tortells no s'acaben?
Depèn, depèn. Si és un obrador petit i no tenen capacitat de tanta producció pot ser que s'acabin. Jo sempre recomano, per si de cas, si pots, encarregar.
Home, mira, jo saps què recomano? Que en lloc d'un en compris dos, saps? Exacte. Per què? O sigui, en compres un de massa pa, per exemple, o de nata, o de crema, o de trufa, el que vulguis, i un sense, per exemple. I aquest de sense tu el deixes per si hi ha algú que diu que no vull massa pa o així. I després aquest que et queda una mica sec, em fas unes bones torretetes de Santa Teresa. I ja ho tens tot fet, no? Eh que sí?
Oh, que bo, sí, i tant. Home, clar. I tant, i tant. Doncs afanyeu-vos, si encara no teniu el tortell, toca acabar de fer la reserva i, escolta, sobretot, ha gaudit del tortell de Reis i si hi ha tortell tot l'any, doncs tot l'any benvingut que serà. Ester Ruelas, xef pastissera i professora de pastisseria, moltíssimes gràcies. Molt bons Reis, que acabin d'anar molt bé aquests dies de feina per vosaltres i a gaudir, sobretot. Molt bons Reis a vosaltres també i gràcies per trucar-me. Pep Noguer.
Et guardo el bacallà. Apunta-m'ho, eh? Vine, eh? Apunta-m'ho. És que el bacallà, mira... Ai, el bacallà m'agrada, m'agrada, m'agrada, però segons com. Bueno, va, doncs ja també tinc lluç. Va bé el lluç?
Què més em pots oferir? Rap, va bé. Va molt bé. No em demani salmó. Un salmó al forn, aquesta hora, quina gana. No, perquè com que no és d'aquí, doncs jo vull peix d'aquí. Molt bé. Doncs escolta, Pep Noguer, en tot cas, una abraçada ben forta, molt bon profit i a reveure fins aviat.
Que vagi bé, salut! És l'arca de Noguer, com sempre, amb el Pep Noguer i les seves tradicions culinàries. Nosaltres ens actualitzem de seguida amb el botlletí de la una, amb els serveis informatius de Catalunya Ràdio, amb aquesta actualitat que ens arriba aquest matí de dissabte des dels Estats Units. A partir de la una, recordeu, podeu seguir el Ciutat Maragda per l'exclusiu digital. Nosaltres ens actualitzem amb la Gemma Bonet, suplement, fins les dues...
per explicar-vos tot el que dona de sí l'actualitat que ens arriba dels Estats Units amb aquest atac a Venezuela-Caraques. La una. El suplement. Amb Marina Alaminos.
Seguim el suplement molt pendents de l'actualitat i d'aquest atac dels Estats Units a Venezuela. Recapitulem el butlletí amb la Gemma Bonet. Hola, bon dia. Doncs Donald Trump ha anunciat que els Estats Units han capturat el president de Venezuela, Nicolás Maduro, i la seva dona, Cilia Flores, després d'un atac massiu sobre la capital del país, Caracas. La Casa Blanca assegura que ja estan fora de Venezuela i que la intenció de Washington és jutjar Maduro davant de la justícia nord-americana.
Trump compareixerà aquesta tarda, a les 5 de la tarda hora catalana, des de la seva mansió de Florida, a Mar-a-Lago, per donar tots els detalls d'aquesta operació militar. Per la seva banda, la vicepresidenta venezolana ha demanat una nova prova de vida de Maduro.
i ha declarat l'estat d'emergència al país. També ha fet una crida a la mobilització social i política. El règim xavista reconeix que l'atac ha fet diverses víctimes, però no concreta res més. La vicepresidenta Delcy Rodríguez en parlava d'aquesta manera.
Condenamos esta forma brutal, salvaje, de agresión contra nuestro pueblo que ha cobrado la vida de funcionarios militares que se convierten en mártires de nuestra patria y que ha cobrado la vida de inocentes venezolanos civiles en los distintos puntos de los ataques, tanto en la ciudad capital como en los estados Aragua, en los estados Miranda y en el estado Laguaira.
Les explosions de Venezuela s'han sentit a diferents punts del país i a la capital. Jesús Peix és un català que viu a Caracas des del 1996 i és propietari d'una petita empresa dedicada al món de la gastronomia. Ha explicat al suplement que l'ha despertat de matinada al soroll de les explosions. Visc a la mateixa Caracas i, de fet, la primera explosió ha passat a menys d'un quilòmetre de casa meva. M'ha llevat del llit, ha tremolat tota la casa...
No sé quina mena d'explosió seria, però ha estat molt potent i fins i tot he pogut veure les quatre primeres explosions a Caracas. No sé les altres si han estat abans o no.
Ara passen dos minuts de la una, canviem de qüestió. Protecció Civil ha demanat avançar la tornada a casa abans de la cavalcada de Reis per la previsió de nevades a cotes baixes per sobrada dels 200 metres a partir de demà a la tarda a bona part de Catalunya. Imma Soler, subdirectora de Protecció Civil. En el matí del dilluns sembla que seria el moment més àlgid, el dilluns al dematí.
i també durant la tarda, doncs que podria donar aquestes nevades sobretot a la zona de la Catalunya central, prelitoral-litoral de Barcelona, també de Tarragona, tota aquesta zona és la que s'hauria d'anar vagilant. No gruixos i importants, però que sí que podria arribar a nevar a cotes baixes.
L'episodi de neu s'emmarca en l'arribada d'una massa d'aire molt fred, d'origen àrtic, combinada amb els efectes de la borrasca Francis. S'han rescatat gairebé una quarantena de migrants a bord d'un parell de pasteres localitzades al sud de Formentera i al nord-est de Cabrera. A les Illes Balears, la Guàrdia Civil i Salvament Marítim ha interceptat aquesta matinada una primera embarcació amb un grup de persones...
i hores després se n'ha rescatat una altra a Formentera amb una atratzena de persones més d'origen magrebí. La localitat suïssa de Cran-Montanar continua commocionada tres dies després de la tragèdia que ha deixat una quarantena de morts i gairebé 120 ferits per l'incendi d'un local d'oci nocturn. La prioritat de les autoritats és identificar ara les víctimes mortals el més aviat possible i determinar l'origen del foc.
Tindreu més notícies a partir de les dues amb l'informatiu del migdia, el Catalunya Migdia, amb en David Casablanques. Ara és moment dels esports. Xevi Soler. Doncs a explicar que al Rally de Car tenim un primer líder català. És en la categoria de motos. Edgar Canet, que ha guanyat l'etapa pròleg. Matías Ekström, el SUEC.
Ha guanyat en cotxes. Nany Roma, en l'11a posició, ha estat el millor classificat en un dia, que és dia de derbi a la primera divisió de futbol. A partir de les 9 a l'RCD Stadium s'enfronten el Barça i l'Espanyol. Recordem, l'Espanyol i el Barça. L'Espanyol ja arriba en cinquena posició al Barça com a líder. Una jornada també on hi ha Lliga ACB de bàsquet. Comença la jornada amb un partit pels catalans. Serà a partir de les 6 a l'Olímpic de Badalona. El joventut s'enfrontarà al Tenerife.
Sempre a última hora. Què li regalo? A ladinia.com trobaràs més de 4.000 experiències inoblidables perquè l'encertes amb el millor regal. Pujar un helicòpter, nedar amb taurons, trineu de gossos... Rebràs un xec regal immediatament vàlid durant 5 anys i sense costa adicional si es fan canvis. Recorda, a ladinia.com l'encertaràs.
Campus Barça Academy Esport. Converteix-te en un crac blaugrana. Aquest estiu també la sisena edició del Campus Femení. Informa't i reserva la teva plaça al web campusfcbarcelona.com organitzat pel diari Esport i Barça Academy. Que ja venen els Reis i amb ells del Tortell. A l'obrador del Corte Inglés en tenim per tothom. Recepta artesana de massa mare, esponjosa i deliciosa. Sense farcir o amb els farcits més bons. Xocolata, nata-nata, novetats com el pistatxo. I tots amb sorpresa.
Feliç tortell de reis de l'obrador del Cort Inglés. Supercori, percori supermercat al Cort Inglés. Què necessites aquest Nadal?
El febrer de 1416, Ferran I d'Antequera va haver de fer una estada d'uns dies a Barcelona de camí cap a Castella. La seva actitud a la ciutat va ser la pròpia del sobirà que no se sent obligat a complir la llei com tots els altres. El conseller Joan Fiballé s'enfrontaria per primer cop amb el monarca pel pagament d'un impost sobre el peix. En parlarem en el proper episodi de Languàrdia, també disponible a la plataforma Tresca Languàrdia, amb Enric Calpena.
Aquest dissabte a les 3 de la tarda.
Som el suplement, som a Catalunya Ràdio, especial informatiu per l'atac dels Estats Units contra Venezuela. Donald Trump ha anunciat la captura de Nicolás Maduro i la seva dona, segons el mandatari nord-americà, aquests bombardejos a gran escala i que us estem explicant des de primera hora del matí han estat un èxit, els ha catalogat d'èxit. I d'altra banda, molt pendents també d'aquesta compareixença anunciada de Donald Trump per aquesta tarda a les 5 hores catalana. Sergi Roca, cap d'Internacional de Catalunya Ràdio.
jo encara l'estudio. Podem saludar també l'Oriol Serra, corresponsal de 3CAT als Estats Units. Hola, bon dia. I Joan Biosca, corresponsal de 3CAT a l'Amèrica Llatina. Ben tornat també.
Gràcies, aquí estic. Sergi, i amb aquesta última hora, amb aquestes notícies que ens continuen arribant, i sobretot amb la mirada molt posada, ara ho dèiem, aquesta compareixença de Donald Trump, 5 de la tarda, hora catalana. Això serà a les 5 de la tarda, ho seguirem fil per randa, aquí a l'antena de Catalunya Ràdio, on veurem quines explicacions exactes donen no només Donald Trump, imaginem que també, ja veurem això, secretari d'Estat...
de la guerra a Pitt Hexet, o també el secretari d'Estat, en aquest cas nord-americà, Marco Rubio. Veurem què expliquen. El que tenim ara mateix és un Nicolás Maduro capturat, amb intervenció a terra de les forces americanes, la possibilitat que se'l jutgi als Estats Units, això està per veure, hi ha molt poca informació sobre aquesta possibilitat, un govern de Maduro
sense Maduro, que no dona el braç a torça. Hem sentit Diosdado Cabello, la seva mà dreta, també la seva vicepresidenta, dient que continua el govern en marxa. Una oposició que manté un silenci escrupolós, almenys que jo hagi vist fins ara aquest minut, de cara als mitjans, però que sí que està parlant amb molts altres actors, entre ells, segur, molts de regionals, sense cap mena de dubte, aquí hi ha Colòmbia, hi ha Argentina...
i al Brasil molt pendents de tot plegat. Hi ha hagut reaccions, com la de Javier Milei, celebrant això, però altres de preocupació, com la d'Encara, l'Encara president de Txila, Boric, alertant mostrar la seva preocupació per com s'està fent tot això, i sobretot, sobretot, i vull remarcar-ho, una població venezolana
absolutament a l'expectativa, que avui s'ha despertat algunes directament amb bombes explotant prop de casa seva, amb el cor a mil per hora, amb una il·lusió uns pel canvi i amb altres per la recança del que pugui venir, però sobretot molta, molta expectació.
Hem sentit, de fet, un testimoni d'un català vivint a Venezuela, concretament a Caracas, que ens explicava això, que d'alguna manera s'ho podien esperar, però que no per previsible ha estat menys alarmant. Aquestes explosions i aquests vídeos, també, que ens han anat arribant al llarg de tot el matí a través de les xarxes socials, frepant les imatges, vaja.
Les imatges i aquestes declaracions d'en Jesús, si no me'n recordo malament es deia, i també la conversa que hi ha hagut entre una tieta i el seu nebot, una fora i l'altra dins de Caracas, de Venezuela, doncs mostrant, en aquell cas mostraven l'alegria, però també amb una certa contenció encara, perquè tot és molt efervescent. El que sí que, evidentment, al llarg del matí ha estat un gir, ha estat el moment en què s'ha anunciat la captura de Maduro, evidentment.
Biosca, amb el govern venezolà, per veu de la seva presidenta, reconeixent que no saben on és Maduro i, a més, demanant-ne una prova de vida.
Sí, hem pogut escoltar els personatges clau del xavisme i del govern venezolà. Delsi Rodríguez, la vicepresidenta de Venezuela, reconeixia que no saben on és Nicolás Maduro i la seva dona Sília Flores, que la coneixen allà com la primera combatiente, la primera dama, i demanava una prova de vida. I després es sentia Vladimir Padrino, ministre de Defensa, militar, demanant a la població activar-se i no abaixar els braços.
òbviament condemnant els que consideren ells són atacs imperialistes, uns segrestes, etcètera. Després parlava Diosdado Cabello, persona molt important, ministre de l'Interior i home fort del Partit Socialista de Venezuela, vestit amb armilles antibales al carrer, amb casc militar i rodejat de policies i militars també ben preparats, amb armilles antibales i pistoles i fusells. Parlava també fa poc el fiscal general de Venezuela,
que és una persona molt important a tenir en compte, perquè a Venezuela no hi ha tres poders, legislatiu, executiu i judicial. N'hi ha, a més, el poder popular, el poder electoral i el poder ciutadà, que el representa el fiscal general de Venezuela,
Tarek William Sapp, que també ha denunciat l'atac imperialista i ha denunciat el segrest de Nicolás Maduro. O sigui que les petums, podríem dir, del xavisme es van pronunciant i no ho fan en el sentit, com deia el Sergi, de fer-se enrere o de tirar la tovallola o de claudicar. Al contrari, s'atrinxeren i es preparen per no saber en què. La clau aquí estarà en veure...
Sí, hi ha una reacció popular de les milícies bolivarianes i dels soldats, etcètera, però el que anem veient, i és el que va mostrant la televisió venezolana, venezolana de televisió, que se'n fa ressò a Telesur, són micro o petits grups de fidels al xavisme
que surten a través de les xarxes i en directe a la televisió venezolana mostrant el seu suport i fidelitat a la revolució bolivariana. Però el sorprenent és que són grups molt petits. No és allò que surten masses de persones a recolzar Maduro, al contrari. Van sortint en un estat, en una ciutat, en comptagotes, ara uns, ara altres, amb aquesta litúrgia i amb aquesta literatura retòrica tan bolivariana i tan xavista,
antiimperialista, etcètera, però no veiem reaccions massives d'una manifestació a l'avinguda Bolívar de Caracas, que seria com el passeig de Gràcia de Barcelona. No ho estem veient. Ho veurem? No ho sabem. Però de moment aquesta és la situació en què ens trobem. Per què? Per què no ho estem veient encara?
No sé si és perquè és massa aviat o perquè la gent no vol sortir, té por, està esperant aconteixements, perquè possiblement el xavisme no és tan fort com ha intentat demostrar. No veiem militars amb massa. Ara mira un altre.
un altre grup de soldats i de ciutadans, banderes venezolanes en mà, des d'una plaça, que no diuen on, Bolívar, l'estat de Bolívar, també el mateix. Però si els compto ràpidament, potser et són 25 o 30, no massa més, eh? I això, Joan, això va per... Tu que has trepitjat diverses vegades, Venezuela i Caracas especialment, va per barris, diguéssim? És a dir, hi ha alguns barris, algunes zones d'aquesta gran Caracas on hi ha més seguidors i són declarades ben més xavistes?
Sí, a veure, hi ha la zona com el Petare, o la zona que està més a prop de Fuerte Tiuna, etcètera, que són zones més xavistes, però després, ràpidament, seria com si ens situéssim a Barcelona, que tinguéssim barris més populars, que serien d'una tendència, però te'n vas a la zona més de... i que no se m'ofengui ningú, sisplau, de Sant Cugat, Terrassa, Sabadellet, etcètera, més a l'àrea metropolitana,
i són anti-xavistes, amb la qual cosa no s'estan veient reaccions unànimes, s'estan veient...
petits nuclis de població, que el que està fent és demostrar la seva fidelitat a la revolució bolivariana i al xavisme. Però no massivament, que això és el que em crida a mi l'atenció, i ja són a Venezuela les 8 i 14 minuts, o sigui que hi ha molta gent i són de matinar bastant els veneçolans. No estem veient unes reaccions massives ni de suport massiu a
a Nicolás Maduro i al govern venezolà. Jo crec que aquesta serà la clau, i és el que està esperant, crec jo, el govern venezolà. Veure si té el poble, o una part important del poble, dels militars al seu costat o no. Els militars, t'anava a preguntar justament, perquè clar, estem sentint membres del govern...
Però els militars, l'exèrcit, aquests famosos més de 2.000 generals, i de fet aquest relat que respondrien davant qualsevol atac i no hi ha hagut aparentment cap resposta, perquè fins i tot els Estats Units diuen que no han patit cap baixa, això on ho tenim? Sí.
Jo ho interpreto com que estan intentant negociar la cúpula xavista, que seria Delcy Rodríguez i el seu germà Jorge Rodríguez, president del Parlament venezolà, Diosdado Cabello, ministre de l'Interior, Vladimir Padrino, ministre de Defensa, més tota la cúpula dels principals generals. Jo crec que el que estan negociant ara és o liderar una transició, però quedar amnistiats, quedar lliures de tot possible delicte
que pugui als Estats Units atribuir-los a ells. I d'aquesta manera, demostrant una teòrica força, seria la seva arma negociadora. Però si no hi ha aquesta reacció popular, dubto jo que tinguin moltes formes de negociar. I també la pressió que puguin fer països de la regió, organismes internacionals, però de moment estem veient a tots els països amb molta cautela
rebutjant una invasió d'un estat a un altre, la violació de la sobirania... És una mica el discurs que han d'articular, jo crec, els caps d'estat i de govern, perquè legitimar una acció d'aquestes característiques obertament... Bé, excepte Milei, no? Milei, aquí a l'Argentina, evidentment, s'ha promocat ràpid.
Javier Milei seria la crossa sud-americana de Donald Trump i ja li hauria signat en blanc, jo crec, qualsevol acció. És el seu complement perfecte per l'Amèrica Llatina i el segueix a cegues. La reacció de Javier Milei, no per esperada, és menys valuosa, però era dels més esperats.
que tingués aquesta reacció. Caldrà veure, per exemple, el president electe de Xile, José Antonio Cast, com es posiciona Paraguay, que és un país que no té molt de pes a Sud-amèrica, però és molt aliat dels Estats Units, etcètera, etcètera, etcètera. Encara desaviat, aquí a Buenos Aires, 9 i 16 minuts, 8 i 16 a Caracas, però aquelles prediccions que hem anat fent al llarg de les diverses connexions, que cal esperar que parli aquest, ha parlat, que parli l'altre, ha parlat. Ara jo crec que el que cal esperar és la prova de vida...
de Maduro, que segurament serà quan faci la conferència de premsa Donald Trump, i allà sabrem on es troba, amb quines condicions es troba, i si està bé o no està bé, i llavors en funció d'això la reacció podrà anar en augment o no, pel que fa a territori venezolà.
Sobre aquesta prova de vida que dius, hem d'avisar, ho dic perquè hi ha molta gent, més enllà d'escoltar-nos, mirant les xarxes socials, que està començant a córrer una fotografia d'una imatge de Maduro sortint d'una mena de jet al costat de dos marines, o dos soldats de forces especials. No està ni molt menys confirmada.
Fins i tot tenim el nostre equip de verificació que està al darrere d'això i ara per ara ningú dona credibilitat a aquesta fotografia. Ja veurem si acaba siguin real o no, però de moment no es dona credibilitat. I Oriol, aquesta prova de vida que podria arribar, ara ho apuntava també el Joan Bios, que amb aquesta compareixença de Donald Trump programada per aquesta tarda hora catalana.
Sí, hem de pensar o esperar que aquesta roda de premsa servirà per conèixer els detalls de l'operació, per saber també on es troba Nicolás Maduro i la seva dona. De fet, Donald Trump, a través de la xarxa Truth Social, ja ha confirmat aquesta extracció, que és la paraula que s'està utilitzant majoritàriament,
als mitjans de comunicació nord-americans, hi ha qui ha parlat d'aportació, hi ha qui parla de segrest, és a dir, depèn de com es miri i des de quin angle es miri el que està passant. Per tant, Donald Trump és qui sap, evidentment, on es troben Maduro i la seva dona. Ho coneixerem probablement a partir de les 5 de la tarda d'hora vostres. Aquí ara mateix el dia comença a despertar-se en el sentit literal que comença a sortir la primera llum
Ara mateix és un quart de vuit del matí aquí a Washington. Donald Trump es troba a Florida, de fet a la seva menció de Mar-a-Lago, des d'allà és des d'on farà la compareixença de premsa i ens donarà més detalls de com ha anat aquesta operació militar i policial alhora, perquè es diu que l'FBI, la Policia Federal Nord Americana, ha col·laborat en aquest operatiu.
S'hauria extret de Maduro, segons algunes fonts, en un helicòpter xinoc, és un helicòpter militar dels Estats Units, i l'operació també manca encara confirmar-ho, probablement ho sabrem a través de les paraules de Donald Trump,
s'hauria fet amb una unitat de Delta Force, que són les unitats d'elit de l'exèrcit nord-americà. De fet, són les mateixes que van dur a terme l'operació contra Bin Laden. Per tant, hem de pensar que hi ha moltes possibilitats que Maduro i la seva dona es trobin en territori nord-americà, potser
a Puerto Rico, de fet aquesta illa sota domini dels Estats Units és on hi ha el principal desplegament militar nord-americà d'ençà d'aquesta crisi al Carib i recordem-ho també
al Pacífic Oriental. Hi ha un desplegament sense precedents, són 15.000 soldats, moltes embarcacions, fins i tot el principal portaavions dels Estats Units, el Gerald Ford, està operatiu en aigües del Carib. Per tant, el gran desplegament i l'operació militar que d'alguna manera ja havia estat anunciada per Donald Trump des de feia mesos. És aquesta imatge que dèiem, Sergi, també pràcticament de pel·lícula, vaja.
Sí, sí, el que ens falta veure, jo tinc interès, ja veurem, Oriol, què acabarà passant, què transcendirà d'aquesta jornada històrica, realment, no n'hem de posar avui d'aquest adjectiu, de fotografies, imatges del moment en què es dona l'ordre.
d'intervenir, perquè si teníem altres operacions molt famoses al llarg de la història amb Obama o amb altres presidents des d'una sala concreta, en aquest cas a Washington i no a Florida, donar l'ordre per intervenir i per fer una acció, un atac, el que sigui, en aquest cas ho tenim des de Florida, que és prou significatiu.
Sí, Florida, recordem-ho, de fet Miami, de fet la menció aquesta de Mar-a-Lago es troba molt a prop de Miami, i Miami és a l'extrem sud de l'estat de Florida, i això és davant per davant de Cuba. És a dir, que estem en una escenificació absoluta del que és aquesta Guerra del Carib, amb tots aquests components que Donald Trump ha anat...
anunciant els darrers mesos, fins i tot jo m'atreviria a incloure aquí el canvi de nomenclatura del Golf de Mèxic per Golf d'Amèrica. No n'hi han fet massa cas, per cert, en moltes institucions i en preses nord-americanes. Vaig aterrar tot just ahir al vespre aquí a Washington i vaig volar amb United Airlines i en els mapes de United Airlines que es poden consultar
a la pantalla del seient de l'avió i diu Golf de Mèxic, encara. Per tant, no se n'ha sortit a tots els nivells, però sí que tot plegat forma part d'aquesta segona legislatura de Trump. Aquest primer any d'aquesta segona legislatura de Trump ha estat intens, sobretot els últims mesos, amb aquestes compareixences, com dèiem, de molta autoestima, de molt...
d'orgull, fins i tot d'arrogància per part d'un Trump que s'ha anat penjant una medalla darrere l'altra i, evidentment, aquesta operació militar d'aquesta matinada a Venezuela té components que van molt més enllà del propi desplegament militar. Estem parlant de provocar un canvi de règim
en un país en el qual els Estats Units no només hi tenen interessos polítics derivats d'aquesta guerra ideològica, perquè el govern de Maduro, evidentment, és un govern enemic dels Estats Units, sinó també per aquests interessos econòmics que hi ha al darrere, en un país que no es pot comparar amb els Estats Units pel que fa a la força militar, ni tampoc a l'econòmica, però que disposa d'uns recursos naturals que són de grans dimensions, començant pel petroli, però també...
els minerals i les terres rares i per tant aquest canvi de règim podria facilitar moltíssim les coses a les empreses nord-americanes que en un futur veurem com d'allunyar podrien dedicar-se a la gestió i l'explotació de tots aquests recursos energètics. I aprofundirem també en aquesta carpeta dels objectius que pot tenir ara mateix Donald Trump. Abans, però deixeu-me incloure també la conversa en Jaume Saures, catedràtic de Dret Internacional de la Universitat de Barcelona. Jaume, què tal? Molt bon dia.
Bon dia. Perquè segurament ara una de les altres grans incògnites, també tenint en compte que aquesta operació dels Estats Units que estem explicant al suplement incompleix el dret internacional, una de les grans incògnites és... I ara què, Jaume? Ara què? Bé, des del punt de vista del dret internacional, el que és esperable és condemnes de governs democràtics i de governs contraris als Estats Units, com els de Colòmbia o els de Nicaragua,
Estic esperant si hi ha alguna protesta de la Unió Europea, que seria desitjable, i de països d'Europa, perquè efectivament tant l'atac armat com a tal, que és una agressió militar en tota regla,
el seu suposat trasllat als Estats Units per un suposat judici, són clarament violacions flagrants del dret internacional. La violació del principi de prohibició de la força en el primer cas i el de la immunitat jurisdiccional dels caps d'estat en el segon. Per tant, el diagnòstic des del punt de vista del dret internacional crec que és inequívoc i el que és més dubtó és veure quina serà la reacció de la comunitat internacional
davant d'aquesta violació de l'ordenament jurídic internacional. De moment, senyor Saura, justament ara acaba de fer una declaració, crec que és una piolada, Antonio Costa, del president del Consell Europeu. Per tant, primera declaració, diria jo, de la Unió Europea. Seguim amb molta preocupació el que està passant a Venezuela. No surt, de moment, d'aquí.
Per tant, falta veure com serà el posicionament. Jo li volia preguntar, clar, això que ha passat avui no ens agafa amb el peu canviat, diguéssim, contrapeu. Ens ho podíem esperar, potser no, d'aquesta magnitud d'aquesta captura de Maduro.
però venim d'uns prolegòmens, d'un pròleg amb atacs a narcollanxes, o suposades narcollanxes, amb un centenar de morts, estem parlant d'una trentena d'atacs, que ha justificat una vegada rere l'altra l'administració Trump.
Clar, veníem d'aquí, i amb aquesta justificació que ja veurem on acabarà, perquè hi ha algun cas d'algun familiar, d'alguna de les víctimes dels que ha mort, que ha engegat accions a dins dels Estats Units mateix, però, esclar, això encara és molt més gros. Estem parlant de la captura dins del mateix país d'un cap d'estat.
Sí, hi ha el precedent que s'ha esmentat de Noriega fa 35 anys a Panamà, que el van també segrestar després d'una invasió en aquest cas terrestre i que va durar setmanes i va causar moltíssims morts i van portar als Estats Units per ser jutjat.
Es podia intentar aquí una operació similar. El fet que hi ha aquest precedent no en treu la il·legalitat. Els caps d'estat i de govern estan protegits per una immunitat de jurisdicció, fins i tot si són criminals, com el cas de Maduro. Estan protegits, atenció, de la jurisdicció dels estats, no de la jurisdicció.
on es pot jutjar fins i tot a caps d'estat i de govern. Però bé, aquesta administració dels Estats Units no té cap mena de respecte en aquests principis i s'ha saltat a la torera.
I a partir d'ara, què? És a dir, s'està... No sé si és especulació, crec que ha parlat directament un senador dels Estats Units, que és ara mateix qui ha donat aquesta informació, després d'una conversa amb Marco Rubio, secretari d'Estat, dient que seria jutjat a dins dels Estats Units. Això és possible? A veure, des del punt d'estar del dret internacional és il·legal. Possible ho és, perquè Norigal van jutjar.
Abans esmentaves també que en el cas de les persones víctimes dels atacs a les narcollanxes hi ha algunes demandes a l'interior dels Estats Units. Des del meu punt de vista, aquesta és l'única esperança que hi ha de que es respecti algun aspecte del dret internacional en aquest cas. Que als tribunals interns americans encara hi hagi jutges coneixedors del dret i respectuosos amb el dret i que apliquin el que també és dret social,
nacional als Estats Units, perquè els Estats Units a la seva Constitució diu que el dret internacional forma part del dret intern. I per tant es neguin a jutjar a una persona, no només perquè és cap d'estat, sinó perquè ha sigut segrestada en un tercer país. És que són els dos elements. No és que en Maduro, en viatge oficial o en viatge a Nacions Unides, estigui a territori dels Estats Units i el vulguin jutjar.
És que, a més a més, ha sigut segrestat. I això s'aplicaria a qualsevol... Important també les paraules que es fan servir, perquè parlàvem d'aquesta extracció, segrest, detenció. Com n'hem de dir? Què ha passat, exactament? Per mi és un segrest, una detenció il·legal, si volem, des del terme més jurídic, perquè el segrest el fan persones particulars contra persones particulars. Una detenció...
la fa la força pública. Una detenció legal la fa la força pública. Per tant, és una detenció legal per part dels Estats Units o de les forces armades o policials, es parlava de l'FBI, que porten un país a una persona contra la seva voluntat en el seu territori. Un tribunal nord-americà hauria, si respectés el dret internacional, hauria de negar-se a jutjar una persona
que ha arribat al seu territori d'aquesta manera. Doncs, miri, Pam Bondi, que és la fiscal general dels Estats Units, acaba de fer un comunicat ara mateix, dient, llegeixo textualment, Nicolás Maduro i la seva dona, Cília Flores, han estat processats formalment, aquí les fórmules legals hauríem de veure exactament si l'atracció és correcta, però han estat processats formalment al districte sud de Nova York. Nicolás Maduro ha estat acusat, l'acusant, de conspiració per narcoterrorisme,
conspiració per la importació de cocaïna, possessió de metralladores i dispositius destructius i conspiració per la possessió de metralladores i dispositius destructius contra els Estats Units. Aviat s'enfrontaran a l'ira total de la justícia nord-americana. L'ira, eh? L'ira total. L'ira total de la justícia americana. Important el vocabulari una vegada més.
en territori americà als tribunals americans. Queda claríssim que això, dins dels Estats Units, en nom de tot el Departament de Justícia dels Estats Units, voldria agrair al president Trump per tenir el coratge d'exigir responsabilitat en nom del poble americà i un enorme agraïment al nostre valent exèrcit
o militar, no sé si parla aquí en plural o en singular, d'una sola persona, que va dur a terme la increïble i regida missió de capturar aquests dos presumptes narcotraficants internacionals. Doncs amb les acusacions sobre la taula, quin recorregut poden tenir, Jaume? A veure, les declaracions de Pan Bondi són declaracions polítiques. Recordeu que la fiscal general a la que està als Estats Units és l'equivalent al ministre de Justícia i, per tant, és membre del govern.
l'ha endut en Maduro i la seva dona amb una jurisdicció nacional, el diu el sud del distit de Nova York, heu llegit, que aquí són els tribunals i els fiscals, que són independents del poder polític, els que han de portar a terme aquesta acusació i, primer de tot, verificar la competència del tribunal sobre...
sobre aquest presumpte delinqüent, que seria Maduro i la seva dona. Insisteixo, si el tribunal aplica les lleis dels Estats Units que inclouen les lleis internacionals, hauria d'abstenir-se o de declarar ser incompetent. Tampoc no sé si l'han portat a aquest tribunal perquè és un tribunal...
favorable a les tesis del govern. Perquè la dut a Nova York on podien dur-lo a Florida o a Califòrnia. No hi ha un vincle territorial entre els fets delictius dels que s'acusa a Maduro amb aquest jutjat en particular. Per tant, és possible que busquin jutges afins que...
no facin cas en aquests criteris que estic esmentant. Diu que és polític, clarament no, pambondi, en tot cas, clar, llegint aquest comunicat, és que sembla que hagin detingut el Chapo Guzmán, directament, no? Sí. Que va ser, també, detingut, o capturat, o segrestat, el que sigui, i cap als Estats Units, i jutjat allà. Narcotraficant, possessió d'armes...
Sí, sí, sí. No és el primer cas d'abduccions que en diuen de presumptes narcotraficants en territori estranger sense els procediments d'extradició que requeriria qualsevol respecte, ja no al dret internacional, també al dret nacional dels estats afectats, de Mèxic en el cas del Chapo Guzmán, de Venezuela en el cas de Maduro, no?
Doncs és Jaume Saura, catedràtic de Dret Internacional de la Universitat de Barcelona. Molt interessant també escoltar aquesta reflexió. Jaume, moltes gràcies, una abraçada. Gràcies a vosaltres. Doncs, Sergi, aquesta última hora que ens acostaves, també molt pendents, més encara si fa o no fa, d'aquesta compareixença de Donald Trump i de tots aquests detalls que a poc a poc anem coneixent. I molt interessant també plantejar-se quin és l'objectiu real darrere de tot això. Totes aquestes hipòtesis que al llarg d'aquest matí el suplement hem anat posant damunt la taula.
Sí, l'Oriol Serra n'esmentava algunes, no? Hi ha tot el tema de recursos naturals, hi ha la qüestió de posicionament i d'aliances, el que és l'Amèrica, l'Amèrica en general. No hem d'oblidar, ho hem estat explicant també al matí, tot el tema de la doctrina Monroe, que remunta al segle XIX als Estats Units, el president James Monroe, però que també ara s'està convertint en la doctrina Monroe, de Donald Trump, no?,
amb aquesta voluntat de mantenir, o recuperar fins i tot, més que mantenir, recuperar l'Amèrica... No poseu minús, eh? Vull dir que no em sento... El pati del darrere, com a pati del darrere, directament, dels Estats Units, per moure tots els fils pels interessos propis, al final. Malgrat que el relat és protegir-lo també d'amenaces exteriors, com podria ser...
com és, segons Trump i segons molts americans, la Xina. És que fins i tot la Xina ha crescut exponencialment moltíssim a tota l'Amèrica Llatina. És un dels països que més inversions, més tractes amb diferents governs, ha fet...
I a nivell també energètic. Llavors, clar, la Xina és per Trump el principal rival, tot i que després també parlava de Xi Jinping, però és el principal rival. Si ara ja s'entreu un dels seus socis, diguéssim, de sobre, doncs molt millor per Donald Trump. I veurem també després què passarà amb un país que penja d'un fil, literalment, a nivell...
de possibilitats de viure, literalment de viure, amb una precarietat absoluta, com és Cuba. Cuba depèn durant molt de temps de Venezuela, també d'ajuda d'altres països, amb aquest embargament de dècades dels Estats Units, el qual té sommès el règim de Cuba,
I veurem què passa ara també amb Cuba, perquè a Cuba estan seguint absolutament molt, parlant d'avui minut a minut també, el que està passant a Venezuela. I com es van posicionant també tots aquests actors internacionals, Biosca, i vull escoltar també l'Oriol.
Mira, ara el que està passant, que ho estic seguint com si estigués ficat ja dintre de Telesur, parlant membres del Partit Socialista Unificat de Venezuela, fent aquestes arengues i aixecant fotografies d'Augo Chávez, de Nicolás Maduro, com un estil molt coreà, m'atrevaria a dir, aquestes típiques fotografies dels ídols de la pàtria,
fotografies i la gent cridant a favor de la revolució bolivariana. Jo crec que aquestes mostres de suport popular aniran a més, però tinc la sensació que no seran massives. I aquí està la clau, crec jo, ho he dit moltes vegades, però insisteixo, la clau està en veure el suport popular i dels soldats en aquestes properes hores. Oriol.
Bé, nosaltres aquí als Estats Units no tenim més remei que esperar sentir Donald Trump, però com ara apuntaveu vosaltres, ja hi ha gent de la seva administració que s'han pronunciat. Ell ho ha fet abans a través de la seva xarxa, de Truth Social,
i com dèieu ara ho ha fet la fiscal general Pamela Bondi amb aquest tuit que ha comentat en Sergi Roca i que és un tuit que d'alguna manera aquesta piulada el que fa és venir a reiterar
el que s'ha anat dient els darrers mesos, aquest argumentari de la lluita contra el narcotràfic i efectivament ara ja tractant Nicolás Maduro com si fos el cap d'un càrtel de la droga. De fet, és així com Donald Trump considera
el règim venezolà de Maduro, com una organització narcomilitar que s'ha dedicat a exportar de manera massiva el que consideren que són una arma de destrucció massiva, aquestes drogues que malmeten
la seguretat i la salut de milions de nord-americans. Per tant, si hem de fer cas d'aquesta piulada de la fiscal general dels Estats Units, recordem-ho, l'escenari o una part important del que seria l'escenari d'aquests esdeveniments de les darreres hores es traslladaria a la ciutat de Nova York, si efectivament Maduro i la seva dona han estat traslladats fins allà amb aquest helicòpter militar de les unitats d'elit,
de l'exèrcit nord-amèricà. Doncs Oriol Serra, corresponsal de 3CAT als Estats Units, també Joan Biosca, corresponsal de 3CAT a l'Amèrica Llatina. Moltes gràcies a tots dos. Abraçada ben forta i molt pendents també del que hagi de dit Donald Trump. Recordem, compareixent-se a les 5 hores catalana. Abraçada forta. Adéu, bon dia. Gràcies. Són dos quarts i mig de dues del migdia.
També a l'estudio de Catalunya Ràdio amb el Sergi Roca, cap d'Internacional de Catalunya Ràdio, analitzant tot el que dóna de si la notícia, sens dubte, del dia baixa i del que portem d'any. Un suplement en què hem anat sentint diversos testimonis, també de gent a Caracas, gent que està vivint aquest atac dels Estats Units a Venezuela de primera mà. I a aquesta hora podem saludar el Luis Lorenzo, és periodista i director de cinema. Ell actualment viu a Cuba, però té el seu pare a Venezuela. Luis Lorenzo, què tal? Bones dies.
Hola, ¿qué tal? Buenos días, buenas tardes, ¿cómo están? Lo primero de todo, preguntarte si has podido hablar con tu familia, con tu padre, ¿cómo están? ¿Qué te han dicho? Sí, lo primero que hice apenas me enteré fue hablar con mi padre, que es mi familiar directo que está viviendo en Caracas, en Venezuela.
De hecho, me enteré de todo fue por él, ni siquiera fue por las noticias, ya que desde donde él vive, que es un bloque popular, se escucharon los bombardieros, se vieron las detonaciones y hay muchas detonaciones también en el área.
Todos están bien, hay mucha expectativa en la ciudad. La gente se está resguardando porque sabe que en este tipo de situaciones lo primero que sucede, además de intervención militar, es que los grupos populares armados salen a la calle y entonces ya se vuelve una situación de peligro. ¿Podemos hablar de calma tensa? Sí, se puede hablar de calma tensa. De hecho, la ciudad ahorita está muy tranquila, pero hay una expectativa, hay un ambiente muy cargado
Primero porque la información ha volado de manera muy rápida, como la pólvora, pero también es eso. ¿Cuál va a ser la reacción?
Ahora que se sabe que extrajeron a Maduro y a la primera dama, se han visto los comunicados de ciertas personas del gobierno, como Diosdado Maduro y como el ministro de Defensa, también llamando a la calma, a la expectativa, pero sobre todo que se preparen. Y eso en el argot venezolano significa que los grupos populares armados, usualmente motorizados, estén listos para defender a la patria.
¿Y tu padre, con quien, hola, soy Sergi, Luis Lorenzo Trujillo, ha podido salir de casa o se plantea salir de casa con esta peligrosidad que nos estás contando?
No, no. De hecho, inclusive, lo primero que se ha compartido a través de las redes sociales y los grupos de WhatsApp, además de la información, por ejemplo, el tuit de Trump en Truth Social y demás, es como una serie de recomendaciones para los que están en Caracas, en La Guaira y en las áreas aledañas, es de no salir. Y mi padre lo sabe muy bien porque vive en un barrio popular, en un bloque de apartamentos,
Entonces, de hecho, una de sus principales preocupaciones fue que ayer estaba pensando que debía bajar a la barrotería de la esquina a comprar un galón de agua, un bidón de agua, para tenerla en la casa y no lo hizo y ahora, bueno, sabe que se las tiene que arreglar filtrando, hirviendo el agua y no salir. Y, por suerte, siempre hay como una especie de camaradería o de ayuda en ese lugar
en donde se van compartiendo lo poco que tienen para evitar en la medida de lo posible salir, porque es un riesgo, es ponerse a un daño o a una situación crítica. Sí que es cierto que hacía ya meses, semanas, que hablábamos de estas tensiones entre Venezuela, entre Estados Unidos, pero no sé si la gente que vivía allí en Venezuela se podían imaginar una situación así, de esta envergadura, este ataque.
No, es muy raro porque en Caracas y en Venezuela en general la vida era normal, entre comillas. Quizás la principal preocupación de los venezolanos era el tema económico.
el desabestecimiento, entre comillas. El tema de la invasión creo que es una conversación que se instaló fuera de Venezuela y fue comidilla en los mentideros informativos y todo lo demás. En Venezuela se sentía lejano. Y también lo que me pasa, yo habiendo residenciado en Panamá, que debo decirlo, esta es la segunda intervención de este tipo de estagonías en Latinoamérica, siendo la penúltima de la que sucedió en Panamá en 1989,
el concepto de invasión estaba muy idealizado, quizás. Lo veían como la última salida a un régimen que se ha instalado y se ha anclado en el poder durante más de 20 años y quizás eso, lo idealizaban, lo esperaban con ganas. Yo lo veía con suma preocupación porque viviendo en Panamá y conociendo la historia de Panamá, de Caribe, de Latinoamérica, sé que una invasión militar
De Estados Unidos traen muchas otras cosas. Quizás sí, va a haber una salida inmediata del régimen, pero después van a generarse una serie de contradicciones a nivel democrático, político, social, que son difíciles de gestionar y que en Panamá, por ejemplo, las estamos viviendo. Entonces, como que...
Quizás el efecto inmediato es eso, un alivio, una celebración por la salida del régimen, pero después es que realmente vamos a vivir y a entender lo que significa lo que está pasando hoy. El perfil de Luis es molt interessant, trobo, perquè ell va marchar de... Corréjeme si me equivoco, pero tú te marchaste de Venezuela hacia Panamá con 18 anys con tu abuela.
Sí, yo me fui a los 17 años, apenas terminé la escuela y empecé a estudiar aquí en la universidad en Panamá. Y es donde vives con tu abuela y con tu madre.
Sí, exactamente. Pero es que además has estado hace poco, o no sé si continúas todavía en Cuba, como uno de los seleccionados, tu trabajo seleccionado por el Festival Nuevas Miradas de Cuba, que es uno de los más reconocidos del mundo, y entonces estás viviendo o has vivido la realidad de Cuba, de la que estábamos hablando antes. Entonces, claro, ¿cómo se está viviendo todo esto también?
Bueno, te cuento una anécdota muy rápido. Antes de que ustedes me llamaran, me llamó un amigo cineasta también de Colombia que justamente hoy en la madrugada le tocaba viajar a Cuba porque inicia el curso regular en la EICTB, que es como una de las escuelas de cine míticas de Latinoamérica.
que está en un pueblo a las afueras de La Habana y estaba muy nervioso porque no sabe si debe viajar, si tiene que cancelar el vuelo, qué se va a encontrar con allá. Y mi respuesta es, mira, no creo que las consecuencias sean inmediatas porque Cuba sí tiene, se ha logrado sostener a partir del petróleo de Venezuela, pero ese abastecimiento de petróleo y gasolina cada vez ha sido menor.
Entonces la situación de allá obviamente es de una precariedad alarmante, o sea, hay apagones, los últimos ciclones y tormentas han hecho desastres en la isla, la comida obviamente a veces cuesta conseguirla, pero sobre todo creo que ahorita hubo una especie de crisis sanitaria por el tema del dengue, el chiquinguya y la fiebre de Orocuto,
Entonces yo creo que el tema de Venezuela se va a sentir, pero también a mediano plazo y largo plazo. ¿Cómo va a cambiar, cómo se va a sostener el régimen cubano si ya no cuenta, por ejemplo, con la colaboración de Venezuela y el petróleo? Entonces es el testimonio de Luis Lorenzo. Luis Lorenzo, muchísimas gracias. Un abrazo muy fuerte.
Gràcies. I amb el Sergi Roca, cap d'Internacional de Catalunya Ràdio, doncs continuarem molt pendents, com no pot ser d'una altra manera, de totes les actualitzacions que ens vagin arribant des dels Estats Units, des de Venezuela i des de l'Amèrica Llatina, i una mica aquest posicionament que haurem de veure, totes aquestes derivades, que vaja, hi haurà estona per analitzar-les. Sí, Marina, d'entrada ara a les dues, al Catalunya migdia, però després a les cinc, eh? Cita avui ineludible.
Sergi Roca, cap d'Internacional de Catalunya Ràdio, moltíssimes gràcies. Som al suplement, som a Catalunya Ràdio. Fem una breu pausa de publicitat i de seguida obrim també la carpeta derbi, la carpeta futbol, perquè avui hi ha un derbi d'alt voltatge a Cornellà. En Jordi Punti i en Sergi en Déu també hi volen dir la seva. Per tant, breu pausa i de seguida tornem al suplement de Catalunya Ràdio.
El suplement amb Marina Alaminos. Arriba el primer tot gira de l'any i arriba amb un derbi. Dissabte, a partir de les 4 de la tarda, farem la prèvia del millor espanyol Barça dels últims anys amb Marc Mayola, Ricard Torquemada, Joan Verdú, Raquel Cabezón, Àngel Morales. Diumenge serà dia de doble transmissió. A partir de les 4, Madrid-Betis. I després, Mallorca-Girona.
A més, viurem la jornada de l'ACB amb un Madrid-Barça, la Copa Àfrica i l'inici del Dakar amb Damià Aguilar. Tot gira. Dissabte i diumenge a partir de les 4 de la tarda amb David Klopés. El Suplement. Ràdio amb esperit de cap de setmana.
amb Marina Alaminos. Passen 3 minuts de 3 quarts de 2 del migdia. La té finalmente l'Amir, gol! Gol, gol, gol, gol, gol, gol! L'Amir, ja va! Ha decidit posar ordre! A la centrada i el gol! A la centrada i el gol! A la centrada i el gol! Pere Milla! Ha entrat com un killer!
El dia gran derbi barceloní de la temporada. Primer derbi i un derbi a més del voltatge. El Barça que visitarà avui a les 9 del vespre l'RCD Stadium de Cornellà en un partit marcat evidentíssimament per un nom propi. És el de Joan García, l'home que amb tota probabilitat avui ocuparà la porteria blaugrana. Vaja, seria d'estranyar que no fos així i que a més està en el punt de mira de tots els aficionats pericos des que aquest estiu va fer l'esmaleta rumbar.
al Barça. Recordem, a més, també important, que els Mossos han catalogat aquest partit del risc. Fins aquí no és res fora de la norma, perquè tots els derbis, tots els partits Barça-Espanyols són del risc, però sí que és veritat que de cara al partit d'aquesta nit, ho hem anat explicant tota la setmana, s'ha ampliat el dispositiu policial, hi haurà més escurcolls a les entrades de l'estadi.
No s'hi podrà entrar amb moixilla ni amb ordinadors, tampoc tablets. Hi haurà una vigilància més àmplia del perímetre. I, a més, també s'han col·locat aquestes xarxes darrere de les porteries per evitar qualsevol possible llançament d'objectes a Joan Garcia. L'Espanyol, en tot cas, que demana seny, ho hem sentit tota la setmana, però alguns grups ultras sí que han fet una crida a portar, això és interessant, també peluixos de rates per llançar el seu exporter. Jordi Puntí i Sergi Andreu, molt bon dia a tots dos.
Bon dia. Bon dia, què tal? Derbi d'altíssim voltatge, però sí que és veritat que deixeu-me començar per la part esportiva perquè fa molt temps que no vèiem un derbi amb els dos equips arribant de la manera com ho fan, jugant molt bé.
Sí, sí, sí. Si no fos per tota la contaminació extraesportiva, estaríem davant d'un dels derbis més atractius dels últims anys. Hem fet càlculs aquests dies, segurament el segon tercer derbi més igualat del segle XXI. L'Espanyol en zona europea, el Barça ja és més habitual que ocupi els llocs capdavanters de la classificació, però estan molt bé els dos equips que arriben amb una ratxa de victòries prou considerable...
I, per tant, tot ens fa pensar que ha de ser un partit molt competit, un partit a priori igualat, amb un espanyol que avui dia, com va dir Manolo ahir, és capaç de guanyar qualsevol equip, inclòs el Barça de flic. Sí, també és veritat, punti, que per molt bé o per molt malament que arribi qualsevol dels dos equips, en un Barça espanyol o Espanyol-Barça, mai se sap què passarà.
És que aquí conflueixen diverses coses. Conflueix el fet que dos equips que estan jugant bé, que no només guanyen, sinó que estan fent un bon futbol, que en el cas de l'Espanyol, a més a més, hi havia aquesta sensació que van començar bé, però ja veurem, ja veurem, i al contrari, s'han consolidat.
ja han tingut victòries de mèrit, diguem-ne, s'hi afegeix el fet que això, que tots dos són equips molt competitius i que hi ha la rivalitat de sempre i hi ha l'energia aquesta que porta un derbi, que tornem de vacances i que ja han passat 10 o 12 dies, que els jugadors jo crec que en tenen ganes i es nota, es nota en l'ambient, hi ha com una...
com unes ganes de jugar i de guanyar. El Barça fa 10 anys que no perd un primer partit després de l'any, des del 2015 que va perdre Noeta, no ha perdut un partit allò de dir va, torna a la Lliga, què passarà?
I en el cas de l'Espanyol no sé com estan els números, però en tot cas sí que hi ha la sensació de dir que si hi ha un bon dia per guanyar el Barça és avui. I això fa que d'entrada, extemporàniament, sense tenir en compte l'entorn, sense tenir en compte el cas del porter, tot això ja fa que sigui un partit d'entrada interessant i memorable. Amb moltes ganes de veure'l.
Recordo a l'estiu que vam fer una mica de tertúlia allò prèvia a l'arrencada de Lliga, parlàvem que l'espanyol s'havia reforçat molt bé i una mica doncs planava sobre l'ambient la hipòtesi d'escolta, i l'espanyol a Europa què? I recordo que deies, ostres, és que aquí hem de pensar en la salvació però qui sap, no? I a 3 de gener mira com estem.
ha canviat molt. És que ningú s'imaginava, Marina, que a l'agost l'Espanyol seria honest. És que absolutament ningú. Són 33 punts i aquest Espanyol que ha anat creixent, com molt bé deia el Jordi, que ha anat de menys a més, ara mateix jo no voldria pecar en aquest moment d'excés d'eufòria
però se'm fa molt difícil no veure o no visualitzar un espanyol que, com a mínim, lluiti per ser Europa. És evident que aquesta cinquena plaça l'anirà perdent, perquè la segona volta no serà tan bona com la primera, però és que, per poc menys bona que sigui, és un espanyol que hauria de lluitar per Europa, que té ara mateix a la seva plantilla equip jugadors que estan oferint el millor rendiment de les seves carreres, sense anar més lluny, i...
lligant-ho amb el porter. Dimitrovic, és que Dimitrovic ha fet oblidar per complet, des d'un punt de vista esportiu, Joan Garcia. És que és indiscutible.
Sí, alhora, si volem fer-ho encara més equilibrat, aquesta situació excepcional i positiva s'hi afegeix al fet que el Barça ara mateix és un equip que s'està reconstruint a partir de lesions, no? I avui, per exemple, difícilment Pedri serà titular, difícilment Olmo serà titular, segurament tornarem a veure-ho enmig del camp amb Eric...
i amb De Jong, és a dir, evidentment oferiran una alineació de primera línia, però alhora, amb aquesta sensació de dir, bueno, potser l'Espanyol ho pot aprofitar també avui. I qui sí que arriba serà la mínima i en tot cas, que el que això no voldria, vaja, és ser Joan Garcia. No sé com ho deu portar, ell també, com deu haver passat aquestes hores prèvies, com passarà la tarda, però totes les mirades posades en el porter blaugrana.
Digues, digues, Jordi. Digues, digues, Sergi, perdona. Va, Sergi. No, sí, sí. Jo vull pensar que els jugadors professionals avui en dia s'envolten d'altres professionals que els ajuden a afrontar situacions com la que haurà de viure avui Joan Garcia. Ell és un nano que és excel·lent com a persona, grandíssim professional, i per bé que, evidentment, com bé deies, totes les mirades avui l'enfogaran a ell,
hem de veure quins són els límits. És a dir, si els límits entren dins del que seria, més o menys, no sé com dir-ho, acceptable, fins aquí jo crec que el partit es desenvoluparà amb una certa normalitat. Ara, vés a saber. Jo vull confiar i vull pensar
que no passarà res i que Joan García entrarà i sortirà i farà el seu partit i intentarà, com és normal, que el seu equip guanyi. És una mica la crida que s'ha fet de l'Espanyol durant tota la setmana. Sentíem ahir també l'entrenador en roda de premsa, però al futbol ja sabem també que, a més, les aficions són imprevisibles i, vaja, com a mínim, la preocupació per part del club em consta, Sergi, que hi és.
Sí, sí, la preocupació hi és, i per això s'han pres mesures extraordinàries. Mai havíem vist una xarxa elevada al darrere de la portaria per evitar aquell llançament d'objectes a Cornellà, vull dir. I, per tant, la preocupació hi és. Ara bé, jo crec que el club ha fet tot el que podia fer per evitar el que estigui a les seves mans, per entendre'ns, no? Querides a la calma, ahir Manolo podria haver estat un punt més contundent, bueno, aquí podríem entrar en un debat, però vaja...
Jo crec que tothom ha de ser molt conscient que qui s'hi juga el pas són els aficionats i l'espanyol i el club. Vull dir que a última hora quin sortirà perjudicat és el club i la gent. Per tant, val la pena que hi posem tots plegats una mica de seny. I d'altra banda, Puntí, que la Miriam Alta més ha encarregat aquestes últimes hores d'escalfar una mica també el derbi i a les xarxes socials. Vull dir que és del voltatge en tots els sentits, Puntí.
Sí, bueno, la Mina el que ha fet ha sent respondre a Pere Milla, que també és ell qui ho ha començat a escalfar. De fet, podem escoltar les declaracions de Pere Milla. Aquí va començar la polèmica. La meva proposta és a qui vols trepitjar? En Joan o en la Mina? Jo crec que la Mina. I molt breu, puntir la resposta de la Mina i a xarxes socials amb aquesta fotografia, amb aquest Instagram que va penjar també.
Sí, però fixa't, això és com quan el Piqué feia aquelles declaracions. Jo crec que això forma part d'una manera bastant natural i sana, fins i tot, de l'esperit d'un derbi. O sigui, són paraules que no van més enllà, fixa't que es fan en català, fins i tot...
hi ha una sensació de competitivació i tal. El problema és quan això salta a les grades i la gent, que és molt passional, ho viu d'una altra manera. Jo estic d'acord que s'ha de controlar i que hi ha hagut unes mesures, o hi haurà unes mesures extremes, i estarà molt bé. També penso que en el cas del Joan Garcia, probablement això durarà 15 minuts. No és un jugador que cada vegada que toqui la pilota el xiularà, perquè tampoc no la tocarà gaire, el porter. Llavors,
Penso que tot això serà més l'escalf del moment i la xiulada que hi haurà i després espero i desitjo que tot torni a la normalitat i els jugadors a jugar. I a més a més hi ha un àrbit i si trepitja, doncs hi haurà targetes, és així. I segur que té a veure més amb el llenguatge i amb la manera d'expressar-se que no pas en la realitat. Doncs Jordi Puntí, Sergi i Andreu, moltíssimes gràcies a tots dos, una abraçada ben forta.
A vosaltres, que vagi molt bé. I a partir de les 9 a l'antena de Catalunya Ràdio, amb la TDT, aquest partit espanyol-Barça, partit derbi del voltatge, però també amb aquesta crida a la calma que han fet tant des del Club Blanquibrau com també l'entrenador, i sobretot seny, i que es pugui gaudir d'un bon espectacle de futbol.
Falta un minut per les dues del migdia. El suplement de Catalunya Ràdio d'aquest dissabte l'hem fet possible a la direcció Roger Escapa, a la coordinació d'informatius David Casablanques i Gemma Bonet, a la redacció Núria Pujadas, Marta Ferrer, Albert Pustils, Miquel, Alors i Pau Comelles, a la producció Sònia d'Olofeu i Eva Catalán, al control tècnic Blai Iniesta, Dani Rodríguez i Elena Ramos, i al control central Andrea Martínez i Pepi Quinteros, al suplement de Catalunya Ràdio. Ja ho sabeu, tornem demà. Fins llavors, ràdio i salut!
El Suplement. Ràdio amb esperit de cap de setmana. Amb Núria Pujades i Marina Alaminos. Donald Trump bombardeix a Venezuela i captura Nicolás Maduro. Bon dia, són les dues.