Bon dia. Passen 11 minuts de les 10 del matí. Ara, a Ràdio d'Esvern, fem la Rambla.
Cada any, quan arriba la tardor i les fulles comencen a caure, torna el debat. Castanyada o Halloween? Dues celebracions, dues maneres d'entendre aquesta època de l'any. Una darrere els catalanes, l'altra d'influència anglosaxona. La castanyada ens parla de foc, família, memòria, de castanyes torrades, de panellets, d'amoniatos... D'una tradició que neix del record dels difunts de compartir a taula i d'escalfar-nos plegats davant l'arribada del fred.
És una festa senzilla, però profunda, que connecta amb els nostres arrels i també amb el cicle de la vida. Per altra banda, Halloween ha entrat amb força, especialment entre els més joves, una festa plena de disfresses, misteri i imaginació que, malgrat tenir aquestes vingudes de fora, també ens parla de la mateixa frontera simbòlica entre la vida i la mort. I això també té el seu encant, la creativitat, l'humor i la capacitat de reinventar-se.
Potser no cal escollir, potser la clau és compartir, celebrar la castanyada sense renunciar a la diversió de Halloween, combinar allò que ens identifica amb allò que ens connecta amb el món, perquè les tradicions, com les persones, creixen, s'adapten i conviuen. Així que aquest any, tant si hi vas de bruixa o de castanyera, tant si menges panellets o truques a la porta dient truc o tracta, recorda el més important, celebrar, compartir i mantenir viva la nostra cultura. Soc Daniel Martínez i ara comença la Rambla.
I ho fem, com sempre, donant un cop d'ull al sumari. Últim dia del mes, últim dia de la setmana. Tanquem, per tant, aquest mes d'octubre, que ha sigut molt prolífic en entrevistes en espais aquí a la Rambla. I avui al programa tindrem les notícies de Sant Jus, les portades dels diaris, amb Mariona Sales. Tot seguit parlem d'efemèrides i del temps i tancarem el programa d'avui amb les dues hores restants. En aquest cas, amb l'entrevista del dia, amb Arnau Macià, parlarem del conte de l'Arrel, amb en Joel Raguant,
Farem el repàs de l'actualitat política i també parlarem avui d'astrologia amb l'aranxa i de psicologia amb el David Fernández.
I potser amb aquesta cançó que us posaré a continuació se'n veu el lleutor. Però bé, sigui com sigui, jo ja he dit aquí al programa que jo soc de Castellín, que celebro la castanyada i el Halloween a l'hora, i ara ve la cançó del dia, Thriller, Michael Jackson, aquí, a Ràdio d'Esvern.
Bona nit.
Bona nit!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Sintonitzes la ràdio de Sant Just, 98.1. Ràdio d'Esbert, 98.1. Ràdio d'Esbert.
Hi ha una cara de la música que sovint no escoltem. A Cara B girem el disc per descobrir històries amagades entre cançons d'ahir i d'avui. Una hora setmanal de viatge sonor, amb relats i emocions que connecten passat i present. Cara B, l'altra cara de la música moderna. No te la perdis.
Bet a quic una vegada? En un regne molt llunyà. Dos forners amb un desig profund. Una bruixa venjativa. Un noi i la seva vaca. Una donzella fugitiva. Quatre objectes per desfer un embruix. Tres mitges nits per la recerca d'un final feliç. Però cal anar amb compte amb el que es desitja. Seran feliços per sempre?
Dins el bosc. La companyia Quart Passadís presenta una nova versió del clàssic d'Steven Sondheim, Into the Woods, amb una nova traducció al català i música en directe. A l'Ateneu de Sant Just d'Esvern els dies 7, 8 i 9 de novembre. Aconsegueix les teves entrades a entràpolis.com. Au va, afanya't! Ens veiem a Dins el bosc. Dins el bosc.
Doncs falten vuit minuts per dos quarts d'onze del matí i ara ens centrem en les notícies a nivell municipal. Volem parlar de tres titulars destacats i ho fem com sempre amb la cap d'informatius, Mariona Sales. Mariona, bon dia. Bon dia, Dani. Doncs avui comencem parlant que estan aprovats ja els pressupostos i les ordenances abans que una protesta obligués a suspendre el ple de l'octubre a Sant Jús. Això va passar ahir al vespre i també desenvoluparem aquesta notícia a continuació.
Tot seguit, també parlarem que s'ha sospès el ple municipal de Sant Just per la protesta arran de les detencions a les festes de tardor i també comentar que persones grans i infants compartiran jocs per reforçar el vincle intergeneracional a Sant Just.
L'actualitat mana i en aquest cas hem de parlar de política per partida doble, per una banda dels pressupostos aprovats, en aquest cas d'aquestes ordenances també que es van aprovar a l'inici del ple i d'aquesta situació que es va viure ahir d'atenció en el ple arran dels fets ocorreguts la setmana passada. Mariona, tot teu per extindre una mica la informació als nostres oients.
Exacte, doncs comencem parlant primer dels punts que es van poder tractar ahir el ple municipal i després explicarem exactament per què es va suspendre. I doncs bé, l'ordinari d'octubre de l'Ajuntament es va iniciar amb l'aprovació inicial del pressupost municipal i de Promunça pel 2026 i la modificació de les ordenances fiscals pel mateix exercici que van tirar endavant amb els vots de PSC i Sant Just en Comú i el vot contrari dels grups de l'oposició.
També es van aprovar inicialment les modificacions de les ordenances de preus públics pel 2026 i les tarifes del complex esportiu municipal de Bonaigua i la natació escolar del curs 2026-2027. Igualment es va aprovar el compte general del 2024 i una modificació de la relació de llocs de treball del personal municipal.
La sessió va continuar amb l'aval unànima del Pla Urbanístic que concreta les condicions d'edificabilitat de la Casa Pruna i la seva protecció patrimonial. Abans de la interrupció, el ple també havia donat pas al torn de prics i preguntes del públic i havia informat que el vídeo de la sessió es publicaria endemà a causa de problemes tècnics en la retransmissió en directe
I bé, la sessió va quedar sospesa quan més d'un centenar de persones van entrar al saló de plens per exigir suport institucional als dos joves detinguts pels Mossos d'Esquadra durant les festes de tardor i els concentrats, convocats pel grup de suport a les persones afectades, van desplegar pancartes i van cridar consignes reclamant una posició clara de l'Ajuntament sobre els fets que estan judicialitzats.
I durant aproximadament una hora es van produir intervencions del públic i de diversos portaveus municipals en un ambient tens però sense incidents. I bé, davant la impossibilitat de reprendre la sessió amb normalitat i després d'intentar continuar el debat, l'alcalde Joan Basaganyes va suspendre el ple fins a nova data, que de moment no tenim aquesta nova data però que es comunicarà pròximament.
Doncs aquests fets van transcurre ahir cap al vespre, cap a quarts de nou del vespre, i en aquest cas, doncs, és una situació que també podeu recuperar al YouTube de l'Ajuntament de Sant Just. Si us vau perdre el ple, podeu també repassar.
Aquestes accions que es van dur a terme de forma popular per part del poble i de les entitats que van signar aquest manifest. Passem a la mateixa qüestió, però ara sí des del punt de vista de tot el que va passar. Fins ara parlàvem del ple en si, d'aquestes ordenances aprovades, que el ple es va haver d'aturar. Ara posem la mirada de l'altra banda, de l'altre costat, d'aquelles accions que es van dur a terme d'aquesta mobilització.
Exacte. Com he dit, més d'un centenar de persones van interrompre el Premi Municipal Ordinari del mes d'octubre de l'Ajuntament de Sant Just per exigir suport institucional a dos joves detinguts pels Mossos d'Esquadra durant les festes de tardor. La mobilització es va convocar després que els joves denunciessin una actuació policial que, segons afirmen, va ser desproporcionada la nit del 25 al 26 d'octubre al recinte de la Bona Aigua, on, segons el seu relat, una noia hauria estat immobilitzada violentament i un altre jove hauria rebut cops de porra.
Amb dos van ser detinguts i han presentat denúncia al jutjat d'Espluques per lesions i contra la integritat moral. Els manifestants van accedir al plenari amb pancartes i consignes reclamant justícia i una posició clara del govern municipal sobre els fets. Durant prop d'una hora es van produir intervencions de membres del públic i d'alguns portaveus municipals que van expressar el seu suport als joves afectats. I bé, l'alcalde, Joan Basaganyes, va intentar mantenir la sessió oberta, però la protesta va impedir reprendre el debat i la sessió es va suspendre sense incidents.
El cas ha generat tensió entre els col·lectius juvenils del municipi i el consistori, especialment entre les entitats vinculades a l'organització de festes populars, que han expressat el seu malestar per la gestió institucional de l'episodi i la manca, segons denuncien, d'empatia i resposta política. Doncs passem a altres qüestions, marxem a cultura, parlem ara d'un taller que es durà a terme, en aquest cas al centre social El Milenari.
Exacte, un taller de jocs tradicionals i actuals impulsarà la relació entre persones grans i infants a Sant Just, el 4 de novembre, al Centre Social El Milenari. És una activitat que començarà a les 3 i 15 de la tarda i que forma part d'un cicle de sessions que es desenvoluparan els dimarts 4, 11, 18 i 25 de novembre, de les 15 a 15 a les 16 a 15, i el període d'inscripció està obert fins al 30 d'octubre al mateix equipament.
El programa consisteix en un espai d'intercanvi intergeneracional on persones grans del municipi compartiran jocs tradicionals i aprenentatges per l'alumnat de quarta primària de l'escola Canigó. L'objectiu és afavorir la convivència i el coneixement mutu entre generacions, tot combinant activitats lúdiques d'abans i d'ara. És una activitat gratuïta i organitzada pel Centre Social al Mil·lenari, Promunsa i l'escola Canigó que col·laboren per fomentar espais de relació i participació comunitària al municipi.
Perfecte, doncs aquestes són les notícies que portem avui a l'espai municipal. Pel que fa a aquestes informacions, les podreu trobar actualitzades al web www.radiodesvent.com i també als butlletins informatius d'aquesta casa. Fem petita pausa, tornem de seguida, com sempre, amb el repàs de portades de diaris. A l'escoltes Radio Desvent
Quan compreu per internet, vigileu quina informació us dona el web sobre l'ús que farà de les vostres dades personals. Trobareu més informació a consum.cat o bé truqueu al 012 Agència Catalana del Consum, Generalitat de Catalunya.
Vols obrir els contenidors d'Orgànica i Resta amb el mòbil? BitPaid, l'aplicació que et permet obrir els contenidors de Sant Just amb el mòbil. Amb BitPaid també podràs consultar les teves obertures, comunicar incidències a l'Ajuntament i obtenir informació sobre residus. Descarrega't ja l'app gratuïta BitPaid per a Android i Apple i descobreix tot el que et pot oferir. A Sant Just, canviem així. Ajuntament de Sant Just d'Esvern.
T'he dit que no em venia de gust. Ja, però mira com estic. Ara no em pots demanar que pari. Carinyo, qui t'estima et farà plorar. Mira, la nova cap de màrqueting. Ui, ja et diré jo com ha arribat el càrrec aquesta. Deixa'm estar pesat. Ui, ui, ui, mira que exagerada. Tia, que només t'he fet una broma. Tampoc has d'estar bona. Ni biologia, ni cultura, ni prejudici, ni broma, ni hòsties. Prou violències masclistes. Les violències vers les dones s'amaguen rere actituds quotidianes que semblen inofensives.
No ho són. No hi contribueixis. Departament d'Igualtat i Feminismes. Generalitat de Catalunya. Sabies que al teu municipi tens el servei d'ambici? Bicicletes 100% elèctriques per connectar amb el transport públic i que el teu viatge sigui millor. Mou-te de manera sostenible pels 15 municipis de l'àrea metropolitana de Barcelona. Per moure't bé, millor amb bici. Dona't d'alta ara a ambici.cat.
I ara donem un cop d'ull a les portades dels diaris, donem un cop d'ull allò que està succeint al llarg de la jornada d'avui, el que destaca la premsa escrita al llarg del nostre territori. Comencem amb el diari ara i les noves ulleres de Pedro Sánchez, que han sigut la notícia estel·lar del dia d'ahir. Es veu que són d'una òptica de Madrid i que costen uns 250 euros. Són dels anys 80. 50.
I són originals, brutal, brutal. Bueno, no ho sé, és la notícia, sembla que no tenim prou amb la política actual, que ens hem de posar, doncs, també... Home, d'alguna manera ens hem de distreure, no? Home, això per suposat, i a més també han sortit memes bastant interessants, eh? Memardos, que dirien els joves, no? Allò de dir, ostres, Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do. Vinga, va, comencem amb la portada del diari ara, comencem parlant del cas Coldó.
Exacte. Diu que el PP no aconsegueix acurrar la Sánchez. Diu que el president espanyol titlla de CIRC l'interrogatori caòtic del PP, Vox i UPN. Pel que fa al finançament, torna a defensar la netedat dels comptes del PSOE i es desmarca d'Avalos i Cerdán.
En fotografia principal veiem la notícia que diu de gel comercial i veiem en una fotografia a Trump i Xi que rebaixen la tensió entre les dues superpotències amb una trobada a Corea del Sud i arriben acords sobre terres rares i fentanil. Diu que Trump ordena reprendre les proves amb armes nuclears immediatament.
Saps aquelles imatges que tenim al nostre imaginari de dos amics d'escola que s'han barallat i els obliguen a donar-se la mà? Doncs una mica és això, no? La imatge que ens presenta avui el diari i ara és una mica la de dos amics que s'han barallat i dona-li una abraçada, demana-li perdó, no? És una mica això. Sí, perquè Trump encara somriu, però Xi Jinping està com dient... Bueno, vale. Què faig aquí? Sí, sí, totalment, totalment.
Bé, seguim altres notícies al diari Ara. Veiem que diu que un any gaudir per descobrir totes les facetes del geni. Diu que el centenari comptarà amb un congrés i una gran exposició. També veiem que Mazón farà una reflexió després de l'escri de Sada, que el PP i Vox surten en defensa del president valencià. I tanca portada avui al diari Ara dient que Rob Jetten és el jove optimista que ha vençut la xenofòbia. Diu que el llibrarà l'Esperfila com a primer ministre dels Països Baixos.
I seguim avançant en la premsa escrita, seguim avançant en les portades dels diaris. Parlem ara del periòdico. En aquest cas, el periòdico ens destaca la comissió d'investigació en el Senat pel cas Coldo. Sánchez evita d'unes explicacions en un interrogatori estèril del PP. El president reitera que va rebre pagaments en efectiu però inferiors a 1.000 euros i nega sobresous. És capaç de contestar alguna veritat? Intenti-ho. A veure si és possible, li esbitzen els populars.
Pel que fa a la imatge, en aquest cas, és la mateixa des d'un altre angle. Estem parlant de la imatge entre Donald Trump i Xi Jinping. En aquest cas, el titular és armistici comercial. Trump redueix un 10% els aranzels a la Xina i Xi suspèn les restriccions a les terres rares després d'una reunió qualificada de 12 sobre 10.
Catalunya ha congelat l'ampliació de cribatges de càncer per falta de pressupostos i professionals. Els tumors de colon en homes de 20 a 29 anys creixen un 14% a l'any a Espanya des del 2005. Perquè fa les breus, doncs ens parlen a l'Espai Panorama d'Energia. Les elèctriques retiren la seva exigència fiscal per prorrogar el maraz.
Pel que fa al final del diàleg, també en parlen de la militància de Junts, que avala la ruptura amb el Soe, amb un 87% dels vots. I tanquem amb preservació. El cas Cixena obre la porta a altres peticions de devolució de patrimoni. Esperem que no truquin al British Museum, perquè llavors es quedarà buit.
O potser sí, potser no estaria malament que el British Museum tornés les seves coses als museus que els hi pertoquen. No, no estaria malament. Fent reflexió, potser està bé de tant en tant autocorregir-se, en aquest cas ho acabo de fer, i marxem a la portada de La Vanguardia.
La Vanguardia obre amb la presumpta corrupció. Diu que l'interrogatori del PP a Sánchez només accentua la batussa política. Diu que el president s'escapuleix de la pressió dels populars en la comissió d'investigació sobre el cas Coldó al Senat. I la fotografia, de dir que tots els diaris han aprofitat per agafar Pedro Sánchez, sobretot que sortís amb les seves noves ulleres.
No, i és que no són noves, fa cinc anys que les té. Però no les ha portat mai, no? No duia aquestes ulleres com a mínim. No sé, jo no soc conscient d'haver-lo vist amb ulleres. Jo tampoc. O sigui, jo les vaig veure i vaig dir, hòstia, mira, el Pedro Sánchez de ulleres. Però es va fer, com hem dit abans, notícia i en memes i tot, i els diaris, evidentment, han tret una foto on surti amb aquestes ulleres. Hi ha gent que diu que és Clark Kent, no? És el Superman, que quan es treu les ulleres és Super Pedro. Bueno, no ho sé.
Sí, com sigui, aquí el tenim amb les seves ulleres, en plan tieta fina, saps? Mirant per sobre les ulleres, aviam què diuen els del PP. En aquest cas, parlem de la presumpta corrupció. Aquest interrogatori del PP a Sánchez només accentua la batusa política.
Passem a la fotografia principal, que tornen a sortir Donald Trump i Xi Jinping, en aquest cas donant-se la mà, i repetim que Xi Jinping salva com completament incòmoda, pobre home. Donald Trump, per això, està més animat, agafant-li el braç i tot. Però això, diu, treu a comercial entre els Estats Units i la Xina. Diuen, la primera trobada des del 2019, Donald Trump i Xi Jinping han acordat a lleuger la guerra comercial entre els dos països, almenys durant un any.
Trump ha accedit a rebaixar un 10% als aranzels, que quedaran així en el 47%, i el dirigent xinès ha assumit a enterrar-hi un any les limitacions a l'exportació de minerals de terres rares i tornarà a comprar soja als Estats Units. També passem als Països Baixos, que es preparan per fer un gir centrista arran de la caiguda de l'ultradreta. Diu que Rob Jetten emergeix després de les eleccions com una nova figura política.
Doncs et diré una cosa, no conec aquest senyor, desconec totalment Rob Jetten, me l'acabes de descobrir i tinc unes ganes de posar-me a googlejar i veure qui és aquest home i què ha fet, perquè home, es veu un noi jove que ha lluitat contra l'ultradreta i que de moment sembla que...
que es preveu un gir als Països Bajos. Interessant perfil que també segur aprofundirem en els propers dies. Passem a altres qüestions perquè també ens destacen en entrevista, en seguretat i en altres àmbits el que avui es pot veure a la Vanguard i a la seva portada.
Exacte, pel que fa a Foros de Vanguardia. Fan una entrevista a José Bogas, que és el conseller del GAT d'Andesa, i posen una cita segle que diu les nuclears hauran d'ampliar la vida útil. També la Vanguardia ha fet una entrevista a Manolo García, músic, i han posat una cita seva que diu si he de tocar d'una manera més humil, ho faré. I tanca portada avui la Vanguardia amb una notícia sobre seguretat i diu que Barcelona estrena el pla de càmeres de vigilància a la plaça Catalunya. Estarem plens de càmeres en un futur, Dani.
Totalment, sí, sí, estarem que això, que no podrem fer res sense estar videovigilats. Clar, això en veritat sí que segurament es guanya seguretat, però dona un mal rotllo. Sí, a mi em fa molt... Dona un mal rotllo el fet de saber que estàs anant pel carrer i estàs sent gravat sempre. Sí, sí. De fet, també fa uns anys als Estats Units, el que passa que no va sortir bé, però Amazon va fer una prova pilot d'uns supermercats que anaven amb càmeres,
Tu entraves al supermercat, la càmera et detectava, llavors entenia que eres fulanito de tal, entrava en el teu compte d'Amazon i tu podies anar agafant les coses de les estanteries, dels estants del supermercat, i les càmeres anaven gravant el que anaves agafant i sense passar per caixa, tu...
Sorties del col i se't cobrava la conta d'Amazon. Que fort. El que passa és que això, durant molt de temps, Amazon va dir que era pioner, que estava fet tot amb intel·ligència artificial, fins que es va descobrir que a l'Índia hi havia 10.000 indis que estaven treballant en un despatx mirant tot el que anaves agafant i ho anaven fent de forma manual. Per tant, allò que semblava tan innovador va deixar de ser-ho quan es va destapar tota...
Ostres! Tot a l'entramat. Sí, sí, curiós, curiós. Però és això el que comentàvem, no? El fet que les càmeres ens estan inveint, inclús també en espais tan privats com podria ser un supermercat. Bueno, privat no, però ja m'entens, no? Que tu vas a un supermercat entenent, i jo que soc del que em tiro mil hores en un super,
Vull dir, jo em tiro molta, molta estona a un supermercat. És que comprar és molt complicat. T'allargues, llavors veus això. Et mires marques, et mires no sé què, compares. També et dic una cosa, eh? Ahir anem a fer la compra pel vespre, per avui, pel sopar de Halloween, o de castanyada, o de castagüí, no digueu-li com vulgueu, pel sopar d'avui.
Res, amb quatre coses em vaig deixar 40 euros. Ja sé que és un comentari molt acunyat, però és que és així. Vas a comprar quatre coses i és una bogeria els preus com han pujat en els supermercats. En fi, passem a altres qüestions. Passem a l'última portada d'avui. En aquest cas parlem del punt avui que ens destaca a l'entrevista del dia. Joaquim Chancho, que en aquest cas és un artista, que diu que quan mirin la meva obra no vull que pensin què significa.
A les estrenes de la setmana es destaca Los Tigres, un thriller d'Alberto Rodríguez sobre el narcotràfic. A la portada d'avui la imatge principal és la d'Emma Vilarassau davant del seu teatre a Sant Cugat. Teatres amb nom propi. El 66% dels teatres destaquen personalitats masculines i en els últims 5 anys el desequilibri s'ha reduït.
Els espais que també ens presenta el punt avui són el d'ahir, amb Saul Gordillo, que signa aquest article, que diu Mazón, fa un Sánchez. El gest del president valencià coincideix amb l'escarni del PPA, líder del PSOE. A les cròniques, Sánchez no perd les ulleres al Vietnam del Senat,
També parla de Roger Vilapedró, que guanya el 45è Casero. I a l'esportiu, Xesnik, en aquest cas el porter del Barça, ha tornat a ser un recurs fiable en el Barça. Després de l'aturada que va fer l'altre dia, magistral, a Kylian Mbappé en un penal al Clàssic. També esmenten que ha rendit substituint Joan Garcia, que tornarà molt aviat.
Doncs, Mariona, això és tot. Això és tot per avui, això és tot per aquesta setmana i això és tot per aquest mes d'octubre. Quan ens tornem a veure aquí als Estudis de Ràdio d'Esvern, serà el mes de novembre. Això no compta els minuts que passem junts a la redacció. No vol dir que ara quan surti la redacció sigui el mes de novembre, sinó que la setmana vinent ja arrenquem més ganes d'arrencar el novembre.
Sí, i tant. És el més xulo perquè és la prèvia, és abans de Nadal, els carrers comencen a tenyir-se d'un altre color, d'aquí poquet començarem a parlar de les activitats nadalenques al nostre municipi, de l'encesa de llums, del mercat de Nadal... No sé, es respira un altre ambient. Jo he de dir que sóc més de desembre, eh?
Ja ho sé, que tu ets molt de Nadal. Jo ja ho sé. Jo soc més de desembre, a mi el Nadal m'encanta, les festes, estar en família, m'encanta el Nadal. Has anat a algun mercat de Nadal d'aquests que fan a les ciutats europees? He anat al mercat de Nadal de Nuremberg, que diuen que és dels més macos de l'Europa central, sobretot. Has d'anar a Viena.
A Viena. Has d'anar a Viena i gaudir dels xorrocientos mil mercats que hi ha, perquè n'hi ha moltíssims i cada qual és millor. T'he de dir que jo soc molt de desembre, però del desembre aquí, perquè soc zero de fred. Jo, per exemple, a Nuremberg em va encantar el mercat maquíssim, però em vaig congelar viva.
És que hauries d'haver fet una mica de vi calent. En vaig fer. Bé, bé, bé, ja està, ja està. No hi ha més preguntes, senyoria. Molt bé, Mariona, doncs vinga, t'escoltem als pollatins informatius i també a l'informatiu Edició Migdia. Fins ara.
Fins ara!
Fins demà!
If you're seeing things running through your head, who can you call? Ghostbusters! An invisible man sleeping in your bed, oh, who you gonna call?
Fins demà!
Who you gonna call? Ghostbusters! If you had a dose of a freaky ghost, baby, you better call.
Bustin' makes me feel good I ain't afraid of no ghost I ain't afraid of no ghost Don't get caught alone, oh no
Bona nit! Bona nit!
Fins demà!
A Catalunya treballem en diverses mesures perquè tothom pugui disposar d'un habitatge. Oferim ajuts perquè els joves puguin fer el pas. Construïm habitatges amb protecció perquè les famílies tinguin espai per créixer. I limitem els preus del lloguer per facilitar-hi l'accés. Perquè cada cop més persones ens puguem sentir a casa. Informa't d'aquestes mesures i ajuts a habitatge.gencat.cat Generalitat de Catalunya. El govern de tothom.
Els dimecres a les 10 de la nit, Fabricants de Cançons. Un programa de converses amb artesans de la paraula cantada. Amb persones que a prop nostre fabriquen aquests artefactes poètic o musicals que ens fan viatjar. O bé amb persones que n'analitzen la seva alquímia.
Fabricants de cançons, una hora conversant sense presses, com si estiguessin prenent una copa sobre cançons. Aquí, a Ràdio Desver, a un 98.1 de la freqüència modulada. Un programa conduït i realitzat per qui us parla. Meneu gausats. Quan compreu per internet, vigileu quina informació us dóna el web
sobre l'ús que farà de les vostres dades personals.
Vols obrir els contenidors d'Orgànica i Resta amb el mòbil? BitPaid, l'aplicació que et permet obrir els contenidors de Sant Just amb el mòbil. Amb BitPaid també podràs consultar les teves obertures, comunicar incidències a l'Ajuntament i obtenir informació sobre residus. Descarrega't ja l'app gratuïta BitPaid per a Android i Apple i descobreix tot el que et pot oferir. A Sant Just, canviem així. Ajuntament de Sant Just d'Esvern.
I seguim els matins de Ràdio Desbens, seguim a la Rambla. Avui estem feliços, estem contents perquè tenim panellets aquí a la redacció, estem amb una mica de disbauxa i m'he despistat i avui no hem fet les afamèrides. Carles, ara això com ho fem? Doncs vés-les fent. No hi ha alguna cenarida meteorològica que puguem així... Anem intercalant, anem intercalant. Escolta, què t'està passant? Aquesta cadira. La cadira, eh? I la canvies ara aquí en directe, eh? Hauria d'anar a la sala de plens també a fotre una crida perquè canviesin les cadires de la ràdio.
Sí, aviam... Jo no sé els anys que tenen, però... Tenen... Bueno, mira, jo fa 13 anys que estic en aquesta emissora... I sempre les has vist, oi? Sempre, igual. Sí, sí, sí. Una miqueta més i tot. Sí, sí, més de 13, segur. Hi ha algunes de medi meteorològica... Aviam, tu creus que m'ha donat temps de veure-ho? Algun huracan o alguna cosa, no? Perquè per aquestes dates...
Que serà efèmeri del tema és que hi va haver... Bueno, el del Melissa i tot això també. El d'Almeria, allà d'Almeria. A Andalusia hi ha hagut unes tempestes i uns tornadors brutals, amb unes precipitacions molt bèsties aquesta ahir. No sé si avui encara estan igual, però vaja. Anem a parlar del temps d'aquí, va. Avui estàs content perquè fa un bon sol, és divendres, el cap de setmana apunta bones maneres, o sigui que tot va força bé. I perquè els meus companys de feina són molt agradables i això també ajuda.
No parles per mi, deus parlar pels altres. Efectivament, sí, sí. Doncs parlarem una miqueta del que diuen la resta de mapes i no els americans. Per què? Doncs perquè els americans ens plantifiquen dies grisos. Avui la previsió del temps dels yanquis és molt catxonda perquè parla de sol i molts núvols. Realment tenim un dia força maco, sí que hi ha un tel de núvols alts, però el dia és força maco.
Ho vam comentar a les xarxes socials ahir i aquesta setmana ho hem anat dient i és el fet que estem en una situació que van passar en diferents fronts atlàntics i que ens afecten de diverses maneres. És bastant habitual que els fronts atlàntics normalment en aquesta època de l'any afecten molt al Cantabri, que ja sí que tenen una bona tardor, donen precipitacions a bona part de la península, però quan arriben a casa nostra arriben molt desgastats i ha de ser un molt bon front perquè arribi a casa nostra i ens pugui donar precipitacions. Per això la predicció del temps
A Sant Just, de cara a aquests propers dies, és la tònica aquesta de passa un front, després tenim uns dies de calma, torna a passar un altre front, uns altres dies de calma, i depèn de quin front té més pegada, que dirien els castellans, que no pas d'altres.
I aquí hauríem d'esperar el front de diumenge dilluns per veure que té una miqueta més d'activitat perquè pel que fa avui divendres i també demà dissabte realment Catalunya estaran bastant tranquils. Potser demà dissabte per qui marxa cap a la Vall d'Aran o cap a la zona alta de l'Alta Ribagorça, del Pallar Sobirà, allà potser tenen algun ruixat i alguns núvols una mica més gruixut. Aquestes cues de front amb el clima atlàntic de la Vall d'Aran
i també les zones properes del Pirineu de Lleida, doncs en aquelles zones poden ser uns dies una miqueta més complicades, però ja et dic, farà sol, el que passa que poden tenir alguna mica de ruixats, i diumenge també podrien tenir aquests ruixats cap a la zona del Pirineu més gironi. Són línies frontals que normalment el que ens porten és aquest tel de núvols alts, o sigui que probablement el Cantàbric hagi plogut a les últimes hores, i nosaltres aquí tenim la part més dèbil del front i ens arriben amb aquests núvols alts,
Aquest cel enterbolit el tindrem durant tot el dia d'avui, és un cel que farà que les temperatures puguin pujar un palet més, tampoc no estem parlant de grans pujades. De mitjana ara a Sant Josep hauríem d'estar uns 20 graus, avui tocaria 20, i ahir vam arribar a 21, avui podem tocar els 22, o sigui que estem en unes temperatures bastant properes al que seria normal per l'època, i pel que fa mínimes hem baixat fins als 13, que també és un valor bastant normal.
dissabte més o menys serà un dia molt semblant al d'avui, amb núvols prims, bona part del dia, la tarda potser algun núvol una miqueta més gruixut si mirem cap a Ponent, però molt poca cosa i molt poc important, i demà dissabte unes temperatures molt semblants a les d'avui, no canvia massa la cosa.
De cara al diumenge començaríem amb sol, però a mesura que anés avançant el dia els núvols poden anar guanyant terreny, cada cop poden ser una miqueta més destacats, i és que hi ha un front a la recàmera, que aquest front se'ns creuarà entre diumenge i dilluns, que sí que aquest té una mica més d'empenta i potser porta alguns núvols més de cara al diumenge, sobretot a la tarda, i es podrien anar tapant
la nit de diumenge. Ja en aquest moment, la nit de diumenge, podríem dir que matinada de diumenge-dilluns, ja sí que hi ha alguns mapes que ens marquen possibilitats de precipitacions. O sigui que hauríem d'estar una miqueta atents perquè la nit de diumenge-dilluns ens podria ploure una miqueta sent just. I després, en aquestes èpoques de l'any, un altre dels punts principals és que quan ens passa un front, és una miqueta actiu i ja ens ha creuat, i el dia següent el que notem és una baixada clara de les temperatures.
Com hem dit, durant avui divendres i aquest cap de setmana, valors al voltant dels 22-21 graus, diumenge potser baixa una mica amb els núvols al migdia i amb aquesta precipitació, clar, passarem dels 20-21 graus que tindrem diumenge a probablement només 16 o 17 dilluns. Per què? Doncs perquè haurà passat el front, entra una miqueta de vent del nord i això fa que baixin molt les temperatures, baixen màximes i mínimes, o sigui que...
Entre dilluns i dimarts podríem parlar d'una baixada de temperatures una miqueta per sota del que tocaria i estem pendents que entre dimecres i dijous un altre front atlàntic ens podria afectar i ens podria portar més precipitació, sobretot dijous. O sigui que ja ens estem apropant al que seria el cap de setmana de cars.
però pel que diuen els mapes o pel que hem vist en els mapes sembla que la precipitació s'acabaria dijous i llavors ja tindríem un divendres i un cap de setmana bastant més tranquil amb unes temperatures a ratlla. Això ho anirem seguint, anirem veient com va evolucionant la previsió, però és el que comentava, o sigui, diferents línies frontals, algunes més actives, altres menys,
veure-ho ara a llarg termini, realment és molt complicat saber si aquell front serà més actiu o serà menys, de moment en tenim un que entre diumenge i diuns ens podria afectar i ens podria portar precipitacions, o sigui que el diuns refrescarà i potser tenim precipitacions, i de cara al dimecres, dijous, més aviat dijous, podríem tenir una altra línia frontal que podria escombrar Catalunya i que podria també donar-nos precipitacions, falta molt. Després ja el temps quedaria més estable, però frenadet, temperatures per sota dels 20, mínimes al voltant dels 10...
ja anem olorant una miqueta a l'hivern. Doncs amb aquesta informació tanquem l'espai del temps amb l'afamèlida meteorològica. Ah, l'has trobat. L'hem trobat, l'hem trobat. Hi ha una de molt curiosa. Als Estats Units, però ens hem de remuntar al 1991, quan va tenir lloc la famosa Halloween Blizzard, una tempesta de neu inesperada que va deixar fins a 60 centímetres acumulats a l'estat de Minnesota. Uau! Sí, sí, saps allò que diuen de la neva del 60... Quan va ser? 62? 61? Sí, el 56 i el 62.
Anava dels 72, bé, doncs això més o menys igual, jo crec, més o menys igual. Les iaies de Sant Jús... Més de novembre. Exacte. Les iaies de Sant Jús, que a mi me'n recordo la meva àvia, no?, que em deia, no, no, no s'hi podia passar per la plaça Verdaguer, no sé què, perquè hi havia un tou de neu, no sé què, doncs això més o menys...
El que més els preocupava als nostres avis en aquella època, quan va passar això, va ser treure la neu de les sostres, perquè si no s'enfonsaven els sostres de les cases. Sí, no, no, totalment. Doncs en aquest cas, milers de persones van quedar atrapades a casa i les ciutats van quedar completament paralitzades. Aquell any, la neu va arribar abans de temps i va marcar un dels inicis d'hivern més durs de la història recent del país. Aquesta Halloween Blizzard, o sigui que amb aquesta...
afamèrida, hem tancat, mira, un dos per un. A l'espai del temps hem fet les afamèrides, ho hem fet tot. Hi ha dos minuts i escaig per arribar a les 11, que més volem, ja ho tenim. Perfecte. Carles, fins dilluns. Bon cap de setmana i bona castanyada. Gràcies igualment. Que vagi bé.
I nosaltres ara fem una petita pausa, tot seguit després tindrem, com sempre a la mateixa hora, els bolletins informatius de Catalunya Ràdio i Ràdio d'Esvern i després tindrem la segona hora del programa. Avui, entrevista del dia, ens visita l'Arnau Macià, que en aquest cas ens parlarà d'aquest conte, el conte de l'Arrel, un projecte audiovisual que s'ha estrenat fa molt poquet i que avui ens ve l'Arnau a explicar-nos-ho de primera mà.
Tot seguit, a la segona hora, també tindrem l'espai d'actualitat política amb en Joel Raguant i tancarem el programa d'avui posant punt i final amb l'aranxa a l'espai d'astrologia i amb psicologia amb en David Fernández. Fins ara.
La Cami era la veïna, em va venir un dia que passa tronco, va dir-me a passat i pillat un quinto, i al final va marcar de roncos. Li vaig dir, Camila, tia, ets la re hòstia, em lias a qualsevol hora, i em va dir, tete, que no tinc curro, que no tinc pasta, però jo mai li faig als meus socis. Camila, podríem anar a dormir, que potser ja no són hores, un dimecres a la nit. Camila,
Arriba sempre amb molta pressa, a mi m'emporta amunt i avall. És una capsa de sorpreses, quan ella hi és mà no se sap. Quan es va mudar el meu barri, la greca va posar davant la música. Tot també s'arrisar i des del matí.
Bon dia, us informa Joan Bota.
El govern espanyol comença els últims tràmits per il·legalitzar la Fundació Francisco Franco. Només tres setmanes de la commemoració dels 50 anys de la mort del dictador, l'executiu ja ha fet arribar un expedient a la Fundació en què denuncia que fa apologia del franquisme, entalteix el cop d'estat i humilia les víctimes. Ara la Fundació tindrà uns dies per fer al·legacions i l'última paraula la tindrà el jutge. En declaracions al matí de Catalunya Ràdio, la fiscal de Memòria Democràtica, l'exministre Dolores Delgado,
ha subratllat que la llei estatal de memòria ha aplanat el camí per tramitar la il·legalització de la Fundación Francisco Franco. Hemos tenido que esperar a la ley de memoria democrática del año 22 que establece los expedientes y los procedimientos para acabar con aquellos espacios de exaltación del régimen represor franquista. Y esto es un antes y un después y supone un cambio de paradigma.
Més notícies, Natàlia Ramon. L'Uribor torna a pujar i comença a afectar les hipoteques variables amb revisió somestral. Per tercer mes consecutiu, aquest indicador s'ha encarit. A l'octubre s'ha situat de mitjana en el 2,18%. No es tracta, però, d'una pujada gaire significativa. De fet, qui revisi la hipoteca de forma anual continuarà pagant menys, perquè fa un any aquest índex estava més alt.
L'estalvi, això sí que de vegades és menor, d'uns 560 euros l'any, si parlem de les hipoteques més habituals, de 170.000 euros a 25 anys, referenciades a l'Euríbor, més l'1%. En el cas de les revisions semestrals, però, sí que pujaran. L'increment en tot serà molt petit, d'uns 4 euros al mes.
Encara falten més de 4.000 voluntaris pel gran recapte que se celebrarà d'aquí una setmana, els dies 7 i 8 de novembre, arreu del país. La directora del Banc dels Aliments de Barcelona, Elisabet Viladomiu, ha explicat a Tres Catinfo que els punts de recollida en voluntaris es multipliquen les donacions i que el que es recapti permetrà alimentar durant dos o tres mesos unes 230.000 persones en situació de pobresa a Catalunya.
entre el 10 i el 15% és la contribució del Gran Recapte a tot el que fem durant l'any. Per tant, és molt important i sobretot el Gran Recapte té una part també per nosaltres molt rellevant, que és fer visible, fer visibilitzar a la societat catalana aquesta realitat del nostre entorn.
La defensa de Jordi Pujol ha presentat tres informes mèdics a l'Audiència Nacional per evitar que se segui al banc dels acusats el dia 24 de novembre en el judici sobre la fortuna oculta de la família, segons assegura el diari El País. Jordi Pujol té 95 anys i els informes descriuen el seu estat de salut, incluent-hi les seves capacitats cognitives. L'objectiu és que la clínica forense de l'Audiència Nacional valori els documents i decideixi
si el veu apte per fer front al procés i, en cas afirmatiu, en quines condicions, com ara, si ha de ser-hi present físicament. És habitual que les persones d'edat avançada o amb salut precària només siguin presents en les sessions clau d'un judici, com el dia de la declaració o de la presentació dels informes finals. En el cas Pujol, es preveu que els acusats declarin el final cap a mitjans de l'any que ve.
Unió de Pagesos demana que es torni a ajornar la votació que ha d'avalar o no la proposta de modernització del canal d'Urgell prevista pel 21 de desembre. Creuen que els dubtes sobre les ajudes que rebran els regants per pagar la part que els pertoca de les obres pot condicionar el resultat d'una consulta clau pel futur de la infraestructura de rec més important del país. Anem cap a llei d'Estela Busoms.
Bon dia. Estem parlant d'un projecte ingent per estalviar aigua i energia en 70.000 hectàrees del Pla de Lleida. El principal escull és que les subvencions per instal·lar tubs de goteig i espersors a les finques exclou el 70% dels regants. Unió de Pagesos demana que no es posin dates de votació al calendari mentre hi hagi dubte sobre el finançament, perquè el perill és que tot el projecte de modernització que fa anys que s'espera acabi rebutjat pels qui se n'haurien de beneficiar. Jaume Pedrós, regant i membre del Sindicat Agrari, en declaracions a aquesta emissora.
Aquesta votació es posposa. Per què? Perquè ara, de la manera que hi està, no veiem que et puguis tirar ni en van ni enrere d'una manera clara. Pot ser que surt una votació adulterada. Estela Posums, Catalunya Ràdio Lleida. Esports Montserratia.
El Barça acaba de fer oficial que just d'aquí una setmana, el divendres 7 de novembre, l'equip tornarà a l'Spotify Camp Nou per fer un entrenament de portes obertes. La sessió serà a les 11 del matí, amb un aforament de 23.000 espectadors situats a les zones de tribuna i gol sud. El Barça ho afronta com una prova tècnica per confirmar que tot és correcte a les instal·lacions. A partir d'aquesta hora...
Ara a les 11 s'han posat ja a la venda les entrades per aquest entrenament de divendres que ve, que costarà 5 euros per a socis i 10 per al públic general. La recaptació es destinarà projecte a polseres blaugranes de la Fundació Barça. A la Lliga de Futbol, el Getafe Girona obre avui l'onzena jornada de primera divisió a les 9 del Vest per als gironins que busquen el segon triomf de la temporada. El podeu seguir a l'antena de Catalunya Ràdio amb la transmissió del Tot Gira.
L'Espanyol es classifica per a la segona ronda de la Copa Masculina de Futbol, després de superar l'Atlètic Lleida per 1 a 2. Els blancs i blaus s'assumen al Girona, al Sabadell, al Sant Andreu i als Reus, que entraran al bombo del sorteig dimarts que ve 11 de novembre. El dimarts 11 de novembre. Eliminació ahir del Nàstic davant l'Atlètic Balears per 2 a 0. I a l'Eurolliga de Bàsquet, partís amb Barça a Belgrat, avui a dos quarts de nou, amb transmissió a l'app i al web de Catalunya, a ràdio i a la plataforma 3CAT.
Fins aquí les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
El ple ordinari d'octubre de l'Ajuntament de Sant Just es va iniciar amb l'aprovació inicial del pressupost municipal i de promunça pel 2026 i la modificació de les ordenances fiscals pel mateix exercici, que van tirar endavant amb els vots del PSC i Sant Just en Comú i el vot contrari dels grups de l'oposició.
També es van aprovar inicialment les modificacions a les ordenances de preus públics pel 2026 i les tarifes del complex esportiu municipal La Bonaigua i la natació escolar del curs 2026-2027. Igualment es va aprovar el compte general del 2024 i una modificació de la relació de llocs de treball del personal municipal.
La sessió va continuar amb la val unànima del pla urbanístic que concreta les condicions d'edificabilitat de la casa pruna i la seva protecció patrimonial. Abans de la interrupció s'havia començat el punt 2.4.2 de l'ordre del dia relatiu a la resolució d'al·legacions i l'aprovació definitiva de la modificació de l'ordenança reguladora de la protecció i tinença d'animals.
La sessió va quedar sospesa quan més d'un centenar de persones van entrar al Saló de Plens per exigir suport institucional als dos joves detinguts pels Mossos d'Esquadra durant les festes de tardor. Els concentrats, convocats pel grup de suport a les persones afectades, van desplegar pancartes i van cridar consignes reclamant una posició clara de l'Ajuntament sobre els fets que estan judicialitzats.
Durant aproximadament una hora es van produir intervencions del públic i de diversos portaveus municipals en un ambient tens però sense incidents. Davant la impossibilitat de reprendre la sessió amb normalitat i després d'intentar continuar el debat, l'alcalde, Joan Basaganyes, va suspendre el ple fins a nova data, que es comunicarà pròximament.
I pel que fa al mateix tema política, més d'un centenar de persones van interrompre el ple municipal ordinari del mes d'octubre de l'Ajuntament per exigir suport institucional als dos joves detinguts. La mobilització es va convocar després que els joves denunciessin una actuació policial que, segons afirmen, va ser desproporcionada la nit del 25 d'octubre al recinte de la Bonaigua, on, segons el seu relat, una noia hauria estat mobilitzada violentament i una altra jove hauria rebut cops de porra.
Amb dos van ser detinguts i han presentat denúncia al jutjat d'esplugues per lesions i contra la integritat moral. Els manifestants van accedir al plenari amb pancartes i consignes reclamant justícia i una posició clara del govern municipal sobre els fets, així com que l'Ajuntament es personi com a acusació popular en el procediment judicial obert.
Durant prop d'una hora es van produir intervencions de membres del públic i d'alguns portaveus municipals que van expressar el seu suport als joves afectats. L'alcalde Joan Basaganyes va intentar mantenir la sessió oberta, però la protesta va impedir reprendre el debat i la sessió es va suspendre sense incidents.
El cas ha generat tensió entre col·lectius juvenils del municipi i el consistori, especialment entre entitats vinculades a l'organització de festes populars, que han expressat el seu malestar per la gestió institucional de l'episodi i la manca, segons denuncien, d'empatia i resposta política.
En Societat, un taller de jocs tradicionals i actuals impulsarà la relació entre persones grans i infants a Sant Just el 4 de novembre, al Centre Social El Milenari. L'activitat, que començarà a les 15.15, forma part d'un cicle de sessions que es desenvoluparan els dimarts 4, 11, 18 i 25 de novembre d'un quart de 4 a un quart de 5.
El programa consisteix en un espai d'intercanvi intergeneracional on persones grans del municipi compartiran jocs tradicionals i aprenentatges amb l'alumnat de quarta primària de l'Escola Canigó. L'objectiu és afavorir la convivència i el coneixement mutu entre generacions, tot combinant activitats lúdiques d'abans i d'ara. L'activitat és gratuïta i és organitzada pel Centre Social al Mil·lenari, Promunsa i l'Escola Canigó, que col·laboren per fomentar espais de relació i participació comunitària al municipi.
I això ha estat tot. Tornem amb més informació al butllet i horari de les 12. Fins ara.
Molt bé que va venir, això acabarà com el rosari. Crec que m'he enamorat massa ràpid. I Aurora, com acabarà? És amb un loro que toca a Calvary. Si t'ho prens l'amor com un safari. I ja no cal, ja ho he superat. Algú va assassinar la miseric. Per això mai va contestar-me el mòbil. Va.
I mai pensant que potser podríem connectar, em semblava tan interessant. I mai ja sabrà tantes coses per investigar si l'un altre havia de durar. Així se n'ha! Correguts o lleguts en català, virgente! Ie, ie, ie! Amb els gomis convidats a la colçutada! Uh-huh!
Tornem a començar. Ens atudiarem la vessari i jugarem com el pergolori. Em va fatal que passis de mi. Tu que ho és un nani carnal i jo et surti com un ritme ternari. Vaig pensant que potser podria intimatar. Em semblava tan interessant. I mai
Ja sabràs Tantas coses per investigar Si l'on ets aviat d'educar
Esa risa cae emocional d'una fiesta con amigos. Enverida no estoy tan mal porque estoy mejor sin ti. Un verano sin besos y el invierno pa' mi. Cuento con mis amigos que siempre están aquí. Un estiu sense pressa i el desembre per mi. Potser se'm farà raro. Tenia una cançó gravada i una
I seguim el magasin de matins de Ràdio Desbem. Seguim a la Rambler. És moment de l'entrevista del dia.
I avui volem parlar del projecte El Comte de l'Arrel, que recrea la vida del poblat íber de la Penya del Moro de fa més de 2.500 anys mitjançant una experiència immersiva entre 160 graus. Es va presentar el 19 d'octubre a Can Ginestà dins de les festes de tardor i és una producció de l'Ajuntament de Sant Just amb el suport de la Generalitat de Catalunya.
La persona responsable, el que ha dirigit i també ha estat la veu cantant en aquest projecte, ha estat l'Arnau Macià, que el tenim aquí als micròfons de Ràdio d'Esvern. Arnau, bon dia. Hola, bon dia a tothom. Com estàs? Molt bé, anem fent. Doncs amb ganes de parlar d'aquest conte de l'Arrel, d'aquesta versió audiovisual del conte, perquè recordem que ja...
en format llibre ja existia. També tenim el gegantó, l'arrel, que viu amb la colla gegantera de Sant Just i a partir d'aquí també vosaltres heu volgut donar un material més als santjustencs i santjustenques per poder conèixer la realitat de la Penya del Moro, com es vivia i també com vivia aquest poblat íber aquí a Sant Just. Comencem parlant una mica d'on va sorgir aquesta idea, quina és la idea que va fer néixer aquest projecte
I com el definiries? Com definiries el projecte que acabeu d'estrenar? Doncs la idea surt que suposo que el projecte del refugi de l'Ateneu de Sant Jus va funcionar, és a dir, és una manera d'integrar tecnologies amb història dintre del poble, i potser van apostar per seguir creant contingut d'aquest tipus més tecnològic,
i era una manera de potenciar tot el coneixement que hi ha de la penya del moro i portar-ho en aquest terreny una mica que puguis arribar
d'una forma diferent a la població. I el projecte en si es forma en dos parts. D'una banda hi ha com un tour virtual per la penya del Moro, una mica més d'estil informatiu, i per l'altra part hi ha la ficció aquesta que comentàvem del conte de l'Arrel entre 160 graus, que és l'adaptació del conte de l'Arrel de la Txell Ribas.
doncs pel que fa diguéssim el projecte té aquestes dues vessants aquestes dues parts per una banda com comentaves la part més informativa aquest tour virtual i per l'altra la dramatització aquesta ficció del conte de la rel com ha sigut gravar aquesta ficció?
Va ser molt divertit, perquè vam fer un equip molt xulo amb molta gent de Sant Just, tant davant com darrere de la càmera. La protagonista, l'Alia Romera, va fer d'arrel i la resta de càsting també són santjustencs alguns d'ells, com la Núria Valdric o el Roger Cònsol. I per començar ens ho vam passar molt bé. També va ser un rodatge amb algunes dificultats tècniques, perquè ho havíem de rodar tot en una sola localització, que és la Ciutadella Ibèrica de Calafell,
que és un poblat tiberi creat espectacular que hi ha allà. El que passa és que un parell de mesos abans que teníem pensat fer el rodatge va passar la Dana i va tirar el sostre d'algunes de les cases ibers. I per seguretat no es podia rodar a l'interior de cap d'aquestes.
amb la qual cosa vam haver de buscar un pla B dels plans que fèiem a l'interior de les cases i vam acabar fent un rodatge conjunt, o sigui, un rodatge bastant intens, que va començar la ciutadilla ibèrica de Calafell i vam acabar a Verdú, al costat de Tàrrega, on també hi ha un poblat hibert dels estinclells, que allà vam poder rodar els interiors.
I a partir d'aquí, quan ja teniu tot aquest material rodat, doncs a començar a produir aquesta postproducció, però em comentaves que la part d'abans, la part de la preproducció, també va ser un procés interessant i intens, no? Sí, les preproduccions audiovisuals sempre són llargues i s'han de quadrar molt bé perquè després, el dia del rodatge, tot funcioni com ha de funcionar, no?
En aquest cas vam tenir la dificultat aquesta de trobar la localització d'Ient, perquè no hi ha tants poblats i vers recreats a Catalunya com per rodar-ho, però al final... Clar, i entenc que gravar-ho a Sant Jús era inviable, no? Sí, no, bàsicament perquè el que buscàvem era recrear com era allò fa 2.500 anys. A Sant Jús només hi queden quatre pedres, per entendre'ns, tot i que són molt importants perquè es veu també la composició de com eren les cases, el tamany d'aquestes...
però nosaltres necessitàvem una casa que estigués recreada, com hi vivien els ibers en aquella època.
i per això la casa que vam acabar rodant a Verdú el jaciment dels estinclells donava totes aquestes característiques que estàvem buscant però a part de tot el tema de la localització també es va fer per exemple un vestit expressament per la protagonista basat en com era el conte com és la gegantona de l'arrel doncs també una sestressa va fer aquest vestit
Mm-hm.
tenim aquesta part de la preproducció, tenim també les localitzacions, tenim tota aquesta feina de vestuari i a partir d'aquí comencem a gravar, comencem a crear tot aquest material i us trobeu en què està sortint tot com era previst i en aquest cas acaba naixent aquest projecte. Després d'haver fet tot aquest procés, què sents ara quan parlen del conte de la REL, quan vau fer la presentació l'altre dia?
Doncs, per una banda, la meva filla l'any passat anava a la classe de l'Arrel, al Montseny, i haver fet aquest projecte era una manera també que ella pogués veure que aquest personatge de l'Arrel tenia vida, i això per un cantó personal, per entendre'ns, va ser com molt xulo viure-ho. Però, per altra banda, jo crec que és molt interessant poder fer aquest tipus de vídeos immersius,
perquè dones l'opció a la gent a viure unes històries d'una manera diferent. En aquest cas, història del nostre propi municipi, amb la qual cosa ho fa més interessant. Jo crec que, bàsicament, la gent s'ha de deixar portar per aquest projecte i no viure com una ficció, de veure què m'explicaran, sinó de posar-s'hi allà i pensar que estàs vivint aquella època. I això crec que és bastant xulo.
Pel que fa al material, ja està disponible per tothom. Es pot veure a la pàgina web d'aquest projecte i també d'aquí breus es podrà veure que hagin d'estar a través d'unes ulleres virtuals. Això mateix. La millor manera per veure aquests tipus de projectes immersius és precisament amb unes ulleres de realitat virtual.
Pel que em consta, n'hi hauran unes instal·lades aquí a Can Ginestà. Encara no sé exactament si serà l'arxiu o serà l'entrada a Can Ginestà. I la gent podrà anar allà a veure aquesta experiència, a viure aquesta experiència de la forma més immersiva possible. Però ja està penjat a lapenyalmoro.sanjus.net, si no m'equivoco.
des del telèfon mòbil i des de l'ordinador també s'hi pot accedir, des del mòbil pot també resultar com molt interessant de veure-ho, perquè tu et vas girant amb el telèfon mòbil i vas veient-ho, o sigui, vas descobrint tot, que és una mica la gràcia també d'aquesta tecnologia, que el propi espectador fa una mica com de realitzador, director, precisament, perquè posa el punt de vista allà on li interessa. És a dir, no hi ha una realització on algú t'està...
ensenyant un plano determinat, sinó que és el propi espectador que decideix on mirar, no? I això és molt xulo per descobrir detalls en la ficció aquesta. Per exemple, et pot estar parlant l'arrel, però si tu mires cap a l'altra banda veus detalls d'un soldat allà al fons o de petites coses que ho acaben de fer interessant, no?
Doncs la Penya del Moro, aquest jaciment arqueològic que tenim al nostre municipi, que és patrimoni arquitectònic i arqueològic, que també amb la vostra feina li heu donat valor, li heu donat també protagonisme, i que en aquest cas també podem descobrir una història que entenem que és ficcionada, que no és real. És una història ficcionada basada en el conte de la real, basada en el llibre aquest que es va fer.
amb adaptació fins i tot dels propis diàlegs que hi ha en el llibre, però fent-ho d'una forma una mica donant-li aquest punt audiovisual que requereix acabar de ficcionar una mica els diàlegs, acabar d'inventar-te'n per entendre'ns algunes cosetes. Inventar-ne no a nivell de rigor històric, sinó a nivell de contingut.
És el que volia també enfatitzar, el fet del rigor històric sí que hi és, perquè m'imagino que haureu treballat amb els historiadors d'aquí de Sant Just, amb l'Arxiu Municipal, amb en Jordi Migó i companyia, i m'imagino que a partir d'aquí s'ha pogut recrear la realitat, i amb una història ficcionada mostrar a l'espectador aquesta realitat, com es vivia a Sant Just en aquella época. Sí, en aquest cas vam ser molt pulcres, vam voler ser molt...
molt concrets, amb el tema del rigor històric, i vam contactar amb una gent, que són la gent d'Iber Calafell, que són una gent que fa recreació històrica, que són la majoria d'ells historiadors, i que són la gent que ens va portar també tot el vestuari de tota la resta d'actors i actrius. I també ens van portar elements de 13, que són tot elements reals de l'època, per entendre'ns, o recreats, però...
que hi eren fa 2.500 anys. No hem posat coses que potser hi havia fa 2.000 anys, perquè no, hem posat les coses que hi havia fa 2.500 anys i hem volgut ser com molt perfeccionistes amb això també.
Clar, perquè per una banda el projecte que esmentaves que havíeu fet anteriorment, que era el del refugi d'aquí de Sant Just, el refugi que està situat a les escoles, aquí teniu molta més informació, la història inclús podia veure de històries reals de casos que havien passat a Sant Just,
Però, clar, estem parlant d'un aconteixement que no té ni cent anys d'història, no? Sí, evidentment, amb el refugi teníem informació perquè teníem vídeos en UBHSA de veïns de Sant Jus que havien estat en el propi refugi. I aquesta informació va ser com molt útil per crear aquells guions en aquell moment, no?
En aquest cas, no teníem una informació tan detallada, sinó que vam voler, precisament, ficcionar el conte que ja tenia una història, i una història amb els elements que... Com, per exemple, que...
Aquí a la penya del Moro es va trobar un fust. Això surt recreat a la ficció. Hem buscat com a elements que són reals però no tenim tant d'informació, evidentment, com del segle passat.
Totalment, totalment. Estem parlant avui amb Arnau Macià, estem parlant d'aquest projecte, el Compte de la Real en format audiovisual, que es pot veure en aquesta pàgina web de la Penya del Moro, i també, molt properament, a Can Ginestar, gràcies a aquestes ulleres de realitat virtual, que també, com ens comentaves, Arnau, és pel que s'ha fet aquest projecte, per poder-les veure d'aquesta forma. Sí, és la manera més immersiva de veure-ho.
De fet, també el so també intervé d'una forma destacada perquè està treballat amb un so vineural que si a tu t'apareix un personatge pel cantó dret o et parla un personatge des del cantó dret, tu t'aniràs a girar el cap cap al cantó dret, no?
amb la qual cosa fa que aquesta inversió sigui encara més completa. I sí, és la millor manera de veure a Molleres de Rectat Virtual, però hi ha, com deia, altres maneres de veure des de l'ordinador, des del mòbil, no és el mateix, però també es pot veure aquesta història.
Doncs convidem tota la gent que ens estigui escoltant a buscar-ho per internet, a buscar també tota aquesta informació. També teniu una notícia al portal d'aquesta emissora, radiodesvern.com. Allà trobeu la informació d'aquest projecte i en breus també tindreu la notícia de l'entrevista d'avui. Per tant, també aquella gent que s'acaba d'incorporar ara al 98.fm que sàpiguen que poden també recuperar aquesta informació al web de Ràdio d'Esvern.
Arnau, abans de tancar, m'agradaria que, si hi ha alguna cosa que vulguis afegir d'aquesta experiència, o també vulguis fer extensa aquesta invitació a tots els que ens estiguin escoltant, que ho puguis fer. Sí, sí, realment ho recomano a tota la població, que s'apropi a la penya que angin a estar per veure aquesta experiència amb les ulleres, perquè és una manera de conèixer el propi municipi, de conèixer els orígens del nostre poble,
I, per una altra banda, també agrair sobretot això a la gent de l'Arxiu, al Jordi i a la Patrícia, que han ajudat a tirar això endavant. Doncs, Arnau, una abraçada molt gran. Cuida't molt, que vagi molt bé i que seguim així, no? Seguim recreant el patrimoni històric del nostre poble i seguim-nos recordant que abans de ser-hi nosaltres hi ha hagut molta més gent i que aquest poble també és possible gràcies a ells. D'això es tracta. Moltes gràcies a vosaltres.
I'm gonna find ya I'm gonna get ya, get ya, get ya, get ya One way or another I'm gonna win ya I'm gonna get ya, get ya, get ya, get ya One way or another I'm gonna see ya I'm gonna meet ya, meet ya, meet ya, meet ya One day, maybe next week I'm gonna meet ya I'm gonna meet ya, I'll meet ya
The lights are all down
One way or another, I'm going to find you. I'm going to get you, get you, get you, get you. One way or another, I'm going to win you. I'll get you, I'll get you. One way or another, I'm going to see you. I'm going to meet you, meet you, meet you, meet you. One day, maybe next week, I'm going to meet you. I'll meet you. And if the lights are on,
One way or another I'm gonna lose ya I'm gonna give you the slip Or slip on a hip Or another I'm gonna lose ya I'm gonna trick ya I'll trick ya One way or another I'm gonna lose ya I'm gonna trick ya, trick ya, trick ya, trick ya One way or another I'm gonna lose ya I'm gonna give you the slip
Bona nit.
Fins aquí.
I love to do it's life
Fins demà!
I seguim els matins de Ràdio d'Esvern. Seguim a la Rambla. Soc Daniel Martínez i us acompanyo cada matí de 10 a una aquí, al 98.fm. I ara parlem d'actualitat política. I ho fem com cada divendres amb el Joel Reguant. Joel, bon dia.
Molt bon dia, Sant Just, com esteu? Molt bé, molt bé, aquí amb ganes de celebrar la castanyada avui, però abans toca treballar una mica, toca treballar i toca parlar de política.
Pensava que em anaves a dir, però abans castanyada o Halloween? Perquè em anaves a dir la resposta més clara de la història. Ja, arriba un punt ja que no faig la pregunta. L'hem estat fent tota la setmana i ara arriba un punt ja que és igual, que desisteixo. Jo és que soc molt... Jo soc molt... Aquí estic una mica enmig, saps? Vull dir, jo celebro el castegüent. Jo celebro el castegüent. Res, tonteries. Jo crec que aquí hi ha un tema generacional, també t'ho dic. Jo soc castanyada 100%, però veig que les generacions que pugen són Halloween i em preocupa.
Em preocupa. També et dic una cosa, quan els pares siguem els de la meva generació, possiblement tornin les castanyades, eh?
Probablement, probablement. Ja t'asseguro que jo, almenys a casa meva, ni truco ni trato. A mi si em posen un revólver al cap i em fan decidir entre una i l'altra, decidiré la castanyada, això està clar. Ara, ara. Com ha de ser. Però jo soc molt friki del cinema de terror, festival de sitges i aquestes coses, i a mi m'agrada molt el terror. Doncs et poses una pel·lícula, no hi ha problema, però... Sí, sí.
Que no, que no, que jo pot veure tota la canalla pel carrer, no, és que a més a més em sembla que no, que aquí no és, o sigui, no és el lloc, però vaja, també et dic que he viscut un Halloween als Estats Units i és molt xulo, o sigui, igual que et dic que jo estic estanyada als Estats Units, però clar, d'on de fora de lo que vieras, no? Però és així, o sigui, allà és molt xulo, molt xulo i la veritat que va molt la pena, però vaja.
Coses que em regala la vida. Simplement. I coses de terror. Exacte. Si parlem de Halloween, jo crec que podríem parlar de terror perquè la política està en un moment terrorífica a Espanya. Sí, perquè ahir al Senat es va celebrar el Halloween, el més pur estil, i va ser una sessió terrorífica. Terrorífica. O sigui, hi havia investigació, comissió d'investigació, en aquest cas des de la trama a Coldo, a Avalos, a Santo Esterdan...
Per cert, m'he anat donant compte que a mesura que anava explicant aquesta trama ha anat creixent aquests mesos. Primera Coldo, Avalos, ara ja és en Santos Terran i ara ja tirem molt cap a Pedro Sánchez, el president del govern que va comparèixer, va haver de comparèixer davant de la Comissió del Senat. Comencem amb la primera pregunta. Per què la Comissió del Senat? I per què no la del Congrés dels Diputats? Que sol ser l'òrgan que fa aquestes sessions. Molt simple. Per què al Senat hi ha majoria absoluta del Partit Popular? I per tant esforça això en el Senat i no en el Congrés on el Partit Popular...
No té majoria i, per tant, no podia fer-ho en el Congrés dels Diputats i ho va fer el Senat. És el primer cop que passa? No. No és el primer cop que passa, però no per això deixa de ser excepcional. Jo recordo només, ho dic perquè ara molta gent es posa les mans al cap, que sigui Pedro Sánchez, que sigui el Tor, de com va anar la sessió, i en part també et diré que tenen raó, perquè Déu-n'hi duret com es van perdre les formes en aquesta sessió. Però quan Alberto Núñez Feijo, el president del Partit Popular, li va dir
que haurà de compareixer al Senat a fer aquesta comissió, recordes la resposta de Pedro Sánchez? Doncs no. La resposta va ser, buena suerte Alberto, jajajaja. Traducció, qui no vulgui pols, que no vas a l'era. És a dir, s'ha utilitzat d'una manera una mica, ara va dir tortissera, matussera, diguem, d'aquesta comissió? Sí, evidentment, és una comissió d'investigació? No, és una comissió política. Però, Pedro Sánchez també entra en aquest joc, és a dir...
Ho dic perquè avui he llegit alguns titulars, ah, és que el PP, el PP, el PP. No, dos nos barallen si un no vol. A veure si ens entenem. Totalment. Però vaja, que és el que va passar. Sotmetre a Sánchez un interrogatori que ja et dic jo que era tot menys un interrogatori. I els que hem estat en una sala d'un jutjat també vèiem que allò no s'aguantava per enlloc. Al final també tenies un president del Senat del partit que és, del PP, i que per tant tirava a favor dels seus. I això també...
Vaig aquí a tirar una llança a favor d'ell, sense que consti com a precedent. També passa al Congrés, al revés. La diferència del Mangol sempre té més màniga cap al PSOE que cap a un altre. És a dir, entenem que el rol polític és aquest, però que és veritat que es va veure moltíssim. L'interrogatori, si voleu mirar les preguntes que feia el diputat del Partit Popular i en Pedro Sánchez, va ser, d'entès que no, el següent. Terrible. És a dir, preguntes d'on viu el seu germà senyor Sánchez
Pedro Sánchez no va declarar res, no va dir res, pilotes fora, l'altre per tant per un altre cantó, dient-li a vostè no saber més què mentir, senyor Sánchez no ha respondit a nada. No, però si jo la vull respondre. De veritat, un vídeo resum d'això, no sé, a mi em feia fer la maleta i buscar un altre país on viure, sincerament. Perquè era vergonyós a un nivell, i aquí em nego a dir que era més vergonyós per uns que pels altres, m'hi nego. Va ser vergonyós, en general.
No s'aguantava per enlloc. No servia de res, que això és el més greu de tot, perquè estàs veient un espectacle públic, amb diners públics, que encara és més greu. A veure, que jo no et dic que per humor polític, doncs potser alguna cosa et podia fer una mica de gràcia. A mi em feia més pena que gràcia, la veritat. I això és opinió, no té res a veure amb les explicacions que dono, però no m'agrada. No m'agrada, crec que és un espectacle que no toca. Crec que explica molt bé com està funcionant aquesta legislatura, a cop de
batalla, a cop de i tu més a cop de su partido el suyo no quina aplicació pràctica té per la vida dels ciutadans això? poca, poca al contrari, que és un malbaratament de recursos i de temps, que són coses que es cassegen a les nostres vides i bé, qui ho vulgui mirar no seré jo qui li digui que no ho faci qui tingui ganes de veure com va anar que s'ho miri, jo crec que faríem bé d'explicar que va passar i poca cosa més
És veritat que el PP va ser l'últim i és veritat també que el PP tenia una certa necessitat d'atacar. De la mateixa manera que també Sánchez va aprofitar per treure un nom a la palestra barra dos, però n'hi va haver un que va sortir més que la resta, que és el d'Isabel Díaz Ayuso, presidenta de la Comunitat de Madrid, perquè, clar, aquí el que li anava dient Sánchez era, bueno, és que, clar, aquí la presidenta de la Comunitat de Madrid, el senyor Ayuso, quina és su hermano. Tornem amb aquest i tu més, amb aquesta espècie de
de joc barra rol barra absurditat pura amb la que s'ha convertit la política nacional i doncs la dona de Pedro Sánchez el germà de Pedro Sánchez com no Santos Terran, Coudo Avalos ja els donem per adivents i també va sortir Carlos Mazón crec que és el gran protagonista de la setmana amb el permís de Sánchez perquè un any de la dana recordes que la setmana passada ho vam dir?
un dia de setmana que ve sortiran... I quins noms et vaig dir? Pedro Sánchez, el Carlos Mazzón... Vaig dir Ayuso, no ha sortit ella, però sí que se l'ha nombrada. Vaig dir Feijo, no ha sortit massa. Indirecte. Amb aquest podríem dir que sí que m'he equivocat una mica, perquè no ha sortit, potser tampoc li interessava. Mazzón ha viscut una setmana dolenta, per dir-ho així. Jo no dic que no sigui mariscuda, però les imatges en el funeral d'estat que es va fer per les víctimes, un matís,
Jo no entenc quan es pot parlar de víctimes i com no, quan no. És a dir, perquè em sembla molt matosser i molt aprofitat dir fa un any, no, ara no toca parlar d'això perquè les víctimes, això d'eines del PP, ara utilitzaven al revés, oi, toca parlar de les víctimes. A veure, no poden ser una arma política. Tots sabem què va passar aquest dia, tots sabem que hi va haver una classe política que no va estar a l'altura i tots sabem que hi van haver 54 morts, que això és la tragèdia màxima.
Per tant, a partir d'aquí, el que no puc entendre un any després és, ja no et dic el tiroteig polític que hi ha, aquestes centrifugacions de culpes, és el busquem la veritat, què va passar i com es pot evitar. I sobretot, responsabilitats. Deporem responsabilitats. Carlos Masson, president de la comunitat autònoma, president en aquest cas de la comunitat valenciana, estava dinant amb una periodista.
Està en un operatiu durant moltes hores. La consellera va ser incapaç de fer la seva feina. I l'Estat va ser incapaç de passar per davant de tot això i fer el que tocava. Ja no et dic la conca hidrogràfica, ja no et dic el servei d'emergències. Però és que, a més a més, en els dies posteriors, que això crec que queda com més amagat, l'ajuda no va arribar quan tocava. I es va deixar els ciutadans sols donant una lliçó a tothom. I, a més, quan anava l'ajuda popular es posaven pals a les rodes.
Ho puc entendre, en part, perquè aquí hi ha uns procediments que no se seguien i hi ha uns perills també sanitaris, però és veritat que l'ajuda va arribar per part de la gent. És a dir, l'Estat tampoc hi era aquí i ja no tinc la comunitat valenciana perquè allò ja va ser terrible. Terrible. Amazon, durant el funeral d'Estat, se'l va insultar, criticar, se li va retreure tot. La cara ho deia tot. Si la cara d'Amazon pogués parlar, que ho feia, em sembla, va passar un molt mal moment. No estic ni justificant-lo ni ajudant-lo
crec que pot haver despertat alguna cosa en ell, perquè va dir que hi hauria una roda de premsa, que això se n'hauria de parlar, que ell estava afectat. Per la cara se li veia, costa. Sí, sí, hi havia una cara de... Ha de significar alguna cosa. És a dir, i és lògic, però a on anirà això? És a dir, és cara galeria de... Ho he passat molt malament, perdoneu-me, seguim? O és un...
M'he donat compte del que voleu i del que prenem mesures. O plego. La gent el que vol, t'anava a dir, la gent el que vol és que dimiteixi. Seria un acte de dignitat. L'argument que s'està donant molt aquests dies és hi ha hagut presidents que per menys han dimitit. Sí, també et diré que hi ha hagut presidents no que per més o que per menys, sinó com dir-t'ho, que han aguantat encara més. És a dir,
Hi ha exemples per tot. El que jo em refereixo al final és... Jo veia Amazon i pensava... Ostres, està afectadíssim. Doncs que això derivi en alguna cosa. Que potser és la seva dimissió el que la gent demanda. Bé, no dic el potser. És la seva dimissió el que la gent demanda, però... Que passi alguna cosa. De veritat, que passi alguna cosa. Intentem que serveixi per alguna cosa. I potser, si no és la seva dimissió el que acaba passant...
Com a mínim assumeixo. Demana disculpes. Com a mínim. Modifica els procediments. No ho sé. És a dir, que això no caigui, allò que diuen en castellà, en un saco roto. No crec que Amazon limiteixi. Tampoc crec que Amazon pugui presentar-se una altra vegada. És a dir, quan tu ets un cadàver, i això és el que li passarà a Amazon, política, parlo, potser t'interessa cremar-ho tot. Però crema-ho en el bon sentit. És a dir, si no pots seguir, perquè realment estàs acabat,
que serveixi per alguna cosa. Pensa en els que et van elegir i pensa per què serveix aquest càrrec. I dit això, vaig escoltar una entrevista de la delegada del govern. No sé, jo aquesta és culpa de... Recordo Sánchez dient si querien ajudar que la pidieran. No sé, ets el president del govern. Si davant d'això no fas alguna cosa, no hi ha president que valgui, saps?
Sí, ja sé, llavors és molt fàcil dir, mira Trump, s'ho està passant tot per forro, vols això? No, està clar que no, i això, però jo el que vinc a dir és, si demano una emergència de tal magnitud, segurament era difícil de predir, tant, tant, tant, sabies que era molt greu, però fins aquest punt potser no, però no pots dir, mira, a l'anar de procediment, envieu l'alarma ja. No ho sé, jo al final ho veig més com a, per què estem en aquests càrrecs? Quina és la nostra funció?
Igual que la teva i la meva és informar, és explicar les coses, la seva era una altra, i no la mànaca. I això és el que vinga a dir. Però vaja, avui ens està quedant una secció molt opinativa. Està bé donar l'opinió a vegades i posar els punts de les is. No, és que penso que... O sigui, a vegades tu pots decidir, mira, s'ha aprovat això, per exemple, si anem més al detall, aquesta setmana, com que s'ha aprovat un informe
que servirà per al tema de l'atenció en català, gallega i esquerda. Jo et puc explicar, això és una realitat empírica, perquè això és una normativa que ha promogut Junts, perfecte, que els afectes. Però en el fons, per què estem aquí? Em pregunto per què estem aquí? I quan tu, si ets una persona que té un sentiment de vocació pública, han mort 54 compatriotes teus, i sobretot el desastre...
ja no et dic les morts el que comporta tot això per les famílies a nivell psicològic a la comunitat en general les pèrdues econòmiques que tot això ha comportat un record molt amarg si tu això no et deixa malament no dius he de fer alguna cosa perquè no pugui passar mai més llavors no estàs exerceix una altra professió la política no és la teva fes-ne una altra no passa absolutament res però jo ho interpel·lo com un servei públic i el servei públic exigeix estar al servei de les persones
Creus que Sánchez o Mazón o la delegada del govern o la consellera d'interior van estar al servei de les persones ara fa un any? No pas. La resposta és molt clara. No pas. Si no en sabeu, marxeu. És així de simple i perdó que sigui tan directe. Si no en sabeu més, marxeu. I ja està. I vindran d'altres. No passa absolutament res. Però vaja, serà això. Parlant de Sánchez, les seves desgràcies no han fet més que augmentar. Doncs perquè ha perdut un soci de govern. Junts, vota...
retirar el suport de Pedro Sánchez, vot a trencar amb el pacte d'investidura, amb més del 80% dels vots de la militància de Junts. Ho va anunciar aquest dilluns el president del partit, Carles Puigdemont, que ja va anunciar que davant dels reiterats d'incompliments del Partit Socialista, parlava de trilerisme polític, doncs retirava el suport. Això era una amenaça, Daniel, que planava. Hi ha temps que teníem una nebulosa de ruptura i s'ha confirmat.
Junts ho va voler passar per la militància. És uns fets que han recordat molt el trencament del govern amb Esquerra Republicana a la Generalitat de Catalunya. Evidentment no s'hi ha arribat igual, té variables diferents, però aquesta voluntat de consultar-ho a la militància, el 83%, si no m'equivoco, el 80% i escaig, doncs es trenca el pacte del govern. Vaig escoltar una cosa que vull matisar. Diari El Mundo.
o el diario. Publicant, Junts vota a favor del govern després de votar la ruptura, la primera votació. Home, com a titular està bé, és sensacionalista, fa clickbait, però és veritat que si tu llegeixes que va votar a favor, no, és que lo raro seria que votés en contra. És a dir, va votar a favor d'aquest informe que et dic jo, que és necessari per poder tirar endavant aquesta llei que vol més atenció en català que lleig i osquera. T'imagines que haguéssim votat en contra? Quin hagués estat el titular? Ja.
Junts voten contra del català. És a dir, ens ho agafem amb allò que es diu un paper de fumar. Intentem arribar una miqueta més lluny. És com ara, que el Congrés està debatent una normativa que, per cert, a mi em sembla superinteressant i molt necessària, que és les trucades d'espam dels pebrots. Home, per favor, que es faci alguna cosa. Que tinguin un prefix específic. Recordem que es van prohibir. Però vaja, no sé si tu has notat que aquesta prohibició sigui efectiva. En absolut, en absolut. Però ara les volen limitar molt més.
Per què et poso aquest exemple? Algú entendrà que voti en contra, encara que no estiguis dintre del pacte de govern? No sé. Hi ha coses que ja semblen com molt evidents, no? Hi ha coses que no es poden votar en contra, i això. Però, bueno, que sàpigues també que el govern espanyol ha iniciat els tràmits i, per tant, està en marxa el procés per il·legalitzar la Fundació Francisco Franco. Tenint en compte que el director va al dictador, no el director, va morir el 1978, que la democràcia va arribar el 1979,
i que estem al 2025, ja era hora. Anem tard, anem tard. Però bé, no per anar tard vol dir que ho haguem de deixar de fer. Exacte. És una cosa que vaig sentir molt amb el Barça quan li va retirar les medalles. Ara ho feu, i quan ho farem? Fem-ho ja, no? I al final, jo que hi hagués una fundació a favor d'un dictador, o sigui, no hi ha país en el planeta impensable, això. Doncs aquí passava.
Que sigui el final de la fundació, però més enllà de la fundació, que sigui el final del franquisme. Real. I això crec que costarà una mica més. Però vaja, jo crec que és una bona notícia i ho hem de fer. Cas Cixena, que també me l'he notat, Cas Cixena. Sí, total. Aragó contraataca. Per desmuntar les peces, recordeu que les peces estaven incrustades a les parets, en 72 trossos. Jo, o sigui...
que Aragó... La sentència no em sembla bé, perquè al final és evident que Catalunya va restaurar unes peces que Aragó s'estava deixant perdre i que les van comprar i que es van restaurar i que s'han cuidat tots aquests anys. Però ara, que no es tingui en compte l'art per executar la sentència em sembla denigrant i em sembla negligent, perquè al final, si tu el cas de defensar és l'art per tothom, el públic de l'art, no? No ho sé, jo que Aragó digui que el Manac
Està sent negligent i que ho està... És que els tècnics del Manac, no els polítics, els tècnics, diuen que hi ha perill. Doncs no passa res, les desmuntarem en 72 trossos. És un escarni, és un escarni. Però tinc molta por, molta por, perquè si aquest art el podem perdre d'aquesta manera...
No sé què dir-te. I tot per... A mi la sensació que em dóna des de fora és que és per egos, no? Pel fet de tenir-ho allà o tenir-ho aquí o... Que jo puc entendre i, de fet, avui al matí comentàvem, no? I fèiem la comparativa amb el British Museum, per exemple, no? Que si fas la comparativa amb el British, doncs clar, és un museu que... Ho passo fàcil. El British no passarà mai. Ja. No, no, totalment. Tu creus que el British... Ja no et dic el British. Tu creus que la justícia britànica del Regne Unit en algun moment
dictaran una sentència així. Han de ser vida. Aniran todos a una como punto de vejuna. És geopolítica pura i dura. És l'imperi britànic. I punt. Però aquí passa, possiblement pel mateix, però al revés. És Catalunya. O passaria el mateix si aquestes obres ara estiguessin a Extremadura. Ja. Us ho deixo com a reflexió, que cadascú arribi a la conclusió que vulgui. Mira, ara que hem parlat del british,
Vols anar a Buckingham un moment? Vinga, anem cap al palau de Buckingham. Buckingham Palace, amb el seu monarca Carles III, una persona que també li ha arribat la feina una mica tard, però vaja. Ha estat el príncep de Gales més longeu, perquè la seva mare ha estat la reina més longeva de la història, Elisabet II. Quantes coses canviarien si Elisabet II seguís viva? Però vaja, Carles li retira tots els títols nobiliaris del seu germà i el fa fora de la residència oficial.
Recordem que el príncep Andreu, llegeixo, ahir vaig llegir, se llama Andrés, diu Andreu, però és igual, no m'hi ficaré. Per què li retira? Recorda que estava amb tot allò dels temes d'Epstein i tots aquests escàndols, ja la seva mare l'havia apartat, però ara ja li retiren absolutament tot. Vol dir alguna cosa? Jo et diria que no sé què vol dir, però que hi ha alguna cosa imminent en marxa. Perquè ningú fa un moviment d'aquestes magnituds.
amb el que això significa si no ha de passar alguna cosa amb caràcter imminent. Igual que imminent és, a nivell de reialesa, les memòries de Joan Carles I, que seran demolidores. Perquè ha sortit que critica obertament la reina Letícia i que parla d'una fractura molt evident amb els membres de la Casa Reial Espanyola i, per tant, de la seva família. Per tant, aquí tindrem salseo. Hi ha molta gent que això li encanta. Jo no sóc tan expert en temes de reialesa i cotilleus d'aquests, no m'agraden gaire.
Però hi ha gent que diu d'això i es fan i ui, ui, ui, terrible. Per tant, hem d'estar atents a què passarà les dues corones, la britànica i l'espanyola, perquè poden tenir conseqüències directes, bastant directes. I parlant de corones, anem a parlar de Donald Trump, perquè potser ell no és rei, però bueno, ja ens entenem. Però si vol ser-ho, de ben segur que ho acabarà aconseguint. Sí, Trump primer, Donald primer dels Estats Units.
Però vaja, per què està sent notícia? Bé, potser hauríem de fer la pregunta al revés, Daniel. Per què no és notícia Donald Trump? Totalment. Però és notícia perquè està modificant la Casa Blanca i ha demolit una ala, l'ala est de la Casa Blanca, per fer aquell saló de valls tan espectacular que vol fer. No s'ha esperat gent ni d'aquell, l'accionació nacional, patrimoni d'on és llum verda i ho ha fet. Això em dic jo anar ràpid a nivell burocràtic. Pim, pam, pum.
I vinga, hi ha la teva terra i ara ja començaran les obres de construcció de la nova era. És evident que la Casa Blanca ha tingut moltes modificacions i obres al llarg de la seva història. Però quan tu modifiques el patrimoni, que això és patrimoni de tot el poble nord-americà, home, s'ha de ser una mica més cuidador, s'ha de pensar en qui ho va fer, per què, per quin motiu, per què ha servit aquesta zona. És història pura, no? Però estem recordant a Franklin Roosevelt, Franklin Delano Roosevelt també, els dos que feien igual. Vull dir...
La Casa Blanca té una sèrie de condicions. És com si et diguessin que Salvador Illa tira a terra no sé què del Palau de la Generalitat o de la Casa dels Canonges. Jo és que em manifesto a la porta, perquè al final és patrimoni de Catalunya. Doncs a la Casa Blanca passa una mica igual. Potser no és una mesura que té un impacte directe en la vida de ciutadans, perquè no en té cap, però és veritat que ha causat un cert malestar i que ha estat objecte de debat. No sé què passarà quan es construeixi el nou. Potser, escolta, és fantàstic i queda oblidat.
Però, com a mínim, una reforma així és quelcom que s'ha de comentar. I que s'ha comentat, que ha tingut aquest punt a la vida de... Bé, del que és la vida pública. És una cosa que s'ha comentat molt. Segurament tindria molt més impacte el que està present als Països Baixos. Hi havia eleccions, que semblava que la d'extrema dreta anava disparada i al final hi ha una victòria dels liberals. Segur que si tu em dius què és més important, al final les eleccions, i qui dominarà, qui regirà, de qui serà el govern de...
dels Països Baixos, el que nosaltres coneixem com Holanda, Holanda és no provit, com que parles de Catalunya diguéssim Barcelona, però els Països Baixos. Llavors, si això, doncs jo he fet una busca abans d'entrar, doncs saps que s'ha parlat molt més de la Casa Blanca que no pas d'això? Així en general, eh? Aquí, a Catalunya, per exemple. Bé, també és veritat que Donald Trump li tenim com més ganes des d'aquí, eh? Li tenim moltes més ganes, però vaja, que no em sembla menor, que és patrimoni, que és història, que és cultura.
però sí que és més important, les eleccions als Països Baixos, i crec que amb això, Daniel, també així, aprofitem i fem una repassada internacional a les coses més importants. Setmana que ve em vindran vàries, eh? Mig minut, eh, per això, ens quedem un poquet. No, sí, només faig spoilers. Setmana que ve em sembla que parlarem de Gaza, perquè el foco es comença a moure una altra vegada, perillosament cap allà,
I aquesta setmana només hi ha hagut una reunió entre Xi Jinping i Donald Trump, que han baixat els aranzels. Simplement. Semana que ve, em sembla que farem gasa. Molt pendents de la Franja de Gaza i també de la Xina. Joel, una abraçada molt gran. Cuida't molt i bona castellada. Bona cap de setmana, Sant Just. Que vagi molt bé.
La tenim, encara que et faci enfadar o et tracti com si tinguessis 8 anys, eh? Així ho farem. Per cert, com va? O sigui, esteu anant cap al cabró rock, em deies? Ai, sí. Estem anant... Sí, aquí el falin i jo. Vols que et saludi el Rafel? Sí, sí, clar. Què tal? Molt bon dia, Ricard. Com aneu? Bé o no? Ja està bé, perquè si no després ha d'estar pel cascú, sí que és per la carretera, que la ràdio la fa jo. Rafel, que sempre estem igual. Que vagi bé al concert, doncs, aquesta nit. Lluís Gabaldà, una abraçada.
Que vagi bé. Una pausa de notícies de les 12 i de seguida tornem al matí de Catalunya Ràdio amb els temes pendents. Bon dia, us informa Joan Bota.
Es disparen les denúncies per no retolar en català els comerços. En 10 anys, l'Agència Catalana de Consum ha passat de rebre 86 denúncies a tenir-ne 1.600. Xèvia Dengra, coordinador d'Empresa i Consum de Plataformar per la Llengua, ha explicat a aquesta emissora algunes de les causes de l'incompliment de la llei.
Molts comerços, especialment, que estan regentats per immigrants, realment no saben que hi ha una normativa lingüística. Per tant, si no hi ha un primer pas que és l'informatiu de conscienciació, això no arriba enlloc. Per altra banda, també, durant els últims anys, s'ha simplificat molt la burocràcia a l'hora d'atorgar la llicència comercial per obrir un establiment.
Els àmbits més afectats són l'hostaleria i la restauració, els centres de bellesa i les botigues de roba. I molts dels nous rètols són en anglès. Una part important dels expedients oberts han acabat sense sanció, arxivats o sense resoldre.
Més notícies, Natàlia Ramon. El govern espanyol calcula que d'aquí a nou mesos la Fundació Francisco Franco ja podria estar il·legalitzada. La decisió final depèn d'un jutge, però el ministre de Cultura està convençut que acabarà prohibida. Barcelona, Arnau Caral, bon dia.
Bon dia. El govern ha estat recopilant tota la informació des del juny del 2024 perquè volien un expedient molt sòlid per presentar davant el jutge. Finalment han preparat un dossier de més de mil pàgines que evidencia, diuen, com la Fundació Francisco Franco incompleix la llei de memòria democràtica. Hi ha una sistemàtica menyspreu a les històries de les víctimes. En segon lloc, perquè hi ha un sistemàtic menysteniment del patiment i de les conseqüències del que van patir. I en tercer lloc, perquè hi ha també
una certa reescritura de la història que fins i tot fa culpables a les víctimes dels fets que elles mateixes denuncien. El ministre Hurtasun assegura que tenen una base sòlida per demostrar que la Fundació enalteix el cop d'estat i menys té les històries de les víctimes. Arnau Caral, Catalunya Ràdio, Barcelona.
El govern vacunarà uns 370.000 animals contra la dermatosi nodular contagiosa en zones fora dels radis establerts fins ara per restringir la malaltia. Aquesta ampliació que cobreix 22 comarques respon a la voluntat de la Generalitat de frenar la difusió del virus i protegir el conjunt del sector ramader català.
A partir d'ara, Catalunya tindrà dues zones de vacunació. La zona 1, o zona de restricció adicional, és on s'inicia ara la vacunació, i la zona 2, que es correspon a les àrees on ja s'havia declarat la malaltia i que bàsicament és l'Alt Empordà i el Gironès. Per comarques, a la zona 1 hi ha la Vall d'Aran, l'Alta Ribagorça, el Pallars Sobirà, el Pallars Ossà, la Noguera...
L'Al-Urgell, el Solsonès, el Pla d'Urgell, la Segarra, el Baixes, el Moianès, la Noia, el Vallès Occidental, el Barcelonès, el Baix Llobregat, l'Alp Anarès i el Garraf. També s'inclouen de manera parcial la Cerdanya, el Berguedà, Osona, el Vallès Oriental, el Maresme i el Segrià.
Dimiteix la principal advocada de l'exèrcit d'Israel, assenyalada per la filtració d'un vídeo on es veien abusos a un pres palestí. La lletrada ha plegat just després que el ministre de Defensa anunciés que no tornaria a exercir el seu càrrec, un dels més importants en l'estratègia de la defensa israeliana davant dels tribunals internacionals per les matances a Gaza. El pres palestí va estar a punt de morir per les tortures en bona part del cos, segons una ONG d'Israel.
Després de la filtració del vídeo, on suposadament se l'agradia també sexualment, es van devenir 10 soldats, però la meitat van quedar en llibertat posteriorment.
Nacions Unides assegura que els països estan avançant amb accions climàtiques, tot i que els canvis, diuen, no estan a l'altura de l'urgència del moment. Són les conclusions d'un informe presentat avui sobre els progressos de més d'un centenar de països signants de l'acord de París, tot quan falten menys de dues setmanes per la cimera climàtica COP30 que es farà al Brasil.
L'informe que recull dades de 109 estats apunta que s'estan impulsant polítiques més sòlides, noves institucions i enfocaments que engloben tota la societat. Destaca més els avenços en energies renovables, vehicles elèctrics, l'eficiència energètica o la reforestació. Tot i això, Nacions Unides alerta de la falta de suport econòmic i tecnològic als països en vies de desenvolupament.
L'onzena jornada de Lliga s'obriuia amb el Getafe Girona i els gironins encara coers, però que s'hi sumaren els tres punts i xerien provisionalment de la zona de descens. El partit és a les 9 i la transmissió del tot gira en l'antena de Catalunya Ràdio. El Barça fica a la venda les entrades per a l'entrenament de portes obertes que el primer equip farà en l'Spotify Camp Nou divendres que ve, 7 de novembre.
Les entrades costen 5 euros per a socis i 10 per al públic en general. La recaptació se destinarà al projecte Polseres Blaugranes de la Fundació Barça i l'entrenament servirà com una prova tècnica per confirmar que tot està correcte en les instal·lacions. El tècnic del Madrid, Xavi Alonso, dona per tancada la polèmica amb Vinícius. El brasiler se va queixar de la seva substitució durant el Clàssic.
Classificació de l'Espanyol per a la segona ronda de la Copa en superar l'Atlètic Lleida ahir per 1-2. Eliminació a banda de l'equip de la Terraferma, també del Nàstic de Tarragona, després de perdre 2-0 en el camp de l'Atlètic Balears. Avui també és dia d'Eurolliga. En la vuitena jornada, el Barça visita la pista del Partisan de Belgrat. A partir de dos quarts de nou podreu seguir la transmissió del Totgira per l'App de Catalunya Ràdio i la plataforma 3CAT.
I en en vol dir que Mema abandona la concentració de la selecció francesa amb un esquins al turmei dret. Segons informa el Barça, ara farà tractament amb els serveis mèdics del club i el temps de baixar és entre 10 i 15 dies. Fins aquí les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia. Passant 6 minuts a les 12, us informa Mariona Sales Vilanova. El ple ordinari d'octubre de l'Ajuntament de Sant Just es va iniciar amb l'aprovació inicial del pressupost municipal i de promunça pel 2026 i la modificació de les ordenances fiscals pel mateix exercici, que van tirar endavant amb els vots del PSC i Sant Just en Comú i el vot contrari dels grups de l'oposició.
També es van aprovar inicialment les modificacions de les ordenances de preus públics pel 2026 i les tarifes del complex esportiu municipal La Bonaigua i la natació escolar del curs 2026-2027. Igualment es va aprovar el compte general del 2024 i una modificació de la relació de llocs de treball del personal municipal.
La sessió va continuar amb l'aval unànim al pla urbanístic que concreta les condicions d'edificabilitat de la casa pruna i la seva protecció patrimonial. Abans de la interrupció s'havia començat el punt 2.4.2 de l'ordre del dia, relatiu a la resolució d'al·legacions i l'aprovació definitiva de la modificació de l'ordenança reguladora de la protecció i tinença d'animals. La sessió va quedar sospesa quan més d'un centenar de persones van entrar al saló de plens per exigir suport institucional als dos joves detinguts pels Mossos d'Esquadra durant les festes de tardor.
Els concentrats convocats pel grup de suport a les persones afectades van desplegar pancartes i van cridar consigne reclamant una posició clara de l'Ajuntament i sobre els fets que estan judicialitzats.
La mobilització es va convocar després que els joves denunciessin una actuació policial que, segons afirmen, va ser desproporcionada la nit del 25 d'octubre al recinte de la Bonaigua, on, segons el seu relat, una noia hauria estat immobilitzada violentament i un altre jove hauria rebut cops de porra. Amb dos van ser detinguts i han presentat denunciar el jutjat d'esplugues per lesions i contra la integritat moral.
Els manifestants van accedir al plenari amb pancartes i consignes reclamant justícia i una posició clara del govern municipal sobre els fets, així com que l'Ajuntament es personi com a acusació popular en el procediment judicial obert. Durant prop d'una hora es van produir intervencions de membres del públic i d'alguns portaveus municipals que van expressar el seu suport als joves afectats. L'alcalde Joan Basaganyes va intentar mantenir la sessió oberta, però la protesta va impedir reprendre el debat i la sessió es va suspendre sense incidents.
El cas ha generat tensió entre col·lectius juvenils del municipi i el consistori, especialment entre entitats vinculades a l'organització de festes populars que han expressat el seu malestar per la gestió institucional de l'episodi i la manca, segons denuncien, d'empatia i resposta política.
En Societat, un taller de jocs tradicionals i actuals impulsarà la relació entre persones grans i infants a Sant Just el 4 de novembre al Centre Social al Milenari. L'activitat, que començarà a un quart de quatre de la tarda, forma part d'un cicle de sessions que es desenvoluparan els dimarts 4, 11, 18 i 25 de novembre d'un quart de quatre a un quart de cinc. El programa consisteix en un espai d'intercambi intergeneracional on persones grans del municipi compartiran jocs tradicionals i aprenentatges amb l'alumnat de quarta primària de l'Escola Canigó.
L'objectiu és afavorir la convivència i el coneixement mutu entre generacions, tot combinant activitats lúdiques d'abans i d'ara. L'activitat és gratuïta i és organitzada pel Centre Social El Milenari, Promunsa i l'Escola Canigó, que col·laboren per fomentar espais de relació i participació comunitària al municipi.
I això ha estat tot. Tornem amb tota l'actualitat. Sant Justenca, l'informatiu complet de la UNA. Fins ara.
Tens un mal dia que li passa al món. Preferiries no escoltar-lo, així et va molt millor. Tu dius que tens la solució, la indiferència. Que amb tu no comptem per la destrucció que neix entre Nova York. Sigues pedra fent paret, no.
La resposta col·lectiva és contingent, però ara més que mai és necessària. Si venen aperts tindran a la banda amb la casa.
sempre amb una lliçó a fer-la amb tu i els teus seguidors. Tinc un bon dia, sembla que tu no. A mi no em ratlles, no et mereixes, tu eres el millor. Què vols, un premi, una menció? La reverència. A mi no comptes per la destrucció, que en aquest tren no vaig jo. Sigues pedra fent paret, no una muralla. Que el silenci no és una ser la baralla. La resposta col·lectiva és contingent
i és necessària. Si ven en aperto estindrà la banda.
Fins demà!
Cerco un centro di gravità permanente, che non mi faccia mai cambiare idea sulle cose e sulla gente. Avrei bisogno di... Cerco un centro di gravità permanente, che non mi faccia mai cambiare idea sulle cose e sulla gente.
Fins demà!
Fins demà!
I és que amb tu ja se sap, que amb tu mai no se sap. Mentre anem patinant, t'he de dir alguna cosa important. I és que t'estimo tant, però alhora em fas tan mal. Em deixes anar i t'adones que aquesta era l'última.
Seguim el magasin de matins de Ràdio d'Esvern, seguim a la Rambla, arrenquem en breus la tercera hora d'aquest programa. Soc Daniel Martínez, és un plaer estar amb vosaltres aquest matí de divendres aquí a Ràdio d'Esvern. I no és un divendres qualsevol, és la castanyada. Avui tots i totes preparem alguna coseta especial per celebrar-ho amb els que més ens estimem.
Breu pas per la publicitat i tornem de seguida amb l'aranxà per parlar d'astrologia. Vec aquí una vegada? En un regne molt llunyà. Dos forners amb un desig profund. Una bruixa venjativa. Un noi i la seva vaca. Una donzella fugitiva. Quatre objectes per desfer un embruix. Tres mitges nits per la recerca d'un final feliç. Però cal anar amb compte amb el que es desitja. Seran feliços per sempre? No.
A Sant Just, el comerç, la restauració i els serveis de proximitat treballen amb il·lusió per créixer i donar vida al poble.
Sense anar més lluny, sis eixos comercials amb botigues, serveis i restauració que et fan la vida més fàcil. Barri Centre, Barri Nord, Barri Sud, Maslluí, Carretera Reial, Camp Mogulell i Gualdem Torreblanca. Descobreix-los i et dona suport al comerç local. Sense anar més lluny, comerç, serveis i restauració de Sant Just d'Esvern.
A Catalunya treballem en diverses mesures perquè tothom pugui disposar d'un habitatge. Oferim ajuts perquè els joves puguin fer el pas. Construïm habitatges amb protecció perquè les famílies tinguin espai per créixer. I limitem els preus del lloguer per facilitar-hi l'accés. Perquè cada cop més persones ens puguem sentir a casa. Informa't d'aquestes mesures i ajuts a habitatge.gencat.cat Generalitat de Catalunya. El govern de tothom.
Ràdio Desvet, sintonitzes. Ràdio Desvet, la ràdio de Sant Just, 98.1. Ràdio Desvet, 98.1. Ràdio Desvet, 98.1.
Bon dia. Bon dia. Bon dia.
Bon dia, què tal? Que te talla tan ancha, diga. No, que tu dius Crossover, jo le he dit un pollaque, pollaque estamos, ¿sabes?
Sí, sí, pues ya que estamos. La propera amb cafès, no? Que queda ja com... Home, i tant, i tant. A fora hi ha algun panellet, no sé si queda algun panellet, que avui hem portat panellets per fer una mica d'ambient. Això, com a molt, això de moment tenim, però sí. Molt bé, doncs, parlem una miqueta. Ara començarem comentant els temes d'astrologia, com fem cada setmana amb l'aranxa. Després parlarem de psicologia amb el David. I què, aranxa, avui per on ens porta el món de l'astrologia?
Doncs mira, li comentava el David que a més a més és que li agrada el tema de l'astrologia i sempre és un plaer tenir algú que és sensible a la matèria perquè si vol aportar alguna cosa, això que jo faig també és astrologia psicològica, amb la qual cosa li lanzo el guante i si té gust de fer alguna aportació doncs sempre és benvingut.
Doncs li comentava, deia, que mirant la carta natal d'avui, justament d'avui, a les 12, que jo normalment la faig, perquè tot és així, a les 12 més o menys, no variaria molt perquè la carta natal, perquè canviï, només rotaria, bàsicament, perquè les figures que tenim ara mateix col·locades configuren una cometa. Em sembla que la figura, la cometa còsmica, ja l'he anomenada.
amb algun programa previ. És una figura, visualment parlant, molt bonica. Justament és un triangle equilàter i a sota un altre triangle més petit. Llavors és que és realment igual que la cometa que podem fer volar ja a la platja. I d'aquesta manera, com a analogia d'aquest estel que podem fer volar ja a la platja, realment això també enlaire, d'alguna manera, és una configuració que ens ajuda a enlairar una configuració energètica. Ens parla d'una energia que està disponible,
I per interpretar-la, per poder entendre-la, hem d'anar a veure quins eixos, quins són els planetes que suporten, no? Imagina't que vols fer un estel a casa, amb un taller de manualitat, amb una ludoteca, amb un esplai, i dius, va, nens, que avui farem un estel, què necessitem? Punts de referència, no? Creuarem una sèrie de pals i un cop tinguem aquesta estructura feta, podem posar-hi els papers, les coloraines, que vulguem fer perquè l'estel la sostingui i pugui volar, no?
Doncs justament fent aquesta estructura tenim a primer de tot, a baix de tot, a l'extrem que diem la cua, que és d'on agafem el fil i d'on va la cueta amb els llacets, tenim a Júpiter, que és un planeta que és el planeta més benevolent de l'horòscop, és un planeta que a més a més està a cranc.
Llavors ens parla d'alguna manera de la saviesa del cor, ens parla de créixer a través de l'amor, de l'empatia, del sostenir i nutrir els altres. Psicològicament representa una expansió interior que sorgeix quan ens sentim segurs a l'hora de sentir.
És a dir, Crank té a veure amb l'espai que ens creem per sentir-nos segurs. Crank és anàlog a la Lluna, Crank és anàl·leg a la Casa 4, que parla de la família, del cau, de la tribu, de la matriu que necessitem
Perquè allà és on anem quan ens sentim qüestionats o ens sentim indefensos. És la figura de la mare. Llavors, si tenim un Júpiter que és el planeta de la saviesa, de la comprensió que alguna cosa cobri sentit és el planeta que amplifica, realment...
Potser que aquesta posició, i que sigui precisament des d'aquí, des d'on sostenim, agafem aquest estel que es vol enlairar, el que toca aquest moment és un moment on el que toca és nutrir, creure en la saviesa de l'emoció i de la intuïció, sanar, potser, els vincles familiars, les relacions amb l'origen, com la mare o com temes de pertinença, convertir la vulnerabilitat en una font de fortalesa...
Vull dir, aquest Júpiter està expandint d'alguna manera la capacitat de sentir, de cuidar i ens ensenya que la maduresa emocional és una manera d'expressar la saviesa. I des d'aquí, això com a base, tenim que l'energia de Júpiter s'extén, es comunica, viatja, que diem en astrologia,
cap a Mercuri i Mart, que estan junts, cadascú en una casa, és a dir, els dos cavallers que estan expressant cadascú en un tipus de madura diferent. Mart està a escorpí, Jupiter està a sagitari. Són com els més joves, d'alguna manera, de l'horòscop.
I podríem dir, d'alguna manera, que amb un Marta Escorpí, que és aquell que està al garrer, és un alquimista emocional. D'alguna manera, és l'acció que està al servei de la intuïció, de mirar la ferida. Marta Escorpí està dient, no, jo m'hi fico cap al fons, vaig a veure què passa realment. Has d'aprendre una acció que està destinada a treure allò que està secret, que està ocult, i donar-li...
i fer una acció amb això. Vull actuar i vull remoure la merda d'una vara, per dir-ho d'alguna manera. Llavors, Mercuri, que és la ment i és l'expressió i és on poso el meu cap, està allà enxufat amb la confiança, amb la vida. Llavors, és com imagina, vull fer accions que impliquen
obrir ferida, però la ment la tinc ja posada en com reconstruir la meva confiança, en el meu potencial i en donar sentit a tot allò que vull emprendre a partir d'ara. O sigui que mira, ja de moment, quina vinculació, quin trigo més maco, des d'una saviesa emocional, des d'una autoregulació, d'una maduresa emocional que ens dona Jupiter a cranc, com estic disposada d'una banda...
a endinsar-me amb les tenebres de l'ombra per un pensament totalment dirigit cap a una mirada confiada i sostinguda amb això, amb la meva pròpia capacitat de procurar-me una direcció sostinguda i productiva i funcional. L'altra banda del Júpiter se'm va cap a Saturn i Inaptuc, que han retrogradat, tornen els tapejos. Aquests és com aquests partits de...
que ara van cap a cap, no, que torna, no t'emocionis, que ara tornaran cap aquí, no, ara tornaran cap aquí, han anat a l'àrea, s'han tornat enrere. I aquests dos, doncs, el que estan fent és, estan dialogant amb un Júpiter molt empàtic, n'actua a amplificar la compassió, s'ha tornat a estructurar l'empatia per tornar-la a pràcticar,
Sorgeix una oportunitat de sanació psíquica col·lectiva, és a dir, posar límits saludables a l'entrega, transformar la culpa en un cervell conscient. Perquè al final són dos planetes que tenen una dimensió ja més social, més transpersonal, igual que Mart i Júpiter es moven a l'esfera personal meva del que jo m'haig de treballar,
Saturn i Neptú i més a Peixos donen una transcendència a tot allò que jo faig. Vull dir, estic fent una feina real des d'on el personal, el particular, jo m'estic fent responsable de la meva manera de processar les meves emocions i els meus insights, la meva programació emocional prèvia,
per fer un canvi de xip d'una banda i per fer un canvi de xip que també hauria de transcendir i hauria de posar-me més en sintonia a l'hora de compartir-me i compartir-me vibracionalment amb un enfora i mirar-lo amb una mirada més compassiva i més potser d'amor incondicional.
I aquesta feina, més a lo particular i més a lo transcendental, on arriba? A la punta del cometa. I què tenim allà? A Plutó, a la punta. L'atenció principal de l'estel es dirigeix cap aquari, signe del pensament col·lectiu, de la consciència social i de la revolució mental. Però ara, amb Júpiter a Cranc, la liberació eucariana deu passar pel cor emocional. És a dir, la ment no pot evolucionar si el cor no s'hi sent segur.
Que important això, eh? Fonamental. És molt important, que a vegades tenim la ment a una banda i el cor a una altra. Tal qual. L'Estel, de fet, està demanant una revolució emocional, és a dir, aprendre a humanitzar la raó, a transformar els sistemes freds i impersonals en canvi i canviar-ho cap a estructures sensibles i protectores, donant lloc a una intel·ligència emocional col·lectiva que reconciliï emoció i ment. Com ho veus?
Home, interessantíssim, interessantíssim, perquè moltes vegades el cor vol fer una cosa i la ment està pensant en una altra totalment diferent, no? Sí. A vegades som molt emocionals, és allò de dir, vull fer això, perquè... I la ment normalment posa aquella serenor, no?, i aquella consciència de dir, ei, sí, vols fer això, però tingues en compte això, tingues en compte l'altre... També és veritat que a vegades hem de deixar una mica... guiar-nos pel cor, no?, que a vegades posem massa mentalitat a les coses i tampoc és bo, no?
Sí, perquè realment el que estem parlant és des d'una comunió, des d'una cooperació adulta i sensata entre una ment ben amoplada, poder resignificar tot el corpus emocional,
ferit, segurament, però el pot resignificar, el pot reescriure. I una narrativa emocional nova, evidentment, dona a un adult que es pot sostenir amb ell mateix, que està autoregulat. Llavors, aquest patró, per dir-ho d'una manera, que ens regala el cel, el que ens parla és d'una energia disponible per una maduració emocional
profund de la consciència humana, és a dir, l'ànima representada per cranc que s'expandeix gràcies a Júpiter per sostenir una nova ment que és Pluton Aquari, és a dir, és l'arquetip del senador de l'ànima col·lectiva. Llavors, psicològicament el que es transforma, que és Pluton, és la forma en què ens relacionem amb la vulnerabilitat, vull dir, res que tingui a veure amb Escorpí o amb Plutó, res serà fàcil, sempre ha de passar per alguna mena d'infern. És l'Hades.
No, és que hi hem d'anar, és que la natura ens ho està demostrant, per veure aquell brot de flot en maca hi ha hagut un desgarro, hi ha hagut una trencada, hi ha hagut un procés d'inflamació i de fractura. Tota la natura ens ho recorda, però quan ens toca viure amb nosaltres això no pot ser.
Això és una merda perquè em passa tot a mi. Estàs passant per un infern i el vel que t'espera després d'això només pot donar peu a una confiança nova, que és també la promesa d'una fita, d'un objectiu nou.
que es descobreix és el que ens dona en aquest cas Júpiter. És quan deixem de fugir del dolor i l'abracem com un mestre. Llavors és quan s'obre el portal de confiança. Llavors aquest trígon d'aigua, perquè en parlem de trígons, aquest triangle equilàter preciós que es veu a la representació és un trígon d'aigua i de foc també, perquè per allà també comença a estar Mercuri.
que està sagitari i diu, jo també m'apunto, està allà, no sé si jo també faig triuny, doncs ensenya que l'acció em va animar té més poder que qualsevol tipus d'acció, sense emoció, no? Que important, que important això. No, i que, David, comentaves. No, que m'encanta, m'encanta escoltar això, no? Però tot el que diu es pot abocar molt a la psicologia, no? S'ha de tenir ànima a l'acció i s'ha de sentir el cor, que a vegades ens confonem amb el cap i amb el cor, no?
Sí, sí, totalment, totalment. No, i de fet, jo anava a comentar també el tema aquest que ens deia ara l'aranxa, no? El fet que moltes vegades, doncs, això, estem en aquell infern i ens sentim els més desgraciats del món, no? I diem, ostres, és que perquè a mi, perquè tot a mi, perquè tot a mi...
I veiem a vegades, perquè a mi m'ha passat recentment, que tens la sensació que d'allà no sortiràs mai. Estàs en aquell infern i no sortiràs. I veus, i gires i gires el cap i hi ha foc pertot arreu, no? I no pots sortir perquè a la quintet de sortir cremes i tornes allà i llavors entres en aquell cercle viciós de dir que he desgraciat que soc, no sé què, no sé quantos, tal i que qual... I de cop i volta hi ha un dia en què fas el clic i dius, vaig ja fugir d'això, no?
i te n'acabes adonant que dius, sí, estic vivint un infern, però sembla que allà hi ha una escletxa de llum que està intentant il·luminar aquest infern i de cop i volta l'escletxa el dia següent és més gran, l'altre més gran, l'altre més gran i de cop i volta el foc se'n va i només hi ha flors i harmonia, no?
significar-ho d'alguna manera, per fer com un paisatge, perquè la gent ens pugui entendre que el foc, les braces, és allò que ens crema i allò que ens agonitza. Per altra banda, la natura, la pau, la tranquil·litat, allò que ens porta serenor, calma i estabilitat a la vida.
Sí, de fet, els cicles plutonians o escorpians són cicles, no passarem només una a la vida. El que aprenem amb el temps és que tot té una duració i que no és per sempre. Llavors, podem dissociar-nos o prendre una distància i dir això té els dies comptats. No pot ser que algú sempre es mantingui en un estat de mort i transformació,
D'alguna manera, bé, algú que no t'esperes i et fa un acudit, i et fa riure, llavors d'alguna manera minimitzes el drama, la dosi de drama. Què passa tot? Un riure, un guinyo, algú que et transporta a la seva realitat i et fa sortir de la teva propria història.
Som mecanismes que t'ajuden a relativitzar i, a més a més, amb l'experiència acabes adonant-te que aquesta dosi de drama té una durada limitada i que, evidentment, perquè la vida s'imposa, la vida s'obrirà camí.
A les carreteres més hormigonades pots veure com sobren camí les arrels dels arbres, no? Vull dir, res inamovible i res per sempre. I això és una miqueta aquest, el missatge d'aquesta cometa, no? Que es diu d'alguna manera que, bueno, que...
sempre hem de somiar, però hem de somiar amb responsabilitat, hem d'actuar des de la veritat interior, i està clar que tot això, i crec que ho estem veient a les notícies, ho estem veient amb les accions que estan tenint allò com a Perú o a Nepal, és que toca fer una revolució emocional, una revolució des de la responsabilitat, des del seny, però també impulsada des del cor, perquè no sé si ara les notícies estan parlant d'això, ara que vinc de viatjar bastant,
He tingut l'oportunitat de parlar amb gent que està en set anys, gent jove, la generació seta, que està fent una revelació exigint des del cor, perquè ho estan exigint des de la seva veritat emocional, de no volem evitar aquesta realitat corrupta, manipulada...
però estan fent un acte rebel, impulsat pel cor, però també amb un sentit altíssim de responsabilitat, respecte amb els mateixos i el món que volen evitar i deixar els seus fills. Llavors, bueno, aquest estel, aquesta comanda còsmica, no deixa de ser un recordatori d'aquest sentit no ens debilita, sinó que al contrari ens humanitza, i que allò que s'anem dintre nostre transcendeix i ajuda a alliberar a tothom. És un acte de responsabilitat, de fet, respecte als altres.
Doncs, Aranxa, res més a dir. Meravellós, meravellosa intervenció avui per posar aquells paisatges que tenim a vegades en les cartes, aquells paisatges que ens dona l'astrologia, també transmet als nostres oients d'una forma clara, concisa i també que la gent pugui entendre allò que ens diuen les cartes, allò que ens diuen els astres.
i allò que generalment passa al nostre voltant i que a vegades no ens n'adonem. Aranxa, una abraçada, cuida't molt, i és un plaer tenir-te aquí a l'estudi, que normalment la tenim per telèfon, i ens agrada molt tenir-te aquí també. A mi també m'encanta venir. Que vagi bé. David, no marxis molt lluny, que ara estem amb tu, d'acord? Aquí estem.
¿Quién diría que me gustaría el mismo día en que te conocía? No pensaba que me volvería un poco loco con tu sonrisa.
Fins demà!
¿Quién diría de las ocho maravillas a mí me tocaría? ¿Quién diría? ¿Quién diría de las ocho maravillas eres la más bonita? ¿Quién diría? ¿Quién diría?
Odiaste no ponerte morena Preparo algo rico de cena Ya sé lo que te apetece hoy
Bona nit.
I seguim el magazín de matins de Ràdio d'Esvern, seguim a la Rambla. Ara sí, tanquem setmana, tanquem mes i tanquem dia. Ho tanquem tot. De fet, el dia continua, però per nosaltres s'atura a la una del migdia quan acabem aquest magazín i continua després amb l'informatiu Edició Migdia, Mariona Sales, i també amb tota la programació d'aquesta casa de Ràdio d'Esvern, que us ofereix avui divendres una programació molt variada. Recordeu que aquesta tarda...
A les 5 tindreu el Refugi a magazín de tardes d'aquesta casa amb en Jaume Alias. Ara marxem a parlar de psicologia amb en David Fernández. David, bon dia, buenos dias. Buenos dias. ¿Cómo estás? ¿Cómo va todo? Muy bien, de viernes aquí contento.
¿Preparado para celebrar hoy algo? La castañada, Halloween, nada, una película en casa. Voy a hacer un baile. Ah, bien. Sí, sí, sí. Hago como un movimiento corporal y demás y voy a probar. Es la primera vez que voy. Sí, ¿eh? Bueno, bien. Para soltar, para dejar ir. Ahí está. Bueno, ejercicios que están muy bien, interesantes. Ya te contaré cómo me va.
Pues sí, ya me contarás, porque aquí tenemos una sección también que hablamos de emociones con Elisa Linares y esta semana incluso hemos hablado de temas parecidos, de descensionar y de estos temas a raíz también de los movimientos y de la vibración del cuerpo, que es muy interesante.
Muy bien, pues pasamos ahora a nuestra sección de psicología. Vamos a hablar de un tema que nos afecta a todos más de lo que creemos, porque vamos a hablar del amor. Pero no todo en el amor es igual, porque muchas veces nos cuesta diferenciar entre el amor sano de una dependencia emocional.
Vamos a hablar de ello, del amor sano versus el amor y la dependencia emocional. ¿Por dónde entramos? Porque aquí en Carlen Diente es muy goloso, porque es un tema interesante, pero para que no se haga denso, ¿por dónde empezamos? Mira, voy a abrir con una frase, ya que he estado en el apartado anterior de astrología. Cuando me hice la carta astral,
Me dijeron que por mi fecha de nacimiento y hora, yo era el filósofo del amor incondicional. Ah, mira. Entonces no me extraño porque le he dado muchas vueltas al tema del amor y de la dependencia y además son muchas las personas que vienen a consulta por este tema. Y una de las cuestiones donde yo me he preguntado qué es amor, porque al final todo el mundo opina de qué es el amor y...
Y yo creo que el amor es todo.
El amor es aquello que tiene dependencia emocional, aquello que no tiene dependencia emocional, es todo. Ahora bien, hay un amor que es más sano y otro que es más insano. Eso sí que lo podemos decir. Yo creo que desde que nacemos vamos aprendiendo a soltar cosas. Tú antes has dicho soltar. Voy a bailar para soltar. Evidentemente es un tema que un día lo hablaremos. Pero nos acostumbramos a soltar esos miedos. Estar lejos de papá y mamá.
Querer un chupa-chus y que no te lo den o que realmente se te caiga al suelo. Y a lo largo de la vida aprendemos que un día nos gusta mucho y se acaba, o un día no nos gusta nada y se acaba, o un día tengo un animal en casa y muere, o un día muere un abuelo, o un día...
Y el amor, vamos poco a poco entendiendo que puedo querer algo, amarlo y perderlo. Con lo cual, es un camino de vida. Hablamos de dependencia emocional. Todo lo que nos gusta, todo lo que queremos, no queremos perderlo.
y muchas veces no sabemos tenerlo por miedo a perderlo. Entonces, creo que la vida es un aprendizaje a saber soltar, a saber perder, para llegar a tener un amor más sano, un amor que no nos haga daño, un amor que sea pues desear lo mejor
Incluso si hablamos de un amor de pareja, pues desearle lo mejor a la otra persona me incluya o no me incluya en sus planes. Que eso yo creo que es un amor elevado, un amor sabio, un amor de entender que amo tanto a esa persona que la respeto totalmente.
tal y como piense o tal y como quiera, aunque yo no esté en sus planes en ese momento. Claro, aquí hay un tema que creo que es interesante, el hecho de la dependencia emocional que hablábamos antes, también va muy atado al tema del porcentaje de dependencia emocional, porque un grado de dependencia emocional yo creo que es natural, podríamos decir, el hecho de que tú estás con una persona, estás conociendo a alguien, lo que sea, o estás en relación con una persona...
Y de alguna manera, pues cuando tienes un mal día te apoyas en esa persona. Cuando hay una situación de incomodidad porque ha habido una discusión, pues te duele, ¿no? Y sientes que necesitas también el apoyo de esa persona, aunque en esos momentos esa persona está siendo la otra parte de la discusión, ¿no? Y cuando termina dices, pues necesito un abrazo, necesito terminar esto ya porque no puedo más, ¿no?
Pero, claro, al final llega un punto que tenemos que entender y aprender a diferenciar esto de una dependencia emocional de es que sin esta persona yo no puedo hacer esto, es que sin esta persona yo no llego a la felicidad que me gusta o que tengo cuando estoy con él o ella. Y aquí es cuando empieza la toxicidad dentro de la pareja.
Totalmente, Dani, es así. Hay un punto, como todo en la vida, que es sano. Bueno, pues yo vivo en pareja, lo convivo, me apoyo. Aunque también deberíamos aprender a sostenernos solos y a pedirle a la otra persona, oye, mira, pues ahora mismo no me sé sostener o me gustaría que me acompañases. Esa...
Es a saber pedir, ¿no? Y luego hay un punto donde, como todo, hay una graduación donde está ese amor que dices yo sin la otra persona no sé vivir, yo es que soy... todo lo que hago lo hago por la otra persona...
Ahí es donde empieza un poco a entender que no hay un centro que te has perdido del centro. Si la otra persona no me escribe, si no me llama en un momento determinado, yo empiezo a sufrir. Ahí es donde empezamos a entender que estamos perdiendo nuestro centro y estamos teniendo...
Algo que es insano. Hoy en día está muy de moda. Es tóxico. Sí, hay una toxicidad. Sí, sí, totalmente. Y al final creo que nos hace más valiosos como seres humanos y también nos hace mejores personas el hecho de saber identificar cuando nos equivocamos y también cuando tenemos una conducta que puede derivar de esta situación
que se ha llegado a la tensión absoluta y ha generado toxicidad. Yo creo que al final esto también es extrapolable a las relaciones de amistad, a las relaciones familiares, a cualquier tipo de relación que conlleva eso. Al final una relación que es una especie de pacto,
de trato entre las personas, aunque parece muy burocrático decirlo así, al final una amistad se puede basar de una forma natural, pero ¿qué es una amistad? Es que una persona con otra tienen un vínculo, tienen una atracción que no tiene por qué ser sexual, puede ser una atracción de eso, de que comparten gustos, comparten aficiones, comparten cosas...
i al final deciden compartir tiempo, que para mí es lo más valioso que tenemos en este mundo, más que el dinero, que es el tiempo y es el hecho de decir, bueno, es un contrato no escrito, de decir, bueno, yo a mí me gusta estar contigo, me gusta compartir. Ahora mismo, actualmente, porque también estás otra, que las amistades, igual que las relaciones,
A veces vienen, dejan algo y se van. Que no todas las amistades son para siempre. Y creo que también aquí ha nacido como una sensación de agobio y de como oscura, ¿no? De decir, no, es que claro, las relaciones de amistad o las relaciones de pareja son para siempre. Bueno, también hay que saber dejar ir. Hay cosas que a veces nos obligamos a mantener y decimos, a ver, si esto está muerto ya, ¿no?
Totalmente, totalmente. Se ha idealizado ese amor romántico donde a lo mejor una pareja te puede dar algo en un momento determinado y, oye, se acaba, los proyectos son distintos y es muy sano también dejar ir, pero es tan difícil, ¿no?, muchas veces.
Totalmente, sí, sí, es así. Al final es una cosa complicada, compleja, que no se termina en un día ni en dos, porque al final también hay que curar heridas. Cuando lo dejas con una persona, muchas veces tienes aquella herida que dura meses, que dura años incluso, y que al final hay que aprender a cicatrizar y a seguir un poco adelante. Comentábamos lo del infierno antes con Arantxa.
Un poco va por aquí el tema, ¿no? El hecho de que nos pensamos que estamos allí en un infierno, que estamos en una situación que no se terminará nunca esta ansiedad, este agobio. Y tenemos que dejarnos ayudar y tenemos que pedir ayuda también. Y vosotros también tenéis una responsabilidad enorme los psicólogos. Totalmente. Y yo, si pudiera dar un tip...
No sé si es un consejo, porque no me gusta darlos, pero sí que si pudiera dar un ejercicio, es que la persona, antes de mirar a la otra, de que algo que le haya molestado, que se mire a sí misma primero. Que intente averiguar qué emoción se le ha movido y qué realmente...
Puede él también o ella haber causado la reacción en el otro. Porque estamos siempre muy acostumbrados a ver al otro que hace cosas, pero ¿qué hacemos nosotros para que el otro haga cosas? Y creo que esto es muy importante, tiene que ver mucho con la honestidad y la sinceridad y a veces admitirlo da mucha vergüenza.
Dani, porque uno también se equivoca y cuando explicamos las cosas, explicamos las cosas donde mira lo que me dijo, pero nunca explica lo que le dijiste tú o con el tono que se lo dijiste o la cara que le pusiste. Con lo cual, ¿qué pasa? Te vas contando una historia que te la cuentas tantas veces que se convierte en otra historia de lo que pasó. Y te la acabas creyendo. Y te la vas creyendo y no vas aprendiendo qué parte de ti haces que a veces...
El otro se irrite o el otro se enfade o el otro más allá de lo que haya pasado, porque todos tenemos una responsabilidad 50% de lo que ocurre. Totalmente de acuerdo, totalmente de acuerdo. Vamos a hablar de las señales de dependencia emocional que creo que también son importantes y a veces ponerlas en esquema también ayuda a identificarlas. Por un lado, yo creo que para mí esta es vital para entender un poco el tema de la dependencia emocional.
El hecho de tener miedo constante a perder la pareja. Es tan fuerte este dolor. Totalmente. Tan fuerte porque al final también lo que te hace es atarte a algo que a lo mejor ni te conviene, ¿no? Lo que pasa, Dani, que yo te he de contar que nosotros nos programamos como humanos de cero años a doce.
Entonces, muchas veces, aunque tú lo entiendas lógicamente, si dentro de ti, de tu cuerpo, hay como un dolor porque en un momento determinado te sentiste que papá y mamá no estaban por ti, te rechazaban, no te hacían caso, ese dolor se va a extrapolar a la edad que tengas, 80, 60, 40...
Y aunque tú entiendas que no tienes que tener miedo, porque lógicamente lo entiendes, hay algo en ti que te causa esta sensación en el pecho, en el vientre, que vas a entrar en miedo. Claro. Y es ahí donde viene un poco a veces la dificultad, porque tú puedes decir, pero bueno, no tienes miedo, si realmente no te va a dejar, si solo fuera...
Pero la sensación que tiene la persona es la que hace que sienta ese miedo y actúe de una manera que no le va a ayudar. ¿Es algo tan intrínseco en nosotros mismos? Totalmente. Totalmente. Es algo que está demasiado instaurado en la célula. Entonces, aquí...
Hay que hacer ejercicios de respiración, hay que hacer ejercicios de identificación. A veces el baile es bueno para que realmente rompa esa energía que está como demasiado centrada en el miedo. Es como proyecto hacia otro lugar para que no tenga miedo.
Totalmente, sí, sí, es así. Y de hecho también me gustaría hablar de la dificultad para tomar decisiones sin la otra persona porque creo que es una señal también muy clara el hecho de que muchas veces, como comentábamos antes, pues eso, dependemos de aquella persona para tomar alguna decisión
Y esto no pone las cosas fáciles, no pone las cosas fáciles, porque lo que te está demostrando es que, bueno, que necesitas de aquella persona para vivir y cuando entras en esta mecánica o pides ayuda a aquella persona, porque también a veces ayuda el hecho de decir, mira, estoy detectando este problema en mí,
Lo quiero cambiar, necesito que me ayudes. Cuando te pida opinión sobre alguna cosa, pues, ¿no? Porque a veces son cosas tan absurdas. A mí me ha pasado, yo lo he detectado en mí, en mi comportamiento. En parejas que he tenido que a veces incluso la montura de las gafas le he pedido opinión, ¿no? Eso de decir, ¿y qué montura cojo? ¿Esta o la otra?
No, tal cual, la que tú quieras, ya, pero ¿cuál te gusta más, esta o la otra? Pues esta, vale, pues esta, pam. Y que te genera esta ansiedad de que, ay, no me responde, no me contesta al mensaje y necesito comprar las gafas ya y no sé qué gafas comprar. Y al final dices, a ver, cuando lo ves desde fuera te parece todo súper cómico y súper estúpido. Pero claro, desde dentro hay un sufrimiento que va intrínseco muchas veces a lo que comentábamos antes.
Pero yo creo, Dani, aquí que es muy importante darse cuenta cuánto es nuestra necesidad de control interna. Porque muchas veces, incluso veo cuando vienen las personas a mi consulta y me dicen, es que claro, le doy los buenos días y él tarda más en darme los buenos días. ¿Qué estás dando los buenos días o estás teniendo un control de cuánto te quiere él con respecto a lo que le quieres tú? Porque yo le he dicho buenos días y solo levantarme y él me lo ha dicho a las 12, con lo cual...
ya ha cogido el teléfono porque le he visto que en Instagram han metido un mensaje y no me lo... Entonces ahí hay una especie de control de medir cuál es el amor a través de los gestos. Y cada uno es como es. Entonces entendemos que todos somos iguales y cuando alguien no hace lo mismo que hacemos nosotros es que no nos está queriendo igual. Y es ahí donde empieza esa dependencia, ese control, viene por ese control y el control es miedo al final.
Mira, ahora que dices esto, justamente esta mañana he escuchado un TikTok de un psicólogo joven que está especializado en relaciones de parejas del colectivo LGTBI y que comentaba que realmente hay muchas veces que dentro del colectivo, pero entiendo que en cualquier relación de pareja,
sea de la condición que sea, pues estas situaciones se da, que es el hecho de que tú puedas generar control a partir de esto mismo, de los mensajes. De decir, voy a esperar tres horas a contestarle porque no sé qué. Y aquí se genera un nerviosismo, un estrés, una fatiga de, bueno, es que me queda una hora para escribirle porque si le escribo antes va a pensar que soy un blando o lo que sea, ¿no?
Totalmente. Creo que no tiene nada que ver con el sector LGTBI ni nada. Tiene que ver con la condición humana, que somos así todos. Queremos tener el control de que nos aman, el control de que toda la relación va bien, el control de que todo es como yo quiero. Cuando no veo que sea así...
entro en pánico. ¿Qué le estará pasando? ¿Qué le ha pasado? Y casi que no me pongo en la situación del otro, de que igual pues oye, mira, iba tarde, se ha despertado tarde, no le ha dado tiempo, ya te escribirá. No, tú te has hecho la composición y piensas, ya no me quiere tanto. Las cosas a veces son más sencillas de lo que nos pensamos. Mucho más sencillas y nunca es personal contra ti. Hay que entender que cada persona está en su universo y eso para mí es importantísimo entenderlo. Súper importante, sí, sí, porque...
Muchas veces, pues eso, nos guardamos algún buenos días, nos guardamos algún buenas noches, porque pensamos, es que ahora sí le digo buenas noches, se va a pensar que no. Sobre todo esto en el proceso inicial de una pareja, ¿no? Cuando estás empezando con alguien que no sabes bien bien cómo va a responder el otro y dices, es que ahora sí le digo buenos días y buenas noches cada día, se va a pensar que a lo mejor no sé qué o se va a pensar que soy un pesado y solo llevamos tres semanas conociéndonos o un mes conociéndonos.
Y generamos este discurso que al final no deja de ser un autoboycott, un autosabotaje. Totalmente. Y que realmente lo que tenemos que hacer es ser nosotros mismos, porque si aquella persona conecta con nosotros, tiene que conectar con nuestro yo real, no con el yo que estás creando, para tirar el anzuelo y luego estirar de la caña. Totalmente. Por eso vienen tantas decepciones luego tan rápido.
Claro, porque estás diciendo, no, voy a esperar aquí, contesto, tal, y luego contestas en monosílabos, tal, y al final empiezas quedando, tal, me lo invento, os independizáis, no sé qué, no sé cuantos, y al mes y medio, problemas, frustraciones, tal, decepciones, ¿por qué? Porque a la que empiezas a conocer el otro ves que no es aquello que te estaba enseñando por mensajes, o aquello que te estaba enseñando en las citas, sino que no estamos siendo sinceros el uno con el otro, ¿no? Y el mundo de la comunicación en pareja es vital.
Es vital. Y ahora hay que añadir otro elemento de distorsión, Chag-GPT, la IA, que realmente a veces la gente se da cuenta que ese mensaje no es de él, que está hecho de otra manera, con lo cual ya no me quiere y que de alguna manera me está tomando el pelo, ¿no? O sea, cuidado que estamos ante un neuroticismo mucho mayor. Es el que viene. Sí, ¿eh? Qué fuerte.
Así es. Hombre, yo tengo que reconocer que a veces uso HGPT para mensajes más institucionales, más de trabajo, ¿no? Aquello de que necesito condensar ideas y le digo, mira, pero a nivel más, ya no romántico, sino a nivel personal, lo encuentro que está fuera de lugar, ¿no? Pero hay de todo. Yo me encuentro de todo, la verdad. Bueno, pues nos seguiremos encontrando de todo aquí en la sección la semana que viene. Muy bien. Que vaya bien, David. Un abrazo. Un abrazo.
I fins aquí la Rambla d'avui.
Moltíssimes gràcies a tota la gent que ha fet possible el programa d'avui divendres. Avui tanquem el programa amb molta il·lusió, moltes ganes. Divendres 31 d'octubre, eh? Avui la castanyada. Que ningú falti a menjar castanyes, a menjar panellets, a menjar el que sigui. Bé, aviam, polvorons encara no, eh? Els polvorons els deixem per al desembre.
Avui al programa hem tingut les notícies de Sant Jus, les portades dels diaris, hem repassat el temps i les efemèrides i hem tancat el programa d'avui amb l'entrevista del dia amb l'Arnau Macià, amb en Joel Reguant parlen de política i amb l'Aranxa a l'Astrologia i en David a la Psicologia. Tornem dilluns. Que sigueu molt feliços. Adéu-siau.