Les àvies i els avis són sàvies i savis. No deixis que ells ni les seves històries caiguin en l'oblit. Festa de Bici sense Edat. En Bici sense Edat és una iniciativa solidària que busca combatre la soledat entre els més grans.
La soledat és el major problema amb el que s'han d'enfrontar les persones d'edat avançada. I depèn de tu, que ho facin sols. Sortides amb bicicleta per al municipi amb la gent gran. Acompanya'ls a veure el poble on es van criar. Dóna'ls vida, que et tornin a sentir el vent a la cara. Et necessiten. I tu a ells, també. Des de Bici Sense Edat, et necessitem. Festa voluntari. Més informació al portal justsolidari.cat o en bicisenseedat.cat. Amb la col·laboració de l'Ajuntament de Sant Just d'Esvern.
Smooth Jazz Club. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. Smooth Jazz Club. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Les teves tardes ja tenen refugi. Soc el Jaume Elias i arribo amb la tercera temporada del Refugi, el programa més fresc, dinàmic i jove de la ràdio, de dilluns a divendres de 5 a 7 de la tarda. T'acompanyarem amb humor, informació i molt bon rotllo.
Vine a riure, a reflexionar i, sobretot, a passar-ho molt bé. Sintonitza el 98.1 FM i segueix-nos a les xarxes socials. El refugi, on les teves tardes se't faran molt curtes.
Bon dia i feliç dissabte. Arrenc aquí ara el resum de la Rambla.
Soc Daniel Martínez, presentador de la Rambla al magazín de matins de Ràdio d'Esvern i avui us portem el resum de la Rambla, aquell espai on recuperem les entrevistes destacades de la setmana i us les portem aquí al cap de setmana perquè les podeu escoltar amb deteniment.
Aprofitem que estem a les zones del 98.1 FM avui en dissabte per saludar-vos, per desitjar-vos bon cap de setmana i per convidar-vos a escoltar els propers minuts aquí al 98.1 FM. Soc Daniel Martínez i ara comença el resum de la Rambla.
Ara és moment de l'entrevista del dia. Avui parlem amb Roger Cònsol i volem parlar del poema de Nadal, un recital de música i poesia de la mà d'en Roger Cònsol i en aquest cas que arriba també a Sant Just d'Esvern amb el grup Flouc, que serà un recital amb música al davant del mercat de Sant Just a la una del migdia d'aquest mateix dissabte.
Aquesta funció, aquesta representació és del poema de Nadal de Josep Maria de Sagarra i ben dit i ben explicat i amb Nadales més tradicionals i arranjades amb música d'arrel de flouc. I és que la sonoritat d'aquest trio també ens endinsa en el món d'harmonia com un mar de possibilitats. Flueixen com l'aigua i la seva força té el nom de folc i també cognoms desconeguts que a vegades no sabem d'on venen.
Però ens fa molta il·lusió, en aquest cas, avui no tenir Flux, sinó que en aquest cas tenim en Roger Cònsol, però que també ens podré explicar una mica aquesta funció i també en què consistirà tot això que podrem veure al mercat de Sant Just a l'una del migdia dissabte 20 de desembre. Roger, bon dia. Molt bon dia i moltes gràcies per trucar.
Doncs res, bàsicament, volíem preguntar-te sobre això, sobre aquesta funció del 20 de desembre, que porteu el poema de Nadal a l'espai públic davant del mercat. Què té aquest lloc que fa especial, doncs, un recital com aquest? Doncs abans, quan em presentaves, pensava que la primera cosa que diré serà parlar del miracle, perquè és un miracle. Nadal celebra un naixement, tot naixement és un miracle, també, no?, és el que hem dit.
El que ens porta més a la màgia de la vida, néixer i morir, són les dues coses més màgiques que fem, perquè venim d'algun lloc que no sabem i anirem a un lloc que tampoc sabem, no? I torno a la màgia perquè fa tres anys que ho fem aquí al davant del mercat a Sant Just, que és la tercera vegada, que fem aquest poema de Nadal del Segarra amb plou, etcètera, davant del mercat.
I el primer any, o sigui, el desembre, o sigui, el 23, el 22, el 21, sempre que heu per aquí, el desembre del 2023, que va ser la primera vegada i l'estrema absoluta del nostre espectacle, va ser un autèntic miracle que ens va fer que la cosa anés endavant i que portem dos anys, que hi ha de deu bolos, sempre, clar, és un bolo que només pot sortir per Nadal, diguem-ne, no?, perquè té una curta vida de 15 dies, el màxim un mes,
però que sempre hi ha Nadal, no? Llavors, explico una mica aquest miracle. O sigui, jo recordo gent l'any 23 recitar amb mi, sense veu, com si diguéssim, però amb els ulls plens de llàgrimes i emocionó, perquè s'agarra a quantes famílies durant l'època del franquisme i després, diguem-ne, s'ha dit el poema de Nadal a les llargues tardes de Nadal, després dels dinars copiosos, diguem-ne, quan els nens fan el verset,
i les nenes que van al Barçet de Nadal, doncs després els adults potser llegeixen, o potser un fragment només, o potser un fragment diferent cada any, no?,
Però recordo, i ara em surt així, la Maria Quintana, que el cel sigui, recitant amb mi certes parts famoses, el Ricard Segura, tota aquesta gent emocionadíssima i que quan arribem, vam arribar a l'últim carn, al cant final, diguem-ne, quatre cants, una introducció, bé, quatre cants i un final, diguem-ne. Doncs quan arribem, que és més curt, el final que el final, els últims versos, que és el que la gent suposo que també s'ha fet molt de memòria, diguem-ne,
Recitant amb mi, la gent ja gairebé dret amb unes ganes d'aplaudir brutals, no? I va funcionar molt bé. Tant és així que jo vaig estar gairebé durant una hora, més o menys d'espectacle, durant uns 55 minuts o així, i gairebé ja estava mitja hora abraçant la gent, gent emocionada, gent plorant, i jo mateix que m'emocionava molt, com a més la primera vegada, no? Per tant...
Què aporta el poema de Nadal? Doncs aquest miracle, aquesta comunió, que també el Nadal és comunió, no? Si fugim una mica del Nadal, perdó, eh?, d'avui en dia, de les llumetes, les corredisses, les compres, la sobrecompra, la sobrecompra, eh?, vull dir, estem mega exposats, sobre exposats a una societat de consum que no és el Nadal, i ho dic ben clar i català, no és això el Nadal. El Nadal és una trobada, és una trobada plena d'emoció i una cosa més interna, no?, per celebrar aquesta...
aquesta vida que està naixent simbolitzada amb Jesús o simbolitzada amb el sol, recordem que el subsistit hivern, celebrem la nit més llarga de l'any perquè a partir d'aquí es faran cada vegada més curtes les nits de l'hivern, com si diguéssim, eh? Per tant, aquestes trobades i aquestes coses. I quan vam triar, i em centro ja amb la pregunta que m'has dit, jo saps, Dani, que la gent em pregunta una cosa, jo respondo tot i finalment potser...
Doncs, per què davant de Nadal? Doncs la idea principal... Ai, davant de Nadal, davant del mercat. Del mercat de Nadal. Ai, del mercat municipal. Sí, exacte. La idea, en un principi, el primer any, després això ara té una versió escenari, una versió carrer, sobretot la fem amb escenari perquè són dies freds, diguem-ne, però era fer un... i a Sant Jus ho estem aconseguint, i després presentaré Flow, qui és el sis, que ho perdona, que també és Sant Jus Teng, que està, doncs, és un dels líders de Flow, diguem-ne, amb...
vam estar molt d'acord en què s'havia creat una comunió de poble, aquest també és un miracle, diguem-ne, brutal, com si diguéssim, que a davant del mercat feia bon dia. Ho acompanyem amb un caldo calent a les mans que el fa la Teresa de la grangeta, de la granja Carbonell,
que ja està encarregat per 50 persones més o menys, fem gots petits, per tant, si n'hi ha una mica més, hi haurà una mica més. Imagina't, els dos anys ens han acompanyat bastant bon temps, per tant, un migdia just abans de Nadal, el dissabte de compres d'àpats i aquestes coses dius davant del mercat de Nadal, i tu surts de comprar i a migdia hi ha hagut les Nadales també de la Cal, abans que al matí emanitzen aquella jornada o aquell matí,
I després en posem unes cadiretes. La gent que vulgui i que pugui té prou calent a les mans i és una cosa d'escoltar unes paraules absolutament delicioses. D'aquest autor, que el tenim massa potser titllat, i sort del Xavier Albertí i de la seva ara aposta i proposta de la corona de les Pines, i abans també, que ja n'havien fet també a la Rambla de les Floristes i tot parat,
perquè si es diu bé, si es diu mínimament bé, o sigui, no marcant el vers perquè el vers hi és, el català que he utilitzat a Sagarra és absolutament impressionant. És un català que ja no es parla, diguem-ne, però que s'entén perfectament, amb un ritme, amb unes rimes a mig del vers, al final de vers, absolutament genials, diguem-ne. Jo, al dossier de presentació, sempre he dit això, a Sagarra se l'ha dit bastant malament perquè se l'ha dit de manera molt amateur, o com he dit abans amb les famílies, diguem-ne, eh?
Per tant, per gent no educada i vers, diguem-ne, no professional, en dia al vers. Per tant, a vegades ens agarra i diu, ai, Quique, ens pots fer una compa, aquell català que rincló, no? No és això, és el contrari. El senyor Federico García Lorca era fan del senyor Josep Maria Zagarra, igual que Josep Maria Zagarra era fan de Federico García Lorca. Per què? Perquè fan el mateix.
Un en castellà andalusí, diguem-ne, i l'altre en català. Però fan el mateix. O sigui, el Lorca de... No diguem el Lorca més surrealista, més de poeta Nova York, eh? El Verde que te crio verde, el romancero gitano... L'Orca popular és el nostre segarra, diguem-ne, amb un llenguatge popular que la gent s'ho sabia de memòria, de l'època de la República, abans del franquisme, oi tant. La gent s'ho sabia, tot això d'aquí.
I a part de ser bonic, parla del Nadal que hi ha en aquella època, i jo crec que sempre, s'ha perdut, dels orígens del Nadal, del per què celebrem Nadal, de la cosa més espiritual. És un cant espiritual, el poema de Nadal, amb coses també litúrgiques o religioses. Aquí també he de dir que no fem tot el poema de Nadal complet, sinó un 80-85%.
perquè els versos potser que parlen més de cultura religiosa, doncs de moment els hem opiat. I que això, que vinguin, perquè és absolutament genial. A més, he tocat amb unes Nadales del workflow brutals. M'estic allargant molt, callo, si pots preguntar alguna cosa més, segur, Dani. Seguim amb més coses, Roger, tranquil. Ja que estem parlant també de Josep Maria de Sagarra, a mi m'agradaria saber, com tu bé comentaves, el poema de Nadal és una obra molt estimada,
però no sempre prou llegida, no? I per què creus que el text de Sagarra continua interpel·lant-nos a dia d'avui i que quan la gent fa una mínima incursió o no, que d'alguna manera acaba tenint aquest moment per escoltar-vos, per exemple, en aquest recital poètic, doncs s'acaba enamorant de Sagarra? Jo crec que ens interpel·la encara avui perquè, i no només a la societat d'avui, sinó a la societat de, bueno, no ho sé, com a anima de l'aire contemporània,
que ens hem tornat una societat cada vegada més amb la idea industrial i tot plegat, per segle XIX i segle XX, cada vegada més materialista. I abans, també, segur. Però, bueno, no cal anar segles, segles lluny, diguem-ne. Llavors, el poema d'Alsagarre, com tu has dit, ens aporta la raó principal del Nadal, diguem-ne, no? És que és una cosa més moral, ètica, però d'una ètica popular, diguem-ne, no cristiana i tot plegat.
Ens parla, per exemple, del personatge antagonista d'aquest poema, perquè és un poema que té certament algunes parts molt clares, diguem-ne, que és el Rabadà. Hi ha un moment que diu que el Rabadà encara es viu i ens està espiant el Rabadà, diguem-ne, que és el que, ara no t'ho sabries recitar així de memòria, però és el que mira l'estrella de l'estable, mira el miracle, mira la màgia, l'estrella, la pols d'estrelles, diguem-ne,
amb el broc del seu porroble ocel a la mà, com si diguéssim això que diu el poema. Per tant, el que sí, un templo de la màgia, però li ens falien fot tres pitos, perquè ell, com diu el poema, mai va negar les tres coses del seu baix profit. Què vol dir? Doncs viure, menjar bé, resguardar-se i ja està, i miro per mi. En canvi, la protagonista surt del Can Quart, que és la mare,
i no vull dir Verge Maria, perquè no és cap Verge Maria, sí, d'acord? És la Maria, que va donar llum a un nadó, sembla ser, en una establia, diguem-ne, però no es parla de la Mare de Déu, és les mares, no? I el fet de tenir un fill, i el camp 4, sobretot, va de la cançó del noi i de la mare, i es pregunta a qui li deuria sortir per primera vegada, perquè és una cançó anònima, d'acord? I s'imagina aquesta mare, que davant d'una criatura que va de néixer, que d'aquest el miracle...
li importa absolutament tot. Està amb un bou i amb una mula a l'estable, està en el lloc més brut de tots, però té davant la joia d'un nadó acabat de néixer, com si diguéssim que tampoc cal que sigui Jesús, eh? Vull dir que pot ser una mena, com els pastorets que vam dirigir fa molt de temps aquí a Sant Just, que hi neixien grunes als pastorets d'aquí a Sant Just i que, per cert, també s'estan en aquest divendres o dijous, potser. Per tant, el que és màgic és el naixement, diguem-ne, i el que ens interpel·la a nosaltres...
És això, amb una societat tan plena de rebedants, amb una societat tan plena de materialisme, de compres compulsives, d'imatges, de llum, de moviments, de Black Friday, no? Diguem-ne, és un... Des del Black Friday ja arriba Nadal, i el Nadal és un mes, però el Nadal ja no és un Nadal. El Nadal és vinga, comprar, vinga, llumetes, vinga, comprar i vinga, llumetes, no? En canvi, arriba Nadal, el dia de Nadal, la nit de Nadal, i, hòstia, unes famílies asseguts a taula, cantant cançons, potser amb un obsequi que surt, i dir, de dintre del cor, que és el que diu també el Segarra, no?,
Clar que ens podem regalar coses, només faltaria, però realment coses, com diu ell, les ganes de donar-li coses al noi de la mare, coses que vinguin de dintre del cor, no? Per tant, un Nadal més de debò. I això és això que jo crec que ens interpel·la moltíssim, o com a mínim, si vols, és el que em va interpel·lar a mi quan fa 20 anys jo el vaig llegir per primera vegada, em vaig enamorar, durant 15 anys o 17 vaig dir he de muntar alguna cosa, he de muntar una cosa, i un dia vaig dir prou, s'acaba aquí la meva...
covardia també de no muntar-lo i, Sisko, sisplau, ajuda'm a muntar això, Sisko Cardona, guitarra de riu, guitarrista de molts grups, un dels millors guitarristes rítmics d'aquest país nostre, i em diu, no, diu, sí que ho farem, diu, però no ho faré jo sol, ho farem amb flowch, i us presento, eh, un mandolina que és absolutament genial i que fa uns gorgoritos i uns solos al mig de les cançons brutals, un dels també millors acordeonistes diatònics, que és el Marcel Pino,
una cantant que està a 3 o 4 grups, que ara també se fa amb la França per aquí per allà, la Patri García, i que sonen molt bé. Vull dir, fan jazz amb nadales i amb música tradicional. O sigui, amb una sonoritat com tu has dit molt bé d'arrel, diguem-ne. Estan tan ben tocades, les 7 o 8 nadales que toquen, diguem-ne, i que juguen per sobre, no? Vull dir, tot d'una t'agafen una melodia i també en fan un solo per aquí per allà i ara juga una, ara juga l'altra. Per tant, sense que sigui jazz, diguem-ne, perquè està molt ben estructurat, doblegat,
però es dona aquest virtuosisme també que no són unes Nadales que toco jo per exemple a la nit de Nadal o el dia de Nadal a cantar amb els meus nebots és una poesia també la música absolutament brutal
Doncs Roger Consul, ho hem de deixar aquí, però també deixem que els oients explorin una mica el món de Josep Maria Sagarra, gràcies al poema de Nadal, aquest dissabte, 20 de desembre, a la una del migdia davant del Mercat de Sant Just. Gràcies, Roger, que vagi molt bé i bones festes. Moltíssimes gràcies a vosaltres, Mariona, també, ets-ho també, és que aquí m'estàs escoltant.
I Dani, gràcies, bon medal, i una vegada més, Ràdio d'Esvern, també, moltíssimes gràcies per seguir-nos. Gràcies, adeu-siau. Adeu.
Seguim al magazín de matins de Ràdio d'Esvern, seguim a la Rambla. Soc Daniel Martínez i és un plaer estar amb vosaltres aquí al 98.1 FM. Ara és moment de l'entrevista del dia. Avui ens acompanya al telèfon Gina Clavijo, portaveu del grup municipal de Vox a l'Ajuntament de Sant Just d'Esvern. Amb ella parlarem de l'actualitat política, la valoració del darrer ple, el posicionament del seu grup davant dels pressupostos del 2026. També farem referència a les polítiques socials, l'urbanisme, l'habitatge, la seguretat...
i la gestió de diversos reptes que afecten el dia a dia de Sant Just d'Esvern. Gina Clavijo, bon dia. Bon dia, Daniel, moltes gràcies. Benvinguda al programa, comencem fent valoració del ple municipal de novembre. Gina, quina valoració fa Vox Sant Just del ple municipal del mes passat?
Sí, vale, voy a comentar dos cosas. Bueno, en principio fue un pleno marcado por la propaganda, bueno, y el rodillo del PSC. Mucho anuncio, muchos titulares, pero pocas soluciones reales. San Yus de Sber no necesita más marketing político, sino gestión, orden y prioridades claras.
el gobierno municipal sigue más preocupado por vender su relato que por resolver los problemas cotidianos de los vecinos. Esa es la primera parte. La segunda parte fue que fue un pleno que tuvo que dividirse en dos plenos, porque en la mitad del pleno han llegado a ocupar la institución una cantidad de personas, bastantes, yo diría que más de 50, y yo incluso te voy a decir, pasé miedo,
porque se nos hicieron alrededor algunos jóvenes y se sentía uno como amenazado, como ellos estaban en una posición, la de ellos, que tiene todo su derecho según ellos, pero no de esta manera, porque hay un horario para escuchar a todos los vecinos que debieron haber respetado. Y segundo,
Pues, claro, bloquearon totalmente la institución, hubo muchas faltas de respeto hacia la institución, hacia el alcalde inclusive, y hacia nosotros como Vox. Yo tuve bastantes, me dijeron bastantes cosas muy fuertes. Incluso me tuve que estar allí escondida por la policía que me colaboró hasta la medianoche y me escoltaron hasta la casa. Pasé miedo, sinceramente, no estuve respaldada por el alcalde en ningún momento.
Y fue una posición y una situación muy incómoda, primero porque es muy difícil que una sola persona, o sea, yo me levanto y diga, hey, respeten la institución porque hay que respetarla, porque es que es la primera institución de la ciudad.
però no podia perquè iba a ser peor. I això li correspon a l'alcalde.
Ah, perdona. Sí, el que es va cancel·lar, diguéssim, el que va haver una suspensió va ser el referent del mes d'octubre, que es va reprendre a principis de novembre i a finals de novembre va haver el del mes de novembre. Nosaltres li preguntàvem pel mes de novembre. No s'amoïni. Disculpa, no. Entonces, pero bueno, ya lo dije, entonces ya lo que te comenté al principio, ¿no?,
que el gobierno estaba más preocupado por vender el relato que lleva durante tantos años, porque viene siendo lo mismo durante 44 años que estamos gobernados por el mismo gobierno. De resto, pues no tengo nada más que comentarte. Disculpa que, claro, como hubo la segunda parte en noviembre,
Por eso me confundo un poquito. Senzillament, fer l'apunt perquè els oients també ho tinguessin en compte, aquest decalatge de temps i aquesta cronologia dels fets. Després parlarem de les detencions, Gina, però deixem ara que marxem a parlar d'altres qüestions. Ens agradaria saber quines són les raons que han portat el seu grup a votar en contra del pressupost municipal del 2026. Sí, mira, votamos en contra...
Porque es un presupuesto continuista que mantiene el gasto político y las partidas ideológicas, pero no afronta lo esencial. Con este modelo el vecino paga más mientras el ayuntamiento se sirve a sí mismo. No hay una mejora real de los servicios ni una apuesta clara por lo básico, por lo cotidiano, por pensar realmente en el bolsillo de los ciudadanos. Por eso votamos en contra nuevamente igual que el año anterior.
I quines prioritats considera Vox que no estan prou reflectides en el pressupost aprovat? Hi ha tres prioritats fundamentals que no estaven ben reflejades, que són la seguretat de la convivència, amb més presència policial i menys impunitat. La segona limpieza, manteniment, el bàsic del dia a dia que els veïns reclamen, també hi ha.
Hay muchas calles sin pavimentar que llevan años, por ejemplo, el barrio sur, cerca de la zona industrial, calles sin repavimentar y sin ni siquiera darle solución, aunque sea un maquillaje, dijéramos así, pero bastantes en San Yus, eso lleva mucho tiempo. Otro es el alivio fiscal y apoyo a las familias y al comercio.
reduciendo la presión sobre quienes trabajan y sostienen el municipio. Eso es muy importante, sobre todo. Que se la he pedido, incluso por moción y todo. Molt bé, doncs passem a més qüestions, Gina. Anem a parlar de com valoran la reforma del Fons Social i les noves línies d'ajut. Creieu que arriben realment a qui més ho necessita? Recordem que va haver aquesta reforma del Fons Social i volíem saber què opina el seu grup municipal.
Sí, mira, tenemos algunas dudas razonables. Las ayudas deben ser rápidas, transparentes y bien controladas. Deben llegar a los vecinos que realmente las necesitan. No servir para redes clientelares ni para hacer política con la pobreza. Pedimos criterios claros, control y evaluación de los resultados.
Realmente ahí es donde queremos que lleguen precisamente a quienes lo necesitan de San Yusdesberg.
Molt bé. Avui estem parlant amb Gina Clavijo, portaveu del grup municipal de Vox a l'Ajuntament de Sant Just d'Esberna. Amb ella estem parlant de l'actualitat política municipal, estem fent balanç del darrer ple, del posicionament del seu grup davant dels pressupostos, entre altres qüestions. I ara marxem a parlar d'un tema que també ha estat capdalt en aquest ple del mes de novembre. Parlem de la seva posició davant de la modificació puntual
del Pla General Metropolital Parador i el carrer Major, que n'opinen d'aquesta acció que està en procés i que també es va obrir, es va encetar en aquest ple del mes de novembre. Nuestra posición es de prudencia y vigilancia. No queremos operaciones urbanísticas hechas de espaldas al vecindario.
ni cambios que degraden el gasto urbano o empeoren la movilidad y el aparcamiento, que está cada vez imposible. El mismo ciudadano no tiene dónde aparcar, por ejemplo, ni de una forma gratuita o sus zonas verdes, bueno, en fin. El urbanismo debe estar al servicio de los vecinos, no de intereses concretos. San Yú no es un tablero ideológico, esto es algo que quiero remarcar, es un municipio para vivir, hay gente que lleva
Años. Y que sus familias quieren seguir viviendo aquí. Sus hijos. Sus nietos.
Molt bé, doncs passem a més qüestions, marxem a una altra pregunta, en aquest cas referent a una altra qüestió. Quin model urbanístic, ja que comentava vostè, Gina, sobre aquest tema del model urbanístic del nostre municipi, que hi hagi espais per poder aparcar, perquè s'hi pugui accedir de forma còmode, quines alternatives proposa Vox per a aquests àmbits? Defendem un urbanisme de sentit comú.
¿no? Como en todo, todo debe haber sentido común, es conservar la identidad de Sanyús, sobre todo, apostar por la rehabilitación, planificar bien, evitar experimentos, ¿no? Sanyús no es un tablero ideológico, vuelvo, lo repito, ¿no? Es un municipio para vivir, no para probar ocurrencias políticas, es que debemos intentar que nuestra gente se quede
Per què creu vostè que és un taulell urbanístic, Sant Just? O per què creu vostè que així ho està fent el govern municipal?
Mira, realmente digo yo que es un tablero ideológico, como vemos, siempre es tratado, hay muchas asociaciones, muchos chiringuitos y todo el tema ideológico se lleva a la máxima potencia sin pensar realmente quiénes son los que viven aquí. Se hace porque se manda desde arriba y nos vamos por las mujeres, por...
por el feminismo demasiado izquierda, demasiado... Pero no estamos pensando realmente sobre las mujeres que viven aquí, que son mujeres profesionales, trabajadoras, o por las madres que se han dedicado a sus hijos, ¿no? En ese caso, por ejemplo, hablo así en el tema ideológico. En cuanto al modelo urbanístico, claro, es que tenemos que obligatoriamente poner bicicletas y bicicletas y bicicletas. Vivimos en un pueblo...
que tiene unas subidas y unas bajadas. Yo, por ejemplo, monto mucha bicicleta y me cuesta, y con todo lo deportista que soy, pues porque es para hacer un ciclismo realmente duro dentro de San Yus. Y para irte a la ciudad, pues no es tan cerca. Y si vas de ropa de trabajo, con corbata y todo, ¿cómo llegas?
i entonces... Ja, però hem de tenir en compte, Gina, que Sant Jus d'Esvern ha liderat l'ús de la bicicleta en relació amb el nombre d'habitants. És a dir, acaba de sortir una notícia de fa uns dies que, si ho comparem amb el Baix Llobregat, som un dels municipis que més fa servir la bicicleta per habitant. Claro, pero ¿dónde sale el conteo? El conteo está al lado, en las esquinas, donde también pasan los de San Federico,
Algunos desplugas. Entonces hay un conteo que realmente no es el conteo real. Que todos tengamos bicicleta, sí, porque a nivel mundial, digámoslo así, hay que hacer deporte por mantenernos mejor de salud, ¿no? Pero es por esto. Y San Yus siempre quiere ser el primero. Sí, ¿vale? Seamos el primero. Lo mismo lo hicimos con los chips, pidiendo estos de las basuras. Pero el ser el primero no quiere decir que sea el mejor.
o que sea lo mejor, en eso deberíamos ser un poquito más, como te digo yo, sentido común, y de pronto esperar que lo empiecen y lo hagan otros y aprendemos de lo mal que lo puedan hacer otros. Y si están haciendo unas cosas un poco mal, la gente, por ejemplo, en esto de las basuras, fastidiadísimos por el tema de las tarjetas, hay un problema interno a nivel de realmente si se está haciendo bien, si no se está haciendo bien, no se ha calculado...
realmente la cantidad de personas que lo están utilizando, ni quiénes sí ni quiénes no, se ha repetido, bueno, en fin, todo eso, no debemos ser siempre los primeros, porque hay que esperar y realmente hay que preguntarle a los vecinos qué es lo que quieren, qué es lo que quieren, y no todo lo que manden desde la Unión Europea es tan obligadamente y tan inmediatamente, ni no todo tiene que ser, para España también tiene que tener, y Cataluña, un cierto criterio, ¿no?,
Y cada ciudad también su propio criterio, de acuerdo a cómo se vive y de acuerdo a lo que nuestros vecinos quieren. En ese caso yo haría encuestas. Yo haría encuestas. Antes de empezar con una cantidad de proyectos, ¿por qué? Porque sí, somos la cabeza, pero en este caso yo no soy la que gobierna, lamentablemente gobierna hace 44 años el PSC, pero si hacemos encuestas nos enteramos que quieren nuestros vecinos.
Gina, tornem a un altre tema que he pensat a l'inici, que és el posicionament. Ens agradaria saber quin és el posicionament de Vox davant les detencions dels joves del municipi i quina resposta institucional reclameu vosaltres.
Estem parlant de les dues detencions, la referent, diguéssim, a aquestes accions que es van... Bé, és una detenció que es va dur a terme fa unes setmanes, però unes accions de protesta i una detenció que es va dur a terme durant les festes de tardor. Què opina Vox d'aquestes detencions? A veure, mira, la postura és clara. Hi ha tolerància zero amb la violència i el vandalisme, sigui del costat que sigui, de on venga. Apoyo total a la policia, damos y a su trabajo.
Pedimos al ayuntamiento una respuesta firme y sin amigüedades. Condena clara de los hechos y colaboración con las fuerzas de seguridad. Ni excusas ni blanqueo. No podemos nosotros posicionarnos porque exactamente no sabemos la otra parte. Sabemos la parte de los chicos, en este caso que me comentas, pero no sabemos la otra parte. Eso ya se irá sabiendo y hay que darle tiempo al tiempo.
No podemos por una fotografía o un vídeo. ¿Dónde están los demás? ¿Dónde están los demás vídeos o el otro? Claro, eso está, existe, aparentemente. Y más cuando de pronto ves que estos mismos chicos entran de esa manera tan espontánea y tan enérgica y tan a la fuerza, porque fue así al ayuntamiento,
Pues mira, uno como que empieza a dudar realmente qué pasó ese día de las fiestas. Yo viví por estos chicos que me decían que me posicionaran el mismo día del pleno y les contesté, no me puedo posicionar porque vosotros me hableís constantemente en la calle. Entonces, ¿cómo voy a decir si sois buenos o sois malos o esto por la experiencia propia? Mejor no digo nada. Me quedo callada.
porque no puede ser lo ancho para unos y lo angosto para otros. No puedo estar a favor de uno y del otro sin saber las dos caras. Entonces mi postura es la que va surgiendo a medida de que ya esto creo que ya hay una, ya creo que los mozos han actuado y denunciaron el hecho primero. Entonces, bueno, ya esperamos a ver qué va sucediendo.
Pero el ayuntamiento perdió ahí mucho tiempo, el alcalde, en tomar una posición sobre todo de respeto hacia él, hacia la institución y hacia todos nosotros los que estábamos allí como los concejales. Eso fue realmente muy incómodo.
Marxem a parlar d'habitatges. Abans parlàvem de plans urbanístics, de la idea de poble que tenim o que té, en aquest cas, el Sant Just, tant el Ciutadà com el Consistori, en aquest cas, doncs Vox, dèiem, idees diferents per un poble que ha de sumar, en aquest cas, suma 118 habitatges de Maslluí en la seva futura gestió social. Com valora la compra d'aquests 118 habitatges?
Puede ser una herramienta útil. Lo veo bien, muy bien, pero exigimos transparencia total y que se beneficie primero a los vecinos de San Yus, que realmente son los que lo necesitan. Marcamos una línea roja clara, cero ocupaciones y cero degradaciones. Una vivienda social, sí, pero bien gestionada y con unas normas claras.
Pues para adelante, ¿no? Si es así.
Recordem que estem parlant dels 118 habitatges de Maslluí, que era una promoció de la caixa, que en aquest cas la Generalitat de Catalunya ha fet la compra, i l'Ajuntament també anirà al darrere que ho pugui gestionar a l'empresa local Promunça. Marxem a parlar del diagnòstic que fa Vox de l'estat de serveis municipals i quins aspectes del dia a dia considera més desatesos. Ja comentava abans vostè, Gina, que hi ha algunes qüestions que des de Vox consideren que estan desateses pel govern municipal.
Sí, sí, ya comentaba, por ejemplo, sobre muchas, muchas calles de la ciudad que se necesita volver a asfaltar, ¿no? Realmente se necesita. Otro, bueno, algunos sitios también de limpieza y sobre todo desde que se utiliza la tarjeta en estos contenedores, pues hay más suciedad porque la gente muchas veces o pierde la tarjeta
o no quiere esa, como te dijera, yo lo veo como una manipulación y un gasto adicional para la cesta normal de las familias. Entonces hay más suciedad en las calles, hay más bolsas de basura, bueno, en fin. El mantenimiento, ¿no? El mantenimiento que te digo en general. Hay una burocracia muy lenta. Lo mismo constantemente vemos...
los grafitis siguen, el ayuntamiento se ha puesto en ello, sí pintar, pero es un costo para el ayuntamiento en vez de prevenirlo, en vez de, sabemos quiénes lo hacen, pero lo tenemos clarísimo, que son los mismos chicos que entraron aquel día al ayuntamiento, o sea, todo está tan claro que son los mismos que generan todas estas cosas, entonces la ciudad vive sucia, porque vuelve y se pinta y vuelve y ensucian con más grafitis cada vez más grotescos,
y hay sitios que se les da para que pinten si es que lo quieren hacer, ¿no? Entonces esto, hay una burocracia muy lenta y una falta de firmeza fuerte frente al incivismo. Eso es incivismo total. El PSC prefiere planes, slogans y campañas. Nosotros pedimos resultados visibles en la calle, los andenes, para aquellas personas que van en su silla de ruedas o que no pueden estar bajando y subiendo escalones a nuestros mayores,
també hi ha moltes descuidades. Bé, són detalles, són moltes detalles que jo crec que cal tenir molt en compte perquè són del dia a dia. Gina Clavijo, portaveu del grup municipal de Vox a l'Ajuntament de Sant Just d'Esvern. Ho hem de deixar aquí. Moltíssimes gràcies per atendre'ns i que tingui molt bones festes. Daniel, gràcies a ti igualmente. Que vagi bé. Adéu-siau. Gràcies. Ciao.
Ara són les 11 i 17 i esteu escoltant la Rambla, el magazín matinal de Ràdio d'Esvern. Avui obrim la segona hora d'aquest magazín amb l'espai de l'entrevista del dia amb l'alcalde de Sant Just d'Esvern, Joan Bassaganyes. Repassarem els punts més destacats del ple municipal de novembre, les iniciatives aprovades en les darreres setmanes i també els projectes i reptes que afecten el nostre municipi i el dia a dia dels veïns i veïnes. I com sempre, tancarem amb l'espai l'alcalde Respon amb les preguntes dels nostres oients. Alcalde, bon dia. Bon dia.
Benvingut al programa, comencem com sempre pel que ha marcat l'actualitat municipal aquest mes de novembre que hem tancat fa unes setmanes. També introduirem alguns conceptes clau d'aquest mes de desembre com podrien ser les festes nadalenques o el bolletí de desembre-gener.
Comencem parlant del ple del 27 de novembre, que va aprovar punts destacats, com la modificació del fons social, també la modificació puntual del pla general metropolità i una modificació de crèdit i l'aprovació definitiva dels pressupostos 2026. Quina valoració fa d'aquests principals acords adoptats en aquest ple de novembre, alcalde?
Bé, el més destacat és l'aprovació del pressupost, que és la principal eina que tenim els ajuntaments i jo diria que les administracions en general, per poder convertir en realitats els projectes que tenim, les idees amb les quals treballem.
Per tant, de tot aquest ple el que destaco més és l'aprovació definitiva del pressupost. No totes les administracions ho fan en temps i en forma i per tant és un indicador d'estabilitat i de feina ben feta. Pel que fa a aquest ple que comentàvem, va aprovar també la modificació parcial del fons social i els pressupostos municipals, com bé deia, amb objectiu de reforçar serveis socials, educació i polítiques de suport a les famílies.
Ens pot recordar algunes línies estratègiques principals d'aquest pressupost 26 i quins han estat els objectius principals del govern municipal? Sí, aquest pressupost té com tres grans línies que jo destacaria. La primera és que ens permetrà acabar amb les grans inversions d'aquest mandat. Vull recordar que n'hi ha dues que són...
d'un import especialment elevat, com és la pista poliesportiva del Mas i Ui i el Teatre Taneu. Amb els diners del pressupost 2026 podrem fer front a la totalitat de les despeses que suposen aquestes inversions.
En segon lloc, ens permetrà reforçar el manteniment d'aquells espais on es fa convivència, que són els equipaments municipals i també l'espai públic. I en tercer lloc, ens permetrà aprofundir en millores d'atenció a la ciutadania, serveis a la persona,
que entenem que un municipi com Sant Just ha de tenir com a prioritat número 1. Aquests són els tres eixos principals d'aquest pressupost 2026 i espero que es puguin desenvolupar amb normalitat i puguem complir
amb gairebé el 100% del total pressupostat quan ens tornem a veure d'aquí un any. Parlem del fons social i de les ajudes. Quines novetats presenta aquesta modificació del fons social i com afecten? El fons social forma part de les relacions laborals que tenim amb els treballadors de l'Ajuntament. Entesos. No són ajudes directes a la ciutadania. D'acord.
Com a ajudes directes a la ciutadania nosaltres en el pressupost 2026 preveiem destinar-hi dos milions d'euros d'un pressupost de 30 milions i dins d'aquests paquets d'ajudes d'atenció a les persones hi van des del servei d'atenció domiciliària
La teleassistència, els ajuts a les famílies perquè els seus fills puguin fer activitats extraescolars, programes com la Renda Zero, les targetes Monader, etcètera, que van a col·lectius més vulnerables o també les ajudes que donem d'accés a l'habitatge.
Tenim un ventall d'ajuts molt ampli i el que intentem, no sempre ho aconseguim, però el que intentem és que ningú a Sant Just es pugui quedar sense un recolzament en un moment puntual de la seva vida o en un moment més crònic.
que necessiti aquesta ajuda de l'administració. Tanquem aquest bloc del pressupost. També hem fet aquesta diferenciació entre el Fons Social i les ajudes, com comentava bé l'alcalde. Marxem al bloc 3, urbanisme i modificació del Pla General Metropolità, en aquest cas.
Ens podria esclarir una mica també els punts d'aquesta modificació? Sí, és una modificació molt petita, no té gaire importància. Es tracta d'ajustar el planejament urbanístic a la realitat física que ja tenim.
Quan vam anar a licitar la concessió del parador, els serveis jurídics ens van indicar que el parador es trobava en zona verda i per tant vam creure convenient
i ajustar el planejament a la realitat que tenim. Aleshores, el que es fa és un intercanvi de zones verdes, que hi havia un escreix al barri nord, al carrer Major, davant del barri de la Nata,
es passa aquella zona verda a l'edifici que ocupa el parador i, perdona, hi ha un intercanvi. Allò deixa de ser zona verda i passa a ser sistemes i al revés. Hi ha un intercanvi, però que en cap cas alterarà la realitat física que ja tenim. Simplement suposarà
convertir el que ja existeix actualment en ajustar-ho al planejament que hauria de tenir. Perfecte. Sabem quan sortirà aquesta licitació del perdó? No, ja ha sortit. De fet, ja s'ha tancat el període de presentació d'ofertes. Es va tancar el dia 11, em sembla.
Hi ha tres ofertes i suposo que ja tornant de festes obrirem els sobres, les ofertes, i adjudicarem qui serà el proper operador del part-restaurant del Parador. Molt bé. Marxem a parlar d'altres qüestions d'aquest ple del mes de novembre, que es va celebrar el 27. Com comentàvem, en aquest ple també es van aprovar mocions sobre menjadors i extraescolars i millores en els transports públics, a part d'altres qüestions.
Quines mesures es preveuen, alcalde, per garantir la gratuïtat del menjador escolar i de les activitats extraescolars?
Bé, nosaltres tenim ja línies d'ajuda en aquest sentit. El que passa és que en aquests moments el Parlament de Catalunya, el Partit Socialista, els Comuns i Esquerra Republicana estan negociant els pressupostos de l'any 2026 i un dels temes que s'està abordant és que pugui ser gratuït tot aquest ventall d'ajudes.
Jo entenc que si es decideix que així sigui, s'obtarà per una via semblant a la que s'ha fet amb la gratuïtat de les escoles bressols, de l'ensenyament de 0 a 3, que s'anirà fent de forma gradual. No m'imagino que els pressupostos de la Generalitat puguin encabir de cop i volta tot l'esforç financer que suposa...
la gratuïtat de totes aquestes activitats, entre altres coses perquè potser a hores d'ara ni tan sols hi ha el coneixement de quin cost real suposaria. En tot cas, em sembla una bona línia de treball perquè l'educació no acaba en l'horari lectiu, l'educació dura també existeix a fora de les escoles,
i també les activitats extraescolars és un àmbit que serveix per garantir la igualtat d'oportunitats en la societat. D'aquesta manera em sembla que és necessari anar aprofundint, ja sigui a la gratuïtat o com a mínim a permetre que les famílies que menys recursos tinguin puguin també gaudir d'aquestes activitats extraescolars.
I pel que fa al transport públic, quins passos es faran per millorar aquesta acció, el fet de la mobilitat al nostre municipi i en quin termini? Sí, la primera millora serà aviat, esperem que d'aquí sis mesos a molt tardar, que serà l'extensió de l'X30 fins a l'estació de tren de Sant Feliu.
I aquesta millora anirà acompanyada de la incorporació d'una flota de sis autobusos articulats que duplicaran la capacitat dels actuals. Això ens permetrà solucionar els problemes que tenim de capacitat a les hores punta, a l'X30.
I aquesta és la principal millora que tindrem a curt termini. Hi ha projectes, millores, amb els quals estem treballant amb l'àrea metropolitana i amb TMB, però que segurament tardaran més a arribar. Primera, perquè l'àrea metropolitana en aquests moments es troba en una situació financera poc propícia per fer increments de despesa.
I en segon terme, perquè s'ha d'anar compliment els contractes i no tenim cap contracte de línies d'autobús que acabi a curt termini. Això ens permetria, en un nou contracte, poder ampliar serveis. De totes maneres, estem intentant, primera,
poder incorporar un nou vehicle quan acabi el contracte actual al Justram, per poder millorar el recorregut del Justram, que és una de les peticions veïnals que tenim més fortes, i poder abordar d'aquesta manera l'arribada d'aquesta línia a la bona aigua, entre altres. I també estem intentant que el bus nit, algun dels busos nits que tenim,
pugui arribar fins al barri del Mas Lluí. Aquestes són les dues principals línies de treball que tenim, més enllà que amb les línies ja actualment existents puguin haver-hi millores en la freqüència del pas dels vehicles. Molts cops aquesta s'agilitza molt si es detecta que hi ha una demanda important
Com ha passat, per exemple, en el cas del Just Metro, que recentment van haver-hi millores en la freqüència. Pel que fa al X30, fa unes setmanes també aquí a Ràdio d'Esvern va comentar que s'estava treballant perquè la puntualitat acabés d'arribar. També van haver algunes implementacions, sobretot en l'horari de migdia. Com ha anat això? Com ha anat evolucionant?
hem passat de 5 a 6 autobusos i el que consta és que hi ha hagut un increment molt important de la puntualitat. No estem al 100%, però ara mateix a l'X30 ja està en uns nivells de puntualitat equiparables a la resta de línies. Per tant, crec que es va encertar amb aquesta mesura que ha suposat aquest nou autobús en la franja de tarda.
Molt bé, doncs marxem a més qüestions, alcalde. Marxem a parlar de successos. Fa unes setmanes van ser detingudes dues joves de Sant Jus en el marc d'un operatiu policial relacionat amb protestes pro-Palestina, acusades de danys i d'un possible delicte d'odi. Ens podria explicar què en sap l'Ajuntament i quin és el seguiment que s'està fent d'aquest cas i si hi ha hagut algun contacte amb els col·lectius i entitats que denuncien una actuació desproporcionada, en aquest cas, per part dels col·lectius, per part de Mossos?
A diferència del que va passar, per exemple, en les festes de tardor, que eren unes activitats organitzades per l'Ajuntament i en aquests casos vam ser directament informats per les dues parts que en aquell cas van tenir el problema.
Doncs en aquest cas ha estat una actuació que ha portat, a més de manera secreta, Mossos d'Esquadra. Jo diria que ni tan sols s'ha pilotat des de la comissaria d'Esplugues, que és la comissaria amb la qual tenim més contacte, sinó des de les unitats d'investigació que estan centralitzades i per tant l'Ajuntament no se'ns ha informat d'aquesta actuació.
A nosaltres també, com a Ajuntament, no sé si ens pertoca opinar sobre totes les actuacions que es produeixen. A mi no em consta en aquest cas que hi hagi hagut cap acte de violència per part dels cossos policials respecte a les dues persones detingudes, així com en l'altra ocasió.
Sí que hi havia uns vídeos desagradables, en aquest cas no ens consta que hi hagi hagut cap actuació desproporcionada per part del cos policial i per tant no crec que ens pertoqui com a ajuntament anar
opinant sobre tot allò que passa al municipi que té a veure amb altres coses, amb actuacions d'altres coses policials. No fa massa va haver-hi unes detencions de la Guàrdia Civil al carrer Electricitat, en casos de...
que tenien a veure amb delictes econòmics i van ser actuacions que va portar la Guàrdia Civil. L'Ajuntament no se'ns va informar, se'ns va informar quan hi havia l'operatiu en marxa perquè hi havia talls de carrer i crec que en aquest cas cada cos fa la seva feina.
Entenem que aquí amb actuació desproporcionada el que vol dir el col·lectiu és aquestes detencions, no que hi hagi hagut cap acció com sí que va succeir a les festes de tardor. Que per cert, també li volíem preguntar, alcalde, pel cas d'aquests dos joves detinguts després dels concerts de les festes de tardor, del qual ja n'havíem parlat anteriorment, quin és l'estat actual del cas i quin paper es t'assumirà mateix a l'Ajuntament de Sant Just? Doncs...
Ja ho vaig explicar una mica en el darrer ple. Nosaltres crec que hem aconseguit que pugui haver-hi un marc d'entesa per evitar que aquest procés judicial es desenvolupi amb la normalitat amb la qual es produiria qualsevol procés judicial, que vol dir processos que poden arribar a durar
4 anys amb una incertesa que evidentment afecta les persones implicades. Crec que hem interlocutat amb totes les parts implicades, hem observat que hi havia bona voluntat i ara això s'ha de plasmar amb accions concretes
que no avançaré, entre altres coses, perquè avui mateix, aquesta tarda, em reuneixo amb una de les parts i crec que la discreció en aquesta actuació ha estat la millor eina per poder avançar en la direcció correcta, que és una...
Una direcció que passa per assumir que fets com els que es van produir no es poden tornar a repetir, que passa per assumir errors i també per establir millores de cara al futur i que passa per evitar, com et deia abans, que aquest procés s'allargui en excés causant patiment a les persones implicades i també a les seves famílies.
Per tant, mantindrem aquesta línia de treball discret, de fer feina una mica amb reunions amb les diferents parts que no anem publicitant i que no anem explicant el contingut, però que jo crec que van donant el seu resultat.
Doncs canviem de bloc, marxem a parlar del bolletí municipal, que ja està disponible a web 3 www.sanjus.cat i també molts dels nostres uients hauran rebut a casa aquests dies. I bé, senzillament aquest bolletí que correspon als mesos de desembre i gener destaca les activitats de Nadal, les novetats d'habitatge i les iniciatives relacionades amb educació, convivència i participació.
Comencem parlant una mica d'aquestes activitats més destacades de les festes i l'objectiu del programa de Nadal. Com valorar, alcalde, les accions que s'estan celebrant i que s'han celebrat fins al dia d'avui pel que fa a aquest calendari nadalenc? Bé, jo crec que tant l'encesa de llums com sobretot el mercat de Nadal van anar molt bé, amb molta afluència de gent.
En l'encesa de llums jo crec que tenim un cert marge de millora. El mercat de Nadal, parlant tant amb comerciants com artesans com el públic assistent, hi havia un nivell de satisfacció bastant elevat, per tant crec que anem en la bona direcció.
i ara doncs venen el plat fort, no? Els plat forts, no? Que són la nit de cap d'any i posteriorment doncs l'arribada de les majestats als Reis Mags a l'Orient, no? I de cara a l'any vinent sí que ens plantegem que hi ha molts dies en els quals potser estaria bé que hi hagués una certa activitat perquè ens queda com molt dispersa l'activitat nadalenca, el calendari, més enllà de les activitats que fan
les entitats com Pastorets, que ara començaran les representacions, o altres entitats que fan les seves trobades, cantades de Nadal, etc. Doncs sí que pensem que, sobretot orientat al públic infantil, estaria bé de cara a l'any que ve a recuperar el parc de Nadal,
que ja es va fer fa uns anys i que el vam treure per restriccions pressupostàries que hem tingut aquests dos últims anys, sobretot aquest últim, però que pensem que pot ajudar a donar una certa brillantor a aquestes dates que són tan boniques i que fan caliu i que...
a la gent li agrada viure amb comunitat. Molt bé, doncs passem a més qüestions. Estem a dins d'aquest bloc on comentarem algunes preguntes relacionades amb el bolletí municipal i ara marxem a parlar també de la valoració de la compra dels 118 habitatges a Mas Lluï per lloguer assequible. Recordem que el govern de la Generalitat de Catalunya va fer aquesta acció, va fer aquesta compra,
quins beneficis tindrà per al municipi i també quin és l'objectiu de l'Ajuntament a llarg termini. Havíem sentit també aquests dies que potser acabaria assumint promunt-se aquests habitatges. Sí, aquest és el següent pas. Ara s'ha arribat a un acord per part de la Generalitat i MoCasha per poder... doncs...
que aquests habitatges passin a mans del sector públic. Vull destacar la bona negociació que ha dut a terme la Generalitat de Catalunya. Penseu que nosaltres havíem començat a parlar amb Imo Caixa perquè teníem la voluntat de quedar-nos aquests habitatges i ens demanaven
la friolera de 42 milions d'euros per 118 habitatges. La Generalitat n'ha comprat 1.100, gairebé 1.200, per 90 milions d'euros. Vull dir que siguem conscients...
del bon acord al qual ha arribat la Generalitat de Catalunya que permetrà que puguem disposar, ja sigui la Generalitat o més endavant espero que l'Ajuntament a través de Promunça, d'un parc públic d'habitatges que quedarà blindat. Ja cap habitatge es perdrà la seva qualificació de protecció oficial d'aquí uns anys
I a més a més, a fruit que aquesta compra s'ha fet a uns preus molt raonables, podrem també oferir uns preus als jugaters,
una mica millors que els actuals i ajudarem a moltes economies domèstiques d'aquests veïns que viuen en aquests habitatges. Per tant, em sembla que ha estat una operació necessària, encertada, molt ben portada, també en aquesta manera de treballar que té el president, que és discreta però efectiva,
i penso que l'altre dia ens vam reunir amb les famílies, amb els veïns afectats, i la satisfacció era generalitzada, perquè molts d'ells no sabien si podrien continuar. Ara, quan es formalitzi
La compra-venda a l'Agència Catalana de l'Habitatge els garanteix a tots ells 7 anys més de lloguer a un preu més baix del que estaven pagant i, a més a més, els garanteix que els habitatges on viuen tots seran ja de manera perpètua de protecció oficial.
Molt bé, doncs passem a parlar en aquest cas de la gent gran, del mil·lenari. Quins criteris s'han establert per accedir a aquests habitatges i també pel lloguer social de Promunza en aquest cas?
Bé, aquí tenim, dins del mil·lenari tenim dos grups d'habitatges, uns que són de promoció municipal i uns altres que són de protecció oficial. Els que són de protecció oficial són habitatges que reben ajudes a la Generalitat, per tant, l'accés a aquests habitatges està subjecte al que marca el decret de l'habitatge.
Tots els requisits que posem són els que emanen del decret d'habitatge. Aquí l'Ajuntament, en aquest sentit, hi té poc marge de maniobra. Per contra, en els habitats que són de promoció municipal,
sí que l'Ajuntament ha considerat necessari poder incloure persones grans que eren propietàries d'habitatges. Per què? Doncs perquè hi ha persones grans que en un moment determinat de la seva vida es troben que o bé viuen en cases grans i viuen soles i les cases se'ls fan molt grans,
o bé es troben que l'habitatge on viuen té moltes barreres arquitectòniques i la seva mobilitat cada cop és més reduïda. Per tant, entenem que en aquests casos té tot el sentit del món que aquestes persones puguin optar als habitatges del mil·lenari, que són habitatges adaptats a les societats de la gent gran,
i que en contrapartida aquestes persones posin els seus habitatges a disposició de la borsa d'habitatge de protecció oficial que tenim. I d'aquesta manera ampliem també el parc d'habitatges a preu assequible.
I a la tercera pota, que són els habitatges socials, has dit de Promunça, però Promunça és l'eina gestora, en realitat són habitatges que són de l'Ajuntament i Promunça gestiona. Aquí sí que ja no hem posat barreres econòmiques d'accés perquè entenem que van dirigir-se a persones que en un moment determinat de la seva vida poden estar en una situació de molta vulnerabilitat. Per tant,
En aquests casos s'accedeix a través de serveis socials, són persones que un cop accedeixen a l'habitatge paguen en funció de la seva disponibilitat, que en alguns casos inclús pot ser fins i tot zero, però estan subjectes a seguir un pla de treball dissenyat per serveis socials perquè evidentment no volem que aquestes situacions s'enquistin. És una ajuda puntual, transitòria,
que ha de servir també d'estímul perquè la família o la persona beneficiària de l'habitatge pugui anar millorant les seves condicions de vida.
Doncs avui estem a l'entrevista del dia amb l'alcalde Joan Basaganyes. Passem a parlar de la importància del servei de mediació, que també és una de les novetats, com també de l'ordenança d'animals i les aules d'estudi, que són tres qüestions que també són influents en el dia a dia del veïnat.
Per quina vols que comencem? Per exemple, el servei de mediació. Són molt diferents els tres. Comencem pel servei de mediació. Se'm fa difícil a trobar un nexe. Sí, les hem hagut d'unir perquè si no després ja sap que anem justos de temps. Bé, la veritat és que la policia local està dedicant molts esforços a fer polítiques de seguretat ciutadana
que no li tocarien però que ho està fent perquè en els darrers anys hi ha hagut una caiguda significativa dels efectius dels Mossos d'Esquadra i aquesta caiguda ha anat en detriment d'aquestes tasques de prevenció de seguretat ciutadana que són competència dels Mossos d'Esquadra. Per tant, estem dedicant molts esforços des dels cossos de la policia local
a fer aquest tipus d'accions. Però no podem oblidar que la policia local les seves principals funcions tenen a veure amb qüestions molt més quotidianes o molt més de proximitat. I aquest en seria un exemple. Moltes de les problemàtiques que tenim en el municipi
no tenen tant a veure amb qüestions de seguretat ciutadana, sinó amb conflictes veïnals, conflictes intrafamiliars, conflictes que abans d'anar a la via judicial, que entenem que sempre hauria de ser l'últim recurs, intentem que es puguin resoldre en l'àmbit de la mediació.
I en aquest sentit, des de la policia local es van buscar agents amb perfils que es puguin ajustar a aquest tipus de servei. S'ha estat fent un aprenentatge, unes pràctiques, etcètera.
I ara podem oferir a la ciutadania aquest servei que entenem que és necessari i que a més a més ens consta que està sent molt ben valorat per a aquelles persones que ja n'han fet ús. Perfecte. Passem a parlar de la nova ordenança d'animals. Com afectarà aquella gent que té tinença d'animals a casa seva?
Bé, l'ordenança el que fa, el que té tres parts, diguéssim, tres potes. La primera és adaptar-se a la llei de benestar animal. Tenim una llei de rang superior,
i el que no podem tenir és una ordenança que vagi en contradicció amb el que recull la llei de benestar animal. És una llei molt avançada i alguns dels punts que recullen en aquesta llei s'han d'adaptar a la nostra ordenança municipal. Punt número 1.
El punt número dos és que hi ha un augment significatiu de les sancions per a aquelles persones, per a aquells propietaris d'animals, que no compleixen amb les normatives.
I en aquest cas també ens adaptem al règim sancionador que estableix la llei de benestar animal. No pot ser que hi hagi gossos que no estiguin censats, que no tinguin el xip i que per tant estiguin fora del control del que és l'Ajuntament o qualsevol altra autoritat.
I el tercer canvi significatiu és que de cara a l'any que ve demanarem als propietaris dels gossos que a més a més ens entreguin una mostra d'ADN del seu gos
perquè d'aquesta manera podrem ser molt més efectius en la lluita contra l'incivisme d'alguns propietaris, sobretot en la no recollida d'excrements. Estem tenint, i no és un problema exclusiu de Sant Just, és un problema que estan patint moltes ciutats i molts pobles i gradualment tots estem anant cap a la mateixa solució,
i d'aquesta manera podrem tenir més instruments des de les administracions per sancionar aquells propietaris de gossos que no recullen els excrements. Avanço que hem de fer primer unes feines prèvies com a Ajuntament perquè la voluntat és que els propietaris dels gossos que ens entreguin aquestes mostres ADN
els primers tres mesos, un cop ho notifiquem, no hagin de pagar res, que els que ho facin després de tres mesos només el 50% i que només hagin de pagar la totalitat de la prova aquesta d'ADN, que està al voltant d'uns 40 euros, a aquells que no ho facin en aquests primers sis mesos, un cop s'implementi aquesta mesura, que ja informarem més endavant del calendari d'implementació.
Però entenem que és una mesura necessària per tenir un espai públic més net i amb millors estàndards de salut, perquè vull recordar que molts parcs i jardins en fan ús d'infants i hem d'evitar de totes totes que aquests puguin entrar en contacte amb excrements de gossos o d'altres animals.
Perfecte, i ara de forma molt breu, senzillament com valorar les aules d'estudi? Estan sent un èxit, és una demanda que tenim de molts joves estudiants del poble que n'estan fent molt durs i ja des del dia 13 estan obertes amb horaris molt extensius i creiem que va ser una aposta molt encertada en el seu moment que està donant un resultat molt satisfactori.
I abans de passar a l'alcalde Respon, també de forma breu, la pesta porcina africana va arribar a Catalunya fa cosa d'unes setmanes, a finals de novembre, i en aquest cas es van implementar algunes restriccions al parc de Collserola. Com valora la situació actual de la pesta porcina africana i com s'emmarca Sant Just dins d'aquest perímetre de risc moderat?
Bé, jo crec que hi ha hagut una reacció valenta del govern de la Generalitat, sent conscient que era una problemàtica potser difícil d'entendre per la ciutadania, perquè no afecta la seva salut, però en canvi afecta l'economia del país i afecta sectors estratègics que donen feina a moltíssima gent. Per tant, jo crec que s'havia de protegir aquest sector, no?
i van prendre mesures valentes, especialment en el perímetre més afectat, els dels 6 quilòmetres al voltant de la zona 0, que s'han detectat fins ara els 16 casos de senglars que han donat positiu, i en l'entorn d'aquests 20 quilòmetres, que està al voltant de la zona 0, han estat restriccions més moderades,
Nosaltres com a Ajuntament hem contribuït que s'implementessin amb reforços d'operatiu policial i de protecció civil, als quals vull agrair novament l'excel·lent tasca que han realitzat per informar a la gent que no era convenient accedir al medi natural durant uns dies per evitar que hi hagués aquesta propagació i que la pesta es pogués anar escampant gradualment per tot el territori del país.
I he de dir, i en dades que ens han passat des del parc de Coixerola, que la resposta ciutadana ha estat excel·lent, perquè com bé saps és impossible posar tanques al camp, mai millor dit, és impossible perimetrar un territori de 20 quilòmetres, no podem impedir els excessos, tancar tots els excessos al parc de Coixerola,
però tant mateix la reducció de l'assistència de persones al parc de Coixerola ha caigut més del 70%, per tant vol dir que hi ha hagut un comportament cívic molt destacable per part de la ciutadania. La gent ha entès el problema, ha empatitzat amb aquells que el pateixen o que el poden patir molt,
I malgrat que hi ha hagut molts controls, hem observat també un grau de coneixement del problema molt elevat i penso que sempre s'ha de ressaltar. Sempre acostumem a destacar coses negatives i convé destacar aquesta perquè penso que ha estat una resposta ciutadana molt bona.
Doncs tanquem l'entrevista amb el torn de preguntes que ens ha fet arribar als veïns i veïnes a través de xarxes socials. Les hem agrupat per temàtiques per també facilitar les respostes. Comencem amb mobilitat, energia i infraestructures. Un veí i veïna ens pregunta si hi ha previst un pla per renovar les llums de vapor de sodi de la via pública i substituir-les per il·luminació LED, com ja s'ha fet en municipis veïns.
Ho estem fent gradualment i la idea és anar incrementant-ho perquè la realitat és que les llums LED tenen més estalvi i segona donen més seguretat als carrers i places del poble perquè és una llum que es veu que dona més il·luminació i és molt millor. Ho estem fent gradualment, sí.
Pel que fa a l'estació de càrrega solar de vehicles de Maslluí, pregunten quin és l'estat actual, ja que sembla que està instal·lada des de fa gairebé un any, però encara no funciona. Correcte. Aquesta fotolinera l'ha instal·lada a l'àrea metropolitana, necessita que la connexió la faci a Endesa. La veritat és que, com es diu en castellà, l'uno por el otro la Casa de Cimbarrer, i vam haver d'actuar des de l'Ajuntament, intervenir,
perquè es posessin d'acord amb quin era el nombre d'expedients, etc. I sembla que ja és imminent que es pugui obrir al públic aquesta fotolinera. Ara marxem cap a la zona de l'autopista, de la rotonda. Es veu que un veí ens comenta que quan es pintarà de manera completa la vorada de separació del carril de la rotonda de sortida de l'autopista,
I per l'altra banda ens pregunta quan ha de retirar la graveta acumulada a l'entrada al municipi. És més o menys la mateixa zona, les imatges estan al Twitter de Ràdio d'Esvern perquè aquest veí ens ha afegit també imatges i senzillament això, comenta aquestes dues incidències. El carril bici és el de la rotonda? No, el carril bici no, el carril de la rotonda de sortida de l'autopista.
Que no està prou ben pintat. Doncs ja ho anotem i... És una vorada de separació de carril. Doncs aquest any que ve, sense falta, ho pintem a principis d'any. I a la mateixa zona hi ha graveta acumulada a l'entrada al municipi que diu que és bastant perillosa per motocicletes. Doncs avisem el servei de neteja perquè la retirin de manera imminència.
La retirada de graveta serà imminent, la pintura intentarem que sigui durant el mes de gener. Molt bé, com comentàvem, teniu les imatges també al Twitter de Ràdio d'Esvern. Marxem a Parc Jardineria i Espai Públic perquè també diversos oyents es queixen de l'estat de la jardineria i del paisatge urbà, especialment al centre del poble.
Hi ha previst un pla de millora de la jardineria, renovació de jardineres i una ordenació més coherent de l'espai verd? Sí, de les jardineres, dels carrers Bona Vista i Raval, tenim previst canviar-la l'any que ve, perquè és veritat que...
El rovell de les jardineres amb els orins dels gossos presenta un estat molt millorable i farem un canvi de totes les jardineres. I després respecte al que és més estrictament jardineria, jo vull dir tres coses. La primera és que de cara a l'any que ve s'ampliaran els efectius del servei de jardineria.
amb l'objectiu de millorar-lo, però també he de dir que l'any passat va ser un any molt complicat a nivell de jardineria perquè veníem de dos anys de sequera. Vam haver de posar a correcuita en funcionament tots els sistemes de rec que havien estat tancats durant gairebé un any, eh?
i vam haver de fer les proves de legionalesis per garantir que no hi haurien problemes un cop es posessin en funcionament i d'aquesta arribada de pluges va venir seguida amb aquest problema que et comentava de les conseqüències dels dos anys de sequera
va venir després agreujat perquè va venir molta calor, de manera que la naturalesa va rebrotar amb molta intensitat i durant uns dies no donàvem l'abast.
També vull dir una cosa i és que a Sant Just no podem tampoc esperar tenir una jardineria barcellesca. Som un poble que hem optat per tenir molta zona verda. Tenim el triple de metres quadrats de zona verda que la immensa majoria de municipis de l'àrea metropolitana.
I tenir tants parts també vol dir que ens hem d'acostumar a tenir parts que són més, entre cometes, una mica més asilvestrats. No podem aspirar a tenir parts...
Per tant, la propera pregunta, la de Vilaflorida, diuen, en relació amb això, Sant Just té algun horitzó a projectar per avançar cap a una Vilaflorida? Jo crec que el que és important és tenir molta zona verda, no tant tenir... Jo els parcs els entenc com espais de convivència que han d'estar arreglats,
Les zones verdes també han d'aportar arbrat perquè l'arbrat està demostrat que ajuda molt sobretot en aquest context de canvi climàtic, ajuda a baixar les temperatures en els moments àlgids de l'estiu. I com et deia, el que interessa és que tinguem moltes zones verdes, quantes més millor, que tinguem molts arbres, que tinguem els parcs nets i endreçats,
Però no veig tant la necessitat que els parcs hagin de ser com jardins particulars. No sé si m'explico. Crec que l'aspiració que hem de tenir com a municipi és això, tenir molts parcs, moltes zones verdes i que estiguin ben cuidades, evidentment, però no cal que siguin aparadors de flors o de planta.
Perquè si no mantenim ell, després ens supera. Alcalde, ens queden tres preguntes, les deixarem per la propera entrevista del dia, perquè queden escassos minuts i volíem desitjar-li també bones festes. I feliç any 2026, alcalde. Molt bé, bones festes a tothom. Que vagi bé. Adeu.
Doncs seguim el magazín de matins de Ràdio d'Esvern, seguim la Rambler, és moment de l'entrevista del dia i anem a parlar de la rifa de Nadal de l'espai Carme Malaret, que ha incorporat dues paneres amb obres de creadors locals. L'espai de lliure creació Carme Malaret de Sant Just d'Esvern ha engegat una iniciativa especial de Nadal que substitueix el tradicional Sigues Original per dues paneres farcides d'obres d'art.
En total, 20 creadors i creadores han participat en aquesta proposta artística que avui ens porten la Carme Malaret i la Teresa Ferró aquí als Estudis de Ràdio d'Esvern per explicar una mica més a fons aquest projecte. Bon dia, família, com esteu? Hola, molt bé. Benvingudes, benvingudes. Hem procurat fer una presentació així breu perquè ens agradaria que ens ho expliquéssiu vosaltres de primera mà. Explicau-nos una mica d'on sorgeix aquesta iniciativa, aquesta idea especial per Nadal.
Què, Teresa? Qui comença? La Carme, va. Va, començo jo. A veure... Hi ha hagut com canvis, no?, en la gent que estem involucrats en el projecte de l'espai. Ha entrat gent diferent, gent més jove, i llavors hi ha hagut replantejament de molts projectes que s'havien fet fins ara, que tots amb molt èxit i molt contents d'haver-los fet...
Però sí que teníem ganes d'aportar noves propostes i entre les reunions que fem d'una manera periòdica va sortir aquesta idea de per què no fer una panera, el concepte panera,
però de comptes vam discutir si posaven pernils o torrons, que potser seria molt ben acceptat, però finalment vam decantar que el nostre era l'obra d'art, la creació, i llavors vam dir que l'afarcirem d'obres d'art que, per sort, vam tindre també molt bona resposta de tots els artistes i també escriptors i crítics que...
que han fet les seves aportacions d'una manera desinteressada per farcir d'art i de cultura aquesta panera tan original. I a partir d'aquí, com neix la construcció de les paneres?
llavors vam contactar amb diferents persones que nosaltres pensàvem que podrien estar contents de col·laborar i en principi tothom va dir que sí o sigui que hem arribat fins a aquest nombre de 20 persones llavors hi ha des de llibres hi ha pintura hi ha fotografies hi ha escultura vull dir hi ha una mica de tot però tot relacionat amb l'art
Primer també vam pensar en lligar si posàvem un pernil, però vam decidir que no, perquè vam pensar, potser serà més llaminet, però hem vist que realment no ens feia falta el pernil i els números, les cadires números s'han vengut molt bé. Com és a vegades això, eh? El fet que com que el menjar crida, això de lligar-ho tot amb el menjar i a vegades menys és més, no? Sí, no fa falta. Sí, sí.
Sí, no, no, està clar. I a més que en aquest cas també era molt important donar-li protagonisme a les peces d'art i també, diguéssim, als creadors locals, no? Sí, a més a més la panera ja en si és una peça d'art, perquè s'ha fet expressament per aquesta rifa, l'ha fet el Nil, o sigui que només per la panera ja val la pena. Que bé, que bé. I què podrem trobar dins d'aquestes paneres? Explica'n-nos una mica.
Doncs mira, podem trobar obres d'un artista que es diu Benjamin Alvarez, dibuixos, del Francesc Fàbregas també trobarem llibres i una fotografia del Raimon del 76, és a dir, quasi dedicada, vull dir que ja s'ho val.
De la Iona Palau, una peça del seu projecte que el vas posar a l'espai i també el vas posar a la peixera de la Bisbal, del Terracota, del Mosè, que són peces amb un contingut. De la Iona Quesada tenim un parell de fotografies, també, de l'autora. Meravellosa, la Iona. De la Janira. Si vols, tu ho vaig enumerant i si no em quedo aquí, eh? No, no, sí, sí. De la Janira Romero, també dos petites peces, com molt sensibles, molt boniques...
del Joan Maria Minguet, que és un historiador de l'art i un crític d'art. Tres llibres que fan... Ell és especialista en el Joan Miró i llavors ell ha portat tres llibres que fan referència a les cartes epistolars que feia el Miró i altres conceptes de la seva obra.
La Joana Sánchez, que també és una artista que durant molts anys va estar vinculada a l'espai, ara ha anat a viure fora, però sí que té un igam molt proper, també una peça, del Jordi Rocosa, artista de Cornellà, també amb una trajectòria molt àmplia.
Del Mar Villalonga, un artista de Sant Jús, però que ens ha portat ara unes samarretes, és a dir, fa la seva obra, la imprimeix amb samarretes. El Nil Nebot, com ha dit la Teresa, ha fet unes magnífiques paneres, perquè a més a més les vas fer allà i les vam veure com amb les canyes i amb les fulles d'aquí de la vall feia la panera, és a dir, que té molt de significat.
el Pau Minguet, que és el director de la Fundació de la Fundació de Gramunt, de l'Operdal, que també ha portat llibres, el Roger Avella, que també és un artista d'aquí Sant Just, amb obra, la Txell Mateu, també amb obra, el Xesco Mercè,
amb un readymare que és molt divertit perquè provoca com un cert desconcert, que són unes ampolles de lleixia que posa llegiu llibres, que també és molt divertit, i la Mariona Pujol i el David G. Torres, que van ser els últims que van fer una activitat a l'espai, un pòster dedicat de les maquetes i de la intervenció que van fer.
i el Lluís Aiguader que me l'he saltat sort que tinc la Teresa aquí al costat que també ha fet donació d'un parell de llibres d'una recopilació dels seus dibuixos dels anys 70, no Teresa? Sí
Que bé. Carai, ho estem mirant també al blog de la Carme Malaret, que podeu trobar tota aquesta informació al blog, i també a la notícia que vàrem fer fa uns dies aquí a Ràdio d'Esvern. I és molt interessant, no?, aquesta proposta, que el que vol és sortir una mica dels estàndards, no?, del típic que podríem trobar ara aquests dies de Nadal, aquests sortejos, aquestes paneres que...
ens remet tota l'estona al pernil, a l'ampolla de vi, sinó que marxem d'aquí i de cop i volta trobem Art Sant Justenc, que això també és molt important remarcar-ho, i en aquest cas amb aquestes paneres que realment a la gent que li agradi la cultura de ben segur que voldrà participar-hi. I ara ve el més important, com es pot participar en aquest sorteig?
Doncs per... Hem fet uns números. Hem fet uns números que també són artístics, perquè hem fet... Clar, és que fins i tot amb això ho sou creatives, eh? Exacte. No hem fet el típic paperet amb un número, sinó que hem fet tres cadires diferents...
amb ceràmica, i llavors hi ha una cadira petita, que és d'un número, anem pujant de categoria, la segona hi ha dos números i la tercera hi ha tres números. S'ha de dir que han tingut molta acceptació, perquè molta gent quan veu la cadira diu, ah, bueno, mira, ja m'agrada això, encara que no em toqui ja tindré una obra d'art, no? I la veritat és que han tingut molt èxit.
Clar, perquè això també és la part xula, no? El fet de no compres una botlleta, sinó que el que estàs comprant és aquesta figura que la pots tenir a casa, que és molt bonica. A més, també ens remet molt a l'eslogan, no? Sí, sí. És la marca de l'espai. La marca de l'espai, sí. Si vols, t'expliquem una mica com ho vam fer-ho, perquè també, com que treballem d'una manera col·laborativa...
És a dir, la cadira número és la marca de l'espai, el logo de la cadireta de l'espai. Llavors jo vaig fer els originals amb tres tamans diferents, vam fer motlles i després vam fer una convocatòria de la gent molt propera a l'espai, la gent que també es va voler incorporar,
i vam fer les reproduccions. Però la vam fer una a una. És a dir, que encara que hi ve un motlle, eh, Teresa? Què passa quan es fan...? Bueno, porta bastanta feina, perquè ho tens de passar, rascar, després quan ho treus a vegades se't trenca una mica i ho tens de refer... Vull dir que són les curioses, eh? Però ja també n'hem hagut de fer més remeses, perquè s'han venut totes les primeres remeses. Ah, sí, eh?
Sí, i ara en queden poques, en queden algunes, però poquetes. La gent que tingui ganes d'adquirir, perquè realment s'ho val, doncs que ens ho digui. Anava a dir que és una figura tan bonica que la podríem penjar a l'arbre, però clar, també pot passar que caigui i que es trenqui. Però això sabria una mica de greu. També se't pot tancar la boleta, eh? Sí, sí, també se't pot tancar la boleta, exacte, sí, sí, però en un arbre de Nadal ple de cadires deu ser maco, eh?
Ah, sí, realment. Llavors segur que et toca, eh? Sí, sí, i tant, i tant, totalment. Doncs molt bé, aquest Sigues Original i regala números de la panela de l'espai, que, doncs bé, és un projecte que, com comentàvem, porten pensant durant molts dies. Em penso que això és una cosa que no ve de nou ara de cop i volta, sinó que ja porteu mesos pensant-hi. Sí, sí. Una cosa important, la RIF es farà el dia 5 al dematí.
El dia de la cavalcada, el 5 de gener, perfecte. A les 12. La farem allà a l'espai, és a dir, que tothom qui vulgui presenciar-ho en directe i que vegi que posem tots els números, que no està apanyat,
I després també ho retransmiterem per via Instagram. Perfecte. Bé, ja ens fareu arribar també els números premiats perquè ho puguem dir aquí a la ràdio. Sí, i tant. Així també s'assabenta tothom. Molt bé, doncs genial, genial, genial. Aquest 5 de gener, aquest sorteig, que recordem serà el dia de la cavalcada de Reis. Molt bé, doncs no sé si voleu comentar alguna cosa més d'aquesta rifa, si no passaríem a més qüestions.
No. Bueno, convida la gent, no? Home, sí, que encara en queden, que en comprin, que en comprin. Quants s'han venut? Fins ara quantes cadiretes s'han venut, aproximadament?
Ostres, és que, mira, precisament, potser avui arribàvem una mica tard, perquè anàvem fent números i, com que som tan desastres, mai ens posem massa de no. I, a més, com que estan repartits perquè... Per tamals? No per tamals, sinó que ho hem repartit entre la gent que participa a l'espai perquè en vengui. Ah, val. No ho tenim encara molt clar quantes se n'han vengut. Però si en diem...
150, 200... Sí, sí. Més cap a 200. Sí, sí. Carai, carai, molt bé. Molt bé, molt bé. Doncs recordem aquestes cadiretes, aquests tamanys també, que la veritat és que són molt macres. Les tinc aquí en imatge, però les tenim aquí també físicament a l'estudi, o sigui que també fa il·lusió veure-les.
Molt bé, doncs passem a parlar una mica d'aquest trimestre que estem a punt d'ensatar a partir del mes de gener sobre un nou trimestre d'aquest curs 2025-2026. Carme, què podrem trobar a l'espai?
Bé, encara estem elaborant una mica el programa perquè nosaltres, a mesura que ens van arribar en propostes, les valorem i llavors les posem en comú en aquest, membres que formem el petit comitè, però sí que ja tenim l'activitat que farem el mes de gener, que em sembla que serà l'última setmana de gener, i és una proposta del Ramon Millà,
que va sobre una crítica, sobre posar sobre la taula el problema de l'habitatge. A través de fotografies d'obres que ha fet ell i que ens ha presentat i que tots els membres ho vam valorar com molt interessant. O sigui, l'espai serà una petita immobiliària.
Carai, que bé, interessant. Sí, estigueu a la guait perquè us anirem donant més informació a mesura que també sapiguem nosaltres com anirem formalitzant el projecte.
És important també, no?, que aquests espais d'art també siguin espais de debat, de diàleg i que es puguin tractar aquests temes, no?, que ara són tan candents. Sí. Molt bé, doncs, alguna cosa més que puguem trobar en aquest primer tenestre? Bueno, després estem també intentant, a veure, portar altres formats, com és el videojoc, que també creiem que és...
una cosa candent i llavors ens hem posat en contacte amb un grup que té la residència que està treballant en el Santa Mònica de Barcelona i a veure si ens poden venir a explicar una mica aquest projecte del videojoc que treballen amb diferents artistes i creadors i pensadors
i ho treballen des del punt de vista de la mediació, de com un videojoc pot ajudar als aspectes aquests de mediació, que de vegades són tan importants en els nostres dies. I que, a més, també els videojocs s'han conformat d'una manera a la nostra vida,
que jo perquè no soc gaire fan o mai he jugat massa, però és molt interessant entrar-hi perquè realment, ara recordava, fa uns mesos vau fer el Maratorn, que era de torn, que és de marató durant tot un dia de fer accions i activitats de torn, però per exemple amb el joc tenen les Game Jam, que són això, que es passen 3 o 4 dies allà creant un videojoc, dissenyant els dibuixos, dissenyant la història, vull dir que també té un punt artístic tot això.
A veure si podem portar aquesta gent i que ens ho expliquin, la seva manera de treballar i com treballen amb diferents col·laboradors.
Sí, perfecte. Molt bé, doncs, si us sembla, ho deixem aquí. Moltíssimes gràcies per passar pels micròfons de Ràdio Desbem, per explicar-nos el projecte que ara està, diguéssim, que és el projecte del que hem parlat i del que parla molta gent de Sant Jus, sobretot artistes, aquest sorteig, aquesta panera artística, que de ben segur que... Són dues, eh?
Dues paneres. Dues. És que us venís a arribar, com diguen en castellà, us venís a arribar ràpidament. Ja que ho fem, ho fem. I tant. A lo grande. I tant, i tant. Que bé, que bé. Magnífic. Doncs recordeu l'espai de lliure creació Carme Malaret, que ha engegat aquesta iniciativa especial de Nadal, que 20 creadors i creadores hi han participat, aquesta panera, que sortejarà el 5 de gener, dues paneres, a les 12 del migdia, a l'espai de lliure creació.
Res, doncs moltíssimes gràcies, una versada molt gran. Cuideu-vos molt, molt bones festes. Igualment. I que els reis us portin moltes coses, també. Espera que ens portin la panera. Jo tinc un número, per si de cas. Jo en tinc tres. A mi em si toca. A mi em si toca.
Doncs seguim el magazín de matins de Ràdio d'Esvern, seguim a la Rambla. Avui a l'entrevista del dia, conversem amb laia Flutats, portaveu d'endavant Sant Jucs, per analitzar els principals acords aprovats al ple municipal de desembre i també les diverses qüestions que han anat succeint al llarg d'aquests mesos, perquè han passat moltes coses. I bé, doncs des del mes d'octubre que no parlem amb la portaveu i volem també preguntar-li sobre diverses qüestions.
Parlarem també de l'entrada d'un nou regidor al consistori, de les decisions econòmiques, de la taxa de residus, de les retribucions del personal municipal, entre altres qüestions que es van posar sobre la taula ahir al ple municipal, i també abordarem la mirada d'endavant Sant Jus sobre els reptes socials, territorials i polítics que afronta el municipi de cara als propers mesos. Laia Flotats, bon dia.
Hola, molt bon dia. Benvingut al programa. I molt bones festes a tothom. Gràcies, igualment. Comencem parlant una mica d'aquest ple del mes de desembre. Haurem de marxar una mica, haurem de fer un viatge en el temps perquè haurem de parlar també del d'octubre, de tota la polèmica que també hi ha hagut aquests últims mesos arrel de les detencions a les festes de tardor. Però, abans de res, com valora endavant Sant Just el ple municipal del mes de desembre?
D'ahir. Exacte. Comencem amb el ple d'ahir. Perdona, eh? No t'amoïnis, és que tenim tants plens. Ple d'octubre, l'extraordinari d'octubre, el de novembre i el de desembre. Comencem parlant del de desembre, si et sembla, i després marxem cap a octubre. Perfecte. Bé, l'últim ple de l'any, bé, vam estar... Bé, vam tractar...
Es van tancar temes i va venir d'urgència una modificació de planejament, que no estem d'acord que es facin d'urgència les modificacions de planejament, i es va acabar de fer l'aprovació definitiva de les ordenances fiscals, a les quals van votar en contra perquè no estem d'acord amb com està definit a l'IBI que no se li està restant la taxa d'escombraries, i no estem d'acord amb la taxa d'escombraries,
I després també hi va haver un altre punt, que va ser un altre embolic més amb el tema de la taxa d'escombraries, que és que la part variable del 2025, que s'havia de cobrar ara el gener del 26, es va passar pel ple el fet de no cobrar-la, perquè ara s'han adonat que el CENS, la base sobre les quals, el recull de dades que tenen i la base sobre la qual calculen la taxa, està malament.
I clar, nosaltres el que diem és que això ja és una altra vegada un altre embolic més. En el ple d'octubre de les ordenances fiscals ja vam fer públic que el nostre grup municipal demana la dimissió del regidor de Medi Ambient. Entenem que portem tres anys, tres taxes diferents i la població de Sant Just està cansada. És un embolic.
I a part que, com hem explicat també, no fa falta, no ens feia falta. Sant Just d'Esvern, el municipi de Sant Just d'Esvern, l'any 2018, ja separava amb els índexs que demanava la Unió Europea pel 2025. O sigui, ja el 2018 estàvem per sobre del 55%, que és el que demanava la Unió Europea per aquest any 2025. Aleshores, no ens feia cap falta fer un canvi de contenidors, posar els xips, afegir una taxa nova, la part variable...
i anar marejant a la gent i ara calculem ara us fem pagar només mitjany que això va ser el 24 el 25 i a més a més la part variable anirà en funció de si fas més o menys de 144 obertures ara ho canviem i només seran 48 obertures ja veurem l'any que ve què passarà perquè ja es va dir el ple i també que de cara al 2026 es faran unes comissions de treball amb les associacions de veïns per tornar a redefinir la taxa de cara al 27 per tant hi tornarà a haver un canvi o sigui no feia cap falta Sant Just d'Esvern
els veïns i les veïnes de Sant Just d'Esvern ja separàvem bé, ja separàvem tenint en compte els índexs i els estàndards que ens demanava la Unió Europea sense haver de fer cap canvi. Això, en tot cas, aquesta directiva europea i aquests esforços de canvis i conscienciació de la població no potser no anaven adreçats a Sant Just d'Esvern sinó a altres municipis d'aquí l'entorn
en els que la separació que s'està fent és pèssima, com per exemple l'Hospitalet, que estan separant per sota del 55%, crec que era el 28%, tinc les dades aquí, o Barcelona, o Cornellà, o sigui, que no estan separant. Potser és aquests municipis on s'havien de fer els experiments, perquè aquí el que passa és que ens estem trobant, i la realitat és que estan fent experiments amb nosaltres, ens estan fent servir de conillets d'Índies, i clar, això no toca, no ens toca, no cal, o sigui, no ens feia falta.
Des d'Endavant Sant Just també vau impulsar un acte la setmana passada que vau celebrar a les escoles. Com va aquest acte i quins eren els eixos principals d'aquest acte públic on la gent podia anar a parlar, adreçar-se directament amb tu i també comentar aquest tema que és el de la taxa d'escombraries.
Sí, va ser un acte perquè nosaltres hem decidit iniciar una campanya de recollida de signatures i aconseguir tot el suport popular i canalitzar tot aquest malestar, si és possible i si la gent vol fer-ho, posem l'abast i facilitem a la ciutadania de Sant Just.
una plataforma per recollir signatures per tal de tirar enrere tot aquest desgavell. O sigui, aturar aquest desgavell i tirar-ho enrere. El primer que demanem és que es desconti de l'IBI la taxa d'escombraries, perquè l'any 89, quan es va crear l'IBI,
Abans ja es pagava un impost de bessures i quan es va crear l'IBI es va afegir aquest impost de bessures, es va quedar absorbit dintre de l'IBI. Per tant, amb la quota de l'IBI que estàvem pagant ja estava inclòs el servei de recollida d'escombraries.
Si hi ha una llei que diu que s'ha de separar, perfecte, la taxa d'escombraries la traiem de l'IBI perquè ha d'estar separada, però la traiem vol dir que l'arrestem de l'IBI. I això no ha passat. El primer que demanem és que passi això. I el segon que demanem és que el sistema no és fiable, ja ho vam avisar. Si estem repartint tassetes de pressa i corrents el 2024...
Un sistema com aquest que s'han repartit 8.500 targetes i que has de recollir milers i milers de dades i que depèn dels contenidors. Els contenidors es trenquen, les tapes no funcionen, hi ha gent que s'aboteja. Han passat mil incidències. Un any no és temps suficient com per tenir una base de dades, un recull de dades que sigui fiable i equiliquar. Aquí ho tenim. El mes de juny del 2025, en prou feina, es feia un any que estaven totes les targetes repartides,
fan un balanç i se n'adonen que hi ha errors. Ja ho vam avisar. És massa precipitat tot això. La segona part que demanem d'aquesta campanya de recollida de signatures és que es deixi de cobrar la part variable. No es faci res amb la part variable, no es cobri fins que no estigui clar com s'ha de fer.
I, un apunt, perquè clar, hem estat mirant què estan fent altres municipis. La Unió Europea i la llei espanyola el que diu és que s'ha de bonificar, pots bonificar, o sigui, que has de particularitzar la generació de residus, de manera que hi ha d'haver una part variable de la taxa que tu puguis...
manegar i fer-la servir per premiar o castigar en funció de si la gent separa més o menys. Perfecte. Però no deien que això havia d'estar vinculat directament a un número d'obertures d'un contenidor o segons com tu llançaves l'orgànica o la del rebuig. Deia simplement així. I, per exemple, en molts municipis el que fan és que aquesta part variable fan una part variable que va vinculada a l'ús de la deixalleria, per exemple. Mhm.
I, escolta, no estan marejant a ningú amb targetes. Els contenidors en aquests municipis estan oberts. Aleshores, no sé, crec que encara se li poden donar moltes voltes aquesta taxa i que no feia falta que nosaltres anéssim a ser els primers de la classe en aquest compliment normatiu perquè ja l'estàvem complint fàcilment. No feia falta.
Molt bé, doncs deixem la taxa de residus a una banda, passem a més qüestions, sobretot fent una petita pinzellada al ple d'ahir, també recordant la incorporació d'aquest nou regidor de la CUP. Creieu que amb aquesta incorporació podria modificar dinàmiques o equilibris dins del ple, o vosaltres quin és el balanç que feu d'aquesta nova incorporació, en aquest cas d'en Lluc Tost?
Jo crec que la CUP incorpori a qui incorpori de regidor els equilibris, no canviaran en el ple perquè la CUP és un partit polític que s'autodefineix com una mica antisistema i no donaran mai suport al govern municipal. No ho faran. Bé, nosaltres és el que hem vist i creiem.
Que el govern o també que això pugui afectar a l'oposició, en aquest cas, d'alguna manera, en pactes, en moviments... Bé, la CUP acostuma a anar bastant per lliure. Acostuma a anar bastant per lliure. Però bé, ja ho veurem. Això ja es veurà.
Molt bé, doncs seguim amb més qüestions. Parlem, si li sembla, també del pressupost 2026. Marxem ara al mes de novembre, quan s'aprovava definitivament aquest pressupost. Quina valoració feu del pressupost 2026 des d'endavant Sant Just?
Bé, nosaltres vam fer un vot en contra i bàsicament és perquè com que això està basat en els ingressos que estan basats tant amb l'IBI com amb la taxa d'escombraries, no podem estar d'acord. A part que és un pressupost que incrementa en 5 milions d'euros, si no recordo malament, eren 5 milions més d'euros fruit de les transferències de l'Estat perquè ja són més de 20.000 habitants i per tant és un ingrés que ens permet perfectament poder fer aquesta reducció de l'IBI que reclamem.
Molt bé, doncs seguim avançant. Parlem de les ordenances fiscals, per exemple. També el ple va acabar de resoldre les reclamacions i va aprovar definitivament aquestes ordenances del 2026. Esteu satisfetes amb el resultat final? Què és el que penseu que amb aquestes reclamacions s'hagi pogut arribar amb aquestes ordenances fiscals? Com ho veieu?
Es van presentar al·legacions i diferents grups i no s'ha acceptat cap. Per tant, no hi ha hagut cap canvi respecte a l'aprovació inicial que es va fer a l'octubre. S'ha fet una aprovació definitiva amb algunes correccions de...
autocorreccions, per dir-ho d'una manera. Però no s'ha acceptat cap al·legació i, per tant, no hi ha hagut cap modificació substancial. I, per tant, el nostre vot va ser contrari, perquè no hi ha hagut cap canvi respecte. I, per tant, mateix vot que vam fer inicial, seguim insistint que la taxa d'escombraries no està ben plantejada i que l'impost de béns immobles hauria d'estar reduït proporcionalment a la taxa d'escombraries.
Si parlem d'urbanisme i territori, Laia, hauríem de parlar del Pla General Metropolità, de fet, de dos. Un que es va posar sobre la taula al ple de novembre, parlem del parador amb carrer Major, i també del Pla General Metropolità, que s'ha aprovat inicialment aquesta modificació puntual de la Vall de Sant Just i Maslluí. Quina és la posició d'endavant Sant Just?
En quant a la modificació del planejament del parador, el que es va fer és acabar d'arreglar a nivell de planejament el que ja és una realitat a dia d'avui, i és que el parador, l'edifici en si és un equipament municipal, però sobre el plànol estava sobre zona verda,
i a una zona, la plaça Maragall, per la zona de la plaça Maragall a la plaça Bonpastor, que hi ha una zona que està qualificada d'equipaments, com si allà al mig de la vorera es pogués construir un edifici d'equipaments i que no es farà, perquè no es farà i per tant el que es va fer va ser un canvi. No tenim res a dir, això és correcte.
I respecte a la modificació de planejament que es va passar ahir pel ple d'urgència, repeteixo, nosaltres no estem d'acord en que es facin modificacions de planejament d'urgència. Els punts d'urgència són per qüestions sobrevingudes, però una modificació de planejament no és una qüestió sobrevinguda. Per fer una modificació de planejament, els serveis tècnics de l'Ajuntament potser s'estan un any preparant tota la documentació.
Per tant, no és sobrevingut. Aleshores, el regidor de Medi Ambient, que és qui ho va exposar, no va explicar el sentit de l'urgència, el motiu de l'urgència. No la va explicar, va explicar de què anava el punt, però no va explicar per què era urgent. I insistim, una modificació de planejament no es pot tractar mai com un punt d'urgència, mai, encara que ens ho hagin explicat a la comissió informativa.
O sigui, si hi ha un procediment que diu la llei i que diu que perquè un punt passi pel ple de forma ordinària ha d'haver estat dictaminat abans de la comissió informativa, doncs que es faci el procediment i que es compleixi. I ja està. Aleshores, si ens diuen no hi havia cap problema perquè es passés pel ple de gener, doncs el passeu al ple de gener. És una qüestió formal. És una qüestió de formes i de respecte. Ja està, no passa res. Bé, l'han passat d'urgències en contra. Què diu aquesta modificació de planejament?
doncs parla d'actualitzar també una vegada més, estem actualitzant realitats que ja existeixen, però que sobre el planejament no estan ben dibuixades o ben pintades, i que hi ha unes claus per actualitzar la normativa, claus de qualificació de sols. Per actualitzar-ho a la normativa actual, que des de l'any 76, que és el Pla General Metropolità, i estem parlant d'això, les modificacions que es van fer vinculades al Conveni de la Bany dels anys 2004, em sembla, o 2003-2004,
convenis posteriors, l'aprovació del PEPNAT, que és el Pla Espacial de Protecció del Parc Natural de Collserola, etc. Tot això ha anat canviant i el que es fa és actualitzar una realitat. I, a més a més, i aquest és el punt divertit, és que s'ha aprofitat per decidir on s'ubicarà l'equipament agrorameder que es va acordar, que es faria amb el segon conveni de la vall l'any 2018,
Es va decidir i es va pactar que es faria un equipament agroramader per tenir ramats de cabres i ovelles a la zona de Collserola de Sant Just.
I aleshores, amb aquesta modificació de planejament que es va passar allà pel ple, una de les coses que s'ha fet és definir on s'ubicarà aquest emplaçament. I aleshores, com va dir el regidor de Medi Ambient, ben aviat podrem tenir a Sant Just unes ovelletes bomberes que ens ajudaran, que ens protegiran, ens protegiran.
Bé, passem a més qüestions. Laia, m'agradaria preguntar-li també per successos. Concretament, en tenim dos de significatius que hem estat destacant a les entrevistes polítiques recentment. Per una banda, dues joves de Sant Just van ser detingudes fa unes setmanes en el marc de protestes i també segueix obert el cas dels joves detinguts després de les festes de tardor. Quin posicionament té endavant Sant Just davant d'aquestes detencions?
i creieu que l'Ajuntament està actuant en plou claredat i transparència en aquest tema? Nosaltres, respecte a les detencions que s'han produït, si parlem concretament de les detencions de les festes de tardor, que és en què hi va haver molta polèmica, perquè hi va haver una detenció, les dues detencions van ser molt dures, les imatges que hem vist tots van ser molt dures, i són molt dures,
Posterior a això hi ha hagut unes denúncies i hi ha un problema i un conflicte. Nosaltres el que diem és que es facin les gestions pertinents, hem de presumir la innocència de tothom i per tant nosaltres no podem entrar a jutjar ni fer de jutges sobre qui ha fet bé i qui ha fet malament. No ho podem fer. En tot cas, el cos dels Mossos d'Esquadra té els seus propis procediments d'investigació interna, també hi ha la justícia i ens consta que l'Ajuntament també ha estat mediant
amb les famílies, tothom està fent gestions. El que hem de fer és guardar silenci i esperar a veure com s'ha resol tot. Un cop s'hagin aclarit els fets, el que sí que vam dir és que si hi ha hagut un abús policial, si hi ha hagut, volem conseqüències en això.
que es depurin responsabilitats. Això està claríssim, perquè els Mossos d'Esquadra o la policia local no es poden passar de la ratlla i això és molt important. Ens han de donar seguretat i la seguretat que ens han de donar també passa perquè facin ús de la força de forma equilibrada. Aleshores, estem a l'expectativa d'això.
També una de les reclamacions va ser que quan s'organitzen actes en els que hi ha d'haver presència policial per controlar la seguretat i que no hi hagi actes de vandalisme o que no hi hagi baralles per controlar la seguretat i el benestar de tots els assistents en aquells actes,
es va demanar que les entitats poguessin participar en l'organització o en la planificació d'aquests dispositius de seguretat. I això ens consta que això es farà. Perfecte, doncs ja està. Si això ha d'ajudar a les entitats que estiguin més tranquil·les i que coneguin per què es posen més o menys Mossos d'Esquadra, etcètera, fantàstic.
Tot el que sigui col·laborar i transparència, ho veiem bé. Entrar a jutjar, actuacions policials, no ens pertoca a nosaltres.
I en quant a les altres detencions que has comentat, que em sembla... Bé, jo pel que he anat veient, no? I han hagut altres... Correcte, sí. Han passat altres episodis que no tenen a veure amb les festes de tardor. És que és el mateix, no podem entrar. O sigui, la gent es manifesta, la gent protesta, els Mossos d'Esquadra han de controlar la seguretat i passen coses... No podem estar pendent de tot això. O sigui, no...
Clar, però en el primer cas que comentàvem, el de festes de tardor, també va tenir una incidència important en el ple ordinari del mes d'octubre perquè va haver una interrupció d'aquest ple i després va acabar la sessió sospesa i es va reprendre a principis de novembre amb un ple extraordinari.
Quina valoració fa d'aquest moment on més d'un centenar de persones hi rompen el ple per també demanar explicacions a l'alcalde, en aquest cas?
Bé, ja vam fer un comunicat. Nosaltres vam fer una valoració molt negativa del que va passar. O sigui, no és correcte. Aquella actuació no va ser correcta, però el principal responsable és l'alcalde. És l'alcalde qui organitza el ple i és l'alcalde qui ha de garantir la seguretat de tothom en una sala de plens. Aleshores, la sala de plens té un aforament. Va deixar que s'accedís l'aforament. El torn de premsi preguntes del públic o la participació de la ciutadania en el ple, que arribats a aquest punt vull fer un esment.
No és obligatori per llei que hi hagi un torn de premsi i preguntes del públic. No tots els ajuntaments tenen obert i reglamentat que en el ple hi hagi un torn de premsi i preguntes. Aquest ajuntament sí, però no tots ho tenen. I aquest ajuntament ja fa molts, molts anys va habilitar i va obrir un espai de participació ciutadana en el ple, que és el torn de premsi i preguntes del públic. I en aquest moment...
És el moment en què tothom ve i diu la seva, el que hagi de dir, reclamacions, suggeriments, queixes, el que sigui, peticions, el que sigui, i ja està, i és de 6 a 7, de 6 a 7 en general, de 6 a 7. Tothom, tots els veïns i veïnes de Sant Just, tinguin les reclamacions que tinguin, i jo en aquesta sala de plens he escoltat reclamacions i situacions molt greus, venen de 6 a 7. Per tant, aquest grup de gent que es va manifestar aquell dia,
haurien d'haver vingut de 6 a 7 a fer la petició que volien fer. Però no interrompre el ple quan els vingui de gust. Això no funciona així. I després el que va passar dintre la sala, que hi havia més de 100 persones, hi havia gairebé 150 persones allà dins. I van estar instigant, hostigant...
Va ser una situació molt violenta, o sigui, ens vam sentir molt coaccionats en aquell ple, perquè ens van estar instigant, van insultar la regidora de Vox, van fer callar la portaveu del grup socialista, la van fer callar, perquè com que estava dient coses que a ells no els agradaven, la van fer callar.
I a la regidora de Vox li van dir directament que no podia parlar. Això no funciona així. I aquest comportament, és el que vam dir l'escrit, és un comportament feixista. I això és molt greu. Aleshores, sisplau, hi ha llegit pau. Vull dir, participar al ple, fantàstic. Dir la teva, fantàstic. Estàs en contra de les decisions que pren l'equip de govern? Bé...
Vens i ho dius, hi ha un espai per fer-ho. Però, home, em respecta. Em respecta a tothom, perquè al final el que va acabar passant és que nosaltres havíem de continuar el ple i no se'ns va deixar continuar el ple. Se'ns va obligar a aturar el ple i a marxar a casa. I allà, els 17 regidors, estem representant la veu
de tot el poble. I un grup de ciutadans va fer callar a tot el poble. Això no funciona així. I això és responsabilitat, entre d'altres, de l'alcalde. No hauria d'haver permès que això hagués passat. Laia Flotats, ens estem quedant sense temps. Moltíssimes gràcies per atendre'ns aquí.
els micròfons de Ràdio d'Esvern. I res, et desitgem molt bones festes, bona entrada d'any 2026 i ens escoltem en la propera entrevista per acabar d'esclarir aquests punts i anar veient també com avança la política en Justenca. Gràcies i que vagi bé la setmana. Perfecte, doncs molt bones festes i molt bona entrada d'any. Adéu-siau. I fins aquí el resum de la Rambla d'avui.
Moltíssimes gràcies a tota la gent que ha fet possible el resum de la Rambla d'avui, a tota aquella gent que ens ha visitat al llarg de la setmana i que ha compartit amb nosaltres les seves experiències i els seus reptes personals. Soc Daniel Martínez i al llarg d'aquests minuts us he compartit també amb vosaltres
aquest resum de la Rambla d'aquesta mateixa setmana. Tornem a escoltar-nos a dilluns i divendres aquí, a Ràdio d'Esvern, de 10 a 1 al magazín de matins d'aquesta casa i també al resum de la Rambla els dissabtes. Que sigueu molt feliços, adeu-siau.
Escoltes ràdio despert, sintonitzes ràdio despert, la ràdio despert.