arreglo a los oficios medievales. Claro, imagino que hay zapateros, me encantaría ir allí a ponerle suela a unas botas. Lo haría por caridad y tal, pero si otro año me invitan, eso yo le pongo unas mediasuelas, pero zumbando. Por ejemplo, a Sánchez, como está enfermo, pues le podría poner unos tacones.
Ai, un gradito, en Teruel. Ai, i a la xarxa, Joel, què diuen? Doncs mira, les xarxes, però sobretot al Maiol Roger, avui li recorden al president Illa que hi ha governs que, quan no són capaços d'aprovar uns pressupostos, agafen i convoquen eleccions, com va fer, per exemple, Pere Aragonès, sense anar més lluny, ara fa gairebé dos anys, amb un lapsus al final bastant graciós.
davant la irresponsabilitat dels grups polítics que avui han rebutjat el pressupost, cal responsabilitat de país. I jo com a president de Catalunya... El president ens va obsequir amb un magnífic Catalunya que inevitablement ens va recordar aquella entranyable Catalunya, que si l'havia escapat a ell mateix el 2022 també en seu parlamentària.
sinó que també hi hagi un fons perquè els ajuntaments i la Generalitat de Catalunya puguin actuar en relació a les conseqüències de la guerra d'Ucraïna.
Aviam, aquestes misèries, com la d'haver de prorrogar pressupostos, tot això a Pujol no li passava. Ell tenia altres problemes, com haver d'aguantar una oposició liderada per ínclits mestratites. Atenció a aquest tall que ha tret els amics de l'arxiu de TV3 d'un debat parlamentari de l'any 93. Intervenen Àngel Colom, Jordi Pujol i el més mestratites de tots, Raimon Oviols. Des d'Esquerra Republicana de Catalunya serem, si cal, la gota malaia en el tema del finançament autonòmic.
Miri, miri, senyor Colom, ha de fer això. S'aparta i la gota malaia va caient i fa un sotet ridícul. No existeix tal gota malaia. És un error.
Els que hem estat de petits lectors fanàtics d'Emilio Salgari sabem que no es tracta de la gota malaya, es tracta de la bota malaya amb B. És un instrument de tortura oriental que no té res a veure amb el que ens ha mimat l'honorable president de la Generalitat des d'aquesta tribuna.
El senyor Sánchez ja ho sabia, això. Hi ha cara de saber-ho. Una bota. Una bota. Doncs tota la vida dient un malament. I acabem amb la bota. No hem dit una foca malaya. Jo tenia entès que era la gota quan va ser fent gotes. Sí, que feia una tortura així molt psicològica. Això és la interpretació posterior que ha anat allargant-se. Hòstia, quin desastre. I és una bota.
Que tampoc es veu que no ho diuen els italians. Si volia explicar per què els gats no tenen tres peus. Tres sí que en tenen. Tres, clar, que en tenen tres. Els gats. No, potes, tenen potes. Ah, tenen potes.
A veure si s'estan més traquintes com l'ovió. El tercer pie del gato, la tercera pata del gato, que diuen en castellà. Gat en té quatre. Per què diuen que té tres? Perquè un peu és una síl·laba. I comptant síl·labes de gat, en té dues en castellà. En català, per tant, no pots dir ni dos, ni tres, ni quatre. Per què tota la vida han dit tres pies al gato quan el gat en té quatre? Buscar-li tres pies al gato, perquè ja els té. És una síl·laba més. És una síl·laba, sí, senyor.
En català haurí de dir dos peus al gat. En català haurí de dir dos peus al gat. No, en català haurí de dir el cinquè peu del multó, que és el que se deia antigament. La mare que em va perir. Escolta, acabem, va, acabem amb un incident desagradable. I una mica merescut, Ricard. Ahir ve 3 dilluns, també van picar l'am de la tonteria aquesta dels Terians.
una autèntica fake new que es van menjar amb patates tots els mitjans de l'estat i que, en el cas d'IV3, els va costar un moment violent. Entrevisten un suposat Terian per fer una videoconferència i al final resulta que no era un Terian, era un fatxa que acaba ensenyant el penis en directe. Gracias, gracias por estar esta tarde con nosotros y descubrirnos el mundo Terian. Para conscientizar, ¿puedo decir algo? Sí, dinos, dinos. El lenguaje. Comenzamos ya, ya, yu, yu, yu...
Perro Sánchez, hijo de puta, dimisión. Pero bueno, pero bueno. I aquí és on ensenya el penis. Sort que és ràdio. Vicent Sánchez, Sara González i Pere Rossinyol. Gràcies per acompanyar-nos. Veus la vida... Per cert, WhatsApp us funciona bé, tot bé, no?
Sí, perquè hem rebut bastantes queixes a la bústia de denúncies del matí de Catalunya Ràdio i de gent que li han usurpat el compte de WhatsApp. Ara ho explicarem. Línies obertes al 9-3-2-0-1-7-4-7-4. Si us ha passat a vosaltres, ho podeu compartir també al telèfon del directe. 9-3-2-0-1-7-4-7-4.
Avui l'Enigmari us feia... Fiques el nas per afegir-ne. I la resposta era... Ensumes. Si fiques el nas, pots ensumar. I si ensumes, és que n'afegeixes. 1.392 dels 1.540 participants l'han encertada. I, per tant, avui dóna 7 punts per a la Lliga. Guanya el lot de la llatira de Camp Llong...
Bon dia, passen 10 minuts de les 10 del matí, ara a Ràdio d'Esvern fem la Rambla.
I avui centrem la nostra editorial en l'inici de les obres del nou equipament veïnal de la plana Pedrosa-Vellsoleig, una nova notícia que ens arribava aquesta setmana a Sant Just d'Esvern, i especialment per un barri que feia temps que reclamava un espai propi. Més enllà de la inversió de 635.000 euros i del calendari previst de quatre mesos i mig...
El projecte simbolitza una manera d'entendre la política local i que no sempre es compleix, el fet d'escoltar les demandes del veïnat i traduir-les en infraestructures útils per a la vida quotidiana. Els barris necessiten espais de trobada en un context marcat per l'individualisme, la manca de temps, els equipaments de proximitat esdevenen eines clau per reforçar la cohesió social, fomentar la participació i generar comunitat.
La futura instal·lació amb sales per activitats, reunions i iniciatives de dinamització pot contribuir a enfortir els vincles entre veïns i també impulsar projectes col·lectius que donin vida al barri. També és rellevant que l'equipament porti el nom de Maria Tracerra Tracerra, en reconeixement a una trajectòria vinculada al desenvolupament i a la cohesió de la plana Pedrosa-Vellsoleig.
Posar nom i memòria als espais públics és també una manera de preservar la història local i de reconèixer el compromís de les persones que han contribuït a fer poble. Ara bé, l'èxit d'aquest equipament no dependrà només de la seva construcció, caldrà garantir una gestió oberta, participativa i amb recursos suficients perquè l'espai esdevingui realment un punt de trobada per totes les edats. El repte serà convertir-lo en un motor de vida comunitària.
amb programació estable i amb la implicació activa del teixit associatiu. Sant Just continua agraixent i transformant-se. En aquest procés, els equipaments de barri són imprescindibles per evitar fractures territorials i també per assegurar que el vell soleig fa un pas més endavant. Pel que fa a altres qüestions a destacar d'aquesta mateixa, cal que aquest nou espai esdevingui un referent de participació, convivència i identitat col·lectiva. Soc Daniel Martínez i ara comença la Rambla.
I donem un cop d'ull al sumari. Avui comencem destacant les notícies de Sant Just. Tot seguit també farem un repàs a les portades dels diaris amb Mariona Sales i tancarem la primera hora amb les efemèlides i amb el temps amb en Carles Rius. Tot seguit, a la segona hora, entrevista del dia. Després dels butlletins, tindrem avui a Joan Manel Sorroca de Barcelona Esports Film Festival i també podrem parlar amb una de les responsables d'un dels documentals, l'esportista.
que ens visita avui, doncs està en plena competició, però intentarà atendre'ns en algun moment de l'entrevista del dia, ella és la Núria Castan, i passarà també pels micròfons de Ràdio d'Esvern. Parlarem també de la xarxa Les Ones, la xarxa educativa, sabeu que també té un espai en el nostre magazín, i tancarem el programa d'avui amb l'Institut de Sant Jus, que ens va visitar ahir, doncs a partir...
d'una classe de comunicació que fan a primer de batxillerat i que aquesta serà la primera d'algunes sessions que aniran fent aquí al magazín de matins i també a l'emissora municipal de Sant Just. Ells i elles ens van parlar sobre la intel·ligència artificial i també la importància de posar-hi límits.
Parlarem de tot plegat amb ells en aquesta tertúlia enregistrada que vam gravar ahir en horari lectiu i que per tant avui podem emetre i escoltar les seves opinions, les opinions dels joves de Sant Jusk que també ens interessen aquí a Ràdio d'Esvern. I tancarem el programa d'avui parlant de nutrició dietètica amb l'Elvira Sánchez.
I sigueu benvinguts i benvingudes un matí més aquí al 98.fm. Soc Daniel Martínez, començarà la Rambla i comença, com sempre, amb una mica de música. Bon dia.
Te conozco demasiado bien como para no saber la cara que pones cuando no sabes qué responder. Y saber que cuando vas a decir algo que sabes que no es verdad. Yo te miro a los ojos y no sabes dónde mirar.
No me seas mentirosa.
Bona nit.
Era un laberinto sin salida Pero era cuando estaba dentro Ahora lo veo desde arriba Y ahora yo sé cuando tú finges Ya no me trago tus mentiras Por la manera que latiste Por la manera que...
No puedes engañar, se te notan las caritas y no dices la verdad. Cuando mientes miras a todas partes menos a mí y te entra un picor en la punta de la nariz. Tú no puedes engañarme, enseguida se te nota pa' esconderme tus mentiras. Llevas muy poquita ropa, tu cuerpo me da miedo y tu mirada peligrosa. Pero no sabes mentir, no me sé mentir.
Ei, ja t'has llevat? Doncs desperta bé que comença la Rambla. Tres hores de notícies, històries i personatges desenjust. I també alguna sorpresa més. Això és el que t'espera a la Rambla. Aquí hi ha de tot. Riures, música i aquella entrevista que et fa pensar Ostres, jo aquest el conec.
De dilluns a divendres de 10 a 1 al 98.ufm i al www.radiodesvern.com. La Rambla, el matí que no s'adorm mai. De dilluns a divendres de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, l'esmood jazz, el funk, el sol o la música electrònica més sual.
100% música relaxant. Smooth Jazz Club. Cada dia, de dilluns a divendres, i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
I seguim avançant el nostre magazín, seguim avançant en aquesta primera hora... ...i ho fem saludant a Mariona Sales, cap d'informatius. Mariona, bon dia. Bon dia, Dani. Arrenquem aquesta primera hora, com dèiem, amb els titulars de la jornada... ...parlant de les tres notícies que destaquem avui al portal www.radiodesben.com... ...i que també farem als butlletins i a l'informatiu al llarg del dia. Avui els tres titulars són Calataneu de Sant Jus... ...obre el termini per participar al segon concurs de Microrrelats...
També parlarem de Sant Jús, que acull una conferència, en aquest cas per parlar sobre la immigració subsahariana i la integració, i tancarem aquest espai parlant de mites sobre la nutrició, la nova conferència de l'AUJA amb Manuel Pérez Maraver. Comencem parlant de cultura, comencem parlant de l'Ateneu, Mariona.
Exacte, i és que ja està en marxa una nova edició del concurs de microrelats de l'Ateneu de Sant Just amb l'objectiu de fomentar la creativitat literària en llengua catalana. La convocatòria d'aquest 2026 està oberta a totes les persones majors d'edat que podran presentar els seus textos fins al 24 d'abril.
Els relats han de ser inèdits, no premiats i d'un únic autor o autora amb una extensió màxima de 200 paraules i de temàtica lliure. Les obres s'han de redactar en català i no poden haver estat generades amb intel·ligència artificial i cada participant podrà enviar un sol microrelat que s'haurà de presentar de manera anònima i en format digital seguint les bases del certamen.
Els treballs s'han d'enviar per correu electrònic a concursliterari.at amb dos fitxers separats, el relat i l'aplica amb les dades personals. El concurs preveu tres premis en forma de vals per llibres en una llibreria de Sant Just, de 100 euros pel primer, 75 pel segon i 50 euros pel tercer. I el veredicta es dona a reconèixer en un acte públic previst pel 30 de maig.
Molt bé, doncs bones notícies pel que fa a la cultura amb aquest inici de la nova edició del concurs de microal·lats de l'Ateneu de Sant Jus. Recordem que els guanyadors de l'anterior edició van passar pels micròfons de Ràdio d'Esvern en el magassin de Tardes, El Refugi, i que en aquest cas van poder parlar amb ells en el seu moment. Els premis, si no vaig errat, es donen per la festa major de l'Ateneu, per tant, els vols del mes de maig.
Sí, normalment sí. Bé, normalment, que és la segona edició, però l'any passat sí que es va fer pels vols de la festa major de l'Ateneu. Jo crec que aquest any també. Clar, normalment que hi ha el cap de setmana del 25 o així. Ara han dit 30, potser la tiren una setmana enrere, la festa major. Tocant gairebé el mes de juny.
Sí, perquè crec que la segona Pasqua és el cap de setmana anterior, el 23-24 i el 25 és la segona Pasqua. Llavors potser han escollit fer-ho una setmana més tard perquè no caiguis en el pont i tenir més gent disposada a venir als actes de la Festa Major de la Taneu. Però bé, aquesta entrega de premis es farà el dia 30, que segurament també serà la Festa Major de la Taneu.
I seguim avançant, marxem ara a parlar de societat perquè també hi ha accions relacionades amb aquesta temàtica, en aquest cas marxem a parlar de Sant Jus Solidari. Exacte, i és que aquesta entitat organitza el pròxim 25 de febrer, demà, a dues quarts de vuit de la tarda a la sala del 50 anari de l'Ateneu, la conferència Arrels i camins, causes de la immigració subsahariana i els reptes de la seva integració, amb l'objectiu de portar informació rigorosa i contextualitzada sobre el fenomen migratori àfricà.
L'acte anirà a càrrec d'Abdullahi Fol, que és doctor en demografia per la Universitat Autònoma de Barcelona, amb màster en gestió de la immigració per la UPF i membre del grup d'experts en immigració de la Comissió Europea, que ell mateix abordarà les causes estructurals de la immigració subsahariana i els principals reptes de la seva integració en un context marcat per la polarització del debat públic i la crisi de l'habitatge.
La sessió tindrà una durada d'una hora i 15 minuts i l'entrada serà gratuïta. És un acte organitzat per Òmnium Cultural i compta amb la col·laboració de l'Ateneu de Sant Just i també organitzat per Sant Just Solidari.
I ara sí, tanquem de nou amb cultura. Avui hem fet un sandwich de societat, hem començat parlant de cultura, hem seguit amb societat i tanquem amb aquesta mateixa temàtica per parlar de més conferències, en aquest cas, de l'auge.
Exacte, com cada setmana parlem de la conferència organitzada per l'Aula d'Extensió Universitària de la gent gran d'Esplugues i de Sant Just que porta per títol Mites sobre la nutrició i anirà a càrrec de Manuel Pérez Maravé, que és cap del Servei d'Endocrinologia i Nutrició de l'Hospital de Bellvitge. L'acte tindrà lloc, com cada setmana, dijous a les 6 de la tarda a l'Auditori de la Residència de la Mallola.
La sessió abordarà els falsos mites i creences esteses sobre l'alimentació amb l'objectiu d'oferir informació rigorosa i basada en evidència científica. El ponent analitzarà qüestions relacionades amb les dietes populars, els habits saludables i la prevenció de malalties, així com la importància d'una educació nutricional adequada per millorar la salut de la població. És un acte obert a tothom amb entrada gratuïta per persones sòcies de l'aula d'extensió universitària i una aportació de 5 euros per qui no estigui associat.
Doncs avui hem parlat de tres qüestions en aquest espai de notícies locals. Hem parlat que la Taneu de Sant Jus obre el termini per participar al segon concurs de microrelats. El certamen obert a majors d'edat accepta textos en català de fins a 200 paraules fins al 24 d'abril i premiarà les millors obres amb vals per a llibres. També hem parlat que Sant Jus acull una conferència d'Abdullai Fol, en aquest cas sobre la immigració subsahariana i l'Estat.
i la integració. L'acte, organitzat per Sant Jordi Solidari i Omnium Cultural, abordarà el fenomen migratori en el context actual de polarització i crisi d'habitatge. I hem tancat aquest espai parlant de mites sobre la nutrició. A la nova conferència de l'AUJA, Emmanuel Pérez Maraver, que és el cap d'Endocrinologia i Nutrició de l'Hospital Bellvitge,
i analitzarà les falses creences alimentàries el 26 de febrer a l'Auditori de la Maiola. Nosaltres fem una petita pausa per publicitat. Tornem de seguida amb les portades de diaris. En Next con Germi de Jesús te traigo entrevistas de arte, moda, cultura y espectáculo.
Cada martes a las 19.30 hores te espero a través de Radio Desver en la 98.1 FM. Cinema sense límits. Cinema sense fronteres.
Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions. Els dimarts de 8 a 9 del vespre, quan el cinema es fa ràdio.
I ara, portades de diaris. Fem una lectura i analitzem les portades dels diaris dels principals mitjans de comunicació de premsa escrita del país, començant pel diari Ara, Mariona.
Doncs el diari ara obre amb una notícia sobre memòria històrica i diu que el govern espanyol desclassifica els documents del 23-F. Els socis del PSOE demanen anar més enllà i desbloquejar la reforma de la llei de secrets oficials. Els papers es podran consultar a partir del dia 25 en una web habilitada per la Moncloa. Per tant, demà tindrem penjats aquests documents desclassificats del 23-F. Els podrem llegir.
en public a una web habilitada per la Moncloa. Veurem si aquests documents ens es clarifiquen o donen detalls més concrets d'aquells fets que van passar al 23F. Molts professionals diuen que no descobriran tampoc aquí la sopa d'all, perquè la gran majoria de qüestions clau ja han estat donades a conèixer i han sortit a la llum, però encara i així estarem pendents
de si passés alguna cosa per alt, han passat alguna cosa per alt en els últims anys o algun detall que pogués esclarificar com va anar el 23F, aquest intent de cop d'estat. Però certament el que sí que és interessant és el fet que comentaves, Mariona,
que els socis del Partit Socialista a Espanya demanin anar més enllà i desbloquejar aquesta reforma de la llei de secrets oficials, que sembla que està com encallada, que no acaba de sortir a bon port. Molt bé, passem a més qüestions, perquè tenim bastantes notícies a destacar avui al Diari Ara.
En fotografia principal parla de la mort d'un narco que porta el caos a Mèxic. Diu que el govern mexicà crida la calma i desplega l'exèrcit després de l'onada de violència provocada pels seguidors del narcotraficant El Mencho, mort diumenge en una operació militar. De moment ja hi ha hagut més de 50 morts i nombroses destrosses.
I a la fotografia veiem el que sembla l'esquelet d'un autobús. Dic l'esquelet perquè està calcinat. I veiem bombers apagant aquest foc i membres de la policia. Entenc que en els alderuís que està a vent aquests dies a Mèxic...
després de la mort d'aquest narco. Altres notícies de la portada del diari ara. També veiem que denuncien la porta per blanqueig, cobrament de comissions i frau a Hisenda. Ell ho nega i l'oposició demana transparència.
També hi ha altres notícies del diari Ara. Fa algunes peces, més d'una en concret, a la portada en veiem dues, sobre el quart any de guerra a Ucraïna. I veiem una peça que diu D'on treu Putin la carn de canó que envia a Ucraïna? I també que Urban boicoteja les ajudes a QIIP i les sancions a Rússia de la Unió Europea. Tanca portada avui al diari Ara dient que el govern aprovarà els pressupostos sense esperar el suport d'Esquerra Republicana.
Gràcies, Mariona. Seguim avançant en el nostre espai de portades de diaris. Ara marxem a la portada vermella, marxem al periòdico i és moment de destacar que el periòdico, en aquest cas, visita el Museu Cul del Manac amb 360.000 peces. Ho destaquen també en aquesta portada, en aquest espai, diguéssim, lateral del periòdico on el logotip
d'aquest diari la peta esdevé cada dia un motiu diferent, perquè omplen aquest espai amb alguna imatge i amb alguna notícia característica que potser no té cabuda en la portada a nivell gran, a l'engròs, però sí aquest espai petit on es fa referència a algun d'aquests temes que també podem trobar dins del diari.
El que sí que obre aquesta portada d'avui dimarts és la discrepància entre els socis de govern. Destacant que el govern aprovarà divendres els pressupostos a l'espera d'Esquerra. El xoc amb els republicans pels comptes del 2026 obre una crisi entre Illa i Junqueras. El president emplaça Esquerra a posar Catalunya per davant de tot i afirma que ella marja per un acord. Pel que fa a la imatge principal, d'Esquerra a dreta veiem...
Arança Sarasola, vicepresidenta de premsa ibèrica, Salvador Illa, president de la Generalitat de Catalunya, Demetrio Carseller, president de l'executiu de Damm, entre d'altres veiem CEOs i representants importants i és que en aquest cas la imatge principal és Damm, empresa de l'any. Aquest és el titular que encapçala aquesta fotografia i diu el grup d'alimentació aconsegueix
el màxim reconeixement en els premis que entrega el Periòdico i el Banc Sabadell, que també distingeixen l'empresa i l'empresària Núria Cabuti, la firma Familiar Focus i sis companyies catalanes més. Més qüestions, marxem a parlar de...
el pago la hipoteca a l'assassí de la meva germana, que és aquesta frase que es treu en aquest cas d'una persona que en aquest cas ho ha dit així, pago la hipoteca a l'assassí de la meva germana. Les responsabilitats civils de les sentències per assassinats masclistes s'encallen en sales penals. L'advocat de la denunciant d'Alex Dao afirma que una altra dona diu haver sigut agredida també.
Pel que fa a la portada del periòdico, ho deixem amb una última notícia. A la rereguarda del Donbass ens falten armes i soldats. I ara marxem a l'avantguàrdia, Mariona.
Doncs la Vanguardia obre amb la governabilitat a Catalunya i diu que ella portarà al Parlament els pressupostos sense tenir els vots d'Esquerra. El govern aprovarà el projecte divendres i obté el suport dels agents socials per presionar Junqueras. Diu que els republicans aconsellen al president que no faci el pas però no aclareixen si tombaran els comptes. En fotografia principal veiem també el mateix esquelet de l'autobús calcinat a Mèxic que vèiem a la portada del diari ara però la fotografia agafada és des d'una altra perspectiva. És una trangla, sí.
Des de darrere, des de les esquenes d'un soldat que fa guàrdia davant de les restes d'aquest autocar calcinat, els aldarulls amb els narcotraficants a Coincío, a Michoacán. Diu la vanguardia que els narcos provoquen el caos amb èxit després de la mort del Mencho.
Sean Baum confirma la nova estratègia de mà de ferro en plena ofensiva de Trump. Altres notícies d'avui de la portada de La Vanguardia. Veiem que l'executiu desclassifica els papers del 23F 45 anys després. També que el britànic Mandelson ha estat detingut pel cas Epstein i que Vox porta el PP a posar a zero al comptador de les negociacions.
Últimes notícies d'avui que veiem a la portada de La Vanguardia, una que parla sobre automedicació. Diu que els metges alerten dels diagnòstics a partir de les xarxes socials. I tant que portada parlem de Sirat a Pérez Cruz, la disputava pugna de la música als Goya.
Recordem que els Premis Goya celebren aquesta mateixa setmana a Barcelona, a Ciutat Contal. I si tornem a la penúltima notícia que llegies, l'automedicació, Mariona, m'agradaria aturar-me un moment aquí perquè realment és molt important, no? Quantes vegades, no sé si a tu t'ha passat, que hagis escoltat d'amics o de coneguts aquella frase de no, és que li he demanat opinió a Google i ara no, és que li he demanat opinió a xat GPT, no?
Fins a quin punt fer servir aquestes intel·ligències artificials, fer servir el Google, les xarxes socials, per demanar diagnòstic, és realment, evidentment no parlarem de la veracitat d'aquest diagnòstic, però sí que parlarem de si realment això és beneficiós per a la persona.
Sí, i no tant cap a la intel·ligència artificial, perquè al final, si li preguntes coses al xat GPT amb coses que et passen concretes i tot això, sí que és veritat que a ella et pot donar una aproximació, que no estic dient que us diagnostiqueu amb el xat GPT ni molt menys, si us passa alguna cosa, aneu al metge...
Però moltes vegades es fa servir també perquè com que el psicòleg és molt car, hi ha molta gent que el fa servir de psicòleg i aquí és on entraria també una mica per mi el debat, el fet de fer servir el xat per anar a psicòleg. Però jo crec que també ho encara més pel que fa a les xarxes socials i no tant a la intel·ligència artificial, que literalment com que estem...
O sigui, ara nosaltres convivim amb el fet que tot passa a les xarxes socials, que tot s'explica a les xarxes socials, que tothom ho explica tot a les xarxes socials. Llavors, clar, jo crec que el que passa també és que si la gent veu vídeos de mira, m'ha sortit un vídeo de X influencer explicant què li passa a això. Buah, és que a mi em passa el mateix. Per tant, automàticament segur que tinc el mateix. Apa, autodiagnosticat per un vídeo o un parell de vídeos o és igual, 10 vídeos que has vist a les xarxes socials de gent que diu a mi em passa això. Ens sugestionem molt, no?
Està passant molt, per exemple, pel que fa a salut mental, amb casos d'autisme o de dèficits d'atenció, que la gent automàticament veu vídeos i diu, és que jo soc així, per tant, ara mateix considero, m'autodiagnostico com a persona...
que té, doncs, o un TEA o un dèficit d'atenció. Ara es diu molt, doncs, això de... No, és que jo soc TDA. I dius, ja, però has anat al metge i t'han fet un diagnòstic de TDA, perquè això ho estàs dient només perquè has vist un parell de vídeos i t'has sentit identificada. I, a més, les proves de TDA no són tan fàcils fer-les, eh? No, ha de ser una cosa difícil de realment diagnosticar, perquè, clar... Ho han de veure molt... Primer, ho han de veure... Han de veure que per aquí va la cosa i fer-te les proves, perquè no te les fan de bones a primeres, aquestes proves.
També que estic segura que hi ha més gent de la que ens pensem. Això també és una cosa que... Que no s'ha diagnosticat a tota la gent que...
I molta gent gran que no li han diagnosticat mai perquè a la seva època això no es diagnosticava. I sí que és veritat que potser sí que és una cosa que es pot detectar prou fàcil, però sí que és veritat que t'han de donar un diagnòstic. Clar, però si parlem d'això podríem parlar també de totes les celiaquies, de totes les intoleràncies, de gent que li han dit que s'ha mort de càncer i potser s'ha mort perquè estava menjant farina i el seu cos no li...
Bueno, i que després potser sí que li ha desenvolupat amb problemes molt greus i em diu, no, és que tenies això a l'intestí. I diu, bueno, ja, però és que potser és que era celíaca i he estat menjant gluten tota la meva vida. Sí, sí, correcte, correcte, sí, va per aquí la cosa. Però m'ha semblat molt interessant aquesta notícia que ens plantejava avui la Vanguardia sobre les xarxes socials i els diagnòstics dels metges que no poden substituir-los.
Si les xarxes socials et serveixen per identificar-te amb un diagnòstic, està molt bé, però llavors més el metge i que t'ho confirmin. Llavors, mira, si t'han servit per acabar de confirmar que tenies una cosa bé, però sempre ha de tenir l'última paraula a un metge. Totalment, ha de ser la primera passa, en tot cas. Molt bé, passem a l'última portada, marxem al punt avui.
I el punt avui destaca a l'entrevista del dia a Kerem Digment, advocat turc especialitzat en drets humans, diu que el discurs d'odi s'ha convertit en la norma general de Turquia. Pel que fa a l'Observatori Municipal s'aturen a Santa Eulàlia d'Esriu, una aposta pel turisme familiar. Entrevistes a l'alcaldessa Maria del Carmen Ferrer i al cap de l'oposició Alan Ripoll.
Pel que fa a la imatge principal, veiem en aquest cas Albert Dalmau mirant una vitrina i diu Escrivint l'avui, estrena de l'exposició a Palau Robert sobre el naixement de l'avui que enceta la celebració dels 50 anys del diari i d'un pas decisiu en la normalització del català.
Ja destacàvem aquesta exposició a la portada d'ahir i ho tornen a fer també avui dimarts. Pel que fa al d'ahir, signat per Eva Vázquez, diu un altre crim sense resoldre l'accés als papers del cop d'estat, més que un fet de normalitat democràtica, alimenta la sospita del complot consentit. Pel que fa a les cròniques, Illa colla a Esquerra i tira pel dret amb el pressupost
I també crònica, el 23-F és desclassificat. Pel que fa a l'esportiu, destaca que un soci denuncia a la porta i encén la precampanya electoral, esgrimeix blanqueig de capital i cobrament de comissions i ell ho nega.
Doncs aquí ho deixem, Mariona. Quatre minuts per tres quarts d'onze del matí. Tanquem aquesta primera part, aquest primer bloc informatiu. Seguirem avançant amb més qüestions, amb les efemèrides i amb el temps. Però abans et volem desitjar un feliç dia i que, bé, si tot va bé, t'escoltem en breus en els botlletins informatius i també a la informativa edició migdia. Exacte, Dani, ara ens escoltem. Com que et veig picant, dic que li doni temps d'escriure les notícies. Sí, em dóna temps. Perfecte. Vinga, fins ara. I vosaltres, petita pausa i tornem.
The town got its hustlers The Bowery got its bums 42nd Street got Big Jim Walker He a bull shooting son of a gun Yeah, he big and dumb as a man can't come But he's stronger than a country horse And when the bad folks all get together at night You know they all call Big Jim boss just because And they say you don't tug on Superman's cape
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
I ara, afamèrides.
Marxem a destacar les efemèrides del dia. Comencem amb la del 1920. Tal dia com avui, 24 de febrer, Adolf Hitler presentava a Múnich els 25 punts del programa del Partit Nacional Socialista Obrer Alemany. També tal dia com avui, però pel que fa a l'any 1965, la policia franquista reprimia la marxa de 5.000 estudiants que reivindicaven una universitat democràtica a Madrid.
I és que també es van sumar catedràtics com José Luis López Aranguren o Enrique Tierno Galván. Això passava l'any 1965. Pel que fa a efemèrides una mica més recents, trobem el 2008 a Javier Bardem, que es converteix...
en el primer intèrpret espanyol en guanyar un Òscar en la categoria de millor actor de repartiment en No es país para viejos, dels germans Cohen. Pel que fa a la cumbre del Vaticà, l'any 2019, parla sobre els scandals dels abusos sexuals en un anunci que volia dur aquests casos sorgits en l'Església als tribunals.
I tanquem aquest blog amb aquesta notícia, amb la del productor de cinema estadounidense Harvey Weinstein, que va ser condemnat a 23 anys de presó per violació en tercer grau i també delicte sexual en primer grau. Això succeïa l'any 2020, tal dia com avui. Pel que fa als naixements, tenim el de Rosalia de Castro, poetesa espanyola, que naixia tal dia com avui de 1837, també Narciso Serra, poeta i dramaturg espanyol,
que naixia l'any 1830, i destaquem també el naixement de Steve Jobs, empresari estadunidenc, fundador de la tecnològica Apple. Pel que fa a naixements, en tenim uns quants avui. Volem destacar tres més, el de Rafael Gordillo, futbolista espanyol, que naixia l'any 57, i el 65, Fernando Tejero, l'actor espanyol.
I tanquem aquest bloc de naixements amb el de Hansi Flick, l'entrenador del FC Barcelona. També fa anys avui, 24 de febrer, va néixer l'any 1965 a Heidelberg, Alemanya. Aquest 2026 Hansi Flick celebra el seu 61è aniversari. Recordem que ell és tècnic.
del Futbol Club Barcelona, que va complir 60 anys l'any passat, el primer any, la primera temporada amb el Futbol Club Barcelona, i en aquesta segona avui en fa 61. I tanquem l'espai de Famèlides amb la celebració d'avui, el Dia Mundial del Barman. O sigui que avui, ja sabeu, això dels còctels i tot això no només està de moda, sinó que avui està de celebració. Petita pausa i tornem amb el temps.
Listen, baby, ain't no mountain high, ain't no valley low, ain't no river wide enough, baby. If you need me, call me, no matter where you are, no matter how far. Don't worry, baby. Just call my name, I'll be there in a hurry, you don't have to worry. Cause, baby, there ain't no mountain high enough.
Bona nit.
Bona nit.
If you ever need a help in your hand I'll be there on the cover just as fast as I can Don't you know that there ain't no mountain high enough Ain't no valley low enough Ain't no river wide enough Keep me from getting to you, babe Don't you know that there ain't no mountain high enough
Això és un autobús, tu. Això és un autobús? Sí, home. I tant. Això és un blues, tio. Com que un blues? Sí. Per què? Per què el blues? Just blues. Ah, just blues. Perfecte. Si t'agrada el blues, tots els dimarts de 9 a 10.
Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana. A Sant Jus, el comerç, la restauració i els serveis de proximitat treballen amb il·lusió per créixer i donar vida al poble.
Sense anar més lluny, sis eixos comercials amb botigues, serveis i restauració que et fan la vida més fàcil. Barri Centre, Barri Nord, Barri Sud, Maslluí, carretera Reial, Camp Modulell i Gualdem Torreblanca. Descobreix-los i et dona suport al comerç local. Sense anar més lluny, comerç, serveis i restauració de Sant Just d'Esberra.
A Catalunya treballem en diverses mesures perquè tothom pugui disposar d'un habitatge. Oferim ajuts perquè els joves puguin fer el pas. Construïm habitatges amb protecció perquè les famílies tinguin espai per créixer. I limitem els preus del lloguer per facilitar-hi l'accés. Perquè cada cop més persones ens puguem sentir a casa. Informa't d'aquestes mesures i ajuts a habitatge.gencat.cat Generalitat de Catalunya. El govern de tothom.
Des de Càritas Sant Just oferim un espai de trobada per conversar i compartir. Si et ve de gust una estona de companyia, vine al Cafè de les 3. Estarem tots els dimarts fins les 5 de la tarda al carrer Bonavista, número 113. Càritas Sant Just. Us hi esperem.
Vols obrir els contenidors d'orgànica i resta amb el mòbil? BitPaid, l'aplicació que et permet obrir els contenidors de Sant Just amb el mòbil. Amb BitPaid també podràs consultar les teves obertures, comunicar incidències a l'Ajuntament i obtenir informació sobre residus. Descarrega't ja l'app gratuïta BitPaid per a Android i Apple i descobreix tot el que et pot oferir. A Sant Just, canviem així. Ajuntament de Sant Just d'Esvern.
Tots els comerços tenen fulls oficials de queixa, reclamació, denúncia a disposició de les persones consumidores i usuàries.
Sabies que al teu municipi tens el servei d'ambici? Bicicletes 100% elèctriques per connectar amb el transport públic i que el teu viatge sigui millor. Mou-te de manera sostenible pels 15 municipis de l'àrea metropolitana de Barcelona. Per moure't bé, millor amb bici. Dóna't d'alta ara a ambici.cat.
I ara és moment del temps, és moment de saludar el Carles Rius, que ja el tenim aquí als estudis de Ràdio d'Esbem. Carles, bon dia. Molt bon dia, com va? Doncs bé, una mica seguint la tònica d'aquest inici de setmana amb sol, d'aquest inici de setmana... Avorrit, és molt avorrit, això. Avorrit, segons tu, però... Hi ha gent que m'agraeix, no? Jo he vist molts llangardaixos aquesta primera hora del matí, gent allà que li toqués el sol una miqueta. Que es posi en protecció, que el sol aquest pica igual, eh? O sigui, és...
Sembla que no, sembla que no, però... Venim d'una època així una mica fosca, podríem dir, de l'hivern, que no prenem massa el sol i la pell no la tenim massa acostumada, i les primeres castanyes de sol són potents, que vagin una mica altans i es posin protecció, perquè t'hi has de posar sempre. L'altre dia anava a veure una dermatòlica i m'ho deia, sempre diu, la crema solar s'ha de posar sempre, no és una cosa puntual de quan vas a la platja o perquè estàs a l'estiu fent alguna feina a l'exterior.
Bé, en definitiva, que tenim un temps avorrit, el sol és el protagonista, un tel de núvols alts, mala visibilitat, és normal, perquè tenim aquesta situació anticiclònica, que ja ens acompanya des del cap de setmana i que avui dimarts... Avui dimarts el que tindrem és que podem arribar al màxim de temperatura. Avui és el dia on les temperatures toquen sostre, de cara als propers dies és probable que vagin baixant una miqueta, sobretot aproximant-nos al cap de setmana, però avui sí que arribarem a un valor màxim bastant més alt. Només detall d'exemple...
Ahir a aquesta hora estàvem al voltant d'uns 15 graus, 15-16 graus a Sant Jús i ara en aquests moments la temperatura ja està tocada als 18, o sigui que realment és una temperatura que és un parer de graus més alta. Ahir la màxima ens va arribar fins als 18,6, avui és probable que superem els 20 graus. Recordem que aquí a Sant Jús
La màxima d'aquest mes de febrer la vam tenir el dia 10 de febrer, que vam arribar a una màxima de 20,6 graus i avui és probable que superem aquesta màxima i que arribem a alguna cosa més dels 20 graus. O sigui que avui les temperatures toquen sostre i de cara als propers dies tenen tendència a baixar una mica. Recordeu també això de l'amplitud tèrmica per no enganxar un encostipat.
Avui hem tingut una mínima de 8 i estem parlant que superarem els 20 graus, o sigui, estem parlant de 12 graus de diferència entre la mínima i la màxima. Molta amplitud tèrmica, és perfecte per enganxar un bon encostipat, perquè a última hora del dia i a primera hora del matí fa fresca, ens hem de brigar una miqueta, però en canvi al migdia ens a sobre tot. És aquella època, de moment aquests dies així puntuals d'hivern, més primaveral, són d'aquells dies que hem de portar una mica de capes i no anar només amb el jersei i l'anorac perquè després et sobra el jersei.
De cara als propers dies el que dèiem, la tendència és que vagin variant una mica els núvols, la tendència és que els núvols puguin arribar una miqueta més, dimecres potser una mica més variable, dijous també algun núvolet més, és molt poca cosa però sí que augmenta una mica aquesta possibilitat, menys radiació solar i també la tendència que les temperatures estiguin una mica avall. Ja vam comentar ahir que a mesura que vagi avançant la setmana els vents marítims faran que a prop de la costa les temperatures puguin baixar una miqueta, no siguin tan altes com...
a la que te'n vas una mica a l'interior, per exemple, a Gabà o a Sant Boi, o per exemple, sí, a Viladecans, a Castelldefels, aquestes zones les temperatures poden quedar amb 14 o 15 graus només per influència marítima, però en canvi te'n vas cap a l'interior, a Sant Feliu, a Molins, i les temperatures poden superar els 20 graus. O sigui que tenim una situació que a mesura que vas avançant a l'interior amb pocs quilòmetres, la temperatura és molt més elevada, però en canvi la costa és una miqueta més baixa. Aquí a Sant Jús la tendència és que baixin una mica més les temperatures, aquesta influència marítima...
si avui arribem o superem els 20 graus, demà ens quedarem amb 17 o 18, i dijous podríem baixar cap als 16, o sigui que hi ha una baixada progressiva, penseu que estem 5 o 6 graus per sobre del que tocaria, avui gairebé 7, i que són temperatures molt altes, ara fa un any estàvem amb valors de 12 i 13 graus, que és el normal, no està a 21 graus, o sigui que ningú es pensi que ja arriba la primavera i ja està, perquè de cara als propers dies baixarà una miqueta i encara baixarà més el cap de setmana i la setmana que ve, i tornarem a la normalitat. O sigui que...
L'hivern no ha marxat, encara hi és present, no ho guardeu l'anorac perquè encara que tinguem quatre dies d'així primaverals, la tendència és que les temperatures tirin avall i es normalitzin per l'època. Així que seguim amb aquesta situació de tranquil·litat, d'estabilitat i a llarg termini per acabar...
Hem d'anar mirant com va evolucionar en aquest front que ens hauria de creuar coincidint amb el cap de setmana. Ahir es veia entre divendres i dissabte, avui es veu entre diumenge i dilluns, o sigui que cada dia van evolucionant aquests mapes, però sembla que ens portaria pluja i una baixada de temperatures, però això és bastant probable que sigui ara, segons els mapes d'avui, entre el diumenge i el dilluns, o sigui que salvarien bona part del cap de setmana.
Mig minut per arribar a les 11 del matí. Nosaltres estem aquí a la Rambla, magazín de matins de Ràdio d'Esvern. Farem una petita pausa per butlletins i tornarem de seguida amb la segona hora i amb l'entrevista del dia. Carles, pendents d'aquest sol que ens ha d'acompanyar bona part de la setmana i aviam si aquest canvi que esmentes es va confirmant al llarg d'aquesta setmana que anirem encara fent programes i anirem també actualitzant a l'audiència. Perfecte, doncs aquí serem. Que vagi bé, fins ara. Petita pausa, tornem de seguida.
En Bota, en Bota, notícia. Adéu, adéu. De seguida, Sergi Pàmies. Bon dia, us informa Joan Bota.
Esquerra Republicana dona dues setmanes al govern de Salvador Illa per desencallar l'IRPF si vol aprovar els pressupostos de la Generalitat. En una entrevista al matí de Catalunya Ràdio, Oriol Junqueras ha avançat que el seu partit presentarà una esmena a la totalitat als pressupostos si no hi ha un compromís ferm perquè Catalunya pugui recaptar l'impost de la renda. Si Esquerra registra l'esmena, això faria d'escarrilar els comptes el primer debat al Parlament que podria fer-se a mitjans de març.
Què es fa habitualment quan no estàs d'acord? Doncs presentar una esmena a la totalitat. Habitualment es fa això i, per tant, probablement, probablement, si passa això, la resposta serà aquesta, clar. En cas que el govern no pugui aprovar els pressupostos, Junqueras creu que seria un error que el president Illa convoqués eleccions anticipades. Si no es poden aprovar els pressupostos, el líder d'Esquerra s'ha tornat a oferir per negociar decrets d'ampliació de crèdit, un mecanisme que es fa servir quan els governs no poden tirar endavant nous comptes.
Més notícies, Natàlia Ramon. El president ucraïnès Volodymyr Zelensky pressiona la Unió Europea perquè fixi una data concreta per a l'ingrés d'Ucraïna a la Unió. Davant de l'Eurocambra i coincidint amb els quatre anys de guerra, el president ucraïnès ha reclamat a Brussel·les que mantingui les represàlies contra Moscou. Els 27 van fracassar ahir quan no van poder aprovar un nou paquet de sancions. Brussel·les, Bruno Fortea, bon dia.
Hola, bon dia. Ovacionat pels eurodiputats d'Ampeus i en un discurs per videoconferència, Zelensky ha agraït el suport de la Unió Europea durant la guerra, però ha demanat anar un pas més enllà, concretar quan podrà entrar Ucraïna al Club Comunitari. Si no hi ha data d'adhesió, si no hi ha aquesta garantia, Putin trobarà la forma de bloquejar Ucraïna durant dècades, dividint-vos a vosaltres. Dividint Europa.
Zelensky també ha recordat que el préstec europeu de 90.000 milions d'euros bloquejat ahir per Hongria és imprescindible perquè Ucraïna pugui resistir contra Rússia i demana que segueixin els esforços perquè Budapest aixequi el seu veto. Bruno Forte de Mires, Catalunya, Ràdio Brussel·les. Segona jornada de compareixences de les víctimes de l'Adana. Avui a les Corts Valencianes estan citades les dues associacions majoritàries que per primera vegada podran explicar-se a la Comissió d'Investigació del Parlament Valencià. Anem cap a València. Alba Barbosa, bon dia.
Bon dia, primera compareixença de l'Associació de Víctimes Mortals. Rosa Álvarez, la presidenta, està llegint un discurs retreient a la Generalitat Valenciana que envies tard l'alerta als mòbils i reconeixent que s'han sentit menystingudes per una institució que les ha citat un any després d'haver constituït la Comissió d'Investigació.
69 setmanes nos mantienen en pie. A veces flaqueamos, no pretendemos engañar a nadie. Arrastramos el duelo terrible de haber perdido a los nuestros por la ineptitud y negligencia de los suyos, de saber que sus muertes eran absolutamente evitables. Solo tenían que hacer su trabajo y al menos mandar la alerta antes, a tiempo y con un contenido acorde al riesgo. A fora de les Corts continuen concentrades desenes de persones per reclamar que Carlos Mazón comparegui davant la justícia. Alba Barbosa, Catalunya, Radio València.
El judici pel cas Pujol viu avui una de les sessions clau amb la declaració de l'anomenada policia patriòtica. A aquesta hora ha començat a declarar l'excomissari José Manuel Villarejo. També ho ha fet l'exdirector de la policia Eugenio Pino, que ha llançat pilotes fora pel que fa a la manera com la policia va aconseguir les dades bancàries de la família Pujol-Andorra. Enviada a l'Audiència Nacional a Madrid, Maria Núria Rebelle, bon dia.
Hola, bon dia. L'excomissari està irritant el tribunal perquè esquiva les preguntes que li estan fent les parts i fins i tot ha dit no haver-se entrevistat amb Maria Victoria Álvarez. Abans, Eugenio Pino, exdirector de la policia, ha assegurat no saber d'on venia la informació dels comptes bancaris andorrans de la família Pujol. Li aporto una documentación. ¿Le dijo el señor Martín Blas cómo la obtuvo esta documentación? No, no solemos preguntar. Esa pregunta en la policía no se suele hacer.
Maria Núria Revell, Catalunya, Ràdio Audiència Nacional.
L'Audiència de València obre finalment judici contra l'exvicepresidenta Mònica Oltra pel possible encobriment d'abusos sexuals contra una menor que hauria comès el seu exmerit. El tribunal demana al jutjat d'instrucció que porti l'exlíder de compromís a judici perquè les acusacions veuen indicis de delicte. L'Audiència rectifica el jutjat d'instrucció del cas que aquest desembre havia desestimat l'obertura d'un judici contra l'altre i havia ordenat l'arxivament de la causa.
Esports, Marcos García. El Girona és un ser classificat de primera. Després d'empatar a dos, ahir al camp de l'Alevesa, els de Mitchell tenen sis punts de marge sobre el descens. El Barça és líder i l'espanyol, setè. Avui comencen a decidir-se els equips que superen la repesca de la Champions masculina de futbol i, per tant, els possibles rivals del Barça, els vuitens. Els partits avui són Atlètic de Madrid, Bruges, Newcastle, Carabag, Bayer Leverkusen, Olympiacos i Inter de Milà, Bodo Glimt.
Anambol, a la Lliga Europea el Granoller rep avui el Porto. És a tres quarts de nou el partit. Els dos equips van debutar amb derrota en aquesta fase i, per tant, un triomf és clau per mantenir opcions de classificar-se. Aquest Granoller Esporto es podrà seguir en directe per Esport 3. I en bàsquet, el joventut espera tancar a les properes hores la incorporació de Jabari Parker fins a final de temporada. L'epivot nord-americà té 30 anys i arribarà procedent del partisan de Belgrat de Sèrbia. Fins aquí les notícies.
Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, passant 6 minuts a les 11, us informa Mariona Salas Vilanova.
Ja està en marxa una nova edició del concurs de microrelats de l'Ateneu de Sant Just amb l'objectiu de fomentar la creativitat literària en llengua catalana. La convocatòria d'aquest 2026 està oberta a totes les persones majors d'edat que podran presentar els seus textos fins al 24 d'abril. Els relats han de ser inèdits, no premiats i d'un únic autor o autora amb una extensió màxima de 200 paraules i de temàtica lliure.
Les obres s'han de redactar en català i no poden haver estat generades amb intel·ligència artificial. Cada participant podrà enviar un sol microrelat que s'haurà de presentar de manera anònima i en format digital, seguint les bases del certamen. Els treballs s'han d'enviar per correu electrònica, concursliterari, arroba, taneudatvern.cat, amb dos fitxers separats. El relat i l'aplica amb les dades personals.
El concurs preveu tres premis en forma de vals per llibres en una llibreria de Sant Just, de 100 euros, 75 i 50, i el veredicte es donarà a conèixer en un acte públic previst pel 30 de maig. I en societat, Sant Just Solidari organitza el pròxim 25 de febrer, a dos quarts de vuit del vespre, a la sala del 50 anari de l'Ateneu, la conferència Arrels i Camins, causes de la immigració subsahariana i els reptes de la seva integració, amb l'objectiu d'aportar informació rigorosa i contextualitzada sobre el fenomen migratori àfricà.
L'acte anirà a càrrec d'Abdullah Eiffel, doctor en demografia de la Universitat Autònoma de Barcelona amb màster en gestió de la immigració per la Universitat Pompeu Fabra i membre del grup d'experts en immigració de la Comissió Europea, que abordarà les causes estructurals de la immigració subsahariana i els principals reptes de la seva integració en un context marcat per la polarització del debat públic i la crisi de l'habitatge.
La sessió tindrà una durada d'una hora i 15 minuts i l'entrada serà gratuïta. L'activitat és organitzada amb òmnim Cultural i compta amb la col·laboració de l'Ateneu de Sant Just. I encara en societat, la pròxima conferència organitzada per l'Aula d'Extensió Universitària de la gent gran d'Esplugues i Sant Just porta per títol Mites sobre la Nutrició. I anirà a càrrec de Manuel Pérez Maravé, cap del Servei d'Endocrinologia i Nutrició de l'Hospital de Bellvitge.
L'acte tindrà lloc el 26 de febrer a les 6 de la tarda a l'Auditori de la Residència de la Mallola i la sessió abordarà els falsos mites i creences esteses sobre l'alimentació amb l'objectiu d'oferir informació rigorosa i basada en evidència científica. El ponent analitzarà qüestions relacionades amb les dietes populars, els hàbits saludables i la prevenció de malalties, així com la importància d'una educació nutricional adequada per millorar la salut de la població.
L'acte és obert a tothom, amb entrada gratuïta per a les persones sòcies de l'AUJA de l'Aula d'Extensió Universitària i una aportació de 5 euros per a les no associades. I això ha estat tot. Tornem a més informació al butllet horari de les 12. Fins ara. Ràdio Despert
Estic en una boy band, estic en una boy band, treballo en una boy band, estic en una boy band.
Vinga, de sassueles i coblets, van comprar-me una espanyola un diumenge als Encants.
Boi, boi, boi, boi, man.
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Ràdio 2B 98.9
I comencem la segona hora d'avui dimarts amb l'entrevista del dia. Avui parlem amb Joan Manel Sorroca, periodista esportiu, col·laborador de la Fundació Barcelona Olímpica i responsable d'esports de Ràdio Nacional a Catalunya i també testimoni directe de grans esdeveniments com els Jocs Olímpics de Barcelona i Sydney.
Avui ens acompanya per parlar de cinema i d'esport amb aquest Barcelona Sports Film Festival, BCN Sports Film Festival, que també celebra Sant Jus a l'Ateneu com part d'aquestes seus que també es mobilitzen arreu del territori. Joan Manel, bon dia.
Bon dia. He de dir que he sigut cap d'esports de Ràdio Nacional durant 17 anys, però ja en època quan estava actiu com a professional, ara ja estic a la reserva. Però bé, és veritat. No, no, ens fa il·lusió també tenir-te aquí al programa pel teu vincle amb Sant Just i també avui poder parlar d'aquest tema precisament del BCN Esports Film Festival. Però primer m'agradaria parlar una mica de la teva trajectòria que tenim aquí i m'agradaria preguntar-te sobre què tenen aquests grans esdeveniments
que els converteixen històrics més enllà del resultat, perquè has viscut grans cites esportives com a periodista, abans a fora de micròfons parlàvem també dels Jocs Olímpics d'hivern, de Milano-Cortina, que han tancat fa un parell de dies, i m'agradaria saber una mica, tu que has estat en el terreny, la teva experiència.
Bé, els Jocs Olímpics és una experiència excepcional. És a dir, jo he viscut molts campeonats d'Europa i campeonats del món, de molts esports, però els Jocs Olímpics és una cosa molt especial. Fixa't que la majoria, si tu fas una enquesta i tu li dius a un esportista què és el màxim objectiu que tindria com esportista a la seva carrera professional, més que els títols, et diria ser olímpic.
perquè té una màgia especial als Jocs Olímpics, sobretot aquest esperit de convivència que hi ha a la Vila Olímpica, que nosaltres no el vivim perquè la Vila Olímpica per qüestions de seguretat està molt controlada i tal, però es genera una situació especial, no? I a més, vull dir, els Jocs tenen una dimensió extraordinària. Pensa que
que al Centre Internacional de Prensa, Ràdio i Televisió hi ha milers de quilòmetres de cables, són superfícies impressionants, hi ha tots els platos de totes les televisions i totes les ràdios que estan acreditades als jocs, és a dir, és una experiència descomunal, aquesta seria la paraula, i jo et diria que l'única cosa que té certa semblança seria un campionat del món del futbol.
Doncs, interessant aquesta comparació també, tenint en compte que d'aquí molt poquet també celebra el Mundial, en aquest cas als Estats Units, a Mèxic, i bé, doncs podrem gaudir aquest estiu també d'aquest Mundial de Futbol. Més qüestions, parlant dels Jocs Olímpics, marxem a Barcelona. Vas viure els Jocs Olímpics de Barcelona des de dins. Com valores el dia d'avui el seu llegat?
Jo crec que van marcar una nova etapa al món de l'olimpisme perquè hi van participar molts països més, la desaparició de l'URSS, els països bàltics que es van tornar, la desmembració de la Iugoslàvia. Van marcar un canvi de paradigma en tots els sentits, des de les ceremònies, la imatge, el tipus de mascota...
Jo crec que va marcar un camí que després han seguit altres edicions, evidentment incorporant totes les novetats que la tecnologia i les noves tècniques permeten. I ja referent una mica més al periodisme esportiu, creus que ha canviat molt? És a dir, el periodisme esportiu al llarg dels anys, des del 92 fins ara, ha canviat molt i la pregunta seria hem guanyat o hem perdut?
Ha canviat. És diferent. És a dir, jo li trobo a faltar aquesta punta de romanticisme i de capacitat de saber treure la notícia d'on sembla que no n'hi hagi cap, però si és cert que la tecnologia que disposem avui l'havéssim tingut fa 30 anys enrere, l'havéssim disfrutat molt més, no? Però jo crec que cada època té el seu moment. Nosaltres vam viure el canvi i precisament la transició analògica a la digital...
Ara ja l'analogia és pura història, una etapa més a la vida i ja està. Molt bé. Doncs passem a parlar del BCN Sport Film Festival. Ens agradaria saber com va néixer aquest festival i amb quina voluntat. A veure, hi ha una federació internacional d'esports de cinema, de ràdio i televisió, que és el FIX. Això crea una sèrie de festivals que es fan arreu del món, en total de 22,
i un d'ells es proposa fer-lo a Barcelona, la Fundació Barcelona Olímpica, accepta el recte i comença a organitzar aquest festival, que en quan tindrà la seva setzena edició. Està totalment consolidat, és un dels festivals punters d'aquest circuit de festivals,
i durant uns dies, des d'avui fins al dia 3, es faran 39 sessions a diferents llocs, concretament hi ha 10 escenaris, l'Auditori del Museu Olímpic, l'Institut Francesc, les Cotxeres de Sants, el Centre Cívic del Bon Pastor, l'INEF, l'Institut Nacional de Facció Física de Catalunya, el Cinema Girona, i també el festival s'ha plantejat...
fer una xarxa, no solament centrada a la ciutat de Barcelona, sinó donar aquest carrer internacional també a l'entorn. I, per exemple, és quan hi va entrar l'Ateneu de Sant Lluís, serà aquest any el tercer que es fa, l'any passat s'hi va fer a Sant Joan d'Espí, i després hi ha una sessió que es fa a l'EUSES, el centre universitari de Girona. Per tant, aquestes són les xarxes on es fan les proyeccions de...
85 pel·lícules que han estat seleccionades pel festival. Se n'hi van presentar 2.000. Van ser mesos 680. El jurat de selecció del que hi formo part... 2.000 pel·lícules. Es van inscriure. Però una cosa és ajustar-se... Es van acceptar 680 pel·lícules de 91 diferents països. Això ha estat visionat durant 6 mesos
per al jurat de selecció, i d'aquí han sortit les 85 pel·lícules que seran projectades en aquestes sessions, i d'aquestes 85, 47 són les que van a concurs per els premis que es donen del festival. Per tant, aquesta seria una mica la pel·lícula del Barcelona es per fins festival. I quin tipus d'històries hi trobarem aquest any?
Mira, l'esport et permet tocar totes les tecles que té la nostra societat, des de l'excel·lència de l'esport, els reptes, l'esperit de superació, el sacrifici, però també ens trasllada com a eina d'integració, com a eina solitària, com a eina per superar reptes personals i...
També entra a valorar situacions complicades de la nostra societat, el boving, la maternitat a les dones, l'esport, la pressió dels pares, la salut mental, és a dir, el ventall és grandíssim. Pots veure d'esport aventura una ficció realment que planteja el problema de la pressió dels pares dels fills perquè siguin esportistes. El ventall és grandiós.
Llavors el que fa és que les sessions es procuren adaptar en funció de l'interès que té cada centre que vol fer la projecció. I en el cas de l'Ateneu, quina és la projecció que busquem? Busquem fer una projecció esport, medi ambient i al mateix temps aventura. I això és el que podrem veure aquest divendres a partir de les 7 a la sala del cinquantenari de l'Ateneu de Sant Jus.
Doncs jo volia marxar cap a casa però m'hi has portat tu directament, o sigui que perfecte, t'agafo una mica la paraula i marxem a parlar del festival a Sant Just perquè en aquest cas arriba a la sala 50 de nit de l'Ateneu i ens agradaria saber què hi podrem veure del festival a casa nostra aquí a Sant Just.
Mira, a la sessió, cada sessió se li dona un títol en funció d'una mica del contingut. Per exemple, hi ha una sessió dedicada a dones que han dirigit pel·lícules, pel 30% de les pel·lícules que han estat seleccionades estan dirigides per dones, per exemple, i es diu Elles dirigeixen, no? I aquí hi ha una sèrie de proyeccions de pel·lícules dirigides per dones.
En el cas de l'Ajuntament de Sant Jús, la sessió li hem posat el següent nom, adrenalina. Això ja et ve a dir què pots anar a veure. A veure, veurem set proyeccions perquè són relativament curtes, en veurem una amb eusquera, veurem una amb anglès, veurem una amb àrab, veurem dues amb francès i una amb català i anglès.
Hi haurà 5 documentals, 4 documentals, un curt d'animació i dues petites ficcions. Llavors, Adrenalina per què? Perquè podrem veure dansa vertical a les més emblemàtiques muntanyes del País Basc, que són unes imatges espectaculars. Podrem veure que et surf al màxim nivell de risc. A més, una producció en blanc i negre que genera unes imatges espectacularíssimes.
Veurem una pel·lícula que per mi és fonamental, perquè és un documental fet, dirigit i escrit per la mateixa protagonista, que és Inner Fight, que és l'experiència de la Núria Castan, que és una Rider Snowboard, que el 2023 a Colchebel va quedar colgada amb una allau.
I va sobreviure de miracle. I aquest documental explica com va començar allà el món de l'esport, com va arribar a ser una de les riders més importants de la Copa del Món de Free Snowboard, que són aquests que baixen de tota la muntanya amb el seu skate i unes imatges espectaculars.
Ella ara actualment, precisament, no està avui amb nosaltres perquè és a Georgia on aquest cap de setmana hi ha la tercera prova de la Copa del Món. Ella va cinquena en aquests moments, és a dir, és una de les molt bones riders d'aquest esport, d'aquest esport d'aventura total. I la veritat és que el documental aquest és formidable. I després veurem dues ficcions contraposades però amb un nexe unit, que és una mica l'humor,
que és By Short, que és una pel·lícula dirigida per un director nord-americà, que possiblement assisteixi a l'acte, està pendent de confirmar-ho. I veurem una altra, que és també una ficció humorística àrab, que és molt divertit veure el contrast d'aquestes dues maneres d'entendre l'humor, que al fi i al cap acabes fent el mateix, que és riure, encara que sigui amb planteges diferents.
I acabarem amb un molt bon documental que es diu Anatòlia, que és un grup de tres esquíadors francesos que van a visitar tota la península d'Anatòlia de la Turquia per esquiar les seves muntanyes verges, però el maco d'aquest documental és que mentre ells esquien, al mateix temps contacten amb la cultura dels llocs que visiten i hi ha unes imatges també precioses sobre aquesta zona de Turquia que potser molta gent no conegui. O sigui que jo crec que
En general, penseu que de les set pel·lícules que passarem, sis estan en el concurs oficial del festival i això ja et demostra el nivell i la qualitat que tenen.
Doncs avui estem parlant amb en Joan Manel Sorroca, que és partícep també d'aquest Barcelona Film Esport, que de veritat és que ens fa molta il·lusió poder-lo tenir aquí per parlar del Barcelona Esports Film Festival i en aquest cas poder-ho fer també de la mà de l'Ateneu de Sant Jus a la sala cinquantanari divendres, si no vaig errat. Sí, hem d'explicar. Aquestes sessions són gratuïtes, és a dir, no s'ha de pagar res, però...
Per garantir l'afonament, a la web del festival, que és bcnsportfilmfestival.org, hi ha un apartat. Crec que també a la pàgina de l'Ateneu, a l'agenda, també es pot accedir a la mateixa entrada. L'únic que fas és reservar l'entrada.
t'arriba un codi de barres conforme tu hi tens l'entrada i quan arribes al lloc l'ensenyes i entres. Més que res per tenir un control de l'assistència de les persones i evitar que en algun lloc es pugui produir un overbooking que hi vagi més gent de la que hi té cabuda. D'aquesta manera s'ordena la presència de les persones i ja està. En aquests moments encara hi ha bastanta opció de reserva, pensant que en aquests moments l'aforament estaria amb un 60% i crec que d'aquí divendres la gent s'animi jo els animo perquè de veritat
Val la pena, de veritat. No ho dic perquè jo tinc cap interès en l'especial, però sí que és cert que a més la sessió la consensuem amb l'Ateneu. Hem estat amb l'Ateneu veient quines eren les possibles opcions i es va establir aquest programa perquè pensava que era el que més s'ajustava al tipus de persones que hi puguin assistir.
I ens hi trobarem algun col·loqui o alguna conversa? Normalment el que es fa és, després de les proyeccions, si assisteix algun director o alguna persona relacionada amb el festival, les persones que tinguin interès en comentar poden fer una petita xerrada i el que no se'n va cap a casa i tots contents.
Molt bé, doncs aquest divendres tria una cita a l'Ateneu de Sant Just amb aquestes projeccions, set títols que passaran per la sala del cinquantenari de l'Ateneu i en aquest cas tanquem aquesta entrevista, Joan Manel, amb una pregunta. M'agradaria que els poguessis transmetre unes paraules a aquells joves que ens estiguin escoltant i vulguin dedicar-se al món de l'esport o al món del periodisme esportiu.
A veure, què vols que els hi digui? És que quan un vol fer una cosa ha de tenir interès o ha d'estar motivat per això. Jo crec que cadascú en el seu interior té una força que en un moment determinat et diu cap a on tens que anar.
Evidentment, el món de l'esport té uns valors extraordinaris, però també la gent ho ha de saber. Si tu vols ser un esportista de nivell, té un alt grau de sacrifici i no tothom ho pot resoldre.
només teniu que veure que en aquests moments un dels problemes més greus que s'està veient en l'esport de l'alt nivell és la salut mental. És a dir, aquest és un tema perquè els graus d'exigència cada vegada és més gran i per tant no tothom pot suportar-ho. I en quant al tema del periodisme, si tens ganes de viure l'esport des d'una altra òptica, de poder explicar-lo, de poder destacar i parlar del que fan els nostres esportistes,
Però el que sí que recomano és que defugim de la cultura futbolística d'aquest país. És a dir, jo crec que és molt important que en el periodisme esportiu cada vegada
hi hagi més transversalitat a l'hora de tenir coneixements sobre els esports. És a dir, no sé molt de futbol, i què? Jo crec que ara vénen uns Jocs Olímpics. Has de procurar tenir, com a mínim, una sèrie de coneixements de determinats esports que et puguin permetre després explicar amb coherència i amb ordre el que tu vols explicar. Jo recordaré sempre unes paraules del Juan José Castillo, que va ser
molts anys el director del Mundo Deportivo, que deia de res ho sé tot, però de tot en sé una mica. Jo crec que és una màxima que et pots arrancar. Com a millor formació de coneixements del tema que tu vols tractar tinguis, molt millor periodista seràs. Doncs fins aquí l'entrevista de Joan Manel Sorroca. Moltíssimes gràcies per passar pels micròfons de Ràdio d'Esverma. I no us oblideu, de veritat, us recomano el divendres. M'agradaria molt saludar-vos a la sala del cinquantenari de l'Ateneu.
Doncs ja ho sabeu, el Barcelona Sporn Film Festival passa també per l'Ateneu de Sant Just. Gràcies, que vagi bé. Amb vosaltres, petita pausa, tornem de seguida.
Bona nit.
Fins demà!
Bona nit.
Sabies que al teu municipi tens el servei d'ambici? Bicicletes 100% elèctriques per connectar amb el transport públic i que el teu viatge sigui millor. Sènic, Cianur, Poloni 210, Naftalina, Botà, Quitrà. El fum del tabac perjudica també la salut dels qui no fumen. Fem un entorn lliure de fum per a tothom.
Generalitat de Catalunya. Doncs jo no separo la brossa. Em fa mandra. Tu sí? Esclar. Marcel, cada cosa em toca, eh? Esclar.
Reciclar és massa evident per no fer-ho. Envasos de cartró i paper, el contenidor blau o el cuvell del porta-porta. Generalitat de Catalunya. Sempre endavant.
Provem-ho en català.
Generalitat de Catalunya. Sempre endavant. Hola, soc la Mireia Belmonte. En la natació, la velocitat és clau, i també ho és per salvar una vida. Davant l'ictus, trucar ràpid al 112 és fonamental. Si notes un canvi brusca en una persona, com ara pèrdua de força a una banda del cos, canvis en la parla o en l'angès de la cara, truca ràpid al 112. No t'ho pensis. Davant l'ictus, truca ràpid al 112. Generalitat de Catalunya.
Quan pensem en màgia, ens imaginem endevinant què hi ha dins d'un barret. Però hi ha una màgia que no té truc. És la màgia de compartir una estona amb algú i parlar-hi. Vols practicar el català o ajudar algú a parlar-lo? Apunta't al Voluntariat per la Llengua, al programa de les parelles lingüístiques, a vxl.cat. Perquè quan parles, fas màgia. Generalitat de Catalunya. 7 milions i mig de futurs. 012. La Generalitat al teu costat.
Si com a dona vols saber quins recursos tens al teu abast, a les oficines d'informació de l'Institut Català de les Dones trobaràs l'atenció que necessites. Et podem orientar sobre salut, ajuda afectiva o sexual o assessorar sobre qüestions específiques per a dones i infants. Separacions, règim de visites, pensió i custòdia dels fills, abusos o situacions de violència masclista. Per tots aquests casos trobaràs un servei gratuït d'atenció psicològica i assessorament jurídic. Entra a Gencat.cat barra Atenció a les Dones.
Les àvies i els avis són sàvies i savis. No deixis que ells ni les seves històries caiguin en l'oblit. Festa de Bici sense Edat. En Bici sense Edat és una iniciativa solidària que busca combatre la soledat entre els més grans.
La soledat és el major problema amb el que s'han d'enfrontar les persones d'edat avançada. I depèn de tu, que ho facin sols. Sortides en bicicleta per al municipi amb la gent gran. Acompanya'ls a veure el poble on es van criar. Dóna'ls vida, que et tornin a sentir el vent a la cara. Et necessiten. I tu a ells, també. Des de Bici Sense Edat, et necessitem. Festa voluntari. Més informació al portal justsolidari.cat o en bicisenseedat.cat. Amb la col·laboració de l'Ajuntament de Sant Just d'Esvern.
Tots els comerços tenen fulls oficials de queixa, reclamació, denúncia a disposició de les persones consumidores i usuàries.
Sabies que al teu municipi tens el servei d'ambici? Bicicletes 100% elèctriques per connectar amb el transport públic i que el teu viatge sigui millor. Mou-te de manera sostenible pels 15 municipis de l'àrea metropolitana de Barcelona. Per moure't bé, millor amb bici. Dóna't d'alta ara a ambici.cat. Nicotina, arsènic, cianur, poloni 210, neftalina, botà, quitrà. El fum del tabac perjudica també la salut dels qui no fumen.
Fem un entorn lliure de fum per a tothom.
Seguim en el magazín de matins de Ràdio d'Esven, seguim a la Rambla i ara parlem amb Pau Ferraz Ribas, antropòloga experta en dinàmiques psicosocials en l'espai de la xarxa Les Ones, un nou capítol de la xarxa educativa que ens presenta avui l'oportunitat de parlar sobre el pas de l'escola Bressol a l'escola d'infantil i primària. Pau Ferraz, bon dia. Hola, bon dia, què tal? Benvinguda al programa. Gràcies per convidar-me.
Comencem parlant de què entenem per la transició escola-bressol a l'etapa infantil. Qualsevol transició l'hem d'entendre com un procés, un procés que ens portarà a un canvi i que per tant també ens obre tota una sèrie d'expectatives de creixement. Però com qualsevol canvi...
ens enfrontem davant de coses desconegudes i això ens situa o ens desperta a vegades unes certes ansietats, pors, perquè hi ha moltes coses que desconeixem el que passarà i llavors aquí podem reaccionar de moltes maneres. A vegades reaccionem amb un excés de por i ens bloquegem, fem veure que això no ens importa, no hi donem importància, no ho preparem, tanquem els ulls o a vegades també potser que reaccionem amb molta eufòria també pel mateix, per no haver de pensar que ens representa...
fer aquest canvi, però és un canvi necessari, és un canvi com de creixement. És veritat que hi ha famílies que potser opten per retardar l'escolarització més endavant, és un dret, però en principi aquest parc representa això, entrar a l'escola, l'escola d'infantil i primària, l'escola dels grans, que diríem...
És una oportunitat de creixement, no? Que també el pas es pot fer directament des de casa a l'escola. Clar, correcte. Són dues transicions una mica diferents, però hi ha alguns aspectes en comú, sí. Clar, d'això t'anem a preguntar precisament, no? Perquè hi ha molta gent que hem fet el pas aquest segon que comentaves, no? Jo, per exemple, vaig deixar d'estar a casa, diguéssim, amb l'àvia que em cuidava, no?, i que estava per mi, a anar a l'etapa infantil i de primària. En aquest cas...
Aquest traspàs, tu creus que també ha d'anar seguit d'un acompanyament o seguit com a mínim d'un procés de visualitzar l'infant en aquest canvi? Perquè és un canvi una mica més brusc, per dir-ho d'alguna manera. Sí, clar, per tant cal acompanyar també, evidentment. També és cert que quan s'enfronta aquest canvi del pas cap a l'escola, la criatura també és més madura que quan entra a l'escola a bressol, no?
Per tant, també hem de confiar que té ja com molts aprenentatges adquirits i que probablement també s'enfronten a aquest canvi amb molta més autonomia, no? I potser també amb recursos molt bons adquirits a la família, no? De comprensió, de resolució de problemes, d'atenció rebuda, no? I que si són bones experiències, són experiències que queden interioritzades i que acompanyaran també fer aquest canvi. I la criatura pot viure amb por, però també ho pot viure amb molta il·lusió, no?
i també il·lusió de trobar altres infants com ell o com ella. Perquè, clar, arribem al món, el primer contacte és amb la mare, que ens pareix, però també hi ha la parella, anem creixent, també els avis van adquirint importància, els oncles, la família que envolta el nucli més petitó, després també el veïnat i l'escola. Tot això és un procés natural de creixement
I la criatura té aquesta necessitat de creixement i d'anar ampliant els seus radis de relació. Per tant, el pas a l'escola, venint de casa, diguéssim, també evolutivament té un sentit. Pot concordar també amb un desig de la criatura i una necessitat també de desenvolupar noves habilitats i estratègies de relació, de socialització.
Pot ser il·lusionant també, pot ser difícil, però pot ser molt il·lusionant. Molt bé, doncs parlem ara d'aquestes dificultats, no?, perquè aquest és un moment delicat per les famílies i ens agradaria saber que els hi recomanes en aquest procés. Val, mira, doncs primer de tot parar, parar un moment, i és com, jo ho comparo a vegades amb un viatge, no?, que és un procés que comença...
i serà un procés llarg perquè l'escolarització durarà molts anys, però per tant aquest primer moment és important que parem i que li dediquem un cert temps. Quan comencem un viatge és a veure el destí, on anirem, quin itinerari seguirem, amb qui el farem, quin equipatge, què hem de posar a l'equipatge, tot això. Però llavors, a veure, la primera cosa és on estem, quin és el punt de partida.
i és connectar precisament amb aquestes pors que deia, que és mentat, no?, que són intentar connectar amb les pors de la criatura, però també amb les pròpies pors com a adults. I això té molt sentit, ja veurem perquè, mira, primer de tot, pel que fa amb els infants, el que ens fa més por de tot, més por de tot, és que pateixin, que puguin passar amb els moments, no?,
que no se sentin atesos, que la mestra no estigui per ells, que potser hi hagi altres criatures que cridin més l'atenció i que el nostre fill o la nostra filla la mestra quasi no el vegi, que passin desapercebuts. Això ens fa por. Voldríem estalviar aquestes angúnies, diguéssim.
Però bé, també hem de poder tolerar, saber què hi seran, perquè això després també portarà un creixement, és una oportunitat de veure altres coses. Però també et deia que hem de connectar amb les pròpies, com per exemple aquesta por de separar-nos, que prenguin coses diferents de les nostres, coses que nosaltres no coneixem, que prenguin hàbits diferents...
També sabem que cada vegada estem en un món més interconnectat i que a l'escola també és un món d'intercanvi, de punt de trobada, de maneres de fer molt diferents, de cultures diferents també. A vegades pot haver-hi un temor. Hem de ser sinceres amb nosaltres i reconèixer si això també ens passa. Que també la por que l'escola ens el canviï, que aprenguin coses que nosaltres no sabem o que no els podrem ajudar...
o que parlaran una llengua que no és la nostra. Hem de ser conscients de tot això. I una cosa que també fa molta por de vegades és que com a pares i mares poder-nos sentir jutjats o qüestionats per l'escola, que ens puguin dir que no ho fem bé. Tot això és molt important perquè si en som conscients podrem entrar una mica millor nosaltres també com a pares i mares a l'escola.
Perquè si no, moltes vegades, si no prenem consciència d'això, moltes vegades pot ser que ens posem a la defensiva, no? Clar, entenc. L'escola és la culpable, l'escola no ho fa bé... A veure, un moment, un moment, jo també tinc molta por aquí, no? I llavors, tu em deies, què recomano, no? Sí, les recomanacions que fas per fer aquest procés una mica més dolç, una mica més agradable.
Sí, i per gaudir-lo. Per gaudir-lo seria, sí. Sí, jo penso que sí que hi ha totes aquestes pors, però primer les hem de reconèixer i després, si ens som conscients, podrem gaudir més aquest viatge. És com, hem obert el mapa, sabem on som, volem anar i... Doncs ara, no sé si t'ha passat mai, d'haver preparat un viatge, que gairebé gaudeixes més de la preparació que del viatge en si. Totalment.
o a vegades, com que el prepares molt bé, també el gaudeixes molt, no?, perquè quan hi ets, tens la sensació que aprofites més, que veus més racons, que et perds menys coses, però també és veritat que ens hem de deixar sorprendre, no?, en aquest viatge, això també és important. Però una recomanació, sí, una també seria això, eh?, malgrat la preparació, deixar també espai per la sorpresa i poder-la entomar, saber que passaran coses que ens sorprendran, que reaccionarem a vegades més bé o més malament,
però que poden haver-hi sorpreses molt maques. Una recomanació que jo faig, mira, per mi és la més important. Una vegada vaig llegir un llibre del filòsof Josep Maria Esquirol, ara no recordo quins els llibres eren, però que deia que la confiança i l'amistat són a la incertesa el mateix que la xupluc,
és al mal temps o a la intempèrie. Llavors, per tant, estem en una etapa de canvi, ens enfrontem davant de coses desconegudes, doncs què podem fer? La millor manera per sentir-nos protegits o per sentir-nos d'una manera més còmodes, com dèiem, seria treballar per establir confiança. Que la criatura, per una banda...
pugui confiar en nosaltres, en aquest acompanyament, en l'escola, en les mestres, i també que nosaltres també puguem confiar.
Podem anar veient coses de com podem fer tot això, si vols. Sí, no, no, totalment. La confiança és una paraula que estàs repetint bastant, Pau, i realment és important el fet de confiar en el sistema educatiu, de confiar en el centre, de confiar en el nen, nena, fill, fill, en aquest cas, que també estàs donant-li l'oportunitat que conegui
el món a que conegui un espai que evidentment pot generar aquesta incertesa, aquesta inseguretat, aquesta por de què descobrirà, com ho descobrirà, jo podré acompanyar-lo, però ha d'haver una confiança i ha d'haver sobretot això, aquesta confiança en un mateix, en el projecte també de família i en aquest cas que això continuï sent així. I a més també en un món
en el que tot està molt canviant, no? Els projectes de família no són els mateixos que fa 80 anys o que fa 50 anys, no? I encara llegir, tot i que potser això dificulta o dona més ventall de possibilitats, no impedeix que el nen o nena pugui fer el seu procés de vida i el seu aprenentatge.
Sí, sí, sí. I has dit dues coses que m'han agradat molt. Una és que confiar també en les criatures, no? Que a vegades pot ser que ens desperdi tanta ansietat aquest canvi, aquest moment, que ens en oblidem que té recursos, no? També en aquesta etapa hi ha unes dificultats, que si vols després hi entrarem. Però l'altra cosa que també m'ha agradat és això, confiar també en l'escola, no?
És com, jo dic que a vegades la imatge aquella de les nines russes, de les matriosques, és una imatge que a mi m'agrada molt perquè és com la criatura neix, això que una mica repeteixo una cosa que he dit una mica, però una mica diferent. Té el nostre acompanyament, primer com la mare, la parella, la família petita, però nosaltres...
també estem acompanyats els adults, i també ens hem de deixar ajudar i acompanyar. Acompanyar també per l'escola, acompanyar pel municipi, pel poble, pel veïnat. Per exemple, fer un programa de ràdio, també és una manera d'acompanyar aquests adults que estan en aquest moment de canvi per ells, perquè et canvia la vida en aquest moment. I és això, deixar-te també ajudar per l'escola.
I confiar en l'escola. Però, clar, confiar no és una cosa... Ah, jo confio, segues, ja està. La confiança també s'ha de teixir, s'ha de treballar, no? L'hem de... I, no ho sé, et faig quatre pinzellades de coses que podríem fer, no? Endavant, sí, sí. Tenim encara cinc minuts, podem fer-ho. Sí, molt bé, gràcies. Doncs mira, per exemple, la criatura. Una cosa que és important és...
mentre encara van a l'escola bressol o si estan a casa potser seria un procés paral·lel però quan van a l'escola bressol està bé que quan estem preparant el canvi o la transició preguntem molt què fan a l'escola que vegin que ens interessem molt per allò que fan quan no estan amb nosaltres perquè quan després faran el canvi si han tingut l'experiència de veure el nostre interès sabran que
quan ells estaran en un altre lloc, ells també se seguiran sentint interessats per nosaltres, seguiran sabent que nosaltres els tenim presents i els tenim al cap. Això, encara que sembli molt subtil, és important. Després també serà interessant que un cop s'acabi l'escola a Bressol, que es pugui fer algun bon comiat. Començarem una altra etapa. No fan envèola que no ho veiem. Vindrà un moment que potser serà difícil...
però també agrairem a les mestres el que ha passat i és una manera també de preparar la nova experiència. Després, també quan ja haurem triat l'escola, sense tampoc posar-hi un èmfasi excessiu, però pot ser interessant familiaritzar-me amb l'itinerari que farem des de casa per arribar-hi, o anar-hi passant pel davant, o mira, aquesta serà l'escola l'any que ve. Potser no se'n acaba d'entendre molt bé això de què és l'any que ve.
Perquè una de les característiques que et deia que es mantenia més endavant és que a vegades en aquesta etapa encara hi ha molta dificultat per entendre això de què és el temps, el que vindrà. Però bé, nosaltres anem com familiaritzant...
perquè el reconeixement és gratificant. Ai, mira, l'escola aquesta, ja ens va com entrant. I un dia potser ens podem parar a l'escola i comptar finestres, o podem mirar si hi ha arbres, o podem jugar al veig belge amb els colors. Que reconegui l'espai una mica, no?
Sí, exacte, familiaritzar-te amb això. Quan hi hagi d'anar, ja hi haurà una sèrie d'aspectes que resultaran familiars i que poden ser ja agradables, no? Després l'escola ja ho facilitarà, no?, que serà el contacte amb el mestre o la mestra, normalment serà una... en aquestes etapes acostumen a ser més una dona que un home, però bé, amb qui toqui, no? I després, clar, hi haurà també tot el procés d'adaptació escolar, no?, que...
Normalment sol ser al llarg d'una setmana, que a vegades són menys hores, es fa en grups reduïts, es va fent progressiu. Això serien aspectes que podem treballar amb la criatura. També, per exemple, el fet de preparar també el material, anar a comprar una motxilla nova o brodar el nom, vull dir que la mare broda el nom o l'àvia broda el nom a la motxilla...
no sé, petites cosetes així de fer interessar pel material, o mira, comprarem sabates noves per anar a l'escola els primers dies abans d'anar-hi les provarem que vagin bé, però seran per anar a l'escola, que potser és transmetre una certa il·lusió per aquest canvi, no? I després també hi ha una altra cosa important, que en el moment hi ha d'entrar els dies de començar l'escola, val la pena que a casa...
puguem dedicar-hi un temps, que no comencem en un moment de molta tensió. Si podem demanar alguns dies a la feina, potser un parell de dies, a la col·laboració d'alguna àvia, algun àvi, un oncle, una tia, que ens acompanyin per fer aquest pas amb la màxima tranquil·litat possible. Si podem anar a dormir una mica més d'hora o ser puntuals...
Sí, començar el dia amb tranquil·litat, esmorzant a casa, que puguem anar pel camí, a poc a poc, reconeixent el camí, no? I per si després hem de dedicar una estona, doncs, per si representa una mala passada entrar a l'escola, doncs potser poder estar allà amb calma, no? Que no la que hem de deixar...
perquè ens hem d'anar pitant a la feina, poder estar amb la màxima tranquil·litat possible. Pau, ens queden escassos segons per tancar l'espai. M'agradaria que féssim un parell de conclusions, si pot ser.
Un parell de conclusions. Mira que me n'havia pensat ara així. Bé, pensar això, que hem de teixir... Mira, una cosa molt, molt, molt important, que potser no he dit, contacte amb l'escola, contacte amb l'escola, i que nosaltres no hem de deixar el fill o la filla sols integrant-se a l'escola. Nosaltres també ens hem d'integrar a la comunitat educativa. Hem de participar, hem de saludar el mestre o la mestra, hem d'anar a les reunions, hem de participar a l'AFA...
Hem d'estar-hi. Si la nostra criatura veu que nosaltres tenim aquest contacte, se sentirà molt més acompanyada, no? I davant de qualsevol dubte, parlar, parlar, preguntar, preguntar amb la mestra...
No sé si puc arribar a una conclusió, però més o menys he donat unes pinzellades. Totalment. Però això, pensar que és un viatge, que ens hem de parar, que hem de teixir bones relacions, teixir confiança, nosaltres... Bé, si vols ho deixem aquí. Doncs, Pau Ferraz, moltíssimes gràcies per acompanyar-nos en aquest espai avui al programa. Una abraçada molt gran. Avui hem pogut parlar amb l'antropòloga experta en dinàmiques socials
Pau Ferrer Ribas, que tinguis molt bona setmana i res, gràcies per atendre'ns aquí a Ràdio d'Esvern. Igualment, i que vagin molt bé totes les famílies que faran el pas, que penso que hi ha escoles molt maques, amb projectes educatius molt macos, pel que puc conèixer aquí a Sant Just i endavant. Bona experiència. Una abraçada, que vagi bé. Una abraçada igualment. Adéu-siau. Adéu.
...responsabilitat a Esquerra per poder tirar endavant els comptes. Jo crec que hem generat les confiances suficients, jo crec que també cal demanar responsabilitat als partits perquè s'aprovin uns pressupostos que, insisteixo, que no s'aproven des de l'any 23 i per tant estem perdent recursos, estem perdent capacitat de gestió, eficàcia i eficiència a l'administració.
Això després que Esquerra Republicana hagi donat dues setmanes al govern de Salvadilla per desencallar l'IRPF si vol aprovar aquests comptes. En una entrevista de Catalunya Ràdio, Oriol Junqueras ha avançat que el seu partit presentarà una esmena a la totalitat d'aquests pressupostos si no hi ha un compromís ferm perquè Catalunya pugui recaptar l'impost de la renda. Si Esquerra registra aquesta esmena i per tant acaba rebutjant els comptes,
seria en el primer debat i, per tant, això seria a mitjans de març, en cas que el govern no pugui aprovar aquests pressupostos, però Junqueras creu que seria un error que el president Illa convoqués eleccions anticipades. El Partit Socialista sap que si convoca eleccions és molt fàcil
és molt probable que no hi hagi una majoria possible per fer una investidura i, per tant, que condemnarà el país a un cicle de repetició electoral que no ajuda ningú, tampoc el Partit Socialista. Per tant, escolta, jo aconsellaria sempre a tothom que no escalin conflictes que no poden guanyar. Tot i que els socis prioritaris del govern per aprovar aquests pressupostos són els comuns, que ja han donat el seu sí, i Esquerra, la consellera d'Economia, s'ha mostrat disposada a negociar els comptes amb tots els grups parlamentaris.
Més notícies, Natàlia Ramon. Prop de 4 de cada 10 espanyols es considera feminista el percentatge més baix des del 2021, segons l'últim baròmetre de joventut i gènere. L'enquesta fa una radiografia de la pluralitat entre els joves, mentre la meitat creu que el feminisme és necessari per la igualtat, l'altra meitat creu que és una eina de manipulació política.
Pel que fa a les relacions de parella, el 32% de les joves assegura que la seva parella s'ha enfadat per no respondre a missatges o trucades i més del 27% assegura que li han revisat el mòbil. I en l'àmbit laboral, un terç dels joves nega l'existència de la bretxa salarial per qüestió de gènere. El resultat del baròmetre es basa en més de 3.000 enquestes.
Santiago Abascal no accepta el decàleg del PP per negociar la investidura a Extremadura, Aragó i allà on els populars necessitin el suport de l'extrema dreta per governar. El document del PP planteja, entre altres mesures, el compromís de Vox d'aprovar tots els pressupostos de la legislatura. Per Abascal això no és assumible i critica que és un document amb idees generals que no comparteixen. Ho ha dit Antena 3. Ese marco creo que es un error y una ofensa a sus propios compañeros y además está lleno de generalidades. Nosotros
Tenemos muy claro cómo queremos negociar con aquellos que quieran nuestros votos, medida a medida, decreto a decreto, partida a partida.
L'excomissari Villarejo, un dels responsables de l'anomenada policia patriòtica, no aclareix d'on provenien els diners de la família Pujol a l'Andorra en aquesta nova sessió del judici contra l'expresident i els seus fills. Enveia d'especial a l'Audiència Nacional a Madrid, Maria Núria Revelle. Hola, bon dia. Villarejo no ha recordat res, ni ha admès res, ni tan sols, que va acompanyar Maria Victoria Álvarez, parella de Jordi Pujol Ferrusola, que va aportar el cas a la justícia. Sentim-lo.
El principio de contradicción creo que establece que la misma arma que tiene la acusación la tuviera de defensa. Por lo tanto, en todos los juicios he siempre dicho que no reconozco nada. ¿Usted, a preguntas del letalado, conocía a la señora Victoria Álvarez? He conocido muchas mujeres en mi vida y puede ser que esta señora... No sé, me suena de haber hablado alguna vez con ella o algo así. Pero, insisto, he tenido problemas. Me he separado varias veces, he tenido varias novias... María Nuria Rebelle, Cataluña, Radio Audiencia Nacional.
Les autoritats de l'Iran han advertit els estudiants que es manifesten des de dissabte a les universitats de la capital Teheran que hi ha línies vermelles que no s'han de creuar vídeos de les protestes mostrant els joves crevant banderes iranianes i cridant mort al dictador en referència al líder suplem Ali Khamenei. Segons un informe de la revista Time, almenys 30.000 manifestants van morir a la repressió de les protestes contra el règim que hi va haver a principis d'any. Aquesta xifra multiplica per 10 al balanç oficial. La portaveu del govern iranià alerta els universitaris.
Els estudiants tenen dret a protestar, estan dolguts i han vist coses que els poden molestar i fer enfadar. Aquesta ràbia és comprensible, però cal deixar clar que hi ha línies vermelles. Els llocs sagrats i la bandera són dues línies vermelles que no s'han de creuar ni tan sols en el punt àlgid de la ràbia.
La coordinadora de Colles Castelleres preveu tenir enllestit a la tardor el nou casc de protecció que desenvolupa amb l'Hospital Sant Joan de Déu. Anem a Tarragona, Manel Sastre. Bon dia. El nou casc millora la fixació i amplia la protecció frontal i lateral. La responsable de l'àrea mèdica de la coordinadora, Silvia Simó, diu que també s'està dissenyant un antifàs semirrígid per protegir les parts més sensibles de la cara.
No passava per fer un casc integral o de moto, si ens imaginem, perquè no permetria fer l'activitat castellera, no permetria pujar i baixar com necessita la canalla, que pugen molt arrapadets el tronc, sinó que havia de ser una peça complementària. El pom de dalt, però, és la part del castell que menys lesions registra un 16%, segons dades de la mateixa coordinadora. Manel Sastre, Catalunya Ràdio, Tarragona.
Esports, Marcos García. Avui comencen a decidir-se els equips que superen la repesca de la Champions masculina de futbol i, per tant, també alguns dels possibles rivals del Barça, els vuitens. Els partits d'avui són Atlètic de Madrid, Bruges, Neucastle, Carabaj, Bayern Leverkusen, Olympiacos i Inter de Milà, Bodoglim. El Madrid jugarà demà contra el Benfica sense Hausen en aquesta fase de la Champions. El central no ha pogut participar a l'entrenament d'avui. També seran Baixa, Militao, Ceballos i Bellingham.
El Girona és un Zè classificat de primera després d'empatar dos ahir al Camp de l'Alavés. Els de Mitchell tenen sis punts de marge sobre la zona de descens. El Barça és líder i l'Espanyol se té a primera. En basca del joventut espera tancar les properes hores la incorporació de Jabari per Carre fins a final de temporada.
L'Ale Pivot nord-americà de 30 anys arribarà procedent del partisan de Belgrat. I en embola la Lliga Europea, el Granoller rep avui el Porto, a tres quarts de nou. Els dos equips ho han debutat amb derrota aquesta fase i, per tant, un triomfes clau per mantenir opcions de classificació. Aquest Granoller Esporto es podrà seguir en directe per Esport 3. Fins aquí les notícies.
Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bon dia, passant 8 minuts a les 12 us informa Mariona Sales Vilanova.
Ja està en marxa una nova edició del concurs de microrelats de l'Ateneu de Sant Just amb l'objectiu de fomentar la creativitat literària en llengua catalana. La convocatòria d'aquest 2026 està oberta a totes les persones majors d'edat que podran presentar els seus textos fins al 24 d'abril.
Els relats han de ser inèdits, no premiats i d'un únic autor o autora amb una extensió màxima de 200 paraules i de temàtica lliure. Les obres s'han de redactar en català i no poden haver estat generades amb intel·ligència artificial. Cada participant podrà enviar un sol microrelat que s'haurà de presentar de manera anònima i en format digital, seguint les bases del certamen.
Els treballs s'han d'enviar per correu electrònica a concursliterari arroba ataneudesvern.cat amb dos fitxers separats, el relat i l'aplica amb les dades personals. El concurs preveu tres premis en forma d'avals per llibres en una llibreria de Sant Just, de 175 i 50 euros, i el veredicte es donarà a conèixer en un acte públic previst pel 30 de maig.
I en Societat, Sant Just Solidari organitza el pròxim 25 de febrer a dos quarts de vuit del vespre a la sala del 50 anari de l'Ateneu la conferència Arrels i Camins, causes de la immigració subsahariana i els reptes de la seva integració, amb l'objectiu de portar informació rigorosa i contextualitzada sobre el fenomen migratori àfricà.
L'acte anirà a càrrec d'Abdullahi Fol, doctor en demografia per la Universitat Autònoma de Barcelona, amb màster en gestió de la immigració per la Universitat Pompeu Fabra i membre del grup d'experts en immigració de la Comissió Europea, que abordarà les causes estructurals de la immigració subsahariana i els principals reptes de la seva integració en un context marcat per la polarització del debat públic i la crisi de l'habitatge.
La sessió tindrà una durada d'una hora i 15 minuts i l'entrada serà gratuïta. L'activitat està coorganitzada amb Òmnium Cultural i compta amb la col·laboració de l'Altaneu de Sant Just. I encara en societat, la pròxima conferència organitzada per l'Aula d'Extensió Universitària de la gent gran d'Esplugues i Sant Just porta per títol Mites sobre la Nutrició i anirà a càrrec de Manuel Pérez Maravé, cap del Servei d'Endocrinologia i Nutrició de l'Hospital de Bellvitge. L'acte tindrà lloc el 26 de febrer a les 6 de la tarda a l'Auditori de la Residència de la Mallola.
La sessió abordarà els falsos mites i creences esteses sobre l'alimentació amb l'objectiu d'oferir informació rigorosa i basada en evidència científica. El ponent analitzarà qüestions relacionades amb les dietes populars, els hàbits saludables i la prevenció de malalties, així com la importància d'una educació nutricional adequada per millorar la salut de la població. L'acte és obert a tothom, amb entrada gratuïta per les persones sòcies de l'Aula d'Extensió Universitària i una aportació de 5 euros per a les no associades.
I això ha estat tot. Tornem amb tota l'actualitat. Sant Justin, cal informatiu complet de la UNA. Fins ara. Ràdio Taspers 98.1 FM Ràdio Taspers
Fins demà!
I'm still into you.
Fins demà!
i seguim el magazín de matins de Ràdio d'Esvern, seguim a la Rambla i ara és moment de parlar amb l'Institut Sant Just perquè una de les iniciatives que hem engegat aquest any també des de Ràdio d'Esvern és poder parlar sobre aquells temes que els i les alumnes de l'Institut també tenen al cap i els genera certa preocupació amb ells i elles parlarem els propers minuts, ho farem en marc d'aquesta signatura de comunicació que fan a primer de batxillerat.
Família, molt bones, com esteu? Bon dia. Bon dia. Què tal? Saludem una mica, presenteu-vos, digueu el vostre nom perquè així l'audiència us pugui posar nom una mica a la veu. Hola, jo soc l'Aina. Hola, jo soc l'Adriana. Hola, jo soc el Víctor. Hola, jo soc la Mariana. Hola, jo soc l'Alejandra. Soc l'Adriana. Jo la Noa. I jo la Sidney.
Doncs família, anem a començar amb un tema que és el tema que també ens ha portat aquí. Abans d'aquesta gravació hem fet un espai prèvi on hem parlat una mica del funcionament de les emissores locals, concretament de la nostra, de Ràdio d'Esvern, i hem parlat també de en quin moment està ara la comunicació, en quin moment està ara...
diguéssim, la ràdio, i també com la intel·ligència artificial i totes les noves tecnologies afecten la seva implementació de forma directa o indirecta, afecten de ple al món de la comunicació i al món de la ràdio. Primer de tot, primera pregunta, escolteu molt la ràdio habitualment?
Bé, jo per exemple, personalment, escolto la ràdio no molt, només al cotxe o quan tenim viatges així llargs i recorrim a la ràdio quan no posem música. I per esports, per exemple, a la copa i partits així de futbol. Jo també, per exemple, només escolto la ràdio quan vaig amb el cotxe amb el meu pare. Sempre escoltem futbol perquè ens encanta.
Clar. I què creieu que li falta a la ràdio perquè sigui una mica més enganxosa, perquè d'alguna manera us incentivi més a escoltar-la?
Doncs jo crec que ara actualment està més complicat perquè els adolescents ja normalment no escoltem la ràdio sovint, però si toquessin temes, per exemple, de les xarxes socials o temes així més actuals, doncs jo crec que seria bastant més enganxós. Alguna opinió més? Alguna cosa que potser discrepi de la companya o que no, que mantingui aquest argument?
Bé, podríem posar programes on sortissin més adolescents parlant o suggerint música per posar. Clar, perquè, per exemple, aquest tipus de formats que acabes de comentar ara s'estan portant molt i, per exemple, TV3, amb la nova plataforma, amb 3CAT, està treballant molt també aquest tipus de formats per arribar a la gent jove, és el ninxo que ara hi ha i que s'intenta, doncs, d'alguna manera, aconseguir. És complex, no és fàcil, però s'està intentant.
L'esforç hi és per part d'aquestes empreses de la comunicació, que el que volen és arribar a la vostra audiència, arribar a vosaltres. Què més? Parlem també de la intel·ligència artificial. Feu servir molt el xac GPT o què? Ara que no ens escolta ningú. Una mica. Sí, bastant, però perquè és una ajuda que et facilita bastant l'estudi, li pots preguntar, que t'expliqui coses... I per què el feu servir, normalment?
Per temes de l'escola, més... Sí, per estudiar, per fer deures. Sí, per coses que no has entès i t'ho explica bé. O quan vols treure't de sobre alguna cosa ràpid. Perquè us facin les coses o perquè us ajudi a fer-les? Els dos. Quan hi ha un en deure que no tens temps o alguna cosa així, potser recorreixes més al xat GBT, però també temes més extensos, que et costin més, et pot ajudar a entendre-ho millor.
perquè té una capacitat de síntesi que a vegades nosaltres trigaríem moltes hores a sintetitzar tota aquella informació en canvi en qüestió de segons el CHPT ho pot arribar a fer una mica vindria a ser això et dona les parts més importants o les parts més essencials a cada tema i així això t'ajuda més
Molt bé. I ara mateix, en el moment en què estem, en el moment en què també parlem de les fake news, vosaltres sabeu què són les fake news? Sí. Què són les fake news per a vosaltres? Són com falsa informació que s'expany molt ràpid i és fàcil de creure's perquè normalment a tu reps una informació i no penses en dubtar i més si és una...
una opinió així molt general i una notícia més general, doncs no penses en... Bé, potser és mentira. No, penses que t'ho creus i directament fins que no trobes algú que ho contradiu o algú així, no t'ho dubtes. I la resta, opineu el mateix? Sabeu detectar les fake news? Expliqueu-nos una mica quina és la vostra relació amb les fake news?
Jo crec que és una mica difícil detectar les fake news perquè cada cop es fan més bé i a més si molta gent comença a creure que hi ha falsa notícia, tu al final t'acabes creient. Exacte, i més amb el tema de la intel·ligència artificial, doncs ara poden crear imatges, vídeos i tot i llavors és molt més difícil detectar-ho.
Clar, sí, sí, totalment. Això està passant molt ara, no?, el tema de crear vídeos amb intel·ligència artificial, que semblen, aquelles persones que estan protagonitzant el vídeo, sembla que siguin elles, i és tot el contrari, no?, són imatges que s'han generat a partir d'aquesta intel·ligència artificial. I d'aquesta assignatura que esteu estudiant, de comunicació, amb què us agradaria quedar-vos? És a dir, us veieu en un futur dedicant-vos a la comunicació, als mitjans de comunicació?
Doncs jo crec que ara estem una mica també tastejant una mica diverses optatives, per exemple, que fem a l'institut, perquè fem diferents modalitats de batxillerat i al final estem fent coses molt diferents per trobar una mica el que ens agrada de veritat. Però la veritat que aquesta assignatura està sent bastant divertida i estem aprenent coses bastant interessants del món audiovisual.
alguna cosa més que vulgueu afegir abans de tancar aquesta primera ronda tertúlia
No? Sembla que no. Hi ha hagut algunes que heu parlat més que d'altres, però estic content perquè més o menys tots i totes heu pogut participar una mica d'aquesta tertúlia en aquest primer dia on els i les alumnes de l'Institut Sant Just han visitat Ràdio d'Esvern. Farem una petita pausa musical perquè ara el que farem és canviar aquesta taula de tertúlia, els nostres tertulians i tertulianes, perquè avui han vingut fins a 17 alumnes de l'Institut Sant Just i, clar, com que volem que passin tots i totes, el que farem ara és canviar aquesta taula...
Escoltarem més veus i seguirem parlant d'aquest tema que tant interessa als joves. Breu pausa, fins ara.
Fins demà!
Bona nit.
Bona nit.
Fins demà!
I així són els matins a Ràdio d'Esvern, així són els matins al 98.1 FM I ara seguim amb més tertúlia
Perquè fa una estona ja ho comentàvem, avui estem fent aquesta tertúlia amb els i les alumnes de l'Institut Sant Just. Ens saluden ara ja aquí a la segona taula que participarem amb nosaltres. Molt bones, família, com esteu? Bon dia, molt bé. Bon dia, bon dia. Així m'agrada que saludin. Fem una roda de noms. Digueu els vostres noms, si us plau, així en ordre. Comencem per aquí. El meu nom és Àlex. El meu nom és Túnia. El meu nom és Iona. El meu nom és Almau. Jo em dic Arnau.
Jo em dic Marc. Jo em dic Ariel. Jo em dic Joan. Doncs benvinguts i benvingudes tots en aquesta segona taula de tertúlia d'avui, que estem parlant, com dèiem, amb l'alumnat de l'Institut Sant Just, que està estudiant Comunicació, en aquest cas, amb la professora Imma Boronat, que també està amb nosaltres aquí a l'estudi. Imma, molt bones, bon dia, com estàs? Hola, bon dia, què tal?
Et saludem, ja tindrem temps en una altra ocasió de parlar una mica més en profunditat d'aquest currículum i de tot el que estan treballant els alumnes. Avui els protagonistes són ells i elles, però sí que és important que respongueu a la primera pregunta. Escolteu molt la ràdio? Sovint. Una mica. Sovint. M'ha agradat aquesta resposta tímida, sovint. Jo al cotxe, normalment. I què escolteu? Quins programes escolteu?
RAC1, RAC 105... Això són cadenes, no programes. Això són cadenes, però sí, són emissores. Programes, quin tipus de programa? Esportiu, de cultura, d'entreteniment... Esportius. Esportius, eh? Sí. I RAC1 pel matí, també, el programa que fan. El matí, el matí de RAC1. Un espai de contes d'aquí, de Ràdio Esbelta.
L'espai de comptes, l'escolteu, eh? Molt bé, que bé. Molt bé, doncs, comentem més qüestions, perquè realment, ara mateix, avui hem tingut una trobada molt interessant i molt profunda, on hem pogut parlar de diverses qüestions, ho comentàvem també amb el primer bloc, amb el primer grup. Primera pregunta, que crec que va... Bueno, primera no, seria ja la segona, però que va molt enllaçada ja en el camí que volem portar avui, no? Intel·ligència artificial, sí o no? La feu servir molt o què?
Sí. I quina intel·ligència artificial feu servir? ChatGPT. Gemini. Sobretot, què anaves a dir? Sobretot ChatGPT. Sí. I sobretot per què la feu servir? Pels estudis. És una eina que ens ajuda molt a estudiar. Ens facilita la informació més ràpida. Sí.
I què més comentaríeu? És a dir, per exemple, creieu que s'està fent un ús indegut de la intel·ligència artificial? Que d'alguna manera tenim aquesta proliferació i que no s'està controlant la intel·ligència artificial en el nostre món actual?
Doncs depèn, perquè jo crec que hi ha intel·ligències artificials que et poden anar molt bé, però si fas un mal ús hi ha algunes que pots editar imatges i pots fer, bueno, editar imatges de gent que està fent altres coses i això pot ser molt perillós. I a part del que diu el Dalmau, que també pels estudis, per l'institut, si has de fer un treball o alguna cosa i que no ho saps, ho fas amb la IA i tu no aprens i ho fas amb la IA i ja està, i tu no et creixes cap aprenentatge.
Totalment, totalment. Sí, és molt important el fet de no fer-la servir de forma excessiva perquè llavors el que està fent l'IA és suplantar-nos d'alguna manera i clar, nosaltres hem de fer el nostre camí vital, nosaltres hem de fer els nostres estudis i no podem permetre que la intel·ligència artificial ens tregui aquests aprenentatges.
Seguim parlant de més qüestions, perquè havíeu portat alguns temes també que volíeu treure sobre la taula, el de suplantació era un d'ells, el de crear vídeos a partir d'imatges d'intel·ligència artificial, però volíeu parlar d'altres coses, aviam, de què voleu parlar? Les compres compulsives era un tema també.
I què vol dir les compres compulsives? Perquè aquí ja marxem una mica de la intel·ligència artificial, marxem a parlar d'un tema que els interessa als joves i que realment a vegades a nivell de comunicació potser no es pot arribar a tractar massa. És a dir, tenim taules d'experts que parlen de les compres compulsives però no tenim la basant jove. Què opineu els joves? És a dir, en quin moment feu compres compulsives o si us heu trobat en algun moment que us heu abocat a fer-les?
L'heu triat vosaltres el tema, ara l'heu de sostenir. Sí, sobretot quan te les pots permetre en el sentit que aquesta edat, els 16, 17, 15 anys que tenim nosaltres, si tens els diners, encara que siguin els justos, veuràs a molts més joves de la nostra edat gastar-los tots que estalviar una quantitat X i gastar una altra.
i entenc que el tema de les compres compulsives és un tema que us preocupa, un tema que us pot angoixar, ho veieu molt habitualment en el vostre cercle d'amistats, per exemple? Sí, jo crec que sí, perquè, per exemple, si, no sé, a les xarxes socials i tal, si tu veus que algú que segueix i s'ha comprat...
roba que t'agradi i la promociona i veus que està molt bé, doncs això et pot com influir perquè tu facis aquesta compra i no sé. Sí, jo crec que com ha dit el del Mau, és més cosa del FOMO, que tens por a perdre't, a no estar a moda i fas qualsevol compra, tot i que no t'agradi a tu, com ho has vist per TikTok o està de moda, doncs... Per encaixar a més que res. Sí.
és molt important i molt interessant el que esteu dient ara perquè el FOMO és un concepte bastant recent que és el fet de perdre's alguna cosa la por de perdre's alguna cosa i clar, nosaltres ara parlaríem per exemple d'influencers
I m'agradaria preguntar-vos si vosaltres feu servir molt TikTok, molt Instagram i si a vegades us veieu influenciats per aquestes imatges que veieu a vegades, per aquests personatges, perquè al final no deixen de ser com personatges que reben milions de visites a diari, però per vosaltres què són els influencers?
Doncs són gent amb una veu determinada, normalment el número d'espectadors o això, i que tenen certa influència sobre els seus espectadors, és a dir, no els controlen com una titella com pot arribar a pintar la gent, però pot ajudar a formar opinions pròpies, pot...
ajudar a influenciar en una emoció, encara que sigui, fer-te més content amb una broma, sentir-te trista amb una història trista, etc. I vosaltres sentiu que a vegades us deixeu influenciar per aquests influencers, per aquestes figures?
Jo, en el meu cas, no, perquè sé el que em pot influenciar i el que no, llavors ho sé controlar, però, per exemple, nens més petits que ara tenen molt accés a totes les influències, doncs potser són més influenciables que joves més grans. Molt bé, tots opineu més o menys igual? Teniu la mateixa opinió, més o menys tots? Està bé discrepar si discrepeu? Esteu bastant d'acord, eh? Sí, estic d'acord amb el tal bo.
Clar, perquè realment el tema dels influencers, clar, arriba un moment que des de molt joves, són persones que molt, molt joves guanyen quantitats de diners estratosfèriques, que tenen molts seguidors, clar, tot això també deu afectar els nois i noies joves. Vosaltres us heu imaginat en algun moment de la vida sent influencers? Penseu que podríeu ser-ho o us agradaria ser-ho? Ojalà. Ojalà, però per què ojalà?
Perquè guanyen molts diners potser no fent un treball regular com faran els nostres pares. Clar, que potser s'esforcen menys i guanyen més, no? Sí. Però també hi ha molta pressió al darrere, perquè hi ha molts influencers que acaben molt malament, eh? A nivell psicològic han d'anar a psicòlegs i han d'anar experts, perquè hi ha alguns influencers que han de fer fins a 20 o 30 reels cada dia.
Ja, però compensa. Creieu que compensa? Estàs molt expost al final, igualment. Estàs molt exposat, eh? Sí, llavors no compensa tant. Tot i que guanyes molts diners, la teva imatge sempre estarà allà i la gent sempre podrà fer el que vulgui amb la teva imatge.
Sí, sí, totalment, són opinions molt vàlides. Doncs fins aquí la tertulia d'avui. Moltíssimes gràcies per venir a Ràdio d'Esvern. Seguirem aprofundint i seguirem treballant diverses qüestions aquí també en aquest espai, però us vull donar les gràcies a tots i totes vosaltres per participar d'aquest espai. Són els i les alumnes de l'Institut Sant Just que cursen primer de xillerat i en aquest cas la signatura de comunicació amb l'Imma Boronat. Una abraçada molt gran, cuideu-vos molt i que tingueu molt bona setmana, nois. Gràcies a tots. Gràcies.
Qué bonito cuando te siento Qué bonito pensar que estás aquí Junto a mí Qué bonito cuando me hablas ahí Qué bonito cuando te callas Qué bonito sentir que estás aquí
como siempre lo hacíamos los dos. Que mi cuerpo no para de notar que tu alma conmigo siempre está y que nunca de mí se apartó.
que bonito seria poder volar y a tu lado ponerme ya a cantar como siempre lo hacíamos los dos que mi cuerpo no para de notar
Se apartará, ay, qué bonito cuando a cariño hay tu guitarra y entre mis manos, qué bonito poder sentirte así, siempre así.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smood jazz, el funk, el sol o la música electrònica més sual. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. T'hi esperem.
Les teves tardes ja tenen refugi. Soc el Jaume Elias i arribo amb la tercera temporada del Refugi, el programa més fresc, dinàmic i jove de la ràdio, de dilluns a divendres de 5 a 7 de la tarda. T'acompanyarem amb humor, informació i molt bon rotllo. Vine a riure, a reflexionar i, sobretot, a passar-ho molt bé. Sintonitza el 98.1 FM i segueix-nos a les xarxes socials. El Refugi, on les teves tardes se't faran
Molt curtas. En Next con Yermi de Jesús te traigo entrevistas de arte, moda, cultura y espectáculo.
Cada martes a las 19.30 horas te espero a través de Radio Desver en la 98.1 FM.
I amb aquesta música, amb aquesta sintonia, ens transportem al món de la nutrició i de l'alimentació responsable. Ens transportem a parlar amb l'Elvira Sánchez. Elvira, bon dia.
Bon dia, bona hora. Bon dia, bona hora, com estàs? Com va tot? De dimarts. De dimarts, molt bé, ben fet, ben fet. Soleado además. Sí, no, tenim uns dies meravellosos, Elvira, i venir cap aquí a la feina és molt gratificant perquè fa bona temperatura, també el sol et toca la cara i això ja és una vitamina, la vitamina D, no?, si no vaig errat, la del sol, que ens dona molta energia, ens dona molta energia.
Aquí hay que hacer una salvedad porque la vitamina D se está empezando a llamar hormona.
No vitamina. Ah, mira. O, por tanto, es otro tema que hay que hablarlo. Sí, sí, sí, totalment, totalment. Doncs ja tenim tema per properes setmanes. Vinga. Però avui ens centrem en un tema que és notícia, que ho és també en aquesta època de l'any, i és el tema del dejú, del dejú intermitent i de les avantatges i els desvantatges. Fora de períodes religiosos, Elvira, perquè recordem que ha començat la quaresma a la religió catòlica...
i que ha començat també el ramadan, la religió musulmana. Per tant, podríem dir que també són modes de dejú, perquè d'alguna manera hi ha també aquests episodis més de restricció, els caps de setmana no es pot menjar carn, si no m'equivoco, en el cas de la religió catòlica, vull dir que d'alguna manera també hi ha una mica...
Això, no?, aquest seguit de qüestions que ara és veritat que potser no s'acunden tant com fa anys, però, bé, tots hem menjat bacallant-s'enfaina un divendres sant, per exemple, que és com la tradició. Si pagues la multa, puedes comer carne. Si pagues la multa. I quin és el cost de la multa?
El cost de la multa és pagarle al cura X dinero per comer carne. Ah, fer una aportació voluntària o com va la cosa? Exacte, osea, antiguamente si tú querías comer carne, pues si vas al párroco o al cura i le pagabas, yo no sé com le llamaban a esto, pero es como una especie de multa y te permitía comer carne.
Mare meva, carai, mira, bo saber-ho, bo saber-ho, bo saber-ho, però... Solo que és una excepció de xaval.
Sí, sí, ja ho veig, és l'excepció que confirma la norma. Elvira, com dèiem, salvant les distàncies i salvant una mica aquestes, diguéssim, excepcions que vindrien a ser les religioses, parlem avui del dejú d'una manera més propera, perquè realment és una pràctica que s'està duent a terme des de ja fa molt de temps...
i que cada vegada està més de moda el fet aquest de fer de junts intermitents, d'alterar aquests períodes d'alimentació que nosaltres tenim estipulats en el nostre dia a dia, fem l'esmorzar, que és el que hem dit més d'una vegada, allò d'esmorzar com un rei, dinar com un... Com s'ha de dinar? Com classe mitjana i sopar com un pobre, no?
Un pobre, exacto. Una mica això, amb aquesta idea, entrem una mica en el programa d'avui. Ok, mire, jo vull que entiendan que la idea principal és convencer a ningú de que es faci o no es faci. Jo només vull que entiendan que quan nosaltres parlarem d'aquest tipus de tractaments de dietes intermitentes, de dietes hipocalòricas, de dietes cetogèniques, són senzillament...
Aquí lo que quiero darles es una serie de informaciones más o menos claras y para que tomen conciencia de lo que hacen, pero siempre deben de hacerlo acompañado de un profesional. Entonces, cuando nosotros hablamos de ayuno intermitente, no estamos hablando, evidentemente, de una dieta milagro. No, no, es una herramienta, ¿vale?, en la cual nosotros vamos a organizar en las horas del día que vamos a comer,
y horas que vamos a descansar el cuerpo. Y esto, además, no va a decontar calorías tampoco, sino decidir en qué franja horaria nosotros vamos a introducir los alimentos. Es decir, piensen una cosa, que de nada sirve hacer un ayuno si después yo no controlo la calidad nutricional como. ¿Vale? Que esa es otra cosa muy importante. Entonces...
Normalmente hay varios tipos de ayunos intermitentes, tenemos de 12-12, de 14-10 y de 16-8. ¿Esto qué quiere decir? ¿Cuántas horas vamos a pasar sin comer? En el caso de 12-12 queremos decir la mitad del día comemos y la otra mitad del día no.
14, 10, tenemos 14 horas y una franja horaria para comer de 10 horas. Y la de 16, son 16 de ayuno y 8 de poder comer, ¿vale? Entonces, existen muchísimas versiones. Aquí hay gente que realmente se mete en unas 4 días, 5 días sin comer. Recordemos a Gandhi, que Gandhi fue uno de los principales ayunadores.
Cada vegada que entrava en protesta, ell l'ayunava. Claro, Gandhi era més per aquestes vagues de fam que celebrava ell. Exacte, però també no deixa de ser un ayuno. No deixa de ser un ayuno. Entonces aquí lo importante no es solamente cuántas horas te quedas sin comer, sino cómo te recuperas a la hora de introducir los alimentos. Y, muy importante,
piensa que igual que cada alimentación te hace sentir diferente, el ayuno te puede sentir mejor o peor. Ayer yo tenía una persona que quiso intentar hacer el ayuno, pero resulta que a los dos días dijo que tenía muchísimos dolores de cabeza, con lo cual el ayuno no es una herramienta adecuada para esta persona, ¿no? Entonces, básicamente lo que me suele...
preguntar, ¿no? Es que la gente me dice, bueno, y si yo cena a las 5 de la tarde o hago una merienda cena y desayuno a las 6 de la mañana, ¿esto es un ayuno? Claro que es un ayuno. Esto se considera un ayuno, ¿por qué? Porque la ventana en la cual tú no estás introduciendo alimentos en tu cuerpo es por encima de 12 horas. Aunque sea de 4 horas, para mí, por ejemplo, una persona que desayune a las 10 de la mañana
y no me como hasta las 4 de la tarde, esto es un ayuno. Está dejando de comer, ¿no? Entonces, vamos a hablar de lo que a la gente más le interesa, que son las ventajas, ¿no? Entonces, básicamente sí que está relacionado con que muchas personas con sobrepeso logren mejorar, ¿vale? Con los ayunos intermitentes, ¿vale? Pero, insisto, esto es como las hormonas en los CENPIC, esto es como las dietas hipopelóricas, esto es como una dieta psicogénica,
es una herramienta y no a todo el mundo le va a funcionar, ¿vale? Por ejemplo, sí que se ha observado una mejora a los niveles de sangre, una mejora en la respuesta de la insulina, funciona mejor la insulina que nos ayuda a introducir el azúcar en la célula. También normalmente hay una mejora en lo que son los niveles de colesterol y triglicéridos
e inclusive puede asociarse con una mejora de la tensión arterial. ¿Por qué? Porque básicamente no olvidemos que cuando nosotros estamos ayunando, el cuerpo sigue trabajando, sigue necesitando energía. Lo único que va a hacer es que la va a obtener de nuestros tejidos adiposos que son las reservas. Entonces, evidentemente el ayuno para mí tiene...
Una facilidad, ¿vale? O sea, hay personas que no desayunan, por ejemplo, y entonces la última cena la tienen a las 7 y comen a las 3 de la tarde. Entonces, para algunas personas es bastante práctico seguir un ayuno intermitente, para otras no. Con lo cual aquí tenemos que decidir según cada persona. Ahora, yo quiero decir una cosa. El ayuno no va a compensar jamás
una mala alimentación. Con esto quiero decir que de nada me sirve que yo me pase 16 horas en ayuno si después me voy a meter una hamburguesa, si después me voy a comer un helado, una Coca-Cola o una cerveza.
¿Por qué? Porque lo que sí es importante es darle, romper el ayuno, que dicen, romperlo con una calidad de nutrientes donde tú aportes aquellos nutrientes vitales para el cuerpo. Es decir, en primera base siempre la proteína, luego carbohidratos de alto valor biológico, que es lo de bajo índice glicémico que le llaman, ¿de acuerdo? Para que tengamos energía y, por supuesto, las grasas.
Ahora, básicamente, yo no recomiendo nunca en ningún momento el ayuno intermitente, por ejemplo, con personas embarazadas, personas que tengan problemas de tensiones, ¿de acuerdo? Personas que tengan la tensión muy baja, por ejemplo, porque esto sí que reduce la tensión y nos puede llevar a desmayarnos. A los niños, por supuesto que no. ¿Por qué? Porque los niños además están creciendo.
Personas que tengan, por ejemplo, diabetes, hay que ir con muchísimo cuidado, tiene que ser un profesional el que lo haga porque piensen que los diabéticos pueden sufrir hipoglicemia o pueden caer en comas cetósicos y son difíciles de controlar, ¿no?
Y básicamente aquí hay un estudio que dice que hacer ventanas de ausencia de alimentación muy extremas
realmente pueden causar daño a largo plazo. Elvira, a part d'aquestes excepcions que tu plantejaves i entrant una mica, introduint aquest tema que tu deies, el fet aquest d'anar amb compte perquè no sempre pot ser positiu si aquestes finestres són molt llargues, aquestes finestres de joc,
Clar, la pregunta que formulo és si hauria de ser adaptatiu, és a dir, en funció de la vida que portem, en funció del ritme, de l'estrès, de l'esport que fem, és a dir, hauria d'adaptar-se a aquest dejú? És a dir, si jo decidís ara mateix fer un dejú intermitent a Elvira, hauria d'anar a un especialista a què m'adaptés aquest dejú a la meva vida?
si tu lo haces te quedas en nada. Val, sí. Jo no soc el millor exemple. No, que des que no me ves engordao, Elvira. Ah, vale, vale, vale. No, és broma, és broma. No he engreixat ni un quilo. No he engreixat ni un quilo. Entonces, mira, a ver, piensa una cosa. Esto, como todo en esta vida, tiene que ser adaptado. Y para adaptarlo, pues lo mejor que puedes hacerlo es consultarlo con un especialista. El especialista, ¿qué hace? Normalmente hacemos preguntas
Y esas preguntas van dirigidas a ver cómo reaccionas tú en algunas, qué hábitos tienes, cuando tienes más hambre, cuando tienes menos hambre. Mira, tengo aquí deportistas que realmente hacen ayunos intermitentes y tienen muy buenos resultados, ¿de acuerdo? Pero, ¡ojo!
esto no viene de cero a cien. No es decir que ellos han agarrado y han hecho deporte y estaban siempre haciendo ayuno, sino que ellos han probado previamente cómo funcionaba su cuerpo con comida o sin comida. ¿De acuerdo? Porque hay personas que se desmayan si no desayunan. Hay personas que si desayunan y después hacen deporte, pues se les tranca el cuerpo. O sea,
Le dan frator, le dan malas digestiones, etc. Entonces, el ayuno tiene que ser adecuado a cada persona. Y tenemos normalmente, cuando yo pongo a las personas en ayuno, que insisto, es una herramienta,
Tu sabes que yo soy de las que creo en los grises, no blancos y negros. Totalment. Amb això ets com jo, ho compartim. Exacto. Entonces, yo a la persona le hago un tratamiento normal para ver cuáles son sus hábitos y cómo responde. Evidentemente hay personas que no responden, a pesar de tener una buena alimentación, no responden a una pérdida de volumen
que considero adecuada en el momento. Entonces es cuando yo les digo de hacer el ayuno, pero este ayuno va de forma progresiva, va primero básicamente cenando liviano, es decir, le voy bajando el volumen de lo que consume en la noche
I entonces pasamos a no comer. Porque piensen que es muy duro cuando tú empiezas un ayuno a decir hoy no voy a comer. Si no, les recuerdo cada vez que ustedes tienen que hacerse una analítica de sangre, el hambre que pasan porque saben que no pueden comer. I amb les clonoscopies ho passen fatal als nostres oients, que ens consta. Exacto. Entonces piensa que cuando nosotros somos conscientes de que no vamos a comer,
el cuerpo es el primero que protesta, ¿de acuerdo? Entonces tenemos que también saber cómo tratar esa protesta, porque claro, tú ponte en ayuno, la gente piensa y dice no como, no, no como no, espérate que cuando llega la hora de la cena y tú tienes a tu cuerpo acostumbrado a cenar, empiezan aquellos rugidos o tengo hambre, entonces aquí hay una serie de técnicas que se le van enseñando a las personas para
que vayan llevando. ¿Qué va a pasar? Si no controlamos esto, cuando despierten por la mañana van a devorar. Y eso se ha de evitar. Exacto. Yo lo que quiero es que quede muy claro que antes de cambiar los horarios de comida se debe revisar lo que comes y cómo te sientes con la comida. Porque a partir de ahí podemos tomar
También es importante que entendamos que no hay horarios perfectos, ni como siempre digo, ni alimentos buenos ni malos, sino que hay personas, hay cuerpos y hay contextos totalmente diferentes, que cada persona, somos 48 millones de habitantes aquí en España y creo que somos 48 millones de metabolismo diferentes. Entonces, en el caso de que a ti te interese el ayuno intermitente,
Yo creo que es mejor no hacerlo solo por iniciativa propia y tampoco hacerlo extremo. Tenía ayer un señor que combinaba una dieta cetogénica con ayuno de 4 días. Y tú dices, esto es maltracar el cuerpo. Claro, si tú tienes 20 años lo vas a aguantar, por supuesto que lo aguantarás. Pero esto lo vas a pagar cuando tengas 40. Ajá.
Es lo que no vemos. Entonces, al final, yo creo que más que contar calorías, más que contar horas, más que a ver qué comemos o no comemos, creo que se trata de que nos escuchemos. Es decir, cuando digo nos escuchemos, es a nosotros mismos, a nuestro cuerpo. ¿De acuerdo? A las necesidades que tenemos. Hacerle caso a lo que sentimos. Que eso, básicamente...
en el 80% de los pacientes que vienen a mi consulta no lo hacen. Y tú le vas preguntando, oye, ¿cómo te sientes? Ah, pues no lo sé. Y esto se relaciona tanto con el ayuno, como con la pérdida de peso, como la actividad física. Tú ves que muchas personas se van mejorando, se van mejorando el plan, tú le ves la mejora para afuera, pero ellos no se hablan con ellos mismos y no notan la mejora. Entonces no podemos esperar ver mejoras, sino ver cómo nos sentimos nosotros mismos.
El ayuno, insisto, es una herramienta más que nos puede ayudar a mejorar la salud si es bien utilizada con un asesoramiento bien adecuado. Doncs Elvira Sánchez, ens queda clar que el dejú sí que pot ser positiu, però sempre que hi hagi un seguiment i sempre que fem les coses amb una mica de cap i de seny, que no les fem a la babalà perquè ens estem jugant la salut i podria jugar-nos una mala passada.
Elvira Sánchez, una abraçada molt gran, cada dia ho diem, et trobem a faltar, tenim ganes de veure't, aviam si podem coincidir un dia a fora de micròfons per fer petar la xerrada, per prendre'ns algun refrigeri i per veure com estàs, que et trobem a faltar, que ja fa dies que no et veiem per aquí pels estudis.
Vinga, i ahí haremos el intento de devolver-lo un día para los estudios.
Que vagi bé. I amb vosaltres, petita pausa musical, tornem de seguida. Fins ara.
Fins demà!
Minut i escaig per arribar a la una del migdia. Nosaltres aprofitem per recordar la mort de Joan Gallar Malaret, veí de Sant Just d'Esbert, molt vinculat a la vida cultural i associativa del municipi. Gallar va morir el 22 de febrer, diumenge, a l'edat dels 77 anys. Nascut el 28 de febrer del 1948, va participar activament en diverses entitats locals durant dècades. Va ser soci de l'Ateneu de Sant Just durant 57 anys i formava part del Corlo Pom de Flors i era soci de les CEAS de Sant Just.
També estava implicat en la penya barcelonista del nostre poble, on col·laborava en l'organització d'activitats i tasques de gestió amb una presència constant en la vida social del poble. La seva trajectòria ha estat marcada per la dedicació al Teixit Associatiu i Cultural, també un dels creadors del sopar del barri Centre, amb una implicació continuada en projectes i iniciatives comunitàries. Aprofitem també per recordar els horaris de la vetlla,
La vella de Joan Gallar Malaret començarà avui dimarts 24. De fet, ho ha fet al llarg del matí, a partir de 3 quarts de 10 del matí, les 9.45, al Tanatori de Sant Just. Seguirà al llarg del dia l'espai municipal, a la sala número 1, i el funeral serà demà dimecres 25 a 2 quarts de 5 de tarda a l'església del Sant Just i Pastor de Sant Just d'Esvern.
I nosaltres marxem com sempre. Moltes gràcies. Fins aquí la Rambla d'avui.
Avui a la Rambla hem parlat de notícies, hem també fet un repàs de les efemèrides del dia i hem parlat del temps amb en Carles Rius. Tot seguit a la segona hora hem fet l'entrevista del dia parlant del Barcelona Film Sports Festival, aquest festival d'esports que podreu veure també a l'Ateneu de Sant Jus. Hem parlat en Joan Manel Sorroca, un dels seus responsables,
I recordeu, si voleu, les entrades són totalment gratuïtes i podeu accedir a aquesta sessió del Barcelona Sport Film Festival de l'Ateneu de Sant Just divendres. També hem parlat de la xarxa educativa, concretament de la xarxa Les Ones, i hem fet també una xerrada amb l'Institut de Sant Just. Hem tancat el programa amb l'espai de nutrició dietètica. Passa mig minut de la una, nosaltres ho deixem aquí. Ja sabeu, ara, informatiu, edició a migdia, i a partir de les 5, el refugi amb Jaume Alias. Fins ara.