que són els que surten rebent, però és a canvi que altres sectors se'n beneficien. Vull dir, si anem a la SEAT, segurament estan molt d'acord amb el Mercosur, perquè els cotxes que es fabriquem a la SEAT i la viabilitat de la planta anirà molt bé aquest Mercosur. Bé, s'han posat algunes...
contraprestacions per a pagar els efectes, però jo crec que són profundament insuficients. I crec que el que hem de fer és un debat seriós sobre el model de la pagesia a Europa. No és la qüestió purament catalana, sinó a Europa. Ara mateix veiem ja Maria Jesús Montero al punt de comparèixer, Tània.
Sí, està aquesta roda de premsa convocada a les 10 del matí, molt esperada, perquè és on el govern espanyol, després de dies de silenci, donarà tots els detalls d'un model que ja s'ha pactat amb Esquerra, però que avui donarà la imatge que és per a totes les comunitats autònomes. Molts interroguen sobre la taula saber quina és la quantia total que s'injectarà en aquest nou model. Fons Republicana es parlen de prop de 21.000.
milions d'euros, també saber com canviarà la recaptació de determinats impostos i saber també si el govern, com diu Esquerra, garanteix l'ordinalitat, és a dir, que Catalunya rebi segons el que porta en aquesta caixa comuna. La seguirem, aquesta roda de premsa, les properes hores. Marissa Gil, pel forada de Bon dia. Bon dia. És un dels continguts que vindran al matí de Catalunya Ràdio les properes hores.
Sí, aquesta repremsa de la ministra d'Hisenda, on ha de donar detalls d'aquest nou model de finançament autonòmic pactat amb Esquerra, i l'anirem desgranant i analitzant amb l'economista Santiago Niño Mecerra i amb l'exconseller d'Empresa i professor de Teoria Econòmica de la Universitat de Barcelona, Ramon Tremosa.
També farem una anàlisi política d'aquest acord econòmic. Connectarem en directe amb la roda de premsa que farà el president d'Esquerra, Oriol Junqueras, i ho comentarem amb els nostres analistes, Joan Puigcercós, Afra Blanco i Miguel Ángel Escobar. Serà a un quart de dotze del matí. Just abans, com cada divendres, nou dilema. Avui ens plantejarem si encara val la pena anar a concerts. I als col·laboradors habituals, engellar, ser i juït, amb els que avui s'hi afegeix l'artista Gloria del Toro.
I avui Ramon Sales té un repte. Aquest oient del barri del Guinardó ha arribat a la gran final del concurs pendent i si resol amb encert totes les preguntes que li plantegin en Joel i en Jubany, s'endurà a casa els 200 euros en joc. Deixem dir, Pol, que sí que val la pena anar a concerts, que ens plantejarem si val la pena anar als macroconcerts. Aquests concerts on es desborda tot. Hi ha gent que es plantegi si val la pena anar. Des de la ràdio pública no fomentarem que la gent no vagi a concerts. Jordi, vols afegir?
No, et volia preguntar si això dels pagesos parlarien més o ja estàvem acabant. Al principi hem d'anar acabant perquè comença l'administració. Vols fer un apunt ràpid? És a dir, és una contraprestació, d'acord, però la SEAT no envia cotxes amb problemes a fora. Per tant, que tot allò que s'importi compleixi els mateixos requisits que ho haurem. A nivell de salut, a nivell de...
que aquest acord és una qüestió en aquests moments i una estratègia per Europa que es fa justament i que es va activar i es va arribar a la fase final precisament quan Donald Trump va demostrar que ja no és un aliat fiable d'Europa i per tant Europa intenta construir un espai comercial lliure molt més ample del que tenia
Ara escoltes ràdio d'Esbert, sintonitzes ràdio d'Esbert, la ràdio de Sant Just, 98.1. Ràdio d'Esbert, 98.1. Ràdio d'Esbert.
Bon dia. Passant 8 minuts de les 10 del matí, ara a Ràdio d'Espernfem, la Rambla.
Aquesta setmana la política catalana ha tornat a girar sobre un debat històric i alhora també persistent, la justícia del model de finançament autonòmic i la reivindicació d'un finançament singular per Catalunya. La reunió entre Oriol Junqueras i Pedro Sánchez a la Moncloa, la primera trobada dels dos dirigents des de fa sis anys, ha posat de nou aquest assumpte al centre de l'agenda política espanyola i catalana. Junqueras ha anunciat que s'ha arribat a un acord amb el govern espanyol que respecta el principi d'ordinalitat.
que qui més aporta ha de ser qui més rep i que impactaria a Catalunya en 4.700 milions d'euros adicionals per la nostra comunitat autònoma. Un increment d'uns recursos que el dirigent d'Esquerra ha qualificat d'essencial per als serveis públics del país. Aquest anunci ha estat immediatament celebrat per sectors...
que veuen en aquest pacte un avenç tangible cap a una distribució més equitativa dels recursos fiscals. Però convé obrir els ulls davant del relat oficial. Els detalls de l'acord encara no s'han fet públics. Teòricament, al llarg del dia d'avui, la vicepresidenta i ministre d'Hisenda donarà més informació, més detalls en una roda de premsa, però comentar que la seva entrada en vigor també dependrà
de múltiples condicionants polítics, des del consens en el Consell de Política Fiscal i Financera fins a la ratificació al Congrés dels Diputats. Totes aquestes qüestions que tenim ara a sobre de la taula són molt importants. De fet, Junqueras mateix ha advertit de les dificultats d'aquest camí.
Sense un acord sobre la recaptació de l'IRPF i sense suports suficients al Congrés, el procés podria frustrar-se. Aquest escenari reflecteix una veritat més àmplia. La reivindicació d'un model de finançament just per Catalunya no es redueix a xifres i titulars d'un dia.
Durant dècades, Catalunya ha portat sistemàticament més del que rep. Una situació que alimenta el sentiment de greuja fiscal estructural i que també ha estat motiu de frustració permanent, independentment de qui governi a Madrid. El discurs sobre finançament singular, per tant, no és nou, però sí una peça clau en la percepció de dignitat política i econòmica d'una comunitat amb un pes econòmic rellevant. És cert que qualsevol augment de recursos per als serveis públics, hospitals, educació...
infraestructures o polítiques d'habitatge, ha de ser benvingut. Però la clau del debat no és només augmentar el pastís global, sinó assegurar que els mecanismes de redistribució siguin justos, transparents i sostenibles, i que permetin a Catalunya decidir com i on invertir els seus recursos en autonomia real i no subjectar a la voluntat de majories parlamentàries canviants. També cal recordar que el terme finançament singular porta implícita
l'aspiració a un concert econòmic similar al model basc o Navarres, on la capacitat de recaptació i gestió fiscal és efectiva i no simbòlica. Sense una reforma profunda a les estructures fiscals, qualsevol acord de finançament corre el risc de quedar com una millora tècnica però insuficient que no resol el greuge fiscal de fons. Aquesta crítica no és només d'oposició política, sinó que emergeix també de sectors de la societat civil i de la mateixa comunitat acadèmica catalana.
En definitiva, la reunió Junqueras Sánchez ha generat expectatives i ha posat sobre la taula una possible forma de canvi, però una foto i unes xifres no són suficients per la profunditat del problema. Caldrà valorar amb l'UPA la concreció del model, les garanties de compliment i, sobretot, com aquest acord encaixa en un projecte de país que exigeixi justícia fiscal, transparència i capacitat de decisió real.
El debat sobre el finançament deixarà d'oscillar entre titulars i frustracions i es convertirà en una eina de progrés tangible per Catalunya. Soc Daniel Martínez i ara comença la Rambla.
I arrenquem com sempre donant un cop d'ull al sumari. Comencem amb el menú del dia d'avui divendres 9 de gener. Avui tenim les notícies de Sant Just. Tot seguit també coneixerem les portades dels diaris amb Mariona Sales, cap d'informatius. Tancarem aquesta primera hora amb la carta de la Palmira, amb les efemèrides del dia i també amb el temps, amb en Carles Rius. Tot seguit a la segona hora, entrevista del dia.
Marta Malaret avui ens visita, la vicepresidenta de l'Ateneu, per parlar del tren, canaus i d'altres activitats que engeguen aquest any, aquest calendari del 2026 a la Casa de Cultura de Sant Just. També parlarem d'actualitat política, ho farem amb Joel Reguant i tancarem el programa d'avui amb l'Aranxa parlant d'astrologia i amb en David Fernández parlant de psicologia.
I comencem, com cada dia, donant-vos el bon dia. Donant-vos la benvinguda a aquest magazín i també amb una mica de música. Bon dia, Sant Just. Comencem. Everybody's got a thing, but some don't know how to handle it.
Fins demà!
Bona nit.
Don't you worry.
Hola, sóc en Daniel Martínez i t'acompanyo cada matí a la Rambla, al magazín de matins de Ràdio d'Esvern. De dilluns a divendres de 10 a 1 repassem l'actualitat de Sant Just. Parlem de les iniciatives que neixen al poble i ho fem amb els seus protagonistes. Descobrim propostes culturals, escoltem bona música i fem moltes coses més aquí, a Ràdio d'Esvern.
Tres hores per parlar, per estar informats, participar i sentir-nos més a prop que mai. T'espero a la Rambla, a Ràdio d'Esvern, al 98.ufm i a radiodesvern.com.
Smooth Jazz Club. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. Smooth Jazz Club. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Les teves tardes ja tenen refugi. Sóc el Jaume Elias i arribo amb la tercera temporada del Refugi, el programa més fresc, dinàmic i jove de la ràdio, de dilluns a divendres de 5 a 7 de la tarda. T'acompanyarem amb humor, informació i molt bon rotllo. Vine a riure, a reflexionar i, sobretot, a passar-ho molt bé. Sintonitza el 98-1.
i segueix-nos a les xarxes socials. El refugi, on les teves tardes se't faran molt curtes.
Passen 5 minuts d'un quart d'11 del matí. Nosaltres comencem el nostre magazín aquí, en aquest punt, en el punt de descobrir les notícies de Sant Just pel dia d'avui divendres. Mariona, bon dia. Bon dia, Dani. Com estàs? Molt bé, i tu? Molt bé, doncs amb ganes de començar...
Al llegir aquests titulars, com cada dia, començarem avui parlant que Sant Just activa la nova programació d'activitats als equipaments municipals. Tot seguit també parlarem del nou taller de teatre per a adults a l'Ateneu de Sant Just i tancarem amb el cicle documental del mes que porta a l'Ateneu el film Estimada Flor.
Comencem, com dèiem, avui parlant en clau de cultura i també parlant dels espais del nostre municipi que ofereixen aquestes accions i activitats al llarg d'aquest segon trimestre del curs 25-26. Exacte, i és que els equipaments municipals de Sant Jus han obert les inscripcions a la seva nova programació d'activitats corresponent a aquest inici d'any. I bé, doncs, la proposta inclou una oferta àmplia i diversa, adreçada a tots els públics, amb l'objectiu de fomentar la participació ciutadana i l'accés a la cultura, la formació i el lleure.
La xarxa d'equipaments municipals presenta un calendari d'activitats que inclou exposicions, tallers, activitats culturals, propostes de patrimoni i iniciatives de caràcter social i comunitari i bé la programació està pensada per arribar a diferents franges d'edat i interessos, reforçant el paper dels equipaments com a espais de trobada i dinamització del municipi. Les persones interessades poden formalitzar la inscripció tant en línia com de manera presencial als mateixos centres i podeu trobar tots els calendaris dels diferents centres a la notícia que trobareu a la pàgina web de Ràdio d'Esvern.
Molt bé, passem de parlar de la xarxa d'equipaments municipals a seguint parlant de cultura, però en aquest cas marxem cap a l'Ateneu Sant Justenc.
Exacte, i és que l'Ateneu oferirà a partir del 12 de gener, és a dir aquest proper dilluns, un taller de teatre per adults adreçat a persones majors de 25 anys i de nivell d'iniciació. Les sessions es faran cada dilluns de 8 a dos quarts de 10 i s'allargaran fins al 18 de maig amb un preu de 35 euros al mes. El taller, que és impartit per Javi Jiménez, proposa un espai per expressar-se, conèixer gent nova i descobrir el potencial escènic de cada participant.
Al llarg del curs es treballaran tècniques d'interpretació, improvisació i creació d'escenes, utilitzant el teatre com a eina de creixement personal, comunicació i transformació. Entre els objectius del curs hi ha potenciar l'autoestima, millorar la comunicació i l'expressió emocional, fomentar la reflexió crítica a través del joc teatral i afavorir el treball en equip i la cohesió de grup.
El procés culminarà amb la creació d'una peça final participativa i és una activitat organitzada per la Factoria de Teatre de l'Ateneu i les inscripcions es poden fer a través del web de l'Ateneu o presencialment a la secretaria.
I seguim amb més qüestions. Marxem a parlar d'altres informacions també relacionades amb l'Ateneu, perquè ara és moment de parlar del documental del mes. També recordem que l'entrevista del dia d'avui divendres serà a Marta Malaret, vicepresidenta de l'Ateneu de Sant Just. Per tant, també podrem ampliar més informació pel que fa a aquestes dues notícies i també a tot el calendari d'aquest mes de gener i també al Fabric, que sabeu que arriba el Carnaval, que l'Ateneu també...
d'alguna forma s'acaba implicant també en la celebració d'aquesta activitat i estarem també pendents de preguntar-li a la vicepresidenta de l'Ateneu sobre aquestes qüestions. Marxem a parlar ara del documental del mes, Mariona.
Exacte, l'Ateneu projectarà el divendres 16 de gener el documental Estimada Flor, dins del cicle documental del mes, en una sessió que tindrà lloc a dos quarts de vuit del vespre a la sala del cinquantenari. Dirigit per Paolo Cognetti, el film segueix l'autor en una ascensió al Monte Rosa, acompanyat del seu gos Lucky, en un viatge motivat per la necessitat d'entendre per què ja no arriba a la casa on viu. Al llarg del recorregut, Cognetti es retroba amb persones conegudes que comparteixen amb ells reflexions sobre el sentit de viure a la muntanya,
en un relat molt íntim que combina natura, memòria i recerca personal. Després de la projecció, hi haurà un col·loqui amb Ricard Fernández i Molinet, que és guia de muntanya especialitzat en els valors espirituals de la natura. L'activitat té una durada aproximada de dues hores i el preu de l'entrada és de 5 euros per socis i menors de 30 anys i 7 euros pel públic general. Les entrades es poden adquirir de manera anticipada a la taquilla i l'acte és organitzat per...
per l'àrea d'activitats de l'Ateneu de Sant Just i compta amb la col·laboració de Docs Barcelona. Recordem també que des de fa unes edicions també va agafar, va assumir, diguéssim, ser protagonisme un grup de persones voluntàries d'aquest Ateneu que el que han fet és incentivar d'alguna manera també aquestes sessions de Docs Barcelona. Ens en van parlar a principi de temporada, senzillament el canvi és...
notori en afluència de gent, perquè a l'inici és una activitat que ja fa molt de temps que es fa, però sí que havien notat un descens d'aquests espectadors en la projecció de la pel·lícula, d'aquest documental, i per incentivar que la gent participés han fet aquestes
sessions una mica més organitzades, també amb col·loqui, i que estan cridant l'atenció dels enjustencs, enjustenques, que estan més o menys en un aforament, si no vaig errat, d'unes 40-50 persones cada sessió. Per tant, també donar l'enhorabona a aquest grup gestor que el que està fent és incentivar aquestes projeccions del documental del mes.
Sí, realment està molt bé, perquè el fet que hagin sumat això, que vingui gent a parlar, normalment és després del documental, però crec que algun cop ve abans, gent experta en el tema, parlar del tema, fa que vulguis o no la teva experiència mirant el documental millori moltíssim, perquè entens moltes coses, li pots fer preguntes, i per exemple, en aquest cas que ve un guia de muntanya que a sobre està especialitzat
en l'espiritualitat a la muntanya, i és un film que parla molt d'això, de quin sentit té viure a la muntanya i per què les persones que hi viuen ho defensen moltíssim, doncs clar, jo crec que guanya molt de la qualitat la sessió, i a part d'això, ja et dic, la gent que vagi a veure aquest documental, segur que surt dient, bueno, hauria d'anar a viure a la muntanya, que sigui un molt millor.
Perquè tu ets una d'elles o què? De les que pensa que s'aniria a viure a la muntanya? Jo no soc una d'elles, a mi m'agrada viure a Sant Just. Tu ets urbanita o què? Jo fins a un punt, perquè a mi Barcelona m'agòbia una mica. A tu t'agrada Sant Just, eh? A mi m'agrada Sant Just perquè estàs a prop de tot, però també hi ha una mica més aquest ambient tranquil i tot. I així la muntanya m'encanta, però no per viure-hi sempre, però entenc perfectament que hi hagi molta gent que digui jo a la muntanya seria més feliç, perquè realment s'hi està molt bé.
Jo per fer aquell detox, per marxar uns dies i desintoxicar-me una mica de la ciutat, a mi m'agrada molt, a mi la muntanya m'apassiona, potser per viure una temporada inclús, però per anar-me tota la vida jo crec que m'acabaria menjant les ungles, perquè és allò de dir, necessito fer coses, no? I aquí estem acostumats a un tempo que sí que és veritat que és desproporcionat i exagerat, el ritme que tenim aquí a la...
diguéssim, a l'àrea metropolitana i també a la ciutat de Barcelona, però bé, no sé si podria aquest canvi tan radical ara mateix, no sé si el podria... Depèn d'on visqui, suposo. Clar, jo entenc que tenim molt la visió de viure a la muntanya en una casa aïllada, al mig de la muntanya, amb unes vistes precioses... Però un poblet de quatre cases també seria el mateix. O un poblet de quatre cases, sí, sí, però clar, per exemple, si te'n vas a viure, jo què sé, a la Seu d'Urgell,
Jo allà me n'aniria de cap, perquè clar, si està superbé, hi ha bones vistes i realment l'ambient de la Seu d'Urgell és pràcticament igual que Sant Jús. No sé si tenen ràdio a la Seu d'Urgell. Sí, jo crec que sí. Ah, doncs mira, ràdio a la Seu d'Urgell, podríem fer connexions en directe, estaria xulo.
Molt bé, doncs vinga, marxem a repassar els titulars. Avui hem parlat que Sant Jus activa la nova programació d'activitats als equipaments municipals. Recordeu que les inscripcions ja estan disponibles per a una oferta cultural i formativa adreçada a tots els públics. També hem fet menció al nou taller de teatre per a adults
a l'Ateneu de Sant Just. En aquest cas, la proposta formativa començarà el 12 de gener, el proper dilluns, amb sessions setmanals fins al mes de maig, impartides per Javi Jiménez. I hem tancat parlant del cicle Docs del mes que porta a l'Ateneu el film Estimada Flor. Fem petita pausa per publicitat. Tornem de seguida amb les portades dels diaris.
La sardana va de baixa. La resposta a aquesta pregunta que us tortura és no pas a Sant Jus d'Esvern, perquè a Ràdio d'Esvern s'emet un nou programa dedicat a la sardana i al seu món. Es diu Jus Sardanes i té per objectiu dinamitzar el panorama sardanista local. Jus Sardanes s'emet els divendres de 8 a 9 del vespre i els dissabtes de 10 a 11 del matí, però també el podeu escoltar per internet a radiodesvern.com. Soc en Josep Soler Pareta i presento Jus Sardanes. Us hi espero.
Bits. Molt més que nits d'electrònica. Bits. Ara divendres, dissabtes i diumenges a 10 a 11 de la nit.
Hi ha una cara de la música que sovint no escoltem. A Cara B girem el disc per descobrir històries amagades entre cançons d'ahir i d'avui. Una hora setmanal de viatge sonor, amb relats i emocions que connecten passat i present. Cara B, l'altra cara de la música moderna. No te la perdis.
I ara, portades de diaris. Fem un cop d'ull a la premsa escrita del nostre país. Comencem amb la portada del diari Ara, Mariona. Doncs el diari Ara obre amb la governabilitat de l'Estat i diu Acord de Finançament. Pedro Sánchez i Oriol Junqueras pacten un canvi de sistema que garantiria l'ordinalitat. Diu que Isenda donarà avui els detalls del pacte, però el líder d'Esquerra avança que Catalunya rebrà 4.700 milions d'euros més.
Diu el GES que els líders del procés esperaven. Junqueras és el primer líder del procés que Sánchez ha rebut a la Moncloa des de l'aprovació de la llei d'amnistia. I se'ls veu els dos posant aquesta fotografia institucional a Pedro Sánchez i Oriol Junqueras donant-se la mà després de fer públic aquest acord de finançament.
Més notícies del diari Ara d'Avui. Veiem que hi ha pacte històric entre l'Estat i l'Església. Diu reparació per les víctimes de pederàstia. També parlem de Minneapolis, que planta cara a Trump per l'assassinat d'una dona i diu que Venezuela ha lliberat presos polítics. També els pagesos catalans tallen carreteres per l'acord amb Mercosur. Diu que protesten per la política agrària europea.
I ara marxem al periòdico en català. Fem menció que alguns diaris avui tenen una portada publicitària, per tant, accedim dins dels seus webs, de les seves plataformes online, i aquí llegirem algunes de les seves notícies. Comencem, com dèiem, amb el periòdico en català. Diu, la farta d'acords sobre l'IRPF retarda els pressupostos. Els republicans s'obren a negociar els comptes estatals i catalans, però exigeixen recaptar íntegrament l'impost.
També pel que fa a política, Feijó busca forçar un acord sense equitacions ni bilateralitat. També una singularitat amb quota de solidaritat. Esmena aquest titular de Júlia Regué amb imatge de Pedro Sánchez i Oriol Junqueras. També 5 espanyols entre els presos polítics alliberats per Caracas.
pel que fa també a la política autonòmica i Lleipuente, formalitzaran la constitució de l'empresa Mixta Rodalies el dilluns. L'Església cedeix i accepta indemnits a les víctimes de pederàstia. Recordem que aquesta informació ens arribava ahir, han signat aquest acord, tant Fèlix Bolanyo, ministre de Presidència de Justícia, i també els líders de l'Església Catòlica al nostre país.
Recordem que s'indemnitzaran aquestes víctimes i que els diners no sortiran de l'estat espanyol, sinó que sortiran dels comptes de l'Església Catòlica. Pel que fa a Barcelona, dona llum verda a l'obertura al públic de la Casa Lleó i Morera.
També ens destaquen més qüestions, com Donald Trump, que planeja elevar un 50% la despesa militar en plena onada intervencionista, i també tanca portada amb el Madrid, que sobreviu rum a la final, parlant de la Supercopa d'Espanya. I ara sí, nosaltres marxem cap a una altra portada, marxem cap a la portada de la Vanguardia.
Comencem amb notícies que apareixen en la versió digital de La Vanguardia. Sobretot fa bastanta referència a la violència policial als Estats Units i diu que Trump justifica un assassinat. Diu que la Casa Blanca val a l'agent migratori que va matar una dona a Minneapolis. I fent referència també a la violència policial als Estats Units, diu que un vídeo fa balbossejar al president. Entenc que ha sigut el vídeo en el qual es veu aquest assassinat de la dona de Minneapolis en què Donald Trump estava...
intentant, bueno, justificant, no intentant, justificant directament l'assassinat i... Has vist el vídeo? Sí, he vist el vídeo. Horrible. I ell mateix deia això, que fins i tot la gent que havia acabat hospitalitzat o... Com que la vida de la gent havia estat en perill i per això estava justificat haver matat la dona, eh?
Es posava en dubte que... Bueno, es posava en dubte, no. Des del govern de Trump es deia, i els propis agents, que la dona havia intentat atropellar la gent. I en imatges, i també a partir de verificadors professionals, han arribat a la conclusió, molts mitjans de comunicació, que no, que la dona, pel...
Com es diu això? Les rodes. Pel sentit de les rodes, del cotxe... No anava a atropellar. L'orientació no era atropellar a la gent. No, i a més, el vídeo es veu clarament com ella, sí, intenta marxar. No sé quina és la infracció que havia comès, si és que no havia comès alguna, i segurament volia escapar-se, doncs, de la multa, i es veu com vol marxar. Però se'n va en direcció contrària dels agents i a poc a poc.
Llavors, i realment l'home es posa tranquil·lament davant del cotxe i li dispara tres trets. Clar, no sé. Jo no crec que hagi comès cap infracció, senzillament és aquesta caixa de bruixes que està fent Donald Trump a la migració, a tota persona migrant, aquesta caixa de bruixes que està realitzant el govern de Trump. Sigui com sigui, avancem amb més notícies a La Vanguardia.
La Vanguardia també menciona la qüestió catalana, dient que Sánchez i Junqueras segellen un model amb 4.700 milions més per Catalunya. També, pel que fa a la contra, tenim a Mario Livio, que és astrofísic i escriptor, i posen una cita seva, que diu que potser la biològica serà només una fase en la història de la intel·ligència. També la Vanguardia avui parla de contaminació urbana. Diu que les grans ciutats estan lluny de complir els nous límits de pol·lució.
També fa menció a històries del món i parla dels ossos japonesos, que diu que no són afectuosos. No sé si és que hi havia el rumor de què ho eren i la gent ensenyava a fer fotos i a tocar-los o el que sigui, però bé, no són afectuosos, al final són animals. Quina mania de molestar els animals, pobres. Sí, i de voler-los humanitzar, al final. Sí, totalment.
També parlem d'habitatge a la vanguardia avui, diu que Rels assenyala que l'ordenança de civisme agreuja el sense llarisme. També parlem d'energia, diu que Moeve i Galp desafien Repsol amb la fusió de les benzineres i refineries. I tenim un article d'opinió de Josep Martí Blanc que porta el titular La mà que gronxa el nostre bressol. I apareix una fotografia de Donald Trump, per tant ens podem imaginar una mica per on va aquest article d'opinió.
I això és una mica una radiografia del que parla avui la Vanguardia. Gràcies, Mariona. Passem a l'última portada. Passem al punt avui.
I el diari Independent Català, Comarcal i Democràtic destaca l'entrevista a Teresa Colom, poeta i novel·lista. Diu que aquest llibre conté la llavor de tot el que ha escrit fins ara, referint-se a la seva última creació. Pel que fa a les estrenes de la setmana, Richard Linklater reconstrueix el rodatge a Abot de Soufler.
en aquest cas una de les estrenes de la jornada d'avui divendres. Marxem a la imatge de portada, una imatge bastant futurista. Es veu una ombra, més que una ombra és la silueta d'una dona, la forma d'un cos, i també il·luminat per uns rajos blaus, en aquest cas diu la tecnologia al servei del teatre.
La realitat virtual sumava tard a l'escenari físic clàssic que continua produint-se en un temps i un espai concret, fent referència a les noves tecnologies que arriben també al teatre. Això també sumat a la intel·ligència artificial, que estem veient moltes produccions, i aquí a Catalunya està arribant també, que estan elaborant part del seu material escènic amb intel·ligència artificial, i realment no sé si condemnar-ho, però sí,
i posar-ho a sobre de la taula perquè realment a vegades penses, ostres, estem treballant, jo vaig al teatre a veure la creació d'un equip de persones i em trobo que la meitat de la serografia està feta amb intel·ligència artificial, quina gràcia té això, no?
Sí, com sigui, aquest és, diguéssim, el fet de posar la tecnologia al servei del teatre, el tret característic que té la portada d'avui del punt avui. Marxem a parlar de l'espai al d'ahir d'Anna Serrano, que diu finançament a la recerca d'adjectius. El líder d'Esquerra anuncia un acord que aportarà 4.700 milions més a Catalunya.
A les cròniques, Junqueras surt de la Molcloa amb ordinalitat i també pagesia o mort, l'autèntica rebel·lió, tanca en portada amb la Supercopa a l'espai esportiu, que es torna a decidir en un clàssic. El Madrid elimina l'Atlético 1-2 i serà el Barça el rival del Madrid i que, per tant, tindrem clàssic diumenge a les 8 del vespre.
Tanquem aquí aquesta part informativa. Gràcies, Mariona, que tinguis molt bon cap de setmana. Igualment, Dani, que vagi molt bé. Nosaltres fem petita pausa publicitària, tornem de seguida amb les efemèrides i amb la carta del dia. A Catalunya treballem en diverses mesures perquè tothom pugui disposar d'un habitatge.
Oferim ajuts perquè els joves puguin fer el pas. Construïm habitatges amb protecció perquè les famílies tinguin espai per créixer. I limitem els preus del lloguer per facilitar-hi l'accés. Perquè cada cop més persones ens puguem sentir a casa. Informa't d'aquestes mesures i ajuts a habitatge.gencat.cat Generalitat de Catalunya. El govern de tothom.
Els dimecres a les deu de la nit, Fabricants de Cançons. Un programa de converses amb artesans de la paraula cantada. Amb persones que a prop nostre fabriquen aquests artefactes poèticomusicals que ens fan viatjar. O bé amb persones que n'analitzen la cibalquímia.
Fabricants de cançons, una hora conversant sense presses, com si estiguessin prenent una copa sobre cançons. Aquí, a Ràdio Desver, a un 98.1 de la freqüència modulada. Un programa conduït i realitzat per qui us parla. Meneu 10 anys. Quan compreu per internet, vigileu quina informació us dóna el web
sobre l'ús que farà de les vostres dades personals.
Vols obrir els contenidors d'orgànica i resta amb el mòbil? BitPaid, l'aplicació que et permet obrir els contenidors de Sant Just amb el mòbil. Amb BitPaid també podràs consultar les teves obertures, comunicar incidències a l'Ajuntament i obtenir informació sobre residus. Descarrega't ja l'app gratuïta BitPaid per a Android i Apple i descobreix tot el que et pot oferir. A Sant Just, canviem així. Ajuntament de Sant Just d'Esvern.
I ara sí, marxem a saludar la Palmira Badell, que ja la tenim al telèfon. Palmira, bon dia!
Bon dia a tothom. Que ens presenta com cada setmana la seva carta i bé, doncs t'escoltem atentament en aquesta primera carta del 2026. És veritat, per això deixeu-me que comenci i us desitgi un bon 26 que serà calent malgrat les baixes temperatures.
Estic preocupada per com anirà a l'altra banda del xarco, aquell continent que un dia va descobrir una expedició que va sortir d'un port de la pell de brau. Aquell descobriment que va fer un tal Colón, benvingut d'Itàlia, que ara hi ha qui diu que es deia Colón i era català. No tinc cap interès en que sigui català, perquè dubto que es limitessin a descobrir Amèrica i fer el bé per arreu.
Em centro en l'actualitat, en el caire que ha esdevingut en mans d'aquell president que es vol fer l'amo del món. Amb l'excusa de lliurar Venezuela d'un dictador, ja és dintre i amenaça d'altres països i ha posat l'ull Europa enamorat de Groenlàndia. La vol envair o comprar, com aquell que es fa un vestit nou. Per cert, us vareu fixar-hi, coc, demudat, anar-los, ho queres?
a parlar amb el Sánchez. És que el moment ho requeria. Sembla que ells dos han arribat a un acord que ja és criticat per tots els altres, tot i que no deu ser el que més ens convindria a Catalunya. Ja ho sabem que no som gaire estimats fora de casa nostra. Que dic gaire gens. La resposta dels presidents autonòmics és la de sempre, tractar-nos d'insolidaris. I això el Sánchez ho sap.
i els Junqueras també. Si jo m'anés, ho faria ben senzill. Si dels diners que enviem ens en retornen molts menys, no els hi enviaria. Fàcil, oi? No. No ho ve gens. És difícil i continuarà sent difícil. Potser la solució la té la intel·ligència artificial. Per altra banda, ahir,
A TV3 van estrenar un programa nou anomenat Fanjone. Un format d'aquells d'un presentador cridener fent entrevistes. Encaire culer, culer. Tractant-se de l'home que ho presenta ha de ser culer. No em va desagradar, perquè també soc culer. Em va distreure. No sé què en farem, si continuarà o serà un bolet. Encara és una incògnita. El que em té preocupada és el nom.
No sé què vol dir. Jo, a un programa com aquest, li posaria La nit dels colers, per exemple, o Qui som del Barça, que és més nostrat. Però d'un temps en sa hi ha el costum de fer servir tota mena de llengües menys en català. Em preocupa la invasió, ens preocupa, no només a mi, no. Ens preocupa la invasió del castellà i l'anglès està prenent terreny, insisteixo,
si algú sap què vol dir fanzone i m'ho vol explicar, li quedaria molt agraïda. Ai... El vas veure, aquest programa? Doncs no, la veritat. La veritat és que no el vaig veure. A veure... També s'oculé, però no el vaig veure. El jovent... Mireu poc la tele. Ah, no, no. Jo la miro, però miro altres canals. Ja, doncs... Hi ha...
primer això, el nom no sé de què ve clar, zona de fans entenc que és zona de fans sí, sí però fans fan però per què no diuen zona de fans de fanàtics zona de fanàtics ja està, ho entendríem tot però mira, és que creu de polladera que facin això
de posar els cartells així. Aquests xeringuitos que han posat ara, que arreglen, fan manicures, a tot es posa nails. Ja sé que ungles potser no queda prou. No sé. Ja m'hi ha queixat més d'una vegada i seguiré queixant-me.
perquè això no tinc per què aguantar-ho. A veure, esperem que aquest any hi hagi novetats, algunes novetats bones, perquè les que es veuen venir no m'agraden gaire.
Doncs esperem que així sigui, que vinguin novetats, que siguin positives i que també ens... Que siguin positives del tot, o si no ja les positivarem. Exactament. D'acord? Molt bé, Palmira. Molt bé, repeteixo que tinguem tots un bon any. Igualment, gràcies. Una abraçada molt gran, cuida't molt i que tinguis bon cap de setmana. Moltes gràcies a tothom també, el mateix. Adéu-siau.
Doncs seguim el magazín de matins de Ràdio Desvèn. Soc Daniel Martínez. Ara marxem a les efemèrides del dia. Passen tres minuts de tres quarts d'onze del matí i ara anem a descobrir què va passar tal dia com avui, però d'anys anteriors.
Doncs bé, comencem destacant aquelles coses que van succeir tal dia com avui. Si marxem, diguéssim, marxem a l'any 2007, trobarem una efemèride que diu així, Apple, la marca de noves tecnologies, la marca d'ordinadors, de mòbils i de tots aquests dispositius, va llançar el seu primer iPhone. Això va passar tal dia com avui de l'any 2007.
També l'any 2015, els presumptes autors de l'atac de la revista Charlie Hebdo i el segrestador del supermercat jueu a París van ser abatuts en dues operacions policials. Més tard, també l'any 2016, Artur Mas va cedir la presidència de la Generalitat a l'alcalde de Girona, Carles Puigdemont. I per últim, l'any 2021, la burrasca filomena va deixar les majors nevades a Espanya des de l'any 1950.
71.
I marxem als naixements. Ens trobem diversos naixements destacats. L'any 1913 va néixer el 9 de gener Richard Nixon, expresident dels Estats Units. També ho va fer Jesús Janeiro, Jesús Lindeobrique, aquest turer espanyol, l'any 1974. I tanquem amb Catalina Middleton, Kate Middleton, princesa de gales, que també va néixer tal dia com avui, de l'any 1982.
Nosaltres ara destaquem aquesta celebració mundial, que és la del Dia Mundial de l'Electricitat Estàtica, i tanquem aquest espai de l'Efemèride del Dia. Fem una petita pausa musical i tornem de seguida. Fins ara.
Fins demà!
Bona nit. Bona nit.
Bona nit.
Fins demà!
I ara marxem a parlar del temps, anem a descobrir la previsió pels propers dies i també pel dia d'avui divendres. Carles, bon dia. Molt bon dia, què tal? Molt bé, amb ganes de saber què ens depara aquest cap de setmana. Doncs ens depara de pen, ens depara de pen. Això sembla el títol de la cançó.
Sí, perquè és que en funció d'on vagis de Catalunya trobaràs una situació o una altra. Ara ja patien perquè fa estona que estàvem mirant, diu, avui hem pronosticat vent i encara no ha arribat. Tot just ara està entrant i aquest vent doncs es farà notar a partir d'ara fins demà al migdia. O sigui, ara en aquests moments a Sant Just, o sigui, fa un moment estava dient no fa vent i ara s'ha girat el vent a Sant Just, o sigui que ja puc estar tranquil per la previsió perquè teníem avisos i ho vam comentar ahir i no hi havia manera.
Anem a precisar una miqueta el de pen aquest. Tenim una línia frontal bastant potent, bastant intensa, que fregarà els Pirineus aquest cap de setmana, des del divendres fins dissabte, diumenge. Això portarà nevades importants, sobretot a la cara nord, però podria saltar a la cara sud, a tot el Pirineu, des de Lleida fins a Girona.
Aquestes nevades poden ser importants, poden ser intenses, i la cota de neu, aviam, el Pirineu és a qualsevol cota, perquè està en una cota de 800, i al Prepirineu, doncs, més o menys aquesta és la cota. O sigui que a qualsevol cota del Pirineu nevarà, i a Prepirineu al voltant dels 800 metres. Les comarques on la nevada pot ser més important són les del nord de Catalunya, estem parlant de la Vall d'Aran, del Pallar Sobiram, de la Cerdanya, del Ripollès...
ja cap a Garrotge i l'Alt Empordà podríem parlar de ruixats i tempestes no arribaria aquí tant la neu però sí que fins al Ripollès podria haver una nevada important es reforçarà moltíssim aquesta tarda ara en aquests moments si mirem el radar veiem que hi ha precipitació tot el que és cara nord o sigui des de la vall d'Aran
Fins a l'Alt Empordà hi ha precipitació, tot el que és Pirineu, Pirineu, podríem dir Pirineu de Lleder de Barcelona, doncs aquí és en forma de neu, però cap a l'Alt Empordà és en forma de ruixats. Tot això anirà una miqueta més, fruit d'aquest front que llisca pel nord de Catalunya i que el que ens portarà és, a part de la neu al Pirineu, ens portarà vent, un vent marcat del nord-oest. Aquest matí encara no l'hem tingut massa present.
Hi ha una diferència brutal de temperatures si les comparem amb dilluns o dimarts. Recordeu que dimarts vam arribar a una màxima de 5 graus, ahir vam arribar a una màxima de 15, són 10 graus en 3 dies, o sigui que realment les temperatures han canviat completament i avui anar pel carrer al matí no era ara de l'altre món, no calia anar abrigat. Ahir vaig veure un paio a les 9 de la nit per la Rambla, pantalons curts, samarretes sense mànigues amb bicicleta elèctrica de l'AMB, passejant-se per la Rambla. Clar que sí.
Campió, eh? Ahir a la tarda ja no feia tant de fred. Però era la nit, o sigui, estem parlant de les 9 de la nit, estàvem en una temperatura al voltant dels 9 graus. Pantalons curts, només li faltaven les xancletes, suposo que es posen les vames per no fer-se mal si cal de la bicicleta, o si s'enganxa el peu. Però, tio, samarreta, imperio i pantalons curts, hem arribat a un punt que dius, nano...
Has d'estar molt fort, eh? Sí, sí, la gent... És que va molt al gimnàs, la gent. I ha d'ensenyar el que fa al gimnàs, no? Fa molt de port, sí, sí. Diu, clar, vaig aquí, em foto tríceps a sac o surto del gimnàs que em fa mal el tríceps i no el puc ensenyar a ningú, vaig amb samarreta fins a casa. Exactament. O igual li van robar la bossa al gimnàs i el pobre va haver de tornar amb la roba del gimnàs cap a casa amb bicicleta i jo m'estic enfotent d'ell. T'està fent una història aquí important, eh? No, clar, o sigui, només és que xoca, veus tothom amb anorà que m'ho fan dels i barrets i veus un tio per allà amb maniga curta i dir que aquest és d'un
I aprofitant que estem ahir a la tarda, bueno, deies les 9 del vespre, però marxem a les 7 de la tarda, que era quan jo sortia de casa, 6 i mig a 7, que vèiem aquells núvols que ens vas prometre preciosos, per cert. Bonic. Doncs encara tenim aquesta propera aposta de sol i l'aposta de sol de dissabte i diumenge seran precioses. Són molt boniques, hem d'aprofitar perquè el vent s'encarrega de fer uns dibuixos amb els núvols i donar una tonalitat de colors a les postes de sol precioses.
El matí també, el que passa que no teníem massa núvols aquest matí, però si al matí hi ha alguns núvols, que podria ser el diumenge al matí, també podria ser una sortida de sol molt bonica. Va, aquesta tarda el vent a Sant Just superior als 70 km per hora. Tenim avisos de perill alt, no moderat, alt. A les comarques, aquesta tarda, des de pràcticament la Segarra, baixant cap a la Noia i al Baix Llobregat. O sigui, tot el que és el carril Llobregat del riu...
doncs aquí tindríem una situació de vent molt marcat, que arribarà fins al Baix Llobregat, però també afectarà els dos penadersos, el Baix i l'Alp Penedès. O sigui que en aquesta zona, el Garraf no, perquè té muntanya i queda resserat, però en tota la resta de zona que hem dit, el risc de vent important aquesta tarda serà destacat. O sigui que el neu al tanto aquesta tarda amb el vent. I demà al matí encara ens quedaran restes d'aquesta inestabilitat. Demà al matí farà un bon sol a Sant Jús.
no tenim presència de núvols, però sí que el vent queda més cap a les comarques interiors de Tarragona i litoral i no tant cap al Baix Obregat. Però, tot i així, seguirem tenint una miqueta de vent demà al matí aquí a casa nostra. No seran els 60-70 quilòmetres que pronostiquem de cara a aquesta tarda, més o menys el vent més potent d'aquesta tarda, no ho hem dit, i estaria entre les 4 i les 8 del vespre, o sigui, tard de vespre, és quan tindrem la intensitat més forta de vent, després afluixarà.
Demà dissabte sol espaterrant, amb un temps estable, amb temperatures que demà baixen una miqueta, sobretot aneu al tàntum amb les mínimes. Portem un parell de dies amb mínimes molt altes, avui la mínima ha estat de 9. Vigileu la nit de dissabte, diumenge, perquè a la que pari el vent baixaran molt. Ens posarem amb 5 o 6 graus tan sols, o sigui que hi ha una baixada important de temperatures, i pel que fa màximes, al cap de setmana entrem en normalitat. Ahir 15, avui tenim pronosticats 15, però dissabte i diumenge ens quedarem amb 12 o 13, o sigui que baixen una mica les temperatures.
I el que dèiem la setmana passada, de cara a la setmana que ve, arriben fronts atlàntics, poden portar canvis, amb unes temperatures que no es mouen gaire, seran normals per l'època, però potser tenim una setmana mogudeta. La primera depressió, el primer front que arriba amb una mica de cara i ulls és entre dimarts i dimecres, però això dilluns ho acabarem de precisar. Doncs dilluns més, Carles, un abraçada molt gran, bon cap de setmana. A vosaltres, oients, us deixem amb els ja encetats, bolletins de Catalunya Ràdio. Fins ara.
i que canvien la reformulació, així s'hi ha referit del finançament autonòmic, un model que entrarà en vigor el 2027 i que portarà, ho ha dit ara, 21.000 milions més. Ha retret el PP que acusi el govern espanyol de greus entre comunitats i nega que sigui un model a mida per Catalunya sense esmentar-la, tot i que diu que reconeixen les singularitats. No puede existir un modelo a medida
Ha confirmat que les comunitats es quedaran més recaptació d'impostos, un 5% més de l'IRPF i un 6,5% més de l'IVA, que recalculen els criteris de població ajustada per repartir millor els recursos i que el sistema és més solidari. Diu que posaran límit també el dàmping fiscal. Dimecres, Consell de Política Fiscal i Financera. Tania Tàpia, Catalunya Ràdio Madrid.
I més notícies, Natàlia Ramon. Els comuns demanen a tots els partits catalans que donin llum verda el nou model de finançament quan arribi al Congrés. El president Salvador Illa s'ha reunit amb Jèssica Albiach després de trobar-se a primera hora amb el líder d'Esquerra, Oriol Junqueras, que donarà explicacions de com ha anat d'aquí a pocs minuts. Palau de la Generalitat, Albert Prat, bon dia.
Què tal? Bon dia. Agenda maratoniana del president començant per la reunió amb Junqueras, que ha durat tres quarts d'hora i ha servit per passar revista el nou acord de finançament negociat a tres bandes. A l'espera que Junqueras valori la reunió amb Villa a la seu del partit, fa només uns minuts ha parlat Jessica Albiach dels comuns per reclamar a Junts, sense mencionar-los directament, que no bloquegin l'acord del Congrés.
Si posin Catalunya per davant dels seus partits, donaran suport a aquest acord, perquè, torna a insistir, és un bon acord per Catalunya. Tot i les presses del president, avui ella no ha volgut parlar de pressupostos amb els comuns, conscient que Esquerra encara no li aixeca el veto per començar-los a negociar. Ella, per cert, sortirà a valorar el nou model de finançament a dos quarts d'una del migdia. Albert Prat, Catalunya Ràdio, Palau de la Generalitat.
Segona jornada de protestes dels pagesos que continuen tallant diverses carreteres com l'AP7 a l'Alt Empordà, l'A2 al Pla d'Urgell, la C16 al Barcadau, el Coll d'Ares al Ripollès també mantenen el bloqueig del port de Tarragona on aquesta tarda s'han de reunir amb el conseller agricultor Oscar Ordeig. Els agricultors i ramaders protesten contra l'acord comercial entre la Unió Europea i el Mercosur que avui se sotmetrà a votació dels estats comunitaris perquè es pugui firmar dilluns. Anem al tall de l'autovia A2 a Fundarell. Estela Busoms, bon dia.
Hola, molt bon dia. Doncs aquí s'acaba de ratificar en assemblea que el talla la dos a Fundarella. L'altra opció era aixecar-lo i marxar a donar suport als companys que tallen els excessos al port de Tarragona. Però aquí ja s'ha preparat tot per quedar-se. En l'última mitja hora han arribat més tractors, són una setantena, i també provisions, begudes i menjar. De totes maneres, els ulls posats a la reunió que hi ha d'haver aquesta tarda amb el conseller Hordetge, Tarragona. En declaracions a aquesta emissora, el president de SAGE a Catalunya, Pere Roc, exigia una posició clara contra l'acord del Mercosur.
però que aquí s'ha de mullar tothom. I també emplacem que el Parlament de Catalunya es mulli i hi hagi una declaració institucional de cara a què no s'està d'acord amb Mercosur. Al final, aquí hem de sumar tots per defensar el que estem fent nosaltres, que és aliments de primera qualitat.
El president del Partit Popular, Alberto Muñoz Feijó, declara davant la jutge que porta el cas de la Dana, que no va saber res de les inundacions fins a les 8 del vespre i que va ser ell qui va preguntar a l'expresident de la Generalitat quina era la situació després de sentir algunes informacions. Anem fins als jutjats de Catarroja, Pepa Ferrer.
Feijó no va estar informat a temps real per Amazon el dia de la dana ni tampoc va demanar informació sobre la tragèdia. Avui això és el que acaba d'admetre davant de la jutgessa de la dana. Es va posar en contacte amb Amazon segons ha relatat a les 8 de la vesprada després de veure la gravetat en els teletips.
Feijó ha aprofitat la seva declaració per arremetre contra el govern espanyol. Ha dit que no l'havia informat i la jutgessa en aquest punt l'ha corregit i li ha demanat si el govern valencià, que és qui tenia la competència, el va informar. La resposta de Feijó ha estat negativa. El líder del Partit Popular ha admès que no va parlar amb la consellera Salomé Prades aquell dia i que tampoc sabia que hi havia convocat un CECOPI. Núñez Feijó està declarant per videoconferència des de Madrid. Pepa Ferrer, Catalunya Ràdio, Catarroja.
Bones notícies per l'Acadèmia del Cinema Català. S'acaba d'anunciar que tindrà com a seu la torre a venir situada a la finca Muñoz Ramonet, al districte de Sarrià, Sant Gervasi, de Barcelona. Això suposa, segons la presidenta de l'Acadèmia, Judit Colell, estar en igualtat de condicions amb la resta d'acadèmies europees.
Ens faltava una cosa, una cosa que la resta d'acadèmies sí que tenen, acadèmies europees, una seu patrimonial, una casa oberta a la ciutadania, des d'on compartir l'ofici més i millor. Per això avui estem tan felices i agraïdes a l'Ajuntament de Barcelona i a la Generalitat de Catalunya per aquest regal que ens posa a l'alçada de qualsevol altra acadèmia europea.
Esports del Serra. El Madrid serà el rival del Barça a la final de la Supercopa Espanyola de Futbol diumenge després de superar per 1 a 2 l'Atlètic de Madrid. Mbappé, que ahir no va jugar, viatjarà avui mateix cap a l'Aràbia Saudita per incorporar-se a la concentració del Madrid. També Ter Stegen es tornarà a incorporar a l'expedició blaurana. El Barça, per la seva banda, ha comunicat que el davanter suec Roni Bardaggi...
autor d'un dels gols a la semifinal davant l'Atlètic Club, és ja, a tots els efectes, jugador del primer equip Laurana, i lluirà a partir d'ara el dorsal número 19, per la qual cosa deixa de tenir fitxa de l'equip filial. En bàsquet, Joan Penyarroia torna avui al Palau Laurana, dos mesos després de la seva sortida del Barça. Aquest vespre, a dos quarts de nou, el partisan de Belgrat s'enfonta a l'equip de Xavi Pasqual, en partit de la 21a jornada de l'Eurolliga, un partit que podreu seguir a la transmissió que en farem al Totgira,
A través de l'app i el web de Catalunya Ràdio hi ha la plataforma 3CAT. Segons ha pogut saber Catalunya Ràdio, el capità del Barça d'en Vol, Dicamem, deixarà el club blaugrana i fitxarà pel Fucse de Berlín quan acabi el seu contracte l'estiu del 2027. I el ral·li de cara a hores d'ara es disputa la sisena etapa entre Haïl i Riyad. L'australià Sanders, amb motos, i el sud-africà Lategan, amb cotxes. Dominen la classificació.
Fins aquí les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, passen 7 minuts a les 11, us informa Mariona Sales Vilanova. Els equipaments municipals de Sant Jús han obert les inscripcions a la seva nova programació d'activitats corresponint a aquest inici d'any. La proposta inclou una oferta àmplia i diversa adreçada a tots els públics amb l'objectiu de fomentar la participació ciutadana i l'accés a la cultura, la formació i el lleure.
La xarxa d'equipaments municipals presenta un calendari d'activitats que inclou exposicions, tallers, activitats culturals, propostes de patrimoni i iniciatives de caràcter social i comunitari. La programació està pensada per arribar a diferents franges d'edat i interessos, reforçant el paper dels equipaments com a espais de trobada i dinamització del municipi.
Les persones interessades poden formalitzar la inscripció tant en línia com de manera presencial als mateixos centres. Podeu trobar els calendaris dels diferents centres a la notícia que trobareu a la pàgina web de Ràdio d'Esvern. I també en cultura, l'Ateneu de Sant Jou s'oferirà a partir del 12 de gener un taller de teatre per adults adreçat a persones majors de 25 anys i de nivell iniciació.
Les sessions es faran cada dilluns de 8 a dos quarts de 10 i s'allargaran fins al 18 de maig amb un preu de 35 euros al mes. El taller, impartit per Javi Jiménez, proposa un espai per expressar-se, conèixer gent nova i descobrir el potencial escènic de cada participant. Al llarg del curs es treballaran tècniques d'interpretació, improvisació i creació d'escenes, utilitzant el teatre com a eina de creixement personal, comunicació i transformació.
Entre els objectius del curs hi ha potencial autoestima, millorar la comunicació i l'expressió emocional, fomentar la reflexió crítica a través del joc teatral i afavorir el treball en equip i la cohesió de grup. El procés culminarà amb la creació d'una peça final participativa i l'activitat és organitzada per la Factoria de Teatre de l'Ateneu i les inscripcions es poden fer a través del web de l'Ateneu o presencialment a Secretaria.
I encara en cultura, l'Ateneu de Sant Just projectarà el divendres 16 de gener el documental Estimada Flor, dins del cicle Docs del mes, en una sessió que tindrà lloc a dos quarts de vuit del vespre a la sala del cinquantenari. Dirigit per Paolo Cagnetti, el film segueix l'autó en una ascensió al Monte Rosa, acompanyat del seu gos Laki, en un viatge motivat per la necessitat d'entendre per què ja no arribar a igual a casa on viu.
Al llarg del recorregut, Conyet i Es retroben persones conegudes que comparteixen amb ell expressions sobre el sentit de viure a la muntanya, un relat íntim que combina natura, memòria i recerca personal. Després de la projecció hi haurà un col·loqui amb Ricard Fernández i Molinet, que és guia de muntanya especialitzat en els valors espirituals de la natura.
L'activitat té una durada aproximada de dues hores i el preu de l'entrada és de 5 euros per socis i menors de 30 anys i 7 euros pel públic general. Les entrades es poden adquirir de manera anticipada o a taquilla i l'acte és organitzat per l'àrea d'activitats de l'Ateneu de Sant Jus i compta amb la col·laboració de Docs Barcelona. I això ha estat tot. Tornem amb més informació al butllet i horari de les 12. Fins ara.
Ràdio 2B FM 98.1 A la fi tornaré a mi, només l'ànima sap tot el que patim.
Porto un temps que no sé on vaig, m'he buscat per recordar-me qui era abans. He d'acceptar que les coses van canviant i encara em queden moments per ser feliç. Ja no espero, ja no espero, ja no et ploro, ja no et ploro. Ja no espero, ja no espero, ja no et ploro, ja no et ploro.
Torno a ese yo, torno a ese yo
Com podria ser les ales d'aquell colom? Encara que em desvisqués, no puc ser el que no sóc. Tampoc puc ser la calor d'aquell vell mes d'agost. No havíem sortit del niu, no coneixíem les pors. Que sóc la vida boja, l'etena joventut. I em sap molt greu, però avui ja no ho puc fer millor. Només puc ser com sóc i anar aprenent de tot. I anar aprenent de tot.
Ja no espero, ja no espero, ja no ploro, ja no ploro, ja no espero, ja no espero, ja no ploro, ja no ploro més. Torno a ser jo, torno a ser jo.
i tornaré a mi. Només l'ànima sap tot el que patino. Hem plorat dins els vessals.
I quan tanquis els ulls, en el teu respirar sincer, no podràs ser qui no ets. No podràs ser qui no ets. I quan tanquis els ulls, en el teu respirar sincer, no podràs ser qui no ets. No podràs ser qui no ets. Torna a ser tu. Torna a ser tu. Torno a ser jo.
Tu i jo hem sopat en bons restaurants, tu i jo hem ballat a la llum d'un fanal, tu i jo volàvem en un fort Fiesta Groc, tu i jo hem cantat a la vora del foc, tu i jo hem buscat coses similars, tu i jo hem tingut el cap ple de paradals, tu i jo del de la nòria, tu i jo i la nostra història, però tu i jo no ens hem banyat mai al mar.
Plantem les tovalloles, convido a uns gelats, juguem a pala grega, esquiven passejants. A l'horitzó es divisen les veles d'uns nens que fan optimist. A la cala d'un costat dorm una estona ara que bufa de mar. Així estirada s'enreu espectacular, llarga i blanqueta a la sorra llegint intrigues vaticanes. De final inesperat és abusiva, tanta calor.
Fins demà!
Així doncs, si un dia véns i passes per aquí, i si malgrat la feina et trobem un matí, no em perdonaria mai, no et podria sumir, no agafar-te amb la moto i que no féssim camí molt lluny d'aquí, a l'altra banda del món, i amb xiringuit un quatre pins al fons, tu i jo asseguts a la barra d'un bar, sona bona música i som debat del mar.
A Catalunya treballem en diverses mesures perquè tothom pugui disposar d'un habitatge. Oferim ajuts perquè els joves puguin fer el pas. Construïm habitatges amb protecció perquè les famílies tinguin espai per créixer. I limitem els preus del lloguer per facilitar-hi l'accés. Perquè cada cop més persones ens puguem sentir a casa. Informa't d'aquestes mesures i ajuts a habitatge.gencat.cat Generalitat de Catalunya. El govern de tothom.
Quan compreu per internet, vigileu quina informació us dona el web sobre l'ús que farà de les vostres dades personals. Trobareu més informació a consum.cat o bé truqueu al 012, Agència Catalana del Consum, Generalitat de Catalunya. Ara escoltes ràdio d'Esbert, sintonitzes ràdio d'Esbert, la ràdio de Sant Just.
Ràdio TASBET 98.1 Ràdio TASBET
Doncs seguim el magazín de Matins de Ràdio d'Esvern, seguim a la Rambler, és moment de l'entrevista del dia, i avui parlem amb Marta Malaret, vicepresidenta de l'Ateneu de Sant Just. Marta, bon dia. Bon dia. Com estàs? Bon dia a tothom. Bé. Benvingut al programa. Gràcies.
Doncs avui arrenquem aquest espai de l'entrevista del dia per parlar de la programació de l'Ateneu en aquest marc del mes de gener a març. Recordem que des de fa, doncs, qüestió de què, any i mig, dos, no?, que repartiu aquesta propaganda, o...? Bueno, en aquest format fa dos anys. Dos anys. Però abans ja havíem fet petits folletos i díptics i coses d'aquestes.
Ara ens arriba a casa aquest format que és més extens, que tenim tota la informació i la veritat és que està molt bé i és molt interessant poder tenir aquest format més físic, que jo que sóc sempre més de físic que de digital, és d'agrair també tenir-ho a casa.
Sí, és molt pràctic perquè el pots portar a la butxaca, perquè té un tamany que tampoc és gran, i el pots portar a qualsevol lloc i tenir-lo sempre a l'abast. Però també és interessant, també hi està a la web i hi està a nivell digital, la gent ho està rebent per diversos circuits, tot el catàleg.
Perfecte, doncs aquest catàleg d'activitats que recordem que abarca aquests mesos de gener a març, aquest segon trimestre del 2026, Déu-n'hi-do, segon trimestre del 2025-26 d'aquest curs, hem començat el 26... El primer, el primer trimestre. Exacte, primer trimestre del 26.
Com enfoquem això? Quines activitats tenim? Doncs mira, la veritat és que, com ja sabeu, l'Ateneu està agafant una empenta i cada vegada hi ha activitats més noves, més que no s'havien fet aquí a Sant Just o almenys a l'Ateneu i estem integrant totes aquestes innovacions.
Al marge de tot això, al gener comencen els cicles habituals de la programació, que poden ser els cicles de les conferències de les CEAS, que solen ser un cop un divendres al mes, després el CineChic, que és el cinema de dibuixos animats per la Canalla,
que també es fa els dissabtes a la tarda, un dissabte al mes. Després tenim els documentals del mes, que també es fan els divendres un cop al mes. I després totes les altres conferències, presentacions dels llibres per part del Club Literari, etcètera, etcètera.
En quant a espectacles, doncs jo a mi m'agradaria començar amb el primer que precisament tenim demà, i que malauradament, nosaltres estem molt contents, però per qui s'hagi quedat sense entrades, doncs ho sentim perquè estan exaurides, que és el trencanous, és el ballet clàssic. Estem especialment orgullosos de fer aquest espectacle perquè és la primera vegada que ve una companyia d'un cos de ball tan extens...
a l'Ateneu i de dansa clàssica, no? Perquè com que hem fet una reforma a la sala del cinquantenari, hem ampliat la boca de l'escenari i això ha permès que abans que les balles clàssiques amb les puntes no podien entrar en aquell escenari de fusta i ja vell,
Ara hi caben i, a més a més, el terra està molt bé, tot i que ells ja porten un terra especial, eh, sempre. Però, bueno, és un èxit per part nostra haver dut el Trencanous. Clar, és una activitat que no podíeu programar amb la sala com estava fa sis mesos i ara, en canvi, sí que podeu fer-ho. Molt bé, doncs, el Trencanous, aquest ballet clàssic que arriba de la mà del Centre de Dansa de Catalunya. Sí.
Sí, sí, sí. Molt bé. No sé, són més d'una vintena de... El cos de balla és molt extens, vaja. Que bé. I jo crec que serà un espectacle molt bonic. I després ja comencem amb les estones de clàssica, que aquest trimestre n'hi haurà en dos. Com ja sabeu, aquesta... Ahir em sembla que va venir la Marc, que és la que...
la que col·labora en programar qui vindrà i qui no vindrà amb aquests concerts. Sí, aquesta setmana ha vingut al magazín de tardes de Ràdio Desverna, al Refugi. Exacte, ja he explicat una miqueta de què va tot això, no? Correcte. Llavors, no ho sé, vaig passant, eh? Sí, i tant, endavant. Em fa gràcia, i puntualitzo una mica, hi ha una conferència...
que precisament es diu alguna cosa més que un passeig, i parlaran d'ambici sense edat, això que tenim tan bonic aquí a Sant Just. I suposo que donarà un toc més de sensibilització en aquest tema.
Què més, què més? A la Birce fem un concert, com cada any, i aquesta vegada ve l'Ària Frank, que és una noia que està despuntant molt i que ha participat ja en festivals, o sigui que està en un moment de despuntar, no? I per això creiem que agradarà molt que la tinguem.
Recordem que la Virce és el sigle de música en veus de dones, que ja fa bastants anys que és operatiu a l'Ateneu de Sant Just i que en aquest cas es celebrarà el diumenge 25 de gener a les 6 de la tarda. Sí, això està molt propet ja, perquè passa el temps volant. La veritat és que sí.
I ja entrem al febrer en una d'aquestes propostes també, que per nosaltres són innovadores, perquè vindrà un cor de gospel, que es diu Mas Gospel, que són la tira, i que suposo que ens farà posar la pell de gallina, perquè el gospel ja en sí, ja remou bastant, doncs una companyia d'aquesta envergadura creiem que també valdrà la pena veure-ho.
I si continuem, tenim per aquí totes les conferències i tal. Una altra proposta que també és nova per tots els sanjustencs que us hi podeu enganxar,
és un espectacle que es diu Operbooking, que és una òpera i teatre. És un espectacle que està adreçat al públic familiar, o sigui, de totes les edats. És un pèl com pedagògic, no? Perquè va entrant l'Òpera no com al Liceu, que ja hi van els que els agrada molt l'Òpera i tal, sinó els que iniciem o que vulguin iniciar-se o escoltar per primera vegada, que és una Òpera, no?
Perquè és un viatge d'uns turistes i a mesura que els van passant coses van incorporant peces de l'òpera i llavors entres en aquest format, que és l'òpera, d'una manera molt lúdica, molt divertida. Llavors creiem que també és un bon espectacle per poder veure'l.
Que xulo, que curiós, aquesta òpera i teatre que es barregen gràcies a la companyia Modus Operandi i a aquesta obra Òper Puking, que la podreu veure diumenge 22 a les 6, en aquest cas estem parlant del mes de febrer. Ja estem al febrer, sí. Hauran passat ja carnavals, hauran passat ja cosetes, que Déu-n'hi-do, eh?
Sembla que no, que l'hivern és uns mesos una mica més recollits, que també ho són, però que tenim moltes activitats, ja la teniu, Déu-n'hi-do, les activitats, aposteu fort, aquest mes de gener, febrer i març per les activitats. Bueno, sort que tenim aquesta sala de teatre, que hi ha calefacció quan fa fred i aire acondicionat quan fa calor.
Una altra de les coses que es faran al febrer, que ja fa tres anys que ho estem fent perquè som la seu, una de les seus del festival BCN Sport Films, que és cinema, televisió dedicat a l'audiovisual de temàtica esportiva. Això és el tercer any que ho fem i ens van escollir com a sede d'aquest festival.
I és una sèrie de documentals que entren en concurs i es veuen en diferents seus i llavors queden escollits, premiats, alguns d'ells. I llavors això ho farem el divendres 27 de febrer a les 7 de la tarda, també al cinquantenari. Perfecte.
I l'indemà fem també un esdeveniment que el fem de tant en tant perquè és rotatiu, que és el músic coral, que intervenen tots els grups corals del Baix Llobregat. I llavors és rotatori en el sentit que cada X anys els toca organitzar-los a un dels orfeons i una de les entitats.
I aquest any ens toca una part del músic coral organitzar-ho a l'Orfeo Enric Morera. Llavors ens venen, serem quatre grups corals que cantaran cadascú el seu repertori. Evidentment amb moltes menys peces que un concert normal cada un dels grups. Clar, perquè a més a més de vosaltres vindrà també la coral de l'Ateneu Sant Feliu Benc, d'aquí de Sant Feliu de Llobregat, la coral La Vall de Sant Climent de Llobregat i la coral Pau Casals de Pallejar.
Exacte. Sí que sabem que això és el que li passa en aquest catàleg que és en paper, que quan hi ha canvis aquí no queden gravats, però sí tot el que és la web i tot això s'actualitza.
Ho dic perquè l'Ateneu Sant Feliuenc finalment no pot venir. I llavors vindrà una coral de Badia del Vallès. No és del Bat Llobregat, però quasi està a tocar. I vindran aquests com a substitució. Perfecte.
I a l'indemà, aquest cap de setmana serà, que ja serà 1 de març, aquest cap de setmana serà allò a Pinyó, que anirem, farem un espectacle infantil de la companyia Ricús que fa aquest any 10 anys i ha fet un espectacle superamè que es diu Us convidem, perquè és una gran festa.
I llavors és un espectacle adreçat al públic familiar i, bueno, que esperem que els agradi molt perquè es farà dins de la sala però es podrà intervenir ballant, és d'animació, eh? I llavors hi haurà un espai suficient perquè es pugui, això, doncs ballar i posant-se de peu i coses d'aquestes. Que bé, doncs aquest espectacle familiar us convidem de Ricocia que arriba diumenge a 1 de març a les 11 del matí pels més petits i pels no tan petits.
Exacte. Seguim amb el març, que ja és el diumenge dia 8. Això també és nou. Aquest any volem fer un festivalet de folk, de cultura popular nostra. I això ho estem organitzant en part amb l'Ajuntament perquè pretenem que sigui tota una diada dedicada a la nostra cultura.
Llavors, el programa està pensat que hi hagi una ruta musical. Hem pensat en tres masies cèntriques que hi ha aquí a Sant Just i que a cada lloc hi hagi un petit concert de poca durada i després fer un vermut popular a la plaça Antoni Malaret i Amigó, una calçotada popular al Pati del Roure i que allà hi haurien corrandes després de dinar
I després acabar fent un concert familiar de folk a la sala del cinquantenari. O sigui que aquí apostem a estar tot el dia escoltant música i fent coses tradicionals catalanes. Aquí una mica el que ens comentaves abans, aquí feu la proposta, explica una mica què és el que passarà, però també ens dieu i ens advertiu en vermell que estiguem atents als canals de l'Ateneu perquè aquesta informació s'anirà ampliant.
Sí, perquè és una activitat de molta envergadura. I llavors el catàleg a vegades ens obliga a posar les coses a mitges perquè encara no tenim tancat alguna actuació. Llavors els horaris i tot això ja ho anirem posant. Encara tenim un temps i llavors vindran cartells, ja vindran coses que s'explicarà d'una forma més específica tot.
A principi de temporada també ens vau venir a explicar un nou projecte, que és l'Escola de l'Espectador, que ja s'ha engegat. Veig que també al mes de març teniu també una festa a Roma, que anireu a veure al Teatre Lliure aquesta obra de Marc Cartigau. Però m'agradaria saber també com va funcionar la Corona d'Espines, que va ser un èxit, que es va omplir l'autocar i que a partir d'aquí què? Sí, sí. Es va omplir l'autocar, va ser l'obra preciosa, ens va agradar molt...
al tornar a l'autocar tothom estava entusiasmadíssim i clar, nosaltres aquest autocar es va posar com un esforç de l'Ateneu per engegar aquesta activitat i això ningú ho va pagar dels que vam anar a veure o sigui, va ser gratuït però ho vam preguntar, o sigui, què preferiu espavilar-nos i venir cadascú a veure el teatre o tornem a repetir això de l'autocar i cadascú posa una miqueta més, que és això, una mica més
I van dir tothom que sí, que era... Bé, és que a part després tothom parlava i comentava, no? Es crea un ambient a l'autocar que també és molt xulo. Total, que seguim el mateix format, ens n'anem tots al teatre amb un autocar, que em sembla que si no està ple ja falten poques places perquè la gent va comprar de seguida quan es va obrir el plaç.
I a més a més, aquesta vegada, perquè a la corona d'espines ens vam quedar perquè després els actors van fer una tertúlia, hi havia un col·loqui. I això aquesta vegada, el dia que hi anem, no pot ser, però en canvi, uns dies després, que em sembla que és el dilluns 16, o sigui, nosaltres hi anem dijous 12 a veure una festa a Roma al lliure, doncs el dilluns 16 a l'Ateneu es farà el col·loqui postfunció i vindrà
l'autor, el Marc Artigau, la directora, que és la nostra Clara Segura, i l'ajudant de direcció, que és la Montse Bell-Vell. O sigui que hi haurà un altre col·loqui i aquesta vegada l'Ateneu, després d'haver vist l'obra. Perfecte, doncs veig que ho teniu tot ben lligat, eh? Sí, no, no, que les col·laboradores que organitzen l'Escola de l'Espectador és que ja tenen la tercera.
ja la tenen a la butxaca ja està paraulat i quan sigui el moment doncs ho informarem perfecte, doncs si et sembla anem tancant aquest espai d'entrevista Marta parlant una mica també del cap butaca buida que és una de les activitats que torna a l'Ateneu de Sant Jus i participeu si no m'equivoco des dels orígens de la posada en marxa d'aquest cap butaca buida funciona bé? com funciona? com ho valoreu vosaltres?
Bé, sempre hem deixat la sala del 50 anària amb cap butaca buida. Sempre hem assolit aquest repte, no? I aquest any segurament l'assolirem també perquè sempre hem agafat Mare meva, aprofita Mare meva per estrenar el seu nou espectacle, aquest any farà el mateix, que el titula Això no és un musical, que això ja ens deixa una mica així... Ah, aviam què ens faran ara...
I sabem que estan per la casa, estan superanimats, supercontents del que estan fabricant pel Cap Butaca Buida i que serà, evidentment cantaran, evidentment ballaran, però també serà presentat d'una forma més teatral, tot plegat. Hi ha moltes sorpreses, molts embolics i molt àgil.
Doncs, perfecte, aquesta data que també queda anotada, aquesta data del cap butaca buida, que recordem, serà el dissabte 21 a les 7 de la tarda. Marta Malaret, moltíssimes gràcies per passar pels micròfons de Ràdio Desvern. Instem tota la gent que ens estigui escoltant a seguir-vos a xarxes, arroba teneusenjust, i també a buscar-vos a la web, a teneudesvern.cat. Una abraçada molt gran i que tinguis bon cap de setmana. Bé, moltes gràcies. Adéu-siau. Adéu.
Bona nit!
Fins demà!
Fins demà!
Els dimecres a les 10 de la nit, Fabricants de Cançons. Un programa de converses amb artesans de la paraula cantada. Amb persones que a prop nostre fabriquen aquests artefactes poètic o musicals que ens fan viatjar. O bé amb persones que n'analitzen la seva alquímia.
Fabricants de cançons, una hora conversant sense presses, com si estiguessin prenent una copa sobre cançons. Aquí, a Ràdio Desver, a un 98.1 de la freqüència modulada. Un programa conduït i realitzat per qui us parla. Anem gausats.
Manquen 4 minuts per arribar a 3 quarts de 12 del migdia. Nosaltres ara saludem en Joel Reguant. Joel, bon dia. Molt bon dia, Sant Just, com esteu? Molt bé, molt bé. Moltes ganes de parlar amb tu. De fet, no ho hem pogut fer abans perquè el dia de Reis, en fi, no ho hem pogut fer abans, però si haguéssim pogut ens hauria agradat perquè l'actualitat política està candent.
I et diria que més que la política, la geopolítica, que s'ha tot el món revolucionat amb els últims aconteixements, i de veritat que, bé, tornem al mateix que sempre hem anat dient aquí, que som molt pesats, ja ho sabem, però això de l'efecte papallona, que bat les ales i que acaba provocant, doncs, un huracà. Què ha passat, pels que no hagueu estat atents aquests dies, doncs, què ha passat? Doncs, bàsicament, que els Estats Units, hem donat Trump al capdavant, el seu president,
han llançat una ofensiva cap a Venezuela, en aquest sentit hi va haver un atac a Venezuela, a Caracas, a la seva capital, i van emportar-se, després d'aquesta operació, el que era, perquè ja no és, president de Venezuela, Nicolás Maduro. Aquesta seria el titular, o sigui, això seria el titular i a partir d'aquí tot el que ha passat. D'entrada aquesta operació va ser una operació llançada només pel govern dels Estats Units, quan dic només vull dir que no havia estat prèviament aprovada pel Congrés ni pel Senat,
Faig un petit matís. Quan tu llances un atac d'aquestes característiques, si fas una sessió al Congrés per discutir-la, diguem que ja perds tot l'efecte sorpresa que anava a tenir. Llavors, en part, això no s'ha fet. Hi ha precedents? He sentit molta gent que diu que no hi ha precedents. Sí, hi ha precedents. Una altra cosa és que aquests precedents no sempre han estat... Sembla que hem perdut la connexió amb en Joel Reguant, Joel.
Bé, com comentava en Joel, no sabem si hi havia precedents o no, però ara farem una petita pausa. Sembla que el tenim. Joel, et tenim? Sí, em sents bé, Daniel? Ens havíem quedat en el moment aquell dels precedents. Sí, hi havia precedents, però no sempre d'un dirigent en actiu. Per exemple, teníem el precedent de Barack Obama, Mossama Bin Laden,
Aquest no era un dirigent, no era un cap d'estat, era simplement un terrorista, un cap d'una agrupació terrorista, que va ser, més que detingut, va ser fins i tot assassinat i el van llançar al mar. Hi havia hagut altres atacs, però que potser no havien estat ben bé igual. La qüestió és, s'ataca la capital, es bombardeixen algunes infraestructures de caràcter tècnic, tecnològic o militar, és a dir, es fa atacs molt selectius,
Ells n'hi diuen quirúrgics, d'aquest tipus d'atacs, perquè no vas a discreció, sinó que vas només en una sèrie d'infraestructures. I a partir d'aquí, uns helicòpters aborden el Palau Presidencial, aborden el Palau i s'emporten a Nicolás Maduro. Hi ha baixes per les sigles venezolanes, es parla d'una setantena de guardes
d'aquests edificis, sobretot del Palau Presidencial i la Guàrdia Personal de Nicolás Maduro. A l'inici es deia que no. A l'inici es deia que no hi havia hagut baixes. Baixes en el cantó americano ja. Ah, d'acord. En el cantó nord-americano n'hi ha cap. És a dir, sí que hi ha hagut algun ferit, però els nord-americans van tornar tots. Absolutament tots. A partir d'aquí, ja se sap, salta la notícia, que hi ha hagut això, una intervenció americana a Venezuela, a la capital, a Caracas, i que s'han emportat a Nicolás Maduro, que va viatjar fins a Nova York.
Moltes gent em pregunta per què Nova York. Aquí és la part que tinc menys clara de per què és justament Nova York. Dona el tram és de Nova York. I l'actual alcalde de Nova York és Mandami. No sé si pot tenir alguna cosa a veure, penso que no. Però al final va anar a Nova York. Com que arribava amb un vaixell, que l'havia d'acabar en un lloc amb vaixell. Però ens portava a pensar per què no Miami, que era més a prop, per què no... No vam acabar de saber...
perquè va ser Nova York. També és un símbol nord-americà, Nova York. Llavors, portat per aquí, podríem trobar el seu encaix. És el que ha passat a Venezuela després de la caiguda de Nicolás Maduro. El dictador Maduro cau, és a dir, més que se'n va se l'emporten a Nova York i, per cert, faig aquí un petit, li he dit dictador perquè la qüestió és que Nicolás Maduro estava ostentant el poder de manera ilegítima. És a dir,
Al final, una cosa és el que han fet ara els nord-americans, però una altra és com es va mantenir ell en el poder. És a dir, ell va perdre les últimes eleccions amb unes greus sospites de frau, no van aportar mai les actes. L'oposició sí que les va aportar i, per tant, hi havia molt consens entre tota l'oposició i fins i tot de les forces internacionals que ell era il·legítimament president. És a dir, ell havia d'haver deixat el poder i que els guanyadors eren Edmundo González i María Corina Machado. O sigui, aquí hi havia molt consens en això, no?
Fins i tot, Venezuela era un país amb molts presos polítics. I, que si anem tirant endarrere, el xavisme va arribar al poder, venia a cop d'estat. I després es va mantenir el govern sempre amb amenaces, sospites i denúncies de vulneracions de drets humans, de falsedat electoral, i que, per tant, havia estat ostentant el poder d'aquesta manera. Perquè et faci una idea, s'han alliberat presos polítics, hostatges polítics, i s'han alliberat moltíssims. Quan ja tens aquesta notícia...
i ja veus que és real, és a dir, que no és només una frase buida, ja t'indica moltes coses. Clar, Maduro era el líder de tot això. Maduro se'n va, és capturat i, per tant, abandona el país per la força i puja al poder Delfi Rodríguez, la seva vicepresidenta, evidentment, amb unes amenaces i amb una retòrica que no acceptarà i tal i qual, però ja és presidenta i ha jurat el càrrec. Per cert, primeres persones a les que saluda un ambaixador rus i un ambaixador de la Xina. Casualitat? No ho és, clarament.
Per l'altre cantó, Donald Trump compareix a Palm Beach, a Madalego, que és l'estat de Florida, on estava ell, i fa una raó de premsa en la qual explica tot. Explica com ha anat l'operatiu, també hi ha Pet Hexberg, que és el secretari... Bé, jo encara dic de defensa, però ells en diuen de guerra. És un departament que va canviar de nom amb Donald Trump. Correcte. També compareix Marco Rubio, secretari d'Estat. Recorda que aquí n'hem parlat bastant, de Marco Rubio. És a dir, els nostres oients crec que són dels que més van conèixer
qui era la persona que pujava a parlar i es deia Marco Rubio, perquè nosaltres ho hem explicat molts cops. I expliquen una miqueta el que va passar. El que expliquen és que bàsicament el que s'ha fet és que s'ha detingut per ordres d'arrest que tenia dintre dels Estats Units el senyor Maduro, se l'ha portat a Nova York i que ara passa a disposició de la justícia. A partir d'aquí se li imputen un cert delictes, el més greu és
Ells deien que Venezuela portava droga i que per tant hi havia uns cartes que estaven entrant droga i legalment als Estats Units. Se li imputa aquest delicte de jefe del càrtel de Los Soles i per tant no ha de respondre a la justícia i està de fer ja comparegut davant del jutge que l'ha mantingut a la presó de moment fins al març que serà la propera compareixença. I el que ve a dir Donald Trump i també Marco Rubio és que Venezuela ha d'anar transicionant cap a una democràcia. Com? I aquí ve la gran pregunta. Com es fa això des de fora, a més a més?
I qui? Aquesta és la gran pregunta. Com i qui? Aquest qui potser és més important. És Marco Rubio directament? És Delcy Rodríguez? És Edmundo González? De moment el que han dit és que ells no tocaran el govern i que Maria Corina no té la legitimitat suficient. Això no vol dir que no guanyés les eleccions, això no vol dir que no tingui un suport popular molt elevat. Vol dir que avui no controla les institucions. Que això també és una frase molt estratega.
No controla les institucions i com que no controla les institucions no la puc posar de presidenta perquè cauria automàticament via exèrcit, via el que sigui. Com transicionarà el país cap a una democràcia efectiva? Amb llibertat, amb separació de poders... Aquesta és la part més difícil. Els Estats Units ho tutelarà. Vol dir que quan tu tuteles una cosa no la fas directament. Tu la tuteles, la vigiles, la controles, la guies fins i tot. No estàs allà vigilant-la.
Es descarta l'enviament de tropes? No es descarta. Es farà? No. De moment, no. És a dir, si la cosa no és més greu, no. I la gran pregunta, Daniel, que no m'has fet perquè em respectes, però és el petroli, no? Totalment. Què passa amb el petroli? Aquí hi ha dues coses. La primera és de qui era el petroli. És evident que el petroli és de Venezuela, però...
La infraestructura del petroli la van pagar els Estats Units. És una infraestructura que han vellit molt perquè no s'hi ha destinat res. I és per això que se'l senten seu, però no és seu. És per això que se'l senten seu i que per això en algun moment del discurs Donald Trump ho deia. És el nostre. Perquè no és que sigui seu el petroli. És el que ve deia que la infraestructura la vam pagar nosaltres. Que això és cert. Aquest tros és cert. Qui gestionava el petroli ara? Els venezolans no. És a dir, aquí ve una mica la clau de volta.
de tot plegat. És seu, és evident, està en el seu país, és seu. Però el xavisme havia estat amb la Xina, amb la Rússia, amb l'Iran, per tenir certa protecció, certs acords, canvi d'aquest petroli. De fet, aquest petroli sostenia Cuba, que Cuba també va estar en el discurs, sobretot, de Marco Rubio, secretari d'Estat. I quan van dir que Cuba seria la següent a caure, molta gent va dir, invairan Cuba. No. Cuba, sense el petroli venezolà, està enfallida.
És a dir, aquest país no s'aguanta, no se sostenta. Llavors, què pot passar? Que col·lapsi. I si col·lapsa el règim, en aquest cas dels Castro, és molt possible que acabi caient. Vol dir que els Estats Units interveniran com han fet amb Veneçuela? No, vol dir que directament, si Veneçuela no els hi subministra l'única cosa que et deixa viure, el país cau. Col·lapsa. Què passarà amb Cuba? No ho sabem. De moment, amb Veneçuela sabem que al petroli ja hi ha un acord perquè vagi cap als Estats Units.
una part important d'aquest petroli. I amb aquest acord ja el tenen, ja el tenen fet. Una última frase, que no és només de Donald Trump, també és de part de l'oposició i de part del poble, eh? De dir, vale, si aquest petroli acaba en mans americanes, però a canvi ens el paguen bé, ens arreglen la infraestructura i nosaltres en podem viure bé, el que et diu l'oposició és, ja ens serveix. Perquè al final el que tenien ara és de misèria. És la manera de fer-ho? És evident que no. Però és la manera de fer el que s'havia estat fent fins ara, en què
la dictadura només es preocupava per seguir manant i, evidentment, arribant a acords amb alguns quins països a canvi de res, doncs potser tampoc és la manera. Vull dir, estem sempre en uns grisos, si veus que... Jo sempre vaig dient això està bé, no, l'altre està bé, no. És a dir, el dret internacional s'ha trencat, el dret internacional s'ha tapat pel aire, això ho hem de donar neta. Ha caigut una dictadura? Sí. Ens hem saltat el dret internacional? També. Vull dir, hi ha moltes coses que no són tot blanconegres, és a dir, aquests dies s'han sentit
barrabassades, contra Trump, contra Maduro, contra tot, dictadura aquí, dictadura allà, de tot a tots, imperialistes, hi ha molts matisos. És que quan es fa una operació d'aquestes és evident que no ho pots fer tot bé, això segur, i tampoc està tot malament. O sigui, aquí, quin seria el món ideal? Doncs entrar d'un món en què no hi ha dictadures i que els altres països no han d'intervenir a casa dels altres perquè tot va bé. Què seria el món ideal? Passa? No, no passa. És tot altruisme? No.
és evidentment que hi ha un punt de fer caure una dictadura, però també hi ha el petroli, també hi ha unes certes condicions geopolítiques importants. Tiro enrere. De l'altra manera, allò era una democràcia que funcionava, on la gent tenia llibertat i el país era pròsper i venia a haver-hi el seu petroli. No. Era una dictadura en què hi havia empresos polítics i que el petroli estava controlat per altres potències que no eren ells mateixos. Per tant, el poble no veia on dur-ho. Com acabarà? No ho sabem. És a dir, el que hem de mirar ara...
és com anirà aquests propers mesos, que han de ser breus, i a veure què passarà amb Venezuela, com transicionarà cap a aquesta democràcia que hauria de transicionar. Les últimes hores, però, han estat marcades per una acusació molt greu de Donald Trump. Donald Trump està una mica alegre, per dir-ho així. S'ha empatxat. És el moment de Donald Trump. Ha donat un cop de punyos sobre el tauler geopolític i ha demostrat qui té més força. I això...
Li ha donat punts per sortir i fer un discurs a Washington, en aquest cas amb els seus, amb els republicans, amb els senadors republicans. Els demòcrates han estat molt durs, han estat molt crítics, han convocat la Càmera, el Congrés, Kamala Harris va sortir, doncs, que no en el seu nom. Què ha passat? La resta de potències no és que hagin anat tant amb Trump com es podia pensar, però tampoc han anat en contra. És a dir, la gran majoria és un home, hauríem de vigilar el dret internacional, nosaltres no hem tingut res a veure...
Però tampoc han dit, no ens sembla bé. Llavors, què va fer Trump? Surt amb els seus, discurs grandiloquent, discurs made in Trump, és a dir, va dir que a la seva dona no li agrada com balla, va fer aquestes coses que fa ell. El seu periper. Sí, i deixa caure la bomba, que és Groenlàndia, el següent. Clar, què ens passava? Nosaltres on miràvem a Cuba, ja ens van dir que Cuba no, això ho va dir Marco Rubio, Colòmbia...
que Gustavo Petro s'havia amenaçat directament amb Donald Trump igual que ho havia fet Maduro que li havia dit venga por mi covarde doncs ja ha vingut Gustavo Petro va fer el mateix per tant tots miràvem a Colòmbia i quan tots miràvem a Colòmbia Donald Trump parla de Groenlàndia i això què vols que et digui? Doncs en alguns ens va fer un ostres aquesta no l'hem vist venir d'entrada perquè amb Gustavo Petro fins i tot han parlat per telèfon i ha estat convidat el president de Colòmbia a la Casa Blanca a tenir una recepció oficial per tant tan malament les relacions no hem d'estar
quan el convides a casa teva. Alguna cosa ha canviat amb el que era Colòmbia. Colòmbia no és una dictadura com la que era Venezuela. Llavors, aquí ho hem d'anar més en compte. Què passa amb Groenlàndia? Groenlàndia no deixa de ser una part de Dinamarca, un territori autònom de Dinamarca, que és membre de la Unió Europea, Dinamarca, i que és membre de la OTAN, membre fundador, fins i tot. Per tant, que Donald Trump digui, obertament, que no es descarta les armes,
Doncs ha aixecat moltes alarmes a la Unió Europea. Diria que totes les alarmes s'han activat. Pedro Sánchez el primer. També Pedro Sánchez ja li va bé per al govern que té Espanya sortir de seguida contra Donald Trump. És real aquesta amenaça? Marco Rubio s'ha afanyat a dir que la primera opció és comprar l'illa.
Això no és nou, això ja ho havia dit Donald Trump i això fins i tot ho havia intentat Harry Truman fa 50 anys. Perquè actualment l'illa que té una població d'unes 40.000 persones, és així més o menys? Sí, 40 o 50.000 més o menys, no arriba a 50. Doncs és una illa que evidentment ha anat guanyant pes perquè el de gel també ha provocat que s'hagin obert certes rutes marítimes a l'Àrtic. L'Àrtic passa a ser una nova peça del taulet geopolític.
Llavors, qui controla l'Àrtic a dia d'avui? Rússia, és evident, i té molta extensió. Xina, a la part més de l'Indochina, tot aquell tros també la domina bastant. Europa té petites coses, molt petites, en aquest sentit no té tant pes. Canadà i té una part, però als Estats Units hi tenia molt poca presència, el Malasca i poca cosa més. Clar, si tu passes a dominar Groenlàndia, tens un control molt més absolut d'aquest pas cap a l'Atlàntic.
Tens un control molt clar. A més a més, el que pot sortir, és a dir, amb aquest de gel també estem parlant d'un territori que pot ser ric en precursors naturals, amb allò que n'havíem dit també terres rares, que a Ucraïna també... Aquest acord continua, és veritat que avui s'ha de dir que hi ha hagut un atac amb un missil balístic per part de Vladimir Putin amb Ucraïna, però l'acord seguia apretant, és a dir...
segueix el curs per intentar aquest acord, i inclús Europa aquesta setmana deia d'enviar tropes a Ucraïna si s'arribava a un acord per garantir que es complís. Això no ho havíem sentit mai en els quatre anys que han passat, i aquesta setmana s'ha sentit. O sigui, just després del que alguns cataloguen com una agressió a Venezuela, Europa parla d'enviar tropes a Ucraïna per garantir la pau. Això no havia passat. Però Groenlàndia canvia el tauler. Crec que Trump pot atacar Groenlàndia en el curt termini, no.
Ho veig molt difícil, molt complicat. La OTAN saltaria pels aires i les relacions amb la Unió Europea, que és la gran perdedora de tot plegat. És a dir, el món s'està veient que té tres superpotències. O sigui, la Rússia i els Estats Units. Fixa't que no he dit Europa en cap moment. Europa es queda fora. Europa es queda fora. I és trist, eh? Perquè Europa, que és el vell continent, on més es defensa l'estat de benestar, on més es defensa els drets fonamentals, quedi fora. O sigui, el model que més es preocupa per les persones queda fora, eh?
és preocupant dintre de tot. És veritat que dintre de tot tens un aliat que seria els Estats Units, no? Occident en si, però tu estàs fora. Groenlàndia, hem de veure com evolucionen, segurament hi haurà reunió perquè de fet les autoritats daneses han demanat una reunió amb Marco Rubio, que sí, que es reuniran, que cap problema. Rubio és un polític, no ho oblidem, eh? Marco Rubio és un polític. Quan J.D. Benz
i també Donald Trump, van tenir aquella topada gravíssima amb Zelensky, qui va arreglar la situació va ser Marco Rubio. I aquell dia semblava que estava tot perdut, i no ha estat així. Llavors, veurem què és el que passa en aquesta reunió, veurem què és el que va avançant, però, i aquí faig una opinió, ja no informo. T'escoltem. Ha estat parlar de Groenlàndia i ens hem oblidat de Venezuela. Fixa't-hi, i abans d'entrar en antena, tu i jo ho hem dit. Groenlàndia, Groenlàndia, Groenlàndia, i t'he dit, fixa't com no parlem de Venezuela.
Granlàndia, eh? Sí, sí. 50.000 habitants, doncs, han tirat llarg. Una illa bastant despoblada. Parlem d'això, però no parlem de Venezuela. És a dir, al final, allò que sempre hem sentit un clavó, un altre clavó, a nivell informatiu, una notícia nova invalida la vella. I sempre ha estat així. Fins a quin punt no li interessava? Amb aquesta nova polèmica ja no s'està parlant de l'anterior. I al final això és retòrica. Si jo puc dir el que vulgui, surt, ho dic, em critiqueu i ja està.
No hi ha fets, no hi ha res, no s'ha trencat cap relació internacional. Sí, Dinamarca estan indignats, això és evident. I demanaran una reunió a Marco Rubio, i Rubio els hi ha donat, perfecte. Però què més hi ha, res? No ho sé, eh? Potser m'equivoco. Però al final, amb tot el que estava passant a Venezuela, amb les acusacions de què passarà amb el cas Epstein, o fins i tot el que ha passat a les últimes hores a Mineàpolis, per cert, em dol profundament que hagi estat a Mineàpolis perquè encara me la sento molt meva. És la ciutat on jo vaig viure.
que un agent de l'ICE, que és temes més d'immigració, hagi disparat a una dona, per molt que puguis fer quelcom malament, doncs, ostres, dispara la roda al cotxe, no li disparis a la dona, no? I això també ha estat polèmica. Les imatges són unes, les hem comentat avui a l'inici del programa, i com tu ve deies ara, abans d'aquest tall, és, hem d'analitzar-ho tot en calma, però està clar que els Estats Units està en un moment, doncs, que està crispat. Convuls. Convuls i hi ha una crispació. Sí, i hem de veure cap on va, eh? És a dir...
Potser li surt superbé l'aposta. Jo no et nego que igual sur de conya. Igual transicionen cap a una democràcia de Venezuela, l'acord comercial és fantàstic. Hem de veure com es consoliden les situacions, hem de veure cap on avancen, hem de veure què diu Dinamarca amb Rubio. A poc a poc hi van a lletra, perquè la situació ara és tensa, és complicada.
Cada hora canvia i em van anar-ho veient. I saps què? Ho analitzarem aquí. Doncs ho deixem aquí. Gràcies. Una abraçada, cuida't. Molt bon cap de setmana. La setmana vinent més. Bon cap de setmana, Sant Jut. Que vagi molt bé. Adéu-siau. I ara us deixem amb els butlletins de Catalunya Ràdio. Fins ara.
Jo crec que això es consolidarà. I hem de seguir negociant. Ara s'ha de tenir pressió i palanques de pressió perquè no et puguin canviar les regles de joc, que això és molt típic de Madrid, estarem d'acord. Ho hem de deixar aquí, ho hem fet aquest anàlisi polític. Amb Joan Puigcercó, amb Miquel Àngel Escobar i Afra Blanco, gràcies per acompanyar-nos. Que vagi bé. Adéu-siau. Després de la roda de premsa de Maria Jesús Montero i també de la roda de premsa d'Oriol Junqueras, coneixent ja el detall d'aquest model de finançament. Són les 12 del migdia.
Bon dia, us informa Joan Bota.
Doncs a aquesta hora podem ampliar aquesta informació que us estem oferint en aquesta programació especial per aquest nou acord de finançament. Estem pendents de la compareixença que va fer el president Salvador Illa, que ha de valorar aquest acord d'aquí mitja hora. Aquest matí s'ha reunit amb el líder d'Esquerra Oriol Junqueras i també amb Jéssica, el diag dels comuns. Anem al pla de la Generalitat. Albert Prat, bon dia.
Què tal, bon dia. Serà una declaració institucional breu del president de la Generalitat, sense preguntes, però és significativa perquè serà la primera vegada que escoltarem Salvador Illa, 24 hores després que Pedro Sánchez i Oriol Junqueras signessin aquest acord de finançament a la Moncloa.
i després que la ministra d'Hisenda, Maria Jesús Montero, hagi acabat de donar tots els detalls d'aquest nou sistema de finançament que es proposa per totes les comunitats. De cara a la tarda, també, agenda maratoniana del president i dels consellers que han participat d'aquesta negociació. Tant la consellera d'Economia com el conseller de la Presidència, Alicia Romero i Albert Dalmau, s'encarregaran de reunir els diferents grups parlamentaris per traslladar-los l'acord.
I aquí veurem quins grups de l'oposició hi participen en aquesta reunió per conèixer els detalls. Almenys fins ara i oficialment el PP ja s'ha despenjat d'aquesta convocatòria. També ha prevista una trobada del president Salvador Illa amb els agents socials per explicar-los els detalls d'aquest pacte sobre el nou model de finançament. Albert Prat, Catalunya Ràdio, Palau de la Generalitat.
Més notícies, Natàlia Ramon. L'Audiència Nacional ha admès a tràmit una querella contra l'expresident espanyol José Luis Rodríguez Zapatero per investigar els seus possibles vincles amb el règim de Nicolás Maduro. Ho ha fet a instàncies de l'organització ULTRA, Azteoir. Madrid, Tania Tàpia, bon dia.
Ja l'ha admès a tràmit, ha obert diligències prèvies i demana informe també a la Fiscalia per valorar si l'audiència és el tribunal competent en aquest cas. En l'escrit d'admissió argumenta que hi ha indicis que fan sospitar de la comissió de delictes i que s'ha de tramitar la querella per investigar-ho. Azteoir actua contra Zapatero pels delictes de tràfic de drogues, blanquets de capitals i pertinença a grup criminal. Tania Tàpia, Catalunya Ràdio Madrid.
I ho hem sabut fa poca estona. El papa visitarà Catalunya aquest 2026. Serà a Barcelona, previsiblement, el mes de juny, coincidint amb el centenari de la mort d'Antoni Gaudí. A banda, l'arcabisbe de Madrid, José Cobó, també ha confirmat visites del papa Lleó XIV a Madrid i les Canàries. La cúpula de l'Associació Catòlica Espanyola reuneix aquest matí al Vaticà amb la Santa Seu per començar a preparar el viatge per aquest any. I assisteixen al secretari d'Estat del Vaticà, així com al president i vicepresident de la conferència episcopal, a més de l'arcabisbe de Barcelona, Joan Josep Humella.
Segona jornada de protestes dels pagesos contra el Tractat del Mercosur, que continuen tallant diverses carreteres, com la P7 a l'Alempordà, la C16 al Bargadà, el Coll d'Ares, el Ripollès, i la 2 al Pla d'Urgell. També mantenen el bloqueig al Port de Tarragona. El conseller d'Agricultura, Òscar Urdeig, demana responsabilitat als pagesos perquè el pinso pugui arribar a les granges. Unitat mòbil al Port de Tarragona, Manel Sastre, bon dia.
Hola, bon dia. Sí, aquí una trentena de tractors mantenen tallat l'accés principal a aquest port de Tarragona per la 27, molt pendents d'aquesta reunió que han de tenir amb el conseller Ordeig a quarts de cinc de la tarda i a qui demanaran un compromís clar contra l'acord amb Mercosur. L'allargament del bloqueig i els talls a les carreteres amoïnen sobretot els transportistes per les pèrdues que està generant, segons s'han explicat des de la Federació de Tu Transports, FEAT, que avisa que acabaran sent ells els perjudicats per falta de pinso a les granges. Manel Sastre, Catalunya Ràdio, a l'accés al port de Tarragona.
Els bossos d'esquadra busquen un home que va deixant mort cerebral la seva parella i han estat molt greu la mare d'ella en un pis de Calella al Maresmo, ho ha explicat a aquesta emissora l'alcalde de la ciutat, Marc Buch, que assegura que la policia ja sap qui és l'agressor. Està identificat, tenim imatges, doncs, bueno, molts dos pares en què fan la investigació, molts dos pares...
L'esquadra tenen imatges de les càmeres de seguretat i aquesta persona està en cerca i captura i esperem que aviat sigui detingut i que una persona que ha fet tant de mal i que és capaç de fer tant de mal aviat estigui tancada a la presó i empangui totes les conseqüències.
Esports, Marcos García. El Barça i el Madrid s'enfrontaran diumenge a la final de la Supercopa Espanyola de Futbol. Ahir a la segona semiatlètic de Madrid, un Reial Madrid, dos, tres. Tegen es torna a incorporar a l'expedició blaugrana a l'Araeba Saudita i Mbappé també viatja cap a Gida per incorporar-se a la del Madrid. El davanter suec Roni Bardagi passa a ser jugador del primer equip del Barça. Bardagi abandona la fitxa al filial.
i a partir de diumenge lluirà el dorsal número 19. Encara en futbol, l'Espanyol acaba de fer oficial que finalitza la sessió del futbolista Luca Coleocho. En bascat, Joan Peñarroia torna avui al Palau Blaugranà, dos mesos després de la seva sortida del Barça de bascat. Aquest vespre, dos quarts de nou, Barça-Partisan, un partit que podreu seguir amb la transmissió que en farem al Totgir a través de l'app i el web de Catalunya Ràdio i la plataforma 3CAT. El campió vigent en motos del Dakar, Daniel Sanders, manté el lideratge del Dakar en motos després de la sisena etapa.
malgrat una penalització de 6 minuts. L'etapa l'ha guanyat Ricky Brabeck. Edgar Canet perd ara mateix 20 minuts a 40 quilòmetres de metal de la Garriga Estafós després de la llarguíssima etapa d'ahir en què va perdre més de 4 hores. I segons ha pogut saber Catalunya Ràdio, el capità del Barça d'en Voldicamem, deixarà el club Laurana i fitxarà pel Fuxa de Berlín quan acabi el seu contracte a l'estiu de l'any 2027. Fins aquí les notícies.
Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, passant 7 minuts a les 12 us informa Mariona Sales Vilanova. Els equipaments municipals de Sant Just han obert les inscripcions a la seva nova programació d'activitats, corresponent a aquest inici d'any. La proposta inclou una oferta àmplia i diversa adreçada a tots els públics amb l'objectiu de fomentar la participació ciutadana i l'accés a la cultura, la formació i el lleure.
La xarxa d'equipaments municipals presenta un calendari d'activitats que inclou exposicions, tallers, activitats culturals, propostes de patrimoni i iniciatives de caràcter social i comunitari. La programació està pensada per arribar a diferents franges d'edat i interessos, reforçant el paper dels equipaments com a espais de trobada i dinamització del municipi. Les persones interessades poden formalitzar la inscripció tant en línia com de manera presencial als mateixos centres i podeu trobar els calendaris dels diferents centres a la notícia que trobareu a la pàgina web de Ràdio d'Esvern.
I també en cultura, l'Ateneu de Sant Jús oferirà a partir del 12 de gener un taller de teatre per adults adreçat a persones majors de 25 anys i de nivell d'iniciació. Les sessions es faran cada dilluns de 8 a dos quarts de 10 i s'allargaran fins al 18 de maig amb un preu de 35 euros al mes.
El taller, impartit per Javi Jiménez, proposa un espai per expressar-se, conèixer gent nova i descobrir el potencial escènic de cada participant. Al llarg del curs es treballaran tècniques d'interpretació, improvisació i creació d'escenes utilitzant el teatre com a eina de creixement personal, comunicació i transformació. Entre els objectius del curs hi ha potenciar l'autoestima, millorar la comunicació i l'expressió emocional, fomentar la reflexió crítica a través del joc teatral i afavorir el treball en equip i la cohesió de grup.
El procés culminarà amb la creació d'una peça final participativa i l'activitat és organitzada per la Factoria de Teatre de l'Ateneu i les inscripcions es poden fer a través del web de l'Ateneu o presencialment a Secretaria.
I encara en cultura, l'Ateneu de Sant Just projectarà el divendres 16 de gener el documental Estimada Flor, dins el cicle Docs del mes, en una estació que tindrà lloc a dos quarts de vuit del vespre a la sala del cinquantenari. Dirigit per Paolo Cognetti, el film segueix l'autor en una ascensió al Monte Rosa, acompanyat del seu gos Lucky, en un viatge motivat per la necessitat d'entendre per què ja no arriba l'aigua a la casa on viu. Al llarg del recorregut, Cognetti es retroben persones conegudes que comparteixen amb ells reflexions sobre el sentit de viure a la muntanya,
en un relat íntim que combina natura, memòria i recerca personal. Després de la projecció hi haurà un col·loqui amb Ricard Fernández i Molinet, guia de muntanya especialitzat en els valors espirituals de la natura. L'activitat té una durada aproximada de dues hores i el preu de l'entrada és de 5 euros per socis i menors de 30 anys i 7 euros pel públic general. Les entrades es poden adquirir de manera anticipada o a taquilla.
I això ha estat tot. Tornem amb tota l'actualitat transgistenca a l'informatiu complet de la UNA. Fins ara.
Y si empiezo a mirarte y si todo es posible y quedamos un viernes y tú luego me escribes y si voy a besarte cada vez que te veo y si te llevo al parque a leer tus tebeos y si vienes
Fins demà!
Y si paso de todo y tú haces lo mismo y pidamos amarte, yo te llevo en triciclo. Y si te hago canciones y te regalo un disco y tú lo pirateas, te querría lo mismo. Y si dicen las cartas que no nos merecemos, yo me cambio de signo.
Bona nit.
Fins demà!
Ei, ja t'has llevat? Doncs desperta bé que comença la Rambla. Tres hores de notícies, històries i personatges de Sant Just. I també alguna sorpresa més. Això és el que t'espera a la Rambla. Aquí hi ha de tot. Riures, música i aquella entrevista que et fa pensar Ostres, jo aquest el conec.
De dilluns a divendres de 10 a 1 al 98.ufm i al www.radiodesvern.com. La Rambla, el matí que no s'adorm mai. Mireia Belmonte, Laia Palau, Laia Sanz, Maria Vicente i Alexia Putellas. Juntes, sumen més de 140 títols esportius i tu estàs perdent.
No saps a què t'estàs perdent. I tu perds des de fa molt. De veritat, tu vols seguir perdent? Si no veus esport femení, t'estàs perdent la meitat de l'espectacle. Una campanya del Consell de l'Audiovisual de Catalunya, la Generalitat de Catalunya i la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. Col·labora Ràdio d'Esvern. Servei d'acreditació de competències professionals. Jo porto molts anys treballant de venedora i ho he acreditat.
Jo he fet de cambrer i ho he acreditat. Jo tinc experiència en informàtica i ho he acreditat. Demostra al professional que hi ha darrere la teva feina. Si tens experiència laboral o formació no reconeguda, ara pots obtenir un certificat oficial d'allò que saps fer i créixer professionalment o continuar formant-te. Servei d'acreditació de competències professionals. Si ets professional, fes-ho oficial.
Generalitat de Catalunya.
012. La Generalitat al teu costat.
Si com a dona vols saber quins recursos tens al teu abast, a les oficines d'informació de l'Institut Català de les Dones trobaràs l'atenció que necessites. Et podem orientar sobre salut, ajuda afectiva o sexual o assessorar sobre qüestions específiques per a dones i infants. Separacions, règim de visites, pensió i custòdia dels fills, abusos o situacions de violència masclista. Per tots aquests casos trobaràs un servei gratuït d'atenció psicològica i assessorament jurídic. Entra a Gencat.cat barra Atenció a les Dones.
Les àvies i els avis són sàvies i savis. No deixis que ells ni les seves històries caiguin en l'oblit. Festa de Bici sense Edat. En Bici sense Edat és una iniciativa solidària que busca combatre la soledat entre els més grans.
La soledat és el major problema amb el que s'han d'enfrontar les persones d'edat avançada. I depèn de tu, que ho facin sols. Sortides en bicicleta per al municipi amb la gent gran. Acompanya'ls a veure el poble on es van criar. Dóna'ls vida, que et tornin a sentir el vent a la cara. Et necessiten. I tu a ells, també. Des de Bici Sense Edat, et necessitem. Festa voluntari. Més informació al portal justsolidari.cat o en bicisenseedat.cat. Amb la col·laboració de l'Ajuntament de Sant Just d'Esvern.
Les reserves s'esgoten. La sang segueix sent necessària. Una donació pot salvar fins a 3 vides. Si tens més de 18 anys, vine a donar sang. No saps si alguna vegada seràs tu qui la necessiti. Dona sang. Salva vides.
Seguim el magazín de matins de Ràdio Desven, seguim a la Rambla, 10 minuts per dos quarts d'una del migdia. Saludem ara a l'Aranxa Limón per parlar d'astrologia. Aranxa, bon dia. Bon dia, Dani. Com estàs? Molt bé. S'ha sortit el sol, tenim aquí una revifada de vida i d'alegria, que ja no ens esperàvem, és que jo ja estava començant a tenir accent galès quan parlava de tot el sol.
Quin fred, mare de Déu. I tanta pluja, i tanta pluja. Totalment, totalment, sí, sí. Veníem d'una lluna plena, recordem, l'última setmana, que dèiem que està a punt d'arribar una lluna plena, i ha arribat, i ha passat. Què ens ha deixat aquesta lluna plena?
Ens ha deixat, ara estem en un procés de transició. És a dir, cada mes tenim dos fenòmens lunals amb una diferència de dues setmanes. Una Lluna plena, a les dues setmanes tenim una Lluna nova. Pensa que la Lluna va molt ràpid, cada dos dies i mig, cada dos dies i mig canvia de signe. Per això triga 30 dies, bueno, 20 i escaig dies de donar la volta sencera al...
a la roda de l'horòscop, llavors, depenent de com actua respecte del sol, tiqui, tiqui, tiqui, rellotxant, la tenim davant del sol, lluna plena, quan tornes a juntar-se amb el sol, lluna nova, i així va, després tenim els quarts creixents i decreixents, doncs d'aquí ens estem preparant per una lluna nova que tindrà lloc el proper diumenge, que ja el dimendres vinent farem més...
Potser aprofundim més en la idea, però està molt bé veure com si fos una partida d'escacs, les peces del cel es van col·locant perquè hi hagi tota una narrativa darrere. Ja vam parlar de com a poc a poc, de fet va una miqueta per aquesta línia, la dinàmica de l'horòscop va sent progressiva. Ja vam parlar, hem passat tota una temporada sagitària, ens sentim que ens podem menjar el món amb molt d'optimisme i aquesta energia de...
de l'empenta de l'aventura i vam dir que a poc a poc ens tocarà posar peus a terra, que és aquest moment de... Què vull fer? Quina estratègia? Coincidint justament amb el cap d'any, coincidint amb les noves intencions, com volem arribar a assolir aquestes fites. Llavors és tota aquesta transició capricorn, on a poc a poc primer el Sol i que triga un més a cada signe, darrere d'ell Mercuri, que també s'hi està un més a cada signe, darrere
Venus, que si està més i mig, Mart, que si està dos mesos a cada cinc, va tota la grupeta. Jo veig com el senyor Fagudà, la malpatge, la dama de la corte. Van tots tic, tic, tic, tic. D'un cinc a un altre. D'un cinc a un altre. I, evidentment, arrosseguen amb ells tota una sèrie de factors de la nostra personalitat que d'una manera s'activen o comencen a posar
permetre'ns funcionar d'una manera molt adequada al clima del moment que toca. M'explico. Si ara mirem la carta astrològica del moment que tenim, tenim el Sol, a Mart, a Mercuri, tots i a Venus, tots a Capricorn.
Pam, mazacotaco, la gran rei, fent una oposició a Júpiter. Llavors tenim un gran front d'energia capricorniana, sòlida, realista, pràctica, versus un gran focus...
de reescriure una nova veritat emocional, una nova manera de vincular-me, una nova manera de dependre. De fet, abans fèiem broma amb l'isla de les tentacions, que jo l'havia vist molt a través de posts de psicòlegs que parlaven molt, per exemple, el apego ansioso de Almudena. Això seria, per exemple, el Júpiter a cranc. És aquesta necessitat emocional, és aquesta dependència emocional, és aquest necessito...
necessito que vegis com em sento, no? Això és molt de cranc, i amb Júpiter està molt exacerbat. I l'altra ment més sòlida, més ferma, potser rígida, inflexible, és Capricorn, que seria aquella persona que sembla freda i no té sentiments, no? I aquest una miqueta és el diàleg entre aquests dos fronts. Però què passarà a mesura que avança la setmana? Doncs passa justament el dia 17, que si no m'equivoco, no sé què és dir...
15 es dijous, divendres 16, 17 i sabta. Justament, dissabte 17, de tota aquesta grupeta on sentim, actuem i pensem, tenim la facilitat per accedir a una manera de moure'ns per la realitat on resulta que allò que ens ve de gust fer o d'aquella manera d'encarar les coses és com molt assenyada, molt responsable, molt madura, molt realista, potser no tan emocional o no tan dependent,
Resulta que aquesta Venus, que és l'encarregada que fins ara ens vingués de gust fer les coses d'una manera més com un adult, passa a Aquari i canvia de signe. I just un dia després tenim una Lluna plena, una Lluna nova, on Sol, Lluna, Mercuri, Plutó, Venus i Mart s'ajunten. Hola, què tal?
Aquesta Lluna Nova, llavors, deixa de ser no només capricorniana, sinó que també, com està Venus i Plutó a 3 graus, tal sobre la Lluna, Aquari, es converteix en un esdeveniment de reinici profund de vàlues, de desig i de poder personal. És a dir, no només té a veure amb una estructura, que és el que ens diu Capricorn, sinó que ja, en el moment que entra Plutó, uf, aquí dinamitent des de la base. Aquí ja estem fent una feina potent.
I estar en Venus, a més a més, és pura transformació, redefinició radical, sobretot amb allò que té a veure amb el desig. Ja és una cosa que no és negociable. Allò que jo vull és allò que jo vull.
El poder personal es recupera. Es tallen dinàmiques de dependència on volem comploure, on tenim por a perdre que ens excloguin. Quan una Venus està en Plutó és... S'ha acabat, m'empodero. Deixo de dependre que l'altre em posi un pols cap amunt i m'accepti. Deixo de posar tot el poder amb l'altre. Recupero el meu poder personal.
els vincles, els recursos i els acords es redefineixen des de la veritat, no des de la falsa seguretat, o de la necessitat d'una falsa seguretat. Llavors, què passa? Justament aquests dos planet hackers estan a quari, és a dir, es trenquen contractes implícits, es prioritza la llibertat conscient, s'escull pertanyar només allà on hi hagi coherència, és a dir, la Lluna Nova no inicia res que sigui bonic, sinó una cosa que és real.
real. Capricorn, quatre planetes de Capricorn, Sol, Lluna, Mercuri i Mar, fan que hi hagi
solidesa, adult, presència, maduresa, resiliència, de dir, mira, si no pot ser com jo hagués volgut sempre, no ho serà, però com a mínim serà coherent, serà permanent, serà real. I Venus, en Plutó, Aquari, parlen de tallar. De tallar respecte de les antigues dinàmiques prèvies, malaltises, disfuncionals, dependents, que ens obligaven a mantenir situacions desiguals que no ens podien fer feliç.
Llavors, podem dir que tenim allà un capricorn activat al màxim, decisions irreversibles, plans que requereixen molta constància, assumir autoritat sobre la pròpia vida, és a dir, ja està bé d'anar culpant sempre als de fora o a tot el que passa al meu voltant, en comptes de dir, a veure, jo estic manifestant la vida, que jo, jo estic... La mano negra, no? Anar dient que tenim la mano negra. Ai, aquest moment del que vol endollar, hi ha una maca lluvida...
No hi ha una mà negra. Hi ha un empoderament a nivell de pensament. Pensa al cap del dia, quan acabi el dia intenta rememorar com et penses, com et parles altres dels pensaments, perquè estàs possiblement cedint el teu poder contínuament a l'altre. Si aquest no em fes això, si això no fos d'aquesta manera, en comptes de dir «ostres, que a gust estic amb això».
o quin plaer o què complet em sento amb aquesta circumstància o com la puc encara fer millor. Llavors, arran d'aquesta lluna que ens estem preparant per a travessar, es pot dir que no hi ha espai per les mitges tintes.
A part, justament, tot aquest fenomen està en oposició a Júpiter, com dèiem abans. Llavors, Júpiter tensiona tot el procés. Hi ha molta por, es pot activar molt la por a perdre la seguretat emocional, nostàlgia per allò que teníem abans, tot i que no necessàriament fos bo, però com a mínim era conegut...
i també tendència a exagerar les emocions i les expectatives, vull dir, estarem una miqueta, aquestes seran els dos pols de la balança, o ens n'anem amb aquest afany de destruir tot aquest
Aquesta manera d'operar prèvia, depenent, i que ja necessites reiniciar-se, però d'altra banda, la reticència és, i què em passarà, no?, quin estimarà? Allò que diuen, no?, de millor malo conocido que bueno por conocer, no? Sí, al final és, estàs disposat a créixer, tot i que allò pugui implicar deixar enrere una zona de confort emocional.
Si no ho integres, evidentment, deixaràs de prioritzar-te per tal de no perdre tot. Mira, perdona, fent servir l'analogia de les temptacions. S'han posat les cartes cap amunt, s'han vist moltes dinàmiques disfuncionals i és aquell moment de la foguera final...
La hoquena de confrontació, no? On diuen, vull seguir amb aquesta mentida, ara que tothom ha vist que realment això no tira, perquè tinc por a no estar sol, no puc suportar reiniciar o caminar un nou camí, o mira, no pot ser pitjor que allò que he viscut fins ara, no? Llavors és una miqueta aquesta situació de em vull prioritar, vull donar-me l'oportunitat, tot i que faci por, el desconegut, la por a que no m'estimin o...
Llavors una miqueta per qui va aquesta lluna nova? És com un inici que el marca una foguera, on després d'haver vist les cartes cap amunt totes i haver vist que no rutlla, m'empodero i decideixo si pot més la por o si tiro més endavant.
Sí, sí, totalment al final el que comentaves fa uns instants, el fet aquest que moltes vegades ens costa acceptar que una solitud en un moment donat no té per què ser una cosa dolent.
Tenim aquesta necessitat, i amb les xarxes socials, que jo sempre dic que ens connecten però també ens desconnecten molt, veure aquells moments idíl·lics, que tothom està meravellosament bé, que està amb els sopers de Nadal o amb els dinars aquests dies, o a l'estiu, que uns estan als Maldives i els altres estan a París...
i dius quina meravella, jo això no ho tinc, i això el que et fa és desconnectar amb una realitat, que és el bé, t'estan ensenyant el que et volen ensenyar, no t'estan ensenyant res més. A partir d'aquí crec que hem de fer una reflexió com a societat, tots i totes, de manera individual i també de manera conjunta, que és el dir, ei, abracem la nostra situació actual, abracem allò que tenim i evidentment que sempre buscarem estar millor, però...
Al final és una mica això, abraçar el que tenim. Sí, construir des d'una base ètica i emocionalment honesta. Però és que adios tu, la gent potser està més posada amb allò de cara a la galeria o amb la por al canvi. Realment ens adaptem tant, els mamífers som uns animals molt adaptatius i acabem assumint com a normalitat...
Coses que potser de lluny ja han passat als límits d'allò que hauria de ser. Llavors també l'adaptabilitat, ens anem acostumant i la por al canvi, ja tens el triodiàstic que potser acaba, gràcies a Déu, provocant que en moments on el cel actua com ara, tinguin moments de presa de consciència i dir que no és així.
doncs Aranxa et desitjo molt bon cap de setmana que tinguis també molt bon inici de setmana el divendres vinent ens tornem a escoltar i posem mai més ben dit les cartes sobre la taula per veure què és el que ens depara l'astrologia fins la setmana vinent que vagi bé amb vosaltres petita pausa musical tornem de seguida amb psicologia amb en David Fernández fins ara
Bona nit!
Gràcies.
But baby, you can't fix me
Bits. Molt més que nits d'electrònica. Bits. Ara divendres, dissabtes i diumenges a 10 a 11 de la nit.
Hi ha una cara de la música que sovint no escoltem. A Cara B girem el disc per descobrir històries amagades entre cançons d'ahir i d'avui. Una hora setmanal de viatge sonor, amb relats i emocions que connecten passat i present. Cara B, l'altra cara de la música moderna. No te la perdis.
Les reserves s'esgoten. La sang segueix sent necessària. Una donació pot salvar fins a tres vides. Si tens més de 18 anys, vine a donar sang. No saps si alguna vegada seràs tu qui la necessiti. Dona sang. Salva vida. A Sant Jus, el comerç, la restauració i els serveis de proximitat treballen amb il·lusió per créixer i donar vida al poble.
Sense anar més lluny, sis eixos comercials amb botigues, serveis i restauració que et fan la vida més fàcil. Barri Centre, Barri Nord, Barri Sud, Maslluí, carretera Reial, Camp Modulell i Gualden Torreblanca. Descobreix-los i et dona suport al comerç local. Sense anar més lluny, comerç, serveis i restauració de Sant Just d'Esvern.
A Catalunya treballem en diverses mesures perquè tothom pugui disposar d'un habitatge. Oferim ajuts perquè els joves puguin fer el pas. Construïm habitatges amb protecció perquè les famílies tinguin espai per créixer. I limitem els preus del lloguer per facilitar-hi l'accés. Perquè cada cop més persones ens puguem sentir a casa. Informa't d'aquestes mesures i ajuts a habitatge.gencat.cat Generalitat de Catalunya. El govern de tothom.
Quan compreu per internet, vigileu quina informació us dóna el web sobre l'ús que farà de les vostres dades personals. Trobareu més informació a consum.cat o bé truqueu al 012, Agència Catalana del Consum, Generalitat de Catalunya. A les contes del Viu Després
Gràcies.
Y nada, ponemos ya el tema sobre la mesa. Vamos a hablar del síndrome post-vacacional y de las buenas intenciones para este nuevo año. Empezamos, si te parece, por la primera. Hemos tenido unos días de vacaciones, unos días de Navidad, en donde ha habido excesos, ha habido también cambios de rutinas, ha habido que ahora me levanto a las 12 en vez de a las 8. Y esto genera unas desconfiguraciones en nuestro cuerpo y también en nuestro día a día, que cuando hay que retomar la rutina siempre cuesta un poco, ¿verdad?
Totalmente. Ahora cuesta volver a la rutina que hemos tenido hasta antes de las vacaciones y volverse a acoplar a ella. Y bueno, en fin, al final también estos días pues también sirven para esto, ¿no? Estos tres días que hemos tenido, tres, cuatro, desde el miércoles que retomamos un poco pues nuestro día a día, miércoles, jueves, viernes y a mañana fin de semana.
Pero bueno, me imagino que en consulta te empezarás a encontrar esto, que también vuelven los pacientes, vuelven las personas a pedir ayuda y también a seguir con sus dinámicas y sus retos y objetivos. Y entiendo que durante estos días ha podido haber un poco de todo. Se ha podido generar ese momento de incomodidad que comentamos antes de Navidades, que es ese momento de me tengo que afrontar a una situación que me genera ansiedad, que me genera estrés...
Y, por otro lado, también me imagino que noticias positivas de, bueno, he podido afrontar este reto, ¿no? Claro, estos días, como comentamos, el último día que estuvimos en programa, pues la gente se ha enfrentado a la familia...
a situaciones conocidas, pero con nuevas herramientas, y eso es muy positivo. Y luego, por otro lado, hay personas que descubren que esto siempre pasa cuando hay un periodo vacacional, que no están en el lugar adecuado, que no les gusta su trabajo, que realmente quieren abordar otro tipo de trabajo y no saben cómo hacerlo...
Y ahí es donde viene un poco ese síndrome post-vacacional que, después de haber roto la rutina y volverse a enfrentar a algo que no estás del todo cómodo o cómoda, llega un momento en el que ahí es donde viene un estado un poquito depresivo, que hay que diferenciar cuando es un trastorno o cuando es una sensación. A veces una persona sí que lleva acarreando una insatisfacción desde hace mucho tiempo,
Y hay veces que con estas roturas uno piensa y cuando piensa dice, guau, pues ¿por qué estoy yo aquí en este trabajo? ¿Por qué hago lo que tengo que hacer? O lo que se supone que he elegido cuando realmente no me gusta, ¿no?
Totalmente. Al final también estos días sirven pues como shock de realidad, ¿no? Es como un shock de, bueno, vamos a poner las cosas encima de la mesa y vamos a ver qué es lo que está fallando, ¿no? A partir de aquí pues también la gente vuelve a generar estas nuevas rutinas en el caso pues que cambie alguna cosa en
y hay el tema de los propósitos, no lo hemos llamado propósitos, lo hemos llamado intenciones, que me parece muy acertado, pero empezaremos hablando de los propósitos porque creo que es un poco complicado y peligroso hacer según qué propósitos al inicio de año, porque empezamos con muchas ganas y el día 15 ya no nos acordamos de nada. Totalmente.
Ahora todo el mundo habla de intenciones, de propósitos, de que quiero hacer más deporte, quiero aprender inglés, quiero tener un hobby nuevo. Y es estupendo, porque con el tiempo que nos han dado estas vacaciones, el poder pensar que las haya tenido,
pues es como una oportunidad nueva, ¿no? Siempre que empieza septiembre o empieza enero, es la época de decir, venga, esta vez sí, ¿no? Y creo que lo más importante, y como hemos hablado muchas veces, es cómo yo me conozco a mí mismo, cómo realmente empiezo a entender quién soy. Porque si ya este propósito lo pudiste poner el año anterior o el año anterior y no lo has cumplido...
Puede que entiendas qué pasó anteriormente antes de volver a fracasar, que vuelves a bajarte la autoestima, a tener un conflicto contigo de confianza, etc. La parte chula es tener esta vez sobre todo ese conocimiento de ti para poner un propósito que vaya muy de menos a más, como siempre hemos comentado, ¿no?
Claro, tienen que ser propósitos que estén hechos un poco a medida, ¿no? Propósitos alcanzables. Y no solo alcanzables, es como una vez comentamos, ¿y qué estoy dispuesto a dejar de hacer? Porque yo soy de los que se ponen muchos propósitos, pero luego acaba el día y digo, ostras, pero ¿dónde me guardé esta especie de tiempo para esto?
Y eso es lo que muchas veces no nos acordamos, que nos ponemos un propósito nuevo donde no somos conscientes de ¿y qué estaba haciendo yo en ese espacio nuevo y qué voy a dejar de hacer? Y a veces la gente dice, bueno, es que yo solo dormía la siesta o descansaba. Es que es importante a lo mejor, ¿no?
Sí, sí, totalmente. Al final también tenemos que tener en cuenta que si sumamos en nuestra rutina, en nuestro día a día, este propósito, este reto, nos va a llevar un tiempo, entonces se lo tendremos que sacar alguna cosa. Deja que también comente a los oyentes y te comente a ti, si no lo has escuchado todavía, el tren, lo que está de moda ahora este 2026, que es el Vision Board. No sé si lo has oído. Sí.
Pero es una moda que se ha puesto estos días y es un collage de propósitos que se llama a sí mismo tablero de visión o visión board que lo que quiere es que en este tablero pongamos nuestros sueños, nuestras metas a partir de una representación visual. Porque los psicólogos dicen que si tenemos una representación visual de nuestros objetivos, sueños y deseos,
puede generar motivación y también puede generar más facilidad de que aquello se acabe cumpliendo. Porque al final es como que de alguna manera ya lo estamos representando, ya lo estamos llevando a cabo en ese collage, en ese vision board, que lo que hay son imágenes, palabras, frases que de alguna forma definen aquello que queremos lograr y a partir de aquí dicen que puede ayudar a conseguir estos retos.
Yo no sabía que se llamaba así, pero es lo que hago cada año. Me dibujo todo el año y ahí entonces me veo como si me hubiese transcurrido el año entero, me voy al año siguiente, como si hubiese pasado un año,
y me hablo de qué he hecho en el año anterior. Con lo cual, como lo tengo todo en visualización, me pongo a mirar mes a mes cómo lo hice y me pongo mis metas y mis objetivos. Con lo cual me doy cuenta, hablo conmigo de cuál fue la dificultad a la hora de conseguirlo, cuál fue la pereza, que a veces es el frío, a veces es el sueño, a veces es... Bueno, las cosas de cada día que hay que vencer.
Pues este tipo de prácticas lo que permiten es claridad en las metas, una motivación diaria, el enfoque positivo, que también hemos hablado aquí en el programa y es importante, y el crecimiento personal. A partir de aquí, pues también de alguna forma puedes explotar tu creatividad, que si eres una persona creativa, pues también lo puedes hacer a través de alguna plataforma, de alguna aplicación o de forma manual, ¿no? Y también eso te conecta contigo mismo de otra forma.
Yo siempre digo que no solo eso, sino que además visualizas, lo tienes como más a la mano, porque luego en el día a día nos vamos a perder con muchas historias que nos pasen, sobre todo cuando no tienes un foco concreto, el cansacio, la pereza, el frío, ahora que estamos en invierno.
Hace que no vayan pasando los días y cuando quieras acordar habremos estado otra vez en diciembre. Va muy rápido esto, ¿sabes? Totalmente, totalmente. Sí, sí. Esto es lo que pasa en muchas ocasiones con el famoso propósito de ir al gimnasio, de hacer deporte, ¿no? Que a mí me ha pasado en infinidad de ocasiones, que intentas hacer una rutina de deporte
Pero claro, como también en muchos casos sí que es verdad que ahora tenemos más facilidades que nunca, ¿no? Pero como en muchos casos a veces no dominamos ese entorno, ¿no? El hecho de ir al gimnasio, hay muchos miedos, hay muchas... También nos juzgamos mucho, hay mucha presión, ¿no? En este sentido y claro, llegas allí y dices, ¿y sabré usar esta máquina? ¿No la sabré usar? Y luego, ¿qué rutina alimentaria tendré que seguir? ¿Qué no sé qué? ¿Qué no sé cuántos?
para conseguir el objetivo y te acabas comiendo tanto la cabeza que al final vas tres o cuatro veces y ya está, y dejas de ir, ¿no? Y aquí sí que queremos instar un poco a nuestros oyentes a que se lo tomen con calma y que también aterricen las ideas y digan, bueno, pues vamos a hacer objetivos alcanzables, objetivos que podamos asumir y que a partir de aquí vaya creciendo todo, ¿no? Porque puedes decir, bueno, pues voy una vez a la semana al gimnasio.
Y de que una vez sean dos y luego tres y luego lo que convenga. Pero creo que también es interesante ir de menos a más. Yo, de hecho, Dani, como propósito me he puesto a borrarme del gimnasio. ¿Ah, sí? ¿Te has vuelto adicto o qué? No, no, no. O no vas. Es que no voy y por lo menos dejaré de pagar.
Claro, es que eso es otra cosa que también... Será volver a mi realidad, volverme más realista todavía. Sí, sí. Porque cuando empieza enero es como un empujón de va, esta vez sí, va, no me borro, ¿no? En septiembre va, esta vez sí. Y luego al final me doy cuenta que cuando hace tanto frío no me apetece madrugar.
Claro, claro, claro. Porque voy temprano. Sí, sí, es eso, es eso. Yo soy bastante fan, yo la verdad que me lo paso mejor yendo a correr que no yendo al gimnasio. Bueno, a mí el gimnasio me aburre bastante y me genera pues bastante tensión el hecho de que hay gente que no sé qué, que tal, que estaré haciendo mal el ejercicio o lo que sea.
Entonces yo disfruto más yendo a correr, que sí que te ven, pero claro, te ven 10 segundos lo que estás allí pasando enfrente de aquellas personas y ya está. Y vas a tu bola, a tu aire, con tus cascos, escuchando música y eso pues a mí me genera pues digamos un ambiente un poco más agradable y estoy más cómodo. Con estas temperaturas que hemos tenido aquí en Sánchez y en Barcelona estos días, imposible, ¿eh? Pero bueno, a ver, es que es una excusa tras otra, ¿eh, David? Fatal, ¿eh? Fatal, fatal, fatal.
No, no, veremos a ver cómo se tercia este 2026, pero hay que hacer algo, hay que hacer algo. Bueno, partiendo de la realidad es mucho más fácil, porque al final, oye, en lugar de hablarte mal y decir, ostras, no soy capaz, pues decir, bueno, oye, mira, hoy no lo he hecho, ya lo haré. El tema es siempre tener la esperanza, la ilusión de decir, lo voy a completar. El problema viene cuando llega un momento que dices...
Guau, no sirvo. Empiezas a hablar tema, es que yo no valgo para esto, es que yo no sirvo, es que yo no tengo fuerza de voluntad. Aquí es donde hemos tenido lo que yo entiendo que es el fracaso. Mientras lo estés intentando y estés en la rueda de decir, oye, voy haciendo mi construcción para conseguir lo que yo quiero, estamos en el camino.
Totalmente. Yo la verdad es que si me he puesto algún propósito para este año 2026, de momento lo estoy intentando cumplir, es un propósito un poco más psicológico, no es tan, digamos, de hacer alguna cosa a nivel físico, sino que es una cosa de una rutina un poco más mía, es intentar tomarme las cosas con un poco más de calma y también vivir un poco el momento presente.
Parece una cosa un poco complicada o poco tangible, pero en realidad lo que estoy intentando hacer es disfrutar el momento presente, el hecho de estar aquí, más que nada porque me he dado cuenta que en mi día a día en los últimos meses he tenido bastante presión.
Y en pocos casos ha sido externa. La gran mayoría de presión me la he aplicado yo y es aquella presión fantasma. Entiendo que si hay algún oyente que se sienta representado con lo que acabo de decir, pues me entenderá un poco más, ¿no? Pero al final es aquello de que, bueno, pues tenemos el piloto automático puesto, vamos de un lado para otro, ahora hay que hacer esto, ahora llego a casa y me hago la comida y luego voy a no sé dónde, y luego no sé qué, y el trabajo y no sé cuántos...
Y al final nos da la sensación que podemos tener una rutina que nos pueda gustar mucho, podemos tener una vida que nos encante, pero vamos tan, tan, tan a tope que no la disfrutamos. Y aquí el reto que tienes, si me lo permites, es que cada vez que te salgas te des cuenta del aquí. Totalmente. Y a veces no es hacer mucho, sino es darse cuenta. Guau, hoy me he ido...
¿Por qué nos vamos? ¿Y qué ha pasado? ¿Por qué me he puesto diez cosas a la vez o estoy atropellado? Pues voy a disminuir las cosas. Totalmente. Esto de volver, de ser consciente de que podemos tener algún momento de que nos colapsemos, pero luego volver y decir, aterrizar y decir, bueno, ya está. Porque al final yo la conclusión en la que he llegado
Estos días es esta, es el hecho de vamos a abrazar un poco lo que tenemos. Antes lo hablábamos también con Arantxa en Espacio de Astrología. Vamos a abrazar lo que tenemos porque en realidad somos muy afortunados. Cada uno tiene su aritmética, tiene su situación, tiene sus complicaciones, está claro. Pero en este caso yo creo que tenemos que ser un poco bondadosos con lo que tenemos y agradecer lo que tenemos y aprovecharlo.
Y si no, pues es lo que decimos, ¿no? Todos hemos tenido momentos en los que nos hemos tenido que reinventar, como comentabas al inicio de este espacio, el hecho de parar y decir, ahora no estoy donde quiero estar, vamos a trabajar para estar donde quiero estar. Y a partir de aquí, cuando ya llegas, ¿qué pasa? Que a veces como llegamos con la mochila de, es que no estoy donde tengo que estar, es que no estoy donde... Y cuando llegas...
Pero si ya estoy, ¿dónde tenía que estar? Es como que el sentimiento de supervivencia, el instinto, lo tenemos todavía activado. Es tal cual. Yo siempre digo la metáfora de la vida es como una peli que vuelves a ver una y otra vez y cada vez que ves una película que ya has visto te das cuenta de más detalles. Pues es poner ese foco de conciencia, de más conocimiento y realismo y a partir de ahí
¿Qué puedo mejorar? Y de menos a más. Si ponemos un objetivo demasiado grande, solo podemos tener muchas posibilidades de no conseguirlo. Si el objetivo es más pequeño, hay más posibilidades de conseguirlo. Con lo cual se trata de eso, de me observo, camino, ostras, hoy no me ha salido bien, lo observo, lo rectifico y voy caminando de esta manera.
Perfecto, David. Primer programa superado, ja està. Ya hemos arrancado el 2026. Muy bien. Que te vaya muy bien el fin de semana. Igualmente. Y nos escuchamos la semana que viene. Perfecto. Gracias a ti. I ara fem petita pausa musical. Tornem de seguida amb el comiat del programa. Fins ara.
Talking in my sleep at night Making myself crazy Out of my mind, out of my mind Wrote it down and read it out Hoping it would save me Too many times, too many times My love It makes me feel like nobody else Nobody else But my love It doesn't love me So I tell myself
Bona nit.
Fins demà!
I ara sí, ens acomiadem ja del programa d'avui divendres. Moltíssimes gràcies a tota la gent que ha fet possible el programa d'avui divendres 9 de gener del 2026. Hem començat amb les notícies de Sant Just, tot seguit hem fet un repàs també les portades dels diaris a les efemèrides del dia i també hem escoltat la carta del dia de la Palmira Badell. Hem tancat l'espai de la primera hora amb el temps amb en Carles Rius.
A la segona hora, a l'entrevista del dia, hem tingut a Marta Malaret, hem parlat de l'Ateneu, del Trencanous i d'altres activitats d'aquests tres mesos que estan per venir, gener, febrer i març, i també hem parlat d'actualitat política amb en Joel Raguant. Tot seguit, a la tercera i última hora, hem parlat d'astrologia amb l'Aranxa Limón i de psicologia amb en David Fernández. Soc Daniel Martínez, és un plaer estar amb vosaltres cada dia.
de 10 a 1 aquí a Ràdio d'Esvern. Demà us deixem amb el resum de la Rambla, com cada dia al migdia, com cada dissabte al migdia, i nosaltres tornem el dilluns amb més Rambla, amb més actualitat, amb més entreteniment i amb més ràdio. Que sigueu molt feliços. Adéu-siau.
S'havia estat cultivant per Grècia i havia après que és tan important viatjar. I jo?