Ara escoltes ràdio d'Esbert, sintonitzes ràdio d'Esbert, la ràdio de Sant Just, 98.1. Ràdio d'Esbert, 98.1. Ràdio d'Esbert.
Bon dia, passant 5 minuts de les 10 del matí, ara a Ràdio d'Esvern fem la Rambla.
Aquest cap de setmana una imatge ha recorregut el món. El prestigiós escalador Alex Honol pujant sense cordes ni ernés als 508 metres de les gratacels Taipei 101 a Taiwan. Un gest extrem i mil·limètricament calculat que ha tornat a situar el debat sobre els límits humans, el risc i la responsabilitat personal. Honol no és un desconegut. La seva trajectòria està marcada per l'escalada en Free Solo, una disciplina que elimina qualsevol marge d'error i on cada decisió pot ser definitiva.
Aquesta vegada, però, l'escenari no era una paret natural, sinó un símbol de l'arquitectura urbana, un edifici que presenta el progrés, la modernitat i el vertigen de les grans ciutats del segle XXI. La notícia impressiona, però també interpel·la, fascina per la proesa física i mental, però alhora també genera incomoditat, on situem la frontera entre l'admiració i la temeritat. Quin missatge transmet una acció que desafia obertament
El perill en un món que cada cop més intenta reduir riscos i protegir vides. Potser la clau no és jutjar l'acte, sinó entendre'l. En una societat assaledada i per controlada i plena de normes, figures com Honnold simbolitzen una recerca radical de la llibertat, la concentració i el sentit.
No és una invitació a imitar-lo, ni molt menys, sinó un recordatori que l'excel·lència, el domini absolut d'una disciplina i el coneixement profund dels propis límits també formen part de la condició humana. Des de Sant Just, lluny dels gratacels de Taipei, la notícia ens arriba com una metàfora potent de la fi d'aquesta pregunta que potser ens generem cada cop que veiem aquest tipus de situacions. Fins on pot arribar una persona quan combina preparació?
Convicció i responsabilitat individual. Bé, aquí deixem la pregunta, perquè els reptes, reptes són, i en aquest cas, doncs, Ronald n'acaba de superar un altre. Soc Daniel Martínez i ara comença la Rambla.
I arrenquem, com sempre, donant un cop d'ull al sumari d'avui dimarts. Avui dimarts 27 de gener arrenquem, com sempre, amb les notícies de Sant Just. Tot seguit també farem un repàs de les portades dels diaris de la jornada d'avui amb Mariona Sales, cap d'informatius, i també a la primera hora tindrem les efemèrides i el temps amb en Carles Rius.
Després dels bolletins, avui, a la segona hora, entrevista del dia, Pablo Wessling, el Sant Justen, que ens visita per presentar el seu nou llibre. També parlarem d'educació a la xarxa A les Ones, l'espai educatiu de la xarxa educativa de Sant Just. En aquest cas, ens centrarem a parlar dels espais familiars de les escoles Bressol i tancarem el programa d'avui
En va de llibre, recomanacions literàries de l'Arnau Cònsol de Cal Llibreter i també parlant de nutrició i dietètica amb l'Elvira Sánchez. Sigueu benvinguts i benvingudes a un capítol més aquí a la Rambla. Soc Daniel Martínez, és un plaer estar amb vosaltres. Comencem, com sempre, amb una mica de música. Que tingueu bon dia, que tingueu bon dimarts. Comencem.
Molt tocat per la tramuntana, d'una sola cosa pots estar segur. Quan més vell, més tocat de l'ala, sempre deia que la matinada es mataria. Però cap al migdia anava ben torrat.
Somriu i diu que no té pressa, ningú m'espera allà dalt, i en l'infern no m'interessa.
Varen passar ampolles i anys i en siseta encara aguantava. Dormint la mona a la vora del tel, però ell mai no s'hi tirava. Sempre deia que la matinada es mataria, però cap al migdia anava bé.
Somriu i diu que no té pressa, ningú m'espera allà dalt. I anar a l'infern no m'interessa, és molt més bonic l'amor.
Allà dalt I anar a l'invern no m'interessa És molt més bonic l'Empordal I quan veig la llum de l'alba Se'm treu les ganes de marxar Potser que avui no em suïcidi Potser ho deixi fins demà
Hola, sóc en Daniel Martínez i t'acompanyo cada matí a la Rambla, al magazín de matins de Ràdio d'Esvern. De dilluns a divendres de 10 a 1 repassem l'actualitat de Sant Just, parlem de les iniciatives que neixen al poble i ho fem amb els seus protagonistes. Descobrim propostes culturals, escoltem bona música i fem moltes coses més aquí, a Ràdio d'Esvern.
Tres hores per parlar, per estar informats, participar i sentir-nos més a prop que mai. T'espero a la Rambla, a Ràdio d'Esvern, al 98.ufm i a radiodesvern.com. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, l'esmood jazz, el funk, el sol o la música electrònica més sual...
100% música relaxant. Smooth Jazz Club. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Les teves tardes ja tenen refugi. Sóc el Jaume Elias i arribo amb la tercera temporada del Refugi, el programa més fresc, dinàmic i jove de la ràdio, de dilluns a divendres de 5 a 7 de la tarda. T'acompanyarem amb humor, informació i molt bon rotllo. Vine a riure, a reflexionar i, sobretot, a passar-ho molt bé. Sintonitza el 98.1 FM i segueix-nos a les xarxes socials. El Refugi, on les teves tardes
Se't faran molt curtes. En Next con Germi de Jesús te traigo entrevistas de arte, moda, cultura y espectáculo.
Cada martes a las 19.30 h te espero a través de Radio Desver en la 98.1 FM. Cinema sense límits. Cinema sense fronteres.
Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions. Els dimarts de 8 a 9 del vespre. Quan el cinema es fa ràdio.
Això és un autobús, tu. Això és un autobús. Sí, home. I tant. Això és un blues, tio. Com que un blues? Sí. Per què? Per què el blues? Just blues. Ah, just blues. Perfecte. Si t'agrada el blues, tots els dimarts de 9 a 10.
Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana.
Doncs seguim el magasin de matins de Ràdio d'Esvern, seguim a la Rambla, arrenquem ara amb els titulars, amb les notícies de Sant Just i ho fem tots saludant a Mariona Sales. Mariona, bon dia. Bon dia, Dani. Benvinguda al programa. Sumem de nou la veu de la CAP d'informatius d'aquesta casa i ara és el moment de conèixer aquestes tres notícies, aquests tres titulars que ompliran d'aquí breus minuts al web de Ràdio d'Esvern.
Comencem parlant, doncs, que Sant Just posa en marxa un pla estratègic per reforçar els avis lectors al municipi. També parlarem d'una acció artística a l'espai de lliure creació Carme Malaret, que qüestiona el dret de l'habitatge des de la fotografia i la performance. I tancarem amb l'envelliment satisfactori una nova conferència de l'Auge amb Jaume Pedros i Marco Inzitari. En aquest cas, comencem parlant de cultura i marxem a parlar de l'Ajuntament de Sant Just.
Exacte, i és que l'Ajuntament impulsa l'elaboració d'un pla local de lectura, amb el suport de la Diputació, com a instrument de planificació estratègica per reforçar el desenvolupament cultural i educatiu del municipi. El projecte s'inicia aquest 2026 i té com a finalitat definir un marc estable de polítiques públiques que situïn la lectura com a eix central de cohesió, accés al coneixement i creixement personal. La iniciativa pren com a referència l'enquestada de lectura i compra de llibres a Catalunya de l'Institut Català de les Empreses Culturals
que indica que el 73,9% de la població va llegir almenys un llibre el 2024 i que el 58,5% de la població adulta llegeix setmanalment. Aquestes dades recollides en una sèrie anual serveixen de base per a l'avaluació i definició de polítiques de lectura i cultura.
I per l'elaboració del pla s'ha previst una estratègia participativa que incorporarà agents educatius, socials i culturals, amb l'objectiu de realitzar una diagnosi rigorosa i establir línies d'actuació de futur. El Pla Local de Lectura vol revaloritzar la lectura com a experiència transformadora, inclusiva i enriquidora, i millorar els índexs de lectura i la competència lectora mitjançant accions coordinades d'educació, promoció i accés.
Tu llegeixes molt? Jo sí, llegeixo molt. Sí, sí, molt. He de dir que m'agrada molt llegir. Ets molt lectora? Soc molt lectora. Però tens hàbits de lectura? És a dir, llegeixes, per exemple, cada nit abans d'anar a dormir? Sí, això seguríssim. Ah, sí? Això seguríssim abans d'anar a dormir, segur, una estoneta. I després, durant el dia, si en algun moment tinc algun temps lliure, també, si em ve de gust, llegeixo. Però sí, sí, abans d'anar a dormir seguríssim cada nit.
És com que ja... És un pas obligatori abans d'anar a dormir, sí, sí. Clar, no, no, està bé, està bé. Jo tinc sempre dos llibres a la tauleta de nit, de moment per fer bonic, perquè hi ha dies que sí que els agafo, hi ha dies que no, no tinc hàbit, m'encanta llegir però no tinc hàbit i llegeixo molt lent i crec que tinc...
Jo llegeixo molt ràpid, veus? És que hi ha diferents tipus de lectors. Jo de vegades llegeixo ràpid que fins i tot m'he de frenar una mica perquè m'adono que en alguns paràgrafs he fet una mica de lectura diagonal i no he de tornar enrere, que no ho he llegit tot bé. Però és completament normal, eh? Cadascú llegeix...
Jo tinc cert complexa, eh? Sí? Jo tinc cert complexa. Però és normal, eh, Dani? Hi ha molta gent que llegeix lenta i és simplement, doncs, no sé, la manera de llegir. No és que no t'agradi o llegeixis pitjor, simplement que necessites llegir més lent. Sí, la concentració, m'imagino que no és la mateixa, no ho sé, que em costa concentrar-me. Jo també heig de tornar enrere, però per això, perquè quan arribo al final de la pàgina jo no me'n recordo. Llavors és que no estàs concentrat, no és que llegeixis lent.
Jo crec que sí, que és una mica... va de la mà. I després, que bé, doncs m'agradaria llegir una miqueta més, perquè a mi el que em passa és que començo un llibre, després un altre, després un altre, després un altre, i tinc com quatre llibres començats alhora, i clar, això tampoc pot ser. Jo sí, això no ho puc fer, eh? Jo sí. Quan començo un llibre, el començo l'acabo, i després ja n'agafo un altre.
Jo, a mi, els llibres em poden durar mesos i mesos i mesos perquè en començo molts. Això és que has de trobar el llibre que t'agradi, aquell llibre que diguis no puc parar, llavors amb això et farà renganxar una mica. M'ha passat, m'ha passat. Quan he trobat el llibre, aquell llibre que m'ha dit, ostres, és que no puc, no puc, no puc, m'ha passat amb dos, amb Tierra, de Eloy Moreno, i també amb Los siete maridos de Belinugo, també em va passar.
I amb aquests dos m'ha passat bastant per després. Llavors has de tirar cap aquí, perquè segurament és el gènere que t'agrada o... No sé. Novel·les juvenils, no vols dir? No sé, no les he llegit cap de les dues. Però no passa res. La novel·la juvenil és per totes les edats. Sí, no, no, totalment. Tothom pot llegir novel·la juvenil i tothom pot gaudir moltíssim la novel·la juvenil, així que cap tipus de...
D'estigma ni res cap a la novel·la juvenil. Trencarem estigmes cap a la novel·la juvenil. Molt bé, marxem a parlar de cultura, marxem a parlar de l'espai de lliure creació Carme Malaret, que com sempre està molt actiu i com no podria ser d'una altra manera aquest 2026, doncs també ho està en moltes activitats.
Exacte, i és que acull del 29 de gener al 1 de febrer l'Acció Artística, Acció Immobiliària, una resposta de Ramon Millà, que aborda de manera directa i crítica el dret a l'habitatge. El projecte parteix d'un treball fotogràfic desenvolupat durant 10 anys i es presenta sota el format d'una acció performativa amb un plantejament deliberadament provocador.
La inauguració tindrà lloc el dijous 29 de gener a dos quarts de vuit del vespre amb una acció en directe i la projecció d'un fragment cinematogràfic que reforcen el caràcter conceptual i discursiu de la proposta. A través de la ironia, l'artista posa en evidència una realitat social crua vinculada a l'especulació i a les dificultats d'accés a l'habitatge i bé, és una acció que es podrà visitar el divendres 30 de gener de 5 a 8 del vespre, el dissabte 31 de gener d'11 a 2 i diumenge 1 de febrer d'11 a dos quarts de 2.
a l'espai de lliure creació Carme Malaret. El programa inclou també, dissabte 31 de gener a les 12 del matí, un vermut col·loquia amb Marta Espriu, que és la portaveu del Congrés de l'Habitatge de Catalunya, i persones vinculades a entitats de Sant Just en el marc d'una mostra express, com li diuen a l'espai, concebuda per generar debat i reflexió crítica.
I tanquem aquest espai d'informació local amb l'Auge.
Exacte, i és que la pròxima conferència organitzada per l'Aula d'Extensió Universitària de la gent gran d'Esplugues i Sant Just porta per títol Envelliment Satisfactori i anirà a càrrec dels metges geriàtrics Jaume Padrós i Marco Insidari. És un acte que, com sempre, tindrà lloc el dijous a les 6 de la tarda a l'Auditori de la Residència de la Mallola. La sessió abordarà els riptes i oportunitats de l'envelliment des d'una perspectiva mèdica i social amb l'objectiu d'oferir claus per promoure una bellesa activa, saludable i amb qualitat de vida.
Els ponents compartiran coneixement especialitzat sobre els factors que contribueixen a un envelliment satisfactori i la importància de la prevenció i els hàbits saludables. És un acte obert a tothom, amb entrada gratuïta per socis i sòcies de l'aula d'extensió universitària i una aportació de 5 euros per a persones no associades. I bé, doncs, és una conferència que s'emmarca en el programa regular de divulgació cultural i científica adreçat a gent gran del territori.
6 minuts per dos quarts d'onze del matí marxem a repassar aquestes 3 notícies, tanquem aquest espai i tot seguit marxarem al repàs de portades de diaris de la jornada. Comencem parlant que Sant Just posa en marxa un pla estratègic per forçar els hàbits lectors del municipi. El projecte amb suport de la Diputació definirà les polítiques locals de foment de la lectura a partir de dades oficials i d'un procés participatiu amb agents educatius, socials i culturals. També hem parlat...
de l'acció artística a l'espai de lliure creació Carme Malaret, que qüestiona el dret a l'habitatge des de la fotografia i la performance. L'obra de Ramon Milà combina, doncs, acció en directe, projeccions i debat públic entre el 29 de gener i l'1 de febrer del 2026. I hem tancat avui aquest espai amb envelliment satisfactori la nova conferència de l'AUJA amb Jaume Pedros i Marco Incitari.
En aquest cas, els mitges geriàtrics abordaran els reptes de la vellesa activa aquest dijous a l'auditori de la residència La Maiola. Breu pausa per publicitat, tornem de seguida. A Catalunya treballem en diverses mesures perquè tothom pugui disposar d'un habitatge.
Oferim ajuts perquè els joves puguin fer el pas. Construïm habitatges amb protecció perquè les famílies tinguin espai per créixer. I limitem els preus del lloguer per facilitar-hi l'accés. Perquè cada cop més persones ens puguem sentir a casa. Informa't d'aquestes mesures i ajuts a habitatge.gencat.cat Generalitat de Catalunya. El govern de tothom.
Des de Càritas Sant Just oferim un espai de trobada per conversar i compartir. Si et ve de gust una estona de companyia, vine al Cafè de les 3. Estarem tots els dimarts fins les 5 de la tarda al carrer Bonavista, número 113. Càritas Sant Just. Us hi esperem.
Vols obrir els contenidors d'orgànica i resta amb el mòbil? BitPaid, l'aplicació que et permet obrir els contenidors de Sant Just amb el mòbil. Amb BitPaid també podràs consultar les teves obertures, comunicar incidències a l'Ajuntament i obtenir informació sobre residus. Descarrega't ja l'app gratuïta BitPaid per a Android i Apple i descobreix tot el que et pot oferir. A Sant Just, canviem així. Ajuntament de Sant Just d'Esvern.
Tots els comerços tenen fulls oficials de queixa, reclamació, denúncia a disposició de les persones consumidores i usuàries.
Sabies que al teu municipi tens el servei d'ambici? Bicicletes 100% elèctriques per connectar amb el transport públic i que el teu viatge sigui millor. Mou-te de manera sostenible pels 15 municipis de l'àrea metropolitana de Barcelona. Per moure't bé, millor amb bici. Dóna't d'alta ara a ambici.cat. Ràdio d'ESBM 98.9
I ara, portades de diaris. Som a dimarts 27 de gener del 2026. Ara és moment de repassar les portades dels diaris de la jornada d'avui i comencem, com sempre, amb la portada del diari. Ara, Mariona.
Doncs el diari ara obre evidentment amb mobilitat i diu que han estat cessats dos càrrecs de Renfe i Adif pel caos de Rodalies. Diu que el ministeri anuncia 1.700 milions d'euros extres per Rodalies i que s'arribarà a un total de 8.000 milions el 2030. Diu que el servei torna a aturar-se dues vegades al llarg del matí per incidències informàtiques.
i diu que la investigació de Damuz apunta al trencament d'una soldadura entre un tram de Via 9 i un de Vell. A la fotografia veiem una dona que espera que surti un convoi de rodalies a l'estació de Sants de Barcelona durant una de les dues interrupcions del servei que es van produir ahir al matí a causa de dues incidències informàtiques en el centre de control.
Doncs bé, és el gran tema del moment, a veure com s'acaba de recuperar aquest servei de rodalies i quins són els resultats d'aquests dies tan fatídics pels trens a Catalunya i a nivell de tot l'Estat. Per començar, veiem la notícia d'avui del diari, que de moment hi han estat cessats dos càrrecs de Renfe i a DIF.
Seria meravellós que això fos un punt d'inflexió, seria meravellós que això fos un abans i un després, seria meravellós que ara de cop i volta tot funcionés a la perfecció. Em penso que no anirà per aquí la cosa, però tant de bo. Per tal com han anat aquests últims anys, no té pinta, però jo espero també, com dius tu, que... Si aquest és el preu a pagar, és a dir, si el preu a pagar és que hem estat dos dies, bueno, dos dies no, perquè ja no en són dos, ja són dos, més dos, més dos, ja són...
Quatre dies sense Rodalies. Si el preu a pagar és aquest per després un servei excel·lent per sempre, doncs mira, signem-ho ja. Però el fet és que no fa pinta que això ens faci modificar massa la situació que estava vivint Rodalies actualment. Exacte, i a més també hem hagut d'arribar a punts en què hi ha hagut accidents greus que... Que s'han endut la vida d'una persona, recordem.
A Catalunya sí, a Catalunya és una persona. Pel que fa a l'accident de Damuz, bé, ara es veu que és el trencament d'una soldadora entre un tram de Villanou i un de Vell. Si hi hagués hagut més inversió en el servei de trens, potser no hauria passat, no ho sabem.
Clar, jo parlava en concret de Rodalies i d'aquestes aturades que hi ha hagut aquests dies, no pas de la setmana passada l'accident que va haver, ni de Muz, però sí que és cert que si fas el balanç és negatiu 100%, veurem què és el que acaba donant com a resolta la investigació, esperem que quan tinguem aquesta investigació resolta puguem dislombrar una mica millor què és el que va succeir en aquesta via.
Marxem amb més notícies d'aquesta portada de l'ara. Doncs el diari ara també diu que hi ha acord per regularitzar mig milió d'immigrants. Diu que el PSOE i Podem pacten que serà avui i es farà via reial decret. També parlem d'inversió de 129 milions en intel·ligència artificial al Mare Nostrum 5, que el projecte ha estat adjudicat a Telefònica i Fujitsu.
I tanca portada avui al diari Ara parlant dels Estats Units. Diu que Trump envia Minneapolis el seu tsar de la frontera. Diu que els veïns s'organitzen per amagar migrants a casa seva.
I seguim amb més notícies. Marxem al periòdico. L'espai Panorama destaca que Espanya només construeix 8.500 pisos de protecció oficial a l'any. Marxem també a altres qüestions. Pel que fa a la imatge principal, veiem una setmana pendent del tren. La crisi de mobilitat arriba a la setena jornada amb usuaris sumits en el desconcert.
Ja n'hi ha prou, diuen a l'editorial, i és que passatgers estan a l'espera del funcionament dels trens ahir a Mataró, a la imatge principal, a la imatge de portada del periòdico. Pla de xoc per a Rodalies, 1.600 milions més d'inversió.
La Generalitat força la sortida del director d'explotació de DIF i el responsable de Renfe a Catalunya i pacta amb el govern central i esquerra un nou calendari d'execució d'obres. Pel que fa a la investigació de Damud, diuen que apunta a la ruptura de la soldadura a la via, com també apuntava al diari Ara.
Marxem a altres qüestions, altres notícies que també podeu trobar en aquesta portada del periòdico en català avui dimarts, com per exemple la concessió d'aigua a 8 ciutats de l'AMB, que puja a 1.000 milions. Els grans operadors acudeixen a la licitació per un dels contractes més importants dels últims temps. Pel que fa a l'acord, el govern central i Podem pacten la regularització de mig milió d'immigrants.
Pel que fa a la violència policial, també destaquen les morts de Minneapolis en mans de l'ICE. Esquerda, el Partit Republicà, en aquest cas, trobareu la notícia d'espai panorama, pàgina 15. I tanquen amb el cas La Porta. L'extenista Albert Ramos reitera l'acusació a La Porta per estafa. Marxem altres portades. Marxem ara a l'avantguàrdia, Mariona, que també destaca qüestions similars.
Doncs la Vanguardia obre també amb la gestió ferroviària i diu que hi ha dos càrrecs de Renfe i Adif que cauen per la crisi de mobilitat a Catalunya. Diu que el malestar del govern força la destitució de dos directors de les empreses estatals, que la falta de personal frena la recuperació del servei de Rodalies, que Sánchez donarà explicacions el dia 11 al Congrés i el PP vol el cessament de la Puente,
i que el trencament d'una soldadura de la via va causar la tragèdia d'Adamuz, segons diu la investigació. En fotografia principal veiem una estació de Rodalies, de fet poca gent, perquè segurament molta gent haurà optat per ni acostar-se a les vies del tren, però veiem alguns esuaris de Rodalies que van viure ahir un altre dia d'impotència pels vaiments de funcionament que va tenir el servei. A la imatge veiem passatgers sense trens a l'estació de Mataró.
Com a anècdota al respecte, jo demà tinc un acte social a Molins de Rei i recordo que la setmana passada, quan vaig organitzar aquesta activitat amb un amic, fem un tast...
de vins allà a Molins de Rei per la Fira de la Candelera, que la Street Goldstein ens va parlar la setmana passada al programa, doncs quan vam organitzar aquesta activitat vam dir, ostres, hem de mirar el tema Rodalies com estarà, perquè clar, si no baixem a Sant Feliu, agafem el Rodalies i anem a Molins de Rei. I recordo que el meu amic em deia, no, això d'aquí una setmana ja estarà arreglat. Doncs mireu, d'aquí una setmana encara no està arreglat, haurem d'anar amb autobús. Marxem amb més qüestions, marxem amb Donald Trump.
Sí, la Vanguardia diu que Trump canvia d'estratègia davant el clan per Minneapolis i diu que el president envia a la ciutat un home de confiança preocupat per la indignació social que han causat els dos assassinats. També parlem pel mateix tema de la policia migratòria i dures crítiques a l'AIS per la seva actitud i per la falta de preparació.
Altres qüestions de l'avantguàrdia d'avui. Veiem que l'executiu pacta amb Podem la regularització de 500.000 immigrants. També que Junts avisa que votarà contra el decret òmnibus de les pensions. I també veiem que Grock està sota la lupa. Grock, que és l'intel·ligència artificial de Twitter, de X, i diu que la Unió Europea investiga X per les fotos de Nusk.
que permet fer nusos a partir de fotografies reals i això és un escàndol que la Unió Europea ha de posar fre i regular. Exacte. I tanca en portada amb Catalunya. Tanca en portada amb una notícia que diu 91 per Catalunya, diu Justícia contracta 500 jutges per pal·liar el col·lapse.
I marxem a l'última portada del dia, marxem al punt avui. Destaca en l'entrevista a Toshinori Tanaka, professor japonès expert en turisme sostenible. Diu, en una cita seva, atreure turistes estrangers és imprescindible per al Japó. Pel que fa a l'Observatori Municipal, marxant avui a Oriola, diuen tantes esglésies com Roma. Entrevista a Leticia Pertegal, portaveu de Canviemos. En aquest cas, obre en portada al punt avui amb una imatge.
Una imatge on veiem els presidents de DIF i Renfe... ...que no aclareixen la causa del bloqueig informàtic... ...i el govern espanyol destitueix dos caps d'aturc. Pel que fa al titular és... ...i el cim peta al centre de control. Més qüestions a l'espai al d'ahir... ...diuen abonats al caos ferroviari...
sisè dia consecutiu de desgavell a la xarxa ferroviària, amb unes destitucions que intenten apaipagar els ànims. Pel que fa al futur de Gaza, es fan aquesta pregunta, quin futur espera Gaza? Tot i la treva, l'exercit israelià ha causat 460 morts a la franja on la població continua malvivint.
I tanca en portada amb l'esportiu. El Girona empata en el debut de Ter Stegen 1 a 1. Vítor Reis iguala en el temps afegit al 0-1 del Getafe a Montilivi. Nosaltres ara fem una pausa musical per tancar ja aquest espai de notícies, però abans ens acomiadem de Mariona Salas. Mariona, t'escoltem els bolletins informatius i també l'informatiu Edició Migdia a la 1 quan acabi aquest magasí. Exacte, Dani, ens escoltem ara.
Que vagi bé, fins ara. I amb vosaltres, petita pausa musical, tornem de seguida amb les efemèrides.
Fins demà!
Certain things you just can't refuse She wanna ride me like a cruise And I'm not tryna lose Then you're left in the dust Unless I stuck by ya You're a sunflower I think your love would be too much Or you'd be left in the dust Unless I stuck by ya
Bona nit.
Fins demà!
Provem-ho en català.
Generalitat de Catalunya. Sempre endavant. Hola, sóc la Mireia Belmonte. En la natació, la velocitat és clau, i també ho és per salvar una vida. Davant l'ictus, trucar ràpid al 112 és fonamental. Si notes un canvi brusca en una persona, com ara pèrdua de força a una banda del cos, canvis en la parla o en el gest de la cara, truca ràpid al 112. No t'ho pensis. Davant l'ictus, truca ràpid al 112. Generalitat de Catalunya.
Quan pensem en màgia, ens imaginem endevinant què hi ha dins d'un barret. Però hi ha una màgia que no té truc. És la màgia de compartir una estona amb algú i parlar-hi. Vols practicar el català o ajudar algú a parlar-lo? Apunta't al Voluntariat per la Llengua, al programa de les parelles lingüístiques, a vxl.cat. Perquè quan parles, fas màgia. Generalitat de Catalunya. 7 milions i mig de futurs. 012. La Generalitat al teu costat.
Si com a dona vols saber quins recursos tens al teu abast, a les oficines d'informació de l'Institut Català de les Dones trobaràs l'atenció que necessites. Et podem orientar sobre salut, ajuda afectiva o sexual o assessorar sobre qüestions específiques per a dones i infants. Separacions, règim de visites, pensió i custòdia dels fills, abusos o situacions de violència masclista. Per tots aquests casos trobaràs un servei gratuït d'atenció psicològica i assessorament jurídic. Entra a Gencat.cat barra Atenció a les Dones.
Les àvies i els avis són sàvies i savis. No deixis que ells ni les seves històries caiguin en l'oblit. Festa de Bici Sense Edat. En Bici Sense Edat és una iniciativa solidària que busca combatre la soledat entre els més grans.
La soledat és el major problema amb el que s'han d'enfrontar les persones d'edat avançada. I depèn de tu, que ho facin sols. Sortides amb bicicleta per al municipi amb la gent gran. Acompanya'ls a veure el poble on es van criar. Dóna'ls vida, que et tornin a sentir el vent a la cara. Et necessiten. I tu a ells, també. Des de Bici i Sense Edat, et necessitem. Festa voluntari. Més informació al portal justsolidari.cat o en bicisenseedat.cat. Amb la col·laboració de l'Ajuntament de Sant Just d'Esvern.
I ara toca donar un cop d'ull a les efemèrides del dia.
I marxem el 27 de gener, però de 2010, quan Steve Jobs va anunciar al món el seu nou dispositiu, l'iPad. El CEO d'Apple va sortir a l'escenari amb plena consciència de l'èxit que tindria el seu nou invent. Va vendre la idea d'haver aconseguit fusionar la potència d'un portàtil amb el pragmatisme del seu iPhone. Les vendes van demostrar...
que el missatge de Jobs va calar en el consumidor i l'iPad va ser un èxit comercial que provocaria una reacció en cadena. Ninguna tecnològica volia quedar enrere d'Apple. Pel 2016 no hi havia empresa que pertanyés a la indústria, que no fabriqués.
que no fes aquesta oferta de tauletes i que, per tant, va acabar saturant el mercat al davant d'aquestes variables i també de tots els models que hi havia a la venda. Marxem a altres qüestions. Marxem a l'any 1880, quan va patentar, en aquest cas, la bombilla elèctrica Thomas Edison. Tal dia com avui, de l'any 1880, Thomas Edison aconseguia aquesta patent.
Marxem a l'any 1923, quan el partit nacionalista nacional socialista d'Alemanya, el partit nazi, va celebrar a Múnich el seu primer congrés. També l'any 1944, l'exercit vermell, l'exercit rojo, va trencar el cercle de Leningrado, després de 871 dies de sidi nazi.
Marxem amb més qüestions. Marxem ara fins a l'aerolínia Spanair, que sospenia les seves operacions l'any 2012. També destaquem que Xina confirmava el seu primer mort per coronavirus a Pequín l'any 2020. Això ja ens resona una mica més.
I tanquem amb naixements, perquè avui tenim d'alguns bastant destacats. Destaquem el naixement d'Ernest Hurtasson, polític espanyol, ministre de l'Estat espanyol, que va néixer del dia com avui de l'any 1982. També l'actor català Àlex Moner, que naixia l'any 1995. I pel que fa a defuncions...
Trobem Pedro Carrasco, bucsejador espanyol, que moria l'any 2001, i també Giuseppe Verdi, compositor italià, que moria l'any 1901. I una mica, seguint aquesta escletxa de música clàssica, marxem a destacar...
Wolfen Amadeus Mozart, músic austríac, que un parell de segles abans que el seu company Giuseppe Verdi, doncs, naixia l'any 1756. Aquesta és la nostra efemèrida musical del dia. Us deixem amb una mica de música clàssica, us deixem amb una mica de Mozart. Música
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Seguim al magassin de matins de Ràdio i d'Esvern, seguim a la Rambla, 3 minuts passen de 3 quarts d'11 del matí i ara marxem a descobrir què passarà al nostre municipi al llarg d'aquesta setmana. Marxem a l'agenda d'activitats.
Acompanyeu-nos a arremblejar una estona. Comencem, com sempre, amb les activitats que es donen a terme el dia d'avui. Concretament, avui, 27 de gener, a les 8 del vespre, a la Sala Piquet de l'Ateneu, hi haurà el Club de Novela Gràfica Palestina. El Club de Novela Gràfica, coordinat per Javier del Campo, obre aquesta trobada del Club de Lectura, de forma oberta a tota la ciutadania, tothom...
que vulgui participar, en aquest cas per comentar l'obra palestina de Joe Sacco, un dels millors treballs polítics i històrics publicats en els darrers anys. És una sessió gratuïta i oberta a tothom, així que llegiu el llibre i aneu també a participar d'aquest Club Literari.
A moda de recordatori, recordar que demà dimecres tenim, com sempre, el mercat amb volant a la plaça Camua. Passarà de 9 a 2 del migdia i es durà a terme, com dèiem, a la plaça Camua de Sant Jus, al barri Sud. I bé, també seguim descobrint aquesta agenda d'activitats. Ara anem a parar a dijous 29 de gener del 2026, quan es durà a terme la calçutada 2026 de la gent gran a Sant Escreus. La visita al monestir a Sant Escreus i després la calçutada, doncs,
Amb aquesta activitat cal inscripció prèvia i col·laborar a Viatge Santa Mar, una activitat que es durà a terme gràcies a l'Associació de Gent Gran de Sant Just. I seguim amb més qüestions perquè també tenim el ple municipal ordinari de gener, que serà aquest mateix dijous.
a les 6 de la tarda, a la sala de sessions de l'Ajuntament, amb torn obert a preguntes de la ciutadania, a les 6 de la tarda i a les 7 al ple municipal. Tot seguit també destaquem el divendres de música amb Fuigel Fest, un concert amb aquesta banda Sant Justenca, i també trobarem la xerrada visionat i comentari d'alguns paisatges més significatius de la història de l'art a càrrec de l'artista que es posa al celler de Can Ginestar, Àngel Martínez, que també va passar pels micròfons de Ràdio d'Esvern.
I res, tanquem aquesta agenda d'activitats amb el cap de setmana, amb el mercat de Maslluí, com sempre els dissabtes a partir de les 9, també amb l'encesa de torres, talalles i talajots de la Mediterrània, del qual parlarem aquesta setmana també a l'entrevista del dia, i amb el mercat de Pagès diumenge i amb el concert Mas Gospel diumenge també a la sala del cinquantanari. Breu pausa i tornem de seguida amb el temps.
A Sant Jús, el comerç, la restauració i els serveis de proximitat treballen amb il·lusió per créixer i donar vida al poble. Sense anar més lluny, sis eixos comercials amb botigues, serveis i restauració que et fan la vida més fàcil. Barri Centre, Barri Nord, Barri Sud, Mas Lluï, Carretera Reial, Camp Mogulell i Dualden, Torreblanca. Descobreix-los i et dona suport al comerç local.
sense anar més lluny. Comerç, serveis i restauració de Sant Just d'Esverro.
A Catalunya treballem en diverses mesures perquè tothom pugui disposar d'un habitatge. Oferim ajuts perquè els joves puguin fer el pas. Construïm habitatges amb protecció perquè les famílies tinguin espai per créixer. I limitem els preus del lloguer per facilitar-hi l'accés. Perquè cada cop més persones ens puguem sentir a casa. Informa't d'aquestes mesures i ajuts a habitatge.gencat.cat Generalitat de Catalunya. El govern de tothom.
Des de Càritas Sant Just oferim un espai de trobada per conversar i compartir. Si et ve de gust una estona de companyia, vine al Cafè de les 3. Estarem tots els dimarts fins les 5 de la tarda al carrer Bonavista, número 113. Càritas Sant Just. Us hi esperem.
I és costum i es troba a faltar quan no hi és el Carles Rius en aquest espai final, en aquesta recta final de la primera hora, doncs per descobrir la previsió del temps pels propers dies i també pel dia actual, pel dia d'avui. Carles, bon dia. Molt bon dia, què tal? Benvingut al programa. Comencem... Això és un catxo. Això és un catxo. Això del cel és un catxo. Ah, d'acord, pensar que d'elles és nosaltres, el nostre programa. Ah, no, nosaltres no ho sé. No, però el temps sí, perquè realment ens està fent anar bojos. Som fronts un darrere l'altre que van circulant per la...
per la geografia, i que ens van deixant precipitació, ara sí, ara no, s'esperava pluja de cara a aquest migdia, aquesta tarda, la pluja ha arribat ja ara, si ara mirem el radar, doncs, realment, hi ha gran part del centre de Catalunya, des del litoral, des del Tarragonès, fins pràcticament a la Vall d'Aran, que hi ha una línia de precipitació, doncs, que no és molt destacada, però va fent, també hi ha una altra línia de tempestes bastant important a la zona del Montseny, cap al que és els Vallès, els dos Vallèsos i el Baix Obregat,
El Baix Llobregat Nord, cap a la zona de Montserrat, podrien allà precipitacions una mica destacades i també n'hi ha de destacades davant de la costa del Baix Llobregat i del Barcelonès. O sigui que realment hi ha pluja, és un front que ens està creuant en aquests moments, que també està alterant una miqueta el mar.
i que provocarà que al llarg de les properes hores encara parlem d'una miqueta de precipitació aquest matí i també fins i tot, doncs, potser a la tarda fluixa, perquè clar, esperàvem això a la tarda i realment ens està arribant de bon matí. O sigui que temps una mica canviant, variable i difícil de precisar perquè realment ens fan anar una mica bojos, però bueno, intentarem fer una mica la previsió. Tenim clar...
que tenim diferents fronts que ens poden visitar. De moment, avui dimarts, aquesta precipitació d'aquest matí. A la tarda, tots els mapes indiquen que es podria reforçar. A partir de les 3, 4 de la tarda fins a les 6 podria tornar a ploure. Tampoc és una pluja molt intensa, però pot ploure. I després, cap a la nit, vespranit, cap a les 8, 10 de la nit, també podria començar a ploure.
De matinada, s'esperava que hi hagués precipitació en els mapes que hem consultat aquest matí a primera hora. Doncs bé, sembla que podria canviar una mica la truita i aquesta matinada s'obriria moltes clarianes, perquè la línia frontal que esperàvem que passés una miqueta més tard, doncs està arribant més aviat i això pot provocar que potser aquesta matinada tenim moltes més clarianes, veiem el quart creixent de la Lluna, tot i que sempre es pot escapar algun ruixat. Estem entrant en una època, i això ens n'anarem fins ben bé el dilluns,
que tot i que pugui fer sol durant tots els dies, pot escapar-se un ruixat en qualsevol dels dies. O sigui que estem parlant que, incluint-hi el cap de setmana, potser el diumenge és el dia millor, però és el que queda més lluny, tampoc ens podem enfiar. Tots els dies, tot i que pugui treure el nas el sol, podem tenir precipitació.
Que no ens enrefiem perquè que faci un sol espetarran al matí no vol dir que després no hagi de ploure. Sí, per exemple, és bastant probable que es puguin obrir clarienes ara al migdia i que torni a ploure a la tarda. O sigui que realment tenim un temps molt canviant amb línies frontals que van creuant, ara fa sol, ara... És més típic això d'Anglaterra, d'Escòcia, d'Irlanda...
tirem gales ja per no deixar-nos a totes les illes, però vull dir, és tot un clima molt canviant. Ara surt el sol, ara cau un ruixat, ara surt el sol. Penseu que tots aquests fronts que haurien de passar més al nord, més cap a les illes britàniques, cap a Escandinàvia i al nord d'Europa... No ho estan fent. Ho estan fent més avall. Llavors tenim aquest temps així canviant, que ja he sentit molts comentaris de gent que ja està farta, que diu, ja en tinc prou de dies núvols, necessito el sol, necessito que tregui el nas al sol...
Penseu una miqueta i concentreu-vos en el mes de juliol, un 10 de juliol, per exemple, i la quantitat de sol que tenim allà i que no hi ha manera que marxi. Si pensem en això, gaudim una miqueta i disfrutem d'aquesta precipitació que va caient, que va negant els camps, que va donant molta aigua a totes les reserves i realment a tots els pantans, i realment és molt benvinguda.
Que el temps no va a la carta, que ens pensem que aquí el temps va a la carta i que podem decidir què és el que... Sí, vam tenir uns anys que van ser desastrosos, 22-23, el 24 es va recuperar una miqueta, 25 ha estat espectacular i 26 hem començat molt bé. Aquestes èpoques del 23 estàvem aquí a Ràdio Desveu plorant perquè plogués. Sí, doncs així estem. O sigui, ara estem una mica sobradets, però vaja, mai s'obre l'aigua. Totalment.
Demà, dia variable, a primera hora també amb estones de sol, es podria tapar una miqueta el cel i cap a la tarda podria caure algun ruixat, molt puntual, molt poca cosa, però seguiríem amb una situació de núvols, estones de sol i alguna precipitació feble a la tarda. Les temperatures demà tiren avall, és una de les notícies més destacades d'aquesta setmana, perquè hem estat tots els dies amb valors de 12-13,
Tots els dies només en portem un dilluns. Avui podríem arribar un altre cop als 12-13 graus de màxima, però demà baixen. Fins i tot els americans es passen amb la baixada i ens marquen una situació demà de temperatures bastant fresquetes.
ja ho diré demà, espera que se m'ha marxat el mapa aquí, ens marquen 8 graus de màxima només, o sigui que realment és una baixada de 4 o 5 graus, demà haurem de vigilar si la temperatura baixa tant com diuen els mapes i tot i la baixada de temperatura és el que dèiem, algun ruixadet, poca cosa a la tarda i poca cosa més. Dijous, un altre cop una situació molt semblant
Dijous és un dia on lluirà el sol, però poden créixer nubulades i poden donar precipitació. I sobretot ho faran dematí. A la tarda podríem tenir una mica de pausa. Però és que la nit de dijous o divendres podria tornar a ploure, amb un divendres que tornarà a sortir el sol, però a la tarda tornaria a haver possibilitats de pluja.
Dissabte, la nit de divendres a dissabte, plaurà. Dissabte començarem el dia amb sol i amb ruixats, i a mesura que avanci el dia s'anirà arreglant una mica el temps. I vist des d'avui, és bastant probable que diumenge no tinguem pluja, però sí que tinguem bastants núvols, tot i que a última hora podria arribar un altre front que podria portar pluges entre diumenge, la nit i dilluns. O sigui que, com podeu comprovar,
No estem al maig, però pel gener cada dia un raig seria la dita que tenim aquests dies, perquè realment és espectacular. Quan s'acaba tot això i es tranquil·litzar una mica el temps? Doncs hauríem de anar-se'n cap al 5 de febrer. El 5 de febrer és quan sembla que tindrem una miqueta d'anticiclo i un temps més estable, amb unes temperatures també que no es mouran massa i que seran força tranquil·les. Fins al dia 5, que és dijous que ve, no aquest. El següent, doncs tindrem una mica de festa meteorològica i aquí ho explicarem.
Carai, carai, carai. Veig que estarem ben entretinguts pel que fa al temps i també pel que fa al Carles, que ja sabeu que és una persona que entreté molt. Ah, sí? Sí, ets molt entretingut. Sóc entretingut? Sí, es veu que sí. Mira, ho han dit a les xarxes. Sí, sí, ho diuen. Els ullens ho diuen. Ens han trucat per dinoso.
Seguiu-lo posant perquè és entretingut. Sí, sí, sí. Li hem de donar més minuts perquè és entretingut. Sí, sí. Mira, aquí noi... Bueno, noi ja no. Aquí senyor que fa... És entretingut. Què passa que per la veu podries ser perfectament un noi, perquè no sé si ho saps... Ja, tinc la veu una mica prima. Que el tema de les veus és... Clar, tu pots estar... No tornarem a constipar per tornar a tenir allà veu que tenia al setembre. No cal, ens agrada aquesta veu més fina. Vinga, va, ara marxem als Bolletins. Fins ara. Fins ara.
Bon dia, us informa Joan Bota.
El govern espanyol començarà a l'abril el procés per regularitzar com a mínim mig milió de persones migrants que aprovarà avui el Consell de Ministres. Hauran d'acreditar que no tenen antecedents penals i que han entrat a Espanya almenys cinc mesos abans que s'acabés el 2025. De fet, que s'hi han estat aquests cinc mesos i haveria entrat abans del 31 de desembre. És una regularització extraordinària que ha pactat el govern espanyol amb Podem i que no s'haurà de votar al Congrés. Anem a Madrid.
Sí, bon dia, i serà un tramit àgil. Es podrà demanar des de principis d'abril i fins al 30 de juny, i en 15 dies l'Estat resoldrà si s'admet la petició, però només amb la sol·licitud tramitada ja es tindrà dret a un permís per un any de residència i de treball. El Massaib, ministre de Migracions, en declaracions a Televisió Espanyola.
Y desde ese momento de la admisión a trámite ya van a poder trabajar en cualquier sector, en cualquier lugar del país. Además también hay un mensaje muy importante porque somos muy conscientes de que el empleo y la familia son dos anclajes fundamentales. También esto va a dar derechos a esos menores.
Sosca, aquest tema estava encallat. Ara Pedro Sánchez compleix amb Podem i això pot tenir un efecte rebot perquè Podem ara sobreparlar de la delegació de competències d'immigració a la Generalitat pactada amb Junts i que Podem va vetar. Paula Brujats, Catalunya Ràdio Madrid.
Més notícies, Marta Prat. Els trens de Rodalies i Regionals de Renfe tornen a circular i ho fan amb una normalitat raonable, segons que ha dit la companyia. Hi ha, però, algunes incidències i, sobretot, les afectacions derivades dels diversos punts que s'estan revisant per garantir la seguretat. Això fa que en diversos trams el recorregut es faci en autobusos alternatius. Estació de Sants a Barcelona. Joan Garcia, bon dia.
Bon dia. Tot i hi ha algun retard i algun tren que no ha passat avui, la situació a Rodalies és millor que els últims dies. Renfa té a les vies un 75% del seu servei habitual, tenint en compte que hi ha una desena de trams que es fan en autocari que ha baixat la demanda. Amui, majoritàriament, qui arriba ens diu que ho ha fet bé.
Sí, sí, ha anat bé, avui sí. Vinc de Sitges, normal. Estrany, però normal. No ho sé després. En canvi, hi ha molts més retards a l'alta velocitat, entre una hora i dues hores, per les limitacions de velocitat arran de l'accident de Damud. José Antonio Rodríguez Joan García, Estació de Sants.
La Generalitat i Esquerra Republicana assumeixen que, tot i l'acord per ampliar la inversió a Rodalies, els problemes a la xarxa ferroviària no es solucionaran d'avui per demà. El conseller de la presidència, Albert Dalmau, i el portaveu dels republicans, Isaac Albert, ho han admès al matí de Catalunya Ràdio. No podrem fer en un any i mig, jo no puc prometre solucions miraculoses a la gent, mentiríem a la gent. No podrem prometre en un any i mig solucionar un problema de fa 15 o 20 anys. El servei de Rodalies no millorarà d'un dia per l'altre per molts milions d'euros que hi posem, perquè portem molts anys de no inversió
Mentrestant, Junts per Catalunya demana al govern que porti Renfe i Edif als tribunals després del desgavell de Rodalies. Consideren que la desinversió crònica a la xarxa ferroviària posa en perill la vida dels usuaris dels trens.
La Unió Europea i l'Índia signen un acord de lliure comerç que permetrà suprimir els aranzels a les exportacions mútues en gran part dels intercanvis comercials. De moment es mantindran fora alguns productes agrícoles estratègics. Després de la signatura de l'acord amb el Mercosur, Brussel·les fa un nou pas d'obertura comercial dels 27 en contraposició a la política aranzelària dels Estats Units. La presidenta de la Comissió Europea, Úrsula von der Leyen, diu que és un acord històric i una aposta per la cooperació internacional. We do
Hem aconseguit la mare de tots els acords. Creem un mercat de 2.000 milions de persones. Aquesta és la història de dos gegants, la segona i la quarta d'economies més grans del món. Dos gegants que trien la col·laboració d'una manera veritablement beneficiosa per a tothom.
Catalunya tanca el 2025 amb un repunt de l'atur fins al 8,24%. Ara hi ha 351.000 parats, segons l'última enquesta de població activa. Tot i aquest lleuger increment, l'any tanca amb rècord d'ocupació, amb 57.000 treballadors més que ara fa un any. Per sectors de l'agricultura i la construcció és on s'han creat més llocs de treball i per demarcacions, Lleida és la que té menys atur amb una taxa inferior al 6%. La tendència de l'atur a Catalunya és diferent de l'espanyola, ja que la taxa de desocupació estatal
ha baixat mig punt intranual i se situa per sota de la barrera del 10% per primer cop des del 2008.
Esports, Marcos García. El Girona és desè a primera divisió, després de l'empat a una i a Montilivi contra el Getafe. Els de Mitchell tenen quatre punts de marge sobre la zona de Sens. Ahir va debutar Marc-André Ter Stegen a la porteria gironina. El Barça i Fermín arriben a un acord per la renovació del migcampista. Fermín serà blaugrana fins al 2031. En canvi, el jove Dró deixa el Barça i fitxa pel PSG a canvi d'uns 8 milions d'euros.
Una delegació de l'Espanyol es reunirà aquesta tarda a Madrid amb el Comitè Tècnic d'Àrbitres. Els vicepresidents Antonio Dávila i Mau Ye traslladaran als responsables dels àrbitres les queixes per l'actuació dels col·legiats als últims partits. En joc marcador a l'Open d'Austràlia de Tenis és un partit de quarts. Primer set en joc, Carlos Alcaraz contra De Mignor. El Murcia domina a hores d'ara per 5 a 3 al quadre femení.
Victòria de l'ucraïnesa Elina Svitolina sobre la nord-americana Coco Goff 6 a 1 i 6 a 2. Svitolina jugarà en semifinals contra la número 1, Arina Sabalenka. I avui a l'europeu femení de Batarpolo, a Funxal, la selecció espanyola juga contra l'anfitriona Portugal. Ahir derrota l'equip espanyol 7 a 9 contra Hongria. Fins aquí les notícies.
Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, passant sis minuts a les onze, us informa Mariona Sales Vilanova. L'Ajuntament de Sant Jus impulsa l'elaboració d'un pla local de lectura amb el suport de la Diputació com a instrument de planificació estratègica per reforçar el desenvolupament cultural i educatiu al municipi. El projecte s'inicia el 2026 i té com a finalitat definir un marc estable de polítiques públiques que situïn la lectura com a eix central de cohesió, accés al coneixement i creixement personal.
La iniciativa pren com a referència l'enquesta d'hàbits de lectura i compra de llibres a Catalunya de l'Institut Català de les Empreses Culturals, que indica que el 73,9% de la població va llegir almenys un llibre el 2024 i que el 58,5% de la població adulta llegeix setmanalment. Aquestes dades recollides en una sèrie anual serveixen de base per a l'avaluació i definició de polítiques de lectura i cultura.
Per l'elaboració del pla s'ha previst una estratègia participativa que incorporarà agents educatius, socials i culturals amb l'objectiu de realitzar una diagnosi rigorosa i establir línies d'actuació de futur. El Pla Local de Lectura vol revaloritzar la lectura com a experiència transformadora, inclusiva i enriquidora i millorar els índexs de lectura i la competència lectora mitjançant accions coordinades d'educació, promoció i accés.
Pel que fa a societat, l'espai de lliure creació Carme Malaret de Sant Just acull el 29 de gener fins a l'1 de febrer l'acció artística Acció Immobiliària, una proposta de Ramon Millà que aborda de manera directa i crítica el dret a l'habitatge. El projecte parteix d'un treball fotogràfic desenvolupat durant 10 anys i es presenta sota el format d'una acció performativa amb un plantejament deliberadament provocador.
La inauguració tindrà lloc el dijous 29 de gener a dos quarts de vuit del vespre amb una acció en directe i la projecció d'un fragment cinematogràfic que reforcen el caràcter conceptual i discursiu de la proposta. A través de la ironia, l'artista posa en evidència una realitat social crua vinculada a l'especulació i a les dificultats d'accés a l'habitatge.
L'acció es podrà visitar el divendres 30 de gener de 5 a 8, dissabte 31 de gener d'11 a 2 i diumenge 1 de febrer d'11 a dos quarts de 2, a l'espai de lliure creació Carme Malaret. El programa inclou també dissabte 31 de gener a les 12 del matí un vermut col·loquia amb Marta Espriu, portaveu del Congrés de l'Habitatge de Catalunya i persones vinculades a entitats de Sant Just, tant al marc d'una mostra express concebuda per generar debat i reflexió crítica.
I encara en societat, la pròxima conferència organitzada per l'Aula d'Extensió Universitària de la gent gran d'Esplugues i Sant Just porta per títol Envelliment Satisfactori i anirà a càrrec dels metges geriàtrics Jaume Pedrós i Marco Inzitari. L'acte tindrà lloc aquest dijous a les 6 de la tarda a l'Auditori de la Residència de la Mallola. La sessió abordarà els reptes i oportunitats de l'envelliment des d'una perspectiva mèdica i social amb l'objectiu d'oferir claus per promoure una bellesa activa, saludable i amb qualitat de vida.
Els ponents compartiran coneixement especialitzat sobre els factors que contribueixen a un envelliment satisfactori i la importància de la prevenció i dels hàbits saludables. L'acte és obert a tothom amb entrada gratuïta pels socis i sòcies de l'Aula d'Extensió Universitària i una aportació de 5 euros per a les persones no associades. I això ha estat tot. Tornem amb més informació al butllet horari de les 12. Fins ara.
Fins demà!
Fins demà!
Oh, don't you dare look back. Just keep your eyes on me. I said, you're holding back. She said, shut up and dance with me. This woman is my destiny. She said, ooh, ooh. Shut up and dance with me.
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Oh, don't you dare look back, just keep your eyes on me. I said, you're holding back. She said, shut up and dance with me. This woman is my destiny. She said, ooh, shut up and dance. Don't you dare look back, just keep your eyes on me. I said, you're holding back. She said, shut up and dance with me. This woman is my destiny. She said, ooh,
Ei, ja t'has llevat? Doncs desperta bé que comença la Rambla. Tres hores de notícies, històries i personatges de Sant Just. I també alguna sorpresa més. Això és el que t'aspira a la Rambla. Aquí hi ha de tot. Riures, música i aquella entrevista que et fa pensar Ostres, jo aquest el conec.
De dilluns a divendres de 10 a 1 al 98.ufm i al www.radiodesvern.com. La Rambla, el matí que no s'adorm mai. De dilluns a divendres de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, l'esmood jazz, el funk, el sol o la música electrònica més sual.
100% música relaxant. Smooth Jazz Club. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Les teves tardes ja tenen refugi. Soc el Jaume Lies i arribo amb la tercera temporada del Refugi, el programa més fresc, dinàmic i jove de la ràdio, de dilluns a divendres de 5 a 7 de la tarda. T'acompanyarem amb humor, informació i molt bon rotllo. Vine a riure, a reflexionar i, sobretot, a passar-ho molt bé. Sintonitza el 98.1 FM i segueix-nos a les xarxes socials. El Refugi, on les teves tardes se't faran
Molt curtas. En Next con Jeremy de Jesús te traigo entrevistas de arte, moda, cultura y espectáculo.
Cada martes a las 19.30 horas te espero a través de Radio Desver en la 98.1 FM. Cinema Senza Límits. Cinema Senza Fronteras.
Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions. Els dimarts de 8 a 9 del vespre. Quan el cinema es fa ràdio.
Això és un autobús, tu. Això és un autobús. Sí, home. I tant. Això és un blues, tio. Com que un blues? Sí. Per què? Per què el blues? Just blues. Ah, just blues. Perfecte. Si t'agrada el blues, tots els dimarts de 9 a 10.
Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana. La ràdio de Sant Junt.
Ràdio Tespel 98.1 Ràdio Tespel
Seguim al magazín de Matins de Ràdio d'Esperm, seguim a la Rambla, avui a casa vostra, aquí a la Rambla, parlarem d'amor, de desig i també de segones oportunitats. Ho farem a través d'un llibre de Pablo Wessling, escriptor i guionista, que ens arriba amb Amore, una comèdia romàntica contemporània.
tan divertida com també amb aquest punt més juganer, una novel·la coral, àgil i molt honesta, que parla d'amor, d'amics, de moltes coses, però bé, abans d'avançar contingut, deixeu-me que us presenti el Pablo Westling. Pablo, bon dia. Bon dia, molt bé i tu? Molt content i molt emocionat d'estar aquí sempre.
Doncs sí, perquè el Pablo Westling havia format part d'aquesta casa de Ràdio d'Esvern. Vas estar, ho comentàvem ara fora de micròfons, fins l'any 2008 aproximadament. Aproximadament, sí. Sí, que déu-n'hi-do, déu-n'hi-do. Que vas estar 3-4 anys, dos anyets... No, no, bastant. No sé si 10...
o 7 o 8 anys vaig estar. Vaig estar aquí, que primer feia uns programes de tarda, primer feia tècnic, després ja vaig poder locutar alguna coseta, me'n recordo molt dels 60 i més que feia, també el programa de Sardanes, que vaig aprendre moltíssim de música de Sardanes, feia molts programes, també de tècnic de molts programes, i després una època vaig fer l'àrea local al programa de tarda. Ja no m'he emocionat molt, perquè hi ha arribat, estaven aquí el Carles i l'Enric,
I el Carles m'ha dit, obre aquest calaix d'aquí. M'he trobat molts CDs d'aquella època que em sap greu no haver-me endut. Clar, tens CDs que ara... Però CDs, i l'Enric deia, és que tens CDs de l'oreja de Van Gogh de quan la Maia encara no havia marxat del grup. I torno ara que la Maia ja ha tornat. O sigui, imagina't si fa temps. Però sí, sí, molt emocionat. I la primera vegada en directe, perquè l'altra vegada que vaig venir amb tu va ser gravat. Per tant, sí que és la primera vegada que estic aquí en directe des de fa molts anys i vol dir que no emociona.
Sí, home, i tant i tant. A nosaltres ens fa molta il·lusió tenir-te aquí al programa, per això també et vam convidar, perquè l'altra vegada va ser més per parlar d'Operación Triunfo, d'OT, d'aquella edició del 2023, que si s'escau ja tornarem a parlar d'això. Sempre cau alguna pregunta. Exacte, sempre, sempre. Però volíem focalitzar una mica la conversa d'avui per parlar del teu nou llibre, d'amore. I bé, doncs, abans de tot, perquè la gent et coneixi una mica, tu vas estudiar comunicació audiovisual, és així? Sí, autònoma.
Sí, sí, sí, allà vaig estar, doncs, els quatre anys, quan era llicenciatura, que ara jo crec que és grado, i, bueno, grau de comunicació audiovisual, i allà vaig estar fent comunicació audiovisual, i poc després, i justament ho compaginava amb la ràdio, de fet,
I poc després va ser quan vaig entrar a Gens Músic i no fent programes, fent programes, fent programes, fins que em va arribar, com si diguéssim, el programa quasi com més important, no? Que pràcticament tothom reconeix i tothom associa la gent que estem allà. O sigui, nosaltres estem allà fent molts programes, però clar, Operació Triunfo té la repercussió que té. Llavors, és allà quan tothom... Sempre em passa que abans de començar Operació Triunfo em diuen, ui, ara et ve molta feina. I quan acaba, diuen, ui, ja estaràs descansant. I realment...
quasi sempre abans d'Ote hi ha molta feina i després d'Ote contínuament hi feina, però bueno, és molt graciós que hi hagi un programa que realment arribi a tanta gent i que tothom d'alguna forma et parli del programa, o sigui, et parli de la teva feina
com el teu dia a dia, com si diguéssim. O sigui que pràcticament arribes el dia següent i la gent et pregunta, ostres, ahir? O sigui, la teva feina és pràcticament a la vista de tothom. Clar, a més també, Jazz Music, com tu comentaves, és una empresa molt gran, que té molts programes, que té molt de contingut, vull dir, que no es queda només a motes, sí que és cert que potser és el més vist o el més seguit o el que té una mica més de repercussió a nivell internacional. I el més important, el programa, jo diria, ensigna, també està al tocar a més suena, així com a programa...
important de la productora, però sobretot OT va ser el que li va donar el gran boom fa el 2001, precisament, i que el comentàvem aquí amb l'Edgar Costa, me'n recordo que està l'Edgar Costa de locutor, i comentàvem aquell programa en sortia el David Bisbal, la Núria Ferro, i res, fins ara que encara continua i que continuarà moltíssims d'anys.
Sí, sí. Com han valorat, o com heu valorat aquesta temporada que acaba de finalitzar? Doncs res, fa cosa d'un mes. Molt bé, ha anat molt bé, ha anat molt bé. Sí que és veritat que molta gent a vegades diu, ah, no tinc la repercussió de l'anterior...
Però realment va molt bé. Hi ha molta gent, vam anar a les firmes i hi havia moltíssima gent, ara els concerts també s'estan omplint, o sigui, realment és un programa que una cosa és el que pot semblar a vegades, no? És de fora diuen, hi ha aquest no sé què, però realment la repercussió des de dins és pràcticament la mateixa, o sigui, les mateixes ganes de veure-ho, les mateixes ganes de seguir-ho, de fer les xifres a YouTube i a totes les xarxes de...
que ja d'Operació Triunfo estan a l'alçada del... no sé si han superat fins i tot les del 2023, o sigui que realment ganes de programa ja i ja estan els concursants.
Clar, és un contingut que, com comentaves, també és molt diari, perquè durant aquells mesos que estan allà a l'acadèmia hi ha contingut constantment, i a partir d'aquí també generen aquestes expectatives, pots conèixer una mica més totes les persones que participen, perquè al final són persones, totes les persones que participen en el concurs, i a partir d'aquí també vas coneixent una mica les dinàmiques que es van formant entre elles.
Doncs, si et sembla, passem a parlar d'aquesta novel·la que ja has posat aquí en peus. Sí, no l'he posat perquè... Perquè la gent de YouTube la vegi. Clar, aquí està la càmera, doncs que sàpiguen... Estupendo. Tu venies de Tres Xicos Buenos? Sí. I què? Què et va portar aquella obra? La vaig publicar el 2021, després d'haver estat confinat a casa durant uns mesos, perquè és una novel·la que va néixer el Covid després...
De fet, d'alguna forma, les ganes d'escriure ja les tenia abans, però el temps per escriure em va venir a les èpoques del Covid, que vaig fer amb la Natàlia Albert, també d'aquí de Sant Just, un llibre que es diu Rita pinta con su tinta. Després jo vaig publicar la novel·la Tres chicos buenos, que va anar bastant bé, i aleshores després vam tornar a treballar, llavors, que sí, ara tiro per aquesta novel·la, ara faig aquesta altra, o sigui, vaig estar un temps una mica...
mira, poèticament et podria dir perdut, que no sabia on anar, però la realitat també és intentant publicar coses perquè és molt difícil publicar. Per molt que hagi publicat una primera novel·la que hagi anat bé, és molt difícil després que l'editorial es llenci en una segona o que qualsevol editorial aposti per una nova novel·la teva i realment em va costar publicar una altra novel·la, que és en aquest cas Amore. De fet, aquesta novel·la la vaig enviar a diversos editorials, em van dir que no, em van dir que n'és per una altra banda, vaig intentar escriure...
altres coses més o menys que era el que m'indicaven que havia de fer, llavors jo deia, bueno, jo si vull seguir en aquest món, potser sí que m'he d'adaptar al que em demanen, però mentre intentava escriure el que em demanaven, en les meves estones lliures, com si diguéssim, anava escrivint aquesta història que era la que a mi m'entretenia. Llavors jo tenia com, si diguéssim, les hores de dir, bé, has de fer això, i ara així, i ara escriu així, que és com ho voldran,
I per divertir-me deia, bueno, a veure què passa amb aquests quatre que vaig començar a escriure i que anava continuant. I d'alguna forma aquesta novel·la es va crear sola i es va crear des de les ganes, des de la diversió i des de les ganes meves de jugar amb personatges i de viure una història. I jo estava més enganxat a aquesta història que a la que em demanaven que fes, que tampoc tenia garantia ni la publicació ni res, però bueno.
I, mica en mica, entre editorials que em deien que no, altres que no ho sé, altres que tal, aquesta la vaig anar publicant. Primer la vaig publicar per Wattpad, perquè al cap d'un temps necessitava la resposta, perquè una de les coses que em va encantar quan vaig publicar Tristicors Buenos, vaig veure la resposta del públic, com la gent comentava els personatges, com la gent comentava les aventures.
i trobava una mica faltar aquest feedback dels lectors, de les lectores que et comentessin, que et critiquessin, i vaig començar a publicar per Wattpad, que és una plataforma on es poden publicar llibres i escriure tot tipus de contingut, novel·les, poesia, el que tu vulguis.
i anava publicant els capítols. I allà va ser quan va començar la novel·la a realment agafar forma, tenia els lectors que em anaven comentant, llavors jo anava fins i tot jugant amb ells, que això no ho havia viscut, perquè deien, segur que passa això, segur que passa això altre. Llavors, entre el que deien, em donaven idees, altres deien, bueno, doncs com tothom pensa que passarà això, aniré per l'altra banda. I vaig anar fent, vaig anar fent, vaig anar fent, fins que va quedar la novel·la acabada. Llavors, ja la vaig acabar...
Després la vaig publicar, la vaig autoeditar com a e-book per Amazon i llavors va venir aquesta editorial que es diu Sete Isles, que és una editorial petita, que dic petita d'aquesta manera perquè per mi tampoc hi ha massa diferència. Al final el públic que és publicar, llavors és una editorial gran, una editorial petita, una mica tan sàbal. Però va venir aquesta editorial que li va agradar molt la història i em va dir de publicar-la i vaig dir, evidentment que sí, i aquí està.
Que guai, que guai, que guai. Per això trobo que és una novel·la que a mi em fa com, li tinc com molt de carinyo perquè és una novel·la que va com néixer sola, saps? D'alguna forma, tot i que em demanaven altres coses, tot i que buscava per altres bandes, aquesta va anar com creixent ella sola. Estava com en segon pla, no? Perquè tenies l'altra... Sí, però ja estava, ja estava, ja estava i al final el que havia de ser va ser aquesta que era la que realment a mi em venia de gust publicar i la que al final és la que està ara a les llibreries. L'altra no s'ha publicat.
No, l'altre és que va quedar mitja, es va quedar com un borrador, sí, perquè era com un intent... Sí, de forçar alguna cosa que no eres tu, no? Sí, i jo com la lectura no és, i crec que no serà, tant de bo ho sigui, però de moment no és la meva forma de viure, o sigui, jo no em puc mantenir amb l'escriptura, tant de bo algun dia...
Però si realment m'havies de mantenir amb l'escriptura i em diguéssim, no, mira, si publiques aquest llibre guanyaràs tant, doncs evidentment ho faria, perquè aquí jo crec que tots volem guanyar-nos la vida, però com era una cosa que jo deia, a veure, jo escric com a entreteniment, no com a feina ara mateix, llavors sí que vaig decidir tirar pel que em venia de gust a mi escriure, que va ser aquesta. Amore. Quines diferències, diguéssim, més evidents hi ha entre la primera obra que escrius, que és Tres xicots buenos, i Amore?
Doncs la primera és un viatge d'estiu. És una novel·la que passa durant una setmana. Són tres amics que es retroben després de pràcticament 7 o 8 anys sense veure's. O sigui, uns amics que quan es van conèixer tenien uns 18 anys.
i es retroben en 25 una mica amb aquesta cosa de què ha passat, que ha sigut a nosaltres, la seva història, i un viatge que va des de Barcelona fins a les platges del sud d'Espanya i a Cádiz i tot això. Llavors és com una novel·la més estiuenca, és com més juvenil, una mica més... no sé. I aquests personatges que ja es coneixien, que tenien una amistat de fa un temps i llavors ara es retrobaven.
passava, els escenaris eren tot platges, era tot estiu, era tot una mica més festa, una mica aquest ambient. Aquesta és una novel·la més urbana, passa durant el període pràcticament d'una temporada, més o menys, no dic dates exactes, però més o menys passa des de l'octubre fins al maig, juny aproximadament,
i són quatre amics, aquesta vegada, un més, que es coneixen en una nit en concret, o sigui, Amore, que és el protagonista, que té aquest sobrenom que li cau en èpoques de l'institut, Pobre, com un mote que no li agrada, però bueno, al final... Que no el representa, no potser... No el representa, perquè Pobre també en el tema de l'amor li va bastant malament, i llavors són una nit d'aquestes catastròfiques, perquè a part el seu nòvio l'ha deixat...
la feina, la seva empresa que ara ja ha hagut de marxar de la feina, d'alguna forma una nit catastròfica que surt per oblidar, doncs encara li surt tot pitjor, però en aquella nit troba tres amics que entre ells tampoc es coneixien i entre els quatre comencen a crear una amistat. Llavors aquesta història es veu com va creixent aquesta amistat entre els quatre, com cadascú té les seves històries però tots es reuneixen en un bar, que és el bar Austràlia de Barcelona, que és un bar que no té res,
Però precisament el vaig buscar com a bar que digui, mira, l'única cosa que té és la seva amistat. Un bar que ells mateixos es fan seus i és aquesta història que passa com si diguéssim durant una temporada més d'hivern, com si diguéssim amb els problemes més potser de feina, potser que es plantegen més relacions potser a llarg termini, que passen les coses més a ciutat, amb bars de referents de la ciutat i una cosa més...
més d'hivern. Seria com la versió d'Isteu o la versió d'hivern. Molt bé, doncs avui estem parlant amb Pablo Wesley, com ja comentàvem fa uns instants, estem fent aquesta entrevista del dia on parlem d'amor i aquesta novel·la que arriba, doncs diguéssim, de la mà del Sant Justenc Pablo Wesley, que està aquí amb nosaltres als estudis de Ràdio d'Esvern.
Deixem que et pregunti una mica també sobre aquest punt d'inici, aquest inici de la novel·la que deies una mica entre una ruptura dolorosa, aquesta situació laboral catastròfica. Creus que a vegades cal tocar una mica de fons per aprendre a estimar i per aprendre a valorar una mica més la vida?
Sí, i no cal, potser tampoc, jo crec, posar-se molt, no sé com dir-ho, molt... Jo crec que sí que a vegades anem aguantant, anem aguantant, anem aguantant, potser coses de...
relacions de parella, potser relacions laborals, potser relacions amistoses, anem aguantant coses. Que potser no ens acaben, i no acabem de veure potser, o que no ens convenen. Que anem estimant el xiclet, no? Sí, anem fent, anem fent, perquè no acaba d'explotar res, vas aguantant, però potser no t'agrada. I crec que sí que és bo quan arribes a un punt
que tu mateix dius, és que ja no puc suportar, és que jo per mi mateix ja no puc seguir així. Llavors, quan toques fons, jo crec que en aquell moment sí que dius realment, és que puc continuar amb aquesta persona, amb aquesta feina, amb aquests amics, amb això, i passar-ho fatal, o puc canviar. Llavors, aquí sí que és una mica...
aquest punt de vista i aquesta oportunitat d'aquesta persona, que no és que trenqui ell, o sigui, realment potser li trenquen tot, perquè la feina l'acomiadanà amb ell, el nòvio el deixa amb ell, o sigui, ell d'alguna forma és el que perd, però és gràcies a aquesta pèrdua, gràcies a perdre-ho tot, que comença de zero i és la gran oportunitat i realment es troba al final bastant més a gust i més feliç. I jo crec que sí que a vegades és bo petar, com si diguéssim, però jo crec que un cop petes...
poques vegades tornes a patar. Jo crec que d'alguna forma el guindar de suportar segons quines coses potser jo crec que és una mica més amunt, llavors ja no arribes fins i tot a tocar fons per haver de canviar segons quines coses. I què diries que fa diferent Amore dins d'aquest gènere, dins de la temàtica de comèdia romàntica actual que trobem, no? Ens vénen molts referents al cap. Què creus que diferencia una mica la teva novel·la?
Mira, et parlo no des de mi, sinó des de comentaris que m'han fet, de comentaris que m'han fet personalment, que m'han escrit o ressenyes que han fet, de coses que ha agradat d'aquest llibre, que és, per exemple, a mi m'agrada sempre posar, el tema de la música sempre està present, en el meu antic llibre, en el Tres Chicos Buenos hi havia cançons que titulaven capítols,
que els capítols tenien bastant a veure amb les cançons i aquí el que he volgut fer és posar lletres de cançons enmig de capítols perquè d'alguna forma tu llegeixis el capítol amb una mica de banda sonora, que jo crec que és molt interessant perquè si coneixes la cançó doncs ja te la saps, ja et ve, ja la sents i si no pots anar sempre a Spotify, YouTube o on vulguis per escoltar la cançó mentre escoltes el capítol.
i hi ha gent que ha descobert cançons, no hi ha tantes, potser hi ha unes 4 o 5 en tot el llibre, però han descobert cançons, han descobert grups, i després capítols, perquè com el vaig escriure per Wattpad, que feia un capítol cada setmana, els capítols són bastant...
autoresolutius. Tu ja llegeixes un capítol i és bastant, és com les sitcoms, que d'alguna forma tot el que passa passa en un mateix capítol. Llavors hi ha unes línies, que és la història de... Bé, sobretot la història d'amor que hi ha entre el protagonista i un dels seus amics del que s'enamora...
platònicament o no, això és el que s'ha de veure, és una cosa que va com passant capítol rere capítol, la relació entre ells, però després a cada capítol passa com alguna cosa única, alguna cosa única dins del capítol. Llavors això fa que realment sigui com bastant fàcil la lectura, que sigui un bon llibre per llegir abans d'anar-te'n a dormir, doncs vinga, un capítol ràpid i a dormir. És una cosa bastant fàcil, lleugera i...
I després alguns capítols, per exemple tinc un capítol que també moltes vegades me l'han comentat, que és tota una conversa de WhatsApp entre el grup que tenen ells quatre. Llavors el capítol sencer és la conversa de WhatsApp perquè realment a vegades, moltes vegades els amics els veiem més per WhatsApp alguns que en persona. Llavors a vegades hi ha converses de WhatsApp que poden ser realment com una conversa que tindríem a un bar.
doncs algun capítol així també. És d'alguna forma les coses que potser a mi m'han dit de mira, m'he trobat amb aquesta cosa que no m'esperava. I pel que fa al que relata la novel·la podríem parlar d'això que té un contingut de relat dins de les relacions LGTB i que en aquest cas també ho intenta tocar amb molta naturalitat.
Quin creus que és el paper que juga una mica per tu la representació sense dramatisme, sense etiquetes, és a dir, una representació natural del que hauria de ser això, una relació d'amor entre dos nois o del mateix sexe, i una cosa que tenim molt normalitzada o això sembla, però que sembla que encara costa una mica, amb novel·les, tot i que hi ha molt contingut de ficció que cada vegada més s'està centrant una mica en això,
Encara estem una mica orfes, no?, que hi hagi certa naturalitat a l'hora de tractar aquests temes i de tractar-ho, doncs, això amb naturalitat. No sé com explicar-ho, però bàsicament seria això, no? Sí, sí, és que és un tema que va i bé en el tema de la ficció. És un tema que a vegades sembla que sigui per modes. De fet, una de les coses que jo et deia que a través d'editorials algunes em deien que sí, altres que no, és perquè va haver-hi, durant el 2021-2022,
com si haguéssim un boom de literatura LGTBI, que deien que s'estava composant de moda, i jo no crec que sigui una moda, sinó que realment hi ha uns consumidors, unes consumidores allà, que volen aquest tipus d'històries, perquè les hem consumit, tot tipus d'històries, tota la vida, doncs aquestes potser són les que més han faltat. Aleshores, jo tinc com a... d'alguna forma sí que a l'hora d'escriure tres chicos buenos i aquesta...
I de fet és una cosa que m'han criticat, però és una cosa que faig intencionadament, és no acabar de tractar amb drama ni que el problema de potser sortir de l'armari, dels dubtes, tot això no sigui un problema, no per res, no perquè per mi no hagi estat un problema, perquè ho ha estat durant uns anys i per molta gent ho continua sent, per molt que diguem que no...
contínuament acabes coneixent gent de 20, 30, 40 anys fins i tot visquent a Barcelona que no ha sortit a l'armari o que no ho ha pogut reconèixer amb la seva família perquè tothom està en contra. Però a mi sí que m'agrada representar-ho d'una forma natural perquè crec que és important veure-ho, veure què és el que t'agradaria aspirar. I això ho sé perquè a mi el que em va passar amb aquest tema és que jo vaig conèixer una parella de dos nois
que potser jo tenia vint i pico, o una cosa així, que realment feien una vida normal, que era una parella, que tenien un pis entre els dos, que un treballava d'una cosa, l'altre de l'altra. O sigui, eren dues persones completament normals fent una vida completament normal. Llavors, a mi veure'ls va ser com dir, ostres, jo és que això no ho havia vist, normal. I llavors, allò sí que va ser el que em va impulsar més
a voler-ho, a normalitzar-ho jo mateix, normalitzar-ho també de cara al meu entorn. Llavors vaig pensar, és que realment és per mi, quan veus el que vols aconseguir, quan potser més ganes tens d'aconseguir-ho. Que evidentment tot el tema de la literatura, on hi ha drama, on hi ha dubtes, on hi ha repressió totalment...
Trobo que són importants perquè són coses que han passat i expliquen realitats, i jo crec que són realitats que s'han de veure, però d'alguna forma a mi m'agrada que quan tu llegeixis les meves novel·les t'oblidis d'aquest conflicte, com si diguéssim, que no ho vegis com un conflicte perquè vegis com és viure-ho sense conflicte.
Sí, perquè si no a vegades el que ens passa és que quan estem llegint o consumim aquest tipus de ficcions i és que no paren de caure en tòpics, no? En aquells tòpics que dius, ostres, ja estem una mica cansats. Sí, i que després t'acostumes al conflicte també. A vegades a mi el que m'ha passat és, potser jo com he de viure és en conflicte, barallant-me, discutint, acceptant que la gent es rigui,
I jo crec que és bo veure com és sense cap tipus de conflicte, perquè dius, no, és així, sense conflicte és així. I llavors què passa? Doncs que quan t'acostumes o veus com és viure-ho sense conflicte, doncs ja pràcticament no passes ni una. I llavors ja quan també et critiquen perquè et diuen, és que ja no passes cap, i jo, no, ara mateix ja no passo cap, o sigui, portem passant.
dura molt de temps, doncs ara m'ha dit, és que no tinc gana, a part m'avorreix, l'altre dia m'ha fet una broma i m'ha dit, és que no sóc fer cap broma, jo és pensar, és que realment, és que no em fa gràcia ja, o sigui, ja no era ni m'enfadava ni res, és que era és que no, no? No, no ve de gust, sí, sí. No, és que no fa gràcia. No, no, no. I no per res, sinó per avorriment, perquè també arriba un moment que dius, bueno, és que el que tu dius, no, que és una cosa que es critica, que no sé què, dius, és que ho porteu criticant des de tota la vida, llavors arriba un punt que ja avorreix.
Totalment. Que a vegades és això, que si demanes que el col·lectiu es normalitzi, que el col·lectiu d'alguna forma tingui aquesta cabuda en la societat,
També demano el mateix per l'altra banda, que se m'accepti, que no hi hagi aquesta situació incòmoda d'haver de dir o d'haver de donar explicacions de coses que tu no m'estàs donant explicacions per l'altra banda. I és això, seria un debat llarg, però una mica seria això. Sí, i que després, evidentment, jo també accepto la nostra part de deure, com si diguéssim, de...
Jo també veig que quan amb més normalitat ho portes tu i més endavant ho portes, doncs també la gent al teu voltant també apren a tractar-ho amb normalitat. Llavors també ens ha tocat tenir aquesta part didàctica, que jo crec que ens durarà tota la vida, però també cadascú li toca el que li toca i mira.
Doncs per anar tancant ja aquesta entrevista, Pablo. Sí, sí, sí, hem d'anar tancant, que hem de passar altres temes, però explica'ns una mica qui creus que va dirigida aquesta obra, quan l'escrivies, per qui la pensaves, més enllà de Wattpad, perquè al final ara ja la tenim en físic, i sobretot que t'agradaria que sentís algú quan tanqui el llibre, quan acabi el llibre i faci així, pam, digui, ostres, he sentit això, he sentit l'altre.
Doncs mira, dirigida ja no penso, perquè jo al primer llibre sí que vaig pensar a qui aniria dirigida, a qui li agradaria, i vaig veure que li va arribar a tanta gent i que li va agradar a tanta gent diversa que jo no m'imaginava, que ja directament vaig pensar, mira, jo escric el que jo crec, el que a mi m'agradaria llegir com a lector,
i que sí que potser la gent de 20, 30, 40, 50 anys seria potser la més indicada, però és que després hi ha tanta gent que li agrada. Per tant, jo a qui va dirigida aquesta novel·la seria a gent que tingui ganes de passar una bona estona, de riure una estona, d'emocionar-se, perquè al final també és bastant emocionant,
i de tenir una lectura fàcil entre la basia de lectures denses, doncs una lectura fàcil, i que tingui ganes, doncs això, d'anar, per exemple, o sigui, jo sobretot també, que vulgui anar a Cal Llibreter, que també sempre m'han recolzat molt, o a la llibreria, a l'Escrivà, que també sempre allà els poden trobar, i si no estan, es poden demanar, i una lectura fàcil, ràpida, i que t'entri bé, i que sigui fàcil de llegir, doncs a tota aquesta gent va dirigida.
Doncs amb moltes ganes de poder-la llegir, de poder-la gaudir, i aviam què sentim quan tanquem el llibre. Pablo Westling, moltíssimes gràcies per compartir amb nosaltres aquesta història, i res, que tinguis molts èxits literaris i també a la petinta pantalla, i nosaltres els anirem seguint de prop aquí a Ràdio Desveu. Moltes gràcies, fins aviat. Una abraçada.
Seguim en el magazín de matins de Ràdio d'Esvern, seguim a la Rambla i ara ens aturem a la xarxa educativa. Ens aturem a la xarxa Les Ones. Com sabeu, cada 15 dies tenim aquest espai informatiu i divulgatiu aquí al programa. Al llarg d'aquesta temporada que vam encetar al setembre, hem parlat...
de moltes qüestions enfocades a les necessitats educatives especials. Hem parlat de qüestions derivades de diferents discapacitats, trastorns, malalties, desvantatges educatius i un llarg etcètera. I per ampliar una mica també aquest etcètera, avui hem convidat la Miriam Gómez i també l'Anna Barberà,
que són educadores de les escoles bressol municipals, Marrecs i Mainada, que ens parlaran concretament de l'espai familiar i també d'altres qüestions que són també puntals en aquestes escoles bressol municipals. Família, com esteu? Míriam, Anna, benvingudes al programa. Hola, bon dia. Gràcies, bon dia.
Ens fa il·lusió també tenir-vos aquí per poder parlar, aprofundir una mica de les escoles Bressol, perquè moltes vegades donem molta prioritat a les escoles de primària, a les escoles de secundària del nostre municipi, i les escoles Bressol, com que ja tiren, és allò de dir, ja funcionen i tenen molta demanda i funcionen bé, doncs a vegades no posem el focus i també és important en aquesta primera educació, en aquesta primera etapa de la vida, no?,
que també tinguin espai aquí a l'emissora per poder explicar els diferents projectes educatius. Avui venim a parlar d'aquest servei. Ens agradaria que ens expliquéssiu una mica el tipus de servei que teniu a les escoles Bressol i també com funcionen. Estem parlant també d'aquest projecte que comentàvem a l'espai familiar i ens agradaria que ens fessiu 500 temps per començar.
Doncs els espais familiars es troben dintre de l'Escola Bressol Municipal Marrex. És un espai on venen les famílies que acompanyen els seus fills amb les edats compreses des del naixement fins als tres anys de vida. Dintre dels espais familiars podem trobar dos serveis, que seria l'Espai Nadó,
que és un espai de trobada per a aquelles males i pares que acaben de tenir un fill i que puguin estar des del naixement i fins als nou mesos aproximadament, deu mesos. Fins que ja comencen a gatejar, a tenir un moviment. I l'espai familiar seria a partir d'aquests nou o deu mesos aquest any fins als tres anys. I també venen a acompanyar els infants per les seves famílies. Molt bé, doncs quina tipologia de famílies ateneu, Miriam? Explica'ns una mica.
Doncs tenim famílies que són d'aquí de Sant Lluís, que han decidit no escolaritzar els infants, per exemple, que decideixen que són massa petits i que s'ho poden logísticament muntar per organitzar, exacte, per poder estar amb ells aquests dos matins, l'espai família són dos matins a la setmana,
i poder també conèixer altres famílies del municipi per fer una mica de xarxa i que tenen la mateixa o que han decidit escollir no escolaritzar. A partir d'aquí ens venen famílies molt diverses. Famílies que no sabien d'aquest servei,
I tenien dubtes de si entrar a l'escola a Bressol o no, al final potser no els ha convençut perquè no és el que buscaven i s'han trobat amb aquest servei i els hi ha connectat més amb la seva manera de pensar o de sentir la maternitat i la paternitat.
Famílies ens venen també derivades de la Comissió Social, diverses, sí. Famílies nouvingudes al municipi, sí.
Una mica referent al que comentàvem en la introducció d'aquest espai, que les escoles Bressol les entenem com a centres educatius on les famílies trien escolaritzar aquests nens i nenes, aquests nadons en molts casos també,
que comencen a fer les seves primeres passes aquí en el món educatiu a Sant Just i en aquest cas a les escoles Bressol. Però certament aquest espai, si ho entès bé, aquest espai familiar, és una mica al contrari. El fet d'aquestes persones que no han decidit escolaritzar els seus infants a les escoles Bressol sí que tinguin un espai per poder compartir i d'alguna manera que tinguin aquest espai també per créixer educativament al nostre municipi.
Sí, és un espai, també és on es fa la xarxa, comencen a fer xarxa. Crea teixit. Exacte, exacte. Moltes famílies es troben amb un nadó o amb un nen petit i tampoc no saben ben bé, no tenen més, o moltes vegades les famílies nouvingudes que no tenen...
no tenen ningú aquí. És un espai on això es permet poder conèixer altres famílies, poder conèixer també el poble, tot el que es fa al poble. Creiem que es fa un teixit social dins de l'espai molt bonic i molt interessant, i és quan es fa la màgia, que diem nosaltres moltes vegades. El tema de l'idioma, hi ha famílies nouvingudes que encara no dominen, el català o castellà...
I veus com es fa comunitat, els donen una benvinguda, intenten comunicar-se, i vulguis o no, estar a l'espai els ajuda una mica a no sentir-se soles, perquè al final no coneixen gent, no coneixen el municipi, no coneixen l'idioma, són moltes coses, molts factors, no?
Quan ets nou en un lloc, és habitual sentir-te sol, distant, una mica amb la realitat que està vivint aquell espai, el teu entorn, i aquests espais jo crec que també són interessants precisament per això, que la gent no tingui por, no tingui vergonya, i decideixi fer aquestes primeres passes per conèixer l'entorn en el que ha triat viure-hi, perquè al final també això...
És arrel d'una tria, d'una decisió, de dir vinc a viure a Sant Just i a partir d'aquí conèixer el seu món educatiu, conèixer la xarxa, conèixer la gent també, els veïns, veïnes, són espais de convivència que són interessants.
i d'alguna manera creieu, constateu d'alguna forma, que hi ha diversitat entre famílies i infants, és a dir, hi ha diversitat de famílies i d'infants en aquests espais, i a Sant Just, vull dir que a vegades tendim a focalitzar, a dir, no, és que Sant Just és així o és això o tal, però clar, Sant Just també està creixent, som més de 21.000 habitants, vull dir que m'imagino que deu haver també una mica de varietat, no?, i de situacions diferents, famílies diferents, i això també és ric, no?,
Sí, l'Anna és qui porta més temps que jo. Doncs li t'assembla pilota amb ella. No, és perquè jo ara farà just 3 anys i jo et puc dir, amb els 3 anys sí que és veritat que hem vist una tendència a que hi hagi més diversitat en la tipologia, per entendre's, de famílies que ve el servei.
L'Anna porta més temps que jo, llavors per això et deia que potser ja té més comparativa. Això és així, Anna? Sí, sí, sí. Hi ha hagut una tendència que ha posat a anar creixent? Sí, sí, sí, i és molt bonic també, perquè al final és ric per tothom. Nosaltres moltes vegades ho parlem, o diferents maneres de pensar, de fer a l'espai familiar, totes ens mirem, totes estem allà, les famílies, els infants, i cadascú té una manera de fer diferent.
I això enriqueix a tothom i maneres de pensar, de fer cultures diferents, no? Què ens aporten elles i què aportem nosaltres amb elles. Totalment. Doncs ens agradaria també qui acompanya aquestes famílies i també quines activitats tuveu a terme, Míriam.
L'Anna i jo som educadores a l'Escola Brassol. Principalment estem a l'espai familiar i a l'espeinador, tot i que de tant en tant fem suport també a l'Escola Brassol.
I és ben diferent el que es fa a l'Escola Brassol que es fa a l'espai familiar. L'espai familiar bàsicament és un espai que està dissenyat com un espai de joc. Sí que és veritat que tenint en compte el projecte educatiu de l'Escola Brassol, és a dir, compartim el projecte educatiu,
i l'adaptem perquè al final és un espai on estaran les famílies tota l'estona que oferim el servei, no deixen l'infant i marxen. Llavors està dissenyat en diferents ambients, una mica veient en quin moment evolutiu està cada infant, quin joc o quines necessitats tenen els infants i anem dissenyant els espais
I anem canviant molt, també, perquè... I les famílies, doncs, encantades de la vida, ens demanen coses, a vegades et pregunten coses i tu, si saps que a alguna altra família li pot oferir, no? Ah, doncs mira, m'explica, no? Fem una mica com de conductores,
Una mica de xarxa, de suport, per dir-ho d'alguna manera. Sí, sí. S'acaba generant, entenc, aquesta xarxa. Sí, sí. Fluït. No és una cosa forçada, sinó que coneixent, a mesura que va passar les setmanes, l'Anna i jo ja anem coneixent més les famílies, els infants, i sabem en quins moments es poden trobar o a vegades succeeixen.
Coses. Coses que no és planejat i es donen a l'espai i la veritat és que és molt únic. I quins temes, diries, Anna, que preocupen més a les famílies actualment? Amb aquest buf, m'imagino que són uns quants, no?, de temes. Home, sí, sí, sí. Home, tot el que està relacionat amb la criança i l'educació dels seus fills...
També tenim l'espai nadó i l'espai familiar, que també són dos espais diferents. A l'espai nadó el que necessiten és molt de recolzament i molt de trobar-se amb l'altra mare, amb l'altra pare, per poder compartir tot allò que els passa des d'un lloc molt més endins d'elles. Més vulnerable. Exacte.
I a l'espai familiar, a la ver el joc, també es parla molt sobre el joc, el desenvolupament, què estan fent, i després tota la part de criança que realment està latent allà, com ho fem, ho estem fent bé, tots aquests dubtes de...
la segueix endavant amb ells, amb com... Sí, quan són més... A l'espai nadó, que són més petits, doncs hi ha més el tema de la lactància, lactància materna, l'alimentació, quan comencen a introduir els aliments, el tema del moviment... El dormir... El dormir és un tema estrella. Sí, sí, sí.
En canvi a l'espai familiar són altres, més això, els jocs, tipus de joc, els contes també, que estan en un moment que pots fer més interacció amb l'infant. I hi ha molta demanda d'aquest servei? És a dir, ara mateix com funciona el tema de les inscripcions, quan està oberta i quina demanda hi ha d'aquest servei?
Està oberta tot l'any. Nosaltres tenim oberta la inscripció tot l'any. Costa una miqueta d'arrencar, no?, a vegades, perquè no sabem si és que no s'acaba de conèixer bé el servei, tot i que hem fet molta difusió. Però, bueno, vull dir, la idea és que estem oberts... Bé, tota la inscripció està oberta tot l'any i ara mateix, bueno... L'espai familiar... Sí, l'espai familiar ara el tenim gairebé... Gairebé ple. Gairebé ple.
I l'Espainado fem dos, una a Marrex i l'altra fem a Masllui. Els dimarts pugem a Masllui al centre cívic Soledat Sants. I el fem allà i encara hi ha places disponibles. L'inici és a l'octubre, nosaltres no comencem al setembre, comencem a l'octubre.
Però a partir d'aquí les famílies es poden incorporar amb qualsevol tram de curs. Si hi ha plaça, no hi ha problema. I com s'organitza l'espai? Amb calendari, amb horaris? Com funcioneu? Doncs espai familiar obrim els dilluns i els dimecres de 10 a dos quarts d'una.
Obrim, que no vol dir que a les 10 hagin d'estar, sinó que tenim obert, i a partir d'aquí les famílies al seu ritme, perquè amb cada infant van arribant. És bastant personalitzat, no?, pel que veig, o què?
Vull dir, potser personalitzat no, però que no hi ha, diguéssim, temes a tractar aquell dia concretament, sinó que senzillament fluïu bastant amb les necessitats de les famílies, no? Entenc? O com funciona? Bueno, els dimecres sí que és veritat que a l'espai familiar nosaltres els dimecres tenim un...
Una part de l'espai que està dissenyat pels adults i les adultes on intentem fer una mica de tertúlia, que li diem. És el moment de la tertúlia. Llavors, o l'Anna o jo, una de nosaltres es queda amb els infants i l'altra se'n va amb les famílies, fem unes infusions...
I allà, depenent una mica de les dinàmiques que s'han donat durant les sessions, potser nosaltres plantegem algun tema perquè hem vist que és una cosa que han preguntat molt o que tenen molts dubtes o que... O a vegades entre elles surt algun tema concret i ja nosaltres anem una mica guiant res, són...
són 20 minutets 20, 25 a vegades mitja hora elles allarguen perquè tenen moltes ganes de compartir és veritat que els infants quan van a buscar-les han de sortir de l'espai tertúlia i tornen vull dir però no hi ha és que és molt canviant potser nosaltres, potser l'Anna i jo decidim parlar d'alguna cosa i de cop i volta dius no, avui no toca
Més que personalitzat, potser la paraula seria adaptatiu, no?, adaptar-ho una mica al context. Sí, som molt flexibles, vull dir, has de tenir una obertura de ment de dir, per molt que hem pensat això, hem preparat això, no és el moment. A partir també de l'observació que fem de l'espai aquell dia, no?, de què ha passat, o potser ha passat alguna cosa, no?, que veiem que les famílies, doncs, no?, i després ho comentem a la taula quan ens trobem amb les famílies. Mhm.
Ens explicaves el calendari i els horaris de l'Espai Família, en el cas del Nadó, de l'Espai Nadó, quins horaris treballeu actualment? L'Espai Nadó, a Majuí, al Centre Cívic, és els dimarts, de dos quarts d'onze a dos quarts d'una. I els dijous és a Marrex, les mateixes hores. Nosaltres donem les dues opcions, perquè hi ha famílies que viuen a Majuí...
I logísticament els queda més a prop que no baixar a Marrex. Però si decideixen que prefereixen venir el dijous a Marrex, doncs venen a Marrex. És només un dels dies. I... I he dit ve l'hora i ja està. Perfecte. Doncs tanquem, si us sembla, parlant una mica d'aquesta continuïtat. Ens agradaria saber si hi ha una continuïtat entre l'Espai Nadó i l'Espai Família. És a dir, si d'alguna manera s'enllaça o no es poden entrellaçar en algun moment.
Sí, de fet, quan hi ha famílies que estan a l'espeinador fins a això, fins als 9-10 mesos, que nosaltres veiem que l'infant té un gateig, un moviment, que té altres interessos, els hi proposem a les famílies si volen començar a venir a provar, venir a veure's i els hi pogués interessar.
l'espai familiar. Sí, sí, aquesta és la idea de poder continuar. Si les famílies poden, perquè aquí també estem amb que hi ha unes baixes maternals i paternals que acaben. I si les famílies volen continuar, doncs perfecte. Sí, sí, sí.
Doncs família, moltíssimes gràcies per passar pels micròfons de Ràdio d'Esvern. No sé si s'ha quedat en el tinte alguna cosa que vulgueu afegir, però si no en tot cas tancaríem aquí. Jo crec que no. Ha sigut bastant complet i la gent que ens estigui escoltant i que ens hagi agafat a mitges pot recuperar aquest podcast al www.radiodesvern.com.
Míriam Gómez, Anna Barberà, gràcies per passar pels micròfons de Ràdio d'Esverna, educadores de les escoles Barassol municipals, i que vagi molt bé aquest curs 25-26, que ja estem a la meitat de curs i que esperem que vagi molt bé el que queda de curs. Moltes gràcies.
L'organisme és el gestor de la infraestructura ferroviària que s'està reparant en alguns punts. I també és el responsable del centre de control de trànsit que ahir va patir dos errors informàtics que van aturar els trens. Departament de Territori, Joan Garcia, bon dia.
Bon dia, una compareixença la del president de DIF, que estarà acompanyat del director de construcció d'obres del gestor ferroviari, Àngel Contreras, que permetrà saber més de dues coses sobre l'origen de la pagada del centre de control de DIF d'ahir, que va durar, recordem-ho dues vegades, el tràfic de rodalies en plena hora punta,
i que el secretari d'Estat de Transports, José Antonio Santano, ja ha atribuït el matí de Catalunya Ràdio a dos errors informàtics, però també saber més de l'estat dels treballs que Adif està fent a una vintena de punts de la xarxa de rodalies i que fa que fins a 11 línies tinguin parcialment trajectes en autocar. Podreu seguir en directe les explicacions de Pedro Marco a través de Catalunya Informació. Joan García, José Antonio Rodríguez, Departament de Territori.
L'autor confés de la mort violenta d'una veïna de Lleida diumenge al pis on convivien, finalment declararà demà als jutjats de la ciutat. És un home amb múltiples antecedents, 7 delictius, que ja va ser condemnat per assassinar un intern de la presó de Lleida l'any 2000. Anem cap a Lleida, Estela Busoms. Bon dia. Es tracta d'una home de 65 anys que diumenge a la tarda es va presentar a la comissaria dels Mossos de Lleida i va confessar que havia matat agribatades la seva companya de pis, una dona de 53 anys amb qui no tenia cap relació sentimental.
Vivien en un pis del carrer Ciutat de Fraga i l'home va quedar immediatament detingut acusat a homicidi. Ara s'ha sabut que el mateix individu té un ampli historial delictiu i que ja va complir condemna per haver matat l'any 2000 un altre intern del centre penitenciari de Ponent. El seu currículum també hi consta, un intent de fuga de la presó de Lleida. De moment, ara continua detingut pel crim que ha confessat a l'espera que demà el jutge de guàrdia li prengui declaració. Estela Busoms, Catalunya Ràdio Lleida.
Un home ha mort i una dona ha quedat ferida greu al municipi d'Escastell, a Menorca, a causa d'un despreniment que ha afectat l'habitatge on vivien. Els fets han passat aquesta matinada en aquest municipi, al sud de Mahó. La dona està traslladada a un centre hospitalari. Caterina Carmany Palma, bon dia. Bon dia.
Una roca de grans dimensions ha caigut damunt l'habitatge on vivia una parella d'uns 60 anys, a Castell, a Menorca, i l'ha sepultat. L'home ha mort a l'acte i els serveis d'emergències han pogut rescatar la dona entre la runa i ara està greu a l'hospital. Aquesta urbanització està construïda molt a prop d'un penyal
I la hipòtesi principal és que el temporal continuat ha provocat l'esllavissada d'aquesta roca de més de 5 metres que ha provocat la mort de l'home de 65 anys i ha deixat ferida de gravetat la seva parella de 62. Caterina Quermant Jaume, Catalunya Ràdio, Palma.
I sobre l'Adana de València, avui hi ha hagut noves declaracions dels jutjats. El coordinador de l'advocacia de la Generalitat Valenciana ha assegurat que ell va donar el vistiplau al possible confinament de la població el dia fatídic dels aiguats de l'Adana a l'Horta de València. Segons ha declarat davant de la jutja, Lleó va rebre una trucada del subsecretari de la Conselleria de Justícia el 29 d'octubre
a tres quarts de nou del vespre preguntant-li sobre la possibilitat legal de confinar la població sense un informe previ davant la situació extrema de la presa de forata. A la causa penal per la gestió de la Dana hi consta un informe segons el qual cap al càrrec de les consellers de Justícia, Medi Ambient o Presidència va consultar per escrit a l'advocacia de la Generalitat. En canvi, sí que es van fer trucades sobre el que estava passant amb els aigüats que van causar, recordem-ho, la mort de 230 persones.
Una granja de Navès, els ursoners, lluita des de fa un any perquè no els obliguin a sacrificar tot un ramat de vaques per un sol cas positiu de tuberculosi. Ara el cas arribarà als jutjats. Navès, Joaquim Albalaté.
El març passat, una de les vaques de les Planes de Navès va donar positiu en tuberculosi. El protocol estableix que, per un cas, s'ha de sacrificar tot el ramat, però també contempla una alternativa si no hi ha més positius. Des d'aleshores, no n'hi ha hagut, tot i dues falses alarmes, però els han ordenat igualment el sacrifici del ramat. Ara ho porten a judici perquè diuen que això seria la fi de l'explotació. Montse Santelles i Joan Casafont són els ramaders.
Nosaltres ara estem presentant el recurs de suspensió i ho tirarem endavant perquè creiem que per un sol cas positiu no podem matar el nostre ramat, perquè és el ramat de tota la nostra vida, de la meva parella, de tothom, d'aquí a les Planes i és la nostra explotació d'on vivim. Nosaltres anirem a totes i tot aquest bestiar que veieu aquí darrere no el matarem. Haurà de decidir un jutge, que és el més trist que ho hagi decidit un jutge que s'hagi de matar aquest bestiar.
El Departament d'Agricultura ha assegurat a 3CAT Info que han estudiat aquest cas molt a fons i que han treballat per minimitzar els danys, però que la normativa és clara i els animals s'han de sacrificar. Joaquim Albavate, Catalunya Ràdio, Navès. Esports, Marcos García. Entrenament a l'hora del Barça per preparar el partit de demà a la Champions contra el Copenhague. En Ciutat Esportiva, Joan Gampa, Ramon Salmurri, bon dia.
Bon dia, una absència i una novetat en una sessió que ha començat amb 40 minuts de retard. L'absència la de Frenkie de Jong. Està sancionant, no podrà jugar i se suma. Per tant, ales de Pedri, lesionat, Gabi, Christensen i a més a més tampoc. Jo ho cancelo. La novetat la de Ferran Torres. Torna al grup i veurem si pot entrar a la llista de convocats a partir de la una. Les rodes de premsa. Primer de Dani Olmo i després de Hansi Frey. Ramon Salmorrer, Catalunya Ràdio Barcelona. Fins aquí les notícies.
Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bon dia. Passant 7 minuts a les 12 us informa Mariona Sales Vilanova.
L'Ajuntament de Sant Jus impulsa l'elaboració d'un pla local de lectura amb el suport de la Diputació com a instrument de planificació estratègica per reforçar el desenvolupament cultural i educatiu del municipi. El projecte s'inicia el 2026 i té com a finalitat definir un marc estable de polítiques públiques que situïn la lectura com a eix central de cohesió, accés al coneixement i creixement personal.
La iniciativa pren com a referència l'enquesta d'hàbits de lectura i compra de llibres a Catalunya de l'Institut Català de les Empreses Culturals, que indica que el 73,9% de la població va llegir almenys un llibre el 2024 i que el 58,5% de la població adulta llegeix setmanalment.
Aquestes dades recollides en una sèrie anual serveixen de base per l'avaluació i definició de polítiques de lectura i cultura. Per l'elaboració del pla s'ha previst una estratègia participativa que incorporarà agents educatius, socials i culturals amb l'objectiu de realitzar una diagnosi rigorosa i establir línies d'actuació de futur.
El Pla Local de Lectura vol revaloritzar la lectura com a experiència transformadora, inclusiva i enriquidora, i millorar els índexs de lectura i la competència lectura mitjançant accions coordinades d'educació, promoció i accés. Pel que fa a societat, l'espai de lliure creació Carme Malaret acull del 29 de gener al 1 de febrer l'acció artística Acció Immobiliària, una proposta de Ramon Millà, que aborda de manera directa i crítica el dret a l'habitatge.
El projecte parteix d'un treball fotogràfic desenvolupat durant deu anys i es presenta sota el format d'una acció performativa amb un plantejament deliberadament provocador. La inauguració tindrà lloc el dijous 29 de gener a dos quarts de vuit del vespre amb una acció en directe i la projecció d'un fragment cinematogràfic, que reforcen el caràcter conceptual i discursiu de la proposta.
A través de la ironia, l'artista posa en evidència una realitat social crua vinculada a l'especulació i a les dificultats d'accés a l'habitatge. L'acció es podrà visitar el divendres 30 de gener de 5 a 8, dissabte 31 d'11 a 2 i diumenge 1 de febrer d'11 a dos quarts de 2, a l'espai de lliure creació Carme Malaret.
El programa inclou també, dissabte 31, a les 12 del matí, un vermut col·loqui amb Marta Espriu, portaveu del Congrés de l'Habitatge de Catalunya, i persones vinculades a entitats de Sant Just, en el marc d'una mostra express concebuda per generar debat i reflexió crítica.
I encara en societat, la pròxima conferència organitzada per l'Aula d'Extensió Universitària de la Gent Gran d'Esplugues i Sant Just porta per títol l'envelliment satisfactori i anirà a càrrec dels metges geràtrics Jaume Padros i Marco Inzitari. L'acte tindrà lloc aquest dijous a les 6 de la tarda a l'Auditori de la Residència de la Mallola. La sessió abordarà els reptes i oportunitats de l'envelliment des d'una perspectiva mèdica i social amb l'objectiu d'oferir claus per promoure una bellesa activa, saludable i amb qualitat de vida.
Els ponents compartiran coneixement especialitzat sobre els factors que contribueixen a un envelliment satisfactori i la importància de la prevenció i els hàbits saludables. L'acte és obert a tothom amb entrada gratuïta pels socis i sòcies de l'Aula d'Extensió Universitària i una aportació de 5 euros per a les persones no associades. I això ha estat tot. Tornem amb tota l'actualitat. S'enjustem que a l'informatiu complet de la UNA. Fins ara.
Aquellos garros de estos logos, ¿por qué no sienten, por qué no cambian la historia del todo?
Y se da por supuesto que la vida no es diferente para el resto. Y aunque me quede en el borde del mundo, y aunque no entiendan qué por qué pregunto,
que me traten siempre de extraño. Y aunque pasen y pasen los años, no se olvida el recuerdo ni el daño del pobre y del que se estima, de la meta, añoran, salteo costal, del dolor.
que al món no explican i del camí que cada dia es complica. Per totes les coses aguantar i per l'amor a qui va suure cantar. Del que lucha con miedo allà en su pecho, per si això nunca a nadie lo convierte en hechos.
Tantos ojos que solo miran a un punto. Solo se busca, solo se quiere lo necesario y justo. No se pide más que lo que está en sus manos. Que se luche por la dignidad de cualquier ser humano.
Y aunque me quede en el borde del mundo Y aunque no entiendan qué por qué pregunto Y aunque me traten siempre de extraño Y aunque pasen y pasen los años
No se olvida el recuerdo ni el daño del pobre y del que se estima, de la meva ignorancia al teu costat, del dolor que al món no explican y del camí que cada dia se complica, pero totes las cosas aguantan.
Per l'amor a qui vas voler a cantar, del que lucha con miedo allà en su pecho, por si eso nunca nadie lo convierte en hechos.
Fins demà!
I amb aquesta cançó poques pistes tenim de la secció, perquè si una cosa té el nostre col·laborador és que és molt eclèptic i que cada dia, com a temàtica del llibre, pot variar, la temàtica musical també pot fer-ho. Arnau Consol, bon dia.
Molt bon dia, avui comencem trailers. ACDC, Alternative Current Direction, l'indicador, ACDC és l'indicador de canviar de corrent. Per tant, de venir d'un botonet, es veu que era un indicador molt típic a Austràlia durant un temps, quan havies de decidir quina corrent feia servir. I aquest va ser el nom que vam prendre, evidentment, tothom m'haurà descobert, espero, de quin grup es tracta, perquè avui ens n'anem a Austràlia. Avui a Austràlia, doncs, ACDC. I més, tenint en compte que...
El llibre del qual vull parlar d'un autor que en realitat és de Tasmània, Tasmània és aquella illa que hi ha al costat però pertany a Austràlia, Richard Flanagan, un dels grans autors australians del moment, autor d'alguns llibres de títols preciosos, Mort d'un guia de riu, o L'estret camí cap al nord profund, trobo com a títols, no? No és el cas el títol aquest, és un títol del que porta avui que es diu La pregunta 7,
i que no és ben bé una novel·la, és una mena de biografia, més que una biografia podríem dir que és una investigació sobre els seus orígens, un homenatge als seus pares, potser més al seu pare i tot, i a partir d'aquí un preguntar-se per la seva existència. Tot això en forma de novel·la, ell ha guanyat molts premis, i si d'he dit que més a més a ICDC, no només per l'origen d'Australia, té a veure amb el llibre, és perquè en el fons la seva existència va dependre també d'un interruptor.
Un interruptor, en realitat, el que va apretar Thomas Firiby, que potser algun oient l'ha reconegut, és el nom del pilot que estava al mando de l'avió que va llançar la bomba sobre Hiroshima. Clar, de totes, Richard Flanagan arriba a la conclusió que ell es viu gràcies a la bomba d'Hiroshima. I a partir d'aquí va dinar en darrere. Perquè la bomba d'Hiroshima existeix perquè abans se li va imaginar un gran escriptor, H. Wells, perquè els
que diuen que era impossible una bomba tan destructora. Se la va imaginar un escriptor al segle XIX amb una novel·la que no va tenir molt èxit, perquè ella és l'inventor de la Guerra dels Mons, un d'aquests grans escriptors del XIX que tenia un èxit brutal, una novel·la en la qual explicar que hi havia una bomba que ho destruiria tot, que seria capaç de matar una ciutat sencera i tal, no va tenir massa èxit. Ell la va escriure en un moment que estava mig enamorat. Tot això va formar part d'aquest llibre
I ho explico per què. Perquè el pare de Richard Flanagan, soldat australià a la Segona Guerra Mundial, cau fet presoner, arriba i passa pràcticament un any i mig o dos en un camp de concentració japonès fent treballs forçats. No mor per poc un primer hivern i té claríssim que si ve un segon hivern no sobreviurà. De fet, cada dia, cada setmana, moren desenes de soldats australians amb un clima adversíssim. Al Japó, amb una illa abandonats de tots, on els fan fer...
qualsevol mena de desgràcia. Cau la bomba de Hiroshima i els soldats són alliberats. Tornen a Austràlia, el senyor es casa i té un seguit de fills entre els quals Richard Flanagan. Per tant, Richard Flanagan, gran escriptor, historiador, crec que ha fet fins i tot alguna cosa, alguna incursió al cinema, arriba a la conclusió de dir jo soc viu,
perquè van morir centenars de milers de persones al Japó. I llavors no es va rendir. És aquell debat que es fa moltes vegades, no?, que val més una vida o milers, no?, o milions, al final, és allò de dir... Ell no s'arriba a fer la pregunta, perquè la resposta la té claríssima, però diu, clar, d'alguna manera visc amb aquesta mena de pega a sobre. Per tant, a partir d'aquests records, ell va tirar en endarrere i s'imagina, a banda, la bomba atòmica, això que deia. És la invenció d'un escriptor.
I com que un escriptor això ho acaba llegint un físic jueu hongarès, Leo Zillard, que acabarà als Estats Units sent que hi convenci, el president dels Estats Units, dient això s'ha de poder fer possible perquè els alemanys ho estan investigant i si ells arriben abans que nosaltres, ells guanyaran la guerra, tindran el domini del món. Per tant, serà ell que, tot i que no serà l'inventor final de la bomba atòmica, sí que serà el que acollirà a tot de...
la majoria d'alemanys, o que han estudiat Alemanya, molts dels jueus, perquè treballin en el famós projecte Manhattan, secret secretíssim, dels quals tots sabem alguna cosa per la pel·lícula de fa poc. Justament, un d'aquests científics és Oppenheimer. Per tant, Zillard no és ni ben bé el responsable directe, és qui acollirà tot un seguit i aconseguirà els diners perquè els Estats Units inverteixin i diuen, d'acord, doncs busqueu-la aquesta bomba. Tot això perquè ho ha llegit en un llibre.
Un llibre que, a més a més, en el seu moment no va tenir gaire èxit, perquè era un moment d'hores baixes, d'exeguels. Bé, doncs tot aquest seguit de casualitats són els que omplen la Pregunta 7, un títol enigmàtic que en algun moment Richard Flanagan explica, com dir, la Pregunta 7 jo la trec d'un conte de Chekhov...
en la qual hi ha algú que està fent un examen i li fan tot de preguntes sobre un tren, va cap a l'altra banda, quina velocitat es trobaran, càlculs aquests, i de sobte, la pregunta, després de tot un programa, un problema d'aquests típics matemàtics, la pregunta final és qui estima més, un home o una dona?
és una pregunta absolutament desconcertant, que no té resposta, que la resposta és metàfora, que la resposta és la vida mateixa, i ell agafa una mica el títol d'aquí, d'aquest de dir, al final som aquí per un pur desconcert i tantes casualitats. En tot cas, aquesta és la interpretació que em faig jo. Per tant, és una novel·la, perquè realment la gent és com una novel·la que t'explica moltes petites històries, per exemple, aquesta...
època baixa que passa a H. Wells, una història d'amor, es recupera gràcies a enamorar-se d'una altra escriptora i anar-se'n a Suïssa a viure un temps, allò també a prop d'un llac, que és les coses que els escriptors de tant en tant les fan. Bé, doncs que això, que Thomas Firiby, amb tots els dubtes, acaba accionant la palanca i passa el que passa, que el seu pare, per tant, pot tornar a casa. Va tenint tot això plegat dels seus records anant amb els seus pares a vacances, a prop d'un riu, sempre a Tasmania, i, en fi, fins al present, oi? Clar.
Per tant, és biografia, és assaig, és un llibre que evidentment ens planteja preguntes filosòfiques i que té aquesta mena d'històries inserides que podríem entendre com a petits contes que ell narra per dir que són les històries que m'han precedit i que em fan possible. Hi ha moltes referències, perquè pel poc que ens has explicat ara...
A mi em dóna la sensació això, que tu pots estar llegint el llibre i anar llegint referències del món actual i també de tot el que ha passat uns anys enrere i que d'alguna manera vas filant aquestes referències amb la vida d'aquest bon home.
que en aquest cas doncs sent afortunat en Flanagan per això precisament pel fet aquest que una catàstrofe doncs va permetre el seu pare no morir probablement de fam d'inanissió de cansament en un camp de concentració el pare pogués tornar a casa i per tant torna a casa i ell neix l'any 61 crec per tant és evident el seu pare no s'havia ni casat es casa quan torna i té una família nombrosa i en fi doncs ell és un dels fills arriba no ho diu directament però sí que arriba a la conclusió de dir bueno d'alguna manera jo havia de ser escriptor
Perquè, esclar, és que al final depenc de la imaginació d'un escriptor que va fer possible la catàstrofe que al final em va engendre a mi, no? En fi, un llibre curiosíssim, un llibre molt diferent a la resta dels que jo coneixia, Richard Flanagan, n'hi ha un parell més traduïts al català, en aquell cas de Raig Ver, aquest de Pregunta 7 l'ha publicat Periscopi.
I, en fi, un autor al qual val molt la pena entrar, perquè és d'aquests grans autors a nivell mundial, no? En referència, ha guanyat tota mena de premis al món anglosaxó. En fi, a celebrar que estigui traduït, i de debò llegiu-lo. Si busqueu una cosa, jo li dic, mira...
Entre real, fantàstic, i sobretot això, un llibre que et deixarà moltes preguntes i molt de dir, carai, no? Ja sabíem que era poca cosa, però davant d'una història així... Doncs la pregunta 7, aquest llibre, que avui és el protagonista d'aquest espai de llibres, aquest espai de recomanacions literàries que ens porta l'Arnau Cònsol d'aquell llibreter. Abans de marxar, Arnau, deixa'm que fem també un viatge al passat, com feia Flanagan en el seu llibre, en aquest cas, per preguntar-te, doncs,
Com va anar la setmana passada, aquest aniversari, aquesta celebració dels 10 anys d'aquest lliureté que es va celebrar dimecres passat? Doncs suposo que la resposta és fantàstica, com no podia ser d'altra manera. Però, evidentment, abans de què passés, tens tots els dubtes, tens tots les organitzades d'una festa una mica diferent...
amb pastís, amb cava i penses si al final som quatre ves quina desgràcia, potser fa fred o potser plourà i no, evidentment els santjustencs crec que estan contents que hem arribat als deu anys i de sumar-se a una celebració així i malgrat que coincidíem alguna altra xerrada d'aquestes que ara santjust sempre fem i hem d'estar contents que se'n facin tantes, doncs la lliberia estava més que plena amb gent pràcticament d'empeus fins a la porta
I per tant, d'aquells dies que t'omple d'orgull de dir, sembla que sí, que com vaig recordar, recordant el dia de la inauguració fa 10 anys, 20 tants de gener del 2016, aquell dia van venir Samàbrams i Jordi Carrion, i un va dir, les llibreries són els temples postmoderns, i l'altre va dir, una llibreria, més que un lloc de venda, és un lloc on es fa comunitat de veïns.
Llavors, fa 10 anys jo vaig dir que exageren tots dos, però els he invitat a parlar, doncs què havien de dir, exagerar una mica i donar la píndora. 10 anys després tinc la sensació que no estaven tan errats. Una mica vaig intentar explicar això i la gent em va venir a dir que tenia tota la raó. Perquè sí, la gent ara potser no va a confessar-se a una lliberia, però sí que a buscar-hi un recer i a buscar una sortida, explicacions d'altres tipus que potser altres anys...
es troba en les esglésies, i evidentment és un lloc on tinc molt clar que si alguna cosa hem fet és comunitat, no només perquè la gent s'hi troba i té grans xerrades pràcticament davant meu, sinó perquè acaba sent un lloc de trobada, un lloc on, perquè hi fem actes, perquè la gent ve a passejar i ve a dir, no, avui no vinc a comprar res, però aquí dins ja estic bé, i si puc donar una volta, sí, sí, evidentment. Per tant, crec que els dos objectius aquells que ens posaven o que ens deien que ens trobaríem s'han assolit, i ara comencen a ser una dècada.
I tant, i tant, amb molts reptes, amb molta il·lusió, i a partir d'aquí, doncs, a seguir creixent. Però també, com bé comentaves, fa il·lusió, no? Veure que s'ha generat una comunitat, s'ha generat un vincle, doncs, amb tota aquella gent que s'ha fet la llibreria també seva. Doncs, Arnau, et deixo tornar cap al Farwest. Som-hi. Que vagi molt bé. I nosaltres, doncs, recordeu, seguim aquí al Magassin de Matins de Ràdio Desbend. Fins ara.
Guárdate la poesía Guárdate la alegría pa' ti Dame, dámelo No pido que todos los días sean de sol No pido que todos los viernes sean de fiesta Y tampoco te pido que vuelvas rogando perdón Si lloras con dos ojos secos
Puedo pedir a los solos que entren en peras Puedo pedirle lo eterno a un simple mortal Y andar arrojando a los cerdos miles de perlas
Bona nit.
Bona nit.
És una necessitat el tenir-te, com una electricitat que em supera. Una pel·li de ficció que em domina, una sola sensació d'imaginar-te. I és capaç de controlar-se, un desig que crema dins el tot, odiar.
Gràcies.
I no sé si és religió, però jo atreço cada dia. Tu seràs la meva bendició, una etxel que haigut a la vida. I no sé si és religió, però jo atreço cada dia. Tu seràs la meva bendició, una etxel que haigut a la vida. Qui es copa?
Bona nit.
I seguim el magasin de matins de Ràdio d'Esverns. Seguim a la Rambla. Soc Daniel Martínez. És un plaer estar amb vosaltres aquí al 98.ufm. Avui al programa hem portat l'actualitat Sant Justenca, també l'actualitat a nivell autonòmic i hem fet l'entrevista del dia en aquesta segona hora amb el Pablo Guesling. També hem parlat de la xarxa educativa, la xarxa Les Ones, i fa uns instants parlàvem amb l'Arnau Cònsol de Cal Llibreté. Ara marxem a descobrir les destacades d'aquesta setmana.
I recordeu que aquest espai de destacades està centrat en aquestes notícies que trobem a l'espai de comunicació, al portal del Servei de Comunicació de l'Ajuntament de Sant Just. Les trobareu a santjust.cat i també en breus al nostre web, al www.radiodesvern.com. Comencem parlant del nouer Pla Campai que es va desenvolupar a Barcelona i l'àrea metropolitana la matinada del passat 23 de gener.
que va deixar un balanç de 71 detinguts que sumen 314 antecedents amb més de 38 investigats per diversos delictes com furs o robatoris. Estem parlant d'aquestes persones detingudes en un dispositiu contra la multireincidència i és que l'objectiu d'aquesta macrooperació ha estat frenar la delinqüència reincident en diversos municipis i punts estratègics de l'entorn barceloní.
L'operació va començar a les 3 de la tarda de divendres i va acabar a les 3 de la matinada de dissabte i es va desenvolupar a Barcelona. L'Hospitalet, Esplugues, Cornellà, El Prat, Sant Just d'Esvern, Badalona, Santa Coloma i Sant Adrià. Així com també a la xarxa de transports públic metropolità i a l'aeroport de Barcelona.
Destaca el caràcter conjunt del desplegament, doncs, que van participar més de 900 efectius entre Mossos, Guàrdia Urbana de Barcelona i policies locals d'altres municipis. També policia nacional, portuària i personal de seguretat privada i inspecció de treball. Aquest va estar, diguéssim, el dispositiu que es va dur a terme divendres a la tarda i fins ben entrat doncs,
Recordem un dispositiu que començava divendres a les 3 de la tarda i que acabava dissabte a les 3 de la matinada. Aquesta és la primera destacada, la primera notícia que destaquem avui del portal del Servei de Comunicació.
I marxem a més qüestions, marxem a més notes informatives. També ho destacàvem avui a l'espai d'Actualitat Sant Justenca. Parlem ara d'aquesta acció que està duent l'Ajuntament de Sant Just d'Esvern per impulsar el pla local de lectura. Amb el suport de la Diputació, l'Ajuntament de Sant Just es disposa a iniciar l'elaboració d'un instrument de planificació i estratègia per al desenvolupament de la seva comunitat, un pla local de lectura.
Segons l'enquesta d'hàbits de lectura i compra de llibres a Catalunya, publicada per l'Institut Català d'Empreses Culturals, l'any 2024 es confirma que al voltant del 73,9% de la població va llegir almenys un llibre en el darrer any.
amb periodicitat trimestral i superior, un percentatge que s'ha mantingut alt després dels anys de pandèmia i estable dins de les xifres habituals dels estudis anteriors. La lectura, freqüent, llegir almenys una vegada per setmana, es situa al voltant del 58,5% de la població adulta a Catalunya.
Aquest estudi forma part d'una sèrie anual que permet fer avaluacions periòdiques per formular polítiques i plans de lectura i cultura. I és que, per l'elaboració d'aquest pla local de lectura, s'ha dissenyat una estratègia participativa que permeti recollir el testimoni de diferents agents educatius, socials i culturals, la qual cosa també facilitarà dur a terme
una bona diagnosi i també propostes de futur. L'objectiu és fer valdre i destacar la lectura com a experiència transformadora, inclusiva i enriquidora, així també com l'increment dels índexs de lectura i la millora de la competència lectora mitjançant accions d'educació, promoció, comunicació, divulgació i accés.
I seguint la mateixa dinàmica lectora que portàvem de la notícia anterior, passem a parlar de la biblioteca Joan Margarit, que ha tancat l'any 2025 amb unes dades que confirmen el seu paper destacat com a equipament cultural del municipi. Al llarg de l'any s'hi han registrat 41.371 visites presencials i s'han realitzat 51.288 préstecs, unes xifres que evidencien l'ús intensiu dels seus serveis per part de la ciutadania. Actualment, la biblioteca Joan Margarit compta
amb 6.739 persones usuàries inscrites, de les quals 467 s'han donat d'alta durant aquest 2025. Paral·lelament, també s'ha mantingut una programació cultural estable i diversa, amb un total de 118 activitats que han aplegat 2.395 participants.
amb un pes destacat dels clubs de lectura i de les activitats adreçades al públic infantil i familiar. L'àmbit educatiu també ha tingut una presència rellevant, amb 49 visites escolars i la participació de 840 alumnes. A tot això s'hi suma l'esforç de la presència digital i de la comunicació amb la ciutadania a través del web i de xarxes socials. Aquest dinamisme és fruit també
de la feina constant de l'equip de la biblioteca que impulsa propostes amb una mirada oberta, creativa i propera, adaptades als interessos i necessitats de la ciutadania santjustenca. En conjunt, aquestes dades dibuixen una biblioteca viva, activa i plenament integrada en la vida cultural de Sant Just, compromesa amb el foment de la lectura i també amb l'accés a la cultura per tota la població.
Doncs ara sí, fem un repàs d'aquestes tres destacades que us hem portat avui al programa. Hem parlat d'aquesta detenció de 71 persones amb 314 antecedents en un dispositiu contra la multireincidència. L'objectiu del Pla Campai va ser frenar la delinqüència reincident en diversos municipis. També hem parlat de l'elaboració d'aquest pla estratègic, el Pla Local de Lectura, que impulsa l'Ajuntament de Sant Just d'Esvern i hem tancat parlant
de les bones xifres de la Biblioteca Joan Margarit. Fem una petita pausa per publicitat. Tornem de seguida amb l'Espai de Nutrició amb la Elvira Sánchez. A Sant Just, el comerç, la restauració i els serveis de proximitat treballen amb il·lusió per créixer i donar vida al poble.
Sense anar més lluny, sis eixos comercials amb botigues, serveis i restauració que et fan la vida més fàcil. Barri Centre, Barri Nord, Barri Sud, Maslluí, carretera Reial, Camp Modulell i Dualdem Torreblanca. Descobreix-los i et dona suport al comerç local. Sense anar més lluny, comerç, serveis i restauració de Sant Just d'Esberra.
A Catalunya treballem en diverses mesures perquè tothom pugui disposar d'un habitatge. Oferim ajuts perquè els joves puguin fer el pas. Construïm habitatges amb protecció perquè les famílies tinguin espai per créixer. I limitem els preus del lloguer per facilitar-hi l'accés. Perquè cada cop més persones ens puguem sentir a casa. Informa't d'aquestes mesures i ajuts a habitatge.gencat.cat Generalitat de Catalunya. El govern de tothom.
Des de Càritas Sant Just oferim un espai de trobada per conversar i compartir. Si et ve de gust una estona de companyia, vine al Cafè de les 3. Estarem tots els dimarts fins les 5 de la tarda al carrer Bonavista, número 113. Càritas Sant Just. Us hi esperem.
Vols obrir els contenidors d'orgànica i resta amb el mòbil? BitPaid, l'aplicació que et permet obrir els contenidors de Sant Just amb el mòbil. Amb BitPaid també podràs consultar les teves obertures, comunicar incidències a l'Ajuntament i obtenir informació sobre residus. Descarrega't ja l'app gratuïta BitPaid per a Android i Apple i descobreix tot el que et pot oferir. A Sant Just, canviem així. Ajuntament de Sant Just d'Esvern.
Escoltes ràdio d'Esbert, sintonitzes ràdio d'Esbert, la ràdio de Sant Just, 98.1. Ràdio d'Esbert, 98.1. Ràdio d'Esbert.
I seguim el magazín de matins de Ràdio d'Esberna. Ara sí, per anar ja tancant la Rambla d'avui dimarts 27 de gener del 2026. Saludem a la nostra estimada Elvira Sánchez, que ja tenim als telèfons d'aquesta emisora. Elvira, molt bon dia. Molt bon dia i bona hora. Com estàs? Al dia li falta jo bien, de dimarts. Al dia li falta una mica de sol, no?
Sí, sí, pero debemos entender que estamos en invierno, ¿sabes? Llevamos mucho tiempo sin ver estos días así y bueno, yo creo que el cambio climático creo que está muy evidente, pero tenemos que aceptar.
No podemos pelear contra el tiempo. Sí, sí, totalment. Elvira, avui et portem un repte, perquè amb aquests dies de pluja també tenim més temps lliure per poder fer coses de casa, per estar una mica tranquils a la nostra llar, perquè, tot i que, aviam, la pluja no ens ha d'aturar perquè...
tenim el nostre dia a dia. Els caps de setmana, a vegades, que és aquella època que et ve una mica més de gust, aquests dies que et ve una mica més de gust, sortir a fer el vermut, sortir a fer coses, clar, si plou o el que sigui, ens hem de quedar a casa i hem de buscar un entreteniment per poder fer a vegades amb tota la família. Llavors, avui la secció va una mica enfocada per aquí. Volem parlar de com involucrar els nens a la cuina, els infants, els adolescents, perquè moltes vegades no els acaba de cridar el fet d'estar a la cuina,
I, clar, també és interessant que coneguin la veritat d'aliments que hi ha i com es poden preparar. Ja. Mira, a veure, quan nosaltres tractem de... Perquè, bàsicament, quan tu quieres involucrar al nen en una cocina és perquè tu quieres que aprendan alguna cosa. Entonces, tenemos que recordar lo primero y lo más básico, que se nos olvida. Que el aprendizaje de los niños es por imitación. De nada me sirve...
que yo el viernes, el sábado, un día lluvioso, me meta en una cocina a cocinar, si durante la semana el niño no lo ha visto.
Entonces aquí tenemos que entender que los niños siempre van a aprender lo que básicamente ven en casa. Entonces no se puede enseñar lo que no se practica. Entonces no olvidemos que los niños van a aprender siempre observando, imitando. Entonces evidentemente piensa que...
Aparte de esto, siempre me da gracia porque nosotros aprendemos una cosa, pero con el tiempo, si te das cuenta, a ti tu madre te enseñó a comer verduras, pero con el tiempo, ¿vale? Tú vas cambiando esos hábitos, ¿vale? ¿Por qué? Porque aquí tenemos que tomar en cuenta que también los entornos donde se mueven nuestros niños y nuestros adolescentes tienen una influencia bestial, ¿vale? Con el paso del tiempo. Entonces, evidentemente,
Durante la infancia sí que absorbemos todos los hábitos alimentarios, pero con el tiempo tenemos que entender que esos hábitos alimentarios y esas costumbres y esas enseñanzas, todo lo que aprendemos, van a ser influenciadas por factores como puede ser el ritmo de vida, los estudios, los compañeros, inclusive la misma moda esta de pedir que te traigan a la casa porque estamos agotados o salir...
porque tenemos que salir todos los viernes, como un hábito, también incluye, ¿no? Entonces, yo creo que actualmente para hacer este tipo de enseñanza tenemos muchísimas dificultades. Yo no creo que sea fácil decirle a los padres, vamos a enseñarle a los niños, ¿vale? ¿Por qué? Porque básicamente hoy en día todo el mundo tenemos unos ritmos acelerados, ¿vale? Es decir, no tenemos tiempo. Entonces, claro, ¿qué tenemos que hacer? Tratar de facilitar
cierto tipo de procesos. Por ejemplo, en vez de comprar la ensalada, la lechuga, la compramos ya limpia y lista. ¿Por qué? Porque eso nos va a ahorrar tiempo. ¿De acuerdo? Por ejemplo, también tenemos que tomar en cuenta de que las cocinas como espacios para preparar comida no son muy grandes. Niña, no puedes dejarlo en una cocina porque básicamente...
Puede haber muchísimos peligros, ¿no? Luego, evidentemente, cuadrar horarios que te vayan bien a ti para poder estar con el niño cocinando, pues es difícil. Entonces yo creo que lo primero que se debe hacer aquí es que cualquier tiempo que se aplique la enseñanza del niño no es tiempo perdido, ¿vale? Es una inversión para su autonomía.
y sobre todo para su relación con la comida. Es decir, que si no le enseñamos, es decir, que ellos decidan no aplicarlo es una cosa, ¿de acuerdo? Porque esta es otra vía. Pero si no se lo enseñamos, no tendrán esa opción.
Y entonces después de tanta negatividad, que he entrado como que muy negativa. No, jo no crec que sigui negativa, jo crec que és una mica posar el realisme, ser una mica realistes i veure que tenim moltes limitacions, que cada vegada més parlem d'alimentacions a la llar que estan basades en la quinta gamma, en productes que ja estan elaborats, que ja estan només obrir i escalfar, i això és una realitat, doncs per què? Per què?
el dia a dia dels adults, per dir-ho d'alguna manera, és molt desenfrenat, a nivell de feina, no arribo, no tal, i l'últim, l'últim, l'últim que deixem sempre és el menjar, perquè qualsevol cosa, qualsevol cosa, qualsevol cosa, no? Entonces, algunas ideas. Pues mire, yo creo que no hace falta hacer vento, ¿no? Pues para mí un plato muy elaborado venezolano es una llaca, una llaca lleva...
todo un día de preparación. No, no, no. Yo creo que podríamos empezar con cosas sencillas. Por ejemplo, el hecho de explicarles cómo lavar las frutas y las verduras. Y esto con el propio objetivo de hacerles entender que si no lavamos las frutas y las verduras, esto nos puede traer consecuencias. ¿Por qué? Porque hay una carga bacteriana que se introduce en el organismo y que nos puede hacer daño.
Entonces, esta es la primera base. Otra, por ejemplo, es enseñarle que se pueden mezclar los ingredientes. A mí este chiste que hay por ahí que la pizza con piña, la pizza que es un pecado mortal, yo digo que no. Básicamente es como decirle que, por ejemplo, poner el melón con jamón.
Cuando empezó el melón con jamón seguramente la gente diría esto es un asesinato al jamón, pero qué bueno que está. Entonces piensa que cada persona tiene un gusto y las combinaciones de sabores generan o favorecen que estos gustos se mejoren y se vayan desarrollando.
También podemos enseñarles a decorar platos, a decirles, bueno, vamos a poner aquí, por ejemplo, con el arroz, a mí me gustaba mucho hacerlo con mis hijos, era que el arroz, una vez hecho, yo normalmente el arroz le hago un sofrito de cebolla, pimentón, ajo, ¿no?
agarraba un pimentón rojo y el pimentón rojo lo cortaba en cuadritos, rendaditos, ¿no?, para hacer el sofrito y después en una taza yo ponía en una forma muy determinada el pimentón, lo cubría con arroz, lo aplastaba y lo desmoldeaba. ¿Qué pasaba? Que al darle la vuelta aparecía ese montoncito de arroz con sus granitos de pimentón rojo.
rojo, que le daba un tira. Exacto. Y entonces, otra de las cosas que también yo y a mí me enseñaron era llevarle el café por las mañanas a mi papá. Me enseñaron a montar cómo montar un café, ponerlo en una taza, en una bandeja y se lo llevaba todos los domingos a la cama a mis padres. ¿Vale? Quien dice un café puede ser un desayuno. Evidentemente, si los niños son muy pequeños, tendrían que ser supervisados por alguien.
también por ejemplo todas las cosas muy fáciles planificar los menús con ellos es decir sentarse vamos a planificar los menús que vamos a comer esta semana pues esta semana vamos a comer
El lunes, ¿qué te apetece? Pues me apetece aquello. ¿A ti qué te apetece? Entonces que cada uno vaya dando una idea bien por días o bien para comidas y de esta manera, pues básicamente el niño participa en la base de la planificación del...
de los menús, ¿no? Entonces, y esto básicamente es muy, muy educativo, que ahí ya le estás enseñando al niño cómo, qué debe llevar un plato, si hay un arroz, si cuando hay arroz de primero debe haber una verdura de segundo, que siempre debe haber proteína, que no se puede abusar de las grasas, etc., ¿no? Cuando planificamos bien los menús, ¿no?
Entonces también podíamos aprovechar, mientras que estamos cocinando, de decir propiedades. Yo recuerdo que a mis hijos sí que les decía, mira, la manzana es buena porque tiene una fibra soluble. Cuando les enseñé a comer la manzana con la piel, no es que la piel es donde tienes la mayor cantidad de proteína.
de vitaminas, minerales y fibra. Entonces, en definitiva, yo creo que no debemos dar clases magistrales, no debemos buscar perfección a la hora de enseñar, tienen que ver que si nos caen las cosas, que si se caen las cosas se lavan o se recuperan. Lo importante es buscar la conexión con los críos, es decir, el compartir, el aprender, el poder disfrutar.
Alguna pregunta? No, jo anava a afegir, Elvira, que el que tu comentaves és important que li perdin la por, no?, que no tinguin por, doncs, a posar-se a la cuina, a embrutar-se, a fer coses, perquè a vegades, doncs, tendim molt a renyar-los, no? No, no facis això, no, no sé què, tal...
És una mica que disfrutin a la seva manera i tot adaptar a ells, és a dir, no li donaràs un ganivet cebolleró, perquè saps que amb un ganivet cebolleró es poden tallar i es poden fer mal, però els donaràs potser... M'ho invento una altra tasca, no? Els donaràs una forquilla perquè xafin la patata.
Llavors, aquí és una mica aquestes accions, fer partíceps els infants a la preparació dels aptes, no només perquè s'ho passin bé i es diverteixin, sinó perquè també és una excel·lent oportunitat per fomentar aquests hàbits saludables que poden perdurar tota la vida. Si a tu t'han ensenyat de petit que això així o això així, al final a tu et queda allà en l'inconscient. És allò que diuen...
La millor edat per estudiar idiomes és de petit perquè és quan retens més, no? Doncs una mica amb els hàbits és el mateix, no? Si tu tens uns bons hàbits des de petit i els retens des de petit, doncs després d'adult tu tindràs uns hàbits que hauràs agafat i que hauràs inculcat al petit des de ben petitó, des de la seva infància.
i que després de gran t'ho agrairà, perquè dirà, ostres, gràcies que la mama, gràcies que el papa em van ensenyar. I per això també, tot i que l'educació comença a casa, és molt important aquestes accions que es duen a terme a les escoles. Jo me'n recordo quan era petit que feien els esmorzes saludables i un cop a l'any venien nutricionistes com tu, especialistes com l'Elvira, que ens està portant aquesta...
aquesta secció aquí al programa, i que al final t'explicaven una mica què és el que podies fer per tenir a sobre de la taula un esmorzar saludable i després el que feies era menjar, degustar aquell esmorzar saludable. I això era xulo perquè al final és amb el que et quedes de petit, amb aquestes coses que es queden gravades i que també fan metlla i que serveixen per crear les bases d'aquests hàbits saludables.
Sí, sí, mira, yo creo que aquí es lo que cuando yo hablo de perfección me refiero a esto, ¿vale? Mira, es muy difícil, ¿vale? En una madre que a lo mejor está trabajando afuera el domingo decir, vamos a hacer galletas, ¿vale? O sea, esa imagen que nos vende de hacer galletas con los niños que se echan polvo y...
se caen y jodan con la harina es muy romántica sí vale pero tenemos que tomar en cuenta de que los padres no están siempre en ese en esa disposición vale entonces lo que tenemos que hacer es que el día que lo decidamos hacer comprar toda la paciencia del mundo para lo que tú dices para que sea una enseñanza agradable
Porque voy a, o sea, yo lo planifico o no lo planifico hacer el sábado y si por algún día he tenido un día atravesado, es muy probable que el niño cuando haga algo que no te guste le metas un perrido, porque ya traes un estado emocional.
Entonces esto es importante. Es preferible que no... Si no nos apetece hacerlo, mejor no hacerlo. Hacerlo porque sí no tiene sentido. Tiene que salir, tiene que fluir, ¿no? Entonces, por otro aspecto, lo que tú decías es muy cierto. Cuando a los niños se les enseñan, ¿de acuerdo?,
En un momento dado de tu vida, tú tendrás la decisión de lo hago o no lo hago. A los alumnos o a las personas que no se lo enseñan, esa decisión no la tienen.
que esto es lo que nos está ocurriendo hoy en día. Muchas veces no saben de dónde viene la leche. No, no, es como el chiste de Jaimito, un chiste venezolano que le decía, la maestra le dice, a ver Jaimito, ¿de dónde viene la leche? Y Jaimito le contesta, del tetabic. ¿Vale? ¿Por qué? Porque es lo que ha visto en su casa. ¿De acuerdo? No, no, la explicación, por ejemplo, fíjense que es tan sencillo. Mira, ¿tú sabes de dónde viene la leche? ¿Vale?
¿Vale? O cuando yo, por ejemplo, a las personas mayores le explico, a algunas personas mayores le digo que no deben consumir leche por algunos motivos, básicamente médicos, pues entonces tú le explicas que la vaca tiene cuatro estómagos para digerir la leche y la gente se queda, ups, ¿vale? Esta es mi información que vive con nosotros. Esto no me lo he inventado yo, esto ya estaba de siempre. Sin embargo, en las
Niños de hoy en día no lo saben. Totalment, sí, sí, és així. Al final crec que se'ls ha d'ensenyar... Jo crec una cosa, i ho crec fervorosament, que és que als nens no se'ls ha de tractar com a tontos, que a vegades ho fem, els adults, que això és caca, això és no sé què. No, se'ls ha d'explicar les coses, se'ls ha d'ensenyar i se'ls ha de dir d'on venen, perquè és molt important que des de petits prenguin consciència.
I ara et faré una pregunta perquè aquí ja hi ha gent que està més d'acord, hi ha una mica més de segmentació, per dir-ho d'alguna manera, que és el fet de tastar les coses, Elvira. Perquè moltes vegades hi ha gent que obliga una mica més els seus infants, no? Vinga, va, tasta això, no sé què.
I hi ha gent que és una mica més permissiva, pares o mares que són una mica més permissius i diuen, bueno, si no vols tastar no ho tastis, deixa-ho. Clar, aquí què hauríem de fer? Hauríem d'obligar l'infant a tastar? Hauríem de fer-lo per qui sap d'una espècie de joc perquè aprovi les coses i després decideixi si li agraden o no? Què és el que hauríem de fer aquí?
Mira, esto es un melón, ¿vale?, que por mucho que ya está abierto hace mucho tiempo, ¿vale?, y aquí esto va a depender de muchas cosas, ¿vale?, y yo no te podría decir cuál es la parte correcta, porque yo fui criada, ¿vale?, en esto se come porque yo lo digo, ¿vale?,
Sin embargo, una generación después, mi nieto, ¿de acuerdo? Resulta que ha sido criado en tú comes, tú escoges y tú decides, ¿vale?
pasa, que yo me encuentro en que yo soy capaz de que me ponen un plato de comida y soy capaz de comer cada cosa, también yo no soy el mejor ejemplo porque claro, yo tengo unos conocimientos previos que no son válidos, ¿de acuerdo? Y sin embargo, un niño que nació como mi nieto, que nació comiendo de todo, porque comía de todo cuando era pequeño, mientras que estaba curioso, se ha ido a medio y largo plazo cambiando hábitos, y ahora no te come esto y no te come aquello. ¿Por qué?
¿Por qué os digo esto? Porque básicamente la enseñanza es vital, sí, pero no siempre vas a tener los resultados que tú quieres. Es decir, si nosotros hacemos la técnica de voy a dejarlo probar y no le voy a forzar comer, ¿de acuerdo? Tienes que entender que ahí lo que estás haciendo básicamente es que él la agarra por gustos.
Y para gustos siempre vas a tener ese tiempo para determinar si comes o no una cosa. Con lo cual yo me iría a la mitad. Es decir, los términos medios son los difíciles. Ni dejarlo todo a la selección del niño, ni tampoco darle hostias para que coman.
Doncs ens quedem amb això, Elvira, amb el fet de trobar aquest equilibri entre aquestes dues parts. Elvira, ho hem de deixar aquí. Moltíssimes gràcies per l'espai d'avui, per poder parlar una mica de la infància, d'aquesta època que estan descobrint i que estan desafiant el món, perquè són noves aventures, tot són coses noves, i en aquest cas cuinar i menjar també ha de ser una aventura. Elvira, una abraçada, cuida't molt i fins la setmana vinent.
Vale, bon caldre setmana. Adéu-siau. Adéu. I fins aquí la Rambla d'avui.
Moltíssimes gràcies a tota la gent que ha fet possible el programa d'avui dimarts 27 de gener del 2026. Nosaltres ho deixem aquí. Recordeu que ara venen els bolletins informatius, en aquest cas l'informatiu edició migdia, i tot seguit també tindreu tota la programació habitual d'aquesta casa de ràdio d'Esvern. Aquesta tarda a 5 a 7 al Refugi amb Jaume Lies. Nosaltres tornem demà. Adéu-siau, que vagi molt bé.
Bona nit.