.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
Avui, 21 de maig...
21 de maig, ja anem cap al juny.
Sí, sí, sí, poquet ens queda.
Ens queda poquet. 1881.
Es funda la Creu Roja
nord-americana. Un dia com avui,
Clara Barton va fundar la Creu Roja
als Estats Units, una organització
que, ja ho sabem, ha salvat milers o milions
de vides arreu del món.
El més curiós és que aquesta dona, Barton,
no era metgessa, era professora.
Era mestra.
Va començar ajudant soldats ferits
durant la Guerra Civil Americana
i després va aportar la seva idea de la Creu Roja
que ja estava funcionant a Europa, als Estats Units.
Aquesta entitat, evidentment,
ha estat clau en emergències, desastres naturals
o conflictes armats, demostrant que una sola persona
en aquest cas pot canviar el món si s'ho proposa.
Estem parlant de Clara Barton.
Molt bé. Doncs, ostres,
gran figura la de Clara Barton,
encara que no fos metgessa o infermera,
sí que al ser professora també deuria tenir
aquesta vocació bastant més social.
Correcte, correcte.
1927.
Charles Liedtberg creua l'Atlàntic en solitari amb una avioneta.
Per primera vegada.
Fa anys que aquest personatge, un pioner,
va fer història en el seu petit avió,
en l'Espirit of St. Louis,
volant de Nova York a París, sense parar.
Uau.
Va trigar 33 hores.
Era la primera vegada que algú ho aconseguia sol i sense escales.
va ser tota una proesa que va captivar el món
i va obrir les portes dels vols comercials més endavant
que avui en dia donem per fets.
un viatge amb un seient que diuen que no tenia ni coixí,
que no va tenir menjar calent, ara que ens queixem de Ryanair.
Ja, ja, ja.
I que va fer sense GPS.
O sigui, anava una mica a morir perquè, clar...
Jo és que mai he entès aquests pioners.
Aquests que es tiraven al principi amb aquelles ales.
Sí, els primers, no?
Sí, que dius, val, d'acord.
Però és que el més normal és que et matis.
Ja, ja, o sigui...
I a més, 33 hores i sense escala.
I a més, ell va anar tirant,
perquè segurament es basava en les estrelles,
tenia eines, eh?
Per exemple, el 1927, però GPS no en tenia.
Clar, però anava sol mentre condueix,
que et poses a mirar-me un telèscop i...
Bueno, aviam, ja suposo que quan condueixes un avió,
tampoc...
Quan estàs a dalt, molta feina no hi ha.
Però vaja.
No, no.
Poca broma.
El 1998, l'exèrcit de la Índia
anuncia que ha fet proves nuclears.
Va ser una notícia que va ser sorprenent,
que va sacsejar el món,
quan l'Índia va admetre
que havia fet una sèrie de proves nuclears en secret.
Va generar molta tensió internacional,
va passar sota terra en un desert remot.
Les imatges dels científics celebrant...
Va fer la volta al món.
Dic que malgrat que la tecnologia del moment,
cap satèl·lit espiava d'actar res,
fins que ells mateixos ho van anunciar.
Bueno, doncs sort que ho van dir, no?
Perquè, clar, tenen allà...
Tenen molts conflictes.
Hi ha un conflicte que la tenen en Paquistan.
En Paquistan.
Però que ara s'està greujant.
Esperem que la cosa no derivi a més,
perquè tal com va al món,
tots els conflictes s'acaben arreglant a base de bombes.
No, però es van donar una treva, eh?
O sigui, va durar l'atac entre Paquistan i així pel Caixmir.
Em sembla que va durar uns dies i després...
Sí, sí, però hi ha molta tensió.
Però és que és en general,
perquè ara sortia el Trump amb la nova idea
que ha tingut de crear aquest escut de míssils
per protegir els Estats Units,
no saps ben bé de què.
És a dir, que costarà 175.000 milions.
Ostres, si aquests diners els fessin servir
per millorar la societat nord-americana
i per ajudar i per potenciar l'economia,
potser no caldria tot això.
O per igualar, no ho sé, no ho sé, és igual.
M'estic ficant en un tema que és complicat.
No resoldrem aquí a la taula de Ràdio Després.
Tant de bo ho féssim.
A 1990, l'Ephemeride Musical,
Madonna publica i converteix en número 1
la cançó Vogue.
Va ser el 21 de maig de 1990,
número 1 arreu del planeta,
va ser un èxit musical
i va posar el mapa de la cultura voguing,
un estil de ball nascut als clubs LGTBI de Nova York.
Amb aquell estric a Pous,
Madonna va convertir un moviment de carrer
en un fenomen global,
barrejant moda, ball i orgull
en una sola cançó.
Avui en dia encara és un himne
a la llibertat d'expressió
del moviment d'alliberament gai.
Madonna, com sempre,
més enllà de l'aportació a la música,
és una icona.
Una icona, absolutament,
que ha anat trencant
cada vegada que ha fet un album
bastant disruptiu
i se li poden criticar coses,
però per mi Maradona,
ai, Maradona,
Maradona es mereix un...
està dalt de tot.
És a dir, les divas d'avui en dia
no es podien entendre
sense el que havia fet Madonna.
No, no,
Madonna també una pionera,
no en creu a l'Atlàntic,
però sí en fer altres...
I també se la va jugar,
perquè se'n va anar a viure
a Nova York sola,
vivia en un pis
que no es podia tancar ni la porta,
va patir assetjament,
valenta com ella sola
i finalment va triomfar.
No sé si hi ha algun biòpic
així de Madonna
per mirar el cinema.
Penso que, veus,
és un personatge que...
Que s'ho mereixeria, oi?
Sí, sí, sí.
No sé,
que en desconeixi
ni algú no, no.
Se'n fan d'altres
bastant menys interessant
per no dir...
Anava a dir una paraula
malsonant i no t'ho faré
perquè no et vull embrutar el programa.
Molt bé.
Enric,
ens quedem escoltant Madonna.
Gràcies.
Adéu-siau.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Ens pots escoltar dimecres a dos quarts de vuit del vespre
amb repetició els dissabtes a dos quarts de dotze del matí.
Veus de la parròquia.
10 i 52 i fem la previsió. Bon dia, Carles.
Molt bon dia. Com va?
Doncs molt bé, amb un dia molt clar, de moment...
Sí, net i clar, com diu la cançó, no?
Sí, sí, net i clar.
Doncs sí, després de les tempestes d'ahir a la tarda,
un altre cop tenim un dia on ha girat vent del nord-oest,
que això escombra, dona molt bona visibilitat i neteja tot.
Però tempestes aquí no, eh?
Bé, mira que no venia, eh?
O sigui, el Vallès va ser bastant important, la tempesta era bastant potent.
Les previsions del radar del Servei Meteorològic de Catalunya,
que ara es pot fer una avançada en la següent hora com evolucionaran les tempestes,
ens estava marcant que aquesta tempesta, doncs, estava més o menys,
podríem dir, cap al Vallès Occidental,
ja estava descarregant amb molta força,
i semblava que se n'anava cap al nord de Barcelona,
sud del Maresme, el barcelonès.
I de cop i volta va com frenar una miqueta el seu recorregut,
i va baixar i va enganxar de rasquilló tot el que és el sotès del Baix Llobregat.
I aquí ens va enganxar una mica a nosaltres.
Però ja et deia, o sigui, veies a Ponent un cel completament blau,
i estava caient una precipitació així molt marcada, de cop i volta, a més a més,
que va deixar quatre dècimes de litre que engin està,
també quatre dècimes a la zona del cementiri, allà a l'escola Montseny,
o sigui que res va ser un petit patac,
que els que estaven al carrer sense paraigües, doncs patapum.
Ja, es van quedar allà una mica atònics.
I a més a més provoca, perquè vaig sortir a passejar algú després,
provoca que molta gent al vespre sortís amb paraigua de casa,
perquè, clar, dius, home, ha caigut això, no fotem, no?
Cobres.
Sí, bueno.
Carregant-ne al paraigües tota la tarda, no?
Bé, o al vespre, sí, perquè ja era vespre-nita, allò.
Bé, doncs avui una situació semblant,
el que passa que encara estem a l'espera una mica
que ens arribi aquest aire fred en alçada.
Recordeu que a principi de setmana parlàvem
que teníem dues entrades d'aire fred,
una altra coincideix amb el dijous,
i aquesta, doncs demà ja al matí podria portar precipitacions i ruixats.
És una línia frontal que porta associada
a una bossa d'aire fred en alçada.
En aquestes èpoques de l'any,
quan entra una miqueta d'aire fred
i es troba amb el sol que tenim a la primavera
aquí al Mediterrani,
doncs fa que els núvols puguin créixer amb facilitat
i puguin donar precipitacions.
On són més possibles aquestes precipitacions demà?
Doncs probablement a tot el que són
les comarques gironines i del nord-est de Barcelona.
O sigui, podríem dir que cap al Garraf o a l'Alpenadès
ja no hauria de ploure,
potser sí cap a l'Anoia,
però el Baix Llobregat està dins d'aquesta possibilitat.
També el Barcelonès, el Maresme,
no amb tanta quantitat.
O sigui, jo crec que les comarques
on més plaurà serà el nord del Maresme,
la Selva, el Gironès,
Osona, també el Ripollès, la Garrotxa,
tota aquesta zona nord-est sí que hi haurà precipitació
ja des del bon matí.
No és un dia completament tapat.
Estem parlant de núvols que arriben,
són prou grossos i descarreguen precipitació.
O sigui, no parlem d'una pluja forta continuada
ni d'un dia completament gris,
perquè a Ponent tindrem moltes clarianes.
Això farà que tinguem la nubulada a sobre,
però que a Ponent veiem la clariana
i que a la tarda fins i tot el sol
es pugui veure a Sant Lluís.
Però és un dia que tant al matí com a la tarda
haurem d'anar seguint aquestes precipitacions,
perquè de Resquitlló ens pot enganxar una.
Demà també serà molt destacada
la baixada de temperatures.
Recordar que portem uns quants dies de 23, 24,
no hem arribat encara els 25 aquest mes de maig
i avui ja és 21.
I hem de dir que...
Bueno, mira, en un mes estarem a l'estiu.
Estarem a l'estiu, eh?
Hòstia, vinga.
Doncs...
Ah, sí, les temperatures.
O sigui, 24, 25, que me n'he anat amb això de l'estiu
i ja m'agafa com aquest cobriment de cor que no...
Sí, sí, et deixa paralític.
Doncs el que dèiem, una baixada bastant destacada.
O sigui, alguns mapes fins i tot ens marquen
18 de màxima de massa en just.
No hi creiem massa, però vaja.
Que ens quedarem al voltant dels 20, sí.
I si avui arribem a una màxima de 24,
demà al migdia hi haurà una clara baixada
de les temperatures, que són primaverals,
que no has d'agafar res,
però vaja, que aquí vagin pantalons curts i màniga curta,
potser al migdia té una miqueta de fresca
i pot enganxar un acostipat d'aquests traïdors de la primavera.
Això pel que fa a dijous.
A partir de divendres ja comencem a tenir una mica de problemes
per poder fer la previsió.
La veritat és que ja els americans ens han deixat
un divendres doncs pràcticament net,
però encara ens queden els suïssos
que doncs encara no ho tenen massa clar.
Però vaja, en principi sembla i tot indica
que el divendres serà un dia tranquil.
Després de la pluja de dijous,
de les tempestes de tarda a les tempestes al matí,
tornarem a divendres un dia molt semblant
al que estem tenint ara en aquests moments.
O sigui que divendres al matí farà un molt bon sol.
A la tarda creixeran nubulades.
Aquestes nubulades és bastant probable
que afecti més l'interior que no pas a Sant Jús
i podríem trempejar divendres.
O sigui que, com heu anat comprovant aquesta setmana,
parlàvem d'un divendres i un dissabte
amb possibilitat de pluges
i la cosa, l'evolució ens està canviant.
La previsió i aquesta possibilitat de pluges
està marxant.
O sigui que, pels enjustencs
que volen gaudir de la festa major de l'altre.
Clar, clar, no, no, escolta'm.
Doncs comencem a tenir una cosa una miqueta més bona.
Aviam com va evolucionar.
Ja et dic, els suïssos són els únics
que són reticents a aquesta possibilitat.
Ens marquen aquesta possibilitat
que la nit de divendres i dissabte pugui ploure.
Dissabte, a mig matí,
ens podrien caure algunes gotetes.
O sigui, no descartem aquesta possibilitat.
I després ja el sol seria el protagonista.
I com ja fa dies també que anem recordant,
és bastant probable que diumenge
sigui un dia tranquil,
amb alguns núvols, amb sol,
i temperatures que després de la patacada de dijous,
que ens baixen fins als 19 o 20 graus,
a partir de divendres tornaríem a recuperar
els 23, 24 i fins i tot diumenge
una miqueta més.
O sigui que remuntem temperatures
i tornem a la normalitat meteorològica,
tot i que demà tenim una petita baixada
per aquest aire fred que ens arriba
i que ens podria portar algunes tempestes.
Demà seguirem i perfilarem una miqueta més
això del dissabte,
perquè, clar, la nit de divendres i dissabte
deuen haver activitats a l'Ateneo,
però jo crec que és dins, no?
Sí, sí, hi ha un concert
de l'Enginyo Orquestra,
però que es fa dins la Sala Cinquantenari,
per tant, en principi, no hauria d'afectar.
Sí que a les 7 hi ha l'acte inaugural
amb un Parlament
i una mica de música,
però la previsió no és que s'allargui massa, això.
Vale, mirarem aviam,
llavors haurem d'estar pendents el dissabte al matí,
perquè si hi ha alguna activitat a l'hora lliure,
aquesta sí que encara ens està ballant una mica.
Només hi ha un mapa que ens ho marqui,
o sigui que això la cosa va perdent pistonada
i aviam si tenim sort i això desapareix
i podem gaudir d'un bon cap de setmana.
Doncs estaria molt bé.
Carles, moltíssimes gràcies per la previsió del temps.
Fins a propera.
I tant, aquí serem.
Fins demà.
Fins demà.
Adéu.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.
un programa de converses amb artesans de la paraula cantada,
amb persones que a prop nostre fabriquen aquests artefactes poèticomusicals que ens fan viatjar,
o bé amb persones que n'analitzen la seva alquímia.
Fabricants de cançons, una hora conversant sense presses,
com si estiguessin prenent una copa sobre cançons.
Aquí, a Ràdio d'Esbert, el 98.1 de la freqüència modulada.
Un programa conduït i realitzat perquè us parla.
Me n'hem gauzats.
La diplomàtica de la Unió Europea contra Israel.
Aquest diumenge ha convocat a la Moncloa el grup d'estats àdabs i europeus
que donen suport al reconeixement de Palestina,
mentre que des del Congrés marca distàncies amb el PP i retreu a Feijó falta d'humanitat amb Gaza.
Madrid, Dani Sendeja.
Bon dia. La nova ofensiva anunciada per Netanyahu ha mobilitzat l'anomenat Grup de Madrid,
una coalició on, entre altres, hi ha Espanya i tres països més de la Unió Europea.
Volen aprofitar l'escalada diplomàtica de Brussel·les contra Israel.
Sánchez l'ha celebrat en resposta a Alberto Núñez Feijó,
que l'ha acusat de fer servir la polèmica d'Eurovisió com a cortina de fum.
Con los trenes, con los apagones y con una corrupción ya generalizada.
¿Qué es lo que quiere investigar usted? El televoto de Eurovisión.
El mundo entero se está movilizando contra la barbarie de Netanyahu en Gaza.
Y usted hace chistes sobre Franco.
Menuda talla política, menuda falta de humanidad.
Dani Sendeja, Catalunya, Ràdio Madrid.
Més notícies serà, Riera.
El govern tancarà avui mateix la seva oficina comercial a Tel Aviv,
la segona ciutat més gran d'Israel.
És un acord entre la Generalitat i els comuns
que s'ha anunciat aquest matí davant la guerra de Gaza
i que us ha avançat el matí de Catalunya Ràdio.
Parlament, Marta Corbalan, bon dia.
Hola, bon dia.
L'acord s'ha oficialitzat en una reunió al Parlament
entre el conseller de la Presidència, Albert Dalmau,
i la líder dels comuns, Jessica Albiach,
el president de la Generalitat, Salvador Illa,
i la mateixa albiach han defensat la decisió
que s'ha pres davant el genocidi a Gaza.
Les imatges que ens arriben són corprenedores
i el govern de Catalunya ha pres la decisió
que havia de prendre quan no havia de prendre.
Si no era ara, quan?
Aquest massacre, està clar que el que necessita són respostes
i Catalunya no pot restar impassible.
Marta Corbalan, Catalunya Ràdio, Parlament.
Oriol Junquera es veu amb escepticisme a l'aval
que el Tribunal Constitucional donarà a la llei d'amnistia
a la Setmana de Sant Joan,
tal com us va avançar ahir aquesta emissora.
segons ha explicat el president d'Esquerra
en una entrevista al matí de Catalunya a Ràdio,
els magistrats fins ara han actuat
per evitar l'aplicació de l'amnistia.
Per tant, com que hem vist coses tan al·lucinants,
tan contràries dels principis generals del dret
i tan contràries a qualsevol bona pràctica,
doncs crec que tots hem de ser escèptics.
És possible que ni tan sols els protagonistes d'aquestes decisions
no sàpiguen en aquest moment exactament quines decisions prendran
i quines conseqüències tindran les decisions que prenen.
Protecció Civil qualifica d'èxit la prova de sirenes de risc químic
que s'ha fet aquest matí en una zona on viuen unes 40.000 persones.
En concret, s'ha fet a 11 municipis catalans de la Selva,
al Gironès, la Noia, el Bages, el Berguedà i l'Aran.
Aquesta prova també ha servit per fer un exercici de confinament
a una desena d'escoles.
Anem cap al Centre de Coordinació Operativa de Catalunya,
al Departament d'Interior.
Miquel Jarque, bon dia.
Bon dia.
En una situació real, totes les persones que han rebut l'avís
s'haurien de confinar dins de casa
i, si eren al carrer, entrar immediatament en un edifici.
Primer s'han activat els missatges,
en català, aranès, castellà, anglès,
i després s'han activat dues vegades les sirenes de risc químic.
Una tanda a l'inici de l'alerta
i una segona per aixecar el confinament.
Marta Cassany és la directora de Protecció Civil.
És un èxit.
O sigui, les sirenes han sonat correctament,
els missatges s'han enviat,
no hi ha hagut tampoc dues trucades al 112,
per tant, per nosaltres, molt satisfets i molt contents.
Miquel Jarque, Catalunya Ràdio,
Centre de Coordinació Operativa de Catalunya.
Ha mort el director i guionista Mariano Ozores,
als 96 anys, segons ha confirmat aquest matí,
l'Acadèmia del Cinema Espanyol.
En prop d'un centenar de pel·lícules
i especialitzat sobretot en el gènere
de la comèdia costumista espanyola,
Ozores va ser un dels realitzadors
més prolífics de la seva generació.
Va rebre el goia d'honor el 2016,
es plantava d'haver tingut una formació autodidacta
basada en l'observació constant de la societat espanyola.
Ozores va créixer en una família molt vinculada al teatre.
El seu germà, l'actor, Antonio Ozores,
va ser una de les cares més populars
de la gran pantalla espanyola
entre els anys 50 i 70.
Esports, Marta García.
A punt d'acabar-se la temporada
i amb el títol de Lliga guanyat
arriba la faena en els despatxos en el Barça.
Són dies de renovacions i avui, per exemple,
és el tor de Hansi Flick.
El tècnic alemany firmarà fins al juny del 2027.
Demà serà el tor de Rafinha
que ampliarà fins al 2029.
Sam Amés acull la final de l'Europa League
a les 9 entre dos equips anglesos,
el Tottenham i el Manchester United.
En basquet l'Uni Girona suma una quarta baixa
per a la pròxima temporada,
la de la pivot,
Bionis Pierre-Louis.
En l'NBA, els Oklahoma City Sanders
han guanyat els Minnesota Timberwolves
114-88 en el primer partit
de la final de la Conferència Oest.
La de l'Est arrenca esta matinada
amb el primer partit entre els Knicks i els Pacers.
El Giro d'Itàlia al Mexicà,
Isaac del Toro manté la malla rosa de líder.
Després que ahir el neerlandès Dean Hall
va guanyar la crono de 28 quilòmetres.
Huit, onzena etapa entre Viareggio
i Castelnobo-Nemonti de 186 quilòmetres.
En tenis, el barceloní Paul Martín
s'enfronta al corat Marin Cilic
en la segona ronda de la prèvia de Roland Garros.
En el quadre femení,
la també barcelonina Rebeca Massarova
jugarà contra la canadenca Carson Brandstein.
I en tenis taula,
la jugadora de Calella, Maria Chiao,
al costat d'Alvaro Robles,
juguen avui els quarts de final
dels dobles mixtos del Mundial de Doha.
En els dobles femenins,
amb la romanessa Dina Diàcono,
jugaran també els quarts de final.
Fins aquí, les notícies.
Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, passant sis minuts a les onze,
us informa Mariona Sales Vilanova.
El Departament d'Habitatge de la Generalitat de Catalunya
ha obert la convocatòria d'ajuts al lloguer
per joves de fins a 35 anys.
Les sol·licituds es poden presentar
fins al divendres 23 de maig a les dues del migdia.
Aquestes subvencions tenen com a objectiu
facilitar l'accés i la permanència
en un habitatge de lloguer o de cessió d'ús
a persones joves amb risc d'exclusió residencial.
per optar-hi que el residir legalment a Catalunya
està empadronat a l'habitatge,
tenir ingressos regulars
i no superar els 25.200 euros anuals.
El contracte d'estar en nom del sol·licitant
és referir-se al domicili habitual.
El límit de lloguer mensual
van dels 900 euros a l'àrea metropolitana de Barcelona
als 600 euros a les zones com les Terres de l'Ebre.
Les peticions es poden fer en línia
o presencialment a les oficines d'habitatge
i es pot trobar tota la informació
al web d'habitatge.gencat.cat.
El celler de Can Ginestà
acollirà una nova exposició de gravats
del col·lectiu Tartalana número 17.
La mostra s'inaugura el dijous 22 de maig
a dos quarts de vuit del vespre
i es podrà visitar fins al 27 de juny.
Els artistes reivindiquen el gravat
com a llenguatge artístic
i en destaquen la diversitat tècnica.
L'exposició inclou des de tècniques tradicionals
com l'aiguafort o la xilografia
fins a propostes més experimentals
com el mucolito, el col·làgraf i el fotogravat.
A més de la mostra,
s'hi han programat diverses activitats paral·leles.
Dues visites esmentades els dies 31 de maig i 14 de juny,
una xerrada el 12 de juny
i un taller infantil el mateix 14 de juny al matí.
La programació completa
es pot consultar l'equipament cultural de Can Ginestà.
Aquest cap de setmana, del 23 al 25 de maig,
l'Ateneu de Sant Just celebrarà la seva festa major.
Seran tres dies d'activitats culturals, música i convivència
impulsades per les diferents seccions de l'entitat.
La festa començarà divendres a les 7 de la tarda
amb l'acte inaugural
amb parlaments del president de l'Ateneu, Miquel Obrador,
el president de la Federació d'Ateneus de Catalunya,
Pep Morella,
i l'alcalde de Sant Just, Joan Basaganyes.
Durant l'acte hi actuarà en el Corfomen i Coratjo
i els alumnes d'iniciació musical de l'Escola de Música.
A les 10 de la nit,
la sala del cinquantenari acollirà un concert ball
amb la Swing Engine Orquestra
amb arranjaments inspirats en les big bands
dels anys 30 i 50.
Les entrades es poden aconseguir
a través de la plataforma Entràpolis.
I això ha estat tot.
Tornem amb més informació del butllet i horari de les 12.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
.
.
Fins ara.
.
.
Fins ara.
.
.
.
Fins ara.
.
.
.
.
.
Fins ara.
.
Fins ara.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
Fins ara.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
Dóna't d'alta ara a amb bici.cat.
Comencem la segona hora de la Ramda al Magassin de Matins de Ràdio d'Esvern i ho fem com sempre amb l'entrevista del dia.
avui ens acompanya una figura clau en la gestió de la seguretat al nostre territori.
El comissari Eduard Sellent, cap de la regió policial metropolitana sud dels Mossos d'Esquadra,
que abasta una àrea complexa i diversa com és el Baix Llobregat i l'Hospitalet.
El proper 21 de maig avui mateix el comissari oferirà una conferència a la Taneu de Sant Just amb un títol que diu així
la seguretat pública, gestió de la complexitat, un tema que no pot ser més actual en un context també de grans canvis socials, tecnològics i polítics
que han alterat la manera com vivim i com percebem la seguretat.
Comissari Eduard Sellent, benvingut a Ràdio d'Esvern.
Moltes gràcies, bon dia.
Comissari, comencem pel principi.
Per a aquells oients que no estan familiaritzats amb la seva figura, quines són exactament les funcions d'un cap de la regió policial metropolitana sud?
Dirigim la seguretat en una part del territori de Catalunya, en aquest cas és a les comarques del Penedès, del Garraf, del Baix Llobregat i a la ciutat de l'Hospitalet.
La regió que vostè dirigeix inclou municipis diversos, de diferents comarques, des de grans ciutats com per exemple l'Hospitalet,
fins a poblacions mitjanes o petites com podria ser Sant Just. Quines serien les principals complexitats de gestionar la seguretat precisament en un territori en què és molt heterogènic?
Un dels reptes realment és aquest, donar un servei equiparable arreu del territori.
És veritat que tenim llocs on hi ha una demanda molt elevada de servei per incidents, per fets delinqüència dels que passen,
però una bona gestió d'un servei públic ha de garantir que aquest servei es presta a tothom.
No hi ha problemes més grans o més petits i no hi ha víctimes més importants que altres. Aquesta és una part de la complexitat.
Precisament, no? Aquest és el títol de la conferència d'aquesta tarda, la teneu, la gestió de la complexitat. Quins són els grans canvis recents, com hem dit, no?
La presentació, doncs socials o potser tecnològics també, que han alterat la manera d'entendre o de gestionar el que és la seguretat?
Sí, la veritat és que des d'un punt de vista de seguretat vivim un món i un moment apassionant, no?
Perquè està canviant d'una manera molt ràpida com es plantejava la seguretat fins ara.
Com bé deies, hi ha hagut elements que tenen a veure amb el canvi social, en com les nostres comunitats s'organitzen avui en dia,
en com vivim i com convivim amb els nostres veïns, en com això ha impactat en el que és una major demanda de serveis,
com qüestions que abans resolien entre veïns, ara es demana l'actuació de la policia local o del cos de Mossos d'Esquadra, no?
Tot el que és el control informal, una certa erosió.
També, com bé dius, una altra dels grans vectors és el tecnològic, no?
I com la tecnologia ha introduït un nou àmbit que té aspectes molt positius, tot l'àmbit virtual, tota la digitalització,
però que comporta nous reptes de seguretat.
I un repte és que no està sempre del tot clar com els podem afrontar.
Perquè un delicte a la xarxa implica molts més països, perquè és difícil aconseguir moltes vegades proves,
perquè són investigacions molt laborioses i perquè cada vegada són més complexos.
I encara hi ha un tercer element, que és la sofisticació.
És a dir, a diferència de la delinqüència que teníem fins fa un temps,
la delinqüència amb la que ens trobem avui en dia cada vegada és més sofisticada.
Està més preparada i té un plantejament molt més professional del delicte.
És evident que conviu amb una delinqüència de base i propera, diguem-ne, a la marginalitat,
que és molt menys planificada, però la sofisticació és un element molt present també en el delicte.
Aquí a Sant Just som un municipi relativament tranquil,
però forma part de l'àrea metropolitana que és molt densa i molt dinàmica també.
Com es coordina la seguretat en municipis petits, com aquí a Sant Just,
en relació potser a ciutats que són més grans d'aquí a la vora?
Sí, doncs, nosaltres ens organitzem en àrees bàsiques policials.
Són territoris, en el cas de Sant Just comparteixen les plugues.
Però és veritat que no només t'has de coordinar amb l'espai immediat,
sinó que aquesta conurbació exigeix un plantejament integral,
un plantejament molt més sonal, en el que allò que fas tingui sentit.
Després del Covid, després del que va ser el confinament,
el confinament va ser un accelerador de molts canvis socials,
també en l'àmbit de la seguretat, no?
I ens van començar a aparèixer fenòmens com els patinets
i com l'arribada per ús positius i per ús negatius.
I les isocrones o les distàncies que hi havia abans entre punts
on es produïen delictes van canviar.
I en aquest sentit t'obliga a treballar molt més coordinadament,
perquè Sant Just està a prop d'altres municipis
des d'on es pot irradiar un tipus de delicte
que arribi a la seva localitat.
Clar, és que, bé, amb el tema dels patinets,
sí que és veritat que a vegades es veuen controls, no?
I no sé si arrel del Covid també han sortit altres tipus de delictes
que s'hagin de tenir en compte, no?
Sí. El control del territori és bàsic en la nostra feina, no?
Tota la prevenció és importantíssima
i, per tant, posar tots els elements que puguin dificultar
el que és fer la comissió del delicte.
De la sortida del Covid van passar diferents coses.
Una, per mi, la més marcada, va ser aquest deteriorament comunitari.
És a dir, pensàvem que sortirien millors
i potser no érem tan millors com pensàvem, sense més, eh?
I sí que vam detectar algunes conductes més agressives.
I això reflecteix en els delictes.
Els delictes que tenen associada violència
són uns tipus que estan pujant,
malgrat que el context general a Catalunya,
la nostra marcació va per zones,
el delicte baixa.
Per tant, ens trobem amb aquest deteriorament comunitari
a l'hora d'afrontar els problemes de convivència
i, alhora, un cert repunt d'aquesta agressivitat i violència.
De la xerrada d'aquesta tarda, una de les idees claus
és el concepte de la percepció de la seguretat, no?
Que també va molt lligat amb tot el tema comunitari.
Quina importància té aquesta percepció ciutadana
i com es pot treballar, no?
O com es treballa des d'un cos policial com el dels Mossos?
Clar, és fonamental aquesta qüestió
perquè la seguretat és la conceptualització d'una emoció,
que és la por.
O sigui, nosaltres, quan parlem de seguretat,
em sento segur.
En realitat és com conceptualitzem aquesta emoció,
la falta de por.
La por que puc tenir, o la nof por,
quan surto al carrer, quan vaig a passejar el meu gos,
quan vaig a dormir a casa meva amb una casa aïllada,
quan vaig a treure diners al caixer, no?
I això és percepció expectativa.
I una cosa molt interessant de la percepció,
a diferència del que passa amb els fets objectius,
com si estem malalts o no estem malalts,
és que la por pot ser fundada o infundada.
Tots sabem que els nens tenen por del que pugui haver sota el llit.
o quan tanquem el llum de l'habitació, no?
Amb les pors succeeix això.
Hi ha uns automatismes.
I de la por surt la percepció o l'absència de por.
Per això és tan important treballar la percepció,
perquè tu pots viure en un poble molt, molt, molt segur,
en el que no passa res.
Però si la persona té aquesta percepció de risc,
es sentirà objectivament insegura.
Segurament per molts ciutadans,
precisament la seguretat és sinònim de presència policial
o de la resposta que pugui haver davant d'un delicte.
Quins mecanismes preventius són igualment rellevants, no?,
també avui en dia?
Sí.
És veritat que la presència policial és una eina fonamental, no?
Però també les relacions amb la comunitat que fa la policia
és molt important.
Jo crec que traslladar el teixit associatiu,
el teixit comercial,
a les ampes,
a les diferents entitats de les poblacions.
Quina és la situació real?
Objectivar.
Traslladar les respostes als dubtes que es puguin plantejar,
les necessitats,
donar resposta als temors que puguin aparèixer
o a la necessitat d'informació veraç,
és fonamental.
La comunicació és molt important sempre,
en l'activitat humana,
per donar objectivitat als fets que succeeixen.
I el treball dels Mossos sovint implica col·laboració,
doncs, no?,
amb altres cossos,
amb altres institucions,
per exemple,
les policies locals,
que tenim aquí a Ràdio d'Esperma al costat,
o serveis socials.
Com es gestiona aquesta cooperació,
per exemple, aquí a la Regió Metropolitana Sud?
Sí.
El nostre és un sistema,
és un model policial que es diu pluralista,
perquè no compta amb un únic cos.
La policia de Catalunya és el cos de Mossos d'Esquadra
i el conjunt de les policies locals,
que tenen compartides responsabilitats
i responsabilitats exclusives.
Per tant, coordinar-se és molt important.
I el tracte,
i la coordinació és quotidiana.
Treballem junts,
afrontem junts els reptes,
i la veritat és que, en general,
les relacions són excel·lents.
Sant Just,
també seguint una mica,
amb cosetes d'aquí del poble,
té una geografia peculiar,
perquè sí que és veritat
que hi ha una part urbana
i una altra que és més natural,
que està més propera aquí a Collzarola.
Això genera situacions específiques
de vigilància
o d'intervenció policial,
aquestes diferències més demogràfiques
o de territori?
Sí.
Una mica el que ens referíem al principi
d'aquesta entrevista,
és molt important adaptar-se
a les diferents demandes,
i totes són importants.
Estar en el territori és important.
Aquí tenim una zona, doncs,
que no és urbana,
i en la qual, doncs,
hi ha una necessitat de servei diferent.
Qui la dona? Doncs acostuma a donar-la
serveis més especialitzats,
la Unitat Regional de Medi Ambient,
que té un patrullatge
més orientat a aquest tipus d'espais,
amb les problemàtiques que donen
l'accés al medi natural
i les infreccions
o la convivència que es pot necessitar
en aquests espais.
I com valoraries Sant Just dins de la regió, no?
Com dins de la regió metropolitana sud?
És un municipi exemplar o crític o estratègic?
És un municipi molt segur.
La veritat és que Sant Just és un municipi on ens passen coses,
ens passen fets,
tenen la seva importància,
perquè qualsevol víctima és víctima i és important,
però en el que és com a municipi,
és un municipi en el que és molt, molt tranquil.
Hi ha una especial sensibilitat també cap a determinats col·lectius
que són més vulnerables, no?
Per exemple, dones víctimes de violència masclista,
persones grans...
Com s'afronta aquesta realitat també en aquesta regió metropolitana?
Sí, la vulnerabilitat és un element fonamental.
Servim a tothom, no?
Però és veritat que hi ha col·lectius
en què ens necessiten d'una manera especial.
i llavors comptem amb unitats especialitzades
que treballen en aquests àmbits.
En l'àmbit de la violència masclista, clarament.
En l'àmbit de la violència contra els infants també.
I també per la gent gran,
en què sobretot trobem que moltes vegades són víctimes de delictes,
com les estafes o com substraccions determinades,
i amb elles intentem mantenir un vincle comunitari important
per traslladar-lo a la informació que pugui necessitar.
I també, com fèiem referència al principi, no?
Tot el tema de la digitalització,
la delinqüència també ha evolucionat.
I fins a quin punt la ciberdeliqüència
s'ha convertit també ara en una prioritat operativa?
La ciberdeliqüència és, sens dubte,
un dels grans reptes que tenim a nivell de seguretat
tots els cossos del món.
No només els de Catalunya, sinó els del món,
perquè són molt més sofisticats
i tenen molta més dificultat de persecució.
Llavors, realment és un àmbit en què necessitarem
anar adaptant capacitats i també un marc normatiu,
no només a nivell de l'Estat, sinó comunitari,
que ens ajudi a poder ser eficaços.
I per acabar, comissari, com veu el futur de la seguretat pública?
Si ens hem d'acostumar a conviure amb una complexitat creixent?
Si hi ha marge per simplificar o recuperar també sensacions de seguretat?
Jo crec que la seguretat serà el reflex del que és la nostra societat.
I la nostra societat ha canviat.
Els grans consensos, els espais de més homogeneïtat
van desapareixent, es construeixen espais més fragmentats,
en què l'heterogeneïtat està molt més
i això obligarà els serveis públics a tenir un enfocament més particular.
Pensem, per exemple, en coses com una denúncia.
Pot tenir sentit una denúncia a través de la xarxa
quan la persona té una competència digital mínima,
però què fas amb una persona que no té aquesta competència?
Necessites mantenir un servei presencial.
I aquest és un exemple molt bàsic.
Però trobaríem en el conjunt de la nostra societat
molts espais en els que ens diferenciem.
Busquem la diferenciació a diferència d'altres moments del nostre país.
I aquest element exigeix a la seguretat aquest particularisme.
I aquest és segurament l'element central de la complexitat a la qual jo em refereixo.
A qui pot interessar la conferència d'aquesta tarda a l'Ateneu de Sant Just?
Doncs a qualsevol que vulgui tenir una visió completa del que són les tendències,
de quin és el futurible del que ens anirem trobant amb el nostre país,
qualsevol que tingui interès per saber com avança la seguretat
i el benestar a Catalunya des d'aquesta perspectiva.
Comissari Eduard Sallet, moltíssimes gràcies per la seva presència avui
aquí als micròfons de Ràdio d'Esvern.
Ens quedem amb bastantes reflexions interessants sobre la seguretat com a bé comú
i també sobre la importància de saber escoltar, adaptar-se i també anticipar-se
a reptes d'una societat que de fet està en canvi constant.
Recordem la conferència titulada així
La seguretat pública, gestió de la complexitat que tindrà lloc avui mateix a les 7 de la tarda a l'Ateneu de Sant Just,
oberta a tota la ciutadania.
Gràcies comissari, que tingui bon dia.
Moltes gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Reciclar és massa evident per no fer-ho.
Envasos de cartró i paper, el contenidor blau o el gobell del porta-porta.
Generalitat de Catalunya. Sempre endavant.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!



Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Tens moltes formes de començar el dia.
A Ràdio d'Esvern volem que ho facis de la millor manera.
Escoltant el magatzin matinal La Rambla amb la periodista Núria García-Libau i tots els col·laboradors que passen pel programa.
Actualitat s'enjustenca, notícies, el temps, entrevistes, tertúlies i seccions ben variades des de música, vi i llibres, fins a ecologia, esport, sexualitat, política o nutrició, entre moltes altres temàtiques.
La Rambla, de 10 a 1 del migdia, de dilluns a divendres, al 98.1 de la FM i en streaming a la web radiodesvern.com, on podreu escoltar de nou tots els podcasts.
I seguiu-nos també a Instagram i Twitter, arroba la Rambla, no vull tu.
I seguiu-nos també a Instagram i Twitter, arroba la Rambla.
I seguiu-nos també a Instagram i Twitter, arroba la Rambla.
I seguiu-nos també a Instagram i Twitter, arroba la Rambla.
I seguiu-nos també a Instagram i Twitter, arroba la Rambla.
I seguiu-nos també a Instagram i Twitter, arroba la Rambla.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
I ara comencem un nou capítol de la secció La Salut al Dia.
Avui tenim amb nosaltres la infermera Sílvia Granollers
per parlar-nos aquest mes sobre el tabaquisme.
I és que aquests dies estem celebrant la 26a setmana ja sense fum.
Aquí Sant Just ens ho recorda, de fet, si passegem per davant del cap,
un gran lema, una gran pancarta, eh, Sílvia?
Sí, sí.
Que ens diu Sant Just encara fumes i ens ho pregunta una fulla.
La fulla de Bern?
La fulla de Bern. Aquest cartell és mític, Sílvia.
Aquest cartell és mític i, a més, sempre hem dit en broma
que un dia el cap potser caurà i la pancarta seguirà dreta allà.
Clar, home, quan amplin el cap, què passarà amb allò?
Aquella paret marxarà, no?
No ho sé, però aquesta paret l'hem de conservar com si...
Almenys la pancarta, almenys ni que sigui guardar-la.
Sí, sí, sí. La va fer en Gerard Pàmies, un noi, i ara ja no tant noi,
en aquell moment era molt jovenet i ell va dissenyar, va ser el seu regal per la campanya
i la cançó també la va fer Majoan.
Aquella cançó, eh?
Té, hi ha cançó. Home, te la portarem perquè és molt maca.
Home, doncs sí, un dia la posarem aquí.
I tant, i tant, doncs sí.
Fet que te la porto.
Sílvia, parlem de la setmana sense fum.
Entenem que el tabaquisme segueix sent un problema, no?, en la societat.
Segueix sent un problema molt greu, molt greu per les persones
i també per la salut de la nostra terra.
És una gran amenaça pel planeta, el tabac.
Per les persones ja ho sabem, tot i que han deixat de fumar moltes persones,
veurem, suposo, com parlarem, han aparegut noves formes de fumar
que fan molt atractiu pels joves que comencin a fumar
perquè ho veuen com a alguna cosa poc maligna.
Sí, poc perillós, molt atractiu i fins i tot com si fos una llaminadura.
Llavors, hi ha molta gent que està...
Molts joves que estan començant a fumar, això és un gran problema.
De fet, a nivell global, hi ha un 22% de persones que fumen
quan potser fa 15 anys estaven parlant del 30 i pico.
És a dir, que s'han fet moltes coses perquè la gent deixés de fumar
i això ha anat molt bé.
Segur que hem millorat la salut de la comunitat.
Però, tot i així, a Catalunya cada dia moren 25 persones
abans d'hora, abans del que els tocava, per culpa del tabac.
25 persones vol dir que durant aquest programa
hi haurà una persona que morirà per culpa del tabac
i morirà abans d'hora. Això és molt greu, eh?
Home, clar, per proporció, no? Vull dir, ens toca.
És molt...
És molt frapant, no? Perquè això causa...
És com l'alcohol. L'alcohol causa, a nivell d'Espanya,
15.000 morts prematures cada any.
És moltes persones que...
Hi ha molt patiment perquè al darrere hi ha una malaltia,
hi ha molt dolor.
Llavors, sí, el tabac és un problema per les persones,
però també, i això que dèiem abans,
el tema pel planeta.
Pensem que la indústria tabaquera, per poder funcionar,
cada any ha de desforestar 200.000 hectàrees de terra.
Terra que es converteix per utilitzar, per cultivar tabac.
Que tala aproximadament 600 milions d'arbres cada any
per poder seguir fabricant i produint.
Sí, sí.
O sigui, que els paquets de tabac,
gairebé que ens haurien de posar també, no?,
el que implica a nivell...
Perquè a vegades hi ha imatges de pulmons
que estan com negres, no?,
que visen dels càncers.
Podríem posar també una imatge
de la quantitat d'actàrees que, bueno,
que es perden, no?,
a nivell d'impacte mediambiental.
Sí, sí. A més, és una dada molt frepant.
Estem tots tan preocupats per l'aigua,
doncs la indústria necessita 22.000 milions
de tones d'aigua anuals.
Són quantitats exorbitants.
I, bueno, i no parlem de les borilles.
No hi ha.
Això és el primer residu que tenim.
A les platges, sobretot, almenys fins fa poc, no?,
que no sé si hi ha la normativa o no
de si es pot fumar o no a les platges.
Em sona que en alguna sí,
però també les platges estava ple de borilles.
I tant. Periòdicament es fan recollides.
Sí.
I a Barcelona, a Barcelona, a la Barceloneta,
que està prohibit.
A la Barceloneta s'ha prohibit, eh?
Sí. A Barcelona, bueno,
prohibir o no prohibir fumar les platges,
això depèn dels ajuntaments.
Aleshores, la Diputació de Barcelona
ajuda en els ajuntaments que volen
instaurar aquesta norma de no fumar.
Llavors, a Barcelona, per exemple,
doncs està.
Des de fa...
L'any 2023, crec recordar,
es va fer una prova pilot
i després ja s'ha posat.
O potser abans, inclús.
Llavors, nosaltres vam fer una vegada,
i es fan periòdicament recollides,
vam estar en una platja
on no es podia fumar.
Vam estar una hora,
unes 30 persones,
recollint borilles.
I això que no es podia fumar.
I que no es podia fumar.
i en vam recollir aproximadament 5.000.
5.000.
5.000.
5.000.
5.000 en una platja que no es pot fumar.
I saps el temps que triga una borilla a desaparèixer?
No.
25 anys.
25 anys.
25 anys.
És a dir,
és el gran contaminant dels...
Sí, sí.
Una borilla contamina 10 litres d'aigua dolça.
I fins a...
Perdó,
d'aigua salada,
d'aigua del mar.
10 litres.
D'aigua salada
en contamina 50 litres,
fins a 50 litres.
És a dir,
hem d'eliminar aquest residu.
Sílvia,
arribats a aquest punt, no?
Sí.
Què caldria fer per evitar el consum de tabac, llavors?
A veure, hi ha moltes coses que podem fer.
De moment,
el govern se li està demanant,
al Comitè Nacional per a la Prevenció del Tabaquismo,
se li està demanant que compleixi amb el que va dir que faria.
Què és?
Empaquetat neutre.
És el que tu deies abans, Núria.
Que, clar,
el paquet és atractiu,
encara que...
Bueno, sí.
Sí, hi ha uns pulmons alguna vegada,
però és marca.
I saben.
A veure,
hi ha mil maneres de fer invisible un pulmó o...
Sí.
Llavors,
l'empaquetat neutre,
perdó,
sabem que funciona.
Austràlia és el primer país...
Què vol dir,
empaquetat neutre?
Vol dir que no té res.
Ah,
o sigui,
un paquet en blanc.
Un paquet en blanc.
No té cap...
I això
no està de moda.
O sigui,
la imatge és important.
Llavors,
l'empaquetat neutre
aconsegueix...
Austràlia,
des de fa molts anys,
ja ho vam posar,
i vam veure que en dos anys
un 15% de la població
deixava de fumar.
Això és molta gent
que deixa de fumar
pel fet que no compres
alguna cosa
atractiu pels ulls.
Sí, sí, sí, clar.
Llavors,
això seria.
L'altra cosa,
una mesura molt poc popular,
però que tota la vida,
a més,
hi ha fanys que ho diem,
augmentar el preu del tabac.
El tabac és molt barat
tu en el nostre país.
Llavors,
hem de pujar el preu.
Per què?
Perquè cada vegada
que tu puges el preu,
un 10%,
només que pugis un 10%,
un 4% de persones
deixen de fumar.
Però el que és més important,
que és la gran...
la gran...
no m'agrada dir
la paraula lluita,
però la gran proposta
és que el jove
no comenci a fumar.
Si tu el poses
un preu car,
el jove
no començarà a fumar.
Complir la llei,
evidentment,
no es poden vendre
cigarretes soltes,
que es fa...
I això,
doncs...
Aquestes serien dues coses,
però després nosaltres
també podem fer.
Els sanitaris,
evidentment,
ajudar a deixar de fumar.
Però la comunitat,
tots,
el que hauríem de fer
és respectar molt
els espais llibres de fum.
Que són aquests espais
que...
ho dic,
també el govern,
no?
Quins són aquests espais?
O l'Ajuntament?
Sí,
per exemple,
nosaltres aquí a Sant Just,
davant de l'Institut,
tenim uns espais...
hi ha uns rètols a terra
o davant del centre
de Salut
o davant de l'Ajuntament
que es posa espais
sense...
llibre de fum.
Llibre de fum.
Per què?
Perquè són entorns
on hi ha joves
on no han de veure
la gent fumar
o al costat del...
De les escoles
o de la bona aigua,
no?
Llavors,
respectar...
Però a casa teva,
també,
fes respectar
que a casa
els avis
no han de ser bones...
I àvies no han de ser...
No seran més bones àvies
i avis
si quan venen els nets
fumen a casa.
No.
I quan parlem de fumar,
no estic parlant només
del tabac convencional.
No.
Estic parlant
de les altres maneres
de fumar
que són
tant lesives
i addictives
com el tabac convencional
que fins ara
era el que nosaltres teníem.
Clar.
D'això te'n volia parlar
precisament
perquè n'has fet referència
abans, no?
Comentaves aquestes noves formes
de fumar
que són precisament
tan atractives
també pels joves.
Una mica
quines són, no?
A mi se m'acut
la cigarretta electrònica.
Sí, aquesta és la primera
que va sorgir
i tu has dit
és molt atractiu
són dispositius electrònics
això ja
ja és atractiu
amb sabors
milers
hi ha 16.000 sabors
em sembla
i a més
maduixa
plàtan
menta
molt xocolata
són dispositius
les cigaretes electròniques
que el que tenen
això
formes
diverses
amb pipa
cigarreta
que el que tenen
és un
una
és un dispositiu
on tu
col·loques
un líquid
i aquest líquid
el que farà
el dispositiu electrònic
és generar
un aerosol
que no vapor
tot i que li diem
vapers
el que deixa anar
és un aerosol
i aquest
aquest
dipòsit
de líquid
conté
moltes substàncies
no està regulat
amb la qual
no sabem
exactament
el que conté
no diuen
no és com un
paquet de tomàquet
que t'has de dir
tot el que tens
i tot el que és
els ingredients
amb el tabac
això no ha sigut mai
no passa
llavors
són
aquests dispositius
tenen
la persona
i fa aquesta
inhalació
d'aquest aerosol
i
amb això
està
doncs
introduint-se
en els pulmons
totes les substàncies
desadictives
i deixant anar
també
en l'ambient
altres substàncies
diuen que són més sanes
que no una cigarreta
convencional
però
però no
sabem
sabem que
que no
que no
que quan tu analitzes
el que està
inhalant
hi ha moltes substàncies
no només la nicotina
perquè fins i tot
els que diuen
que no tenen nicotina
en tenen
tu te'n recordes
Núria
quan van sortir
els vapejadors
les cigarretes
va haver-hi un boom
de cop i volta
jo que vic a Barcelona
doncs
hi havia
una botigueta
d'aquestes
cada cantonada
hi havia una botiga
al cap d'un any
aquestes botigues
van desaparèixer
i han quedat
les que han quedat
no?
per què?
perquè
jo recordo parlar
amb persones
que utilitzaven
aquests dispositius
i us diuen
és que
és que m'intoxico
és a dir
com que
hi havia com una
inhales
una quantitat
irregular
de substàncies
entre elles
la nicotina
i llavors
et marejaves
et trobava malament
en fi
sabem que
que no són tan bones
que són
encara que
tinguin així com sabors
que puguin recordar
com inclús
una cosa dolça
o
més llaminera
per això ho diem
aquests són uns productes
que la indústria
et diu
que els fa
per ajudar la gent
a deixar de fumar
i és
la gran mentida
de la indústria
perquè el que
volen aconseguir
és nous clients
pel seu producte
que fan
posen a l'abast
de gent jove
una cosa
bona
de gust
perdó
no de
no
clar
bona de
de sabor
i sabem que
avui
ara ho estava llegint
i que el 54%
dels nois i noies
de 14
a 18 anys
coneixen aquest producte
i
el 30%
l'ha provat
l'ha provat
eh
el 30%
i sabem que la persona
que l'ha provat
té una
una probabilitat
de
consumir
després
tabac convencional
tres vegades més
alta
que una altra persona
que no
un altre nen o nena
que no ho ha fet
la indústria
no ajuda
a deixar de fumar
perquè clar
si jo tinc una botiga
de sabates
doncs el que voldré
és que la gent camini molt
per gastar sabates
i que m'encomprim més
clar clar
exactament
és que és així
de sobreviure
aquest és un
Sílvia
parlem també dels
IQ
ah sí
aquests dispositius
sí
els
bueno
l'IQ
és el més
el més conegut
el que tenim aquí
però en aquest cas
així com
la cigarreta electrònica
no hi ha fulla de tabac
aquí sí
en els IQs
hi ha fulla de tabac
i quina forma tenen
per si hi ha
algú
sí també
són dispositius electrònics
el que passa que tenen
tu el que fas
és la cigarreta
el canuto
la cigarreta
la col·loques a dintre
llavors
en aquest dispositiu electrònic
el que fa el tabac
no és
combustionar
com
com amb una cigarreta
que tu quan l'encens
combustiona
a 800 graus
sinó que
s'escalfa
és tabac
per escalfar
llavors escalfes el tabac
i a 300 graus
400 graus
i això és el que
és aquest dispositiu
en aquest cas
sí que
no es pot fumar
amb aquest dispositiu
en tots els llocs
on no es pot fumar tabac
perquè
sí que la llei
doncs
com que és tabac
fulla de tabac
l'empara
i la bosseta
vanicotida
aquesta és l'última
és l'última
això prové de Suècia
que potser els que han estat
a Suècia alguna vegada
ho han vist
ells tenen
bosses
bossetes de tabac
llavors es posava
la bosseta
entre la geniva
i el llavi superior
ostres
sí
llavors aquí
el que són
es diuen snus
i és
i a més a la platja
en vam recollir moltes
d'aquestes
també eh
sí sí sí
és un consum
llavors és una bosseta
que té
nicotina sintètica
i altres substàncies
es posa entre la geniva
i
i això
i el llavi
sí sí
i també
com si fos un caramel
com
mira
aquesta és la definició
és un caramel
perquè
és un caramel
amb gustos
boníssims
ja dic
està de xocolata
bueno és igual
el que t'agradi
segur que està
i bé
i clar
això és també
la porta d'entrada
igualment eh
és a dir
augmenta la freqüència cardíaca
clar és nicotina
augmenta la freqüència cardíaca
dany cerebral
irritació de les genives
etc
etc
malalties
en fi
no podem parlar
de res bo
parlem també
de
de l'estratègia
de disminuir
els riscos
o sigui
d'utilitzar altres maneres
no de fumar
clar clar
això és el que comentàvem
que la indústria
no vol perdre clients
i llavors
què ha fet
ha posat en marxa
tot un
mecanisme
per introduir
productes
molt atractius
en els joves
llavors busca
dispositius electrònics
que sempre hi ha per ser
ja és una cosa agradable
de tocar
i
amb sabors
molt bons
que es fan
que semblin
que siguin innocus
quan no ho són
això
justament
la setmana
que celebrarem
la setmana que ve
de la setmana sense fum
vol posar
en evidència
aquestes
estratègies
de la indústria
perquè la gent
se n'adoni
i perquè el jove
es pugui parlar
de què
fem
contra
aquesta
indústria
tan potent
amb tants diners
al darrere
que el que vol
és convertir-nos
en addictes
en una substància
que se'n diu
nicotina
que és ben fàcil
de
a més
de convertir-s'hi
Sílvia
a la setmana
sense fum
aquí a Sant Jús
es celebra
d'alguna forma
en concret?
Sí
sí
sí
jo diria
que els meus companys
del centre de salut
celebren tots els dies
de l'any
que no es fumin
ajudant a les persones
a deixar de fumar
així que animem
a tothom
que tingui interès
en fer-ho
doncs
busqui l'ajuda
si la vol
en el centre
però especialment
el que farem
és el dijous
de la setmana vinent
fer la caminada
popular
amb ball
zumba
i entrega
de petits obsequis
a les persones
que vinguin
per celebrar
per posar
hem de posar
la moda
doncs
això
que les persones
deixin de fumar
que els joves
optin per una vida
un estil de vida
sense cap dependència
Sílvia
si hi ha algú
que vol deixar de fumar
a part d'implicar-se
en la setmana
sense fum
o també de participar
d'aquesta caminada
que es farà
la setmana
la setmana vinent
què és el que ha de fer
o què és el que pot fer?
A veure
el tabac
és una substància
que
té atrapat
jo el que
sempre
recomanaria
és que la persona
comenci a plantejar-se
espais
sense fum
que comenci
a
acotar
és a dir
que jo
si
a casa
el converteixo
en un espai
sense fum
el meu cap
començarà a acostumar-se
i al cap
d'unes dies
ja veurà
que a casa
és un espai
sense fum
i el cos
ja no em demanarà
segurament fumar
busco un espai
fora de casa
ventilat
on sigui el meu espai
de fumador
aquest seria per mi
un primer
camí
un primer pas
per anar
això
deixant que el tabac
sigui un espai
molt
molt
molt concrets
després
que quan tu
estàs fumant
només fumis
també és una estratègia
d'estar
si estic fumant
estigues pel que estàs
estàs fumant
encara que sigui dolent
però no
no estiguis fumant
mentre llegeixes
o mentre estàs
per compaginar-ho
exactament
atenció plena
amb el que estàs fent
també llavors
segurament
hi ha com una
ets més conscient llavors
exacte
no és fàcil
fer-ho
això que estem dient
ara
mira ara
no és fàcil
però
és molt efectiu
quan fumo
només en uns espais
i a més
fent exactament
només això
després també pensant
què puc fer
si no fumo
perquè és veritat
que
m'estic acostumada
ja ho veuràs
hi ha persones
per exemple
que es concentren
sembla que es concentrin
més
quan estan fumant
no és veritat
perquè de fet
quan tu estàs fumant
el teu nivell d'oxigen
en sang
i el cervell
disminueixen dràsticament
és a dir
que
el teu cervell
no pensa millor
però
sí que és una estratègia
que té el teu cos
per tenir atenció
i llavors sembla
pensar
que
en el moment
que deixis de fumar
això és dur
d'intentar fer alguna cosa
i concentrar-te
però que ho pots fer
que ho pots fer
i que ho faràs
i ser constant
per aconseguir això
que no necessita
la cigarreta
per fer una sèrie de coses
i evidentment
el centre de salut
per la part
que és
la part física
perquè la nicotina
ho hem dit
és una addicció
és una substància
que enganxa
és un problema
de salut
no
llavors
per la part física
al centre de salut
hi ha professionals
que t'acompanyen
i t'orienten
amb la part psicològica
que són
els tres consells
que demanaves
però també
treballarà
la part física
amb farmac
psical
per ajudar
que aquesta sínome
d'abstinència
que et provoca
deixar de fumar
doncs sigui
el més lleu possible
molt bé
doncs escolta'm
Sílvia
ha estat un plaer
tenir-te aquí
a Ràdio d'Esvern
a escoltar
un capítol més
de la salut
al dia
i si et sembla
acabarem l'espai
ens han passat aquí
una falca
una música
l'acabarem
escoltant
aquest àudio
si et sembla
Sílvia
m'encantarà
ja sé quin és
molt bé
gràcies Núria
a tu per venir
que vagi bé
Sant Just
Sant Just encara fumes?
Has pensat
a deixar de fumar?
El cap Sant Just
t'hi pot ajudar
Sol·licita-ho enviant
un correu electrònic
a
santjustencarafumes
arroba
santjust.cat
Sant Just
és una delícia
i el tabac
una brutícia
un poble
tan adorable
i el fum
tan insuportable
Sant Just
t'omple la vida
i el tabac
te l'esquitxa
pensa bé
que tu t'enganyes
no juguis
ara t'ho manes
perquè fumes
encara fumes
perquè fumes
encara fumes
ara escoltes
pel viud d'Esquern
a quina edat
vas d'esvirgar-te?
Sí
Catalunya Ràdio
les notícies
de les 12
Bon dia
us informa
Joan Bota
El Papa
Lleó XIV
demana
l'accés
d'ajuda
humanitària
a la Franja
de Gaza
ho ha fet
en una audiència
davant milers
de persones
a la plaça
de Sant Pere
del Vaticà
Renòvo
la meva crida
a permetre
una entrada
decent
d'ajuda
humanitària
i a posar
fi
a les hostilitats
que estan
pagant
a un preu
angoixant
els nens
o els ancians
i les persones
malaltes
D'aquesta manera
doncs
Robert Prevost
ha incidit
en la necessitat
d'acabar
amb el conflicte
entre Israel
i Palestina
apostant clarament
per un alto
el foc
i per l'alliberament
de tots els hostatges
que encara té jamás
Pedro Sánchez
es reunirà demà
amb les associacions
de víctimes
de l'Adana
a València
segons ha avançat
el diari Levante
i ha confirmat
aquesta emissora
el president espanyol
viatjarà expressament
per la trobada
que es farà
a la delegació
del govern
a la capital
del País Valencià
aquesta reunió
arriba
després que
les tres associacions
associació
víctimes mortals
d'Anna
29 d'octubre
la de víctimes
de l'Adana
29 d'octubre
també 2024
i una altra
tercera associació
hagin fet
aquesta petició formal
tot i que
de manera informal
havien apuntat
aquesta possibilitat
a la delegada
del govern
Pela Bernabé
el president
d'Esquerra
republicana
apunta que
el tancament
de l'oficina
de la Generalitat
a Televip
és una mesura estètica
Oriol Junqueras
ho ha dit
el matí de Catalunya Ràdio
on ha defensat
que la Unió Europea
ha d'activar
mecanismes econòmics
i comercials
per pressionar
irrel
sense trencar
relacions diplomàtiques
crec que
és més efectiu
les mesures
de caràcter econòmic
els contractes
els contractes
en l'àmbit militar
els contractes
en l'àmbit
d'alarmament
etcètera
crec que és molt més efectiu
que la ruptura
de relacions diplomàtiques
en termes generals
estem davant
d'un excés
d'esteticisme
en molts àmbits
en aquest
també
sobre el tancament
de l'oficina
d'acció
a Israel
l'expresident
Carles Puigdemont
ha lamentat
a les xarxes
que el PSC
pacti amb els comuns
l'estratègia internacional
del govern
i els acusa
de fer petita
Catalunya
i volem
mantenir-se al poder
el preu que sigui
i supeditar-se
als interessos
d'Espanya
i el PSOE
i un home
de 52 anys
ha mort
a la porta
del col·legi
americà
de Pozuelo
de Alarcón
a Madrid
els fets
han passat
poc després
de les 9 d'aquest matí
quan hi havia
molts alumnes
entrant al centre escolar
la policia nacional
investigarà aquest crim
segons les primeres informacions
la víctima
seria un ciutadà ucraïnès
investigat
pels serveis secrets
d'aquest país
pels seus vincles
amb Moscou
organitzacions de consumidors
de tot Europa
han presentat
a Brussel·les
una denúncia
contra set aerolínies
per pràctiques abusives
a l'hora de cobrar
l'equipatge de mà
entre les companyies
denunciades
i Arrayaner
i Welling
entitats com Loku
reclamen una investigació
a escala
de la Unió Europea
i retreuen
que les aerolínies
denunciades
ignoren
que el Tribunal
de la Unió Europea
va dictaminar
que cobrar per un equipatge de mà
d'una mida raonable
és il·legal
també reclamen
que ara s'adrevisi
el reglament
sobre els drets
dels passatgers aèris
i s'aclareixi
quins serveis
s'han d'incloure
al preu bàsic
del bitllet
les aerolínies
denunciades són
EasyJet
Norwegian
Volotea
Transavia
i Wiser
Esports Marta García
el Barça
espera oficialitzar
avui la renovació
del tècnic
Hansi Flick
l'Alemany
firmarà fins al juny
del 2027
demà serà el tor
de Rafinha
que ampliarà
fins al 2029
Sant Mamés
acull a partir
de les 9
la final
de l'Europa League
entre el Tottenham
i el Manchester United
en bàsquet
el Cedis
ha fet oficial
la continuïtat
per una temporada més
de l'alert
Anna Palma
sent la primera
que tanca
l'equip
de l'Alt Urgell
de cara
a la pròxima temporada
en canvi
l'Uni Girona
suma la quarta
baixa
per a la nova temporada
la de la pilbot
Bionis
Pierre-Louis
en l'NBA
els Oklahoma
City Sanders
dominen la final
de la conferència
a oest
en guanyar
esta matinada
els Minnesota Timberwolves
per 114-88
en el primer partit
esta pròxima matinada
arranca la conferència
a est
entre els Knicks
i els Pacers
el Giro d'Itàlia
onzena etapa
168 quilòmetres
entre Villareggio
i Castelnobo
en Monti
amb el mexicà
Isaac del Toro
que defensa
la matlla rosa
de líder
en tenis
el barceloní
Paul Martín
s'enfronta
el croat
Marin Cilic
en la segona ronda
de la prèvia
de Roland Garros
on la també
barcelonina Massaroba
Rebeca Massaroba
jugarà contra la canadenca
Carson Bransain
i en tenis
la Maria Xiau
disputa els quarts
de final
dels dobles mixtos
del Mundial de Doha
al costat
d'Àlvaro Robles
la Calellenca
també disputarà
avui
els dobles femenins
al costat
de la romanesa
a Dinadià
Conu
Fins aquí
les notícies
Tot seguit
les notícies
de Sant Just
Bon dia
passant 5 minuts
a les 12
us informa
Mariona Sales Vilanova
Aquest cap de setmana
del 23 al 25 de maig
l'Ateneu de Sant Just
celebra la seva festa major
seran 3 dies
d'activitats culturals
música i convivència
impulsades
per les diferents seccions
de l'entitat
la festa
començarà divendres
a les 7 de la tarda
amb l'acte inaugural
amb parlaments
del president
de l'Ateneu
Miquel Obrador
el president
de la Federació
d'Ateneus de Catalunya
Pep Morella
i l'alcalde de Sant Just
Joan Basaganyes
durant l'acte
hi actuarà
en el cor femenicoratge
i els alumnes
d'iniciació musical
de l'escola de música
a les 10 de la nit
la sala del cinquantenari
acollirà un concert
de ball
amb la Swing Engine
Orquestra
amb arranjaments
inspirats
en les Big Bands
dels anys 30
a 50
les entrades
es poden aconseguir
a través de la
plataforma
Entràpolis
El celler
de Can Ginestà
acollirà una nova exposició
de gravats
del col·lectiu
Tarlatana 17
La mostra
s'inaugura
el dijous 22 de maig
a dos quarts de vuit
del vespre
i es podrà visitar
fins al 27 de juny
Els artistes
reivindiquen el gravat
com a llenguatge artístic
i en destaquen
la diversitat tècnica
L'exposició
inclou des de tècniques
tradicionals
com l'aigua fort
o la xilografia
fins a propostes
més experimentals
com el mucolito
el col·làgraf
o el fotogravat
A més de la mostra
s'hi han programat
diverses activitats
paral·leles
dues visites
comentades
els dies 31 de maig
i 14 de juny
una xerrada
el 12 de juny
i un taller infantil
el mateix 14 de juny
al matí
La programació completa
es pot consultar
l'equipament cultural
de Can Ginestà
El comissari Eduard Sallent
cap de la regió
policial metropolitana
sud dels Mossos
d'Esquadra
ha estat entrevistat
avui a Ràdio d'Esvern
amb motiu de la conferència
que ofereix
avui mateix
a l'Ateneu de Sant Jus
titulada
La seguretat pública
gestió de la complexitat
L'acte
obert a la ciutadania
vol aportar
una visió
actualitzada
sobre els principals reptes
de seguretat
en el context metropolità
Durant l'entrevista
Sallent
ha explicat
que la seva regió
inclou municipis
de les comarques
del Penedès
Garraf
Baix Llobregat
i l'Hospitalet
amb realitats
molt diverses
segons ha dit
un dels reptes
és garantir
un servei policial
equilibrat
i de qualitat
per tot el territori
independentment
de la mida del municipi
o del volum
d'incidents
que s'hi registrin
També he destacat
que no hi ha víctimes
més importants
que altres
Podeu escoltar
l'entrevista completa
al podcast
que trobareu
a la pàgina web
de Ràdio d'Esvern
i de l'Hospitalet
i de l'Hospitalet
i de l'Hospitalet
i de l'Hospitalet
i de l'Hospitalet
i de l'hospitalet
Fins demà!
Fins demà!
Bamboleo, bamboleo, porque en mi vida yo la aprendí a vivir así.
Bamboleo, bamboleo, porque en mi vida yo la aprendí a vivir así.
No te da perdón de Dios, tú eres mi vida, la fortuna del intestino.
El destino te ha desaparado, lo mismo ya que ayer lo mismo soy yo.
No te encuentro al abandono, eres posible o no te encuentro de verdad.
Por eso un día no encuentro así de nada, lo mismo ya que ayer lo pienso en ti.
Bamboleo, bamboleo, porque en mi vida yo la aprendí a vivir así.
Bamboleo, bamboleo, porque en mi vida yo la aprendí a vivir así.
Porque en mi vida yo la aprendí a vivir así.
Bamboleo, bamboleo, porque en mi vida yo la aprendí a vivir así.
Bamboleo, bamboleo, porque en mi vida yo la aprendí a vivir así.
Bamboleo, bamboleo, porque en mi vida yo la aprendí a vivir así.
Bamboleo, bamboleo, porque en mi vida yo la aprendí a vivir así.
Bamboleo, bamboleo, bamboleo, porque en mi vida yo la aprendí a vivir así.
Bamboleo, bamboleo, bamboleo, porque en mi vida yo la aprendí a vivir así.
Bamboleo, bamboleo, bamboleo, bamboleo.
Són les 12 i 11 minuts.
Comencem la tercera hora de la Rambla al magazzín de matins de ràdio d'Esvern
i passem a fer la tertúlia dels dimecres amb l'Astrid Goldstein del celler de Can Mata
i també l'Albert Macià que ens parla cada setmana de les activitats que es fan a la Taneu de Sant Just.
Avui, bueno, hem parlat
Albert, de fet, a primera hora
amb la Mariona, sobre
com serà la inauguració de la
Festa Major de l'Ateneu
Molt bé
Però no sé si vols comentar altres activitats
que puguin haver fins aquest divendres
Bé, molt ràpidament
Fins aquest divendres
tenim avui, però també
has parlat amb la d'Avercellent
Sí
Fa una horreta, més o menys
I per tant
Ja ho he dit, avui hi ha la
Conferència de la Seguretat Pública
La gestió de la complexitat
Que fa pinta de
de ser molt interessant
O sigui, de
és un tema que potser la gent
no és prou conscient, no? De com es gestiona
Sí, a tots ens sembla
tot el que fan els altres
sempre ens sembla molt fàcil
Sí, i opinar
Tant si és la feina dels metges
com si és la feina dels policies
o és la feina
I realment
amb tot el que tenen entre mans
els Mossos
doncs
és un món molt i molt complex
Jo, per diverses raons
l'he viscut bastant de prop
és molt complex
i que ens en parli
crec que dóna peu a conèixer
a vegades
la gent no entén coses que passen
la gent no entén
que un multireincident
entri per una porta i surti per l'altra
però bé
hi ha una llei
i això no la fan els Mossos
això la fan els partits polítics
i s'ha de respectar la llei
i tot això fa que
les coses no
són molt complexes de gestionar
per moltes raons
Hi haurà preguntes, jo crec
És possible
Com aquesta que acabes de dir
que per què un multireincident
entra i surt
Senzillament perquè la llei
si no se l'agafa
en determinades circumstàncies
si ha robat 50 carteres
i a les 51
doncs bé
doncs no
fins que no vagi judici
i tingui una sèrie de coses
doncs aquesta persona
seguirà
perquè
si el retenen
moltes hores
és que aquesta persona
acabarà tenint dret
a posar
a posar una demanda
contra
contra els Mossos
o sigui que
tot això són preguntes
que jo crec que estarà bé
que sortin
perquè la gent
perquè la gent es conscienciïa una mica
del punt on estem
i després
divendres
que arribarà
la inauguració
a partir d'aquí
divendres
ja comencem
amb la inauguració
o amb tot el que hi ha
amb tot el que hi ha
festa major
que ja en vam parlar
l'altre dia
que avui
suposo que a part de la inauguració
heu parlat
de tot el programa
avui només hem parlat
de la inauguració
de divendres
si només heu parlat
de la inauguració
s'acaba
s'acaba
s'acaba
s'acaba
molt d'hora
perquè està tan ple
d'activitats
que
ja
que
d'això
vull dir
la inauguració
tota la inauguració
amb les portes obertes
el coratge
que cantarà
que cantareu
sí
amb l'acte d'inauguració
la copa d'acaba
i no sé si
amb la inauguració
fins i tot heu parlat
del concert
que hi haurà a la nit
hem dit que hi haurà concert
concert
que hi haurà
que hi haurà
que hi haurà
orquestra
sí
amb música dels anys
30-50
allò de
les
les big bands
d'aquella època
molt interessant
aquest concert
que s'ha de treure
entrada
a la nit
s'ha de treure
entrada
el preu són
16 euros
i uns euros
i pels socis
de la treu
clar
el millor preu
dissabte
dissabte ja comencem
al matí
amb el torneig
de descacs
que ja en vam parlar
de partides ràpides
i
i el sistema
suís
em sembla que se'n diu
que és un sistema
pel qual
bueno
vas competint
sempre estàs competint
no és allò
que a la primera partida
ja m'han eliminat
i ja me'n vaig
me'n vaig
el raconet
no estàs tota l'estona
les partides
em sembla que són
tenen un límit
em sembla que és
de 8 minuts
o alguna cosa així
més 3 segons
per cada jugada
no sé
jo no sóc entès
amb escacs
sé moure
sé el moviment
que fa cada fitxa
però no sóc entès
amb escacs
per tant
no em facis preguntes
que vagin gaire més enllà
sé que hi ha
no et preguntaré res
d'escacs
perquè jo sóc 0
entès en escacs
sé que hi ha
un màxim
de 30 participants
i que
bueno
al final
d'això
hi haurà
els premis
i una mica
de pica-pica
i inscripcions
prèvies
tampoc no sé
si en aquest moment
s'ha omplert
ja
el nombre
màxim
d'inscripcions
bueno
la gent
pot
si algú
com no ho sé
doncs senzillament
s'entra al web
de l'Ateneu
si intenta inscriure
i si pots inscriure
és que encara
encara hi ha places
encara hi ha places
diria que no s'han esgotat
cap de les activitats
jo diria que no
que encara està obert
a la tarda
tenim una tarda
familiar
a dos quarts
de sis
tindrem
els gegants
la col·laboració
de la colla
gegantera
a la festa major
de l'Ateneu
hi haurà gegants
i capgrossos
perquè els nens
puguin passar-se
i es puguin posar
els capgrossos
ja no dic que un nen
porti un gegant
perquè em sembla
que no podria
però
això és
a dos quarts de sis
i una hora més tard
a dos quarts de set
tenim un espectacle
de circ
amb l'obra
Versus
per la companyia
Passa Barret
i d'aquí
a la mateixa hora
i això
tenim aquí a l'Astrid
tenim a la sala
el cinquantenari
no sé si dir-ne
tertúlia
o de...
una xerrada
una xerrada
és una mica
de barreja
de...
jo què sé
sota el nom
de vi territori
amb la qual
hi haurà...
es parlarà
sobre la vinya
i el vi a Sant Jús
això
anirà a càrrec
del Daniel Cardona
també ens presentaran
la cooperativa
l'Olivera
fins a Can Calopa
i si no estic equivocat
serà la Maria Dolors Lloc
no sé si...
anava a dir tu
ara ens ho acabes
de concretar
Àstrid
perquè no sabia
si a vegades
amb aquestes coses
hi ha canvis
d'última hora
i això
i bueno
i moderada
l'Àstrid
per tant d'aquí
si algú
ens pot parlar
de...
sí
de vi territori
home
és l'Àstrid
a les vuit del vespre
divendres
estem al dissabte
encara eh
divendres
a les vuit del vespre
la sala de picat
s'entregaran
el dissabte
el dissabte
sí
divendres
m'he equivocat
estem al dissabte
totes les activitats infantils
i la tardor
del vi
això és dissabte
a la tarda
a les vuit del vespre
hi haurà l'entrega
dels premis
del primer concurs
de microrelats
això serà
la sala de piquet
i a mitja hora més tard
al pati del roure
hi haurà el sopar
dels socis
que aquí també cal reservar
aquí no sols cal
reservar
i pagar el cos
sinó que a més a més
cal dir
què vols menjar
de segon plat
veus
has d'escollir
has d'escollir
lògic
perquè
quan hi ha sopars
d'aquests
de grup
a vegades
la gent
tampoc és conscient
no ho entén
no ho entén
i diuen
com és possible
que em cobrin més
un sopar de grup
que un sopar
si vaig això
clar
el sopar de grup
hem de pensar
que s'ha d'haver-hi
una planificació
per respondre
a tothom al mateix temps
no és el mateix
que mira
la cuina va fent
no no
aquí
en un moment determinat
ha d'estar tot
i després
això fa que
que moltes vegades
sigui necessari
més personal
que el que sigui
per atendre
perquè n'hi ha
perquè n'hi ha
aquella idea
de com més
menys
exactament
i no com més
és més
exactament
i després ja saltem
el diumenge al matí
diumenge al matí
hi haurà
un taller
de danses
del món
a la plaça
Malaret
i si el temps
si el temps
ens ajuda
perquè clar
igual que el que
tenim divendres
a la tarda
em sembla
que abans
l'amic
l'amic
Carritus
ens ha dit
que estem així
així
fa patir una mica
a dos quarts
d'onze
el taller aquest
de danses
del món
que podrà participar
qui vulgui
són danses
tradicionals
d'aquelles
que normalment
es tocaven
amb
acordió
diatònic
i violí
o molt
o algun instrument
de fusta
popular
a dos quarts
de dotze
ballarà
l'esbart
i a les dotze
tindrem sardanes
amb la cobla
sabadell
a les dues
hi haurà
un vermut
ja per tancar
al matí
i després
a la tarda
a les set
de la tarda
a la sala
al cinquantenari
el concert
de la Mariona Escoda
molt bé
doncs seran
tres dies
pre d'actuacions
d'activitats
per totes les edats
per tots els públics
i el que interessa
també
molt de moviment
Astrid
ens pots acabar
abans de parlar
del que ens has
proposat avui
per xerrar
que és una
ruta
la ruta del tram
exacte
la part del Baix Llobregat
la part del Baix Llobregat
la del Besòs
no la dominem
no
gens
això és
el vi territori
aquesta activitat
de la festa major
per tant
hi seràs tu
que estaràs moderant
també hi haurà
en Daniel Cardona
que anirà passant
entenem
la informació
sí
farà un
farà un
farà un
uns apunts
històrics
del
o sigui
ell
bàsicament
tractarà
aquesta part
més històrica
de la vinya
o
des que tenim
documents
o imatges
no vull fer cap
spoiler
de
dels últims
des que
se'n té
constància
fins als
últims anys
en què hi va haver
vinya plantada
per tant
farem tot un
recorregut
jo crec que
més que interessant
històric
sobretot
perquè la gent
el desconeixement
que té
sobre el passat
que no només
vinícola
sinó també
agrícola
és enorme
per tant
bueno
molt bé
ens farà
un
i després també
es presentarà
com ja ho vas dir
tot el tema
de Can Calopa
i de
la cooperativa
de l'Olivera
tindrem
la Maria Dolors
Llong
que ens farà
també
estaria bé
és interessant
la part de Can Calopa
que és la que ens toca
més
però
a mi m'agradaria
que també ens expliqués
com van ser els inicis
de la cooperativa
de l'Olivera
el 74
per tant
és allò que
a l'any 74
ara tot just
han celebrat
els 50 anys
per tant
és allò que
s'ha de parlar
projectes de cooperatives
en surten molts
i no tots arriben
a una fi
ells comencen
a Vallbona de les Monges
i ja fa 15 anys
que van començar
a gestionar
Can Calopa
és ara que
fins que no
s'ha refet
d'anar a la Masia
o sigui
també ha calgut
un procés d'anys
per arribar
on són ara
i que tenen
aquest centre
la vinacoteca
on podem anar
a fer
des d'un vermut
a dinar
llogar sales
llogar parts
de la Masia
per xerrades
tota la vessant
social
que ells
hi aporten
i com han reconvertit
la vinya
que en el seu moment
als anys 80
es va plantar
i es va decidir
optar
per unes certes
varietats de raïm
que s'ha vist
que no era
el més adequat
i també
com ha estat
aquest canvi
per tant
estarem
no en primícia
però quasi
el primer
vi blanc
elaborat a Can Calopa
molt bé
pinta molt bé
pinta molt bé
molt bé
jo tinc
moltíssimes ganes
crec que
se'ns farà curt
quanta estona
està previst
que duri
una hora i mitja
una hora i
i alguna cosa
ja
perquè clar
amb tanta activitat
també és difícil
controlar
acabarem amb un tas de vi
per això
però a més a més
sempre hi ha
clar
quan hi ha temes històrics
sobretot històrics
d'aquí de Sant Jus
lògicament
la gent
va fent preguntes
i clar
és molt difícil
dir
i durarà
aquesta zona
aquí està
el control
una cosa
és que el ponent
amb una conferència
digui
mira me l'he preparat
i durarà 40 minuts
quan comencem
a parlar
això se't pot duplicar
si no t'anarà
doncs
no no no
clar
a veure
a en Lluís Casals
li va passar
ens en vam anar
bueno vam haver de duplicar
l'activitat
i tornar-la a fer un altre dia
però no hi havia res més
després
però ara aquí sí que
anem una miqueta més acotats
però jo crec que sí
no soc de tallar
no soc de tallar
vaig sense rellotge
jo
la gent ha de reservar
això sí
ha de reservar
i allà hi havia
gairebé
la quarantena
de
home
la quarantena
de reserves fetes
ja està previst
per 50
per tant
40 persones
amb una cosa així
és un nombre considerable
amb una hora
que també
anem solapant activitats
exactament
vull dir
hem de pensar
que al mateix temps
els pares
que tinguin els nanos
a l'espectacle
de sir
no poden venir
clar
sí sí sí
clar
no dona permès
és que el temps
és limitat
és un recurs
clar
són per públics
en principi
una cosa és més
són diferents
són diferents els públics
però sempre hi ha
pares o avis
que portarien els nens allà
i que també volen estar aquí
sempre hi ha
sempre hi ha aquella persona
que no pot
complir amb tot
clar
i després també l'Àstit
avui ens ha vingut
ens ha portat aquí un tríptic
sí
amb el que és la ruta del tram
que són escapades
diu aquí
tremendes
tremendes
de tram
tremendes
clar
són propostes
són propostes
que veig que comencen aquí
posant tota la ruta del tram
de la T1, T2 i T3
i a partir de la parada
ja que toca
com a
bueno
la part de la Baix Llobregat
la que toca més
com de l'Hospitalet
ja comencen a haver-hi
no?
diferents
diferents propostes
ens posen
ens posen
parcs
també ens posen
rutes
hi ha museus
hi ha de tot una mica
sí sí sí sí
és una proposta
àstrid
que a més a més
també té novetats
sí
nosaltres ens vam animar
com que l'any passat
ja ens vam apuntar
per poder ser
punt d'informació turística
en seguida
des de
des del Consorci de Turisme
ens van animar
a formar-hi part
de la ruta del tram
no?
i la veritat
és que
dins la ruta del tram
ja teníem
com a espais
visitables
a diversos indrets
de Sant Just
però que moltes vegades
no són visitables
per exemple
la penya del Moro
o el refugi
és un cop al mes
ja
per tant
sí formen part
però no sempre
està obert
no?
i el que sí
tenia
com
com aquest
com a
aquest
producte
d'oferta
era el restaurant
del Mirador
que llavors
al cap de setmana
a Encarta
tens un descompte
i la possibilitat
de fer la visita
des de
des de dalt
a la Xamaneia
per tant
vam dir
doncs mira
busquem també
alguna cosa
que s'adacui
també a espai
cap de setmana
sí
oferint la possibilitat
de fer tastos
de vi
tant si és
dissabte a la tarda
com diumenge
per la gent
que es vulgui
apropar
no?
clar
això
el que és molt xulo
és que
poses un preu
o ja n'hi ha el preu
de carta
el que es demana
és que
per
tindre
aquest
descompte
la gent
activi
la seva
promoció
entrant a la pàgina web
allò de
mira
m'interessa
poso les meves dates
s'activa la promoció
per tant
es posen en contacte
i quedes
amb dia i hora
molt bé
de fet
veiem per exemple
que
quan el tram
passa per Sant Just
ens dona l'opció
en aquesta ruta
del tram
de visitar
ho posen
com aquí destacats
el mirador de Sant Just
el celler de Can Mata
com a parada gastronòmica
i després també
per visitar
el molí fariner
canginestar
el refugi antiaeri
i el Walden 7
com a atractius
de Sant Just
el Walden sí que
està obert
però és això
el refugi
és un cop al mes
amb un horari
i per això vam pensar
mira
amplieu
aquesta parada
com gastronòmica
que la gent
doncs igual
si ha quedat per anar a dinar
o ha anat a visitar
algun espai
doncs pugui
això
fer el tast
clar
el tema és fer la reserva
prèvia
però també és una forma
d'anar
tot organitzat
però sí que és allò
que dius
mira
és un passeig
la veritat
és que
sí sí sí
a més a més
parlen de parades gastronòmiques
perdona
aquestes rutes del tram
aquí a Sant Just
ja hem dit que hi ha
el celler
a Sant Joan d'Espí
per exemple
posen Blanchard
sí
la xocolateria
la xocolateria
sí sí sí sí
bons xocolates
i molt bones
molt bones
una empresa que va néixer
el mateix any que jo
per tant ha de ser bona
home
Blanchard
diu aquí a més
viatge sensorial
als orígens de la xocolata
i amb un 15% de descompte
exacte
de coses que puguis comprar
a la botiga
en aquell moment
no
o en els mateixos tallers
de xocolata
que la mateixa botiga fa
també
exacte
per tant és allò
que dius
és aquesta
és un tríptic
fàcil
de llegir
però que és allò
que no tot
ho hem de deixar
com de setmana
ni que igual
també fan les promocions
entre setmana
per tant
amb un cop de tramvia
ho tens tota la mà
un tríptic
que a vegades
es troben al mateix tram
exacte
sí pot ser
pot ser
a mi em sembla
d'haver-me vist
ara els acaben
d'editar
segurament
deuen fer versions
noves
versions noves
però
són promocions
que duren un any
el que ve ja
en tindrem de diferents
i està bé
perquè veus
que d'un any a l'altre
van sorgir coses
per un any
però jo em sembla
que tothom repeteix
jo crec que sí
hi ha molta gent
que es noua amb el tram
mira l'any passat
que vaig estar col·laborant
amb
amb el
Barcelona Open House
sí
doncs vaig estar
tot un dissabte
a la tarda
a les cotxeres del tram
fent de
de guia turística
ah mira
i la veritat
és que l'interès
de
ja no només
d'infants
també de
de pares
per tot el que és
el món
de
dels tramvies
dels trens
de com funcionen
de com es mou
per on agafen
l'electricitat
hi havia criatures
que feien unes preguntes
que
venen d'aquelles
i tu tota aquesta informació
la saps
no ens van fer com un
ens van fer com un
un curset o algo
sí
una oreta
i
clar clar
per posar-nos una mica així
però era
era tot un repte
no no
ja tu diràs
hi havia alguna pregunta
que dius
vaja
no me la sé
deu n'hi do
següent
següent
següent
següent pregunta
i el tram
que tenim aquí
al Baix Llobregat
doncs s'alimenta
ja ho veiem
de forma aèria
per captar l'energia
tota aquesta zona
nova
de la banda
besós
ja s'alimenta
per terra
per tant
ah sí
sí sí sí
no ho sabia això
o sigui
no tenen les catenàries
aquestes
no
seran dobles
o et pots connectar
via catenària
o via
per terra
per tant
traiem també
de la
de la
visió
aquestes catenàries
el tram
per exemple
que hi ha a Sevilla
hi ha altres llocs
quan passa
per allà al costat
de la catedral
de Totaiova
sense alimentació elèctrica
o amb bateria
veus
n'hi ha molts tipus
i quan arriba a l'estació
es recarrega
sí
ah mira
veus
hi ha molts tipus
d'alimentació
lògicament
per solucionar
els diferents problemes
s'han d'adaptar
també veig que
durant la ruta
hi ha bastants parcs
almenys
a la zona de Sant Feliu
els han ficat tots allà
el parc Llobregat
el parc Nadal
el Rosarà del Dot
el parc Europa
el parc Torre Blanca
també
per exemple
a Sant Joan Despí
parc de la Font Santa
i a l'inici
a l'Hospitalet
el parc dels Torrents
o a Esplugues
també
això és per
Esplugues
parc dels Torrents
el de la Solidaritat
i el de Canvidalet
i que molts són desconeguts
sí
nosaltres que
podríem passar-hi
gairebé cada dia
i no sabem ni els noms
moltes vegades
quan anem
viatgem molt
passem
i sabem coses
de l'altra punta del món
i el costat de casa
no ho coneixem
o és igual
passem
hi ha costat de casa
passes de llarg
o quanta gent
de Barcelona
potser
ha passat 50.000 vegades
pel costat de Girona
i no ha entrat
a visitar la ciutat
vull dir
algú tan tonto
algú tan tonto
com això
i ho fem
i és una cosa
que fem tots
llavors
resulta que vas
a visitar
ara parlava de Girona
i temps de flors
te'n vas a Girona
i dius
que és maca Girona
i dius
l'has descobert
perquè hi ha una activitat
que t'ha cridat l'atenció
perquè si no
moltes vegades
també és aquesta manca
de comunicació
que pots arribar a tindre
per tant
fent aquesta ruta del tram
la rajoleta
la rajoleta
la rajoleta
això és les plugues
i és molt interessant
és que des d'aquí
la ràdio
amb 10 minuts
hi som
sí
m'hi heu posat aquí
sí
i no tenim
moltes vegades
no tenim
més madanà
que hi ha
i podem dir
que hem vist
la Mona Lisa
en l'obre
exacte
la victòria
de la madròcia
i aquí el transport
molts ja ens movem
amb la T-Mobilitat
usual
per tant
més que integrat
a mi el que m'agrada
del tram
i també dels transports
que són així
com
que no són
que no van per terra
és que
normalment acostumem a anar
o sigui
et diuen que arriben a una hora
i són molt puntuals
i són molt puntuals
o sigui
l'autobús també
o
bueno
depèn de la línia
pot costar una miqueta
però depèn del trànsit
i el tram
el tram
actualment
perquè clar
jo anava
jo anava a l'institut
en tramvia
quan estudiava
però llavors
els tramvies
sí que anaven
enmig del trànsit
de Barcelona
i llavors
tampoc hi havia horaris
ara clar
ara
tenen una hora de sortida
tenen
els semàfors
sincronitzats
saps
quan arriben
ara és un tren
un tren
que circula
per dins de la ciutat
i és molt
és dels que més es valora
del tram
la puntualitat
sí sí
bueno
és que clar
i les baixes incidències
que pot arribar a tindre
perquè també és normal
que en tingui
a vegades
hi ha problema
amb una catenària
o una topada
amb un vehicle
o una topada
amb un vehicle
que no n'hi ha tants
com al començament
hi havien hagut alguns
ara la gent ja vigila més
sí
però Déu-n'hi-do
encara es veu algun
encara es veu de tant a tant
senyora
ja ja vigili
vigili
ara no s'ha de creuar
que van picant
que van picant
o gent que creu immediatament
quan passa un tram
dius
escolta que tampoc
veniu un altre
per l'altre costat
sí
sí sí
i que ja
bé
ho hem de deixar en aquest punt
Estrit Albert
gràcies per venir un dia més
un dimecres més
i us esperem
demà la propera
i tant
ho explicarem tot
i tant
que vagi bé la setmana
que vagi molt bé
adeu

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
La secció...
Això mateix, seguim parlant de perimenopàusia i menopausa i avui ens centrem en la part de la sexualitat pròpiament, que l'altre dia va quedar pendent.
Doncs res, vull recordar que no tothom viu la seva sexualitat en aquesta etapa com un drama.
Primer vull fer aquest incís, perquè ara parlaré de tots els...
De tots els drames.
Exacte, però vistos com a reptes i per trobar-hi precisament solucions i no acceptar que estic així i...
Ajo i aua, no? I m'he de resignar i tal.
Sinó que es tracta precisament de trobar maneres d'afrontar-ho.
Bé, doncs els temes que a vegades passen, i és que és veritat, hi ha un canvi hormonal i això ens afecta, és que baixa per una banda el desig sexual...
Sí.
I per l'altra ja s'ha quedat en la pell i les mucoses de la vagina.
De manera que una cosa retroalimenta l'altra. Per què? Doncs perquè quan ja s'ha quedat...
Sí.
Hi ha més tensió, quan hi ha penetració de cop es genera moltes vegades dolor, saps?
Sí.
Llavors hi ha incomoditat, i la incomoditat fa que ganes, ganes no en tinguis.
Clar.
Saps? I llavors és com això, un peix que es mossega la cua, i això encara genera menys desig.
D'acord. És que una cosa porta una mica a l'altra, no? Pel que veig.
Totalment. Pensant en la penetració, eh?
Sí.
Perquè realment el tema és això, parlar del cos sencer, començar a reconnectar, i ara vaig aquí, d'acord?
Començar a reconnectar amb el desig en majúscules, perquè el desig és la creativitat de la vida, és les ganes de viure, l'alegria de viure.
Sí?
Llavors, també, si tu comences a donar-te, a més és una bona època, doncs per començar a donar-te temps per tu. Moltes dones, doncs, bueno, ara potser està canviant la història.
Sí.
Però ja havien criat els fills, etcètera. És cert que encara normalment es treballa, però, bueno, pot ser una època de començar-te a prioritzar, perquè les dones en general no es prioritzen molt, prioritzen la família, no sé què, no?
I llavors, bueno, és trobar aquests espais de connexió amb tu, el plaer del dia a dia, perquè això et anirà reconectant també amb les ganes de tenir també el plaer sexual.
D'acord?
És una manera d'activar el teu desig.
Després, avui, avui és com un recopilatori de coses que ja he dit, perquè aquesta etapa es tracta precisament de posar-ho tot, no?, totes les eines que hem anat dient, treure-les totes sobre la taula i començar-les a fer servir.
Sí, perquè és una etapa en què, en general, doncs la lubricació pot ser més, doncs trigar més, no és que desapareixi, però és que no li donem el temps que arribi, saps?
Clar, n'hi ha menys d'entrada i com que tot ho fem, doncs això, metesaca, ràpid, pum, pim, pam, doncs clar, estem fredes.
Llavors, aquí encara necessitem escalfar el forn d'allò que dèiem de cuinar, allò, cosa lenta.
Això mateix, a foc lent, sí.
Sí, i després us parlaré d'una proposta concreta que jo he comprovat amb dones menopàusiques que incrementa la lubricació, d'acord?
El que es tracta és això, de remotivar-te. Llavors, es tracta de descobrir el cos sencer i per això recuperem el capítol de les quatre energies sexuals,
perquè com més tu puguis activar amb tu els teus sentits, jugar amb materials...
Clar, això cada dona sabrà la seva forma, no? Tindrà, segons la seva energia, tindrà la seva...
Sí, però el que passa és que normalment estem molt desconnectades d'això i la sexualitat,
quan preguntes al carrer què és la sexualitat per tu, la gent et parla de coit, et parla de...
De l'acte sexual en si, no?
Això mateix, i realment l'acte sexual és que serien 40.000 actes sexuals, saps què vull dir? No n'hi ha un.
I després, aquesta idea de sempre arribar a la meta, no?
També això, moltes dones amb menopausa, amb parelles que ja són d'allà recorregut,
el desig també està com desganat i tal per això, perquè moltes vegades hem d'arribar al final.
I això el que fa és que ens allunyem les parelles.
Què vols dir? Que potser no cal arribar-hi?
No cal sempre arribar al final. S'ha de poder tenir una comunicació suficientment transparent
de poder dir, ei, doncs, avui, saps, hem jugat una mica i ara no em ve de gust arribar al final.
I això no vol dir ni que no t'estimi, ni que no estigui a gust amb tu,
simplement és que jo m'escolto el meu cos i avui em diu que això no, saps?
I llavors, doncs, hi haurà menys por, com més ho vaig verbalitzant,
més transparent puc ser amb mi i amb l'altre.
I l'altre també se n'adona que el meu no és cada dia estic ficant excuses,
sinó que es converteix en un escolte real.
I potser fins i tot ell comença a poder-se escoltar realment també
quan li ve de gust i quan no.
Saps? És com un canvi de xip.
I mica en mica, doncs, això, anar generant una nova connexió més de cos sencer.
Clar.
D'acostar-me, respirar amb l'altre, permetre que es mogui l'energia, no?
En plan, no? Des d'aquest moviment més de sirena.
Avui, de fet, farem un taller aquesta tarda.
Ah, mira.
Amb dones a la Casa del Far de moure la pelvis.
Perquè em deien, és que em sento la pelvis bloquejada.
I és veritat, moltes persones...
Clar, amb el pas... És una curassa, al final, molt gran, també.
A vegades, inclús, doncs, ens posem sense adonar-nos-en,
amb les cames creuades, una sobre l'altra,
i el que estem fent és contraure la musculatura de les cuixes,
dels abductors, i també, també, per dins de les pròpies parets vaginals.
Saps? Portem com acumulant tensions i maneres d'inconscients,
de protegir-nos, sí?
Llavors, deixar anar tot això, i els homes també,
o sigui, els homes necessiten moure la pelvis.
I tot això ens torna a activar aquest motor del desig.
El desig, en gran part, està a la pelvis.
Està també a la novetat, buscar aquesta complicitat amb la parella
de jugar a jocs nous, sortir de les rutines de pim-pam-pum i fora.
Donar-te l'espai i el temps. Cuidar molt el vincle, perquè el vincle també genera aquesta connexió,
fa que torni el desig. I el que ja he parlat, no?, les abraçades en quietud,
els petons llargs al retrobar-nos i no els picos, la neteja del sac, veus?
Avui és un refrescar...
De recuperar, són conceptes que hem anat sentint en els teus programes, Elisa, que ens van recordant.
Això mateix. Aquest netejar les petites negativitats, ho dic molt a les parelles,
perquè és superimportant, perquè si te'n vas al llit amb alguna cosa que no has parlat,
es va acumulant. Són com petites...
Es va sumant a la tassa, no?, va pujant.
Això mateix. Es tracta d'anar-ho netejant en el dia a dia, poder parlar les coses des d'un lloc cuidat de
jo em sento així, no t'estic dient per atacar-te, no és un retret, és que jo em sento així
i necessito que m'entenguis perquè ens puguem cuidar.
Arribar, clar.
Clar, entre els dos arribar a cors, també.
I llavors, sobretot, si hi ha dolor en la penetració...
No normalitzar-ho, no?
No, és molt important generar espais per tornar a començar, poder fer com un reset,
perquè sobretot el dolor moltes vegades s'incrementa mentalment per la pròpia por.
La pròpia por, el dolor, ens tensa, la vagina, ens tensa tot el cos, la por.
Llavors, ens tensa també la musculatura vaginal.
I llavors encara hi ha més dolor.
Llavors, del que es tracta és com de fer pactes de...
No hi haurà penetració, no?
Com tornar a començar, poder-ho verbalitzar, m'està passant això, poder jugar amb el lubricant...
Però això, Elisa, en l'etapa de menopausa, estem parlant ara?
En l'etapa de menopausa és més probable que hi hagi dolor,
perquè com que les parets vaginals han perdut elasticitat perquè està baixada d'estrogens i col·làgen, etcètera, etcètera,
doncs és com que la mitja, imagina't una mitja, no?, que està com...
Saps? Que quan una goma...
Ja, que no dona de per si, no?
Exacte.
I llavors, clar, és més fàcil que hi hagi dolor.
D'acord.
Pot haver-hi dolor, pots sentir que els teus orgasmes...
Com que no arribes a la mateixa intensitat de plaer que abans,
i això també pot ser degut a això, aquesta falta de lubricació i d'elasticitat a les pròpies parets vaginals,
que, clar, al final, l'orgasme són contraccions, saps?
Són com moviments, són moviments interns que tens.
Sí, sí.
Llavors, clar, aquests moviments seran segurament menys forts.
I tot, evidentment, altre cop, que hi ha dones de tot, que som úniques, que això està molt lligat...
Que hi ha dones que potser no ho sentiran, això.
No ho sentiran, això, i seguiran lubricant i tal, tal, tal.
Vull dir, com més el teu sol pèlvi que estigui flexible i viu, al final,
més podràs anar sentint i escoltant el teu cos i acompanyant-te, donant-te l'espai, respirant-ho...
Ara aniré a això.
Bé, sento que és important que el lubricant es converteixi en un joc.
El lubricant, normalment, el posem les pròpies dones, de pressa i corrent, en el moment en què es vol la penetració.
Correcte.
No, no, no. El lubricant s'ha de fer servir com un joc en si, d'acord?
O sigui, el posem com si fos oli, diguem-ne, però en la part interna, perquè no posarem oli a la part interna.
Llavors juguem amb els llavis, perquè tot això estimula.
Fa que tot allò vagi fent xup-xup i es vagi posant més torgent i entri més sang.
És un tema de, també, capilaritat, d'anar provocant que tot allò corri la sang i es vagi movent.
És com quan et rentes el cap, no? Que vols fer-te un massatge a vegades en el cuero cabelluda, no sé com es diu en català.
No? Com que perquè circuli allà una mica...
Això mateix.
A nivell capilar.
Clar, perquè després llegiràs que diuen, els orgasmes van superbé per la menopàusia.
Doncs per què estem dient això?
Doncs perquè, clar, quan realment tens un orgasme, el que estàs fent és que tot allò es mogui.
Saps? De manera espontània, comencen els espasmes, el que sigui, i tot es mou.
Doncs és anar estimulant tot això mica en mica.
Sí?
Llavors, com sempre, l'esclaus és estar molt connectada al teu cos i, per tant, el moviment aquest, com d'anar-te sentint més aigua, sí?
Com un moviment més com...
Com més fluid, no?
Sí, més arrodonit, etcètera, i anar respirant.
Hi ha una connexió que crec que ja tant n'he parlat també de la boca i la vagina, que és brutal.
que les dones, quan es preparen pel part, no?, aquesta idea d'apretar, doncs no, es tracta de relaxar la boca, la mandíbula, tot això relaxa el canal vaginal i està comprovadíssim i claríssim.
Llavors, les dones, en aquesta etapa, el que poden fer és una respiració molt lenta, però hiper, hiperlenta, Núria, a veure si m'enteneu així a la ràdio, però la idea és, obro la boca i deixo que l'aire entri molt, molt lentament.
I deixo que surti també per la boca, super, super, super lent, molt, molt lent.
I això, fins i tot ho pots fer tu sola abans i practicar-ho, és anar-te acompanyant aquest anar sentint la teva vulva, la teva vagina, fins i tot sense tocar-la.
Com aquesta connexió que dius tu, no?
Exacte, aquesta sensació que la llengua relaxa i és com una cascada i a això els hi faig una, una, com una visualització, una meditació.
Com una meditació, exacte, guiada perquè ho sentin i és mica en mica va sentint com, oh, tota la boca es va relaxant i és com una mena de cascada
que va caient i va relaxant, doncs, doncs, el coll, la bola, la boca de l'estómac, que moltes vegades també...
Almenys ha de quedar amb menys contracció, no?, o menys cingarrativant, no?, si més no, perquè...
Sí, i mica en mica vas arribant a la vulva, als llavis, i vas sentint-ho com tot es va relaxant i això, evidentment, cal temps, eh?
I després també et pots anar tocant el joc aquell que et vaig comentar també d'un amalpit, sí, per activar aquesta cascada de les aigües cap avall
i sembla molt... jugues amb metàfores però en realitat estàs jugant amb meridians, amb ciències, saps?
Però és una manera de... al final el cos és molt visual i juga molt amb això, símils, metàfores, imatges que ens porten a sentir allò, sí?
I llavors et vas obrint aquesta respiració hiper-hiper-lenta i notaràs que la teva boca...
Llavors també els dic, passa't com els llavis, saps?, la llengua, com si tinguessis un carmel d'aquests enganxat de tofe, saps?
Ja, sí.
Que el podessis desenganxar, perquè això també el que fa és que ens salibem.
I com més ens salibem a dalt...
Això també ajuda, no? Entenc.
Total. Com més ens salibem a dalt, més ens salibem a baix, saps?
Llavors és com tot es va retroalimentant i cada cop... és que realment et fons.
O sigui, la idea real és de relaxació, d'afondre't...
Home, però potser per això cal algunes vegades de pràctica, no?
Entenc que potser la primera, la gent que no es desmoroni.
Sí, no, no.
Si no surt o si no ho aconsegueix o si...
No, no, res d'expectatives.
És simplement deixar-te sentir, connectar amb el teu cos...
I si hi ha l'altra persona, doncs també poder jugar amb aquest...
Saps?
Em vaig fonent, ens anem fonent, no?
Com anar-ho jugant, doncs des de les carícies, des de...
És una intenció.
Només posar la intenció, ja el joc ja és d'una altra manera.
I t'anirà portant a tenir una mica més de lubricació, tot i així el que us deia, eh?
Jo afegeixo el lubricant en el joc.
Hi ha lubricants així en base a cosa que per la vagina van molt bé i això, i que no sento que tallin molt el rotllo.
Es tracta de buscar el que et vagi millor, després hi ha dones que tenen la sensació que realment estan molt, molt seques i busquen cremes amb estrogens i fan tot un procés, no?
Que això, un ginecòleg, una ginecòleg...
Això no t'anava a dir, potser et recomana alguna d'aquestes cremes o et tenen receptes o no?
Llavors es pot ficar la crema diària, que n'hi ha amb estrogens i n'hi ha també sense estrogens, però és com anar-ho amorosint amb tu, saps?
I vas fent tot un procés de, doncs, cada matí després de dutxar-me, que és quan el poro està més obert, sí?
I per tant, i a més, la pell té més capacitat de receptivitat, no?, de rebre això, doncs li poses la crema, ja també estàs en contacte amb tu, sí?
L'envies carinyo al final al teu cos, perquè a vegades, com que aquests canvis...
Una mica de mimitos, no?
Clar, ens costa d'acceptar-los i llavors li anem amb exigències i tal, i ens ajuda molt a anar-hi amb suavitat.
I llavors, doncs, pots fer això, a vegades també recomanen agafar un vibrador petit, un vibrador petit i amb el lubricant posat,
però això tu sola, per exemple, anar-te'l posant per les entrades de les parets, sí?
O sigui, just a l'entrada del canal vaginal, i anar estimulant, respirant, relaxant, mentre et passes el vibrador,
doncs no més de cinc minuts, saps?
Anar com fent que aquesta sang, que saps, que realment pugui estar més viu, estigui més viu.
Al final és aquesta idea que estigui més viu.
Molt bé.
Doncs, bueno...
I jo t'anava a preguntar, no, Elisa, que clar, cada cop les dones, la generació de dones que arriben a la menopausa,
són dones que potser estan una mica més conscienciades, podríem dir-ho així, o encara falta, no?, de recorregut?
Jo crec que falta bastant, perquè hi ha molta leyenda urbana d'aquesta,
que hi ha moltes creences de que la menopausa és una merda i em farà mal i estaré, no?
Perdo la meva capacitat de ser útil, dona, no sé, no?
Com que hi ha molta història aquí darrere.
I...
Bueno, donem aquesta altra visió, no?
Exacte, sento que és important, sí.
El que et deia l'altre dia de les imatges, no?
També.
Quina imatge es veu, quan busques a Google menopausa, en general, no?
Sí, tot...
Dones així, amb el cap, no sé què, tal, que la imatge ja és negativa de per si, saps?
Sí, sí, sí.
Doncs clar, a mica en mica anar canviant aquest discurs, sí.
És saber, bueno, que hi ha uns canvis, no?, i que...
Això mateix.
I que hi seran, normalment, però que, bueno, que no cal prendre su...
Vull dir, que hi ha solucions o que hi ha mesures, no?
Exacte, que busquis, que busquis, que no et rendeixis i busquis què és el més adequat pel teu cos i estic segura que el trobaràs.
Sí.
Doncs, Elisa, escolta'm, moltíssimes gràcies per la secció d'avui.
La gent on et pot trobar si té més ganes d'aprendre o de consultar alguna cosa?
Sí.
O d'escriure't?
Doncs em poden escriure a hola-despertant.cat o a l'Instagram arroba redescobrirse.elisa, en castellà.
I després, m'he fet un telèfon professional, Núria, però...
Ah, mira, què dius, home!
Té de confessar que encara no em sé el número.
Ah, bueno, no passa res, eh?
Espera, te'l busco en un moment.
No et preocupis perquè hi ha gent que el seu propi encara ni se'l sap, o sigui, que això és...
Estic en elló.
6-21-07-35-67.
Vale.
Vale, 6-21-07-35-67.
Perquè sentia que era important també de començar a separar la vida personal de la professional.
i anar, doncs això, endreçant-ho tot.
Molt bé.
Que sí, que si necessiten qualsevol cosa, que em truquin, que aquí estic, que es poden fer les coses d'una altra manera.
Elisa, moltes gràcies per la teva participació, que tinguis bon dimecres i ens tornem a trobar a la propera.
A vosaltres.
Adéu.
Vinga, nosaltres deixem el programa.
En aquest punt us hem estat fent companyia des de les 10 del matí.
Tornarem demà dijous de 10 a 1 aquí a Ràdio d'Esvern.
Tornem ara a l'informatiu de notícies amb Mariona Sales Vilanova per estar al dia de tot el que passa aquí a Sant Just.
I per la tarda escolteu El Refugi, el magazín de 5 a 7, que presenta en Dani Martínez.
També ens podeu seguir a les xarxes socials a Instagram i a Twitter, arroba Ràdio d'Esvern.
I també a Instagram, arroba la Rambla 9-8-1, tot seguit i en minúscules.
Que passeu bona tarda de dimecres i ens tornem a escoltar demà.
Fins demà!