This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
Ara escoltes ràdio d'Esbert, sintonitzes ràdio d'Esbert, la ràdio de Sant Just, 98.1, ràdio d'Esbert, 98.1, ràdio d'Esbert, 98.1.
Escoltes la Rambla, la vida Sant Just tenca a través de les zones.
Bona tarda Sant Just, ara mateix passen 10 minutets de les 5 de la tarda d'avui dimarts 2 de maig.
Benvinguts i benvingudes a la Rambla, el magasin de tardes de ràdio d'Esbert.
Esteu sintonitzant el 98.1 FM a l'emissora municipal de Sant Just.
Ja em coneixeu, sóc la Núria Garcia i esteu amb mi cada dia de dilluns a divendres de 5 a 7 de la tarda.
Què ens esperen les properes dues hores?
Doncs bé, d'aquí i fins les 6, primer de tot farem l'espai de recomanació de llibres
amb l'Arnau Cònsol de la llibreria Cal Llibreter de Sant Just.
Li preguntarem també per l'estrena demà del club de novel·la gràfica del club literari de l'Ateneu,
un acte que es farà amb l'autor Jorge Carrion,
que a més a més de donar el tret de sortida en aquest nou club literari,
doncs també ens presentarà el seu últim llibre de novel·la gràfica anomenat Museu.
Després, tot seguit de parlar amb l'Arnau Cònsol,
farem l'espai de cuina menjó en Targarona del restaurant Cuina Miracle de Sant Just,
amb qui cada setmana parlem d'alimentació saludable i de gastronomia.
Després, ja a segona hora de la Rambla, a partir de les 6 i 10,
després d'escoltar els botlletins informatius de Catalunya Ràdio i de Ràdio d'Esperm,
farem una entrevista molt destacada.
Estarà en Francesc Fabregas.
Ell és fotògraf Sant Justenc
i va ser el primer català en fotografia a Bruce and Springsteen
quan va venir a Barcelona l'any 1981 a fer el seu primer concert a Espanya.
En Francesc Fabregas ara exposa aquestes imatges inèdites
en una exposició al Palau Robert de Barcelona,
una exposició que estarà fins al 14 de maig.
El tindrem avui a l'emissora perquè ens expliqui l'experiència
de retratar a grans artistes del panorama musical.
Doncs bé, tot això serà de seguida.
No marxeu, que comencem!
Això sí, començarem la tarda de molt bona gana.
Escolten un tema de Gertrudis,
que canta Macaco i David Ross, que es diu M'agrada.
M'agrada quan dorms, m'agrades de lluny, m'agrades de prop,
m'agrada quan vens cap a mi a poc a poc.
M'agrada quan lluites, m'agrades valenta, m'agrades contenta,
quan tens mal de ventre, m'agrades de dia, m'agrades de nit,
m'agrades t'agrado i acabem el llit.
M'agrada tant quan...
M'agrada quan m'agrades tant...
M'agrada tant quan, m'agrada quan m'agrades tant...
Yeah!
Yeah!
Yeah!
Yeah!
Yeah!
Yeah!
I like, I like, m'agrades tant!
I like so much, com m'agrades!
I like, I like, m'agrades tant!
I like so much, com m'agrades!
Jugo amb tu al teu costat, el futur sempre és un passat i ploro,
i quan no hi és t'anyoro, t'anyoro!
M'agrada parlar i quan sento jo i la manta,
quan em mires i m'abraces la cara de santa,
m'agrada quan em plantes, m'agrada com m'agrada i com m'encantes!
M'agrada tant quan...
I like, I like...
M'agrada quan m'agrades tant!
I like so much, com m'agrada tant quan...
I like, I like...
M'agrada quan m'agrades tant!
M'agrada tant quan...
Hey!
M'agrada quan m'agrades tant!
Oh!
M'agrada tant quan...
Hey!
M'agrada quan m'agrades tant!
Yeah!
Yeah!
M'agraden les teves ombres, les teves llums, la teva veu sense l'autotune.
A sobre teu quan estàs al damunt, quan vas a poc a poc, quan m'acceleres, amb tu sempre cap amunt.
M'agrada dalt quan, m'agrada dalt, quan m'agrada dalt.
M'agrada dalt quan, m'agrada dalt.
M'agrada dalt quan, m'agrada dalt.
M'agrada quan m'agrada estar
Cada dia, de dilluns a divendres
i de 4 a 5 de la tarda
Smooth Jazz Club
T'hi esperem
I amb aquesta tranquil·litat
i com si es tractés d'Alfar West
ens dirigim cap a la llibreria
que el llibre té de Sant Just
i saludem l'Arnau Consul
L'Arnau, què tal? Bona tarda
Molt bona tarda
A veure, ens portes avui
amb aquesta meldiosa veu de Hank Williams
que evidentment ens evoca
això que tu has dit, els westerns
Sí, tenim molta tirada
però aquesta vegada anem a buscar un clàssic
traduït al català per primera vegada
justament allí on es diu
que comença l'oest
Avui si un va a Nebraska
crec que és a la ciutat d'Omaha
hi ha un carrer marcat amb una X a terra
que ara ja ha convertit en monument nacional
que diu aquí comença l'oest
Nebraska és un d'aquests estats
que hem de situar allò plens de blat
allò al mid-oest americà
Clar, durant un temps quan els Estats Units
es van per fundar
doncs teníem bàsicament les colònies
de tot el que és la costa atlàntica
i a poc a poc anaven guanyant terreny
les últimes ciutats fundades eren aquestes
crec que Omaha o Lincoln
que són les dues ciutats importants de Nebraska
Nebraska ja és d'aquests estats
que sona, ha de dir
a grans extensions de terreny
i el sol que no es pot mai
i si un miro el mapa
encara queda un munt d'Estats Units
no sabem del mig
que està més cap a la costa atlàntica
doncs bé, justament allí, a Nebraska
abans de constituir-se com a estat
eren els territoris de Nebraska
perquè era un territori molt més gran del que és ara
va passar als estius de la infància
bona part de la seva joventut
una de les grans escriptores americanes
que es diu Willa Cather
Willa Cather
d'origen irlandès diria
i que en tot cas
doncs això
ella decideix que vol ser escriptora
ho acabarà sent més endavant
i abocarà
molta part d'aquestes vivències
que ella viu
en aquests pobles
que s'acaben de fundar
on ella
que viu a cavall del segle XIX i el XX
a t'anar a preguntar això
a l'edat més o menys
neix el 1873
i morirà el 1947
aquests estius
aquests anys de joventut
que ella passa en 10 o 12 anys
la primera de l'essència
per tant
finals del segle XIX
la viu això
en un poblet de Nebraska
que ella després
farà com Folkner
i farà com tants altres escriptors
no li posarà aquest nom
sinó que en moltes de les seves novel·les
crearà una zona
que es diu
The Divide
i un poble
que es diu
Hanover
però això és inventable
Hanover
si un busque
sí que troba una mena de
comptat
que es diu
Hanover a Nebraska
però no hi ha cap poble
que es digui així
i The Divide
jo ho he estat buscant
i a tot arreu
The Divide
me l'ha colat
perquè The Divide
és una denominació
que s'inventa ella
que vindria
d'alguna manera
a dir això
The Divide
ella ho explica
en algun moment
que és el lloc on
els rius
que neixen
divideix
els que se'n van
cap a l'oest
i els que se'n van
cap a l'est
d'alguna manera
en realitat
aquesta gran divisió
geogràficament
es produeix
molt més enllà
i és molt important
té un altre nom
i de due
i són els grans rius
que van uns cap al Pacífic
i els altres cap a l'Atlàntic
en Nebraska
això no passa
i ella s'inventa
The Divide
d'alguna manera
com una mena de regió
que encara
això
el que divideix en el fons
és l'espai colonitzat
del que està per colonitzar
i situarà diverses novel·les
una de les quals
és la que la farà famosa
l'any 1913
que és la que s'ha traduit
per primer cop
en català
en català
traducció de Núria Sales
que llisque molt molt bé
però publicada
per Cal Carrer
i que es diu
pioners o pioners
en anglès
és directament
o pioners
en català
i aquesta duplicació
de pioners o pioners
perquè aquest el títol
surt
d'un poema
de Walt Whitman
que és justament això
una vocació
als pioners
qui eren els pioners
doncs la gent
que retrat aquest llibre
òbviament
que són aquells
que van agafar
i els van dir
doncs escolteu
obriu terra
si a les ciutats
us han cansat
i aquí som
molts pioners
en aquest cas
és a dir
els encarregats
de fer aquesta
tan literaturitzada
i cinematografiada
com aquesta de l'oest
que és molt
va ser probablement
molt menys èpica
del que ens han acostumat
amb gent a cavall
i corrent
i caçant búfals
i es barallant-se
amb els indis
i fent grans matances
i una part
era això
evidentment
però la part més dura
la part potser
menys coneguda
la part
menys èpica
és la que just amb
Bill Cácer
es proposa
de retratar
les seves novel·les
especialment en aquesta
on de fet
acaba sumant
dues històries
que ell havia escrit
per separat
i les acaba sumant
de manera que formen
una sola novel·la
i és molt bonic
perquè els protagonistes
són femenins
que és justament
el tòpic
que trenca l'oest
on el vaquer
és bàsicament
per tant pioneres
no serien
per tant
de fet
són pioneres
hi ha un retrat
de tota una família
i la frase
que trien
com a símbol
com a lema
de la novel·la
en el punt de llibre
que han fet
és
la història d'un país
comença
al cor d'una dona
és una frase
que surt
a la meitat
del llibre
i que realment
és això
et presenten
una família
d'emigrants
suecs
que
ens han arribat
a un poble
a la part alta
els ha tocat
la part alta
allunyant el riu
no hi ha manera
que se'n surtin
i el pare mort
mig malalt
i deixa
l'herència
totes unes terres
que encara no són
poc fèrtils
als seus fills
i els diu
sobretot
fieu-vos el que digui
la filla
perquè de tots
és la més mantenimentada
vosaltres sou molt treballadors
però la filla
l'Alexandra
prometeu-me
que seguireu
els seus consells
i realment
l'Alexandra
és la protagonista
d'aquesta novel·la
una dona adusta
una dona
que prefereix
no casar-se
i si no més aviat
això
casar-se amb la terra
i la veritat
és que el llibre
és preciós
perquè justament
el que fa
és explicar
com
a poc a poc
ella té la visió
d'aquestes terres
treballant-les
acabaran sent fèrtils
acabaran sent riques
probablement
si deixen de fer
les coses
com les fa tothom
que ja es veu
que no funcionen
sinó
seguint els consells
de gent que en sap
gent que ho ha provat
a altres llocs
fins i tot envia
un dels germans
a la universitat
de dir
tu estudia
perquè potser
aprendre les coses
què
i aleshores
és això
la solitud
d'aquesta dona
que aconsegueix
fer una gran fortuna
la importància
no és tant la fortuna
sinó sobretot
el fet de transformar
la terra
que semblava molt seca
que el seu pare
no va germinar
en cap moment
en justament
tot el contrari
en uns camps
absolutament florits
en uns camps
on hi ha temblat
blat de moro
on anant contra
el que fa tothom
que per exemple
hi ha un moment
que es decideix
a plantar alfals
i tothom li diu
per què falç
i l'alfals només serveix
per a les bèsties
dius ja
però l'alfals
em servirà
per regenerar la terra
tot això farà
que ell evidentment
hi haurà un moment
que s'adona
que les terres
acabaran valent
molts diners
per quan les compre
tot i que s'ha de deutar
per comprar-les
però sap que
hi haurà un moment
que en tindrà tantes
i seran tan riques
que podrà pagar
els deutes
ben en terra
diguéssim que és la primera
que comença a fer
i això està molt ben retratat
en aquest pioners o pioners
on justament
això
no hi ha l'èpica
del que va a cavall
no hi ha l'èpica
de lluitar contra els indis
hi ha l'èpica
si has de treballar
la terra
i convertir la terra
en el que ara són
aquests camps
del mid-west
quan ens imaginem
ara mateix
al mitjà oest
veiem immensos camps
de blat
que no s'acaben mai
o de blat de moro
que penses
uau
quines terres tan riques
i on a tot arreu
hi ha ribos
i on a tot arreu
dius
clar perquè
sí
però d'entrada
no eren així
van haver de treballar-se molt
perquè fossin
el paradís
l'edent
en què s'han convertit
de quin any és
el llibre
quan el va escriure?
el llibre l'escriu
el 1913
l'escriu el 1913
quan el publica
el 1913
ostres
per tant és això
i fins ara
no es tradueix
al català
exactament
o com a mínim s'ha publicat
jo diria que la traducció
és de fa uns anys
però no s'havia publicat
i ara Calcarré
justament el que ha fet
és sabent que hi havia
aquesta edició
jo diria que no s'havia publicat
ara no voldria caure en un error
però en tot cas
és molt d'aplaudir
que justament
Calcarré decideixi
agafar aquesta novel·la
que en el fons
funde tot un mite
vull dir
tot aquest mite
de l'oest
una part
la que no ens arriba
pel cine
però perquè
poc o molt
Bé, ho trenca una mica
amb la imatge
que tots podem tenir
i sobretot trenca amb la imatge
d'això
de les terres aquestes
de faruers
de les lluites
d'això que has dit tu
d'animals corrents
d'espases
o de...
Justament
i sobretot és algú
que clarament
1913
ella això ho viu
quan té 10 anys
per tant
20 anys
o 30 enrere
de quan ho escriu
el que és molt bonic
del llibre
més enllà
d'aquest
convertir la terra
en alguna cosa
que doni profit
és la mescla absoluta
que hi ha
perquè la protagonista
es diu Alexandra Bergson
i és sueca
i al seu voltant
només hi ha suecs
i noruecs
però a la colònia
del costat
que fan junts
algunes festes
hi ha bàsicament francesos
i més enllà
hi ha alemanys
i aleshores
és aquest moment
dels Estats Units
on tothom
encara és molt
del lloc on ve
perquè malgrat
que l'Alexandra Bergson
no em quedi clar
si hi ha nascut
als Estats Units
en tot cas
té molt clar
que el seu pare
era suec
que havia vingut de Suècia
que mantenen unes arrels
i fins i tot
hi ha una sèrie de personatges
que surten
algun de molt estrafolar
i molt bonic
el vell i bar
que és una mena de naturista
o en la letra
algú que viu
pràcticament en una cova
i que té cura dels ocells
i que prohibeix a tothom
que mati ànex
perquè és una de les formes
d'alimentar-se
quan la terra encara no d'hora
és caçar
i ell els fa veure
que no
que els ànex són fills de Déu
i és algú que llegeix
la mirada de la zona
i la llegeix en noruec
i entre ell
va fent la remarca
de dir
no va aprendre mai bé l'anglès
de fet
d'algun personatge
que parli així com a minfinitius
com si fossin els indis
allò que hem vist
a les pel·lícules dels indis
parlant malament l'anglès
diu no
d'entrada
qui parlava malament l'anglès
eren tots aquests pioners
totes aquestes onades
immigratoris
amb la qual van fundar
els Estats Units
i això és molt bonic també
veure com inclús
quan un d'ells
se'n va
un dels protagonistes
a la segona part
se'n va a estudiar
en realitat
acaba a Mèxic
quan torna
torna tot vestit
així com un mexicà
parlant espanyol
i fa molta gràcia
a tothom
perquè és això justament
la gràcia
amb què retrata
Vila Cácer
les diferències
absolutes
i com mantenien
encara
el seu esperit
originari
els francesos
seguien sent molt francesos
hi ha molts txecs
també
que de fet no li diuen
txecs i no bohemis
de la regió de la bohèmia
i també els retrata
com la gent més adusta
com la més
la més enforronyada
la que no riu mai
el cosat dels francesos
que ho estan tot el dia
de tabola i festa
i els suecs
i els noruecs
som gent molt recta
i que no es cansa
mai de treballar
i que absolutament
per tant
aquestes menes de diferència
són una delícia
com estan retratats
de debò que
Pioners o Pioners
és un llibre
allò
ara que veu el bon temps
si us heu de pensar
ja a veure
l'estiu que vull llegir
aquesta és una
una bona proposta
una delícia
entre mig hi haurà
històries d'amor
entre mig hi haurà
la que no es vol casar
la que sí
i alguns gelos
entre ells
molt bé
en fi
un llibre preciós
Marnau
deixem Pioners o Pioners
de moment
a un costat
i també voldria comentar
amb tu
l'acte que hi haurà
demà dia 3 de maig
sobre la presentació
del llibre
al museu
el museu
de Jorge Carrion
efectivament
m'agrada que em facis
aquesta pregunta
perquè efectivament
és el llibre
que segurament
ja he triat
per comentar
la setmana que ve
però avui sí
que vull animar
tots en just
que vingui demà
no és només
la presentació
del museu
que efectivament
és un llibre
que acaba de sortir
just abans de Sant Jordi
és una novel·la gràfica
que parla
i bueno
imagina una mena de
de museu
és una mena de presentar-nos
al museu
el Nacional de Catalunya
el NAC
i ens el presenta
amb una forma animada
en fi
i entraré més a fons
la setmana que ve
el que és interessant
de veure és
Jordi Carrion
l'última vegada
que va venir
a aprofitar
un acte
al món
al món art
fa uns mesos
fa pocs mesos
devia ser el desembre
justament va venir
a parlar d'una novel·la
que es deia
tots els museus
són històries
de ciència ficció
per tant això dels museus
fa temps que hi juguen
i és cert
perquè a més a més
ha estat comissionat
de comissionari
de moltes exposicions
li han demanat
justament
repensa els museus
i ell el que fa
és ara repensar
un còmic
perquè doni vida
a un museu
més enllà d'això
ell ve a inaugurar
un club de lectura
de novel·la gràfica
Visca
del club literari
de l'Ateneu
del club literari
de l'Ateneu
que van del club
de lectura
que justament avui
comentarem
aquest pioners o pioners
començarà
a partir de demà
la inscripció
a aquest club
de novel·la gràfica
i comença
amb una sessió
en què el Jordi Carrion
ve a presentar
aquest seu últim llibre
que com a novel·la gràfica
és pràcticament
també un experiment
no és una història
gràfica
allò evident
amb nus plantejament
desellà
sinó
que a més a més
farà una xerrada
lligarà
l'acte
amb una xerrada
i dir
per què ara
la novel·la gràfica
s'ha tornat a posar de moda
quins són els títols
que ho han fet possible
i per tant
introducció
d'alguna manera
a la nova novel·la gràfica
a la gent que
com algú
de la meva quinta
la novel·la gràfica
va quedar
amb els tintins
i els estèrics
allò que abans
en dèiem còmics
i que després
dius
ho vam abandonar
no sé ben bé per què
i és cert
que ara
a nivell europeu
es pot considerar
el 8è art
no el 7è
perquè ja el cine
s'ha agafat el número
i que aquí realment
està agafant molta força
no només perquè
Norma està publicant moltíssim
que és l'autora
l'editora
d'aquest museu
el museu
sinó perquè
moltes editorials catalanes
estan veient que
això té futur
no només té futur
sinó que té un present
té uns autors
molt potents
i que
val molt la pena apostar-hi
perquè si no
fins i tot es podria dir
que la llengua catalana
queda en darrere
i en part la castellana
per tant
és d'aplaudir
clar
justament la novel·la gràfica
ara és un dels gèneres
que està fent també
molts lectors
gent jove
allò de dir
després d'adolescents
que no saben per on tirar
a la llibreria ens trobem
que encarar-los cap a la novel·la gràfica
és una manera de dir
no perdis l'hàbit
i escolta
no és un gènere menor
que moltes vegades
et veiem
que són molts dibuixos
no només és infantil
o juvenil
que també hi ha llibres
inclús només
per públic adult
absolutament
i llibres
que no pas perquè el contingut
sigui o eròtic
o molt violent
sinó perquè la concepció del llibre
necessites una pràctica lectora
per entrar-hi
em sorgeix un dubte
Arnau
el club literari
de novel·la gràfica
és a dir
si inaugura demà
com si diguéssim
amb aquest acte
i es farà de forma puntual
o tindrà una regularitat
la idea és que tingui una regularitat
i fer una sessió
seran lentes
seran cada dos o tres mesos
per tant demà
és la sessió zero
sí
la qual doncs
molta gent
ja ha compartit el llibre
exactament
clarament prova pilot
acompanyada d'aquesta xerrada
el propi Jordi Carrion
ens ha suggerit
una llista de llibres
de novel·les gràfiques
de cara a fer un club
doncs comenceu amb això
grans clàssics
recordo així
de memòria
hi ha Maus
hi ha l'Eternauta
autors d'aquí
com Paco Roca
i que us poden ser
una porta d'entrada fàcil
a entendre
tot aquest món
de la novel·la gràfica
i per tant
doncs demà és això
prova zero
i ja es donarà data
i s'obrirà inscripcions
a tothom qui vulgui
participar
a la sessió 1
a la sessió 1
que demà ja es revelarà
quin serà
quin dia
i en fi
i qui ho pilotarà
perquè a més a més
també hem trobat
un coordinador
perfecte
d'un noi d'aquí Sant Lluís
que s'hi entén moltíssim
i que en fi
doncs
entre uns i altres
a veure si la fem ben grossa
al comentar
que en el CCCB
ara mateix
per exemple
hi ha una exposició
que es diu
Constel·lació Gràfica
de joves autores
de còmic
d'avantguarda
és a dir
que és una
és un gènere
que està remuntant
amb molta força
i jo diria que
els 7 anys
que nosaltres portem de llibreia
clarament és un gènere
que ens ha guanyat
com vam voler el 2016
sí, hi havia coses
com que ho coneixíem molt poc
pràcticament
no teníem res
i ara tenim tota una secció
de fet dues
a la part juvenil
i a la part adulta
per dir-ho així
destinades a això
perquè
n'hi ha més demanda
n'hi ha més oferta
clarament
i creiem que
com a llibreia
literària
hi hem de postar clarament
sí, sí
no
m'ha fet gràcia
perquè aquesta exposició
del CCCB
parla concretament
d'aquest gènere
però sobretot
destaca
que hi ha autores
dones
també
que és una novetat
també
cert
molt bé
doncs Arnau
hem comentat
hem fet la recomanació
del llibre d'aquesta setmana
i també hem parlat
de la inauguració demà
d'aquest club
de novel·la gràfica
no us ho perdeu
perquè crec que és una
gran sort
que el Jordi Carrión
que és un dels grans especialistes
en novel·la gràfica
doncs vingui aquí
i estigui disposat
a fer aquesta mena
d'inauguració
xerrada inaugural
doncs fins la propera
anau
fins la setmana vinent
doncs
així sí
adeu
i ens quedem
escoltant aquest tema
Cold Cold Heart
de Hank Williams
to show
that you were
my every dream
yet you're afraid
each thing I do
is just some evil scheme
a memory
from your lonesome past
keeps us so far apart
why can't I free
your doubtful mind
and melt your cold
cold heart
another love
before my time
made your heart
sad and blue
and so my heart
is paying now
for things I didn't do
in anger
unkind words
are said
that make the teardrop
start
why can't I free
your doubtful mind
and melt your cold
cold heart
you'll never know
how much it hurts
to see you
sad and cry
you know
you need
and want
my love
yet you're
afraid
to try
why do you run
why do you run
and hide
from life
to try
it just
ain't smart
why can't I free
your doubtful mind
and melt your cold
cold heart
there was a time
when I believed
that you
belonged
to me
but now
I know
your heart
is shackled
to a memory
the more
I learned
to care
for you
the more
we drift
apart
from the end
radio 2b
lm
98.1
hey
vinga
som-hi ja
és el moment
de fer
el pas
a casa
la feina
i al carrer
quan anem
a festa
o al taller
parla'm
amb el teu acer
només
hem de començar
aprobem-ho
en català
tu per mi
i jo
per tu
i quan vulguis
Tots plegats, molt per parlar, molt per viure.
Provem-ho en català.
Molt per parlar, molt per viure.
Generalitat de Catalunya, sempre endavant.
Adiós, desfèrb.
A l'escoltes, adiós, desfèrb.
Dura't avui, molt bé.
I agafem les coses i ens desplacem fins davant del restaurant Cuina Miracle de Sant Jús
i fem sortir en Joan d'Argarona per parlar una estoneta amb ell
sobre algun tema relacionat amb l'alimentació, la gastronomia...
Hola Joan, què tal? Bona tarda.
Hola, bona tarda. Núria, com anem?
Bé, molt bé. En ganes de tornar-te a escoltar una setmana més,
perquè segur que ens portes un tema molt interessant.
Sí, mira, doncs, estava llegint un article que parla d'un aliment
que no hauria de faltar mai a la nostra dieta,
segons diferents estudis científics, no?
D'acord.
És un aliment que ja et dic ara que diu, no?, l'article diu
que poques persones poden resistir-se a menjar-lo,
inclús de vegades en menges un...
I no pots parar.
I resulta que no pots parar, no?
I estem parlant del fastuc.
Fastuc, fastucs, pistatxos...
Sí.
Vale?
Ho corroboro, eh?
Corboro, que la majoria de gent comença i després no para.
És veritat.
O sigui, quan menges un o dos, ja tenies de menjar cinc o sis...
O set o vuit.
Sí que és veritat que és molt addictiu, molt addictiu, però a més a més,
diferents estudis han demostrat que a més a més és molt, molt saludable, val?
Ens aporta molt poques calories, val?
Pensem que si una quantitat més o menys diària seria menjar-se en unes 47 peces, més o menys,
que serien unes 168 kilocalories, vull dir, és molt poca cosa, val?
Però sí que ens aporta molta fibra i molt ferro, val?
A més a més, són superantioxidants, val?
O sigui, protegeixen el nostre organisme davant de possibles enfermedats cròniques,
cardiovasculars, diabetis...
Que bé!
Neurodegeneratives, etcètera, no?
O inclús, inclús...
Bé, potser no està demostrat del tot, però potser algun tipus de càncer inclús, no?
També.
Però, sobretot, hi ha estudis que avalen les seves propietats, no?
I que, a més a més, doncs, sobretot, el que aconsellen és que el mengem, diguem-ne, fresc, val?
Sense torrar, etcètera, no?
Vale, perquè normalment, Joan, quan els festucs, quan els trobem als supermercats,
ens el venen envasat, no?
Aquell festuc està torrat, està salat, està... o ja és cru?
Sí, el més normal...
O sigui, normalment pots trobar inclús el festuc natural,
o pots trobar el festuc torrat, o inclús salat, val?
A veure, en principi, hauríem de menjar-lo el més natural possible, d'acord?
O sigui, cru, bàsicament.
Cru, bàsicament cru.
Si és torrat, doncs, perdrem una miqueta les seves propietats.
Mira, per exemple, com té un percentatge elevat de proteïna, val?
Quan el mengem cru, tenim un 27,1% de proteïna.
I, per exemple, quan el mengem torrat, doncs, passem a un 25,1%.
És a dir, perdem un 2% de la proteïna que ens pot aportar.
De menjar-lo cru a menjar-lo torrat, per exemple.
I, evidentment, la sal tampoc ens ajuda massa.
Òbviament, la sal mai ajuda, no?
Exacte. Vull dir que, en principi, sempre hauríem de seguir una dieta baixa amb sal, val?
Val.
Evidentment, jo soc del parer, com a, per exemple, responsable de cuina Miracle,
i el meu saber fer a la cuina, jo sempre soc del parer, doncs, que hem de posar sal en els productes.
O sigui, no podem no posar sal.
El que sí que hem de fer, o que podem fer, i que està a les nostres mans, és controlar la quantitat.
Clar, regular una mica, no?
Regular una mica.
Però, sobretot, el Festuc està especialment dissenyat, doncs, per...
amb totes aquelles dietes d'aquelles persones vegetarianes o veganes,
o sigui, dietes d'origen vegetal, per a esportistes, val?
També.
I, sobretot, ja us dic, per la quantitat de proteïna que té,
segons un estudi que va fer el Departament de Ciències Animals de la Universitat d'Illinois,
als Estats Units, val?
Val.
Que va trobar aquesta diferència de quan el menges cru o quan el menges torrat, no?
Val.
Que disminueix una mica la quantitat de proteïna, però, bueno, però que és igualment saludable, d'acord?
Val.
I, sobretot, per la quantitat d'aminoàcids que... la gran quantitat d'aminoàcids que té, val?
El que destaca molt en aquests estudis és menjar el Festuc cru, eh?
Que és el que estàvem...
Val. A més que cru, jo crec que es pot barrejar amb bastantes coses, no?
Vull dir barrejar utilitzant diferents plats a la cuina, per exemple...
I tant, i tant.
En amanides, no? En picades...
Sí, sí. I tant, i tant. Ara en parlarem.
Ara en parlarem perquè també en podem fer salses i tot això.
Simplement dir-vos, doncs, que els seus beneficis com a dieta antioxidant, val?
Fan, doncs, ens permeten, diguéssim, combatre els radicals lliures que ataquen les cèl·lules bones del nostre organisme, val?
Per exemple, altres aliments antioxidants àmpliament coneguts, doncs són, per exemple, el bròcoli, el tomàquet, els aràndanos, per exemple.
Clar, val? O sigui, hi ha diferents productes, doncs, que tenen... són molt antioxidants, val?
I que, per tant, doncs, també ens van bé per l'organisme, però comparat, el fastuc és igual o més que aquests que hem dit, d'acord?
Val, molt bé.
I, ja per acabar, dir-vos que el fastuc l'any 2022, sobretot amb aquests estudis que es van fer als Estats Units, exacte, va ser un dels aliments mediterranis, diguéssim, considerats el més saludable, perquè ens entenguem d'alguna manera.
I, sobretot, molt versàtil a l'hora d'utilitzar amb moltíssimes receptes, ja sigui amb receptes dolces, val?
Que se'n fan galetes, se'n fan gelats, etcètera, o receptes salades.
Nosaltres podem utilitzar el fastuc, per exemple, amb una amanida, podem utilitzar el fastuc fent una salsa de pesto, però en comptes de pinyons posar-hi fastuc.
Ah, mira.
El podem utilitzar de guarnició, podem utilitzar-lo amb molts plats de carn.
No sé si podríem fer un puriastre rostit amb ceba i fastucs, per exemple, perquè no, val?
Val.
O també, doncs, el podem menjar per esmorzar, o a mig matí, o per berenar, no?
En principi, el que seria ideal seria menjar-lo bé al matí o per berenar, no?
Perquè és la manera que no, exacte, i no el combinem amb altres aliments i, per tant, podem aprofitar, doncs, tots els seus nutrients i totes les seves proteïnes, etcètera, val?
Per tant, sobretot això, o bé al matí o bé per berenar, doncs, com a pica-pica.
I no us preocupeu si en mengem una miqueta més del compte, eh?
No cal menjar-se dos quilos, però, bé, perquè, al final, tot amb accés ens pot assentar malament.
Tot suma, clar, al final, tot amb accés no és bo.
Però, vaja, que si en mengem uns quants de més, i, a més a més, sobretot que siguin crusos, que no siguin salats, o que tinguin molt poca sal, doncs, molt millor.
Sobretot, jo recomanaria, sobretot, doncs, si poguéssim comprar-los en algun lloc de producte ecològic i de proximitat,
però també a molts mercats els podem trobar a granel.
Si el comprem amb closca, doncs, molt millor.
Els que penseu que els que no tenen closca o ja venen pelats, generalment, doncs, són els que venen torrats o salats, val?
Per tant, sobretot, doncs, comprar-los amb closca.
Amb closca.
Que després treure'ls és divertit, una mica, eh?
És divertit.
El sistema del fastú, d'anar-lo pelant, és graciós.
I t'entreté i ja està.
Però vull dir que, sobretot, això, o sigui, tenint en compte, doncs, que ens aporta molts nutrients i proteïna,
que és molt saludable incorporar-lo a la nostra dieta, que el podem incorporar fàcilment a diferents plats,
que el mengem, que el consumim, sobretot en el format de cru,
i el menys salat possible, perquè ens en tenen d'alguna manera.
Mira, he estat consultant algunes dades sobre els orígens d'on es poden plantar, no?, els fastucs.
Bé, de quins llocs, sobretot, hi ha bastants cultius.
I a Espanya hi ha unes 12.000 hectàrees d'aquest cultiu de fastucs, que és, en realitat, menys del 2% mundial,
que ni tan sols cobreixen el 50% del consum que genera el mateix país.
I, bé, d'aquestes 12.000 hectàrees que hi ha aquí a Espanya de cultiu de fastucs,
el 80% es fa a Castella-la-manxa, i la majoria, doncs, són en plantacions joves.
I aquí a Catalunya m'ha semblat que les zones on més es planta és a les terres de la Garriga, la Sagarra,
també en zones de Ponent.
I que, a nivell mundial, el país que més en produeix és l'Iran.
Ostres, que curiós, mira.
Sí, sí, sí, sí, sí.
Els primers importadors són alguns dels grans mercats mundials, com, per exemple, Hong Kong, Vietnam o la Índia,
però que els primers productors, a part dels Estats Units, també hi ha l'Iran i, sobretot, també Turquia.
Bé, és que també els països asiàtics i orientals,
tenen molt de costum d'utilitzar-lo a la seva cuina.
Clar, suposo.
O sigui, el trobem amb molts postres i amb molts plats.
És aquí, a Europa, on el concepte del fastuc és una mica diferent.
El mengem més com a aperitiu o pica-pica.
D'acord?
Molt bé.
Doncs, Joan, hem parlat una estoneta dels fastucs.
Molt bé.
I res, la setmana vinent, amb més cosetes, ens tornarem a trocar.
Parlarem d'altres temes.
Molt bé.
Doncs que vagi bé.
Bona setmana.
Vinga.
Adeu.
Adéu.
Adéu.
här.
Bona setmana.
Bona setmana.
Bona setmana.
Ràdio d'Esvema 98.1
012, la Generalitat al teu costat.
Si com a dona vols saber quins recursos tens al teu abast,
a les oficines d'informació de l'Institut Català de les Dones
trobaràs l'atenció que necessites.
Et podem orientar sobre salut, ajuda afectiva o sexual
o assessorar sobre qüestions específiques per a dones infants.
Separacions, règim de visites, pensió i custòdia dels fills,
abusos o situacions de violència masclista.
Per tots aquests casos trobaràs un servei gratuït
d'atenció psicològica i assessorament jurídic.
Entra a gentcat.cat barra atenció a les dones.
012, la Generalitat al teu costat.
Vinga, que seguim aquí a Ràdio d'Esvern
després de fer la secció de cuina i alimentació saludable
amb en Joan Targarona.
Escoltant aquest tema d'Estei Holmes,
que es diu La Nòria, del seu últim àlbum
publicat aquest mateix 2023.
Quants cops hauré marxat
Fugint del meu costat
No sé
No sé on em porta
Però si no torno encara
Guàrdam
Si no hi ha llum
Un trosset de terra
Portes
Escrit als ulls
La vida sencera
Late night
Salí llimona
You know I'm coming home again
Ja no m'importa res més
I ho he tingut de dins
Jo buscant-ho fora
Marxarem d'aquí
Pararé la nòria
Potser no arribarà demà
Però si no torno encara
I si no torno encara
Guàrdam
Si no hi ha llum
Un trosset de terra
Portes
Escrit als ulls
La vida sencera
Guardam
Si no hi ha llum
Un trosset de terra
Portes
Escrit als ulls
La vida sencera
Si no hi ha llum
No ets només per mi
Ni jo sóc només per tu
Però necessito
Pa-pa-pa-palpito
I t'anyoro
Té-té-té
Que tot el que et tingui
Ho regalaré
Té-té-té-té
Et guardo
Si no hi ha llum
Un trosset de terra
Portes
Escrit als ulls
La vida sencera
Guardam
Si no hi ha llum
No ets només per mi
Ni jo sóc només per tu
Però necessito
Portes
Escrit als ulls
Que te caig
Tot el que et tingui
Tu regalaré
Guardam
Si no hi ha llum
No ets només per mi
No ets només per tu
Portes
Escrit als ulls
La vida sencera
L'essència de Sant Jus
l'atens a la Rambla
a Ràdio d'Esberra
I amb aquests minuts que ens queden fins que no toquin les 6 en punt
i passar als butlletins de Catalunya Ràdio després als de Ràdio d'Esberra
farem els dies internacionals i també els dies mundials
que tenim avui 2 de maig
Començarem parlant d'un dia important
el dia internacional contra l'assetjament escolar
El 2 de maig, amb motiu d'aquest dia, el Departament d'Educació
posa a l'abast també de la comunitat educativa
diferents activitats relacionades amb aquesta problemàtica
L'assetjament afecta a milions d'infants i joves
a les escoles d'arreu del món
Per això, l'UNESCO va reconèixer el Dia Internacional
contra l'assetjament escolar el 2 de maig de l'any 2013
És a dir, avui fa 10 anys que se celebra aquest dia
amb l'objectiu de conscienciar tota la població
L'assetjament escolar és un maltractament entre iguals
que té l'origen al centre escolar
en el que es posa de manifest una situació d'abús de poder
Aquest maltractament pot comportar agressions físiques, també verbals
o d'exclusió social que sempre tenen un impacte psicològic
que l'alumnat en rol de víctima i també la resta d'alumnat
que està en rol d'espectador
El ciberassetjament presenta, a més de les característiques pròpies de l'assetjament
que acabem de comentar, uns trets específics
que fan augmentar el patiment de la persona ciberassetjada
El que passa amb el ciberassetjament és que els efectes de l'agressió
es perllonguen en l'espai i el temps
La persona en rol de víctima es queda sense espais de protecció o seguretat
i la seva situació de vulnerabilitat és molt altra
Sempre està exposada i sovint l'alumnat que maltracta és anònim
facilitant una falsa sensació d'impunitat
i també una baixa consciència del patiment a l'IET
Per això, la Generalitat, per exemple
posa a l'abast diferents materials i propostes educatives
per treballar des dels centres escolars i des dels instituts de Catalunya
Passem a un altre dia
Avui, a més a més del Dia Internacional contra l'Assetjament Escolar
o més conegut com a Bullying
també tenim el Dia Mundial Atenció de la Tonyina
Es va proclamar l'any 2016
a través de l'Assemblea General de les Nacions Unides
que va decidir, a través d'un decret designat aquest dia
La commemoració pretén subratllar la importància
d'una gestió pesquera sostenible
i també de conservació
per evitar que les poblacions de Tonyina
a redueixen perillosament
i també reconeix el paper fonamental
d'aquest exemplar en el desenvolupament sostenible
Sapigueu, eh, que a nivell biològic
la Tonyina és un peix extraordinari
Neden a grans velocitats
però també poden arribar, per exemple,
als 70 km per hora com a velocitat extrema
Excepcionalment són capaços de superar els 110 km per hora
Viatgen les Tonyines en grans distàncies
durant les seves migracions
recorrent fins a 50 km diaris
Algunes espècies de Tonyines
poden submergir-se fins als 400 metres de profunditat
i són capaços de saltar molt al fora de l'aigua
Són de sang templada
i les Tonyines són conegudes per fumar part de l'equip
dels dofins per protegir-se dels tiburons
La protecció de la Tonyina
s'ha de considerar, doncs, com la de qualsevol altra espècie marina
i en relació a això
destaquem que el 8 de juny
també es celebra el Dia Mundial dels Oceans
I acabarem parlant de l'últim Dia Mundial que tenim avui
no perquè sigui 2 de maig
sinó perquè és el primer dimarts de cada mes de maig
el Dia Mundial de l'Asma
i ho proclama és la iniciativa global per l'asma
amb les seves sigles abreviades G-I-N-A
GINA
es celebra, doncs, com hem dit
cada primer dimarts del mes de maig
i l'objectiu és involucrar els pacients
amb l'atenció i el control de l'asma
per reduir els possibles factors de risc
i ensenyar a les persones
què s'ha de fer davant d'un possible atac
o crisi d'aquesta malaltia
Aquesta data es va celebrar per primera vegada l'any 98
en el marc de la primera reunió mundial sobre l'asma
que es va celebrar aquí, a Barcelona
un dels esdeveniments d'educació i conscienciació
sobre l'asma més importants que s'han fet a tot el món
L'asma, per a aquells i aquelles que no sàpiguen ben bé què és
és una patologia que afecta les vies respiratòries
i que ocasiona que els pulmons no funcionin de forma correcta
Això provoca que tant l'entrada com la sortida de l'aire
no siguin de qualitat
per una inflamació crònica de l'aparell respiratori
Generalment les persones que pateixen asma són més vulnerables a factors externs
com el clima, la pols, el fum o també substàncies químiques
les quals poden fàcilment desencadenar un brot d'asma
Alguns dels símptomes de l'asma
per exemple, quan la respiració fa una mena de soroll estrany
caracteritzada també per la presència de sons similars als d'un xiulet
és més notable sobretot si la persona està nerviosa, està agitada o potser està cansada
Altres símptomes, doncs una tosi improductiva
que sol ser més recurrent durant la nit i també a les primeres hores del matí
Altres símptomes, doncs la dificultat per respirar i la sensació d'ofec
També la sensació d'opressió en el pit
o també la presència de secreció o mucositat a l'hora de tossir
Doncs bé, aquests són els tres dies que tenim avui
El dia mundial de l'asma que celebra el primer dimarts de cada mes de maig
El dia mundial de la tonyina i sobretot, i molt important
el dia internacional contra l'assetjament escolar o el bullying
Per cert, espereu-nos després de la segona hora de la Rambla
que farem entrevista al fotògraf Sant Justenc Francesc Fàbregas
la primera persona catalana, el primer català que va fotografiar a Prusens Pristing
en el seu primer concert aquí a Espanya, Barcelona, l'any 1981
Li preguntarem, doncs, com va ser aquesta experiència
A la Rambla res s'atura
Vine, queda't i escolta'ns
Bona tarda, us informa Kilian Seabria
El Departament d'Educació crearà la figura del referent de convivència a primer d'ESO
Es tracta d'una figura que ajudarà a gestionar situacions d'assetjament escolar
És una de les cinc mesures que ha anunciat l'educació en el Dia Internacional contra el Bullying
A més, tots els alumnes que comencin ESO rebran una formació específica sobre l'assetjament
Les cinc noves mesures s'aplicaran a partir del curs que ve
i tenen l'objectiu de generar als centres un canvi de cultura sobre com abordar el Bullying
Segons dades d'educació, aquest curs, els casos de Bullying han crescut un 48% respecte al curs passat
En total, la unitat de suport a l'alumnat en situació de violència
n'atès 516, diguem-ne, problemàtiques o casos
I en canvi, el curs passat no havien arribat els 400
Notícies breu, Sergi Morel
Una vintena de dotacions dels bombers treballen per evitar que s'estengui un incendi
que afecta una nau del polígon Cova Solera de Rubí, al Vallès Occidental
S'ha desallotjat una cinquantena de treballadors del mateix polígon
i també veïns de cases pròximes al Sinistre
Protecció Civil activat en fase de prealerta al Pla Procicat
Recomana als veïns que viuen a prop que es confinin a l'interior dels habitatges
i tanquin portes i finestres si els arriba el fum
que és visible a molta distància de l'incendi
Els problemes a l'ER2 de Rodalies van per llarg
Això significa, com a mínim avui, un tren, només un tren cada mitja hora pel Garrat
ja sigui per l'ER2 sud, regional o llarga distància
Mentrestant, Renfe ja parla de reprogramar els trens de les pròximes jornades
mentre no s'arreglin els desperfectes provocats per l'incendi d'un quadre de senyals a Gabà
El trauma afectat és el que va de Sants a Castelldefels
Això ha fet que durant tot el dia hi hagi hagut aglomeracions, germacions a les andanes i als trens
i que els viatgers hagin estat molt crítics en la situació
De fet, els viatges han estat més llargs, molt més llargs del que és habitual
Quan portava uns 10-15 minuts ens han avisat que hi havia retards i que hi havia una incidència
i només passaven dos temps a l'hora quan acostumen a passar uns 8-10
Vivo en Tordosa i imagínate, cada semana lo mismo, o sea, es constante el retraso, es constante la veridad de los trenes
He vingut amb una hora i mitja de retard
Ens posen això gratis per callar-nos una miqueta, però no ens hauríem de callar, la veritat
La inflació a la zona euro ha pujat lleugerament a l'abril d'una dècima
fins a quedar el 7% molt lluny de l'objectiu del Banc Central Europeu
Després del descens del març, ara els preus s'han tornat a enfilar
sobretot per la pujada de l'energia i dels serveis
Els aliments han augmentat menys que el més anterior
però tot i això, continuen disparats amb un encadiment de més del 13% en comparació amb fa una
La inflació a la zona euro ha pujat lleugerament a l'abril d'una dècima
fins a quedar, com dèiem, a aquestes xifres que ara acabem de sentir
Això el dia en què una altra de les notícies que arriben de l'exterior
ens comença ja a ser notícia d'actualitat
És a Cuba
La tercera ronda està arrencant allà de negociacions entre el govern de Colòmbia i la guerrilla de l'ELN
amb l'objectiu d'aconseguir un altre foc bilateral
Les converses duraran gairebé un mes
i es produeixen després dels avenços aconseguits a les dues rondes prèvies a Venezuela i a Mexa
L'ELN és la principal guerrilla que es manté encara activa a Colòmbia
després de la desmobilització de l'ASFAR
El president del país, Gustavo Petro, va reactivar l'any passat les negociacions de pau
que havia suspès el seu predecessor, Ivan Duque, el 2008
Un dels grans pioners en el desenvolupament de la intel·ligència artificial
ha deixat Google per poder advertir amb més llibertat dels perills que planteja
Geoffrey Hinton, alerta del mal ús que, per exemple, pot tenir el popular xat GPT
que pot inundar internet de textos, fotos o vídeos sense que se sàpiga què és real i què no
produeix molts textos falsos automàticament
i així pots tenir robots spam molt efectius
que permetrien als líders de règims autoritaris manipular el seu electorat
Esports, Marta García
Barça-Osasuna partit de la 33a jornada de Lliga a partir de dos quarts de vuit
A les deu, Reial Societat Madrid
Si el Barça guanya i el Madrid perd, els blaugraners estaran a només una victòria d'endur-se el títol de Lliga
La transmissió de la TVT començarà a dos quarts de set
Vuit també se juga a l'Almeria-Elx a partir de dos quarts de vuit
En l'Eurolliga, una derrota del Madrid en la pista del partisan de Belgrat
deixarà l'equip blanc fora de la competició
Vuit disputen el tercer partit de play-off dels quarts de final
L'Uni i Girona renova la pigot lituana Giedre i la Bucchiene fins al 2024
i també renova fins al 2024 la central Jana Castanyera amb el balomano Granollers
A les vuit, Sabadell-Terrassa en el primer partit de les semifinals de la Lliga Masculina de Baterpolo
En el Masters 1000 de Madrid, Carlos Alcaraz passa a ronda després de superar en dos sets
Alexander Sverev
En el quadre femení, la violorussa Arina Sabalenka és la primera semifinalista
I des d'avui ja se poden fer les inscripcions de la cursa
per celebrar els 40 anys de Catalunya Ràdio i TV3
Serà una cursa molt familiar i oberta a oients de totes les edats i nivells
Se correrà el 18 de juny entre la ràdio i la tele
Un set filàmetres de recorregut
La inscripció costa 10 euros
I ja se pot fer a través del web
Fins aquí les notícies
Tot seguit, les notícies de Sant Just
Bona tarda, us informa Mariona Sales Vilanova
El dissabte passat, 29 d'abril
Membres de l'Assemblea del Casal Popular de Sant Just
Conegut com la Sala
Van entrar a la masia de Can Fleixes
Per alliberar-la per al poble
Segons van anunciar a les seves xarxes socials
Van celebrar una jornada completa
Amb esmorzar dinar i sopar a populars
Xerrades i altres activitats
Per donar a conèixer la seva acció reivindictiva
No obstant això, l'endemà van comunicar
Que abandonaven la masia
Després de posar-se en contacte amb l'Ajuntament
Segons ells, per tal d'evitar
Les possibles conseqüències d'un desallotjament
Tant físiques com penals
Fons de l'Ajuntament han explicat a Ràdio d'Esvern
Que es va mantenir un diàleg cobert
Amb l'entitat, la Sala
A través de tècnics municipals
I del regidor Just Fosalva
Per abordar la situació
Afirmen que no han rebut cap petició oficial
De l'entitat
Per utilitzar un espai municipal
Per a les seves activitats
També van alertar a les persones assistents
Que l'espai no complia les mesures de seguretat
I que, si es quedaven
Havien de signar un document
On ho feien sota la seva responsabilitat
Finalment, el col·lectiu va decidir
No signar el document
I marxar aquella mateixa nit
Avui, la Sala ha convocat
Una concentració davant l'Ajuntament
De Sant Just
Que s'ha celebrat a tres quarts de sis
Per reclamar un espai per a l'entitat
I reclamar la veu dels ciutadans i ciutadanes
En les decisions sobre l'espai municipal de Can Freixas
L'Ajuntament ha comunicat
Que hi ha prevista una reunió
Amb representants dels joves del Casal Popular
La Sala
Aquesta tarda
Per continuar mantenint el diàleg iniciat
Ja estan obertes les inscripcions
Per als casals d'estiu 2023
De Sant Just
Aquest any seran moltes les entitats
I equipaments esportius
Que organitzaran casals per als més petits
I que oferiran activitats esportives
Com bàsquet, futbol, voleibol
Hoquei, patinatge i taekwondo
Així com també activitats de lleure
Aventura i artístiques
Per a tota la informació
Sobre l'oferta dels casals d'estiu
Es pot consultar la pàgina web de l'Ajuntament
I així també com contactar directament
Amb el casal que interessi
Endavant Sant Just
Considera que s'hauria d'haver planificat millor
El projecte de construcció
De l'Institut Escola de Maslluí
En una entrevista amb la Aia Flotats
Portaveu del grup municipal
Ha explicat que, des del seu partit
Creuen que la qualitat del servei
Ha estat deficient
I que s'hauria d'haver actuat abans
Per preveure la necessitat
De més places escolars
Al barri de Maslluí
Ha comentat que els mòduls escolars provisionals
Són una solució temporal necessària
Però el millor seria
Que s'hagués planificat
La construcció de l'Institut
Amb temps suficient
Per evitar aquesta situació
Segons flotats
Malgrat això
Ha comentat que aquesta solució
Ha estat necessària
Actualment
Per desestressar
Altres centres escolars
La portaveu ha destacat
Que els mòduls escolars provisionals
Es posaran en marxa
Amb un curs d'I3
I un de primer d'ESO
Pel curs 2024-2025
Respecte a això
Des d'Endavant Sant Just
Demanen que es replantegi
La decisió de començar
Només amb dos cursos
Ja que la logística
Que poden tenir
Algunes famílies
De portar un fill
En aquest centre
I un altre fill
En un dels altres centres
Pot ser complicada
Podeu escoltar
L'entrevista completa
El podcast
Que trobareu
A la pàgina web
De Ràdio d'Esvern
I això ha estat tot
Tornem amb tota la informació
Sant Justenca
A l'informatiu complet
De les set de la tarda
Fins ara
Tornem amb tota la informació
Tornem amb tota la informació
Tornem amb tota la informació
Tornem amb tota la informació
A l' roasting-te
Tornem amb tota la informació
Tornem amb tota la informació
Ei, vinga, som-hi ja.
És el moment de fer alfans.
A casa, a la feina i al carrer.
Quan anem a la festa o al taller.
Parla'm amb el teu asset.
Només hem de començar.
Va, provem-ho en català.
Tu per mi i jo per tu pur.
I quan vulguis tots plegats.
Molt per parlar, molt per parlar.
Provem-ho en català.
Molt per parlar, molt per viure.
Generalitat de Catalunya.
Sempre endavant.
Comencem la segona hora de la Rambla,
el programa de tardes a Ràdio d'Esvern,
i fem l'entrevista al fotògraf Sant Justenc,
Francesc Fàbregas,
reconegut professionalment, sobretot,
per la cobertura fotogràfica
d'esdeveniments musicals importants a Catalunya
i també per la direcció i creació
de programes de televisió de caire cultural i musical.
Un clar exemple n'és l'espotnic de TV3.
També ha fet nombroses exposicions a forma col·lectiva d'altres individuals
i la seva feina com a fotògraf ha estat reconeguda fins a tres ocasions amb guardons diferents.
Bé, doncs, el motiu de la seva visita avui a Ràdio d'Esvern ara l'entendreu.
I és que si hi ha hagut un nom internacional de la música que hagi ressonat aquests dies pels mitjans,
és el del boss en Bruce Springsteen, aquí estem escoltant també de fons,
i que en Francesc Fàbregas hi té molt a dir.
Hola Francesc, bona tarda, benvingut.
Bona tarda, gràcies per convidar-la.
Doncs bé, com han estat aquests dies passats?
Han rememorat, amb molts records, han vingut a la ment,
molts flashbacks del passat, del 81?
Bé, la veritat és que aquest concert del 81 ha quedat per vida, no?
La retina del cervell o el que vulguis ha quedat per vida
i per això, doncs, el tema de l'exposició per la Robert, no?
Però, aviam, el Bruce l'he vist més vegades, no?
Vull dir, no sé si porto...
Amb més ocasions.
Sí, no sé si unes set o vuit vegades, no?
I aquesta darrera, doncs, aquest diumenge, no?
I bé, i la veritat és que l'home en 73 tacos, vull dir...
Es mou prou bé a l'escenari, eh?
Hola, aviam, no fa aquelles corredisses, no salta, no va tant amunt i avall,
però bé, quasi tres hores a dalt de l'escenari sense pausa,
hòstia, vull dir, ja m'agradaria a mi.
I sort que ha fet un dia de pausa entre concert i concert, perquè...
Però bé, bé, no? Vull dir que l'home ho gestiona molt bé i, a més a més, ell mana.
O sigui, està clar que és el rei d'en Mambo, perquè a dalt de l'escenari ell, a part de...
Controla, o sigui, el veus, que és com un director d'orquestra, no?
Que amb les mirades, amb les expressions, tal, tal, tal, no sé què, ell...
Ostres!
Controla, diguéssim, bueno, la quantitat de músics que hi havia a dalt de l'escenari,
perquè, clar, entre l'estrip band, bueno, l'essència és la base, no?
Un baix, un piano, un cor, un saxo, tal, tal, no sé què, però allà hi havia com...
20 persones, ostres!
Sí, sí, sí, més o menys 20, no?
20 persones al voltant, no?
Al voltant, sí, sí, sí, sí, sí.
D'en Brus.
Posem-ho una mica en context a l'audiència, perquè, concretament, va ser el 21 d'abril del 81,
que Bruce Springsteen es va estrenar a Catalunya, a tot Espanya,
amb aquest recital que va fer el Palau d'Espos de Montjuït de Barcelona.
42 anys, només.
42 anys, ostres, tu!
Sí.
Tu, Francesc, vas cobrir l'esaveniment amb fotografies espectaculars,
que ara s'exposa en els jardins del Palau Robert de Barcelona.
fins al dia 14.
I la data de la mostra, suposo que no ha coincidit casualment, no?, amb aquestes dates.
Bé, jo quan vaig a...
Ara, just fa un any, quan van anunciar a Doctor Music que venia a través del Bruce,
clar, el primer que vaig fer va ser posar-me en contacte amb el Palau Robert,
perquè tenia clar...
Clar, una cosa és tenir clar, altra cosa és que sigui possible, no?,
que vull dir, de fer-ho al Palau Robert.
Vaig tenir una molt bona entrada...
Que bé.
Amb la persona que en aquell moment era com el director de...
Sí.
El director de...
No, hi ha una directora i després hi ha, diguéssim, el que és el director de comunicació,
que era el Joffre Llompar, i a més a més, malalt del Bruce.
O sigui que ja d'això ja ho vaig tenir clar, no?
Allà ja tenies...
O sigui, la rebuda va ser molt bèstia.
O sigui, que vaig tenir una rebuda fantàstica.
El sí va ser ràpid.
Que bé.
Els jardins també, que és el que volia, i l'altre són les dates.
Perquè, evidentment, vull dir, poder coincidir...
Vèries històries, no?, que era una, que el Bruce estigués a Barcelona.
L'altra, que és l'aniversari, no?,
perquè el dia següent de la inauguració era l'aniversari dels 42 anys del mític concert de Barcelona.
Sant Jordi.
O sigui, es van ajuntar una sèrie d'històries...
De casuístiques, que...
Molt xules, però, bueno, les vam buscar.
El que passa és que a cap de quatre dies,
per aquestes raons polítiques que estem vivint en aquest país,
doncs la directora, que precisament és d'Esplugues,
i el Joffre Llompar van haver de sortir,
ho diem d'una manera elegant, no?
Vale.
I el que també he d'agrair, que la nova direcció també van...
Se va guardar, diguéssim, el que...
Les dates per l'exposició.
Les dates i tot l'acord que havíem arribat, sí.
Que bé.
Si reculem a l'any 81, Francesc,
com va arribar la possibilitat o l'encàrrec que tu fessis aquestes fotografies,
que anessis a concert amb...
Bé, aviam, jo en aquell moment, en aquell moment jo col·laborava,
i col·laborava perquè treballar no és la paraula,
sobretot els que arrenquem amb el món periodístic, fotògraf, no?
Perquè treballar, treballar, vol dir un sou, no.
O sigui, col·laborava amb la mítica revista de l'estimat Ángel Casas,
que era Vibraciones,
i jo vaig tenir la sort per una raó també coincident
de la sogra de l'Àngel amb el meu pare,
que tenia una carnisseria.
Bueno, jo sempre aquestes coses penso que els establiments
són un dels llocs més importants...
Networking, no?
De revisions públiques, evidentment, no?
I allà vaig aconseguir una entrevista,
perquè just a l'any 74,
que és quan comença la revista,
jo aconsegueixo tenir una entrevista,
doncs amb l'Àngel, gràcies a la sogra,
i aquí va començar tot.
Aquí va començar tot.
Aquí ens vam estimar...
Us vau conèixer...
Us vam conèixer,
i aquí va començar la meva pel·lícula,
directament, no?,
el 74.
I bé, i això ho dic perquè,
clar, jo ja tenia un recorregut
dins del que seria
el fotoperiodisme musical
del 74,
que a més a més ja havia...
Abans del 74 ja havies fet...
Abans del 74 jo havia començat
les meves coses aquí a Sant Just,
perquè jo sempre això ho tinc que reconèixer,
jo era i soc de les CES,
i la meva història va començar a les CES,
no?
Bé, no ho sé,
algú teria que portar una càmera
i m'ha tocat a mi, no?
I això és el que reparties,
el que repartia les fotos era jo,
i bé, i el tema dels concursos,
aquestes coses que t'animes,
i bé, i a part també els concerts,
o alguns dels concerts que es feien a l'Ateneu
en moments, diguéssim, del senyor Franco,
no?
Vull dir que a mi que veia el Pau,
el Pau Riba,
el Ramon de Maria del Mar,
però bé, això va ser després,
alguns abans i uns després,
no?
T'encarregaves tu?
Bé, jo feia les fotos per a mi,
exactament,
jo vaig crear-me el meu propi dossier,
no?
També vaig començar a fer algunes fotos a fora,
també,
el Fran Sapa,
Crim,
Tràfic,
els primers concerts que es fan a Barcelona,
i això va ser la meva carpeta,
van ensenyar-li a l'Àngel, no?
D'acord.
I a partir d'aquí, doncs, em vaig fer,
ens vam fer, bé,
vam estar treballant,
vam viure moltes experiències, no?
perquè va ser un temps molt màgic,
molt guapo,
que eren els primers concerts que es feien a Barcelona,
a Barcelona, no?
I gràcies,
sobretot a Gai,
a Gai Mercader,
que va ser la persona que va començar a portar els concerts,
no?
I clar,
vam viure moments històrics, no?
Vull dir,
cada concert,
cada concert era...
Un espectacle.
Era un ritual.
Un ritual.
Era com un ritual,
ara llentants, no?
Sí, sí.
Però, clar,
el primer,
el primer del que deia abans,
Crimm,
Tràfic,
Fran Sapa,
els Queen,
no ho sé,
vull dir...
Abans que des de veniment era únic i era...
I era únic, sí,
Genesis, no?
L'Eurrit,
molts, no?
I també la primera sortida amb l'Àngela a París
a fer el de Bowie a l'any 76, no?
O l'any 78 a anar a Ibiza a fer el Bon Marley,
o sigui,
coses que ara les expliques i dic,
hòstia, sembla aquí...
Ja...
Però això és així,
perquè jo vaig tenint la sort de...
d'agafar els primers concerts, no?
O sigui,
el fet de tenir...
Les primeres experiències...
El tenim d'edat, no?
El que també...
El privilegi és que són els primers,
perquè tu ara dius,
el Bruce Springsteen,
si ara ha vingut 20 vegades a Barcelona, no?
Clar,
però tu vas el primer.
Però fer el primer,
i per què?
Doncs això,
tot aquest rotllo que us ho estic fent,
era perquè jo ja tenia un know-how,
tenia una experiència, no?
que portava uns anys,
i bé,
i els managers del Bruce
havien decidit
que només volien un fotògraf,
diguéssim,
acreditat,
val?
i em van escollir.
Em van escollir a mi
com a únic fotògraf oficial
per fer fotos al Bruce,
que això sona molt bé,
però també és durant unes cançons,
perquè com passa ara, no?
Vull dir que et donen permís
per fer tres temes, no?
Vull dir que són els pitjors.
que són els pitjors,
no?
I,
bueno,
vaig ser el fotògraf oficial,
no vol,
aviat no vol dir això
que hi hagi algun altre fotògraf,
perquè tinc un amic
que encara està
i que és molt bo
i que també té alguna foto,
però, bueno,
jo vaig ser l'oficial
que em contracta
en aquell moment
la discogràfica CBS,
que era la del Bruce,
bueno,
CBS i Sony,
diguéssim,
es van reunificar,
no?
Sí.
Amb aquella cosa,
contractar vol dir
fes les fotos,
fas tres temes,
després jo vaig fer també
el Pirata
i després vaig anar fent fotos
en transmissió del públic,
no?
Bueno.
Però amb aquell encàrrec
que el dia següent
a les 9 de matí
jo aquelles fotos
les tenia que anar a la companyia,
o sigui,
ja voleu,
i això vol dir
que treballàvem en lògic,
no lògic,
perquè ara tothom,
no saps,
digital,
digital,
però algú dius
en lògic,
i què vol dir això?
en lògic vol dir càmeres
que portaven carrers
de 36 fotos,
no?
Que ara mateix
tu amb el digital
tu apretes el botonet
i les 36
les fas en 30 segons
o menys,
no?
Sí.
I bé,
i penso que és un privilegi
i tenim molt mèrit,
o sigui,
en aquell moment
teníem molt mèrit
Oh, i tant.
perquè a més a més
això vol dir
arribar a casa,
arribar a,
figura't a l'una,
no sé què no era
i passar-te la nit
literal
revelant-ne els fotos.
Clar.
O sigui que...
No, i a part que era
molta responsabilitat,
no, Francesc?
Perquè, o sigui,
eres tu la persona
encarregada de retratar...
Tu acabes de dir
la paraula,
no?
Perquè jo...
Que aquelles fotos
quedaven...
Jo en aquell moment
que em van d'allò
em tremolaven una mica
les cames, no?
Perquè en el fons
aquelles fotos
quedaven per la memòria...
Per la memòria col·lectiva
de tota la societat.
Bueno,
part de la societat no,
però, bueno,
són fotos que...
Des de lletra
molt amfà.
Que, clar,
en aquell moment
tampoc ho acabes de pensar,
no?
Però dius,
hosti,
les fotos van ser repartides
a part de Catalunya
al reste de l'estat espanyol.
O sigui,
que són fotos...
La gent
que pugui anar
a Palau Robert,
no?
Vull dir,
que recomano,
encara que no sigui meva,
recomano molt
aquesta exposició,
perquè,
ja et dic,
són fotos,
hi ha 30 fotos,
hi ha algunes encara
que he trobat
inèdites,
directament,
i que,
bé,
veus una miqueta
l'esprinting
més,
potser,
proper,
més proper,
no?
També,
no amb aquestes distàncies,
que per molt objectius
que,
papinos,
que diem nosaltres,
que es pots fotografiar
a una distància
de 30 metres,
clar,
i en aquell moment
vaig tenir la sort
de fotografiar-lo
a una distància
de 6-100 metres,
més o menys,
i penso que aquestes fotos
també això
es veu,
no?
I també,
i amb una cosa,
amb una cosa
molt curiosa,
que jo em feia la pregunta,
parlant d'aquesta exposició,
que jo em feia la pregunta
perquè jo vaig fer una prova
de dir,
hosti,
és que jo vosaltres pinto
la beca en blanc i negre,
no?
Clar.
I jo vaig fer
blanc i negre
i color,
directament,
però...
En aquell any,
eh?
En aquell any.
Sí.
I després,
ara,
faré un,
les imprimiré totes
en blanc i negre,
perquè els jo eren
en blanc i negre,
però clar,
després,
però estava mirant
i després consultant
amb el Jordi,
amb el germà
i amb alguna altra persona,
i jo,
hosti,
però el color
aquest també està bé,
i clar,
el color
també és memòria,
o sigui,
el color d'aquell moment
també era el color.
I clar,
després vaig pensar,
sí,
sí,
vull dir,
les que són de color,
color,
i les de blanc i negre
és en blanc i negre,
directament.
Però les fotografies
que hi ha ara
a l'exposició
al Palau Robert
són fotografies
que no havien sortit
a la llum,
és a dir,
inèdites,
que tu tenies?
Totes no.
Totes no.
Totes no.
Vale.
Totes no,
perquè,
aviam,
seria impossible,
vull dir,
aviam,
amb tres cançons
i alguna cosa més,
poca cosa podria ser.
No pots fer més de 30 fotos,
no?
Bueno,
hi ha més fotos,
però també jo vaig fer
una selecció
directament,
no?
Quantes fotos vas fer,
si recordes,
eh?
Vaig tirar,
jo diria que vaig tirar
potser com
dos carrets
en blanc i negre
i un i alguna cosa
amb color,
directament,
val?
Vale,
és a dir,
unes 70 fotos.
Sí,
ara n'hi ha
més o menys del 50%,
allà,
i bé,
estic supercontent,
perquè a més,
és que hi ha moltes casualitats,
no?
Sí.
Perquè
el,
el,
laboratori
que jo
d'alçava
als carrers,
els de color,
els de balinera,
quan ho he dit abans,
els rebalava jo
i em passava la nit
i vaig passar la nit
amb la llum vermellata
i música.
Doncs,
nosaltres,
els que fèiem,
que eren pocs,
hi havia dos laboratori
de la persona
que només se'n rebalaven
les fotos en color
perquè tu
tenies que
forçar les asses.
Forçar les asses
és que si tu la pel·lícula
et posa 200 asses,
tu la posaves
per tenir
tres diaframmes més,
clar,
l'estic parlant
una mica
en tècnic,
o sigui,
tiraves tres punts més
que vol dir
200,
400,
800,
1.200 asses,
no?
I això
no...
No t'ho podien revelar?
Només hi havia
dos laboratoris.
i un d'aquests laboratoris
que és EGM,
que encara assisteix,
ho deixaves a la nit
allà amb una bústia
i a les 9 del matí
el tenien arreglat.
Aquest mateix laboratori
que és EGM,
i dic el nom
perquè s'ho merecen,
és el mateix
que a mi m'he imprès
les fotos a car.
Després de 42 anys
també m'han imprès
les fotos,
i, bueno,
estan espectaculars.
O sigui,
les fotos han quedat...
Bueno,
i jo el primer dia
que no vaig anar
de patir
i em va agafar
una mica de pell
i a la carina
directament de bé.
Clar.
De bé, no?
Això vol dir, Francesc,
que en aquesta ocasió
també has anat al concert
i també has fet
fotografies 42 anys després?
Sí.
I et diré una cosa.
Bueno,
vaig ser...
Aviam,
jo estic a fora del mercat
ara mateix, no?
Estic a fora del mercat,
vull dir...
Clar,
jo ara em dedico
a lo meu,
que és això,
recuperar material,
no?,
i fer exposicions,
però bé,
vaig poder connectar
molt bé
amb el Doctor Music,
que és l'empresa
que a més a més
conec el Deo,
que és el que ha portat,
conec la gent
de comunicació
i conegut
la gent de Sony
i evidentment
que vaig ser convidat
directament,
vaig ser convidat
i a més a més
vaig ser convidat
a poder fer
també
les fotos de rigor,
les fotos de rigor
que són
tres cançons,
a 30 metres
de distància.
Clar,
jo al costat meu
tenia
els companys
que s'hi dediquen
amb el que hi ha
abans,
amb uns papinos,
jo amb un papin...
Amb uns camarots
enorme,
no?
Amb uns trajectius
espectaculars
i jo amb un papinet
més o menys correcte.
Però el bo del cas...
Amb telescopis anaven,
no, no, no, no,
però el bo del cas
és,
així com l'analògic
era manual,
no hi ha motor
i tu,
són 36 fotos
i cada foto
te l'has de pensar
una miqueta
perquè si no
el carret
s'esgota
directament
i després l'has de posar
una altra
en el que això representa
amb els nervis
de vegades
els carres
i els carres
i els carres
i els carres
ara,
si ara,
per exemple,
algú agafa
el meu Instagram
i agafa
l'Instagram
d'un gran amic
fotògraf
que a més a més
per mi
és ara el millor
que se'l farà encendre
i podràs veure
que les fotos
són quasi iguales.
D'acord?
Per què?
Doncs perquè tires allà,
vull dir,
abans tiraves
una,
allò,
cada 3 segons
o 4 segons
ara,
el que deia abans,
amb 10 segons
hem d'estirar 30
i és això,
estàvem més o menys
en mateix lloc
i dic,
hòstia,
aquesta foto
és que és clava
de la meva,
no?
Sí, sí,
ostres.
No sé si és bo.
Clar.
I tu saps
com retratar els moments?
És a dir,
clar,
has de captar
l'essència de l'artista,
no?,
que estava amunt
de l'escenari
i suposo que no només
t'ha passat amb en
Bruce Spring,
suposo que...
Mira,
m'agrada molt
aquesta pregunta
i t'ho diré per què.
Perquè estic en un moment
ara mateix
que estic preparant
una altra exposició
i em veig mal
que s'està retrasant
perquè la primera cosa
era que anava
en paral·lel
amb aquesta nou Bruce
i precisament
aquesta exposició
perquè jo he recobrat
ara molt material,
el fet de la desaparició
de la revista
Rock Deluxe,
que jo també vaig ser
l'editor,
perquè això,
la secuència era
Vibraciones,
Rock Especial
i després
el Rock Deluxe.
El meu material,
el meu material,
part del meu material,
estava en aquests despatxos
i arrel de la desaparició,
arrel del Covid,
jo vaig poder recuperar
doncs molts arxius.
D'acord.
El fet de recuperar molts arxius
m'ha fet pensar
i dir, ostres,
jo digitalitzar per digitalitzar
sóc incapaç
perquè fa molta mandra.
Clar.
I a partir d'aquí
em vaig crear una història,
em vaig crear un objectiu,
no?
Després de l'esprinting,
què puc fer?
i el que estic fent,
perquè això és ara
i que espero
que s'estreni igual
a finals de maig
i si pot ser
que siguin mitjans
de juny millor.
D'acord.
Però a on?
També al Palau Robert?
No, no,
és que, mira,
tinc la,
no ho sabem,
tinc la sort
de que me'n vaig
de Palau a Palau.
Ah, mira.
Sí, me'n vaig de Palau.
Caram, tu,
això és aristocràcia pura, eh?
Me'n vaig de Palau.
De Palau en Palau.
Me'n vaig de Palau
a un nou Palau
molt xulo,
molt xulo,
que és el Palau Martorell
que s'ha inaugurat
fa com 3 o 4 mesos.
Té dos...
Està al davant mateix
de la plaça de la Mercè,
al carrer Ample,
a darrere de Correus.
Sí.
I hi ha dos espais.
Un es va inaugurar
ara fa...
O sigui,
fa 3 mesos
amb una exposició
del Sorolla
i després amb una exposició
més de Playmobil.
Clar, jo aniré
a l'espai Playmobil.
Això és, diguéssim,
un espai més alternatiu
i un espai més...
més cool
i més solemne
o dir-ho com vulgui,
amb exposicions, diguéssim,
de gran tirada i tal, no?
O sigui, compartirem exposicions
amb una de fotografia
i una de pintura.
Ah, mira,
ara l'ubico.
És que he hagut d'obrir
Google Maps, més o menys,
per ubicar-me per on està.
Està allà el...
Sí, sí,
d'estar a la plaça de Mercè.
Sí, sí, sí.
I bé,
i aquí,
i això,
i on anàvem,
era
que l'objectiu,
quan tu fas la pregunta,
és
part de les fotos
és
el que estic
estic recuperant
fotos
que jo he fet
que jo he fet en directe
però el que vull
és expressar...
Bé,
el que vull és
què ens estan explicant
els musis,
què ens estan dient
amb les seves mirades,
amb la...
quan canten
amb les seves expressions
de tristesa,
d'alegria,
de força,
de fúria,
tal,
tal, tal, tal.
Tot això...
O sigui,
estic agafant fotos
més com de...
més de primers plans,
més de mitjus plans,
no?
Sí.
i buscant aquesta...
Buscant això.
Això,
el que transmeten,
no?
El que transmeten,
no?
I això serà una cosa
molt bèstia,
molt bèstia
perquè no ho vull
acabar d'explicar
perquè em penso
que és una sorpresa.
Clar,
sí,
millor.
I aquí
no veurem fotos,
les fotos d'aquelles
que també
jo n'he fet
però sempre
jo a mi m'ha agradat
més buscar això,
buscar les mirades,
buscar què ens estan dient
els musis,
el retrat.
El retrat
en directe,
no?
O sigui,
que hi ha una part
que també serà
el retrat en directe,
no?
Sí.
Que dius,
ostres,
però això és en directe,
això és en directe.
És qüestió també,
bueno,
cadascú tenim la sort
del fotòleg
que cadascú té
una mirada específica,
no?
I jo em vaig dedicar a això.
Potser no em vaig dedicar
tant al món
de l'espectacle,
de la llum,
colors,
i vinga festa,
no?
Sinó de retratar,
no?
Sí,
sí,
de buscar el retrat,
no?
De l'essència,
d'anima dels cantants
o les cantantes,
no?
Una mica això,
no?
I mira,
i això em lliga molt
amb això que em preguntaves
perquè és l'essència
d'això.
Bueno,
això
i també,
evidentment,
fotos
que ja ni me'n recordava,
algunes inèdites,
i...
Perquè les tenies
en digital,
les fotografies?
No, no, no,
no, no, no,
no, eh?
Clar,
és el que et deia,
ja, ja.
O sigui,
jo,
totes les fotos
que tenia arxivades
són fotos
en diàpols,
que és com treballar amb nosaltres,
o en negatius
en blanc i negre.
Clar,
tot això vol dir
que s'ha de digitalitzar.
Bueno,
aviam,
jo he fet una cura
bastant selectiva
de dir,
bueno,
d'aquestes 100 fotos,
agafo dos o tres,
eh?
Ja, clar.
Perquè si no,
és impossible.
Si no,
ens podem passar allà la vida
intentant seleccionar
tant de material.
No, no,
però,
si et busques un...
Clar,
l'important era
crear-me un objectiu,
i després anar a vendre,
perquè les coses
no són tan fàcils.
Jo estic explicant així,
m'ho dic,
aquest és el rei de Mambo
i se'n va aquí al Palau
i se'n va a l'altre Palau.
Clar,
també has de...
No, no,
clar,
t'has de vendre una mica,
no?
No,
i m'he gastat una pasta,
no fent proves,
sense...
i ensenyant una mica
el producte,
com podria quedar,
no?
I, bueno,
de moment,
això m'han comprat.
Altres artistes,
Francesc,
que hagis intentat retratar,
no tant com dius tu,
com a xou o espectacle,
no?,
de nivell musical,
de concert,
sinó més personatges
a qui li hagis volgut
captar l'essència
i tot això,
que t'hagin marcat,
no?,
en certa manera,
perquè hagis estat,
potser tu,
posem un tracometes,
potser el pioner,
o perquè a nivell personal,
hagi estat una feina
molt gratificant
fer-ho,
que tu tinguis.
Aviam,
aquí es barregen
els artistes
que m'agraden
i els artistes,
diguéssim,
que et donen joc,
també,
no?,
perquè hi ha artistes
que et donen més joc
que altres,
no?
Clar.
Si jo poséssim ara,
poséssim,
a la llista
dels que m'agraden,
però tanmateix també són
disfrutes fent fotos,
evidentment,
a l'Sprinting estaria
entre els tres primers,
no?
Jo,
de l'Sprinting,
s'ha de dir que el mateix,
jo no esconto música
d'Sprinting a casa,
però,
però el concert,
el concert no te'n pots perdre.
No, no,
clar,
és que no només és la música,
és tot l'espectacle.
Però ja és ell mateix,
és l'espectacle,
vull dir,
és diferent d'anar a veure
un concert del Rollins
o un concert del Coldplay,
que és allò,
festival de llum i colores.
Sí, viva la vida.
Bueno,
està bé,
està bé també,
però és diferent,
no?
I, bueno,
i encara que aquesta vegada
l'Sprinting portava,
bueno,
és sobri,
és sobri,
però sí que portava
unes pantalles
amb una qualitat
i amb una qualitat tècnica
i una qualitat artística
espectacular,
que això s'agraeix
sobretot per la gent,
no?,
per la gent.
Doncs,
el meu top ten,
directament,
vull dir,
seria Bruce Springton,
seria el de Bowie,
que vaig dir,
bé,
bé,
era un personatge,
bueno,
jo vaig tenir la sort
de fotografiar-lo
a l'any 76,
quan anava de dandy,
no?,
amb el tratge blanc,
o sigui,
era un espectacle,
directament,
no?
Sí, s'havia fet ell...
Després,
evidentment,
el Marley,
clar,
jo vaig tenir la sort,
vaig tenir la sort de...
El Marley,
a Espanya ha vingut dos vegades,
o sigui,
va anar a Eivissa,
el 78,
que jo vaig tenir la sort
d'anar,
quan l'Àngel Casas
ja no estava
a Vibraciones,
havia fet un...
Bueno,
estava a Transmissió Espanyola
amb un programa
que se deia
Poc Grama,
que el feia
amb ell,
que ja no hi és,
i el Carlos Tiena,
que va morir fa 10 dies,
precisament,
i el Diego Marrique,
que són,
bueno,
tres personatges
del Premi Musical
de lo millor,
de lo millor,
i per l'amistat
em vaig ajuntar amb ells,
i vaig anar a Eivissa,
i vaig,
bueno,
i vaig fer,
que això ho veurem
amb aquest nou espai,
una cosa
que mai ho he aconseguit,
impossible,
perquè,
aviam,
els músics
i els mànagers
són els que tallen
el tallen...
Posen barreres,
no?
Posen moltes barreres,
però en aquest concert,
bueno,
el de Marri va ser
espectacular,
perquè anem a l'aeroport,
veiem com va ser l'avió,
com cruza,
que no sé si va passar
per l'aviona,
perquè fins i tot
si entrem a TVE
espanyol
i posem
bon marri d'Eivissa
encara jo surto per allà,
i es veu el recorregut,
no?,
diguéssim,
del bon marri
per allà,
per fora ja directament,
després anem
on estaven,
diguéssim,
al·lotjats
amb una masia,
portem l'entrevista
que ningú entén res,
directament,
no entén res,
anem a l'assaig
i anem al concert,
o sigui,
un perfecte document,
o sigui,
jo no ve,
aviam,
l'única vegada
que vaig aconseguir...
24 hores amb en Marley?
No tant,
però són,
bueno,
són unes quantes hores,
però diferents llocs,
quina experiència.
Aquest seguiment,
jo només,
una vegada
vaig aconseguir,
la primera vegada
que ve el Rollins
aconsegueixo
una foto,
aquesta foto del Marley
és una foto
bastant icònica,
que la tornem a veure aquí,
i una altra foto icònica
també és la del Jagger,
atreveixant també,
la duana,
sol,
amb dos grisos
a costat,
no?
Vull dir,
que ens estan explicant
alguna cosa,
no?,
el tema aquest de 76,
amb els dos grisos a costat,
etcètera,
etcètera,
no?
Després hi ha músics,
la pregunta,
bueno,
després em deixo,
per mi,
el meu estimat
el teu...
Neil Young,
no?,
que per mi
el Neil Young
és...
El Neil Young
sí que jo...
Aquest sí que l'escoltes,
eh?,
per la cara que fas...
El puc escoltar,
no em canso,
i també l'hi he viscut,
en directe,
vull dir,
quatre o cinc vegades.
Quina sort.
i sí,
sí,
no,
sí,
amb el Neil Young
vam fer una cosa
i la meva dona,
la Marina,
amb la panxa del David,
l'any 80
ens vam anar a Lyon,
sí,
amb unes coses que fèiem,
que anem borrades
a la part de cotxe,
anar a Lyon,
fer les fotos i tornar,
eh?
Uau,
només per això,
eh?,
però bé,
suposo que hauria valdre la pena,
clar.
Sí,
i a més a més,
i a més a més,
acompanyat,
acompanyat
de Nis Lothran,
que és el guitarra
que va estar ahi
amb el Bruce Spring,
o sigui,
que també és
de l'Strip Band,
no,
el Disney.
O sigui,
bueno,
això són historietes,
no?,
però que he tingut la sort
de poder ser-hi
i de poder estar al costat
d'aquests cantants
i de poder-ho compartir,
que és la gràcia aquesta
de poder-ho compartir
i poder-ho ensenyar,
no?,
i després hi ha altres personatges,
vull dir,
aviam,
personatges com el Raimon,
no?,
també ens posem aquí,
no?,
vull dir,
el Raimon,
bé,
la foto també,
icònica és el vent,
tu veus la foto
i dius,
està cantant el vent,
sí,
clar,
és el vent,
no?,
tota la seva energia,
l'obidi,
una foto molt,
que sempre hi tinc
molt de crenyo
perquè va ser una foto
que vaig fer
al 74 també,
quan era aquell procés
que jo estava,
que jo estava
començant,
no?,
també fent-me
el meu dossier
i que ha fet
els camerins
de l'Ateneu,
no?,
o sigui,
bé,
tot això,
aquestes fotos són icòniques
i s'han vist,
però clar,
han passat bastants anys
i tornar-les a veure
penso que pot fer gràcia,
no?,
i Francesc,
l'última pregunta
sobre els avanços tecnològics,
sobretot també
la intel·ligència artificial,
no?,
que ara està bastant
damunt la taula,
com creus
que afecta
la feina
dels fotògrafs,
dels fotoperiodistes,
per exemple,
en els grans concerts,
no?,
a l'hora de cobrir
aquesta mena d'actes,
és una feina
que s'acabarà
extingint,
clar,
jo penso que estem passant,
des de fa temps
estem passant
un moment,
bueno,
jo ja dic
que estic a fora del mercat,
però estic veient
i estic sentint
també les queixes.
Bé,
tu t'hi has dedicat
molts anys
i també...
Sí,
bueno,
aviam,
en aquell moment
era fer-les tres cançons
i adiós,
no?,
i després hi havia moltes vegades
que jo no agafava
ni el fotopàs
i me n'anava directe
a un públic
perquè jo volia fer fotos,
o sigui,
no volia cobrir
si no volia fer fotos
i passar molt bé,
no?
Estan passant
moltes coses estranyes,
no?,
perquè abans
de la intel·ligència artificial
que estem parlant ara
o que m'estaves preguntant
hi ha hagut concerts
que...
hi ha moltes contradiccions,
hi ha concerts
que ja ni el fotor professional
han de setentrar
per aquelles coses
de dir,
sí,
vull dir,
clar,
no sé,
la gent Birkin...
Que potser que no volen
que quedi retratat
algun...
La gent Birkin,
Beyoncé,
Adele,
vull dir,
el fotor no ha deixat d'entrar,
no?,
i amb el mitjà
dic,
no,
Patràs,
és que ja et passarem
la foto
que veurem nosaltres,
no?
i què passa?
que hi ha
mils de persones
que estan fent fotos
amb el mòbil,
fotos i vídeos,
on està la...
i això és una contradicció,
o sigui,
aquestes persones també penjaran les fotos,
no?,
el fotògraf es queda al carrer.
el concert d'aquesta setmana,
el del diumenge,
sí,
aquest diumenge,
vull dir,
els companys que van fer les fotos,
les tres fotos,
sí,
després al carrer,
o sigui,
no fan poder quedar,
no,
adiós.
Bé,
van fer les tres fotos
i a fora.
I a fora,
entens?
Jo,
jo com sóc un enxufat
i sóc un prevellerat,
no,
bueno,
tenia,
em van convidar,
i em van convidar,
i tenia,
després d'això,
tenia l'entrada per anar,
diguéssim,
a veure el concert.
Entens?
Però ja,
amb això,
ostres,
molt complicat,
o sigui,
l'altre dia,
parlant precisament
amb aquest amic,
el faran encendre,
veig la foto,
i dic,
hòstia,
la foto amb l'Obama,
amb la dona,
que és una foto,
dic,
hòstia,
Faran,
com ho has fet això,
tio,
que no sé què,
li vaig demanar el mòbil
a la meva dona,
tens un iPhone 14,
i d'aquí quatre dies
tindràs un iPhone 20,
i a mi no anem,
o no van en càmeres,
això és la tècnica,
l'entrenes artificial,
no sé com anirà a parar,
no sé si ho vaig llegir,
l'altre dia va haver-hi
un premi important de la Sony,
que va guanyar el primer premi,
i l'home,
ho va dir,
diu,
ei,
que això està fet
d'artificial,
no?
Clar,
o sigui,
això està posant damunt la taula,
que bé.
Doncs,
Francesc,
recomanem a tothom
que vagi al Palau Robert,
als Jardins,
a veure aquesta exposició,
de les fotografies?
Sí,
no,
perdona,
hi ha una cosa molt,
molt xula,
també,
que ara que estava recomanant
l'exposició,
que no em vull oblidar,
que hi ha un disseny,
d'un amic,
que es diu,
Òscar Cossidor,
que ha fet un disseny d'exposició,
que ell,
d'alguna manera,
ha vist el tema analògic,
ho veurà allà,
després,
que hi ha una sèrie de testimonis,
de persones,
amics,
i per a les fets musicals,
que van estar,
aquell concert del,
a part d'allò,
a part del concert del,
del 81,
directament,
i que,
junt amb les fotos,
o sigui,
hi ha les,
les seves sensacions,
no,
com van veure el concert,
o sigui,
que,
que acompanya les fotos,
no,
de la situació.
Que acompanya,
vull dir,
que penso que,
és una bona història
per entretenir-se,
no,
i hi ha gent,
ja et dic,
hi ha gent que m'ha donat
el seu text,
com el Gai Mercader,
el Loquillo,
el Manel Huérga,
el Jordi Bertran,
el Gail Jaraba,
el Marc Mateu,
el Saber Trepat,
o sigui,
una sèrie de persones,
doncs,
que van viure al concert.
I també han col·laborat.
A això mateix.
A l'exposició.
Molt bé,
doncs,
també un agraïment
per a aquestes persones.
A això mateix.
Francesc,
ha estat un plaer
tenir-te aquí
a Ràdio d'Esvern.
Podríem fer un altre programa.
Oh, i tant,
exactament,
és el que veig,
eh?,
que ens ha donat això
per molt,
bueno, clar,
és que tot s'ha de contextualitzar
i posar en el seu moment
i fer una explicació
de com va anar la cosa.
Molt bé.
Que vagi molt bé
i esperem veure l'exposició
i aquesta altra
del Palau Martorell també.
Home, ja en parlarem, ja.
Sí, oi tant?
Adéu.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Això és un blues, tio.
Com que un blues?
Sí, just blues.
Ah, just blues. Perfecte.
Si t'agrada el blues, tots els dimarts de 9 a 10.
El meu país, la pluja, no s'aploré.
El canvi climàtic asseca els rius.
Posa en risc l'abastament d'aigua i la producció d'aliments.
Treballem per fer front a la sequera i garantir l'aigua,
però cal l'esforç de tothom.
Cada gota com té.
La pluja no la controles, l'aixeta sí.
Generalitat de Catalunya.
Ens quedem amb aquesta mateixa dècada
de la que hem parlat amb en Francesc Fàbregas,
fotògraf Sant Justenc.
De fet, va ser el primer, ja ho hem estat parlant,
que va fer les fotografies oficials del primer concert
que va fer Bruce Springsteen aquí a Espanya, a Barcelona,
al Palau d'Esports de Montjuïc.
Hem estat parlant amb ell una mica sobre la seva trajectòria
a l'hora de retratar aquests grans artistes,
grans personatges,
com va ser la sensació i l'experiència d'estar ben a prop d'en Bruce Springsteen
i també el concert que va fer aquest cap de setmana passat,
aquests parells de concert que ell hi va tornar a anar.
Doncs bé, ara estem escoltant Walk Like an Egipcien del 85
de la banda The Bengals.
de la banda The Bengals
Entrem a consultar el portal digital de la Corporació Catalana
de Mitjans Audiovisuals, TV3, Catalunya Ràdio, 324, etc.
i ara mateix en el top 10 en aquest rànquing
de les notícies més llegides i més comentades,
sapigueu que la primera notícia, allò que més ens interessa
i que més estem llegint els catalans a aquestes hores,
és una notícia que fa referència a tot el que ens diu la nostra femta.
Diu així el titular, posa tot el que ens diu la femta,
les caques ens avisen quan alguna cosa falla.
Entrem a la notícia i de fet ens parla de la microbiota
de l'aparell digestiu, que és el nostre, diuen aquí,
segons cervell, perquè ens alerta de possibles malalties la femta
i té un gran potencial curatiu,
però que els humans no hem après mai a escoltar-la, la microbiota.
La segona notícia més comentada és la que fa referència
a la detenció dels sospitós de matar a trets
un noi de 15 anys a Sant Hipòlit de Voltregà.
Una notícia que s'explica que els Mossos van rebre l'avís
d'una discussió que va haver-hi al carrer a les 5 de la matinada
i que es van trobar a la víctima mal ferida.
Doncs és això, la notícia del noi de 15 anys que va morir assassinat
fa un parell de matinades a Sant Hipòlit de Voltregà.
Ara mateix és la segona notícia més llegida i més comentada.
I la tercera, per tancar aquest podi,
fa referència als alumnes de primària,
que es veu que rebran un xec de 100 euros
per comprar material escolar.
És un anunci que ha fet el govern com a moda d'ajuda
en forma de vals per comprar llibres,
material de papereria, motxilles...
Doncs sí, és una donació que farà el govern
amb aquest xec a les famílies dels alumnes
que estudien educació primària
per comprar aquest material escolar
durant aquest estiu del 2023.
L'ajut està destinat als infants d'educació primària
escolaritzats en el curs 2023-2024.
Per tant, aquells que aquest any hagin fet sisè de primària
i passin a l'institut,
en aquests, per exemple, ja no els servirà.
I és una ajuda que dona el govern
tant en els centres públics com també en els concertats.
I això són aproximadament, atenció,
mig milió d'infants
que els que ara cursen infantil 5,
i és a dir, P5, també hi entren, clar, òbviament.
Aprofundint una mica més en la notícia,
la Generalitat ha explicat que aquests vals
es distribuïren per correu postal aquest estiu
i que es podran gastar en els comerços
adscrits d'arreu de Catalunya
per comprar els productes que hem dit,
papereria, diccionaris, llibres,
jocs educatius també, calculadores,
material d'escriptura,
això sí, fins al 30 de novembre.
L'objectiu de la iniciativa
és pal·liar l'increment de preus
i ajudar a atenuar l'impacte
que està tenint en les famílies.
L'escalada de la inflació
ha disparat el cos de la tornada
de l'escola i quan va començar
el curs actual, el 22-23,
les famílies es van trobar
que havia pujat el preu del material escolar
i els llibres de text també,
però també tenint en compte la roba,
el calçat, pujava tot,
doncs bé, a xifres,
realment molt per sobre del que havia estat
la mitjana a l'hora de començar
els cursos d'altres anys.
En el cas del paper, per exemple,
l'encariment de la matèria primera
va superar el 23%,
tot i que tant establiments com editorials
van assegurar que no havien repercutit
tota la pujada en el consumidor.
Doncs bé, aquestes tres notícies
que hem comentat
són les que estan en el podi
de les més llegides, comentades
a nivell dels mitjans catalans.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Escoltes la Rambla,
la vida s'enjustenca a través de les ones.
Les àvies i els avis són sàvies i savis.
No deixis que ells ni les seves històries
caiguin en l'oblit.
Festa de bici sense edat.
En Bici Sense Edat
és una iniciativa solidària
que busca combatre la soledat
entre els més grans.
La soledat és el major problema
amb el que s'han d'enfrontar
les persones d'edat avançada.
I depèn de tu,
que ho facin sols,
sortides amb bicicleta
per al municipi amb la gent gran.
Acompanya'ls a veure el poble
on es van criar.
Dóna'ls vida,
que tornin a sentir el vent a la cara.
Et necessiten.
I tu a ells, també.
Des de Bici Sense Edat,
et necessitem.
Festa Voluntari.
Més informació al portal
justsolidari.cat
o enbici-sencedat.cat
amb la col·laboració
de l'Ajuntament de Sant Just d'Esvern.
I ara acabem aquests minuts
que ens queden del programa
fins a arribar a les set en punt
escoltant l'Aitana,
però també comentant
algunes efemèrides d'avui,
dos de maig,
perquè hem parlat
dels dies internacionals,
però no d'aquells fets històrics
que van passar tal dia com avui.
Per exemple,
a Madrid,
l'any 1808,
un 2 de maig,
es va produir
el que es coneix
com l'aixecament del 2 de maig
contra les forces napoleòniques
del primer imperi francès,
que va desencadenar
la Guerra del Francès.
El mateix dia,
els alcaldes de Móstoles
van signar
el banc
dels alcaldes de Móstoles.
Tal dia com avui,
Pablo Iglesias,
l'any 1879,
a Madrid,
va impulsar
la fundació
del Partido Socialista
Oblero Español
a la taverna
Casa Labra
de Madrid.
També tal dia
com avui,
durant la Guerra
de les Malvines,
el submarí nuclear
britànic,
HMS,
va enfonsar
el creuer argentí,
ara General Balgrano.
Això va passar
el 82,
a prop de les Illes
Malvines.
També tal dia
com avui,
del 97,
Oviedo Astúries,
l'equip científic
del jaciment arqueològic
de Tapuerca,
va obtenir
el Premi Príncep
d'Astúries
d'Investigació
Científica
i Tècnica.
I tal dia
com avui,
un 2 de maig
del 2011,
Osama Bin Laden
va ser assassinat
per un equip
dels CEAL
de l'exèrcit
dels Estats Units.
Avui és l'aniversari
2 de maig
de l'actriu
i pallassa
Pepa Plana
que va néixer
l'any 1965
a Valls.
També és l'aniversari
de l'actriu catalana
Eva Santolària
que va néixer
a Barcelona
el 1975.
Tal dia
com avui,
també va néixer
l'escriptora cubana
Zoe Valdés
a l'Havana
l'any 1959.
o també,
per exemple,
la compositora
Lily Allen
que també és actriu
i cantant
anglesa.
Va néixer
al Regne Unit
l'any 85.
I hem de dir
com a necrològiques
que tal dia
com avui
va morir
Leonardo da Vinci,
científic i artista
renaixentista.
Moria
a la senyoria
d'en Boas
al Regne
de França
l'any
1519.
Res més.
Tanquem el programa
d'avui dimarts
2 de maig.
Us hem estat fent companyia
des de les 5 de la tarda
aquest parell d'horetes.
Nosaltres tornarem demà
també a la mateixa hora
amb més coses a comentar.
Podeu recuperar
tots els continguts d'avui
i els podcasts
que fem al programa
entrant a
radiodesvern.com.
Ens podeu anar seguint
també a les xarxes socials
arroba a la Rambla
9-8-1
tot seguit
i amb minúscules
tant a Twitter
com a Instagram
o bé també
a les comptes
de radiodesvern
arroba
radiodesvern.
Ara toca escoltar
l'informatiu complet
de notícies
de la mà de Mariona
Sales Vilanova
a les 7 en punt
per estar al dia
de tot el que passa
aquí a Sant Just.
Que acabeu de passar
molt bona tarda
i ens tornem a trobar
demà
aquí a
radiodesvern.
Que vagi bé!