Bona tarda Sant Just, passant 10 minutets a les 5 de la tarda d'avui dimarts 13 de juny.
Benvinguts i benvingudes a la Rambla, el magasin de tardes de ràdio d'Esvern.
Esteu sintonitzant el 98.1 FM a l'emissora municipal de Sant Just.
Ja em coneixeu, sóc la Núria Garcia i esteu amb mi cada dia de dilluns a divendres de 5 a 7 de la tarda.
Què ens esperen les properes dues hores? Doncs ve d'aquí i fins les 6 primer de tot farem l'espai de llibres amb l'Arnau Cònsol,
propietari de la llibreria Sant Justenca, que el llibre té.
Cada setmana ens fa la recomanació literària a ràdio d'Esvern.
A més a més avui també ens parlarà ja del programa d'actes de la Universitat d'Estiu de la Llibreria.
A continuació, trucarem en Joan Targarona, cuiner del restaurant Cuina Miraclea de Sant Just,
amb qui cada setmana també fem l'espai de gastronomia i alimentació saludable.
I tot seguit acabarem la primera hora parlant dels dies internacionals d'avui i de les efemèrides,
que van passar, doncs, un 13 de juny, però de ja fa alguns anyets.
Després, a segona hora de la Rambla, i ja a partir de les 6 i 10,
després dels butlletins informatius a Catalunya Ràdio i de Ràdio d'Esvern,
farem entrevista a la Lorena Salgado, que és la directora de l'Escola d'Adults de Sant Just,
del Centre de Formació de Persones Adultes aquí del poble.
Amb ella comentarem l'oferta formativa del Centre de Cara al curs 2023-2024.
Acabarem el programa d'avui tornant a escoltar l'entrevista que vam fer la setmana passada
a la nova companyia teatral La Cadira,
que demà presenta la seva primera obra, Glengarri Glengos,
al Casal de Joves.
Escoltarem el que ens diuen algunes de les seves integrants de la companyia,
i entre les quals hi ha la jove Sant Justenca d'Ina López.
Doncs bé, tot això serà de seguida, eh? No marxeu, que comencem!
Hola, sóc la Mireia Belmonte.
En la natació, la velocitat és clau, i també ho és per salvar una vida.
Davant l'ICTUS, trucar ràpid al 112 és fonamental.
Si notes un canvi brusc en una persona, com ara pèrdua de força a una banda del cos,
canvis en la parla o en l'angès de la cara,
truca ràpid al 112. No t'ho pensis.
Davant l'ICTUS, truca ràpid al 112.
Generalitat de Catalunya
No adivino el parpadeo de las luces de a lo lejos,
van marcando mi retorno.
I amb en Carlos Gardel de Fons agafem les coses i anem a petar fins al carrer.
Bona vista davant de la llibreria que el llibre té a parlar amb l'Arnau Consul.
Hola, Arnau, bona tarda.
Molt bona tarda, sí. Avui ens posem ben argentins.
Sí.
Un tango allò d'aquests que tothom poc o molt se sap de memòria
i que només de sentir-lo tens ganes de fer un parell de toms, no?
Sí, sí.
Doncs d'entrada per parlar d'un llibre que esperàvem fa temps
i del qual tenim notícies fresques per donar,
quasi una exclusiva perquè encara no hem començat a fer promoció.
Alguna cosa ha sortit a les xarxes, però poc.
Bueno, un poquet.
I és, bueno, d'entrada el llibre es diu Me verás caer.
L'autora és Mariana Travacio i publica l'editorial Les Afueres.
I per nosaltres és una faceta nova.
Aquesta autora, Mariana Travacio, que hem recomanat moltíssim,
que ens agrada molt,
perquè fins ara començien com a novel·lista.
Sí.
Autora de dues novel·les extraordinàries
que nosaltres definíem com a westerns,
però que passa a l'Argentina, no?
L'Argentina profunda que, evidentment,
va viure un procés històric molt similar al dels Estats Units.
També de lluita contra indis i de fer créixer terres i cultivar-les, no?
Les dues novel·les es deien com si existies el perdón i quebrada.
Dues novel·les que, a més a més, eren un mateix món,
alguns personatges es repetien
i que, en fi, nosaltres vam recomanar amb fervor.
I aquí també el programa va recomanar
Jo diria que una de les dues, sí.
Com si existiera el perdón.
Molt probablement.
Sí.
Clar, que és la primera que va sortir,
que de sobte va ser com una sorpresa.
A més a més, Mariana Travacio, l'any passat,
aprofitant aquella mena de cicle argentí
que va promoure el Consulat,
va venir i va fer un parell de sessions a Barcelona.
Doncs, atenció, perquè ara presenta
M'he veràs caer, que són cinc contes.
Sí.
Són contes llargs,
diguéssim que els llibres d'aquests de fora són un tamany petitet.
Sí.
Però en dius, ah, només n'hi caben cinc,
dius, no, podrien ser contes curts,
però són històries llargues,
sempre protagonitzats per dones,
d'alguna manera amb aquesta passió del tango.
Podríem escoltar un tango darrere d'aquests contes,
perquè tots són dones que estan a punt de trencar
amb alguna vida passada a començar alguna cosa nova, no?
Caram.
Una que decideix que el seu marit ja és prou cràpula
com per poder deixar-lo i se'n vol anar,
i de l'altra una vídua que està arreglosa a casa fa temps
perquè no s'anima a sortir,
fins que finalment sí, rep una invitació per anar a la festa a una amiga,
li fa molta mandra,
però finalment ja anirà a conèixer algú
i després passaran altres coses.
Per tant, és aquest M'he veràs caer,
amb un títol que podria ser el títol d'un tango, realment.
Sí, una mica sí, eh?
Malgrat tot m'estavellaré.
Doncs és una faceta que aquí no li coneixíem,
a Mariana Trebacio,
ja havia publicat contes abans d'aquestes dues novel·les d'Argentina,
però aquí ens havien arribat les dues novel·les.
Ara ens arriba aquest últim llibre de contes,
que és l'últim que ell ha escrit, també a Argentina,
publicat l'any 22,
allí a l'altra banda de l'oceà,
i que arriba fa tot just dues setmanes aquí a Sant Just.
i atenció amb la notícia
que Mariana Trebacio serà a Sant Just.
Serà a Sant Just?
Serà a Sant Just.
Per atenció a les atxes,
pareu l'atenció,
poseu-vos bé l'agenda el dia 21 de juny,
o sigui el dia que celebrarem l'entrada a l'estiu,
serà l'encarregada d'inaugurar
la Universitat Sant Justenca d'estiu.
Exactament.
Havíem de posar la música de la sintonia de...
De l'universitat, sí, sí, sí.
L'himne universitari.
Exactament.
Aprofitem que som joves per intentar aprendre
i les enectuts ja vindran.
Bé, dir una cosa així,
aquesta lletra que t'himne que ve del segle XVIII
o ves de saber de quan,
però que s'ha anat rejovenint
i que, en fi, encara ara de tant en tant...
Nosaltres algun any vam començar la sessió posant la música
i mira, ja està bé que l'hagis triat.
Sí, sí.
Home, el 21 de juny comença l'estiu
i comença la Universitat d'Estiu de Cajudatí també.
Sí, normalment començàvem més tard.
Sí.
És cert que normalment la començàvem...
En juliol.
La primera setmana és juliol
o com a molt l'última de juny,
allò si s'esqueia segons quins dimecres o dijous
ho triàvem fer
i allargàvem tot el juliol.
Aquest any, però, l'avancem,
com que s'escau els dimecres,
que és quan serà cada data, cada setmana,
que el 21 és un dimecres,
doncs, ideal, a més a més,
ens havien ofert la Mariana Travaccio
i dius, home, doncs,
és magnífic que sigui ella que inauguri,
tot i que, evidentment,
tampoc no s'esperi ningú cap xerrada conferenciant
i diguent, no, alumnes, estudieu molt,
si només havia estat allò, bé,
venir a parlar-nos del que és aquest...
Bueno, aquesta ja...
A presentar el seu llibre i...
A presentar el seu llibre com a excusa
i, sobretot, a intentar parlar de tota la seva carrera.
La idea és intentar fer una xerrada
en què tots els que ja coneixem,
tots els que ja coneixen
les seves obres anteriors,
clar, aquest llibre de contes
encara no l'hauran llegit,
en pot dir alguna cosa,
però una mica la sessió és paral·lela
a la de la Bonnie Jo Campbell, no?
D'alguna manera, sí,
tenia un llibre nou
que li havíem publicat,
tot i que en aquell cas
no era nou,
també eren contes,
però la gràcia és que ens vingués
a parlar de Margot Crane, no?
Allò va coincidir pràcticament
amb l'equinoxi,
va ser el 26 de març,
no era ben bé al començar la primavera,
feia dos dies,
però van fer servir com a festa de primavera,
doncs va,
per celebrar l'estiu,
tres mesos després,
doncs una altra escriptora
que crec que es podrien
emparentar molt fàcilment,
Boni Jo Campbell i Mariana Atrabacio,
no només pel fet que siguin dones,
sinó per escriure sobre dones,
en circumstàncies, diguéssim,
dures i potser,
fins i tot en un món molt masculí,
i jo, home, tinc ganes
que la gent que ja,
des d'aquí faig la crida,
tothom que hi hagueu disfrutat
amb com si decidís ser el perdó,
no com quebrada,
escolteu,
veniu amb una bateria de preguntes,
la idea és,
ella no vindrà a fer un discurs,
tot i que ben ben respondre
a tantes preguntes com calgui,
es tracta d'això,
que no només ni faci jo,
que no només ni faci la Núria,
si és que la Núria s'anime
a venir amb una bateria de preguntes,
sinó que, bueno,
tots vosaltres, no?,
i establi un diàleg
que, doncs això,
ens acabi sent
una bonica sessió inaugural
d'aquesta universitat d'estiu
que després tindrà
quatre sessions més.
I teniu ja,
esteu planejant amb la Silvana
una mica els diferents autors,
autores que vindran
els dimetres.
No, no està, està ja tancat.
Tancadíssim, eh?
Avui o demà farem públic el cartell,
però primer ho volíem dir a la ràdio.
Clar.
Notícia en exclusiva per la ràdio.
Primícia.
Primícia, absolutament,
escup.
I, doncs, sí, sí,
diguéssim que seran
un total de cinc sancions,
dues de literàries,
dues d'històriques
i una de futurista,
podríem dir.
Ah, bueno.
Sí, sí,
perquè, de fet,
les dues literàries,
una ja la sabeu,
Mariana Travaciu inaugura,
Mariana Travaciu, sí.
I amb Capicua,
l'últim dia,
el 19 de juliol,
Dolors Udina,
a qui acaben de donar
el Premi Nacional de Cultura,
també va ser saber abans,
va saber després
que nosaltres la contactéssim,
per tant,
fa molta il·lusió
que ara vingui,
vindrà a parlar
de una de les seves últimes
traducions publicades
que és sobre Sinti Osic,
una escriptora
nova-yorquesa,
comparada,
diguéssim,
que forma part
d'aquest establisment jueu
de Nova York
i que ens explica
les tradicions jueves
de Nova York
i que podria ser
una banda,
una mena de Woody Allen,
i de l'altra,
doncs,
una cosa molt més tradicional,
no?
D'acord.
Per tant,
serà això,
Nova York i jueus,
per d'alguna manera,
per acabar,
en veu femenina,
Dolors Udina,
parlant d'aquesta escriptora
d'origen hongarès
o ucraïnès.
I com heu contactat amb ella,
com se us va acudir?
Bé,
en aquest cas va ser
l'Abreu,
que ens ha dit,
escolta,
hauríem de parlar d'aquell llibre,
com ho podríem fer?
Dic,
home,
doncs,
això em quadra molt
i si ve la Dolors Udina,
en xoc,
ens faci una mica
de retrat d'aquest personatge
sintiàusic,
que potser
a alguns oients noces
li sonen,
és d'aquests noms que sonen,
se n'han adaptat
d'alguns llibres
a pel·lícules i tal,
però tampoc no és
un dels primers espaces,
però en canvi
és un nom molt important
per entendre
l'evolució
de la literatura americana,
aquesta literatura americana
que en el fons
està formada
sobretot per gent
que ve de fora,
de tradicions molt diverses.
Entremig,
tindrem a dos professors
universitaris,
Àngel Casals,
que ja havia vingut
algun cop,
que ens parlarà
de l'ordre públic
a Catalunya,
des del sometent
fins als Mossos d'Esquadra.
Caram, tu!
Una cosa allò de dir...
Els Mossos policials,
no?
Sí, sí,
de dir,
bueno,
la història,
com ha anat evolucionant
l'autodefensa,
que és una cosa
que el sometent
és una cosa
que és allò,
el poble de sobte
decideix armar-se
perquè hi ha bàndoles
per tot arreu,
controlem-nos,
no hi ha policia,
fem-la nosaltres,
fins a finalment
aquest cos regulat
que tenim ara.
i vindrà el Ricardo Robledo,
també ens fa molta il·lusió,
a parlar de la reforma agrària
que ha sigut sempre
el gran subdependent d'Espanya
i que en el fons
és el causant
i el detonant
de la guerra civil
a Espanya, no?
I hi ha un intent
de dir,
bueno, va,
canviem el model productiu,
que no tots
estiguin en mans
de grands cacics
i això el que farà
serà provocar
una rebel·lió
dels, diguéssim,
menys benpensants
i de la gent
amb més poder
dient, no, no, no,
escolta't,
que res no canviï.
Bueno, que res no canviï
i entre moltes altres coses
seran dels factors
que acabarà fent detonar
la guerra civil.
Per tant,
estem parlant
dels temps de la república,
dels temps en què
es van intentar
fer molts canvis
i que, doncs,
potser se'n van voler
fer massa,
potser no es van fer bé,
potser no es va mesurar
massa la força
que encara tenia l'exèrcit,
no?
En Robledo
és professor universitari,
ell?
Efectivament.
Crec que és originari
de Salamanca,
ha estat professor a Madrid
i ha estat professor
també a l'Autònoma.
L'Àngel Casals
és professor
a la Universitat de Barcelona,
de medieval i moderna
i, bueno,
és algú a qui li devem
entre altres coses,
això ja ho explicarem
més a flors,
la creació
de la Universitat d'Estiu.
Va ser ell que
fa set anys
ens va dir,
escolta,
si vols a l'estiu
jo puc venir
amb uns quants col·legues
i fem unes xerrades
que després
anirem a Prada.
La Universitat d'Estiu
de Prada?
Sí, sí.
Si vols la fem abans
de Sant Just,
el títol ve d'aquí.
Per tant,
em fa molta gràcia
que torni l'Àngel Casals.
Com em fa molta gràcia
que vingui
a aquesta cinquena conferència
que he dit
futurista,
què és això?
Clar,
vindrà el Josep Maria Ganyet.
D'acord.
Josep Maria Ganyet,
enginyer informàtic
que ens vindrà a parlar
sobre la intel·ligència artificial
i la democràcia.
Com interactuem
una cosa
amb l'altra.
Té un llibre
que ha sortit fa poc
que es diu
La democràcia al núvol.
Sí.
I, bueno,
Josep Maria Ganyet
és creador
de 25.000 plataformes,
de webs,
de...
Vaja,
és un crac en el tema,
crec que és col·laborador
de Catalunya Ràdio,
també de Sapiens.
Diguéssim,
és de les persones
a casa nostra
que més sap
d'això del que és
l'úmul,
la intel·ligència artificial,
les noves tecnologies.
La intel·ligència artificial,
ara...
I, bueno,
això com ens ha d'afectar
el futur.
De fet,
el Col·legi de Periodistes
de Catalunya
dedica també
la universitat
d'estiu d'aquest any.
No sé si cada any
ho acostumen a fer
sobre algun tema,
no?
Però aquest any
dedica en les sessions
a relacionar
temes del periodisme
totes les sessions
amb la intel·ligència artificial.
Doncs no m'estanyaria gens,
no ho sabia,
però no m'estanyaria gens
que si repassem el problema,
el Ganyet hi sigui,
perquè probablement
és una de les persones
amb qui primer
s'ha tacut
que podries contactar
si vols una xerrada
sobre aquest tema, no?
I, Arnau,
acabarem comentant
perquè demà,
dia 14,
el dimecres,
hi ha un acte,
no sé si fas tu,
de moderador.
Efectivament,
monart fa aquest any,
aquest sigle
que és monficció,
doncs,
just va coincidir
que una de les autores,
una de les pintores
que exposa
en aquest monficció
és mort.
Imen Cotter,
em sembla.
Ah, exactament.
és molt amiga
d'una escriptora,
Sonia Hernández,
que té tres o quatre novel·les
publicades a Cantilado,
una de les quals
va tenir bastant èxit,
que és a dir,
l'Hospit Simboni,
i que els van semblar
que els hi podrien
fer un diàleg.
I vaig pensar,
doncs,
magnífic,
escolta,
res a dir,
jo sí que ara
les presento
totes les dues
i que parlin ells,
realment,
que és el que és important.
Un debat entre les dues.
I, per tant,
sí, efectivament,
no només això,
això serà dimecres 14,
sinó que dissabte 17,
abans d'empalmar
amb la Universitat d'Estiu,
tanquem la nostra
campanya poètica.
El vermut poètic.
L'últim vermut poètic
amb la Montse Aldrofeu,
que ha fet un llibre preciós
sobre la pèrdua del pare.
A molts us pot sonar,
si no el seu nom,
sí alguna de les seves obres.
Ella,
a banda de poeta,
és pintora
i, vaja,
jo crec que cada setmana
hi ha algú que passa
per la llibreria
i em diu
que bonic aquest quadre,
el més petit
dels que hi ha penjats,
que està fet
sobre una caixa de fusta,
de llistons,
i hi ha una cara
que et mira
feta amb una tècnica
com decolage
d'una noia pel roja.
És curiós
perquè hi ha quadres
molt grans
a tota la llibreria
i aquest, el més petit,
jo crec que és dels
que més crida l'atenció
perquè realment
sembla que et miri
i molta gent diu
d'on l'heu tret,
aquest quadre.
Doncs aquest quadre
és obra de Montseldrofeu
que serà qui tanqui
aquesta campanya poètica
que nosaltres ens pensàvem
que, imagina't,
que allargaríem
molt més
que la campanya política
i, no?,
perquè la campanya política
ha empalmat un amb l'altre
i això durarà fins tard.
Però, bueno,
el que sí que fem nosaltres
és empalmar
campanya poètica
amb Universitat d'Estiu.
Així que qui vulgui
el programa sencer
de la UGE,
de la Universitat d'Estiu,
que estigui tenint
a les xarxes
o que vingui dissabte
que la repartirem amb paper.
Molt bé, fantàstic.
Doncs, mira,
més al·licients, eh?,
per també estes avantatges
i sabentades
del que aneu fent
aquest llibre té.
Arnau, ha estat un plaer.
Trobarem el llibre
que ens has presentat avui també.
Me verás caer
de Mariana Travaccio.
Cinc contes
realment extraordinaris.
Dones en moments
de punt de canviar alguna cosa
i que no sempre surt bé.
Molt bé.
Doncs, que acabis de passar
bona tarda
i ens tornem a trobar
a la propera sessió, Arnau.
Així sigui.
Adeu.
Vinga, va,
i ara després de fer la sessió
amb el nostre llibre
té de confiança,
l'Arnau Consul.
Escoltarem un dels temes
que ens va presentar
la nostra periodista
especialitzada
en temes musicals,
l'Andrea Esmerats.
La setmana passada
va venir a fer
secció de novetats.
Ens va presentar
un dels nous temes
del nou àlbum
del cantant català
Nil Moliner.
Deixem, doncs,
ara el seu tema
que ens va presentar
l'Andrea,
que es diu
Mezcleito.
I no marxeu,
que després seguirem
amb l'espai gastronòmic
del restaurant
Cuina Miracle
de Sant Just
amb en Joan Targarona.
de renacer
de las cenizas
Algo que ya
estaba muerto
¿Qué haces
esta noche?
Hacemos una fiesta
en casa
Si quieres tú
llevas el hielo
Y lo rompemos luego
¿Sí?
Soy yo
Sube
Sube
Dame
Solo dos copitos
pa' olvidarme
Con un mezcalito
ya me vale
Dejaré las puertas
bien abiertas
Para que me salgue
Dame
Una oportunidad
A ver si sale
Y nos vamos
todas para el baile
Que fuera
la gente
nos espera
Pa' liarla
a lo grande
Dame
Solo dos copitos
pa' olvidarme
Con un mezcalito
ya me vale
Dejaré las puertas
bien abiertas
Para que me salves
Dame
Una oportunidad
A ver si sale
Y nos vamos
todas para el baile
Que fuera
la gente
nos espera
Pa' liarla
a lo grande
Dime
¿Cuántas indirectas
valen?
He intentado
tres y no me salen
Dime
¿Cuándo va a empezar
lo nuestro?
Y me aprendo
cada movimiento
Dime
¿Por qué
vienes a fijarte?
Ahora que ya
nada es como antes
Dime
que somos
ese veneno
Que por mucho
que pase el tiempo
Va sonando
placa y pez
Que suban los vecinos
a bailar
el frío
Rompiéndonos el hielo
Y tú y yo
subiendo
pa'l cielo
Dame
Dame
Solo dos copitas
pa' olvidarme
Con un mezcalito
ya me vale
Dejaré las puertas
bien abiertas
Para que me salves
Dame
Una oportunidad
A ver si sale
Y nos vamos
todas para el baile
Que fuera
la gente
nos espera
Pa' liarla
a lo grande
Dame
Solo dos copitas
pa' olvidarme
Con un mezcalito
ya me vale
Dejaré las puertas
bien abiertas
Para que me salves
Dame
Una oportunidad
A ver si sale
Y nos vamos
todas para el baile
Que fuera
La gente
nos espera
Pa' liarla
a lo grande
Sí
Ahora que me salves
Sí
Solo dos caritos
Cantando
Let it be
Sonando
Black and Miss
Toda la noche
Sin éxtasis
El rey
Lleves del cielo
Hasta el maris
Vamos de mal
No estar aquí
Pasando
Los ángulos
Eso sí
Estoy al mundo
Para mí
Oh
Oh
Oh
Oh
Oh
Oh
Oh
Oh
Oh
Oh
Oh
Oh
Oh
Oh
Oh
Oh
Oh
Oh
Oh
Oh
Oh
Oh
Oh
Oh
Oh
Oh
Oh
Oh
Oh
Aquest dimarts
A les 10 del vespre
La música coral
És la més de mil anys d'història
Un programa realitzat i presentat
per Pep Quintana
A la Rambla res s'atura
Vine, queda't i escolta'ns
Va, que agafem les coses i marxem fins davant del restaurant Cuina Miracle d'aquí de Sant Jus
i saludem el seu propietari, en Joan Targarona, que el tenim ja al telèfon.
Hola, Joan, què tal? Bona tarda.
Hola, bona tarda, Núria. Què tal?
Bé, molt bé. Amb ganes d'escoltar cosetes sobre el món gastronòmic i de la cuina.
Molt bé. Doncs mira, aquest cap de setmana hem estat molt enfeinats
perquè s'ha fet un esdeveniment a Barcelona, com altres anys, que és el Tast a la Rambla,
que és un grup de restaurants que se'ls munta un stand o un espai
on ells dissenyen, fan una tapa, fan un platillo i aleshores el venen.
I és una bona oportunitat perquè moltes persones puguem anar allà
i puguem provar aquests plats de restaurants també una mica especials,
com el Carles Gaig, els Dos Padillos, etcètera.
N'hi ha molts.
Són restaurants de Barcelona, no? Per això?
Sí, bé, són restaurants d'arreu, d'arreu de Catalunya.
Ah, d'acord.
Pensa que venen restaurants de fora també, eh?
Vull dir, però nosaltres, i per què dic que hem estat tan enfeinats?
Perquè a nosaltres ens contracten per fer el menjat a l'organització de l'esdeveniment.
D'acord.
Persones, entre gent jove que està fent un estatge de pràctiques
i que ajuda els restauradors que estan allà a elaborar les seves tapes,
com, diguéssim, a la gent que fa possible l'esdeveniment,
els muntadors dels estants, els que estan allà controlant, els de seguretat, etcètera.
I dius que són per unes 80 persones, no? Un càtering per una...
Exacte.
Aleshores, això, doncs, ha durat quatre dies, dijous, divendres i setembre i diumenge.
Sí.
Ha tingut molt èxit perquè aquest any, doncs, ho han muntat a la mateixa plaça Catalunya,
al mateix centre de la plaça Catalunya.
Sí.
Que normalment es fa a la part de baix de la Rambla, tocant a Colón,
però com aquest any, doncs, estan en obres,
sí, vam decidir ubicar-ho, doncs, a la plaça Catalunya i, bueno...
I fer-ho allà.
Encara no tinc masses referències o masses dades de com els hi ha anat,
però jo crec que els hi ha anat força bé perquè la plaça Catalunya...
Home, és un lloc molt cèntric.
És un referent.
Sí.
És un referent de visita segura de qualsevol persona que ve a Barcelona, no?
Per tant...
Que s'ocupava tota la plaça?
Tota la...
Exacte, tota la plaça Catalunya.
I, aleshores, nosaltres, doncs, què els hi hem fet?
Doncs els hi hem fet...
càtering de menjar...
Sí.
Per aquestes 80 persones, tant pel dijous, pel dimendres, pel dissabte i pel dimensi.
Què estàveu, amb una carpa, Joan, o com ho teniu organitzat?
No, no, nosaltres els hi fem...
No, no, nosaltres els hi fem el càtering aquí al restaurant i els hi portem cada dia.
Ah, val.
Tot racionat i calent.
D'acord?
O sigui, nosaltres el que fem és el càtering per a l'organització de l'esdeveniment.
Després, allà, doncs, els restaurants que participen, doncs, participen i fan les seves tapetes i fan les seves coses.
El que passa és que l'organització, tot i que van menjant també tapes d'aquí i d'allà, no, diguéssim, no seria el més adient, doncs, per...
No.
Per menjar bé i per atipar-se.
Clar.
Per tant...
Què els heu preparat, vosaltres, aquests dies? Què els hi han anat portant?
Doncs, mira, bàsicament és el que ells em demanen, però em demanen plats com macarrons, pollastre rebussat, pollastre arrostit,
mongetes amb botifarra, mandonguilles amb arròs, etcètera.
O sigui, plats més contundents i que alimenten una mica més.
Bé.
Sí que és veritat, també, que d'aquestes 80 persones hem de tenir en compte que, doncs, hi ha persones que són alèrgiques o intolerants a algun aliment.
Clar.
Perquè portàveu tot el mateix per tothom o potser hi havien o havíeu d'especificar...
Hem d'especificar aquelles persones, doncs, que tenen alguna problemàtica amb algun ingredient o amb algun aliment.
Clar.
Per exemple, i enllaça una miqueta amb el tema que també em feia gràcia parlar avui, que són de les alèrgies alimentàries, o sigui, els aliments que són alèrgics alimentaris,
i que ens poden causar algun problema.
Per exemple, doncs, el gluten, o les persones que no poden vendre cap tipus de blat ni farina, etcètera.
Clar, que són intolerants al gluten, sí, sí.
Exacte, però la llet, per exemple, el peix i marisc, els fruits secs, etcètera.
Ostres, ho havíeu de tenir tot calculat, eh? Perquè, clar, un o altre...
Clar, el que té... O sigui, les persones que tenen algun problema,
doncs, generalment, també, doncs, ja ho saben i ja ho comuniquen de seguida.
I també és veritat que tenir una alèrgia alimentària no té per què ser una alèrgia que a tu t'aparegui quan tens 5 anys o 6,
ni que t'aparegui quan tens 25 o quan tens 40, també et pot aparèixer.
O sigui, pot aparèixer una alèrgia alimentària en qualsevol moment.
Sí, sí.
No necessàriament t'ha de començar de petit o de més gran, però pot començar en qualsevol moment, d'acord?
O sigui, sempre hem d'estar alerta.
Hem d'estar alerta.
I normalment, les persones que tenen alguna problemàtica, ja ho fan, ja ho posen en coneixement,
o ho diuen, o quan demanen un plat en un restaurant, doncs ja també pregunten,
escolta, aquest plat porta això o aquest plat porta l'altre, no?
Sí, sí, s'ha de fer així, sí.
Aleshores, per a aquestes persones, doncs sí que tenien molta cura de fer-los uns plats especials amb el seu nom, etcètera.
Això també és important, no?
Home, i és un detall, no?, també per a vostre que pugueu fer aquestes especificitats, no?
No, no, sí, sí.
A més a més també, o sigui, només el fet que ens contractin per fer aquest càtering,
per a nosaltres ja és un honor, d'acord?
Perquè tinguem en compte que ells ho podrien demanar a qualsevol restaurant que participen,
i ho volen externalitzar.
A vosaltres se us duplica la feina cuina miracle, però vaja, també ja va bé tenir feina, no?
Però ja va bé.
Clar, exacte, vull dir, el negoci és el negoci.
Estem parlant de les al·lèrgies, però no descartem, per exemple, també,
aquells aliments que la gent decideix no menjar per motius, els X, per motiu X, els que siguin,
però que potser també, doncs, per la religió, com per la religió musulmana,
que no volen menjar porc o que no poden menjar porc, no?
D'acord.
Per tant, diguem-ne que aquesta problemàtica, potser d'aquestes 11 o 12 persones que hi havia
que tenien problemàtiques, doncs, la de no menjar porc era potser la més extesa
o la més abundant, diguem-ne, no?
O sigui, aquelles persones, que pels motius que siguin, ja siguin religiosos o de cultura, etc.,
doncs, no volen menjar un determinat aliment, d'acord?
Això també pot passar, pot succeir.
Per tant, clar, doncs, per aquestes persones, si el dia que, per exemple, jo faig mandonguilles amb arròs,
evidentment no poden menjar aquestes mandonguilles perquè porten una barresa de vedella, porc i pollastre.
Clar, llavors, per exemple, l'alternativa que vau fer, quina era?
Doncs, els hi vaig fer un rodó de vedella rostit amb una salseta de bolets
i aleshores ja està.
Sí que és veritat, també, que també cal dir, no?, que nosaltres podríem pensar,
doncs, mira, doncs, els hi fem unes mandonguilles que només siguin de vedella i pollastre.
Sí.
Podríem pensar això i fer-los aquestes mandonguilles.
Clar.
Saps què passa sovint?
Sovint aquestes persones no se'n refien de que realment aquest tothom només porti pollastre i vedella.
Clar.
Per tant, els hi has de canviar l'aliment i que es vegi clarament el que és i el que s'estan menjant.
Perquè si no, per norma general, si no s'ho fan ells, no se'n refien.
Clar.
Per tant, sí que és veritat que has de fer alguna cosa que sigui molt visual, que quedi clar que no és el producte que ells no poden menjar.
Clar, ostres, això és important, eh?, també.
Això és important.
Sí.
Mira, doncs, parlant sobretot dels aliments que ens poden causar alguna al·lèrgia,
doncs hi ha identificats al voltant d'uns 170, més o menys, però són 8 els que són els responsables del 90% de les al·lèrgies alimentàries.
D'acord?
D'acord.
Aquests 8 aliments que són responsables del 90% de les al·lèrgies són els cacahuets, molts fruits secs, molts fruits secs, les nous, amella o avellana...
Sí, normalment s'especifica, eh?, amb el tema dels fruits secs hi ha molts restaurants i ja t'especificen què portes i nous...
Sí, sí. Després, la llet, els ous, el peix i el marisc, la soja i el blat.
O sigui, aquests serien els 8 aliments, que no ets fruit secs en general, la llet, els ous, el peix, marisc, soja i blat,
serien, diguéssim, els més freqüents o els més habituals que provoquen les al·lèrgies, val?
I, després, l'al·lèrgia alimentària també afecta les persones d'una manera diferent i també en proporció de la quantitat d'aquest aliment que es menja.
Imagina.
Aleshores, les persones que reaccionen d'una manera, diguem-ne, molt violenta, que els surt una reacció que, doncs, que inclús poden ofegar-se i poden no respirar, generalment també...
Realment poden agafar tacs o...
Exacte, normalment porten alguna medicació per poder-se aprendre i que no els hi vagi a més, val?
Però, bé, el més important, sobretot, sempre, sempre, que si tens alguna problemàtica amb algun dels aliments,
sempre, a qualsevol restaurant, a qualsevol lloc, has de preguntar quins ingredients porta aquell plat.
Clar, perquè a vegades, potser, per exemple, hi ha aliments que es veu més clar, o plats que es veu més clar, no?,
si aquell aliment està o no, però d'altres, per exemple, com l'ou, que és una mica...
que a vegades s'utilitza per fer arrebussats o per fer un tipus de plat que potser no som del tot conscients
que allò pugui portar ou o no, que en llocs ho posen i en altres llocs no.
Per tant, sí, és millor sempre que ja.
Exacte. Tot això és molt...
Això és molt important, sobretot, sempre, i si ho saps, doncs, de seguida, doncs, avisa del problema que tens.
O sigui, això és fonamental, d'acord?
D'acord.
Dir-vos, o sigui, es fa bé un llistat, sobretot, a més a més, d'aquests vuit aliments que hem parlat.
Sí.
N'hi ha d'altres, com, per exemple, l'api, la mostassa, el sèsam, tots els peixos que portin closca, no?,
cluïses, musclos, o inclús els calamars, també.
També.
I després, també, algunes fruites, per exemple, nosaltres teníem, doncs, una persona, doncs, que era al·lèrgica al kiwi, d'acord?
D'acord.
Però la pinya també pot crear alguna al·lèrgia, les maduixes, el préssec, la pell, sí, sobretot, eh?
La pell, hi ha gent que tampoc no li agrada, la can vermella, algunes verdures, d'acord, com el tomàquet, per exemple, també.
I inclús algunes espècies o llegums, o llegums, eh? Algunes espècies com el comí, el coriandre, cigrons, pèsols, etcètera, no?
Sí que és veritat, i ja per acabar, no?, que és molt important, tant que en els productes envasats hi consti d'alguna manera un etiquetatge
on s'especifiqui quins ingredients porta aquell producte, o com a mínim ha de portar un etiquetatge,
doncs, que identifiqui aquest producte, o que pot tenir traces d'algun producte, ja sigui per una contaminació creuada o no,
però que especifici d'alguna manera, sobretot, aquests vuit aliments que hem, com ha anomenat a l'inici,
doncs, que són els que ha provocat el 90% de les al·lèrgies.
I, de fet, ja també, de cara als restaurants, on altres estan, com Cuida Miracle, com qualsevol altre restaurant,
doncs, hem de tenir una carta on s'especifiquin els productes al·lèrgics que pot portar cada aliment dels cafars,
o, si més no, posar una indicació que, si ets al·lèrgic o intolerant a algun aliment, sisplau, que ens ho facis saber,
que ens ho diguis, perquè d'aquesta manera, doncs, podrem ajudar-te i recomanar-te el millor plat que tu pots menjar.
Per exemple, o sigui, les mandonguilles que nosaltres fem porten una mica de pa incorporada dintre de la mandonguilla
i tu, inicialment, podries no tenir-ho en compte, això, no?
Al final, tu penses que la mandonguilla només és una boleta de carn i ja està.
Però és una boleta de carn que porta ou, que porta una mica de pa esmicolat, doncs, per donar-li certa consistència.
Sí.
Bueno, que porta més ingredients, sí, sí.
Exacte, que no només és la carn i ja està.
I, per tant, en aquest sentit, doncs, sempre, sempre, sempre, el millor de tot, doncs, és preguntar i que t'informin.
Perquè, Joana, vosaltres, quan us demanaven els plats, vosaltres portàveu directament una proposta de plats
que vosaltres creieu que podia anar bé o ells tenien l'opció d'escollir dins de la carta?
Com ho fèieu, això, dia a dia?
No, perquè, mira, com ho hem fet diferents anys, aquesta proposta,
ells ja em diuen una miqueta, doncs, el que volen, el que ells els ve de gust,
i per tothom igual, no és que les 80 persones, 10 o em demanen una cosa, 5 o una altra, 15 o una altra cosa.
Tothom el mateix.
No, no, no, tothom el mateix, després d'aquestes variables, doncs, d'aquestes persones que tenen alguna problemàtica,
però com ja ho hem fet altres anys, doncs, ells ja, moltes vegades ja em demanen sempre una miqueta...
Variant.
Variant.
Amb la línia del que hem demanat altres anys, val?
Val.
Sí que és veritat que algun any, doncs, em poden dir, escolta, doncs, fes-me alguna proposta d'algun tipus d'amanida,
o amanida de pasta, o alguna cosa, o amanida de patata, que alguna vegada també m'han demanat.
Sí.
Sempre, de vegades hi ha algunes variacions en què em demanen, però ells ja em demanen coses molt establertes
que ja han funcionat altres anys, i, per tant, en aquest sentit, nosaltres també tenim la tranquil·litat
que ja ho hem fet, que sabem com ho hem de fer, que sabem com ho hem de racionar i com ho hem de gestionar.
Després, a veure, sempre demanant uns productes que siguin assequibles econòmicament.
És a dir, és molt diferent que jo et demani macarrons amb dues salses, per exemple, salsa carbonara
o salsa de verdures amb tomàquet, que et demani fricandó, m'entens?
El fricandó és molt més car, és molt més elaborat, i, per tant...
Tot puja més a preu, sí.
Inclús, inclús, potser, no seria, potser, prou valorat per segons quines persones.
Per tant, saps que els macarrons és molt més, diguem-ne...
Universal.
Universal, i segur que agradarà a tothom, val, i a sobre si el fas amb dues salses diferents
que pots triar quina vols posar-te, doncs encara més, d'acord?
Si estàs, diguéssim, a més a més que estàs posant un producte que és econòmic, o relativament econòmic,
diguem-ne, a sobre estàs donant la possibilitat que poden així prendre una mica el que vulguin.
Sí, exactament.
Molt bé. Doncs, Joan, si et sembla, deixem la secció en aquest punt i tornem ja a la propera setmana, d'acord?
Perfecte, molt bé.
Molt bé, doncs que vagi bé. Bona tarda.
Adeu, adeu.
Adeu.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Vinga, va, i ara deixem un tema musical,
un d'Ed Sheeran, que es diu Ace Close.
Aquest és un dels temes del seu últim àlbum publicat.
Aquest és un dels temes del seu últim àlbum.
Aquest és un dels temes del seu últim àlbum.
Aquest és un dels temes del seu últim àlbum.
Aquest és un dels temes del seu últim àlbum.
Aquest és un dels temes del seu últim àlbum.
Aquest és un dels temes del seu últim àlbum.
Aquest és un dels temes del seu últim àlbum.
Aquest és un dels temes del seu últim àlbum.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Música
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smood jazz, el funk, el sol o la música electrònica més sual.
100% música relaxant, smooth jazz club, cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda.
Smoove jazz club, t'hi esperem.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Va, i aquests minuts que ens queden abans que toquin les 6 en punt.
Comentarem una mica les efemèrides, fets històrics, naixements, morts que van haver-hi tal dia com avui un 13 de juny, però de fa alguns anyets.
Pel que fa a les efemèrides tenim un parell destacades.
Resulta que el 13 de juny de l'any 2004 a la Unió Europea es van celebrar eleccions al Parlament Europeu.
I uns anyets més tard, justament el 2010, també un 13 de juny, Sandro, Rossell i Feliu van guanyar les eleccions a la presidència del Futbol Club Barcelona.
I ara passem a naixements.
Persones que van néixer tal dia com avui és el cas de Josep Mestres i Cabanes, pintor i escenògraf català, que va néixer a Manresa el 1898.
Avui també fa anys Montserrat Roig, escriptora catalana, que va néixer a Barcelona el 1946.
També Adrià Puntí, músic i artista multidisciplinari català, que va néixer a Girona l'any 63.
També Juan Carlos Navarro, jugador de bàsquet del Futbol Club Barcelona, que va néixer a Sant Feliu de Llobregat l'any 1980.
Si sortim una mica del panorama català i dels països catalans a la resta del món, també tenim alguns aniversaris destacats,
com per exemple l'actor britànic Ian Hunter, que va néixer a Ciutat del Cap l'any 1900.
Avui també faria anys John Forbes Nash, que va néixer als Estats Units l'any 1928.
John Forbes Nash, matemàtic nord-americà i Premi Nobel d'Economia el 94.
Avui també fa anys Ban Ki-moon, el vuitè secretari general de la ONU, va néixer a Corea del Sud l'any 1944.
També fa anys Alaska, cantant i compositora, va néixer a la ciutat de Mèxic l'any 1963,
una gran figura representativa de la mòvida madrilenya a Alaska.
Avui també fa anys Cristina de Bourbon, que va néixer l'any 65 a Madrid.
El 1986 a Califòrnia van néixer les famoses bessones Mary Kate i Ashley Olsen,
actrius i també ara empresàries.
I també hem de dir que l'any 1995, a Saragossa, va néixer la MAPI,
Maria Pilar León Febriand, jugadora de futbol de la primera divisió espanyola.
Juga com a figura de defensa.
I parlant d'aniversaris, també hem de comentar un parell de necrològiques,
persones que ens van deixar tal dia com avui, un 13 de juny.
És el cas de l'artista i periodista català Santiago Rossinyol,
que va morir a Aranjuez, un 13 de juny de l'any 1931.
I també el cas d'Oriol Hivern Ibáñez,
que va ser el productor audiovisual català fundador de Cromosoma,
la productora de les Tres Bessones.
Oriol Hivern Ibáñez va morir el 2012.
Va, parlem ara dels dies internacionals i dies mundials que tenim avui,
i que sapigueu que és el Dia Internacional de la Sensibilització sobre l'Albinisme,
una data que va proclamar la ONU, l'Organització de les Nacions Unides,
des de l'any 2015, amb l'objectiu de crear consciència mundial
i evitar el maltracte i la discriminació cap a totes les persones albines.
Amb aquesta celebració es pretén acabar amb l'estigma i també falses creences
sobre aquesta condició on la superstició i el fanatisme no tenen cabuda.
Com hem dit, aquesta efemèrida va ser aprovada mitjançant una resolució de la ONU l'any 2014
i, per tant, es va celebrar el dia per primera vegada l'any 2015.
L'albinisme, per qui ho sapigueu, és un trastorn o una condició hereditària
que causa l'absència de la producció de melanina a l'organisme.
Aquesta substància és la que determina la pigmentació o el color de la pell,
també del cabell i dels ulls en tots els éssers humans.
Per aquesta raó també hem de dir que les persones albines són molt sensibles,
per exemple, als ratx del sol, cosa que els pot provocar,
ocasionar greus danys a la pell o a la visió
i s'han de protegir sobretot per evitar danys més greus en la seva salut.
També són persones més propenses, òbviament, a patir un càncer de pell.
Després també comentem l'altre dia que tenim avui,
que és el Dia Europeu de la Prevenció del Càncer de Pell,
un dia que proclama la Unió Europea.
Càncer de pell, una de les malalties més fàcilment detectables,
també, gràcies als avenços a la salut,
i que poden evitar-se, per tant, prenent unes quantes precaucions bàsiques.
Degut a que els seus signes poden veure's també de forma molt precoç,
es pot detectar en una fase molt primerenca.
El principal factor de risc, per això hem de dir,
que és l'exposició al raig, o també al raig del sol.
Per prevenir aquest tipus de càncer,
es recomana no prendre el sol, sobretot a les hores punta,
entre les 12 del migdia i les 4 de la tarda, a l'estiu.
I no estar, doncs bé, sol del sol durant llargs períodes de temps,
i protegir-se amb cremes solars del factor de protecció,
fer servir ulleres de sol, sombrilles i roba per protegir-se també del sol,
beure aigua amb freqüència i també hidratar la pell,
o moderar i, sobretot, evitar les sessions al solarium
i acudir als dermatòlegs, dermatòlogues,
davant de qualsevol signe d'alerta.
Ja volia ser que si t'aprop jo tinc cel,
si t'amolava cap a l'envellem,
just la batxeta ben pagats.
Em provocava amb la mirada,
quan parlava jo notava i feia veure que no m'adonava,
seva cintura ben pegat,
quan ballava en la notava i feia veure que no m'importava,
l'anossego, cego,
em descontrola amb el seu pas i m'arrossego, cego,
solta els seus peus, els seus compars i em desespero, pero
la fantasia no és ficció, ja no em despego, pego,
ai si t'hi pego.
Vamo a ver la bacheteta catalana,
figa, fia, va,
dicelo que el títi,
deite, deite, sempre para la compañia.
Reciente arriba la invitació para la calçuta.
Figa, fia, fia, fia, fia, fia.
Estudio l'EFP d'Auxiliar d'Infermeria,
el que aporta molt al sector de les cures.
Jo faig energies renovables,
curso una FP dual, estudio i treballo alhora.
Informa't de les preinscripcions
i descobreix el teu futur a fp.amb.cat.
EFAPRO, aviat podràs volar.
Amb el suport de la Fundació Barcelona Formació Professional i l'AMB.
Catalunya Ràdio, les notícies de les 6.
Bona tarda, us informa Kilian Sabrià.
La pluja segueix caient
i amb ella també venen els problemes de circulació, entre d'altres.
A aquesta hora, què està passant aquí,
a l'equip viari, Salia Quintana?
Bé, doncs, ha deixat molts problemes per circular,
sobretot a les vies que travessen la població de Terrassa.
Encara hi ha cues a la Nacional 150 de Terrassa,
al tram urbà, la comarca al 243C,
de Rubí fins a arribar a Terrassa
i a tot el que és els carrers
que travessen la població amb bassals d'aigua.
Ha afegit que es mantenen tallades
la C-59 a Sant Feliu de Codinàs per inundació
i també la Nacional 260 d'Olot a la Vall de Vianya.
Hi ha tallada la carretera BP-1103
entre el grup I-Monistrol de Montserrat
per despreniments
i la BB-30-03 a Sant Mateu de Bages
també per despreniments.
I a la resta de la xarxa viària
destaquem els 4 quilòmetres
a la C-60 Argentona,
a Santit Mataró,
també del tot aturada,
la C-59 de Palau,
Solitell, plegaments de Caldes de Montbuí
i les rondes de Barcelona
amb aturades,
la ronda de l'altre entre la Vall de Broni-Cornellà
i la ronda litoral entre Zona Franca i Bonpastor.
Celia Quintana, Catalunya Ràdio, Equipiari.
A la Catalunya Central ha plogut fort,
els bombers han rebut una setantena d'avisos,
han hagut de fer algunes intervencions.
Torelló, Natia Dell.
Bona tarda, el servei més destacat
ha passat a Castellbell i al Vila, al Baix.
6 dotacions dels bombers amb graes
han hagut de rescatar 4 persones
que han quedat atrapades en un cotxe
a la Riera de Marganell,
amb ràpel inclòs, ningú ha pres mal.
A Montserrat, força pluja, però no ha fet mal.
I a Osona ha plogut fort i també s'ha vist pedra.
Hi ha hagut filtracions d'aigua
en baixos de cases, garatges i equipaments municipals
com el pavelló de Manlleu.
Pel carrer, també a Vic, un pam d'aigua.
Al riu Ter, que baixa en força.
Natia Dell, Catalunya Ràdio, Torelló.
Protecció civil alerta de fortes pluges
de diversa consideració,
de diversa importància, però totes fortes,
a diverses comarques
que poden anar acompanyades de ratxes de vent,
pedra o mànegues, com ara sentíem.
El telèfon d'emergència 112 ha rebut
fins a les 5, per tant, ara fa una hora,
és l'última referència que tenen.
Un total de 278 trucades
per incidències de pluja, la majoria
a la comarca del Vallès Occidental.
182 són
amb molt la comarca
que tenen més incidències.
Darrere hi ha la d'Osona, la subdirectora
amb 52. La subdirectora de protecció civil,
Imma Soler, recomana, en declaracions a la tarda
de Catalunya Ràdio, que a les zones afectades
per aquestes pluges es redueixi la mobilitat
i s'eviti travessar rius i rieres.
Hi ha algunes rieres que estan pujant molt,
per tant, sobretot, no acostar-nos
a aquests espais, no anar a aquests espais
on puguin acumular-se aigua,
on puguin baixar ràpidament els torrents i les rieres.
Comptem, eh? Tenim rieres
aquestes molt petitetes, sobretot a la zona del Maresme,
on ràpidament plou a la muntanya
i s'acumula molt de pressa l'aigua.
L'Ajuntament de Terrassa ha activat el pla d'emergència municipal
després que molts carrers de la ciutat
s'han inundat. Corresponsal, Marta Vallès.
Bona tarda. També està impressionant
el Vallès Occidental. Ha queigut
que a la Marça, ciutats com Terrassa i Bequerisses,
a Terrassa, l'alcalde en funció, en Jordi Ballart,
ha activat el pla d'emergències municipal
per temps violent en fase d'alerta.
Serveis d'emergències per tota la ciutat,
especialment al sud, on hi ha
la part més gran d'acumulació d'aigua.
La Rambla d'Egara és una gran avinguda d'aigua
i un autobús municipal li ha quedat atrapat.
Allà mateix, al Museu Nacional
de la Ciència i la Tècnica, hi ha caigut un mur
i s'ha hagut de desallotjar l'edifici.
No consten, de moment, d'anys personals,
però sí que hi ha diversos vehicles aparcats
a diferents punts que han quedat completament
colgats d'aigua. Les rieres de les arenes
de Palau i també la de Rubí baixen a vessar.
Marta Vallès, Catalunya, Ràdio Terrassa.
Plou. Seguirà plovent.
On plourà? De quina manera plourà?
Anem amb el nostre home del temps. Com van les coses?
Molt bona tarda.
Una situació de pluges
intenses, de pluges abundants,
que persistirà. Encara no ha acabat
la situació, tot i que,
sens dubte, on s'ha concentrat, com dèiem
molt bé ara l'informatiu, ha estat en aquesta
zona, al voltant de Terrassa,
Matadapera, en alguns moments amb
quantitat de precipitació que superava els
dos litres per minut i gairebé
s'han arribat a replegar fins a gairebé 100 litres
per metre quadrat en el cas de la ciutat de Terrassa.
I això, en molts casos,
s'ha produït en mitja hora.
Això vol dir que les acumulacions han estat
molt sobtades, molt abundants, i per això
explica, doncs, aquestes
dificultats a l'hora de la mobilitat
o també les acumulacions d'aigua
en molts indrets. Ara, la línia
de tempestes, de fet, n'hi ha diverses de línies
de tempestes que cal destacar. La primera,
la que està creuant al Maresme, han baixat
algunes rieres d'Arenys de Mar,
de Mataró, no amb tanta
importància com les del Vallès, però
han baixat en alguns casos.
I ara, la línia de tempestes s'està
desplaçant cap a la selva.
Aquí, ara mateix, està plovent
ja amb força, però pot ploure amb intensitat
a la selva, sobretot al litoral,
al Gironès i també al Baix
Empordà al llarg de la propera hora.
Hi ha una altra línia de tempestes
que està entrant per les comarques de Ponent.
Ara se situa entre la Noguera i
el Ponent del Segrià. És una
línia que ara convergirà i, en algun cas,
la tempesta pot ser intensa i podria
anar acompanyada de calamar-se.
I s'està creant una tercera línia
de tempestes que, al llarg del
vespre, doncs acabarà afectant
les comarques de la Costa Daurada.
Afectarà, sobretot, el punt de punts
del Baix Camp,
del Priorat,
tota la zona del Serra Montsal,
muntanyes de Prades, també cap al
Tarragonès. I després, ja cap a les
9 o 10 del vespre, podria arribar també
cap al Baix Ebre i al Montsià,
també amb tempestes que podrien ser
fortes. Per tant, doncs, atenció, encara,
perquè la situació no ha acabat.
És veritat que, dintre dels
desapareguts ja força
les pluses intenses, però segueix plovent
en alguns punts del Baix,
Osona,
en molts punts de la
Catalunya central, però encara poden
haver-hi tempestes fortes
al llarg de tota la propera tarda,
el que queda de tarda i la
primera part de la nit.
Tomàs, moltíssimes gràcies, Tomàs Molina.
Molt bona tarda.
Bona tarda.
Esports, Marta García.
A les 9, Unicaja, Barça, quart partit de les
semifinals de l'ACB de bàsquet, on l'equip
blaugrana pot certificar la classificació
per a la final. En cas de derrota, avui
s'esforçaria el cinquè partit que tornaria
a disputar-se en el Palau Blaugrana.
El partit el podeu seguir pel canal exclusiu
digital de la web i lab de Catalunya
Ràdio. Diversos ferits en un tiroteig
en el centre de Denver durant les celebracions
esta matinada del primer anell
de l'NBA dels Nuggets, amb milers
de persones pels carrers de la ciutat.
La policia local ha reconegut que dels 10
ferits, 3 estan greus.
S'estan investigant els fets, però els primers
indicis no descarten que un dels ferits
pugui haver iniciat el tiroteig.
Els Denver Nuggets han aconseguit el primer anell
de la seva història en l'NBA, en superar
en la final els Miami Heat per 4 victòries
a una. L'Espanyol oficialitza
el comiat del director esportiu Domingo
Catoira després del descens del primer
equip a segona divisió. El club
informa que en principi el seu substitut
no arribarà fins a l'1 de juliol.
I en en vol el Barça encara la Final
Four de la Champions, on pot aconseguir el
tercer títol consecutiu. El tècnic
Antonio Carlos Ortega assegura que arriben
més favorits que la temporada passada,
però no són l'únic equip que opta clarament
a endur-se el títol. L'única baixa
per viatjar demà a Colònia és la d'Aitor
Arinho, lesionat de llarga durada.
Fins aquí
les notícies.
Tot seguit,
les notícies de Sant Just.
Bona tarda, us informa
Mariona Sales Vilanova.
El Mercat Municipal estrena una nova
pàgina web. Amb un disseny modern
i funcional, ofereix una experiència interactiva
i informativa per als clients interessats
en descobrir les 15 parades especialitzades
que s'hi troben. La nova
pàgina web permetre conèixer
amb detall quins són els productes que ofereixen
cada parada i així com els seus
especialistes. També es podran
realitzar comandes en línia i sol·licitar la compra
directament al domicili privat.
A més, també es podran seguir les xarxes
socials de les parades per estar al dia
de les seves novetats i promocions especials.
A la pàgina web també es trobarà informació
sobre els serveis i les activitats
relacionades amb el mercat. I també es
podrà explorar un breu repàs
històric que narra la seva evolució des
dels seus inicis, l'any
1929 fins a l'actualitat.
L'espai de participació d'infants de Sant Just celebrarà la seva festa de Cluenda,
amb una gran varietat d'activitats pensades per als nens i nenes d'entre 8 i 12 anys.
Serà el pròxim dissabte 17 de juny a la Vagoneta i a la plaça de la Pau, i començarà a les 11 del matí.
Una de les activitats destacades serà l'Escape Room de la Igualtat de Gènere,
una proposta original i educativa
que permetrà als participants divertir-se
mentre aprenen sobre aquest important tema.
Els equips estaran formats
per un màxim de 6 persones
i només cal que una persona del grup
realitzi la inscripció en nom de tots.
L'Escape Room estarà obert
d'11 del matí a 1 del migdia
i cada grup disposarà d'aproximadament 20 minuts
per completar el repte.
A més, a l'Escape Room,
la festa de l'espai de participació d'infants
inclourà altres tallers,
música i diverses activitats lúdiques
que garantiran un matí
ple de diversió i aprenentatge
per als més joves de la localitat.
La inscripció per a l'Escape Room
i la participació a la festa són gratuïtes
i es sona a través d'un format en línia.
L'exposició al món ficció
de la sala Marcard de Sant Jus
ha captivat l'atenció dels visitants
des del seu inici el passat 13 de maig.
Un dels participants d'aquesta exposició
és l'artista Pep Vidal,
qui ha creat obres úniques que desperten la imaginació
i conviden a reflexionar sobre la realitat
i la ficció.
Avui l'hem tingut a ràdio d'Esvern
per compartir els seus pensaments
i inspiracions darrere d'aquesta exposició.
Pep Vidal explica que va rebre
amb entusiasme la invitació de Quim Déu
i Laura Baringo
per col·laborar en aquesta exposició.
Va ser una bona notícia,
assegurat,
demostrant el seu agraïment
per l'oportunitat de formar part d'aquest projecte.
A partir del tema de la ficció,
Vidal va decidir utilitzar un surus de propaganda
que havia trobat a la universitat
on ell treballa,
ja que durant l'estiu
només queden les grapes d'aquest surus.
Així va convertir aquest material
en una peça central
de la seva part de l'exposició.
L'obra de Vidal
consisteix en una col·lecció de grapes
representant una realitat
que ja no existeix.
Aquestes grapes
mostren una realitat
que ja no hi és,
però que sabem que va existir,
expressat.
podeu escoltar l'entrevista completa
al podcast que trobareu
a la pàgina web
de Ràdio d'Esvern.
I això ha estat tot.
Tornem amb tota l'actualitat
Sant Justenca
a l'informatiu complet
de les 7 de la tarda.
Fins ara!
Escoltes la Rambla
La vida s'enjustenca
a través de les zones.
Ràdio d'Esvern
98.1
Va, que comencem
la segona hora
de la Rambla
del programa de tardes
de Ràdio d'Esvern
d'avui dimarts 13 de juny
amb l'entrevista de la tarda.
tenim els estudis
de l'emissora
a la Lorena Salgado
que és la directora
del Centre de Formació
de Persones Adultes
de Sant Just
per parlar, entre altres,
de l'oferta d'estudis
que el centre tindrà
el proper curs
2023-2024.
La saludem.
Bona tarda, Lorena.
Què tal?
Hola, bona tarda.
Molt bé.
Gràcies.
Bé, estava una mica nerviosa
també.
Això passa, eh?
Lorena,
que la gent
que arriba aquí
per primera vegada
que no ha estat mai
ni ha fet cap entrevistes
està com una mica
a veure què és això
de la Ràdio.
La falta pràctica,
està clara.
Sí, exacte.
Bé, del que sí que en saps
és sobre el tema
de l'Escola d'Adults
d'aquí de Sant Just,
el Centre de Formació
de Persones Adultes.
Quant temps,
més o menys,
fa que existeix
o que dóna servei?
No sé,
si saps l'edat exacta
o aproximada?
Aquí al municipi
des dels anys 80
es comptava
una aula
de formació
d'adults
i com a centre
ben bé
es va traslladar
a les escoles
el 2013
i llavors ara
comptem
al municipi
amb un centre
de formació
de persones adultes.
Molt bé.
I escolta,
m'explica'ns una mica
com és el funcionament
en el sentit
de, per exemple,
les escoles
de, bueno,
els centres de formació
de persones adultes
no depenen
de l'Ajuntament,
sinó
de la Generalitat.
Sí,
nosaltres estem gestionats
pel Departament d'Educació
de la Generalitat de Catalunya
al que estem ubicats
en un edifici municipal
com és el de les escoles.
D'acord.
Però tot el que és
el tema
d'oferta formativa
als ensenyaments
els gestiona
des de la Generalitat.
O sigui que
a vosaltres,
com si diguéssim,
us donen ja una mica
el tipus d'estudis,
no?,
els cursos
o el que heu d'ensenyant.
Sí,
els ensenyaments
són curriculars,
o sigui,
són arreglats.
D'acord.
I és el Departament
d'Educació
que,
any rere any,
en funció una mica
de la nostra matriculació
i de les necessitats
del municipi,
doncs ens...
ens...
Us dóna una oferta
o una altra,
o una altra,
exacte.
Molt bé.
A vegades,
les escoles d'adults
són una opció formativa
que passa una mica
desapercebuda,
no?,
que la gent,
doncs,
potser no la coneix
o no ho contempla
com a opció.
El que oferiu
són estudis regulats.
Sí.
Sí, sí.
A veure,
actualment,
al nostre centre,
tenim una oferta
del graduat
d'Educació Secundària,
el GESO d'Adults,
que el que dona
la persona
que ho cursa
és el graduat
de secundària.
Aquestes persones
poden ser
des de persones
que en el seu moment
van fer l'EGB
i no es van treure
el graduat
i ara
els ve de gust
treure-se'l,
o a la feina
els demanen,
o bé joves
que no han acabat
la seva escolaritat
secundària,
tenen l'oportunitat
en el centre
de formació
de persones adultes
de poder acabar
aquesta formació.
A més a més,
tenim l'anglès
amb els nivells
1, 2 i 3
que també
el que ens aporta
a finalitzar
el nivell 3
d'anglès
és que aquestes persones
poden accedir
directament
al tercer curs
de l'EOI,
que realment
és una via directa.
Ostres, doncs sí,
a l'escola oficial
d'idiomes, eh?
Sí,
en el tercer nivell,
que no...
que no és començar,
o sigui,
poden començar
a l'escola d'adults,
al centre de formació,
i un cop acabat
el tercer nivell
i sent aptes,
doncs accedeixen
directament
al tercer nivell
de l'EOI.
Seguir fent
l'anglès,
però allà,
a l'escola oficial
d'idiomes.
Sí,
i si no,
doncs quedar-se
amb el títol
del nivell
A2.2,
que és el que donem,
segons el marc
europeu
de referència
de les llengües.
O sigui,
que les persones
que acabin
al nivell 3,
com si diguéssim
aquí estudiant
a l'escola
d'adults,
és com un equivalent
a l'A2.2.
Ostres,
molt bé.
I a més a més
del graduat
de l'ESO
i de l'anglès,
oferiu algunes altres...
Sí,
actualment tenim
el competic,
que és la informàtica,
en els nivells
inicial
a l'Ui
i al 2,
i això també
computa
com a mèrit,
o sigui,
els certificats
d'aquests nivells,
sobretot a l'Ui
i al 2,
computen com a mèrits
en els concursos
d'oposicions...
D'administració pública,
eh?
Sí.
Sí,
sí,
és una altra via.
Sí.
Quina durada
tenen normalment,
Lorena,
aquests cursos?
Nosaltres estem oferint
els cursos anuals,
o sigui,
comencen al setembre
i acaben al lluny,
és un curs escolar,
llavors estan distribuïts,
depenent de l'ensenyament,
o bé en 3 hores a la setmana
o 4 hores a la setmana.
D'acord.
Per exemple,
l'anglès,
entenc que seran menys hores
que treure's el graduat escolar
i que el de l'ESO?
Sí,
el GES sí que són 17 hores setmanals.
D'acord.
Requisits d'accés,
Lorena,
qui es pot apuntar
en aquests cursos?
D'acord.
A l'escola
acollim totes les persones
majors d'edat,
a partir de la majoria d'edat.
El que passa
és que excepcionalment,
segons la normativa vigent,
amb una autorització prèvia
del director
dels serveis territorials,
es poden matricular
alumnes
que tenen
a partir de 16 anys.
D'acord.
Suposo que serà
en el cas del graduat
de l'ESO,
sobretot?
Sí,
sí,
sí,
normalment
estem parlant d'això,
del GESO,
del graduat de l'ESO,
sí.
T'he tallat,
perdona,
no sé si volies comentar
alguna cosa.
No,
no.
En referència,
això,
els requisits d'accés,
sobretot,
el tema de l'edat,
no?
Ah, sí,
i que en finalitzar,
perdó,
en finalitzar el graduat
tinguin els 18 anys.
D'acord.
Quant dura?
Perquè, clar,
tenir el graduat de l'ESO,
l'ESO són 4 anys,
aquest curs,
quant dura?
També són 4 cursos
o realment no és un curs només?
Adults es distribueix
d'una altra manera,
perquè es fan,
es van superar mòduls,
hi ha un nombre de mòduls
per cada nivell.
En realitat,
als centres de formació
de persones adultes,
hi ha molts que ofereixen
els dos nivells,
que es diuen
GESO 1 i GESO 2.
Nosaltres,
actualment,
només fem el GESO 2,
que equivaldria
a aquelles persones
que han cursat
tercer d'ESO,
a partir de tercer d'ESO,
o que han finalitzat
quart d'ESO,
però tot suspès.
Encara que estigui
tot suspès,
sí que podríem fer
el GESO 2.
El que passa
és que actualment,
al ser un centre petit,
l'alumnat
que tenim a les aules
és reduït,
i llavors,
en casos excepcionals,
estem fent
GESO 1 i GESO 2.
Val.
I, per exemple,
es pot apuntar
a algú d'un municipi
diferent
que no sigui de Sant Just?
Sí.
Sí,
si n'hi ha places,
sí.
Clar,
una altra qüestió
seria que estiguessin
totes les places
plenes,
llavors,
no,
no podria ser,
sempre
el nostre municipi
és d'una prioritat.
perquè de centres
de formació
d'adults
n'hi ha també
a cada municipi
que té el seu centre
en tinc?
Sí,
sí,
aquí al Baix Llobregat
som 18 centres
i,
bueno,
el que intentem fer
també és una mica
de xarxa
en el nivell de,
doncs,
si hi ha un centre
que té llista d'espera
d'un ensenyament
en concret,
ens intentem derivar
per poder,
perquè la persona
pugui accedir
als estudis.
Igual que si
alguna persona
ve al nostre centre
i el que necessita
fer és competir
3
que nosaltres
no l'oferim,
doncs,
orientem aquesta persona
que vagi a fer-ho
al centre de formació
d'adults de Cornellà
o al municipi
que s'oferti.
Clar,
és a dir,
algú de Sant Jús
podria anar a fer un curs
que aquí no està,
en un municipi veí,
no?,
per exemple.
Sí,
sí.
I llistes d'espera
que a Sant Jús
algun cop n'hi ha hagut
a l'escola d'adults?
No sóc coneixedora.
Però,
per exemple,
aquest últim curs
hi ha hagut?
No,
llista d'espera no.
L'única cosa
que estem molt contents
com a centre
és que al curs que ve
s'amplia
l'oferta formativa
a dos grups
de castellà
per a persones estrangeres
en el nivell 1
i en el nivell 2
i hem augmentat
el claustre
en comptes de ser
dos professors
mitja jornada
i dues jornades
senceres,
doncs serem
tres jornades senceres
i una mitja
i això vol dir
que també tenim
més possibilitat
a l'hora d'oferir
activitats,
de replantejar
una mica
la manera de fer.
Sí,
perquè feu classes
cada dia
allà a les escoles.
Sí,
sí,
sí.
El que passa
que depèn
del nivell
i de l'ensenyament
en el que t'apuntes.
però el professorat
sempre treballa
de dilluns a divendres
en horari de matí
o de tarda.
D'acord.
I hi ha alguns estudis
que tinguin més interès?
És a dir,
que la gent pregunti més
o vingui a informar
o després es matriculi més?
No sé si l'anglès,
la informàtica...
Sí, exacte.
Sobretot l'anglès
i el tema d'informàtica.
Aquest any
a l'informàtica
hem detectat
una mica
de poc alumnat
i hem previst
de cara al curs
que ve
que aquests grups
siguin de tarda.
Entenem
que si són persones
que estan treballant
i necessiten
computar mèrits
per a l'administració pública,
doncs que segurament
serà més fàcil
que puguin venir
a les tardes
que no pas al matí.
D'acord.
I per exemple,
de les persones
que comencen
al GESO
acaben també?
És a dir,
la motivació
segueix durant tot el curs,
el poden acabar
o això aquí també
voleu incidir
en que la gent
que comença
al setembre
que també aguanti
fins a final de curs,
fins al juny
o al maig
quan s'acabi?
D'acord.
Haig de dir
que en el tema
del GESO
com a centre
estem molt contents
perquè pràcticament
és el 100%
de l'alumnat
que es matricula
el 100%
que es treu
la titulació.
O sigui,
que això
a dia d'avui
és un èxit,
no?
Sí.
El tema
de l'abandonament
escolar
ja és una altra història.
Això
pensa que
moltes vegades
estem parlant
de persones adultes
i moltes vegades
i moltes vegades
hi ha factors
que per molt
que tu tinguis
l'objectiu
de treure-te
un nivell
o una titulació
a vegades
a nivell laboral,
a nivell personal
poden passar coses
i en persones adultes
és comú,
o sigui,
és habitual.
Clar.
Quantes,
quantes
persones
matriculades
teniu
més o menys
aquests últims anys?
En el curs 2022-2023
hi ha hagut
una mitjana
d'unes 120 persones
matriculades.
Que això
respecte a altres anys
és una miqueta baix?
És baix,
és baix,
o sigui,
totes els esforços
estan anant
a augmentar
la matriculació.
També pot ser
que
sigui
per l'oferta
creixent,
no?
Que hi ha
Sant Just
de diferents cursos,
no?
Que cada cop
hi ha més equipaments
i també
més,
bueno,
més ofertes
per
diferents llocs,
no?
I a vegades
la gent,
doncs,
es dispersa
una mica més
i això fa que
també pugui
baixar el número
d'interessats
o matriculats,
no?
És possible,
però pensa que
en el centre
de formació
de persones
adultes,
per exemple,
o sigui,
tu en un moment
donat sí que
pots fer una prova
en un centre
col·laborador
àctic
per treure't
a l'àctic mitjà
o a l'àctic
d'avançat.
L'àctic què és?
és la competència,
el certificat,
l'acreditació
de la competència
digital,
que actualment,
doncs,
els que treballem
en el món
de l'educació
és un requisit,
és una necessitat
i tot això
computa,
tot això
són mèrits.
Llavors,
com a formació,
som els centres
de formació
de persones adultes
qui ho fem.
llavors,
clar,
sí que és veritat
que pot haver-hi
molta oferta,
però encara tenim
cosetes
que som nosaltres.
Bé,
hi ha alguna mena
de prova
o requisit
que s'hagi de fer
abans de
començar el curs?
Nosaltres,
ara que començarem
les preinscripcions
el dia 20 de juny,
del 20 al 28 de juny
es fan preinscripcions
per l'alumnat nou,
persones que no estan
al centre
i que de cara al curs
que ve 23-24
volen fer
algun ensenyament,
en el moment
de la preinscripció
intentarem
fer la prova
de nivell.
Si per qüestions
de temps,
d'allist,
o sigui,
d'espera,
ens estem plantejant
convocar
dos dies
posteriors
perquè la persona
pugui venir
i fer una prova,
clar,
per ubicar-la
en el nivell
que li correspon.
D'acord,
clar,
més que res,
per saber una mica
per quadrar més
el nivell,
que a vegades,
si no,
és una mica més...
Sí,
hi ha nivells
que,
clar,
si una persona
no ha fet mai,
mai,
mai anglès,
evidentment farà
l'anglès 1,
o una persona
que mai ha fet
informàtica,
el competic inicial.
Però,
clar,
després hi ha,
sobretot,
els nivells 1-2
en informàtica
i 2-3
en anglès
que requereixen
aquestes proves.
i en el cas
del GES,
sí que és cert
que nosaltres
estem ofertant
el GES 2,
però,
bueno,
es fa una petita prova
de nivell
també per saber
quin tipus
d'alumnat
tenim,
no?
O sigui,
el nivell,
nosaltres ens hem
d'adaptar
una mica.
Sí,
sí,
clar.
Després,
també,
preguntes sobre
el tema
de la flexibilitat,
no sé si
hi ha uns horaris
molt marcats,
per exemple,
si al principi
de curs dieu no,
bueno,
ara m'ho has dit,
no?
Per exemple,
la informàtica
es farà ja
tots de tarda
i això ja
queda així establert,
no?
Sí,
sí,
els grups...
Els horaris són els horaris.
Sí,
els grups ja estan establerts,
els que són de matí
i els que són de tarda.
També pot passar
en un moment donat
que ara,
per exemple,
tenim el castellà
1-2 al matí.
Vale.
Si en el moment
de preinscripció
les persones
que venen
a preinscriure's
no poden venir
al matí
però han de venir
a la tarda
i llavors haurem
de reajustar tot
per donar resposta
a aquesta necessitat.
O sigui,
és per aquest motiu
que no
no publiquem
els horaris ara.
O sigui,
una persona
que s'apunta
ara
a l'anglès
de matí
encara no sap
si vindrà
dimarts,
dijous
o dilluns,
dimecres
o dimecres,
divendres.
perquè
hem de veure
una mica
en quin número
ens movem
i l'oferta
que tenim
com
l'aprofitem més.
Clar,
suposo que en el moment
de fer la preinscripció
llavors ja pregunteu
disponibilitat,
no?
Deu haver...
Bé,
sí,
bàsicament
si a l'anglès
matí
tu imagina't
que a l'anglès
matí
es presenten
15 persones
i a l'anglès
de tarda
hi ha una.
Doncs clar,
reubiques aquella persona
al matí
si és possible
i aquesta
possibilitat
de l'anglès
sotarda
doncs reinventes.
Perquè quan comencen
els cursos?
Al setembre?
Al setembre.
Al setembre.
Sí, sí.
I ja per anar acabant
Lorena
també tinc una pregunta
perquè fa un parell
de setmanes
ho hem vist
a les xarxes socials
vau participar
a la fira
Intercentres
de Centres de Formació
de Persones Adultes
del Baix Llobregat
que es va fer
a Viladacans.
Explica'ns una mica
en què va consistir
aquesta fira
o a qui hi anava
adreçada
i què hi vau fer
des de Sant Jús.
Bé,
doncs
aquesta fira
va ser un moment
molt, molt bonic
perquè
vam poder fer
xarxa
a tots els centres
de formació
de persones adultes
i l'objectiu principal
d'aquesta fira
era fer com
entre cometes
un saló
de l'ensenyament
però d'educació
de persones adultes.
Llavors
allà
va ser un moment
vam participar
en una taula rodona
on es va parlar
del present i futur
dels CFA's
que som nosaltres
els centres de formació
de persones adultes
va haver-hi
presentacions
de bones pràctiques
va haver-hi
maneres
de treballar
un ensenyament
en concret
i hi havia
estants
on es donava
tota la informació
referent
a l'educació
de persones adultes.
Llavors va ser
una jornada
molt positiva
que
des del Baix Llobregat
intentarem
continuar fent
i això
bàsicament
és com un saló
de l'ensenyament
però d'adults.
Fantàstic.
Doncs Lorena
jo crec que no ens queda
per comentar res
no sé si tu
vols explicar
alguna cosa
que no
que no
hagin dit
a l'audiència
si que has dit
ja les dates
de preinscripció
m'esteu ubicat
a les escoles
i on més
us pot trobar
la gent.
M'agradaria dir
això
que del 20
al 28
són les
preinscripcions
que trobareu
l'horari
de preinscripció
perquè les fem
presencials
a la nostra web
del centre
es diu
la web
CFA
Sant Just
d'Esvern
a l'Instagram
també les hem publicat
i allà
a l'edifici
de les escoles
al tauleu
d'anunci
trobareu l'horari.
Molt bé
no
doncs això
com us pot
conèixer la gent
això
a les xarxes socials
també tenen
compte
d'Instagram
a través d'allà
també us poden trobar.
Molt bé
doncs ha estat un plaer
Lorena
tenir-te aquí
a Ràdio d'Esvern
animem a la gent
que estigui
interessada
doncs que
que vagi a preguntar
o a inscriure's
ja directament
a preinscriure's.
Exacte
moltes gràcies
Molt bé Lorena
doncs que acabis
de passar bona tarda
Igualment
Adeu
Adeu
Mami, Mami, Ritz
Busco dónde está el Ritz
Miami, Mami
Pero no encuentro nada
Miami, Mami
Perdona
Venga
Miami, Mami
Sí
Miami, Mami
Soy una
90's
Beach
Miami, Mami
Adoro
Vinga
i ara us deixem
aquest tema
de Judit
Nederman
que es diu
Canta
Lo importante
es que el corazón
rescate el cuerpo
corazón
Sienta
que la verdad
está detrás
y que yo entiendo
más allá
de tus palabras
que la verdad
llegué
dentro
dentro
de tus ojos
Si te digo
cantar
Tu me entiendes
Si yo te digo
cantar
Tu me entens
Si yo digo
cantar
No sé
comprens
Si yo te digo
cantar
Tu me entens
Si me escuchas
Yo puedo hablar
Yo puedo hablar
Yo puedo hablar
Yo puedo hablar
La mirada
tiene que ser
Ha de ser
Tengo que ser
Libre
Libre
Liure
De las lleis
Que volen
Esborrar culturas
Com si no
fóssim germanes
A Belén
Yo siempre
voy a vivir
Nadie
necesita
allí
Si te digo
cantar
Tu me entiendes
Si yo te
canto
Tu me entens
Si yo digo
cantar
No sé
comprens
Si yo te
canto
No marxeu eh
que ara
tot seguit
el que farem
serà reposar
l'entrevista
que vam fer
a la companyia
de teatre
La Cadira
una nova companyia
de teatre
que de fet
demà
presenta la seva
primera obra
Glen Gardy
Glen Bloss
aquí
al casal
de joves
de Sant Just
La companyia
La Cadira
té com a membre
una jove
Sant Justenca
que es diu
Dina López
també l'escoltarem
a l'entrevista
i rebent a l'estudi de ràdio d'Esvern
a tres membres de l'emergent companyia de teatre
La Cadira
una de les quals
la Dina López
és una jove
Sant Justenca
l'acompanyen també
la Naira Pérez
i l'Helena Flor
i les tres
ens venen a parlar
de l'obra
que presentaran
el proper 14 de juny
al casal de joves
de fet
és el seu debut
com a companyia
bona tarda
les tres
què tal
com esteu?
Bona tarda
Bé
d'aquí
molt poquet
us veurem en acció
al casal de joves
Parleu-nos una mica
de la proposta teatral
amb la que us llanceu
Bé
és una adaptació
de l'obra
Glen Gary Glen Ross
de David Mamet
i
es va començar
com un projecte
de la Uni
i
era una pràctica escènica
que durava 20 minuts
i vam començar els assajos
vam presentar
i bé
vam veure que funcionava
molt bé com a grup
i bé
els hi vaig proposar
si volien
moure-la
al teatre
un teatre
i la Dina ens va dir
que al teatre de Sant Jus
hi podíem fer-ho
doncs vam començar a assajar
vam veure que tot anava bé
i doncs aquí estem
que bé
o sigui tot va començar
una mica
com una pràctica
un treball
a nivell d'Uni
i que ha traspassat
barreres
per dir-ho així
i ara
us heu
ja conformat
inclús com a
com a companyia
expliqueu-nos una mica
la trama per això
de què tracta
a veure
l'obra original
tracta
d'uns agents immobiliaris
que viuen a Chicago
i bé
és
bàsicament
tracta una mica
del capitalisme
és una crítica
bastant dura
al capitalisme
o sigui
és una
una construcció
microcòsmica
d'aquests Estats Units
dels anys 80
no
del
de l'auge
aquest
del mateix capitalisme
la necessitat
d'èxit
bueno
d'això
i també tracta
una mica
dels homes
en aquesta posició
de treball
com
lluiten
per
poder aconseguir
l'èxit
i com es trepitgen
entre ells
llavors
vaig donar la volta
per donar-li
un punt de vista
femení
també perquè
totes les
o sigui
totes les actrius
són dones
menys un
que és un home
vale
i bueno
jo que soc la directora
que també sóc una dona
llavors
em semblava interessant
també donar-li la volta
i donar-li
un punt de vista
feminista
sense acabar de ser
una obra feminista
però ja té
com aquest punt
de dones
a un espai
de treball
que no els pertoca
en aquella època
i com
de manera cruel
cap a les seves companyes
s'intenten fer lloc
en un espai
que no
les pertany
i l'aveu escollir
vosaltres
l'obra
és a dir
com arriba
a les vostres mans
us l'ha abandonat
ja per dir-ho així
des de la uni
o vau ser vosaltres
una mica
les que vau rebuscar
entre material
perquè Elena
tu ets la directora
però ets la directora
ara que s'està movent
l'obra
o en el seu moment
de fer-la
per la uni
ja et van establir
a tu el rol
de directora
no o sigui
jo estem
totes les que estem
a la companyia
som de
de la universitat
eòlia
llavors
hi ha
hi ha dues modalitats
que són
direcció i dramaturgia
i interpretació
i les actrius
fan interpretació
fan la carrera
i interpretació
i jo faig la
de direcció
i dramaturgia
i cada any
es fan dues pràctiques escèniques
que a cada director
o directora
ens assignen
un grup d'actors
i actrius
i ens donen uns requisits
llavors
el requisit
d'aquest
bueno
d'aquell any
que va ser l'any passat
era treballar el naturalisme
i jo
bueno
ja m'havia llegit
aquesta obra
i
i se'm va acudir
perquè era una obra
que ja m'agradava llegir
i em va semblar interessant
posar-la en escena
tot el tema
de
doncs això
el que he comentat abans
del capitalisme
i ja que m'havia tocat
un grup de dones
m'interessava també
treballar
clar
des d'aquest punt de vista
quant de temps
porteu assajant-la
és a dir
treballant
mirant els personatges
tot això
quant de temps porteu?
clar
el treball d'Òlia
el vam presentar
al gener
i vam començar
al setembre
a octubre
a treballar-lo
i després
bueno
va ser un temps
de pensar
i així com
vam prendre un descans
després d'esprena Eòlia
i des del fabre
que portem assajant
per fer-la
aquí el casal
que ja és
més extensa
hem canviat
una mica
la manera de ser
de cada personatge
i li hem donat
una volta
a tot
sí
però per algun
motiu en concret
o perquè creieu
que és millor
o?
bueno
digues
digues
va ser com una mica
l'anar treballant
que cada persona
també va veure
com
si potser
el primer cop
que la vam fer
el tenir menys temps
vam agafar
com molt els clitxés
de cada personatge
i ara
li estem com donant
una volta
perquè els personatges
tinguin més profunditat
psicològica
i un rerefons
més intens
que no pas abans
quan la vau fer
a Eòlia
quin va ser
el primer feedback
de la gent
que la va veure
o dels professors
bé
és que clar
hem explicat
com la part més formal
però
sí que és veritat
que el dia
que la vam presentar
no les vam poder acabar
perquè va haver-hi
un incident
en una cadira
ostres
fa això
la companyia
es diu així
la companyia
us ho anàvem a preguntar
després
després
els preguntaré
sobre coses
de la companyia
però bueno
i bueno
el que va passar
és que fèiem
o sigui
interpretàvem
tant a les grades
com
com a la part de baix
no?
de l'escenari
i hi havia un actiu
que havia de tirar
una cadira
en un moment
de l'obra
i bueno
ens van dir
que allò no es podia fer
però al final
l'actiu
ho tenia super interioritzat
cosa que passa molt
quan treballes
molt una obra
i tens
els moviments
molt interioritzats
després és com difícil
treure-t'ho
i la va tirar
i llavors
ens van parar
i per això també
va ser com la motivació
d'acabar-les
i de continuar treballant
va ser com un moment
d'ofuscació
en el moment
que ens van parar
les obres
perquè va ser com
després de tant treball
no poder-la acabar
davant del públic
havia vingut gent
a veure'ns
fora de Barcelona
i així
i vam dir
bueno
amb l'ofuscació
ho vam transformar
i vam dir
ho portem a fora
d'acabar-les

en català
en català
segur que
n'han fet alguna
no estic del tot segura
a on
però estic segura
que alguna n'han fet
creieu que agradarà
al públic
que sorprendrà
com creieu
que el públic
rebrà aquesta obra
bueno
jo crec que
se li ha donat una volta
bastant interessant
o sigui
si coneixes l'obra
no és una proposta
tampoc que et puguis
acabar d'esperar
no?
si te l'has llegit
o l'has vista
perquè no és la manera
convencional
de fer-la
vale
perquè també ho vam
o sigui
ho vam proposar
com volíem sortir
d'allà
perquè la vam plantejar
inicialment
com una cosa naturalista
no?
que és el que ja
ens aportava l'obra
com a tal
però
bueno
amb aquests assajos
ja després
o sigui
extraoficials
de fora de la uni
ja vam
vam començar
a sortir
d'aquest naturalisme
i vam començar
a proposar
nous trencaments
i
doncs això
el que ha dit la Dina
que
proposar
noves capes
de personatge
i
també
d'escenografia
l'escenografia
l'estètica
com a tal
està bastant marcada
és molt complicada
l'estètica
l'escenografia
o?
com a
bueno
ara estem tenint
alguns problemes
no?
estem acabant
de buscar coses
i tal
i ens estem trenquant
una mica el cap
perquè tenim idees
com molt concretes
al cap
però que no acaben
de ser fàcils
tampoc
per pressupost
perquè acabem de començar
som una companyia emergent
i tampoc
no
no ens interessa
passar-nos
de pressupost
i ens agrada ja
fer una cosa
low cost
no?
llavors
estem intentant
buscar maneres
més econòmiques
de fer el que volem
i que ens agradi igualment
que això realment és fàcil
si s'hi pensa una mica
sí
però igualment
tampoc
ho estem fent a la italiana
o sigui
jo crec que és com
bastant original
la proposta
i parlem-nos
ara una mica
de la companyia
perquè ja sabem
una mica
podem intuir
d'on ve el nom
la cadira
però us coneixíeu abans
de la uni
sabíeu
no sé si
com treballàveu
o sigui
us veu conèixer
entenc a la uni
no?
però no sé
si havíeu treballat
abans
juntes
fent algun altre
tipus d'obra
algun altre treball
clar
sí que és veritat
que la Dina
l'Eduard
l'Ada
i jo
que és clar
la Naira
estem a la mateixa classe
aquest any
però els altres
estan a dues diferents
i
com a grup
jo era la primera vegada
que
que feia algun vells
i
sí
o sigui
ens intenten
com barrejar bastant
entre classes
i així
també per treballar
amb diferent gent
i també
el primer dia
sí que va ser com més
això
almenys els que ha dit
que anem a la mateixa classe
els altres va ser com
bastant
primer contacte
i vau decidir
constituir-vos
com a companyia
arrel de
és a dir
arrel de veure
que treballàveu bé
o sigui que congeniaveu bé
amb aquesta obra
o perquè ja teníeu
alguna altra idea
de futur
no
jo crec que vam notar
que hi havia molta cohesió
de grup
i que treballàvem molt bé
i també teníem tots
molta motivació
i moltes ganes
per continuar
explorant personatges
per evolucionar l'obra
i crec que és això
justament el que ens ha animat
a treure la fora
sí
i parlant una mica
també dels components
que sou
sou totes
estudiants
entenc
a Eòlia
de la universitat
us voleu dedicar
a això
com vau decidir
una mica
expliqueu-nos
per què esteu estudiant
sou joanetes
i què és el que us atrau
o cap on voleu dedicar
la vostra carrera
en aquest sentit
o sigui
jo porto fent teatre
des de petita
els pastorets
a Sant Jús
sí
conegudíssima
la dinam
els pastorets
i
bueno jo
realment va ser
arrel dels pastorets
em va començar a interessar
però des de molt petita
aquí ja
m'agrada tot aquest munt
del teatre i així
i sí que és veritat
que arrel d'eoli
hem començat a fer cinema
però jo
des del meu punt de vista
com a mínim
encara estic com
explorant els dos mons
i veient aviam
què m'agrada més
que també és veritat
que al final
tu et pot agradar
més una cosa o l'altra
però al final
quan surts
el que trobes
trobes
perquè és complicat
però bueno
molt bé
ja sabem una mica
la dina
i ara
quina de les dues
l'Helena
bueno jo
també feia teatre
o sigui feia teatre
al meu barri
i vaig fer
el batxillerat escènic
també
vaig fer teatre
vaig intentar entrar
a l'institut del teatre
no vaig entrar
llavors
vaig tenir una crisi
crisi personal
crisi personal
que no sabia
si volia seguir
o volia fer altres coses
volia marxar
i se'm va presentar
se'm va presentar
la dramatúrgia
perquè a mi sempre
m'ha agradat escriure
però tampoc
no m'havia plantejat
bueno de fet
no tenia massa clar
el que era la dramatúrgia
i bueno
se'm va plantejar
direcció i dramatúrgia
vaig començar
i m'està agradant molt
o sigui
crec que és una cosa
que m'encaixa molt bé
sí que
estaria molt guai
tornar a la interpretació
però
sí
són dos mons
que van arrelats
al cap i a la fi
clar
llavors
un no posa barreres
a l'altre
i en el teu cas
Naira
doncs jo també
vaig fer el batxillerat escènic
i va ser allà
quan em vaig començar
a plantejar
si volia fer interpretació
o què faria després
i bueno
vaig estar mirant
diferents llocs
i al final
i al final
em va agradar molt
Eolia
i com ho havien plantejat
la carrera
i va ser allà
quan vaig començar
i bueno
a partir d'aquí
doncs
m'està agradant molt
i la veritat és que m'hi veig
i després de
a veure que digui bé el nom
espera
Glen Garry Glen Gloss
què us presenta?
voleu fer alguna altra cosa
com a companyia?
esteu mirant altres projectes?
o de moment
de moment
tenim aquest
clar
és que
dues companyes
marxen d'Erasmus
llavors clar
estem mirant
si potser
fer una altra peça
o esperar-nos
o anar muntant
una altra cosa paral·lelament
llavors és una cosa
estem en un moment
que crec que estem
esperant a que passi
Glen Garry
i després
ja plantejar-nos
però la idea
jo crec que de moment
és fer alguna cosa
en un futur
però no sabem encara
què ni com
però bueno
la idea està
recordem a l'audiència
quan us poden venir a veure
com aconseguir les entrades
o si han de reservar
alguna cosa
és el 14 de juny
al Casal de Jogues
fem dues funcions
a les 5 i a les 8
i es poden inscriure
per un formulari
per tenir entrada reservada
i es paga
aquell dia allà
que són 5 euros
hi ha cartells pel poble
que poden agafar el QR
i allà es troba
i si no a l'Instagram
la cadira companyia
també allà
tenim tota la informació
i allà anem penjant
també informacions
dels personatges
i de l'obra
i anem
per anar a fer una mica
de boqueta
no?
a la gent
que bé
i ja l'última pregunta
Glen Garry Glen Bloss
d'on ve el nom?
què significa?
és el nom d'algun dels personatges?
què vol dir?
és el nom de l'obra original
i ve de Glen Garry Highlands
que és un terreny
que intenten vendre
les agents
i després està Glen Rose Farms
que és un altre dels terrenys
recorrents
que intenten vendre
són dos terrenys
i suposo que el director
va ajuntar aquests dos conceptes
i els va
o sigui com l'obra
el text
com a tal
no està
sí que està modificat
hem tret personatges
i els hi hem donat la volta
a bastantes rèpliques
i a bastants moments
però
ja m'interessava
deixar el nom
de l'obra original
perquè és un nom
que la gent
coneix
m'imagino
sí m'agradava
clar perquè canviar-lo
sí perquè canviar-lo
exactament
molt bé
doncs jo crec que no ens ha quedat
res més
el tintem
no us heu
no us heu preguntat
per als personatges
perquè crec que és maco
també que sigui una sorpresa
que la gent
i si no
que mirin el vostre Instagram
que allà està posat
escolta'm
molt bé
doncs ha estat un pla
tenir-vos a les 3
Naira, Elena i Dina
aquí a Ràdio Desver
en aquests minutets
moltíssima sort
i a veure si podem
anar al Casal de Joves
el 14 de juny
d'acord?
moltes gràcies
que vagi bé
adeu
adeu
Sant Just
ja no tens excusa
per sintonitzar
Ràdio Desvern
cada tarda
de 5 a 7
escolta el magazín
La Rambla
de dilluns a divendres
amb Núria Garcia
un programa que fa poble
actualitat i entreteniment
tertúlies
cicles d'entrevistes
espais culturals
seccions d'esport
de natura
cinema
salut
on es parla i es dona veu
sobretot
a les entitats
i a la ciutadania
de Sant Just
només hi faltes tu
segueix el dia a dia
de la Rambla
a Instagram
i Twitter
arroba
la Rambla
9-8-1
i recupera els podcasts
que més t'agradin
a radiodesvern.com
El meu país
la pluja
no s'aplauré
El canvi climàtic
asseca els rius
posa en risc
l'abastament d'aigua
i la producció d'aliments
treballem per fer front
a la sequera
i garantir l'aigua
però cal l'esforç
de tothom
Cada gota com té
La pluja no la controles
La eixeta sí
Generalitat de Catalunya
Encara ens queden uns minuts
perquè toquin
les 7 de la tarda
i ens acomiadem
del programa
Per tant
el que farem
és fer un repàs
d'aquestes notícies
i dels titulars
més llegits
i comentats
als portals
de la Corporació Catalana
de Mitjans Audiovisuals
és a dir
és a dir
el portal de TV3
Catalunya Ràdio
etc.
De moment
De moment, les notícies que estan tenint més impactes,
que s'estan fent més ullades, són les inundacions
i de les carreteres tallades per la pluja torrencial al Vallès
i també a la Catalunya central.
Si entreu als portals de TV3 i el 324 veureu algunes de les imatges.
Les tempestes que han descarregat fort aquesta tarda
en diversos indrets del país han provocat inundacions
i problemes de trànsit en punts, com hem dit, al Vallès,
també a la Catalunya central i també a la Garroja.
Algunes carreteres, com la C58, la B40, la C16,
estan tallades a Terrassa més de mitja hora de cues,
també per pluges torrencials.
Les vies s'estan reobrint al trànsit
i, doncs bé, a poc a poc es va recuperant la circulació.
Vinga, anem a mirar altres notícies que també estan sent molt comentades,
llegides.
Per exemple, al primer lloc destaca el titular que diu
que el tità llaire, un tità llaire, que s'anomena Mario Esno,
esclata contra els pares per l'incivisme dels infants.
En paraules seves diu
Què coi hi teniu al cap?
Preguntaen els pares.
La falta de respecte i les mostres de mala educació
han fet esclatar aquesta persona, aquest tità llaire,
que va veure com el públic infantil
li buicotejava un espectacle de titelles que feia al carrer
sense que pràcticament cap adult fes res
per aturar l'incivisme dels nens i nenes.
Mario Esno, que és el nom de l'artista,
va fer una funció al carrer, justament a Almeria,
donant vida a un titella i això ja va ser la gota que va fer besar el got,
perquè la indignació el va portar a gravar i a penjar a TikTok
un vídeo de denúncia que s'ha anat fent viral a les xarxes.
Ell diu que el que li va passar en el moment de la funció
no li havia passat mai a la vida
i que sent realment com una merda, com a artista,
com a persona i com a ésser d'aquesta societat, lamenta.
Segons ell ha dit en el vídeo de TikTok
que els infants van pagar i van insultar el titella
i diu que li van fer de tot
i que fins i tot un nen es va treure un moc i li va enganxar.
I això és el que ha dit, que està indignat,
no pel que van fer els infants,
sinó perquè els adults que estaven al seu càrrec
no van fer absolutament res.
Una altra notícia que està sent també molt llegida i comentada
és sobre la investigació a una agressió
a una dona trans al metro de Barcelona,
una agressió que va ser gravada per als passatgers.
Les imatges mostren cops de puny, puntades de peu,
insults i comentaris com surt d'aquí, comporta't
o deixa de fer el ridícul.
Doncs sí, els Mossos d'Esquadra estan investigant
aquesta agressió que va passar la nit del dissabte
en un vagó del metro de Barcelona
i per la qual l'Ajuntament de Barcelona
ja ha activat l'anomenat protocol contra la LGTBI fòbia.
Els fets, més concretament,
van passar cap a les 9 del vespre
a la línia o la línia vermella
a l'estació de la plaça de Catalunya.
L'Observatori contra l'Homofòbia
ha detallat que es tracta d'una agressió
a una dona trans.
Vinga, anem amb més titulars.
També un dels més llegits,
concretament entre aquest top 10,
és sobre la mort del conductor
d'un patinet elèctric
en caure a la Gran Via de Barcelona.
La víctima tenia 25 anys.
Ha mort de l'accident
que ha tingut quan circulava
amb patinet elèctric per la ciutat comptal.
Va passar divendres,
poc després de les 9 del vespre,
a l'alçada, més o menys,
del número 924
de la Gran Via de les Corts Catalanes.
Segons va informar ahir dilluns
la Guàrdia Urbana,
el conductor va caure
sense que en l'accident
hi hagués implicat cap altre vehicle
ni cap vianant.
I va ser arran de la caiguda
que la víctima va quedar
ferida de gravetat.
Una ambulància del SEM,
del Sistema d'Emergències Mèdiques,
el va traslladar a l'hospital
on va acabar morint
a cap d'unes hores.
I també comentem la notícia
d'un ferit crític
a xocar contra una atracció
quan corria a la fira
de la Patum de Berga.
Va passar dos quarts de cinc
de la matinada
i l'home va ser traslladat
a l'hospital comarcal.
Doncs sí,
aquest home va quedar ferit
després de xocar
contra una atracció
fora de servei
a la ciutat de Berga.
Ho han explicat fons policials,
l'home estava corrent
i no va veure els ferros
de l'atracció.
A conseqüència del cop
va resultar ferit crític
i el van haver de traslladar
a l'hospital de Sant Bernabé.
I acabarem comentant
també una altra notícia
molt llegida
sobre la Leslie,
l'heroïna.
Diu,
així van sobreviure
els quatre germans colombians
40 dies a la selva.
La Leslie és la germana gran
de 13 anys,
d'aquests quatre germans
que gràcies
als seus coneixements
sobre el medi
va poder salvar
els seus germans.
La història
d'aquests germans
és que han sobreviscut
40 dies perduts
a la selva
més gran del planeta
a l'Amazònia.
I aquesta història
d'aquests germans
ha fet la volta al món.
Molts ho han qualificat
de miracle,
però el cert
és que a mesura
que es van sabent detalls
del seu periple,
el més segur
és que hagin sobreviscut
gràcies
als coneixements
ancestrals indígenes
que tenia
la germana gran,
recordem de tan sols,
només 13 anys.
Estem escoltant de fons
aquest tema de
Mamma Mia!
D'Ava!
M'agraïn
Menys de dos minuts perquè toquin les 7 de la tarda.
Nosaltres ens hem d'acomiadar del programa d'avui en aquest punt.
Podeu recuperar tot el contingut a la web radiodesvern.com
i també als podcasts, que trobareu també a la web,
o bé a les xarxes socials, els comptes de Twitter i també d'Instagram
amb l'usuari arroba la Rambla 9-8-1, tot seguit i amb minúscula,
o bé arroba radiodesvern.
Nosaltres tornarem demà ja dimecres, també a la mateixa hora,
per fer-vos companyia de 5 a 7.
Ara, a les 7 en punt, toca escoltar l'informatiu de notícies
de la mà de Mariona Sales Vilanova
per estar al dia de tot el que passa aquí a Sant Jús
i escoltar les notícies del poble.
Res més, que acabeu de passar molt bona tarda
i ens tornem a trobar demà, aquí al 98.1 FM,
Ràdio d'Esvern, la ràdio municipal de Sant Jús.
Que vagi bé, una abraçada, fins demà!
Ràdio d'Esvern, la ràdio municipal de Sant Jús.
Aquest dimarts, a les 10 del vespre,
la música coral més de mil anys d'història,
un programa realitzat i presentat per Pep Quintana.