Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Bona nit!
Bon dia i feliç dissabte. Arrenc aquí ara el resum de la Rambla.
Soc Daniel Martínez, presentador de la Rambla al magazín de matins de Ràdio d'Esvern i avui us portem el resum de la Rambla, aquell espai on recuperem les entrevistes destacades de la setmana i us les portem aquí al cap de setmana perquè les podeu escoltar amb deteniment.
Aprofitem que estem a les zones del 98.1 FM avui en dissabte per saludar-vos, per desitjar-vos bon cap de setmana i per convidar-vos a escoltar els propers minuts aquí al 98.1 FM. Soc Daniel Martínez i ara comença el resum de la Rambla.
I ara és moment d'encetar l'entrevista del dia, és moment de parlar avui amb la Inoa. Parlarem sobre la gestió dels nostres diners. Ho hem comentat abans també a Sumari i avui a Inoa Oliver la tenim al telèfon per parlar precisament d'això.
Des de dona i empresa també inicien un taller d'iniciació per ser més efectius en la gestió dels nostres diners. Com gestionem els estalvis? Si fem una bona planificació financera? I de la mà d'Ainou Olivell, llicenciada en Dret i màster en Fiscalitat i Planificació Financera,
doncs aprendrem a entendre millor com gestionar els nostres diners per aconseguir els nostres propòsits. Aquest és un curs, una formació que es durà a terme el dia 3, és a dir, dimecres a les 8 del vespre al local de Dona i Empresa. Ainhoa, bon dia!
Hola, bon dia, què tal?
Tenim en general molt poca cultura financera i crec que és sumament important pel nostre dia a dia. Doncs arrenquem parlant una mica de què destacaries d'aquest taller que es durà a terme aquesta mateixa setmana, aquest taller organitza el teu futur financer.
Sí, el que més destacaria és que serà sobretot un enfocament pràctic. El taller ajuda a entendre conceptes financiers de manera senzilla i aplicable i ofereix eines concretes perquè cada persona pugui organitzar millor els seus diners i prendre les decisions amb més seguretat.
Molt bé, i per l'altra banda també com creus que aquest taller pot ajudar els participants a la seva vida quotidiana, Sant Just? Perquè clar, entenc que també extrapolar-ho, portar-ho a la vida econòmica de cada llar també és una tasca que s'ha d'adaptar una mica en funció de les necessitats de cada persona Exacte, simplement tindre una bona planificació sempre ajuda perquè et dona un ordre i una claretat
Quan tens una visió realista dels teus ingressos, despeses o objectius, és més fàcil viure amb tranquil·litat i planificar, òbviament, el teu futur. I, a més, en un poble com Sant Jús, amb molta vida comunitària i projectes locals, una bona salut financera també facilita participar-hi de forma més activa.
Llavors, a qui vingui, òbviament, és poder ajudar-la. Jo el que vull que sigui un taller molt pràctic, que em preguntin i que se'n vagin amb quatre coses bàsiques perquè puguin començar a aplicar-ho elles mateixes.
Totalment. Doncs seguim avançant perquè tenim més preguntes també relacionades amb aquest tema. Quins creus que són els errors més habituals que observeu a la gent que gestiona diners? Aquelles coses que dius, ostres, per aquí millor no tiris, tira millor per allà, no? A vegades, clar, coses que a nosaltres resulten potser gens evidents per a vosaltres són signes d'alarma molt evidents i molt clars, no?
Exacte. Jo el que primer recomano a qualsevol família, empresa o persona individual és tenir un pressupost clar, perquè normalment no separem els estalvis de les despeses, no planificar els imprevistos, confiar massa en la improvisació i prendre les decisions impulsives. Hi ha molta gent, ara per exemple, a Black Friday, tothom vinga a comprar. Llavors, és realment necessari fer aquestes compres, no?
Hem de tindre, jo crec que, pressupostar bé les nostres despeses, els nostres ingressos i, sobretot, tindre clar quins objectius o quines fites jo tinc amb la meva família, amb la meva persona individual o amb la meva empresa.
Llavors jo crec que molta gent o la gran majoria el que em trobo és que viu el dia a dia i pren decisions impulsives sense cap tipus d'organització com siguéssim. Clar, i a partir d'aquí és quan vindrien les situacions complicades de gestionar allò de no m'ha arribat amb el que tinc, no m'ha arribat per final de mes o el que sigui. Hem de planificar, és a dir, jo sempre és el que recomano a tots els meus clients o quan jo faig
xerrades sobre temes financers. Si nosaltres tenim una previsió, llavors és molt més fàcil que la nostra vida tingui un ordre.
i que no ens agafi el toro, com siguéssim. Clar, clar, clar, totalment. Doncs res, continuem, perquè ens agradaria també saber com influeixen aquestes activitats, d'alguna manera hem d'influir, no?, per ajudar la gent de manera de planificar els seus diners, però, clar, per saber com influeixen, també hem de saber per on comencem, no?, per on comencen aquests tallers, per on comences tu també a portar una mica el camí, no?, d'un bon...
D'una bona planificació, que crec que és una paraula que defineix molt bé el que comentàvem. Exacte, exacte. Jo crec que la planificació, hi ha molta gent que la meva feina sempre diu, no, bueno, inversió, a mi em fa molta por invertir, no? I jo sempre dic, anem a buscar la paraula planificació, jo he de planificar, no? Què necessitaré per d'aquí sis mesos, o què necessitaré per d'aquí cinc anys, o què necessitaré, doncs, jo què sé, per la meva jubilació, no?
Llavors, pel que feies amb la pregunta que m'has fet, jo considero que és molt important que aquí, en general, la gent té molt poca cultura financera. Llavors, hem de rebre, primer, informació clara, exemples reals i eines simples per poder canviar la manera o que generin la gent consciència i que motivin a prendre petits hàbits que marquen, òbviament, una gran diferència amb el temps. Llavors, no podem passar de zero a cent
però sí que hem de començar amb petits hàbits perquè ens ajudin a que a la llarga poder tindre una bona salut financera. I pel que fa a les accions que podríem recomanar portar de forma paral·lela, és a dir, combinar amb aquest taller, què és el que creus que podria fer la gent per treure més profit? És a dir, després de fer aquest taller, aquesta sessió, quins són les primeres passes, diguéssim?
Sí, jo el que sempre aconsello és primer fer un seguiment personal, saber exactament, perquè cadascú és diferent, és a dir, cadascú té la seva situació social, familiar, de diners, llavors el que hem de fer és, jo el que diria és revisar, fer un pressupost personal, revisar-lo un cop al mes, anar ficant els teus ingressos, les teves despeses, per fer tindre un pressupost anual després,
i fer una sessió de planificació anual, òbviament, i complementar-ho sempre. Jo sempre dic que el més important és tindre una formació sobre inversió, sobre estalvi, sobre hàbits financers saludables. Sí que és veritat que és un tema que no estem acostumats a tindre cultura financera. Llavors, jo sempre recomano escoltar gent, escoltar podcast,
posar-te al costat d'algun professional perquè et pugui ajudar a establir les teves fites. Perdó, Inoa. Avui estem parlant amb Inoa Oliver, estem parlant de la gestió dels nostres diners i ho estem fent també amb aquesta visió de veure què és el que estem fent en els nostres llars, què podem canviar i com a vegades aquests consells ens poden ajudar a arribar millor a final de mes.
Quina connexió hi ha entre la salut financera personal i la participació en activitats com aquestes, que són comunitàries? És a dir, creus que d'alguna forma també compartint l'experiència de cadascú també pots enriquir una mica més i pots aprendre de l'altra, d'algunes accions que fa l'altra persona que potser també t'anirien bé en la teva vida financera? Aquí és una dualitat. Sí que pots mirar el que fa el del costat, però segurament les teves necessitats no siguin iguals.
Llavors, jo el que recomanaria és primer sentar-me cadascú amb ell mateix i veure quins objectius tinc. Pel que fa a la participació en activitats comunitàries, quan una persona té una estabilitat i un ordre financer, tendeix a viure amb menys estrès i això facilita implicar-se més en activitats socials, culturals o econòmiques locals. Llavors, sobretot primaria tindre tranquil·litat econòmica
per donar-te espai mental per participar, aportar i créixer dins de la comunitat. Clar, doncs, tenint això ben clar, ens agradaria saber si dones algun consell per a aquella gent que vulgui començar a gestionar millor els seus diners i no sàpiga per on fer-ho. Doncs, aviam, començaria amb el més simple, que seria saber exactament amb què es gasten els diners cada mes. Quan això està controlat,
es pot ja definir un pressupost i fixar petits objectius d'estalvi i, sobretot, crear un fons per imprevistos, perquè normalment la gent, és el que t'he comentat abans, viu molt el dia a dia, que entenc que és molt difícil, és molt difícil amb la situació de salaris baixos, la vida cada dia està més cara, però jo sempre recomano que l'estalvi hauria de ser com una despesa obligatòria, igual que paguem...
la llum, l'aigua, l'hipoteca, l'escola dels nens, que l'estalvi, encara que sigués baix o el que sigui, que fos també com una despesa. Perquè normalment el que em trobo és que l'estalvi el deixo a final. Quan jo he pagat ja tot, doncs si em sobra alguna cosa...
És l'estalvi. Llavors, jo recomanaria que un tant per cent del teu sou ja el focalitzéssim directament cap a l'estalvi. I després ja veuríem amb quin objectiu, no? O sigui, amb quins objectius tinc jo o quines fites per poder destinar aquell estalvi al que jo necessiti.
Doncs sí, molt important el fet aquest de per si, d'inici, tenir aquesta separació. Si no, moltes vegades és el que comentes, diem, bé, quan ja hagi pagat tot el que haig de pagar, quan ja hagi fet tot el que haig de fer, agafaré i posaré una mica d'estalvis. Exacte, jo crec que aquí ve l'error, un dels errors més grans que comet la gent.
De gastar, i escolta, jo perquè em dedico a això ja fa molts anys, però abans era així jo. És a dir, jo tot el que ingressava m'ho gastava, no? Llavors, si jo ja de bones a primeres ja m'ho separo, llavors directament no m'ho podré gastar. Llavors recomano que apartem alguna cosa, encara que sigui mínim, no? Perquè m'he trobat en molts casos de dir, és que jo no puc estalviar.
Hi haurà casos i casos, òbviament, perquè el primer és poder viure, però també és important assistir la capacitat de fer-ho. Aquesta activitat està organitzada per donar-hi empresa. Això vol dir que també molta de la gent que pugui venir a aquest taller probablement té negoci o és una persona autònoma.
Això vol dir que d'alguna manera també seria interessant veure com es poden aplicar directament aquestes accions que comentaves també a les activitats econòmiques i als projectes locals del nostre municipi. Exacte, és a dir, una empresa o una persona autònoma també ha de fer aquest pressupost com a empresa o com a autònoma. Llavors, els conceptes com planificar ingressos i despeses
gestionar els riscos, establir objectius, són perfectament aplicables tant a projectes personals com a iniciatives o comerços locals. M'explico?
Clar, clar, clar. I, per altra banda, com creieu que, d'alguna manera, podem fomentar hàbits més saludables en la planificació i la gestió personal? Perquè, clar, pel que comentes, hi ha moltes vegades que no tenim aquest hàbit, no? El millor, potser, una de les paraules seria planificar i l'altra potser seria hàbits, no?, en la salut financera. Exacte. Llavors, també aquests tallers creen un espai de confiança, no?,
on aprendre, compartir dubtes i normalitzar parlar de finances, perquè ens trobem que parlar de finances la gent no en parla d'això. Llavors jo crec que el primer pas seria poder parlar d'això, perquè és el que t'he comentat abans, hi ha molt poca cultura financera. Jo crec que les escoles haurien de donar tallers de com planificar o com gestionar els nostres diners, perquè els nens es trobaran, òbviament que rebran quan tinguin, amb la seva primera feina, uns ingressos,
i el com saber gestionar això des que començo a treballar. Jo crec que és importantíssim. Llavors, aquests tallers és això. Jo el que vull és donar confiança perquè la gent comenci a parlar de finances i que es treguin aquesta barrera de...
per poder començar a planificar la seva vida financera. I tanquem parlant de l'última qüestió del dia, que seria un missatge, un missatge que podries donar a aquelles persones que encara no s'han apuntat al taller i que han participat en altres activitats de dona i empresa, però encara no han fet el pas d'apuntar-se a aquest taller i encara estan a temps a través del web de dona i empresa. Quin missatge els enviaries, a aquesta gent que ens estigui escoltant?
Doncs els diria que és una oportunitat molt valuosa per guanyar tranquil·litat i seguretat. Crec que és un aspecte present a la vida de tothom, com són els diners. Llavors, són activitats pensades per ajudar, per practicar i per adaptar tothom.
Llavors, jo crec que apuntar-s'hi és el primer pas per fer un canvi positiu i durató en el futur. Perfecte. Doncs Ainoa, Oliver, gràcies per passar pels micròfons de Ràdio d'Esvern. Que vagi molt bé aquest taller d'aquest dimecres i res, a seguir cuidant la nostra salut financera. Doncs moltes gràcies. Adéu-siau. Adéu, adéu.
Ara escoltes ràdio d'Esbert, sintonitzes ràdio d'Esbert, la ràdio de Sant Just, 98.1. Ràdio d'Esbert, 98.1. Ràdio d'Esbert.
Seguim al magassin de Matins de Ràdio d'Esvern, seguim a la Rambla. Ara és moment de parlar amb la Cristina Sánchez i amb el David Bonacassa. Volem parlar del Trail Barcelona i és que engega un nou projecte més, Trail Barcelona, i en aquest cas ens ho venen a explicar, com sempre, aquí als micròfons de Ràdio d'Esvern. Cristina, David, bon dia. Bon dia. Bon dia. Com esteu? Com va tot?
Doncs mira, un altre cop per aquí. Sembla que ho tenim com a costum, eh? Un cop al mes ens anem veient. Esteu molt actius, eh? Sempre, sempre. Molt bé. Primer vau venir a parlar d'aquesta activitat que vau fer al Walden, la vertical Walden, que va ser tot un èxit. Després vau venir a parlar també d'aquest projecte amb Càritas, que també va funcionar molt bé...
i va ser un èxit a l'hora de recollir aliments. Crec que vau fer un rècord, no?, en comparativa amb l'any passat, amb anys anteriors. Sí, sí, cada any superem. És el que ens comentau una mica, no?, la vegada passada ens dèieu, no, és que estem intentant aviam si superem el rècord, i el rècord crec que el vau superar el segon dia, no?, vull dir, de forma ràpida. Sí, sí, més de 500 a menjar.
Un menjar que va donar la volta per Collsalola i va tornar cap a Sant Juscà. Avui parlarem també de donar voltes per Collsalola perquè sabeu tots i totes que Collsalola està en alerta sanitària pel brot de pesta porcina africana detectat en sanglars. Ho comentarem també a continuació. Però abans anem a desvetllar el tema que ens veniu a tractar avui. Avui voleu parlar d'un repte solidari per donar suport a la Marató de TV3.
Sí, doncs mira, nosaltres cada any hi participem i col·laborem amb la Marató a TV3 d'alguna manera i en guany volíem fer una activitat en la qual pogués participar tothom d'una manera fàcil, ràpida,
i amb aportacions i lleugera total que se'ns va acudir això dels quilòmetres solidaris i ara t'explicarem una miqueta com funciona perfecte, doncs explica'm una mica quin és el concepte d'aquests quilòmetres solidaris i com pot col·laborar la gent que hi vulgui
Els quilòmetres solidaris es tracta d'apuntar-se a la nostra web i fer una donació voluntària d'entre 5 i 20 euros.
i anar registrant en aplicacions mòbils, rellotge, el que sigui, a l'esport una activitat que es vagi fent. Ja pot ser caminant, corrent, fins i tot nedant o amb bici, qualsevol tipus d'activitat, registrar-la i això ens envien a través de la nostra web també un pantallazo, diguéssim, un justificant d'aquesta activitat,
i nosaltres la pugem a un rànquing que tenim. Anem fent un rànquing de quina és la persona o el grup que fa més quilòmetres. Llavors, els guanyadors tenen un obsequi que entreguem nosaltres. Bàsicament seria això.
Per una banda, la inscripció, la donació mínima, el registre de quilòmetres i a partir d'aquí aquest podi que m'imagino que acabareu formulant amb les persones que hagin acumulat més quilòmetres o més temps o no sé ben bé com ho mesurareu això. Sí, farem un rànquing amb els quilòmetres que fan totes les persones i ja s'anirà veient quins estan els primers llocs i llavors ja haurà de batallar.
Clar, i aquí la pregunta seria qui pot participar i si hi ha algun límit d'edat, de nivell o de tipus d'activitat. Mira, pot participar... És una activitat oberta a tothom. Pot participar infants, famílies, adults, esportistes, no esportistes... Mira, ara, per exemple, acabo de parlar amb ma mare i camina cada dia moltíssim i ja m'està dient «t'estic apuntant als quilòmetres».
Perquè m'ho pugis a la pàgina web. Gent gran de totes les edats i de tots els nivells. No cal que hi hagi experiència esportiva. La idea és que hi hagi moviment. Bàsicament és això.
Perfecte. Doncs per una banda això, per l'altra també comentar la periodicitat. Quins dies diríeu que està disponible aquesta activitat, aquesta acció? Doncs mira, vam obrir divendres passat i estarà oberta fins diumenge 14, que és el dia de la Marató.
i fins a llavors tothom pot registrar. Cal dir que nosaltres, tema que és en just, però que s'ha apuntat gent de tot arreu. Fins i tot gent de Tenerife, de Madrid, d'Igualada, de tot arreu. És que és un repte que dona possibilitat d'apuntar-te i fer-ho des d'on vulguis. No hi ha una limitació ni de temps, ni d'espai, ni d'edat, ni d'activitat. Llavors és...
I fem això de fer-ho també amb esport, diguéssim, perquè està demostrat que l'esport afavoreix o lluita contra el càncer. Sí, crec que no hem comentat que en guany de marató...
Estar centrada en el càncer. A la recerca del càncer, concretament. Llavors, el repte m'ha enfocat una miqueta a aconseguir fons per a aquesta recerca tan necessària i alhora també conscienciar una miqueta del moviment, de l'esport, que és molt necessari per a la prevenció. Els experts diuen que
més de la meitat dels càncers es poden prevenir fent activitat o tenint una vida saludable. Llavors, també és una manera de visibilitzar tot això. I parlant d'això del càncer, és veritat que moltes vegades es veu una miqueta des de lluny, tot i que és una malaltia que a molta gent ens toca molt de prop.
Però només aquí a Catalunya l'any passat van morir 17.000 persones i es van detectar 42.000 nous casos, que és una xifra molt, molt important. Tot i que hi ha molts avenços, aquesta recerca és molt important perquè encara hi ha càncers que són... que hi ha poca investigació i necessiten avançar en tractaments...
amb investigació per poder oferir uns tractaments en condicions per a les persones que estan diagnosticades. Per una banda, la importància de lligar esport i solidaritat, com ens comentaven també en David i la Cristina, el fet aquest de la importància de l'activitat física com a eina de prevenció del càncer,
I també a mi m'agradaria saber d'on va sorgir aquesta idea, perquè com comentàveu ja fa un temps que aneu col·laborant amb la Marató de TV3 i de cop i volta com se us va acudir linkar aquest fet, aquesta acció que és comptabilitzar els quilòmetres que un realitza amb les seves pràctiques esportives i fer aquesta donació. És a dir, d'on sorgeix la idea de crear quilòmetres solidaris amb Trail Barcelona?
Doncs mira, teníem clar que volíem col·laborar amb la Marató perquè, com t'hem dit abans, cada any en participem. Aquest any en especial, jo malauradament aquest any vaig perdre el meu pare per aquesta infermetat, llavors tenia clar que sí o sí d'alguna manera col·laboraríem.
i llavors era buscar una activitat en la qual pogués participar tothom des de qualsevol lloc del món i fàcil una activitat fàcil que no fos la típica activitat que fas un dia en concret però que la família no sé què no pot venir posar-ho molt fàcil perquè hi participés
la majoria de gent possible. Perquè no hi hagués excusa. Exacte. I llavors, bueno, se'ns va acudir fer això i la veritat és que estem tenint èxit, la gent està molt engrescada, s'estan animant famílies, és gent que potser mai...
a sortir a caminar ara i es posen al rellotge i a veure si arribo i pujar els quilòmetres. Hi ha històries darrere maques. I molta gent conscienciada, òbviament, perquè és una malaltia que toca molta gent, malauradament. I llavors alguns corren o caminen per les seves persones estimades, per qui han perdut o per qui està lluitant contra la malaltia.
Hi ha moltes històries al darrere i les anirem compartint, la veritat. Clar que sí. També és interessant perquè no només et pots apuntar de forma individual, sinó que també ho poden fer de forma col·lectiva, no? Sí, sí. Grups, amics, famílies... Ens trobem des de gent que ho fa de forma individual a famílies, a grups, a clubs esportius...
La veritat és que hem fet bastant difusió a tot arreu, però en especial aquí a Sant Just, a diferents col·lectius, com per exemple en Bici sense Edat, els grups aquests de marxa nòrdica de gent gran, les entitats esportives, escoles, centres educatius... Hem intentat fer difusió perquè també s'engresquin i participin de forma col·lectiva, individual o col·lectiva, però...
però al final és unir-nos tots a la causa i moure'ns. Al final, entre tots, el nostre lema és aquest, si tu avances, la recerca progressa, és el nostre lema.
Totalment, és així. Què més? Alguna qüestió més que vulgueu destacar d'aquest projecte que teniu ara actiu, aquests quilòmetres solidaris, David? Que tothom que ens estigui sentint i es pregunti com puc participar, doncs s'entra a la web, allà a la pàgina d'inici hi ha un cartell ben gran on només cal apuntar-te un petit formulari i fer-li aquesta donació d'entre 5 i 20 euros.
I a partir d'aquí ja pots registrar les activitats com vulguis i quan vulguis. O sigui, és fàcil, és senzill, és per obrir a tothom, es pot fer qualsevol dia fins al 14 de desembre, o sigui que...
Animem a tothom que participi i que al final estarà fent salut amb ell mateix i també col·laborant en la recerca del càncer.
És important i a més també és un projecte molt nostrat el fet de la marató de TV3, és una cosa que els catalans i catalanes ho sentim molt nostre i és important també que es mantingui i fer propostes diferents també per col·laborar, que no tots siguin a vegades campanyes una mica més no comercials però que d'alguna manera ja amb tants anys de marató ho hem vist tot, que si xocolatades, que si caminades, que si no sé què...
I trencar una mica, fer alguna cosa original amb aquest toc també, que cadascú s'ho pugui fer seu, crec que també és interessant, no? Perquè a vegades és el que comentava la Cristina, que per temes d'agenda doncs no pots, o aquell dia també s'hi celebren moltes coses, el 14. És que són dates complicades i cada any hi participem.
i donem el que podem o el que es va captant però hi ha moltes vegades que per dates són dates complicades la gent té compromisos i és difícil i jo crec que d'aquesta manera amb aquest període tan ample i tenir llibertat per fer-ho crec que ens està ajudant de fet portem 3 dies de repte i ja hem superat els 100 quilòmetres i tot va pujant o sigui que estem molt contents amb la rebuda
I des d'aquí animem a tothom, siguin de Sant Just, d'on sigui, especialment de Sant Just, òbviament, nosaltres som Sant Justencs, però que es pot apuntar qui vulgui. I des d'aquí fem una crida a tothom perquè s'animin a participar. I a moure's.
Doncs queda clar, participar i moure's és vital i en aquest cas amb aquest projecte encara més, aquests quilòmetres solidaris del Trail Barcelona. Com dèiem, abans de tancar l'espai d'avui voldríem parlar de la situació que està vivint ara mateix Collserola, com comentàvem.
Collserola està en alerta sanitària per la pesta porcina africana detectada en sanglars i evidentment la vostra acció en la seva gran majoria es du a terme a la muntanya, es du a terme a la serralada de Collserola. Com us està afectant aquestes prohibicions d'entrada al parc de Collserola?
Bé, nosaltres fem l'activitat 100% a coixerola. No és que us afecti una part, us afecta totalment, no, David? Us afecta totalment. Clar, certament la vostra activitat diària sí que centra aquí, però hem vist, com comentàvem, al llarg d'aquests últims mesos, que també heu descentralitzat aquesta activitat, com dèiem, amb el vertical golden i amb altres coses, però que és l'activitat diària, el dia a dia, és a coixerola. Sí, el dia a dia, és a coixerola, sí.
Ens afecta totalment, però també ens dona una altra oportunitat que durant el curs ja fem de sessions més orientades, per exemple, a tècnica o d'altres exercicis, i portar-los a l'asfalt. De vegades també fem asfalt a l'escola per diferents qüestions. Doncs aprofitem i agafem aquestes sessions que ja tenim...
definides durant l'any i les hem agrupat ara per fer-les a l'asfalt. I també obrir d'altres coses relacionades amb el trail i amb les activitats poder-les fer fora de l'entorn natural.
Sí que és veritat que hem aprofitat també entorns naturals que no són coixerola, on també es pot fer activitat. Ens afecta, però també ens dona aquesta oportunitat de fer altres coses, descobrir altres espais i agrupar aquesta part més de tècnica, potser de córrer o de fer, per exemple, escales, que ja en fem, però aprofitem a fer més també.
No a construir-les, sinó a pujar-les. Llavors, esperem que es pugui normalitzar la situació aviat, ja no per nosaltres tampoc, sinó pel bé de tothom, i podem tornar. Però bé, és una altra oportunitat, de veritat.
És veure d'aquestes situacions, d'aquestes complicacions que apareixen en el dia a dia, oportunitats per poder aprofundir. De fet, ahir vam tenir activitat amb els grups d'adults i supercontents. Al final, li dones la volta i tothom content. Anem a aprofitar aquestes situacions per treure'n profit.
i cal dir que la gent s'ho pren superbé, però al final és molt conscienciada. Ahir, per exemple, un alumne anava fent vídeos per la Diagonal, va anar a la Diagonal, mireu, mireu, por sanglars, jo veig cotxes aquí, només hi ha cotxes, i la gent... guai, no? És una altra oportunitat, com diem. Al final és adaptar-se, fer esport i passar-s'ho bé.
Totalment, doncs molt important també tenir en compte aquesta notícia que avui hem remarcat al llarg del matí i ho seguirem fent al llarg de la setmana, aquest brot de peste porcina africana, que en aquest cas el que està fent és limitar amb aquest tancament l'accés al parc i s'ha establert un ràdio de seguretat de 20 quilòmetres, tot apunta a mantenir aquest focus confinat dins de l'àrea de Collserola.
Família, no sé si voleu afegir una cosa més relacionada amb un Trail Barcelona, però nosaltres contents de tenir-vos aquí al programa un dia més i convidar tothom que ens estigui escoltant a participar d'aquests quilòmetres solidaris, aquest projecte que va directament destinat a la Marató de TV3 i podeu trobar més informació a trailbarcelona.com.
Gràcies, que vagi molt bé aquest final d'any, perquè ja estem a les acaballes de l'any, que tingueu molt bon desembre i res, seguim en contacte. Moltes gràcies. Adéu.
Smooth Jazz Club. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més sual. 100% música relaxant. Smooth Jazz Club. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Les teves tardes ja tenen refugi. Sóc el Jaume Elias i arribo amb la tercera temporada del Refugi, el programa més fresc, dinàmic i jove de la ràdio, de dilluns a divendres de 5 a 7 de la tarda. T'acompanyarem amb humor, informació i molt bon rotllo. Vine a riure, a reflexionar i, sobretot, a passar-ho molt bé. Sintonitza el 98.1.
i segueix-nos a les xarxes socials. El refugi, on les teves tardes se't faran molt curtes.
I avui a l'entrevista del dia parlem amb Isabel Dardé, portaveu del PSC Sant Just d'Esvern, per comentar tres temes destacats. El nou pla d'acció cultural, les decisions del Terrer Ple, i també la compra dels 118 pisos de Mas Lluí. A més a més, també s'hi sumaran altres temes d'actualitat. I ara sí, saludem la Isabel, que ja la tenim aquí als micròfons de Ràdio d'Esvern. Isabel, bon dia.
Hola, bon dia a tothom. Benvinguda al programa. Ens comentaves fora de micròfons que volies començar també fent una reflexió sobre el dia que celebrem avui.
Sí, avui és el Dia Internacional de la Discapacitat i també en el ple vam aprovar el pla local per a la inclusió social. I jo pensava que era una bona manera per començar, i com que avui és el Dia Internacional, a parlar de discapacitat. I més que discapacitat, hauríem de parlar de capacitats diverses. Perquè la paraula discapacitat, el primer tros és dis, vol dir que té les...
les capacitats disminuïdes o diferents, etc. Però en tot cas, tots en aquest cas seríem discapacitats perquè tots som diferents i tenim algunes coses en què som més talentosos, tenim més coneixements, tenim més habilitats, però no amb totes. I per tant, en algun aspecte de la nostra vida som discapacitats. Jo, per exemple, soc una persona molt dislèxica des de tota la vida i em va costar molt aprendre llegir i escriure quan era petita.
I per tant, jo crec que hem de reconèixer-nos en aquesta nova visió de dir que cadascú té les seves capacitats en els seus àmbits i no hem de fer diferències. I quan parlem d'inclusió, la inclusió no són els discapacitats, la inclusió és el contrari. És com hem de canviar el nostre entorn, les nostres organitzacions, el nostre espai, la nostra manera de relacionar-nos perquè hi càpiga tothom. Això és la inclusió.
la inclusió no és tenir en compte els discapacitats perquè és tenir en compte a tothom segons les seves capacitats i les seves possibilitats i llavors les persones amb discapacitat hi cabran completament no és què hem de fer perquè els discapacitats hi càpiguen sinó què hem de fer perquè tothom hi càpiga
com hem de canviar les coses i, evidentment, hi ha coses físiques que són molt senzilles, les rampes, etcètera, etcètera, però hi ha coses que no ens en adonem i són molt discriminatòries en el moment que les fem. I, per tant, hem de ser molt sensibles en aquest aspecte i no tenir prejudicis i, a més,
prejutjar com aquella persona amb qui he de parlar, si li he de parlar més fort, si no ho entendrà. No, no, no. Les persones som diverses i tots ens hem de respectar en aquesta diversitat. Això és molt important. Jo crec que a Sant Just estem fent forces coses
I encara en farem més amb aquest pla local per la inclusió social, que vam donar compte en el ple passat, i que té diferents eixos, que són la inclusió socioeconòmica, la salut i el benestar, l'habitatge i l'accés a recursos...
educació i inclusió digital i participació ciutadana i cohesió comunitària. La idea és anar revisant que sigui del més transversal possible que puguem col·laborar tots junts en tots aquests temes per anar-nos acostant a la inclusió. La inclusió és molt difícil, però en tot cas anar-nos acostant i tenir l'intenció, la sensibilitat i estar atents a poder materialitzar aquesta inclusió.
També una fita molt important al nostre municipi en aquest any ha estat el 50è aniversari del centre pilot, que també ha estat una qüestió molt destacada perquè és un projecte pioner i que ha funcionat molt al nostre municipi i que també reforça una mica aquesta voluntat que comentaves que teniu des de l'Ajuntament.
Sí, fem coses transversals amb el centre pilot, per exemple, entre el centre pilot i l'Institut Algueró vam fer uns pictogrames amb un projecte que anem col·locant pel poble, i això és veritat que us n'heu donat, ara n'hi ha diferents espais municipals, en què ajuden a les persones que tenen problemes de comunicació. És una comunicació alternativa, que sàpiguen què es passa allà, què es fa, i per tant és una manera més de ser inclusiu en aquest poble.
Perfecte, doncs ara si ja podem tancar aquest bloc n'obriríem un altre que seria el de l'entrevista com a tal ens agradaria parlar de diverses qüestions començant pel nou pla d'acció cultural 2530 que es va aprovar recentment i ens agradaria saber què representa per Sant Just i quins canvis es notaran no només els veïns i veïnes sinó també els impulsors d'aquestes accions culturals
Sant Just és un poble cultural amb lletres majúscules. Hi ha molts artistes, hi ha moltes persones dedicades al món de la cultura, del coneixement, de la música, de l'art, de la pintura, de l'escultura, de la dansa, etc.
I jo crec que Sant Just ja fa moltíssimes coses. Llavors, l'últim pla era del 2015 i ens semblava que tocava actualitzar-lo. A més, la Diputació ens va donar una ajuda per poder posar del dia aquest pla.
I el que hem fet és marcar unes línies de coses que potser ja fèiem o potser no les fèiem de tot correcte, malgrat que teníem les eines per fer-les, i estiguéssim una mica més amatents a treballar, com també he dit abans, amb la inclusió, de forma més transversal.
Tenir-nos més en compte, no que cadascú en el seu racó faci el que li sembla que ho fa molt bé i de forma brillant, però si no, que puguem fer coses més transversals, col·laborant i escoltant-nos uns als altres. Hi ha...
Hi ha moltes coses diferents a fer. Una d'elles primeres és crear una comissió d'estudi i seguiment de l'execució d'aquest pla on hi haurà entitats i personalitats de la cultura de Sant Just.
I després buscar la forma en què coses que ja existeixen però que no acaben de funcionar mirem per què no funcionen i que acabin funcionant. Una, per exemple, és ja tenim una agenda compartida a dins la web de l'Ajuntament per mirar que no coincideixin activitats, amb dia i hora, etc. I llavors que quan algú programi una activitat miri si en aquell dia, en aquella hora o quan hi ha un forat buit.
I és una cosa que ja existeix, però que se'n fa poc ús. I a vegades la gent s'ho programa i no acaba de fer aquest últim pas, que és molt poc, que és mirar què passa aquell dia. És un espai que està adreçat a les entitats culturals. A les entitats culturals, sí.
Bé, les entitats en general que facin accions, però en aquest cas estem parlant de cultura. Que a vegades, no passa sempre, però a vegades, i els regidors ens en donem compte quan hem d'anar a activitats i diem, però si tenim tres coses a la mateixa hora, al mateix dia, és molt difícil poder anar tot. Llavors és allò que queda una mica forçat, que apareixes 10 minuts i marxes i vas 10 minuts amb un altre...
Però amb aquesta agenda compartida jo crec que haurem de mirar, però també haurem de mirar perquè no s'en fa ús o recordar-ho o esforçar-nos a fer. Hi ha una sensació també molt generalitzada, Isabel, que és el fet que a vegades no arriben algunes comunicacions a tothom.
que hi ha algunes activitats que a vegades arribes i veus que no hi ha prou quòrum o quòrum que tu et pensaves, i moltes vegades és perquè la gent diu, ostres, no me n'havia assabentat que havia passat això. És una qüestió que passa a Sant Just només? Hi ha moltíssimes activitats, també. Jo crec que a Sant Just, respecte a la població, al nombre d'habitants, hi ha moltes activitats, moltes més que a altres pobles, perquè també hi ha una concentració molt alta d'artistes i de persones...
del món de l'art i del coneixement. Un altre aspecte és semblant el que tu dius, no des del vessant que tu has dit, per no assabentar-se'n, sinó perquè a vegades el que hem de fer és una difusió per tothom, no només per la nostra entitat, per les persones que venen habitualment, per els que més s'assabenten.
sinó per poder arribar a més ciutadans i ciutadanes de Sant Just. I això també és un dels propòsits del Pla Cultural. Vull dir que hi ha molts eixos, però aquests són els que jo crec que són més evidents i que a més ens amoïnaven, perquè eren coses que ja havíem programat, ja havíem...
pensat però no acaben de funcionar i per tant hem de buscar com, quina és la fórmula per poder-ho fer. I de fet també volíem preguntar-te Isabel sobre també el fet d'apropar la cultura als barris, sabem que és un poble que ha crescut molt...
en els darrers anys, que també ho ha fet una mica a les afores del centre, per dir-ho d'alguna manera. Tenim aquest barri de Maslluí, que també pertany a Sant Just, però que està més alçat, que està més amunt, i per tant, a vegades, a l'hora d'integrar-lo, queda una mica fora d'algunes programacions, tot i que ara és un barri que està generant una programació molt interessant i que, de fet, també s'hi estan fent moltes coses, però...
Hi ha la sensació d'això, que està desvinculat quan en realitat no ho és. El que passa és que des de l'Ajuntament sí que fem un gran esforç de dir, per exemple, ara per Nadal hi ha activitats programades diverses i fem una mica l'esforç de dir, unes les fem a Masllui, unes les fem al barri Centre, unes altres al barri Sud...
i intentem, a veure, però sí que aquest any l'hem fet unes en un lloc... Anar-ho tant. Anar-ho tant, però també ens trobem que no és tan senzill fer això perquè els espais municipals estan on estan, no estan a tot arreu ni a tots els barris, i a més hi ha qüestions d'infraestructures que no són senzilles.
de moure, i en tot cas, ara no vull posar exemples perquè són sobre coses infantils i no ho vull dir per la ràdio, però hi ha coses que no són tan fàcils de moure, malgrat sembli que ara ho fem aquí o ho fem allà, hi ha qüestions de seguretat, hi ha qüestions d'auditori, que anem treballant i sí que fem una mica l'esforç d'anar-ho canviant perquè estigui a tot arreu.
Doncs una mica referent a això, com es vol aconseguir el fet d'apropar la cultura a tots els barris i també de donar més eines als creadors locals, que també és una qüestió que destacaves en la teva intervenció anterior, el fet que a Sant Jus hi ha molts creadors, hi ha molta cultura, gràcies a aquest PAC 25-30, com es vol aconseguir que això s'impulsi?
Amb aquella comissió que he dit que es farà, hi ha una mica la intenció de fer una governança cultural col·laborativa. O sigui, que tothom hi pugui participar i dir de la seva d'una forma més directa. Hi pugui participar als calendaris anuals... Com un Consell de Cultura, per dir-ho d'alguna manera. No li hem posat nom encara, però hi ha un Consell de Cultura. Ja existeix. Ja va haver-hi un Consell de Cultura i ja es va fer la proposta d'aquesta comissió. No hi van venir totes les entitats...
que hi havien de venir, però en tot cas sí que se'ls enviarà una carta dient que els agradaria que participessin en aquesta comissió, que hi aportessin la seva saviesa i les seves ganes i les seves intencions de com fer una governança cultural de Sant Just d'una forma més col·laborativa, eficaç, inclusiva, arrelada al territori, o sigui, amb moltes vessants.
Doncs passem a un altre bloc, anem a parlar del ple municipal de novembre que es va celebrar la setmana passada. El ple va aprovar definitivament els pressupostos 2026. Quins són els eixos prioritaris i com valoreu aquesta aprovació?
Bé, ja havia estat el pressupost, i és el que fas tornar després de la... Havia estat aprovat en l'Extraordinari, va ser? No, al principi havia estat com a... perquè després la gent fes al·legacions, i ja havia estat, i ara era l'aprovació definitiva després de les al·legacions. Sí, correcte. Jo crec que ja vaig venir aquí i vaig explicar una mica els trets fonamentals del pressupost, i que tenia a veure amb...
amb els ingressos i les despeses i que jo crec que ja vaig explicar que ja teníem ingressos de diferents impostos i un dels que creixia era degut a que com que ha passat a ser més de 20.000 habitants a l'Estat ens dona més diners perquè hi ha una part important dels ingressos que venen de l'Estat
i després un altre ve de l'impost dels residus, de l'IBE, de l'IPC, etc. I de les zones blaves i crear una zona taronja nova. I després les despeses, les més altes són les despeses socials, sobretot de l'increment del SAT, que farem un nou conveni per l'any 26, que s'haurà durar tres anys amb un de pròrroga.
I aquest ha crescut molt perquè hi ha hagut un nou conveni de sous dels treballadors d'aquest àmbit que estaven negociant des del 2023 i llavors es fa una pujada de sous amb caràcter reductor actiu des del 2023 i es fan el 26, 27 i 28. I això puja bastant al que fa el SAT.
Molt bé. Després també tenim versions importants al camp de futbol, que s'ha d'arreglar, s'ha quedat molt bellet, i a l'Ateneu.
Sí, l'Ateneu que encara està en reformes. En reformes i que hem de seguir acabant i deixar un Ateneu bonic. Que lligant-ho amb el PAC també és molt important, aquesta reforma de l'Ateneu. Passem a més qüestions. Marxem a parlar també de les modificacions urbanístiques que s'han aprovat, en aquest cas el Parador i el Carrer Major. Quin impacte tindran aquestes aprovacions?
En realitat és una posada al dia del que suposa la denominació del terreny on està el parador i on està aquell espai petit on ja l'ha anat.
de la plaça Maragall i llavors el que fem fem un intercanvi aquell espai era un espai edificable i el convertim en zona verda i l'espai que teníem de zona verda al perador el convertim en espai no edificable sinó on hi pot haver un establiment adequat
En tot cas, jo crec que no es notarà, però el que sí que ja hem fet i estem a punt de treure la licitació és el parador. Per tant, properament, qui guanyi podrà començar. Licitació de bar, entenc. Sí. Molt bé. Més qüestions ara en transport públic. La moció per un transport públic digne va rebre suport unànime. Recordem, en aquest últim ple es va celebrar també aquesta moció. Quines millores concretes s'esperen?
Bueno, fa uns mesos ja ens vam posar d'acord tots els grups polítics per fer una moció semblant perquè Junts va presentar una moció i llavors vam estar treballant amb els tècnics de la casa les demandes que podíem fer a l'AMB com havien de ser el transport i els recorreguts als busos i les freqüències i tot això vam treballar i vam fer una demanda concreta però degut a la concessió que ha guanyat en alguns busos
Hi ha coses que no acaben d'anar prou bé i com que ERC va presentar aquesta moció dient que millorin i que no siguin com són, ens hi vam afegir perquè tampoc ens agrada com estan les coses, malgrat que ja estem treballant, ja estem apretant, ja estem fent pressió.
però han de millorar i sobretot l'X30 ha de tenir més freqüències. Ha millorat l'X30 amb aquestes millores que es van fer a finals de mes passat? Estem amb l'avaluació d'això. Per nosaltres ens sembla que tot ha de millorar una mica i per tant per això vam dir que sí.
Recordem que va haver una integració d'un nou autobús, que això havia de permetre puntualitat a les tardes, etcètera, etcètera. Molt bé, passem a més qüestions, marxem a parlar de la gratuïtat, del menjador escolar i les extraescolars, també va ser una moció aprovada. Com valora aquest pas? Sí, a veure, quan el Sador d'Illa va presentar-se per president de la Generalitat, hi va haver un acord entre Comuns, Esquerra i el PSC d'una sèrie de coses, i una era aquesta, eh?
Intentar fer la gratuïtat dels extraescolars i dels menjadors escolars quan fos possible. I ens sembla adequat i ens sembla adient. Però, evidentment, això només és possible quan hi ha pressupostos nous, perquè si no...
els pressupostos ja estan prorrogats i llavors els diners ja estan destinats a coses i no es pot introduir coses noves. Partem, estem en aquest impàs, en aquest moment de mirar com fer-ho.
A nosaltres ens sembla important tot el que sigui adreçar serveis i ajuts a la infància. Perquè, i ho vaig dir en el ple també, perquè algú deia que era una despesa extra, que eren molts milions, que això qui ho pagava i això si pujessin els impostos. No, i jo vaig dir, quan invertim en la infància, el que estem fent és invertir en futur.
Perquè segurament, si aquests nens venen ben venjats i tenen hores de dedicació extraescolar i combatim les diferències en la infantesa, perquè està pujant la pobresa infantil,
Si fem això, ens estalviarem diners més endavant. Ens estalviarem diners segurament a benestar social, a salut, a moltes altres coses. Perquè aquests infants pujaran ja amb un solatge, amb uns aprenentatges, amb una salut de tots els tipus, amb unes seguretats, que si haguessin tingut moltes carències a la seva infantesa, això no hauria passat.
Doncs és important també aquest pas endavant que comentava l'Isabel Darder, portaveu del PSC, que està amb nosaltres avui per parlar de totes aquestes qüestions relacionades al ple municipal de novembre i també per l'actualitat política. Pel que fa, doncs, en aquest ple que comentàvem, també es van debatre dues mocions que finalment no van prosperar. Una d'elles, la de CUP amunt, sobre els fets de les festes de tardor, i una altra de Vox sobre el dia de l'eliminació per la violència contra les dones. Com valoreu aquests dos punts i aquests debats?
A veure, la moció de la CUP pel suport a la violència policial, afectades per la violència policial, del que va succeir a les festes de tardor, jo crec que és un tema que ve de llarg i que no s'ha acabat.
Jo crec que va succeir una cosa curiosa, jo crec que en positiu, que és que a l'estona de pregs i preguntes del públic, ara ho fem de 6 a 7 abans del ple, una persona al públic va preguntar sobre aquest tema. Perquè l'Ajuntament no es presentava com a acusació popular, etcètera, etcètera, no?
I llavors l'alcalde va estar explicant una mica tots els esforços que s'estan fent des de l'Ajuntament en aquest sentit i la forma que creia que s'havia de fer, que és la discreció. És un tema difícil, és un tema sensible, és un tema que cal fer-ho, i aquesta és l'opinió del govern, de la forma més discreta possible perquè acabi de la millor manera possible.
És un incident puntual d'un dia que va succeir una cosa que no havia d'haver succeït, amb unes circumstàncies X, i que l'alcalde i l'equip de govern estan treballant perquè la situació sigui un mal record.
no sé quines paraules utilitzar perquè com que això queda gravat em fa una mica de recansa i he de pensar totes les paraules que dic perquè no digui el que no vull dir però a vegades... Aquí tenim espai i temps, per tant... Llavors, jo crec que en aquesta conversa que va haver-hi a la zona de 6 a 7 de projectes i preguntes, jo crec que l'alcalde en un moment d'etat els va dir una feu confiança
perquè estem treballant perquè això acabi de la millor manera possible, dintre de les circumstàncies, i si ens presentéssim com a acusació popular, no podríem fer el paper que estem fent ara, que és el de mediador. Estem mediant entre dues parts perquè aquesta situació, com he dit abans, quedi amb un mal record.
Però el que és important és també fer aquesta confiança. També l'alcada va estar explicant, jo crec que ho va fer molt bé, va explicar que des del 2021 a la comarca no s'ha aprovat mai cap...
acusació popular. Per tant, ens podríem presentar, però ens podríem dir que no. Llavors ja no obtindríem, no podríem tenir aquesta força que tenim ara de mediadors, perquè ens hauríem presentat com a acusació popular. Jo no sé si m'explico bé. Hi hauria hagut un posicionament determinat per part de l'Ajuntament. I per tant, ara l'Ajuntament el que vol és intentar mediar i resoldre de la millor manera possible. Llavors, com que va haver-hi aquest diàleg
en Precs i Preguntes, al principi, quan va arribar la moció ja havíem parlat d'aquest tema, per tant, ja no hi va haver-hi debat, cadascú va dir la seva opinió i com a PSC vam dir el que acabo d'explicar i, per tant, va quedar així. O sigui, el debat va ser previ. Vull dir, clar, potser algú que no va estar al Precs i Preguntes no va entendre
que el debat d'aquest tema tan important quedés molt discret, perquè abans hi havia hagut un debat molt intens sobre aquest tema, que jo crec que l'alcalde, fins i tot, a l'acabar els premsos per on es va aixecar i va anar a parlar amb les persones que...
li havien fet aquesta demanda i els va dir feu confiança sisplau perquè jo tinc la sensació que les coses es podran resoldre de la millor manera possible en aquestes circumstàncies i en canvi si ens presentem segurament ja no tindrem aquesta possibilitat.
Molt bé, doncs t'haig d'interrompre, Isabel, perquè hem d'anar una mica picadets. Tenim tres minuts i vull comentar un parell de coses. Havíem comentat també el tema de Vox, molt breu, l'emoció aquesta de Vox que no va sortir. Senzillament, si vols dir alguna cosa d'això. Realment, jo crec que l'anàlisi que es fa no és correcta.
Un anàlisi que va relacionat amb aquesta moció que comentàvem de l'eliminació de la violència contra les dones. D'acord, marxem molt breu als habitatges a Maslluí. El govern ha comprat 118 pisos a Maslluí per ampliar el parc públic. Què en opineu? El govern de la Generalitat de Catalunya. No el govern de Catalunya.
No el govern municipal, sinó la Generalitat. Home, per nosaltres és una gran notícia, perquè a més portem molts mesos a darrere d'aquest tema en què vam estar darrere de qui són els propietaris d'aquests pisos perquè garantir que els llogaters que en aquell moment estaven tinguessin dret a comprar aquests pisos i fins i tot si no ho poguessin fer ells ho poguessin fer nosaltres, etcètera, etcètera.
Vull dir que vam anar molt al darrere, no s'acabava de definir què acabava de passar i segurament és que ja estaven treballant en aquest sentit amb el Govern de la Generalitat per tenir aquesta resolució. Passa que són aquelles coses que com que mai saps cap a quin costat cauran, fins que no es resolen no és senzill. Per tant, per nosaltres és una gran notícia que a Sant Just els pisos d'HPO que estaven a punt de caducar no caduquin i que en tinguem més.
Doncs podeu també ampliar aquesta informació al www.radiodesben.com. Marxem amb una última pregunta a breu, Isabel, que és el fet dels ports senglars. Tenim la pesta porcina a Collserola. Aquí a Sant Just també hi ha restriccions a l'hora d'entrar i de passar per la serra de Collserola. Això de moment, quines informacions teniu des del govern municipal?
Sí, l'última, que és molt important, és que la gent, i precisament aquest cap de setmana que ve és de tres dies, i per tant és molt important que la gent no vagi a colxarola, ni a caminar, ni a anar amb bicicleta, ni a passejar, ni a fer esport.
perquè malgrat no sé, jo he parlat amb gent diversa que diuen no, és que com que no afecta als humans però és que sí que afecta molt greument a l'economia catalana perquè és molt important és una part molt important de l'economia catalana tenim moltes granges de porcs que en aquest moment estan parades i si acaba sortint de Collserola segurament totes les granges estaran parades i això pot ser un d'alta baix econòmic molt important per Catalunya
Per tant, tinguem la consciència que això és així i que pel fet de caminar per calçerola, anar amb bicicleta per calçerola, a les sabates, a les rodes de les bicicletes, ens podem endur aquest virus que infecta i que mata només els porcs i els porcs senglars. I és molt important que això no passi i que ho acotem on està acotat. De moment sabem que els porcs que han anat morint
estan sent dins d'aquest radi de 6 quilòmetres que hi ha al costat de Vellaterra, o de Cerdanyola, i que no ha sortit d'aquí. Això és el que sabem de moment, i l'autopista està fent bastant de barrera, però igual que ha arribat fins allà, pot arribar fins a un altre lloc.
I per tant, la consciència ciutadana és molt important que si en un temps curt aconseguim erradicar i que no s'expandeixi, haurem salvat una part molt important de llocs de treball, de diners, de feina, de treballadors i treballadores i empresaris de Catalunya.
A les portes del Nadal i al negoci del porc ara està en aquest dubte. Però els porcs de les granges no estan infectats i això és molt important perquè és que si no llavors sí que seria... El que sí que està afectant és l'exportació, això sí que ho hem de dir.
Perquè hi ha països que es posen en alerta, però no la comunitat europea, etc. Jo crec que és important que tinguem aquesta consciència de dir, com que no em passarà res i no em moriré, no, però tu propagaràs...
a això a fora. Jo no sé si heu vist imatges de bombers o de la UME, com entren els seus camions i entra el seu personal per llocs on hi ha aigua amb lleixiu o amb detergents que combaten el virus. És molt important. Les coses no es fan perquè sí.
Col·laborem, sisplau, tots. Molt important. No anem a Collserola ni a caminar ni a anar en bicicleta perquè podem propagar el virus i realment seria un daltabaix per a l'economia catalana. Isabel Darder, portaveu del PSC Sant Jus. Gràcies. Que vagi bé. Gràcies a vosaltres. Bon dia.
A Catalunya treballem en diverses mesures perquè tothom pugui disposar d'un habitatge. Oferim ajuts perquè els joves puguin fer el pas. Construïm habitatges amb protecció perquè les famílies tinguin espai per créixer. I limitem els preus del lloguer per facilitar-hi l'accés. Perquè cada cop més persones ens puguem sentir a casa. Informa't d'aquestes mesures i ajuts a habitatge.gencat.cat Generalitat de Catalunya. El govern de tothom.
Des de Càritas Sant Just oferim un espai de trobada per conversar i compartir. Si et ve de gust una estona de companyia, vine al Cafè de les 3. Estarem tots els dimarts fins les 5 de la tarda al carrer Bonavista, número 113. Càritas Sant Just. Us hi esperem. És una garantia escollir una empresa adherida al sistema arbitral de consum.
En cas de robatori o furt del mòbil, informeu l'operador, faciliteu-li el número d'email i feu la denúncia als Mossos d'Esquadra.
Trobareu més informació a consum.cat o bé truqueu al 012, Agència Catalana del Consum, Generalitat de Catalunya. Vols obrir els contenidors d'orgànica i resta amb el mòbil? BitPaid, l'aplicació que et permet obrir els contenidors de Sant Just amb el mòbil. Amb BitPaid també podràs consultar les teves obertures, comunicar incidències a l'Ajuntament i obtenir informació sobre residus.
Descarrega't ja l'app gratuïta BitPaid per a Android i Apple i descobreix tot el que et pot oferir. A Sant Just, canviem així. Ajuntament de Sant Just d'Esvern.
Avui a l'entrevista del dia volem parlar amb Imma Boronat, que presenta la seva nova exposició a l'Ateneu de Sant Just. L'Ateneu acollirà la inauguració de l'exposició Llum enmig del soroll, Mont de somnis, una mostra de pintura d'Imma Boronat, responsable de la secció Artaneu.
L'acte d'obertura tindrà lloc avui 4 de desembre del 2025 a dos quarts de vuit del vespre i l'exposició es podrà visitar fins al 31 de desembre. La proposta presenta una selecció d'obres que reflecteixen l'univers creatiu de Brunat en una mostra que reforça el paper d'Artaneu com a espai de creació artística dins de l'Ateneu.
Aquesta secció ofereix als seus membres un espai propi per pintar llum natural, ambient tranquil i la possibilitat d'intercanviar impressions amb altres artistes. En aquest cas tenim per via telefònica l'artista, l'artífex d'aquesta exposició, a Imma Boronat. Imma, bon dia. Hola, bon dia, què tal? Com estàs? Benvinguda al programa, quina il·lusió tenir-te.
Moltes gràcies. Doncs res, explica'ns una mica d'on ve aquest títol tan enigmàtic, Llum enmig del soroll, món de somnis. Mira, aquest títol ve de... o sigui, és una sinestèsia, perquè és llum, entre tant, de soroll, no? És una sinestèsia que parla d'aquesta llum que jo crec que necessitem tot,
per poder connectar amb nosaltres mateixos i apartar-nos una miqueta d'aquest soroll que contínuament rebem, no?, a través dels mitjans de comunicació, continuos,
que seria la informació que ens arriba pel mòbil, o els whatsapps, o qualsevol mena d'interrupció dins del que seria el pensament, doncs aquesta llum que es plasma quan un pinta, no un quadre, perquè és un moment on hi ha una connexió i queda l'espai allà plasmat a l'obra, és un moment molt íntim, molt d'interior, i realment és com si s'apagués el soroll. O sigui, en el moment en què un pinta,
fa com una mena de meditació, sobretot si pintes des de l'interior i no tan observant l'exterior sinó fent una introspecció, doncs fas aquest moment de silenci i entre tant de soroll. El fet que també faci referència al món dels somnis és tota aquesta part de la creativitat, que és, jo crec, tan necessària i sobretot avui en dia que jo com a professora de visori plàstica, de dibuix,
de quedar a l'Institut de Sant Lluís, doncs crec que és molt important que l'alumnat i que en general tots sàpiguen connectar amb nosaltres mateixos per crear. L'exposició no només engloba la part de pintura, que he fet, pintura tan figurativa una mica o més abstracta en alguna part, sinó també hi ha una col·laboració que volia comentar el Carles García, que ha sigut
una col·laboració que Carles García forma part de l'Ateneu, també porta tota la part, ja ho sap, dintre de... Més tècnica, no? De l'Ateneu, el coneixes, de llum, so i tal. Doncs el Carles, aquests dies, fa un temps que estava a partir d'obres meves experimentant la meva intel·ligència artificial, posant-les en moviment, doncs es va oferir al final a fer una col·laboració amb mi. Bueno, jo també li vaig demanar una mica, la col·laboració, perquè anava la cosa avançant,
I també a l'exposició es pot veure com una barreja entre la meva obra i la intel·ligència artificial projectada sobre d'una obra. Això potser així parlat queda com una mica estrany, però simbolitzarà el que és la pintura, que està feta amb les mans, una pintura gran, simbolitzarà el pensament i ara ha projectat damunt obres meves que la intel·ligència artificial ha anat com modificant, d'acord?
I simula una miqueta aquest caos mental que tenim a vegades de tanta informació. No sé si se m'ha acabat d'entendre. D'alguna manera una obra teva passa a ser una instal·lació, podríem dir, una instal·lació que estarà durant aquests dies on passaran coses, no serà només la peça, sinó que hi haurà més coses, hi haurà aquestes projeccions que donaran també una mica més de moviment.
Exacte, aquestes projeccions que donen aquest moviment i també donen aquest punt de barreja entre art analògic i intel·ligència artificial, que també crec que és molt interessant. Doncs avui estem parlant amb Imma Brunat, responsable de la secció Artaneu, i que a més també avui estrena exposició a l'Ateneu Sant Justenc, a la sala Piquet. Imma, a part d'aquesta acció que podrem veure amb intel·ligència artificial, aquesta col·laboració amb en Carles Garcia, què més podrem veure a l'exposició?
A l'exposició es poden veure aquestes obres que us he comentat abans, fetes amb les mans. És obra de pintura, feta amb les mans directament i amb tècniques mixtes. Apareix a vegades la figura humana o no, hi ha una part que és més abstracta, l'altra més figurativa. I també trobareu obres de diferents tamanys, o sigui, tamanys deformats, per exemple, 1,80m x 80 fins a tamanys molt petitons,
tipus cavallets d'aquests a taula. Dic això perquè l'obra es pot comprar i part del que hi ingressi, si es veuen les obres, anirà a Sant Jus Solidari. També us volia comentar que a partir de la pancarta que els vaig fer pel Dia de la Pau em va agradar molt col·laborar i crec que és molt important dins del poble tota la...
la part de Sant Lluís Solidari i més en aquestes èpoques, que necessitem més que mai ingressar alguna cosa per ajudar, hi ha una petita part del que jo vengui a les obres que hi ha Sant Lluís Solidari i després també, com una novetat, he fet unes samarretes que també es poden comprar, que són molt maques, amb una obra meva.
estampada, i després una frase que diu pay me attention, que és una miqueta una crida de fes-me atenció perquè no hi hagi tanta dispersió, en el sentit que molts cops veus la gent que està molt mirant el mòbil, a vegades no es comuniquen, una miqueta com una crítica a la falta d'atenció més humana.
I d'aquestes samarretes, una part, 5 euros, aniran de cada samarreta també a Sant Lluç Solidari.
Això és una cosa que he posat a l'exposició. Crec que també està molt bé per poder col·laborar una mica. D'alguna manera hi ha aquestes accions que permetran que la gent també tingui aquest punt solidari, que és tan important en aquestes dates assenyalades, dates anteriors a Nadal, però que també està bé que tinguem aquest pràctic.
A més a més, Sant Jus Solidari és una ONG molt consolidada del nostre municipi que actua en un gran abastiment i que també les seves accions són molt conegudes i tenen molt de ressò. Per tant, també enhorabona per aquesta passa que fas al costat de Sant Jus Solidari. I tornant una mica al que comentaves a nivell artístic, Imma, m'agradaria preguntar-te sobre la pintura a mà. Comentaves que pintes molt a mà, amb les propis mans, no?
Com funciona això i com arribes aquí? És a dir, com la Imma diu, deixaré el pinzell de banda i vaig a pintar amb les mans.
Doncs jo crec que és un tema de tenir un contacte directe amb l'obra. O sigui, quan un pinta amb les mans o fa qualsevol cosa amb les mans, que són els altres ulls que tenim, no? A les mans és com si tinguéssim ulls, tenim també un sentit del tacte, tenim una manera de sentir. Quan ho fas directament és com més ràpid. Aleshores, jo utilitzo a vegades el pinzell, també l'utilitzo, per fer els últims detalls o com si diguéssim rematar una mica l'obra, no?
que allà on no m'arriba la mà o el dit, hi ha aquesta pinzellada, que és una altra tècnica. Però la base, molts cops, necessito fer-la amb les mans perquè és com des de l'interior, és més directa. Fa poc vaig fer una pintura en directe amb una gala solidària, la gala d'Ivan Banyero, aquí a Sant Cugat.
també per fer una col·laboració per les dones d'Àfrica, per la maternitat. Vaig fer una pintura en directe i va ser molt emocionant, perquè també el fet d'agafar la pintura amb les mans, començar a fer l'obra i sentir com tu vas traient tota aquesta emoció i es va formant i vas tacant la tela, doncs és un moment per mi màgic. Llavors és una tècnica que em permet anar més de pressa i també sentir més.
i després es nota, eh? L'obra que s'ha fet amb aquesta emoció i aquest sentiment és que es nota, vull dir, queda plasmat i, no sé, potser és una tècnica molt primitiva, perquè jo ho fèiem, no?, quan estàvem a les coves, el primer que fèiem era pintar amb les mans,
Però jo crec que és una tècnica molt humana i que em connecta molt. Però també és important el fet de tornar una mica als inicis, als orígens. Comentaves abans també el fet aquest de tornar-nos a connectar, de deixar aquesta...
Aquesta addicció que tenim a les pantalles, a les noves tecnologies, i voler-nos connectar de nou, que és una cosa que de moment ressona bastant en la teva obra, Imma. En les últimes exposicions que has fet també has volgut parlar molt d'això, no? I en aquesta, llum enmig del soroll, món de somnis, també és una mica això, no?, el fet de tornar a connectar amb l'esperit més bàsic, més primitiu del món pictòric, no?, el fet de pintar amb les mans. Sí, sí, amb la nostra essència, perquè al final...
està molt bé que tinguem moltes opinions durant el dia, que escoltem moltes coses, però parlo també molt, per exemple, de cara als joves, que s'està formant la personalitat i és molt important també, mentre vas creixent i vas agafant els seus valors, tenir també una miqueta una visió teva de com ets tu, l'autoconeixement. Llavors, aquesta connexió amb un mateix,
jo crec que una part és molt primitiva, buscar un espai de silenci, fer coses amb les mans, concentrar-se sense la pantalla, no perquè la pantalla sigui dolenta, però sí que és veritat que tot allò que puguem sentir, perquè els llits no només serveixen per apretar un botonet, tot el que es pot sentir amb les mans fa que et connectis i el fet de connectar-te i trobar-te tu mateix,
Dona, jo crec, més qualitat de vida i també fa que un se senti més feliç, no? I també tingui més personalitat i pugui crear per ell mateix, no? O ella mateixa. Totalment. Això jo crec que és molt important, sí, sí. Sí, sí, totalment. Doncs no ens agradaria acabar aquesta entrevista, Imma, sense comentar també una activitat que organitza Artaneu justament demà, que des d'Artaneu, doncs impulseu...
Una nova proposta, no?, que també uneix tast i pintura per reinterpretar la fruita en l'art. Explica'ns una mica aquesta sessió que convida el públic a expressar amb vi sabors naturals i pintura. Interessant, això. Sí, sí, sí. Mira, menys mal que ho acabes de dir perquè ho volia comentar també. Demà, a dos quarts d'avui, també us podeu apuntar avui mateix o demà. Hi ha poques places, eh? Ja crec que com a molt...
30 places, però que està superbé per passar un divendres tard o vespre a Taneu. Es tracta de poder crear utilitzant com a pigment el vi. El vi, amb col·laboració amb el celler de Campmata,
aportarà unes ampolles de vi, nosaltres tindrem una tela per poder pintar i un bodegó amb fruita. Es tracta de connectar també aquest sentit, el sentit del color, de la olor de la fruita amb l'aroma del vi i després l'utilització d'aquest pigment. El vi no serà utilitzat així tal qual, sinó que aquest vi serà tractat amb sucres, amb reduccions...
també serà tractat amb bicarbonat i altres elements químics que faran que alteri aquest color. La tècnica no serà només amb bidirectament, sinó que també utilitzarem una tècnica mixta, aplicarem també el carbonès i el llapis.
i cadascú sortirà del taller, que serà meravellós, amb una petita obra d'art feta per ell, i haurà pogut experimentar, mentre es pinta també, tastarà vins, que evidentment no seran els mateixos que utilitzarem per pintar. Seran sense bicarbonat, aquests, eh? Aquests seran sense bicarbonat, serà el vi del cellà que en mata boníssim, i podran pintar també amb aquests vins alterats. Que bé.
Ah, i una altra cosa també, volia comentar que els divendres, se m'ha oblidat, fai també jo taller de dibuix, perquè de cada, també, el gener o, jo què sé, final de mes, si algú es vol apuntar, els divendres de 17 a 18.30 dono tallers de dibuix de Cataneu, que a vegades se m'ha oblidat dir-ho.
Perquè si algú s'anima... Que bé, que interessant. Doncs, Imma, res més. Si et sembla, tanquem una mica convidant els nostres oients que es passin a veure aquesta exposició, tant avui a la seva estrena com al llarg d'aquest mes de desembre, que la poden veure fins al 31. Si vols dir alguna cosa abans de tancar, Imma, els micròfons de Ràdio d'Esvern són tot teus.
Doncs volia dir-vos que us espero aquesta tarda a dos quarts de vuit, que serà un moment molt especial, molt artístic, meravellós, íntim, i a més també us convidaré a una copa de cava, una cerveseta, alguna beguda més i refrescos. Seu tots convidats. Doncs Imma Brunat, moltíssimes gràcies per passar pels micròfons d'aquesta casa, una versada molt gran, cuida't molt i que vagi molt bé l'estrena d'avui.
Moltes gràcies, Dani. Una abraçada. Adeu-siau. Adeu, guapo, adeu-siau.
Molt tocat per la tramuntana, d'una sola cosa pots estar segur. Quan més vell, més tocat de l'ala, sempre deia que la matinada es mataria. Però cap al migdia anava ben torrat.
Somriu i diu que no té pressa, ningú m'espera allà dalt, i en l'infern no m'interessa.
Paren passar ampolles i anys i en siseta encara aguantava. Dormit la mona a la vora del tel, però ell mai no s'hi tirava. Sempre deia que la matinada es mataria, però cap al migdia anava.
Sopriu i diu que no té pressa, ningú m'espera allà dalt, i a l'infern no m'interessa.
No té pressa, ningú m'espera allà dalt. I anar a l'infern no m'interessa, és molt més bonic l'Empordal. I quan veig la llum de l'alba, se'm treu les ganes de marxar. Potser que avui no em suïcidi, potser ho deixi fins demà.
ja me lo quito.
Con silenciador le robamos las gotas, J-Bone, ey. Yo estoy en la mía, no tengo adversarios, no. Con los yanquis los más de one-sató. A correr que otra vez los sacamos del estadio.
Tú tienes piquete, mami, yo también. Tú estás buena y yo estoy bueno también. Guaje lo rico y ando con los de cien. Si tú lo quieres, lo tienes que mover. Tú tienes piquete, mami, yo también. Tú estás buena y yo estoy bueno también. Guaje lo rico y ando con los de cien. Si tú lo quieres, lo tienes que mover. Lo tienes que mover. Lo tienes que mover. Lo tienes que mover. Lo tienes que mover. Lo tienes que mover. Lo tienes que mover.
Fins demà!
Doncs ara és moment de començar l'entrevista del dia. Avui parlem amb Jordi Estrader, president del Club Natació Sant Just. Parlarem d'aquesta iniciativa que han impulsat des del Club Natació per la Marató de TV3. Jordi, bon dia. Bon dia, donada. Doncs explica'ns una mica primerament qui és el Club Natació Sant Just, què feu al nostre municipi, els nostres oients. Molts de vosaltres ja us coneixeran també per accions com l'escola, el triatló i que també ja fa anys que porteu també l'esport al municipi.
Expliqueu-nos una mica com sou i com us definiu vosaltres com a entitat esportiva. Som una entitat esportiva petiteta, familiar...
Molt esportiva i sense ànim de lucre, evidentment. Fem natació, fem trialó, fem tecnificació dels dos esports i fem molt d'aprenentatge. Perfecte. I a partir d'aquí neixen iniciatives com aquesta, la que veurem el 14 de desembre,
Aquestes 4 hores de natació per equips, per sumar metres, que es convertiran en euros per la marató de 3CAT. En aquest cas, doncs, una acció que ja portem uns quants anys fent-la, oi? Aquest any serà la segona. La segona, és a dir, l'any passat va ser el primer. Exacte, ens vam estrenar l'any passat, va ser, creiem que un èxit.
Van haver-hi equips del poble, de fora del poble, equips molt potents, equips familiars, equips de tot tipus i edats, i ens ho vam passar molt bé, la veritat, de ser un matí molt bonic, i a més vam aconseguir recaudar poc més de 4.000 euros que per ser la primera vegada, Déu-n'hi-do.
Que bé, doncs explica'ns una mica com funciona una mica aquesta activitat, perquè clar, és una acció bastant curiosa, és el fet d'anar a nedar per la marató, vull dir, al final és com comentàvem, el fet de durant quatre hores, m'imagino que pots fer equips, ho pots fer de forma individual, però explica'ns una mica com funciona i bé, com també es va...
com va avançant al matí, no? Perquè m'imagino que ho heu organitzat de tal manera perquè sigui, doncs, amè i també que sigui una activitat lúdica i que la gent ho gaudeixi, també. Exacte. És una activitat que dura quatre hores, o sigui, deu ni dos, i hi ha equips que fan tot l'horari. És una activitat esportiva, és un bon entrenament per ells, la veritat. És una activitat que comença a les deu del matí i s'allargarà fins a les dues. És una activitat per a equips, equips de tot tipus, de nedadors,
des d'equips competitius d'altres clubs o del nostre propi club, d'altres esports que fan servir ja aquesta activitat com un entrenament, fins a equips familiars d'entitats del poble, d'adults, de nanos, mixtes, evidentment. I és això, és el fet de... Els equips ja pel fet d'inscriure's ja estan aportant uns diners d'inscripció, evidentment tots els diners que aconseguim van íntegrament a la Marató,
I per altra banda, aquests equips, mentre sumen metres, anem apuntant aquests metres, anem sumant, tenim una graella, posarem una campana inclús per fer-ho una mica divertit tot plegat. I llavors hi ha empreses del nostre municipi que per metres donen diners. I llavors la suma de les aportacions dels equips més les aportacions de les empreses conformaran aquest xec per la marató.
Perfecte, doncs aquesta acció solidària que es dura a terme al llarg del matí del 14 de desembre, que a més a més és el dia que es celebra la Marató, per tant entenc que també té aquesta condició, no? Sí, sí, l'Ajuntament evidentment ens ha donat tot el seu suport, a la direcció de la Bona Aigua també, ho fem a la piscina del poble, l'única piscina que tenim, la municipal de la Bona Aigua,
Tindrem una mica de música, tindrem una mica de beguda, una mica de menjar, perquè són quatre hores d'esport, vulguis o no. Cada equip pot muntar els relleus com vulgui. La qüestió és que sempre hi hagi un nedador de l'equip a l'aigua i, escolta'm, doncs passar-nos-ho molt bé, conèixer gent, saludar...
Saludar coneguts, saludats, música, una mica de menjar per anar aguantant i... I anar fent el matí. I anar nedant, anar nedant tot el matí. Clar, ens comentaves que això ja ho feu fer l'any passat. Quina va ser l'acollida? Com va funcionar? Doncs molt bé, vam tenir 19 equips, entre equips de clubs esportius, equips d'entitats del poble...
d'equips de famílies del poble, d'algun col·legi, inclús, i va ser molt bonic, la veritat. Va ser molt maco, ens va omplir molt, va ser una activitat molt bonica. Que bé. I pel que fa aquest any, a nivell d'inscripcions, com està funcionant de moment? Doncs mira, ara mateix, si no entrem a la web, no sabem ben bé com va. Això té...
tenim un noi de la Junta que s'encarrega. Tenim un formulari, només entrar a la web a cnsanjust.cat, hi ha un formulari a la portada on cal omplir les dades dels components de l'equip i fer l'aportació inicial i inscriure's. Intentarem ser 20 equips com a mínim. 20 equips com a mínim perquè només hi ha l'aportació dels equips i amb això ja sumem els primers 1.000 euros. I a partir d'aquí a nedar a metres i a sumar.
Doncs, per una banda, aquest cns.cat on trobareu tota la informació, el web del Club Natació Sant Just, i en aquest cas ens explicaves també fora de micròfons que teniu un full que també podem veure a la web, que és de fax i reglament. Explica'ns una mica això.
Sí, el veureu a la portada de la web, i pel poble crec que estem penjant alguns cartells. Hi ha un segon full a part del cartell, que és una mica fax, que aquí hi ha una miqueta de reglament, de característiques de la prova i d'informació bària que heu de conèixer per fer-la. Molt simple, molt senzill, molt fàcil tot, eh?
Clar, al final és com una línia, unes directorius de coses que aniran passant al llarg del matí i també de coses a tenir en compte, entenc. Sí, sí, sí. Perfecte. Doncs avui estem parlant amb Jordi Estrade, estem fent aquesta notícia que torna a ser important per la Marató. Aquesta setmana ja comentàvem que el Trail Barcelona també sumava...
aquestes accions per la Marató de TV3 i en aquest cas el Club Natació Sant Just també ho fa per segon any consecutiu a la piscina municipal de la Bona Aigua. Al llarg del 14 de desembre veurem aquesta acció que han titulat de Vine a nedar per la Marató i aquí cada abraçada a compte fent un equip i venint a sumar metres nedant anirem fent aquesta aportació que
anirà pujant també euros al marcador de la Marató, que sabeu que és una cosa xula, que es va actualitzant cada temps, es va actualitzant aquell marcador, i en aquest cas aquesta acció també comptarà per actualitzar el marcador i per fer pujar aquesta recaptació, que aquest any, si no vaig errat, va pel càncer, per la detecció. Novament és una Marató pel càncer, malauradament és un tema...
Actual, any darrere any, i home, nosaltres el que sabem fer és esport, el que sabem fer és nedar, doncs...
com a mínim col·laborar amb el que puguem, organitzant aigua. L'entitat amiga de Trail organitza aquestes passejades, caminades, carreres, el que la gent vulgui també per sumar quilòmetres, i nosaltres ho fem a l'aigua, al nostre medi, nedant. Jo crec que són accions de les entitats del municipi que s'han de...
S'han de valorar, s'han de seguir fent i si cada any n'hi ha més, millor. Clar que sí, és important. Jordi, deixem aquí per una banda el tema de la marató, però ja que tinc aquí els micròfons, deixa'm preguntar-te pel Club Natació Sant Just. Com està? Quin moment està vivint ara el Club Natació Sant Just? Hem arrencat un nou curs fa uns mesos. Com valoreu una mica l'entrada al curs i com estan els vostres nois i noies, els vostres esportistes?
Doncs molt bé, ja t'he dit al principi, som un club petit que vivim la natació i vivim el triatló des de la infància, formem i tecnifiquem. Tenim la sort de comptar amb socis petits, en treballar amb nens i nenes i amb socis grans, tenim màsters. Som un club que ens agrada el que fem.
Estem contents, estem sobrevivint, evidentment, com totes les entitats sense ànim de lucre del municipi. Hem iniciat una nova temporada amb molta il·lusió. Farem aquesta activitat i l'activitat grossa de la primavera serà el nostre trial infantil.
a part de les competicions, amb natació, tant per nanos com per grans, i aquesta és la nostra vida esportiva. Pararà endavant i contents. Molt bé, doncs aquestes accions que també aneu fent al llarg de l'any, no? Vindria a ser aquesta per la Marató, també tenim el Triatló, que ja és més cap a la primavera, no? El farem creient que tenim data cap al juny. Cap al juny, eh? Sí. Molt bé.
A vegades va caient, no? Per això pel maig, juny, aneu rotant també en funció del calendari d'activitats. I no sé si em deixo alguna activitat més que feu al llarg de l'any, una mica més oberta al municipi. Doncs, en principi, són activitats que no poden estar més obertes al municipi, tant la Nadada com el Trialó. Amb el Trialó inclús un any i esperem tornar-ho a recuperar, vam fer
vam fer una mica de descobert i de coneixement de l'esport del triatlo entre les escoles del municipi. El que passa és que, clar, com a entitat ens costa molt poder apropar-nos a les escoles i fer-los activitats que van ser molt maques, però, clar, nosaltres ho fem, de més a més treballem, tothom estudiem, treballem i ens implica un temps i una força humana que a vegades no tenim...
Però són activitats amb les que comptem de sempre amb l'Ajuntament perquè ens ajudi per treballar pel municipi i estem oberts completament a col·laborar i inclús a seguir innovant amb altres activitats que ara mateix ni se'ns ho poden ocorrer. És important que la gent que ens estigui escoltant i tingui el cuquet aquest de nedar i de...
i de fer metres nedant, sigui per la marató, sigui, doncs, més a nivell més diari, no?, o més setmanals durant el curs, que ho pugui fer, no?, que pugui contactar amb vosaltres i que també es pugui posar en contacte amb vosaltres i participar d'una forma una mica més regular, perquè a vegades hi ha aquesta por, no?, aquesta, ostres, és que jo, a mi sempre m'ha vingut de gust, però tinc una mica de por, a veure si hi eixen un nivell, o si no, o si tal, al final m'imagino que també us adapteu molt, no? Exacte, tant des del...
Des del fet de la descoberta del medi amb els més petits, començar amb la tècnica, començar a nedar, començar a tenir autosuficiència a l'aigua, com fins als màsters, tenim molts nivells. Tothom pot trobar el seu espai al nostre club. Màsters ens fa molta il·lusió. Tenim màsters que havien sigut ja nedadors del club,
en èpoques infantils o juniors i que ho havien deixat per feina, per estudis, i ara tornen perquè tenen aquest cuquet que tu deies, aquesta necessitat de ser nadant, com gent que no havia nadat mai. I diu, escolta'm, mira, ni que sigui m'ha dit el metge que em convé nadar, ajudeu-me una mica. I realment, bueno, sumem, tot suma, tot suma.
Doncs i tant que sí, tot suma i tornant al tema d'avui, recordem que el 14 de desembre celebra aquesta acció, Vine a nedar per la Marató, cada versat de compte, i en aquest cas podeu participar entrant, accedint a cnsanjos.cat, allà trobareu tota la informació i podreu fer aquesta inscripció amb el formulari que trobareu sota aquestes imatges que comentàvem amb en Jordi. No sé si vols afegir alguna cosa.
Sí, és una activitat per equips, ja ho hem dit, equips de 4-6 persones de qualsevol nivell. Teniu temps fins el divendres abans, crec, per inscriure's, fins al 12. Us esperem, us esperem amb els braços oberts. Parlàvem de nivells fa un moment, no importa el nivell, no importa els metres, cada metre compta.
i bé, endavant i tot sigui per la mereta i per ajudar amb la investigació amb el càncer. Doncs Jordi, estareu moltes gràcies per atendre'ns aquí al mitjà de ràdio i res, una versada molt gran i que vagi molt bé el curs. Gràcies, igualment.
Nenes de cri del món, on t'estimo ben gran, però no sé si els sentiràs entre totes les persones. Tots els cors que ara bateguen, hi haurà un lloc al teu costat. Vull veure't riure, que el teu somriure em clori les ferides.
Vull ser com un neu de pas que acompanyi els dies grans i canti els dies de dol entre totes les persones. I els ocells que el cel s'alairen, tu i jo emprenem el bo.
Hi ha una cara de la música que sovint no escoltem. A Cara B girem el disc per descobrir històries amagades entre cançons d'ahir i d'avui. Una hora setmanal de viatge sonor, amb relats i emocions que connecten passat i present. Cara B, l'altra cara de la música moderna. No te la perdis.
A Sant Jus, el comerç, la restauració i els serveis de proximitat treballen amb il·lusió per créixer i donar vida al poble. Sense anar més lluny, sis eixos comercials amb botigues, serveis i restauració que et fan la vida més fàcil. Barri Centre, Barri Nord, Barri Sud, Mas Lluï, Carretera Reial, Camp Mogulet i Dualden, Torreblanca. Descobreix-los i et dona suport al comerç local.
A Catalunya treballem en diverses mesures perquè tothom pugui disposar d'un habitatge.
Oferim ajuts perquè els joves puguin fer el pas. Construïm habitatges amb protecció perquè les famílies tinguin espai per créixer. I limitem els preus del lloguer per facilitar-hi l'accés. Perquè cada cop més persones ens puguem sentir a casa. Informa't d'aquestes mesures i ajuts a habitatge.gencat.cat Generalitat de Catalunya. El govern de tothom.
Bona nit.
Bona nit.
Fins demà!
Bona nit.
And in the master's chambers They're gathered for their feast They stab it with their stealing eyes But they just can't kill the beast
I fins aquí el resum de la Rambla d'avui.
moltíssimes gràcies a tota la gent que ha fet possible el resum de la Rambla d'avui, a tota aquella gent que ens ha visitat al llarg de la setmana i que ha compartit amb nosaltres les seves experiències i els seus reptes personals. Sóc Daniel Martínez i al llarg d'aquests minuts us he compartit també amb vosaltres aquest resum de la Rambla d'aquesta mateixa setmana. Tornem a escoltar-nos a dilluns i divendres aquí, a Ràdio d'Esvern, de 10 a 1, al magazín de matins d'aquesta casa i també
el resum de la Rambla els dissabtes. Que sigueu molt feliços, adeu-siau.
Fins demà!
For showing me the meaning of success
Fins demà!
Gràcies.
Smooth jazz. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smooth jazz, el funk, el soul o la música electrònica més suau.