enriquece a la representación permanente y a la delegación tanto en la UNESCO como en ONU Turismo. Ya para terminar, esta semana la oficialidad del catalán ha vuelto a quedar fuera del orden del día de la reunión del Consejo de Asuntos Generales de la Unión Europea. Siempre que hablamos con usted le preguntamos lo mismo y nos comenta siempre lo mismo, que las conversaciones van bien, pero ¿hasta cuándo?
No ha quedado fuera del orden del día, no lo hemos introducido. El catalán no será oficial por usucapión, por número de veces que llevemos las cosas al orden del día del Consejo de Asuntos Generales. Basta con llevarlo una única vez y que se apruebe. ¿Y cuándo?
No le puedo decir cuándo, pero le puedo garantizar que será oficial. Ningún Estado miembro de la Unión Europea tiene una oposición a ello. Sé que esto puede ser difícil de entender porque me dirá, ¿y entonces por qué no se ha aprobado ya? Porque algunos países nos han pedido más tiempo. Nos han pedido más tiempo, algunos de ellos, para estar seguros que la propuesta que hacíamos sobre el catalán, también sobre el euskera y el gallego, no implicaba...
un estatuto futuro para idiomas que ellos pudieran tener dentro de sus estados y que ellos no tenían esta estructura constitucional o no lo querían, etc. Y al mismo tiempo es muy evidente que algún país, yo lo he dicho abiertamente muchas veces y el Partido Popular se ha vanagloriado de ello, que el Partido Popular de manera absolutamente irresponsable y si me lo permite, y soy el ministro de Asuntos Exteriores de España de manera completamente antipatriótica,
ha llamado a sus partidos hermanos en Europa para pedirles que esperen, que no se sumen todavía al consenso. Es una cuestión de tiempo y estamos hablando con ellos con discreción, porque yo creo que no añade nada más que tensión a airear nuestras conversaciones, que van bien. Pero todos ellos me han dicho que es una cuestión de tiempo y por lo tanto el tema no está en el orden del día.
Pero el tema nunca sale de la mesa y yo lo trato de manera muy, muy constante. De todas formas, es irreversible. Hay ya países de la Unión Europea que tienen varios idiomas oficiales, como lenguas oficiales de la Unión Europea, Irlanda, Malta, por ejemplo. Por citar países, por cierto, que tienen algunos idiomas cuyos hablantes son en número muy, muy inferiores en número a, por ejemplo, los que hablan catalán. Estamos hablando de que...
Ara escoltes ràdio d'Esbert, sintonitzes ràdio d'Esbert, la ràdio de Sant Just, 98.1. Ràdio d'Esbert, 98.1. Ràdio d'Esbert.
Bon dia, passant 7 minuts a les 10 del matí, ara a Ràdio d'Esvern fem la Rambla.
Doncs avui comencem com sempre amb l'editorial del dia. Us volem parlar que els últims dies les notícies sobre l'aigua han canviat radicalment el to respecte a anys recents. Després d'una de les sequeres més intenses i llargues que recordem amb embassaments que fa només un any eren del 32,2% de la seva capacitat, avui els pentans de les conques internes de Catalunya
Freguen literalment el ple, amb reserves d'aigua al voltant d'un 92% de capacitat, una xifra que no s'assolia de manera tan alta des del gran temporal Glòria del 2020. Aquest gir extraordinari ens parla d'un fenomen meteorològic potent, pluges intenses i neu abundant que han omplert els embassaments que abasteixen bona part del país. El contrast amb anys anteriors...
quan molts municipis van viure restriccions i avisos de sequera, és colpidor. I és que aquest moment, però, no és motiu només d'alleujament, també és de posar-nos una mica en alerta. És una oportunitat, de fet, per reflexionar i actuar. Reflexionar sobre com consumim l'aigua, com planifiquem el nostre futur urbà i agrícola i també com invertim en infraestructures sostenibles que permetin emmagatzemar.
reutilitzar i preservar l'aigua de manera eficient, però també actuar des de la política i la societat sent conscients que tenir el pantà ple avui no garanteix que l'any vinent no tornem a estar en situació crítica si les pluges tardessin o si la calor extrema s'intensifica.
És moment, doncs, de recordar que la gestió de l'aigua és una tasca col·lectiva, des de les decisions de govern fins a petits hàbits quotidians, i és que l'aigua, que ara torna a omplir els nostres embassaments, és un bé preat i frágil. Cuidar-la, no donar-la per descomptada, ha de ser un compromís de tots. Soc Daniel Martínez i ara comença la Rambla. I ho fem, com sempre, donant un cop d'ull al sumari.
Doncs com cada matí a l'inici del programa us portem al menú del dia. Avui començarem amb les notícies de Sant Just. Tot seguit també farem un repàs a les portades dels diaris amb la cap d'informatius Mariona Sales. Tot seguit també avui efemèrides, efemèrides de la jornada d'avui dimecres 28 de gener. Repassarem tot allò que ha passat al llarg de la història tal dia com avui i també farem la previsió del temps amb en Carles Rius. Tot seguit a la segona hora després dels butlletins.
Entrevista del dia. Avui tenim a Desirés Lauca Triller Trujillo de l'Esquerra Republicana Sant Just. La portaveu ens visita cada X mesos de forma periòdica aquí al nostre magazín i avui parlarem d'ella sobre actualitat política Sant Just. En que tot seguit també...
Parlarem de vins amb l'Astrid Goldstein del celler de Can Mata i tancarem el programa d'avui dimecres parlant d'ocells amb una entrevista molt interessant d'un llibre que s'acaba de treure dels ocells dels països catalans i tot seguit també farem espai del parador musical. Tot això és el que tractarem avui al programa. Sigueu benvinguts i benvingudes un matí més. Nosaltres comencem com sempre amb un punt musical. Bon dia.
Don't you wanna just come along for the ride? Oh, my outfits are tight You can see my heartbeat tonight I can take the heat, baby, best belief That's the moment I shine Cause every romance shakes and it bends Don't give a damn When the night's here, I don't do tears Baby, no chance I could dance, I could dance I could dance Watch me dance
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Ei, ja t'has llevat? Doncs desperta bé que comença la Rambla. Tres hores de notícies, històries i personatges de Sant Just. I també alguna sorpresa més. Això és el que t'espera a la Rambla. Aquí hi ha de tot. Riures, música i aquella entrevista que et fa pensar Ostres, jo aquest el conec.
De dilluns a divendres de 10 a 1 al 98.ufm i al www.radiodesbend.com. La Rambla, el matí que no s'adorm mai. De dilluns a divendres de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smood jazz, el funk, el soul o la música electrònica més suau.
100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Les teves tardes ja tenen refugi. Sóc el Jaume Elias i arribo amb la tercera temporada del Refugi, el programa més fresc, dinàmic i jove de la ràdio, de dilluns a divendres de 5 a 7 de la tarda. T'acompanyarem amb humor, informació i molt bon rotllo. Vine a riure, a reflexionar i, sobretot, a passar-ho molt bé. Sintonitza el 98.1 FM i segueix-nos a les xarxes socials.
El refugi, on les teves tardes se't faran molt curtes.
Amb tots vosaltres, veus de la parròquia, compartint notícies, actualitat, experiències socials i espiritualitat. Ens pots escoltar dimecres a dos quarts de vuit del vespre, amb repetició els dissabtes a dos quarts de dotze del matí. Veus de la parròquia.
Hi ha una cara de la música que sovint no escoltem. A Cara B, girem el disc per descobrir històries amagades entre cançons d'ahir i d'avui. Una hora setmanal de viatge sonor, amb relats i emocions que connecten passat i present. Cara B, l'altra cara de la música moderna. No te la perdis.
Passen dos minuts d'un quart d'onze del matí. Nosaltres ara ens dirigim a l'espai de notícies municipals, a l'espai de notícies de Sant Just, i ho fem com sempre, com cada matí, amb Mariona Salas. Mariona, bon dia. Bon dia, Dani. Comencem avui amb els titulars, fem una breu lectura. Parlarem del ple de Sant Just, que tractarà la modificació del pressupost 2026 i l'ordenança d'obertura d'establiments. Això ho farà
en el ple de demà dijous. També parlarem del cinema asiàtic que protagonitza la nova edició de la mostra de Cinebaix. I tancarem aquest espai amb una macrooperació policial que deixa 71 detinguts amb més de 300 antecedents a l'àrea metropolitana. Comencem parlant de política, Mariona.
Exacte, i és que el ple ordinari de l'Ajuntament de Sant Jus debatrà aquest dijous 29 de gener a les 7 de la tarda diversos punts clau pel funcionament municipal, entre els quals destaquen una modificació del pressupost del 2026, canvis normatius i diverses mocions d'interès ciutadà. Prèviament a les 6 de la tarda tindrà lloc l'espai de pregs i preguntes que es podrà fer de manera presencial o mitjançant el correu preguntesple arroba santjus.cat.
Un dels punts principals de l'ordre del dia serà l'aprovació inicial d'una modificació del pressupost municipal del 2026 amb l'objectiu d'ajustar partides econòmiques per cobrir necessitats no previstes o que requereixen una dotació adicional. En l'àmbit d'Alcaldia i Serveis Generals també es debatran les actualitzacions de les retribucions i assistències dels càrrecs electes i les dotacions econòmiques als grups polítics municipals d'acord amb la normativa vigent i l'evolució de l'IPC.
Pel que fa a territori, el ple sotmetrà a aprovació inicial una modificació de l'ordenança d'obertura d'establiments centrada en la regulació dels horaris d'algunes activitats d'elaboració de menjars preparats amb la voluntat de millorar la convivència veïnal. La sessió es completarà amb el debat de diverses mocions sobre oci nocturn i social, solidaritat internacional i revitalització dels parcs infantils i d'oci familiar. El ple, com sempre, es podrà seguir en directe al canal de YouTube de l'Ajuntament
I també podeu consultar l'ordre del dia complet en enllaç que trobareu a la notícia a la pàgina web de Ràdio d'Esvern. Molt bé, seguim amb més qüestions, seguim avançant, passem de política a cultura i marxem fins al poble veí i marxem fins a Sant Feliu.
A Sant Feliu, exacte, perquè el cinema Cinebaix, que és el cinema de Sant Feliu però que també és el nostre cinema de referència, acull una nova edició de La Mostra, que és dedicada al cinema asiàtic, amb una programació centrada en mirades contemporànies, veus emergents i cinematografies poc presents als circuits comercials.
Del 29 de gener a l'1 de febrer, la mostra reunirà films procedents del sud-est asiàtic, de la Xina, Taiwan, Mongòlia i Bangladesh, amb una aposta clara pel cinema d'auto independent i socialment compromès. La programació inclou preestrenes, operes primes i obres premiades en festivals internacionals amb relats que aborden realitats socials, conflictes territorials, identitats i transformacions humanes des d'una mirada crítica i poètica.
El cicle combina ficció i documental i proposa activitats complementarers com col·loquis i debats per aprofundir en els contextos socials i polítics que atravesen les pel·lícules. Aquesta edició tindrà també un caràcter especialment emotiu, ja que és la primera que se celebra sense Xavier Bax, director i ànima de la mostra durant anys,
I bé, és organitzada pel Cinema Baix, que és el cinema associatiu i autogestionat del Baix Llobregat, i la mostra, d'alguna manera, reafirma el seu compromís amb la diversitat cultural, el pensament crític i la cultura com a eina de transformació social. La programació completa i els horaris es poden consultar al web de Cinebaix. I marxem cap a un altre punt, marxem a parlar de seguretat, Mariona.
Exacte, i és que un ampli dispositiu policial contra la delinqüència multireincident ha permès detenir 71 persones que acumulen 314 antecedents i investigar-ne 38 més per delictes com forts i robatoris. La matinada del 23 de gener, en el marc del noveble Campai, s'ha desplegat una macrooperació coordinada amb l'objectiu de reduir l'activitat delictiva reiterada en punts estratègics de l'Àrea Metropolitana de Barcelona.
L'operatiu es va iniciar divendres a les 3 de la tarda i va finalitzar dissabte a les 3 del matí, amb actuacions a Barcelona, Hospitalet, Esplugues, Cornellà, El Prat, Sant Just d'Esvern, Badalona, Santa Coloma i Sant Adrià, així com a la xarxa de transport públic metropolità i a l'aeroport de Barcelona.
Les actuacions es van centrar en controls preventius, identificacions i intervencions en zones amb alta incidència delictiva i bé, el dispositiu ha destacat pel seu caràcter conjunt i transversal amb la participació de més de 900 efectius dels Mossos d'Esquadra, la Guàrdia Úrbana de Barcelona, policies locals, policia nacional i policia portuària, seguretat privada i inspecció de treball, reforçant la coordinació policial per combatre la multireincidència a l'entorn barceloní.
Molt bé, doncs aquestes són les tres notícies que us portem avui aquí en aquest primer espai informatiu del magazín. Recordeu que podeu recuperar aquestes notícies al www.radiodesbem.com. Hem parlat del ple de Sant Just que tractarà la modificació del pressupost 2026 i també l'ordenança d'obertura d'establiments. La sessió també abordarà les retribucions dels càrrecs electes, les dotacions als grups polítics i diverses mocions municipals.
Pel que fa al cinema, marxem a Cinebaix per parlar del cinema asiàtic que protagonitza la novena edició de la mostra de Cinebaix. El cicle es celebra del 29 de gener a l'1 de febrer amb una selecció de cinema d'autor i mirades socials procedents de diversos països del continent asiàtic.
I hem tancat aquest espai amb la macrooperació policial que deixa 71 detinguts a més de 300 antecedents a l'àrea metropolitana. El nou pla Campai mobilitza més de 900 efectius en un dispositiu contra la multireincidència desplegat en diversos municipis i punts estratègics del territori.
Doncs a nivell municipal això és tot. Recordeu que podeu seguir aquesta informació, com dèiem, al web www.radiodesvern.com, també als butlletins i a l'informatiu. Ara, però, marxem a una petita pausa per publicitat. Tornem de seguida amb el repàs a les portades dels diaris. Els dimecres a les 10 de la nit, fabricants de cançons.
Un programa de converses amb artesans de la paraula cantada. Amb persones que a prop nostre fabriquen aquests artefactes poètic o musicals que ens fan viatjar. O bé amb persones que n'analitzen la seva alquímia.
Fabricants de cançons, una hora conversant, sense presses, com si estiguessin prenent una copa sobre cançons. Aquí, a Ràdio d'Esbert, amb 98.1 Telefreqüència Modulada. Un programa conduït i realitzat per qui us parla. M'anem gausats. A Sant Just, el comerç, la restauració i els serveis de proximitat treballen amb il·lusió per créixer i donar vida al poble.
Sense anar més lluny, sis eixos comercials amb botigues, serveis i restauració que et fan la vida més fàcil. Barri Centre, Barri Nord, Barri Sud, Maslluí, carretera Reial, Camp Mogulet i Gualden Torreblanca. Descobreix-los i et dona suport al comerç local. Sense anar més lluny, comerç, serveis i restauració de Sant Just d'Esberra.
A Catalunya treballem en diverses mesures perquè tothom pugui disposar d'un habitatge. Oferim ajuts perquè els joves puguin fer el pas. Construïm habitatges amb protecció perquè les famílies tinguin espai per créixer. I limitem els preus del lloguer per facilitar-hi l'accés. Perquè cada cop més persones ens puguem sentir a casa. Informa't d'aquestes mesures i ajuts a habitatge.gencat.cat Generalitat de Catalunya. El govern de tothom.
Fins demà!
Quatre minuts per dos quarts d'onze del matí ens dirigim ara a descobrir què diuen les portades dels principals diaris de casa nostra, de Catalunya. Començarem amb la portada del diari Ara, Mariona. Doncs el diari Ara obre amb la governabilitat de l'Estat i diu que PP, Vox i Junts tomben el decret de pensions i antidesnonaments. Els Juntaires diuen que votaran a favor de l'augment dels jubilats si la mesura es presenta sense l'escut social.
El govern espanyol aconsegueix salvar el decret de bonificacions del transport públic i l'abonament únic. En fotografia principal veiem una cita que posa l'acord comercial més gran de la història. La Unió Europea i l'Índia tanquen a Nova Delhi un pacte inèdit.
que crearà una zona de lliure comerç d'uns 2.000 milions de persones. Després de l'acord amb el Mercosur, ara el bloc europeu amplia la recerca d'aliats alternatius als Estats Units, Rússia i la Xina. I en fotografia principal veiem els màxims dirigents de l'Índia i també veiem a Ursula von der Leyen havent tancat aquest pacte inèdit que crea aquesta nova zona de lliure comerç d'uns 2.000 milions de persones, ni més ni menys.
Ursula von der Leyen que vesteix, sembla, una roba típica hindú, no? Sí, bastant, sí. O com a mínim intenta fer una espècie com d'homenatge, no? Sí, sí. Molt bé, últimes notícies del diari ara.
Veiem també que a DIF treballen 30 incidències urgents, que Rodalies no tornarà a la normalitat fins dilluns vinent, segons Renfe. I ja per tancar les últimes notícies d'avui del diari Ara, veiem que la patronal i els bisbes estan a favor de la regularització, que Podem veu bé ara que Catalunya tingui competències en immigració, i tanca portada al diari Ara, parlem de l'atur a Espanya, que cau per sota del 10% pel primer cop en 18 anys.
Ens deies, Mariona, perdó, abans d'aquesta pausa musical. La taxa cap a on es situava, Catalunya? Es va situar a Catalunya a finals del 2025 en 8,24%, és a dir, també una dada prou baixa. Molt bé, ara sí, pugem música.
Aquestes coses del directe, que no saps quan comença un i acaba l'altre. Marxem a altres qüestions, marxem al periòdico en català, que destaca en imatge petita però notòria, el Caraz, que es classifica per primera vegada a les semifinals de l'Open d'Austràlia.
També ens parla de la crisi de mobilitat que paralitza també el transport de mercaderia. Rodalies doblarà la inversió en manteniment fins al 2030. El pla de xoc destinarà 1.340 milions de la nova injecció de 1.600 a reforçar la infraestructura. El govern preveu que el servei funcioni dilluns amb normalitat.
I seguim amb més qüestions d'aquesta portada, seguim amb més qüestions del periòdico. El més gran de tots els acords, així és com diu aquesta notícia, que és peu d'imatge, en aquest cas la Unió Europea i la Índia, que tanquen un històric pacte comercial que eliminarà 4.000 milions en aranzels per als exportadors europeus.
I en imatge veiem una imatge molt similar a la portada del diari Ara, amb Ursula von der Leyen i els dirigents de la Índia, que també posen en aquesta imatge per celebrar aquests acords. Més qüestions, parlem ara de Feijó, que aportarà a la Unió Europea la regularització massiva de migrants per l'impacte
en els socis europeus. Pel que fa a altres qüestions, en aquest cas d'ocupació, diu que la taxa d'atur a Espanya cau per sota del 10% per primera vegada des del 2008. La irregularitat del sector serveis situa l'índex a Catalunya en el 8,24%.
Pel que fa a Montserrat Junyent, presidenta dels Apis Catalans, diu que Barcelona necessita més pisos petits des de 30 metres quadrats. Això ho trobareu a l'espai Persones, a pàgina 32. I pel que fa a Sicília, diuen que un poble de Sicília al caire de l'abisme després de caure un vessant pertemporal.
i pel que fa a la Fiscalia és la que tanca aquesta portada del periòdico demanant investigar els béns de Montoro i els seus comptes del despatx. Marxem a altres qüestions, marxem a la portada de la Vanguardia, Mariona. Doncs la Vanguardia obre amb el mercat laboral espanyol i diu que l'atur baixa de la barrera del 10% per primera vegada des del 2008
que l'economia va crear 605.000 llocs de treball el 2025 amb un rècord de 22,4 milions d'ocupats segons l'EPA. Diu que la taxa de desocupació va pujar a Catalunya malgrat les 57.000 noves places en augmentar la població. Pel que fa a immigració, Fejo i Abascal denunciaran la regularització a la Unió Europea.
Fotografia principal, la mateixa que hem vist tant a l'Ara com al periòdico, veiem aquest pacte comercial històric entre l'Índia i la Unió Europea, que van tancar ahir un pacte de lliure comerç qualificat de la mare de tots els acords.
El tractat, subscrit pel president del Consell Europeu, Antonio Costa, el primer ministre hindi, Navendra Modi, i la presidenta de la comissió, Úrsula von der Leyen, beneficiarà 2.000 milions de persones. I els veiem en fotografia agafant-se de les mans i celebrant el tancament d'aquest acord.
També veiem a la Vanguardia que l'executiu pica l'ulleta Junts per revertir el seu no al decret de les pensions. També que Transports duplicarà la despesa en manteniment de rodalies arran de la crisi. I parla també avui la Vanguardia del govern de Meloni, que té dificultats per culpa de l'AIS. Diu, agents del temible cos van als Jocs Olímpics per protegir Bans i Rubió.
També parlem que Espanya deixa de ser país lliure de xarampió, segons l'OMS, hi ha hagut alguns contagis, per tant tornem a tenir aquesta preocupació a l'estat espanyol. També parla de concerts avui, la Vanguardia diu el malson, de la compra d'entrades, que sí que és veritat que és una cosa molt recurrent ara últimament, que per anar a veure qualsevol artista pràcticament has de córrer
el dia que surtis a les entrades, barallar-te amb tot el país i esperar hores i hores per al final acabar o no comprant-ne o comprant-ne de molt cares, a molt mal lloc. I bé, és una nova manera de consumir cultura que...
que bé, podríem debatre si ens agrada, si no ens agrada. Aquí hem viscut alguns moments apocalíptics, intentant aconseguir entrades, sobretot amb oques grasses, però realment és un malson, és que ja ho defineix perfectament l'avantguàrdia amb aquest titular, un malson el fet de comprar entrades perquè tu desitges poder veure aquell grup que jo entenc que tothom ho vol fer, que tothom vol veure el seu grup, que tothom vol gaudir d'aquell concert...
Però, no sé, és un problema... Jo no soc conscient que aquest problema existís fa uns anys, saps? No, jo tampoc. Jo tampoc. No sé si és que ara ja... L'única manera de veure els teus artistes és anar a macroconcerts o a macrofestivals o...
No ho sé, però jo tampoc recordo el fet de, si vull anar a algun concert, he d'entrar a l'hora que surten les entrades ni un segon més tard, posar-me a una llista de 100.000 persones estar allà esperant una segona estona i quan arribi a entrar no poder comprar entrades perquè s'acaben en un segon. No sé, no tinc la sensació d'haver-ho fet i ara últimament...
és l'única manera d'anar a concerts, pràcticament. Sí, sí, la manera més efectiva és la de reunir-se un grup de persones, 7-8 persones. Entrar a tothom i algú li tocarà. Entrar a tothom i a partir d'aquí algú li tocarà i que les compri totes. També tenir amics que si entren que comprin de més i anar-se'ls repartint. Això en el cas que no siguin nominatives. Si són nominatives el problema encara és més greu. Però certament és un malson i és molt complexa
el fet d'aconseguir entrades als concerts. No sé si el fet que ara tot es focalitzi a la venda online també afecti. Vull dir que abans potser, com que la venda també era presencial, potser això era una mica... Doncs això, no? El fet que estava més diversificat i no tenia... Hi havia una mica més de competència en el sentit que tu la podies comprar o presencial o online, ara només el podíeu fer online. No sé si això també és un factor a tenir en compte.
Sigui com sigui, una de les qüestions que també s'ha de tenir molt en compte amb l'augment de preus que comentaves, Mariona, jo crec que és indiscutiblement el tema dels discos, el tema de la venda física. El nou de venda física, perquè gairebé deu ser nul·la la venda física, i la que ho és ara cada vegada més és en format retro, vinil, inclús ara estan tornant els cassets, vull dir, això fa que també el preu de les entrades incrementi moltíssim.
Sí, segurament. Perquè abans guanyaven molts diners els artistes amb els CDs. Exacte. Guanyaven molts diners, per què? Perquè es venien molts, milions, no? Aquelles portades del disc que ha venut més aquest any, no sé quants milions. Clar, ara això no passa, no passa, perquè tenim les plataformes, tenim Spotify, de Music...
Hi ha tota una nova manera de consumir música, vull dir, abans també hi havia molt aquest culte al disc, o sigui, que et compraves el disc d'un artista que t'agradava i l'escoltaves sencer, que en veritat també té com part de sentit perquè els artistes pensen moltes vegades els seus àlbums, moltes vegades, la majoria, pràcticament tots,
com un treball conjunt, exacte, que té un final, que té un inici, que té un sentit. I ara, doncs, no hem perdut com bastant aquesta manera de consumir la música, d'escoltar el disc sencer, sinó que entrem a Spotify, tenim llistes amb diferents cançons, ara escolto una d'aquest, ara escolto una de l'altra...
I, clar, també el fet d'haver perdut una mica aquest el culte del disc, doncs ja no es venen, també, o sigui, no es venen perquè tenim les plataformes, però ja la gent ja no té tant el costum d'escoltar-se un disc de principi a final. Clar. També això afecta en la manera de fer les cançons, totalment. Ara també he fet molt mal TikTok, per exemple, que molts artistes ja estan pensant com fer les teves cançons perquè tinguin com a mínim un trosset de la cançó que es pugui viralitzar TikTok.
Que siguin tiktocables. Tiktocables, exacte. Clar, pensa que TikTok ara és una plataforma per publicitar-se molt forta perquè tothom està mirant TikTok. Llavors, clar, si la teua cançó es fa viral, res, un trosset de 10 segons es fa viral i tothom comença a fer servir la teua cançó...
doncs tens molta visibilitat. Clar, això hi ha un debat a nivell artístic que pot ser molt profund i que pot ser, doncs això molt criticable, això de fer cançons per pensar-la de com es consumiran a TikTok i tot això, però bé, és que clar, les coses canvien, Dani. I desgraciadament això és, és que crec que és irregulable, vull dir, com es regula això? No.
No es pot regular de cap manera. Per tant, jo crec que això ja va una mica més amb la persona, amb els valors que tingui l'artista, amb l'ètica que tingui l'artista i com vulgui transmetre aquests valors, aquesta ètica, o si, senzillament, passa d'això i el que vol és monetitzar i fer el que sigui per aconseguir diners, no?
Amb això també les plataformes el que han aconseguit és que el marge de benefici sigui molt gran per les plataformes digitals, però no tant pels artistes. És a dir, els artistes, a no ser que tinguis milions d'escoltes cada dia, un artista que està començant o que té 10.000 seguidors o 1.000 escoltes cada dia, no es pot guanyar la vida amb Spotify, amb plataformes en canvi...
Si venia mil CD's, doncs potser sí. Si venia deu mil CD's, doncs potser sí. Ara en aquest cas és una mica més complicat tot plegat. Bé, doncs ens ha quedat un debat interessant. L'apuntem al bloc de notes per si algun dia tenim algun forat per poder parlar i ampliar una mica més d'informació al respecte. Passem a altres qüestions. Si et sembla, tanquem ja la portada de La Vanguardia.
Sí, llegim l'última notícia que parla del fiscal especialista, diu una nova fiscalia portarà el cas Fletxa. Molt bé, doncs així marxem a la següent portada, en aquest cas l'última, la del punt avui.
I comencem la portada del punt avui amb l'entrevista del dia a Richard Gené, president de la Fundació Catalunya Fons. I en aquest cas diu, hem donat suport a la creació de moltes petites entitats. Observatori Municipal, marxen avui als IRA. Diuen l'illa del Xoquer. L'entrevista a l'alcalde Alfons Domínguez. A la portada del punt avui veiem...
Una imatge a peu de muntanya, amb molts gossos, amb tres persones que sembla que van de caça. En aquest cas, el titular és Senglars en el punt de mira. Les societats de caçadors compten tornar a fer batudes a la zona perifèrica de Collsorela, on l'any passat van abatre 7.000 porcs salvatges. Pel que fa a l'espai d'alt d'ahir, diuen Rodalies i el repte del sobiranisme.
Les grans mobilitzacions van venir pel malestar amb les infraestructures de transport llavors únicament de l'Estat. Marxem a les cròniques, parlen de Junts que tomba el decret òmnibus de pensions i també el futur distòpic i present feliç a 142 metres d'alçada. Tanca en portada amb l'esportiu...
amb el Barça com a protagonista que busca l'accés directe als vuitens de la Champions. Tanca la fase de Lliga amb l'objectiu de golejar el Copenhague, en aquest cas a les 9 del vespre. 5 minuts per 3 quarts d'11 del matí. Ara acomiadem la Mariona. Gràcies per acompanyar-nos en aquest primer tram del programa, Mariona. De res, Dani, a tu ens escoltem ara.
Doncs sí, t'escoltem ara els butlletins i a l'informatiu després d'acabar aquest magazín a la una del migdia. Petita pausa musical, tornem de seguida amb les efemèrides. Són sueños...
que son de verdad me gustaría que fuera real son sueños quiero llegar hasta el final y nada sirve si no estás en silencio te busco
Y sueño con poderte amar Y te sigo buscando tanto Y tú en mí nunca te has fijado Por eso te tengo que inventar Y te sigo esperando tanto Y tú en mí nunca te has fijado Por eso te tengo que encontrar
Quiero que existas nada más, sigo buscando dónde estás. En silencio te busco y sueño con poderte amar. Te sigo buscando tanto, tú en mí nunca te has fijado, por eso te tengo que imaginar.
Te sigo esperando tanto Y tú nunca te has fijado Y por eso te tengo que
Te busco y sueño con poderte amar Y te sigo buscando tanto Y a mi nunca te has fijado Con eso te tengo que inventar Y te sigo esperando tanto
Por eso te tengo que encontrar Y te sigo buscando tanto Y te sigo esperando tanto Que por eso te tengo que inventar
Fins demà!
Doncs ara sí, tres quarts d'onze del matí, comencem en aquest punt a l'espai d'efemèrides del dia i arrenquem amb la primera efemèrida. El dia 28 de gener de 1981 va néixer l'actor i estrella de la saga El senyor dels anells, Eliha Wood, que va ser nascut del dia com avui, originari de l'estat d'Iowa, als Estats Units. Wood va començar en el món de la interpretació des de molt petit, la seva mare...
Va ser qui el va apuntar a la primera agència de models amb la qual obtindria les seves primeres feines. Amb tan sols 8 anys, el petit Elahebut va fer un dels seus primers papers en el clàssic de ciència-ficció Regreso al futuro 2. Una breu però correcta actuació que li obriria la porta...
Per més papers, a partir d'aquí, la fama mundial trucaria a la seva porta fins que va ser contractat per Peter Jackson per interpretar l'hèroa, l'heroi d'una de les obres literàries més importants del segle XX. Estem parlant del Senyor dels Annells i en aquest cas va ser quan va obtenir aquesta fama. Marxem a més qüestions, marxem a més efemèrides. Què va passar el dia com avui, 28 de gener?
Doncs mireu, si marxem a l'any 1986, trobem el transbordador espacial estatunidenc Challenger, que va explotar després d'enlairar-se al Cabo Cañaveral i van morir els seus set tripulants. També, si marxem a l'any 98, la inauguració de l'espai esportiu Estadi de França, situat a Saint-Denis, al nord de París, s'inaugurava tal dia com avui.
L'any 2005 va entrar en vigor a Espanya la llei integral contra la violència de gènere i també marxem cap a l'any 2019 quan els Estats Units va acusar el gegant tecnològic xinès Huawei de frau bancari i també d'espionatge industrial.
I tanquem amb l'última efemèride del dia, que també serà l'efemèride musical, un 28 de gener però de 1985. Diversos artistes musicals molt importants en aquella època i que també ho segueixen sent ara, perquè el seu llegat és etern, van gravar We Are The World, sota el nom de USA for Africa. Grans estrelles com Michael Jackson...
qui va coescriure també la cançó, Bob Dylan, Stevie Wonder, Billy Joel, entre altres músics, van donar veu a aquest himne que tenia com a objectiu combatre la fam d'Etiopia. El tema va ser un èxit mundial i cada cèntim que van guanyar va servir per la compra i també per enviar aliments a les zones més afectades del país africà.
Aquesta iniciativa va ser la que inspiraria a Bob Geldof a desenvolupar el festival de música Live Aid. Ara nosaltres escoltem aquest himne, We Are The World, aquí a Ràdio d'Esvern.
There comes a time when we heed a certain call, when the world must come together as one. There are people dying, oh, when it's time to lend a hand to life, the greatest gift of all. When can it go on?
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
We are the ones to make a brighter day, so let's start giving. Oh, there's a choice we're making. We're saving our own lives. It's true we make a better day, just you and me. When you're down and out there seems no hope at all. But if you just believe
Bona nit. Bona nit.
Fins demà!
All right, let me hear you.
Fins demà!
The choice we're making We're saving our own lives It's true, we make a better day Just you and me We are the world We are the children We are the ones who make a better day So let's start givin' So let's start givin' There's a choice we'll make
Bona nit.
Bona nit. Bona nit.
Des de Càritas Sant Just oferim un espai de trobada per conversar i compartir. Si et ve de gust una estona de companyia, vine al Cafè de les 3. Estarem tots els dimarts fins les 5 de la tarda, al carrer Bonavista, número 113. Càritas Sant Just. Us hi esperem. És una garantia escollir una empresa adherida al sistema arbitral de consum.
En cas de robatori o furt del mòbil, informeu l'operador, faciliteu-li el número d'email i feu la denúncia als Mossos d'Esquadra. Trobareu més informació a consum.cat o bé truqueu al 012, Agència Catalana del Consum, Generalitat de Catalunya.
Doncs seguim el magasin de matins de Ràdio d'Esvern, seguim a la Rambla, ara és moment de donar pas a en Carles Rius perquè el temps està una mica boig, no? Carles, bon dia. Bueno, boig. Tenim una situació que jo comentava més típica de nord d'Europa que no pas d'aquestes latituds, però bueno, és el que ens toca viure. Ahir, 8 dècimes de litres més que van sumant, ja han superat els 110 litres aquest mes de gener, gairebé tocant els 300 litres entre desembre i gener, realment és espectacular,
I el fet és que ara tenim els efectes d'una depressió, que es diu Joseph, que és molt potent, i una altra que està donant voltes al seu voltant i que s'acabaran juntant al llarg del dia d'avui. I al juntar-se les dues està provocant precipitacions molt importants a tot el que és l'oest de la península ibèrica i també arribant al centre d'aquesta península. I a nosaltres de Resquilló ens enganxarà alguna precipitació també.
Així que continuem amb aquesta influència de fronts atlàntics que viatgen cap a casa nostra i que ens deixen temps molt variable, molt canviant. Ahir a la tarda també ens donava aquesta precipitació, que tampoc no esperàvem massa, però és que tenim dies que són tremendament canviants. Hem començat el dia amb un cel serè on podíem veure fins i tot el quart creixent de la Lluna, els núvols han guanyat terreny, cada cop està més tapat, i avui tornarem a jugar amb un dia força, podríem dir, curiós, perquè tenim una miqueta de tot,
i això és el que provoca que tinguem aquesta variabilitat en el temps. Avui dimecres, però, aquests núvols estan guanyant terreny, al llarg del dia d'avui es pot tapar i fins i tot pot haver alguna precipitació durant aquesta tarda. A primera hora de la tarda encara podria ploure i caure alguna goteta.
Avui les temperatures seran clarament més baixes, venim de dies de 13, 14, avui ens quedarem una miqueta més curts, a hores d'ara a casa nostra tenim una temperatura que ja es mostra més baixa que ahir, ara tenim 9 graus, avui amb prou feines arribarem als 10-11 i amb aquesta possibilitat de precipitació és un dia una miqueta més fred, amb vents del nord-oest,
Ben que ha bufat fort, recordem-ho, aquesta nit ha arribat als 40 km per hora durant la matinada, ara ha baixat una mica la seva intensitat, però la sensació de fred hi és. En aquests moments tenim 8 graus de sensació a Sant Just d'Esvern, no pas al locutori de ràdio d'Esvern, que podem estar entre els 30 i els 32 graus, però sí que a fora fa força...
Sí, es podria fregir un ou, però al fora sí que està força fresquet. De cara als propers dies, anem amb aquesta bogeria. Demà dijous tindrem un dia variable, començarem amb molts núvols, però traurà el nas el sol al migdia, aquest sol aguantarà, fins i tot veurem la lluna, o sigui, sembla que demà dijous no parlaríem de precipitació...
però divendres estarem a les portes de l'arribada d'un altre canvi. Començarem amb sol i núvols, però a mesura que avança el dia guanyaran terreny en les núvolades, podria ploure ja a partir del migdia i a la tarda, i de nit i matinada esperem que plogui amb una certa intensitat. Després, el cap de setmana, fins dissabte al matí pot ploure, després s'arreglarà una miqueta el dia, sembla que tornarà el sol amb núvols i amb unes temperatures exterres,
que si dijous pugen, divendres baixen i dissabte es mantenen, i de cara al diumenge començarem amb sol, però es tornarà a tapar el cel un altre cop perquè de nit arriba una altra línia frontal que ens podria afectar la tarda vespre de diumenge, també la matinada de diumenge, dilluns i dilluns. I això no s'acaba, com dèiem ahir, fins ben bé dijous de la setmana que ve, que és on entraria un anticiclo i podríem parlar de tranquil·litat. Però fins llavors tenim festa acumulada, precipitacions probables, possibles,
I a mesura que arribem a final de setmana, també parlarem dels diferents punts de Catalunya, perquè això, si parlem que a Sant Just poden caure quatre gotes divendres a la nit, pot nevar en altres punts de gotes baixes a Catalunya. O sigui, això ho anirem explicant. Molt pendents del Josep, que fa de les seves. Fa de les seves. Ha vingut perquè nevi, perquè plongui, perquè hi hagi de tot. Gràcies, Carles, de M'Actualitzem. Amb vosaltres, després de Bulletins, tornem amb la segona hora, amb l'entrevista del dia. Fins ara.
La gent, diguéssim. Un candau. Sí, el candau. El cadenat, el cadenat. Em fas servir, d'ostrell, d'això. De cadenat? Sí. Jo el feia per lligar la bicicleta, però és que sempre te'l rebentaven. Ah, amic, sí. És que Sabadell són molt de bicicletes. Sabadell, Sabadell.
Doncs a les 12 això, cadenat i a l'osa. Jo tenia una bicicleta del meu pare de ferro, que no volia res, que pesava, i jo anava per ser d'ell sempre amb aquesta bicicleta i pensava, mai me la robaran, perquè era per llançar. I fins i tot aquella bicicleta van robar. Era una Panther? No, no devia ser una Panther. No, era una de Panther. Les coses, perquè no us les robin, sempre han de ser més senzilles que les dels altres, diguéssim.
Era per tirar, aquella bicicleta, però fins i tot allò. Sabadell va haver-hi... Però algú li va fer profit, ho has de pensar així. Venien de Terrassa, no eren de Sabadell. Una bicicleta de ferro a Terrassa, saps? Pei, que vagi bé. Adéu-siau.
Bon dia, us informa Joan Bota. El govern es compromet a mantenir altes comptes els bitllets de transport públic durant tota la legislatura des del Parlament. En el cara a cara amb els partits sobre rodalies, el conseller de la presidència Albert Dalmau, en funcions de president, s'ha compromès a mantenir aquesta bonificació de la meitat del cost del bitllet més enllà del 2026. Ho ha dit a resposta dels comuns amb qui ha acordat la mesura.
No se li pot exigir a un ciutadà o ciutadana que després del desori que s'ha viscut s'hagi de pagar pel servei. I té el compromís d'aquest govern per mantenir aquesta rebaixa de les tarifes del preu del transport públic durant el conjunt de la legislatura. Fins que n'en sortim.
Això mentre l'oposició al govern de Saludella, socis inclosos, carrega contra l'executiu pel caos de Rodalies i la majoria de partits demanen la dimissió de la consellera de Territori, el conseller Albert Dalmau, que avui debuta, com us dèiem, en aquest ple assumint les funcions del president, ha allargat la mà a tots els partits per trobar solucions per la xarxa ferroviària. Anem ara al Parlament. Albert Prat, bon dia. Què tal? Bon dia. Els caps de files de Junts, Esquerra, Vox, el PP i la CUP no en tenen prou amb les dimissions a Renfe i a Diff i es reclamen a Sílvia Paneque que faci les maletes.
La consellera Paneke ja fa dies que hauria d'haver plegat o, si no, l'haurien de cessar. Calen dimissions, aquí i allà. Han tingut tot el poder i han fallat en tot. Dimiteixin i convoquin eleccions. Exigimos la dimisión de la consellera Paneke. Recuperin la mínima credibilitat. Cessin de forma immediata la consellera Paneke.
El substitut del president, Albert Dalmau, ha esquivat aquesta lleu de peticions i ha demanat remar plegats amb una recepta clara, invertir molt més a la xarxa de rodalies i traspassar la gestió del servei a la Generalitat. Albert Prat, Catalunya Ràdio Parlament. Més notícies, Marta Prat.
El ministre d'Exteriors, José Manuel Álvarez, ha assegurat que cap país rebutja l'oficialitat del català a la Unió Europea, però han demanat més temps abans que el tema es voti al Consell d'Afers Generals. Per això, ha justificat, dilluns no era a l'ordre del dia de la reunió. Ho ha explicat al matí de Catalunya Ràdio.
No le puedo decir cuándo, pero le puedo garantizar que será oficial. Ningún Estado miembro de la Unión Europea tiene una oposición a ello. Esto puede ser difícil de entender, porque me dirán, entonces, ¿por qué no se ha aprobado ya? Porque algunos países nos han pedido más tiempo. Una quinzena de tractors i cotxes tallen l'accés al túnel de Bracons en contra del projecte del traçat de la variant de les preses a la Carrotxa. Anem cap allà. Laia Claret, bon dia.
Bon dia, Unió de Pagesos, membres del gremi de la pagesia i entitats Garrotxa Viva i Salvem les Valls tallant aquesta rotunda on hi arriba la C63 des de la Selva i la C37 des de Vic. Els Mossos desvien el trànsit abans d'arribar aquí. Protesten perquè estan en contra d'aquest últim traçat de la variant de les preses. Raquel Serrat és la coordinadora nacional d'Unió de Pagesos.
No és que ens oposem que es faci una variant, sinó que el que ens oposem és que es trinxi d'aquesta manera tan sol agrari. Alternatives del projecte n'hi ha i el que haurien de fer és escoltar i triar per la que suposa un impacte més petit. Han muntat taules al mig de la rotonda. Ara esmorzen carn a la brasa. La intenció és mantenir el tall fins a les 8 del vespre. Laia Claret, Catalunya, Ràdio La Vall d'en Bas.
Els bombers ja han pogut rescatar la segona persona que havia quedat atrapada en l'ensorrament d'una casa a Vilanova de Bellpuig, al Pla d'Urgell. En total hi ha hagut quatre afectats lleides. Telebusoms, bon dia. Bon dia. La vista ha rebut cap a un quart de set del matí. S'ha desplomat una casa antiga de planta baixa i dos pisos que fa cantonada al carrer Major de Vilanova de Bellpuig. Sota la runa han quedat atrapades dues persones ferides greus. A una, els bombers l'han pogut rescatar de seguida, però les feines per poder treure la segona s'han allargat perquè havia quedat en una zona inestable...
i s'havia d'anar molt en compte amb la retirada del material per evitar que no hi hagués un altre ensorrament que li pogués caure a sobre. També hi ha dos afectats lleus que han traslladat el quad de Mollerussa. Són dues persones que eren dins de l'immoble i que han pogut sortir pels seus propis mitjans. En lloc del sinistre, els bombers hi han enviat fins a 24 dotacions, incloses unitats canines. Estela Busons, Catalunya, Ràdio Lleida.
La coproducció catalana Cidad continua el seu camí triomfal. Ara ha estat l'Acadèmia Francesa de Cinema la que l'ha nominat a millor pel·lícula estrangera als Premis César. En aquest cas, competirà amb dues companyes habituals de viatge, la noruega Valor Sentimental i la brasilera El Agente Secreto, i també amb la nord-americana Una batalla tras otra i la xinesa Black Dog. Els guanyadors se sabran el 26 de febrer.
Esports, Marcos García. Aquest vespre, jornada unificada a la lligueta de la Champions masculina. A les 9, Barça-Copenhagen. Els de Hans i Flick volen guanyar i fer-ho amb una diferència important de gols per passar directament als vuitens de final i evitar jugar una ronda més. A partir de les 8, la TTT d'aquest Barça-Copenhagen.
Avui, jornada que té més partits destacats, com el Benfica-Reial Madrid, Mourinho contra Arbeló, també avui Atlètic de Madrid, Bodo Glimt, Atlètic Club Sporting de Portugal i Bayer Leverkusen-Vilarreal. En basca l'Uni Girona rep el Carolo de França. A les 8 del vespre, les gironines busquen accedir a la final a 6 de l'Eurolliga femenina i ho farien per primer cop a la seva història. A la Champions FIBA, Juventut Unicaja a les 7 i a l'Eurocopa, Baxi Manresa, Cluj de Romania...
el tres quarts de nou del vespre. A l'europeu femení de Waterpolo, Portugal 7, Espanya 22. A l'equip espanyol hi ha 14 jugadores catalanes. I en tenis a l'Open d'Austràlia, Marcel Granollers fem parella amb Horacio Ceballos, classificats per les semifinals. Han superat els brasiles Luz i Matos per 6 a 3 i 6 a 4. Fins aquí les notícies.
Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, passant 7 minuts de les 11 us informa Mariona Sales Vilanova. El ple ordinari de l'Ajuntament de Sant Jus debatrà aquest dijous 29 de gener a les 7 de la tarda diversos punts clau pel funcionament municipal, entre els quals destaquen una modificació del pressupost del 2026, canvis normatius i diverses mocions d'interès ciutadà. Prèviament, a les 6 de la tarda, tindrà lloc l'espai de prics i preguntes de la ciutadania, que es podrà fer de manera presencial o mitjançant al correu preguntesple arroba santjus.cat.
Un dels punts principals de l'ordre del dia serà l'aprovació inicial d'una modificació del pressupost municipal del 2026 amb l'objectiu d'ajustar partides econòmiques per cobrir necessitats no previstes o que requereixen una dotació adicional. En l'àmbit d'Alcaldia i Serveis Generals també es debatran les actualitzacions de les retribucions i assistències dels carres electes i les dotacions econòmiques als grups polítics municipals, d'acord amb la normativa vigent i l'evolució de l'IPC.
Pel que fa a territori, el ple sotmetrà a l'aprovació inicial una modificació de l'ordenança d'obertures d'establiments centrada en la regulació dels horaris d'algunes activitats d'elaboració de menjars preparats, amb la voluntat de millorar la convivència veïnal. La sessió es completarà amb el debat de diverses mocions sobre oci nocturn i social, solidaritat internacional i revitalització dels parcs infantils i d'oci familiar. El ple es podrà seguir en directe al canal de YouTube de l'Ajuntament.
Pel que fa a cultura, el cinema Cinebaix de Sant Feliu de Llobregat acull una nova edició de la mostra de Cinebaix, dedicada al cinema asiàtic, amb una programació centrada en mirades contemporànies, veus emergents i cinematografies poc presents als circuits comercials. Del 29 de gener a l'1 de febrer, la mostra reunirà films procedents del sud-est asiàtic, la Xina, Taiwan, Mongòlia i Bangladesh, amb una aposta clara pel cinema d'autor independent i socialment compromès.
La programació inclou preestrenes, operes primes i obres premiades en festivals internacionals amb relats que aborden realitats socials, conflictes territorials, identitats i transformacions humanes des d'una mirada crítica i poètica. El cicle combina ficció i documental i proposa activitats complementàries com col·loquis i debats per aprofundir en els contextos socials i polítics que travessen les pel·lícules.
I pel que fa a seguretat, un ampli dispositiu policial contra la delinqüència multireincident ha permès detenir 71 persones que acumulaven 314 antecedents i investigar-ne 38 més per delictes com furts i robatoris.
La matinada del 23 de gener, en el marc del nou pla Campai, es va desplegar una macrooperació coordinada amb l'objectiu de reduir l'activitat delictiva reiterada en punts estratègics de l'àrea metropolitana de Barcelona. L'operatiu es va iniciar el divendres a les 15 de la tarda i va finalitzar dissabte a les 3 de la matinada.
amb actuacions a Barcelona, Hospitalet, Esplugues, Cornellà, El Prat, Sant Just d'Esvern, Badalona, Santa Coloma i Sant Adrià, així com a la xarxa de transport públic metropolità i a l'aeroport de Barcelona. Les actuacions es van centrar en controls preventius, identificacions i intervencions en zones amb alta incidència delictiva.
El dispositiu ha destacat pel seu caràcter conjunt i transversal amb la participació de més de 900 efectius dels Mossos d'Esquadra, la Guàrdia Urbana de Barcelona, policies locals, la Policia Nacional, la Policia Portuària, Seguretat Privada i Inspecció de Treball, reforçant la coordinació policial per combatre la multireincidència a l'entorn barceloní. I això ha estat tot. Tornem a més informació al butllet i horari de les 12. Fins ara.
Fins demà!
Fins demà!
Hola, sóc en Daniel Martínez i t'acompanyo cada matí a la Rambla, al magazín de matins de Ràdio d'Esvern. De dilluns a divendres de 10 a 1 repassem l'actualitat de Sant Just, parlem de les iniciatives que neixen al poble i ho fem amb els seus protagonistes. Descobrim propostes culturals, escoltem bona música i fem moltes coses més aquí, a Ràdio d'Esvern.
Tres hores per parlar, per estar informats, participar i sentir-nos més a prop que mai. T'espero a la Rambla, a Ràdio d'Esvern, al 98.ufm i a radiodesvern.com.
Fem un entorn lliure de fum per a tothom. CanalSalut.gencat.cat Generalitat de Catalunya Doncs jo no separo la brossa. Em fa mandra. Tu sí? Esclar. Marcel, cada cosa em toca, eh? Esclar. Reciclar és massa evident per no fer-ho. Envasos de cartró i paper, el contenidor blau o el covell del porta-porta. Generalitat de Catalunya. Sempre endavant.
Treu la llengua. Treu la llengua fora, al carrer.
És clar que s'ha de treure la llengua, però com puc treure la llengua? Com trec la llengua al carrer quan la persona amb qui parlo no treu la llengua? O a la feina, a l'escola, a la universitat, quan a les aules i a les sales de reunions ningú treu la llengua? Com trec la llengua a les xarxes comentant i compartint si la gent m'insulta per treure la llengua? O a internet, quan els cercadors no m'entenguin però jo vulgui continuar treient la llengua? Entra ja a la guia de l'activista pel català i descobreix tot el que pots fer per la llengua.
Ei, vinga, som-hi ja. És el moment de fer alfans. A casa, a la feina i al carrer. Quan anem de festa o al taller. Parlem amb el teu asset. Només hem de començar a provem-ho en català. Tu per mi i jo per tu pur. I quan vulguis tots plegats. Molt per parlar, molt per parlar. Provem-ho en català.
Generalitat de Catalunya. Sempre endavant. Hola, soc la Mireia Belmonte. En la natació, la velocitat és clau i també ho és per salvar una vida. Davant l'ictus, trucar ràpid al 112 és fonamental. Si notes un canvi brusca en una persona, com ara pèrdua de força a una banda del cos, canvis en la parla o en l'angès de la cara, truca ràpid al 112. No t'ho pensis. Davant l'ictus, truca ràpid al 112. Generalitat de Catalunya.
Estudio l'EFP d'auxiliar d'infermeria. Puc aportar molt al sector de les cures. Jo faig energies renovables. Curso una FP dual. Estudio i treballo alhora. El teu fill pot ser un d'ells. Descobreix el seu futur a fp.amb.cat. EFAPRO. Amb l'EFP aviat podran volar. Amb el suport a la Fundació Barcelona Formació Professional i l'AMB. Hi ha una màgia que no té truc. És la màgia de compartir una estona amb algú i parlar-hi. Vols practicar català? Vols ajudar algú a parlar-lo?
Apunta't al voluntariat per la llengua. El programa de les parelles lingüístiques ab-xl.cat. Perquè quan parles, fas màgia. Generalitat de Catalunya. 100 milions i mig de futurs. Ara escoltes ràdio d'Esbert. Sintonitzes ràdio d'Esbert. La ràdio de Sant Just. Durant la 8.1. Ràdio d'Esbert.
Fins demà!
Doncs encetem la segona hora de la Rambla, encetem la segona hora del magazín de matins de Ràdio d'Esvern i avui ho fem com ho fem cada dia amb l'entrevista del dia. Parlarem amb Desirés Lauca Triller Trujillo, portaveu del grup municipal d'Esquerra Sant Just d'Esvern i és que en el marc del darrer premunicipal, el del mes de desembre, es van aprovar diverses mesures.
amb incidència directa en el futur del municipi. Per aprofundir en la visió d'Esquerra Republicana i també conèixer com s'articula la seva acció política des de l'oposició, avui conversem amb la Desiree, portaveu del grup municipal i també advocada especialitzada en dret penal i violència de gènere.
Amb una llarga trajectòria amb el compromís amb el teixit associatiu del municipi, Eslauca ens compartirà avui també la lectura del moment polític actual a Sant Just i també el sentit de vot del seu grup en els punts controvertits i de la seva mirada sobre els reptes que afronta Sant Just. Deciré bon dia.
Hola, molt bon dia i t'he de dir que gràcies perquè ets de les úniques persones que em diu el nom complet i bé. Doncs és d'agrair, és d'agrair que també hi hagi aquests agraïments en antena. M'agrada, m'agrada el teu nom, haig de reconèixer que tens un nom bonic. Bé, és complicat, sempre l'he de repetir, he de deletrejar, però que m'ho acabin dient bé, fins i tot amb anys que porto en el consistori, doncs a vegades m'entrebanquen a l'hora de dir...
El nom no ho tenen gaire clar i dic, ostres, pregunta'm. La gent que porti anys escoltant aquesta emissora sap que soc gran fan dels cognoms, m'agraden molt els cognoms i intento quedar-me amb aquells cognoms que són interessants i una mica diferents.
Comencem, si et sembla, decidiré amb la bateria de preguntes que teníem preparada per avui. Ens agradaria començar aprofundint una mica en aquest ple del mes de desembre, que ens queda molt lluny. De fet, ens queda més a prop el de demà, però com que encara no s'ha celebrat, doncs tampoc podem parlar massa del ple de demà, tot i que avui hem fet una mica ja incís en aquests punts, en aquest ordre del dia...
que tindrem demà dijous però ens agradaria saber la vostra valoració general del ple municipal de desembre i si creieu que aquesta sessió podríem dir ha estat rellevant dins d'aquest mandat en el que estem ara i que està ja a les acaballes queda aquest any i mig de mandat i com parlàvem l'altre dia amb en Ramon Figuarola ja s'està pensant una mica inclús amb la propera legislatura ja estem un peu amb aquesta i un peu amb la propera
Sí, et refereixes al ple de desembre en funció en el mandat, vols dir? Correcte, bàsicament saber una mica la valoració general que fa Esquerra i aviam com ho valoreu també, si el valoreu de forma rellevant dins d'aquest mandat.
Una mica el que podríem incidir en relació amb aquest ple, així com molts altres plens, és que ens trobem que el govern el que fa és gestionar el dia a dia, però no té un rumb clar cap a on va el poble.
Crec que li falta, perquè a vegades sembla que les decisions que pren les pren una mica com improvisades o fragmentades, diguem-ne, i no amb la valoració del seu conjunt i amb una visió a mitjà termini. Aleshores, nosaltres pensem que li falta això, el rumb real, l'habitatge, el comerç local, el suport a la ciutadania.
Aleshores, per posar-te un exemple, nosaltres fem moltes al·legacions o hem fet moltes al·legacions a diversos plens i sempre nosaltres com a Esquerra però també hi ha ciutadans o associacions de veïns que també han fet al·legacions a diverses problemàtiques que s'han trobat
dins de la taula i sistemàticament no es tenen en compte. Es desestimen totes, sempre. Potser de manera parcial potser compren alguna cosa. Però les qüestions de fons a vegades no es prenen les al·legacions com un punt de millora perquè almenys nosaltres quan fem les al·legacions, nosaltres ens agrada fer una
Una oposició ferma, però no diem no perquè no, perquè ho fas malament amb queixo ja, sinó que intentem construir i intentem aportar i ho fem, si no és amb argumentari o no és amb les informatives o un argumentari del ple, doncs ho fem a través de les alegacions perquè quedi constància, perquè realment nosaltres entenem que és una millora, no és un atac.
I a vegades crec que se'ns agafa com si fos un atac, quan nosaltres el que volem és la millora per la ciutadania de Sant Just. Aleshores, crec que a vegades no. Sistemàticament es desestimen les al·legacions i ens fa una pena, no només per nosaltres, sinó també la gent que agafa i fa un esforç per fer les al·legacions i a vegades es desestimen amb l'argument que ja s'està complint la normativa o que allò que ja estan fent ja és legal.
I nosaltres a vegades no estem discutint la legalitat o il·legalitat o la legalitat del que s'està dient, però creiem que es pot fer d'una altra manera i que a la ciutadania li va millor. I per això fem les al·legacions. I a vegades ens trobem que es pren potser com un atac, que es fan les contestes de les al·legacions com una defensa. Nosaltres ja ho estem fent bé.
No t'estic dient que no ho estiguis fent bé, t'estic dient que potser ho podem fer millor i per això estem fent les al·legacions, no? I nosaltres el que ens agrada és això, fer aquesta oposició constructiva en què creiem que tothom hi podem guanyar i que, escolta'm, que si compres alguna de les nostres al·legacions, que no passa res, vull dir que els beneficials seran la ciutadania, no? I parlant d'Esquerra, però també podria dir que hi ha altres al·legacions que han presentat Ciutadania de Sant Jus, les associacions de veïns, que són absolutament fantàstiques,
i que no es tenen en compte perquè, bueno, i això fa potser que en relació als partits polítics, bueno, podem fer o no podem fer, al·legacions i de més, cadascú fa la política com considera, però en relació a la ciutadania, doncs el fet d'intentar aportar i que no sigui escoltada,
doncs és un punt de desmotivació, diguem-ne, quan hauria de ser al revés. Haurien d'haver-hi uns consells, els consells que es fan aquí a nivell de l'Ajuntament, doncs haurien de ser uns espais reals de debat entre la ciutadania, les entitats, l'Ajuntament, de poder-se apropar, de poder debatre, de poder decidir i que no sigui un espai de...
traslladar la informació des de l'Ajuntament a la ciutadania o a les entitats. I el mateix amb el tema de les al·legacions i altres, jo crec que és una oportunitat bona també per poder captar i per poder captar les idees, perquè a vegades ens podem equivocar o a vegades ens poden dir que ho podem fer millor.
I està bé. I si sempre sistemàticament la gent no se sent escoltada o les al·legacions són desestimades, pot desmotivar moltíssim. Nosaltres no defallirem, continuarem, evidentment, però sí que és un punt crític que crec que podria ser millorable per això, per la desmotivació. No només nosaltres com a grup polític ja estem aquí i ja ho fem,
però a cada ciutadania, entitats, associacions veïnals i de més, doncs creiem que això ha de poder-se millorar. Doncs això que ens explicarà de sirens pot ressonar també perquè fa unes setmanes teníem aquí a Ramon Figueroa, portaveu de Junts, que també comentava una qüestió similar referent a l'ordenança d'animals que ells també havien aportat, no sé si recordo bé, una seixantena de delegacions i que cap d'elles va ser acceptada ni valorada.
i un dels arguments era precisament aquest, ja ho contempla la normativa vigent i que, per tant, hi havia coses que les contemplava d'una altra manera o estaven explicades d'una altra manera o que no creien oportunes. Per tant, una mica aquest malestar general dins dels grups polítics que estan a l'oposició. Passem a altres qüestions, decidiré, perquè m'agradaria parlar de la taxa de residus, que també ha estat un tema molt candent durant els últims mesos
I el ple va aprovar no liquidar la part variable de la taxa de residus del 2025 a causa d'errors en el càlcul d'aquesta taxa. Com valora Esquerra aquesta decisió? I m'agradaria saber si creieu que l'Ajuntament ha actuat amb prou transparència i rigor en la gestió d'aquesta tasca.
Bé, nosaltres no discutim la taxa en si, sinó discutim la mala gestió que hi ha hagut, però no hi ha des de fa mesos, diria des de fa anys. De fet, amb aquesta taxa no és el què, sinó és el com. Nosaltres ja entenem que això prové d'una directiva europea i entenem que s'ha de fer aquesta taxa, però no s'ha fet bé des de l'inici.
Es va començar fent aquesta taxa dividida en dues parts, la part fixa i la part variable. La part variable hi havia el sistema aquest de l'obertura d'orgànica que beneficiava i de la part de la resta, la facció resta que penalitzava, diguem-ne.
Després es van adonar que millor el tema de la part resta, de la fracció resta, ho traiem de la part variable i el contatge no es té en compte. Però si l'orgànica continua amb el mateix número d'obertures, ja vam dir que aquest número d'obertures no reflecteix la realitat de la ciutadania perquè no es té en compte les diferents casuístiques que poden haver en els habitatges.
Però es va continuar així. Després es torna a portar la tercera modificació que es porta i es diu que es va baixar la part fixa i de la part variable de l'orgànica també va baixar el número d'obertures.
i després se'ns diu que no es cobra la part variable. Bé, que no es cobri la part variable entenem que és una decisió lògica si no està ben fet, si no està ben calculat. Què és el que passa i el que ens trobem? Que portem molt de temps, alguns barris més que d'altres, amb el sistema de contatge, amb les targetes repartides i passant la targeta cada vegada que vols llançar les escombraries,
I ens adonem ara al desembre o a l'octubre o al novembre que tenim una errada tècnica i, òbviament, el no curament ha de ser una conseqüència lògica perquè el que no faràs és fer-ho malament. Que si està funcionant malament un servei, a més es cobri, no? Correcte. O sigui, això és una conseqüència lògica. Ara!
en quin moment no ens hem donat compte fa uns mesos? Fins i tot fa un any? O fa dos anys? Per què no? És a dir, si estàvem partint, o si l'explicació que se'ns va donar és que teníem el sens, que no el teníem, que l'havíem de configurar de nou, diguem-ne, ok, doncs si és que és així i has de configurar un nou sens i tu ja ho saps, comença a fer uns estudis, ja des de l'inici del sistema de contagis, per veure si funciona o no funciona, o què és el que està fallant o no. O sigui, jo crec que aquí a nivell tècnic hi ha hagut...
hi ha hagut una mancança, una mancança de seguiment, des del minut 1, no ara després d'un any i pic o dos anys que hi ha alguns veïns o veïns i veïnes d'aquí de Sant Jus que porten fent-ho servir, no? Aleshores, per què no fas, si ho has de fer així i has de fer un sens,
potser fes el cens i deixa per més endavant que hi hagi un sistema de contatge de més i quan ho tinguis tot clar i tot net, aleshores, procedeixes al cobrament d'aquesta part. Crec que tot ha sigut molt improvisat. Quan ja veníem advertint nosaltres i associacions veïnes que també han estat molt actius amb el tema de la taxa de residus, amb al·legacions i aportacions d'idees i demés,
I, de fet, amb els Consells de Medi Ambient tampoc s'havia establert ni s'havia posat a la taula aquesta problemàtica, que és allà on potser pot ser més transparent. I creiem que hi ha hagut una improvisació, hi ha hagut una poca transparència, hi ha hagut un poc o nul seguiment tècnicament per part de l'Ajuntament per veure si allò estava funcionant, si estava bé...
Ara hem arribat a aquesta conclusió i nosaltres ens preguntem si ara al gener tot això ja està arreglat perquè ara sí que ha començat a comptar de cara al 27. Parlaves d'escoltar la ciutadania, s'ha escoltat la ciutadania amb la taxa de residus? És que la ciutadania no ho estan tenint. És a dir, aquí jo crec que ha faltat una manca d'informació, una manca de transparència absolutament brutal perquè el que no entén...
és que s'hagi canviat tres vegades i després hi ha hagut una quarta decisió, no? Vull dir, a tu com a ciutada o ciutadana et genera una inseguretat, no? Ostres, què està passant? Ara em diuen una cosa. No, ara una altra. No, ara una altra i cada any va canviant. Llavors dius, bueno, i l'any que ve? O sigui...
Serveix d'algú? Vull dir, més enllà d'aquesta corresponsabilitat que es vol donar al tema del reciclatge i demés de cada ciutadania, que ok, t'ho compro, però la ciutadania es troba que la tarja, que hi ha un error, o sigui, que ha estat passant la tarja, que no ha servit per res, però que et fan pagar igual, primer una cosa, després una altra, després...
No és clar, no és transparent. Llavors penso que no sé si hi ha algun ciutadà o ciutadana de Sant Just que t'has trobat i està content amb la taxa de residus o amb el sistema que s'està duent o amb l'execució d'aquest sistema del tancament i de com s'ha gestionat la targeta amb xip. Si en coneixes algun, parlem-ne.
La complexitat d'aquesta taxa ha fet que hagi sigut tema de debat durant molt de temps. De fet, ho està sent encara. Fa qüestió d'una setmana rebíem també a les nostres llars aquest díptic informatiu actualitzant de nou la taxa i la gent al final, el que es palpa en l'ambient, el que es palpa...
als carrers, a les places, a la ciutadania, doncs és aquesta incertesa de no saber ben bé què és el que s'hi trobaran. Si d'aquí uns mesos hi haurà una rectificació nova, des del consistori ens han dit que en principi aquesta seria una rectificació definitiva i que per tant a partir d'aquí ja començarien les passes i el funcionament correcte d'aquesta taxa de residus, veurem què passa.
Bé, és que clar, el fet que sembli que hi hagi una política improvisada amb l'execució d'aquesta taxa fa que no et generi una seguretat, no? Perquè si et van canviant cada any, doncs dius, bueno, i l'any que ve que em trobaré, no? Llavors, bueno, és normal i tampoc ho entens, no? I de fet, la gent no es mira als plens, no? Vull dir, siguem sincers, llavors, tota aquesta explicació que es dona...
doncs no arriba, i si arriba, doncs potser la gent dius, bueno, potser que ho facis primer bé, facis aquest sens que has de fer bé correcte, i quan ho tinguis correcte, doncs ja comencem a cobrar, que seria el més lògic, no? Permeten que canviï de tema, decidiré que anem una mica justos de temps. M'agradaria parlar de les ordenances fiscals breument per passar després a urbanisme i territori.
El ple va resoldre les reclamacions i va aprovar definitivament aquestes ordinances fiscals per l'any en el que estem ara mateix, en el que acabem d'entrar, el 2026. Està satisfet Esquerra Republicana amb el resultat final?
No, perquè nosaltres vam fer al·legacions a les ordenances, de la mateixa manera que també les vam fer en els pressupostos. Les ordenances en aquest sentit, les al·legacions que vam fer a les ordenances, sense entrar molt en detall perquè és un tema molt tècnic, venien donades perquè hi havia una divergència dels números de la documentació que se'ns havia donat.
en concret amb tema de residus, amb tema d'estacionament i nosaltres vam poder posar sobre la taula algunes incoherències que havíem trobat en el càlcul d'en dues ordenances i per tant vam fer les al·legacions que nosaltres estimàvem que eren a nivell tècnic que s'havien de millorar.
Van ser les estimades, òbvio. I nosaltres, tot i que la resposta en un cas va ser que s'estaven dintre del termini legal i que ja ho havíem fet bé, com t'he comentat abans, a vegades ens falta aquest rerefons, també, de...
Es pot generar un debat sobre el fons, potser no tant sobre el tema de la forma i demés. I és el que mai aconseguim que passi i tenim fe. Marxem a parlar de l'aprovació inicial de la modificació puntual del PGM del Pla General Metropolità, en aquest cas a la Vall de Sant Just i a Mas Lluí.
Recordem que durant aquests dies hem parlat bastant del tema, que la qüestió és aquesta modificació i que afectaria principalment a la Vall de Sant Just amb aquest projecte que planteja el govern municipal, amb aquest espai també per a aquestes ovelles que han de tenir aquest espai per poder fer la seva tasca, tasques de pal sota bosc per evitar aquests incendis...
entre altres qüestions, és a dir, un espai agroramader que permeti aquestes accions a Collxelola. Com valora Esquerra aquest projecte?
Bé, nosaltres, en relació a la modificació del PGM, ens vam abstenir, no perquè no estiguéssim a favor d'aquesta granja, de les ovelletes i de més, sinó perquè ens volem mirar amb més cura, com tota modificació de planejament comporta tota una sèrie de documentació important en relació amb els plànols i les modificacions que es fan allà, llavors ens ho volem mirar encara amb més carinyo, no ens ho hem acabat de mirar i, per tant,
No et puc acabar de dir, com està en una modificació, o sigui, com està en una aprovació inicial, abans que sigui la definitiva, ens ho acabarem de mirar bé per poder filar prim. No pel que fa en el projecte de la granja en si, sinó en el tema de les modificacions que s'han fet perquè això pugui ser. Us veu abstenir en aquest punt, doncs? Sí. D'acord.
Molt bé, passem a altres qüestions. Marxem a parlar de benestar animal i tinent-se responsable. Això ja ens cau una mica més lluny, però com que tampoc hem tingut oportunitat de parlar aquí al programa amb tu, decidiria que volíem treure-ho. Això és referent al ple del mes de novembre, però volíem portar-ho també aquí als micròfons per poder-ho comentar.
Fa uns mesos es va aprovar aquesta nova ordenança municipal d'animals i bé, ja ha arribat a les llars també la informació pertinent. Ens agradaria saber com valora Esquerra aquesta nova ordenança. Una de les principals novetats, recordem, és la identificació obligatòria dels gossos amb microxip, sense municipal, fins aquí més o menys com fins ara, en aquest cas també amb identificació d'ADN.
Quins avantatges hauria d'aportar aquesta mesura segons el vostre partit? I si creieu que compensa tot aquest moviment, sobretot amb l'ADN, que recordem que s'haurà de fer una tasca bastant important, de portar la FEMTA a un espai concret, en aquest cas en algun veterinari, fer aquest registre. Cal tot això que planteja el govern municipal?
Bé, nosaltres estem a favor de tot el que sigui el benestar animal. Nosaltres a favor de l'ordenança estàvem a favor. Però tenim dubtes sobre l'efectivitat en concret en relació amb la mostra d'ADN. O que no només sigui el tema de la mostra d'ADN. És a dir, nosaltres entenem que crec que encara no ha quedat clar, tot i que s'ha enviat informació als domicilis,
sobre la diferència entre el xip i el cens. Vull dir, jo crec que hi ha molta ciutadania que té un animal de companyia que creu que si ja està xipat ja estaria tot fet, tot i que quan vas al veterinari o al veterinari em consta que et diuen no, no, ara has d'anar al cens i fer el cens i censar l'animal a l'Ajuntament de Sant Just, que és un tràmit gratuït.
Jo crec que això encara no, perquè les dades no es poden creuar entre els veterinaris i l'Ajuntament, però crec que això encara és difícil. Encara més difícil serà que a sobre la gent hagi de fer aquesta mostra d'ADN.
i si amb això realment ens servirà com per trobar menys excrements dels animals, dels gossos en aquest cas, als carrers. Jo crec que és difícil, perquè jo que n'he tingut de gossar...
Si tu ja fas tot això, si xipes, si senses i si portes la mostra d'ADN a l'Ajuntament i demés, molt probablement, si fas totes aquestes coses, molt probablement sí que és un ciutadà o ciutadana que recull els exaglaments dels animals. Els que no recullen...
segurament ni faran la prova de DNA, segurament ni estarà sensat, i el xip, perquè quan vas al veterinari te l'han de fer. Aleshores continuarem, jo crec, potser tenint, potser hi haurà menys, no ho sé, però que hi haurà excrements encara pel carrer. Bueno, veiem com funciona i a veure com evoluciona.
Però jo crec que ha d'anar acompanyat de més pedagogia de cara a la ciutadania del que significa la cura de l'animal i la convivència ciutadana amb la gent, perquè no tothom... El fet de tenir un animal comporta la responsabilitat també de tenir els carrers nets. Com dèiem, s'ha rebut una carta signada per l'alcalde en els de les dies...
Això és, diguéssim, el que s'ha de fer i prou o s'ha de fer més tasca pedagògica? No, perquè a vegades la comprensió electora falla, diguem-ne, i jo crec que, però a més a més d'aquesta pedagogia, que ja ho vaig comentar també en el ple, cal fer, a més a més de tot això, potser posar més papereres al carrer. Perquè què passa? I jo me n'he trobat, jo, que vas amb els escraments del bitxo a la mà...
Amb la bosseta i vas caminant per Sant Jús, fins que et trobes una paperera. Quan te la trobes, crec que la podràs tirar. Però hi ha vegades que costa trobar-ne, diguem-ne. I jo vaig dir, bé, doncs és que fem això, però també posem més papereres perquè la gent, per facilitar, diguem-ne, perquè què passa, això em passa a mi i jo ho tiraré sempre, no?
Però potser algú cansa. Si no hi ha cap paperera, per què ho he de recollir? Fa uns anys es van implementar aquestes bústies, aquestes papereres vermelles que estan enganxades a espenals, però m'imagino que s'han anat deteriorant, trencant o no s'han substituït i ara...
Manquen. Hi ha una mancança. I també, de fet, pel manteniment de la via pública neta. Ara no vull barrejar, però la gent fumadora, potser quan acaba el cigarro, si té una paperera a prop, potser ho tirarà en lloc de tirar el carrer. És una mesura que crec que hauria d'activar-se una miqueta més per mantenir els carrers nets de tot.
Tant dels excrements dels animals com de la pop i brossa que vulguis tirar en aquell moment, no? Perquè a sobre ara tenim que tu encara vas amb l'excrement i potser no tens la... O sigui, si no tens una paperera, abans podies tirar-lo, no? A la brossa de la resta, però ara si no tens la targeta, doncs no pots obrir i tirar. Vull dir, és com més impediment...
a l'hora de poder complir amb això, amb la normativa i poder llançar els excrements. Creiem que ha d'anar acompanyat d'una sèrie de mesures, veurem si es fan o no es fan. Molt bé, doncs ara sí, per anar tancant i de forma breu, ens agradaria que fessis una petita valoració de la definició més aviat.
del paper d'Esquerra Republicana en aquest moment del mandat municipal. Recordem que estem ara en aquell moment en què l'any vinent ja estarem parlant a hores d'ara de precampanya electoral, perquè a principis d'any ja es començarà a parlar de precampanya. Començaran a sortir aquestes llistes dels diferents partits
polítics que aspirin al govern municipal i, per tant, ens agradaria saber en aquest any que queda per aquesta precampanya com veu el paper que està fent Esquerra, la pròpia portaveu de Siris Lauca.
Nosaltres, com a reptes d'esquerra, el que estem lluitant i continuarem lluitant i creiem que és prioritari és l'habitatge. L'habitatge no com un dret bàsic i prioritari, no només entenent que tothom té dret a l'habitatge, sinó facilitant que hi hagi aquest lloguer assequible, especialment per joves, però també per tothom,
Per tant, això ens passa perquè l'Ajuntament tingui més habitatges, més nombre d'habitatges per poder-ho posar en lloguer d'una manera controlada, que és una manera pública, i per tant, evitant l'especulació.
Però no només això, sinó també garantint l'accés a l'habitatge tant a les persones grans com a les persones amb vulnerabilitat social. I aquí a Nortes també vam fer unes al·legacions amb les bases que es van presentar per poder garantir aquest accés, perquè per nosaltres l'habitatge és molt important i també el tema d'exercir el dret i retacte. Dintre de l'habitatge hi ha moltes accions, moltes activitats que es poden fer i moltes no s'estan fent.
I una altra cosa que és prioritària per nosaltres també és el comerç local i aquest suport a comerç local. Nosaltres entenem que Sant Jús som un poble on la majoria dels comerços locals són persones autònomes. I ser una persona autònoma, jo ho soc, costa tirar tu sol del carro, de la feina o del negoci que tu estàs.
i a vegades no s'està fent un acompanyament real en el comerç local. Però no només seria fer unes campanyes dinamitzadores on realment hi hagi resultats per al comerç local, sinó també acompanyar el comerç local. Per exemple, jo fa un parell de plens vaig preguntar si es faria un acompanyament amb el tema del verifacto i la factura electrònica en els comerços locals, perquè hi havia moltes persones autònomes que porten un comerç i un negoci, veien...
Ara ja s'ha plaçat, però això no eximeix que algú t'ho expliqui bé. I que hi ha molta gent que ja ha fet aquesta primera acció de posar tot el sistema a punt, és a dir, hi ha comerços que ja tenen el sistema a punt i ara tot s'ha anat enrere. S'ha anat enrere, s'ha deixat en suspens...
d'acord, perquè no tothom estava preparat, però és que aquí els comerços estaven molt peixos. I no s'ha fet cap acompanyament, ni cap formació, ni cap... No ens hem posat al costat del comerç per explicar-los-hi, no només del comerç, també vaig comentar que també fos a les entitats, perquè les entitats també treballen en factures i si rebien una factura electrònica o... Vull dir que també podien anar una mica perduts i en aquest sentit no s'ha fet. Però no només amb això, sinó amb accions concretes, també.
amb campanyes concretes i també amb el tema de promoció econòmica, si una persona autònoma vol emprendre, l'emprenedoria, des que tu tens la idea de negoci fins que la pots portar a la pràctica, és a dir, que tu tens un projecte de negoci fins que pots tenir un local, fins que pots obrir la persiana i pots començar a fer aquesta activitat,
no hi ha un acompanyament real, o sigui, acompanyament a l'hora de facilitar, de fer els tràmits, de reduir la burocràcia a nivell tècnic, en el local que tu vols obrir bonificacions amb totes les coses que necessites, no trobem aquí que hi hagi un acompanyament, i creiem que és clau.
Doncs decidiu, ho hem de deixar aquí. Moltíssimes gràcies per compartir amb nosaltres la vostra visió i els punts de vista d'Esquerra sobre la política municipal i també els reptes que afronta Sánchez d'Esvern. Que tinguis molt bona setmana i ens escoltem ben aviat aquí al magazín de Matins de Ràdio d'Esvern, La Rambla. Moltíssimes gràcies, Tania. Que vagi bé. Adéu-siau.
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Talk to me, talk to me.
Hi ha una màgia que no te truca. És la màgia de compartir una estona amb algú i parlar-hi. Vols practicar català? Vols ajudar algú a parlar-lo? Apunta't al voluntariat per la llengua. El programa de les parelles lingüístiques ab-xl.cat. Perquè quan parles, fas màgia. Generalitat de Catalunya. 100 milions i mig de futurs.
Hi, it's rolling. I'm sorry Charlie Murphy, I was having too much fun.
I seguim el magazín de matins de Ràdio Desven, seguim a la Rambla, 9 minuts per les 12. Aquesta segona hora d'avui se'ns està fent molt llarga i molt intensa, perquè hem tingut una entrevista molt interessant a decidir Slauca Thriller Trujillo, i ara marxem a parlar de vins amb l'Astreet Goldstein. Per tant, mira, aquí no para de passar coses, que està molt bé, que això és la ràdio, que passin coses i que les podem compartir amb vosaltres...
des de casa, des del cotxe, des de la feina, des d'on estigueu, i que ens escolteu de forma assídua aquí al 98.ufm. Astrid, bon dia. Bon dia. Com estàs? Bé. Ja agafa aire, ja agafa aire, perquè tanta cosa que he dit, ja agafa aire. Parlem de coses, Déu-n'hi-do, l'agenda del celler de Can Mata per aquests dies, eh?
Sí, eh? Sempre ens passa. Sempre teniu moltes coses. Comencem, si et sembla, amb la gent de la setmana passada. Diument ja ho tenia un tast superxulo a Molins de Rei per la candelera, aquesta precandalera. Sí, exacte. Per escalfar. Exacte, per escalfar motors. Com va anar?
Molt bé, molt bé. Vas trobar els caves al final, aquells caves que... Teníem, teníem, eren sis, eren monovarietals, per tant, teníem un macabé, un xarel, una parellada, un somoll, una garnatxa negra i un trepat. Molt bé. Tres rosats, tres blancs.
Perfecte. Uns eren... Bé, clàssic, penades, no en tenien cap. Crec que estàvem empatats entre els caves i els corpinats. Però molt bé, molt bé. I què, com era molta gent? Sí, a les 11 del matí ja estaven fent cua...
Per entrar, i amb el meridatge del mercat, amb productes del mercat, que sempre queda molt bé i molt interessant, perquè tu sempre... És allò que pots intuir. I vaig veure molt variat, no? Vaig veure embotits, vaig veure alguna gambeta, vaig veure... Sí, hi havia allò... Les gambetes més o menys quedaven bé. El que sempre queda bé amb tot és el pernil. És el que acostuma a tindre un molt bon meridatge. El bacallà...
No quedava bé amb tot, però encara el que més va costar... Els encurtits són complicats. Sí, el paté va costar bastant perquè estava amb bastant de pebre. O sigui, el percentatge d'una espècie et pot marcar que un maridatge pugui quedar bé o quedi anul·lat els dos productes, eh, quasi bé. Clar, és curiós, eh?
Un sobressortia el pebre, el tarrer, era, uau, quin ono aquí el pebre, és que té un problema. L'altre quedava anul·lat el pebre i et quedava la part més grasa del paquet, és allò que dius aquell, uau, grasa, allò. I, en canvi, vam trobar un, dos productes que dius, uau, ens el van calcular bé, no? Era tot un exercici de què amb què? Pot quedar bé o ho pots arruïnar?
I mira que tu ets molt de patés, perquè a vegades ens ho trobem als tastos, que poses patés. Sí, perquè queda molt bé. A mi m'agrada... Sí, s'ha de vigilar amb l'espècie. És bàsicament, el paté està perfecte, perquè és gras. Però, clar, nosaltres treballem amb els productes Mallard, que són aquests, la xarcuteria social, que es fan dir ells, i tenen un que seria el...
perdona, el paté de la llacuna seguint aquesta elaboració típica dels patés elaborats al poble de la llacuna tenen un elaborat amb gall del Penedès per tant aquí ja tens allò una carn que està fent xup xup xup i és potent ja preveus que serà potent però per exemple ara fa un parell d'anys van treure un elaborat amb malvasia de sitges per tant hi ha raïm de malvasia i és dulcet
Clar, tu pots dir, amb un paté queda bé tal cosa, no? Un blanc, un negre, un escumós. Ni totes les begudes són iguals, ni tots els patés són iguals. Però va quedar molt bé, van disfrutar molt. Sí, home, i a més feia un dia maco, no? Sí, va començar bé. El diumenge va ser un dia que va començar bé. Feia sol.
Feia sol, feia bo, allà dins no ens tocava el sol, però és allò que dius convida, no? Sí que tenim aquella hora i mitja que si ens donessin tres hores seria fantàstic. Sí, perquè és allò que vaig anar cotant bastant, eh, el tema...
explicació dels vins, però clar, has d'explicar com es fa, com se segueix a l'ordre del tast, com es fa un tast, com pot ser un veritatge, i clar, érem tres a xerrar, i va ser de les vegades que vam intentar anar una miqueta així més a pinyó, però...
recordem que estem parlant de la 46a Fira de Vins i Caves de Molins de Rei que aquest any va dedicada als escumosos i en aquest cas s'està celebrant del 24 al 29 de gener per tant demà és l'últim dia
Sí, ja es descansa el divendres. Ja comença la fira. Tu on vas? Ah, jo vaig aquesta tarda. Tu on vas? Jo vaig aquesta tarda, sí, sí, perquè a mi em vas fer dontera i dic, mira, com que no puc anar a la de l'Àstrid, que m'agradaria molt, doncs miraré aviam si hi ha algun altre. I ens va interessar molt, amb un amic meu, el tas de Corpinat, que presenta els nous cellers...
els seus millors escumosos meridats en productes de la fira, i en aquest cas, aquesta tarda, les 8 del vespre, anirem a fer aquest tast de Corpinats, aviam què tal. Jo crec que molt bé. A més és això, que si van sumant cellers, no és fàcil entrar a Corpinat, aquesta marca col·lectiva de qualitat, perquè a vegades dic, però d'on és? No, del cor del Penedès. El Corpinae. Però la veritat és que van entrant allà, és que cada vegada n'hi ha...
N'hi ha més, ara crec que ja ha arribat a perdre el compte, perquè quasi bé ja llegeixes la notícia de properament entraran un parell més, i se't solapa, acaben d'entrar, i Déu-n'hi-do, perquè a més és allò que van seguint moltes auditories de qualitat, per tant, fantàstic. Que bé. Molt bé, molt bé, molt bé.
I la setmana que ve, quan anem a Barcelona One Week, suposo que l'estat o l'espai, podríem dir, de Corpinat serà...
Serà gran. Farsit. Serà majestuós. Sí, sí. Ara parlarem de la Wine Week, però abans deixem aterrar un moment al celler de Cap Mata, perquè aquesta tarda també teniu festeta, teniu tast. De blancs. De blancs. Del priorat. Que bé. Sí, perquè sempre associem el priorat amb negre, no? Ja sabem que són molt bons i sabem com són, i sabem com són els...
elaborats amb Garratxa i Carinyena, amb Garratxa sola, amb Carinyena, com són els joves, els envellits, però i els blancs? Perquè no és una cosa nova que tinguem priorats blancs, ja és més que antic. Però sí que comença a haver tota una revolució d'elaborar, perquè també hi ha una demanda, no? I no són vins blancs, suaus, lleugerets, allò, no? Tenen la seva personalitat perquè estem parlant del priorat. Per tant, serà un tast...
Has decidit? Molt interessant, hi haurà una cosa... Sí, m'ha costat. Jo sé que et costa decidir, eh, a vegades. I tu és 4. Posem 4, posem 5, posem no sé què... 4. 4, 4. De moment hi ha 13 persones apuntades, està bé. Molt bé. Hi hauria lloc per dos més, encara. Aviam, fem una crida. A veure. Fem una crida. I hi ha una cosa molt xula d'anyada 2017. Oh, gairebé 10 anys, eh?
Sí, sí. El Nelín, que va ser una miqueta un dels vins que ha estat com insígnia d'aquest frigorat blanc. Ens ha costat molt trobar un anya de 17, perquè és que la producció és tan petita que tot el que s'elabora és minso. Sí, sí.
Per tant, és allò que... D'investigar on hi ha ampolles. Tastarem unes clivelles, també, de Torroja del Priorat, que aquí anem a una sola bota de 300 litres. Per tant, és allò que dius, són molt poques ampolles. Tastarem un vi elaborat 100% amb Pedro Ximènes.
ha elaborat per la Sílvia Puig, que també fa res, molt poquetes ampolles, i és allò que dius, què fas, què fas, i dius, me'n quedaven dues, eh, i dic, el tast, perquè jo crec que les has de tastar comparant-les amb les altres, no? I a l'Areteal, que fa el Marc Aguiló, danyada, 23, per tant, tindrem dos 24s, un 23, i aquest 17 de Clos Mugador, que... Carai!
Sí, que si algú volgués encara podríem investigar per on traiem. N'hi ha més anyades, eh? Em decidia parlar 18 i m'han dit és que la 17 està molt xula. Doncs 17.
Endavant. Endavant. Endavant, endavant. Clar, perquè això de les anyades també és un món, no? Allò que et diuen, no, és que aquesta anyada va ser molt bona. Uau, però si te l'has perdut. Sí, sí. Clar, primeres que no n'hi ha, i segones que si en aquell moment no has tingut ocasió, adeu. Ja està, adeu-siau. I parlem molt de potencial de guarda dels vins, però si no els guardem...
No fem res. Per tant, és allò que explicarem el per què i com hem aconseguit aquesta ampolla del 17. No faré cap espoiler ara. No el facis. Qui vulgui que vingui a preguntar. I tot això anirà amb un meridatge especial que hem portat aquest matí del Penedès. Una coca d'escalibada, perquè al Penedès no li diuen de recaptar.
Ah, molt bé. És d'escalibada. O sigui, feta aquesta matinada del forn carbonell del Pla del Penedès i la tenim allà a la nevera, que no sigui que els pebrots se'ns espatllin una miqueta amb l'alta temperatura. Sí, sí. Una temperatura altíssima, eh? La que tenim aquests dies, altíssima. Però la podria deixar fora, eh? Sí, sí, perfectament. No duraria res. Exactament. El Pep i tu aniríeu picant i això s'acabaria.
Molt bé, doncs ara sí, marxem a l'últim punt del dia d'avui, marxem a parlar de la Wine Week, que per la gent que no ho sàpiga, doncs és la Fira del Vi que es celebra a Barcelona, a Montjuïc, a la Fira de Montjuïc, durant els dies dilluns, dimarts i dimecres, 2, 3 i 4, si no vaig errat.
i bé, doncs cada any es celebra per aquestes dates, una fira molt concorreguda, sobretot és un congrés que va molt dirigit a la gent del sector i als amants del vi, i a partir d'aquí et deixo tu que ens expliquis una mica. Doncs jo aquest matí encara sé que alguna invitació, encara he pogut fer algun contacte,
amb el meu nebot, de dir Pol, ni això, però em sembla que l'any passat van esgotar invitacions. I l'anterior igual. O sigui, no queden entrades, no queda res. I estava a petar. Aquest any, aquest any hi ha hagut molt més interès, bé, molta més gent i molta més gent de fora de Catalunya.
I això què? No sé, això... A què és d'agut? Suposo que... Quan parles de molta gent a fora de Catalunya et refereixes a... De cellers. De cellers que volen participar. Ostres. O sigui, en principi era tot bastant local. Sí, jo me'n recordo els primers anys. Però ha fet com un pump tot molt ràpid. N'hi ha molts cellers que venen de fora, n'hi ha molts que venen amb el seu distribuïdor o van per denominacions d'origen...
Però és que comencen a haver-hi aquestes petites... com t'ho diria jo... petites associacions, els vinyetaires lliures, els petits artesans... Cooperatives, no? No, més que cooperatives, associacions de viticultors. Ah, val.
Per tant, hi ha molt petit viticultor que no tindrà aquell gran estant, tot just tindrà una tauleta, hi ha un espai compartit amb altres de filosofia similar, i per tant, costarà de veure'ls a simple vista, però jo crec que també seran els grans interessants d'anar-los a veure.
Parlaves abans del Corpinat, tenen una masterclass, una sessió de Corpinat, una cata presentació el 2 de febrer al mesdia. Mira el preu. Queden entrades? Vaig a tafanejar. Vaig a entrar en directe. La dimensió numana del vino es diu. Si anem a comprar entrades, el preu són 100 euros.
No ha baixat. No ha baixat el preu. I queden entrades. I de moment queden entrades. És xula, és xula. Jo me la mirava, però clar. Déu-n'hi-do. Per 30 et vas a Molins de Rei i gaudeixes dels corpinats també, Molins de Rei. Posa la llista del que es fa. No me'n recordo. Sí, crec que sí, aviam. Ah, posa la llista dels ponents, els corpinats que es cataran. Sí, Nadal,
Sí. Que aquest crec que el vau tastar, bueno, vau fer alguna cosa de Nadal. Hem fet diverses coses amb Nadal aquest any i tenen coses molt interessants i em sembla que el Xavier Nadal també serà un dels ponents. Sí, sí. Recaredo, Reserva Particular, 2017. Cripta,
Que això, ho dic ara en exclusiva, ens visiten la setmana que ve aquí al programa. Ah, molt bé. Tenim moltes ganes de veure'ls. Vecripta la setmana que ve o l'altra, ara no ho recordo, però sí, sí, venen a explicar-nos una mica el seu projecte. Sabater i Coca, Roca, Finca, Els Gorgs, un del 2014.
Aquest no l'he tastat encara, veus? Torelló Col·leccion, Brutnatur. Sí. Argila, 2013, Mas Betran. Sí. Un Gramona, Enoteca Gramona, 2013. I Memòria, que han descregut. Aquest no l'he tastat. Interessant, interessant. Carai, no, no. Són escumosos de llargues criances.
Suposo que el tema va bastant per aquí, no? Sí, sí, totalment. Molt bé, molt bé, molt bé, interessant. Jo de moment tinc apuntats tres tastos, un de Montsant el dilluns, un altre que és un tasto una mica més gastronòmic de productes fets, elaborats, és a dir, de receptes elaborades amb cava, que aquest també pot ser interessant,
I després d'un altre mas que ens venen a explicar, diguéssim, la seva història, que això també és interessant. És xulo, quan et venen t'expliquen la història i com han elaborat els seus vins. L'any passat vaig anar a un de biodinàmics, que va ser molt interessant, i al final és això, descobrir una mica més dels vins, passejar, gaudir, i la setmana que ve tindrem excusa per portar una mica l'experiència que hem viscut a la Wine Week. Molt bé. Què et sembla? Sí, perquè jo vinc dimecres, jo vaig dimarts. Tu vinc dimecres i vas dimarts, perfecte.
Encara aquell dimecres està allà penjat de si anem o no, com ho fem. Sí, perquè també tanca abans, tanca més aviat. I ja la gent ja està cansada. Sí, ja està cansada. El millor és anar al primer dia, a primera hora. El segon encara, però després ja és com una arrossegada. El tercer te'l pots deixar per anar a la testingaria, que és l'espai aquell de via lliure, que també està xulo.
I anar allà, anar provant, anar apuntant coses, allò que t'agradi més ho apuntes. I ja està. I arribes on arribes i el que no has fet... Jo vaig bastant... Sí que hi ha gent que m'està escrivint, ve d'anar a veure, tal, i penses, és que veuré on arribaré. És molt complicat. L'any passat vaig estar com dues hores per intentar fer un passadís.
Sí, sí, no, no, és brutal, és brutal. I a més que l'Àstrid és una mica com la cidra gaitero, famosa en el món entero, saps? Llavors... Això no trobo un ganxo. És una mica això, va trobant ganxos. Sí, ganxos. Àstrid, que troben a faltar el celler, va. Vinga, va. Sí, que toca preparar ara què hi penso. Exacte, que vagi bé, Àstrid. Adéu.
Ho poses en dubte? Home, hi ha menys audiència que al matí. Home. Bastanta menys. Per això l'audiència és més valorada i és de més qualitat. Però aquí pot ser que sí, eh? Ens interessa que el Garriga baixi cada dia una estoneta. Això és veritat. Per omplir una mica aquests minuts. Per omplir aquesta estona fins que arriba la Renaixença. Doncs mira, avui a les 4 estirarem un fil que heu llançat al matí amb l'Albert Tom. Avui fa 30 anys de nissaga de poder, del delici. Ja? Ja fa 30 anys? L'Albert Tom, per cert, que jo no...
Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bon dia, passant 8 minuts a les 12, us informa Mariona Sales Vilanova.
El ple ordinari de l'Ajuntament de Sant Just debatrà aquest dijous 29 de gener a les 7 de la tarda diversos punts clau pel funcionament municipal, entre els quals destaquen una modificació del pressupost del 2026, canvis normatius i diverses mocions d'interès ciutadà. Prèviament a les 6 de la tarda tindrà lloc l'espai de pregs i preguntes que es podrà fer de manera presencial o mitjançant el correu preguntesple arroba santjust.cat.
Un dels principals punts de l'ordre del dia serà l'aprovació inicial d'una modificació del pressupost municipal del 2026 amb l'objectiu de justar partides econòmiques per cobrir necessitats no previstes o que requereixen una dotació adicional. En l'àmbit d'Alcaldia i Serveis Generals també es debatran les actualitzacions de les retribucions i assistències dels càrrecs electes i les dotacions econòmiques als grups polítics municipals, d'acord amb la normativa vigent i l'evolució de l'IPC.
Pel que fa a territori, el ple sotmetrà a aprovació inicial una modificació de l'ordenança d'obertura d'establiments centrada en la regulació dels horaris d'algunes activitats d'elaboració de menjar preparats amb la voluntat de millorar la convivència veïnal. La sessió es completarà amb el debat de diverses mocions sobre oci nocturni social, solidaritat internacional i revitalització dels parcs infantils i d'oci familiar.
El ple es podrà seguir en directe al canal de YouTube de l'Ajuntament. Pel que fa cultura, el cinema Cinebaix de Sant Feliu de Llobregat acull una nova edició de la mostra de Cinebaix dedicada al cinema asiàtic, amb una programació centrada en mirades contemporànies, veus emergents i cinematografies poc presents als circuits comercials.
Del 29 de gener a l'1 de febrer, la mostra reunirà films procedents del sud-est asiàtic, la Xina, Taiwan, Mongòlia i Bangladesh, amb una aposta clara pel cinema d'autor, independent i socialment compromès. La programació inclou preestrenes, òperes primes i obres premiades en festivals internacionals amb relats que aborden realitats socials, conflictes territorials, identitats i transformacions humanes des d'una mirada crítica i poètica.
El cicle combina ficció i documental i proposa activitats complementàries com col·loquis i debats per aprofundir en els contextos socials i polítics que travessen les pel·lícules. Aquesta edició tindrà també un caràcter especialment emotiu, ja que és la primera que se celebra sense Xavier Bax, director i ànima de la mostra durant anys.
Organitzada per Cinebaix, cinema associatiu i autogestionat del Bosch Llobregat, la mostra reafirma el seu compromís amb la diversitat cultural, el pensament crític i la cultura com a eina de transformació social. La programació completa i els horaris es poden consultar al web de Cinebaix.
I en seguretat, un ampli dispositiu policial contra la delinqüència multireincident ha permès detenir 71 persones que acumulen 314 antecedents i investigar-ne 38 més per delictes com furts i robatoris. La matinada del 23 de gener, en el marc del 9è pla Campai, es va desplegar una macrooperació coordinada amb l'objectiu de reduir l'activitat delictiva retirada en punts estratègics de l'àrea metropolitana de Barcelona.
L'operatiu es va iniciar divendres a les 3 de la tarda i va finalitzar dissabte a les 3 de la matinada amb actuacions a Barcelona, l'Hospitalet, Esplugues, Cornellà, El Prat, Sant Just d'Esvern, Badalona, Santa Coloma i Sant Adrià, així com a la xarxa de transport públic metropolità i a l'aeroport de Barcelona. Les actuacions es van centrar en controls preventius, identificacions i intervencions en zones amb alta incidència delictiva.
El dispositiu ha destacat pel seu caràcter conjunt i transversal, amb la participació de més de 900 efectius dels Mossos d'Esquadra, la Guàrdia Urbana de Barcelona, policies locals, la Policia Nacional, la Policia Portuària, Seguretat Privada i Inspecció de Treball, reforçant la coordinació policial per combatre la multireincidència a l'entorn barceloní. I això ha estat tot. Tornem amb tota l'actualitat. S'enjustem que a l'informatiu complet de la UNA. Fins ara.
Bona nit. Bona nit.
Bona nit.
Fins demà!
Oh, baby, baby, it's a wild world It's hard to get by just upon a smile Oh, baby, baby, it's a wild world I always remember you like a child, girl
Bona nit
Bona nit.
Oh, baby, baby, it's a wild world. And I'll always remember you like a child girl. Ara escoltes ràdio d'Esbert. Sintonitzes ràdio d'Esbert. La ràdio de Sant Just. Durant el 8.1. Ràdio d'Esbert.
Fins demà!
Amb il·lustracions d'ICRA Art, no és una guia convencional, sinó un recull d'experiències vitals i professionals al voltant de 50 grans ocells dels països catalans. Avui conversem amb un dels seus autors per descobrir què hi ha darrere d'aquest projecte. Jaume, bon dia!
Bé, moltes gràcies en primer lloc per convidar-me i és un gust i un plaer poder estar aquí a
a la ràdio Sant Just Desvern en el programa d'aquest matí i bé és un llibre que a l'inici podríem dir ve d'una proposta per part de l'editorial F2 que fa
directament el doctor Martí Boada, un referent en el camp del medi ambient a nivell de Catalunya, però també a nivell estatal i internacional, i el Martí el que fa és també posar-se
En contacte amb el mateix Jordi Sargatal, un referent en el camp de la ornitologia també a nivell de països catalans però també a nivell internacional i és l'actual secretari del govern de Transició Ecològica.
I al Martí, on jo he tingut la sort i ha sigut un plaer i soc un col·laborador seu des de fa molts anys, des del 2008, on també he fet la tesi doctoral amb ell i hem fet diferents projectes en el camp del medi ambient, en biodiversitat, em proposa que si vull col·laborar i participar
com a autor en aquest llibre. Una vegada ens reunim els tres, fem una proposta a l'editorial del que ens agradaria que ja teníem unes indicacions de fer un llibre dels ocells però que no sigui una guia convencional de les quals podem trobar moltes a la llibreria.
I per això, com molt bé s'ha dit a l'inici del programa, com a resum, que és un recull d'evidències que combina aquesta part d'evidències, aspectes culturals i aspectes tècnics del camp dels ocells. Aquest és una mica, podríem dir, l'inici.
de l'obra, o sigui, l'encàrrec de l'editorial, el Martí i després ens reunim i ens posem d'acord tots tres. Doncs aquests serien una mica els orígens del llibre. Aquest llibre, com comentàvem, no és un manual clàssic d'identificació, sinó que neix, diguéssim, d'aquesta idea de barrejar ciència, vivència personal i relat.
I ens agradaria parlar una mica de la tria d'espècies, perquè clar, com tot bon llibre, has de fer una tria, has de fer una selecció, i en aquest cas, doncs, entenc que també quedaven espècies fora, quedaven també temes a tractar fora, i el fet aquest de fer aquesta selecció, doncs, també és molt important per identificar una mica, doncs, la línia que seguirà aquesta publicació.
Pel que fa a aquesta tria d'espècies, ens agradaria saber quins criteris heu seguit per fer la selecció dels ocells i com va anar una mica aquesta primera tria.
Molt bé, doncs primer el que vam fer és agafar el que és els països catalans, no? I primer es pensa en la distribució d'hàbitats que tenim a nivell de país, no? Hàbitats com pot ser el Pirineu, no? La part de prats, la part d'alta muntanya, les zones més obertes, no?
I anem tirant avall la zona més oberta de conreables, la zona de bosc mediterrani, i després que hi hagi una representació de les espècies en els diferents hàbitats. Això és per aquesta primera visió. I després hi ha una selecció de les espècies, no vull dir rares, però sí singulars,
Singulars en el sentit que sempre han estat, o algunes de les espècies han estat lligades a l'home, algunes de les espècies que en el seu dia estaven molt amenaçades i en perill d'extinció i a través de projectes i...
de recuperació de l'espècie avui dia tenim la sort de mantenir una població considerable o estable i que ja no estan en perill i que hi hagi també una representació de les diferents
famílies, no?, de les espècies, com per exemple, no ho sé, els arbeig, no?, que tenim el martinet ros, el martinet menut, el martinet de nit, el martinet blanc, doncs d'aquestes n'agafem una, no?, per exemple, que és el martinet de nit,
I aleshores, quan expliquem la fitxa, que si vols després en podem parlar, aprofundir més en la fitxa d'aquesta espècie, també fem una comparació a nivell d'il·lustracions, que la veritat és que les il·lustracions...
fan molt de goig per part d'Icreart, que hi hagi una comparació de cada una de les espècies a nivell de família, perquè també la idea de llibres que també tingui aquesta part pedagògica.
Doncs marxem a parlar de l'experiència de camp perquè per aconseguir aquesta part pedagògica també ha d'haver aquesta experiència, aquest contacte amb el terreny natural i el llibre de fet transmet molts anys d'observació directa. Hi ha alguna espècie o episodi que us hagi marcat especialment durant la vostra trajectòria que heu volgut també immortalitzar en aquest llibre?
Sí, hi ha diverses. Aquí hi ha un aspecte, que al final són 50 espècies que hem seleccionat, que això no ha sigut fàcil, perquè sempre n'hi ha alguna que t'hagués agradat que hagués entrat, i a l'hora de posar el límit no és fàcil.
Per a l'hora de seleccionar aquestes espècies, les quals cada una d'aquestes espècies o fitxa, podríem dir, que es divideix en quatre pàgines, aquesta tercera part, una mica respondent a la teva pregunta, o aquesta quarta pàgina, que parla de les vivències personals,
Tant el Jordi com el Martí, com a nivell de referents des dels inicis, podríem dir, de la ornitologia a nivell de país, no?, on expliquen la seva vivència personal. Hi ha un tercer autor especialista d'aquella espècie que moltes vegades està lligat en que igual ha intervengut en el procés de recuperació d'aquella espècie, no? És un especialista a nivell de país, no? Aleshores...
Això el fa molt interessant, que aquest tercer autor, tant el Jordi com el Martí, hi ha una vivència molt singular d'aquella espècie. En quant a espècies, podríem dir, per exemple, el mussol pirinenc. El mussol pirinenc és una espècie...
que per primera vegada podríem dir cita a finals del segle XX el Pirineu tot el que seria el Bos de Virós, Vall d'Àneu que no s'havia citat aleshores hi ha aquesta tercera evidència del Pepe Guillén que ell ha estat en aquest procés de recuperació del mussol pirinenc i també del gall fer que són espècies que fa
doncs, 40, 50, 60 anys, doncs, bueno, doncs, alguna d'elles, el Museu del Pirineu, per exemple, no s'havia citat, no?, i ell ha interrogat, clar, aquestes vivències són molt, molt singulars, no?, el mateix voltor, no?, tots aquests rapinyaires que, en el seu moment, durant, bueno, finals del, bueno, segle XX, no?, o meitats que havien estat perseguits
amb una pressió antròpica arran de la pressió cinegètica de la caça, però que ara l'està protegida i a plans de recuperació aquestes espècies també han proliferat.
Clar, parlàvem també d'aquesta part una mica més científica, d'una part més per parlar de la morfologia, de la biologia d'aquests animals, però clar, també hi ha un factor que és el més emocional, el més humà. Creieu que d'alguna manera també per protegir la natura cal entendre-la, cal viure-la i també generar algun vincle probablement emocional en aquest aspecte?
Sí, realment és que el llibre també el fa molt interessant en aquest sentit, que és aquesta passió, totes aquestes vivències.
Moltes d'elles, quan les llegeixes, són molt vives, no?, i l'autor remarca aquesta intensitat, no?, en l'evidència, doncs fa que això té un nom, no?, la seducció ambiental, podríem dir, no?,
en el seu dia van definir aquest concepte de seducció ambiental, que és aquest amor, el que et suscita, aquestes pessigolles que et suscita la natura, que això fa que tindri passió i aquí fa que també aquesta passió es tradueix en la protecció. Sí, sí, jo crec que és part fonamental
del llibre, que és el que fa una mica diferent, combinació d'aquesta part tècnica amb tota aquesta part d'evidències, però també en cada una de les fitxes hi ha aquestes parts d'aspectes culturals, socials, com pot ser, o diferents noms populars a nivell de país que es diu aquella espècie, o les frases fetes d'aquella espècie, o els refranys, o les singularitats, acompanyat de totes aquestes il·lustracions,
fa que siguin fitxes amb una visió molt més transversal, no només des del camp de la biologia i l'ecologia, sinó des de la part també de la sociologia, a nivell d'antropologia. Això ens fa que també sigui interessant i que no sigui una guia tan comercial com podem trobar d'altres en moltes llibreries.
Doncs avui, en aquesta tercera hora de la Rambla, estem parlant de Grans ocells dels Països Catalans, aquesta publicació, que és una obra molt singular, signada per Martí Boada i Juncà, Jordi Sargatal, i també pel propi Jaume Marlès, que està avui atenent-nos, atenent les nostres preguntes, aquí al 98.1 FM.
Marxem a parlar d'un tema que ens ha semblat també interessant, com dèiem ara el títol de la publicació és Grans Ocells dels Països Catalans, i en aquest cas també podem parlar dels Països Catalans com a unitat ecològica, perquè d'alguna manera heu també cregut important abordar el territori d'aquesta mirada i no pas limitar-se a divisions administratives, oi Jaume?
Sí, sí. Bé, l'única limitació administrativa podríem dir que és països catalans, no? Perquè moltes d'aquestes ocells volen, no? O sigui, per ells no hi ha divisions administratives, no? L'única cosa que tenen la seva limitació és més a nivell d'hàbitat i de distribució biogeogràfica, podríem dir. I per això nosaltres hem trencat
o tanquem aquesta línia administrativa però sí que ens han basat en aquests hàbitats o en aquesta distribució biogeogràfica que hi hagi una representació d'aquestes espècies en tots els hàbitats que tenim a nivell de Catalunya per això a nosaltres ha sigut l'estat interessant que no en falti cap
arreu de país, i així que tothom se senti representat a nivell de país per alguna d'aquestes espècies. El lliure també posa èmfasi en les principals amenaces que afecten aquestes espècies. Quines són avui les més greus i també les més invisibles? Diferenciant-les en aquests dos conceptes, perquè potser algunes ens les podem arribar a imaginar, però d'altres potser passen desapercebudes.
Sí, exacte. A veure, una del canvi de distribució de les espècies està molt lligada als canvis d'ús del sol. Què vol dir això? No voldria dir que és una amenaça, però, per exemple, a nivell de territori, l'abandonament, per exemple, del sector primari, no?,
del sector agrícola, l'abandonament dels conreus fa que cada vegada hi hagi un augment de la superfície forestal. En 50 anys o els anys...
60-70, si hi havia un 30% de la superfície de Catalunya que era forestal a dia d'avui, estem quasi bé als 70. Aleshores, això fa que algunes espècies a nivell d'espècies forestals, com poden ser els picots, el raspinell, totes aquestes espècies, l'ha d'augmentar la superfície forestal, la població d'aquestes espècies també augmenta i fins i tot
s'extendeix a nivell de país. Espècies que trobàvem al Pirineu, que són forestals, estem veient que estan baixant, però no estan baixant pel canvi climàtic, sinó estan baixant per aquest canvi i ús del sol, és a dir, per l'augment de la superfície forestal. Una màxima també podria ser el canvi climàtic, que les migracions estem veient que espècies que potser abans ens arribaven
a l'abril ara ens arriben al març o que arriben abans i que marxen més tard i que a vegades aquestes espècies això potser passa més a nivell de l'epidoc pels capellones que depenen d'alguna espècie vegetal en tema de migracions es veuen amenaçades perquè a vegades hi ha una desincronització del moment que arriba en el moment que floreix aquella planta una altra seria
la destrucció d'aquell hàbitat, si una espècie depèn d'una aigua moll, però aquella aigua molt en aquell moment desapareix, que això cada vegada passa menys, però sí que al final del segle XX passava molt, doncs aquella espècie es va reduir, doncs disminueix. O una molt clara seria l'ús i abús de productes fitosanitaris que es tiren al camp, però que gràcies a avui dia, doncs,
cada vegada estan més controlats i a més a més hi ha una restricció i cada vegada són més respectuosos en el medi ambient. Serien diversos les amenaces o els elements que influeixen en l'augment o disminució de l'espècie o canvi de distribució.
Molt bé. Doncs passem a més qüestions, marxem a parlar del paper de la divulgació, perquè en aquest cas també aquest llibre té també aquest pes, té el pes i el paper que pot arribar a jugar un llibre com aquest en la sensibilització ambiental. Ens agradaria preguntar-te per això, perquè més enllà del món acadèmic entenc que també té un cert interès aquest tipus de publicacions. Sí, sí, jo crec que és un llibre
no podríem dir que fos realment un llibre també acadèmic perquè també és un llibre a nivell jo crec divulgatiu a àmbit de tots els públics perquè combina aquesta part social amb aquesta part tècnica
Hi ha, per exemple, aquesta comparació amb il·lustracions de les espècies de la mateixa família. Jo crec que aquella persona que tampoc és ornitòloga pot gaudir molt d'aquest llibre llegint les vivències, que això fa que llegir aquestes vivències això t'atrapi. Una persona que no és una ornitòloga o que té una mica d'interès, però
però no és de l'àmbit, o sigui de l'àmbit, doncs, al llegir aquestes evidències, això, no ho sé, és com llegir si és una novel·la, no?, i t'atrata, no?, aleshores, jo és un llibre bonic, no tinc cap interès en vendre'l, però sí que realment aquesta combinació amb les il·lustracions és un llibre que entra, no?, que regosa, no amb molta lletra, no amb...
és bastant pedagògic i això fa que sigui també tingui aquest interès més divulgatiu i pels ornitòlegs especialistes també és molt interessant perquè sobretot pels més joves amb aquestes vivències moltes vegades del mateix Martí i Jordi que són pioners a nivell de meri ambient i ornitologia dels inicis del nostre país
amb vivències d'autors que es van iniciar, que formen part d'aquests inicis de l'ornitologia a nivell de país, també és molt interessant perquè aquests joves, molts d'aquests són persones referents per naturalistes,
i també per joves ornitòlegs, que totes aquestes vivències d'autors més grans són uns referents aquests, i això també fa que sigui molt més interessant, recull una mica també la història, podríem dir, de la ornitologia a nivell de país.
Feies també una breu pinzellada ara de les il·lustracions i ens agradaria aprofundir una mica més perquè precisament la il·lustració científica, en aquest cas aquestes il·lustracions, tenen un pes molt important també en la publicació i ens agradaria saber què aporta el treball d'ICRA Art a la lectura i també a la comprensió d'aquestes espècies. Mira, molt bé aquesta pregunta perquè jo crec que les il·lustracions tenen...
Un pes molt important i realment són magnífiques, perquè a part de dibuixar l'espècie aquella en concret de diferents maneres, amb volant, parada, també hi ha aquestes il·lustracions que comparen aquella espècie amb altres espècies de la mateixa família, no?,
Per exemple, els mussols, hi ha una comparació dels diferents mussols que tenim a nivell de país. Són el mussol pirinenc, en els altres el mussol comú, etc. Però també aquelles singularitats. Per exemple, no sé, hi ha la perdiu, la perdiu roja, que és una espècie molt lligada a nosaltres en l'àmbit cinegètic. Hi ha dibuixat un botet, que el botet era el reclam que feien servir els caçadons abans per atreure...
aquesta perdiu, però això era molt típic abans, o per exemple la Poput, hi ha una il·lustració d'una muntanya de cems i una masia darrere, doncs la Poput no sempre està lligada a les masies i als cems que van picant per aquí amb els cucs, doncs hi ha aquesta il·lustració.
Fa que també aquesta explicació va acompanyada d'aquesta il·lustració que, bueno, fa que sigui singular, també, no? L'acompanya, és un aspecte molt visual, no?
Per tant, penso que han tingut un pes molt important. Doncs de la il·lustració marxem a aquesta mirada multidisciplinària perquè volem tancar aquest espai, volem tancar aquesta entrevista parlant precisament que el llibre combina, com comentàvem, ecologia, geografia, biologia i memòria personal.
I aquesta transversalitat, com ens comentava el Jaume, també és una manera d'arribar a més públic. I ara ens agradaria parlar una mica de qui va adreçat principalment al llibre, si és a naturistes, estudiants, lectors curiosos o públic general, i què és el que us agradaria que es quedessin amb aquest llibre, és a dir, quan acaben de fer aquesta lectura, quan acaben de fer aquesta incursió en aquest món, amb què us agradaria que es quedessin de la publicació?
Doncs bé, és un llibre que va adreçat al públic en general, en especial aquells amants de la natura. No cal que siguin ornitòlegs, no és una guia pura d'ornitologia. Sí que segurament l'adquiriran amants de la natura, però és un llibre, jo penso,
i fins i tot els que tenen una mica d'interès segurament que llegir-lo farà que encara tinguin més interès això és a qui va dirigit i després perdona, l'altra pregunta era amb què es queden? en què us agradaria que es quedés el lector? jo a mi m'agradaria que es quedés en què la natura s'ha de mirar i es mira amb una visió transversal
no només amb la biologia de l'ocell, de la planta o l'ecologia, sinó també d'aquesta mirada transversal, aquesta part social, aquesta part cultural, aquesta part també de la biologia i l'ecologia i la biogeografia, i que fa que això que sigui molt més interessant, perquè quan ens ho mirem des d'aquest punt de vista...
la podem entendre molt més bé i per estimar una cosa també s'ha d'entendre i s'ha d'estudiar i penso que això per mi és aquest el missatge mirem la natura i entenem-la en aquest cas els ocells des d'una visió transversal i farà que
Entenguem moltes coses i al final ens l'acabem estimant, no? Doncs amb aquest objectiu, amb el de mirar la natura de forma transversal, ens acomiadem del Jaume Marlès Magra, que ens ha estat acompanyant en aquesta tercera hora de la Rambla, en aquest espai on hem parlat de Grans Ocells dels Països Catalans, una publicació que ja teniu disponible i que podeu adquirir a la vostra llibreria de confiança. Jaume, una abraçada, moltes gràcies.
A vosaltres, moltes gràcies per convidar-me i un plaer avui haver estat aquí. Una abraçada molt gran. Cuida't molt, una abraçada. I amb vosaltres, tornem de seguida. Adéu, adéu.
I ara comencem un nou episodi del Parador Musical.
Benvinguts i benvingudes al Parador Musical, l'espai on descobrim la vida i la música dels grans artistes. Avui parlem de The Police, la banda britànica formada per Sting, Stuart Copeland i Andy Summers. Actius, sobretot entre els anys 1977 i l'any 1986. Van revolucionar l'escena musical amb una barreja única de rock, reggae i new wave, deixant himnes que encara avui sonen arreu del món.
I comencem com sempre parlant dels orígens. The Police va néixer a Londres l'any 1977, amb Sting al baix i a la veu, amb Stuart Copeland a la bateria i poc després Andy Summers a la guitarra. En poc temps es van fer un lloc a l'escena britànica amb un so fresc i diferent que combinava el rock amb influències jamaicanes.
El seu primer gran èxit va ser Rock 100, l'any 1978, que els va donar projecció internacional. I comencem, com no podia ser d'una altra manera, amb aquesta cançó, amb Roxanne. The Police van demostrar que eren capaços de barrejar sensualitat, emoció i un toc de reggae dins del rock gràcies a aquesta cançó.
Bona nit.
I durant la seva trajectòria de Police van publicar 5 àlbums d'estudi entre l'any 1978 i l'any 1983. Entre ells, Outlandos d'Amor, Regata de Blanc, Centella Mondata o també Ghost in the Machine, entre d'altres. Hem de parlar d'una en concret, de Synchronicity.
que en aquest cas, d'aquest últim, va sortir el seu gran èxit global, Every Breath You Take, número 1 mundial l'any 1983 i encara avui un clàssic. També van triomfar temes com Message in the Bottle, Don't Stand So Close to Me i Every Little Thing She Does Is Magic. En aquest cas, comencem aquest rapes musical amb Message in the Bottle, aquí, a Ràdio d'Esvern.
Fins demà!
Bona nit.
I seguim avançant en la vida i la trajectòria de The Police, aquest grup britànic que avui és el protagonista del parador musical. Però abans destacar que la seva música barrejava l'energia punk amb sofisticació musical i ritme escrivents, una fórmula que els va fer únics
I de fet sentim aquest ritme caribeny també de fons en aquest Message in the Bottle. Marxem a una altra cançó, la icònica, aquella cançó que tots, jo en penso, com a mínim els que no vam viure aquella època, és la primera cançó de The Police que vam escoltar, el primer contacte. És Every Breath You Take, una cançó bastant controversial, com a mínim per la lletra, però que de ben segur que molts de vosaltres coneixeu, per no dir la gran majoria. Aquest tema clar de The Police sona ara aquí.
al 98.9 FM.
I amb aquesta cançó que ens la coneixem tots de font, deixeu-me també que us parli de premis. The Police van aconseguir sis premis Grammy, diversos Brit Awards, i també van vendre més de 75 milions de discs arreu del món. Tot i separar-se l'any 86 per diferències creatives, el seu llegat continua viu. Recordem també que Sting va fer el seu camí en solitari. El 2007 la banda es va reunir per a una gira mundial que va ser una de les més exitoses de l'any, amb concerts multitudinaris i entrades extraordinàries
I un altre hit de la banda. Marxem ara directament a escoltar Don't Stand So Close To Me. Don't Stand So Close To Me
This girl is happy.
Fins demà!
Fins demà!
I tanquem, com sempre, aquest espai del paradó musical amb una de les meves seccions preferides dins d'aquest bloc, que són les curiositats, perquè no sé si sabíeu que Sting no només va triomfar amb Tépolis, sinó que també ho va fer com a solista, com us avançàvem abans, col·laborant amb artistes de jazz, clàssica i pop.
Stuart Copeland, a més, també reconegut per les seves bandes sonores de cinema, i Andy Summers ha destacat en projectes de guitarra experimental. La màgia de The Police és que amb només 5 discs van marcar tota una època i van deixar un llegat atemporal. Per acomiadar-nos, marxem amb aquest de-du-du-da-da-da. Ai, una cançó que amb la lletra potser no s'hi va trencar massa, però és...
Brutal, brutal. Us la deixem aquí. Fins aquí el Parador Musical d'avui. Moltes gràcies per acompanyar-nos i bé, ens retrobem aviat amb més música i més històries.
When their eloquence escapes me Their logic ties me up and wraps me
Fins demà!
És una garantia escollir una empresa adherida al sistema arbitral de consum. En cas de robatori o fur del mòbil, informeu l'operador, faciliteu-li el número d'email i feu la denúncia als Mossos d'Esquadra.
Trobareu més informació a consum.cat o bé truqueu al 012, Agència Catalana del Consum, Generalitat de Catalunya. Vols obrir els contenidors d'Orgànica i Resta amb el mòbil? BitPaid, l'aplicació que et permet obrir els contenidors de Sant Just amb el mòbil. Amb BitPaid també podràs consultar les teves obertures, comunicar incidències a l'Ajuntament i obtenir informació sobre residus.
Descarrega't ja l'app gratuïta BitPaid per a Android i Apple i descobreix tot el que et pot oferir. A Sant Just, canviem així. Ajuntament de Sant Just d'Esvern.
Sabies que al teu municipi tens el servei d'ambici? Bicicletes 100% elèctriques per connectar amb el transport públic i que el teu viatge sigui millor. Mou-te de manera sostenible pels 15 municipis de l'àrea metropolitana de Barcelona. Per moure't bé, millor amb bici. Dóna't d'alta ara a ambici.cat. Nicotina, arsènic, cianur, poloni 210, neftalina, botà, quitrà. El fum del tabac perjudica també la salut dels qui no fumen.
Fem un entorn lliure de fum per a tothom. CanalSalut.gencat.cat Generalitat de Catalunya Doncs jo no separo la brossa. Em fa mandra. Tu sí? Esclar. Marcel, cada cosa em toca, eh? Esclar. Reciclar és massa evident per no fer-ho. Envasos de cartró i paper, el contenidor blau o el covell del porta-porta. Generalitat de Catalunya. Sempre endavant.
Estudio l'EFP d'auxiliar d'infermeria. Puc aportar molt al sector de les cures. Jo faig energies renovables. Curso una FP dual. Estudio i treballo alhora. El teu fill pot ser un d'ells. Descobreix el seu futur a fp.amb.cat. EFAPRO. Amb l'EFP aviat podrà volar. Amb el suport de la Fundació Barcelona Formació Professional i l'AMB. I fins aquí, la Rambla d'avui.
Moltíssimes gràcies a tota la gent que ens ha acompanyat al llarg d'aquestes 3 hores de programa, avui dimecres 28 de gener del 2026. Nosaltres, com sempre, tornem demà de 10 a 1 aquí al Magassin de Matins de Ràdio d'Sven. Soc Daniel Martínez, és un plaer estar amb vosaltres i res, demà més. Que vagi molt bé. Adéu-siau.