L'essència de Sant Just la tens a la Rambla, a Ràdio d'Esbert.
Bona tarda Sant Just, ara mateix passen 10 minutets de les 5 de la tarda d'avui, dilluns 24 d'abril.
Benvinguts i benvingudes a la Rambla, al magazin de tardes de Ràdio d'Esbert.
Esteu sintonitzant el 98.1 FM a l'emissora municipal de Sant Just.
Ja em coneixeu, sóc la Núria García i esteu amb mi cada dia de dilluns a divendres de 5 a 7 de la tarda.
Què ens esperen les properes dues hores?
Doncs ve d'aquí i fins les 6, primer de tot farem l'espai de Medi Ambient amb el jove Sant Just en Quim Calonja,
que cada setmana ens parla d'un tema diferent referent a la sostenibilitat i la cura del planeta.
Després, tot seguit, farem entrevista al fotoperiodista nord-africà Antonio Sempere,
nascut a Ceuta i autor de l'exposició que s'estrena demà al centre cívic Soledat Sants de Maslluí.
L'exposició s'anomena Amantla, un crit de llibertat a les fronteres.
Parlarem amb el fotoperiodista de la temàtica de les fotografies que es veuran exposades
i també de la seva feina com a freelance i com a col·laborador dels bons mitjans de comunicació
i agències de notícies internacionals.
Després, ja a segona hora de la Rambla, a partir de les 6 i 10,
després d'escoltar els butlletins informatius de Catalunya Ràdio i de Ràdio d'Esvern,
farem tertúlia amb el col·lectiu de dones trans.
Vindran aquí a l'emissora la Sant Justenca Rosa Maria Maristany, la Bea i la Natàlia.
Elles tres són membres de l'associació Transbaix Power i Roses de Sant Feliu,
associació en defensa dels drets del col·lectiu de persones trans.
Doncs bé, tot això és el que tindrem aquesta tarda.
No marxeu, que comencem!
Ràdio d'Esvern, 98.1
Passen 12 minutets de les 5 de la tarda, avui som dilluns 24 d'abril
i comencem la setmana de la millor manera, que és fent l'espai de Natura i Medi Ambient
i tenim ja el Quim a dins de l'estudi. Hola, Quim, què tal?
Hola, molt bé, bona tarda.
Bona tarda. A veure, quin és el tema que ens portes avui?
Avui, volia parlar d'una cosa que vam fer en nom d'Alnus ahir,
el tema per Sant Jordi i després també volia comentar breument això
i llavors acabar el tema una mica que vam fer l'episodi anterior de la sobirania alimentària
per acabar de tenir-lo ben tancat, no?
Sí, exacte, hem vancat de coses per dir i per acabar-ho.
Vale, fantàstic.
I després he portat el tema de la sequera perquè estem en sequera.
Òbviament és un tema importantíssim i que a la gent li interessarà també saber algunes coses.
Exacte, una mica de dades i parlar sobre la sequera.
Molt bé. Doncs què vau fer ahir a Malnus?
Sí, doncs ahir era Sant Jordi, la diada de Sant Jordi i llavors vam aprofitar que hi havia molta gent a Can Genestà
per fer la diada i tal i vam...
Bé, hi ha el tema que ara estem a Malnus posats en aquest tema que és l'urbanització de la bona aigua
que es vol construir a la vall de Sant Just.
És veritat, sí.
i aquest tema. I llavors amb el Nus, clar, òbviament estem en contra de l'urbanització i més en aquest espai natural com és Collserola i la vall de Sant Just i tot això.
Sí, una zona que queda bastant a prop al parc, no?, de Collserola i tot això.
Així que és un projecte per, en principi, per urbanitzar el que hi ha al voltant del complex esportiu, no?
Sí.
Però també es va fer una mena de participació ciutadana des de l'Ajuntament per...
Sí, aquest és el context, sí.
D'acord, per escollir, no?, una mica quin era el model que es volia.
Sí, per escollir el model de la renaturalització de la vall segons el projecte aquest.
Sí.
Però alhora hi ha aquesta urbanització al costat i és una mica així, bueno, nosaltres ens hi posem.
i llavors això, el que vam fer a la Diada de Sant Jordi va ser, bueno, teníem preparats uns tríptics,
bueno, uns folletons amb informació i per conscienciar, bàsicament, a la població d'aquest tema.
Vale.
De què es vol urbanitzar aquella zona de la vall i vam repartir-los allà.
Vale.
Bé, bueno, paràvem a la gent i ens explicàvem una mica i els donàvem els folletons.
Molt bé.
Perquè, si més no, tinguéssim una informació perquè a vegades aquestes coses tampoc se'n saben, llavors...
Clar, no, no, tens raó. Potser sí que se sap, no?, de termes generals que es vol fer...
Esgarrofés, potser se sap més.
Que es vol fer alguna cosa, no?, que s'estan movent, òbviament perquè es veuen les màquines també i que hi ha obres i que es vol fer alguna cosa,
però potser la gent no acaba d'estar massa enterada de què és el que es vol fer, no?
Clar, molta gent realment, clar, potser la gent que ho sap diu això se sap, però li preguntes a la gent i no ho sap.
Clar.
Llavors, això ho vam fer precisament també perquè la gent principalment ho sapigués.
i també vam posar a l'Instagram d'Alnus, que és alnus barra baixa ecologistes,
per després si ens volem seguir i tal, que no es quedi jo tampoc a l'aire, sinó que...
Bueno, que la gent sàpiga que sou l'associació ecologista d'aquí del poble.
Sí, l'associació de Sant Just i que estem fent això per intentar aturar l'organització de la vall.
i vau tenir una mica de feedback de la gent que s'interessava o que s'acostava cap a la paradeta a agafar algun full?
Sí, bueno, no, ben bé la paradeta no teníem.
Ah, estàveu allà informant.
Sí, estàvem.
Sí que la Casa Popular de la Sala...
Sí, la Casa Popular.
Això, la Casa Popular, ens va deixar...
Bueno, vam col·laborar amb ells i vam posar unes pancartes grans a la seva paradeta.
Vale.
Llavors, sí.
Però estàvem per allà alguns membres d'Alnus repartint aquests bolletons, intentant informar.
Vale.
I sí que la majoria estaven desacord amb l'organització de la vall i, bueno, sí, sí.
Vale.
I jo estic content de poder haver...
D'haver fet aquest pas, no, també?
Sí, d'haver fet aquest acte, no, bueno, aquesta... haver pogut informar la gent d'aquesta manera, sí.
Molt bé. Suposo que anirem tenint més informacions, també.
Sí, de fet, també volia dir, sí, que segurament algun dia uns vindrà la Carol i l'Anna o alguns membres d'Alnus
per parlar sobre el tema més en profunditat.
Més en profunditat, que és el que s'ha acordat, que és el que es vol fer...
Sí, només volia esmentar això i ja està.
Molt bé. Doncs les esperarem algun dilluns, que es passin també per aquí i en parlarem.
Exacte. Genial.
I sobre el tema de la sobirania alimentària, que va quedar pendent, bueno, a l'episódio interior vam fer com la...
vam parlar més de solucions i més mirant cap a més positivament.
i, bueno, jo havia pensat dues associacions o entitats així, que són interessants per endinsar-se en aquest món...
Amb el tema de la sobirania alimentària...
Sí, exacte. Dels aliments, de l'agricultura...
perquè al final sí que molta part, molta part de la responsabilitat recau en els governs, les empreses i tot això...
Sí.
Però també molta part recau en la ciutadania, perquè al final també nosaltres tenim molt de poder.
i llavors he portat dues entitats que són molt interessants de cara a introduir-se en aquest món, o si més no, que aprendre'n més.
D'acord. Entenc que són dues entitats que sorgeixen també del que has dit, des d'un moviment més de la ciutadania, no?
Sí. Que impliquen a la gent a...
Exacte, sí.
Des d'un lloc d'un paper potser més institucional o més...
Totalment, sí.
De les administracions, doncs des d'un paper més de la pròpia implicació de...
Sí, dels ciutadans...
De persones de carrer.
Sí, que volen canviar les coses i han creat això, sí.
Molt bé.
Un és, bueno, clar, jo he dit entitat, però aquí, bueno, diu col·lectiu eixerculant.
D'acord.
Són com termes.
I aquests són d'Igualada, els he desmentat més un cop i es dediquen principalment a l'agricultura.
És molt... Bueno, agricultura, alimentació, tot aquest tema.
Vale.
De fet, un episodi ja fa algun temps vaig...
Sí, alguns mesos, setmanes, inclús, no?
Sí, vaig portar uns llibres que vaig comprar, que són... que els han fet ells, que estan editats per ells, que són sobre plantes silvestres.
Sí.
I això, bàsicament es dediquen a divulgar sobre temes com alimentació alternativa, agricultura alternativa.
I la veritat és que som, bueno, és un col·lectiu fort, o sigui, si mires la pàgina web ho veus que...
Sí, acabo d'entrar de fet i, Déu-n'hi-do, estan molt curats, o sigui...
Exacte.
O sigui, i dediquen molt...
Tenen un directori de plantes oblidades, diu, Descobreix Productors d'arreu de Catalunya, projectes que treballen en plantes oblidades ben a prop nostre.
És molt interessant.
I llavors, hi ha la part d'activitats, que la volia desmentar per si us animeu a anar-hi, que, bueno, entrant veus activitats de molts tipus.
Per exemple, Tallera Farmació a la Silvestre.
O sigui, es dediquen a divulgar sobre molts temes...
Veig que fan també molts tallers...
Sí, tallers, inclús sortides etnobotàniques, que etnobotànica és la relació de l'home amb les plantes.
Etno com d'ètnia i botànica de les plantes.
D'acord.
Sempre intervenen, pel que veig, llavors, plantes, herbes, no?, de tota mena.
Sí, per això, està molt dedicat a la recuperació de, potser, de varietats, d'espècies...
D'acord.
D'acord, pel que és de cuina...
I el coneixement, generalment, així, sí.
D'acord.
Apropar-se més a plantes, a la botànica...
Mira, per exemple, dinar amb plantes silvestres a Barcelona.
Vine a fer una pat diferent amb plats fets, amb plantes oblidades.
Exacte.
Molt bé.
Plantes oblidades, per exemple, l'ortiga.
Ah, ostres.
És una planta que potser la tenim com molt aquesta...
Bueno, una planta que pica, la coneixem per això, o no?
Sí, bàsicament.
Sí.
Però si busques més informació, l'ortiga és comestible i té moltíssimes propietats.
Té molts minerals, té moltes vitamines...
Molt bé.
Les llavors crec que també es poden menjar i tenen molta proteïna, o sigui...
Bravo.
Si t'investigues, veuràs que hi ha molt a conèixer, sí.
I per curiositat acabo d'entrar a la pestanya d'aquest col·lectiu que posa botiga, perquè dic botiga, a veure què és el que...
Sí, sí, també.
...que és el que venen.
I atenció, perquè aquí trobem que venen galetes de farigola, molt bé, i craques d'ortiga. Hola?
Com que... O sigui, craques d'ortiga?
Sí, sí, és que tenen moltíssima cosa.
Que fort.
Picada de regalès i aigarrofa, d'acord.
Picada d'anyora, per exemple.
Sí, d'anyora és el tomàquet sec, és el que digui.
Vale.
Sí, és això, molt alternatiu i molt connectat amb el territori també, perquè òbviament tot és local.
Sí.
Tenen el seu banc de llavors també per preservar varietats autòctones.
Mm-hm, molt bé.
És molt interessant.
Mm-hm.
Després també tenen una pàgina que expliquen una mica, eh?, a tot aquest col·lectiu.
Sí, exacte.
Qui en forma part, quins són els seus serveis, també els seus projectes.
Sí, tenen molts projectes.
Tenen nodes també pel territori, que és com grups de...
Vale.
No sé, sí, grups.
Molt bé.
De treball, o sí.
És molt interessant i estan molt actius.
Sí, veig que d'aquí, per exemple, el forma gent bastant jove.
També.
Ja hi ha gent més gran, però gent també bastant, bastant jove.
I aquí fan una jornada cada any.
Sí.
Que es diu la jornada gastronòmica de les plantes oblidades.
I aquest any la fan el 7 d'octubre.
I jo hi vaig anar, no sé si al 2021, ja fa dos anys, i em va agradar moltíssim, la veritat.
Sí?
Sí, és a Igualada, i fan moltes paradetes, i allà trobes moltíssima cosa.
No sé si, bueno, si algú coneix la Fira de la Candelera, que es fa Molins, doncs és d'aquest estil.
D'aquest estil? Ostres.
Però inclús més alternatiu, jo diria.
D'acord.
Un pas més inclús, eh?
Sí, i és força gran, o sigui, sí.
Suposo que deuen fer-hi, per exemple, també tallers, no?
O deuen ensenyar cosetes.
Sí, sí, sí.
Jo vaig anar a un taller de fer, bueno, de fibres tèxtils vegetals, que fan cisteis i coses així.
I molt entretingut.
D'acord, clar, perquè no només implica llavors en el sentit de menjar, no?
És molt extens, és el món agrícola, el món artesanal, també.
D'acord.
Sí.
Molt interessant.
Sí, sí.
Diu aquí, el que posa la web, diu que entre totes i tots formem la comunitat a Xarculan,
on des de la diversitat i escampats arreu del territori, dediquem els nostres esforços
a construir un model agroalimentari i de desenvolupament socioeconòmic
que generi un impacte positiu a tots els nivells i que permeti construir un futur millor.
el que parlàvem bàsicament de la sobirania alimentària.
Sí, exacte, per això.
Molt bé.
I, clar, si mireu la pàgina web, doncs, activitats, trobareu moltíssimes activitats
que són molt interessants, entretingudes i ara que és primavera també ve de gust.
Dona molt de peu també.
Sí.
Molt bé.
Sí, i l'altre, aquest seria un col·lectiu molt interessant.
Sí.
I l'altre, no el conec tant, però em va semblar molt interessant també,
que es diu Ruralitzem Veus per la Sobirania Alimentària.
I és del Bagiuregat, per això també m'ha semblat molt interessant.
En Tremi i ja hi som dins.
Sí.
Es dediquen a crear consciència sobre aquest tema, la sobirania alimentària.
Mhm.
I llavors m'ha agradat, bueno, jo a la pàgina web he vist que tenen mapa agroecològic de Barcelona.
Mhm, vale.
Que t'ensenya, bueno, és un mapa de Barcelona i als voltants que et mostra establiments de, com es diu, de menjar ecològic.
Vale, és una mena de mapa com on hi ha locals per anar a comprar, bueno, productes.
Sí, llocs de consum responsable que se'n diu també.
Vale.
També hortes, tot de, sí, llocs on pots anar a consumir o a aprendre sobre aquest tema.
Mira, hi acabo d'entrar en el mapa i realment és molt interessant, eh?
Perquè sí que és el mapa de tot Barcelona, inclús als voltants també,
i et posa cada botiga que hi ha amb la seva llegenda també.
Sí, perquè molts cops tu vols fer passos per ser més sostenible,
de consumir de manera més responsable, però no saps ben bé com, on trobar els llocs,
i això és una eina que ajuda moltíssim.
Sí, sí, sí.
Perquè entres aquí i tens el mapa i descobreixes moltes coses.
Sí, per exemple, també tenen el tema aquest de veusalimentaria.cat,
que és la web de Ruralitzem.
Sí, exacte.
Per exemple, hi ha una entrada d'un article que parla sobre els mercats de pagès
per recuperar aquesta sobirania alimentària.
Sí.
Hi ha diferents articles, suposo que també estan escrits sota aquesta consciència, no?,
d'apropar-nos més al consum local, a la compra de productes de proximitat,
sobretot també de temporada, etcètera.
Sí, és tota... Bueno, és anar en aquesta línia, sí, sí, sí.
Molt bé.
Doncs serien aquesta... Bueno, m'ha semblat dues pàgines web, dues entitats molt interessants.
Tu com les vas conèixer, Quim, tant una com l'altra?
A Xarculant... Ostres, que... No me'n recordo, eh? Perquè a Xarculant ja fa temps.
perquè m'hi he fixat i xarxes socials no entenen, a part de la pàgina web...
Bueno, el col·lectiu sí, eh? Ah, i a Xarculant crec que sí.
A Xarculant sí? Vale.
Sí, sí, sí, l'alçada d'això a Instagram.
Però realitzem crec que no. Realitzem-ho vaig buscar investigant sobre la sobirania alimentària.
Et vas trobar amb l'Au, eh? Ah, sí, em vaig trobar amb això.
Vaig posar pejorat també, crec. Vale.
I vaig veure això i vaig dir, això és un tresor perquè hi ha aquest mapa, hi ha molts recursos.
No, sí, sí, sí. Has provat d'anar en aquest mapa, d'anar en alguna de les crítiques?
Encara no, ho vaig descobrir fa poc, encara no, però n'hi hauria segur.
També hi ha nors, he vist?
Sí, hors, de fet també posen els mercats que hi ha, també hors urbans, hors més de... bueno, a nivell privat, no?
Sí, sí, hi ha molta cosa.
Molt bé.
Sí.
Doncs, Quim, què més ens havies portat avui? Eren aquestes cosetes?
Sí, el tema per acabar una mica de la sobirania alimentària, sí.
era, bueno, això, solucions, hi haguéssim, coses, bueno, aquests recursos per engrescar la gent a posar-se més en aquest tema, intentar canviar les coses.
L'altre dia vaig veure per, crec que va ser a través de notícia d'un mitjà digital, que parlaven d'una de les, bueno, d'aquestes activistes que ens vas parlar tu ja, crec que a principi...
No, la Olivia...
Olivia Mandel, sí.
Sí, bueno, per la gent que ens escolta i que no ho sàpiga, a principis de temporada amb el Quim vam fer un programa on ella ens va portar personals destacades, activistes joves, normalment...
Sí, que divulgaven per les xarxes socials, sí.
Divulgaven per les xarxes socials tot el tema de, bueno, esforços, no?
Diferents temes, sí, del medi ambient.
I una d'elles era una activista molt jove, de, no sé si, de 15 a 16 anys.
Sí, 16 anys, sí.
L'Olivia, i que l'altre dia va sortir bastant per als mitjans perquè van a...
Al Congrés, no?
Al Congrés, sí, crec que era al Congrés.
No ho sé, però sí.
A defensar tot el tema dels delfinaris.
Dels delfinaris, sí.
Bueno, defensar, o sigui, anar en contra dels delfinaris.
Exacte, exacte. Defensar els dofins i, bueno, el tracte que fem amb ells amb els delfinaris, tot això, sí, està molt...
Sí.
I dic, ostres, mira, aquesta era una de les activistes.
El que deia ella era que Espanya estava com en un rànquing dels principals països que encara tenim dofins en bastants os i...
Sí, és que és...
Tot i això, Barcelona em sembla que ja no en té, ja els va donar els...
Jo diria que no, jo diria que no.
Els dofins.
Sí, el zoo s'està transformant per fer-lo més adient, no?
Sí, bueno, com un lloc més de recuperació de pauna o de...
Sí.
Molt bé, què més tenim, Quim?
Bueno, havia pensat el tema de la sequera, si no, esmentar-lo breument.
Esmentar-lo, on que sigui, clar.
Sí, exacte.
Espera, bueno, sí.
Ens trobem en sequera, això tothom ho té clar, i porto una mica de dades perquè es vegi més clarament.
i, per exemple, des de... o sigui, fa moltíssim que no plou, i per tenir clar quan va ploure, el 26 de febrer va ploure, però van ploure 10 litres.
És a dir, molt poc.
Sí, sí, ja fa com dos mesos, no?
Sí.
I, llavors, aquí hi ha una dada també que m'ha sobtat molt, que és que en els darrers...
A veure, com...
Home, és que el 26 de febrer, déu-n'hi-do, eh?
Sí, és que portem des del 2020...
Bé, el 2020 es va crear el pla de sequera, perquè abans hi havia decret de sequera.
Sí.
I es va crear un pla de sequera, des del govern, per gestionar millor el tema de l'aigua i de com... bueno, què fer en una ocasió de sequera.
Però és que el 2020 va ploure moltíssim, això sí.
Sí, que va passar quan va haver-hi el del Glòria, aquell temporal...
Sí, exacte, va ploure moltíssim, que no havia plogut tant anys, va ploure.
I des de llavors, o sigui, el 2021 i el 2022, que ha plogut poquet, o sigui...
Poquíssim.
És veritat que ho diuen, que portem com 3 anys...
Això, sí.
...de sequera.
Sí, no tinc dades exactes, però és això, que portem dos anys o així amb sequera, sí, sí.
Clar, el que preocupa, jo entenc, és que ara, que en teoria la primavera és quan ha de ploure i no ho està fent, no?
Clar, ja heu vist les notícies que diuen que si no plou al maig, bueno, si no plou al maig, estem molt fotuts, perquè...
Per exemple, les reserves d'aigua estan al 26%.
Al 26%?
A Catalunya, sí.
És poquíssim.
És molt poc.
Jo vaig sentir que van dir que si no plovíem, al setembre decretarien mesures...
L'emergència climàtica o no sé què.
Sí, he vist la pàgina web de la Gencat, de la sequera, i hi ha un semàfor dels estats de sequera.
Vale.
Llavors, nosaltres estem en...
Sí, hi ha emergència, que és el màxim, hi ha normalitat, prealerta, alerta...
Sí.
I ara, justament el que estem, no me'n recordo com es diu.
Bueno, però és abans de l'emergència.
Abans de l'emergència, eh?
Sí.
Uh!
I llavors això ho tenen dividit en...
Que és interessant, perquè, clar, a Catalunya hi ha les conques internes i les conques comunes.
que és...
Les conques és, bueno, el sistema meteorològic dels rius.
Vale.
I llavors les conques internes són les que neixen a Catalunya i desemboquen al Mitterrandi,
és a dir, que no surten de Catalunya, bàsicament.
Vale.
I, bueno, hi ha el Llobregat, el Ter, i hi ha alguns a Tarragona.
I les compartides vol dir que es comparteixen amb altres comunitats autònomes i és la...
Com l'Ebre, no?
Exacte, l'Ebre, bàsicament.
Vale.
Sí, tot el que conflueix a l'Ebre.
Vale.
El Segre, sí.
I llavors tinc aquí dades que, bueno, per tenir més informació i tal,
per tenir una idea de com es destrueix l'aigua a Catalunya,
a les conques compartides és on hi ha més aigua,
és a dir, la conca de l'Ebre és on hi ha més aigua.
Vale.
I tenim el 63% dels recursos hídrics de Catalunya.
I, en canvi, les conques internes és on, bueno, comparat amb...
Comparada no així, amb dues, és on hi ha menys aigua que tenim el 37%.
Però a les conques internes és on hi ha molta més població que a les...
Vale, o sigui...
Perdó, a les...
Sí, a les internes.
Està com repartit al revés, no?
Sí.
Però què passa?
Que a les compartides, és a dir, el Segre, l'Ebre...
Bé, vull dir, l'ús de l'aigua en cada conca és molt diferent.
Per exemple, pel tema de població i...
Vale.
Per exemple, les conques compartides, que és a Lleida, l'ús de l'aigua és el 95% de tota l'aigua,
d'aquest 63% que tenim a Catalunya, és agrícola.
Ah, uf.
Sí.
Vale.
Per tot el tema, també vam parlar amb l'arbre, quan vam parlar de la sobirania alimentària,
el tema del rec dels arbres, dels fruiters, que ja se'n sabeix moltíssim a aigua.
Sí, sí.
Ho va dir, no sé si va dir 80 litres o...
Per arbres, sí.
Sí, sí, una bestiesa de...
Moltíssim, sí, sí, sí.
Doncs allà, a les conques compartides, és que em confong perquè intern, em sona Lleida,
perquè és intern, però bueno, però és conques compartides,
el 95% és agrícola, a l'ús.
Vale.
I només el 5% és industrial i domèstic, però en canvi les internes,
que és on som nosaltres, el llibregat, el Ter, hi ha molta més població,
llavors destiudeix l'ús en domèstic 44%, industrial 20%,
perquè també hi ha molta indústria, i agrícola 36%.
És a dir, potser està més repartit.
Està més repartit, sí.
Sí, sí, però clar, també és veritat que si hi ha més densitat de població,
el percentatge d'aigua...
Va proporcional.
Clar, vull dir, no és la mateixa densitat que deu haver-hi per la zona metropolitana
que les...
Ah, no, sí, sí, sí.
Dins de la conca interna també hi ha diferències.
i la conca compartida...
Bueno, la conca compartida deu ser tot més homogènic, no?
Bueno, hi ha els Pirineus, però bueno, molt de cultiu, bàsicament.
Exacte.
La plana d'aigua.
Molt per el tema de l'agricultura i tot això.
Sí.
I llavors, bé, això seria...
Bueno, perquè tinc una idea una mica de com es distribueix l'aigua...
Sí, a Catalunya.
A Catalunya, sí, que hi ha les conques internes i les conques compartides.
i això seria...
Bueno, crec que...
No, perquè...
Sí.
O sigui, hi ha també, a part dels embassaments, en quant a captació de l'aigua, tenim, bueno,
els pous, òbviament, i també en tema en quant a...
O sigui, per no...
Com es diu?
Dependre només d'això.
Sí.
Tenim de salinitzadores.
Vale.
I tenim a les...
A les...
Ai, ara no em surt la paraula.
A les depuradores.
Ah, vale.
Sí.
Tenim sistemes d'aigua regenerada.
Val.
Llavors, això són com solucions que tenim per intentar optimitzar més l'ús de l'aigua
per aciclar-les, seria, d'alguna manera.
Però suposo que no...
Quan es decreti l'emergència, suposo que aquestes mesures no...
És perquè no són suficients, no?
Exacte, bueno, clar.
És que ara estem en això, estem en...
Gairebé arribant a l'emergència, al punt més greu.
Exacte, perquè estem al 24% de les reserves
i quan hi ha...
El límit està a 25% ja es passa en aquesta franja, que no em surt el nom ara, però és abans de l'emergència.
Vale.
I l'emergència, bueno, segurament està a tocar.
I llavors tenim aquestes mesures que són, bueno, la de salinització i l'aigua regenerada.
Sí.
Però clar, tampoc, o sigui, al final és...
No podem dependre d'això només, no?
Sí, són com pedassos, no?
Sí, com un parxe, m'agrada.
Sí, un parxe, sí.
I llavors, bueno, havíem pensat solucions, no sé si... no hi ha molt temps, jo crec.
No hi ha molt temps, però si vols ens les podem guardar pel proper programa.
Sí, exacte.
Com hem fet, ara hem fet les solucions a la sobirania alimentària.
Vale.
Podríem guardar una mica...
Vale, tornem a repassar el següent programa, així em sembla, aquí, amb tot el tema de la sequera.
Sí, exacte.
I...
Fem un resum que quedi més clar, potser.
Sí, i parlar també de les possibles solucions, a part d'això que hem dit, no?
De les desalinizadores i de l'aigua regenerada.
Sí, jo penso que és molt... és com la sobirania alimentària.
És tant a títol de l'administració com a títol de la ciutadania, o sigui...
Clar.
Hem d'anar de la mà perquè és que no...
Perquè molts cops la ciutadania... o sigui, ens queixem que ens posen la...
Que és veritat, eh?
Sí.
Ens posen la culpa a nosaltres de... ostres, o sigui, vull dir, hi ha aquesta...
Shaming, que és com culpabilització de la ciutadania de la... que et diuen...
T'has de dutxar molt... o sigui, t'has de dutxar en poc temps, t'has de consumir més aigua, tot això.
Però després veus les indústries que consumeixen un piló d'aigua.
Ja, exacte.
Llavors això crea com una mica de...
Sí, o també passa amb el reciclatge, no?
Exacte, tot això.
Que tu recicles, recicles i després ve una indústria que fa com catorze vegades el teu edifici i que no recicles.
Jo que sóc una persona, com he d'estar tot el dia preocupant-me amb això quan veus això que et passa per la cara, o sigui, no?
Sí, sí.
Però alhora penso que no podem deixar tampoc de fer coses, òbviament.
No, no, no, clar. Vull dir, és com allò, pensa...
Pensa globalment, actua localment, no? O no?
O al revés, no ho sé.
Ostres.
Bé, o sigui, que cada granet compta, bàsicament.
Sí, sí, exacte.
Molt bé, doncs Quim ho deixem aquí, si et sembla, per avui i pel proper dia parlem de possibles solucions, a veure quines coses ens podem...
Alternat, sí, solucions, sí.
Ens podem barallar.
Molt bé, doncs que vagi bé, Quim. Bona setmana.
Sí, igualment. Gràcies.
Adéu.
Adéu.
I un dia deixaràs enrere el món, vi una vida que recordis, i m'ho explicaves quan sols era un infant, aquestes nits no moren mai, les nits no moren mai.
Bona setmana.
Sentis la tempesta a prop, encena el llum, i fes-te'l fort, i amb les estrelles escriu el teu nom.
Vas dir-me, pots anar molt més enllà, pots creuar terres i mar, jo et guiaré i sempre et podré ajudar.
Un dia el meu pare em va dir, la jove potser em va, i agafant-me fort va continuar.
Tindràs un cor batacant, segons el que has viscut, quan tinguis problemes jo hi seré.
I un dia deixaràs enrere el món, vi una vida que recordis, i m'ho explicaves quan sols era un infant, aquestes nits no moren mai.
Les nits no moren mai.
Aquestes nits no moren mai.
L'es nits no moren mai.
L'es nits no moren mai.
A la Rambla res s'atura. Vine, queda't i escolta'ns.
Treu la llengua. Treu la llengua fora, al carrer.
Treu la llengua.
Esclar que s'ha de treure la llengua, però com puc treure la llengua?
Com trec la llengua al carrer quan la persona amb qui parlo no treu la llengua?
O a la feina, a l'escola, a la universitat, quan a les aules i a les sales de reunions ningú treu la llengua?
Com trec la llengua a les xarxes comentant i compartint si la gent m'insulta per treure la llengua?
O a internet, quan els cercadors no m'entenguin però jo vulgui continuar treient la llengua?
Entra ja a la guia de l'activista pel català i descobreix tot el que pots fer per la llengua.
L'essència de Sant Just la tens a la Rambla, a Ràdio d'Esvern.
Seguim ara a la primera hora del magazín de tardes, la Rambla de Ràdio d'Esvern i ens toca fer l'entrevista del dia.
Tenim amb nosaltres connectat via telefònica el fotoperiodista nord-àfricà Antonio Sempere de Ceuta,
autor de l'exposició Amantla, un crit de llibertat a les fronteres,
que s'inaugurarà demà dimarts 25 d'abril al Centre Cívic Soledat Sants de Sant Just i que estarà fins al 25 de maig.
Els saludem.
Hola Antonio, buenas tardes.
Hola, buena tarda. ¿Cómo estáis?
Bé, muy bien. A ver, explícanos, què és Amantla?
Què significa exactament la palabra? Si és alguna persona, què és?
Vale, muy bien. En principio, Amantla es un grito zulú que se puso muy de moda en los tiempos del apartheid en Sudáfrica,
puesto que todos los mítines o todas las reuniones de africanos negros en aquel país acababan con Amantla,
que significa libertad. Entonces, al grito de Amantla ellos responden la libertad para todos, ¿no?
Amanda One Two o algo así. Entonces, bueno, eso yo desde que empecé a conocer un poco
cómo era el movimiento anti-apartheid en Sudáfrica, el famoso proceso de Mandela
y todos los líderes negros del Congreso Nacional Africano que asesinaron, como Steve Biko y algunos otros más,
pues, bueno, esa palabra se me quedó en la cabeza como algo, no sé, como algo representativo.
Pues da la casualidad que unos años después me hice periodista y, bueno, y el tema de África lo tengo muy presente.
Entonces, ese fue el mejor título para mi obra, para mi primer libro, por eso, ¿no?
Porque representa un grito de toda África, no solamente de Sudáfrica.
Es un grito africano que significa libertad.
Muy bien. Y la exposición es un conjunto de fotografías que nos muestra qué.
Porque la imagen escogida para el cartel se ven tres chicos africanos a punto de saltar una valla electrificada al lado del mar.
Podemos intuir, ¿no?, que debe ser Ceuta o algún sitio del norte de África.
¿Qué hilo narrativo tiene la exposición?
Sí, mira, la exposición consta de tres. La exposición sale a raíz del libro.
Yo no pensaba que iba a hacer exposición también, pero sindicalistas, solidarios,
porque me dijeron, ya aprovechamos y sacamos una expo del libro.
Entonces, bueno, hicimos dos cosas, dos en uno.
Bueno, entonces, bueno, esa narrativa, eso que veis en esta foto, yo creo que no es la foto de portada del libro,
porque la foto de portada del libro es un solo chico con el puño en alto gritando.
Bueno, sí, esa es la valla norte de Ceuta, en Benzú.
Es la valla que separa España de Marruecos, en Ceuta.
Entonces, esas vallas no están electrificadas, pero sí que es verdad que esa foto está tomada en el 2019,
cuando todavía estaban las concertinas, las cuchillas famosas que hacían que la gente acabara lesionada.
Entonces, bueno, eso.
Entonces, la narrativa de la foto es de esa foto que precisamente habéis visto en ese cartel que habéis preparado.
Son tres chicos intentando entrar, encaramados a esa valla, pero en una mala situación.
¿Por qué? Porque ya están justamente debajo, está justamente la Guardia Civil esperando para devolverlos a Marruecos.
Ese salto fue de 155 personas, de los cuales estas ocho personas llegaron un poco más allá de esa valla,
se fueron hacia el espigón creyendo que les iba a hacer más fácil entrar,
y cuando entraron a ese espigón vieron que se mete demasiado alejado del mar
y, bueno, como africanos que son y de tierra, no son especialistas en nadar
y, bueno, ahí se quedaron y hasta que los bajaron.
Vale.
¿Todas las fotografías que hay en la exposición tienen esa clara voluntad de denuncia
hacia la realidad que sufren las personas que huyen de guerras, de la pobreza, del hambre?
Pues sí, precisamente está pensado con eso, está pensado en mostrar, visibilizar y poner un poco cara y foco
a las personas que para mí o para el resto de...
para muchas capas de las clases sociales en nuestro país e incluso en Europa no existen.
Son personas que, bueno, que para una muy ya cada vez más mayoría de personas no están, son invisibles.
Entonces no queremos verlas en nuestros países o no queremos verlas en nuestras ciudades
porque se retrata al migrante como un delincuente, como alguien que va a venir a aprovecharse de unas ayudas,
unas supuestas ayudas, o se retrata al migrante como una persona peligrosa que viene incluso a invader tu país militarmente.
Entonces, bueno, como esos discursos desgraciadamente han acabado en que las personas cada vez de nuestra sociedad
sean menos sensibles contra lo que es verdaderamente un drama humano, un drama de cualquier persona
que le puede pasar a cualquiera mañana. Mañana salta una guerra en Europa y, bueno, que de hecho ha saltado
y vamos a tener gente huyendo de esas guerras por todos sitios.
Lo que pasa es que la diferencia de esta guerra y, por ejemplo, la que se ha declarado en Sudán ahora mismo
es que las personas que salían de Ucrania son rubias, con los ojos azules y no molestan.
Y estas no son, son negras o morenas, con los ojos negros, con rizos y que hablan un idioma
que a lo mejor a mucha gente les suele parecer peligroso, incluso ofensivo.
Entonces, bueno, cuando se extrapolan todas esas circunstancias es muy difícil, es muy difícil
poder poner el foco en que esas personas lo que vienen es a buscar algo mejor de lo que tienen.
Antonio, nos cuentas que la exposición ha salido del libro y el libro, ¿de dónde sale?
¿Qué es lo que hay en el libro? ¿Hay fotografías? ¿Hay retratos?
Sí, sí, mira, el libro yo en mi proyecto, cuando se lo presenté a Sindicalistas Solidarios,
fue muy claro, fue muy claro que lo que yo quería.
Yo quería un libro de autor, pero que solamente me hacía falta plasmar fotografías,
pero que la gente, mucha gente que ha trabajado conmigo durante tantos años
y gente que me conoce pudiera poner su granito de arena, aportar algo al libro,
aportar narrativa también o aportar sentimientos.
Entonces, bueno, pues yo, el libro consta de, creo que son 15 fotografías por bloque, creo,
si no me acuerdo, y 7 de esas fotografías no tienen pie de foto mía.
Tienen una especie de tuit que yo dije unas 200 caracteres o 250 palabras
que hicieran ver lo que sienten las personas que yo les di esa foto.
Muchos periodistas conocidos, muchos amigos, activistas, gente de la sociedad civil,
que, bueno, que en los distintos sitios donde yo he trabajado han aportado algo a mi experiencia
como fotoperiodista e incluso han sido activistas en ese momento.
Ahí está, por ejemplo, bueno, podemos tener un claro ejemplo de alguien que a mí me sorprendió,
que me dio esas palabras fue Joan Manuel Serrat, ¿no?, en la parte del Mediterráneo.
O, bueno, está María Martín, es la periodista del país, especialista en migraciones,
Nicolás Castellano, bueno, hay mucha gente.
Entonces, bueno, el libro está hecho en tres bloques,
que es frontera sur de Europa, que es esta, frontera sur terrestre, lo hablamos,
porque no olvidemos que la frontera sur marítima está en Canarias,
la frontera sur que está en Ceuta y Melilla, o sea que es frontera terrestre donde tenemos las vallas,
mi trabajo aquí, mi trabajo en los Balcanes, ¿vale?, cuando en el 2017 me fui a los Balcanes,
estuve dos años ahí ayudando.
Primero fui a documentar y después me quedé a ayudar porque, bueno, creo que llegó un momento
que mi cabeza dijo que yo tenía que hacer algo por esas personas y, bueno,
ese proyecto de documentar al final fue de quedarme dos años allí ayudando a distintas organizaciones
y ahí estuve.
Y luego volví a la realidad del trabajo porque, claro, no puedes estar más de dos años sin trabajar
y volví y, bueno, en una de estas que me tocó la suerte,
Open Arms tuvo a bien contar conmigo para ir en tres misiones en el barco y, bueno,
ya me faltaba solamente eso, documentar la frontera más, quizá la más mortífera
o la fosa común más grande del planeta, que puede ser el Mediterráneo Occidental,
donde pude vivir de cerca rescates en alta mar de personas que estaban huyendo de Libia.
Entonces, bueno, pues en cada bloque hay una de las organizaciones que han trabajado
o que yo he colaborado que ponen la introducción.
Por ejemplo, en el bloque de aquí es la PDHA, la Asociación Pro Derechos Humanos de Andalucía,
una organización bastante fuerte que lleva muchísimos años denunciando las violaciones
de derechos humanos en las fronteras sur.
Luego, en la ruta de los Balcanes está None Kitchen, es una organización de gente muy joven,
pero muy, muy, muy activos y que andan por muchos sitios.
O sea, empezaron en los Balcanes, hoy día están en Grecia, están en Ceuta, están en Melilla,
o sea, son gente bastante, bastante activa y muy joven.
Y, bueno, también colaboré con ellos y trabajé con ellos.
Y, por último, en Open Arms, como no podía ser de otra forma,
pues se lo pedía Oscar Camps y Oscar Carme hizo la introducción del bloque.
Y todo esto está prologueado por una periodista que, bueno, que ahora está muy de actualidad,
es una chica que se ha hecho a sí misma, que se llama Eva Bajameida,
no sé si la conocéis, que está trabajando en...
Bueno, pues eso es la más que tiene que buscar, la Eva Bajameida,
y ya veréis, es una chica saharaui que salía de los campos del Sáhara,
de refugiados del Sáhara, se vino a España, y bueno, con una historia personal tremenda,
y que al final se hizo periodista y hoy día es doctora en periodismo con Kul Lauden.
Entonces, bueno, se la quitan los medios, los grandes medios,
porque aparte de tener una visión muy humana de los problemas que acracian en el mundo,
de los temas sociales, es una persona que da muy empática, que da muy bien en cámara
y es una chica estupenda.
Entonces, para mí es una de las buenas amigas que me sorprendió
que me quisiera hacer el prólogo en el libro.
Y bueno, ahí está, ¿no? La gran Eva Bajameida está también haciéndome el prólogo.
Con lo cual, bueno, fue un libro un poco de muchos, de muchas,
y particularmente las fotos que con eso yo creo que lo tengo todo que decir, ¿no?
Y Antonio, ¿cómo de difícil puede llegar a ser trabajar siendo testigo, ¿no?
A la vez testigo directo del drama, de muchas situaciones.
Por ejemplo, en el caso de la migración, ¿no?, en llegadas e intentos de saltos a la valla
o todo el tema que has comentado también de open arms, de rescates de personas en el mar,
¿no se te hace muy duro a la hora de que quede plasmado en una fotografía todo esto?
Sí, sí, el caso es que siempre, cuando hay, desde que hice mi primera exposición,
desde que presenté mi primera exposición que se llama Pie de Valla,
que todavía sigue por ahí andando, por Cataluña,
todo el mundo me hacía la misma pregunta, ¿cómo puedes estar ahí y que no te pase nada?
O que no, no, no, al contrario, al contrario, no.
Todas las fotos me hacen sentir, o sea, yo hago una foto con un ojo abierto y un ojo cerrado
y muchas veces el ojo que está cerrado está lacrimeando,
con lo cual en muchas ocasiones, en muchas ocasiones me cuesta muchísimo trabajo.
En el momento no, porque igual es la profesionalidad quizá sea lo que igual me haga los propios nervios
o la propia adrenalina de ese momento me haga ser frío para hacer fotos,
para intentar documentar todo lo mejor posible,
pero conforme voy viendo las fotos con el tiempo,
sí que es verdad que a veces me he podido derrumbar y me he derrumbado en varias historias
y eso sí lo cuento.
De hecho, en el libro, si lo tienes a mano, verás que le dedico el libro a una niña
que murió en las vías del tren, de vuelta,
aunque lograron cruzar a Croacia desde Serbia, una familia afgana
y la policía croata no tuvo corazón, no tuvo piedad,
los devolvió otra vez a las vías del tren hacia Serbia sin decirle que todavía circulaban trenes,
pasó un tren y se llevó a la niña a 40 metros y la mató a Madina, una niña afgana,
que es una historia que me marcó muchísimo, muchísimo, muchísimo y bueno,
y el cual le dedico el libro, al final en el prólogo mío le dedico el libro a ella
y a todas las niñas y niños que han perdido la vida en esta locura,
en esta locura que creo que son los más inocentes,
partiendo de la base que todo el mundo es inocente,
todo el mundo que quiera salir,
pero en especial las criaturas más vulnerables son las niñas y los niños
y muchas veces hasta las mujeres que son utilizadas como moneda de cambio
la mayoría de las veces para que los hombres puedan seguir.
Y ya por último, Antonio, ¿alguna vez has participado en el World Press Photo
o en algún concurso de fotoperiodismo?
Sí, he participado, muchas veces ha sido porque gente que me ha dicho que preséntate
e incluso gente que me ha presentado directamente,
no solo participar en concursos, no, tampoco la idea mía no es de participar en concursos,
no, la verdad que incluso ya te digo que cuando yo tuve la idea del libro
y se lo presenté a Sindicalistas Solidarios,
podría haber presentado el libro porque creo que tiene la calidad suficiente
como para que pueda venderse en librerías,
pero dije que no, que yo mi intención era que el libro se repartiera gratis,
que se diera gratis y que se distribuyera en los sitios más importantes
donde realmente hace falta una cultura de hechos,
una cultura de poder divulgar, que se dé divulgación a los problemas reales
que hay en el mundo como pueden ser las bibliotecas,
los centros cívicos y las escuelas, entonces esa fue mi condición
al cual los Sindicalistas Solidarios aceptaron
y a través de la Diputación de Barcelona, pues bueno,
ya es el tercer trabajo que me financian y me ayudan y me apoyan
y bueno, estoy muy agradecido y muy incontento con todas las personas
que han participado, entre ellas Sally, Sally Revuelta, Javier, Nuria,
King, que has hecho un trabajo de maquetación magnífico porque maquetar
un libro de una persona que está a mil kilómetros y encima de una persona
que tiene fotos de tres lugares totalmente distintos unos de otros y tal
y quedar como ha quedado, creo que bueno, que da la idea de lo crack
que es King, el maquetador, y eso y la Diputación de Barcelona
y a la gente de Esplugas que siempre me ha seguido, bueno, a todo el mundo,
a vosotros también, claro, que quiera o no, estáis divulgando también un poco mi trabajo.
Sí, sí, mañana es la inauguración en el Centro Cívico aquí de Azul Haddad Sanz,
en Sant Just, y con ganas de ver también los trabajos, las fotografías y la exposición.
Ya me gustaría ir, lo que pasa es que es imposible.
Te pillo un poco lejos.
No, aparte no lejos, no, es por el tema del tiempo, porque ando para aquí y para allá
y no me da tiempo a cuadrar fechas, entonces por eso no me comprometo.
Yo por mí iba, de hecho me están llamando también porque quieren traducir el libro al italiano
y al inglés y me están llamando para que vaya a Roma también y no les puedo dar fecha
porque ahora también vienen unas elecciones, los fotoperiodistas trabajamos
y bueno, esto es un poco complicado, pero bueno, todo se verá y todo se andará.
Yo creo que vuelvo a Cataluña para una presentación oficial grande pronto,
no me han dicho cuándo, pero después de verano, y bueno, allí estaré para veros a todos y a todas.
Qué bien, qué bien.
Muy bien, pues muchas gracias Antonio, que vaya todo bien y buena semana.
Muchísimas gracias Nuria, un saludo a toda la gente de ahí.
Vale, genial, adiós.
Hasta luego.
Adiós.
Acabem d'escoltar el fotoperiodista nord-àfricà Antonio Sempere, nascut a Ceuta,
que ell ha preparat aquesta exposició amb mandla, un crit de llibertat a les fronteres
i que a partir de demà la podrem veure al centre cívic Soledat Sants de Mas Lluïc, aquí a Sant Just.
Ara, mentrestant, no toquen les sis, deixem una cançó de Manel que es diu La Cançó del Soldadet.
Escolteu la cançó del Soldadet
que a través d'un ull de bou veu que a través d'un ull de bou veu que volen uns falsiots i no és que hi entengui molt el soldadet però que volin els falsiots.
que haurà voler dir que la Terra és a prop i tan a prop deu ser que baixa el capità
intenta no semblar nerviós mentre acaba la instrucció.
Concentreu-vos, soldadets, sigueu prudents i arrapeu-vos a la vida amb les ombres i amb les dents.
S'ha cobert els homes resen
S'ha cobert els homes resen
i fa una ment poc convençut amb soldadet
i acarici el seu fusell
intentant no pensar en res
Des de proves van fent grossos els turons
soldadet, valor, valor
que depèn de gent com tu
la sort del món
Però si una bala
Catalunya Ràdio
Les notícies de les 6
Bona tarda, us informa Kilian Sebrí
El secretari general de les Nacions Unides
Antonio Guterres
afirma que el sudan és a la vora mateix del precipici
després de 10 dies de combats
entre forces de l'exèrcit i dels paramilitars
que han provocat més de 400 morts
milers de ferits i un èxode
de refugiats. Guterres ha renovat
la crida a les parts perquè tornin al diàleg
enmig de l'evacuació massiva d'estrangers
que pugen del caos
Washington, Francesc Garriga
Bona tarda
El secretari general de les Nacions Unides
Antonio Guterres
reclama que s'aturi la violència
i envia un missatge al poble sudanès
La ONU no marxerà del seu país
La violència s'ha d'aturar
Suposa una amenaça de destrucció
al sudan que podria engolir
tota la regió i més enllà
Condemno enèrgicament
els bombardejos indiscriminats
de zones civils
i demano a totes les parts
d'aturar els combats
en zones d'alta densitat de població
i permetre a les operacions humanitàries
Seré molt clar
les Nacions Unides
no abandonaran sudan
La sessió del Consell de Seguretat
compta amb la presència
del ministre d'Exterior rus
Sergei Lavrov
que presideix el comitè
El seu torn de paraula
ha carregat contra Occident
en especial als Estats Units
seguint el discurs habitual
de denúncia d'una conchorxantirussa
Francesc Garriga
Catalunya Ràdio
Washington
Notícies Breu
Sergi Molero
5 ferits
un de greu
en un atropellament
suposadament intencionat
a Jerusalem
el conductor del vehicle
ha estat abatut
Jerusalem
Roser Oliver
Bona tarda
Ample centre de Jerusalem
al costat del turístic
i concorregut
mercat de Mahaner Yehudah
un cotxe embesteix els vianants
5 persones
totes israelianes
resulten ferides
una de gravetat
un civil armat
mata el conductor
un palestí
de Jerusalem Est
la policia apunta
que es podria tractar
d'un atac intencionat
tot i que encara
s'està investigant
però el primer ministre
Benjamin Netanyahu
ja parla d'atemptat
si es confirma
seria el segon
en menys d'una setmana
a la ciutat
dimarts passat
un jove palestí
va disparar
contra el cotxe
de dos colons jueus
al barri de Sheikh Jarrah
a la part àrab
de la ciutat
Roser Oliver
Olivella
Catalunya Ràdio
Jerusalem
Catalunya demana
al Ministeri de Sanitat
la retirada
de la mascareta
als centres sanitaris
farmàcies
i residències
de gent gran
argumenta
que la poca circulació
del virus de la Covid
i l'alta immunització
de la població
van innecessària
l'obligatorietat
és a dir
que sigui obligatori
portar mascareta
en aquests espais
de forma generalitzada
la Universitat de Barcelona
crea una facultat
pròpia d'infermeria
l'escola d'infermeria
ha adquirit
el rang de facultat
i a partir del curs
que ve funcionarà
d'aquesta manera
serà l'única
facultat pública
d'infermeria
de la demarcació
de Barcelona
ja que les altres tres
que hi ha al país
es troben
a les altres demarcacions
sentim el rector
de la Universitat
Joan Guàrdia
però des de la nostra part
no només és una qüestió
professional
sinó també és una qüestió
de transmissió
de coneixement
i de recerca
per tant
era quasi inevitable
doncs reordenar-nos
adequadament
i que la primera
institució acadèmica
del nostre país
doncs només
una passa endavant
en la visibilització
El govern espanyol
farà pagar
a la Junta d'Andalusia
les sancions
que puguin posar
a Brussel·les
el seu pla
de regadius
de Donyana
La vicepresidenta espanyola
Teresa Rivera
assegura que després
de la reunió
que hem tingut avui
amb el govern andalús
aquest amb la Comissió Europea
també
no els queda més opció
que retirar la proposta
La conductora
d'un autobús
de Barcelona
va fer baixar
del vehicle
un passatger
que no parava
de fer-li
comentaris sexuals
els fets van passar
la matinada
de dissabte
i en un vídeo
que s'ha viralitzat
per les xarxes
s'hi veu la conductora
encarant-se l'home
per forçar-lo a baixar
Bájate
lo que yo estoy haciendo
es que me respetes
te he pedido por favor
te he pedido
que te sientes
y te he pedido
que te cates
y sigues con las mismas
no me hace falta
llamar a la policía
ni perder aquí 20 minutos
yo y ellos
te bajas de una puta ruta
y la próxima vez
bebes menos
o te callas en mis
Bájate el gusto
lo dijo 10 veces
después que altres
passagers
donessin suport
a la conductora
l'home va acabar
baixant
sí
de l'autobús
Esports Marta García
Pau Villa
i Aleix García
baixes de manel
Girona Madrid
que obrirà
la 31ena jornada
de Lliga
Villa de fet
passarà pel quiròfan
per operar-se
d'una lesió
en els lligaments
del genoi dret
i estarà de baixa
aproximadament uns 6 mesos
Aleix García
per la seva part
estarà sense jugar
aproximadament 4 setmanes
per una lesió
en el bíceps femoral
de la cama esquerra
en el Madrid
Carlo Ancelotti
ha confirmat les baixes
per demà
de Benzemar
i Camavinga
dimecres serà
el tor del Barça
que visitarà Vallecas
amb 11 punts
sobre el Madrid
quan falten 8 jornades
perquè s'acaba la competició
i dijous
l'Espanyol
visita el camp del Vilareal
un equip groguet
que ve de sumar
dos derrotes consecutives
després de la trentena jornada
acabada ahir
els blanc i blaus
retallen un punt de distància
amb la zona de salvació
tot i que encara
són penúltims
en segona divisió
l'Òscar Tenerifi
que comença a les 8
tancarà avui
la 37a jornada
en tenis
se disputen partits
de la prèvia
del Masters 1000 de Madrid
la tenista de Palafrugell
Aliona Bolxova
jugarà contra la francesa
Diane Parry
i en motor
avui comença
el Sonora Rally de Mèxic
tercera prova
del Mundial de Rides
amb la participació
de diversos pilots catalans
la primera especial
de la jornada
té 165 quilòmetres
de recorregut
Fins aquí
les notícies
Tot seguit
les notícies de Sant Just
Bona tarda
us informa
Mariona Sales Vilanova
El Centre Cívic
Soledat Sants
i Serafini
acollirà
del 25 d'abril
al 21 de maig
de 2023
l'exposició
Amantla
un crit de llibertat
a les fronteres
del fotoperidista
Antonio Sempere
La mostra
que es podrà visitar
al Centre Cívic
Soledat Sants
vol denunciar
la realitat
que pateixen
les persones
que fugen
de guerres
fam i pobresa
a la recerca
d'una vida digna
a través
de les seves fotografies
Sempere
captura el dolor
l'angoixa
la desesperació
i l'esperança
de milers de persones
que en el seu camí
per arribar a Europa
són víctimes
de màfies
extorsions
i vexacions
Les imatges
ens obliguen
a recordar
que darrere
de cada persona
que arriba
a casa nostra
hi ha sovint
una història
de patiment
de vulneració
de drets
i de desigualtat
La mostra
exposa
la vida
i la mort
a la frontera
hispano-marroquina
de Ceuta
la zona dels Balcans
i la ruta marítima
de la Mediterrània
Amantla, un crit de llibertat
a les fronteres
és una exposició
que busca fer visible
la realitat dels migrants
i denunciar
la vulneració
dels drets humans
en aquesta situació
Vuit de cada deu dones
de la comarca
del Bas Llobregat
han patit
algun fet de violència
al llarg de la seva vida
segons la nota anual
de violència
contra les dones
2022
publicada
per l'Observatori Comarcal
i el Consell
de les Dones
del Bas Llobregat
Els resultats
de l'enquesta
de violència masclista
es desglosen
per comarques
per primera vegada
Aquest és un document
que permet conèixer
l'abast
i la gravetat
de la violència
contra les dones
a la comarca
Analitza
totes les dades
disponibles
sobre la violència
masclista
i és considerada
l'eina més completa
per conèixer
l'abast
i la gravetat
de la violència
contra les dones
del Bas Llobregat
Les dades
es desglosen
es desglosen
per municipis
i permeten
veure les diferències
de la violència
en cada àmbit territorial
L'enquesta
també aporta informació
sobre el perfil
dels agressors
i les víctimes
les relacions entre ells
els tipus de violència
més habituals
i les conseqüències
de la violència
per a les dones
i els seus fills i filles
Aquestes dades
surten de l'enquesta
d'informació
de l'activitat
del CIAT
que són els serveis
d'informació
i atenció
a les dones
la línia d'atenció
a les víctimes
de violència masclista
i els portals
estadístics oficials
Avui hem tingut
els micròfons
de Ràdio d'Esvern
a Josep Maria Ranyer
regidor de Mobilitat
i Seguretat Viària
de l'Ajuntament de Sant Jús
on ha comentat
que considera
que en matèria
de via pública
i seguretat viària
han portat
un mandat
de molta intensitat
Entre les actuacions
realitzades
ha volgut destacar
la instal·lació
de càmeres
per detectar
cotxes perillosos
el disseny
del Pla de Mobilitat
Urbana de Sant Jús
i la recent reforma
de l'entorn
del complex esportiu
de la Bona Aigua
que té com a objectiu
garantir la seguretat
dels vianants
En aquest sentit
Ranyer ha assegurat
que el més important
és el vianant
per la qual cosa
s'han dut a terme
diverses actuacions
en els carrers
del municipi
com ara
endreçar els passos
de vianants
i ampliar el carril bici
Ha explicat
que s'està treballant
per crear un carril bici
al llarg de tota
la Riera de Sant Jús
i que s'ha fet
una aposta molt seriosa
per la bicicleta pública
amb l'ampliació
de tres noves estacions
de l'AMV Bici
per setembre
Podeu escoltar
l'entrevista completa
al podcast
que trobareu
a la pàgina web
de Ràdio d'Esvern
I això ha estat tot
Tornem amb tota l'actualitat
Sant Justenca
a l'informatiu complet
de les set
Fins ara
Escoltes la Rambla
La vida Sant Justenca
a través de les zones
Fins ara
Basta 11 minuts
de les 6 en punt
seguim a la Rambla
el programa de tardes
de Ràdio d'Esvern
avui som 24 d'abril
encara estem
de ressaca
post Sant Jordi
Comencem la tertúlia
tinc a la Rosa Maria
Maristany
també tinc a la Natàlia
i també tinc
a la Bea
Hola, què tal?
Bona tarda a les tres
Bona tarda
Bona tarda
Bona tarda
Què tal?
Esteu encara de ressacar
cap a Sant Jordi
Esteu assimilant
els llibres
les roses
Bona tarda a la Rosa Maria
Per favor
Gràcies
Bona tarda a la Rosa Maria
Bona tarda a l'associació
anem a anar a la paradeta
Oh mira
Allà a Carrepí Margalla
de Sant Feliu
Sí
I bueno
ens hem posat a vendre roses
anem a vendre revistes
de les nostres
També
Anem a vendre xapes
i escolta
va ser un èxit
només ens van quedar
8 roses
i a l'última hora de la tarda
que llavors ja no
ja no es venien
però llavors
els anem a regalar
a gent gran
que anava passant pel carrer
Molt bé
Estàveu allà amb el bullici
de tota la gent?
Sí, sí
A la dreta teníem el Partit Popular
a l'esquerra
i a l'esquerra una mica més avall
teníem tots els altres partits polítics
no?
Bueno
Tots els d'esquerra
no anem a estar malament
Al mitjà del bullici
Sí
El tema és que
vull posar la nota de color
doncs que
la comissió verdiera
del IES o l'horda
Sí
Com a novetat
ens van donar suport
a l'associació
i van vindre tota la colla
tots els nens de la classe
de la comissió
ajudant-nos a muntar l'estat
Van estar tot el dia amb nosaltres
Vull dir
venent
Vull dir
Es van involucrar
Involucrar
Clar
jo evidentment
els vaig convidar
a posar begudes
a coca-coles
a gelats
i aquestes coses
no deixen de ser nens
de 13 anys
i la veritat és que
les fotos no les hem pogut treure
perquè no teníem el permís
dels seus pares
però ja ens han fet saber
que la propera
que cap problema
que poden treure les fotos
Molt bé
Sí, sí
la veritat és que
ens hem estat molt orgulloses
de fer-ho
Que bé
Són alumnes que van rebre
la vostra xerrada
potser fa unes setmanes
Sí
anem a quedar al casal de joves
d'allà de Sant Feliu
i a l'Ivan Herredor
que va vindre
de Sant Boi
com a Sant Boi
en positiu trans
i jo com a trans baix
i els anem a fer
una petita xerradeta
van estar molt contents
i van dir
que si podíem col·laborar
nosaltres
nosaltres encantades
perquè escolta
a fer cap
amb aquesta comissió
hi ha un noi trans
que el tenim
a dins de l'associació
ja
i la veritat
està molt orgullosa
Que bé
Està molt bé
Sí
Hi ha algun límit d'edat
per entrar a l'associació
o...?
Home
nosaltres
si som menors
hem de tenir el permís
dels pares
perquè tot el que fem
i tot això
els pares
han d'anar una mica
al vistiplau
perquè hi ha coses
que s'han altat
el llenguatge
que pots utilitzar
amb gent adulta
és una manera
i amb menors
has de buscar
un altre tipus
de llenguatge
però bé
tampoc és que
diguem coses
fora de to
dins dels xats
aquestes coses
ara farem un acte
d'aquí a poquet
l'estem planificant
que aquest noi
parlarà en públic
i amb el permís dels pares
vull dir
explicant la seva experiència
i tot això
això és un programa
d'apertura
com ja anem dir
l'últim dia
l'últim programa
i anem
de deixar
posar de relleu
la mancança
en educació
de diversitat sexual
a la capital
de la comarca
que és una cosa
molt greu
que amb 4 anys
no s'ha fet
absolutament res
res de res
res de res
i més a més
ho deixa dit
el pla LGTBI
ho posa el pla LGTBI
si tu cliques
al pla LGTBI
de l'Ajuntament
de Sant Feriu
veuràs que la nostra associació
és
és
coautora
d'aquest pla LGTBI
vull dir
veuràs que la nostra associació
ha col·laborat molt
però van ser
les diagnoses
que van detectar
els mateixos
o sigui
aquesta entitat
que es va
promoure
aquest pla LGTBI
no ens va detectar
aquesta mancança
d'educació
en canvi
el que és
del reste
de la comarca
no en diguis
el per què
no en diguis
el per què
ja ja no
nosaltres
fem xerrades
a moltes escoles
i instituts
de diferents
poblacions
de la comarca
i com
amb la més completa
normalitat
ja ho sabeu
no
sí
és així
no hi podem fer res
suposo que ara
el canvi de direcció
de l'Illia Zolorda
ha promogut
que els caps d'estudis
diguin
va
tirem endavant
aquests projectes
aquests tallers
de parlar sobre
diversitat sexual
i llavors
gràcies a això
han comptat amb nosaltres
perquè nosaltres
vulguem o no vulguem
som l'entitat de referència
de tot el marge
les coses com siguin
no és qüestió
d'una por ser
medallides
però som els que
més la cara
hem dalt
la Bea et diu així
la Natàlia també
estem d'acord
con una competència
brutal
por eso sí
que quiero que
por falta de competència
també
m'imagino que
hi haurà pocas
pocas entidades
així
tan
ahora
hay unas cuantas
que no ponen
la tela
nosaltres
som el motor
de formació
de altres entidades
claro
sí
la GTI
vamos aquí
a ser inclusivas
en línies generales
porque si no
no nos comemos un torral
como dice
bueno
pero es que
això a vegades
passa
que fins que
no comencen
però no només
per exemple
en aquest cas
del sorgiment
d'entitats
associacions
que a vegades
fins que no veus
algú
que fa com
aquest canvi
que comença
que és promotor
de canvis
o de sorgiment
de noves entitats
fins que no comencen
a haver-hi
les primeres veus
la gent no s'anima
i no comença
a envalentonar-se
per dir-ho així
a tirar endavant
no?
a vegades
sempre
hi ha d'haver-hi
una primera
passa
sí
bueno
vosaltres
n'heu fet moltes
en la societat
en aquest àmbit
sí
el que passa
és que
tornem a estar
semblant el mateix
vull dir
muntar
associacions
és relativament fàcil
la continuïtat
és molt ferugosa
molt difícil
administrativament
molt complexa
i el tracte amb les administracions
és un escull important
vull dir
jo trobo que
no sé
els ajuntaments
si volen
si tenen necessitat
de tindre entitats
acollides
dintre el que és
l'organigrama
de les propostes
de l'ajuntament
doncs el que hauríem de fer
és donar suport
a aquestes entitats
ja siguin
de manera
amb recursos
d'ensenyament
o de gestió
de gestió pública
en aquest sentit
o si no
estan mortes
vull dir
que al cap d'un any
ja estan totes
perquè clar
l'administració
és molt ferugosa
sí
per exemple
la Bea
tu no vas ser
també una de les
pioneres
o al principi
de constituir
associacions
sí
bueno
al principi
a la hora
de fundar
el col·lectiu
de transsexuals
de Catalunya
sí
també
era bastant
engorroso
perquè per exemple
tuve que canviar
el nombre
de la col·lectiu
se llamava
col·lectiu
de transsexuals
de Catalunya
tuve que poner
una col·letilla
perquè decían
que era molt genèric
tuve que volver
oficialmente
se llamava
col·lectiu
de transsexuals
de Catalunya
però d'erechos
tuve que añadir
esa col·letilla
luego després
el tema
de la hacienda
lo de las cuotas
nos havien pagat
cuotas
teníem que
ir a hacer
declaración
de la hacienda
por las cuotas
era todo
todo lo que
fuera así
de carácter
burocrático
era un rollo
y luego
ten en cuenta
que en aquella época
tampoco estábamos
metidos en la estructura
política
ni en
no estábamos
acabamos de aterrizar
no estábamos
en ninguna estructura
política
ni en ningún
la anarquía
no pero es que
ni subvenciones
ni modo de conseguir
subvenciones
ni nada
dependíamos
bueno en un principio
porque el
Front Deliberament Guy
nos dejaba la sede
porque si no
por nuestra cuenta
nada
por nuestra cuenta
nada
y un día a la semana
nos reuníamos
y bueno
¿qué tiempos aquellos?
sí al principio
lo gracioso
es que al principio
éramos mucha gente
sí sí sí
era la leche
tú
no se podía entrar
ay perdón
éramos muchas
pero luego
éramos mucha gente
sí sí
todas trans
luego empezaron a venir
el 2004
trans masculinos
que era la primera vez
que
Moisés
pero las asociaciones
normalmente
no fan distincions
entre
per exemple
si ets
home trans
o dona trans
pero bueno
a ver
cada sector
tiene sus
sus inquietudes
también
quiero decir
que inevitablemente
aunque no hagas distinción
el colectivo de transexuales
de Cataluña
era general
por supuesto
que no hacemos distinción
pero luego
sí que es verdad
que los trans
se fueron por su lado
los masculinos
no sé por qué
transparallarcador
no sé
no sé
això es nuevo
aquest concepte
no no
ja existeix
de fa molt d'adones
un apunte
sabes
lo del nombre
hay una empresa
que es diu
cable y televisión
de Cataluña
que te trobarás
la que posen
la vam comenzar
a fer la fibra
y en varias empresas
que es diu CTC
pero eso no era posible
que el nom
sí
pero no
m'imagino
y lo del trans masculino
es que eran muy especiales
luego estaba
el carlistas
no sé qué
la asociación esa de
¿cómo se llama?
¿cómo?
no sé qué carlistas
había algo que se llamaba
no sé qué
carlistas
el partido carlistas
estás hablando
de la época
que se bailaba
la pol
que todavía se bailaba
es que se llamaba
CTC también
sí
fíjate
el tema dels trans masculins
ya lo han comentat
alguna vegada
es que ellos empezaron
cuando tenían una temática común
pues les anava molt bé
porque era como un paraguas
de hecho
cuando yo llegué al colectivo
pensé que me había equivocado
porque todos eran trans masculinos
aquel día
digo coño
¿qué pasa aquí?
incluso lo que pensé yo
digo mira
esta gente sí que tiene suerte
que cuerpo
les ayuda a hacer la transición
saps?
porque estaba la mayoría cubana
y digo joder
fíjate ya empieza
ya tiene unas formas
digo vaya
te confundiste
digo sí sí
claro
yo no sabía que eran trans masculinos
pero sabía que eran trans como yo
¿no?
y digo joder
vaya chula
yo digo joder
qué suerte que tienen
¿sabes?
y digo joder
qué cuerpo que tienen
que les ayuden
¿de acuerdo?
oye me acuerdo
una chica
acababa de llegar
un trans masculino
pidiendo consejo
iba y le dice
y le dice
y le dice una chica
dice
oye hija
pues con esa cara
lo vas a tener facilísimo
vas hasta quedar monísima
el tío
el tío se queda como diciendo
ay
perdón
hostia
vaya picada
vaya picada
bueno
es que claro
se veía un crio
se veía
bueno
tenen aquest aspecte
la pele tan lleta
se te lo curti
sense marques de grec
casi no
sense peus
era muy mono
así que la piel muy blanquita
los ojos verdes
era
cara angelical
dice
tú como mujer
vas a quedar divina
la majoria
la majoria de trans masculins
quan ja s'han hormonat
i han fet alguns processos
la cara la mantenen
són guapos en general
perquè tenen la pell molt millor que nosaltres
en general
després 4 anys
no és pas que no
però després
jo no vaig dir noms
però n'hi ha molts que són molt guapos
són una mica nens
sé jo que tenen aquest aspecte
aninyados
aninyados
sembla que siguin més joves del que són
a nivell físic
posem entre cometes
és més fàcil
per als homes trans
ser machotes no
la imatge aquesta de machotes
no la tenen tan fàcil
allò de tío
catxas
oh deuridó
no no
però tienen que echarla
i se lo tienen que currar
però una imatge així
apassable socialment
la majoria de les dones
troba molt acceptable aquest look
que està entre
de chico
com joven
una forma andrògina
no no
que són guapos
després tenen aguratismo
no
vull dir
tenen molta acceptació
a nivell cultural
a nivell ideològic
perquè les noies
s'identifiquen
amb els trans masculins
sí
però fixa't
amb els femenius
no les poden ni veure
però amb els trans masculins
no tenen cap problema
no
oi aquest xico tan guapo
és una qüestió
és una qüestió
tots els trans masculins
diuen que reciben violència
quan van a la plaia
sí
sí
que se senten violentados
en les plaies
ah bueno
això és otra cosa
com anar a la platja
sí sí
anar a la platja
és el seu
és el seu màtrix principal
això
clar
allà
amb un banyador
i tal
com va ser la vostra primera experiència
a la platja
la recordeu?
sense problemes
jo sense cap mena de problemes
per terra dels sapuros del tema
anem a la platja nudista
una platja nudista
això és trampa
això és trampa
jo me fui a acabar
con tot les marxes
nosaltres vam decidir
fer
com si anàvem
jo sempre m'he aviat
a la platja nudista
sempre aneu a les nudistes
no
no en general
però
com que jo hi anava
i la gent de col·lectiu
a l'inca també
i com va ser?
doncs cap problema
era com allò de les tovalloles
ens posàvem 5 o 6
a les tombones
i acabo
tot les tovalloles
que hi havia a la platja
estaven reorientats
clac clac clac
fent un cercle
era per mi
era per la vea
era per la vea
era per la vea
era per todo un poco
perquè quan estaves ahí
el passeito
que nos dimos tu i jo
acuérdate
i com afronteu
les mirades
els comentaris
és que nosaltres
som diferents
som molt diferents
tenim espolones
no som tan succes
i després
l'ho pasamos bien
aquesta nacionalitat
que en aquella època
vigilaven la platja
amb els prismàtics allà
aquesta gent
d'àcia
els socorristes
no no no
aquesta nacionalitat
ara no sé quins són
els empresos
no no
em sembla que eren
no sé
índios o paquistanis
que tenen aquest acostum
de posar-se
van feien tot el litoral
de la Marbella
i estaven allà
pobres
cascant-se'ls
i mirant allà
era demasiado
ostras
mola meva
però la primera
era nudismo
jo
así ya
con mis miloncetes
así
y la colita al aire
eso fue
en la playa
de Estepona
hace muchos años
con un amigo
y me dice
ay vea
por favor
no te atrevas
lo de abajo
digo lo de abajo
sí
lo de abajo
no te lo quites
por favor
que no pasa nada
que esto es una playa nudista
que pasa
pues si nos dicen algo
pues nos vamos
nos toca la nariz
y bueno
ahí está
que va a pasar
nada
me lo quité
ay por favor
que vergüenza
que vergüenza
que va
había unos obreros
arriba
todos así
unos obreros
que estaban en construcciones
mira que hay tías buenas
se cayeron del andario
los tías así
pero al cabo de una semana
de estar yendo
todos los días
sí
oye ya nos conocía
hasta el apuntador
me pedía
yo solo le faltaba
pedir autógrafos
conocía a un señor
a un que tenía
una empresa
que tenía
bueno que trabajaba allí
que tenía el bar
que era el dueño
no sé qué
me presentó a su familia
bueno un cuadro
un cuadro
pero fue súper divertido
son esas cosas
de anécdotas
de niñata
cuando eres una niñata
bueno
te animo una pregunta
que al repasar
quan tenia obert
el tema
de les preguntes
que et dic
a veure si n'hi ha alguna
que ens va quedar allò
en el tintero
sense respondre
i dic
no sé si fer-la o no
perquè ara venen eleccions
sense posar sigles
però
em pregunten
que si
les persones trans
sempre
voten
a partits
progressistes
partits d'esquerres
sense posar
noms de sigles
ni res
és a dir
que és estrany
veure
algú
és molt estrany
veure un obrero
de dretges
però
veure-los
com el fet
per exemple
que gent
immigrant
voti a
certs
partits
que tinguin
si existeix
aquests casos
si coneixeu
a mi m'ha demanat
amistat
a l'associació
un noi
que és
gay
però
és
de
de la dreta
d'un partit
de dreta
de dreta
espanyola
és el candidat
de l'Ajuntament de Barcelona
los primeros gays
que se casaron
del PP
los del PP
eran hijos
esos son del PP
y además
creo que
fíjate que
me llegó
me llegó
me llegó
sí
no se puede
en el partido
no no no
estamos
en el
LGBT
Dian de Dretas
Dian de Dretas
y queda
ya está
pero el concepto
de derechas
es posicional
ah bueno vale
no significa nada
en el ideológico
el partido socialista
también de derechas
no
nos hubiera ido mejor
en la ley trans
si hubiéramos tenido
a alguien metido
en las derechas
y en la extrema derecha
sí
hombre claro
hubiese influido
alguna persona trans
oh sí
bueno
hubiese influido
hubiese influido
que se hubiera ido mejor
es el periodo histórico
que viví
no te reclamar
es el periodo
pero el periodo
seguro
bueno
en periodo electoral
o en periodes
de eleccions
tothom està molt nerviós
sempre
sí
sí
sí
sí
sí
es nota
eh
també
s'aspira l'ambient
eh
jo em mudo nerviós
sí
a veure
parlem d'un altre tema
si us sembla
per exemple
l'hem passat ràpid
eh
no
hauré que abordar-lo
en profunditat
és el tema del mes
el dia 25 de maig
és no
28
no home no
28
28
és que no m'entero
és que si vas a votar
el dia 25 Natàlia
jo crec que no
jo no podré votar
és el dia extranjera
per correo
el 25 tens el bingo
amb el casal
no t'aclares eh
tens aquí una
que et porta a l'agenda
el casal Sant Jordi
de Romanyà
de la Selva
tens el dia 25
el bingo
el dia 15
me'n vaig a Portugal
ja
te'n vas a Portugal
en fi
parlem
parlem si us sembla
de la realitat
laboral de les persones
trans
perquè l'altre dia
vaig trobar
una entrevista
a internet
i
d'un cas
d'una persona
que
bueno
que parlava
just abans
o sigui
que va fer el trànsit
com si diguéssim
just abans
de canviar de feina
i que ho va tenir
molt difícil
jo no sé
en els vostres casos
en el camp laboral
com heu tingut
si heu tingut
moltes traves
si heu fet el trànsit
mentre estàveu
a la mateixa empresa
o si
vau haver de canviar
d'empresa
o de lloc de treball
qui comença
la història
tu eres l'experta
jo
jo
jo
a mi
em passa una cosa
molt rara
que ets autònoma
era
tenia la meva empresa
vaig deixar-la
sí
autònoma
vaig deixar l'empresa
vaig estar aguantant
bueno
vaig fer
tot el tema
operació
viatges
cirurgia
i
no té gaire importància
quan vaig tornar
vaig tornar arruïnada
perquè tot això
vaig fer desfalcant
el banco d'Espanya
desfalcant
vaig començar a fer
un jugador de tarjetes
i vaig pagar
bueno
tenia que tornar
a Anglaterra
i no tenia diners
me la s'ingenia
i vaig tornar
a lo grande
quan vaig arribar
aquí
hi havia un pastòfano
i llavors
vaig tornar
al banc
perquè
m'ho
fes
o no vaig a cobrar
o m'ho feu periòdic
i llavors
vaig començar
a buscar feina
i així
de niña guapetona
no m'he guiat un titi
i després
tenia un perfil
molt raro
jo mateix
no m'hagués contractat
tenia un perfil
que té
molta experiència
a la pràctica
però poca titulitis
i llavors
estava pensant
què feia
i
l'entorn familiar
la feina
que havia ajudat
em van necessitar
per qüestions
i ara m'he mogut d'allà
veiem-me bé la vida
i sense fotre
és a dir
clar
ai perdona
treballant intensamente
una feina
de molt altres
qualificacions
i sense problemes
perquè tota la gent
sabia
davant el familiar
de que anava a la xerra
és a dir
t'has quedat
en l'àmbit familiar
per tant
però jo davant
de l'empresa
com que tot ho feia
no feia
no tenia intervenció
amb els clients
no tenia
tot era a ribell
de cartes
i de
totalment separat
és com la
Rosa
que és una militante activa
militant activa
i que va
per què ho diu això
la natal
no ho dic
perquè el donar els pinyos
jo no vaig donar els pinyos
inclús filmava
les cartes
en una forma neutra
posava l'apallido
només
no posava el nom
tothom s'estranyava
no toquemos ese tema
perquè no tinc
un tio que no connecta res
no li has de donar explicacions
de res
sí
i
bueno la vida m'ha ensenyat
que tota la clientela
que no li deia res
perquè tot ho sabia
saps
sí sí
i jo posava
parers a seces
i deia
Natàlia
em truquen
sí sí
això m'ha passat
però m'ha passat molt després
perquè tota la gent jove
que entrava a l'empresa
em deien així
em trobava normal
la gent més gran
semblava que volguessin
ocultar-ho també
però la gent jove
no té manies
amb més pudor
sí
els que feia
que això fos un gran prejudici
per l'empresa
aquesta experiència
és falsa
com a trans
perquè és una experiència
que no t'enfrenta
amb tot els
com es diu
les puntes
de conflicte
la persona per exemple
per exemple
afrontar-se a una entrevista
de feina
sí sí
a mi totes les que vaig fer
així muntadetes
no em vaig menjar un torrat
com a vin i tal
no em vaig menjar un torrat
jo al·lucinava
però bueno
si estic de mira
tinc
i amb el currículum
que tinc
però bueno
no vaig tindre temps
de ratllar-me
que suposo que m'havia ratllat
però creus que era
pel fet del tema trans
bueno
cantava com l'almeja
vull dir
quan més m'arreglava
més antinatural
tampoc jo soc així
eh
vale
m'arreglava una mica
semblava la Kefren
no?
en la línia
no
hi ha una fotografia
que estàs molt guapa
eh
en la línia aquesta
que jo soc molt relaxada
no?
jo soc molt comodora
no?
i després
doncs
soc com ho soc
però vull dir
el normal
és passar les canutes
i que no te'n metessin
perquè la gent
es pensa
que com a trans
és un problema
fins que no et tenen a prova
un temps
i veuen que funciones
no
doncs no t'accel·lacionen
no?
això és el que passava abans
tu Rosa Maria
el teu cas
és una mica diferent
no?
sí
jo vaig transitar a l'empresa
a l'empresa
sí sí
vaig transitar
de la nit a la mañana
i a partir d'allò
i me llaman
ustedes Rosa Maria
como que Rosa Maria
aquí tiene el documento
eh
i si no gusta bien
i si no también
me llamo Pili
i bueno
i bueno
vaig tirar molts
molts
molts problemes
perquè
tota la gent
jo vaig parlar
amb tots els treballadors
de fàbrica
i tal
i a partir d'allò
me llaman Rosa
dió
hòstia
ja
durant un periodonat
doncs
molta gent s'equivocava
amb el nom antic
i tal
i tot
els jefes
algun d'altres
que tenia una mica
d'ojeriza
m'ho feia expressament
per fer-me mal
i tal
que igual
això ja és història
això ho hem passat
però bueno
a base de molta constància
i molta força interior
doncs s'ha tirat endavant
els clients
noves tindran cap problema
inclúint els musulmans
els musulmans
han de dir
que ara no li podran
donar-la mai
clar
els musulmans
no
no
no
tu t'acuerdas
de mi caso
a veure
en mi caso
també
no
sí
jo hice
també
en cambio
en un trabajo
normalizado
en hostelería
ostres
sí, claro
pero yo le hice
en 1900
espera, 78
se bailaba la polca
se bailaba la polca
se bailaba la polca
bueno, yo empecé
de chico
de niñato
a los 15
y a los 16
empecé el cambio
a ver, problemas
evidentemente
no les hizo mucha gracia
lo bueno
es que estábamos
en un pueblo
y nos conocíamos todos
conocían a mi familia
mi familia aceptaba
por lo tanto
les daba
me imagino
que les daría
mucho corte
echarte fuera
que si no
por ellos
te hubieran echado
pero la cuestión
es que
primero
había muy mal ambiente
los jefes
eran unos capullos
pero capullos con todos
capullos con todos
sí, sí
y luego a mí
eso sí
hasta que me fui
me trataron en masculino
o sea
por muy hormonada
muy mona que fueras
te trataban de chico
caram
sí, no te dan respacta
era la catapum
estamos hablando
de la catapum
bueno, cuando yo hice el cambio
claro
cuando se velaba la polca
hemos dicho
luego después
bueno, en aquella época
bueno, más tarde
conocí a unas chicas
que trabajaban de libreras
que habían empezado
en tránsito
tenían su trabajo
todo eso
en tránsito más tarde
las echaron del trabajo
les van a hacer fuera
les van a hacer fuera
y eran las tías
muy bien cualificadas
con su cultura
todo
ya mayorcitas
nada fuera
es decir, que eso pasaba
y luego en la comunidad
había la sensación
de que era imposible
tener una feina normal
centrada
era muy difícil
esa es la imatge que teníem
m'acordes que el señor
que venía a las reuniones
y decía
hombre, podrías trabajar
en un almacén
allá escondido
¿no?
o sea, en llocs
habitant al público
per dir-ho així
sí, pero eso a tot
no tiene nada que ver
porque el perjuicio
es de los compañeros
¿no?
de la dirección de la empresa
hombre, pero
per normalizar las situaciones
también estaría bien
¿no?
ver, o sea, que la gente
tingui de referents
que la gente
també es pot dedicar
que las personas trans
también es poden dedicar
a la atención al público
claro, bueno
y no amagadas en un magatzem
sí, pero esta opresión
también la trobes
en el moncís
¿eh?
porque, por ejemplo
una noia que sigui
molt maca
de cara al público
té molts més punts
que una noia
que no sigui tan agraciada
pero no de la misma manera
no té per què ser trans
de la misma manera
al menos que en la época
¿tú te acuerdas
d'aquella chica
que...
no tiene nada que ver
es que, claro
también es muy diferent
de la cualificación
¿no?
¿te acuerdas de aquella chica
que era...
las cifras de la Comunidad Europea
que no tenían trabajos
ya
una...
una chica
de 70 al 90%
bueno, esto no...
esto...
bueno, de la época
estoy hablando del 80
y...
de cuando hicieron el 89
el 89
decía
el Parlamento Europeo
que del 70
al 90%
de paro
o sea, de paro
de que no tenían trabajo
oficial
es evidente
de trabajo oficial
i a més castigaven
aquella chica
que trabajaba
haciendo olimpíadas
industriales
la enviaven
a los sitios más cutres
todas las fábricas
que nadie quería ir
plenas de ratas
la enviaven a ella
sí
sí, me contó
bueno, que no agota
molta gent
ay, ¿te acuerdas de Mari José?
que era locutora de ràdio
de la Ràdio Nacional d'Espanya
y tú la veu
maquísima, ¿no?
sí
les habla
Mari José
desde Ràdio Nacional d'Espanya
y con trucar
¿cómo que Mari José?
era ver, sí
sí, sí
sí
entonces ve
de
ay, no sé si habías
acabat Bea
bueno, sí
que la época
por ejemplo
la época que a mí
me pilló
de cambio
toda esa fase
de cambio
fue bastante cruda
en ese sentido
quiero decir que
era muy difícil
la relación
incluso en un trabajo
normal
a veces dices
pues que estoy mejor
viviendo bajo un puente
que aguantando a esta gente
porque eran insoportables
es que había mal ambiente
y luego, claro
tampoco te trataban
de acuerdo al género
ni nada de esto
no son los que no te trataran
sino que algunos
los compañeros se descojonaban
hay que decir
ahora la cosa
está empezando a cambiar
hombre, claro
imagino que
después de 30 o 40 años
es que por ahí ya
no te pueden discriminar
30 o 40 años
por ahí ya no te pueden discriminar
algo habrán hecho
claro
no, y también que
que les persones
que están al cap de les empreses
també
bueno
també
espero, no
que tinguin una altra mentalitat
o que hagin estat educades
en altres temps
també
i bueno
que
está un poco así
porque como pillas una terfa
o uno de estos
no sé
pero hay un factor
un terfo
porque también hay terfos
pero hay un factor
antes todo el mundo
que transicionaba
dejaba la feina
antes todo el mundo
sí, tothom
tothom
ahora tienes
que abans no hi havia res
te sentías totalmente
como
fuera de la ley
me van a patear aquí
me van a apuñalar
y ahora
muy insegura
i llavors necesitabas una mica
de lleiament
per fer les decisions
que encara no t'havies atrevit a fer
ara com que tens el seguiment
et poden ajudar
hi ha un recolzament
d'associacions
d'entitats
que fan un seguiment
inclús hi ha gent
que va a l'empresa
i li explica
a la patronal
això funciona així
i hi ha molta més cultura
sobre això
jo la canalla
per exemple
jo per això
com la cosa més normal
de molt
jo és que al·lucino
sí, sí
vull dir
també perquè són els que estan
menys
a nivell
d'ideologia
menys contaminats
avui
en algun sector
de la juventut
el gènere es viu
d'una manera molt diferent
a com nosaltres
l'hemos conegut
jo me pregunto
ahora
me estan preguntant
si en Burgos
funciona la cosa
igual
igual en Burgos sí
a mí en Cáceres
me dijeron
esto no ha llegado aquí
a Cáceres
bueno
una voy a que
íbamos a viarnos
a la piscina
y me dijeron
que no me hagan bolas
puedo bañarme
me dice
esto aquí no ha llegado
esto aquí no ha llegado
no ha llegado
bueno pues aquí está
bueno
y me va a febota
a Asia
como está el patio
y me va mirándome
con mala cara
que esto es van a montar
aquí un pollo en la piscina
¿no?
un berenjel
estem d'acord
per això que
la mayoría de la gent
deixava
deixava la feina
per fer el trànsit
moltes de nosaltres
hem transitat
dintre la feina
i no l'hem perduda
moltes de nosaltres
hem transitat
dintre la feina
i l'hem perduda
i moltes de nosaltres
la majoria
doncs
han transitat
quan encara
no han començat
a treballar
i ara es troben
de front
encara
amb aquesta
tot i que per llei
no es pot discriminar
però
hi ha maneres
de subtejar
aquesta llei
però digues la veritat
no?
el 99%
es dedicava
al mundo
de l'arte
no?
sí
de l'arte
i de la revista
i de la sexualitat
no?
sí
todavia
antes sí
antes sí
de todo el mundo
si no no
menjaves un tarro
no?
com tu decías
la petróleo
la no sé què
com decías tu?
no la petróleo
no conocía
yo conocía
las que trabajaban
i no quiero decir nombres
pero alguna representante
important del col·lectivo
i tant
i tant
i tant
alguna no
todas
todas
perquè faltan referents
per exemple
en el món
de la ciència
per exemple
no
si tenim a la Judit
ay sí
la Judit
la Judit
l'avient
en un programa
en la 2
oye
sobre
el viaje
de
com se llama
eso
oye
las partículas
esas
elementales
no
ella
trabaja
en una línea
de luz
en el ciclotron
alba
eso sí
en una línea
de luz
ella estudia
proteïnes
i estudia
con haces
de luminicos
sí que és veritat
que molts cops
es relaciona
el col·lectiu
amb el món
de l'art
amb el món
tenim matemàtiques
també
sí
que treballen en agenda
i una de les
programadores
les persones
ceos
que cobren
des del món
era una tia trans
abans
que era
fabricava xips
sí
l'americana
aquella
com s'hi ha
tot
però
antigament
això era
causa
sospechosa
de falsedad
de género
sí
pero perdió
su trabajo
pues si la tia
cobraba
perdió su trabajo
la echaron
hombre
la echaron
pero la tia
continuaba
otra vez
era la tia
más pagada
del mundo
sí
sí
pero cuando hizo
el tránsito
la echaron
bueno
te digo después
que ya
molda
después de
el tránsito
la tia
cobraba
lo que no
está escrito
aunque los libros
pero no
no
porque haciendo
microchips
diseñándolos
pero bueno
es igual
me equivoco
pero hay que decirte
que el hecho
es el hecho
no había
no toda la feina
era el mundo así
¿ya lo he hecho?
pecho
pecho
claro
porque las personas
cuando comencen
una nueva feina
o sea
¿hay alguna
ley
que digui
que
que hagi de dir
que si es trans
o no?
hombre
espero que no
¿no?
no
¿qué pasa?
¿quieres decir
que haya leyes
que digan
que si es trans
o no?
bueno
¿alguna normativa
a nivel
del mundo
empresarial?
ahora están
con los deportes
es de
bueno
el deporte profesional
pues tiene
todo el programa
está con los deportes
de atletismo
que ha metado
¿eh?
bueno
es provisional
pero ya
la cosa
esa competitiva
no
en principi
no ha d'existir
un topall
pel fet de ser trans
en el mercat laboral
i jo et dic
que per llei
ara no es pot
no es pot discriminar
el que sí
poden dir
és
ja la trucarem
i aquesta trucada
no ve
no arriba mai
una cosa
extraoficial
no quedes
bien
allò que
es tiene
molt
para seleccionar
i no das
la talla
claro
la búsqueda
de trabajo
siempre es muy
competitivo
que hay mucha
gente que aspira
al mismo puesto
bueno
la verdad
es que
cuando
yo que he seleccionado
gente
para trabajar
es un problema
no agafa
uno
ya
la gente
no se la idea
entonces
para qué
suposar
que el teu
que contracte
es un cabronazo
yo también
tiene que descartar
te vienen 40
por ejemplo
para una plaza
y hostia
bueno
por si
hay unos pérides
de prueba
yo por ejemplo
a mi empresa
todos érem coneguts
porque era el mundo
de los escacs
y todos serían amics meus
pero yo tenía que escoger
un drama
y la gente
ya te monta un pollo
porque lleva mucho tiempo
sin trabajar
de todas formas
yo siempre he aconsejado
a todas las chicas
que no transiten
si no tienen trabajo
¿ah sí?
sí
que no transiten
si no tienen trabajo
ahora la cosa ha cambiado
pero yo
si era menor de edad
como si fuera una cosa
no, pero los menores de edad
evidentemente no
pero las adultas
que primero tengan el trabajo
y luego que transiten
siempre puede ser
ama de casa
¿no?
¿per qué eso?
¿per qué?
porque a parcer
no poden despedir
no lo digo
que eso es el consejito
de Elena Francis
pero digo
siempre podría ser
ama de casa
también
hay que dignificar
los trabajos femeninos
ah bueno claro
cuidadora
sí
no
t'estic llegint
a la Gemma Lianas
ah
a la Gemma Lianas
estàs llegint
fantástica
vale
m'està encantant
jo també l'estic llegint
ah sí
en barra cada 4 lliures
tots dedicats
en sèrio
t'ho dic de veritat
i què?
la Gemma Lianas
però no vau dir
una tertúlia
que era
bueno
és que
quan es parla
d'una certa persona
porque hemos oído
en una charla
anterior
hace 20 años
i tal
la Gemma evoluciona
també
jo l'estic llegint
i tot el que
estic llegint
de moment
doncs no
et quadra
però que és ficció
no?
novela
no no no
no és novela
no
a mi hi pasó dos
és autobiogràfico
un poquito
el que estic leyendo
jo
ah bueno
autobiogràfico
però bueno
no
jo l'estic
novel·la
autobiogràfico
a mi m'ha encantat
vea
cuando yo termine
cuando yo termine
de leer los míos
yo te los paso
sí
pasen los que yo he terminado
mira
jo he acabat
les gafes violetes
de Carlota
sí
me lo he leído
jo com que diu
en un plis plas
perquè tots els llibres
aquests de teoria
de gènere
són especísimos
jo em va amb la
jo què sé
lleixes el segon de sexo
i et surt
en un moment
que ja t'estàs
quan comença bé
però després ja se l'ia
no?
i la Simone de Beauvoir
el rebaix cut
perdona
i aquesta tia
la Judith Butler
bueno
jo ja està ripa
jo tinc com 20 llibres
de la tia
no sé quants llibres tinc
són duríssimos de leer
i jo com per veure de mi
si només
i amb la
i amb la
Gemma Lienas
és que és una delícia
perquè lleixes
ho podries
va tan suave
sí sí
que és fàcil
sense cap problema
no he tingut encara
l'ocasió
de passar-ho
per l'alturmis
ja hi ha hagut alguna cosa
que m'ha mosqueat
el segon llibre
que l'he començat
ja és
ja la primera
en el prefàcio
i ja te la metes
però bueno
és que
quan et foten un discurs així
que tot va tan natural
te'n dones compte
que en realitat
estan reafirmant
el sistema
jo deia
el Walter Benjamin
que deia
si tu busques arguments
en una societat
de què és
el senzill
i el natural
sempre és
joder el treballador
tot està
tot és
per favorecer
sempre trobaran els arguments
tot està
ja no ha muntat així
quan t'ho venen així
dius
que viene explicado
tan sencillo
tal
però
aquí
algo sospechoso
ara estic en aquesta fase
però m'ha encantat
i l'altra
l'altra
la parca portuguesida
estic que ja
acuérdate que tu i jo
no las hem vist
con gemelinas
en charles
sí, sí, yo no sé què eres
sí, yo leí un artículo
suyo
pero que sí
que estaba en conferencias
tú dices
a esa señora
me acuerdo que me dijiste
pero esta señora
estaba con conferencias
sobre prostitución
que había una chica
que era jurista
otra no sé qué
sí, sí, pero era prostitución
bueno, pero que tú la veas hablar
y dices
por favor
aquí es de feminismo
bueno, yo he leído un artículo
que hice, preparé de ella
que dije, coño
de la guadabal
pues que hay tantas
que ya no me recuerdo
yo es que leí uno
sobre los perros
y la marihuana
esta la parte que me ha gustado
es empieza diciendo eso
el sexo es el sexo, ¿no?
y lo que no se puede pretender
es que porque uno se sienta mujer
pueda cambiar de sexo
y dice la ley
no se puede poner
a legislar sentimientos
eso las llamarianas
sí, lo que sí
sí, y digo
oye, porque esta señora
se ha enterado
que el desarrollo
de la personalidad
la ley es lo que
eso ya está solventado
además del Parlamento Europeo
del Parlamento Europeo
está solventado
que haya planteamiento
y después digo
¿por qué las mujeres
son mujeres
así por las buenas
y la gente trans
¿qué le pasa?
¿qué le hacen por capricho?
ya tiene una óptica
que cuando ya me digo
esto es muy cabrón
eso está muy bien
pero esto
a mí me dijo
personalmente
personalmente me dijo
que las mujeres transexuales
somos sujetos políticos
del feminismo
sí, es que lo somos
pues ya está
entonces
pero es que ellos
me parecen
no, así de claro
es que hay muy sonido
contigo en los hombres
no vamos a
no vamos a
es que
si miramos un libro
que está escrito
hace 10 años
o 8 años
hombre
pero no le he cabado
a mí me encanta
pero
tenemos que coger
el último libro
y verla
para ver
si hay una evolución
ojo
quienes trans
ya empiezan a decir
la gente
que la ley ahora
por ejemplo
permite el cambio
de sexo
sin que haya
un certificado médico
y un diagnóstico
ellos ya interpretan
que cualquiera persona
pues cambia de sexo
porque es un caprichoso
¿no?
ellos dicen
no puede ser
a que esto es una de las post
un pervertido
sí un pervertido
mira
el otro día salió una
que seguro que les encanta
un tío que se vio vestida de mujer
para hacer fotos a niñas
por ejemplo
en no sé dónde
no sé qué país
y ya está
seguro que esto
todas estas noticias
les encantan todas
sí
pero quiero decirte
que por qué
una persona
un varón normal
va a cambiar de sexo
si nos pregunta
por qué
vamos no sé cómo dirlo
por qué se siente mujer
esa persona
bueno
por qué la chica
se siente mujer
y el trans no
tiene diferencia
yo les quiero hacer
que no se siente mujer
ahora están haciendo la cosa
solo los trans operados
quirúrgicamente
por marcar una diferencia
estable
pero eso no es así
porque aparte de hacerse todo
debe haber una persona
digamos que se haya
hormonado solamente
por ejemplo un trans masculino
que no se ha hecho tres
creo que es muy injust
valorar
las convicciones
de la persona
y la seva
y cómo es
claro
no es por un judicio
externo de una persona
que no sabe nada
de esta persona
exactamente
yo me he preguntado
no se puede hablar
de la mujer en general
vamos a hacer un juicio
a cada mujer
si paso un examen
antes de que me débe el carnet
vamos a ver
es que se ponen una tesitura
por encima de los demás
diciendo mujeres en general
que habría que ver
si todas las mujeres
somos iguales
bueno
y las trans no las tramos
aparte
hay un movimiento
que se llama
amenaza la banda
contra la amenaza
la banda
porque son estadounidenses
que están en contra
de las lesbianas
porque dicen que no son mujeres
que no son suficientemente mujeres
porque no basta
con tener cromosomas
hay que funcionar
como una mujer
¿para qué nos ha hecho
la naturaleza ser mujeres?
para ser heterosexuales
tener hijos
para la cosa reproductiva
¿de qué te sirve todo eso?
si no lo utilizas
y haces cosas muy masculinas
que son ser lesbiana
como mencioné ellas
pues es un movimiento
que está en contra
de las lesbianas
y luego está el tema
de la feminidad
¿qué relación tiene
ser mujer
con ser femenina?
también
ella por ejemplo
el libro que he usado aquí
dice estoy en contra
que eso me ha cridado
la atención
de las top models
esas con la anoréxia
y tal y tal
pero digo
pero no estoy en contra
de los hombres
y de arreglarme
y maquillarme
y tal
y digo
home
se lo hará con vol
claro
se lo hará con vol
porque
vamos a ver
donde está el límite
porque hayan
todos los modelos
que no son anoréxicos
y ser gorda
no es saludable
que decir
que ser grosa
o ser gordo
no es gens saludable
entonces
claro
es una cosa
que siempre quedas bé
lo que a ella le gusta
es lo correcto
claro
bueno
pero es que
cadascú se fue a ver
a ver
a cadascú
pero eso del maquillatge
es muy relativo
porque en la época
prehistórica
todo es basado
por la olor
por las falgones
la minifalda
en plan
la prehistórica
la Vilma pica piedra
no existía
tanto la mujer
que iba
cubierta de pena
pero una lada
en esa época
una tía que haces de
depilarse
por ejemplo
por ejemplo
deia que todas estas cosas
están bien
te arreglas
te depiles
una tía que va
a una novia jove
que va a echar una petarda
aquello
porque están en la nata
con todos los problemas
que tienen las mujeres
como se fijan en esas cosas
es que a ver
a ti que más te da
que vaya pintada
no pintada
vaya pelotas
todo eso es sujeto
de debate en el feminismo
pues fíjate
es que estos tíos son idiotas
es que de verdad
de verdad
yo es que me pongo
de los nervios
cuando empiezan a hablar
con esas cosas
pero es que ella no dice eso
ella lo que dice es que
lo normal
diría sea
que lo admita
es que es que
fue de Luca Bulge
pero no vamos a llegar
a esos extremos
a los extremos de qué
de las tías anoréximas
acá estas
con pintas así
alargadas
y de dos metros veinte
pero hay gente que es así
pero hay gente que es así
claro
pero quiere decirte que
que es un tai
a lo mejor
es un tai
en la cosa subjetiva
es un tai
que no te es justificación
porque le sale de las napias
igual que antes había dicho
que unos y otros no
porque quiere
claro
lo que entra ella
por su
hay muchas de estas
que ya son
es como una pandemia
muchas que cortan
la realidad
por donde ellas
en sus mundillos
donde ellas les viene bien
sí
pero eso lo hacemos todos
pero a ver
estoy de acuerdo con Natalia
esto lo hacemos todos
pero a ver
cada uno va a reposar
pero hay que mirar
un poco más allá
bueno
no empieza a acabar
en tus ombligos
tengo que trabajarlo
mucho más
es muy interesante
el mundo no empieza
a acabar en tus ombligos
me encanta
sí
hombre es que es una delicia
encontrar argumentos de peso
es usted
un tío
por alcohol
porque lo digo yo
me encanta
hombre si empiezas
a ver literatura
y todo es subjetivamente
subjetiva
elevada
o cuadrada
pues terminas con una empanada mental
que no sabes por donde vas
la gente que ahora me acepta
una persona
que te lo pone todo bien clarito
fácil
llevadero
y entendible
pues oye
mira como cuando iba al colegio
Rosa
la gente que ahora me acepta
como mujer
tenía un maestro que decía
que la dignidad
por decir
luego daba unas hostias
la gente que ahora me acepta
la gente que ahora me acepta
a mí como mujer trans
antes no me aceptaba
como nada
y ahora me acepta
como mujer trans
porque hay otros que les joden más
es la verdad
soy curioso
es así
a mí antes no me tragaban igual
porque la misma persona
me decía
que tengo un tío aquí
y ahora ya soy divina
porque me he operado
si tú sí
esta otra no
mira
es la verdad
es una política discriminatòria
que se ceba
sobre la parte más débil
la más vendible
pero va contra todas
va contra todas
no nos enganyemos
bé
sabemos que
la gente mariana
no estará
als prestatges
de la Bea
hombre
es que ya me las he visto
con ella
yo no sé si se habrá cambiado mucho
si yo si hagués tingut uns quants llibres
y no
ella los hubiera posado a la venta
a la parada
y los hubiera pegado
seguro
eso seguro
yo me los voy a comprar todos
ahora tiene muchos de colores
que me toca
no no
pero bueno
los que tienes tú
no me los digiré
si me los pasas
no pero está de vender
de vender bien
de cuartos
jo en tinc una miqueta
t'estic dient que no tinc temps
si em deixo penjada
quins llibres heu comprat
per aquest Sant Jordi
us han regalat
a mi m'han regalat 4 llibres
4
la Gemma
la Gemma
jo he comprat un
per regalar
d'escacs
que és de contes
un amic meu
que me'l va dedicar
li vaig regalar
a la criatura
molt maco
que a més està fora de
si no el consell
a través de l'autor
no me'l dóna
va fer una parada
i el vaig enganxar
sabia que estava allà
el vaig anar a buscar
i m'han regalat
diversos d'aquests
de temàtica LGBTI
de fantasia
que està molt bé
un que es diu
Reforget
que és una passada
és parejas gais
i trans
en plan d'acció
i aventures
i després
la temàtica
que es diu
Intrépida
una cosa així
i una violeta
cargada d'espí
una cosa així
està molt bé
jo he intentat comprar
però ja estava
agotat
uno que se llama
Llámame Teresita
que és una novel·la
muy interesante
d'una monja
que se metió a prostituta
sí, sí
és una novel·la
parece ser muy interesante
tú diversificas
en las lecturas
sí
una novel·la
que se metió a prostituta
y parece ser que
que lo trata
de forma muy positiva
y luego
a ver qué más
y estabas agotat
estaba agotat
ya
digo hoy
los pocos que teníamos
los que teníamos
los que teníamos
no, no
es que desaparecen
los libros
sí
aunque ya tan llibre
lo han enterado
sacan el libro
has hecho dos mil copias
que igual hay gente
que hace doscientos
o cuatrocientos
entonces
repartáis en la primera
tungada
lo que no se vende
a l'almacén
y a la basura
sí
no
a l'almacén
y a Amazon
no, no, no
Amazon
viene gente que los compra
a peso
cada llibre
els llibres
sí, els compra a peso
y entonces los venen
a los encants
a los pobles
o venen a los estrangers
però vull dir
que els llibres
no arriben
per exemple
el de la vida
està descatalogat
sí
i el busques
i no el troben
no el tenen en lloc
i si algú vol
el teu llibre ve
en Amazon
creo que
o igual no quedava
no, no, no queden
tu vas al corte inglés
que està en el catàlogo
no, no queden
però no lo van a pedir
perquè és que l'editorial
no fa el servei
ja
el tenen tirava
allà
perquè avui
en molt d'editorial
funciona amb novetats
sí
lo tenies que haver
col·legado por internet
i queda descarga
pues un euro
dos euros
o tres euros
és el que el cubier
és quan vengui
clar
això és l'editorial
tens que veure
l'exclusiva
l'editorial
i dir
oi
si no des
tramite mi libro
libera-me el libro
que lo colgaremos
però la zona
se gana el duro
ser piratea
que no vegis
sí
sí
bueno
noies
hem de deixar
la tertúlia
en aquest punt
queden poquets minuts
perquè toquin
les 7 en punt
moltíssimes gràcies
per venir un dia més
una tarda més
aquí a Ràdio d'Esvern
a Natàlia
ve a Rosa Maria
una abraçada
que passeu bon dilluns
el que queda de dilluns
i també una bona setmana
moltes gràcies
bona tarda Sant Just
adeu
a les contes
Ràdio d'Esvern
sintonitzes
Ràdio d'Esvern
bailar
de Sant Just
va que falten un parell de minuts
perquè toquin les 7 en punt
el moment d'acomiadar-nos del programa
nosaltres tornarem demà dimarts dia 25 d'avril
també aquest parell d'oretes de la tarda
per fer-vos companyia de 5 a 7
podeu trobar tots els continguts d'avui
a la web
ràdio d'Esvern
punt com
dintre de la secció
que posa
la Rambla
entreu i allà trobareu tots els podcasts
ens podeu anar seguint també
a les diferents xarxes socials
tant a Twitter
com a Instagram
amb l'usuari
arroba
la Rambla
nou
8-1
tot junt
amb minúscules
o també
a les xarxes de la ràdio
arroba
ràdio d'Esvern
3 més
que acabeu de passar
molt bon dilluns
bona tarda dilluns
i també
doncs bé
al matí de dimarts
fins que ens tornem a trobar aquí
a les zones de ràdio d'Esvern
al 98.1 FM
que vagi bé
No controles mi forma de bailar
porque es total
y a todos les excita
No controles mi forma de bailar
porque es total
y a todos enamoro
No controles mis vestidos
No controles mis sentidos
No controles mis sentidos
No controles mis sentidos
No controles mis sentidos
No controles mis sentidos
No controles mis sentidos
No controles mi forma de vestir
porque es total
y a todo el mundo gusto
No controles mi forma de pensar
porque es total
y a todos les encanta
No controles mis vestidos
No controles mis vestidos
Dilluns
10 de la nit
Prepara els auriculars
Sintonitza
Radio d'Esvern 98.1 FM
Ja ho tens
Dilluns el rock
El programa amb la música
que no trobes a cap emisora
i és que Dilluns el rock
explica coses
i posa cançons desautoritzades
Dilluns el rock
amb en Joan Soto a la borda
i l'Enric Orozco se toca