sorra a diferents punts del litoral anualment. Aquí abans em toquen 20.000 metres cúbics. Evidentment aquest any això no és suficient. I també hem de dir que aquesta via ve de quan ve. S'ha d'actualitzar perquè les coses han canviat i les afectacions cada cop són més grans. Però de totes maneres les aportacions de sorra no són una mesura que solucioni. No, clar. Perquè any rere any...
Ara escoltes ràdio d'Esbert, sintonitzes ràdio d'Esbert, la ràdio de Sant Just, 98.1. Ràdio d'Esbert, 98.1. Ràdio d'Esbert.
Bon dia passant 5 minuts de les 10 del matí. Ara, a Ràdio d'Esvern fem la Rambla.
Doncs arrenquem el nostre editorial d'avui parlant dels metges de tot l'Estat. I és que que els metges hagin convocat una vaga una setmana cada mes no és un caprici ni una estratègia de pressió qualsevol. És el símptoma clar d'un sistema sanitari esgotat des de fa anys que funciona per inèrcia. Reclamen un estatut propi perquè la seva feina no és una feina qualsevol, perquè acumulen responsabilitats externes.
i extremes. També jornades interminables, una pressió assistencial que el sistema ha normalitzat fins a fer-la insostenible. I perquè, malgrat tot això, continuen sent regulats com si fossin una peça més d'una maquinària que ja grinyola pertot arreu.
Quan els metges arriben al punt de fer vaga de manera sostinguda, el problema no és la protesta, el problema és tot el que no s'ha volgut escoltar abans. Anys de negociacions fallides, també de promeses buides i de reformes ajornades. La vaga incomodarà, però el que hauria de preocupar de veritat és que el que...
Els que hi han de cuidar-nos, és a dir, aquelles persones que ens han de cuidar, que ens han de fer sentir que estem bé, doncs ara mateix sentin que ningú els cuida amb ells. Sense metges escoltats, reconeguts i protegits, no hi ha necessitat pública que aguanti.
Això només, diguéssim, és un conflicte a l'ús, és un conflicte laboral, però és un conflicte en tots els àmbits. És també un avis clar, una reforma del sistema amb valenties, el que necessita ara el sistema sanitari del nostre país. O la salut pública continuarà també pagant el preu de la indiferència política. I mentrestant, doncs,
Seguim escoltant situacions d'alta complexitat als rodalies, també ens arriben ecos de demut, amb actualitzacions diàries també de la xifra de morts que va ballant entre els 40 i els 45.
I en aquest cas, nosaltres aquesta setmana, una setmana on hem tingut moltíssim del que informar i moltíssima també actualitat, en aquest cas d'índola ferroviària, però al cap i a la fi d'índola de sistemes públics, ens fa reflexionar si els sistemes públics del nostre país són de pes, si els sistemes públics del nostre país aguanten aquestes situacions. La resposta és clara, la resposta és no.
Ho vam veure també fa uns dies aquí a la xarxa de Rodalies. De fet, avui s'està intentant reprendre aquesta xarxa de Rodalies, però sense massa èxit. De moment només ho ha fet la R2 Nord i hem promès des del govern de la Generalitat que s'anirà reprenent al llarg del dia d'avui el sistema i la normalitat en la xarxa ferroviària de Rodalies de Catalunya.
Tot i així veurem què és el que acaba passant, veurem com acaba aquest divendres. Nosaltres el comencem com sempre saludant-vos i també agraïm-vos la vostra presència, la vostra audiència aquí al 98.1 FM. Soc Daniel Martínez i ara comença la Rambla.
I arrenquem com sempre, donant un cop d'ull al sumari, avui començarem amb les notícies de Sant Just, tot seguit també farem un repàs a les portades dels diaris amb Mariona Sales, cap d'informatius, i tancarem la primera hora parlant de l'efemèride del dia, també de la carta del dia amb la Palmira Bedell, i del temps amb en Carles Rius. Tot seguit, a la segona hora, entrevista del dia. Avui ens visiten els alumnes de l'Institut Antoni Algaró, de l'IFP.
Antoni Algaró, ens explicaran un projecte que han superat amb èxit. Ho comentarem a la segona hora. Després també parlem d'actualitat política, que està candent. Ho farem amb Joel Reguant i tancarem el programa d'avui parlant de salut. Justament també hem dedicat una part de l'editorial d'avui parlar de salut, parlar del nostre sistema sanitari. Seguirem parlant de salut.
a l'Espai Salut al Dia amb el Cap de Sant Just. Tancarem el programa d'avui amb psicologia. Parlant de David Fernández i de tota aquesta catàstrofe ferroviària, com afecta els afectats a nivell psicològic. Comencem, com sempre, amb una mica de música. Sigueu benvinguts i benvingudes. Un matí més a Ràdio d'Esvern. Bon dia.
No sale de su línea, es un guete 10 Le apuntan con el dedo y no pregunta por qué Ella es siempre tan guapa o así es como la ven Pero ella está teniendo unos días de mierda Le da ansiedad hasta salir a la calle Y está llorando y nadie se da ni cuenta
Fins demà!
Ella no quiere ser la chica perfecta. Me llaman Lagrado porque toda mi vida solo he pretendido hacerle la vida agradable a los demás. Además de agradable, soy muy auténtica. Mire qué cuerpo. Todo hecho a medida.
Ella no quiere ser la chica perfecta Ella no quiere ser la chica perfecta Ella no quiere ser la chica perfecta
Ei, ja t'has llevat? Doncs desperta bé que comença la Rambla. Tres hores de notícies, històries i personatges desenjust. I també alguna sorpresa més. Això és el que t'espera a la Rambla. Aquí hi ha de tot. Riures, música i aquella entrevista que et fa pensar Ostres, jo aquest el conec.
De dilluns a divendres de 10 a 1 al 98.ufm i al www.radiodesvern.com. La Rambla, el matí que no s'adorm mai. Smooth jazz. De dilluns a divendres de 4 a 5 a la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'esmooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. Smooth jazz.
100% música relaxant. Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Les teves tardes ja tenen refugi. Soc el Jaume Elias i arribo amb la tercera temporada del Refugi, el programa més fresc, dinàmic i jove de la ràdio, de dilluns a divendres de 5 a 7 de la tarda. T'acompanyarem amb humor, informació i molt bon rotllo. Vine a riure, a reflexionar i, sobretot, a passar-ho molt bé. Sintonitza el 98.1 FM i segueix-nos a les xarxes socials. El Refugi, on les teves tardes
se't faran molt curtes.
La sardana va de baixa? La resposta a aquesta pregunta que us tortura és no pas a Sant Jus d'Esvern, perquè a Ràdio d'Esvern s'emet un nou programa dedicat a la sardana i al seu món. Es diu Jus Sardanes i té per objectiu dinamitzar el panorama sardanista local. Jus Sardanes s'emet els divendres de 8 a 9 del vespre i els dissabtes de 10 a 11 del matí, però també el podeu escoltar per internet a radiodesvern.com. Soc en Josep Soler Pareta i presento Jus Sardanes. Us hi espero!
Fins demà!
Doncs passa un minut d'un quart d'onze del matí. Nosaltres ara ens dirigim a l'espai informatiu, a l'espai dels titulars a nivell Sant Justenc, saludant a Mariona Salles, cap d'informatius. Mariona, bon dia. Bon dia, Dani. Comencem repassant aquests titulars. Avui parlem del Rodalies, que reprèn la circulació després de dos dies aturada amb retards i també amb servei limitat. També parlarem del Carnestoltes 2026 de Sant Just, que arrenca amb festa jove i també culmina amb la RUA i el concurs de disfresses.
I tancarem aquest espai parlant de l'últim cap de setmana per aprofitar les aules d'estudi municipals. Comencem parlant de transports, comencem parlant de rodalies. Exacte, i és que el servei de rodalies s'ha restablert aquest divendres, avui, 23 de gener, a totes les línies, després de dos dies d'aturada total, un cop completades durant la nit, les comprovacions de seguretat a tota la xarxa ferroviària.
Segons han informat fons de Renfe, els trens han tornat a circular a primera hora del matí després de l'acord assolit dijous entre el govern, Renfe, Adif i els maquinistes per permetre la represa progressiva del servei. Tot i això, no es garanteix la normalitat i Renfe adverteix que la recuperació serà gradual.
A primera hora del dia, diverses línies acumulen retards d'uns 30 minuts de mitjana i algunes circulen en freqüències reduïdes. Durant la nit s'han detectat petites incidències que s'han anat resolent a mesura que s'activava el servei a les 13 línies de Rodalies després de les inspeccions fetes amb presència de mequinistes, tècnics de DIF i personal de Renfe.
La consellera de Territori, Sílvia Paneque, ha assegurat que cal mantenir el mateix nivell d'atenció per recuperar la confiança dels usuaris i ha confirmat que l'expedient informatiu obert de Renfe per la suspensió del servei continuarà el seu curs. Paral·lelament, el govern manté fins dimecres els reforços d'autobusos interurbans, la suspensió de la zona de baixes emissions i l'aixecament del peatge de la C32 mentre no es resolguin completament les afectacions a la mobilitat.
De transport marxem a cultura perquè volem parlar d'una festivitat esbojarrada, divertida i que a molts de nosaltres ens apassiona. Estem parlant del carnaval, del carnestoltes i que en aquest cas és una jornada on per unes hores podem ser alguna cosa que no som. Perquè la idea una mica és aquesta, disfressar-se i creure't una mica el personatge.
Exacte. I bé, doncs, Sant Josep Escalfamotors per celebrar el Carnestaltes 2026 amb una programació que s'allargarà durant dos caps de setmana. El primer acte tindrà lloc dissabte 7 de febrer al Casal de Joves amb una festa oberta al públic de 11 de la nit a 3 de la matinada amb accés gratuït per a les persones disfressades.
i adreçada a majors de 16 anys. La batllada, que és organitzada per l'agrupament Escolta i Guia Martin Luther King, comptarà amb els DJs Dino i Tzicos, i tindrà com a temàtica les sèries de la infància. Uh, xulíssim, pot ser molt guai. Bé, de què aniries disfressada, aquesta festa?
No ho sé, no hi he pensat perquè no hi aniré. No hi puc anar perquè no hi soc aquell cap de setmana, no perquè no hi vulgui anar. Però si no, llavors ja m'hagués pensat la disfressa segur, perquè a mi m'agrada disfressar-me i m'agrada que es noti de què vaig, saps? No dir allà una perruca i ja vaig disfressada. No, no, no. Però no ho sé, no ho sé. De xinxant jo aniria, potser. Sí. De xinxant o de novita o alguna cosa així, saps?
I en veritat no és tan difícil vestir-se d'algun personatge així. Sí, sí. No ho sé. Hi ha gent molt top, eh? Hi ha gent que es corren molt les disfresses, eh? Sí, sí, sí. Jo tinc una amiga que em va ensenyar un dia unes disfresses que dius, mare de Déu, fan bo i xam-xam, saps aquestes sèries mítiques que dius, mare de Déu, que fort. Bueno, en fi, parlem ara del plat fort, Mariona.
Exacte, el plat fort arribarà el dissabte 14 de febrer amb la rua i el concurs de disfresses. Les comparses es concentraran al Parc Sagrera entre les 4 i 2 quarts de 5 i iniciaran la rua fins al Parc Maragall, on es faran les actuacions i el lliurament de premis.
El concurs compta amb quatre categories, individual, grup, comparsa i comparsa escolar, i aquesta última està reservada a les AFA de les escoles del municipi. Cada modalitat disposarà d'un temps màxim d'actuació, segons la seva categoria, i les inscripcions al concurs es poden fer fins al 10 de febrer a través del web municipal, també trobareu l'enllaç directe a la notícia que trobareu a la pàgina web de Ràdio d'Esvern,
excepte en la categoria individual que permetrà apuntar-se fins al mateix dia al parc Sagrera. Les persones participants només poden presentar-se a una categoria i en el cas dels menors d'edat caldrà una persona adulta responsable. I la jornada es completarà amb una xocolata de popular i diverses activitats festives que convertiran el centre del municipi en l'epicentre del carnaval.
Doncs sí, l'altre dia em van xivar una mica de com funcionarà aquest Carnestoltes 2026, no puc dir gran cosa, però serà molt xulo perquè a més a més també hi haurà aquesta rua que iniciarà el Parc Sagrera, o sigui que serà un format una mica diferent del que estem acostumats a veure fins ara. Molt bé, doncs passem a parlar d'educació, marxem a les aules d'estudi que estan a punt ja de finalitzar, això vol dir que els alumnes universitaris ja estan acabant aquest període d'exàmens.
Exacte, les aules d'estudi de la Biblioteca Joan Margarit i del Centre Cívic Soledats Sants viuen aquest cap de setmana els últims dies d'obertura abans del seu tancament definitiu. Els dos equipaments municipals clausuraran el servei el diumenge 25 de gener posant fi al dispositiu especial activat durant el període d'exàmens.
Aquest dissabte la Biblioteca Joan Margarit obrirà en horari de 10 a dos quarts de dues, mentre que el Centre Cívic Soledat Sants també mantindrà el mateix horari matinal i els espais s'han habilitat des del desembre per facilitar que l'alumnat pugui estudiar i preparar noves proves acadèmiques en un entorn adequat. Amb el tancament previst pel 25 de gener, finalitza el període d'aules d'estudi habilitades durant les setmanes d'avaluacions i les persones usuàries disposen per tant d'aquest últim cap de setmana per fer-ne ús abans que es tanqui el servei.
Gràcies.
Doncs si us acabeu d'incorporar el 98.1 FM, estem parlant de les notícies en clau Sant Justenca i hem parlat d'aquests tres titulars. Hem començat amb Rodalies, que reprèn la circulació després de dos dies d'aturada, amb retards i servei limitat. El servei es restableix després de les inspeccions de seguretat amb incidències i retards mentre recupera la normalitat a la xarxa catalana.
També hem parlat del Carnestoltes en clau cultural. Hem fet una pinzellada d'algunes activitats del Carnestoltes 2026 a Sant Just d'Esvern que arrenca amb Festa Jove i culmina amb la rua i el concurs de disfresses. El Casal de Joves acollirà la celebració el 7 de febrer i el dia 14 hi hauran recorregut festiu fins al Parc Maragall.
I hem tancat amb l'últim cap de setmana per aprofitar les aules d'estudi municipals. Recordem que els estudiants universitaris estan ara en aquest període d'exàmens que està a punt de finalitzar i que, per tant, la Biblioteca Joan Margarit i el Centre Cívic Soledat Sants i Serafini tancaran el servei el 25 de gener. Nosaltres fem una petita pausa per la publicitat. Tornem de seguida perquè us volem portar les portades dels diaris.
Bits. Molt més que nits d'electrònica. Bits. Ara divendres, dissabtes i diumenges a 10 a 11 de la nit.
Hi ha una cara de la música que sovint no escoltem. A Cara B girem el disc per descobrir històries amagades entre cançons d'ahir i d'avui. Una hora setmanal de viatge sonor, amb relats i emocions que connecten passat i present. Cara B, l'altra cara de la música moderna. No te la perdis.
Les reserves s'esgoten. La sang segueix sent necessària. Una donació pot salvar fins a tres vides. Si tens més de 18 anys, vine a donar sang. No saps si alguna vegada seràs tu qui la necessiti. Dona sang. Salva vida. A Sant Just, el comerç, la restauració i els serveis de proximitat treballen amb il·lusió per créixer i donar vida al poble.
Sense anar més lluny, sis eixos comercials amb botigues, serveis i restauració que et fan la vida més fàcil. Barri Centre, Barri Nord, Barri Sud, Maslluí, carretera Reial, Camp Mogulet i Dualden, Torreblanca. Descobreix-los i et dona suport al comerç local. Sense anar més lluny, comerç, serveis i restauració de Sant Just d'Esberra.
A Catalunya treballem en diverses mesures perquè tothom pugui disposar d'un habitatge.
Oferim ajuts perquè els joves puguin fer el pas. Construïm habitatges amb protecció perquè les famílies tinguin espai per créixer. I limitem els preus del lloguer per facilitar-hi l'accés. Perquè cada cop més persones ens puguem sentir a casa. Informa't d'aquestes mesures i ajuts a habitatge.gencat.cat Generalitat de Catalunya. El govern de tothom.
En quatre minuts els rellotges marcaran dos quarts d'onze del matí. Nosaltres ens dirigim ara a repassar les portades de la premsa nacional.
I comencem com sempre amb la portada del diari Ara, Mariona. Doncs el diari Ara evidentment obre amb la crisi del transport amb el gran titular que posa caos de mobilitat. Només 6 de 140 maquinistes es presenten al seu lloc de treball i la Generalitat obre un expedient a Renfe. Diu que la companyia diu que el servei es repren avui amb la màxima normalitat possible mentre continua el tall a la P7. I veiem en la fotografia principal una cua per l'alternativa dels busos.
Diu, un grup de persones feien coai per pujar l'autobús a l'estació de Febre i Puig de Barcelona, per on els trens no van circulant tot el dia. Aquesta situació es va repetir a tot Catalunya. A mi és una situació, Mariona, no sé si estaràs d'acord, que em dóna la sensació que ha sigut com una mica allò del sufler, que ha anat pujant, ha anat pujant, ha anat pujant, i al final hi ha hagut un moment que no s'ha mantingut més. És a dir, allò de que hi havia el Lobo, que hi havia el Lobo,
que ve el llop, que ve el llop, que ve el llop. I de cop i volta, quan ve el llop, no... És a dir, fa molt de temps que s'està reclamant una millora, Rodalies. Sí, hi ha hagut de passar una desgràcia perquè la gent acaba i dient, mira, fins aquí hem arribat. També els mateixos treballadors, vull dir, al final no s'ha reprès el servei fins que hi havia...
com diu el diariari, ara només 6 de 140 maquinistes, vull dir que tampoc és que s'hi hagin posat ara els maquinistes a dir vinga, va, sí, però vull dir, fins i tot els treballadors ahir van dir no, nosaltres no treballem, la gent va dir no agafo el tren i ahir no es va tornar a reprendre el servei com havia dit que es faria.
I aquests 6 maquinistes el seu dret tenen de tornar a la feina, vull dir al final, ells si volen o creuen que han de fer-ho, doncs endavant. Però està clar que les xifres parlen per si soles de 140 maquinistes que n'hagin tornat només 6, vol dir que 134, doncs no estan d'acord amb les condicions que actualment recull els rodalies de Catalunya, que no són bones, que aviam, tampoc són tercermundistes, hem de deixar clar que les coses com són,
que tenim una xarxa ferroviària que podria ser molt potent, el problema és que aquest podria no és un pot. No, exacte. És a dir, el tema és que si hi ha un dèficit i d'alguna manera no es resol aquest dèficit, doncs allò es va fent malbé, es va fent malbé, es va deteriorant i això és el que ha passat a la xarxa de Rodalies. Sí, totalment.
que podem anar on vulguem. Des d'aquí ens en podem anar a Girona, ens en podem anar on sigui, amb tren. Tenim una xarxa molt potent a tota la comunitat i a tot l'Estat. El tema és que si no recull les condicions per poder fer aquest servei, de què ens serveix tenir una xarxa ferroviària tan potent? Exacte. De fet, el mateix diari ara diu que en 14 anys l'Estat només ha invertit a Catalunya el 50% dels diners pressupostats pels ferrocarrils.
Per tant, vull dir, és el que dius tu, és un sistema que sí que pot estar molt bé, però que clar, si pressupostes X diners i després només li inverteixes el 50%, això no pot funcionar bé. És frustrant, perquè sembla que ens estem queixant tot el dia, els catalans aquí a Catalunya, sembla que ens estiguen queixant tot el dia, però és que...
Bé, en fi, seria un debat que obriríem i que ens costaria tancar, però és que aquest és un clar exemple, aquest és un clar exemple de la infrafinanciació que ha patit el nostre país. Bé, marxem a altres qüestions, marxem a parlar de Groenlàndia, perquè...
Com dèiem, com hem dit tota la setmana, la notícia, els titulars han sigut el caos ferroviari, ha sigut Adam Huth, però Donald Trump va deixant-se a veure de tant en tant. Sí, i tant. Diu Groenlàndia sobre el suposat pacte de Trump i Ruth, ha dit que sense nosaltres no hi ha acord, que realment té tot el sentit del món, perquè si s'està parlant...
del futur de Groenlàndia, doncs ha de dir la seva, evidentment. Passem a cultura. La Rabe de Sirat rep dues nominacions als Òscars. Això és molt fort. Jo crec que no som conscients del salt que ha fet. Primera pel·lícula catalana nominada als Òscars.
Està considerada pel·lícula catalana o és producció espanyola? Coproducció, coproducció catalana. No sé si espanyola, que també, però és que Oliver Laxia no sé d'on és. Ara m'has pillat. Jo sé que hi ha molta part, la gran majoria d'equip que hi ha darrere aquesta pel·lícula és català. Els productors són catalans, clar, no estic...
no estic segura és depèn d'on llegeixes depèn del diari que llegeixes et diu coproducció, et diu producció aquí el diari ara no s'han mullat tampoc simplement que Sirat ha rebut dues nominacions als Oscars que si no m'equivoco són millor pel·lícula internacional i millor so correcte, sí, correcte la banda sonora va quedar fora sí, sí, sí, jo encara no l'he vist jo tampoc no l'he vist però tothom que l'ha vist me la recomana molt tinc moltes ganes però a mi m'han dit que s'ha d'anar a veure el cine
Sí, clar, però entenc que ara potser alguns cinemes la recuperaran amb aquestes nominacions? De ben segur, de ben segur. Perquè no la fan, no, ara? No, ja no la fan, però seguríssim que la tornaran a fer perquè... Doncs home, jo si la tornen a posar baixarem al cine baix a veure-la, perquè sí, sí, només molta gent diu això, que feia... He vist moltes valoracions de la pel·lícula que deien... Feia temps que no sortia tan tocat del cinema, i és com... Mira, doncs...
Doncs sí, sí, ara has dit una cosa molt bonica, anar al Cine Baix, a veure-la, i també fer-li un petit homenatge a Xavier Bax, que ens va deixar aquesta setmana passada, i que des d'aquí li enviem una forta abraçada a la família i als amics, perquè Xavier Bax ha sigut l'ànima durant molts anys de Cine Baix. I tanca en portada ara amb Esports. Amb Esports, veiem a la porta que convoca eleccions pel 15 de març. Molt bé, doncs passem a la següent portada, marxem al periòdico en català.
També obren portada, en aquest cas, amb la pel·lícula espanyola Sirat, que aconsegueix dues nominacions als Premis Òscars. La imatge principal, com no podia ser una altra, és la de Rodalies, l'estació de França, ahir, amb els trens aturats. Diu que el govern desbloqueja la situació amb un pacte amb treballadors, Renfe i Adif. El sindicat de maquinistes mantén suspens Rodalies i escala R2 Nord.
Va reprendre ahir a la nit el servei després d'una revisió. El govern confia reobrir les línies aquest matí i els operaris no van anar a treballar sense declarar vaga. I pel que fa a la P7, continuarà tancada almenys fins dissabte.
El govern adueix que la alta velocitat concentra la despesa en manteniment. Pel que fa a altres qüestions, altres notícies que destaca avui la portada vermella del periòdico, són un problema informàtic que deixa sense formació a 6.000 aturats catalans. Centenars d'entitats no podran programar fins al març els cursos finançats pel govern. També abocaments il·legants.
La Guàrdia Civil investiga una trama corrupta a l'abocador de Ceba. I pel que fa a Cimera, parlant a l'Espai Panorama dels dies de l'Urió Europea, que es feliciten per haver frenat tram sobre Groelàndia. Com diem aquí, fins que no estigui el sac i ben lligat, això no ho tindrem del tot clar.
perquè ja sabem que Trump és una persona que és molt impredecible. Pel que fa a l'inici de campanya, l'Espai Panunama també, ens tanquen portada aquí al periòdico amb el PP, que s'enfronta a Vox, Aragó i el PSOE, prova una exministra. Nosaltres ara el que fem és passar a la següent portada de diari, marxem a la Vanguardia en Català Mariona, que avui m'imagino que obre amb qüestions molt similars.
Sí, i tant, obrem la crisi ferroviària, dient que Rodalies es restablirà quan els maquinistes aprovin l'estat de la xarxa, que l'R2 Nord es va reactivar ahir al vespre i la resta del servei s'anirà reprenent avui, Catalunya va patir ahir el segon dia consecutiu de caos en la mobilitat, que una grua causa un altre accident ferroviari a Cartagena amb sis ferits lleus. Això ja és desesperant, vull dir, quan vaig veure la notícia dic no pot ser, no pot ser, no pot ser.
Sí, aquí per sort no hi ha hagut morts, hi ha hagut, com ha dit, sis ferits lleus, per tant no ha sigut tan greu aquest accent, però de totes maneres és com, mira, una altra... No parant de sortir notícies de trens accidentats i tot això.
M'imagino que també estem més irrescibles en aquest cas, estem una mica més, i potser són coses que tenen una certa quotidianitat en aquest cas. El cas de la grua és un accident que podria haver passat qualsevol altre... En un altre moment de l'any.
I que no s'atribuiria, entenc, al mal estat dels trens, perquè simplement és això, una grua. Clar, aquesta grua no sé si era d'unes obres del mateix tren o d'unes obres del costat. No, no especifica. No, però de totes maneres, doncs això, sobta que hi hagi hagut tants accidents seguits en tan pocs dies. També veiem que parla del balanç de la tragèdia de Damuz, que puja a 45 morts, que la majoria són del tren d'Àlvia.
Molt bé, marxem a més qüestions. Altres qüestions d'avui de la portada de La Vanguardia. Ressaltem la fotografia principal on apareix en Liam, que és un nen de 5 anys que va ser ahir detingut als Estats Units. La imatge més cruel de la cacera d'immigrants als Estats Units després de l'assassinat de la poeta Renegut és la del nen de 5 anys, Liam Conejo Ramos, en el moment de la seva detenció dimarts, no va ser ahir, perdó, dimarts a Minneapolis,
diu que va ser traslladat amb el seu pare a un centre de distribució d'immigrants a Texas. I realment la imatge és colpidora. És avançadora. És un nen de 5 anys, és que és un nen molt petitó. La imatge apareix contra un cotxe, entenc que darrere està un policia agafant el de la motxilla,
I el nen està pobret. Aquí, almenys a la Vanguardia, han tingut la decència de pixelar-li una miqueta la cara, però la cara d'aquest nen ha aparegut a tot arreu. Això també en podríem parlar, de la protecció dels menors a xarxes. I, clar, pobret, se'l veu completament espantat. És que no deixa de ser un infant.
Totalment, totalment. No afegiré res al respecte perquè ens extendríem molt i avui no tenim massa temps, però certament el que està fent Donald Trump als Estats Units no té nom, anava a dir no té precedent, però sí que el té per desgraciar. Marxem a més qüestions, Mariona.
Veiem que Europa creu que ha frenat Trump en el seu pla per Grenlàndia. També parlem de Zelensky, que anuncia una cimera per abordar al final de la guerra. Diu que el líder ucrainès arriba a un acord amb els Estats Units sobre les garanties de seguretat. També veiem que avui la Vanguardia ha fet una entrevista a Julian Barnes, que publica Comiats, i ell mateix diu que és el meu últim llibre.
També parlen, a Foros d'Avantguàrdia també han entrevistat Ferran Adrià i Joan Roca, mitiquíssims cuiners, i hi posen una cita seva que diu no hi ha cap altre país amb el nivell gastronòmic de Catalunya. Estem bastant d'acord. I també parlem de la via més ràpida, en el cas d'esports del Barça, que convoca eleccions el 15 de març.
I tanquem aquest espai de repàs de portades amb la del punt avui, que ens destaca en l'entrevista a Marcel Gros, Pallasso, que diu que parlar de política teatral és com parlar d'intel·ligència militar. Pel que fa a les estrenes de la setmana, destaca en Hamnet.
de la directora Chloe Zhao, amb 8 nominacions als Òscars, protagonitzada per Jesse Buckley, Paul Mescal i Emily Watson. Més qüestions. Caos persistent, retencions a les carreteres, manca d'abusos alternatius al tren i principi d'acord incert per a la recuperació de rodalies a partir d'avui divendres. En aquest cas podreu llegir les cròniques i també l'espai d'alt d'ahir. Pel que fa a una altra notícia, un altre apartat,
d'aquest diari és del silenci i paraules. El Barna Sanz reviu al Barcelona a gener del 76 del Llach quan es celebren 50 anys dels concerts de la transició al Palau d'Esports. Pel que fa a les cròniques, trobareu el Meccano de Fusta per ensenyar a reutilitzar i reivindicant les pioneres del món. A l'esportiu posa en punt i final aquesta portada amb Ter Stegen il·lusionat
el nou porter del Girona, seduït per la filosofia de Michel. Nosaltres ara sí, tanquem aquest espai de rapes, de portades, tots saludant a la Mariona de nou. Gràcies, Mariona, que tinguis molt bon cap de setmana, t'escoltem als butlletins i també a l'informatiu migdia. Igualment, Dani, que vagi molt bé, ens escoltem ara. I amb vosaltres, petita pausa musical, tornem de seguida.
One foot in front of the other way One bracelet to another, yeah Just keep moving
Bona nit.
Fins demà!
Bona nit.
Gràcies. Gràcies. Gràcies.
I així són els matins de Ràdio d'Esvern, així són els matins a la Rambla, esteu escoltant el 98.ufm, sóc Daniel Martínez, és un plaer estar amb vosaltres aquí avui, aquest matí de divendres. Un divendres que de moment sembla que té una mica més de sol que els anteriors dies d'aquesta mateixa setmana. Ho esclaríem tot això al llarg d'aquest programa, a l'espai de la previsió meteorològica, a l'espai del temps, amb en Carles Rius. Però abans ens queden dues seccions.
La primera de totes, les efemèrides, i avui també tenim a la Palmira Badell, que la tindrem al telèfon d'aquí una estona. Comencem, com sempre, amb les efemèrides.
I ens anem a centrar en aquelles coses, en aquells successos que van tenir lloc tal dia com avui, 23 de gener. Ens aturem primerament l'any 1954, quan l'escriptor Ernest Hemingway sobrevivia a dos accidents aèris que van passant dos dies consecutius. Aquelles coses curioses, casuals, que si abans parlàvem una mica d'això, precisament de la casualitat,
Una mica també té a veure amb això, quan passen diversos successos similars alhora. També pel que fa a Gregorio Ordóñez, tal dia com avui, de 1995, aquest regidor del PP de Sant Sebastián va ser assassinat a trets per l'ETA en un bar de la capital d'Onostiarra.
I pel que fa a cultura, marxem a l'any 2007, quan Penélope Cruz va aconseguir la primera candidatura a l'Òscar d'una actriu espanyola pel seu paper a la pel·lícula Volver.
I esteu escoltant aquesta cançó de fons perquè avui us volem parlar també de Xina. I és que Xina va ser confinada, en aquest cas la ciutat de Wuhan, que eren 11 milions d'habitants, en aquest cas va ser confinada en el primer confinament per la Covid-19 del món.
Això que estàvem escoltant fa uns instants i que tornarem a escoltar ara és el resistirer, que va ser l'himne que vàrem tenir al llarg d'aquests mesos de confinament. A hores d'ara encara no havia arribat a Espanya la Covid, però sí que tenim aquest record i per això avui volem recordar-ho amb aquest missatge de resistència que ens va ajudar tant durant aquells dies gràcies al Duodinamico.
Cuando pierda todas las partidas Cuando duerma con la soledad Cuando se me cierren las salidas Y la noche no me deje en paz Cuando sienta miedo del silencio Cuando cueste mantenerse en pie
Cuando se revelen los recuerdos y me pongan contra la pared Resistiré, erguido frente a todo Me volveré de hielo para endurecer la piel Y aunque los vientos de la vida sobren fuerte
Soy como el junco que se dobla pero siempre sigue en pie Resistiré para seguir viviendo Soportaré los golpes y jamás me rendiré Y aunque los sueños se me rompan en pedazos Resistiré, resistiré
Cuando el mundo pierda toda magia Cuando mi enemigo sea yo Cuando me apuñale la nostalgia Y no reconozca ni mi voz Cuando me amenace la locura
Doncs passen dos minuts de tres quarts d'onze del matí. Nosaltres ens diguixim ara a l'espai de la carta del dia amb la Palmira Badell. Palmira, bon dia. Hola, bon dia. Com estàs? Benvinguda al programa.
Estic bé, bé, i fa bon dia, de debò. Home, és que això ja dona gust, eh? Una miqueta de sol dona gust. Sí, sí, però penso que hi tornarà. Però vaja, esperarem. Sembla que sí, que cap al cap de setmana ha de venir una mica de pluja, però això ja ho direm després amb el Carles, que va després de tu, és la secció que va després, la va el temps, o sigui que el Carles ja ens ho acabarà de confirmar. Palmira, tot teu, t'escoltem la carta del dia. Molt bé, doncs.
A vegades hi ha coincidències que et fan pensar què passa. A Andalucía ve un tràngol per l'accident ferroviari de dimensions importants, 40 escats, morts i molt ferits de diverses gravetats. Les imatges són les garrifoses. També costuma donar-se la casualitat o causalitat que fa poc que aquest temps ha passat a la revisió. No se sap en quin estat es troben...
El que sí se sap és que el conductor es queixava repetidament que d'aquell tram el vehicle vibrava. És el tren d'alta velocitat i, per tant, va amb molta velocitat. Alguns responsables allà on n'hi hagi no podrien fer la gestió perquè el xofer, el maquinista...
tingués permès per afluçar la marxa. És que no me'n diu que si els usuaris noten que tot d'una el tren perd pistonada, els seria el crit al cel. Perquè tothom valora la velocitat. I jo més, eh? I si això s'estén per repercutir als manaires i als properes eleccions, perdre vots, això va així.
Només hi ha aquesta por. Per altra banda, la nostra també hi ha hagut un accident lamentable. Ha xocat contra un mur de contenció. I Déu-n'hi-do el mal que ha fet. També molts diferits. Tant a Andalusia com a Catalunya, la flota de vehicles estan sota la tutela dels mateixos. L'empresa adjudicada pel Govern de Madrid. Doncs ja estem al cap del carrer. Ara s'ha aconseguit
que la Generalitat es faci càrrec dels rodalies que està amargant els seus usuaris que han d'arribar tard o no arribar a la feina gairebé cada dia. Que si la pluja, si la catenària, el cas és que quan es perden vides es passa de la indignació a la desesperació. Segons un tertulià d'aquests que hi entenen, el Govern no
destina una quantitat important al manteniment d'aquest transport. Molts milions. Però sembla ser que a Itàlia també hi destina una quantitat important. Una quantitat que triplica l'espanyola. Doncs els resultats no poden ser els mateixos. Sembla ser que això passa a tota Espanya, eh? Que no...
que no se'n preocupen, perquè d'un any a l'altre es van comprometent i no compleixen. I mira, passen coses. Passen coses greus.
Totalment, la situació que estem vivint actualment al nostre país és una situació molt desalentadora, el que ha passat, que hagi coincidit també en el temps pel mirar. Crec que estaràs d'acord amb mi que també ha sigut el que ens ha fet que aquesta tragèdia sigui més colpidora encara, perquè...
tot i que són qüestions diferents, tragedies diferents, perquè no tenen la mateixa basant, en el sentit que una és per la manca de manteniment en la infraestructura, pel que fa a casa nostra, aquí al Rodalies de Catalunya, i l'altra semblaria una altra qüestió, però que també va una mica per allà, per aquesta línia.
Però també hem de tenir en compte aquestes pluges, abans parlàvem del temps, quan hem començat aquesta secció, aquest espai, les pluges ja no són les que eren abans, són pluges que són molt més intenses, tenim aquest canvi climàtic que també ens afecta, i que per tant això és una cosa a tenir en compte. I segons deia d'aquests entesos, que la Terra arriba al màxim que no pot engullir més.
llavors es transforma i passa això a les llavissades a laus el món de contenció aquest que es mouen i passa aquestes coses sí
És penós, però és així. Totalment. Doncs, Palmira, gràcies per acompanyar-nos una setmana més. Una abraçada molt gran. A vosaltres. Igualment. A reveure. Adéu-siau. Fem petita pausa, tornem de seguida amb el temps. Quan compreu per internet, vigileu quina informació us dóna el web sobre l'ús que farà de les vostres dades personals.
Trobareu més informació a consum.cat o bé truqueu al 012, Agència Catalana del Consum, Generalitat de Catalunya. Els dimecres a les 10 de la nit, fabricants de cançons.
Un programa de converses amb artesans de la paraula cantada. Amb persones que a prop nostre fabriquen aquests artefactes poètic o musicals que ens fan viatjar. O bé amb persones que n'analitzen la seva alquímia.
Fabricants de cançons, una hora conversant, sense presses, com si estiguessin prenent una copa sobre cançons. Aquí, a Ràdio d'Esvern, al 98.1 Telefreqüència Modulada. Un programa conduït i realitzat per qui us parla. Paneu gausats.
T'he dit que no em venia de gust. Ja, però mira com estic. Ara no em pots demanar que pari. Cari, qui t'estima et farà plorar. Mira, la nova cap de màrqueting. Ui, ja et diré jo com ha arribat el càrrec, aquesta. Deixa'm estar pesat. Ui, ui, ui, mira que exagerada. Tia, que només t'he fet una broma. Tampoc has d'estar bona. Ni biologia, ni cultura, ni prejudici, ni broma, ni hòsties. Prou violències masclistes. Les violències vers les dones s'amaguen rere actituds quotidianes que semblen inofensives.
No ho són. No hi contribueixis. Departament d'Igualtat i Feminismes. Generalitat de Catalunya. Sabies que al teu municipi tens el servei d'ambici? Bicicletes 100% elèctriques per connectar amb el transport públic i que el teu viatge sigui millor. Mou-te de manera sostenible pels 15 municipis de l'àrea metropolitana de Barcelona. Per moure't bé, millor amb bici. Dona't d'alta ara a ambici.cat.
I seguim el magasin de matins de Ràdio i d'Esvern, seguim a la Rambla, 5 minuts per les 11, i ara saludem el Carles Rius. Carles, bon dia. Molt bon dia, què tal? Com va? Molt bé. Bé, això dependrà una mica del que pugui passar aquest cap de setmana. Bé, ens arriba un canvi bastant radical. Si mirem cap a l'horitzó i mirem cap a Apunem, veiem ja alguns núvols, i és que hem començat un dia espaterrant, d'aquests bonics, de dir, uau, és divendres, tenim el cap de setmana a les portes, ens arriba aquest solet, ja comences a fer previsió, truques als col·legues, anem a fer un vermut, anem aquí, anem allà...
I realment no és que sigui un cap de setmana, també, amb tot el carinyo, però sí que ens arriba un canvi de temps bastant marcat i això que estem veient avui és un miratge comparat amb el que tindrem aquest cap de setmana. I sobretot no parlem de cap de setmana, sinó que parlem de dissabte. Dissabte és el dia que ens arriben els efectes d'aquesta superdepressió amb aire fred en alçada, amb aire s'hi variar a 5.500 metres, són més de menys 30 graus, o sigui que realment són temperatures molt baixes, i això ens començarà a afectar a partir d'aquesta nit i matinada.
en fugir d'un teniu de Catalunya, doncs ens afecta d'una manera, ens afecta d'una altra. Nosaltres parlarem de Sant Just, que són els que estem aquí,
I parlarem, doncs, que serà una matinada amb pluja. No ha de ser molt important, però sí que hi haurà una mica de pluja a Sant Jús, que anirà fent durant tota la matinada. I els mapes, més o menys, ens marquen que fins demà, a les 12 o una del migdia, seguirem amb aquests núvols, amb aquesta precipitació, que no ha de ser res de l'altre món. I l'altre ingredient molt animal i molt bèstia és la patacada de temperatures que tindrem d'un dia per l'altre. Ara, en aquests moments, a Sant Jús estem al voltant dels 11 graus, a tocar dels 12. Demà, amb prou feines, arribarem als 7.
Per què? Doncs perquè aquesta Ingrid, aquesta depressió que porta molt l'aire fred a l'alçada i comentàvem ara, farà que les temperatures caiguin en picat. I si a sobre hi ha precipitació, l'aire fred es desploma i ens cau a sobre nostre. Per això una cota de neu que avui està al voltant dels 1.400 metres és probable que demà al migdia estigui amb una cota al voltant dels 400 o 500 metres només.
Estem parlant d'una baixada de temperatures momentània, molt bèstia, una arribada de cru hivern de cop i volta, a més va associat amb vents aponentats, vents de nord-oest, que també donaran més sensació de fred, o sigui que ens ve una petacada que no estarà gens malament, però la bona notícia és que és una petacada d'un dia, o sigui que el dissabte serà un dia molt fred, un dia on la pluja pot mantenir-se fins gairebé al migdia, o sigui que podem tenir pluja, els americans són molt esplèndis pel que fa a precipitació, entre 15 i 20 litres per metre quadrat, déu-n'hi-do,
però n'hi ha altres mapes que ens marquen entre 2 i 5, o sigui que realment això haurem d'anar veient com va evolucionar en aquesta situació. I el que dèiem, com que va associat a un vent del nord-oest molt fort, això passarà la tarda de dissabte, s'obriran algunes clarianes, de nit quedarà serè i diumenge tindrem un dia variable. No tindrem un dia com el d'avui, però sí que tindrem un dia amb una mica de núvols, amb sol i amb un ambient que quedarà una miqueta més fred que avui,
però no seran els 7 graus de dissabte, o sigui, dissabte baixem a 6 o 7 graus de màxima, però diumenge recuperarem cap als 8, 9, 10, o sigui, que recuperem una mica temperatures. Una patacada que es diu Ingrid, que ens enganxa demà dissabte, i que com podeu comprovar, si mireu cap a l'horitzó, ja comencen a arribar alguns núvols, o sigui, és l'avançada d'aquesta Ingrid, que en principi la pluja hauria d'arribar de matinada. De matinada arribaria, començaria a ploure cap a les 12 o una de la matinada,
i aquesta precipitació es podria mantenir fins ben bé demà al migdia. Després el temps s'arregla i el diumenge ens quedarà així mig-mig variable. Ho haurem d'anar seguint, eh? Hem d'anar seguint aquesta previsió, hem d'anar seguint l'Íngrid, perquè en funció de com vagi la precipitació, de la baixada de temperatures, podríem tenir alguna sorpreseta, però seria sorpresa molt puntual. Així que el que recomanem amb aquest canvi de temps que ve tan sobtat i tan de cop és anar seguint les previsions de cada dia i anar veient com va evolucionant la cosa, perquè els mapes cada dia estan evolucionant. És una passada.
Si ens afecta la Íngrid seria el cap de setmana o ja entrada la setmana? Si ara mires per l'horitzó, la Íngrid està arribant. Tenim alguns núvols que van arribant. La Íngrid ens afectarà aquesta propera matinada, des de les 12 fins demà al migdia. Això és la Íngrid que ens afecta, ens baixa les temperatures a l'Ubèstia.
I diumenge ens quedarà un dia una mica tontat, és el que dèiem. O sigui, sí que pot fer més sol, sí que recuperen les temperatures, però algun ruixat puntual pot quedar, perquè ha quedat molt a l'aire fred en alçada i qualsevol núvol que passi pot anar prou carregat, com per estar fent sol i caure quatre gotes. O sigui, aquelles coses rares que gairebé són primaverals, però que ho fan en ple hivern. O sigui, que ho haurem d'anar seguint. Serà un cap de setmana distret, però que ningú es pensi que el dia que tenim ara en aquests moments de Sant Jus serà el que tindrem el cap de setmana, perquè no, és una mica més magre.
Aquesta no serà la tònica, l'única tònica que tindrem serà la del gin tònic d'aquest vespre. Farem gin tònic? Home, estaria bé, un gin tònic. M'agrada més el vodka a mi. Ah, sí? Vodka lemon? Ah, vodka tònica. Sí, sí. El dia següent ho agraeixes més. Ah, perfecte. Gràcies pel consell. Doncs vinga, fem una petita pausa per a Bolletins i tornem de seguida amb la segona hora del programa. Fins ara.
Bon dia, us informa en Joan Bota.
El govern avança el matí de Catalunya Ràdio que adaptarà els protocols que ja s'apliquen als ferrocarrils de la Generalitat al servei de Rodalies perquè quan hi hagi avisos vermells per mal temps els trens s'aturin. Sílvia Panec és la consellera de Territori. Protocolaritzar les actuacions en cada moment i com actuar. Això en aquests moments està operant ja de fa molts anys a ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya i la idea és traslladar aquests protocols adaptats al sistema de Rodalies.
Tot i això, Paneke ha reconegut que el dia que es va accidentar el tren a Gelida no hi havia aquesta alerta per mal temps. Els sindicats defensen que el nou protocol també hauria d'incloure que els trens reduïssin la velocitat quan fa vent i revisions per verificar l'estat de les infraestructures abans que el servei torni a funcionar. Fins ara, en casos com aquests, Drenfa ha treballat sempre en coordinació amb Protecció Civil.
En aquesta mateixa entrevista, el matí de Catalunya Ràdio, Paneque també ha assegurat que ahir el govern va ser el primer sorprès que la majoria de maquinistes no es presentessin als trens per treballar. Garanteix que tenien el compromís de Renfa, que el servei podria tornar a funcionar i reitera que han obert un expedient informatiu a l'operadora per exigir-li responsabilitats. Si acabés en sancions, recaurien sobre Renfa.
I sobre això, la gran notícia, Àngels López. Els trens de Rodalies tornen a circular, encara que amb algunes incidències i menys passatgers del que és habitual després de dos dies d'aturada als usuaris. No s'han acabat de refiar de la represa del servei, que funciona amb retards i limitacions. Estació de Sants de Barcelona, Joan Garcia.
L'R2, nord i sud, l'R3, l'R8 i l'R4 entre Martorell i Terrassa ja tenen l'oferta habitual. L'R1 encara en via únic entre Montgat i Badalona i a l'R4 un tren per hora i sentit entre Terrassa i Manresa i el transport alternatiu entre Sant Vicenç i Martorell
arran de l'accident de Gelida. Això sí, com dèieu, els trens van molt buits, molts usuaris se'n refien més dels mitjans alternatius reforçats amb 61 autobusos. I os que han optat pel tren abans s'han encomanat i assegurat que avui funcionessin.
La Nova i la Joltru normalment no l'agafo perquè és l'únic cita que em donaven a l'oficina de l'atur i estava arrasant perquè avui funcionessin els trens. Estava escoltant la ràdio aquest matí i també estava veient a la web i em sortia que no hi havia cap incidència a priori.
El govern recorda que avui és l'últim dia que recomana el teletreball amb el pretext de la situació ferroviària. Joan García, Cocienteon i Muñoz de Estació de Sants. Mentrestant, la P7 continuarà tallada en sentit sud des de Martorell com a mínim fins demà. En declaracions al matí de Catalunya Ràdio, el director del Servei Català de Trànsit, Ramon Lamiel, ha explicat que demà avalorant conjuntament amb el Ministeri les possibilitats que es reobri el trànsit.
Continua tot igual, les mesures de gratuïtat de la C32 estan vigents i nosaltres amb l'estratègia de balancejar trànsit cap a les diferents alternatives que ja donàvem ahir i amb tota la informació que anem donant. Per tant, nosaltres com a Servei Català de Trànsit tindrem més informació demà. De moment està tallada fins demà.
Els Mossos d'Esquadra busquen l'autor o autors de la mort d'una dona que va aparèixer ahir apunyalada a l'Hospitalet de Llobregat. El cos va ser localitzat ahir a la tarda a l'interior d'un local ocupat des del 2023. Els agents van rebre un avís per una forta discussió i quan van arribar al lloc dels fets van trobar la víctima ferida d'arma blanca. Ara s'investiga si es podria tractar d'un crim masclista. La Divisió d'Investigació Criminal s'ha fet càrrec del cas que està sota secret d'actuacions.
Groenlàndia i Dinamarca, perdoneu, van per feina després del canvi de rumb de Donald Trump, que ha acceptat pactar un acord per tenir més competències a l'Iàrtica en lloc de prendre-la per la força. La primera ministra danesa, Mette Friedrichsen, ha anunciat a Ix que viatjarà avui mateix a Nuc, la capital de Groenlàndia, per abordar el memoràndum amb el govern autònom.
No se n'esperen gaire detalls, només que Copenhague i Nook estan d'acord a ampliar l'acord de defensa firmat amb Washington l'any 1951. Les converses tripartides amb els Estats Units no trigaran a començar, segons ha anunciat avui el ministre de Defensa danès. Començarem les reunions ben aviat. No informarem de quan es faran, perquè el que cal ara és treure ferro a la qüestió. Hem de deixar de queixar-nos.
Esports, Marcos García. La junta directiva del Barça tria el 15 de març per celebrar les eleccions a la presidència del club. Els comissis coincidiran amb la visita del Sevilla al Camp Nou. Els precandidats hauran de recollir un mínim de 2.300 signatures per poder-se presentar a aquestes eleccions.
El jutge disciplinari únic manté l'ascensió d'un partit a la jugadora del Barça, Quique Nazaret, per l'expulsió a les semifinals de la Supercopa d'Espanya. Amb aquesta decisió, Quique es perdrà la final de demà contra el Madrid, encara en futbol avui. Llevant Elge obre la 21a jornada primera, un partit que juga a les 9 del vespre. En bàsquet, el Barça visita l'Esbel Villervan francès, a tres quarts de nou, a la 24a jornada de l'Eurolliga masculina. El Villervan Barça el transmetrem a l'app i al web de Catalunya Ràdio i també a Trescat.
A la femenina, la rota de l'Uni Girona, la pista de l'esquió italia, 85 a 74. I Carlos Alcaraz continua endavant l'Open d'Austràlia de tenis. Ha superat el Francesc Mutet per 3-16-0 i passa als vuitens de final. Fins aquí les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia. Passant 6 minuts de les 11 us informa Mariona Salles Vilanova.
El servei de rodalies s'ha restablert aquest divendres 23 de gener a totes les línies després de dos dies d'aturada total, un cop completades durant la nit les comprovacions de seguretat a tota la xarxa ferroviària. Segons han confirmat fons de Renfe, els trens han tornat a circular a primera hora del matí després de l'acord assolit dijous entre el govern, Renfe, Adif i els maquinistes per permetre la represa progressiva del servei. Tot i això, no es garanteix la normalitat i Renfe adverteix que la recuperació serà gradual.
A primera hora del dia diverses línies acumulen retards d'uns 30 minuts de mitjana i alguns circulen amb freqüències reduïdes. Durant la nit s'han detectat petites incidències que s'han anat resolent a mesura que s'activava el servei a les 13 línies de rodalies, després de les inspeccions fetes amb presència de maquinistes, tècnics de DIF i personal de Renfe.
Pecafar Cultura, Sant Jus d'Esvern ja escalfa motors per celebrar el Carnestoltes 2026 amb una programació que s'allargarà durant dos caps de setmana. El primer acte tindrà lloc el dissabte 7 de febrer al Casal de Joves amb una festa oberta al públic de 11 a 3 de la matinada amb accés gratuït per a les persones disfressades i adreçada a majors de 16 anys. La vetllada, organitzada per l'agrupament Escolta i Guia Martin Luther King, comptarà amb els DJI Dinyo, ITI i Tsikos i tindrà com a temàtica les sèries de la infància.
El platfort arribarà el dissabte 14 de febrer amb la rua i el concurs de disfresses. Les comparses es concentraran al Parc Sagrera entre les 4 i a dos quarts de 5 i iniciaran la ruta fins al Parc Maragall, on es foren les actuacions i el lliurament de premis. El concurs compta amb quatre categories, individual, grup, comparsa i comparsa escolar, aquesta última reservada a les AFA de les escoles del municipi. Cada modalitat disposarà d'un temps màxim d'actuació segons la seva categoria.
I en educació, les aules d'estudi de la Biblioteca Joan Margarit i del Centre Cívic Soledat Sants viuen aquest cap de setmana els últims dies d'obertura abans del seu tancament definitiu. Els dos equipaments municipals clausuraran el servei el diumenge 25 de gener posant fi al dispositiu especial activat durant el període d'exàmens. Amb el tancament previst, el 25 de gener finalitza aquest període d'aules d'estudi habilitades durant les setmanes d'avaluacions. Les persones usuàries disposen, per tant, aquest últim cap de setmana per fer-ne ús.
I això ha estat tot. Tornem amb més informació al putllet i horari de les 12. Fins ara.
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Hola, sóc en Daniel Martínez i t'acompanyo cada matí a la Rambla, al magazín de matins de Ràdio d'Esvern.
De dilluns a divendres de 10 a 1 repassem l'actualitat de Sant Just. Parlem de les iniciatives que neixen al poble i ho fem amb els seus protagonistes. Descobrim propostes culturals, escoltem bona música i fem moltes coses més aquí, a Ràdio d'Esvern. Tres hores per parlar, per estar informats, participar i sentir-nos més a prop que mai. T'espero a la Rambla, a Ràdio d'Esvern, al 98.ufm i a radiodesvern.com.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'esmooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Les teves tardes ja tenen refugi. Soc el Jaume Elias i arribo amb la tercera temporada del Refugi, el programa més fresc, dinàmic i jove de la ràdio, de dilluns a divendres de 5 a 7 de la tarda. T'acompanyarem amb humor, informació i molt bon rotllo.
Vine a riure, a reflexionar i, sobretot, a passar-ho molt bé. Sintonitza el 98.1 FM i segueix-nos a les xarxes socials. El refugi, on les teves tardes se't faran molt curtes.
La sardana va de baixa. La resposta a aquesta pregunta que us tortura és no pas a Sant Jus d'Esvern, perquè a Ràdio d'Esvern s'emet un nou programa dedicat a la sardana i al seu món. Es diu Jus Sardanes i té per objectiu dinamitzar el panorama sardanista local. Jus Sardanes s'emet els divendres de 8 a 9 del vespre i els dissabtes de 10 a 11 del matí, però també el podeu escoltar per internet a ràdio d'Esvern.com. Soc en Josep Soler Pareta i presento Jus Sardanes. Us hi espero!
Bits. Molt més que nits d'electrònica. Bits. Ara divendres, dissabtes i diumenges a 10 a 11 de la nit.
Hi ha una cara de la música que sovint no escoltem. A Cara B girem el disc per descobrir històries amagades entre cançons d'ahir i d'avui. Una hora setmanal de viatge sonor, amb relats i emocions que connecten passat i present. Cara B, l'altra cara de la música moderna. No te la perdis.
Les reserves s'esgoten. La sang segueix sent necessària. Una donació pot salvar fins a tres vides. Si tens més de 18 anys, vine a donar sang. No saps si alguna vegada seràs tu qui la necessiti. Dona sang. Salva vida. A Sant Just, el comerç, la restauració i els serveis de proximitat treballen amb il·lusió per créixer i donar vida al poble.
Sense anar més lluny, sis eixos comercials amb botigues, serveis i restauració que et fan la vida més fàcil. Barri Centre, Barri Nord, Barri Sud, Maslluí, carretera Reial, Camp Modulell i Dualdem Torreblanca. Descobreix-los i et dona suport al comerç local. Sense anar més lluny, comerç, serveis i restauració de Sant Just d'Esbert.
A Catalunya treballem en diverses mesures perquè tothom pugui disposar d'un habitatge. Oferim ajuts perquè els joves puguin fer el pas. Construïm habitatges amb protecció perquè les famílies tinguin espai per créixer. I limitem els preus del lloguer per facilitar-hi l'accés. Perquè cada cop més persones ens puguem sentir a casa. Informa't d'aquestes mesures i ajuts a habitatge.gencat.cat Generalitat de Catalunya. El govern de tothom.
Quan compreu per internet, vigileu quina informació us dona el web sobre l'ús que farà de les vostres dades personals. Trobareu més informació a consum.cat o bé truqueu al 012 Agència Catalana del Consum, Generalitat de Catalunya.
Vols obrir els contenidors d'orgànica i resta amb el mòbil? BitPaid, l'aplicació que et permet obrir els contenidors de Sant Just amb el mòbil. Amb BitPaid també podràs consultar les teves obertures, comunicar incidències a l'Ajuntament i obtenir informació sobre residus. Descarrega't ja l'app gratuïta BitPaid per a Android i Apple i descobreix tot el que et pot oferir. A Sant Just, canviem així. Ajuntament de Sant Just d'Esvern.
Fins demà! Fins demà!
Seguim al Magassin de Matins de Ràdio d'Esvern, seguim a la Rambla i ara és moment de l'entrevista del dia. Avui ens acompanyen alumnes i professorat de l'IFP Antoni Algaró, que és un centre educatiu que està al nostre municipi. Ens vénen a parlar de la participació al 24 Hores d'Innovació, un hackató, ens ho explicaran una mica més,
de 28 hores non-stop on havien de resoldre reptes d'empreses com Renfe, Veritas, Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya i Guàrdia de Barcelona i en aquest cas l'equip treballava el repte de Ferrocarrils de la Generalitat i va aconseguir guanyar aquest repte.
Després de 28 hores sense dormir i currant de debò, doncs ens fa molta il·lusió tenir-los aquí perquè ara ja sí que han dormit i han descansat, això va ser al desembre, mitjans de desembre, i venen ben descansats amb els Nadals de per mig, per tant amb energies renovades, però ens venen a explicar aquest repte que van assolir, que van guanyar i que també ens fa il·lusió destacar aquestes accions que passen aquí a casa nostra, Sant Just d'Esvern. Molt bones família, com esteu? Benvinguts al programa.
Hola, hola a tots. Hola, hola. Doncs tenim avui al programa, per parlar de tot plegat, el Sergi Martí, que forma part de l'equip de docents de l'IFP Antoni Algaró, també la Marta López, el Damián Trofín, el Xavi Carrillo i el Sebastián Arce, que són alumnes que formaven part també d'aquest repte 24 hores d'innovació. Explica'ns una mica, Sergi, en què consisteix aquest repte cap a vos solí i amb nota.
Era un repte que, com el nom bé ho diu, són 24 hores d'innovació i el que hem de fer durant aquestes 24 hores és innovar sobre reptes reals d'empreses reals. Aleshores, imagina't la situació amb un grup d'alumnes tancats en una aula durant 24 hores...
amb un repte que s'ha d'assolir en aquestes 24 hores. Els nervis, la tensió, els moments positius, negatius, però això a nivell docent i a nivell ells com a alumnes en si va ser una experiència brutal. Una primera situació amb una empresa, amb un repte real i amb situacions reals que poden trobar a qualsevol empresa.
Clar, en aquest cas us va tocar el repte de ferrocarrils de la Generalitat. La Marta i el Damián, que ens expliquin una mica com va anar el repte i com va funcionar, que és el que us va tocar fer.
Vale, doncs al principi la veritat que no teníem una idea clara, va ser com que teníem moltes idees però al final no acabàvem d'encarrilar jo crec que el projecte. Llavors el que havíem de fer era un canal comunicatiu per la nova línia
que treu els ferrocarrils. Llavors, vam crear el que seria Ona, que era un personatge d'ahir amb tota la gestió de xarxes, marketing, publicitat, per també donar una bona imatge del que seria tota la...
La ret de ferrocarrils. Una mica el que ens explicaven, Sergi, és que el que vau haver de fer va ser, m'imagino, com una espècie de brainstorming, una mica de pluja d'idees, veure com s'enfocava el projecte i a partir d'aquí començar a assolir aquest repte.
Damián, explica'ns una mica com va ser el timing, és a dir, quan vau entrar, vau començar a parlar entre tots, com va funcionar una mica? Explica'ns una mica com va ser aquest tempo que es va viure en aquestes 24 hores.
Doncs al principi una mica complicat, perquè t'expliquen una mica el repte i et donen com un mood board que has d'omplir en certs temps. Per exemple, a quina hora vam començar? Vam començar pel matí a les 9 i mitja, 10. Doncs de 10 a 1, per exemple, havíem de fer el brainstorming i tenir una idea més o menys clara.
i anar desenvolupant amb el pas del temps. Les primeres hores vam començar bastant fort, però clar, passa el temps i no queden coses clares, una mica més complicat. El que més vam aconseguir fer, l'abans més gran, el vam fer les últimes hores a tope, amb els nervis a tope.
Doncs això passa a vegades, no, Sergi? Que fins que no tens una mica focus clar el que has de fer, doncs és complicat posar fil a l'agulla, no?
Bueno, sí, esclar, al final és el procés creatiu, no? Comencem a vegades molt alt i a vegades baixem i a partir d'aquí és qüestió de continuar, continuar, continuar, treballant, picant pedra i a partir d'aquí treure coses. També una de les opcions que ens donava també el 24 Hores és que durant aquest procés creatiu també teníem unes reunions amb les pròpies empreses i vulguis o no això, parlar amb la pròpia empresa, explicar-li què és el que ha sortit durant aquest període de temps i que et donin un feedback real
també t'obre altres portes i no vas només amb una idea i et jugues tot a una carta, sinó que també pots veure altres alternatives i això la veritat és que és una bona experiència. Les necessitats que té aquella empresa, com es poden assolir, què és el que necessiten per complementar una mica, és a dir, quins són els forats que d'omplir aquest projecte, i a partir d'aquí també és més clar a l'hora de fer cada pas. Quantes escoles participaven en aquest repte?
doncs no et sabria dir nosaltres per exemple eren al grup 152 em sembla que era o alguna cosa així no sé si eren com uns mil alumnes en total a tota Catalunya sí, unes 300 ens diuen des de fora perquè ens estan fent senyes que tenim també professorat, docent, equip docent escoltant-vos en directe ara mateix també des de l'emissora, unes 300 escoles
Déu-n'hi-do. Me'n vaig cap aquí, me'n vaig cap a... Bé, per la gent que ens estigui veient pel canal de YouTube de Ràdio d'Esvern, veurà que avui l'estudi està molt ple, que normalment no tenim tanta gent aquí dins i ens fa molta il·lusió també compartir-ho amb ells i elles. En aquest cas, doncs, me'n vaig amb el Xavi i el Sebastián, que ja els hem presentat abans. Com ho vau viure, vosaltres? Com va ser aquest 24 hores? M'imagino que molt intens, no? Sí, bé, nosaltres, com hem dit abans, vam començar molt intensos, amb moltes ganes,
i aquestes ganes van seguir durant les 24 hores, el que passa és que va haver moments com de bajón, perquè clar, hi havia moments que potser tots teníem tantes idees que no sabíem com posar-nos d'acord i vam necessitar alguns moments de distracció, potser de fer algun joc entre nosaltres o algú perquè a vegades va bé per desconnectar, tornar i veure les coses d'una altra manera.
I això ens va anar bé perquè vam desconnectar una horeta, vam tornar i ens va venir la idea que al final va ser la idea final que vam fer.
I van apareixent rols al llarg d'aquestes 24 hores? Sí, una de les principals coses que havíem de fer era assignar un rol a cada persona i aquestes les havíem de portar durant les 24 hores i al final cadascú tenia rols com per exemple hi havia la persona que era com un secretari, portaveu, teníem diferents rols així.
Comunicació amb l'empresa, per exemple. Sí, també. I tu com ho vas viure, Sebastián? Explica'ns una mica també la teva experiència i també quins són els temes que et va tocar dur a terme al llarg d'aquestes 24 hores.
Per nosaltres va ser una experiència molt divertida perquè vam passar molt bona estona. Les 24 hores van ser, com diu Xavi, per moments una mica llargues perquè ens estancàvem, però després sortíem i ho portàvem tot bé.
Clar, doncs avui estem parlant, com dèiem, l'IFP Antoni Algaró, estem parlant tant amb alumnes com també amb el professorat d'aquest centre i ho estem fent perquè va tenir molt d'èxit aquestes 24 hores d'innovació, ho dèiem, 300 escoles, més de 1.000 alumnes que participaven en aquestes 24 hores d'innovació, en aquest cas van
sortir guanyadors amb un repte, havien de treballar aquest repte de ferrocarrils a la Generalitat de Catalunya, havien de crear un projecte per a aquesta empresa i bé, doncs els hi va sortir, bé la jugada. I en aquest cas també es veu que l'esforç i també la intenció tant d'alumnes com de professorat va recollir els seus frits.
Sergi, explica'ns una mica també quines disciplines es van tocar, perquè vosaltres a l'escola Antoni Algaró toqueu moltes disciplines de disseny gràfic, i en aquest cas també m'imagino que vau haver de posar cullerada molts professors, no només tu, m'imagino que també hi havia una mica de col·laboració entre altres disciplines, o com va funcionar? Explica'ns una mica. Bàsicament el que fem és que fem com un grup a partir de tota l'escola,
Òbviament tenim molts perfils totalment diferents, al final les arts gràfiques i el disseny gràfic és un món molt ampli. En aquest cas, per exemple, hi havia molt més alumnes de disseny i gestió, per exemple, de les arts gràfiques, però també teníem alumnes de preimpressió, teníem alumnes de gràfica publicitària, que vulguis o no, el fer aquest mix perfecte, perquè al final, vulguis o no, vam sortir guanyadors,
va fer que la idea sortís i que no toquéssim només un pal. Sí que és veritat que, per exemple, el problema aquest o el repte que havíem de solucionar era molt més encarat a cara de les xarxes socials. Per exemple, els alumnes d'assistència al producte gràfic interactiu, per exemple, van tenir un paper força clau perquè al final és la rama on ells més toquen.
Però la veritat és que la cosa va sortir molt bé, al final és un mix de moltes coses i quan tens tot aquest puzzle i totes les peses per completar-ho va sortir una molt bona solució. Sí que és veritat que, com deia el Xavier, vam tenir moments de pujada i de baixada.
però al final entre tots vam, tot i que són moltes disciplines diferents, vam arribar a un mateix concepte i a partir d'aquí vam dir tots a una i vam començar a distribuir-nos en papers no vam fer només, utilitzàvem una manera de treballar que és el design thinking que al final és repartir-nos més o menys la feina i d'una manera molt més estructurada
Ens vam repartir en rols, però a part també internament nosaltres també ens vam repartir, depenent de l'especialitat que cadascú feia o el que nosaltres veiem, que per exemple podíem tenir un paper molt més important i molt més impactat dintre del projecte, ens vam començar a dividir internament i la veritat és que van funcionar bastant bé. Al final és tan bé com funcionen també els estudis de disseny.
I d'aquesta manera, una miqueta molt més estructurada, hem de deixar que també l'alumne hagi de fluir una miqueta molt més, que vagi una miqueta molt més a la seva bola, així és com funciona la creativitat, però també amb estratègia. I també és una de les coses que treballem a l'escola i ens va sortir força bé, la veritat.
doncs organització, constància, estratègia, són paraules que van ressonant i que al final també s'han de tenir molt en compte a l'hora d'aquests processos creatius. Eren 24 hores, m'imagino que a part de la creativitat i de la feina també hi havia d'haver moments per descansar, per menjar, per fer pauses, perquè clar, 24 hores tancats en un mateix lloc, amb la mateixa gent, treballant, clar, m'imagino que pot arribar a ser molt intens.
Doncs per anar tancant una mica aquesta roda, per anar tancant una mica l'entrevista, torno a donar peu també als alumnes perquè ens expliquin una mica si ho tornarien a fer, si tornarien a viure aquesta experiència d'aquest 24 hores d'innovació i què és amb el que es queden d'aquest projecte. Començo amb la Marta i el Damià.
Jo sí, totalment ho tornaria a fer i a més l'any que ve igual ho fem però presencialment en lloc d'anar al col·le. És una experiència molt enriquidora.
Què vol dir presencialment? El que és el 24 hores té com dues modalitats. Una que és una modalitat que es fa des de l'escola i que al final l'escola crea com uns grups, es presenta i es fa tot com de manera virtual i hi ha una altra via que tu vas presencialment al lloc on ells es estableixen i tu no vas com a escola. Tu vas com a escola perquè portes diferents alumnes però al final ells van combinant com diferents alumnes d'altres escoles i es crea com un grup de gent que al final no es coneix de res
I a partir d'aquí, a conèixer-te entre ells, són 24 hores, en 24 hores dóna temps a fer moltes coses i a conèixer molta gent interessant. Sí, sí, totalment. I ens quedàvem ara amb aquest blog, amb la Marta, que anava a intervenir ara, amb què et quedes tu d'aquest projecte?
Bueno, 100% ho repetiria, o sigui, jo crec que aquesta experiència ja no només per tot el treball que és, sinó per la convivència també amb els companys, amb els professors, el com després de tot l'esforç i tota la nit estar sense dormir, hem aconseguit el resultat d'un projecte que realment estem orgullosos i estem contents de que
Al final s'ha notat l'equació i l'equip que tenim. I marxo cap a l'altre costat, cap al Xavi i al Sebastián, que ens expliquin també una mica amb què es queden, amb quines sensacions i com ho van viure i si ho tornarien a repetir. Jo em quedaria més o menys amb el que han dit dels meus companys, però afegiria també que al final hem tingut la possibilitat de fer un projecte que...
probablement, o no se sap, però es podria dur a terme en la mateixa empresa. I això, doncs, és molt guai perquè al final hem pogut treballar com si haguéssim treballat per una empresa i, qui sap, potser veiem el nostre projecte pels carrers algun dia, per les estacions, i això seria una forma xula de...
Que era un projecte tangible, no vols dir? Que al final també veu fer una cosa que no es queda, diguéssim, en un treball d'aula, que et posen el 10, el 5 o el 6 o el que toqui, sinó que és un treball que té una recompensa perquè veus que pot ser tangible, que es pot dur a terme i que pot acabar sent una campanya de publicitat, de màrqueting o del que sigui. I escoltem per últim el Sebastián.
Jo recomano aquesta experiència a totes les escoles que ho provin perquè és una experiència nova i jo repetiria. I també té molt a veure els professors. Estem molt agraïts amb els tres professors, amb Sergi, Sílvia i Natàlia, d'aquest esforç que vam fer tots i ho repetiria completament.
Doncs en Toni Algaró, que ens visita avui als estudis de Ràdio d'Esvern, ens han parlat del 24 Hores d'Innovació. També aprofitem que els tenim aquí per recordar que aquest centre, aquest espai educatiu del nostre municipi, aquest any ha passat a ser també entitat satèl·lit del programa Ocell de Foc, un projecte destinat a acompanyar joves de 16 a 30 anys. De manera molt resumida podem dir que anirà impulsant accions al municipi pensades per i amb joves,
Orientació acadèmica, laboral, tallers contra l'estigma en salut mental, activitats comunitàries i també un servei tipus NIU de projectes perquè puguin desenvolupar iniciatives pròpies. Amb tot això que volem dir, que Antoni Algaró és un centre que escolta i que també acompanya l'alumnat i que ho veiem repetidament en visitat.
els micròfons de ràdio d'Esvern en nombroses ocasions i en aquest cas ens ho han fet palès també amb aquest 24 Hores d'Innovació. Família, moltíssimes gràcies per passar pels micròfons de ràdio d'Esvern, que tingueu un molt bon cap de setmana i a seguir innovant en 24 hores o amb les que calgui, que tampoc cal... Les que facin faltar. Exacte, exacte. Una abraçada, cuideu-vos. Adéu.
Bona nit.
F-R-E-S
Fins demà!
B-L-A-C-K-E-Y-E-D-D to the E. Then the I to the S. When we play you shake your ass. Shake it, shake it, shake it, girl. Make sure you don't break it, girl. Cause we gonna turn it up. Turn it up. Turn it up. Turn it up. Come on, baby, just pump it. Louder. Pump it. Louder. Pump it. Louder. Pump it. Louder. Pump it. Louder. And sign. Sign. Turn it up.
Bona nit!
Fins demà!
Fins demà!
I made you believe We're more than just friends Oh baby, it might seem like a crush
Bona nit!
Fins demà!
Bona nit!
Britney, before you go, there's something I want you to have. Oh, it's beautiful. But wait a minute, isn't this...? Yeah, yes it is. But I thought the old baby dropped him into the ocean in the air. Well, baby, I went down and got it for you. Oh, you shouldn't have.
Fins demà!
I made up my mind
Fins demà!
Fins demà!
Even if I knew my head, should I leave it there? Should I give up or should I just keep chasing payments? Even if it leads no way, I build myself up.
Fins demà!
A Sant Just, el comerç, la restauració i els serveis de proximitat treballen amb il·lusió per créixer i donar vida al poble.
Sense anar més lluny, sis eixos comercials amb botigues, serveis i restauració que et fan la vida més fàcil. Barri Centre, Barri Nord, Barri Sud, Maslluí, Carretera Reial, Camp Modulell i Dualdem Torreblanca. Descobreix-los i et dona suport al comerç local. Sense anar més lluny, comerç, serveis i restauració de Sant Just d'Esberra.
A Catalunya treballem en diverses mesures perquè tothom pugui disposar d'un habitatge. Oferim ajuts perquè els joves puguin fer el pas. Construïm habitatges amb protecció perquè les famílies tinguin espai per créixer. I limitem els preus del lloguer per facilitar-hi l'accés. Perquè cada cop més persones ens puguem sentir a casa. Informa't d'aquestes mesures i ajuts a habitatge.gencat.cat Generalitat de Catalunya. El govern de tothom.
I seguim el magazín de matins de Ràdio d'Esvern, seguim a la Rambla, ara mateix marxem a parlar d'actualitat política, que està molt candent, i que en aquest cas ho fem com cada setmana amb en Joel Reguant. Joel, bon dia. Molt bon dia, Sant Just, què tal, com esteu? Molt bé, i tu com vas?
Doncs una miqueta t'he de dir que entre el refredat bronquitis però a part d'això una mica t'he de dir que et quedes esturat de tot el que ha passat en una setmana. És a dir, crec que si dissabte passat o divendres passat com vam parlar em dius que passarà tot això et dic que no, que és impossible que es concentrin tantes desgràcies en tan poc temps. L'actualitat és la que és. Tantes desgràcies i a més que tenen la mateixa línia temàtica per dir-ho d'alguna manera. Totalment, totalment i la veritat que és una miqueta...
et quedes esturat quan veus tot això que ha passat. No pots dir massa coses. La realitat és que ara toca, primer de tot, esclarir què ha passat, això està clar, i a partir d'aquí és prendre mesures. Per qui no ens estigui seguint els nostres oients,
Aquesta setmana ha estat una setmana marcada per les tragèdies ferroviàries. En aquest cas, comencem per l'accident que hi va haver a Andalusia, a Damuz, la població d'Adamuz, que el que va passar és que hi va haver un gravíssim, em sembla que no s'ho pot dir d'una altra manera, un gravíssim accident de tren. Van xocar dos, un írio i una àlvia, van xocar. Per què? I aquí és la gran pregunta. Per què? Perquè ara mateix ja tenim més de 43 víctimes mortals.
desenes de ferits que esperem que recuperin perfectament i a la major brevetat possible. Però, clar, et quedes una miqueta esturat amb el que ha pogut passar. Pensem que tenim una xarxa segura i després passen desgràcies. Abans, Daniel, si m'ho permets, la gent a vegades sempre diu, ja, però les desgràcies ho corren. I és evident que hi ha sempre un punt de la nostra vida que no es pot controlar. No pots controlar que et caigui un arbre quan estàs pel carrer, no pots controlar...
que t'entrebanquis i trenquis el cap. És evident que les tragèdies formen part de la vida, però tenim molts sistemes de detecció que ens porten a pensar què ha pogut fallar. Però és que en paral·lel no ha passat ni una setmana i tenim que després de la llevantada, que també n'hem de parlar, hi va haver un episodi d'una llevantada, que per cert Sant Just no ha estat un dels municipis que s'ha vist gaire afectat, igual que a l'àrea de Barcelona, Girona, l'Empordà sí que es van veure afectats per aquesta llevantada,
i permet-me dir que amb una gestió molt correcta, la veritat, crec que és bo que també diguem quan les coses van bé i en aquest cas es van fer bé, però...
el mateix vespre de la llamentada, el mateix vespre, en aquest cas de dimarts, passa el que no hauria d'haver passat, que és que hi ha dos descarrilaments de Rodalia Renfa, en aquest cas un d'ells amb una víctima mortal i amb ferits que també evolucionen tots bé, cosa que ens n'alegrem, però et quedes aquesta sensació de com ha pogut passar en tan poc temps dos accidents amb víctimes. R1 i R4, en aquest cas. En aquest accident de la R1 de Gelida, que és el que anaves a dir,
que clar, és on hi ha la víctima mortal, és normal que centrem l'actualitat aquí, però n'hi va haver una altra. I què ha passat? Que l'actualitat ha seguit amb accidents de tren. Un accident a Murcia, un accident a Canària, és un accident...
Acabes dient què està passant, no? Sembla a vegades allò de dir hi ha una càmera oculta i em diran que és broma, però és que per desgràcia no ho és. Però et faig una pregunta, Joel. Els altres accidents, és a dir, el de Rodalies està claríssim que ha tingut un impacte brutal. Hem estat més d'un dia sense Rodalies a tota Catalunya, però els altres accidents que comentaves...
Creus que són accidents que s'han destacat també perquè l'actualitat ho demana? És a dir, si hagués passat en qualsevol moment de l'any, en un altre moment, potser haguessin passat desapercebuts aquests accidents, aquestes notícies, i no haguessin sortit tant? Crec que sí. Perquè al final, per exemple, l'accident de Canàries crec que és un accident que no hauria sortit mai a la premsa. És un accident absurd. Aquests que n'hi diríem tot tu, un xoc amb una guagua, que en diuen ells.
però és que no passa absolutament res, vull dir, ja està, hi ha hagut un toc, ja està. Te'n recordes quan, que potser tu eres molt jove, però te'n recordes quan el Trump es va iniciar a Barcelona i hi havia accidents cada dos per tres? Hi havia accidents absurds, que sí, que apunyagaven el cotxe, però no passava res més, i hi va haver un moment en què ja no era notícia, no?
Doncs és una miqueta això, quan tu poses el focus en una cosa, és evident que surten a la llum moltes més coses de les que et semblaria, que segurament formaven part d'un dia a dia que no hauria de ser així, però ho és, per desgràcia. Clar, el problema ve, i per això t'he volgut dir que hi ha hagut dos descarreraments a Catalunya, perquè si jo surto al carrer i pregunto quants descarreraments hi ha hagut,
un 80-85% de la població en diria el de Gelida, i ja està. L'altre no és notícia, i penso que sí que ho és, però realment, quan tu tens una víctima mortal, és normal que els teus pensaments ja se'n vagin cap allà, d'entrada per donar el condol a la família, després per el que va passar després, i aquí crec que és on hem de posar l'èmfasi. T'he dit a l'inici que crec que la llamentada es va gestionar bé,
I realment hi va haver moments que pensava, ja ens pot sortir bé el que estan fent, perquè estan suspenent classes, perquè han suspès activitat extraescolar, perquè estan demanant a la gent a prop del riu Unyà, a Girona, que pugi a les plantes superiors. Estan paralitzant la vida de la gent. Sí, sí. I la primera reflexió que vens tu és que ens estem flipant. És així. La primera cosa que et ve és aquesta, perquè ha passat altres vegades, canviar més alert i no fa falta.
I aquesta vegada, en canvi, la gestió és bona. És a dir, s'ha actuat amb la proporcionalitat que tocava i s'ha fet bé. Recordo, per als que no se'n recordin, que els envassaments, els pantans, van desenvassar aigua a finals de la setmana passada, a principis d'aquesta. I vam dir, ai, ai, fantàstic, perquè amb la llevantada s'han omplert. Sau està al 93%, Sosqueda supera el 90%, Dernius també. És a dir, ha estat bé la gestió fins aquí. La gestió de la llevantada fins aquí va ser correcta. A partir d'aquí comença el gran problema amb Rodalies,
La pregunta que jo faig, primer, l'accident de Gelida es podia haver evitat sí o no? És molt vantatgista preguntar això, però crec que s'ha de fer. És a dir, quan tu tens una tordera a la zona del Maresme, que sí que hi ha un descartament, però n'hi ha víctimes, per sort, n'hi ha ferits, aquí no pots dir compte que passa alguna cosa? I després la rèplica és, paro tot el trànsit ferroviari del país, perquè que tu em diguis, totes les línies que s'han portades per les Llevantades han de parar.
Primera pregunta, no s'havia pogut pensar més. Segona pregunta, fins quan? Tercera, per què pagues tot el servei de tot el país? És a dir, Lleida, les rodalies de Lleida, es van veure afectades per la llevantable? La resposta és que no, perquè allà també l'has parat, el tren. Per què l'has parat? I després, i aquí per mi ve la gran magnitud del drama,
Quan tu ordenes que turin el trànsit, és evident que el primer és la seguretat de les persones, i això també inclou els maquinistes, perquè la víctima és un maquinista de 28 anys que està en pràctica. Tu ordenes això, però ho ordenes a la una de la matinada. Per què no s'executa l'ordre en aquell moment? És a dir, per què ningú se n'entera fins que a les 5 del matí, quan obrim les estacions, de cop i de manera desendreçada, comencem a dir que no hi ha trens?
i demanes que, sisplau, totes les empreses d'autobusos posin tota la flota disponible i que les empreses facilitin el teletreball. La meva pregunta, per què hem perdut tota aquesta estona per fer això? Perquè aquí t'han enganxat ja. És a dir, si tu has d'agafar la Renfe i et lleves i la vas a buscar, tu no t'has enterat de tot això.
Per què ell no es va dir res? Per què la nit anterior no s'ordena alguna cosa? Per què no s'activa un pla B? També et dic, eh, el pla B era insuficient. Tu pots desplegar tots els busos que existeixen a Catalunya, que no pots assumir els 400.000 passatgers de la Rente. Això és així. Ara, pots pal·liar l'impacte una mica? Hi ha pla B? És que jo, si ho tingués la consellera davant, li diria. Consellera Paneque, existeix un protocol pla B?
N'existeix o no? Perquè si no existeix potser l'hem de fer. I a mi el que em dóna sensació, Joel, és el fet a correcuit, a revisar tota la infraestructura de Rodalies quan això hauria de ser una acció que es fes cada any de forma periòdica i que no haguéssim d'arribar a aquestes situacions. El problema és que això ja existeix. Llavors la pregunta és com pot ser que davant d'una llamentada no l'hagis anticipat?
I estem d'acord que la llavantada és una cosa excepcional. Contra això no hi podem fer res, però podem treballar-hi.
Sí, el manteniment. Som conscients que el manteniment és clau. Ja d'entrada, ja no vull desvetllar que la Renfe va com va, que el Rodalies les retards, la comparació amb els ferrocarrils... Això em sembla que ja ho sabem tots. Qualsevol persona mínimament actualitzada sap que Rodalies és un fracàs absolut. Però el manteniment d'aquestes vies, que per cert depèn de DIF, que s'està escapant barato d'això, eh? Tothom diu Rodalies-Renfe perquè ens surt així natural. Però és a DIF.
Per què no s'activen cap protocol extra? Et puc donar una dada molt simple? Endavant. Dels diners pressupostats per fer aquestes tasques, a DIF destina un de cada tres euros a manteniment. Un terç. Vol dir que dos terços que estan pressupostats, eh? Perquè estan pressupostats, no s'han destinat al manteniment. O sigui, aquí hi ha un punt de negligència en tot això. I és evident que la llevantada no està volguda per ningú i que ni conspiracions ni tonteries. Però som conscients que a DIF
no ha fet una feina prèvia, que ens ha acabat provocant que això s'agreusi d'aquesta manera, crec que hem de poder dir aquesta dada també. És a dir, no diré jo que és culpa de... Però el manteniment s'ha de fer. És molt important i és una feina costosa i invisible. Però mira, mira que visible s'ha tornat ara. Tu creus que la situació no podia ser pitjor? Doncs ho ha estat.
Perquè amb tota aquesta psicosi que hi havia el dimecres, és que estem deixant la gent tirada a les estacions, sense informació, amb les pantalles, sense funcionar. Comunicació de crisi, hola, bon dia, sabem què vol dir comunicar de crisi, tu i jo que som comunicadors, com funciona una comunicació de crisi? És fonamental. L'ordre, l'organització, la planificació prèvia no va existir. No va existir. I a partir d'aquí hi ha el que no ha de passar, que és la por.
que acaba derivant en tallar l'AP7. És a dir, has enviat a la gent a buscar-se la vida a les carreteres, has col·lectat les carreteres, és així, i a sobre talles l'AP7. Per què? Perquè hi havia un risc d'inestabilitat, d'espremiment, que no sabem quan tornarà, que en principi diuen que dissabte es podria començar a reobrir. Si és així, s'ha de fer. Però, a conseqüència, què tallem l'AP7 en el pitjor moment?
Perquè recordo que 48 hores sense trens a Catalunya, amb una crisi oberta amb el sindicat de maquinistes, és gravíssim, eh? Que es van negar a treballar. I els entenc. És que els entenc. Si la seguretat no està garantida, tu diries el relat i si la seguretat no està garantida? No, no, en absolut. Avui dèiem no. És que no us culpo, eh? Els estic justificant.
Del 140 maquinistes només van anar a treballar 6. Del 140, eh? Això també és una xifra que parla molt. I deixa'm també que et pregunti, abans d'anar al següent tema. El Sabado Illa s'omple molt la boca del fet aquest que les pluges ja no són les que eren abans, no? És una frase que l'hem sentit dir en nombroses compareixences de les pluges ja no són, les pluges ja no són, ara les pluges són diferents, canvi climàtic...
S'estan fent accions reals? Perquè ja que som conscients que les pluja ja no són les que eren, anem a fer accions reals per tal de prevenir? Em permets contestar-t'ho amb una pregunta? I tant. S'ha pres alguna mesura per pal·liar la sequera que vam viure i que a dia d'avui tots ni recordem? Zero. Què vull dir amb això? O sigui, a mi que em vagis cridant cabell llop, cabell llop, cabell llop, m'està molt bé.
Però s'ha pres alguna mesura per quan arribi? Que les pluges no són les que coneixíem quan érem petits, ja ho sabem. Que s'ha dit per activa i pervasiva, ja ho sabem. S'ha pres mesures, s'ha fet un debat monogràfic al Parlament, s'han establert protocols d'actuació de la Generalitat de Catalunya del Departament de Transport, en aquest cas no és del transport, ni del territori,
del Departament d'Interior, s'han establert del de transició energètica? És que és com la sequera, la sequera ha plogut molt, tenim els fantàstics, ho dèiem al principi, fantàstic, molt bé, aquest estiu té pinta que no patirem. S'ha pres alguna mesura per evitar que torni a passar una sequera tan greu? Perquè tu no pots controlar que plogui, però sí que pots controlar la gestió de l'aigua. I després ens surt la Generalitat, i perdoneu el toi que estigui una mica indignat, però és que jo penso que la política no és guanyar eleccions.
Aquest és el gran drama. Jo considero que la política no és guanyar eleccions. La política és anticipar moviments i reaccionar quan les coses passen. Però és anticipar moviments. La sequera avui no és un problema. Si tu vas pel carrer i preguntes si hi ha un problema de sequera, la gent ni sap el que vol dir perquè no estem vivint això. Fa un any sí. Fa un any estàvem tots preocupats. Avui no. Llavors, s'ha fet alguna cosa per evitar que la sequera... I poso aquest exemple perquè és molt visual.
Per què no s'ha aprovat una normativa com la de Sant Cugat, que parla de les egos reutilitzades? Per què al sector del camp no se li ha aprovat cap mena de normativa similar a d'altres països? Londres és una ciutat que plou molt. Londres està preocupada perquè els ha baixat el nivell de pluges i estan debatent del tema. Aquí, que encara és molt més acurat, encara ho hem acusat molt més, no es parla del tema. Ja ha plogut, ja està, tenim els pantans blancs, tranquil, ja posarem un siri perquè vagi plovent així. Molt bé, però és que això no es fa política.
Fer política considero que és sortir i dir, escolteu, per evitar que això torni a passar, perquè ja ho hem viscut, hem de fer això, això i això. I ens costarà tant, tant i tant. Què és el que no fem amb Rodalies? Què és el que no fem amb les pluges? Què és el que no fem? I podríem fotre una llista llarguíssima. I crec que, a part de Salvador Illa, que per cert, li delitgem una ràpida recuperació al president, a banda d'això, perdona, faig un matí, s'ha criticat molt que se li hagi donat prioritat. És el president de la Generalitat.
i aquí més ben igual de quin partit sigui, és el president de la Generalitat, com ciutadà més. Sí, però és el representant de Catalunya. Per tant, entenc perfectament que s'ha tingut un punt de preferència. Però crec que s'ha de posar un altre nom sobre la taula. No hem d'oblidar que el traspàs de Rodalies s'està fent. S'ha aprovat l'empresa, s'ha constituït... Sí, sí, però encara és de qui és, eh? I, per cert, el control de l'empresa el té qui el té. És del govern central. I aquestes vies, que algunes d'elles tenen més de 100 anys i algunes més de 150, van més lentes ara que quan es van inaugurar.
I això també s'hauria de dir. Perquè, més que res, la mobilitat... Avui ens sortirà una secció amb molt d'opinió. La mobilitat del país és clau per solucionar molts dels problemes que tenim al país. La transició energètica, el problema de vivenda i, com no, el problema de mobilitat. Estem parlant que la mobilitat podria ser un dret fonamental i no ho és. És el que pot fer canviar la vida de les persones. Doncs, per què no parlem del Ministeri? On està el ministro Òscar Puente? Perquè el ministro Òscar Puente Déu ni duret la setmana que està tenint, eh?
Déu-n'hi duret l'actitud que està tenint. Una persona que va dir que estaven en el millor moment ferroviari de la història. Ministre Puente. No seré jo qui surti a atacar davant d'una tragèdia, surti a atacar saco, perquè si el tema de damut va passar com va passar. Hi ha un descarrilament, no hi ha prou temps i hi ha un accident. No vaig a buscar responsables polítics, és evident que vull saber què ha passat, però no vaig a buscar responsables. Però la gestió posterior sí, eh? Aquí el ministre no pot fer de col·ligant de partit, ha de fer de ministre. I l'oposició ha de fer d'oposició de país.
No de partit, també. És a dir, crítica que en tinc per tothom avui. Perquè és d'aquests dies que una persona, que més a més com jo, que ve d'on ve, que no soc de Barcelona, que he patit a les meves pròpies camps, com funciona el servei d'aquest país i que han passat anys i seguim igual, doncs què vols que et digui? I Catalunya ha tingut una greu crisi de mobilitat que pot quedar en no res. Si ens serveix perquè es faci alguna cosa, ho celebro, però és que potser el que toca és agafar i dir les coses com són.
Per cert, la consellera Paneke ha dit que compareixerà al Parlament, cosa que agraeixo. Però és que, a part d'això, crec que s'ha de parlar del tema. Les rodalies són un mal endèmic, un mal que costa milions, maldecaps, problemes i hores perdudes de ciutadans, de conveïns nostres, que no poden arribar a la seva centre. El dimecres, la Universitat de Barcelona va haver de suspendre els exàmens. Cosa que entenc, eh? Tu no pots culpar un alumne perquè no pot arribar. Però això és normal en un país. Si pot passar una vegada.
Però quantes vegades aquí passa? No això tan greu, eh? Mai s'havia parat la mobilitat de tot el país en el ferroviari. Però és que els ferrocraters van funcionar. Hem de pal·liar-ho, això, i potser hem de parlar-li de la ciutadania com a adults que són i dir les coses clares. Si aquest sistema no funciona, si no funciona el traspàs, si no funciona la gestió, si no funcionen les vies, les catenàries... Però és que, a més a més, vull anar més enllà. D'aquí cent anys, quantes d'aquestes vies no estaran afectades molt més fort pel canvi climàtic?
És que això ja hi ha informes i estudis fets per professionals qualificats. Si això és així, abordem el problema mirant-lo del cara i diguem-li a la població el que costaria fer-ho nou o el que podem fer per arreglar-ho. I quan costarà? Ah, no, és que no arribarem a les properes eleccions, no ho podrem vendre. Però és que jo no t'he elegit perquè guanyis eleccions, t'he elegit perquè em solucionis problemes i em facis créixer el país. I és una crítica que dirigeixo a tothom. No als que hi ha ara, ni als que hi havia abans, ni als que hi haurà després. A tothom. Perquè crec que el que ha passat aquesta setmana evidencia
la Catalunya que ens toca. I si vols, no tindrem temps, però podem parlar de com està el servei judicial del país, el sistema sanitari. El sistema, per cert, la gestió de la llavantada, i ho va fer molt bé, que no és bombers, és protecció civil, és el servei sanitari.
Són totes aquests, una altra vegada, una altra vegada. I tornem a parlar d'això, de sistemes que són públics i que estan lluitant a contracorrent. Escoltàvem avui també l'espai de l'editorial, que fèiem una reflexió sobre això concretament, sobre aquesta vaga de metges que ve, veurem si ve per quedar-se, perquè teòricament ha de ser una setmana cada mes, una vaga de metges que començaria a partir del febrer.
I també hi ha una vaga, per cert, de maquinistes que ja està ficada pel 9, 10, 11 de febrer. Veurem si està o no, és a dir, com anirà. Queden molts dies, hi poden haver noconcessions, hi poden haver moltes coses. Tot això també ha servit per posar de manifest la situació de la que viu el país. Els trens es aniran recuperant progressivament. Poso, entre cometes, aquest recuperant, perquè considero que en Rodolias res és mai...
normal, no és normal el que s'està vivint, no és normal tampoc que els sorcrisis estiguin funcionant i Rodalies no, ja t'està indicant que passen coses. Els accidents, per desgràcia, no els evitarem mai, sempre ni durant. Hem d'extremar les precaucions, hem d'establir tot el que es pugui establir, però la realitat sigui dita. Això que ha passat, que va molt més enllà de la llevantada, eh? Si és que torno a repetir, la llevantada estava anant bé, s'estava gestionant bé, fins que va passar-ho de totes dies. Llavors, aquí,
o ens posem les piles, o realment el que estem fent és enviar el país anant darrere, perquè és que van darrere en tots els sentits, i és que la gent necessita sí o sí poder-se moure's. Per tant, bé, avui ens ha sortit potser una secció molt així, ja veieu que ha estat potser més d'opinió que no pas d'informació, la informació és la que és, i mira, potser també a vegades va haver-hi que reivindiquem una miqueta les coses, i per cert, jo sí que sóc dels que considera com a jurista que la mobilitat és un dret, és a dir, tu has de garantir.
la mobilitat, igual que quan pensem que una persona amb cadira de rodes ha de poder tenir les coses adaptades, les voreres, els accessos, a l'hospital, a l'ambulatori, al col·legi, igual que garantim totes aquestes coses, també hem de garantir que et puguis moure, i no vol dir que te'n puguis anar a passar el dia a la platja, que també, sinó que te'n puguis anar al teu centre de treball, al col·le dels nens, el que sigui, d'una manera...
És evident que no podem fer miracles, però home, serà garantir la mobilitat. Perquè garantir la mobilitat també vol dir garantir el problema. Tranquilitat i confiança. Perquè ja no és només aquests incidents que s'han reportat aquests dies, sinó és el fet de les incidències endèmiques que està reportant Rodalies en els últims anys. Incidències que afecten... Ja no surten.
Ja no surten els incidents terrenfe normals als mitjans. Sí, però hi són, hi són. Per molt que no surtin, tots tenim un cosí, tots tenim un tiet, un pare, una mare, que agafa cada dia els rodalies, que sempre té problemes, que sempre arriba tard a la feina... Per què no surten? Perquè no interessa. Això és el més fort. No surten perquè una notícia, quan és cada dia, ja no és notícia. És a dir, que tu em diguis que el de Mataró a Barcelona de tren van 20 minuts de retard, això és que és de xicar de dia.
Que tu em diguis que el de Vic a Barcelona, en lloc d'una hora i deu, està tardant una hora i trenta-cinc, és que no és notícia, és que és així. Vull dir, ja hem fet que sigui habitual una cosa que en altres llocs seria extraordinari. Aquí per mi està la magnitud de la tragèdia, que tots ho hem patit, tots ho hem viscut, i no ens sorprèn. Quan no et sorprèn una cosa així, jo entenc que hi hagi gent que et diu que és per cremar-ho tot. Jo sóc dels que pensen que potser no s'ha de cremar tot, sinó que s'ha de buscar solucions. I si això vol dir que ens hem de sentar al Parlament,
que s'ha de fer una protesta nacional de país i que no podem parar fins que trobem una solució tots, doncs s'ha de fer. I quan valdrà aquesta solució? No ho sé, però és que potser s'ha de prioritzar això a altres coses. Potser hem de canviar l'agenda. De tots, eh? No del govern i l'oposició, de tots. Potser n'hem de parlar. És que som conscients de la gravetat? Aquesta setmana sí, però de normal ho som. Totalment. Ens quedarem sense acudit de la Renfe, però és que potser és el que necessitem, eh? Mhm.
Sí, havíem de parlar de Donald Trump però em sembla que ja serà difícil. De Donald Trump doncs donarà temps perquè ja... No te'n preocupis perquè aquest sí que és notícia cada setmana. Aquest és notícia cada setmana i de ben segur podrem parlar la setmana que ve de Donald Trump, de Davos i de tot plegat. Però et volia agrair també avui especialment aquest espai que ha sigut d'opinió, que t'hem pogut escoltar també obertament Joel, que a vegades doncs també parlem de dades, d'estadístiques, de qüestions que són una mica més...
teòriques i farragoses, i tu ens les fas lleugeres per poder-les entendre, avui ha estat un espai per poder-te escoltar, per també entendre una opinió que és teva, però que és també de molts ciutadans d'aquest país. Una abraçada molt gran, cuida't molt i ens escoltem. Una abraçada, Daniel, i només una cosa, Catalunya, i ara seré molt polític aquí, per això que dèiem, que parlarem del país, i jo crec que aquest país s'ho mereix bastant tot.
I, per tant, si això, aquests minuts que hem tingut poden servir perquè ens posem les piles o per enyiixar una reflexió, qualsevol que ens estigui escoltant, que sigui així. O sigui, aquest país crec que mereix molt més que el que té. Doncs, Joel, una abraçada molt gran. Cuida't molt. Que vagi molt bé. Bon cap de setmana. Adéu.
Fem una petita pausa per publicitat, tornem de seguida amb els bolletins de Ràdio d'Esvern, els de Catalunya Ràdio no els hem pogut escoltar, però si creiem oportú, doncs ampliar més informació, ampliar també aquest espai d'actualitat política amb Joel Reguant per poder-lo escoltar i per poder entendre una mica més també aquestes qüestions que estan succeint en el món ferroviari al nostre país. Publicitat, bolletí i tornem aquí a la Rambla. Fins ara.
Sabies que al teu municipi tens el servei d'ambici? Bicicletes 100% elèctriques per connectar amb el transport públic i que el teu viatge sigui millor. Mou-te de manera sostenible pels 15 municipis de l'àrea metropolitana de Barcelona. Per moure't bé, millor amb bici. Dóna't d'alta ara a ambici.cat. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, passen 8 minuts a les 12, us informa Mariona Sales Vilanova.
El servei de Rodalies s'ha restablert aquest divendres 23 de gener a totes les línies, després de dos dies d'aturada total, un cop completades durant la nit les comprovacions de seguretat a tota la xarxa ferroviària. Segons han confirmat fons de Renfe, els trens han tornat a circular a primera hora del matí després de l'acord assolit dijous entre el govern, Renfe, Adif i els maquinistes per permetre la represa progressiva del servei.
Tot i això, no es garanteix la normalitat i Renfe adverteix que la recuperació serà gradual. A primera hora del dia, diverses línies acumulen retards d'uns 30 minuts a mitjana i algunes circulen amb freqüències reduïdes. Durant la nit s'han detectat petites incidències que han anat resolent a mesura que s'activava el servei a les 13 línies de rodalies, després de les inspeccions fetes amb presència de maquinistes, tècnics de DIF i personal de Renfe.
Pel que fa cultura, Sant Jus ja escalfa motors per celebrar Carnestoltes 2026 amb una programació que s'allargarà durant dos caps de setmana. El primer acte tindrà lloc el dissabte 7 de febrer al Casal de Joves amb una festa oberta al públic de les 11 de la nit a les 3 de la matinada amb accés gratuït per persones disfressades i adreçada a majors de 16 anys.
La batllada organitzada per l'Agrupament Escolta i Guia Martín Luterquín comptarà amb el DJ Dino Itzicos i tindrà com a temàtica les sèries de la infància. El plat fort arribarà el dissabte 14 de febrer amb la Rua i el concurs de disfresses. Les comparses es concentraran al Parc Sagrera entre les 4 i 2 quarts de 5 i iniciaran la Rua fins al Parc Maragall, on es faran les actuacions i el lliurement de premis.
El concurs compta amb quatre categories, individual, grup, comparsa i comparsa escolar. Aquesta última és reservada a les AFA de les dues escoles del municipi. Cada modalitat disposarà d'un temps màxim d'actuació segons la seva categoria. I en Educació, les aules d'estudi de la Biblioteca Joan Margarit i del Centre Cívics Soledat Sants i Serafini encara en aquest cap de setmana els últims dies d'obertura, abans del tancament definitiu del servei, previst pel diumenge 25, amb la finalització del dispositiu especial.
Durant aquests darrers dies, la Biblioteca Joan Margarit obre cada dia de 10 a dos quarts de 2 i de 4 a 10 de la nit, mentre que el Centre Cívic Soledat Sants i Serafini manté l'obertura de dilluns a diumenge de 10 del matí fins les dues de la matinada. Els espais estan habilitats des del mes de desembre per facilitar l'estudi i la preparació de proves acadèmiques. I això ha estat tot. Tornem amb més informació a l'informatiu complet de la UNA. Fins ara.
Ràdio t'esperc 98.1 M&M Ràdio t'esperc
Fins demà!
Bona nit.
And all of these moments just might find their way into my dreams tonight But I know that they'll be gone when the morning light sings or brings new things For tomorrow night you see that they'll be gone too Too many things I have to do But if all of these dreams might find their way into my day-to-day scene
Bona nit
Bona nit
Escoltes ràdio d'Esbert, sintonitzes ràdio d'Esbert, la ràdio de Sant Just, 98.1. Ràdio d'Esbert, 98.1. Ràdio d'Esbert.
I seguim el magazín de Matins de Ràdio d'Esvern, seguim a la Rambla. Ara és moment de parlar de salut i és per això que encetem un nou espai de salut al dia, un espai que tenim en col·laboració amb el CAP de Sant Just d'Esvern. Belén, bon dia. Bon dia. Com estàs? Com a tot? Molt bé, estupendo.
Presenta'ns una mica a la taula d'avui perquè estem bastant apretats aquí a l'estudi, hi ha bastanta gent, ens fa il·lusió també tenir més veus i també el tema que tractarem avui, tot teu. Sí, mira, avui venim a parlar d'un projecte que hem encetat jo, que soc la Belén, la nutricionista, la Noemi, que és la Rebec, la psicòloga del CAP, i la Janira, que s'encarrega de la part de la fisioterapia, o la fisió, i volem posar en marxa un programa que es dirà Salut amb Claudona,
que l'abordarem totes tres de manera paral·lela, no hi haurà cap que trati les coses de manera individual. Volem fer un abordatge que sigui molt multidisciplinar. Aquí estarà dirigit aquest programa que volem posar en marxa. Aquesta franja d'edat de les dones entre 45 i 60 anys
És una etapa de transició en què hi ha moltes dones que es comencen a trobar una mica pitjor. No saben ben bé el que els està passant i a nivell físic, a nivell emocional... Elles van veient que no estan al 100%. Llavors, el que volem és que això no es normalitzi, tot i que és una cosa esperable. No volem que es normalitzi, volem donar a entendre que això té un abordatge i que ho podem tractar de manera multidisciplinar.
Molt bé, perfecte. Doncs, Janira, Noemi, bon dia, com esteu? Benvingudes al programa. Hola, bon dia. Parlem una mica d'això, parlem d'aquestes tres claus que les hem dividit avui en nutrició, físio i psicologia, totes en marc d'aquest missatge central, que és el fet de parlar de salut en clau de dona. A nivell psicològic, Noemi, per on voldries començar?
Doncs m'agradaria començar per aquest missatge com més important, aquesta càrrega invisible que porten moltes dones durant aquesta etapa. Per què? Perquè molts cops durant aquesta transició, com ha explicat la Belén, es donen molts canvis a nivell emocional. Pot aparèixer més irritabilitat, ansietat, angoixa, més com una boira mental...
Insomni, que és molt important perquè tenim molts cops dones que ens consulten que venen, és que no puc dormir, etc. O no ho feia com abans i de cop i volta indagues una mica i veus que correspon a la franja d'edat, que han tingut recentment canvis hormonals, etc. I mai ningú els ha explicat que això pot ser degut al tema, que aquest insomni pot ser degut a aquests canvis hormonals. I també a un esgotament
No només una debilitat, sinó com un esgotament no només a nivell fisiològic, o sigui, físic, sinó que també a nivell psicològic. No sé si m'estic explicant, eh, que l'he fet aquí. I pel que fa a aquesta branca, la branca de la psicologia, com actuarà dins d'aquest projecte Salut en Clou de Dona? És a dir, quina serà la teva tasca a dins d'aquest projecte nou del CAP?
La meva tasca, com ha comentat la Belén, ho fem transversal, tot i que a la meva sessió ens centrem molt més en aquesta gestió emocional, com detectar aquestes emocions, aquesta irritabilitat, aquesta angoixa, com gestionar-la, proporcionar tècniques, aprendre a posar també límits, a dir que no, perquè molts cops també a les dones se'ns carrega de moltes tasques o d'aquest rol de cuidadora.
i hem d'aprendre a dir que no, a prioritzar-nos, a mirar com està la nostra salut en general, no només el benestar emocional, sinó que es composa per diferents àmbits i tots són prioritaris, llavors, jo que sé, no només activitat física o nutrició, sinó com més un estil de vida i veure on s'ha de ficar com una mica més de...
empuja, ara no em surt la paraula en català com un puix per treballar tot això i també farem una miqueta de tema de relaxació d'autocura perquè la dona es prioritzi Perfecte
Pel que fa a la branca de fisioterapeuta, Genira, hem de parlar també que moltes vegades el malestar o les situacions que hi ha a la nostra vida que generen també es manifesten en el nostre cos. Exacte, sí, sí. No és casualitat que en aquesta etapa de la nostra vida comencin a haver-hi més dolors, més rigidesa...
hi ha més lesions, el sol pelvià comença a afectar-se, a vegades apareix incontinència, ens passen moltes coses. I és que pensa que a partir dels, aproximadament, a partir dels 40 anys, tots perdem massa muscular, a un ritme bastant accelerat. Llavors, això es comença a notar. Perfecte. Quines coses hem de tenir en compte i què és el que es durà a terme al llarg d'aquestes sessions en clau de fisioteràpia?
Doncs et faig spoiler, però farem activitat física. Parlarem de l'activitat física. Quina és la que ens interessa? Perquè no ens valen totes. Haurem d'enfocar el treball muscular i també referent al tema osteoporosi, que no hem parlat de moment...
Penseu que amb la caigua hormonal també ens apareix l'osteoporosi com a conseqüència. Llavors necessitem un exercici específic que ens ajudi a aquest calç que ja ens dirà la Belén com l'hem d'introduir a la nostra dieta. De quina manera fem que aquest calç ens arribi a l'os i no se'ns quedi en el torrent sanguini.
Doncs per una banda tenim el tema de la psicologia, de com portar també aquesta situació, aquest moment de la nostra vida. En aquest cas, com comentàvem, és un projecte que està enmarcat en clau de dona i que fa l'etapa d'edat de 45 a 60 anys.
Hem parlat també a nivell de fisi o com ens pot ajudar la genida també amb aquestes tècniques i també amb aquests exercicis que es poden implementar, però la nutrició ve lenta és molt important en qualsevol moment de la nostra vida i més quan també hi ha canvis. Sí, exacte. El que passa és que m'encanta que hagis passat per davant de la nutrició la psicologia i la fisioteràpia. Perquè és veritat que es dona com molta importància a la nutrició i de vegades ens quedem només amb la nutrició.
Quan notem aquests canvis, sobretot del cos, és com el més evident. El que més preocupa, encara que és molt preocupant, no poder dormir, que hauria de ser preocupant que estornudis i ja t'escapi una mica de pipi. Sembla que focalitzem sempre amb el greix abdominal, que sol ser una de les coses que és veritat que més afecten. Quan hi ha aquest descens dels astrogens, hi ha més facilitat perquè el greix s'acumuli a la zona de la panxa i això molesta molt.
Dir d'una altra manera, focalitzem amb allò que es veu i deixem enrere allò que no es veu. Clar, la imatge corporal és com el que més ens preocupa. Jo crec que al final ha de ser un tot, no? O sigui, no serveix de res. Potser no tenir aquesta panxeta i no estar psicològicament bé. O el que he dit abans, anar al gimnàs i posar-te a saltar la comba i que se t'escapi el pipi. Jo crec que són coses molt importants i per això és aquest abordatge multidisciplinar. I clar que l'alimentació és important i l'abordarem també amb aquest projecte
perquè hem de pensar que ens canvia el metabolismo. Aquí hi ha un canvi hormonal que afecta el metabolismo i de vegades ens oblidem que, igual que necessitem un tipus d'alimentació quan som nadons, quan som infants, quan entrem en adolescència o la dona quan es queda embarassada,
Quan comencem a perdre massa muscular, com ha dit la gent, a partir dels 40-45 anys, l'alimentació també ha de canviar i no li donem importància. No és només agafar greix, és que hem de tenir un tipus d'alimentació que tingui en compte la pèrdua de massa muscular, la pèrdua de massa òssia, que també és molt important pel descens dels astrògens. Llavors, al final és un conjunt de tot. Has de menjar bé, però també t'has de moure,
I has de fer, per exemple, ja us ho explica la Genira, exercici de força o exercici de baix impacte perquè aquest calci que nosaltres aportem amb la dieta quedi ben fixat a l'os. Llavors, no podem deixar-ho tot en mans de la nutrició. És la nutrició, però també és la part de la salut mental, és la part de la fisioteràpia. O sigui, ho hem d'abordar tot d'una manera conjunta perquè no és tan fàcil. Però clar que amb l'alimentació podem reduir, potser, els fogots, que també és una cosa que...
que sol ser molt visible amb aquesta etapa de transició, podem ajudar a lentir aquesta pèrdua de massa muscular també amb l'alimentació. Podem ajudar que no aparegui aquesta osteoporosi, aquesta falta de densitat de l'os. O sigui, podem fer moltes coses i jo crec que és molt convenient que...
que no ens quedem només amb l'alimentació, que repartim bé l'ajuda a totes les bandes aquestes que estem parlant ara. En pac, no? En pac, clar. Una mica el que dèiem, aquest triangle amb tres vèrtexs, i que els tres vèrtexs són importants i són vertebradors en aquest projecte.
Deixeu-me que trenquem mites, perquè ens heu portat aquí tres frases que crec que podríem desmitificar una mica, però una banda no només és menopausa, el fet aquest que moltes vegades en aquest cicle, en aquesta etapa de la dona dels 45 als 60, sembla que tot sigui concretament això, la menopausa, i no ho és tot. A nivell psicològic això també afecta.
Bueno, que si afecta, mare meva, la quantitat de dones que jo em trobo que no és que he vingut al metge perquè tal, i m'han dit que, potser és familiar això, és menopausa. Ah, bueno, doncs ja està, jo em quedo molt més tranquil·la, com que és menopausa, calaix de sastre. Sí, hi ha una part dels canvis hormonals que són deguts...
i que poden passar factura, per així dir-ho, però no només és això, no? La dona no només té una menopausa, sinó que té una càrrega familiar, té un estrès, té una feina, té moltes coses, no? No és invisibilitzat, no? Com que molts cops no es visibilitza suficientment aquesta...
Bé, durant tota la nostra vida en realitat, però durant aquesta etapa molt més s'invisitza com els símptomes que pot tenir la dona. I és com, ala, tot el que l'aix de sastre i no. Se li posa una etiqueta i se xopluga tot en la mateixa etiqueta. Exactament, no? Per altra banda, una altra cosa que podríem desmitificar seria allò de... És una cosa que s'ha d'aguantar, no? Allò de dir... No, les coses...
Hi ha coses que s'han d'aguantar, hi ha d'altres que, i de fet ho comentàvem en l'episodi anterior, Janira, que comentaves el tema aquest que a vegades donem per bones o per vàlides algunes coses que ens passen, com és natural que ens pugui passar això o l'altre, i realment, doncs no, si sentim un dolor, si sentim alguna cosa que no va bé o que no va com hauria d'anar, sempre és bo comentar-ho amb un especialista.
Exacte, el que tendim és a normalitzar, això és el que toca, això és normal, ens passa a totes. Bé, normal, potser diríem habitual, és habitual, però no per això hi ha una solució, hi ha tractament, hi ha maneres de fer, hi ha...
Hi ha moltes coses per fer. O sigui, no s'ha de donar com perquè és una fase que ja passarà i s'ha de passar. No, no. S'ha de passar, però la podem passar de diverses maneres. O sigui, la puc passar amb ajuda i de la millor manera possible o no. Això ja és una cosa que hem de saber.
Totalment, i tanquem parlant, Belén, que no és un problema individual, sinó que és un canvi biològic i vital, i això també s'ha de tenir molt en compte, perquè a vegades dona la sensació que es queda com en la superfície, en el fet que és un problema vital de la dona, és un problema individual, i realment no és així, és un tema, com comentàvem, és un canvi biològic i vital.
Clar, és una etapa més. I el problema d'això és que se li ha donat aquesta etapa de transició, que ja ho hem dit abans, una connotació negativa. I no té per què ser. O sigui, les dones passem per moltes etapes a la nostra vida. I totes són bones, i totes són acceptables, i les hem de normalitzar totes. És veritat que potser ens hem d'esforçar una mica més, però també t'has d'esforçar quan comença l'etapa fèrtil, i has de passar un embaràs, i has d'alletar aquest nadó, i després l'has de criar, que no és...
No és gens fàcil tot això, però això ho vivim com una cosa més positiva i en canvi quan entrem aquesta etapa de transició és com si fos algú totalment negatiu. Hi ha moltes cultures que quan les dones deixen de ser fèrtils és com si entressin en una altra categoria superior, comencen a ser tractades com a sàvies, hi ha molt més respecte, són referents d'aquesta comunitat i en canvi la nostra societat és com una cosa positiva.
com que s'acaba tot, és la fi de tot. Deixes de ser fèrtil, que és normal. Imagineu-vos que haguéssim de ser mares amb 45, 50, 55, que cada cop estem allargant més la maternitat. No ho sé, jo crec que a cada etapa de la teva vida li has de donar una mica el seu sentit. No passa res per deixar de ser fèrtil. Continua sent una dona totalment vàlida
per fer tota la resta de coses, excepte quedar-te embarassada. Llavors, no podem donar aquest missatge a la dona que totes les coses que li passen a partir dels 45-50 anys estan ocasionades per la menopausa, per la baixada aquesta d'astrogens. Què ha passat aquí? Que hi ha un segment de mercat molt important que la indústria ha vist molt clarament
que és que és una cosa que això ven molt. Ara tot és culpa de la menopausa. Se't cau el cabell, és la menopausa. T'engreixes, és la menopausa. Estàs trista, és per això no, doncs és per això. A lo millor no. Pot ser, però a lo millor no. Llavors anem a relativitzar i que les dones puguin continuar amb una vida totalment funcional a partir dels 45, que no s'acaba res, que és només una etapa nova. Aquest és el missatge que sobretot volíem donar avui.
És un canvi que s'ha de fer a nivell social, perquè el que tu deies és totalment cultural, hi ha una part, però al final la dona sempre se'ns ha exigit uns estàndards de bellesa que ara també estan patint la part més masculina i tal, però que sempre s'ha focalitzat en aquest cos perfecte, en no sé què, no sé quantos, clar, quan ja vénen aquests canvis i deixes de ser...
com interessant o visible per la indústria o pel que sigui. Has de ser sempre jove. Fa una mica de por potser veure dones de 60 que sembla que tenen 20. Jo crec que això no toca. Està molt bé ser una dona de 60 que sembla que tingui 60 anys i està estupenda. Però amb l'edat que té i amb l'edat que toca. No podem ser sempre joves. Això és una cosa que hem de començar a interioritzar perquè és el que ens estan venent. Llavors això genera molta frustració.
i a la resta de societat, com dèiem, el fet de normalitzar, de no fer broma amb això, que moltes vegades també, sobretot en els homes, és allò de dir, deixa la teva mare que té la menopausa, o aquestes coses que estan normalitzades. Si no, avui està amb la gent, segur que té la regla.
És una regla de menopausia. Jo vull pensar que això es pot canviar, però és una cosa que està molt instaurada en la societat i és una llàstima veure situacions com aquestes que ens pensem que és humor i això d'humor no té res. És inclús desagradable. És a dir, aviam, és que estàs una part, és a dir, un...
una etapa, un moment biològic de la dona, l'estàs com d'alguna forma menys preant, no? I al final, doncs, el que genera això en la dona, entenc, és també inseguretat i moltes altres coses. Per tant, intentem no fer-ho. Sisplau. Insto a tots els homes i a tota la gent que m'estigui escoltant, que a vegades tendeix a fer bromes amb això, que al final no és una cosa que faci gràcia, és una cosa natural, és una cosa de la vida i hem d'intentar normalitzar-la.
Família, doncs, una mica amb aquest missatge i també amb el missatge que Salut en Clou de Dona ha vingut per quedar-se i que ha vingut també per fer aquesta acció al nostre municipi. Us agraeixo molt aquest espai i també que esperem que en propers episodis en puguem anar fent una mica de seguiment d'aquest projecte. Perfecte. Moltes gràcies a vosaltres. Que vagi bé. Gràcies. Gràcies. Gràcies.
Start shining as your bones illuminate. First kiss just like a drug under your influence. Take me over you, the magic in my veins. This must be love. Boom!
No silver or no gold could dress me up so good. You're the glitter in the darkness of my world.
Bona nit!
Fins demà!
Quan compreu per internet, vigileu quina informació us dona el web sobre l'ús que farà de les vostres dades personals. Trobareu més informació a consum.cat o bé truqueu al 012, Agència Catalana del Consum, Generalitat de Catalunya.
Vols obrir els contenidors d'orgànica i resta amb el mòbil? BitPaid, l'aplicació que et permet obrir els contenidors de Sant Just amb el mòbil. Amb BitPaid també podràs consultar les teves obertures, comunicar incidències a l'Ajuntament i obtenir informació sobre residus. Descarrega't ja l'app gratuïta BitPaid per a Android i Apple i descobreix tot el que et pot oferir. A Sant Just, canviem així. Ajuntament de Sant Just d'Esvern.
T'he dit que no em venia de gust. Ja, però mira com estic. Ara no em pots demanar que pari. Carinyo, qui t'estima et farà plorar. Mira, la nova cap de màrqueting. Ui, ja et diré jo com ha arribat el càrrec, aquesta. Deixa'm estar pesat. Ui, ui, ui, mira que exagerada. Tia, que només t'he fet una broma. Tampoc has d'estar bona. Ni biologia, ni cultura, ni prejudici, ni broma, ni hòsties. Prou violències masclistes. Les violències vers les dones s'amaguen rere actituds quotidianes que semblen inofensives.
No ho són. No hi contribueixis. Departament d'Igualtat i Feminismes. Generalitat de Catalunya. Sabies que al teu municipi tens el servei d'ambici? Bicicletes 100% elèctriques per connectar amb el transport públic i que el teu viatge sigui millor. Mou-te de manera sostenible pels 15 municipis de l'àrea metropolitana de Barcelona. Per moure't bé, millor amb bici. Dona't d'alta ara a ambici.cat.
Nicotina, arsènic, cianur, poloni 210, neftalina, botà, quitrà. El fum del tabac perjudica també la salut dels qui no fumen. Fem un entorn lliure de fum per a tothom. CanalSalut.gencat.cat Generalitat de Catalunya. Doncs jo no separo la brossa. Em fa mandra. Tu sí? Esclar.
Marcel, cada cosa em toca, eh? Esclar. Reciclar és massa evident per no fer-ho. Envasos de cartró i paper, el contenidor blau o el covell del porta-porta. Generalitat de Catalunya. Sempre endavant.
Bona nit!
Another one busts the dust, ow! Another one busts the dust, hey!
Fins demà!
Seguim al magasin de matins de Ràdio d'Esvern. Seguim a la Rambla. Quatre minuts per tres quarts d'una del migdia. Ens dirigim ara a l'espai de psicologia del programa. David, buenos días, ¿cómo estás? Buenos días, Dani, ¿cómo estás? Bienvenido al programa. Pues nada, empezamos un poco hablando, poniendo en contexto el tema de hoy. No ahora falta mucho contexto porque...
Bona nit.
invadiendo la vía del sentido contrario. La fatalidad hizo que este accidente coincidiera con el paso de otro convoy de Renfe que viajaba desde Madrid hacia Huelva que también se salió de la vía y se precipitó por un terraplén de 4 metros de altura.
A partir de esta información nosotros lo que queríamos hacer hoy contigo David es poner encima de la mesa esas claves que probablemente pues también ahora mismo los psicólogos que estén desplazados al terreno, los psicólogos que estén trabajando pues en este operativo seguro que también están llevando a cabo con las personas pues que han sido víctimas de este accidente o con los familiares de las víctimas.
Con lo cual, empezamos un poco hablando desde el terreno psicológico, cuando hay una situación de este calibre, el cuerpo, la mente, ¿qué es lo primero que hace cuando una persona sufre un trauma de esta índole?
¿Como persona que le ha afectado el accidente o estamos hablando de familiares? Empezamos, si quieres, hablando de persona afectada y después hablaríamos del familiar. Bueno, aquí de entrada ya estamos en un punto de shock, ¿no? La persona que se expone a un accidente de este tipo se expone a una situación de choque, de choque emocional, de bloqueo...
De no entender bien bien qué ha pasado y luego a partir de ahí de entender si estás bien, si estás vivo, si realmente te pasa algo de casi como experiencia traumática. Porque a partir de ahí te toca entender que la vida te ha dado una oportunidad si sigues vivo.
Si has quedado herido, ver qué secuelas tiene y si te ha tocado el lado de fallecer, pues ahí está clarísimo, ¿no? No hay ya la reacción, el choque es por completo, ¿no? Pero imagínate los que sobreviven cómo pueden vivir una situación de entender que han estado muy cerca, ¿no? O que parte de la fortuna ha hecho que no estén en esta situación, ¿no?
Ahí se genera una situación de choque por tiempo donde cuesta salir. Pues sí, sí, efectivamente la situación es desesperante tanto para aquellas personas que lo han vivido en primera persona como aquellas que han tenido que asistir, aquellos familiares que han sufrido este accidente.
A mí me gustaría también hablar del hecho de que leíamos en la prensa estos días que, por desgracia, ha habido una de las personas que ha fallecido en ese accidente, que era tripulante de uno de estos trenes, y que había estado ya en otra catástrofe ferroviaria, se había salvado, estamos hablando de la catástrofe que hubo en 2013 anteriormente,
Si no voy equivoco, en Galicia, en la catástrofe que hubo en Galicia. De esa se salvó, pero de esta no ha podido salir con vida. Entonces, claro, es que esto nos habla mucho de lo que hemos hablado muchas veces aquí en el programa, ¿no?
El hecho de que a veces la vida tiene circunstancias y caminos que son realmente sorprendentes. El hecho de que tú te puedas salvar, tú puedas salir invicto de una circunstancia y que años después...
te vuelva a suceder algo similar, ¿no? Es realmente curioso. Hoy hablábamos también las efemérides, que una de las efemérides del día era un accidente de avión que sufrió Ernest Hemingway, que casualmente en dos días sufrió dos accidentes de avión, casualidades o no, pero realmente son cuestiones que también en el punto psicológico también tiene mucho debate esto, ¿no?
¿Crees que ya has vivido una situación traumática? ¿Te crees que a lo mejor ya no te tiene que volver a pasar? Como mínimo algo similar, ¿no, David? Hombre, ya de entrada suena sorprendente, ¿no? Imagínate que te toca el gordo de lotería y te toca otra vez, ¿no? Es como muy poco probable, ¿no? Pero fíjate cómo es la vida. Yo creo que la vida es azar y yo no lo sabía. Lo estoy escuchando por ti y me estoy enterando y me parece súper sorprendente, ¿no?
De hecho, sería una persona con una resiliencia buenísima después del primer accidente que no haya cogido una baja de por vida y que vuelva otra vez a su trabajo, a su funcionamiento normal, que quiera vencer pues toda aquella circunstancia y le vuelva a tocar, ¿no? Y esta vez pues de lleno, ¿no?
Claro. Ahora se está hablando mucho del paso a paso, de aquello que sucedió minuto a minuto, segundo a segundo. Han empezado a salir también a la luz los audios de los maquinistas. Hemos podido empezar a escuchar el maquinista de Irio, el maquinista respectivamente también...
la gente que está operando desde Atocha. Y estos audios lo que están generando es más información, pero también para las personas que han sido víctimas o familiares de víctimas, todo esto es una luz de sobreinformación que carga y recarga, David. Totalmente. Mira, una de las cosas que más difícil van a poder solucionar es dejar su cabeza en blanco. Que no vengan pensamientos, que no vengan imágenes, que no vengan...
tanto para los familiares como para los que han estado viviendo la situación. Toda esta clase de información lo que hace es que la cabeza esté totalmente en esa situación y hay que ver y es como si pudiéramos cambiar el pasado, pero no lo podemos cambiar. Tal vez este análisis le sirve a los que tienen responsabilidades con este accidente para que no vuelva a suceder, pero casi para la mayoría de nosotros que lo vemos con morbo,
Para los familiares y los que han estado allí lo pueden ver casi con dolor, ¿no? Todo lo que han podido vivir y lamentarse de que tal vez algo no estaba en su pleno funcionamiento, ¿no? Llevamos una temporada en nuestro país, pero también en el mundo en general, ¿no? Que estamos viendo situaciones realmente...
catastróficas, duras, complejas de digerir. Veníamos de hace un año de la Dana de València, que azotó la comunidad vecina. En este caso, también esta catástrofe ferroviaria, que es una de las más duras de los últimos años. Todo esto lo que hace es hacer mella en la población. Hay mucha gente que ahora tiene miedo y tiene desconfianza del tren, del sistema ferroviario de nuestro país.
¿Qué les dirías a estas personas que ahora sienten este miedo, este debate de decir, ¿ahora qué hago? Me tengo que ir aquí, me tengo que ir allí, ¿qué hago? Cojo el tren, tengo miedo. Es normal, por otro lado, este miedo, esta situación que de algún modo genera rechazo a este medio de transporte.
Lo primero que diría es que sientan ese miedo, que es normal, que lo tienen que sentir, que nos ha pasado un accidente muy grave y que yo cojo el tren, por ejemplo, la semana que viene y es normal que vaya con ese recelo. Pero por otro lado hay que entender todos los trenes que salen cada día desde múltiples sitios y no tienen un accidente ni una colisión.
Creo que la vida es un poco azar, ¿no? Igual que ese hombre que le ocurrió esto en Galicia fue capaz de volver a retomar su puesto de trabajo e intentarlo y le ha vuelto a pasar, creo que no estamos a salvo nunca de que nos pase algo, ¿no? Entonces la vida es encararla con fuerza, con coraje, entendiendo que esto es algo que puede pasar. Y no por eso no evitar que tengan miedo. O sea, es normal y ha habido un accidente, pues lo primero que pregunta la gente, oye...
Las cosas suelen ir bien. Muchas veces no nos preguntamos que vivir es casi difícil porque vamos en coche, tenemos tanta vulnerabilidad, pero nos creemos casi invencibles hasta que pasa algo así. Totalmente.
A mí me gustaría hablar ahora de los voluntarios, de aquellas personas que de forma voluntaria, sin nada a cambio, dejaron aquello que estaban haciendo en ese momento en su vida para volcarse en este accidente, en ayudar, en colaborar de forma pues con codo a codo con las autoridades, con todos aquellos...
que se desplazaron allí todos los cuerpos de seguridad, que se desplazaron también los servicios de emergencias. Esta gente, concretamente la de la población de Adamud, que ha hecho este gesto que es impecable y que realmente habla mucho de la población, de la solidaridad y también de lo que somos aquí en nuestra casa, en nuestro país, que esto muchas veces se pone...
Se pone en duda que a veces vemos comportamientos bastante egoístas, que en el día a día es lo que más se destaca. Pero cuando hay situaciones de este tipo, la solidaridad, el hecho de estar allí, el acompañar.
¿Cómo afecta a estas personas, estos voluntarios que vieron por primera vez esta imagen? Nosotros hemos visto siempre en la televisión, en la radio lo hemos escuchado, imágenes, testimonios que han pasado por un filtro. Nos han enseñado la verdad, la cruda verdad de lo que se vivió esos primeros minutos. Ellos sí que lo han visto. Han visto los cadáveres, han visto toda la situación de incertidumbre
Y salía el testimonio de un niño de 16 años que lo ha explicado, lo ha relatado en los medios. Hoy también salía en redes explicándolo mejor porque se sentía que en los medios no le habían dado la oportunidad de hacerlo de forma amplia y lo ha hecho en sus redes explicando que él estaba pescando con su familia y cuando volvieron de pescar se encontraron con el accidente, que fueron a ayudar y que el chico con 16 años ha visto muertos...
Pero él siguió adelante, siguió ayudando, ayudando, ayudando. Claro, todo esto también es una mochila enorme, una carga enorme. Es una mochila enorme. Yo creo que siempre que ha habido un desastre de este tipo, natural, accidente, creo que la sociedad es bastante altruista, es bastante colaborativa. Yo creo que podemos dar gracias de todas las personas que ayudan.
Pero luego sí, por otro lado, a veces está la voluntad de ayudar y luego el shock también que te llevas, porque, como tú bien dices, es una mochila, ¿no? Ver a alguien que puede tener incluso las tripas fuera, imagínate, ¿no? Por el choque, pues es bastante duro. Creo que a veces también hay esa voluntad de querer ayudar y a veces hay que sostener lo que uno se va a encontrar y no siempre es fácil, ¿no?
Totalmente. Sí, sí, es así. Y al final también es lo que queríamos destacar un poco, el hecho del trabajo voluntario que han hecho estas personas, pero que también va a ser una mochila que van a cargar durante mucho tiempo, que van a tener que trabajar. El mismo chico lo decía, decía, claro, yo ahora mismo estoy bien, pero de aquí a unas semanas yo a lo mejor voy a necesitar ayuda, voy a necesitar aterrizar todo esto, porque yo he vivido una experiencia realmente traumática. El hecho de hacer frente a una situación...
Para la que no estamos preparados, nadie, absolutamente nadie. Bueno, en fin, venimos un poco a nuestro hogar, venimos a Cataluña, porque aunque lo que queríamos destacar hoy es el accidente de Adamuz, también queríamos hablar, aprovechando que estamos hablando de estas catástrofes ferroviarias, del accidente que hubo en Jelida, que hubo aquí en Cataluña, pues nada, ni 48 horas después del accidente de Adamuz.
En este caso, en Yelida, lo que hubo es un descarrilamiento por un muro de contención que se enterrocó justo con el paso del Rodalías, del tren. Hay un fallecido, es un chico de 27 años que era estudiante en prácticas de Sevilla, procedente de Sevilla, que en este caso estaba aquí en Cataluña haciendo estas prácticas para Rodalías.
Y, bueno, claro, en este caso volvemos a ver, pues, también el despliegue, la movilización, el parón que ha habido de Rodalías casi 48 horas sin transporte ferroviario en Cataluña. Claro, esto es, digamos, el titular, lo que estamos viendo estos días. Pero el hecho es que la demanda es que durante mucho tiempo la gente que se desplaza en tren, que se desplaza en Rodalías...
Se queja y está criticando fuertemente desde hace mucho tiempo que las condiciones no son las que son. La gente va con miedo al trabajo por si llega o no llega. La gente va con miedo a estudiar porque tiene un examen y sabe que si coge el tren de las 6 no llegará, tiene que coger el de las 5. Claro, esto también es una presión brutal para toda esta gente que se tiene que desplazar. Recordemos que, como decía nuestro compañero Joel Rawan en el espacio anterior, es un derecho. La movilidad es un derecho.
Totalmente. Y yo creo que aquí las personas que son responsables son las que deben ayudar a que las personas tengamos una calidad de vida mucho mejor y no teniendo ese miedo, ¿no? Y ese miedo se combate a base de hacer bien las cosas, ¿no? Se supone que si todo tiene un sistema de calidad, pues algo no estaba funcionando, ¿no?
Totalmente, totalmente. Pues ya para ir cerrando un poco el espacio de hoy, David, me gustaría que diéramos unas pequeñas claves, unas pequeñas tips o recomendaciones para aquellas personas que a lo mejor tienen algún familiar cercano, alguna persona, algún amigo, algún conocido que ha estado en esta situación o que ha vivido situaciones difíciles.
de riesgo por su vida y que en este caso estas tragedias nos lo recuerdan. Estos tips que vayan relacionados un poco que a veces hay que escuchar. Lo que necesita esta persona es sentirse escuchada. Cuando hay estas tragedias muchas veces lo que intentamos es
quitarle hierro o estar allí como intentando y me gustaría que pudiéramos hablar un poco de esto antes de cerrar el espacio. Claro que sí y es muy bueno lo que comentas Dani porque normalmente intentamos buscar el lado positivo de las cosas y aquí creo que no se trata de eso, se trata de acompañar, permitir que la persona exprese cómo se siente, permitir la emoción, sea la que sea y no cortarla.
Sino que estar al lado de la persona que lo necesita, dejando que despliegue lo que sienta, lo que necesite. Solo desde esa manera lo va a poder trascender. Si intentas que esa persona, porque no la puedes sostener, pase a una emoción más positiva o pase a estar en otro estado de ánimo, ahí es cuando viene esa parte de no poder evolucionar. Es de enquiste, de bloqueo, de no poder trascenderla. Entonces es siempre respeto a la emoción
Escucha, escucha a uno mismo. Si estás con alguien, acompañarla, escucha, sin interferir. Cuanto menos interfiera, mejor en el proceso. Ya somos máquinas perfectas. Lo que nos falla es que a veces nos asusta tal y como somos. Si nos dejáramos ser, trascenderíamos incluso situaciones de este tipo, que son muy jodidas.
Pues dejarnos ser, me quedo con este titular, el hecho de dejarnos ser y de escuchar también en estas situaciones a la persona afectada, a la persona que ha vivido pues esta situación que evidentemente es de desasosiego y que en estos días pues es el foco de atención de todo un país, podríamos decir, de todo el mundo porque se ha hecho eco en todas partes de este accidente.
Pues David, muchísimas gracias por poner este punto que queríamos también dar a nuestra audiencia, este debate, este también punto de información sobre la situación psicológica que están viviendo estas personas afectadas por la tragedia. Gracias a ti por el espacio. Un abrazo.
I fins aquí la Rambla d'avui.
Moltíssimes gràcies a tota la gent que ha fet possible el programa d'avui divendres. És un plaer estar amb vosaltres un dia més aquí al 98.mfm, Ràdio d'Esvern. Avui hem parlat de notícies, hem parlat també d'actualitat i, com no, hem pogut fer referència a l'espai de l'entrevista del dia. Hem parlat amb l'IFP Antoni Algaró. Hem tingut moltes seccions, les podeu recuperar totes al www.radiodesvern.com. Tornem dilluns. Que sigueu molt feliços. Adéu-siau.
Fins demà!