es desplacen a l'atenció primària per poder donar suport en aquestes patologies més lleus i ajudar també a pediatres i metges de família. Això ha estat la novetat i això ha fet que el nombre de visites de salut mentals en els CAPS s'incrementin. Clar, perquè un cop arriba un pacient a la consulta, com es determina si el seu problema és de salut mental o és de malestar emocional?
A veure, l'entrada al sistema és la pediatria fins als 14 anys i després la medicina de família. El pediatra o el metge de família valora això, valora si és per un cas de programa de col·laboració amb la primària, que s'atendria en el CAP, o de programa més complex que s'atendria en el centre de salut mental. Ara escoltes ràdio d'Esbert, sintonitzes ràdio d'Esbert, la ràdio de Sant Just.
Bon dia, passant sis minuts de les deu del matí, ara a Ràdio d'Esvern fem la Rambla.
El 23 de febrer de 1981 continua sent una de les dates més decisives de la nostra història recent. La de la classificació de nous documents havia de servir per aclarir dubtes i tancar debats, però el que hem vist aquests dies és sobretot una oportunitat perduda. Sabem més detalls, sí, però no tenim les respostes que durant dècades s'han reclamat.
I això no és menor. En una democràcia madura la transparència no és opcional, és una obligació. Els papers coneguts confirmen en gran part el relat oficial, però ho fan a partir de reconstruccions, informes i testimonis i no de proves directes. I és que falten les converses clau, les gravacions que molts asseguren que van existir i documentació rellevant sobre les comunicacions entre els protagonistes del COP.
Sense aquests materials la història continua incompleta i mentre això passi la desconfiança també persistirà. A més, els mateixos documents apunten a una realitat més complexa del que durant molts anys s'ha explicat. No tot es reduïa a un grup de militars. Hi havia context polític, pressions i possibles complicitats civils que encara no s'han acabat d'aclarir.
Saber fins on arriba aquest tema no és cap caprici histereogràfic, és una qüestió de qualitat democràtica. No es tracta d'obrir ferides ni d'alimentar conspiracions, es tracta de respecte a la ciutadania i de rigor històric. La democràcia espanyola és prou sòlida per afrontar la veritat completa i, de fet, només serà més forta si ho fa.
Per això, la desclassificació no pot ser parcial ni controlada. Ha de ser total, ordenada i verificable. I ha de continuar fins que no quedi cap dubte essencial. El 23F no és només passat, és un recordatori permanent que la democràcia es defensa amb institucions, però també amb memòria i transparència. Sense llum, la confiança s'afebleix. Amb tota la veritat, la democràcia s'enforteix. Soc Daniel Martínez i ara comença la Rambla.
I tanquem aquest mes de febrer amb el programa d'avui, el mes en què li quedarà un dia, el de demà, el 28. Recordeu que aquest mes té un parell de dies menys i en aquest cas el tanquem demà dissabte. Nosaltres, però, a nivell radiofònic, el tanquem avui, tornarem amb la setmana vinent, amb el 2 de març començarem setmana i començarem més.
Per tant, avui el que fem és fer un repàs del sumari d'avui divendres 27 de febrer. Tindrem les notícies de Sant Just, tot seguit també farem un repàs de les portades dels diaris amb Mariona Sales i tancarem la primera hora amb les efemèrides i amb el temps amb en Carles Rius.
A la segona hora, entrevista del dia, Amador Saiz ens visita per parlar del CUP i de l'esmorzar de Forquilla que es celebra demà dissabte al Mercat Municipal. També parlarem d'actualitat política amb Joel Reguant i tancarem el programa amb l'Aranxa parlant d'astrologia i amb en David Fernández parlant de psicologia.
Sigueu benvinguts i benvingudes un matí més al 98.fm a Ràdio d'Esvern. Soc Daniel Martínez. És un plaer estar amb vosaltres aquí a Ràdio d'Esvern en un dia que fa molt de sol, aquesta tònica que hem anat mantenint al llarg de la setmana i la veritat és que es gaudeix moltíssim. Estic arremangat i tot aquí a l'estudi perquè tinc una mica de calor, una sensació que feia temps que no m'hi trobava i la veritat és que és...
Hi ha una barreja de sensacions. És agradable, però per l'altra banda també el que comentàvem amb en Carles aquests dies, no? Aquesta tònica que no és l'habitual en aquest temps, és a dir, aquestes temperatures pel mes de febrer no són normals, però després de tantes setmanes, després d'aquests mesos amb pluja, amb temperatures baixes i amb el temps constant, la veritat és que s'agraeix moltíssim aquesta setmana positiva a nivell meteorològic. Nosaltres arrenquem el cap de setmana, com sempre, amb una mica de música. Bon dia, arrenca la rambla.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Ei, ja t'has llevat? Doncs desperta bé que comença la Rambla. Tres hores de notícies, històries i personatges de Sant Just. I també alguna sorpresa més. Això és el que t'espera a la Rambla. Aquí hi ha de tot. Riures, música i aquella entrevista que et fa pensar Ostres, jo aquest el conec.
De dilluns a divendres de 10 a 1 al 98.ufm i al www.radiodesvern.com. La Rambla, el matí que no s'adorm mai. Smooth jazz. De dilluns a divendres de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. Smooth jazz.
100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Les teves tardes ja tenen refugi. Soc el Jaume Elias i arribo amb la tercera temporada del Refugi, el programa més fresc, dinàmic i jove de la ràdio, de dilluns a divendres de 5 a 7 de la tarda. T'acompanyarem amb humor, informació i molt bon rotllo. Vine a riure, a reflexionar i, sobretot, a passar-ho molt bé. Sintonitza el 98.1 FM i segueix-nos a les xarxes socials.
El refugi, on les teves tardes se't faran molt curtes...
La sardana va de baixa. La resposta a aquesta pregunta que us tortura és no pas a Sant Jus d'Esvern, perquè a Ràdio d'Esvern s'emet un nou programa dedicat a la sardana i al seu món. Es diu Jus Sardanes i té per objectiu dinamitzar el panorama sardanista local. Jus Sardanes s'emet els divendres de 8 a 9 del vespre i els dissabtes de 10 a 11 del matí, però també el podeu escoltar per internet a radiodesvern.com. Soc en Josep Soler Pareta i presento Jus Sardanes. Us hi espero.
Bits. Molt més que nits d'electrònica. Bits. Ara divendres, dissabtes i diumenges a 10 a 11 de la nit.
Hi ha una cara de la música que sovint no escoltem. A Cara B girem el disc per descobrir històries amagades entre cançons d'ahir i d'avui. Una hora setmanal de viatge sonor, amb relats i emocions que connecten passat i present. Cara B, l'altra cara de la música moderna. No te la perdis.
i seguim el magazín de matins de Ràdio d'Esverns, seguim a la Rambla, aquesta introducció musical ha sigut més llarga del que és habitualment, perquè hem tingut un problema amb el document, no el trobàvem, saps? M'ha recordat una mica el capítol aquell de la Paquita Sales, aquell del mail, què mail? No hi mail, què mail? No hi mail, pones una mica això, no hi mail. Doncs ja el tenim, ja tenim el document. Mariona Sales, bon dia. Bon dia, Dani. Com estàs? Molt bé, avui divendres, solet, així que de moment tot comença molt bé.
Escolta, l'aire no t'ha fet cas, eh? S'ha apagat. No, no, aquest catxarro no ens fa mai cas. Sí, sí, sí, jo m'he hagut de treure la de sudadora avui. Té que un rato entraràs en fred perquè això no tira. Estic amb màniga curta, o sigui que imagina't, no, no, avui és per flipar, no és normal amb mi, eh? Això avui no és normal amb mi. Però sí, sí, avui no furula l'aire, no sé, no... Veurem què passa, haurem de trucar al servei tècnic, ergo, al Carles. Al Carles, exacte.
Escolta'm una cosa, que acabem de decidir el Sergi i jo, el Sergi, perdó, el Sergi i jo hem decidit una cosa i és que a partir d'ara, a partir de són les 10 i 19 minuts d'avui, 27 de febrer, consolidarem una secció de pífies a la Rambla. Vaja. O sigui que has d'estar molt pendent del que dius i com ho dius perquè tot pot ser que acabi a la secció de pífies de la Rambla que començaran breus. O sigui, si te'n calles, per exemple...
Entres a les pífies, eh? Sí, sí, sí. Bueno, et dic una cosa. Tot això ha sorgit que he arrencat el programa dient arrenquem la gambla. La gambla. Sí, totes les erres les he juntat i no s'entén res. Els oients que estaven des de casa escoltant-ho segur que se n'han adonat perquè normalment dic no sé què, no sé quant, doncs comencem amb una cançó. Bon dia. I avui he dit arrenquem la gambla. I ho he barrejat tot i arrenquem la gambla. I dic aquí s'ha de fer una secció de pífies.
Sí, sí, doncs mira, Sergio ves preparant l'editor perquè... Paper i boli i aquí a fer secció d'atícies. Sí, sí, hem d'omplir forat d'alguna manera, és que és tremendo això. Molt bé, vinga, anem a fer els titulars. Avui parlarem del ple de Sant Just que aprova l'adhesió a la taula de Senzallarisme i la modificació del PGM. També parlarem de les dues autores de Sant Just que guanyen els Premis Finestres de Narrativa 2026. Felicitats.
A les dues guanyadores, Irene Pujadas i Silvana Vogt, de les quals parlarem a continuació. I també parlarem que Sant Just acull una exposició per combatre la discriminació per edat. Doncs arrenquem amb política, Mariona. Arrenquem parlant del ple municipal.
Exacte, i és que el ple municipal de Sant Jús ha aprovat diverses mesures en matèria social, urbanística i esportiva, i la sessió ordinària, que era corresponent al mes de febrer, es va celebrar ahir i es pot recuperar, com sempre, el canal de YouTube de l'Ajuntament. Entre els principals acords, el plenari va donar llum verda a l'adesió a la taula de sensellerisme del Baix Llobregat, amb el suport majoritari dels grups municipals.
També es va aprovar el nomenament d'Ibon Vilar com a jutgesa de titular del jutjat de Pau, així com l'aprovació inicial de la modificació puntual del Pla General Metropolità per regular la densitat i els usos en planta baixa al nucli antic i altres zones del municipi. En l'àmbit esportiu es van aprovar les bases per atorgar subvencions esportistes que participen en competicions oficials i escoles i centres de dansa.
Pel que fa a les mocions, el ple va aprovar la proposta del PSC en defensa del nou model de finançament autonòmic i la moció presentada per la CUP, Esquerra i Junts per incorporar criteris lingüístics en la contractació pública i l'atorgament de subvencions. En canvi, es va rebutjar la moció d'Esquerra i la CUP per impulsar un model de seguretat democràtic, preventiu i de proximitat.
I seguim parlant de més qüestions, marxem a cultura, Mariona. Exacte, i és que les escriptores Sant Justenques, Irene Pujades i Silvana Boc han guanyat els Premis Finestres de Narrativa en les categories en català i en castellà respectivament. L'anunci es va fer ahir 26 de febrer, durant l'acte d'entrega celebrat al vespre, on es van donar a conèixer les obres premiades.
Pujadas ha estat reconeguda amb la novel·la La Intrusa, mentre que Boct ha obtingut el guardó en castellà amb el fino arte de crear monstruos, consolidant el protagonisme de Sant Jus en l'escena literària actual. Amb dos premis distingeixen la qualitat, l'originalitat i l'audàcia narrativa de les obres publicades l'any anterior, i bé, els Premis Finestres són impulsats per la Fundació Finestres i estan dotats amb 25.000 euros nets per categoria i s'han convertit en un dels reconeixements destacats del panorama literari.
el doble guardó per les dues autores de Sant Just, doncs, reforça la presència i la projecció de la creació literària de Sant Justenca. Em sembla molt fort, això. Sí que ho és. I era fort que estiguessin dins les deu finalistes, o sigui, és coincidència, dues Sant Justenques, al final, Sant Just, doncs, és un poble relativament petit. Després, que estiguessin entre les tres finalistes era com, ostres, quina bona notícia per la cultura de Sant Justenca. I va, i guanyen les dues. Ahir va ser un dia gran per la cultura de Sant Just.
Totalment, totalment. La veritat és que és una casualitat que poques vegades a la vida jo crec que passarà això, aquesta efemèria, el fet que dues autores en Justenques coincideixin en recollir el guardó, cadascuna en la seva categoria respectivament, en català i en castellà.
I bé, doncs, no ho sé, ara tinc ganes de tornar-les a entrevistar, mira el que et dic, eh? Ara tinc ganes de parlar, però juntes, eh? Amb elles dues juntes seria xulo tenir una conversa perquè realment, doncs, em fascina que hagi succeït així i que també, doncs, s'ho mereixen molt i la gent al poble està molt contenta, eh? Avui m'he trobat el Pep del celler de Can Mada i em diu que ha guanyat
t'ha guanyat la Silvana, ja la pots felicitar. La gent està emocionada i això és una il·lusió. És evident perquè al final acaben de guanyar un premi, però tothom que sé que ha llegit els dos llibres només m'ha passat crítiques positives. Sí, eh? Elogis. Que fort.
Home, a veure, pinten molt bé els dos, eh? Per com els expliquen també elles mateixes i pels comentaris que he sentit, els dos pinten molt bé. Són originals, té pinta que són fàcils de llegir i molt entretinguts i jo crec que em poso les piles i seran de les meves pròximes lectures, eh?
Em sembla estupendo. Molt bé, doncs passem a l'última notícia del dia, parlem de societat i marxem a parlar d'aquesta exposició que també ens planteja el fet de l'edat i que també ens posa en debat el tema de l'edadisme.
Exacte, estem parlant de la mostra itinerant Edatisme 0, alliberem l'edat de prejudicis i discriminacions, que arriba al Centre Social El Milenari el 2 de març, amb l'objectiu de sensibilitzar la ciutadania sobre la discriminació per motius d'edat. L'exposició es podrà visitar fins al 16 de març i vol promoure la reflexió sobre els estereotips, prejudicis i actituds que afecten persones de totes les edats.
La iniciativa planteja l'edatisme com una problemàtica social, sovint invisibilitzada, que es manifesta en àmbits com el laboral, el sanitari o el social. A través de materials divulgatius, l'exposició convida a qüestionar creences i fomentar una mirada inclusiva i respectuosa, destacant la importància de construir una societat lliure de discriminacions.
És un acte organitzat per l'Ajuntament de Sant Jus amb la col·laboració de l'àrea de sostenibilitat social, cicle de vida i comunitat de la Diputació de Barcelona i s'emmarquen les accions municipals per promoure la igualtat, la convivència i el respecte entre generacions.
Farem un breu repàs, un palet més ampliat que l'inicial d'aquests tres titulars. Avui hem parlat del ple de Sant Just que aprova l'adhesió a la taula de sense llarisme i la modificació del PGM també dona suport a subvencions esportives i emocions sobre finançament autonòmic i criteris lingüístics en la contractació pública. Hem parlat també de dues autores de Sant Just que guanyen els Premis Finestres de Narrativa 2026. Irene Pujadas i Silvana Vogt s'imposen en les categories en català i en castellà amb les seves darreres novel·les.
i hem tancat aquest espai parlant que Sant Just acull una exposició per combatre la discriminació d'edat. El Centre Social al Milenari acollirà del 2 al 16 de març la mostra itinerant sobre l'edatisme impulsada per l'Ajuntament amb suport de la Diputació de Barcelona. Fem una petita pausa i tornem de seguida, en aquest cas, amb el repàs de les portades de diaris.
Les reserves s'esgoten. La sang segueix sent necessària. Una donació pot salvar fins a tres vides. Si tens més de 18 anys, vine a donar sang. No saps si alguna vegada seràs tu qui la necessiti. Dona sang. Salva vida. A Sant Just, el comerç, la restauració i els serveis de proximitat treballen amb il·lusió per créixer i donar vida al poble.
Sense anar més lluny, sis eixos comercials amb botigues, serveis i restauració que et fan la vida més fàcil. Barri Centre, Barri Nord, Barri Sud, Maslluí, Carretera Reial, Camp Mogulell i Gualdem Torreblanca. Descobreix-los i et dona suport al comerç local. Sense anar més lluny, comerç, serveis i restauració de Sant Just d'Esverro.
A Catalunya treballem en diverses mesures perquè tothom pugui disposar d'un habitatge. Oferim ajuts perquè els joves puguin fer el pas. Construïm habitatges amb protecció perquè les famílies tinguin espai per créixer. I limitem els preus del lloguer per facilitar-hi l'accés. Perquè cada cop més persones ens puguem sentir a casa. Informa't d'aquestes mesures i ajuts a habitatge.gencat.cat Generalitat de Catalunya. El govern de tothom.
Els dimecres a les deu de la nit, fabricants de cançons. Un programa de converses amb artesans de la paraula cantada. Amb persones que a prop nostre fabriquen aquests artefactes poèticomusicals que ens fan viatjar. O bé amb persones que n'analitzen la seva alquímia.
Fabricants de cançons, una hora conversant sense presses, com si estiguessin prenent una copa sobre cançons. Aquí, a Ràdio d'Esbert, a un 98.1 de la freqüència modulada. Un programa conduït i realitzat per qui us parla. Meneu gausats.
I ara, portades de diaris. Repassem les portades dels diaris més importants a nivell de casa nostra, a nivell de país. Comencem amb la portada del diari Ara, que destaca diverses qüestions, passant per política i també passant per notícies a nivell internacional i cultural. Comencem parlant dels comptes públics, Mariona.
Exacte, diu que el dèficit fiscal es manté per sobre dels 21.000 milions. Diu que el mètode de flux monetari situa la diferència del 2022 en 21.092 milions d'euros i el de càrrega beneficia en 14.665. El dèficit fiscal del 2022 baixa respecte al del 2021 i passa de suposar un 9,6% del PIB a un 8,2%. En fotografia principal veiem a Míriam Nogueres.
I diu, del bo social al cotxe elèctric, què cau amb l'escut social? I diu, i els desnonaments? Junts va fer caure ahir el paquet de mesures, però va presentar la seva alternativa de desnonaments. Altres notícies del diari Ara d'avui parla del 23F i diu com van acabar indultats els implicats. També fa una peça sobre Estats Units i Iran, diu Viena, pròxima cita per evitar la guerra. I tanca portada avui al diari Ara amb una entrevista a la Ludwig van...
posen una cita seva que diu, en les adversitats hi ha les millors històries. Tu els has escoltat, la Ludwig Bang? No. Justament ahir, justament ahir, vaig agafar el pau i li vaig dir, escolta, crec que hauríem d'escoltar més la Ludwig Bang perquè molen molt. Ah, sí? T'ho juro ahir a la nit. I ara surten a la portada del diari, ara.
Doncs mira, sí, sí, els haurem d'escoltar. La veritat és que no, no els he sentit mai, tret de potser alguna cançó així solta, però no amb intensitat, allò de posar-me a escoltar-los, no, ho haurem de fer. Sí, a mi m'agraden molt, la veritat, són... A veure, salvant les distàncies, evidentment, no vull fer comparacions, cada grup té com...
Té el seu segell i la seva identitat, però serien un rotllo manel i amics de les arts, però una mica més mamarratxos, per dir-ho d'alguna manera. I són molt xulos, la veritat. De fet, el cantant del grup, el Quim, va estar treballant bastants anys aquí, al Canigó de Sant Jús. De debò m'ho dius. Sí, vam ser companys de feina.
i un noi molt divertit i ara estan tenint prou èxit, eh? Bastant, sí, sí. Molt xulos. Jo crec que per les miradetes que ens estem tirant el Sergio i jo està preparant una cançó de la Ludwig van per després. Sí, no? Perfecte. És que és un crac, és que és un crac. Perfecte, perfecte. Ja ho tenim preparat per després, per abans de les afemèrides poder posar una de la Ludwig, no? Què es diu? La Ludwig. La Ludwig, sí, aquest nom tan impossible de pronunciar que fa un homenatge a Ludwig van Beethoven
que és la Ludwig van de banda. Ah, doncs mira, no hi havia caigut. Mare de Déu, estic malament, eh? Sí, sí, no hi havia caigut, és veritat, Ludwig van Beethoven. És molt difícil de pronunciar, és molt xulo, molt graciós el nom, però als catalans ens fa una mica una putada. Sí, sí, nosaltres amb les Islas ja saps que tenim... Ludwig van. Sí, sí. Vinga, va, passem a la següent portada, passem al periòdico.
El precandidat de la presidència del Barça, Marc Siria, veu a la porta esgotat. Aquest és un dels titulars del dia al periòdico. També obren amb l'executiu català que aprova avui els comptes del 2026. El govern dedicarà 4.000 milions a la mobilitat. El projecte de llei de pressupostos inclou 2.006 milions per al descompte del transport, 1.357 per a infraestructures ferroviàries i 523 per carreteres.
Tenim una imatge, de fet és doble, és amb un titular, campanya hostil entre el PP i Vox, el candidat del PP a la reelecció, Alfonso Fernández Mañueco, i el candidat socialista, Carlos Martínez, en Pedro Sánchez. Estem parlant dels dos partits que deixen enrere...
l'etapa en què van compartir govern davant la cita electoral a Castellet-Lleó, mentre el PSOE confia a donar la sorpresa. Pel que fa als papers del 23F, reobren el debat sobre el retorn de Joan Carles I. Més qüestions titulen increment. El 18% dels candidats en les oposicions tenen més de 50 anys. Pel que fa a les addiccions, els hospitals alerten que el Txecmex
ja és un problema de salut pública. Tanca en portada amb un parell de notícies més. La primera, en aquest cas, J. Antonio Donaire, comissionat de turisme de Barcelona, en una cita seva als Fai Persones, diu que només el 8% dels turistes surten de Barcelona. I tanca en portada amb 12 anys a l'alça. El preu de l'habitatge ja supera els nivells de la bombolla del 2007.
Quatre minuts i escaig passen de dos quarts d'onze del matí. Marxem a la Vanguardia, Mariona. Doncs la Vanguardia obre amb la governabilitat. Diu que Junts uneix el seu vot a PP i Vox per tombar l'escut social del govern central. Diu que el rebuig de la pròrroga antidesnonaments arrossega les deduccions per comprar vehicles elèctrics o els límits de preus en emergències.
La fotografia principal d'avui de La Vanguardia és per Laszlo Krasnajorkai. Em perdonareu amb la meva lectura de... No és la primera vegada que el dius, eh? No, no. Ja l'has dit altres vegades i seguiré repetint que la Mariona té un do, que és que els noms complicats ella respira i els diu perfectament. Tinc un do que és que els llegeixo com a mi em sembla i sembla que quedi superbé com si l'hagués dit perfecte.
Jo hauria dit directament el Premi Nobel de Literatura. Hauria vist el nom i hauria dit el Premi Nobel de Literatura 2025 és... És Laszlo Krasmejorkay, clar. Pobre home, està escrit així, però a veure si es pronuncia així. Mira, et dic una cosa, la fotografia sembla tan simpàtic... Segur que no m'ho tindria en compte. Després del programa m'aniria a fer unes birres amb ell, mira el que et dic. Sí que és veritat. Sí, sí, sí, té cara de bona persona, té cara de ser una persona graciosa i estar...
Feliç al seu costat, per tant no crec que m'ho tingués en compte el fet d'haver assassinat el seu cognom i el seu nom també segurament. Doncs bé, aquest home és el Premi Nobel de Literatura 2025. Hi posen una citació que diu, avui no esperem el Masías sinó un fals profeta que ens menteixi.
I el veiem durant l'entrevista concedida a La Vanguardia. Altres notícies d'avui. Veiem que Cuba adverteix que es defensarà de tota agressió exterior. La Habana no pot confiar en l'ajut econòmic de la Xina per evitar l'ensorrament. També veiem avui a La Vanguardia que Feijó demana el retorn de Joan Carles I i la Cersuela ho deixa en mans de l'emèrit.
També fan una entrevista avui a Francesc Fajula i a John Hoffman, que és el director general del Mobile World Capital Barcelona i el CEO i director de GSMA. Hi posen una cita que diu «20 anys a Barcelona no era el pla del Mobile». També per tancar portada avui de La Vanguardia, parlen d'aquests nous premis que crea AENA, que si no m'equivoco és el premi literari que els pagarà més el guanyador.
Perquè ni més ni menys que l'obra guanyadora, que serà publicada en castellà i que s'anunciarà aquest abril, guanyarà un milió d'euros. Carai. Sí, sí. Però AENA no és el dels aeroports? Sí, sí, és el dels aeroports. Ah, sí, eh? Sí, perfecte, perfecte. De fet, crec que aprofitaven el lema d'aquests premis, que no sé si no me'n recordo, era llegir és volar.
Ah, mira. Que queda perfecta. Queda perfecta. Jo pensava que anava a dir volando contigo o alguna cosa d'aquestes, però llegis volar està bé. Llegis volar és el lema d'aquests nous premis que queda estupendo per l'empresa d'Aena, però això, ni més ni menys que un milió d'euros. Carai, qui els tingués? Sí, sí.
Si tens temps, Dani, ja estàs a temps de publicar un llibre, però no escriure, eh? Publicar un llibre abans de l'abril, pots optar aquest milió d'euros. Estic començant a suar, eh? Estic començant a suar. No ho sé, potser en els meus temps morts em dedico aquí a tac, tac, tac a picar coses. No, no, a més, amb lo difícil que és no tant escriure, que escriure al final no pot fer tothom.
Si no, que tal, publiquin. Això és complicat, eh? De fet, aquí al programa hem tingut una persona, el Pau Guilabert, que va venir fa unes setmanes, que explicava això, que té tres llibres, un acabat, de fet, dos acabats, un que està a punt, i que no...
I que a més li havien dit que tenien qualitat, que eren bons, però que potser pel que fa al mercat literari no acabaven d'interessar perquè no hi veien que es comprens molt, perquè al final, com tot, el capitalisme també ha fet molt mal a aquest sector i ara es consumeix d'una manera...
Doncs sense parar, amb un tipus de literatura concreta, i depèn del que vegin, doncs les editorials no aposten. I és una llàstima, perquè està bé llegir molt i està bé llegir moltes coses diferents. I de qualitat, a poder ser. Que t'han dit molt ara llegir allò d'una mica...
Com les hamburgueses d'un restaurant de menjar ràpid, que no direm el nom. Doncs una mica això, no? En plan, llegir allò que trobem a qualsevol lloc i a vegades, que està bé, però a vegades no parem l'atenció a dir això qui ho deu haver escrit i això per què ho han escrit, no? Si no...
No sé, ara per exemple estic llegint un llibre que es diu Invisible, que és de l'Eloi Moreno, que bé, m'està acostant perquè la temàtica és una mica complexa, va d'un nen que li fan bullying i relata el procés, el que sent ell mentre li fan el bullying.
I és francament dur, és a dir, el que sent un nen quan li estan fent bullying és francament dur, i en aquest cas jo crec que està ben copsat per part de l'autor. I bé, doncs jo sóc dels que enceta molts llibres a l'hora, ja ho he dit més d'una vegada aquí al programa, sé que és un crim això per molts. No, és depèn de la persona. És així, és així. Passem a l'última portada, marxem al punt avui.
I en l'últim diari, entrevistant a Lucy Lennox, directora de càsting, en aquest cas diu no fem documentals, fem viatges de la imaginació. Pel que fa a les estrenes de la setmana, Cecil de Hans s'enfronta a una intel·ligència artificial inquietant. El thriller La Residencia...
Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies.
I aquí jo faig servir una frase espanyola que m'agrada molt, que ¿qué tiene que ver el tocino con la velocidad? Una mica això, què té a veure ara la desclassificació amb què hagi de tornar aquest senyor? Però, sigui com sigui, això ja anirem seguint els passos que marca la política internacional, en aquest cas, perdó, la política nacional, la política espanyola.
Passem a parlar de les cròniques, passem a parlar d'un senador amb molt de poder que signa Aina Vives i també de Mai hem estat tan desinformats, una crònica de Telma Castro. Tanca en portada amb l'esportiu, el gol nord del Camp Nou per al dia de les eleccions. L'Ajuntament preveu validar la fase UC per al Barça-Sevilla.
Mariona Sales, que vagi molt bé el cap de setmana. Igualment, Dani. Llarg. Llarg. Una miqueta. Gaudeix-lo. Tu el tens més llarg que d'altres, però esperem que el gaudeixis molt. La setmana vinent et tornem a escoltar. I els butlletins, que els podeu escoltar a les hores en punt, trobareu la informació ampliada també a l'informatiu Edició Migdia i, com sempre, al www.radiodesvern.com Exacte, Dani, ens escoltem ara. Una abraçada. Fins ara. Adéu. A vosaltres, la Ludwig, aquí, a Ràdio d'Esvern.
He agafat l'últim tren que puja, he caminat sota la pluja, he plorat i em tremolaven les mans. Escrivint versos d'enyor per la que fa que el meu amor cremi més del que havia cremat mai abans. I ara baixo per les rambles i deixaré els carrers amples, no sé on vaig però sé que quan hi sigui ho sabré.
Vaig escrivint-li la cançó per cantar-la sota el balcón. El meu amor creix entre Alfàbrega i Llorer. Sonen avaneres, uns avisments amb bucarons. Hem brindat per l'amic Jäger i pels nostres dies bons. Els he dit que el teu malí que és el centre, un orbit al món. S'han rigut de mi per jove i m'han donat tres consells bons. Només vull anar als teus braços per plorar com un nen.
On t'has ficat aquesta nit? I buscant entendre la dansa no s'acaba l'esperança mentre sona el flaviol i el tamborí. I una noia amb els ulls foscos m'ha endevinat en l'horòscop que està amb tu, ho porto escrit en el destí. Però recordo el que t'agrada i crec que sempre et trobava on el bafle és el soberbi emperador.
Buscant llocs amb més volum, he mirat de creuar el teu rum entre el fons 10 i la ronda del Guinardó. Aquests antifeixistes desconfien d'un noi ros, porten samarretes de futbol i bufandes de colors. S'ha muntat una tangana davant les portes del camp, quan he vessat la palengana, on refreden les boldams. Només volia preguntar-los i per a cap d'ells no m'ha dit.
On t'has ficat aquesta nit? On t'has ficat aquesta nit? I escurant la matinada, li fotré una queixalada, un bon plat de patata i coliflor. El destí m'ha abandonat, penso mirant-me la ciutat, que ja es desperta entre els primers raig de claror.
aigüera, tot l'amor i la cambrera que em consola sempre que tu em deixes sol. Em farà passar l'estona, me'n vaig, adéu, Barcelona, la ciutat en la que no es pot mai el sol. Un revisor a la Sagrera m'ha virlat tots els diners,
maleïda nit de merda, no penso tornar mai més a la ciutat emmorellada de la teva habitació, on aquella matinada em vas convertir en lleó. Jo li vaig donar el meu cos frellabolir a l'esperit. On t'has ficat aquesta nit? On t'has ficat aquesta nit?
Quan compreu per internet, vigileu quina informació us dona el web sobre l'ús que farà de les vostres dades personals. Trobareu més informació a consum.cat o bé truqueu al 012, Agència Catalana del Consum, Generalitat de Catalunya.
Vols obrir els contenidors d'orgànica i resta amb el mòbil? BitPaid, l'aplicació que et permet obrir els contenidors de Sant Just amb el mòbil. Amb BitPaid també podràs consultar les teves obertures, comunicar incidències a l'Ajuntament i obtenir informació sobre residus. Descarrega't ja l'app gratuïta BitPaid per a Android i Apple i descobreix tot el que et pot oferir. A Sant Just, canviem així. Ajuntament de Sant Just d'Esvern.
T'he dit que no em venia de gust. Ja, però mira com estic. Ara no em pots demanar que pari. Carinyo, qui t'estima et farà plorar. Mira, la nova cap de màrqueting. Ui, ja et diré jo com ha arribat el càrrec aquesta.
Deixa'm estar pesat. Ui, ui, ui, mira que exagerada. Tia, que només t'he fet una broma. Tampoc has d'estar bona. Ni biologia, ni cultura, ni prejudici, ni broma, ni hòsties. Prou violències masclistes. Les violències vers les dones s'amaguen rere actituds quotidianes que semblen inofensives. No ho són. No hi contribueixis. Departament d'Igualtat i Feminismes. Generalitat de Catalunya.
Sabies que al teu municipi tens el servei d'Ambici? Bicicletes 100% elèctriques per connectar amb el transport públic i que el teu viatge sigui millor. Mou-te de manera sostenible pels 15 municipis de l'àrea metropolitana de Barcelona. Per moure't bé, millor Ambici. Dóna't d'alta ara a ambici.cat. Nicotina, arsènic, cianur, poloni 210, neftalina, botà, quitrà. El fum del tabac perjudica també la salut dels qui no fumen.
Fem un entorn lliure de fum per a tothom. CanalSalut.gencat.cat Generalitat de Catalunya Doncs jo no separo la brossa. Em fa mandra. Tu sí? Esclar. Marcel, cada cosa em toca, eh? Esclar. Reciclar és massa evident per no fer-ho. Envasos de cartró i paper, el contenidor blau o el covell del porta-porta. Generalitat de Catalunya. Sempre endavant.
Treu la llengua. Treu la llengua fora, al carrer.
És clar que s'ha de treure la llengua, però com puc treure la llengua? Com trec la llengua al carrer quan la persona amb qui parlo no treu la llengua? O a la feina, a l'escola, a la universitat, quan a les aules i a les sales de reunions ningú treu la llengua? Com trec la llengua a les xarxes comentant i compartint si la gent m'insulta per treure la llengua? O a internet, quan els cercadors no m'entenguin però jo vulgui continuar traient la llengua? Entra ja a la guia de l'activista pel català i descobreix tot el que pots fer per la llengua.
I ara marxem a les efemèrides.
Joaquim, bon dia. Bon dia, Dani. Com estàs? Molt bé, i tu? Molt bé, benvingut al programa de nou. Avui, amb les efemèrides del 27 de febrer, comencem repassant una mica aquestes efemèrides del dia d'avui que ens has portat, que has trobat.
res doncs com sempre ha trobat 5 que em semblen molt interessants i doncs ara les comentarem una mica barrejades no? una mica diferents perquè la primera per exemple és que tal dia com avui de 1996 es posa a la venda el primer videojoc de la saga Pokémon vermell i verd inici d'una de les franquícies més exitoses del món també que l'any 2005 en aquesta data la pel·lícula Mare adentro dirigida per Alejandro Amenávar guanya l'Òscar a millor film de parla no anglesa
I bé, doncs coincidint que aquest cap de setmana són els Premis Goya a Barcelona, és una molt bona oportunitat de tornar a veure aquest film espanyol, que bé, doncs és una de les pel·lícules insígnia de principis de segle, en aquest cas concretament d'Alejandro Amenábar.
També avui parlem que entre els personatges nascuts aquest dia es destaca el 1923 el de Dexter Gordon, reconegut saxofonista i figura clau del jazz. I tenim un parell d'afamèlides més avui, Joaquín. Bé, doncs també avui es recorda que el 2011 va morir en Pablo Muñoz Quesada, una actriu i l'única Miss Universe espanyola que n'hi ha hagut. Mhm.
I a més a més, avui, el 27 de febrer, es celebra el Dia Mundial del Transplantament d'Òrgans i Teixits, dedicat a fomentar la donació i conscienciar sobre la seva importància.
Molt bé, i tanquem amb una efemèride musical. Avui tanquem amb Bruce Springsteen, que tal dia com avui estrenava Greatest Hits, el primer àlbum recopilatori del cantant i compositor nord-americà Bruce Springsteen, publicat el 27 de febrer de 1995 a Columbia Records. Joaquim, que tinguis molt bon cap de setmana, que vagi molt bé, i ara a gaudir una mica de Bruce Springsteen. Que vagi bé. Fins ara.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Bona nit.
Fins demà!
I seguim el magazín de matins de Radio Desven, seguim a la Rambla, 6 minuts per arribar a les 11 del matí, d'avui divendres, 27 de febrer del 2026. Marxem ara al temps.
Carles Rius, bon dia. Molt bon dia, Dani. Com estàs? Benvingut al programa. Doncs gràcies. Aquí estem, de divendres, tu, amb moltes ganes. La veritat és que sí. La veritat és que avui és un divendres d'aquells que agafem amb ganes i amb il·lusió, amb il·lusió. Sí, com deia aquell. Sí, sí, perquè avui, doncs, arriba aquest cap de setmana tan esperat, amb bon temps, amb bona temperatura, amb cosetes interessants, com a mínim ara. Estàs fent la carta als reis, no? Jo he vingut amb calor avui, no sé què em passa. Jo tinc calor. Has vingut amb calor? M'he tret
M'he tret el jersey i he estat fent la primera part del programa amb màniga curta. Serà que tens fogots? Serà això. Quina temperatura tenim ara, Sant Jus? Imagina't, no sé, digues. Jo, 17 graus. 11? 11 graus, per això et dic que no sé per on has anat. Si no sé si ara l'Ajuntament de Sant Jus, pel carrer Bonavista, ha posat calefacció o alguna cosa perquè tinguessis calor. No, no, fa fresca. Avui hem baixat fins al 6, ara en portem 11...
Ahir a aquesta hora estàvem a tocar dels 15, ahir sí que fotíem una miqueta més de calor, però avui realment la temperatura està molt frenada, estan baixant les temperatures, hi ha una diferència de 3 graus amb la temperatura d'ahir, pràcticament estem a les portes de les 11 del matí, ahir s'arribava aquí Can Ginestar a les 11 del matí a 16 graus, i en aquests moments en tenim 11 a Sant Jus, o sigui que realment és una temperatura bastant més baixa, i la tendència és que les temperatures siguin bastant més baixetes.
No feu cas massa de TV3, perquè ahir TV3 ens estava dient que Barcelona avui s'arribaria a 19 graus tranquil·lament. Tenim aquestes boires baixes, sí que és cert que hi ha una certa influència de vents del sud i que de cara als propers dies els núvols aniran empastifats amb una mica de fang, perquè la inestabilitat que ens arriba d'entre avui fins dimecres va acompanyada de fang perquè ve una miqueta del sud.
Però vaja, tampoc no esperem precipitacions, però sí que hi haurà un progressiu augment de núvols. En aquests moments tenim força sol, però si mirem el Sadell i Meteosat en aquests moments podem veure com moltes comarques, podríem dir del Garraf, Baix Penedès cap avall, tenen forces núvols a punts del litoral fins al delta de l'Ebre. A Barcelona i a l'Hospitalet també hi ha molts núvols a prop del port.
en tota aquesta zona més propera al mar, i no entren a terra. O sigui, aquí tenim una miqueta la buirina, la mala visibilitat aquí davant de Collserola, però si mirem cap al mar veiem com tenim una miqueta més de núvols, i també cap al delta del Llobregat també hi ha alguns núvols. Aquests núvols a prop de la costa fa que les temperatures quedin frenades, però en canvi si te'n vas a l'interior, com ens deia ahir l'àstrid que venia...
que venia de la noia, deia, fot un sol espaterrany i aquí està gris. Això ens ho deien, sembla, dimecres. Aquestes situacions que a l'interior, les temperatures es disparen molt més, però a prop de la costa la influència marítima fa que les temperatures quedin una mica més frenades en aquesta època de l'any. Així doncs, avui, temperatures al voltant dels 16 graus a tot estirar, amb el migdia, amb uns núvols que tenen tendència a anar una miqueta més. O sigui, cada dia tindrem una mica més de núvols. No són dies espaterrans els que ens venen, sinó que són uns dies que estan en procés de canvi.
Ho diem perquè l'anticiclòs retira, es va confirmar en aquesta situació, de moment tindrem una entrada de sud-sud-oest que ens portarà aquesta polsa en suspensió, aquesta mala visibilitat, i si hi hagués precipitació seria en forma també d'aigua i fang, però no n'hi haurà.
i demà dissabte ens passarà el gruix d'aquests núvols, serà un dia que començarà bastant gris, al migdia s'obriran bastantes clarianes, o sigui, serà un dia així amb el cel enterbolit, el sol, tindrem més res sol que no pas sol, però al migdia s'obriran moltes clarianes i tindrem un temps bastant estable, sempre amb els núvols. Diumenge és un dia on tindrà més protagonisme el sol que no pas els núvols,
I unes temperatures que tiren avall. Avui ja hem vist que hem baixat fins als 6 graus de mínim, és la més baixa de fa bastants dies, i al llarg dels propers dies la tendència és que les màximes es vagin normalitzant. Què seria normal? 13 graus, no 17 ni 18. Llavors, a poc a poc...
Anirem normalitzant aquestes temperatures, demà dissabte més baixes, diumenge una miqueta més, diumenge ens quedarem en 14 o 15 graus de màxima només, o sigui que són valors bastant normals. I a la recàmera, ja per acabar, tenim dues línies frontals, una que ens afectaria en un principi dimarts i una altra que ens afectaria divendres i dissabte.
La de dimarts és molt poca cosa, ha anat perdent molta pistonada durant tota la setmana i creiem que dilluns ja portarem la notícia que dimarts no acabarà de ploure. Però vaja, si plogués, en aquests moments els mapes ens diuen que migdia podria caure alguna goteta. És molt poca cosa, però podria caure alguna cosa, amb un dia molt variable, molt canviant i amb un ambient una miqueta més fred.
dimecres, dijous, divendres de la setmana que ve, doncs, en pausa, i divendres podria arribar una línia frontal que ens podria portar precipitacions bona part del dia, que es podrien allargar durant la nit, que podrien portar precipitacions dissabte i diumenge, ho anirem seguint, perquè tenim un personatge, tenim una activitat a l'aire lliure el diumenge que ve, una que jo sàpiga, eh, suposo que veníem més, però aquí Sant Jus en tenim una, que és el Festival de Folk, i aquest Festival de Folk, doncs, es fa a l'exterior, hi ha calçotada, hi ha una miqueta de tot, i s'hauria de... És diumenge el Festival de Folk?
És diumenge, coincideix amb el dia de la dona, suposo que hi ha moltes activitats, manifestacions, o sigui que haurem d'anar seguint això. En principi hauria de ser divendres i dissabte els dies més complicats i diumenge hauria de fer més sol, però això ho anirem seguint la setmana que ve. Apuntat, Carles, 5 segons per les 11 del matí ho has clavat avui i res... Això que no veig al rellotge. Exacte. Et desitjo molt bon cap de setmana i que vagi molt bé demà a l'esmorzar de Forquilla amb el CUP, que precisament... Ah, ja t'espero. És l'entrevista del dia d'avui. Ah, mira. Molt bé, perfecte. A la segona hora. Fins ara. Fins ara.
Bon dia, us informa de Joan Bota.
Els pressupostos del govern de Salvador Illa ja són al Parlament, que els començarà a tramitar sense tenir el garantit el suport d'Esquerra Republicana, que és imprescindible per aprovar-los. Anem al Parlament. Albert Prat, bon dia. Què tal, bon dia. I aquesta hora comença a intervenir el president del Parlament, Josep Rull, per solemnitzar que la consellera d'Economia, Alicia Romero, li acaba de lliurar el projecte de pressupostos. El govern de Salvador Illa torna al format clàssic, ha deixat enrere el llapis de memòria i les tauletes digitals,
I Romero li ha entregat un tom, un dossier imprès de centenars de pàgines que recullen els comptes que vol aprovar el govern. Amb aquest ritual, doncs, s'activa el rellotge parlamentari i l'executiu encara no té el suport d'Esquerra, com deies, garantit, però tots dos han acordat dilatar els terminis per tenir més marxa per negociar.
Més notícies, Natàlia Ramon. La principal condició que posa Esquerra Republicana per negociar els pressupostos és la cessió a Catalunya de la recaptació i també la gestió del IRPF, i això s'ha d'acordar amb el govern espanyol. Doncs bé, la ministra d'Hisenda, Maria Jesús Montero, ha admès que no hi ha cap avenç en aquest sentit, però creu que es pot trobar un camí d'entesa si els republicans rebaixen la posició de màxims. N'ha parlat a la cadena CER.
En materia de IRPF en el día de hoy no tenemos acuerdo y por tanto hay que seguir trabajando y espero que pase algo parecido a lo que nos ha pasado con el modelo de financiación autonómica y que espero que eso nos permita también en el IRPF aprender del camino recorrido que es hablar, hablar, hablar y abandonar posiciones extremas.
I abans de rebre els pressupostos, el projecte de pressupostos de mans de la consellera d'Economia, el president del Parlament, Josep Rull, ha passat pel matí de Catalunya Ràdio on ha rebutjat el discurs d'Aliança Catalana que qualifica de profundament deshumanitzador. Rull ha defensat que el seu partit, Junts, marqui distàncies amb la formació de Sílvia Uriols. Hi ha determinats discursos que són un esmen a la totalitat justament al pensament polític de Jordi Pujol. Com el de Sílvia Uriols.
per exemple. Per tant, no veu possible que pugui haver-hi una aliança amb dos plantejaments tan allunyats. Jo defenso aquestes bases de Junts per Catalunya i sempre les he defensat. Per tant, és partidari dels cordons sanitaris. I sempre les he defensat.
En marxa, les eleccions agràries per escollir els representants del sector primari en els òrgans de negociació amb el govern durant els pròxims 5 anys. Hi ha cridats a les urnes més de 21.000 pagesos i ramaders i el 45% són a les comarques de Lleida. Anem fins al local de votació. Allà hi ha en Ramon Dalmau i l'Estela Bossoms.
Bon dia. Aquí voten sobretot pagesos i ramaders de l'Horta de Lleida, l'àrea rural que envolta la ciutat. Hem parlat amb uns quants votants, tots afiliats a organitzacions agràries i, per tant, tenien clar quina papereta havien de portar. S'enfronten 5 candidatures, Unió de Pagesos, JARC, Assaja, Unió de Petits Agricultors i Assemblea Pagesa. El moviment Revolta Pagesa no es presenta i demana el vot nul perquè entenen que el sistema no és prou representatiu. Ho hem comentat amb dos germans, el Xavier i el Manel.
Sempre hi ha coses a millorar, però és important, sobretot, donar veu a la pagesia, perquè dona la sensació que estem una mica abandonats, de la mà de Déu. Com totes les coses es poden millorar, però de moment només tenim aquest. I hem de seguir endavant. Es pot votar fins a les 7 del vespre. Ramon Dalmau, Estela Busoms, Catalunya, Ràdio Lleida.
El grup Love of Lesbian anuncia oficialment una aturada indefinida després de 25 anys de trajectòria.
Cuando yo solo era brisa, acuérdate bien que al no poder mirarme sabía... Diuen que no és una separació definitiva, asseguren que la banda, diuen en un comunicat que han anomenat l'art d'aturar el temps, necessita una pausa llarga que tindrà com a mínim una durada fins al 2029. Així ho han avançat, ho avançaven ahir, el Catalunya Nit, el líder del grup Santi Balmes. Sí, el 29, doncs alguna cosa farem, perquè...
l'aniversari del disc que ens va canviar la vida, que és 1999, és el 20 aniversari. Home, vull dir, segur que traiem el cap d'alguna manera. L'Ofa Flesbian deixa enrere 10 discos i gires multitudinàries, a més de discurs d'or i de platí.
D'aquí una hora comença el sorteig de vuitens de final de la Lliga de Campions de Futbol a Barça, que surt com a cap de sèrie. Sabrà si finalment s'enfrontarà a Paris Saint-Germain o bé al Newcastle. Els vuitenses jugaran a doble partit entre el 10 i el 18 de març amb la tornada al Camp Nou. El sorteig el seguirem en directe a la Sintonia de Catalunya Ràdio.
A la Lliga, el Barça rebrà demà un quart de cinc de la tarda al Villarreal. Ara s'entrena l'equip i a la una roda de premsa prèvia de Hans i Flick. Marco Betzecchi marca el millor temps de la primera jornada del Gran Premi d'Itàlia de MotoGP amb rècord de pista. Al darrere, el campió Marc Márquez a quatre dècimes. Àlex Márquez, sisè, també va directament a la Q2. Els altres dos catalans, Vinyales i Rins, a la Repesca i també Peco Banyaia. Demà a les 9, Curses Print, en directe a l'app de Catalunya Ràdio i Trescat.
El Barça-Duca i Patins jugarà la final a 8 de la Champions pel triomf 1-4 contra el Saint-Omer francès a la Champions d'Embol. Golejada del Barça contra el Zagreb, 46-26 avui a la Lliga Sobal. Granollers Oscar a les 7. Fins aquí les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, passant 6 minuts a les 11, us informa Mariona Sales Vilanova. El ple municipal de Sant Jús ha aprovat diverses mesures en matèria social, urbanística i esportiva. La sessió ordinària, corresponent al mes de febrer, es va celebrar el 26 de febrer ahir i es pot recuperar el canal de YouTube de l'Ajuntament. Entre els principals acords, el plenari va donar llum verda a l'adhesió a la taula de sense llarisme del Baix Llobregat amb el suport majoritari dels grups municipals.
També es va aprovar el nomenament d'Ivon Vilar com a jutgessa titular del jutjat de Pau, així com l'aprovació inicial de la modificació puntual del Pla General Metropolità per regular la densitat i els usos en planta baixa al nucli antic i altres zones del municipi. En l'àmbit esportiu es van aprovar les bases per atorgar subvencions esportistes que participen en competicions oficials i escoles i centres de dansa.
Pel que fa a les mocions, el ple va aprovar la proposta del PSC en defensa del nou model de finançament autonòmic i la moció presentada per la CUP, Esquerra i Junts per incorporar criteris lingüístics en la contractació pública i l'atorgament de subvencions. En canvi, es va rebutjar la moció d'Esquerra i la CUP per impulsar un model de seguretat democràtic, preventiu i de proximitat. Pel que fa a cultura, les escriptores enjustenques Irene Pujadas i Silvana Boc han guanyat els Premis Finestres de Narrativa 2026 en les categories en català i en castellà respectivament.
L'anunci es va fer el 26 de febrer durant l'acte d'entrega celebrat el vespre, on es van donar a conèixer les obres premiades. Pujades ha estat reconeguda amb la novel·la La Intrusa, mentre que Boct ha obtingut el guardó en castellà amb el fino arte de crear monstruos, consolidant el protagonisme de Sant Jus en l'escena literària actual.
Amb dos premis distingeixen la qualitat, l'originalitat i l'audàcia narrativa de les obres publicades l'any anterior. Els Premis Finestres, impulsats per la Fundació Finestres, estan dotats amb 25.000 euros nets per categoria i s'han convertit en un dels reconeixements destacats del panorama literari.
El doble guardó per dues autores del municipi reforça la presència i projecció de la creació literària Sant Justenca. I en Societat, la mostra itinerant Edatisme 0, alliberem l'edat de prejudicis i discriminacions, arribarà al Centre Social al Milenari el 2 de març amb l'objectiu de sensibilitzar la ciutadania sobre la discriminació per motius d'edat. L'exposició es podrà visitar fins al 16 de març i vol promoure la reflexió sobre els estereotips, prejudicis i actituds que afecten persones de totes les edats.
La iniciativa planteja l'edatisme com una problemàtica social sovint invisibilitzada que es manifesta en àmbits com el laboral, el sanitari o el social. A través de materials divulgatius, l'exposició convida a qüestionar creences i fomentar una mirada inclusiva i respectuosa, destacant la importància de construir una societat lliure de discriminacions.
L'activitat és organitzada per l'Ajuntament de Sant Jus amb la col·laboració de l'Àrea de Sostenibilitat Social, Cicle de Vida i Comunitat de la Diputació de Barcelona i s'emmarquen les accions municipals per promoure la igualtat, la convivència i el respecte entre generacions. I això ha estat tot. Tornem amb més informació al butllet horari de les 12. Fins ara.
Fins demà!
Les teves tardes ja tenen refugi. Sóc el Jaume Elias i arribo amb la tercera temporada del Refugi, el programa més fresc, dinàmic i jove de la ràdio, de dilluns a divendres de 5 a 7 de la tarda. T'acompanyarem amb humor, informació i molt bon rotllo. Vine a riure, a reflexionar i, sobretot, a passar-ho molt bé. Sintonitza el 98.1 FM i segueix-nos a les xarxes socials.
El refugi, on les teves tardes se't faran molt curtes.
Bona nit.
Bona nit.
Fins demà!
Hola, sóc en Daniel Martínez i t'acompanyo cada matí a la Rambla, al magazín de matins de Ràdio d'Esvern. De dilluns a divendres de 10 a 1 repassem l'actualitat de Sant Just. Parlem de les iniciatives que neixen al poble i ho fem amb els seus protagonistes. Descobrim propostes culturals, escoltem bona música i fem moltes coses més aquí, a Ràdio d'Esvern.
Tres hores per parlar, per estar informats, participar i sentir-nos més a prop que mai. T'espero a la Rambla, a Ràdio d'Esvern, al 98.ufm i a radiodesvern.com. Ràdio d'Esvern 98.1 Ràdio d'Esvern
I seguim el magasin de matins de Ràdio d'Esvern. Seguim a la Rambla. Avui tanquem setmana, com sempre, amb l'entrevista del dia. Avui parlem amb el CUP de Sant Just, que organitza la segona edició de l'esmorzar de Forquilla demà 28 de febrer del 2026 al nostre municipi, a Sant Just. Una proposta gastronòmica i musical que tindrà lloc davant del mercat al carrer Bonavista entre les 9 del matí i les 3 de la tarda.
L'activitat comptarà amb la participació de diversos establiments locals i la jornada inclourà també sessions de DJI en format Open Dex. Per parlar de tot plegat, avui hem convidat al programa Amador Saiz, que ja està amb nosaltres de forma telefònica. Amador, bon dia.
Hola, bon dia. Benvingut al programa. Moltes gràcies. Doncs parlem una mica d'això, d'aquesta iniciativa. Com neix la iniciativa de fer esmuses de Forquilla? En aquest cas tenim aquesta segona edició. És un format que combina aquesta música electrònica que també és part de la vostra insígnia, és part del vostre segell com a entitat de música electrònica, que sou el CUP.
Molts dels nostres oients ja us ubiquen de diverses activitats que heu organitzat en els darrers anys al municipi i en aquest cas ens agradaria saber com va néixer aquesta iniciativa dels esmorzes de Forquilla. Doncs mira, nosaltres com ja sabeu, per altres vegades que hem fet entrevistes o els diferents actes que hem fet, el nostre eix central com a entitat és promoure la música electrònica i sempre ens ha agradat fer un vantall d'activitats diverses i no tancar-nos només a les festivitats nocturnes
I una de les que més ens picava i ens venia de gust fer era el tema d'una proposta com diurna, tipus vermut o esmorzar a forquilla, no? I d'aquí va sortir la iniciativa de fer aquesta proposta que, de fet, com ja has dit, és la segona edició i ens fa moltíssima il·lusió de fer, de fet,
doncs demà a partir de les 9 del matí fins a les 3 de la tarda trobarem davant del mercat aquesta acció aquest esmorzar de forquilla que comptarà amb diverses qüestions en diverses línies la primera i potser de les més importants que és la música que ens acompanyarà
al llarg del matí, ens agradaria saber, doncs, què combinarà, què aportarà, diguéssim, a la festa, i que ens expliquéssiu una mica, doncs, què és això que podem llegir al cartell, no?, de DJ Sets i d'Open Decks, de què es tracta aquest tipus de sessions, Amador. Vale, perfecte. Doncs suposo que és un terme que qui estigui més entès en la música ja està més familiaritzat, però així pel gran públic...
El que podríem dir que un format open-dex vol dir que hi ha una taula, un sistema de so i està obert a tothom que porti música. No tenim cap horari fix per cap DJ ni cap artista, amb la qual cosa el que vol dir és que durant tota la jornada de demà hi haurà una taula de mescles i serà que d'una forma molt democràtica entre les persones que vulguin venir a punxar, doncs sonarà música i de forma molt lliure podrà entrar i sortir qui vulgui de la taula.
d'una forma això com molt parlada entre nosaltres, entre les persones que estiguem posant la música i d'una forma fent pinya, fent un molt familiar com és l'esdeveniment en si, creiem que tenia tot el sentit i llavors és una mica la proposta, és també interessant perquè al final no hi ha un eix marcat ni
amb el qual serà tot molt espontani i crec que ho fa més màgic. No és això que hi haurà un DJ de tal hora a tal hora, l'altre de tal hora a tal hora, sinó que anirà, diguéssim, sorgint d'una forma més natural, oi, Mador? Sí, exacte, exacte, aquesta és la idea, no? O sigui, tota la persona que vulgui venir i punxa música pot venir amb el seu pendrive disdú, amb el dispositiu que tingui amb música,
i tal qual el pot introduir a la taula i posar-se l'estona que sigui convenient o que parli amb la resta de gent o combinar-se amb altres persones i punxar junts. Al final és un pantall de possibilitats infinites i el que tindrem de mallar serà una mica això, que crec que és guai també.
i això dinamitza molt l'activitat també. I pel que fa al menjar, parlàvem ara de les sessions de DJI en format OpenDEX, aquesta proposta participativa que d'alguna manera també permetrà als persones assistents portar la seva música, compartir-la en directe i reforçar aquest vincle amb l'escena musical electrònica local, però per altra banda també l'activitat comptarà amb la participació de diversos establiments locals per posar el halo, per posar el menjar...
i per poder compartir també aquesta estona amb unes tapetes i amb una mica de producte de la zona. En aquest cas tenim diversos restaurants. No sé si els vols citar, si vols comentar una mica què oferirà cada espai. Sí, sí, i tant, i tant. Al final és això, que nosaltres com a col·lectiu sempre el nostre eix central és la música electrònica i en aquest cas la proposta que volem posar de valor afegit a l'esdeveniment és tenir aquest tema de l'esmorzar de forquilla...
de les tapes de la gastronomia que al final ho fa com molt més ampli i fa que sigui un adveniment únic llavors el que tindrem de mà és tapes de quatre establiments tres són locals i un és d'aquí de la comarca o sigui que tot es queda bastant a prop i ara te'ls anomeno així la gent ja pot tenir referència els que són locals són el bar del mercat ja que ho fem al costat del mercat doncs també tenia tot el sentit
i l'antiga granja Carbonell, que també està allà, o sigui que estem a quilòmetre, metre zero, i l'altre és el Binomi, que queda al parador, vull dir que tenim també al costat, i el quart establiment que portarà tapa és el bar d'armita de Sant Ramon de Sant Boi, vull dir que al final estem aquí enveïnat, com deia, i ho fa tot molt de proximitat, i crec que és una bona proposta perquè al final les persones que vinguin
poden provar les tapes i conèixer millor aquests establiments i potser si no has anat a algun o potser no has estat a Sant Boi i ja que ve un d'allà t'obrar també aquestes ganes de poder provar establiments nous, no? I què oferiran aquests establiments? Quin tipus de tapes, de platets? Cada establiment portarà una tapa pròpia
que ara mateix no sé exactament el que portaran cadascun, però crec que afegeix una mica el factor sorpresa, que crec que està molt bé també arribar allà i trobar-te a quin tipus de producte. El que us garanteixo és que és de qualitat i fet amb molta cura, perquè tot això ja porta dies preparant-se i jo crec que estarà molt bé i que hi haurà varietat també. No trobaràs dos establiments amb el mateix tipus d'etapes, amb la qual cosa cada persona podrà trobar com un
producte que li pugui venir més de gust que no pas un altre. O potser li agraden totes les tapes i les prova totes. Tot s'hi val. I tant, i tant, i tant. I pel que fa al veure, en aquest cas, l'oferireu vosaltres des del CUP? Exacte, com fem habitualment, el CUP posa la barra, farem el servei també de venda de les tapes i també tindrem, òbviament, com sempre, el punt de venda de barra. O sigui que sí, estarem actius com dèiem en l'horari que hem marcat, de 9 del matí a 3 de la tarda,
i durant totes aquestes hores hi haurà aquell servei obert i a disposició de tot el públic que vingui. Molt bé, doncs recordem una mica com funcionarà aquest esmorzar de forquilla del CUP, aquesta segona edició que arriba demà 28 de febrer a partir de les 9 del matí fins a les 3 de la tarda, aquesta proposta gastronòmica i musical que tindrà lloc davant del mercat al carrer Bonavista. La primera edició, com la vau valorar, Amador? Doncs molt positivament,
perquè la veritat és que era una proposta molt diferent de la majoria de les que fem, tot i que sempre busquem aquest punt diferencial, i va tenir molt d'èxit. La veritat és que era un dia que el temps no acompanyava, també és una època que... És veritat que la climatologia pot ser una loteria, i sense ser un dia meravellós, l'esdeveniment va ser un èxit i va agradar moltíssim,
Tant un impacte en la valoració interna del col·lectiu com extern va agradar moltíssim. I amb això demà anem carregadíssims d'energies i a més sembla que el temps ens acompanyarà una mica més.
Que bé, doncs això també és bona notícia, el fet que us acompanyi la meteorologia i que en aquest cas pugueu gaudir d'aquestes hores de música electrònica i també de bona tapa, de bon menjar, aquí al centre de Sant Just, al Mercat Municipal. També trieu espais que normalment són bastant icònics, no? Vull dir, en les altres activitats que hem pogut veure també...
sempre trieu espais on una mica es pot palpar l'ambient local, l'ambient Sant Justenc, aquest patrimoni que també és important per a vosaltres, no? Sí, sí, ens agrada posar-ho a l'alça i la veritat és que sempre que sigui possible ens encanta poder fer-ho en espais que considerem icònics del poble. Hem fet el Walden, Can Ginestà, Can Freixas...
Jo crec que davant del mercat també és com un punt supercèntric que ens agrada moltíssim i sí, sí, sempre que podem, òbviament, és posar una mica en l'alça això de la cultura i dels espais que tenim al poble i posar-hi una proposta innovadora diferent perquè siguin versàtils també i que es pugui demostrar que s'hi poden fer coses molt, molt diverses.
Avui estem parlant amb l'amador Saiz del CUP, aquesta entitat Sant Justenca, que ha tret els seus pocs anys de vida, ha donat molta vida precisament al nostre municipi, tant a la festa nocturna com a la diurna, perquè també és aquest reclam, el fet de fer activitats que marxin una mica de la nit, que també es puguin fer en hores més de dia, en aquest cas aquest esmorzar de Forquilla és un clar exemple, i que tindrà lloc demà 28 minuts.
de febrer. Recordem que aquesta activitat també compta amb el suport de restaurants locals, d'establiments locals que oferiran aquestes tapes i que també inclourà aquestes sessions de DJ en format Open Dex. Amador, no sé si vols afegir alguna cosa més abans d'anar tancant aquesta entrevista. Bueno, esperem veure-us-hi demà allà. Podeu matinar o no, perquè estem durant moltes hores, però no hi faltarà menjar i, bueno, ens fa molta il·lusió, la veritat, o sigui que allà us hi esperem.
Aquí a l'emissora som molt fans de la vostra feina i allà hi serem per donar-vos suport i per estar també una estona amb els nostres i poder gaudir de bona música i de bones tapes. Llavors ens veurem demà. Perfecte, doncs una abraçada, cuida't. Vinga, adéu, bon dia. I fem una petita pausa musical, tornem de seguida.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Dos minuts passen de dos quarts de dotze del migdia. La secció d'actualitat política més matinera de la temporada arriba avui perquè tenim molta teca i també tenim ganes de parlar amb en Joel Reguant, que ja és a l'altra banda del telèfon. Joel, bon dia.
Molt bon dia, Sant Just, com esteu? Molt bé, amb ganes de parlar. No estic d'acord, eh, amb aquesta afirmació. Amb quina afirmació? La més matinera de la història va ser la setmana passada. És veritat, és veritat, tens raó, tens raó. És veritat, és veritat, Tomàs. Sí, és cert, és cert, va ser més matinera la setmana passada. Però és que avui, matinera, en quant a que tindrem també més longitud de temps, però no està encertat el que he dit. Gràcies per corregir-me. Sóc el que tinc de vosaltres, sóc el que tinc de vosaltres. Aquí estem, el que faci falta.
Joel, avui tenim molta teca, tenim molta xixa. Podríem parlar d'actualitat política, però crec que el que farem primer serà agafar una mica el condensador de flusso i marxar cap a l'any 1981. Tirarem 45 anys en res, per ser exacte. Per parlar de l'intent de Cop d'Estat. Exacte, 23 de febrer de 1981, el dia en què la incipient
I dic incipient perquè venien d'una dictadura l'any 75, és quan mor el caudillo Francisco Franco, l'any 78 és el que s'aprova la Constitució espanyola, concretament el 6 de desembre, i l'any 81 hi ha l'intent del cop d'estat del 23 de febrer. És el primer intent de cop d'estat després del franquisme? La gent et contestarà que sí, però la resposta és que no.
Això no ho sabies? L'operació Galàxia. Va haver-hi un intent, i saps qui era un dels militars que va intentar un cop d'estat en l'operació Galàxia? Antonio Tejero. Antonio Tejero. I com que no va sortir bé abans, va tornar a intentar el 1981. El cop que tots hem vist per la televisió d'aquí a tot el món, pistola amb mà, vestit de la Guàrdia Civil, que és el que era, era un tinent coronel de la Guàrdia Civil,
quan va entrar al Congrés dels Diputats, per cert, en una sessió especial del Congrés, perquè el Congrés triava president del govern, en aquell moment era Adolfo Suárez, però estaven votant perquè el nou president fos Leopoldo Calvo Sotelo. I doncs van entrar la Guàrdia Civil i va passar el que tots sabem que va passar. El de l'operació Galàxia em sembla meravellós perquè, a més, és el nom del bar on quedaven per fer la trama. És a dir, ni s'amagaven. Exacte. Cortijo el Molino, és igual.
La qüestió és que ja hi havia hagut un intent. Pensem que veníem d'un exèrcit que governava en el franquisme, llavors passàvem a una democràcia que començava a madurar i estava en una fase prematura, fins i tot. I una cosa que també crec que és molt important que comentem, els grans artífecs d'aquest cop d'estat, per què en parlem avui, no us direu? Doncs perquè aquesta setmana s'han desclassificat els arxius oficials. No sé si tots, jo tinc seriosos dubtes que s'hagin desclassificat tots,
I per tant ja no són un secret d'estat, ja s'han fet públics. I per què dic els noms dels que van participar? Perquè n'hi ha tres que destaquen per sobre de la resta. Són els únics, no ho sabem. Però els tres són Antonio Tejero, aquest és molt conegut. De fet també ha estat notícia aquesta setmana perquè el mateix dia en què es desclassifiquen els documents va morir. No et sembla fort això? És que a mi em sembla brutal. Jo no sé si és que li va venir, saps allò de dir, ostres, que se desclassifica. De fet fa dos anys es va filtrar que s'havia mort perquè estava molt malalt.
I se'n van sortir i es va haver de desmentir la mort. I ara ja sí que sí que al final, doncs, 93 anys i és bo que la salut ja era delicada, doncs, a mort. Que Antonio Tejero va ser el cap executor, és a dir, la persona que va entrar al Congrés dels Diputats, però llavors hi havia una persona molt propera al rei Joan Carles, com era Alfonso Armada, que també va ser condemnat, i després també hi havia el general de València, Milans del Bosch, un altre que va ser condemnat
Hi va haver més gent condemnada, però aquests són les tres grans figures del cop d'estat. Què ens desvetllen els documents que aquest públic s'havia d'avui? Doncs desvetllen que hi havia hagut moviments, previs i posteriors, que una vegada fins i tot van ser arrestats, perquè evidentment acabes d'intentar perpetrar un cop d'estat, no te n'aniràs cap a casa a sopar. Evidentment van estar arrestats i es va obrir un procés de judici que va acabar amb condemnes. I van haver moviments de la corona, en aquest cas del rei Joan Carles, per intentar que tot el judici no afectés a la corona,
i aquí surt que diuen els arxius oficials que els advocats de la defensa van intentar involucrar la figura i el nom del rei per veure si podien redir penes. Això és el que diuen els documents. Però durant la jornada del 23F, una cosa important és que la gent es pensa que dura aquell dia. No, el 23F comença a la tarda, suposem 5-6 de la tarda, i acaba a la matinada del 24, és a dir, a les 7-8 del matí ja estava.
l'intent del contestat dura una nit, com aquell qui diu, en què els diputats estaven a dintre de l'hemicicle, en què s'havia apartat del que eren tots els militars, uns quants, entre ells, per exemple, Felipe González, Adolfo Suárez, uns quants. M'agrada molt destacar a mi la figura de Gutiérrez Mellado. Gutiérrez Mellado era un dels vicepresidents d'Adolfo Suárez, era militar, i ell s'encara als colpistes. I inclús, hi ha una de les frases que es va transcriure,
que és que li diu, amb el Corona Tejero, li diu, deponga sus armas, cuadre sea ante un superior, perquè el cos militar és un cos jeràrquic. Recordeu el gest que es fa amb la mà al front. Cossos militars passen per jerarquia. Llavors, qui era el militar de més alt rang d'aquella nit? Joan Carles, que és el cap de l'exèrcit, és el cap de les forces armades. Quan ell surt a la televisió,
Surt moltes hores més tard aquí que un dels grans dubtes és quin paper va jugar. Jo, a mi, pel que he vist dels documents, em falten transcripcions del rei. Em falten. És a dir, sé que hi va haver molta activitat frenètica a la Casa Reial perquè això és una cosa que ha prescindit i que sempre ha sortit i que hi van haver trucades del rei. Moltes, de Sabino, que era un general que era el cap de la Casa Reial.
També havia fet moltes trucades, però no es transcriuen la majoria. I, per exemple, aquestes es transcrivien perquè es gravaven. Per exemple, quan havia parlat amb el coronel Gaveiras, no?
Doncs per què no totes s'han transcrit? A mi això, què vols que et digui? No. Si anem a desclassificar, desclassifiquem bé. Sí que és veritat que no es clareix massa la posició, la tasca que realitza el rei Joan Carles I en les hores d'aquest intent de cop d'estat. És més, jo et diria que és la figura que queda fortificada amb el que altres s'han dit. Sí que és veritat que hi ha els moviments posteriors perquè el judici no afecti la corona,
però la gran figura d'aquell dia és la del rei, és a dir, la figura que surt bona, que surt més afavorida, és la del rei. Llavors, que s'hagi desclassificat i torni a passar el mateix, home, per això et dic que trobo a faltar transcripcions, trobo a faltar algunes de les trucades, que per cert, em van preguntar aquesta setmana, quan justament em parlava d'aquest tema, en una especial col·loquia que vam fer, i em van dir, i per què dius que el rei va intervenir tant, si el rei no intervé en assumptes d'estat? Dic, coi, si el govern no n'era. El govern era al Congrés.
Estaven, clar, tot el govern estava ocupant la primera bancada, estaven segrestats, no podien, el govern no podia fer res. Llavors es va constituir una junta amb els secretaris o subsecretaris d'estat que no estaven al Congrés. Però clar, hem d'entendre que hi va haver un buit de poder momentani. Aquest buit de poder és el pitjor que li pot passar en un estat, que vol dir que no se sap qui mana, condena l'anarquia, que dirien en castellà. Fixa't, i això ho vull agafar també,
saps que jo als Estats Units hi tinc un efecte especial, els Estats Units van celebrar l'State of the Union, el president Donald Trump al capdavant. L'State of the Union va ser el debat de l'estat de la nació, això es fa en tots els països. Què passava en l'State of the Union? Tot el govern es troba al Congrés, al Capitoli i al Senat. Qui vam veure aquesta setmana? Trump parlava, a darrere seu hi havia...
J.D. Benz era vicepresident, Marco Rubio estava assegut a la primera bancada, hi havia pitxells que era el mili... És que ells n'han canviat el nom i això em li ha. Per mi és el secretari de defensa. Ara es diuen secretari del Departament de Guerra. És a dir, les grans figures estan al mateix lloc.
Hi ha una sèrie a Netflix que es diu Sucessor Designado. Sí, l'he vist. Que explica als Estats Units. És bona, la veritat. És bona. Les últimes temporades una mica fluixa, però la primera està molt bé. Clar, que explica com els Estats Units durant la Guerra Freda solucionen que en cas d'un possible atac en un State of the Union, clar, tot el govern està en el mateix lloc. Què li passava al govern de Suárez? Que tot estava en el mateix lloc. Llavors, qui mana? Perquè hi ha una prelació. Els Estats Units marquen qui substitueix aquí.
Però els Estats Units no vota al Congrés el president, el vota la gent. Si tot un altre m'ha guanyat perquè ell va aconseguir la majoria fent tiquet amb J.D. Benz. En canvi, nosaltres votem els diputats i els diputats voten a la presidència. Clar, si aquí hi hagués un designated survivor o algú que ha de prendre el poder, doncs això ho sabríem. Què va passar? Doncs que n'hi va haver un, però que va ser una mica així d'autoproclamació perquè, mira, en el 23F va anar així, no?
Però vaja, hi ha un últim dubte que no t'he exposat, que és la gran paraula d'aquella jornada, l'elefant blanc. L'elefant blanc era una autoritat suposadament militar que havia d'irrompre el Congrés dels Diputats i s'havia de fer amb el control del poder del país. La pregunta de qui és l'elefant blanc, que tantes vegades hem sentit i que moltes vegades s'ha apuntat a que era el Fons Armada, amb la desplacificació dels papers no sabem qui és. I això per mi és una decepció important.
Jo volia saber qui apuntaven als serveis secrets que eren Alfonso Armada. Els serveis secrets, que els deien CSIT abans, no TNI, i també els geos que havien treballat a favor del COP. Això sí que s'ha desclassificat i ho hem sabut. Però em queda no saber qui va ser l'elefant blanc de la jornada. Ho deixaré a criteri de tothom. Jo penso que és Alfonso Armada, però no tinc cap mena de... És a dir, no tinc cap prova, estic en un merder dient-ho.
Han passat tants anys i això, aviam, és veritat que Armada tenia un paper i que va entrar al Congrés i que es va brallar amb Tejero i hi van haver una sèrie de coses que a mi importen avançar de fer la suposició que podia ser Alfonso Armada, però no ho tinc tan clar. Milans del Bosch tampoc ho va esclarir mai. Antonio Tejero potser no l'hi van dir, per això tampoc acabava de saber, però ell va dir que estaven esperant l'elefante blanco. No em queda clar qui era l'elefant blanc d'aquella jornada. No sé si tu tens una teoria que vulguis aportar...
La veritat és que no. He vist la sèrie que s'ha fet fa molt poquet, Anatomia d'un instant, he vist la pel·lícula que també va fer Ràdio Televisió Espanyola fa uns anys i tinc el llibre a casa de Javier Cercas per llegir-lo quan tingui una estona. Però la teoria sobre qui va ser l'elefant blanc, la veritat és que no me l'he plantejada mai.
Però parlant d'elefants, m'agradaria ara fer-te una pregunta que crec que s'està posant molt sobre la taula aquests dies i no acabo d'entendre què té a veure amb tot plegat, que és la tornada del rei Joan Carles I. Per què ara demanen la tornada? Per què és notícia? D'entrada perquè s'han publicat els documents del 23F i això evidentment l'ha tornat a posar en la primera plana. Això podríem dir que és el notiu de la setmana, segurament és el 23F, i que el seu paper torna a quedar reforçat.
Per això dic que en falten transcripcions, és a dir, la democràcia arriba i sempre s'ha imposat el relat que arriba de la mà del rei, però mai es va votar la tornada del rei, es va votar una Constitució i en aquesta Constitució hi havia el rei. El 23F històricament ha servit per donar legitimitat, legitimitzar el paper del rei Joan Carles.
Per això, quan tornem a parlar del 23F, torna a sortir la seva figura. Joan Carles, la persona que es va ficar... Això ha vestit un relat al llarg dels anys. Aquests últims 45 anys ha vestit el relat de què guanya la legitimitat en aquell moment. El rei Joan Carles avui no té causes judicials obertes. Recordem que es van tancar. Aquí podem estar-hi d'acord o en contra, però es van tancar. Per tant, avui no té causes. Té escàndols, això sí, que si la Corina, que si els pagaments, que si un dipòsit no té el que es va fer... Hi ha moltes coses.
Però no té una causa oberta. Llavors, què justifica que avui el rei Joan Carles estigui fora del país? La seva pròpia voluntat? Opció 1. Pressions populars, familiars, socials? Opció 2. Però legalment no hi ha res que et mantingui fora. És com si tu diguessis que vols fer el programa des de Brussel·les o Miami. Fes-lo. Cap problema. No hi ha res que t'ho impedeixi. Però aquest punt... I també n'hi ha un altre. Parlo d'efectes protocolaris.
El rei Joan Carles és gran, molt gran, i la salut comença a estar delicada. Si el rei d'Espanya, emèrit o no, mor fora del territori, això, pel dels serveis, en aquest cas, protocolaris, la casa reial, i els serveis secrets, és un problema gros. Llavors, aquí hi ha un corrent, i també un corrent molt monàrquic espanyol, que voldria la tornada del rei. No he de dir que hi ha un altre corrent que no el vol perquè la legitimitat d'ell i la dels seus fills no són les mateixes.
I semblaria que aquí pot haver-hi un punt de xoc. No sé quina relació tenen ells dos, sé que es va publicar, queda distant, però no sé quina realitat hi ha en tot això. Llavors, el seu nom ha tornat a estar sobre la taula, els partits polítics n'han parlat, el govern d'Espanya va dir que la seva tornada depèn d'ell mateix, i per dir-ho, si tota la pressió està en ell, si ell vol tornar, pot tornar. No sé què opina la Casa Reial d'això. És a dir, pels que us agrada The Crown, la corona pesa.
I no sé què opina la Casa Reial, que en aquest cas dirigeix Felip VI. És veritat que la reina ha perdut pes, aquests últims anys ha perdut molt pes, i per tant podria facilitar la tornada del rei emèrit. Són suposicions, no tinc cap mena de prova empírica de què pot passar i què pot deixar de passar. És molt gran, una tornada es pot plantejar ara perquè és molt gran i pot passar qualsevol cosa.
Veurem, veurem què ens depara el futur. Alguna visita farà, això sí que em sembla bastant evident que passarà. Veurem. Molt bé, doncs passa un minut i mig de tres quarts de dotze del migdia. Seguim avançant perquè també hem de parlar sobre les votacions del Congrés. Hi ha algú que va votar que no quan havia de votar que sí. És una Montero, no direm qui. No és Irene, que Irene justament està a l'Eurocambre, Irene Montero, Déu-n'hi-do-la,
Per cert, també he sentit un discurs de Ione Belarra que a mi m'ha de ser una mica estorat. Fa temps que amb Ione Belarra estic molt decepcionat perquè... Saps allò que agafem dades, les tirem i ja amb qui les entén? No. Crec que la política és una cosa més que fer una certa damagògia. Sé que no ho hauria d'haver dit això, però ja ho he dit. Això per part de Belarra. Què va passar amb Montero, la vicepresidenta en aquest cas, Maria Jesús Montero? Va votar en contra d'una de les votacions en què a l'hemicicle hi ha 350 diputats i diputades.
Saps quants vots de favor va tenir la proposta? 349! Vol dir que només Maria Jesús Montero havia votat en contra. Són coses que poden passar. M'han dit per què pot passar, no? Quan tu votes en un hemicicle tens uns botons just on estan els escons assentats perquè us situeu. Imagineu-vos una cadira quan tu estàs assentat i a davant en rotllo pupitre perquè ens fem una idea i allà hi ha uns botons. En els botons
Tu has d'apretar els botons, poses presència, que vol dir que hi ets, i després votes. Sol passar que amb el temps que tens, a vegades apretes dos cops una cosa, apretes i t'has equivocat. Maria Jesús Montero va votar en contra d'unes ajudes per a les víctimes de l'accident de tret d'Adamus. Evidentment no volia votar en contra, això estan tots d'acord en que simplement és un error, 349 vots a favor i un en contra. Va fer una cara quan va veure que sortia com a l'única que votava en contra i que s'havia equivocat, que Déu-n'hi-do.
molta gent diu, només tenen una feina de fer malament. A veure, jo no ho justificaré, perquè també t'ho has de mirar una mica, però és veritat que quan has d'apretar un botó, has d'apretar un altre que no sé què, a vegades ha passat. Hi ha molta pressió, també recordem que el Congrés últimament està molt candent. Sí, i també molts estan a fora, entren perquè el timbre els crida, potser estaven reunits en aquell moment perquè estaven discutint un assumpte més important, entres ràpid, pot passar. És a dir, no hauria de passar, però
Jo he de dir que puc entendre que passi, perquè jo que hi he fet vida en aquest lloc i que hi he hagut d'estar, realment l'activitat forta no es fa dins de l'emicicle. Es fa fora. Llavors, és molt normal que et crida el timbre, entres ràpid, t'assentes, apretes els dos botons i t'equivoques. Pot passar, no hauria de passar, però pot passar. Això pel cas de la vicepresidenta Montel. Hi ha hagut una altra votació polèmica, aquesta setmana, la que ha tombat l'escut social.
El Partit Socialista havia aprovat un escut social que em va dir fa uns mesos, si hi ha estat per rellar el decret, el decret s'han de convalidar. És a dir, tu tens tres mesos per convalidar un decret. Si no, cau. Convalidar vol dir que l'executiu aprova el decret per un motiu d'urgència i el Congrés el valida o no el valida. O, fins i tot hi ha una altra opció, que no el convalida sinó que el transforma en una proposta de tràmit legislatiu. És a dir, que tu agafes aquest decret i passa a ser una proposició de llei. I, per tant, tu li pots introduir esmenes, pots modificar-nos els paràgrafs,
I llavors passa el debat parlamentari normal, habitual, de qualsevol proposició de llei. L'escut social que va aprovar el govern fa uns mesos incluïa una part que facilitava les ocupacions, o millor dit, no ajudava que poguessis desnonar ocupacions. Això no havia agradat a alguns partits com era Junts per Catalunya. Què va passar? I això ho hem vist moltes vegades. Pedro Sánchez ha utilitzat temes diversos en decrets idèntics, és a dir, va passar amb les pensions. I recordo la portadora de Junts, Miriam Nogueres, que li va dir
presenti-ho pel separat i li votarem a favor d'això, però li votarem en contra un tema dels ocupes. Què va fer Pedro Sánchez? No s'atrevirà a votar en contra. Ho va presentar i la va perdre la votació. Tres dies després, Sánchez presentava dos decrets separats. I, com havíem promès, es va aprovar el de les pensions per una o l'altra. Doncs ha passat una miqueta el mateix. L'escut social no només tenia mesures associades, sinó que també tenia mesures que, per dir-ho així, afavorien els ocupes o, més a més, impedien que se'ls fes fora. I Junts ja t'ho va anunciar. Si es presenta Junts, votarem en contra...
no s'atreviran si s'han atrevit llavors PP, Vox i Junts voten en contra i ha caigut aquest escut social això ha generat evidentment una típica d'indignació destaco aquí la reacció de Gabriel Rufián per la d'Esquerra Republicana en el que va dir no teniu vergonya i es va etiquetar Junts per Catalunya torna al debat, debat que va molt més enllà del que és la simple política estatal és a dir, recordem que aquí hi ha una part de política que és autonòmica catalana en aquesta batalla, no? veurem si ara
Aquí el que fa el govern és una altra vegada separar-ho, aprovar-ho una cosa per un cantó, una cosa per un altre, negociar-ho, veurem què és el que fan. No està molt clar quin pot ser el següent moviment que faci l'executiu. Recordem que els executius, en aquest cas el de Salvador Illa, ha promès presentar avui els comptes al Parlament. No té garantida que s'aprovin. Llavors, no sé què pretén Salvador Illa, no sé si té guardar un as a la màniga, però presentarà els pressupostos
Esquerra no ha dit que els voti a favor, veurem si a les properes hores hi ha un acord que desbloqueja els pressupostos. Catalunya fa temps que no té pressupostos aprovats, no li envidia malament també amb alguns, però vaja, per aprovar-lo s'ha de dir un acord parlamentari que avui no existeix. I que tombin els números és una molt mala cosa per un govern. Normalment sempre s'havia dit que govern que no aprova els números, govern obligat a dimitir. Debilita, no?
Clar, què passa? Que si tu no pots aprovar els teus números no pots aprovar el teu programa, per dir-ho així. Pots moure partides, sí, però tampoc és bo que muguem tant les partides. És a dir, crec que al final moure partides, perquè ho vaig sentir fa any, ah sí, movem les partides i ja està. Sí, però és que això és pervertir el debat democràtic. Si tu no tens majoria, la cambra no t'ha donat suport, doncs t'has de buscar el suport. És que benvinguts a la democràcia. Llavors, si no som capaços de fer això i movem les partides, és per la porta del darrere. Ho sé tu molt, però jo amb això no soc partidari.
Llavors, no haurà de discutir, però és això. Tenim dos casos en marxa, el cas Pujol, les defenses han presentat alguns, han declarat alguns testimonis. Un d'ells, un conseller del govern espanyol, en aquest cas era el conseller Espadaler, que havia de ser, ara veureu, va ser conseller en Unió i ara és conseller en el PSOE. Però vaja, va declarar a favor en aquest cas, o venia a defensar,
la família Pujol, encara falta temps perquè declari el president Pujol, veurem com, té 95 anys, els metges havien trobat fins i tot marcadors d'Alzheimer en uns anàlisis que s'hi va fer i no li recomanaven molt anar-hi, però el president hi va anar. Per tant, veurem què és el que acaba passant, encara falten mesos, i veurem com acaben funcionant les defenses, de moment parlen positivament de les sessions que han fet aquests dies i que, per tant, les coses estan anant bé segons viuen les defenses.
que ja ho veurem, jo també he anat a judici per feina, i surts amb les sensacions que després es poden convertir en unes altres. És a dir, i que no hi ha dos dies igual, també en aquest tipus de judicis. Un altre cas, el d'Exten, no tornem als Estats Units un moment... Saben les distàncies perquè són casos bastant diferents, però... No, no tenen res a veure. Però el cas d'Exten està provocant estralls internacionals. Exactament. Dels líders de Davos, ha hagut de dimitir, però ara qui ha parlat és l'exsecretària d'Estat, excandidata a la presidència i exprimera dama,
dels Estats Units, Hillary Clinton. Avui declararà Bill Clinton, expresident dels Estats Units, que ha sortit en algunes de les imatges. Hi ha acusacions que s'haurien eliminat alguns arxius que podien haver culpat a l'altre. Hillary Clinton, en una sessió que per cert he de lamentar, i també ho ha lamentat ella, que es fos secreta, és a dir, jo hauria preferit que fos pública, i ella també, perquè així s'ho ha manifestat,
va dir que no coneixia Epstein, que mai ha anat a l'avió d'Epstein, que mai ha anat a l'illa d'Epstein i que simplement coneixia un conegut d'Epstein perquè s'havien coincidit en un acte. Res més que això. I ha desvinculat totalment a la seva presència del món Epstein, la presència també de Bill Clinton i també ha lamentat que s'estigui polititzant en aquest cas. Hi ha molta pressió en aquest cas, lògic perquè és un cas molt festigós, però a més a més perquè hi ha gent molt important implicada i per tant aquí
Recordem la setmana passada que explicàvem que un príncep britàni havia estat detingut. Paraules majors. Veurem com acaba. Això anirà avançant, als Estats Units, aquestes coses. Recordo només que moltes vegades a mi em diuen que els Estats Units, Donald Trump té tot el control. El Tribunal Suprem ha tombat els evangels de Trump. Però el Tribunal Suprem no l'havia designat majoritàriament Donald Trump? Doncs sí, el Tribunal Suprem ha tombat els evangels de Donald Trump. Els Estats Units tenen que és veritat que un president incideix en la bíl·liga judicial perquè nomenen ell
als membres del tribunal, però un cop nombrats no els pot tocar. Per tant, aquí hi ha el gran problema, per dir-ho així, que és que hi ha jutges que tenen 80 anys i segueixen allà. Per què? Perquè no els pots tocar. I com que no els pot tocar l'executiu ni ningú, doncs ara li han tombat els arancels a Donald Trump. Ho dic perquè a vegades això que es critica per un cantó també hauríem d'aplaudir-lo per l'altre. És el millor sistema? No, no és el millor sistema. Jo preferiria que el sistema fos per sufragi.
que fos la gent i que a més a més tinguessin una desjubilació que també fomentaria una certa rotació. Però, si no és així, com a mínim, tinguin el valor de fer el que toca quan toca i aquesta vegada així ho han fet, fins al punt que la Unió Europea, amb els acords que estava intentant fer amb els Estats Units, ha frenat, perquè això li dona la raó. Donald Trump se vino a Riba, aquesta setmana, a la State of the Union, va acusar directament alguns diputats demòcrates, és a dir, no serà en defensa d'ell, però sí que és veritat,
que l'estaven incremant alguns quan va fer alguns comentaris, vam veure alguna diputada que insultava Donald Trump i ell per això va dir que si defensen el país aixequin-se, i va fer aixecar, la bancada republicana es va aixecar, la demòcrata es va quedar assentada, ja teníem la foto. Donald Trump és una persona que pot agradar o no, però la posta d'escena en sap.
sap perfectament com posar-se allà d'abans, sap perfectament com comenta el personal, i és una persona que està showman, i això se li nota, ell sí sent còmode amb la càmera, un altre es posa temps, llavors que de cop a l'esquena se li posa rígida, Donald Trump no, Donald Trump està còmode, i sap perfectament com fer-ho, i ara que tothom s'aixequi si defensem els Estats Units i els ciutadans, i ja tens la imatge, doncs aixequem i fem una mica, en sap, aquestes coses en sap, i escoltar diputats cridar mentre parla el president,
Jo soc molt de l'escola de quan el president parla, l'oposició escolta. Llavors, si vols, rebat. Però quan el president parla, l'oposició escolta. Almenys això és com hauria de ser. Però quan tens un president tan performer com Donald Trump, a vegades intentes posar-te al nivell, no? Sí, però a vegades regales la performance, en el fons. I compres el discurs, no? No, no li compro el discurs. M'espero i el rebato després. Però és a dir, si jo començo a cridar...
el que acabo provocant és que ell, que té el micro, doncs se venga arriba i fa el que fa. Llavors, per això a vegades, jo sempre he dit que el decoro parlamentari s'ha de mantenir. Per molt que estiguin dient borrades. És la càmera, és allò que es representa el poble. Per tant, jo només per respecte, jo sóc dels que mantenen el seu lloc central. Jo. També dic que jo m'hi sento més còmode en una política més prudè, més educada, que no pas en el crit perpétuo. Jo no m'hi sento bé en un lloc en què es crida.
Per això mateix soc bastant contrari a això i soc més partidari a parlamentar, que és per això la feina dels diputats, no? Parlamentar, per això es diu parlament, perquè parlen, o haurien de parlar. Sembla que parlem menys del que hauríem de fer. Però vaja, dono una última notícia, ja en parlarem la setmana que ve perquè avui només hi ha la notícia i no sabem quin impacte taré. Tenim una declaració de guerra. Tenim una declaració de guerra. Pakistan i Afganistan han iniciat accions militars. En aquest cas, Pakistan vol eliminar els talibans d'Afganistan,
i diuen, sí que s'ha confirmat que hi ha hagut un atac a Kabul, per tant diuen que hi ha hagut un atac, no ens posem d'acord amb les xifres. Kabul ho relaixa molt i en canvi Pakistan diu que hi ha més de 130 morts. Veurem una altra guerra que s'inicia, en aquest cas entre dos veïns, Pakistan i Afganistan, no hi ha cap potència estranger de moment implicada, ja et dic, estem en les primeres hores, veurem què acaba passant, per tant, si et sembla, et dono notícia, però en parlem la setmana que ve.
Perfecte. Doncs, Joel Raguant, moltíssimes gràcies per aquest espai d'actualitat política, on avui hem pogut parlar de diverses qüestions, tant nacionals com internacionals. Correcte. Un abraçador. Un molt bon cap de Setmana Sant Just. Igualment. Que vagi molt bé. Adéu-siau.
Doncs aquesta ha estat l'actualitat política d'aquesta setmana. Així us l'hem servit amb Joel Raguant. Al llarg d'aquesta mitja hora podeu recuperar aquest espai i totes les seccions de la Rambla al www.radiodesvern.com. Quan queda mig minut per les 12 del migdia, nosaltres fem una petita pausa pels butlletins informatius.
D'aquesta mateixa hora de les 12, tot seguit aquí a la Rambla, continuarem amb la tercera hora d'aquest magazín. Avui l'Aranxa Limón ens parlarà d'astrologia i tancarem l'espai amb el David Fernández parlant de psicologia aquí al programa dels matins de Ràdio d'Esvern a la Rambla. Fins ara.
Llevamos a cabo proyectos propios que tienen por objetivo acompañar a los niños y niñas que sufren enfermedades graves y a sus familias, a través de diferentes programas como arteterapia o asistencia a la logística familiar. También colaboramos con otras entidades como el Hospital Universitario Valdeberón, con el que la Fundación acaba de firmar un convenio con el objetivo de mejorar la atención integral y multidisciplinaria a los niños hospitalizados.
Bon cap de setmana. Les notícies de les dotze.
Bon dia, us informeixo, en vota...
El govern planteja uns pressupostos de 50.000 milions d'euros de despesa, un 10% més de tot el que es va gastar l'any passat. Ara bé, l'executiu encara no té el suport d'Esquerra perquè els comptes siguin una realitat. I aquesta hora el Parlament està reunit per fixar el calendari de la tramitació. Anem cap allà, Albert Prat, bon dia. Que tal, bon dia. La consellera d'Economia, Alicia Romero, ha reivindicat les grans xifres del seu pressupost. Promet una despesa rècord en habitatge i una de les aportacions més importants en infraestructures per posar al dia, per exemple, Rodalies.
Romero confia que s'acabaran posant d'acord amb Esquerra. És un dia important pel govern, és el primer pressupost que presenta i esperem que en la tramitació també puguem sumar els suports necessaris perquè aquest pressupost sigui una realitat el més aviat possible. I si no hi ha un gir d'última hora, els partits acordaran aquest matí allargar els tempos parlamentaris del pressupost per tal que tinguin més marge per negociar govern i Esquerra. Albert Prat, Catalunya Ràdio Parlament.
Més notícies, Natàlia Ramon. La Unió Europea aplicarà de forma provisional l'acord de lliure comerç amb els països llatinoamericans del Mercosur, tan qüestionat pels pagesos i ramaders catalans. El pacte està pendent de ser aprovat al Parlament Europeu, però la Comissió ha decidit que entri en vigor. Brussel·les, Bruno Fortea, bon dia.
Hola, bon dia. L'executiu comunitari ja va avisar que engegaria el procés quan el primer país del Mercosur ratifiqués l'acord, cosa que va passar ahir amb l'Argentina i l'Uruguai. Ho acaba d'anunciar a fons minuts la presidenta de la Comissió Europea, Úrsula von der Leyen, ha dit que això és un pas endavant per a l'economia dels 27. Les nostres empreses, els nostres treballadors i els nostres ciutadans gaudiran dels beneficis del Mercosur. Això va de resiliència, va de creixement i va d'Europa definint el seu propi futur.
De moment, però, l'aplicació del Mercosur és provisional a l'espera que el ratifiqui el Parlament Europeu. L'Eurocambra té dubtes que encaixi amb el dret comunitari. Bruno Forteva, Mires Catalunya, Ràdio Brussel·les. La Casa del Rei adverteix al rei Emèrit que si vol tornar a viure a Espanya, haurà de tornar a pagar impostos a l'Estat. La Cersuela manté que la decisió continua en mans de Joan Carles I, però afegeix aquesta condició l'endemà que el PP hagi demanat que l'Emèrit torni de Abu Dhabi després de la desclassificació dels papers del 23-EFA.
Anem a Madrid, Pau Brujats, bon dia. Bon dia, sí, per protegir la imatge de la corona de crítiques i especulacions, Felip VI posa condicions al seu pare. Si es vol instar a l'Espanya, té l'obligació de pagar impostos a l'estat espanyol. És una qüestió de fons, un element clau, diu en fons de la Carzuela, que s'ha d'abordar davant d'un eventual retorn del rei emèrit.
que hauria de fer com qualsevol altre ciutadà que viu a Espanya més de la meitat de l'any, per tant, pagar impostos a l'Estat. La Cersuela fa ara un pas més, després que ahir reconeixessin que està només en mans del rei emèrit tornar d'Abu D'Avi. La d'avui no és l'única condició que li posen. Recordeu que fa temps que Felip Cisè va deixar clar a Joan Carles I que si torna no podrà viure a cap edifici propietat de la casa del rei. Paula Brujats, Catalunya Ràdio, Madrid.
Les visites de menors als centres d'atenció primària per qüestions relacionades amb la salut mental es van disparar com a mínim un 28% el 2025 respecte de l'any anterior. Segons dades a què ha tingut accés el matí de Catalunya Ràdio, el 2024 la xarxa de salut mental per a menors de 18 anys, els CAPS, va atendre 95.500 visites. L'any passat, amb dades encara provisionals, la xifra ja s'havia enfilat per sobre de les 122.000.
Montserrat Pàmies, directora de Salut Mental de Sant Joan de Déu a Lleida, atribueix l'augment d'atencions al fet que ara s'ofereix un servei que abans no existia i que permet atendre als CAPs els casos més lleus. Psicòlegs, psiquiatres i infermeres dels equips de salut mental es desplacen a l'atenció primària per poder donar suport en aquestes patologies més lleus i ajudar també a pediatres i metges de família. I això ha fet que el nombre de drits de salut mentals en els CAPs s'incrementin.
La Ludwig van publica avui el seu quart disc. Pel barri es comenta.
Vaig tenir la sort d'anar a veure un concert de la musca. I aquesta que sentiu és la cançó que tanca el nou treball, efectivament, d'un concert de la musca que han tocat en directe al matí de Catalunya Ràdio. La banda ha explicat quina és la temàtica del disc. Ruptura, de desamor, però... A veure, no descobrirem aquí res. Tots els discos van d'això, que és una ruptura sinó una crisi personal. Les crisis són per mirar endavant.
Esports Montserreia. Aquest hora, Nyon, Suïssa, es fa el sorteig de vuitens de final de la Lliga de Campions de Futbol. Sabrem si el Barça jugarà contra el París Sant Germán o bé el Newcastle. Hi tindrem el quadre complet de vuitens de final i el camí ja cap a la final. El sorteig el seguirem en directe a la Sintonia de Catalunya Ràdio.
El motor Marco Betzecchi marca el millor temps de la primera jornada del Gran Premi de Tailàndia de MotoGP. Segon acabat el campió Marc Márquez a quatre dècimes. Àlex Márquez ha estat sisè i també va directament a la Q2. Els altres dos catalans, Vinyales i Rins, van a la repesca. Avui a la Lliga Sobaldambol, Granollers Oscar a les set.
I el ple de l'Ajuntament de Lleida ha aprovat la concessió de la medalla de la paeria al mèrit esportiu a Dani Badia, periodista d'Esports de Catalunya, Ràdio de Lleida, que va morir el 2022. Fins aquí les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, passen 7 minuts de les 12, us informa Mariona Sales Vilanova. El ple municipal de Sant Jús ha aprovat diverses mesures en matèria social, urbanística i esportiva. La sessió ordinària corresponent al mes de febrer es va celebrar el 26 de febrer i es pot recuperar el canal de YouTube de l'Ajuntament. Entre els principals acords, el plenari va donar llum verda l'adesió a la taula de sense llarisme del Basllobregat amb el suport majoritari dels grups municipals.
També es va aprovar el nomenament d'Ibon Vilar com a jutgessa titular del jutjat de Pau, així com l'aprovació inicial de la modificació puntual del Pla General Metropolità per regular la densitat i els usos en planta baixa al nucli antic i altres zones del municipi. En l'àmbit esportiu es van aprovar les bases per atorgar subvencions esportistes que participen en competicions oficials i escoles i centres de dansa.
Pel que fa a les mocions, el ple va aprovar la proposta del PSC en defensa del nou model de finançament autonòmic i la moció presentada per la CUP, Esquerra i Junts per incorporar criteris lingüístics en la contractació pública i l'atorgament de subvencions. En canvi, es va rebutjar la moció d'Esquerra i la CUP per impulsar un model de seguretat democràtic, preventiu i de proximitat. Pel que fa a cultura, les escriptores enjustenques Irene Pujades i Silvana Boc han guanyat els Premis Finestres de Narrativa 2026 en les categories en català i en castellà, respectivament.
L'anunci es va fer el 26 de febrer durant l'acte d'entrega celebrat al vespre, on es va donar a conèixer les obres premiades. Pujades ha estat reconeguda amb la novel·la La Intrusa, mentre que a poc ha obtingut el guardó en castellà amb el fino arte de crear monstruos, consolidant el protagonisme de Sant Just en l'escena literària actual. Amb dos premis distingeixen la qualitat, l'originalitat i l'audàcia narrativa de les obres publicades l'any anterior.
Els Premis Finestres, impulsats per la Fundació Finestres, estan dotats amb 25.000 euros nets per categoria i s'han convertit en un dels reconeixements destacats del panorama literari. El doble guardó per dues autores del municipi reforça la presència i projecció de la creació literària a Sant Justenca.
I en Societat, la mostra itinerant, Edatisme 0, alliberem l'edat de prejudicis i discriminacions, arribarà al Centre Social al Milenari el 2 de març, amb l'objectiu de sensibilitzar la ciutadania sobre la discriminació per motius d'edat. L'exposició es podrà visitar fins al 16 de març i vol promoure la reflexió sobre els estereotips, prejudicis i actituds que afecten persones de totes les edats.
La iniciativa planteja l'edatisme com una problemàtica social sovint invisibilitzada que es manifesta en àmbits com el laboral, el sanitari o el social. A través dels materials divulgatius, l'exposició convida a qüestionar creences i fomentar una mirada inclusiva i respectuosa, destacant la importància de construir una societat lliure de discriminacions.
L'activitat és organitzada per l'Ajuntament de Sant Just amb la col·laboració de l'Àrea de Sostenibilitat Social, Cicle de Vida i Comunitat de la Diputació de Barcelona. I s'enmarquen les accions municipals per promoure la igualtat, la convivència i el respecte entre generacions. I això ha estat tot. Tornem amb tota l'actualitat Sant Just en cal informatiu complet de la UNA. Fins ara.
Fins demà!
Quan es va acabar l'escola van tancar darrere meu aquella porta enorme i van dir-me vés amb Déu. I amb les mans a les butxaques
Vaig enfilar cap al poble, vaig trobar la meva cambra amb llençols cobrint els mobles. Vaig anar a Calamanela, li vaig dir sóc un jove eficient, xaparrejo tres idiomes i sé guanyar-me.
Els joves passen l'estona a la plaça del costat. N'hi ha una que es diu Carmeta, aquesta tarda hem quedat. Per què? La Manela, si és dijous, se'n va la peluqueria, no crec.
Però i de mi que m'ha trobat fumant porros, amb el lloro del lavabo, amagat que hi ha a la cuina, amb el gos i el papagai. Manela, Manela, no vull córrer per vostè,
Dis-moi que és que voleu...
Dius que segueixes soltera, però al poble tothom ho sap, que et veus amunt de Figueres, regidor del PDK. Veus celebrar una gran festa, tothom és jo i estava convidat.
se sentien des del poble del costat. Manela, Manela no vull córrer per vostè però la pela és la pela i alguna cosa hem de fer. Manela,
Però el pitjor és fer la barema. I l'estiu és molt llarg. L'estiu és tan llarg. L'estiu és llarg. Com una tarda d'estiu, així de llarg és l'estiu.
La sardana va de baixa. La resposta a aquesta pregunta que us tortura és no pas a Sant Jus d'Esvern, perquè a Ràdio d'Esvern s'emet un nou programa dedicat a la sardana i al seu món. Es diu Jus Sardanes i té per objectiu dinamitzar el panorama sardanista local. Jus Sardanes s'emet els divendres de 8 a 9 del vespre i els dissabtes de 10 a 11 del matí, però també el podeu escoltar per internet a radiodesvern.com. Soc en Josep Soler Pareta i presento Jus Sardanes. Us hi espero.
Bits. Molt més que nits d'electrònica. Bits. Ara divendres, dissabtes i diumenges a 10 a 11 de la nit.
Hi ha una cara de la música que sovint no escoltem. A Cara B girem el disc per descobrir històries amagades entre cançons d'ahir i d'avui. Una hora setmanal de viatge sonor, amb relats i emocions que connecten passat i present. Cara B, l'altra cara de la música moderna. No te la perdis.
Les reserves s'esgoten. La sang segueix sent necessària. Una donació pot salvar fins a tres vides. Si tens més de 18 anys, vine a donar sang. No saps si alguna vegada seràs tu qui la necessiti. Dona sang. Salva vida. A Sant Just, el comerç, la restauració i els serveis de proximitat treballen amb il·lusió per créixer i donar vida al poble.
Sense anar més lluny, sis eixos comercials amb botigues, serveis i restauració que et fan la vida més fàcil. Barri Centre, Barri Nord, Barri Sud, Maslluí, Carretera Reial, Camp Mogulell i Dualdem Torreblanca. Descobreix-los i et dona suport al comerç local. Sense anar més lluny, comerç, serveis i restauració de Sant Just d'Esberra.
A Catalunya treballem en diverses mesures perquè tothom pugui disposar d'un habitatge. Oferim ajuts perquè els joves puguin fer el pas. Construïm habitatges amb protecció perquè les famílies tinguin espai per créixer. I limitem els preus del lloguer per facilitar-hi l'accés. Perquè cada cop més persones ens puguem sentir a casa. Informa't d'aquestes mesures i ajuts a habitatge.gencat.cat Generalitat de Catalunya. El govern de tothom.
Els dimecres a les 10 de la nit, Fabricants de Cançons. Un programa de converses amb artesans de la paraula cantada. Amb persones que a prop nostre fabriquen aquests artefactes poèticomusicals que ens fan viatjar. O bé amb persones que n'analitzen la seva alquímia.
Fabricants de cançons, una hora conversant sense presses, com si estiguessin prenent una copa sobre cançons. Aquí, a Ràdio Desver, a un 98.1 de la freqüència modulada. Un programa conduït i realitzat per qui us parla. Anem gausats.
Doncs 10 minuts per arribar a dos quarts d'una del migdia. Nosaltres ara saludem l'Arancha Limón, que ja tenim aquí als estudis de Ràdio d'Esvern per parlar d'astrologia. Arancha, bon dia. Hola, bon dia. Com estàs? Benvinguda al programa. Molt bé, encantada. Un divendres més aquí al 98.fm. I res, ¿cómo están los astros?
Com està el cel? Revueltos. Sí? Bueno, ja parlàvem la setmana 20. La setmana passada vam parlar que el dia 26, justament ahir, Mercuri es posava retrógrada real. No sé vosaltres, jo en el que va de setmana m'he carregat dues tasses, un sucre. Ah, sí? Sí. Ah, sí, eh? Se'm cau de les mans. Sí, sí. Dramàtic. No sé, a mi m'ha sortit això aquí a la boca. M'ha sortit com una espècie d'eccema o no sé què. No m'ho paro de rascar. Un alien, sí, sí. És un alien covenant total. Vull dir...
Però, bueno, mides el que hi ha, no sé. No, Mercurio està fent de la seva solidaritat perquè potser és com una de les característiques potser més visibles del que està passant l'Alzena en aquest moment. Vull dir, tot aquell que ara mateix estigui vivint moments de trencadisses de vales domèstics, elements de l'àmbit casual, de l'àmbit quotidià, aparells elèctrics, mitjans de transport, tipus motor... Calentar-ho el gas, jo. Perfecte. Ja m'acaben de dir que l'aire condicionat de no sé on tampoc anar.
Ara ha tornat a funcionar, ara sembla que funciona. Només per deixar-te malament, vaja. Si no notes escalfor, s'està bé ara aquí. Doncs això és una miqueta la, podríem dir que així de superficial, a primer cop de mirada superficial seria el que més podem destacar de la setmana. Però és veritat que aquesta setmana que comença avui, que ens estem avui divendres fins al divendres vinent,
Té dos fenòmens astrològics dignes de ser mencionats. Sí, un és una lluna plena i un altre és el salt que farà Mart, que és l'últim de la grupeta solar. El sol sempre va com l'Almodóvar, amb Mercuri, Mart... Engrupi.
La grupeta, la grupeta. Doncs han anat saltant tots els peixos i l'últim és Mart. Mart tria un pèl més, a vegades amb les retros d'uns i els altres, però Mart, Mercuri normalment van més a prop del Sol i Mart tria una miqueta més en arribar. Justament aquesta setmana Mart també ho fa.
Llavors, clar, al final Mart és interessant veure, a nivell psicològic, cada planeta és un arquetip. I l'energia, ja ho dèiem, per Venus sentim l'atracció cap a persones, cap a coses, cap a...
Un hobby és una acció que a mi no té per què agradar-me, de sobte m'atreu, fa que la miri, fa que senti que m'espera algun tipus d'enriquiment. Jo em complementaré fent aquella acció. Amb una persona, quan jo miro aquella persona, sento que hi ha alguna cosa del fet que jo m'enrotlli amb aquella persona que em complementarà, que m'omplirà d'alguna manera. Llavors l'energia de Venus l'entenem.
L'energia de Mart el que ens parla és d'allò que ens activa fins al punt que no podem lluitar contra l'acció que m'incita a fer allò. En el meu cas, sempre em poso jo d'exemple perquè crec que és bastant evident, jo tinc Mart a Géminis, que és la part de la comunicació. Jo no callo.
Una persona que tingui Mart, per exemple, a Lleó serà una persona que necessita ser molt al centre d'atenció. M'adona, em sembla, que té Venus i Mart a Lleó. O alguna persona que sempre ha de ser el prota. O un Mart a Taura serà una persona, o bé, que necessita menjar molt o guanyar molts diners, perquè al final és...
necessito ja una acció associada a l'energia d'aquest signe que per mi és fàcilment descontrolable no la puc escollir, és un desig que treu de mi és un disparador, literal perquè a part Mart ens parla d'aquest garrer que hi ha dintre nosaltres clar, quan Mart
Fa un salt d'aquari a peixos, és d'alguna manera el que estem parlant és que volem actuar però des del sentiment, perquè peixos és el sentiment, és l'emoció, és la hipersensibilitat. Llavors, la lluna, just un dia després que Mart fa aquest salt i Mart ja passa a peixos, d'alguna manera tenim molta energia de peixos a l'ambient, vull dir, ja...
Una energia de dissolució, d'hipersensibilitat, d'hiperresonància, d'hiperespiritualitat, de compassió. I Mart entrant a peixos és una acció que es torna subtil, que es torna més emocional. Evidentment, Mart no es troba molt còmode amb una energia com peixos. On Mart està a tope serà un signe de foc.
on pot explotar, o a un signe de terra, on posa en marxa i desbloqueja processos, amb un signe d'aigua. Amb un signe d'aire el que farà és que hi haurà molta informació, molta creativitat, estarem amb el cap a tope. I quan entra amb un signe d'aigua el que fa és s'apaga una mica però activa tot aquest darrer. Desurgeix. Llavors el que hi ha és això, no? És...
es mobilitza tot aquest tarannà, tot aquest sentit, tot aquest intuït, tot aquest... d'alguna manera... És una acció que es torna molt emocional, molt des del sentiment. És una acció molt sentida, molt empàtica, és una emoció que està submergida dintre d'una emoció...
que d'alguna manera la tempera i la fa més compartida o la fa més sostinguda o la fa més... amb una mena d'implicació més col·lectiva. És una acció amb una esbolca que la ressonància que tinc i l'òna expansiva és com quan llences una pedra a l'aigua. Què aconsegueixes? Aconsegueixes...
Una concatenació d'ones que s'expandiran, però la pedra en si no farà més que això. Ara llença una pedra a una planta i faràs una esquitxada. El resultat que es troba amb l'aigua d'una acció sempre serà diferent. Llavors, què passa? El salt de mar a peixos és el dia 2 i justament el dia després, el dia 3.
El sol té davant, el sol a peixos superreforçat per Mercuri, per Venus, pel nodo, té la lluna a verge, que ja sabem que això passa un cop al mes, tenim una lluna plena, i verge és la concreció, verge és l'anàlisi. Verge, a l'horoscop, tu ets verge, no? Jo soc verge, sí.
L'energia d'avésia és quan fiquem, sistematitzem, és quan el nen comença a tenir rutines, quan el nen comença a veure que ha de fer una feina, unes tasques, els deures a casa, és quan entenem que només fem passa a passa, assolim una fita. Això són molt metòdics.
Molt, és l'excel. Som molt metòdics i l'excel compatat. És la fulla de ruta, és la tenacitat, la constància. Sí, quedem amb algú, hem de saber de quina hora a quina hora quedem, després allò, després d'altres. Però és veritat que hi ha tota una capacitat d'anàlisi que ja integra i té molt... És que no pot no ser analític, no pot no ser realista, no pot no ser eficient en la gestió dels recursos.
Aquest és el do, per això moltíssims consultors tenen molta energia de peixos, moltíssims músics, perquè tota aquesta tenacitat, aquesta perseverança, aquest pràctic cada dia és molt la manera de funcionar de peixos, de bèstia. Doncs tota aquesta energia està justament enfrontada amb tot un grupet, amb una ràbia, amb un estèlium a peixos, que fa el contrari, dissol, no concreta, només sent. Llavors, imagina't, ja tenint el sol,
que és la consciència. Tenint a Venus, que és el que m'atreu. Tenint ara Mart, també, que està a Peixos, la meva acció. Tot és una polaritat entre tot un grup que està idealitzant, que està en un àmbit de l'honor pràctic, de l'honor terrenal, de l'honor concret, d'allò que no és...
que no és analitzable, que no és organitzable. I, clar, la lluna està dient... Frena. Espera'm. Espera't aquí. Espera que la que ha entrat l'última, el jovenet, ara que ha entrat l'impatuós, que és Mart, a la grupeta, la liarem. Perquè, clar, aquest vol actuar des del sentiment, però la lluna verge diu... D'acord, però això és viable? Això és coherent? Això té sentit? Això és sa?
és qui està fent la consultoria a tot aquest anhel genera un seguit de preguntes i busca la resposta d'aquestes preguntes
Et fa més de consultor. T'has plantejat si això t'interessa? T'has plantejat si això realment és el que necessites? Quines conseqüències tindrà això que estàs fent tu ara? Llavors, imagina't com podem sentir la setmana vinent. Què pot ser que ens vinguin? Impulsos emocionals molt forts? Que sentim que és el que necessito? M'està demanant el cos? Vé des d'un lloc molt profund, una intuïció molt forta...
I a la vegada la necessitat d'analitzar amb una miqueta de sentit comú, amb una miqueta d'anàlisi de desperfectes, de conseqüències, què això pot aportar. Què això pot aportar si em deixo arrossegar per aquest sentiment tan desmesurat, però a la vegada tan fort, tan intens i tan inconfusible, perquè està clar que des de peixos amb tanta energia de peixos...
És una sensació de sentir-te respatllat per una certesa no tangible, però inequívoca. Peixos dóna això, dóna un sentit espiritual molt sostingut, molt... No em sento sol, saps? És les forces de l'univers que s'estan parlant a través meu. I Bèlgia està dient, ei, baixem-ho, no? Obrim una miqueta els ulls, estiguem amb els peus a terra. En Bèlgia, quan estem fent el trànsit planetari a la carta natal d'algú i li mirem els cicles no vitals respecte de la consecució d'un projecte vital que triga més o menys uns 12 anys...
A la fàcia 6, que és l'anàloga, a la fàcia verge, és aquell moment de dir, buah, tia, m'estan sortint les esquerdes per totes bandes allò que m'havia programat. Aquest moment de... que és com ve l'inspector del que sigui i troba les petites falles, els errors, això és el que sap fer verge. I en aquest sentit és el que està fent una miqueta amb tota aquesta energia de peixos.
que s'autoenganya, que es dissocia, que es ven el producte, que l'únic que vols fer és sentir. Peços només vols sentir i fort, i vols oblidar-se de tota aquesta merda mundana i superficial i materialista, saps? I Virgo diu, ja, carinyo, però sense calés no viuràs, saps? I tu demà a les 9 has d'estar a l'oficina. I tu tens una hipoteca, i tu tens, saps? I diu, ei, ja, però...
mànigues amunt i a currar i a fer les coses ben fetes. Llavors, clar, què pot passar com el resultat d'aquesta lluna plena? Doncs que ens toqui obrir els ulls i decebre'ns amb processos que havíem potser idealitzat o que no havíem volgut mirar a la cara.
Converses clares després d'haver estat evitant un tema. Decisions que ja toca que posin límits a una fantasia o a una manera de considerar una temàtica o concreta de la nostra vida des d'un autoengany absolut i evident. És l'energia absoluta de baixar a terra allò que sentim.
Llavors, verge, a més a més, regeix la salut i els hàbits. Mart regeix el cos físic i la inflamació. Llavors, peixos, en general, regeix el sistema immunitari i la sensibilitat. De fet, Neptune, que és el regent de peixos quan està a la casa 6, que és la de verge, normalment dient que és gent que augmenta moltes al·lèsies.
Ah, mira. Sí, és una d'aquestes cosetes que dius, mira, no? Llavors, què passa? Mart Apeixos no expressa la ràbia com toca. Ja ho hem dit, Apeixos, aquest impuls, no?, guerrer de Mart es dissol perquè tot li sap greu, perquè llavors es torna a un guerrer al servir de l'amor universal i llavors, bueno, es dilueix, no? Aquesta impulsivitat, diguéssim, desapareix. La somatitza, sí, la guarda, l'amaga, perquè no és oportú, perquè no és bo.
perquè jo quina merda per estona, com vaig expressant la ràbia. Llavors, d'una altra banda, la lluna verge pot ser que la faci visible a través... Clar, què fa? I també ho teniu els verge, això. La crítica, la irritabilitat i una necessitat obsessiva per controlar. Això pot ser un altre aspecte que aquesta lluna plena posi en evidència, que ens sentim d'una banda impulsats a...
Per mirar i per preservar un estat uscú amb certa tranquil·litat, des d'aquesta empatia, vull que tothom estigui bé, vull que hi hagi la pau, que hi hagi un clima de pau allà on vaig, però que hi ha situacions que com no miro aquesta ràbia, com no deixo que aquest mar s'expressi i sorti això, com fa verbo.
amb crítica, amb una irritabilitat, amb una... És que tot això està fet un caos i és que hem d'entressar, no? I això també podria ser causantíssim al llarg d'aquesta setmana, no? Aquesta lluna plena, llavors ens demana que posem ordre a les emocions. Val. Mentre Marta ens recorda que no podem seguir actuant ja des de la confusió, perquè sí que és veritat que l'energia de Peixos és tant de sentit, tant de tal, però està tan poc endreçada...
que es dilueix l'impuls d'actuar. Llavors requereix prendre decisions, requereix prendre decisions i entendre, prendre partit.
que és una cosa que li costa molt a l'aigua. Prendre partit, desvincular-se del vincle, desvincular-se de la sensació de pertanyar. L'aigua és molt dependent. L'aigua de cranc, l'aigua d'escorpir i l'aigua de peixos és tota molt dependent del vincle. Necessita aquest sentiment de pertanyança, no? I que l'estimin. I necessita molt la validació.
Llavors Mart allà se sent molt pressionat per, bueno, que és que l'aigua al final la que fa és dissoldre, facilita que et dissolguis amb el vincle. I Mart està lluitant per mantenir la seva autenticitat i la seva capacitat individual de decidir per ell. Llavors no és un aspecte fàcil, torno a dir-ho, qui ho té a carta sap de què parlo. És com hi ha posicions per Mart que són una merda per expressar el desig. Un Mart a balança li tocarà també lluitar molt.
la necessitat de comploure-la a l'altre i lluitar per la pròpia individualitat, que és el que Mart fa. Marta ens ajuda a individualitzar-se i a lluitar per allò que a mi em senta bé. I expressar la ràbia és saníssim. Saníssim. Ens estalvien milions de malalties. Si sabem expressar la ràbia de manera funcional, de manera sana. I Marta Peixos no és el seu lloc més ideal, però amb aquesta lluna plena...
Si Déu vol, doncs trobarem els mecanismes per drenar d'una miqueta, de manera eficient i de manera efectiva, tot aquest impuls de tornar-nos a, doncs això, evitatius, dispersos i posar una miqueta els peus a terra. Quin dia hem d'apuntar al calendari per la Lluna plena? El dia 3 de març, que si no m'equivoco és dimecres, potser? Dimarts. Correcte.
Anem bé. La lluna el dilluns és quan... Virgo, ho sento, tot aquí... M'encanta. Ha d'estar endreçat. Si us plau. El 2 i el 3 després. No, no, soc molt donada a inventar-me dates. Llavors el dilluns sí que hi ha el salt de Mart a peixos, que és el dia 2...
Ja podem notar això, com que ens desbravem, com una manera que necessitem complaurar més a costa d'allò que necessitem. Hem d'estar pendents d'això perquè a partir de la lluna plena sí que potser el que trobem és de manera eficient de dir les coses d'una manera assertiva, d'una manera que no té per què ser tan emocional, sinó d'una manera més pragmàtica.
negociem, no? Què és el que tu necessites? És que no li he dit que li estimo, no. No cal sempre estar projectant des de l'emoció, les coses es poden fer també des d'una eficiència pragmàtica que les dues bandes saben que és necessària, no? Les rutines, les...
les estratègies d'intercanvi, la comunicació sana, tot això es pot convertir en uns mecanismes sants de vinculació, que no té tot per què ser un sentí desbordat. Doncs buscarem això, buscarem això i intentarem trobar-ho. Aquest sentí desbordat, deixar-lo a banda i arrelar una mica més. Aranxa Limón, moltíssimes gràcies per passar pels micròfons de Ràdio d'Esvern.
I a tu per l'acompanyar. Meravellós. I amb aquesta música de fons és que ja estem in. Jo vull un vermut aquí. Sí, eh? Doncs per proper dia el demanem, no t'amoïnis. Aranxa, una abraçada. Bona setmana. Adéu-siau. A vosaltres, petita pausa. Tornem de seguida.
Nunca pensé que doliera el amor así Cuando se entierra en el medio de un novio en sí Es un día ella y otro día yo Te estás dejando sin corazón
A tus negocios y a estas palabras que estoy de ti vacunada A prueba de patadas por ti me queda como a Mona Lisa Sin llanto y sin sonrisa que el cielo y tu madre cuidan de ti
De olvidarte no es asunto sencillo Te me clavaste en el cuerpo como un cuchillo Pero todo lo que entra de salir Y los que están tendrán que
Pasando por mi, ay, te aviso, te anuncio que hoy renuncio a tus negocios. Tú sabes que estoy de ti vacunada, a prueba de patadas. Por ti me quedo como Mona Lisa, sin llanto y sin sonrisa. Que el cielo y tu madre cuidan a ti. Me voy, no, no, no, no. Tal vez tú no eres ese.
Es tan patético, neurótico, sartírico, psicótico, tú no lo ves, el tango no es de tres, sigo planeando escapar y me sale al revés, pero voy a intentarlo una y otra vez.
Te anunció que hoy renunció A tus negocios sucios Por ti me quedé como Mona Lisa Sin llantas, sin sonrisa Te aviso que estoy de ti vacunada Y no me importa ni nada Seguro en tu madre cuidándote
20 minuts per tancar el nostre magazín, 20 minuts per arribar a la una del migdia, 20 minuts per començar el cap de setmana a Ràdio d'Esvern. Moltes ganes, moltes ganes, però la veritat és que ara tenim un espai que també ens ve molt de gust. Ara parlem de psicologia amb en David Fernández.
I avui amb el David posem sobre la taula un tema que realment és bastant interessant i que tots i totes ens hem preguntat alguna vegada. Però abans deixeu-me saludar el David. David, buenos días. Buenos días, Dani. ¿Cómo estás? Te echamos de menos. Teníamos ganas de tenerte aquí en el estudio. No has podido llegar. Me imagino que tenías consulta ahora al mediodía y te ha sido imposible.
Estaba en consulta y he acabado en ese tiempo justo que digo llego, no llego, me pillan el coche, pues ahí me he quedado. A mitad de camino, o sea, que no he podido llegar. No te preocupes. Te escuchamos perfectamente. Esperemos que tú también a nosotros. Y nada... Sí, sí.
Bona nit.
Pues mira, esto es un temor, ¿no?, el por qué olvidamos, ¿no? Vamos a empezar por el tema de que cuando somos pequeñitos, ya de entrada, todo lo que nos pasa debe estar muy parecido a lo que es un trauma, ¿no?
Imagínate que suelo nacer, debe ser uno de los traumas más poderosos que tiene el ser humano. Estar en un lugar calentito, una placenta y de repente una luz, una zona totalmente de disconfort y de alguna manera es algo que nadie se acuerda, ¿no? De cuándo nació ni de cómo nació. A partir de ahí vamos creciendo y la memoria va borrando todo aquello que le hace sufrir, que de alguna manera no le es cómodo.
lo que es muy importante entender que la memoria va borrando todo aquello que no quiere recordar pero sí que lo recuerda el cuerpo y esto es muy interesante que luego si quieres lo cogemos más adelante pero sí que es cierto que vamos olvidando aquellas cosas que no nos interesan somos selectivos en nuestros recuerdos y luego a partir de ahí podemos hablar de cómo funciona la memoria y cómo funcionan los recuerdos porque también es cierto que
Somos personas que somos selectivas en nuestros pensamientos, pero a veces en épocas de estrés, en épocas de periodos de mucha tensión, también olvidamos muchas cosas. Entonces, la memoria es algo que hoy en día se investiga y que hoy en día se analiza mucho para entender cómo funciona y entender cómo funcionan los recuerdos en cada momento.
Yo de entrada lo que destacaría es el hecho de la memoria selectiva, sobre todo cuando somos pequeños. En todas las etapas de la vida tenemos memoria selectiva. Pero yo creo que de pequeños hay cosas que nos cuesta mucho olvidar.
Como, por ejemplo, son los momentos felices, felices, felices, aquello que te hace muy feliz, ¿no? Aquella noche de reyes en la que, pues, pudiste darle la carta a Melchor, a Gaspar o a Altasar en aquel momento de complicidad, ¿no?
También aquel momento en el que compartes un momento de cariño, de disfrute con tus padres, aquel día que la abuela te hizo aquella comida que tanto te gustaba, aquellos momentos, aquel viaje a Euro Disney, aquellas cosas que de alguna forma recordamos porque para nosotros son muy impactantes. Y después también hay el tema de las cosas malas, de las cosas más negativas, aquel castigo...
aquella caída con la bici, aquel día que te insultaron en clase, aquel día que hiciste algo mal y que te ha ido persiguiendo un poco a lo largo de tu infancia, son cosas que yo creo que es un poco que emergen, es como aquel trozo de madera que flota en el mar o que flota en el agua, un poco es esto, el hecho de que van flotando pero en la vida tenemos muchísimas experiencias, cada día vivimos experiencias distintas
y recordarlas todas es imposible, ¿no? ¿En qué momento escogemos que esa experiencia, que ese momento, que esa persona, que ese hecho es digno de ser recordado o decidimos optar por la segunda opción y olvidarlo? Yo no sé hasta qué punto somos conscientes o hasta qué punto podemos dirigir nosotros lo que queremos o no recordar.
Yo creo que, como bien dices, todo aquello que es bueno se queda en nuestra memoria.
pero cuando hay algo que no nos gusta, es como que la mente lo aparta y de alguna manera tiene como un cierto miedo y lo deja atrás. A no ser que sea tan impactante que de alguna manera se me quede como una experiencia a aprender que se me genera como una creencia. Yo un día me porté mal en clase, por ejemplo, esto es real, yo tuve...
en Parvulitos una experiencia donde me puse a correr con otros niños, porque habían otros niños que corría y yo decidí correr, y me castigó la profesora y fue como muy impactante, nunca más me porté mal, vaya que me castigaran de la misma manera, fue un castigo muy severo, ¿no? Y entonces aquello se me quedó, ¿no?, de por vida, de, guau, la autoridad es demasiado dura, ¿no?
Pero entiendo que fue tan impactante que me quedó como un recurso para que yo en la vida me fuese un buen niño, el que se portaba bien, el buen estudiante. Pero hay cosas que realmente se dan y puede que incluso sean tan duras como que la olvidemos para que no pasemos por ahí, para que realmente sea como algo que realmente lo apartemos y no nos haga daño. El cerebro tiene siempre...
La misión de sobrevivir y entonces a veces esto se olvida o se queda en el olvido y yo paso o incluso tengo acciones que me hacen evitar o aquello que pasó, pero no recuerdo lo que pasó, ¿no?
Sí, sí, totalmente. Es que es así. Al final también yo creo que esto es bastante significante, ¿no? El hecho de que muchas veces recordamos algún trauma, ¿no? De madre mía, qué horror ese día o qué horror aquello que sucedió, pero no terminemos de recordar qué es lo que sucedió, ¿no?
que teníamos aquel día en el que ocurrió algo malo. Y aquí vamos a ver un poco cómo reacciona el cuerpo, porque ya lo has dejado tú un poco allí medio colgando, ya lo has soltado y realmente es un tema de debate muy interesante que es...
cómo el cuerpo somatiza. Hablábamos hace unos días también del tema de cómo el cuerpo somatiza aquellos momentos, aquellas situaciones y realmente esto también es clave, el hecho de que a lo mejor tu mente ha olvidado aquello, pero tu cuerpo recuerda perfectamente y te lo machaca. Sí, o te lo machaca o fíjate, yo por ejemplo, uno de los recursos que utilizo en consulta es la hipnosis.
Y de alguna manera, cuando haces hipnosis, la persona no recuerda a través de la mente, recuerda a través del cuerpo. O sea, yo puedo ir a un momento concreto donde esa persona sufrió o siente una sensación de tristeza profunda o siente una sensación bastante dura, de dolor, y el cuerpo va recordando toda la historia
A través de un movimiento hipnótico, pero no recuerda. Si tú le haces recordar lo que pasó, no lo recuerda por la memoria que pueda tener de la acción, pero sí por la sensación que se queda en el cuerpo. Y esto a mí siempre me ha llamado mucho la atención, con lo cual siempre siento que es el cuerpo el que recuerda todas aquellas situaciones, ¿no?
Sí, sí, totalmente. Al final es así. Yo creo que el cuerpo tiene una capacidad sorprendente de recordar situaciones que nosotros a lo mejor hemos olvidado. Como decía antes, también introduciendo un poco este tema...
Al final nosotros vivimos muchísimas cosas día tras día, muchas situaciones de nuestra vida más cotidiana y también luego evidentemente hay excepciones, casos de situaciones que son más excepcionales, pero realmente en nuestra vida cotidiana pasan muchas cosas y es complicado también acordarse de todo aquello.
Pero si hablamos de la memoria y del cuerpo, que es un poco la temática que habíamos traído hoy al programa, recordamos que hemos querido titular un poco el programa de hoy ¿Por qué olvidamos y los secretos de la mente humana? Venía un poco a colación de esto, ¿no? El hecho de que a veces pues olvidamos también para protegernos, olvidamos para...
Para no tener que volver a esa situación, a esa sensación, a ese dolor que en gran medida también sucede. Y bueno, a veces también creo que hay cosas que no hay que olvidar. No sé si estarás de acuerdo, pero por mucho que duela, hay cosas que no nos podemos permitir olvidar.
que tenemos que ser conscientes, a lo mejor resignificarlas o revalorizarlas, que no nos duela recordarlas, pero a veces es importante saber de dónde venimos y a dónde vamos, ¿no? Totalmente, Dani, pero una de las preguntas que me hago es hasta qué punto nosotros podemos recordar o no recordar. No sé si esto es algo que el funcionamiento mecánico del cerebro
nos hace olvidar o no. No siempre siento que seamos nosotros los que podemos dirigir o que recordar o que no recordar, ¿sabes? Claro. Entonces, claro, entiendo que a mí me encantaría recordarlo todo. De hecho, parte de mi proceso, no como terapeuta, sino como haber ido a terapia, es hacer consciente todas aquellas cosas que fueron inconscientes en mi día.
Y ese es el gran trabajo, ¿no? A través de lo que es la terapia, la hipnosis, el cuerpo. El cuerpo también tiene memorias, con lo cual te hacen recordar. Creo que ese es nuestro trabajo, ¿no? Volver a recomponer y a resignificar todas aquellas experiencias para entender que el adulto de ahora puede manejarlas. Tal vez el niño que le ocurrió no era capaz de afrontarlas, pero el adulto que soy ahora puede afrontarlas, ¿no?
Pero no sé hasta qué punto soy yo consciente o no de haber querido olvidar o no olvidar, ¿no? Claro, pero yo creo que aquí también entra otro factor importante que es el hecho de cuando te obligan o cuando hay una intencionalidad externa de que tú olvides aquello, ¿no? Que creo que eso también es interesante. Ya no es tanto lo que tú quieras o puedas llegar a olvidar, sino aquello que a lo mejor interesa que olvides, ¿no?
Es decir, que hay a un tercero que le interesa que olvides aquello cuando eres pequeño y te dicen, ah, olvídalo, va, tal, no le des tantas vueltas. Yo que siempre le he dado muchas vueltas a las cosas, David, a mí me lo decían mucho y me lo han dicho mucho toda la vida, ¿no? No le des tantas vueltas, no le des tantas vueltas, va, olvídalo.
Y yo me quedo ahí RQR con las cosas. Es como que a veces hay personalidades, yo me incluyo en esta, que tendemos mucho a querer controlarlo todo, a tener un control exhaustivo de aquello que decimos y de aquello que nos dicen. Es mortal, es decir, yo no os lo recomiendo en absoluto, no es una experiencia agradable, pero tampoco lo escogemos. Al final también...
Es como una forma de ser, de aquello de querer ser perfecto, querer trabajar en eso, en agradar a todo el mundo y en que todo el mundo esté contento contigo. Aquí también hay un punto de esto, del hecho de que a veces hay gente que nos gustaría olvidar un poco. Aquellas cosas que llenan nuestra memoria RAM y que lo que hacen es ocupar sitio. Sí, sí.
Lo que pasa que a veces es en esa necesidad de ser perfecto lo que buscamos todos, porque al final sí que se convierte en una personalidad, pero lo que buscamos todos es que nos quieran, ¿no? Es que nos amen, que realmente estén a gustos con nosotros y eso es algo que creo que todos de alguna manera hemos pasado por ahí, ¿no?
Luego viene el trabajo que cada uno hace para que realmente pueda ser uno mismo, que es mucho mejor que ser perfecto.
Totalmente, sí, sí, es así. Y ahora ya un poco cerrando el tema, ¿tú qué crees que hace la mente cuando no suceden este tipo de cuestiones? Es decir, cuando olvidamos alguna cosa. Me imagino que debe tener varios motivos, no solo debe haber uno, ¿no? ¿Por qué olvidamos? Volviendo un poco a la pregunta que nos trae hoy. Básicamente para no sufrir, porque el cerebro lo único que quiere es vivir en plenitud,
Y todo aquello que nos aparta de vivir en plenitud, de joia, que es una palabra que me gusta mucho, llega un momento en el que uno sufre y el cerebro evita ese sufrimiento y te lo almacena en una parte del cerebro para que puedas tener una vida lo más orgánica posible. Ahora bien, a veces estos recuerdos salen a la luz
Y empiezan a torpedear lo que es el día a día, ¿no? Y es ahí donde hay que trabajarlos para que al final no interfieran y no llenen esa memoria RAM que antes tú comentabas, ¿no?
Totalmente, totalmente aceptar que este torpedeo que comentabas, ¿no? A veces es existente, es así, tenemos muchísimos pensamientos a lo largo del día y tenemos que también aprender un poco a controlarlos y a que no absorban nuestra energía, ¿no?
que es la energía que tiene cada uno de nosotros y que a veces la mente también nos juega estas malas pasadas no dosifica, no controla, no regula a veces nos gustaría tener como un botón de encendido y de apagado para poderle dar a la mente y decir ahora quiero que me dejes en paz, que quiero descansar
Ahora quiero no pensar ni en el olvido ni en el dejar de olvidar, sino sencillamente no pensar, descansar, relajar y coger fuerzas para el día, para la jornada. Es así. Yo creo también, por lo que puedo entender con los procesos terapéuticos de las personas que vienen o por mi vida personal,
que al final lo que hace el cerebro también es postergar, porque a la larga los tienes que trabajar sí o sí, porque si no te van haciendo un poco la puñeta a lo largo de la vida.
Totalmente. Sí, sí, es así. Pues un poco el tema de hoy, ya lo vamos zanjando porque nos quedan tres minutitos para la una, pero es este concepto, el de por qué olvidamos y el hecho de que la mente es muy sabia, pero que también a veces nos juega a alguna que otra mala pasada. David Fernández, un abrazo muy grande, cuídate mucho y la semana que viene nos volvemos a escuchar para poder hablar de otros temas de psicología.
Otro abrazo para ti, Dani. Cuídate. Para todos. Gracias. Que vaya bien a ti. Adiós.
Dos minuts i escaig per arribar a la una del migdia. Nosaltres seguim aquí en el magazín de matins de Ràdio d'Esvern, seguim a la Rambla per poc temps perquè està a punt de concloure el nostre programa d'avui divendres amb moltes ganes, amb molta il·lusió d'arrencar aquest cap de setmana com comentàvem, tot i que a algunes persones encara els queden unes hores. És per exemple el cas de Jaume Lies que agafarà el relleu d'aquest magazín i també el relleu dels informatius per...
fer el magazín de tardes d'aquesta casa de 5 a 7 al 98.ufm i al www.radiodesbem.com. Recordem, el refugi s'emet, com dèiem, en aquest horari de dilluns a divendres i és quan podreu escoltar el Jaume Lías amb el seu magazín i ell ja agafarà cap de setmana a partir de les 7. Nosaltres ho fem ara fins aquí la Rambla d'avui.
Moltíssimes gràcies a tota la gent que ha fet possible el programa d'avui divendres 27 de febrer del 2026. Us ha estat informant Daniel Martínez. Al llarg del programa d'avui hem parlat de les notícies de Sant Just. També hem fet un repàs de les portades dels diaris i hem tancat la primera hora amb les efemèrides i amb el temps, amb en Carles Rius. A la segona hora, entrevista del dia. Hem tingut avui Amador Saiz del CUP, aquesta entitat que
de música electrònica de Sant Just, que organitza demà a l'esmorzar de Forquillar al Mercat, davant del Mercat Municipal, de 9 del matí a 3 de la tarda. Tot seguit, també hem parlat d'altres qüestions, en aquest cas en l'àmbit polític. Actualitat política amb Joel Reguant ha estat l'espai que ha conclòs aquesta segona hora. Hem parlat de tot una mica, però jo us podeu imaginar que els temes més candents de l'actualitat política han estat també presents en aquest espai.
I hem tancat el programa d'avui amb l'Aranxa Limón a l'espai d'astrologia i en David Fernández parlant de psicologia i també d'aquestes qüestions que ens preocupen els éssers humans. A vegades oblidar pot ser una feina complicada, d'altres ens resulta més senzill. Aquest era el tema d'avui, l'oblit i el per què oblidem. Soc Daniel Martínez, de nou em presento amb vosaltres. Ja sabeu, és un plaer gaudir d'aquestes hores aquí al 98.ufm.
I res, cuideu-vos moltíssim, que tingueu molt bon cap de setmana. Aprofiteu si hi ha una mica de sol, aprofiteu per fer qualsevol cosa, perquè realment val la pena sortir i aprofitar del cap de setmana. Nosaltres ens quedem a Sant Just per gaudir de les seves activitats. Que tingueu molt bon fin. Adéu-siau.
Fins demà!