Ràdio d'Esvern, sintonitzes, Ràdio d'Esvern, la ràdio de Sant Just, 98.1, Ràdio d'Esvern, 98.1, Ràdio d'Esvern, 98.1, Ràdio d'Esvern, 98.1.
Estigues connectat amb el que passa dia a dia a Sant Just, el magazín matinal de Ràdio d'Esvern, de dilluns a divendres de 10 a 1.
T'acosta on siguis l'actualitat del poble.
Les notícies, el temps, l'entrevista del dia, tertúlies i seccions ben variades, des d'històries santjustenques fins a l'esport local.
Psicologia, cuina, recomanacions literàries, actualitat política i econòmica.
Amb Núria García, la veu de la Rambla.
Ei, espera, tot això ho fem amb els nostres col·laboradors i també hi convidem a passar a totes les entitats i col·lectius de Sant Just.
La Rambla, el magazín de Ràdio d'Esvern que et sacseja de 10 a 1 al migdia.
Pots seguir-nos la pista a Instagram i Twitter, arroba larambla981, i tornar a escoltar els podcasts a radiodesvern.com.
Escolta Ràdio d'Esvern al 98.1 FM i no et perdis res.
Molt bon dia a Sant Just, ara mateix passen 10 minuts a les 10 del matí d'avui divendres 17 de maig.
Benvinguts i benvingudes a la Rambla, el magazín matinal de Ràdio d'Esvern.
Esteu sintonitzant al 98.1 FM a l'emisora municipal de Sant Just.
Ja em coneixeu, sóc la Núria García i esteu amb mi cada dia de dilluns a divendres de 10 a 1 del migdia.
Tenim 3 hores per endavant.
Com sempre, fins les 11 parlarem de l'actualitat Sant Justenca.
Amb la Mariona Salles llegirem els 3 titulars de les notícies més destacades de Sant Just
i després també farem un repàs a les portades dels diaris en català.
Aquestes notícies que hi ha a les primeres pàgines del diari Ara, La Vanguardia, El Periódico i El Punt Avui.
Després, l'Enric ens farà les efemèrides del dia i l'efemèrida musical.
I acabarem l'hora amb en Casles Rius que ens farà la previsió del temps aquí a Sant Just per les properes hores.
A les 11 i 10 farem l'entrevista del dia.
Avui tenim la vicepresidenta de l'Ateneu de Sant Just, la Marta Malaret.
I el motiu de l'entrevista serà parlar de la programació i de les activitats que hi haurà a la Festa Major de l'Ateneu
que enguany cau del 24 al 26 de maig.
Tot seguit, començarem a rebre col·laboradors i col·laboradores que passaran per la Rambla avui divendres al matí.
A les 11 i 40 tornarem a escoltar el programa Just, el que no saps,
aquesta secció que fem amb el nostre col·laborador Marçal Ferret
que cada setmana ens explica de forma amena la biografia d'algun personatge històric i famós.
Tornarem a escoltar el programa que ens va portar aquest dilluns.
Després, a tercera hora, a les 12 i 10, es deixarà caure en Josep Lluís Gil,
que és el director de la revista Sant Justenca, la Vall d'Avers.
Amb ell estarem comentant els continguts de la revista del mes de maig.
I acabarem el programa amb la participació del psicòleg David Fernández,
que cada divendres ens porta a algun tema relacionat amb el món de la psicologia.
Vinga, va, no marxeu, que tot això serà de seguida.
Els dimecres, a les 10 de la nit, Fabricants de Cançons.
Un programa de converses amb artesans de la paraula cantada.
Amb persones que a prop nostre fabriquen aquests artefactes poètic o musicals que ens fan viatjar.
O bé, amb persones que n'analitzen la seva alquímia.
Fabricants de cançons.
Una hora conversant sense presses, com si estiguessin prenent una copa sobre cançons.
Aquí, a Ràdio Desver, a un 98.1 de la freqüència modulada.
Un programa conduït i realitzat per qui us parla.
M'aneu gauzats.
Vinga, ara deixarem un tema dels catarres, que també fan amb Stay Homes i amb el Grup Zoo.
El tema es diu, vull estar amb tu.
L'olor de cafè dels matins quan en llevo amb tu.
Els plats del sopar que ningú té el valor de rentar.
I penso en tu a cada moment, des que el sol treu el cap pel tagamanent.
I va il·luminant els somriures de la meva gent.
El parell de mitjons de colors oblidats dins el llit.
Els veïns del tercer que se'm queixen dels teus crits d'ahir.
I quan dius que tens pressa, però encara tens temps d'enganxar-te als llençols durant 5 minuts més.
Sent el gos, fent l'amor, expulsant-nos la mandra molt lentament.
I és que per mi els teus defectes són tan espectaculars.
Ningú podrà fer-me adultar.
Que vull estar amb tu, jo vull estar amb tu.
Vull estar amb tu, jo vull estar amb tu.
Quan m'enfado i esclates a riure per sota el nas.
Quan entorno un peixet en els jocs que t'agrada guanyar.
La vida tranquil·la, els dies d'estiu.
Les nits a la fresca banyant-nos al riu.
Petons i cançons a la platja de Tamarè.
I és que amb tu, avorrils no me contes, contes.
Ara tinc de tot menys hores mortes.
Eixos andurrials pels quals em portes.
Partint-nos el cul fent-nos bromes tontes.
I jo sé que rius de lo mal que cante.
Que si fos per mi haguerem mort les plantes.
I ara és per seguir m'amputaes i trampes.
M'he tirat un peixaxe a les mantes.
I és que per mi els teus defectes són tan espectaculars.
Ningú podrà fer-me dubtar.
Que vull estar amb tu.
Jo vull estar amb tu.
Vull estar amb tu.
Jo vull estar amb tu.
La teva veu comença el dia.
La promesa d'una alegria.
Que viu entre els teus gestos quotidiàns.
Em quedaré amb tu per sempre.
A la bona de la primavera.
Que desplegues generosa cada pas.
I és que per mi els teus defectes són tan espectaculars.
Ningú podrà fer-me dubtar.
que vull estar amb tu.
Jo vull estar amb tu
Donar l'altra barra, jo els comitos i els catarres
Jo vull estar amb tu
Jo vull estar amb tu
Jo vull estar amb tu
Per l'olor de cafè dels matins quan em llevo amb tu
Ràdio Tosbet, 98.1
Ràdio Tosbet, 98.1
Luitarem contra gegants
Amb les mans nues lluny
Cavalgant per mil deserts
Com bandidos a l'oest
Descobrint nous continents
Tot fent història
Junts vam alliberar París
Vam tombar el mur de Berlín
I navegant amb els viquings
Empunyant l'antorxa
Com si fossin bon i enclair
Un parell de samurais
No ens farem enrere mai
Fidel se'l repte amb tu
No hi ha dues nits iguals
No hi ha dubtes ni temors
No hi ha principis ni finals
Invencibles
Invencibles
Invencibles
No hi ha dues nits iguals
No hi ha principis ni finals
Les 10 i 18
Ara passarem a fer les notícies
Amb la Mariona Salles Vilanova
Vinga doncs les 10 i 18
Bon dia Núria
Bon dia
Avui tenim la seia d'Organito
de la certida literària
dedicada a l'obra de Joan Salvat Papaseit
a la Riera de Fons Calens
a la comarca del Moianès
I és una activitat que es durà a terme
aquest diumenge el 19 de maig
i que pretén oferir
una oportunitat per gaudir de la natura
mentre es descobreix la figura i l'obra del poeta
de Joan Salvat Papaseit
Els participants sortiran a les 7 del matí
des de l'aparcament de l'Escola Montseny
i allà s'anirà cap a la comarca del Moianès
a fer l'itinerari
que inclou parades com el polígon al vapor
el rentador de la llana del roquer
la font de l'Àngel
la poua i font de la vinyota
es pot consultar tot el recorregut sencer
a la pàgina web de la CEES
que està allà molt bé explicat
i bé, es recomana als assistents
portar a esmorzar, cantimplora
i càmera fotogràfica
i la caminada tindrà una durada efectiva
de 3 hores
Molt bé, fantàstic
Llavors, més notícies d'avui
tenim, per exemple, també
que l'escriptora i l'editora
Esther Andorrà
impartirà la xerrada titulada
Tothom pot escriure i editar un llibre
a la sala del cinquantenari de l'Ateneu
de Sant Just
el proper 21 de maig
és a dir, dimarts que ve
a les 7 de la tarda
i és una activitat organitzada
pel Club Literari de l'Ateneu
i, evidentment, amb la col·laboració de l'Ateneu
Durant la xerrada
Andorrà guiarà els assistents
a través del procés complet
de creació d'un llibre
des de l'escriptura del text
fins al disseny de la portada
i la sessió inclourà una revisió detallada
de tots els elements necessaris
per la publicació d'un llibre
oferint una guia pràctica
per a futurs autors i editors
És una activitat gratuïta
i oberta a tothom
que estigui interessat a anar-hi
i, bé, per tota la informació
es pot contactar
amb el Club Literari de l'Ateneu
o l'Ateneu
i allà respondran
tots els dubtes
que estiguin sobre aquest esdeveniment
Molt bé
I, per últim
portem que l'AMBICI
el Servei de Bicicleta Pública Metropolitana
ha completat el seu desplegament
a l'àrea metropolitana de Barcelona
amb l'arribada a l'Hospitalet de Llobregat
aquest dimarts passat
el 14 de maig
i la ciutat comptarà amb 32 estacions
i 352 bicicletes elèctriques
i després de poc més d'un any
en funcionament
l'AMBICI ja opera
en 15 municipis
on dins Sant Just d'Esvern
amb més de 200 estacions
i gairebé
2.300 bicicletes actives
i l'àrea metropolitana
treballa en futures ampliacions
per assolir les 2.600 bicicletes
en 236 estacions
des de la seva activació
l'AMBICI ha superat
els 22.000 usuaris
i els 2 milions de viatges
l'abonament anual del servei
costa 40 euros
amb els primers 30 minuts
a 15 cèntims
i a més
i després per cada 30 minuts adicionals
se li sumen 50 cèntims
i també està disponible
un abonament metropolità
que l'integra amb l'AMBICI
i el Bicic de Barcelona
i bé, aquest projecte
ha estat finançat
amb més de 7,7 milions d'euros
del Pla de Recuperació, Transformació
i Resiliència de la Unió Europea
conegut com el Next Generation
de la Unió Europea
i bé, Nuri, això és tot per avui
Molt bé, doncs Mariona
moltíssimes gràcies
per les notícies de les 10
aquí a Ràdio d'Esvern
notícies de l'actualitat
Sant Justenca
que la gent pot consultar
a la pàgina web
radiodesvern.com
i el que farem ara
és deixar una promoció
i seguiré jo mateixa
llegint els titulars
dels diaris en català
d'avui divendres 17 de maig
De dilluns a divendres
de 4 a 5 de la tarda
relaxa't amb estils
com el chill out
l'esmooth jazz
el funk, el sol
o la música electrònica més suau
100% música relaxant
cada dia
de dilluns a divendres
i de 4 a 5 de la tarda
Smooth Jazz Club
T'hi esperem
Ràdio d'Esvern
98.1
Ràdio d'Esvern
98.1
Les 10 i 22
passem a llegir
les portades
dels diaris d'avui
i aquestes notícies
que hi ha a les primeres planes
dels diaris en català
Comencem amb la portada
del diari ara
que obre
amb la crisi
Esquerra Republicana
de Catalunya
La notícia diu
Junqueras
planta cara
als crítics
Diu
Hi ha pols intern
i hi ha negociacions
Diu que el president
d'Esquerra
confirma que buscarà
l'aval de la militància
per continuar liderant
el partit
I pel que fa
a les negociacions
diu que hi ha una
executiva
encapçalada per Rovira
després de les europees
que serà la que decidirà
sobre els pactes
La imatge de portada
del diari ara
és Xi Jinping
amb la catifa vermella
amb Putin
Diu aquí que
Xi Jinping
posa la catifa
doncs això
a Putin
que el líder rus
està de visita
a Pequín
on s'ha tornat
a sanificar
l'aliança
estratègica
dels dos països
en contra dels Estats Units
i de qualsevol intent
de limitar
el seu potencial
econòmic
tecnològic
o de política exterior
Més notícies
del diari ara
Diu aquí que
l'AFNAC
ultima el tancament
de la icònica botiga
de plaça Catalunya
que la companyia francesa
també reduirà
l'espai
que té
a la illa
al centre comercial
que hi ha
a l'avinguda Diagonal
Més notícies
també
Diu aquí
que Eslovàquia
busca calmar els ànims
després de l'atemptat
i també
que el principal
el tentacle
del Xapo
a Europa
està desarticulat
a Alacant
resulta que
la policia
decomissa
a Villena
1.800
quilograms
de metamfetamina
Seguim
amb la portada
de l'Avantguàrdia
que obre
amb la notícia
de la precampanya
electoral europea
Diu aquí
que l'atemptat
d'Eslovàquia
dispara les alarmes
per la violència
política
a la Unió Europea
Brussel·les
teme que l'atac
contra el líder eslovàquia
i d'altres de recents
a Alemanya
desfermin una onada
d'agressions
abans de les eleccions
europees
La imatge
igual que el diari
ara
també fa referència
a aquesta sintonia
que hi ha entre
Putin
i Xi Jinping
Diu aquí
que la Xina
i Rússia
exhibeixen
aquesta sintonia
a Pequín
Una rellevant
visita
de Vladimir Putin
a Pequín
va acabar
ahir
amb un comunicat
conjunt
en què Rússia
i la Xina
afirmen
que han fet
encara més estreta
la seva
aliança estratègica
i denuncien
els moviments
hostils
dels Estats Units
Més notícies
de l'Avantguàrdia
també comenten
que Junqueras
recorrerà
Catalunya
a la recerca
de suports
per ser relegit
que el dirigent d'Esquerra
emula
el Sánchez
del 2016
en espera
de si emergeix
un altre aspirant
també parla
a l'Avantguàrdia
que el cercle
d'economia
suggereix
una majoria
estable
del PSC
i Junts
diu que
l'entitat
reclama
un govern
català
basat en
la transversalitat
per repoblar
el centre
també
a l'Avantguàrdia
diu
Criteria
tornarà a ser
el primer accionista
de la immobiliària
colonial
també altres notícies
perquè fa esport
10-0-2
al Maria
Fermín
posa el Barça
amb un peu
a la Supercopa
també
a l'Avantguàrdia
parla de
que Rosalia
obrirà
un estudi
a l'Hospitalet
Passem a la portada
del diari
El Periódico
que obre
amb la notícia
de que
Catalunya
avançarà
les mamografies
als 45 anys
El Departament
de Salut
iniciarà
iniciarà
el 2025
els cribatges
de prevenció
del càncer
de mama
en les dones
d'entre 49
i 70 anys
fins a arribar
de manera escalonada
el 2029
a la vigilància
de la Franja
d'entre 45
i 74
els nous hàbits
de vida
augmenten
el nombre
de tumors mamaris
en joves
també
la imatge
de portada
és del cantant
Alice
diu
un secret
a crits
el músic
i productor
barceloní
Alice
va desplegar
el seu pop
urbà
a casa Seat
dins del cicle
Secret Shows
del festival
Les Nits
de Barcelona
també
més notícies
al periòdico
diu
que Junquera
se'n va
per quedar-se
que ella defensa
que Esquerra
continuarà tenint
un paper rellevant
en la política catalana
i Puigdemont
adverteix
que anirà
fins al final
amb la seva investidura
i diu
que no té
una repetició
electoral
també
parlar
a la portada
del periòdico
de que la Caixa
serà la primera
accionista
de la immobiliària
colonial
també
que el robatori
de coure
va ser
del triple
de metres
de l'anunciat
pel ministre Puente
i pel que fa
a educació
que els perjudicis
condicionen
a l'hora
de legir
entre
FP
i batxillerat
i anem
amb l'última
portada
d'avui
és la portada
del punt
avui
el diari
posa
a la primera
plana
un tema
sobre la música
diu que
el jazz
català
està de viatge
diu que
cada vegada
més músics
joves
completen
la seva
formació
i busquen
noves experiències
a ciutats
com ara
Nova York
i Amsterdam
és un reportatge
que fa el diari
a les planes
centrals
altres notícies
del dia
també
el punt
avui
posa de manifest
que Junqueras
marxa
per poder
tornar
també
que el 85%
dels focs
en boscos
de Barcelona
són
per l'acció
humana
també
el punt
avui
parla
de Mentories
per afavorir
la inclusió
de les persones
joves
LGTB
i CUP Plus
i pel que fa
als esports
el punt
avui
recalca
que el Barça
vens
a l'Almeria
0 a 2
i que té a tocar
el segon lloc
al final
de la Lliga
bé doncs
aquestes són
les notícies
que hi ha
a les primeres
planes
dels diaris
en català
d'avui
divendres
17 de maig
són gairebé
dos quarts
d'onze
deixem un tema
musical
aquí
a Ràdio
d'Esvern
ni seguirem
amb les efemèrides
que ens porti l'Enric
les àvies
i els avis
són sàvies i savis
no deixis que ells
ni les seves històries
caiguin en l'oblit
festa
de bici sense edat
en bici sense edat
és una iniciativa solidària
que busca
combatre la soledat
entre els més grans
la soledat
és el major problema
amb el que s'han d'enfrontar
les persones
d'edat avançada
i depèn de tu
que ho facin sols
sortides en bicicleta
per al municipi
amb la gent gran
acompanya'ls a veure
el poble on es van criar
dóna'ls vida
que tornin a sentir
el vent a la cara
et necessiten
i tu a ells
també
des de bici sense edat
et necessitem
festa voluntari
més informació
al portal
justsolidari.cat
o
ambicisenseedat.cat
amb la col·laboració
de l'Ajuntament
de Sant Just d'Esvern


Música
Música
Música
En el asiento
atrás del Bentley
le gusta el tanning
el training
es Kimmy Fenty
nada fake
su cuerpo es auténtic
y acá así toca los 20
y si nos juntamos
somos cafeína con mate
le he dictado
lo medio a quemarte
la tengo haciendo
yo que hay pilates
ey
trae pa fumar
si
si quiero que te rebate
ey
nos fuimos al gare
nos pidas que pare
cuando la cama te mata
alcoholismo
en el DNA
ella no frena
cuando me termina
no hice el DNA
cómo se menea
condena
brinca morena
quiere que la echa
entrona
estoy pa' ti
pide mamá
lo que te tira
no está en na
no está en na
baby hello
fue por la historia
que subiste a tus clothes
vi que estaba sola
y que quería
pellackear
y prender
vamos a recordar
los tiempos del motor
baby hello
fue por la historia
que subiste a tus clothes
vi que estaba sola
y que quería pellackear
y prender
vamos a recordar
los tiempos del motor
fucking zorro
por cierto anoche contigo soñaba
¿qué soñaba?
usted gritaba duro
mientras yo le daba
yeah
I know
imagina un megala
en la sala
mi invitada
el tema es que tú modeles
sin nada
nuestro location
no lo tiene google ma
fuck a ley
estamos en carolina
aquí no hay pops
let's talk
more fuck
a esa nalga
make them clap
volvamos a chingar
después del nap
va a partir
como esta pista
te avisa rap
it's a rap
yeah
alcohol y mole en el DNA
ya no frena
cuando me termina
mi celena
como se menea
condena
brinca morena
quiere que la decha
entrena
estoy pa' ti
pide mamá
lo que te tiran
no está en na
no te enno
my hello
fue por la historia
que subiste a tus clothes
vi que estaba sola
y que quería
pellequear
y prender
vamos a recordar
los tiempos del motel
no te enno
m
no
e
en
ya
a
y
y
ah
mi
y
haar
Ràdio Tosbet, 98.1
Ràdio Tosbet, 98.1
Vinga, abans de saludar l'Enric per fer les afemèrides del dia
comentarem els dies internacionals que tenim avui 17 de maig
perquè Déu-n'hi-do els que n'hi ha.
Vinga, primer comencem amb el Dia Internacional contra la LGTBI-fòbia.
Doncs sí, avui és el dia contra l'homofòbia, la lesbofòbia, la transfòbia, la bifòbia i la interfòbia,
que tot s'agrupa contra la LGTBI-fòbia.
Doncs bé, l'objectiu d'aquest dia és conscienciar sobre les violències i les discriminacions
que pateixen les persones del col·lectiu LGTBI arreu.
en tots els àmbits.
És una de les diades de comemoració d'aquest col·lectiu més conegudes
i amb més ressò en l'àmbit internacional,
amb accions en més de 130 països,
reconeguda per diversos estats i institucions internacionals,
com el Parlament Europeu o la ONU.
Aquest dia té els seus orígens en una campanya internacional de l'any 2005
que va rebre el suport de més de 24.000 persones
i també de les principals associacions internacionals de la LGTBI,
durant la qual es van escollir el 17 de maig per commemorar que el mateix dia del 1990,
és a dir, un 17 de maig del 1990,
l'OMS, l'Organització Mundial de la Salut,
va decidir eliminar l'homosexualitat de la seva classificació internacional de malalties.
Vinga, avui, 17 de maig, també celebrem un altre dia,
que és el Dia Mundial de la Hipertensió.
L'objectiu d'aquest esdeveniment que es va instituir per la Lliga Mundial de la Hipertensió
és destacar la importància del que es coneix com a hipertensió arterial
i de les greus conseqüències per la salut que se'n poden derivar,
així com, per exemple, difondre informació també sobre la seva prevenció,
la seva detecció i el seu màneig.
La hipertensió arterial és una malaltia crònica,
que consisteix a tenir la pressió arterial elevada de forma sostinguda.
Pot arribar a causar diferents tipus de lesions a les artèries
i incrementar el risc de patir malalties de l'aparell circulatori,
i principalment l'ictus i l'infart agut de miocardi.
És el factor de risc cardiovascular més important,
però també fàcil de detectar i amb un tractament eficaç i senzill.
La malaltia es pot retardar o prevenir amb un estil de vida saludable.
Convé, a més, controlar-la almenys una vegada cada dos anys.
Respectar aquesta periodicitat és especialment important
en el cas de les persones de més de 60 anys.
Amb altres factors de risc cardiovascular
o amb antecedents familiars d'hipertensió arterial.
Vinga, va, seguim amb més dies internacionals,
que això no s'acaba el 17 de maig i ja veieu que és prolífic.
Avui també és el Dia Mundial del Reciclatge
per conscienciar la població sobre la importància de tractar els residus
com correspon, de forma que es protegeixi el medi ambient.
Es tracta de reduir el volum de residus que generem,
de minimitzar la nostra petjada de carboni, bàsicament.
es redueix en tres regles, que són les tres R's.
Reduir, reutilitzar i reciclar.
Reduir, doncs bé, quan fem la compra, per exemple,
intentar adquirir productes a granel que tinguin el mínim envasat possible
i, al ser possible, cap mena d'envas.
Utilitzar, sobretot, les bosses de tela i no les de plàstic.
Pel que fa a reutilitzar, doncs bé,
donem una nova vida a les coses que ja no ens serveixen.
Abans de llançar-les a les escombraries
podem pensar que ens poden servir per una altra cosa.
Ampolles, bosses, caixes de cartró...
Doncs bé, són coses que poden tenir altres usos.
I pel que fa a l'última R, reciclar.
Doncs això, la majoria de materials que utilitzem poden reciclar-se.
Això depèn de les institucions i també de nosaltres mateixos.
Per exemple, el reciclatge de 1.000 quilos de paper
salva la vida de 17 arbres.
Si hem pensat separar els residus
i dipositar-los al contenidor corresponent,
recordem que el blau és pel paper i el cartró,
que el groc són per als envasos, ampolles, llaunes, bosses...
I, sobretot, també intentem netejar els envasos
abans de llançar-los.
I el ser possible també d'aplastar-los
per disminuir el seu volum.
Igual que les caixes de cartró,
no llançar-les senceres,
sinó doblegar-les abans de tirar-les en el contenidor blau
per tal que ocupin menys espai.
També tenim el contenidor verd, clar,
que és per al vidre.
Important també, netejar els envasos i treure els taps.
I el contenidor marró, o en alguns casos verd fosc,
que és per les restes de matèria orgànica.
Avui, eh, doncs, dia també mundial del reciclatge.
Una data de l'UNESCO que es celebra més des de l'any 2005.
Fa una bona pila d'anys.
Vinga, i acabarem amb l'últim dia mundial,
que és el dia de l'estat de comunicacions
i la societat de la informació.
Una data que se celebra des de l'any 1968
per sensibilitzar la comunitat mundial
sobre la utilització d'internet
i altres tecnologies de la informació i la comunicació,
o l'STIC,
orientat a reduir aquesta escletxa digital
en algunes societats i economies del món.
Aquest any, el 2024,
el Consell de la Unió Internacional de Telecomunicacions
ha escollit un nou lema per aquest dia.
Ens parla que la innovació digital
pot ajudar a abordar desafiaments contra el món.
Vinga, doncs, fent referència a aquests dies mundials,
tanquem aquí aquest reguitzell d'efemèrides que hem dit
i passem als fets històrics de tal dia com avui,
un 17 de maig, amb l'Enric.
Ràdio Tosbert 98.1
Ràdio Tosbert 98.1
Bet aquí una vegada.
Un programa de contes
que es realitza el grup Marc
Mestres Àvies Recuperadores de Contes
de l'Associació de Mestres Rosa Sensat.
Els podreu escoltar els dijous a les 8 del vespre
i els dissabtes a les 10 del dematí.
Us hi esperem a tots.
Bon dia, Núria. Com estem?
Vinga, bon dia, Enric.
Un divendres especial, a més a més,
perquè dilluns és festa Sant Just.
Doncs sí.
Doncs tal com avui, però del 1792
es va fundar la Borsa de Nova York.
Van ser 24 corredors de borsa
que van tenir l'acord de but en but
establint les bases del que es convertiria
en la principal borsa de valors del món.
A finals del segle XVIII,
Nova York ja era un centre comercial i financer
en ràpid creixement.
Hi havia una necessitat d'organitzar el mercat
per negociar accions i altres valors.
De fet, això ja era evident,
perquè les activitats comercials
augmentaven cada dia.
Es va signar l'acord de but en but.
24 corredors de borsa es van reunir
sota un plataner.
A mi em ve.
But en but trip és plataner en anglès.
I es van reunir en un carrer
que segurament coneixereu,
el carrer Wall Street, el número 68.
Van signar un acord,
un acord com dèiem,
l'acord de but en but,
que establia les regles de compra-venda,
de valors,
i fixava les comissions
que els corredors podien cobrar.
Els termes principals que incluïen
eren traccions exclusives
i comissió.
D'aquesta manera,
el carrer 68,
perdó,
el número 68 de Wall Street
naixia el que s'ha convertit
en el centre econòmic del món,
la borsa de Nova York.
Va ser tal dia com avui,
17 de maig del 1792.
Uau!
I el 1894,
Noruega s'independitza de Dinamarca.
De fet, no era la independència total,
perquè Noruega es va independitzar de Dinamarca,
va ser el resultat del tractat de Kiel,
que va obligar a Dinamarca
a cedir Noruega a Suècia.
És a dir,
els noruecs passaven de ser danesos
a ser suecs.
Els noruecs, però,
no van voler,
van resistir aquesta sessió,
van redactar una nova constitució,
van triar Christian Friedrich com a rei
i van iniciar una breu guerra amb Suècia.
Es va signar la Convenció de Moss
i van establir una unió personal amb Suècia,
però amb gran autonomia.
De fet,
aquesta independència de Dinamarca
va ser un pas important
cap a la plena sobirania
que va aconseguir Noruega el 1905.
Jo sempre he pensat
que Noruega va aconseguir ser independent
perquè encara no havien trobat petroli
al Mar del Nord
i, per tant,
en aquella època eren els pobres.
Si arriben a ser els rics,
segurament encara formarien part de Suècia.
i el 1990,
fins al 1990,
ser homosexual era una malaltia segons l'OMS.
Doncs bé,
l'Organització Mundial de la Salut
va suprimir l'homosexualitat
de la seva llista de malalties mentals.
Com dèiem,
ho va fer el 1990
i va ser resultat de l'activisme
dels col·lectius LGBTIQ+,
i la Presó Internacional,
seguint l'exemple
de l'Associació Americana de Psiquiatria,
que ja ho havia fet l'any 1973.
És a dir,
que va trigar encara uns quants anys
l'OMS a treure'ls de la llista.
Sí, sí.
La decisió va ser un pas important
en la lluita per la igualtat de drets
de les persones gais,
impactant positivament
en les polítiques públiques
i les legislacions a nivell
en aquell mig mundial.
I destaquem, també,
com a efemèride musical,
avui acabem
amb una efemèride
de Sorel T'enjon,
que va arribar al número 1
amb Capitán Fantàstic
en The Brown Dirt Cowboy.
Correcte.
Va ser una...
un àlbum
que es va col·locar
de seguida
a les llistes de vendes
número 1 als Estats Units
i, de fet,
va ser el primer àlbum
amb de votar directament
el número 1
de la llista de Billboard.
Va ser el 75
i avui escoltarem
la cançó
Capitán Fantàstic
d'Elton John.
Bon cap de setmana.
Molt bé, Enric.
Doncs, igualment,
molt bon cap de setmana.
Ara ens quedarem
escoltant aquest tema
d'Elton John.
Va.
Com ens ha dit l'Enric,
Elton John,
Capitán Fantàstic
and the Brown Dirty Cowboy.
Capitán Fantàstic
Raised and regimented
Hardly a hero
Just someone
whose mother might know
Very clearly a case for
Cornflakes and classics
Two teas, both with sugar fleets
In the back of an alley
While little dirt cowboys
Turn brown in their saddles
Sweet chocolate biscuits
And red rosy apples in summer
For it's hay-making
Hey, mom
Do the papers say anything good
All the chances in life for
Little dirt cowboys
Should I make my way out of my heart
In the woods
Brown dirt cowboys
Still green and growing
Still green and growing
The city's thick high of ten
Fantastic the feedback
The honey the hive could be holding
But there's a weak-winging young sparrows
Starving the winter
Broken young children on
Wheels out the winters
And the sixty-eight summer festival
War flowers
Are thinning
The cheapies and meals
Hardly a home on the range
Too hot for the band
With a desperate desire for change
We've thrown in the towel
Too many times
Out for the count
And when we're down
Captain, you can chat me down
Round dirt cowboys
From there
And all the work
To your town
And all this talk of Jesus
Coming back to see us
Mm-hm-hm-hm-hm
Couldn't fool us
For we were spinning out our lines
Walking on the wild
Vinga, a les 10 i 49 minuts
Passem a fer la previsió del temps
Que ens interessa moltíssim
Ràdio Tosfet
98.1
Ràdio Tosfet
98.1
Ràdio Tosfet
Ràdio Tosfet
Ràdio Tosfet
Ràdio Tosfet
Ràdio Tosfet
Ràdio Tosfet
Ràdio Tosfet
Ràdio Tosfet
La secció del temps
És la secció més difícil
Aquests dies
És a dir, és la més
És complicat, eh?
Te la jugues bastant, eh?
Bé, però com que fa una miqueta de tot
Sempre està bé jo fer la previsió
Bé, dissabte
Avui ho hem dit
Vinga, avui què poso aquí?
Va, avui sol amb núvol
I demà
Aviam què ha dit avui?
Mira, avui he dit
A les 7 del matí, eh?
Dia de sol i núvols
Amb potser algun ruixat al matí
Bé, està bé
Ho avarca tot
Temperatures sense canvis
I, bé, en aquell moment
Teníem 13 graus
Ara ja en tenim 17
Però sí que ha caigut aquest ruixadet
Un ruixadet amb unes nubulades
Doncs que s'han format just
Entre el Garraf i el Baix Llobregat
Han anat pujant
Paral·lels a la línia de la costa
Aquesta inestabilitat
I pel que hem vist al radar
El patac més important d'aigua
O sigui, quan la tempesta
S'ha fet més grossa
Ha estat ja
Quan marxava de la comarca del Barcelonès
I entrava a la comarca del Maresme
Allà és on hi ha hagut
Algun cor vermell
Ara aquesta pluja encara es troba entre
Bé, ha anat
Ha topat
Geogràficament amb el Montseny
Ha fet un xoc
I ara està precipitant en aquella zona
O sigui, aquesta tempesta
Quan arriba al Montseny
Amb aquesta alçada
Doncs les tempestes
Els hi costa una miqueta més d'avançar
I ara plou
D'una manera forta
A tot el que és la base costanera
Podríem dir
De la serralada del Montseny
D'altra banda
Hi ha precipitacions
Alguna tempesta també
Enfront de la costa del Baix Llobregat
Cap mar endins
I també entra en precipitacions
Per les comarques de Ponent
Sobretot cap a la zona
Del Pallar Josà
L'Alta Ribagorça
La Vall d'Aran
I aquestes, els recorreguts
Són una mica paral·lels
A la frontera amb l'Aragó
Però també entraran una miqueta
Cap al Pirineu
Cap al Pirineu de Lleida
Avui són els dos llocs
On realment
La previsió del Meteocat
Ha dit que podria ploure
O sigui, al llarg del dia d'avui
Incluïm el Baix Llobregat
Però hi ha una gran part
De les comarques costaneres
De Barcelona i Tarragona
També les comarques interiors
De Lleida
Tot el que és el Prepirineu
Fins a Girona
I també cap a l'Ala
Empordà i la Garrotxa
Aquestes són les comarques
Que avui
Doncs tenen possibilitats
Que hi hagi enruixats
Quan?
Doncs bé, a Sant Just
Tenim més possibilitats
Ara al matí
Com ha passat
I també podria caure
Alguna altra
Que pugui créixer
Durant aquest matí
Però a la tarda
No en tindrem tantes
Però la goteta tonta
La podem tenir
En qualsevol moment
Tampoc no estem parlant
De grans precipitacions
O sigui, patacs d'aigua
Importants, no
Però podeu comprovar
Com s'ha format
Una tempesta bastant important
Que si no s'hagués format
Al Baix Llobregat
I hagués entrat cap al barcelonès
Doncs si s'hagués format
Cap al Baix Penedès
O cap al Garraf
Hagués entrat al Baix Llobregat
Amb més intensitat
I hagués donat més precipitació
Com que s'ha format aquí
Sobre nostre
Ha marxat cap a Barcelona
I ha descarregat amb més força
Per això que
Amb això volem dir
Que depèn d'on es munten
Les tempestes
En el seu recorregut
Doncs de Sotues
Cap a Nortest
A vegades
T'enganxa el Patacforo
A vegades t'enganxa
En quatre gotes
Plovíem una miqueta més d'intensitat
Però a mesura que entraves a Barcelona
La negra era més potent
I allà ha plogut una miqueta més
No tenim constància
No tenim dades
Però sí que és cert
Que ara en aquests moments
Doncs el que dèiem
No està precipitant
En aquestes comarques
Barcelonès
Maresme
I entrant cap al Vallès Oriental
Què ens espera?
A veure
Doncs el dissabte
Si us fixeu
És ben curiós
Perquè cada dia que hem anat passant
Dimecres dèiem
Divendres ja estarem bé
Sí, un dia més
Anar sumant els dies
Divendres no
Divendres ja hi haurà algun ruixader
Doncs bé
Avui divendres ens despertem
En un dissabte
Que tampoc no està massa clar
Que pugui ser normalet
I podrien haver precipitacions al matí
El mateix que ha passat avui
Pot passar demà
Però en canvi
A partir del migdia i la tarda
Tot això és per a aquella gent
Doncs que té activitats
Demà la tarda
L'aire lliure
Sigui on sigui
Casas de Quinault d'Extremadura
Doncs no hem de patir massa
Perquè tots els mares ens diuen
Que a partir del migdia
Això és aigua passada
M'he millor dit
O sigui que demà a la tarda
Tindrem alguns núvols
Tindrem sol i unes temperatures
A ratlla al voltant dels 20 graus
I de cara al diumenge
Doncs seguirem amb una situació
Bastant tranquil·la
Ja no esperem precipitacions
Unes temperatures
Que podrien pujar fins als 21 graus
Estem d'enhorabona
Pel que fa a les temperatures
Recordeu que a dilluns
Ja som 20 de maig
I encara n'hem tingut
Una gran calorada
I hem portat
No, no, no
El mes d'abril de 28 graus
Però va ser un dia
Allò puntual
Sí, sí
De moment el mes de maig
S'està comportant molt
Amb unes temperatures
Que realment
És per aplaudir
A Sant Pere
I diumenge
Serà un dia
Que passarà sense pena ni glòria
Amb alguns núvolets
Amb el sol com a protagonista
I el que dèiem
Màxima de 21
És un luxe
Si fem activitat física
Sí que sues
Si et fots el sol
A prendre el sol
Aquesta época de l'any
Apreta i pica
És normal
Però vull dir
La temperatura a l'ombra
S'està realment de conya
I dilluns
Tornaria un altre cop
La inestabilitat
Sembla que el dilluns
Serà un altre dia
Que tindrem tempestes
D'evolució diurna
Què vol dir això?
Doncs que començarem
El dia amb sol
I alguns núvols
Igual que el diumenge
Però a mesura que vagi avançant
La jornada
Els núvols es podrien carregar
I avui
Recordem que dilluns és festiu
Avui els mapes
Ens diuen
Podria caure algun ruixat
O alguna tempesta a Sant Jus
Així una mica important
O sigui que
Seguiríem amb unes temperatures
Dilluns de 20-21 graus
O sigui que seguim
Amb aquesta bonança
Pel que fa al termòmetre
I els últims mapes
Ens han marcat també
Que entre dimarts i dimecres
Que també ho comentàvem
Avui a les xarxes
Continuaríem amb aquestes possibilitats
De ruixats
Puntuals de mitja tarda
Tant dimarts com dimecres
Això no permet
Que al migdia
La temperatura s'infli massa
Perquè els núvols es carreguen
I les temperatures màximes
Entre dilluns i dimecres
També estarien
Entre els 21 o com a molt 22 graus
I realment
A llarg termini
Doncs continuem
Amb aquesta situació
Potser dijous
Seguiríem parlant
De ruixats de mitja tarda
És molt bona notícia
El que està passant
Amb la precipitació
Aquest mes de maig
I pel que fa a temperatures
De moment
Fins al diumenge
26 de maig
Els mapes
No ens diuen
Que podríem superar
Els 23 o els 24 graus
Diumenge 26 de maig
S'estan comportant
Les temperatures
No ens podem queixar
No ens podem queixar gens
O sigui
Penseu que
Si aquesta setmana ha estat bona
Pel que fa a la temperatura
I pel que fa a la pluja
Sembla que la setmana vinent
Seguirem amb aquesta tònica
De pluja de mitja tarda
Entre setmana
I temperatures a ratlla
Fins ben bé
Diumenge de la setmana que ve
Si això es compleix
Ja podem signar on sigui
Perquè realment
Parlem de precipitació
Que és molt necessari
I és important
I parlem d'unes temperatures
Suportables
Perquè recordem
Que els últims anys
L'estiu ha començat molt aviat
I tot hi ha hagut anys
Que no hem vist ni la primavera
I s'ha allargat moltíssims mesos
Aquest any
L'estiu arribarà
Segur
Passarem calor
Segur
Patirem
Segur
Però com a mínim
Hem respirat abril i maig
Que això
Feia un temps que no passava
És d'agrair
Doncs moltíssimes gràcies
Per la previsió
D'aquest cap de setmana
Carles
I res més
Són les 10 i 55
Deixem ara un tema musical
Molt bé
Que vagi bé
Bon cap de setmana
Adéu
Ràdio Tespel
98.1
Ràdio Tespel
98.1
Ens quedem escoltant
El nou tema de Miqui Núñez
Un tema que es diu
Dins del meu cap
Són les tres
No sé el teu nom
M'has girat
Tot el meu món
Hem parlat
De res i tot
Hem ballat
Aquesta cançó
Et crida la Clara
Em dius que vens ara
La gent va omplint el carrer
Me'n vaig cap a casa
A les 8 sona l'alarma
Et busco per dir-te adeu
I ara estàs
Dins del meu cap
I és que em tens
El cor robat
Ja no ho sé
Si et trobaré
Aquesta nit
O ja mai més
O ja mai més
M'he llevat i he recordat
Quina nit
Que hem passat
Un cafè ben carregat
Aigua freda
Pel mal de cap
Al cap d'una estona
La ràdio ja sona
I m'entra una sensació
El cor s'accelera
De cop tot es frena
I canto aquesta cançó
I ara estàs
Dins del meu cap
I és que em tens
El cor robat
Ja no ho sé
Si et trobaré
Aquesta nit
O ja mai més
Dins del meu cap
T'has quedat
Com el titànic
Dins del mar
El cor s'accelera
De cop tot es frena
I tot el meu món
M'has girat
Ja no ho sé
Si et trobaré
Aquesta nit
O ja mai més
I ara estàs
Dins del meu cap
I és que em tens
El cor robat
Ja no ho sé
Si et trobaré
Aquesta nit
O ja mai més
Ràdio Tospet
98.1
Ràdio Tospet
98.1
Vinga, pocs segons
Per fer la desconnexió
Amb Catalunya Ràdio
Recordeu que a la segona hora
D'aquí de la Rambla
A partir de les 11 i 10
Farem l'entrevista
A la vicepresidenta
De l'Ateneu de Sant Just
A la Marta Malaret
Amb ella estarem comentant
Les diferents activitats
I la programació
I la programació que hi ha
I la programació que hi ha per la festa major
De l'Ateneu d'aquest any
Que precisament cau del 24
Divendres de maig
Al 26 de maig
Comentarem amb ella
Les diferents propostes
Que es fan des de l'Ateneu
I després tornarem a escoltar
A la secció que fem
Els dilluns
Amb en Marcel Ferret
La secció
Just el que no saps
I bueno
Una secció que ja sabeu
Que en Marcel ens porta
Cada setmana
La biografia
Amena
Divertida
D'algun personatge
Històric o famós
Vinga
Ara
Catalunya Ràdio
Les notícies
De les 11
Bon dia
Us informa Sara Riera
El Departament de Salut
Estudia ampliar les mamografies
Cada dos anys
A les dones
A partir dels 45 anys
I fins al 74
Ara es comencen a fer
Els 50
I fins al 69
Segons publicat
Que avui al periòdico
L'oficina de Cribatges
De Càncer
Del Departament de Salut
Està estudiant
L'impacte que tindria
Aquesta mesura
Ja que el volum de dones
Que s'haurien de cribar
Farà augmentar
L'activitat assistencial
I que si finalment
Estirés endavant
Es faria de manera gradual
Això sí
A partir del 2025
I durant 5 anys més
Fons de Salut
Aseguren
Que només s'està estudiant
Aquesta mesura
I ara per ara
No hi ha res enferm
Perquè s'ha de dotar
De recursos
El càncer de mama
Està augmentant
En dones més joves
I per això
Salut es planteja
Més notícies
Raül Flores
Les autoritats afganes
Confirmen
L'emarinament
De 79 dones
A una escola
De l'Afganistan
Les víctimes
Que es troben
En estat crític
Són 64 alumnes
I 15 mestres
D'una escola
Del centre del país
Segons ha confirmat
El director
D'informació i cultura
Del govern dels talibans
A hores d'ara
No s'ha identificat
La substància
Amb què han estat
Enarinades
Fa un any
Ja es va denunciar
L'emarinament
De 80 nenes
En dues escoles
Del país
Una agressió
Que ha desencadenat
Amb l'arribada
Dels talibans
Al poder
Al 2021
Des de llavors
La repressió
Contra les dones
No ha parat
D'augmentar
Els pantans
De riu
De canyes
Al Baix Camp
I Siurana
Al Priorat
Són els embassaments
Que estan pitjor
Del país
Perquè no arriben
Al 3%
De la capacitat
La composició
Calcària
De les seves conques
D'uns 90 km2
Fa que no hi arribi
Ni un 10%
Ni un 10%
De l'aigua
De la pluja
Anem fins a Tarragona
Ricard Buigas
Bon dia
Ens ho ha explicat
L'investigador
Del centre
Del canvi climàtic
De la Universitat
Rovira
Vergili
Javier Sigro
En condicions normals
Només un 10%
De la precipitació
Que cau en aquestes conques
Arriba als embassaments
I en aquestes situacions
De sequera extrema
En la que porta
En aquestes conques
Des de fa 3 anys
Doncs encara menys
Sigro
Diu que farà falta
Una acumulació
De precipitacions
Importants
Per tornar a omplir
Els pantans
Ricard Buigas
Catalunya Ràdio
Tarragona
Els Mossos d'Esquadra
Investiguen
Un agent
De la policia
Catalana
De Lleida
Que hauria intentat
Evitar la detenció
D'un lladre
Quan estava fora de servei
També l'han denunciat
Per marxar
Sense pagar
D'una benzinera
De la franja
Lleida Estela Busoms
Bon dia
La investigació
D'afers interns
S'ha obert
Per aquests dos fets
Segons abans
El diari Segre
I confirmen
Els Mossos
Tenen constància
D'una banda
D'una denúncia
Contra la gent
Per impagament
En una gasolinera
De la franja
On s'hauria
Identificat
Com a policia
En paral·lel
També han estat alertats
Per la Guàrdia Urbana
De Lleida
Que van obrir diligències
Arran del comportament
Sospitós
Del mateix agent
En relació
Amb un robatori violent
Que hi va haver
Al barri de Pardinyes
De Lleida
La matinada
De diumenge
Segons sembla
Un home
Que entre ells
I un grup de clients
L'intentaven retenir
Hauria aparegut
La gent amb el cotxe
I hauria mostrat
La placa
Per evitar-ho
Finalment
La Guàrdia Urbana
Va arrestar el lladre
I va identificar
El mosso
Per intentar protegir-lo
Tot i que no
El van arribar a tenir
Estela Busoms
Catalunya Ràdio Lleida
L'actriu Maruja Alfaro
Ha mort als 93 anys
Va néixer a Barcelona
Però va desenvolupar
Bona part
De la seva trajectòria
A Mallorca
On era una institució
Va participar
En més de 70
Muntatges teatrals
Com Mort de Dama
On va fer una
Memorable interpretació
D'Abdulia
El 1982
Va fundar
La companyia
Sanoguera Alfaro
De la qual va ser
Primer actriu
Durant una dècada
També va interpretar
Sarsueles
Va ser directora
D'escena
Scenògrafa
I va treballar
A la ràdio
La televisió
I el cinema
Va rebre diferents
Reconeixements
Com el premi Ramon Llull
Que atorga
El govern de les Illes
L'any 2001
I ara els esports
Amb l'Audal Serra
El Barça
Torna a res d'ara
D'Almeria
On ahir va aconseguir
Una victòria
Que el consolida
Al segon lloc
Però enmig d'un ambient
Enrarit
Pels dubtes de Joan Laporta
Respecte de la continuïtat
De Xavi Hernández
L'equip té previst
Entrenar-se
Tot just
Arribar a Barcelona
L'entrenador
Del Barça femení
Jonathan Quiralde
D'ha convocat
26 jugadores
Per disputar
La final de la Copa
De dissabte
Davant la Reial Societat
A la llista
Hi ha les 7 jugadores
Que van descansar
Dimarts
Davant l'Eiber
Més Maria León
Que encara no ha rebut
L'alta mèdica
En envol
El jugador del Barça
Domen Makuch
Ha rebut
L'alta mèdica
Després de 9 mesos de baixa
Hi repereixerà
Aquest vespre
En el partit de Lliga
Davant l'Oscar
Amb Ater Polo
El sabadell masculí
Jugarà contra el lluc
De Dubrovnik
Coroat
A 3 quarts de 6
A la primera semifinal
De l'Eurocup
La segona competició europea
Que juga a Rieca
A Croàcia
I a la Lliga
L'Eport de Bàsquet
El Força Lleida
Repa aquest vespre
L'Alecant
A partir de les 9
En el primer partit
De quarts de final
Per pujar a la Lliga CB
Fins aquí
Les notícies
Tot seguit
Les notícies de Sant Just
Bon dia
Us informa Mariona Salas Vilanova
La CEA s'organitza
Una sortida literària
Dedicada a l'obra
De Joan Salvat
Papaseit
A la Riera de Fons Calents
Al Moianès
Aquesta activitat
Que es durà a terme
Diumenge 19 de maig
Pretén oferir
Una oportunitat
Per gaudir de la natura
Mentre es descobreix
La figura
I l'obra del poeta
Els participants
Sortiran a les 7 del matí
Des de l'aparcament
De l'Escola Montseny
Es recomana
Els assistents
Porta Esmorzar
Cantimplora
I càmera fotogràfica
La caminada
Tindrà una durada
Efectiva
De 3 hores
L'escriptora i editora
Esther Andurra
Impartirà a la xerrada
Titulada
Tothom pot escriure un llibre
I editar un llibre
A la sala del cinquantenari
De l'Ateneu de Sant Just
El 21 de maig
A les 7 de la tarda
És una activitat
Organitzada
Pel Club Literari
De l'Ateneu
I amb la col·laboració
De l'Ateneu de Sant Just
Durant la xerrada
Andurra
Guiarà els assistents
A través del procés
Complet de creació
D'un llibre
Des de l'escriptura
Del text
Fins al disseny
De la portada
La sessió
Inclourà
Una revisió detallada
De tots els elements
Necessaris
Per la publicació
D'un llibre
Oferint una guia pràctica
Per a futurs autors
I editors
L'activitat
És gratuïta
I està oberta
A tot el públic interessat
Per a més informació
Podeu contactar
Amb el Club Literari
De l'Ateneu
L'Ambici
El servei
De bicicleta pública
Metropolitana
Ha completat
El seu desplegament
A l'àrea metropolitana
De Barcelona
Amb l'arribada
A l'Hospitalet
De Llobregat
Aquest dimarts
14 de maig
La ciutat
Comptarà
Amb 32 estacions
I 352 bicicletes
Elèctriques
Després de poc més
D'un any
En funcionament
L'Ambici
Ja opera
En 15 municipis
Amb més de 200 estacions
I gairebé
2.300 bicicletes
Actives
L'àrea metropolitana
Treballa
En futures ampliacions
Per assolir
Les 2.600 bicicletes
En 236 estacions
Des de la seva activació
L'Ambici
Ha superat
Els 22.000 usuaris
I els 2 milions
De viatges
L'abonament anual
Del servei
Costa 40 euros
Amb els primers
30 minuts
A 15 cèntims
I 50 cèntims
Per cada 30 minuts
Adicionals
També està disponible
Un abonament metropolità
Que integra l'Ambici
I el Bicinc
El projecte ha estat finançat
Amb més de 7,7 milions d'euros
Pel pla de recuperació
Transformació
I resiliència
De la Unió Europea
I això ha estat tot
Tornem a més informació
Als botlletins horaris
I a l'informatiu complet
Fins ara
Comença un dia nou
A sobre les taulades
Veiem com balla la fosca
Com la matinada
La teva pell brillant
Com una estrella ron
Jo vull quedar-me a viure
Entre les teves mans
Un crit a l'univers
I se trenca la veu
El nostre amor
Té tan valor
Que no té preu
Brindem per les persones
Que han deixat petjada
Pel dia que ens va portar
Amb la nostra mare
I és igual
Que costi tant
No hi ha res gratis
Però estem aquí
Tot al meu costat
Enamorant-me
D'aquesta vida
Que estem vivint
I és igual
Estem de guais
Que sembla un somni
Però està passant
L'angoixa marxa
I mira de lluny
Però no m'espanta
Si estic amb tu
Les fullos aguantant el cel
Vull ser feliç
Sense entendre res
El pes que tinc de volar
Sé qui vull ser
No em serveix
Comença el dia nou
Amb el tranja de fons
Tot allò que cou
Em fa ser així com sóc
Vull sentir que en tinc prou
En saber que ho dono tot
I que queda temps
Per fer-ho millor
I és igual
Que costi tant
No hi ha res gratis
Però estem aquí
Tot al meu costat
Enamorant-me
D'aquesta vida
Que estem vivint
I és igual
Estem de guais
Que sembla un somni
Però està passant
L'angoixa marxa
I mira de lluny
Però no m'espanta
Si estic amb tu
La sort que tinc de tu
La set que tinc de tot
Un punt de llum
Un punt de llum
Un punt de llum
Un punt de llum
Un punt de llum
Un punt de llum
Fes-me tocar el sol
Fes-me tocar el sol
Fins que em cremi
Fes-me creure en tot
Fins que em trenqui
La sort que tinc de tu
La set que tinc de tot
Un punt de llum
Fes-me tocar el sol
Fes-me tocar el sol
Fins que em cremi
Fes-me creure en tot
Sort en tot
Sort en tinc de tu
El punt de llum
Fes-me day
Ràdio Tosbert, 98.1
Ràdio Tosbert, 98.1
Vinga, passen uns minuts a les 11 del matí,
comencem la segona hora de la Rambla,
el magasin de matins de ràdio d'Esvern,
i ho fem amb l'entrevista del dia.
Com sempre, avui la nostra convidada és la Marta Malaret,
la vicepresidenta de l'Ateneu de Sant Just.
Hola, Marta, què tal? Molt bon dia.
Hola, molt bon dia a tothom.
Bé, tenim aquí perquè és qüestió de dies
que arribi la gran festa, la festa major de l'Ateneu de Sant Just.
Ai, sí, ja estem.
Aquesta edició cau justament entre el 24 i el 26 de maig.
Sí.
Sempre és l'últim cap de setmana del mes.
Sí, tradicionalment ja és així.
Sí.
I les propostes d'activitats, no?, la programació d'aquest any segueix una mica també la tendència de l'any passat,
que ja va ser prou innovadora.
Amb activitats, veiem aquí el programa,
per públics bastant diferents, tant per edat, gustos, horaris, eh?
Com heu estat gestant la programació de la festa aquest any?
Bé, doncs hi ha coses que per tradició ja es fan i llavors estan dins del programa.
L'any passat vam innovar molt i les coses que van funcionar les hem integrat també aquest any.
més concerts nous, una obra de teatre nova, o sigui, són propostes que cada any variem una miqueta
a nivell de portar, doncs això, fins i tot obrir-se a un públic nou, no?
Veiem, per exemple, que una de les coses que es manté seria la inauguració, el dia, bueno,
el moment de fer el pregó, com si diguéssim, no?, la tradicional exposició també que hi ha amb el grup d'Artaneu.
Aquesta benvinguda a la festa, per exemple, és una de les coses que més es manté.
Sí, sí, sí. L'únic que aquest any, cada any abans de la inauguració fem coses diferents.
fa uns anys vam fer com una visita guiada una mica estrambòtica.
L'any passat vam fer portes obertes amb uns personatges convidats que eren també bastant extravagants.
I aquest any, gràcies a vosaltres, a Ràdio d'Esvern, doncs se'ns va fer una proposta
de dir anem a fer unes portes obertes però des de la ràdio, o sigui, de la ràdio donin veu a les seccions
i llavors estarem de 5 a 7 amb Ràdio d'Esvern i aniran passant representants de les seccions
parlant de què són, què fan i què s'espera també de cada secció.
Clar. Les seccions estan prou implicades en la festa major de l'Ateneu.
Us agradaria que proposessin més activitats, que hi participessin més?
Com és aquesta interacció durant la festa?
Bueno, hi ha de tot. És que som una comunitat molt gran, perquè hi ha 15 o 16 seccions
i llavors hi ha la típica secció, que sempre la hi és, quan fas una proposta,
i hi ha altres que estan més allunyades d'aquest sentiment de comunitat,
que venen a fer la seva activitat un dia a la setmana i no s'involucren tant.
Però sí que insistim i per això fem una activitat molt específica per fer comunitat,
que és el Docs & Wine, que és un tast de vins entre seccions.
És una mica una competició superdivertida, perquè ens ho passem molt bé.
És una de les activitats que vam innovar l'any passat i, com que va anar tan bé, doncs repetim.
I es genera aquesta sensació de comunitat, que és el que volem.
Precisament és una activitat tancada, no?, a les seccions.
Sí.
I del que es tracta una mica és relacionar un vi que ofereix, que porta al celler de Calmata,
amb el tràiler d'un documental.
Sí, perquè són els tràilers, segurament els documentals que es passaran l'any que ve.
Nosaltres cada mes es fa un documental, que això ens ho proporciona Docs Barcelona,
a Paral·lel 40, que el Joan González és el gerent, diguéssim.
I llavors, doncs, cada mes hi ha un documental i aquest Docs & Wine, d'alguna manera,
fa uns tràilers dels possibles documentals que hi haurà l'any que ve.
Això també és un tastet, no?, per veure una mica el que ens podrem trobar en aquests documentals del mes.
Exacte.
I, a més a més, que també és una activitat molt, sembla, bueno, molt divertida.
No hi he estat, personalment, però també, clar, ser tan subjectiu, una mica...
Exacte.
És graciós veure, no?, a cadascú a qui li recorda aquest tràiler amb quin vi.
Sí, és molt intuïtiu, perquè, esclar, el celler, l'Astrid, el que ha fet és veure aquests vídeos
i li ha suggerit un vi, i llavors els ha anat relacionant, i això és el que es tracta.
A les seccions han de descobrir la relació que s'ha fet entre aquell vi i aquell tràiler, no?, de documental.
Súper.
Artaneu, aquest any, com hem dit, a la inauguració, seguint una mica el fil cronològic del dia,
la festa començarà a les set, i justament al cap d'una estona, després d'algunes actuacions, no, musicals,
que hi haurà de Coratjo i de l'Escola de Música, hi haurà aquesta inauguració de l'exposició.
Hi ha alguna temàtica en concret, o deixeu bastanta via lliure Artaneu que exposi?
No, no, això és una cosa totalment lliure, que Artaneu el que exposa és a cadascú,
cada participant d'Artaneu té el seu estil, i llavors allà s'exposen els quadres de cada un dels integrants d'Artaneu.
i, bueno, la que porta una mica capitaneja de, diguéssim, la secció és la Ima Boronat.
Després, també, a la plaça Antoni Malaret hi haurà food truck del restaurant de l'Ateneu.
Això és novetat?
No, l'any passat ja es va fer, i aquest any es repeteix, perquè, bé, com que la festa major és molt intensa,
perquè anem allò, vinga, vinga, vinga, i ara això, i ara allò,
hi ha el moment del sopar que permet que no te'n vagis a casa i es perdi molt de temps,
sinó que allà a la plaça, que a més a més esperem que ja faci una fresca bona,
puguis, doncs, fer un sopar ràpid, de tapets, de petits entrepans, i allà, a la fresca,
i després tornar a escoltar el concert, o anar a la nit de festa, o a l'obra de teatre.
Aquest any, just després d'aquest food truck de l'Ateneu,
hi ha, o a la sala del 50 anari, el concert de Black Cherry Swing amb Janine Johnson Quartet.
Una crack.
Una crack, sí?
Sí, sí, sí, és una dona que té una veu molt especial, la descriuen com a vellotada,
i res, que canta temes molt famosos, són adaptacions des del jazz, el sol, el pop,
i que n'hi ha moltes que les reconeixerem fàcilment.
Les escoltes i dius, ostres, aquesta em sona, però amb una altra, potser amb el seu estil,
més llarg, més sol.
Ve acompanyada, doncs, de tres grans músics,
i, bueno, ella, doncs, va flipar també amb el piano de cua que tenim,
de cua llarga, que té cent i pico d'anys,
i, bueno, tocaran amb el piano, sí.
Que bé, uau.
Després, el dia següent, no?,
el dissabte, dia 25, es comença ben d'hora, a dos quarts de deu,
amb aquest primer torneig d'escacs de l'Ateneu.
Sí.
Això sí que és nou.
És la primera vegada que el dissabte al matí també fem activitats,
perquè l'Ateneu està creixent molt.
Sí.
Aquest any s'ha començat aquest grup d'escacs,
que ha tingut un èxit brutal, vull dir, sempre està a tope.
Té molt, ha sigut molta participació, sí.
I el concurs aquest també està totalment a tope.
I llavors, doncs, estan tan animats que van dir
volem participar en un concurs a la Festa Major, doncs, endavant.
I el mateix va passar amb el Club Literari,
que també porta molta marxa aquest any.
ha obert aquest espai per als infants, no?
Amb el còmic infantil.
Del còmic infantil.
I també serà al matí també a la Sala Piquet.
El concurs es farà a la Sala Morera,
que és un pèl més gran,
on assajar l'Orfeó i altres.
Sí.
I els infants estaran a la Sala Piquet,
una mica més tard, a les 12.
Estan, no sé si el tema d'inscripcions va per sol·licituds,
o sabeu si hi ha gent interessada en,
per exemple, en el tema del torneig,
i ens has dit que sí, que està a tope?
Sí, hi havia un link per apuntar-s'hi,
i em sembla que està ja a tope.
Uau.
Sí, sí.
I el del Club de Lectura, de còmic?
El Club de Lectura és més obert, eh?
Sí.
que arriben a les famílies que vulguin participar amb els nens,
i bueno, ja està funcionant,
i em sembla que és la tercera vegada que s'havia fet a Mas Lluí,
el que passa que al ser Festa Major es trasllada a l'Ateneu.
Clar, al mateix Ateneu.
Després també, el mateix dissabte per la tarda,
també hi ha, com més o menys s'havia fet també l'any passat,
activitat familiar a la plaça Antoni Malaret,
que és un espai molt versàtil també,
i molt adequat per fer aquest tipus d'activitats,
hi ha una animació.
Sí, aquesta animació, que és un espectacle d'animació,
de música, de ball, com el que hem fet amb altres anys,
amb diferents grups,
Ai Carai és un grup que ha sorgit de la ronda d'espectacles,
que és una associació sense ànim de lucre, social,
vull dir que pedagògica,
o sigui que també hem apostat això,
que els grups que venen i tant de música, de teatre,
com en aquest cas d'animació,
estan bastant ben buscats,
perquè tenen aquest fons de qualitat.
I després, tot seguit, també hi haurà el Dogs and Wine,
aquest concurs de maridatge de vins i documentals,
amb les seccions,
i també hi ha els sopars ràpids, amb la foodtruck,
i a les 10, a la sala del cinquantenari,
hi ha Vivian de Bobos i DJ.
Sí, sí, sí.
Aquesta és una altra innovació que vam fer l'any passat,
dins de la Festa Major, que també va funcionar molt bé,
i quan vam fer la mostra de bandes locals,
ens va agradar molt aquest grup de Vivian de Bobos,
i els vam demanar si volien actuar,
creiem que, a més a més, porta molta gent,
que estarà força animat la sala del cinquantenari,
que la fem, traiem les cadires perquè sigui una pista de ball.
O sigui que, mentre es toquin, la gent podrà ballar,
i llavors la sala Piquet es transformarà en un bar.
Ostres!
Hi haurà una barra perquè la gent pugui consumir
l'habitual, diguéssim,
però l'entrada és gratuïta,
o sigui que esperem que vingui molta gent,
i després, quan acabin Vivian de Bobos,
hi haurà un DJ.
Sí, sí.
Vivian de Bobos, per tant, és d'aquí,
és un grup de Sant Jús?
Bé, hi ha integrants de Sant Jús,
però són d'Esplugues.
D'acord.
Estan assajant allà.
És un grup que els veu conèixer en això que dius de la mostra
quan vau fer, no?
Sí.
Aquella mostra, no?
Aquesta mostra local, de grups,
ells, diguéssim, són els que ens van cridar més l'atenció.
Bé, també hi havia el Paso Cebra,
que van ser els últims que van actuar,
però aquests, com a cosa de dir,
ostres, quin grup més xulo, perquè et fa ballar.
O sigui, el que toquen et mous.
t'aixeques i et poses a ballar.
Molt bé.
Que és el que ens interessa aquí a la nit.
Clar.
De festa.
I després, quan marxem el dia, el diumenge,
l'últim dia, el dia 26,
pel matí també comencem a les 11
amb un recital de poesia.
Sí.
Aquest, el matí del diumenge,
és com si diguéssim el més tradicional,
perquè es fan les coses que hem de fer
i que s'han fet tota la vida.
I el tema del recital de poesia
és un dels clàssics, diguéssim, de l'Ateneu.
El recital de poesia,
que aquest any va una mica en consonància
amb l'any Vicent Estallés,
Vicent Andrés Estallés,
que suposo que, no sé si,
es tocarà alguna peça de música
acompanyada d'alguna lectura.
L'Anna Hultén, que està assajant
amb el seu grup de música pop a l'Ateneu,
estan residint allà,
doncs fan com un petit espectacle de poesia
juntament amb la música que cantarà ella.
Ah.
Sí, sí, ella cantarà en directe, amb el piano,
llavors es aniran recitant poesia
i ella anirà alternant amb música.
Sí, és un espectacle que estan muntant expressament per això.
Que el llibre té d'alguna forma?
També hi col·labora?
Bé, aquí es veu que no, eh?
Al final no.
Això s'ha colat.
Sempre havia col·laborat,
però això és un producte exclusiu del Club Literari.
Ah, del Club Literari.
Del Club Literari, val.
Molt bé.
Després d'aquest recital de poesia,
un matí literari, podríem dir,
de diumenge,
a la plaça Antoni Malaret
hi haurà la tradicional també,
ballada de sardanes,
també amb l'actuació de l'Esbart,
una mica de matí tradicional.
Sí, l'any passat també vam fer una petita innovació,
que va ser dins de la ballada de sardanes,
que hi participés ballant dos peces
a l'Esbart de l'Ateneu,
i aquest any ens va agradar moltíssim
i tornem a repetir.
O sigui que dins de totes les set o vuit,
no sé quantes sardanes que es canta,
que és tradicional que sigui aquest nombre,
a dins està incorporat dos valls
que ho faran l'Esbart.
Això serà a la plaça Antoni Malaret.
Abans, Marta, antigament,
aquest matí de diumenge teníem molt
amb el Pati del Roure,
es feia molt a la zona del Pati del Roure.
Entenem que aquest any,
i ja també l'any passat,
amb tot el tema de les obres,
de l'adaptació que no ha hagut de fer
al restaurant de l'Ateneu,
ja es decideix fer-ho tot
sempre a la plaça Antoni Malaret.
Sí, a veure,
el Pati del Roure és la gran víctima
de les obres de la Sala Gran,
més que res perquè és un lloc
on anava amb la gent, no?
En aquest cas,
durant un d'ençada d'uns anys cap aquí,
el restaurant l'utilitza
per fer els seus sopars i tal, no?
Clar, fàgicament.
I llavors, gràcies,
hem hagut de desplançar-nos
una mica més cap a la dreta,
i en el cas del restaurant,
ocupar una part de la plaça.
I nosaltres,
perquè és que la plaça Malaret
és la plaça que està al costat de l'Ateneu,
és un exterior,
és un lloc on et pots posar
una capacitat de persones important,
moure't, ballar...
Sí, sí.
És ideal tenir-la allà al costat.
Lògicament, sí, sí.
Després, ja ben entrat al migdia,
a dos quarts de dues,
hi ha el vermut,
del soci i la sòcia.
Sí, això també és molt tradicional.
Arriba un moment que es donen
uns pins de...
Bé, els socis que fan 25 anys,
que són socis de l'Ateneu,
50 i fins i tot 75.
Aquest any hi ha un
que se li donarà una placa
de 75 anys, sí.
Oi, hi ha pinó, hi ha placa.
Sí, aquests són placa.
Home, 75 és motiu, sí, sí.
És una placa que la fa
precisament la meva cosina,
la Carme Malaret,
que és escultura,
i llavors és de ceràmica,
està molt ben treballada,
està amb el nom del soci...
Uau, que és salut.
És una cosa molt maca de tenir.
I després, doncs, esclar,
comencem amb el vermutet...
Clar, escolta'm,
però no deu haver molts socis,
no ni sòcies,
que aconsegueixin arribar als 75 anys.
L'any passat n'hi va haver un altre
i en anys que no hi ha hagut ningú.
No hi ha, clar.
Pensa que això vol dir
que tenen 90 anys com a mimí.
Clar, clar, és que
volem de ser persones grans...
Sí, sí, que van cap a aquesta edat, sí, sí.
Mare meva.
I, per exemple,
dels socis i sòcies
que fan 25 i 50 anys,
n'hi ha?
Sí, ens sembla que aquest any...
Aquest any, precisament,
és el primer any que de 25
no n'hi ha cap,
però dels 50
em sembla que n'hi ha 4 o 5
que se'ls donarà
un pin d'or,
bueno, un bany d'or.
Marta,
heu augmentat
últimament
aquests últims
mesos
o potser aquest últim any
el número de socis
va creixent?
Sí, va creixent,
va creixent,
va caminant,
sí, sí.
També perquè
suposo que
ara la gent veu
que l'Ateneu està molt actiu,
també l'escola de música
que porta, doncs,
nens
que s'han de fer socis
per estar a l'escola de música,
els pares també
de Rapicó,
doncs, potser
se n'hi fan.
I després, doncs,
aquestes noves seccions
que s'estan creant,
gent que veu
que ven sovint
a veure espectacles
i fa contes
i dius, ostres,
em surt més a contes
ser sòcia,
perquè ara ja
s'està fent
un descompte
bastant important
si ets soci
o no ets soci
a les entrades.
Sí, sí.
Per exemple,
el que dèiem
al concert
de Black Cherry Swing
el divendres,
l'entrada general
costa 15 euros,
però pels socis i sòcies
en costa 10.
Sí, sí,
sempre hi ha
un 30%
de descompte
pel soci.
I això ja està calculat així,
que a les entrades
hi hagi
aquesta diferència.
I a més a més,
són 15 euros,
però si tu,
la Janina
ha actuat
el Gret de Barcelona,
el Jambori
i a llocs d'aquests
i per 15 euros
no entres.
No, no, no,
clar,
la sort és que
pots tenir
aquest talent
aquí just al costat,
a Sant Just mateix.
A un preu més econòmic.
Clar,
i en canvi
a un preu que,
això a vegades passa,
que com que la gent
potser ho veu més econòmic,
potser no
li acaba de donar
realment
el valor que té
i que dius,
escolta,
pagaries potser el doble
per anar-te'n més lluny
quan ho tens aquí
al costat de casa
per la meitat de preu.
Home,
el que sí que és cert
és que la Taneu,
el que fa la Taneu
és de qualitat,
perquè fem una selecció,
ens escoltem molt,
veiem els espectacles
i tot el que portem
sabem que és
de molta bona qualitat.
Amb això n'estem,
posem-la amb el foc.
Clar.
Per exemple,
amb les obres de teatre
i amb això també hi ha,
que és l'última activitat
que hi haurà
de la Festa Major
el dia 26,
el diumenge,
a les 7,
l'Autèntica,
que entenc que és
la companyia de teatre,
fa...
No entenc que els homes...
Aquesta obra
l'heu vista abans?
Us l'han recomanat?
O heu visionat
algun tràiler?
No, no,
jo la vaig veure.
La vas anar a veure.
Em va cridar molt l'atenció,
de tant en tant
rebem a l'Ateneu,
fem aquestes trenes,
si voleu podeu venir a veure
i tal,
més que res
perquè els interessa
que després...
Clar, no, no.
El contrateu,
lògicament.
I llavors la vaig anar a veure
i em va agradar molt.
Em va agradar molt
perquè
és donar veu als homes
en un moment
que
amb tot el moviment feminista
sents molt la veu de la dona
i totes les seves reivindicacions,
però costa molt sentir
la veu de l'home respecte a tot això.
I aquesta obra de teatre
dona aquesta veu.
I llavors, doncs,
mostren els estereotips dels homes,
però també la seva sensibilitat,
la seva vivència de la pressió
del moviment feminista,
com ho viuen,
i és molt interessant
aquesta obra.
A més a més,
és una obra documental
perquè
ha estat feta
a partir d'un estudi
que s'ha fet
a Argentina
i a Barcelona
durant uns anys
i els resultats
surten
en aquesta obra.
Ah, va.
O sigui,
percentatges de gent
que no sé què,
d'homes,
què tal...
Ostres!
És molt interessant.
És una obra
que està rodant molt
per als instituts
com a font pedagògica
i de debat,
que després es fa debat.
No en aquest cas,
de l'Ateneu,
però sí que els instituts...
Que dóna peu.
És una obra que dóna peu
després a comentar-la.
A comentar-la
i parlar d'això,
de sentir-se home actualment,
què comporta
davant de tot aquest progés
i aquest abans
que s'està fent
a nivell d'això,
de caminar junts
els homes i les dones,
no?
Clar.
Llavors,
està molt bé
donar veu als homes
perquè jo personalment
penso
que no se li està
donant prou veu.
Clar,
també és interessant
escoltar,
no?
Sí.
A més a més,
és molt divertida,
o sigui,
petes de riure
i hi ha moments
que és molt sensible
i dius,
ostres,
i t'emociona,
però canten,
ballen,
es deixen anar,
és que és molt,
molt,
molt interessant
veure aquesta obra.
Que bé.
Jo us la recomano,
però amb tota la sinceritat.
De totes,
totes,
no?
Sí.
Que bé.
Molt bé,
es poden treure les entrades,
hem de dir,
anticipades a
entrapolis.com,
tant per aquesta obra,
la de
No entenc que els homes,
que es farà el diumenge a les 7,
al cinquantenari,
com també per al concert Black Cherry
del divendres a les 10,
i no sé si calia
alguna altra entrada.
No, no,
Aquestes dues són les que,
sí,
perquè l'altre,
tot l'altre és gratuït,
i,
i bueno,
és la tendència,
eh,
de la comoditat,
de dir,
ostres,
ja la trec,
ja la tinc,
l'entrada,
i a més a més no cal anar pagant,
en el moment,
fer cua i tal,
sinó que et validen l'entrada
i entres,
no?
És molt còmoda.
Genial.
Molt bé,
Marta,
també destacar, eh,
tota la feina que esteu fent
de difusió de les activitats
per les xarxes socials,
tant a Twitter com a Instagram,
això ha estat realment un,
podríem dir, eh,
un abans i un després,
en la Taneu,
això també,
cal remarcar-ho,
sí,
perquè avui en dia,
si no estàs a les xarxes,
la gent no et coneix,
no,
no,
bueno,
et podria conèixer,
però has de ser aquí
superconegut, eh,
i realment amb les xarxes
s'està fent molt bona feina.
Sí,
amb això jo he d'agrair
la feina que està fent
la Mireia Redondo
a les xarxes
i també la Teresa Hernández
a nivell de disseny,
penso que aquest disseny
del programa de la Taneu
és molt festiu,
és molt alegre,
ha trencat una mica
amb aquesta imatge blava
que estem donant
amb tots els cartells
i ha trencat pel fet
que és la festa major,
no?,
de donar-li una mica
aquesta alegria
i, no sé,
estem molt contents
de l'equip que tenim
de comunicació
i, bueno,
molt bé
i es noten els resultats,
es noten molt.
Marta Malaret,
ens veiem el 24 de maig,
divendres,
sí, sí,
i tant,
ens hi veu bé.
A la festa major,
Ràdio d'Esvern,
programa especial de 5 a 7,
això, això, això,
amb el Refugi,
el programa que porta el Dani
per les tardes
i res més
que escalfar motors,
que vagi tot molt bé.
Bona festa major.
Vinga.
Bona teneu.
Adéu.
Adéu.
A les contes
de l'Àdio d'Esvern.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
un nou capítol de Just el que no saps,
la secció que fem amb en Marçal Ferret.
Bon dia, Marçal.
Molt bé, Sant Jus, què tal? Com anem?
Doncs de dilluns, però superbé.
Sí, superbé, molt contents.
Estic rebentadíssim d'aquest cap de setmana.
Estàs cruixit.
Estic cruixidíssim, estic fet un Cristo, però no passa res.
I és el que toca, ja és el que toca.
Hi havia colònies d'escola de teatre,
per tant, cal venir cansat una miqueta.
Heu fet molt teatre, no? Molt, moltíssim.
Moltes activitats i molt cremats
i molt de tot. Molt de sol.
Molt de sol, però, no, no, de fet ens ha fet molt bon temps.
Que bé. Molt bé, molt bé, molt content, molt content, molt content.
On heu anat? A l'Esquirol.
A l'Esquirol, fantàstic. Ja, a l'Esquirol, molt bé,
per la zona de Vic, estàvem superbé, molt còmodes.
Bé, doncs...
Comencem, no? A veure quin personatge ens sorprèn's avui.
I tant, molt bé. Avui portem un personatge
molt i molt interessant. Avui fugirem
de les biografies de personatges reglamentaris
en molts aspectes. Avui,
per començar, ja parlarem d'una dona,
d'acord? Que ja no és el més comú que fem.
nascuda a Costa Rica, però que es va nacionalitzar mexicana
i gran part de la seva vida la farà
en aquest país. I bé,
doncs també, ens allunyem d'Europa,
etcètera. Per tant,
també ens distanciem d'altres programes
amb això. I a més a més és una dona
que procurava trencar molt amb les normes
estereotípiques de gènere i sexualitat.
Avui parlarem de
La Voz Massáspera de la Ternura.
Intèrpret de música
ranchera amb temes com
Paloma Negra, Macorina o
en l'último trago.
Tot i que el seu nom
fos bastant llarg, més llarg que un dia
sense palla, que es deia Maria Isabel
Anita Carmen de Jesús Vargas Lizzano.
Hosti.
Sí, el seu DNI era un dinatrés.
Sí, no?
Ens referirem a ella amb el nom
amb el que es va fer més famosa.
Endavant amb la vida de
Xabela Vargas.
Millor Xabela Vargas, eh?
Millor Xabela Vargas.
Home.
Exacte.
Sí, perquè Maria Isabel Anita Carmen de Jesús Vargas Lizzano.
Li podria dir-ho així tota l'estona.
No, no.
No, no, tampoc tindrem tant de temps.
No, no, anirem tirant.
Va néixer aquesta dona,
aquesta dona, direm,
va néixer a Costa Rica,
a San Joaquín de Flores,
el 17 d'abril de 1919.
De fet,
Isabel,
no, no, no,
va, ara en sèrio,
aquesta dona va néixer com a Isabel Vargas Lizzano
i va ser quan la van batejar
que li van posar
tot l'altre reguitzell de noms.
Per tant,
podem dir-li Isabel,
d'acord?
Els devia semblar
Socito,
no que només es diguis Isabel
i llavors van dir
però, però el bateig
que et vas inventant noms
a sobre la marxa.
Només es diu Isabel?
No, no, també, també.
Maria Isabel,
no, Anita també,
també, sí, sí, sí.
Com els ocho pellidors bascos,
que vas sumant i vas improvisant.
Ana, vas tirant endavant
i tu vas inventant sobre la marxa.
Doncs bé,
Isabel Vargas,
ja comencem,
no va tenir una infantesa
pas gaire senzilla.
Els seus pares,
Francisco Vargas
i Hermínia Lizzano,
es van separar
i devien tenir força baralles
pel que fa a la custòdia de la filla.
Sí?
Sí, però no el comú,
sinó,
perquè s'contraria
no, queda-te-la tu,
no, queda-te-la tu,
queda-te-la tu,
queda-te-la tu.
Home, se la volien treure de sobre?
Se la volien treure de sobre.
A la criatura?
Sí, se la volien treure de sobre.
Calleig.
Resultat,
amb qui anirà,
amb el pare o amb la mare?
Va,
jugat-la,
amb qui creus que anirà?
Amb la mare, va.
Molt bé,
anirà amb un tiet malalt.
Hòstia.
Sí, sí,
l'enviaran a viure amb un oncle malalt
i s'acabó.
Per ara,
eh,
superbé,
i a més a més,
a casa d'aquest tiet malalt
pillarà la polio.
La nena o el tiet?
Segurament el tiet ja ho tenia,
però no sé de qui estava malalt el tiet,
però la nena,
Xabel Vargas,
o Isabel Vargas,
pillarà la polio.
Eh, eh,
tant de bo fos la meva biografia,
eh,
i per ara,
xapó,
tot superbé.
No,
no,
molt,
molt,
molt,
molt tràgic.
Tal com deia ella,
sembla ser que qui la va curar
d'aquestes malalties i tot això
van ser una sèrie de xamans
i bruixots
que li van treure la malaltia de sobre.
Val,
val,
clar.
Sí,
sí,
clar,
evidentment.
Per això molta gent també la coneixerà com la xamana.
A més a més,
perquè sempre portava molets,
cullerets,
penjones,
etcètera.
Tan ràpid com va poder,
sí,
ella va decidir fugir d'on estava
cap als 17 anys
i abandona el seu país natal
per buscar noves oportunitats
en un altre lloc.
A partir d'ara,
ara ja sí,
li podrem dir Xabela
i la nostra Xabela
marxarà a viure a Mèxic.
Doncs,
Ruma,
Mèxic,
no?
Ruma,
Mèxic,
ens anem cap a Mèxic
i bé,
durant molt de temps va estar cantant al carrer
i per poder sobreviure va anar alternant feines
diferents,
com de cambrera,
cuinera o fins i tot de xòfer,
d'acord?
No serà fins als 30 anys que tenia
que es convertirà en cantant professional.
Primer de tot,
gràcies a la seva cosina,
va conèixer a la man d'un militar,
un militar bastant cabron,
realment,
pel que he llegit,
buf,
però que estava molt ben ubicat,
tenia una posició
molt,
molt,
molt,
molt ben posada.
Allò destacable,
no?
Exacte,
molt destacable.
Això va fer que ràpidament
tingués l'oportunitat
de fer coneguda la seva veu
a través d'un programa de ràdio
en el mitjà més potent de Mèxic
durant els anys 40.
Mira.
I aquí,
barrejant amb la música,
cada cop es va anar convertint
en un personatge més públic,
la nostra Xabela Vargas.
Molt bé,
molt bé.
S'ha de dir que vivia en una societat
molt i molt tancada
i estem parlant d'una dona
que en la seva joventut
es vestia amb roba identificada
com a masculina,
fumava cigars,
bevia molt,
portava una pistola
i el seu característic
poncho vermell,
d'acord?
Bueno.
Sí, sí.
Déu-n'hi-do.
Podríem dir una dona
d'arma estòmar
en qualsevol dels aspectes,
no?
Sí, sí, sí.
Si portava una pistola de munt,
sí, correcte.
En qualsevol dels aspectes.
En qualsevol dels aspectes.
Vargas va ser radical
en la seva negació
a la heteronormativitat
i això va fer que sovint
aparegués a la comunitat
i a la confrontació
i al conflicte de la seva vida.
O m'acceptes tal com soc
o ja te'n pots donar la merda.
Que va dir-ne
l'eslògan de la seva vida
per dir-ho d'alguna manera.
Per exemple,
els seus pares,
amb els que encara tenia
algun contacte,
l'amagaven dels seus amics
perquè no volien dir
que tenien una filla desafiant
i que, com dirien ells mateixos,
suposo que suavitzant una mica,
no era femenina.
Hòstia, bueno, clar,
és que en aquella època,
no sé,
clar, ser mèxic
també potser la realitat
era diferent.
Segurament era diferent,
una ciutat més tancada,
si és dubte.
La forma de ser
de Xabella Vargas,
la seva manera de vestir
durant els anys 40,
pantalons,
la roba de xarro,
els sombreros,
les guaiaberes,
els ponchos,
bé, tota aquesta...
Passió de gavilanes, no?
Veig molt per aquí.
Sí, correcte.
No reflectia el caràcter binari
de la cultura occidental,
podríem dir.
Tal com recorda,
ella mateixa,
sovint la gent li deia
que com podia ser
que no es vesteixi,
es maquillui,
ni es pantini,
com una dona.
El Mèxic,
de mitjans del segle XX,
i la seva música,
la música també serà
molt important en això,
perquè la seva expressió
de gènere i orientació sexual
van ser constantment
qüestionades
al llarg de la seva carrera.
Tota la música
que anem sentint
són...
Cançons de Xabella Vargas.
Les més conegudes
de Xabella Vargas,
correcte.
Ara comentàvem,
de fet,
això,
que la música
també va ser qüestionada
al llarg de la seva vida
per raons
absolutament relacionades
amb el context
en el que ens trobem.
L'estil
que interpretava
Xabella Vargas
era un estil
popular
folclòric
de Mèxic,
que és la ranchera.
Xabella
cantava aquest tipus
de cançons
com a solo,
utilitzant només
guitarra i veu.
Això ja està mal vist
perquè normalment
aquest estil
era acompanyat
per mariachis,
per tant,
més alegria,
més gent,
homes,
important,
clar.
A més a més,
sovint
alentia el ritme
de les melodies
com estem veient
per extreure
una tensió
més dramàtica
de les cançons
i un posat
més sensual,
la qual cosa
tampoc agradava
la part més
retrograda
de la societat.
Temàticament,
a més a més,
també les cançons
que pertanyen
a aquest estil,
tot i que en origen
es vinculeixin
amb part
a l'esperit
revolucionari
del poble mexicà,
etcètera,
normalment tenien
un rerefons romàntic,
una expressió
d'amor,
l'explicació
d'un desengany
amorós,
etcètera.
I quin problema
hi ha aquí?
Que les ranxeres
sempre es cantaven
des de la perspectiva
masculina.
Ah, amic.
Què vol dir això?
Bàsicament que si canta
Paloma Negra,
la cançó que estem sentint
ara mateix,
i està acusant
a una dona
de sortir
tota una nit
de festa
i trencar-li el cor,
ella li seguirà
cantant a una dona.
Clar.
Encara que la cançó
original
parli d'un home
que està parlant
cap a una noia.
Cap a una dona,
clar, clar.
Es canvia una mica
aquest punt de vista.
Correcte,
canviem aquí el punt de vista.
I llavors és quan surten
aquestes veus
de
Ai nena.
De l'orientació.
Ah!
Ai nena!
Ai,
que està enamorada
d'una dona.
Ai,
que és liviana
aquesta dona.
Bé,
això ho diria
una padrina d'Osona,
més aviat que no sé
si la senyora
que no una mexicana,
no?
Una ranxera.
Exacte,
ara no sé
si una dona mexicana
parlaria així,
però bé,
ens hem de fer aquesta la idea,
d'acord?
Val.
Bé,
cada vegada
cantava una cançó
i posava tanta sensualitat
i desig
que tothom entenia
què cantava,
per què ho cantava
i a qui li cantava.
La seva experiència
com a intèrpret
de ranxera
al segle XX
va provocar
l'emarginació
i l'odi,
fet que va fer
que el seu camí
com a dona
dins del món de la música,
ranxera sobretot,
fos molt més difícil
per aconseguir
més seguidors.
D'altra banda,
els seus fans,
els fans,
els fèrrims fans,
sí, no?
reconeixien la seva
connexió inquietant,
codificada,
però innegable
entre les seves interpretacions
i el seu físic.
Bàsicament,
que el seu públic
se sentia atret
per la seva gestualitat
i la seva veu
encisadora.
Com ha de ser.
Exacte.
Els que estimaven Vargas
van veure la brillantor
en el seu estil,
de manera que
va poder
prosperar
i trobar èxit,
tot i que
la seva aparència
generalment
no era acceptada.
Vargas
va captar el públic
a través de les seves actuacions
a l'escenari,
que el com que
pòstumament
s'identificaria
amb el llegat queer.
A finals de la dècada
de 1950
es va donar a conèixer
en els cercles artístics,
en part
per les seves actuacions
a Acapulco,
centre del turisme internacional,
on va cantar
la sala xampany
del restaurant
La Perla.
en el seu primer àlbum
Noche Bohemia
va ser llançat
l'any 1961
amb el suport professional
de José Alfredo Jiménez,
un dels cantants
i compositors
més importants
de la música renxera.
Ah, mira.
Xabella Vargas
va solir
un èxit grandiós
durant les dècades
dels 50,
60
i 70
a Mèxic,
perdó,
als Estats Units,
a França
i a Espanya.
Ah, mira.
Al final de la seva vida
va haver gravat
una vuitantena d'àlbums.
Què?
Sí.
Tu saps què és això?
Vuitantena d'àlbums.
Una vuitantena d'àlbums.
Saps què és això?
No estem parlant d'un,
dos, tres,
deu,
vint,
quaranta,
no.
Vuitanta.
Vuitanta àlbums.
Això són molts àlbums, eh?
Alguna cançó repé
deuria posar, no,
en els àlbums,
perquè si no...
Sí, sí,
segurament no totes les cançons
eren bones,
però igualment
vuitanta àlbums
i són molts àlbums.
Sí, sí, sí,
són com a 800 temes.
Sí, clar,
són molts temes
i, evidentment,
va rebre
numerosos reconeixements.
tot aquest famoseo
que hi havia,
a més a més,
també l'ha de portar
a estar a prop
de molts altres artistes
intel·lectuals
destacats de l'època
com Agustín Lara,
Frida Kahlo,
amb qui, de fet,
es suposava
una relació amorosa
per i al mig.
De fet,
hi ha alguna foto
de Xabella Vargas
i Frida Kahlo
molt xula,
busqueu-la per internet.
Ah, sí, sí,
la buscarem.
També Pablo Neruda,
Abba Garner
o Diego Rivera.
Fins i tot,
prèviament,
lògicament,
havia conegut a Trotsky
quan es va exiliar a Mèxic,
d'acord?
Ah, mira.
L'any 1970,
però,
submergida en una boira alcohòlica,
segons ho va descriure ella,
va ser acollida
per una família mexicana
que la va cuidar
sense saber qui era.
Vargas es va retirar
de les actuacions
a causa d'una batalla
de 15 anys
contra l'alcoholisme,
que va descriure
en la seva autobiografia
com
Els meus 15 anys
a l'infern.
Per sort,
Xabela Vargas
va reneixer.
Ah, mira.
Aguanta, Xabela, aguanta.
Sí.
I va tornar als escenaris
el 1991,
actuant en una discoteca bohèmia
anomenada
El Habito a Coyoacán,
ciutat de Mèxic.
La seva carrera
va començar
a recuperar
protagonisme internacional
amb actuacions
per a Amèrica
i per a Europa.
Vargas
va debutar
al Carnegie Hall
l'any 2013
als 83 anys
que també dius
a veure,
anar fent concerts
passats als 80.
És una mica arriscat, no?
Que jo no em veig
d'encor de fer-ho
als 25.
Vull dir,
que tenir-ho molt clar.
Vull dir,
si hi ha gent
que amb 80
ja no pot ni agafar
un iogurt
de la nevera.
Sí, clar, exacte.
S'has d'anar a tu
a un concert
amb 83 anys.
Sabina,
ja prou.
Keep calm.
Keep calm.
Ja va ser
la hora de plegar.
Bé,
i a veure,
i mai diries,
jo crec,
qui li va dir
va,
por fi,
cantar el Carnegie Hall,
va.
vol jugar-te'l a veure
qui li va dir això,
qui li va demanar
que anés al Carnegie Hall
a actuar.
No.
Pedro Almodóvar.
Pedro Almodóvar?
Almodóvar va ser
qui va insistir
a Xabella Vargas
perquè tornés a cantar
en el Carnegie Hall,
bueno,
cantés per mi
com el Carnegie Hall
de Nova York,
si no m'equivoco,
sí.
Jo pensava
que aquest senyor
de fet només comptava
amb Carmen Maura,
Marisa Paredes
o Carmen Machi,
per fer les seves pel·lícules
i les seves històries,
però no.
No, també.
També té altres amics
fora d'això,
Igualment,
de fet,
poc abans d'actuar
per primer cop
al Carnegie Hall,
quan tenia 81 anys,
una mica abans,
gràcies a l'autobiografia
de Xabella Vargas
que va ser pública
de l'any 2002,
va dir públicament
que era homosexual,
la qual cosa
no va sorprendre els fans
que ja ho rumorejaven.
Cal dir que,
fins i tot,
se li suposava això
com deia l'aventura aquesta
amb Frida Kahlo
durant el matrimoni
amb Diego Rivera,
d'acord?
Que de fet,
ja això també se sabia
que al matrimoni
van tenir en mans tots dos,
de fet,
fins i tot,
on vol sonar també
que Xabella Vargas
havia tingut un lío
amb el propi Diego Rivera,
però...
Hòstia!
Així ja no ho sé.
Tot això no es pot confirmar,
el que sí que se sap
és que des del 1988
fins al 1993
vam tenir una relació
amb la seva advocada
Alicia Elena Pérez Duarte.
Vargas va ser identificada
públicament com a lesbiana
i va ser aleshores
quan la seva música
passaria a ser un símbol
de l'amor queer,
l'alegria
i també del desamor.
La seva expressivitat
i la seva força musicals
en un país
molt arrelat a la tradició
en el que encara hi destacava
una forta homofòbia
i una submissió
acceptada davant la religió
va obrir el camí
a artistes vinculades
al col·lectiu
LGBTIQ+,
com
Lila Downs,
Eugenia León,
la Santa Cecília,
Julieta Venegas
o Concha Buica,
que aquesta última
potser us sona
que ara últimament
ha fet el de Goté
que estava de jurat,
etc.
Per cert,
ojo amb Operación Triunfo,
t'he de dir
que aquest any
he estat d'aquestes persones
que l'ha vist.
Jo també.
Jo no el veig mai,
em sap que l'últim
que el vaig veure
va ser el 2003,
però mira,
és allà que tu poses,
mira,
no es m'ha acabat de començar,
però distreu fort,
distreu, distreu,
això està molt bé,
distreu.
Abans de morir,
Xabela,
tal com relata Maria Cortina,
la seva biògrafa,
va demanar
quatre darrers desitjos.
El primer va ser
escriure el seu llibre
i explicar la seva història.
Després,
treure Luna Grande,
un homenatge
a Federico García Lorca,
el seu poeta més venerat.
També volia
anar per última vegada
a Espanya,
fins i tot
al límit de la seva salut.
que li permetessin
pujar a l'avió
per tornar a casa seva
a Tepoztlán.
Va ser un sarau
de tres parells de nassos,
però va aconseguir
anar a Espanya
un últim cop.
Sí?
Sí.
Amb quants anys
hauria de tenir?
Això devia ser,
si no m'equivoco,
2012-2011,
doncs,
no arribava a la norantena,
però gairebé.
Tocant els 90,
Déu-n'hi-do, no?
Sí, sí, sí.
Que Déu-n'hi-do.
Déu-n'hi-do.
I potser teníem
més de 90 ja, no?
No, encara no.
Bueno,
rondant els 90,
per allà.
No, ja els devia tenir,
ja els devia tenir, sí, sí.
Sí, va néixer el 1919,
el 2019 en faria 100.
Clar, doncs,
el 2009,
els 90,
estem parlant de 2011-2012,
doncs, sí, sí.
90 pocs.
Que pels 90 pocs
està molt malalta
i va aconseguir
anar fins a Espanya.
Malauradament,
el quart desit
va ser l'únic
que no va poder complir.
Volia treure
una versió personal
de la Llorona,
un dels temes
que va aconseguir
fer més seus.
Doncs sí,
és molt mal.
Hem de reformular-lo,
a partir d'alguna manera
de cançons que estem sentint
és la Llorona,
cantada per ella,
però la versió
més arquetípica,
podríem dir.
Sí.
El 30 de juliol
de 2012,
Xabella Vargas
va ser ingressada
a l'hospital
per problemes crònics
amb el cor,
els pulmons
i els ronyons.
Oi, mare.
I si et feien tantes coses...
Home...
Ja anem pel pedregar,
vull dir,
terrible.
Evidentment,
poc després,
tot sigui dit,
ja amb 93 anys,
Xabella Vargas
mor a Cuernavaca
el 5 d'agost
de 2012.
Segons la seva pàgina
oficial de Facebook,
les seves últimes paraules
van ser
Me'n vaig
amb Mèxic
al cor.
Que bé.
Que marco.
Sí,
molt,
molt bonic.
El 6 d'agost de 2012
es va celebrar
el funeral de Xabella
a la plaça Garibaldi
al centre
de la ciutat de Mèxic.
Centenars de fans
i els seus éssers estimats
es van reunir
per honrar
el seu llegat
on van tocar
la seva música
i van veure
la seva beguda preferida,
el tequila.
Ah, mira,
veus?
Les cendres de Xabella
van ser escampades
a Chalchi Hills,
a Morelos,
a Mèxic.
La nostra estimadíssima
Xabella Vargas
d'anar un complet
Maria Isabel
Anita Carmen
de Jesús Vargas Lizzano.
Un março,
que havia dit
que ens ho digui.
Sí, però un últim cop
com mania.
Mira,
i encara et diré
Maria Isabel
Anita Carmen
de Jesús Vargas Lizzano.
L'últim cop
s'havia de fer un altre cop.
Va desafiar
les nocions estructurals
de la masculinitat
a través de la seva música
i la seva interpretació.
Un eslògan
amb el qual vivia
i que sovint deia
els seus fans
era
Els éssers humans
estimen
i això és tot el que importa.
No els preguntis
a qui estimen
ni per què.
Vivíem la idea
a la ment
que no hem de tenir por
a ser
ni a manifestar
què som.
Chiorona
que un camponírio
el que no sap...
Aquesta cançó m'encanta
perquè s'haurà la...
S'haurà...
Quina pel·lícula és?
Ah, ja no ho sé.
A la de...
Coco?
Podria ser Coco.
Coco.
Podria ser Coco.
Home, és un personatge
molt icònic, eh?
Sí.
Xavéla Vargas, realment.
Sí, sí.
I és de les cantants
aquelles...
Cantants del segle XX
més famosa,
Xavéla Vargas,
moltíssima gent
la té com del top.
Sí, sí, sí.
Sí, sí.
Fantàstica.
Doncs, escolta,
Massu, moltíssimes gràcies
per el capítol d'avui.
A vosaltres,
lamento moltíssim
la veu que tinc
perquè estic rebentat,
estic molt esgotat,
però hem vingut...
No sabem ni com
has aconseguit arribar aquí.
He arribat, mira,
ja sabeu que jo sempre
vinc caminant,
aquest cop he hagut
d'agafar el transport públic,
he agafat el bus,
he la 21, per cert.
Sí, molt bé.
Perquè és que no em veiem
cor d'arribar.
Escolta, però això vol dir
que ahir no vas votar, llavors?
Vaig votar, vaig votar,
vaig votar,
vam arribar una mica abans de les 7.
Vale, vale, vale.
Vaig anar corrents a votar
i després ja vaig anar cap a casa
a descans.
Fantàstic.
Escoltes la Rambla,
la vida s'enjustenca
a través de les ones.
Doncs jo no separo la brossa,
em fa mandra.
Tu sí?
Esclar.
Marcel, cada cosa em toca, eh?
Esclar.
Reciclar és massa evident
per no fer-ho.
Envasos de cartró i paper,
el contenidor blau
o el covell del porta-porta.
Generalitat de Catalunya,
sempre endavant.
Catalunya Ràdio,
les notícies de les 12.
Bon dia, us informa Sara Riera.
Creixen un 32%
els nens víctimes
de violència de gènere
arreu de l'Estat,
segons dades
de l'Institut Nacional d'Estadística,
que també observa
un augment del 12%
en el nombre de dones
maltractades
per les seves parelles
o exparelles.
Són dades corresponents
al 2023
extretes
de l'estadística anual
de violència masclista
i violència de gènere.
Unes 36.600
de les dones agredides
tenien ordres de protecció.
Aquest informe també concreta
que els homes agressors
s'incrementen
i se'n van denunciar
uns 36.500
arreu de tot l'Estat.
Més notícies, Raül Flores.
L'Observatori contra l'LGTBI-fòbia
ha atès 86 víctimes
des de principi d'any.
Això són més de 4 incidències
cada setmana
contra gais, lesbianes,
trans i bisexuals.
Ho diuen les dades
que l'entitat ha fet públiques
coincidint avui
amb el Dia Internacional
contra l'LGTBI-fòbia.
El tipus de discriminació
més habitual
són les mostres d'odi
i exaltació
contra el col·lectiu
a la via pública
que concentren
un 28% dels casos.
Ho ha explicat
el president de l'Observatori,
Eugeni Rodríguez,
en declaracions
a Catalunya Ràdio.
Aquesta exaltació
de l'odi
està molt present
a Catalunya,
a Barcelona.
Hem viscut episodis
com adolescents
de 13 anys
envoltaven
a dones trans
insultant-les
i interpel·lar-les.
Ja ha passat
de les xerxes
ja al carrer
o a llocs públics
com pot ser
el transport.
L'Agència Catalana
del Consum
ha analitzat
36 envasos
de plàstic,
de refrescos,
tetrabrics,
bosses d'esnacs
i altres embalatges
que hi ha als nostres supermercats
i només un
diu la veritat
pel que fa
a les seves possibilitats
de reciclatge.
Es tracta d'una llauna d'aigua
de la marca Ocean 52
que segons l'etiqueta
es pot reciclar
en un 98%.
A la resta,
malgrat que diuen
que són envasos
100% reciclables,
la realitat
és una altra.
O no es poden reciclar
o només se'n pot reciclar
una part.
Rosa García,
directora de Recero,
recorda que a partir
de l'any que ve Europa
ens exigeix
reciclar
el 65%
dels plàstics
i ara mateix
n'hi ha molts
al mercat
que encara
que els posem
al contenidor correcte
no es podran reciclar.
És el gran frau
del reciclatge.
Fa dues dècades
que ens insisteixen
que consumim
tot el que vulguem
que no ens preocupem
perquè després
es reciclarà
i això és una
absoluta falsedat.
De tot el que recull
en aquells contenidors
ja el que realment
s'arribarà a reciclar
és una part
petitíssima.
En el cas dels plàstics
només és un 9%.
El govern demana
a l'executiu espanyol
que es posi les piles
amb rodalies
i que s'assumi
a l'auditoria externa
per revisar
l'estat de la xarxa
que reclama
la Generalitat.
La consellera
de Territori
en Funcions
Esther Capella
es queixa
de la deixadesa
permanent i constant
diu
i exigeix
la immediatesa
en el traspàs.
Jo reclamo també
lealtat institucional
i per tant també
que facin el favor
de posar-se
les piles
que com els hi hem reclamat
fem una auditoria
real
de la situació
per poder afrontar
amb les millors condicions
que rodalies
un dia
sigui
com ho és
perrocarils
de la Generalitat
eficaç,
puntual
i que posen
al centre
el ciutadà.
Aquest migdia
es posarà en marxa
el dispositiu
d'operació
sortida
de trànsit
amb motiu
del pont
de la Segona Pasqua.
Es preveu
que sortin
de l'àrea
metropolitana
de Barcelona
mig milió
de vehicles
entre aquesta
tarda
i demà
al matí.
Trànsit
preveu
que la P7
concentrarà
la majoria
de problemes
en sentit
nord i sud
i per això
instal·larà
carrils
adicionals
de sortida
de Barcelona
entre Martorell
i el Vendrell
i també
de Montornès
a Sils.
En declaracions
a Catalunya
Informació
el director
del Servei
Català
de Trànsit
ha assegurat
que aquesta
mesura
s'activarà
només
si no plou.
Si plou
no els podrem
instal·lar
però per això
ens sembla
que després
de veure
i preveure
les previsions
que hi ha
per demà
nosaltres
tenim
més certesa
que podrem
muntar-lo
demà
al matí
per això
no ho hem
pensat
per aquesta tarda
que pot ser
que hi hagi
més petats
gaire.
Ara els esports
amb l'Odal Serra.
El Barça
té previst
entrenar-se
aquest migdia
després de la victòria
d'ahir
per 0 a 2
al camp de l'Almeria
que consolida
la segona plaça
de primera.
La sessió
arriba enrarida
pels dubtes
del president
Blaurana
Joan Laporta
sobre la continuïtat
de Xavi Hernández
a la banqueta.
L'entrenador
del Barça
femení
Jonathan Giraldet
ha convocat
26 jugadores
per disputar
la final de Copa
de demà
davant la Reial Societat.
A la llista
hi ha
les 7 jugadores
que van descansar
dimarts
contra l'Eivar
més Maria León
que viatja
encara sense
l'Altamènica.
A més
l'Espanyol
torna a ser
3 anys després
equip de la Lliga F
després d'imposar-se
i a l'Ossassona
per 3 a 1
al partit de tornada.
En embola
el Blaurana
Domen Makuc
repareixerà
aquest vespre
contra l'Oscar.
Makuc
ha rebut
l'Alta Amèrica
després de 9 mesos
de baixa.
I en Baterpolo
el Sabadell
masculí
jugarà
contra el Lluc
de Dubrovnik
croat
a 3 quarts
de 6 de la tarda
a la primera
semifinal
de l'Eurocup
que es juga
a Rieca
a Croàcia.
Fins aquí
les notícies.
Tot seguit
les notícies
de Sant Just.
Bon dia,
us informa
Mariona Salas
Vilanova.
La CEA
s'organitza
una sortida literària
dedicada
a l'obra
de Joan Salvat
Papaseit
a la Riera
de Fons Calents
al Moianès.
Aquesta activitat
que es durà a terme
diumenge 19 de maig
pretén oferir
una oportunitat
per gaudir
de la natura
mentre es descobreix
la figura
i l'obra
del poeta.
Els participants
sortiran
a les 7 del matí
des de l'aparcament
de l'Escola Montseny.
Es recomana
als assistents
portar esmorzar
cantimplora
i càmera fotogràfica.
La caminada
tindrà una durada
efectiva de 3 hores.
L'escriptora
i editora
Esther Andurra
impartirà
a la xerrada
titulada
Tothom pot escriure
un llibre
i editar un llibre
a la sala
del cinquantenari
de l'Ateneu de Sant Just
el 21 de maig
a les 7 de la tarda.
És una activitat
organitzada
pel Club Literari
de l'Ateneu
i amb la col·laboració
de l'Ateneu de Sant Just.
Durant la xerrada
Andurra
guiarà els assistents
a través del procés
complet de creació
d'un llibre
des de l'escriptura
del text
fins al disseny
de la portada.
La sessió
inclourà
una revisió
detallada
de tots els elements
necessaris
per a la publicació
d'un llibre
oferint una guia
pràctica
per a futurs
autors
i editors.
L'activitat
és gratuïta
i està oberta
a tot el públic
interessat.
Per a més informació
podeu contactar
amb el Club Literari
de l'Ateneu.
L'Ambici,
el servei
de Bicicleta Pública
Metropolitana,
ha completat
el seu desplegament
a l'àrea
metropolitana
de Barcelona
amb l'arribada
a l'Hospitalet
de Llobregat
aquest dimarts
14 de maig.
La ciutat comptarà
amb 32 estacions
i 352 bicicletes
elèctriques.
Després de poc més
d'un any
en funcionament,
l'Ambici ja opera
en 15 municipis,
amb més de 200 estacions
i gairebé
2.300 bicicletes
actives.
L'àrea metropolitana
treballa en futures ampliacions
per assolir
les 2.600 bicicletes
en 2.36 estacions.
Des de la seva activació,
l'Ambici
ha superat
els 22.000 usuaris
i els 2 milions
de viatges.
L'abonament anual
del servei
costa 40 euros
amb els primers
30 minuts
a 15 cèntims
i 50 cèntims
per cada 30 minuts
adicionals.
També està disponible
un abonament metropolità
que integra
l'Ambici
i el Bicinc.
El projecte
ha estat finançat
amb més de 7,7 milions
d'euros
pel pla de recuperació,
transformació
i resiliència
de la Unió Europea.
I això ha estat tot.
Tornem a més informació
als butlletins horaris
i a l'informatiu complet.
Fins ara.
Ràdio Untesfeld
98.1
Ràdio Untesfeld
98.1
Vinc un parell de minutets
i comencem l'espai
amb la revista
Sant Justenca.
A la Vall d'Avers
tenim ja el seu director,
en Josep Lluís Gil,
aquí a l'estudi de ràdio
per parlar dels continguts
de la revista
de mes de maig.
que és el conillet
que està amb tu el meu carret
sentir-me el teu amulet
que em partia a la pista
i que no m'he resista
que en un quimicista
ser el primer de la llista.
Em provocava amb la mirada
quan parlava
jo notava
i feia veure
que no m'adonava
l'amor cego, cego
em descontrolla
amb el seu pas
i m'arrossego, cego
solta els seus peus
el seu compàs
i em desespero, pero
la fantasia
no és ficció
ja no em despego
i em despego
i s'ho t'hi pego
Baby, l'unestros impossible
mira que tot és irresistible
pensant-ho per escriure un llibre
doncs no em posaria la Biblia
i la més capritxosa
de Barcelona
xulejant tota l'estona
amb el cel del rosa
molt benenosa
t'ho juro
la res sempre és res
em torno la cuca
cada cop que la veig
la gola seca
si t'aprop
ja tinc cel
si t'embolava
que parem
ballant
just la batxeta
ben pagats
em provocava
amb la mirada
quan parlava
jo notava
i feia veure
que no m'adonava
Ràdio Tosbet
98.1
les 12 i 10
comencem
doncs
ara sí
l'espai
amb la revista
La Valla Verge
i parlem
amb en Josep Lluís
Gil
el seu director
què tal
molt bon dia
molt bon dia a tothom
doncs
vinga
Josep Lluís
comencem
parlant
si et sembla
dels continguts
de la revista
del mes de maig
correcte
una revista
que suposo
que vindrà
carregada
d'informacions
actualitat
notícies
com sempre
reportatges
coses de Sant Just
coses de Sant Just
d'això es tracta
exactament
bé
comencem
comencem amb
l'editorial
que titulem
el servei
de qui
ha d'estar
la cultura
i fem
una reflexió
aprofitant
que en l'interior
hi ha un article
dedicat
a les entitats
de cultura
popular
doncs
una mica
una reflexió
en el sentit
que
és veritat
que la societat
està canviant
i cada vegada
les entitats
tenen més dificultats
per trobar
nous integrants
i sobretot
les que
estan basades
en gent
més veterana
d'alguna manera
fer un relleu
generacional
cada vegada
costa més
i això
és una cosa
que forma part
de la societat
del moviment
i de la pròpia
capacitat
de les entitats
per renovar-se
però també
fem una
aprofitem
i fem una reflexió
en el sentit
que a vegades
les institucions
doncs
tenen
més interès
en
en
el seu protagonisme
que no
en
ajudar
adequadament
a les entitats
a vegades
ens oblidem
que aquestes entitats
es mouen
en base
a l'altruisme
de molta gent
que hi dediquen
moltes hores
i fa la sensació
que a vegades
això
no es valora prou
que a vegades
es va pura
i simplement
a cobrir
un expedient
per part
de les institucions
és un problema
que no voldria
centrar
només
en
aquesta
vessant
és responsabilitat
de tots
però
fem aquesta reflexió
això
seria
una mica
en consonància
amb aquest article
de reflexió
sobre la cultura
és una reflexió
en veu alta
que a partir d'aquí
lògicament
uns estaran en favor
d'altres en contra
però que en definitiva
és
intentar reflexionar
sobre el tema
i què heu fet
heu agafat
per exemple
veus
d'algunes colles
o d'alguns grups
de cultura popular
d'aquí de Sant Just
per exemple
ara ve a la memòria
que hem parlat
amb dracs
hem parlat
amb el cau
hem parlat
amb geganters
i tots
tenen problemàtiques
diferents
sí
d'alguna manera
venen a dir
que
l'evolució
del poble
segurament
no és un cas
exclusiu
de Sant Just
no
segurament
però
Sant Just
té una particularitat
que és que
creix
però no creix
en participació
és a dir
al final
acaben sent
sempre els mateixos
i la gent
que ve
no s'integra
és un poble
dormitori
i això
és conseqüència
ningú vol tenir
la responsabilitat
d'això
alguns diran
que són coses
dels temps
les polítiques
que s'adopten
a nivell
local
tenen a veure
amb el tipus
de poble
que tenim
i això
no ens ho reconeixeran
però és així
i per tant
el tipus
de poble
implica
quin tipus
d'entitats
tenim
i la capacitat
de renovar-se
llavors
perquè és un fet
real
que
els nouvinguts
integrar-se
no és la paraula
no
sí que és veritat
que potser
hi ha més problemes
sobretot
amb associacions
o grups de cultura
sobretot
més aviat popular
clar
perquè
són gent
que
tenen una visió
molt
de país
molt de mantenir
les tradicions
i
la modernitat
a vegades
va
renyida
amb la tradició
i com que
vivim
en una societat
basada
en la modernitat
tot l'antic
queda
relagat
es veu malament
i a part d'això
és que som un poble
dormitori
vull dir
no és d'ara
no és un problema
d'ara
ni dels últims cinc anys
ni dels últims deus
tan sols
de més enllà
però clar
en mesura
que això
augmenta
la pèrdua
de personalitat
clar
no sí
sí
és evident
no
molt bé
doncs
tema
podríem dir
destacat
no
el de la cultura
suposo que també
hi haurà
altres notícies
hi ha l'entrevista
que aquest mes
hem fet
el Xavi Ruiz
és un santjustenc
que està
fent cooperació
a Centroamèrica
a través dels fons
català de cooperació
forma part
de fa molts anys
va ser regidor
de Sant Just
sí
les darreries
dels 90
i els primers anys
del mil·lenni
va ser regidor
d'altres coses
de cooperació
i això
li va donar
la possibilitat
d'assistir
a Nicaragua
arrel del
de l'agermanament
de l'agermanament
amb Camuapa
i a partir d'aquí
doncs
quan va deixar
de ser regidor
va entrar en el fons
català
de cooperació
i aprofitant
que va estar aquí
i ara fa un parell
de mesos
li van fer
una entrevista
molt interessant
de la seva tasca
i de les peripècies
que ha hagut de patir
a la canviant
Nicaragua
que ha passat
de ser
un
un país
revolucionari
a una dictadura
sí
no sabria dir
d'aquí
bueno
que hi ha
persones
que s'han hagut
d'exiliar
periodistes
entitats
ONGs
i molta repressió
fins i tot
total
en estudiants
en morts
i tal
i ell
relata en l'entrevista
les seves peripècies
com
va haver de marxar
de Nicaragua
en qüestió
de 72 hores
i organitzar
la sortida
i realment
és una mica
pel·lículera
com diu ell
l'experiència
el relat
perquè
és digna
d'una
pel·lícula
d'espies
mare meva
bé
estem molt contents
d'aquesta
entrevista
perquè crec que
dona
una visió
del que representa
aquesta tasca
de cooperació
i en aquest cas
i segurament
no és l'únic
els riscos
i les dificultats
que tenen
per qüestions polítiques
internes
dels països
on estan
que això
no és fàcil
bé
jo recomano
que
que la llegiu
amb carinyo
perquè
és
molt potent
molt bé
doncs entrevista
en Xavi Ruiz
i
passem
també
no sé si hi ha
algun altre
reportatge
o notícies destacades
sí
tenim més coses
tenim els breus
que
parlem
entre altres coses
de
de que
el primer
des de juny
es farà
la representació
dels musicals
Miserables
de Sant Just
una versió
una mica
diferent
o no
adoptada
no
també
sí
sí
sí
es fa
durant aquest any
hi haurà
la commemoració
del 150 aniversari
de la mort
d'en Clavé
i de cara
a la tardor
l'Ateneu
està fent
està organitzant
unes activitats
amb l'objecte
de
de fer
la commemoració
sí
en la que
participaran
l'Orfeó
el Cotropom
de Flors
i Coratxo
que faran
unes
interpretacions
sí
modernes
per dir-ho
d'alguna manera
agafant una mica
l'esperit
de
de Clavé
de Clavé
de fet
la programació
és a dir
les cançons
ja estan
el programa
del concert
com si diguéssim
ja està
tu saps més que jo
ja està definit
sí sí sí sí
però no
tampoc ho hem desvelat
simplement
el que sí que diem
és que hi ha
un
una
una
iniciativa
de
un berkami
d'aquests
per
recaptar
fons
perquè
es compta
amb una
és que és un projecte
ambiciós
molt molt molt
es compta
amb la subvenció
de la
de la Generalitat
sí
concedida
i l'Ajuntament
encara no s'ha pronunciat
és de suposar
que
que hi posarà
la seva
col·laboració
però encara
no s'ha
no s'ha pronunciat
simplement
és la realitat
d'avui dia
el millor demà
és una altra
què més
diem que
la Vall de Verge
ens vèiem obligats
a pujar
els preus
de les subvencions
perdó
de les subscripcions
de les subscripcions
fem
un increment
d'un any
per acabar
d'adaptar
la
home
és que hi han hagut
dir realment
molts canvis
no
estava desfasada
fa
fa tres anys
que hem començat
a fer
una actualització
del preu
i l'hem fet
no de cop
sinó progressivament
durant tres anys
no?
i segurament
no s'acaba aquí
segurament
haurem de seguir
perquè el preu
de venda nominal
de la revista
és de dos cinquanta euros
i avui dia
això està molt desfasat
perquè no cobreix
perquè no cobreix
les despeses
i per tant
vam fer
un increment
de preu nominal
i possiblement
l'any que ve
n'haguem d'escometre
un altre
i seguir fent
les actualitzacions
progressivament
del preu
de la subscripció
és així
és posar-se al dia
és inevitable
perquè
no fer-ho
implica
quedar-se
més i més
més desfasat
i després
quan s'ha d'escometre
una actualització
o l'has de fer
molt dràstica
i és traumàtica
per molta gent
o no s'entén
o en fi
la qüestió és que
les publicacions
com nosaltres
com les nostres
necessiten
d'actualitzar-se
i no podem
renunciar a fer-ho
encara que
potser
algú no ho entengui
però és que
no hi ha més
remei
i també
donant compte
de
de la
cancel·lació
del debat
que teníem previst
pel dia 31
això també
un tema
que volíem comentar
perquè pel dia 31
hi havia l'agenda
posat que hi havia
el debat
sobre una mica
com
una mica
el model de poble
no?
poble o ciutat
el lema era
el Sant Just
que volem
poble o ciutat
en contraposició
aquell lema
que va
encunyar
el consistori
durant uns anys
ara és un altre
que parlava
de Sant Just
com a poble
i ciutat
nosaltres
li donem la volta
perquè cada vegada
és més ciutat
que poble
i quan diem això
fem la pregunta
no tan sols
en termes
de
ruralitat
és a dir
la pagèsia
a Sant Just
fa dècades
que ha desaparegut
però
el tarannà
la manera
de relacionar-se
amb les persones
és el que fa sentir
poble
o ciutat
la ciutat
té
aquella cosa
que la gent
no es coneix
i la gent
quan ve de Barcelona
diu
és que allà
no ens coneixem
ningú
al barri
i aquí Sant Just
sí
però la gent
una mica
el que deia abans
la gent que ve
no s'integra
llavors
hi ha altres coses
és a dir
el Sant Just
que tenim avui
és conseqüència
d'una sèrie
de decisions
i d'actuacions
o d'omissions
que la part política
ha fet
durant les últimes dècades
i que
estan comportant
el tipus
de creixement
que estem tenint
llavors
nosaltres
vam fer
la
vam convidar
l'alcalde
vam convidar
el
president
de l'associació
de veïns
de la Plana Pedrosa
perquè estan
tenint
una activitat
important
amb el tema
de la bona aigua
i tenen
un posicionament
clar
sí
vam convidar
també
el Rafael Bellido
que ja havia estat
en el debat
que vam fer
el novembre
sobre la bona aigua
i aquesta vegada
no vam
convidar
el senyor
Prat
seria
la
la vessant
ecològica
perquè tenia
una visió
més àmplia
de poble
i vam convidar
el secretari
de mobilitat
de la Generalitat
de Catalunya
que va acceptar
de venir
l'alcalde
des de
primer
no va
venir
no va
acceptar
i va delegar
amb el senyor
don Josep
Perpinyà
que va ser
l'alcalde
i segurament
té molt a dir
sobre
què es va fer
i què no es va fer
en l'època
del
del
Salvem
la Vall
bueno
en l'època
en què hi havia
el logo
el lema
de poble
i ciutat
era
el poble
que tenim avui
o el poble
que s'està
configurant avui
amb la rapidesa
que s'està
configurant avui
bé és conseqüència
dels acords
i dels passos
de ficabilitat
conseqüència
del
del tema
de la vall
el que passa
que està
per veure
si l'Ajuntament
va actuar
com podia
o com li va interessar
o com va interessar
els propitaris
no?
En definitiva
tenim el poble
que tenim
i hem de saber
cap a on volem
que vagi
i el debat
és simplement
posar les cartes
sobre la taula
l'alcalde
no va acceptar això
el senyor
Fabregues
de l'associació
no va acceptar
venir
si no venia
l'alcalde
amb la qual cosa
ens vam trobar
que les dues potes
una cadira
sense
sense dues potes
no s'aguanta
i si
per què no volia
que
participés
sense
l'alcalde?
Bueno
és una qüestió personal
que jo puc
estar d'acord o no
en realitat
no hi estic d'acord
jo pensava que
tot i reiterant
que la nostra
aposta
era per l'alcalde
el fet
que vingués
el senyor
Perpinyà
tampoc
limitava
no escloia
la possibilitat
de fer el debat
però
això era
la nostra visió
i si
un dels dos
un dels
participants
no vol venir
jo no puc
no puc obligar
no?
De tota manera
l'alcalde
va dir
en aquesta casa
fa dos dies
que era
una repetició
i no
i que no
volia venir
perquè era
una repetició
i clar
que el tema
era
que el tema
era
no era una repetició
sinó una continuació
si vol
però el lema
el lema
era un altre
en definitiva
em sap greu
que l'alcalde
no hagi
entomat
la
la proposta
perquè denota
diria que
un cert
un cert
avantatgisme
no?
no
no voler
és a dir
s'ha d'estar
a les verdes
i a les madures
entenem
nosaltres
i no només
acceptar
les coses
quan venen de cara
i són propícies
no?
llavors
un tema
com aquest
que
afecta
el tipus
de poble
que volem
i que
la nostra missió
com a revista
és
posar temes
al damunt
de la taula
no amagar-los
i no
fer allò
que
convé
al govern
per tant
enteníem
que
entenem
que és un tema
que enten
i que no renunciem
a tornar-nos-ho
a plantejar
però no sabem
per tant
el tornareu a
voler
perquè vau dir
que seria
cinedia
això significa
que no
de moment
és a dir
no és una cancel·lació
definitiva
que no es farà mai més
voldríem
escometre
aquest debat
i
voldríem
plantejar-lo
en els mateixos termes
amb les mateixes
persones
si no hi ha
unes rectificacions
plantejarem
com
però seria
una llàstima
que
des de la part
municipal
no hi hagi
una
assunció
de
donar la cara
i donar
les explicacions
perquè
a fi de compte
són els candidats
perquè només
contempleu
que pugui
ser l'alcalde
per exemple
poder venir
és que penso
que no hi ha
ningú més
que tingui
la capacitat
perquè és el que
s'ha
posicionat
clarament
i ha pres
la batuta
del tema
i
perquè
que vingués
algú
de la regidoria
de
bueno
qui té
coneixement
és l'alcalde
el regidor
en tots els respectes
porta un any
i no sé si
coneix prou
el tema
jo insisteixo
perquè el tema
de poble i ciutat
va molt enfocat
en el tema
d'urbanisme
o va més
urbanisme
mobilitat
relacions
humanes
i
les relacions
humanes
depenen molt
del tipus
de gent
que
que
habita
és a dir
estem tenint
un poble
que està creixent
però que els joves
estan marxant
sí
sí
llavors
vull dir
i el que dèiem
que la gent que ve
no acaba de
no acaba d'integrar-se
d'integrar-se
clar
és paradigmàtic
que
en el darrer
bolletí
faci
una anàlisi
de la
de la població
de les dades
estadístiques
que es posi
d'exemple
dues joves
que s'han
que s'han
integrat
no
anava a dir
s'han integrat
no ho sé
si s'han integrat
que han arribat
a Sant Just
i això
es posa
de manifest
i està molt bé
però clar
no es fa
el mateix
amb els
santjustencs
que es veuen
obligats
a marxar
perquè no
poden pagar
el preu
que es paga
aquí a Sant Just
llavors
això
o sigui
l'Ajuntament
només li interessa
créixer
no li importa
tant
el tràfeg
de persones
del poble
no?
Bé
això és
el tarannà
i la manera
de fer
i la visió
de
diria que
de poble
i d'àrea
metropolitana
que
que hi ha
en els polítics
actuals
i per tant
insisteixo
no desistim
d'intentar-ho
si l'alcalde
no va venir
intentarem
convèncer
el senyor Fàbregas
i si no
veurem
si canviem
l'estratègia
i canviem
altre tipus
de...
Clar
potser canviar
la persona
en lloc del senyor
Fàbregas
és algú que accepti
venir malgrat
el que passa
que els debats
hi ha debats
que poden
emmetre
diverses
alternatives
i n'hi ha
que
hi ha alternatives
que són
bastant
significatives
i en aquest cas
ens semblava
que aquestes dues
ho eren
la...
Bé
nosaltres
ho seguirem
intentant
perquè forma part
de la nostra
obligació
com a mitjà
de comunicació
i si ens en sortim
bé
i si no
ho lamentarem
molt
no per nosaltres
sinó
pel poble
perquè
fin de definitiva
nosaltres
el que volem
és
el que fem
és intentant
aportar
punts
de debat
sobre
el que som
no?
És una llàstima
però discrepo
de...
en tot cas
discrepo
de l'alcalde
reitero
perquè no és
una continuació
sinó
és una...
Perdó
no és una repetició
sinó que
és una continuació
o amb un enfoc
una mica més ampli
no tan centrat
en la bona aigua
no que va més enllà
i jo detecto aquí
això
una certa
diria que covardia
per dir-ho d'alguna manera
però no
és la meva opinió
que
en definitiva
és lícit
que el senyor
alcalde
determini
què fa
i què deixa de fer
no...
Molt bé
Més temes
de la revista
per exemple
a l'espai
d'esports
no sé si
la redactora
Sí
tenim
tenim un
ha destacat
algun tema
en concret
ha fet alguna entrevista
algun reportatge
sobre algun equip
o algun esport
Com sempre
hi ha el flash
però
destaca
l'èxit
que està tenint
la mitja d'esvern
que
la seva cinquena
edició
doncs
va guanyant
es va consolidant
i
va tenint
un cert prestigi
dintre del
del món
d'aquestes
tipus de
competicions
Aquests esdeveniments
esportius
no sabria dir-li
si és una
Jo ho qualificaria
com
almenys en el d'aquesta edició
esdeveniment esportiu
perquè realment
va ser un esdeveniment
perquè hi van participar
moltes persones
i perquè també
va tenir després
el caire
malgrat que
la festa va quedar
una mica
deslluïda
perquè clar
la gent
després de córrer
menjar la botifarra
i cap a casa
estirar-se
ganes de moure's més
i de ballar
bueno
no sé
jo no puc valorar
perquè no hi vaig ser
però
en definitiva
sembla que
clar
jo hi vaig participar
Josep Lluís
i després de córrer
estava pensant
a veure en quin moment
tornava a casa
i em posava a tirar
al llit
vull dir
ni música
ni res
tu
això ja veuran
els organitzadors
si repeteixen
l'experiència
o si tornen
a fer-ho al dematí
això ja no ho sé
però
el fet és aquest
que
com totes les coses
quan comencen
sempre hi ha
el dubte
de si te'n sortiràs
i a mesura que es van fent
les coses
es va aprenent
les coses es consoliden
si es fan mínimament bé
i el cas de la
de la mitja marató
perdó
sí
de la mitja d'esvern
sí
de la mà de les cees
doncs
bé
demostra que
quan les coses es fan bé
hi ha capacitat
d'assegurar-les
i donar-los
continuïtat
i esperem
que això sigui
durant molt de temps
el temps que deixi
el parc natural
de Collserola
fer la cursa
perquè
el president
que organitza
el Marc Carbonell
deia
és que clar
la cursa
potser li queda
potser és l'última edició
potser és la
perquè clar
el parc de Collserola
està posant restriccions
bastantes
a l'hora d'aquest tipus
d'esdeveniments
per al número
i pel volum
de persones
que es mou
i que corren pel parc
diu
és que
no li augurem
molts anys
molt futur
a la cursa
entenent-la
com la
l'hem entès
fins ara
amb aquest volum
de persones
per tant
cada any
que els hi deixen fer
és com una
com una petita victòria
com una petita victòria
per tant
desconec la situació
jo si
lliurement
dono la meva opinió
penso que
està bé
que s'ha de protegir
el parc
lògicament
però ha de ser
viu
el problema
és el límit
quin és el límit
de permetre
la seva utilització
d'una manera massiva
o d'una manera
regulada
d'una manera
aquí
entra en part
la pròpia responsabilitat
de les persones
que a vegades
entendim
anar massa
als llocs
i la regulació
que pugui fer
l'administració
en aquest cas
el patronat
del
del
del parc
no?
és delicat
és delicat
però
hauria de ser
factible
i compatible
fer determinades
que no són
agressius
home
agressiu
és tot
però diria
que n'hi ha
que són més
que altres
i llavors
bé
veurem
com
avancen
els esdeveniments
i tant
molt bé
doncs
Josep Lluís
si et sembla
ho deixem fins aquí
recordar la gent
que pot entrar
a les xarxes socials
també a consultar
la Vall d'Avers
tant a
Twitter com a Instagram
i fer-se subscriptor
a través de la web
o comprar
la revista
als quioscos
al que el llibre té
al que l'escrivà
i al quiosc
del carrer nord
de la Mallola
de la Mallola
molt bé
Josep Lluís
que vagi tot molt bé
i fins la trobada
del proper mes
doncs
amb més continguts
de la revista
ja
del mes de juny
exactament
que vagi bé
gràcies
adeu
gràcies
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!



!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
Moltes voltes!
12 i 42 minuts!
Passem a parlar amb el psicòleg David Fernández!
Ja tinc el telèfon!
Hola!
Buenos días David!
Núria!
Muy buenas!
Como estas?
Bien!
Muy bien!
Ya de viernes!
De viernes y de fin de semana largo!
Sí! de viernes pero con el plus de que el lunes es segunda pascua y al menos aquí en la emisora haremos fiesta!
Hasta el martes aquí no vuelve nadie.
Pues lo vamos a disfrutar.
Claro que sí.
A ver, hablamos un poco de asuntos de psicología.
Por ejemplo, proponías el tema del propósito de vida.
Esto, vamos, es un tema que da a lo mejor como para una semana.
Es un tema de vida, ¿no?
Además, totalmente.
Y quería proponerlo porque sí que es cierto que aquellos que lo encuentran,
que es algo muy difícil, que no es algo que sea fácil,
por muchos libros y teorías que digan cómo encontrarlo,
pero es mucho más complicado que eso, te da cierta paz, ¿no?
Cuando lo encuentras te da cierta fuerza.
Cuando sabes qué es lo que te gusta en la vida,
que es aquello que te impulsa, ¿no?
A seguir tu camino.
Sí, claro.
Propósito de vida es como que incluye un montón de cosas,
de, no sé cómo decirlo, de asuntos o de ámbitos,
mejor decir ámbitos, porque vida, claro,
es que propósito de vida es como salud, trabajo, amistades,
familia, economía, es como todo,
tener un propósito de hacia dónde quieres ir, ¿no?
O quién quieres ser al final.
¿En quién te quieres convertir?
Sí, se trata de encontrar aquella vocación, ¿no?
Aquello que te hace encontrar por aquello,
por lo que has venido a la vida, ¿no?
Buscarle un sentido a la vida.
De hecho, hay un famoso libro que de Víctor Fran,
La vida en busca de sentido, se llama,
lo escribió en un campo de concentración.
Ostras.
La conclusión que llegaba es que todos aquellos
que tienen un propósito de vida, un sentido,
o aquellos que tienen como un objetivo, una misión,
pues tienen un sentido para vivir.
Eso hace que fueran más fuertes, ¿no?
Eso a él le valió para salir de una situación muy complicada,
como fue el campo de concentración,
y pudo hablar con compañeros,
y aquellos que tenían esa misión, ese objetivo,
eran más duros, más fuertes, ¿no?
Claro.
¿Y qué pasa, David, si hay alguien que no se plantea
el propósito de vida?
¿Se puede seguir adelante sin tener objetivos o metas a la vista?
Totalmente, totalmente.
De hecho, yo creo que mucha gente le ocurre,
y durante una etapa en mi vida también fue así.
Hay gente que tiene la suerte de muy temprana edad,
saber lo que quieren, saber cuál es su misión.
Hay otros que nos ha costado más,
hay otros que no lo saben,
y poco a poco se va revelando, ¿no?
Yo cuando era pequeño no sabía a qué me quería dedicar
y realmente pues hacía aquello que me gustaba
y seguía adelante, ¿no?
Tal vez sabía que si estudiaba me ayudaría más
que si no estudiaba y un poco pues me dediqué a estudiar, ¿no?
Sin saber realmente cuál sería mi verdadera vocación, ¿no?
Hay a veces gente que también el tema del propósito de vida
pues lo encara mucho también con tema de estudios,
de futuro laboral,
pero es como una cosa muy global el propósito de vida, ¿no?
Es como...
Bueno, hay gente que estudia porque le gusta
y ha encontrado también ese propósito de decir
¡Wow! Tengo una vocación,
sé a lo que quiero dedicarme,
sé a lo que quiero contribuir en el mundo,
porque generalmente sobre los 40, ¿no?
En esa famosa crisis que se llama la crisis de los 40,
uno contacta con aquello que le quiere devolver al mundo, ¿no?
Ha recibido del mundo una serie de beneficios
y también los quiere devolver, esa etapa madura, ¿no?
Pero sí que es cierto que hay mucha gente
que muy de pequeños encuentran esa vocación,
con esa motivación, ¿no?
Esas escenas que se ven donde un niño pequeño toca el piano, ¿no?
Y tiene esa vocación y lo ama y compone y lo vive, ¿no?
Pues de alguna manera ha encontrado aquello que le da esa vida, ¿no?
Esa maná interior, ¿no?
En el corazón donde puedes seguir adelante.
A veces también nos podemos hacer algunas preguntas, ¿no?
Si hay gente que realmente se propone,
va, a ver, ¿cuál es mi propósito, no?
De vida o qué es lo que se me da bien.
Es hacerse algunas preguntas, por ejemplo,
¿qué es lo que más se valora, no?
En la vida o qué tipo de problemas o causas nos apasionan más,
cuáles son nuestros talentos o habilidades naturales
o qué actividades nos hacen sentir también como más llenos
o más vivos de energía.
Sí, sí.
Sí, sí, es así.
¿Qué demanda el mundo?
¿Qué necesita?
¿Qué es lo que yo amo?
¿Qué es lo que se me da bien hacer, no?
¿Qué realmente, pues, hago mejor, no?
Entonces, de alguna manera, hay que encontrar como un poco
con todo eso a qué puedo dedicarme, ¿no?
Entonces, sí, es una exploración interior, ¿no?
Al fin y al cabo.
Y muchas veces hacemos las cosas porque, bueno, porque tocan,
porque seguimos un ritmo, porque realmente ya está marcado
como en nosotros ese hábito.
y no interiorizamos muy bien, ¿no?
Porque hacemos las cosas.
A veces me vienen a sesiones, a terapia,
personas que han estudiado una profesión
y que realmente, pues, después de tener 40 años,
dicen, guau, es que no me gusta.
Es que realmente soy, sobre todo me pasa, ¿eh?
Con médicos y con abogados, ¿no?
¡Ostras!
Que realmente igual lo han hecho porque...
Por la inercia del momento, ¿no?
Sí, sí, sí, sí, porque el abuelo era médico
y porque seguía una dinastía, ¿no?
O en caso de abogados igual, ¿no?
¡Ostras!
Pues mi papá tiene un bufet, yo estudio abogado,
pero no me gusta, ¿no?
Y ahora me he dado cuenta.
Me ha ido muy bien, me va bien,
pero no es lo que yo quiero, ¿no?
Y ahí es donde también surge una crisis interior
donde uno dice, guau, ahora me he dado cuenta
que me gusta otra cosa, ¿no?
Y ahora, ¿qué hago, no?
¿Cómo salgo de ahí?
O como lo...
Un día me encontré con Pablo Coelho
donde él me contó una historia
de que él quería ser escritor,
pero que no le dejaban...
¿Cómo que te encontraste con Pablo Coelho?
Pero a ver, por la calle, sí, venga.
¡Uy, Pablo Coelho!
No, no, no, no, coincidimos en un acto y...
Vale, vale, vale.
Guau.
Hombre, Pablo Coelho es un grande.
Es un grande, es un grande, sí, sí.
Pues él no escribió hasta los 40 años, o sea...
Y él en un momento determinado tenía esa lucha, ¿no?
Interior de lo que quería hacer
y de lo que realmente, pues, estaba haciendo.
Y entonces hizo El Camino de Santiago
y entonces escribió su primer libro,
su primer libro, El Peregrino de Santiago,
donde tuvo éxito,
pero luego escribió El Alquimista
y la editorial lo despidió.
Lo echó a la calle.
Lo echó a la calle.
Y lo echó a la calle porque no gustó.
Y hoy en día, después de la Biblia,
es el segundo libro más traducido, ¿sabes?
O sea, imagínate a veces lo difícil que es
luchar contra lo que la familia quiere,
lo que tú quieres, lo que tú crees que vales,
lo que no crees que vales.
Pongo este ejemplo porque, bueno,
porque lo conozco personalmente
y porque me lo comentó.
Pero es complicado muchas veces
encontrar aquello que nosotros creemos que somos buenos
y luego defenderlo, ¿no?
Porque tenemos muchos miedos,
porque a veces no nos acompaña la familia,
no nos acompaña el miedo a tener una carencia económica,
no nos acompaña muchas cosas.
Claro.
A veces podemos encontrar también o plantearnos,
sin duda, el propósito de vida
indagando un poco también o tomando de ejemplo
la vida de otras personas.
Pues, ostras, a mí me gustaría hacer
lo que también hace este.
o me siento inspirado o inspirada
en el modo de vida de esa otra, ¿no?
A veces podemos indagar también
a través del ejemplo que dan otros.
Totalmente, totalmente.
Muchas veces, por eso la gente al final
explica su vida, la cuenta,
por si puede ser un punto de motivación para otros.
El tema es que yo creo que cada uno
no somos nuestro propio maestro,
somos a quien hemos de escuchar.
A veces estamos pendientes
de creer que lo que le pasa al otro
es realmente lo que me va a pasar a mí.
El otro tiene sus circunstancias,
tiene un montón de ingredientes
que a lo mejor no van contigo,
pero sí puede ser inspirador, ¿no?
A la hora de no rendirte,
a la hora de seguir adelante,
a la hora de creer en ti,
y a la hora de pasar por ese desierto,
a veces de dudas.
Y también tener un propósito de vida claro
también puede ayudarnos a enfocar, ¿no?
O alinear nuestras acciones diarias
con nuestros valores
o con ese propósito que queremos conseguir.
Esto también nos ayuda un poco a encarrilar
a veces cuando uno tiene claro
a lo que quiere.
Totalmente.
Una vez que uno lo tiene claro,
es más fácil.
Es más fácil, ¿no?
Está claro que todo lo que haces
lo haces con una intención
y esa intención es muy interesante, ¿no?
Cuando no sabes dónde vas,
pues puedes tocar muchos palos, ¿no?
Y no es lo que se necesita.
Y esto también lo podemos ligar un poco
con ahora época de exámenes.
También hay jóvenes que tienen la selectividad
en junio, de aquí pocas semanas.
Y también es una época en que, pues eso,
muchos jóvenes, ¿no?
Si han de decidir carrera, estudios,
todo esto del propósito de vida
también está por ahí en una nube.
Totalmente, totalmente.
Y a veces incluso hay gente
que lo tiene muy claro
y no le llega la nota, ¿no?
Para poder conseguirlo.
Y eso es una lástima.
Hay gente que va a estudiar carreras
con mucha vocación
y hay gente que no las va a poder estudiar
con esa vocación
porque hay un sistema de puntuación
que los va a dejar fuera, ¿no?
Sí, sí, sí.
Esto siempre ha sido un poco...
Bueno, el punto negro, ¿no?
De este sistema de ponerlo así por nota,
pero bueno, es el que hay.
Sí, sí.
También esto...
Sí, sí, es el que hay,
es el que nos vemos afectados, ¿no?
Aunque a veces la asignatura
de educación física
te puede dejar fuera, ¿no?
Sí, sí, sí, sí, sin lugar.
También esto, hacer la reflexión
de que no tener o no encontrar
ya, ahora mismo,
ese propósito de vida
tampoco ha de ser un trauma, vamos.
que a la gente...
No, no, no, yo creo que...
Es un viaje, ¿no?
También en conocerse, ¿no?
En saber lo que te gusta,
lo que se te da bien,
un poco una mezcla de todo.
Totalmente, totalmente.
Yo creo que esto es así,
es un viaje.
La vida es un viaje
donde hay que ir probando palos, ¿no?
Es como un buffet libre, ¿no?
Donde tienes que ir viendo los platos
y viendo luego el que más te gusta a ti, ¿no?
Hay gente que lo tiene muy claro, ¿no?
Pero a veces los que no lo hemos tenido claro,
yo sí que lo tengo claro,
tuve la suerte de que me visionó
esa inspiración en un momento determinado,
esa vocación,
pero hasta que no la encontré
fui probando platos, ¿no?
Hasta que vi cuál era el que más me gustaba, ¿no?
Y darnos el derecho también a equivocarnos,
a tomar varias opciones
o a aceptar que a veces no acertamos
y que a lo mejor empezamos algún proyecto,
estudios o yo qué sé,
pongo el ejemplo de los estudios
porque era el que estábamos hablando
y no acertamos a la primera,
darnos tiempo también
y la oportunidad de seguir intentando
y de probar cosas nuevas.
Totalmente.
Yo creo que además precisamente
para encontrar qué quieres
tienes que probar muchos platos
que no te gustan, ¿no?
Con lo cual eso es errar
y permitirte errar
y permitirte probar
y permitirte saber
qué es lo que va contigo, ¿no?
Sí, sí, sí, totalmente.
Que la gente no se frustre,
sobre todo la gente joven
si empieza algo y no le gusta,
pues a veces la gente sigue por inercia
y llega la hora de encontrar trabajo,
por ejemplo,
y viene como la frustración de
¡Buah! Pues esto era no lo que me gustaba, ¿no?
Era, bueno,
de darse más oportunidades también.
Totalmente.
Totalmente.
Pues David,
yo no sé si quieres añadir
alguna otra cosa
sobre el propósito de vida.
A la gente que reflexione.
que lo has dicho tú
que la vida es un viaje, ¿no?
Que no tenga prisa, ¿no?
Para encontrarlo simplemente
que se observe,
que mire que le gusta,
que realmente vea
qué opciones hay
de tirar adelante
y que también vea
las posibilidades
de gozar, ¿no?
Con aquello que uno está haciendo, ¿no?
Cada uno encuentra
el modo de vivir, ¿no?
De la manera más satisfactoria,
pues oye,
teniendo un motivo
por el cual algo te guste,
pues es mucho más agradable.
Pero mientras no lo encuentras,
pues hay que seguir probando
y probando cosas
y arriesgando, ¿no?
Claro.
La vida requiere
un poco de riesgo, ¿no?
Y al menos intentar aprender
o también disfrutar
un poco de ese camino, ¿no?
Hasta que no se llega
un poco a tenerlo
todo un poco más claro.
Totalmente.
Totalmente así.
Muy bien, David.
Pues nada,
lo dejamos aquí.
Que tengas buena tarde,
también buen fin de semana
y si haces fiesta el lunes,
pues también aprovechar.
El lunes hago fiesta
y lo vamos a disfrutar.
Pues eso mismo, David.
Que vaya muy bien
y nada.
Muchas gracias.
Nos vemos a la siguiente.
Que vaya bien.
Venga, cuídate.
Hasta luego.
Adiós.
Adiós.
Adiós.
Deixem el programa d'avui divendres.
Fins a aquest punt
us hem estat acompanyant
des de les 10 del matí
i nosaltres tornarem dimarts
a la mateixa hora
a les 10
aquí a ràdio d'Esvern
al 98.1 FM.
Ens podeu anar seguint
a les xarxes socials
arroba
la Rambla 9
8
tot seguit
amb minúscules
d'anar a Twitter
com a Instagram
o també
al compta
d'arroba
ràdio d'Esvern
també a Twitter
i a Instagram.
ara l'informatiu
de notícies
a la 1 en punt
per estar al dia
de tot el que passa
aquí a Sant Just
i per la tarda
de 5 a 7
al magazín
El Refugi
amb en Dani Martínez.
Que acabeu de passar
molt bona tarda
de divendres
molt bon cap de setmana
i si dilluns
també feu festa
doncs
a gaudir
a descansar
i a fer el que
us vingui a gust.
Vinga
i si no
doncs
res
el dilluns
a primera hora
ja també a treballar
va
que vagi bé.
Fins demà!