Sintonitza el ràdio d'Esvern, sintonitza el ràdio d'Esvern, la ràdio de Sant Just, 98.1
Comença amb ganes la setmana i que el bon ànim segueixi fins divendres a estar a les teves mans.
Sintonitza el ràdio d'Esvern, el 98.1 de la FM, cada matí de 10 a 1 al migdia,
i escolta la Rambla, el magatzí de Segell 100% Sant Justenc presentat per la periodista Núria García Alibao.
Cada setmana l'acompanyen col·laboradors i col·laboradores per parlar d'actualitat de cuina,
de tendències a les xarxes, de psicologia, astrologia, recomanacions de llibres, teatre, esport, política...
Tu perdràs?
Ni tu pots perdre ni tu perdràs.
Escolta'ns també des de l'APP de Ràdio d'Esvern o a la web radiodesvern.com
i recupera tots els continguts i podcasts que vulguis escoltar de nou.
O bé seguiu-nos la pista a Instagram i Twitter a arrobalarramblanou8u.
Molt bon dia a tothom, benvinguts i benvingudes a la Rambla.
Són les 10 i 6 minuts d'avui, dimarts dia 1 d'octubre.
Comencem la Rambla al magatzí matinal de Ràdio d'Esvern.
Esteu sintonitzant el 98.1 de la freqüència mòdula de l'emissora municipal de Sant Just.
Avui us acompanya l'Enric i estareu escoltant la Rambla, si voleu, fins a la 1 del migdia.
Expliquem-vos tot el que passa aquí a casa nostra a Sant Just,
que és que tenim 3 hores per endavant com sempre,
a les quals parlarem de l'actualitat de Sant Just,
que amb la Mariona Sales llegirem els tres titulars destacats del dia.
Repassarem les portades dels diaris i també les efemèries d'aquest 1 d'octubre.
Què va passar l'1 d'octubre?
D'anys anteriors, amb el Carles repassarem el temps en una jornada
amb temperatures relativament agradables, 20 graus, no està gens malament,
i amb un cel força anul·lat.
Atenció, perquè venen pluges, en parlarem d'aquí una estoneta.
I també, al llarg del programa d'avui,
entrevistarem el president de l'Atlètic Sant Just,
en Pep Palacios, l'actualitat d'aquest Club Sant Justenc,
que va com un coet, ho explicarem ja a la segona hora del programa.
Així doncs, comencem i ho fem amb música, amb Santi Balmes.
Aquí, ara i així, una cançó que va servir
per ambientar l'anunci de l'Estrella Damm l'any 2022.
Amb aquesta cançó, comencem el programa.
Benvinguts a la ràdio!
M'heu sobrat per voler-ho celebrar.
Crec que avui la lluna està espectacular,
és una fàstasa, no podem marxar.
Vull que avui brindem per l'amistat
i per la paella que ens ha fet el Joan.
Quan estem tots junts, la resta tant se val.
Havíem de trobar-nos, no podia esperar.
Aquí, ara i així,
aquí, ara i així.
Aquí, ara i així.
Aquí, ara i així.
Cada festa ens duri fins que el sol saludi.
Cada festa ens duri fins que el sol saludi.
Aquí, ara i així.
Aquí, ara i així.
Aquí, ara i així.
Aquí, ara i així.
Aquí, ara i així.
Aquí, ara i així.
Quatre minuts i un quart d'ons a la matí.
Saludeu la Marina Salas.
Bon dia.
Té temps per repassar l'actualitat de Sant Just d'Esverm.
Per on comencem?
Comencem explicant que Can Gines està tornada a ser l'escenari
del segle de Conferències,
que és una activitat que explorarà diversos temes històrics
amb l'objectiu de fer una aproximació crítica i divulgativa.
El cicle, que comptarà amb la participació de Jordi Pisa com a ponent,
se celebrarà del 3 al 17 d'octubre a la sala Isidor Cònsol.
La primera sessió, programada pel 3 d'octubre, estarà dedicada al rei Artús,
un personatge que ha marcat la història i la llegenda.
La conferència abordarà la figura d'Artús des d'una perspectiva històrica,
intentant aclarir si hi ha fonaments reals darrere del mite
o si es tracta només d'una llegenda romàntica.
Jo sempre havia pensat que era una llegenda.
Sí, jo també.
Ja que hi havia poc d'històric al voltant de tot el que hem sabut,
els cavallers de la taula rodona, l'espasa aquella de l'escalibur, no ho sé.
Jo crec que a part d'històries sí que hi ha, evidentment,
tota la part màgica i fantàstica de l'espasa que només la pot desclavar
i que la persona escollida, evidentment, sí que és llegenda.
No ho sé, jo no m'ho acabo de creure.
Potser va passar alguna cosa relacionat amb alguna espasa
i, evidentment, després s'ha romantitzat per fer una història.
Si teniu dubtes, aneu a aquesta xerrada.
Exacte, que repeteixo que és el proper 3 d'octubre.
Les següents sessions tindran lloc als dies 10 i 17 d'octubre.
El 10 es parlarà sobre les malfetes dels templers,
perquè no ho sàpigues, unes altres religions que ha generat
nombreuses controvèrcies al llarg de la història.
Malfetes, n'hi diuen.
Malfetes.
Sí que són blights. Que naïf.
Per posar així un títol més atractiu, no?
I bé, el cicle finalitzarà el 17 d'octubre
amb una conferència sobre els càtars, coneguts com els bons homes,
i la seva particular fe, que va ser durament perseguida durant l'edat mitjana.
Per no dir que van ser completament exterminats, com aquell que diu,
per la inquisició espanyola.
I bé, doncs l'accés a totes les conferències és gratuït
i obert a qui vulgui.
Molt interessant, molt de nivell, la veritat.
Val molt la pena.
I tant, i tant.
A partir del dia 3 d'octubre, dius.
Exacte.
I serà un cop per setmana.
Un cop per setmana, el 3, el 10 i el 17.
Fantàstic, doncs prenguem nota a l'agenda,
perquè són activitats que valen molt la pena.
Què més ens expliques, Mariona?
Doncs mira, tenim que el Casal de Joves de Sant Just
és un projecte participatiu amb el nom Recrear,
que és una iniciativa impulsada per l'Ajuntament
amb la col·laboració, doncs, del Casal
i l'equip d'arquitectes d'Equal Sergi.
L'objectiu del projecte és rediseñar l'exterior del Casal,
creant un espai pensat per i per a joves,
amb zones d'ombra, bancs, espais per jugar o relaxar-se
i altres funcions que els participants decideixin.
La veritat és que sí, perquè hi ha un espai molt gran
que trobo que està com poc treballat.
És com que va molt bé per fer segons quins actes,
perquè hi ha molt espai per posar taules i tot això.
És una bona esplanada, però també es pot pensar
de mantenir d'alguna manera un espai central,
que per això són arquitectes o són recreadors,
i fer-ho més amable.
Sí, la veritat és que sí, perquè això és un espai
on poden anar-hi els joves cada tarda i allà,
a part de xutar la pilota d'un camp a l'altre, poc pots fer.
Bueno, hi ha gent que després fa altres coses.
Els joves d'entre 12 i 18 anys a participar
poden unir-se al grup Motor, que es reunirà
els dies 10 d'octubre, 21 de novembre i 27 de novembre,
de dos quarts de 6 de la tarda a dos quarts de 8,
a la sala utopia del Casal de Joves.
I donant aquestes trobades es treballarà col·lectivament
en el rediseig d'aquest espai exterior.
Doncs també em sembla una iniciativa interessant.
I tant, i és una activitat gratuïta, evidentment,
i les inscripcions es poden fer a través de la pàgina web
que som l'únic casal de Catalunya que té aquest domini,
com és lògic, que és el domini directe, casaldajoves.com.
I tant, ho tenim fàcil aquí.
Sí, és una de les herències que ens va deixar un regidor de joventut
que es deia Edgar Costa fa molts anys, que el va registrar
quan el va veure al llibre un dia, va tirar pel dret i encara el mantenim.
Doncs ho mirem. L'últim punt de notícies d'àmbit local.
Tenim que Kids and Us, en just, organitza una nova sessió
d'History Time a la sala Easy Dark Console de Can Genesta
en col·laboració amb la Biblioteca Joan Margarit.
Està adreçada a infants a partir de tres anys,
que ofereix una hora del conte en anglès,
amb històries desenvolupades per l'equip pedagògic de Kids and Us,
per fomentar la interacció amb els actors i el públic infantil.
La història que es presentarà és Far West,
que és una història que parla d'un xèrif que busca el seu cavall,
que sempre dorm, i que ha estat trobat pel gran cap,
qui se l'endú sense saber que pertany al xèrif.
Per tant, la trama girarà entorn d'aquí i es quedarà el cavall al final.
La sessió tindrà lloc el dissabte 5 d'octubre,
a les 11 del matí, exacte, tot en anglès,
amb aforament limitat, i per tant es necessita d'inscripció prèvia,
que podreu trobar un enllaç d'aquí pocs minuts
a la pàgina web de Ràdio Desvern.
I des de l'organització preguen puntualitat,
ja que avisen que passats deu minuts de l'inici de l'activitat
els seients es podran alliberar.
I també cal puntualitzar que només es permetrà
un adult acompanyant per família.
Veig que va buscat això.
Aquestes activitats ja ho diuen des de la biblioteca,
quan venen aquí els bibliotecaris a Ràdio Desvern,
que hi ha activitats que de seguida s'acaben.
I, per exemple, les hores del compte tenen molt d'èxit,
i això que sempre, ja ho diuen,
que sempre tenen llista d'espera i totes.
Per tant, qui vulgui, que corri a apuntar-se
al lloc i que arribi puntual.
Perfecte. Mariona, no marxis massa lluny,
que de seguida farem un cop d'ull a les portades dels diaris.
Perfecte. Fins ara. Fins ara.
I keep your mind in a face and talk.
Caramelize like an alien soul.
I want a time I can feel.
Keeping life on the parable.
I want to have always loved to go.
Staying alive I can barely show.
Don't rely on me.
Don't rely on me.
Don't rely on me.
Don't rely on me.
Don't rely on me.
I put a fight I can save the show.
I put a fight I can save the show.
Here to and now I can take it slow.
Not when I have always loved to go.
Keeping the lies on the fairloom.
Oh...
Don't rely on me.
Don't rely on me.
Don't rely on me.
Don't rely on me.
Don't rely on me.
Oh...
Oh...
Oh...
I've been...
Ah, ah, ah, ah, ah, ah, ah, ah, ah, ah, ah, ah, ah, ah, ah, ah, ah, ah, ah, ah, ah, ah, ah, ah, ah, ah, ah, ah, ah, ah, ah, ah, ah, ah, ah, ah, ah, ah, ah, ah, ah, ah, ah, ah, ah, ah, ah, ah, ah, ah, ah, ah, ah, ah, ah, ah, ah, ah, ah, ah, ah, ah, ah, ah, ah, ah, ah, ah, ah, ah, ah, ah, ah, ah, ah, ah, ah, ah, ah, ah, ah, ah, ah, ah, ah, ah, ah, ah, ah, ah, ah, ah, ah, ah, ah, ah, ah, ah, ah, ah, ah, ah, ah, ah, ah, ah, ah, ah, ah, ah, ah, ah
Ah, ah, ah, ah, ah, ah, ah, ah, ah, ah, ah, ah.
Ah, ah, ah, ah, ah, ah, ah, ah, ah, ah, ah, ah, ah, ah, ah.
Ah, ah, ah, ah, ah, ah, ah, ah, ah,
Ah.
notícies, el temps, entrevistes, tertúlies i seccions ben variades des de música, vi i llibres,
fins a ecologia, esport, sexualitat, política o nutrició, entre moltes altres temàtiques.
La Rambla, de 10 a 1 del migdia, de dilluns a divendres, el 98.1 de l'EFM,
i en streaming a la web radiodesvern.com, on podreu escoltar de nou tots els podcasts.
I seguiu-nos també a Instagram i Twitter, arroba la Rambla 981.
I...
Qui serà ara?
Sí, sí, sóc jo. Que torna al refugi?
Torna al programa de tardes de Ràdio Desvern, torna al refugi!
Cada tarda de 5 a 7 al 98.1 FM i al www.radiodesvern.com.
Refugia't amb nosaltres!
Un quart i mig d'onze del matí continuem amb la sintonia de la Rambla.
Temps per repassar les portades dels diaris publicats en aquest dimarts dia 1 d'octubre de 2024.
Comencem amb la informació que podem llegir a la primera plana de l'ARA.
Què ens explica l'ARA, Mariona?
Doncs el diari Ara obre amb notícia principal, amb una notícia sobre Proxim Orient,
i diu que Israel, sense fre per evitar l'IVAN, l'exèrcit a punt per entrar per terra
mentre que es vulgui, s'haurà d'obrir.
Tel Aviv, que ataca el centre de Beirut per primer cop des del 2006, intensifica els bombardejos.
I a la fotografia veiem un desplegament de força a la frontera amb tot de tanks d'Israel.
Bé, de fet, aquesta matinada Israel ja ha iniciat aquesta inclusió
i ha envaït al sud del l'IVAN i adverteix del perill a la població civil,
que no estan per tonteries...
No.
I tenint en compte els precedents de Gaza, el millor que poden fer és fugir.
Exacte.
Diu que l'exèrcit israeli ja va desplegar ahir centenars de tanks a la línia frontera
amb el l'IVAN i es prepara per entrar-hi i per seguir arrasant amb tot el que trobin.
Més notícies d'avui de la portada de l'ARA.
Veiem que Tarragona afronta el gran tael de Rodalies.
15.000 passadissos.
Més notícies d'avui de la portada de l'ARA.
Veiem que Tarragona afronta el gran tael de Rodalies.
15.000 passatgers es veuen afectats a partir d'avui en el tram fins a Sant Vicenç de Calders.
Una bogeria.
Venir des de Tortosa a Barcelona en tren són tres hores i mitja ara mateix.
Bé, tren, autobús, tren.
Exacte.
Has de fer una odissea per arribar.
Això anem bé.
Sí, exacte.
Cosa que baixa.
Sí, sí.
Seguim.
Són cinc mesos.
Pots deixar tallat un país durant cinc mesos i no passa res.
Clar, com que total afecta sobretot a gent que no és de Barcelona, perquè...
Això si segur que fos una altra comunitat no sé què passaria.
Bé, digues, digues.
Anem a dir més notícies de la portada d'avui de l'ARA.
Veiem que Mercèna rebutja de nou l'amnistia i manté les inhabilitacions.
També l'ARA diu que l'Euríbor cau i redueix la pressió a les famílies amb hipoteca.
I en fotografia petita veiem Joan Laporta i hi ha una notícia d'esports.
Diu que el Barça reconeix oficialment un forat de 91 milions.
Poca broma, 91 milions. Deu ser molts milions.
Sí, sí.
És veritat que és parlant d'un club que factura 800.
Exacte.
Però tot i així, facturar 800 i perdre 90 no està mal.
Home, és prou greu.
Això és tot d'avui de la portada de l'ARA.
Passem a l'avantguàrdia.
Que obre amb els premis.
Avantguàrdia diu talent d'avantguàrdia.
El lliurament dels premis del diari aplica gairebé mil persones de la societat civil.
Xavier Rodó afirma que només el periodisme de qualitat podrà sobreviure.
I Juliana Valnaya rep una renovació amb el públic dret.
I veiem en fotografia la foto de família dels premiats.
On apareix Mateo Valero, Juliana Valnaya,
Eduardo Mendoza, Audrey Azulay, Gabriel Esquerrer, Pau Relat i Joan D'Otrilla.
També més notícies d'avui de la portada de l'avantguàrdia.
Veiem que Sánchez acusa Putin d'odiar la democràcia i demana que es digui prou a Israel.
I també veiem una citat d'illa que diu que cal protegir el periodisme rigorós.
Alguna cosa més a l'avantguàrdia?
Això és tot d'avui de la portada de l'avantguàrdia.
El punt avui al record és per al referèndum de l'1 d'octubre de fa set anys.
Què en fem de l'1 d'octubre?
És la pregunta que es fa al punt avui.
L'independentisme comemora el referèndum en un marc de pèrdua degemonia política
i de repressió judicial encara severa.
Amb tres articles d'opinió destacats.
Un de l'expresidenta del Parlament, Carme Forzcadell.
L'altre de l'exconseller, Quim Forn, l'1 d'octubre set anys després.
I el tercer article de l'Aulàlia Rauan,
que era dirigent de la CUP en el moment del referèndum.
També en referència internacional, 7 d'octubre,
el dia que va canviar l'Orient Mitjà.
El 7 d'octubre és l'aniversari de la data de l'atac de Hamas a la franja de Gaza.
Temporada alta aposta pel talent del país amb Casanovas i el Torneig.
I el tall de trens de Tarragona.
Barcelona posa avui a prova els plans de mobilitat.
El periódico de Catalunya parla d'una nova taxa de residus
que s'estén a la zona metropolitana.
Barcelona continuarà cobrant a través del rebut de l'aigua.
Els ajuntaments ja apliquen o aprovaran aquest trimestre
el tribut que la Unió Europea obliga a activar abans de l'abril del 2025.
La mesura trasllada a l'usuari,
tot el cost de la recollida de transport i tractament.
Sánchez exhibeix a Barcelona la seva aposta per l'habitatge assequible.
El president visita un bloc de pisos a la Marina del Prat Vermell
amb el 16% del finançament del govern espanyol.
I la meitat dels espanyols, també diu el periódico,
veuen justificada la investigació a Begoña Gómez.
També una trucada és notícia,
la que va fer Puigdemont després de la sessió d'investidura
al president Illa i el Barça,
que reconeix pèrdues de 91 milions
i que no tornarà al Camp Nou fins al 2025.
Són aquestes algunes de les notícies de portada
que llegim als diferents rotatius
publicats a la província de Barcelona.
El que fem ara és escoltar la música d'Imagine Dragons.
You know I follow you.
Call you up.
You've been crying, crying all night.
You're only disappointed in yourself, all right.
Taking all, taking all's losses if it treats you right.
I wanna take you into the sunlight.
If the moment know what you've been holding back.
Heart attacks every night.
Oh, you know it's not right.
I will follow you way down, wherever you may go.
I'll follow you way down.
See you deep and slow.
I'll always be around.
Wherever life takes you.
You know I follow you.
La, la, la, la, la.
La, la, la, la, la.
La, la, la, la, la.
You know I follow you.
La, la, la, la, la.
Wherever life takes you.
You know I follow you.
She's not the type to give herself enough love.
She live her life hand in her tight glove.
I wish that I could fix it, I could fix it for you.
But instead I'll be right here coming through.
I will follow you way down, wherever you may go.
I'll follow you way down.
See you deep and slow.
I'll always be around.
Wherever life takes you.
You know I follow you.
La, la, la, la, la.
La, la, la, la, la.
La, la, la, la, la.
You know I follow you.
La, la, la, la, la.
Wherever life takes you.
You know I follow you.
Els dimarts de 8 a 9 del vespre.
Quan el cinema es fa ràdio.
A la Rambla res s'aturà.
Vine, queda't i escolta'ns.
La Rambla res s'aturà.
Vine, queda't i escolta'ns.
La Rambla res s'aturà.
Vine, queda't i escolta'ns.
La Rambla res s'aturà.
Vine, queda't i escolta'ns.
La Rambla res s'aturà.
La Rambla res s'aturà.
La Rambla res s'aturà.
La Rambla res s'aturà.
La Rambla res s'aturà.
La Rambla res s'aturà.
La Rambla res s'aturà.
La Rambla res s'aturà.
La Rambla res s'aturà.
La Rambla res s'aturà.
La Rambla res s'aturà.
La Rambla res s'aturà.
La Rambla res s'aturà.
La Rambla res s'aturà.
La Rambla res s'aturà.
La Rambla res s'aturà.
La Rambla res s'aturà.
La Rambla res s'aturà.
La Rambla res s'aturà.
La Rambla res s'aturà.
La Rambla res s'aturà.
La Rambla s'aturà.
La Rambla res s'aturà.
La Rambla res s'aturà.
La Rambla res s'aturà.
La Rambla res s'aturà.
La Rambla res s'aturà.
La Rambla res s'aturà.
La Rambla res s'aturà.
La Rambla res s'aturà.
La Rambla res s'aturà.
La Rambla res s'aturà.
La Rambla res s'aturà.
La Rambla res s'aturà.
La Rambla res s'aturà.
La Rambla res s'aturà.
La Rambla res s'aturà.
La Rambla res s'aturà.
La Rambla res s'aturà.
La Rambla res s'aturà.
La Rambla res s'aturà.
La Rambla res s'aturà.
La Rambla res s'aturà.
La Rambla res s'aturà.
La Rambla res s'aturà.
La Rambla res s'aturà.
La Rambla res s'aturà.
La Rambla res s'aturà.
Però l'1 d'octubre del 1982,
Sony va llançar el primer
reproductor de compact disc.
És a dir que fins al 1982
el compact disc no existia.
Aquest esdeveniment va marcar l'inici
de l'era digital en la reproducció de música
i el desenvolupament del compact disc,
però va ser resultat d'una col·laboració.
No només Sony va participar,
sinó que també va participar la companyia holandesa Philips.
Aquestes dues empreses van unir esforços
per crear el format digital
que havia de substituir el vinil
i les cintes de caseta.
L'objectiu principal era oferir una millor qualitat de so,
que durés més,
que hi hagués un accés ràpid a les pistes
i aquesta col·laboració va establir els estàndards per al CD
amb un diàmetre de 12 centímetres
i amb la capacitat d'emmagatzemar
fins a 74 minuts de música.
El preu inicial del compact disc
del reproductor era de
730 dòlars en aquell moment.
S'ha de dir que si féssim
l'equivalència a l'any 2024,
un reproductor de compact disc valdria 2.500 dòlars.
Està clar que en aquell moment
estava enfocat a un públic més aviat adinerat
i tecnològicament avançat, però tot i així
va ser l'inici d'una gran revolució.
I si parlem de Femmer i desies 1 d'octubre
no podem oblidar-la del 2017,
el referent d'un sou la independència de Catalunya
convocat pel govern de la Generalitat
i que es va realitzar
en un context de gran tensió política
amb el govern central espanyol,
ja que aquest considerava que el referèndum
era il·legal, inconstitucional.
El govern encapçalat
per el president Carles Puigdemont
va anunciar el referèndum el juny del 2017,
es va comprometre a respectar-ne el resultat
tot i que el Tribunal Constitucional
va suspendre la llei i va prohibir-ne la celebració.
Malgrat la suspensió oficial,
el referèndum es va celebrar, la jornada va estar marcada
per la intervenció de les forces de seguretat espanyoles
que van intentar impedir les votacions.
Aquesta intervenció va comportar
una sèrie de càrregues policials amb l'objectiu
de tancar col·legis i confiscar les urnes
segons fons del govern català.
Més de mil persones van resultar ferides
a causa d'aquests enfrontaments, fet que va generar
una condemna a escala internacional
per l'ús de la força.
Malgrat els esforços per impedir la votació,
aproximadament 2,3 milions
de persones van aconseguir votar,
el centre cordem era de 5,3
per la qual cosa la participació
es va situar en el 42,58%.
El sí a la independència
va guanyar de forma abrumadora,
amb un 90% dels vots
el no va treure un 7,83.
Les conseqüències polítiques i socials
que se van derivar
de la realització d'aquest referèndum
ja són figues d'un altre panèm i que probablement
en les efemèries dels pròxims dies
aniran sortint.
I acabem l'espai d'Efemèries
com sempre amb la música.
I és que l'1 d'octubre de 1995
l'àlbum Jacob Little Pill
de l'Anis Morissette va arribar al número 1
de les llistes del Regne Unit.
Va ser el tercer àlbum d'estudi llançat per Morissette
i el primer llançament internacional
que va marcar un canvi significatiu
en la seva carrera.
Un dels temes més coneguts
és Irónic i és el que estem escoltant.
It's a death row pardon
Two minutes too late
And isn't it ironic
Don't you think?
It's like rain
On your wedding day
It's a free ride
When you've already paid
It's the good advice
That you just didn't take
And who would have thought
It's bigger
Mr. Play it safe
Was afraid to fly
He packed his suitcase
Kissed his kids goodbye
He waited his whole damn life
To take that flight
And as the plane crashed down
He felt
Well isn't this nice
And isn't it ironic
Don't you think?
It's like rain
On your wedding day
It's a free ride
When you've already paid
It's the good advice
That you just didn't take
And who would have thought
It's bigger
It's the good advice
That you just didn't take
And who would have thought
It's bigger
On your wedding day
It's the good advice
That you just didn't take
And who would have thought
It's bigger
On your wedding day
It's the good advice
That you just didn't take
And who would have thought
It's bigger
On your wedding day
It's the good advice
That you just did not take
And who would have thought
It's bigger
It's the good advice
That you just didn't take
And who would have thought
It's bigger
On your wedding day
It's bigger
On your wedding day
It's the good advice
That you just didn't take
And yeah, I really do think it's like rain on your wedding day.
It's a free ride on your wedding day.
It's the good advice that you just didn't take.
And who would have thought it's bigger?
And yeah, life is a funny way of speaking up on your world.
Life is a funny, funny way of helping you out, helping you out.
Smooth Jazz Club.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda,
relaxa't amb estils com el chill-out,
el smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau.
100% música relaxant.
Smooth Jazz Club.
Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda.
Hold on to my love.
Smooth Jazz Club.
T'hi esperem.
Música relaxant.
Smooth Jazz Club.
Música relaxant.
Smooth Jazz Club.
Música relaxant.
Smooth Jazz Club.
Música relaxant.
Smooth Jazz Club.
Música relaxant.
Aquest dimarts, a les 10 del vespre,
La Música Coral Més de Mil Anys d'Història,
un programa realitzat i presentat per Pep Quintana.
En Next, amb Jeremy de Jesús,
et traigo a entrevistes d'art, moda, cultura i espectacle.
Cada martes, a les 19.30 h,
t'espero a través de Ràdio Despert, en la 98.1 FM.
L'essència de Sant Just la tens a la Rambla, a Ràdio Despert.
Un minutet i arribarem al punt de tres quarts d'onze del matí,
com és habitual, a aquesta hora, traiem la mà per la finestra,
per saber quin és el temps que ens farà avui,
i en aquests propers dies, ja ens ho explica el Carles Rius.
Carles, bon dia i bona hora.
Bon dia, què tal? Com va? Doncs molt bé.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bon dia, què tal, com va?
Doncs molt bé, amb un dia avui amb núvols...
Prims.
Prims, sí, prep.
No, no són massa destacats, són així.
Però vaja, tenim el dia una mica anul·lat,
però les temperatures no són baixes.
No, acompanyen.
Són unes temperatures que estan prou bé.
Si hi ha alguna nit, en funció de si hi ha més o menys núvols,
està una mica més alta o més baixa.
Avui hem baixat fins als 17 a Sant Just.
Li ha costat, durant la nit no hem baixat dels 18,
però a última hora, quan ha començat a treure el nas al sol,
que ens visita,
hem de dir que de cara als propers dies, setmanes,
sembla que s'obre una mica la finestreta dels fronts atlàntics
que viatgen pel Cantàbric,
i que també tard o d'hora acaben escombrant Catalunya.
És important, perquè avui ja anunciaven
que tornarà a instaurar-se mesures per la Saquera.
Si no, hi ha un octubre plujós.
Com a mínim que sigui plujós a tot arreu,
perquè el setembre ha estat molt plujós.
Però no han tocat...
Aviam, els que els hi han tocat, bé, no?
No ha estat a les capçaleres dels rius.
No ha estat a les capçaleres dels rius, de les conques internes.
La de l'Ebre està a casa sort,
perquè penseu que hi ha moltíssima aigua cap a la zona de Lleida,
i tots els que desemboquen el Segret, els Nogueres,
tots els que desemboquen l'Ebre, doncs aquests sí que van ben farcits,
i els pentants estan prou bé,
podrien estar dins del que és la normalitat,
però és cert que les conques internes
de les comarques barcelonines i gironines ha estat un desastre.
Tota la pluja que ha caigut a la costa
podria haver caigut una miqueta més amunt,
i hagués anat bé.
I aquest comentari que fèiem
sembla que sí, que regarà tot Catalunya,
o sigui que aquesta primera que ens arriba demà,
com tu deies al començament del programa,
sembla que vol regar tot arreu, no solucionarà el problema,
que n'haurien de tenir moltes d'aquestes,
però de mica en mica...
Sí, no, i si la previsió ens va marcant aquests fronts que van viatjant,
en tenim aquest que arriba i és bastant segur que arribi demà al vespre,
però n'hi ha un altre que és entre dimarts i dimecres de la setmana vinent
que també podria regar tot el país
i també arribarà amb força, amb precipitació,
o sigui que van passar amb fronts atlàntics,
i el que deies tu, entre fronts,
doncs les temperatures s'animen, s'inflen una miqueta,
i poden ser una mica fins i tot agradables,
però vaja, primers d'octubre amb una màxima...
i penseu que la màxima no va arribar...
jo crec que abans vam quedar als 24...
Ah, no, perdó, sí, sí, sí, sí, vaig bé, vaig bé,
estava en una altra població,
però ahir, ara us ho direm,
ahir la màxima va ser de 24,8,
o sigui, és una temperatura que és agradable,
que al migdia fa caloreta, però després baixa ràpid,
recordeu també que la nit està guanyant terreny al dia
i que cada cop, doncs, el fet de tenir més nit i menys sol,
les temperatures baixen amb més facilitat,
però el que dèiem, aquests 17 de mínima,
és una temperatura normal,
avui, si ahir vam fer 24,8,
doncs potser soparem els 25, és el que deies tu,
o sigui, avui la caloreta al migdia,
doncs està bé, és una caloreta frenada,
no ens vindran grans calorades,
ja no crec que l'octubre ens arribin dies de 30 graus,
no sé que ens bufi una puntetada d'aquelles que són històriques,
però vaja, aquestes temperatures, sí,
són el llarg dels propers dies, perquè avui pugen una miqueta,
demà dimecres, més o menys, es quedaran igual,
i entre dijous, divendres i dissabte,
tornen a baixar d'una manera clara com va passar,
i és que hi va haver una calca de la setmana passada,
o sigui, recordeu que la setmana passada ens va creuar un front,
ens va fer baixar molt les temperatures,
i durant el cap de setmana vam tornar a recuperar temperatures,
doncs, més o menys, és una calca de la setmana passada.
Avui tenim aquests núvols alts,
demà dimecres els núvols aniran a més a més
que vagi avançant el dia,
és probable que de cara a la vespre nit ja comenci a ploure,
aquesta pluja demà no emprenyarà massa perquè ens arribi de matinada,
ve de nit, no? Sí.
Començarà a ploure cap a les 9,
com que no es juga a Barça i avui, però tampoc no passa res,
cap a les 9 començaria a ploure,
anirà fent durant la matinada, i demà potser a primera hora.
A les 9, suposo que els que van de Tarragona a Barcelona,
a Barcelona a Tarragona... Tenen un ingredient més.
Ja hauran arribat a les 9, home,
han sortit a les 8 del matí, a les 9 jo crec que...
farà poc que sona a casa. Seguríssim.
Doncs això, el fet és que potser demà al matí,
a l'hora de portar les crius a l'escola,
encara cauen algunes gotes, però s'anirà arreglant el dia.
No, demà, perdó, dijous al matí.
O sigui, la pluja de dimecres a la nit encara es podria
estar present una miqueta,
o què és les... les 8, 9 del matí,
i on sembla que ha de ploure més
és cap al litoral de Tarragoni, cap a la costa d'Aurada,
podria ploure també amb una certa intensitat a Sant Just,
els més eufòrics entre 10 i 15 litres per metre quadrat.
Entre els quals t'hi comptes?
Jo sí, jo sempre hi tiro amunt.
Amb la precipitació sempre hi tiro amunt.
I el fet és que...
També plourà a les comarques gironines i barcelonines interiors,
o sigui que hi haurà una regata que no soluciona res,
però demà també podrem veure ploure.
I el fet és que, per veure'l, ho haurem de veure de matinada,
perquè realment no passarà res.
Dijous al matí el que dèiem restes, però vaja, el sol anirà guanyant terreny.
Dijous és un dia d'aquests frescots un altre cop.
És aquell tasc que sempre ens farà l'octubre,
de dies més propers a l'hivern i dies més propers a l'estiu.
Però vaja, el dijous la màxima està prevista entre 19 i 20 graus.
És una baixada marcada.
Dijous i divendres també ens torna a entrar la tramuntana i el mastral.
Aquesta tramuntana i aquest mastral a la costa central, a vegades,
ens pot portar algun ruixac, com va passar la matinada de dissabte,
de dissabte a diumenge, que va caure quatre gotetes.
Podria passar això entre dijous i divendres, també, no és descartable.
I el que dèiem, després ja s'arregla força el temps,
entre dissabte i diumenge,
amb unes temperatures que si dijous estàvem a 20,
entre divendres i dissabte i diumenge tornarem un altre cop als 24.
O sigui que a poc a poc anirem recuperant màximes.
Les mínimes, com venen aquestes foetades de fronts,
que ens porten aire fred, sempre els costa una mica més de recuperar.
O sigui que les mínimes baixaran força.
Divendres al matí, quan sortim al carrer, estarem amb 12 o 13.
O sigui que aneu al tanto.
És l'època d'en Costipats, està clar.
Sí, és l'època d'en Costipats.
A partir de dilluns es torna a complicar el temps,
i sembla que entre dimarts i dimecres
tindríem una nova tongada de precipitacions.
Ho anirem seguint.
Com tu deies, el Barça juga avui, després de la derrota...
No sé si vas poder veure el partit.
Com et vas quedar quan vas veure l'aliniació?
Suposo que com tots. Vols dir que no es passa?
Sí, i això ho havia fet el Xavi algun cop.
Però tan bèstia potser no. Dos canvis per línia.
Dos canvis per línia. Sí, el Xavi ho havia arribat a fer.
Fins i tot amb jugadors més bons.
Hi havia una altra actitud jugant a futbol.
Aquests nanos s'estan creient al lloc on estan.
Són molt joves.
Després tens un equip de primera divisió
que juga molt bé a futbol o s'assuna.
I uns àrbitres que tampoc ajuden.
Això ja és un ingredient que es fixa.
Això ja ho tenies. És com la sala.
Llavors el fet és aquest, que si fas aquests canvis
i tens com estàs, que estàs en quadre...
A més, quan mires les aplicacions de futbol
i veus tota la gent que està a la infermeria,
dius que tenim una col·lecció de cromos...
Què passa? Jo crec que Hansi Flick,
al qual val que em deu criticar-lo
perquè ho està fent tot i força bé,
en un dia com el de dissabte,
amb el porter en el punt de mira,
potser l'hauria d'haver protegit més.
Potser no era un dia de jugar-se-la tant,
perquè ha quedat molt assenyalat, Iñaki Peña,
i, malgrat que no va fer res de l'altre món,
tampoc va fer cap errada salvatge.
No, no, el que passa és que...
Sempre hem de ser conscients, ho dic aquí,
hem de ser conscients que les impressions
i les sensacions d'un entrenador
és als entrenaments.
I aquest tio deu veure prou Iñaki Peña
als entrenaments com per deixar-li una defensa
una miqueta en quadro i que el tio tingui prou categoria.
I també deu fer-ho molt bé als entrenaments
al Ferran Torres.
També ho deu fer molt bé al Ferran Torres,
perquè tenen un davanter pur...
Perdona, és que si l'estem exhibint...
...per guanyar calés.
No hi ha un deute espectacular.
Però no el comprarà ningú.
Si algú el va veure jugar dissabte, no el comprarà ningú.
Sí, sí, és una llàstima, aquest nano,
perquè té punts bons, té algun puntet,
alguna jugada individual, però això ho tenim tu i jo.
Carles, jo ja no.
És un jugador de primera divisió que juga al Barça,
evidentment que té coses bones.
I és un dels màxims col·lejadors.
Sí, sí, vull dir...
És un jugador que no dona confiança.
No ho sé, no ho sé.
Jo faria jugant sofà a l'esquerra.
El dissabte va fotre unes pedrades a 3 metres de distància
amb els seus companys.
I a sobre, els logotors, això no ho veuen,
perquè són així d'eteroguins, pobrets.
I diuen, mal control d'aquest jugador.
Diu, home, mal control si fots una pedrada amb un que tens al costat.
Encara gràcies que t'ho para.
Només ho feia el mes i algun mes.
Bé, no ho sé.
En tot cas, avui juguem contra un equip
que és penúltim de la Lliga Suïssa.
El dissabte, perquè avui s'ha de jugar un partit,
s'ha perdut un primer partit,
s'ha de guanyar aquest perquè el següent és contra el Bayern.
D'acord, s'ha de guanyar per força,
perquè tens raó, tu.
En el cas de perda, al Barça se li complica
la classificació dels 8 primers.
Però vaja, juguem contra els Young Boys.
Sí, que sembla un grup de música dels anys 60.
Sí, o una cançó de la Sabrina dels 80,
però no és això.
Són penúltims de la Lliga Suïssa, ara mateix.
Uau.
Vull dir que potser amb l'equip de dissabte
no se la pot jugar.
Si portés dos anys al club, potser sí que se l'hagués jugat.
Però quan les coses van...
És que aviam, si fa 7 de 7, tu,
escolta'm, pots fer les proves que vulguis,
i potser si tornes a anar a la flauta...
Avui es guanyarà i el Barça porta un bon ritme.
Llàstima que aquests nanos,
quan comencin a sortir les vaques sagrades,
aniran tornant cap al seu equip.
Avui torna De Jong, que no sé si és bo o dolent.
Gavi està a punt d'arribar, una altra vegada.
Tenim els lesionants, també,
de curta durada, que també estan a punt.
Dani Olmos està a punt de tornar després de l'aturada de seleccions.
Pedri, suposo que ara anant a Espanya es lesionarà, com sempre.
Llavors en tindrem un mes més, ja tocaria.
El Pedri li agrada molt les festes de tardor de Sant Just,
i sempre vol estar aquí, i no convocar.
Suposo que va per aquí. Carles, gràcies.
Que vagi molt bé, seguirem el temps.
El que fem ara és escoltar una mica de música
d'aquesta llista que ens deixa preparada l'Andrés Marats.
És de Roma. Sí, ens ho prepara cada setmana.
I ara ens ha demanat que posem
Metallica, Nothing Else Matters.
I ara ens ha demanat que posem
Metallica, Nothing Else Matters.
I ara ens ha demanat que posem
Metallica, Nothing Else Matters.
I ara ens ha demanat que posem
Metallica, Nothing Else Matters.
I ara ens ha demanat que posem
Metallica, Nothing Else Matters.
I ara ens ha demanat que posem
Metallica, Nothing Else Matters.
I ara ens ha demanat que posem
Metallica, Nothing Else Matters.
I ara ens ha demanat que posem
Metallica, Nothing Else Matters.
I ara ens ha demanat que posem
Metallica, Nothing Else Matters.
I ara ens ha demanat que posem
Metallica, Nothing Else Matters.
I ara ens ha demanat que posem
Metallica, Nothing Else Matters.
I ara ens ha demanat que posem
Metallica, Nothing Else Matters.
I ara ens ha demanat que posem
Metallica, Nothing Else Matters.
I ara ens ha demanat que posem
Metallica, Nothing Else Matters.
I ara ens ha demanat que posem
Metallica, Nothing Else Matters.
Trust.
Trust I seek,
And I find it new.
Everyday for us something new.
Open mind for a different view.
And Nothing Else Matters.
Never cared for what needed.
I never cared for what they knew
But I know
So close, no matter how far
It couldn't be much more than art
Forever trusting who we are
And nothing else matters
Never cared for what they knew
Never cared for what they knew
But I know
So close, no matter how far
It couldn't be much more than art
Forever trusting who we are
And nothing else matters
I never opened myself this way Life is ours, we live it our way
All these words I don't just say And nothing else matters
Trust I seek and I find in you Every day for us something new
Open mind for a different view
Give me your, give me your, give me your attention baby
I gotta tell you a little something about yourself
You're wonderful, flawless, ooh, you're a sexy lady
But you walk around here like you wanna be someone else
Ooh, I know that you don't know it but you're fine, so fine
Fine, so fine, ooh
Oh girl, I'm gonna show you when you're mine, oh mine, mine, oh mine
Treasure, that is what you are
Honey, you're my golden star
You know you can make my wish come true
If you let me treasure you
If you let me treasure you
Pretty girl, pretty girl, pretty girl, you should be smiling
A girl like you should never look so blue
You're everything I see in my dreams
I wouldn't say that to you if it wasn't true
Ooh, I know that you don't know it but you're fine, so fine
Fine, so fine, ooh
Oh girl, I'm gonna show you when you're mine, oh mine, mine, oh mine
Treasure, that is what you are
Honey, you're my golden star
You know you can make my wish come true
If you let me treasure you
If you let me treasure you
You are my treasure, you are my treasure
You are my treasure, yeah, you, you, you, you are
You are my treasure, you are my treasure
Touch up on la
Catalunya ràdio.
Les notícies a les 11.
Bon dia, us informa Joan Botà.
Israel ha llançat aquesta nit la temuda invasió terrestre
contra gesbolà al sud del Líban.
Com sentiu?
L'artilleria dispara amb el suport de l'aviació irraliana
que ha bombardejat al sud de Beirut
i a prop també de l'Europort Internacional.
Tel Aviv parla d'una incursió limitada i selectiva
contra la milícia xita que ha decapitat i debilitat en 15 dies.
Ha demanat als libanesos que no viatgin per sota del riu Litani,
és a dir, la línia blava que marca la zona d'actuació
de la missió de Nacions Unides.
D'aquesta nova fase en parla el portaveu militar irrealiar Daniel Hegari.
Aquestes incursions terrestres localitzades limitades
a la frontera nord-irrael van contra els bastions de gesbolà
que amenacen les poblacions, quibuts i comunitats a la nostra frontera.
Gesbolà ha convertit els pobles libanesos al costat dels irralians
en bases militars llestes per a un atac irreal.
Gesbolà assegura que l'ofensiva irraliana no ha aconseguit destruir-los.
Aquest matí s'han sentit les sirenes a Tel Aviv en un atac en represà
i han neutralitzat pel poderós sistema antiari irralià.
Més notícies a darrere.
A Ukraine, aquest matí, 7 civils han mort
i 3 més han quedat ferits en un bombardeig rus
a prop d'un mercat de Herson al sud del país.
El foc d'artilleria també ha ferit 6 persones
que eren en una parada d'autobús.
Justament, el nou secretari de l'OTAN, Marc Ruter,
que ha pres possessió avui del càrrec,
assegura que la prioritat de l'Aliança Atlàntica
serà a Brussel·la, Jordi Baró.
Bon dia, relleu a l'OTAN el primer en 10 anys
en una cerimònia amb ambient relaxat a la seu de Brussel·les
davant dels ambaixadors dels 32 aliats.
Jonas Stoltenberg ha cedit el lloc a Ruta,
que manté les prioritats del seu predecesor.
Unitat en el suport d'Ucraïna més després dels aliats en defensa
i sòlida la relació amb els Estats Units
enmig de la incertesa per a les eleccions del novembre
i una possible victòria de Trump.
No estic amoïnat, conec molt bé els dos candidats,
seré capaç de treballar amb els dos,
sigui quin sigui el resultat de les eleccions.
Per descomptat, no puc votar, per tant, veurem què passa.
Jordi Baró, Catalunya Ràdio Brussel·les.
Julian Assange trenca el seu silenci
per acusar l'administració nord-americana
i especialment l'etapa Trump de perseguir-lo
i denunciar la condivència que va trobar
per part del govern dels Regne Units
En comparacions al Consell d'Europa,
la primera que fa públicament des que el juny passat va ser alliberat,
el periodista australià ha explicat que simplement va fer la seva feina.
Avui no soc lliure perquè el sistema va funcionar,
soc lliure avui després d'anys en presonament
perquè em declaro culpable de periodisme.
Em vaig declarar culpable de buscar una font d'informació,
em declaro culpable d'obtenir informació d'una font
i em declaro culpable d'informar al públic aquesta informació.
I aquí les primeres hores del tall ferroviari
entre Tarragona i Sant Vicenç de Caldes.
Es viuen sense incidències remarcables,
tot i que hi ha alguns retards puntuals.
Els enllaços entre trens i autobusos funcionen.
El tall, que allarga els trajectes mitja hora,
afectarà 15.000 usuaris durant cinc mesos.
Els usuaris de Tarragona són un dels que han de combinar ara.
A partir d'avui tren i autocar.
Tarragona, Manel Sastre.
Hola, bon dia.
Si no han tingut massa problemes per agafar els viatges d'anada i de tornada
entre Tarragona, ciutat i Barcelona,
i els autobusos com els trens,
la durada del trajecte és d'unes dues hores,
tant d'anada com de tornada, si s'agafen a Sant Vicenç regionals.
En rodalies es tarda un quart d'hora o vint minuts més.
Els usuaris es queixen que els horaris dels trens de la web
no s'ajusten als reals
i que s'hauran de carregar de paciència els pròxims cinc mesos.
Llevo más de dos horas en todo este proceso,
pero ha estado largo el trayecto.
Es complicado programarse ahora para lo que viene
durante los próximos seis meses.
I és que són 600 serveis de busos diaris
ofertant unes 30.000 places per tots els punts d'enllaç
que hi ha sobretot a Sant Vicenç.
El més complicat, però, pot arribar aquesta tarda.
Manel Sasta, Catalunya Ràdio Tarragona.
Un de cada cinc catalans té més de 65 anys
i l'envelliment anirà a més els propers anys.
La Societat Catalana de Geriatria i Gerontologia
demana que el sistema sanitari i el model de dependència
s'adaptin a aquesta realitat,
coincidint avui amb el Dia Internacional de la gent gran.
La tecnologia s'ha convertit als últims anys
en gran aliada de la gent gran
i ara el repte principal és que les administracions posin
totes aquestes eines a l'abast de tothom com necessiti.
Es tracta de solucions tant per ajudar les persones grans
que viuen soles en el seu dia a dia
com per incrementar la seva seguretat.
Bàsicament es dirigeixen a tres objectius principals
La tecnologia ha de ser un facilitador
i ha d'estar al servei de les persones
amb l'objectiu de millorar la seva qualitat de vida
i llavors s'està treballant en diverses línies.
D'una banda solucions tecnològiques
que utilitzen la intel·ligència artificial
sobretot per facilitar l'autonomia d'aquestes persones
però garantint a la vegada la seva seguretat.
En un segon lloc hi hauria tot el que fa referència
a l'agilitat de processos de relació amb l'administració
i finalment també que pugui donar resposta
al tema de seguretat no desitjada.
La taula del tercer sector recorda que són les administracions
que han de garantir i incorporant els seus serveis
a aquests accessoris per garantir-hi l'accés a tothom que els necessiti.
Esports, Marcos García.
El Barça rep avui a Young Boys Suiz
a la segona jornada de la Xàmpions Mas Col·lina de futbol
el partit a les 9, una hora abans, a la TDT de Catalunya Ràdio.
A més, el Giron acaba de preparar avui el seu enfrontament
de demà contra el Feyenoord.
En clau econòmic, el Barça admet 91 milions d'euros de pèrdues
durant la darrera temporada.
En canvi, presenta un benefici de 12 milions en l'exercici ordinari
i una reducció de 170 milions de masses salarial.
L'ex vicepresident econòmic del Barça, Duar Romeu,
valora aquests números al Matí de Catalunya Ràdio.
Bons números pel Barça.
De fet, s'ha assolit l'objectiu que teníem,
que era posar aquell tap a la bassa i deixar d'adrenar.
El Barça ha complert tots els compromisos i tots aquests contractes creixents, etc.
Els ha assumit i, per tant, els ha pagat, els ha liquidat.
I l'objectiu era, quan abans millor, arribar a una situació d'equilibri,
com a mínim, de no perdre diners.
Qui avui es disputa en dues regates més de la final de la prèvia de la Copa América de Vela
entre el Luna Rosa i l'Ineus Britània.
Italians i britànics empaten a tres.
Bona nit.
Bon dia. Passant 7 minuts de les 12, us informa Mariona Salas Vilanova.
La Regina està a torn a ser l'escenari del cicle de Conferències Pins allà d'Història,
una activitat que explorarà diversos episodis històrics
amb l'objectiu de fer una aproximació crítica i divulgativa.
El cicle, que comptarà amb la participació de Jordi Pisa com a component,
se celebrarà el del 3 al 17 d'octubre de dos quarts de vuit del vespre a nou de la nit
a la sala Isidor Cònsol.
La primera sessió, programada pel 3 d'octubre, serà dedicada al rei Artús,
un personatge que ha marcat la història i la llegenda.
La conferència abordarà la figura d'Artús des d'una perspectiva històrica,
intentant aclarir si hi ha fonaments reals darrere del mite
o si es tracta només d'una llegenda romànica.
Les següents sessions tindran lloc els dies 10 i 17 d'octubre.
El 10 d'octubre es parlarà sobre les malifetes dels tamblers,
un ordre religiós que ha generat nombreuses controvèrcies al llarg de la història,
i el cicle finalitzarà el 17 d'octubre amb una conferència sobre els càtars,
coneguts com els bons homes, i la seva particular fe,
que va ser durament perseguida durant l'edat mitjana.
L'accés a totes les conferències és gratuït.
El Casal de Joves de Sant Just ha posat en marxa el projecte participatiu Recrear,
una iniciativa impulsada per l'Ajuntament amb el suport del Casal de Joves
i la col·laboració de l'equip d'arquitectes DequalSeri.
L'objectiu del projecte és rediseñar l'exterior del casal,
creant un espai pensat per a joves, amb zones d'ombra, bancs, espais per jugar
o relaxar-se i altres funcions que els participants decideixin.
Els joves d'entre 12 i 18 anys interessats a participar-hi
poden unir-se al grup motor que es reunirà els dies 10 d'octubre,
21 de novembre i 27 de novembre de dos quarts de 6 de la tarda
a dos quarts de 8 a la sala utopia del Casal de Joves.
Durant aquestes trobades es treballarà col·lectivament
en el rediseig de l'espai exterior.
L'activitat és gratuïta i les inscripcions es poden fer
a través de la pàgina web del Casal de Joves.
Kids and Us organitza una nova sessió d'History Time
a la sala Isidor Cònsult de Canginestar,
en col·laboració amb la Biblioteca Joan Marguerit.
Aquesta activitat, adreçada a infants a partir de 3 anys,
ofereix una hora del conte en anglès amb històries desenvolupades
per l'equip pedagògic de Kids and Us
per fomentar la interacció entre els actors i el públic infantil.
La història que es presentarà és Far West,
on un xèrif busca el seu cavall, que sempre dorm
i que ha estat trobat pel gran cap,
qui se l'endú sense saber que pertany al xèrif.
La trama gira entorn d'aquí es quedarà el cavall al final.
La sessió tindrà lloc el dissabte 5 d'octubre a les 11 del matí
i l'aforament és limitat i és necessària la inscripció prèvia.
I això ha estat tot.
Tornem amb més informació al Bibliotec Urari de les 12.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Bona tarda.
Fins ara.
Bona tarda.
Bona tarda.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Cada martes a las 19.30 horas te espero a través de Radio Despert en la 98.1 FM.
CanalSalut.gencat.cat. Generalitat de Catalunya.
Vinga, un parell de minuts i començarem l'entrevista del dia.
Ara són un quart de dotze del matí.
Esteu escoltant la Rambla, el magazine de matins de ràdio d'Esvern.
Torno a estajar al capdavant del programa.
Sóc la Núria García Libau, ja em coneixeu.
I ara l'entrevistat, el nostre convidat d'avui serà en Pep Palacios,
el president de l'Atlètic Futbol Club de Sant Just.
Estas ganas no se van No me importa que dirás
Yo quiero otra noche Otra, otra noche más
Yo quiero otra noche Otra, otra noche más
Yo quiero otra noche Otra, otra noche más
Això és un autobús, tu.
Sí, home.
I tant.
Això és un blues, tio.
Com un blues? Per què un blues?
Just blues.
Ah, just blues. Per fer cap.
Si t'agrada el blues, tots els dimarts de 9 a 10.
Un dia t'aixeques i dius, vinga, que avui faig el pas.
I sents que pots fer-ho tot. Ser tu mateixa.
I estimar qui vulguis. Com el pas de trobar.
El que et fa sentir bé. El de fer barri.
O el de cuidar el planeta.
Nosaltres el fem per connectar aficions.
Natros per gaudir la colla.
Jo per parar.
Per fer un nou pas amb més força.
Estar al pas de crec en mi i crec a expressar-me.
Vinga.
Aprendre coses noves. Ok.
Estar al de fer cinc. I dormir a prop de les estrelles.
Estar al de viatjar. No, no.
Estar al de viatjar més.
Un dia descobreixes que per fer-ho tot només has de fer un pas.
Fes-te el Carnet Jova a carnetsjova.cat, a CaixaBank o a Imagine.
Fes el pas, baixa't l'app i deudes els avantatges del Carnet Jova i del Pac Jova 2024.
Les àvies i els avis són sàvies i sabis.
No deixis que ells ni les seves històries caiguin en l'oblit.
Festa de bici sense edat.
En bici sense edat és una iniciativa solidària que busca combatre...
Hola, molt bon dia. Ara mateix són les 11 i 17 minuts.
Esteu escoltant la Rambla al Magazine de matins de Ràdio Desvern al 98.1 FM i a radiodesvern.com.
Estem a la segona hora. Comencem l'entrevista del dia.
I el convidat d'avui és algú a qui teníem moltes ganes de saludar.
És en Pep Palacios, el president de l'Atlètic Futbol Club Sant Just.
Pep, molt bon dia.
Hola, bon dia. Em sentiu bé?
Sí, sí, et sentim perfectament.
Molt bé. Bon dia.
Bon dia. Moltes gràcies per haver comptat amb nosaltres.
També teníem moltes ganes de parlar.
La realitat és que el club està vivint un moment dolç.
El va viure fa uns mesos al final de temporada quan el primer club va pujar a Lliga Elite,
la màxima categoria del futbol català.
Un ascens històric per a l'Atlètic.
Què va significar i com vas viure tu aquesta fita?
No havíem tingut encara l'oportunitat de parlar amb tu directament.
Doncs mira, la veritat és que al final consolida moltes coses.
Nosaltres ara fa 14 anys, un grup de pares, podríem dir un grup de bojos,
vam voler fundar un club de futbol perquè pensàvem que es podia competir i formar els jugadors,
que la gent s'ho passés bé i que estigués feliç.
Es podien fer les dues coses i que la competició també i l'exigència forma
i que et fa millor amb el món real.
I el resum de tot plegat és que al final, després d'aquests 14 anys,
ens hem situat amb l'elit del futbol català i amb una determinació i d'una manera.
Al final hem arribat a com és el com, perquè el món del futbol,
jo soc aquí accidentalment perquè soc un exjugador de bàsquet,
doncs la veritat és que el món del futbol és molt capriciós,
molt estrany i molt supervaluat i que la gent es mou per cobrar diners
i només es parla de diners i si el Namín hi ha mal i si el Messi i si el Barça.
Nosaltres tenim una dimensió diferent, és a dir, competir,
però no deixa ser que nosaltres som un equip de poble,
el que fa és que el que volíem és que qualsevol jugador del poble
tingués el nivell que tingués pogués jugar al poble.
I crec que això ho hem aconseguit. Aquest dissabte passat vam jugar contra el Barça,
i el nostre equip de l'Atletics Angeles, el del poble,
va jugar amb algun nen del poble, va jugar contra el Barça,
que és una selecció dels millors jugadors a vegades de tot Catalunya.
Jo crec que això hauria de fer pensar i també crec que hauria de fer reflexionar del poble
com donar suport també, igual que per exemple està fent el hockey, que és una brutalitat,
doncs crec que el poble hauria de donar una miqueta suport a les entitats,
aquestes entitats que estem una miqueta posant el nivell del que significa el nom del poble.
Ja que parlem també del futbol bàsic, quants jugadors i jugadores hi ha més o menys?
Aquest any tindrem al voltant de 700 jugadors i jugadores.
Quan ens vam fundar el 2010 ens vam fundar amb un equip femení,
malauradament el futbol i l'esport femení en època adolescent és una cosa molt complicada de treballar,
però des de fa probablement després de la pandèmia,
el Barça i les jugadores de futbol catalanes han ajudat una miqueta a donar un boom,
que ja tenim moltes nenes que volen fer futbol i aquest any tenim tres equips femenins.
Clar, la demanda de futbol femení segueix creixent,
perquè com que el llevant les planes de Sant Joan d'Espí ha marxat a Badalona
i les nenes i noies que no han pogut anar fins allà,
potser estan buscant clubs per la zona i Sant Just està molt a prop de Sant Joan d'Espí,
no sé si això ho heu notat.
Sí, però realment el que està clar és que, eminentment,
nosaltres el que ens agradaria més que amb el futbol femení, sobretot,
ara inicialment el que ens agradaria és fomentar que les jugadores del poble
vulguin jugar amb independència del seu nivell.
Sabem que bé que hi ha molt nivell a Barcelona i a l'àrea del Baix Llobregat
amb l'Evante Badalona, per exemple, que tu dius, i les seves jugadores,
però també eren jugadores que pròpament eren d'arreu de Barcelona i altres municipis
i el que volem nosaltres amb el tema futbol femení és, fonamentalment,
intentar que siguin les noies del poble les que formin part dels equips.
Estem en aquest procés i jo crec que això funciona i anem pam a pam.
Hi ha hagut més inscripcions que altres temporades, aquest 2024-2025?
Sí, probablement, sí, hi ha hagut algun increment, però sempre,
com les darreres tres o quatre temporades, són gairebé 100 persones o 100 famílies
que es queden sense poder estar amb nosaltres perquè no hi ha espai per més
i perquè nosaltres no tenim una vocació de créixer i de quantitat,
sinó que el que volem, des de bon principi, és un club de qualitat
i pensem que estem en una mesura a prop del límit de la nostra capacitat.
Nosaltres, ara, amb aquesta xifra, pensem que és difícil tenir més jugadors
i gestionar-los de la manera que volem fer.
Tampoc es pot anar creixent, és a dir, en algun moment o altre
s'ha de posar un límit, un topall per qualsevol espai.
Sí, nosaltres això ja ho vam fer ja fa sis o set anys, encara que no us sembli,
l'Atlètic des de fa set anys no havia crescut i aquest any s'han donat
unes circumstàncies especials i, a més, això amb el tema del femení,
hi ha hagut una reestructuració de categories de la Federació Catalana
que acaba la temporada vinent i tot això ha fet una miqueta aquesta reestructuració
ha donat pas a aquest increment, però nosaltres, en aquest cas, estem còmodes.
El que sí que crec que voldria remarcar és que hi ha molta gent d'arreu de la zona
perquè estem a l'àrea metropolitana, és, en aquest cas, diria,
hi ha gent que treballa a Sant Just que no viu a Sant Just,
hi ha regidors, a lo millor, tècnics municipals que no viuen a Sant Just,
o hi ha gent de Sant Just que porta el seu fill a un col·legi del Cantó
o porta esplugues o el porta a l'entrada de Barcelona
perquè estem en una situació, podríem dir, de l'àrea metropolitana,
podríem dir, perfecta. Llavors, nosaltres el que en tenim a l'Atlètic
és que és el club que si toques a Sant Feliu, és a dir, hi ha una part de Mas Lluís
que és del poble i que l'altra és de Sant Feliu,
hi ha una altra part que és Sant Joan d'Espí que la tenim a tocar a Torreblanca,
hi ha una altra part d'esplugues que la tenim a tocar al col·le americà i al Dutch School,
és a dir, estem envoltats, envoltats, a més, de la zona nord del Tau
i de tota la zona de col·legis del final de la Bona Nova,
que estan allà a Sant Joan de Déu, que estan a cinc minuts pràcticament
de la nostra instal·lació, del nostre poble,
i al final, sí, tenim moltíssima gent, moltíssima gent que vol venir,
però no tenim espai per a tots, ho tenim claríssim,
i el que sí que intentem és que els primers que tenen,
els que tenen els jugadors, els que són del poble i els que volen renovar el club
i que ja estan al club, són els que tenen la prioritat,
i després, de la resta de gent que vol entrar, hem de fer una selecció,
Tenim nous clausos perquè, bé, no volem, com t'he dit, no volem,
i com tu deies, també, el creixement, per molt bé que ho fem,
el que no podem fer és, també, morir d'èxit i dir que sí a tothom
perquè no ho podríem gestionar.
Parla bastant bé dels equips femenins.
Has dit que aquest any n'hi havia tres.
Ha augmentat el número d'equips respecte a la temporada passada femenins?
Sí, teníem dos, teníem dos equips de futbol set,
i aquest any tenim dos de futbol set,
però també tenim un de futbol onze,
i, com et dic jo, anem passeta a passeta.
Les nenes tenen unes ganes extraordinàries.
L'any passat ens vam emportar al cadet, ens els vam emportar a Marroc,
que va ser una experiència molt xula per elles.
Elles ja tenen un nivell de convivència molt alt,
però el futbol els va acabar adonant encara més.
Vam jugar al torneig allà i, a més,
vam anar per passar-nos-ho bé i, a més, vam guanyar el torneig.
I jo crec que aquest grup arrossegat d'altres i familiars,
dos germans, perdó, germanes,
i jo crec que això farà que probablement el futbol femení s'acabi consolidant
i que anem estructurant-lo una mica en totes les categories.
I, repeteixo, amb una clara vocació
que les nenes del poble siguin les que són les protagonistes.
L'Atlètic sempre ha defensat l'esport i el futbol amb valors.
¿Costa inculcar-los, els nois i noies, els nens i nenes del club, aquests valors?
El tema potser de les pantalles, la competència, potser les comparacions,
les posicions extremistes que hi ha avui entre els joves,
són realitats que potser no ho posen fàcil?
Bé, la veritat, Núria, que el tema més important és que pensem
que ja tenim una marca identificada.
De fet, hi ha tanta gent que es queda fora
perquè hi ha molta gent que vol venir perquè vol aquest model de futbol
i és un model que fa 14 anys vam somiar que podia ser possible
i que realment hem demostrat que és possible,
que es pot competir i, en aquest cas, educar.
Nosaltres el que sí que fem és que som exigents
i, en aquest cas, tot aquest tema de...
Perdoneu, tot aquest tema, no pensem que hem anat a molts camps,
hem vist molts comportaments i, a vegades, veus que està tot escrit.
No, no, la solidaritat, respecte, no sé què, i després costa molt,
com et deia, que aquest model de futbol està moltes vegades molt contaminat
pel que es veu fins i tot a les xarxes o a la televisió.
Nosaltres crec que fem una bona tasca,
nosaltres som un club multicultural, tenim gent de moltes nacionalitats,
ens lluïm d'això, lluïm que hi estem orgullosos
que hi hagi gent de gairebé tots els continents que venen aquí
i la veritat és que pensem que sí que s'ha format un bon ambient
i que intentarem mantenir-lo com més temps possible millor.
També hem de dir que, com a notícia d'actualitat,
s'ha estrenat el nou reglament del camp de futbol,
què us sembla a l'Atlètic Club la nova normativa?
Ni menjar, begudes, tampoc sorolls destridents amb instruments?
Jo soc molt crític.
Si hi ha alguna cosa que l'Atlètic ha tingut durant tot aquest temps
és una certivitat que no ha agradat gens, no agrada.
Moltes vegades el millor és més polític, cadaver,
jo crec que tenim una bona educació,
però l'educació no va contraposada amb aquest reglament.
Jo crec que aquest reglament és un reglament molt restrictiu,
és un reglament condicionat per algun veí en concret del camp de futbol
que quan va comprar-se el seu habitatge ja estava allà.
Home, jo, per exemple, no menjar aliments amb closca està molt bé,
però realment també està prohibit el tema d'instruments sonors a l'estadi.
Els instruments sonors s'utilitzen de tant en tant i quan hi ha un partit
i s'utilitzen a tots els camps de Catalunya.
El que sí que vinc a dir aquí és que s'ha retallat mitja hora d'entrenament per la nit
i per motius de conciliació entre veïns i usuaris.
I el que no s'ha tingut compte en aquesta conciliació
és que a les deu del matí o a les dotze del matí
no hi ha ningú que pugui utilitzar el camp de futbol
per utilitzar nens que estan a l'escola estudiant fins a les cinc, la majoria,
o gent que està a la universitat o treballant fins a les vuit.
És a dir, l'horari d'ús del camp de futbol és a partir de les cinc.
Llavors, el que no pots fer és retallar des de les onze,
que està a tots els camps de futbol de Catalunya, retallar a les deu i mitja.
A mi m'agradaria també que sabéssiu que va haver-hi un veí
que fins i tot va anar a la síndica de greuges a reclamar
que era horrorós el que estava fent una escola esportiva amb gairebé 700 nens.
Jo crec que això no ens hem d'oblidar, perquè som una escola esportiva, un club esportiu,
que la majoria són infants, i que vam haver d'anar a la síndica de greuges
a clarificar aquest tema.
Jo crec que aquí hi ha hagut una mica de persecució indaguda per aquest veí del carrer Cervantes.
S'han modificat els accessos, també perquè l'Atlètic ha donat indicacions
per on seria més adient fer els accessos, per no molestar o no fer tant soroll al carrer Cervantes.
Però bé, el que sí que dic és que jo crec que ha sigut un reglament
que, per exemple, segur que no farà èmfasi a que durant l'estiu la gent salti al camp
i salta a l'estadi i utilitzen allà i hi ha botellons a vegades.
Esperem que el reglament sigui poc permissiu per a la gent que fa això
i que, en aquest cas, no sigui sancionador perquè si vas amb un bombo anima el teu equip.
Ja ens ho han dit equips d'altres pobles que estan al·lucinats amb aquesta normativa.
Parlem una mica també de l'equip tècnic, en aquest cas el del primer equip.
Quines són les seves prioritats, les de l'equip tècnic i quins objectius es marca
amb el primer equip respecte per a aquesta temporada?
Mira, l'equip tècnic, que ja serà el quart any, perquè nosaltres som un club
molt diferent del tema del futbol, que és molt continuista,
és a dir, confia molt en la gent que té i en el que està al voltant.
L'objectiu que té és complicat perquè és una categoria molt dura.
Portem un empat i una derrota en els dos primers partits,
però hem de tenir en compte que tenim la mateixa base de l'equip de jugadors
i el mateix equip tècnic i que això és un tema d'adaptació.
I el que sí que està clar és que aquest any l'objectiu és arribar al més aviat possible
als 40 punts que ens donarien, en aquest cas, una salvació, podríem dir, matemàtica.
No és que el nostre objectiu sigui salvar-nos, perquè nosaltres el que volem és competir
i sabem que som capaços de competir contra tots els rivals,
el que passa és que aquest any guanyar serà molt més complicat que d'altres.
Bé, amb tota tranquil·litat et puc dir que no hi ha objectius.
El final és continuar i, com et deia abans, que nosaltres som un club
que intenta que educar i competir vagin de la mà,
amb el primer equip no hi ha cap excepció.
És un tema que és molt transversal i que va de dalt a baix i d'esquerra a dreta.
Farem el mateix, tenir un bon comportament, ser bons esportistes
i competir al màxim amb les mateixes eines que competeix el rival.
I l'última pregunta, Pep, que és potser la més, no sé com dir-ho, incòmode,
però realment te l'haig de fer perquè el poble s'ho pregunta.
Bé, els acords amb el club de futbol s'han just per unificar-vos.
Com està aquest tema? Va bon port? Hi haurà unificació? No n'hi haurà?
Us heu posat d'acord?
No, gràcies, i igual que et dic que probablement la transparència
moltes vegades no agrada, el tema fonamental és que jo hi he viscut tres vegades.
De fet, jo he signat una cop quan es va constituir l'Atlètics Sant Just.
Fa 14 anys, vam signar un acord que l'altre club va incomplir.
L'endemà em va trucar el regidor d'esports, que llavors era el senyor Murillo,
i em va dir que l'altre club, que havia dit que no ho compliria,
i jo li vaig dir que si ho vam signar ahir.
I bé, així es va quedar, es va incomplir, i nosaltres vam arrencar.
Llavors, aquella temporada va ser un moment molt complicat,
perquè va ser quan vam néixer nosaltres, no va ser gens fàcil per part de ningú,
però nosaltres no ho vam passar bé.
El que passa és que més endavant nosaltres vam anar avançant
i el Sant Just va anar endarrerint posicions,
i va arribar un moment que jo em vaig oferir,
vaig parlar amb el que és ara l'actual president del Sant Just,
i vaig intentar fer un apropament, i bé, l'apropament no va sortir bé,
i al final ell dirà que també ho hem parlat, perquè tenim bona relació.
Ell diu que no li va quedar clar, que jo pensava, que jo deia,
que al final són coses complicades, però vam tenir un acostament.
I aquesta darrera temporada hi ha hagut un altre intent, diguéssim,
podríem dir, d'ajuntar posicions, i jo l'únic que sí que vull dir
és que realment crec que ells el que volien és una fusió d'igual a igual,
i crec que ni pel que és el nostre posicionament en categories que tenim,
per exemple, tot el futbol va ser, l'estem jugant a les màximes categories
quan ells estan a les inferiors. No passa res, no passaria res.
Però per nombre de jugadors que tenim, i sobretot per nombre de jugadors del poble que tenim,
jo penso que no és racional fer una fusió per iguals, d'acord?
Jo crec que si ha funcionat un model, amb aquests 14 anys,
crec que s'hauria de seguir aquest mateix model.
Probablement jo crec que fins i tot el mateix president del Sant Just ho creu,
però bé, però hi ha tota una sèrie de darrere, podíem dir,
que és tota el que és la massa social del Sant Just,
que ha volgut que aquesta unió, si no és d'igual a igual, no es doni.
I nosaltres després del camí recorregut, i per fer una fusió d'igual a igual,
on es pugui qüestionar que el que fem està ben fet i ha funcionat,
perquè no és una declaració d'intencions, és a dir, és una cosa, Núria, que ja ha passat.
Ja portem 14 anys i veiem que això funciona.
El que no volem és posar en risc tot això i totes les famílies que nosaltres hem acollit,
i jo penso que no passa res, si hem de continuar com estàvem,
doncs continuarem com estàvem, perquè el que no podem posar en venda
és tot això que hem aconseguit ara per unificar dos clubs.
Crec que és concís i que és clar el que us he dit.
Molt bé, doncs escolta'm Pep, moltíssimes gràcies per passar aquí a Ràdio d'Es Bern.
Molts ànims, molta força també amb aquesta nova temporada 24-25.
També li desitgem el millor al primer equip a la Lliga Elite.
Sí, Núria, et vull fer una proposició.
Vinga.
Hi ha una embarcada, m'has dit que et feia, que me l'havies de dir,
però et dic, anem a anar a jugar a Figueres, a la Ràpida, a Lleida, no anem, eh,
però anem a Lloret, anem a Palamós, que és el Degà del futbol català,
que penseu que és el primer club que es va fundar a Catalunya.
Juguem l'altre dia contra el Vic, contra això, Lloret...
Tots els camps tenen la Ràdio del Poble que emet els partits.
A Vilanova tenen ràdio i tenen televisió.
Jo us llenço el guà de que feu una mica, us mireu,
de que no sé si amb l'OK ho heu fet,
però jo crec que hi ha clubs com el Boli Femení, que són unes màquines
i que han fet una cosa increïble, l'OK.
Jo crec que hauríeu d'apostar una miqueta i hauríeu de mirar
a veure com podeu fer això per portar una miqueta també això,
perquè realment, això el poble, perdó,
perquè realment a vegades ens sentim una miqueta orfes
que no tenim el poble que no sap o no ens acompanya
perquè no té tota la informació.
De costar els mitjans als clubs.
Sí, llavors et llenço el repte de que aviam si podem fer un partit,
perquè, per exemple, aquí 15 dies ens faran per la televisió de la xarxa
i es faran el partit, crec que és el partit que juguem contra Lloret a casa,
d'aquí 15 dies, llavors, bé, podríeu buscar un moment
a veure si us animeu i feu un partit retransmès per ràdio d'Esbert.
Vinga, doncs entomem el guant, Pep.
Vinga, gràcies, maca.
Vinga, que vagi bé. Bon dia.
Vinga, gràcies.
Adeu.
Adeu.
Moltes gràcies.
Moltes gràcies.
Fem, eh?
11 i 42, ens toca fer l'espai de nutrició
amb la nostra dietista i nutricionista,
Lluís.
Lluís.
Lluís.
Lluís.
Lluís.
Lluís.
Lluís.
Lluís.
Lluís.
Lluís.
Lluís.
Lluís.
11 i 42, ens toca fer l'espai de nutrició
amb la nostra dietista i nutricionista,
l'Alvira Sánchez.
Hola, Alvira, què tal?
Hola, bon dia.
Molt bé, i tu?
Bé, molt bé.
Comencem amb el programa que ja anem una mica justets de temps.
Ok.
Vinga, avui, de què parlem?
Parlem d'estratègia.
Para planificar comidas.
Sí.
Sí, això jo crec que la gent, tot el que tingui a veure amb la butxaca,
poder estalviar i poder menjar coses bones
i, sobretot, saludables, l'interessa i molt.
Por supuesto.
Lo primero que tenemos que entender
que lo que valora un alimento no es el precio,
sino su aporte nutricional.
Esto es lo primero que tenemos que entender.
Y me explico,
el problema de la nutrición,
la misma cantidad de proteïna
va a dar un bistec de la mejor parte de la ternera,
que, por ejemplo, el más barato.
Siempre que se valoren las mismas cantidades nutricionales,
es decir, en 120 gramos de carne,
van a haber la misma cantidad aproximada de proteïna.
Lo que va a variar va a ser les grases,
hay partes que son más grasas,
hay partes que son menos grasas,
pero el aporte importante de la carne va a ser proteína.
Entonces, si nosotros sabemos que debemos de comer,
podemos buscar dentro de nuestros presupuestos
las proteínas que son elevadas en proteínas
y que son baratas,
porque, por ejemplo, los garbanzos o las legumbres
son proteínas muy baratas.
Correcte.
De acuerdo.
Entonces, sabemos que las legumbres
las podemos combinar con un arroz,
con una quinoa, que también es barato,
y estamos comiendo o consumiendo alimentos
con un alto aporte proteico de fibra,
de vitaminas y de minerales.
Sense que sigui molt car, no?
No.
El huevo es otra de las sustancias o de los alimentos
que también tienen un aporte nutricional muy elevado
y que resulta relativamente barato.
Para llegar a esto que estoy diciendo yo,
primero necesitamos dos cosas, evidentemente.
La parte de saber qué aportan los alimentos,
como siempre digo que no hay alimentos buenos ni malos,
sino propiedades de alimentos,
y, segundo, una planificación consciente.
Yo siempre digo que nosotros somos capaces
de planificar un outfit de viajes día por día perfecto,
o sea, y lo combinamos todo.
A la perfección.
Y no somos...
O una, por ejemplo, una lista de Spotify.
Ayer tenía yo una chica que decía que no...
Una adolescente, evidentemente,
que ella no podía planificar sus comidas,
y yo le preguntó, bueno, ¿y cuánto tiempo te tiras tú
para planificar la lista de Spotify?
¡Ah, eso me lleva tiempo!
Pues el mismo tiempo teníamos que tener
para la lista de alimentos.
Piensa que el planificar alimentos, ¿qué beneficios tienes?
Primero, eres consciente de lo que vas a comer,
es decir, vas a comer, y si eres consciente,
como te digo yo, vamos a comer legumbres,
vamos a comer un cereal para tener todas las proteínas,
vamos a tener frutas.
Cuando tú haces la planificación y lo llevas a la lista,
¿qué vas a ir?
Vas a ir a comer, a comprar alimentos que necesitas.
No vas a comprar demás.
¿Qué pasa cuando no tenemos nada planificado?
Que decimos, bueno, yo voy viendo a ver qué hay,
que esta es una de las características de nuestras abuelas.
Vamos a ver qué hay en el mercado y compramos.
No, no, debe ser al contrario.
Debemos de conocer qué queremos comer
y planificar en base a esto.
¿De acuerdo?
Y siempre conocer sustitutos, porque a lo mejor,
evidentemente puede ser que no consigas,
me imagino, la cinta de lomo,
pues tienes que entender que también, por ejemplo,
las chuletas es la cinta de lomo pero con hueso.
Entonces, acordarte ahí que tienes que aumentar un 10,
un 15% más porque el hueso pesa en la compra.
Entonces, saber los gramajes, es decir, no comprar demás.
Otra de las cosas es que hay platos
que valen la pena hacerlas en cantidades.
Me explico.
Por ejemplo, unas lentejas,
cuando compramos las lentejas, unas albóndigas.
O, por ejemplo, cualquier guisado estofado de carne o de pollo,
podemos hacerlas en cantidades mayores
y dividirlas en cantidades más pequeñas, congelarlas.
Ahí tenemos, evidentemente hacemos el trabajo.
¿Qué estamos ahorrando?
No estaremos ahorrando material en cuanto alimento,
pero estamos ahorrando el trabajo que nos lleva a hacer
un plato nutritivo de cocina, de chop chop.
Por ejemplo, ahora que viene el tiempo frío
que nos va a estabilizar el estómago,
trabajamos un día y tenemos para cuatro.
Además, lo podemos ir variando de sitio.
Otra de las estrategias que yo siempre digo es...
El menjar que fem, per exemple, un diumenge,
que ens posem a cuinar això per tota la setmana,
i fem això que has dit, les llenties.
El que no ens mengem el mateix dia,
és que no ens mengem el mateix dia.
¿Aquí guardem el menjar o el te?
Depèn.
És molt fàcil de parlar de la teoria.
I hem d'adaptar-nos a els espais.
Si no tinc espai de congelar,
es sacando y metiendo, es decir, si yo hago las lentejas un lunes,
yo puedo volver a comer las lentejas el miércoles y el viernes, ¿vale?
Existe, de hecho, existe un bad cooking, creo que le llaman,
que es que cocinas para toda la semana en base a la misma materia prima, ¿vale?
Esta es otra estrategia.
Lo que pasa es que yo creo que la alimentación tiene que ser variada
porque también nos gusta no repetir platos, ¿no?
Entonces, aquí cada quien se tiene que ir viendo la capacidad que tiene en su
despacho, en su cocina, ¿no?
Es decir, qué capacidad tienes, qué tipo de nevera tienes para congelar, etcétera.
Pero, por ejemplo, yo una de las cosas que sí hacía,
yo llegué a hacer los potitos de mi hijo y los congelaba.
Sí, sí, o sea, yo ya hacía los potitos de mi hijo.
Sí, sí, yo montaba ollas que le llamaban cocinar bebés,
que eran ollas así de inmensa, que entraba un niño de tres kilos perfectamente.
Para bañarlos servía.
Entonces, qué pasa, que yo ponía todos los ingredientes a hervir,
hacía un buen caldo y a partir de ahí preparaba.
Yo me tiraba a lo mejor un día entero
cocinando, pero yo preparaba a lo mejor el caldo de pollo y hacía sopa de pollo
y hacía una crema de pollo y una crema de verduras a partir del mismo plato.
Y después, evidentemente, yo tenía la capacidad de almacenarlo con sus
potitos y yo los congelaba, con lo cual mis hijos realmente comieron muy poquitos
potitos de fábrica, no?
Pero claro, esto estamos hablando de que yo me dedicaba a mis hijos.
No, no. Entonces, esto quiere decir que lo que otras mujeres no la pueden hacer.
Sí, los hombres, creo que lo pueden hacer.
Pero lo importante es saber, conocer cuál es tu capacidad.
Vale, técnicas para congelar.
Hay muchas. Hay platos, por ejemplo, todo lo que sea salsa, todo lo que lleve salsa,
por ejemplo, un redondo de ternera, un fricandó,
unas albóndigas, cualquier cosa amb salsa, un pisto.
Todo esto se puede congelar.
Claro que sí.
Lo que pasa que tenemos que tener cuidado de al congelarlo, tenemos que permitir que
baje la temperatura lo más posible, de acuerdo, y después meterlo etiquetado
en el congelador, pero se puede congelar.
A la etiqueta poses quan ho congeles, no?
Y lo que congelas.
Clar, per exemple, l'etiqueta que posaríem una cosa que cuinéssim avui seria, per
exemple, eh? Para tres meses.
O sea, es decir, tú pones la fecha de hoy y eso te puede durar tres o cuatro meses.
Més, no?
A ver, el problema...
Perquè jo l'altre dia vaig menjar-me unes croquetes de fa un any, congelades.
Sí, pero piensa que entonces aquí estamos hablando de consumo preferente.
Vale, que es muy diferente a la fecha de caducidad.
En la fecha de caducidad quiere decir que el alimento está caduc,
cuando está caducado quiere decir que la carga
microbiana puede estar haber crecido.
Cuando estamos hablando de una fecha de consumo preferente es la...
te indican que son tres meses.
¿Por qué? Porque cuanto más tiempo pase
en el congelador y si no está bien protegido puede haber perdido de la calidad
órgano léptica, puede estar más que seca, pero no hay ningún riesgo para la salud.
Evidentemente es una recomendación, de acuerdo?
Porque, por ejemplo, en Venezuela ahora, en diciembre,
se hace un plato típico que se llama Ayaca.
La Ayaca es una harina que está...
Es como una arepa, es algo más que una arepa que lleva carne, que lleva una serie
de sancochos que está envuelta en una hoja de palma, de palmera, de plátano.
Entonces, evidentemente, este plato normalmente se hace, es un trabajón,
es de un día, de acuerdo, para toda la familia.
Entonces se congelan.
Entonces aquí evidentemente se congelan y este producto queda un año, puede durar
un año, de un año para otro. El turrón, por ejemplo, lo envasas y puede
quedar de un año para otro. Las mermeladas también.
Evidentemente, tomando en cuenta de que se conserven bien.
Pero lo que recomiendan es que no sea más de tres meses.
¿Por qué? Porque puede haber perdida nutricional, evidentemente, para evitar
esta pérdida. Lo que tenemos que hacer es que todos los productos que nosotros
congeremos estén correctamente envasados.
Es decir, si yo voy a envasar unas lentejas, que el envase sea de cristal, sería ideal.
Ya, ya, claro.
Pero bueno, en principio que el sello vale, que selle bien para no permitir
la entrada del frío, que esto sigue en rancia y puede desfavorecer la propiedad
culinaria, pero no la bacteriana.
Vale, vale.
Entonces, básicamente, para evitar yo creo que la planificación es base.
Y luego, evidentemente, debemos aprovechar las frutas de temporada.
Ah, productos de temporada.
Claro, evidentemente.
Piensa que y de aquí, porque evidentemente, si tú pones en tu menú,
vale, por ejemplo, productos como mango, que no es de aquí, o fruta de la pasión,
o fruta de la...
Chirimoya.
Chirimoya, cosas de estas que no son de cercanía, no son producción local.
Lo que es el presupuesto se te va a ir.
Hoy tenemos que tener en cuenta que, por ejemplo, la fruta de temporada tiene una
ventaja. Si te fijas ahora la fruta de temporada, todo es amarillo naranja.
Y por qué? Porque ¿qué necesitamos en esta temporada?
Pues defendernos de los cambios de temperatura,
defendernos de que puede haber más contaminación, de las personas que son
alérgicas, pueden tener una reacción alérgica.
Entonces estos productos te van a dar vitamina A, vitamina C, que son
antioxidantes potentes para este tipo de enfermedad.
Entonces utilicemos la calabaza, la batata, el caqui, que tienen muchísimas
vitaminas y además están frescos, o sea, son de temporada.
Esto es muy importante también.
Entonces, evidentemente, a mí el otro día me quedé flipando un manco de avión
traído del Brasil, 7 euros.
Hostia. Claro, a ver.
Claro, a ver.
Eso sí que es carclar, llavors.
Entonces estamos hablando de que con 7 euros yo puedo hacer una comida completa.
De acuerdo.
Entonces, evidentemente, otra de las cosas que me llama mucho la atención es que por
una Coca-Cola creo que se está pagando 4 euros, 3 euros del litro, 3 o 2 euros.
Entonces esto es un producto caro y es un producto que además
nutricionalmente no nos va a dar ningún beneficio.
Entonces aquí es importante también tener en cuenta que ciertos productos
elaborados suelen ser caros para el aporte nutricional que realmente pueden dar.
Entonces, por ejemplo, me da gracia porque las alitas de pollo, las alitas de pollo
son un producto que son muy ricos nutricionalmente, que se pueden preparar
a líneas, se puede hacer un montón de cosas y que no son caras y no son caras.
Otra de las cosas es, por ejemplo,
cuando la gente es más barato comprar el pollo entero y pedir que no los
deshuesen, si no lo sabemos, deshuesar y ahí les sacaremos más aporte que compra,
por ejemplo, una pechuga de pollo aparte.
Entonces, por ejemplo, si compramos el pollo entero, mandamos a que nos quiten
las carcasa por un lado de la carcasa, podemos hacer un buen caldo.
Vale, si no te gustan las alitas, porque hay gente que no le gusta, pones las
alitas a hervir y de ahí sales un buen caldo.
Ese caldo te puede servir de dos maneras.
Primero, con las verduras que haces, haces una crema de verduras.
En las verduras le pones ajo, puerro, cebolla, zanahoria, patata, nabo.
Y ahí estás haciendo con lo que con un poco de caldo tienes una buena crema que te
puede dar para dos días, del resto del caldo, pues tienes para darte una buena sopa
con fideos, le troceas alguna verdura, alguna selga, alguna espinaca y le pones
trocitos de pollo o le pones sencillamente un huevo y ya tienes una sopa que te va
a recomponer y te va a solucionar una cena nutritiva.
Jo crec que també està bé, Elvira, pensar que potser si es fan plats així
més contundents, que potser no cal preparar un primer i un segon, que potser ens
podem estalviar temps preparant només un plat així amb més
contingut nutricional, que t'estalvies temps si prepares només un plat.
Claro, piensa que el plato de Harvard, que sea el plato único,
es un sistema que está bastante bien y que nutricionalmente aporta lo que
necesitas, porque piensa que este plato dice que más o menos un cuarto,
la mitad tiene que ser de proteína, un cuarto tiene que ser de carbohidratos
del tipo arroz, pasta, patatas, etcétera, y el resto tiene que ser
menzaladas o verduras verdes y después la fruta.
Pues básicamente, si te fijas, ahí tienes en un solo plato, tienes
todas las necesidades nutricionales.
Aquí, en España, es el único sitio donde hay dos platos.
Para mí, o sea, realmente, yo con uno siempre he comido uno, siempre he comido
todo justo, en Venezuela siempre era todo el mismo plato, de acuerdo?
Y entonces esto de tener un primer plato y un segundo plato tiene dos problemas.
Normalmente, los primeros platos suelen ser más ricos de hidratos de carbono
y los que tienen la proteína y las verduras suelen ser los segundos.
Que es menos cantidad, porque pocas veces tendrás tú un primero del tipo
verduras espárragos y después de guarnición, arroz y proteínas.
Es al contrario.
Piensa que la paella, por ejemplo, es un plato que nutricionalmente es muy denso.
No quiere decir que sea bueno ni mala.
Es denso, tiene soporte de grasa, de proteínas y carbohidratos.
Pero normalmente para mí le falta, como plato único, se queda corto
y como dos platos es demasiado.
Entonces aquí yo siempre a la gente le digo pues nada,
te pones una ensalada delante y se acabó y lo tienes completo.
Tienes el plato único con un poquito de ensalada que te va a dar fibras,
que quieras o no, una paella, te da un aporte nutricional impresionante,
pero se te bajan los pies en el momento,
porque normalmente es más arroz que tropezones.
Sí, claro.
No sé que et posis un quilo de gambes i musclos.
Exacto.
Bueno, és més car el marís, llavors surt cara la paella.
Sí, sí, la paella es un plato caro, porque claro, evidentemente...
Bueno, sí, depèn del que li posis.
Exacto, exacto, es como la lasagna.
Si li vols posar ostres a la paella, ja n'hi té compte.
Bueno, esto ya... o bogavante.
Bueno, clar.
O gamba de Palamós.
Exacto.
Claro, la cuestión es, la gamba de Palamós
tiene la misma aporte nutricional que una gamba normal.
Esto es lo que tenemos que entender.
Si no llegamos a la gamba de Palamós,
¿cuál es la diferencia entre una y otra?
Básicamente es el sabor organoléptico,
porque nutricionalmente es lo mismo.
Y hay mucha gente que sencillamente compra gamba de Palamós
y no sabe diferenciar el sabor tan siquiera.
Solamente compra por una denominación de origen
que a mí no me parece bien ni mal,
porque cada quien que gaste el dinero como le dé la gana según su presupuesto.
Pero siempre entendiendo que el aporte nutricional de la gamba,
cuando nosotros tuvimos una tabla de composición de alimentos,
no ponen gamba de Palamós, ponen gamba, punto.
Es decir, básicamente la gamba, cuando se somete a ese procedimiento,
tiene este aporte nutricional.
Ahora, yo no le voy a quitar el mérito a la gamba de Palamós
ni a ningún otro producto de denominación de origen
por sus características organolépticas.
Ahí tienen toda la razón.
Saben diferente.
Es lo mismo que un huevo.
Un huevo no te vas a ver igual que lo compres tú en el supermercado
a aquel que te vende el payés, que es un poquito más caro.
Evidentemente, es diferente.
Pero el aporte nutricional del huevo sigue siendo casi el mismo.
Molt bé.
Elvira, ho hem de deixar en aquest punt.
Moltíssimes gràcies per la secció d'avui.
Ha estat superinteressant.
Li recordem a la gent que el pot recuperar al nostre podcast a la web,
a radiodesverm.com.
Elvira, gràcies per venir i t'esperem a la propera.
Bona setmana.
Va, vinga, adeu.
...autobusos que van cap a baix, cap al sud,
es fa amb fluïdesa, sense grans esperes,
tot i que els trajectes habituals de moltes persones avui
s'han vist alterats, com en el cas d'aquest noi d'Ulesa,
que va fins a Can Brils.
Quan he arribat a la Renfe, m'han dit que no puc parar a Viladecans,
que és on havia de parar, que havia de parar al Vendrell per les obres.
Del Vendrell he hagut d'agafar un autobús cap aquí,
cap a Sant Vicenç de Calder,
i ara he d'agafar un altre autobús que em proposa a la Renfe cap a Can Brils.
Aviam si arribo.
El que passa és que arribaré una hora i mitja més tard
del que havia d'arribar.
Més problemes hi ha hagut a la part de les vies del tren,
la part de l'estació, on a primera hora els usuaris anaven descontats,
els concertats, sense saber per quina via venia el seu tren.
Ara, aquí fora de l'estació, estan posant unes carpes
perquè els passatgers estiguin protegits del sol o de la pluja.
Gràcies, Montse Janer. Més notícies amb Sala Riera.
Baixa la inflació a la zona euro.
Segons la data estimada de l'Eurostat al setembre,
l'increment de preus es va mudar a fins al 1,8%.
Això són quatre dècimes menys que l'agost.
Aquesta taxa és la més baixa des del juny del 2021
i queda per sota de l'objectiu del Banco Central Europeu,
un descens que s'explica per la caiguda de l'energia
i que dóna arguments ara a l'organisme monetari
per tornar a baixar els tipus d'interès
a la reunió del mes d'octubre o bé a la de desembre.
La FAO alerta que ja hi ha una cinquantena de regions del planeta
on la sequera causa inseguretat alimentària
i uns 700 milions de persones que viuen amb menys aigua
de la que necessiten l'organisme de les Nacions Unides
per a l'alimentació i l'agricultura,
ha aprofitat la cimera de resiliència a la sequera
que s'està fent a Ginebra per presentar els resultats
del seu últim informe sobre la inseguretat alimentària al món,
enviada especial a Ginebra, Montse Poblet.
Bon dia, l'informe assenya com àrees més crítiques
l'est i el sud d'Àfrica i també el centre i el sud d'Amèrica,
amb exemples com Somàlia, Jordània, Tunísia, Argentina o Brasil.
En una entrevista a Catalunya Ràdio,
Mahersalman, responsable del programa de sequeres de la FAO,
ens feia aquest retrat de la situació.
Més de 800 milions de persones al món
pateixen inseguretat alimentària en general
i d'aquests més de 700 milions viuen en àrees amb fort estrès hídric,
és a dir, viuen amb menys aigua
de la que es necessita per garantir la vida.
Montse Poblet, Catalunya Ràdio, Ginebra.
L'Ajuntament de Barcelona invertirà 12 milions
en la reforma del mercat de la buqueria.
L'inici de les obres està pendent del projecte executiu,
però s'acabaran quan coincideixi la culminació de les obres a la Rambla,
que està prevista pel 2027.
És un nou accés i també hi volen mantenir les 178 parades actuals.
Barcelona, Miquel Járquez.
Bon dia.
Entre les reformes previstes s'ha de substituir la coberta d'oralita,
reubicar les parades de peix i obrir passadissos més amples.
El president de l'Associació de Venadors, Jordi Mas,
assegura que l'objectiu és mantenir el producte fresc
i tenir parades més especialitzades.
Intentar preservar l'oferta de producte de mercat.
Òbviament, el que busquem és especialitzacions,
superespecialitzacions, també,
i depenen, també, moltes vegades,
que els propis paradistes
poden fer una transformació dintre del propi mercat.
Miquel Járquez, Catalunya Ràdio Barcelona.
Doncs tanquem els ulls.
Imagineu-vos en un lloc on us agradaria estar.
Casa en Flames podria tenir una segona part
que es titularia Casa en Cendres.
El seu director, Dani de la Orden,
ha anunciat a les xarxes socials
que s'està començant a elaborar una trama
que podria fructificar en aquesta seqüela.
En un tuit a X diu content de poder anunciar
que Casa en Cendres s'està escrivint
i afegeix que és gràcies a la resposta del públic
que ha convertit Casa en Flames
en la pel·lícula en català més taquillera
de la història de l'estat espanyol
que ha generat una sèrie de milions d'euros de recaptació.
La cinta s'ha beneficiat d'un fenomen boca-orella
que ha aconseguit omplir les sales a diari
en els últims tres mesos.
Això sí, Catalunya Ràdio ha pogut confirmar
que de moment el procés d'escriptura pròpiament dit
no ha començat, però sí que de l'Orden
juntament amb el guionista de la primera part, Eduard Solà,
ha iniciat una pluja d'idees.
Esports, Marcós García.
El Barça Young Boys subís a la segona jornada
a la Xàmpions masculina de futbol.
Frankie Dayong podria tornar a jugar després de cinc mesos de baixa,
a partir de les vuit, la TDT de Catalunya Ràdio
d'aquest Barça Young Boys.
El Giron acaba de preparar avui el partit de demà
a la Xàmpions contra el Feyenoord.
És l'estrena a la competició a l'estadi de Montilivi,
a dos quarts de dues compareixent-se
a la premsa del tècnic Michel.
Encara en futbol, Andrés Iniesta avança
a les seves xarxes socials que anunciarà el seu futur
dimarts de la setmana vinent.
El Barça comunicarà que es retira.
El Mundial de Clubs d'en Bola, el Barça,
juga a les quatre de la tarda, a semifinals,
contra el Vesprem d'Hongria.
Avui es disputen dues regates més de la final de la prèvia
de la Coba América de Bela entre Luna Rosa i Linneus Britània.
Italiens i britànics empaten a tres
i en Tenis Pau Labadosa, classificada
per als quarts de final del torneig de la Xina.
Fins aquí les notícies.
Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, passant 6 minuts a les 12,
us informa Mariona Salas-Vilanova.
Can Gynestà torna a ser l'escenari
del cicle de Conferències titulat Pins a llades d'història,
una activitat que explorarà diversos episodis històrics
amb l'objectiu de fer una aproximació crítica i divulgativa.
El cicle, que comptarà amb la participació
de Jordi Pisa com a ponent,
se celebrarà a les 12 de la tarda.
El cicle, que comptarà amb la participació
de Jordi Pisa com a ponent,
se celebrarà del 3 al 17 d'octubre
de dos quarts de vuit del vespre a nou de la nit
a la sala Isidor Cònsol.
La primera sessió, programada pel 3 d'octubre,
estarà dedicada al rei Artús,
un personatge que ha marcat la història i la llegenda.
La conferència abordarà la figura d'Artús
des d'una perspectiva històrica,
intentant aclarir si hi ha fonaments reals
darrere el mite o si es tracta només d'una llegenda romàntica.
Les següents sessions tenen lloc als dies 10 i 17 d'octubre.
El 10 d'octubre es parlarà
sobre les malifetes dels templers,
un ordre religiós que ha generat
nombreuses controvèrcies al llarg de la història.
El cicle finalitzarà el 17 d'octubre
amb una conferència sobre els càtars,
coneguts com els bons homes
i la seva particular fe,
que va ser durament perseguida durant l'edat mitjana.
L'accés a totes les conferències és gratuït.
El Casal de Jubes de Sant Joves
ha posat en marxa el projecte participatiu Recrea,
una iniciativa impulsada per l'Ajuntament
amb el suport del Casal de Jubes
i la col·laboració de l'equip d'arquitectes d'Iqualsere.
L'objectiu del projecte és rediseñar l'exterior del Casal
creant un espai pensat per a joves
amb zones d'ombra, bancs,
espais per jugar o relaxar-se
i altres funcions que els participants decideixin.
Els joves d'entre 12 i 18 anys
interessats a participar-hi
poden unir-se al grup motor
que es reunirà als dies 10 d'octubre, 21 de novembre i 27 de novembre,
de dos quarts de 6 de la tarda,
i un any de vuit del vespre a la sala utòpia del Casal de Jubes.
Durant aquestes trobades es treballarà col·lectivament
en el rediseig de l'expai exterior.
És una activitat gratuïta i les inscripcions es poden fer
a través de la pàgina web del Casal de Jubes.
Kitsana Sant Joves organitza una nova sessió de Storytime
a la Sala Ejidor-Cònsul de Genginestà
en col·laboració amb la Biblioteca Joan Margarit.
Aquesta activitat, adreçada a infants a partir de 3 anys,
ofereix una hora del conte en anglès
amb històries desenvolupades per l'equip pedagògic
de Kids and Us per fomentar la interacció
entre els actors i el públic infantil.
La història que es presentarà és Far West,
on un xèrif busca el seu cavall, que sempre dorm,
i que ha estat trobat pel gran cap,
qui se l'endú sense saber que pertany al xèrif.
La trama gira entorn d'aquí i es quedarà el cavall al final.
La sessió tindrà lloc el dissabte 5 d'octubre a les 11 del matí
i l'aforament és limitat i és necessari a la inscripció prèvia.
Es prega puntualitat, ja que si passats 10 minuts
de l'inici dels inscrits no han arribat,
els seus seients es podran alliberar.
Per tal de garantir l'espai, només es permet
un adult acompanyat per família.
I això és tot. Tornem amb tota l'actualitat
s'enjustant que l'informatiu complet de la una.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
cada matí de 10 a 1 del migdia,
i escolta la Rambla, el magazine de Segell 100% Sant Juste,
presentat per la periodista Núria García Alibao.
Cada setmana l'acompanyen col·laboradors i col·laboradores
per parlar d'actualitat de cuina,
de tendències a les xarxes de psicologia,
astrologia, recomanacions de llibres, teatre, esport, política...
Tu perdràs? Ni tu pots perdre ni tu perdràs.
Escolta'ns també des de l'APP de Ràdio Desvern
o a la web radiodesvern.com
i recupera tots els continguts i podcast que vulguis escoltar de nou.
O véssegui-nos la pista a Instagram i Twitter a arrobalarramblanou8u.
Ha sigut una terra que ha fet feliç a qui se l'ha estimada.
Ha tingut una gent que sempre l'ha viscut apassionada.
I una mala notícia...
I ara ens ubiquem davant de la llibreria que el llibre té
al carrer Bona Vista de Sant Just,
i saludem l'Arnau Cònsul per fer l'espai de recomanacions literàries.
Ja sabeu que l'Arnau sempre ens porta el llibre de la setmana
aquí a l'emisora de ràdio,
i és un llibre que ens agrada molt a la setmana.
L'Arnau sempre ens porta el llibre de la setmana
aquí a l'emisora de ràdio d'Esvern.
Molt bon dia, Arnau.
Molt bon dia.
Tardanament, diguéssim que és una temporada...
És un setembre tard, però els setembres sempre són complicats.
I, en canvi, és un dia significat.
Mira, 1 d'octubre, que certament...
També va molt bé el llibre que vull plantejar,
que sí, podria ser el llibre de la setmana, del mes...
Podríem considerar-lo el llibre de l'any, el llibre de moltes coses.
En tot cas, hauria de ser una notícia de país.
Hauria de plaudir a tothom amb les orelles
que, un altre cop, per tercera vegada, en els últims anys,
Club Editor decideix repescar l'obra de,
si no el millor, un dels millors escriptors catalans
de tots els temps.
Parlo de Jesús Moncada,
algú el millor ja ho pot haver intuït,
perquè aquí que ocelli el noi el Munt de Ferreries
parlant de los rius és vida,
i, per tant, això ja és sempre una pista,
la música que posem sobre el llibre que es va parlar.
Sí, una mica sí.
El món de Jesús Moncada és el món de l'Ebre,
el món de la gent,
aquesta gent de la qual també parla la cançó,
que s'estima la terra, que s'estima el riu,
el que viu sobre el riu,
tot i que, en algun moment, el riu el que va fer
va ser passar-los per sobre.
Parlem del món mític de Mekinensa,
que ell, doncs, evidentment,
tothom recorda Camí de Sirga, com la gran novel·la,
on explica això,
de convertir un poble en l'hand de soterrar
i convertir-lo en un pantà,
però Moncada va fer moltes altres obres.
De fet, va començar publicant dos llibres de contes,
i ara Club Editor ens recupera el segon d'aquests reculls,
publicat l'any 1985,
i que es diu El Cafè de la Granota.
Val.
El Cafè de la Granota, on hi trobarem, evidentment,
aquest món que ell sempre recull de llauters, miners,
gent que viu una vida de poble,
en un moment tampoc gaire clar del segle XX,
i en el qual ell volia justament recuperar aquell poble
que ja no existia,
perquè Mekinensa se'n va construir una de nova
al costat del pantà,
però l'autèntica es va quedar sota.
Sí.
Per tant, és...
En aquest sentit, també es pot entendre metafòricament.
Per Jesús Moncada, tot i que va ser l'amor d'un poble,
no pas de la gent, evidentment, la gent la va traslladar,
però evidentment el que va fer va ser
fer brotar una vida literària extraordinària.
El Cafè de la Granota,
doncs clar, hi trobem alguns dels seus contes més mítics,
si algú ha seguit poc o molt l'obra de Moncada,
o l'ha llegit allò poc o molt...
esparça amb alguns reculls de contes,
ontologies literàries, o coses aixís.
Per exemple, aquell magnífic partit de futbol
entre el Mekinensa i un dels seus grans rivals
que acaba decidint el riu.
Sí.
Perquè el riu, doncs hi ha un moment que creix
i hi ha una invasió de camp de les aigües.
I això farà que la pilota vagi cap a un costat
i aleshores tothom llegís i deia
que el riu volia que guanyéssim aquest partit.
Clar, clar.
Té aquest punt d'humor, aquesta ironia absoluta
i aquest element semifantàstic
que, com s'ha dit mil cops,
lligue a un García Márquez,
lligue a Folkner,
a llibre, evidentment, a grans autors,
ja no del nostre país,
perquè el nostre país és una veu absolutament singular,
el lligue sobretot a la gran tradició occidental
de la literatura.
I, per tant, doncs, escolteu,
és de celebrar que aquest setembre
sí.
ha tornat a aparèixer un llibre que era molt difícil de trobar,
si no eren edicions molt antigues,
i, en tot cas, no em lliberies com cap llibre té,
de novetats,
que és això el que fa de la granota.
És extraordinari.
Vull dir que, de debò,
acosteu-vos-hi, perquè són contes, algun més llarg,
l'altre és més curt, però és un esplendor de llengua.
Són unes històries que us faran riure
i, a la vegada, us faran pensar...
A més, algunes carregades, també, de referències literàries.
De fet, n'hi ha un que es diu L'assassinat de Roger Ackroyd.
I, per això, això és un llibre de gategorístic.
Sí, efectivament.
I el que fa és que hi ha un personatge
que és molt aficionat a les novel·les negres.
L'assassinat de Roger Ackroyd
és una de les més celebrades de gategorista
on hi ha un final que toque a gir de tot,
ningú s'espera i, per tant, és el gran misteri.
Ningú vol que li expliqui aquell final,
però ell, com que és l'únic que ho sap,
es deleix, per dir-ho bé, en tot cas,
és també tot un retrat d'una sèrie d'aquests personatges
que necessiten ser al centre d'atenció.
Però els contes que hi ha al Cafè de la Granota
tenen algun vincle entre ells?
El vincle és que tots són personatges de maquinensa
i el vincle, poc o molt,
és que tot s'expliqui en aquest Cafè de la Granota.
Hi ha un narrador en què hi ha el Cafè del Poble
i el Cafè del Poble és on es recullen les històries,
perquè en cada taula hi ha una partida de domino
i el que sigui, i la gent s'explica coses.
Recordes aquell dia que hi ha,
i a partir d'aquells recordes et poden recordar això
o com et poden recordar, tot i que no és una mítica cursa
entre llauters, però en realitat dos llauters que havien mort.
És una cursa entre fantasmes.
Això no és amb aquest carrer, amb aquest conte,
és en l'anterior, Històries de la Masquerra,
que ja va publicar al Club Editor l'any passat.
Aquest Cafè de la Granota és el tercer que li publiquen.
Sí, que en certa manera...
Estremilla memòria també va sortir junt amb Històries de la Masquerra
i, pel que sembla, és una aposta editorial
que torna a aplaudir moltíssim de recuperar l'obra d'algú
que ha quedat per molta gent com un automític.
Probablement tothom recorda que a mi de circa,
si s'hi va haver de seguir després que unes pàgines
inicials que poden ser difícils però són sensacionals,
és una aposta que va fer molt més.
I tots els altres llibres, encara que siguin obres de contes,
completen aquell món de camí de circa.
Per tant, de debò, acosteu-vos-hi,
perquè és el millor menatge que podem fer, insisteixo,
a un autor que va morir massa jove
quan estava en la fama...
Era d'aquells autors anys 90
que quan s'anunciava que hi hauria un llibre nou,
també era un època que es publicava menys,
no hi havia la difusió de xarxes que hi ha,
per tant, les notícies acabaven literàries,
acabaven circunscrites de tres o quatre...
Però tothom ho esperava durant mesos.
I a ell era algú que no li agradava gaire la presència pública,
perquè era un típic molt retret,
però era com una figura gairebé molt estimada per tothom,
sobretot venerada, perquè és que de debò...
Que bé.
Només amb els títols d'alguns els contes ja fa,
informe provisional sobre la correguda de Líes.
I és un conte d'algú que es passa...
És un conte molt curt d'una història
en què és algú que ha de córrer tot el poble per fa tard.
Però per mi va entropeçant, va trobar-se gent...
És allò de dir no arriba mai, malgrat que passen tres minuts.
Però és d'una perfecció tècnica absoluta.
Amor fatal amb decúpid supí.
Només amb aquest títol n'hi hauria prou.
Ja ho promets, sí.
Amarga reflexió sobre un manat de Sebes.
Un enigma i set tricornis.
Aquesta és l'altra gran càrrega que trobem als llibres de Montcada,
que és el retrat d'aquest món,
encara franquista o just a cavall d'er,
i per tant d'un món on encara hi ha unes forces vives molt presents,
i encara que la gent faci una vida absolutament molt de poble,
però per sobre hi ha uns poders,
hi ha l'Església, hi ha la policia, hi ha la Guàrdia Civil, que...
Perquè Jesús Montcada,
els llibres que escrivia amb quin editorial acostumava?
La Magrana. Ell la va publicar sempre amb la Magrana.
I, a més a més, va ser absolutament fidel a la Magrana,
que és qui li dona la...
Perquè ell, a més, publica primer aquests dos llibres de comptes,
aquest és el segon, l'any 81, l'any 85,
carregat de dubtes.
Carregat de dubtes, malgrat que el seu gran mestre literari,
perquè era company de feina, treballaven junts amb un editorial,
era Pere Calder.
I Pere Calder li anotava tots els comptes,
li proposava correccions,
i li va arribar a dir, escolta, tu ets millor que jo,
jo ja no puc corregir més.
Això, amb cartes que s'escrivien,
estem parlant dels anys 80, la gent encara s'escrivia cartes,
tot i que treballaven junts, s'enviaven cartes,
se les deixaven una a la sobre de l'altra.
Deia, aquest conte m'ha agradat per això, i l'altre li responia,
home, però vols dir que algunes d'aquestes cartes,
la Maria Boigues, la gent de Club de Dijon,
han tingut el bon senderi d'afegir-les en aquest volum.
Per tant, aquest volum, a banda del que fa la Granota,
té un postfaci de Jordi Puntí,
un dels grans contistes catalans ara del moment,
d'alguna manera parla del seu mestratge,
per qualsevol escriptor d'ara, Jesús Moncada, és un veu.
I a banda, unes quantes de les cartes de Pere Calder,
en la qual li acaba dient,
el teu de recontes tan bo com el millor dels teus.
Estic convençut que el recull, quan aparegui,
farà forrolla, se'n parlarà.
En una carta posterior li diu,
això és que ets millor que jo, jo ja no et puc seguir ajudant,
o sigui, que seràs tu que m'hauràs d'ajudar, però clar.
Pere Calder ja era el gran Pere Calder dels anys 80,
i Moncada...
S'estava tot just fent un foram, potser.
I havia publicat un llibre de contes que havia tingut èxit,
en el sentit de dir, carai, són contes, d'on ha sortit, com pot ser?
No n'havíem sentit parlar mai, no és un jove autor.
Malgrat tot, va tenir dubtes a l'hora de publicar,
fins i tot quan va treure Camí de Sirga.
Que tothom qui l'havia llegit abans li deia,
escoltes, que això és un monument,
només és comparable a la millor novel·la de Faulkner,
i a 100 anys de soledat.
I ell tenia dubtes.
Sí, sí, ostres.
Molt bé, doncs...
De bo, al Cafè de Granota,
aprofiteu que torni a ser sobre la taula
de totes les llibreries del país, que realment es vulguin dir llibreria.
I...
Enhorabona pel coeditor, no?
S'enzulten, s'enzulten.
Ja que parlem de Rius, si em deixes uns últims 10 segons,
només aprofito per dir que aquest,
que és un poble declarat de bon i joc amb vista,
bon i joc amb bel·lista,
l'autora d'Era Son Río, l'autora de Q-Road,
la protagonista d'aquella magna presentació
que vam fer el 26 d'abril del 2023,
Barbacoa inclosa,
Sí.
acaba de treure una nova novel·la.
Ah, sí? Ostres.
Es diu Les Aigües,
en aquest cas no d'un riu, sinó d'una mena de pantà, on...
La gent dels llocs prefereix no evitar-se,
perquè la gent desapareix al pantà, hi ha una sèrie de misteris.
I, en fi, de celebrar.
De l'Ebre a...
Els llacs dels americans, bon i joc amb bel,
tercera novel·la que publiquen.
Entre mitjans, també és autora de diferents llibres de contes.
Però aquesta és la seva tercera novel·la.
Que fort.
Teniu una fotografia que el llibretec us està firmant.
No sé si és la paret o... No, no, la paret.
De moment és l'única autora que ha firmat la paret del llibretec.
Sí, sí. I bé.
Home, si algun dia ve algun altre autor nord-americà
o de l'altra banda, no sé...
Ja ens plantejarem el fet que algú m'és la cícli.
De moment, l'única autora que...
Que ha firmat.
Qui hem demanat i que ens va dir que sí, que encantada,
i que creiem que va estar molt ben atesa,
és bon i joc amb bel, que sens dubte,
i jo no em canso mai de repetir-ho,
era ser un riure segur, el llibre que més hem venut,
aquell llibre que vam obrir.
Molt bé.
Escolta'm, Arnau, ara que estem a principis d'octubre,
tenim alguna cita que ens hagi de notar a l'agenda?
Aquest dissabte vam fer el primer recital,
amb música, amb l'Enric,
i estem a punt d'anunciar alguna coseta més.
Si ve que ara, aquest octubre, un parell o tres d'actes,
ja els farem.
Val, per tant...
Algun ja relacionat amb Tots Sants,
i farem una presentació doble
al voltant de la mort, els cementiris,
i tot això que també ens agrada bastant.
No ho negarem.
Doncs ho seguirem per les xarxes socials
i t'escoltarem ja la setmana vinent, Arnau.
Moltíssimes gràcies. Vinga, que vagi bé.
tweet
Sortíem al carrer i eren poquetes gent
les primeres vegades
una de les millors sorpreses va ser descobrir
que no estàvem tots sols
i anorem una gota, anerem moltes més
i assemblem siguiente
libertats d'aire fresc que toca ben la pell
i arriba ben els cors
Tenim la nostra música, lo nostre vent, tenim la nostra serra.
També tenim una bella i bonica forma de parlar.
I un riu que sobri pas de la muntanya al mar entremig de la terra.
Un riu que dona vida i el que tots junts hem après a estimar.
Tota la gent de l'Ebre està beroñida.
Per una veu que crida, lo riu és vida.
Lo riu és vida, lo riu és vida.
Tota la gent de l'Ebre està beroñida.
I als pobles de la terra ja no s'oblida
que hi ha una veu que crida, lo riu és vida.
Lo riu és vida, lo riu és vida.
I als pobles de la terra ja no s'oblida.
Tota la gent de l'Ebre està beroñida.
Per una veu que crida, lo riu és vida.
Lo riu és vida, lo riu és vida.
Tota la gent de l'Ebre està ben unida
i a els pobles de la Terra ja no s'oblida
que ja una veu que crida, lo riu és vida.
Lo riu és vida, lo riu és vida
i a els pobles de la Terra ja no s'oblida.
A la Rambla res s'aturar.
Vine, queda't i escolta'ns.
Cinema sense límits.
Cinema sense fronteres.
Cinema sense mesures.
En definitiva, cinema sense condicions.
Els dimarts de 8 a 9 del vespre.
A la Rambla res s'aturarà.
Vine, queda't i escolta'ns.
Quan el cinema es fa ràdio.
Ens vam retrobar una nit d'estiu
en un cicle especial
de cinema francès a la fresca.
El meu plan era tornar aviat,
però al final tot es va anar allargant
i els dos vam decidir sortir de Gresca.
Se'ns va fer tard, va dir.
No agafis pas el cotxe, si vols et pots quedar.
Que al pis hi tinc un quarto express per convidats.
Són gairebé dos quarts d'una del migdia.
Esteu escoltant ràdio d'Esberna al 98.1 FM
i això és el magazine de matins, la Rambla.
Ara mateix començarem l'espai
del Servei de Mobilitat Internacional d'aquí de Sant Just.
Un servei que, recordem, s'ubica al Casal de Joves
i la responsable n'és, l'heroa Carmona,
que tenim ara mateix a l'estudi de ràdio
i ho celebrem perquè fa molt i molt
que no la teníem en persona.
I, a més a més, avui ve acompanyada
de l'Àngela Conchillo,
que és usuària del Servei de Mobilitat.
Els obrim els micros i la saludem.
Què tal? Molt bon dia a les dues. Com va?
Bon dia. Hola.
L'Àngela és la seva primera vegada a la ràdio, no?
Sí. Ja està una mica tímida, però bé, no passa res.
Té el suport emocional de l'heroa.
I tenim l'Angie.
Angie, ja et direm Angie, no?
Angie para los amigos.
Angie para los amigos, perquè ja m'han dit abans
que ella, doncs, amb Angie també està còmode.
Bé, ens parlarà l'Angie una mica
dels projectes en els quals ha participat
darrerament del Servei de Mobilitat Internacional.
Angie, explica'ns una mica, no?
Allà on has anat, què hi has fet?
Doncs, bueno, jo vaig començar
que tenia 16 anys.
Vaig marxar a Croàcia.
Vam marxar el 2021.
I després, doncs, a partir d'allà,
no sé, és com que va revolucionar
tota la meva vida, també.
I a partir d'allà, vaig començar al Batxillerat.
Vaig fer el treball de recerca amb l'heroa.
Vam escriure un projecte.
El que vam fer aquí és en Just.
Ara farà dos anys.
Va ser, sí. No aquest estiu, el passat?
No, el 2023, sí.
I, bueno, doncs, vam fer aquell.
També vaig marxar a Guadalupe,
quan vam marxar el de majors d'edat al novembre.
I aquest estiu passat he estat a Bulgària
i he marxat a Alemanya, també.
Uau. Què va passar en el primer projecte
que vas marxar, que ens has explicat, el 2021?
El 2021, sí, al de Croàcia.
El 2021 a Croàcia.
Tu per què vas voler-t'hi apuntar o participar?
Doncs, era la primera vegada que escoltava
alguna cosa així del servei, del casal.
Sí?
I em va cridar molt de tensió.
També vaig parlar molt amb els meus pares
i ells van dir, uau, és que és una molt bona oportunitat.
I jo en aquell moment també em va cridar molt de tensió,
així que estava marxant a un altre país,
doncs, sense els meus pares, per així dir-ho.
I també em cridava molt de tensió el nivell de l'anglès,
perquè jo sí que el practicava a l'escola i tot això,
però no l'havia composit en pràctica mai.
I jo volia, doncs, tenir més nivell, per així dir-ho, també,
i comparlar-ho.
Vaig dir, bueno, doncs és una gran oportunitat,
em vaig presentar a veure què tal.
I em van agafar.
Molt bé.
Bueno, és que va fer un vídeo fantàstic.
Sí, va fer un vídeo.
Per poder marxar s'ha de fer una mena de carta
o alguna cosa de motivació,
per la qual la gent del casal digui,
escolta, de totes les sol·licituds,
amb tantes poquetes places anem a escollir unes quantes,
aquesta val la pena, no, aquesta persona?
Sí.
Tu vas fer un vídeo.
Vaig fer un vídeo, sí.
Va ajudar el meu pare.
Perquè, clar, jo en aquell moment deia,
uau, és que jo una carta,
tampoc em veig escrivint una carta.
I, doncs, sí que és veritat que més fent un vídeo,
així, també, amb les xarxes socials i tot això,
vaig dir, doncs, m'agrada més.
I vam fer un vídeo, no parlava molt en el vídeo,
però era més com representatiu, per així dir-ho.
I després jo deia una frase i ja...
Bueno, molt bé.
Escolta'm, tu coneixies el Servei de Mobilitat Internacional?
No, no coneixia.
I com...?
A través de l'institut o...?
No, jo anava al Ma de Sacramento.
Sí.
I jo no recordo allà saber res.
Però jo crec que va ser...
Bueno, jo anava al Casal l'estiu.
Val.
Aleshores, tenen una agenda.
Sí, l'agenda és òbvia.
Doncs crec que vam deixar agendes a l'escola, potser,
i, doncs, mirant-la per dir, bueno, a veure què fan.
Vaig trobar-ho.
Mira.
I re, li vaig ensenyar al meu pare i diu,
ui, això què és?
Això pinta bé, no?
Sí.
I, aleshores, vam anar a la reunió informativa
i re, va ser com, uau.
Que bé.
I tu recordes d'allà de Coroà ser una mica la temàtica que vas treballar
o diferents aspectes que...?
Sí, vam fer... era sobre...
Bé, era Healthy, no?
Sí.
Sí, era d'aquests...
Te'n recordes, Núria, que hem parlat,
que hem tingut com molts projectes que relacionaven
amb la Healthy Lifestyle, no?
Amb un estil de vida saludable.
Sí.
I, per anar a l'atenció també a tota la part de salut mental
dels joves, doncs era part, era part d'aquest, diguéssim,
d'aquest sac de projectes que hem fet
en tornar a la mateixa temàtica.
I després, Angie, també ens comentes que vas fer
inclús el treball de recerca, el de Batxillerat,
sobre temes de mobilitat internacional, no?
Com vas fer aquest treball?
Com va ser l'experiència, també?
Doncs, bueno, jo feia el Batxillerat tecnològic.
Sí?
O sigui, no té res a veure.
No, no, no, no.
A priori no...
Sembla que dius, ostres, com ho agafem això, no?
Però, bueno, acabava de tornar l'Agristiu,
que com que em va tornar així una mica...
Vaig canviar com el xip.
Sí?
I vaig dir, ostres, doncs això em crida molt l'atenció.
I vaig parlar amb l'Aroa i vam...
Bueno, em va dir, doncs endavant, jo t'ajudo,
i a la part teòrica va ser molt com la història de l'Erasmus,
d'on venia totes les oportunitats que hi ha pels joves,
i a la part pràctica vam escriure un projecte
per presentar-lo a la Unió Europea.
I què tal, com va ser?
El vau presentar?
Sí, sí, i el van acceptar, també.
I es va acabar fent, no?
Sí, aquí el vam realitzar aquí a Sant Just, al Canigó.
Sí?
I quin era l'eix principal del projecte?
Era, bueno, seguir una mica la temàtica de la Croàcia.
Era també això de la salut mental i tot això.
Va ser molt guai perquè es va connectar,
o sigui, en aquest projecte que teníem d'Estils de vida saludable,
estàvem fent com un projecte a cada país soci.
Érem quatre socis, oi que érem?
Quatre socis, i llavors cada cop hi havia un país
que acollia aquest projecte.
I el projecte de l'Angi, que el vam fer l'any passat,
que es deia Healthy Casal, va ser el que ens tocava a nosaltres fer-lo aquí.
Ostres!
Vull dir que va ser com una fusió preciosa
de la voluntat de l'Angi i la motivació de l'Angi
amb una necessitat real del servei de mobilitat.
I llavors, amb el que tot ella va escriure,
es va organitzar aquí i així vam tancar el cercle de...
Bueno, no mentida, el vam tancar aquest any a Macedònia.
Sí, amb la meva germana.
Faltava un, però que ens va donar com el pas de la nostra part
i organitzada per una jove que ha format part d'edicions anteriors.
Tenia tot com molt sentit.
I el que ens passa a vegades amb l'Aroa,
parlant i comentant dels projectes,
molts cops parlem dels projectes,
dels intercanvis que hi ha per a Europa o a nivell internacional
amb joves menors d'edat,
però també hem de dir que hi ha intercanvis amb persones adultes,
amb persones majors d'edat.
Tu no has participat en algun, no?
Explica'ns com són o quines diferències hi ha entre l'un i l'altre.
Doncs, realment, les diferències, bàsicament sí que segueix la mateixa línia
perquè al final estàs en un altre país,
fent activitats sobre un tema
i estàs vivint la mateixa experiència.
Però sí que és veritat que tens com més una responsabilitat de dir
jo ara soc major d'edat i he de tenir al cap de dir
jo estic aquí i ningú està pendent de mi.
Si no, els de menors, tens com més una persona,
en aquest cas l'Aroa o alguna persona que anava també amb nosaltres,
que m'estan vigilant,
però que si em passa alguna cosa sé que els tinc a ells
i els de majors vas més com...
Vaig jo i sé que he de fer això o allò altre.
Però al final jo crec que és la mateixa experiència.
El que jo he viscut ha sigut igual perquè
vas amb gent que coneixes o que acabes de conèixer
i et portes superbé
i al final és que ho vius com si fos un mes.
Són diferents, cadascun d'una manera diferent.
I el destí importa?
És a dir, per exemple, és una cosa que tu et miris,
si vas a Croàcia o si vas a Macedònia o si vas a Alemanya.
Realment el destí és important o tu poses en la balança?
Jo crec que depèn perquè hi ha gent per tot.
O sigui, jo sé que si jo li dic a algú que me'n vaig al carrib
em dirà que jo hi vaig.
Si li dic que anem a un intercanvi a Búlgaria,
potser em diuen que no em queda tant l'atenció.
Però al final és viure l'experiència perquè si vas a visitar el país,
fas turisme i tot això,
però la importància és els coneixements que tu tindràs després
i tot el que et canviarà el tema que tu estàs anant a tractar.
O sigui que sí que importa perquè tu prefereixes anar a un país o a un altre
per viure'l, per conèixer'l i tot això,
però al final jo crec que no és una cosa que tinguis que mirar tant
si prefereixes anar aquí o a l'altre.
Jo crec que si tens l'oportunitat d'anar a qualsevol lloc,
és una bona oportunitat igual.
I potser hi ha gent que ens està escoltant
que li fa una mica de por el fet de dir
és que no coneixeria ningú,
potser el tema de relacionar-se amb gent nova en un país estranger
també li tira molt enrere.
Tu tenies també aquestes pors?
O potser en el grup que has anat també hi havia persones
que també tenien aquests temors?
Sí, jo crec que tothom que marxa d'alguna experiència així
té això de dir, o amb el nivell d'anglès també,
de dir que potser no em puc comunicar bé.
Però jo he anat, la primera vegada que vaig anar també
no havia tingut com aquesta relació amb l'anglès,
per així dir-ho, per parlar-ho.
Però jo crec que allà t'acabes acostumant
o t'acabes comunicant d'alguna manera,
si no és parlant en anglès, doncs amb senyes o el que sigui,
i també tens un suport allà de dir,
tinc gent que parla el meu idioma i em pot ajudar.
Però per molta gent sí que està a la poda,
no coneixeria ningú i tot això,
però jo crec que sí que al final arribes allà i dius
bé, he de viure l'experiència i com sigui,
si parles anglès o amb senyes o el que sigui,
però sí que la gent al final sí que es comunica d'alguna manera.
A vegades costa molt, al principi la gent no té ganes de parlar
o no vol participar perquè a veure què diran,
però no, i la gent que va també és molt conscient,
o sigui d'altres països,
que és molt conscient d'on vas i que tothom és igual
i tothom pot tenir les mateixes poses en aquell moment.
I parla'ns de l'última experiència que hagis tingut,
de l'últim intercanvi que ja entenc
que l'hauràs fet com a major d'edat.
Sí, sí, els últims que he anat ja he sigut de major d'edat.
L'últim va ser a Alemanya.
Sí?
Bueno, va estar bastant bé.
Va començar malament.
Va començar bastant malament?
Sí.
Què va passar?
Vam tenir una mica de problemes.
Vam tenir una mica de problemes.
Érem vuit joves aquí de Sant Just
i bueno, portàvem tots una maleta de cabina
i dues facturades grans, compartides.
I fèiem escala a Frankfurt
i després de Frankfurt anàvem a Bremen,
que l'estiu final era a Bremen,
i bueno, ens van fer facturar totes les maletes.
Totes?
Sí, totes, totes.
Les de cabina, també?
Sí, jo vaig dir, pues claro, sí, millor.
Així no me da preocupa de les maletes.
Mentira.
Vam arribar a Frankfurt, ens van cancel·lar el segon vol,
ens van cancel·lar, ens van posar a un hotel,
bueno, també l'hotel va costar,
estava com en vaga tot.
Tot va anar malament.
Les maletes no estaven.
Que el dia següent, sí, amb el següent vol a Bremen arribarien.
No van arribar.
Hòstia, sense maletes?
Sense maletes.
I a sobre estava un càmping.
Tu imagina't una tenda de campanya,
perquè clar, a sobre no estàvem ni a un bungalow.
Era una tenda de campanya.
Una tenda.
Ha estat tres dies sense maletes fins que arribessin.
I quan durava l'intercanvi?
Durava...
Una setmana?
Sí, sí.
Deu dies, no?
Deu dies, sí, més o menys.
Però van arribar al final?
Sí, van arribar.
Van arribar.
I ara estem lluitant perquè arribin els diners.
Ja, clar.
Perquè clar, òbviament això va ser error de la companyia
i ells es van haver de comprar coses bàsiques.
De roba, no, clar, clar.
Calces.
Calces.
I una muda, no?
Una muda, un espai de dents, un algo.
Clar, perquè havíem facturat tot.
O sigui, no teníem res.
Bueno, la motxileta o el bolso, sí, no?
Sí, però la motxileta no portava res.
El mòbil.
El mòbil i la cartera.
Entenc, i ja està.
Llavors, ara estem en lluita amb l'UFTSA,
que es fan de rogar
perquè els hi tornin els diners,
perquè clar, això ho van haver de posar ells
en el moment in situ.
Clar, clar, no, no.
Que anessin a l'HIM, on sigui que anessin.
Sí, sí, sí.
Doncs aquests diners te'ls ha de tornar a companyia
perquè és una cosa que tu has...
Clar, presentant la factura,
o sigui, presentant el tiquet.
Però és un...
Ja, ja és una lluita.
T'hi has de posar i...
Sí, sí.
Ostres, què ja anàveu a fer a Alemanya?
Teníeu algun...
Era...
No, era un intercanvi d'aquests.
Per majors d'edat era un càmping
i anàvem a tractar temes sobre la natura.
Era molt com...
activitats a la muntanya,
anàvem a anar a un parc de tirolines, també.
Vale.
Molt bé.
Va començar malament, però...
Sí, acabava bé.
Ja només podia anar millor.
Sí, sí.
Només podia anar millor.
Clar.
I a més a més, jo haig de dir també que els grups...
O sigui, era un grup molt maco
i l'Àngel liderava, les coses com són.
Que això també té a veure.
Ah, home!
Perquè si la persona que el lidera
té una energia positiva
i com està parlant del rotllo...
Molt tant.
No?
Doncs em comunicaré la manera que sigui.
Sí, sí, clar.
Això es transmet.
Llavors, jo que estava en aquell moment
a Macedònia amb els Peques,
que era tot molt així,
full confiança i amb aquesta actitud,
al final vam tenir un intercanvi i...
Superbé.
Superxulo.
Que bé.
O sigui, que feies de líder, eh?
En el grup.
Més o menys, què fa la persona que és així?
Bueno, a Búlgaria sí que vaig anar de líder.
Érem cinc joves i jo anava de líder d'ells.
I, doncs, era la primera vegada que ho feia.
I et trobes potser que els líders dels altres països tenen,
doncs, són més grans, no sé, trenta i alguna cosa.
I estava jo.
I clar, jo...
Tu quina edat tens, Angie?
Jo ara tinc 19.
19. Clar, és que ets més edat, però bueno...
Però que sí.
A veure, ets teenager.
És teenager, però és molt bellosa.
Ets adulta, però ets teenager.
Sí, sí.
I no, bueno, estàs una mica pendent també
de si hi ha algú que està vivint l'experiència per primera vegada,
perquè, bueno, doncs és tu al principi, però estàs fora,
no coneixes potser l'idioma, la gent i tot això.
I també com que ets el responsable de comunicar
si alguna cosa està passant amb el teu equip,
doncs parlar amb els altres líders de dir
ostres, doncs això no funciona o els preocupa això o allò altre.
Val.
O sigui que, a més a més, amb responsabilitat.
Sí, sí.
Que bé.
Escolta, jo crec que a l'audiència li està podent agradar molt
escoltar algú que hagi tingut l'oportunitat de marxar,
a més a més que li hagi anat bé
o que s'hagi sobreposat a adversitats,
que poden passar coses, realment.
Vull dir que no estàs exento d'aquí, no passa res.
No, no.
I ara estàs estudiant alguna cosa, Angie,
relacionada amb el tema de la mobilitat
o amb temes socials.
Bueno, jo estic fent publicitat i relacions públiques.
Vale.
No ho dic perquè, clar, com que veig que t'agrada tant
i em motiva tot el tema de...
No, sí.
Jo crec que al final sí que hi ha algo que està connectat,
perquè faig molt com assignatures de comunicació,
de relacions públiques sobretot, parlar amb la gent i tot això.
Jo crec que al final sí que té alguna cosa a veure.
Sí, sí, tant.
De fet és que és molt curiós.
O sigui, l'Angie i jo som com un maig de l'univers,
no sé com diré, espiritual.
Perquè jo, quan tenia la seva edat,
vaig estudiar publicitat i relacions públiques.
Ah, sí? Ostres!
Sí, sí, sí.
Molt heavy.
I és cert que dius, hòstia, com ho vincules...
Que aquí pugen, eh? Que aquí pugen i atrauran allò.
Jo, jo, meravellós.
Vull dir, per mi l'Angie és un...
Ho faria tan bé, de veritat, eh?
Sí, sí, jo ho tinc clar.
De fet, ho hem parlat algun cop.
I és el que diu.
És cert que potser pots veure una connexió més directa
si fas educació social, perquè treballes ja en col·lectius,
però al final...
Al final una es monta una mica la vida.
Totalment.
Que va volent.
No és només la carrera que estudies,
és després l'especialització que facis.
El que et dediques a la publicitat i relacions públiques
és molt, molt obert.
És super.
Ara estem parlant de la responsabilitat social corporativa
de la publicitat i relacions públiques
i que és responsabilitat social corporativa,
que és tot el tema de crear esdeveniments,
crear activitats i crear espais
on la comunitat estigui implicada
i on crear una consciència social,
que al final són aquests projectes, també.
I tota aquesta part de comunicació
que necessites tenir per redactar un projecte,
per presentar-lo, per vendre'l,
per poder fer una activitat, etc.
La comunicació és una eina.
I la pots traslladar als diferents espais.
Si dediques al màrqueting, al màrqueting.
Si dediques a la part social, a la social.
Si dediques a la comunicació audiovisual,
a la comunicació visual.
A la ràdio.
Que important és la comunicació.
És el que ella diu.
Té aquest maig.
És des d'una altra perspectiva,
que no a través de l'educació social
o a través de la psicologia,
però té un trosset d'aquest pastís molt important.
Angi, coses que a nivell de desenvolupament personal
creus que hagis guanyat,
que hagi anat al teu favor,
com a persona, com a desenvolupament,
arreu dels intercanvis?
Doncs jo crec que també,
des que vaig escriure'l i tot això,
he après a organitzar molt
i a tenir les coses de dir
jo vaig a passar-m'ho bé,
però també tinc la responsabilitat de dir
vaig a tractar un tema important
i després he de saber com comunicar aquest tema
als altres.
I també d'una manera personal
al nivell de dir
potser no estic bé o no ho estic passant jo bé,
però en aquell moment,
potser hi ha algú que em necessita més,
en el moment que si vaig de líder, per exemple,
he après també com a empatitzar amb la gent
amb el que li passa i com es poden sentir
i ensenyar-los una mica de com ho he gestionat jo,
potser no ho poden gestionar així,
però jo ho he gestionat d'aquesta manera.
Tu els hi dónes les teves eines.
De cara també amb l'anglès,
jo crec que el nivell que tinc d'anglès
ara de parlar-ho
i he participat en aquests intercanvis.
Que bé, molt bé.
Ara ho ha deu-n'hi-do, no?
Quan feu les reunions de difusió
de com han anat els intercanvis amb els menors,
també funciona així de bé?
Sí, quan les jornades de difusió del que fem,
sí, sí, es pot veure.
També l'Angi,
com que ha passat per diferents projectes,
ja porta uns anys,
té tota aquesta capacitat de fer una reflexió del temps.
Amb els adolescents el que veus és pura alegria.
Llavors, com a adulta,
si tu saps interpretar que aquesta alegria
significa tot això,
i que en el temps significarà tot això,
es veu claríssimament.
Potser ells no t'ho poden dir amb paraules directes de
això millorarà la meva capacitat d'entesa,
no, perquè no estan en aquest moment de reflexió,
però els hi veus contents i contentes que estan,
i ho entens, vull dir, és que és això.
A través de l'alegria,
a través de viure experiències diferents,
amb el temps, quan s'aterra,
es converteix en un aprenentatge,
es converteix en un desenvolupament d'empatia,
tot el que ha dit l'Angi.
Llavors sí, i tant.
Ja per anar acabant,
Angi, tu tens previst anar-ho a fer
o participar en algun altre intercanvi?
Ara, al novembre, sí que vaig a fer,
no és un intercanvi, és més com una formació,
i em va oferir l'Aroa aquesta oportunitat,
perquè al final és Alemanya,
i és una formació sobre la comunicació,
i a mi també em crida molt l'atenció,
perquè la carrera i tot això m'ha cridat superbé,
i sí, al novembre.
Molt bé, molt bé.
Aroa, i sempre fem un resum
de com estan anant a diferents projectes,
com van anar les visites a l'institut?
Doncs la veritat és que molt bé,
jo només vaig poder estar un dia,
perquè l'altre tenia una formació,
i el segon dia el va fer el Sergi Arrada, el canal.
Però molt bé, de fet,
ens han començat ja a contactar pares i mares,
bueno, mares sobretot.
Ens han començat a contactar familiars
per la jornada de difusió del 8 de novembre.
Ha creat allà com una expectativa,
que ja era la intenció.
I per aquesta banda molt bé,
i ara estem ja a l'etapa final
de la preparació final del Xinerator.
Sí, és veritat. Molt bé.
Doncs jo no sé si voleu comentar alguna altra cosa,
Angie i Lloa, que vulgueu vosaltres parlar
o transmetre aquí, ara mateix, a microobert,
a la gent, animar la gent, els joves,
que participin també, que comprovin.
Clar, sí, sí, que és una oportunitat superbona
i que no has de marxar a ningún lloc.
Al final tens aquí al costat,
si vius a Sant Just, al Casal, està al costat,
i res, que ho intentin,
i si no els agafen a la primera,
doncs a la segona, no passa res.
Exacte, ja que tenim el servei, no?
Sí, clar.
I jo voldria dir, per una banda,
donar-li les gràcies a l'Angie.
Per haver fet l'esforç de venir.
Perquè ha fet l'esforç de venir a la ràdio,
perquè està sempre superatenta
a totes les coses de mobilitat,
a mi m'ajuda molt, també.
És una gran difusora del servei
entre el seu cercle d'edat,
ja no només de gent de Sant Just,
o sigui, transpassar fronteres al municipi.
Vull dir que jo superagraïda,
perquè és la maja.
Per mi l'Angie és l'exemple perfecte
de la maja que tenen aquests projectes.
Llavors, superagraïda,
ho vull dir en públic i que l'escolti tothom.
Que bé, escolta'm, Angie,
s'ha de posar en vermella i tot.
I res, i això, dir que el servei és...
Bé, és una oportunitat molt bonica.
Igual que ho està fent l'Angie,
la gent que es motivi també té les portes obertes.
Clar que sí.
I que, si no, que parlin amb l'Angie,
perquè és la millor referència.
Sí, millor que un igual, també,
per poder motivar i acabar d'ajudar a fer el pas,
si s'està dubtant.
Aroa i Angie, moltíssimes gràcies,
una abraçada i aroa fins a la propera.
Que vagi bé, Angie.
Gràcies.
Adeu.
Gràcies.
Ai, Jean-Luc. Ai, Jean-Luc.
Vull entendre el plor nocturn.
Ai, Jean-Luc. Ai, Jean-Luc.
Ai, Jean-Luc. Ai, Jean-Luc.
Ai, Jean-Luc. Ai, Jean-Luc.
Ai, Jean-Luc. Ai, Jean-Luc.
Ai, Jean-Luc. Ai, Jean-Luc.
Ara són les 12 i 56, falta poquet per acabar el programa.
Sapigueu que avui 1 d'octubre tenim un munt de dies internacionals.
Avui és el dia internacional del cafè, és el dia internacional de les persones d'edat,
és el dia internacional del vegetarianisme, el dia mundial de la urticària crònica
i el dia internacional de l'epatitis C.
Per cert, amb el dia internacional del cafè, l'objectiu és no només retre homenatge al cafè,
sinó a totes les persones que el consumeixen,
perquè és una de les begudes més consumides i populars de tot el món, el cafè.
I pel que fa referència al dia internacional del vegetarianisme,
és una festa que busca promoure canvis en l'estil de vida de les persones
i, principalment, en la seva dieta.
Bé, dit això, nosaltres us diem, ara sí,
que tornem demà dimecres a la mateixa hora de 10 a 1
per fer-vos companyia aquí als matins a ràdio d'Esberna,
amb més accions, actualitat, entrevistes, debats, tertúlies, etc.
Ens podeu anar seguint a les xarxes socials, tant a Twitter com a Instagram.
Tenim el compte del programa,
tot seguit i amb minúscules.
I després també podeu entrar al compte de ràdio d'Esberna,
que és www.radiodesvern.com, ben fàcil.
Ara us deixo amb l'informatiu de notícies l'edició migdia
amb la meva companya Mariona Sales Vilanova.
I per la tarda de 5 a 7,
el magazine de tardes al Refugi amb Dani Martínez.
A més, que acabeu de passar molt bon dimarts
i tornem a escoltar-nos demà.
Gràcies per atendre'ns.