d'ells, amb alguns pares, algunes mares, i tots, sobretot, feien molt èmfasi en el fet que es necessiten reduir aquestes ràtios d'alumnes per professors. Sentim-los. Em sembla perfecte. Tenen tot el dret a fer-la perquè les condicions són molt dolentes. Hi ha molta manca de recursos i és molt necessària.
Doncs aquest era el discurs dels pares d'aquesta escola, que han portat igualment els seus fills, confiant que hi hauria serveis mínims. També és veritat que hi ha alguns pares, algunes mares, que ens comentaven que els feia tenir una mica de preocupació per què farien avui els seus fills i filles a les escoles. És el cas d'aquesta mare. Bueno, un poco preocupante, por una parte, porque dejo al niño, porque yo no tengo huelga en el trabajo, y ahora que veo hay muy pocos niños, entonces... No sabe cómo va a pasar el día. No, no sé cómo va a pasar el día.
i encara un altre punt de connexió. Marta Vallès, bon dia. Hola, bon dia. Mira, seguim caminant. Fa més de dues hores que estem en la marxa. Ara mateix acabem de passar per la plaça Santana de Mataró, però pel lateral. Estem baixant pel carrer Sant Antoni i ja es veu la carretera nacional, que no ho sé si també hi ha la intenció de tallar-la. El cas és que ara ha canviat molt aquesta manifestació que quan parlàvem a les 7 del matí
En un inici ha tingut alguns instants d'atenció quan s'ha entrat a l'autopista i els Mossos ho han intentat impedir. Després la manifestació ha baixat encapsulada, ningú podia marxar del centre de la manifestació i hi havia una dotzena de furgonetes dels Mossos al darrere i també Mossos per davant.
i completament encapsulada fins a un punt de la via Europa de Mataró, que és una de les vies centrals, quan la manifestació ja ha marxat per carrers més secundaris. Ara mateix torna a agafar el centre de la ciutat per allà on passa. Òbviament s'ha de tallar el trànsit perquè us he de dir que a mida que han anat passant per escoles i instituts s'ha anat afegint molta gent i ara no puc ni calcular la gent que hi ha perquè n'hi ha moltíssima.
Hi ha criatures, hi ha pares, hi ha mestres, i hem anat parlant amb ells durant la marxa, ja et dic que fa més de dues hores ens hem tingut temps d'anar comentant una mica la jugada i ens expliquen la situació complexa que viuen a les aules. Hi ha altres que no tenim, per exemple, figures de psicòlegs, de personal mèdic, és que al final, en un centre on s'hi mouen 900 alumnes, necessites, no?, molt més que una persona que ha estudiat, jo què sé, economia i que s'ha posat a fer matemàtiques.
Doncs, com us dic, baixem per aquest carrer que ja estem arribant al punt de la carretera nacional. Si hi hagués cap tall, us ho avisaria, us alertaria.
I a tot això hi ha una ventada important ara mateix a Catalunya. I la pregunta és, s'aturaran els trens per aquesta ventada? Imma Soler, Protecció Civil. Ja ens han explicat, ja ens van explicar allà que seria un episodi llarg, que tindria aquest moment, sobretot dijous, de més intensitat i possiblement de cara al cap de setmana també hi hagi algun moment amb molta força i per aquest motiu és pel que anem veient com va evolucionant.
A veure si el podem recuperar. Era un document en el qual ella deia que no es descarta ara mateix que s'anul·lin els trens. Enric Agut, què tal? Bon dia. Hola, Enric. Doncs ni Agut ni greu. No hi és. No hi és, no hi és. El document sonor sí que el tenim. A veure...
Continuem de moment amb normalitat, però hem d'anar seguint la situació per veure quines afectacions pot tenir en el territori. Però veiem la previsió de vent que hi ha, diguéssim que no es descarta res, podríem també suspendre trens. No, no, evidentment, evidentment. Per tant, alerta també del que pugui passar amb els trens si les ventades continuen sent fortes. Ara sí, Enric Agut, bon dia.
Hola, bon dia. Com estàs? Bé? Doncs mira, tinc una notícia a última hora. A veure... S'eleva l'avís de vent, el perill demà, al màxim, al 6, al barbell. És una situació delicada i, doncs, res, de fa uns segons que s'ha actualitzat l'avís del servei meteorològic i és nivell 6. Poques vegades es veu nivell 6 de vent i sobretot a tantes comarques.
És una pertorbació aquesta, que també se li ha posat nom, el Nils, aquesta pertorbació diu Nils, que avança per l'Atlàntic, que aquesta matinada s'apropa pel golf de Vizcaya, a la vegada tenim l'anticicló de les hores que comença a treure el nas i tot fa que hi hagi una diferència de pressió molt gran a l'Atlàntic i que ens afecti de ple. Llavors, a partir d'aquesta nit i matinada el vent es torna a disparar,
I demà tindrem aquestes ventades, per posar xifres, vol dir que el vent pot superar la barrera dels 90 km per hora a moltes comarques. Totes les comarques estan sot avís, no hi ha cap excepció, i en alguns casos és aquest avís vermell. Per exemple, demà al matí, ja a primera hora, de fet aquesta matinada, des de la Garrotxa fins al Baix Llobregat, arribant també a la Catalunya Central, tenim aquest avís vermell. I després, a mig matí, també hi afegim zones del Pirineu. És a dir, que és una situació delicada.
Això vol dir que farà molt bé, és a dir, vent que potser fa molts anys que no veiem, no? Aviam, davantades n'hem tingut, històricament fortes, ara em ve en una situació que va ser molt més forta, la del 2009, el gener del 2009, que va haver-hi aponentada, molt bèstia, que va haver-hi gent que va morir aquí a Sant Boi de Llobregat. No és el mateix, però és una situació també delicada.
És una situació d'aquestes que, bé, s'ha d'activar el nivell vermell, perquè és com avui aquest matí, aquesta matinada, que ha ventat amb força a zones on no estem tan acostumats. I això a partir de quan? De quina hora, Enric, més o menys? Doncs mira, a partir d'aquesta matinada, a partir de les 12, doncs això ja es dispara. Ja al vespre començarà a tornar més, perquè ara el vent mica a mica va a la baixa. Aquesta tarda, a moltes zones, doncs el vent serà fluix o no farà gota de vent, però a partir del vespre, a la que passi un front, es despertarà el vent...
hi anirà més i tirem aquestes ratxes que en alguns casos podran superar amb facilitat també els 100 km per hora, especialment en zones ja més elevades. Però a Barcelona mateix el vent pot superar, hi ha aquesta possibilitat que pugui superar els 90 i el Fabra potser fins i tot més. És una aponentada. El problema del vent de ponent és que entra amb facilitat a tota l'àrea metropolitana de Barcelona, a la Catalunya central...
Ara escoltes ràdio d'Esbert, sintonitzes ràdio d'Esbert, la ràdio de Sant Just, 98.1. Ràdio d'Esbert, 98.1. Ràdio d'Esbert.
Bon dia, passant 11 minuts de les 10 del matí, ara a Ràdio d'Esvern fem la Rambla.
La vaga d'educació convocada per aquest dimecres 11 de febrer no és un fet aïllat ni una reacció sobtada. És el resultat d'un malestar sostingut durant anys dins del sistema educatiu català, que ara esclata de manera coordinada amb el suport de la majoria de sindicats del sector. Les reivindicacions no són noves. Reducció de ràtios, més recursos per a l'escola inclusiva, menys burocràcia, estabilitat de les plantilles i una millora salarial justa.
El que sí que és nou és la sensació que el límit s'ha assolit. La fixació dels serveis mínims, publicada amb només 24 hores d'antelació, ha afegit tensió a una jornada que ja de per si era complexa. Al mateix temps, el moviment del Departament d'Educació, anunciant una possible millora del complement específic a poques hores de l'inici de la vaga, semblava més una maniobra reactiva que no pas una resposta estructural. I és que vincular
Aquesta millora a l'aprovació dels pressupostos, encara en negociació, genera més incertesa que confiança. El professorat i el personal d'atenció educativa reclamen compromisos clars, calendaris concrets i voluntat política real, no propostes condicionades. I és que l'educació és un pilar fonamental del país i no pot continuar sostenint-se sobre la precarització, la sobrecàrrega laboral i la falta de reconeixement.
Quan mestres, docents i professionals de suport surten al carrer, no ho fan només per ells, sinó per la qualitat del sistema educatiu en el seu conjunt. Aquesta vaga hauria de ser llegida com un advertiment. Ignorar-la o minimitzar-la seria un error. Escoltar, negociar i actuar és l'única via per garantir una educació pública, en aquest cas pública i forta, digna i a l'alçada del que la societat necessita. Soc Daniel Martínez i ara comença la Rambla.
I ho fem com sempre, donant un cop d'ull al nostre sumari d'avui.
I avui dimecres 11 de febrer el nostre programa arrenca amb les notícies de Sant Just. Tot seguit també farem un repàs a les portades dels diaris amb Mariona Sales. També a la primera hora a l'espai d'efemèrides, repassarem les efemèrides del dia i també farem un repàs de la previsió del temps amb en Carles Rius per veure com va aquesta previsió que ens va prometre ahir que de moment s'està complint bastant de vent a Sant Just. Ja veiem alguns parcs tancats com el de Can Freixas,
i el de Can Ginestar, però per la resta, doncs, bastanta normalitat. També seguirem el nostre magazín amb l'entrevista del dia, avui parlarem del dia de la dona i la ciència, i tot seguit, espai de vins amb el celler de Can Mata. Tancarem el programa d'avui amb l'entrevista amb Josep Lluís Gil, parlant de la Vall d'Avers, i també amb l'espai Bada Llibres, recomanacions literàries amb Cal Llibreter. Tancarem el programa amb l'associació Gent Gran, que ens visita un cop més als estudis de Ràdio d'Esvern.
Sigueu benvinguts i benvingudes un matí més aquí a Ràdio d'Esvern al 98.fm i al www.radiodesvern.com Soc Daniel Martínez, és un plaer estar amb vosaltres i arrenquem com sempre amb una mica de música. Bon dia!
Bona nit!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà! Fins demà! Fins demà!
Ei, ja t'has llevat? Doncs desperta bé que comença la Rambla. Tres hores de notícies, històries i personatges de Sant Just. I també alguna sorpresa més. Això és el que t'espera a la Rambla. Aquí hi ha de tot. Riures, música i aquella entrevista que et fa pensar Ostres, jo aquest el conec.
De dilluns a divendres de 10 a 1 al 98.ufm i al www.radiodesbend.com. La Rambla, el matí que no s'adorm mai. De dilluns a divendres de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smood jazz, el funk, el soul o la música electrònica més suau.
100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. Hi esperem.
Les teves tardes ja tenen refugi. Soc el Jaume Lies i arribo amb la tercera temporada del Refugi, el programa més fresc, dinàmic i jove de la ràdio, de dilluns a divendres de 5 a 7 de la tarda. T'acompanyarem amb humor, informació i molt bon rotllo. Vine a riure, a reflexionar i, sobretot, a passar-ho molt bé. Sintonitza el 98.1 FM i segueix-nos a les xarxes socials. El Refugi, on les teves tardes se't faran
Molt curtes.
Amb tots vosaltres, Veus de la Parròquia, compartint notícies, actualitat, experiències socials i espiritualitat. Ens pots escoltar dimecres a dos quarts de vuit del vespre amb repetició els dissabtes a dos quarts de dotze del matí. Veus de la Parròquia
Hi ha una cara de la música que sovint no escoltem. A Cara B girem el disc per descobrir històries amagades entre cançons d'ahir i d'avui. Una hora setmanal de viatge sonor, amb relats i emocions que connecten passat i present. Cara B, l'altra cara de la música moderna. No te la perdis.
Manquen vuit minuts per dos quarts d'onze del matí. Nosaltres marxem ara a repassar els titulars de la jornada en Clau Sant Justenca i ho fem amb Mariona Sales, cap d'informatius. Mariona, bon dia. Bon dia, Dani. Comencem, com sempre, destacant aquests tres titulars. Avui parlarem de la reestructuració de les línies L20, L21 i L85 per reduir temps de trajecte al Baix Llobregat. També parlarem de pot la IA tenir un fonament ètic, nova conferència de l'Auge,
amb Montserrat Navreda. I tancarem aquest espai amb la plaça de la Pau, que estrena una pèrgola per guanyar ombra i confort. Arrenquem, com dèiem, Mariona, parlant de mobilitat, parlant de transport. Exacte, i és que els barris de Montesa i Sant Feliu, de l'Hospitalet de Llobregat, reforçaran les seves connexions de transport públic a partir del 16 de febrer, de tant que entrarà en vigor una reestructuració de diverses línies d'autobús per millorar els enllaços entre Sant Jus, Cornellà i l'Hospitalet.
L'actuació té com a objectiu facilitar l'accés a l'estació de Rodalies i a l'LA1 de metro, reduint temps de trajecte i potenciant la intermodalitat. Els principals canvis afecten les línies L20, L21 i L85. La L20 es desviarà pel barri de Montesa amb un recorregut més directe. La L85 augmentarà la freqüència de pas i circularà pel corredor de Can Buixeres. I la L21 modificarà el seu itinerari per baixada a Ramon i Frontera.
fet que permetrà escurçar el trajecte en aproximadament 4 minuts entre Cornellà de Llobregat i l'Hospitalet de Llobregat. Amb aquesta reorganització, Sant Just quedarà connectat amb l'estació de tren i l'1 de metro de l'Hospitalet en menys de 20 minuts, mentre que el servei al barri de Sant Feliu quedarà garantit a través de les línies 1120 i L85. La mesura busca millorar la cobertura territorial i afavorir l'ús combinat d'autobús, tren i metro a l'era metropolitana.
I aquesta primera notícia que tenim de transport, que és una bona notícia perquè al final aquí a Sant Just sovint ens queixem que estem mal connectats amb la resta de la comarca i que costa moure's i que d'alguna manera la gent acaba agafant cotxe. I notícies així sempre estan benvingudes aquí al poble mentre se'ns connecti millor amb transport públic.
Doncs correcte, la implementació d'alguns autobusos, com per exemple la línia L21, que va arribar fa un temps al nostre municipi, ajuden, faciliten accedir millor a la resta del Baix Llobregat. Nosaltres ara tenim una connexió que és molt més forta que la de fa uns anys i en aquest cas seguir mantenint això, ja que no tenim tampoc ni metro ni rodalies, en aquest cas...
garantir la cobertura al Baix Llobrecat gràcies a aquesta xarxa d'autobusos i també veient el panorama amb mobilitat i tota la crisi ferroviària que està al peu del canó aquests dies, sobretot pel que fa a Rodalies, és d'agrair tenir una xarxa d'autobusos fiable, consistent i que també passi per Sant Just. Passem a més qüestions, marxem a parlar també de cultura avui, Mariona.
Exacte, parlem de la pròxima conferència organitzada per l'Aula d'Extensió Universitària de la gent gran d'Esplugues i Sant Just, que porta pel títol «Tot la intel·ligència artificial tenir un fonament ètic?» i anirà a càrrec de Montserrat Navreda, professora de Dret Constitucional de la UIC, i tindrà lloc, com cada setmana, el dijous 12 de febrer a les 6 de la tarda a l'Auditori de la Residència de la Mallola.
La sessió abordarà els reptes ètics i jurídics de la intel·ligència artificial, analitzant si el desenvolupament tecnològic pot sostenir-se sobre principis normatius sòlids. Nebreda plantejarà una reflexió sobre els límits legals, la responsabilitat i l'impacte social d'aquestes eines emergents, així com el paper del dret constitucional davant dels nous escenaris digitals. És un acte obert a tothom, amb entrada gratuïta pels socis i sòcies de l'Aula d'Extència Universitària i una aportació de 5 euros per a les persones no associades.
Molt bé, doncs també recordem que aquesta auge d'aquest dijous també coincidirà amb la inauguració de l'exposició de Miracle Serra en el mateix espai, en el mateix recinte de l'Auditori. S'inaugurarà l'exposició amb les obres de Miracle Serra a Pla de Vall, l'artista Sant Justenca, que ha cedit aquestes obres durant un mes aquí en aquest espai de l'Auditori de la Mallola. Passem a més qüestions, marxem a parlar també d'urbanisme, Mariona.
Exacte, i és que l'Ajuntament de Sant Jús ha instal·lat una nova pèrgola a la plaça de la Pau, que és una actuació finalitzada aquest febrer, amb l'objectiu de generar ombra i millorar el confort de l'espai durant els mesos d'estiu, sobretot. La intervenció inclou la col·locació de l'estructura a la zona central de la plaça, creant un nou espai d'estada protegit del sol, i l'actuació busca afavorir l'ús quotidià de la plaça i adaptar-la a les altes temperatures.
Els treballs també han incorporat llambordes noves i la plantació d'arbostiva i plantes amb feladisses als perterres, completant la millora de l'entorn immediat. I doncs bé, tenim aquesta nova pèrgola que realment a la plaça de la Pau sí que feia falta perquè si agafaves un dia de sol potent, que a l'estiu en solen ser moltíssims,
no tenies lloc on posar-te a l'ombra. Abans sí que hi havia el centre on hi havia totes les palmeres, que, clar, les palmeres feien ombra, però les van haver de treure, si no m'equivoco, perquè estaven mal altes. I ara, clar, les han substituït per uns arbrets, per uns arbustos baixos que, clar, no fan ombra per poder-hi estar. I la plaça de la Pau havia quedat completament sense... tota a la intempèrie. I ara, doncs, mira, com a mínim hi ha aquesta pèrgola que...
que tampoc és que agafi un tros gaire gran, la veritat. Estem parlant de les pèrgoles de fusta que s'han instal·lat als bancs o estem parlant d'una altra? Sí, exacte. Ah, val, d'acord. Vull dir que sí, que agafen un parell de bancs, crec, si no m'equivoco, i que fan una mica d'ombreta, sobretot a la zona on pugui estar la gent asseguda, però al final és un trosset petitó i la plaça és enorme.
Permeteu-me la crítica. No és que faci massa aquesta pèrgola de fusta. Les he vist passant per la plaça de la Pau.
I certament nosaltres que fem moltes accions allà al voltant de la plaça de la Pau, és a dir, al final també com a Sant Justencs i Sant Justenques hi passen moltes activitats i allà tenim un escenari molt xulo en el qual s'hi podrien fer més cosetes.
a l'estiu sobretot, si no toquen el sol, perquè realment fa molta calor i a hores punta és bastant impracticable. Però no sé si és aquesta l'última de les actuacions, és a dir, no sé si hi haurà alguna actuació una mica més sostinguda en el temps que permeti tapar amb més rigor tota aquella zona, però de moment el que tenim és el que comentaves, que estàs
dues pèrgoles de fusta que estan tapant el sol o que ajuden una mica a pal·liar el sol a la zona dels bancs, no? Sí, exacte. Doncs estarem pendents, però tenint en compte que allà s'hi fan moltes activitats, esperem que hi hagi una acció una mica més...
arriscada per part de l'Ajuntament per tal de poder pal·liar l'ombra. Perquè també, si no m'equivoco, la plaça de la Pau està ara només en el primer procés d'obres fet. Crec que hi ha un altre procés que s'ha de fer a la part de dalt, però bé, que recordem que...
que la plaça de Pau es va fer una reforma fa poc, però si no vaig errat, hi ha una altra part de la plaça que queda encara per reformar. Sigui com sigui, pendents també del que vagi passant en aquest espai del nostre municipi. Hem començat parlant avui a l'espai de titulars sobre la reestructuració de les línies L20, L21 i L85 per reduir temps de trajecte al Baix Llobregat. També hem parlat
de la IA, si pot tenir fonament ètic, amb la nova conferència de l'AUGE amb Montserrat Navreda, i hem tancat l'espai de titulars amb la plaça de la Pau, que estrena una pèrgola per guanyar ombra i confort. L'actuació incorpora paviment nou i vegetació per millorar l'espai públic a Sant Just d'Esbert. Nosaltres fem una petita pausa i tornem de seguida. Els dimecres a les 10 de la nit fabricants de cançons.
Un programa de converses amb artesans de la paraula cantada. Amb persones que a prop nostre fabriquen aquests artefactes poèticomusicals que ens fan viatjar. O bé amb persones que n'analitzen la seva alquímia.
Fabricants de cançons, una hora conversant, sense presses, com si estiguessin prenent una copa sobre cançons. Aquí, a Ràdio Desver, a un 98.1 de la freqüència modulada. Un programa conduït i realitzat per qui us parla. Meneu gauzats. A Sant Just, el comerç, la restauració i els serveis de proximitat treballen amb il·lusió per créixer i donar vida al poble.
Sense anar més lluny, sis eixos comercials amb botigues, serveis i restauració que et fan la vida més fàcil. Barri Centre, Barri Nord, Barri Sud, Maslluí, Carretera Reial, Camp Mogolet i Dualden, Torreblanca. Descobreix-los i et dona suport al comerç local. Sense anar més lluny, comerç, serveis i restauració de Sant Just d'Esberra.
A Catalunya treballem en diverses mesures perquè tothom pugui disposar d'un habitatge. Oferim ajuts perquè els joves puguin fer el pas. Construïm habitatges amb protecció perquè les famílies tinguin espai per créixer. I limitem els preus del lloguer per facilitar-hi l'accés. Perquè cada cop més persones ens puguem sentir a casa. Informa't d'aquestes mesures i ajuts a habitatge.gencat.cat Generalitat de Catalunya. El govern de tothom.
Des de Càritas Sant Just oferim un espai de trobada per conversar i compartir. Si et ve de gust una estona de companyia, vine al Cafè de les 3. Estarem tots els dimarts fins les 5 de la tarda, al carrer Bonavista, número 113. Càritas Sant Just. Us hi esperem. És una garantia escollir una empresa adherida al sistema arbitral de consum.
En cas de robatori o furt del mòbil, informeu l'operador, faciliteu-li el número d'email i feu la denúncia als Mossos d'Esquadra.
Trobareu més informació a consum.cat o bé truqueu al 012, Agència Catalana del Consum, Generalitat de Catalunya. Vols obrir els contenidors d'orgànica i resta amb el mòbil? BitPaid, l'aplicació que et permet obrir els contenidors de Sant Just amb el mòbil. Amb BitPaid també podràs consultar les teves obertures, comunicar incidències a l'Ajuntament i obtenir informació sobre residus.
Descarrega't ja l'app gratuïta BitPaid per a Android i Apple i descobreix tot el que et pot oferir. A Sant Just, canviem així. Ajuntament de Sant Just d'Esvern.
Sabies que al teu municipi tens el servei d'ambici? Bicicletes 100% elèctriques per connectar amb el transport públic i que el teu viatge sigui millor. Mou-te de manera sostenible pels 15 municipis de l'àrea metropolitana de Barcelona. Per moure't bé, millor amb bici. Dóna't d'alta ara a ambici.cat. Nicotina, arsènic, cianur, poloni 210, neftalina, botà, quitrà. El fum del tabac perjudica també la salut dels qui no fumen.
Fem un entorn lliure de fum per a tothom. CanalSalut.gencat.cat Generalitat de Catalunya Doncs jo no separo la brossa. Em fa mandra. Tu sí? Esclar. Marcel, cada cosa em toca, eh? Esclar. Reciclar és massa evident per no fer-ho. Envasos de cartró i paper, el contenidor blau o el covell del porta-porta. Generalitat de Catalunya. Sempre endavant.
Treu la llengua. Treu la llengua fora, al carrer.
És clar que s'ha de treure la llengua, però com puc treure la llengua? Com trec la llengua al carrer quan la persona amb qui parlo no treu la llengua? O a la feina, a l'escola, a la universitat, quan a les aules i a les sales de reunions ningú treu la llengua? Com trec la llengua a les xarxes comentant i compartint si la gent m'insulta per treure la llengua? O a internet, quan els cercadors no m'entenguin però jo vulgui continuar traient la llengua? Entra ja a la guia de l'activista pel català i descobreix tot el que pots fer per la llengua.
I ara, portades de diaris. I encetem un nou espai, encetem les portades dels diaris. Aquesta hora, quan passen sis minuts de dos quarts d'onze del matí, arrenquem aquesta secció. Tots saludant també una nova veu que s'incorpora al matí d'avui aquí al 98.fm. Jaume Lies, bon dia. Bon dia, Dani. Com estàs? Bé, molt bé. Content d'estar també avui als matins.
I escolta, feia molt que no em passava per aquí i tenia ganes, eh? T'hem trobat per aquí fent feina a redacció i dic, espera que aquesta és la meva, que entri i que ens ajudi a fer les portades al diari. Gràcies. Encantat, encantat. Estupendo. Doncs Mariona, arrenquem com sempre amb la portada del diari ara.
Doncs el diari ara obre en planificació del territori. Diu que el nou pla urbanístic metropolità preveu 220.000 pisos més. El marc aprovat per l'àrea metropolitana, que d'arribar al 2050, substitueix el pla general metropolità del 1976. El document identifica 16 zones de creixement, la majoria els eixos del Llobregat i del Besòs.
En fotografia principal, parla de Cuba que afronta el col·lapse energètic. Les restriccions a la importació de cru veneçolà han deixat Cuba sense combustible pels avions, que es veuen obligats a anar a la República Dominicana a proveir-se'n o a quedar-se estacionats a l'Havana sense poder enlairar-se.
Altres notícies d'avui del diari Ara. Veiem que els docents van a la vaga per reivindicar una millora de les condicions laborals i a l'aula. I també que el govern vol reobrir tots els trams de Rodalies en dues setmanes. Passem també a política espanyola. Somar obvia Rufiani, reedita la coalició a l'espera de Podem. I tanca portada avui el diari Ara parlant de Junts, que planteja endurir l'accés a la renda garantida de Ciutadania.
I passem a més qüestions. Marxem a la portada vermella de la jornada d'avui. Passem al periòdico, Jaume. Doncs el periòdico titula en primera plana l'acord de la Unió Europea i Marroc preocupa el sector agrícola més que Mercosur. Les importacions de tomàquet marroquí a Espanya creixen un 269% en l'última dècada mentre la producció...
L'article local cau un 31%. Els tractors també tornen avui a Madrid com a protesta pels últims tractats internacionals. També la fotografia del periòdico d'avui és vestigis amb set segles d'història. Les obres del futur cap del Raval destapen per sota una capella de la Misericòrdia, un jaciment qualificat d'excepcional pels arqueòlegs. També tenim una dada important...
que és que la meitat dels vianants diuen que senten estrès quan passegen per Barcelona. No sé si a tu et passa això. Home, la veritat és que sí. No sé si us passa a vosaltres, però a mi la ciutat com tal em fatiga allà. Ja ha arribat un moment que és que no pots passejar tranquil. I ara que diuen que tot el tema de la mobilitat està fatal, vull dir que des que tenim el caos ferroviari la gent decideix anar en cotxe a la feina i és un caos, jo ja ni m'atreveixo a baixar. Mariona, tu què opines? Jo odio Barcelona.
Ja us ho dic. Jo és posar un peu a Barcelona i de cop i volta noto que em faig gran, saps? I totalment identificada amb aquest titular perquè jo m'estresso. Ja sigui amb cotxe, ja sigui ben de caminar, agafar transport públic...
és que el bé que estem aquí a Sant Jus i tranquils i a més a mi ja ho he dit molts cops que a mi em fa ràbia quan a fora de l'àrea metropolitana li dius a algú d'on ets i per ells passa de ser automàticament de Barcelona i és tu que ets de Barcelona no perdona jo no soc de Barcelona jo soc del Bas Llobregat soc de Sant Jus i jo a Barcelona l'ho diu igual o més que tu a mi no em pot dir el mateix a mi quan em toca en el centre fatal o encara amb poques ganes
Clar, perquè has d'estar pendent que no et robin el mòbil, que no... Jo amb això dels robatoris sóc molt poc patidora, he de dir, eh? A mi només m'estressa que hi ha molta gent. Jo és que vaig patir un furt fa temps i és allò de dir... Clar, no, a mi mai m'han robat. Se't queda el mal cor, saps? Mai m'han robat i pràcticament no conec a ningú que li hagin robat per Barcelona. I llavors per això és una por que jo no tinc. Però jo és que hi hagi tanta gent... O sigui, no estem acostumats aquí, Sant Juve estem molt tranquils.
No, no, totalment. I que hi hagi tanta gent, no, no, no. Sí, sí, no, la veritat és que la calma que tenim aquí estem a... Envejable, envejable. Sí, envejable, envejable. Estem a un re, a un re de Collsalada. A un oasis, eh? A un oasis, sí, sí. Però és que, a més, també marxes en un moment a Collsalada, vas a donar un tom si estàs una mica estressat i ja està. En canvi, Barcelona és un caos últimament.
Doncs això Dani ho diu, un estudi del RAC, que revela que 8 de cada 10 vianants veuen el patinet com el vehicle més perillós. Això és una altra carpeta que hauríem d'obrir un dia. Aquí a Sant Just sí que passa una mica això, que la gent també amb el tema del patinet, sobretot depèn de quines hores i quines zones de Sant Just...
Van els patinets que semblen motos gairebé. Sí, sí. Doncs sí, sí. A més, aquestes ja porten una... Sembla que portin cilindrada i tot. Però bé, continuarem amb els titulars i una notícia en clau més política i és que Aliança Catalana finalment es presentarà a les eleccions municipals sota la seva pròpia marca, eh? Que s'havia comentat si ho faria amb marques pròpies, amb marques dels propis municipis. Finalment apostaran per amb tot. Van amb tot i van amb la seva marca. A veure qui són just. A veure què passa.
A veure què passa, si ja es presenta o no. De moment no tenim un grup d'aliança catalana com a tal, però encara queda un anyet i un mes, no un parell de mesos, i pot passar qualsevol cosa. El taulell polític, per això, Mariona, es començarà a moure a partir del setembre, que recordem que nosaltres estarem molt pendents des d'aquí, des de Ràdio Desvem.
sigui jo el que estigui al capdavant o qui estigui, però estarem molt pendents i ho seguirem perquè a partir del setembre comença a morir tot el taulell polític amb la creació de les llistes, amb la creació també de nous partits si s'escau, etcètera, molt pendents.
I bé, més qüestions al Camp Nou. Sí, acabem amb la clau esportiva i és que el Camp Nou funcionarà amb la seva pròpia energia a partir del 2030. Això, per tota la instal·lació fotovoltaica que s'està fent al Camp Nou, es preveu que el 2030 sigui completament autònom. Molt bé, doncs gràcies Jaume, seguim amb més portades, marxem ara a la portada de La Vanguardia, Mariona.
Doncs la Vanguardia obre amb el debat territorial i diu que l'energia renovable es repartirà per Catalunya per evitar bloquejos. La Generalitat ha obert un procés participatiu amb totes les comarques per proposar una implantació més equitativa de parcs eòlics i solars. En fotografia principal, marxem a Estats Units, diu la lluita de les víctimes del cas Epstein.
Teresa Léger, congressista demòcrata, s'abraça al germà de Virginia Giuffre, que és víctima del cas Epstein, que es va suïcidar el 2025. Diu que Giuffre dona nom a la proposició de llei per impedir que prescriguin els casos d'abús sexual. Ahir es va saber que la Casa Blanca va censurar noms de sis abusadors i va deixar exposats els d'algunes víctimes els documents divulgats.
I veiem aquest moment en què Teresa Léguer s'abraça el germà de Virgina Jufre amb fotografia, celebrant aquestes proposicions de lleis que es volen començar a tirar endavant per evitar que prescriguin els casos d'abus sexual.
Altres notícies de la Vanguardia veiem que l'executiu prohibeix a les elèctriques fer ofertes per telèfon, que els usuaris podran contractar tarifes amb diferents comercialitzadores alhora. També parla de punt mort a Extremadura pel pols entre el PP i Vox, en espera d'Aragó, i també que el Parlament Europeu avala el model meloni de deportacions.
Passem a parlar de Barcelona, la mateixa notícia que mencionaven al periòdico, que els vianants se senten insegurs, sobretot pels patinets, i apareix en fotografia un noi anant amb patinet, i parlar també de l'avantguàrdia del centenari dels cinemes verdis, que fan anys amb una pel·lícula. Tanquem portada avui de l'avantguàrdia parlant de sous i ràtios, i diu que els mestres catalans van a la vaga avui.
Important, això, eh? Doncs sí, la veritat, també hem obert el programa amb aquesta notícia a l'apartat de l'editorial i realment creiem que és una qüestió per la qual hi hem de posar focus aquests dies, sobretot als mitjans de comunicació, per veure com es mou, perquè l'educació d'un país és de les qüestions més importants. És la base del país. Totalment. Passem a més qüestions. Marxem al punt avui, Jaume. Doncs el punt avui, en canvi...
Comença la seva portata amb una notícia molt diferent, que no ha comentat cap altra dels diaris, i diu que Esquerda és el model mix de bombers, les demandes judicials de 410 voluntaris, posa sobre la taula la vigència o no d'un sistema singular català que funciona. Això és el que titula el punt avui i avui. Doncs reivindica una mica les demandes constants del col·lectiu de bombers, que recordem sempre està una mica...
que no té les millors condicions laborals que podria tenir. Molt bé, seguim amb més qüestions, Jaume. I tant, seguim. I mecànica de la caiguda. Al Parlament, debat sobre l'ascensor social mentre desallotgen el sensellar. Recordem que això ve relacionat amb els sensellars de Montjuïc, que estan sent desallotjats aquests dies a Barcelona. Seguim també amb més notícies, en clau de crònica. Se m'està fent això, m'està fent unes complicacions. Anem amb...
Les dones deixen petjada en la ciència, que és el que tu comentaves, no, Dani? Que avui és el Dia Internacional de la Dona i la Nena a la Ciència, una efemèria també important. I per últim, els Verdi de Sala de Barri a Catedral Sinafila, el que comentava també la companya Mariona...
I per últim, en clau esportiva, la porta diu adéu a Hansi Flick i la plantilla ja com a precandidat. El president ha sortit i es mostra molt agraït i també surt emocionat. Recordem també que en aquesta mateixa portada trobareu l'entrevista a Ricard Jornet, emprenedor i impulsor de SobMobilitat. En una cita seva diu no cal que les famílies tinguin tres cotxes a casa i també s'atonen avui l'Observatori Municipal a Palamós, el tresor dels Palamossins. Déu-n'hi-do, quin gentilici.
Entrevistes a l'alcaldessa Maria Puig i a la cap de l'oposició Maria Teresa Ferrés. I amb això tanquem la portada del punt avui. Què t'ha agradat això de fer les portades, Jaume? Sí, sí, la veritat és que és xulo, això. A més veus una mica de tot, que també està molt bé per començar el dia. Sembla que ho ha complicat una mica la web aquesta perquè no em deixava veure les notícies.
Companys del Punt Avui són bastant engenyosos a l'hora de generar els seus continguts. A vegades costa una mica, perquè barreja molts temes en una mateixa notícia i a vegades és una mica complex, doncs entendre del que estan parlant i també sabeu transmetre a l'audiència del 98.fm. Però sigui com sigui, moltíssimes gràcies, Jaume, per passar pels micròfons de Ràdio d'Esvern. Et deixem treballar, perquè si més no, tu has vingut aquí a fer un programa, que és el teu, El Refugi. Què podrem escoltar avui, El Refugi?
A veure, que poden escoltar avui el Refugi, doncs, com sempre, els dijous, Futcat, amb el Víctor Cortines. Avui estem a dimecres, eh, Jaume? No t'avancis el comentari, sisplau. No, no. Jo no dic, és igual. Jo encantava, eh, que siguin dijous ja. Jo no m'havia donat. T'ha dit dijous, jo dic, ah, sí, dijous. No, no, tenim el Cortines per aquí.
No, no, doncs dimecres, dimecres tindrem el món del vi amb el Jordi Clavero, que és una secció dedicada al món del vi, evidentment, i continuarem amb curiosites del motor, amb els nostres estudiants de l'APS, que és d'aquí de l'Institut de Sant Just, i per últim acabarem, bueno, encara està una mica pendent, ho veurem, amb una sorpresa. Escolta, no ens pots deixar així ara, amb l'aia a la boca, però digue'm una cosa, el Jordi Clavero, no sé si ho saps, ahir te'l vam robar una mica. Sí, sí, sí, ho vaig veure.
Ens el deixes, no? I tant, i tant. El Jordi, si vol col·laborar amb tu, no té cap clàusula d'exclusivitat. Ahir vam estar amb el Saller Cripta, que va venir la gent a aturar allò, ens ho vam passar molt bé. El que si dones i em permets, dijous el Refugi fa 100 programes. Hombre! És una xifra bonica. Felicitats, no? Sí, sí, sí. 100 programes, Déu-n'hi-do. Passa el temps volant. Però jo em vejo, eh? La gent que compta els seus programes, jo no he sigut capaç mai. Jo al programa 5 ja me l'oblido. Jo no tenia ni el temps que porto. Quants informatius? Quants informatius?
No saps quant temps portes aquí, Mariona? Ho hauria de comptar i seria fàcil comptar-ho, però... Si surts cada dia i ja està, no? Saps que hem de fitxar, no, ara? S'ha de fitxar, eh? S'ha de fitxar, s'ha de fitxar. Sí, cada dia. Quina angoixa, ja patia per tu, ja patia per tu. Doncs bé, Mariona, ja us acomiado moltíssimes... Bé, us acomiado del programa, no de l'emissora. Enteneu-me. Enteneu-me.
Ves comptant els dies, Mariona, que avui és l'últim. Exactament. Et resultarà fàcil comptar. Vinga, va, una abraçada. Nosaltres seguim perquè tenim efemèrides, tenim moltes coses més abans d'arribar a les 11 del matí. Fins ara.
Bona nit.
Tu combinas con el mare, ese bikini se ve fenomenal
Bulo me volvió un teco, eh. Micro, dosi, rola, oxi. Regresando el sol y veo el glossy. Ya yo le disto la posi. Shampoo de coco. Llame su valet. Me vuelve loco desde el carro hasta los pedales. Digo quiero despertar. Hacerlo después de fumar. Ya no tengo na' que buscar. Algo fuera de aquí. Tú combinas con el mare. Ese bikini se ve fenomenal. No hay gravedad que me pueda elevar.
Fins demà!
Fins demà!
Doncs seguim avançant el nostre magazín i seguim sumant veus perquè avui estic aprofitant a tothom a qui veig per aquí per l'emissora, pels estudis, i realment no passeu a prop de la ràdio perquè si no us enganxaré. Víctor Cortines, molt bones, bon dia, com estàs? Bon dia, ben i com estàs? Estaves aquí a la redacció, t'hem pillat, i aquí estàs a dir. M'heu agafat i ja m'heu reciclat una miqueta, no?, que diria...
Home, és el que li deia el Jaume, que al final també em fa il·lusió coincidir amb vosaltres. Jo he estat dos anys al capdavant del refugi i, clar, al final molts dels col·laboradors els compartim i també tenia ganes de coincidir amb vosaltres de nou. En aquest cas, avui és el Víctor Cortines, que ens acompanya també a l'Espai de les Efemèrides.
Molt... Bueno, un plaer estar aquí amb tu al final. I bé, doncs aviam si com a mínim pots ser una miqueta més ric també avui el programa. Ho esperem, ho esperem. Amb tantes veus també. Això és el que esperem de tu avui, eh? Que sigui més ric el programa. Bé, comencem, comencem si et sembla amb la primera efemèride, perquè tal dia com avui, 11 de febrer, però hem de marxar, en aquest cas, l'any 1990, tenim una efemèride bastant interessant.
Doncs sí, perquè Nelson Mandela va ser alliberat en el seu moment pel govern sud-africà del president de Kierke després de passar 27 anys a la presó Déu-n'hi-do, eh? Déu-n'hi-do, al final, o sigui, molts anys allà de la presó també és com... és molt de tortura, al final, per una persona també i per una persona tan pacífica com era ell
Totalment, una persona que va lluitar pels drets humans, que va lluitar pels drets del seu país, de la seva nació, i que en aquest cas... I acaba rebent aquest càstig immerescut. Sí, sí, totalment. I tu que ets molt cinèfil, que jo sé que t'agrada molt el cinema i que a més també t'agrada molt l'esport, no sé si has vist la pel·lícula Invictus. Sí? Sí, sí, sí. Molt xula, molt xula. A mi personalment té molt bones crítiques per mi, sí.
Sí, sí, és una adaptació del llibre de John Carlin, en aquest cas en situ l'any 1990, després d'haver estat posat en llibertat Nelson Mandela, quan en aquest cas arriba la presidència del seu país i decreta l'abolició de l'Upperheit. L'objectiu era arribar a dur a terme una política de reconciliació entre la majoria negra i la minoria blanca.
L'any 1995, la celebració a Sud-àfrica de la Copa Mundial de Rugbi, va ser l'instrument utilitzat pel líder negre, en aquest cas, per construir la unitat nacional. Una pel·lícula molt interessant, que si no l'heu vist us la recomano, pels fans de l'esport, pels fans de la política i pels fans també de les biografies, que en aquest cas han relatat la història, com dèiem, d'Anelson Mandela.
I marxem a una altra famèlida. Doncs sí, perquè aquesta sí que és una miqueta més actual. L'any 2020 l'OMS bateja amb el nom la Covid-19 la malaltia del coronavirus de Wuhan. Això ens pilla més a prop. Més a prop. Tu què feies el 2020? Doncs mira, el 2020, a part d'estar bastant exemptat per la notícia que a tots ens va tastocar a tots al final...
d'adolescència, eh? Si no per la notícia. És a dir, l'adolescència també exalta una mica, no? Bueno, és que eres adolescente d'aquell moment, no? Encara, encara, encara. Jo ara tinc 25. Eres un muchachito. Eres un muchachito. Bueno, en fi. Tu ets un muchachito al final. Sí, sí, sí. Tu també, Dani. Jo també, jo també. Sí, sí. És la vida, és la vida. I la vida què? Estava a casa amb els meus pares, amb la meva germana, i dius, ostres, no t'ho creus, aquesta situació? Perquè és impensable no sortir de casa, no socialitzar, no veure-te amb els teus amics, amb la teva família...
És una sensació molt rara al final i que va viure com es podia al final.
Doncs sí, doncs sí, doncs sí. Jo me'n recordo que per aquestes alçades, clar, el virus començava, diguéssim, a agafar ja una notorietat. Sí. Ja el virus ja començava, diguéssim, a agafar força. Encara no estava, diguéssim, fort a Espanya, però ja estava entrant. I en aquest cas, doncs, clar, la por començava també a envair-nos. I allò que havia de ser, doncs, 15 dies de descans de l'escola o de la universitat o del que fos... Sí.
es va convertir en gairebé tres mesos d'agonia d'estar tancats a casa i de no saber ben bé què fer amb les nostres vides, no? Perquè al final, clar, nosaltres, i a més aquí, a casa nostra, nosaltres som uns éssers socials. Aquí a Catalunya, a la cuna del Mediterrani, som éssers molt socials i que ens agrada molt, doncs, això, socialitzar, anar a veure un partit de futbol, sortir... Al cine, per exemple. Exacte, al cine.
fer una escapada a la muntanya, etc. Al final, tot això no ho vam poder fer, ho vam deixar de fer i, clar, ens vam tancar a casa durant molt de temps i després també la crisi que ha afectat moltíssim, la crisi de la Covid-19 fins arribar als nostres dies gairebé. I bé, doncs amb això ja, si et sembla, anem tancant aquest espai que ens queden pocs minuts. Destaquem també algunes qüestions com, per exemple...
Algun naixement, en aquest cas també si marxem al calendari trobem que l'any 1963 José María Vaquero, futbolista i entrenador espanyol, naixia tal dia com avui, l'11 de febrer del 63. I també Steve McManaman, el jugador de futbol britànic que naixia tal dia com avui de l'any 1972.
I res, marxem al Dia Internacional, marxem avui en aquest cas a la celebració d'avui 11 de febrer, perquè tenim una celebració en el calendari bastant especial. Molt important, perquè avui és el Dia Internacional de la dona i la nena a la ciència. I avui ho celebrarem també aquí al magazín de matins de la Ràdio d'Esbem, a la Rambla, amb l'entrevista del dia.
amb el Dia de la Dona i la Ciència. Ho farem amb alumnes de l'Institut Sant Just i també amb professionals del sector. Farem una petita pausa, Víctor, però abans, si et sembla, anem a fer un cop d'ull molt ràpid al temps del dia d'avui.
Avancem una mica la previsió per avui. Avui tenim un dia de sol amb núvols, ben deponent que bufarà fort, sobretot al matí, temperatures cap amunt. Podem arribar a tocar els 20 graus centígrads al migdia. Ara tenim 16 graus. Aquesta notícia l'actualitzàvem a les 8 i 10 del matí. Per tant, ens devem estar en moment amb aquesta temperatura, aproximadament, amb aquestes xifres.
Ja també hem tingut un cop màxim de vent de 62,6 km per hora, ho comentàvem ahir amb en Carles, que aquests dies hi haurà molt de vent. Per demà aquest vent de ponent serà molt destacat, amb cops superiors de 80 km per hora, també farà sol, l'ambient serà plenament primaveral i la màxima baixarà un pèl, però estarem per sobre dels 17 graus centígrads a la tarda.
Arribaran molts núvols i afluixarà el vent perquè ens arriba un front fred que baixarà i això farà baixar la temperatura, ens tornarà l'hivern i portarà precipitacions bona part de divendres. És a dir, demà tindríem un dia bastant primaveral, divendres ja tornaríem a l'hivern i al cap de setmana sembla que farà sol i fred.
Com dèiem, aquesta informació la trobareu actualitzada cada dia a web www.radiodesbem.com Víctor Cortines, gràcies per acompanyar-nos en aquest tram del programa, que tinguis molt bon dimecres i que vagi molt bé de setmana. Igualment que vagi molt bé de setmana. I amb vosaltres, petita pausa per bolletins, tornem de seguida.
de trànsit a una desena de dies de la xarxa viària i aquest migdia hi ha convocades diverses manifestacions arreu del país. A l'espera de les dades que puguin facilitar els sindicats, l'única xifra que ha arribat de moment és la del Departament d'Educació, que rebaixa amb dades molt provisionals encara el seguiment d'aquesta vaga a un 12% dels treballadors. Amatero, mestres i professors tallen aquesta hora a la Nacional 2. Marta Vallès, bon dia.
Hola, bon dia. Sorolla, xordador a la porta de la seu territorial d'educació al Maresme. Xiulets, tambors i crits amb consignes com ens assobra vocació, ens falta en mans la manifestació que començava a les 7 del matí tallant la C32 i que després ha baixat pel centre de la ciutat fins aquí a la carretera Nacional 2 que ha estat tallada durant 15 minuts. Fa un moment que s'ha tornat a reobrir el trànsit. Ara la manifestació s'ha començat a dividir
Perquè hi ha gent que es queda aquí a Mataró i d'altres que agafen el tren per anar a la manifestació de Barcelona. Els docents ens explicaven com viuen el que ells consideren una manca de recursos a l'aula. Hi ha altres que no tenim, per exemple, figures de psicòlegs, de personal mèdic. És que al final, en un centre on s'hi mouen 900 alumnes, necessites, no? Molt més que una persona que ha estudiat, jo què sé, economia i que s'ha posat a fer matemàtiques. Marta Vallès, Catalunya Ràdio Mataró.
Més notícies, Natàlia Ramon. La vaga de mestres i la crisi de Rodalies també han marcat la cessió de control al govern de la Generalitat. L'oposició assegura que la protesta d'avui és una demostració més que el país ha col·lapsat i l'executiu lamenta que es vulgui dibuixar un escenari apocalíptic que no és real i que treballen per atendre les demandes dels col·lectius. Parlament, Albert Prat, bon dia. Atenció, Albert Prat.
Sembla que no està disponible l'Albert. Reprendrem aquesta informació. Doncs mentrestant, mira, sembla que ara sí que tenim l'Albert Prat des del Parlament, que ens explica com ha anat aquesta sessió de control amb la vaga de mestres i també la crisi de Rodalies com a protagonista. Endavant, Albert.
Què tal, bon dia? Sí, crítica gairebé unànima de l'oposició contra la gestió del govern enmig d'una tempesta perfecta perquè al caos ferroviari s'hi ha ensumat la manifestació dels pagesos de la setmana passada, la vaga dels docents d'avui i l'aturada dels metges de la setmana que ve. Mònica Salés de Junts, Josep Maria Jové d'Esquerra, Pilar Castillejo de la CUP i la resposta del conseller Albert Dalmau que substitueix el president. No és coincidència, és una mala manera de governar.
Tots aquests col·lapses dels serveis públics són culpa de la manca de sobirania que patim. Tenen un país que ara mateix els està caient a trossos i quan no col·lapsen els tres els col·lapsa l'escola. No correspon aquesta descripció apocalíptica que fan del país amb la realitat i crec que tampoc ens fem un bon favor com a Catalunya.
Albert Prat, Catalunya Ràdio Parlament. I del Parlament al Congrés, on hi ha en marxa la compareixença de Pedro Sánchez pel caos ferroviari. El president del govern espanyol defensa que el sistema és segur i demana no crispar ni desinformar la societat, però el PP eleva el to i l'acusa directament de ser el responsable de les morts de Damuz a Còrdoba i de Jalida i l'amenaça d'acabar els tribunals. A Madrid, amb la connexió a punt, tenim la Tania Tàpia. Bon dia.
Sí, hola, bon dia. Tres setmanes després dels sinistres, cara a cara al cuglès entre Sánchez i Feijó per la crisi ferroviària. Sánchez assegura que l'accident de la Muz no es podia evitar i promet totes les millores que calgui perquè no torni a passar, però demana no causar crispació. La xarxa diu, és segura. Però pel líder popular, Alberto Núñez Feijó, no són accidents, sinó negligències continuades. I augura que seran els tribunals els que acabaran exigint responsabilitats al govern espanyol.
Sánchez encara no ha entrat al detall del caos de Rodalies a l'espera d'escoltar abans què li diuen Esquerra i Junts. Tania Tàpia, Catalunya, Ràdio Madrid.
El Tribunal Constitucional fa un pas més per amnistiar Carles Puigdemont. La Fiscalia i l'Advocacia de l'Estat ja han presentat els seus escrits i demanen al Tribunal que avali l'amnistia per la malversació. Fan valer que l'expresident no es va enriquir personalment amb l'1 d'octubre i acusen els jutges del Suprem de fer una interpretació arbitrària i irracional de la llei per no aplicar-la.
El Constitucional té previst resoldre el cas de Puigdemont i els exconsellers. Aquesta primavera tan bon punt, la justícia europea dicti la primera sentència del cas. L'última paraula, però, per amnistiar-lo, serà la del Suprem.
A partir d'aquesta mitjanit, el Servei Meteorològic de Catalunya alerta d'avantades molt fortes amb una alerta màxima de nivell 6 sobre 6 en una quinzena de comarques. Les ratxes de vent poden ser de més de 90 km per hora, sobretot en les comarques centrals de Catalunya, des de la Garrotxa fins al Baix Llobregat, on es concentra gran part de la població. El subdirector de programes de protecció civil ha avisat al Matè de Catalunya Ràdio que els vents de demà seran exponencialment forts i que caldrà seguir les recomanacions de les autoritats.
cada ciutadania ja pensar en demà, és que és un dia complicat en el qual la recomanació és evitar al màxim possible tota aquesta mobilitat i tota l'activitat a l'exterior, especialment en el medi natural forestal, parcs i jardins, zones on sabem que poden haver-hi problemes importants.
Esports, Marcos García. El davanter Brasilia de Rafinha segueix en dubte per jugar demà a l'anada de les semifinals de la Copa contra l'Atlètic de Madrid. Aquesta hora darrer entrenament dels de Flick i al migdia la roda de premsa del tècnic alemany. Avui a les 9 del vespre juga a l'anada de la primera semifinal d'aquesta Copa del Rei entre l'Atlètic Club i la Real Societat. El Girona fitxa el porter Rubén Blanco fins a final de temporada.
Blanco té 30 anys, arriba lliure després d'acabar la seva etapa a l'Olímpic de Marsella. A més, la defensa del Barça, Laia Alexandri, s'estarà entre 10 i 12 mesos de baixa després que ahir la van operar del trencament del lligament en creuat anterior del genoll dret. El màxim enresa tanca la fase de grups a l'Eurocup, ho fa a dos quarts de vuit a la pista de l'Hamburg, també amb bàsquet,
Derrota de la penya a la Champions FIFA contra l'Elan Chalón, francès, per 85 a 77. Malgrat aquesta ensopegada, el joventut segueix líder del seu grup. En el bol, el Barça segueix líder imbatut a la Lliga a Sobal. Ahir, Barça 51, Alacant 32. I als Jocs Olímpics d'Ivern de Milà, cortina d'en Pezzo.
Ara mateix acaba de debutar la catalana Caral Castellet. Ho fa a la modalitat de mig tub de snowboard. La final és demà. Caral Castellet acaba de completar el seu exercici i busca la classificació per aquesta final que es faria demà en dues tandes. Fins aquí les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, passant 7 minuts a les 11, us informa Mariona Sales Vilanova. Els barris de Montesa i Sant Feliu reforçaran les seves connexions de transport públic a partir del 16 de febrer, data en que entrarà en vigor una reestructuració de diverses línies d'autobús per millorar els enllaços entre Sant Jús, Cornellà i l'Hospitalet de Llobregat. L'actuació té com a objectiu facilitar l'accés a l'estació de Rodalies a l'Ila 1 del metro, reduint temps de trajecte i potenciant la intermodalitat.
Els principals canvis afecten les línies L20, L21, L85. L'L20 es desviarà pel barri de Montès amb un recorregut més directe. L'L85 augmentarà la freqüència de pas i circularà pel corredor de Can Butxeres. I l'L21 modificarà el seu itinerari per la baixada de Ramon i Frontera, fet que permet transcursar el trajecte en aproximadament 4 minuts entre Cornellà de Llobregat i l'Hospitalet de Llobregat.
Amb aquesta reorganització, Sant Just d'Esvern quedarà connectat amb l'estació de tren i l'Ela 1 de metro de l'Hospitalet en menys de 20 minuts, mentre que el servei al barri de Sant Feliu quedarà garantit a través de les línies de la 20 i la 85. La mesura busca millorar la cobertura territorial i afavorir l'ús combinat d'autobús, tren i metro a l'era metropolitana.
I en cultura, la pròxima conferència organitzada per l'Aula d'Extensió Universitària de la Gent Gran d'Esplugues i Sant Just porta per títol Pot la intel·ligència artificial tenir un fonament ètic? I anirà a càrrec de Montserrat Navrera, professora de Dret Constitucional de la UIC. L'acte tindrà lloc el 12 de febrer a les 6 de la tarda a l'Auditori de la Residència de la Mallola, al carrer Raval de Sant Mateu. Esplugues de Llobregat.
La sessió abordarà els reptes ètics i jurídics de la intel·ligència artificial analitzant si el desenvolupament tecnològic pot sostenir-se sobre principis normatius sòlids. Nebrera plantejarà una reflexió sobre els límits legals, la responsabilitat i l'impacte social d'aquestes eines emergents, així com el paper del dret constitucional davant dels nous escenaris digitals. L'acte és obert a tothom amb entrada gratuïta pels socis i sòcies de l'aula d'extensió universitària i una aportació de 5 euros per a les persones no associades.
I en urbanisme, l'Ajuntament de Sant Jús ha instal·lat una nova pèrcula a la plaça de la Pau, una actuació finalitzada aquest febrer del 2026 amb l'objectiu de generar ombra i millorar el confort de l'espai durant els mesos d'estiu. La intervenció inclou la col·locació de l'estructura a la zona central de la plaça, creant un nou espai d'estada protegit del sol. L'actuació busca afavorir l'ús quotidià de la plaça i adaptar-la a les altes temperatures.
Els treballs també han incorporat llambordes noves i la plantació d'arbustiva i plantes enfiladisses als parterres, completant la millora de l'entorn immediat. I això ha estat tot. Tornem amb més informació al butllet i horari de les 12. Fins ara.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Hei!
Tenim la sort de ser aquí. Volem arribar més enllà. Sabem que no serà passar el camí. Reservem totes les forces perquè quan el dia arribi tinguem les armes preparades i esmolades per lluitar. No cosirem mai més.
No deixarem mai les agulles que ens hem fet les mans tan dures per ofegar tots els nostres maçons i per punxar-los als collons.
Volem que per tot lloc ressoni el que ha sigut sempre el nostre cri. I reservem l'afany de riure perquè el plor no ens entristeixi. Tinguem les armes preparades i esmolades per lluitar. No cosirem.
Però atenció, no tossarem mai les agulles, que ens han fet les mans tan dures per fagar tots els nostres malsons i per putxar-los als collons.
Escolteu amb atenció aquest crit que ara ressona entre murs blancs i varets. Escriurem la bona nova, no patir ho avies i mares, cantarem vostra cançó. Farem que per tot s'escolti el gran dolor del vostre plor. Trencarem les vaixelles, estiparem dons sols. Les criades ara empaiten aquell tal senyor Ramon. No patir ho avies i mares, cantarem vostra cançó.
que ens entren les mans tan dures per ofegar tots els nostres malsons. No posirem mai més els vostres botons ni la vora de baix dels pantalons.
que ens han fet les mans tan dures per ofegar tots els nostres malsons i barbonxar-los als collons.
I seguim al magazín de matins de Ràdio d'Esverns. Seguim a la Rambla. És moment de l'entrevista del dia.
I com hem avançat ja en l'espai d'efemèrides, avui és el Dia Internacional de la Dona i la Nena en la Ciència, i bé, doncs volem parlar sobre aquest tema, concretament avui, 11 de febrer, que es commemora el Dia Internacional de la Dona en la Ciència. Les universitats d'arreu del món estan celebrant aquesta activitat i també ho fan els instituts, com el nostre Institut de Sant Jusí. És per això...
que avui hem convidat alumnes de l'Institut Sant Just, també amb la seva professora, per poder parlar sobre aquest tema i fer una mica de tertúlia. Avui tenim aquí els estudis de Ràdio d'Esvern, que encendrem ja als micròfons perquè ens puguin saludar. Tenim l'Ariadna Wilmanchi, també a la Lula Porcar i a la Joana Brufau. Molt bones, com esteu?
Bona tarda!
M'agradaria parlar amb la professora, amb la Laura Ortega, per arrencar una mica també aquesta entrevista i trencar el gel. Com valores, diguéssim, el moment actual de la ciència i també en quin moment es troba també per la dona aquest sector, el sector de la ciència?
Sí, doncs, bé, personalment crec que estem en un moment que està disminuint la participació femenina. Fa uns anys, en la meva generació, érem un percentatge més elevat i actualment està disminuint aquest percentatge de participació femenina a les carreres STEM, que es diuen, no? I bé, doncs, per això fem programes a l'institut per donar visibilitat a la dona a la ciència.
I a què creus que es deu aquesta disminució?
A veure, pot ser molts factors, sobretot educació social, en el sentit que al final acaben escollint sectors més de salut, més de cura. És totalment educació social que se'ns inculca o se'ns genera a les dones des que naixem.
i quan hi ha un nou terreny per conquerir es creen certs estereotips que fan que es creen prototips masculins que s'enfoquin en la tecnologia i faci que el tipus de persona en el nostre imaginari
ens vingui més un noi que no una noia en el sector en concret de tecnologia, que és el que entenc jo més.
Doncs ara passem també a saber l'opinió de les alumnes que ens acompanyen avui als estudis de Ràdio d'Esvern. En primer lloc el que volíem era agrair-los que estiguessin aquí amb nosaltres perquè recordem que avui hi ha vaga, hi ha aquesta vaga convocada pels sindicats estudiantils i que en aquest cas elles han fet vaga però sí que han volgut venir aquí al nostre programa, al nostre magazín per poder parlar sobre aquest tema ja que tenien el compromís ja
i no volien faltar aquesta cita. Per tant, moltíssimes gràcies per passar pels micròfons de Ràdio d'Esvern i començarem parlant sobre què significa per vosaltres aquest dia internacional, aquest dia de la dona i la ciència.
Doncs per nosaltres considerem aquest dia com un molt bon dia per reivindicar el trencar els estereotips que tenim una mica creats en aquest àmbit. I hem vingut aquí per donar la nostra opinió sobre que nosaltres, per exemple, som estudiants de primer batxillerat de l'IES de Sant Just i estem fent el batxillerat tecnològic.
i només som quatre nenes de la classe, però ens hem sentit molt acollides i tot està, o sigui, tenim les mateixes capacitats que pràcticament tots, o sigui, tots estem al mateix nivell, i doncs considerem que aquest dia és important per poder donar una mica de bola a aquest tema. I per què vau triar batxillat tecnològic? Explica'm una mica.
Doncs perquè ens agrada molt més fer càlculs que totes les lletres i realment tenim la capacitat per fer-ho i totes les sortides que té amb el batxiller tecnològic són molt més interessants. Ja heu pensat una mica en aquestes sortides que ens explicaves, en aquestes sortides que podria tenir aquest batxiller tecnològic a nivell estudiantil?
Sí, ho hem pensat bastant clar. Per exemple, jo a mi m'agradaria estudiar arquitectura i això. Doncs fem una mica aquesta roda. Què us agradaria estudiar? Expliqueu-nos una mica. Doncs a mi m'agradaria fer enginyeria informàtica o alguna altra enginyeria, tot i que vaig més cap al cantó d'enginyeria informàtica. I per què et crida l'atenció l'enginyeria informàtica?
Bueno, és com de les enginyeries que ja és la que em veig més i la que més, no ho sé, perquè... La que més et motiva, no? Sí, això. Perquè també és veritat que ara està com molt a l'ordre del dia, no?, el tema informàtic. Molt bé, i per aquí, què has pensat en estudiar? Jo tinc pensat estudiar una enginyeria industrial o alguna cosa de l'estil i igual que la Joana, o sigui, és la que més em crida i, bueno, de moment vaig per aquesta banda.
Molt bé, perfecte. Doncs seguim avançant en aquesta entrevista, seguim avançant avui en el magazín de matins de Ràdio Desgran la Rambla. A l'entrevista del dia estem parlant del dia de la dona i la ciència. En aquest cas, doncs m'agradaria saber també què els diríeu a les generacions que estan per venir, no?
Vosaltres esteu a primer de batxillerat, però clar, hi ha nenes i nens, nois i noies ja, de quart de l'ESO, que han de començar a pensar què faran l'any vinent, si marxaran cap a un cicle formatiu o es quedaran a l'institut estudiant alguna de les disciplines que s'imparteixen a l'Institut Sant Just. Què els diríeu a aquestes generacions de quart de l'ESO que els toca decidir ara? Fem una roda també, que vull sentir-vos a totes.
Jo els diria que endavant, que facin el que ells vulguin fer i que també pensin en les sortides laborals o el grau universitari que volen fer després i que també tinguin en compte si tenen capacitats per fer el batxillerat que estiguin escollint però que també els motivaria a fer un batxillerat científic si els agrada perquè realment se'l poden treure i si els agrada és molt bona opció.
Què més? Doncs que si estan motivats per fer-ho, que s'ho podran treure. I les sortides que té ja és molt ampli.
Clar, hi ha una mica també aquesta idea que el batxillerat és bastant complicat, que a vegades crema molt els alumnes. Vosaltres creieu que és així? O senzillament el que s'ha de fer és tenir un focus, una mirada clara cap on s'hi vol anar i a partir d'aquí redirigir aquests esforços?
Nosaltres considerem que el batxillerat, per exemple, és una etapa de l'institut que si vols arribar a fer una carrera en concret que necessites un batxillerat, és molt bona opció i tampoc, si tu tens una constància, un esforç i una motivació per fer-ho, al final és com si fossin dos cursos més i amb una mica més de complicitat, però no té més.
Molt bé, doncs alguna cosa més que vulgueu afegir abans de sumar la veu de la científica, que ja la tenim aquí al telèfon de Ràdio d'Esvern, alguna cosa que vulgueu dir? Els micrófons? Perfecte. Doncs seguim avançant en aquesta entrevista, no marxeu perquè d'aquí una estona us tornaré a interpel·lar, però abans saludem que ja tenim els telèfons de Ràdio d'Esvern a la Catalina Coll, ella és estudiat màster en nanociència i nanotecnologia per la Universitat de Barcelona, actualment
treballa de professora en aquesta mateixa universitat i la saludem ara mateix aquí als Estudis de Ràdio d'Esvernella en via telefònica. Catalina Coll, bon dia. Bon dia. Com estàs? Benvinguda al programa. Moltes gràcies. Explica'ns una mica, no sé si ja ens has pogut escoltar, però... Sí, sí. Doncs senzillament, què opines del que deien les alumnes de l'Institut Sant Just? Doncs em sembla molt bé que estiguin tan motivades per fer el batxillerat tecnològic
Perquè sí que és cert que, per exemple, jo dono classes tantes signatures que formen part del grau d'enginyeria com del grau de física i hi ha una desigualtat, com comentava la professora Laura, que tenim molt menys estudiants noies que nois i no hi ha cap principi físic i no hi ha cap motiu pel qual això hagi de passar. I m'ha agradat molt sentir que estaven molt motivades amb el seu batxillerat i espero que tinguin molta sort i que puguin...
arribar als seus objectius, perquè són carreres molt interessants les que volen estudiar. M'agradaria aprofundir una mica més també, ja que tenim avui els telèfons de la Ràdio Catalina, sobre el sector científic a Catalunya ara mateix, en quin moment es troba i a nivell laboral també quines possibilitats té? El tema és, el sector científic acaba sent molt ampli, perquè tenim per una part tots aquells científics i científiques que treballen als instituts de recerca
que seria el que nosaltres entendríem, no? Tindríem aquella imatge del científic que només fa investigació. Però també hi ha tota una altra part molt important, que són els científics i científiques que estem treballant a la universitat. I per tant tenim una dualitat. Tant fem experiments, estudis, investiguem alguna cosa, com també donem classes. És a dir, som els professors i professores que després apareixen els graus.
i per tant acabes tenint, és a dir, la ciència acaba sent molt més complexa del que potser es pot imaginar d'una persona sola, sobretot hem d'eliminar aquesta idea de persona sola, és a dir, la ciència acaba sent col·laborativa i les condicions laborals i de treball dependran una mica d'on exerceixis aquesta ciència, perquè també, per suposat, hi ha ciència en empreses, les empreses també fan desenvolupament tecnològic i acaben contractant-te científics, és a dir, és
és complexa, és ampli, hi ha moltes opcions en moltes condicions diferents. I pel que fa a les sortides laborals, em comentaves que són molt àmplies, però passa com en altres sectors, que la gent marxa fora del país a treballar, perquè a vegades no troben aquí oportunitats sòlides? Totalment. És molt complicat estabilitzar-se aquí com a científic o científica. Se't demana haver marxat fora,
com a requisit quasi indispensable haver passat un temps fora per després tornar o no tornar perquè no sap si s'oferiran aquestes condicions. Sí que és cert que les universitats estan començant a treure moltes places perquè ja és necessari fer una renovació de personal. Tot i així els requisits són molt estrictes i el que va acompanyant la carrera científica en gran part del temps és una mica d'incertesa. Això sí, si marxes fora estem molt ben formats i trobem feina molt fàcilment.
El que passa que a vegades el sol ens fa tornar cap aquí.
Però sí, en molts casos és necessari marxar, però no sempre. Deies això de tornar. Jo torno ara aquí a la taula un moment perquè hem obert un meló que crec que també és interessant compartir amb les alumnes i m'agradaria preguntar. Vosaltres sou conscients que potser en algun moment, quan acabeu els vostres estudis o per continuar cultivant-vos a nivell acadèmic, haureu de sortir del país i haureu de marxar a fora? Vosaltres això ho contempleu com a...
com a opció, ho veieu ja com un factor clau, i si és així, doncs, què és el que penseu al respecte? Bé, jo personalment crec que, o sigui, sí que pot ser que al fer el batxillerat tecnològic igualment podem trobar sortides aquí, però també crec que sí que és viable, o sigui, això que he dit abans, trobar aquí, doncs,
un càrrec o alguna cosa, però també cap la possibilitat de no trobar-ne i haver de sortir del país per trobar-ho. Però jo crec que hi ha bastants possibilitats aquí. Almenys jo conec gent que ha estudiat enginyeries i han tingut bastantes oportunitats aquí. S'ha de treballar, com deia la professora, també. Què n'opina la resta? Què dieu?
Doncs el mateix, que jo no havia pensat molt de si m'hauria d'anar fora de país per poder tindre un treball, però que jo crec que és viable poder... A lo millor costa més, però si sabeixes... Si us poguéssiu quedar, us quedaríeu, per tant. Sí.
Jo també, si tingués aquí oportunitats em quedaria, però sí que és veritat que hi havia la possibilitat aquesta que no n'era conscient que hagués de marxar i estudiar a un altre lloc. Encara us queda molt, eh? Encara us queda molt. Heu de matricular-vos, heu de començar la carrera i heu d'acabar-la. Però sí que són coses que va bé també tenir una mica present, no, Catalina? Vull dir, al final també és la realitat del sector.
És la realitat del sector, però no us preocupeu, hi ha opcions a tots els llocs. És una cosa que va arribant, tampoc no cal obsessionar-se en pensar no faré això perquè després no voldré marxar perquè potser hauran canviat les condicions, potser hi haurà un munt de places obertes o en qualsevol cas les empreses també necessiten molta gent i empreses n'hi ha a Catalunya, no és un problema.
Però sí que, és a dir, el meu consell és no limitar-se mai a pensar massa en el futur, sinó gaudir de cada un dels passos. I, és a dir, per treballar hi ha un munt d'opcions de feina.
I tu ara mateix, que també ets com a professora de la Universitat de Barcelona, estàs també treballant en aquest àmbit, què gaudeixes més? És a dir, treballar amb la ciència en un aspecte, en un àmbit més teòric i pràctic, o treballar en aquest àmbit més divulgatiu, per dir-ho d'alguna manera? Jo gaudeixo poder combinar totes les parts.
També tinc experiència d'haver treballat a un institut de recerca on només es fa recerca i es fa una mica de divulgació i es parla també amb escoles i instituts perquè sempre és important transmetre la ciència, però en aquell institut de recerca no donava classes i ho vaig trobar molt a faltar. Per tant, ara estic molt contenta de poder treballar a la universitat on combino la recerca amb la docència i també, per suposat, amb la divulgació per arribar a la gent que encara no ha arribat a la universitat i que també és molt interessant sobre...
què està passant d'aquí i quines opcions ofereix. Doncs Catalina Coll, moltíssimes gràcies per atendre'ns avui aquí al 98.ufm. Un plaer tenir-te aquí en via telefònica i bé, doncs una abraçada molt gran i que vagi molt bé aquest dia internacional. Que vagi molt bé.
Adéu-siau, gràcies. Adéu. I amb vosaltres, família, doncs aprofito tornant aquí als estudis per tancar com hem començat, acomiadant-me de vosaltres. Gràcies per venir aquí als estudis de Ràdio d'Esvern de nou, perquè sabem que avui és un dia complicat on també us esteu jugant una mica això, el futur educatiu, i està molt bé que també sigueu conscients d'això i que sortiu a fer vaga.
I res, aviam com va avançant també en les properes hores tot el tema a nivell d'àmbit educatiu. Recordem aquesta vaga que està convocada avui amb aquesta manifestació a Barcelona. I res, m'acomiado vosaltres, Adriana, Lola, Joana i també la Laura. Moltíssimes gràcies per passar pels micròfons de Ràdio d'Esvern, que vagi molt bé. I res, espero que us hagi agradat aquesta experiència aquí als micròfons, que també és casa vostra, que és el 98.9 FM.
Moltes gràcies. Gràcies. Adéu. I amb això tanquem l'entrevista del dia. Nosaltres fem una petita pausa, tornem de seguida.
Hi ha una cara de la música que sovint no escoltem. A Cara B girem el disc per descobrir històries amagades entre cançons d'ahir i d'avui. Una hora setmanal de viatge sonor, amb relats i emocions que connecten passat i present. Cara B, l'altra cara de la música moderna. No te la perdis. Música
Els dimecres a les deu de la nit, fabricants de cançons. Un programa de converses amb artesans de la paraula cantada. Amb persones que a prop nostre fabriquen aquests artefactes poèticomusicals que ens fan viatjar. O bé amb persones que n'analitzen la cibalquímia.
Fabricants de cançons. Una hora conversant, sense presses, com si estiguessin prenent una copa sobre cançons. Aquí, a Ràdio d'Esbert, amb 98.1 Telefreqüència Modulada. Un programa conduït i realitzat per qui us parla. Meneu gausats. A Sant Just, el comerç, la restauració i els serveis de proximitat treballen amb il·lusió per créixer i donar vida al poble.
Sense anar més lluny, sis eixos comercials amb botigues, serveis i restauració que et fan la vida més fàcil. Barri Centre, Barri Nord, Barri Sud, Maslluí, Carretera Reial, Camp Mogulell i Gualdem Torreblanca. Descobreix-los i et dona suport al comerç local. Sense anar més lluny, comerç, serveis i restauració de Sant Just d'Esverro.
A Catalunya treballem en diverses mesures perquè tothom pugui disposar d'un habitatge. Oferim ajuts perquè els joves puguin fer el pas. Construïm habitatges amb protecció perquè les famílies tinguin espai per créixer. I limitem els preus del lloguer per facilitar-hi l'accés. Perquè cada cop més persones ens puguem sentir a casa. Informa't d'aquestes mesures i ajuts a habitatge.gencat.cat Generalitat de Catalunya. El govern de tothom.
Des de Càritas Sant Just oferim un espai de trobada per conversar i compartir. Si et ve de gust una estona de companyia, vine al Cafè de les 3. Estarem tots els dimarts fins les 5 de la tarda al carrer Bonavista, número 113. Càritas Sant Just. Us hi esperem. És una garantia escollir una empresa adherida al sistema arbitral de consum.
En cas de robatori o furt del mòbil, informeu l'operador, faciliteu-li el número d'email i feu la denúncia als Mossos d'Esquadra.
Trobareu més informació a consum.cat o bé truqueu al 012, Agència Catalana del Consum, Generalitat de Catalunya. Vols obrir els contenidors d'orgànica i resta amb el mòbil? BitPaid, l'aplicació que et permet obrir els contenidors de Sant Just amb el mòbil. Amb BitPaid també podràs consultar les teves obertures, comunicar incidències a l'Ajuntament i obtenir informació sobre residus.
Descarrega't ja l'app gratuïta BitPaid per a Android i Apple i descobreix tot el que et pot oferir. A Sant Just, canviem així. Ajuntament de Sant Just d'Esvern. Hi, it's Rowling. I'm sorry, Charlie Murphy, I was having too much fun.
I seguim avançant el nostre magazín. Seguim, però ara, doncs, ens anem a aturar una mica en el temps. Passen... Passen? No, falten. Tres minuts per arribar a tres quarts de dotze al migdia i nosaltres, arribats a aquest punt, el que fem és copeta amb mà, obrim ampolleta i llestos. Estu avui simbòlic, eh? Avui sense tenir-la, però de forma simbòlica. Has estat a punt? Estava a punt perquè dava...
fa més pena que una altra cosa però queda pendent però tampoc sé si t'hagués seduït, potser sí perquè ahir vam fer un tast de vins desalcoholitzats deixa'm Astrid Goldstein, bon dia que li t'he saludat entre ta barraca no cal no cal en presentacions
Totalment. Aquestes alçades. Vins desalcoholitzats, explica'm-ho això perquè no... Sí, sí. Sí, ho diu amb pena. És tendència? Sí, és amb pena. Té una certa pena. A veure, està bé, no? El món evoluciona, canvia i hi ha una tendència per tindre una vida com més natural, no? Clar, diem, per exemple, cerveses sense alcohol... I està molt li associada. Molt associat, però tu no dius vi sense alcohol. Has dit vi desalcoholitzat. Sí.
I per què això? Per què aquesta diferència? Perquè comença sent un vi. O sigui, el tema és per crear com un producte nou, parteixes de vi base vi. Primer has de tindre un vi i després el desalcoholitzes. La cervesa igual o no? M'hauríem de preguntar.
Sí, clar, el potencial d'una cervesa, també, el potencial d'alcohol de la cervesa sempre serà més baix. Clar, estem parlant del 4%, 3%. I és una mescla entre l'aigua, el llúpol, el cereal, o sigui, és més una mescla. Aquí parteixes exclusivament d'un raïm.
Per tant, o most. I aquí ja començaríem a veure petites coses. Bàsicament és això, desalcoholitzar, és un procés. Oi que, a veure, no sé, ara per no enrotllar-me, perquè tampoc tenim aquí una hora, per aconseguir un destil·lat, el que parteixes pot ser d'un vi, per exemple.
Pots portar un enví, poses un enví i el que fa és separar la part d'aigua de l'alcohol, o sigui, a través d'escalfar-ho i d'un sistema, perquè n'hi ha dos sistemes de destil·lar, o sigui...
Hi ha tota una forma de poder-ho fer. I separes l'alcohol d'un producte que en té, a través d'un sistema. En aquest cas, perquè la finalitat és aconseguir un alcohol. És separar una part de l'altra per aconseguir un alcohol que se te'n pot anar a 80-90 graus. En aquest cas és expulsar l'alcohol d'allà dins. Tu quan extreus, o extreus tot...
L'aroma, el primer, el primer que es veurà afectat, i també el sabor i molts d'altres components. Clar, tu quan tens ara una copa de vi, imaginem que tenim aquí una copa de vi, i quan l'olores t'apropes, tu ja l'olores moltes vegades, no fa falta ni remoure'l, no? Ni remenar ni res. I quan el mous, et va embriagant. Moltes, normalment, amb vins que tenen una certa quantitat d'alcohol, la primera sensació és aquesta, la de l'alcohol.
Perquè és molt volàtil. Sí. Clar, en el moment que tu estàs extrayent l'alcohol per eliminar-lo, automàticament estàs arrossegant l'aroma. Clar. Perquè l'aroma per si sol li costa de sortir. Imagina't posar-te una colònia que no contingui alcohol. No seria colònia.
En molts països àrabs saps que no fan servir colònies amb alcohol. Però clar, aquí estem parlant d'una tendència i d'un tema religiós, cultural... Si mirem històricament qui inventa el...
el destil·lador, són els àrabs. I, per tant, hi ha una cultura de treballar-ho. I, per exemple, durant l'època en què va haver-hi tota la dominació musulmana, sí que el consum de vi, el cultiu baixa, el consum baixa, però es continua utilitzant per moltes altres coses. Sobretot a nivell medicinal. I a l'hora de fer engüents i altres productes. L'alcohol és dels...
No dir el millor, eh? Dels millors conservants que tenim, no? Per tant, tampoc l'eliminen del tot. Interessant. I també hi haurien èlits, eh?
Clar, no, no, totalment. I en aquest tast que vareu fer ahir, Astrid, si no vaig errat, hi havia productes que sí que contenien un baix grau alcohòlic? Sí, un 5,5, que parteixes d'un vi de 9 graus, o sigui, ja fas un vi, un vi base, però que ja només t'arribi a 9 graus, això vol dir que igual queda una part important de sucre, també, per arribar a aquests 9 graus,
S'afegeix most concentrat, per tant, no alcohol, però sí una certa graduació, una certa quantitat de sucre, i s'afegeix aigua per aigualir. Per això aconseguim un producte, no posa vi l'etiqueta, un producte de 5,5.
Graus. Que vindria a ser com una cervesa, més o menys. Sí. El que passa és que la cervesa et fermenta fins allà. I aquí la baixem. La igualim. Clar. Sí, sí. Paraules correctes, no? Llavors vam tastar uns que estaven desalcoholitzats, diferents. Per exemple, aquí el que més porta treballant seria Torres. I...
I com ho fa Torres? Aconsegueix algun producte encertat? Diria que hi hauria com tres tècniques i la que més utilitzen és un sistema vertical de cons. Podria semblar o ser el contrari, o no sé com dir-ho, perquè estic pendent d'anar a fer la visita i veure-ho,
que no és una cosa que s'acostumin a fer visites, també s'ha de dir. O sigui, és allò que ho estem intentant, perquè si no costa molt també poder-ho explicar. Un destil·lador vertical, que seria l'invent... O sigui, un destil·lador d'aquest sistema de columna és això, no? Tu fas escalfes i fas pujar la part més volàtil, que és l'alcohol, no? En aquest cas, és un sistema de cons invertits que el que fan és captar aquestes molècules d'alcohol.
Però també et va separant l'aroma i és aquí per un sistema de buit s'intenta aparcar la part aromàtica i conservar-la i després afegir-la. Per tant, és difícil d'explicar quan no ho has vist.
I la informació que tens és la justa. I el resultat? El resultat és s'utilitzen varietats que siguin molt aromàtiques. Per començar, s'utilitzen vins. O sigui, s'utilitzen...
Raïms, ja de varietats bastant aromàtiques, per tant, ja és allò que dius, ja n'hi ha un potencial. Podem dir-los ja bastant fresques, que tinguin una certa acidez, baramades bastant agost. I després, un cop tenim el vi, s'utilitza aquest procediment, però després n'hi ha aquest retoc, no? Clar, hem perdut la columna vertebral, que és l'alcohol. Clar.
Sí, sí, sí. És que el vi tampoc no se t'aguanta, no hi ha estructura. I amb ganes es poden utilitzar, doncs... Sobretot s'utilitza... S'acostuma a utilitzar bastant de sucre afegit per donar-li volum. I sobretot acís, àcids. Sobretot ací tartari, que és el que més... Llavors, ens vam començar amb tastar... Tu el vas tastar al setembre, al mos de llopart? Sí, molt bo.
Molt bo, és dolç, la primera sensació és que és dolcet, i després és quan ets conscient de quina acidesa més fresca, una acidesa que se't posa aquí als costats de la llengua. Un producte que ha estat modificat o alterat o que hem afegit àcid tartàric, aquell acides que pots dir una sensació més fresca de llimona, no la tens aquí en els laterals, la tens molt a sobre de la llengua.
Llavors, ens va anar molt bé per veure aquestes acideses naturals. Clar, perquè venim d'un most, no?, que és el més natural. I sense sulfits afegits, que també t'ho mataria tot una mica. Doncs, teníem un producte molt natural, molt despullat, tal com és, i anàvem veient d'altres que aquelles acideses eren esgarrifoses, fins i tot, no?, aromàticament, uf, hi havia...
vins amb 20-30 grams de sucre residual, que gairebé el doble que el del most. I que a vegades amb prou feina s'ho notaves, no? Molt aconseguit un Riesling, vam tastar un Riesling alemany, i va ser el que més, almenys a mi, em va agradar. Els blancs, a nivell blancs, prou bé, amb rosat, amb negre...
I t'ho explico? Es posa-la amb el cap l'estrit I el de la bombolla, mira, un escumós amb verdejo per l'estiu, fresquet, per què no? Però era allò, eh? Tenia aquell punt de... Clar, el tema és aquest, que són molt dolços, jo els trobo molt dolços els que he provat A la Wayne Week, com tu comentaves abans, clar, és un tema que està molt de moda Llavors a la Wayne Week en trobàvem també de vins sense alcohol o vins desalcoholitzats
Llavors, clar, és com una bogeria el fet aquest que bé, potser ara comencem a beure'l a restaurants, no?, aquest tipus de vi. Que no està malament, eh?, o sigui, sempre hem de tindre alternatives, però clar, és allò que dius, a veure...
segons el Pitu Roca, li hem de dir vi o un producte desalcoholitzat. Clar, la Unió Europea, al meu entendre, ja està fent tot el possible perquè consti. Com a vi. Com a vi. Desalcoholitzat. Sí, sobretot hi ha molt de màrqueting. Ara, a nivell pagès viticultor de nominacions d'origen...
No hi ha molt d'interès d'assumir-ho. No dic que hi hagi alguna denominació que potser li interessi fer bandera. No se sap mai. Però quan tu tastes un vi del Priorat, per exemple, o d'altres zones, tu interpretes un paisatge. Tu pots tancar els ulls i dir aquest vi et transporta allà perquè les seves característiques, els seus raïns, el seu paisatge...
tot ho tens dins d'aquella copa. Ai, qui tastes? No hi ha paisatge ni punyetes. És com un refresc, per dir-ho d'alguna manera. És un refresc. És una beguda refrescant amb molts additius i bastant de sulfurós. I o et posa l'anyada a l'etiqueta i no consta data de caducitat, o el que no et posa l'anyada, que en els vins ho trobem amb tots, et posa una data de caducitat preferent.
Per tant, aquí hi ha una tendència. Al final, si vam obrir un vi amb alcohol, 14 graus i mig, per quedar una miqueta satisfets. Era la mateixa varietat que el del negre sense alcohol.
L'únic que un era sense alcohol i totes les substàncies afegides, sobretot molt de sulfits. Per això jo crec que el mal de cap avui, no sé si és el vent, pot ser l'excés de sulfits d'ahir a la nit, però el que tenia bastant d'alcohol era sense sulfits afegits i baixamistamines. O sigui, si ho posem a la balança, a nivell saludable, aquí potser podríem trobar debat. Clar. Si ara busquéssim aquí la part sanitària,
Clar, entenc que l'objectiu d'obrir un negre, en aquest cas, amb alcohol, ja era aquest, no? Ja era aquest. Fer la comparativa, fer la balança... Fer la comparativa, sobretot d'estructura del que et don, no? Hi havia una persona que des de fa mig any no pot consumir alcohol. Per tant, aquesta persona està fent un procés de tastar, ho trobo fantàstic, i s'està adaptant a aquests gustos.
Clar, la persona que té aquest hàbit d'anar consumint vins amb alcohol, que és el més natural, doncs costa molt entrar perquè, clar, els paràmetres no són els mateixos. Clar, això era una cosa que jo també... Era una pregunta que també m'estava formulant, perquè m'imagino que aquest tipus de tastos també deuen cridar la gent que s'està incorporant en aquesta nova tendència, sigui per un tema de salut, sigui per un tema personal... De moda, de joves...
Perquè diuen que els joves consumeixen menys alcohol i els agraden els vins blancs i dolços, no teníem cap persona jove. Bé. Totes ja eren d'una certa... Mira, el Carles hi era? Hi era el Carles? No. No, diu el Carles que s'aixeca la mà, però jo suposo que és per allò de jove, no per... Per allò de jove, igual que jo. Però, Carles, vi desalcoholitzat, sí? Vi sense alcohol? No.
No, avui estem parlant de vin sense alcohol, Carles. Ah, bé, a ell només li interessa el tema jove. La joventut té un problema amb l'edat. Se sent gran i no ho és pas, home, si està fet un xaval. I com els bons vins? Què li passa als bons vins? Clar, i és que què farem amb aquests productes, no? És allò que dius, és que cauran. O anem a sac o amb modificacions a laboratori i molts additius,
Com la majoria de menjars processants, no és que vulgui fer una comparativa, però a nivell, per mi em queda bastant. Que pugui trobar un que m'agradi, mira, aquest racing em va agradar. I és allò que dius, no està malament si vols fer una copa i no vols tenir cap sensació. Ara, és això.
La quantitat de sulfurós, o sigui, dels sulfits, que si on es posa la etiqueta, que conté, tampoc el sabem. Com passem, o sigui, jo que normalment intento buscar vins amb nivells bastant baixos,
Però haurem d'estar obligats a fer-ho quan hi hagi una normativa? No, no, perquè la normativa no te'l posen ni a la bossa de patates, ni al fuet, ni enlloc. La quantitat. En el vi et limita la quantitat. L'elaborador està obligat a posar els sulfits que té aquella ampolla, per exemple? La quantitat no. Però... En analítica sí, perquè s'ha de presentar. Per tant... Sí, sí, sí. Fa molts anys els vins alemanys anaven a sac o de... En etiqueta no cal posar-ho, però si hi ha una inspecció... No, en etiqueta només el de posar punter.
Però a ell, és que clar, potser se li mou a tota la parròquia d'accés, però sí que hi ha vins exagerament amb sulfits. Però clar, li poden passar deu anys i encara se't mantindran no joves, però és allò que dius, potser la idea és allargar la seva vida, protegir-los molt, però aquell vi...
que et donarà, no? Quina interpretació pots fer tu de zona de varietat quan està com com amagat, no? Això no deixa de ser la mateixa pràctica, vins als sulfits, no? Sense, t'agradaran més o menys interpretacions, mil, però és allò que dius, en nivells més baixos són vins molt més expressius i més vius.
A mi em va sorprendre molt quan ho vas explicar per primer cop, un dia a la botiga, que estàvem xerrant, deuria anar a buscar algun vi i estàvem xerrant sobre els vins sense alcohol i tu em vas dir, no, no, no, estan desalcoholitzades. I com m'explicaves la història que li acabem d'explicar als oients, a mi em va fascinar perquè vaig pensar, ostres, que curiós, no? És com, dins del meu cap és com la doble feina, no? El fet de fer el vi i després desfer-la. Sí, sí. A vegades dius un bon suc de fruita natural.
Clar, és que tenint aquells mostos que vam tastar, per exemple, a principi de temporada, que parlàvem... Al final és el que més va agradar, eh, el most. Clar, és que és meravellós. Clar, és una meravella. Tot i que el primer vi que sempre posis a un tast és el que trobaràs tot. I així va ser, oh, que dolç! De tot el que vam tastar, 15 grams de sucre no era res comparat amb els de 20 i amb els de 30. Però ja no tenien aquella percepció.
I és això, no portar tampoc els sulfits afegits, perquè la mateixa fermentació en produeix. Clar, el vi et queda més despullat, ho trobes tot, que ho tapes. Però molt interessant. M'ha encantat el debat d'avui, Astrid, perquè crec que també era necessari. I ens queda un minut i escaig. Fem falca publicitària per propera activitat que tenim. Què et dir vendres?
Estava allò de què faig, què faig, molta gent, Sant Jordi és el dia, eh, dels enamorats, de l'amor, de regalar i de compartir, però hi ha molta gent que li agrada el Sant Valentí i al final dius, ah, mira, doncs divendres al llarg de tot el dia una bona oportunitat per tastar...
vins rosats i escomosos rosats per si algú li ve de gust o mira, ja tindrà un rosat per si vol de fer una calçotada, fins i tot. Perfecte, doncs ho tenim. I ens expliques el del llibre també? Ah, la setmana que ve. Vé el Dani López, sí, perquè ens agafarà molt just. Vé el Dani López, arqueòleg i coautor de la història de la vinya i el vi a Catalunya per explicar-nos...
aquests gairebé 2.700 anys d'història de vinya i de cultiu a Catalunya i, sobretot, la seva experiència en diversos centres arqueològics. Doncs ens ho apuntem, Astrid. Qualsevol cosa, ja sabeu, informació completa a l'Instagram del celler de Can Mata. Astrid Goldstein, una abraçada. Igualment. Us deixem amb els bolletins. Fins ara. Adeu.
Bon dia, us informa Joan Bota.
La jornada de protestes a les aules catalanes per reclamar millores salarials i una reducció de les ràtios ha començat amb moltes classes buides i a primera hora amb talls de trànsit a una desena de vies de la xarxa viària. Segons el sindicat majoritari USTEC, estan fent seguiment de la vaga al 85% dels docents. El Departament d'Educació, en canvi, amb xifres molt prisionals, rebaixa la xifra al 14% dels treballadors. Aquest mesdia hi ha convocades diverses manifestacions arreu del país.
A Barcelona els manifestants tallen ara mateix ja la diagonal. Anem als Jardinets de Gràcia, allà hi tenim la Sara Canyete. Sara, bon dia. Bon dia, demostració de força del col·lectiu docent en aquesta primera jornada de vaga i manifestacions convocada per aquest curs aquí als Jardinets de Gràcia, on d'aquí una estona està prevista que comenci la manifestació de Barcelona. Ja hi ha centenars de persones i a falta de xifres oficials tot plegat és
Molt difícil comptabilitzar-ho, però apunta que aquesta serà una jornada de mobilització sense precedents. Un dels motius que hi ha contribuït ha estat la unitat sindical. Que no és una vaga que ha començat a fer un sindicat per aquí i l'altre per allà, sinó que tots hem anat a una.
En primer lloc, tots els sindicats s'han posat d'acord. Això ha fet que els mestres anem més a la una. Ens va costar una mica posar-nos d'acord, però al final hem garantit els serveis mínims i la resta estem aquí. José Antonio Muñoz i Sara Canyete, Catalunya Ràdio Barcelona. També a Tarragona la manifestació ha començat fa mitja hora a la plaça Imperial Tàrraco. Tarragona, Jordi Barranca, bon dia.
Bon dia, sí. Sota la pancarta ja n'hi ha prou millores laborals. Diversos milers de persones del sector educatiu s'apleguen aquí a la capital de la demarcació en aquesta manifestació que, com veieu, ja està arrencant, ja està enfilant la Rambla Nova a direcció del Balcó del Mediterrani per després dirigir-se davant de la seu dels serveis territorials d'ensenyament. Les demandes són millors sous, però no només això. Sentim alguns dels manifestants el que ens deien.
Sobrecàrrega, i això també vol dir atenció adequada al psiqueig, a l'alumnat que ho necessita. Clar, el que volem és una educació de qualitat. Lluitem pels nens, no per naltros. Està bé, també volem tenir els nostres drets, però aquesta manifestació va adreçada al futur. Jordi Barranca, Catalunya, Ràdio Tarragona. I a Girona fa una hora que han començat a caminar quatre columnes que s'han de trobar al pont del Dimoni per anar als serveis territorials d'educació. Ho està seguint la Núria Praira. Bon dia.
Bon dia, aquí Girona, centenars de manifestants enfilen ara el Passeig d'Olot per anar cap als serveis territorials. Ambient festiu i reivindicatiu per denunciar, per exemple, que ens diuen que ja no es poden guanyar la vida només com a professors.
També tenim el problema salarial. Hi ha cada cop més professors que han d'agafar una segona feina, encara que sigui petitona, perquè amb el sou no els hi arriba. És que hem perdut entre un 20 i un 25% de poder adquisitiu. Jo mateix estic treballant al Foment de Girona fent classes a les tardes per treure'm un sobresou.
Ja n'hi ha prou millores laborals ja. Aquest és el lema que encapsula la manifestació aquí a Girona. Núria Pereira, Catalunya Ràdio Girona. El Departament d'Educació s'ha obert a negociar un increment de sou, en concret una pujada del complement autonòmic que fa més de 20 anys que està congelat. Una proposta que es farà arribar la setmana que ve als sindicats i que el secretari de Millora Educativa del Departament d'Educació, Ignasi Jiménez, no ha volgut avançar.
Ningú havia posat sobre la taula aquesta modificació del complement específic i ho estem fent en uns moments en els quals, fixeu-vos, no disposem encara d'una proposta, d'un projecte de pressupostos aprovats per l'any 2026. Jo crec que l'esforç que està fent el govern en el seu conjunt, perquè això no només afecta el Departament d'Educació i Formació Profesional, sinó que també afecta, evidentment, el conjunt del govern, és importantíssim.
El Congrés, Esquerra i Junts carreguen contra el govern espanyol per la crisi a Rodalies. Per Junts cal un traspasso urgent. Rufián, en canvi, s'ha limitat a reclamar més inversió, ho ha dit a Pedro Sánchez, durant el ple extraordinari sobre els trens que continuen en marxa. Anem cap a Madrid. Tenia tap i bon dia.
Bon dia, intervencions criticades dels líders independentistes, però matisos. Rufián, que ha barrejat altres temes, ha acusat el govern espanyol de classista per posar més diners, diu, a l'alta velocitat que Rodalies. Miriam Nogueras, de Junts Més Dura, ha tornat a demanar la dimissió d'Òscar Puente, ha exigit un traspàs urgent i ha posat esquerra als comuns i als socialistes al mateix sac. Vostès han tornat a Catalunya la grisó i el caos dels governs del tripartit. Rodalies.
ha sido el verdadero creador de independentistas. Se trata a la gente a patadas.
Sánchez no ha entrat encara en la situació de Rodalia, respondrà Rufián i Nogueres més endavant quan s'acabin les intervencions de tots els grups. Tania Tàpia, Catalunya Ràdio Madrid. El nou regidor de Sant Paduc és membre d'Aliança Catalana, però que ha entrat a l'Ajuntament a través de la llista de Junts per Catalunya, diu que s'ha canviat de partit perquè està decebut. Ha explicat a aquesta emissora que es va plantejar renunciar a l'acte de regidor, però que al final l'ha acceptat perquè vol canviar coses al poble que, segons ell, no funcionen.
Bon dia. Anava novet a la llista i després de moltes renúncies li ha acabat tocant a ell. Desencantat amb Junts, Jordi Soteres ha acabat acceptant per responsabilitat, tot i que moltes veus li demanaven que ho deixés estar. Sobre les crítiques de la CUP i Esquerra Republicana ha respost això.
La guerra no li ha cedit un escor a la CUP per tenir grup parlamentari propi. I això també és ètic o no és ètic o què? Jo, en el fons, represento, penso, aquesta part de Junts que s'ha desencantat amb Junts, que s'ha passat d'Aliança Catalana, que no són pocs. Soc un regidor no adscrit, no soc un regidor d'Aliança Catalana. La meva idea no és fotre foc. Hi ha coses al poble que no funcionen com haurien de funcionar.
El Barça s'entrena a aquesta hora amb novetats. I males notícies per Hansi Flick. L'absència de Rafinha, que avui tampoc entrena i té ja molt poques opcions de ser amb el Metropolitano. S'hi suma el principal candidat a suplir-lo. Marcus Rashford no entrena amb la resta de companys i, de fet, no s'entrena des del partit contra el Mallorca. Dues absències notables en la prèvia del partit de demà. L'esnow el Metropolitano Atlètic de Madrid
Barça, anada de les semifinals de la Copa del Rei. A partir de la una, la roda premsa del tècnic Hansi Flick. Ramon Salmurri, Catalunya Ràdio, Barcelona. I en marxa la prova de Midstup a Snowboard als Jocs Olímpics d'hivern. Milà, Cortina d'en Pezzo, a hores d'ara està competint la Raider catalana, Carol Castellet, en segona ronda. És vuitena abans d'aquesta segona ronda. A hores d'ara es classificaria per la final de demà perquè s'hi classifiquen les 12 primeres. Fins aquí les notícies.
Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia. Passant 7 minuts a les 12, us informa Mariona Sales Vilanova.
Els barris de Montesa i Sant Feliu reforçaran les seves connexions de transport públic a partir del 6 de febrer, data en què entrarà en vigor una reestructuració de diverses línies d'autobús per millorar els enllaços entre Sant Just, Cornellà i l'Hospitalet de Llobregat. L'actuació té com a objectiu facilitar l'accés a l'estació de Rodalies a l'LA1 de metro, reduint temps de trajecte i potenciant la intermodalitat.
Els principals canvis afecten les línies L20, L21 i L85. L'L20 es desviarà pel barri de Montesa, amb un recorregut més directe, l'L85 augmentarà la freqüència de pas i circularà pel corredor de Can Buixeres i l'L21 modificarà el seu itinerari per la baixada de Ramon i Frontera, fet que permetrà escursar el trajecte en aproximadament 4 minuts entre Cornellà de Llobregat i l'Hospitalet de Llobregat.
Amb aquesta reorganització, Sant Just quedarà connectat amb l'estació de tren i l'ILA 1 de metro de l'Hospitalet en menys de 20 minuts, mentre que el servei al barri de Sant Feliu quedarà garantit a través de les línies ILA 20 i ILA 85. La mesura busca millorar la cobertura territorial i afavorir l'ús combinat d'autobús, tren i metro a l'àrea metropolitana.
Pel que fa a cultura, la pròxima conferència organitzada per l'Aula d'Extensió Universitària de la gent gran d'Esplugues i Sant Just porta per títol Pot la intel·ligència artificial tenir un fenomen ètic? i anirà a càrrec de Montserrat Nabreda, professora de Dret Constitucional de la UIC. L'acte tindrà lloc el 12 de febrer a les 6 de la tarda a l'Auditori de la Residència de la Mallola.
La sessió abordarà els reptes ètics i jurídics de la intel·ligència artificial analitzant si el desenvolupament tecnològic pot sostenir-se sobre principis normatius sòlids. Nebrera plantejarà una reflexió sobre els límits legals, la responsabilitat i l'impacte social d'aquestes eines emergents, així com el paper del dret constitucional davant els nous escenaris digitals.
L'acte és obert a tothom, amb entrada gratuïta pels socis i sòcies de l'Aula d'Extensió Universitària i una aportació de 5 euros per a les persones no associades. I en urbanisme, l'Ajuntament de Sant Jus ha instal·lat una nova pèrgola a la Plaça de la Pau, una actuació finalitzada aquest febrer amb l'objectiu de generar ombra i millorar el confort de l'espai durant els mesos d'estiu. La intervenció inclou la col·locació de l'estructura a la zona central de la plaça, creant un nou espai d'estada protegit del sol.
L'actuació busca afavorir l'ús quotidià de la plaça i adaptar-la a les altes temperatures. Els treballs també han incorporat llambordes noves i la plantació d'arbostiva i plantes enfiladisses als perterres, completant la millora de l'entorn immediat. I això ha estat tot. Tornem amb tota l'actualitat. S'enjustem que l'informatiu complet de la UNA. Fins ara.
Fins demà!
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Fins demà!
Smooth jazz. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smooth jazz, el funk, el soul o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. I'm going tomorrow.
Les teves tardes ja tenen refugi. Sóc el Jaume Elias i arribo amb la tercera temporada del Refugi, el programa més fresc, dinàmic i jove de la ràdio, de dilluns a divendres de 5 a 7 de la tarda. T'acompanyarem amb humor, informació i molt bon rotllo.
Vine a riure, a reflexionar i, sobretot, a passar-ho molt bé. Sintonitza el 98.1 FM i segueix-nos a les xarxes socials. El refugi, on les teves tardes se't faran molt curtes.
Amb tots vosaltres, veus de la parròquia, compartint notícies, actualitat, experiències socials i espiritualitat. Ens pots escoltar dimecres a dos quarts de vuit del vespre, amb repetició els dissabtes a dos quarts de dotze del matí. Veus de la parròquia.
Hi ha una cara de la música que sovint no escoltem. A Cara B girem el disc per descobrir històries amagades entre cançons d'ahir i d'avui. Una hora setmanal de viatge sonor, amb relats i emocions que connecten passat i present. Cara B, l'altra cara de la música moderna. No te la perdis.
I seguim el magazín de Matins de Ràdio d'Esvern. Seguim a la Rambla i és moment de saludar el Josep Lluís Gil, director de la Vall d'Avers, que ja el tenim aquí als estudis de la nostra emissora. Bon dia, Josep Lluís. Molt bon dia a tothom. Benvingut al programa. Gràcies. Com fem ja per aquestes dates cada mes, posem una mica al dia els oients del contingut de la Vall d'Avers del mes en curs. En aquest cas, ja fa una setmana i escaig que vam estrenar el mes de febrer, el segon d'aquest 2026, i amb ganes de veure què ens depara la Vall d'Avers per aquest mes.
La revista la tindrem a les mans demà i començarem amb una portada que dediquem a la Roser Oliver Olivella segurament pel nom molta gent no la coneix la Roser ha estat corresponsal de TV3 a Jerusalem durant 3 anys i escaig fins a aquest desembre i ha tornat ara cap aquí, és Sant Justenca
no de naixement però sí que fa 30 anys que vius en Just i hem aprofitat la benentena perquè ens expliqui què és tot allò que ha viscut de primera mà en el desastre de la guerra de Gaza i tal hem fet una entrevista una mica atípica perquè no és la clàssica pregunta-resposta pregunta-resposta
sinó que ho hem fet més com un relat. Ens hem estimat més recollir al màxim les seves impressions i les seves paraules i no perdre espai, diguem-ho així, amb les preguntes. Hem recollit al màxim l'esperit del que ella ens ha transmès. I amb això encetem la revista.
Llavors, jo si no em pregunto... I a partir d'aquí... No, no, endavant, endavant. Jo ho vaig fent. A partir d'aquí també estem veient com una dinàmica d'agafar personalitats santjustenques o persones que resideixen a Sant Just per encetar l'entrevista, la revista. Ho hem vist? Hem vist aquesta dinàmica fa uns mesos? Sí, però no és una cosa premeditada. Ha anat així, però intentem alternar. El que passa és que a vegades ens falta un tema...
estrella i... Quan passen coses a Sant Just sí que s'intenta prioritzar però si no... L'entrevista generalment sempre hi és molt poques vegades falla per tant ha anat així però no vol dir que hagi d'anar sempre així
Perfecte. Doncs ara sí, revisem els continguts de la revista. Bé, tenim un article que ens crida molt l'atenció. Nosaltres ja vam dir el mes passat que hem fet una col·laboració amb el Centre d'Estudis Enjustencs en relació al patrimoni,
Ells van editar un decàleg de temes relacionats amb el patrimoni que estan mal resolts i que era una reivindicació a l'Ajuntament. Llavors, aprofitant que el 22 de gener es va fer la presentació del mapa aquest interactiu del patrimoni,
de Sant Lluís, doncs aquest mes s'ha posat l'article referent a aquest tema. Diem que ells tenen catalogats els diversos aspectes amb un semàfor verd si està complert, groc si està mig mig i vermell si no està resolt. Aquest seria el primer que hi posem un semàfor verd o hi posen un semàfor verd, no?
El que passa és que amb aquest tema del mapa del patrimoni hi ha un tema que no vull passar per alt i que ens ha fet manifestar-nos un cop més a l'editorial. Com bé sabeu, el butlletí municipal ha encet en portada amb aquest tema i a dintre hi ha una...
Ampliant informació, diguéssim. Ampliació de dues pages. El que passa que és un tema reiteratiu i que ens fa mal, com els enjustencs, perquè el bolletí acostuma a atribuir-se o atribuir al govern coses que no li pertoquen, no?
I en aquest cas, aquest tema del mapa del patrimoni és una reivindicació que en el 2022 es va fer al centre d'estudis, a l'Ajuntament. L'Ajuntament entoma, se'l fa seu, busca la financiació pròpia i de la Diputació i es fa l'estudi.
que és la seva funció. Sí, sí, sí. No ens enganyem. El que no es pot fer és, en el bolletí, no fer-ne esment, no fer esment que l'inici de tot això ve d'una reivindicació del centre d'estudis i, a més a més, dir...
que és una promoció que ha estat promogut per l'Ajuntament. Això és una mentida i estem cansats d'aquest tipus de manipulacions de la veritat i de la realitat. Llavors, com que hi ha un malestar creixent en certes entitats del poble que...
Veuen que moltes vegades el seu esforç l'atribueix l'Ajuntament de forma gratuïta. Però això creus que ve d'una acció premeditada o senzillament de la descomunicació? Jo no sé si és premeditat o és una errada de comunicació. En tot cas, no és un fet aïllat.
perquè sovint de tipus cultural o d'altres aspectes que es diuen coses que no són. Es donen a vegades visions esbiaixades. A veure, nosaltres la nostra obligació és dir-ho perquè ens sembla que és una manipulació de...
de certes coses. Dit això, ho diem a l'editorial, i ja està. Perfecte. Més qüestions que trobem a la Vall d'Avers, que recordem que estarà en breus dies a les llars de Sant Just. Demà la tenim. Divendres potser es comença a repartir, no ho comentaves? Divendres, dilluns, començarem a repartir. Hem fet una mena d'estudi sobre mobilitat,
I hem fet un exercici que no pretén ser científic, no ens enganyem, però hem fet una comparativa del que costa en hora punta del dematí anar fins al metro, des de Sant Lluís. I he comparat... Quina parada de metro?
Hem fet bàsicament a línia 3 zona universitària, però també hem afegit dades de l'E5. Hem fet un estudi paral·lel a les mateixes hores al mateix dia, el just metro des del parador, l'X30,
Amb bicicleta i amb vehicle particular. I ens dona un resultat que l'X30 és el que guanya de carrer quan a temps... Més que la bicicleta.
Perdó, la bicicleta és el més ràpid. La bicicleta és més ràpid, això segur. I sobretot si tens l'ambici, que la parques allà a Palau Reial, si funciona. Exacte, hem fet inclús el que seria anar amb bicicleta fins al metro, zona universitària, i com que l'ambici t'obliga a deixar-lo més enllà, hem afegit aquest un, gairebé dos minuts que no arriba, d'anar fins al terminal. I encara i així és més ràpid. És més ràpid.
Bé, insisteixo, no és un exercici científic. S'hauria d'haver fet una mostra molt més àmplia, però ens ha semblat que resol algun dubte si algú ho entenia. Aquí comparem el vehicle particular fins a la zona universitària,
En el ben entès que si algú pretengués agafar el vehicle fins a zona universitària i agafar el metro, hauria d'aparcar. I aquest temps no l'hem considerat. En aquest temps encara seria més elevat. Per tant, vull dir que tampoc no preteníem fer una cosa...
que fos... Un estudi científic, si no... Caldria una mostra molt més àmplia i estem parlant d'hores punta, perquè a les hores normals el just metro mateix és prou ràpid i segur i eficient, com perquè no entraria en aquests paràmetres.
cinc minuts ens queden, tenim oportunitat de repassar més coses vaig ràpid hi ha un article que té a veure amb el tema del clínic que s'ha de fer a la sortida de Barcelona al final de la Diagonal en els terrenys del servei d'esports de la universitat
És l'inici d'un tema que ja vam encetar el mes de desembre amb el tema del cobriment de la B23, que no són temes per demà, són temes anys vinents, però que tot i que parlem del clínic i això ens queda com lluny, però ens afecta en quant a la mobilitat,
però també ens afecta perquè és el tret de sortida el que vindrà amb el compriment, és a dir, més habitatges, més densificació del nostre territori,
Entraríem en el debat de si calen més habitatges i assequibles i no assequibles. Aquest és un altre debat, però la realitat és que el territori es densifica encara més i a més afegim, perquè a última hora que teníem l'article ens va arribar una altra informació,
que en la part d'esplugues que hi ha a l'entorn de la Nesle i dels terrenys del Servei d'Esports de la Generalitat, davant del Garbí. Joaquim Blumer. La Blumer, Carrer Sant Mateu, tot allò. En aquell entorn s'ha d'edificar molt,
i s'ha de fer una torre, una més, esplugues. Que de fet ja n'hi ha una que s'està inaugurant, si no aquests dies, si li queda poc. Sí, però aquesta i la que està construint al costat és a la banda de damunt de la B23. Correcte. Però a la banda de baix, al costat de la Nesle, entre la Nesle i la rotonda que hi ha allà, que hi ha la Masia... Sí, allà hi ha un espai on s'hi hauria d'edificar dues més?
Una més. Una més de 25 plantes. Això no ens afecta directament? No. No és injust. Però, insisteixo, va en la línia aquesta de densificar i posar més totxo i més ciment...
Que potser és en just, de forma directa no l'efecta, però sí de forma indirecta a l'hora de sortir, d'accedir a Barcelona o com sigui, perquè allò és un punt d'accés clau. S'ha de modificar l'encreuament de la ronda amb la diagonal. S'ha de modificar.
Una obra que es va fer fa 30 anys, 35, i ja l'hem de modificar. S'ha de soterrar l'autopista, la B23, per sota de l'Eureà Miró. Ara passa per dalt, s'ha de soterrar.
Tot això, els enjustents que anem cap a Barcelona més que cap enlloc, ens afectarà. S'ha de fer el metro, si algun dia fan el tramvia... Ens esperen 30 anys d'obra permanent. I amb les conseqüències del tema de la mobilitat i del dia a dia. Totalment. Per anar tancant, correcte.
Acabo. Aquest mes posem un anunci propi, encetem una campanya perquè els nous subscriptors els regalem tres mesos. Els tres primers mesos, o sigui que no comencem a cobrar fins al quart mes. I fem una cosa que fins ara no havíem fet mai, que fem una tarifa per joves fins a 25 anys al preu de 15 euros anuals.
Jo ja no hi entro, veus? Jo tinc 26. Llàstima. Jo ho he fet fins als 30 i així... Llàstima. Bueno, és que és un dilema, avui dia... M'has fet sentir gran, ara, eh? Dels joves fins a 25, ara m'has fet sentir gran. És un dilema. Fins a on... Clar, perquè anem allargant, anem allargant i al final s'hava fins als 40. En la meva època fins a 25 anys era jove. D'acord, fins als 30 també, però els joves joves eren de 25 anem avall. I ara avui dia ja...
Segons quines coses, a 30 i 30 i... Sí, sí. Hi ha uns de 55 que encara senten joves, eh? Perquè aquí en tenim algun, eh? Jo en tinc 70 i em sento molt jove. Però no sóc jove. No, no, ja, jo t'entenc, jo t'entenc. Sí, sí. Molt bé, bona iniciativa. Iniciatives per intentar estimular que tinguem més subscriptors perquè necessitem augmentar la base...
per temes d'edat i perquè la subsistència del mitjà requereix més lectors. Perfecte, doncs aquí deixem també a tots els oients que ens estiguin escoltant l'oportunitat de subscriure's a la Vall d'Avers, que poden cercar tota la informació al seu web, al seu Instagram i que si no, doncs a qualsevol consulta, un correu electrònic, que segur que correspondran aviat.
cosa molt ràpida. Dediquem dues pàgines a Glossal el Josep Maria Majoan, que ens va deixar... Fa unes setmanes. Unes setmanes, i com a vegades fem quan som persones de molts rellevants, doncs recollim de persones properes a l'interessat visions personals particulars de la persona, no? I li hem dedicat dues pàgines.
Perfecte. Doncs nosaltres pendents també de poder-ho llegir. Recordeu que en els propers dies, entre divendres i dilluns, es començarà a repartir la revista, que Quioscs estarà també ben aviat. I res, Josep, Lluís, Gil, moltíssimes gràcies per atendre'ns un cop més aquí a Ràdio d'Esvern. La setmana... El mes vinent, perdó.
ens tornarem a escoltar el mateix dia, perquè cauen similars els dies, o sigui que ens tornarem a escoltar l'11, en aquest cas de març, per portar l'actualitat no del número d'alfabrè, sinó en aquell cas ja del número de març, perquè els mesos ja avancen en una forma veloz, eh? No t'ho pots imaginar el veloz.
el ràpid que van. A partir del febrer ja és, i ara que comenci a sortir una mica el sol, que ja... Això és un no parar, és un no parar. Totalment. Josep Lluís, gràcies, cuida't molt. A vosaltres. A vosaltres us deixem amb l'Arnau Cònsol de Call Llibre T.
I amb aquest Cuéntame un cuento encetem el nostre espai de llibres, va de llibres, recomanacions literàries amb l'Arnau Cònsol d'aquest llibreter, que potser és una de les cançons més òbvies que podríem haver posat en aquest espai i que no ho hem fet fins ara, fins a la meitat de la temporada. Arnau Cònsol, bon dia. Hola, molt bon dia. Però a banda és una cançó triada justament com a reivindicació d'un gènere.
el conte, i també per desfer alguns mals entesos. Casualment, perquè he de confessar que no ha sortit així mig de casualitat, no pas perquè estigues pensat, aquesta ha acabat convertida en la setmana del conte a Can Llibreter. Bàsicament perquè dilluns
Vam haver de desplaçar l'habitual club de lectura que fem a la Teneu des de fa molts anys, des d'abans de l'existència d'aquest llibreter, i vam tenir de convidat a un contista, perquè havíem llegit el seu recull, Animals inexpressius, de Xavier Masclavioto, que és el llibre del qual avui em centraré més. Casualment, a més, demà tenim a tres contistes que vindran a aquest llibreter fer la presentació de la setmana. Serà Pinassa per tres...
de Raquel Pena, Joan Vigó i Núria Miret, publicat per la Breu Edicions. Molt bé. Per tant, escolta, ideal. Setmana completa. Setmana completa, tenia en compte que això, que normalment el club de lectura és la primera setmana de mes, i aquest va acabar configurat la segona perquè el Xavier Masquerdo podia venir, doncs això, dilluns, els altres dimarts els tenia ocupats, van fins i tot canviar el dia habitual de trobada,
El llibre s'ho va valdre. El llibre és un recull... Bé, els animals inexpressius, allò per explicar-ho ràpid, som totes les persones. Ell parteix del... El títol diu que li pren d'un conte de Foster Wallace, en el qual diu que...
Tots els homes portem una màscara posada quan vivim i en realitat no reflectim el que pensem. L'únic element que realment ens permet veure la veritat d'una persona són els ulls. Els ulls són molt presents al llarg de tots els contes o totes les narracions d'aquest recull. I mentrestant el que portem són màscares que ens fan inexpressius davant del dolor, davant del que passi, perquè a vegades volem dissimular-ho o no sabem transmetre-ho bé.
Bé, el dolor, la pèrdua, les relacions paterno i materno-filials són el centre d'aquests contes que van fer realment la delícia del Club de Lectura que jo recomano moltíssim. Sobretot perquè el que voldria fer justament és reivindicar, com he dit al principi, aquest gènere, el conte, que en català tenim un problema. Perquè tu dius conte, i això me n'adono cada vegada més, o de fet des de sempre a la lliberia, que és que conte és una paraula que està connotada...
De manera infantil. Sí. Un diu conte i pensa nens. Com de fet la cançó. Cuéntame un cuento i verás que contento me voy a la cama. I després comença a enumerar tot de contes infantils característics. Per tant, un conte és allò que fins i tot hi ha gent que ens ve... Tens contes i vol dir per nens. No en diu llibres per nens o llibres infantils o...
Un conte ja s'entén, i potser no són contes, perquè allò són llibres per nens que expliquen els animals que viuen a la selva. Per tant, no seria pròviament un conte que insisteix, un conte s'ha d'entendre com una narració curta.
Clar, perquè si agaféssim els contes que han inspirat les pel·lícules de Disney, Blancaneus, la Ventafocs, etcètera, si veiem les versions originals, tenen poc d'infantils aquests contes. Justament, perquè, a veure, el problema probablement, insisteixo, el tenim amb el vocabulari en català. Conte ha quedat connotat com a cosa infantil i narració és una paraula potser massa llarga i que a més a més també és com molt polisèmica.
I hi ha fins i tot molta gent a un llibre de contes, com el del Xavier Masclavi o tot, li diu novel·la, en el sentit de dir que un llibre per grans és una novel·la. Això, per exemple, en francès o en anglès ho tenen més ben resolt. En francès hi ha la novel·la, la novel·la és la narració curta, i després hi ha el roman, que seria la novel·la. I en anglès també és una cosa així, és la short story i el roman o la novel·la. I fins i tot roman i novel·la crec que hi ha una diferència també de llargada. Si és molt llarga no pot sonar novel·la i coses d'aquestes.
Bé, en tot cas, just en una època en què tot va de pressa, estem... Això de la short story, ara tothom parla de stories i evidentment no es refereixen a contes, sinó al que mires per Instagram o al Reels o el que sigui. En una època en què tot va tan ràpid que volem, carai, ens hauríem de donar que justament...
El conte, la narració curta, és un gènere ideal i, en canvi, hi ha molta gent que li té reticència. Suposo per aquesta mena de dir... Bueno, és com el gènere fàcil. Una novel·la és complexa. Una novel·la, un novel·lista, s'ha hagut d'estar molt temps lligant moltes històries, a vegades és molt més difícil fer un bon conte curt, que en poc temps, això sí, sí, és bo...
doncs ha de ser com això. Un conte curt és una finestra a la realitat que no t'ensenya moltes coses, però veient només el que hi ha dintre d'aquest marc, hauries de ser capaç de completar el paisatge, no? Per tant, un conte és allò de dir la gràcia de no mostrar del tot, o no dir del tot, però mostrar molt. Això ho ha estat teoritzant ahir el Xavier Mas al...
a la tertúlia que vam fer, que va ser interessantíssima, de la qual intentaré fer una crònica ben aviat al blog que tenim del Club de Lectura, perquè realment se'n van dir moltes de molt grosses, i sobretot perquè aquí hi ha contes, hi ha algunes històries que dius que no li cal res més, si la llarguessis potser es faria llarga, i en canvi són un prodigi, per exemple, hi ha un conte que és una confessió d'una senyora que la policia està investigant un crim,
tot és el monòlic d'una senyora que a més a més parla amb aquest català que tu el vas llegint i diu ningú i eclésia i per tant sents clarament i inclús només llegint t'adones que és una senyora que ha de tenir 60 o 70 anys que va repetint-se constantment tot per dir que ella no creu que la senyora matés el seu fill però aquestes coses passen i de fet la senyora tothom deia que era una mica boja
En realitat jo no us vaig veure, però... I per tant, clar, amb una sola confessió d'algú que veus clarament que està parlant la policia, perquè la policia està intentant veure què ha passat amb aquest nen que ha aparegut mort a un riu, doncs bé, no explicarem res més. Però per tant és això, fins i tot és una destresa, demostra molta destresa d'estil això, durant tota una novel·la no ho pots allargar, però amb un conte, i a més veus el personatge claríssim, t'adones que allò només pot passar en un poble...
I poc o molt vas intuint, perquè no t'ho diu, però tu com a lector ho has de completar, que evidentment hi havia un drama amb aquesta família i amb aquesta mare i què passava amb aquest nen. Aleshores, en fi, hi ha realment un altre conte sensacional, que és un nen que està responent allò, com si fos un concurs d'aquests de supertalents, un nen que se sap totes les capitals del món i reconeix les fronteres dels països. De sobte t'adones que els pares, veient aquest nen tenint èxit,
El nen no està còmode, tu t'adones que és un superdotat de seguida, la gràcia és veure com els pares d'una vegada han utilitzat aquest nen, perquè clar, l'estan portant a la tele i l'estan mostrant, i de l'altra per primera vegada s'adonen...
que el nen no és feliç. Aquell nen que veuen que és un absolutament fred, que probablement deu ser autista, el que sigui, i que han cregut que portant-lo a la tele ens distraurem tots plegats, hi ha allò, el que se'n diu l'esquerda, de dir, hòstia, ens adonem ara que aquest nen és una persona, també. És el seu fill, eh? És molt bèstia, però és absolutament humà la capacitat que té el Xavier Mascadioto d'endinsar-se en aquests personatges complexos
N'hi ha un, no n'explicaré gaire més, que són dos que surten de festa, estaven absolutament borratxos. Pel que s'expliquen entre ells, ja veus que han estat amb una noia, però la noia no estava còmoda. No t'ho diuen, però tu pots intuir què ha passat entre ells dos i la noia. De sobte es troben a un que està estirat a terra, estiren la manta i li comencen a donar puntades. Clarament és un indigent i li estan donant puntades i no paren. Això ho podem explicar des de fora.
el que fa el Xavier Masclavioto és intentar posar-se a la ment d'un d'ells i com de dir com de realitzar-se escena en aquell moment que té el control i pot fer la barbaritat que està fent. Per tant, són contes que...
trenquen a l'hora de llegir, però a la vegada, com que estan tan ben escrits, dius que bé que algú s'atreveixi a fer això en català. Feia molt temps que potser en català no llegia històries tan profundes, i sort que són curtes, i que de sobte puc canviar la següent. Una altra gràcia que té el llibre és que, a més a més, totes les històries són independents, però en totes es fa referència a algun altre. Hi ha un joc constantment que, per exemple, és això.
Hi ha una d'uns nens que viuen en un iceberg i després al cap d'uns altres es fa referència a aquest iceberg. Per tant, aquells són aquells mateixos. Si ets capaç de lligar tota la teranyina, no és que conformi una novel·la, però sí que d'alguna manera és una teranyina d'uns personatges que estan tots vivint una mateixa època i poc o molt estan tots relacionats, que és el que ell teoritzava ahir.
Clar, qualsevol acció que fem té a veure amb altres i d'alguna manera afecta a altres, encara que no els veguem aquí. És allò de l'aleteig no papallona a Pequín, no? Provoque tornados a no sé on. Doncs d'alguna manera hi ha això. Al final és un joc literari, si es vol, però que té... Vaja, és com una segona capa de lectura que fa encara més atractiu aquest llibre, Insisteixo, Animals inexpressius, publicats per l'altre editorial. Un llibre que ha passat...
Més desapercebut del que jo hagués volgut i que recolzaré tant com calgui i que seguiré recomanant d'aquí fins a Sant Jordi, perquè, vaja, és una petita joia i crec que és un dels grans narradors joves que té ara mateix la nostra literatura.
Doncs ja ho sabeu, si voleu els contes, si voleu aquells contes que ens explicava l'Arnau Cónsul, podeu passar perquè el llibre té. Així també trenquem una mica amb aquesta imatge que té el conte, que moltes vegades no li fa justícia i que en tot cas és aquest repte, destacar aquest repte amb dues o tres pàgines, no?,
haver de fer tot el que fa una novel·la, allò del nus, desenllaç, l'inici amb aquella explicació, amb aquella descripció, i d'aquí marxem a un altre lloc, perquè... Sí, sí, perquè t'he dit demà i no és avui, que tenim el pinassa per tres, que de clar, així també recordo. De fet, aquest cas és un cas diferent,
Però torna a la mateixa reivindicació. L'editorial Labreu, ho havia fet fa uns quants anys, ara ja ha tornat, es proposa agafar tres narradors, poetes, autors del seu catàleg, tant de poesia com de novel·la o prosa, i els hi proposa tancar-se durant...
un temps, 15 dies, 3 setmanes, un mes, en algun lloc. Durant un temps havia sigut en una masia al delta de l'Ebre, n'havien sortit. L'únic propòsit és de dir, us tanquem, teniu la pensió pagada durant aquests 15 dies amb aquesta masia, amb aquesta casa rural. A canvi, heu de fer una narració que us inspiri aquesta convivència amb altres escriptors, que us inspiri l'entorn, i d'això en farem un llibre. Va ser així, per exemple, que Jaume Pons a l'Horda, Joan Tudor...
ja no recordo el tercer, sí, sí que el recordo, però en tot cas van fer un volum que es deia Flamencs, la recerca del flamenc, perquè havien estat tancats al Delta de l'Ebre i s'han rodillats de flamenc, cadascú va fer un conte. Doncs aquest cap és Raquel Pena, Joan Vigó i Núria Miret, que van estar en una residència a prop d'un bosc, en un poble entre el Pirineu i l'Empordà, per entendre'ns, i cadascú ha fet un relat.
Es pot dir que és un conte, es pot dir que és una novel·la curta, però en tot cas és això. Són relats breus que només demanen probablement aquella atenció que la novel·la no et demana i que evidentment, insisteixo, quan són bons és perquè tot el que una novel·la pot tenir de llarg
Això té en concentrat. Per tant, reivindico per segon cop aquest gènere, tenint en compte que aquest cap, aquest pinassa per tres, és un volum, no diré desigual, tots tres contes tenen moltes narracions, però evidentment molt eclèctic. Mentre que els reculls de contes que pensen els bons narradors, que ja pensen en un volum, no el pensen com de dir, bueno, tinc tot de narracions curtes, no sé què fer-ne, les poso juntes. No, tenen aquest lligam que jo explicava, no?
Però insisteixo, són dues formes d'aproximar-se a un gènere. Hi ha lectors que dius, jo és que quan em poso en un llibre vull que em duri molt, creure en aquests personatges, estimar-me'ls, estar-me'n molt temps. D'acord? És una opció de lectura. Però probablement és una lectura que permet també allò de dir, ara me'n vaig a dormir, posar-me en la novel·la, carai, és que m'adormiré de seguida. I alhora es perdré el fil. Agafa un compte, eh? Si amb tres pàgines ho tens, no? O amb set, o amb vuit, o amb dotze.
i tindràs tot un món complet. Per tant, insisteixo, Animals inexpressius, Pinassa per tres, i tants i tants d'altres. Som una literatura amb molt bons contistes i valdria la pena no deixar de reivindicar-los mai.
Doncs Animals inexpressius, que culminava aquest club de lectura de dilluns, i en aquest cas avui dimecres, a dos quarts de vuit del vespre, vespre de narradors, Pinesa para tres, en aquest cas... És el nostre carnaval, escolteu, tenim tres escriptors allí barrejats, i què sé jo, vull dir, tres escriptors junts explicant les seves peripècies en una casa, no ho vulgueu saber? O sí, veniu a aquest llibreter.
Arnau, una versada. Fins la setmana vinent. Fins la setmana que ve. I seguim el magazín de matins de Ràdio d'Esvern. Seguim a la Rambla. Passa un minut de tres quarts d'una del migdia. Marxem ara a parlar amb l'associació de gent gran.
I comencem, doncs, aquesta xerrada avui saludant a la Maria Lluïsa i el Modest, que ja els tenim aquí. Família, bon dia, com esteu? Benvinguts al programa. Bon dia, Dani, bon dia. Què tal? Com va tot? Bé, bé. Sí, no? Expliquem-nos una mica perquè vam... Avui una mica la idea, el propòsit d'aquesta entrevista, aquesta xerrada aquí als micròfons de Ràdio d'Esvern, és explicar com va funcionar l'assemblea del passat divendres. I ens agradaria, Maria Lluïsa, que ens expliquessis una mica com va anar a tot.
Bé, doncs mira, va anar molt bé. Van haver-hi 84 persones a la sala gran i en van a veure 16 a la sala petita, perquè tenim el fòrum i hem de complir amb el que ens marca la llei. Llavors vam començar, vaig donar la benvinguda a totes i a tots, perquè hem de fer-ho així, totes i tots, el plural es veu que no serveix per res.
I llavors vam començar a explicar, a llegir l'acte de l'assemblea anterior, de tot el que s'havia fet i tot el que hi anava. Després van parlar a l'Artur Torrell, que és el que se'n cuida dels números. Sí, que va venir aquí al programa tant un dia. Exacte, sí. I després va parlar a la Maite de tot el que havien fet,
després va parlar el Jordi Farràs, que va parlar de la coral, i després va tornar a parlar la Maite de tot el que es faria a partir d'ara fins a l'estiu. Bé, llavors ja vam començar a dir els que es presentaven i els que marxaven. Els que marxaven ha sigut el Joan Sánchez, que és el secretari, o era el secretari,
i la Liliana Pérez, que és la seva dona, que era la secretària del secretari. I una servidora de vostès, la presidenta, també se n'ha anat. I ara, clar, van sortir gent, ja hi havia gent que s'havia apuntat, perquè vam enviar cartes que es podien apuntar ja per si volien pertany a l'associació, a la Junta,
I, bé, fins aquí tot va anar molt bé, i jo, a més a més, teníem que donar pas a qui es volia presentar que estigués a l'assemblea, dic, aixequeu el braç que vulgui entrar a la Junta, i vaig dir, no, no, tots de cop no, eh, tots de cop no, ningú. No va haver ningú que volgués. Ningú es va atrever a fer més del que feia, però, bé, jo ho tenia que dir-ho, i ho vaig dir.
I des d'aquí dono la gràcia a Ràdio d'Esvern per l'acollida que m'ha donat, també a tots els de l'associació i a fer una altra cosa. I tant, nomes etapes, que també està bé, és important. Llavors, qui s'ha quedat a la presidència?
Doncs això t'ho parlarà el Modest, que és el nou component de Junta, perquè jo ja aquí ja... Vull dir la Gàbia, eh? No, no, és que no sé res. No saps res. No sé res, perquè jo el dia 6, a les 14 de la nit, ja no vaig ser presidenta, ja va començar a actuar la nova Junta. I moltes gràcies a tots.
A vosaltres, a tu, en aquest cas per haver participat durant tots aquests mesos, aquests anys, aquí a Ràdio Desvem. Doncs és un plaer escoltar també les veus de les associacions culturals i de lleure del nostre municipi i en aquest cas també poder-te escoltar a tu, Maria Lluïsa, durant tot aquest temps. Gràcies. A tu. Modest, explica'ns una mica com va anar això.
A veure, primer et podria donar també moltes gràcies tant a la Lluïsa com al Joan i a la Liliana per tota la seva tasca que han fet durant aquests temps que han sigut a la Junta, realment. Això és el primer que hi hem de ser en aquest cas d'un...
Moltes gràcies. Nosaltres actualment la Junta està composta per 5 persones de la Junta anterior i 5 nous, que ara us donaré els noms, però en aquest moment encara no us pot dir qui és el president, qui és el vicepresident, perquè això ens farem demà la primera reunió a la qual ja determinarem... Encara no estan repartits els càrrecs.
Estan repartits molt les feines que es faran, però els càrrecs en si, oficials, no els tindran fins demà. No els ho sento, però no els ho pot dir. No, passarà la propera trobada aquí a Ràdio Desbem, ja ens ho fareu constant. Sí que és veritat que nosaltres, actualment, les persones que estaven de la Junta anterior, que queden és la Lídia Prades, l'Artur Torres, el Maite Castells, el Pere Macete i el Jordi Farràs.
Perfecte. Ens queden, encara que vull dir que ja és una bona columna dels que estaven l'any passat. Llavors, de nous, també hem entrat, a part de jo, o Modés Carme, l'Antoni Estopa, la Paquita Ferran, la Núria Serra i el carrer Linyon. Com es diu, demà ho sabrem i veurem exactament com queden els càrrecs i avisarem i adonarem-los.
En aquest tipus de relleus és molt important que hi hagi com una base, una columna vertebral d'aquella junta anterior per tenir una mica la línia continuïsta i sobretot d'aquelles tasques una mica més burocràtiques que són complicades d'agafar i que en aquest cas pugueu aprendre. Està claríssim que de moment vosaltres el que tenim en clar és una línia de continuïtat. Sí, eh? Jo almenys m'he posat perquè jo el que vull és seguir amb el que s'estava fent.
Perdona, jo el que volia dir és que també m'he posat a disposició de la nova Junta per tot el que puguin saber del que jo feia com a presidenta. Vull dir que no em tanco en banda, vull dir ajudar amb el que sigui. Perdona, m'ho deixo. No, molt important, això que comentàvem. Nosaltres ja sabem que podem comptar amb ella, amb tot el que és, i això està claríssim.
I tant que sí. Doncs la primera passa és aquesta, no? Sí, el que sí, nosaltres ara, seguint la línia de continuïtat, tenim algunes coses, unes activitats que ja tenim previstes, dels quals si va bé en parlarem, i per aconseguir que això vagi seguint i vagi continuant, i després ja veurem amb la sàvia nova si s'ha de modificar algunes coses o no. Però de moment estem tots aquí per seguir amb el tarro.
Perfecte, doncs seguim aquesta associació de gent gran. Com dèiem, avui mateix hi ha aquesta reunió, entre avui i demà, perdó, entre avui i demà hi ha aquesta reunió en la que s'esclarificarà tot el tema dels càrrecs, diguéssim, més específics, perquè sabem que la llei fa que s'hagi de complir amb uns requisits i amb uns càrrecs, presidència, vicepresidència, secretariat, etcètera, i en aquest cas, aquests càrrecs
seran complementats en breus i a partir d'aquí la nova Junta ja podrà començar a fer el seu camí, els seus passos endavant. Parlant de les activitats, què tenim així en un front una mica proper? Ara, vull dir, actualment el primer que tenim i que volem fer és el 3 de març es fa a l'Auditori de Barcelona el Camp Gran. El Camp Gran és una...
Una trobada. És un concert de cors de tota Catalunya, excepte Barcelona, a la qual es fa una cantada junta i s'ajunten 600 cantaires o una cosa així. Nosaltres, com a Choral Harmonia, a la qual jo hi perteneixo,
i anàvem cada any. Aquest any, per problemes de logística, perquè era molt poca gent, no hi anem, però sí que volem anar a sentir el concert. Llavors, en aquest moment, voldria fer que la gent, sobretot, ens truqués o ens posés en contacte amb el Jordi Ferraz o amb mi perquè s'apuntin i a veure si podem fer, com sempre, havíem fet un autocar per anar-lo a veure. Això és el primer. El dia 3.
de març a les 6 de la tarda. Podrien aprofitar el dia 12, o sigui, demà, per vindre a apuntar-se. Sí. Si volen venir, també estarem. Si no, a partir dels dilluns, que ja començarem a pagar quotes, també es podrà saber. Perfecte. Després, així...
El 6 de març tenim una conferència d'en Julio Ochoa, que és el Sant Juntengues amb el Hudson. Molt interessant. Referent a la Segona Guerra Mundial, els camps de concentració, etcètera. I aquest senyor que havia de vivir aquí a Sant Junt. Sí, correcte.
I després tenim previst també el 26 del 3, si tot va bé, una sortida d'interpretació de la Bruixeria a Sant Feliu de la Serra. Això és el que està preparat.
I està ja definit i demà s'enviarà també tota la publicitat d'aquestes coses. I després, així, en més llarg plaç, teníem previst, si podem, i ens ho confirmen, anar a visitar la Sagrada Família el 30 d'abril. Que maco. Una mitinada. Sí.
Seria molt maco, això. Sí, i a més es va dir a l'assemblea i es va sentir... La ella va agradar. O sigui que si ho aconseguim, perquè estem en llista d'espera, si ho aconseguim, però tenim ja registre i tot. Està demanat. Està demanat, està registrat, està confirmat, però només ens falta que ens confirmi el dia, que ens va bé a nosaltres, si es pot ser.
I després, així, pel mes de maig, tenim una possible sortida d'uns cinc dies, sis dies. Arranda. Arranda de Duero, a fer una mica de tota aquella zona de Valladolid, Penyafiel, tot això, i per poder-hi tots fer un autocar, també, per poder-hi anar. I fer una trobada de cinc o sis dies. Cinc dies, quatre nits. Quatre nits i cinc dies. Això és en aquest moment que tenim...
per avís i més o menys confirmat. Sí que és veritat que tenim més coses de cara al mes de juny i al juliol, però això ja ho explicarem a la propera... Tindrem temps per fer-ho, oi? Això mateix. Tindrem temps per fer-ho, per explicar-ho. Estupendo.
Doncs, permeteu-me agrair-vos un cop més que vingueu aquí als micròfons de Ràdio d'Esverna a compartir-nos aquestes activitats, també l'actualitat de l'associació. I res, que vagi molt bé aquesta caminada que comença a partir de demà amb aquesta reunió, amb també l'assignació dels càrrecs. I, Maria Lluïsa, tu seguir gaudint de les activitats com una més, eh?
Com una més, sense patir. Sense patir si això no arriba o no arriba o la subvenció i tot això. Que si no omplim l'autocard, que si vagin bé de l'autocard que no es trequin una capa. Oh, tu no saps què serà això. La tenim amb ella la número 1? No, no, no, jo entro.
No me la feu treballar, que ja he treballat força. Ara ja em toca i em sembla que em posaré la coral per fer algun gall. Que ja ho tingui en mente. Això ja va bé, ja va bé. Com més siguem, més rollo. Maria Lluïsa, modest, gràcies. Que vagi bé. Gràcies a tu.
I fins aquí la Rambla d'avui. Moltíssimes gràcies a tota la gent que ha fet possible el programa d'avui dimecres 11 de febrer del 2026. Hem arrencat amb les notícies de Sant Just tot seguit. També hem parlat de les portades dels diaris amb Mariona Sales i Jaume Alias. També hem tingut avui les efemèrides amb en Víctor Cortines i hem parlat del temps. Tot seguit a la segona hora.
Hem tingut l'entrevista del dia, hem parlat avui del dia de la dona i la ciència, i també hem parlat de vins amb l'Astrid Goldstein del celler de Can Mat. Hem tancat el programa d'avui amb l'entrevista de Josep Lluís Gil de la Vall d'Avers, també parlant de llibres amb l'Arnau Cònsol i parlant amb l'associació de gent gran. Nosaltres tornem demà, com sempre, de 10 a 1, aquí, a Ràdio d'Esvern, que sigueu molt feliços. Adéu-siau.
ja no sabes qué decir cuando estoy frente a ti esto no era el esperado a 180 grados qué te puedo decir no sabíamos que esto era algo más que química y