logo

La Rambla

Magazine de matinal amb Núria G. Alibau Magazine de matinal amb Núria G. Alibau

Transcribed podcasts: 403
Time transcribed: 41d 17h 18m 24s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

A la Rambla res s'atura. Vine, queda't i escolta'ns.
Bona tarda, Sant Just. Ara mateix passant gairebé ja 14 minutets a les 5 de la tarda d'avui, dijous 18 de maig.
Benvinguts i benvingudes a la Rambla, el magassin de tardes de ràdio d'Esvern.
Esteu sintonitzant al 98.1 FM, a l'emissora municipal de Sant Just.
Ja em coneixeu, sóc la Núria García i esteu amb mi cada dia de dilluns a divendres de 5 a 7 de la tarda.
Què ens espera en les properes dues hores?
Doncs bé, d'aquí i fins les 6, primer de tot farem l'espai de mobilitat internacional amb l'Aroa Carmona, responsable del servei des de l'Ajuntament de Sant Just.
Trucarem al Casal de Joves, que és on està a la seva ubicació, i que ens parli de les novetats del servei i d'aquests nous projectes.
Tot seguit, aquí a la Rambla també farem els dies internacionals i els dies mundials, aquelles efemèrides més destacades que van passar precisament tal dia com avui, un 18 de maig, però de fa ja algunes dècades i alguns anys.
Després, a segona hora de la Rambla, a partir de les 6 i 10, i després d'escolta els botlletins informatius a Catalunya Ràdio i de Ràdio d'Esvern,
farem l'entrevista del dia a Horticultura Isart, Comerç Centenari Sant Justenc, un negoci de 100 anys aquest 2023, fan aquest aniversari tan i tan gran.
Passaran dues generacions aquí a la Ràdio, en Jordi i la Núria Rabentós, per explicar-nos l'evolució, la consolidació i com va néixer Isart Horticultura i quin paper ha tingut el poble de Sant Just, esclar.
Després, tot seguit, acabarem el programa d'avui amb l'espai de la xarxa Erosis, grup transversal lligat al món educatiu.
Seguirem tractant de la temàtica que estan abordant aquest trimestre, que és el joc en l'entorn familiar.
Passarà una família amb tres fills adolescents.
Doncs bé, tot això és el que tindrem aquesta tarda, eh, de seguida.
No marxeu, que comencem!
El canvi climàtic asseca els rius.
Posa en risc l'abastament d'aigua i la producció d'aliments.
Treballem per fer front a la sequera i garantir l'aigua, però cal l'esforç de tothom.
Cada gota compte.
La pluja no la controles, l'aixeta sí.
Generalitat de Catalunya
Ràdio Tosbert 98.1
Ràdio Tosbert 98.1
Ens vam retrobar una nit d'estiu en un cicle especial.
De cinema francesa a la fresca...
Agafem les coses, marxem fins al casal de joves i saludem a l'Aroa Carmona, que és l'encarregada del Servei de Mobilitat Internacional de l'Ajuntament de Sant Just.
Hola, Aroa, què tal? Bona tarda.
Hola, Núria. Bona tarda a tothom.
Parlem de projectes internacionals...
Sí, aviam. Una notícia d'última hora, que ens va arribar ahir per la tarda, que ens fa molta il·lusió, és que ens han aprovat, Núria, un projecte doble, li diem.
Perquè té dues mobilitats, per anar a l'illa de Guadalupe, a França, a la colònia francesa, clar, pel Carip, i per anar a Bulgària, a les muntanyes de Bulgària.
Ostres, però això és en el mateix projecte o són dues coses separades?
És el mateix projecte, llavors, és un intercanvi juvenil europeu que es divideix en tres parts, no?
Tenim una primera mobilitat, que és un intercanvi juvenil que s'acull allà a Guadalupe, al Carip.
Sí.
Després tenim unes activitats que hem de fer a nivell local, que tindrà lloc aquí al Casal, en el nostre cas, d'acord?
I després tenim una segona mobilitat, que és a Bulgària, que s'allotjarà a una regió muntanyosa del país, i al tornar farem el que fem sempre, que és la jornada de difusió.
Llavors, és un projecte que té dues mobilitats internacionals, una activitat clau entremig, no?, que connecta aquestes dues mobilitats, perquè entre mobilitat i mobilitat passaran mesos.
Llavors, es gestiona aquí una activitat que una mica crea aquest vincle entre els dos viatges, i després tindrem una difusió final de tots els aprenentatges adquirits i de les experiències viscudes.
Ostres, que bé, no?, que us hagin aprovat.
Sí, uau, estem supercontents. Jo parlo per mi personalment, no?
Aquest projecte surt d'uns socis nous, unes vincles nous, que vam fer quan vam anar a Aruba l'any passat, al Carip, al novembre.
Llavors, per mi és doble satisfacció, no?
Un, perquè és l'esforç que s'ha posat en fer tot el projecte, no?, en totes les reunions que s'ha fet d'aquí, amb els altres socis per determinar, bueno, en fi, tota l'escriptura.
Doncs aquest esforç es veu recompensat, no?, amb l'aprovació, evidentment.
I, per altra banda, doncs em fa especialment il·lusió, perquè, perquè, bueno, és com, tot té sentit, no?
Tu tan vas lluny a fer una feina com a representant del servei de mobilitat, no?, de crear nous vincles, de generar noves connexions i tal.
I veus que això funciona i que surt, doncs és com, bueno...
Ha valgut la pena, no?, la feina.
Ha valgut la pena, la feina ja s'ha fet bé, saps?
És com, bueno, és que, no?, vas a crear, perquè a vegades queda tot com molt difús, no?, aquests projectes de, sí, és networking, creació de tal,
però quan realment surten aquestes connexions i generen nous partenariats, bueno, és com que tot encaixa, no sé si m'explico, no?
Sí, oi tant, oi tant, oi tant.
Escolta'm, i amb quins altres socis heu estat preparant aquests projectes, Aroa?
Doncs, amb els dos que ens acullen, per una banda tenim la Maison de Junès, no?,
que és com un casal de joves allà, a...
A Guadalupe?
A Guadalupe.
I després a Bulgària, una organització a Bulgària, i després hi ha dues més,
que és una organització a la Croàcia i una organització d'Alemanya i nosaltres.
O sigui, en total són cinc països els que hem estat treballant conjuntament.
Ostres, molt bé, molt bé.
I les dates, més o menys, les teniu ja parlades, les teniu...
Bé, són les dates... Les dates no les tenim del tot confirmades.
Les dates que tenim parlades fins ara són les que es van presentar a la proposta del projecte
i oscil·laven entre la primera mobilitat al novembre i la segona mobilitat al març, més o menys, eh?
I l'acció local, doncs, entre aquests mesos, no?, per quan quadrés més, doncs, a cada organització.
El que passa és que ara, a partir de la setmana vinent o l'altra,
hem de fer una reunió online amb els socis per revisar, no?,
les dates exactes que vam posar i veure.
Ara ja sí, amb l'aprovació i amb el calendari de les diferents aprovacions a tots els socis,
de la mà, dir, ok, doncs tal dia, tal dia, no?
Llavors, però bé, més o menys són aquests mesos, eh? No pot canviar gaire,
de sobte no ens podem anar a fer-ho a l'agost i al maig, saps el que vull dir?
Però sí, o sigui, una serà aquí el 2023, la primera i la segona serà el 2024.
Molt bé, molt bé. I són projectes juvenils?
Sabem algunes característiques ja o temàtiques, per exemple,
en les que s'englobin els projectes o les activitats que s'hi vulguin fer?
Sí. En aquest projecte, totes dues mobilitats s'han creat entorn a l'ampleabilitat,
vull dir, a la capacitat de generar o d'entrar a feines, no?,
i amb el desenvolupament professional dels joves.
Llavors, aquesta és com la temàtica principal.
La primera mobilitat, que és a Guadaluq, és més, tot una part més introductoria,
que he de conèixer-nos a un mateix, veure quines són les habilitats que cal explotar,
com funciona el panorama laboral i veure una mica com jo qui soc, què vull i com encaixo,
com una mica fer una diagnosi tan personal com general de com funciona cada país
per veure totes les opcions que tinc i començar a construir el meu currículum,
ja no només currículum laboral, sinó currículum personal, no?,
que al final se li està a través de competències, a través d'habilitats,
que és una cosa que està tenint molt de pes, no?, cada cop més.
I a la segona mobilitat, doncs, ja es treballava més habilitats reals, no?,
per fer una entrevista, per crear un currículum digital, per fer, bueno,
i a més, com molt centrant-nos, no?, sobretot a nivell europeu,
quines són totes aquelles oportunitats laborals o pseudo-laborals,
en el sentit que comences en pràctiques o comences a fer voluntariats,
però d'aquí ja t'obres portes, no?, per poder tal,
que hi ha a nivell europeu que tots els joves hi poden participar, no?,
llavors com fer-ho, quines són les dates, límits, quins són els requisits, etc.
Doncs una mica aquest acompanyament als joves que, de diferents perfils,
és a dir, aquells que no tenen estudis o estudis bàsics,
o aquells que estan graduats a universitats,
però que tots es troben amb la mateixa problemàtica, no?,
que a l'hora de trobar una feina, doncs, és molt difícil
i que sigui professionalitzadora, etc.,
doncs una mica treballar amb joves de diferents perfils
em torna a aquesta temàtica.
Molt bé, entenc llavors que són joves, no menors d'edat,
sinó són joves adults.
Sí, de 18 a 30 és el col·lectiu que ens endurem,
també perquè treballar en un país tan lluny,
la primera vegada que marxem amb joves tan, tan, tan lluny, no?,
és com, bueno, perquè marxar una persona d'aquí també, no?,
com a acompanyant del grup i fent tot el suport, no?,
però hem volgut començar per menors majors, diguéssim.
Per adults, ai, com es diu, per joves adults, no?
Per joves adults, sí, és el concepte, sí.
Molt bé.
I, Aroa, pel que fa, suposo que ja tindrem temps suficients
també per anar desvetllant més detalls, no?,
d'aquests projectes tan xulos.
i dels que venen cap a l'estiu tenim alguna coseta més?
S'ha fet algun pas més d'aquests dos, bueno, intercanvis, no?,
que hi ha a Alemanya, tant al mes de finals de juny com al juliol,
per menors, aquest sí?
Sí, tot això tenim ja supermega...
Encarrilat, no?
Sí, ja vam fer la selecció de participants en el seu moment,
la gent ja s'ha, o sigui, tots els participants han acceptat,
ja s'han inscrit, ja està tot, vull dir, els grups ja els tenim fets.
D'acord.
Les reunions amb els socis i amb els altres líders també estan,
bé, ja hem fet una reunió amb els del juny,
ara estem organitzant les reunions de juliol,
farem una reunió amb tots els líders i jo,
t'ho diré, youth workers, no?, treballadors juvenils.
Sí.
Pel de juny, ara a finals de maig.
D'acord.
Les activitats al juny ja estan totes tancades.
Molt bé.
I després tenim el que fem aquí al juliol,
que també ho tenim tot, tot el calendari d'activitats ja està tancat,
estem acabant de quadrar res dues cosetes.
i ho tenim tot, ja tenim els participants també dels països que ens visiten.
I, bueno, ara doncs és acabar de lligar detalls, no?
Vale, doncs quin menú farem, no?
Doncs vaig a seure amb la persona que ens fa el càtering
i veure quin és el menú que farem en funció de les necessitats de les persones.
Ah, vale, doncs mira, al final doncs haurem de comprar tal per aquesta activitat.
Tema material, però diguéssim que les coses grans, no?,
de logística i de participants, això ha estat tancadíssim.
Perquè, Arua, el que feu aquí, quins dies són? Quines dates són?
El que fem aquí és del 23 de juliol a l'1 d'agost.
Vale.
Just a l'esposa de Festa Major.
Sí, t'anava a dir, dic, just, just, eh? Quasi tocant a les festes.
Sí, sí, sí, sí, sí.
I de diumenge, sí, de diumenge 23, doncs a dilluns, dia 1.
Vale, vale. I d'on vindran, d'aquí?
Venen dels nostres socis, jo sempre els dic, no?,
com són els nostres socis claus, no?, diguéssim, com els nostres socis germans.
Sí.
A banda de Bèlgica, que també ho és, però Bèlgica sempre es fa Setmana Santa, no?
Sí.
Són Macedònia del Nord, Alemanya i Croàcia.
Vale.
Venen. I de Sant Just, eh?, que tenim un grup, que això és molt guai també,
perquè tenim un grup de joves d'aquí de Sant Just que s'han animat a participar
i que, a més, és molt xulo, Núria, perquè aquest projecte, com ja vaig dir,
el va presó, o sigui, es va escriure, o es va cocrear, diguéssim, amb l'Àngela,
que és l'Àngela Conxillo, que és una noia d'aquí Sant Just, no?
De l'Institut, sí.
Sí, que va participar, o sigui, tot això ve perquè ella va participar a l'intercanvi de Croàcia
que vam fer el 2021.
I es va motivar i va dir, ah, mira, m'agradaria, tal, connectat amb el seu treball de recerca.
Bueno, en fi, llavors, el xulo és que molts dels joves que van participar a Croàcia
ara participaran aquí, com a grup català, acollint, saps, els altres països.
I això és molt maco, perquè aquests joves tindran l'oportunitat de viure dos experiències
que són similars en tant que són internacionals, són juvenils, no?
I tant.
Té la mateixa estructura i tant, però amb un input molt diferent,
que és anar a un lloc i el rebre, no?
I el mostrar a casa teva i el fer-ho a casa teva.
I és molt interessant, la veritat.
Estic molt contenta.
El grup ha respost superbé i estan supermotivats i són un grup maquíssim.
Que bé la resposta.
I ho veuran i ho seguirem sent, vull dir, estàs, ha sigut genial.
Que bé, doncs.
Estic molt content.
Molt bé. Aroam, si et sembla, deixem l'espai d'aquesta setmana en aquest punt
i seguirem parlant de més cosetes més endavant.
Molt bé, perfecte.
Jo quan tinguin més notícies d'altres projectes aprovats, no dubtis que...
Ens ho fa saber.
...farem comunicació per la ràdio.
Vale. Genial, Aroam.
Que tinguis bona tarda.
Gràcies, igualment.
Adéu.
Adéu.
Vinga, va, i ara ens quedem escoltant aquest tema de fons
que sentíem al principi, els amics de les arts, que ens canta en Jean-Luc.
Especial de cinema frances a la fresca.
El meu plàn era tornar aviat, però al final tot es va anar allargant i els dos vam decidir sortir de gresca.
Se'ns va fer tard, va dir, no agafis pas el cotxe, si vols et pots quedar, que al pis hi tinc un quarto express per convidats.
I et deixo aquí a sobre un cobrellit, perquè ara no, però després fotràs que ja veuràs.
Si tens gana o vols aigua, tu mateix pots fer, pots fer com si fossis a casa.
La manera com va dir bona nit i va picar l'ullet era fàcilment malinterpretable.
Vaig augurar una nit per la posteritat, fer un cim, fer un vuit mil, fer calcom, difícilment igualable.
Però ja no passava res, només aquell silenci trencat pel meu somier, potser no era el seu tipus millor que no fer res.
I amb una paret o fons, impresa en blanc i negre, hi havia un pòster d'en Babart, potser ell podria dir-me per què em ballava el cap.
Ai, Jan-Luc, ai, Jan-Luc, vull entendre'l, però no puc.
Ai, Jan-Luc, ai, Jan-Luc.
Ai, Jan-Luc, ai, Jan-Luc, vull entendre'l, però no puc.
Ai, Jan-Luc, ai, Jan-Luc.
Ell va dir que en casos com aquest no es tracta de ser més guapo o de ser més lleig, sinó d'estar convençut de fer-ho.
Jo vaig dir reja, però si ara hi vaig, ella no ho vol, després què?
Després tot això acaba sent un rotllo patatero.
Em va convidar a fumar i en un pleno seqüència una frase magistral, una dona és una dona, no et preocupis tant se val.
L'any demà vam esmorzar, ni tan sols vaig mirar-la i a l'hora de marxar, ella em va fer un petó que encara no s'interpreta.
Gràcies.
Gràcies.
Ai, Jan-Luc, ai, Jan-Luc, vull entendre'l, però no puc.
Ai, Jan-Luc, ai, Jan-Luc.
Ai, Jan-Luc, ai, Jan-Luc, vull entendre'l, però no puc.
Ai, Jan-Luc, ai, Jan-Luc.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Ara mateix, passen tres minuts a dos quarts de sis de la tarda,
anem a comentar els dies internacionals que tenim
i també algunes efemèrides destacades.
De dies internacionals en tenim un avui, 18 de maig,
molt significatiu, i és el Dia Internacional dels Museus.
Bé, el lema d'aquest 2023 són els museus,
la sostenibilitat i també el benestar.
I és que, per exemple, un any més és el Departament de Cultura de la Generalitat
es proposa en el conjunt dels museus catalans
sumar-se en aquesta celebració del Dia Internacional,
tot organitzant, per exemple, jornades de portes obertes
i activitats que segueixen el lema de l'ICOM,
que l'ICOM és, a veure si ho dic bé amb les sigles,
el Comitè Internacional dels Museus, ICOM, així.
Doncs bé, juntament amb l'ICOM, els museus de Catalunya
i el Departament de Cultura de la Generalitat
proposen fer algunes jornades i activitats
en diferents museus d'aquí, del territori català,
també, òbviament, en funció de la disponibilitat de cada equipament.
Aquesta celebració no només es celebra avui com a dia clau,
sinó que ja porta celebrança des del dia 13 de maig,
que va ser dissabte, en què es va celebrar,
concretament el dissabte passat, la nit dels museus.
I les celebracions i aquestes activitats que s'hi fan en els equipaments
s'allarguen fins al dia 21 de maig, diumenge.
Per al Dia Internacional dels Museus d'aquest any,
es continua donant suport als museus catalans.
D'una banda, per exemple, s'ha creat una imatge gràfica conjunta,
perquè els diferents equipaments la puguin adaptar i utilitzar,
i també s'intenta fer moltíssima difusió a través dels canals propis,
de totes les iniciatives que els museus organitzin,
tant de forma individual com a través de les xarxes pels quals formen.
Com hem dit, el lema d'aquest any, del 2023,
és Museu, Sostenibilitat i Benestar.
Els museus, doncs, d'alguna manera,
per això contribueixen de manera fonamental al benestar
i al desenvolupament sostenible de les nostres comunitats,
com a institucions de confiança i amb uns espais d'unió,
també del nostre teixit social,
estan en una posició única per promoure el canvi en positiu.
Els museus poden contribuir de moltes maneres
a la consecució dels objectius de desenvolupament sostenible,
els anomenats ODS, de la ONU.
Per exemple, des del suport a l'acció climàtica
i el foment de la inclusió,
fins a la lluita contra l'aïllament social
i la millora de la salut mental.
Concretament, d'aquests objectius de desenvolupament sostenible,
els museus en compleixen tres.
Compleixen l'objectiu número 3,
sobre la salut i el benestar mundial,
l'objectiu número 13, sobre l'acció pel clima,
i l'objectiu número 15, de la vida a la terra,
per protegir, restaurar i promoure l'ús sostenible
dels ecosistemes terrestres.
Treu la llengua.
Treu la llengua fora, al carrer.
Treu la llengua.
Esclar que s'ha de treure la llengua,
però com puc treure la llengua?
Com trec la llengua al carrer quan la persona amb qui parlo
no treu la llengua?
O a la feina, a l'escola, a la universitat,
quan a les aules i a les sales de reunions,
ningú treu la llengua?
Com trec la llengua a les xarxes comentant i compartint
si la gent m'insulta per treure la llengua?
O a internet, quan els cercadors no m'entenguin,
però jo vulgui continuar treient la llengua?
Entra ja a la guia de l'activista pel català
i descobreix tot el que pots fer per la llengua.
Que, a més a més, sapigueu que a part d'aquest dia
del Dia Internacional dels Museus,
avui també es celebra el Dia Internacional,
i això ja a moda de curiositat,
perquè no és una data oficial,
el Dia Internacional de la Fascinació per les Plantes.
Doncs sí, es celebra des de fa 11 anys, aquest dia,
des del 2012, i qui ho proclama
és l'Organització Europea per les Ciències de les Plantes.
Doncs sí, avui les plantes tenen un dia molt especial per celebrar,
i és aquest dia amb la finalitat de destacar
el paper fonamental d'investigació de les plantes
en la conservació de l'ambient
i també pels beneficis que suposen per als éssers vius.
La creació d'aquesta efemèrida va ser iniciativa,
ja ho hem dit, d'aquesta organització europea
per divulgar la importància que tenen aquests éssers vius,
les plantes, en àrees tals com l'agricultura,
la producció sostenible d'aliments,
també la silvicultura i l'horticultura.
També compten amb el recolzament, la promoció i la difusió
per part d'algunes institucions científiques,
d'universitats, d'empreses privades,
jardins botànics i també a nivell particular.
Per exemple, parlem de plantes fascinants,
ja que estem en aquest dia, per exemple,
hi ha algunes de ben curioses,
com, per exemple, les sequoies.
Són arbres de grans dimensions
que poden arribar a mesurar fins a més de 100 metres
i poden arribar a viure entre 2.000 i 3.000 anys,
les sequoies.
També tenim, per exemple, les orquídies,
que poden agafar formes i colors similars a les abelles
per atraure els insectes polinitzadors.
Imagineu-vos, les orquídies, eh?
També, per exemple, tenim l'aloe vera,
una planta ben curiosa,
coneguda també com a sàvila,
que té múltiples beneficis per la salut.
L'aloe vera diuen que és anti-inflamatòria,
que és analgèsica, també antiviral,
entre moltes altres propietats curatives.
També unes altres plantes ben curioses
són les carnívores,
que poden ingerir petits animals,
degut a que tenen una mena d'enzims
i unes bactèries digestives
que fa que els insectes sí quedin enganxats.
També tenim més curiositats de plantes i flors.
Tenim la flor més gran del món,
que és la flor cadàver.
Així es diu, eh?
Flor cadàver.
Pot medir fins a 3 metres d'alçada
i es caracteritza per tenir un olor fètid,
és a dir, fa molta pudor, a carn.
I això és degut a que ha de treure també
a insectes polinitzadors.
Doncs ja ho sabeu, eh?
Flor cadàver.
I després també tenim una espècie vegetal,
la talpsipraecox,
que s'utilitza en la bioramidació,
degut a la seva capacitat
per acumular elements químics tòxics,
com per exemple el cadmi i el zinc.
Doncs bé, ja ho sabeu, eh?
Avui, 18 de maig,
també és aquest Dia Internacional
de la Fascinació per les Plantes.
A la Rambla,
res s'atura.
Vine, queda't i escolta'ns.
Vinga, i ara hem comentat els dos dies internacionals,
dos dies mundials que teníem avui,
18 de maig,
el Dia Internacional dels Museus
i el Dia de la Fascinació per les Plantes.
I passem a mirar efemèrides, eh?
Fets històrics
que van passar del dia com avui,
de fa uns quants anys,
o inclús també dècades.
i, per què no, segles.
Per exemple, tenim que l'any 1914
es va crear l'Escola Superior dels Vells Oficis.
Això va passar, doncs,
un 18 de maig del 1914.
També, el 1804,
un dia com avui a París,
Napoleó es va autoproclamar
emperador de França.
Vinga, com qui es canvia de roba interior.
També hi ha altres cosetes,
doncs, que Raimon, a Madrid,
el 1968, un 18 de maig,
va fer un recital davant de 6.000 persones
a la Facultat d'Econòmiques
de la Universitat Complutense.
Va ser un acte en el qual,
per la dècada que estàvem,
a la dècada dels 60,
va ser realment molt, molt esperat
i va suposar, per la gent d'aquella època,
veure aquell recital,
tot un espectacle.
I passem ara a parlar dels aniversaris,
persones famoses, conegudes,
que van néixer tal dia com avui.
És el cas a Frank Capra,
director de cinema nord-americà
d'origen italià,
guanyador d'un Òscar,
també per la seva faceta de productor
i escriptor també se'l coneix molt.
Doncs bé, Frank Capra va néixer a Sicília
el 1897.
Avui també és l'aniversari
del físic alemany Peter Grunberg,
que va ser un premi Nobel de Física
el 2007.
En Peter Grunberg va néixer
a Plens,
la capital de la regió de Plens,
situada a un punt on conflueixen
els rius Úbla i Usla.
I, doncs bé,
va néixer el 1939,
un dia com avui.
També és l'aniversari
de Jack Johnson,
cantautor, músic,
director de cinema,
surfista també,
Hawaia,
que va néixer el 1975.
I, pel que fa a les necrològiques,
en destacarem una,
i és la mort del cantautor
i el líder del grup musical
Joy Division,
en Ian Curtis,
cantautor britànic.
va morir a Manchester
tal dia com avui,
de l'any 1980.
Vete aquí una vegada.
un programa de comptes
que realitza el grup Marc
Mestres Àvies Recuperadores
de Comptes
de l'Associació de Mestres
Rosa Sensat.
Els podreu escoltar
els dijous a les 8 del vespre
i els dissabtes
a les 10 del matí.
Us hi esperem a tots.
Estudio l'EFP d'Auxiliar
d'Infermeria.
Puc aportar molt
al sector de les cures.
Jo faig energies renovables.
Curso una FP dual.
Estudio i treballo alhora.
Informa't de les preinscripcions
i descobreix el teu futur
a fp.amb.cat.
EFAPRO.
Aviat podràs volar.
Amb el suport
de la Fundació Barcelona
Formació Professional
i l'AMB.
Són tres quarts de sis de la tarda.
Anem a passar a fer
la següent secció
que és la de notícies.
Aquest rànquing
de titulars més llegits
i també més comentats
de la CSMA
de la Corporació Catalana
de Mitjans Audiovisuals.
Normalment,
com que són les notícies
més llegides
i que més curiositat
causen a la gent
que entra als portals digitals,
acostumen a ser notícies
que a vegades
no són gaire transcendents
per la vida de les persones,
però sí que tenen
un caire humorístic,
de divertimento,
de curiositat,
més que res.
Doncs bé,
és una d'aquestes.
La que la llegirem
perquè està entre aquest rànquing
de les deu més comentades
i és la mort
i 23 desapareguts
en l'atac d'un hipopòtam
contra una canoa
a Malawi.
Sí,
aquesta notícia
està entre les més llegides
i més comentades
a Catalunya.
Doncs bé,
s'han pogut rescatar
13 persones
que anaven
en aquesta embarcació,
en aquesta mena de canoa,
i un equip de rescat
és el lloc dels fets
intentant trobar
aquests supervivents
ara mateix.
Ha estat a Malawi
on ha passat aquesta tragèdia
en què l'animal,
que és un hipopòtam,
va atacar
una canoa
al riu Shire,
al districte
de Nanshine,
fins a fer-la naufragar
a la canoa.
De les persones
que hi havia en aquell moment
a l'embarcació,
un infant
d'un any
va morir.
Això va passar
justament ahir.
Hi havia una vintena
de persones desaparegudes,
13 més
i hem dit
que han estat rescatades,
i tot això
són fons
del diari Times,
360 de Malawi,
és a dir,
d'una font informativa
local
de la zona.
El diari també
afegeix
que detectius
de la policia
estan fent
també
algunes
investigacions,
també hi ha
més equips
de rescat
que estan a la zona
buscant els desapareguts.
Bé, doncs,
la qüestió
és que ha estat
per l'atac
d'aquest hipopòtam.
Anem amb altres notícies
també bastant consultades,
per exemple,
és la de la fi
de comprar online
sense pagar
a la duana,
i és que la Unió Europea
eliminarà
l'exempció
dels 150 euros.
Doncs sí,
a banda de l'IVA
que ja pagaven,
les petites compres online
també hauran
de pagar
en zels,
un canvi
que experts
en fiscalitat
diuen
que influirà
poc
en els preus.
Doncs sí,
això ho va presentar
ahir la Comissió Europea,
una proposta
de reforma
de la Unió Duanera,
per adaptar-la
a les noves formes
de comerç,
sobretot
pel que ve sent
el comerç electrònic.
Una de les mesures,
com hem dit,
més destacades
és aquesta eliminació
de l'exempció
de pagar els impostos
de les duanes
als productes
que s'importen
i que tenen
un valor
de menys de 150 euros.
En aquest ventall
s'hi poden trobar
sobretot
aquelles compres
que es fan
en plataformes
de comerç electrònic
com l'Ibaba,
Amazon
o, per exemple,
també Zalando.
La Comissió argumenta
que un 65%
dels productes
que s'emparen
en aquesta exempció
estan infravalorats
en realitat,
és a dir,
que tenen
un preu més alt
però que els rebaixen
per sota
d'aquest límit
dels 150 euros
per d'aquesta manera
beneficiar-se
de pagar
el deute duanet.
i anem a comentar
també
la primera notícia
més llegida,
la més comentada,
és la d'un nen
de 13 anys
que frustra
el segrest
de la seva germana
de 8 anys
amb un tirador
de pedres,
el que es coneix
amb un tirat xines.
Vaja,
el noi
va reaccionar
ràpidament
en veure els fets
i va disparar
el segrestador
al cap
i al pit.
Doncs sí,
als Estats Units
aquest nen
de 13 anys
ha aconseguit salvar
la seva germana
de 8
de ser segrestada
i com hem dit
ho ha fet
amb aquest tirat xines,
amb aquest tirador
de pedres,
els fets van passar
uns dies abans
de,
bueno,
un parell de dies fa
a la població
del Pena,
a la regió
dels Grans Llacs
a l'estat de Michigan.
Els dos germans
resulta que eren
a casa seva
quan la nena petita,
la de 8 anys
era al pati del darrere
i va ser sorpresa
per un desconegut
que li va tapar la boca
i la va intentar
arrossegar cap a un bosc
que hi havia just
al costat
de casa seva.
En sentir els crits
de socors
de la seva germana,
què va fer el germà gran?
Doncs bé,
va veure l'escena
des de la finestra
de la seva habitació,
va reaccionar
molt ràpidament
i va disparar
al segrestador
amb aquest tirat xines.
El nen
va encertar
de ple
en el seu objectiu
i va ferir
l'agressió
que resulta
que era un jove
de 17 anys
al segrestador.
Li va ferir
el cap
i també el pit
i això va fer
que la nena
se'n pogués
desempallar cap
i quedés frustrat
l'intent de segrest.
Déu-n'hi-do
les coses
que passen al món.
Vinga,
i acabarem
aquest rànquing
de notícies
parlant de l'última
que fa referència
a la troballa
d'una nena
segrestada.
Tot va de segrestos,
ens agraden
aquestes coses
als catalans.
I això,
que troben
una nena
segrestada
als Estats Units
després
d'haver-la
reconegut
en un documental
de Netflix.
Aquestes coses
cada dia
em sorprenen més.
Doncs sí,
hi ha una sèrie
es veu
de Netflix
que es diu
Un Solved Mysteries
Misteris sense resoldre,
seria la traducció,
que en aquest capítol
explicava el cas
de la Kaila
que estava
sota custòdia
del pare
quan la mare
la va segrestar
durant una visita
el 2017.
Doncs bé,
la policia
de la ciutat nord-americana
Dashville
a Carolina del Nord
va aconseguir
trobar
un adolescent
que havia estat
desapareguda
durant sis anys
després
que aquesta mare
la segrestés.
La clau
per resoldre
el cas
ha estat
la trucada
que va fer
una persona
que havia reconegut
a la nena
en sentir a parlar
en el cas
d'aquesta sèrie documental
de Netflix.
La nena,
la Kaila,
ara té 15 anys.
Era Carolina del Nord
a gairebé
mil quilòmetres
al domicili
del seu pare
a Illinois.
L'home
no havia deixat
de buscar-la
durant tots
aquests anys
segons
ha publicat
aquest dimecres
ahir
la cadena
CNN.
Acabem d'escoltar
aquest tema
d'Ed Sheeran
que es diu
Shivers
i passarem
a fer una revisió
ràpida
de la cartellera
de cinemes
que hi ha
per aquest
trope cap de setmana.
Sous-titrage MFP.
Et penses que a Ràdio d'Esvern
et deixem les tardes lliures
perquè t'avorreixis?
Doncs no.
Escolta
de dilluns
o divendres
de 5 a 7
o el programa de tardes
La Rambla
amb entrevistes
d'actualitat,
tertúlies esbojarrades
i seccions variades.
Aquí,
la gent
i les entitats
de Sant Just
en sou els protagonistes
i recupera
tots els podcasts
que vulguis
a radiodesvern.com
o al perfil
arroba
la Rambla 981
d'Instagram
i Twitter.
Va, que falten 7 minuts
per les 6 en punt
i ara parlarem
de les pel·lícules
que ens esperen
a les cartelleres
aquest cap de setmana.
Comencem
amb una pel·lícula
molt esperada
és una pel·lícula
d'acció
és una pel·lícula
nord-americana
i és
Fast and Furious
10
la número 10
mare meva
que ràpid
que passa el temps
doncs bé
el gènere
ja ho hem dit
d'acció
hi apareixen
cotxes
automobilisme
i la sinopsi
ens explica
que durant
nombroses missions
més que impossibles
Dom Toretto
i la seva família
han estat capaços
de ser més llestos
de tenir més valor
i d'anar més ràpid
que qualsevol enemic
que se'ls cregui
amb ells
però ara
han d'enfrontar-se
a l'oponent
més letal
que mai han conegut
un terrible perill
que ressorgeix
del passat
que es mou
per realment
una sagnància
de venjança
i que està disposat
a destrossar la família
i també a destruir
per sempre
tot el que
al Dom
li importa
aquesta pel·lícula
ho hem dit
és estadounidenca
i dura
141 minuts
i a repartiment
tenim
a Vin Diesel
a Jason Moma
a Michael Rodriguez
a Tracy Gibson
i a Ludacris
entre altres
una pel·lícula
que la deixen
molt bé
es diu
Les 8 muntanyes
és una pel·lícula
que ha estat
al Festival de Canes
amb el premi
del jurat
també ha estat
als premis
David Di Donatello
a Itàlia
amb 14 nominacions
i 4 premis
també
el Seminci
de Valladolid
aquest any passat
el 2022
va guanyar el premi
a la millor fotografia
és una pel·lícula
que es diu
Les 8 muntanyes
és una pel·lícula
italiana
dura poc més
de dues hores
i per exemple
tenim
Helena Lietti
Luca Marinelli
com a protagonistes
òbviament
tots són noms
italians
no ens en sonarà cap
però és una pel·lícula
dramàtica
que tracta
sobre temes
de l'amistat
ens parla
la sinopsi
del Pietro
que és un noi
de ciutat
també del Bruno
que és l'últim nen
d'una localitat
de muntanya
una zona
molt oblidada
i que bé
amb el pas dels anys
en Bruno
es manté fidel
a la seva muntanya
mentre que en Pietro
bé hi va
les seves experiències
els fan enfrontar-se
a l'amor
a la pèrdua
i també recordant-los
els seus orígens
i obrint portes
al futur
i al seu destí
i parlem d'alguna espanyola
tenim una pel·lícula
que es diu
Sica
que és una
pel·lícula
que dura una hora i mitja
dirigida per Carla Sobirana
i que ens parla també
d'un tema dramàtic
i relacionat també
amb adolescents
tenim el repartiment
a la Thais Garcia
a la Núria Prims
a la Maria Vilaverde
per exemple
i la sinopsi
ens parla d'una noia
la Sica
precisament
qui dona el títol
a la pel·lícula
una noia de 14 anys
que està obsessionada
en què al mar
li torni
el cos del seu pare
després d'un naufragi
a la costa de Morte
a Galícia
mentre recorre
la noia
tots els penyassegats
coneix el Suso
un altre noi
de la mateixa edat
aquí
doncs bé
és una mica estrany
com ella també
de caràcter
i que està esperant
ell
l'arribada
de l'Ofèlia
la mare
de totes les tempestes
doncs bé
la noia
sí que investiga
les circumstàncies
de l'accident
i s'endinsa també
en un dolorós viatge
de descobriment
doncs bé
aquesta pel·lícula
sí que espanyola
la tindrem també
aquest cap de setmana
ja
als cinemes
servei d'acreditació
de competències professionals
jo porto molts anys
treballant de venedora
i ho he acreditat
jo he fet de cambrer
i ho he acreditat
jo tinc experiència
en informàtica
i ho he acreditat
demostra al professional
que hi ha darrere
la teva feina
si tens experiència laboral
o formació no reconeguda
ara pots obtenir
un certificat oficial
d'allò que saps fer
i créixer professionalment
o continuar formant-te
servei d'acreditació
de competències professionals
si ets professional
fes-ho oficial
Generalitat de Catalunya
Escolte'm ara aquest tema
d'Estay Holmes
i Nil Moliner
que es diu
Volveré a empezar
Amb aquest tema musical
tanquem aquesta primera hora
de la Rambla
al magazín de tardes
de ràdio d'Esvern
us recordem
que després
a partir de les 6 i 10
a la segona hora
tindrem un parell
d'espais molt interessants
el primer serà
una entrevista
a un comerç centenari
a un negoci
que té
ja 100 anys
aquí a Sant Jus
es tracta
d'Eisart Horticultura
entrevistarem
a dues generacions
que han vingut avui
a la Núria
i al Jordi Reventós
i després
tot seguit
també farem
l'espai
de la xarxa
06
aquest grup transversal
del món educatiu
que estan tractant
el tema
del joc
en l'entorn familiar
avui
ens porten
a una família
amb tres fills
adolescents
que estan
en edat d'institut
i ens parlaran
una mica
de com viuen
el joc
a casa
a què juguen
amb qui ho fan
etcètera
Bé, us deixo escoltar
Stay Homes
Va
No quedaría
por un café contigo
Arreglar el mundo
sin llegar
a ningún sitio
Mirar la luna
y saber
que estás aquí
conmigo
Na, na, na
Ahora quiero verte más
Quiero ir a cenar
Dejar las tonterías
y por fin poder llamar
Te lo prometo
que muy pronto
llegará
Todo este tiempo
me ha dado
por pensar
Que he llegado
al momento
voy a vivir
de verdad
Cuando salga de aquí
yo volveré a empezar
Y yo volveré a empezar
La, la, la
Bona tarda
Us informa Kilian Sabrià
El Comité de Drets Humans
de l'ONU
conclou que Espanya
va violar els drets
del president del Consell
de la República
Carles Puigdemont
quan va suspendre
la seva condició
de diputat
l'any 2018
sense que hi hagués
una condemna judicial
contra ell
La retirada de l'Escol
va tenir com a conseqüència
que no es va poder
presentar a la investidura
i per tant
no va poder optar
a ser reelegit president
després de les eleccions
del 2017
després d'haver estat cessat
pel 155
quan era president
elegit de la Generalitat
Aquest organisme
de l'ONU
considera que aquesta suspensió
no es va fer
per motius raonables
i objectius
Puigdemont
ha parlat així
És el moment que Espanya
prengui decisions
ja
fa massa temps que dura
han vingut altres
condemnes contra Espanya
i crec que en vindran més
i Espanya no fa res
fa alguns maquillatges
però en realitat
el nucli dur
que permet
que es continuïn
violant els drets polítics
es manté intacte
El comitè dona un termini
de sis mesos
perquè l'Estat
prengui les mesures necessàries
per evitar que una situació
com aquesta
es pugui repetir
en el futur
i considera
que no cal
una reparació específica
per l'afectat
A més, exigeix a Espanya
que publiqui
i doni àmplia difusió
a aquest dictamen
Notícies breu
Sergi Molero
La transmissió de la Covid-19
al fetus
afectaria el desenvolupament
del seu cervell
i la memòria
és el que assegura
un estudi
de l'Institut de Neurociències
del CSIC
Han descobert
que la proteïna
que s'expressa
durant el desenvolupament
de la part del cervell
relacionada amb els records
i l'aprenentatge
és la mateixa
que permet
l'entrada del virus
a les cèl·lules
l'ACE2
és a dir
demostren que el coronavirus
entra a les neurones
i pot provocar
deteriorament cognitiu
ho ha explicat
a Catalunya Ràdio
Salvador Martínez
director de l'estudi
Lo que hemos descubierto
es que
el bion humano
de 20 semanas
tiene receptores
que se llaman
ACE2
para ser susceptible
de ser infectado
por el virus
de la Covid-19
y además justo
los expresa
en las células migratorias
del hipocampo
es decir
que podrían producir
malformaciones
congénitas
lo que se llama
un Covid cerebral
congénito
Advertiment
de l'Agència Catalana
de l'Aigua
a l'Ajuntament d'Igualada
prevé omplert d'aigua
el nou llac artificial
del Parc Central
Segons l'ACA
el novembre
quan es va omplir
ja s'estava en alerta
per sequera
i no es podien omplir
ni fons ni llacs
Aquest biollac
és un dels grans projectes
de l'Ajuntament d'Igualada
per aquesta legislatura
amb la intenció
de fer una illa climàtica
que rebaixi
les altes temperatures
que hi ha a la ciutat
a l'estiu
Corresponsal
la noia Montsegener
Aquest llac
un parc d'esquete
i un circuit
per bicicletes i patinets
es van obrir al públic
la setmana passada
L'aigua per omplir
aquest biollac
es va agafar el novembre passat
d'un pou d'aigua freàtica
que hi ha a la zona
del cementiri
Ara l'Agència Catalana
de l'Aigua
diu que això
no es podia fer
perquè la zona
de la cuífer
Carme Capellades
estava en alerta
des de feia mig any
Quan es declara l'alerta
ja no és possible
omplir fons ni llacs
està prohibit
El regidor de Sostenibilitat
Miquel Vives
defensa la posició
de l'Ajuntament
El biollac
està ple d'aigua freàtica
és a dir
una aigua del subsol
que és no potable
i que d'una altra manera
també aniria
a la claveguera
que està en recirculació
i que suporta vida
L'ACA
que no vol fer declaracions
nega la qualificació
de refugi climàtic
a aquest llac
perquè no és possible
banyar-s'hi
L'Austec
el sindicat majoritari
de l'ensenyament
denuncia
que més de 4.200
s'han quedat
sense plaça
al concurs de mèrits
malgrat tenir
l'antiguitat demanada
és a dir
més de 7 anys treballats
demanen un pacte
d'estabilitat
que garanteixi
els llocs de treball
i denuncien
que el concurs de mèrits
ha estat ple
d'irregularitats
El president de Colòmbia
Gustavo Petro
ha desmentit
la notícia
que ell mateix
disponia
a través del seu
compte de Twitter
segons la qual
s'havia trobat
els menors extraviats
fa 17 dies
al sud del país
Els nens
són els únics
supervivents
d'un accident aèri
i el més petit
té 11 mesos
El sinistre
va passar
en una zona
de jungla
on és molt difícil
la recerca
Els equips
de rescat
han trobat
el que seria
un refugi
construït
de manera improvisada
amb pals i branques
i restes de fruites
que suposadament
haurien fet servir
els nens
per alimentar-se
Esports Marta García
Rafa Nadal
no disputarà
el Roland Garros
i no tornarà
a competir en guany
El tenista
Manacori
ha explicat
que vol recuperar-se
bé de la lesió
del Soes
que es va fer
en el mes de gener
en l'Oberta Austràlia
per aixina
competir
per última vegada
com a professional
en el 2024
A tres quarts
de nou
Barça
Goc de Dinamarca
a partir de tornada
dels quarts
de final
de la Champions
en vol
els blaugranes
defensen
els 7 gols
de renda
de l'anada
en l'últim pas
abans de la Final Four
on ja estan classificats
el PSG
i el Magdeburg
avui també se juga
el Kilche Vesprem
amb empat a 29
en l'anada
podeu seguir
la transmissió
del partit
del Barça
en el canal exclusiu
digital
de l'app
i la web
de Catalunya Ràdio
a partir
de dos quarts
de nou
i a dos quarts
de vuit
s'enfronten
el Mataró
i el Sabadell
en el segon partit
de la Lliga Femenina
de Waterpolo
en la final
una nova victòria
de les Vallesanes
en este playoff
ja els donaria el títol
Martin Bredwaite
serà baixa
en el partit
que l'Espanyol
juga diumenge
contra el Rayo Vallecano
per una lesió
en el bíceps femoral
de la cama dreta
l'evolució
marcarà la seua
disponibilitat
per tornar
i en el giro
victòria
a l'esprint
de l'alemany
Nico Dens
en la dotzena etapa
després de 179 quilòmetres
des d'Ebrai
fins a Rivoli
Geraint Thomas
manté la matlla rosa
de líder
amb dos segons
de marge
respecte Primo Roglic
Fins aquí
les notícies
Bloc d'informació
electoral
Són gent com tu
inconformista
inquieta
crítica
i activa
Som Sant Just
en Comú Podem
que volem
un poble
més just
divert
sostenible
solidari
democràtic
i participatiu
La gent com tu
volem un Sant Just
que posi
les persones
al centre
Per això
ampliarem
el parc d'habitatge
del lloguer protegit
repensarem
els equipaments
perquè siguin
autèntics
espais de trobada
i de vida en comunitat
i impulsarem
polítiques
per garantir
els drets
de tots els col·lectius
amb una mirada
inclusiva
i diversa
Hola, sóc en Just Fosalba
candidat a l'alcaldia
per Sant Just
en Comú Podem
i et vull demanar
que el pròxim 28 de maig
ens facis confiança
per transformar Sant Just
i posar-lo al servei
dels veïns i veïnes
Tenim un gran projecte
i un gran equip
Només
ens faltes tu
Vota
Sant Just
en Comú Podem
Vota
gent com tu
Fa 35 anys
que visc
i treballo
a Sant Just
i vaig néixer aquí
i vull seguir
fent-hi vida
De fet
el que vull
és contribuir
a millorar-la
En tots aquests anys
és testimoni
de l'evolució
i el creixement
del nostre poble
i n'és un orgull
però els reptes
del futur
requereixen
d'un nou impuls
Cal que Sant Just
estigui preparat
pel creixement
de població
que la creació
de nous barris
està comportant
perquè volem
seguir gaudint
d'un poble
cohesionat
amable
i que no perdin
una sola espurna
de la seva essència
A Sant Just
necessitem una gestió
a l'alçada
dels seus reptes
i la ciutadania
ser escoltada
escoltada de debò
En definitiva
no podem permetre
ens gestionar
el Sant Just
del segle XXI
amb la perspectiva
i les inèrcies
del segle XX
És el moment
d'innovar
d'innovar
per seguir sent Sant Just
Ha arribat el moment
que tots plegats
fem un Sant Just punter
referent
un Sant Just
on viure-hi
en plenitud
on gaudir-hi
de debò
És el moment
d'un canvi a l'Ajuntament
que ens permeti
innovar
gaudir
i viure
de Sant Just
Un canvi
per despertar
Sant Just
Soc Ramon Figuerole
de Junts per Catalunya
i vull ser el teu alcalde
Bloc d'informació electoral
Alcalde, què passa aquí?
Sempre s'emporten els diners
els mateixos o com va?
Perdona, què insínues?
Això és totalment legal, eh?
Ja, però que sigui legal
no vol dir que sigui just
És que no hi ha més diners
I què són els següents?
Més autopistes?
Un portamàtic de dinosaures?
A més li importen els turistes
Mai hi ha diners
per les coses importants
No, no, perdoni, eh?
No hi ha més diners
per culpa dels Ocupes
La culpa és dels Ocupes
De les feministes
Però què té a veure?
Alcalde, es va prometre
una escola a Bressol
I més autobusos
que tenen menys raconça
que el cometa Halley
I més netejo
El que vull dir
és que
si tantes coses voleu
Exacte
Si tantes coses voleu
doncs
voteu a la CUP
Bé, el tema
és que ho volem tot
Sanitat, educació
La independència
Viure bé
Per això lluitem
El 28 de maig
votem la CUP
Gent que lluiti
és el que cal
Xop sota la pluja
Veig que al meu voltant es mulla
i torna l'alegria al jardí
Tot seguit
les notícies de Sant Just
Bona tarda
Comencem amb l'actualitat
Sant Justenca
Us informa
Mariona Sales Vilanova
La CUP
de Sant Just celebra
l'acte central de campanya
per a les properes eleccions municipals
presentant la seva candidatura
i programa electoral
L'esdeveniment
tindrà lloc
a la sala Isidore Cònsul
de Can Ginestar
aquest dissabte
20 de maig
a dos quarts de vuit del vespre
La presentació de la candidatura
comptarà amb la presència
de Blanca Serra
lingüista
i històrica
activista política
de l'esquerra independentista
Tot seguit
s'exposarà
al programa electoral
de la CUP
per Sant Just
L'acte també comptarà
amb la presència musical
de Marcel Casellas
i la vella Clúndia
que amanitzaran la ballada
i tancaran l'acte
El Centre d'Estudis Comarcals
del Baix Llobregat
ha organitzat
una activitat única
per aquest cap de setmana
que permetrà als participants
conèixer més
sobre la història
dels ibers
a Sant Just
Avui hem tingut
a Ràdio d'Esvern
a Helena Roma
membre del Centre d'Estudis
per parlar
sobre aquesta proposta cultural
La jornada
començarà
el dissabte
20 de maig
a les 10 del matí
amb una visita guiada
a l'exposició
sobre els ibers
que es troba actualment
a Can Ginestar
Aquesta exposició
ofereix una visió completa
de la cultura íbara
Després de la visita
a l'exposició
a dos quarts
de 12 del matí
els participants
es dirigiran
al punt d'informació
situat a la Penya del Moro
on una persona experta
oferirà
una explicació adicional
sobre la història
dels ibers
a Sant Just
Els interessats
en participar
en aquesta activitat
hauran de realitzar
una inscripció prèvia
a través del telèfon
93 480
95 64
o per correu electrònic
a canginestar
arroba
santjust
puntcat
podeu escoltar
l'entrevista completa
al podcast
que trobareu
a la pàgina web
de Ràdio d'Esvern
Avui, en l'entrevista
als caps de llista
per les pròximes eleccions municipals
hem tingut a Ràdio d'Esvern
a Just Fosalba
candidat a l'alcaldia
per Sant Just
en Comú Podem
Fosalba sempre ha tingut
una forta vinculació
amb el poble
des de l'associacionisme
i ha comentat
que va entrar a l'Ajuntament
amb ganes de seguir
incidint
en la vida
Sant Justenca
afronta aquestes eleccions
amb ganes i il·lusió
per continuar
millorant Sant Just
La candidatura
de Sant Just
en Comú Podem
es compon de 19 persones
de diverses edats
dels 21
als 89 anys
molt vinculades
amb el poble
Fosalba ha remarcat
que són persones
que venen del món
associatiu i sindical
amb perspectiva d'esquerres
i amb ganes
de transformar Sant Just
des de la justícia social
l'ecologisme
i el feminisme
El cap de llista
ha fet una valoració
del mandat actual
ressaltant
algunes polítiques
que han dut a terme
durant la legislatura
i ha repassat
el seu programa
L'alcalde considera
que durant el passat mandat
han aconseguit
treure molt de suc
al regidor que tenien
i que han pogut
fer molta feina
D'aquesta manera
espero obtenir bons resultats
a les propers eleccions
municipals
i augmentar el nombre
de regidors de Sant Just
en Comú Podem
Podeu veure l'entrevista
completa
al Youtube
de Ràdio d'Esvern
I això ha estat tot
Tornem amb tota l'actualitat
Sant Justenca
a l'informatiu complet
de les 7 de la tarda
Fins ara
A la Rambla
res s'atura
Vine, queda't
i escolta'ns
Comencem la segona hora
del magazín de tardes
de Ràdio d'Esvern
La Rambla
i ho fem
amb una entrevista
que serà
segurament
molt emotiva
Tenim avui
a l'emissora local
de Sant Just
a part de la família
Reventós
el Jordi
i la Núria Reventós
els obriré
els micròfons
propietaris
són del
Mític Comerç
Negocis
Sant Justen
Curticultura
Isart
que està ubicat
al Camí de la Muntanya
Els tenim
com a convidats
especials
perquè aquest 2023
Horticultura Isart
fa 100 anys
celebra el seu centenari
Els saludem
Hola, què tal?
Bona tarda els dos
Hola, bona tarda
Hola
Bona tarda
Primer de tot
felicitats
enhorabona
per assolir
aquests 100 anys
una fita que
bé, doncs
us converteix
en comerç centenari
emblemàtic
històric
a Sant Just
no?

Com us heu pres?
Gràcies
Gràcies
molt bé
Bé, tampoc no fa 100 anys
que estem a Sant Just
i som els meus
de fet és l'avi Patèna
el que va començar
el negoci a Sarrià
i és ell que
estava en un terreny
de lloguer
i clar
després ja va tindre
la perspectiva
de buscar algun terreny
de propietat
però tot el que era
Barcelona era molt car
i de seguida
va vindre cap a Sant Just
i allà als anys 40
ja va comprar un terreny
que allà
és ara al carrer
Sant Sebastià
allò que és
el Pont Reixac
doncs allà ja va tindre
un terreny
i llavors amb l'autopista
ja va ser expropiat
i encara queda un raconet
però bueno
de fet ja està
ja no hi ha res allà
i llavors també va comprar
un altre terreny
que era
a darrere de les cases
a la carretera
el que és Passatgelló Bregat
que encara existeix
hi havia una bòbila
i a l'altre cantó
de la bòbila
hi havia el viver
però llavors només era
bàsicament producció
que es baixava a la venda
al carrer Angli
a Sarrià
davant dels jesuites
hi havia el viver
i bueno
que va ser-hi
des de l'any 23
1923
fins al 1992
en què es va tancar
definitivament
perquè els propietaris
van anar venent
al terreny
i era impossible
comprar-ho
i llavors ja vam vindre
cap aquí definitivament
però també primer
vam estar a la carretera
amb els avis
i llavors de la carretera
ja també
com que es va expropiar
tot el que era
darrere de la carretera
doncs vam vindre per aquí
que és part de la finca
de Can Oliveres
Déu-n'hi-do eh
clar és que 100 anys
donen per molt
sí que cada 20 anys
hi ha hagut
algun moviment a la família
i alguna història
Núria de moment
us quedeu on esteu
no de moment
sí sí sí
esperem que no ens expropiïn més
i sí sí
de moment
amb molta il·lusió
moltes ganes
i seguim
i d'on ve el nom
Isart
és algun cognom
és el cognom de l'avi
o sigui
jo em dic Ramentós Isart
és per banda de mare
o sigui que de fet
Joan Isart Funoll
és el que va fundar l'empresa
i a més a més
s'ha de tindre en compte
que és una empresa
que sempre les dones
hi han tingut un paper important
perquè vull dir
ja l'àvia
doncs treballava al camp
vull dir que
preferien llogar una persona
per fer les feines de la casa
i que llavors al matrimoni
tots dos treballaven al camp
vull dir
poder fer les feines més pesades
i llavors
la meva mare
va continuar el negoci
i també li agradava molt
i també era una persona forta
i també treballava al camp
com un mes
i va seguir
i va seguir
llavors va tenir un germà
que tenia 15 anys
més jove que ell
que va néixer després de la guerra
que va acabar amb tot allò de la guerra
i tot això
doncs
van tindre també els seus problemes
i llavors
ell va tindre la mala sort
que va morir amb 50 anys
i bé
ell va estar aquí a la carretera
molta gent de Sant Jus
segur que el coneixia
Joan Isart
perquè jo soc reventors pel pare
però molts cops
el Montjardiner
em coneix per Jordi Isart
bàsicament
perquè clar
els reventors se'l salten
directament
directament
suposo que al meu pare
no li hauríeu que sàpiga
que allà on sigui
però bé
la feina
m'ha portat
a ser
l'Isart
amb el Montjardiner
llavors la relació
amb Sant Jus
doncs
ho he dit sempre
perquè jo recordo
que jo era molt petit
i estava allà al viver
a jugar
i així
i venia el seu Joan Mata
que és
que ara hi ha una bodega
a Cal Mata
al celler de Can Mata
al celler de Can Mata
allà tenen vins
no sé quina relació
perquè ell tenia dues germanes solteres
i ell també era solter
però algun parent deu ser
no ho sé
no és la relació
però ell venia amb la seva pipa
al seu cabàs
a comprar plantes
al carrer anglic
i Jordi
i per què
per què al principi
es van decidir
a muntar el negoci
no?
tenien d'abans
alguna relació
amb les plantes
amb la jardineria
o va ser així una mica
no, no, no
el meu avi de fet
és fill d'uns mesobers
d'una casa d'indianos de Sarrià
o sigui
a les cases d'indianos
doncs clar
hi havia algú
que feia de jardiner
que el seu pare feia
es reclamen al jardí
i cuidaven la casa
i feien com de mesobers
dit així
i llavors
també portaven honor
i llavors ell
va decidir
doncs que no volia continuar allà
i va anar a treballar
amb vivers de l'època
perquè explica
jo
sé que a Sant Andreu
hi havia
a Sant Andreu de Barcelona
hi havia
un vivet molt important
en aquelles èpoques
perquè clar
totes aquestes torres grans
tenien molts jardins
i llavors
doncs clar
ell feia de
va anar allà
a prendre l'ofici
després va anar a Banyoles
a treballar
i es va enamorar
de la filla del Terricer
del que feia els testos
que era la meva àvia
o sigui
que és una mica així
anecdòtic
però bé
ell va estar treballant
uns anys a Banyoles
i llavors ja
quan es van casar
ja vam vindre
un altre cop a Sarrià
i vam començar
amb un petit viver
perquè llavors feien jardins
i tenien el viver
les dues coses
però ja al final
i a partir de l'any 23
només va ser viver
es van dedicar
doncs a portar plantes
a altres llocs
vull dir que per Catalunya
doncs a través
doncs dels recaders
de l'època
que clar
és ara que anem més lluny
però en aquell moment
els recaders
doncs ja eren importants
i llavors
es va estapillar
i jo quan jo
bueno
després va seguir la meva mare
llavors va vindre la guerra
que els va desmuntar
tot un viver
que tenien de mimoses
i llavors d'allà
a cap de poc
hi va haver una glaçada
l'any 56
i llavors va coincidir
en que es va morir
el propietari
del terreny
ho van arribar
dintre les seves filles
i llavors
mica en mica
hi va veure
que havia d'anar marxant
llavors després
hi va vindre
definitivament aquí
a Sant Just
conservant-lo
de Sarrià
perquè era un bon punt
de venda
llavors aquí també es produïa
i va continuar ballar
i és molt dur
dedicar-se a
bueno
no sé si
jardineria
horticultura
no sé exactament
quina és la diferència
el jardin és el que fa els jardins
i l'horticultura
és el que
fa el viver
també en diuen
viveristes
nosaltres som només
viveristes
no fem jardins
només proporcionem
la planta
la planta
llavors
en aquelles èpoques
més aviat només produíem
ara
a més a més de produir
comprem i venem
algunes coses
perquè
s'han convertit
alguns vivers
en tipus més fàbrica
nosaltres
una mica
d'un viver romàntic
perquè fem moltes varietats
i actualment
els vivers s'especialitzen
en 4 o 5 varietats
la produeixen
i la porten a vendre al mercat
o en punts de venda
que llavors fan unes agrupacions de venda
en canvi nosaltres
venem directament
no venem al mercat
llavors hi ha algun producte
que ens surt més a compte
comprar-lo i revendre'l
o acabar-lo de criar
perquè a vegades
hi ha també cases
que només fan sembres
i reproducció
llavors nosaltres
comprem la partida
que creiem que podem vendre
i llavors
el que fem és un engreix
d'aquesta planta
per poder tindre
el màxim de varietats possibles
pels clients que ens venen
i què és el que més us demana
la gent que ve a Horticultura i Sard
no sé si hi ha algun
no hi ha producte estrella
bastant els rosers
perquè no en tenim grans quantitats
però sí que intentem
buscar el màxim de varietats
i això ha fet
que a vegades
per varietats de rosers
vinguin a buscar-ho
o varietats
que a vegades hi ha empreses
que la fan
durant dos o tres anys
i potser en fan 10.000
i resulta que no més en venen 1.000
llavors clar
això no surt a compte
llavors decideixen fer
el que tenen assegurada
la venda
i nosaltres romànticament
les conservem
aviam
potser en fem un centenar
i en venen 25
però bueno
ens sap greu perdre-la
clar
Núria
i com ha estat
el traspàs
de generació en generació
d'Horticultura i Sard
entenc que llavors
tu ets la quarta generació
doncs sí
sí sí
en teoria sí
soc la quarta
però el traspàs
clar
jo no l'he
no l'he viscut
per dir-ho així
perquè és
era bastant
era petita
era relativament petita

i els
però ho tenies clar
que volia
servir
no no
jo als 20 anys
vaig marxar a viure
a Ribes de Freser
ah molt bé
amb el meu marit
o parella
he tingut dos fills
he estat 16 anys
treballant a Ribes de Freser
el papa
salta un dia
i em diu
ja em jubilo
home
bueno clar
és que és el que teno Jordi
era una mica absurd
si no hi havia continuïtat
i també és una feina
que és molt lligada
vull dir que hi disfrutes
però és molt lligada

te l'ha agradat molt
ha permès la família
a part de
com que hi ha hagut
que ets utrac
tot això
merma molt l'economia
però a part d'això
si no hi treballes moltes hores
jo també estic veient
que altres vivers
si no són famílies
difícilment aguanten

perquè sí
si tots els vivers
que siguin empreses
d'aquelles que produeixen
moltes quantitats
veus que hi ha una base familiar
que és la que sostén
el nucli del viver
perquè hi ha d'anar els diumenges
perquè s'espatlla un rec
i clar
se te va tota l'aigua
si no regues aquell dia
que toca regar
o aquell dia que toca obrir l'hivernacle
perquè fa massa calor
o que hi ha una gelada
i s'ha de tapar
que tot això
si no és un nivell molt familiar
ostres
és difícil portar-ho
quantes hores ja esteu allà
no les comptem
no les comptem
millor que no
no
és que siguem sincer
quantes hores esteu a casa
més o menys
dos o tres
no moltes
perquè
la Lluïsa
la meva senyora
que porta tot allò del despatx
bàsicament
i també
la clientela particular
que ve a comprar
i tot això
ja diu que és com la meva fulana
no
dius la meva amant
clar
diu perquè clar
sempre
ai no que he d'anar a fer això
ai que no he de fer allò altre
per això a vegades va bé
desconnectar
tinc la sort que sí
quan me'n vaig de vacances
o alguna cosa
algun dia
doncs desconnecto
i penses que es queden
i ho faran
però clar
sempre has de buscar
algú responsable
perquè es quedi al davant
la Núria
la Núria veia
que el teu pare es volia jubilar
i al final
com ha acabat la cosa
bueno
està en elló
estem en elló
estem en aquest impact

però bueno
portem dos anys i mig
de moment
bueno
és que és un procés
està tinguent molta paciència

què és el que més està costant
potser Núria
aprendre
no
aprendre l'ofici en si
no
perquè ja vaig començar
quan era molt joveneta
ja potser que en tenia 17
tot i 8
que ja vaig venir a treballar
fins als 22
o així
vaig estar a casa
que llavors vaig coincidir
amb tots dos
amb tu i amb la iaia

que estava els dos
i llavors jo després
clar
vaig marxar
aquests
15 o 16 anys
però treballaves de jardineria també

llavors he estat treballant de jardineria
perquè no m'he desconnectat
però tampoc
hem de ser sincers
no té res a veure
criar una planta
o mantenir-la
en un jardí
saps
allò no és
clar
vosaltres la crieu
no
exacte
és la forma més de criar
que és el que realment
després de copiar els anys
i visc és el que m'agrada
que ja m'agrada fer jardins
però si he de triar
i puc triar
doncs
m'agrada més
en què consisteix
criar una planta
doncs depèn de quin tipus de planta
la cries d'una manera
o d'una altra
perquè n'hi ha que són sabetes
i les has de partir
i has d'entretenir-te
doncs
a treure la terra
a partir la sabeta
posar una sabeta a cada tastet
esperar que creixi
regar-la
desitjar que no vingui
cap estoment-ho
i fer els esqueixos
al seu moment
clar
si és una planta d'esqueix
l'has de fer més desqueixets
o l'has de sembrar
la cadascuna té el seu
amb la voreta
cadascuna té la seva
diguem
la seva
tècnica
o la seva

us heu anat diversificant molt
és a dir
el negoci ha anat evolucionant molt
cap a diferents camins
en funció del que
la gent us ha anat demanant
al llarg dels anys
o com
jo diria que
abans
de la crisi del 2008

però aquí s'ajusta
a partir d'aquí
hi ha molts jardiners
correcte
és veritat
hi ha molta competència
no
competència no
no
hi ha molta clientela
però sí que
els jardiners
tenien molta feina
en aquells moments
abans de la crisi
llavors
molts cops ens demanaven a nosaltres
que els busquessin planta
llavors nosaltres sempre hem tingut
el client particular
i el professional
llavors
clar
el que passa que
ara
degut a la crisi
també hi ha gent
que els contracta
menys hores
i tenen més hores lliures
els jardiners
llavors van a vegades
de primera mà
perquè hi ha coses
que no les puc fer
i les compro
llavors clar lògicament
el marge que nosaltres
hi guanyem
ells tenen temps
d'anar-ho a buscar
i actualment
tenim molt més client
particular
que això és el que més
ens lliga els caps de setmana

que no pas el professional
això no vol dir
que no vinguin professionals
però què us comprarà
els particulars
bueno
venen a buscar les plantes
per casa seva
pel seu jardí
i a vegades llavors
ho venen a comprar
li fan plantar
amb el jardiner
també durant la crisi
hem de dir
que hi ha gent
que llavors
ha descobert
el món de les plantes
com que estaven a casa
estaven avorrits
llavors amb els nens
venien
en la pandèmia
parlem

llavors amb la pandèmia
hem vingut a buscar plantes
llavors tot això
també ha fet
que hi ha més gent
que s'hagi aficionat
llavors
el que sí també
la gent doncs
molts cops et consulta molt
que no saben
què hem de plantar
si és al sol
si és a la sombra
si demanen consell
molt de consultada
i llavors
tot això
són hores
però no ens sap greu
fer-ho
perquè llavors la gent
després ja compra
les plantes
que els hem encomanat
llavors et diuen
sap allò que l'he comprat
llavors calles
i aguantes la respiració
aviam si l'he viscut o no
però bueno
home
sí perquè vas
vas desitjant allò
que visqui
que visqui
i llavors clar
clar quan diuen
que se'ls ha fet molt maco
que ens hi ha anat molt bé
però és clar és una satisfacció
que tens
d'haver-lo aconsellat bé
i que s'hagi aficionat
a les plantes
jo a vegades
els demano allò
passa'm una foto
que la posaré a l'insta
no sé què
clar per veure com
clar per veure com està
i com evoluciona
perquè la gent
contra més veuen
que la planta
els hi millora
i els hi creix
també són molt agraïts
llavors això també
s'agraeix
tenir clientela

agraïda
agraïda i maca
també
s'ha de dir
i què representa
el fet d'estar allà
no?
al camí de la muntanya
passeig de la muntanya
un entorn
molt natural
això també us ajuda
o potser el fet
que estigui una mica
més allunyat
també de la zona
més urbana
d'on hi hagi
els vivis
sempre és difícil
dintre de la zona urbana
perquè els terrenys
s'encareixen
i llavors
una de dues
o s'encareixen
i llavors decideixen
fer-hi pisos
i vendre's del terreny
cosa que la família
no ha passat
o l'altra
llavors
tot es construeix
i queda el vivi allà al mig
llavors és la plaça
llavors és la zona verda
que feia falta
pels pisos que s'han construït
al voltant
això també ho he vist
amb altres vivers
nosaltres més aviat
ha sigut aquests trasllats
que també hem tingut
i clar
d'estar a la carretera
que fora molt diferent
que no pas ara estar aquí
però bueno
ara hem d'estar aquí
perquè
les circumstàncies
és que has de tindre un lloc
que tinguis un pou amb aigua
o una manera de suministrar l'aigua
perquè encara que hi ha
tota la crisi de l'aigua
sort en tenim del pou
perquè has de regar les plantes
si no es moren
i després
que la gent
t'ha de vindre
una clientela
que sigui fidel
llavors
o si no
has de fer publicitat
o si no
has d'anar a mercat
com aquests vivers
que fan 4 o 5 varietats
que el que fan
és anar al mercat de la flor
o al mercat de Mercabarna
que són els dos de plantes
que hi ha aquí a Catalunya
i llavors porten la planta allà
o ser una cooperativa
que aquella cooperativa
doncs també
a vegades tenen un lloc cèntric
on tothom va a buscar
i troba el màxim
de coses possibles
o perquè les encarrega
o perquè li és fàcil anar-hi
però en canvi
nosaltres hem de vindre
expressament a buscar-ho
o sigui
és la clientela fidel
sí perquè està com molt al mig
al revés
està com molt aïllat
i ens hem trobat últimament
molta gent
allò que
ostres no sabia
que està
passejant per allà
per la
des que està arreglat el camí
ha sigut una gran cosa
ara és una pregunta
precisament això
els canvis que hi han hagut
no?
a nivell
en el camí
que s'hagi fet més accessible
o bueno
aquella part
que convida
la gent que va amb bicis
va ser una mica també
una altra
una altra d'aquestes coses
que passen cada 20 anys
que clar
nosaltres teníem
vivint a les dues bandes
del camí
llavors com que
una banda del camí
pujant a la dreta
és part de Collserola
ho vam haver de deixar
això
va coincidir
de fer tot un traslat
a l'altra banda
vam aconseguir
dos trossets més de terreny
i aglutinar-ho tot
llavors
un dels moments
que ho podria plegar
doncs ara
aprofites tot això
però em sabia greu
que et dongués
una indemnització
i abandonar-ho
i vaig pensar
no no
fem el canvi
mirem que estigui tot
més o menys bé
i a partir d'aquí
doncs decideixo
que plego
i ja està
però almenys
plegar amb una certa
la dignitat
és igual
però
amb el fet
de veure-ho bonic
hem d'estar bé
amb tu mateix
i que ho deixes
que estava bonic
que estava bé
i tanques
llavors
bueno
sort de fer-ho així
perquè si no
la Núria
en aquells moments
encara no s'ho havia plantejat
de venir
apareix la pilla de cop
i li diuen
hola que torno
apareixes tu Núria
i ostres
i ara com que està tot junt
doncs clar
és més fàcil de portar
bueno
ho tenim tot
més mesurat
el terreny
llavors teníem
espai per poder
aparcar millor
per patir més gènere
però bueno
ara tenim a gènere
més limitat
i organitzat
i ja està
gènere limitat

però les mateixes espècies
no t'equivoquis
és que n'hi ha
moltes
quantes espècies
deveu tenir
més o menys
no les hem comptat
no les hem comptat mai
però ens en anem
a veure
250-300
les tenim salts
ostres
de plantes
diferents

diferents
i arbres també
en teniu
una mica com a servei
a la gent
o sigui bàsicament
el que tenim més
és planta petita
i arbustos
i arbustets
llavors algun arbre
tens alguns
per partindre
o llimoners
o coses d'aquestes
que la gent no agrada
es planta més
i d'alguns esteu especialitzats
en teniu més
perquè coneixeu més
el tipus de producte
que és
com a arbres
no
ara com a arbustes
i com a planta petita
sí que intentem
tindre el màxim
d'espècies possibles
perquè ens fan gràcia
perquè ens agraden
i llavors bueno
encara que en venguem poquetes
però bueno
t'has d'imaginar
que és com un botànic

més o menys
i el viver
jo crec que
des del dia
que va començar
fins ara
crec que està igual
jo a vegades he dit
que és un viver romàntic
per col·leccionistes


perquè trobaràs
l'espècie aquella
que no trobaràs
que no trobes
el Lidl
o que no trobes
a més
ho teniu
ho deveu
pel que comenta el Jordi
ho deveu tenir
molt ben posat
no
d'allò que fa maco
intentem
home per col·leccionista
intentem
les herbes corren més
que nosaltres
perquè sempre ens surten
però bé
hem títol polit
ordenat
això sí
s'intenta
la intenció hi és
però s'arriba on s'arriba
i la clientela
què és
amb el que més
bueno
satisfet està
quan balla
suposo que deveu tenir
particulars fixes
o que
si tornen
és per alguna cosa
no
suposo que és
l'atenció
que tenen
o que intentem rebre
tant nosaltres
com si tenim
algun treballador
perquè
cuidi la gent
les explicacions
que calguin
els expliqui aquella planta
com l'ha de cuidar
què ha de fer
com l'ha de viure
i si té algun problema
en el jardí
intentem solucionar-ho
des del viver
vull dir
mai anem a les cases
perquè no és la nostra feina
perquè els nostres clients
són els jardiners
per tant nosaltres
no hem de fer
una competència desleial
amb el jardiner
o sigui nosaltres
i el meu avi
també tenia aquesta mania
i també sempre ho deia
nosaltres som un viver
i servim els jardiners
llavors a partir d'aquí
doncs intentem
seguir aquesta
aquesta tònica familiar
que la meva mare
també la va seguir
i bueno
i ara
després jo ho he intentat fer
i bueno
i ara
amb la Lluïsa
i la Núria
doncs també
seguim
aquesta línia
Núria
quants treballadors
sou?
ai riuen
i no sé per què riuen
què vol dir
que només som vosaltres dos
i la Lluïsa
hem tingut dos treballadors
però també ara
amb les crisis i tot això
retallades
retallades
sap molt greu
perquè sempre
quan hi ha una crisis
has d'acabar
que és el treballador
però clar
has de tenir el sou
a final de mes
llavors com
si veus que no l'has de tenir
i has de dir
mire em sap molt greu
però prefereixo
que no vinguis
i t'espabilis
perquè jo
no et podré pagar
llavors clar
amb les crisis del 2008
ja vam
haver de retallar
i ara hem tingut dos
i ara un
ha trobat una feina
també amb discapacitats
aquí a l'escola Sant Miquel
i bueno
ara de moment
amb aquest
intentarem passar fins a l'estiu
perquè clar
també
ens fa molta por
que amb això de la sequera
serà una altra crisi
per la jardineria
ho anava a preguntar també
precisament
amb la marxilla climàtica
i llavors clar
la gent
et busca plantes
que s'han de regar poc
si n'ha de comprar 10
o en compra 5
llavors clar
sap greu
però si repercuteix
amb el treballador
per això
llavors hem d'agafar
treballadors
en moments puntuals
que tenim més feina
més que una persona
fixa de manera continuada
reptes de futur
Núria
què et planteges
quan el teu pare
ja no aparegui més
per
horticultura
i sart
que sempre
ja acabarà
apareixent
no?
no, no, no
jo
em distrec
amb qualsevol cosa
però
ara és més
nari
per ajudar-la
que no pas
perquè no pugui viure
perquè també puc veure plantes
als parcs
saps?
no cal anar al viver
quin plantejament tens
Orien
línia continuïsta
de moment
el meu futur és incert
bueno
i tenir la família
arriba
suposo que això també
influyeix
ah, bueno
clar
tens la família
arribes

de moment treballa
4 dies
sí, sí
m'ho he muntat
molt bé
i els caps de setmana
arribes
el cap de setmana
de la manera que ho tenim
enfocat
és com ve més clientela
a comprar
llavors
es pot organitzar
d'alguna manera
però clar
has de tenir uns treballadors
de molta confiança
que sàpiga
que es puguis deixar sols
i bueno
tothom vol
també tindre
i que potser encara
segueixes aprenent coses
no, Núria?
sempre, sempre s'ha d'aprendre
cada dia
te'n vas a dormir
amb alguna cosa
jo també
segueixo aprenent
perquè
és una cosa viva
les coses vives
sempre tenen
ho has fet sempre igual
i aquell any
no saps perquè allò no va
bueno
la Lúria porta a les xarxes
també, no?
una mica
ho intento
la tecnologia
com que no tinc temps
de més coses
ho ha portat la Lluïsa
i ara ho porta la Lúria
jo amb això
no m'he posat mai
perquè
si no ho portes al dia a dia
tampoc no
dic no, no, no
no m'he fet problema
i ja està
sí, no
les xarxes
sé que venen molt
i ajuden molt
però també és molt de temps
i un temps
que no sempre disposo
clar
però bueno
i el que dius del futur
doncs
el bec incert
i tampoc no me'l plantejo
perquè anirem fent
a cop ja que anirem trobant
perquè cada cop que dius
és que faria
faria
faria
acabar sent
llavors prefereixo ser més realista
clar
hi ha més persones de la família
inclús
no sé
els meus fills encara són
bueno jo els hi dic jovenets
perquè tots just en tenen 16 i 14

o és a dir
no
són
estan a anar de colar encara
vaja
els dos tenen cap mena de ganes
de baixar a Barcelona
vull dir
són d'arribes allò
d'arribes
d'arribes
clar

però jo sempre
et dic mai
pots dir mai
mai digueu que no
perquè no saps mai
el que et depara al futur
ni el que hauràs de fer
i de moment
i has de donar la llibertat
perquè jo penso a mi
me l'abandonar
també me l'abandonar
llavors jo
saps allò
és de content
molt bé

jo el que li dic
igual que jo hagués tancat
perquè ser realista
quantes botigues
i quantos comerços
han acabat tancant
perquè no hi ha hagut futur
doncs que ella
si ha de tancar
per ser realista
doncs que tanqui
que no tingui cap angoixa
vull dir
ens ha servit
a tota la família
i hem disfrutat
ens ha agradat
ens ha permès
portar una vida digna
de que t'has pogut permetre
alguna cosa
encara que

no és que ens sobresobrin els diners
sempre hem el cul
és sacrificar
que són moltes hores
és això
s'ha d'agradar molt

és una professió realment
i un tipus de comerç
que requereix
moltíssima energia
moltíssim temps personal
i bueno
això també
és com el que té bestiar
un ha d'estar disposat
a apagar aquest preu
i no tothom ho està
i és totalment lístic
no estar-ho

i llavors has de veure
fins on te pots arribar
i ja està
molt bé
doncs res més
ho deixem en aquest punt
ha estat un plaer
moltes gràcies
i Jordi
tenir-vos els dos
moltíssimes gràcies
a tu
i a tu
per l'oportunitat
i molt de futura
multicultura i art
gràcies
adeu
adeu-te'n'hi
adeu-te'n'hi
són les 7 i 17 minuts
i la primera llum del dia
i a través de la persian
i t'acarici a les pupiles
respires
són diamants
són astres
els teus ulls són el mapa
que sempre em tornarà a casa
tu tens
diamants
als ulls
el mapa dels meus astres
tu tens
diamants
als ulls
el mapa dels meus astres
Sant Just
ja no tens excusa
per sintonitzar
Ràdio d'Esvern
cada tarda
de 5 a 7
escolta el magazín
La Rambla
de dilluns a divendres
amb Núria Garcia
un programa
que fa poble
actualitat
i entreteniment
tertúlies
cicles d'entrevistes
espais culturals
seccions d'esport
de natura
cinema
salut
on es parla
i es dona veu
sobretot
a les entitats
i a la ciutadania
de Sant Just
només hi faltes tu
segueix el dia a dia
de la Rambla
a Instagram
i Twitter
arroba
larambla981
i recupera els podcasts
que més t'agradin
a radiodesvern.com
Bet aquí una vegada
un programa de comptes
que realitza
el grup Marc
mestres àvies
recuperadores
de comptes
de l'associació de mestres
Rosa Sensat
els podreu escoltar
els dijous
a les 8 del vespre
i els dissabtes
a les 10 del dematí
us hi esperem a tots
treu la llengua
treu la llengua fora
al carrer
al carrer
Es clar que s'ha de treure la llengua
però com puc treure la llengua
com trec la llengua al carrer
quan la persona amb qui parlo
no treu la llengua
o a la feina
a l'escola
a la universitat
quan a les aules
i a les sales de reunions
ningú treu la llengua
com trec la llengua
a les xarxes
comentant i compartint
si la gent m'insulta
per treure la llengua
o a internet
quan els cercadors
no m'entenguin
però jo
vulgui continuar
treient la llengua
Entra ja a la guia
de l'activista pel català
i descobreix
tot el que pots fer
per la llengua
M'agrada el teu foc
M'agrada el teu nom
M'agrada es desperti
M'agrada quan dorms
M'agrada estar lluny
Vinga, i ara seguim
amb l'espai 15 en el radiofònic
de la xarxa 06 de Sant Jus
grup transversal
estretament vinculat
amb el món educatiu
aquí al poble
i aquest trimestre de primavera
estan abordant el joc
en l'entorn familiar
i avui fan la cinquena
i darrera sessió
sobre aquest tema
A la primera sessió
es presentava el tema
i van portar de convidada
la Imma Marín
educadora i assessora pedagògica
especialitzada en el joc
i la joguina
i en les altres sessions
han anat venint diferents famílies
pares, mares
per parlar
doncs bé
de com gestionen ells
amb els infants
amb els nens
el temps de joc
a casa
l'espai
la companyia
el tipus de jocs
doncs bé
avui posem punt i final
amb la xarxa 06
a parlar d'aquest tema
i ho farem
amb la parella
Sant Justenca
formada per la Txell Mateu
i també l'Àlex
que són
mare i pare
de tres nois adolescents
el Martí
el Ton
i el Pep
els hi obrim els micròfons
hola què tal
bona tarda els dos
com esteu?
hola bona tarda
molt bé gràcies
hola bona tarda
bona tarda
a veure parlem primer
una mica de la vostra
situació familiar
a casa
quines edats
tenen
els vostres fills
bé nosaltres tenim tres
un que té 17
ha fet ara 17
el Ton
ha fet 14
i el Martí
farà 13
al setembre
o sigui que són
seguidets
seguidets
i en plena adolescència
els tres ara mateix
bé plena
potser el més petit
encara no
encara no
però bé
està allà
la preadolescència
una mica
s'està apropant
s'està apropant
ja ho veieu venir
tres adolescents
a casa
bé doncs
parlem del joc
quins tipus
de joc
veieu que juguen ells
no sé si ho fan
molt entre ells
més amb amics
o no
els agrada jugar
ells sols
bueno pues mira
ara començàvem a discutir
nosaltres dos
perquè ell trobava
que jugaven molt
amb les màquines
jo trobava que no tant
o sigui perquè
penso
han crescut
i seguim fent el mateix
o sigui bàsicament
és pilota
i pilota
i pilota
tot el dia
no
hi ha com una mica
de sortir de casa
hi ha una cistella
i estan tot el dia
allà a la cistella
tots tres
sobretot els grans
però el Martí també
no bastant
i juguen moltíssim
amb la pilota
ja sigui a casa
o a fora
també
tot sovint
els jovenibols
es troben amb gent
cada dos per tres
o sigui
és com fàcil
que busquin
aquest tipus de joc
és cert que també
hi ha altres jocs
jocs de taula
o electrònica
jo crec que més
complementari
és jocs d'electrònics
que al final
més que electrònic
tot el món digital
que els grans
i els petits
estem tot el dia
amb la mà al mòbil
als ordinadors
i sí que és veritat
que juguen
molt a l'aire lliure
si poden
i inclús
el de la pilota
que diu la Txell
quan érem petits
érem uns pares raros
perquè no portaven pilota
al cotxe
perquè ells no sortien
com la resta a jugar
i ara malgrat el temps
un més al bàsquet
el Pep el Gran
i els altres dos
al futbol
sempre que tenen
una oportunitat
doncs li s'agrada
entre ells
en amics
i sí que complementen
algun joc electrònic
encara que és més
mirar electrònics
que no jugar
però inclús
aquests jocs
no sé
a part del FIFA
i algun d'aquests
són més
inclús
compartits
no un joc individual
sinó moltes vegades
compartir
això és veritat
juguen bastant
amb els altres nens
tots alhora
i això va començar
una mica la pandèmia
perquè de fet
abans no tenien electrònic
per fer això
o sigui
ha estat tot una mica
arrel de la pandèmia
que potser amb el tema
de dispositius
estem parlant de mòbils
de tabletes
tot això
jo no sé
si haguessin tingut
o sigui
si hagués sigut diferent
o sigui
si ho ha portat a l'edat
o si ho ha portat a la pandèmia
o totes
les dues coses alhora
sí que és cert
que durant la pandèmia
hem comprat un ordinador més
perquè calia estudiar a casa
i llavors
no anàvem una mica curts
i amb l'ordinador
vam començar a jugar
es van baixar jocs
ells mateixos
i després
ara fa un any
o un any i mig
sí que vam ja fer
un pas
i vam comprar un Xbox
que per nosaltres
és una cosa
totalment novedíssima
i ells
i ells
i juguen
no hi juguen
tant com esperàvem
no?
això que
hi ha alguna cosa electrònica
com ara el mitjà
que li agrada molt
tot això
que havia volgut
en algun moment
algun simulador de bol
i alguna història d'aquestes
no ho havíem fet servir mai
i ara és quan
sí que ho fem servir
i juguen molt així
així en grup
no?
també
i jocs de taula
suposo que quan eren
potser més petits
jugaven més
jocs de taula
em refereixo a l'estil
de Monopoly
o de cartes
no sé si encara
segueixen tenint
ganes
o volem jugar
això
o ja no
no
bueno el Martí potser sí
no?
sí no han tingut mai
potser massa interès
no sé perquè ja
no ha hagut la dinàmica
de jocs de taula
sí que hem jugat
quan érem petits

però no
no som una família
que no en juguem
a cartes
o al parxís
o aquestes coses
i potser sí que el petit
té una mica més l'interès
però clar
aquests jocs
s'han de compartir
clar
no jugarà sol
l'uno pobra
el Monopoly
no jugarà sol
no no
clar
però els tenim a casa
els tenim a casa
però no s'utilitzen gaire
no però ell sí
que si a vegades
li seguim la corrent
ens fa jugar
i a vegades
ens fan fer també
cajuts
a la tele
o sigui tots allí
plam plam
que jo que no som
ni juganera
ho passo fatal
tu ets més juganer
però
o a vegades
també juguen a les endivinalles
i és com una cosa
molt improvisada
perquè allò que feu
dels jugadors
que jo ja ni
jo desconnecto
però sento que aneu dient
no sí un que comença a parlar
de quin país
tal
home això
això ja
és molt divertit
perquè són jocs aquests
que et muntes
improvisats

que et tenen entretingut allà
sí sí
improvisats
i també en les capitals
a vegades ho feu
no
vosaltres tu comences
quina és la capital de tal
i l'altre diu
no tal
i es genera
i comença
i jo crec que
en certa manera
és un joc d'endivinalles
o sigui
és així
improvisat
perquè així
per exemple
Àlex
a nivell familiar
a què jugueu
és a dir
potser no els cinc
que no coincideixin
els tres
amb vosaltres dos
però així
a nivell familiar
per exemple
vosaltres dos
amb algun d'ells
o teniu moments
espais
per fer-ho

sobretot el cap de setmana
entre setmana
és més complicat
i bé
a vegades es costa
seguir el seu ritme
al final
ells
els dos petits
estarien
anant la pilota
i jugant
el gran
dintre que són seguits
està en un altre
en un altre punt
i està més
més que jugar
doncs
a una vida social
no
al poble
no
i no està tant
tant a casa
per jugar
però sobretot
la pilota
però sí que és veritat
el que diu la Txell
que els dos petits
amb mi
sobretot
ens agrada a vegades
improvisar
però escolta
anem a veure
si trobem
països per la B
o coses així
més senzilles
i no
segurament
ens costa més
posar-nos la taula
a jugar
per exemple
quan juguen
amb els jocs electrònics
o quan estan
més temps
potser davant
de les pantalles
i de més
hi ha algun tipus
de límit
és a dir
vosaltres marqueu
per exemple
entre setmana
tanta estona
no fa falta
perquè s'autogestionen
ells
com ho feu això?
no posem límits
la veritat és que
no ens cal gaire
bueno
ara quedarem fatal
però vull dir
bueno no
cada família
fa com vol
i com pot
i com saps
no ens cal gaire
entre setmana
no ens cal
la realitat és que
no ens cal
perquè ja arriben
bastant tard
després quan arriben
la veritat és que
vull dir
estudiar
fem coses
estudiem
o a vegades
construïm coses
però no són jocs
o sigui
arreglem cadires
o arreglem estanteries
o fem
o sigui
i no hi ha tant temps
entre setmana
al cap de setmana
a vegades sí
que ens enfadem
algun dia
sí que és veritat
suposo que
ens passa a totes les famílies
si poses límits
si no poses límits
a aquestes edats
bueno
ens passa als adults
que a vegades
no ens posem límits
ens posem en el mòbil
i també ens costa
o sigui per jugar
però una altra cosa
els electrònics
jo crec que costa
autolimitar-se
bueno
cada nen és diferent
hi ha algú
que no li poses límits
i quan li dius
para
para més o menys
no posem límits
ara tens mitja hora
de no sé
més aviat et cans
és quan veus
que està
no jugant
sinó veient
algú que jugue
llavors jo sí que m'enfado molt
com potser
com potser
veure algú que juga
a vegades miren gent que jugue
ah val
en els videojocs

i clar
no passa molt
però quan passa
dius no
més estona
ja no
però no és
tindràs tanta estona
per fer això
sinó
bueno
a vegades es passen
no dius no
ara prou ja
i sí que
i sabeu si amb els dispositius
per exemple
amb el mòbil
o amb la tauleta
passen molta estona
jugant
o poder mirar en sèries
o
s'enganxen bastant
o les xarxes socials
per exemple

en general
estan enganxats
en la mesura
que ho estem nosaltres
per això
només tampoc
o sigui
no és que siguin
molt molt
dels electrònics
però sí que
en global
massa
pel nostre gust
diria
tu també
jo crec que
depèn del caràcter
i de cada persona
en aquest cas dels nens
i l'edat
jo crec que
el cas del gran
no està
massa
ni massa
amb l'electrònic
està més
per comunicar-se
bàsicament
comunicar-se socialment
evidentment
utilitzant
les eines
els altres dos
estan un mica
més enganxats
però
d'inferent manera
jo crec que
les xarxes socials
el petit
no ha arribat
encara no ha arribat
i
està en ell
i el mitjà
sí que està més
se comunica bastant
però
bastant comunicar-se
sí que és veritat
després a algú
que li agrada
veure una sèrie
o això
o veure conjugant
i també
escoltar música
que també
també serveix per això
abans teníem
unes altres maneres
d'escolta música
i alguna imposició familiar
en el sentit de
per exemple
no comprar jocs
ja siguin
de videojocs
o alguna cosa
de temes bèl·lics
o
no sé si
també quan
ells eren més petits
el tema
dels estereotips
de gènere
amb jocs
més de nen
de nena
això
això sí
és molt complicat
gestionar els continguts
això és complicadíssim
perquè
per bé que
fiques barreres
i tal
és molt difícil
llavors
xerrem bastant
d'aquestes temes
però
també penso
que a l'escola
fan molta feina
aquí ja
també

a vegades són ells
els que et treuen temes
els que
tant en tant
quedes una mica sorpresa
en segons quines coses
que et diuen
que penses
això ho han parlat
a l'escola
perquè
hi ha tot un raonament
darrere
que es veu
que està parlat
o sigui
no és que
em surt de dins
i ja
i això està bé
també
però sí que
però per exemple
d'algun tema
concret
de gènere
per exemple
el respecte
sobretot
en tots els sentits
o sigui
això
jo crec que a l'escola
ho parlen
deu ser
clar
com és el tema
estrella dels adolescents
diguem
que és l'any
que costa més
suposo que també fan
parlen d'aquests temes
m'imagino
no sé si a les hores
de tutoria
o ells mateixos
a vegades també
jo crec que ells mateixos
també tenen criteri
i van
tocant temes
que
però sí
jo crec que és més parlar-ne
que no
que no tan
bueno
si hem de dir la veritat
no controlem el que miren
ens fiem d'ells
però
creiem que no miren
res que no es pugui mirar
confieu
confiem
exacte
bueno
suposo que
miren com tots
quan hem sigut adolescents
doncs busquem
investigar
però sí que és veritat
que no juguen
a massa
a massa
jocs
de violència
no entenen cap
que es tingui que comprar
d'aquesta violència
evidentment
ja les xarxes
que a vegades permeten
i també
no sabem bé
els jocs
perquè no en dominen molt
no estem molt
al dia a dia
des de la visió del pare
que vol dir violència
no
quan
per exemple
el Minecraft
suposo que hi ha una versió
més de
de violència
i una altra
de construcció
o d'imaginació
llavors
doncs mira
m'ho preguntes
i no en tinc ni idea
la veritat
la veritat
que teòricament
és per això
que teòricament
és un joc
que no és de violència
però clar
si tu mires
com fan les coses
fas com un martillo
o trenc
que no saps
vull dir
és violent
no és violent
si tu ho preguntes
a qualsevol
els nens diran
no és violent
m'estic construint cases
i m'estic fent un castell
no sé què
però
com aconsegueixes els tojos
com aconsegueixes l'or
no sé què
a base de martillazos
saps?
clar
o sigui
potser no és violent
no és violent
no promou la violència
però sí que
és com si ens pogués
semanalitzar
els dibuixos animats
d'abans
de la caputxeta vermella
o no sé què
fins a on
és violent o no
saps?
teniu alguna preocupació
més en concret
sobre els videojocs
o
no sé
si en un futur
potser passant
masses hores
enganxats
hi ha alguna cosa
que us preocupi
pel que fa
per exemple
a les tendències
que hi han d'estar
davant de les pantalles
o
sí clar
això ens preocupa bastant
la veritat és que ens preocupa
això
encara que no ho estigui passant
vull dir
sí sí
ens preocupa
això
com a tema
sí exacte
que no hi hagi
és a dir
això del control
del contingut
que ells visionen
on has de fer la ratlla
entre la confiança
i fins ara la pots fer aquí
però perquè
no ha passat res
però si un dia
passa alguna cosa
com aquesta confiança
és molt més difícil
de gestionar
llavors
perquè si no la tens
perquè hi han fet alguna cosa
que no tocava
llavors
tot això sí que
és a dir
et fa una mica de por
una mica de l'èrtic
no?
sempre et preocupa
això
que no puguis controlar
el temps
i que des del punt de vista
de fora
estàs perdent el temps
tot el dia
no ens està passant
inclús
l'evolució
del gran
és
i la tendència
és
que després
no utilitzen tant
moltes coses
si
respecte
altres parts
a vegades
escolta
estan tot el dia
tancats a l'habitació
i segurament
estan més preocupats
i
igual nosaltres
estan més preocupats
estan més estona fora
no?
al final
ja no és jugar
o no jugar
sinó que
al final
no li treu la casa a sobre
on està l'equilibri
de la confiança
d'anar un creixent
madurant
i també espavilant-se
al mateix temps
que els nens guiant
i a vegades suposo
també corregint
clar
i per si
alguna família
que ens estigui escoltant
ara
que es pregunti
com ho hauran fet
vosaltres
ho heu potenciat
d'alguna forma
que per exemple
els agradi
jugar
a l'aire lliure
o que prefereixin
estar
amb els amics
que no pas quedar-se
tancats a casa
ho heu promocionat
d'alguna forma
o sou conscients
jo crec que no és obra nostra
que no vulguin fer electrònics tant
o sigui
crec que
evidentment no ens ha agradat
però a cap pare li agrada
és a dir
tots els pares fem el mateix
una mica
intentar això
que no sigui tant
i jo crec que igual
doncs bueno
també és el que diu ell
com més grans són
menys ho fan
o sigui
més necessiten
estar amb els seus amics físicament
i sortir
sobretot
quan el gran això es nota
però jo crec que ells
no sé si ho han potenciat
jo crec que no
o sigui
evidentment
va d'acord
amb la nostra
manera de tocar
però
però no
no crec que sigui
gràcies al que nosaltres hem dit
o sigui
crec que és una cosa
que també és una mica uniforme
perquè els seus amics
fan el mateix que ells
el grup
amb els que van
fan més o menys
el mateix
i el fet que hagin estat
tres nois
això ha ajudat també
a que
per exemple
si haguessi estat
un noi
i dues noies
o
haguessi canviat una mica
el panorama
potser
jo crec que tot és molt físic
quan hi ha tants nois
tot és molt físic
i per això
tanta pilota
tanta roda
tant de carrer
tanta necessitat
de moure's
no sé si és diferent
a les noies
perquè a part desgràcia
no en tinc cap
no
a veure
les famílies
que dius
al final
no sé
equivoquem
encertem o no
segurament ara
estem fent una pinçalada
i preocupacions
en tenim
perquè
no sé
el gran
en aquest cas
li va coincidir
l'arranc
que estan arrencant
els altres
en plena pandèmia
se'ns ha passat
molt ràpid
però
no fa tant
a quina hora
ha puc sortir
el de 13-14 anys
a les 4 i mitja
a quina hora
ha puc sortir
el de
no sé si en recordem tots
i suposo que
això ho va donar
també s'enjust
dintre de ser
són uns quants habitants
ja
sí que es pobla
per poder sortir
al carrer
el casal de joves
els tres
fan esports diferents
però fan esports
en la qual
estan en entitats
no sé si això ajuda
el fet de no tenir
que desplaçar-se
bueno
ara el gran
es desplaça
fora del municipi
per estudiar
en la qual
tens
les avantatges
que tens
molta més interrelació
no sé
quina és la raó
Txell i Àlex
ho hem de deixar
en aquest punt
falten un parell
de minuts
per la set
moltíssimes gràcies
per haver vingut
aquí a aquesta estoneta
a Ràdio d'Esvern
i res més
que acabeu de passar
molt bona tarda
gràcies
igualment
i fins la propera
molt bé
moltes gràcies
vinga
adeu
ens acomiadem
del programa
en aquest punt
us hem estat
fent companyia
des de les 5
podeu recuperar
tots els podcasts
d'avui
a ràdio d'Esvern
i també
anar-nos seguint
a les xarxes socials
tant a Twitter
com a Instagram
arroba
la rambla
9 8 1
també
a les xarxes socials
de l'emissora
en general
arroba
ràdio d'Esvern
Mireia Belmonte
Laia Palau
Laia Sanz
Maria Vicente
i Alexia Putellas
juntes
sumen més de 140 títols esportius
i tu estàs perdent
no saps
a què t'estàs perdent
i tu perds
des de fa molt
de veritat
tu vols seguir perdent
si no veus
l'esport femení
t'estàs perdent
la meitat de l'espectacle
una campanya
del Consell
de l'Audiovisual
de Catalunya
la Generalitat
de Catalunya
i la Corporació
Catalana
de Mitjans Audiovisuals
col·labora
Ràdio d'Esvern
les àvies
i els avis
són sàvies i savis
no deixis que ells
ni les seves històries
caiguin en l'oblit
festa
de Bici Sense Edat
En Bici Sense Edat
és una iniciativa solidària
que busca combatre
la soledat
entre els més grans
la soledat
és el major problema
amb el que s'han d'enfrontar
les persones
d'edat avançada
i depèn de tu
que ho facin sols
sortides en bicicleta
per al municipi
amb la gent gran
acompanya'ls a veure
el poble on es van criar
dona'ls vida
que tornin a sentir
el vent a la cara
et necessiten
i tu a ells
també
des de Bici Sense Edat
et necessitem
festa voluntari
més informació
al portal
justsolidari.cat
o en
bicisenseedat.cat
amb la col·laboració
de l'Ajuntament
de Sant Just d'Esvern
de l'Ajuntament
de l'Ajuntament