sobre excés de cafeïna, d'energia, de tal, tal, tal. I una última cosa, tan important com això, la publicitat i la cultura alimentària. La gent avui no sap què és un llobarro.
La gent avui no sap que és una congre i és molt important que es torni aquí. És a dir, la gent sap abans que és un... No vull dir noms comercials, que els noms de peix a la plaça. I la bondat... És jove i no tan jove, eh? Doncs millor m'ho poses. Millor m'ho poses. Simplement és això. Vull dir que el quilòmetre zero no només és agroalimentari, sinó mental, també.
I ja està. Estirant el que plantejava ara el Joffre, una qüestió clau és la publicitat. No tinc tan clar que els joves necessitin aquesta sobreexcitació per començar el seu dia. Jo tinc un adolescent a casa i t'explica alguns dels usos que tenen aquestes begudes. És simplement que s'ha convertit en el seu refresc. És una confusió.
que és terrible, que és totalment terrible, i que té molt a veure amb com estan molt més familiaritzats amb aquestes begudes, perquè constantment apareixen aquests anuncis. Nosaltres ara no podem trobar anuncis de begudes alcohòliques a la Fórmula 1 o als cursos de motos com existien abans, tampoc el tabac, això ha desaparegut, i aquest em sembla un tema important. En canvi...
Moltes d'aquestes escuderies estan patrocinades per una d'aquestes marques, no? I això fa que tu fins i tot pensis que és saludable, perquè tu veus els teus referents de l'esport que porten incorporats... Parlo també, per exemple, del ciclisme, en què una d'aquestes marques dona nom a un equip ciclista i patrocina individualment alguns dels ciclistes més importants del pilot...
I tu dius, no, no, home, això ha de ser saludable. Aquest xicot, després de la seva cursa, soprèn per diferents raons, però no necessàriament perquè sigui una qüestió saludable. Crec que és urgent entrar sobre aquestes qüestions. Marc. Sí, sentim la nutricionista diguant-nos aquests efectes nocius de les begudes energètiques, però com dèieu vosaltres dos, Jofre i Jordi, aquesta publicitat, aquest...
Prendre't beguda energètica o fumar vaper pels joves és guai, permetem aquesta expressió dels anys 80. I, per tant, fa que fins i tot no sàpiguen aquests efectes que tenen. L'altre gran debat és com hem arribat a aquest punt a prohibir-ho tot. Haver de prohibir begudes energètiques. Haver de prohibir també les xarxes socials pels menors. No sé si la prohibició també és la mesura més extrema i la més adient, perquè tot allò que prohibeixes...
pot provocar també l'efecte contrari. Vam veure, per exemple, a Austràlia. Estic anant a les xarxes socials. Vam prohibir les xarxes socials, les tradicionals. Els joves se n'han anat a una altra xarxa tradicional. És un altre debat i és un debat molt més ampli. Però per què hem arribat fins aquí? Per què hem de prohibir-ho absolutament tot? I entrant en la derivada més política, el ministre deia això ho prohibirem, però després, en la segona part del tall, deia però hem de veure l'instrument, perquè buscarem el millor...
Prohibir això no és senzill. Jo volia fer referència a un tema, el del gust. Es veu que un dels problemes... Jo no he tastat mai res de tot això perquè finiria com una moto i no cal, diguem-ne. No, però és tan dolç, es veu. És a dir, que hi ha un tema també de ho trobem bo, ens agrada. Igual que fa, va perdre molt de gustos. Exacte, i llavors, clar, vol dir que encara és més complicat.
Sí que em sembla que a mitges tintes no podem anar-hi. És veritat que la prohibició sempre té conseqüències, però realment, si quan et prens una beguda d'aquestes és com si et prenguessis quatre cafès i no sé quantes més coses, home, doncs poder, millor que no. Són les 10 i 8.
Ara escoltes ràdio d'Esbert, sintonitzes ràdio d'Esbert, la ràdio de Sant Just, 98.1. Ràdio d'Esbert, 98.1. Ràdio d'Esbert.
Bon dia, passen 9 minuts de les 10 del matí. Ara, a Ràdio d'Esvern, fem la Rambla.
Avui, dijous 26 de febrer del 2026, l'Ajuntament de Sant Just d'Esvern celebra la sessió ordinària del ple municipal corresponent al mes de febrer. Com és habitual, la convocatòria manté el doble format presencial i telemàtic amb retransmissió en directe a través del canal municipal de YouTube i incorpora també l'espai de prems i preguntes de la ciutadania que tindrà lloc a les 6 de la tarda. Aquest espai, obert tant a la participació presencial com també a l'enviament de consultes per correu electrònic,
és una eina imprescindible per reforçar la transparència i el diàleg directe entre el govern local i la ciutadania. Entre els punts destacats de l'ordre del dia d'avui sobresurt l'adhesió a la taula de cincellerisme del Baix Llobregat. Es tracta d'una iniciativa impulsada pel Consell Comarcal que busca coordinar polítiques i compartir informació entre municipis per avançar cap a un model d'atenció basat
en els drets i en la cooperació territorial. En un context on l'exclusió residencial continua sent un repte creixent, aquest pas evidencia la voluntat de sumar esforços i d'abordar el fenomen des d'una perspectiva comarcal més eficaç i cohesionada. El ple també debatrà el nomenament d'Ivon Vilar Pirrieto,
Com a jutgessa titular del jutjat de Pau, després d'un procés de convocatòria pública obert, aquest tipus de procediments reforcen la transparència institucional i també la confiança en les institucions locals, especialment en àmbits de proximitat que tenen un impacte directe en la vida quotidiana del veïnat.
En l'àmbit urbanístic, la proposta d'aprovació inicial de la modificació puntual del Pla General Metropolità per adaptar la densitat d'habitatges i regular els usos de les plantes baixes posa sobre la taula dues qüestions clau. Per una banda, l'accés a l'habitatge assequible i la preservació del comerç de proximitat.
Les decisions que es prenguin en aquest àmbit marcaran el model de poble dels pròxims anys i requereixen debat, participació i visió a llarg termini. La sessió inclourà també l'aprovació de les bases reguladores de subvencions per a esportistes i centres de dansa, un suport que contribueix també a dinamitzar el teixit cultural i esportiu local i finalment
el ple debatrà tres mocions sobre el model de finançament autonòmic, un model de seguretat democràtic i de proximitat i la incorporació de criteris lingüístics en la contractació pública, qüestions que reflecteixen preocupacions compartides en l'àmbit municipal. En definitiva, el ple municipal d'avui torna a evidenciar la importància de la política local com a espai de decisió proper i de participació ciutadana, seguir-lo presencialment o en línia,
També és una oportunitat per conèixer de primera mà les propostes que marcaran el futur immediat de Sant Jus. Soc Daniel Martínez i ara comença la Rambla.
I ho fem com sempre donant un cop d'ull al sumari. Avui, dijous 26 de febrer, arrenquem amb les notícies de Sant Just. Tot seguit també farem un repàs a les portades dels diaris amb Mariona Sales. Tancarem la primera hora amb les efemèrides del dia, amb la carta de la Palmira Bedell i amb el temps. Tot seguit, a la segona hora, després dels butlletins de les 11, tindrem l'entrevista del dia amb Daniela Fumador.
i en Javi Jiménez, de Mare meva companyia, que ens parlaran de la nova obra Cap butaca buida, en aquest projecte que recordeu que ja porta uns anys en marxa i que també s'hi suma l'Ateneu Sant Justenc. Per altra banda, parlem de xarxes socials, ho farem amb Vanessa Montserrat, com cada setmana, i tancarem el programa d'avui amb Cou Schelling, amb Frank Rigol, i parlant de teatre amb Maica Dueñas.
Sigueu benvinguts i benvingudes. Un matí més aquí al 98.fm. Soc Daniel Martínez. És un plaer estar amb vosaltres aquí a les zones de ràdio d'Esvern. Dos minuts per arribar a un quart d'11 del matí. Seguim avançant en aquest magazín. Seguim avançant en aquest matí de dijous i ho fem amb música. Bon dia.
Like I'm the only girl in the world Like I'm the only one that you'll ever love Like I'm the only one who knows your heart Only girl in the world Like I'm the only one that's in command Cause I'm the only one who understands How to make you feel like a man
Bona nit.
Hola, sóc en Daniel Martínez i t'acompanyo cada matí a la Rambla, al magazín de matins de Ràdio d'Esvern.
De dilluns a divendres de 10 a 1 repassem l'actualitat de Sant Just. Parlem de les iniciatives que neixen al poble i ho fem amb els seus protagonistes. Descobrim propostes culturals, escoltem bona música i fem moltes coses més aquí, a Ràdio d'Esvern. Tres hores per parlar, per estar informats, participar i sentir-nos més a prop que mai. T'espero a la Rambla, a Ràdio d'Esvern, al 98.ufm i a radiodesvern.com.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'esmooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Les teves tardes ja tenen refugi. Soc el Jaume Elias i arribo amb la tercera temporada del Refugi, el programa més fresc, dinàmic i jove de la ràdio, de dilluns a divendres de 5 a 7 de la tarda. T'acompanyarem amb humor, informació i molt bon rotllo. Vine a riure, a reflexionar i, sobretot, a passar-ho molt bé. Sintonitza el 98.1 FM i segueix-nos a les xarxes socials.
El refugi, on les teves tardes se't faran molt curtes.
I és moment de donar un cop d'ull als titulars de la jornada d'avui dijous. És moment de fer un repàs informatiu d'aquestes notícies d'aquí del nostre municipi, quilòmetre zero de Sant Just, i ho fem amb la cap d'informatius, en Mariona Salas. Mariona, bon dia. Bon dia, Dani. Com estàs? Benvinguda. Molt bé, molt bé.
Encetem el dijous amb 3 notícies. Avui parlarem del rècord de generació solar a Sant Just amb gairebé 388.000 quilowatts el 2025. També parlarem que Sant Just celebra el 40è músic oral amb la participació de diverses corals del Baix Llobregat. I tancarem també aquest espai amb el procés participatiu amb infants per renovar els jocs del Parc Maragall i de la plaça Sant Pastor. Arrenquem, com dèiem, parlant de Medi Ambient, Mariona.
Exacte, i és que la producció d'energia solar municipal a Sant Jus ha assolit un nou màxim històric consolidant l'aposta del municipi per les energies renovables i la sostenibilitat.
Durant el 2025 el conjunt d'instal·lacions fotovoltaiques municipals va generar quasi 388.000 kWh, que és el registre més alt fins ara. Aquesta producció inclou la generació de les 18 instal·lacions municipals en funcionament, que sumen una potència total de 425 kW, tant en règim de venda d'energia com d'autoconsum. Al llarg del 2025 es van posar en marxa 5 noves instal·lacions d'autoconsum en equipaments municipals com la nova deixalleria, l'escola Bressol...
l'EF a les escoles i l'escola Canigó. Del total produït, 182.059 kWh van destinar a autoconsum, fet que contribueix a reduir la despesa energètica i les emissions. Com a novetat, quatre instal·lacions funcionen en règim d'autoconsum compartit, subministren energia a diversos equipaments municipals, entre els quals hi ha l'Ajuntament, la Biblioteca, la Policia Local, el Mercat o el Complex del Milenari.
De cara al 2026, el consistori preveu l'entrada en funcionament d'una nova instal·lació d'11,5 quilowatts a la fotolinera del carrer Maria Montessori, a Maslluí, actualment en tramits de la legalització amb l'objectiu de continuar incrementant la producció d'energia neta local.
Moment de parlar de cultura, moment de marxar a l'Ateneu de Sant Jus, Mariona. Exacte, i és que el Camp Coral serà protagonista a Sant Jus amb el concert del 40è Música Coral, que tindrà lloc el 28 de febrer a les 7 de la tarda a la Sala del 50 Anari de l'Ateneu. És un acte que s'emmarca en aquesta iniciativa impulsada per la Federació Catalana d'Entitats Corals al Baix Llobregat.
I és un concert que compta amb la participació de l'Orfeo Enric Morera, que compartirà escenari amb diverses corals de poblacions veïnes, com la coral La Vall de Sant Climent, la coral Pau Casals de Pallejar i la coral Ginesta del Vallès de Badia del Vallès. La trobada vol fomentar l'intercanvi musical i l'equació entre entitats corals, així també com posant en valor la tradició i el patrimoni del camp coral al territori.
L'activitat està organitzada pels tallers de música de Sant Just, amb la col·laboració de la Federació Catalana d'Entitats Corals, i tindrà una durada aproximada d'una hora i mitja. És d'entrada gratuïta, amb l'objectiu d'afavorir l'accés de la ciutadania a la cultura musical i al camp coral.
Tanquem parlant d'urbanisme, tanquem parlant dels espais públics del nostre municipi, concretament dels parcs. Exacte, i és que la renovació de les àrees de joc infantil del municipi avança amb la participació directa dels infants de Sant Just. Aquest projecte s'ha impulsat a través d'un procés participatiu amb l'espai d'adolescents i infants que ha permès recollir les propostes dels més joves.
L'actuació està centrat en la millora dels jocs del Parc Maragall amb l'objectiu d'adequar-los a les necessitats actuals i fomentar espais més inclusius i segurs. Aquesta iniciativa posa en valor la participació ciutadana en la presa de decisions i promou la implicació dels infants en la configuració dels espais públics.
Properament el projecte continuarà amb la instal·lació dels nous jocs infantils a la plaça Sant Pastor, ampliant així la renovació d'aquests espais de lleure. És una iniciativa que vol millorar la qualitat dels equipaments infantils i reforçar el caràcter educatiu i comunitari dels parcs del municipi.
La instal·lació de Parmaragall està feta per això, eh? Exacte. I llavors ara la següent, com també ens va dir, ens va indicar l'alcalde de Sant Jus, Joan Bassaganyes, en la darrera entrevista, la següent implementació seria la de Sant Pastor, que és una plaça que està relativament a prop del Parmaragall. Exacte. Molt bé.
Doncs seguim avançant, però abans de fer-ho fem un repàs amb aquests tres titulars de forma ampliada. Hem parlat avui del rècord de generació solar a Sant Jús amb gairebé 388.000 quilowatts el 2025. Les instal·lacions fotovoltaiques municipals augmenten la producció i impulsen autoconsum compartit.
en diversos equipaments. També hem parlat que Sant Just celebra el 40è músic coral amb la participació de diverses corals del Baix Llobregat. En aquest cas, l'Orfeó Enric Morera compartirà escenari amb formacions de municipis veïns en un concert gratuït a l'Ateneu.
I hem tancat parlant del procés participatiu amb infants per renovar els jocs del Parc Maragall i de la plaça Sant Pastor. L'Ajuntament recull les propostes dels més joves per millorar i fer més inclusius els espais de joc del municipi. Breu pausa. Per publicitat, tornem de seguida amb les portades dels diaris. A Catalunya treballem en diverses mesures perquè tothom pugui disposar d'un habitatge.
Oferim ajuts perquè els joves puguin fer el pas. Construïm habitatges amb protecció perquè les famílies tinguin espai per créixer. I limitem els preus del lloguer per facilitar-hi l'accés. Perquè cada cop més persones ens puguem sentir a casa. Informa't d'aquestes mesures i ajuts a habitatge.gencat.cat Generalitat de Catalunya. El govern de tothom.
Des de Càritas Sant Just oferim un espai de trobada per conversar i compartir. Si et ve de gust una estona de companyia, vine al Cafè de les 3. Estarem tots els dimarts fins les 5 de la tarda al carrer Bonavista, número 113. Càritas Sant Just. Us hi esperem.
I ara, portades de diaris.
Fem un repàs de les quatre portades dels diaris més destacades de casa nostra, el diari Ara, el periòdico, La Vanguardia i el punt avui, començant per aquest primer, per l'Ara, i és que, a part de la notícia del dia, que són els papers desclassificats, comentàvem a fora de micròfons la casuística que hi ha hagut en la mort d'Antonio Tejero Molina. Mariona.
Sí, sí, totalment, és molt fort, perquè clar, vull dir, fa molts anys ja d'aquest intent de cop d'estat, i justament Antonio Tejero va morir ahir, que va ser el dia que es van desclassificar els papers. És un home que tenia 93 anys, per tant ja era un home gran...
i que feia allà un temps que la seva salut estava una mica delicada, però és molta casualitat que justament mori el dia que es desclassifiquen aquests papers. De fet, és la notícia del dia que obren totes les portades dels diaris d'avui, que diu i assegura que els documents avalen la versió oficial. Diu que sis agents dels serveis secrets estaven implicats en la trama.
També que alguns culpistes van plantejar-se matar Joan Carles I i que l'obertura de 153 carpetes encara deixa incògnites. I en fotografia veiem la mítica escena en la qual Antonio Tejero va entrar, que en aquell moment era tinent coronel de la Guàrdia Civil, que és l'artífec del cop d'estat fallit del 81, que va morir ahir als 93 anys i veiem la fotografia i el moment que està...
amb la mà alçada i amb la pistola a la mà, i que va entrar, doncs, això. I va intentar fer aquest cop d'estat que no el van acabar seguint i va quedar-se pràcticament sol. De fet, no sé si has mirat una mica els documents que s'han desclassificat. He escoltat a la ràdio que parlaven una mica del tema, però no he tingut l'oportunitat d'entrar a la web encara.
I molts d'aquests papers es veuen transcripcions de trucades d'aquell dia, dels seus familiars, de la gent propera, i uns que s'han vist pertot arreu són trucades telefòniques que mantenia la seva dona i remarcava que l'havien deixat sol, que tenia tothom darrere, tenia l'exèrcit darrere, el rei darrere i tothom darrere, i que en l'últim moment l'havien deixat sol i que clar, doncs...
li feien pagar tot Antonio Tejero. Com si hi fos un cap de turc. Sí, i que li havien de caure. De fet, parlaven fins i tot que si el jutgarien amb pena de mort, perquè en aquell moment estàvem molt a prop de la dictadura i si hagués passat uns anys abans és probable que s'hagués sentenciat amb pena de mort. Però estàvem al 81, la pena de mort ja no era legal aquí a l'estat espanyol
I llavors li van caure 30 anys, que de fet en va complir 15 a la presó, si no m'equivoco, va sortir el 1996, crec, i això va complir la meitat del que li havia caigut, però li havien caigut 30 anys de presó, Déu-n'hi-do.
Sí, sí, però repetim, no els va complir i en aquest cas ja veieu, va morir ahir als 93 anys Antonio Tejero Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do, la història del nostre país ens guarda episodis com aquest, episodis foscos que ni tu ni jo vam viure és a dir, els nostres pares aquí a redacció l'altre dia també comentàvem que el Carles ens explicava també aquella incertesa que es va viure aquell dia el no saber què passarà
I realment van ser hores molt complexes que també es plasmen perfectament al llibre Anatomia d'un instant de Javier Cercas i que també es poden veure de forma audiovisual a la sèrie documental que s'ha fet.
no ficcionada, sinó basada en la realitat, però no és tan documental, però evidentment té un punt, una connotació molt d'això, de document, perquè està molt ben rodada, està seguint molt bé la trama, explicant la història, anatomia d'un instant, aquesta sèrie que ja es pot veure també a RTUV Play.
I bé, per tancar una mica aquest tema, perquè el seguirem comentant a les següents portades, tornem a veure que la monarquia no s'acaba d'esclarir realment quin és el paper de Joan Carles I en tot això, els papers, aquests documents.
desclassificats encara no mostren, diguéssim, no sabem si és la realitat o potser és precisament aquesta la que mostren, però sigui com sigui, deixa una mica, deixa dubtes, deixa dubtes en el sentit de quina va ser, diguéssim, la implicació del monarca en tot plegat. Bé, sigui com sigui, ho seguirem comentant a les properes portades. Marxem a més qüestions, Mariona.
Altres notícies d'avui de la portada del diari Ara veiem que el vot en contra de Junts aboca el govern espanyol a una nova derrota amb l'escut social. També veiem que Cuba mata quatre tripulants d'una embarcació civil dels Estats Units. També que Yolanda Díaz fa un pas al costat i no tornarà a ser candidata. I tanca portada al diari Ara parlant d'un Toledo simpatitzant de Vox que està darrere la denúncia contra la porta.
Marxem al periòdico. El papa visitarà Barcelona, Madrid i les Canàries entre el 8 i el 12 de juny. Més qüestions. Desclassificació de documents. Els colpistes del 23-EFA van abandonar Tejero. En aquest cas, veiem una informació molt similar.
A la que llegíem també a la portada de l'Ara, els revoltats van admetre l'error de deixar el borbó lliure. El Fesit va notar que el rei es va veure durant el judici amb implicats i també és un matosser, va dir el Guàrdia Civil Insurgent d'Armada.
Pel que fa al coronel Capitòs del Mutí, va morir ahir, en aquest cas, als 93 anys. Marxem a més qüestions ara als Estats Units. Trump amenaça l'Iran i ataca els demòcrates. Pel que fa a l'espai Persones, també podem llegir una manada de nois de 13 anys.
de 13 a 15 anys, perdoneu, viola una menor a València i ho grava. També la notícia política del dia, Jolanda Díaz, no serà candidata de la nova aliança de partits de sumar. I tanca en portada amb l'entrevista exclusiva, en aquest cas, a la baronesa Carmen Cervera, que en aquest cas posa pel periódico a Barcelona en aquesta imatge que podem veure en portada,
En una cita seva m'agradaria tenir liquiditat per col·leccionar més. La baronesa s'obre a Canvis perquè el seu museu, a l'antic Cinecomèdia, es pugui emmullar a Barcelona.
Tres minuts passen de dos quarts d'onze del matí. Ara a La Vanguardia, Mariona. Doncs La Vanguardia, evidentment, també obre amb les revelacions històriques. 45 anys després, els colpistes del 23F van atribuir el fracàs a deixar lliure el rei. Mortegero, als 93 anys, el mateix dia que es desclassifica en documents secrets sobre la temptativa.
Els arxius confirmen la implicació d'agents del CSIT i que Joan Carles va vetar que Armada anés a la zarzuela. Amb fotografia veiem la mateixa del diari Ara, d'Antonio Tejero, al Congrés dels Diputats, i el seu crit, Quieto todo el mundo, que es van convertir en la imatge de l'intent de cop d'estat, i Tejero va morir precisament ahir als 93 anys, que és el rostre d'aquest intent de cop d'estat.
També veiem altres notícies d'avui de La Vanguardia, que el govern Trump va retenir tres arxius d'Epstein amb acusacions al president. També que el Santander planeix elevar els beneficis d'un 41% en tres anys amb suport de la intel·ligència artificial. I també parla a La Vanguardia avui de Yolanda Díaz, que renuncia a ser candidata de sumar a les generals. També veiem a Collboni, que promet 260 milions per recusir la Sagrera.
I parla també avui en La Vanguardia d'una situació crítica. Parla de La Concertada, que reclama 450 milions. I tant que porta avui La Vanguardia amb una peça sobre Generació Z. Diu l'Ardo a lectura de Cims Borrascosos. Aquesta nova pel·lícula amb Jacob Elordi, que es va estrenar fa un parell de setmanes als cinemes d'arreu del país.
Exacte, que també entenc que aquesta notícia fa una mica referència a que, clar, evidentment, quan surten pel·lícules que són adaptacions de clàssics o de llibres, doncs aquest llibre passa a ser llegit més en aquell moment. Total. I, si m'és borrascosos, clar, hem de recordar que és d'una escriptora del segle XIX,
La manera d'escriure, la manera de parlar, no era gens la mateixa d'ara i la generació Z ara està acostumada a llegir uns llibres escrits molt diferents. I clar, si et poses davant de cims borrascosos, de cop i volta és un llibre que és molt ric en l'èxit...
que té unes construccions de frases molt formals, d'una altra època. I, clar, ara està venint també molta polèmica amb els joves que diuen que és molt difícil de llegir, que costa molt d'entendre, que això té a veure molt també amb tota aquesta onada que hi ha d'anti-intel·lectualisme,
que volem les coses fàcils, les volem ràpides i volem consumir llibres com qui mira vídeos a TikTok, per dir-ho d'alguna manera. Totalment, sí, sí. I hi ha hagut una reflexió al voltant de quin tipus de literatura volem tenir, quin tipus de literatura tenim, i si em subro les coses, clar, està ara al centre del debat perquè han tret la pel·lícula, que de fet jo no l'he vist encara, no sé si l'has vist tu, Dani.
No l'he vist i a mi m'han arribat crítiques de tot. Sí, a mi també. He vist sobretot molt crítiques dolentes perquè ja es diu molt que no és ben bé una adaptació del llibre sinó que és una inspiració. Perquè clar, tu si vas veure la pèl·lícula es veu que és molt diferent del llibre.
i que hi ha moltes coses que el llibre té moltes més capes, molta més profunditat que la pel·lícula, han jugat sobretot més en que sigui una pel·lícula molt estètica, molt sentimental, però amb una capa una mica superficial. Sí, juguen molt amb la fotografia. La directora també és molt treballada en fotografia, en aquest cas treballen una mica per aquesta línia, però clar, la resta també és important, no?
Veurem, veurem aviam què passa però si no que li expliquin a Stephen King que el pobre Stephen King amb els seus llibres han fet sempre el que els ha donat la gana vull dir, o sigui que si no la seva enemistat ha animatversió amb el cinema concretament amb Stanley Kubrick es fa palès sobretot en El resplendor que és una pel·lícula que no té absolutament res a veure amb el llibre i que en aquest cas doncs
Van tenir de ser explicabaralles, diguéssim. Clar, suposo que també han de deixar molt clar els directors de cinema quan adapten un llibre o quan s'inspiren en un llibre. Perquè, clar, doncs això, i a més la gent que llegeix o que llegeix llibres, o sigui que té com molt culta un llibre o un autor, es posa després molt pesada amb, és que això no és així, el llibre, és que això no és de què...
Però bé, jo aniré a veure si m'esborrascoso, segurament, si puc, perquè vull veure realment, a mi sí, m'agrada o no. Jo he de dir que sóc una persona fàcil de convèncer, així que... Doncs jo ens explicaràs què tal. Passem a l'última portada.
Marxem a parlar del punt avui, que ens destaca a l'entrevista a Cix de Moral, copartíssim de l'avui. Diu, no recordo haver fet mai classe en castellà ni a la classe de castellà. En aquest cas, parlen també de l'Observatori Municipal, marxant fins a Santa Perpètua de Mogoda.
i bé, en aquest cas parlen de Can Fulguera al Pla de Barris entrevistes a l'alcaldessa Isabel García i al cap de l'oposició Joan Martínez també en imatge principal com no podia ser d'una altra manera la mort de Tejero el 23F segueix viu al cap de 45 anys l'aixecament del secret documental apunta que el colpista del 23F el van deixar sol però no aclareix el paper del rei una qüestió que destacàvem també fa uns minuts
Més qüestions. Jugant amb l'equilibri, la noia aposta per la innovació mentre manté la tradició comercial i industrial, tot i la manca d'infraestructures. També ens parlen de les cròniques, diuen la primera vinguda de Lleó 14 i també la pugna pel pressupost. Tanca en portada amb l'esportiu, el PSG, possible rival del Barça en els vuitens de la Champions. El Madrid pateix el Santiago Bernabeu, però elimina el Benfica 2 a 1.
Doncs, Mariona, ho hem de deixar aquí. Moltíssimes gràcies per passar pels micròfons de Ràdio d'Esverna aquest matí de dijous i demà tornem amb més qüestions, amb més informació. Tindrem també més detalls del ple ordinari d'avui. Per tant, seguirem informant a la gent de Sant Just i em consta que tu també ho faràs als butlletins informatius de les Hores en Punt. Et consta bé. I a l'edició migdia. En principi, si no passa res. Si no ens toca la loteria, aquí estarem, no? Exacte. Vinga, fins ara, Mariona. Fins ara, Dani. Petita pausa, tornem.
Antes fui mal en elevar mi tensión, en aplastar mi ambición, tú soy así y ya verás.
El reloj es mucho más tarde que ayer
Gràcies.
Bona nit.
I amb aquest himne d'Alaska seguim avançant el nostre magazín. Marxem ara a les efemèrides del dia.
Fins demà!
Joaquín, bon dia. Bon dia, Dani. Com estàs? Benvingut al programa. Bé, bé, i tu? Bé, bé, bé. Amb ganes d'aquestes efemèrides que ens portes avui. En total, doncs, són cinc i arrencarem, doncs, amb una primera que està relacionada, diguéssim, amb l'any 2006 i com la policia detenia membres de la Grapo. Això ho parlarem d'aquí una estona, però abans explica'ns una mica com has preparat aquestes efemèrides d'avui. Què t'has trobat? Res, doncs, m'he trobat que... M'he trobat cinc molt interessants. Mhm.
I una és l'any 2001, amb notícies interessants i després un naixement i una mort de dues persones i finalment amb un dia mundial, que us ho explicarem.
Perfecte, doncs arrenquem amb un dia com avui de l'any 2006, on la policia detenia membres de la Grapo durant la investigació de l'assassinat de l'empresària Anna Isabel Herrero a Saragossa. També, com ens avançava ja el Joaquín, l'any 2001, en aquesta mateixa jornada, els països de la Unió Europea signen el tractat de Nisa per reformar les institucions europees.
Un naixement i una mort, Joaquín, ja ens ho prometies. Arrenquem amb el naixement de Víctor Hugo. Entre les figures destacades nascudes aquest dia, l'any 1802, trobem la d'ell, en Víctor Hugo, un dels grans referents de la literatura universal que escrivia, per exemple, obres com «Els miserables».
I marxem a parlar de casa nostra, perquè també ens deixava tal dia com avui, però de 1982, el gran Paco Martínez Soria, reconegut actor còmic del cinema espanyol, que quan veiem les seves pel·lícules actualment, doncs potser estan una mica desfasades, perquè l'humor que feien les seves pel·lícules era molt trencat, era molt trapella, i que ara probablement no estaria tan ben vist, però certament en aquells moments era cinema...
i era cinema que ens feia desinhibir-nos i també veure el món d'una altra manera. Encara es veuen les seves pel·lícules a Cine de Barrio, el programa de televisió espanyola, i segur que alguns de vosaltres també els dissabtes, quan feu zàping, us trobeu aquests films a la pantalla, a la petita pantalla de casa nostra. Tanquem, com dèiem, aquest espai d'avui amb una efemèride que va més lligada una mica a una celebració al dia d'avui, és a dir, avui 26 de febrer celebrem un dia. Sí.
Bé, doncs finalment avui, a la jornada d'avui coincideix amb el dia mundial del fastuc, dedicat a promoure aquest fruit sec i els seus beneficis. T'agrada el fastuc o què? T'agraden els pistatxos? Sí, però a ser que una mica fart.
Estàs una mica fart, que et vas cansar. Sí, perquè està ple ara amb el xocolat d'Obai i a tots els aliments. Tens tota la raó, ens han torpadejat amb pistatxo per tot arreu. Jo encara no he provat el xocolat d'Obai, aquest està bo o què? Sí, massa dolç, però depèn de quin compris, segur que no està bo.
Sí, sí, ja m'ho han dit, ja, no ho sé, ho haurem de provar, família, haurem de portar aquí un festuc, una tauleta de xocolata d'Obai i provar-la en directe, aviam què ens passa, aviam si ens transformem. Bé, sigui com sigui, el mil gelat de pistacho, per exemple, és un dels meus preferits, a mi m'agrada molt. El meu també. Sí, sí, el que passa que és d'aquells que carreguen, vull dir, no te'n pots prendre quatre boles, sinó una i dosificant, no?, una mica, perquè és bastant pesat, és un gelat bastant pesat.
Molt bé, Joaquín, doncs una abraçada, cuida't molt i demà tornem a escoltar-te amb aquestes efemèrides. Moltes gràcies, fins demà. Fins demà. Amb vosaltres, un parell de publicitats, tornem de seguida amb la carta del dia. Garantim els teus drets. Els bars i restaurants han d'indicar l'import total dels preus amb l'IVA ja inclòs.
Trobareu més informació a consum.cat o bé truqueu al 012, Agència Catalana del Consum, Generalitat de Catalunya. Vols obrir els contenidors d'orgànica i resta amb el mòbil? BitPaid, l'aplicació que et permet obrir els contenidors de Sant Just amb el mòbil. Amb BitPaid també podràs consultar les teves obertures, comunicar incidències a l'Ajuntament i obtenir informació sobre residus.
Descarrega't ja l'app gratuïta BitPaid per a Android i Apple i descobreix tot el que et pot oferir. A Sant Just, canviem així. Ajuntament de Sant Just d'Esvern.
Palmira Badell, bon dia. Bon dia. Com estàs? Com va tot? Com va aquest dijous? Bé, bé. Tot va bé, tot va bé. Molt bé. I tant, i tant. Perfecte. Doncs a 12 minuts per arribar a les 11 del matí, nosaltres ens plantem en aquest moment en la carta del dia on la Palmira cada setmana ens presenta
aquestes reflexions que ella impregna el paper en aquest cas amb aquestes reflexions i que ens ho fa saber, ens ho comunica aquí al 98.ufm. Doncs sí, mira, qui ens ho havia de dir que passaríem una setmana de primavera durant el mes de febrer? Fixeu-vos que ahir va arribar un familiar meu de París el migdia
van arribar a 26 graus de temperatura. A París! Ves que no s'ha de creure el canvi climàtic. El vent que van patir dies enrere ens hem envis algun arbre que s'ha hagut de tallar. S'enreu, però s'ha de fer per evitar mals bajós. Bé, per altra banda, s'ha complert quatre anys de la guerra a Ucraïna i els russos encara bombardegen. Enmig dels parlaments per arribar a la pau i el senyor Putin no para.
Esclar, ell vol que els ucraïnesos es conformin amb el que planteja i com és lògic li diuen que no. I el Trump jugant amb els arancels. També s'han complert anys del Polònia, 20 anys d'èxit, és tot un rècord. Vaig seguir la cerimònia que van celebrar i va ser allò, ben encertada. Van treure el millor de tots 20 anys.
I a la platea hi havia tots els personatges que durarà d'aquests anys, han estat imitats. Que, per cert, es veu que tothom està més que content, eh?, de sortir al Polònia. Esclar, això vol dir que ets el grup. Si no surts, no existeixes. Es conformen a ser ridiculitzats perquè no poden ser famosos per les gestions. Doncs ho són per les paròdies, eh? I ara una casualitat, o potser una causalitat, eh?,
Es mor el Tejero el mateix dia que es classifiquen o desclassifiquen els papers del 23F. Si no perquè va ser un gran ensurt tot plegat faria riure, eh? També podria ser que el gran ensurt el tingués ell per la notícia, eh? No sé si tots els països són com l'espanyol. No sé si tots tenen tants papers amagats, tants àudios i tants imputats en pèrdua de memòria, eh?
El Villarejo, després de passejar-se amb la carpeta sota el braç i amenaçar a tantes gravacions com té, ara no recorda res. Ai, ja ho tenen això, els de Madrid, eh? Dani, què et sembla? Totalment. Això del Tejero és...
és casualitat o causalitat. Doncs mira, ho estàvem comentant fa uns minuts aquí al programa, realment és com si hi hagués un guionista... Fa una estona, sí, sí, fa una estona que us sentia tu i la Mariona...
que no ho vau viure. Exactament, que no ho vam viure, però... Jo sí que vaig viure. Totalment. Que dius, sí, sí, un dia què passarà ara? I, bueno, mira, no va passar.
res i ja està jo deia fora de micròfons que és com una espècie de xou de Truman aquella pel·lícula del Jim Carrey on viu ell en una espècie de plató de televisió doncs és una mica això que a vegades donar sensació que estem com guionitzats i que de cop i volta comencen a passar coses que realment semblen fetes a propòsit com la mort de Tejero ahir just el dia que es desclassificaven aquests documents sí que sembla que és veritat que sembla fet expressament
Va bé, deixem-ho així, eh? No remenem més... No remenem més, això mateix. No sigui cas, no sigui cas. Palme de Badell, un plaer parlar amb tu, sempre. Fins dijous que ve. Gràcies, una versada, cuidado. A reveure. Fins ara, adeu. I amb vosaltres fem una petita pausa musical, si us sembla, tornem de seguida amb el temps, amb en Carles Rius, per veure què està passant, per veure si es manté aquest anticicló, que sembla que ha de ser així.
I bé, sembla que avui tenim una imatge molt diferent a la que vèiem ahir a primera hora del matí. Ahir vèiem aquests núvols baixos, avui ja hem vist aquest sol que ens va inveir a partir de la una i mitja, les dues del migdia, i que sembla que ha vingut per quedar-se. Petita pausa. Tornem de seguida. Marta me llamó a las seis horas españolas solo para hablar
Bona nit.
De la señorita rock and roll, aunque no lo ha confesado, eso lo sé yo. Son mis amigos, en la calle pasamos las horas. Son mis amigos, por encima de todas las cosas.
Fins demà!
Son mis amigos Por encima de todas las cosas Son mis amigos Lidia fue a vivir a Barcelona Y hoy ha venido a mi memoria
Claudia tuvo un hijo y de Guille y los demás ya no sé nada.
Són mis amigos, també ho són els que estan aquí ara mateix als estudis de ràdio d'Esbem. De fet, els considero així, els meus amics, perquè ja fa molts anys que treballem junts. I un d'ells és en Carles Rius. Carles, bon dia. Molt bon dia, amic. Com diu aquesta cançó? Sí, home, com diu aquesta meravellosa cançó de Marta Sebas i los demás, no? Algú així es diu, la cançó aquesta? Marta Sebas i los demás? No, no es diu així? Marta Sebas i los demás? Això...
Per ser vas guilleros de massa, em deixava un. Jo sabia el guiller. No em quellem a saber el guiller. No em quellem a saber el guiller i vaig dir és igual. Doncs mira, si us sembla, fem el temps, vinga va, fem el temps.
I què ens ha de dir del temps? Perquè portes uns dies dient, buah, a mi deixen pocs minuts perquè no haig d'explicar gran cosa. Segueix així o què? Doncs segueix igual, sí. L'únic és que comencen a veure canvis a llarg termini, comencen a veure una evolució a l'atmòsfera, a les capes altes, i això ens portarà a un temps una mica diferent de cara, sobretot la setmana que ve.
De moment seguim parlant d'anticicló, de tranquil·litat, d'unes temperatures que ahir arribaven als 17 graus a baix a Sant Jús, a la zona baixa, o sigui, és on l'aire fred es queda més congelat. No, perdó, 16 a la zona baixa, 17 a la zona alta. Són valors 3 o 4 graus per sobre del que tocaria. Ara, tot just fa un any, un 26 de febrer del 25, teníem aquí a Sant Jús una màxima de 13 graus, que és el que hauria de ser, no 16 o 17. Estem amb valors per sobre del que tocaria, però és que fins si te'n vas cap a l'interior aquests valors encara són més alts, perquè el sol...
Té més protagonisme. Avui aquestes boires capritxoses no han entrat tant, tenim més sol i tenim una temperatura ara força tranquil·la i estable al nostre municipi, al voltant de 11... ha tocat dels 12 graus, o sigui que estem amb un valor bastant normal. Més o menys aquesta s'hauria de ser la màxima. Tot el que vingui ara de mes fins al migdia és una mica fora de temporada, podríem dir.
i la mínima vull baixar fins al 7,4, o sigui que tenim una amplitud tèrmica de 10 graus que és moltíssim, o sigui, al matí a primera hora els que s'aixequen i surten al carrer doncs s'han d'abrigar, llavors si t'has de desplaçar amb un llevar i al migdia amb aquests 17 graus doncs tota la brigada que portes al matí doncs no et cal, és una cosa que em anem comentant
i que de cara als propers dies no serà tan marcat, perquè les màximes aquestes de 16 a 17 tenen tendència a anar marxant. Avui, demà, divendres encara no, però sí que al cap de setmana tenim una baixada important de les temperatures ja, dels 17 passarem als 14 a 15, o sigui que ja baixa una miqueta més, encara estarem en un palet per sobre del que tocaria, i després teníem...
Aquest canvi de situació a les capes altes ens portarà, tot un dijous com divendres, dos dies bastant tranquils, però divendres a última hora ja començarem a tenir una mica més de núvols. Comença a canviar una mica l'atmòsfera, perd una mica de força aquest anticiclò que marxa i això permetrà, amb uns vents una mica de sud, sud-oest, sud-est, que hi hagi una mica més de núvols. Divendres a la tarda ja aquests núvols seran una mica més protagonistes, encara amb clarianes, però amb núvols una mica més bruixuts. Dissabte sembla...
Demà ho acabem de confirmar que serà un dia bastant grisot. Sí que tindrem ullades de sol, però els núvols dominaran per sobre del sol. És un dia on dissabte també tindrem unes temperatures que tiren avall. Si parlàvem de 16, 17, dijous i divendres dissabte ens quedarem en 14, 15. O sigui, serà un dia bastant més fresquet de màxim. No hi haurà tanta amplitud tèrmica.
Diumenge seguirem parlant de núvols, però baixarà una mica la quantitat de núvols i tenim dos fronts a la recàmera, un que podria arribar dimarts i un altre que podria arribar divendres de la setmana que ve. Ja veurem com va, però sembla que podríem parlar de precipitacions la setmana que ve.
Val. Jo t'anava a preguntar per l'activitat així a l'aire lliure que tenim aquest cap de setmana, que és el CUP, que organitza aquest esmorzar de Forquilla, la segona edició. Què? Bé, perquè són plats calents, i com que són plats calents i fa una mica de fresqueta, doncs entrem millor. Hi haurà solet per això o no? Farà res solet. Res solet. Si tindrem bastants núvols i estonetes una miqueta de sol, però sol sol així com el que tenim avui no. Demà ho acabem de confirmar, però sembla que no.
Els hi haurem de dir a la granjeta que ens preparin un bon vermut de reus? No, la granjeta no. Ah, la granjeta no? Que serveix el cup, el vermut. Ah, el vermut el serveix el cup. I la granjeta ha fet un plat que també servirà el cup. Val, val, val. Gràcies per explicar-nos-ho. Si vols t'ho explico, és un estofat. Explica'ns-ho. És un estofat, un estofat molt bo. O sigui que hi ha diferents restaurants de Sant Just. Les begudes les posa el cup, diguéssim. Sí, hi haurà una barra on es repartirà el menjar i una barra on es repartirà la beguda. Perfecte. Si vols un cafetó després de l'esmorzar de forquilla sí que pots fer la granjeta si vols.
Perfecte, haurem d'anar al Raül, que ens faci un cafè. Molt bé, doncs res, aprofitem també per destacar una efemèride del dia, que ens la destacaves quan entraves als estudis. Avui hagués fet anys, la nostra estimada Maria Quintana. Doncs sí, sí, sí. Que fort, eh? Com passa el temps. I avui, si no recordo malament, també feia anys en Joan Gallar, que ens va deixar fa molts pocs dies. És veritat, era avui dijous. També.
Ostres, el mateix dia, feien anys. Que fort. Doncs res, un record per ells, també. Vinga, fem una petita pausa, després de bolletins, tornem. Fins ara, Carles.
El govern negocia amb Esquerra la fórmula perquè els republicans aixequin el veto als pressupostos. Les posicions estan enrocades, però l'executiu continua parlant amb el partit d'Oriol Junqueras per esbrinar quins compromisos els poden acostar als comptes de Salvadilla. El matí de Catalunya Ràdio, la consellera d'Economia, Alicia Romero, s'ha mostrat optimista i ha fet valer el pacte que van signar l'any passat els governs català i espanyol per desplegar el traspàs dels impostos a les Generalitats.
En l'àmbit pressupostari no hi haurà problema. I amb l'IRPF estem acabant de parlar exactament a veure quina és la garantia que necessiten. Però jo insisteixo, més garantia que l'acord de la bilateral i els treballs que hem anat fent, què més podem fer, però en tot cas seguirem parlant amb ells, òbviament, per esbrinar una mica més què és el que necessiten i esperem que puguem aprovar aquests pressupostos. Jo no contemplo una altra situació.
Demà el govern aprovarà el projecte de pressupostos i automàticament s'activarà el compte enrere perquè totes dues parts s'arribin a entendre. Ara bé, si el president fracassa en el seu primer intent de tenir pressupostos just després de Setmana Santa, la consellera d'Economia ha advertit que la Generalitat se'n ressentirà.
El govern espanyol carrega contra Junts per votar en contra de les mesures socials que avui intenta de convalidar el Congrés. Els vots dels de Puigdemont, sumats al PP i a Vox, tombaran el decret que, entre altres coses, prohibeix desnonar famílies pobres durant tot el 2026. Junts diu que es protegeix l'ocupació i el ministre Fèlix Bolaños els replica que és una excusa absolutament falsa. Madrid, Tània, Tàpia, bon dia.
Bon dia, discurs dur del ministre Bolaños contra els grups que hi votaran en contra, tot i que sense anomenar Junts, ha assegurat que es mouen per càlculs polítics i que demostren que no els importa, al més mínim, diu la gent Junts, que està intervenint just ara, si torna demana al govern espanyol que separi la part dels desnonaments de la resta de mesures socials, diu que si no és un xantatge polític.
Y ahora suben a esta tribuna, mientan y enrojezcan de vergüenza por intentar engañar a la ciudadanía. Els vam advertir que tot barrejat no ho votaríem a favor i avui repeteixen la mateixa operació. És pervers. La Moncloa no revel encara què farà per recuperar les mesures que avui decauran. Tania Tàpia, Catalunya Ràdio Madrid.
Nou atac massiu de Rússia a Ucraïna a les hores prèvies a les noves negociacions a Ginebra. Representants del govern ucrainès i dels Estats Units es troben a Suïssa per preparar les discussions trilaterals futures amb Moscou. Zelensky ha denunciat que el Kremlin ha fet aquesta nit desenes de ferits a diverses regions del país. Enviats especials aquí, Vicent Missud, amb el suport tècnic de José Antonio Rodríguez.
Bon dia. L'exèrcit rus ha llançat més de 400 drons i una quarantena de míssils per tota Ucraïna, inclosa la capital Kiev i Kharkiv, la segona ciutat del país, segons ha informat Volodymyr Zelensky. L'atac ha deixat desenes de ferits i ha causat danys importants en cases, pisos i infraestructures energètiques. Aquí a Kiev les alarmes antiaèries s'han sentit poc abans de les 7 del matí
I s'han produït d'anys en tres barris de la ciutat per l'impacte de restes dels projectils interceptats. També s'han produït diversos incendis que ja estan apagats.
El Papa Lleó XIV farà el 10 de juny al matí un nou frena florada a la tomba d'Antoni Gaudí i a la tarda presidirà la cerimònia de benedicció de la Torre de Jesús de la Sagrada Família. Són alguns dels detalls que ja ha avançat l'equip coordinador de l'Església de Barcelona que prepara el viatge del pontífax. Barcelona, Marriera.
Bon dia, la visita de la Sagrada Família coincidint amb el centenari de la mort d'Antoni Gaudí és l'acte principal del viatge del Papa i l'únic que de moment s'ha avançat, la resta del programa que es farà a Catalunya i que s'organitza des del passat mes de novembre ja s'ha enviat al Vaticà i falta encara que s'aprovi per donar-lo a conèixer. Des de la Sagrada Família han confirmat que la creu de Jesús ja està cracabada externament, es podrà il·luminar
i estarà preparada pels actes del 10 de juny. Esteve Camps és el president delegat de la Junta Constructora del Temple. Dia 10 al matí està previst fer una ofrena floral a la tomba de Gaudí, que està a la cripta de la basílica, i a la tarda el que tenim previst és una celebració solemne d'aquesta commemoració. Marriera, Catalunya Ràdio Barcelona.
Des d'avui ja tornen a passar trens de Rodalies a la línia R8 entre Granollers, Centre i Rubies. Un tram que des de l'aturada del sistema arran de l'accident de Gelida es cobria amb autocars que es mantenen entre Granollers i Martorell. Només hi havien començat a passar trens de mercaderies procedents de Barcelona i Tarragona perquè poguessin arribar a França. Un altre tram que encara no s'ha reobert.
Els trens de Rodalies, tot i que sí que hi passen convois de mercaderies, és el de Sant Sadurní, Gelida, Martorell Central, de la banda sud de l'R4. És on hi va haver l'accident mortal del 20 de gener. El director de Tèrminus, Centre d'Estudis del Transport, ha explicat a 3CATINFO per què passa això.
La línia entre Martorell i Vilafranca avui representa una connexió essencial per a les mercaderies. Tots els trens marcants que surten del port de Barcelona i de la seva àrea d'influència cap a la península ibèrica fan servir aquest tram de línia. Per això, després de totes les incidències en les reparacions posteriors, es va decidir obrir amb moltes limitacions que dificultarien molt els viatgers el trànsit de mercaderies, però fins que no es completin aquestes reparacions no es podrà obrir el trànsit de viatgers.
Esports, Marta Garcia. El Barça ja sap, els dos possibles rivals en els huitens de final de la Champions seran el Newcastle i el PSG de Luis Enrique. Els francesos han eliminat el Monaco tot i l'empat a dos d'ahir perquè han fet valer la victòria de l'anada per 3-2. El sorteig de huitens se fa de Manion i en el bombo també hi haurà el Madrid, que va superar el Benfica de Mourinho per 2-1.
i podria jugar els guaitens contra el City de Guardiola o l'Sporting de Portugal. Galatasaray i Atalanta també estan classificats. Ja és oficial el fitxatge de Jabari Parker per la joventut de Badalona. El club verd i negre incorpora l'alapipote satunitenc fins a final de temporada. Prové del partisan de Belgrat, aire en l'euro lligat de Rotes del Barça i de l'Uni Girona, que ja sap que haurà de disputar els quarts de final de la Final Six.
Vull tocar Champions d'ambola amb el Barça que rep el Zagreb. Els blaugranes, ja classificats per a la Final Four, lluiten per la primera posició del grup. El partit és a tres quarts de nou i se podrà seguir per Esport 3. I també avui Champions d'Hockey Patins. A les 8 s'anomenar Barça. Una victòria classificaria matemàticament l'equip blaugrana per a la Final 8. L'empat a zero de l'Igualada i els Reus fa que els de la Noia mantinguen opcions matemàtiques de classificació, tot i que s'anyunyen d'esta Final 8. El Reus s'hi acosta perquè ara ocupa la quarta posició del grup i en passen precisament quatre.
Fins aquí les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, passant 7 minuts a les 11, us informa Mariona Sales Vilanova.
La producció d'energia solar municipal a Sant Just ha assolit un nou màxim històric consolidant l'aposta del municipi per les energies renovables i la sostenibilitat. Durant el 2025, el conjunt d'instal·lacions fotovoltaiques municipals va generar quasi 388.000 kWh, que és el registre més alt fins ara. Aquesta producció inclou la generació de les 18 instal·lacions municipals en funcionament, que sumen una potència total de 425 kWh, tant en règim de venda d'energia com d'autoconsum.
Al llarg del 2025 es van posar en marxa 5 noves instal·lacions d'autoconsum en equipaments municipals com la Nova Deixalleria, l'Escola Bressol Marrex, l'EFA Les Escoles i l'Escola Canigó. Del total produït, 182.059 kWh es van destinar a autoconsum, fet que contribueix a reduir la despesa energètica i les emissions.
Com a novetat, quatre instal·lacions funcionen en règim d'autoconsum compartit, subministrant energia a diversos equipaments municipals, entre els quals hi ha l'Ajuntament, la Biblioteca, la Policia Local, el Mercat o el Complex del Milenari. De cara al 2026, el consistori preveu l'entrada en funcionament d'una nova instal·lació d'11,5 quilowatts a la fotolinera del carrer Maria Montessori, a Mas Lluí. Actualment, en tràmits de la legalització, amb l'objectiu de continuar incrementant la producció d'energia neta local.
I en cultura, el camp coral serà protagonista a Sant Just amb el concert del 40è musicoral, que tindrà lloc el 28 de febrer a les 7 de la tarda a la sala del 50 anari de l'Ateneu. L'acte s'emmarca en aquesta iniciativa impulsada per la Federació Catalana d'Entitats Corals al Baix Llobregat.
El concert comptarà amb la participació de l'Orfeo Enric Morera, que compartirà escenari amb diverses corals de poblacions veïnes, com la coral La Vall de Sant Climent de Llobregat, la coral Pau Casals de Pallejar i la coral Ginesta del Vallès de Badia del Vallès. La trobada vol fomentar l'intercanvi musical i la cohesió entre entitats corals, així com posar en valor la tradició i el patrimoni del camp coral al territori.
L'activitat és organitzada per l'Orfeo Enric Morera amb la col·laboració de la Federació Catalana d'Entitats Corals i tindrà una durada aproximada d'una hora i mitja. I pel que fa a urbanisme, la renovació de les àrees de joc infantil del municipi avança amb la participació directa dels infants de Sant Just. Aquest projecte s'ha impulsat a través d'un procés participatiu amb l'espai d'adolescents i infants que ha permès recollir les propostes dels més joves.
L'actuació està centrat en la millora dels jocs del Parc Maragall amb l'objectiu d'adequar-los a les necessitats actuals i fomentar espais més inclusius i segurs. Aquesta iniciativa posa en valor la participació ciutadana en la presa de decisions i promou la implicació dels infants en la configuració dels espais públics.
Properament, el projecte continuarà amb la instal·lació dels nous Jocs Infantils a la plaça Sant Pastor, ampliant així la renovació d'aquests espais de lleure. La iniciativa vol millorar la qualitat dels equipaments infantils i reforçar el caràcter educatiu i comunitari dels parcs del municipi. I això ha estat tot. Tornem a més informació al butllet horari de les 12. Fins ara.
I never dreamed that I'd meet you
Gràcies.
Fins demà!
Fins demà!
I never dreamed that I'd love somebody like you I never dreamed that I'd lose somebody like you No, I don't wanna fall in love
I want to fall in love.
Nobody...
Sabies que el teu municipi tens el servei d'ambici? Bicicletes 100% elèctriques per connectar amb el transport públic i que el teu viatge sigui millor. Mou-te de manera sostenible pels 15 municipis de l'àrea metropolitana de Barcelona. Per moure't bé, millor amb bici. Dóna't d'alta ara a ambici.cat. T'he dit que no em venia de gust. Ja, però mira com estic. Ara no em pots demanar que pari. Cari, qui t'estima et farà plorar.
Mira, la nova cap de màrqueting. Ui, ja et diré jo com ha arribat el càrrec, aquesta. Deixa'm estar pesat. Ui, ui, ui, mira que exagerada. Tia, que només t'he fet una broma. Tampoc has d'estar bona. Ni biologia, ni cultura, ni prejudici, ni broma, ni hòsties. Prou violències masclistes. Les violències vers les dones s'amaguen rere actituds quotidianes que semblen inofensives. No ho són. No hi contribueixis. Departament d'Igualtat i Feminismes. Generalitat de Catalunya.
Nicotina, arsènic, cianur, poloni 210, neftalina, botà, quitrà. El fum del tabac perjudica també la salut dels qui no fumen. Fem un entorn lliure de fum per a tothom. CanalSalut.gencat.cat Generalitat de Catalunya. Doncs jo no separo la brossa. Em fa mandra. Tu sí? Esclar. Marcel, cada cosa em toca, eh? Esclar.
Reciclar és massa evident per no fer-ho. Envasos de cartró i paper, el contenidor blau o el cuvell del porta-porta. Generalitat de Catalunya. Sempre endavant. Treu la llengua. Treu la llengua fora, al carrer.
És clar que s'ha de treure la llengua, però com puc treure la llengua? Com trec la llengua al carrer quan la persona amb qui parlo no treu la llengua? O a la feina, a l'escola, a la universitat, quan a les aules i a les sales de reunions ningú treu la llengua? Com trec la llengua a les xarxes comentant i compartint si la gent m'insulta per treure la llengua? O a internet, quan els cercadors no m'entenguin però jo vulgui continuar treient la llengua? Entra ja a la guia de l'activista pel català i descobreix tot el que pots fer per la llengua.
I seguim el magazín de matins de Ràdio d'Esvern, seguim a la Rambla, avancem en aquesta segona hora amb l'entrevista del dia, avui parlem de teatre, ho fem amb la meva companyia, concretament amb en Javi Jiménez i la Daniela Fumador, per parlar del Cap Butaca Buida, del Això no és un musical, que és l'última obra que estrena aquesta companyia Sant Justenca i ho farà en marc d'aquesta jornada del Cap Butaca Buida. Bon dia, família, com esteu? Benvinguts al programa. Hola! Hola, bon dia!
Com va tot? Vosaltres teniu espai a les tardes amb el Jaume, o sigui que ja us coneixeu la casa, el refugi i res. Us hem convidat aquí al matí també perquè els nostres oients també volen saber una mica què és cou, què s'està coent a la Taneu i concretament què està coent, mare meva companyia, per aquest cap butaca buida. Expliqueu-nos una mica.
Doncs mireu, el projecte d'Això no és un musical, n'és que hem de fer una proposta anual a la Taneu, una proposta nova, i vam dir, portem dos anys participant al Caput a Capuida, assolint el repte, i dient, vale, no volem fer un altre musical, no volem fer un altre show que ens porti un show de tres hores d'espectacle amb la pausa, i va ser com...
a veure com podem afrontar aquest nou repte d'una altra manera. I va néixer d'aquí, va néixer d'aquesta idea de dir, no volem fer un musical, no volem fer un musical, no volem fer un musical, i al final, fent propostes, doncs li diem així, va néixer d'aquesta cosa. Sí, llavors... Volem fer un concert dramatitzat. Exacte. També us he de dir que vam començar amb la idea de concert dramatitzat i acabat sent... No...
Un nou musical. Bé, jo crec que és un espectacle. És un espectacle i serà molt xulo, molt fresc, molt diferent. Jo crec que segueix el nostre fil, com sempre, d'humor, de drama, però sempre barrejat com amb riure. O sigui, sempre és molt fresc, totes les funcions, les obres que fem. Però sí que és veritat que crec que agafa un gir...
després de Rosaris i d'eurodrama, crec que agafa un gir molt fresc, molt dinàmic, molt...
Molt esbojarrat. Molt loco, sí. Jo crec que és la proposta més esbojarrada que hem fet fins ara. A nivell de, sobretot, de canvis de vestuari, de... Bueno, també és una proposta que fem a nivell que és més episòdica, a nivell de les escenes, que no són seguides en el temps, sinó és com petits sketchos, una cosa de rotllo vinagreta, diguem-ne. Sí, sí, sí, sí.
I com ha estat el procés creatiu? Perquè ens esteu explicant, ens esteu fent un tastet, ens esteu dient també que d'alguna manera s'ha anat conformant aquesta idea del projecte a partir de la dinàmica aquesta de dir, no, trenquem amb això, això no serà un musical, però al final s'acaba convertint en un altre projecte que realment tindrà alguna cosa de música, entenc, i que tindrà una mica de l'essència de mare meva, no? Però com ha sigut aquest procés d'assajos i què us ha sorprès especialment durant aquests assajos?
Doncs està sent un procés curiós, està sent molt divertit, la veritat és que sí, perquè provem coses d'escenes o... Sí, sí, i té cançons, i té cançons. La idea és que hi ha cançons, hi ha escenes que acompanyen a cançons. Sí. I les escenes són molt bojes, les cançons superdivertides, estan sent assajos molt divertits que ens hem de parar molt a riure per tot el que està passant. A més és que crec que ens hem organitzat molt bé, o sigui, ha sigut un dels musicals en què... Sí.
hem apostat tots, tenim moltes ganes tots, estem superoberts i disposats, llavors, esclar, i disponibles, llavors, és fer assajos i que tot circula. En plan, tot funciona, tot és com... Vinga, ens estem a la piscina. També ens estem trobant amb molts reptes. Sí, molts, molts, molts. Penso que és de les primeres obres que fem coses contràries a la nostra personalitat i a la nostra essència. Tota l'estona, tota l'estona, a més a més. Sí, sí.
I pel que fa a aquest punt d'innovació, que diríeu que és el més innovador o diferent d'aquesta proposta respecte a les anteriors. Perquè, clar, hem vist ja moltes obres, moltes facetes de Mena Meva, i en aquest cas, aquesta, doncs, m'imagino que obrirà un capítol més. La durada. Per començar. Per començar la durada, perquè durarà, o sigui, no farem pausa, durarà entre una hora i mitja, tres quarts. Sí, més o menys. Jo apostaria més per una hora 45 sense pausa. Sí, jo també ho crec.
I crec que és el primer, el camí més gran envers les altres propostes que hem fet fins ara. Sí, i tu, no, no, no, és que total, jo crec que la gent farà, uuuuh, per la meva ha baixat. No, no, sí, sí, no em tocava. I després jo crec que a nivell de dramatisme, o sigui, crec que és una obra que no pesa,
Saps? Que totes les altres obres tenien com un punt de ens enfadem, o passa no sé què, o passa no sé quantos, que baixa, i després aquí és, uuu, tot sura, en plan passen coses però superen, saps? És com que tot avança, tot avança, tot és divertit, o sigui, no hi ha cap moment en què diguis, saps? És com buh, buh, buh. I l'únic moment com és, entre cometes, dramàtic, no és gens dramàtic. Exacte. Sí que és el moment de l'Eli.
Exacte, i penso que hi ha un moment durant tota l'obra que representa a tot el sector d'artistes, de gent que es dedica a fer teatre i tot el procés que representa fer una obra o la creació i tot. Al final no deixa de ser una de les obres de teatre més clàssiques del teatre del Paral·lel Català,
de Broadway, fem referència a les companyies grans, a les companyies petites, a tot el gremi d'actors. Crec que qualsevol persona del gremi, tant sigui davant o darrere de l'escenari, es pot sentir identificat en moltes coses. Sí, sí, sí, estic d'acord.
I com treballa Mare meva companyia? És a dir, treballeu de forma col·lectiva, us repartiu rols dins de la companyia, direcció, text, música, una mica, perquè els oients també coneguin la forma de treballar vostra. Estem dividits en diferents comissions, seccions. L'Anil està a la direcció, en aquest cas, amb el Carles. La direcció musical la porta el Roberto amb mi. Després està l'apartat de coreografia. Al final és tota una cosa molt conjunta, perquè, per exemple, l'Anil i el Carles surten a una escena junts i jo els dirigeixo.
Total. O jo què sé, de cop i volta hi ha una escena que s'ha de fer coreografia. Si els que fan coreografia, que són l'Elisabet i l'Adri, no ho poden fer, doncs els que tenim nocions de dansa, jo, el Javi i tal, ens hi posem, saps? Llavors, com que al final tenim això, estem dividits per seccions i tal, però si hi ha moments que un pot fer no sé què, l'altre pot fer no sé quantos, doncs al final... Sí, sí. Una mica entre tots. Sobretot amb el poc temps que tenim...
Total, és que són polifacètics. També t'he de dir que, ara abans ho dèiem, també és la proposta amb la que més temps estem tenint per preparar coses. Sí. Perquè normalment sempre anem de cul, sempre. Sí. I ara és un projecte que com a mínim l'hem pillat amb bastant de temps. I això és molt guai, molt guai. Sí, sí, sí. I hi ha algun moment d'una escena d'aquesta obra que esteu treballant ara que us estimeu especialment? És a dir, que durant els assajos ja està agafant cert carinyo entre els artistes?
Mira, hi ha una escena que fem la Danila i jo, que fem una escena, bueno, també amb la Marina Toronell. Oh, que és una icona. És tan divertida aquesta escena. L'escena i la cançó, per a mi em té el cos robat. I l'escena, després de la segona escena,
que sortim tu i jo també, cantant. Bueno, no, hi ha escenes que ens estan robant el cor d'esta escena, de dir que no acabi de fer aquesta escena, perquè no t'aguantes. És un plaer, o sigui, és que saps allò de dir, comences una escena i t'entra l'atac de riure, perquè a més, clar, cada persona fa d'una cosa que no ha fet mai a la seva vida, llavors, veure el Javi d'una forma, identitat,
que no li representa la seva vida normal. O sigui, és com... No, és mal divertit. Et supera. I tot és absolutament icònic. Jo crec que encara ens falten moltes escenes per descobrir, però és que serà una fantasia. Sí, sí, sí. I com valoreu el projecte de Cap Butaca Buida? Perquè vosaltres heu participat ja en les anteriors edicions.
I crec que és una aposta bastant ferma, bastant potent a nivell Catalunya, no?, de, doncs això, no?, de consolidar el teatre. Cada cop, doncs, per sort, veiem xifres molt positives en el teatre. Quan acaba l'any, doncs, veiem xifres que són bastant...
bastant esperançadores pel món del teatre, certament és veritat que hem tingut grans produccions últimament al nostre teatre, com per exemple Maricel, que sempre fan incrementar aquestes xifres, però ens agradaria saber què opineu del cap butaca buida, és a dir, un dia on el repte és no deixar cap butaca buida, més ben dit, de cap sala de Catalunya.
Doncs jo crec que com a companyia estem molt agraïts d'haver tingut l'oportunitat d'haver participat en aquest projecte gràcies a la Marta Malaret, si m'equivoco, gràcies a la Taneu, a la Factoria d'haver-nos acollit i d'haver-nos donat l'oportunitat i d'haver poder assolit el repte, que ho hem assolit dos anys seguits i esperem aquest any, de moment les xifres van cap a bon camí, que ho estem fent.
I crec que ja només a nivell de no nosaltres, crec que no hauria d'haver només un dia en el qual les buteques s'hagin de deixar totes plenes. S'hauria de fomentar més la cultura, ja no només el teatre o el teatre musical, tot. De fomentar més cultura. I fomentar-la sobretot perquè crec que és...
Per mi els números són més positius quan les butaques estan plenes en obres que no són de grans dimensions, que al final són obres en què han tingut l'oportunitat de tenir molts diners, que tenen molt més privilegi i molt més avantatge que altres produccions. Llavors, el fet que, com diu el Javi, hauria de ser una cosa de no un dia, sinó...
molts dies i potenciant sobretot les companyies molt més petites que estan creixent des de llocs molt humils i molt treballats i també donar veu a companyies de teatre amateur que jo sincerament considero que mare meva és teatre amateur però no és teatre amateur, és professional perquè al final molts ens dediquem a això i hem estudiat per això
llavors en aquest punt és professional, però de donar l'oportunitat també com a companyies petites que no tenen nom i que evidentment creixen des de subvencions, des d'ajudes, des de pares i mares allà pagant entrades dobles, triples per poder tirar endavant. Des de pròpies butxaques, des d'aquestes coses. És que clar, és molt diferent, sí, sí.
I res, ja per anar tancant, ens agradaria saber si teniu projectes a la vista com a companyia després d'aquest espectacle i com serà aquest 2026 per mare meva companyia. Ah, vale, vale. S'ha fet un silenci. No, no, perquè em sap que no ha dit la Daniela. Estan passant la pilota. Doncs tenim coses pel març, en teoria, i no sé si hi ha una cosa que encara no podem desvetllar. No sabem quan s'emetrà, només podem dir això. Com?
No sé si sortirà cap al març, cap a l'abril, cap al maig, cap al juny, no se sap, però ja donaré més notícies cap més endavant i després cap a finals de març tenim un altre bombazo. Sí, i a més, en el musical d'Això no és un musical...
A l'espectacle. A l'espectacle, això. Hi ha una part musical, per això he dit musical, hi ha una part musical que hi ha un espòiler. Llavors, ah, hi ha algú que l'adivine. En las casas, fui salpicando. Ah, tóra, tóra.
Doncs ens han deixat aquí la meva llavis, els de la meva companyia. Sembla que haurem d'esperar l'estrena d'aquesta obra, això no és un musical, i que també haurem d'estar pendents de les seves xarxes socials. Javi Jiménez, Daniela Fumador, gràcies per venir als micròfons de Ràdio d'Esvern, que tingueu molt bon dia i que també gaudiu molt d'aquest procés creatiu i també de les funcions d'aquest caput d'acabuïda, concretament de la vostra obra, això no és un musical. Una abraçada, cuideu-vos. Gràcies a tu. Moltíssimes gràcies, Dani. Adéu.
Siempre quise ir a L.A. Dejar un día esta ciudad Cruzar el mar en tu compañía Pero ya hace tiempo que me has dejado Y probablemente me habrás olvidado No sé qué aventuras correré sin ti
y la segunda mano junto al mervelle, a mis pies mi ciudad. Y hace un momento que me ha dejado aquí en la ladera de mi vida, la última rubia que vino a probar el asiento de atrás.
Fins demà!
Curva donde estoy parado, me he sorprendido mirando a tu barrio, me han atrapado cruces de ciudad. El amanecer me sorprenderá, dormido borracho en el cadilá, junto a las palmeras cruce solitario.
y dice la gente que ahora eres formal y aquí borracho en el Cadillac bajo las palmeras cruce solitario. El amanecer me sorprenderá dormido borracho en el Cadillac bajo las palmeras cruce solitario.
que ahora eres formal y aquí borracho en el Calilán bajo las palmeras de solitario
Bona nit.
Con silenciadores les robamos las gotas, J-Bone, ey. Yo estoy en la mía, no tengo adversarios, no. Con los yanquis las me he aguantado. A correr que otra vez los sacamos los tags.
Bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé
Provem-ho en català.
Generalitat de Catalunya. Sempre endavant. Hola, soc la Mireia Belmonte. En la natació, la velocitat és clau, i també ho és per salvar una vida. Davant l'ictus, trucar ràpid al 112 és fonamental. Si notes un canvi brusc en una persona, com ara pèrdua de força a una banda del cos, canvis en la parla o en el gest de la cara, truca ràpid al 112. No t'ho pensis. Davant l'ictus, truca ràpid al 112. Generalitat de Catalunya.
T'he dit que no em venia de gust. Ja, però mira com estic. Ara no em pots demanar que pari. Carillo, qui t'estima et farà plorar. Mira, la nova cap de màrqueting. Ui, ja et diré jo com ha arribat el càrrec aquesta.
Deixa'm estar pesat. Ui, ui, ui, mira que exagerada. Tia, que només t'he fet una broma. Tampoc has d'estar bona. Ni biologia, ni cultura, ni prejudici, ni broma, ni hòsties. Prou violències masclistes. Les violències vers les dones s'amaguen rere actituds quotidianes que semblen inofensives. No ho són. No hi contribueixis. Departament d'Igualtat i Feminismes. Generalitat de Catalunya.
Col·labora Ràdio d'Esvern.
Hi ha una màgia que no té truc. És la màgia de compartir una estona amb algú i parlar-hi. Vols practicar el català o ajudar algú a parlar-lo? Apunta't al Voluntariat per la Llengua, al programa de les parelles lingüístiques a vxl.cat. Perquè quan parles, fas màgia. Generalitat de Catalunya. 100 milions i mig de futurs.
Si com a dona vols saber quins recursos tens al teu abast, a les oficines d'informació de l'Institut Català de les Dones trobaràs l'atenció que necessites. Et podem orientar sobre salut, ajuda afectiva o sexual o assessorar sobre qüestions específiques per a dones i infants. Separacions, règim de visites, pensió i custòdia dels fills, abusos o situacions de violència masclista. Per tots aquests casos trobaràs un servei gratuït d'atenció psicològica i assessorament jurídic. Entra a Gencat.cat barra Atenció a les Dones.
La Generalitat al teu costat.
I seguim el magazín de matins de Ràdio d'Esvern. Seguim a la Rambla. Quatre minuts per arribar a tres quarts de dotze del migdia. Nosaltres saludem ara a Vanessa Montserrat. Vanessa, bon dia. Hola, bon dia. Com estàs? Estupendament. Aquí de dijous amb solete. Ah, meravellós. Bé, no?
Sí, sí, molt, molt. La veritat és que s'hi fa un dia preciós i esperem que segueixi així. Doncs ara seguim avançant en el nostre magazín perquè avui volem parlar amb tu sobre xarxes socials, com fem sempre, sobre tots aquests temes de màrqueting, de temes digitals, perquè és important. Avui ens centrem en una de les aplicacions top en el moment, que és Instagram, i concretament volem parlar d'Instagram for TV,
que és un pas més que dona aquesta aplicació de meta i que en aquest cas a Espanya encara no ha arribat, però sí que ha començat a donar, diguéssim, les primeres passes als Estats Units.
Sí, es diu Instagram for TV, sí, sí, sí, sí. I s'ha expandit a Google TV als Estats Units de moment. I és que, bueno, ja no només és per mirar Reels, sinó també per deixar navegar per spots dels vostres feeds des de la tele. I aquí, doncs...
Està dient que no sóc només un mòbil, sinó que també vull estar al sofà. Que fort, eh? Sí, sí. A la tele, de moment encara no ho hem provat aquí, però al final si funciona ja ho portaran aquí. I aquí...
Jo crec que hi ha una cosa important i és que a la tele la gent no fa scroll com en una pantalla de mòbil, no? I la gent mira sovint o normalment la mira amb algú, no? Normalment amb parella o amb família o amb amics. No fas scroll però sí que vas fent zàping una mica a vegades, eh? Sí, això sí.
El zàping sí que el fem. S'ha perdut una mica el del zàping, perquè ara amb les aplicacions i tot això és un altre tema, però bé, sigui com sigui, és veritat que veure el contingut en pantalla gran, clar, nosaltres ara ens hem d'imaginar el que consumim amb el telèfon mòbil, amb la tauleta, consumir-ho a la tele.
És increïble, eh? A mi em sembla interessant perquè realment no sé si Instagram ha apostat per un nou format a la televisió, si és el mateix format, perquè clar, això també, diguéssim, afecta l'experiència, no?, per dir-ho d'alguna manera. Sí, aquí justament...
Doncs el format que comentaves, a Instagram Fort TV tens reels agrupats com en canals per interessos. I la reproducció és més de zapping, com deies tu, que de feed, en aquest sentit.
Per tant, què guanya importància? Doncs aquí el format seria posar textos grans perquè si no es llegeix al final és com si no existís. I una idea clara en els dos primers segons dels vídeos, com normalment, i subtítols que també són importants perquè a la tele...
doncs a vegades l'estem mirant i tenim soroll al voltant o hi ha la família o no ho sé, no? Els subtítols no ens oblidem mai d'ells, no?
Hi ha molta gent que fa servir els subtítols. Jo, la veritat és que els subtítols els faig servir, doncs, el típic, quan la pel·lícula està en anglès i et vols entrar més o menys del que va a la moguda, no?, i tens el subtítol en castellà o en català. Però hi ha molta gent que fa servir els subtítols també en castellà. Si està veient una pel·lícula en castellà o una sèrie en castellà, se'ls posa igualment en castellà per això mateix que tu deies, no?, pel fet que els inputs externs no ens despistin
i puguem seguir la trama sense doncs això si en algun moment se'ns perd alguna cosa que no escoltem o el que sigui que la puguem seguir mitjançant la lectura i això és una pràctica bastant comuna que jo desconeixia totalment sí, doncs això és veritat per això és important el tema dels subtítols que a mi també em sobta perquè jo dic, ostres, subtítols si estàs mirant la tele jo no acostumo tampoc a fer-los servir en el meu idioma o sigui, si és un altre idioma, òbviament
Clar, quan estàs a l'Instagram o al TikTok sí que és veritat que jo a vegades tinc els Reels en silenci, és a dir, que jo tinc el mòbil en silenci i vaig passant, vaig passant i el fet de tenir subtítols em permet assabentar-me del que estic veient. Però clar, això és una altra història. Això és una altra història, perquè ara estem parlant de veure-ho a la tele, no? Correcte.
I ara aquí hi ha una cosa que la pregunta que també es fa a molta gent, jo entre elles, és dir, però si estic mirant Instagram a la tele, com puc fer like o com puc comentar o com puc enviar un missatge?
Doncs es pot fer, sí, amb uns certs matisos, però sí que es pot fer, perquè en principi a l'aplicació de la televisió tens el cor com a acció a la pantalla i si el selecciones amb el comandament i confirmes, doncs ja li pots donar like. Perfecte. Després, per veure els comentaris, doncs pots obrir i llegir comentaris des de la tele, també com una acció de la interfèix. Interfèix.
i després comentar també segons el centre d'ajuda d'Instagram és Instagram4TV es pot deixar comentaris en els reels i també en les fotos ara bé, que depèn del dispositiu i de la versió perquè el desplegament pot ser gradual també alguns ho tindran ja i altres igual encara no perfecte
I com s'escriu un comentari? Doncs hi ha dues opcions. L'opció A seria des del teclat en pantalla amb el comandament, que és una mica més lent, però funciona, segons diuen els experts. I l'opció B és que en alguns ecosistemes es pot facilitar amb el mòbil. I, atenció, Meta ja ha dit que volen millorar la navegació amb el telèfon com si fos un comandament a distància. Que servia el mòbil com un comandament en el futur. O sigui que...
En això estan aquí fent... Van a tope, eh? Van a tope, van a tope. Volen que Instagram estigui a la televisió i que ho consumim com si fos un canal més, eh? Exactament. És una altra aplicació, no? És el nou Netflix. Totalment. Sí, sí. I també dèiem d'enviar missatges als DMs.
El centre d'ajuda indica que Instagram for TV inclou també llegir i enviar missatges. De nou, pot ser que en alguns dispositius encara no surti el menú de missatges si no està desplegat del tot. Però no és només mirar com un espectador, sinó que Instagram també vol que facis vida social des del sofà. Com dèiem abans?
És com si estigués mirant una sèrie, doncs et poses l'Instagram a la tele en comptes d'estar mirant el mòbil. Què significa això per a les empreses? Doncs anem pel que interessa, no? Si teniu una empresa, què podeu fer de diferent? Doncs, per exemple, si sou un restaurant, una cafeteria, algú de restauració, doncs podeu fer el...
Avui, tres plats que et canvien el dia, no?, en el primer clip. En el segon clip podeu fer el plat més demanat. En el tercer clip podeu fer el que més sorprèn, no?, el plat que sigui més sorprenent. I en el quart clip, per exemple, podeu fer el plat favorit del xef. Aquí, al final, la call to action, no?, que sempre és important, i dir, vols taula o vols reservar la teva taula...
o reserva la teva taula, doncs comenta taula o envia un DM amb la paraula taula. Aquí, per exemple, si fos un restaurant, perquè això com és que funciona? Doncs perquè és visual, és fàcil de seguir i al final la call to action és simple. Al final has de deixar un comentari o fer una reserva directament, que també...
Això també, últimament, també és possible, que podem reservar directament des d'Instagram, que et porten a la web de reserves i ja ho teniu. Doncs molt interessant. Estic aprofitant ara per veure una mica com funciona tot plegat, perquè hi ha algunes imatges ja d'aquest Instagram for TV. Una interfàç més gran que la que comentàvem, diguéssim, el mòbil. Vull dir, és una interfàç una mica...
més ampliada per tal que pugui ocupar tot l'espai de la pantalla de la televisió. En aquest cas tenim els botons principals a mà esquerra on tenim les configuracions a dada del perfil i també la caseta i la lupa on poder investigar què és el que volem veure, si volem algun perfil en concret.
I després veuríem això, com si fos Netflix, que posa les pel·lis populares i tot això, una mica això, for you, és a dir, un racó de reels que estan relacionats amb tu o que estan relacionats amb les teves tendències, també popular dels teus amics, és a dir, en aquest apartat podem trobar aquest tipus de contingut,
I bé, fins i tot, estic veient també que l'aplicació permet fins a 5 perfils oberts, és a dir, que pots tenir diversos perfils i entrar, diguéssim, com si estiguéssim a entrar a Netflix, que entres en un perfil o en un altre, però Instagram és interessant, eh?
Sí, sí, eh? Què et sembla? S'han trencat el cap, eh? Sí, sí, aquí diuen, bueno, aquí què passa? Aquí necessitamos cotitzar. Aquí, sí, exactament, perquè al final dius, bueno, la gent inverteix aquí en plataformes de, bueno, pues això, Netflix, HBO, totes aquestes plataformes de Disney+, etcètera,
I diuen, bueno, aquí si la gent està mirant aquestes plataformes, per què nosaltres no podem estar aquí, no? I al final que deixin de mirar el mòbil i que ens vegin en pantalla gran, no? També, i que interactuïn i que, bueno, doncs això, no? Com explicaves tu.
Sí, no, no, totalment, totalment. A més, també hem de tenir en compte que aquests Reels estan basats en els creadors i en els temes que ja s'interactuen en Instagram. Per tant, diguéssim, és com una ampliació de l'Instagram que tenim a la butxaca, per dir-ho d'alguna manera. Exactament. És a dir, que allò que nosaltres fem amb el nostre compte després es plasmaria en aquesta televisió, en la nostra televisió i en l'Instagram Fort TV.
Exactament. Això també per què és important? Si sou marques personals, doncs perquè la pantalla gran l'autoritat també és com més gran, no? Totalment. I al final es nota més, no? Hi ha una veu més clara, ja poses la cara, poses l'estructura també, no? Al final, si per exemple sou un consultor o una consultora,
doncs podeu fer una introducció ràpida de si publiques i no et contacten. Doncs revisa això i que tingueu una biografia clara, una oferta simple i a més una sèrie, per exemple, amb cinc rells sobre un sol tema. I si sou un advocat o sou un assessor, doncs, per exemple, podreu posar tres frases que no has de mirar mai en una reclamació. I al final és guarda-ho i comenta...
i ja et responem, no? i si sou un entrenador de salut, per exemple a mi en aquest sector m'interessen els vídeos miro molts vídeos d'aquests de salut ja podeu fer tres estiraments si treballes assegut i aquí és genial perquè la gent literalment ho pot fer mentre s'ho miren, no? allò que ens posem abans a YouTube o abans o ara que ens posem vídeos per fer gimnàsia doncs ho podem fer directament des de l'Instagram
Perfecte. Què més coses? Doncs apunta perquè això és hora, eh? Aviam, paper i boli. Paper i boli, vinga. Fem textos grans amb sis o nou paraules per pantalla. Subtítols, sempre, eh? Això que dèiem.
Una idea per ril. Que tingueu bona llum. Això és importantíssim. I que el ritme sigui tranquil i que hi hagi canvis cada dos o tres segons perquè així manteniu l'atenció. Això és importantíssim, no? Quan nosaltres fem vídeos i estem asseguts, per exemple, amb una... o sigui, estem fent... jo què sé...
doncs consells o parlem sobre qualsevol tema i posem un vídeo i hi ha una persona parlant, doncs si és estàtic, al final això ens acaba avorrint perquè som així, no? Està comprovat. Llavors necessitem que cada 3 segons o així o cada 5 segons hi hagi un canvi de pantalla, no? Correcte.
Què més cosetes? Al final la coltua acció. Està claríssim. Comanteu amb una paraula o deixeu un DM o compartiu o guardeu. Això és importantíssim que al final portem a públic a fer l'acció que nosaltres volem. Per fer-nos més virals.
o per tenir més atenció o perquè els algoritmes es considerin com a marca important i al final ens continuï donant la visibilitat que qualsevol de nosaltres busquem. Que al final és això, no? Totalment, totalment. Sí, sí, és important.
A mi també una qüestió que em rondava al cap i que em sembla interessant és el fet que si posaves èmfasis en aquests temes, és a dir, que si som una empresa o si tenim un negoci hem de tenir en compte diverses qüestions a l'hora d'implementar-les en aquesta nova modalitat de consumir Instagram, perquè els nostres...
consumidors, consumidores i el públic i el client diguéssim que nosaltres doncs considerem que podria ser un potencial client doncs s'interessi pel contingut també és important que estem acostumats a veure doncs vídeos en el mòbil que és una pantalla relativament petita que per tant la qualitat si és una qualitat mitjana baixa doncs me la pots colar serveix perquè en un mòbil ve però clar una pantalla gran de no sé quantes polgades no sé què no sé quantos
Aquí ja canta una mica més. Hem d'anar en compte i hem d'invertir en això, suposo. Exactament. Això és importantíssim. És el que deies tu, no? Quan ho mirem tot en una pantalla petita, hi ha detalls que potser no són tan importants, però en una pantalla gran sí. Com dèiem, el tema del so, el tema de la llum, el tema de la imatge, la qualitat, és importantíssim. Aquí ja sí que estem...
obligats, diguéssim, entre cometes, a preparar els continguts també adaptats perquè es puguin veure en aquest format. O sigui que al final tots aquests detallets s'han de tenir molt en compte. I ja sabem que això, si ho proven als Estats Units, que allà normalment és on llancen tot com a proves, i si funciona ho portaran aquí. I jo crec que funcionarà, la veritat, perquè al final estem, igual que fem servir YouTube,
Doncs és el mateix, no? O sigui, entre cometes, però sí, al final és un canal que estem acostumats a fer-lo servir en el mòbil i perquè no a la tele, no? Clar, i ara ve la meva gran pregunta. TikTok, si sumarà el carro? Fijo.
No hi ha cap dubte, no? A mi, vamos, jo crec que no. Comença Instagram, però és que darrere va TikTok. I més a més, perquè TikTok és molt de vídeo, saps? O sigui, Instagram és veritat. Encara pots veure les històries, pots veure també el contingut que penja cadascú en el seu perfil, però TikTok és només vídeo.
Exacte, amb més raó, no? Jo crec que anirà darrere, però de cabeza. Que fort. Sí, sí, jo crec que sí, vaja. Que fort, que fort, sí, sí. Ja ho veurem, ja us l'explicaré. TikTok TV, la gran pregunta, TikTok TV, no ho sabem. Jo crec que sí. Suposo que ho acabarem resolent en els propers mesos. Alguna cosa més que vulguis afegir abans de tancar, Vanessa?
Doncs no, que Instagram s'està posant al sofà i qui s'adapti al contingut de la gran pantalla tindrà avantatge. Està claríssim. Sí, sí, totalment. Vanessa Montserrat, un abraçada molt gran, cuida't molt, que vagi molt bé. I res, ens quedem amb això, Instagram TV, que de ben segur arribarà a casa nostra d'aquí molt poquet. D'aquí res, la tindrem al sofà.
Que vagi bé, que vagi bé. I amb vosaltres fem una petita pausa, tornem de seguida amb els butlletins informatius de les 12 en punt. Tot seguit, a la tercera hora de la Rambla, avui al programa, tindrem l'espai d'en Fran Rigol, parlarem de co-shelling i també parlarem de teatre amb Maica Dueñas. Tornem de seguida, fins ara.
Smooth Jazz Club. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. Smooth Jazz Club. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Les teves tardes ja tenen refugi. Sóc el Jaume Elias i arribo amb la tercera temporada del Refugi, el programa més fresc, dinàmic i jove de la ràdio, de dilluns a divendres de 5 a 7 de la tarda. T'acompanyarem amb humor, informació i molt bon rotllo. Vine a riure, a reflexionar i, sobretot, a passar-ho molt bé. Sintonitza el 98.1 FM i segueix-nos a les xarxes socials. El Refugi!
on les teves tardes se't faran molt curtes. A Sant Just, el comerç, la restauració i els serveis de proximitat treballen amb il·lusió per créixer i donar vida al poble.
Sense anar més lluny, sis eixos comercials amb botigues, serveis i restauració que et fan la vida més fàcil. Barri Centre, Barri Nord, Barri Sud, Maslluí, Carretera Reial, Camp Modulell i Dualdem Torreblanca. Descobreix-los i et dona suport al comerç local. Sense anar més lluny, comerç, serveis i restauració de Sant Just d'Esbert.
Bon dia, us informa Joan Bota. El líder del PP, Alberto Núñez Feijó, demana que el rei emèrit torni a Espanya, ara que s'han desclassificat els papers del 23F. Feijó defensa que Joan Carles I va aturar el cop d'estat i s'ha de reconciliar amb els espanyols. Madrid, Palabrujats, bon dia.
Què tal? Bon dia. Feijó obvia les irregularitats fiscals del rei emèrit i creu que ha arribat el moment que torni a Espanya. Feijó diu en un missatge a les xarxes que els papers del 23F demostren que Joan Carles I va contribuir a sostenir la democràcia i que ha de poder passar l'última etapa de la seva vida a Espanya i amb dignitat. Ben diferent ho veuen Esquerra i Sumar. Gabriel Rufián i Enrique Santiago han criticat que la desclassificació d'ahir serveixi per blanquejar l'emèrit.
Pues los delincuentes mejor fuera que dentro. Para este viaje no hacían falta tanta alforjas, ¿no? Me parece un salseo. Un rey que rajaba de su presidente. Y que dio pie a que militares que se pensaban que este país era suyo, pues se hiciera lo que hicieron. Parece que hay una clarísima operación de blanqueo del jefe de Estado. Els partits d'esquerra escalamenten que s'ha quedat curta la desclassificació i reclamen al govern espanyol que rebelli tots els secrets d'estat d'altres episodis de la transició. Paula Brujats, Catalunya Ràdio, Madrid.
Més notícies, Natàlia Ramon. L'Iran i els Estats Units mantenen a Xinebra una nova tanda de negociacions. Les converses indirectes i amb la mediació d'OMAN són clau perquè es fan enmig de les amenaces dels últims dies del president nord-americà Donald Trump d'atacar el país. En les hores prèvies, el president de l'Iran ha volgut deixar clar que no desenvoluparà armes nuclears.
Els Estats Units diuen que l'Iran hauria de declarar que no tindrà armes nuclears. Ve el líder suprem ja ha dit que no tindrà armes nuclears en absolut.
Els Mossos d'Esquadra investiguen la mort violenta d'un home ahir a la nit a Balsareny, al Bages. De moment no hi ha detinguts. Corresponsal de la Catalunya Central, Natiadell. Bon dia. La víctima és un home de 51 anys, veï del poble, i el seu cos va aparèixer en un domicili de la colònia minera de Vilafrun, segons ha pogut saber aquesta emissora. L'alcalde Isidreviu ha explicat a aquesta emissora que el municipi on tothom es coneix està en estat de xoc.
ens trobem una mica fora de joc, perquè aquestes notícies no són agradables, i menys en pobles com el nostre, que no són excessivament grans, 3.400 habitants. I, clar, quan t'arriba una notícia d'aquestes, ahir al vespre que la Guàrdia Municipal em van alertar que havien trobat una persona morta, ho estan investigant. Aquest és el buitè crim registrat a Catalunya des que ha començat l'any i el primer a la Catalunya Central. Natia d'Ell, Catalunya Ràdio, Balsareny.
Protecció Civil incrementa el personal amb una norantena de professionals que s'incorporen a partir d'avui al cos que gestionen les emergències de Catalunya. També es trenen nous vehicles i uniformes. La presentació l'ha fet aquest migdia la consellera Núria Parlon al Departament d'Interior. Barcelona, Miquel Jarque. Bon dia. La Direcció General de Protecció Civil de la Generalitat engega així el creixement més gran des de la seva creació. La consellera Núria Parlon ha detallat les feines del nou personal que s'ha contractat.
De manera immediata incorporem un total de 87 nous professionals, 74 tècnics, 4 operadors del FECAT i 9 administratius. A hores d'ara són 168, que més els 87 que incorporem de manera immediata tindrem 255 professionals i el nostre objectiu és créixer aquests 400 professionals. Hi ha nous uniformes i pel que fa als vehicles, Protecció Civil passa de 10 a 108. Miquel Jarque, Catalunya Ràdio Barcelona.
Vox evita última hora la reprovació de l'alcalde de Alacant pel suposat frau a l'adjudicació dels habitatges de protecció oficial de la ciutat que van anar a parar a familiars vinculats al PP. El seu compromís s'han quedat sols demanant la reprovació de l'alcalde i l'extrema dreta s'han acabat despenjant. Alacant, Alba Barbosa, bon dia.
Bon dia. Els quatre regidors de Vox a l'Ajuntament de Alacant reclamen la dimissió de l'alcalde, però han votat en contra de reprovar-lo per no sumar-se a la iniciativa dels tres grups d'esquerres. Maria del Carmen Robledillo, del grup d'Ultradreta. No vamos a participar de su farsa. ¿Tiene que dimitir a l'alcalde? Sí. ¿El PSOE y sus socios son la maquinaria de corrupción más grande de Europa? También. Y por eso no los vamos a blanquear lo más mínimo. El ple l'han seguit alguns veïns, com el Francisco, votant del PP, però que ha trobat a faltar explicacions per part de l'alcalde.
Yo creo que habría que dar más explicaciones, porque encima el año que viene vamos a elecciones y esto puede suponer que entre la izquierda o que haya un ojo de Vox.
La setmana que ve i coincidint amb el Mobile World Congress, Barcelona acollirà l'onzena edició del Mobile Social. És un congrés paral·lel que enguany es presenta amb el lema Descolonitzem la tecnologia. Barcelona, Purificació Barcelona.
Bon dia. L'objectiu és conscienciar la ciutadania sobre els perjudicis de la tecnologia per a moltes poblacions, animar-los a actuar-hi i també posar aquest tema en l'agenda política i social. En aquest cas, el Congrés Social estarà centrat en les repercussions negatives de la mineria associada a la tecnologia. Clàudia Bosch és la responsable del projecte.
amb certes mesures d'economia circular podríem reduir fins a un 50% la demanda d'aquesta mineria, això ens dona molta esperança i això ens ajuda a tenir el coneixement per exigir a les nostres administracions i als nostres governs accions que siguin efectives a l'hora de reduir tot aquest patiment que estem produint amb aquest model de producció i consum.
Esports, Marta García. Jabari Parker jugarà en el Juventut de Badalona fins a final de temporada, provinent del partisan de Belgrat. El club verd i negre ho ha fet oficial este matí. En l'eurolligat, derrotes del Barça i de l'Uni i Girona, que ja sap que haurà de disputar, per tant, els quarts de final de la Final Six. En la Champions d'envol, el Barça, avui els agref els blaugranes ja estan classificats per a la Final Four, però lluiten per la primera posició de grup. El partit és a tres quarts de nou i se podrà seguir per Esport 3.
A les 8, Champions també 8, d'hoquei patins, en este cas amb el Sanomar França. Una victòria blaugrana classificaria matemàticament l'equip per a la Final 8. El Barça sabrà demà quin rival té en els huitens de final de la Champions de futbol. En este cas, serà el Neu Kassel o bé el PSG de Luis Enrique, classificat ahir tot i l'empat a dos contra el Mònaco.
En l'anada els francesos van guanyar per 3 a 2. En el bon vot també estarà el Madrid, el City, l'Sporting de Portugal, el Galatasaray i l'Atalanta. I la seleccionadora espanyola de natació artística Andrea Fuentes ha passat pel matí de Catalunya Ràdio on ha defensat el seu mètode d'entrenament, inspirat en les empreses de Silicon Valley i que tants èxits li ha donat com a seleccionadora dels Estats Units i, sobretot, al capdavant d'Espanya.
A mi no m'agrada el sistema autoritari. Avui en dia no es pot aplicar segons quines coses, tampoc és correcte, i a més hi ha molt més potencial si ho fas d'una altra manera, perquè hi ha tot un vental nou d'oportunitats que es fan en contrast amb la por, amb la inspiració, i a mi m'agrada molt més així. Fins aquí les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, passant 8 minuts a les 12, os informa Mariona Sales-Vilanova. La producció d'energia solar municipal a Sant Just ha assolit un nou màxim històric, consolidant l'aposta del municipi per les energies renovables i la sostenibilitat. Durant el 2025, el conjunt d'instal·lacions fotovoltaiques municipals va generar quasi 388.000 kWh, que és el registre més alt fins ara.
Aquesta producció inclou la generació de 18 instal·lacions municipals en funcionament que sumen una potència total de 425 quilowatts, tant en règim de venda d'energia com d'autoconsum. Al llarg del 2025 es van posar en marxa 5 noves instal·lacions d'autoconsum en equipaments municipals com la nova deixalleria, l'escola Bressol Marrex, les escoles i l'escola Canigó.
Del total produït, 182.000 quilowatts es van destinar a l'autoconsum, fet que contribueix a reduir la despesa energètica i les emissions. Com a novetat, quatre instal·lacions funcionen en règim d'autoconsum compartit, subministrant l'energia a diversos equipaments municipals, entre els quals hi ha l'Ajuntament, la Biblioteca, la Policia Local, el Mercat o el Complex del Milenari.
De cara al 2026, el consistori preveu l'entrada en funcionament d'una nova instal·lació d'11,5 quilowatts a la fotolinera del carrer Maria Montessori, a Mas Lluí, actualment en tràmits de legalització, amb l'objectiu de continuar incrementant la producció d'energia neta local. Pel que fa a cultura, el camp coral serà protagonista a Sant Just amb el concert del 40è musicoral, que tindrà lloc el 28 de febrer a les 7 de la tarda a la sala del cinquantenari de la Taneu.
L'acte s'emmarca en aquesta iniciativa impulsada per la Federació Catalana d'Entitats Corals al Baix Llobregat. El cursor comptarà amb la participació de l'Orfeu Enric Morera, que compartirà escenari amb diverses corals de poblacions veïnes, com la Coral La Vall de Sant Climent de Llobregat, la Coral Pau Casals de Palleja i la Coral Ginesta del Vallès de Badia del Vallès.
La trobada vol fomentar l'intercanvi musical i l'equació entre entitats corals, així com posar en valor la tradició i el patrimoni del camp coral al territori. L'activitat és organitzada per l'Orfeo Enric Morera amb la col·laboració de la Federació Catalana d'Entitats Corals i tindrà una durada aproximada d'una hora i mitja. L'entrada és gratuïta amb l'objectiu d'afavorir l'accés a la ciutadania, a la cultura musical i al camp coral.
I en urbanisme, la renovació de les àrees de joc infantil del municipi avança amb la participació directa dels infants de Sant Just. Aquest projecte s'ha impulsat a través d'un procés participatiu en l'espai adolescents i infants que ha permès recollir les propostes dels més joves. L'actuació s'ha centrat en la millora dels jocs del Parc Maragall amb l'objectiu d'adequar-los a les necessitats actuals i fomentar espais més inclusius i segurs.
Aquesta iniciativa posa en valor la participació ciutadana en la presa de decisions i promou la implicació dels infants en la configuració dels espais públics. Properament, el projecte continuarà amb la instal·lació dels nous Jocs Infantils a la plaça Sant Pastor, ampliant així la renovació d'aquests espais de lleure. La iniciativa vol millorar la qualitat dels equipaments infantils i reforçar el caràcter educatiu i comunitari dels parcs del municipi.
I això ha estat tot. Tornem amb tota la informació a l'informatiu complet de la una del migdia. Fins ara.
L'últim tren que puja he caminat sota la pluja, he plorat i em tremolaven les mans. Escrivint versos d'enyor per la que fa que el meu amor cremi més del que havia cremat mai abans. I ara baixo per les rambles i deixaré els carrers amples. No sé on vaig, però sé que quan hi sigui ho sabré. Vaig escrivint-li la cançó per cantar-la sota el balcón. El meu amor creix entre Alfàbrega i Llorer.
Sonen aveneres, uns avismenys amb bucarons. Hem brindat per l'amic Jäger i pels nostres dies bons. Els he dit que el teu melí que és el centre, un orbit al món. S'han rigut de mi per jove i m'han donat tres consells bons. Només vull anar als teus braços per plorar com un nen petit. On t'has ficat aquesta nit?
I buscant entre la dansa no s'acaba l'esperança mentre sona el flaviol i el tamborí. I una noia amb els ulls foscos m'ha endevinat en l'horòscop que està amb tu, ho porto escrit en el destí. Però recordo el que t'agrada i crec que sempre et trobava on el bafle és el soberbi emperador.
Buscant llocs amb més volum, he mirat de creuar el teu rum entre el fons 10 i la ronda del Guinardó. Aquests antifeixistes desconfien d'un lair ros, porten samarretes de futbol i bufandes de colors. S'ha muntat una tangana davant les portes del camp, quan he vessat la palengana on refreden les baldams. Només volia preguntar-los i per a cap d'ells no m'ha dit.
On t'has ficat aquesta nit? On t'has ficat aquesta nit? I escurant la matinada li fotré una queixalada, un bon plat de patata i coliflor. El destí m'ha abandonat, penso mirant-me la ciutat, que ja es desperta entre els primers raig de claror.
M'agradaré a l'aigüera tot l'amor i la cambrera que em consola sempre que tu em deixes sol. Em farà passar l'estona, me'n vaig a Déu, Barcelona, la ciutat en la que no es pot mai el sol. Un revisor a la Sagrera m'ha virlat tots els diners.
maleïda nit de merda, no penso tornar mai més a la ciutat emmurellada de la teva habitació, on aquella matinada em vas convertir en lleó. Jo li vaig donar el meu cos, però ella volia l'esperit. On t'has ficat aquesta nit? On t'has ficat aquesta nit?
Vinc d'un poble a vora el mar que banya els seus amors en una platja sense arena. Vinc d'allà on tothom es somriu, d'allà on tothom sempre diu que el sol cura la pena. Al carrer del Carmeillat, feliu que per Nadal sempre ens escriu.
amagats al passeig dels fins, amants de tan sols 15 anys, no han tingut temps d'aprendre'n. I sempre torno al mar, allà on puc respirar, i sento que la sal m'abraça i em purifica la pell.
Vinc d'un poble mariner on flors i pescadors naveguen junts en una rumba. Vinc d'allà on tothom fa el vermull, d'allà on les palmeres ploren la llorada cua. Quan arriba Sant Joan i el dia es fa més llarg per celebrar la nostra festa,
I sempre torno al mar, allà puc respirar i sento que la sal m'abrassa.
Sempre torno al mar, allà on puc respirar, i sento que la sal m'abreça i em purifica la pell.
Des de Càritas Sant Just oferim un espai de trobada per conversar i compartir. Si et ve de gust una estona de companyia, vine al Cafè de les 3. Estarem tots els dimarts fins les 5 de la tarda, al carrer Bonavista, número 113. Càritas Sant Just. Us hi esperem. Garantim els teus drets.
Els bars i restaurants han d'indicar l'import total dels preus amb l'IVA ja inclòs. Trobareu més informació a consum.cat o bé truqueu al 012, Agència Catalana del Consum, Generalitat de Catalunya. Vols obrir els contenidors d'orgànica i resta amb el mòbil? BitPaid, l'aplicació que et permet obrir els contenidors de Sant Just amb el mòbil. Amb BitPaid també podràs consultar les teves obertures, comunicar incidències a l'Ajuntament i obtenir informació sobre residus.
Descarrega't ja l'app gratuïta BitPaid per a Android i Apple i descobreix tot el que et pot oferir. A Sant Just, canviem així. Ajuntament de Sant Just d'Esvern.
Sabies que al teu municipi tens el servei d'Ambici? Bicicletes 100% elèctriques per connectar amb el transport públic i que el teu viatge sigui millor. Mou-te de manera sostenible pels 15 municipis de l'àrea metropolitana de Barcelona. Per moure't bé, millor Ambici. Dóna't d'alta ara a ambici.cat. T'he dit que no em venia de gust. Ja, però mira com estic. Ara no em pots demanar que pari. Cari, qui t'estima et farà plorar.
Mira, la nova cap de màrqueting. Ui, ja et diré jo com ha arribat el càrrec, aquesta. Deixa'm estar pesat. Ui, ui, ui, mira que exagerada. Tia, que només t'he fet una broma. Tampoc has estat bona. Ni biologia, ni cultura, ni prejudici, ni broma, ni hòsties. Prou violències masclistes. Les violències vers les dones s'amaguen rere actituds quotidianes que semblen inofensives. No ho són. No hi contribueixis. Departament d'Igualtat i Feminismes. Generalitat de Catalunya.
Nicotina, arsènic, cianur, poloni 210, naftalina, botà, quitrà. El fum del tabac perjudica també la salut dels qui no fumen. Fem un entorn lliure de fum per a tothom. CanalSalut.gencat.cat Generalitat de Catalunya. Doncs jo no separo la brossa. Em fa mandra. Tu sí? Esclar.
Marcel, cada cosa un toca, eh? Esclar. Reciclar és massa evident per no fer-ho. Envasos de cartró i paper, el contenidor blau o el covell del porta-porta. Generalitat de Catalunya. Sempre endavant. Treu la llengua. Treu la llengua fora, al carrer.
És clar que s'ha de treure la llengua, però com puc treure la llengua? Com trec la llengua al carrer quan la persona amb qui parlo no treu la llengua? O a la feina, a l'escola, a la universitat, quan a les aules i a les sales de reunions ningú treu la llengua? Com trec la llengua a les xarxes comentant i compartint si la gent m'insulta per treure la llengua? O a internet, quan els cercadors no m'entenguin però jo vulgui continuar traient la llengua? Entra ja a la guia de l'activista pel català i descobreix tot el que pots fer per la llengua.
I encetem una nova hora al nostre magazín. Vuit minuts per dos quarts d'una del migdia. Saludem ja en Fran Rigol a l'espai de co-sheling de la Rambla. Fran, bon dia.
Hola, bon dia, Dani. Bon dia a tothom. Com estàs? Benvingut al programa. Gràcies, home. Moltes ganes de tornar. Doncs sí, ja feia uns quants dies i aquí ja et trobàvem a faltar i teníem ganes també de fer una conversa de les nostres filosòfiques.
i de posar també temes a sobre de la taula interessants, que en el món en què vivim, que realment és complex aquest món de la immediatesa, aquest món de l'individualisme, a vegades també posar-nos a reflexionar d'aquests aspectes una mica més vitals, d'aquests aspectes una mica més condicionants d'això precisament, de la condició humana, també és interessant posar-ho en valor. Comencem avui amb un tema, el títol jo crec que és bastant clarificador, parlarem de Justo Destino.
Parlem una mica del destí i una mica de què vol dir aquesta frase, amb aquesta expressió ens vols posar en relleu que cadascú de nosaltres som creadors o més ben dit descobridors del nostre propi destí. A partir d'aquí et deixo que introdueixis el tema.
No ho podia explicar jo millor, Dani, tu ho acabes d'apuntar, o sigui, cadascú és descobridor del seu propi destí, o co-creador, si vol dir-ho així, del seu propi destí. Jo crec que sí, que això és una afirmació que podem tenir, doncs, crec que podíem tenir molt de consens sobre això, perquè realment...
Potser és una de les coses que més neguideix a la gent, saber exactament, escolta, jo què he vingut a fer en aquest món, quin és el meu destí, quin és el meu propòsit. Jo parlo de just, just o destí, en el sentit que aquí hi ha un debat filosòfic enrere de fons, que tampoc no és que volia abundar-hi molt, però què és just, que s'entén que és just.
Molta gent, si li preguntem si és just el destí, la vida que porta, segurament et dirà que no, molta gent, no? Perquè creu que mereix una altra cosa, no? Dins el concepte de just o justícia hi ha aquest mereix, no? Que tothom tingui allò que li toca, no? Doncs a vegades les coses són rotundament justes, no? Perquè tenim o
Tenim el destí, o fem la vida que ens toca fer, o que justament hem de fer, no? Jo sé que a vegades això pot ser molt confrontador, no? I la gent pot dir, home, ostres, jo tinc una vida que jo no suporto, que no m'agrada, jo m'agradaria tenir altres coses, no? Bé, doncs, precisament d'això va. D'això va a l'article d'aquesta setmana, que volia comentar avui, no? És...
és precisament això, no? Doncs, què s'entén per destí, no? O que hem de maleir el destí que tenim, o la vida que fem, o hauríem d'estar, doncs, penedits del que estem fent i voldríem una altra vida diferent. Bé, doncs, d'això en va parlar, per exemple, els estoics, no? Els filòsofs estoics de Grècia, no? Que deien...
que deien un concepte que està molt bé, que és amor fati, deien ells. Què vol dir això de l'amor fati? Doncs amor al destí. És acceptar el destí que t'ha tocat viure. És a dir, però no des de la resignació o des del fastigueig. Ostres, quin destí m'ha tocat de porqueria. No, no, no. Al contrari. Abraçar-lo i apreciar-lo. Agafar-lo
com una cosa bona, per poder d'alguna manera viure tal qual t'ha tocat. No vull dir que això es transformi o que es tradueixi en resignació, però ells ho deien molt clarament, accepta el destí tal qual bé, és més, apreci-ho, accepta-ho però apreci-ho perquè segurament
la teva vida havia de passar per totes aquestes fites, no?, d'aquests ritus que es diu de vida, no?, per poder ser la persona que ets
Doncs sí, sí, totalment. De fet, a mi és un tema que em genera molt d'interès, la gran majoria de temes que portes aquí al programa em genera interès, però aquest, precisament, clar, parlar del destí, parlar de tot això, convida molt a filosofar i convida molt a generar debat, perquè, clar, tu no decideixes ni on neixes, ni qui són els teus pares, ni res, senzillament...
Tu arribes aquí, jo vaig arribar aquí, a un poble en aquell moment de 13-14.000 habitants, que es deia Sant Jús d'Esvern, amb uns pares que un era de Sant Jús, l'altre de Sant Feliu, la meva mare, i en aquest cas arribes, apareixes aquí, en una plaça que es diu la plaça dels Estudis Vells, al barri cèntric del poble, i a partir d'aquí,
tot es confecciona, és a dir, tu vas coneixent-te com a, és a dir, tu vas creant-te com a persona, no?, a partir d'aquesta base, és a dir, el fet de viure en un lloc on té una plaça permet que tu, doncs, puguis sortir quan et doni la gana de casa sense patir, que vinc un cotxe o deixi de venir, llavors la teva infància també està condicionada per això, per el lloc on vius,
Vas creixent, vas coneixent l'entorn. Si hagués viscut a Barcelona, potser hi ha coses que no hagués pogut fer, en canvi, vivint aquí sí. I a partir d'aquí anem creixent i el destí es va, diguéssim, d'alguna manera confeccionant, no?
Però jo sóc dels que penso que també l'hem de treballar una mica. És a dir, quan ja tenim una edat una mica més adulta, el destí jo crec que també es consolida a moda de treball. Quan tu visualitzes un destí clar i comences a treballar per aconseguir-lo, també marca unes pautes de cap a on pots seguir el teu camí. Clar, clar, clar. Sí, sí. El que passa és que, aviam, el camí... Tu pots pensar que el teu camí està...
en un determinat lloc però després dius, ostres, el destí m'ha portat doncs cap a un altre lloc hi havia algú que deia a medida que comences a andar fuera del camino, el camino aparece és una dita que dius
Doncs sí, a vegades has de posar-te en marxa i caminar i no tant mirar a veure quin és el teu destí final, sinó que el destí ja se't revelarà. Però el que diuen d'alguna manera aquesta filosofia estoica, que a mi m'agrada bastant, la veritat, tota la filosofia estoica, és precisament que abracis el teu camí, el que facis, el que sí que tinguis que fer,
I, carai, ja se't revelarà el destí, no? No tinguem tant la necessitat de certesa, no?, de tenir certesa de cap a on teniré què em passarà, la meva feina, la meva parella, la meva vida, no? Doncs, bueno, potser moltes d'aquestes preguntes no tenen contesta, d'acord?
I el que diuen els estòics és que, bueno, que la vida a vegades porta això, porta soledat o solitud, no? Porta, doncs, acceptar aquests reptes i no només acceptar-los amb penes, sinó al contrari, acceptar-los amb alegria, no? I pensar que formen part del camí que has vingut a fer aquí, no? Llavors, ens passem la vida d'alguna manera, volem fer la vida del veí, no? I, no? Vull dir, el veí fa el seu camí i tu has de fer el teu, no?
I això és el que diuen ells. Si haguessis d'enumerar alguns punts, alguns trets característics d'aquest article que podem trobar en el teu LinkedIn, és a dir, si haguessis de destacar alguns punts d'aquest article, quins serien, Frank? Jo, per exemple, jo en aquest article parlo del karma, aquest concepte oriental de karma que vol dir acció.
Per què parlo del karma aquí? Doncs, home, dius, a veure, el karma al final és una llei universal de retribució, que és la llei de la causa i l'efecte, no? És a dir, tot allò que tu facis, però no només... És a dir, que facis en pensament, en expressió i en acció, o sigui, pensament, expressió i fe, d'acord?
tot porta associat, doncs, tot porta una impronta, diuen, energètica, no? El Carme el que diu, escolta, tot allò que tu facis, pensis o expressis tindrà una ressonància. Serà aquest any, serà la setmana que ve o serà aquí 20 anys, no? Però d'alguna manera sí que és veritat que nosaltres dia a dia, minut a minut, doncs estem d'alguna manera creant Carme, no? Que aquest Carme després ja pot ser positiu, negatiu, bueno, sigui com sigui,
estem d'alguna manera, doncs sí, conreguant ja el nostre futur o el nostre destí, no? I això és important de saber-ho, no? La gent pensa que les seves accions o els seus pensaments no van enlloc, no? I, bueno, i
I es diu que no, que els pensaments també tenen ressò, encara que els guardis per tu, encara que no els diguis, que no els manifestis, que no els verbalitzis. Al final tot això deixa una impronta. I com ens afecten els altres? Perquè clar, això també és important destacar-ho, com el destí també està condicionat una mica en com ens relacionem amb els altres. Jo soc una persona, per exemple, que m'afecta molt el que em diuen els altres,
i que també jo soc una persona que a mi m'agrada tenir relacions positives, relacions sanes, no sempre s'aconsegueix, però clar, a vegades hi ha coses dels altres que no t'encaixen o que realment doncs penses, ostres, em sap greu que aquesta persona...
pensi o digui això o actui així, perquè la resta, és a dir, la resta m'encaixa, la resta és perfecta, és idíl·lic, però en aquest punt, en aquest context i en aquesta qüestió, aquest comentari que ha fet o aquesta actuació que ella ha tingut, doncs m'afecta d'alguna forma i també pot condicionar, perquè a vegades també ens posem pels de les rodes i això també pot condicionar el nostre destí.
Jo crec que hem de ser també els més intel·ligents possibles per saber separar i dir que aquesta qüestió no ha de condicionar la resta, que aquesta persona sigui així amb això no vol dir que sigui amb la resta ni que hagi de condicionar el nostre futur.
Totalment d'acord. Aquí he explicat moltes coses, eh? Sí, he tirat moltes, he tirat moltes. He tirat moltes coses, però d'entrada, la primera que deies, ostres, m'afecta molt el que els altres facin, diguin de mi, pensin... Ostres, això és una cosa que jo crec que és important que treballem, no? És a dir, no podem agradar a tothom, no? Frank Riol no agrada a tothom. És així, i aleshores, per què? Doncs no ho sé, pel que sigui, no?
Però tampoc no és un problema teu, és a dir, el que no podem tampoc és dependre sempre de l'aprovació dels altres, no?, que és realment una de les... És un virus, realment, que hi ha a la societat d'avui, no?, que, ostres, que busquem encaixar, tal... I a vegades, doncs, si alguna persona t'insulta, et falta, no?, que deies tu, no?, o que t'ho digui, que tu, què sé, qualsevol menyspreu que tingui cap a tu, tu tens dues maneres de respondre, no?, una és reaccionar...
i tornar amb tota la fúria aquesta falta, aquest menyspreu, o d'alguna manera, escolta'm, tot això que diu no s'identifica amb mi, per tant, escolta'm, jo passo absolutament, no? És a dir, la resposta, si tu la tens, una resposta furibunda, potser està generant karma negatiu per tu, potser si dius, no, no, això que diu aquesta persona no ho amb mi,
i jo no m'afectaré per això que dic aquesta persona. Això és karma positiu per tu, aleshores, d'acord? Aquests menyspreus, aquestes faltes que es tenen envers un, són un regal, si vols, que et fa l'altra persona, altra cosa és que tu acceptis aquest regal. Aquest regal, vull dir, en aquest cas seria un insult o una falta. El problema és d'ell, no teu, no? Al final, escolti'm, no, no, jo ja soc.
Ja soc complet tal com soc, no? Vull dir, a mi el que em digui aquesta persona no ha de condicionar la meva vida, no? Ja sé que és un treball difícil, eh? No és fàcil, això, però jo crec que aquí podríem parlar d'aquest karma positiu o negatiu, no? Dir, escolta'm, no, no, mira, jo no accepto aquest insult, aquest regal que m'envia ell, escolta'm, vull dir, jo no l'accepto, a mi no m'afecta, no?
Aquesta és una de les coses que jo crec. I després m'ha dit una altra cosa i ja no me'n recordo què m'has comentat. Senzillament, com ens afecta això, diguéssim, a l'hora d'enfocar-nos en el nostre destí. Perquè això també té una afectació que és dràstica. És a dir, com nosaltres tractem això, que a vegades bloquegem relacions i quan veiem alguna cosa que no ens agrada d'algú, quan veiem alguna cosa que...
Que ens xoca, a vegades només veiem aquella cosa dolenta i no veiem el conjunt, no? I a vegades hem d'entendre, com tu deies, que aquella cosa el defineix amb ell, no et defineix a tu. Exacte, exacte. I que tu no tens per què no estimar l'altra persona o no estar d'acord amb la resta de coses, no? Sí, sí, sí, sí. Però és que, al final, això és un treball realment de cada persona, no? De dir, ostres...
jo soc així, tal, i carai, jo tinc cabuda en aquest món, tal com soc, vull dir, no s'ha de canviar res. El problema és que, efectivament, com dius, hi ha persones, carai, amb les que no aflueix la relació, pel que sigui, no? A les coses, doncs, o fins i tot pots arribar a pensar, com una eina, per combatre això que estem parlant, pots pensar, no, aquesta persona està fent el seu propi camí, no? El seu propi camí potser és
és viure amb aquesta mena d'agressivitat mental, amb aquesta mena de dissonància interna que té necessitat de faltar a tothom i és una persona que, com que no està bé amb si mateixa, doncs això ho projecta els altres, no tot aquest verí, no? I pensar així a tu t'allibera, o sigui, pensar que aquesta persona que a mi m'afecta realment fa un camí encara més feixut que el meu, o està encara...
amb un camí, tres pantalles abans, com es deia, no? Abans amb els videojocs, no? M'explico, no? Aleshores, doncs, jo crec que si fem un clic i passem a pensar així, ens aviarem, doncs, molts, doncs, sí, molts disgustos i moltes decepcions, no? No haver d'esperar... Realment, no hem d'esperar gaire cosa de ningú, no? Hem d'esperar més de nosaltres, no?
Totalment. Doncs, Frank, ens hem de quedar aquí perquè no tinc més temps, però ens quedem amb això, no? El fet de no esperar res de ningú, sinó esperar de nosaltres i que el just destí acaba arribant. Frank Rigol, un plaer com sempre. Gràcies a tu, Dani. Cuida't molt. Una abraçada. Gràcies, normalment. Déu-siau, una abraçada. Doncs fem una petita pausa. Tornem de seguida ara parlant de teatre. Fins ara.
I can be a woman, woman, woman
I seguim en el nostre magazín. Ara marxem a parlar de teatre.
Això és espectacle. Això és espectacle amb Maica Dueñas.
Maica Dueñas, bon dia.
Hola, bon dia. Com estàs? Benvinguda al programa. Una mica estressada, perquè tenim la Montplans a l'altra banda del telèfon. El directo, el directo. Sí, i ja està fa una estona esperant. Bé, tenim el luxe avui de parlar de teatre amb una gran, grandíssima actriu, que és la Montplans. Ella va començar, jo la coneixo de fa molts anys, va començar en la Cubana, penso que ja ens vam conèixer.
I ara està fent una obra magnífica i meravellosa i voldria parlar amb ella perquè m'expliqués una mica de què va l'obra. Mont, hola. Bon dia, Mont. Hola. Hola, gairebé no la sento a la Maica, eh? Ui, què farem? No sé què passa, clar, de vegades els telèfons...
Doncs a mi em sents bé, Mont? A tu et sento molt bé, sí. Que bé, me n'alegro molt. Doncs et passaré aquí al relleu, Maica, i parles tu amb la Mont, que jo sóc aquí al segon plat, ja ho saps. Vinga, va. Hola, ara sí. Hola.
Ara sí, Maica. Ara sí, carinyo. Perfecte. Disculpa perquè fa molta estona que estàs esperant la trucada. Sí, perquè avui tinc un dia una mica enfeinat. Sí, ho sé, ho sé. Però tu ets la primera a la llista. M'ho has dit i em sap greu, però a la ràdio és així. Gràcies per trucar-me, Bonica. Només faltaria. Escolta'm una cosa, Amon. Jo ara faràs una obra...
que jo ja l'he vist i l'he vist més d'una vegada i és magnífica que sembla que rigui però clar, potser els nostres oients no la coneixen o no saben de què va exacte llavors m'agradaria una mica que fessis un resum del que és l'obra és magnífica
És un monòleg, o sigui que gaudirem de la Montplans al damunt de l'escenari durant una hora i mitja, en penso, més o menys. Sí, sí, una hora i quart, sí. Però m'agradaria que expliquessis una mica de què va, perquè el tema de l'obra és molt punyent, toca molt.
M'agrada que diguis que ja l'has vista perquè la veritat és que, i més d'una vegada, perquè és una obra que molta gent l'ha vista més d'una vegada, no sé, potser perquè és curta, perquè és molt intensa.
Molt intensa, sí senyora. Necessita com veure-la una altra vegada, no? Sí, com pair-la. Sí, es diu que tracta de la mort, però a mi m'agrada dir que també tracta molt de l'amor i de la vida.
Perquè és la vida d'una dona, que en el fons són diverses dones, o són moltes dones del segle passat, no? És un repàs una mica a la història del segle passat, és una dona molt gran que ja s'ha mort, aquesta és una idea que tenia jo feia molt de temps. Ho sé, ho sé, ho sé que tenia aquesta idea. Imagina't que fa 10 anys que la vaig estrenar, que la vava estrenar, perquè...
I jo sempre tenia ganes d'escriure sobre la vida d'una persona vista des de l'altre cantó ja, no? O sigui, d'una vida quan ja no hi ha vida. I a més, l'excusa era posar-la davant d'un jurat.
que li hagi de donar pas per la llum, no? Com que no pugui descansar, que no té el reconeixement d'altres. Que li obri la porta de l'infinit, per dir-ho d'alguna manera. I llavors, jo ho vaig comentar al meu amic, a l'Òscar Constantí, i ella es va entusiasmar i ens vam posar a... Mano a mano, perquè tu també has escrit.
No, no, jo molt, també. Sí, és una obra que, en fi, que els dos ens la sentim nostra, perquè... Però sí que és veritat que la història que li passa, moltes de les històries que li passen, o la principal que li passa a la Júlia, que és el nom de la protagonista, que es diu Júlia Català Verdaguer, doncs li va passar amb una àvia seva.
O sigui, un problema amb el teu marit, a la guerra i tot això, no? O sigui, que té un fons de veritat, o sigui. No, no, tot és veritat, sí, tot és veritat. Llavors, ell va portar lo seu, jo vaig portar lo meu, i ha quedat, doncs, una obra molt concisa.
que passa molt ràpid per aquests últims cent anys, però molt profundament, no sé com dir-te, que potser per poques paraules tens la imatge ja global del que t'està explicant. Estem molt contents, molt contents de com va quedar, i estem molt contents del ressò i del públic quan surt, que surten emocionats, surten contents, han rigut, han plorat,
Hi ha una mica de tot, sí. Sí. Com ha estat el retrobament una altra vegada amb aquesta obra? Perquè tu la vas fer ja fa molt de temps. Jo ja l'he vist, però ja fa molt de temps. El que passa és que no l'hem deixat de fer. D'alguna manera sempre hem anat tenint bolos, hem tenint temporada... L'última vegada va ser temporada al Molino, que van inaugurar quan ja estava, diguéssim, la nova fase era al Molino. Van ser com els dilluns,
els dilluns de teatre, i feien els dilluns de teatre, els dimarts de jazz, els dimecres, vam fer com una obertura. Sí, sí, me'n recordo d'això, sí, me'n recordo. I jo vaig fer durant bastants dies el Sembla que rigui, el Molino, que quedava preciós.
I llavors hem fet bolos per tot Catalunya, vull dir que deixar-la de fer, encara vam anar a Riudoms, no fa ni 15 dies. Llavors, és una obra que no l'hem deixada de fer. Jo dic que ja hem d'acabar, però si me la demanen la torno a fer, perquè... Clar, no ho ens faltaria. Ens hem d'ensenyar-la, ens hem d'ensenyar-la, que la gent la vegi, i m'agrada molt fer-la, o sigui que...
S'accepten propostes, encara. Escolta, una cosa, Mont, això de fer-la, ja sé que és la prota d'una obra de teatre, però des de l'altra banda, des de la mort, has hagut de treballar-ho molt?
No sé com dir-te, no. Hi va haver una, això se'm va ocupar molt l'Òscar, de buscar, de fer una investigació de tot el que havia passat al segle XX. O sigui, les dates coincideixen quan ha sigut l'edat que té la protagonista, quan ha sigut la guerra, la guerra civil, quan ha sigut...
diguéssim, no, tot està molt ben buscat tota la que connexioni tot i llavors des de l'altre cantó en el fons és quan ja no esperes res perquè mentre hi ha vida hi ha esperança però quan ets a l'altre cantó ja no esperes res de la vida però quan estàs dient de l'altre cantó vols dir que el personatge està mort quan ja t'has mort no esperes res de la vida, només esperes
Que la mort sigui d'una manera, o vols que sigui d'una manera, no? Per això està davant d'un jurat, i per això hi ha l'esperança que hi ha una altra cosa. No parlo mai de Déu, perquè no parlo de Déu, però sí parlo d'una energia, d'una capacitat, d'una possibilitat que...
Que hi hagi un retrobament amb la gent que estimes o amb la gent que has perdut. Que tothom pot decidir si només és teatre o si t'enganxes a pensar-ho. Però de la vida ja no esperes res.
i per això ho aboques tot. Això seria la resposta a la teva pregunta de com ho veus des de l'altre cantó, no? I penso que és això, que mentre vius esperes alguna cosa de la vida, que aquest et truqui, que l'altre et vingui a veure, que trobis que el teu net, que el teu nebot, que la teva filla... O sigui, sempre esperes coses de la vida. En el moment en què et mors de la vida no esperes res.
I cal dir també, perquè és així, que no es cregui el públic que va veure-la que és un drama, no és un drama, perquè hi ha moments una mica de tot, una mica de riure, una mica de somriure, una mica de pensar, o sigui que no és un drama.
Jo penso que això, que el que faig és teatre. El teatre diguéssim que seria fer sentir, no? Exacte. I ho faig tot en una obra, en una hora i deu, escolta, la gent plora, riu, s'emociona, a la millor s'enfada, a la millor, saps? Sí, perquè explico coses que fan enfadar, vull dir, com anàvem en un moment durant la vida, no? Les coses que passaven.
Però la gent surt i em diu gràcies. Perquè, bueno, surten, doncs, això que em dius tu, no? Que pensen que han rigut. A veure si has entrat. Sempre hi ha gent que no entra. No et vull dir ara que això és... Però, en general, amb un 95% o un 99% la gent...
i a la sortida posem un llibre de pundols i la gent em diu coses i la veritat és que és molt emocionant és molt bona idea això del llibre de pundols
Representa que estem en un tenatori, no? Sí, sí, clar, clar. Me n'alegro molt que haiguis retrobat aquesta obra, perquè jo ja dic que la vaig veure fa molts anys, em va agradar molt. I per què l'has tornat a posar en marxa?
Bueno, no l'he deixada de fer i el Gaudí ja la vaig fer l'any passat i va anar molt bé i aquest any m'han dit vols venir i tenien 15 dies així que havia caigut alguna cosa i jo tenia 15 dies abans de començar nous projectes que tinc i tal i com que ja està feta doncs... Clar, clar, clar, aprofito. 15 dies estaràs?
Bé, de fet, 8, perquè són de dijous a diumenge, aquesta setmana... I la propera, no? I la propera, sí, fins al 8. Això, atenció al que esteu escoltant, perquè queden pocs dies, o sigui, que espavileu, perquè a més a més m'han dit, perquè he trucat a la taquilla, m'han dit que hi ha dies que estan exaurides les localitats.
Sí, però bueno, hi ha dies que no. Estic dient-lo perquè la gent s'animi i truqui el més abans possible o baixi el més abans possible perquè pot ser que el dia que vulgui anar-hi ja no hi hagi entrada.
Mont, m'agrada molt parlar amb tu, ja saps que estaria parlant tot el dia, carinyo. Estic molt, molt, molt contenta de poder veure't damunt de l'escenari, que és el que més... M'agrada molt tenir-te a la vora, però veure't damunt de l'escenari em fa sentir molts sentiments, saps? Diferents. Sí, ho sé, Maica, ho sé que m'estimes i jo també t'estimo moltíssim. Doncs bé, molta merda, molta merda
i recordeu als oyents de ràdio que teniu dues setmanes per veure anar a la Mont Plans en aquesta obra que és maquíssima i que segur, segur que us agrada segur, perquè... Sembla que rigui al Teatre Gaudí Sembla que rigui al Teatre Gaudí Perfecte, doncs ho apuntem Mont, una abraçada Igualment, una abraçada per tothom Gràcies, adeu A tu, adeu
Doncs després d'aquesta entrevista, Maica, no sé si vols afegir alguna cosa més. No, volia comentar, però no, ja no tenim temps. Ens queden encara set minuts per la una del migdia. Podem aprofitar per dedicar-ho, alguns ha de destacar alguna qüestió teatral, però deixa'm que el feliciti perquè ens ha fet molta il·lusió tenir aquí a la Montplans i no hagués sigut, si no hagués sigut per tu, no haguéssim pogut tenir-la i gràcies per...
per pensar-hi, no, en aquest espai, per poder, doncs, també portar... Home, és que és molt bona actriu i, a més a més, l'obra, ja dic, jo la vaig veure fa molts anys i està super, super bé. Clar, és ella en l'escenari, no? Això també és complicat, eh? És un monòleg. Clar, clar.
Poca broma. És un monòleg. I la Mont té pràcticament la meva edat. O sigui que per memoritzar tot això, déu-n'hi-do. Sí, sí, sí. Totalment. Hi ha gent que té més facilitat que d'altres. Jo soc una persona que a mi em costa molt memoritzar i tinc 26 anys. Et costa memoritzar? Sí, jo haig d'apartar molt. I soc molt morcillero. Ja saps que jo soc molt de ficar la meva. Ja...
Doncs mira, una altra que volia recomanar perquè està superbé. Sí. És una obra que es diu Els fills. Els fills és una obra de la... Bé, la traducció és de la Cristina Genevat perquè és l'autora, és una autora anglesa. Està dirigida pel David Selvas i el repartiment, et digui el repartiment i ja saps que tenim aquests actors al damunt de l'escenari, serà magnífic.
L'Emma Vilarasau, Déu-n'hi-do. La Mercè Arànega, Déu-n'hi-do. I el Jordi Boixaderes, d'acord? I després, bé, això, la direcció del David Selvas. Vull dir que és tot un luxe anar a veure aquesta obra perquè, a més a més, és superxula. Molt, molt, molt. I ells tres, els tres actors, estan fantàstics i meravellosos.
Els fills, es diu. És una producció de focus i ja dic, val la pena anar-hi perquè n'hi ha moltes coses a la cartellera que estan bé. L'altre dia ho estava pensant, a Barcelona tenim la gran sort de tenir bastants teatres, bastants, i a més a més que programen contínuament obres.
És veritat que es repeteixen, perquè aquesta que hem parlat de la Montplans és repetida, però clar, repetida de fa no sé quants anys, vull dir que... Però hi ha coses que val la pena. Per exemple, una altra que és repetida però que val la pena anar-hi a veure-la és Art.
Art l'estan fent a la Sala Arts de Barcelona, que és una sala petita, i és una obra que també es va fer en el seu dia i va tenir molt, molt d'èxit. L'autora és la Yasmina Retza i està traduïda per el Jordi Galceran.
i parla una mica d'un encontre, sí, tres amics que es retroben i comencen a parlar de tot el que han viscut junts i tal i qual, i a poc a poc van sortir problemes entre ells i la cosa acaba una mica malament. Passa això, a vegades passa.
Aquesta obra la fan dijous i diumenge només. Dijous i diumenge. Dos dies a la setmana. Això s'està posant de moda i això de fer dos dies a la setmana o com l'altre dia que també vaig comentar que hi ha obres de teatre que es fan el dissabte a les 12 del migdia, jo no sé si això acabarà sent normal o no, perquè tu...
no sé, anar un dissabte a les 12 del dia al teatre? Tu creus que... Ara, amb el bon temps que ha de venir, jo crec que no crida massa, però sigui com sigui. Exacte, a més a més. Jo, deixa'm que també fiqui cullerada amb aquest tema, perquè justament avui s'estrena una obra que es diu Buscopís, un musical d'enlloguer temporal, precisament en el mateix teatre que està a la Montplans Ara, en el Teatre Gaudí. Els hi vull desitjar molta merda, generació de merda, que és el nom de la companyia,
La generació de merda, perquè van passar pels micròfons de ràdio des de fa un parell de dies. Són tots jovenets, eh? Són superjoves. Són superjoves. I la veritat és que tenen moltes ganes que això funcioni, un musical en lloguer temporal, una sàtira implacable i divertidíssima dels nostres dies, que s'enriu absolutament de tothom, i que en aquest cas parla del tema de lloguer temporal. Jo aprofitaré també per anar a veure-ho.
Perquè com que és el mateix teatre, a veure si ho puc confirmar. I fent referència al tema de l'horari que tu comentaves, avui s'estrena a les 9 del vespre, que és una hora bastant intempestiva, que no és normal que a les 9 s'estreni una obra. Això també s'hauria de parlar. No, que a tu t'agrada, jo ja sé que a tu t'agrada, com més tard millor, jo ho sé, per això t'ho he dit. Durant molts anys, molts anys, la sessió de nit del teatre començava a les 10. Clar.
Després... A les 9. I ara ja... Jo quan he vist a les 9, dic, mare de Déu, a les 9 de la nit, que tard. Què dius? És que, bueno, el teatre és per anar a veure a la nit. No, no, no, està bé, està bé. Sí, però són dues hores d'obra. Home, això vol dir que sortirem gairebé a les 11. Bueno, mira, està bé. Sabent-ho?
A les 11 tampoc estem a l'hora de sortir. Bueno, és que tu ets molt noctàmbula, ja ho sabem. Jo soc una dama de noix. Maica Dueñas, ho deixem aquí que ja s'acaba el temps. Una versada molt gran, cuida't molt i fins la setmana vinent. Escolta, també recomano de totes totes l'obra d'R. Ipsen, que ja sabeu que Ipsen és magnífic. I tant, Casa de Nines. Sí, a la sala Atrium. L'obra és magnífica, el repartiment és espectacular, per tant, també Casa de Nines.
Tu sí que ets magnífica, Maica. Tu sí que ets magnífica. Gràcies. Gràcies a tu. Cuida't. I amb vosaltres, doncs ho deixem aquí un matí més. Fins aquí la Rambla d'avui.
Moltíssimes gràcies a tota la gent que ha fet possible el programa d'avui. Hem parlat de notícies, hem fet entrevista del dia, hem tingut també un espai per poder parlar de diverses qüestions en el món digital. Concretament hem parlat d'Instagram TV amb Vanessa Montserrat a l'espai de xarxes i a l'última hora del programa hem parlat amb Frank Rigol de Coushaling i també de teatre amb Maica Duenyes. Tornem demà, com sempre, al 98.fm de 10 a 1 aquí, a Ràdio d'Esvern. Que sigueu molt feliços. Adéu-siau.
i els carrers no tenen cara. El món sembla desolat com un nen sense la mare.