correm el risc moltes vegades que volem aconseguir-ho tot, ens quedem en res.
I per tant, jo soc més partidària d'anar avançant i anar aconseguint i apropant-nos als objectius que nosaltres tenim. Evidentment, jo crec que Catalunya ara mateix no necessita promoció turística. Crec que estem absolutament desbordats de turistes. I molt menys que s'inverteixin recursos públics en aquesta promoció turística. Exactament. Ara bé, crec que hem fet un gran pas i crec que és el sentit en què hem de caminar. Jordi Nacho, Jordi.
volia seguir en l'assumpte que plantejava la Laura que era si havíeu més o menys quantificat quants diners serien aquest 25% de la taxa turística què podrem fer amb aquests diners que tant de bo sigui molt i llavors sobre la jo crec que l'augment de població que ha viscut Catalunya en els últims anys no ha anat acompanyat d'un augment del parc de vivenda disponible
Això no vol dir que hem de començar a construir com a bojos perquè això s'ha demostrat, que no implica una baixada dels preus. Però el que jo no sé és, posem per cas, si hem de fer totes les mesures possibles per augmentar el parc de vivenda, jo no sé si és bona o no, però en tot cas... Ara escoltes ràdio d'Esbert, sintonitzes ràdio d'Esbert, la ràdio de Sant Just.
Bon dia, passen 6 minuts des 10 del matí, ara a Ràdio d'Esvern fem la Rambla.
Avui és dimecres 14 de gener i en plena campanya de nominacions pels Premis Goya 2026, haurem de decidir què celebrem i, sobretot, per què ho celebrem. Aquesta setmana s'ha fet publicar la llista oficial de candidatures. Los Domingos encapçala amb 13 nominacions i Sirat amb 11 amb altres títols com Maspalomes, la cena o sorda entre els destacats.
I sí, és una bona notícia que Barcelona acolli la quarantena edició dels Goya el proper 28 de febrer, la primera vegada en dècades que la capital catalana torna a ser seu d'aquest gran esdeveniment cinematogràfic. És un reconeixement al pes del cinema espanyol i a l'auge del sector audiovisual català, que ha registrat rècords de producció i espectadors en els darrers temps. Però anem amb compte.
Una festa mediàtica no sempre equival a un projecte cultural sòlid. Els Goya han de ser molt més que una gala glamurosa amb noms i estatuetes gegants. Hem de preguntar-nos si realment aquests premis són un impuls per a la creació, per a la diversitat de veus, per a la igualtat d'oportunitats dins de la cultura, o si simplement són una targeta de presentació per a institucions i mercats que volen vendre imatge abans que a desenvolupament cultural real.
Quan mirem la llista de nominacions veiem directors consagrats i emergents, sí, però també ens adonem que una part important de la cinematografia que es produeix a casa nostra continua sent poc visible fora d'uns cercles molt concrets. La presència de coproduccions catalanes com Sirat i Los Domingos és positiva, però no hauria de ser una anècdota.
Hauria de ser la norma, i això només s'aconsegueix amb suport estructural a l'audiovisual, no només amb premis i catifes vermelles. I aquí raula crítica que cal fer. Els Goya poden ser un aparador, però la cultura no és aparador. La cultura és suport, formació, xarxes de proximitat, públics diversos, infraestructures, audiències crítiques i un llarg etcètera.
Quantes sales de cinema de barri tanquen cada any, mentre tot s'espera d'una nit d'estrelles? Quantes veus minoritzades segueixen fora de la gran panoràmica perquè no encaixen amb els discursos dominants? I perquè, malgrat els esforços, encara persisteix una percepció que la cultura és un luxe i no una peça fonamental del nostre teixit social? No es tracta només de posar Barcelona al mapa de la indústria, es tracta de...
transformar aquesta indústria perquè reflecteixi la pluralitat de realitats, perquè no deixi ningú al marge, perquè no sigui només consum cultural, sinó transformació cultural. Perquè si el nostre objectiu real és el cinema, i per extensió totes les arts, siguin lliures, independents i pròximes a la gent, hem d'anar més enllà dels Goya i exigir polítiques culturals valentes. Polítiques que no premin
que no premin només el producte, sinó que també garanteixi un futur pels creadors, per les sales petites, per les narratives que trenquen esquemes. Sí, celebrem nominacions, i sí, celebrem el cinema, però no oblidem criticar, exigir i transformar, perquè la cultura no és només festa, la cultura és comunitat, i el que necessita avui no és només glamur, són qüestions reals, recursos reals i reconeixement real per tothom. Sóc Daniel Martínez, i ara comença la Rambla.
I arrenquem, com sempre, donant un cop d'ull al sumari d'avui dimecres 14 de gener.
I començarem, com sempre, amb les notícies de Sant Just. Tot seguit farem un repàs de les portades dels diaris amb Mariona Sales i tancarem la primera hora amb el repàs d'Efemèrides i amb el temps amb en Carles Rius. A la segona hora, després dels bolletins informatius, entrevista del dia, Ramon Ficarola de Junts per Sant Just i en aquest cas també tancarem aquesta segona hora Parlen de vins amb el celler de Can Mata i amb l'Astrid Goldstein.
I avui el programa posarà el seu punt i final amb l'espai de l'Associació de Gent Gran i amb el Perdó Musical. Sigueu benvinguts i benvingudes un matí més a Ràdio d'Esvern. Sigueu benvinguts i benvingudes a la Rambla. Comencem, com sempre, amb una mica de música. Bon dia!
Bona nit.
Bona nit.
Oh, I just might, but first, may I just say that your face got me so intrigued? I'm so intrigued. But what good is beauty if your booty can't find a beat? I don't wanna know, girl, so please don't do that to me. Cause it would break my heart, break my heart, break my heart. If I find out you can't move.
Bona nit!
Bona nit!
Si és sentit.
Hola, sóc en Daniel Martínez i t'acompanyo cada matí a la Rambla, al magazín de matins de Ràdio d'Esvern.
De dilluns a divendres de 10 a 1 repassem l'actualitat de Sant Just. Parlem de les iniciatives que neixen al poble i ho fem amb els seus protagonistes. Descobrim propostes culturals, escoltem bona música i fem moltes coses més aquí, a Ràdio d'Esvern. Tres hores per parlar, per estar informats, participar i sentir-nos més a prop que mai. T'espero a la Rambla, a Ràdio d'Esvern, al 98.ufm i a radiodesvern.com.
Smooth jazz. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smooth jazz, el funk, el sou o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Come on to my love.
T'hi esperem
Les teves tardes ja tenen refugi. Sóc el Jaume Elias i arribo amb la tercera temporada del Refugi, el programa més fresc, dinàmic i jove de la ràdio, de dilluns a divendres de 5 a 7 de la tarda. T'acompanyarem amb humor, informació i molt bon rotllo. Vine a riure, a reflexionar i, sobretot, a passar-ho molt bé. Sintonitza el 98.1 FM i segueix-nos a les xarxes socials. El Refugi, on les teves tardes
se't faran molt curtes.
Passen dos minuts d'un quart d'onze del matí. Nosaltres arrenquem aquest magazín, com sempre, amb les notícies de Sant Just. Tots saludant a Mariona Seles, cap d'informatius. Mariona, bon dia. Bon dia, Dani. Com estàs? Benvinguda al programa. Molt bé, i tu? Doncs bé, amb ganes de destacar aquests tres titulars, comencem parlant avui que Sant Just s'afegeix a l'encesa solidària de Torres per denunciar la crisi humanitària a la Mediterrània.
També parlarem del 31 de gener, una data clau, ja que és el final de termini per demanar la reducció de la quota de la taxa de residus. I tancarem aquest espai parlant del cine xic, que porta Zoc i els doctors voladors a l'Ateneu de Sant Just el 24 de gener. Comencem parlant de cultura, comencem parlant d'aquesta encesa, que com dèiem té un caire solidari i també reivindicatiu.
Exacte, el Centre d'Estudis Sant Justencs organitza el pròxim 31 de gener l'acte Encesa de Torres, Talaies i Talaiots de la Mediterrània, un cant pels drets humans, que tindrà lloc a un quart de set de la tarda a la plaça de l'Església de Sant Just. I és una iniciativa que té un doble objectiu, sensibilitzar la població sobre la situació de les persones migrants a la Mediterrània i reivindicar el valor patrimonial de Torres, Talaies i fortificacions dels territoris de Parla Catalana.
El punt de trobar de serà la residència Nostra Senyora de Lourdes, on es durà a terme la lectura d'un manifest i una cantada col·lectiva del viatge a Ítaca de Lluís Llach. I posteriorment, des del punt més alt, es podrà veure l'encesa simbòlica de bengales al campanar de la parròquia del Sant Just i Pastor, en una acció coordinada amb altres municipis.
L'activitat compta amb el suport de diverses entitats locals, com l'Ajuntament de Sant Just, la Taneu, Òmnium Cultural, Sant Just Solidari, la Flama del Canigó, la Parròquia del Sant Just i Postó i la CEAS, i vol posar el focus en la defensa dels drets humans i la memòria col·lectiva del territori.
Entenc que nosaltres tenint la penya del moro, doncs aquell seria també un símbol i un espai per fer-ho, però m'imagino que per condicions d'estar dins d'un parc forestal, m'imagino que és aquesta la raó per la qual no s'enceren les vengades allà.
Sí, no sé per què ho fan aquest any al Campanar de l'Església. Ja porten un temps fent-ho allà, crec. Sí, però hi ha hagut altres edicions que ho han pujat aquí a la Penya del Moro. No sé si en concret al poblat Ibar, però sí molt al costat. I sí que s'han encès bengales a la muntanya. Ara, clar, no sé per què les últimes edicions ho han baixat aquí. Potser sí que és, pel que dius tu, per no encendre coses al mig d'un parc protegit.
I també pel risc d'incendis, que sabem que està a l'alça, tot i que la sequera ja no és tan persistent com abans, sí que hem de tenir en compte que el risc d'incendi hi és. Molt bé, preguntarem en tot cas a les entitats organitzadores. Marxem a parlar d'altres qüestions, marxem a parlar de medi ambient. En aquest cas, a l'inici d'aquest any, 2026, us parlàvem de la reducció de la quota fixa de la taxa de residus,
que recordem que hi ha hagut actualitzacions. També en parlarem avui amb la nostra entrevista del dia amb Ramon Figueroa, que està a l'oposició del Consistori de Sant Just. També parlarem de la seva posició, de la seva postura com a partit i com és que valoren aquesta acció del govern municipal. Per a nosaltres ens toca parlar d'una qüestió que també interfereix i també implica en molts ciutadans i ciutadanes.
Exacte, el termini per sol·licitar la reducció de la quota fixa de la taxa de residus finalitza el 31 de gener, que és una data clau per les llars que compleixin els requisits d'ingressos establerts. Aquesta taxa municipal serveix per cobrir els costos de recollida i transport dels residus i es compon d'una part fixa anual i d'una part variable, que en el futur dependrà de l'ús del contenidor de la fracció orgànica.
Actualment la quota fixa bàsica és de 96 euros anuals, que és una xifra inferior a la de l'any 2025, i el pagament es pot fraccionar de manera trimestral si és domicili el rebut. Les persones que convisquin en un habitatge poden sol·licitar una reducció d'aquesta quota si no superen el límit d'ingressos bruts anuals establerts segons el nombre de persones empadronades, amb descomptes del 50% o del 95% en funció de la renda familiar.
Aquests verems determinen, per exemple, que un allar de dues persones amb ingressos anuals de fins a 31.753 euros pugui optar a una reducció del 50%. La reducció s'ha de renovar anualment, excepte en el cas de les persones jubilades o pensionistes, que només hauran d'acreditar aquesta situació una vegada, sempre que no hi hagi canvis.
Les sol·licituds de domiciliació i o reducció s'han de tramitar a l'ORGT, al carrer Sant Lluís número 6, en horari de dilluns a divendres de 9 a 2 o bé al telèfon 93472-9188 i el termini màxim per presentar la sol·licitud és el 31 de gener. Molt bé, doncs passem a més qüestions, marxem a parlar de cultura, hem començat parlant de cultura i tanquem aquest espai amb la mateixa temàtica perquè tornem a l'Ateneu de Sant Just que celebra una nova edició del CineChic.
Exacte, l'Ateneu de Sant Just projectarà el 24 de gener la pel·lícula infantil Zoc i els doctors voladors, dins del cicle Cinexic, que és una proposta de cinema familiar que tindrà lloc a les 6 de la tarda a la sala del cinquantenari. El film explica la història de la princesa Perla, el cavaller Jordi i el drac Zoc, que formen un equip de doctors disposats a curar tota mena de criatures. La trama gira al voltant del repte més gran del grup, que és guanyar-se la confiança del rei, que és l'oncle de la Perla, que dubta de les capacitats de la seva nebuda com a metgessa.
La projecció, adreçada a infants a partir de 3 anys, combina aventura, humor i valors com el treball en equip i la superació personal i és una sessió que té una durada de 56 minuts i és gratuïta i oberta a tothom. És una activitat organitzada per l'Aire d'Activitats de l'Ateneu de Sant Jus i compta amb la col·laboració d'Òmnium Cultural Bas Llobregat Est dins el seu compromís d'apropar el cinema en català al públic familiar.
Molt bé, doncs ara sí, fet aquest repàs de les tres notícies, marxem a destacar aquests titulars. Tot seguit també farem un repàs de les portades dels diaris a la premsa escrita del nostre país. Però com dèiem, tanquem amb aquest repàs, últim repàs dels titulars.
Sant Just s'afegeix a l'encesa solidària de Torres per denunciar la crisi humanitària a la Mediterrània. Tindrà lloc l'acte el 31 de gener, que inclourà la lectura d'un manifest i una cantada col·lectiva per defensar els drets humans. També hem parlat que el mateix dia, el 31 de gener, finalitza el termini per demanar la reducció de la quota de la taxa de residus. Les llars que compleixin els requisits d'ingressos
podran sol·licitar una reducció del 50% o del 95% de la quota fixa a través del ORGT. I hem tancat amb el Cine Xic, que porta Zoc i els doctors voladors a l'Ateneu de Sant Jus el 24 de gener. La projecció gratuïta i en català està recomanada per a infants a partir de 3 anys i compta amb la col·laboració d'Òmnium Cultural. Breu pausa per publicitat, tornem de seguida amb la premsa escrita.
Amb tots vosaltres, Veus de la Parròquia, compartint notícies, actualitat, experiències socials i espiritualitat. Ens pots escoltar dimecres a dos quarts de vuit del vespre, amb repetició els dissabtes a dos quarts de dotze del matí. Veus de la Parròquia
Hi ha una cara de la música que sovint no escoltem. A Cara B, girem el disc per descobrir històries amagades entre cançons d'ahir i d'avui. Una hora setmanal de viatge sonor, amb relats i emocions que connecten passat i present. Cara B, l'altra cara de la música moderna. No te la perdis. La música moderna
Els dimecres a les deu de la nit, Fabricants de Cançons. Un programa de converses amb artesans de la paraula cantada. Amb persones que a prop nostre fabriquen aquests artefactes poèticomusicals que ens fan viatjar. O bé amb persones que n'analitzen la seva alquímia.
Fabricants de cançons, una hora conversant sense presses com si estiguessin prenent una copa sobre cançons. Aquí, a Ràdio Desver, a un 98.1 de la freqüència modulada. Un programa conduït i realitzat perquè us parla. Meneu 10 anys.
Quatre minuts per dos quarts d'onze del matí ens dirigim ara a descobrir les portades dels diaris d'avui dimecres 14 de gener. I arrenquem com sempre amb la portada del diari Ara Mariona.
Doncs el diari Ara obre amb les finances de la Generalitat i diu que hi ha malestar del govern en foment pel finançament. Diu que ella va trucar personalment a Josep Sánchez Llibre per fer-li arribar la incomoditat amb el comunicat crític. Diu que el president de la patronal va fer públic el posicionament contra l'acord sense passar-lo per la Junta. També planteja una pregunta pel que fa a aquest tema avui. El diari Ara diu quan rebria realment cada català amb el nou model.
En fotografia principal, passem a Groenlàndia. Diu que Groenlàndia tria Dinamarca, l'OTAN i la Unió Europea. Els primers ministres de Groenlàndia i Dinamarca van fer front comú ahir abans de la reunió d'avui a Washington dels seus ministres d'exteriors amb el vicepresident dels Estats Units, Bans, i el secretari d'Estat, Marco Rubio. I apareixen els dos ministres de Groenlàndia i Dinamarca a la fotografia principal d'avui del diari Ara.
També veiem que Trump diu als iranians que ja arriba l'ajuda i cancel·la totes les trobades amb el règim. També veiem que el curs escolar començarà el 8 de setembre als pròxims 3 anys i que la taxa turística s'encareix i un 25% anirà a fer habitatge. I tant que portava avui el diari ara dient que Cupra supera les xifres de Seat i dispara les vendes del grup.
I marxem a la segona portada del dia, marxem a destacar què és el que diu el periòdico. Doncs comença fent al·lusió a aquestes nominacions dels Goya, amb les que també hem encetat aquest magazín. Los Domingos y Ciudad encapçalan les nominacions dels Premis Goya. Trobareu més informació a les pàgines 35 i 36 d'aquest diari. Pel que fa a la imatge principal, veiem cossos sense vida davant el dipòsit de cadàvers de Cairefac, en aquest cas a prop de Teheran.
En una cita de Donald Trump diu «L'ajuda està en camí». El president dels Estats Units anima a les protestes a l'Iran amb un balanç fins ara de 2.000 morts i crida a prendre les institucions. Doncs marxem a més qüestions perquè pel que fa al Consell de Política Fiscal i Financera debat la reforma del model. Múrcia i València, les comunitats amb més augment de finançament.
La revisió del sistema incrementaria més els recursos en termes relatius de les autonomies, més mal tractades per l'actual, en aquest cas amb Castella-la-Manxa, Andalusia i Catalunya, també entre elles. Pel que fa al primer pas dels pressupostos, diu que el govern no tocarà l'IRPF i eliminarà 19 taxes per reduir la burocràcia. Catalunya obligarà els propietaris a informar del preu màxim d'un lloguer i si el pis és d'un gran lloguer.
Pel que fa a més qüestions, ens destaquen també, en aquest cas, una cita a la Moncloa. Feijó demana tractar la política de defensa a la reunió amb Sánchez per Ucraïna. Més coses en aquesta portada del periòdico d'avui dimecres. La crisi geopolítica també està destacada avui en aquesta portada, com dèiem, a l'Espai Panorama, diu Dinamarca i Groenlàndia,
planten encara en aquest cas els Estats Units pel futur de l'illa. Pel que fa a consum, 6 de cada 10 aliments del cistell de la compra són de marca blanca i tanquen portada amb economia a l'aula. Només el 25% dels joves saben analitzar conceptes financers complexos. I del periòdico marxem a l'avantguàrdia.
Doncs la vanguardia obre amb la crisi geopolítica. Diu que la repressió s'agreu i geliran mentre Trump diu que està en camí. Diu que una NG xifra les morts en 2.000 en un país on hi ha qui ja invoca Reza Pallavi, que és el fill del Shah. I en fotografia principal veiem una captura de vídeo que mostra els cadavars de suposats manifestants a Kaira, als afores de Teheran.
Altres temes d'avui de La Vanguardia. Veiem que els anuncis de lloguer de pisos hauran d'indicar si el propietari és un gran tenidor. Diu que la Generalitat proposa d'endurir el control sobre els arrendaments. També parla de la manipulació d'imatges i la suplantació fetes amb intel·ligència artificial, que seran delictes contra l'honor. El govern central aprova un projecte de llei que també sancionarà l'ús sense permís de fotos publicades a les xarxes socials.
Altres fotografies, també fotografia petita, però notícies de l'avantguàrdia, veiem que parla d'una cita mundial, diu que Barcelona es premarà la capitalitat de l'arquitectura i també menciona tema cinema, diu Supera, Sirat, diu Los Domingos, obté 13 nominacions als Goya.
Molt bé, doncs ara sí, tanquem aquesta tercera portada per finalitzar l'espai de repàs a la premsa escrità amb l'última de les portades del dia. Estem parlant del punt apuí que arrenca amb l'entrevista de Marc Anton. Diu a l'ornitòleg responsable de l'àrea de seguiment de l'ICOR que l'abandonament agrícola ha estat clau en l'abundància d'ocells. Pel que fa a l'Observatori Municipal, es situen avui a Calella...
diuen quan les costures getiven, entrevista l'alcalde Marc Buch i el cap de l'oposició Xavier Pons Domènech. Pel que fa a la imatge principal, veiem un túnel amb unes vies de tren, diu llum al final del túnel. La constitució de l'empresa mixta de Rodalies, amb la futura autoritat catalana d'aeroports i el nou model de finançament, aixequen les expectatives de millorar els serveis i tenir pressupostos. Pel que fa a l'espai d'Aldeir, signat per Saúl Cordilló,
Ens comenta que Trump fa via i ara s'hi posa amb l'Iran. Crida als patriotes iranians a continuar protestant i els encoratja. L'ajuda està en camí. Hi ha més de 500 morts. Marxem a les cròniques que ens parlen de la catifa, símbol de la revolució permanent i també d'un cafè amb la cultura. Tanca portada amb l'esportiu. En aquest cas una imatge amb Joan Laporta i amb Joao Cancelo que diu encantat de tornar al Barça.
Dos minuts passen de dos quarts d'onze del matí. Ara és moment d'acomiadar Mariona Salar. Recordar que la podeu escoltar als butlletins informatius i també a l'informatiu Edició Migdia i que, doncs res, Mariona, moltíssimes gràcies i et tornem a tenir aquí el programa demà dijous. Exacte, fins ara, Dani. Fins ara. Amb vosaltres, petita pausa musical, tornem de seguida.
Solo era cuestión de escuchar y no lo hiciste.
¿Cómo no? Somos enanos que no están a la altura De la situación Error mundial jamás escuchamos Y condenamos en total desproporción Se nos da de la hostia Darnos siempre la absolución Pero a partir de una hora Contigo es imposible hablar
Vas a saber, a saber si ayer me hundiste Solo era cuestión de escuchar y no lo hiciste Luego puse una canción alegre y triste Cuando te fuiste Cuando te fuiste
Junto al cordón umbilical Nos cortaron la sensibilidad Y me digo a mí mismo ojalá Que algún día esto pueda cambiar y decirte Gracias por estar justo ahí, ayer lo viste Solo era cuestión de escuchar que ayer lo hiciste
Saber què vas a saber. Ara escoltes ràdio d'Esbert, sintonitzes ràdio d'Esbert, la ràdio de Sant Just, l'Urena 8.1, ràdio d'Esbert.
I ara marxem a les efemèrides del dia.
Anem a descobrir què va passar tal dia com avui, 14 de gener. Marxem ara a l'any 1935, quan va aparèixer a Madrid el primer número del diari Ja. Això succeïa l'any 1935, com ja dèiem. També més qüestions.
Si marxem una mica més cap aquí, l'any 2006 trobarem el bateig de la Leonor, princesa d'Astúries i filla dels reis Felip VI i Letizia, que va ser batejada al Palau de la Sarsuela tal dia com avui del 2006. Marxem també el 2013, quan va entrar en vigor a Cuba una reforma migratòria que va posar fi a dècades de restriccions per viatjar i també l'any 2024, quan va entrar en vigor a Cuba una reforma migratòria que va posar fi a dècades de restriccions per viatjar i també l'any 2024, quan va entrar en vigor a Cuba una reforma migratòria que va posar fi a dècades de restriccions per viatjar i també l'any 2024, quan va entrar en vigor a Cuba una reforma migratòria que va posar fi a dècades de restriccions
quan abdicava la reina Margarita de Dinamarca, que la va succeir al príncep Federico. En aquest cas, també marxarem a veure aquests naixements. Qui va néixer el 14 de gener? L'any 1951 va néixer Carme Elias, actriu espanyola. També ho va fer Toni Cantó, actor i polític espanyol, i Gisela Pulido, espanyola campiona del món en Kate Surf.
Això succeïa l'any 1994, en aquest cas el naixement de Gisela Pulido. Marxem a les defuncions perquè també ens van deixar persones importants, com per exemple Alan Rickman, actor britànic que moria l'any 2016, conegut pels seus papers com per exemple Harry Potter o Love Actually.
i avui celebracions que tenim al calendari són, per exemple, la de l'any nou ortodox i també el Dia Mundial de la Lògica. Anem a aplicar una mica de lògica i anem a cercar l'efemèrida, que s'ajusti més a aquest espai, a l'efemèrida musical. Sabeu que tanquem sempre aquesta secció amb alguna cançó i avui marxem a l'any 1973.
per retre homenatge al gran Elvis Presley. En aquest cas va celebrar un concert a Hawaii, tal dia com avui. Aquesta no és l'efemèrida, l'efemèrida és que va ser el primer concert a la història retransmès via satèl·lit.
Wise men say Only fools rush in But I can't help falling
Shall I stay? Would it be a sin? If I can't help
Like a river flows, surely to the sea Darling, so it goes, some things are meant to be
Fins demà!
Fins demà!
Take my whole life too For I can't help Falling in love with you For I can't help
Fins demà!
I seguim el magazín de matins de Ràdio d'Esvern. Seguim a la Rambla. Dos minuts per tres quarts d'onze del matí. I ara marxem a fer un espai de destacades.
I recordem que aquesta secció de destacades consisteix en fer una lectura d'algunes d'aquestes notícies que podeu trobar a l'espai de comunicació, al portal del servei de comunicació de santjus.cat. Comencem avui parlant de cultura, comencem parlant de l'exposició Paisatges Imaginats.
Demà dijous 14-15 de gener, perdoneu, a dos quarts de vuit de la tarda, s'inaugura Paisatges imaginats, la primera exposició del 2026 al celler de Can Ginestar. Sota el títol Paisatges imaginats, Àngel Martínez mostra a través de diferents obres pictòriques que la naturalesa sempre està en procés de canvi, que el paisatge mai és estàtic.
Segons l'artista, a la natura, si mirem atentament, sempre hi passen coses. Els núvols varien de forma constant, el vent mou els arbres i matolls, els ocells es desplacen, la llum i els colors també canvien i l'home, amb la seva dinàmica activitat, transforma el paisatge.
De totes les emocions, la més gran és sentir que jo també formo part del paisatge, cita el propi artista. L'exposició es podrà veure fins al 12 de febrer i hi haurà visites guiades el 26 de gener a les 7 i el 7 de febrer a les 12 del migdia.
El celler acollirà set exposicions més durant l'any 2026 amb obres de Josep Morral, el Carrau Blau, Pepe Jiménez, Francesc Fàbregas, l'alumnat dels cursos d'arts plàstiques, la Clara Vidal i tancarà el cicle amb Dolors Puigdemont. A la convocatòria per poder exposar el celler es van presentar 17 propostes. La comissió d'artistes, formada per persones relacionades amb l'ambient artístic,
tria els projectes en funció de la qualitat tècnica, l'interès artístic i cultural, la divulgació cultural de l'obra i la procedència de l'artista o col·lectiu d'artistes.
I ara marxem a parlar del reconeixement a l'oficina d'atenció a la ciutadania de la policia local de Sant Just per la seva tasca en matèria de seguretat. I és que en aquests termes ja en parlarem divendres a l'entrevista del dia. Els hem convidat també perquè ens expliquin de primera mà aquest reconeixement.
que se'ls ha donat per part de la unitat d'investigació del cos de Mossos d'Esquadra, però, senzillament, nosaltres avui volíem també fer extens aquest homenatge i també comentar una mica quines han estat les accions que han dut a terme.
Doncs bé, comencem parlant que l'oficina d'atenció a la ciutadania, l'OH, de la policia local de Sant Just, ha rebut aquest reconeixement per part de la unitat d'investigació del cos de Mossos d'Esquadra. Un agraïment a la seva col·laboració i a la feina feta en la resolució de diversos casos en els darrers temps. El reconeixement s'ha fet efectiu amb la visita d'agents de la unitat d'investigació de Mossos d'Esquadra,
que han volgut destacar públicament el compromís, la professionalitat i també la dedicació del personal de l'OH de Sant Just d'Esvern. La tasca constant i rigorosa que es du a terme des d'aquest centre ha contribuït de manera decisiva a la resolució de nombroses investigacions, fet que ha portat també a considerar-la una de les oficines més importants d'atenció a la ciutadania de la policia local. En aquest cas, una de les oficines més ben valorades
de l'àrea metropolitana sud i també una referència a escala de Catalunya. Des de l'Ajuntament de Sant Just es vol destacar també aquesta feina, feina discreta però imprescindible que es desenvolupa en vocació de servei públic.
I recordem que la policia local de Sant Jús vetlla cada dia per a la seguretat de veïns i veïnes i ofereix atenció directa a la ciutadania des de la seva oficina d'atenció a la ciutadania situada al carrer Campa Druseta 2 i per qualsevol consulta o incidència podeu contactar amb la policia local al telèfon 93 473 10 92. 93 473 10 92. Recordeu que estan just aquí al costat de Ràdio d'Esvern que nosaltres també estem situats aquí al carrer Campa Druseta just a sota
de Can Ginastà. I res, ara sí, per tancar aquest espai de destacades, parlarem del centre social al mil·lenari.
Com dèiem, el Centre Social de Gent Gran al Mil·lenari, aquí a Sant Just d'Esvern, ofereix el curs de formació gratuïta Ens Endinsem pel món digital. Impulsat per la Secretaria de Polítiques Digitals del Departament d'Empresa i Treball de la Generalitat de Catalunya, és adreçat a persones majors de 60 anys i a altres col·lectius que es trobin en situació de vulnerabilitat.
Aquest curs es dirigeix concretament a persones amb autonomia bàsica en l'ús d'eines digitals però que hi volen aprofundir. Per tant, aquesta formació descobreix com el mòbil pot convertir-se en un centre d'entreteniment personal que permet gaudir de sèries, música, pel·lícules i fins i tot llibres. Els tràmits...
L'administració pública també es poden realitzar des del telèfon mòbil i també com per exemple el desplaçament a través de mapes digitals, compres i consulta de la banca en línia. Aquests seran alguns dels temes a tractar en aquesta situació.
Sessió que recordem que es durà a terme cada divendres des del 16 de gener fins al 13 de març de 4 a 6 de la tarda. Més informació i inscripcions al mil·lenari o trucant al 93 371 89 87. 93 371 89 87. I ara sí, petita pausa musical, tornem de seguida amb el temps. Fins ara.
Fins demà!
Fins demà!
I'm not here for long Catch me or
Fins demà!
A Sant Jús, el comerç, la restauració i els serveis de proximitat treballen amb il·lusió per créixer i donar vida al poble. Sense anar més lluny, sis eixos comercials amb botigues, serveis i restauració que et fan la vida més fàcil. Barri Centre, Barri Nord, Barri Sud, Mas Lluï, Carretera Reial, Camp Mogolell i Gualdem Torreblanca. Descobreix-los i et dona suport al comerç local.
sense anar més lluny. Comerç, serveis i restauració de Sant Just d'Esberra.
A Catalunya treballem en diverses mesures perquè tothom pugui disposar d'un habitatge. Oferim ajuts perquè els joves puguin fer el pas. Construïm habitatges amb protecció perquè les famílies tinguin espai per créixer. I limitem els preus del lloguer per facilitar-hi l'accés. Perquè cada cop més persones ens puguem sentir a casa. Informa't d'aquestes mesures i ajuts a habitatge.gencat.cat Generalitat de Catalunya. El govern de tothom.
Des de Càritas Sant Just oferim un espai de trobada per conversar i compartir. Si et ve de gust una estona de companyia, vine al Cafè de les 3. Estarem tots els dimarts fins les 5 de la tarda, al carrer Bonavista, número 113. Càritas Sant Just. Us hi esperem. És una garantia escollir una empresa adherida al sistema arbitral de consum.
En cas de robatori o furt del mòbil, informeu l'operador, faciliteu-li el número d'email i feu la denúncia als Mossos d'Esquadra. Trobareu més informació a consum.cat o bé truqueu al 012 Agència Catalana del Consum, Generalitat de Catalunya.
5 minuts falten per arribar a les 11 del matí i tenim el cor pres. Tenim aquí una mica d'angoixa perquè el Carles ens ha llançat una bomba abans d'entrar en directe i ara volem en 5 minuts esclarir què és el que passarà. Qui li ha passat el temps que ha canviat tan ràpidament? Doncs aviam, si situem ja farem un repàs, no? Perquè ara els oients... Ara els oients deuen pensar, però si està tot bé, no? Avui bé, però el que vindrà...
Però estàvem oberts a les portes de diferents fronts atlàntics que poguessin anar creuant. Això vol dir que tenim un anticiclo escandinàvia que el que fa és que tota aquesta inestabilitat, tot aquest aire fred, tot això que pugui vindre de l'Atlàntic o del nord, baixa de latitud. Què ha estat passant? Han anat passant diferents fronts, sense pena ni glòria, alguns una mica més destacats, altres no tant, i aquests fronts ara ha quedat com un foradet,
entre fronts, que és aquesta pausa que tenim ara, i de cop i volta, en comptes que els fronts atlàntics viatgin de l'Atlàntic i entrin cap a Europa, el que ha passat és que no hi ha fronts i amb aquest... Ens hem d'imaginar el mapa d'Europa, eh? Amb aquesta anticicla tan potent, la Noruega, Suècia, Finlàndia...
hi ha una bosseta d'aire fred, un corrent àrtic, que baixarà directament i ens afectarà directament a la península. Entrarà per l'oest de la península, tot el que és la meitat oest de la península ibèrica, doncs aquí entrarà tota una bossa d'aire fred espectacular. Aquesta bossa d'aire fred en el recorregut, com que és aire fred, fa un recorregut en el sentit contrari de les agulles del rellotge, i de cop i volta, això es començava a veure, però normalment les situacions d'allà avant te les agafes molt en pinces perquè poden canviar d'un dia per l'altre. Penseu que
és les coses que et deixen més en calces al món de la meteorologia. O sigui, pots dir dissabte, diumenge, dilluns, dimarts, dimecres estarà plovent i depèn d'on es situa el centre d'aquesta inestabilitat i depèn de com són els vents, pot fer un sol espaterrant o pot estar plovent a bots i barrals. És la situació que tenim de cara a dissabte, diumenge, dilluns, dimarts, dimecres.
O sigui, com tu deies, avui i demà encara són dos dies on tenim bastanta tranquil·litat, un temps bastant plàcid, potser a partir de demà les temperatures màximes baixaran un palet i ja seria a partir de la nit de dijous i sobretot divendres que els núvols seran cada cop més destacats, ja no veurem el sol i alguns mapes indiquen que la nit de divendres a dissabte ja podria començar a ploure.
Clar, però si dius de dissabte a dimecres, això vol dir que tindrem uns episodis similars als de Nadal, que no parava de ploure, que era allò de dir pluja, pluja, pluja? Sí, sí, estem parlant que potser hi ha una pausa, ara per ara, perquè els mapes em van en una situació de llevant, és un catxondeo, ara per ara la precipitació estaria marcada dissabte, diumenge hi hauria una pausa i dilluns arrencaria durant tres dies fins bé dijous al migdia.
O sigui que aquesta situació de llevant l'haurem d'anar seguint. Com més recorregut marítim tingui aquesta situació, més pluja recollirem. De moment pinta bastant bé el que fa a precipitació. I la neu, perquè en una situació de llevant a l'hivern, amb aire fred en alçada, provoca que la neu també sigui protagonista. Aquest cap de setmana ja començaríem entre divendres i dissabte, entre els 1.200-1.400 metres. O sigui que el que dèiem ahir de 800 ha canviat perquè...
és una situació que ens entrarà de sud, tot i que hi hagi aire fred en alçada, i un altre cop els grans beneficiats d'aquesta nevada que ens podria acompanyar fins ben bé dimecres tornaran a ser les comarques de la Cerdanya, el Ripollès, la Vall de Núria, la Vall de Camprodon, aquestes zones que ja tenen molta neu encara anen rebrant molta més, perquè és una nevada de cara sud, no de cara not,
i això farà que tornem a parlar de gruixos importants. Ara ja en tenen i assegurem temporada i assegurem moltíssimes més coses. Molina, la Masella, pistes d'esquí d'Andorra, pistes d'esquí de fons de la Cerdanya... També pot arribar al Pallars, sobretot a Cara Sud, però vaja, que Déu-n'hi-do el que podria arribar. Ja ho diem. Avui demà, tranquil·litat, perquè queden pocs minuts. El temps encara el tindrem així una mica suportable, temperatures que són molt agradables. Ahir vam fer màxima de l'any 16 graus...
avui més o menys amb la mateixa situació, demà baixen una mica, i a partir de divendres, quan comença a gestar-se aquesta situació, ho haurem d'anar seguint cada dia, això anirem parlant, però ara ja pràcticament tothom parla d'aquesta situació de pluges importants i nevades importants a Catalunya fins ben bé dijous de la setmana que ve. Dissabte comença amb la precipitació, un dia plujós, diumenge potser una pausa amb sol, i dilluns arrencarien tres dies de pluja continuada, amb unes temperatures que no es mouran. Ja sabeu que la situació d'allà avant el que fa és mantenir temperatures i estarem al voltant dels 10 graus tan màximes com mínims.
30 segons per les 11. Última pregunta. Deies que els que tenen neu tindran més neu i els que no en tenim neu seguirem sense neu? És a dir, Sant Just no nevarà? En tot moment, quan parlo de neu, parlo de Pirineu. Aquí de moment, litoral per litoral, res? No. La situació que està de llevant ens pot portar una bona nevada al Montseny, alguna enfarinada al Montserrat i per de comptar. Molt bé. Doncs, Carles, demà ampliem. Gràcies. Una abraçada.
I no, saps? Com a curiositat del dia, ho deixo. Farem un cara caro, a veure si sabeu distingir-vos. Sisplau, sisplau. Feu el faixer de Carles Soliguera, Peyu, que vagi molt bé. Fins ara, les relacions. Que vagi bé. Ara tornem. Sí. Bon dia, els informa Joan Bota.
En marxa aquesta hora la reunió del Consell de Política Fiscal i Financera en què la ministra d'Hisenda presenta als consellers autonòmics el nou model de finançament per a les comunitats d'operar amb l'oposició frontal dels governs del PP i també de Castella, La Manxa i Astúries, governades pel PSOE. Madrid, Paula Brujats, bon dia.
Bon dia, i serà un xoc total que ja s'ha vist a l'entrada, a les arribades, quan els consellers del PP i també els socialistes han criticat que el nou model neix del xantatge dels independentistes i que Maria Jesús Montero ni els ha consultat. La consellera Alicia Romero ha respost així a les crítiques que li feien les conselleres d'Andalusia i Extremadura.
El que ens agradaria és que hi hagués un debat serè, un debat racional, amb dades sobre la taula i no amb aquest anticatalanisme que moltes vegades vivim. Montero lo que quiere es darle champán y caviar al independentismo y al resto de los españoles el menú del día. Esto es la consagración de la desigualdad entre territorios.
Hisenda i Catalunya demanen un debat constructiu. Avui aquí no es vota el model. Montero només el presenta a les comunitats. La ministra insisteix que totes hi sortiran guanyant, sobretot les més perjudicades ara mateix, com són el País Valencià i Murcià. Paula Brujats, Catalunya Ràdio, Madrid.
I més notícies, Natàlia Ramon. El rebuig de Foment del treball al nou model de finançament autonòmic continua generant crítiques. Els comuns creuen que és una irresponsabilitat que la patronal no faci pinya amb la cor. Així ho ha dit en una entrevista al matí de Catalunya Ràdio la cap de files dels comuns al Parlament, Jessi Calviach. A mi em comença a fer la sensació que Foment s'ha pujat al carro d'intentar desgastar el govern de coalició
I, bueno, que no li vindria tan mal un govern del Partit Popular i de Vox amb l'acompanyament de Junts per Catalunya. I l'expresident Artur Mas demana un front comú de tot el país per aconseguir la gestió dels impostos des de Catalunya. Barcelona, Albert Prat. Bon dia. Sí, l'expresident ha evitat fer una esmena a la totalitat a l'acord de finançament, però creu que cal anar més a fons. En un esmorzar informatiu, Mas ha demanat a partits, entitats, empresaris i agents socials que facin pinya per arrencar la hisenda pròpia al govern espanyol.
Trobo una falta en aquest moment que el país surti d'un punt d'endormiscament i que hi hagi una mica de vitalitat política per fer entendre que o som responsables de les nostres finances o sempre serem uns mandaos.
El cap dels bombers de València, un càrrec de pes en la gestió de la tragèdia de la Dana, està declarant aquest matí davant la jutja de Catarroja que porta el cas. Ell era a la reunió del SECOPI i haurà d'explicar a la jutja per què els bombers forestals van deixar de vigilar el barranc del Pollo i quin paper va tenir en l'enviament de l'ES-alert. Catarroja Pepa Ferrer. El cap de bombers ha defensat davant de la jutgesa que desconeixia que s'hagueren mobilitzat els bombers aquell dia
al barranc del Pollo i al riu Magre i que tampoc el CECOPi es va preguntar per aquesta qüestió. Aquest és un dels punts claus de la declaració d'avui, saber per què a les dues i mitja es va retirar la vigilància del Pollo i qui ho va ordenar. Basset ha defensat que ell no va saber res d'això fins dies després. L'altre punt clau és aclarir si van ser les discussions tècniques les que van endarrerir l'enviament de les alert com manté l'exconsellera Prades i si Basset es va oposar al confinament.
José Miguel Basset està declarant des de les 9 i mitja passades als jutjats de Catarroja i a l'entrada dels jutjats ha negat discussions tècniques i ha afirmat que ell tenia molt clar que les alert s'havia d'enviar. Pepa Ferrer, Catalunya Ràdio, Catarroja. I les autoritats de l'Iran anuncien judicis ràpids pels milers de detinguts durant les manifestacions opositores de les últimes dues setmanes mentre diverses ONGs eleven el nombre de morts en la repressió a més de 2.000. Avui està prevista la primera execució d'un dels manifestants, un jove de 26 anys.
En marxa aquesta hora una protesta pel centre de Barcelona dels metges que tornen a la vaga avui i demà. Reclamen un estatut propi diferenciat del que té preacordat el Ministeri de Sanitat amb la resta de col·lectius sanitaris com les infermeres o els tècnics sanitaris. Les aturades les convoca el Sindicat Majoritari Metges de Catalunya que parla d'un seguiment del 45%. Barcelona, Mònica Mas, bon dia.
Bon dia, doncs acaba de sortir aquesta mobilització. Des de la plaça de Sant Jaume a davant del Palau de la Generalitat arribarà al Parlament en una estona. Són uns 500 metges amb bates blanques, pancartes i màscares amb la cara de la consellera de Salut Olga Paner. Aniran fins al Parlament, protesten perquè volen millores laborals específiques pels metges, com el preu de l'hora de guàrdia o els descansos i també les retribucions al marge de l'Estatut. Marc està negociant el Ministeri de Sanitat amb tot el col·lectiu mèdic. Hi ha ara mateix serveis mínims del 25% a primària,
i estan garantides les urgències i els tractaments i les cirurgies vitals. Mònica Mas, Catalunya Ràdio, Barcelona.
Esports, Marcos García. D'aquí dues hores compareix en roda de premsa l'entrenador del Barça, Hansi Flick, la prèvia del partit de demà als vuitens de final de la Copa del Rei al camp del Racing de Santander. Avui debut a la banqueta del Madrid, Álvaro Arbeló ho fa també a la Copa. El camp de l'Alba 7 a les 9 en directe per Esport 3. Ahir es van classificar per als quarts en aquesta competició Atlètic de Madrid, Reial Societat i Atlètic Club.
A la Lliga F, a les 7, Barça Atlètic de Madrid. A l'equip blaugrana hi podria reaparèixer Salma Paralluelo. Hi haurà nou líder al Dakar, en motos, Daniel Sanders. Cau i es fractura una clavícula. En principi no vol abandonar. El nou lideratge està entre Benavides i Braves. Cal esperar el que diguin els comissaris respecte a les compensacions de temps. Encara el Dakar, Edgar Canet, perd més de 10 minuts. S'ha aturat a ajudar Arnau Lledó, que s'ha fracturat un turmell i ha hagut d'abandonar.
I encara Motor, un altre pilot català, debutarà al Mundial de Ràlis. Gil Membrador, 18 anys, debutarà aquest any al Mundial i ho farà amb 7 proves. Fins aquí les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia. Passant 6 minuts de les 11 us informa Mariona Salas Vilanova. El termini per sol·licitar la reducció de la quota fixa de la taxa de residus finalitza el 31 de gener, una data clau per les llars que compleixin els requisits d'ingressos establerts. Aquesta taxa municipal serveix per cobrir els costos de recollida i transport dels residus i es compen d'una per fixa anual i d'una per variable, que en el futur dependrà de l'ús del contenidor de la fracció orgànica.
Actualment la quota fixa bàsica és de 96 euros anuals, una xifra inferior a la de l'any 2025. El pagament es pot fraccionar de manera trimestral si és domicili al rebut i les persones que convisquin en un habitatge poden sol·licitar una reducció d'aquesta quota si no superen els límits d'ingressos bruts anuals establerts segons el nombre de persones empadronades, amb descomptes del 50% o del 95% en funció de la renda familiar.
La reducció s'ha de renovar anualment, excepte en el cas de les persones jubilades o pensionistes, que només hauran d'acreditar aquesta situació una vegada, sempre que no hi hagi canvis. Les sol·licituds de domiciliació i o reducció s'han de tramitar a l'ORGT en horari de dilluns a divendres de 9 a 2 o bé al telèfon 9-3-472-91-88. El termini màxim per presentar la sol·licitud és el 31 de gener.
I en cultura, el Centre d'Estudis Sant Justencs organitza el pròxim 31 de gener l'acte encesa de torres, talaies i talaiots de la Mediterrània, un camp pels drets humans, que tindrà lloc a un quart de set de la tarda a la plaça de l'Església de Sant Just d'Esvern. La iniciativa té un doble objectiu, sensibilitzar la població sobre la situació de les persones migrants a la Mediterrània i reivindicar el valor patrimonial de torres, talaies i fortificacions dels territoris de Parla Catalana.
El punt de trobada serà la residència Nostra Senyora de Lourdes, on es dura a terme la lectura d'un manifest i una cantada col·lectiva del viatge a Ítaca de Lluís Llach. Posteriorment, des del punt més alt, es podrà veure l'encesa simbòlica davant gales del campanar de la parròquia del Sant Just i Pastor en una acció coordinada amb altres municipis.
L'activitat compta amb el suport de diverses entitats locals, com l'Ajuntament de Sant Just, l'Ateneu, Òmnium Cultural, Sant Just Solidari, la Flama del Canigó, la Parròquia del Sant Just i Pastor i la CEAS, i vol posar el focus en la defensa dels drets humans i la memòria col·lectiva del territori.
I encara en cultura, l'Ateneu de Sant Jus projectarà el pròxim 24 de gener la pel·lícula infantil Joc i els Doctors Voladors dins el cicle Cine Xic, una proposta de cinema familiar que tindrà lloc a les 6 de la tarda a la sala del 50 anari. El film explica la història de la princesa Perla, el cavaller Jordi i el drac Zoc, que formen un equip de doctors disposats a curar tota mena de criatures. La trama gira al voltant del repte més gran del grup, guanyar-se la confiança del rei, oncle de la Perla, que dubta de les capacitats de la seva neboda com a metgessa.
La projecció, adreçada a infants a partir de 3 anys, combina aventura, humor i valors com el treball en equip i la superació personal. La sessió té una durada de 56 minuts i és gratuïta i oberta a tothom. I és una activitat organitzada per l'Àrea d'Activitats de l'Ateneu de Sant Just i compta amb la col·laboració d'Òmnium Cultural Bas Llobregat Est, dins el compromís per apropar el cinema en català al públic familiar.
I això ha estat tot. Tornem a més informació al butllet i horari de les 12. Fins ara.
Fins demà!
Oh, oh, listen to the music Oh, oh, listen to the music For the town Like a lazy fallen river Surrounding castles in the skies
És una garantia escollir una empresa adherida al sistema arbitral de consum. En cas de robatori o fur del mòbil, informeu l'operador, faciliteu-li el número d'email i feu la denúncia als Mossos d'Esquadra.
Trobareu més informació a consum.cat o bé truqueu al 012, Agència Catalana del Consum, Generalitat de Catalunya. Vols obrir els contenidors d'orgànica i resta amb el mòbil? BitPaid, l'aplicació que et permet obrir els contenidors de Sant Just amb el mòbil. Amb BitPaid també podràs consultar les teves obertures, comunicar incidències a l'Ajuntament i obtenir informació sobre residus.
Descarrega't ja l'app gratuïta BitPaid per a Android i Apple i descobreix tot el que et pot oferir. A Sant Just, canviem així. Ajuntament de Sant Just d'Esvern.
Sabies que al teu municipi tens el servei d'en bici? Bicicletes 100% elèctriques per connectar amb el transport públic i que el teu viatge sigui millor. Mou-te de manera sostenible pels 15 municipis de l'àrea metropolitana de Barcelona. Per moure't bé, millor en bici.
I seguim el magazín de matins de Ràdio d'Esvern. Seguim a la Rambla. Avui a l'entrevista del dia parlem de política municipal i d'actualitat de Sant Just. I ho fem en el marc del darrer ple municipal del mes de desembre i també de qüestions que hagin succeït en les setmanes posteriors.
Volem parlar d'aquesta sessió del mes de desembre, com comentàvem, on es van tractar qüestions rellevants com la fiscalitat, la gestió de serveis públics, l'urbanisme i els drets socials. Per analitzar el desenvolupament d'aquest ple, també volem conèixer el posicionament de l'oposició davant dels principals reptes del municipi. Avui conversem amb Ramon Figueroa, regidor i portaveu del grup municipal Junts, que actualment es troba a l'oposició. Bon dia, Ramon. Molt bon dia, Dani. Què tal?
Amb ell parlarem de la seva valoració d'aquesta sessió i de com està Sant Just actualment, després d'aquestes festes nadalenques que tots i totes hem passat. Comencem parlant una mica de la valoració general d'aquest ple. Quina valoració fareu fer del ple de desembre, que com comentem, potser a vegades ens pot semblar que cau una mica lluny perquè ja fa unes setmanes d'això han passat unes festes
de per mig, però què valoreu i què creieu que va ser rellevant en aquesta sessió? Bé, doncs, primer que tot, bon any també a tothom i, com bé dius, és un ple que ens queda enllà perquè és anterior als Nadals.
Sí que hi ha un ple que, a més, si fem encara més memòria, ens ve d'haver fet un ple extraordinari al mes de novembre i en pocs mesos, per tant, vam tenir en qüestió d'un mes, era el tercer ple que teníem en una franja curta, per tant, no hi havia molts temes, no va ser un ple molt contundent, no van haver emocions i, per tant, van ser realment 3-4 punts que ja has fet una mica de menció per sobre.
Crec que evidentment, i no se li escapa a ningú, el més destacable va ser el dictamen que es va fer respecte a la taxa de residus. Jo crec que va ser el més rellevant. L'altre eren punts d'urgència que entraven per al·legacions. I bé, respecte a la taxa de residus, tot i que nosaltres ja ens hem manifestat més d'un cop, així per explicar a la gent, perquè ara potser no sap què va passar en aquell ple, doncs es va venir a dir que
Aquesta taxa variable, i això sí que s'ha explicat, ja em consta que heu anat explicant, doncs aquesta part variable que s'havia proposat de començar a cobrar ja aquest 2026, doncs això estrella. I estrella perquè, així ens va explicar l'equip de govern, es van trobar que quan es van començar a analitzar les dades que venien reportades de les targetes que tots els veïns tenim a casa, doncs es van trobar irregularitats.
I vam començar que un gran percentatge, en una primera vestida que es va fer de dades del primer semestre de l'any, doncs es va trobar que un percentatge molt elevat no havien fet ús de la targeta o que havien fet ús una vegada, si no recordo malament, estava sortint una mitja d'un cop al mes.
Clar, que la gent només tiri la brossa un cop al mes, quan les estadístiques diuen que sol fer entre 3 i 7 vegades, de fet, segons la INE, és el que sol utilitzar el residu, si està la vivenda feta a servir, doncs hi havia alguna cosa que no quadrava. No era només un cas puntual com pot ser, mira, una vivenda que no estigui ocupada o que hi hagi... Bueno, hi havia algun error més gran en lectura. Llavors, quan vam veure això, sé que vam fer una... i així ens ho vam fer saber,
van fer una recriba i s'ho van anar mirant cas per cas i sí que van acabar rebaixant aquest percentatge de no-obertures que es trobaven amb una quantitat molt important de targetes. I es va veure, tot i així, que el percentatge, si no m'equivoco, estava sobre l'11%. Bé, seguia sent una quantitat molt alta de targetes i el que és evident és que hi havia algú que no funcionava. Per tant, la part variable no era fiable.
Al final estem parlant d'una taxa, estem parlant d'un pagament que han de fer els veïns i veïnes de Sant Jús i si no està clar la manera de mesurar doncs és evident i crec que és una obligació i hi ha moral i de fet que l'equip de govern deixi de dir que així no es pot calcular perquè hi ha alguna cosa, algun càlcul que no està bé.
Per tant, en aquesta línia, rectificar està bé. Sí que és veritat que, i així ho vam manifestar en el ple, precisament, que ja trobem bé que es faci aquesta rectificació i que es tregui aquesta per variable per ara i ens han informat i ens han començat a arribar folletons de com es farà ara.
però sí que el que vam dir nosaltres és que el que hauria estat millor és escoltar abans i ajustar el model abans. Vull dir, ja està bé, sí, s'ha de rectificar i és una obligació, per tant, tampoc hi vam votar en contra, ens vam abstenir en aquest punt, però el que creiem i així vam manifestar és que el que hauríem pogut fer és evitar aquest error. I com el podíem haver evitat? Doncs escoltant una mica el que vam dir dels diferents grups, perquè ja vam explicar el ple, però no sé si després també hem de parlar d'aquest punt, ens detallem alguna cosa més.
Perfecte, quan ens hi acostem també ho comentarem. Hem encetat un 2026, estem a 14 de gener i ens agradaria saber si en aquest any 2026 creu que ja greu bé a les acaballes d'aquesta situació.
Queden un any i escaig per tancar aquesta legislatura, i de fet molt menys per començar a pensar en els actes de campanya i en aquesta campanya electoral, que recordem que les eleccions són el 2027, per tant podríem dir que estem ja a les acabatlles d'aquesta legislatura.
M'agradaria saber si creu que el govern ara mateix té un projecte clar de Sant Just, és a dir, el govern municipal té un projecte clar i unes passes clares a seguir per aquests últims mesos. A veure, potser com a model, com a el seu model de ciutat, segurament sí que ells els deuen tenir clar. El que passa és que, i també en parlarem més endavant si vols, el problema és que no és la nostra idea de poble.
Llavors, ells tenen un model en el qual, ja hem comentat moltes vegades, que a més, aquest de créixer i sobretot, i el que veiem, i s'ha vist molt clar amb el punt que acabo d'explicar de la taxa, d'aquest cometre els errors de que sí, està bé rectificat, però al final s'ha rectificat perquè no s'ha escoltat una mica allò que diem molt nosaltres d'aquest planejament, d'aquesta...
idea d'un model com volem que sigui el nostre poble. Llavors, ells tenen una idea de ciutat que nosaltres segurament no compartim, sobretot per la manera de gestionar que ens veiem que fa aquest govern i ho hem vist en aquest punt anterior, rectificant algú que havien aprovat anteriorment.
Passem a un altre bloc, passem a parlar de la nova incorporació consistori, doncs recordem que el ple va començar també amb la presa de possessió del nou regidor de CUP Amunt, Lluc Tost, quin balanç en feu des de Junts i què en penseu d'aquesta nova incorporació?
Bé, a veure, la CUP, primer que res, ja ho vam manifestar també en el ple, doncs agrair tota la feina que ha fet l'Anna com a regidora, ja en aquest petit discurset o aquestes petites paraules, millor dit, que li vam poder dedicar en el ple de comiat.
Doncs clar, nosaltres amb l'Anna, jo particularment de forma personal, vam entrar pràcticament en política junts en un projecte que ara no hi és, però que era conjunt i llavors ja vam tenir aquesta gratitud. Jo crec que l'Anna feia una feina...
Molt important i estic convençut que el Lluc també serà capaç de seguir aquest paper que ha de fer la CUP, que és el seu paper. Tenim coses en comú, moltes que no, però al final ells tenen la seva manera de fer política, que crec que és interessant, que és el que li dona pluralitat al consistori.
particularment també el Lluc doncs ja el conec de fet vaig també tenir la sort de treballar amb ell durant un any quan vam fer la nova junta de l'Ateneu quan es va fer aquest relleu de la junta actual doncs jo abans d'entrada regidor vaig estar un any treballant amb ell i sé que és un tio molt pencaire estic convençut que ho farà molt bé i bé doncs content també de tenir-lo entre nosaltres m'ha tret l'honor de ser el més jove del consistori però bé no l'hi tindrem en compte
Molt bé, doncs s'ha avançat abans també fent unes pinzellades del proper bloc, que és la taxa de residus, però deixi'm que li pregunti precisament per això, per què creieu que l'Ajuntament està fent amb aquestes accions, és a dir, des del govern municipal recordem aquestes accions que s'han dut a terme,
aquests dies de forma una mica més comunicativa, com deia, amb aquests flyers que s'han dipositat a les llars, també amb aquesta informació que podem trobar a l'espai de comunicació de santjust.cat. Estem parlant de no liquidar la part variable de la taxa de residus 2025 a causa d'aquests errors en el sistema de càlcul i després també d'aquestes modificacions que també les hem anat comentant de la taxa de residus. Creieu que l'Ajuntament està actuant amb prou transparència i rigor en aquesta gestió de la taxa?
Bé, creiem que ara l'Ajuntament està rectificant, com bé hem dit, rectificar és de savis que en diuen i està bé, però és millor prevenir que cobrar. Llavors el que està clar és que no es pot cobrar si no està ben calculat, ja ho hem manifestat abans, ho han explicat i allò ho estan explicant.
Per tant, aquest fet bé. El problema és que portem tres anys amb targetes i a dia d'avui encara no ho han calculat bé. Hem tingut moltes proves per poder-ho fer, però el que és evident, i és que nosaltres, i per això diem, s'hagués solucionat segurament si haguessin escoltat una miqueta a la resta d'alguns dels altres grups municipals que inclús hem donat propostes,
és que la taxa està mal pensada, o està mal pensada des de l'inici. Per què? Perquè al final, i així ho vam manifestar també en uns articles, ho vam dir al ple i en alguns vídeos també ho hem dit, el problema de la taxa és que premia qui genera més residu orgànic ara mateix. Al principi es calculava amb el gris i el marró, però llavors es va treure el gris i ara el que està és que qui més orgànic genera, doncs el premia.
I de fet, clar, l'ideal, i segurament si parlem amb el regidor de Medi Ambient compartirà l'opinió, que és que el que s'hauria de premiar és la generació, la no generació de brossa. O sigui, el que hem d'anar a buscar per nosaltres, i creiem que això és el que s'hauria de premiar, és la no generació de residus. És a dir, hem d'anar a buscar aquest punt. Ells diuen que amb l'orgànic ho poden anar a fer.
Clar, el nostre model, i així aprofito una mica perquè sempre ens, o moltes vegades, crec que ara ja no tant, però sí que ens diu que és que clar, us queixeu, no proposeu, no, nosaltres normalment intentem proposar, nosaltres ho faríem d'aquesta manera i últimament ens trobem que moltes vegades estem amb aquest mantra de nosaltres així, si governéssim així, no ho faríem, no?
I realment, el nostre model, qui més genera, més paga. Creiem que és el que hauria de ser amb coeficients reductors, segons la gent que visca a casa, evidentment, perquè no genera el mateix una persona que 4, però jo crec que hauria de ser la línia a seguir. Llavors, ara hem trobat aquesta solució, recolzem, evidentment, que es tregui la part variable, ja ho hem dit abans i ho repetiré.
però sí que és veritat que no és el nostre model. És el model que ells han decidit fer i creiem que és erroni des del principi. I això, quan molts, i no només el meu grup municipal, sinó altres grups municipals, no només el nostre, doncs ja han manifestat que aquesta taxa no està ben... vull dir, ja des d'un inici falla.
Molt bé, passem a més qüestions, marxem de la taxa de residus a les ordenances fiscals, parlem ara d'aquest ple que va resoldre també les reclamacions i va aprovar definitivament les ordenances fiscals per l'any 2026 i ens agradaria saber si esteu satisfets, satisfetes amb aquest resultat final.
Bé, nosaltres consolidem un model fiscal, ja ho has comentat abans que ells estan definint el seu model de ciutat, és una manera de fer que nosaltres no compartim, perquè al final és un model fiscal molt canviant, ja puc avançar perquè encara no està previst, però aquest ple de gener...
Doncs n'estic convençut perquè al final vas escoltant i vas veient que ja hi haurà alguns canvis de diferents ordenances que s'han de canviar per diferents raons, la gran majoria tècniques, però al final és un model fiscal canviant i poc estable i que obliga a rectificar constantment.
Sé que ens hem escapat de la taxa de residus però és que és la prova en aquest punt precisament es va tornar a parlar perquè la taxa d'escombaries és l'exemple perfecte. S'ha hagut d'un cop aprovat a les ordenances doncs haver de rectificar i és aquest govern de base de prova i error i quan parlem d'impostos no es pot fer prova i error.
Apostem, perdó, que segurament ja veurem com l'any que ve, ja parlem que ara els següents que s'hagin d'aprovar, no sé per què, no abujarem impostos, és algú que moloro, no sé si, com bé has dit, acabem el mandat i pot passar que quan s'aprofen eleccions canvi una mica aquesta dinàmica, però estarem a l'expectativa.
Doncs ho seguirem de ben a prop. Marxem a parlar d'urbanisme i territori. Ens agradaria saber també el vostre posicionament sobre aquesta aprovació inicial de la modificació puntual del Pla General Metropolità, la Vall de Sant Jus, i també al barri del Mas Lluí. Recordem que això també es va dur a terme en marc d'aquest ple de desembre.
Sí, aquí també parlàvem sobretot que per salvar la vall eren uns canvis d'aquestes modificacions del terreny, també parlàvem, abans va estar explicant el regidor d'implementar aquest centre agroramader, també per gestió d'hàbitats i prevenció d'incendis i reordenar el sistema també de l'entorn de Can Biosca.
Bé, està bé, és a dir, hi ha una part que és aquesta part que està bé, però al final això no ens escapa, aquest punt, de fet nosaltres ens vam tenir perquè parlar d'aquesta part que són com més tècniques entre cometes, que no ens allargarem,
Però sí que és evident que dibuixa, li dona una mica de bases al que ha de ser aquest impacte ambiental o aquesta futura alternativa al PGM pel que ha de ser la bona aigua i tota aquesta reorganització, recordem.
abans de les eleccions, que tot això estava dintre de l'edificabilitat de la bòbila i bé, doncs està bé que ja es prepari una mica el terreny per al que ha de ser el nou format, que el que era evident és que el que havia plantejat no era bo, no agradava a ningú i així ho va manifestar i crec que no agradava al poble govern. Per tant, això jo crec que genera una mica de base del que haurà de ser el projecte cap aquí.
En quant a la implementació del centre ramader i tal, veurem si la idea que té el govern els funciona. Després, al final, la gent haurà de fer licitacions, haurà de realment quallar. Tenien una idea, i així una mica que és amb el que em quedo, que és la voluntat que potser sí que hi hagi algú que pugui explotar la terra i tornar una mica a recuperar allò que havíem sigut. Aquesta part a nosaltres ens agrada molt,
però d'identificació pròpia i de municipi i tal. Té uns certs llens que està bé, però veurem com evoluciona. Jo crec que és una base molt... una aprovació inicial, al final, i llavors veurem a veure com va evolucionant. Doncs avui estem en aquesta entrevista del dia. Estem parlant de política municipal i d'actualitat de Sant Just d'Esvern. Ho fem amb Ramon Figuerole, regidor i portaveu del grup municipal Junts,
Aquí al nostre municipi. I res, ens agradaria també parlar d'una qüestió que s'està implementant. De fet, ho acaba de fer fa molt poc. Això sí que ens pertoca al ple del mes de novembre, però com que no havíem tingut oportunitat de parlar amb vosaltres, també volíem fer-ho.
Parlem del benestar animal, parlem de tinença responsable, ara marxem a parlar d'aquesta nova ordenança de tinença d'animals. Un altre dels acords destacats dels darrers mesos al nostre municipi ha estat precisament aquest, l'aprovació de la nova ordenança municipal d'animals, una normativa que reforça la protecció dels animals i promou una tinença responsable per la ciutadania.
En el ple del 20 de novembre es va aprovar la nova ordenança i ens agradaria saber quin era l'objectiu principal d'aquesta actualització que ja el vàrem comentar amb la regidora i portaveu Isabel Darder i ara ens agradaria saber una mica què és el que opina el grup Junts d'aquesta nova ordenança i com afectarà els ciutadans i els seus animals i mascotes.
Bé, doncs, això que millorarà i bé, aquesta nova ordenança em va molt bé, de fet, que parlem sobre el tema, perquè sí que és veritat que en el ple que es va portar l'ordenança i en el qual va haver-hi el debat, ara en aquest últim ple va ser com l'aprovació final,
No, no vaig poder parlar aquí. Sí que em vam fer vídeos, crec que també vam parlar a l'article. Nosaltres, en el moment que es va parlar de fer aquesta nova ordenança, doncs ens hi vam posar molt seriosament perquè és un tema important. Nosaltres ens considerem un partit també animalista i ens preocupa. I així ho vam mostrar i vam demanar poder ser partícips. No només això, sinó que vam fer reunions amb l'equip de govern.
i, doncs, consultant i amb grans experts que tenim dins del partit i vam poder treballar, nosaltres vam presentar 63 esmenes, aquesta ordenança. De les 63 esmenes, l'equip de govern ens va acceptar cap. O sigui, ens va treure, ens va tombar totes les esmenes, les 63. Nosaltres això, no ho vam ja parlar el mes de desembre en el ple, però sí ho vam parlar el mes de novembre,
I és una mica l'exemple, i així ho vam fer manifestar, que és governar per nosaltres amb la porta tancada. Quan parlàvem de quin model de ciutat volia aquest govern, de com governaven, doncs bé, que ens tumbi 63 esmenes, doncs home, nosaltres no ho vam entendre. I de què parlaven aquestes esmenes? Quin era, diguéssim, l'eix vertebrador? Bueno, eren esmenes realment per intentar millorar l'ordenança, sobretot jurídica i tècnicament, perquè com he dit vam parlar amb experts, però parlàvem de coses com...
Algun exemple. Millorar la regulació sobre gossos potencialment perillosos. O, per exemple, introduir incentius per a l'adopció responsable en llocs només de sancions. Eren esmenes que aportaven més... que podien millorar l'ordenança, eren esmenes que aportaven coses que no estaven en ordenança, eren esmenes que explicaven d'una manera diferent i, creiem nosaltres, més oportuna o més apropat.
o més pròpia o més tècnica o més digue-li com vulguis a l'ordenança que al final el que nosaltres pretenem és millorar tot allò que provem. Per tant, què passa? Que clar, em costa molt defensar aquesta ordenança perquè de les 63 esmenes no em va aprovar cap. Nosaltres estem convençuts que hi ha alguna cosa més, encara que ens va dir que no, que no era una qüestió política,
però és evident que hi ha una voluntat política perquè en algunes de les al·legacions que ens van anar explicant una per una perquè ens les tombaven ens deien, és que això està escrit d'una manera diferent a un altre punt o això ja està a la llei. Per tant, si això ja està a la llei, ostres, no costa res apuntar-la aquí. Jo crec que aquí va preferir tancar i rebutjar-ho tot i creiem, i així ho vam manifestar en el ple, que és perquè venia de Junts i així el que vam dir i així le vam manifestar l'alcalde
que ens va menysprear. I fent això, menysprear el treball dels altres, perquè la feinada que implica entrar 63 esmenes és una feina que al final fa l'oposició i si des del govern te les tumben aquest respecte institucional que creiem que mereix l'oposició, per tant la ciutadania que ens ha votat i que ens ha donat recolzament,
doncs és una obligació jo crec que democràtica tenir aquest diàleg i ja ho vam manifestar així, ens va doldre molt i així ho vam manifestar, de fet li vam demanar a l'alcalde que en el mateix ple que si se disculpés ell no ho va trobar adient però bé, no puc defensar aquesta ordenança com pots comprendre i no és perquè precisament no haguem aportat, perquè a vegades això és un no a tot, nosaltres no fem la política del no a tot, fem la política de
un millor sent just o un millor per la ciutadania. I com? Doncs aportant la nostra visió i la nostra manera de fer. Si se'ns tomba tota la nostra visió, doncs clar.
Creu que el govern està sent molt hermètic amb aquestes qüestions, és a dir, que no escolta a la resta del consistori, és a dir, a aquelles persones que esteu formant part de l'oposició? Bé, és un govern que a priori sembla que sí, que pot ser amable en aquest aspecte, però realment veiem, i jo crec que ho anirem veient, que allò que es pot arribar a acords, que sembla que sí, costa molt que qualli, per tant,
començo a dubtar si realment es vol o no que la resta d'opinions es portin a terme, però la percepció que tenim, si més no en aquest punt, en aquesta ordenança d'animals, doncs és la percepció que vam tenir. Però és que, a més a més, en el mateix ple va venir l'associació de veïns per parlar de la taxa d'escombraries, que ja n'hem parlat molt, i la percepció que vam tenir també és aquesta, que ells atenen aquest model que ells volen i que escoltar els altres
La percepció és que els hi costa. Doncs, Ramon, ens queda molt poc temps, però ens agradaria també passar per l'últim punt, que és l'oposició i el futur. És a dir, d'alguna manera, que ens expliquis com definireu, com definiries el paper de Junts per Sant Just en aquest moment del mandat municipal i també resumir amb una sola idea que li falta avui a Sant Just Desveu.
Doncs així, a veure, definir el paper de Junts, nosaltres crec que ja l'hem estat marcant i és aquesta implicació, aquesta participació i que, clar, ja l'hem explicat en diversos exemples, participant en el dia a dia de Sant Just i de la governança. I, per tant, això implica un lideratge que nosaltres estem convençuts que estem entomant, perquè tot i que
és un govern hermètic i que costa, nosaltres la voluntat de govern, fins i tot des de l'oposició, és clara i jo crec que és clara precisament com hem fet. No només entrar en 63 esmenes a una moció creient, una moció, perdó, a una ordenança creient que pot millorar aquesta ordenança, no només donant alternatives de com hauria de ser una taxa, no només creant també...
una taula de diel·leg amb tots els partits per millorar la mobilitat. Aquí, per exemple, ara fa uns mesos vam poder aconseguir treure una moció aprovada per tot el consistori. Quan dic tot, vull dir des de Vox fins a CUP. I això va ser també gràcies a Junts. Per tant, aquesta voluntat de govern, fins i tot estant a l'oposició, jo crec que seria una bona definició de Junts. I respecte a... El que li falta a Sant Jus? A la idea, doncs nosaltres ho tenim molt clar. El que li falta a Sant Jus és un pla.
i és un pla i és una idea de poble, un model de poble que ens projecti més enllà de la conjuntura i ens converteixi a un referent pel país. Tenim la capacitat i l'obligació de liderar com a poble una idea de país, i això és el que Junts vol fer per Sant Just, i és el que vol Junts com a model de poble, que és evident que el Partit Socialista a dia d'avui no converteix.
Doncs Ramon Figuerole, regidor i portaveu del grup municipal Junts, moltíssimes gràcies per passar pels micròfons de Ràdio d'Esvern. Bon any i que vagi molt bé aquesta setmana, que, com dèiem, ja comença a engegar tot una mica després d'aquestes festes nadalenques. I tant, ens veiem a la propera. Gràcies. Gràcies.
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
But that's never enough.
Bona nit.
Don't tell me you're sorry You're just sorry for yourself And though you may seem fine alone Well, I could be the one to help No, don't tell me you're sorry You're just sorry for yourself And though you may seem fine alone I wanna be the one to help No, don't tell me you're sorry
Fins demà!
Bona nit.
Ara escoltes Ràdio Desvent, sintonitzes Ràdio Desvent, la ràdio de Sant Just, 98.1. Ràdio Desvent, 98.1. Ràdio Desvent, 98.1. Ràdio Desvent, 98.1. Hi, Charlie. I'm sorry Charlie Murphy, I was having too much fun.
Doncs seguim avançant en el nostre magazín i de l'entrevista política marxem a l'entrevista del vi, perquè ara és moment de l'espai del vi amb l'Astrid Goldstein. Bon dia. Bon dia. Com estàs? Se'm fa estrany veure't aquí al costat. Sí, eh? Fa il·lusió, fa il·lusió, fa il·lusió. A mi m'agrada molt. I bé, bueno, aviam, tu no ets política, però ets, podríem dir, una persona molt respectada en el poble.
Ai, ara no sé què anava a dir. Ai, ara s'ho posa nerviosa. No, no, no. Dic, home, ets una persona respectada i... Concorreguda. Concorreguda i també amb una gran responsabilitat que és dotar-nos d'una bona copa de vi els dies festius, els dies de festa, de celebració, etcètera. I el que sempre et dic, quin millor acte polític que portar un vi. Ara que he tingut els pagesos...
a peu del canó és que no hi ha una altra i la gent va comprar i no hi ha consciència que ahir vaig anar a buscar un parell de mandarines que ja costa de veure l'origen però quan veus ara més de gener les cireres és que fotria un boicot allà mateix el pobre botiguer ja sé que em fotria un clatellot però és que com ho fas portant-les de fora
No, o sigui, ara haurien de dir, tot això les escombraries. I per això és tan important el producte de proximitat, el producte de quilòmetre zero i també aquelles receptes de casa nostra. I avui, agafant un repte que hem originat a xarxes socials, tu ets molt d'originar reptes, i avui estem aquí per parlar de la recepta del pollastre rostit de la coquesa.
I és que l'Ajuntament de Sant Just fa uns dies, en el seu perfil d'Instagram, va publicar la recepta d'aquest plat originari aquí a Sant Just. Jo no coneixia la seva procedència. Jo sé que s'estava buscant plat. Jo fa, des que estic a la ràdio, que vaig dient, plats, plats, necessitem plats, receptes, receptes amb sanglars...
lligant-ho tot i guau, que no ho he vist, doncs quina alegria. Doncs sí, la veritat és que sí, i és una recepta que és un plat, aquest, el del pollastre rostit, que porta molta ceba. Un plat estretament vinculat a la vida festiva i familiar de Sant Just, cuina tradicionament els diumenges o per la festa major o en ocasions especials. La seva preparació remunta com a mínim
a final del segle XIX, inici del segle XX, quan Agneta Rius, coquesa nascuda a la darrera dècada del segle XIX, el cuinava tant a casa com també per encàrrec, perquè les coqueses eren cuineres que feien menjar per la gent que li encomanava. És a dir, no era la cuinera personal ni era treballadora domèstica, però sí que feia aquest menjar per encàrrec. És a dir, com fins fa uns dies que va tancar, per desgràcia, cuina miracle, no? Doncs una mica era el cuina miracle del segle XX.
Sí, clar, del segle XVIII-XIX, no? Tenint en compte que el nom de Cuquesa deu de vindre del nom Coc. Sí, m'imagino que ve per què. Suposo. M'imagino que ve per què. Jo primer vaig anar pensant, eh? No hi he arribat a fer la recerca, però el de Cuquesa deu de vindre del Coc.
Doncs jo ho recomano molt aquí a patrimonicultural.diva.cat que cerqueu aquesta informació o si poseu recepta del pollastre rostit de la coquesa de Sant Just, trobareu tota aquesta informació. És un portal que ha obert la Diputació de Barcelona, que està ben documentat perquè aquesta recepta és herència, és a dir, aquest plat ha perdurat gràcies a la memòria familiar.
En aquest cas, la neta de l'acneta, l'Anna Simó, encara el cuina sovint, fidel a la recepta original. Sempre a la cassola i a foc lent, com es feia en la cuina econòmica. I parlarem una miqueta d'aquest plat més endavant, perquè ara el que hem de fer és presentar el repte. El repte que ens vas plantejar era, precisament, maridar-lo. Exacte. Jo vaig veure, estava sentada a l'autobús...
M'encanta, m'encanta, m'encanta. Són aquells moments que dius, ara tinc aquells no saps temps, i uau, la recepta te la llegeixes i va, per què no? Saps que m'agrada provocar? I vaig dir, i amb quin tipus de vi el haurien d'acompanyar en aquell moment? En aquell moment que era aquell Sant Just
tradicional, vinícola... Totalment. Ramader. Ramader, o sigui, teníem... O sigui, sí que es anava a mercat, hi ha d'altres, però hi havia aquest autoconsum, no? També hem de ser conscients. El vi que s'elaborava a Sant Just, sí que en el seu moment, també fent recerca a través de la primera miscel·lània del centre d'estudis, n'hi ha moltes dades de com eren els vins, de què produïa cada casa...
I així, però és allò que dius, però no els hem begut. No tenim aquell gust, ens el podem imaginar, no? És que per on aniríem? Doncs jo fent així una miqueta de memòria és com estan treballant actualment alguns viticultors de forma més tradicional, més respectuosa...
Anant una miqueta al compàs dels temps, del temps, d'aquesta lentitud de la terra, d'aquesta immediatesa. Que també és una mica el que vol la recepta, aquesta recepta també vol aquell xup-xup, aquella hora i mitja de cuinar, vull dir, aquí també... D'anar fent, no?
I en seguida ho tenia molt clar, no? Primer lligues molt al recepte de Sant Just, la imatge que et ve com a símbol podríem dir, perquè no un senglar. Sí. No sabem si en aquell temps en teníem més o menys, però ara, avui en dia, la lligaríem com una icona, potser, perquè no, actual, i en seguida va vindre al celler Pardes, que estan situats a la vall del riu Villas,
Seria Terme de Torre a l'Avit, però és aquell camí que va entrar Sant Saturn i Sant Pere de Riu de Villes, i passa el riu Villes pel voltant, i ara ens fa com un entorn molt relativament apartat de...
d'aquell soroll, d'aquell ritme més frenètic. I aquí tenim el Ramon i el Jordi, i ells treballen aquest projecte a la finca, i jo crec que va ser dels primers vins elaborats amb somoll. No aquest que tastarem ara, el Susa Scrofa, que seria el nom en llatí del senglar.
Per tant, encara anem una miqueta així buscant arrels. Tu vas lligant tot, com sempre. Jo vaig lligant tot, sí, sí. Jo crec que tot és... Si no el lligues per aquí, el lligarem per allà. Sí. I el primer vi elaborat a un somoll que vaig tastar d'ells era un vi rosat. I què?
Uau, perquè era... Uau, quina acidesa, no? Una explosió, no? Perquè és d'aquelles varietats, el somoll, que tot i ser originàries de Catalunya, doncs han estat al llarg dels últims anys...
Més de 50, com bastant apartades, no? Rebutjades, et diria, fins i tot. És una varietat que no fa vins molt polits ni molt elegants. No serien vins perfectes, perquè és una varietat que dona uns aromes una miqueta ferèstecs. I una altra de les seves... Una mica allò de dir... Seria la característica, bàsicament, seria...
uns aromes més aviat ferestecs i a la vodka, doncs quan el poses, una acides més que marcada. Clar, què ens trobem ara? Canvi climàtic, temperatures altíssimes, el raïm madura tan ràpid, se'ns descontrola una mica i les acideses ens baixen, ens baixen perquè no tenim aquesta temperatura fresca, no?, perquè retingui l'acides. Al final, un vi sense acidesa no té vida. A mi sempre m'agrada dir-ho així.
Com li podem donar frescor a un vi quan ha perdut aquesta acidesa natural? Sí, laboratori, podem retocar. Però què té el somoll? Que té aquesta acidesa, la reté i la té altíssima. Per tant, davant del canvi climàtic, comencem a veure ja més elaboradors que es tiren una miqueta a la piscina i comencen a elaborar vins amb somoll.
I en èpoques de sequera, doncs també és allò que et mires el cep i dius, goida, el somoll, el xerelo, aquestes varietats més nostrades són les que també aguanten molt millor. Per tant, anem a tastar. I tant, tot i que avui no podem tastar el pollastre. No.
Ho agafem com a repte, perquè la veritat és que la recepta és prou interessant. Si et sembla, mentre es va servint el vi, explico una mica la recepta. Aquesta recepta, primerament, el que ens convida és a comprar un pollastre de qualitat, sencer, tallat a quarts. Després, molta ceba, ens diuen, la recepta. Mínim quatre cebes grosses, tallades a Juliana. O sigui, que Déu-n'hi-do. Que bo.
I a partir d'aquí, doncs, sal, pebre, fulles de llorer, un tros petit de canyella amb branca, oli d'oliva, aigua i birran. I a mi el que m'ha sobtat més de l'elaboració de la recepta és que actualment això jo crec que no ho faríem tant perquè estem molt acostumats a cuinar molt els ingredients, és a dir, a fer un sofregit primer o a fer... I aquí, en canvi, el que diu és, en fred, sense sofregir prèviament,
Tot. Tot. Tot a l'hora. És a dir, els quals de pollastre, la seva tallada, la sal, el pebre, el llorer, el tros de canyella, afegir l'aigua, l'oli, el vi rànci i parts iguals, fins que cobreixi lleugerament. Llavors, això posat en una cassola el foc viu i que vagi fent. Déu-n'hi-do. És a dir, és tot de cop. Entenem com eren les cuines de fa 100 i pico d'anys.
Clar, clar, de fet aquí a la història explica una mica en la web de patrimonicultural.diva.cat que inclús el forner del poble a vegades cedia el seu forn per fer-ho directament dins del forn, perquè clar, allò de dir vinga va, i venien tots amb la seva cassola, es posava el nom o el que fos per després diferenciar cada cassola i cadascú doncs feia el seu...
la seva reacció. Llavors, la recepta, bàsicament, seria això, és a dir, posar-ho en foc viu perquè bulli fort i s'activin els sabors, i llavors, quan estigui a punt d'arrencar el bull, es baixava el foc al mínim, es tapava la cassola i es deixava coure a foc lent durant una hora i mitja, aquí sí que ja entra aquest xup-xup que comentàvem abans. És a dir, primer arrenca, com que no ha cuinat els productes prèviament, necessiten...
Com que no ha enrossit el pollastre, que aquí ens convida a fer-ho, eh? Si volem, enrossir el pollastre abans. Però, com que aquí diu tot de cop, clar, tens la seva crua. El pollastre tot cru, l'oli, el vi, i de cop i volta tot això s'ha de cuinar. I ha de fer-ho a una potència important. I després ja baixem perquè cuini lentament i que vagi fent aquest xup-xup. I després, doncs, a servir. A servir.
I amb un bon pa. I amb un bon vi que tastarem ara. I amb un bon vi. Primerament, les olors, què ens transporta això? Frita vermella. No madura, eh? És anyada 23. És l'actual. És un vi, podríem dir, com es diuen ara, vi de mínima intervenció. O sigui, és això, eh? Podríem dir, un vi tot en cru. Sí.
I que vagi fent, no? És allò de... Em sembla que cullen el raïm no en un sol dia, sinó que van fer diverses baremes i desconec si després farien el copatge o literalment diríem que va fent, no? Són 12 graus i mig, no té aquesta gran potència, no? I són finques que estan enmig de boscos, per tant, si la varietat ja es faré...
ara olorant-lo té una part així una miqueta com més salvatge. Totalment, sí, sí. No l'hagués definit millor. Té aquest punt salvatge, té aquest punt... És que hi ha tipus d'arobes que a vegades costen de definir, no? Et diries, mira, em recorda una miqueta...
A flor vermella, a rosa, potser. Que se t'obre una carpeta. És allò de dir, jo, a mi ara m'està recordant alguna cosa, encara no li he posat nom, però m'està recordant alguna cosa aquesta aroma, aquesta olor. I se t'obre una fruita vermella i fresca, no? Jo crec que ara el millor és, si el tastes, va, tasta-l i jo vaig xerrant. El color és preciós, eh, per cert.
És maquíssim. I no és d'aquells vins amb aquella superintensitat de color, allò que dius, boah, aquell color que més t'enamori. Estem molt habituats ara ja a començar a veure aquests vins una miqueta més lleugers, no? No amb tanta intensitat al final.
són molt bonics, però també donen molt de cos. Potser fa 150 anys necessitàvem vins una miqueta més potents, perquè el vi, per sort, formava part de l'alimentació. Avui en dia no hi ha, no sé, l'obstinació de treure'l. Ens ho van traient tot.
Sí, totalment. Me l'estic imaginant, eh? Sí? Amb el pollastre. Me l'estic imaginant amb el pollastre. De fet, he fet... Aromàticament, jo crec que és com molt perfecte per... Aquella olor de la ceba putxada, no? Sí, totalment, totalment. De fet, jo, mentre el tastava, m'estava imaginant, no?, aquesta ceba que queda mig caramelitzada, no?, que queda allà cuita amb els aromes també del pollastre, aquella canyella, aquell llorer...
Jo crec que té molt de sentit que combinis un plat així de cassola, un plat tradicional, amb un vi com aquest.
Sí, un vi que aparentment és com molt humil, no seria el vi que dius, de com m'he enamorat, no? Si jo ara digués, quin perfil de persona li agrada aquest vi? Diria, sobretot francesos, perquè estan molt més habituats a trobar varietats així una miqueta més àcides. Aquí la gent diu, ah, és àcid. Un plat que hagi estat fent xup-xup, un plat amb una certa quantitat de greix. Oi que et queda la llengua una miqueta rasposa?
Sí, una miqueta, una miqueta, com si fóssim gats. Té una bona acidesa, salives molt, i alhora en refresca. Clar, amb plats que tinguin una certa això, una proporció de grassa, li queda perfecta. Amb aquesta recepta jo crec que més que genial, i tot el que puguin ser, mira, uns peus de porc, coses així, una miqueta, aquest puntet així de greix i cuinades tranquil·lament, doncs li podria anar...
I podria anar molt bé, perquè és això. Et neteja, et refresca. I amb aquells sant just de l'època, els vins que es haurien de fer, bàsicament era això, molt per casa. Sí. Era aliment. Mhm.
I no hauria de ser tan diferent aquest estil de vi. Ja et dic, normalment et dono la raó sempre, i avui encara més, perquè crec que en el cas d'aquest pollastre en concret, que a més a més de posar en relleu la importància de la cuina domèstica com a espai de preservació del patrimoni immaterial, és un tema de la memòria,
perquè, clar, s'ha passat la recepta de forma oral, de generació en generació, llavors això també li dona més valor. I crec que aquest tipus de vi, amb aquest tipus de cuina, doncs ens remet molt allò, fet a casa, amb calma, amb paciència, amb temps, que és una mica el que comentaves també, des de la barema fins a la confecció d'aquest vi, no?, que tenen aquest segell, les dues elaboracions. Fins i tot ara a l'hivern, no?, que és aquesta època de por, que aquest matí és allò que dius...
Nyeboira entre les vinyes, que veus la gent podant, treballant. El ritme ara lent que tenim, no? O sigui, sí que abans era tot manual i havíem de fer molt. Ara es corre molt, però és allò que dius, però no tenim en compte el temps, no? Ni els orígens. Segurament aquell pollastre seria d'un corral.
D'aquí de Sant Just. Probablement, perquè moltes cases a Sant Just tenien galls i gallines. Aquí està, és allò que dius, també els hem perdut. Sí, sí, la gàbia amb els conills també, a mi m'ho han explicat. Jo els he vist, jo els he vist. Els vius avis eren els besovers de Can Oliveres i recordo els conills, les gallines, els porcs. Que fort.
I ja, quan ets petita, tot et sembla molt gran, eh? Sí. I com amb res, t'has perdut aquesta memòria col·lectiva, ja no és només teva, és global. Totalment. I cal posar-la per...
S'ha de preservar. O aromàticament. Totalment d'acord. De fet, un repte que em poso ja aquí mateix és cuinar aquest pollastre a la coquesa per veure què és el que acaba sortint. Et costarà trobar un bon pollastre. Sí, un bon pollastre. I penso jo, cassola de fang a casa no en tinc, saps? No en tenim, no en tenim. És que no cuinem amb cassola de fang ja.
Doncs potser hauríem de buscar un espai on anar amb aquesta cassola de fang i fer un altre repte, un dinar popular. Repte per l'Ajuntament, ja que ha tret... I un concurs. Home, exactament, ja que ha tret una mica aquesta recepta a passejar, que està magnífic, que la treguin i que la promocionin, i que nosaltres ens hem sumat amb aquest repte, a veure si ens agafen el guant. No estaria malament buscar...
si es feien dies tradicionals, a veure, en festa major potser seria una miqueta Déu-n'hi-do, però per exemple, la festa major de Vilafranca, que és també com a 30 d'agost, Déu-n'hi-do, n'hi ha rostit i n'hi ha canelons. Doncs no tenim excusa. No tenim excusa, ni una, ni una.
Doncs jo faig el pollastre, tu poses el fi. I tant. Astrid Goldstein, una abraçada, cuida't molt. Igualment. Us deixem amb el que queden dels bolletins informatius de Catalunya Ràdio i també amb els d'aquesta casa, amb els de Ràdio d'Esvern. Tornem amb la tercera hora de la Rambla. Fins ara.
Cap dels dos sabien res, diuen, de la suposada comissió que va cobrar el fill gran de Pujol per fer d'intermediari en unes operacions a favor de la constructora Copissa, amb la qual ells treballaven. Enviades especiales amb Fernando de Henares, Maria Núria Revelle.
Hola, bon dia. Martín Francisco Sicília, director de projectes de Tècniques Reunides, que va participar en l'ampliació de la refineria de Repsol a Cartagena, ni coneix el fill gran de l'expresident, ni sap que va cobrar 600.000 euros per fer d'intermediari. ¿Tiene algún elemento para afirmar que este dato no lo llevo a Copisa antes que al resto de ellos que están en la lista?
Había muchas empresas. Pregunto si tiene algún elemento de certeza para afirmarlo o no. Desconozco lo que me está preguntando usted. No tengo ningún dato al respecto. Maria Núria Revetlle, Catalunya Ràdio, Audiencia Nacional. I guerra de xifres pel que fa al seguiment de la vaga d'avui de metges. El Departament de Salut la xifra en un 6,5%, mentre que el Sindicat Metges de Catalunya l'eleva el 45%.
Més enllà dels números, els facultatius es manifesten a aquesta hora pel centre de Barcelona i reclamen un estatut propi diferent del preacord del govern espanyol amb la resta de col·lectius sanitaris.
El govern espanyol es planteja retirar a Julio Iglesias la medalla d'or al mèrit de les velles arts després que dues treballadores de la llar seves l'hagin denunciat per vexacions i abusos sexuals. Madrid, Tenia Tàpia, bon dia. Bon dia. Una distinció que li van atorgar el 2010 amb Zapatero el poder i que ara, després de les informacions periodístiques i de la investigació oberta a l'Audiència Nacional, es planteja en retirar-li. Fons de la Moncloa apunten que es podria fer ja el proper Consell de Ministres. La vicepresidenta Jolanda Díaz diu que això no tenta contra la presumpció d'innocència.
En absoluto. Es que recuerden ustedes que hay dos cosas. Una cuestión es la responsabilidad penal que uno pueda tener y luego está la responsabilidad, digamos, de carácter ético. Y en este sentido, todo lo que estamos conociendo requiere una actuación ejemplarizante en esta materia. Per la seva banda, Alberto Núñez Feijos ha desmarcat de la presidenta madrilenya que ha defensat el cantant. Diu que està sorprès per unes actuacions molt greus i demana de deixar treballar la justícia. Tania Tàpia, Catalunya Ràdio Madrid.
Ara als esports, Marcos García. El Barça s'entrena a aquesta hora per acabar de preparar el partit de demà. Els vuitens de la Copa del Rei amb el ràsting de Santander. Anem-hi, doncs. Cito d'esportiva Joan Gamper, Ramon Salmurri, bon dia. Què tal? Bon dia. En marxa aquesta sessió d'entrenament amb João Cancelo entrenant amb la resta dels seus companys. És la principal novetat que en aquest partit de la Copa demà partit únic a Santander contra el ràsting de Santander. Un partit
Un duel amb el que Hansi Flick, el tècnic del Barça, no podrà comptar amb Frenkie de Jong després de la targeta vermella que va veure en l'expulsió directa en la final de la Supercopa contra el Real Madrid. A partir de la 1, la roda premsa el tècnic Hansi Flick. Ramon Salmurri, Catalunya Ràdio, Barcelona. A la Lliga F, a les 7, Barça-Atètic de Madrid. Salma Paralluelo acaba de rebre l'alta mèdica per aquest partit i podria, per tant, reaparèixer.
El Dakar, Nasser Alatillas, el nou líder en cotxe, seguit per l'ATG en a 12 minuts, i Nani Roma a gairebé 13 minuts. Carlos Sainz cau a la sisena posició a la General a 40 minuts. L'etapa, la guanyada, el francès Serra Dori. A les motos, tot a punta que Brabec serà el nou líder, pendent dels temps que li tornin per ajudar l'accidentat Daniel Sanders. L'etapa per el francès Van Beveren. Brabec serà, doncs, líder, seguit de molt a prop de Benavides, encara amb motos pendents de veure si Edgar Canet podrà o no.
acabar l'etapa d'avui. I encara amb motor, un altre pilot català, Gil Membrador, de 18 anys, debutarà aquest any al Mundial de Rallis. Membrador tindrà la tutela de Carlos Sainz i disputarà 7 proves del Mundial. I, finalment, una previsió per aquesta tarda a l'europeu masculí de Waterpolo a Belgrat, a Espanya, Països Baixos. Fins aquí les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, passant 8 minuts a les 12, us informa Mariona Sales Vilanova. El termini per sol·licitar la reducció de la quota fixa de la taxa de residus finalitza el 31 de gener, una data clau per les llars que compleixin els requisits d'ingressió establerts. Aquesta taxa municipal serveix per cobrir els costos de recollida i transport dels residus i es compon d'una per fixa anual i d'una per variable, que en el futur dependrà de l'ús del contenidor de la fracció orgànica.
Actualment, la quota fixa bàsica és de 96 euros anuals, una xifra inferior a la de l'any 2025. El pagament es pot fraccionar de manera trimestral si és domicili al rebut. Les persones que convisquin en un habitatge poden sol·licitar una reducció d'aquesta quota si no superen els límits d'ingressos bruts anuals establerts segons el nombre de persones empadronades, amb descomptes del 50% o del 95% en funció de la renda familiar.
Aquests barems determinen, per exemple, que una llar de dues persones amb ingressos anuals de fins a 31.753 euros puguin optar una reducció del 50%.
La reducció s'ha de renovar anualment, excepte en el cas de les persones jubilades o pensionistes, que només hauran d'acreditar aquesta situació una vegada, sempre que no hi hagi canvis. Les sol·licituds de domiciliació i o reducció s'han de tramitar a l'ORGT, al carrer Sant Lluís número 6, en horari de dilluns a divendres de 9 a 2, o bé al telèfon 93472-9188. I el termini màxim per presentar la sol·licitud és el 31 de gener.
I en cultura, el Centre d'Estudis Sant Justens organitza el pròxim 31 de gener l'acte encesa de Torres, Talaies i Talaiots de la Mediterrània, un camp pels drets humans, que tindrà lloc a un quart de set de la tarda a la plaça de l'Església de Sant Just d'Esvern. La iniciativa té un doble objectiu, sensibilitzar la població sobre la situació de les persones migrants a la Mediterrània i reivindicar el valor patrimonial de Torres, Talaies i fortificacions dels territoris de Parla Catalana.
El punt de trobada serà la residència Nostra Senyora de Lourdes, on es durà a terme la lectura d'un manifest i una cantada col·lectiva del viatge a Ítaca de Lluís Llach. Posteriorment, des del punt més alt, es podrà veure l'encesa simbòlica de bengales del Campana de la Parròquia dels Enjust i Pastú en una acció coordinada amb altres municipis.
L'activitat compta amb el suport de diverses entitats locals, com l'Ajuntament de Sant Just, l'Ateneu, Òmnium Cultural, Sant Just Solidari, la Flama del Canigó, la Parròquia del Sant Just i Pastó i la CEAS, i vol posar el focus en la defensa dels drets humans i la memòria col·lectiva del territori.
I també en cultura, l'Ateneu de Sant Just projectarà el pròxim 24 de gener la pel·lícula infantil Zoc i els doctors voladors, dins del cicle cine-xic, una proposta de cinema familiar que tindrà lloc a les 6 de la tarda a la sala del cinquantenari. El film explica la història de la princesa Perla, el cavaller Jordi i el drac Zoc, que formen un equip de doctors disposats a procurar tota mena de criatures.
La trama gira al voltant del repte més gran del grup, guanyar-se la confiança del rei, oncle de la perla, que dubta de les capacitats de la seva neboda com a metgessa. La projecció, adreçada a infants a partir de 3 anys, combina aventura, humor i valors com el treball en equip i la superació personal. La sessió té una durada de 56 minuts i és gratuïta i oberta a tothom.
I això ha estat tot. Tornem amb tota l'actualitat Sant Justenca a l'informatiu complet de la UNA. Fins ara.
I don't think I
Fins demà!
Fins demà!
Gràcies.
Bona nit.
Gràcies.
Bona nit.
Bona nit!
Ei, ja t'has llevat? Doncs desperta bé que comença la Rambla. Tres hores de notícies, històries i personatges desenjust. I també alguna sorpresa més. Això és el que t'espera a la Rambla. Aquí hi ha de tot. Riures, música i aquella entrevista que et fa pensar Ostres, jo aquest el conec.
De dilluns a divendres de 10 a 1 al 98.ufm i al www.radiodesvent.com. La Rambla, el matí que no s'adorm mai. Hi ha una màgia que no té truc. És la màgia de compartir una estona amb algú i parlar-hi. Vols practicar català? Vols ajudar algú a parlar-lo?
Apunta't al voluntariat per la llengua. El programa de les parelles lingüístiques ab-xl.cat. Perquè quan parles, fas màgia. Generalitat de Catalunya. 100 milions i mig de futurs.
Seguim al magazín de Matins de Ràdio d'Esvern, seguim a la Rambla, falten 9 minuts per dos quarts d'una del migdia i ara ens dirigim a l'espai de l'Associació de Gent Gran. Avui ens ve de gust també poder parlar amb ells i elles i poder comentar algunes de les activitats que es duran a terme al llarg d'aquest primer trimestre del 2026. Parlem avui amb l'Artur Torrell, el tresorer, i la Lídia Prades, la vicepresidenta. Bon dia, família, com esteu?
Bon dia, molt bé. Bon dia, estem bé. Un bon any. Benvinguts al programa, bon any, igualment. Aprofitem també per desitjar-vos bon 2026. I res, comencem una mica parlant d'aquestes activitats, per on anirà aquesta línia d'activitats de l'Associació de Gent Gran de Sant Just.
Molt bé, demà vindran a pagar, que fem una calçotada el dia 29 de l'1 de gener, fem el monestir de Santa Escareus i anem a un restaurant. I demà es farà el pagament.
Les inscripcions i el parlament demà. Les inscripcions demà, eh? Per anar a Sant Descreus. Entenem que al mateix centre social del Mil·lenari es faran les inscripcions? Sí, sí, normalment a les 8 o abans ja fan cua. Ja fan cua, perquè clar, a l'autocar són 72 places, em sembla 70. No, crec que són 70, és l'autocar més gran que hi ha. Sí. Però clar, segurament a les calçotades molta gent hi vol anar, fa gràcia.
Llavors hem de donar números i els 70 primers o els 70 que els toquin són els que entraran. I si entra més gent, malauradament, hauran de quedar-se mirant. Clar, si hi ha alguna baixa o el que sigui, doncs es podria incorporar. Sempre fem una...
un llistat dels que es queden a fora, però sí, una baixa. Perfecte. I al mes de novembre, no?, també vam anar tres dies o un cap de setmana peníscola, vam estar veïnarors, bé, vam fer un recorregut per diverses i vam estar allà. I ara també el que el pròxim que tenim és una xerrada que fa una exposició de la revista Vall d'Albert.
De la Vall d'Avers. De la Vall d'Avers. El 23 de gener. Si no m'equivoco, són les portades, no? De la Vall d'Avers es fa com una exposició de les portades. Es pegen diverses portades a dintre del mil·lenari. Sí, i es fa una exposició. Molt bé. Això el dia 23...
Aquesta exposició dels 47 anys d'informació independent, tenim aquí el cartell que ens el va passar també el Josep Lluís, director de la Vall d'Avers, ens ho va passar. I res, també ens informava que hi ha la inauguració el 23 de gener, a dos quarts de sis de la tarda, i que després també hi haurà una conferència a càrrec d'ell mateix, de Josep Lluís Gil, director de la Vall d'Avers.
Sí, sí, sí, sí. Això és més o menys el que tenim. Després tenim per Carnaval. Es farà la inscripció el 26 de l'1 per anar tres dies a Carnaval, a Platja d'Aro. Ah, molt bé. Que seran el 27, està l'1 del 3. Del 27 del 2 al 1 del 3. I anem a Platja d'Aro
diem a la gent si volen fer-se una disfressa més o menys igual que tots iguals, doncs ho parlarem i aviam què podem escollir. Aviam què decidiu, no? Aviam què decidim d'escollir una disfressa i això. I és el més proper que tenim. Després també tenim una xerrada de conferència del Julio Ochoa.
Però això ja és el març. El 6 de març de Mannhausen. Ah, perfecte. Parlar sobre el camp de concentració de Mannhausen. Recordem que el Julio Ochoa forma part del Centre d'Estudis Sant Justencs i és una persona que en sap molt d'història i que és molt interessant escoltar-lo. La faran el dia 6 de març. Perfecte. També serà el mil·lenari. Sí.
a la tarda i suposo que la vol fer no massa llarga i que després sigui la gent la qui pregunti coses que li puguin interessar.
Sí. Per no fer-la molt, perquè és un tema molt delicat i no fer-la molt dura, que sigui la gent qui col·labori, que pregunti què és el que li interessa. Que també pregunti, sí. Clar. Algú així d'això. I ja no tinc gaire cosa més. Una sortida a un centre d'interpretació de bruxeria. Oh! Molt bé, molt interessant. Això encara no està obligat. No està bé. Això està en estudi.
Sí, posa que el pagament, suposo que el 13, el 3, el dia 12 del 3, però a Casacerres, a la comarca del Lluçanès.
Esteu acabant d'estudiar aquesta activitat, que també és interessant. Sí, té que ser interessant, no? Una cosa una mica diferent, no? Sí, una mica diferent. N'hi ha més propostes, però les acabem d'estudiar perquè volien anar a veure les aigües, però no estan molt... Diu, potser ens avorrim allà, a veure aquí a Cornellà allò de les aigües. No, no, em sembla que no.
Molt bé. I més o menys és el que hem de programar perquè, clar, el dia 6 es fa l'assemblea... El 6 de febrer fem l'assemblea general anual de tots els socis. Explica'ns una mica això, Artur. Com funcionarà el tema de l'assemblea general?
El tema de l'Assemblea General és només pels socis, que s'han de prendre decisions. Llavors es passarà llista a la gent que ve, la que no ve, es tindrà controlat i es votaran temes com, a part de l'aprovació de pressupostos, passar l'estat de comptes i tot això, han passat ja 3 o 4 anys
i toca fer per obligació un canvi de Junta. S'ha de renovar la Junta. Podem ser els mateixos, poden ser uns altres, s'ha de renovar i fer-ho tot nou. Llavors tenim, diguem, jo dic el problema que hi ha bastanta gent de la Junta actual que ho pensa deixar. Uns ho han confirmat i altres s'ho estan pensant, però sabem que també ho deixaran.
Llavors, si en aquest moment som set persones a la Junta, més un col·laborador, resulta que n'hi ha quatre, dos que deixaran la Junta ja i dos més que la deixaran en breu, d'aquí uns mesos.
Per tant, quedarà un buit... És una de les notícies que també ens volien comentar avui, que és el fet aquest d'hi haurà un canvi cíclic a la Junta. Per tant, a la pròpia Junta s'ha de decidir si entrarà gent nova. Proposarem, aviam si hi ha els voluntaris.
Sí, sí, és important, això fèiem una reflexió fora de micròfons, oi? I una mica la idea és aquesta, el fet que la gent entengui que les entitats, les associacions, es mouen gràcies també a les accions de la gent, a les persones que de forma voluntària s'hi impliquen. I per tant que és molt important el fet d'implicar-nos de forma activa en totes aquestes activitats i també...
en aquestes accions. Sabem que a vegades és molt divertit el fet de pujar a l'autocar, deixar que ens en portin i fer l'activitat, però per arribar a aquell punt, per arribar al punt de pujar-se a l'autocar, Artur, has de organitzar-ho, has de trucar a l'empresa, has de fer moltes coses. Evidentment, i avui dia demanen assegurances de tot, que fins ara contractaves una empresa i ja està. Ara ens estan insinuant que a part s'han de fer assegurances. Vull dir, la cosa tècnicament es complica.
Això, la llei de protecció de dades, el dret d'imatge, són coses que fins ara no teníem en compte. Però és que ara ens estan començant a apretar que hem de fer més impresos, que ens donin consentiment per fer les coses i realment es complica. Per tant, necessitem...
gent involucrada i que sàpiga una miqueta de tots els temes i que es preocupi que fem les coses bé, perquè ho intentem fer bé. És important fer les coses bé i tenir aquesta voluntat i és per això que aquestes accions també a vegades poden cremar o la gent també es pot acabar cansant una mica de...
d'estar al capdavant de les entitats. Per això està bé que hi hagi relleus cíclics i que hi hagi aquests canvis també perquè hi hagi també un canvi de mirada i aquest canvi d'òptica el que fa que també l'entitat pugui créixer i seguir sumant. I tindre més propostes, no ser diferents. Exacte, noves propostes, noves activitats. A més es necessita gent avui dia, vulguis o no, que tingui uns mínims coneixements d'informàtica o que hagi perdut la por l'ordenador. Això amb la gent gran costa una miqueta.
Per tant, demanarem gent que pugui ser que sàpiga agafar un ordenador i fer una instància. I no li faci por fer-ho. Si no ensenyar-lo, no? Ho intentem entre tots. El que no fa un, ho fa un altre. I al final ens en sortim. Sempre anem amb aquella inseguretat. A vegades marxen un mes. Vam haver de marxar a Costa Rica. Jo feia les actes. El secretari feia les actes. I vam marxar. Entre uns i uns altres, doncs...
Ho aneu fent. És important això també, que hi hagi bona vinença a la Junta i que es puguin al·legar aquestes accions quan un està fora. Doncs, important això que ens comenten des de l'Associació de Gent Gràcia. I gràcies tenim al Jordi, que ens fa les còpies de tot, el copy flash, és que no ens fa còpies de tot. És un col·laborador, Jordi Ferrar, és un col·laborador que era de la Junta. És el que t'ha enviat això de la conferència.
I fa sempre... Tots els papers no ens fa falta, igual que la coral, perquè jo soc de la coral de... Coral Harmonia, no? Sí. Llavors també hi s'impliquen tot, totes les cançons, les busques, ara que començarem repertori nou, doncs tot. I així. A més a més ara ve l'època que toca...
justificar la subvenció que demanem a l'Ajuntament i demanar la nova per l'any que ve ara ve l'època de papers fotocòpies, compulsar papers i tot això és que també dóna feina i a més els dos que estem aquí justament són els que no vivim a Sant Just vivim a Barcelona
Sí, sí. Llavors, dona feina. Ens aniria bé que vingués gent nova que visqui a Sant Just. Clar, perquè si no has de baixar de Barcelona, has de venir a fer l'acció. No es fa perdre de matí sencers per fer 10 minuts de feina. Ens reunim cada 15 dies, eh, també. A menys que hi hagi alguna cosa urgent o alguna cosa, no ho fem cada setmana. Però, bueno, aquesta setmana hem vingut tres vegades, ja. Evidentment, també. Avui us ha tocat venir aquí a la ràdio. Nosaltres també us agraïm que estiguem nosaltres aquí.
Jo feia esquena al mil·lenari que m'hi ha apuntat. O sigui que ja he aprofitat de l'esquena a fer els exercicis d'esquena aquí. A venir cap aquí. Ben fet, ben fet. Doncs passen dos minuts de dos quarts d'una del migdia. Seguim aquí al magasin de Matins de Ràdio Desbem. Seguim a la Rambla.
Avui parlant de la importància d'aquestes entitats que impulsen el nostre municipi i que no es perdin, la importància que no es perdin aquestes entitats, aquestes associacions que li donen vida a Sant Just. En aquest cas, parlant amb l'Associació de Gent Gran de Sant Just, que s'implica en moltes activitats, que ofereix una programació molt extensa d'activitats al llarg de l'any i que en aquest cas, per aquest primer trimestre...
del 2026, ben encarregats amb activitats com, per exemple, ens han comentat aquesta calçotada, aquest carnaval, entre d'altres. Doncs per la gent que ens estigui escoltant i vulgui més informació, què ha de fer per informar-se de totes aquestes activitats que ens heu comentat?
Anar al mil·lenari. Al centre civil. Al centre social mil·lenari. Al centre social mil·lenari. Cada 15 dies estem els dimarts. A les 11 fins a les...
una i mitja, dues, i anar a informar-se. I fer-se sòcia, evidentment. I fer-se sòcia, sí. Que és molt barato, només som 20 euros a l'any, és del més barato que hi ha, i donem prou activitats a canvi. Clar que sí. Home, les excursions no es paguen a part, però sempre fem alguna cosa. Clar que sí, és important. No ho sé, pica-pica...
Sí, sí, perquè aquestes activitats també van acompanyades d'algun ressupor. Sí, exacte. No sé quina de les dues xerrades... Sempre s'acompanyen de fer una petita... Una copeta de cava... Sí, no sé quina de les dues xerrades van una copa de cava. Anirà. No sé quina de les dues. Molt bé. O sigui que sempre es procura. Així la gent també s'engresca més, no? Potser. I tant, i tant, i tant.
Doncs no sé si voleu afegir alguna cosa més, família? Una coseta més que hagi quedat en el tinter que vulgueu destacar? No, res més, que demanem aquesta col·laboració de la gent tant que som socis com els que s'hi vulguin fer de nou i que s'impliquin una miqueta més en les activitats que volem programar
perquè si no, a vegades ens costa una miqueta de realitzar. I res més. Doncs família, moltíssimes gràcies per passar pels micròfons de Ràdio d'Esvern un cop més. Una abraçada molt gran. Gràcies. Que tingueu molt bon inici d'any i anem parlant. I segur que aquestes activitats aniran molt bé. Molta sort amb aquesta nova junta i aviam si teniu sort. Aviam, ja t'ho direm. Podeu fer-ho aviat. Molt bé, doncs gràcies. Gràcies a tu. I a vosaltres, estimats oients, tornem de seguida. Breu pausa per publicitat.
i tornem amb més contingut, amb més cosetes aquí, a la Rambla. Fins ara. Treu la llengua. Treu la llengua fora, al carrer.
És clar que s'ha de treure la llengua, però com puc treure la llengua? Com trec la llengua al carrer quan la persona amb qui parlo no treu la llengua? O a la feina, a l'escola, a la universitat, quan a les aules i a les sales de reunions ningú treu la llengua? Com trec la llengua a les xarxes comentant i compartint si la gent m'insulta per treure la llengua? O a internet, quan els cercadors no m'entenguin però jo vulgui continuar treient la llengua? Entra ja a la guia de l'activista pel català i descobreix tot el que pots fer per la llengua.
Ei, vinga, som-hi ja. És el moment de fer el pas. A casa de la feina i al carrer. Quan anem de festa o al taller. Parla'm amb el teu asset. Només hem de començar. Aprovem-ho en català. Tu per tinguis, jo per tu. I quan vulguis tots plegats. Molt per parlar, molt per parlar. Provem-ho en català.
Generalitat de Catalunya. Sempre endavant. Hola, sóc la Mireia Belmonte. En la natació la velocitat és clau i també ho és per salvar una vida. Davant l'ictus, trucar ràpid al 112 és fonamental. Si notes un canvi brusca en una persona, com ara pèrdua de força a una banda del cos, canvis en la parla o en l'angès de la cara, truca ràpid al 112. No t'ho pensis. Davant l'ictus, truca ràpid al 112. Generalitat de Catalunya.
Estudio l'EFP d'auxiliar d'infermeria. Puc aportar molt al sector de les cures. Jo faig energies renovables. Curso una FP dual. Estudio i treballo alhora. El teu fill pot ser un d'ells. Descobreix el seu futur a fp.amb.cat. EFAPRO. Amb l'EFP aviat podrà volar. Amb el suport a la Fundació Barcelona Formació Professional i l'AMB. Hi ha una màgia que no té truc. És la màgia de compartir una estona amb algú i parlar-hi. Vols practicar català? Vols ajudar algú a parlar-lo?
Apunta't al voluntariat per la llengua. El programa de les parelles lingüístiques ab-xl.cat. Perquè quan parles, fas màgia. Generalitat de Catalunya. 100 milions i mig de futurs.
Si com a dona vols saber quins recursos tens al teu abast, a les oficines d'informació de l'Institut Català de les Dones trobaràs l'atenció que necessites. Et podem orientar sobre salut, ajuda afectiva o sexual o assessorar sobre qüestions específiques per a dones i infants. Separacions, règim de visites, pensió i custòdia dels fills, abusos o situacions de violència masclista. Per tots aquests casos trobaràs un servei gratuït d'atenció psicològica i assessorament jurídic. Entra a Gencat.cat barra Atenció a les Dones.
Les àvies i els avis són sàvies i savis. No deixis que ells ni les seves històries caiguin en l'oblit. Festa de Bici Sense Edat. En Bici Sense Edat és una iniciativa solidària que busca combatre la soledat entre els més grans.
La soledat és el major problema amb el que s'han d'enfrontar les persones d'edat avançada. I depèn de tu, que ho facin sols. Sortides amb bicicleta per al municipi amb la gent gran. Acompanya'ls a veure el poble on es van criar. Dóna'ls vida, que et tornin a sentir el vent a la cara. Et necessiten. I tu a ells, també. Des de Bici sense edat, et necessitem. Festa voluntari. Més informació al portal justsolidari.cat o en bicisenseedat.cat. Amb la col·laboració de l'Ajuntament de Sant Just d'Esvern.
Les teves tardes ja tenen refugi. Soc el Jaume Elias i arribo amb la tercera temporada del Refugi, el programa més fresc, dinàmic i jove de la ràdio, de dilluns a divendres de 5 a 7 de la tarda. T'acompanyarem amb humor, informació i molt bon rotllo.
Vine a riure, a reflexionar i, sobretot, a passar-ho molt bé. Sintonitza el 98.1 FM i segueix-nos a les xarxes socials. El refugi, on les teves tardes se't faran molt curtes.
Amb tots vosaltres, veus de la parròquia, compartint notícies, actualitat, experiències socials i espiritualitat. Ens pots escoltar dimecres a dos quarts de vuit del vespre, amb repetició els dissabtes a dos quarts de dotze del matí. Veus de la parròquia.
Hi ha una cara de la música que sovint no escoltem. A Cara B girem el disc per descobrir històries amagades entre cançons d'ahir i d'avui. Una hora setmanal de viatge sonor, amb relats i emocions que connecten passat i present. Cara B, l'altra cara de la música moderna. No te la perdis. La música moderna
Els dimecres a les deu de la nit, Fabricants de Cançons. Un programa de converses amb artesans de la paraula cantada. Amb persones que a prop nostre fabriquen aquests artefactes poèticomusicals que ens fan viatjar. O bé amb persones que n'analitzen la seva alquímia.
Fabricants de cançons, una hora conversant sense presses, com si estiguessin prenent una copa sobre cançons. Aquí, a Ràdio Desver, a un 98.1 de la freqüència modulada. Un programa conduït i realitzat per qui us parla. Meneu gausats.
Escoltes ràdio d'esvent, sintonitzes ràdio d'esvent, la ràdio de Sant Just, 98.1. Ràdio d'esvent, 98.1. Ràdio d'esvent.
Doncs benvinguts i benvingudes un matí més al Parador Musical, l'espai on descobrim la història i les curiositats dels grans noms de la música mentre escoltem els seus temes més icònics.
Avui viatjarem pel món de Queen, un dels grups més llegendaris de tots els temps, amb himnes que encara fan vibrar estadis i sales d'espectacle arreu del món. Però prepareu-vos, perquè avui hi haurà molt de ritme, molt de talent i una mica de màgia roquera.
I comencem parlant dels inicis del grup, perquè Queen naixia a Londres l'any 1970. El grup original estava format per Freddie Mercury, vocalista i pianista, Brian May amb la guitarra i Roger Taylor a la bateria amb John Deacon al baix. Abans de ser Queen, el grup es deia Smile i va ser Freddie qui va proposar el nom de Queen, pensant en una paraula curta, potent i amb majestuositat.
Curiositat, doncs que el primer concert amb el nom de Queen va ser a London's Imperial College l'any 1970, on ja començaven amb l'ambició de ser un grup molt diferent. L'ambició
Fins demà!
I aquesta primera cançó que escoltem, el Keep Yourself Alive, és una de les cançons del seu primer disc i encara avui mostra aquella energia i aquell virtuosisme del grup en els seus inicis. Marxem a parlar de l'èxit global i d'una cançó, Bohemian Rhapsody.
L'any 1975 arriba Bohemian Rhapsody, també coneguda així amb aquest accent una mica més british que jo he intentat impostar, i és que una cançó que va trencar tots els esquemes, una cançó que va voler tocar molts pals musicals és aquesta.
Aquesta cançó, Bohemian Rhapsody, a més de sis minuts de durada i estructurada com una mini-òpera, no va ser un èxit instantani, perquè de fet, al principi, era inclús complicada programar-la a les ràdios, ja que tenia una durada d'uns sis minuts aproximadament, i clar, doncs això era massa, era massa llarga, i en aquest cas, doncs, va caldre una mica de temps perquè acabés calant fort. Com ja sabeu, ara és una de les cançons més icòniques de la banda britànica, i amb aquesta cançó Queen...
va revolucionar la manera de fer música. Open your eyes, look up to the skies and see
Just a blue boy, I need no sympathy. Because I'm easy come, easy go, little high, little low. Anywhere the wind blows, doesn't really matter to me.
I aquest que he sentit de fons, Freddie Mercury, el cantant principal d'aquesta banda britànica, no només cantava, sinó que també era un autèntic showman. De fet, si heu vist la pel·lícula Bohemian Rhapsody, ho heu vist ràpidament. Però si heu vist també directes, com per exemple el Life Aid, el mític Life Aid, aquell concert que va...
a aglutinar tantíssima gent i que també va aglutinar molts grups de música diversos per una bona causa, per una causa solidària. Si veieu aquestes imatges, siguin reals o siguin ficcionades a través de la pel·lícula que comentàvem, Bohemian Rhapsody, estrenada fa uns anys per molts cinemes i que va ser un gran èxit, inclús va aconseguir Òscars.
que al final aquests premis el que acabaven dient era que era una pel·lícula que estava ben reproduïda i que era bastant fidedigna a la realitat, tot i que té alguns salts temporals d'algunes coses que estem explicant ara, d'aquesta biografia, que potser no estan agafades al peu de la lletra, però sí que ens mostren aquesta vitalitat de Freddie Mercury, que comentàvem, la seva presència escènica i la seva energia eren imitables.
Després d'aquesta cançó que estem escoltant ara, Bohemian Rhapsody, Queen ja era un fenomen mundial. La combinació de ritmes de rock, harmonies corals i l'estil teatral de Freddie Mercury capturaven aquesta essència i també capturaven a tots els públics d'arreu del món. Marxem ara a parlar d'himnes i llegat, perquè si tenen himnes, aquesta gent de Queen si tenen himnes...
Mireu si tenen himnes, perquè aquest és un, però hi ha aquest que us poso ara.
Fins demà!
Mireu, és que Queen no només va fer cançons per ser escoltades, les va crear perquè fossin himnes escoltats i ressonats en concerts i estadis. Aquesta cançó, We Will Rock You, és, podríem dir, un sinònim de festa i de victòria. També ho és la següent que escoltarem, We Are The Champions.
I és que aquestes cançons van ser concebudes amb aquest objectiu, amb el de ser sinònim de festa i de victòria. Però aquesta concretament, We Will Rock You, va ser concebuda com una cançó de participació del públic. El que volien era fent-los, picar de mans i peus, marcant el ritme, que sentissin involucrats també en la cançó i en aquell moment, un moment màgic que compartien ells des de l'escenari...
i la gent que els veia des de les seves tribunes o també des de platea. I és que en el cas del clàssic de l'esport, és el We Are The Champions i el We Will Rock You, són cançons que podríem assimilar bastant a competicions esportives,
Però a mi We Are The Champions em resona bastant, no? Perquè l'hem escoltat en competicions esportives, en campionats, etcètera, etcètera, i també l'hem escoltat en entrega de premis, en finals, tornejos i molt més. En fi, un espectacle musical que us deixem també a tots vosaltres aquí, aquest We Are The Champions, que sona ara a Ràdio d'Esvern, aquí, a la Rambla, al parador musical.
I've paid my dues Time after time I've done my sentence But committed no crime And bad mistakes I've made a few I've had my show
I durant aquesta època, el grup també destacava pels seus concerts multitudinaris. Com hem dit abans, el Live Aid del 1985 és considerada una de les millors actuacions en directe de la història del rock, on Freddie Mercury, amb el seu carisma, va captivar a més de 70.000 espectadors a Wembley. Marxem a parlar de curiositats i anècdotes, perquè tenim uns quants detalls que potser no sabíeu. La veu de Freddie Mercury, que estem escoltant ara mateix, amb aquest We Are The Champions, tenia un rang de gairebé 4 anys.
Déu-n'hi-do, eh? Brian May, el seu guitarrista, té un doctorat en astrofísica i va construir la seva pròpia guitarra, la famosa Red Special. I pel que fa a Queen, doncs, va escriure música de gèneres molt diferents. Pop, rock, òpera, funk, disco i fins i tot música electrònica. El videoclip d'I Want to Break Free, que escoltarem a continuació, és un dels més icònics. De fet, va ser molt polèmic a la seva època, però ara tots i totes el recordem.
I want to break free, de Queen, a Ràdio d'Esvern. I want to break free.
Jo no sé a vosaltres, però per mi la primera presa de contacte amb aquest grup va ser aquesta cançó, la I Want To Break Free. Doncs un dia ens el vam posar a l'escola i a partir d'aquí vaig començar a conèixer aquest grup. No va ser fins a més gran, fins a adolescent, que vaig començar a indagar una mica més en les seves cançons, en la seva història i em va captivar. Doncs Queen és un grup que no només fa música, com dèiem, crea llegendes...
Des de Keep Youself Alive fins al We Are The Champions, les seves cançons han resistit al pas del temps i la seva combinació de tècnica, carisma i valentia va marcar un abans i un després a la història del rock. Això ha estat avui el paradó musical, això és tot per avui, perquè...
tornarem un altre dia a descobrir un altre artista, més cançons, i cada vegada segur que ens farà vibrar i descobrirem històries fascinants. Però el d'avui ha estat un viatge memorable per, doncs, el món del rock, que és meravellós, aquest gènere que a molts, doncs, ens agrada, a d'altres els hi costa una mica més, però sigui com sigui, la cançó amb la que ens acomiadem, la balla tothom. Doncs, Tom Inau, aquí, a Ràdio Desbem. Gràcies.
Fins demà!
Don't stop me. Cause I'm having a good time. Having a good time. I'm a shooting star leaping through the sky like a tiger defying the laws of gravity. I'm a racing car passing by like Lady Gadot.
I'm gonna go, go, go, there's no stopping me. I'm burning through the sky, 200 degrees, that's why they call me Mr. Fahrenheit. I'm traveling at the speed of light, I wanna make a supersonic man out of you.
Don't stop me now. I'm having such a good time. I'm having a ball. Don't stop me now. If you want to have a good time, just give me a call. Don't stop me now. Cause I'm having a good time. Don't stop me now. Yes, I'm having a good time. I don't want to stop at all.
Fins demà!
Don't stop me Don't stop me Don't stop me Don't stop me Don't stop me Don't stop me Have a good time Don't stop me Don't stop me
Fins demà!
Don't stop me now Don't stop me now Don't stop me now Don't want to stop at all
Smooth jazz. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Come on tomorrow.
I esperem.
Les teves tardes ja tenen refugi. Sóc el Jaume Elias i arribo amb la tercera temporada del Refugi, el programa més fresc, dinàmic i jove de la ràdio, de dilluns a divendres de 5 a 7 de la tarda. T'acompanyarem amb humor, informació i molt bon rotllo. Vine a riure, a reflexionar i, sobretot, a passar-ho molt bé. Sintonitza el 98.1 FM i segueix-nos a les xarxes socials. El Refugi, on les teves tardes se't faran
molt curtes.
Amb tots vosaltres, Veus de la Parròquia, compartint notícies, actualitat, experiències socials i espiritualitat. Ens pots escoltar dimecres a dos quarts de vuit del vespre, amb repetició els dissabtes a dos quarts de dotze del matí. Veus de la Parròquia
Fins aquí la Rambla d'avui dimecres, 14 de gener del 2026. Avui hem parlat de les notícies de Sant Just. Tot seguit també hem fet un repàs de les portades dels diaris amb la Cap d'Informatius, en Mariona Sales. Hem tancat la primera hora amb les efemèrides i amb el temps, amb en Carles Rius. Després dels bolletins de les 11, avui hem tingut l'entrevista del dia. Hem parlat amb en Ramon Figuarola, de Junts, i també hem parlat de vins i de patrimoni cultural i culinari de Sant Just,
amb l'Astrid Goldstein. Hem tancat el programa d'avui amb l'espai de l'associació de la gent gran i amb el parador musical. Tornem, com sempre, demà a la mateixa hora. Que sigueu molt feliços. Adéu-siau.
Ladies and gentlemen, this is Mambo No. 5.
Fins demà!