Sintonitzes ràdio d'Esbert, la ràdio de Sant Just, 98.1, ràdio d'Esbert, 98.1, ràdio d'Esbert, 98.1, ràdio d'Esbert, 98.1.
L'essència de Sant Just la tens a la Rambla, a ràdio d'Esbert.
Bona tarda, Sant Just, passen 10 minuts de les 5 de la tarda d'avui dijous 27 d'abril.
Benvinguts i benvingudes a la Rambla, el magasin de tardes de la ràdio d'Esbert.
Esteu sintonitzant el 98.1 FM en l'emissora municipal de Sant Just.
Ja em coneixeu, sóc la Núria García i esteu amb mi cada dia de dilluns a divendres de 5 a 7 de la tarda.
Què ens esperen les properes dues hores? Doncs bé, d'aquí i fins les 6, primer de tot farem l'espai i la salut al dia,
espai on venen professionals sanitaris al cap de Sant Just a tractar un tema sociosanitari.
És una secció coordinada per la infermera Sílvia Granollers.
Avui la Sílvia ve acompanyada també de l'altra infermera de família, l'Assum Rodríguez,
ens parlaran dels estils de vida saludable.
Tot seguit, també farem aquí a la Rambla entrevista a dos joves del projecte de voluntariat juvenil Help Up.
Un projecte que ells mateixos estan donant a conèixer amb altres companys.
Un projecte que ha nascut des de la seva escola i estan recorrent llocs de Catalunya, Espanya i fins i tot a Europa per donar-lo a conèixer.
Després, tot seguit, escoltarem els bolletins informatius de Catalunya Ràdio i de Ràdio d'Esvern i de 6 a 7 el que farem seran un parell d'entrevistes.
La primera a la cantant de blues Big Mama Montse. Per què? Doncs perquè aquest diumenge la tindrem a l'Ateneu d'aquí del poble en el cicle La Birse de Veus Femenines.
Parlarem amb ella sobre els seus inicis i la seva trajectòria musical, que aquest 2023, Big Mama Montse fa 35 anys que està damunt dels escenaris.
I acabarem el programa d'avui fent també una altra entrevista.
Això sí, avisem que serà en anglès perquè la farem a l'activista i grafitera palestina Laila Ajaui,
que avui a les 7 de la tarda vindrà a Sant Just a fer una xerrada dins del cicle de Ciutats Defensores dels Drets Humans.
Vinga, no marxeu, que comencem!
Ei, vinga, som-hi ja, és el moment de fer el pas.
A casa, a la feina i al carrer, quan anem a la festa o al taller.
Parlem amb el teu accés, només hem de començar a provem-ho en català.
Tu per vingui, jo per tu, i quan vulguis tots plegats.
Molt per parlar, molt per viure.
Provem-ho en català.
Molt per parlar, molt per viure.
Generalitat de Catalunya, sempre endavant.
I'm nothing special.
Fem ara a Ràdio d'Esvern una nova entrega,
un nou capítol, el quart concretament de la secció titulada La Salut al dia,
conduïda, coordinada també per Sílvia Granollers, infermera del CAP de Sant Just,
que dona veu a professionals de l'àmbit sanitari i social del centre,
per parlar sobre temes d'interès general relacionats amb la salut.
Recordem que normalment s'emet els últims dijous de cada mes, però que la repetició també pot donar-se en altres dies de la setmana al llarg del mes.
En cada sessió abordem un tema de salut diferent amb veus expertes en cadascun dels àmbits.
Avui hem convidat en aquest espai l'Assom Rodríguez, que és infermera de família del Centre d'Atenció Primària de Sant Just,
per parlar i promoure hàbits i estils de vida saludables,
un dels objectius principals que té la salut pública avui en dia.
Saludem a les dues. Hola, què tal? Bona tarda.
Molt bona tarda.
Hola, bona tarda.
Bé, per començar, jo crec que hauríem de deixar clar, quan parlem d'estils de vida saludable, a què ens estem referint exactament.
D'acord, doncs un estil de vida saludable són totes aquelles conductes i aquells comportaments que fem en el dia a dia
i que tenen un benefici per a la nostra salut, no només allargant els anys de vida, la nostra esperança de vida,
sinó també augmentant els anys de salut lliures de malalties cròniques.
D'acord. I què hem de fer o quines pautes hem de seguir per aconseguir tenir aquest estil de vida saludable?
Bé, doncs podem fer moltes coses. Aquí veurem, jo ara parlaré d'algunes, eh?
Les més importants serien, sobretot, fer activitat física d'una manera regular.
D'acord.
Hem de tenir una alimentació saludable.
També.
Hem d'intentar no fumar.
D'acord.
No alcohol.
Dormir, tenir un som de qualitat, d'acord, dormir bé.
El benestar emocional també és molt important.
Benestar emocional seria tot el tema de la salut mental?
Seria salut mental, però a més a més el fer, el viure el dia a dia, el tenir pensaments positius,
viure el present, el moment present, relaxar-nos, gaudir de la família, dels amics, tot això.
Molt bé. I per què és important, ja que has comentat el tema de l'activitat física, que és un dels primers punts que has dit,
per què és important aquest aspecte? En què ens beneficia?
D'acord. L'activitat física s'associa a molts beneficis per la salut.
Jo convido a la gent que no va veure el capítol anterior fa un mes, on va venir la doctora Violant i el Carlos Maestro,
que el vegin. Té beneficis per a tothom en qualsevol duració i intensitat.
Vull dir que hi haurà gent, depenent de les condicions físiques que tinguem,
hi haurà gent que farà més i altres que faran el que poden, menys.
És molt important que sapiguem que si fem sessions de 10 minuts, ja compta.
Vull dir que l'avi que diu que no pot caminar i que li estem dient que és recomanable que faci 30 minuts al dia,
doncs que si surt dues vegades al dia i fa 15 minuts i 15 minuts, doncs ja ho tenim.
D'acord. És a dir, tenir la idea que no cal sortir mitja hora, sinó que anar sumant potser en petites càpsules al dia.
Exacte. I és important també evitar els períodes sedentaris.
Vull dir que quan arriba l'hivern, per exemple, els avis estan tota la tarda, es fa fos,
no surten a caminar i estan tota la tarda a casa.
Doncs haurien d'anar aixecant-se cada hora, cada hora i mitja, fer uns petits estiraments
o agafar el passadís i començar a caminar una mica.
I això també ens passa amb la gent que treballa assegudes, no?
Sí, sí.
Que estan moltes hores i amb això podríem també recomanar.
I podríem potser fer, a vegades aixecar-nos i fer algun exercici.
Per estirament o alguna cosa, no?
Sí, sí, sí.
Sí, perquè és veritat, la gent que treballa en oficines, per exemple, sobretot, no?
Que, bé, sempre hi ha més treballs més sedentaris que altres,
però precisament la imatge d'algú que treballa en una oficina és estar-se hores.
Bé, clar, és que si no s'han d'aixecar per res, doncs,
de passar-se hores de forma sedentària davant de l'ordinador.
Llavors seria qüestió d'obligar-se, no? A dir, cada hora...
Sí, de tenir-ho més present, potser.
Cada hora m'aixeco, dos minuts, moc, em moc.
Jo recordo que la doctora Violant deia que el cos és una màquina,
no sé si ho recordo... Exactament això, una màquina que necessita moure's.
Sí, l'alimentació dels músculs era el moviment, algú així deia.
Exactament, exactament.
Sí, sí, sí.
Hem de recuperar...
Hem de recuperar el capítol de la doctora Violant.
De fet, ens va explicar que una cosa important era crear, sobretot, un bon hàbit,
és a dir, establir unes rutines, de no, per exemple, ara, doncs,
molta activitat física, uns dies sense fer res, no?,
sinó de crear una mica l'hàbit i...
Intentar fer cada dia una miqueta, si podem fer...
Els cinc dies seria ideal, vull dir que...
També suposo que va en funció de l'edat, no?, del moviment
o del desgast que té una persona durant el dia a dia.
Però hem de saber que qualsevol cosa és millor que no fer-ne res.
Per tant, hem de motivar i està clar que l'activitat física és invertir en salut.
Totalment.
Això ho veiem cada dia a les consultes.
I tant, i tant.
Jo crec que hauríem de destacar que aquest mes que començarà, el maig,
farem dos tests de marxa nòrdica.
Ah, mira.
Ho dic, la marxa nòrdica és caminar amb bastons,
i és el dir...
Dit així ràpid.
Sí, caminar amb bastons que propulsen,
que és la gran diferència amb trekking.
Els bastons de marxa nòrdica el que fan és que ajuden a propulsar cap endavant,
amb la qual cosa estàs treballant el tronc superior, a més de les cames.
I a l'inferior.
Llavors són els dies, el 6 de maig, que és un dissabte,
i el diumenge 21 de maig, de 9.30 a 11.30.
La gent que ens escolti, que vulgui venir, està convidada,
i només s'hauria de fer una inscripció a l'ambulatori.
Els haurien de comunicar.
És a dir, que pot accedir directament a...
És a dir, que vagi al CAP?
Que ens ho diguin, i llavors els apuntarem.
D'acord.
Hi ha algun límit, alguna criteri en concret per participar?
Qualsevol persona pot participar.
El que sí és que necessitem saber el número,
perquè hi ha els pals de marxa nòrdica, són uns pals especials,
i les persones, que en aquest cas es van d'hora,
que fan aquest tast, necessiten preveure quanta gent hi seran.
Les persones han d'anar amb sabata per anar a caminar,
perquè es fa una primera part que s'ensenya la tècnica,
no, no en profunditat, però sí per fer les coses ben fetes,
i després es va donar una volta.
La veritat és que la convocatòria es fa al parc de la bona aigua,
de la parc de la bona aigua segurament es pujarà cap al parc natural de Collserola,
i allà es farà aquesta petita volta.
Les persones sàbates còmodes, res a les mans per poder portar els bastons,
els pals, i sí, posar una motxilla o alguna ruminera.
Molt bé.
I ja està.
Fantàstic.
Després també, i deixant de banda una mica l'activitat física,
també hem parlat de la correcta alimentació,
que també és una pauta, no?,
a tenir important per al bon funcionament de l'organisme i estar saludables.
Com sabem que mengem bé?
D'acord, bé, hauríem de mirar una mica què és el que estem menjant.
Llavors, hem de veure que hem d'utilitzar l'oli d'oliva com a greix culinari,
a la cuina sempre, tant per amanir com per cuinar.
Després, ha de ser una alimentació rica en productes vegetals.
Hi hauríem de menjar molta verdura, molta hortalissa, fruites, i després els fruits secs també són molt recomanables.
En quant a la llegum, hauríem de tenir un consum també freqüent i després de cereals que fossin integrals.
hauríem de reduir els refinats, els que no tenen fibra, sempre que puguem.
Després hem de fer un consum moderat de les carcs blanques i el peix,
i hauríem de reduir el que són carcs vermelles, aliments processats, que tenen sucre, que tenen sal,
tot això ho hauríem de reduir.
És millor menjar la fruita que no fer sucs, pel tema de la fibra també,
i beure aigua, test, tot això per mantenir una bona hidratació,
i en general una mica seria això.
Hem de destacar també que ara al maig es faran uns tallers,
el primer dimarts de cada mes, es farà sobre dislipèmies.
Ui, què és això?
Ho farà la nutricionista.
És un trastorn del metabolismo dels greixos,
la gent que té colesterol, que tenen els lípids alterats,
l'HDL que el tenen baix i l'LDL que el tenen elevat.
I fa falta també una inscripció, ens ho hem de dir,
però és important que la persona que ens escolti ho estigui escoltant,
que ens ho digui aviat perquè serà el dimarts que ve.
Però són persones diagnosticades ja amb això?
Sí, són persones que estiguin amb un diagnòstic de dislipèmia.
I després, l'últim dimarts de cada mes,
hi haurà un taller també de 45 minuts,
igual que de dislipèmies, sobre diabetes mellitus tipus 2.
El faran a la vagoneta, seran 45 minuts,
i també la inscripció prèvia.
Entenc que són tallers a nivell d'informatius,
per explicar una mica, suposo, les persones que pateixen això,
què és el que poden fer, o com millorar el seu estat.
Sí, sí, ho farà la Belén, la nutricionista,
i parlarà, bueno, donar unes idees pàssiques i clares en aquell moment
sobre com podem cuinar per millorar els nostres valors dels lípids,
i amb la diabetes, doncs exactament el mateix.
Molt bé.
Després també hem comentat una mica el tema del tabac, de no fumar.
Ens ve el gran lema al cap.
Bueno, a mi, quan parlem del tabac al que és Sant Jus,
el cartellet de Sant Jus encara fumes...
M'agrada, m'agrada sentir.
Sant Jus encara fumes.
De fet, crec que aquí al poble s'han fet bastantes campanyes
sobre el tema de l'antitabaquisme, no?,
o també el fet de poder demanar ajuda si algú està decidit a deixar-ho.
Què és el que ha de fer si és aquest el cas, no?,
que tenim algú que fuma i que diu, vinga, va, avui ho deixo,
avui ho deixo i mai arriba el dia.
Bueno, aquesta pregunta l'he de deixar que la contesti la meva companya,
la Sílvia Granoller, que porta la consulta de la deshabituació del tabac.
Vinga, Sílvia, tota teva.
Però tu fas tan bé com jo, eh, Assun?
Doncs, sí, a més a més, ara aquests dies se n'ha parlat molt d'un nou fàrmac,
que sembla nou però que no és veritat,
perquè fa molts anys que corren al mercat,
que, bueno, s'ha venut com una gran ajuda per deixar de fumar.
I és veritat, com tots els fàrmacs,
ajuda a fer, a donar l'empenta perquè la persona animada a deixar-ho li costi menys.
Aleshores, totes aquestes persones que vulguin deixar de fumar
i que estiguin decidides i els hi faci il·lusió,
tinguin o no tinguin una miqueta de por,
perquè la por és el respecte a fer un canvi d'estil de vida,
això és molt raonable que tothom ho tingui,
però si estàs il·lusionat, doncs que contactin amb nosaltres,
que demanin dia i hora i en parlarem.
a la consulta oferirem les diferents fàrmacs que hi ha,
que n'hi ha més d'un,
per poder fer aquesta primera empenta
i treballarem la part també conductual, que és bàsic.
Això, les persones que ja han intentat deixar de fumar ho saben.
Clar, perquè entenc una cosa, Sílvia,
que abans de donar algun fàrmac
sempre s'intenta fer-ho d'alguna altra forma
o ja directament es va per la via del fàrmac
perquè és més efectiva?
Mira, de fet, s'hauria de donar fàrmac només a aquella persona
que tingui molta, o mitjana, dependència a la nicotina.
Si tu tens els receptors de la nicotina activats,
perquè normalment això passa que de jovenet
comences a tontejar amb el tabac,
al cap de dos anys de tontejar,
tu fas tolerància a la nicotina,
el teu cos necessita nicotina
i això l'oient que sigui dependent ho sap
perquè al matí, quan es lleva, és que el primer que fa
és encendre una cigarreta.
Necessita, perquè si no té la sensació
de que no funciona.
De que li falta alguna cosa, no?
Sí, sí.
A més, entres amb sinó d'abstinència,
això vol dir que estàs inquiet, malestar,
gana, no dorms...
Hi ha gent que s'aixeca a la nit a fumar
perquè és la manera que té de dormir-se.
Sí, sí, perquè la nicotina,
la manca de nicotina...
M'heu hagués dit.
Sí.
És això, és que la manca de nicotina
provoca insomni.
Llavors, la persona que té aquests símptomes,
o no tal, no cal que siguin tants,
és una persona que el dia que queda
el receptor sense nicotina,
està molt malament, es troba molt malament.
Què fa el fàrmac?
Doncs ocupar els espais aquests de nicotina
i donar-li pau
i aquella posat,
aquella manera d'estar davant de les coses
que et fa estar alerta
i, si tens ganes,
doncs, bueno, poses en acció
altres estratègies
per anar oblidant el tabac.
Llavors, al fàrmac
hi ha moltíssima gent
que se'n pot beneficiar.
Perquè una persona
que necessiti més o menys la nicotina
es beneficiarà.
Però, si no en tens ganes
i no treballes
per canviar la teva manera de fer
les teves conductes rutinàries,
les rutines,
doncs, si no les canvies,
doncs, no deixaràs de fumar.
Però, si en tens ganes
i tens ajuda farmacològica,
ho pots fer.
I cada dia hi ha molta gent
que deixa de fumar.
I que ho aconsegueix, també.
Ah, sí, sí.
I tant.
Molt bé.
Amb aquest esperit
és amb el que s'ha d'enfocar el tema, eh?
Després, també parlem
de l'alcohol,
que també és un tòxic.
Podem parlar
d'un consum saludable d'alcohol?
Bé,
l'OMS estableix
que no existeix cap consum
saludable d'alcohol.
Vull dir que tot l'alcohol
que ingerim
pot ser perjudicial.
Que a vegades es diu,
bueno,
una copeta de vi no fa mal
o és el recomanable.
Això és una feigniu,
és un mite,
és...
Jo crec que això
ho van dir
perquè la gent es prengués una
i no prenguéssim més.
Però, en realitat...
O des del sector del vi, no?
Vinga, va,
anem a promocionar el vi.
Jo crec que el que no fem
és a una persona
que no veu dir-li
que beguin.
Que el que no, Sílvia?
Mai, mai, mai.
No, no, perquè
prendre begudes alcohòliques
amb moderació,
per exemple,
estaria bé?
Hauríem de beure,
clar,
és que si estem dient
que no existeix
un consum saludable,
clar,
qualsevol consum
pot tenir a llarg plaç,
ser perjudicial.
I en quins casos
estaria recomanat
no beure?
És a dir,
fer un consum
zero d'alcohol,
sempre?
Home,
amb menors d'edat,
hauríem de...
Exacte,
amb dones embarassades,
amb transportistes,
gent que condueix,
també,
i després s'hauria de beure
el que es consumeix,
vull dir que
nosaltres parlem
d'UV,
que és una unitat bàsica
estàndard d'alcohol
i que equivale
a 10 grams d'alcohol,
llavors, clar,
hem de ser conscients
que quan prenem,
per exemple,
una copa de vi
de 100 a 125 mililitres,
o una canya de cervesa,
o una copa de cava,
o un cigaló,
o un xarrub,
ja estem fent una UV.
En els homes,
un consum de risc,
amb 4 UVs,
ja seria consum de risc,
i amb les dones,
amb dos UVs.
Amb dos.
Al dia.
Sí, sí,
al dia,
al dia,
perdoneu.
Al dia, eh?
Al dia.
Per tant,
s'ha de tenir en compte.
I això de les UVs,
vull dir,
quan...
perquè jo,
la veritat,
ho he sentit poquíssims cops,
això és una unitat així
que s'ha posat
més de moda ara,
o ho van establir
des de l'OMS o des de...
No sé qui ho va establir,
això sí que no ho sé,
però, bueno,
nosaltres ho portem utilitzant
molt de temps.
Quan ve alguna persona
a la consulta
i passem el cribatge
de l'alcohol,
ja ho mesurem
per les UVs.
Equivala a 10 grams d'alcohol.
Són 10 grams d'alcohol.
O sigui,
el que et diu
que beu una cervesa,
doncs jo estàs
estant plant.
És com una unitat de mesura.
Ah, exacte.
Dins del capítol
d'estils de vida saludables,
hem parlat d'alimentació,
del tabac,
de l'activitat física,
també ara del consum d'alcohol,
però, per exemple,
podríem tenir en compte
altres aspectes
com la son,
la prevenció dels accidents,
onades de calor...
Tot això també és
una vida saludable.
Són unes conductes, sí,
que hauríem de tenir
per poder mantenir
un bon estil de vida saludable.
Llavors,
per exemple,
quan el som
és molt important...
Són importants
les hores per dormir,
però també la qualitat
del que som.
Ens hem d'aixecar
i que estiguem descansats.
Això vol dir
que, per exemple,
és millor
dormir
sis hores
bé
descansant
que no
vuit o nou
amb allò
despertant
a mitjanit
malament.
Per descomptat.
Vol dir això.
Sí, sí.
A l'aixecar-te
has d'estar
descansada.
Descansat.
Perquè rendiràs més,
tindràs més capacitat
cognitiva,
de memòria,
de concentració.
Vull dir que
tot això
millora l'estat d'ànim,
protegeix el cor també.
quan tenim insomni
es lliberen
hormones d'estrès
que augmenten
la freqüència cardíaca
i la pressió.
En canvi,
si aconseguim dormir,
tot això
ho millorem,
el protegim.
I després,
si dormim bé,
també tenim
menys gana.
Es llibera
menys
leptina
quan no dormim.
D'acord.
Això també és important
per la gent
que vulgui
perdre pes
en intentar
descansar bé.
però jo pensava
que potser
necessitaríem
també tenir
algunes...
Com ho faig
per dormir bé?
Perquè
et sembla,
Núria,
perquè
algunes vegades
tenim tendència
de dir
prendré una pastilla
i així
m'adormiré.
Un dormir-dina.
Dormir-dina.
Vinga.
Doncs hauríem
d'inertar primer
sense medicació
sempre que ho puguem fer.
Llavors,
hauríem de mantenir
uns horaris regulars
en quant a l'hora
d'anar al llit,
a l'hora d'aixecar-nos,
fins i tot
cap a la setmana,
si pot ser.
Quan anem al llit,
l'habitació
hauria de ser
per dormir,
vull dir,
hauríem de no tenir
dispositius electrònics,
coses de la feina
que estarem
durant voltes.
Hauríem de fer
activitat física
per aconseguir
descansar millor
també,
evitar,
si tenim problemes
d'insomni,
evitar a migdiades.
Després,
intentar evitar
tot el que són
substàncies
amb efecte estimulant
del sistema nerviós
durant la tarda,
nit,
i evitar els sopers
abundants.
Hauríem de tenir
en compte també
la temperatura,
la llum,
el soroll
que hi ha a l'habitació,
el matalàs,
el coixí,
tot això també.
Bueno,
està clar que a l'estiu,
per exemple,
quan fa tantíssima calor,
la calor no deixa dormir,
és horrible dormir a l'estiu
en un lloc que no hi hagi
una mica de corrent d'aire
o hi hagi algun tipus
d'aire
ni que estigui fluixet,
no?
Sí, sí,
ens fa falta
els aires acondicionats,
els ventiladors,
ventiladors també.
Sí,
perquè, per exemple,
el tema de les onades
de calor,
ara que estem,
bé,
amb tot el tema
de canvi climàtic,
és un aspecte
que s'haurà de tenir
i sobretot també
més en compte,
no?
Entenc que en els centres
de salut,
de gent que pot arribar
amb cops de calor
o, bueno,
protegir-nos
de les temperatures
també és mantenir
un estil de vida
en realitat saludable.
Correcte.
I a més,
hem de tenir molt en compte
els nens
però també la gent gran
amb les onades de calor.
La gent gran
perd també una mica
la sensació
de tenir set
amb la qual cosa
hem de tenir
una ampolla al costat
i que vagi bevent.
Hem d'evitar
l'exposició
a les hores
de més calor
de 12 a 4 a la tarda,
si sortim al carrer
haurem d'anar
amb gorres,
amb gorros,
intentar buscar
l'ombra
sempre que sigui possible,
haurem de portar
per a sols
i després una cosa
molt important
en gent gran
també és
a l'hora d'incorporar-nos
s'ha de fer
poquet a poquet,
que no s'aixequin
de cop
perquè a vegades
hi ha hipotensions
i ens poden donar
molts problemes
també.
Allò que a vegades
s'aixeques
una mica de cop
i que et quedes
com una mica
tontat,
marejat.
Sí,
que dura una mica
s'hauria de fer
a poc a poc.
I per exemple
també se m'acudeix
tot el tema
de la higiene,
personal,
dels hàbits
d'higiene,
això també seria
vida saludable?
No sé,
dic tenir cura
de la boca,
de...
Sí, sí,
i tant.
Tot això també són punts
que la gent,
bueno,
la típica revisió,
no?,
que la vas allargant
però no,
s'han de fer
revisions de boca...
Són molt importants
les higienes
vocals
i la higiene diària
cada dia,
la gent que
potser no té
el fill al costat
que ho vagi fent
per parts
i quan estigui el fill
que el supervisi
si necessita ajuda.
És molt important
per trobar-nos
fins i tot millor.
Sí, sí,
i també per ordenar-nos
i per tenir
el dia a dia bé.
molt bé.
Molt bé, doncs,
a Són Silvia,
ha estat un plaer
tenir-vos aquí
aquest mes
parlant dels estils
de vida saludables
i res més,
ens tocarà esperar
fins al proper mes
a escoltar la propera secció.
Aquesta ha sigut
molt, molt interessant.
Moltíssimes gràcies
i que vagi bé.
Moltes gràcies a tu, eh?
Vinga.
Moltes gràcies.
Adiós.
Adiós.
Fins demà!
A la Rambla res s'atura. Vine, queda't i escolta'ns.
Seguim el programa de tardes.
La Rambla de Ràdio d'Esvernia ens toca fer l'entrevista a un grup de joves molt emprenedors,
un dels quals l'Àlex és de Sant Just aquí del poble.
Bé, avui a l'emissora ens venen a explicar el seu projecte anomenat Help Up,
una iniciativa per revolucionar el món del voluntariat.
Un projecte que va començar a la seva escola, però que ha trencat barreres
i ja s'ha donat a conèixer, podríem dir, arreu del món.
Doncs bé, Help Up està format, com hem dit, per 5 joves.
Avui a Ràdio d'Esvern els tenim als 5, a l'Àlex, de Sant Just, a la Marta, al Dani, a la Nea i a l'Ingrid.
Els hi obrirem els micròfons. Els saludem. Hola, què tal? Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Doncs bé, tenim moltes ganes de conèixer el vostre projecte Help Up.
Expliqueu-nos una mica en què consisteix el plegat.
Bé, doncs Help Up...
Ui, mira, agafa el micro del teu company.
Ara, exacte.
D'acord, perfecte. Doncs Help Up, així una mica resumit,
és una app que connecta ONGs que busquen voluntaris
amb joves que volen ajudar i que volen ser més actives a la societat.
Llavors nosaltres vam veure que als joves no se'ns inclou a la societat
i nosaltres volem ajudar, no?, volem estar inclosos
i llavors vam pensar que, com que hi ha moltes ONGs que necessiten voluntaris,
doncs que fer aquesta connexió, fer aquest pont,
podria ser una bona solució per poder resal·lar-ho.
Molt bé. I de quina forma uniu els diferents joves que volen participar?
Hi ha alguna tècnic, no sé si tecnologia, amb l'aplicació?
Com ho feu, això?
Doncs nosaltres hem desenvolupat una aplicació mòbil
que es pot descarregar a Google Play i a App Store
en la que les ONGs poden publicar els voluntariats que faran.
Poden penjar les seves oportunitats de voluntariat
i els usuaris, els joves, mitjançant l'app mòbil,
poden trobar aquestes oportunitats.
A nosaltres ens agrada dir que funciona com una espècie d'Amazon
o Wallapop per als voluntariats,
perquè estem digitalitzant una mica aquest procés
que sovint és tan complicat d'haver de buscar a internet,
trucar, preguntar si admeten joves, trucar a un altre...
I ho simplifiquem en una única app.
Molt bé. I com saben les ONGs o els diferents llocs
que hi ha aquesta aplicació?
Com us esteu donant a conèixer?
Doncs hem començat fent xarxes a escoles.
Primer vam començar amb la nostra,
perquè quina millor idea que començar explicant el nostre projecte
que vam iniciar a la nostra pròpia escola
i vam motivar els nostres companys, els nostres familiars,
a que s'apuntessin a Help Up
i, a més, per motivar els adolescents
que no hagin trobat oportunitats,
com ha dit la meva companya,
per formar part d'un voluntariat,
fer-los més fàcil per a ells participar.
I també hem participat a altres projectes,
com per exemple un que es diu Change Makers,
organitzat a Alemanya,
i ens van convidar a participar allà
per fer workshops i motivar els adolescents
per participar en aquest tipus de voluntariats,
especialment per a ells,
per canviar aquesta imatge que es té d'ells,
i la gent està molt motivada
i així ens estem donant a conèixer.
Molt bé.
Per què creieu que en el jovent a vegades
se'l deixa una mica més, potser, apartat,
d'aquest tipus de propostes?
Doncs la veritat és que ens ho vam plantejar,
perquè vam fer un estudi de mercat a la nostra escola,
hi ha altres joves que coneixíem,
i vam veure que molts tenien la iniciativa.
Però sí que ens vam adonar que molta gent
té la imatge de la joventut,
com que només volen sortir de festa
o potser estar amb les reds socials.
Doncs vam escoltar els joves, com nosaltres,
i vam decidir fer aquesta iniciativa
perquè, bé, per treure aquest prejudici
que té la gent de la gent jove.
He vist a través de les xarxes socials,
també, que promocioneu el projecte
com una mena de microempresa.
Podria dir-se així?
En quin sentit podria semblar-se això?
O ho esteu donant a conèixer d'aquesta forma?
Sobretot, perquè al principi hem començat...
Mira, veus, agafa el micro de...
Té, acompanya, que no...
Sobretot vam començar així
perquè era un projecte de l'escola
que, sobretot, anava de crear miniempreses
i que cada grup de la classe
feia la seva miniempresa
orientat a un projecte que volia.
Llavors, nosaltres, des d'aquell punt,
vam considerar que la nostra era una miniempresa.
Què passa?
Ara que estem veient que,
de cop i volta, s'està veient en realitat,
que estem començant a créixer,
doncs aquest nom de miniempresa
realment, en un futur,
canviarà ser una empresa, de veritat,
perquè ja no serà tan petita
com pensàvem al principi.
I quines són les tasques
que feu ara vosaltres?
Per exemple, de què us encarregueu?
Perquè entenc que seguiu amb el projecte,
voleu donar-li una continuïtat
i què és el que esteu fent amb...
amb HelpUp?
Bé, doncs nosaltres, cinc,
som l'equip actiu de HelpUp,
som els que mobilitzem l'aplicació
i que organitzem tot.
Llavors, cadascú, diguem,
té com un rol,
com, per exemple,
hi ha l'Àlex,
que és el director tecnològic,
l'Àngrid,
que és el director de màrqueting, etcètera,
jo, per exemple,
soc la directora general,
cadascú té com el seu rol,
diguem,
però, a més a més,
també,
cada cert temps,
cada un mes, més o menys,
fem reunions també
com per veure com va cadascú
en el seu àmbit,
també per ajudar-nos els uns als altres,
per exemple,
en el moment de contactar
i buscar ONGs,
això ho fem tots,
és a dir,
que cadascú té com la seva àrea,
diguem,
de l'empresa,
però, en realitat,
també col·laborem
i ens ajudem
amb el que fa falta.
I quan aneu a presentar el projecte,
és a dir,
quina és la resposta
que obteniu de les ONGs?
S'ho prenen bé?
Es mostren interessades?
O, no sé,
la resposta de la gent,
una mica,
el feedback?
Doncs estem en una
etapa
que podem parlar
ja d'això,
ja que ens hem expandit
una mica,
hem sortit de l'escola
i els concursos
i hem començat a parlar
amb ONGs
i amb companyies
del món real
i, realment,
el nostre procés
parlant amb ONGs
demostra l'evolució
del projecte.
Vam començar l'any passat
quan estàvem encara
en una fase
de projecte escolar
i al principi
ens deien,
mira,
ens agrada molt
la vostra idea
però no teniu voluntaris.
Li falta alguna cosa
perquè a nosaltres
les ONGs
ens compensi
haver de fer
aquest petit esforç
que suposa
haver de posar aquí
els nostres voluntariats
o haver d'acollir
aquesta app.
Aleshores,
ens vam adonar
que teníem aquest problema
en què
venia primer,
voluntaris
o ONGs.
Tot havia d'arribar primer.
Així que,
després de l'histó
aproximadament,
vam començar
aquest procés
en què vam començar
a presentar
noves escoles
i dient-li sí
i aviat hi haurà
voluntariats.
Vam començar
organitzant
un nosaltres
ja que encara
no teníem
ONGs
i així va ser
quan vam aconseguir
realment
famílies,
voluntaris,
gent
realment compromès
amb el projecte,
voluntaris
que realment
els hi va agradar
i a dia d'avui
segueixen interessats
en el que anem fent.
Llavors,
arran d'aquell moment,
nosaltres vam començar
a contactar de nou
a més ONGs
i tal
i ara mateix
que ja el projecte
té un cert recorregut
les ONGs
ens estan dient
que els agrada
que ho volen acollir
que volen
començar a publicar
voluntariats
per tant
ja hem aconseguit
quatre aproximadament
o més
i algunes
que en la propera setmana
o així
ho haurem tancat ja
ja que han vist
que el projecte
té un cert recorregut
i els dona
aquesta fiabilitat
que potser fa un any
quan era un projecte
de cinc nois
i noies
de quart d'ESO
encara potser
no els hi donava
Molt bé, molt bé
o sigui que la cosa
va ben encaminada
Exacte
Molt bé
I quins tipus de voluntariat
més aviat
no sé si
per exemple
voluntariats
no sé si més socials
més ambientals
quin tipus de voluntariat feu?
Doncs desgraciadament
com que hi ha
tants problemes
en aquest planeta
i tantes coses
que hi ha a solucionar
doncs nosaltres
realment
no ens volíem enfocar
en un àmbit concret
hem volgut
si puguem ajudar
a tots els àmbits
o problemes socials
que hi ha
millor
per exemple
el voluntari
que ha dit el meu company
el voluntariat
que vam organitzar
nosaltres
va ser de recollir
de xalles
on vam recollir
quasi mitja tonelada
de xalles
o sigui realment
va ser
molt fort
i a més
ens ho vam passar
superbé
aquesta és la cosa
i a més
si poguéssim ajudar
per exemple
a guardar
residències d'avis
que també hem fet
un voluntariat allà
o recaudar
diners
per ajudar
a la busca
del càncer
o qualsevol àmbit
que sigui
que hi hagi un problema
en tot el món
i que els afecti
a tots els joves
i a totes les persones
doncs
és una cosa
que nosaltres
voldríem ajudar
llavors
no vull dir
que ens enfoquem
en un àmbit
sinó que ens agrada
pensar en tot
en tots els problemes
i fer la nostra investigació
i mirar
què és el que
més preocupa
ara mateix
però sí
intentem ajudar
en cada àmbit
intentem formar part
en cada àmbit
i només hi poden
participar
persones joves
en el voluntariat
o sigui
entenc que
està oberta
tot tipus
d'ONGs
però no sé
si les persones
o els voluntaris
que hi poden participar
poden ser
de diferents edats
no
sí que quan vam
començar
l'aplicació
vam pensar
en que s'escoltessin
els joves
però sí que
qualsevol persona
de qualsevol edat
té una inquietud
per ajudar
pot descargar-se
l'aplicació
i formar part
sempre hi ha
espai per a tothom
si és per ajudar
i em podríeu dir
per exemple
perquè clar
entenc que tot això
va començar
com heu dit
en un projecte escolar
en quines matèries
o creixement
personal
us ha servit
us l'està servint
ara mateix
també
per això
sobretot al principi
va ser també
una espècie
d'aprendre
a parlar en públic
perquè sí que és veritat
que a l'escola
fèiem les nostres presentacions
però sempre era
davant dels teus
companys de classe
però a mesura
que avançàvem
el projecte
vam ensenyar-ho a Madrid
i després a Estònia
veies que el públic
ja no eren els teus
companys
i que potser
en canvi de parlar
davant de 60-30 persones
parlaves davant de 200 persones
llavors també és
aquesta forma
de parlar en públic
i també aprendre
un altre idioma
perquè ho estan fent en anglès
no és aprendre
sinó que és
millorar
i potenciar aquell idioma
que d'alguna forma
aquí no estàs utilitzant tant
per què no fer-ho
presentant-ho en un projecte
que és teu
i t'ho fas convençut
i intentes fer-ho
el millor possible
i què teniu en comú
els joves
vosaltres
que formeu part
del grup
no sé si
la motivació
per
el tema
dels voluntariats
us va unir
o
va haver-hi
altres motius
bé doncs
la veritat
és que
vam decidir
aquest equip
perquè són perfils
molt diversos
és a dir
cadascú té
interessos diferents
i gustos diferents
també
i vam veure
que ens podíem complementar
molt bé
llavors per això
vam fer aquest equip
i també
el que sí que tenim
en comú tots
és aquesta passió
aquesta motivació
per continuar
el projecte endavant
per canviar la imatge
que es té dels joves
i també doncs
això per aconseguir
que Help Up
acabi sent una realitat
i acabi impactant
allà on pugui impactar
exacte
com ha dit
la meva companya
és com que
el que ens fa especial
com a grup
és que cada persona
té un
té alguna cosa especial
que
quan ens unim
cada persona
porta una cosa diferent
i això és el que
ens fa funcionar
com a grup
perquè si un grup
només s'enfoca
en un àmbit
doncs no funcionarà
jo sempre el que dic
el més important
és la nostra relació
entre nosaltres
i funciona perfectament
i podeu explicar
una mica
com funciona
l'aplicació
és a dir
quan algú
se la vol descarregar
no de
entenc de
per exemple
del Google Play
o d'allà on sigui
com funciona
com va
doncs mira
us ho explicaré jo
que sóc el responsable
tecnològic
a més de Help
i de l'app
l'aplicació
quan l'usuari
se la baixa
la pot descarregar
si té un iPhone
o si té un mòbil Android
des del Google Play
o l'App Store
aleshores
pot veure
ja d'entrada
els voluntariats
que hi han penjats
i allà
el que distingeix
la nostra app
d'altres webs
de voluntariat
o altres serveis
és que no es tanca
cap ONG en concret
ni cap temàtica en concret
sinó que és una plataforma
oberta
i que acull
tot tipus de voluntariats
llavors allà pot trobar
tots els que s'organitzen
des dels que fem nosaltres
fins al que fan les ONGs
aleshores pot cercar també
ONGs concretes
si vol veure els voluntariats
que fa una ONG en concret
o vol veure quines ONGs hi ha
pot buscar
persones
que hi han
és a dir
altres
altres voluntaris
altres usuaris inscrits
i un cop inicia sessió
doncs pot tenir accés
a totes aquestes
eines
i també
a crear el seu propi
perfil personal
i creant un perfil personal
tu pots ficar
doncs
la teva edat
imatge
i allà
es van posant els voluntariats
que has anat realitzant
amb HelpUp
aleshores
per què és útil això
i per què no hem fet només
una web on trobes
els voluntariats
i ja està
doncs
perquè volem que sigui una eina
útil
no només pels voluntaris
sinó també per les ONGs
per tant
el que ens distingueix respecte
d'altres webs de voluntariat
per exemple
és que nosaltres tenim
un sistema de recompenses
de punts
en el que
segons
el bé que facis el voluntariat
l'ONG
ja et dona una puntuació
de l'1 al 10
i segons aquesta puntuació
l'APA et dona
més o menys punts
i hem fet això
no només per incentivar
els joves
a que facin voluntariats
sinó per incentivar
a que els facin bé
que és el que creiem
que és més important de tot
que vagin
a una ONG
a fer-ho amb ganes
i amb excel·lència
per tant
per què serveix aquest perfil
doncs l'ONG
quan un voluntari
se l'inscriu
pot veure
quina és la seva valoració
mitja
si és un voluntari
que generalment
té bones ressenyes
per part de les altres ONGs
on han estat
o potser no
pot veure
quin perfil
la voluntària
està acollint
perquè no sigui només
un nom
i un número
sinó que li aporti
una mica més d'informació
i puguin conèixer
aquest voluntari
que se'ls inscriu online
aquesta part de fiabilitat
és important
i també
a part d'aquestes
pàgines
o aquests apartats
de l'APA
on pots trobar
els voluntariats
que es fan
i les ONGs que hi ha
hi ha aquest apartat
on hi ha les recompenses
hi ha totes aquestes coses
en les que el voluntari
pot intercanviar
els punts
que té acumulats
l'APA
per descomptes
formacions
normalment
són recompenses
de caràcter educatiu
o per exemple
etiquets a museus
xerrades
educatives
o fins i tot
ara hem fet
un merchandising propi
i també oferim
descomptes
en el nostre merchandising
ah molt bé
tot super muntat
i pensat
que bé
també hem vist
per les xarxes
que heu fet
alguns desplaçaments
com ja ha dit
el vostre company
també a llocs
més estrangers
per Europa
quins són aquests
premis
que us han donat
o distincions
o no sé
com a treballs finalistes
doncs nosaltres
vam presentar
primer el nostre producte
bueno
el nostre projecte
que primer va ser
un projecte
que nosaltres
ens ho preniem
una mica així com
bueno
què passa
un treball d'escola
un treball d'escola
un treball d'escola
un projecte
que li ensenies
al profe
i et diu
venga
tira p'allà
doncs no
nosaltres el vam presentar
al Junior Achievement
que és l'organització
més gran d'empreses
del món
temprenedoria
temprenedoria
exacte
i ho vam presentar allà
i bueno
vam tenir la sort
i bueno
va ser meravellós
perquè ens van acceptar
i d'allà
vam passar
a la competició
de mini empreses
catalana
on vam ser seleccionats
d'entre els 20 millors
doncs
projectes
de Catalunya
llavors vam quedar
vam fer
bueno
l'entrega de premis
a ESADE
vam quedar primers
de Catalunya
cosa que ens va deixar
bueno
ens va deixar impactadíssim
el deia trucant a ma mare
i ma mare estava plorant
va ser meravellós
no no no
va ser una experiència
inolvidable
però clar
passaven les coses
tan ràpid
que no apreciàvem el moment
llavors d'allà
vam anar a Madrid
on a Madrid
també vam competir
amb les escoles
de tot Espanya
i allà
va ser quan ens van dir
bueno
vam fer l'estand
vam fer la presentació
del projecte
el millor que podíem
i
bueno
és que tenim
s'ha de parlar també
que tenim una tutora
que és la nostra mentora
que bueno
ens va ajudar
ens va ajudar
ens va ajudar en tot
i sense ella
o sigui
ens va ensenyar realment
a com vendre
vendre i donar-ho tot
de nosaltres
i vam quedar primers
d'Espanya
i si la meva amiga
vol continuar
amb el nostre trajecte
sí genial
doncs
continuo explicant
doncs
allà
a la competició
nacional
d'Espanya
ens van escollir
perquè anéssim
a representar
el país
a la nació
a la competició
europea
que és
l'esdeveniment
més gran
d'emprenedoria
d'Europa
que es diu
Jenny
i també és
l'esdeveniment
vam tenir la sort
de poder anar allà
presentar la nostra idea
vam poder fer un stand
i presentar-lo allà
al Freedom Square
d'Estònia
i vam tenir l'oportunitat
d'estar un parell
tres de dies allà
i també
ens va impactar molt
conèixer altres projectes
d'arreu d'Europa
que
que eren també
de joves com nosaltres
joves amb ganes
joves que tenien una idea
que la volien llançar endavant
llavors
estem molt agraïts
i molt orgullosos
d'haver pogut arribar
fins allà
i allà també
vam tenir la gran sort
també
de guanyar
un dels premis
en aquesta competició
en aquest event
que va ser
el premi
de l'estart-up europea
més creativa
més creativa
ah mira
i perquè hi havia
d'altres així
semblants
tipus de voluntariat
o de
o de
bueno no sé
semblants del vostre
vaja
bueno de voluntariat
no n'hi havia més
però sí que hi havia
moltes
perdó
hi havia moltes
que eren
d'iniciativa social
de voler ajudar
moltes
hi havia una
que estava molt bé
que de reduir plàstic
unes altres
que eren
polseres d'antiestrès
totes tenien una finalitat
d'ajudar
però sí que no hi havia
ninguna que també
fos de voluntariat
ostres
i suposo que també
l'experiència
us va servir
per aprendre
d'altres
projectes
com ho havien
desenvolupat
i tot això
la veritat
és que sí
la veritat
és que
veure els altres
projectes
i veure
per exemple
com s'havien
comunicat ells
com s'havien
com havien anat creixent
al seu país
també va ser
alguna forma
d'anem a intentar
no sé com ells
però anem a intentar
aprendre d'ells
aprendre
per exemple
els errors
que ens han estat explicant
i treure el màxim
fruit
de tota aquesta gent
que vam conèixer ja
i tot el que ens havien dit
errors que havien tingut
amb la seva mini empresa
perquè així nosaltres
no intentem
si no cometem els mateixos
perquè és això
que per exemple
van a parlar
amb qualsevol
ONG
o el que sigui
i per alguna idea
que portaven
o per com ho van explicar
no els van agafar
llavors
aprendre
el que ens diguessin això
era com nosaltres
ara ja sabem
com no hauríem d'anar
anem a intentar anar
amb més coses
que suportin
el nostre projecte
anem a representar
la veritat
el que nosaltres volem
anem a ensenyar
que això és una empresa
la veritat
que volem tirar endavant
i així
intentarem que
vegin que
el que fem nosaltres
és 100% real
i que no és només
un projecte de l'escola
i la vostra mentora
en tot això
ja acabeu de dir
que ha tingut una part
i un paper
realment molt important
perquè us ha estat ajudant
però
en quines tasques
també
bueno
hi ha coses
que a vegades
s'encallen
que costen de fer
en quines coses
us ha donat
més un cop de mà
perquè han estat difícils
bé doncs
aquesta mentora
que hem tingut
ens ha estat ajudant
perquè a l'escola
tenim l'assignatura
d'emprenedoria
que la diem
being an entrepreneur
i llavors
allà teníem
dues hores
d'horari escolar
per poder seguir
amb el nostre projecte
i llavors
per exemple
una dificultat
en la que ens vam trobar
al principi de tot
era
que les ONGs
no ens respondien
mails
o no ens contestaven
llavors
llavors
allà
la nostra mentora
va tenir un paper essencial
perquè ens deia
no us en diu
seguiu endavant
no podeu
deixar-ho aquí
o inclús també
en el moment
de preparar-nos
per les competicions
que nosaltres
teníem la nostra idea
ja havíem preparat
les presentacions
a l'estand
i tot el que necessitàvem
i per exemple
jo recordo ara
una anècdota
que estàvem preparant
l'espeach
nosaltres
vam fer l'espeach
un cop
i vam dir
vale perfecte
ens surt superbé
i llavors
el nostre mentora
ens va dir
no no no
li heu de ficar
moltíssima més energia
moltíssima més passió
i llavors
això va fer que
al final
a la presentació final
sortíssim allà
amb una energia
amb una motivació
quasi quasi
fent una mica
de teatre
i d'això
no no no
teatre
si t'explico
el teatre que vam fer
vam fer coreografia
i tot
abans de fer
la nostra presentació
i clar
ens tancavam a l'habitació
i diia
fins que no us surti bé
és que no us surti
i clar
nosaltres
nosaltres vam fer
l'asset general
i la
bueno
la nostra mentora
ens va ensenyar el vídeo
i em va dir
veieu això
de veritat
que jo vaig passar vergonya
semblava que siguéssim
que ens haguessin
com
deprimits
o sigui
estàvem
com robots
i us vam dir
això no ho volem
això
això no ho volem
volem tot
el més lluny possible
i bueno
estem molt orgullosos
del nostre resultat
perquè us ha ajudat moltíssim
moltíssim
molt bé
doncs
ja no ens podem allargar
gaire més
algun de vosaltres
que em respongui
com us agradaria
veure Help Up
d'aquí cinc anys
per exemple
doncs d'aquí cinc anys
ara mateix
estem expandint Help Up
en la nostra comunitat local
que és Barcelona
i aquests municipis
del voltant
d'aquí cinc anys
sé que és molt ambiciós
però ens agradaria
veure-ho
funcionant a tot Espanya
la nostra RAPA està feta
per funcionar ara mateix
a totes les províncies d'Espanya
ens agradaria també
tenir-la traduïda a l'anglès
i si es pogués fer servir
en altres països
seria meravellós
i confiem en això
tot i que soni molt ambiciós
perquè és una aplicació
que està desenvolupada
que funciona
que ha rebut feedback positiu
que només necessita
aquest impuls
mitjançant ONGs
i voluntaris
per funcionar
perquè és un projecte
un projecte
que funciona
un projecte
que només
amb ONGs
i amb aquest equip humà
que ens falta
o que estem aconseguint
estem en procés d'aconseguir
té potencial
per començar a tirar
i arribar molt lluny
i en un temps
molt més ràpid
del que ho hem fet fins ara
confiem realment en això
i tot i que com us deia
soni ambiciós
nosaltres també fa un any
pensàvem que això
era un projecte
que no sortiria
de la classe de quart d'ESO
que no sortiria
de les dues hores setmanals
de l'assignatura
d'emprenedoria
i ara mateix
estem de veritat
parlant amb ONGs
presentant a escoles
rebent un feedback
anant a conferències internacionals
cosa que fa un any
no m'hagués esperat
perquè no sabia
no és que no m'esperessin
és que no sabia
que joves de 16 i 17 anys
poguessin estar
en aquesta fase
en un projecte
en només un any
o sigui que jo crec
que gràcies al suport
que estem tenint
d'escola
d'organitzacions
i amb l'esforç
i la implicació
que hi estem posant
no és pas
cap locura
sinó que és ambiciós
però no és cap locura
pensant que podem arribar
lluny en aquests 5 anys
Molt bé
Doncs moltíssimes gràcies
als 5
per estar aquí avui
a Ràdio d'Esvern
presentant el vostre projecte
Help Up
ens acomiadem
de l'Àlex
de la Marta
del Dani
la Nea
i l'Ingrid
gràcies
que acabeu de passar
bona tarda
i també
un bon futur
per Help Up
Moltíssimes gràcies
moltíssimes gràcies
moltíssimes gràcies
Música
Fins demà!
Fins demà!
L'estat espanyol acollirà migrants provenents de l'Amèrica del Sud i Central dins d'un programa de col·laboració amb els Estats Units per reduir l'arribada d'immigració irregular a aquell país.
L'anunci l'ha fet Washington que obrirà centres per tramitar la migració legal a països com Colòmbia o Guatemala.
Washington, Francesc Garriga.
Bona tarda. La Casa Blanca ha confirmat l'acord perquè Espanya aculli aquests migrants que vindran de centres de tramitació de nova creació.
El govern nord-americà ha presentat detalls del seu nou pla migratori abans no caiguin les limitacions de l'època Covid el proper 11 de maig.
Per evitar una arribada massiva a la frontera sud-en-Mèxic, l'administració Biden obrirà aquests centres de processament de migrants en països com Colòmbia i Guatemala, entre altres,
per evitar que tots els migrants facin el llarg recorregut fins als Estats Units per terra.
En aquests centres, amb ajuda d'organitzacions internacionals, s'oferiran vies legals pels migrants.
Entre aquestes vies, l'entrada al Canadà o a Espanya.
La xifra concreta de persones no s'ha fet pública i podria ser un dels temes sobre la taula per Biden i Pedro Sánchez en la visita del president espanyol a la Casa Blanca el 12 de maig.
D'aquesta manera, es vol acabar als Estats Units amb el flux d'entrades il·legals,
tot i que s'espera un important allau a partir del dia 11 de maig, quan s'hagin de tornar a processar l'asil a tots aquells que ho demanin.
Francesc Garria, Catalunya Ràdio, Washington.
Notícies breus, Sergi Molero.
El Servei Meteorològic de Catalunya vol estrenar abans de l'estiu un sistema d'alertes per altes temperatures nocturnes.
Serà el primer que hi ha a Europa i s'activarà quan els termòmetres estiguin per sobre dels valors extrems més elevats registrats.
Ho ha avançat a Catalunya Ràdio Santi Segalà, cap de l'àrea de predicció del Meteocat.
El que ha fet és treballar conjuntament amb el Departament de Salut i Protecció Civil per fer un nou llindar que nomenarem això, de calor nocturna.
Quan nosaltres, des del Servei Meteorològic, treballem que se superi aquest valor estadístic extrem durant les nits,
emetrem un avís de calor nocturna.
A Tarragona, per exemple, les temperatures mínimes més extremes que hi ha registrades de nit, volten els 24 graus.
Quan aquest valor se superi, s'activarà el nou avís en un dels 6 graus de l'escala del Meteocat.
A les pròximes hores ha de passar a disposició del jutge la dona sense carnet de conduir,
que ahir va provocar un accident mortal en un pàrquing de la plaça Catalunya de Barcelona.
La dona va atropellar un home de 79 anys que va acabar morint.
La conductora va ser detinguda acusada d'un delicte d'homicidi imprudent i per conduir sense carnet.
La Guàrdia Urbana també investiga l'acompanyant de la dona com a cooperador necessari en la mort,
perquè era el conductor habitual del vehicle.
Amb aquesta ja són 6 les víctimes mortals en accidents de trànsit aquest any a la ciutat de Barcelona.
I precisament sapiguem com se circula a aquesta hora les carreteres i autopistes del país
en connexió amb l'equip viari de Catalunya, Ràdio Célia Quintana. Bona tarda.
Bona tarda. Ve doncs que jugui al Barça complica força la circulació.
La B23, el Papiol, per una variat, i més endavant continua la cua fins a entrar per la diagonal de Barcelona.
Per tant, retenció quilomètrica.
L'autovia 2 de Pallajà fins a Sant Feliu, cap a l'enllaç amb la B23.
Els túnels a Vall d'Hidrera, del tot aturats de peatge a la Boca Nord.
Autopista del Garraf, entre Gavall i el Prat. Hi ha hagut un accident a la zona de Sant Boi.
Ronda a dalt, del tot aturada entre Cornellà i Vallcarca, sentit Pesós,
i del Nus de la Trinitat a Sarrià, sentit Llobregat.
Diagonal, via Augusta, Ronda General Mitra, la zona d'influència del Camp Nou,
i l'entrada pel Nus de la Trinitat, tant per la C58 des de Ripollet,
C33 des de la Llagusta i Pot a Nord des de Santa Coloma, amb cues també quilomètriques.
A la Ronda Litoral hi ha trams més habituals.
Cèlia Quintana, Catalunya Ràdio, Equip Viari.
En el Dia de la Llengua, a Catalunya Ràdio, el Catalunya Nit, a partir de les 10,
s'hi afegirà proposant a parlants de països catalans que ens plantegin el repte
d'utilitzar una paraula pròpia del seu àmbit territorial al nostre programa.
A aquesta hora ja ens han començat a arribar algunes propostes.
Hola, sóc el Pere Lluís de l'Allguer, i el meu repte per a Catalunya Nit
és que utilitzeu en una notícia la paraula...
I aquí queda la cosa, perquè la paraula la descobrirem en el programa.
En el Dia de la Llengua, a Catalunya Ràdio, destaquem que a les nostres emissores
fem servir un llenguatge respectuós amb les persones
i evitem, en general, l'ús de termes o expressions
que puguin contribuir a marginar grups socials
o que puguin resultar ofensius o incòmodes.
Esports, Sònia Leart.
Just ara, quan acabi el bolletí, començarà la TDG del Barça-Chelsea,
tornada a les semifinals de la Champions femenina.
Les blaugrana defensen el 0 a 1 de l'anada
i estan a un pas de la final als voltants del Camp Nou.
Ambient de partit gran, s'han venut més de 70.000 entrades.
El partit comença a 3 quarts de 7, Alexis a la convocatòria,
però no a l'11, un 11 format per Panyos a la porteria,
Torrejón, Mapi, Irene i Rolfo en defensa.
Walsh, Patri, Eitan al mig del camp i Mariono, Xoale, Hansen al davant.
L'Espanyol visita el camp del Vila Real a dos quarts de 8,
un partit important per a les aspiracions de permanència
de l'equip blanc i blau.
El tot gira amb la transmissió del partit.
El podreu seguir des de les 7 al web i a l'app de Catalunya Ràdio.
Joan Laporta, el president del Barça, considera que l'Espai Barça
és el projecte institucional més important de la història del club
i que el seu finançament no afectarà ni el patrimoni ni el model de governants.
El club, per cert, ha fet oficial que tanca Barça TV el 30 de juny.
En motos, Marc Márquez no corre a Jerez aquest cap de setmana
per no posar en parell la seva carrera esportiva.
Ha reconegut que tres equips mèdics li han dit que era una bogeria arriscar.
La lesió no està consolidada.
I acabem amb tenis perquè Paula Badosa i Rebeca Massarova
han passat ronda al Masters 1000 de Madrid.
Fins aquí les notícies.
Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bona tarda. Us informa Mariona Sales Vilanova.
El transport públic de l'àrea metropolitana de Barcelona
ha registrat una recuperació significativa de la demanda
durant el mes de març del 2023,
segons les dades de l'autoritat del transport metropolità.
La xarxa de transport públic ha superat els nivells de demanda
prepandèmia en un 3,5%,
registrant prop de 98 milions de viatges,
el que suposa un augment del 19% respecte al mateix mes de l'any anterior.
En general, la xarxa de transport públic ha augmentat un 25%
en validacions acumulades durant el primer trimestre del 2023,
en comparació amb l'any passat.
Tot i això, encara se situa 1,5% per sota del nivell del 2019.
En termes d'operadors,
Tram ha registrat el major percentatge d'augment en validacions
en comparació amb l'any 2019,
seguit dels autobusos interurbans de la Generalitat,
el metro i els ferrocarrills de la Generalitat de Catalunya.
En general, les dades mostren una recuperació constant
de la demanda del transport públic des de l'any 2021.
La T-Mobilitat també ha superat el milió de viatges en un dia laborable.
La Sant Justenca, Mai Balaguer,
realitzadora i responsable d'imatge del Departament de Màrqueting
de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals,
ha estat guardonada als Premis Talento 2023,
que entrega a l'Acadèmia de Televisió i de les Ciències i les Arts de l'Audiovisual.
Els Premis Talento són el reconeixement a l'excel·lència professional darrere les càmeres.
I en aquesta edició 2023,
la Junta Directiva de Televisió i de les Ciències i les Arts de l'Audiovisual
ha premiat Mai Balaguer per la seva trajectòria i la seva tasca a la Corporació,
on ha desenvolupat diversos projectes audiovisuals de gran èxit.
Balaguer, que ja va rebre el Premi Àngel de Bronza de Comunicació Audiovisual,
el 2005, ha estat la realitzadora i directora de programes com Sputnik, Colors, Silenci,
Bestiar Il·lustrat, Autògraf i altres programes i documentals culturals de TV3.
La cerimònia d'entrega dels Premis Talento 2023 es farà a Madrid en les properes setmanes.
El grup municipal de la CUP no apareixerà a la portada del proper butlletí,
que obrirà amb una fotografia de tots els caps de llista de les formacions
que es presenten a les properes eleccions municipals del 28 de maig.
Aquesta decisió ha estat motivada per la voluntat de no voler aparèixer
al costat de la representant de Vox, que es presenta a les eleccions.
Tal com ha explicat Aleix Abadia, portaveu de la CUP, en una entrevista avui a Ràdio d'Esvern.
Abadia ha explicat que va ser una decisió motivada per la signatura del manifest antifeixista
que la majoria de formacions van signar en un ple municipal.
El portaveu de la CUP ha expressat que, des de la seva formació,
creuen que les formacions que van signar aquest manifest no haurien d'haver-se fet la fotografia.
Ja que creuen que és una manera de normalitzar la presència de l'extrema dreta.
Ha expressat que, encara que la normativa de la Junta Electoral
sigui que en aquests tipus de fotografies hi hagi d'aparèixer a tothom,
la CUP defensa que era prioritari no normalitzar la presència de l'extrema dreta
i que la foto no s'hauria de fer si això significava incloure la formació de Vox.
En l'entrevista també s'han tractat alguns temes d'actualitat senjostenca.
Podeu escoltar-la al podcast que trobareu a la pàgina web de Ràdio d'Esvern.
I això ha estat tot.
Tornem amb tota la informació s'enjustenca a l'informatiu complet de les 7 de la tarda.
Fins ara!
Fins ara!
Soc la llavor que desperta el teu amor.
Soc la llavor que està a prop teu.
Soc la llavor del canvi i la transformació.
Soc la llavor que em balleix i la que t'ajuda a viure.
Soc llavor.
Soc la teva planta.
Soc la teva flor.
Fem créixer el verd.
Generalitat de Catalunya.
7 milions i mig de futurs.
A la Rambla, res s'atura.
Vine, queda't i escolta'ns.
Ara de fons, escoltem Ed Sheeran per començar aquesta segona hora de la Rambla,
el magasin de tardes de ràdio d'Esvern d'avui dijous 27 d'abril.
Estem escoltant Castle on the Hill, un dels temes de l'àlbum Deluxe d'Ed Sheeran del 2017.
I'm tasting the sweet perfume of the mountain grass, all rolled down.
I was younger then.
Take me back to when I found my heart.
I broke it here, made friends and lost them through the years.
And I've not seen the boring feels in so long.
I know I've grown, but I can't wait to go home.
I'm on my way, driving at the 90 down those country lanes.
Singing to tiny dancers, and I miss the way you make me feel.
It's true, we watched it turn and say, over the cars so lonely.
Fifteen years old, smoking and rote cigarettes.
Running from the law through the backfields and getting drunk with my friends.
Had my first kiss on a Friday night.
I don't reckon that I did it right.
But I was younger then.
Take me back to when we found...
L'essència de Sant Just la tens a la Rambla, a Ràdio d'Esvern.
I passem, doncs, a fer l'entrevista amb la nostra propera artista,
la cantant, que estarà en el cicle de concerts de veus femenines,
la Virse, a l'edició d'aquesta primavera 2023.
El cicle que organitza l'Ateneu i també l'Ajuntament de Sant Just.
Estem parlant de l'artista Big Mama Montse, cantant catalana de blues.
Ja ho hem dit, eh, que aquest diumenge vindrà a l'Ateneu d'aquí, del poble,
acompanyada del grup Captains Brotherhood.
La tenim al telèfon. Bona tarda, Montse.
Hola, bona tarda.
Big Mama és el teu nom artístic,
perquè el teu nom real és Montserrat Prats de Saba.
Per què Big Mama?
En quin moment decideixes donar-te a conèixer així, artísticament?
Doncs quan vaig començar a cantar blues,
perquè a mi sempre m'ha agradat cantar,
però cap allà als 24, 25 anys,
vaig començar a assistir a uns concerts de blues,
a la cova del Drac,
i em va començar a agradar aquesta música,
llavors també vaig començar a cantar.
Doncs ja anava amb una colla d'amics
i van ser ells els que em van posar aquest nom
quan em van escoltar cantar blues pel primer cop.
I llavors ja aquest nom em va agradar
i me'l vaig quedar.
El vaig comprar.
Que fort.
Montse, sabem que aquest 2023 estàs a celebració
perquè fa 35 anys que ets damunt dels escenaris
i, de fet, t'hi vas pujar de forma més professional
calculant a l'any 1988.
Hem consultat quan tenies 25 anys.
Tu recordes com va ser cantar per primera vegada
una mica els teus inicis com a cantant ja més professional?
Sí, diguem-ho, els meus inicis van ser de cantar des de sempre,
però, per exemple, quan vaig començar a aprendre a tocar la guitarra,
cap allà als 12 anys, llavors ja m'acompanyava amb la guitarra
i anava sempre a tot arreu, com vaig estar estudiant,
inclús a Barcelona amb un pit d'estudiants,
i tot arreu sempre anava amb la guitarra, amb un bar.
Però ja quan vaig començar a cantar blues
i que al cap de poc ja va ser, ja m'està professionalitzar,
doncs sí que recordo que allà anava allà a la cova del drac
i sempre preparàvem cançons noves
i hi havia aquesta fascinació per la descoberta
de a veure quina cançó ens emociona,
quina cançó ens fa que ens possibilitem expressar-nos
i era una meravella trobar una cançó sempre
que la podies provar i a veure com sonava
i ho recordo molt bé, sí,
amb les primeres cançons, els típics de blues,
Rock Me Baby,
Baby Day I Have the Blues, i això.
I què és el que et va enganxar del blues exactament?
És a dir, per què per aquest camí, per aquest gènere?
Què és el que et crida, no?
Sí, mira, abans m'agradava molt el rock do,
però suposo que era perquè des dels 14 o 15 anys
era una música que em permetia expressar
el que seria el meu esperit rebel,
l'inconformitat i això.
Però quan vaig descobrir el blues va ser
trobar una música que permet expressar
d'una manera molt sincera, molt autèntica
i molt visceral,
totes unes emocions que van des de la ràbia,
el dolor, fins a l'alegria més desbordada,
o sigui, és una música que té molta més expressivitat
i després també té una altra cosa que té una pulsió rítmica
que l'entronca també amb el jazz,
totes les músiques de relació americana
que també em va fascinar molt.
Jo crec que tot plegat,
això és el que voldria dir que em va agradar d'aquesta música.
I consultant la teva discografia de la teva web oficial,
sumem més de 20 discos publicats
i gairebé una quinzena de col·laboracions.
Què t'agrada més?
Quina és la vessant que més t'agrada?
Composar temes propis,
publicar àlbums, discos propis,
o més també col·laboració, per exemple,
amb altres artistes, altres grups?
Bé, quan tinc un projecte d'això que m'ha anat removent
i hi ha coses que m'ha volgut dir això,
llavors m'agrada poder fer el meu projecte.
El que passa és que és una ruïna
perquè sempre ho hem de fer nosaltres,
és molt car i llavors a vegades també, diguem,
podries estar-ho repetint i repetint i repetint
fins a l'extremació, però els diners no ho permeten.
saps i t'has de conformar amb els mitjans que tens
a veure què és el que surt i el que pots fer.
I això m'agrada, però també després,
a vegades he deixat els discos com a testimoni d'una cosa
i els concerts són testimoni d'una altra,
o millor, doncs, d'un altre tipus de sensació, emocions, això.
A vegades he presentat els discos
i d'altres m'ha agradat, doncs,
fer cançons d'altra gent, tots aprem.
I combines l'etapa més de cantant
damunt dels escenaris a l'hora de fer concerts,
composar amb alguna altra feina o tasca?
Sabem que, per exemple, ets la presidenta
de la Societat del Blus de Barcelona,
també la vicepresidenta
de l'Associació Professional de Músics de Catalunya.
Vas compaginant aquestes dues vessants, també?
Sí, però tot això ho faig de forma altruista.
Jo, en alguna època, he fet classes de cant,
però actualment no.
Llavors, m'estic aplicant plenament a la música
i també aportar tot el que puc en aquestes associacions.
En el cas de la Societat del Blus de Barcelona,
potser més, perquè...
jo tinc una possibilitat com a presidenta,
però, vaja, totes les altres accions,
des de Musicat o l'Union de Músicos,
o també des de l'IEC,
allà també estic en el Consell,
doncs això sí que requereix...
requereix molta feina,
molt compromís,
molta integritat,
i saber que estàs gestionant
tots els recursos pel bé d'una comunitat,
que és aquestes associacions sense ànim de lucre
i, bueno,
intentes aportar la teva experiència
i els teus criteris,
el millor que pots,
és el que hi ha una contribució
que faig al món de la societat i a la música.
Has fet concerts en festivals de jazz
i de blues de gran prestigi internacional,
com, per exemple, el de Terrassa,
també el de Barcelona,
el de Madrid,
el de Cerdanyola,
el de Santiago,
de Compostela, entre altres, eh?
Creus que el gènere del blues
en alguns indrets està més ben valorat
que en altres
o que potser té més prestigi
o que se'l cuida més?
El blues falta que li donin més valor
als mitjans de comunicació,
i hi ha altres festivals
que no són exactament els de blues.
Però la gent dels festivals de blues,
que a vegades a darrere hi ha associacions
i molts voluntaris també,
doncs ho,
evidentment, s'ho estimen a tot arreu.
És a dir,
potser penso que a Barcelona
som dels capdavanters amb tot això,
eh?,
la zona de Barcelona.
Però,
però, bueno,
vull dir que
sí que hi ha un problema
que és que fa falta
que aquesta música
surti més
als mitjans de comunicació
i t'agraeixo,
doncs,
avui l'entrevista
perquè
tot suma,
saps?
Exacte.
També tens un gran número
de reconeixements artístics,
no?,
per part d'aquests festivals,
també,
el Festival Internacional de Jazz
de Terrassa,
el de Blues de Barcelona,
també membre d'honor
de la Societat del Blues
de Rubí i de Girona.
Com ho fas també,
Montse,
perquè tots aquests premis
una mica a vegades
no facin perdre el nord,
no?,
que han de seguir
dia a dia
picant pedra
fent la feina?
Sí,
són reconeixements
que
al revés
et dona més moral,
saps?,
per ser aquí endavant,
perquè
costa molt tenir
algun reconeixement
per alguna cosa,
llavors,
que alguns festivals
d'aquest prestigi
t'honorin
amb aquests premis,
és al revés,
saps?,
que et sents
que,
no sé,
que la vàlua d'ells
s'ha d'allò,
et dona la responsabilitat
de dir,
va,
a veure si puc fer honor
i soc digna
d'aquest premi
i
i d'això
i
i dur-lo
amb dignitat
i això,
bueno,
és al revés,
per mi,
que
em fa sentir petita
comparat
amb el que són
les entitats
que te'ls atorguen,
però
en el nord,
de moment,
el baix tenim clar
perquè,
clar,
el blues és com
una mena de pastanaga,
o sigui,
que el fes allà
i els friquis
del blues
estem allà
batallant molt
perquè
no perdem de vista
que és un objectiu
que volem aconseguir
que hi hagi
molta difusió,
que es conegui,
que la gent
disfruti
i que senti
coses maques
a través d'aquesta música,
el sentiment
de comunitat,
que tingui també
aquesta,
la possibilitat,
doncs,
d'emocionar-se
i de descobrir
que a la vida
hi ha maneres
de fer art
que poden ser,
que sorgir
del dolor
també,
saps,
i de les coses,
de les adversitats,
no?
També se'n poden fer
obres d'art
com pot ser el blues.
Clar.
I això,
doncs,
ho anem dient.
Quines diferències,
diries,
o quina evolució
ha tingut Big Mama Montse
des dels primers moments
que es va pujar
als escenaris
fins ara?
Doncs,
sí que ha tingut
una evolució
que al principi
tot allò
que jo feia
d'una manera intuitiva,
que el sentia
que ho havia de fer,
doncs,
em va...
ho he anat madurant,
he anat
xapiguant
els perquès
a partir de conèixer
la història,
d'anar aprofundint
en les vides
dels propis artistes,
en entendre
el repertori
que estàs fent,
perquè al principi,
clar,
acostumàvem a fer
cançons
amb anglès
que no caia
l'argot del blues,
a vegades
té un argot
que és com una...
Perdona,
estic al carrer.
Estic al carrer
que hi ha.
Suron i a fons.
I això,
bueno,
i llavors
he anat
també fent
un propi
procés introspectiu
per trobar
què vull dir
quan jo composo.
Ja que ho fas
i tens una veu,
doncs,
procurar que això
sigui
tingui una expressió
amb una personalitat pròpia
que hi hagi uns valors
al darrere.
no sé,
no sé,
bueno,
anar fent una evolució
i després també,
sobretot,
trobar que la vida
doncs,
val la pena
estar amb molta pau,
molta calma mental,
que totes aquestes coses
que a vegades poden passar
i que es transformen en música
i que troben aquesta expressió
d'aquesta manera,
doncs,
que ajuden a curar
aquestes ferides de l'ànima,
per coses que passen
a vegades al llarg de la vida
que no les esperes
i de cop i volta
pots tenir
un xoc,
un trauma,
un problema,
doncs,
bueno,
anar buscant
la cama mental,
la pau
i bones amistats
al voltant.
Bàsic,
bàsic.
En el dia 30,
aquest diumenge,
la Taneu,
ets acompanyada
del grup
Captains Brothers Hood.
Qui són ells,
exactament?
Quan fa que us coneixeu
i que actueu
de forma conjunta?
El Captains Brothers Hood
és el projecte
de l'Ernand Friedman,
que ha trobat,
que és el baixista
amb el qual
vaig estar tocant
tot l'any passat
el duet,
ell i jo,
i vam començar
un projecte
per començar,
doncs,
a entendre'ns,
a nivell de sonoritats,
a nivell humà,
és molt bona persona,
molt bon músic,
un músic extraordinari,
un músic jove,
vingut d'Argentina,
amb tota una sèrie
de somnis al cap,
saps?
Amb tota una sèrie
de saviesa
que porta,
és una que
és molt,
que balla molt
perquè vol triomfar
i vol
i vol
ser present,
i a veure,
tota aquesta joventut
que tenen
aquesta energia,
ja apareixen,
ja estic amb una
i que hi ha
un trasbàs
d'interessos
molt complementaris.
I llavors,
l'Ernant
va començar
a trobar
un bon company
de viatge
que és el Lorenzo
Espinozzi,
que és un crac
de la guitarra
que toca de meravella,
també,
o sigui,
l'Ernant
li toca el baix
i el Lorenzo
o la guitarra
i fan un
un duo
molt ben compenetrat.
Llavors,
ha estat
molt fàcil
treballar
amb ells,
han aportat
molta originalitat.
Jo he agafat
els meus temes
que he fet
al llarg
d'aquests 35 anys,
els que
venien de gust,
i amb ells
els hem reviscut,
els hem donat
un altre aire
i crec que
quedarà molt bé.
Si qui vulgui venir
ens ho podrà comprovar.
O sigui,
que aquests temes
més reviscuts
i amb aquest nou aire
seran una mica
el repertori
que escoltarem
aquest diumenge.
Sí,
el repertori
d'aquest projecte
de Big Mama
la gira
dels 35 anys
agafem temes meus
i
rearranjats
per tots tres
i
una nova energia.
I llavors,
pràcticament
tots són temes meus.
I hi haurà
algun concert
o així
algun acte
més commemoratiu
per celebrar
aquest aniversari
aquests 35 anys?
Has pensat
fer-ho d'alguna forma
especial?
Nosaltres,
en principi,
el que volem
anar fent
és un procés.
Per exemple,
aquest divendres
gravarem un concert
en directe.
Llavors,
al mes de maig
també ens posarem
en estudi
per gravar
diversos vídeos
i cap allà
a l'octubre
veurem un disc.
Però,
un disc d'aquests
que serà digital,
veurem on el posem
o com ho fem.
Que després
això
es converteixi
en una presentació,
una commemoració.
No ho sé,
de moment,
sí que
amb el
dins els 30 anys
ho vaig fer.
A finals d'any
vaig fer un concert
a l'Aliança
del Poble Nou.
Sí.
Però,
de moment,
no ho sé.
No ho sé.
xucreflueixi
tot,
a veure què passa.
A veure què passa.
Clar.
I ja per acabar,
Montse,
tens referents
femenins a la vida?
I no només
musicalment parlant,
sinó,
per exemple,
dones per les que,
bueno,
que,
per les fites
que elles han aconseguit,
no?
O per la seva manera
de pensar,
de donar l'exemple,
que t'hagin inspirat
una mica
a voler ser com elles,
a tirar endavant.
Bé,
hi ha dones
en el món
de la música
que sí que m'han inspirat,
però també
en el món
de la poesia,
en el món
de l'art,
diguem,
com a creadores
de pintors,
cada una
per un aspecte
diferent.
Per exemple,
en el món
de la poesia,
com Felícia Fuster,
bé,
però algunes coses,
vull dir,
la Teresa Pàmies,
no dic que
de tot,
o sigui,
hi ha coses
de com
van ser elles
sí que m'han
interessat molt
i m'he mirallat.
També Rosa Fabregat,
la Tila Cabot,
poetes,
després també
Emily Dickinson,
cantants com
des de
la Ruth Brown,
la de Tahar,
la de Smith,
Helen Hume,
Bé,
sí,
hi ha moltes dones,
des de,
no sé,
doncs,
han estat
pioneres
de moltes coses
que m'han
inspirat
també,
no sé,
hi ha noms
que s'han
de descobrir
perquè
sempre hem estat
una mica
en un segon
pla,
eh?
Bé,
doncs,
res més,
Montse,
només ens queda
desitjar-te
que acabis
de passar
bona tarda
també
que queda
de setmana
i que esperem
que la gent
ja estigui entrant
a Entràpolis
per comprar
les entrades
del concert
a l'Ateneu
aquest diumenge.
Sí,
a veure si queda
algú,
perquè molta gent
ha marxat
aprofitant
que el dia
ho és festa,
tinc amics
aquí a Sant Just
i no podran ser,
diran si
aconseguim
que vinguin
els que queden,
eh?
Clar,
no,
a Sant Just
també es queda
gent,
també es queda
gent,
no tothom
fuig,
també hi ha
alguns que es queden
i aquests
segur que
venen.
Doncs gràcies
per la difusió
i aconseguim
que s'animin
i vinguin a celebrar
perquè cada concert
serà això,
una celebració.
Perfecte,
doncs d'aquesta manera
ho deixem.
Gràcies,
Montse,
una abraçada
i que vagi molt bé
el concert.
Molt bona tarda,
adeu,
adeu.
Adéu.
Escoltes la Rambla,
la vida Sant Just
tenca a través
de les zones.
i com no podia ser
d'una altra forma
ara deixem
alguns minuts
musicals
acompanyats
per
Big Mama
Montse
Van
amb aquest tema
Seed of Love.
I feel I'm lost
I feel I'm down
When memories of the past
emerge from the ground
I can't walk
I can't breathe
I can't talk just surrounded
by this ain't only
My heart has stopped
The clothes won't work
There is no hope
And I am shocked
My heart has stopped
The clothes won't work
There is no hope
And I am shocked
by this misfortune
That touches me
But I have to survive
I have to climb
That mountain high
And I have to go down
Down, down, down, down, down
To the depth
Of my unseen
And I have to
Try to smile
And I have to
Try to love
And I have to
Try to fly
And I have to
Try to live
And I have to
Try to smile
And I have to
Try to love
I have to
Try to fly
I have to
Try to live
Mentre escoltem a Big Ma de Montse de Fons,
parlem dels dies internacionals que tenim avui, 27 d'abril.
Que sapigueu que el quart dijous del mes d'abril
sempre és el Dia Internacional de les Nenes a l'Estic.
És una data que la proclama la Unió Internacional de Telecomunicacions
i que es porta celebrant des de l'any 2011,
quan un any abans, el 2010, alguns països d'aquesta Unió,
un organisme que de fet està també adscrit a la ONU,
van decidir crear aquesta efemèrida,
producte de l'enorme escletxa de gènere
que s'ha evidenciat al llarg d'aquests anys.
Després també tenim que avui és el Dia Internacional
del Disseny, una data que se celebra des de l'any 1995.
I amb aquest reconeixement es busca crear una mena d'espai
per donar a conèixer també la importància d'aquesta professió,
així com també de la seva contribució
per generar canvis significatius a tot el món.
Avui, a més a més, també tenim que és el Dia Mundial del Tapir,
que es celebra des de l'any 2008,
i després també tenim que és el Dia del Código Morse.
que sapigueu que el codi Morse és una mena de mecanisme
o mitjà de comunicació que s'utilitza per transmetre
un missatge telegràfic a través dels impulsos elèctrics.
És un codi que està format per punts, ratlles i espais
que, una vegada combinats, formen paraules, números i també símbols.
La manera de com es fa servir el sistema és a través de vibracions,
on cada lletra viatja a través d'un cable telegràfic
al qual es transformen impulsos elèctrics
i a través del qual s'utilitza un polsador o sensor
que activa el circuit.
Treu la llengua. Treu la llengua fora, al carrer.
Treu la llengua.
És clar que s'ha de treure la llengua,
però com puc treure la llengua?
Com trec la llengua al carrer quan la persona amb qui parlo
no treu la llengua?
No treu la llengua.
O a la feina, a l'escola, a la universitat,
quan a les aules i a les sales de reunions
ningú treu la llengua?
Com trec la llengua a les xarxes comentant i compartint
si la gent m'insulta per treure la llengua?
O a internet, quan els cercadors no m'entenguin
però jo vulgui continuar traient la llengua.
Entra ja a la guia de l'activista pel català
i descobreix tot el que pots fer per la llengua.
D'aquí un parell o tres de minuts
farem l'entrevista a Laila Ahawi,
que és una activista i també grafitera palestina
que aquesta tarda a les 7 en punt estarà a les escoles
aquí a Equipament de Sant Jus
per fer una conferència en el marc del cicle
de Ciutats Defensores dels Drets Humans.
Un cicle que es promou en diferents ciutats aquí de Catalunya
i en el qual Sant Just hi està adherida.
Per tant, aquesta setmana estem acollint
un parell d'aquestes xerrades.
Ja vam tenir la primera el dimarts passat
amb la Wendy Quintero, periodista nicaragüenca,
i avui tenim la segona i l'última
amb aquesta activista palestina
que va néixer i va créixer també
en un camp de refugiats al nord de Jordània.
Ja avisem que l'entrevista la farem en anglès
perquè la Laila no entén ni parla el català ni el castellà.
Per tant, doncs bé, ho farem de la millor manera possible,
però que sapigueu que serà en anglès.
Abans hem parlat, hem comentat ràpidament
els dies internacionals que teníem.
Hem dit que era també el dia internacional,
el dia mundial dels tapirs.
Potser no sabeu què són,
hem passat molt ràpid per davant d'aquesta efemèrida.
Que sapigueu que els tapirs són animals de gran tamany
que poden fins i tot arribar a pesar fins a 300 quilos
i a mesurar més de dos metres de llarg.
Són animals herbivos que habiten a les selves,
als boscos i també, sobretot,
a les zones d'Amèrica Central i del Sud.
Són una espècie clau en el manteniment dels ecosistemes
en els que habiten,
perquè ajuden a dispersar les llavors
de les plantes que també consumeixen
i que mantenen l'estructura del sol.
Els tapirs, a pesar del seu gran tamany,
són animals també molt àgils
i que poden córrer a velocitats
de fins a 50 quilòmetres per hora.
Tenen una llengua llarguíssima.
Llarguíssima!
Si busqueu imatges, de veritat, fixeu-vos-hi, eh?
És una llengua que els permet
agafar i arrencar fulles
de les branques dels arbres.
També tenen un olfacte molt desenvolupat
que els ajuda a detectar aliments
i també a evitar perills.
Tenen una pell molt dura i molt gruixuda
que els protegeix de les mossegades dels insectes
i que també els ajuda a sobreviure
en ambients molt hostils per ells.
Són animals tímids, solitaris
i prefereixen viure en àrees buscoses
i bastant remotes,
lluny, òbviament, de l'activitat humana.
Són animals monògams
i les parelles pertanyen juntes
durant diferents anys
i poden tenir diferents cries
a la mateixa vegada.
Els tapirs, com a última curiositat,
ja han sobreviscut durant més de 35 milions d'anys,
cosa que els converteix en un dels animals
més antics i resistents del planeta.
Tots els teus records, tots els teus records,
tots els teus records.
Sol ho vestirà tot endavant,
sempre resistint tot i al temporal.
Vas ramar contra la tempesta
que ofeguen els somnis molts, molts anys.
Contra la tempesta que ofeguen els somnis.
Són newscos.
La Justa, el magasin matinal de Ràdio d'Esvern.
Cada matí posa't al dia amb l'actualitat del nostre municipi.
Amb seccions de cultura, història, psicologia i moltes més.
I a les 11 i quart toca l'entrevista del dia.
Perquè tot el que passa a Sant Just passa per la Justa.
De dilluns a divendres de 10 a 1 en directe a Ràdio d'Esvern.
Hem trucat a l'activista, la Laila, ens ha dit la seva acompanyant que ja està a punt d'estar disponible.
Mentrestant, escoltem Stay Homeless i parlem amb la Laila, va.
Ara, que fos tota la neu
Ara, ja no tinc po' una deu
No, no, no
No em tremola la veu
Ja no et ploro quan em veig al mirall
Si ens diem les merdes que ens van fer mal
Ara
Ja no peses dins meu
Ara
Ara
Que he curat per la veu dolor
No em tremola la veu
No em tremola la veu
No em tremola la veu
Ja no et ploro quan em veig al mirall
Si ens diem les merdes que ens van fer mal
Ja no et ploro quan em veig al mirall
Si ens trobem donant la volta a l'espiral
You say you want it
But you don't really show it
You've tried to try
But you deserve one more shot
You say you want it
But you don't really show it
But you don't really show it
I feel you are
Hiding your love
You say you want it
But you don't really show it
You've tried to try
But you deserve one more shot
You say you want it
But you don't really show it
But you don't really show it
But you don't really show it
But you don't really show it
I feel you are
Hiding your love
I ara acabem el programa d'avui
Dedicant l'última secció
A fer una entrevista
Ja visem a l'audiència
Que haurà de ser en anglès
A l'activista, grafitera i artista palestina
Laila Ajawi
Està centrada sobretot en la defensa
dels drets de les persones migrades i refugiades
La Laila és una de les convidades del cicle de Ciutats Defensores dels Drets Humans
Un cicle que té l'objectiu de donar a conèixer i donar suport a diferents activistes i defensors dels drets humans
Ara a les set la Laila farà una conferència, una xerrada a les escoles d'aquí, l'equipament de Sant Just
L'entrevistem, doncs això, en anglès
Perquè no compren ni parla el català ni el castellà
Bona tarda, Laila
Good afternoon, Laila
Welcome to Radio Desver
The local radio of the village of St. Just
How are you?
Good afternoon
I'm good and happy to be with you
So let's start the interview
Laila, how do you live your Palestinian identity?
By keeping it alive on the walls of the camp
It's where I born and raised
And how I deliver it and make sure that the new generations are aware of it and their history
What was your childhood and youth like?
You were born and raised in a refugee camp in northern Jordan
Yes
And what was your childhood in this refugee camp?
It was like a bubble basically where I just started my whole world
It's where I used to play in the streets
I believe that I have a good childhood with all of the playgrounds playing there
We didn't have a playground at that time and not even at this moment
So we just used to play our imagination the most
And living in a bit hard conditions and the poor conditions
Where like for us I was a challenge
And for me like watching my parents and how did they work their best to afford us a better life
And how did they make our education as a priority
That was something amazing that I grew up with
And I believe I have my power and willing back to that this time
Wow
And have you always wanted to dedicate yourself to art?
Did you study art?
I didn't know before
And it's something like it gets discovered by time
Like I didn't know that I'm a graffiti artist
If you ask me this question
When I was like at high school
I didn't even know the graffiti itself
But once I started acting naturally
Industry just to express something that I wanted to express
And it was very big for me
To use a wall and to do it in the public space
And it's how I realized the impact of graffiti on the public
And then I started like taking it in a more responsible way
So and like I want to change people
I want to change the people around to the best
I want to leave a good trace behind
And that's how it started
And apart from your artistic career
You are also involved in humanitarian work
When does this professional aspect come into your life?
It came to my life when I first witnessed the Syrian war that happened
And it was very tragic for me to see how they lost their lives
How they lost their houses
It reminded me somehow about me as a refugee as well
So I wanted like to join the process of helping them
With whatever I could
So I was like participating in unvolunteering
In campaigns, in trainings
And then I took many trainings with the UN
After that I was able to
Or capable to handle refugees in the best way
And as me also as a refugee
I'm aware of their situation
Of their mindset
Of the things that they may face in a new country
So and then I was able to be employed in different NGOs
That were working closely with those refugees
And was able to afford the maximum thing of help
I could have done for them
And that's something I'm very proud of
I love refugees
And I've seen within them a lot of things
And in what way has the war in Syria influenced your decision
To dedicate yourself to humanitarian aid?
Like my city, it is located in northern Jordan
It is very close to the border
Where Syrians started to arrive
As Syrian refugees
So it had like high population of Syrian refugees
And also like in the north mainly
Are one of the biggest camps
Which is that three camps
For Syrian refugees
So they were all around
And NGOs were also centering there
And most of their work was there
And once I applied for many different jobs
I got some
And like I had
I was fitting the profile
To be in this role
So then I engaged even in more and more
And when and where did you paint
Your first public mural
And how was the experience?
It was in 2014
And it was like based on the Israeli war on Gaza
Gaza district is part of Palestine
And it's being under
It's not under occupation
But it's being dropped
Literally
So in each year
There is like a war happening there
And it's very horrible
And me as Palestinian refugee
Who lived abroad or in Jordan
I'm unable to help
But I'm capable
To show my solidarity
So it's how I turn this anger
And these emotions
Into an artwork
In the middle of the street
Inside the camp
To show my solidarity
With the warriors there
That are protecting it
So it's also when I started
To notice this impact
Your art, Laila
Has two main themes
The rights of refugees
And the fight against the gender stereotypes
It is a thing that it's planned
Or born naturally
I believe born naturally
I myself like
Since I was a kid
Or almost like started to realize
The world around
And started to
Like to understand things
And become like for example
In my secondary school
I started to see a lot of things
Like related for example
About gender roles
And the gender issues
Basically
About me as a woman
And as a girl
About how
The society for example
Has said
You're a boy
Then you have this and this
You're a girl
Have this and this
I always questioned
A lot of things
I always questioned
Why
For example
Are women
Being
It's either
Being shown as victims
In campaigns
Or being sexualized
In AIDS
And TV
So they are
Either this or that
And also like
The beauty standards
That I hated
In my entire life
That wasn't embracing
The natural beauty of girls
So all of these things
Have
I believe
Like made me
Like a rebel
Little girl
Who doesn't like
What she found
And then these things
Started to appear clear
In my artwork
And the last question
Laila
What are you working on now?
Right now
As long as I'm making
Some
Like visits
For different schools
Explaining for them
How does the art
And the public art
Impact
To the social life
And how I'm using it
As an activism tool
And it's something
So much interesting
And great
Because I've seen
Like students
And college
Students as well
Like primary schools
Students
They were both
Like interested
And concerned
And very interested
To know more
About that
And that
Was something
So great for me
Because
When they realize
The effect of art
They will evaluate
More and more
Wow
So interesting
Laila
We have to finish
The interview
At this point
We don't have
Any more time
Everything you told
Was very interesting
Thank you very much
For dedicating
These minutes
To Radio Das Bern
I wish you
All the best
Thank you so much
It was a pleasure
For me
Same for you
Bye Laila
Bye bye

An just
Recuerden
Recordem que
Ella es
Defensora
Drets
Humans
Va néixer
I va créixer
En un camp
De refugiats
I
S'ha dedicat
Sobretot
La seva vida
A part de
Desenvolupar
El seu art
Reivindicatiu
En els carrers
Aquest art
En els murals
Públics
Grafiters
L'ajuda
humanitària.
Estim sentint ara
Manu Chao i estig jo
més amb aquest tema, el silencio.
Fins demà!
Fins demà!
A la Rambla, res s'atura.
Vine, queda't i escolta'ns.
Nosaltres hem de deixar el programa en aquest punt.
Us hem estat fent companyia des de les 5 aquest parell d'oretes aquí a la Rambla, el magazin de tardes de Ràdio d'Esvern.
Podeu recuperar, com acabem de dir, tots els nostres continguts i podcasts del programa a la web ràdio d'Esvern.com.
Entrant a la pastanyeta que posa de magazins la tarda a la Rambla, allà entreu al dia i els tindreu.
També ens podeu anar seguint a les xarxes socials, arroba la Rambla, 9-8-1, tot seguit, hi ha minúscules, o també arroba ràdio d'Esvern, també tant en els comptes de Twitter com d'Instagram.
Tres més que acabeu de passar, molt bona tarda de dijous, nosaltres tornarem demà divendres amb més cosetes.
Ara toca escoltar l'informatiu de notícies de Ràdio d'Esvern, de la mà de Mariona Sales, Vilanova, a les 7 en punt, aquí també a les zones, per estar al dia de tot, de tot, de tot el que passa aquí al poble a Sant Just.
Tres més, una abraçada i fins demà!
Fins demà!
Fins demà!