Bon dia, passen 11 minuts a les 10 del matí. Ara a Ràdio d'Esvern fem la Rambla.
Avui, 29 d'octubre, es commemora el Dia Mundial de l'Ictus, una jornada per recordar-nos que darrere de cada segon hi pot haver una vida. L'Ictus és una emergència mèdica que pot afectar qualsevol persona en qualsevol moment i que continua sent una de les principals causes de mort i discapacitat del món.
Tot i això, hi ha una bona notícia, reaccionar a temps salva vides. Reaccionar, en aquest cas, abans d'hora, pot salvar moltes vides, reconeixer els símptomes, la pèrdua, sobtar de força, la dificultat per parlar o somriure, o la visió borrosa pot marcar la diferència entre la recuperació i les seqüeles greus. Davant el dubte, cal trucar immediatament al 112. Aquest dia ens recorda també la importància de la prevenció
Cuidar l'alimentació, evitar el tabac, fer activitat física regular i controlar factors com la hipertensió o la diabetis són gestos que protegeixen el nostre cervell. Des de Ràdio d'Esvern ens sumem a la crida per la consciència, la prevenció i la solidaritat amb totes les persones que han viscut un ictus i les seves famílies.
Hi ha un esforç de superació i una xarxa de professionals que treballen per donar una segona oportunitat. Perquè parlar d'elictus és parlar de salut, informació i sobretot parlar de vida. Soc Daniel Martínez i ara comença la Rambla.
I ho fem com sempre, donant un cop d'ull al sumari d'avui. Ja tancant setmana, bueno, tancant setmana no ho sé, però tancant més, això segur. Estem a meitat de setmana, estem a dimecres, estem a l'Equador de la setmana, però sí que aquesta setmana tanca un mes, un mes que ha estat molt i molt candent, un mes on hem viscut unes festes de tardor, on hem viscut també situacions...
...realment interessants pel que fa a la cultura... ...i a les tradicions del nostre municipi... ...i pel que fa als esports... ...aquesta setmana és una setmana clau per Sant Just... ...recordem que avui l'Atlètic Sant Just... ...s'ho juga tot en aquest partit d'eliminatòria... ...contra el Mallor... ...que estem parlant de la Copa del Rei... ...que jugarà a l'Hospitalet avui a les 8 del vespre... ...en parlarem de tot això i més... ...aquí al 98.fm. Ara, sumari... ...comencem parlant de les notícies de Sant Just... ...tot seguit parlarem de les portades dels diaris... ...a Mariona Sades, cap d'informatius...
També farem les efemèrides i el temps amb en Carles Rius. Després dels bolletins tindrem l'entrevista del dia a Núria Valdric. Parlarem de Dins del Bosch, la nova producció de la companyia Quart Passadís. També parlarem de vins amb l'Astrid Goldstein i tancarem el programa d'avui parlant de rumba amb el Paco Aguilera i també parlaran d'emocions, en aquest cas amb l'Elisa Linares.
Sigueu benvinguts i benvingudes un matinés a Ràdio d'Esvern. Sigueu benvinguts i benvingudes a la Rambla. Bon dia!
Me ve entrando en la disco y se me queda mirando Lo que me ha conocido será uno más de tantos, mierda Quizá eres mi próximo error Estoy con mis amigas de reojo mirándote Queda también esa camisa de Versace Hoy vas a ser mi próximo error
Se habrá metido, no está en el baño ni en los pasillos Fuck, está en la barra y viene directo a mí Él me dice que quiere divertirse, yo le digo que los rumores vuelan Él me dice que no le importa estar con una superestrella
Aquí está todo el mundo mirando Vamos solos al baño Y retomamos lo que estamos empezando Solo quiero con nosotros
Bona nit
Vámonos ya de aquí, hoy soy toda para ti Él me dice que quiere divertirse Yo le digo que los rumores vuelen Él me dice que no le importa estar con una superestrella
Yo le digo que no es fácil enamorarse de una superestrella
Gràcies.
Les teves tardes ja tenen refugi. Soc el Jaume Lies i arribo amb la tercera temporada del Refugi, el programa més fresc, dinàmic i jove de la ràdio, de dilluns a divendres de 5 a 7 de la tarda. T'acompanyarem amb humor, informació i molt bon rotllo. Vine a riure, a reflexionar i, sobretot, a passar-ho molt bé. Sintonitza el 98.1 FM i segueix-nos a les xarxes socials.
El refugi, on les teves tardes se't faran molt curtes.
Amb tots vosaltres, Veus de la Parròquia, compartint notícies, actualitat, experiències socials i espiritualitat. Ens pots escoltar dimecres a dos quarts de vuit del vespre amb repetició els dissabtes a dos quarts de dotze del matí. Veus de la Parròquia
Fins demà!
I arrenquem, com sempre, els matins de Ràdio d'Esvern amb les notícies del dia, amb les notícies a nivell municipal. Saludem a Mariona Salas, cap d'informatius. Mariona, bon dia. Bon dia, Dani. Com estàs? Molt bé, remulladeta una mica. Sí, eh? Jo m'he mullat, jo m'he mullat, venint cap aquí. El Carles m'ha fumut bronca, m'ha dit que no m'escoltes o què? Perquè clar, ahir ho vam dir, és veritat, ahir ho vam dir aquí al programa. Doncs, just quan he vingut jo, pràcticament no provia.
Sí, he tingut sort. No sé. També perquè arribo ràpid, llavors no m'ha donat gaire temps d'estar sota el xirimiri aquest que hi havia. Era aquella pluja ràpida, però encara hi ha així, quan vas amb les ulleres, doncs és desagradable, no?, perquè se't mullen les ulleres. Això sí, això sí. El dia que plou, els que anem amb ulleres, és una tortura.
Sí, sí, és fatal, és fatal. Molt bé, doncs vinga, comencem amb els titulars. Avui parlarem del ple d'octubre de Sant Just, que debatrà les ordenances fiscals i el pressupost municipal pel 2026. També l'homenatge als difunts amb la coral Harmonia. I tancarem amb la renda del 2023 al Baix Llobregat, que va ser a Sant Just, amb un lideratge de 25.286 euros per persona i gairebé més del doble per llarg.
Parlem ara, com dèiem, de política, parlem del ple ordinari de l'Ajuntament. Exacte, el ple ordinari corresponent al mes d'octubre se celebrarà demà dijous 30 d'octubre a les 7 de la tarda i es podrà seguir en directe, com sempre, al canal de YouTube Municipal. Abans, però, a les 6 de la tarda, tindrà lloc l'espai de pregs i preguntes de la ciutadania amb participació presencial o per correu electrònic fins les 12 del migdia del mateix dia.
L'ordre del dia inclou com a punts principals l'aprovació provisional de les modificacions de les ordenances fiscals i dels preus públics pel 2026, així com l'aprovació inicial del pressupost general de l'Ajuntament i de Promunsa pel mateix exercici. També s'hi tractarà l'aprovació del compte general del 2024 i la modificació de la relació de llocs de treball del personal municipal.
Per tant, ja veus que ve un ple d'aquests divertits i densos. Molts números, molts números. Exacte. En l'àmbit urbanístic s'abordarà el pla especial d'edificabilitat de la Casa Pruna i una modificació puntual del catàleg de patrimoni arquitectònic. En l'àrea de serveis de la persona es debatran les tarifes del complex esportiu La Bonaigua i la natació escolar pel 2026, així com la modificació definitiva de l'ordenança de protecció i tinença d'animals.
El ple inclourà també la resolució de dues reclamacions sobre adjudicacions d'habitatges i la renúncia de la regidora de la CUP, Anna Vilanova. I això és tot del ple, que adeu-n'hi-do.
Aquestes són les informacions que es tractaran en el ple del mes d'octubre. Passem a altres qüestions, passem a cultura. Aquí anirem ràpid perquè fer una menció que la Coral Harmonia oferirà un concert al cementiri municipal de Sant Just l'1 de novembre a dos quarts de cinc de la tarda en un acte de recorta als difunts. És una activitat organitzada per l'Associació de Gent Gran de Sant Just que és qui engloba la Coral Harmonia i compta amb la col·laboració de l'Ajuntament de Sant Just.
Doncs hem parlat molt aquesta setmana de la castanyada, de Halloween, del 31 d'octubre, perquè és el dia més festiu, però l'1 de novembre també és un dia que tenim marcat en el calendari, estem parlant del dia de difunts, i que en aquest cas ens recorda aquells que ja no hi són.
i que van ser amb nosaltres durant molt de temps, poc temps, d'una forma més intensa, menys intensa, però aquella gent que va compartir la vida amb nosaltres i que en aquest cas ja no hi són. 1 de novembre, aquest dia on la Coral Harmonia també s'hi sumarà a aquesta festa, a aquest record.
Passem a altres qüestions, passem a economia, perquè si no havíem tingut prou amb les dades que hem donat al ple, ara marxem a parlar d'aquestes qüestions més, diguéssim, de renda, com hem comentat també a titulars, perquè Sant Just encapçala la renda al Baix Llobregat.
Exacte, doncs analitzem una mica les dades de l'atles de distribució de la renda del Baix Llobregat del 2023, que ja sabem que aquestes coses van a poc a poc i es tinen els resultats a dos anys vista. I com has dit, Sant Josep encapçala la renda del Baix Llobregat amb una mitjana neta de més de 25.000 euros per persona i més de 67.000 euros per llarg el 2023. Disposa de nou seccions sensals amb rendes netes per persona superior als 22.000 euros i
i una de les rendes per llarg més altes de la comarca a la secció 01-009, per sobre els 100.000 euros anuals. Aquestes dades provenen de l'atles de distribució de la renda de les llars, de l'INE, i de l'anàlisi de l'Observatori Comarcal. I bé, l'evolució recent reforça la posició de Sant Just. La comarca només registra una secció amb caiguda de renda des del 2019 i no és el municipi.
La concentració de trams alts de rendes en just contrasta amb els llindars baixos observats en altres punts del territori, segons els mapes per seccions censals i els indicadors de llindar i desigualtat que difon l'observatori a partir de l'ADRH. I bé, en el conjunt del Bas Llobregat, la renda neta mitjana se situa en 17.726 euros per persona i més de 48.000 euros per llarg el 2023. Estem parlant que la mitjana del Bas Llobregat són més de 48.000 euros i la de Sant Just,
Pràcticament, més de 67.000, en concret 67.583 euros per llarg. Per tant, estem molt per sobre de la mitjana comarcal. Aquestes dades que ha donat del Baix Llobregat, diu, amb 30 seccions per sota de 12.500 euros per persona i 33 per sobre de 22.500. Diu que l'INE confirma l'actualització de l'ADRH 2023 i el creixement de la renda mitjana nacional, context en què s'emmarca la millora comarcal.
I aquestes han estat les tres notícies d'avui a l'espai de notícies municipals, però afegim una notícia més, afegim en aquest cas una crònica, volem parlar-vos de l'Atlètic Sant Just, que està preparat per viure una nit històrica de Copa del Rei davant del Mallorca.
Ahir al vespre es va celebrar al camp municipal de l'Hospitalet la roda de premsa prèvia al partit de la primera eliminatòria de la Copa del Rei entre l'Atlètic Sant Just i el Mallorca, que es disputarà avui dimecres 29 d'octubre a les 8 del vespre. A la compareixença hi van participar Conrad Garcia, entrenador de l'Atlètic Sant Just, i Alex Palacios, capità de l'equip.
Tots dos van coincidir a destacar l'orgull i la il·lusió d'afrontar un repte tan gran pel club i pel municipi, tot i lamentar que el partit no es pugui disputar al camp municipal de Sant Just. Garcia, en aquest cas, va definir el duel com una oportunitat única per demostrar la nostra identitat i competició i va remarcar que l'equip sortirà amb valentia i determinació per plantar cara a un rival de primera divisió.
Per la seva banda, Palacios, un dels fundadors del club i també capital des de fa 15 anys, va posar en valor la feina i la trajectòria de la Junta i del vestidor, assegurant que jugar aquest partit és un premi per a molts anys d'esforç i també perquè aquest sentiment de pertinença és viu. L'afició també jugarà un paper clau al club anunciat
que no hi haurà entrenaments aquest dimecres perquè jugadors, jugadores i tècnics... puguin viure el partit tots junts i animar l'equip des de les graderies del camp municipal de l'Hospitalet. Només s'exercitaran els juvenils, que serà aquest entrenament fins a un quart de sis de la tarda. Les entrades al partit continuen disponibles a través del portal del club i amb descomptes especials per a abonats i jugadors. L'entitat ha garantit que cap soci ni jugador es quedarà sense localitat per viure aquest moment històric...
El partit entre l'Atlètic Sant Just i el Mallorca es podrà seguir en directe per Movistar La Liga i es preveu una gran presència d'aficionats santjustencs a l'Hospitalet per donar suport a l'equip. Avui, a partir de les 8, el futbol santjustenc escriu una nova pàgina a la seva història. I ara, Mariona, fem una petita pausa per publicitat i tornem de seguida amb les portades dels diaris.
Amb tots vosaltres, Veus de la Parròquia, compartint notícies, actualitat, experiències socials i espiritualitat. Ens pots escoltar dimecres a dos quarts de vuit del vespre, amb repetició els dissabtes a dos quarts de dotze del matí. Veus de la Parròquia. Veus de la Parròquia
Hi ha una cara de la música que sovint no escoltem. A Cara B, girem el disc per descobrir històries amagades entre cançons d'ahir i d'avui. Una hora setmanal de viatge sonor, amb relats i emocions que connecten passat i present. Cara B, l'altra cara de la música moderna. No te la perdis.
Els dimecres a les 10 de la nit, Fabricants de Cançons. Un programa de converses amb artesans de la paraula cantada. Amb persones que a prop nostre fabriquen aquests artefactes poèticomusicals que ens fan viatjar. O bé amb persones que n'analitzen la seva alquímia.
Fabricants de cançons, una hora conversant sense presses, com si estiguessin prenent una copa sobre cançons. Aquí, a Ràdio Desver, amb 98.1 Telefreqüència Modulada. Un programa conduït i realitzat per qui us parla. Meneu gausats.
I seguim avançant en aquesta primera hora de la Rambla. Seguim avançant perquè ara parlem de les portades dels diaris, que com no podia ser d'una altra manera, avui es tanyeixen d'una notícia que fa anys és una efemèride trista i catastròfica. Estem parlant de la Dana, que tal dia com avui va assolar València. Comencem amb el diari ara, Mariona.
El diari ara, evidentment, obre amb l'aniversari de la Dana, diu que la cap del 112 Valencià admet que el govern espanyol li va demanar l'alerta a les 18.35. Diu que la declaració davant la jutge afegeix una nova evidència de la negligència de l'executiu d'Amazon. El president valencià assistirà avui al funeral d'estat per les víctimes que li havien demanat que no hi anés.
En fotografia principal tenim l'huracà Melissa, amb vents de 295 km per hora, i una imatge de satèlit de l'huracà Melissa que ahir va tocar terra a Jamaica, on va provocar inundacions i va deixar almenys 9 morts i centenars de milers de persones sense llum.
En màxima alerta l'esperen a Cuba, la República Dominicana i a Haití. I es veu ben bé la fotografia, doncs, la fotografia de satèl·lit de l'huracà, que sempre... Impressionant, eh? Sempre impressionant. A més, es veu clarament el punt del mig de l'huracà, que diuen que és el lloc on ja... Que si estàs al mig, de cop i volta estàs com... Ai, mira, que maco, quina calma, saps? Però a la que se't mogui una mica l'ull de l'huracà, te'l menges. Carai.
Carai, carai, no, no, la imatge és impressionant i aquests vents, no?, de 295 quilòmetres per hora. Déu-n'hi-do. Sí, sí, sí, i tant. Altres notícies avui del diari Ara parlen també, diuen, d'un vespre al temple que va collir al Vest. Diu que els faligresos evangèlics cada cop més nombrosos a Catalunya omplen la sala. Què és això? És a dir, que tu has vist les imatges? He vist les imatges.
He vist les imatges de Daniel Alves recitant, no sé... Em ric, però no m'hauria de riure, perquè és que realment és... No sé, a mi em genera certa polèmica, no?, això, perquè dius, ostres, ha comès una infracció, per no dir-ho d'una altra manera, vull dir, va cometre un delicte pel qual ha estat jutjat i ha estat, en aquest cas, posat en llibertat, però ara de sobte és orador, és predicador,
i dius no sé no acabo d'entendre-ho no sé si s'està redimint o què està fent esperem que sí perquè no hi ha una altra manera correcta de llegir-ho perquè si no ha estat a presó per haver violat una noia que estigui fent una acció per justificar o per dir que m'estic redimint però en realitat vaig per aquí jo
Sí, sí, sí, ho sé. Que no sé fins a quin punt, no sé, que em sembla molt que els vídeos, que tot, que sembla que s'estigui fent com molt de ressò d'això i sembla que interessi fer ressò d'això. Bé, només ho analitzo. Bé, doncs, tanquem portada al diari ara, si et sembla?
Les últimes notícies d'avui de l'ara, veiem que Israel torna a bombardejar gas amb l'ordre de fer-hi atacs contundents, també que els hotelers de Barcelona volen salvar la meitat dels 10.000 pisos turístics, i que Catalunya ja té desplaçats climàtics. I posen una cita d'un d'aquests desplaçats climàtics que diu «Estem atrapats». I això és tot de la portada del diari Ara d'avui.
Doncs passem a altres qüestions, marxem al periòdico. Avui al periòdico ens destaca el primer aniversari d'una tragèdia que va causar 237 víctimes mortals. Cinc errors van agreujar el caos en l'emergència de l'Habana. La indecisió i el CECOPI, en aquest cas la subestimació del temporal, principals errades. El 112 va rebre 36 trucades per minut mentre Amazon dinava al Ventorro.
L'assistència del president tensa funeral d'estat a les víctimes. En aquest cas, el funeral que no desitja que sigui en presència d'Amazon, però que aquest insisteix en ser-hi. Els familiars dels dos desapareguts confien a recuperar els cossos. Marxem a altres qüestions. Parlem de la Ona, la nena del 29 d'octubre. Una parella d'Alcúdia relata...
...el contrast entre l'alegria pel naixement de la seva filla... ...i la desolació al tornar a casa. Sánchez presentarà els pressupostos... ...malgrat el cop de porta de Puigdemont... ...i pel que fa també a les breus, doncs ens parlen del PSOE... ...que ignora l'origen dels diners... ...que van avançar a Valós, Cerdan i Koldo en efectiu... ...la crisi habitacional, en aquest cas posa el focus a l'Hospitalet... ...que aposta per eliminar els pisos turístics el 2028...
I tanquem en medi ambient les emissions del CO2, mostren per primera vegada senyals de descens.
La Vanguardia també obre amb l'any de la Dana, diu el setge polític i social plan a sobre Mazón, un any després de la Dana. Veiem que Feijo insta el seu baró a respondre totes les preguntes sobre el que va fer el dia de la tragèdia i a bascar l'altitlla de Mantider. Diu que les víctimes no volen que assisteixi al funeral d'estat que hi haurà avui a València en memòria dels 237 morts. Veiem en fotografia a Carlos Mazona i a València...
I també una fotografia amb el titular que diu Una tragèdia que no oblidaran mai. Les famílies de les 229 víctimes que va causar l'edat a València avui fa un any rememoren la tragèdia i reclamen respostes i l'assumpció de responsabilitats. A la imatge veiem a Dolores Ruiz amb les fotos del seu marit i dos dels seus fills morts per la riuada a Xiva.
Altres notícies de la vanguardia. Veiem que l'exèrcit d'Israel bombardeja Gaza altre cop després d'acusar Hamas de trencar l'alto al foc. Diu que els ultras van demanar en una reunió neta en Yahula tornada a la guerra. També parla del monstruós huracà Melissa, que arribarà a Jamaica amb vents propers als 300 quilòmetres per hora. I també que el govern aprova el decret de renovables amb sessions esquerra i comuns, que la norma elimina l'interès públic superior i preveu més diàleg local.
També amb fotografies petites. Veiem Lady Gaga, que exhibeix tot el seu poder a Barcelona. També tornem a parlar de les pintures de Cixena. Les pintures es desmuntaran en 72 fragments. I tanca portada avui la Vanguardia amb un acte solemne. L'Espanyol es vesteix de gala en el 125è aniversari.
Tanquem repàs de portades, ho fem amb el punt avui. En aquest cas, aquest diari català entrevista a Vicent Siscar, alcalde de Paiporta, que diu que com a alcalde he de parlar amb mazón, jo no el puc fer fora.
Amb l'Observatori Municipal s'aturen a Mollerusa, parlen de contra el bloqueig burocràtic, entrevistes a l'alcalde Marc Solana, i a la cap de l'oposició, Leticia Carné. Pel que fa a la imatge del dia, com no podia ser d'una altra manera, és la de la Dana. Això va per llarg, és una imatge de la reconstrucció i en aquest cas un home mirant-se aquestes obres que s'estan duent a terme a les zones afectades.
Un any després de l'edat al País Valencià, la reconstrucció avança malgrat que els efectes de la tragèdia encara són visibles. A l'espai del d'ahir, Pere Bosch i Cuenca signa el manual de supervivència. L'executiu espanyol intenta minimitzar la ruptura amb Junts mentre Alberto Núñez Feijo torna a protegir Mazón.
A la crònica, David Portavella parla de Sánchez i la fase de negociació i Lluís Llort parla de xifres literàries d'Isidre Grau. A l'esportiu, l'Espanyol celebra amb orgull el 125è aniversari.
Doncs, Mariona, ja ho tenim per avui. T'escoltem als butlletins informatius de les Hores en Punt i també als Sant Just Notícies, com sempre, al migdia, després de tancar aquest magazín. Fins ara. I amb vosaltres tornem de seguida, tornem després d'aquesta pausa musical.
Música Música
Pasarte la borrachera Tatuarte la Biblia entera No te va a ayudar Olvidarte de un amor Que no se va a acabar Puedo estar con todo el mundo Darme las de vagabundo Y aunque a veces me confundo Y creo que voy a olvidar Tú dejaste ese vagabundo
Y si tú la ves, tú la ves, dile que yo sigo soltero, que me hago el que la quería y en verdad todavía la quiero. Te sueño en la noche y te pienso todo el día, aunque pase un año no te olvidaría. Tu boca rosada por tomar sangría, vive en mi mente y no paga estadía. Hey, sana que sana, hoy voy a beber lo que me dé la gana. Dijiste que quedáramos como amigas.
Fins demà!
Te veo mejor Así bronceadita de ese color No bailes así que me da calor Tu pega más duro que el reggaetón Se te nota al gimnasio Cuando lo haces despacio Sé que no soy tu novio Pero te quiero obvio Ay, ay, ay, ay, muchacha Aunque pase el tiempo Todavía me dominan esos movimientos
Puedes salir con cualquiera, na-na-na-na Pasarte la borretera, na-na-na-na-na Tatuate la Biblia entera, no te va a ayudar Olvídate de un amor que no se va a acabar Puedo estar con todo el mundo, na-na-na-na-na Darme las de vagabundo, na-na-na-na-na Y aunque a veces me confundo y creo que voy a olvidar
Hi ha una cara de la música que sovint no escoltem. A Cara B, girem el disc per descobrir històries amagades entre cançons d'ahir i d'avui. Una hora setmanal de viatge sonor, amb relats i emocions que connecten passat i present. Cara B, l'altra cara de la música moderna. No te la perdis. Ara escoltes pel viu d'esquerra
Fins demà!
I seguim aquí al magazín de matins de Ràdio d'Esvern quan falten 3 minuts per 3 quarts de 11 del matí. Ara marxem a les efemèrides del dia. Avui, 29 d'octubre, donem un repàs a alguns fets importants que han marcat la història. El 1929, el dijous negre del mercat de valors nord-americà, conegut com a Black Tuesday, va desencadenar una caiguda massiva a la bossa de Nova York i va assenyalar l'inici de la gran depressió.
El 1863 es va fundar el Comitè Internacional de la Creu Vermella a Ginebra, una institució clau en l'ajuda humanitària i la protecció durant els conflictes armats.
Dues efemèrides que ja hem esmentat, una més recent, la de la Dana, l'aniversari de la Dana, que celebrem avui 29 d'octubre, una tragèdia que va solar el nostre país. I pel que fa a altres qüestions, a nivell de salut també celebrem el Dia Mundial de l'Ictus. Avui hem decidit començar el programa amb l'editorial dedicada a l'Ictus, aquesta malaltia que també ens ajuda aquest dia d'avui.
a posar el focus en una data tan dedicada a posar en relleu la gravetat dels ictus i la importància de la prevenció i el tractament.
I per tancar, tanquem amb un toc de música, escoltem una cançó que ens donarà una mica d'alegria perquè, malgrat les tempestes o els moments difícils, sempre hi ha un raig de llum esperant-nos i avui, que està el dia així com tontorrot, que no sabem ben bé com va la cosa, perquè avui hi ha bastanta nubulada baixa, tenim plujeta, plugi i plujam, ara ho parlarem, parlem d'això amb en Carles Rius, el temps. Però ara, mentrestant, The Beatles, here comes the sun, bon dia, seguim aquí, a Ràdio Desvejada.
Bona nit.
Here comes the sun Here comes the sun I say
Here comes the sun Here comes the sun I say it's alright
Fins demà!
Moment de mirar el cel, moment de parlar del temps. Carles, bon dia. Molt bon dia, què tal? Com estàs? Doncs força bé. A mi aquests dies m'agraden. T'agraden, eh? Aquests dies mig ennubulats, en pluja... Home, t'agradaria en un altre... Però en un altre context, no? El millor. Vull dir, estant a casa, amb un cafetonet, amb una pel·lícula, tombada al sofà, parlant castanyes... Si has de sortir de casa, si has d'anar amunt i avall, passes tot el dia al carrer fent coses... Clar, això em pipa molt perquè només falta això, sobre què s'ha de treballar.
Però bé, és un dia d'aquests així tontos, és un front molt gran, perquè va passant, no és que porti molta activitat pel que fa a precipitació, però sí que és gran i ens anirà afectant durant bona part del dia d'avui. Fins ara tenim registrat 1,2 litres a Can Ginestar, 1,8 a l'escola Montseny, o sigui que anem camí dels 2 litres per metre quadrat, com podeu comprovar ja plou des de pràcticament les 8-9 del matí,
Va plovent molt a poc a poc, és molt poqueta cosa, és aquesta pluja que és bona pel terreny perquè en superfície va calant molt a poc a poc, no és un ruixat així puntual. I aquesta precipitació, que molts mapes indicaven que podrien tenir pauses durant el dia i que es podria reactivar durant la nit, estem veient que a hores d'ara ja hauria d'haver parat, segons molts dels mapes que hem consultat, i continua amb aquesta pluja. El radar, si l'observem,
doncs veiem que encara hi ha algunes precipitacions, ara ha parat una miqueta Sant Just, és molt poca cosa, cauen aquestes gotetes, però si mirem tot el mapa de Catalunya des del punt de vista del radar, a qualsevol punt van cayent gotetes, hi ha pluges més intenses a comarques del Prepirineu i Pirineu potser, també cap a les comarques del...
de l'Urger i cap a Lleida també hi ha alguna precipitació. Al Baix Llobregat, al litoral, està plovent. Ara, en aquests moments, plou al nord, podríem dir, de Sant Just, o sigui, el que és la serra de Collserola, en aquests moments hi ha precipitació. També enfront del mar hi ha alguna precipitació una mica destacada. Si heu d'anar a marxar a Barcelona ara,
cap a la part alta de Barcelona també hi ha alguna zona on la pluja és una mica intensa, també cap a Tarragona hi ha precipitacions, però podem veure que, tot i la presència dels núvols en alguns punts, podem tenir precipitacions, i això pot anar passant durant el dia. Serà un dia gris, on en algun moment pot caure una gota, podem tenir moltes estones que no plou, però és el dia que ens ha tocat viure avui, o sigui, un dia on la temperatura tampoc no es podrà enfilar massa.
Avui, com hem comentat a xarxes, 17, 18 a tot estiraren, tenim 16 a Sant Jús, o sigui que avui la temperatura no pot pujar perquè no hi haurà la presència del sol. I és probable, i en molts mapes ho indiquen, que potser s'obri alguna clariana cap a la tarda, però creiem que no. Creiem que, vist el que està passant, és probable que aquests núvols continuïn, que fins i tot pugui caure alguna goteta també a la tarda, molt poca cosa, però seguirem amb un dia força gris. Sí que ja de nit i matinada es poden obrir moltes clarianes, tindrem una nit una miqueta més serena,
I demà dijous tindrem un dia variable. No fem net del tot, sinó que demà serà un dia on tindrem sol i núvols, més sol que núvols, i això permetrà que la temperatura es pugui enfilar una miqueta més. Clar, avui venim d'una temperatura molt baixa, perquè no ha sortit el sol ni sortirà, i ens quedarem aquests 17-18 graus, però demà més solet podríem arribar als 20.
Tenim un episodi d'estabilitat i de temperatures agradables que no tots els mapes ho indiquen, però que podria fer coincidir, i això sí que ho indiquen bastants mapes, en què el dissabte, el dia de Tots Sants, pugui pujar bastant la temperatura.
És un dia puntual, perquè després torna a baixar i tornem a la normalitat, però dissabte, el dia 1, podria ser un dia on la temperatura màxima s'enfilés fins als 23 o fins i tot 24. Ja ho anirem veient, encara queden dies, però de moment sembla que parlaríem d'una certa estabilitat a Sant Just.
de cara als propers dies, dijous, divendres, dissabte, diumenge, sempre amb alguns núvols, i hi ha la possibilitat d'alguna goteta, que ho comentàvem ahir, a última hora de diumenge o fins i tot dilluns. O sigui, que entre diumenge i dilluns ens podria arribar una altra línia frontal que podria escombrar el país. És molt dèbil i podria deixar algunes gotes, de moment no sembla que sigui massa cosa, i el que ens podria aportar un altre cop és una nova baixada de les temperatures.
Realment no és que estigui passant res de l'altre món meteorològicament parlant, o sigui, estem en una situació d'acabant circular diferents fronts atlàntics, passen pel país, alguns més actius, altres menys, i després tenim en algun moment estones d'amonança, perquè el que passarà entre divendres i dissabte, que poden pujar una mica les màximes, és que tornarem a tenir aquests vents del sud, sud-oest o de Ponent,
que aquests vents són els que rescalfen una mica l'ambient i per això, mentre hi ha aquesta influència, que no és un vent molt fort, però mentre hi ha aquesta influència, les temperatures màximes poden pujar una mica i després, quan acaba de passar el front, que entra vent del nord, torna a fer baixar les temperatures. Així que hi ha petits moviments de temperatura, però sempre són entre 2 i 4 graus de diferència d'un dia per l'altre, o sigui que no és res de l'altre món.
Molt bé, doncs aquesta seria la previsió per aquests dies. Avui que ha jugat l'Atlètic Sant Just contra el Mallorca al camp de l'Hospitalet, també estarem pendents del temps que pugui haver en aquella zona a partir de les set, set i mitja, vuit del vespre.
En principi no hauria de ploure, o sigui, sí que hi ha algun mapa que diu que a la tarda pot caure alguna goteta, però que ja som bastant reacis que pugui passar, la pluja que està caient ara és la que hi haurà, i jo crec que a partir de la tarda fluixarà bastant, tot i que no marxaran els núvols, però no crec que cap a les 7-8 de la tarda pugui ploure algú. Ara, clar, els camps estan mullats, ha plogut durant tot el dia, si no surt del sol això quedarà moll, o sigui que el terreny de joc, encara que no plogui,
perquè aquests terrenys de jocs de gesp artificial absorbeixen molt ràpid l'aigua, no sé que et caigui un diluvi, la gespa estarà ràpida. La gespa artificial estarà ràpida perquè estarà humida i no s'haurà sacat perquè el sol avui no el veurem.
Clar. Doncs això és tot per avui, Carles. Estarem molt pendents del temps, del temps que pugui anar avançant aquesta mateixa setmana, però ens queda clar que la tardor ha arribat, ha arribat per quedar-se, de moment. Veurem aviam si és estiuet de Sant Martí a principis de novembre, facta de presència. De moment no el veig, eh? Però de moment no el veiem. Estem mirant mapes fins al 12 de novembre.
Sí que hi ha un parell de dies, que és entre el 6 i el 7 de la setmana que ve, dijous, divendres, que puja una mica la temperatura, però 22, i després sempre estem per sota dels vins. O sigui que agafarem una tònica la setmana que ve de 20-14, 20-14 més o menys, que és la temperatura normal d'inicis de novembre. De moment l'estiuet de Sant Martí no, perquè Sant Martí que és el 7 o el 8, em sembla. Sí, per allà, per allà, a principis de novembre. Sí, no ho sé.
I no sé si has pogut veure les imatges d'avui, imatges precioses, es veu que Barcelona s'ha llevat amb un color vermellós, brutal. Què ha passat? No ho sé, no sé per quin motiu, però s'ha llevat amb un vermelló molt intens.
imatges que ens recorden que el temps és màgic i que també hem de prestar atenció als moments del dia, aquelles postes de sol i també a com arriba el sol a encetar els dies, les jornades, que nosaltres també encetem aquí a Ràdio d'Esperna amb la Rambla. Carles, una abraçada, cuida't molt. Que vagi bé. Adéu.
Nosaltres ara fem una petita pausa musical. De seguida també connectarem amb els bolletins informatius de Catalunya Ràdio i Ràdio d'Esvern i tot seguit l'entrevista del dia amb Núria Valdric, que ens parlarà de Dins del Bosc, l'obra de teatre de quart passadís que estrena a principis de novembre.
També parlarem de vins amb l'Street Goldstein i a l'última hora tancarem amb rumba amb en Paco Aguilera, tot un referent del món de la rumba i tot seguit també amb Elissa Linares a l'Espai Emocionat. Doncs res, nosaltres ens escoltem properament en breus instants. Ara fem pausa musical amb gent de casa nostra. Ells són els tallets.
No ho puc evitar, ja no sé com fer-ho, m'ha arribat a les mans. Un cop t'hi ben salcero que han mogut tot el mercat, no me'l puc treure del cap. Si vols aquest secret, doncs per tres l'has de canviar. No ho puc evitar, ja no sé com fer-ho, m'ha arribat a les mans.
Un cop t'hi vèncero que ha mogut tot el mercat, no me'l puc treure del cap. Si vols aquest secret, doncs per tres l'has de canviar. No em vull saber res, intento no creuar-te la mirada, no em crec històries inventades.
Ahir vaig trobar l'Aleix i em va dir que tenia cotis, posaria info, tenia bones refes, no sabia per què però s'ajuntava les notis, el mercat està palmant i tu estàs holding. Tira la manta peli de terror, no vulguis córrer la sort del traïdor, i és que et miro davant de la platja i em dius que no, que no, que no ho pots evitar, ja no saps com fer-ho, t'arriba tot.
Però que ha mogut tot el mercat, no te'l pots treure del cap, si vols aquest secret, per tres laures de canviar. No em vull saber res, intento no creuar-te la mirada, no em crec històries inventades,
Ja no em puc creure res No em vull saber res Intento un lloc creuar-te la mirada No em crec històries inventades
Els dimecres a les deu de la nit, fabricants de cançons.
Un programa de converses amb artesans de la paraula cantada. Amb persones que a prop nostre fabriquen aquests artefactes poètic o musicals que ens fan viatjar. O bé amb persones que n'analitzen la seva alquímia.
Fabricants de cançons, una hora conversant sense presses, com si estiguessin prenent una copa sobre cançons. Aquí, a Ràdio Desver, a un 98.1 de la freqüència modulada. Un programa conduït i realitzat per qui us parla. Meneu gausats. Catalunya Ràdio. Les notícies de les 11.00.
Bon dia, us informa Joan Bota. El president de la Generalitat Valenciana, Carlos Mazón, admet en una compareixença aquest matí que cal reflexionar sobre el desemparament que van sentir els valencians hores i dies després de l'impacte de la Dana, que va causar 229 morts avui fa un any.
Hoy no es el día para la confrontación, pero sí debemos reflexionar ante el desamparo que sintieron tantos valencianos también los días posteriores, cuando fuimos conociendo la magnitud de una tragedia inabarcable.
Mazan ha fet una intervenció institucional després d'un Consell de Govern extraordinari en què s'ha aprovat convertir el 29 d'octubre en un dia de dol en record a les víctimes i dels voluntaris que es van volcar a ajudar enmig de la tragèdia. Aquesta declaració arriba hores abans del funeral d'estat que es farà aquesta tarda a València amb la presència del rei Felip VI i el president del govern espanyol Pedro Sánchez i amb l'assistència de familiars de bona part de les víctimes.
I més notícies, Natàlia Ramon. El pas de l'huracà Malissa per Jamaica, el pitjor de la seva història, ha deixat més de mig milió de persones sense electricitat i ha provocat dans importants en les infraestructures, hospitals i edificis. Encara no hi ha balanços definitius, però les autoritats ja han declarat el país com a zona catastròfica. Sentim el ministre de Govern Local de Jamaica, Desmond Mackenzie.
Jamaica ha viscut el que jo qualificaria un dels seus pitjors moments. La nostra infraestructura ha quedat greument danyada. La regió de Santa Elizabeth és el graner del país i ha rebut un cop molt dur. Tot Jamaica ha sentit l'impacte del Melissa.
L'huracà ja ha arribat a Cuba amb menys intensitat que a Jamaican, la categoria de 3. Ha provocat pluges torrencials i inundacions a l'est de l'illa, especialment a Santiago de Cuba, amb vents de fins a 195 km per hora. Està previst que arribi també a les Illes Bahamas i demà a les Bermudes.
Pedro Sánchez fa un gest a Junts i ara es compromet a desbloquejar la iniciativa per lluitar contra els lladres multireincidents. El president del govern espanyol ha fet l'anunci durant la sessió de control on ha demanat a la resta de socis de la investidura un vot de confiança per seguir governant. Anem al Congrés. Pol Brujats, bon dia. Què tal? Bon dia. 48 hores després del trencament de Junts, Pedro Sánchez busca reconduir la relació i ha sorprès aquest matí amb aquest anunci.
Estamos, por supuesto, dispuestos a tramitar esa iniciativa legislativa y a culminar lo que pueda culminarse desde el poder legislativo precisamente para atajar uno de los principales problemas que tiene en nuestro país cuando hablamos de la seguridad, que es la multireincidència. Però la Moncloa no em dóna més detalls, no concreten ni quan ni com es desencallarà la proposta de Junts contra la multireincidència, que fa un any que és a un calaix. Junts en desconfia, fons del partit diuen que no en sabien res d'aquest anunci i que els socialistes fa setmanes que ho prometen en privat, però que mai es materialitza.
L'exèrcit israeli dona per acabats els bombardejos a la franja de Gaza i assegura que ha reprès l'aplicació de l'alt o el foc, un alt o el foc que han violat ells mateixos. Fons mèdiques palestines denuncien més de 100 palestins morts en aquests atacs.
L'actual foc a Gaza torna a estar en vigor, segons Israel, des de les 9 del matí, hora de Catalunya. Netanyahu considera suficient el càstig a Hamas per l'atac contra tropes israelianes que va matar un soldat ahir a Rafah.
un atac del que Hamas es desvincula totalment. Tant J.D. abans ahir com Donald Trump aquesta matinada han deixat clar que el que ha passat entra dins la lògica de provocació i resposta que Israel fa bé d'atacar però que res posarà en perill el pla nord-americà.
Els neerlandesos voten avui en unes eleccions anticipades que tenen com a favorit el líder d'extrema dreta, Hirt Wilders. La pèrdua de suports i el veto dels rivals, però, el deixen amb possibilitats molt limitades per repetir un govern de coalició als Països Baixos. Enviat especial a l'AIA, Jordi Baró.
Bon dia. Nou test avui a l'ultradret a Europa amb les eleccions als Països Baixos. Vot a aquesta hora amb normalitat a un dels col·legis electorals de Duindorp, un barri de la Aia Feu de Bilders, que és avui el favorit als comissis segons les enquestes. Però els partits centristes l'han exclòs de futures coalicions, cosa que obre la porta a un escenari de retorn d'un govern més moderat. Franz Timmermans és el líder de la coalició de laboristes i vers.
Els votants als Països Baixos tenim una oportunitat única de tancar completament el capítol de Bilders. Amb Bilders hem vist que la societat ha quedat estancada, que l'odi és dominant. Ha creat les factories de l'odi que han enverinat la societat naerlandesa. Jordi Baró, Catalunya, Ràdio Laia.
Esports, Marcos García. El propietari de l'Espanyol, l'Empeix, promet esforç i treballa en l'acte central del 125è aniversari del Club Blanquiblau. Aquesta celebració ahir a la Universitat de Barcelona va comptar amb la presència del president de la Generalitat, Salvador Illa, i l'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni. El Girona passa ronda a la Copa, a la pròrroga, 2-3 contra el Constància. Avui, Poblense Sabadell, a les 6, Sant Andreu, Tarol i Atlètic Sant Just Mallorca, a les 8, i Reus Europa, a dos quarts de nou. Farem la transmissió d'aquests partits de Copa al Totgira,
a través de l'app de Catalunya Ràdio i també a 3CAT des de les 6 i fins a les 11 de la nit. En bascat victòria del Barça, l'Euroliga 74-72 contra l'Olimpia de Milà. El balanç blau gran en aquesta competició europea és de 4 victòries i 3 derrotes. Avui l'Eurocap de bascat.
Baxi Manresa-Baxi Sehir, de Turquia, a tres quarts de nou. Abans, a les sis, partit de l'Eurolliga femenina. Gadinia, de Polònia, Uni, Girona i amb Atarpolu. Avui es disputa la segona jornada de la Champions masculina. Dos partits en presència catalana, Hanover-Sabadell, a dos quarts de set, i Atlètic-Barceloneta-Marsella, a dos de nou. Fins aquí les notícies.
Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bon dia. Passant 6 minuts a les 11, us informa Mariona Saras Vilanova.
El ple ordinari de l'Ajuntament de Sant Just corresponent al mes d'octubre se celebrarà aquest dijous 30 d'octubre a les 7 de la tarda i es podrà seguir en directe pel canal de YouTube municipal. Abans, a les 6 de la tarda, tindrà lloc l'espai de pregs i preguntes de la ciutadania amb participació presencial o per correu electrònic fins les 12 del matí del mateix dia.
L'ordre del dia inclou com a punts principals l'aprovació provisional de les modificacions de les ordenances fiscals i dels preus públics pel 2026, així com l'aprovació inicial del pressupost general de l'Ajuntament i de Promunsa pel mateix exercici. També s'hi tractarà l'aprovació del Compte General del 2024 i la modificació de la relació de llocs de treball del personal municipal. En l'àmbit urbanístic s'abordarà el pla especial d'edificabilitat de la Casa Pruna i una modificació puntual del catàleg de patrimoni arquitectònic.
En l'àrea de serveis de la persona es debatran les tarifes del complex esportiu La Bonaigua i la natació escolar per al 2026, així com la modificació definitiva de l'ordenança de protecció i tinença d'animals. El ple inclourà també la resolució de dues reclamacions sobre adjudicacions d'habitatges i la renúncia de la regidora de la CUP, Anna Vilanova.
La Coral Harmonia oferirà un concert al cementiri municipal de Sant Just l'1 de novembre a dos quarts de cinc de la tarda en un acte de record als difunts. L'activitat és organitzada per l'Associació de Gent Gran de Sant Just i compta amb la col·laboració de l'Ajuntament de Sant Just.
I pel que fa a economia, Sant Just encapçala la renda del Baix Llobregat amb una mitjana neta de 25.286 euros per persona i de 67.583 euros per llarg el 2023. Disposa de nou seccions censals amb rendes netes per persona superiors als 22.500 euros i una de les rendes per llarg més altes de la comarca a la secció 01009, per sobre dels 100.000 milions anuals.
Aquestes dades provenen de l'atlas de distribució de la renda de les llars, de l'INE i de l'anàlisi de l'Observatori Comarcal. L'evolució recent reforça la posició de Sant Jús. La comarca només registra una secció amb caiguda de renda des de 2019 i no és el municipi. La concentració de trams alts de renda Sant Jús contrasta amb els llindars baixos observats en altres punts del territori, segons els mapes per seccions censals i els indicadors de llindar i desigualtat que difon l'Observatori a partir de la distribució de la renda de les llars.
En el conjunt del Baix Llobregat, la renda neta mitjana se situa en més de 17.000 euros per persona i 48.409 euros per allar el 2023, amb 30 seccions per sota de 12.500 euros per persona i 33 per sobre de 22.500 euros. Línia a confirmar l'actualització de l'ADRH 2023 i el creixement de la renda mitjana nacional, context en què s'emmarca la millora comarcal.
I això ha estat tot. Tornem amb més informació al butllet horari de les 12. Fins ara.
No me guantes, beses no vos, ok? Puerto Rico.
Con silenciador le robamos las gotas, J-Bone, ey. Yo estoy en la mía, no tengo adversario, no. Con los yankees las más aguanzados, a correr con otra vela, sacamos el estadio.
Tú tienes piquetes, mami, yo también. Tú estás buena y yo estoy bueno también. Huele lo rico y ando con los de 100. Si tú lo quieres, lo tienes que mover. Tú tienes piquetes, mami, yo también. Tú estás buena y yo estoy bueno también. Huele lo rico y ando con los de 100. Si tú lo quieres, lo tienes que mover. Lo tienes que mover. Lo tienes que mover. Lo tienes que mover. Lo tienes que mover. Lo tienes que mover. Lo tienes que mover. Lo tienes que mover. Lo tienes que mover.
Bona nit.
Bona nit.
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Bona nit.
Bon dia, Catalunya. Desperta un cop més. A Sot Ràdio, la 31, la família. Venim directe des del Balboa, un dia més. El meu cosimà em porta 36 hores despert, no ho entendries, no. El bar i el gots, els meus follets estan portant medicina per totes i per tots. Quedi, quedi. Els més tranquils per la pista, com Pinsker.
i ara te'n pagues el partner. Quin canvi que hem fet? El teu grup sembla un tiet, el seu maquet cap de bolet. Porto més deu copes i a qui em veu segueixo dret. No et deixis que et menteixin a la podi, no hi fa fred. Home, ho sento, no vinc a dinar. Segueixo d'àctil.
Aquesta nit crec que me la pela tot i me'n vaig a pol, eh? Si algú vol venir... Va, jo us explico tampoc, però... Té pinta? Està sortint el sol. Et fem de 13 a 14 com el Carles Puigdemont i arribem per Barcelona.
Per culpa de veure molt quins alàster amb les cabres fan que ja no es senti dol. No li donis més repuls al donà, que si no es lia. Avui segur que acabem tots liats al migdia. Sóc que tinc el meu germà que m'ha portat bon esmorzar. Esmorzo fuet de set cases amb el cubet a la mà. Vamos en tu, no vinc a dinar. Seixo tàfter.
I seguim el magazín de matins de Ràdio Desbens, seguim a la Rambla. Bon dia! Avui arrenquem la segona hora amb una petita pausa per publicitat i tornem de seguida amb l'entrevista del dia. Els dimecres a les 10 de la nit, fabricants de cançons.
Un programa de converses amb artesans de la paraula cantada. Amb persones que a prop nostre fabriquen aquests artefactes poètic o musicals que ens fan viatjar. O bé amb persones que n'analitzen la seva alquímia.
Fabricants de cançons, una hora conversant sense presses, com si estiguessin prenent una copa sobre cançons. Aquí, a Ràdio d'Esbert, a un 98.1 de la freqüència modulada. Un programa conduït i realitzat per qui us parla. Anem gausats. Bet aquí que una vegada? En un regne molt llunyà. Dos forners amb un desig profund. Una bruixa venjativa.
Un noi i la seva vaca. Una donzella fugitiva. Quatre objectes per desfer un embruix. Tres mitges nits per la recerca d'un final feliç. Però cal anar amb compte amb el que es desitja. Seran feliços per sempre? Dins el bosc. La companyia Quart Passadís presenta una nova versió del clàssic d'Stibben Sondheim, Into the Woods, amb una nova traducció al català i música en directe.
A l'Ateneu de Sant Just d'Esvern els dies 7, 8 i 9 de novembre. Aconsegueix les teves entrades a entràpolis.com. Au, va, afanya't. Ens veiem a dins el bosc.
I a 10 minuts per dos quarts de 12 del migdia, seguim aquí a la Rambla, al magazín de matins de Ràdio d'Esvern. Ara és moment de l'entrevista del dia. Avui volem parlar amb la CIA Quart Passadís, que engega nou projecte. De fet, està a punt d'estrenar-lo. Estem parlant de la nova adaptació al català del musical Into the Boots de Steven Sonheim.
i que és un referent del Teatre Música al Contemporani, ha explicat com mai abans. Més cru, més íntim, més nostre, diu la companyia, i és que és una proesa artística amb músics en directe, una scenografia innovadora i un clima resultant que farà dubtar a l'espectador.
Com poden les històries de sempre ser explicades d'una manera tan diferent? Aquesta és la pregunta que intentarem resoldre al llarg de l'entrevista d'avui. I per fer-ho, avui entrevistem la Núria Valdric i el Lluís Roda. Molt bones, com esteu?
Molt bé, molt bon dia. Benvinguts al programa. Gràcies. Que bé ho has explicat. No ho sé, jo m'he limitat a llegir aquest text que meravellosament heu preparat i que també podeu trobar a teneudesben.cat, que és el web de la Casa de Cultura d'aquí de Sant Just. I ens agradaria conèixer una miqueta més què us va fer de cantar-vos per adaptar Into the Boots.
Ostres, doncs mira, nosaltres l'any passat vam fer Miserables, o sigui, nosaltres vam començar treballant amb el projecte dels Miserables i quan vam acabar Miserables el primer que va ser és i ara què? Què farem ara? I realment vam crear un grup en el qual hi érem el Lluís i jo i també la Meri, que és la codirectora del projecte que estem fent ara i vam dir, vinga, nosaltres tres ens posem a buscar opcions.
I això vam començar a fer llista, llista de musicals, també tenint en compte la gent que som, també el voler explicar alguna cosa que ens cridés l'atenció i que tingués un missatge, no? I en un matí o en una tarda, vam dir, tu, tu, tu, ja ho tenim.
Va ser molt ràpid. I ho vam presentar a la companyia, així una mica per sorpresa, els vam posar com un àudio, com un reveal, i pensàvem, no sé si els agradarà, no els agradarà, el coneixeran. I va tenir molt bona acollida, després vam fer un visionat de la versió que està al YouTube, ja la versió original que està al YouTube, la vam veure tots junts, i ja està, ens hi vam tirar de cap.
La coneixeu, l'obra? Sí. La coneixeu? Sí, jo l'havia anat a veure quan la vam fer de goll de goma a Barcelona. De fet, la coneixia prèvia. 80 molts, 90 pocs... No, més, més. Dos mils? Dos mils. Jo crec que és dos mil pocs. Que surten actors bastant reconeguts.
no recordo, el gramatge també feia de príncep. Sí, de fet les cançons estan al Spotify en català, que és xulo escoltar-les, perquè clar, és un musical que tot i no ser molt conegut, perquè fora de l'esfera, diguéssim, del panorama del teatre musical, no és un musical que, no sé, a la gent quan li preguntes un musical que et diuen, mamma mia, et diuen miserables, no? Et diuen aquests musicals així per antonomàsia, aquest potser no ho seria tant, però té una qualitat musical tan bèstia
És brutal. De fet, ara que deies això de goll de gom en català, nosaltres no vam poder utilitzar les lletres en català i també ens vam liar la ment al cap i l'hem traduït nosaltres. L'hem traduït nosaltres i, a més a més, el curiós del cas, que ens fa gràcia, explica que MTI, que són els que tenen els drets, ha agafat la nostra traducció com l'oficial en català perquè no la tenien registrada la de goll de gom, no sabem per què,
I llavors, doncs això, i la nostra és una nova traducció, que l'hem fet entre uns quants de la companyia, i això, que estem molt orgullosos de com ha quedat. Estem molt contents de la traducció. O sigui, hi ha una cosa que ens en portem, és escoltar els companys cantar, que m'hem trobat a estar. Ha sigut molta feina, per això, vull dir, hem de ser hores i hores de...
videotrucades i anar cançó per cançó i aquesta frase i tal, perquè al final és el que tu deies, Sonheim no és moco de pavo, Sonheim és molt juganer, hi ha moltes rimes, dobles sentits que és impossible adaptar, però ens hi hem barallat, de dir, d'acord, això és impossible rimar-ho, però i si trobem com fer-ho, o aquesta musicalitat, com ho podem? Ho hem lluitat bastant.
Jo crec que si hi ha un compositor que es podria, diguéssim, equiparar a la complexitat de Sondheim és Leonard Bernstein, que també té molta complexitat, el coneixem per West Side Story, per exemple, i realment són compositors que tenen peces molt, molt complicades. Vull dir, abans parlàvem amb A fora de micròfons, aquesta obertura d'Into the Boots, de dins del bosc...
que tot ha d'anar mil·limètric, perquè presenta tots els personatges, presenta una mica com anirà la història. Com han sigut els assajos musicals i com han sigut els assajos d'aquesta peça?
Ostres, és que clar, aquest pròleg, per la gent que no ho conegui, es pot dir que és una cançó, o sigui, realment són moltes ajuntes, però són 15, 15 minuts sense parar, que estàs tots allà i a més això hi ha com molts diàlegs entre nosaltres i això, si un falla, que no ha de passar, ningú fallarà, però a vegades com que va tot encadenat és, uah, un moment, hem d'estar super concentrats perquè funcioni.
I això, els assajos, al principi, era, o sigui, ho vèiem com, és que és impossible. Els primers dies era, però és que això, en quin moment algú ha escrit això? I a mesura que vas fent, clar, bé, vam començar primer només, inclús algunes parts, anem a fer només els ritmes, tiqui, tiqui, tiqui, sense cantar. Llavors anar afegint la cançó. Després, un cop ja ho teníem, va, doncs ara intentem afegir l'escena. I quan afeges l'escena, se'n va tot en orris. Se'n va tot, ja.
Llavors, després, ara, les últimes setmanes, que potser ja ho expliquem després, però que tenim músics en directe, a l'afegir tots els músics, de cop, és com, hem de tornar a començar. Són capes i capes i capes. I és una feina, però quan surt, de cop, estàs tan content i queda tan xulo que dius, ostres, ha valgut la pena. Però portem nou mesos, nou mesos, tu.
Carai, i l'equip qui el conforma? És a dir, vosaltres com a companyia sou quart passadís, veniu de fer els mitjanables, que també és un musical molt complicat, molt complex, i ara us heu liat lamentar el cap amb aquest dins del bosc. I qui conformeu aquest equip?
Som uns quants. Per començar, quan vam escollir el musical vam estar d'acord, els tres que estàvem intentant organitzar-ho, de dir, ostres, creiem que la Claude Fernández, que és la que ens va dirigir als Miserables,
encaixaria molt bé perquè ens torni a dirigir aquest. Al final, a la companyia ningú té un rol predeterminat, és, ostres, a mesura que anem fent projectes, a veure qui agafa quina cosa. Llavors, en aquest cas, li vam proposar a la Clot, ella bastant encantada, i llavors la Clot i la Mary, com que és tan complex, vam pensar, potser estarà bé que hi hagi una codirecció, perquè la Clot no tingui tot el pes, perquè són moltes coses a pensar. A més que la Clot també fa un personatge, també està actuant sobre escena, llavors, clar, necessites uns ulls exteriors que et diguin...
Ei, això va per aquí i això va per allà. Exacte. Llavors hi ha les dues directores, directora i codirectora, no sabria dir-te el títol de la Meri, si codirectora o auxiliar. Perquè també és coreògrafa. Perquè també és coreògrafa. I llavors després hi hauria, bueno, el Lluís que has estat més amb escenografia i vestuari. D'alguna manera us heu dividit, no? La meva pregunta anava per aquí, no? Tot l'equip que conforma la companyia s'ha dividit en blocs i esteu treballant amb comissions. Exacte.
Hem fet comissions, la comissió de vestuari, la comissió de escenografia, distribució, producció... La traducció, que clar, després ja està, però també... I ja està, si no és això, llavors tothom té algun càrrec i alguna funció, no hi ha ningú que estigui allà només fent d'actor o d'actriu. Bueno, excepte el Javi, perquè el Javi és com Odín, que l'hem recuperat de mare meva...
I ha vingut l'últim moment i prou feina té ara en fer en un mes el que estem fet tots en nou mesos. Però sí, sí, que tots estem superint en diferents comissions. Això també és xulo, és que clar, és molt nostre, perquè és que tot és nostre. Nosaltres tenim un guió, tenim una partitura i podem buscar per YouTube, però és tot nostre, vull dir...
I d'alguna manera com s'ha implicat l'Ateneu i també com ha afectat la sala del cinquantenari en aquest projecte? Perquè recordem que la sala del cinquantenari ha viscut una transformació en els darrers mesos i entenc que també això impactarà de forma notable en l'obra, no?
Sí, clar, nosaltres, el primer de tot és que estem superagraïts amb l'Ateneu, perquè això, després de Miserables, se'ns va oferir, o vam acordar, ser companyia resident a l'Ateneu, igual que hi havia la companyia mare meva, i a part, sent residents o no, perquè Miserables no ho érem, i ens van oferir el mateix, totes les facilitats que ens posa l'Ateneu és que venen caigudes del cel.
Llavors, clar, nosaltres hem pogut assajar allà, assajem dos dies a la setmana que ens deixen l'espai per poder assajar i això és, bueno, estem superagraïts. I després hi ha hagut aquestes obres que han deixat el teatre meravellosament bonic i inclús tenim un proscenic que ens va estupendo per la nostra obra. Si la veniu a veure ja veureu que hi ha un narrador que li va molt bé. Ens l'han fet a mida, per dir-ho així.
Que bé, que bé. Doncs a partir d'aquí neix aquesta companyia, a partir de començar a fer cosetes a l'Ateneu, recordem aquests miserables que comentàvem abans, ara amb Dins del Bosc, un repte que es veurà materialitzat la setmana vinent, queda molt poquet, queda molt poquet la setmana vinent, i com ho porteu? M'agradaria saber-ho.
Ostres, amb molts nervis, estem amb molts nervis però molt contents. Per exemple, ahir que vam fer un assaig, vam poder fer un passe sencer, vam acabar tots saltant d'alegria perquè, clar, després de la feina que ha portat veure que té uns fruits i que tot surt, és brutal. Però, bueno, que això és la part bonica, la part que a vegades no es diu és que estem dels nervis perquè el grup d'escenografia està que treu fum,
el grup de vestuarista que treu fum perquè de cop, ai, falta la capa del príncep, falta la vaca, la vaca que se'ns està desmuntant, que hem de tornar a lligar. Hi ha un munt de coses que dius, ara potser ens aniria bé, no sé, dues setmanes més, per tenir-ho tot lligat, però estarà tot a temps.
que bé, que bé doncs aquestes tres funcions que teniu ja disponibles a Entràpolis divendres 7 de novembre dissabte 8 de novembre diumenge 9 de novembre a les 7 tots els dies excepte diumenge que serà a les 6 i en aquest cas ja podeu comprar les entrades a Entràpolis.com explica'm això dels músics que t'has quedat allà a les portes abans i vull saber-ho música en directe, què és això? música en directe no era prou que guai, no? que xulo és brutal
És molt xulo, vam tenir la sort de comptar amb la Laia, que és la nostra pianista, ens ha fet... Directora musical. Directora musical, i ens... Bueno, al final era una persona tan motivada com nosaltres, i vam dir, perfecte, això ens encaixa. I res, vam aconseguir també juntar la resta de musis, que conformen l'orquestra, dir-ho així.
i a tope aquest cap de setmana de fet ja fem assaig amb tots els músics ja serà tota l'escenificació total i és que sona molt xulo la veritat i és molt guai, sona molt més orgànic perquè a vegades fas musicals amb tracks que sonen xulos però ostres el fet de tenir l'instrument real allà és no sé, trobo que és un valor afegit, és molt guai
Sí, sí. I veureu, utilitzem, per qui hagi estat a la Taneu, el piano aquest de cua que s'utilitza poc. Centenari. Exacte. Que té més de cent anys, aquell piano. Té més de cent anys, aquell piano. Sí, sí, sí, és una passada. Doncs aquest piano és la clau de tota la música perquè és el que toca la directora i el que porta tot el...
tota la part musical i llavors hi haurà un violoncel, un violi i un clarinet. I amb això, de fet, també la Laia, també ho volem mencionar perquè ha fet una feinada increïble, ha adaptat totes les partitures d'un orquestre que potser és de 25 instruments, ara no sé quants, però més de 20 segur, a 4. I sona brutal. O sigui, jo us convido a venir perquè és una cosa que s'ha fet poques vegades.
Que bé, que bé. Doncs aquest Into the Boots. La companyia Quart Passadís presenta una nova adaptació d'Into the Boots, en aquest cas Dins el Bosch. Sondheim i Lapín formen part d'aquesta gran obra que ara es veurà adaptada per Quart Passadís amb músics en directe, scenografia original...
obra que ens mostrarà com els desitjos i les decisions dels personatges tenen conseqüències inesperades. No sé si voleu afegir alguna cosa més, família, abans d'anar tancant, però nosaltres agraïts que hagueu vingut a explicar el vostre projecte aquí a la misura de Sant Just.
No res, us convidem a venir. Creiem que és una obra que té una mica de tot per tothom. Són personatges de conte, però són històries molt humanes. Al final, a nosaltres mateixos ens passa que ens emocionem, que riem, perquè toca molt de prop. I això, que vingueu, crec que us ho passareu molt bé.
I una pregunta que últimament he anat rebentant bé, que la gent diu, però és per tots els públics, és per adults, és per nens? Nosaltres diríem que podria ser familiar, no diríem infantil, perquè potser a un nen més petit de 5-6 anys se li fa llarg.
però que sí que és per tots els públics, posem-li a partir de sis anys que qui tingui fills i vulgui venir tota la família, que s'ho passaran tots bé, perquè és això, que hi ha segons sentits, que potser els adults els agafen i els no. És una pel·lícula, una obra Pixar, una mica em remet una mica a les pel·lícules Pixar, que les va veure l'adult i en té una cosa, les va veure el nen i en té una altra. Exacte. Està tan ben escrita que és això, l'adult s'endú unes coses i el nano, potser no s'endú tantes, però s'endú també una cosa.
Doncs res, ja ho sabeu, teniu disponibles les entrades a Entràpolis i hi ha aquesta gent que es mor de ganes de menjar-se l'escenari i que conegueu aquesta història. Us deixem amb la promoció que han fet perquè puguem emetre aquests dies aquí a l'emissora, aquesta falca que el Lluís posa a veu i que en aquest cas sentirem l'agudimentació. Quan he dit que ho fem tot nosaltres, és que és veritat. És que ho fem tot, exacte. Núria, Lluís, gràcies i molta merda. Que vagi bé. Gràcies.
en un regne molt llunyà. Dos forners amb un desig profund. Una bruixa venjativa. Un noi i la seva vaca. Una donzella fugitiva. Quatre objectes per desfer una bruixa. Tres mitges nits per la recerca d'un final feliç. Però cal anar amb compte amb el que es desitja. Seran feliços per sempre?
A Sant Just, el comerç, la restauració i els serveis de proximitat treballen amb il·lusió per créixer i donar vida al poble.
Sense anar més lluny, sis eixos comercials amb botigues, serveis i restauració que et fan la vida més fàcil. Barri Centre, Barri Nord, Barri Sud, Maslluí, carretera Reial, Camp Bogodell i Gualdem Torreblanca. Descobreix-los i et dóna suport al comerç local. Sense anar més lluny, comerç, serveis i restauració de Sant Just d'Esvern.
A Catalunya treballem en diverses mesures perquè tothom pugui disposar d'un habitatge. Oferim ajuts perquè els joves puguin fer el pas. Construïm habitatges amb protecció perquè les famílies tinguin espai per créixer. I limitem els preus del lloguer per facilitar-hi l'accés.
perquè cada cop més persones ens puguem sentir a casa. Informa't d'aquestes mesures i ajuts a habitatge.gencat.cat Generalitat de Catalunya. El govern de tothom. Des de Càritas Sant Just oferim un espai de trobada per conversar i compartir.
Si et ve de gust una estona de companyia, vine al Cafè de les 3. Estarem tots els dimarts fins les 5 de la tarda, al carrer Bonavista, número 113. Càritas Sant Just. Us hi esperem. És una garantia escollir una empresa adherida al sistema arbitral de consum.
En cas de robatori o furt del mòbil, informeu l'operador, faciliteu-li el número d'email i feu la denúncia als Mossos d'Esquadra.
Trobareu més informació a consum.cat o bé truqueu al 012, Agència Catalana del Consum, Generalitat de Catalunya. Vols obrir els contenidors d'orgànica i resta amb el mòbil? BitPaid, l'aplicació que et permet obrir els contenidors de Sant Just amb el mòbil. Amb BitPaid també podràs consultar les teves obertures, comunicar incidències a l'Ajuntament i obtenir informació sobre residus.
Descarrega't ja l'app gratuïta BitPaid per a Android i Apple i descobreix tot el que et pot oferir. A Sant Just, canviem així. Ajuntament de Sant Just d'Esvern.
Sabies que al teu municipi tens el servei d'ambici? Bicicletes 100% elèctriques per connectar amb el transport públic i que el teu viatge sigui millor. Mou-te de manera sostenible pels 15 municipis de l'àrea metropolitana de Barcelona. Per moure't bé, millor amb bici. Dóna't d'alta ara a ambici.cat. Nicotina, arsènic, cianur, poloni 210, neftalina, botà, quitrà. El fum del tabac perjudica també la salut dels qui no fumen.
Fem un entorn lliure de fum per a tothom. CanalSalut.gencat.cat Generalitat de Catalunya Doncs jo no separo la brossa. Em fa mandra. Tu sí? Esclar. Marcel, cada cosa em toca, eh? Esclar. Reciclar és massa evident per no fer-ho. Envasos de cartró i paper, el contenidor blau o el covell del porta-porta. Generalitat de Catalunya. Sempre endavant.
Treu la llengua. Treu la llengua fora, al carrer.
És clar que s'ha de treure la llengua, però com puc treure la llengua? Com trec la llengua al carrer quan la persona amb qui parlo no treu la llengua? O a la feina, a l'escola, a la universitat, quan a les aules i a les sales de reunions ningú treu la llengua? Com trec la llengua a les xarxes comentant i compartint si la gent m'insulta per treure la llengua? O a internet, quan els cercadors no m'entenguin però jo vulgui continuar traient la llengua? Entra ja a la guia de l'activista pel català i descobreix tot el que pots fer per la llengua.
Ei, vinga, som-hi ja. És el moment de fer el pas. A casa de la feina i al carrer. Quan anem de festa o al taller. Parla'm amb el teu asset. Només hem de començar. Aprovem-ho en català. Tu per mi i jo per tu pur. I quan vulguis tots plegats. Molt per parlar, molt per parlar. Provem-ho en català.
Generalitat de Catalunya. Sempre endavant. Hola, soc la Mireia Belmonte. En la natació, la velocitat és clau i també ho és per salvar una vida. Davant l'ictus, trucar ràpid al 112 és fonamental. Si notes un canvi brusca en una persona, com ara pèrdua de força a una banda del cos, canvis en la parla o en l'angès de la cara, truca ràpid al 112. No t'ho pensis. Davant l'ictus, truca ràpid al 112. Generalitat de Catalunya.
Estudio l'EFP d'auxiliar d'infermeria. Puc aportar molt al sector de les cures. Jo faig energies renovables. Curso una FP dual. Estudio i treballo alhora. El teu fill pot ser un d'ells. Descobreix el seu futur a fp.amb.cat. EFAPRO. Amb l'EFP aviat podran volar. Amb el suport a la Fundació Barcelona Formació Professional i l'AMB.
Hola, sóc en Daniel Martínez i t'acompanyo cada matí a la Rambla, al magazín de matins de Ràdio d'Esvern. De dilluns a divendres de 10 a 1 repassem l'actualitat de Sant Just, parlem de les iniciatives que neixen al poble i ho fem amb els seus protagonistes. Descobrim propostes culturals, escoltem bona música i fem moltes coses més aquí, a Ràdio d'Esvern.
Tres hores per parlar, per estar informats, participar i sentir-nos més a prop que mai. T'espero a la Rambla, a Radio d'Esvern, al 98.ufm i a radiodesvern.com.
Street Goldstein, molt bones. Bon dia. Bon dia, que t'he pillat fent aquí el postureig, eh? Fent aquí la foto per Instagram. No hi ha arribat, no hi ha arribat. Et dic una cosa, avui fa goig, eh? La taula ja la pots fer, la foto, ja. Ja la pots fer. No, no, no passa res. Vull dir, hem de ser naturals, hem de ser naturals aquí. Escolta, m'encanta avui... Ah, mira, a veure, vaig a fer... Callo un segon, eh? Perquè si no sortiré fent ganyotes.
No se't veu, tens un reflex de les escales. Sí, és que està sortint una mica el sol, que semblava missió impossible avui, però sembla que potser surt una mica el sol. No sé si hem de celebrar res avui, perquè sembla que la taula llueixi això, una celebració. Expliquem als oients. Hi ha dues copes, hi ha una ampolleta mitjana, petita, petitona, de llopar,
Que quina casualitat, que jo la setmana passada vaig dir que estava enamorat de Llopart i avui just l'Astrid, és que com ho clava, eh? L'Astrid com ho clava. T'has guanyat el segell de la nostra vitivinícola preferida. Parlem una mica d'aquest, de com enfrontem avui la secció i d'això que ens has portat.
No és l'últim projecte de Caves Llopart, és un projecte que tira uns quants anyets enrere i ara estic fent, estic intentant fer memòria de tenir a la Núria...
Però abans de la Núria potser ja l'havíem dut. Estic en aquella cosa del most, el primer most de Llopart, que era amb xarelo 100%. No sé si el vam encetar amb la Núria. Amb la Núria, amb la Mireia...
O ara estic allò de, ai, no me'n recordo, però va haver-hi un... Sempre sortia ara així de cara a finals de setembre, octubre, i portar-lo era com inaugurar la temporada. Sí, sí. Perquè, clar, cap a les 12 del migdia, beure un vi a vegades pot resultar dur, si has esmorzat bé a mig matí i has fet, però pels que porteu unes quantes horetes aquí, reconec que té aquell punt de duresa. I, per tant...
l'Albert també sempre estava entusiasta i per tant era tradició i jo diria que aquesta tradició crec que no me la vaig saltar l'any passat si no seria l'únic any és una tradició que ara seguim aquí a la Rambla portar-lo a la Rambla que bé, doncs que ara que seguim la Rambla un nou equip que estem aquí amb ganes i amb il·lusió seguim aquesta tradició que és que l'Àstrid ens porta al Most cap a finals d'octubre, principis de novembre
Primer fruit. Seria el resum del per què, no? Anyada, 2025. Que fort. Per tant, el primer fruit. El vi ja tenen vins ja fermentats, però que s'estan encara estabilitzant. Per tant, aquests primers vins encara trigarem uns mesos a beure'ls. Per tant, és això. Most, què és? Un suc...
No fermentat, sinó pasteuritzat. Per conservar tots els sucres naturals i totes les seves propietats. No tindria més secret. A diferència dels altres anys, no és un xarelo.
Ah! No és un xarelo. No, és un monestrell. Un estrell. Un estrell, varietat negra, que la trobem repartida, podríem dir, per tot el marc mediterrani, de sud cap a nord, per aquí i per allà. Per tant, una varietat també molt nostrada.
i que també l'hem de recuperar tant en la memòria com per veure sí que per la zona de Múrcia Alacant hi ha molta més tradició aquí a Catalunya també en tenim
Però moltes vegades no el veiem reflectit en una ampolla de vinegre que posi monestrell, sinó que el podem veure en una ampolla d'un vi escomós rosat i que entre la paraula que potser és garnat, xopinot, noa, però potser potser diem goita monestrell. Doncs aquí hi tens. Varietat monestrell, brindem, vinga va, que soni fort. Una altra.
Oh, és que la sonoritat que tenen aquestes copes, copes que recordem que estaven aquí a la ràdio des de temps i de temps, memorables, temps memorables, i hem dit, les anem a recuperar. Clar que les tinc totes desaparellades. Clar, clar, clar, les vas deixant a tot arreu, les vas deixant a tot arreu, i d'aquí uns anys direm, ah, mira, la copa de l'àstrit, saps? I ho recordarem amb carinyo. Anem a l'hora.
Primer pas, ja sabeu, els tastos. Sensació dolça. Molt, sí, sí. Una sensació dolça i alhora fresca, eh? Sí, a mi em recorda un suc de poma, saps? Un suc àcid, de fruit àcid. Sí, sí, perquè clar, no té alcohol, per tant no notarem aquelles notes tan... potser pacificades, no?
Sí, sí, totalment. El color també és tirant a un orange, no? Ens recorda una mica un orange. Va per allà, va per allà. No és blanc, no és fosc. També depèn molt d'on li dona la intensitat, la llum. Ara estem en un lloc més o menys fosc. Però si ara te'l canvio de lloc diràs, oh, això ha canviat. Si et dic vermell corall...
Sí, estic d'acord. Si apropa, perquè no estem amb coures, coures ja tindrien aquelles notes d'oxidació. No, no, és un corall. Però un vermell corall, perquè no és un rosat, no anem a salmons. Totalment, sí, sí. Però sí que depèn d'on el col·loquem ens quedem amb aquest color així. Vermell corall o també pujo la posta, eh? Va. Posta de sol a Can Ginestar. Oh, sí. Saps? La Maria Quintana deien que era les millors del món. Doncs...
No som ningú per discutir la Maria Quintana. No som ningú. Però sí, sí, una mica això es posta de sol allà veient com el sol s'amaga per baixolets. La veritat és que és molt bonic i quan té aquestes tonalitats vermelloses... Uau. Sí, sí. El gust. Parlem del gust. El gust. Que bo, eh? Llaminer. Molt.
Molt llaminer, perquè és això, té el punt dolç, perquè un fruit sense ser dolç, sense sucre, és àcid. I aquí té aquesta part així dolcenca i alhora aquell puntet encara decideix que ens el refresca, ens el fa allò de repeteix-me.
Sí, sí, totalment. És dolcet, és agradable, és fresc, és natural, no? Tens aquesta sensació natural d'estar mastegant reïnger. A més, com a producte alimentari que és, aquí tens tots els ingredients, que és allò que, mira, 61 quilo calories, menys que un suc de taronja.
Carai, carai, carai. I si anéssim a analitzar tot el que ens venen, ens tirava molt. Increïble. És que és una becanada d'això, no? De com si t'estiguessis menjant la terra, no? Sí, sí, sí. És natura pura. Pur fruit, sí, que et posa, com que està pasteuritzat, una data, més o menys, eh? Sí.
de consumir preferentment abans de o podríem dir de caducitat es posa l'any de la brema té el segell de vegà quan trobem el segell de vegà hi ha gent molt friqui però vol dir que no hi ha hagut cap element d'original aliment en contacte amb aquest most durant el seu procés d'elaboració que no hi ha hagut un contacte animal animal o material
O sigui, d'origen animal. Entesos. Perquè queda molt ampli. Sí, sí, sí. Pots tindre un os. O sigui, pots tindre un os d'origen animal que l'utilitzis, per exemple, per... Per aixafar? El sucre. Val. Els caves, per exemple, la seva segona fermentació s'elaboren sucre.
perquè ha fet una primera natural, del seu most natural, sucre, alcohol, i la segona fermentació és afegim sucre i afegim llevats. Aquell sucre pot haver estat en contacte amb un element d'origen animal. Això no se'ns farà cava, això no se'ns farà vi, perquè no té res afegit, no té aquest llevat, no té aquell sucre... Que com més fresc ens el bevem millor, per tant...
Jo gairebé et diria, tot el que siguin els mesos frescos, ideal. El problema comença quan comença a fer calor, no el tenim en un ambient fresc, i s'accelera la seva vida. Per dir-ho planer, no? Està superró. I amb això, i amb això, què podem... És que... És una directa, és una directa, eh? No he acabat la pregunta i tu has anat directa. Amb això què fem, clar, perquè... Clar, perquè tornarà a pujar la temperatura, per tant, potser tenim aquests panellets de maniga curta,
Opció. Fresca.
Opció fresca, opció agradable. El tenim a la nevera, que ens agrada molt fred. Un toc de congelador, si volem o no. I amb aquesta mitja plujeta que tenim avui, sense marxar a divendres, perquè no cal, tres panellets, un trucet de monia t'ho fet al forn. A mi m'agrada fregit. O fregit, que també està ben bo. Amb sal. Boníssim. Una mica del que sigui. Formatges amb codoll.
Formatges. Formatges amb codoll, sense codoll. Els formatges en general, una amanida d'hivern. Per què no? És una miqueta trencador, eh? Sí, sí, total. Així com d'aperitiu. Un fruit secs. Que és dolcet. Que hi hagi un llibre. No et queda gens amb palagós. Saps? Amb la pluja de fons. És que ho veig com un planazo jo, això, eh? Ho veig com un planazo. Al migdia, al vespre...
A l'hora que sigui, a l'hora que sigui. També et dic, eh, és d'aquelles begudes que no fan mal. No, al contrari. Vull dir que el cava i el vi no té per què fer mal si es prenen mesura. Però diguéssim que aquí et pots accedir i no passa res. I no et passarà res. Et pots beure tota l'ampolla, que a més és petitona, i l'únic que et pot posar és una pujada de sucre, potser.
Podem de caminar una estona abans. O després, però té una gran quantitat de sucre, i si més no, és un sucre absolutament natural. Exactament. No afegit. L'altra cosa que és important d'aquest producte, d'aquest most, és el projecte social, i més que social, que hi ha al darrere...
perquè col·laboren amb la Fundació Amics del Joan Petit de Nens amb Cas. Aquí ens ho coneixem molt bé, el Joan Petit. Aquí està. Perquè aquí a Sant Just s'ha celebrat fa ja un grapat d'anys, perquè estem parlant, crec, 2010-2015, estem parlant ja de fa uns quants anys, però es va celebrar la gala Joan Petit aquí a Sant Just, l'hoquei Sant Just va participar activament, i en aquest cas, doncs mira, segueixen en vida, segueixen en actiu, i Llopart i col·labora.
Col·labora, per tant, quan comprem una ampolla d'aquest most, o del most de Xarelo, sabem que els nostres diners van cap a la fundació d'en Joan Petit, que col·labora amb diversos hospitals i centres per ajudar, per ajudar, jo crec que també conscienciar, perquè mentre ho estem explicant també fem absoluta difusió, per la investigació, per tot el que hi ha al voltant de...
D'un cas de càncer, que potser coneixes una criatura, una persona més gran, i són aquestes petites accions que dius, ajuda a difondre, i alhora el col·laborar és sempre més que important.
I a més em sembla meravellós perquè darrere d'aquesta col·laboració hi ha una empresa que el que està buscant és fer les coses bé, fer les coses de manera natural. A més és un producte que no és allò que estiguis fent una donació perquè has comprat un número de la loteria o perquè has comprat no sé què. Un euro es destina no sé què. Que hi ha marques que per rentar la seva imatge... Això ja seria màrqueting, no.
Aquí no, aquí veiem una cosa natural i amb consciència des del minut zero, des del moment en què es treu el raïm fins al moment en què això és embotellat. Per tant, té un sentit i un sentiment al darrere. També posant en valor la salut. Totalment. És allò que dius, quan estàs malalt també ens hem de cuidar, ens hem d'alimentar i això és un aliment.
Clar, abans ho parlàvem, no? Quan has arribat amb l'ampolleta, jo he dit, això jo ho he provat, i això jo recordo d'haver-t'ho comprat algun any, i tu m'has dit, aquest, aquest, aquest, no. I clar, certament el de Llopart i aquest most jo l'he tastat, però estem parlant del de fa 3 o 4 anys, i estem parlant... I era el xarelo. El xarelo, exactament.
L'any passat van treure ja aquesta versió rosada i jo crec que està molt bé. A mi m'és molt pràctic, ho pots recomanar a gent gran, estic prenent una medicació, però, per exemple, si fem algun tast i sempre n'hi ha i cada vegada més algú que diu és que no bec alcohol, és que no sé què, és que no em senta bé, doncs tenim les opcions, no? Tenim aquests vins desalcoholitzats que no sabem si els hem de dir vi o no, però tenim, per exemple, aquests mostos
que és una meravella sí que voltant per a Europa trobes molta tradició si anem cap a França i altres llocs té molta cultura de most per mi té molt més sentit això
que no pas el vi desalcoholitzat. Perquè, no ho sé, al final això, aquí estem parlant d'un producte natural, d'un producte que té la seva vida, al final, llarg o curta té la seva vida, i un producte amb molta qualitat. En canvi, aquestes begudes desalcoholitzades...
A vegades, primer deixant que desitjar, en alguns casos, perquè hi ha empreses que no han acabat d'assolir, diguéssim, aquella qualitat que s'espera. I després, que també els preus s'acaben inflant, perquè dius, ostres, m'estic deixant per un alcohol... És que la maquinària, per desalcoholitzar, té un cost. I no és poc, no? Per tant, són opcions. Posem-les, no? O sigui, posem-les a la taula. Sí que hi ha gent que diu, és que el treu dolcet...
Sí, sí, és cert, és dolç, eh? Com diria la jazamí de les cuines. Sí, que maca aquesta noia. Meleta de romer. Exacte. Diria meleta de romer. Sí, sí, no, la veritat és que sí, és dolcet, però és molt agradable, i jo ara m'hi estic imaginant mentre et parlo... Estàs pensant en platet.
amb platets i amb compartir. Saps allò de compartir amb gent? Penso, mira, tinc un cosí que no beu alcohol, i crec que això li agradaria, saps? I això també és maco, que una beguda també ens faci això, perquè moltes vegades quan quedem, quan fem aquesta comunió, aquesta germanor entre gent, en una comunitat d'amics, de família, de veïns, del que sigui,
moltes vegades tendim a posar l'ampolla de vi perquè fa comunió, perquè fa agermanament, però hi ha aquell que per una raó personal o pel que sigui no pren alcohol. Llavors ja estàs trencant una mica això, no? Sí, sempre n'hi ha un fora, no? Aquella discriminació i moltes vegades és perquè no hi has pensat.
Clar, no, no, totalment, totalment, o que de cop i volta una companya del grup està embarassada i no pot prendre alcohol, no? I llavors dius, ostres, quina llàstima que aquesta comunia no pugui ser total, no? I en aquest cas, amb aquest tipus de begudes i amb aquests projectes que també formen part d'un teixit solidari, ostres, doncs guanyes molt. Moltíssim. Guanyes molt. Què, ens queda un minut i escaig.
Demà fem un tast molt xulo. Doncs vinga, me l'expliques. Aprofitem. Aprofitem. Ens hem quedat amb un número bastant elevat de persones inscrites, però bé, tots hi cabrem. I vindrà el Josep Maria Llopart a acompanyar-nos en aquest tast on farem una miqueta de memòria...
Del que han estat aquestes 640 bremes de la família, també farem aquesta mirada cap al present. El present, mira, ja el podríem tindre aquí i també cap al futur. I només dic que tastarem una novetat que es presentarà el cap de setmana, però en primícia no puc dir res més.
Ja està? Ens ho deixes aquí? Sí. Una novetat. Una novetat que es presentarà aquest cap de setmana a xarxes. Val, però no és perquè cap de setmana. No, nosaltres ja ho tastarem aquí, Sant Just, demà al vespre. Demà al vespre. Ostres, no et puc apretar massa perquè ens queda poc temps, però això ens ho has d'explicar la setmana que ve. Sí, per exemple. O esperar que algú a xarxes digui ja l'he tastat. És una cosa...
Em penso que sé per on vas, però no... I va en relació amb una celebració. No diré res. I va en relació amb una celebració. Bueno, jo no diré res perquè aviam si fico la gamba, però ja m'estan venint el cap coses. La setmana que ve traiem de dubtes. Que vagi bé, Astrid. Una abraçada. Igualment.
I fins aquí la segona hora de la Rambla. Nosaltres fem parada per butlletins. Tornem de seguida amb la tercera hora de la Rambla. Aquí, a Ràdio d'Esvern. Fins ara. Bon dia, us informa Joan Bota.
El president valencià, Carlos Mazón, admet errors en la gestió de la Dana i demana reflexionar sobre el desemparament que van viure els valencians ha de fer un any per les riudades. Ho ha dit en una declaració institucional aquest matí, hores abans del funeral d'estat per recordar les 229 víctimes mortals al país valencià. A més, ha anunciat que aquest 29 d'octubre serà dia de dol oficial en memòria de les víctimes i dels voluntaris que han treballat en la recuperació. En un dia de dol, de record,
de sentir respecte per les víctimes i les seues famílies, el Consell vol reafirmar la seua determinació de no deixar a ningú arrere i de continuar impulsant les actuacions necessàries per accelerar la recuperació, reforçar la seguretat i millorar la prevenció.
Més notícies, Natàlia Ramon. El primer aniversari de l'Adana també ha ressonat al Congrés durant la sessió de control amb crítiques al Partit Popular i el fet que Carlos Mazón assistirà aquesta tarda als funerals per les víctimes. La vicepresidenta, Jolanda Díaz, ha retret els populars que estan fent tard per demanar perdó.
Creo que hoy no es el día para que ustedes presuman de nada. Hoy creo, señor Olano, que sería el día para que pidieran perdón por lo que han hecho con la reducción de la jornada y también por la gestión de la dana. Tienen 229 muertos a sus espaldas.
Treballadors del sector del metall es concentren a aquesta hora davant la seu de la Unió Patronal Metalúrgica, coincidint amb la vaga que han començat aquesta matinada per reclamar millores salarials. L'aturada té seguiment en plantes com les de Ficosa o Ebro i efecte SEAT, perquè almenys un dels seus proveïdors no els ha servit unes peces. Està seguint aquesta protesta l'Anna Escura.
Centenors de manifestants protesten ara mateix davant de la seu de la Unió Patronal Metalúrgica de la Via Laietana de Barcelona. Els sindicats asseguren que el seguiment està sent massiu. De fet, a les empreses grans i mitjanes on tenen representació, Comissions Obreres assegura que el seguiment és del 100%. Josep Rueda és el secretari general d'Indústria dels sindicats.
El seguiment de la vaga amb les empreses on estem organitzats, que són moltíssimes, és al 100%. O sigui, tenim un munt de delegats i delegades, que són els que tenim aquí, i els que estan als territoris més llunyans, com és el Vallès Occidental o la Catalunya Central Oriental, en el qual l'èxit a les empreses està sent paro total.
José Antonio Muñoz, Anna Escura, Catalunya Ràdio, Barcelona. Captar 6.000 milions d'euros d'inversió estrangera que generin 45.000 llocs de treball en els propers 5 anys és l'objectiu de l'estratègia que ha presentat el govern de la Generalitat. La maita d'aquest impacte es vol localitzar fora de l'àrea metropolitana. Barcelona, Joan García.
Bon dia. L'estratègia vol reforçar sectors com l'automoció, la intel·ligència artificial, la producció de medicaments o les energies renovables. El president Salvador Illa ho ha presentat com una estratègia de país que ha de contribuir, ha dit, a generalitzar la millora de les condicions de vida. Prosperitat compartida. Si deixem gent al marge de l'economia, si la gent veu que l'economia, caram, creixerà el 3%, rècord de la borsa, no caldrà ser un novitatge, treballant dos... Diran, escutim, això a mi no em va.
i amb una democràcia on hi ha segments importants de la gent que no us hi va, que se senten els cabosos, la gent es queixa i fa bé. Joan Garcia, Catalunya, Ràdio Barcelona.
Catalunya va registrar l'any passat prop de 14.000 ingressos per ictus i més de la meitat dels pacients van recuperar la seva autonomia el tercer mes després de l'ingrés. És la dada que ha fet públic avui el Departament de Salut amb motiu del Dia Mundial de l'Ictus. Per implicar tothom en la lluita contra aquesta patologia tan incapacitant, el Departament i la Fundació Ictus han impulsat un manifest amb l'adhesió de 25 entitats. Els objectius de la iniciativa els detalla la consellera Olga Paner.
Donar suport actiu a les campanyes de sensibilització i educació sanitària sobre l'ictus, per promoure la prevenció com una eina fonamental de salut pública, per millorar la resposta sanitària urgent i integral i donar continuïtat assistencial, fomentant també la recerca i la innovació i assolir la inclusió social.
Esports, Marcos García. El propietari de l'Espanyol, l'Empéis, promet parlar poc i treballar molt en l'acte central del 125è aniversari del Club Blanc i Blau. Peix es marca l'objectiu, diu, de situar l'Espanyol en allò que mereix. El Girona passa a ronda la Copa, la pròrroga 2-3 contra el Constància. Avui, Poblence, Sabadell, a les 6 i Sant Andreu, Tarol. I Atlètic, Sant Just, Mallorca, a les 8. A més, Reus, Europa, dos quarts de nou. Tot això...
Us seguirem amb la transmissió dels partits de Copa. El tot gira a l'app de Catalunya Ràdio i a 3CAT des de les 6 i fins a les 11 de la nit. I en basca victòria del Barça, Eurolliga 74-72 contra el Milà. Fins aquí les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, passant 5 minuts a les 12, us informa Mariona Sales Vilanova.
El ple ordinari de l'Ajuntament de Sant Jus corresponent al mes d'octubre se celebrarà aquest dijous 30 d'octubre a les 7 de la tarda i es podrà seguir en directe pel canal de YouTube municipal. Abans, a les 6 de la tarda, tindrà lloc l'espai de pregs i preguntes de la ciutadania amb participació presencial o per correu electrònic fins les 12 del mateix dia. L'ordre del dia inclou com a punts principals l'aprovació provisional de les modificacions de les ordenances fiscals i dels preus públics pel 2026.
així com l'aprovació inicial del pressupost general de l'Ajuntament i de Promunsa pel mateix exercici. També s'hi tractarà l'aprovació del Compte General del 2024 i la modificació de la relació de llocs de treball del personal municipal. En l'àmbit urbanístic s'abordarà el Pla Especial d'Edificabilitat de la Casa de Pruna i una modificació puntual del Catàleg de Patrimoni Arquitectònic.
En l'àrea de serveis a la persona es debatran les tarifes del complex esportiu La Bonaigua i la natació escolar per al 2026, així com la modificació definitiva de l'ordenança de protecció i tinença d'animals. El ple inclourà també la resolució de dues reclamacions sobre adjudicacions d'habitatges i la renúncia de la regidora de la CUP, Anna Vilanova.
En cultura, la Coral Harmonia oferirà un concert al cementiri municipal de Sant Just d'Esvern l'1 de novembre a dos quarts de cinc de la tarda, en un acte de record als défunts. És una activitat organitzada per l'Associació de Gent Gran de Sant Just i compta amb la col·laboració de l'Ajuntament de Sant Just. I per acabar en economia, Sant Just encapçala la renda al Baix Llobregat amb una mitjana neta de 25.285 euros per persona i de 67.583 euros per llarg el 2023.
Disposa de nou seccions censals amb rendes netes per persones superiors als 22.500 euros i una de les rendes per llarg més altes de la comarca a la secció 01009, per sobre dels 100.000 euros anuals. Aquestes dades provenen de l'atles de distribució de la renda de les llars de l'INE i de l'anàlisi de l'Observatori Comarcal.
L'evolució recent reforça la posició de Sant Just, la comarca, només registra una secció amb caiguda de renda des del 2019 i no és el municipi. La concentració de trams alts de renda a Sant Just contrasta amb els llindars baixos observats en altres punts del territori, segons els mapes per seccions sansals i els indicadors de llindaris i desigualtat que difon l'observatori a partir de l'atles de distribució de la renda de les llars.
I això ha estat tot. Tornem amb tota l'actualitat. S'enjustem que l'informatiu complet de la UNA. Fins ara. Ara escoltes Ràdio Desfer. Ràdio Desfer.
Fins demà!
Sé muy bien lo que soy, ternura pa'l café. Solo soy un terrón de azúcar. Sé que me funde el calor. Sé desaparecer cuando tú vienes después.
This is signifying to your invention. The only way to save us
Oh, fuck you till you love me. Oh, fuck you till you love me. Oh, fuck you till you love me.
Te lobo. Te lobo. Te lobo. Te lobo. Te lobo.
ens veurem sovint o serem antics alumnes que saluden pel carrer però quan no els veuen
o hi haurà per sempre el Serracel a una petita esquerda. Més coneixerem les filles
Veuré sobir el Henry o s'hi han florit les vulgues vidides. Això nostre acaba aquí. O farem gelats de menta.
Això no es trecava aquí i jo m'ho tarai. Serà per sempre.
Avui no és un bon dia, ulleres i fatiga, i fent cançons com si estigués content.
deixar-me aquí davant tota la pell. Ara que no em trobo del tot bé i parlem de veritat, sóc tot el que un dia hagués somiat. Vida, això és el que volia.
Quan s'acabi la gira, em sentiré tan buit, no hi ha altres llocs per mi. Sota el focus sóc de mil colors, la música se'n fica per tots els racons del cos.
que tot això és mentira. Ara només vull plorar i saltar i veure-ho somrient, deixar-me aquí davant tota la pell. Ara que no em trobo del tot bé i parlem de veritat, sóc tot el que un dia hagués somiat.
Ara que s'ha fet del tot fosc, trenco el fum per veure bé el nord. I ara que s'ha fet del tot fosc, sou les llums que em diuen on soc.
I seguim a la Rambla, el magassin de matins de Ràdio d'Esvern, última hora d'avui dimecres. Petita pausa per publicitat, tornem de seguida amb una entrevista molt especial. Els dimecres a les 10 de la nit, fabricants de cançons.
Un programa de converses amb artesans de la paraula cantada. Amb persones que a prop nostre fabriquen aquests artefactes poètic o musicals que ens fan viatjar. O bé amb persones que n'analitzen la seva alquímia.
Fabricants de cançons, una hora conversant sense presses, com si estiguessin prenent una copa sobre cançons. Aquí, a Ràdio Desver, a un 98.1 de la freqüència modulada. Un programa conduït i realitzat per qui us parla. Anem gausats.
I avui marxem de Miami a Barcelona perquè arriba Paco Aguilera amb la rumba que tumba. L'artista guanyador de disc d'or presenta al Teatre Flamenc de Barcelona el proper 2 de novembre a la una del migdia la seva forma d'entendre la música. Paco Aguilera, muy buenas, ¿cómo estás? Muy buen día, muy bien.
Aquí estamos en la casa preparando, ensayando el gran concierto que vamos a tener el día 2 de noviembre, domingo a la 1 al mediodía en el Teatro Flamenco Barcelona, con tres grandes compañeros y tres grandes profesionales de la rumba catalana, como son Petete Maya, en el bajo, Ricardo Tarragona Junior, en percusión y coros, y cómo no, el...
Profesor de la orquesta, el Carlos Muñoz familiar al piano y coro. Y vamos a estar pasando una mañana muy rumbera, muy alegre, muy dicharachera y donde todo el mundo queremos que participe, que cante, que baile, toque las palmas con nosotros. En definitiva, pasar un domingo muy especial y muy rumbero. Oye Paco, Barcelona es la cuna de la rumba catalana y cuenta con destacados exponentes que han dado forma, popularidad y relevancia internacional a este género. ¿Hay presión de actuar en Barcelona?
No, en mi tierra. El silencio hablado, el silencio hablado solo, ¿eh, Paco? El silencio hablado solo. Hay ganas, hay ganas, me imagino. Muchas ganas, porque hace ya tiempo que no hacíamos algo así y también hacerlo en un sitio tan icono como ser Teatro Franco Barcelona, que está ubicado en el encantador barrio del Bor, en un escenario único, en una zona de las más icónicas de Barcelona, un edificio reconstruido, muy antiguo, un teatro pequeño, pero...
muy adecuado y con unas instalaciones especiales, y cómo no, y en el centro de Barcelona, y bueno, y contamos de que venga mucha gente, muchos fans y simpatizantes de la rumba, porque no ha habido la oportunidad de poder yo estar haciendo cosas por aquí, y bueno, es una manera de volver a presentarme otra vez en mi tierra, y ya como te decía antes, de la mano de unos súper rumberos.
También. Qué bien, qué bien, qué bien. Bueno, el plan pinta muy bien, pero ¿qué vamos a poder escuchar? Paco, avánzanos alguna cosilla.
Bueno, vamos a escuchar temas de mis primeros discos, por supuesto, porque siempre me los pide la gente, ¿no? Tema de mis primeros discos, vamos a escuchar también algún tema en catalán, vamos a escuchar temas de los Beatles, que hice un disco de los Beatles en inglés y en español, vamos a hacer temas de ellos, cómo no un homenaje que le vamos a hacer al tío Pérez, donde cantaremos La Lágrima, El Tracatral, El Borrequito Como Tú...
Eso es lo que se van a encontrar y sobre todo ese ventilador de gente que hacemos la rumba tal y como se creó y tal como es, una rumba de ventilador auténtica autóctona 100% de aquí de Barcelona, de Cataluña.
Que bien, que bien, que bien. Pues con muchas ganas de este concierto que se celebrará este domingo 2 de noviembre, con mucha ilusión, con muchas ganas de poderte escuchar en el Teatro Flamenco de Barcelona. Para aquella gente que no te conozca tanto y también quiera entrar en el mundo de la rumba, ¿qué les dirías, qué les recomendarías, con qué predisposición tienen que venir a tu concierto?
Nada, con predicción ninguna. La única que tienen que traer es venir a pasárselo bien. Porque ya sabemos que lo que la rumba catalana significa es alegría
transmitir lo bueno y lo alegre de la vida, ¿no? Y esas ganas de vivir, de pasarlo bien y olvidar un poco las penas, que ya tenemos demasiadas penas para tenerlas siempre ahí instaladas en nuestra cabeza, ¿no? Es venir dispuestos a quitarse el abrigo de penas y nada, y a estar alegre y a compartir con todos los rumberos que vamos a estar ahí.
A ti la rumba, Paco, si te ha dado algo que digas, esto la rumba me la ha dado y no me la ha dado nada más, ¿qué sería para ti, lo que te quedas de la rumba para ti? La vida, la manera de vivir. La rumba, igual que los flamencos, sabes que la rumba está dentro del árbol genial rico del flamenco, es una manera de vivir. Yo creo que es una manera de sentirte, de ver la vida y sobre todo de eso, de vivir, una manera de vivir.
que es diferente a una vida normal, ¿no? Totalmente de acuerdo. Al final también es una forma de vivir, de expresar el arte, y en este sentido, pues, estoy convencido que también lo demostraréis encima del escenario del Teatro Flamenco de Barcelona. Coméntame, Paco, dime. No, no, lo que hay que decirte es que siempre, aparte de todas las profesiones, tienen momentos malos o tristes, ¿no?
pero sobre todo mucha vida y de una manera de ver el mundo de otra manera y, cómo no, el haberme dado la oportunidad de recorrer medio mundo con mi guitarra y alegrar corazones, que es lo principal en esta vida, vaya para mí, alegrar el corazón y sobre todo lo que me ha dado también esta vida de la rumba es un amor infinito hacia...
hacia la gente más pequeñita, ¿no? Hacia los chavales, hacia los niños, ¿no? El cual ha sido una ardua afición que he tenido siempre por donde he estado de enseñar, de transmitir a la juventud este ritmo tan nuestro, ¿no? Y una cosa de ellas que quisiera por aquí comunicarla a todo vuestro radio oyente, a toda la gente que nos escucha, que a veces me preguntan ¿qué hay de la Asociación Rumbera? Una Asociación Rumbera de Paco Ida que fue la primera que se abrió aquí en Cataluña hace casi 30 años
Es una asociación que estaba localizada en Rubín y ahora la hemos transportado al pueblo de Calella, que es donde yo me he criado y donde yo quiero retirarme realmente y seguir impartiendo las clases a los más pequeños, clases sin ánimo de lucro, clases gratuitas, sobre todo a los niños especiales, a niños autistes, niños especiales.
Y entonces ahora estamos aquí en Calella y quería transmitir eso que aún no hemos podido abrir porque estamos en trámites, estamos en conversaciones con el ayuntamiento para que nos den los permisos correspondientes. Y bueno, ya sabes, como esto es una lucha ahí tira y afloja hasta que no se resuelvan todos estos pequeños problemas que casi estoy seguro que…
Que la gente del ayuntamiento, el señor Mar y todo el equipo de Junport Cataluña de Quiricalella, bueno, nos van a apoyar y podremos abrir las puertas de la asociación prontamente y empezar ya a impartir esa enseñanza y ese vivir con la juventud, que es el futuro, ¿no? Son los que van a llevar nuestro legado para adelante, ¿no? En lo que es la rumba catalana.
Totalmente de acuerdo. Al final también con otros artistas que han pasado por aquí, por el programa, que son de folclore, nos han comentado más de una vez el hecho de que hay que dejar un poco el camino hecho a las nuevas generaciones. Porque muchas veces cuando hablamos de folclore, de música tradicional, de música que de alguna manera también nos identifica como sociedad, la rumba evidentemente nos identifica plenamente...
De alguna manera también hay un cierto miedo a las tendencias que se están viendo ahora y que esto no continúe y que de alguna manera la rumba se pierda después de vuestra generación. ¿Tú crees que esto es así o gracias también a estas iniciativas esto también está retrocediendo un poco y se continuará disfrutando la rumba muchos años más? No, yo creo que la rumba se va a disfrutar mucho.
no muchos años más, se va a disfrutar toda la vida porque es una música nuestra, una música que se hace con una guitarra y unas palmas, no hace falta nada más para arrumar la guitarra y palmas y ya eso funciona. Y a los chavales realmente les gusta eso, les gusta lo simple, les gusta lo sencillo, les gusta lo que realmente parece fácil, aunque no sea fácil el interpretarla bien, pero es una cosa sencilla, una cosa que les entra bien, es un ritmo 4x4,
es fácil de asumirlo, y yo creo que no. La juventud se va dando cuenta de que los ritmos nuevos que van saliendo igual, y bueno, yo también he hecho funciones, yo he fusionado la rumba catalana, la he fusionado con el reggaetón, y este es un disco de reggaetón, si hablamos de la música urbana, que son de las músicas que están hoy en día más en primera posición, y yo fusioné la rumba con un disco entero de reggaetón y perreando, y fue un éxito.
tanto aquí en España como en Sudamérica. Y esa es la cuestión que los chavales van viendo, de que las músicas se fusionan, pero la esencia, la base, es lo que hay debajo, ¿no? Después las puedes, vamos a decir, vestirlas como tú creas más conveniente o adaptándote a las nuevas tendencias, nuevos ritmos que hay hoy en día, pero sin dejar la rumba catalana. Ellos no son tontos, se dan cuenta. Y yo creo que cuando un chaval empieza con una guitarra a las manos,
no tiene más para empezar y ahí es donde se encuentra la realidad y la esencia de lo que tú vas a hacer, ¿no? Yo pienso que no, que la rumba va a seguir para adelante y cada vez más, porque yo lo veo, hay muchos más chavales que están con muchas ganas de hacerlo así, ¿no? Tipo guitarra, tipo voz, cada uno lo hace así un poquito a su manera, algunos no son tan 100% tradicionales, pero todo entra dentro de la misma música, la rumba y
Yo creo y depende de nosotros que hayamos gente como yo que estemos ahí al pie del cañón dándole y animando a los chavales de que esto es lo que hay que tirar para adelante.
Al final es lo que comentabas también, el hecho de que estos estilos también se pueden ver afectados por otras tendencias, por el hecho de fusionar con otros estilos de música. De hecho, tú lo comentabas antes, aunque tu raíz musical en la rumba catalana al final has sabido fusionar este estilo con géneros como la salsa, el fung,
El rock, el reggaetón, el hip hop, etc. Al final un poco es eso, ¿no? Encontrar en aquello que es cotidiano para ti también algo diferente, algo innovador, ¿no? Mezclándolo con otros géneros, con otros estilos que a lo mejor te generan cierta inquietud, ¿no? Aquello de decir, ostras, esto me interesa, quiero aprofundir en esto, ¿no? Y a partir de aquí también...
terminas desenvolupando, como hemos visto, en tu discografía, que es bastante destacada, desde principios de los 2000 no has parado, y en este sentido incluso también terminas hablando en tus entrevistas de lo que es importante para ti la vida, porque la vida es una rumba, ¿no? Exactamente, la vida es una rumba y que está por cantar. Aún está por cantar. Mientras que uno tenga fuerza, mientras que uno tenga aliento...
va a seguir la rumba y en mi caso sobre todo. Pues Paco Aguilera, un placer tenerte aquí en el programa. Recordamos a la gente que pueden visitar el web de Teatro Flamenco para encontrar las entradas y toda la información para este fin de semana. Y nada, muchísimas gracias por atendernos, por atender a nuestro medio de comunicación. Es un placer hablar con personas como tú que viven tanto su música y su trabajo, en realidad que viven tanto su vida.
Muchísimas gracias y si no te importa voy a decir un momentito rapidito el dato para que todos aquellos que se quieren apuntar, que ya estamos a miércoles, estamos ya la fecha encima, pues toda la persona que quiera venir de la manera para poder hacerlo, aparte del día de la entrada, que yo pienso que mucho me ha interesado que saquen la entrada antes de lo que se vaya a hacer.
que se quieren sin rumbear, pues tienen que entrar en reservas arroba teatroflamencobarcelona.com lo voy a repetir, reservas arroba teatroflamencobarcelona.com o al teléfono
93-135-3590 93-135-3590 Pues muchas gracias a vosotros, mucha rumba, que Dios nos bendiga y gracias por todo, por todo lo que hacéis por nosotros. Mucha rumba, Paco. Nos dejamos pues a nuestros oyentes con una de tus canciones, con una de tus versiones, el Yellow Submarine, que me ha gustado mucho esto de los Beatles y digo no me voy hoy sin escucharlo. Un abrazo, cuídate.
A vosotros. Adios. Besos.
Fins demà!
Lleno submarí. Lleno submarí. Lleno submarí. Lleno submarí. Lleno submarí. I'm afraid I don't know. Many more men leave the door. And the band begins to play. Ba-da-ba-da-ba-da-ba-da-ba-da.
Fins demà!
I Lailo, Lailo, Lailo, Lailo, i amb el Yellow Submarin anem tancant aquesta última hora del programa d'avui dimecres, un dia que ha començat novós, ha començat amb plugetes puntuals i intermitents, i ara ens està sortint el sol. Mira, és que la rumba ho barregla tot. Lailo, Lailo, Lailo, Lailo, Lailo, Lailo, Lailo, Lailo, Lailo, Lailo, Lailo, Lailo, Lailo, Lailo, Lailo, Lailo, Lailo, Lailo, Lailo, Lailo, Lailo, Lailo, Lailo, Lailo, Lailo, Lailo, Lailo, Lailo, Lailo, Lailo, Lailo, Lailo, Lailo, Lailo
I avui al programa tenim l'Espai Emocionat que fem cada 15 dies amb l'Elisa Linares i que ja la tenim aquí al programa. Elisa, bon dia. Hola, Dani. M'has deixat aquí amb aquesta música i tot el cos se'm movia. És que és sol, no? És escoltar la música, escoltar la rumba, la portem a dins. La portem a dins i llavors és escoltar-la i ja se't mou l'esquelet.
I això és salut. És molt sa. I tant. Ens hauríem de posar més la rumba aquesta per fer qualsevol cosa, perquè realment pots estar al cotxe, pots estar cuinant, i ja et porta aquesta alegria al cos, aquest prioritzar-te, no?
Totalment, jo crec que algun dia haurem de parlar de la relació amb la música, amb els nostres estats d'ànim i que també ens ajuda. Jo últimament estic molt, m'imagino que és de més per la tardor, per la feina, per tot, estic molt de música clàssica. Estic tirant de polques, de jocanistraus, m'agrada, em dóna vida i també em calma una mica el cap, que a vegades tenim com una pluja molt intensa d'idees, de pensaments i la música clàssica relaxa.
Cadascú ha de trobar el que li va bé. Perquè la dansa turca tindrà unes diferent que... Però sí, al final jo sento que sí, que es tracta... Bueno, és això, connectar amb el cos. Perquè jo avui et vinc que ha parlat la paraula clau és sensacions corporals. Perquè el que ens passa moltes vegades és que ens n'anem a... Què m'està passant? Quina emoció tinc? Etc. I en realitat...
Les emocions evolucionen, ja t'ho vaig dir, Dani, i llavors es tracta d'escoltar quina sensació corporal tinc. Noto un nus aquí a la boca de l'estómac, o tinc un cal fred, o estic tremolant, no? I llavors començar a explorar i a observar aquestes sensacions, és punxegut aquest dolor que sento, o és més aviat ample?
Tot això ens ajuda a començar a connectar amb el cos i amb l'inconscient, perquè el cos sempre busca l'equilibri, sempre busca regenerar-se i tornar a l'equilibri. I ens està enviant missatges com pot, i el que passa és que, com que no l'escoltem, la petita campaneta es va convertint en una alarma d'aquelles de barcos, astres, en la tinc... Fins que ens n'adonem, no? Exacte.
I llavors, bueno, poso una mica d'humor, però realment una mica el que passa és això, no? La incomoditat és tan desagradable que la ignorem o la critiquem. Val. I llavors el que fem és... Buah, quina... No? Puc parlar així? Sí, sí, pots dir-ho, pots dir-ho. Els nens estan a l'escola. Quina merda troba tal, no? No sé què, tal. I tot el rato és aquest anar-me arrossegant...
I es tracta del revés, de començar a sentir el cos i a posar-hi atenció. Llavors, et porto una proposta que es diu Màping Corporal. Faré un post també a l'Instagram i em gravaré, perquè l'altre dia una clienta em deia «això s'hauria d'ensenyar a l'escola».
Clar, perquè és com tenim 40-50 anys i, ostres, que bé que viuríem si haguéssim conegut això. I és una cosa molt senzilla. Simplement és, quan noto una dolència en el cos, que encara no és una gran cosa...
doncs parar-hi les mans parar-hi les mans i simplement respirar allà respirar un moment allà i alguna cosa ja es mobilitza perquè el cos se sent vist i aquell punt és com ostres, això li està sent tan bé només parar-hi les mans i des d'aquest parar-hi les mans que això també amb sexualitat ho deia molt amb l'art dels massatges aquest parar-hi les mans el que permet és que tu et connectis
a la saviesa que tu ja tens. Perquè tu ets el teu cos. I al final del que es tracta és això. Tu ja ets la persona més idònia per ajudar-te. I a vegades ens en oblidem, no? I busquem de fora que ens ajudin. I a vegades és simplement en aquest parar, de cop i volta, uau, et trobes tocant-te i fent uns moviments...
Estranys, que et venen, que no són ni rodonetes ni no sé què. I és com si sapiguessin molta medicina tradicional xinesa, sense haver agafat tots els llibres, saps? Perquè quan estàs connectat a dintre...
ja et va orientant. I això no és màgia, és ciència. Al final el cos el que busca és que l'ajudis perquè pugui trobar l'equilibri, la regeneració, el punt aquell de desbloquejar. I a vegades, per exemple, l'altre dia estava donant una sessió amb dones amb fibromiàlgia,
i els hi parlava de la pilota. Perquè tu pots agafar una pilota, posar-te-la a la paret, una pilota així com grandeta, eh? D'acord. No de tenis, perquè quan hi ha dolor, per exemple, amb una pilota de tenis et pots fer mal, vale? Sinó una pilota més tova, així d'un tamany intermig, que no sigui molt dura, tampoc la de futbol tampoc va bé, Dani. La bàsquet tampoc, necessitem alguna cosa intermig, vale? Que estigui així mig toveta.
Llavors te la repenges a la paret i et deixes, simplement, si et fa mal aquesta zona de les lumbars, te la deixes allà,
i descarregues el teu pes a la pilota. I simplement deixes... Destenciones, no? Sí, respires i vas deixant... Et pots ficar música clàssica, tranquil·la, si et ve de gust, o jo què sé, el que vulguis, que et connecti, piano, suauet, el que sigui, que et connecti, o simplement això, respirar, i sentint la pilota, el teu cos començarà a moure's amb la pilota.
I aquest relliscant la pilota et portarà que potser tocaràs un punt que tu no n'ets conscient, però que si sapiguessis tots els volums de medicina tradicional xinesa estàs tocant un meridià que resulta que està connectat amb el teu punt de dolor. M'entens? Perquè a vegades anem a posar les mans en el punt de dolor, però no és des d'allà des d'on es desconnecta el dolor.
Val. Saps? Llavors, des d'aquesta saviesa del cos, instintiva i intuitiva, doncs et poses allà i, buah, et vas deixant i hi ha alguna cosa, t'asseguro, que es connecta i es va relaxant. I ho veia amb elles, eh? Les tenia allà davant i em deien, uah, que ben sienta, tal, saps? Com...
Aquelles cares de plaer, no?, de distensió. Clar, bé, a veure, evidentment el seu estat és un altre i no podem esperar. Sí, elles han de fer tot un procés de redescobrir-se que és progressiu. Tot i així, doncs, bé, si ho agafem abans, no?, això, aquesta mare, no?, que em deia si ho expliquéssim a les criatures, no?, ja començaríem a viure des del cos, des d'aquesta escolta del cos.
Totalment d'acord. Sí. I després hi ha un altre element molt clau, a part d'aquest que t'he explicat així a mitges, que és la respiració, perquè aquí puc deixar anar a la pilota o a mi quan em poso la mà puc respirar i puc deixar anar la veu. Puc fer un...
Tot el que sigui, amb la sexualitat també en parlàvem molt i fèiem molta conya amb això, Dani, perquè anem a buscar els sons en l'orgasme, aguts, etcètera, no? I en realitat els que ens connecten en el cos són els greus. I és anar aquest... com una mena de ronroneig. Com de deixar anar, no? Una mica de distensió.
I aquesta vibració arriba, si tu estàs observant aquell punt que t'està molestant, etcètera, la vibració arriba cap allà. I tot això va fent el seu xup-xup i és un bany que et fas tu mateix, tu mateixa, un massatge, i vas acompanyant a destensar tota aquesta musculatura que per emocions trebades, per por, per angoixa, per ràbia, etcètera, es va quedant tot contingut.
I això també és un element important a tenir en compte.
I a més, t'ajuda a desidentificar-te de l'emoció. Perquè al final, al respirar, es fa espai i et separes una mica, saps? Del que estàs sentint. I ho pots com començar a veure des d'un. Vale, jo tinc moltes més parts, tinc una part que també està més tranquil·la, sento els meus peus, etcètera, saps? I no se't menja. Totalment.
I després parlava dels peus i això és superimportant. L'altre dia una dona em deia com ho faig per sentir-me més segura? I jo li vaig dir peus perquè el tema...
El tema és que hem de ser més arbre. Com és un arbre, Dani? Arrelat. Arrelat, no? Arrelat. I això com es fa? Doncs amb els peus. Totalment. Es tracta que els teus peus i les teves cames estiguin més forts, i això ho pots aconseguir amb molts exercicis diferents que en puc parlar un dia, en anglès es diu grounding,
que és aquesta idea d'arrelar-nos, però no tant en una meditació, que també ho pots fer, sinó des del moviment, la dansa africana, la música que t'activa, etc. Pots també plegar els dits com si agafessis alguna cosa amb els dits. Inventa tu les teves pròpies maneres de connectar amb els teus peus, de sentir els teus peus, i sentir-los forts, i sentir les teves cames fortes.
Les postures així com si estiguessis pujat a un cavall, per exemple, també ajuden molt. Amb les cames obertes a la segona, diguem-ne. No sé si has fet mai dansa. Sí, alguna vegada. Cames obertes a la segona i baixar una miqueta l'eix, al centre de masses. Això també t'ajuda a connectar més amb els peus. I amb aquesta sensació de ser un arbre fort de base i flexible d'alt.
Sí, després el que es tracta és de trobar la flexibilitat a la teva esquena, de trobar l'espai en el teu cos perquè vindran bandevals, no? Vull dir, com el del dijous passat, mare meva, quina cosa, eh? Quina ventada, eh? Quina ventada. Doncs vindran bandevals perquè la vida, doncs, és això, és evolució, és canvi i el canvi és a través de l'aprenentatge, no?
I tot i així, que tu sàpigues que el teu arbre, el teu cos i també el teu inconscient, perquè aquí estem parlant d'inconscient, eh? És prou fort com perquè passi el que passi, tu te'n sortiràs. És aquesta idea. I això es guanya, inconscientment es guanya des del cos. Va canviant, va calant alguna cosa...
És aquesta... anar-ho integrant. Es va integrant quan hi poses cos. Si hi poses només cap, doncs tot es queda amb idees, intencions, boniques, etc. El canvi real per mi és en el cos. I donant aquesta base forta i després una flexibilitat, no? Doncs passen coses, doncs jo em puc moure i puc adaptar-me a les coses que em passen.
Totalment, totalment. I després, digues, digues. Anava a recordar als oients que estem a l'espai d'Emociona't amb l'Elisa Linares i que avui estem parlant del cos i de les emocions i que en aquest cas el fet d'estar en connexió amb el cos també ens ajuda i ens dona moltes pistes de com estem nosaltres. I ara anem a procedir a avançar una mica en aquesta explicació que ens estàs fent avui.
Sí, totalment. Per mi l'acompanyament que ha fet jo és acompanyar les persones a reconnectar i entendre, a escoltar el seu cos, a poder parar i a través de... Jo els deixo bastanta llibertat perquè ells vagin explorant i alhora els hi faig suggerències
perquè si ho senten les agafin i això els permet anar més profund. I mica en mica es van desbloquejant parts del cos que estaven bloquejades, a vegades poden venir records i tal, però en general és molt realment des del cos. Sí que pot haver-hi primer una part, parlem de com estàs, etcètera,
I tot això que se t'està movent i després ja entrem en el cos i es tracta de deixar que el cos ens porti. El viatge el guia al cos. Totalment. I així és la manera en què el cos es va expressant, va endreçant-se i va fent els canvis. I una altra part molt important, Dani, és el diafragma.
Avui parlo de diferents espais del cos que són importants, parts del cos, i el diafragma és un múscul que està aquí i separa els pulmons de les vísceres, del sistema digestiu,
I en la respiració ja saps que baixa, tira cap enrere, torna endavant, etc. El que passa és que conforme la vida avança, els diafragmes solen quedar-se més bloquejats, perquè és un múscul molt emocional.
I per què? Doncs perquè separa el cor de la part visceral. Tu les emocions instintives les tens a la part visceral, que et mou i no sé què, i per protegir-te i que no t'afecti el cor hi ha el diafragma. Ostres!
Llavors el diafragma és el múscul dels més emocionals, m'atreviria a dir. I a vegades el tenim agarrotat de vida, com si diguéssim. Llavors començar a deixar anar el diafragma va superbé. Jo els hi parlo no del mitjellín de baix, saps? Sinó del mitjellín de dalt. Es tracta de poder-te agafar la carn...
que hi ha per sobre de les costelles i començar primer a deixar anar. A vegades fa mal, eh? Perquè a vegades... Hi ha molta tensió o el que sigui. Moltes vegades quan tenim mal de panxa, en realitat no és tan internament a la panxa, sinó tota la musculatura que envolta la boca de l'estómac, etcètera, etcètera.
Per això ho relacionem amb una cosa emocional, a vegades, el fet de tenir mal de panxa? Totalment, perquè són coses que no has digerit, que estan allà, que s'han quedat travades, i per això moltes vegades quan les digereixes, passa alguna cosa, tens aquella conversa que estàs evitant, bla, bla, bla, de cop vas al lavabo. Clar. Perquè és un tema d'aquesta por, no?, aquest... com ho faig. I quan això, quan et fas aquest massatge i comences a deixar anar diafragma,
això es comença a mobilitzar. Llavors aquest massatge pots anar més profund i entrar per sota de les costelles. Les últimes costelles, les costelles flotants, doncs pots entrar-hi els dits com per dins. Això al principi pot fer molta impressió i mica en mica també es va fent espai. I tot això també ho animo molt a les persones a anar...
anar tocant, anar veient quin és el punt que tenen més clavat. A vegades també pot ser cap a l'esternon, més cap a pròpiament la boca de l'estómac i resseguir l'esternon cap amunt. Tot això i anar-te respirant i donant aquests espais
de connexió amb tu, t'ajudarà a anar fent lloc perquè aquestes emocions trebades es puguin deixar anar. És com una mica com anar traient pressió perquè algun dia i progressivament pugui anar obrint-se l'ampolla de cava. Ah, mira...
Aquesta idea. Sí, sí, sí. D'acord, entesos. I llavors potser hi haurà un moment que sortirà una emoció, perquè clar, aquí normalment hi ha emocions trebades molt, molt, molt perinatals, saps? D'aquestes primigènies. D'abans de néixer, inclús.
d'abans de néixer i del nadó, coses que no ha entès, etcètera. Però sí, també de l'úter. I llavors, clar, tot això, doncs que es pugui anar deixant anar, aquest ronroneig que et deia, també els hi fem els bebès. Ens els posem aquí, li posem una mà a sota el culete, que és donar-li seguretat, perquè és aquesta primera base que parlàvem abans, i després li anem fent...
quan volem que es calmi. Aquestes vibracions, no?, que també generem. Doncs és fer exactament això amb nosaltres mateixos. Mhm.
I res, mica en mica, doncs poder anar-nos obrint, escoltar-nos, perquè al final es tracta d'això. El nadó, quan neix, és tota emoció. Tu quan veus un nadó, Dani, canvia d'estat superràpid. De cop plora, de cop està rient, no sé què, no? És un viatge d'emocions, no? És un viatge d'emocions vives a malta mar, no?
I que tampoc controla, perquè al final també és algo instintiu, entenc. Sí, però es queden en emocions molt primàries. No hi ha cap, no hi ha ment pensant i tal, i el bebè està connectat molt al present. Doncs es tracta que a mica en mica puguem anar reconnectant amb aquesta manera de viure les emocions. Amb aquest transitar-les en calent, des d'un lloc sa, evidentment, que ja en parlarem,
I, doncs això, anar podent-les, deixar anar, vinga, viene otra, pum, pum, saps? Etcètera. Clar, és molt important el fet que comentaves, no?, el fet de deixar anar aquestes emocions, aquestes sensacions, perquè si no ens aferrem a elles, no?, i és el que hem comentat més d'un cop, el fet aquest del núvol, no?, que ve, et descarrega i marxa, una mica aquest pensament, no?, el fet de dir, ostres,
I a més amb les vides que portem ara, amb la feina, amb la família, amb la pressió social, estem en uns ritmes que realment són frenètics. I també va bé parar la pilota i dir, ei, això ho fem per aquí, això ho fem per allà, no sé, penso que és interessant.
Sí, és tal qual així i a més a més els patrons que portes, que a vegades ja et fan viure d'una certa manera i repetir els mateixos mecanismes, que al final no deixen de ser el que vas aprendre de criatura i ho segueixes fent com a adulta i en realitat no t'acaba de funcionar, no? Llavors es tracta d'això, de poder-te obrir a altres maneres de fer.
Jo quan estudiava arts escèniques va haver una època que sobretot amb temes de dicció, amb temes de la fonètica per poder parlar i expressar-nos correctament, també treballaves molt el fet de poder deixar anar, el fet de poder deixar anar sobretot aquelles càrregues que a vegades tenim, aquells músculs tensionats...
I ens van descobrir el transvers, que és el múscul aquest que tenim aquí molt a propet del diafragma que avui ens explicaves. I realment és molt interessant perquè és un múscul que fan servir els nadons de forma naturalíssima i de cop i volta nosaltres el deixem de fer servir.
I ens va molt bé per això, per treure veu, per treballar la veu, per treballar tots aquests temes, no? I realment hi ha moltes coses que realment es queden allà, no? Es queden en l'època de la nostra infantesa, de quan som nadons, ja ens oblidem per complet i no les tornem a fer servir i es queden allà de record i de fer bonic, no? I tampoc és això. I el travers és superimportant pel sol pèlvic, per exemple, quan parlem de sexualitat, etcètera,
o amb dones, per exemple, que estan ja en processos de postpart, doncs sempre ens centrem en una petita part i en realitat, o en fer musculars abdominals, quan en realitat els músculs al travers i els músculs interns més profuns són superimportants. Totalment, totalment. Doncs alguna coseta més abans de tancar?
No, ho deixem aquí, que si algú sent que això li ressona i li ve de gust d'explorar-ho, d'entendre's millor, etc., doncs que em faci un truc. I això, que jo encantada d'acompanyar-vos a reconnectar amb vosaltres amb el vostre sentir més autèntic.
Doncs ja ho sabeu, podeu contactar amb l'Elisa Linares. Si ens dones el teu Instagram, així també et podem seguir, les xarxes. Despertant, el gerundi, despertant.elisa. Doncs vinga, ja ho tenim. Elisa, una abraçada. Cuida't molt. Gràcies.
Una vegada, en un regne molt llunyà. Dos forners amb un desig profund. Una bruixa venjativa. Un noi i la seva vaca. Una donzella fugitiva. Quatre objectes per desfer un embruix. Tres mitges nits per la recerca d'un final feliç. Però cal anar amb compte amb el que es desitja. Seran feliços per sempre?
Dins el bosc. La companyia Quart Passadís presenta una nova versió del clàssic de Steven Sondheim, Into the Woods, amb una nova traducció al català i música en directe. A l'Ateneu de Sant Just d'Esvern els dies 7, 8 i 9 de novembre. Aconsegueix les teves entrades a entràpolis.com. Au, va, afanya't. Ens veiem a Dins el bosc.
Ei, ja t'has llevat? Doncs desperta bé que comença la Rambla. Tres hores de notícies, històries i personatges de Sant Just. I també alguna sorpresa més. Això és el que t'espera a la Rambla. Aquí hi ha de tot. Riures, música i aquella entrevista que et fa pensar Ostres, jo aquest el conec.
De dilluns a divendres de 10 a 1 al 98.ufm i al www.radiodesvern.com. La Rambla, el matí que no s'adorm mai. I amb aquesta falca, com si comencessin programa, fem tot el contrari. Fins aquí, la Rambla d'avui.
Moltíssimes gràcies a tota la gent que ha fet possible el programa d'avui dimecres 29 d'octubre de 2025. Hem parlat de notícies, hem parlat del temps de les efemèrides, també de teatre, amb Dins del Bosc, amb la companyia Quart Passadís. Hem fet també un repàs al celler Llopart amb l'Estate Goldstein, el celler de Can Mata. Avui hem parlat de vins i tant que ho hem fet, ho hem fet parlant d'aquest most.
de Llopart del 2025. I hem tancat el programa d'avui parlant de rumba i parlant d'emocions. Nosaltres tornem demà, com sempre, aquí, a Ràdio Desbem. Que sigueu molt feliços. Fins demà.