.
.
.
.
.
.
.
.
.
Bon dia, Sant Just. Passen 10 minuts de les 10 del matí d'avui, dimecres, 14 de maig.
Benvinguts i benvingudes a la RAM del magazín matinal de Ràdio d'Esvern.
Esteu sintonitzant al 98.1 FM a l'emissora municipal de Sant Just.
Ja em coneixeu, sóc la Núria García Alibau i esteu amb mi cada dia de dilluns a divendres de 10 a 1 del migdia.
Tenim 3 hores per endavant, com sempre, fins les 11 parlarem de l'actualitat Sant Justenca.
Amb la Mariona Sales llegirem els 3 títols de les notícies més destacades de Sant Just i també les portades dels diaris en català.
Després passarà l'Enric, amb qui farem les efemèrides del dia i l'efemèrida musical.
I a continuació també farem un repàs dels dies mundials internacionals que tenim avui, 14 de maig.
A les 11 i 10 farem l'entrevista del dia.
Avui tenim la productora, compositora i artista escènica i musical Clara Aguilar.
És de Sant Just i la Clara últimament està donant terme projectes artístics de gran renom als centres culturals.
de cultura també emergent d'aquí de la ciutat de Barcelona.
Parlarem de la seva carrera i d'aquests projectes i de la publicació del seu últim àlbum amb ella d'aquí, doncs això, una estona, a les 11 i 10.
Tot seguit començarem a rebre a col·laboradors i col·laboradores que passaran per la Rambla.
Després de l'entrevista, a les 11 i 35, saludarem a l'Helena Álvarez i a la Mònica Moles,
que fa un parell de setmanes van començar una nova secció aquí a la Rambla.
La secció s'anomena Camins de Benestar i, de fet, avui ja ens han dit que escoltarem un fragment d'una meditació.
Després, a tercera hora del programa, a partir de les 12 i 10, farem la previsió del temps amb en Carles Rius
i també es deixarà caure l'Albert Macià per repassar les activitats de l'agenda de l'Ateneu de Sant Just,
que ben a la vora tenen la festa major.
I acabarem el programa amb la participació de la secció de Couchelink amb l'advocat i assessor Frank Rigol,
amb qui cada 15 dies també comentem un dels seus textos.
Vinga va, no marxeu, que tot això és el que tenim aquí a la Rambla.
A continuació.
Deixem ara un tema de Catarres.
Tres dies amb els peus a terra per aterrar-me
Quan tinc el cap als núvols i no sé ni com baixar
Per quan cal cridar, cridar
Que el món és nostre i no hi ha res a perdre
La valentia
Mai he estat no tenir por si no seguir sempre avançant
Tot hi ha el dolor per tant, per tot, per molt més del que esperava
O creia, mereixer jo
Potser mai no tindré paraules
Per dir que el món és un lloc millor
Amb el teu somriure vestint-me els dies
Que no tinc por si aquí als teus braços
La incertesa se'm fa esperança
Només et puc intentar donar les gràcies
Per fer-me cantar quan no sé com dir-te el que vull
I no tinc paraules
Per explicar-te
Que el millor d'aquesta vida m'ha passat al teu costat
Per quan cal lluitar, lluitar
La més petita i la més gran de les batalles
Amb tota l'ànima
Que estimar sense mesures
És l'únic que ens podrà salvar
De la foscor
Per tant
Per tot
Per molt més
Del que esperava
O creia, mereixer jo
Potser mai no tindré paraules
Per dir que el món és un lloc millor
Amb el teu somriure vestint-me els dies
Que no tinc por si aquí als teus braços
La incertesa se'm fa esperança
Només et puc intentar donar les gràcies
Per fer-me
Màgia
Hi ha una màgia que no té truc
És la màgia de compartir una estona amb algú i parlar-hi
Vols practicar català?
Vols ajudar algú a parlar-lo?
Apunta't al voluntariat per la llengua
El programa de les parelles lingüístiques
a b-xl.cat
Perquè quan parles
Fas màgia
Generalitat de Catalunya
100 milions i mig de futurs
Ara mateix
Passa un minut només
D'un quart d'onze del matí
Steu escoltant Ràdio d'Esvern
Això és la Rambla
El magazín de matins
Som 14 de maig
A mitjans de mes
I toca fer
Com cada dia
Les notícies del poble
Mariona, bon dia
Bon dia, Núria
Vinga, comencem amb l'actualitat
Sant Justenca
Què ens portes avui?
Doncs mira
Tenim que el dijous 22 de maig
A dos quarts de vuit del vespre
Reobre les seves portes
L'espai de lliure creació
Carme Malaret
Home, què dius?
Sí
Porta un any, no?
Tancat?
Sí, porten un any
Que han estat una mica en pausa
Sí
No sé si ha sigut un any
En total
Però bé sí
Uns mesos
Que han estat
En pausa
Per reformes
I per repensar el projecte
I bé, ara farà aquesta trobada
Oberta a tota la comunitat
Que marcarà l'inici
D'una nova etapa
Per aquest espai cultural
Que bé
O sigui que d'alguna manera
Es reforma la idea
El projecte de l'espai de lliure creació
Carme Malaret
Exacte
L'equip Impulsor
Vol aprofitar l'acte
Per explicar com ha estat
Aquest temps d'aturada
Compartir totes les novetats
I escoltar propostes
Que tingui el públic
Sí
El projecte es presenta
Com un espai independent
Participatiu i reivindicatiu
Obert a l'art
La ciència i el pensament
Amb la voluntat
Doncs de continuar
Teixin vincles
Amb la comunitat local
Durant l'acte
També han mencionat
Que es farà un record especial
Antoni Mercader
Que és figura destacada
Del pensament crític
I la cultura visual
I a qui es vol
Doncs homenatjar
En aquesta nova etapa
Molt bé
Doncs amb ganes
De conèixer una mica més
En què consistirà
Aquesta nova idea
O bé
Aquesta nova concepció
Del que és l'espai
Que estàvem acostumats
A tenir en ment
De la Carme Malaret
Per tant
Amb ganes
Sí, exacte
A veure si la podem fer venir aquí
A ella
O a algú de l'equip
Exacte
I que ens expliquin
Una mica
Com ha estat aquesta aturada
Què significa
Estar tants mesos aturats
Perquè això
Dóna molt per pensar
Per dir
Exacte
Podem seguir per aquí
Per allà
Bé
Doncs
Ah sí
Mariona
Ja farem que vingui
Que ens ho expliqui ella de primera mà
Exacte
Vinga
Què més tenim?
Doncs mira
Ja tenim que la llibreria
Que el llibreter
Ja té a punt
La seva programació poètica
De primavera
Arrencarà el 28 de maig
I s'allargarà fins al 18 de juny
I tot i que la primera sessió
S'havia previst per aquest cap de setmana
Finalment s'ha ajornat
I la llibreria estarà tancada
Del 20 al 24 de maig
Per tant
Com he dit
El cicle començarà el dimecres 28
Amb una sessió especial
Dedicada al Braviari Mediterrani
De Predac Matzevic
El dissabte 31 de maig
Hi haurà un vermut poètic
Amb Núria Mirabet
I el seu llibre
En la pell de la terra
Un taler
Ja el juny
Francesc Josep Vélez
Presentarà Ulisses
El dia 7
I Pilar Carseller
Oferirà una franja d'hora
D'entre els ulls
L'11 de juny
En un acte a l'Ateneu
Tancarà la programació
Blanca Llumbidal
El dimecres 18 de juny
Amb Tan bonica i Tirana
Que va ser premi
Carles Riba de Poesia
El 2024
I bé
Des de Sant Jus
Que el llibreter
Menteixi
El compromís amb la poesia
I dóna veu a autores
I autors del territori
Amb importància
Cada cop més
De veus locals
Molt bé
Doncs sí Mariona
A més recordem
Que també la llibreria
Tancarà del 20 al 24 de maig
Exacte
I això
I que hi haurà la primavera
Poètica
Per dir-ho així
O amb sobretot
Vermuts poètics
Que hi haurà
Els dissabtes
I algun altre acte
Sempre relacionat amb la poesia
No?
Que potser no és
Exactament dissabte
I no és als migdies
Per fer vermuts
Sinó serà més aviat
De tardes
Però bé
Que la llibreria
Ens porta activitats
També culturals
Per gaudir
Doncs d'això
De la poesia
Perfecte
Què més tenim?
Ens falta un titular?
Sí
Doncs toca parlar
Una miqueta
De dades de l'atur
I és que
L'atur torna a baixar
Aquí a Sant Jús
El mes d'abril
Sí
El municipi
Ha registrat
Una reducció
Del 3,4%
Respecte al mes anterior
Amb un total
De 490 persones
En situació d'atur
Que són 17 menys
Que al març
En comparació
Amb fa un any
També hi ha 17 persones menys
Sense feina
I bé
La taxa d'atur
Se situa en el 5%
Que continua sent
Una de les més baixes
Del Baix Llobregat
Pel que fa a la distribució
Les dones
Continuen sent majoria
Entre les persones aturades
Amb 285 casos
Davant de 205 d'homes
Sí
I l'atur s'ha reduït
Especialment
Entre els menors
De 30 anys
I els majors
De 44
Mentre que ha pujat
Lleugerament
En el grup d'edat
D'entre 30 i 44 anys
D'acord
En l'àmbit comarcal
El Baix Llobregat
Registra un desens global
De 462 persones aturades
I tanca el mes
Amb 32.725 persones
Sense feina
La taxa d'atur comacal
És del 7,8%
Amb una millora destacada
En sectors com el comerç
La restauració
I l'ocupació juvenil
Molt bé
Bé
La gent que l'interessi
Coneix una mica més
I aprofundi en aquestes dades
O tornar-les a escoltar
O a llegir
Pot entrar a la pàgina web
De radiodesvern.com
On estan també
Escrites i desglosades
Suposo que amb algun enllaç
També
Exacte
A l'informe
Que fa l'observatori
Exacte
Podreu trobar
Doncs l'informe complet
Amb gràfics
Números
Molt més
Visual
I més clar
Doncs això
L'enllaç
Que trobareu a la notícia
A la pàgina web
De radiodesvern
Molt bé
Allà també la gent pot consultar
La resta de notícies
I d'informacions
Que anem donant cada dia
Mariona
Deixem una promoció
I seguim llegint
Les notícies
Que hi ha a les primeres pàgines
Dels diaris
Perfecte Núria
Fins ara
Fins ara
Sabies que el teu municipi
Tens el servei d'ambici?
Bicicletes 100% elèctriques
Per connectar amb el transport públic
I que el teu viatge
Sigui millor
Mou-te de manera sostenible
Pels 15 municipis
De l'àrea metropolitana
De Barcelona
Per moure't bé
Millor amb bici
Dóna't d'alta ara
A ambici.cat
Escoltes la Rambla
La vida s'enjustenca
A través de les zones
Vinga
10 i 22
Passem a fer les portades
Dels diaris
Mariona
Comencem com sempre
Amb la primera pàgina
Del diari Ara
Què hi diu?
Doncs el diari Ara
Obre
Amb notícia
Sobre política lingüística
I diu
Un pacte nacional
Per sumar
600.000 parlants
Al català
Diu que
PSC, Esquerra,
Comuns,
Agents socials
I entitats
I entitats
I entitats
S'adreixen a l'acord
A l'espera de Junts
i la CUP
També diu
El president
De Nilla
Anuncia
Que aquest any
Es destinaran
255 milions
A la promoció
De la llengua
Vinga
Doncs
És una de les mesures
Un dels objectius
Aconseguir que hi hagi
600.000 persones més
Que parlin el català
I em sembla que
A part d'aquest pressupost
Dels 255 milions
A la promoció de la llengua
Consistirà també
En crear més places
En els centres
En els serveis locals
Que hi hagi de català
De cada municipi
Perquè es veu que hi ha més
Que hi ha més demanda
Que places
Que ofertes
De places
Per poder aprendre el català
No sé si és en el cas
De Sant Jus
O no
Però sí que
Pels mitjans
Hem escoltat
Doncs això
Que hi ha
Hi ha més gent
Que demana
Que no pas
Que oferta
De places
Per aprendre
Per tant
Cal repensar
Millor potser
Aquest
El sistema
Del consorci
De la normalització
Lingüística
Pel català
Què més tenim
Mariona
A la portada
Del diari
Doncs
En fotografia
Principal
El diari
Ara posa
La trista notícia
De la mort
De Pepe Mujica
El president humil
Diu que
El pagès i polític
Uruguayà
President del seu país
Del 2010 al 2015
I referent mundial
Com a lluitador
Contra la pobresa
I a favor
Del medi ambient
Mort per un càncer
De sòfag
Amb 89 anys
Es veu que
Quan li van detectar
Ell
No va voler
Fer cap tractament
I
I bé
Va decidir així
Abandonar la part
Més mediàtica
O més política
I bueno
Quedar-se com
Al marge
Sí
Clar
Era un home
Suposo que també
Que per la seva edat
Clar 89 anys
Ets gran
I deuria dir
Home
Doncs pel que em queda
Tampoc cal estar
Depèn de com sigui
No sé si
Li van detectar
Ja sent molt greu
El càncer
Però clar
També dius
Clar
Bueno
T'has de plantejar
Les coses
En funció de l'edat
Que tens
D'una manera
O una altra
Doncs bé
La fotografia principal
Aquesta notícia
Trista
De la mort de Mujica
Que realment
És una figura política
Molt estimada
No només dins l'Uruguai
Sinó a nivell internacional
Se'l coneix molt
Com pel
Pel president humil
Com diu aquí
El diari ara
I per
Doncs per haver fet
Moltes reformes progressistes
Al seu país
Per haver
No sé si
No sé si m'equivoco
Però crec que va renunciar
Al seu sou
O la majoria del seu sou
Com a president
El donava causes socials
També
Va rebutjar viure
A la seva residència oficial
I va seguir vivint
A la seva granja
Sí
Perquè ell és
Era
Era pagès
Agricultor
Sí exacte
I bé
També se'l recorda
Doncs per ser molt directe
Molt honest
I
Jo no sé on he llegit
Que va ser
Bé
Que ha estat el president
Més pobre
Per tant clar
Només
Sabent que va rebutjar
Tota aquesta mena de luxes
No?
Bé
Luxes
O condicions que tens
Com a president
Exacte
Ell ja tenia
Un origen molt humil
Sí
I a sobre
Un cop va ser president
Va voler desmarcar-se
No d'aquesta línia que tenia
I pràcticament
Tot el seu sou
Això el destinava
A causes socials
I vull dir
Això ja diu molt de tu
Com a president
No, no
Clar
I tant
Doncs vinga
Què més hi ha a la portada?
Més notícies del diari
Ara veiem que
Només dos dels pederastres
D'una xarxa de Barcelona
Aniran a judici
Diu que hi ha 28 agressors
Que no han pogut ser identificats
Caram
I tant que a portada del diari
Ara dient que Coll Boni
Nomenen nova tinenta d'alcalde
Raquel Gil
Molt bé
Passem a l'avantguàrdia
Mariona, què hi diu?
L'avantguàrdia obre també
Amb el compromís per la llengua
I diu
Pacte per guanyar
600.000 parlants de català
Diu
Per complir el pla
Es preveu invertir-hi
Uns 200 milions anuals
Fins al 2030
Diu que l'acord neix
Sense Junts
La CUP
Ni l'USTEC
Líder sindical
En l'educació
En fotografia principal
Veiem la notícia
Que diu que
Trump reforça lligams
Amb Riyad
I s'acosta a Síria
Diu que ha rebut amb tots els honors
Del príncep areu
De l'Aràbia Saudita
Mohammed Bin Salman
El president dels Estats Units
Donald Trump
Va iniciar ahir una gira
En què va anunciar
Que aixecarà
Totes les sancions a Síria
Està de gira
Per al pròxim orient
I doncs bé
Com no podia ser d'altra forma
Ha fet parada
A l'Aràbia Saudita
I aquí se'l veu
Doncs això
Amb tots els luxes
Exacte
Del palau
D'aquest príncep
I doncs això
Una fotografia
Realment molt institucional
I bé
Què més tenim
Mariona
També a l'Avantguàrdia
Veiem que l'executiu
Proposa mandats
De cinc anys
Pel fiscal general
Diu que la reforma
Limitarà les comunicacions
Entre el govern central
I el ministeri públic
Sí
També que
La Tigaia
Va trigar
Dos anys
A detectar
El cas de la nena
Viola
Per pederastas
Diu que
La Generalitat
Va tolerar
Que la menor
Visqués amb un nòvio
De 25 anys
Uau
I evidentment
La Vanguardia
També menciona
La mort
De l'expresident
Uruguai
A José Mujica
Als 89 anys
Sí
I tanca portada
Amb notícia esportiva
Amb el 01
Al Valladolid
Diu que
Estuani
Apropa el Girona
A la permanència
Anem a les altres portades
El periòdico
Obre amb el titular
Que els abolicionistes
De la prostitució
Reclamen
Mesures efectives
Al govern
Diu aquí
Que els col·lectius
Favorables
A batal
Treball sexual
Aplaudeixen
El pla d'Illa
Però que temen
Que acabi
En paper mullat
Si no té prou suports
La imatge
De portada
Diu aquí
El nord
Ho és
Espai
De progrés
Parlant del poder
Polític
I empresarial
De Galícia
Astúries
I Castella
I Lleó
Que reivindica
A Santiago
L'empenta
Del seu territori
Al fòrum
Impulsat
Per premsa ibèrica
També
Més notícies
Al periòdico
Diu que
El proveïdor
D'intel·ligència artificial
De Microsoft
Elegeix
La ciutat
De Barcelona
Per als centres
De dades
Diu que
L'operador
Nordamericà
Corey Wave
Instalarà
A la ciutat
La seva oficina
Central
Al sud d'Europa
Bé
Doncs
Barcelona
Serà
Doncs això
Ciutat
On hi hagi
Aquest centre
De dades
Què més tenim
A la portada
Del periòdico
Parla
Dels cinc
Obtinents
D'alcaldia
De Collboni
Que l'alcalde
Ha remodelat
La seu del govern
Per complementar
Els dos anys
Que li queden
Demandat
Diu aquí
Que ascindeix
A Raquel Gil
I que traspassa
La cartera
D'habitatge
A Jordi Valls
Parlen
Parlen de
L'edició
Parlen de l'edició
Del 2031
Llum verd
Del finançament privat
Per la
Rider Cup
A Catalunya
I també
Esmenten
El cas
De la
Violació
D'una nena
Totalada
De 12 anys
Destapar
Una xarxa
De pederàstia
Però si més no
Hem llegit
L'altre titular
Que només s'havien
Identificat
A dues persones
Exacte
Bé
I passem
A l'última portada
La del punt avui
Que obre
Amb una imatge
De trànsit
D'infraestructures
Carreteres
Autopistes
Diu
Discòrdia
Per la C32
Al Maresme
Diu aquí
Que la projecció
De 6 nous
Enllaços
Per garantir
La mobilitat
Genera
Divisió
Al territori
Aquest és el tema
De portada
El tema principal
Del diari
I després
Notícies
De l'actualitat
En més petit
Parlen
D'aquest
Pacte
Nacional
Per la Llengua
D'aquests
255 milions
Que oferirà
Que tindrà
La Generalitat
Per fomentar
El català
També
Parlen
De les 200
Activitats
Artistes
O 36 estats
I 10 escenaris
Per al Sònar
La mort
També
De l'expresident
De l'Uruguai
José Mujica
El revolucionari
De la paraula
I també
Que les famílies
Afectades
S'organitzen
A la recerca
Del fill
O del germà
Rubat
Mariona
Són les notícies
De les portades
Dels diaris
D'avui
T'escoltem després
A les 11 i a les 12
Els putlletins
I a la una
Amb tot l'informatiu complet
De les notícies
De Sant Just
Perfecte
Nos hi ens escoltem ara
Que vagi bé
Fins ara
Fins ara
Fins ara
Fins ara
Fins ara
Fins ara
Oh, que gràcies, sonant aquí a la misora de Sant Just.
El sol vol, marxo lluny, i què importa si ningú ho entén,
que les mateixes pors que enceguen són finestres plenes de llum.
I alzo el vol, marxo lluny, i què importa si ningú ho entén,
el que es pugui dir de mi, el que pensarà la gent,
vull anar guanyant la vida sense anar perdent el teu.
No hi haurà gàbies per tants ocells, i a dins l'aire no ens calen papers,
no sé què diuen els teus petons, però no hi ha llei que pari la veritat que creix.
No hi haurà gàbies per tants ocells, i a dins l'aire no ens calen papers,
no sé què diuen els teus petons, però no hi ha llei que pari la veritat del vent.
No hi haurà gàbies per tants ocells, i a dins l'aire no ens calen papers,
no sé què diuen els teus petons, però no hi ha llei que pari la veritat del vent.
No hi haurà gàbies per tants ocells, i a dins l'aire no ens calen papers,
no sé què diuen els teus petons, però no hi haurà gàbies per tants ocells.
Segur que la incertesa em fa seguir, potser no saber en el fons em fa feliç.
Digue'm qui podria saber millor que tu, els cops que has vençut l'angoixa i has viscut per mi.
No cal que deixis de fer res, vull que sentis que ets aquí, i si algun dia et perds segur que et serveix.
Si ara et ve de gust, vés-te'n cap amunt.
Marxa lluny, i què importa si ningú ho entén, que les mateixes fos que enceguen,
són finestres plenes de llum, i alço el vol.
Marxo lluny, i què importa si ningú ho entén, el que es pugui dir de mi, el que pensarà la gent,
vull anar guanyant la vida sense anar perdent el temps.
No hi haurà gàbies per tants ocells, i a dins l'aire no ens calen papers.
No sé què diuen els deus petons, però no hi ha llei que pari la veritat del vent.
No hi haurà gàbies per tants ocells, i a dins l'aire no ens calen papers.
No sé què diuen els deus petons, però no hi ha llei que pari la veritat del vent.
Fins demà!
Fins demà!
Vols obrir els contenidors d'Orgànica i Resta amb el mòbil?
BitPaid, l'aplicació que et permet obrir els contenidors de Sant Just amb el mòbil.
Amb BitPaid també podràs consultar les teves obertures, comunicar incidències a l'Ajuntament i obtenir informació sobre residus.
Descarrega't ja l'app gratuïta BitPaid per a Android i Apple i descobreix tot el que et pot oferir.
A Sant Just, canviem així. Ajuntament de Sant Just d'Esvern.
Avui som 14 de maig, dimecres. Ara comentarem els dies mundials. Avui és el dia continental de l'assegurança.
Doncs sí. La data, el 1908 es va decidir que s'establia la primera llei reguladora a Espanya del seguro privat.
Per tant, es va decidir, doncs, això, que el 14 de maig es dedicaria a anar a aquest dia.
L'any 1946 es va celebrar a Nova York la primera conferència hemisfèrica d'assegurances.
La primera llei que va supervisar, doncs això, el seguro privat, va establir les normes bàsiques per a la seva regulació.
S'entenarà així les bases legals per a aquest sector.
Aquesta llei, coneguda com la llei reguladora de les companyies d'assegurances, va ser considerada molt progressista a Europa.
Tot i que només va estar en vigor fins a l'any 1954, quan va ser remplaçada per noves lleis.
Per tant, ja ho sabeu, eh? Avui dia continental de les assegurances.
Bé, ara passem a fer les efemèrides amb l'Enric, fets històrics que van passar tal dia com avui.
Bon dia, Enric.
Bon dia, Núria, com estem?
Bé, molt bé.
Doncs avui és 14 de maig, i tal dia com avui del 1796...
1796...
Un metge anglès, Edward Jenner, fa un experiment que canviaria la història de la medicina totalment.
A veure...
Inocula a un nen amb pus de vaca...
Pus de vaca, val, sí, sí.
...el virus de la varola.
Oh.
Una malaltia mortal.
Sí.
El nen no emmalalteix i així neix la primera vacuna.
Oh, que fort.
Molt bé.
De fet, la paraula vacuna ve de vaca.
Ah.
Aquest descobriment, evidentment, va obrir la porta de la immunització moderna i que ha salvat milions de vides al llarg de la història.
Per tant, la primera vacuna contra la varola, a més a més, qui ho ha de pensar?
És a dir...
I el 1796, eh?
Sí, sí.
I, de fet, aviam, era jugar-te-la entre cometes, perquè la mort era segura d'aquest nen.
Però, vaja, atrevir-te a fer una cosa com aquesta...
Sí, sí.
Segur que hi havia experiments previs, que havia fet proves, però, vaja, 1796.
Sí, sí.
O això, un 14 de maig, de ja fa alguns segles, i suposo que tenim altres efemèrides també més properes.
Doncs sí, el 14 de maig de 1973 es llença l'Skylab, la primera estació espacial dels Estats Units.
Van posar en òrbita l'Skylab una mena de laboratori flotant, és el primer cop que astronautes nord-americans poden viure i treballar durant llargs períodes de temps fora de la Terra.
Dir que va patir alguns anys durant el llançament, que la missió va ser un èxit i que va preparar el camí, com dèiem, a futures...
Exposicions, no?
Correcte.
A més, a més, van començar a fer estudis per saber com reaccionava el cos humà amb una vida llarga a l'espai, cosa que fins llavors no s'havia provat.
Dic que aquesta va ser la primera, que n'hi ha hagut moltes d'altres, ara tenim la ISS, l'Estació Espacial Internacional, vam tenir la Mir en el seu moment...
Per tant, aquest punt de partida del 1973, és a dir, fa 52 anys, no fa tant, va ser la primera.
Molt bé. Aquest efemèri de nivell aeroespacial, podríem dir-ho així, no?
Sí, i el 14 de maig de 1955 es crea el Pacte de Varsovia. En plena Guerra Freda, la Unió Soviètica i altres països comunistes d'Europa creen una aliança militar per fer front a l'OTAN.
És el que van anomenar el Pacte de Varsovia, una mena de club defensiu del bloc de l'és. Durant dècades va marcar un equilibri de forces al món, era una guerra freda, hi havia l'OTAN a una banda, el Pacte de Varsovia a l'altre, uns anaven acumulant armes, els altres també.
Per sort, la guerra no es va moure d'aquest estat de guerra freda, no? Que no va arribar mai a la sang al riu. Va desaparèixer el 1991, poc després de la caiguda del mur de Berlín, i va ser el final del que anomenàvem guerra freda.
I acabem amb una efèmeria musical, i és que el 14 de maig de 1984 es publica Unforgettable Fire, dels U2. Encara que el disc sortiria oficialment més endavant, U2 comença el 14 de maig les sessions d'enregistrament d'aquest àlbum, un àlbum clau en la seva carrera amb sons més experimentals i que enclou èxits com el que estem escoltant, Prayed in the Name of Love.
Gràcies, Enric, ens quedem escoltant... Per cert, aquesta cançó està dedicada a Martin Luther King, eh?
Ah, sí? Ah, mira, molt bé, doncs ens quedem escoltant, U2. Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!




Fins demà!



Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
A vegades espam són molt molestes i hi ha molta gent que intenta buscar trucs des dels propis mòbils
per poder bloquejar certs números o, si més no, silenciar aquest tipus de trucades
que, com hem dit, el Ministeri del Govern d'Espanya ja està intentant buscar alguna llei per prohibir-les.
També, per exemple, una altra notícia que està en aquest rànquing, en aquest top 10,
diu així el titular, eh?
Milers de documents nazis provenents del Japó localitzats casualment al Suprem de l'Argentina.
Doncs sí, la neteja del soterrani, del Tribunal Suprem de l'Argentina,
ha donat com a resultat aquesta troballa sorplenent,
que són desenes i desenes de caixes plenes de documents nazis que van arribar al país a través del Japó.
Els documents localitzats van arribar a l'Argentina el 20 de juny del 1941
des de l'Ambaixada Alemanya a Tòquio.
I ho van fer a bord del vaixell Nana Maru, dins de 83 belises diplomàtiques
que van ser declarades com a efectes personals.
També, més notícies, vinga, dins d'aquest rànquing, d'aquest top 10,
aquí diu els fills de Shakira i Piqué debuten a la música amb el tema de One.
I és que en Milen i Sasha llancen un senzill de la mà d'un programa
per impulsar el talent de joves i ja acumula desenes de milers de reproduccions.
Sí, són els fills en comú que tenen Gerard Piqué i Shakira,
que estan debutant en el món musical amb aquest tema,
que és un tema que ha escrit el fill Milan,
i també que és el vocalista i qui canta,
i el fill gran, el Sasha, el toca a la bateria.
Després del llançament, la Shakira va publicar al seu Instagram
un fragment del videoclip amb la frase
«Quin regal més bufó per aquest dia?»,
fet referència al fet que el diumenge aquell que es va publicar
va ser el dia de la mare.
La cançó, que és una col·laboració també amb la cantant Mila,
està produïda per la fundació Lerit Beat Academy
per als músics argentins Guillermo Badalá i Nerina Nicorta,
i forma part del programa Next Generation of Artists,
el que farem ara, doncs, ni més ni menys,
i acabem de donar aquesta notícia, és aixar aquest tema.
La veu que escoltareu és un dels fills de la Shakira,
concretament el fill petit de Shakira i Piqué,
el Milan, qui també és qui l'ha escrit,
i el so de la bateria, entre altres diferents que també hi ha la cançó,
doncs és del Sasha, el fill gran.
La cançó, que és la cançó, que és la cançó,
de la Cállera.
La cançó, que és la cançó, que és la cançó, que és la cançó,
de la Cállera.
La cançó, que és la cançó, que és la cançó, que és la cançó,
de la Cállera.
de la Cállera.
de la Cállera.
de la Cállera.
de la Cállera.
de la Cállera.
de la Cállera.
de la Cállera.
de la Cállera.
de la Cállera.
de la Cállera.
de la Cállera.
de la Cállera.
de la Cállera.
de la Cállera.
de la Cállera.
de la Cállera.
de la Cállera.
de la Cállera.
de la Cállera.
de la Cállera.
Fins demà!
Fins demà!
I tanquem la primera hora del programa escoltant Amishima amb aquest tema, titulat Com abans.
Fins demà!
Estic tan, estic tan enamorat, estic tan, estic tan enamorat de tothom abans.
Si de dilluns no hi havia aquest toc i ens ofegàvem el primer dia dins, havíem de fugir de casa com qui s'escapa d'un forat molt trist.
Fins demà!
Estic tan, estic tan enamorat, estic tan enamorat.
Estic tan enamorat de tothom abans.

Estic tan, estic tan enamorat, estic tan enamorat de tothom abans.
Estic tan, estic tan enamorat, estic tan enamorat de tothom abans.
Estic tan, estic tan enamorat de tothom abans.
Estic tan, estic tan enamorat de tothom abans.
Catalunya Ràdio.
Catalunya Ràdio. Les notícies de les 11.
Bon dia, us informa Joan Bota.
El govern espanyol concreta per primera vegada l'origen de la pagada general del 28 d'abril
i el situa a les províncies de Granada, Sevilla i Badajoz.
Ho ha avançat la vicepresidenta, tercera i ministra de Transició Ecològica,
Sara Aguesen, al Congrés dels Diputats,
on aquest matí dona explicacions dels avenços de la investigació oficial.
Anem cap a Madrid, Dani Senzaja.
Bon dia.
Després de sis reunions del comitè d'anàlisi de la pagada,
la vicepresidenta Aguesen ha concretat l'àmbit geogràfic de les tres pèrdues de generació
que van precedir el zero elèctric però sense aclarir de quin tipus d'energia es tracta.
Ya sabemos que empezaron en Granada, Badajoz y Sevilla
y seguiremos trabajando desde el rigor y no haciendo hipótesis
porque es lo que se merecen los españoles, rigor y verdad.
I segueix sense poder explicar les causes concretes de la pagada
malgrat que assegura que han descartat com a hipòtesi
els problemes de cobertura de reserves energètiques
o de mida de la xarxa elèctrica.
Dani Senzaja, Catalunya Ràdio Madrid.
Més notícies, Sara Riera.
Alberto Núñez Feijó demana a Pedro Sánchez que plegui,
convoqui eleccions anticipades per la filtració dels seus whatsapps privats
amb l'exministre José Luis Ábalos.
El líder del PP ha fet servir una fórmula similar a la que va utilitzar
fa 30 anys José María Aznar contra Felipe González.
El president espanyol assegura que la filtració de les seves converses privades
és un delicte.
A Madrid ens ens la fuente.
Bon dia.
Mentre Núñez Feijó ha exigit la veritat sobre els whatsapps filtrats
entre Sánchez Diábalos i de retruc,
un cop més la dimissió del president espanyol,
el cap de l'executiu s'ha defensat i ha qualificat l'acció de delictiva.
Dicen que quedan más cosas por salir. Ustedes sabrán.
Haga el favor. Se lo pido, por favor.
Váyase. Convoque elecciones.
Algo de bochorno le va a ahorrar a los españoles. Váyase.
¿Cómo se regodean con una filtración esta sí que es un delito?
Ustedes lo que pretenden es ganar por agotamiento.
Pero ya le digo yo que van a perder en 2027 por aburrimiento.
Ángels La Font de Catalunya, Ràdio Madrid.
El conseller de Política Lingüística defensa que per protegir el català
cal un estat propi o un estat que el defensi.
En una entrevista al matí de Catalunya Ràdio,
l'endemà de la firma del Pacte Nacional per la Llengua,
Francesc Xavier Vila ha estat així de clar i contundent.
Perquè una llengua sobrevisqui al segle XXI
ha de tenir un estat o propi o propici.
Vila ha posat l'exemple de Suïssa que protegeix les quatre llengües
que es parlen al seu territori.
El nou hospital Trueta de Girona serà una realitat a finals del 2031
i costarà 700 milions d'euros.
Nou calendari i inversió que el president de la Generalitat,
Salvador Illa, ha concretat aquest matí.
Fèlix Martín, bon dia.
Hola, bon dia.
Ha estat en un acte a Girona
després que el govern ha renovat el seu compromís
amb els ajuntaments de Girona i Salt
i també amb la Universitat de Girona
per tirar endavant el nou campus de salut i l'hospital.
El president ha concretat calendari.
L'any 2027 està previst la visitació de l'obra.
L'any 2028 s'haurien d'iniciar els treballs de construcció
d'unes obres que tindran una durada al voltant de tres anys
amb una inversió estimada de 700 milions d'euros.
Fèlix Martín, Catalunya Ràdio,
seu de la Generalitat a Girona.
Nou matí de problemes a Rodalies en diverses línies
afectades per una avaria entre el Prat i Gabà.
Equip viari Celia Quintana, bon dia.
Bon dia.
Els trens de les línies R2 Nord i R11
encara acumulen més de 20 minuts de retard
per una incidència a la infraestructura
a l'estació de Sant Andreu i estan treballant tècnics de DIF.
En canvi, es mantenen els trens fora d'horari a les línies R2 Sud,
trens regionals del corredor sud i RT2,
tot i que fa només uns minuts que s'ha pogut resoldre
l'avaria que afectava els sistemes de senyalització
entre Gabà i el Prat de Llobregat.
Per tant, de mica en mica es recuperaran freqüències i horaris.
Cèlia Quintana, Catalunya Ràdio Equip Viari.
El Barça pot ser campió de Lliga avui mateix sense jugar.
Els de Hans i Flix sentenciaran al campionat
si el Real Madrid no guanya el Mallorca.
Avui a Catalunya Ràdio tot costa especial
des de les set del vespre i fins a la mitjanit
amb aquest partit Real Madrid-Mallorca
que juga a dos quarts de deu.
El Girona té la permanència a tocar.
Ahir Valladolid 0, Girona 1, gol d'Estoani.
L'equip gironí se salvarà matemàticament avui mateix
si el Leganers empata o perd.
A les set a Vilareal, també a les set a primera,
a l'avés València.
Aquest migdia les rodes de premsa de Barça i Espanyol
abans del derbi que els enfrontarà demà.
El Jaiopos Lleida a la Lliga ACB ofereix l'ampliació de contracte
del seu tècnic Gerard Encuentra.
A les 9, en aquesta ACB Gran Canària Lleida,
encara embascat a l'NBA Indiana Pacers,
elimina Cleveland Cavaliers per 4 a 1
i disputarà la final de la conferència Est.
Fins aquí les notícies.
Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia.
Passant 5 minuts a les 11, us informa Mariona Sales Vilanova.
Aquest dijous 22 de maig, a dos quarts de vuit del vespre,
reobre a les seves portes l'espai de lliure creació Carme Malaret.
La trobada, oberta a tota la comunitat,
marcarà l'inici d'una nova etapa per a aquest espai cultural,
que ha estat en pausa durant uns mesos
per fer reformes i repensar el projecte.
L'equip Impulsor vol aprofitar l'acte per explicar
com ha estat aquest temps d'aturada,
compartir les novetats i escoltar propostes del públic.
El projecte es presenta com un espai independent,
participatiu i reivindicatiu, obert a l'art, la ciència i el pensament,
amb la voluntat de continuar teixint vincles amb la comunitat local.
Durant l'acte també es farà un record especial a Antoni Mercader,
figura destacada del pensament crític i la cultura visual
a qui es vol homenatjar en aquesta nova etapa.
La llibreria que llibreteja té a punt la seva programació poètica de primavera.
Arrencarà el 28 de maig i s'allargarà fins al 18 de juny.
Tot i que la primera sessió s'havia previst per aquest cap de setmana,
finalment s'ha ajornat i la llibreria estarà tancada del 20 al 24 de maig.
El cicle d'aquest llibreter començarà el dimecres 28 amb una sessió especial
dedicada al breviari mediterrani de Predrag Matjevic.
El dissabte 31 de maig hi haurà un vermut poètic amb Núria Mirabet
i el seu llibre En la pell de la terra, un taler.
Ja el juny Francesc Josep Vélez presentarà Ulisses el dia 7.
I Pilar Carselleu oferirà una franja d'aulada entre els ulls l'11 de juny en un acte a l'Ateneu.
Tancarà la programació Blanca Llum Vidal el dimecres 18 de juny amb Tan bonica i Tirana,
Premi Carles d'Arriba de Poesia 2024.
Des de Sant Just, que llibreter manté així el compromís amb la poesia i dóna veu a autores i autors del territori.
L'atur torna a baixar a Sant Just d'Esberna aquest mes d'abril.
El municipi ha registrat una reducció del 3,4% respecte al mes anterior
amb un total de 490 persones en situació d'atur, 17 menys que al març.
En comparació amb fa un any també hi ha 17 persones menys sense feina.
La taxa d'atur se situa en el 5%, una de les més baixes del Baix Llobregat.
Pel que fa a la distribució, les dones continuen sent majoria entre les persones aturades,
amb 285 casos davant 205 homes.
L'atur s'ha reduït especialment entre els menors de 30 anys i els majors de 44,
mentre que ha pujat lleugerament en el grup d'edat d'entre 30 i 44 anys.
En l'àmbit comarcal, el Baix Llobregat registra un descens global de 462 persones aturades
i tanca al mes amb 32.725 persones sense feina.
La taxa d'atur comarcal és del 7,8% amb una millora destacada en sectors com el comerç,
la restauració i l'ocupació juvenil.
I això ha estat tot. Tornem amb més informació al butllet horari de les 12.
Fins ara.
Està vi format de l'unió.
Peyu, bau, bau, bau, bateu l'unió.
I això, geogrà bell, on vaionar per boxeu.
Fins demà!
Els engrenatges
se't veia tranquil·la desplegant
el poder del teu encant personal
i els vas...
els vas respondre que no,
que s'equivocaven.
Els vas respondre que
et confonien amb un altre.
Fins demà!
Fas veure el que penses,
però saps molt bé el que fas.
Oh, ets estupenda
i saps molt bé el que fas.
I no em posaré de genolls
i ja m'he posat de genolls.
I no em posaré de genolls
i ja m'he posat de genolls.
Però és que ho havia destrossat,
la maquinària.
Un criminal l'havia fet passar,
les reserves d'aigua.
I per si era útil
vas dir als senyors agents
que m'havies vist bon al lloc dels fets.
I jo...
jo vaig respondre que no,
que s'equivocaven.
Però els seus gossos entrenats
em van trobar a la cantonada.
fas veure el que penses,
però saps molt bé el que fas.
Oh, ets estupenda
i saps molt bé el que fas.
i no em posaré de genolls.
I ja m'he posat de genolls.
I no em posaré de genolls.
i ja m'he posat de genolls.
Van dir-nos adéu,
només amb mots.
Jo vaig morir cent cops.
Tu tornes cap a ell
i ja el torno cap als dos.
I no em posaré de genolls.
i ja m'he posat de genolls.
I no em posaré de genolls.
I ja m'he posat de genolls.
Pots veure què penses, però saps molt bé el que fas.
Oh, ets estupenda i saps molt bé el que fas.
Vals molt la pena i saps molt bé el que fas.
Ets estupenda i sempre saps quin és el següent pas.
Gràcies.
Gràcies.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
ara estàs d'acord quan et defineixen a nivell professional
com a dissenyadora d'espais sonors?
Sí, d'alguna manera és...
La paraula dissenyar o l'espai sonor,
que és una manera d'entendre com sona un espai,
com bé diu la paraula,
és una cosa que començo a desenvolupar amb el teatre.
Amb cinema no.
Amb cinema jo no faig disseny de sol, que es diu,
sinó que faig música estrictament,
però el món del teatre m'ha permès desenvolupar
una concepció i anar més enllà del que és la música estrictament
i pensar més en termes sonors.
Perquè clar, tu quan comences algun projecte escènic o audiovisual,
com enfoques aquesta creació sonora?
No sé si parteixes potser d'un guió, d'un espai, dels cossos que hi ha?
Tot depèn de la proposta.
És a dir, quan són projectes que m'arriben,
i per tant són projectes d'altres persones o col·lectius o el que sigui,
hi ha una primera de dir, jo tinc aquest material,
el material del qual partirem és un text,
seria la vessant més d'alguna manera convencional.
I no, que és sempre així, a vegades pot ser d'un concepte.
Vull treballar la reverberació i per tant la ressonància.
Perfecte.
Vull treballar amb el cos en escena,
que amb aquest gramàtic horògraf,
de les seves necessitats,
pot ser un o una altra.
El que jo acabaré fent sempre és a veure amb la música,
però pel punt de partida és a canviar.
Clara, a vegades notem que et perdem una mica,
no sé si...
A veure, Clara...
Sí, tinc una mica de mala cobertura,
no sé si ara em sentiu millor.
Ara sí, ara sí.
Ara sí.
Vale.
I també has treballat,
com hem dit,
en formats molt diversos,
com la dansa, el teatre, el cinema...
Ho fas de forma diferent amb cada mitjà?
Sí, és una mica el que estava explicant,
abans ho feia una mica la cobertura,
però que, ja dient,
en teatre s'activa en un llenguatge,
unes maneres de funcionar,
i un...
També es fa dins una sala d'assaig,
i en canvi, en cinema,
estic sola a casa
i tinc trucades, diguéssim,
en direcció,
no estic en contacte,
jo no vaig a Roda, per exemple,
perquè no se necessita.
Aleshores, som espais de treballar diferents,
en coses que s'acaben,
però som diferents.
En canvi, això és quan t'arriben projectes,
has dit que no som teus pròpiament,
però després tens la marca Clara Aguilar,
que té una estètica també com molt particular.
Tu com el definiries,
el projecte aquest que és teu?
O sigui, quin espai ocupa
dins del teu univers creatiu?
Les projectes que jo fac,
com, si és totalment,
amb el que fa impuls i tot,
d'alguna manera,
el que jo fa amb Clara Aguilar,
és a dir, quan treballo teatre
o treballo en dança,
o en sempre,
ja em fan créixer el meu propi no verd,
que és el que realment
s'acaba sortint per atràs,
no?
Saps com que s'acabi,
saps com que s'ha sortit allò?
En realitat,
el que estic fent,
justament,
doncs és música,
fer art,
i a favor,
fer un projecte amb CD,
que era una mini espera,
on,
de la feina,
va sortint,
ja és una cosa que és molt llenguatge
i la meva estètica,
i a tenir la llibertat creativa,
que una mica fes el que vulguis,
que és la nova,
quan puguis fer un àlbum,
que ningú està esperant,
ningú està esperant,
és una manifestació,
fui d'una manera d'estar al món,
que em dedico a això,
i ho combino també amb l'ofici
de composar per altres i amb els altres,
no?
Precisament,
amb Clara Aguilara,
l'any passat vas publicar el teu segon àlbum,
Figura,
amb l'Absur Records,
i la revista Mundo Sonoro,
a finals del 24,
considerava que Figura era un dels millors disc nacionals
d'electrònica del 2024.
En quines músiques o sons t'inspires, no?
Per fer l'àlbum, vols dir?
Sí.
Jo quan faig un àlbum o quan faig música,
té a veure amb el que en aquell moment
estigui obsessionada d'alguna manera,
podríem dir.
I això forma part d'una recerca
en què aquest àlbum en concret
és molt electrònic,
però per la gent d'electrònica és molt pop
i per la gent del pop és molt electrònica.
Bé, són les etiquetes que sempre són
curioses d'encaixar
i algú diria que és IDM,
algú diria que hi ha un tema que és trip hop,
algú diria que és electrònica melòdica,
sí, jo crec que és un disc molt barroc.
És a dir, jo tinc un tema amb l'abundància
de com més o millor vegades
i amb molta informació,
molta melodia,
molt cinte,
molta corda amagada
que està per allà darrere
d'orquestra invisible, que dic jo.
I no diria que és un disc minimalista, no.
No, és al contrari.
És molt personal, el disc?
Bé, personal, tot el que fem a la vida
és des d'un lloc personal, segurament.
Crec que és impossible que
que digui, no, no ho és.
No, sí, si fos un encàrrec
que em vinguessis i em diguessis,
mira, Clara, necessito que treballis,
és que encara que tu em demanis,
no vull que treballis,
fessis un directe o un àlbum
a partir de sons gravats en el mar.
Encara que sigui un encàrrec,
hi ha una intenció,
hi ha una mirada que és personal.
És la meva manera de fer les coses
i que és impossible que no ho tingui, no.
És a dir, per mi sempre tot és així.
I parlem d'alguns últims projectes
amb Clara, teus.
Per exemple, ahir dimarts
vas fer la direcció artística
al Palau de la Música
del 40è Festival Internacional de Poesia.
Com ha estat per tu assumir
la direcció artística i musical, no,
d'una edició tan especial com aquesta?
Ha estat realment preciós.
Tocar el Palau de la Música
és molt impressionant.
És un espai per la història d'aquí,
del nostre país,
i per la història de la música
i perquè realment té molta informació.
Estàs a l'escenari i mires,
mires amunt,
hi ha molta contaminació lumínica
durant els dies.
És a dir, és un espai
que no és un espai neutre,
també és un espai que no tingui...
O sigui, està viu
i que té molta informació
i molta història.
I haver fet això,
doncs, va ser molt bonic
perquè es tractàvem amb els poetes
i eren tots meravellosos.
Amb el meu equip
que vam fer aquesta posada en escena
que partia del meu directe
i d'altres coses que jo he fet,
però que d'alguna manera
era una proposta per se
pel col·lentari del festival
i la veritat que molt contenta
i molt contents tots
amb la batllada, sí.
Clar, vas haver de treballar
una mica entre el so, no?
Tota la part de la música
i més la part de la paraula
de la poesia.
Sí, em van demanar,
la directora del festival,
la Marica Llitz,
deia que jo havia de fer
com la maionesa.
No sé com la maionesa jo,
però vale, és broma.
Em va dir que la voluntat
d'aquest encàrrec
era, d'alguna manera,
acompanyar tot el que fos
la gala, el recital,
treure una mica del format recital
i que hi hagués una posada en escena
i que fos des de la música.
I sí, així va ser.
Molt bé.
Després, aquest divendres,
el 16 de maig,
faràs un concert especial
a Casa Montjuïc,
que és un centre cultural
de música i cinema d'avantguàrdia,
dins del Festival Docs Barcelona.
després que es faci
la projecció del documental
Monk in Pisces.
Com ha estat també
preparar aquest concert?
No sé si sonaran temes
del teu àlbum
i després, lògicament,
quina relació hi veus tu
amb Meredith Monk?
Meredith Monk
és una figura
que admiro.
És algú que
per tota la seva
vessant
escènica,
experimental,
amb la veu,
és algú que
sempre,
en algun moment,
en molts processos
creatius apareix,
com també
Laurie Anderson,
que també ha estat
en el Festival Poesia
i no ho vaig poder veure,
però també
és aquestes figures
d'aquestes dones
que són d'una generació
que jo encara
no havia ni nascut
quan ja ho estaven
fent
i que
segueixen sent
per molta gent
i per moltes de nosaltres
grans referents.
i sobre el concert
que faré
és el meu concert
que estic girant
recentment
després de haver publicat
l'àlbum
que de fet
vaig presentar
farà un any,
al març,
a mateixa casa
Montjuïc,
que és un espai
increïble
amb una programació
chulíssima,
sí.
Suposo que
també hi haurà,
no sé si cap al 25 d'abril
va ser també
que vas fer
també un concert
que, bueno,
es presentava
com a també
un DJ set,
no sé si això
implicava també
fer una mica
d'espectacle
en directe
amb músiques
d'aquest àlbum
precisament també
figura,
que va ser un concert
abans que es fes
un altre
amb el duo
Holden & Zimple.
Sí,
això va ser
un encàrrec
de l'Apsos,
que és l'agència
i el Sazell
amb el qual estic
que em van demanar
si volia fer
un warming up
que es diu,
no?,
com escalfar l'ambient
per obrir
el concert
de James Holden
que és una persona
que també admiro
i és una cosa
que jo no acostumo
fer,
que és fer un DJ set
que no és tocar
sinó que és punxar,
que de fet
molta gent encara
em pregunta
si jo punxo,
no,
vull punxar,
dic no,
no,
jo no punxo,
jo soc productora
i toco
i faig el meu directe
i la meva música,
però en aquest cas
sí que era
un DJ set
que no vaig posar
cap tema meu,
va ser tot una,
vam fer l'encàrrec
que fos
unes dues hores
d'àmbient
i vaig passar
per músiques
que m'agraden
i que em sento còmode
més que haver
més aviat
de fer una sessió
com de club,
que ara mateix
no seria el meu
focus d'interès,
però posar música
i era una cosa
com més
de textures
i jo feia
les meves coses
rares d'Espai Sonor
en directe
i va ser xulo,
sí.
També hi ha un altre
projecte
que s'han fet
també molta difusió
en els mitjans
i és que
el cel
no es guardarà
al secret,
forma part
del projecte
Microòperes
d'avui
que és una iniciativa
del Liceu,
del MACBA
i del CCCB
que es va presentar
fa uns mesos
per explorar
noves formes
de lírica contemporània,
com vas viure tu, Clara,
aquest procés creatiu
al costat també
d'altres artistes
com Sílvia Delagnó
i Pol Huasc.
Doncs va ser
una d'aquelles coses
que
que se't gravarà
a la memòria,
bé,
com totes,
però d'aquelles
que es quedarà gravada
en la memòria
i
d'aquests
projectes
que et fan fer
com un clic
d'autoconeixement
amb les eines
d'una mateixa,
amb la confiança,
amb les pors,
és a dir,
va ser un encàrrec
que jo no vinc
del món líric,
no,
perquè estudia música
però no tinc
una formació allò
de clàssic
i jo
composo
com composo
a través
de molts mecanismes
de software
i de plugins
i de molts meus instruments
i aleshores
l'encàrrec
que ens el vam fer
amb en Pol Amí
que ja havíem treballat junts
i que tenim
una rebaixa d'amistat
i ens en mirem molt
i ens estimem molt
i va ser dir
val,
si això
ha de ser una microòpera
a durar 20 minuts
però la premissa
que teníem
per part del CCB
era que fos una instal·lació
i jo
va ser com
ostres,
una instal·lació
no és el meu llenguatge
ni el món
de la instal·lació
ni el món
de l'ho museístic,
el món del museu
que m'agrada
però que d'alguna manera
se'm fa
com
alguna cosa molt mort
és a dir,
jo vinc
de les arts en viu
del directe,
del cos en escena,
del teatre,
de la dansa
i li vaig dir
mira,
a mi m'agradaria
portar-ho a un terreny
al màxim escènic possible
i tinc una persona
que és meravellosa
que és la meva amiga
i creadora
de la Ciutat de l'Anyó
i llavors vam entrar a la Sílvia
com a creadora
i com a escenògrafa
i vam fer un viatge
instal·latiu
tal com se'ns demanava
però amb una forta mirada
dramatúrgica
des d'un punt de vista teatral
per com fèiem
entrar al públic,
pel punt de vista,
pel fet que fos un espai
molt immersiu,
que no hi havia pantalles
ni plafons
ni res de tot això
que és una convenció
molt més instal·lativa
sinó que
més aviat
com més teatral.
Clar,
va ser tot un repte
entenc,
perquè si no
havies fet res
en l'entorn aquest
més d'operístic
per dir-ho així
i tampoc
d'instal·lacions
vull dir,
se't va plantejar
davant un projecte
que d'entrada
suposava un repte
suposo.
Era un repte
sobretot
pel que et deia
pel llenguatge
de la lírica
que havia de ser,
és a dir,
no tant has de fer
una instal·lació
perquè és molt
empatitada
i al final
érem discutibles
tantes altres vegades
saps?
O el meu col·lectiu
va,
etcètera.
El que em va suposar
més por
era
el fet
que havia de fer
un llenguatge líric.
S'havia de cantar
en paraula
i jo no faig música
en paraula
i que havia de musicar
per tant
un text
preexistent
que m'enviaria
el Pol.
I amb això
parlant
sobre el que volia
que fos
i el Pol
crec que
seria molt bonic
que fos
que treballéssin
sobre la idea de diàleg
i que per tant
de dues figures
que són dues veus
i que no sé
sobre el que hem de descobrir
i que el Pol
va ser meravellós
però que són dues figures
que van saltant
de generació
que t'onoten a dones
primer és un infant
i una àvia
després són
dos amants
després són dos amics
i era una
transversalada
i per fer això
jo només vaig decidir
moltes coses difícils
vaig dir
ho faré amb dos cantants
amb dos fons
amb dos veus
i vas trucar
l'Anne Andreu
i el Pere Jou
que van ser els cantants
amb els quals
vaig fer un treball
vocal
però que també
em van fer molt
un cop de mà
sobretot
l'Anna tenia
aquesta consciència
que té ella
de la cançó
de com les paraules
s'han de cantar
i com sonen les paraules
que és algú
amb el qual
jo no treballava tant
i després
un altre dels teus
projectes actuals
Clara
és Naufragis
que has dissenyat
el so i la música
que és una exposició
és una exposició
d'arqueologia
submarina
al Caixa Fòrum
de Girona
també
quins reptes
o descobertes
hi ha
darrere
d'aquest projecte
immersiu
o no sé
si és molt sensorial
o com
perquè clar
també
crear ambients sonors
d'una cosa
que representa
que estàs sota l'aigua
o com
sí
és curiós
perquè he dit
jo no vinc
d'alguna
d'aquest projecte
un mes després
estava presentant
aquest projecte
que portava fent
com l'aòpera
és un científic
això s'ha fet
en un mes
però
em va venir
l'Apsos
que és
com més
l'agència
i el Sagell
amb el qual
treballo
i a Manitut
t'agradaria
fer
una exposició
sobre
el món
subaquàtic
i jo
ostres
sí
quina fascinació
llavors
l'encàrrec
va ser
un disseny
per tant
molt més
instal·latiu
no hi havia
una mirada escènica
però
com que també
he treballat molt
en teatre
i he dissenyat molt
i sé programar
i
la feina que havia de fer
era una conceptualització
per una banda
entendre el projecte
gravar
generar material
composar
des del lloc musical
perquè
literalment és música
a partir de gravacions
que vaig fer
supa aquàtiques
amb micròfons
sota el mar
i altres coses
que vaig fer
i després
un cop
va tenir tot el material
composat
distribuir-lo
dins un espai
expositiu
com era el Caixa Fórum
de Girona
i això és el que vaig fer
com l'última fase
va ser anar a Girona
i amb el meu sistema
de disseny
doncs dissenyar
espaialment
com funcionaria
i com acompanyaria
i al final
és un projecte
que la música
no es podia posar
per davant
no està per sobre
en cap moment
el material
expositiu
és l'important
i és el que
diguéssim
va passar per davant
però hi havia
com la il·luminació
d'una exposició
doncs hi havia
un acompanyament musical
sonor
que t'acompanya
i que és un viatge
i que el complet
és un lloc
com metafòric
tu Clara
et consideres
una figura
de referent
per dir-ho així
en tot aquest tema
de la creació sonora
almenys a Catalunya
no?
si jo em considero
referent
sí
sí
ostres
això és
no
no ho sé
és que no
això
crec que
quan algú
és d'haver un referent
sempre és per un altre
no?
i jo tinc molts referents
pensar que això
el que farem per algú
em sembla preciós
però també se'm fa difícil
com dir-ho
però
entenc
que el que vols dir
és
bueno
sóc una persona
que
des que vaig començar
sobretot el 2017
que és per mi
l'any d'impàs
on
des d'aquell any
va canviar
van canviar moltes coses
sobretot
no en termes d'èxit
en cap cas
dic això
sinó en termes
d'una consciència
de descobrir
un ofici
que és
l'escènic
i vaig deixar enrere
altres facetes
que tenia abans
que també m'han ajudat
i m'han alimentat molt
però
però que d'alguna manera
és un camí que s'inicia
doncs
no fa tant
no fa ni 10 anys
però
però que sí
que em sento
molt afortunada
de tenir
l'espai
i
i els recursos
per desenvolupar
una carrera
que va mutant
i ja per acabar
Clara
tens alguna obsessió sonora
que sigui recurrent
no sé
un instrument
o una tècnica
o un so
però això
ens han dit
moltes
podria dir
moltes
crec que
crec que van canviant
a vegades
pot ser una cançó
que puc sentir
moltes vegades
moltes vegades
a vegades
pot ser
un instrument
o un sintetador
o
bueno mira
ara per exemple
estic recuperant
la guitarra
m'estic connectant
amb una part
més
grunys
que tenia jo
en el passat
més adolescent
però
crec que és
una cosa
que va mutant
i és bonic
que sigui així
i
hi ha coses
que suposo
que si algú
és de fora
gent propera a mi
que està al dia a dia
al costat
m'ho podria assenyar
millor que jo mateixa
crec que estàs molt
encallada
però sí
doncs Clara
deixem l'entrevista
en aquest punt
moltíssimes gràcies
per agafar-nos
el telèfon
molta sort
també
i que vagi
molt bé
el concert
aquest divendres
a dins del
Marc de Docs
Barcelona
moltes gràcies
i molta sort
i molts èxits
i fins la propera
gràcies
clara
fins la propera
adeu
adeu
a
a
a
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Vinga, 11 i 39 i ara fem camins de benestar a aquesta secció, nova secció.
De fet, ja és el segon capítol, el segon dia de secció que fem amb l'Helena Álvarez i també la Mònica Moles.
Avui tenim aquí a l'estudi a l'Helena. La saludem. Helena, molt bon dia.
Molt bon dia. Què tal, Núria?
Doncs bé, molt bé. Maravellada de la primera sessió que vam fer amb la Mònica aquí fa un parell de setmanes.
Ai, que bé. I que sí, molta calma, molta energia.
D'això es tracta. Avui m'ha deixat soleta, per això la Mònica.
Ja, t'ha deixat solen té el pel·ligre, no?
Sí, sí, sí. Té una formació, la qual cosa és fantàstica, però bé, ens ha deixat el guió ben preparat perquè puguem afrontar avui la secció amb ganes i energia i calma, molta calma.
Sí.
Comencem, si vols, posant la música. Vinga, va.
Vinga, anem a escoltar, exacte, anem a escoltar aquest podcast que fem amb ella.
Mònica Moles, estamos hoy juntos.
Sí, qué ilusión.
Qué ilusión.
Tenemos el podcast Caminos de Bienestar. ¿De qué queremos hablar en este podcast?
Básicamente de bienestar.
De bienestar. ¿Y a quién nos dirigimos?
Nos dirigimos a la audiencia.
Així, Helena, comença el vostre podcast, no?
Així comença, així comença.
Jo sóc experta, Núria, ho vaig dir l'altre dia, però torno a repetir per aquells oients que no ho van escoltar.
Experten donar veu a persones boniques, empreses amb projectes bonics.
I un exemple és el de la Mònica, perquè ella vol fer so, altaveu del que fa, del que fa per les persones, per les empreses,
i una manera de fer-ho és crear aquest podcast amb capítols quinzenals que ella va pujant a Spotify i llavors explica una miqueta amb més detall què és el que ofereix a les empreses.
I aquest podcast és el resultat.
Una meravella.
Oi, tal.
La recomano molt perquè realment...
A més, està penjat a Spotify, o sigui que...
Sí, sí, són 15 minutets cada capítol.
Tampoc és...
No es fa feixuc, no es fa dur, no?
No, sí, sí.
I jo crec que dona eines que es poden aplicar en el nostre dia a dia, que poden ser de molta utilitat, la veritat.
I avui véns amb una secció especial, no, Helena?
Sí, com la Mònica m'havia deixat sola, vas pensar, home, un exemple d'aquesta meditació, d'aquesta calma, d'aquesta bona energia,
és una persona molt especial, que es diu Susana Artó, que em sembla que la tenim al telèfon.
Sí.
Susana?
Hola, què tal? Estic aquí.
Què tal? Molt bon dia.
Estic espontent.
Molt bé.
Susana, t'estàvem donant una mica la mini-presentació.
Jo crec que ets un exemple fantàstic del tema de la calma, de la bona energia, de la meditació,
perquè tu has escrit un llibre recentment que es diu Almes Guerreres,
que parles d'un moment vital, molt intens, que et va portar a replantejar la teva vida
i que jo crec que avui podries compartir amb nosaltres per, bueno, una mica parlar d'aquest llibre,
d'aquest punt d'inflexió i per què et va impulsar.
escriure tota aquesta transformació que tu vas experimentar.
Susana?
Molt bé.
Doncs us ho explico.
Encantada.
Mireu, jo abans de patir una leucemia,
que és amb el que he estat ocupada per dir-ho així durant dos anys,
i amb el seu tractament i la seva remissió, gràcies a Déu,
abans d'això jo ja era terapeuta, psicoterapeuta, teràpeuta sistèmica i familiar,
era coach i treballava ajudant a la gent, no?
I, bueno, quan fa dos anys vaig tenir una pèrdua, un dol, vaig perdre el meu pare
i dos mesos després vaig acabar l'ICO d'urgències molt greu i amb una leucemia linfoblàstica aguda.
Llavors, això em va transformar molt, em va sacsejar molt i realment em va canviar la vida.
En aquell moment semblava que me la canviava per molt pitjor, clar, perquè estava a punt de morir,
vaig estar realment en possibilitats molt sèries de morir,
i arrel d'això, dos anys després, que estic en remissió ja fa 18 mesos,
tinc un llibre escrit, Almas Guerreres, on explico tota aquesta història de transformació i superació,
i sobretot on explico què vaig fer amb allò que em va passar, no?
És a dir, em va passar que vaig estar molt greu amb una malaltia complexa, sobretot amb adults,
i amb un tractament molt llarg i molt dur,
però vaig decidir salvar-me, vaig decidir posar tot de la meva part,
sempre, evidentment, l'últim resultat no el tinc,
però sí que vaig decidir que davant del que venia,
jo volia posar tot el que estigués a la meva mà
i volia ser coherent amb la meva filosofia de vida,
amb el que jo sempre havia explicat a la gent, no?
I era que l'actitud és determinant i que tu no ets el que et passa,
sinó el que fas amb tot això que et passa, no?
No és una cosa fàcil, no va ser d'un dia per l'altre, evidentment,
al principi vaig tenir pànic i, bueno, tens un xoc,
no saps què fer, preguntes, ho negues,
penses que és un error, però quan ja veus que va en sèrio la cosa,
dius, bueno, només tinc dues possibilitats,
o hi poso tot de la meva part i em poso de cara i hi poso
tot l'aprenentatge possible,
o sigui, trec tot l'aprenentatge possible d'una experiència així,
o em poso en plan queixa i en plan víctima espantada,
que tindria tot el dret també,
però jo pensava no em servirà de res, no m'ajudarà, no?
I el que vaig fer va ser treure-li tot l'aprenentatge
a una situació així, no?, que és tan greu i és tan difícil.
I, Susana, com creus, no?, que això, aquesta experiència,
pot empoderar també els lectors i lectores que s'enfronten
davant, doncs, dels seus propis desafiaments, de les seves pors?
Sí, realment, davant d'una malaltia greu,
davant de qualsevol moment difícil de la vida,
jo el que penso és que tenim una llibertat final
que és escollir com vull reaccionar.
No podem escollir el que ens passa, evidentment,
però sí que podem escollir com reaccionem.
I aquest com reaccionem és molt important.
Jo vaig escollir reaccionar fent meditació cada dia,
cuidant molt la meva alimentació,
movent-me al màxim que podia,
dintre que estava molt cansada, però em movia.
I vaig escollir, sobretot, tenir una actitud de vida,
una llista de desitjos, una llista de propòsits
que jo volia fer quan sortís de l'hospital,
quan estigués sana.
Vaig decidir fer escritura terapèutica.
Aquest llibre va sortir arrel de...
que cada dia escrivia els meus sentiments,
emocions, pors, tristesa, alegria.
Vaig donar les gràcies a la vida,
vaig fer balanç de tot el bo que m'havia passat,
vaig netejar tot el difícil,
vaig perdonar coses a la vida i em vaig perdonar a mi.
O sigui, va ser com una catarsis emocional.
Jo, si tingués que resumir,
pel temps que tenim,
totes les eines que vaig utilitzar va ser
l'actitud, escollir què fas davant del que et passa,
escriure molt, escriure tot el que sents,
deixar-ho anar, no guardar-s'ho a dins.
Tenir una actitud, diguem, de determinació, de coratge,
de dir, mira, sobretot, per a què me ha passat això,
més que el per què,
i què puc treure d'això,
què puc aprendre i com puc posar tot de la meva part.
I, efectivament, doncs,
meditar cada dia em va ajudar moltíssim
perquè s'ha de gestionar la por
i la por en situacions així és un company de viatge
i has de fer que no t'enfonsi del tot,
que no decanti la balança,
que sempre guanyi la il·lusió que no la por, no?
I això, bàsicament,
és el que em va permetre la meditació.
Vaig començar a meditar cada dia
i a vegades, diversos cops al dia,
amb meditacions guiades, amb música tranquil·la,
senzillament donava importància a la respiració, al cos,
em relaxava i pensava,
mira, soc un ànima, tinc un propòsit,
jo crec que tot això em servirà per alguna cosa bona
i anem a veure què passa amb això
i com puc reaccionar de la millor manera, no?
I llavors em calmava,
em calmava i respirava i deia,
bueno, un dia, un altre, un altre,
passito a passito,
ara no em vull posar què passarà, com anirà,
no ho sé.
De moment, avui estic aquí
i a veure si demà també,
i avui estic millor que ahir,
doncs ja és un pas.
Llavors la meditació em calmava molt, no?
Em aterrissava en el moment present,
que és un altre recurs important, no?
Viure el present, viure el moment,
perquè si comences a mirar tot el que et queda
en un procés llarg d'enfermetat
o en moments difícils,
un dol o el que sigui,
et desesperes, no?
En canvi, si dius, bueno,
avui què puc fer millor i diferent
per passar un bon dia, no?
Com puc aprofitar el xec de 24 hores
que la vida em dona
de la millor manera possible?
Com fer que compti?
I això m'ajudava molt la meditació.
I a l'estar activa,
i a tenir l'actitud,
i a l'alimentar-me bé,
tot això,
tot això em va ajudar molt.
Susana,
a part de ser un exemple autèntic
de superació,
perquè és maquíssim tot el que estàs explicant,
a part de la duresa que té,
perquè, a veure,
moments durs,
entenc que en vas viure,
i de molts.
Però jo volia fer una mica,
insiste,
que aquest Almas Guerreres,
aquest llibre,
ofereix aquestes eines
i aquestes reflexions
que ens estàs explicant ara
de forma així molt ràpida,
i que poden treure idees,
principis,
que poden ajudar els lectors
que potser es troben
en una situació semblant
o que coneguin algú
o simplement per viure la vida
amb més calma,
amb més focus,
amb més energia.
No és així?
Sí, exactament.
O sigui, jo ja dic,
el llibre em va servir a mi
com una catarsis,
i va ser una escritura terapèutica,
però quan el vaig tenir acabat,
que em va sortir com molt de dins,
molt sol, molt fluid,
vaig dir,
és una llàstima,
perquè li vaig deixar llegir
alguns trossos a amics,
d'alguna infermera,
gent que coneixíem,
deia,
ostres,
això pot ser molt útil
per tota la gent
que està travessant
situacions difícils,
d'enfermetats greus,
diagnòstics,
o perquè dones moltes eines.
En el llibre jo els dic faros,
perquè jo em sentia
com un vaixell,
així,
amb una tempesta
i amb un vaixell petitet
que li anava xocant oles
molt grans.
Llavors,
els faros eren com la llum,
amb la foscor,
era com cada recurs
que jo m'ajudava
i descobria,
doncs els hi deia faros.
Llavors,
vaig pensar que aquests fars
i aquest llibre
compartit amb el món,
podria ajudar molta gent
que li passen coses semblants
i que pugui tenir realment
una guia,
a part d'una història
autobiogràfica
de superació
i d'aprenentatge
i de transformació,
doncs que pugui tenir
una guia
per viure feliç,
amb calma,
a pesar de que li passin
coses difícils.
en un moment del llibre
jo dic
doncs a vegades
la vida et porta cartes bones
i les agafes,
doncs quan et porta cartes dolentes
s'han de transitar
i hem de veure
per què serveixen
i què podem aprendre d'elles.
Susana,
una mica aquesta és la idea.
A més d'aquests faros
que dius,
també parles
de les estrelles polars,
que això
que ens guia en moments
més difícils.
Tu tens alguna estrella polar pròpia?
Allò que t'hagi donat
més força o esperança
en moments difícils?
Sí,
el llenguatge al final
és molt mariner,
però és el que em va sortir.
Jo tinc un capítol
que és a mi estrella polar
que està dedicat
a la meva filla,
l'Ariadna.
Llavors,
jo penso que tothom
ha de tenir,
a part de les persones familiars,
amics en general,
que et motiven,
que et fan seguir,
que et fan tenir
un motor de vida,
i de dir,
quan penso en ella
em ve en somriure,
em ve força,
em ve determinació
per superar tot això.
Però és molt bo
quan estàs
en una malaltia
o en una situació
molt difícil
recordar,
sobretot,
qui et fa somriure,
qui et fa sentir
el cor ple,
qui et fa sentir
que val la pena
tot això,
a part de tu mateix
i la teva pròpia vida,
perquè moltes vegades
la gent diu,
ah,
és que jo no vull morir-me
per la meva filla
o per la meva mare.
Això està fantàstic
i et dona molta força,
però primer ho has de fer
per tu.
Però també t'ajuda
a buscar aquesta estrella polar
que jo li deia,
que és aquella persona
que et fa
tenir tot el coratge
i treure l'heroi dormit
que tots portem a dins
i despertar-lo
i dir,
ei, vinga,
que et necessito
que aquesta estrella polar
és molt important
a la meva vida
i en aquest cas meu
vaig dedicar-li
a la meva filla Ariadna,
aquest capítol
i aquest simbolisme
de buscar la teva estrella polar
per tirar endavant,
per tenir força.
Susana,
arrel de tot aquest camí
que ens expliques,
recorregut,
suposo que n'hi ha hagut
molts canvis
a la teva vida
per agafar el teu propòsit vital,
a la teva manera de viure,
però en particular
m'agradaria,
a part que em comentis
això que parlem ara,
que m'expliquis
com comences el teu dia,
Ada.
Doncs el meu dia
ara fa dos anys
el començo
sempre, sempre meditant.
És a dir,
estic ben bé
a vegades quasi una hora,
però si no mitja hora segur,
a vegades si puc
algun cop
abans d'anar a dormir
una miqueta també,
però el començo
sempre, sempre meditant.
Abans el començava
ràpid,
estressada
amb un cafè,
un cafè llarg,
però ara
primer medito.
Abans d'esmorzar,
abans de sortir
a veure el sol,
de començar el dia,
d'escriure,
sempre medito.
Llavors,
això em fa
que durant tot el dia
tingui més energia,
tingui l'actitud necessària
perquè el dia
compti
i sigui un dia
que tingui
la màxima pau.
també m'ajuda molt
a agrair.
Quan estàs molt
amb la respiració,
amb el cos,
amb la tranquil·litat
i amb la calma,
et ve una pau
i et fa sentir
que val molt
la pena la vida,
que estàs aquí,
que te n'has sortit
i que
i que has d'agrair-ho
i et fa començar
el dia
agraïnt
que estàs viu
i agraïnt
que tot
és lo maco
del dia,
si fa sol
o si
és igual.
Encara que plogui
l'agraeixes igual
perquè,
mira,
també m'agrada
i també és necessari.
Clar,
i somplen,
somplen espantants,
Susana.
Clar,
la cosa
és agrair-ho
tot.
I tant,
i tant.
Llavors,
meditar t'ajuda
a no estar en la queixa
ja no estar fixant-te
en el que et falta
sinó donant gràcies
per el que tens.
I et fa baixar molt
el ritme
i començar amb energia.
Què bé.
Susana,
ara,
d'aquí res,
un parell de minuts
escoltarem,
de fet,
un tros d'una meditació
però abans indica'ns,
com podem trobar
aquest llibre,
el Mas Guerreres?
On el podem comprar?
Sí,
el Mas Guerreres
està a l'Amazon
perquè el vaig autopublicar
per anar més ràpid
per poder-li oferir
a la màxima gent possible
i el teniu
amb tapa més dura,
diguem-ne,
i amb e-book també,
a l'Amazon.
I a part d'això,
també el tinc en algunes llibreries,
a Vallirana també,
físicament,
en algun centre de col·laboració,
però bàsicament
tothom que ens estigui escoltant
que el vol tenir ràpid,
doncs el demana per Amazon
i li arriba de seguida.
Molt bé.
Doncs, Helena,
ens toca acomiadar-nos
de la Susana.
Moltíssimes gràcies,
Susana,
per haver-nos explicat
el teu testimoni,
la teva experiència vital,
sobretot que t'ha marcat,
un abans i un després,
com ens has explicat,
i, doncs això,
recomanem a l'audiència
que també, bueno,
que li faci una ullada al llibre,
el Mas Guerreres.
Sí,
jo penso que el pot disfrutar molt
i pot també recomanar-lo
a amics i familiars
que estiguin en situacions difícils,
que dona molta esperança,
això és el que jo volia transmetre,
molta esperança,
molta força
i, bueno,
al final és una història autèntica
amb recursos importants.
Susana,
el teu gràcies
i felicitats,
de veritat.
Moltes gràcies.
Vinga,
abraçada.
Adéu.
Encantada.
Adéu, adéu.
Una abraçada a tot.
Doncs,
escolta'm, Helena,
una gran lluitadora,
no?,
la Susana.
És un bon exemple,
eh?,
de com ha canviat,
no?,
la seva manera
de començar el dia,
que sona't a un familiar,
no?,
de començar amb un cafè ràpid,
eh?
Sí.
Jo crec que molts
ens sentim molt reflectits,
eh?
I d'això que deia en referència
a la meditació,
no?,
a començar el dia
o abans d'escriure
o abans de fer alguna activitat
meditant,
què et sembla si tanquem
l'episodi d'avui
escoltant una meditació
de la Mònica Moles,
que no la tenim aquí
en vivo i en directo,
però la podem tenir
amb aquesta meditació guiada
abans que toquin
les duts en punt.
Doncs,
em sembla una manera fantàstica
d'agafar com una paradeta,
no?,
al mig del dia.
Vinga,
l'escoltem.
Elena, va.
No sé si s'escolta.
No s'escolta, no?
No estem escoltant.
A veure...
Ah,
espera,
un moment que tenim...
Una meditació massa silenci,
no?
Una meditació molt...
Molt tranquil·la,
no?
Molt tranquil·la.
A veure...
A veure si podem escoltar...
Vinga.
A veure...
A veure si tenim sort.
Ara.
Espera,
la posem des del principi.
Vinga, va.
Perquè ja està començada.
Ara.
Respira,
ets vida.
Troba una postura còmoda,
ja sigui assegut o estirat,
i deixa que els teus ulls es tanquin,
o que la mirada es reposi en un punt suau.
Pren una respiració profunda
i exhala lentament.
deixa que el teu cos comenci a deixar anar el pes del dia.
no has de fer res ara.
No has de fer res ara.
No has de fer res ara.
Només ser aquí.
Amb tu mateix.
aquest és el teu moment.
Ara, porta l'atenció al teu cos.
nota el teu cos.
Nota el teu cos amb la cadira,
el terra,
el coixí.
Nota la gravetat.
Està sostingut.
no cal que s'estigui res.
Porta l'atenció a la respiració.
No cal canviar-la.
Només sentir com entra i surt l'aire.
a cada inspiració.
A cada inspiració,
deixa entrar presència.
A cada exhalació,
deixa anar l'atenció.
i ara recórrer suavement el teu cos amb l'atenció.
i ara recórrer suavement el teu cos amb l'atenció.
Els ulls.
La mandíbula.
El coll, les espatlles, els braços, les mans, el pit, l'abdomen.
L'abdomen.
Les cames.
Els peus.
Si trobes alguna zona amb tensió,
simplement respira-hi amb amabilitat.
com si la respiració fos un bálsam suau.
I ara,
imagina que dins teu hi ha una llum,
petita, càlida, viva.
Una llum que representa la teva força,
el teu amor,
la teva capacitat d'estimar,
de viure.
Connecta amb aquesta llum.
Potser és el teu cos.
Elena,
ens hem de quedar amb la connexió d'aquesta llum que ens deia la Mònica.
no podem seguir,
però és una meditació de les seves,
de les que ja ens va explicar a l'altre capítol que ella fa.
I res,
ho deixem en aquest punt?
Ho deixem així relaxades.
Sí, relaxades.
Gràcies.
Que vagi bé, Elena.
Ens tornem a saludar.
Fins ara propera.
Gràcies.
Va, anem a Catalunya Ràdio.
Catalunya Ràdio.
Les notícies de les 12.
Bon dia, us informa Joan Bota.
El president espanyol Pedro Sánchez convoca pel 6 de juny
una conferència de presidents autonòmics a Barcelona al Palau de Pedralbes.
Els propers dies el govern espanyol citarà les autonomies
per preparar la nova cimera i fixar l'ordre del dia de la trobada.
En el rerefons hi haurà d'haver el finançament de les comunitats autònomes
justament en un mes, el de juny,
en què els executius català i espanyol
han de tancar l'arquitectura del nou model de finançament singular per Catalunya,
inclòs el pacte d'investidura de Salvador Illa
signat pel PSC i Esquerra Republicana.
Més notícies ara, Riera.
El Departament de Drets Socials ha obert un expedient informatiu
per revisar les actuacions en el cas de la menor
sota la protecció de la Generalitat
que hauria estat violada suposadament per una trentena d'homes.
La consellera Mònica Martínez Bravo ha demanat compareixer al Parlament
per explicar els mecanismes de prevenció i protecció
de la Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència.
Recordem que, tal com us va avançar a Catalunya Ràdio ahir,
de la trentena de sospitosos que haurien violat en grup aquesta menor d'edat fa cinc anys,
de moment només dos aniran a judici.
L'expresident Artur Mas es querella contra els exministres del PP,
Jorge Fernández Díaz i Maria Dolores de Cospedal per l'espionatge
amb el programari Pegasus dins l'Operació Catalunya.
Mas a presentar la demanda a Barcelona i els atribueix, entre altres,
possibles delictes de malversació, organització criminal i revelació de secrets.
Unitat Mòbil a la persona, Martí Cuní, Marc Teixido, bon dia.
Artur Mas fa el pas que fins ara s'havia mostrat reticent a fer per l'espionatge,
el qual s'ha vist submès amb el sistema Pegasus.
L'expresident de la Generalitat està explicant encara ara que la querella,
que es va presentar divendres passat, inclou les dues causes,
l'Operació Catalunya i l'espionatge.
Per aquest motiu es dirigeix contra la cúpula del Ministeri de l'Interior
dels anys 2012 fins al 2015 amb el seu titular del departament al capdavant,
Jorge Fernández Díaz, el seu número dos i membres de la Policia Nacional.
També la secretaria general del Partit Popular del moment
i també exministre Maria Dolores de Cospedal,
qui, segons Mas, és la màxima responsable d'orquestrar la destrucció,
deia, dels rivals polítics independentistes.
Una querella també que va contra l'empresa que va comercialitzar el sistema Pegasus.
El que no és admissible és que a tota aquella gent
que hem estat al davant del projecte sobiranista o del projecte independentista,
que hem tingut càstigs duríssims i que encara els tenim en part,
el que no pot ser és que una part hagi patit tantes conseqüències
i que l'altra banda, que era la banda agressora,
surti completament il·lesc.
Mas ha presentat la querella a Barcelona on espera que prosperi judicialment
i no descarta ampliar-la si les proves durant el procés judicial així ho requereixen.
I apuntava directament a la Moncloa i a la presidència de Mariano Rajoy.
Martí Guni, Marc Teixidor Valls, Catalunya Ràdio, Barcelona.
La cocaïna i l'alcohol són les drogues que provoquen més demanda de tractament contra l'addicció.
Segons projecte HOME, suposen el 80% del total de teràpies
que han començat aquest any, l'any passat, el 2024.
A Barcelona, Mònica Mas.
Bon dia.
Més del 44% de les persones que inicien el tractament és per cocaïna
i en segon lloc per l'addicció i l'alcohol en un 40%.
Segons la directora del projecte HOME, Neus Canars,
la societat i els mitjans de comunicació es preocupen pel consum de drogues noves,
com el fentanil o la cocaïna rosa,
o pel consum de gominoles de càneris entre els joves.
I, en canvi, no es posa el focus en la cronificació del consum de cocaïna i alcohol.
Però, en canvi, ens aixoca que no hem rebut cap trucada mostrant preocupació
pel consum de l'alcohol i la cocaïna,
quan en realitat són les dues substàncies amb el creix,
per les quals nosaltres, de bon tros, són el principal motiu de demanda d'ajuda.
Mònica Mas, Catalunya Ràdio Barcelona.
Les famílies de l'escola El Toronet de Sant Quirze del Vallès,
al Vallès Occidental, s'han manifestat aquest matí per demanar
que no tanquin la línia 13 de l'escola.
És una escola pública petita d'una línia
i les famílies temen que, si no entren alumnes nous,
el departament tanqui el centre.
Educació assegura que l'escola no es tanca
però que el curs vinent caldrà estudiar bé la fotografia del municipi.
A Sant Quirze del Vallès hi ha sis escoles públiques
i aquest curs dues d'elles han rebut molt poques preinscripcions.
De les 20 places que s'oferien a l'escola Purificació Salana
han omplit 8 i al Tronet només 4.
Les famílies del Tronet expliquen que la poca demanda
i la baixada de la natalitat
fa que no calguin tantes línies públiques
i creuen que tenen les de perdre.
De seguida als esports, abans una última hora,
que és que l'escriptor de Barcelona, Eduardo Mendoza,
ha estat guardonat amb el Premi Princesa d'Histories de les Arts.
És una notícia que hem conegut ara mateix.
L'autor, entre altres, de 5 notícies de Corp,
per tant, agafa el relleu de Joan Manuel Serrat
que va rebre l'any passat aquest mateix reconeixement.
Ara sí, els esports, Marcos García.
L'Espanyol i el Barça acaben de preparar avui
el derbi de demà a la RCD Estèdium.
Aquest migdia les rodes de premsa dels dos entrenadors
abans del partit.
Anem, doncs, a la ciutat esportiva.
Joan Gamp, Ramon Salmurri, bon dia.
Què tal? Bon dia.
Marxa aquesta sessió d'entrenament del Futbol Club Barcelona
amb dues novetats.
D'un costat, l'absència d'Iñigo Martínez.
Està sancionant, no pot jugar,
i avui s'ha quedat al gimnàs fent treball d'específic.
De l'altre, la reaparició, el retorn als entrenaments de Pablo Torre,
en una sessió marcada per Pau Covarsí.
Ha rebut un cop, el genoll ha quedat estès a terra
i ara estem pendents de la seva evolució
per saber si hi ha o no lesió al genoll dret de Pau Covarsí.
A partir de la una, la roa a premsa del tècnic Hansi Fleck.
Ramon Salmurri, Catalunya Ràdio, Barcelona.
El Barça justament pot ser campió de Lliga avui mateix sense jugar.
L'equip de Hansi Fleck sentenciarà el campionat
si el Madrid no guanya el Mallorca avui a Catalunya Ràdio.
Tot costa especial des de les 7 del vespre i fins a la mitjanit
amb aquest partit Reial-Madrid-Mallorca
que juga a dos quarts de deu.
El Girona té la permanència a tocar.
L'equip gironís se salvarà matemàticament avui mateix
si el Leganés empata o perd a les 7 a Vilareal.
Fins aquí les notícies.
Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, passant 6 minuts a les 12.
tots us informa Mariona Salas Vilanova.
Aquest dijous 22 de maig a dos quarts de vuit del vespre
reobre a les seves portes l'espai de lliure creació Carme Malaret.
La trobada oberta a tota la comunitat
marcarà l'inici d'una nova etapa per a aquest espai cultural
que ha estat en pausa durant uns mesos per fer reformes i repensar el projecte.
L'equip impulsor vol aprofitar l'acte per explicar com ha estat aquest temps d'aturada,
compartir les novetats i escoltar propostes del públic.
El projecte es presenta com un espai independent,
participatiu i reivindicatiu obert a l'art, la ciència i el pensament,
amb la voluntat de continuar teixint vincles amb la comunitat local.
Durant l'acte també es farà un record especial amb Toni Mercader,
figura destacada del pensament crític i la cultura visual
a qui es vol homenatjar en aquesta nova etapa.
La llibreria Cal Llibreter ja té punt la seva programació poètica de primavera.
Arrencarà el 28 de maig i s'allargarà fins al 18 de juny.
Tot i que la primera sessió s'havia previst per aquest cap de setmana,
finalment s'ha ajornat i la llibreria estarà tancada del 20 al 24 de maig.
El cicle començarà dimecres 28 amb una sessió especial dedicada
al breviari mediterrani de Pedrac Matvevic.
El dissabte 31 de maig hi haurà un vermut poètic amb Núria Mirabet
i el seu llibre En la pell de la terra, un taler.
Ja el juny Francesc Josep Vélez presentarà Ulisses el dia 7
i Pilar Carcelleu oferirà una franja d'aurada entre els ulls
l'11 de juny en un acte a l'Ateneu.
Tancarà la programació Blanca Llum Vidal el dimecres 18 de juny
amb Tan bonica i tirana Premi Carles Ribada Poesia 2024.
Des de Sant Jús que el llibreter menteixi el compromís amb la poesia
i dona veu a autores i autors del territori.
Clara Aguilar, compositora i artista sonora de Sant Jús,
es troba en un moment de gran activitat creativa,
combinant projectes propis amb encàrrecs teatrals, audiovisuals i instal·latius.
En una entrevista recent ha compartit com entén el seu treball
com a dissenyadora d'espais sonors, especialment en l'àmbit teatral,
on crea atmosferes que van més enllà de la música i que dialoguen amb el cos, l'espai i el concepte.
Ha explicat que en cinema, en canvi, el procés és més solitari i centrat estrictament en la composició musical.
Aguilar ha remarcat la dualitat entre el seu treball per encàrrec i la seva producció artística personal,
marcada per un llenguatge i una estètica pròpies.
El seu projecte, sota el seu nom, es manifesta sobretot a través dels álbums musicals com el recent Figura,
un disc d'electrònica melòdica amb gran riquesa de textures, sintetitzadors i orquestracions subtils.
Podreu escoltar l'entrevista completa al podcast que trobareu a la pàgina web de Ràdio d'Esvern.
I això ha estat tot. Tornem amb tota l'actualitat.
S'enjustenca l'informatiu complet de la UNA. Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
np.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Marxa enrere i...
Marxa enrere el cap de setmana.
Sí, fins al cap de setmana perquè el dissabte va haver-hi...
Va haver-hi l'assemblea.
L'assemblea ordinària.
L'assemblea ordinària. Aquest cop no hi havia cap tema que fes convocar-ne paral·lelament una d'extraordinària.
En aquest aspecte, l'assemblea va tenir una participació, diguem que elevada dels socis.
Hi havia, no sé si podia, 80 o 90 associats, no recordo amb exactitud el nombre.
cosa que fa un percentatge relativament alt, seria bo que fos el 100% de la gent, però ja se sap que a les assemblees de les entitats moltes vegades el percentatge no arriba ni al 10% dels socis.
I jo crec que aquesta vegada, doncs, la quantitat de socis que van venir van denotar l'interès de molts socis pels temes que es tractaven.
No tant els més burocràtics, diguem, perquè es va tancar l'exercici 2024, diguem, les activitats que s'havien fet, es va aprovar els números presentats, es va fer alguna pregunta, però, bueno, bàsicament petits aclariments, es va aprovar el pressupost, tot això no treu,
però on es va dedicar més temps va ser quan es va presentar el projecte de renovació de la sala del cinquantenari.
D'acord, és a dir, es va presentar una mica el que serien les obres, no?
El que seran, sí, la campanya que es dirà una sala mil històries, que, bueno, que seguint la manera de treballar dels últims anys, doncs, va aparèixer una possible subvenció per entitats,
que cobria aquesta part de seguretat i de millora de les instal·lacions, i es va presentar, la Generalitat ha donat a l'OCC, l'Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural,
que és qui dona aquestes subvencions, va donar la subvenció, i bé, amb tot això, doncs, ara a l'estiu es faran les obres necessàries.
Aprofitaran, suposo, doncs, això, aquests mesos, no?, de vacances.
Sí, la idea és, quan acabi el curs escolar, començar les obres, per tal que molestir a mitjans de setembre puguin estar acabades.
Vale, clar, és que ja quan comenci un altre cop l'activitat...
Sí, sí, això, bueno, sempre tradicionalment, o com al mínim en els últims anys, sempre que hem fet obres,
s'ha intentat fer d'aquesta manera perquè hi ha molta activitat a la casa, no sé, jo, que diuen, bueno,
és una sala que no es fa servir i és igual que estigui tancada, no?, la sala al 50 anari té molta utilització
i, per tant, convé, convé que estigui almenys temps tancada i s'aprofita l'estiu per fer-ho.
Molt bé. Clar, l'estiu l'únic que es fa, ara que jo estigui pensant així, són els casals de teatre.
Els casals, que sí, que bàsicament al juliol encara podran disposar una mica de la sala al 50 anari
perquè, en paral·lel a aquesta, a l'obra de la sala al 50 anari hi ha altres petites obres als lavabos, etcètera,
que potser es poden fer, permetent, o sigui, compatibilitzant-los amb...
Hi haurà un moment que ja no, perquè quan s'entri del tot a la sala al 50 anari, lògicament, ja no hi haurà,
hi ha altres espais a la casa que podran dedicar-se...
Sí, tampoc no és que hi hagi molts nens i nenes en el casal, o sigui, no és que hagin de...
Vull dir que, per exemple, a la sala d'assaig de l'Orfeó, no?
La sala d'assaig, o a la Piquet, el mateix vestíbul, a l'estiu, com no hi ha moviment,
els mateixos vestíbuls es poden utilitzar, etcètera. Vull dir que hi ha altres alternatives,
perquè d'inscripcions també pels casals n'hi ha moltes, això és un tema que va cap a dalt cada any,
i, per tant, els casals també...
Es respecten els casals a l'hora de planificar aquesta...
Les inscripcions al casal de teatre crec que van obrir ja fa alguns dies, no?
Sí, sí, ja fa temps que estan obertes.
El mateix no ho sé dir des de quan, però sí.
Sí, sí, sí.
El que em van dir, em van dir que això que portava a un ritme molt bo.
Molt bé. I la gent tenia moltes preguntes el dia de l'Assemblea sobre el tema de les obres,
o què és el que més han dit?
Bé, les obres, lògicament, va sortir alguna interpretació diferent de què s'hauria de fer.
Òbviament, si hem de fer obres aquí, uns diran que volen que la paret de la dreta sigui de color blau i la de l'esquerra,
i uns altres diran que no, que volen que sigui de color groc, no?
Sempre hi ha diferències, però el projecte que es va presentar, en principi, majoritàriament, va ser acceptat per la gent,
i moltes preguntes es van centrar en la finançació d'aquest projecte.
Bé, clar.
Perquè, lògicament, la subvenció cobreix un 70% aproximadament, però clar, un 70% del pressupost sobre un pressupost de...
No me'n recordo, però que no arriba als 200.000 euros, però...
Ja, però, bueno.
El que està, que és llarg, vol dir que hi ha d'haver un percentatge que es cobreixi, que es cobreixi amb fons propis, no?
En aquest aspecte, l'Ateneu està molt per sota de l'endeutament raonable de qualsevol associació.
Mira, aquí, he entrat a la web de l'Ateneu, i per cotillejar, bueno, per mirar realment el pressupost,
el cost total és de 133.600 euros.
Sí, i em sembla que la subvenció és d'uns 90.000.
Sí, 93.500 euros.
Per tant vol dir que quedaran uns 40.000 euros per cobrir,
i aquests 40.000 es poden cobrir de diverses maneres.
és l'última manera més pràctica, no, més pràctica, més...
L'última manera que es pot recórrer lògicament, si no hi ha tresoreria,
si hi ha tresoreria sempre es pot fer ús d'aquesta tresoreria,
però si no hi és,
doncs hi ha l'endeutament d'un crèdit,
que l'Ateneu té capacitat encara per endeutar-se bastant més del que hi ha,
però es vol fer una mica de...
una experiència nova,
una nova que no és tan nova,
però que és de macenatge,
que la gent...
Com crowdfunding, no?
Exactament, que la gent apadrini cadires.
Això de crowdfunding,
que avui dia està molt de moda
amb totes les campanyes que es fan...
Bueno, i que ja se n'ha fet,
el disc dels pastorets en el seu moment també es va fer així.
Per al disc, sí, sí.
Però recordem que l'Ateneu ja va utilitzar aquesta tècnica per comprar el piano.
El piano de Cua el va comprar a l'Orfeo a base de vendre tecles.
O sigui, la gent comprava tecles.
Mare meva, amb tecles!
Que curiós!
Jo vull un do sostingut, sisplau.
Exactament, la gent demana,
i no es va cobrir la totalitat del cos del piano,
però sí una part.
I això és el que es pretén fer ara també
amb l'apadrinament de cadires.
Molt bé.
Bé, és una bona...
Si cadascú col·labora...
No sé si he vist per les xarxes amb uns 100 euros o així, no?
Més o menys.
Sí, al final s'ha dit que les col·laboracions seran de 100 euros
o el que vulgui col·laborar per més se'n pot...
No, clar, clar.
Agafem a agafar diversos, però de 100 euros en 100 euros.
I, bueno, depèn del nombre de persones que vulguin participar,
doncs es recollirà més o menys
i tota aquesta part que recollir evitarà haver de dedicar-se d'altra manera.
molt bé.
A més a més, a la web es poden veure alguns renders, com si diguéssim algunes imatges de com quedarà.
Suposo que potser van ser imatges que també es van passar a les diapositives.
Sí, també es van projectar a les imatges que es veuran.
Es va veure el model de cadira que ja està triat directament.
La gent, després de l'assemblea, podia seure-hi.
Ja fa dies, eh, que les cadires...
Estan voltant per allà, no?
I molta gent ja les havia provat, però els que no ho havien fet
van poder tenir l'oportunitat de provar aquestes cadires plegables de les grades
o les cadires fixes de la platea.
Molt bé.
Albert, això va ser l'assemblea que es va fer dissabte passat al matí,
a la Teneu, a la sala cinquantenari.
Paral·lelament, no a la sala cinquantenari, en alguna altra sala,
també s'estava fent el càsting de Matilda, eh?
Sí, exactament.
El dissabte i diumenge van ser dos dies de càsting de Matilda.
Divendres i dissabte o dissabte i diumenge?
Perdó.
Divendres i dissabte, eh?
Sí, sí.
El dissabte ja era el segon dia.
Divendres i dissabte es van fer els càstings de Matilda,
al qual s'havien inscrit més d'una cinquantena de nens.
i, bueno, jo crec que va anar molt bé.
Veies els nens arribar amb una il·lusió, amb uns...
Clar, uns nervis, allò, a veure què serà, no?
Què passarà?
Alguns que, bueno, que veies per allà, que coneixies,
i, bueno, que desconeva amb la seva...
òbviament desconec què van...
El veredicte final, no?
Els veredictes i d'això, que no sé fins i tot si és que el desconec o encara no l'hem pres,
però la participació de tants nens, bueno, va superar,
més creix les expectatives de l'organització.
Sí, sí, molt bé.
Doncs res.
Em sembla que, al final, es necessitaran al voltant d'una vintena de nens
i esperem que els pares d'aquests nens també passin el càsting,
perquè, clar, és molt fàcil dir...
El meu nen participa, però a vegades després no els porten els dies que han de fer.
No, home, hi ha d'haver un compromís.
Hi ha d'haver un compromís, eh?
Això, sí, sí, sí.
Vull dir, quan apuntes als fills en aquests temes, no?
Vull dir, hi ha d'haver compromís dels infants i dels pares, també, clar, lògicament.
No serveix dir, no, és que me'n vull anar aquest dia,
el dia que hi ha l'actuació, precisament, me'n vull anar a Menorca.
Doncs, home, si es compromés el nen també has de tenir-ho clar.
Sí, sí, efectivament.
I, Albert, ja de carar aquests propers dies,
què hi podem trobar a l'Ateneu per fer, per anar a veure, per gaudir?
Doncs comencem avui mateix, a dos quarts de vuit del vespre,
tenim el documental La força dels Alps Julians.
Els Alps Julians són les, no sé si pre-alps o com dir-li,
ja que estan a la part d'Eslovènia.
Sí.
L'any 2023, en Xavier Verdergí i altra gent de les EES van estar per allà,
i a partir d'aquí el Xavier Verdergí ha creat aquest documental.
L'entrada és gratuïta i és a dos quarts de vuit,
a la sala del cinquantanari.
Després saltem demà passat, divendres.
Sí.
Divendres tenim el documental del mes,
campi qui pugui,
que presenta una visió del món hospitalari,
de tota...
Una part dura, em sembla.
Una part dura, molt basada en els moments en què
s'han de donar males notícies.
Ja sabem que els metges moltes vegades han de donar males notícies,
i em consta, lamentablement,
per una mica estar en molt males circumstàncies en aquest moment,
que normalment tenen mà esquerra a l'hora de fer-ho,
vull dir, que en saben,
però, clar, això requereix una preparació
i no tothom en sap.
No, no, no.
També he sentit a dir casos, a vegades,
i el metge ho va dir així, com aquell que diu
estàs encostipat, no?, d'una cosa...
És un món... És dur, eh?
És dur, i el documental aquest tracta d'això.
Quan s'acabi, la Sílvia Granollers,
que és infermera del Cap de Sant Just,
portarà un debat sobre el tema.
Molt bé.
Això és, com dic, divendres a dos quarts de vuit del vespre.
D'acord.
Açà al centenari.
Com sempre, les entrades ja estan a Intràpolis,
que es vols dir que compren anticipades,
i, si no, al mateix moment de l'entrada.
Dissabte tenim, a dos quarts de set de la tarda,
en aquest cas és a dos quarts de set,
el Docs Barcelona a prop.
Ah, mira.
O sigui, Docs Barcelona surt de l'àmbit de la ciutat de Barcelona
i té diverses seus territorials i una d'elles és l'Ateneu de Sant Just.
Per primera vegada, no, em sembla?
Per primera vegada, sempre,
Docs Barcelona i l'Ateneu sempre han tingut una molt bona relació.
Segurament serà perquè...
L'ànima, l'ànima dels Barcelona no sols és Sant Justengui,
sòcia de l'Ateneu, sinó que, a més a més, és estat a la junta, etcètera, no?
Per tant, una persona molt vinculada a la casa.
I, en aquest cas, Docs Barcelona farà una sessió aquí amb dos documentals.
Dos documentals que aniran seguits,
entre els dos documentals hi haurà una mica d'escanso en un pica-pica
perquè la gent pugui dir això.
Els documentals, en aquest cas, són
Senyor, Lleva-me pronto,
que és la història de la Carmen.
Estem parlant d'una senyora gran
que va viure a la guerra, va ser monja,
es va deixar, es va casar, es va separar,
vull dir, té tota una vida...
Un periple important, no?
Sí, sí, sense deixar que mai ningú li doni ordres.
I ha arribat un moment de la seva vida,
doncs ja comença a parlar de suïcidi.
Ostres!
I després, l'altre documental,
el que no sé és quin ordre,
quin és el primer i el segon,
és only on earth,
que parla, bueno,
reviu una part,
és un documental amb unes imatges molt maques,
de la part sud de Galícia,
molt castigada pels incendis forestals,
no sé si l'any passat o fa dos anys,
l'any pitjor dels incendis forestals.
Crec que va ser fa dos anys, crec.
Jo diria que fa dos anys el pitjor any d'incendis...
Aquell any tan calorós, el 2023.
...el pitjor any que hem viscut allà,
com afrontava la gent d'allà els incendis,
incendis que quan arriben a certa magnitud
no pots esperar que s'apaguin,
vull dir que has d'esperar que
algun dia canviïn les condicions meteorològiques
i tot s'acabi, no?
I aquests són els dos documentals
que veurem en aquesta sessió de dissabte.
Això serà...
Recordar, és a dos quarts de set de la tarda.
Sí, molt bé.
Després, dissabte,
també,
no, perdó, diumenge,
la CEA celebra la 47a marxa de la regularitat.
Ah.
O sigui,
marxa de la regularitat,
fulgents i banyors,
celebrarà la seva 47a edició,
anirem a Osona.
Molt bé.
I bé.
Una edició més.
Una edició més.
És una marxa que...
En què consisteix, Albert?
La marxa de la regularitat
és una marxa
en què els participants
surten regularment,
cada minut,
més o menys,
d'un punt hi ha diversos controls.
Sí.
I en funció del terreny,
de si és més pla,
si es puja,
si baixa,
si és totalment pla,
si és més pedregoso,
etcètera,
s'estableix un temps,
un temps que s'ha de fer
a una velocitat
que s'ha de fer
en cada...
Entre control i control.
Llavors, a cada control
es pren nota de l'arribada,
en quin moment és
de mar de l'arribada
i per cada minut
d'arribar abans o després
hi ha una penalització
i guanya aquell
que té menys punts de penalització.
És aquell que fa més regularitat,
que és més regular, no?
Això és marxa de regularitat.
Molt bé.
Que original.
Sí, no, no,
vull dir,
ja en portem 47.
Sí, sí, sí.
Que fa anys que es fan
i ja dic,
que aquesta vegada serà a Osona.
Molt bé.
I de cara a la setmana vinent,
els primers dies
tenim alguna activitat?
No sé si dilluns o...
Bueno, dilluns,
que jo sàpiga no,
dimarts tenim la...
el club de novel·la gràfica,
que parlarà sobre la balada
de la Marçalada.
Aquí sí que no en puc posar...
No ens mullem sobre què anirà el llibre
perquè no ens l'hem llegit.
No puc posar...
No puc posar cullerada
perquè no sé de què va, eh?
Sé que això ho porta el Javier Campo,
vull dir que...
Sí.
que en principi...
En principi té molt d'èxit aquesta...
Sí, bueno,
és una activitat
que organitza el club literari.
Sí, sí.
I però...
I llavors hi ha dimecres,
parlarem dimecres mateix,
però ja per donar
una mica de marge de temps,
una setmana de temps,
a la gent,
perquè si es vol preparar,
ja la tertúlia.
i en aquest cas serà
la Seguretat Pública,
Gestió de la Complexitat.
Hi tindrem el...
El comissari.
El comissari de cap
de la Regió Metropolitana...
Sud.
Sud, em sembla que és,
i ja m'hi perdo.
Crec que sí.
Sí, sí,
que és l'Eduard Sellent.
I això serà a dos quarts
o vuit del vespre,
també a la sala del 50 d'anari.
Val.
Entenc que no cal treure entrades,
no?,
que és una tertúlia oberta.
Les tertúlies en principi
són obertes,
com bàsicament
tot el que es fa a l'Ateneu,
si arriba,
si ha arribat el cas,
arribéssim a l'ajurament de la sala,
doncs lògicament
no els deixa entrar,
però per tot aquest tipus d'actes
és molt difícil
que s'arribi a l'ajurament de la sala.
Molt bé.
Doncs Albert,
gràcies per informar-nos
sobre les activitats de l'Ateneu.
Que tinguis bon dimecres
i ens tornem a trobar la propera.
Molt bé,
això ho farem.
Vinga.
A reveure.
Adéu.
Un dia t'aixeques i dius,
vinga,
que avui faig el pas.
I sents que pots fer-ho tot.
Sé tu mateixa.
I estimar a qui vulguis.
Com el pas de trobar
el que et fa sentir bé.
El de fer barri.
O el de cuidar el planeta.
Nosaltres el fem per connectar a aficions.
Natros per gaudir la colla.
Jo per parar.
Per fer un nou pas amb més força.
Estar al pas de
crec en mi
i crec
expressar-me.
Vinga.
Aprendre coses noves.
Ok.
Estar al de fer cim
i dormir a prop de les estrelles.
Estar al de viatjar.
No, no.
I l'he viatjat més,
lluita.
Un dia descobreixes
que per fer-ho tot
només has de fer un pas.
Fer-te el carnet jove
a carnetjove.cat,
a CaixaBank
o a Imagin.
Fes el pas,
baixa't l'app
i gaudeix dels avantatges
del carnet jove
i del Pac Jove 2024.
Doncs jo no separo la brossa.
Em fa mandra.
Tu sí?
Esclar.
Marcel,
cada cosa em toca, eh?
Esclar.
Reciclar
és massa evident
per no fer-ho.
Envasos de cartró i paper,
el contenidor blau
o el covell del porta-porta.
Generalitat de Catalunya.
Sempre endavant.
Vinga,
tenim cinc minutets
per fer la previsió del temps.
Carles,
què tal?
Bon dia.
Molt bon dia,
què tal?
Doncs va,
anem per feina
que és pocs minuts.
Bé,
avui tornem a ser
en un dia esplèndid
on el sol
és el gran protagonista.
Tenim temps molt estable
però tenim aire fred
en alçada
i això provoca
que els núvols
puguin créixer
igual que estan fent
totes les tardes
i es puguin desenvolupar
i donar precipitació
amb una certa intensitat.
Tot i que tenim
aquest cel serè,
els núvols comencen a créixer.
També ho comentàvem ahir
a la tarda
podem veure els núvols
lluny de Sant Just.
No ens afecten a nosaltres.
Avui dimecres
tampoc hi ha previsió
que ens hagin d'afectar
però sí que moltes
comarques interiors
sobretot del nord
de Tarragona i de Lleida
doncs aquí
les tempestes
aquesta tarda
poden ser un altre cop
força importants
i destacades.
Potser descansaran
una mica
les comarques gironines
que Déu-n'hi-do
ara ho comentàvem
amb el d'això
amb l'Albert
Culleres
ja estàvem parlant
amb l'Albert
el xop que arriba a estar
a la comarca d'Osona
perquè realment
l'aigua cada dia
ens està afectant.
I de cara als propers dies
doncs el que comentaves
tu ahir una miqueta
el fet que els mapes
a llarg termini
van variant
van canviant
avui pots dir
que la setmana que ve
ahir vam dir
que la setmana que ve
seria tranquil
i amb temperatures altes
ara la setmana que ve
s'ha revoltat
una mica
a partir de dimarts
o sigui que podríem
tenir una setmaneta
un altre cop
una mica moguda
i fins i tot
passada una mica
per aigua
una mica
per aigua a Sant Jús
però són uns quants dies
ara ho explicarem
i hem de dir
que els mapes
continuen
amb aquesta possibilitat
perquè demà dijous
serà un dia
molt semblant
amb el sol al matí
creixement de nubulades
però alguns mapes
ens indiquen aquesta possibilitat
que la nit
de dijous
a divendres
ens pugui caure
algun ruixat
o alguna tempesta
està per veure
o sigui
a partir de la tarda
de demà dijous
podria caure
algun ruixat
les tempestes
guanyen una miqueta
més de terreny
i podrien abarcar
una miqueta més
tant al migdia
tarda de dijous
com la nit
i matinada
de divendres
ja ho veurem
però això encara queda
algun mapa
que encara residual
va dient
que aquesta inestabilitat
encara pot ser present
a partir de llavors
d'aquesta inestabilitat
del dijous a la nit
la cosa canvia
i el temps es farà
molt estable
divendres
dissabte
i bona part de diumenge
un temps espaterrant
amb el sol
com a principal protagonista
amb vents que bufaran del sud
i això farà
que la temperatura pugi
ahir vam arribar a 21
avui estem també
al voltant dels 20
21 graus
estem amb una temperatura
més o menys
una miqueta
podríem dir
per sota del que tocaria
però a partir de demà dijous
ja aquests vents
doncs canviaran
tot i la possibilitat
de precipitacions
demà dijous
amb aquests dos moments
de tempesta
que és molt poca cosa
i que probablement
no acabi passant
doncs les temperatures demà
ja començaran a pujar
cap als 22 o 23
i al tanto
perquè entre divendres
i diumenge
podríem arribar
als 24 o 25 graus
o sigui
que és una pujada important
amb uns dies esplèndids
tant divendres
com dissabte
amb alguns núvolets
a la nit
diumenge
un dia una miqueta
més variable
podríem tenir
alguns núvols
a la tarda
però vaja
el diumenge
també es presenta
força
i realment
és un cap de setmana
boníssim
per fer qualsevol
activitat a l'aire lliure
tant per una banda
per la temperatura
com també
per l'estat del cel
dilluns començaran a augmentar
una miqueta els núvols
temperatures que no varien
i seran altes
és una mica per sobre
del que tocaria per l'època
i a partir de dimarts
arriba aquest canvi
que avui els mapes
es fan ressò
i que és un canvi de temps
que podria acompanyar-nos
dimarts, dimecres, dijous, divendres
o sigui
que ho anirem seguint
perquè és bona part de la setmana
sol al matí
i ruixats de tarda
o sigui
típic de la primavera
podria passar entre dimarts
i divendres
però estarem atents
perquè divendres 23
just comença
la festa major
d'aquesta entitat
que comentava Albert
de la Taneu de Sant Jus
i a la tarda
doncs avui
amb molts dies vista
gairebé 10 dies vista
doncs a previsió de pluja
però vaja
esperem que tot això
vagi evolucionant
i vagi canviant
molt bé
Carles
moltíssimes gràcies
demà
també seguim amb més prediccions
va
perfecte
aquí serem
vinga
adeu
TREU LA LLENGUA
treu la llengua
fora
al carrer
treu la llengua
esclar que s'ha de treure la llengua
però com puc treure la llengua?
com trec la llengua al carrer
quan la persona amb qui parlo
no treu la llengua?
no treu la llengua
o a la feina
a l'escola
a la universitat
quan a les aules
i a les sales de reunions
ningú treu la llengua?
com trec la llengua
a les xarxes
comentant i compartint
si la gent m'insulta
per treure la llengua?
o a internet
quan els cercadors
no m'entenguin
però jo vulgui continuar
treient la llengua?
entra ja a la guia de l'activista pel català
i descobreix tot el que pots fer per la llengua
ei, vinga, som-hi ja
és el moment de fer el farts
a cada la feina i al carrer
quan anem de festa o al taller
parla amb el teu accés
només hem de començar
a provem-ho en català
tu per tinguis jo per tu pu
i quan vulguis tots plegats
molt per parlar
molt per viure
provem-ho en català
molt per parlar
molt per viure
Generalitat a Catalunya
sempre endavant
Hola, sóc la Mireia Belmonte
en la natació
la velocitat és clau
i també ho és
per salvar una vida
davant l'ictus
trucar ràpid al 112
és fonamental
si notes un canvi brusque
en una persona
com ara
pèrdua de força
a una banda del cos
canvis en la parla
o en l'angès de la cara
truca ràpid al 112
no t'ho pensis
davant l'ictus
truca ràpid al 112
Generalitat de Catalunya
estudio l'EFP d'auxiliar d'infermeria
puc aporta molt
al sector de les cures
jo faig energies renovables
curso una FP dual
estudio i treballo alhora
El teu fill pot ser un d'ells
Descobreix el seu futur
a fp.amb.cat
F-Pro
amb l'EFP aviat podran volar
amb el suport de la Fundació Barcelona
Formació Professional
i l'AMB
Hi ha una màgia
que no té truc
És la màgia
de compartir una estona
amb algú
i parlar-hi
Vols practicar català?
Vols ajudar algú
a parlar-lo?
Apunta-te al Voluntariat
per la Llengua
El programa
de les parelles lingüístiques
a bb.amb.cat
Perquè quan parles
fas màgia
Generalitat de Catalunya
100 milions i mig de futurs
Ara són les 12 i 41
Hem trucat en Frank Rigol
per fer l'espai de coacheling
aquí a Ràdio d'Esvern
Frank, què tal? Bon dia
Hola, bon dia, Núria
Bon dia a tothom
Com estem?
Per aquí tot bé
Sí?
Doncs per aquí a la ràdio també
la veritat
Acabem de fer la previsió del temps
i bé, pinta bé el tema
Sense grans calorades encara
per tant
Encara, sí
Aquest any
és gairebé un any
diríem diferent
perquè
dels mesos de maig
que hem tingut
en els darrers anys
Sí, últimament sí
Sí, sí
Vinga, comencem
amb l'article
d'aquesta setmana
que es diu
Cegra Paradigmàtica
i de fet
enllaça una mica
amb el que ja vam estar comentant
fa un parell de setmanes
Sí, sí
Sí, sí
Sí, l'he volgut enllaçar una mica
tot i que són coses diferents
Són temes diferents
però sí que he volgut enllaçar
perquè, bueno
quan parlàvem dels estats de consciència
l'últim article meu
el darrer
era l'Ora de la Verdà
que deia
allò que dèiem
que, bueno
seguint el fil
d'aquell autor
David R. Hawkins
aquest senyor
va investigar molt
sobre el tema
de l'estat
els nivells de consciència
dels persones
els estats de consciència
i molta part
del que fa
que una persona
estigui en un nivell
o un altre
ve determinat
també
per als seus predignes
de com veu
la realitat
si tu estàs
en un nivell superior
veus la realitat
o des d'un paradigma
potser més obert
també més espiritual
amb un enfoc més
més obert
precisament
a ser
flexible
a canviar
el teu paradigma
i en canvi
la gent
que té nivells
inferiors de consciència
tenen uns paradigmes
o veuen la realitat
des d'un prisma
una visió
molt més tancada
no són tan permeables
no estan tan oberts
a obrir-se
a noves
formes
de veure la realitat
i això
sí
no, no
que anava a dir
precisament
aquelles persones
que tenen
aquesta consciència
en aquests nivells
que en diem
més elevats
és el que
les persones
que després
també estan més disposades
a fer canvis
o a veure les coses
des de més perspectives
exacte
exacte
jo en l'article
aquest que comentem avui
Núria
he posat algun exemple
històric
exemples històrics
de coses
perquè
podríem trobar
centenars
d'exemples
però n'he posat
un parell
perquè la gent
també
ens acostumem
a veure
com podem canviar
i com podem trobar
solucions
jo que em dedico
també
a part del tema
del code selling
a l'advocacia
doncs veig
a vegades
que hi ha molta gent
que és molt reàcia
molt renuent
a canviar
les seves posicions
per poder avançar
i resoldre
un conflicte
i això
és molt important
jo crec
que el que ens fa
intel·ligents
a les persones
a vegades
també és
precisament això
és anar més enllà
superar
aquests paradigmes
des dels quals
veiem la realitat
o un problema
determinat
i superar-los
superar-los
doncs
carai
veient
un benefici
que realment
doncs
obrir-te
altres formes
de solucionar
les coses
tu
en l'article
també aquí
fa referència
i crec que està
molt ben posat
i exemplaritzant
en una cita
d'Einstein
que
de fet
per anar
resolent
també els diferents
problemes
o anar
superant
diferents obstacles
que
també cal
que les persones
canviem una mica
els paradigmes
que
allò que s'origina
sota
una mateixa
situació
o paradigma
que per poder
tirar endavant
i sobrepassar-lo
potser s'ha de prendre
des d'una altra posició
i s'ha d'estar
obert
i capacitat
per
això
per canviar el paradigma
per veure aquest problema
per poder-lo
superar
no?
no ens podem quedar allà
encallats
exacte
exacte
això és
això és molt important
no?
a vegades
què és un paradigma
no?
perquè la gent
doncs també
doncs
tots sapiguem
del que parlem
no?
al final és una percepció
un patró
un model
un exemple
un marc de referència
al qual ens ensenyim
per veure
o afrontar
una situació
o per resoldre
un problema
no?
això és un paradigma
és un marc de referència
que tenim
i com construïm aquests paradigmes
doncs
a partir
de la nostra experiència
en altres
situacions
similars
no?
el que fem és
comparar
no?
com ho vaig resoldre
l'altra vegada
com jo resolc
les coses
com les afronto
i repetim
no?
és aquest patró
aquest marc de referència
que tenim
de la nostra experiència
de vida
no?
però clar
doncs
a vegades
hi ha gent
com tu
bé deies
Núria
doncs
que realment
té paradigmes
molt tancats
perquè el seu context
de la realitat
és molt limitat
també
no?
sí
aleshores
doncs
clar
és molt difícil
que faci
passes endavant
si tens una mirada
curta
no?
allò que diem
no?
una mica més
obert
sí
que aquella persona
que potser
només té una
que contempla
només una realitat
no?
és
que té només
de referència
o de marc
un paradigma
i sempre li costarà
molt
estar obert
o veure les coses
amb paradigmes
diferents
si només
té un de referència
exacte
exacte
com deies tu
per posar-la
aquí ara
amb els nostres oients
què deia Einstein?
deia
ningún problema
puede ser resuelto
en el mismo nivel
de conciencia
en el que se creeu
escolta
jo crec que és
claríssim
que ho digui
això Einstein
doncs
realment
jo ja et dic
que estic molt acostumat
a tractar
amb el conflicte
o el problema
de la gent
de confrontacions
ostres
realment
per poder avançar
i solucionar
qualsevol problema
has de créixer
a veure com ho expliquem
has de créixer
més tu
que el problema
o sigui
m'explico
o sigui
si tu creixes més
si tu ets capaç
de mirar les coses
d'una altra manera
i potser
pujar de nivell
de consciència
com deia
aquest senyor
Hawkins
doncs
segurament
trobaràs
elements
per resoldre
aquell conflicte
és que els trobaràs
m'entens?
però hi ha gent
que no vol canviar
no vol
ni augmentar
ni
simplement
es tanquen
els seus posicionaments
no?
posicions mentals
molt tancades
molt rígides
i amb unes creences
molt
restrictives
no?
i aleshores
doncs
no avances
no?
i això
a vegades
el problema
a vegades
no és el problema
sinó és la persona
que veu el problema
el conservador
clar
que per exemple
un mateix problema
clar
depèn
amb quin paradigma
el puguis mirar un altre
doncs potser
es fa més gran
es fa més petit
tens més eines
per solucionar-lo
per canviar-lo
clar
i clar
tot això també
a l'hora de resoldre-lo
d'anar acumulant
problemes
doncs
també hi diu
i de fet poses
l'exemple
d'un cas històric
amb el líder Nelson Mandela
sí, sí
Nelson Mandela
per exemple
jo
doncs
que el vaig seguir
doncs
bueno
l'he seguit
i és una història
que m'ha interessat
aquest senyor advocat
també
però bueno
bàsicament
m'interessa
pel seu
diguéssim
el seu exemple
no?
el que va suposar ell
no?
carai
doncs
aquest senyor
clar
ell defensava
doncs
les causes
de la gent negra
doncs
a Sud-àfrica
no?
i doncs
aquesta segregació racial
aquesta discriminació
que hi havia
envers
les persones
negres
no?
i ell
doncs
d'alguna manera
clar
va decidir
no tant
per les vies legals
sinó que es va
decantar també
al final
per una certa
diguéssim
reivindicació violenta
no?
de la seva causa
no?
de la justícia social
de lluitar contra
la segregació
de la seva gent
i ho va fer-ho
doncs
de forma violenta
no?
al final
va acabar
doncs
en una lluita armada
no?
ja no tant
amb la seva condició
d'advocat
sinó
d'això
no?
de líder
líder
que
líder al final
certament
violent
no?
i això
va portar
a la presó
no?
va portar
a la presó
durant 27 anys
no?
i ell
explica
la seva vida
que ell
va perdonar
no?
la presó
va ser
d'alguna manera
el va fer canviar
no?
els seus paradigmes
de com afrontar
les coses
no?
com
com
podia
ell
ajudar la seva
causa
però sense
aquest component
violent
no?
clar
i això
ell
ho descobreix
ell diu que
durant la seva
estança
a presó
va perdonar
la gent
que l'havia
empresonat
la gent
que
tota la gent
que el mantenia
en presó
no?
i l'única
manera
de fer-ho
va ser
segurament
a l'avant
també
aquest
clar
va haver de canviar
el seu paradigma
no?
per fer-ho
d'alguna forma
jo crec que sí
però li va costar
27 anys
a la presó
clar
aleshores
doncs clar
si
per aquest
tancament
no?
de voler
doncs
aconseguir
les coses
doncs
d'una manera
potser
doncs
incorrecta
no?
bé
li va tocar
això
no?
i doncs
al final
es va adonar
que podia
haver
doncs
va haver de
passar
tots aquests
anys
però al final
doncs
aconseguir
gran part
del seu
objectiu
no?
per les vies
diguéssim
convencionals
amistoses
no?
i polítiques
la pau
la convivència
exacte
sí, sí
a través de
no tant del conflicte
de la confrontació
de la violència
sinó
de la negociació
la reconciliació
la resiliència
i això va fer un referent històric
no?
en el món
no?
i n'hi ha molts casos
està farcit de casos
no sé
pensant en Gandhi
no?
també
Gandhi és un exemple
d'això
no?
també
en la mateixa línia
una mica
d'Anelson Mandela
no?
sí, sí
molt semblant
no?
doncs
d'aquest senyor
ostres
al contrari
aquest Gandhi
encara potser
és més paradigmàtic
no?
que el seu paradigma
precisament
era el nou ús
de la violència
no?
justament això
és a dir
un paradigma
com molt oposat
podríem dir-ho així
i de fet
paradigmes
que s'acaben construint
com hem dit al principi
amb les experiències
que tenim
del nostre
del nostre
dia a dia
o també coneixements
com poses en l'article
sobre la realitat
o el que
les nostres pròpies creences
clar, clar, clar
tot això et limita
això ens acaba
limitant
que a més lògic
jo crec que
les persones
funcionem així
quan tenim un problema
mirem de
a veure com ho vaig
resoldre
en altres situacions
com ho vaig afrontar
des de quin punt
ho vaig veure
i com ho vaig solucionar
i clar
repliquem
el que l'experiència
ens ha donat
però a vegades
potser amb això
no n'hi ha prou
perquè
potser a vegades
l'experiència
també és mínima
o molt vaga
i aleshores
tampoc no sabem
resoldre
jo crec que problemes
tots tenen solució
el que passa
és que hi ha solucions
que no agraden
això també és veritat
però
precisament
aquí està
el punt
és
superar
aquesta
que dic jo
ceguera
paradigmàtica
el dir
escolta'm
només hi ha un paradigma
no no
escolta'm
tu pots
diguéssim
trobar
una forma
millor
sempre
de resoldre
un problema
i
sí
no no
i anava a parlar
i anava a dir
que en l'article
també ho exposes
molt bé
amb tot el tema
d'agafar context
no
de les situacions
exacte
que bueno
hi ha persones
que
que sempre
busquen excuses
que no volen
canviar
que estan allà ferrats
amb el que pensen
amb la seva posició
i que d'allà no es mouen
que es queden allà limitats
o
que en canvi
ni el d'altres
que no
que volen resoldre
els conflictes
i que volen avançar
i que opten
per el tema
de canviar paradigmes
sí
sí
mira
això
això està molt clar
jo parlo en un article
per exemple
que hi ha persones
com bé deies tu
que són solucions
per als problemes
o sigui
hi ha persones
que són solucions
per als problemes
però això implica
també un punt d'audàcia
per què?
perquè tenen una visió
més àmplia
del context
de la realitat
i en canvi
hi ha persones
que són excuses
davant dels problemes
no són solucions
són excuses
per què?
perquè
s'arrelen massa
a la por
per
abandonar
els seus posicionaments
o sigui
abandonar
les seves posicions
mentals
els dona terror
i aleshores
s'aferren
en aquests
diguéssim
aquests posicionaments
i és molt difícil
que superin
qualsevol problema
al conflicte
no?
val?
aleshores
doncs
doncs clar
aquesta gent
doncs
segurament
perpetuaran
el conflicte
durant molts anys
de la seva vida
mentre que veu gent
això ho veiem
cada dia
gent que soluciona
els seus problemas
ràpid
i passa pàgina
i tira endavant
exacte
aquí està
la diferència
i després també
el paradigma
win-lose
o el paradigma
win-win
sí
jo aquí explico
això que s'ha posat
els darrers anys
tan de moda
el win-win
o el win-lose
què és
bueno
jo ho explico aquí
amb clients
amb els que he tingut clients
que
diguéssim
tenen una visió més
des d'un paradigma
win-win
o d'altres
d'un win-lose
què vull dir
o fins i tot
companys d'advocats
que no admeten
el win-win
escolta
no no
volen guanyar
sí o sí
a tot
el que faci falta
i guanyar
implica sempre
que l'altra part
la part
perdi
no
si pot ser
que a més perdi
no
i jo dic
que això és
com no en diuen
pan per hoy
amb re per amanyana
no
perquè a vegades
doncs
el win-win
sempre és bo
per les dues parts
no
i si és bo
per les dues parts
jo crec que és un bon
fas un bon negoci
no
per favor
conflicte
que resolgui
guanyar les dues parts
és positiu
per les dues parts
sí sí
perquè
vas dir
amb el paradigma
pensant
que bueno
que en aquest cas
has guanyat
però que
si n'hi ha un futur
escolta'm
que amb el win-win
també pots acabar
ben posicionat
o sigui
també pots acabar guanyant
no
és una mentalitat
i a vegades
la vida
és caprichosa
no
i et tornes a trobar
amb aquella persona
després de molts anys
això jo ho he vist
no
i dius
ostres
aquella persona
que realment
em va tractar
molt malament
doncs clar
ara què
no
o sigui
clar
aleshores
doncs
si tu et vas quedar
amb una
una negociació
en què
més o menys
els parts
van sortir
més o menys
guanyant
totes dues
carai
segurament
la segona vegada
si et retrobes
doncs serà molt més fàcil
de solucionar
aquest problema
no
en canvi
si has aplicat allò
el win-lust
com et deia
molts clients
a vegades
que són molt
molt tancats
o molt curts
de vista
o companys
també
que em trobo
doncs que a vegades
doncs només
veuen
el paradigma
win-lust
guanyo
perquè t'ho perdis
i això
doncs
crec que és
una mala estratègia
la veritat
és que ho penso
que és així
i després
ho exemplificaves
amb la història
d'una història
que són uns comerciants
que van a vendre
unes sabates
en un mateix territori
un mateix producte
però bueno
utilitzant paradigmes
diferents
cadascun
sí
sí
sí
bueno
jo explico aquí
una petita història
per il·lustrar
una mica més
el que s'entén
per ceguera
paradigmàtica
no
sí
què vol dir
això exactament
no
i ho exemplifico
amb aquest exemple
que si vols
el puc reproduir
jo ara aquí
no
doncs
és la història
de dos venedors
de sabates
no
que tenen
vides semblants
no
què passa
són dos venedors
cadascú treballa
per una fàbrica
una marca
diferent
res a veure un amb l'altre
i doncs
la història
comença així
no
aquests dos venedors
són enviats
per la seva respectiva
fàbrica
o empresa
a un país
desertic
val
perquè
bueno
per expandir el negoci
per vendre
doncs
aconseguir nous clients
en aquest país
doncs
per
sí
per augmentar les vendes
no
i l'envienen allà
cadascú
per separat
no es coneixen
no
però paradigmàticament
són
dos venedors
dos fàbriques
de sabates
diferents
que van
al mateix país
a expandir
el seu negoci
i bueno
el cap de tots dos
els diu
escolta
si m'haureu d'enviar
un informe
cada mes
en el que m'expliqueu
l'evolució
de les vostres vendes
i del contacte
i aquí es veu molt clar
passa una setmana
i reben el primer informe
d'un venedor
o de l'altre
un venedor
en el seu informe
diu
diu això
diu
diu
mi
m'haureu d'enviar
que està allà
diu
jefe
diu
le tengo
muy malas noticias
creo que hemos
hecho una
muy mala inversión
viniendo a este lugar
este mercado
no tiene potencial
ni futuro
aquí no vamos
a meter nada
va a ser
muy difícil
obtener clientes
de este país
desértico
porque aquí
la gente
no usa
zapatos
¿vale?
l'altre
abonador
de l'altre
empresa
de l'altre
fábrica
envia
también
el subinforme
a cada una
semana
diu
jefe
le tengo
muy buenas
noticias
todo al
contrario
creo que
hicimos
una excelente
inversión
a venir a este
lugar
este mercado
tiene mucho
potencial
aquí
nos esperan
muy buenos
negocios
va a ser
muy fácil
obtener clientes
en este
desierto
porque aquí
la gente
aún
no usa
zapatos
claro
es una
misma
situación
pero
desde dos
diferentes
exacto
exacto
voy a decir
que
este es un
caso
muy ilustrativo
del que es
la ceguera
paradigmática
¿no?
desde
aquí en
paradigma
veiem la
realidad
y esto
está muy bien
yo decía
Marcel Proust
decía
el único verdadero
viaje
de descubrimiento
consiste
no en buscar
nuevas tierras
sino en mirar
con nuevos ojos
y es verdad
esto es un
cambio
de paradigma
n'hi ha centenars
com deia
i a mi
aquest també
m'agrada
molt
recordar
és la teoria
aquella
que deien
de Copernic
que després
va aprofundir
encara molt més
Galileu Galilei
que alguna vegada
ho he dit
en algun programa
allò
que
és la terra
la que
gira